1r Pla estratègic Pla estratègic metropolità mdee Btropolide Barcelona arcelotàn a Ausiàs March, 7,1r 08010 Barcelona T. 93 318 70 51 F. 93 317 48 35 www.bcn2000.es Institució promotora: Versión castellana ı English Version 1 r P l a e s t r a t è g i c m e t r o p o l i t à d e B a r c e l o n a 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona ıpresentacions Joan Clos 3 Un dels principals reptes dels municipis de l’entorn Volem instruments metropolitans de gestió i de decisió metropolità de Barcelona és construir un futur d’equili- per aconseguir una major cohesió social, cultural, econò- bri i equitat. Per això cal més i millors infraestructures mica i territorial. I aquí hem de prestar una atenció espe- que garanteixin el nostre desenvolupament, i una aposta cial a l’economia, que si bé no ho és tot, sí que és una de per un desenvolupament sostenible que permeti assegu- les claus que facilita la resta. rar la nostra qualitat de vida. Avui el món global avança cap a les activitats relaciona- Aquests objectius precisen de polítiques múltiples de des amb l’ús, la gestió i la producció del coneixement. planificació i programació que hem de repensar des L’Àrea Metropolitana de Barcelona, una de les cinc d’una perspectiva comuna, capaç de recollir les diverses majors àrees metropolitanes d’Europa, no pot quedar al sensibilitats de tots i cadascun dels municipis que com- marge d’aquest procés. Hem de ser capdavanters i pio- parteixen l’àmbit metropolità. ners d’aquesta transformació econòmica i social, perquè és així com podrem garantir la nostra qualitat de vida, Som trenta-sis municipis que compartim un present i un escampar-la per tots els racons de la metròpoli i dotar- futur comuns, que ens hem de conèixer i coordinar cada nos d’una societat més integrada, més rica, més interes- vegada més i millor per tal d’impulsar iniciatives i pro- sant i més feliç. jectes que ens permetin arribar a desenvolupar les nos- tres màximes potencialitats econòmiques i socials. El Pla estratègic metropolità és l’instrument que ens per- met treballar en xarxa per recollir aquestes òptiques diver- ses. El Pla s’ha construït des del consens i el diàleg entre les administracions locals i els agents socials i econòmics de tots els municipis que conformen l’àmbit metropolità. Aquest treball conjunt ens ha permès constatar un seguit de tendències que conformen un realitat supramunicipal JOAN CLOS comuna, i a les quals hem de donar resposta. Són qües- President del Consell general tions àmplies i importants, que abasten des de les políti- del Pla estratègic metropolità de Barcelona ques de transport i habitatge fins al model de convivència. i Alcalde de Barcelona Per poder donar una resposta adient a aquest aspectes hem de dotar-nos d’instruments que ens permetin com- petir amb igualtat de condicions amb les altres metròpo- lis del nostre entorn. José Ignacio Cuervo 5 Una gestió estratègica La realitat metropolitana de Barcelona és complexa i de tiu principal definir i proposar els objectius del Pla, així zar-se per mitjà d’un instrument cohesionador i de con-metropolitana geometria variable. És, a hores d’ara, un àmbit frag- com fer el seguiment de les accions empreses per a la sens com és el Pla estratègic metropolità.mentat des del punt de vista institucional i territorial, seva implantació. on es produeixen certs desequilibris. La Barcelona El procés de planejament estratègic ha culminat en el metropolitana requereix planificació i gestió pròpies. La Comissió de Prospectiva va generar cinc subcomis- conjunt d’estratègies, mesures i objectius que configu- És ben sabut per tots que l’Àrea Metropolitana de sions de treball: capital humà; convivència ciutadana; ren la visió de futur que volem per a aquesta àrea. Barcelona (AMB) és una ciutat de ciutats, una xarxa de L’organització del Pla estratègic metropolità estableix transports, habitatge i model metropolità; lideratge i poblacions interrelacionades formada per 36 municipis una xarxa de relacions on les idees de tots els elements globalització; i dinamització econòmica, que han aple- A tots els que hi han treballat, el nostre agraïment. per on es desplacen i on treballen i hi viuen prop de 3 definitoris del Pla es trobin interconnectats, de manera gat una gran quantitat de representants de les institu- milions d‘habitants. El dia a dia ens demostra que els que es puguin crear els fluxos de coneixements neces- cions i prop de 600 experts, una bona mostra de l’in- ciutadans d’aquest continu urbà no entenen de límits saris per a la correcta configuració d’uns esquemes de terès despertat i una garantia per a la solvència i el con- administratius i que es mouen i es relacionen dins els plantejament. sens assolit. seus més de 600 quilòmetres quadrats com si es trac- tés d’una única unitat territorial. L’acord ha estat possible gràcies a un extraordinari con- D’altra banda, la Comissió d’Estratègia ha estudiat els sens assolit entre totes les administracions i institu- aspectes crítics identificats per la Comissió de Els models de desenvolupament econòmic i social que cions (governs locals, consells comarcals, Diputació, Prospectiva, i ara centra la seva tasca en proposar les han estat aplicats d’una manera homogènia a tot l’àrea, sindicats, organitzacions econòmiques, culturals i mesures adequades per al seu tractament i vetllar per la salvant les singularitats de cada municipi, han aconse- socials). També hem arribat a una relació sòlida amb les seva correcta implantació. JOSÉ IGNACIO CUERVO guit situar l’AMB en el 6è lloc en el rànquing de les 45 ciutats de la segona corona metropolitana per tal que el President de la Comissió Delegada àrees metropolitanes europees amb més potencial de resultat reporti beneficis i resolgui problemes comuns. Ara com ara ens trobem en un moment en el qual el i 4t Tinent d’Alcalde de Barcelona creixement fins al 2005, i en el lr entre les que no són nostre futur col·lectiu es troba en una situació òptima i capital d’Estat. Una potencialitat assolida amb l’esforç i El Pla s’estructura en tres grans àmbits: el representa- crítica a la vegada: un potencial de projectes i de realitats la col·laboració dels agents econòmics, sindicals i tiu-decisori, format pel Consell General i la Comissió envejables però als quals els acompanya l’obligació de socials, de les institucions i dels ciutadans de l’AMB. Delegada; l’operatiu, centrat en el Consell de Desenvo- consolidar aquest procés de transformació. I la manera lupament Estratègic i les dues grans Comissions de de dur-lo a terme és a través de l’acord, una particulari- Moltes de les qüestions que es tracten des de les adminis- Prospectiva i d’Estratègia; i el d’enllaç, que serveix de tat que ens ha de portar a promoure la cultura metropo- tracions locals sobrepassen els límits administratius dels pont per relacionar-se amb d’altres sectors econòmics i litana posant en comú les seves mancances i els seus ajuntaments, i necessiten ser abordades des d’una pers- estratègics, amb les ciutats de la segona corona i amb encerts. pectiva intermunicipal. És el cas de les polítiques d’habi- les institucions supramunicipals. tatge, de medi ambient i sostenibilitat; de la gestió de les L’AMB reuneix totes les condicions per poder establir-se infraestructures, els transports i el capital humà; de l’anà- La Comissió de Prospectiva ha estat l’encarregada de com un referent dins d’aquesta Europa de futur que es lisi i l’adaptació a les noves realitats condicionades pels definir les tendències sobre l’entorn amb més impacte perfila, però per aconseguir-ho està obligada a abando- canvis demogràfics, els canvis en les estructures familiars en l’àmbit de l’àrea metropolitana, mentre que el nar els complexos models organitzatius que constren- i l’augment en els fluxos migratoris, entre moltes altres. Consell de Desenvolupament Estratègic té com a objec- yen i divideixen alhora el territori metropolità i organit- ımembres del Pla El Consell General és l'òrgan de màxima representació del Pla. La seva funció fonamental és l'aprovació del Pla i la participació en els debats i en altres grups de treball que es constitueixin. Està integrat per unes 300 persones representants 7de les institucions més representatives de tot l'àmbit territorial. Membres del Consell General Membres de la Comissió Delegada Membres del consell de Presidents de les comissions desenvolupament estratègic de prospectiva, d’estratègiai d’enllaç President: President Joan Clos Enric Lacalle José Ignacio Cuervo Ciríaco Hidalgo José Cuervo Rosa M. Cullell ALCALDE DE BARCELONA DELEGAT ESPECIAL DE L'ESTAT EN EL CONSORCI DE LA ZONA QUART TINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA SECRETARI DE POLÍTICA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓ GENERAL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DELEGADA PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DE PROSPECTIVA FRANCA DE BARCELONA I PRESIDENT DE L’ENTITAT METROPOLITANA DEL MEDI AMBIENT DE TREBALLADORS Vicepresidents: Rosa Cullell Josep Miquel Abad Jaume Tomàs Membres Pelayo Martínez PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DE PROSPECTIVA PRESIDENT DE LA COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA José Ignacio Cuervo PRESIDENT DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE FIRA GERENT DE L’ENTITAT METROPOLITANA DEL TRANSPORT QUART TINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA DE BARCELONA Josep Miquel Abad Josep Miquel Abad I PRESIDENT DE L’ENTITAT METROPOLITANA DEL MEDI AMBIENT PRESIDENT DE LA COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Emili Mas Comissions d’Enllaç Joan Rosell DEL PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA PRESIDENT DE LA COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Maite Arqué GERENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BARCELONÈSPRESIDENT DEL FOMENT DEL TREBALL NACIONAL Francesc Santacana SECTORS ECONÒMICS I ESTRATÈGICS: ALCALDESSA DE BADALONA I PRESIDENTA DE L’ENTITAT Ramon Alemany METROPOLITANA DEL TRANSPORT Joan Carles MasDidac Pestaña VICE-RECTOR ADJUNT AL RECTORAT DE LA UNIVERSITAT COORDINADOR GENERAL Jordi Portabella DE BARCELONA PRIMER TINENT D’ALCALDE I DELEGAT DE RECURSOS INTERNS,VICE-PRESIDENT PRIMER DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS José Montilla PROMOCIÓ ECONÒMICA I COMERÇ DE L’AJUNTAMENT DE SANTA Jaume CiuranaDE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA COLOMA DE GRAMENET ALCALDE DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT Emili Arbós PORTAVEU DE CIU A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ANÀLISI ECONÒMICA: Joan Trullén Joaquim Tosas CAP DEL GABINET DE PRESIDÈNCIA DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA Rosa Boladeras Celestino Corbacho Josep RoigPRESIDENT DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA DE BARCELONA DE BARCELONA PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT ALCALDE DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT SECRETARI GENERAL DE METRÒPOLIS XARXES TERRITORIALS: Josep M. Àlvarez Maite Arqué Antoni Nogués Josep M. Vegara Francesc CastellanaAlbert Vilà SECRETARI GENERAL DE LA UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS ALCALDESSA DE BADALONA GERENT DE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ ALCALDE DEL PAPIOL DE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT DIRECTOR DE L’INSTITUT D’ESTUDIS REGIONALS Joan Tugores César Arrizabalaga METROPOLITANS DE BARCELONA MEDI AMBIENT, ESTRATÈGIA I URBANISME: Lluís Tejedor RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ALCALDE DE MONTCADA I REIXAC Rosa Nonell Ramon FolchJoan Campreciós ALCALDE DEL PRAT DE LLOBREGAT SECRETÀRIA TÈCNICA DEL CERCLE D’ECONOMIA Joan Carles Mas Antonio Balmón COORDINADOR ADJUNT ALTRES PLANS ESTRATÈGICS SECTORIALS: César Arrizabalaga PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BARCELONÉS REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT Joan Pujol Montse Rubí Joan Campreciós ALCALDE DE MONTCADA I REIXAC SECRETARI GENERAL DE FOMENT DEL TREBALL NACIONAL Xavier Carbonell SECRETÀRIA TÉCNICA Josep Jordana DIRECTOR GERENT DE LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, Maravillas Rojo ALCALDE DE PALLEJÀ INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE BARCELONA REGIDORA PONENTA D’OCUPACIÓ I INNOVACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Bartomeu Muñoz Josep Jordana ALCALDE DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ALCALDE DE PALLEJÀ Francesc Santacana COORDINADOR GENERAL DEL PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ Rosa Boladeras Francesc Castellana DE BARCELONA PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT DIPUTAT-PRESIDENT DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Lluís Tejedor Francesc Castellana ALCALDE DEL PRAT DE LLOBREGAT DIPUTAT-PRESIDENT DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA Joan Carles Gallego I OCUPACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA RESPONSABLE DE L’ÀREA D’ACCIÓ SOCIOECONÒMICA Jordi TobosoDE LA COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA DIRECTOR GENERAL DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA Miquel Valls PRESIDENT DE LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDÚSTRIA Rosa M. Cullell Jaume Vendrell I NAVEGACIÓ DE BARCELONA PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DE PROSPECTIVA DEL PLAESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA GERENT DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE L’ÀREAMETROPOLITANA DE BARCELONA Antoni Brufau PRESIDENT DEL CERCLE D'ECONOMIA Josep Gual Albert VilàDIRECTOR GENERAL DE FIRA DE BARCELONA ALCALDE DEL PAPIOL Joan Coscubiela SECRETARI GENERAL DE LA COMISSIÓ OBRERA NACIONAL Joan Campreciós DE CATALUNYA COORDINADOR ADJUNT DEL PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA ı Membres del Consell General 9 Ajuntament de Barcelona Associació d'Industrials de Plàstics Centre d’Estudis de l’Hospitalet Escola Superior d'Administració i Direcció Institut Català de Cooperació Iberoamericana i Reasseguradores Ajuntament de Badalona de Catalunya Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició d'Empreses (ESADE) Institut Català de Logística de la Universitat Unió Catalana d'Hospitals Ajuntament de Badia del Vallès Associació de Línies Aèries i Dietètica Escola d'Administració d'Empreses de Barcelona Politècnica de Catalunya Unió d'Adobadors de Catalunya Ajuntament de Barberà del Vallès Associació Industrial Tèxtil del Procés Cotoner Centre d'Informació i Documentació Europa Press de Catalunya, S.A. Institut Català de Tecnologia Unió General de Treballadors Ajuntament de Begues Associació Nacional d'Indústries Internacionals a Barcelona Federació Artistes Acea Institut Català del Consum de la Generalitat Unió de Pagesos Electròniques (ANIEL) Centre Excursionista de Catalunya Ajuntament de Castellbisbal Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona de Catalunya Unió Patronal Metal·lúrgica Associació Catalana d'Agències de Viatges Centro de Estudios y Asesoramiento Ajuntament de Castelldefels Federació de Cooperatives de Treball Associat Institut Cerdà Universitat Autònoma de Barcelona Associació Catalana de Comerç Electrònic. Metalúrgico Institut d'Estadística de Catalunya Ajuntament de Cerdanyola del Vallès de Catalunya CommerceNet Catalunya Centro Español de Plásticos Universitat de BarcelonaFederació de Gremis de Detallistes de Productes Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans Ajuntament de Cervelló Associació Catalana d'Empreses de Jardineria Centro Iberoamericano de Desarrollo Universitat Politècnica de Catalunya Alimenticis (FEGRAM) de Barcelona Ajuntament de Corbera de Llobregat Associació Catalana d'Empreses de Transport Estratégico Urbano (CIDEU) Federació de Societats Anònimes Laborals Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (IESE) World Trade Center Barcelona, S.A. Ajuntament de Cornellà de Llobregat de Mercaderies Cercle d’Economia de Catalunya (FESALC) Institut d'Humanitats Santiago Bassols Ajuntament del Papiol Associació Catalana de Mútues d'Accidents Club d'Amics de la Unesco de Barcelona Federació Empresarial Catalana d'Autotransport Institut de Tecnologia de la Construcció Joan Blanch Ajuntament del Prat de Llobregat de Treball Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Viatgers de Catalunya (ITEC) Jordi Borja Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Associació Catalana pel Desenvolupament de Barcelona Federació Empresarial Catalana del Sector Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions Josep M. Bricall Ajuntament de Gavà de la Mediació i l'Arbitratge Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Químic Institut de l'Empresa Familiar Adolf Cabruja Ajuntament de La Palma de Cervelló Associació de Promotors-Constructors Col·legi d'Economistes de Catalunya Federació Espanyola de Transitaris Expedidors Institut Nacional d'Ocupació (INEM) Jaume Carrasco Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat d'Edificis de Barcelona Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals Internacionals i Assimilats Jove Cambra de Barcelona Carles Castells Ajuntament de Molins de Rei Associació Empresarial Catalana de Publicitat i Ports de Catalunya Federació Provincial i Regional de Transports Justícia i Pau Enric Crous Ajuntament de Montcada i Reixac Associació Espanyola de Robòtica (AER) Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya de Barcelona (Transcalit) La Vanguardia Manuel de Forn Ajuntament de Montgat Associació Independent de Joves Empresaris Col·legi de Farmacèutics de la Província Federació d'Entitats Empresarials de la de Catalunya (AIJEC) de Barcelona Construcció Mancomunitat de Municipis de l’Àrea José Antonio Díaz Salanova Ajuntament de Pallejà Metropolitana de Barcelona Associació Multisectorial d'Empreses (AMEC) Col·legi Oficial d’Agents Comercials Federació Ecom Justo Domínguez Delafuente Ajuntament de Ripollet Manufacturas Balmes Vives, S.L. Associació per a les Nacions Unides a Espanya Col·legi Oficial d'Agents i Comissionistes Federació Nacional d'Empresaris Tèxtils Seders Pedro Fontana Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Max-Planck Institut Associació Taller de Músics de Duanes de Barcelona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Salvador Gabarró Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Mercats de Proveïments de Barcelona, S.A. Ateneu Barcelonès Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Fira 2000 Josep Lluís Jové Ajuntament de Sant Boi del Llobregat (MERCABARNA) Aula Barcelona Immobiliària de Barcelona i Província Fira de Barcelona Ferran Lemus Ajuntament de Sant Climent del Llobregat Ministeri de Foment. Direcció Provincial Autoritat Portuària de Barcelona Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats Foment del Treball Nacional a Barcelona José Luís López Bulla Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya Autoritat del Transport Metropolità Fundació Barcelona Promoció Orfeó Català Pilar Malla Ajuntament de Sant Feliu del Llobregat Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Avui Fundació BCD Organisme Autònom de Correus i Telègrafs Pasqual Maragall i Mira Ajuntament de Sant Joan Despí i Província Banc d'Europa Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya Fundació Carles Pi i Sunyer Organització Nacional de Cecs Espanyols Melcior Mateu i Brunet Ajuntament de Sant Just Desvern Banc de la Petita i Mitjana Empresa Fundació Cercle d'Economia (ONCE) Albert Miralles Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Col·legi Oficial de Químics de Catalunya Banc Sabadell QS-Fundemi Parc Tecnològic del Vallès Alfredo Molinas Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Col·legi de Periodistes de Catalunya Banca Nazionale del Lavoro Fundació Miró Pimec-Sefes (Petita i Mitjana Empresa Joan Molins Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Comissió Obrera Nacional de CatalunyaBanco Atlántico Fundació Pere Tarrés de Catalunya) M. Antònia Monés Ajuntament de Tiana Confederació Espanyola de Cooperatives Banco Bilbao Vizcaya-BBV, S.A. Ràdio Barcelona/Cadena Ser de Consumidor i Usuaris Fundació RACC Josep Munné i Costa Ajuntament de Torrelles de Llobregat Santander Central Hispano Fundació Sardà Farriol Ràdio Miramar/Cadena Cope Consell Comarcal del Baix Llobregat José Luís Muñoz Ajuntament de Viladecans Banesto-Banco Español de Crédito, S.A. Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya Consell Comarcal del Barcelonès Futbol Club Barcelona Antoni Negre Aeroport de Barcelona Barcelona Activa, S.A. Real Club de Polo de Barcelona Consell d'Empreses Distribuïdores Gas Natural SDG, S.A. Jordi Oliveras Agència EFE, S.A. Barcelona Centro Médico d'Alimentació de Catalunya Gremi d'Editors de Catalunya Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Vicenç Oller i Company Agència de Desenvolupament Urbà Caixa de Catalunya Consell de Gremis de Comerç, serveis Reial Acadèmia de Medicina de l’Hospitalet Gremi d'Hotels de Barcelona Martí Parellada Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona i Turisme de Barcelona Reial Automòbil Club de Catalunya Agrupació de Fabricants de Ciment Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona Afred Pastor "La Caixa" Consell de la Joventut de Barcelona Retail & Trade Marketing de Catalunya Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars Carles Ponsa i Ballart Cambra Oficial de Comerç, Indústria Consell Social de la Universitat de Barcelona de Barcelona Secretaria d'Estat de Comerç, Turisme i Pimes.Agrupació de Constructors d'Obres Josep M. Puig Salellas i Navegació de Barcelona Ministeri d'Economia i Hisenda de la Província de Barcelona Consell Superior d'Investigacions Gremi de Garatges Sernauto Antoni Pujol Cambra Oficial de Contractistes d'Obres Científiques-CSIC Agrupament de Botiguers i Comerciants Gremi de les Indústries de la Confecció Públiques de Catalunya Eduard Punset de Catalunya Consorci del Gran Teatre del Liceu de Barcelona Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. Cambra Oficial de Comerç i Indústria Albert Ràfols Casamada Arquebisbat de Barcelona Consorci EL FAR, Centre dels Treballs Gremi Provincial de Distribuïdors d'Alimentació Barcelona de Serveis Municipals, S.A. de Sabadell del Mar de Barcelona Societat Rectora Borsa de Valors Francesc Raventós Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai Càrites Diocesana de Barcelona (BAiE) Diputació de Barcelona Enric Reyna Gremi Provincial d'Empresaris de Salons de Barcelona, S.A. Catalana d'Iniciatives, S.A. El Periódico de Festa de Barcelona en General Telefónica de España, S.A. Rosa RodrigoAssociació Catalana de Recursos Assistencials Catalunya Ràdio Fecsa-Endesa Grup Provincial Empresarial de Supermercats Televisió Espanyola, S.A. Josep Roig Associació de Càmpings i Ciutats Centre Català de Prospectiva Entitat Metropolitana del Medi Ambient i Autoserveis de Barcelona The University of Chicago Ramon Seró de Vacances de la Província de Barcelona Centre de Càlcul de Sabadell, S.A. Entitat Metropolitana del Transport Grup Set Transports Metropolitans de Barcelona Vicenç Tarrats Associació Empresarial de l’Hospitalet Centre d'Estudis de Planificació Escola d'Alta Direcció i Administració, S.A. Grupo Zeta, S.A. Turisme de Barcelona Enric Truñó i Baix Llobregat Centre d'Estudis, Debats i Tertúlies (EADA) Iberia, Líneas Aereas de España, S.A. Unió Catalana d'Entitats Asseguradores Josep M. Vallès ıíndex 11 1 Antecedents 13 ELS PLANS ESTRATÈGICS: UNA REALITAT EN EL MÓN D’AVUI 2 Planificació estratègica metropolitana als EUA El 1r PEMB, instrument de canvi 27 Marc A. Weiss, President i director general, Institut per al desenvolupament urbà global, Praga i Washington DC 16 3 Els elements bàsics del 1r PEMB 31 El CIDEU i la planificació estratègica a IberoamèricaXavier Sánchez, Secretari general del CIDEU 24 4 Esquema del PEMB 33 La planificació estratègica urbana a Europa 5 Ismael Martín, Politòleg, PEMB 28Missió del 1r PEMB 37 La planificació estratègica: un instrument vàlid per a ciutats i territoris 6 Principis del 1r PEMB 43 Félix Asín, Membre del Consell rector i de la Comissió Executiva d’EBRÓPOLIS 34 7 Una visió estratègica des dels ajuntamentsVisió del PEMB 45 Francesc Castellana i Aregall, President de l’Àrea de Promoció económica i Ocupació de la Diputació de Barcelona 40 8 Propostes del 1r PEMB 49 CAP EL PLANEJAMENT DEL SEGLE XXI 8.1 Planejament concurrent: una alternativa per al futurIntroducció 49 Francesc Santacana, Coordinador general del PEMB 46 8.2 Vector Creixement Econòmic 50 Estratègies i globalització a les àrees metropolitanes mundials Josep Roig i Martí, Secretari general de Metròpolis 52 8.3 Vector Model Territorial 62 DIVERSES VISIONS PER A L’ÀREA METROPOLITANA DEL 2025 8.4 Vector Cohesió Social 72 La ciutat: laboratori d’idees Ana Mir i Emili Padrós, Dissenyadors industrials 60 Annex Llistat únic de participants 83 Somiant illes artificials Lluís-Anton Baulenas, Escriptor 66 Barcelona, a favor de la fecundació... Jorge Wagensberg, Director del Museu de la Ciencia de Barcelona 70 La ciutat ideal Rafael Argullol, Filòsof 74 Barcelona, la nova ciutat d’una nena etíop Anna Soler-Pont, Agent literària 80 1ıantecedents El model metropolità de Barcelona ha d’obeir a una aritmètica en la qual la pèrdua de les parts mai no repercuteixi en el guany per al tot. I viceversa. 13Maite Arqué, Alcaldessa de Badalona 1ba.1s.eL ad einl dmuosdtreila sliotzacióde l’Àrea Metropolictiaoneac ,o dnD e ò Bmaircc elona es de finals dels anys cinquanta s’ha produït nent induït per l’expulsió de les indústries de Barcelona la consolidació, econòmica i social, d’aquest cap als majors espais i millors preus que oferien els territori metropolità sobre la base d’un municipis del seu entorn (unes 500 empreses entre model propi de l’etapa de l’industrialisme 1964 i 1972) i per les noves empreses que es creen –mol- del segle XX i d’un paper molt reactiu, fins a tes d’elles multinacionals– atretes pel mercat, pels preus la democràcia, del planejament urbà i molt més proac- i salaris i per la proximitat al port i a l’aeroport. tiu d’aquelles èpoques ençà. Tot aquest fort creixement d’activitats en el territori se En el decurs d’aquest ampli període de temps, ha tingut suporta amb uns elevats volums d’immigració lloc un fenomen de simbiosi entre la ciutat de Barcelona i (800.000 persones en 20 anys, atès el procés d’envelli- les ciutats i viles del seu entorn. De tal manera que si fins ment de la població autòctona i la baixa taxa de natali- als anys cinquanta el creixement se centra en Barcelona (al tat), un ús extensiu del sòl i una manca de planejament voltant del 80/85% de la població de l’AMB), a partir d’a- conjunt, malgrat els intents del Pla comarcal de 1953, del leshores el creixement de la població es dispersa cap al seu Pla director de 1966 (que amplia notablement els límits entorn, de manera que el 1960 el pes de Barcelona en el de l’àrea), de la primera proposta de revisió del Pla conjunt de l’àrea era ja del 77%; el 1970, del 64%; el 1980, comarcal de 1953 (presentada el 1974) i del Pla general del 56%; el 1990, el 54%; el 2001, el 51%. metropolità de 1976. Aquest procés continuat es va accentuar molt en els 15 Com a conseqüència, el creixement econòmic d’aquests anys compresos entre el 1960 i el 1975, quan totes les po- anys ha tingut efectes desiguals sobre el territori metro- blacions de l’àrea van doblar, com a mínim, la seva pobla- polità. Juntament amb els espais beneficiats per les relo- ció. En alguns casos la van triplicar: el Prat, Sant Boi, calitzacions industrials, apareixen altres zones d’espe- Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, i en d’altres es va qua- cialització forçada en ciutats dormitoris amb greus dèfi- druplicar: Castelldefels, Sant Joan Despí, Viladecans i cits de serveis i d’equipaments. Santa Coloma de Gramenet. Cal remarcar, tanmateix, que de tot aquest període el Pla En el seu conjunt, aquesta simbiosi és el resultat d’un general metropolità va ser l’únic element que va aportar i procés d’industrialització accelerada que té un compo- que va apostar per un model autènticament metropolità. És evident que aquest Pla és una eina viva que, en el seu procés El Pla estratègic metropolità de Barcelona permet el treball de desenvolupament i d’implementació introduirà millores dels municipis i, alhora, manté una visió general del territori que ens i adaptacions. uneix i dóna resposta a les necessitats reals del conjunt de la població. 15 José Luis Jimeno, Alcalde de Badia del Vallés José Antonio Robles, Alcalde de Barberà del Vallés El resultat d’aquest planejament àmpliament desbordat Barcelona, després als municipis del seu entorn– atrets bregat, Esplugues, Barcelona, Cornellà, l’Hospitalet, En l’actualitat, l’economia de Barcelona és la base prin- en els primers anys va ser un procés d’ocupació del sòl per la demanda creixent de recursos humans. Badalona, Cerdanyola... cipal exportadora d’Espanya, i Barcelona constitueix a un ritme accelerat, l’ús dels plans parcials, fragmenta- una metròpoli europea productora de béns d’intensitat ris i incoherents –com a sistema habitual de desvirtua- Amb alts i baixos, aquesta etapa es va perllongar fins a Com a conseqüència d’aquestes polítiques projectives, mitjana-alta i exportadora de serveis turístics. No obs- lització del Pla comarcal–, irregularitats, augments d’e- la meitat dels anys setanta, quan té lloc una gran crisi l’AMB es troba en plena fase d’expansió i de projecció tant això, cal tenir present el pes de les multinacionals dificabilitat, canvis d’ús del sòl... que comporta el pas cap a un nou model social i econò- vital amb un conjunt de més de 40 projectes que, sens en aquestes exportacions, directes i indirectes, i, lògi- mic que significarà notables canvis en els esquemes de dubte, canviaran les seves potencialitats globals amb la cament, la relació del nivell tecnològic amb l’elevat Una llarga etapa, per tant, en la qual el territori no tenia comportaments socials i productius i, òbviament, amb construcció de gairebé 11 milions de metres quadrats grau d’obertura de la nostra economia. altra estratègia que la d’adaptar-se a les necessitats dels efectes sobre uns territoris concrets. de diferents usos (oficines, habitatges, zones comer- processos industrials i a les necessitats d’una àmplia cials, equipaments...), amb una inversió total superior D’altra banda, l’AMB està experimentant canvis impor- massa de nous ciutadans que acudien –primer a Aquest pas d’un model a l’altre no és immediat. als 36,6 mil milions d’euros, sense comptar les inver- tants en la composició dels llocs de treball cap a sec- sions de tipus infraestructurals i de connectivitat. tors d’alta intensitat de coneixement. Entre el 1991 i el 2001 la major part de ciutats veuen doblar aquests 1.2.La transició cap a un nou model Pel que fa a l’ingrés a la Comunitat Europea, el saldo actius fins a assolir una xifra de gairebé 500.000 (elsTocioeconòmic és, també, clarament favorable. L’Àrea Metropolitana 78% del total de Catalunya), amb un mercat laboralde Barcelona, des de 1986, ha guanyat posicions en el que accentua el seu caràcter metropolità.si de l’economia europea i ha millorat clarament enres fets importants caracteritzen el naixement mateixa, deixa en un segon terme els aspectes propis competitivitat exterior, productivitat i volum d’ocupa- Aquest període de transició, òbviament, ha tingut i téde l’etapa de transició: l’esdeveniment de la d’una visió metropolitana, sense que aquesta funció ció. Entre el 1986 i el 1999 el PIB de la província de oscil·lacions que poden afectar qüestions com la taxademocràcia i dels nous valors que suposa per hagués estat assumida per cap altra instància adminis- Barcelona va augmentar un 64%, una de les taxes més d’atur i altres indicadors econòmics, en el sentitals representants dels municipis l’ingrés trativa. El desenvolupament de noves realitats urbanes, elevades de la Unió Europea. menys positiu.d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea que cada municipi ha hagut de desplegar disposant sola- i la fi de la crisi industrial, juntament amb la irrupció de ment dels seus propis recursos, ha pogut donar lloc a un La RMB ha experimentat en els darrers anys un fort No obstant això, ens trobem en un territori –el de la les noves tecnologies i la seva ràpida traducció en noves creixement desigual, que fins i tot aprofundeix i provo- procés de creació d’ocupació. La taxa d’activitat –a par- RMB– que ocupa ja un lloc rellevant en el si de la Unió activitats productives. ca nous desequilibris territorials. Així doncs, aquestes tir de la població potencialment activa de 15 a 64 anys– Europea. Per població se situa en el 9è lloc, darrere de ciutats es replantegen el seu paper, amb una vocació cla- passa del 65% de 1995 al 74% de l’any 2000, i la taxa les aglomeracions urbanes (que no municipis) de Els nous valors urbans de la democràcia revaloren la rament proactiva pel que fa als projectes econòmics i d’atur es redueix, en el mateix període, del 20% al 8%. Colònia, Birmingham, Londres, Frankfurt, París, Milà, realitat suburbial de molts dels municipis i s’inicia un socials i, en definitiva, amb un ús gairebé generalitzat Madrid i Nàpols. constant avanç cap a la consolidació de noves realitats del planejament estratègic com a instrument de partici- I pel que fa a l’entrada a la nova era de la producció urbanes concebudes ja com a veritables ciutats més pació i de projecció de cadascuna de les ciutats. econòmica, l’AMB constitueix un clar exemple de La posició de l’AMB en aquest rànquing millora cohesionades, integrades i amb una renovada identitat metròpoli polinuclear molt diversificada en el seu con- notablement si prenem com a referència les pre- ciutadana. Tanmateix, aquest procés, necessàriament A hores d’ara disposen de plans estratègics: Molins junt, però amb un grau d’especialització productiva en ferències empresarials a l’hora de localitzar activi- focalitzat en l’àmbit de cada ciutat considerada en si de Rei, Sant Boi, Sant Just, Santa Coloma, el Baix Llo- les diferents ciutats que la integren. tats econòmiques. ELS PLANS ESTRATÈGICS: UNA REALITAT EN EL MÓN D’AVUI mPlaentriofipcoalcitióa neas tarlast èEgsitcaats Units Marc A. Weiss 17 E ls Estats Units es van convertir oficialment en una Statistical Area), consistent en una ciutat central i una pobla- New Jersey), creada en acabar la I Guerra Mundial per con- de la Badia de San Francisco quasi aconseguí fundar unnació majoritàriament urbana arran del cens dels ció urbana relativament contigua dins la zona de rodalies, per trolar de manera conjunta els ports de mar regionals, termi- govern regional complet a la primeria dels anys 1970, però aEUA de 1920, però en el decurs del segle XIX, la ràpi- tal de reflectir la realitat nova d’una regió urbana amb moltes nals de tren, magatzems, ponts i túnels, i més tard ampliada la fi el projecte no reeixí.da industrialització i la immigració de l’estranger jurisdiccions de govern municipal diferents. per assumir aeroports, metros i, fins i tot, el World Tradeimpulsaren un creixement accelerat de les ciutats i Center. Per tot els EUA hi ha un gran nombre d’entitats públi- Una dècada més tard, Portland (Oregon) establí un govern les regions urbanes. La capacitat dels límits de les ciutats per Atès que a la primeria del segle XX la major part de les ciutats ques metropolitanes que financen, construeixen i dirigeixen metropolità electe amb uns objectius limitats (anomenat a suportar l’explosió de la població urbana i l’expansió del més importants ja no abastaven tota la regió metropolitana, aeroports regionals, sistemes de trànsit, autopistes, ponts, Metro), amb competències en planificació de l’ús del sòl i desenvolupament del sòl urbà fou posada a prova davant un la planificació urbana que implicava una cooperació metropo- xarxes d’aigua i de clavegueram, xarxes elèctriques, parcs dels transports, i Minneapolis-St. Paul implantà el Consell repte difícil, enfront del qual el mètode més emprat va ser litana per part de sectors públics i privats es convertí en un zoològics, estadis esportius, centres d’art, reserves fores- Metropolità Twin Cities (Twin Cities Metropolitan Council), l’annexió de ciutats i pobles circumdants per part del govern nou instrument de suport per a una agenda de la política tals, parcs i centres recreatius, zones verdes i molts altres amb certes competències en revenue raising (recaptació de municipal. Aquest els incorporà oficialment dins els límits de regional. El famós Pla 1909 de Chicago era bàsicament un pla equipaments públics. Aquestes entitats metropolitanes en fons) i tax-base sharing (cobrament d’un impost de renda), la ciutat, tot just ampliats per mitjà d’una autoritat legal que regional. I el Pla Regional de Nova York i Rodalia –encara més alguns casos també regulen determinats aspectes de l’ús com també en ús del sòl i transports. En una data més recent, el govern estatal atorgava als ajuntaments. Així, durant un ambiciós– enllestit al final de la dècada de 1920, va servir del sòl de la regió, en particular els associats amb aigua- es fundà l’Entitat de Transports Regionals de Geòrgia (Georgia quant temps, el creixement de les ciutats anà paral·lel al crei- d’avantprojecte per a la inversió urbana i el desenvolupament molls amenaçats, zones costaneres, espais oberts, trans- Regional Transportation Authority) per intentar alleujar els xement metropolità. Per exemple, ciutats com Nova York, en la regió triestatal (Nova York, Nova Jersey i Connecticut) ports i qualitat de l’aire i de l’aigua. greus problemes que patia la zona metropolitana d’Atlanta de Filadèlfia i Chicago van créixer –mitjançant annexions i con- durant tota una generació. Fa una dècada, l’Associació per al trànsit automobilístic i de contaminació de l’aire. Una altra centracions– des dels seus límits primitius d’unes quantes Pla Regional (Regional Plan Association, RPA), una organitza- L’enorme increment de les ajudes del pressupost del govern variació d’aquest tema és la concentració de governs munici- milles quadrades i una població inicial de només alguns ció ciutadana privada sense ànim de lucre publicà el tercer federal durant les dècades de 1930 i 1940 també comportà pals i de comtat. En alguns casos, aquestes ciutats-comtat milers d’habitants al principi del segle XIX, fins a ciutats de pla regional per a l’àrea metropolitana de Nova York. Al segle un major suport per a la creació d’una organisme nacional es remunten al segle XIX, com ara Filadèlfia, Baltimore, Saint centenars de milles quadrades i milions d’habitants al final XXI, l’RPA encara té un paper destacat en la tasca de definir que promogués les millores urbanes i les formes de govern Louis, Denver i San Francisco, però dins el moviment envers d’aquella mateixa centúria. estratègicament el creixement urbà i els models de desenvo- metropolità. Aquest moviment finalment obtingué un èxit en els governs regionals, a les dècades de 1960 i 1970 es produí lupament en aquesta metròpoli triestatal amb una població la dècada de 1960, amb la fundació d’un nou òrgan federal una altra onada de fusions ciutat-comtat que inclogué Durant el segle XX, moltes de les ciutats més antigues dels total de quasi 20 milions d’habitants, tal com ho ha estat fent dins el Gabinet del govern, el Departament d’Habitatge i Indianapolis, Jacksonville i Nashville. De tant en tant, aques- EUA, sobretot al nord-est i a l’Oest Mitjà, van parar d’eixam- d’ençà de la dècada de 1920. Desenvolupament Urbà dels EUA (U.S. Department of tes concentracions encara es donen –tan sols fa dos anys, plar els seus límits municipals i el creixement metropolità Housing and Urban Development, HUD). Prèviament, a pri- Louisville s’uní al comtat de Jefferson. esdevingué en bona mesura un afer de creació massiva de Ultra l’ampliació del govern local per a afers generals i l’ex- mers del decenni de 1950 s’implantà un programa federal zones residencials en milers de comunitats urbanes de tota pansió de la planificació metropolitana en múltiples jurisdic- denominat 701 per proporcionar un finançament substan- Malgrat els diversos exemples dels dos paràgrafs anteriors, la regió metropolitana incorporades per separat. En algunes cions de govern, un altre intent d’abordar els reptes crei- cial a la planificació regional, que havia de ser dirigit a través als EUA la tendència envers els governs metropolitans amb zones del sud i l’oest, però, els límits de les ciutats continua- xents de la vida metropolitana suposà la creació de corpora- d’unes entitats noves coordinades denominades Consells de fins generals va perdre quasi tota la força a la dècada de ren creixent per mitjà de l’annexió, de manera que ciutats cions de govern per a fins regionals específics a fi de coordi- Govern (Councils of Government, COGs), les quals represen- 1980 i d’ençà de llavors no s’ha tornar a recuperar. Ara, com San Antonio i Albuquerque continuaren abastant l’extens nar les inversions, les obres públiques i les normatives d’ac- taven totes les jurisdiccions de govern local existents en una poques vegades se sent a parlar seriosament de crear volum de la població urbana dins l’àrea metropolitana. tivitats específiques. Personalment, aquest enfocament el mateixa regió metropolitana. L’objectiu era que els COG es governs regionals. Fins i tot l’estructura existent va patir un Aquesta modalitat entre la ciutat i la metròpolis va conduir el denomino regionalisme funcional. La principal institució convertissin en l’avantguarda de la implantació d’uns fort revés als anys 1980 quan el president Reagan i el Cens dels EUA a establir una categoria nova al principi del important d’aquest tipus als EUA va ser l’Autoritat Portuària governs vertaderament regionals, per bé que aquesta tasca Congrés eliminaren el finançament al programa de planifica- segle XX, l’Àrea Estadística Metropolitana (Metropolitan de Nova York i Nova Jersey (Port Authority of New York and resultà molt més difícil del que ningú podia imaginar. L’Àrea ció regional 701, cosa que reduí sensiblement el poder i els 19 recursos dels consells de govern metropolitans. Des d’ales- cional. Organitzacions com la Cambra de Comerç Greater governador Parris Glendening, i d’altres estats, entre ells part desproporcionadament gran al Producte Nacional Brut, hores han sorgit altres moviments, però ara ja no reclamen Austin o la Junta de Desenvolupament Regional Akron han Maine, Vermont, New Hampshire, Rhode Island, Nova Jersey, que supera amb escreix el percentatge de la població nacio- un govern metropolità. En comptes d’això, expressions com estat molt efectives en dissenyar i aplicar plans de desenvo- Delaware, Florida, Geòrgia, Tennessee, Geòrgia, Utah, Oregon, nal urbana. formes de govern regional, planificació, gestió, col·laboració i lupament econòmic estratègic per a les seves respectives Washington i Califòrnia, han impulsat alguna combinació d’a- “creixement intel·ligent” s’han convertit en els termes més regions. Aquestes entitats, a l’igual del Comitè Greater quests tipus de polítiques d’ús del sòl, que han tingut resul- EUA, amb una població nacional que és urbana en més d’un habituals. Avui, els consells de govern sovint desenvolupen Baltimore, sovint estan complementades amb organitza- tats diferents quant a efectivitat. A més, hi ha diverses orga- 80 per cent, són fonamentalment un país metropolità. De fet, plans estratègics per a les seves regions metropolitanes. És cions cíviques regionals, ciutadans que reclamen habitatges nitzacions nacionals, com l’Associació Americana per a la més de la meitat del total de la població nacional viu en tan el cas de SANDAG (San Diego Association of Governments) o assequibles, un major accés a l’ensenyament de qualitat i Planificació (American Planning Association), el Congrés per sols les 25 regions metropolitanes més grans. És molt impro- del DRCOG (Denver Regional Council of Governments). més oportunitats de treball, més equitat en la distribució de al Nou Urbanisme (Congress for the New Urbanism), el bable que en un futur pròxim existeixin governs metropoli- les inversions i els serveis públics, qualitat mediambiental, Projecte de Política de Transports Terrestres (Surface tans amb finalitats generals que abastin tota la població i tot Un dels elements més importants d’aquest ressorgiment ha justícia racial i social, i moltes altres qüestions fonamentals. Transportation Policy Project), Conservació de Vies i Camins el territori d’una regió urbana. D’altra banda, les formes de estat la legislació sobre transports del govern federal creada N’és un exemple el Consell de Ciutadans per l’Habitatge i la (Rails to Trails Conservancy) i Smart Growth America, totes govern metropolità, la planificació de l’ús del sòl, de trans- durant els anys noranta, que establia que cada regió urbana Planificació (Citizens Housing and Planning Council) de l’à- encaminades a impulsar aquest tipus de polítiques i agendes ports i mediambiental, les inversions, equipaments i serveis havia de crear una Organització per a la Planificació rea metropolitana de Baltimore. Organitzacions nacionals de planificació. públics i privats coordinats, l’estratègia econòmica, revenue Metropolitana (Metropolitan Planning Organization, MPO) com el Grup Citistates i l’Aliança per a l’Administració raising and sharing (l’establiment i recaptació de tributs), i consistent en un grup coordinat de funcionaris municipals i Regional (Alliance for Regional Stewardship) estan propor- L’Institut de Praga per al Desenvolupament Urbà Global al moltes altres formes de cooperació metropolitana que ajuden que tindria com a missió planificar conjuntament les inver- cionant impuls i assessorament per ajudar els moviments llarg de la dècada passada va elaborar un paradigma nou a generar i mantenir la prosperitat, la qualitat de vida i l’habi- sions en transports i oferir assessorament polític per a les ciutadans metropolitans a créixer i millorar els seus siste- denominat Estratègia Econòmica Metropolitana, ideat per tabilitat de la comunitat continuaran essent aspectes vitals entitats estatals de transports i autopistes. En molts casos, mes d’organització. aplegar totes les persones, comunitats i institucions d’una en l’elaboració de polítiques i en l’aplicació de programes en els COG regionals també es reconstituïren en MPO, i de vega- regió urbana i de la seva perifèria entorn del propòsit de els àmbits de veïnat, estatal i nacional per a moltes genera- des les MPO es convertiren en organitzacions independents. Potser la qüestió que crida més l’atenció és el problema de generar i sostenir un cert nivell de prosperitat i de qualitat cions futures. En tots dos casos estan ajudant a centrar novament l’aten- l’expansió de les zones residencials i extraurbanes, la urba- de vida per a totes les persones i tots els llocs. Jo anomeno ció en qüestions de govern metropolità. Algunes de les MPO, nització excessiva de baixa densitat de sòl agrícola i la pèr- aquest enfocament regionalisme d’identitat, perquè fomen- Marc A. Weiss és president i director general, Praga Institut com el Consell Coordinador Porta Est-Oest (East-West dua consegüent d’espais oberts i de bellesa natural, units a ta un interès comú vertader mitjançant el qual tothom se per al Desenvolupament Urbà Global, Gateway Coordinating Council) de l’àrea metropolitana de un increment exponencial en la congestió del trànsit, la con- sent millor ajudant els altres a millorar les seves oportuni- Praga República Txeca i Washington DC. Saint Louis, que abasta els estats de Missouri i Illinois, van taminació de l’aire i de l’aigua i els models socials i econò- tats i perspectives de futur. Potser les persones no són “ciu- ser molt agressives en desenvolupar i aplicar plans estratè- mics extremadament desiguals de desenvolupament de l’es- tadans” d’un govern metropolità, però no hi ha dubte que gics multimodals de transports i desenvolupament econòmic. pai en tota la regió urbana i al seu voltant. En resposta a són ciutadans d’una economia metropolitana. El treball en De manera similar, l’Organisme de Protecció Mediambiental aquests reptes que emergeixen ràpidament, hi ha hagut un equip i el liderat són la clau per a una Estratègia Econòmica dels EUA (Environmental Protection Agency, EPA) ha exigit interès considerable per desenvolupar uns transports alter- Metropolitana reeixida i, a diferència de definicions més als governs municipals de moltes regions metropolitanes natius que inverteixin més recursos en el trànsit públic restringides de creixement o desenvolupament econòmic que treballin de forma més coordinada a fi que la regió res- (especialment en el trànsit ràpid en trens urbans i autobu- que poden beneficiar només uns quants o malmetre l’en- pecti els nivells federals de qualitat de l’aire. Si no ho fan, sos), en una urbanització d’alta densitat i ús mixt al voltant torn físic, l’Estratègia Econòmica Metropolitana fomenta el perden milers de milions de dòlars en finançament federal de les estacions de trànsit, en carrils bici i per a vianants i, en manteniment i la millora d’un entorn sostenible i l’impuls dels transports. De fet, va ser la intervenció de l’EPA el que general, en crear i reforçar un entorn de caire més urbà per d’unes condicions socials i econòmiques justes, perquè les en realitat va obligar l’estat de Geòrgia a crear el GRTA per a viure, treballar, jugar i visitar. Tot i que hi ha moltes maneres regions urbanes competeixen més efectivament en el mer- la zona metropolitana d’Atlanta. de plantejar i descriure aquestes qüestions, l’expressió més cat global si conserven i capten una mà d’obra capacitada i habitual als EUA és smart growth (“creixement intel·ligent”), altament motivada, cosa que només es pot aconseguir si hi D’altra banda, les cambres metropolitanes de comerç i les que implica la idea de posar fre a l’expansió de les zones resi- ha un bon nivell global de qualitat de vida metropolitana. corporacions per al desenvolupament econòmic regional dencials per mitjà d’una combinació de conservació d’espais Les regions urbanes són les pedres angulars de la prosperi- uneixen els sectors privat i públic per activar una regió urba- oberts i afectació de més recursos per reconstruir barris tat nacional, atès que són centres capdavanters en produc- na a fi de captar i retenir negocis, inversions i llocs de treball, urbans i residencials ja existents. El millor exemple d’aquest tivitat i innovació en l’economia mundial. En tots els països, així com per impulsar el comerç exterior i, fins i tot, l’interna- enfocament s’emprengué a Maryland sota el mandat de l’ex- rics o pobres, les regions urbanes contribueixen amb una Hi ha el perill que els nostres municipis siguin considerats Planificar un entorn metropolità que gira al voltant d’una potència reserves poc habitades, on es poden instal·lar tots aquells serveis com Barcelona demana una visió global, potser un xic distanciada que necessiten les grans aglomeracions de persones per mantenir de la mirada individual de cada municipi, però que no ha de perdre un nivell raonable d’habitabilitat. mai de vista la identitat dels municipis que el conformen. 21 Joana M. Badell, Alcaldessa de Begues Joan Playà, Alcalde de Castellbisbal Segons l’European Cities Monitor, l’any 1990 Barcelona les quals ens hem de comparar són Londres, París, 2ı Des del punt de vista econòmic, ens trobem en els inicis d’una transformació cap a sec- ocupava el lloc número 11 en aquest rànquing. Ara, l’any Frankfurt, Brussel·les i Amsterdam. Però, òbviament, tors amb més valor afegit capaços de suportar l’augment de competència d’una 2002, el seu lloc és el 6è, de manera que ha superat ciu- no podem oblidar les altres, atès que totes es troben Europa de 25, sense el suport dels nivells salarials. Des de la perspectiva actual, sem- tats com Zuric, Ginebra, Milà i Glasgow. Les ciutats amb igualment motivades per millorar les posicions actuals. bla lògic esperar una continuïtat en el procés de translació d’algunes de les plantes industrials que es van ubicar en el seu dia a l’AMB i que ara es poden sentir més atretes per altres territoris de la UE. Caldrà situar de nou, en aquest context, els nous 1a .l3a. cQouninso fluidtuarc ipóe dr eal ln’AoMu Bm: ode la transició factors susceptibles de generar el trànsit cap a aquestes noves activitats productives. del L’esmentat informe de l’European Cities Monitor 2002 ens dóna unes pistes sobreel que demanen les noves activitats productives: disponibilitat de recursos humansde la so altament qualificats; fàcil accés als mercats, als clients i als consumidors; xarxa dela creaticviietatatt i plao sctuinltduurastrial del coneixement, telecomunicacions de qualitat; una actitud positiva per a la creació i l’atracció d’em-preses; costos salarials adients; disponibilitat d’espais per a oficines a preus compe-N titius; facilitat de mobilitat en tota l’àrea; idiomes; qualitat de vida, i medi ambientde qualitat. És a dir, factors de localització molt allunyats dels que es demanaven eno resulta fàcil avançar el futur d’una àrea que ja ocupa una primera divisió entre el model anterior. A tot això, hi hem d’afegir la progressiva importància del factorles ciutats europees, les quals competeixen a la vegada per ser més eficients, per innovació com a element clau per evolucionar cap a les activitats productives que ensatreure més activitat econòmica, per promoure els mateixos sectors del conei- han d’interessar. A més, innovació vol dir recerca, generació i transmissió de conei-xement i per assegurar uns nivells d’integració social tan elevats com sigui pos- xements.sible. 3ı Per la banda social, els factors de convivència esdevindran un dels elements essencials. Caldria tenir presents unes quantes premisses a l’hora de visionar aquest futur: Les polítiques socials europees han jugat un rol central en la construcció del model 1ı social actual, que s’ha demostrat flexible i dinàmic per respondre als canvis de l’eco-L’AMB és un territori que, en el futur, ja no experimentarà grans canvis. És un territori nomia i de la societat de les passades dècades. De tota manera, la societat del futur és molt saturat i que caldrà gestionar adientment per tal d’anar-lo transformant en un medi diferent a la del model de l’industrialisme. Es presenten nous reptes en el camp de la urbà de qualitat que respongui a les necessitats de la societat i de l’economia actual. La inclusió social, de la protecció social, de la seguretat, de la lluita contra la discrimina- millora de la productivitat del territori serà un element essencial del model que s’ha d’a- ció, del fracàs escolar, de la conciliació família-treball, de la salut... I els instruments de nar formant. La dimensió del creixement de l’AMB i la definició del model que es neces- què disposem no estan adaptats per atendre aquestes noves demandes. Necessitem sita per adaptar-se a una situació social, política i tecnològica diferent ha de ser un dels emigració, però no sabem formar el marc adient per tal que no distorsioni el nostre punts clau per centrar el necessari debat sobre el futur de l’AMB. Pensar un model metro- model social tradicional. Necessitem més seguretat, però no sabem amb quines eines polità de mobilitat –de persones i de mercaderies–, un sistema de generació i de difusió i mitjans garantir-la. Necessitem persones més ben preparades i educades, però no eficient dels coneixements, una xarxa de comunicacions i de connectivitat per al segle XXI, sabem com superar els alts nivells de fracàs escolar entre els adolescents. Necessitem uns esquemes adients per a la rehabilitació dels centres històrics de les ciutats de la xarxa un jovent actiu i integrat, però no li sabem oferir uns habitatges adients. Necessitem i metropolitana, un sistema eficient de promoció econòmica... han de ser algunes de les volem tendir a la plena ocupació –d’homes i dones–, però no sabem trobar vies per peces d’aquests factors de productivitat que s’han de considerar en el futur de l’AMB. conciliar la vida laboral i la familiar. Des de la voluntat legítima de voler el millor per a cadascun dels nostres municipis, hem de treballar de manera conjunta El debat sobre el Pla estratègic de l’AMB, força avançat, contrasta en aquest futur que compartim. Així és com les expectatives amb una realitat administrativa força descoordinada que s’albiren es faran realitat. i amb un planejament urbanístic, vigent de l’any 1976, que ha quedat superat tant territorialment com conceptualment. 23 Antoni Padilla, Alcalde de Castelldefels Antoni Morral, Alcalde de Cerdanyola del Vallés 4ı La cultura és una altra premissa que s’ha de tenir present a l’hora de dibuixar el futur respostes adients a cadascuna de les anteriors premisses –productivitat del territori, d’una àrea metropolitana. Avui dia no es poden fer previsions sense tenir present el renovació del teixit productiu, cohesió, convivència i sostenibilitat– sense introduir paper de la cultura en el valor afegit de les metròpolis. Les previsions urbanístiques nous elements de governabilitat o de gestió d’aquest territori? Dit d’una altra manera: no es poden avançar sense el paper simbòlic de la cultura en l’articulació de la ciu- l’evolució actual del conjunt de l’AMB ens porta cap a una visió desitjable del seu futur tat. La cohesió social no té sentit fora d’un marc de referència de les claus culturals a mitjà termini? que comporta. D’altra banda, un informe del Consell d’Europa atribuïa a la cultura –en sentit ampli– l’existència de 15 milions de llocs de treball a Europa. I un altre informe de la Societat General d’Autors situava el creixement pel que fa a la cultura, a l’Espanya de l’any 1997, en un 4,5% del PIB, fet que la situava en el quart sector més productiu. 5ı Sostenibilitat i medi ambient. La disfunció existent entre el model de creixement econòmic que s’ha seguit fins ara i la seva sostenibilitat –capacitat per mantenir indefinidament una situació– és un fet que s’ha anat accentuant arreu d’Europa i que, en l’actualitat, és una realitat més o menys acceptada en totes les regions metro- politanes europees. Com s’ha vist, s’observa una transició en els models d’organit- zació urbana tradicionals de base industrial cap a un nou model basat en l’economia dels serveis i en una organització integrada dels espais urbans que és molt menys agressiva. Una dada: segons el PTGC, cap a l’any 2026 la major part de les zones planes de Catalunya estaran urbanitzades, entre elles –com és lògic– tot el territori de l’AMB. En el marc d’aquesta premissa cal contemplar tres eixos fonamentals: la sostenibilitat social, l’econòmica i l’ambiental. La combinació d’aquests tres eixos atorga el significat complet a aquesta tendència creixent de considerar la sostenibi- litat com una de les peces essencials del que hauria de ser el planejament urbà del futur: el planejament integral. 6ı Governabilitat. Aquest és un dels grans temes que tenen totes les àrees metropolita- nes d’arreu del món. És una qüestió crucial i no resolta. I és una qüestió que ve del model anterior i de la dialèctica entre centre i perifèria que el caracteritzava. L’existència de municipis amb història, legitimitat i proximitat democràtica és, sens dubte, un actiu molt important que no totes les àrees metropolitanes del món han sabut conservar. La pregunta és en aquest sentit: la consolidació del nou model social i econòmic d’aquesta veritable conurbació urbana que és l’AMB, de 3 milions d’habitants, es pot fer, de manera eficient, seguint les pautes actuals? Podem donar ELS PLANS ESTRATÈGICS: UNA REALITAT EN EL MÓN D’AVUI EIbl eCrIoDaEmU èi lraic pal:a dneiufic aancyiós efosmtraetnètgaincta g aovernabilitat Xavier Sánchez 25 D urant els últims anys, els governs democràtics canvi entre elles. En aquests 10 anys de reflexió s'ha gene- conceptes centrals en la moderna visió del desenvolupa- vida de Rio. La ciutat de Fortalesa, també a Brasil, ha servitd'Amèrica Llatina i el Carib han revaloritzat els rat un coneixement que recull l'experiència de les ciutats de ment proposada per a tot tipus de territoris i regions. per a un objectiu important i difícil: reparar la fractura quegoverns locals, encara que aquests últims han la xarxa i que és de caràcter eminentment pràctic. separava govern estatal i govern municipal. Rosario va ser,vist limitats els seus processos de descentralit- Val la pena citar aquí alguns exemples de plans estratègics juntament amb Córdoba, la primera ciutat argentina que vazació a causa dels greus dèficits d'infraestruc- Entre les activitats del Centre figuren els seminaris tècnics reeixits, malgrat el risc, atès la limitació d’espai, de no fer implementar un pla estratègic seguint la mateixa metodolo- tura, a la feblesa de la xarxa sociocultural, a les repercus- i les conferències internacionals CIDEU, així com les reu- justícia a totes les ciutats. El cas de Medellín, el Pla de la gia participativa que va utilitzar Barcelona. Del pla destaca, sions de les polítiques d'ajustament i, també, a la falta de nions dels seus òrgans estatutaris –Assemblea General i qual es va iniciar en 1994 i va servir per donar una orienta- especialment, l'àmplia base participativa amb la qual s'ha coneixements tècnics. És en aquest punt –l'enfortiment de Consell Rector–. Aquestes instàncies permeten que les ciu- ció comuna a les forces vives de la ciutat i treure a aquesta definit un model de ciutat en el qual és especialment notori l'autoritat local i la millora de les capacitats de gestió de les tats associades intercanviïn les seves experiències i de la dinàmica del conflicte a través d'un debat obert sobre la gestió descentralitzada i la qualitat dels serveis als ciu- ciutats– on se situa l'aportació del Centre Iberoamericà de avanços sobre els seus diferents processos de desenvolu- les seves opcions de futur. Una altra ciutat colombiana, tadans. El de Rafaela (Argentina) és el primer pla portat a Desenvolu-pament Estratègic Urbà, CIDEU. pament estratègic urbà, i que autoritats locals i experts Bucaramanga, constitueix el primer exemple de continuïtat terme amb èxit en una ciutat intermèdia (80.000 habi- internacionals debatin sobre temes relacionats amb la pro- d'un procés de planificació estratègica a pesar de grans tants). El pla, que es troba en la fase d'impuls i seguiment El CIDEU és una associació de ciutats constituïda el 1993 blemàtica actual de les urbs. Promou i organitza trobades canvis polítics, tant d'alcalde com de partit polític. A Mèxic, d'uns 50 projectes, ha definit un nou model de ciutat amb que neix amb la idea de compartir el reeixit model de pla amb el sector privat per facilitar el finançament dels pro- Mèrida compta amb un pla estratègic des de 1994, que ha una àmplia i activa participació de tots els agents, establint estratègic de Barcelona. Des de 1995, és un programa de jectes que sorgeixen com a conseqüència del desenvolupa- servit, entre altres coses, per identificar una estratègia de una bona dinàmica de treball en el marc de la concertació cooperació de les Cimeres Iberoamericanes de Caps d'Estat ment dels diferents plans estratègics de les ciutats asso- ciutat, que ha estat la d'afermar-se com a capital de la cul- público-privada. Actualment, Rafaela lidera una xarxa d'uns i de Govern, l’únic dedicat al desenvolupament urbà. ciades. Participa i dóna suport a trobades internacionals tura maya, amb les seves implicacions per al turisme i el quaranta municipis argentins que s'aglutinen al voltant de Aquesta associació neix amb l'objectiu de contribuir a millo- de ciutats i xarxes que tenen com a objectiu posar en comú comerç. San Pedro Sula (Honduras) i Santiago de los la utilització de la metodologia de Planificació Estratègica rar la governabilitat de les seves ciutats associades –sei- visions i estratègies sobre els problemes que han d’afron- Caballeros (República Dominicana) constitueixen bons com a eina per al desenvolupament. xanta-vuit en l'actualitat– per mitjà de la metodologia de la tar les ciutats, els responsables polítics i els gestors locals. exemples de ciutats no capitals que són importants motors planificació estratègica urbana. Com a xarxa internacional de ciutats, el CIDEU proporciona del desenvolupament econòmic als seus països. Permetent El pla estratègic de Montevideo (PEM) va ser elaborat pel un espai de participació a les ciutats en l'esfera política la vinculació estreta dels actors principals del territori, govern local, amb una activa participació de les entitats veï- Les activitats del CIDEU en aquests gairebé deu anys de fun- mundial, a més de ser un sistema complementari de soli- especialment el sector empresarial. L'Havana (Cuba) cons- nals de la ciutat, com a base per a un programa municipal cionament s'ha centrat a oferir formació en matèria de pla- daritat. titueix un cas especial: amb una certa tradició planificado- posteriorment consensuat amb els agents socioeconòmics nificació estratègica a les seves ciutats; a assessorar, fer el ra, socialista de mena, l'assessorament del CIDEU ha estat locals. Al PEM destaca l'articulació del treball a nivell cen- seguiment i avaluar els plans estratègics empresos per Presència del CIDEU a Amèrica Llatina fonamental per aprofundir en la dimensió participativa de la tral i el descentralitzat, on les 18 entitats zonals (o de aquestes; i a construir una xarxa de confiança política, que metodologia del pla i per informar als responsables polítics barris) participen de forma decisiva tant en el diagnòstic permeti als electes locals de l'espai iberoamericà recolzar- Potser el més destacat d'aquests anys de gestió sigui el fet del que significa la concertació público-privada en econo- com en la formulació del model desitjat de ciutat. se en els seus esforços comuns per accedir a uns nivells que les idees fonamentals presents en el model de desen- mies de mercat. El Pla de Juiz de Fora (Brasil) exemplifica d'autonomia local que permetin respondre als reptes de volupament preconitzat pel CIDEU –creació d'una visió com- bé el que una ciutat mitjana pot fer amb un pla estratègic Xavier Sánchez és secretari general del CIDEU governació que els planteja el desenvolupament econòmic i partida de ciutat; concertació público-privada; participació ben aplicat: la densificació de la seva xarxa civil a través social dels seus territoris. Així mateix, promou l'elaboració i ciutadana; inserció de la mateixa ciutat en el sistema glo- d'un procés molt participatiu. A Rio de Janeiro el pla estratè- engegada d'estratègies de futur per part de les ciutats, pro- bal; potenciació del lideratge local– s'han convertit, sota la gic va tenir l'encert de potenciar l'orgull dels ciutadans vers porcionant i establint relacions de complementarietat i inter- forma de pla estratègic o d'altres eines de governabilitat, en la seva ciutat, i aconseguir així vincular els ciutadans a la 2ıinstrument de canvi L’aprovació del Pla estratègic metropolità elimina alguns dels problemes que ens trobem molt sovint, com el fet de dissenyarestratègies que són incompatibles, de portar a terme actuacionsnegatives per als municipis veïns, o la pèrdua d’oportunitats per 27manca d’una visió de conjunt. Angelino Maestro, Alcalde de Cervelló Ja hem vist que el futur de l’AMB es troba en I, de fet, més que un pla s’ha de considerar una meto-una situació òptima i crítica a la vegada. dologia capaç de fer pensar estratègicament els territo-Òptima perquè es troba realment amb un ris. Els canvis, actualment, són massa ràpids i profundspotencial de projectes i de realitats envejables, per poder sostenir unes respostes temporals durantcom es posa de manifest en els informes molt de temps. És per això que el veritable planejament interns i externs existents. estratègic és aquell procés que porta cap a la consecució d’un territori que pensa estratègicament. Crítica perquè es troba en la ineludible necessitat de con- solidar el seu pas cap a un nou model econòmic i social I, òbviament, el fet que un territori aposti per pensar que s’imposa arreu del món –la globalització– i que fun- estratègies de futur i cerqui les orientacions més adients ciona amb unes regles i principis diferents dels que han per a aquest fi significa que no es vol deixar que el mer- impulsat l’actual creixement. cat –com havia succeït abans– ens doni les pautes d’a- quest futur. Significa que es vol incidir activament en Un dels problemes principals que sorgeixen en qual- aquest futur, des de la lògica de la ciutadania i de les sevol procés de previsió del futur és el de pensar el noves pautes que ja es poden endevinar a hores d’ara. futur en clau d’uns valors o principis que han regit fins als moments actuals, però sense tenir en prou consi- Un procés de planejament estratègic no és, en aquest deració el naixement o la incipient existència d’uns sentit, un procés de benchmarking. És un procés d’ima- nous principis que són els que han de regir en el futur. ginació per impulsar noves situacions. És fàcil com- Cal, per tant, fer un gran esforç per saber entendre que prendre que si tots fem benchmarking, tots acabarem el futur no és una prolongació del present, sinó que és fent les mateixes coses, més o menys. un procés complex que van creant i configurant els líders –socials, econòmics, polítics– o que va sorgint de la mateixa societat, però que aviat és copsat per aquests líders. En aquest sentit, un pla estratègic s’ha de considerar no com una finalitat en si mateixa, sinó com un instrument que pot facilitar el lideratge –en aquest cas, d’un territo- ri com és l’AMB–, que es configura en la mesura que sap copsar l’evolució i les tendències d’uns entorns –no hi ha un sol entorn a considerar– i que les sap relligar amb els seus propis valors i potencialitats. ELS PLANS ESTRATÈGICS: UNA REALITAT EN EL MÓN D’AVUI Luarb palnaan iafi cEaucrioóp eastratègica Ismael Martín 29 L a planificació estratègica s’ha incorporat a la seguit per 16 de les 22 ciutats estudiades. La societat civil d’habitatges assequibles, o per tal de connectar millor la Conclusiómajoria d’agendes dels governs de les principals juga un paper important en aquests processos, millorant la formació amb les polítiques de dinamització econòmica i La cultura de la planificació estratègica urbana s’està este-ciutats i metròpolis europees. Aquesta voluntat seva eficàcia i eficiència i enfortint el capital social de les d’ocupació o d’integració de la diversitat cultural. nent arreu d’Europa com un mecanisme eficaç per tal ded’anticipar-se al futur, d’analitzar els problemes mateixes ciutats. No obstant això, Manchester i Berlin ofereixen una pers- definir i articular les necessitats i els interessos de la socie-que els afecten o que hi seran presents els propers El model de gestió pectiva més parcial, ja que la primera ciutat disposa d’un tat i dels seus agents econòmics, socials i institucionals res-anys, i de buscar les solucions més adequades per a aquests La coordinació dels processos de planificació pot recaure pla estratègic concret per al tema de l’educació i d’un altre pecte als nous escenaris de futur.reptes fan de la planificació un instrument força útil per al directament en unitats o departaments específics dins de per a la promoció econòmica, i en el cas de Berlin es con- És força clar que la llavor de la ja llarga experiència dedesenvolupament amb èxit de les nostres ciutats. Des del Pla estratègic metropolità de Barcelona seguim amb l’organització de l’administració pública competent, ser ges- centren bàsicament en el planejament urbanístic de la Barcelona s’ha convertit en un referent notable en el model atenció les iniciatives que, des d’aquest àmbit, s’estan duent tionats per institucions autònomes creades expressament a ciutat. del planejament urbà de les ciutats europees. a terme arreu del món, i especialment al nostre entorn. És tal efecte o, fins i tot, per consultories o empreses totalment Ismael Martín és politòleg, PEMB per aquest motiu que presentem aquí una síntesi esquemà- externes. tica dels diferents processos de gestió estratègica que s’es- En aquest cas, 14 ciutats impulsen directament els seus BARCELONA http://www.bcn2000.es BERLIN http://www.stadtentwicklung.berlin.de/archiv_sensut/planwerk_96-97/archiv/summary.htm#these1 BIRMINGHAM http://www.birmingham.gov.uk/GenerateContent?CONTENT_ITEM_ID=16277&CONTENT_ITEM_TYPE=0&MENU_ID=11495 tan desenvolupant des de les principals ciutats europees. En plans de desenvolupament, optant per un model més internque les altres 9 ciutats, que segurament gaudeixen d’un BOLOGNE http://psc.comune.bologna.it/psc.htmlaquest sentit, ens interessen especialment aquelles ciutats BRIANZA http://www.sviluppobrianza.it/piano.htmDUBLIN http://www.dublincity.ie/planning/ConsultationDocument.pdf amb les quals Barcelona competeix i comparteix posicions major grau d’autonomia i flexibilitat. ESTOCOLM http://www.stockholmsregionen2030.nu en termes de lideratge, ja sigui en termes de competitivitat o La dimensió territorial GLASGOW http://www.glasgow.gov.uk/cityplan/indexa.htmLEEDS http://www.leedsinitiative.org qualitat de vida. De les 24 ciutats estudiades, 22 disposen L’àmbit territorial dels plans estratègics és un altre dels ele- LONDRES http://www.london.gov.uk/mayor/strategies/sds/draft_london_plan_download.jspLYON http://www.millenaire3.com/rubriques.php?c=DE d’un pla estratègic del qual us facilitem la seva adreça web ments que cal considerar per tal de conèixer-ne l’abast. Tot i MANCHESTER - Negocis: http://www.manchester.gov.uk/bestvalue/pdf/BusPlan0304.pdf (vegeu quadre 1) i només Frankfurt i Dusseldorf no en dis- que, en aquest cas, sempre estem parlant d’una dimensió - Educació: http://www.manchester.gov.uk/education/plans/edp/intro.pdfMILÀ http://www.provincia.milano.it/pianificazione/html/eventi/quaderni/pubbli18.html posen. Les diverses iniciatives analitzades comparteixen local, podem classificar-la en plans estratègics estrictament MUNIC http://www.millenaire3.com/rubriques/pdf/monographies/munich_anglais.pdf força elements en relació als actors que hi intervenen, el de ciutat, metropolitans o regionals. PARIS http://www.paris.fr/fr/urbanisme/plu/PRAGA http://212.67.66.237/strategplan/obsah.asp model de gestió que segueixen, la seva dimensió territorial, A partir d’aquest criteri, 14 dels plans estratègics estudiats TORINO http://www.torino-internazionale.org/TRENTO http://www.comune.trento.it/progetti/ps/ps_index.htm o les seves línies principals, però també presenten algunes es concentren estrictament en la seva ciutat, 5 són de VENÈCIA http://www.comune.venezia.it/pianostrategico/ particularitats que detallem a continuació (vegeu quadre 2). caràcter metropolità i, finalment, 3 més n’amplien l’abast a VIENA http://www.wien.gv.at/stadtentwicklung/strategieplan/stratplan_engl.htm Els actors l’àmbit regional. PARTENARIAT MODEL DIMENSIÓ PARTENARIAT MODEL DIMENSIÓ El mapa d’actors que participa en la discussió, elaboració i Línies principals DE GESTIÓ TERRITORIAL DE GESTIÓ TERRITORIALBARCELONA Partenariat Autònom Metropolità LONDRES Partenariat Intern Metropolità aprovació dels plans estratègics és un dels elements clau a Els processos de planificació estratègica urbana es plan- BERLIN No Intern Ciutat LYON Partenariat Autònom Metropolita l’hora de garantir una anàlisi rigorosa de l’entorn de què tegen majoritàriament des d’una perspectiva integral dels BIRMINGHAM Partenariat Autònom Ciutat MANCHESTER No Intern CiutatBOLOGNE Partenariat Intern Ciutat MILA No Intern Regional estem parlant, una visió plural de la seva diversitat, i sobre- temes urbanístics, econòmics, educatius, socials, cultu- BRIANZA* Partenariat Autònom Regional MUNIC Partenariat Intern Ciutat tot un consens entorn a les mesures adients per tal de ges- rals i mediambientals. COPENHAGUE Partenariat Intern Ciutat PARIS No Intern CiutatDUBLIN No Intern Ciutat PRAGA Partenariat Autònom Ciutat tionar el futur. Aquesta visió transversal de la realitat es manifesta en ESTOCOLM No Intern Regional TORINO Partenariat Autònom Metropolità En aquest sentit, el model de partenariat, de cooperació propostes comunes per tal de lligar els projectes urbanís- GLASGOW Partenariat Autònom Ciutat TRENTO Partenariat Intern CiutatLEEDS Partenariat Autònom Ciutat VENECIA Partenariat Intern Ciutat entre el sector públic i privat, s’imposa clarament, ja que és tics amb el principis de la sostenibilitat, de la mobilitat, o LISBOA Partenariat Intern Metropolità VIENA Partenariat Intern Ciutat * Regió situada al nord de Milà, en el triangle format pels municipis de Monza, Lecho i Como. 3ıelements bàsics Els principals agents que ens han fet veure la necessitat de fer un salt endavant en l’organització i la cohesió del territori metropolitàsón els mateixos ciutadans i ciutadanes, amb els serveis que ensexigeixen, amb la manera com es desplacen, amb com funcionen 31 durant el dia a dia. José Montilla, Alcalde de Cornellà de Llobregat U n pla estratègic metropolità no és el mateix D’altra banda, aquesta visió de futur no ha sortit del no-que un pla estratègic de ciutat, malgrat que res. Cal tenir present, certament, les premisses jales metodologies emprades puguin ser comentades que configuren els entorns més impor-parelles. En una ciutat hi ha elements de tants, així com el diagnòstic de les nostres potencialitats.governabilitat clars i concrets, de la mateixa De tota manera, tant o més important ha estat l’acord manera que els agents econòmics i socials també són sobre els principis i els valors que han d’inspirar la con- d’una fàcil identificació. cepció d’aquesta visió de futur. D’aquesta manera, l’es- quema del Pla es configura a l’entorn dels elements En una àrea metropolitana no es dóna cap de les dues següents: condicions anteriors. La governabilitat s’ha de buscar i > Missió que el Pla estratègic metropolità de construir. La configuració d’uns esquemes de política i Barcelona vol assumir en el conjunt del territori de gestió en els quals tots els municipis se sentin metropolità de Barcelona. còmodes és, en certa manera, un dels objectius propis > Principis o valors que s’acorda que han de guiar el del Pla. I, pel que fa als agents econòmics i socials, el procés de canvi: lideratge participatiu, cohesió seu paper queda menys dibuixat pel mateix pes de les social, innovació, sostenibilitat... en són alguns administracions municipals i perquè no tots tenen un exemples. La definició d’aquests principis esdevé espai territorial coincident amb l’àrea. un pas essencial per prosseguir les posteriors tas- ques del planejament d’una forma més fluida. En aquestes condicions, l’experiència seguida fins ara > Visió de futur: com ens imaginem l’AMB d’aquí a uns ens porta a extremar la cerca del consens i de les bones quants anys?; quin model urbà ens podem imagi- relacions en tots aquells conceptes que han de vertebrar nar?; amb quina activitat volem excel·lir?; com ens el contingut del Pla. volem entendre socialment? > Temes crítics per assolir aquesta visió i que constituei- Cinc comissions tècniques han estat treballant des del xen oportunitats, amenaces o tendències a canviar. passat juliol en cinc temes crítics per tal de garantir les > Plantejament d’objectius, els temes crítics han d’es- condicions perquè es doni el progrés econòmic i social tar suportats per un conjunt d’objectius que caldrà del territori metropolità de Barcelona en els propers incorporar per part dels diferents agents implicats i anys. Amb aquest material, s’ha disposat d’un conjunt per un conjunt d’accions que han de concretar i de propostes que ha calgut ordenar, prioritzar i seleccio- materialitzar aquests objectius. nar per tal de dotar de coherència el conjunt del Pla. > Estratègies d’implantació: com es passa de la pro- Aquesta coherència global s’ha d’obtenir a partir d’una posta a l’acció. Això pot implicar una anàlisi més coincidència sobre la visió de futur de l’AMB –cap on acurada de cada proposta, una major concreció i volem anar– i que fixi les pautes dels canvis que hem detall i una identificació dels agents més directa- d’introduir en el nostre model de comportament actual. ment implicats en l’acció concreta. 4ıesquema El debat i l’esforç entre tots els agents socials, polítics i econòmicsés l’eina que ens servirà per aconseguir el reequilibri territorial i la reducció de les desigualtats. 33 Lorenzo Palacín, Alcalde d’Esplugues de Llobregat ELS PLANS ESTRATÈGICS: UNA REALITAT EN EL MÓN D’AVUI uLan Pinlasntriufimcaecniót Evàsltirda ptèegr iaca c:i utats i territoris Félix Asín 35 L a ciutat de Saragossa treballa amb instruments de sobretot de resultes de canvis en el signe polític dels governs Plans estratègics per comunitats autònomes i població (2001)planificació estratègica urbana des de 1994, quan municipals.es va constituir la Asociación para el Desarrollo Comunitat autònoma Plans estratègics Població Comunitat autònoma Plans estratègics PoblacióEstratégico de Zaragoza y su Área de Influencia No hi ha cap comunitat autònoma que no tingui representa- Nombre % s/total Habitants% s/total Nombre % s/total Habitants% s/total(EBRÓPOLIS). Amb l’impuls d’aquesta associació ció en aquest sentit. L’inventari posa de manifest que les Andalusia 18 18,75 7.305.117 18,17 Extremadura 2 2,08 1.073.574 2,67 s’han desenvolupat, fins ara, set Encuentros de Directores de dimensions no importen. Grans ciutats i petits municipis Aragó 4 4,16 1.186.849 2,95 Galícia 6 6,25 2.730.337 6,76 Planes Estratégicos Urbanos y Territoriales, inicialment de –agrupats o en solitari– van de la mà i utilitzen aquesta fór- Astúries 2 2,08 1.084.314 2,69 Madrid 4 4,16 5.145.325 12,79 l’àmbit de la península Ibérica i, posteriorment, abastant les mula de treball. Balears 2 2,08 821.820 2,04 Múrcia 1 1,04 1.131.128 2,81 experiències dels municipis i territoris espanyols. Canàries 2 2,08 1.672.689 4,16 Navarra 2 2,08 538.009 1,33 Hi ha moltes raons, i mai una de sola, que mouen els líders polí- Cantàbria 1 1,04 528.478 1,31 País Basc 14 14,58 2.100.441 5,22 Fruit de l’intercanvi d’experiències, va sorgir l’encàrrec a tics i socials a iniciar processos de planificació estratègica. La C. La Manxa 1 1,04 2.488.062 6,18 La Rioja 1 1,04 265.178 0,65 EBRÓPOLIS, que es va dur a terme a finals de 2001, de fer un coordinació a l’hora d’actuar i la necessitat d’una col·laboració Castella i Lleó 4 4,16 1.726.199 4,29 Ceuta 1 1,04 73.704 0,18 inventari de plans estratègics de ciutats i territoris, que en entre les institucions públiques i el sector privat a tots els Catalunya 24 25,00 6.208.817 15,44 Melilla - - 56.929 0,14 aquestes dates s’està actualitzant de cara a la propera troba- nivells, són les raons més citades. Altres motivacions impor- C. Valenciana 7 7,29 4.066.474 10,11 ESPANYA 96 100 40.203.444 100 da, que se celebrarà a Saragossa el mes de novembre de tants per a l’impuls inicial d’un pla són l’exigència d’una millo- Font: Elaboració pròpia a partir de dades recollides per EBRÓPOLIS i de l’Anuario Económico de España 2001, del Servei d’Estudis de la Caixa. 2003. ra continuada en un món que es transforma constantment i la revitalització de ciutats i territoris. Les dades recollides demostren clarament el lideratge públic, millorar la qualitat de vida dels ciutadans que habiten en cada Una primera aproximació a les dades contingudes en aquest sobretot municipal, en la planificació estratègica a Espanya territori són els principals i prioritaris objectius esmentats inventari ens fa concloure que la planificació estratègica ha L’any 2003, podem afirmar que Comunitats Autònomes com –solament són dues les experiències liderades exclusivament pels responsables dels plans estratègics actualment en demostrat els darrers anys la seva importància com a eina de Catalunya, Andalusia i l’Aragó, han crescut significativament per la iniciativa privada, Pontevedra i Ferrol–. Tanmateix, sí marxa a tot el país. treball per propiciar un desenvolupament equilibrat de les ciu- pel que fa a experiències en planificació estratègica. que hi ha una societat civil disposada a treballar de manera tats. La seva utilitat evident provoca que, any rere any, creixi organitzada en la planificació estratègica. Com a exemple, es Félix Asín és membre del Consell rector el nombre de poblacions d’Espanya que aposten per utilitzar- A partir d’aquest inventari, sabem que més de la meitat de les pot citar el cas de Saragossa, on el pla va partir d’una iniciati- i de la Comissió Executiva d’EBRÓPOLIS la: actualment, desprès de l’experiència d’una dècada, hi ha iniciatives existents operen dins d’un únic municipi, mentre va municipal, però immediatament es va desenvolupar amb més d’un centenar de plans estratègics arreu del país. els plans d’àmbit metropolità, com el de Saragossa, es mante- autonomia, gràcies a l’impuls i suport dels principals agents nen constants, i els comarcals, on s’aglutinen interessos econòmics i socials –a més dels institucionals– de Saragossa. Es pot fer una consulta més aprofundida a la pàgina comuns en tots els ordres, tenen cada dia un major pes. d’EBROPÓLIS (www. ebropolis.es). L’Aragó n’és un exemple. D’acord amb l’anàlisi realitzada, dins de la societat civil, les organitzacions empresarials i les sindicals són les que tenen L’aparició de nous plans ha estat una constant des de la pri- Quelcom de semblant comença a detectar-se al món provin- més pes específic, seguides per la universitat, les associa- mera experiència, a Barcelona amb motiu de la seva designa- cial, en què els plans tenen una importància menor, però, cions de veïns i les empreses situades a cada zona. ció com a seu olímpica. L’any 2001 es podien comptabilitzar com succeeix amb les comarques, els darrers temps s’estan aproximadament un centenar de plans estratègics, si bé és posant en marxa projectes d’aquesta mena per a diverses L’Inventari reflecteix que la modernització i adequació de les cert que n’hi ha que han decaigut o es troben paralitzats, províncies. infraestructures en el seu conjunt junt amb la gran ambició de 5ımissió El Pla representa una oportunitat per canalitzar i potenciar tot allò que durant tants anys de treballar junts hem anat aprenent i consolidant: la necessitat de l’aportació de tothom, la transversalitat, una visió del territori més completa i més precisa. 37 Dídac Pestaña, Alcalde de Gavà El Pla estratègic metropolità de Barcelon té com a missió proposar, en un marc de cooperació publicoprivada i intermunicipal, amb la participació dels agents economicosocials, els processos de trans- formació que es necessiten a l’AMB, per tal d’orientar el desenvolu- pament econòmic i social d’aquest territori i la constant regeneració del seu potencial de creixement. A l’hora de posar en marxa polítiques locals vàlides, hem de tenir en compte una escala més àmplia, perquè els processos urbans que Els municipis de l’Àrea Metropolitana hem de ser capaços de definir afecten, per exemple, l’Hospitalet, responen també a dinàmiques i aplicar polítiques encaminades a millorar la qualitat de vida generals que tenen incidència en la resta de poblacions de l’Àrea i els nivells de benestar de les persones. 39 Metropolitana. Celestino Corbacho, Alcalde de l’Hospitalet de Llobregat Víctor Puntas, Alcalde de Molins de Rei LES POTENCIALITATS DE L’AMB MILLORS CIUTATS PER CREAR UN NEGOCI SEUS EMPRESARIALS AL 2006* QUALITAT DE VIDA 2002 2001 1990 2002 2001 Londres 1 1 1 Paris 1 Barcelona 1 1 París 2 2 2 Londres 2 Paris 2 2 Frankfurt 3 3 3 Madrid 3 Munic 3 3 Brussel·les 4 4 4 Milà 4 Estocolm 4 4 Amsterdam 5 5 5 Brussel·les 5 Madrid 5 6 Barcelona 6 6 11 Barcelona 6 Gènova 6 5 Madrid 7 8 17 Varsòvia 7 Londres 7 11 Milà 8 11 9 Frankfurt 8 Roma 8 13 Berlín 9 9 15 Amsterdam 9 Zuric 9 7 Zuric 10 7 7 Praga 10 Dublín 10 20 Munic 11 10 12 Lisboa 11 Milà 11 20 Dublín 12 13 _ Berlín 12 Lisboa 12 10 Düsseldorf 13 17 6 Munic 13 Amsterdam 13 15 Estocolm 14 15 19 Moscou 14 Brussel·les 14 19 Gènova 15 12 8 Roma 15 Berlín 15 23 Lyon 15 9 Oslo 15 12 * Si haguéssim d'anticipar que d'aquí a 5 anys les companyies continuessin amb els seus plans d'expansió, la seu empresarial al 2006 on se situaria? PERSONAL QUALIFICAT ACCÉS FÀCIL ALS MERCATS 2002 2001 2002 2001 Londres 1 1 Londres 1 1 Paris 2 2 Paris 2 2 Frankfurt 3 3 Frankfurt 3 3 Munic 4 6 Brussel·les 4 4 Brussel·les 5 4 Amsterdam 5 5 Milà 6 8 Milà 6 7 Berlín 7 8 Düsseldorf 7 6 Amsterdam 8 5 Madrid 8 12 Düsseldorf 9 14 Munic 9 6 Madrid 10 15 Berlín 10 9 Manchester 11 11 Manchester 11 10 Estocolm 11 7 Zuric 11 13 Zuric 11 13 Barcelona 13 14 Barcelona 14 15 Hamburg 14 15 Dublín 15 15 Moscou 15 26 Font: European Cities Monitor 2002, Cushman & Wakefield Healey & Baker ELS PLANS ESTRATÈGICS: UNA REALITAT EN EL MÓN D’AVUI dUensa dveislsió a ejusntrtaatmègeinctas Francesc Castellana i Aregall 41 L a modificació en les variables que acompanyen al motor per a la innovació i la creació de noves fonts de riquesa i En aquest sentit, també cal destacar la vitalitat d’aquesta reali- diferents estan enmig d’aquests processos i han elaborat pro-desenvolupament econòmic local, amb motiu dels d’ocupació. El territori es converteix en un factor de competitivi- tat: un considerable nombre de nous processos estratègics postes estratègiques de cara a millorar la seva posició en unnous vectors de la competitivitat territorial a escala tat, i les ciutats competeixen per augmentar la seva atractibili- estan sorgint al territori. En aquests moments, es poden localit- escenari de futur. internacional i, en especial, a Europa i de la transfor- tat. zar una quinzena de nous processos de planificació estratègica La visió estratègica impulsada des del món local té un altre refe-mació a escala global dels mercats mundials, ha intro- L’enfortiment d’aquests processos locals serà més important en a la província de Barcelona. La vitalitat i extensió d’aquest ins- rent amb la implantació dels Pactes Territorials per a la Promoció duït certament notables modificacions en el paper que la mesura que es consolidin xarxes locals. Les anomenades eco- trument són un fet evident. Econòmica i l’Ocupació que, impulsats per la Diputació de ocupen els territoris en les decisions econòmiques empresarials nomies de xarxa permeten que les ciutats que comparteixen ser- En una anàlisi més qualitativa i en una primera aproximació al Barcelona a partir dels principis de l’Estratègia Europea per a i d’altres agents rellevants del desenvolupament econòmic. veis proveeixin millor aquests serveis que si no els compartis- contingut dels plans estratègics de la província de Barcelona, és l’Ocupació, esdevenen instruments de concertació i planificació D’aquesta manera, la dimensió local del territori esdevé, sens sin. Entre d’altres casos, un exemple el trobem en el cas de la interessant destacar dos aspectes: per al desenvolupament econòmic, cohesionat i sostingut del dubte, un dels factors claus més significatius de cara a avaluar regió metropolitana de Barcelona: un àmbit territorial format per Una àmplia majoria de plans estratègics analitzen, entre les territori de la província de Barcelona. les oportunitats de desenvolupament econòmic dels països i un nucli molt important i unes polaritats d’una potència extraor- seves principals línies estratègiques, els aspectes següents: Els pactes territorials es basen en la tècnica de la planificació dels estats. Factor clau per a l’atracció de ciutadans, de capitals dinària. És un model de metròpoli no a l’americana, sinó a l’eu- • Relacionats amb les persones: educació, lleure i esport, sanitat... estratègica, però prenen com a referent territorial un àmbit i de les infraestructures de suport al seu desenvolupament. ropea. Un model polinucleat i diversificat en el seu conjunt. • Relacionats amb el territori: competitivitat econòmica, desenvolu- geogràfic superior a l’àmbit estrictament municipal: adopten el Estem vivint un moment històric en què els factors locals, les Un altre exemple de la col·laboració entre localitats i de planifi- pament industrial, comercial, turístic... concepte de Mercat Local de Treball, entès com l’espai físic o ciutats, gaudeixen d’una importància creixent. Les ciutats, cada cació estratègica del seu desenvolupament el trobem en el • Relacionats amb el territori: desenvolupament urbà, espais natu- agrupació territorial on s’aglutinen el màxim de relacions labo- vegada més, esdevenen els punts nodals dels fluxos econòmics, model de Pactes Territorials per a la Promoció Econòmica i rals, mobilitat de vehicles... rals en el seu interior i el mínim de relacions amb l’exterior. socials, culturals, etc. que es produeixen a escala global. En l’Ocupació. Per altra banda, també s’ha de destacar que entre els processos Aquestes agrupacions de municipis (19 en l’actualitat en el con- aquest sentit, es pot parlar ja d’un sistema mundial de ciutats Per tant, l’estratègia d’un territori implica que aquest sigui cons- estratègics destaquen una sèrie de línies estratègiques que emer- junt de la província de Barcelona), definides segons criteris d’au- que actua d’una forma organitzada i que, per aquest mateix fet, cient d’estar sotmès a canvis, que tingui la voluntat d’adaptar- geixen amb força en els nous plans o en les revisions dels plans tocontenció i autosuficiència, es converteixen així en el model origina unes relacions de competència i de complementarietat s’hi i, per tant, de definir on vol arribar i, finalment, que tingui la anteriors: idoni per planificar, gestionar i avaluar les polítiques de desenvo- entre elles. Aquesta competència entre diferents ciutats com- capacitat de definir el camí per a assolir-ho. • Cohesió social: cohesió interna, vertebració social, immigració... lupament d’un territori concret. Davant de tot això, els ajunta- porta un nivell de competitivitat creixent. La realitat municipal de la província de Barcelona es mostra com • Mercat laboral: increment taxa ocupació, mercat de treball més ments han pres consciència de la seva posició estratègica i del A aquesta realitat de la competència entre ciutats a nivell mun- un dels territoris que més ha apostat pel pensament estratègic: eficient... repte que aquesta representa. També de la necessitat d’adoptar dial s’hi superposa la importància del factor del canvi en la socie- des de l’aprovació al 1988 del I Pla estratègic de Barcelona fins • Sostenibilitat: qualitat ambiental, desenvolupament sostenible... tècniques que permetin respondre proactivament als canvis de tat en què vivim. Cada territori està sotmès a un nombre inde- a l’actualitat, aquest territori s’ha consolidat com una de les • Qualitat de l'espai urbà: vertebració urbanística, ciutat integrada, l’entorn en què es troben immergits. En resum, l’aposta dels terminat d’impactes que el poden transformar positivament o zones on més s’ha optat per la tècnica de la planificació estratè- rehabilitació dels nuclis urbans... ajuntaments per la planificació estratègica és clara. negativa. Això fa que les empreses, les organitzacions i també gica: en l’actualitat es poden identificar més d’una cinquantena • Vertebració metropolitana: cohesió amb la regió metropolitana de A la vista de la importància que el pensament estratègic i la seva les ciutats i els territoris, estiguin obligats a pensar, constant- d’aquests processos en la província de Barcelona. Barcelona, estratègies supramunicipals... respectiva metodologia representen de cara a la planificació de ment, en el canvi. Els territoris que no hi “pensin” estan con- La diversitat és una característica d’aquests processos. Si s’a- • Serveis avançats: desenvolupament de “clusters” i infraestructu- les actuacions del món local, la Diputació de Barcelona posa a demnats a ser territoris de crisi, de caos. Els territoris d’èxit són nalitzen des d’un punt de vista quantitatiu, podem afirmar que res de suport a les activitats econòmiques... disposició dels ajuntaments l’assistència tècnica que permeti els que pensen el canvi. més d’una vintena de processos es troben en fase d’execució, és • Factors intangibles d'atractibilitat: formació, qualificació recursos consolidar els mitjans, asseguri la configuració d’una veritable En aquest escenari de canvis constants, els factors locals esde- a dir, estan en procés d’implementar les seves conclusions. Uns humans, ciutat del coneixement, identitat del municipi, ciutat atrac- xarxa local i aporti elements d’innovació al debat estratègic venen claus i importants. Per primera vegada, el món local té la sis plans estratègics ja tenen una trajectòria més consolidada i, tiva per viure... local. possibilitat d’intervenir en les polítiques econòmiques. Des de la fins i tot, han endegat iniciatives de revisió del pla. Finalment, hi • Habitatge: oferta diversa i suficient d’habitatges... darrera dècada, els entorns metropolitans lideren els nous pro- ha un cert nombre d’iniciatives estratègiques que es troben en Aquest fenomen de l’extensió dels processos estratègics es pale- Francesc Castellana i Aregall és President de l’Àrea cessos econòmics. Els territoris locals i les ciutats esdevenen el un estadi de no actualització. sa també a tot Catalunya: moltes ciutats i territoris de dimensions de Promoció econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona 6ıprincipis El Pla ens ha de permetre treballar en igualtat de condicions, i aixònomés es pot entendre des de la col·laboració i la cooperació entretots els que conformem aquest territori. 43Cèsar Arrizabalaga, Alcalde de Montcada i Reixac Els membres del Pla estratègic metropolità de Barcelona comparteixen els principisgenerals i funcionals següents: GENERALS: > Solidaritat > Subsidiarietat > Responsabilitat de capitalitat > Cohesió social, igualtat d’oportunitats i equitat social, entesa com una interacció posi- tiva entre grups > Consens i participació > Cooperació publicoprivada > Visió de futur FUNCIONALS: > Corresponsabilitat, perspectiva metropolitana i cooperació intermunicipal > Racionalitat i simplificació metropolitana. Eficiència dels instruments d’actuació terri- torial > Sostenibilitat ambiental, econòmica, social i territorial > Pluricentralitat, reequilibri i cohesió territorial > Cultura com a factor de convivència > Generació d’ocupació en un marc de qualitat laboral 7ıvisió Per a un municipi petit, com el nostre, formar part del Pla estratègicmetropolità de Barcelona és una manera de sentir-nos partícips,d’entendre i intervenir en l’evolució de les nostres poblacions, dintre de la dinàmica de les grans ciutats que ens envolten. 45 Alfred Matamala, Alcalde de Montgat E n una visió a cinc/set anys, en els quals En els propers anys, l’AMB creixerà sobre la base de las’haurà format la renovada Unió Europea, renovació dels seus sectors, per la via del major valorl’AMB s’haurà adaptat per tal de gestionar afegit i de la impulsió d’altres sectors que es basaran enamb la màxima eficiència el procés de trans- la generació i difusió del coneixement i de la creativitatformació econòmica, social i política que li com a matèria primera bàsica. ha de permetre seguir avançant posicions entre les regions europees més avançades. El capital humà serà el recurs més valorat, i les empreses, les universitats i altres centres de recerca treballaran més La qualitat de vida, el benestar de la ciutadania i la cul- coordinadament com a motors d’aquesta transformació. tura seran els paràmetres que hauran guiat l’evolució d’aquest territori com a resposta al procés d’adaptació cap Aquesta visió de futur es concreta en els tres punts als nous esquemes de la societat actual. següents: aı Fer de la innovació, la creativitat i el coneixement la base de la competitivitat i el pro- grés de l’AMB, valorant el potencial existent i facilitant la difusió i aplicació dels nous coneixements que es vagin generant i captant. bı Actuar sobre els elements que intervenen en el que anomenem la productivitat del terri- tori (els elements dinamitzadors del mateix territori), per tal de garantir el progrés de les persones, en un marc de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental (mobili- tat, habitatge, qualitat de vida, cultura...). cı Dotar-se dels mecanismes necessaris per assegurar l’eficient gestió del territori al ser- vei dels ciutadans, empreses, entitats, institucions i municipis de l’AMB. CAP EL PLANEJAMENT DEL SEGLE XXI Punlaan aejlatemrneantti vcao npceur rarle fnutt:u r Francesc Santacana 47 D ’un temps ençà, han proliferat, en el camp llarga- El problema arriba quan tot el model socioeconòmic al qual conòmic on projectar les idees urbanes que han de aportar la Aquest seria l’esquema que titularíem com Planejamentment resguardat del planejament urbà, tota una servia el model de planejament es capgira radicalment. La coherència que es demana per a la regulació del territori. Concurrent. Seria bo que des de les administracions públiquessèrie de nous instruments que han vingut a apor- continuada progressió cap a un sistema econòmic més tercia- pertinents es comencés a avançar en la conformació delstar noves perspectives al debat que s’ha obert ritzat, els nous esquemes de les famílies i del treball, junta- Certament, tot aquesta evolució no significa la desaparició del esquemes propis d’aquest nou model.sobre la validesa actual del model de planejament ment amb les noves infraestructures de comunicació ja no planejament urbà tradicional. Al contrari, com diu Allen J. Scott3 urbà. Model que ha funcionat satisfactòriament durant el llarg s’avenen amb l’anterior model urbà en què totes les peces es troba més viu que mai. Simplement, s’ha d’adaptar a uns Francesc Santacana és coordinador general del PEMB període de vigència del sistema econòmic basat en la indús- encaixaven, o havien d’encaixar. esquemes més amplis, complexos i col·lectius que poden tria i en l’aplicació dels esquemes de les propostes de Taylor i donar respostes més adients a les necessitats dels territoris de Ford. D’un model urbà perfectament jerarquitzat i pensat es passa a de progressar en un marc de globalització. uns espais més o menys caòtics, que s’ocupen de manera Aquest planejament tradicional propi del segle XXI s’ha preocu- erràtica, amb una lògica més aviat borrosa i en el qual con- I aquest esquema més ampli tampoc no s’atura en les dife- pat, fonamentalment, de disposar, d’una manera ordenada viuen una multiplicitat d’activitats econòmiques, de cultures i rents modalitats del planejament estratègic. El territori, avui sobre el territori, l’activitat econòmica i d’una manera molt de valors. dia, no pot prescindir de la internalització del medi ambient. especial l’activitat industrial. Aquest ja es pot considerar més com un cost final que cal En front d’aquestes circumstàncies, la impotència del planifi- suportar i pagar sinó com un dels elements essencials de tot Com expressa A. Font al comentar les conclusions d’un semi- cador tradicional és notòria. Potser poden aturar algunes el procés de planejament. Més encara: com a element primari. nari sobre Planejament Urbanístic1 el territori de la ciutat coses, però es molt estrany que en puguin arrencar d’altres. Aquell que ha de dictar les precondicions perquè es pugui dur industrial “fordista” es caracteritzava per la recerca de les Clarament, es demana un canvi des de la concepció determi- a terme un veritable procés de creixement en termes econò- economies d’escala mitjançant la màxima integració de tots nista del planejador físic cap a una política molt més articula- mics i de cohesió social. els elements del procés productiu. La ciutat funcional –la zoni- da i informada de la realitat socioeconòmica, i molt més rela- ficació dels usos del sòl com a tècnica prioritària del planeja- cionada amb les aspiracions socials que contínuament es Des de finals del segle passat, ens trobem, doncs, amb el fet ment urbanístic- buscava l’especialització del sòl per funcions renoven i que haurien de donar lloc a concepcions urbanes que el tradicional esquema monocrom del planejament urbà (residència, treball, oci, circulació...) per tal d’evitar possibles més creatives i innovadores.2 es va transformant, per la via dels fets, en un conjunt de conflictes entre els sectors d’activitat com a camí per maxi- peces, cada una de les quals aporta un component vital per a mitzar les economies d’escala. Comença a reforçar-se la idea que el planejament funciona un progrés harmònic del territori però sense que, fins ara, quan els interessos de les parts coincideixen. D’altra mane- s’hagi produït el necessari encaix. El planejament es basava en l’aplicació d’uns estàndards o ra, tot falla. I la paraula estratègia comença a aparèixer pel patrons establerts a unes situacions concretes que es diag- món del planejament. En alguns casos amb tot el nom de Es va, doncs, cap a un nou tipus de planejament que inte- nostiquen des dels mateixos òrgans de planejament. Pla estratègic. D’altres, amb altres qualificatius com grarà la conceptualització del medi ambient com a element 1 Planeamiento urbanístico: de la controversia a la renovación. Diputació de L’estructura urbana era un conjunt de parts que es podien Programa de Desenvolupament Regional, Esquema Director bàsic del procés; les estratègies econòmiques i socials Barcelona, maig 2003 analitzar aïlladament i que permetien fixar un horitzó de com- Metropolità, Estratègia de Desenvolupament Espacial o que han de donar sentit i coherència a l’evolució desitjada 2 Australian Cities: Issues, Strategies and Policies for Urban Australia in the portament al qual es tendia naturalment. El pla general i els Projecte d’Aglomeració. Però tots ells ja en el marc d’un nou del territori, i els plans territorials i urbanístics que han de 1990’s. Edited by Patrick Troy. Cambridge University Press. 1995 plans parcials han estat les figures pròpies d’aquests proces- concepte de planejament que dóna resposta a la doble reflectir –cada un en el seu àmbit– els anteriors aspectes 3 “Global City Regions: Planning and Policy Dilemmas in a Neo Liberal World.”Allen J. Scott. En el volum Urban Planning in a Changing World, editat per sos de planificació. demanda de participació i de disposar d’un marc socioe- sobre el territori concret. Robert Freestone. 2000. 8ıpropostes La millora de la productivitat del territori serà un element essencialdel model que s’ha d’anar conformant.Josep Jordana, Alcalde de Pallejà 49 A8.1.Introducciópartir del treball de les cinc subcomissions de organitzatives del treball, infraestructures, treball de qua-prospectiva, i del de les comissions d’enllaç, l’es- litat, sostenibilitat... són alguns dels conceptes que inclouquema de continguts del lr Pla estratègic metro- aquest apartat.polità de Barcelona s’estructura sobre la base detres vectors d’actuació i una condició necessària: El segon vector, model territorial i mobilitat, agrupa, com és lògic, una sèrie d’objectius i de propostes rela- cionades amb el territori i amb el desplegament d’al- guns dels seus elements d’ordenació, principalment l’habitatge, el transport i la preservació del territori i el medi ambient. La cultura de la convivència, la cohesió social i la coope- ració constitueixen el tercer dels vectors del Pla. Integra les propostes relacionades amb els tres grans reptes del moment actual: els fluxos migratoris i la diversitat, els canvis demogràfics i els canvis en les estructures familiars i en les relacions família-treball. Un primer vector, desenvolupament econòmic basat en cri- Inclou un tema prou important, com és el baix nivell teris sostenibles i ocupació, recull totes aquelles propostes de formació, així com les mesures necessàries en els més directament relacionades amb el desenvolupament camps de l’ensenyament i de la formació professional econòmic i l’ocupació i amb el procés de transformació integral. cap a models més avançats: plataformes tecnològiques, ciència, iniciativa emprenedora, capital humà, modalitats Cada un d’aquests vectors explicita: > Una idea de la direcció en la qual es vol orientar el vector. > Temes crítics que poden afectar el desenvolupament del vector. > Objectius que es plantegen per fer front a aquests temes crítics. Algunes mesures en un estadi exemplar, és a dir, per donar una idea, més o menys concreta, de com la Comissió d’Estratègia haurà de dotar de contingut els diferents objectius. En la mesura que un dels objectius fonamentals del Pla sigui dotar Les grans metròpolis competeixen de forma cada cop més evident els municipis petits dels recursos necessaris per a la seva i planificada per aconseguir posicions de privilegi. És molt diferent sostenibilitat, s’eviten “opes” amigables, a l’hora que es generen projectar-se cap a l’exterior com un únic gran municipi, rodejat interdependències mútuament beneficioses. d’altres municipis, que com una entitat metropolitana en què tots 51 Josep M. Llop, Alcalde de La Palma de Cervelló ells treballen per uns objectius comuns. Albert Vilà, Alcalde del Papiol Per condició necessària cal entendre el model polític, que ha de fer possible la implantació d’aquest Pla Temes crítics social i de gestió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, estratègic i de tot el que això significa. 1ı Massa crítica insuficient en capital humà i tecnològic en el marc de: Dissenyar un model de gestió del territori metropolità que tingui aı una tendència a la reducció de la dotació de recursos humans (a Catalunya, en el present les identitats locals, però que, a la vegada, promogui una període 2000-2010, coexistirà la necessitat d’incrementar la població ocupada amb el política metropolitana, estimuli una visió metropolitana per als pro- manteniment de bosses d’aturats de baixa qualificació professional, que caldrà reduir jectes estratègics i faciliti una gestió eficient d’aquells serveis que es per la via de la formació). consideri necessari abordar des d’aquesta perspectiva més àmplia. bı una descapitalització tecnològica (27% dels estudiants en branques d’enginyeria i arquitectura, per un 57% en ciències socials i humanitats). 8.2. bVeacstaotr e dne c crriteeixriesm seonstt eenconòmic, cı uns nivells educatius secundaris baixos, bàsicament de l’FP (a Espanya un 38% dels ibles i ocupació joves cursa FP, per un 58% a UE 15). Cap a la ciutat creadora dı un notable retard en la formació continuada d’aquest capital humà (l’any 2001 van par-ticipar en programes de formació continuada el 3,1% de la població de 25 a 64 anys,L per un 4,7 a Espanya i un 8,4 a Europa). es condicions específiques de l’AMB faciliten La globalització és un joc de suma positiva, però amb 2ı Mancances en innovació, recerca i creativitat. L’AMB no pot competir només en costos.que es pugui actuar com un territori viver de guanyadors i perdedors. Es produeix un procés de des- Ha de competir per la via de la innovació i la producció de qualitat. L’esforç en R+D con-noves idees, empreses i productes, aprofitant localització productiva i a la vegada la concentració d’ac- tinua sent notablement inferior al de les regions europees més avançades. Cal tenir pre-la diversificació de què es disposa. Ens cal un tivitats d’alt nivell afegit en determinades metròpolis sent que les empreses cerquen els coneixements no transferibles en els territoris on escreixement econòmic de qualitat per tal d’as- avançades. Les regions competeixen en costos i/o en generen. Cal, per tant, assolir el màxim nivell d’aquest tipus de coneixements a l’AMB. solir una presència competitiva en els mercats globals, qualitat. Ens cal guanyar la cursa de la globalització. crear ocupació i seguir sent una de les regions capda- 3ı Desconnexió entre els sistemes productius i educatius. Aquest element, en un procés vanteres d’Europa. de transició cap al nou model de desenvolupament, adquireix encara més rellevància que en èpoques anteriors. 4ı Capacitat emprenedora. L’impuls a la creació de noves empreses és important per ampliar el teixit empresarial i l’ocupació. La creació d’empreses afavoreix la innovació i permet crear un teixit de pimes complementari a les grans empreses, fet que esdevé també un factor d’atracció de noves inversions. 5ı Obertura al món, mobilitat, idiomes. La disponibilitat d’una massa crítica de capi- tal humà i tecnològic demana una major capacitat de relació internacional, que CAP AL PLANEJAMENT DEL SEGLE XXI mEsettrarotpèogliietasn i egslo mbaulintdzaiaclisó a les àrees Josep Roig i Martí 53 G lobalització és una paraula de moda que tothom uti- reu del món s’adonen que també són protagonistes del canvi. produeixi una certa sintonia entre les estratègies de les dife- donar suport per assegurar el posicionament internacionallitza per manifestar el seu optimisme, o el seu pes- Si abans es consolidava una jerarquia metropolitana en funció rents institucions i organitzacions que agrupen els interessos d’Espanya. simisme en l’evolució del món. Les àrees metropoli- de la població i les dimensions, ara es dibuixa una xarxa con- sectorials, públics i privats, de les grans metròpolis. Les estratègies metropolitanes es converteixen en processostanes tenen també aquesta doble lectura, al mateix nectada de metròpolis, amb diferents nivells de funcions. La L’estratègia metropolitana posa de manifest la necessitat de participatius i de consens en què un ampli ventall d’interessostemps eufòrica i depressiva, de la globalització. concentració de capital, treball i cultura és tan important com coordinació entre els diferents nivells de govern i de partici- es troba representat. Si afegim que la globalització és multidimensional, el pessi- les connexions, les xarxes i les comunicacions entre aquestes pació dels “stakeholders”. El partenariat amb el sector privat és un element clau en la misme o l’optimisme s’estenen immediatament a aspectes metròpolis. El model preponderant a la majoria de metròpolis es una àrea majoria d’estratègies metropolitanes. Es busca la complicitat econòmics, polítics, socials, tecnològics o ambientals, creant Haurà de passar temps fins que el poder de les ciutats-regions metropolitana administrativament fragmentada amb nombro- entre el sector públic i els “stakeholders”, és a dir, tots aquells un ciutadà tal vegada esquizofrènic, que no sap si riure o plo- metropolitanes globals es consolidi visiblement a nivell mun- ses jurisdiccions territorials i funcionals. sectors afectats i interessats per l’evolució de la ciutat- regió rar cara al futur. dial entre la resta de protagonistes. Tal vegada algun dia veu- La globalització ha tornat a donar arguments per demanar una global. La globalització s’interpreta, a les àrees metropolitanes, com rem que, al costat del G8, es reuneix el GC 55 (les 55 ciutats millor coordinació i una simplificació dels processos de presa Democratització i participació ciutadana en les decisions un fenomen que representa tots aquells canvis de l’entorn globals) o el M400 (les 400 metròpolis de més d’un milió d’ha- de decisions, d’un nou neo-metropolitanisme. metropolitanes com a manera d’evitar la difuminació de res- extern, de suposada gran magnitud i rapidesa, i que difícilment bitants). Moltes grans ciutats ja varen iniciar el seu agrupa- Les respostes són molt variades: l’agrupació-annexió metro- ponsabilitats entre nivells de govern i entre administracions podem controlar. Les ciutats hauran de reaccionar per mitjà ment fa gairebé vint anys a Metropolis, l’associació mundial politana a Toronto o Montreal; la creació d’un nou alcalde de metropolitanes. d’estratègies metropolitanes pròpies per tal d’intentar confir- de les grans ciutats, com a lobby mundial de les metròpolis i, Londres amb poders molt diferents de l’històric Greater La fragmentació metropolitana ha comportat una certa desin- mar l’optimisme i contradir el pessimisme. juntament amb la resta d’autoritats locals, estan representant London Council; la dissolució de la Corporació Metropolitana a formació per als ciutadans, que difícilment saben qui té la res- La intenció d’aquesta nota es tan sols assenyalar algunes els interessos de més del 50 % de la població mundial que viu Barcelona, sense un model clar per a l’organització territorial ponsabilitat de resoldre els problemes metropolitans. tendències recents en les estratègies de les àrees metropoli- a àrees urbanes. de la ciutat-regió de Catalunya... La complexitat administrativa també facilita als polítics la tanes enfront dels fenòmens de globalització. Les metròpolis requereixen una visió estratègica, un ideal o El nou model de governament ha de considerar la seva relació desviació de responsabilitat cap a d’altres nivells de govern. Les metròpolis o regions metropolitanes són el teatre on es somni metropolità amb l’Estat, amb els poders regionals del tipus UE i amb els En el cas de Barcelona, tots sabem de les dificultats per assig- representa la tragicomèdia de la globalització. Barcelona és conscient de la força dels ideals i projectes com- poders globals que estan sorgint en aquesta etapa de globa- nar responsabilitats en temes administrativament complexes S’ha produït una renaixença de les metròpolis, les quals, partits. La gran transformació de Barcelona a finals del segle lització. Simultàniament, però, també ha de donar resposta a com, per exemple, el metro, l’ AVE o l’habitatge públic. durant algunes dècades, havien estat símbol dels problemes XX, es produí al voltant del somni i el projecte dels jocs olímpics. la voluntat de descentralització, proximitat i representació En el cas que les administracions metropolitanes siguin de urbans. La globalització ha fet recuperar a les metròpolis la La majoria de metròpolis són conscients de la necessitat d’es- dels nivells locals. segon nivell i sense eleccions directes, es pot produir una voluntat de protagonisme polític, econòmic i social, si és que tablir una certa estratègia metropolitana com a forma d’en- La pregunta que sorgeix és si les àrees metropolitanes s’estan manca de transparència i de control democràtic directe. alguna vegada s’havia realment perdut. frontar les amenaces i oportunitats de la globalització. realment convertint en poder polític organitzat, amb capacitat La majoria de les àrees metropolitanes es plantegen millorar No hi ha cap dubte que els Estats, els organismes internacio- Tal vegada, la estratègia sorgeix inicialment com a resposta a de maniobra enfront de nivells superiors i de nivells inferiors la participació ciutadana en els processos de decisió i recu- nals i les multinacionals, per un cantó, i les ONG, per un altre, la globalització econòmica i a la necessitat de competir en la de govern. perar un major control democràtic de les administracions són els protagonistes dels moviments globalitzadors, però la nova economia postfordista. Finalment, però, la majoria de A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha signes que els metropolitanes. base territorial o espacial, tant del poder politicoeconòmic com ciutats-regió desenvolupen una estratègia que inclou, també, governs locals han entès aquesta necessitat, que la comuni- Els ciutadans metropolitans intueixen, en aquest moment, que de les forces anti-globalitzadores, es troba a les metròpolis. aspectes socials, mediambientals o territorials. tat autònoma sembla conscient que l’organització territorial el model fragmentat i competitiu entre governs locals, autò- Els ciutadans metropolitans no posen únicament el lloc i l’es- La complexitat d’actors en un àrea metropolitana fa que el de Catalunya requereix un canvi substancial, i l’Estat proba- noms i central esta provocant massa problemes. cenari, sinó que, com a ciutadans, estan implicats i afectats grau de formalització de les estratègies sigui molt variat en blement segueix ignorant que a Espanya hi han dues ciutats- Les dues respostes tradicionals de buscar més acords entre en l’obra que es representa. I els governs metropolitans d’ar- les diferents metròpolis. Potser el més important és que es regió globals i que aquest és un dels punts forts a què cal les diferents administracions o una major coordinació des 55 dels governs de nivell superior, no ofereixen gaire esperança, zació i finançament. Molts d’aquest serveis, però, són enor- bilitat a les àrees metropolitanes. La confusió com a motor de La definició de les àrees metropolitanes ja no es fa en funció si s’observa la realitat del darrers 25 anys. mement importants per a la competitivitat dels territoris canvi del mercat de treball i del trasllat diari al treball. Aquest ja no Els ciutadans també intueixen que no es pot tornar a un nou metropolitans i per al nivell de vida dels ciutadans. Les metròpolis han estès el seu àmbit estratègic més enllà de és el flux més important per definir la regió metropolitana glo- centralisme il·lustrat: ni metropolità, ni autonòmic, ni estatal. Model de ciutat i estratègia de planificació urbana: cap a la la provisió de serveis bàsics urbans i de la planificació urbana. bal. La regió metropolitana engloba la ciutat central, el continu Desconfien dels polítics que són sempre centralistes d’ells concentració i cap a la transparència en les regles del joc urbà Les estratègies econòmiques, socials, mediambientals, edu- urbà, amb densitats altes de població, i tot el hinterland, no del mateixos i del seu poder. La globalització, tal vegada ha tornat a valorar positivament la catives i culturals, d’immigració, d’innovació, intenten donar commutting diari, sinó de la xarxa de ciutats que, a través de Cal obrir la participació als ciutadans, ja que són els únics que concentració i la densitat com un element de competitivitat de significat a una altra d’aquestes paraules de moda sostenibi- la ciutat central, tenen contactes i comunicacions amb la resta realment són, al mateix temps, locals i metropolitans. Són els les regions metropolitanes. Alguns plans estratègics metropo- litat, que com globalització, ningú no és capaç de definir clara- de les 400 grans metròpolis mundials. més interessats que tot funcioni correctament. Viuen en una litans, tant en ciutats disperses (per exemple, Melbourne) com ment. La confusió conceptual creada per ambdós termes con- La globalització obliga a ampliar la definició de la metròpoli ciutat, treballen en una altra, es traslladen per infraestructu- en ciutats ja denses (per exemple, Barcelona) es decanten cla- tribueix positivament a la discussió de les estratègies metro- cap a la regió metropolitana global. Per posar un exemple pro- res metropolitanes i regionals, esperen un AVE estatal i rament per tornar a defensar un model de ciutat més concen- politanes i esdevé motor d’uns canvis sempre imprevisibles. per, la ciutat-regió metropolitana global de Barcelona és tota paguen impostos a tots els nivells. Com a ciutadans metropo- trat. Les raons adduïdes ja no són únicament els problemes La sostenibilitat articulada, a nivell local, per mitjà de les ano- Catalunya i, tal vegada, en alguns aspectes més enllà. Haurem litans, paguem els nostres impostos a tots els nivells, però de d’infraestructures i de congestió que un model difús, basat en menades Agendes 21 forma part dels objectius de les autoritats de competir amb àrees metropolitanes com Beijing/Tianjin, vegades no estem segurs de poder votar democràticament a l’automòbil, crea a les grans metròpolis, sinó, a més, la neces- locals i metropolitanes. La seva aplicació i resultats molts cops Dalian/Shenyang, Shanghai/Nanjing/Hangzhou i Hong tots els nivells. sitat de concentració i serveis d’alt nivell que requereixen les se situa encara en la modificació d’idees i cultures més que no Kong/Gaungzhou, que entre les quatre tenen una població A les àrees metropolitanes es produeixen noves demandes i activitats globalitzades. pas en l’aplicació pràctica d’actuacions. Es per això que el World d’uns 150 milions de persones. Hi ha, per tant, un canvi d’es- nous serveis metropolitans que les administracions locals no En aquesta nova etapa de canvi tecnològic i de repartiment Summit on Sustainable Development a Johannesburg invita a cala que obliga a pensar en territoris més amplis, definits en poden proveir separadament. mundial de les activitats econòmiques, les àrees metropolita- executar l’Agenda 21 i remarca el paper clau que les autoritats funció de xarxes i fluxos diferents. Les noves demandes i els nous serveis entren, normalment, nes tornen a començar la discussió de com integrar les neces- locals tenen a tot el món en aconseguir els objectius i posar en El govern metropolità regional requereix també un nou model per la part més alta de la jerarquia de ciutats metropolitanes. sitats de treball, habitatge i transport. Si durant un temps, les marxa els programes aprovats per als propers 15 anys. de governament. Aquesta és la tercera paraula de moda que I també, per tant, és a les àrees metropolitanes on es pot pro- activitats industrials i de serveis marcaren la forma de les ciu- D’altra banda, la globalització ha portat a intentar formular mencionem al text i, com les anteriors, pot portar a confusió. duir una major insatisfacció dels ciutadans amb els serveis tats, ara es comença a incorporar amb força la discussió estratègies per a la nova economia del coneixement, impul- El governament s’utilitza per donar un nou èmfasi a la neces- rebuts i també amb aquells serveis nous, encara no rebuts i sobre les activitats d’oci i de vida urbana, des del punt de vista sant aspectes com les infraestructures del coneixement (edu- sitat de crear un sistema de govern i administració de la regió que cal organitzar, donar i finançar per al conjunt dels ciuta- dels ciutadans, i les activitats de distribució de mercaderies, cació, formació, tecnologia...) i la qualitat de vida (seguretat, metropolitana més participatiu i de partenariat ampli. La dans metropolitans... des del punt de vista de les empreses. mobilitat, oci, cultura, entorn urbà...). La majoria de estratè- col·laboració entre nivells de govern, la col·laboració i partena- Els municipis i les administracions fragmentades semblen D’altra banda, cada cop s’exigeix més a les autoritats “planifi- gies inclouen també una clara referència a la innovació i al riat entre sector públic i sector privat i ONG, les estratègies responsabilitzar-se de temes petits i concrets, però difícil- cadores” un esforç de transparència, participació ciutadana i clima empresarial i emprenedor, com a mecanismes per asse- consensuals i les responsabilitats compartides són alguns del ment són capaços de responsabilitzar-se dels grans proble- explicació de les decisions urbanístiques. Un esquema de pla- gurar un lloc en l’economia global. conceptes que es repeteixen a moltes àrees metropolitanes mes metropolitans, que requereixen polítiques metropolita- nificació clar que no permeti diferents lectures i, per tant, que Totes les àrees metropolitanes són, inevitablement, nuclis d’a- en abordar els canvis provocats per la globalització. nes. Els municipis poden organitzar la neteja i la recollida d’es- no permeti el tractament clientelista en les decisions urbanís- tracció d’immigrants del mateix país o de l’estranger. Per als Normalment, tot això porta a un canvi de lideratge social que combraries domiciliàries, però tenen dificultats per coordinar tiques. La coordinació de les infraestructures i la sortida de optimistes, les àrees metropolitanes es converteixen en obliga a posar en una mateixa taula als líders d’una societat amb d’altres municipis el tractament de residus. Els municipis nou sol urbà al mercat no es pot deixar en mans de la iniciati- nuclis de multiculturalitat i diversitat, amb efectes molt posi- civil i política que poc té a veure amb els poders de la societat s’encarreguen del trànsit, però, entre tots, han de planificar i va privada ni en mans dels controladors urbanístics. Cal recu- tius per al creixement de les ciutats. Per als pessimistes, les industrial tradicional. No hi ha dubte que aquesta és, encara, coordinar els transports públics metropolitans i les grans perar una certa ingenuïtat que ens porti a entendre les neces- dificultats sempre reals d’integració dels immigrants esdeve- una etapa indefinida en la qual els antics poders se superpo- infraestructures de comunicació. Decideixen sobre les llicèn- sitats dels ciutadans, inclosos els sectors amb interessos nen una excusa per assenyalar que les metròpolis són al cen- sen als nous, on els antics lideratges volen mantenir-se i els cies urbanístiques, però no tenen responsabilitat sobre el con- immobiliaris, i conèixer, al mateix temps, les possibilitats tèc- tre dels problemes de pobresa, inseguretat, atur, convivèn- nous lideratges pugnen per sortir a la llum i crear noves insti- junt del model territorial metropolità que aquestes decisions niques pensades pels experts urbans. Les autoritats locals i cia... En qualsevol cas, en totes les àrees metropolitanes es tucions representatives. Les àrees metropolitanes, com sem- individuals i desordenades estan provocant sobre la densitat metropolitanes tenen l’obligació de moderar aquest diàleg defineixen estratègies multidimensionals per abordar les con- pre, tornen a ser laboratoris socials, polítics i econòmics que de la ciutat metropolitana. entre ciutadans i experts, sense deixar que uns s’imposin als seqüències d’aquests intensos processos de migració. assagen els canvis de governament i lideratge, necessaris per Finalment, cal esmentar que els canvis tecnològics, per exem- altres. La seva obligació és assegurar la transparència en A la recerca d’un nou model de governament metropolità. Un a la nova etapa de globalització. ple en el camp de la informació i la comunicació, generen nous aplicació d’unes regles sensates del joc urbanístic. canvi d’escala cap a la regió metropolitana i un canvi de rela- serveis que solen crear problemes de responsabilitat, organit- Estratègies multidimensionals per a la globalització i sosteni- cions cap al partenariat ampli. Josep Roig i Martí és secretari general de Metròpolis Al meu entendre, és evident que l’actual escenari de desenvolupament metropolità de consums il·limitats és insostenible a mitjà i llarg termini. La resposta a les necessitats ciutadanes en qüestions Per tant, és urgent una nova lògica i un nou model que sigui capaç com l’habitatge, les infraestructures, els equipaments, la immigració d’assumir coherentment la planificació i la gestió de la sostenibilitat. o el transport públic, Ripollet –ni cap altre municipi– ja no pot plantejar-se-les de manera aïllada. 57 Lluís Tejedor, Alcalde del Prat de Llobregat Joan Parralejo, Alcalde de Ripollet estimuli la captació de talent i la mobilitat dels recursos humans autòctons cap a mic i territorial. En aquest aspecte s’han d’incrementar les connexions del sistema uni- fora. versitari amb les activitats de creació d’empreses i amb la impulsió de la innovació 6ı empresarial en un context de pimes i microempreses. Disposar d’infraestructures competitives d’índole diversa, circumstància que requereix > Promoure la perspectiva internacional de les universitats, la formació professional i les un esforç inversor molt per sobre de la mitjana històrica. escoles de negoci per tal que algunes d’elles reforcin la seva posició de pioneres a 7ı Europa i competeixin per captar els millors professors i alumnes. L’objectiu seria ferCapacitat de decisió i recursos en inversió pública per poder redreçar dèficits històrics. La de Barcelona un centre universitari de referència i una activitat d’exportació. coordinació de les institucions per promoure grans projectes és, així mateix, un factor crític. 8ı > Millorar els instruments que faciliten la mobilitat i l’obertura al món.Un creixement econòmic de qualitat com el que es pretén assolir requereix uns serveis • Dissenyar un pla que fomenti la mobilitat geogràfica i funcional i la i subministraments bàsics d’alt nivell, proveïts en clau de sostenibilitat. flexibilitat en la carrera laboral i professional. 9ı • Mesures d’acompanyament en el camp de l’habitatge, la proteccióCohesió social i ciutat cruïlla, com a lloc dinàmic i creatiu, contra una visió de ciutat social i la formació continuada per tal de reduir els riscos de la frontera conflictiva. L’aportació de gent de fora i la tensió que generen les cultures major mobilitat. diverses fomenten la creativitat i fan avançar les societats. Les regions mundials més • Generalitzar l’aprenentatge i l’ús de l’anglès com a opció preferent dinàmiques són ciutats cruïlla (Los Angeles, San Francisco...) i el territori de l’AMB es de tercera llengua. troba en l’encreuament nord-sud. • Espais públics de qualitat, llocs de relació, positivació dels con- flictes i, en general, ciutat oberta, en el marc d’una qualitat de convivència. OBJECTIUS I ALGUNES MESURES 2ı Establir vincles més potents entre els sistemes productius i els educatius. Impulsar la 1ı formació permanentGenerar, atraure i retenir talent creatiu i innovador > > Elaborar una proposta de desenvolupament de polítiques actives d’ocupació. Repensar els sistemes cientificotècnics per tal de donar incentius, a més de mitjans, als investigadors per assolir l’excel·lència. Potenciar l’intercanvi entre centres de recerca i > Reforçar el Pacte industrial metropolità i promoure la coordinació de l’oferta for- empreses i coordinar les plataformes tecnològiques com a instruments de desenvolu- mativa. pament regional. > Reforçar els esquemes de formació permanent. Optimitzar la utilització dels recur- > Augmentar substancialment els recursos destinats a R+D amb un esforç sostingut molt sos existents, i si fos necessari, ampliar-los, i analitzar mecanismes per facilitar l’ac- superior a l’històric. Assolir el 3% del PIB, que és una xifra adient d’acord amb els parà- cés a les pimes. metres de la cimera del Consell Europeu de la Unió Europea celebrada a Barcelona la > Garantir l’efectivitat i l’aplicació en el territori del Pla de formació professional de primavera de l’any 2002. Catalunya (que defineix nous centres), que garanteixi la vinculació de la formació > Introduir el concepte de la universitat com a motor de desenvolupament, també econò- professional amb l’empresa. El model industrial dels anys seixanta i setanta, en què les ciutats es limitaven a adaptar-se als canvis que marcaven els mercats, va Caldria que, per aconseguir fites com el soterrament de la via fèrria provocar grans desequilibris al territori metropolità. Ara caminem cap o la creació del baixador del Palau, no fossin necessàries batalles un nou model econòmic i social més complex. El Pla esdevé una eina esgotadores, anys de reivindicacions ciutadanes. 59 fonamental per incidir en aquest futur. Jesús M. Canga, Alcalde de Sant Adrià del Besòs Enric Llorca, Alcalde de Sant Andreu de la Barca > Instar a disposar al més aviat possible de l’Institut de les Qualificacions per tal de 5ı Millorar la qualitat de vida (entesa també com a factor d’atracció de capital humà per facilitar el reconeixement d’aquestes al nostre país i a la Unió Europea. al territori), assegurar uns nivells de subministraments bàsics d’alt nivell i garantir > un entorn de qualitat (espais lliures...)Potenciar les biblioteques com a element bàsic de la societat del coneixement i faci- litar la difusió de la cultura digital. > Entenent la densitat de la ciutat com un fet positiu, cal resoldre els problemes del soroll i de la contaminació que poden disminuir de manera important la qualitat de • Garantir una educació infantil, primària i secundaria de qualitat, vida. que possibiliti la formació en els valors (creativitat, solidaritat, capacitat emprenedora, etc.) que han de ser inherents als ciuta- > Disposar d’uns serveis i subministraments bàsics –aigua, energia, residus i teleco- dans del futur. municacions– a partir de criteris sostenibles i amb els estàndards propis d’un terri- 3ı tori capdavanter a Europa.Impulsar les habilitats i les capacitats emprenedores > 6ı Promoure la coordinació institucional a fi d’impulsar el desenvolupament i els pro-Impulsar xarxes de vivers d’empreses en el territori metropolità i desenvolupar sis- jectes d’abast metropolità temes excel·lents d’incubació. > > Compartir accions de promoció econòmica del territori que ens permetin avançarReforçar els programes generals per a la creació d’empreses, ampliar els programes cap a la creació d’una Agència de Promoció Econòmica de l’AMB. específics per a col·lectius i sectors i promoure noves iniciatives en aquest àmbit. > Promoure la creació d’empreses de base tecnològica a partir del potencial que repre- 7ı Impulsar unes infraestructures comparables a les de les regions europees més senta la recerca universitària i de noves vies de finançament –capital risc, capital lla- avançades, garantir l’accessibilitat a tota l’AMB i promoure la seva gestió autònoma vor– que recolzin aquestes iniciatives. > (Nota: les mesures concretes per desenvolupar aquest punt es contemplen en el vector Model Territorial i Mobilitat).Major vinculació entre els estudis de gestió (escoles de negoci...) i les àrees científi- ques. > 8ı Consolidar l’escala espacial de l’AMB: la macroregió europea i la xarxa de ciutats mésAccentuar l’atenció de les activitats formatives no tan sols en els vessants més tèc- rellevants que en formen part (C-6). L’AMB ha d’invertir per convertir-se en l’eix de nics, sinó en les aptituds i competències polivalents. connexió (hub) d’aquest territori. Comunicacions > Integrar la població immigrant en els programes de foment de la capacitat empre- nedora, facilitant els tràmits per a l’autoocupació i la creació d’empreses. 9ı Mantenir i potenciar les relacions amb els països mediterranis –especialment amb 4ı el Magreb– i amb els països de l’Amèrica Llatina Entenent el paper del sector públic com a facilitador i estimulador de noves activi- tats, és necessari identificar agrupacions de sectors interrelacionats, complementa- 10ı L’Àsia. Atesa l’existència de connexions econòmiques d’un cert interès i la recent ris i amb perspectives de futur, amb la finalitat de donar-los un tractament priorita- constitució de la Casa Àsia, caldria elaborar una estratègia específica per impulsar ri (indústries de la cultura, ciències de la vida, el conjunt de serveis a les persones, les relacions amb aquest territori, tot i tenint present dos obstacles importants: les esports, turisme...) comunicacions i la llengua DIVERSES VISIONS PER A L’ÀREA METROPOLITANA DEL 2025 La ciutat: laboratori d’idees Ana Mir i Emili Padrós 61 D urant molts anys algunes novel·les i pel·lícules capaç d’implicar-se ideològicament i de prendre un paper més La ciutat del futur serà, per al dissenyador, un laboratori d’ide-que especulen sobre el futur ens han ofert una actiu i propositiu sintetitzant els moviments ciutadans, es, un taller on qüestionar i reinventar els usos i interaccions,visió pessimista, angoixant i catastròfica de les socials i culturals amb la indústria i les tecnologies més sovint avorrides, rígides, o fins i tot traumàtiques, que la gentciutats i per tant del seu ciutadans. En aquestes avançades. té, encara avui, amb el seu entorn urbà, massa programat.fantasies, la tecnologia està al servei del poder i la destrucció; les ciutats se’ns mostren deshumanitzades, peri- Atent a les necessitats i desitjos dels usuaris, actuarà (mit- De fet, la ciutat no deixa de ser com una casa, encara que més lloses, plenes de pol·lució. jançant els objectes i espais que dissenyi) com un mediador gran i amb més gent, un gran espai amb zones de pas, zones per garantir que les noves experiències quotidianes dels usua- per al descans, per al lleure, el joc, o per a concentrar-se. Però Els dissenyadors som optimistes i volem creure que el futur ris siguin al més creatives i participatives possible. què passaria si també hi hagués espais oberts per reflexionar, serà molt diferent d’aquestes visions catastròfiques, però, espais per a la transformació, per a l’actuació, per a l’autopro- d’altra banda, sabem que la ciutat del futur serà un espai com- Avancem cap a un futur altament tecnificat, amb aparells molt ducció d’objectes, per provar coses i equivocar-se? plex i dotat d’un cert caos que no ens ha d’espantar. sofisticats i nous materials intel·ligents. El dissenyador ha de preguntar-se com encaixaran aquests nous artefactes tecnolò- Depèn en bona part del dissenyador que el ciutadà tingui a la Les ciutats han estat sempre espais en contínua transforma- gics amb allò més primari, amb els rituals i objectes més humils ciutat aquests espais de llibertat i confiança, que se’ls senti ció, espais de trànsit, de migracions, d’encontre, de concen- i quotidians que ens acompanyen des de fa milers d’anys. seus, que pugui canviar-los, apropiar-se’n i, alhora, compartir- tració i, sobretot, de barreja... los amb altra gent. La tecnologia facilita en molts casos les nostres tasques dià- El dissenyador del futur, per tant, aprendrà a treballar en ries, els desplaçaments o la comunicació entre les persones: Del diàleg i la col·laboració amb altres disciplines creatives aquesta complexitat, haurà de ser conscient de les seves res- l’ús de la telefonia mòbil, la vídeoconferència i internet ens (l’art, l’arquitectura, el teatre, etc.), el dissenyador aprendrà a ponsabilitats i sensible a una sèrie d’aspectes molt rellevants acosten als que tenim lluny. Però aquestes mateixes tecnolo- desafiar els límits de la nostra percepció de la ciutat aportant per a la ciutat, però fins fa poc temps oblidats per la professió: gies també ens amenacen amb un excés d’encontres virtuals experiències que amplien la nostra mirada sobre els altres i la sostenibilitat, la mobilitat, l’accessibilitat, l’ús d’energies i desmaterialitzats, d’experiències simulades i una progressi- sobre nosaltres mateixos. renovables, la multiculturalitat, la participació de l’usuari en la va pèrdua de contacte humà. En aquest panorama altament construcció de l’espai públic, etc. tecnològic i ultraràpid, el dissenyador del futur haurà d’oferir Ana Mir i Emili Padrós són dissenyadors industrials per a la ciutat aquells objectes i entorns que permetin retrobar Superat ja el malentès mediàtic que associa el disseny amb la veritable densitat de l’experiència, fruir activament de la una resposta purament estètica o una operació de maquillat- matèria, redescobrir la sensorialitat i, sobretot, potenciar ge a objectes i espais, el dissenyador del futur es perfila com aquelles relacions humanes més properes i corpòries. un personatge abocat a millorar la qualitat de vida a la ciutat enriquint les relacions dels ciutadans entre ells mateixos i Així doncs, malgrat que el dissenyador compti en el futur amb amb el seu entorn material més immediat. una tecnologia més petita, més flexible, amb materials intel·ligents, mutants i sostenibles, tots aquests avenços cien- El dissenyador, tradicionalment depenent dels encàrrecs de la tífics mai no seran substituts de les idees, la creativitat, l’en- indústria, caldrà que es converteixi, per fi, en un agent doble, giny i la imaginació. Aquest primer Pla estratègic ens ha de permetre continuar El Pla facilitarà la tasca de coordinar la visió que es pugui tenir governant i liderant el procés de canvi de les nostres ciutats, del territori d’una forma més global, sense que aspectes per assolir més qualitat de vida per a tothom. secundaris –com la dimensió dels municipis que en formen part– 63 Montserrat Gibert, Alcaldessa de Sant Boi de Llobregat condicionin els objectius.Tomasa Jiménez, Alcaldessa de Sant Climent de Llobregat 8.3.Vector territorial i de mobilitat pants, a causa principalment de la limitada oferta, del desaprofitament del parcCap a la ciutat de ciutats existent, del poc pes de l’oferta d’habitatges de lloguer i, de manera especial, del’escassa construcció d’habitatge de protecció oficial (només 1/25 dels que es cons- C trueixen a Catalunya), tot i els esforços dels ajuntaments en la previsió de percen-ap a un model territorial coherent amb les percep- dre a la idea de ciutat de ciutats i perseguir, entre d’al- tatges obligatoris d’habitatge protegit en les operacions de transformació urbanís-cions, constatacions i propostes que han de respon- tres, els objectius següents: tica. > Manteniment dels teixits densos i mixtos. 3ı Escassa proporció d’habitatges en els projectes de desenvolupament econòmic i de > reforma urbana. D’una xifra total d’uns 19 milions de metres quadrats de sostre,Foment de l’habitatge i rehabilitació del parc existent. només un 25% es preveu que es destini a habitatge. Si es compleixen les previsions > Dotació general de transport públic d’alta capacitat. Dotació de serveis de superfície de d’aquests projectes, el resultat final agreujarà el desequilibri del nombre de llocs de baixa i mitjana capacitat. treball localitzats amb relació a la població ocupada resident. Aquest fenomen com- > porta un augment notable i inevitable de desplaçaments per residència-treball enDisseny de polítiques de mobilitat sostenibles i segures, que tinguin per objectiu final vehicle privat. la reducció progressiva del vehicle privat. > Processos de millora urbana equilibrats entre activitat econòmica i habitatge. 4ı Existència d’àmplies zones urbanes dins la ciutat compacta amb una clara regressió, > o inexistència d’activitat econòmica, que són objecte de processos de degrada-Manteniment dels estàndards pel que fa a l’ocupació de sòl i preservació d’espais lliures. ció/marginació si no hi ha intervencions públiques. > Resposta als reptes mediambientals que plantegen l’aigua, els residus i les emissions de CO2. 5ı Integració espacial de les famílies d’immigrants. > Potenciació de nous espais de centralitat. 6ı Problemes derivats dels creixents fluxos de trànsit motivats per la distribució de > Mantenir una oferta adequada de sòl industrial i per a altres activitats econòmiques. mercaderies als comerços minoristes i a les llars. A més de l’increment de trànsit que motiven les noves formes comercials –comerç electrònic (e-commerce), fur- Temes crítics gonetes magatzem, etc.–, a les àrees denses de les ciutats també és molt impor-tant el problema d’ocupació de les vies públiques per a operacions de càrrega i 1ı descàrrega. Inadequació de les polítiques d’habitatge i dels projectes actuals de desenvolupa- ment i de reforma urbana a la forta demanda prevista d’habitatge, motivada per les 7ı Insuficient capacitat per connectar les infraestructures logístiques del Delta del necessitats d’emancipació dels joves (la franja entre 20 i 35 anys) i per la immigra- Llobregat amb la resta del país i amb Europa. ció derivada de l’oferta de llocs de treball. 2ı 8ı Insuficiència general dels sistemes de transport públic metropolità. S’assenyala,Dificultat d’accés a l’habitatge –de propietat o de lloguer– per a un segment impor- en particular, la manca de dotació en sistemes de transport públic en àrees de tant de la població. L’habitatge ha assolit, en general, uns preus altament preocu- baixa densitat, com són els polígons industrials i algunes àrees de residència, però M’agrada la idea del Pla estratègic metropolità de Barcelona. Cal lligar la visió de futur de l’àmbit metropolità, d’ubicació Un conjunt de municipis discutint el futur d’un territori comú. en la nova realitat social i econòmica de l’Europa dels 25, Negociant obertament per a l’interès mutu. amb els valors intrínsecs i la pròpia realitat social, cultural Un pla a favor de tothom, en contra de ningú. i territorial de cadascun dels municipis. 65 Lluís Recoder, Alcalde de Sant Cugat del Vallés Juan Antonio Vàzquez, Alcalde de Sant Feliu de Llobregat també es donen unes febleses de transport públic en determinats territoris de la OBJECTIUS I ALGUNES MESURES ciutat compacta. Cal un esforç per establir dispositius d’intermodalitat tren-bus o tren-vehicle privat, mitjançant aparcaments d’intercanvi on sigui possible. Aquest 1ı Mantenir i potenciar la capacitat residencial de les àrees urbanes perquè puguin acollir aspecte també incideix de manera rellevant en les relacions de mobilitat amb les la màxima proporció de la demanda de nous habitatges que es preveu en el proper ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona. decenni sense produir una densificació no desitjable 9ı Poca atenció a la xarxa viària històrica (que relliga els nuclis i els territoris en tota > Rehabilitar i mantenir en bon ús el parc d’habitatges existent. la seva amplitud) i a les línies de connexió de nuclis urbans. El desenvolupament > Optimitzar la utilització del sòl urbà per a habitatge i altres usos, transformant les àrees de la viabilitat metropolitana s’ha centrat en les darreres dècades en la creació de que han perdut la seva funcionalitat. trams d’autopistes i vies segregades de gran capacitat. Això motiva nombrosos punts conflictius a la xarxa secundària i una utilització excessiva de les vies segre- > Assolir i mantenir una elevada qualitat ambiental i d’equipament dels espais urbans, gades. perquè la ciutat compacta segueixi essent un espai residencial competitiu davant de les 10ı opcions suburbanes.Absència d’un model territorial de referència. La falta d’aquest model, en l’àmbit on es donen realment els processos metropolitans, fa que els projectes d’abast terri- 2ı Corregir la tendència a la segregació de l’espai en àrees d’habitatge i àrees d’activitat torial hagin de treballar amb hipòtesis d’evolució de la demanda i no es puguin econòmica especialitzades que dificulten la cohesió social i augmenten la necessitat de recolzar en objectius de desenvolupament territorial aprovats. Molt especialment, desplaçaments l’absència d’un model territorial fa difícil el reforçament i la protecció dels espais > Preveure proporcions equilibrades d’habitatges i de possibles llocs de treball en les lliures territorials que queden fora dels àmbits de les peces més emblemàtiques, ordenacions urbanístiques de les àrees de creixement i de reforma urbana. que tenen les seves pròpies figures de protecció. Aquests espais lliures, connectors o separadors de desenvolupaments urbans, que estan associats a la morfologia i > Desenvolupar la potencialitat cultural i convivencial de la ciutat diversa i compacta. hidrografia del territori, i entre els quals destacarien els espais fluvials, difícilment es poden valorar i tractar amb la suficient profunditat des del fraccionament dels 3ı Augmentar notablement la proporció d’habitatges de protecció oficial, especialment de termes municipals a què s’han de referir els plans d’ordenació urbanística. Aquest lloguer, a l’àrea metropolitana model territorial haurà de preveure també la relació de veïnatge i la col·laboració > Fer les reserves de sostre necessàries per a aquest tipus d’habitatge en els nous desen- entre l’àmbit metropolità i l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona i amb les volupaments i en les zones de transformació urbana. ciutats que la configuren. 11ı > Incrementar l’actuació pública, privada o concertada per a la creació d’habitatges de llo-Territori metropolità amb projectes importants per al futur que caldrà gestionar guer i de propietat a preu assequible, millorant els processos legals i de gestió neces- adequadament per assolir un impacte sostenible sobre el territori. saris per garantir el correcte funcionament del mercat d’aquest tipus d’habitatge. 12ı Pèrdua de densitat poblacional en determinats territoris pels requeriments urba- 4ı Assolir una correcta integració espacial de les famílies d’immigrants a les noves i les nístics que limiten el nombre d’habitatges i pels canvis en la composició familiar. velles àrees urbanes per facilitar el manteniment de la cohesió social DIVERSES VISIONS PER A L’ÀREA METROPOLITANA DEL 2025 Somiant illes artificials Lluís-Anton Baulenas 67 “Una vegada, de bon matí, vaig veure un vell assegut al damunt d'una pedra fita ba, la rosada, si n’hi ha, s’ho endurà tot i començarà el cicle de pre. I si no és un servidor qui la manipula, ja ho farà un altre.de l'època romana. S'hi estava repenjat amb un bastó mentre escoltava un altre nou. Aquest racó de la Barcelona del 2025 continuarà sugge- Precisament, la meva novel·la La Felicitat acaba amb les duesvell, dret al seu costat. I tots dos prenien el sol. rint mil i una històries i la nostra obligació serà la de continuar protagonistes contemplant la ciutat on, aquell 1909, Vaig tornar a passar-hi cap a migdia, quan l'ocre de la pedra es confonia amb el verd dels recollint-les. començaven a enlairar-se les fogueres provocades per la enciams que sobreeixien d'una bossa plena de verdures: Una dona l'havia repenjada sobre Setmana Tràgica. Són en un vaixell i surten a poc a poc del la pedra fita, mentre s'eixugava la suor, abans de continuar cap a casa a fer el dinar. Barcelona és l’acumulació de totes les Barcelones possibles. moll. La de més edat diu a la més jove: A mitja tarda, vaig veure com un nen s'enfilava a la pedra i s'hi quedava dret, com una està- La història de la nostra ciutat és la història dels relleus gene- tua, mentre es cruspia un panet de viena sucat amb tomàquet i amb tonyina i repassava racionals duts a terme durant més de dos mil anys. S’ocupen – Temps a venir tornaràs a Barcelona... mentalment quants de cromos li faltaven per acabar la col·lecció. nous espais, la ciutat s’eixampla, i el 2025, la Barcelona nova, A entrada de fosc del mateix dia, una parella va seure sobre la pedra fita i va mal fer-hi l'a- engegada el 1992 i expandida i modificada el 2004, ja s’haurà L’aigua tot just es bellugava, travessada com mantega tova mor. I la humitat de la pedra no era precisament de rosada. sedimentat, ja haurà generat prou caliu com per situar-se en el per la proa tallant del bergantí-goleta. Ja era nit tancada quan un gos va passar-hi, va ensumar-ho i s'hi va pixar. centre de l’activitat creadora dels narradors. Calen uns quants A trenc d'alba, un plugim suau, però consistent va endur-s'ho tot avall i va deixar la pedra anys perquè els llocs s’escalfin una mica. Ara mateix, tota –I saps què, Nonnita? fita de l'època romana amb els porus ben oberts, pulcra i polida. l’herència dels Jocs Olímpics del 1992 comença a oferir prou Em semblava que Barcelona era una pedra fita de més de dos mil anys, situada a la vora distanciament com per poder parlar-ne amb una mica d’èpica. – Què, senyora Miquela? d'una carretera que en tenia quatre mil. I el 2025, si encara continuo inventant-me històries barceloni- –Doncs que encara hi serà. Em semblava que Barcelona era una pedra fita gastada pels milers d'inscripcions gravades nes, perquè la gent i jo ens entretinguem i fem que la vida ens al seu damunt, pels milers d'ulls que l'havien mirada, que l'estaven mirant i que encara passi a tots plegats una mica més lleugerament, ja tinc per I és ben bé això. El 2025, nosaltres no sabem si hi serem. El l'haurien de mirar. segur l’entorn o el context en què faria transcórrer la meva que és segur és que Barcelona sí, que hi serà. Vella i nova, Barcelona era una pedra mil·liar esmolada i que patia alhora el mal de pedra, una pedra novel·la. Fem volar coloms, però no pas tants. I ja que se’m renovada i envellida. I, no us amoïneu, no hi faltarà algú en pri- mil·liar que reflectia els raigs del sol cap als quatre punts cardinals fins i tot els dies núvols. demana, deixeu-me escombrar una mica cap a casa meva. Jo mer terme disposat a donar-ne testimoni. Barcelona era la gent de Barcelona.” situaria un relat a la nova illa artificial creada a partir de l’im- P puls del Fòrum 2004. Per què? Perquè és el somni d’un dels Lluís-Anton Baulenas és escriptor protagonistes de la meva novel·la La Felicitat (2001), un odria ser el començament d’una novel·la barceloni- la pedra mil·liar i la saludarà sense adonar-se’n. El nen ja no es somni premonitori. En plena Barcelona de 1909, vaig fer que na situada el 2025? Per què no? La gent de menjarà un entrepà de pa amb tomàquet i tonyina. O sí? El algú somiés una Barcelona endinsada al mar, davant per Barcelona del 2025 no serà bàsicament diferent de que és segur és que continuarà pujant i baixant de la pedra, davant de la ciutat, amb una illa artificial nova, dedicada als la del 25, dos mil anys abans. Aquesta escena, amagant-s’hi darrere per fer-li la traveta a un seu amiguet o serveis i al lleure. El 2025, l’illa artificial de debò ja estarà a amb una pedra mil·liar fictícia, però perfectament per llençar cop de pedra a un gat desprevingut (si encara hi ha punt per fer-se servir d’excusa i de base per fabular. I des d’a- possible, no seria gens estranya un dia qualsevol de l’any gats i encara hi ha pedres pel carrer) I els amants? Els amants quí em comprometo a fer una història on un descendent d’a- 1910, 1930, 1950, 1970, 1990, etc. Però també es podria continuaran com sempre, a la que salta, buscant racons, espe- quell personatge del 1909 que volia una illa artificial per a donar el 2025 amb molt poques adaptacions. La dona potser ja rant el vespre i, si cal, utilitzant una pedra tan vella com pràc- Barcelona, s’imagini mil illes artificials més, reals o fictícies. no durà enciams a la bossa, potser ni tan sols no durà bossa tica per seure-hi a la fresca i refregar-se tant com calgui les Però si no és possible, que ningú no s’espanti. La nostra ciutat perquè no li caldrà anar a comprar, però passarà per davant de parts del cos que ho necessitin. I, tal com dèiem, a trenc d’al- és prou vella i prou antiga. Ha durat molt i ja durarà per sem- Són molts els fronts que fan que cada dia ens desplacem per un És la perspectiva d’Àrea Metropolitana la que ha de ser capaç mateix escenari, un espai que hem de dissenyar des d’una de reforçar la identitat de cadascun dels municipis i la projecció perspectiva global-local, per sobre d’interessos polítics o partidistes. de la seva potencialitat, la qual, per ella mateixa, quedaria ofegada 69 Eduard Alonso, Alcalde de Sant Joan Despí en la competència dins un territori comú sense cap objectiu compartit.Ramón López, Alcalde de Sant Just Desvern > Consensuar criteris comuns per al tractament d’aquest assumpte per les diferents > Integrar els serveis de rodalies en els mecanismes de gestió del transport públic metro- administracions responsables. polità. > Adoptar estratègies d’integració d’immigrants en les actuacions d’habitatge assequible. 8ı Incorporar a la definició de les estratègies urbanes i territorials els requeriments de la 5ı logística de distribució de mercaderiesAssolir una dotació d’infraestructures i serveis de transport públic que constitueixi el mitjà principal de transport de persones en l’aglomeració central metropolitana, sigui La problemàtica creixent d’aquesta part fonamental de l’activitat obliga a utilitzar tots el factor bàsic de vertebració de l’àmbit regional metropolità i estableixi bones conne- els mitjans possibles per a una adequada regulació que faciliti la convivència amb les xions amb les ciutats de les comarques centrals i amb Girona, Tarragona i Lleida altres utilitzacions dels espais públics urbans: > Desenvolupar les propostes del Pla director d’infraestructures. > Millorar la legislació i les normatives aplicables. > Complementar el PDI amb les connexions necessàries per millorar la interacció amb > Considerar les necessitats de sòl i els recorreguts de distribució en el planejament. l’àmbit territorial on es donen relacions de caràcter metropolità. Una especial atenció es mereix l’existència de transport públic en les àrees i polígons industrials i la garan- > Dissenyar els nous espais públics amb previsió del seu ús per a les activitats de distri- tia de la mobilitat laboral. bució. > Establir serveis regionals a la xarxa d’alta velocitat. > Avançar en la línia de la regulació horària. > Modernització de la xarxa ferroviària convencional. 9ı Posar al dia la xarxa secundària de carreteres mitjançant les millores de traçat, secció i > Adaptar l’Alta Velocitat al territori natural de l’AMB: València, Saragossa, Tolosa. pavimentació necessàries perquè torni a ser un referent d’ordre territorial, doni satis- 6ı facció adequada a les necessitats de circulació i minimitzi l’ús inadequat de les auto-Proveir de la suficient connectivitat ferroviària el port i la Zal, per satisfer la seva fun- pistes per a trajectes de curta distància cionalitat i evitar l’increment de trànsit pesant per carretera Aquest objectiu té un especial interès en el territori que queda fora de l’aglomeració > Avaluar les possibilitats d’utilització de les vies d’alta velocitat. central, on la utilització dels mitjans de transport privat tindrà sempre una proporció > de certa importància. Per a un ús eficient de la xarxa viària, caldrà també:Desenvolupar aquestes infraestructures de forma coordinada, amb la provisió de les adequades connexions ferroviàries per reduir els colls d’ampolla ferroviaris que poden > Facilitar la intermodalitat del transport mitjançant la provisió dels dispositius necessa- dificultar la connectivitat d’aquesta zona amb la resta d’Espanya i Europa. ris i tenint en compte en el planejament les reserves de sòl que calguin quan es tracti > de dispositius que impliquen els vehicles privats i, en especial, quan es tracta d’inter-Evitar tant com sigui possible el trossejament del territori per causa de les noves infra- modalitat logística. estructures de transport que puguin ser necessàries. 7ı 10ı Assolir un grau suficient de coherència territorial en els planejaments urbanístics delsImplantar models de gestió autònoms més eficients en les infraestructures portuàries municipis, en especial pel que fa a les previsions d’espai per a habitatge i activitat econò- i aeroportuàries mica, amb l’objectiu de satisfer de forma eficient les necessitats globals i de crear les con- > Model de gestió autònoma del port i de l’aeroport. dicions per a una disminució de la mobilitat obligada, especialment en vehicle privat DIVERSES VISIONS PER A L’ÀREA METROPOLITANA DEL 2025 Barcelona, a favor de la fecundació... Jorge Wagensberg 71 L a humanitat té moments brillants, moments a favor pels altres, enraonen, fins i tot debaten, s’esperonen, es criti- cional pantalla de cinema, alta i distant i, com al cinema, es idioma i la seva cultura... Fecundació, en essència, vol dirdel coneixement, a favor de la innovació. Són èpo- quen, s’aventuren en dominis veïns, fins i tot no tan veïns, convida a l’audiència a oblidar-se d’ella mateixa i a admirar i topada de dues idees per donar-ne una de nova. Es tracta deques de grans salts, de canvis d’orientació sobre el s’aporten idees, fins i tot involuntàriament, s’estimen, s’o- acceptar el que succeeix sota els focus. El ponent veu la cara facilitar la topada. que és vertader i el que és fals, sobre el que és bo o dien, però es busquen, i es troben! Succeïa a Viena, entrat el de tots els assistents, però cada assistent solament veu ladolent, sobre el que és bell o lleig... No són gaires. La segle passat, un irrompia en una cafeteria i podia trobar-se cara del ponent. El que els grecs descobriren per al seu tea- Barcelona sempre ha tingut una aroma d’aquesta vocació. regla és la continuació i la conservació; l’excepció, aquestes estudiosos de la ment inventant una nova ciència; filòsofs tre, allò que les universitats reserven des del renaixement Potser mai no hagi acollit una gran revolució creativa de la estranyes i fructíferes convergències. Una pregunta: Quines reconstruint el coneixement del futur i físics creant ni més ni per a les seves aules més transcendents, allò que totes les història de la civilització, però sempre ha estat al cas, sempre són les condicions idònies perquè emergeixin moments d’es- menys que la física quàntica, i escriptors de la tragèdia de la democràcies del món tenen en compte a l’hora de dissenyar ha reaccionat quan alguna cosa es mou, sempre hi ha parti- plendor per al coneixement? Es poden provocar? Poden afavo- condició humana compartint copes o cafè amb llet... i també les sales de sessions per als seus parlaments, s’oblida a cipat. Potser li ha arribat el moment. Barcelona és una ciutat rir-se? A continuació, sospites i conviccions. succeïa al París de començament de segle atraient pensa- l’hora de dissenyar espais dedicats al coneixement en les d’arquitectes, dissenyadors, pensadors, científics i empresa- dors de tot Europa... nostres ciutats (no seria pas mala idea redissenyar-los ris. Barcelona és una ciutat ben situada per obrir-se, de bat a La unitat pensant és, sens, dubte, la ment humana, l’individu. tots!). Fins i tot el disseny d’una plaça pública, un parc, un bat, al món. No està pas malament com a condició de partida. Però quina és la mesura dels seu entorn idoni per a la creació Es poden afavorir aquests moments estelars? Si admetem autobús, una oficina, una fàbrica, un col·legi o una sala de Ens trobem en un moment crucial de la història. La inevitable d’art, filosofia, ciència, tecnologia...? Què defineix un bon que l’escenari rellevant és la ciutat, aleshores cal admetre la concerts es pot abordar amb aquest tarannà o sense, un globalització es pot fer molt bé, però també molt malament. entorn creatiu: la nació, la religió, la regió, el barri, la família? importància de pensar la ciutat. Com fer-ho? En el fons es talant que estimula cercar allò que és aliè per topar-hi, per Els nous temps necessiten ciutats obertes i fecundes. Tinc la forta sensació que la unitat col·lectiva que crea el brou tracta d’augmentar la probabilitat de col·lisió dels creadors participar, per fecundar-se, per celebrar (i no desconfiar del Barcelona s’ha capficat a fer l’intent.. calen altres menes d’es- adequat per conrear ments creatives es troba molt a prop del (tots els ciutadans ho són en major o menor mesura, en un o que és diferent). Redissenyar una ciutat amb aquestes tructures i d’esdeveniments internacionals. L’era de les grans concepte de ciutat. Moments gloriosos del coneixement duen altra tema). I això s’aconsegueix creant escenaris adequats característiques potser crea un estil que afavoreix el foc fires internacionals ja no tenen gaire sentit, com tampoc els el nom de ciutats (Atenes, Florència, Praga, París, Venècia, en la ciutat, llocs de trobada creïbles, ambients que afavorei- creuat de les idees. festivals d’eurovisió... La globalització, en tots els àmbits, Viena...). És l’espai, la distància, dins la qual les presències xin el que és divers, vingui d’on vingui. En un temps llunyà, requereix, sobretot, crear coneixement, transmetre coneixe- físiques s’influeixen plenament i directa amb els cinc sentits. els ciutadans es trobaven als temples, on intercanviaven Tal vegada aquesta sigui la paraula clau: fecundació. Hi ha ment i debatre’ls, coneixement sobre els recursos, sobre l’en- És el volum dins del qual es produeixen les trobades, les inte- idees o, per dir-ho millor, la petita part de les idees que es con- espais que afavoreixen la fecundació i d’altres que conviden torn, sobre la convivència de les diferents cultures. raccions, les converses. Què té Florència perquè allí s’inven- sideraven canviables i intercanviables... Es tracta d’inventar a l’esterilitat. La tendència general és l’especialització, el tan- tés la llengua italiana, amb el Dant; la ciència, amb Galileu, la els nous temples, els espais públics moderns, d’una societat cament d’espais preparats per acollir el que és semblant, allò L’any 2004 i el seu projecte de Fòrum pot ser una gran opor- genuïna interdisciplinarietat de pintura-dibuix-escultura- lliure, en què els ciutadans tenen sempre el dret de revisar proper. Això ha passat a les universitats. El seu creixement i tunitat, una oportunitat que transcendeixi. Barcelona hi ha arquitectura-enginyeria amb Leonardo i Michelangelo, la bio- qualsevol veritat vigent. especialització fa que els científics de les diverses disciplines invertit molts recursos i il·lusions. Tal vegada ens en sortim. grafia de col·legues i el multifacetisme coordinat amb Vasari. ja no es trobin físicament ni per atzar a la cafeteria. Hom sola- No crec pas que aquestes situacions es puguin explicar a par- No és el mateix concebre un museu abans o després d’una ment es troba amb qui fa la mateixa feina. Això fa que les Jorge Wagensberg és director del Museu de la Ciència de Barcelona tir de l’emergència de grans utopies, grans ideologies, grans reflexió com aquesta (els museus potser han d’esdevenir els idees ja no volin per damunt de les fronteres de les discipli- projectes de futur, grans lideratges socials o polítics, grans nous temples de la trobada ciutadana). La gran majoria dels nes. La ciutat pot crear espais en què col·lisionin dos cientí- revolucions en honor de grans ideals. S’esdevé quan les con- auditoris i sales de conferències de la ciutat (encara) s’han fics que no coincideixen als locals universitaris, on un actor dicions són tals que les persones es troben físicament en una concebut més per destacar la solemnitat de l’acte i l’autori- es posi a parlar amb un sociòleg, on un pintor es comprome- atmosfera especial. Aleshores sorgeix el miracle: topen, fins i tat i el prestigi del ponent que per convidar a la participació i ti a visitar un fabricant... La ciutat pot crear una atmosfera tot es conviden, coincideixen, discrepen, els uns s’interessen a la discussió. El conferenciant sol ocupar el lloc d’una tradi- que il·lusioni a creadors sigui quin sigui el seu origen, el seu Mai com fins ara hem tingut l’oportunitat de refer el gran pacte A nivell global de la regió, els grans projectes pouen gran part metropolità. Amb el Pla tornarem a parlar de cohesió, coordinació, de la seva rendibilitat econòmica de la situació mediambiental equilibri i participació. És una nova gran oportunitat per a un nou segle. del territori, element primordial de la qualitat de vida. 73 Amparo Piqueras, Sant Vicenç dels Horts És imprescindible posar fil a l’agulla.Josep Comelles, Alcalde de Santa Coloma de Cervelló > Crear els marcs de concertació adequats per al consens en les decisions que afecten l’or- Temes crítics denació del territori. > 1ı Fragmentació socialPromoure un planejament territorial que estableixi vinculacions entre mobilitat, acces- sibilitat i urbanisme, per afavorir un desenvolupament urbà compacte, divers i ben > Augment dels fluxos migratoris i de la diversitat. Tot i que la immigració és una articulat amb les xarxes i serveis de transport públic. constant històrica i que l’espai urbà el constitueixen en bona mesura els immigrats > existeixen grans diferències entre els processos migratoris dels anys 50/70 i elsCrear dispositius de seguiment del desenvolupament territorial que facilitin la presa de actuals. Els immigrats vinguts després de la Guerra Civil van arribar a espais que no decisions amb una perspectiva d’espai metropolità ampli. estaven totalment ocupats i els van fer seus. En canvi, ara, els immigrants arriben a > Abordar l’ordenació i el tractament dels espais no urbanitzats amb l’amplitud d’àmbit espais ja formats i ocupen els espais abandonats per alguns dels “primers pobla- necessària per valorar justament el seu paper com a integrants del medi físic territorial. dors”. La legislació d’estrangeria dificulta la regularització i l’accés al mercat de tre- > ball de la població immigrada i es consolida una divisió social entre autòctons iAtorgar als sistemes d’espais lliures en el planejament territorial un paper vertebrador estrangers. Hi ha un desconeixement de la realitat metropolitana, sense instruments de l’ordenació de l’espai. d’anàlisi ni d’actuació. 11ı Compatibilitzar la satisfacció de les necessitats de creixement de les àrees urbanes i > Canvis demogràfics i envelliment. A Barcelona ciutat, l’esperança de vida ha aug- de construcció de noves infraestructures amb la preservació dels valors naturals, pai- mentat dos anys entre el 1990 i el 2000. Per a les dones passa de 80,2 anys a 83,3 satgístics i culturals del territori anys i per als homes de 72,7 a 75,3. A l’AMB la taxa de natalitat cau notablement (2,3 vegades) en el període 1975-1995. A partir de l’any 1995 es recupera fins a situar-se en el 10,44 per mil. Aquests fets provoquen una important deslocalització de la població jove de les grans ciutats de l’AMB. 8.4.Vector de cultura de la convivència, > Canvis en les estructures familiars i en les relacions família-treball. L’envelliment dela cohesió social i la cooperació la població i els canvis de les estructures familiars provoquen un augment de lesNou model de contracte social càrregues de treball, especialment a les dones. Tots els indicadors mostren uns can-vis profunds en les estructures familiars: transició del model trigeneracional al bige- neracional i unipersonal. La taxa d’activitat femenina de Barcelona és equiparable a P l’europea, però cal garantir la seva continuïtat en la línia dels objectius establerts perer a la definició d’un nou model de contracte social per al benestar, que ens permeti fer l’Estratègia Europea per a l’Ocupació. Es calcula que l’any 2004 el 24% de les llarsfront als tres grans reptes de la integració: seran unifamiliars. Les dones catalanes treballen en tasques familiars el doble que > les de la UE (44 hores davant de 22). L’emigració estrangera també provoca l’esta-La convivència entre les diferents cultures, bliment d’altres models d’estructures familiars. Pel que fa a les relacions família-tre- > L’exclusió social de determinats col·lectius (incloent-hi la gent gran) i la conciliació ball, segons un estudi de l’IESE (2002), tan sols una de cada deu empreses ha esta- entre la vida familiar i la laboral. blert mesures per harmonitzar la vida laboral i la familiar. A Espanya, el 60% de les > dones treballa a jornada completa quan no tenen fills, percentatge que descendeix alLa cultura com a element estructurat. 14% quan tenen descendència. DIVERSES VISIONS PER A L’ÀREA METROPOLITANA DEL 2025 La ciutat ideal Rafael Argullol 75 Q uan penso en la ciutat ideal immediatament Amb el quadre de Piero della Francesca em passa quelcom dors –carn de canó de l’especulació– i els pragmàtics, peracudeixen a la meva ment una teoria i una de semblant que quan llegeixo La República de Plató: als quals “atenir-se a la realitat” és el camí més curt cap aimatge. La teoria, de Plató; la imatge, de Piero obres massa perfectes perquè siguin habitades pels la submissió política. No hi ha ciutat ideal, però quan s’o-della Francesca. Plató, hereu, en part, dels homes. En la pintura de Piero, la magnificència de l’har- bre pas una idea de ciutat, el polític, encara que tinguipitagòrics, imaginà una comunitat perfecta. monia ha eliminat la presència humana, com si s’hagués poder, cal que se sotmeti a Aristòtil i Alberti, i aquests mai Res era aliè a aquesta perfecció i el filòsof havia previst llançat aquella bomba de neutrons amb què van inquietar no han de renunciar a les esplèndides bogeries de Plató i un meticulós engranatge social tutelat pel govern dels la nostra fantasia fa dues dècades. Crec que és la millor Piero della Francesca. savis. Ara bé, quan Plató va viatjar a Sicília, cridar pel tirà obra que mai s’ha pintat per testimoniar un producte de Siracusa, per posar en marxa el seu meravellós projec- humà que ja no necessita els homes. Imagino que era pre- Rafael Argullol és filòsof te, les dificultats van aparèixer ben aviat. Hem rebut infor- cisament aquesta exquisidesa gèlida el que tant s’estima- macions contradictòries sobre el que va succeir a l’illa, va Giorgio de Chirico, que inspirà, també, els seus paisat- però de la confusió es desprèn un tret comú: tot era ges, tan gèlids. massa perfecte. Era admirable pensar que els savis gover- nessin la ciutat, però qui decidia quins eren savis? I enca- Al mateix Renaixement, Leon Battista Alberti, com a arqui- ra pitjor: quina mínima certesa es pot tenir que els savis, tecte i urbanista, es va haver d’enfrontar, com a pintor, a un cop al poder, no deixen de ser-ho i queden exposats a allò que no li calia a Piero della Francesca: la tensió, sovint les pitjors passions? violenta, entre realitat i idealitat. Davant l’horitzó immacu- lat de la utopia, qualsevol època ha de fer front contínua- La perfecció és com l’esfera, una figura insuperable en la ment a l’impacte entre allò “nou” i allò “vell”. Necessitem geometria però que mai trobem perfecta en la naturalesa. Piero della Francesca, perquè sense somnis tot queda Per tant, no ens ha d’estranyar que allò que es perfecte i reduït a les cendres del pragmatisme, però també ens esplèndid mentre roman en l’àmbit de les idees, es mal- calen Albertis, un altra mena de somniadors, que inserei- meti en entrar en contacte amb la naturalesa humana. xin el bisturí de la idea en la pell de la realitat. Alberti, amb Sortosament, la seqüència històrica dels nostres filòsofs les seves mediacions –ponts, places, xarxes– va fer front, va ser l’encertada i al gran Plató, imbatut paladí de la amb fortuna desigual, al conflicte entre la vella ciutat bellesa més cristal·lina, el van succeir Aristòtil i Epicur. medieval i la nova planta renaixentista, inaugurant, d’a- Aquest ens ha ensenyat l’ètica de la intimitat, inclosa la questa manera, l’urbanisme modern. dels sentits, i aquell la de la col·lectivitat. Allò cristal·lí esdevé, en ambdós, controladament imperfecte. I tal Quan, en els nostres dies, penso en la ciutat ideal, no puc vegada la democràcia consisteix en l’encertada combina- evitar de veure-hi la continuïtat d’aquestes dues històries ció de la triple herència: aspirar a construir la comunitat fascinadores. Sempre caldrà que els somniadors de la per- perfecta mentre es gestiona –això sí, amb el màxim con- fecció trobin la companyia dels imperfectes realitzadors trol possible– la inevitable, i potser desitjable, imperfecció de somnis. D’aquestes dues nissagues depèn, sempre, la humana. supervivència de la ciutat. M’horroritzen els improvisa- El fet metropolità ens reporta avantatges i a la vegada riscos El territori metropolità ha de convertir-se en un gran espai que cal valorar: Tiana vol conservar el que són els seus valors més de concertació per al desenvolupament eficient de les polítiques locals. apreciats: la tranquil·litat, la dimensió humana de poble, Bartomeu Muñoz, Alcalde de Santa Coloma de Gramenet els paisatges tradicionals i un creixement urbanístic sostenible. 77 Ferran Vallespinós, Alcalde de Tiana 2ı Permeabilitat, inclusió/exclusió. La línia entre inclusió/exclusió és cada dia menys > Afavorir la creativitat com un dels objectius de la política social. Cal tenir present que la clara. El nombre de persones que transiten entre un punt i l’altre no deixa de créi- creativitat multidimensional –social, cultural...– que caracteritza la societat contemporà- xer. Avui tenen feina, la propera setmana no, etc. Les formes d’exclusió són cada nia és la base per al creixement futur. vegada més diverses. Segons l’informe de Càritas 2001, la precarietat laboral i l’aug- > Aprofitar els coneixements i les aptituds dels immigrants per desenvolupar determinats ment del preu de l’habitatge està fent sorgir de nou formes de pobresa arraconades. treballs i per convertir-se en autoocupats i emprenedors. La pobresa afecta cada dia més joves, dones, gent gran i estrangers. 3ı 2ı Establir un pacte metropolità que defineixi les responsabilitats públiques i ciutadanes,El sistema de benestar està poc desenvolupat i és poc adaptable als canvis socials que contempli els drets i els deures emergents, que potenciï els sistemes de participa- esmentats. La Comissió Europea assenyala que la despesa pública social a Espanya ció, que estimuli un nou sistema de benestar amb responsabilitats compartides entres l’any 2001 va ser d’un 20,6% del PIB, la més baixa de la UE, on la mitjana és del tots els sectors implicats i contempli el dret de ciutadania amb la mateixa consideració 27%. que l’ensenyament o la sanitat 4ı El sistema educatiu i la formació professional no donen una resposta prou satis- > Establir un model d’acollida comú per a l’AMB i per al país que ajudi a reequilibrar el terri- factòria a les necessitats formatives i no són l’eix bàsic de preparació de la població tori. per adaptar-se als canvis actuals i futurs. Una desigual capacitat d’accés al coneixe- > Creació d’un observatori i d’una agència metropolitana de gestió de la diversitat. ment està generant noves formes d’exclusió social. Cal reforçar l’ensenyament públic com un element clau de qualitat i d’igualtat d’oportunitats. > Promoure una nova ciutadania que vingui donada per la residència i no per la nacionalitat. 5ı > Aprofundir i estendre les iniciatives que promoguin la coordinació entre administracionsBaixa formació. Un 25% de la població fracassa en l’ensenyament obligatori. L’any i els agents econòmics i socials sobre la base del treball comunitari: projectes coordinats 2001, un 28,3% dels joves d’entre 18 i 24 anys havia abandonat prematurament l’es- de cultura, projectes educatius, plans de convivència. cola i no seguia cap estudi ni formació. Aquest percentatge és del 19% a la UE 15. Un altre 25% aprova l’ESO, però posteriorment no segueix cap mena de formació i en > Elaborar un nou mapa de serveis de benestar a Catalunya que permeti establir els serveis moltes ocasions tampoc s’incorpora al mercat de treball regularitzat. socials com a quart pilar del sistema de benestar i situar de nou les necessitats socials en l’àmbit autonòmic i, en concret, a la RMB en una perspectiva de 4-8 anys. OBJECTIUS I ALGUNES MESURES > Fomentar la participació a escala metropolitana. Enfortir les xarxes relacionals plurals, la creació d’espais i d’òrgans de participació i de mediació de conflictes. 1ı Impulsar una personalitat o referència metropolitana que respecti la diversitat existent 3ı Establir mecanismes per conciliar el treball i la família, com una de les condicions de la entre els municipis i la pluralitat dels col·lectius que els formen. Per tal d’assolir convivència familiar i social. Les relacions entre gèneres i entre generacions es veuen aquest objectiu, l’àmbit cívic i cultural té un caràcter estratègic, perquè és l’espai on condicionades pels canvis provocats per la reincorporació de la dona al mercat de treball visualitzar i experimentar la incorporació de la immigració exterior al pluralisme cul- tural ja existent en la nostra societat. Per tant, en aquest sentit: > Promoure una llei de dependència que garanteixi la protecció de les persones depen- > dents (gent gran, disminuïts...) i que alliberi les famílies, i en particular les dones, deUtilitzar les polítiques socials per fomentar la convivència/cooperació entre les perso- la pressió que pateixen. nes de l’AMB. Els municipis petits demanem una observació integral del territori pel Una de les apostes de la metròpoli de Barcelona és ser plataforma que fa a la reserva d’espai forestal a l’àrea metropolitana: nosaltres logística, però això no ens ha de fer oblidar altres activitats que sovint som la reserva ambiental de milers de ciutadans de la connurbació. donen un valor afegit més gran. Val la pena aprofitar el poc terreny 79 Maribel Garcerán, Alcaldessa de Torrelles de Llobregat encara disponible per promoure-hi la implantació d’indústries innovadores i de noves tecnologies. Jaume Monfort, Alcalde de Viladecans > Potenciar l’adaptabilitat laboral –garantint els drets laborals i sindicals– i les modalitats de > Reforçar el Fòrum Metropolità de Regidors de Cultura i potenciar la creació de xarxes contractació més adequades per tal de facilitar la conciliació de les obligacions familiars metropolitanes en tots els àmbits de la cultura. amb els horaris laborals. > Completar els grans equipaments culturals en tot l’àmbit metropolità i promoure la seva > Implementar serveis integrals de suport a la família que siguin, a la vegada, compatibles coordinació. amb els horaris laborals. Disseny d’una política harmonitzada a escala metropolitana que > Aprofundir en la capacitat de lideratge mundial dels esdeveniments culturals en l’àmbit superi la disgregació que provoca l’existència i la superposició de múltiples polítiques metropolità de Barcelona. Reforçar el Fòrum 2004. autonòmiques i municipals. 4ı Establir una política metropolitana per garantir la igualtat d’oportunitats i la qualitat de l’en- senyament públic. Combatre el baix nivell de formació que té l’anomenat fracàs escolar com a referent més conegut > Impulsar la xarxa pública d’escoles i instituts, de manera que es garanteixi la igualtat d’o- portunitats, la gratuïtat i la qualitat de l’educació. > Intensificació de l’aprenentatge d’idiomes en els diferents sistemes educatius obligatori i postobligatori (formació professional i universitat), garantint una adequada oferta pública d’escoles d’idiomes. > Impulsar plataformes que permetin l’intercanvi i l’harmonització d’experiències i de meto- dologies i una major implicació de la societat (famílies, barris...). > Facilitar itineraris formatius alternatius als joves, atesa la rigidesa del sistema d’ensenya- ment regulat i les seves dificultats per recuperar fracassos escolars. S’han d’oferir solucions satisfactòries, que han de tenir un marcat caràcter aplicat i han de ser de curta durada i amb mètodes que abordin amb especial intensitat aspectes qualitatius i de conducta (tuto- rització, autoestima, estímul...). > Moderar els possibles efectes negatius que poden patir els individus en accedir al mercat de treball. La persona que pateix un fracàs escolar accedeix a un lloc de treball força deso- rientat; desorientació que es manté al llarg de la seva vida laboral (reciclatge, canvi de tre- ball), raó per la qual cal incorporar una política de transició al món del treball especialment dissenyada per a aquest col·lectiu. 5ı Reforçar la cultura com un referent de la potencialitat de les ciutats metropolitanes. Fer de la cultura un programa transversal per a la participació, per a la convivència i per a la ciutadania DIVERSES VISIONS PER A L’ÀREA METROPOLITANA DEL 2025 Bd’aurncae lnoennaa, l ae tníoopva ciutat Anna Soler-Pont 81 J uny de 2003. A Addis Abeba, la capital d’Etiòpia, Barcelona convivien des de feia molt, molt temps nens i nenes, bava alguna cosa a fer, hi havia feina per a tothom i era unaestà plovent. Fa dies que plou. Costa imaginar que grans i vells de tots els orígens, de totes les races, de totes les ciutat viva i activa, oberta i respectuosa amb els orígens deplogui tant en un dels països que tothom imagina cultures. Ningú no es girava pels carrers per mirar a ningú com cadascú.més secs i més pobres del planeta. Costa imaginar si vingués d’una altra galàxia ni jutjava a ningú pel seu aspec-que la manca d’infraestructures el converteixi en te físic o la forma de vestir. Dels balcons de les cases sortien Als carrers no hi dormia ningú, perquè tothom tenia una casa un dels països on l’aigua és més escassa, tot i que durant uns músiques de tot arreu. Algunes convidaven a ballar de segui- on anar a dormir i tots els nens i nenes tenien una família i mesos hi plogui tant. Està plovent, i una nena de set anys da, com les percussions del Senegal; d’altres eren més suaus, podien anar a escola. Les escoles eren gratuïtes i eren els espera que la vagi a buscar a un orfenat del centre de la ciutat. com les melodies dels violins russos o les cançons de la Xina. oasis dels infants, el millor lloc de tots. A les classes hi convi- Sap que aviat tindrà una nova mare i un nou pare, té la nostra Dels balcons també sortien les olors dels menjars de tot arreu: vien nens i nenes de tot arreu que volien aprendre i divertir-se, fotografia, igual que nosaltres tenim la seva. Sap que molt del primer pis, un cuscús del Marroc; del segon pis, una escu- però, sobretot, que volien ser ciutadans del món, no només de aviat viatjarà molt lluny d’Etiòpia i començarà una nova vida della catalana; del tercer pis, uns frijoles de Cuba; del quart pis, Barcelona. Cada dia, la mestra explicava un conte de cada con- en una nova ciutat. Li han dit que anirà a un lloc que es diu unes llenties índies... I si un s’asseia un moment en un dels tinent del planeta i després el comentaven. Un dia tocava Àfri- Barcelona. I em pregunto com deu imaginar Barcelona ella, molts bancs i cadires que hi havia per tot arreu a les àmplies ca; un altre dia, Àsia; un altre, Europa; després, Oceania, i final- que no coneix encara cap altra gran ciutat. Què li deu suggerir voreres dels carrers, podia tancar els ulls i imaginar d’on ment, Amèrica. I quan s’acabava el planeta, la mestra tornava el nom de Barcelona? Més pluja? Calor? Fred? Un desert? venien aquells sons i aquelles olors, com si no sortissin d’a- a començar amb un conte africà diferent. I així durant tot Carrers d’asfalt desfet plens de bassals com els d’Addis quells balcons barcelonins sinó dels llocs d’on procedien ori- l’any. Les classes eren en català, però cada nen de la classe Abeba? I com li explicaré on anem a viure? M’agradaria poder ginàriament. Sense sortir d’un mateix barri de Barcelona es havia d’ensenyar als altres algunes paraules de la seva llen- dir-li que anem a la ciutat més bonica del món, que viurà a la podia viatjar per tot el món amb els sentits, era divertidíssim. gua i, com a mínim, una cançó del seu país. ciutat amb la llum més intensa, amb el mar més blau i més A Barcelona es parlaven moltes llengües. El català era la llen- net, amb els parcs més verds, amb les nits urbanes més silen- gua de la ciutat, i també el castellà, amb tots els accents i can- I tu? Quines paraules en amarinya els ensenyaràs als nens i cioses... Començo a pensar com explicar-li què és Barcelona i tarelles possibles; l’anglès, el panjabi del nord de l’Índia, l’urdu nenes de la teva classe? I quina cançó els cantaràs? em trobo jo mateixa, barcelonina des de sempre, caminant del Pakistan, el xinès mandarí i també el cantonès, el japonès, pels carrers de la ciutat imaginant per un moment que sóc una el romanès, el francès i l’italià. L’amarinya, que a Etiòpia par- Setembre del 2003. La meva filla ja fa més d’un mes que nena etíop que hi camina per primera vegada i recorda el conte len més de cinquanta milions de persones, només el parlaven coneix Barcelona. I m’agradaria pensar que algú li preguntarà que li he explicat. sis persones en tota la ciutat! A vegades es trobaven per prac- coses del seu país, i que a la seva escola li ensenyaran ticar-lo i compartir l’enyor del seu país amb el ritual del cafè. A cançons d’aquí i d’arreu del món. I que quan sigui gran pen- Hi havia una vegada una ciutat que es deia Barcelona i que Barcelona també se’n prenia molt, de cafè. La gent es trobava sarà que Barcelona és la ciutat més oberta que existeix. Es creixia des de feia segles al costat del mar. A Barcelona tothom tranquil·lament per prendre’n tot explicant-se històries. farà gran aviat, ja cal que ens hi afanyem! era feliç, i des de feia molt de temps hi arribaven persones de tot arreu. Algunes en vaixell; d’altres, en tren; d’altres, en Barcelona era una ciutat amable amb la gent que venia de Anna Soler-Pont és agent literària cotxe, i moltes en avió. Tots hi arribaven perquè sabien que fora, una ciutat que acollia els visitants i els que venien per allà hi estarien bé. Fossin d’on fossin, vinguessin de molt lluny quedar-s’hi per sempre. La ciutat sencera els donava la ben- o de més a prop, haguessin creuat muntanyes o deserts per vinguda i els protegia perquè no tinguessin por i anessin ente- arribar-hi, un oceà o potser dos, tothom hi era ben rebut. A nent com funcionaven les coses. Tothom que arribava hi tro- annex ı llistats Total nombre d’actes i reunions: 89Total membres participants: 1.749Total de membres partícips, descomptant la participació 83 d’una mateixa persona en més d’una activitat: 1107 Llistat únic d’assistents als consells generals/jornades tècniques i/o dels participants en els grups de treball 1. ABAD Josep Miquel 47. ALVAREZ José M. 93. BARCELÓ Miquel 139. BONHOMME Gonçal 2. ABADIA Xavier 48. ÁLVAREZ Alícia 94. BARDAVIO Javier M. 140. BORBÓN Elena 3. ABASCAL Gabriel 49. AMATEDEY Juan 95. BARENYS Rosa 141. BORDAS Lluís 4. ABELARDERA Pedro 50. AMBRÓS Oriol 96. BARNADA Jaume 142. BORDELL Jaume 5. ABELLÓ Josep 51. AMILL Jaume 97. BARÓ Ezequiel 143. BORDONAU Maria 6. ACARÍN Joan 52. AMORÓS Antoni 98. BARÓ Josep 144. BORJA Jordi 7. ACOSTA Pedro José 53. ANDREU Manel 99. BARRANCO M. del Rosari 145. BORREL Xavier 8. ADAMUZ Carles 54. ANDREU Mercè 100. BARREIRO Josep 146. BORRUL Josep Antoni 9. AGUADO Mireia 55. ANEAS Assumpta 101. BARRERA Felipe 147. BOSCH Pia 10. AGUEDA Ana 56. ANGLADA Carles 102. BARTOLOMÉ Margarita 148. BOSCH Vicenç 11. AGÜERA Anna 57. ANTOLÍ Josep 103. BASAGAÑAS Joan 149. BOTELLA Josep 12. AGUILAR José 58. ARAGAY Josep M. 104. BASORTE Carlos 150. BOTELLA Mercè 13. AGUILERA Isabel 59. ARAGÓN Remedios 105. BASSAL Alfredo 151. BRAMONA Albert 14. AGUILERA M. Pilar 60. ARAGONÈS Ramon 106. BASSAT Lluís 152. BRICALL Josep M. 15. AGUILÓ Josep M. 61. ARAN Josep 107. BATALLA Teresa 153. BROGGI Albert 16. AGUSTÍ Ángel 62. ARASA Miquel 108. BATLLE Albert 154. BRU DE SALA Xavier 17. AHICART Carles 63. ARAU Gemma 109. BAYRAGUET Alfons 155. BRUFAU Antoni 18. ALARCÓN Ginés 64. ARBÓS Emili 110. BECERRA Xavier 156. BUENDÍA Joan 19. ALARCÓN Joan Diego 65. ARCARONS Mila 111. BELENES Raimon 157. BULBENA Antoni 20. ALASCIÓ Blas 66. ARCAS Iván 112. BELIL Mireia 158. BURRELL Francesc 21. ALBALADEJO M. José 67. ARCOS M. José 113. BELLVER Francesc 159. BUTRINO Juanjo 22. ALBANELL Assumpció 68. ARDERIU Jordi 114. BELLVER José 160. BUXADERA Imma 23. ALBARDÍAS Lorenzo 69. ARDÈVOL Joan 115. BENET Joan 161. CABEZAS Antoni 24. ALBERICH Jordi 70. ARGANDOÑA Antoni 116. BENET Josep 162. CABOT Jordi 25. ALBERICH Josep M. 71. ARMENGOL Carles 117. BERCIAL Jaume 163. CABRÉ Anna 26. ALBET Víctor 72. ARMENGOL Sílvia 118. BERGÓS Joan Jordi 164. CABRERA Flor 27. ALCAIDE José Antonio 73. AROCA Jaume 119. BERMÚDEZ Joan M. 165. CADEFAU Joan 28. ALCÁZAR Jaume 74. ARQUÉ Maite 120. BERMUDO Antonio 166. CALAFELL Josep M. 29. ALCÁZAR Yolanda 75. ARQUÉ Montserrat 121. BERTRÁN Jordi 167. CALDERERO Cristina 30. ALCOVER Jordi 76. ARQUÉS Neus 122. BERTRÁN Josep 168. CALDERÓ Armand 31. ALEGRE Sergi 77. ARRIZABALAGA César 123. BIARNÉS Antoni 169. CALLAU Joan 32. ALEMAN Rosa 78. ARTAL Margarita 124. BIETE Sergi 170. CALLÍS Caterina 33. ALEMANY Joaquima 79. ARTERO Adela 125. BIETO Eugenia 171. CALVIÑO Francisco 34. ALEMANY Luisa 80. ARTIGAS Vicente 126. BILL Ruth 172. CALVO M. José 35. ALEMANY Salvador 81. AZCÁRATE Manuel 127. BLADÉ Artur 173. CALZADA Teresa 36. ALEMAY Ramón 82. BADELL Joana 128. BLANCH Joan 174. CAMA Robert 37. ALMAGRO Pilar 83. BADENES Vicenç 129. BLASCO Manel 175. CAMBÓ Daniel 38. ALMATÓ Olga 84. BAGUENA Àngela 130. BOBI Antoni 176. CAMÓS Jordi 39. ALONSO Eduardo 85. BALAGUER Marc 131. BOBI Xavier 177. CAMPÀ Xavier 40. ALONSO Josep M. 86. BALAGUER Oriol 132. BOIX Carles 178. CAMPILLO Jordi 41. ALONSO Xavier 87. BALMON Antonio 133. BOIX Ricard 179. CAMPRECIÓS Jaume 42. ALÓS Ana 88. BALSERA Joaquim 134. BOIXEDA Xavier 180. CAMPRECIÓS Joan 43. ALSINA Jaume 89. BALTASAR Francesc 135. BOLADERAS Rosa 181. CANALS Berta 44. ALTÉS Lourdes 90. BANDA Enric 136. BONALS Alfons 182. CANALS Isidre 45. ÁLVAREZ Ariadna 91. BANQUER Francesc 137. BONAVIA Agustí 183. CANDO Daniel 46. ÁLVAREZ Joan 92. BARBA Lluís 138. BONET Joan 184. CANGA Jesús M. 85 185. CANTARELL Adelina 246. COMELLAS Josep 307. DOMINGO Virgili 368. FONT Antoni 429. GESA JOSÉ Antonio 491. HERNÁNDEZ Tonia 553. LÓPEZ Bailón Emili 615. MARTÍNEZ José Antonio 186. CANTÓ Anna 247. CONDE Joan 308. DOMÍNGUEZ Felipe 369. FONT Jordi 430. GIBERT Marta 492. HIDALGO Ciriaco 554. LÓPEZ Diego 616. MARTÍNEZ Juan 187. CAÑAS Jordi 248. CONEJOS Jordi 309. DOMÍNGUEZ Juan Ramon 370. FONT Ramon 431. GIBERT Montserrat 493. HIERRO Francisco 555. LÓPEZ Eduard 617. MARTÍNEZ Juan Pedro 188. CAÑETE Juan De Diós 249. CONESA Mercè 310. DOMÍNGUEZ Pere 371. FONT Tica 432. GIL JOSÉ Manuel 494. HOMS Oriol 556. LÓPEZ Fernando 618. MARTÍNEZ Miquel 189. CAPELLA Juli 250. CONILL Carles 311. DONCEL Concha 372. FONTANET Helena 433. GIMÉNEZ Lluís 495. HOSTA Montserrat 557. LÓPEZ Francesc 619. MARTÍNEZ Montse 190. CARBÓ Joan 251. CORBACHO Celestino 312. DOÑATE Isabel 373. FONTRODONA Joan 434. GIMÉNEZ Sonia 496. HUERGA Aurora 558. LÓPEZ Joan 620. MARTÍNEZ Pelayo 191. CARBONELL Jordi 252. CORNELLÀ Alfons 313. DORADO Celia 374. FORNELL Josep M. 435. GIMENO Isabel 497. HUNSEY Ana M. 559. LÓPEZ Jordi 621. MAS Emili 192. CARBONELL Xavier 253. COROMINAS Xavier 314. DORDELLA Marga 375. FORRADELLAS Eugeni 436. GINER Enric 498. HUSILLOS Jesús 560. LÓPEZ Pilar 622. MAS Joan Carles 193. CARBONELL Benet 254. CORONAS Rosa M. 315. DUMENJÓ Rosa M. 376. FRAGO Emeteri 437. GINÉS José M. 499. IBÁÑEZ Mabel 561. LÓPEZ Ramón 623. MASCAREÑAS M. del Mar 194. CARCELÉN Josep 255. CORRAL Josep M. 316. DURÁN Carles 377. FRANCH José Antonio 438. GINÉS Montserrat 500. IBÁÑEZ Urdax 562. LÓPEZ Victor Manuel 624. MASCAREÑAS Tona 195. CARDELÚS Ignasi 256. CORTINA Josep M. 317. DURÁN Concha 378. FRANCI Jordi 439. GIRALDEZ Elena 501. IGLESIAS Amadeu 563. LORENTE Àfrica 625. MASCARILLA Oscar 196. CARDÚS Josep 257. COSCUBIELA Joan 318. DURÁN Francisco 379. FRANCISCO Juan 440. GIRALT Maite 502. IGLESIAS Manuela 564. LORENZ Jordi 626. MASPONS Ramon 197. CARMONA Antoni 258. COSIS Francesc 319. ELENA Joan Ignasi 380. FRANQUESA Teresa 441. GISPERT Agnès 503. ILLA Oriol 565. LOSADA Carlos 627. MASSAGUÉ Rosa 198. CARMONA Pedro 259. COTRINA Dolors 320. ERILL Sergi 381. FRESNO Mercedes 442. GISPERT Núria 504. IRIGARAY Jorge 566. LOSADA Elio 628. MASSANA David 199. CARNÉ Jaume 260. COY Joan 321. ESCABIAS Juan Antonio 382. FRIGOLA Ricard 443. GODÉ i LANAO Lluís Xavier 505. JANÉS Josep 567. LOZANO David 629. MASSONS Ramon 200. CARRASCO Jaume 261. CREGO Carlota 322. ESCOBAR Mireia 383. FUENTE Mirèia 444. GODIA Francesc 506. JANSANA Amadeu 568. LUCCHETTI Josep M. 630. MATEU Joan 201. CARRASCO Teresa 262. CRESPO Àngel 323. ESCOLIERS Ramon 384. FUNÉS Jaume 445. GÓMEZ Eutiquio 507. JARD Bruguers 569. LUQUE Ramon 631. MATEU Melcior 202. CARRERA Jesús 263. CRESPO Anna 324. ESCUDERO Carles 385. FUSTÉ Xavier 446. GÓMEZ Gustavo 508. JIMÉNEZ Ángel 570. LUSA Guillermo 632. MATEU Xavier 203. CARRERA Josep M. 264. CRESPO Rafel 325. ESPANYOL Joaquim 386. FUSTER Núria 447. GÓMEZ Júlia 509. JIMÉNEZ Inés 571. MAÇANET Pere 633. MAYMÓ Jordi 204. CARRERA Núria 265. CRESPO Teresa 326. ESPAÑOL Esteve 387. GADEA Albert 448. GÓMEZ Loli 510. JIMÉNEZ Juan 572. MACH Rosa 634. MAYORAL Josep 205. CARRIÓN Tomàs 266. CREUHERAS José 327. ESPÍN Julià 388. GALLARDO Antoni 449. GÓMEZ Neus 511. JIMÉNEZ Núria 573. MADUEÑO Eugeni 635. MELER Glòria 206. CARVAJAL Roser 267. CRUZ Santiago 328. ESPINOSA Miquel 389. GALLEGO Joan Carles 450. GONZÁLEZ Rafael 512. JIMÉNEZ Sara 574. MAESTRE Isabel 636. MENDIETA Carles 207. CASADO Francesc 268. CUBELES Xavier 329. ESTEBAN Juli 390. GALLEGO Josep D. 451. GONZÁLEZ Cristina 513. JIMENO José Luís 575. MAESTRO Angelino 637. MERCADER Pilar 208. CASADO Juan José 269. CUCURULL Víctor 330. ESTEBAN Manuel 391. GALLEGO M.Teresa 452. GONZÁLEZ Cristóbal 514. JOAN Rafael 576. MAESTRO Jesús 638. MERINO Ángel 209. CASAJUANA Josep 270. CUERVO José I. 331. ESTELA Rubén 392. GARCIA Albert 453. GONZÁLEZ Fabián 515. JOFRE Lluís 577. MAGRIÑÁ Josep 639. MESTRE Oscar 210. CASANOVAS Armengol 271. CUEVAS Pere 332. ESTEVA Xavier 393. GARCIA Àngels 454. GONZÁLEZ Jorge 516. JORDANA Jacint 578. MALAPEIRA Joan M. 640. MIER Pedro 211. CASAS Xavier 272. CULLELL Rosa 333. ESTEVE Esperança 394. GARCÍA Benjamín 455. GONZÁLEZ Lluís 517. JORGE Juan Alfredo 579. MALLA Pilar 641. MILLA José Antonio 212. CASCANTE Gregori 273. CUNILL Antoni 334. ESTEVE Lluís 395. GARCÍA BRAGADO Ramon 456. GONZÁLEZ Lola 518. JORGE Roberto 580. MALLOL Jordi 642. MILLA Rafael 213. CASTEJÓN German 274. CURCOLL Salvador 335. FÀBREGAS Clara 396. GARCIA CLAVEL Ignasi 457. GONZÁLEZ Pilar 519. JOSHI Ujala 581. MANEJA Montse 643. MILLÁN Rafaela 214. CASTELLANA Francesc 275. CUYAS Jordi 336. FACIABEN Cristina 397. GARCÍA Cristobal 458. GORDILLO Susana M. 520. JOVER Àngela 582. MANITO Fèlix 644. MILLET Fèlix 215. CASTELLÓ Josep 276. DALMAU Joan Albert 337. FAJULA Francesc 398. GARCÍA Dolça 459. GORDO Xavier 521. JOVER Daniel Juan 583. MANS Rosa 645. MINOBIS Montserrat 216. CASTELLS Miquel 277. DE CARALT Fernando 338. FARRIS Albert 399. GARCIA Emili 460. GÖTZENBERGER Bettina 522. JOVER Joan 584. MANZANEDA Rafael 646. MINOVAS David 217. CASTELLVÍ Enric 278. DE DELÀS Ignasi 339. FAURA Ignasi 400. GARCÍA Guzmán 461. GRÀCIA Jesús 523. JUAN Santiago 585. MAQUEDA Pedro 647. MIQUEL Joaquim 218. CASTILLO Eva 279. DE FORN Manuel 340. FERNÁNDEZ Antoni 401. GARCÍA Ignasi 462. GRANADOS Eva 524. JULIÀ Jordi 586. MARBRES Jordi 648. MIQUEL Rosa M. 219. CASTIÑEIRA Àngel 280. DE GREGORIO Albert 341. FERNÁNDEZ Carles 402. GARCIA Jaume 463. GRANDE Carlos 525. JULIÁN Ferran 587. MARCO Joan Francesc 649. MIRALLES Eduard 220. CATALÀ Carmina 281. DE HABSBURGO Alejandra 342. FERNÁNDEZ Christian 403. GARCÍA José 464. GRAU Ana M. 526. JUNCADELLA Oriol 588. MARES Antònia 650. MIRALLES Josep M. 221. CEBRIÁN Alfonso 282. DE JAUREGUIZAR Àlex 343. FERNÁNDEZ Daniel 404. GARCÍA José Antonio 465. GRAU Carles 527. JUNCOSA Jordi 589. MARFÀ Francesc 651. MIRALLES Martín 222. CEBRIÁN Pedro 283. DE LA RIVA Ion 344. FERNÁNDEZ José M. 405. GARCIA José Manuel 466. GRÜNIG Sílvia 528. LABÒRIA Lluís 590. MARGARIT Jaume 652. MIRALPEIX Josep 223. CEDERSCHIÖLD Carl 284. DE LA RUBIA Àngel 345. FERNANDEZ M. Isabel 406. GARCÍA Juan 467. GUAL Jordi 529. LACALLE Enrique 591. MARÍN Cristina 653. MIRAVENT Carles 224. CEDILLO Beatriz 285. DE LA VARGA Jesús 346. FERNÁNDEZ M. José 407. GARCÍA M. Mar 468. GUAL Josep 530. LACAMBRA Marta 592. MARÍN Ildefons 654. MIRET Pepita 225. CELMA Joan 286. DE PABLO Albert 347. FERRAN Isidro 408. GARCÍA María 469. GUARDINO Eduardo 531. LAHOSA Josep M. 593. MARÍN José Antonio 655. MISÉ Andreu 226. CENTELLES Josep 287. DE PABLO Mercedes 348. FERRARO Montserrat 409. GARCIA Marisol 470. GUELL Joaquin 532. LAMBÍES Enric 594. MARÍN Núria 656. MOIX Jordi 227. CERVERA Antoni 288. DE QUADRAS Miguel 349. FERRÉ Carles 410. GARCÍA Marta 471. GUERGA, Aurora 533. LAMOLLA Laura 595. MARINÉ Pere 657. MOLINA José Antonio 228. CERVERA Montserrat 289. DE ZAROBE Manuel 350. FERRER Amador 411. GARCÍA Martí 472. GUERRA M. Pilar 534. LANASPA Jaume 596. MARMOL Pedro 658. MOLINA Pilar 229. CERVERA Pilar 290. DEL FRAGO Ana 351. FERRER Artur 412. GARCÍA Mercè 473. GUILANYÀ Delfí 535. LASHERAS Jorge 597. MARQUÉS Alfred 659. MOLINA Xavier 230. CHAIB Mohamed 291. DEL HOYO Teresa 352. FERRER Jordi 413. GARCIA Milà Teresa 474. GUIX Joan 536. LÁZARO Blanca 598. MARSAL Jordi 660. MOLINAS Alfred 231. CHINCHILLA M.Núria 292. DEL RÍO Marta 353. FERRER Josep 414. GARCÍA Nacho 475. GUTIÉRREZ Alícia 537. LECHA Antoni 599. MARTÍ Carles 661. MOLINAS Paz 232. CIERVO José M. 293. DELGADO Eduard 354. FERRER Lluís 415. GARCÍA NIETO Borja 476. GUTIÉRREZ Luís Ángel 538. LECHA Assumpta 600. MARTI Jordi 662. MOLINERO Justo 233. CIFUENTES Reinaldo 294. DEULOFEU Glòria 355. FERRET Miquel 416. GARCÍA Petronila 477. GUTIÉRREZ Mònica 539. LINARES Frederic 601. MARTÍ Mercè 663. MOLINS Juan 234. CIURANA Jaume 295. DEULOFEU Laia 356. FERRI Manel 417. GARCÍA Ramon 478. GUTIÉRREZ Daniel 540. LLADÓ Anton 602. MARTÍ Xavier 664. MOLINS Maria 235. CIVIL Oriol 296. DÍAZ Miguel 357. FERRÍS Albert 418. GARRELL Daniel 479. GUTIÉRREZ Susana 541. LLÀTSER M. Glòria 603. MARTÍN Francesc 665. MOLLÀ M. Teresa 236. CLARI Marta 297. DÍAZ Sergi 358. FICKERT Reimund 419. GARRIDO Marisol 480. HAYAS Manuel 542. LLIGADES Montserrat 604. MARTÍNELL Alfons 666. MOLSOSA Josep 237. CLOS Joan 298. DÍAZ Teresa 359. FIGUERAS Josep M. 420. GARRIGA Jordi 481. HEIDEPRIEM Gernot 543. LLOBET Antoni 605. MARTÍNEZ Albert 667. MONÉS M. Antònia 238. CLOTAS Josep M. 299. DIÉGUEZ Emilio 360. FIGUERES Vicenç 421. GARRIGA Josep 482. HERMOSILLA Àngel 544. LLOBET Dolors 606. MARTÍNEZ Antonio 668. MONFORT Elisabeth 239. CLUSA Joaquim 300. DOBARCO Manuel 361. FIGUEROLA Glòria 422. GARRIGA Lluís 483. HERNÁNDEZ José Luis 545. LLOBET Emili 607. MARTÍNEZ Carles 669. MONRÀS Joan 240. COBOS Adelina 301. DOMÉNECH Francesc M. 362. FILELLA Jaume 423. GARRIGA Rosa 484. HERNÁNDEZ Anna 546. LLOP Josep 608. MARTÍNEZ Eduard 670. MONRÀS Pere 241. COLÀS Miquel 302. DOMÈNECH Joan 363. FINA Xavier 424. GARRIGA Xavier 485. HERNÁNDEZ Antoni 547. LLORACH Núria 609. MARTÍNEZ Enrique 671. MONSET Lluís 242. COLL Francesc 303. DOMÉNECH Oscar 364. FISAS Santiago 425. GARROTE José 486. HERNÁNDEZ Antònia 548. LLORCA Manuel Enric 610. MARTÍNEZ Eva 672. MONTES M. Jesús 243. COLOM Cristina 304. DOMÈNECH Rosa 365. FLAQUER Lluís 426. GARZÓN Josep 487. HERNÁNDEZ Esperança 549. LLORENS Dolors 611. MARTÍNEZ Helena 673. MONTFORT Jaume 244. COLOMER Joaquim 305. DOMINGO Eduard 366. FLORES Nicolàs 427. GASPART Joan 488. HERNANDEZ Jaime 550. LLORENTE Mercè 612. MARTÍNEZ Isabel 674. MONTILLA Josep 245. COLOMER Marta 306. DOMINGO Gabriel 367. FOLCH Ramón 428. GATEL ESTER 489. HERNÁNDEZ Manuel 551. LLÒRIA Josep 613. MARTÍNEZ Javier 675. MONTRAVETA Isabel 490. HERNÁNDEZ Mateu 552. LÓPEZ Albert 614. MARTÍNEZ Jesús 676. MONTSENY Ana M. 87 677. MONTSENY Antoni 739. ORTILLES Joaquim 801. PINTOR Josep 863. RAURICH Joan 925. ROMO Alfons 986. SANROMÀ Antoni 1047. STEWART Murray 1108. VALLS Ricard 678. MONTSERRAT Antoni 740. OTERO Fernando 802. PIQUÉ Joan Miquel 864. RAVENTOS Francesc 926. RONDA Carles 987. SANS Ramon 1048. SUBIRATS Joan 1109. VALLS Carme 679. MOR Mercè 741. OTERO Lluís 803. PIQUEMAL Cristina 865. RAVENTÓS Jaume 927. ROS Adela 988. SANTACANA Carles 1049. SUBIRATS Marina 1110. VALLS Francisco 680. MORA Guillermo 742. OTON Josep 804. PIQUERAS Amparo 866. RAVENTÓS Josep M. 928. ROS Anna 989. SANTACANA Francesc 1050. SUREDA Vicenç 1111. VALLS Miquel 681. MORA Antonio 743. PACREU Josep 805. PÍRIZ Miguel 867. REAL Cristina 929. ROSADO Simón 990. SANTAMARIA Francesc 1051. SURIÑACH Jordi 1112. VALLS Salvador 682. MORA Ramon 744. PADILLA Antoni 806. PLANA Jordi 868. REAL Rodrigo 930. ROSELLÓ Xavier 991. SANTCOVSKY Héctor 1052. SURÍS Josep M. 1113. VARELA Jordi 683. MORAIRA Carme 745. PADRALS Núria 807. PLANAS Jordi 869. RECODER Luis 931. ROSSELL Joan 992. SANTIGOSA Àngels 1053. TADEO Marta 1114. VÁZQUEZ Evelino 684. MORALES Alfredo 746. PADRÓ Laura 808. PLANAS Josep 870. REDONDO Mario 932. ROTGER Josep M. 993. SANTOS Josep M. 1054. TALABAN José L. 1115. VEGARA Josep M. 685. MORELL Josep 747. PADRÓS Antoni 809. PLATÓ José Miguel 871. REDONDO Rafael 933. ROVIRA Josep 994. SANTPONS Carles 1055. TANCO Jesús 1116. VELA Carles 686. MORENO Antoni 748. PADULA Carlos 810. PLAYÀ Joan 872. RELEA Ferran 934. ROVIRA Maria 995. SANTROMÀ Antoni 1056. TAPIA Joan 1117. VELA Pascual 687. MORERA Ramon 749. PAGÁN Lola 811. POLA Emilià 873. RENAU Jordi 935. ROVIRA Maurici 996. SANZ Humbert 1057. TÀPIES Josep 1118. VELASCO Alfred 688. MORILLAS Andreu 750. PAGÈS Irene 812. POLLS Roger 874. RENOM Jordi 936. ROYES Manel 997. SARDÀ Santiago 1058. TARRAGÓ Marçal 1119. VENDRELL Jaume 689. MORLANES José Luís 751. PAJARES Miguel 813. PONGILUPPI Berta 875. REQUESENS Francesc 937. RUBERT Mario 998. SARQUELLA Salvador 1059. TARRATS Vicenç 1120. VENDRELL Núria 690. MORTE Andrés 752. PALÀ Jordi 814. PONS Antonio 876. RESINES Daniel 938. RUBÍ Montserrat 999. SAUR Artur 1060. TEJEDOR Luis 1121. VENTAYOL Jordi 691. MUNNÉ Josep 753. PALACIN Lorenzo 815. PONT Bianca 877. REVERTER Miquel 939. RUBIO Máxima 1000. SEGURA Xavier 1061. TELLO Enric 1122. VENTURA Antoni 692. MUNS Maite 754. PALACIOS EMILI 816. PONT Francesc 878. REYES Manuel 940. RUBIO Patricio 1001. SEGURA Alfons 1062. TEN Agustí 1123. VENTURA Joaquín 693. MUNTANER Isabel 755. PALAU Carmen 817. PORTA Ferran 879. REYNA Enric 941. RUBIRALTA Màrius 1002. SEIRA Josep 1063. TERMENS Enric 1124. VERDAGUER Mireia 694. MUÑOZ Ana M. 756. PALLARÉS Carme 818. PORTABELLA Guillermo 880. RIBA Carles 942. RUCABADO Isabel 1003. SERÓ Joan 1064. TERRADELLAS Josep 1125. VERDERA Antonio 695. MUÑOZ Bartomeu 757. PALLARÉS Salvador 819. PORTABELLA Jordi 881. RIBA M. Dolors 943. RUEDA Salvador 1004. SERÓ Ramon 1065. TESTAR Xavier 1126. VERGÉS Joaquim 696. MUÑOZ Cristina 758. PALLEJÀ Eduard 820. PORTOLÉS Carme 882. RIBA Montserrat 944. RUF Maite 1005. SERRA Alexis 1066. TINEO Joan Anton 1127. VERRIÉ Pau 697. MUÑOZ Eva M. 759. PALOMERA Trinidad 821. POVEDA Antoni 883. RIBAS Ernesto 945. RUIZ Carles 1006. SERRA Artur 1067. TIRADO Vicent 1128. VICENTE Eduard 698. MUÑOZ José Luis 760. PARAYRE Jordi 822. POYATO Carmina 884. RIBAS Maylinch 946. RUIZ Carme 1007. SERRA Daniel 1068. TOBOSO Joaquim 1129. VIDAL Alfonso 699. MUÑOZ Manuel 761. PARCERISAS David 823. PRADOS Consol 885. RIBERA Joan 947. RUIZ de Querol Ricard 1008. SERRA Esteban 1069. TOBOSO Jordi 1130. VIDAL Germà 700. MUÑOZ Juan 762. PAREDES Pedro R. 824. PRAT Carme 886. RICA Francesc 948. RUÍZ Humbert 1009. SERRA Eva 1070. TOLEDO Álex 1131. VIDAL Josep 701. MUSTERD Sako 763. PARELLADA Martí 825. PRAT Joan 887. RICARD Jordi 949. RUIZ Isabel 1010. SERRA Joan 1071. TOMÀS Esteve 1132. VIDAL Xavier 702. NADAL Anna 764. PARICIO Núria 826. PRAT Jordi 888. RIERA Pilar 950. RUIZ Joan Lluís 1011. SERRA Josep 1072. TOMÀS Jaume 1133. VILÀ Albert 703. NADAL Miquel 765. PARLÓN Erika 827. PRESMANES Serafín 889. RIFÀ Fina 951. RUÍZ Ramon 1012. SERRA Lluís 1073. TOMÀS Oriol 1134. VILA Anna 704. NARBÓN Satur 766. PARLON Núria 828. PRIETO Carles 890. RIUS Manel 952. RUIZ-ÁVILA Luis 1013. SERRA MAJEM Lluís 1074. TOMÉ Amparo 1135. VILA Conxita 705. NARVÁEZ Francesc 767. PARPAL Joan 829. PRIETO Helios 891. RIUS Oriol 953. SAAVEDRA Josep 1014. SERRA Narcís 1075. TORNÉ Francesc 1136. VILÀ Joaquim 706. NARVÁEZ Manuel 768. PARRALEJO Joan 830. PUGA Rosa 892. RIVIERE Margarita 954. SABATER Jordi 1015. SERRA Ramoneda Antoni 1076. TORRA Ramon 1137. VILA Manel 707. NAVARRO Teresa 769. PASCUAL Antonia 831. PUIG Beatriz 893. ROA LÓPEZ Miquel 955. SABATER Josep M. 1016. SERRANO Cándido 1077. TORRALBA Lluís 1138. VILA Miquel 708. NAVARRO Vicenç 770. PASCUAL Jordi 832. PUIG Dolors 894. ROBLES Cristóbal 956. SABORIT Venanci 1017. SERRANO Jerónimo 1078. TORRAS Beatriz 1139. VILA Víctor 709. NEBOT Andreu 771. PASCUAL Ramon 833. PUIG Josep M. 895. ROBLES Josep Antoni 957. SAEZ M. Carmen 1018. SERRATOSA Antoni 1079. TORRAS Joan 1140. VILADRICH Mercè 710. NEMOTO Eri 772. PASTOR Alfred 834. PUIG Marc 896. ROCA Albert 958. SAIGI Miquel 1019. SERVERA Pere 1080. TORREDEFLOT Joan 1141. VILALTA Albert 711. NICOLÁS José Luis 773. PEDRALS Núria 835. PUIG Miquel 897. ROCA Anna 959. SAIZ Margarida 1020. SETOAIN Jordi 1081. TORRELLA Joan 1142. VILALTA Joan 712. NIETO Joan 774. PEDRERO Antoni 836. PUIG Pere 898. ROCA Ferran 960. SALA Antoni 1021. SINGLA Jordi 1082. TORRENS Lluís 1143. VILALTA Jordi 713. NIETO Luís Felipe 775. PELACH Albert 837. PUIG Pilar 899. ROCA Josep 961. SALA Jordi 1022. SODUPE Miquel 1083. TORRENT Ramon 1144. VILALTA Josep M. 714. NIUBÓ Martí 776. PELAIZ Àngels 838. PUIG Ramon 900. ROCA Xavier 962. SALA Mercè 1023. SOGUÉS Joan 1084. TORRENTÓ Roser 1145. VILAPLANA Armand 715. NOGARES Manuel 777. PELAY Laura 839. PUIG Roser 901. RODÀ Conxa 963. SALANOVA Rafael 1024. SOLÀ Francesc 1085. TORRES Eladi 1146. VILARÓ Xavier 716. NOGUÉ Àngels 778. PENA Gerard 840. PUIG Salvador 902. RODELLAS Enric 964. SALDAÑA Francesc 1025. SOLÀ Joaquim 1086. TORRES Joan 1147. VILERT Arcadi 717. NOGUERA Imma 779. PERELLÓ Teresa 841. PUIG Teresa 903. RODÉS Joan 965. SALES Jordi 1026. SOLANES Pilar 1087. TORRES Manel 1148. VILLANUEVA Juan José 718. NOGUERA Marta 780. PEREMIQUEL Francesc 842. PUIG Xavier 904. RODES Leopoldo 966. SALVADOR Narcisa 1027. SOLDEVILA Rafael 1088. TORTAJADA Eduard 1149. VILLASECA Rafael 719. NOGUÉS Antoni 781. PÉREZ FARGUELL Javier 843. PUIGDOLLERS Joan 905. RODRÍGUEZ Alberto 967. SALVAT Eduard 1028. SOLÉ Albert 1089. TORTES Martí 1150. VILLASÓN Lucio 720. NONELL Jordi 782. PÉREZ Francisco 844. PUIGGARI Lluís 906. RODRÍGUEZ Basili 968. SALZBERG Ezequiel 1029. SOLÉ Anna 1090. TOSAS Joaquim 1151. VILLENA Francisco Daniel 721. NONELL Rosa 783. PÉREZ Josep 845. PUIGGERMANAL Romà 907. RODRÍGUEZ Diego 969. SAN JOSÉ Jordi 1030. SOLÉ Carlota 1091. TRIADÓ Xavier M. 1152. VILLENA Nico 722. NOVELL Eni 784. PÉREZ Manuel 846. PUIGPIQUÉ Joan 908. RODRÍGUEZ Joan 970. SAN MIGUEL Carme 1031. SOLÉ M.Dolors 1092. TRIGO Joaquim 1153. VILLENEUVE Robert 723. OBIOLS Margarita 785. PÉREZ Mercè 847. PUIGVERT Pilar 909. RODRÍGUEZ José M. 971. SANAHUJA Ramon 1032. SOLÉ Xavier 1093. TRULLEN Joan 1154. VINYES Carles 724. OBIOLS Joaquin 786. PÉREZ Milagros 848. PUJOL Joan 910. RODRÍGUEZ Josefa 972. SÁNCHEZ Ana 1033. SOLER Ceferí 1094. TRUÑÓ Enric 1155. VIÑALS Joan 725. OBRADORS Miquel 787. PÉREZ Ricard 849. PUJOL Josep M. 911. RODRÍGUEZ M.Mar 973. SÁNCHEZ Anastasio 1034. SOLER Joan 1095. TRUÑÓ Marta 1156. VIOLA Jordi 726. OLIU Josep 788. PÉREZ Salanova Mercè 850. PUNTAS Víctor 912. RODRÍGUEZ Mercedes 974. SÁNCHEZ Dosete 1035. SOLER Jordi 1096. TUGAS Domènech 1157. VIOLANT Josep M. 727. OLIVA Pere 789. PÉREZ Santiago 851. QUEROL Josep 913. RODRÍGUEZ Sebastià 975. SÁNCHEZ J. Anton 1036. SOLER José Luís 1097. TUGORES Joan 1158. VIRÓS M. Rosa 728. OLIVÉ Marta 790. PÉREZ Yolanda 852. RABASCOLL Antoni 914. ROIG Dolors 976. SÁNCHEZ Javier 1037. SOLER Miquel 1098. TUÑÍ Lluís 1159. VITRIÀ Jordi 729. OLIVERES Jordi 791. PERICÀS Jordi 853. RAFAEL Juan L. 915. ROIG Isabel 977. SÁNCHEZ Joan-anton 1038. SOLER Octavi 1099. TUÑÍ Manuel 1160. VIVES Antoni 730. OLIVERES Arcadi 792. PERONA Alfons 854. RÀFOLS Mireia 916. ROIG Josep 978. SÁNCHEZ Jordi 1039. SOLER Xavier 1100. TUREGANO Carme 1161. VIVES Enric 731. OLLÉ Joan 793. PES Àngel 855. RAGÀS Ignasi 917. ROIG Xavier 979. SÁNCHEZ José 1040. SOLEY Jordi 1101. TURRÓ Carme 1162. VIVES Xavier 732. OLLER Glòria 794. PESTAÑA Didac 856. RAHOLA Román 918. ROIGÉ Jordi 980. SÁNCHEZ Juan 1041. SOLS Lluís 1102. UDINA Teresa 1163. VIVÓ Enric 733. OLOA-ESSOMBA M.Àngel 795. PI Perfecte 857. RAMIA Eduard 919. ROJAS Jordi 981. SÁNCHEZ Manuel 1042. SOROLLA Lluís Alejandro 1103. ULIED Andreu 1164. XIMENO Frederic 734. ORDANYÀ Marga 796. PIDELASERRA Joan 858. RAMIO Carles 920. ROJO Marvavillas 982. SÁNCHEZ Vicente 1043. SOTO Pedro 1104. URBANO Francisco 1165. YUSTE Héctor 735. ORDÀS Pilar 797. PIÉ Ricard 859. RAMIS Caterina 921. ROLDÁN Carme 983. SANCHO Rosa 1044. SOTO Pepi 1105. VALENZUELA Fernando 1166. ZABALZA Antoni 736. ORIOL Josep 798. PIGNES Josep 860. RAS Joan 922. ROLDÁN Francisco 984. SANCOVSKY Héctor 1045. SOTOS Roberto Jorge 1106. VALLEJO Miguel 1167. ZALBIDEA Juan Luís 737. OROVAL Esteve 799. PINA Montserrat 861. RASERO Ágata 923. ROMAGOSA Joan 985. SANGÜESA Ramon 1046. SPAGNOLO Eduard 1107. VALLESPINOS Ferran 1168. ZAPATA Ricard 738. ORRIOLS Carolina 800. PINTO M.Jesús 862. RAURELL Jacint 924. ROMERO Rafael 1r Plan estratégico metropolitano de Barcelona ıpresentaciones 91 Uno de los principales retos de los municipios del entorno metropolitano de Barcelona es construir un futuro de equilibrio y equidad. Para esto se nece- Una gestión estratégica metropolitana sitan más y mejores infraestructuras que garanticen nuestro desarrollo, y Por todos es bien sabido que el Área Metropolitana de Barcelona (CON) es La Comisión de Prospectiva generó cinco subcomisiones de trabajo: capital apostar por un desarrollo sostenible que permita asegurar nuestra calidad una ciudad de ciudades, una red de poblaciones interrelacionadas formada humano; convivencia ciudadana; transportes, vivienda y modelo metropoli- de vida. por 36 municipios por la que se desplazan y donde trabajan y viven cerca de tano; liderazgo y globalización, y dinamización económica, que han reunidoa un buen número de representantes de las instituciones y a cerca de 600 Estos objetivos precisan de políticas múltiples de planificación y programa- 3 millones d‘habitantes. El día a día nos demuestra que los ciudadanos de ción que tenemos que repensar desde una perspectiva común, capaz de este continuo urbano no entienden de límites administrativos y que se mue- expertos, una buena muestra del interés despertado y una garantía para la ven y se relacionan dentro de sus más de 600 kilómetros cuadrados como solvencia y el consenso logrado. recoger las diversas sensibilidades de todos y cada uno de los municipios que comparten el ámbito metropolitano. si de una única unidad territorial se tratara. Por otra parte, la Comisión de Estrategia ha estudiado los aspectos críticos Los modelos de desarrollo económico y social que se han aplicado de manera identificados por la Comisión de Prospectiva, y ahora centra su tarea en pro-Somos treinta y seis municipios que compartimos un presente y un futuro comunes, que nos tenemos que conocer y coordinar cada vez más y mejor homogénea a toda el área, salvando las singularidades que se dan en cada poner las medidas adecuadas para su tratamiento y para velar por su correc- para impulsar iniciativas y proyectos que nos permitan llegar a desarrollar municipio, han conseguido situar a la AMB en la 6ª posición en el ranking de ta implantación. nuestras máximas potencialidades económicas y sociales. las 45 áreas metropolitanas europeas con mayor potencial de crecimiento Por ahora nos encontramos en un momento en el que nuestro futuro colec-hasta el 2005, y en el 1º entre las que no son capital de Estado. Una potencia- tivo se encuentra en una situación óptima y crítica a la vez: un potencial de El Plan estratégico metropolitano es el instrumento que nos permite traba- lidad lograda con el esfuerzo y la colaboración de los agentes económicos, sin- proyectos y de realidades envidiables pero a los que acompaña la obligación jar en red para recoger estas ópticas diversas. El Plan se ha construido dicales y sociales, de las instituciones y de los ciudadanos de la AMB. de consolidar este proceso de transformación. Y la manera de llevarlo a cabo desde el consenso y el diálogo entre las administraciones locales y los es mediante el acuerdo, una particularidad que nos ha de llevar a promover agentes sociales y económicos de todos los municipios que conforman el Muchas de las cuestiones que se tratan desde las administraciones localessobrepasan los límites administrativos de los ayuntamientos, y necesitan la cultura metropolitana poniendo en común sus carencias y sus aciertos. ámbito metropolitano. Este trabajo conjunto nos ha permitido constatar una serie de tendencias que conforman un realidad supramunicipal común, y a ser abordadas desde una perspectiva intermunicipal. Es el caso de las polí- La AMB reúne todas las condiciones para poder establecerse como un refe- las que tenemos que responder. Son cuestiones de gran alcance e impor- ticas de vivienda, de medio ambiente y sostenibilidad; de la gestión de las rente dentro de esta Europa de futuro que se perfila, pero para conseguirlo tancia, que abarcan desde las políticas de transporte y vivienda hasta el infraestructuras, los transportes y el capital humano; del análisis y la adap- está obligada a abandonar los complejos modelos organizativos que presio- modelo de convivencia. tación a las nuevas realidades condicionadas por los cambios demográficos, nan y dividen a la vez el territorio metropolitano y a organizarse mediante unlos cambios en las estructuras familiares y el aumento en los flujos migra- instrumento cohesionador y de consenso: el Plan estratégico metropolitano. Para poder dar una respuesta adecuada a estos aspectos, tenemos que torios, entre muchas otras. dotarnos de instrumentos que nos permitan competir en igualdad de condi- El proceso de planeamiento estratégico ha culminado en el conjunto de ciones con las demás metrópolis de nuestro entorno. La realidad metropolitana de Barcelona es compleja y de geometría variable. estrategias, medidas y objetivos que configuran la visión de futuro que que-Actualmente, es un ámbito fragmentado desde el punto de vista institucio- remos para esta área. Queremos instrumentos metropolitanos de gestión y de decisión para con- nal y territorial, en el que se producen ciertos desequilibrios. La Barcelona seguir una mayor cohesión social, cultural, económica y territorial. Y tene- metropolitana requiere planificación y gestión propias. A todos los que han trabajado para ello, nuestro agradecimiento. mos que prestar una atención especial a la economía, que si bien no lo es todo, sí que supone una de las claves que facilita todo lo demás. La organización del Plan estratégico metropolitano establece una red de rela-ciones en que las ideas de todos los elementos definitorios del Plan se JOSÉ IGNACIO CUERVO Hoy el mundo global avanza hacia las actividades relacionadas con el uso, la encuentren interconectadas, de manera que se puedan crear los flujos de Presidente de la Comisión Delegada gestión y la producción del conocimiento. El Área Metropolitana de conocimientos necesarios para la correcta configuración de unos esquemas y 4º Teniente de Alcalde de Barcelona Barcelona, una de las cinco mayores áreas metropolitanas de Europa, no de planteamiento. puede quedar al margen de este proceso. Tenemos que ser líderes y pione- ros de esta transformación económica y social porque es así como podre- El acuerdo ha sido posible gracias a un extraordinario consenso alcanzado mos garantizar nuestra calidad de vida, distribuirla por todos los rincones de entre todas las administraciones e instituciones (gobiernos locales, conse- la metrópoli, y dotarnos de una sociedad más integrada, más rica, más inte- jos comarcales, Diputación, sindicatos, organizaciones económicas, cultu- resante y más feliz. rales y sociales). También hemos llegado a una relación sólida con las ciu-dades de la segunda corona metropolitana a fin de que el resultado reporte beneficios y resuelva problemas comunes. JOAN CLOS Presidente del Consejo general El Plan se estructura en tres grandes ámbitos: el representativo-decisorio, del Plan estratégico metropolitano de Barcelona formado por el Consejo General y la Comisión Delegada; el operativo, centra- y Alcalde de Barcelona do en el Consejo de Desarrollo Estratégico y las dos grandes Comisiones deProspectiva y de Estrategia, y el de enlace, que sirve de puente para rela- cionarse con otros sectores económicos y estratégicos, con las ciudades de la segunda corona y con las instituciones supramunicipals. La Comisión de Prospectiva ha sido la encargada de definir las tendencias sobre el entorno de mayor impacto en el ámbito del área metropolitana, mientras que el Consejo de Desarrollo Estratégico tiene como principal obje- tivo definir y proponer los objetivos del Plan, así como hacer el seguimiento de las acciones emprendidas para su implantación. El modelo metropolitano de Barcelona Es evidente que este Plan es una herramienta ha de responder a una aritmética en la que viva, que en su proceso de desarrollo las pérdidas de las partes nunca repercuta e implementación introducirá mejoras en un beneficio para el todo. Y viceversa. y adaptaciones. MAITE ARQUÉ, ALCALDESA DE BADALONA JOSÉ LUIS JIMENO, ALCALDE DE BADIA DEL VALLÉS 93 Índice 1. Antecedentes 1 Antecedentes 93 1.1. La industrialización, base del modelo socioeconómico del Área Metropolitana de Barcelona 2 El 1r PEMB, instrumento de cambio 95 Desde finales de los años cincuenta se ha produ- tiene un componente inducido por la expulsión Cabe remarcar, sin embargo, que de todo este 3 Los elementos básicos del 1r PEMB 95 cido la consolidación económica y social de este de las industrias de Barcelona hacia espacios periodo el Plan general metropolitano fue el únicoterritorio metropolitano sobre la base de un 4 más grandes y con mejores precios que ofrecían elemento que aportó y apostó por un modeloEsquema del 1r PEMB 96 modelo propio de la etapa del industrialismo del los municipios de su alrededor (unas 500 empre- auténticamente metropolitano. 5 Misión del 1r PEMB 96 siglo xx y un papel muy reactivo, hasta la demo- sas entre 1964 y 1972) y, también, por las nue-cracia, del planeamiento urbano y mucho más vas empresas que se crean –muchas de ellas El resultado de este planeamiento, ampliamen-6 Principios del 1r PEMB 96 proactivo desde aquellas épocas. multinacionales– atraídas por el mercado, por los te desbordado en los primeros años, fue un pro- 7 Visión del PEMB 96 En el transcurso de este amplio periodo de tiempo, precios y salarios y por la proximidad al puerto y ceso de ocupación del suelo a un ritmo trepi-al aeropuerto. dante, el uso de planes parciales, fragmentarios8 Propuestas del 1r PEMB 97 ha tenido lugar un fenómeno de simbiosis entre la e incoherentes –como sistema habitual de des-ciudad de Barcelona y las ciudades y pueblos de 8.1 Todo este fuerte crecimiento de actividades en el virtualización del Plan comarcal–, irregularida-Introducción 97 sus alrededores. De manera que si hasta los años territorio se soporta con unos elevados volúme- des, aumentos de eficabilidad, cambios de uso 8.2 Vector desarrollo económico basado en criterios de sostenibilidad y ocupación 97 cincuenta el crecimiento se centra en Barcelona(alrededor del 80/85% de la población del AMB), a nes de inmigración (800.000 personas en 20 del suelo... 8.3 Vector modelo territorial y de movilidad 99 partir de entonces el crecimiento de la población años, dado el proceso de envejecimiento de lapoblación autóctona y la baja tasa de natalidad), Una larga etapa, por tanto, en la que el territorio no 8.4 Vector cultura de la convivencia, la cohesión social y la cooperación 101 se dispersa hacia los alrededores, de manera que un uso extensivo del suelo y una falta de planea- tenía otra estrategia que la de adaptarse a las ne-en 1960 el peso de Barcelona en el conjunto del miento conjunto, a pesar de los intentos del Plan cesidades de los procesos industriales y a lasárea era ya del 77%; en 1970, del 64%; en 1980, del comarcal de 1953, del Plan director de 1966 (que necesidades de una amplia masa de nuevos ciu-dadanos que acudían –primero a Barcelona, des- ELS PLANS ESTRATÈGICS: UNA REALITAT EN EL MÓN D’AVUI 56%; en 1990, del 54%, y en el 2001, del 51%. amplía notablemente los límites del área), de la Planificación estratégica metropolitana en Estados Unidos Este proceso continuado se acentuó en gran primera propuesta de revisión del Plan comarcal pués a los municipios de su alrededor– atraídos Marc A. Weiss, Presidente y director general, Instituto para el desarrollo urbano global, Praga y Washington DC 103 medida en los 15 años comprendidos entre de 1953 (presentado en el 1974) y del Plan gene- por la creciente demanda de recursos humanos. 1960 y 1975, cuando todas las poblaciones del ral metropolitano de 1976. Con altos y bajos, esta etapa se prolongó hasta CIDEU y la planificación estratégica en Iberoamérica: diez años fomentando gobernabilidad área doblaron, como mínimo, su población. En Como consecuencia, el crecimiento económico mediados de los años setenta, cuando se produ-Xavier Sánchez, Secretario general del CIDEU 105 algunos casos la triplicaron: El Prat, Sant Boi, de estos años ha tenido efectos desiguales sobre ce una crisis que comporta el paso hacia un La planificación estratégica urbana en Europa Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, y en otros se modelo social y económico que significará cam- Ismael Martín, Politólogo, PMEB 106 llegó a cuadriplicar: Castelldefels, Sant Joan el territorio metropolitano. Junto con los espacios bios notables en los esquemas de comporta- Despí, Viladecans y Santa Coloma de Gramenet. beneficiados por las recolocaciones industriales mientos sociales y productivos y, obviamente, La planificación estratégica: un instrumento válido para ciudades y territorios aparecen otras zonas de especialización forzadaEn su conjunto, esta simbiosis es el resultado de en ciudades dormitorio con graves deficiencias con efectos sobre unos territorios concretos. Félix Asín, miembro del Consejo Rector y de la Comisión Ejecutiva de EBRÓPOLIS 106 un proceso de industrialización acelerada que en servicios y equipamientos. Este paso de un modelo al otro no es inmediato. Una visión estratégica desde los ayuntamientos Francesc Castellana i Aregall, Presidente del Área de Promoción Económica y Ocupación de la Diputación de Barcelona 107 CAP EL PLANEJAMENT DEL SEGLE XXI 1.2. La transición hacia un nuevo modelo socioeconómico Planeamiento concurrente: una alternativa para el futuro Tres hechos importantes caracterizan el naci- instancia administrativa. El desarrollo de nuevas proyectos que, sin duda, cambiarán sus potenciali- Francesc Santacana, Coordinador general del PMEB 108 miento de la etapa de transición: la llegada de la realidades urbanas, que cada municipio ha tenido dades globales con la construcción de casi 11 Estrategias y globalización en las áreas metropolitanas mundiales democracia y de los nuevos valores que supone que desplegar disponiendo solamente de sus pro- millones de metros cuadrados de diferentes usos Josep Roig i Martí, Secretario General de METRÓPOLIS 109 para los representantes de los municipios el pios recursos, ha podido dar lugar a un crecimiento (oficinas, viviendas, zonas comerciales, equipa-ingreso de España en la Comunidad Económica desigual, que incluso aumenta y provoca nuevos mientos...), con una inversión total superior a los Europea y el final de la crisis industrial, junto con desequilibrios territoriales. Por tanto, estas ciuda- 36,6 mil millones de euros, sin contar las inversio- DIVERSES VISIONS PER A L’ÀREA METROPOLITANA DEL 2025 la irrupción de las nuevas tecnologías y su rápida des se replantean su papel, con una vocación cla- nes de tipo infraestructural y de conectividad. La ciudad: laboratorio de ideas traducción en nuevas actividades productivas. ramente proactiva en relación con los proyectos Los nuevos valores urbanos de la democracia reva- económicos y sociales y, en definitiva, con una uti- En cuanto al ingreso en la Comunidad Europea el Ana Mir y Emili Padrós, disseñadores industriales 112 lización casi generalizada del planeamiento estra- saldo es, también, claramente favorable. El Área Soñando islas artificiales lorizan la realidad suburbial de muchos de losmunicipios y se inicia un constante avance hacia tégico como un instrumento de participación y de Metropolitana de Barcelona, desde 1986 ha ganado posiciones en el seno de la economía Lluís-Anton Baulenas, Escritor 112 la consolidación de nuevas realidades urbanas con- proyección de cada una de las ciudades. europea y ha mejorado claramente en competiti- Barcelona, a favor de la fecundación... cebidas ya como verdaderas ciudades más cohe- Actualmente disponen de planos estratégicos: vidad exterior, productividad y volumen de ocu- Jorge Wagensberg, Director del Museo de la Ciencia de Barcelona 113 sionadas, integradas y con una renovada identidad Molins de Rei, Sant Boi, Sant Just, Santa Coloma, pación. Entre 1986 y 1999 el PIB de la provincia ciudadana. Sin embargo, este proceso, necesaria- El Baix Llobregat, Esplugues, Barcelona, Cornellà, de Barcelona aumentó un 64%, una de las tasasLa ciudad ideal mente focalizado en el ámbito de cada ciudad con- L’Hospitalet, Badalona, Cerdanyola... más elevadas de la Unión Europea. Rafael Argullol, Filósofo 114 siderada en si misma, deja en segundo término los Como consecuencia de estas políticas proyectivas, La RMB ha experimentado en los últimos años Barcelona: la nueva ciudad de una niña etíope aspectos propios de una visión metropolitana, sin el AMB se encuentra en plena fase de expansión y un fuerte proceso de creación de ocupación. La Anna Soler-Pont, Agente Literaria 115 que esta función fuese asumida por ninguna otra de proyección vital con un conjunto de más de 40 tasa de actividad –a partir de la población El Plan estratégico metropolitano de Barcelona Existe el peligro de que nuestros municipios Planificar un entorno metropolitano que gira Desde la voluntad legítima de querer lo mejor permite el trabajo de los municipios y, al mismo sean considerados meras reservas poco entorno a una potencia como Barcelona exige para cada uno de nuestros municipios, tiempo, mantiene una visión general del habitadas, donde se pueden instalar todos una visión global, quizá algo distanciada de la hemos de trabajar de manera conjunta en territorio que nos une y da respuesta a las aquellos servicios que necesitan las grandes mirada individual de cada municipio, pero que este futuro que compartimos. Así es como necesidades reales del conjunto de la población. aglomeraciones de personas para mantener nunca ha de perder de vista la identidad de los las expectativas que se vislumbran JOSÉ ANTONIO ROBLES, ALCALDE DE BARBERÀ DEL VALLÉS un nivel razonable de habitabilidad. municipios que lo conforman. se harán realidad. 95 JOANA M. BADELL, ALCALDESA DE BEGUES JOAN PLAYÀ, ALCALDE DE CASTELLBISBAL ANTONI PADILLA, ALCALDE DE CASTELLDEFELS potencialmente activa de 15 a 64 años– pasa nológico con el elevado nivel de apertura de sitúa en el 9º lugar, detrás de las aglomeraciones siones urbanísticas no se pueden adelantar sin el visto, se observa una transición en los modelos sin resolver. Y es una cuestión que proviene del del 65% de 1995 al 74% del año 2000, y la tasa nuestra economía. urbanas (que no municipios) de Colonia, papel simbólico de la cultura en la articulación de de organización urbana tradicionales de base modelo anterior y de la dialéctica entre centro y de paro se reduce, en el mismo periodo, del 20% Por otro lado, el AMB está experimentando cam- Birmingham, Londres, Frankfurt, París, Milán, la ciudad. La cohesión social no tiene sentido industrial hacia un nuevo modelo basado en la periferia que lo caracterizaba. La existencia deal 8%. bios importantes en la composición de los pues- Madrid y Nápoles. fuera de un marco de referencia de las claves cul- economía de los servicios y en una organización municipios con historia, legitimidad y proximi- Y en relación con la entrada a la nueva era de la tos de trabajo hacia sectores de alta intensidad La posición del AMB en este ranking mejora turales que comporta. Por otro lado, un informe integrada de los espacios urbanos que es mucho dad democrática es, sin duda, un activo muy producción económica, el AMB constituye un de conocimiento. Entre los años 1991 y 2001 la notablemente si tomamos como referencia las del Consejo de Europa atribuía a la cultura –en menos agresiva. Un dato: según el PTGC, hacia el importante que no todas las áreas metropolita- claro ejemplo de metrópolis polinuclear muy mayor parte de ciudades ven doblar estos acti- preferencias empresariales a la hora de localizar sentido amplio– la existencia de 15 millones de año 2026 la mayoría de las zonas llanas de nas del mundo han sabido conservar. La pre-diversificada en su conjunto, pero con un grado actividades económicas. puestos de trabajo en Europa. Otro informe de la Cataluña estarán urbanizadas, entre ellas –como gunta va en este sentido: ¿la consolidación del de especialización productiva en las diversas vos hasta alcanzar una cifra de casi 500.000 (el Sociedad General de Autores situaba el crecimien- es lógico– todo el territorio del AMB. En el marco nuevo modelo social y económico de esta ver- ciudades que la integran. 78% del total de Cataluña), con un mercado labo-ral que acentúa su carácter metropolitano. Según el European Cities Monitor, en el año 1990 to gracias a la cultura, en la España del año 1997, de esta premisa hay que contemplar tres ejes fun- dadera conurbación urbana que es el AMB, de 3Barcelona ocupaba el puesto número 11 en este en un 4,5% del PIB, hecho que la situaba en el cuar- damentales: la sostenibilidad social, la económica millones de habitantes, se puede hacer, de En la actualidad, la economía de Barcelona es la ranking. Ahora, en el año 2002, su lugar es el 6º, to sector más productivo. y la ambiental. La combinación de estos tres ejes manera eficiente, siguiendo las pautas actua- base principal exportadora de España, y Este periodo de transición, obviamente, ha teni- Barcelona constituye una metrópolis europea do y tiene oscilaciones que pueden afectar a de manera que ha superado ciudades como otorga el significado completo a esta creciente les? ¿Podemos dar respuestas adecuadas a productora de bienes de intensidad media-alta y cuestiones como la tasa de paro y otros indica- Zurich, Ginebra, Milán y Glasgow. Las ciudades 5ı Sostenibilidad y medio ambiente. La disfunción tendencia de considerar la sostenibilidad como cada una de las anteriores premisas –producti- dores económicos, en el sentido menos positivo. con las que nos hemos de comparar son existente entre el modelo de crecimiento econó- una de las piezas esenciales de lo que tendría que vidad del territorio, renovación del tejido produc-exportadora de servicios turísticos. Sin embargo, Londres, París, Frankfurt, Bruselas y Ámster- mico que se ha seguido hasta ahora y su sosteni- ser el planeamiento urbano del futuro: el planea- tivo, cohesión, convivencia y sostenibilidad– hay que tener presente el peso de las multina- Sin embargo, nos encontramos en un territorio dam. Pero, obviamente, no podemos olvidar las bilidad –capacidad para mantener indefinidamen- miento integral. sin introducir nuevos elementos de gobernabili- cionales en estas exportaciones, directas e indi- –el de la RMB– que ya ocupa un lugar relevante otras, ya que todas están igualmente motivadas te una situación– es un hecho que se ha ido acen- dad o de gestión de este territorio? Dicho de rectas, y, lógicamente, la relación del nivel tec- en el seno de la Unión Europea. Por población se para mejorar las posiciones actuales. tuando en toda Europa y que, en la actualidad, es 6ı Gobernabilidad. Este es uno de los grandes otra manera: ¿la evolución actual del conjunto una realidad más o menos aceptada en todas las temas que tienen todas las áreas metropolita- del AMB nos conduce hacia una visión deseable regiones metropolitanas europeas. Como se ha nas de todo el mundo. Es una cuestión crucial y de su futuro a medio plazo? 1.3. Qué futuro para el AMB: de la transición a la consolidación del nuevo modelo de la sociedad postindustrial del conocimiento, la creatividad y la cultura No resulta fácil adelantar el futuro de un área que 2ı Desde el punto de vista económico, nos encon- 3ı Por el lado social, los factores de convivencia se 2. Instrumento de cambio ya ocupa una primera división entre las ciudades tramos en los inicios de una transformación convertirán en elementos esenciales. Las políti- Ya hemos visto que el futuro del AMB se encuen- por tanto, un gran esfuerzo para saber entender durante mucho tiempo. Es por ello que el verda- europeas, que compiten a la vez para ser más efi- hacia sectores con más valor añadido capaces cas sociales europeas han desempeñado un tra en una situación óptima y crítica a la vez. que el futuro no es la prolongación del presente, dero planeamiento estratégico es aquel proceso cientes, para atraer más actividad económica, de soportar el aumento de competencia de una papel central en la construcción del modelo social sino que es un proceso complejo que van creando que conduce hacia la consecución de un territo- para promover los mismos sectores del conoci- Europa de 25, sin el apoyo de los niveles salaria- actual, que se ha mostrado flexible y dinámico Óptima porque tiene realmente un potencial de y configurando los líderes –sociales, económicos, rio que piensa estratégicamente. miento y para garantizar unos niveles de integra- les. Desde la perspectiva actual, parece lógico para responder a los cambios de la economía y de proyectos y de realidades envidiables, como se políticos– o que va surgiendo de la misma sociedad, ción social tan elevados como sea posible. esperar una continuidad en el proceso de trans- la sociedad de las pasadas décadas. De todas pone de manifiesto en los informes internos y pero que muy pronto es captado por estos líderes. Y, obviamente, el hecho de que un territorio Habría que tener presentes unas cuantas premi- lación de algunas de las plantas industriales que maneras, la sociedad del futuro es diferente a la externos existentes. apueste por pensar estrategias de futuro y bus- En este sentido, un plan estratégico se ha de con- que las orientaciones más adecuadas para este sas a la hora de visionar este futuro: se ubicaron en su día en el AMB y que ahora pue- del modelo del industrialismo. Se presentan nue- Crítica porque se encuentra en la ineludible nece-den sentirse más atraídas por otros territorios vos retos en el campo de la inclusión social, de la sidad de consolidar su paso hacia un nuevo siderar no como una finalidad en si misma, sino fin significa que no se quiere dejar que el merca- 1ı El AMB es un territorio que, en el futuro, ya no de la UE. Habrá que resituar, en este contexto, protección social, de la seguridad, de la lucha con- modelo económico y social que se impone en como un instrumento que puede facilitar el lideraz- do –como sucedía antes– nos dé las pautas de experimentará grandes cambios. Es un territorio los nuevos factores susceptibles de generar el tra la discriminación, del fracaso escolar, de la todo el mundo –la globalización– y que funciona go –en este caso, de un territorio como es el AMB–, este futuro. Significa que se quiere incidir activa- tránsito hacia aquellas nuevas actividades pro- conciliación familia-trabajo, de la salud... Y los ins- con unas reglas y unos principios diferentes de que se configura en la medida que sabe captar la mente en este futuro, desde la lógica de la ciuda-muy saturado y que habrá que gestionar adecua- damente para irlo transformando en un medio ductivas. El mencionado informe del European trumentos de los que disponemos no están adap- los que han impulsado el crecimiento actual. evolución y las tendencias de unos entornos –no danía y de las nuevas pautas que ya se pueden urbano de calidad que responda a las necesidades Cities Monitor 2002 nos da algunas pistas sobre tados para atender estas nuevas demandas. hay un único entorno a considerar– y que las sabe entrever en este momento. de la sociedad y de la economía actual. La mejora lo que piden las nuevas actividades productivas: Necesitamos emigración, pero no sabemos crear Uno de los problemas principales que surgen en el marco adecuado para que no distorsione nues- cualquier proceso de previsión del futuro es el de religar con sus propios valores y potencialidades. Un proceso de planeamiento estratégico no es, de la productividad del territorio será un elemento disponibilidad de recursos humanos altamente pensar el futuro en clave de unos valores o princi- Y, de hecho, más que un plan se ha de considerar en este sentido, un proceso de benchmarking. Es esencial del modelo que debe irse formando. La cualificados; fácil acceso a los mercados, a los tro modelo social tradicional. Necesitamos másseguridad, pero no sabemos con qué herramien- pios que han regido hasta los momentos actuales, una metodología capaz de hacer pensar estraté- un proceso de imaginación para impulsar nuevasdimensión del crecimiento del AMB y la definición clientes y a los consumidores; red de telecomu- pero sin considerar suficientemente el nacimiento gicamente los territorios. Los cambios, actual- situaciones. Es fácil comprender que si todos del modelo que se necesita para adaptarse a una nicaciones de calidad; una actitud positiva para tas y medios garantizarla. Necesitamos personasmejor preparadas y educadas, pero no sabemos o la incipiente existencia de unos principios nuevos mente, son demasiado rápidos y profundos para hacemos benchmarking, todos acabaremossituación social, política y tecnológica diferente la creación y atracción de empresas; costes salariales adecuados; disponibilidad de espacios cómo superar los altos niveles de fracaso escolar que son los que regirán en el futuro. Hay que hacer, poder sostener unas respuestas temporales haciendo las mismas cosas, más o menos. tiene que ser uno de los puntos clave para centrar entre los adolescentes. Necesitamos una juven- el necesario debate sobre el futuro del AMB. para oficinas a precios competitivos; facilidad Pensar un modelo metropolitano de movilidad –de de movilidad en toda el área; idiomas; calidad de tud activa e integrada, pero no sabemos ofrecerle vida, y medio ambiente de calidad. Es decir, fac- unas viviendas adecuadas. Necesitamos y quere-personas y de mercancías–, un sistema de gene- tores de localización muy alejados de los que se mos tender a la plena ocupación –de hombres yración y de difusión eficiente de los conocimien- pedían en el modelo anterior. A todo ello, hemos mujeres–, pero no sabemos encontrar vías para 3. Elementos básicos tos, una red de comunicaciones y de conectividad conciliar la vida laboral y la vida familiar. Un plan estratégico metropolitano no es lo mismo En un área metropolitana no se da ninguna de las papel queda menos dibujado por el propio peso de para el siglo xxi, unos esquemas adecuados para de añadirle la progresiva importancia del factor que un plan estratégico de ciudad, aunque las meto- dos condiciones anteriores. La gobernabilidad se ha las administraciones municipales y porque no todos la rehabilitación de los centros históricos de las innovación como elemento clave para evolucio- 4ı La cultura es otra premisa que hay que tener pre- dologías utilizadas puedan ser muy parecidas. de buscar y construir. La configuración de unos tienen un espacio territorial coincidente con el área. ciudades de la red metropolitana, un sistema efi- nar hacia las actividades productivas que nos sente a la hora de dibujar el futuro de un área En una ciudad hay elementos de gobernabilidad cla- esquemas de política y de gestión en los que todos En estas condiciones, la experiencia seguida hasta ciente de promoción económica... han de ser algu- han de interesar. Además, innovación quiere metropolitana. Hoy en día no se pueden hacer pre- nas de las piezas de estos factores de productivi- decir investigación, generación y transmisión de ros y concretos, de la misma manera que los agen- los municipios se sientan cómodos es, de alguna ahora nos lleva a extremar la búsqueda del consen- visiones sin tener en cuenta el papel de la cultura dad que se han de considerar en el futuro del AMB. conocimientos. en el valor añadido de las metrópolis. Las previ- tes económicos y sociales también son de fácil manera, uno de los objetivos propios del Plan. Y, en so y de las buenas relaciones en todos aquellos con-identificación. cuanto a los agentes económicos y sociales, su ceptos que han de vertebrar el contenido del Plan. El debate sobre el Plan Estratégico del AMB, La aprobación del Plan estratégico metropolitano Los principales agentes que nos han hecho El debate y el esfuerzo entre todos los agentes muy adelantado, contrasta con una realidad elimina algunos de los problemas que a menudo ver la necesidad de dar un salto adelante sociales, políticos y económicos es la labor administrativa bastante descoordinada y con nos encontramos, como el hecho de diseñar en la organización y la cohesión del territorio que nos servirá para conseguir el reequilibrio un planeamiento urbanístico, vigente desde estrategias incompatibles, de llevar a cabo metropolitano son los propios ciudadanos territorial y la reducción de las desigualdades. el año 1976, que ha quedado superado tanto actuaciones negativas para los municipios y ciudadanas, con los servicios que nos exigen, territorial como conceptualmente. vecinos, o la pérdida de oportunidades por falta por cómo se desplazan, por cómo funcionan LORENZO PALACÍN, ALCALDE D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT 97 ANTONI MORRAL, ALCALDE DE CERDANYOLA DEL VALLÉS de una visión de conjunto. en el día a día. ANGELINO MAESTRO, ALCALDE DE CERVELLÓ JOSÉ MONTILLA, ALCALDE DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT Cinco comisiones técnicas han estado trabajan- potencialidades. De todas maneras, tanto o más modelo urbano nos podemos imaginar?; ¿con centros de investigación trabajarán más coor- tente y facilitando la difusión y aplicación de personas, en un marco de sostenibilidad eco- do desde el mes de julio pasado en cinco temas importante ha sido el acuerdo sobre los princi- qué actividad queremos sobresalir?; ¿cómo dinadamente como motores de esta transfor- los nuevos conocimientos que se vayan gene- nómica, social y medioambiental (movilidad, críticos para garantizar las condiciones a fin de pios y los valores que han de inspirar la concep- nos queremos entender socialmente? mación. Esta visión de futuro se concreta en rando y captando. vivienda, calidad de vida, cultura...). que se produzca el progreso económico y social ción de esta visión de futuro. > Temas críticos para alcanzar esta visión y que los tres puntos siguientes:del territorio metropolitano de Barcelona en los De esta manera, el esquema del Plan se configu- constituyen oportunidades, amenazas o ten- bı Actuar sobre los elementos que intervienen en cı Proveerse de los mecanismos necesarios parapróximos años. Con este material, se ha dispues- ra alrededor de los elementos siguientes: dencias que hay que cambiar. aı Hacer de la innovación, la creatividad y el co- lo que llamamos la productividad del territorio asegurar la eficiente gestión del territorio alto de un conjunto de propuestas que se han teni- do que ordenar, priorizar y seleccionar para dotar > Misión que el Plan estratégico metropolitano > Planteamiento de objetivos, los temas críticos nocimiento la base de la competitividad y el (los elementos dinamizadores del mismo servicio de los ciudadanos, empresas, entida- de Barcelona quiere asumir en el conjunto del han de estar apoyados por un conjunto de progreso del AMB, valorando el potencial exis- territorio), para garantizar el progreso de las des, instituciones y municipios del AMB.de coherencia al conjunto del Plan. territorio metropolitano de Barcelona. objetivos que habrá que incorporar por parteEsta coherencia global debe obtenerse a partir de una coincidencia sobre la visión de futuro del AMB > Principios o valores que se acuerda que han de de los diferentes agentes implicados y por un guiar el proceso de cambio: liderazgo partici- conjunto de acciones que han de concretar y–hacia dónde queremos ir– y que establezca las pautas de los cambios que debemos introducir en pativo, cohesión social, innovación, sostenibi- materializar estos objetivos. 8. Propuestas nuestro modelo de comportamiento actual. lidad..., son algunos ejemplos de ello. La defini- > Estrategias de implantación: ¿cómo se pasación de estos principios es un paso esencial de la propuesta a la acción? Esto puede impli- Por otro lado, esta visión de futuro no ha salido de para proseguir las posteriores tareas del pla- car un análisis más atento de cada propuesta, 8.1. Introducción la nada. Hay que tener presente las premisas ya neamiento de una forma más fluida. una mayor concreción y detalle y una identifi- A partir del trabajo de las cinco subcomisiones de infraestructuras, trabajo de calidad, sostenibili- • Una idea de la dirección con la que se quiere comentadas que configuran los entornos más > Visión de futuro: ¿cómo nos imaginamos el cación de los agentes más directamente impli- prospectiva, y del de las comisiones de enlace, el dad... son algunos de los conceptos que incluye orientar el vector. importantes, así como el diagnóstico de nuestras AMB de aquí a unos cuantos años?; ¿qué cados en la acción concreta. esquema de contenidos del 1r Plan estratégico este apartado. • Temas críticos que pueden afectar al desarro- metropolitano de Barcelona se estructura sobre llo del vector. la base de tres vectores de actuación y una con- El segundo vector, modelo territorial y movilidad,agrupa, como es lógico, una serie de objetivos y • Objetivos que se plantean para afrontar estosdición necesaria: de propuestas relacionadas con el territorio y con temas críticos. Algunas medidas en un estadio 4. Esquema 5. Misión Cultura de la convivencia, la cohesión el despliegue de algunos de sus elementos de ejemplar, es decir, para dar una idea, más osocial y la cooperación ordenación, principalmente la vivienda, el trans- menos concreta, de cómo la Comisión de El Plan estratégico metropolitano de Barcelona Estrategia tendrá que dotar de contenido a los tiene como misión proponer, en un marco de coo- porte y la preservación del territorio y el medioCONDICIÓN diferentes objetivos. peración publicoprivada e intermunicipal, con la ambiente. NECESARIA participación de los agentes economicosociales, Desarrollo económico, Mode La cultura de la convivencia, la cohesión social y Por condición necesaria hay que entender el los procesos de transformación que se necesitan basado en criterios Gest lioó nde Modelo territorial la cooperación constituyen el tercero de los vec- modelo político, social y de gestión del Área en el AMB, para orientar el desarrollo económico y sostenibles yocupación y movilidad tores del Plan. Integra las propuestas relaciona- Metropolitana de Barcelona, que tiene que hacer social de este territorio y la constante regeneración das con los tres grandes retos del momento posible la implantación de este Plan estratégico de su potencial de crecimiento. Un primer vector, desarrollo económico basado actual: los flujos migratorios y la diversidad, los y de todo lo que esto significa. en criterios sostenibles y ocupación, recoge cambios demográficos y los cambios en las Diseñar un modelo de gestión del territorio metro- todas estas propuestas más directamente rela- estructuras familiares y en las relaciones familia- politano que tenga presente las identidades locales, cionadas con el desarrollo económico y la ocupa- trabajo. Incluye un tema suficientemente impor- pero que, a su vez, promueva una política metropo- 7. Visión ción y con el proceso de transformación hacia tante, como es el bajo nivel de formación, así litana, estimule una visión compartida para los pro-modelos más avanzados: plataformas tecnológi- como las medidas necesarias en los campos de la yectos estratégicos y facilite una gestión eficiente En una visión a cinco/siete años, en los que se cas, ciencia, iniciativa emprendedora, capital enseñanza y de la formación profesional integral. de estos servicios que se considere necesario habrá configurado la renovada Unión Europea, el humano, modalidades organizativas del trabajo, Cada uno de estos vectores explicita: abordar desde esta perspectiva más amplia. AMB deberá adaptarse para gestionar con la máxima eficiencia el proceso de transformación 6. Principios económica, social y política que ha de permitirleseguir avanzando posiciones entre las regiones 8.2. Vector de desarrollo económico, basado en criterios sostenibles y ocupación Los miembros del Plan estratégico metropolitano FUNCIONALES: europeas más avanzadas. Hacia la ciudad creadora de Barcelona comparten los principios generales La calidad de vida, el bienestar de la ciudadanía y Las condiciones específicas del AMB facilitan regiones compiten en costes y/o en calidad. Temas críticos y funcionales siguientes: > Corresponsabilidad, perspectiva metropolita- la cultura serán los parámetros que deberán que se pueda actuar como un territorio vivero de Hemos de ganar la carrera de la globalización. nuevas ideas, empresas y productos, aprove- 1ı Masa crítica insuficiente en capital humano y GENERALES: na y cooperación intermunicipal guiar la evolución de este territorio como res-> Racionalidad y simplificación metropolitana. puesta al proceso de adaptación hacia los nuevos chando la diversificación de la que se dispone. tecnológico en el marco de:esquemas de la sociedad actual. Nos hace falta un crecimiento económico deEficiencia de los instrumentos de actuación aı una tendencia a la reducción de la dotación de> Solidaridad calidad para conseguir una presencia competiti-territorial recursos humanos (en Cataluña, en el periodo> Subsidiariedad En los próximos años, el AMB crecerá sobre la va en los mercados globales, crear ocupación y > Responsabilidad de capitalidad > Sostenibilidad ambiental, económica, social y base de la renovación de sus sectores, por la vía seguir siendo una de las regiones pioneras de 2000-2010, coexistirá la necesidad de incre- del mayor valor añadido y de la impulsión de Europa. mentar la población ocupada con el manteni-> Cohesión social, igualdad de oportunidades y territorial miento de bolsas de parados de baja cualifica- equidad social, entendida como una interac- > Pluricentralidad, reequilibrio y cohesión terri- otros sectores que se basarán en la generación y ción positiva entre grupos torial difusión del conocimiento y de la creatividad como La globalización es un juego de suma positiva, ción profesional, que habrá que reducir por la materia prima básica. pero con ganadores y perdedores. Se produce un vía de la formación). > Consenso y participación > Cultura como factor de convivencia proceso de deslocalización productiva y a la vez bı una descapitalización tecnológica (27% de los es- > Cooperación publicoprivada > Generación de ocupación en un marco de cali- El capital humano será el recurso más valora- la concentración de actividades de alto nivel aña- tudiantes en ramas de ingeniería y arquitectura, > Visión de futuro dad laboral do, y las empresas, las universidades y otros dido en determinadas metrópolis avanzadas. Las por un 57% en ciencias sociales y humanidades). El Plan representa una oportunidad para A la hora de poner en marcha políticas locales Los municipios del Área Metropolitana hemos El Plan nos ha de permitir trabajar en igualdad canalizar y potenciar todo lo que durante tantos válidas, hemos de tener en cuenta una escala de ser capaces de definir y aplicar políticas de condiciones, y esto sólo se puede entender años de trabajar juntos hemos ido aprendiendo más amplia, porque los procesos urbanos que encaminadas a mejorar la calidad de vida desde la colaboración y la cooperación entre y consolidando: la necesidad de la aportación afectan, por ejemplo, a L’Hospitalet, responden y los niveles de bienestar de las personas. todos los que conformamos este territorio. de todos, la transversalidad, una visión también a dinámicas generales que tienen del territorio más completa y más precisa. incidencia en el resto de poblaciones VÍCTOR PUNTAS, ALCALDE DE MOLINS DE REI CÈSAR ARRIZABALAGA, ALCALDE DE MONTCADA I REIXAC 99 DÍDAC PESTAÑA, ALCALDE DE GAVÀ del Área Metropolitana. CELESTINO CORBACHO, ALCALDE DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT cı unos niveles educativos secundarios bajos, 9ı Cohesión social y ciudad enlace, como un 2ı Establecer vínculos más potentes entre los de la cultura, ciencias de la vida, el conjunto de 6ı Promover la coordinación institucional para relevantes que forman parte de ella (C-6). El básicamente de la FP (en España un 38% de lugar dinámico y creativo, contra una visión sistemas productivos y los educativos. servicios a las personas, deportes, turismo...) impulsar el desarrollo y los proyectos de AMB tiene que invertir para convertirse en el los jóvenes cursa FP, por un 58% en la UE 15). de ciudad frontera conflictiva. La aporta- Impulsar la formación permanente. alcance metropolitano eje de comunicación (hub) de este territorio. dı un notable retraso en la formación continua- ción de gente de fuera y la tensión que gene- > Elaborar una propuesta de desarrollo de políti- 5ı Mejorar la calidad de vida (entendida también > Compartir acciones de promoción económica Comunicaciones da de este capital humano (en el año 2001 ran las culturas diversas fomentan la creati- cas activas de ocupación. como factor de atracción de capital humano del territorio que nos permitan avanzar hacia participaron en programas de formación con- vidad y hacen avanzar a las sociedades. Las > Reforzar el Pacto industrial metropolitano y pro- para el territorio), asegurar unos niveles de la creación de una Agencia de Promoción 9ı Mantener y potenciar las relaciones con los tinuada el 3,1% de la población de 25 a 64 regiones mundiales más dinámicas son ciu- mover la coordinación de la oferta formativa. suministros básicos de alto nivel y garantizar Económica del AMB. países mediterráneos –especialmente con años, por un 4,7% en España y un 8,4% en dades enlace (Los Ángeles, San Francisco...) > Reforzar los esquemas de formación permanen- un entorno de calidad (espacios libres...) el Magreb– y con los países de América Europa). y el territorio del AMB se encuentra en el te. Optimizar el uso de los recursos existentes, y > Entendiendo la densidad de la ciudad como un 7ı Impulsar unas infraestructuras comparables a Latina cruce norte-sur. si fuese necesario ampliarlos, y analizar meca- hecho positivo, hay que resolver los problemas las de las regiones europeas más avanzadas, 2ı Carencias en innovación, investigación y crea- nismos para facilitar el acceso a las pymes. del ruido y de la contaminación que pueden dis- garantizar la accesibilidad a toda el AMB y pro- 10ı Asia. Teniendo en cuenta la existencia de tividad. El AMB no puede competir solamente OBJETIVOS Y ALGUNAS MEDIDAS > Garantizar la efectividad y la aplicación en el minuir de manera importante la calidad de vida. mover su gestión autónoma conexiones económicas de un cierto interés y la en costes. Tiene que competir por la vía de la 1ı Generar, atraer y retener talento creativo e territorio del Plan de formación profesional de > Disponer de unos servicios y suministros (Nota: las medidas concretas para desarrollar este punto reciente constitución de la Casa Asia, habría queinnovación y la producción de calidad. El innovador Cataluña (que define nuevos centros), que básicos –agua, energía, residuos y telecomu- se contemplan en el vector Modelo Territorial y Movilidad). elaborar una estratégica específica para impul-esfuerzo en I+D sigue siendo notablemente > Repensar los sistemas cientificotécnicos a fin garantice la vinculación de la formación profe- nicaciones– en base a criterios sostenibles y sar las relaciones con este territorio, aunqueinferior al de las regiones europeas más avan- sional con la empresa. con los estándares propios de un territorio pio- 8ı Consolidar la escala espacial del AMB: la hay que tener en cuenta dos obstáculos impor- zadas. Hay que tener presente que las empre- de dar incentivos, además de medios, a los sas buscan los conocimientos no transferibles investigadores para conseguir la excelencia. > Instar a disponer lo antes posible del Instituto nero en Europa. macroregión europea y la red de ciudades más tantes: las comunicaciones y la lengua en los territorios donde se generan. Por tanto, Potenciar el intercambio entre centros de de las Cualificaciones a fin de facilitar el reco- nocimiento de éstas en nuestro país y en la es necesario alcanzar el máximo nivel de este investigación y empresas y coordinar las pla-taformas tecnológicas como instrumentos de Unión Europea. tipo de conocimientos en el AMB. desarrollo regional. > Potenciar las bibliotecas como elemento bási- > Aumentar sustancialmente los recursos desti- co de la sociedad del conocimiento y facilitar la 8.3. Vector territorial y de movilidad 3ı Desconexión entre los sistemas productivos y difusión de la cultura digital. Hacia la ciudad de ciudades educativos. Este elemento, en un proceso de nados a I+D con un esfuerzo sostenido muy • Garantizar una educación infantil, primaria y transición hacia el nuevo modelo de desarro- superior al histórico. Alcanzar el 3% del PIB, secundaria de calidad, que posibilite la forma- Hacia un modelo territorial coherente con las per- 2ı Dificultad de acceso a la vivienda –de propie- 6ı Problemas derivados de los crecientes flujos llo, adquiere todavía más relevancia que en que es una cifra adecuada de acuerdo con losparámetros de la cumbre del Consejo Europeo ción en los valores (creatividad, solidaridad, cepciones, constataciones y propuestas que dad o de alquiler– para un segmento importan- de tránsito provocados por la distribución de épocas anteriores. capacidad emprendedora, etc.) que han de ser deben responder a la idea de ciudad de ciudades te de la población. La vivienda ha alcanzado, en mercancías a los comercios minoristas y a losde la Unión Europea celebrada en Barcelona en inherentes a los ciudadanos del futuro. y perseguir, entre otros, los objetivos siguientes: general, unos precios altamente preocupantes, hogares. Además del incremento de tránsito 4ı Capacidad emprendedora. El impulso a la crea- la primavera del año 2002. • Mantenimiento de los tejidos densos y mixtos. a causa principalmente de la limitada oferta, que motivan las nuevas formas comerciales ción de nuevas empresas es importante para > Introducir el concepto de la universidad como 3ı Impulsar las habilidades y las capacidades • Fomento de la vivienda y rehabilitación del par- del desaprovechamiento del parque existen- –comercio electrónico (e-commerce), furgo- ampliar el tejido empresarial y la ocupación. La motor de desarrollo, también económico yterritorial. En este aspecto hay que incremen- emprendedoras que existente. te, del poco peso de la oferta de viviendas de netas almacén, etc.–, en las áreas densas de creación de empresas favorece la innovación > Impulsar redes de viveros de empresas en el • Dotación general de transporte público de alta alquiler y, de manera especial, de la escasa las ciudades también es muy importante el y permite crear un tejido de pymes comple- tar las conexiones del sistema universitario capacidad. Dotación de servicios de superficie construcción de viviendas de protección oficial problema de ocupación de las vías públicas mentario a las grandes empresas, hecho que con las actividades de creación de empresas territorio metropolitano y desarrollar sistemas excelentes de incubación. de baja y media capacidad. (solamente 1/25 de las que se construyen en para operaciones de carga y descarga. se convierte también en un factor de atracción y con el impulso de la innovación empresarialen un contexto de pymes y microempresas. > Reforzar los programas generales para la crea- • Diseño de políticas de movilidad sostenibles y Cataluña), a pesar de los esfuerzos de los de nuevas inversiones. seguras, que tengan por objetivo final la reduc- ayuntamientos en la previsión de porcentajes 7ı Insuficiente capacidad para conectar las infra-> Promover la perspectiva internacional de las ción de empresas, ampliar los programasespecíficos para colectivos y sectores y pro- ción progresiva del vehículo privado. obligatorios de vivienda protegida en las opera- estructuras logísticas del Delta del Llobregat 5ı Apertura al mundo, movilidad, idiomas. La dis- universidades, la formación profesional y mover nuevas iniciativas en este ámbito. • Procesos de mejora urbana equilibrados entre ciones de transformación urbanística. con el resto del país y con Europa. ponibilidad de una masa crítica de capital las escuelas de negocio para que algunas de > Promover la creación de empresas de base actividad económica y vivienda. humano y tecnológico pide una mayor capaci- ellas fortalezcan su posición de pioneras en tecnológica a partir del potencial que repre- • Mantenimiento de los estándares en cuanto a 3ı Escasa proporción de viviendas en los proyec- 8ı Insuficiencia general de los sistemas de trans- la ocupación del suelo y a la preservación de tos de desarrollo económico y de reforma porte público metropolitano. Se indica en par- dad de relación internacional, que estimule la Europa y compitan para captar los mejores senta la investigación universitaria y de nue- captación de talento y la movilidad de los profesores y alumnos. El objetivo sería hacer espacios libres. urbana. De una cifra total de unos 19 millones vas vías de financiación –capital riesgo, capital ticular la falta de dotación en sistemas de recursos humanos autóctonos hacia fuera. de Barcelona un centro universitario de refe- • Respuesta a los retos medioambientales que de metros cuadrados de techo, sólo un 25% se transporte público en áreas de baja densidad, semilla– que apoyen estas iniciativas. rencia y una actividad de exportación. plantean el agua, los residuos y las emisio- prevé que se destine a vivienda. Si se cumplen como son los polígonos industriales y algunas> Mayor vinculación entre los estudios de gestión > Mejorar los instrumentos que facilitan la movi- nes de CO2. las previsiones de estos proyectos, el resulta- áreas de residencia, pero también se dan algu-6ı Disponer de infraestructuras competitivas de (escuelas de negocio...) y las áreas científicas. lidad y la apertura al mundo. • Potenciación de nuevos espacios de centra- do final agravará el desequilibrio de la canti- nas debilidades de transporte público endiversa índole, circunstancia que requiere un > Acentuar la atención de las actividades formativas lidad. dad de puestos de trabajo localizados en rela- determinados territorios de la ciudad compac- esfuerzo inversor muy por encima de la media • Diseñar un plan que fomente la movilidad no solamente en los ámbitos más técnicos, sino histórica. geográfica y funcional y la flexibilidad en la • Mantenimiento de una oferta adecuada de ción con la población ocupada residente. ta. Es necesario un esfuerzo para establecer en las aptitudes y competencias polivalentes. carrera laboral y profesional. suelo industrial y para otras actividades eco- Este fenómeno comporta un aumento notable dispositivos de intermodalidad tren-bus o> Integrar la población inmigrante en los progra- nómicas. • Medidas de acompañamiento en el campo de e inevitable de desplazamientos por residen- tren-vehículo privado, mediante aparcamien-7ı Capacidad de decisión y recursos en inversión mas de fomento de la capacidad emprendedo- cia-trabajo en vehículo privado. pública para poder encauzar déficits históri- la vivienda, la protección social y la formación tos de intercambio allá donde sea posible. Este ra, facilitando los trámites para la autoocupa- Temas críticos aspecto también incide de manera importante cos. La coordinación de las instituciones para continuada para reducir los riesgos de la ción y la creación de empresas. 4ı Existencia de amplias zonas urbanas dentro de en las relaciones de movilidad con las regiones promover grandes proyectos es, también, un mayor movilidad. 1ı Inadecuación de las políticas de vivienda y la ciudad compacta con una clara regresión, o de la Región Metropolitana de Barcelona. factor crítico. • Generalizar el aprendizaje y el uso del inglés 4ı Entendiendo el papel del sector público como de los proyectos actuales de desarrollo y de inexistencia de actividad económica, que son como opción preferente de tercera lengua. facilitador y estimulador de nuevas activida- reforma urbana a la fuerte demanda prevista objeto de procesos de degradación/margina- 9ı Poca atención a la red viaria histórica (que une 8ı Un crecimiento económico de calidad como el • Espacios públicos de calidad, lugares de rela- des, es necesario identificar agrupaciones de de vivienda, motivada por las necesidades de ción si no hay intervenciones públicas. los núcleos y los territorios en toda su ampli- que se pretende alcanzar requiere unos servi- ción, positivación de los conflictos y, en gene- sectores interrelacionados, complementarios emancipación de los jóvenes (la franja entre tud) y a las líneas de conexión de núcleos cios y suministros básicos de alto nivel, pro- ral, ciudad abierta, en el marco de una calidad y con perspectivas de futuro, con la finalidad 20 y 35 años) y por la inmigración derivada 5ı Integración espacial de las familias de inmi- urbanos. El desarrollo de la viabilidad metropo- vistos en clave de sostenibilidad. de convivencia. de darles un tratamiento prioritario (industrias de la oferta de puestos de trabajo. grantes. litana se ha centrado en las últimas décadas Para un municipio pequeño, como el nuestro, La mejora de la productividad del territorio En la medida que uno de los objetivos Las grandes metrópolis compiten de manera formar parte del Plan estratégico será un elemento esencial del modelo que se fundamentales del Plan sea dotar a los cada vez más evidente y planificada para metropolitano de Barcelona es una manera de ha de ir conformando. municipios pequeños de los recursos necesarios conseguir posiciones de privilegio. Es muy sentirnos partícipes, de entender e intervenir JOSEP JORDANA, ALCALDE DE PALLEJÀ para su sostenibilidad, se evitan “opas” diferente proyectarse al exterior como unen la evolución de nuestras poblaciones, amigables, al mismo tiempo que se generan único gran municipio, rodeado de otros, que dentro de la dinámica de las grandes ciudades interdependencias mutuamente beneficiosas. como una entidad metropolitana en la que 101 que nos rodean. JOSEP M. LLOP, ALCALDE DE LA PALMA DE CERVELLÓ todos trabajan por unos objetivos comunes. ALFRED MATAMALA, ALCALDE DE MONTGAT ALBERT VILÀ, ALCALDE DEL PAPIOL en la creación de tramos de autopistas y vías 2ı Corregir la tendencia a la segregación del 6ı Proveer de la suficiente conectividad ferrovia- se trate de dispositivos que impliquen a los > Crear los marcos de concertación adecuados 11ı Compatibilizar la satisfacción de las necesi- segregadas de gran capacidad. Esto motiva espacio en áreas de vivienda y áreas de activi- ria al puerto y la Zal, para satisfacer su funcio- vehículos privados y, en especial, cuando se para el consenso en las decisiones que afec- dades de crecimiento de las áreas urbanas y numerosos puntos conflictivos en la red dad económica especializadas que dificultan nalidad y evitar el incremento del tránsito trate de intermodalidad logística. tan a la ordenación del territorio. de construcción de nuevas infraestructuras secundaria y un uso excesivo de las vías la cohesión social y aumentan la necesidad de pesado por carretera > Promover un planeamiento territorial que con la preservación de los valores naturales, segregadas. desplazamientos > Evaluar las posibilidades de utilización de las 10ı Alcanzar un grado suficiente de coherencia establezca vinculaciones entre movilidad, paisajísticos y culturales del territorio > Prever proporciones equilibradas de viviendas vías de alta velocidad. territorial en los planeamientos urbanísticos accesibilidad y urbanismo, para favorecer un > Abordar la ordenación y el tratamiento de los 10ı Ausencia de un modelo territorial de referencia. y de posibles puestos de trabajo en las orde- > Desarrollar estas infraestructuras de forma de los municipios, en especial con relación a desarrollo urbano compacto, diverso y bien espacios no urbanizados con la amplitud de La falta de este modelo, en el ámbito donde se naciones urbanísticas de las áreas de creci- coordinada, con la provisión de las adecuadas las previsiones de espacio para vivienda y articulado con las redes y servicios de trans- ámbito necesaria para valorar justamente su dan realmente los procesos metropolitanos, miento y de reforma urbana. conexiones ferroviarias para reducir los cue- actividad económica, con el objetivo de satis- porte público. valor como integrantes del medio físico terri- provoca que los proyectos de alcance territorial > Desarrollar la potencialidad cultural y convi- llos de botella ferroviarios que pueden dificul- facer de forma eficiente las necesidades glo- > Crear dispositivos de seguimiento del desa- torial. tengan que trabajar con hipótesis de evolución vencial de la ciudad diversa y compacta. tar la conectividad de esta zona con el resto de bales y crear las condiciones para una dismi- rrollo territorial que faciliten la toma de deci- > Otorgar a los sistemas de espacios libres en de la demanda y no se puedan apoyar en objeti- España y Europa. nución de la movilidad obligada, especialmen- siones con una perspectiva de espacio el planeamiento territorial un papel vertebra- vos de desarrollo territorial aprobados. Muy 3ı Aumentar notablemente la proporción de > Evitar tanto como sea posible el despiece del te en vehículo privado metropolitano amplio. dor de la ordenación del espacio. especialmente, la ausencia de un modelo terri- viviendas de protección oficial, especialmente territorio a causa de las nuevas infraestructu- torial dificulta el fortalecimiento y la protección de alquiler, en el área metropolitana ras de transporte que puedan ser necesarias. de los espacios libres territoriales que quedan > Realizar las reservas de techo necesarias para fuera de los ámbitos de las piezas más emble- este tipo de vivienda en los nuevos desarrollos 7ı Implantar modelos de gestión autónomos máticas, que tienen sus propias figuras de pro- y en las zonas de transformación urbana. más eficientes en las infraestructuras portua- 8.4. Vector de cultura de la convivencia, la cohesión social y la cooperación tección. Estos espacios libres, conectores o > Incrementar la actuación pública, privada o con- rias y aeroportuarias Nuevo modelo de contrato social separadores de desarrollos urbanos, que están certada para la creación de viviendas de alquiler > Modelo de gestión autónoma del puerto y del asociados a la morfología e hidrografía del terri- y de propiedad a precio asequible, mejorando aeropuerto. Para la definición de un nuevo modelo de contra- importante deslocalización de la población cada día afecta más a jóvenes, mujeres, per- torio, y entre los cuales destacarían los espa- los procesos legales y de gestión necesarios > Integrar los servicios de cercanías en los to social para el bienestar, que nos permita joven de las grandes ciudades del AMB. sonas mayores y extranjeros. cios fluviales, difícilmente se pueden valorar y tratar con la suficiente profundidad desde el para garantizar el correcto funcionamiento del mecanismos de gestión del transporte público afrontar los tres grandes retos de la integración: > Cambios en las estructuras familiares y en las mercado de este tipo de viviendas. metropolitano. > la convivencia entre las diferentes culturas, relaciones familia-trabajo. El envejecimiento 3ı El sistema de bienestar está poco desarrolladofraccionamiento de los términos municipales a > la exclusión social de determinados colecti- de la población y los cambios de las estructu- y se adapta muy poco a los cambios sociales los que se han de referir los planos de ordena- ción urbanística. Este modelo territorial deberá 4ı Conseguir una correcta integración espacial 8ı Incorporar a la definición de las estrategias vos (incluyendo las personas mayores) y ras familiares provocan un aumento de las car- mencionados. La Comisión Europea señala de las familias de inmigrantes en las nuevas y urbanas y territoriales los requisitos de la > la conciliación entre la vida familiar y la laboral. gas de trabajo, especialmente en las mujeres. que el gasto público social en España en el añoprever también la relación de vecindad y la cola- las viejas áreas urbanas para facilitar el man- logística de distribución de mercancías > La cultura como elemento estructural. Todos los indicadores muestran unos cambios 2001 fue de un 20,6% del PIB, el más bajo de laboración entre el ámbito metropolitano y el tenimiento de la cohesión social La problemática creciente de esta parte funda- profundos en las estructuras familiares: tran- UE, donde la media es del 27%. ámbito de la Región Metropolitana de Barcelona > Consensuar criterios comunes para el trata- mental de la actividad obliga a usar todos los Temas críticos sición del modelo trigeneracional al bigenera-y con las ciudades que la configuran. miento de este asunto por las diversas admi- medios posibles para una adecuada regula- 1ı Fragmentación social cional y unipersonal. La tasa de actividad 4ı El sistema educativo y la formación profesio- > Aumento de los flujos migratorios y de la femenina de Barcelona es equiparable a la nal no ofrecen una respuesta suficientemente 11ı Territorio metropolitano con proyectos impor- nistraciones responsables. ción que facilite la convivencia con los otros tantes para el futuro que será necesario ges- > Adoptar estrategias de integración de inmigran- usos de los espacios públicos urbanos: diversidad. Aunque la inmigración es una europea, sin embargo, es necesario garantizar satisfactoria a las necesidades formativas y tionar adecuadamente para conseguir un tes en las actuaciones de vivienda asequible. > Mejorar la legislación y las normativas aplica- constante histórica y el espacio urbano lo su continuidad en la línea de los objetivos no son el eje básico de preparación de la bles. constituyen en buena medida los inmigran- establecidos por la Estrategia Europea para la población para adaptarse a los cambios actua-impacto sostenible sobre el territorio. 5ı Alcanzar una dotación de infraestructuras y > Considerar las necesidades de suelo y los tes, existen grandes diferencias entre los pro- Ocupación. Se calcula que en el año 2004 el les y futuros. Una desigual capacidad de acce- 12ı Pérdida de densidad poblacional en determi- servicios de transporte público que constitu- recorridos de distribución en el planeamiento. cesos migratorios de los años 50/70 y los 24% de los hogares serán unifamiliares. Las mujeres catalanas trabajan en tareas familia- so al conocimiento está generando nuevasformas de exclusión social. Hay que fortalecer nados territorios por los requerimientos urba- ya el medio principal de transporte de perso- > Diseñar los nuevos espacios públicos con pre- actuales. Los inmigrantes que vinieron des- nísticos que limitan el número de viviendas y nas en la aglomeración central metropolitana, visión de su uso para las actividades de distri- pués de la Guerra Civil llegaron a espacios res el doble que las de la UE (44 horas frente a que no estaban totalmente ocupados y los 22). La emigración extranjera también provo- la enseñanza pública como elemento clave de y que sea el factor básico de vertebración del bución. ca el establecimiento de otros modelos de calidad y de igualdad de oportunidades. por los cambios en la composición familiar. ámbito regional metropolitano y establezca > Avanzar en la línea de la regulación horaria. hicieron suyos. En cambio, ahora, los inmi- estructuras familiares. En cuanto a las relacio- buenas conexiones con las ciudades de las grantes llegan a espacios ya formados y ocu- nes familia-trabajo, según un estudio de IESE 5ı Baja formación. Un 25% de la población fracasaOBJETIVOS Y ALGUNAS MEDIDAS comarcas centrales y con Girona, Tarragona y 9ı Poner al día la red secundaria de carreteras pan los espacios abandonados por algunos (2002), sólo una de cada diez empresas ha en la enseñanza obligatoria. En el año 2001, 1ı Mantener y potenciar la capacidad residencial Lleida mediante las mejoras de trazado, sección y de los “primeros pobladores”. La legislación establecido medidas para armonizar la vida un 28,3% de los jóvenes de entre 18 y 24 años de las áreas urbanas para que puedan acoger pavimentación necesarias para que sea de de extranjería dificulta la regularización y el laboral y la familiar. En España, el 60% de las había abandonado prematuramente la escuela la máxima proporción de la demanda de nue- > Desarrollar las propuestas del Plan director de nuevo un referente de orden territorial, satisfa- acceso al mercado de trabajo de la población mujeres trabaja a jornada completa cuando no y no seguía ningún estudio ni formación. Este vas viviendas que se prevé en el próximo infraestructuras. ga adecuadamente las necesidades de circula- inmigrada y consolida una división social tienen hijos, porcentaje que desciende al 14% porcentaje es del 19% en la UE 15. Otro 25% decenio sin producir una densificación no > Complementar el PDI con las conexiones nece- ción y minimice el uso inadecuado de las auto- entre autóctonos y extranjeros. Hay un des- cuando tienen descendencia. aprueba la ESO, pero posteriormente no sigue deseable sarias para mejorar la interacción con el ámbi- pistas para trayectos de corta distancia conocimiento de la realidad metropolitana, sin ningún tipo de formación y en muchas ocasio- > Rehabilitar y mantener en buen uso el parque to territorial donde se producen relaciones de Este objetivo tiene un especial interés en el instrumentos de análisis ni de actuación. 2ı Permeabilidad, inclusión/exclusión. La línea nes tampoco se incorpora al mercado de tra- de viviendas existente. carácter metropolitano. Una especial atención territorio que queda fuera de la aglomeración > Cambios demográficos y envejecimiento. En entre inclusión/exclusión es cada día menos bajo regularizado. > Optimizar la utilización del suelo urbano para merece la existencia de transporte público en central, donde la utilización de los medios de Barcelona ciudad la esperanza de vida ha clara. La cantidad de personas que transitan vivienda y otros usos, transformando las las áreas y polígonos industriales y la garantía transporte privado siempre tendrá un volu- aumentado dos años entre el 1990 y el 2000. entre un punto y el otro no para de crecer. OBJETIVOS Y ALGUNAS MEDIDAS áreas que han perdido su funcionalidad. de la movilidad laboral. men importante. Para un uso eficiente de la Para las mujeres pasa de 80,2 a 83,3 años y Hoy tienen trabajo, la próxima semana, no, 1ı Impulsar una personalidad o referencia metro- > Alcanzar y mantener una elevada calidad > Establecer servicios regionales en la red de red viaria, será necesario también: para los hombres de 72,7 a 75,3 años. En el etc. Las formas de exclusión cada vez son politana que respete la diversidad existente ambiental y de equipamiento de los espacios alta velocidad. > Facilitar la intermodalidad del transporte AMB la tasa de natalidad cae notablemente más variadas. Según el informe de Cáritas entre los municipios y la pluralidad de los urbanos, para que la ciudad compacta siga > Modernizar la red ferroviaria convencional. mediante la provisión de los dispositivos nece- (2,3 veces) en el período 1975-1995. A partir 2001, la precariedad laboral y el aumento del colectivos que los forman. Para alcanzar este siendo un espacio residencial competitivo > Adaptar la Alta Velocidad al territorio natural del sarios y tener en cuenta en el planeamiento las del año 1995 se recupera hasta situarse en el precio de la vivienda están haciendo resurgir objetivo, el ámbito cívico y cultural tiene un ante las opciones suburbanas. AMB: Valencia, Zaragoza, Tolosa. reservas de suelo que sean necesarias cuando 10,44 por mil. Estos hechos provocan una formas de pobreza arrinconadas. La pobreza carácter estratégico, porque es el espacio A mi parecer, es evidente que el actual La respuesta a las necesidades ciudadanas El modelo industrial de los años sesenta y setenta, en que las ciudades se imitaban a adaptarse escenario de desarrollo metropolitano de en cuestiones como la vivienda, a los cambios que marcaban los mercados, provocó grandes desequilibrios en el territorio consumos ilimitados es insostenible a medio las infraestructuras, los equipamientos, metropolitano. Ahora caminamos hacia un nuevo modelo económico y social más complejo. y largo plazo. Por tanto, urge una nueva lógica la inmigración o el transporte público, ni Ripollet El Plan pasa a ser una herramienta fundamental para incidir en este futuro. y un nuevo modelo que sea capaz de asumir ni ningún otro municipio se las pueden coherentemente la planificación y la gestión plantear aisladamente. JESÚS M. CANGA, ALCALDE DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS 103 de la sostenibilidad. JOAN PARRALEJO, ALCALDE DE RIPOLLET LLUÍS TEJEDOR, ALCALDE DEL PRAT DE LLOBREGAT donde visualizar y experimentar la incorpora- > Promover una ley de dependencia que garanti- de la cultura un programa transversal para la LOS PLANES ESTRATÉGICOS: UNA REALIDAD EN EL MUNDO DE HOY ción de la inmigración exterior al pluralismo ce la protección de las personas dependientes participación, para la convivencia y para la ciu- cultural ya existente en nuestra sociedad. Por (personas mayores, disminuidos...) y que dadanía que implicaba una cooperación metropolitana por municipales durante las décadas de 1930 y 1940 tanto, en este sentido: libere a las familias, y en particular a las muje- > Reforzar el Forum Metropolitano de Regidores Planificación estratégica parte de sectores públicos y privados, se convirtió comportó además un mayor apoyo para la funda- > Utilizar las políticas sociales para fomentar la res, de la presión que padecen. de Cultura y potenciar la creación de redes metropolitana en Estados Unidos en una nueva herramienta de apoyo a una agenda ción de un organismo nacional dedicado a fomen- convivencia/cooperación entre las personas > Potenciar la adaptabilidad laboral –garantizan- metropolitanas en todos los ámbitos de la cul- de la política regional. El célebre Plan 1909 de tar las mejoras urbanas y las formas de gobierno del AMB. do los derechos laborales y sindicales– y las tura. Los Estados Unidos se convirtieron oficialmente Chicago era, fundamentalmente, un plan regio- metropolitano. Este movimiento logró sus prime-> Favorecer la creatividad como uno de los obje- modalidades de contractación más adecuadas > Completar los grandes equipamientos cultura- nal. Y el Plan Regional de Nueva York y sus ros éxitos en la década de 1960, con la creación tivos de la política social. Hay que tener pre- para facilitar la conciliación de las obligaciones les en todo el ámbito metropolitano y promo- en una nación mayoritariamente urbana en vir-tud del censo de los EE.UU. de 1920, pero a lo Alrededores –aún más ambicioso–, terminado al de un nuevo órgano federal a nivel del Gabinetesente que la creatividad multidimensional familiares con los horarios laborales. ver su coordinación. largo del siglo XIX la rápida industrialización y la final de la década de 1920, sirvió de anteproyec- del gobierno, el Departamento de Vivienda y–social, cultural...– que caracteriza la sociedad > Implementar servicios integrales de apoyo a la > Profundizar en la capacidad de liderazgo mun- to para la inversión y el desarrollo urbano de la Desarrollo Urbano de los EE.UU. (Department of contemporánea es la base para el crecimiento familia que sean, al mismo tiempo, compati- dial de los eventos culturales en el ámbito inmigración del extranjero impulsaron un creci- región triestatal (Nueva York, Nueva Jersey y Housing and Urban Development, HUD). futuro. bles con los horarios laborales. Diseño de una metropolitano de Barcelona. Reforzar el Forum miento acelerado de las ciudades y las regionesurbanas. La capacidad de los límites de las ciuda- Connecticut) durante toda una generación. Hace Previamente, a principios de la década de 1950política armonizada a escala metropolitana 2004. des de soportar a la explosión de la población una década, la Asociación para el Plan Regional se implantó un programa federal denominado2ı Establecer un pacto metropolitano que defina que supere la disgregación que provoca la urbana y la expansión del suelo urbano fue pues- (Regional Plan Association, RPA), una organiza- 701 para proporcionar una amplia financiación alas responsabilidades públicas y ciudadanas, existencia y la superposición de múltiples polí- que contemple los derechos y deberes emer- ticas autonómicas y municipales. ta a prueba ante un reto difícil, frente al cual el ción ciudadana privada sin afán de lucro, publicó la planificación regional, que debían dirigir unas método más habitual fue la anexión de ciudades el tercer plan regional para la zona metropolitana entidades coordinadas de nueva creación deno-gentes, que potencie los sistemas de partici- pación, que estimule un nuevo sistema de bie- 4ı Establecer una política metropolitana para y pueblos circundantes por parte del gobierno de Nueva York. Y en el siglo XXI, la RPA todavía minadas Consejos de Gobierno (Councils of juega un papel de primer orden, trazando estraté- Government, COGs), las cuales representaban a nestar con responsabilidades compartidas garantizar la igualdad de oportunidades y la municipal, y su incorporación oficial dentro deltérmino recién ampliado de la ciudad por medio gicamente los modelos de crecimiento y desarro- todas las jurisdicciones de gobierno municipal deentre todos los sectores implicados y contem- calidad de la enseñanza pública. Combatir el llo urbano de esta gran metrópolis triestatal con una región metropolitana. El propósito era que ple el derecho de ciudadanía con la misma bajo nivel de formación que tiene el llamado de una autoridad legal que el gobierno estatal una población de cerca de 20 millones de perso- los COGs se convirtiesen en la vanguardia de la consideración que la enseñanza o la sanidad fracaso escolar como referente más conocido confería a los ayuntamientos. Así, durante un > Aprovechar los conocimientos y las aptitudes > Impulsar la red pública de escuelas e institu- tiempo el crecimiento de la ciudad fue paralelo al nas, como lo ha venido haciendo desde la década implantación de unos gobiernos verdaderamente regionales, aunque ello iba a resultar mucho más de los inmigrantes para desarrollar determi- de 1920.tos, de manera que se garantice la igualdad crecimiento metropolitano. Por ejemplo, ciudades nados trabajos y para convertirse en auto- de oportunidades, la gratuidad y la calidad de como Nueva York, Filadelfia y Chicago se exten-dieron –mediante anexiones y concentraciones– Además de la ampliación del gobierno local para difícil de lo que nadie podía imaginar. El Área de la ocupados y emprendedores. asuntos generales y de la expansión de la planifi- Bahía de San Francisco casi llegó a instaurar unla educación. > Establecer un modelo de acogida común para > Intensificación del aprendizaje de idiomas en a partir de sus confines primitivos de unas pocas gobierno regional amplio a comienzos de los el AMB y para el país que ayude a reequilibrar los diferentes sistemas educativos obligatorio millas cuadradas y una población inicial de unos cación metropolitana en múltiples jurisdicciones miles de habitantes a principios del siglo , de gobierno, otro intento de hacer frente a las difi- años 1970, pero finalmente no lo consiguió. el territorio. y postobligatorio (formación profesional y uni- XIX cultades crecientes de la vida metropolitana con- Una década más tarde, Portland (Oregón) esta- > Crear un observatorio y una agencia metropo- versidad), garantizando una adecuada oferta hasta formar ciudades de cientos de millas cua- sistió en la creación de corporaciones de gobierno bleció un gobierno metropolitano electo (llamado litana de gestión de la diversidad. pública de escuelas de idiomas. dradas y millones de habitantes a finales delmismo siglo. para fines regionales especiales a fin de coordinar Metro) con unos objetivos limitados y con com-> Promover una nueva ciudadanía que venga > Impulsar plataformas que permitan el inter- las inversiones, obras públicas y normativas de petencias en materia de planificación del uso del dada por la residencia y no por la nacionalidad. cambio y la armonización de experiencias y Durante el siglo XX, muchas de las ciudades más actividades específicas. A este enfoque lo denomi- suelo y en transportes, y Minneápolis-Saint Paul > Profundizar y extender las iniciativas que pro- metodologías y una mayor implicación de la antiguas de los EE.UU., en particular las del no regionalismo funcional. La primera institución implantó el Consejo Metropolitano Twin Cities, muevan la coordinación entre administracio- sociedad (familias, barrios,...). noreste y el Medio Oeste, cesaron de ampliar sus importante de este tipo en EE.UU. fue la Autoridad con ciertas competencias en revenue raising nes y los agentes económicos y sociales > Facilitar itinerarios formativos alternativos a términos municipales, y el crecimiento metropo- Portuaria de Nueva York y Nueva Jersey (Port (financiación) y tax-base sharing (recaudación sobre la base del trabajo comunitario: proyec- los jóvenes, dada la rigidez del sistema de litano pasó a ser en gran medida en una cuestión Authority of New York and New Jersey), creada al de impuestos), además de en uso del suelo y tos coordinados de cultura, proyectos educati- enseñanza regulada y sus dificultades para de creación masiva de zonas residenciales en término de la I Guerra Mundial para dirigir de transportes. Más recientemente se fundó el vos, planes de convivencia. recuperar los fracasos escolares. Hay que miles de comunidades urbanas de toda la zona manera coordinada puertos de mar regionales, ter- Organismo de Transportes Regionales de Georgia > Elaborar un nuevo mapa de servicios de bie- ofrecer soluciones satisfactorias, que han de metropolitana incorporadas por separado. No minales de tren, almacenes, puentes y túneles, y (Georgia Regional Transportation Authority) para nestar en Cataluña que permita establecer los tener un marcado carácter aplicado y que obstante, en algunas zonas del sur y el oeste pro- que más tarde amplió su alcance para asumir ayudar a resolver los graves problemas de tránsi- servicios sociales como cuarto pilar del siste- han de ser de corta duración y con métodos siguió la ampliación de los límites de las ciudades aeropuertos, metros e incluso el World Trade to automovilístico y de contaminación del aire en ma de bienestar y situar de nuevo las necesi- que aborden con especial intensidad aspec- mediante anexiones, como en el caso de ciuda- Center. En el territorio de EE.UU. existen numero- la zona metropolitana de Atlanta. Otra variación dades sociales en el ámbito autonómico y, en tos cualitativos y de conducta (tutorización, des como San Antonio y Albuquerque, que conti- sos organismos públicos metropolitanos que del tema es la fusión de gobiernos municipales y concreto, en la RMB en una perspectiva de 4-8 autoestima, estímulo...). nuaron abarcando el gran conjunto de la pobla- financian, construyen y controlan aeropuertos de condado. En algunos casos, estas ciudades- años. > Moderar los posibles efectos negativos que ción urbana en su área metropolitana. Esta regionales, sistemas de tráfico, autopistas, puen- condado se remontan al siglo XIX, como Filadelfia, > Fomentar la participación a escala metropoli- pueden sufrir los individuos al acceder al mer- modalidad entre la ciudad y la metrópolis llevó al tes, redes de agua y sistemas de alcantarillado, Baltimore, San Luis, Denver y San Francisco, pero tana. Fortalecer las redes relacionales plura- cado de trabajo. La persona que sufre un fra- censo de los EE.UU. a crear una nueva categoría a redes eléctricas, parques zoológicos, estadios de dentro de esta tendencia hacia los gobiernos les, la creación de espacios y de órganos de caso escolar accede a un puesto de trabajo principios del siglo XX, el Área Estadística Metro- deportes, centros de arte, reservas forestales, par- regionales se produjo otra oleada de concentra- participación y de mediación de conflictos. muy desorientado; desorientación que se politana (Metropolitan Statistical Area), consis- ques y centros de recreo, zonas verdes y muchos ciones de ciudades-condado en los años 1960 y mantiene a lo largo de su vida laboral (recicla- tente en una ciudad central y una población urba- otros equipamientos públicos. Estos organismos 1970 que abarcó Indianápolis, Jacksonville y 3ı Establecer mecanismos para conciliar el tra- je, cambio de trabajo), por lo que es necesario na relativamente contigua dentro de la zona de metropolitanos en algunos casos también regulan Nashville. Estas concentraciones todavía se dan bajo y la familia, como una de las condiciones incorporar una política de transición al mundo cercanías, para reflejar la nueva realidad de una ciertos aspectos del uso del suelo en la región, en de vez en cuando: hace tan sólo dos años de la convivencia familiar y social. Las rela- del trabajo diseñada especialmente para este región urbana con muchas jurisdicciones de particular los asociados a zonas húmedas amena- Louisville se unió al condado de Jefferson. ciones entre géneros y entre generaciones colectivo. gobierno municipal distintas. zadas, zonas costeras, espacios abiertos, trans- se ven condicionadas por los cambios provo- Pese a los diversos ejemplos de los dos párrafos cados por la reincorporación de la mujer al 5ı Reforzar la cultura como referente de poten- Dado que al comienzo del siglo XX la mayoría de portes y calidad del aire y del agua. anteriores, en EE.UU. el movimiento a favor de los mercado de trabajo cialidad de las ciudades metropolitanas. Hacer las ciudades más importantes ya no cubrían toda El enorme incremento de las ayudas del presu- gobiernos metropolitanos para fines generalesla región metropolitana, la planificación urbana, puesto del gobierno federal para los gobiernos en realidad perdió todo su impulso en los años Objetivos como el soterramiento de la vía Este primer plan estratégico ha de permitirnos El Plan facilitará la labor de coordinar la visión La idea del Plan estratégico metropolitano de férrea o la creación del apeadero de El Palau seguir gobernando y liderando el proceso que se puede tener del territorio de una manera Barcelona me gusta. Un conjunto de municipios se tendrían que poder conseguir sin que de cambio de nuestras ciudades, más global, sin que aspectos secundarios discutiendo el futuro de un territorio común, fueran necesarias batallas tan agotadoras para conseguir mayor calidad de vida para –como la dimensión de los municipios que forman negociando abiertamente por el interés mutuo. y años de reivindicaciones ciudadanas. todas las personas. parte del mismo– condicionen los objetivos. Un plan a favor de todos y en contra de nadie. ENRIC LLORCA, ALCALDE DE SANT ANDREU DE LA BARCA MONTSERRAT GIBERT, ALCALDESA DE SANT BOI DE LLOBREGAT TOMASA JIMÉNEZ, ALCALDESA DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT LLUÍS RECODER, ALCALDE DE SANT CUGAT DEL VALLÉS 105 1980 y ya no se ha vuelto a recuperar. Hoy, rara- internacional. Organizaciones como la Cámara de efectividad. Por otra parte, existen varias organiza- económica, (revenue raising and sharuing) el esta- ciendo relaciones de complementariedad e inter- maya, con sus implicaciones para el turismo y el mente se oyen propuestas serias para la creación Comercio Greater Austin o la Junta de Desarrollo ciones nacionales, como la Asociación para la blecimiento y recaudación de tributos, y muchas cambio entre ellas. En estos 10 años de reflexión comercio. San Pedro Sula (Honduras) y Santiago de gobiernos regionales. Es más, la estructura Regional Akron han sido muy efectivas al diseñar y Planificación Americana, el Congreso por el Nuevo otras formas de cooperación metropolitana que se ha generando un conocimiento que recoge la de los Caballeros (República Dominicana) consti- existente sufrió un duro revés en los años 1980, aplicar planes de desarrollo económico estratégi- Urbanismo, el Proyecto de Política de Transportes ayudan a generar y mantener la prosperidad, la experiencia de las ciudades de la red y que es de tuyen buenos ejemplos de ciudades no capitales cuando el presidente Reagan y el Congreso elimi- co para sus respectivas regiones. Estas entidades, Terrestres y Smart Growth America, todas ellas calidad de vida y la habitabilidad de la comunidad carácter eminentemente práctico. que son importantes motores del desarrollo eco- naron el financiamiento a la planificación regional al igual que el Comité Greater Baltimore, a menudo encaminadas a impulsar este tipo de políticas y continuarán siendo un aspecto vital de la elabora- nómico en sus países. Permitiendo la vinculación del programa 701, lo cual recortó sensiblemente se ven complementadas por organizaciones cívi- agendas de planificación. ción de políticas a seguir y de la aplicación de pro- Entre las actividades del Centro figuran los semi- estrecha de los actores principales del territorio, las competencias y los recursos de los consejos cas regionales, ciudadanos que reclaman vivien- El Instituto de Praga para el Desarrollo Urbano gramas de ámbito nacional, estatal, regional y de narios técnicos y las conferencias internacionales de gobierno metropolitanos. Desde entonces han das asequibles, un mayor acceso a la enseñanza barrio para muchas de las generaciones venideras. CIDEU, así como las reuniones de sus órganos en especial el sector empresarial. La Habana (Cuba) constituye un caso especial: con una cierta surgido otros movimientos, pero éstos ya no recla- de calidad y más oportunidades de empleo, más Global a lo largo de la última década ha desarrolla- estatutarios –Asamblea General y Consejo tradición planificadora, de corte socialista. El ase- man un gobierno metropolitano. En su lugar, térmi- equidad en la distribución de los servicios y la do un nuevo paradigma llamado EstrategiaEconómica Metropolitana, diseñado para reunir a Marc A. Weiss es presidente y director general, Instituto Rector–. Estas instancias permiten que las ciuda- soramiento del CIDEU ha sido fundamental para nos como formas de gobierno regional, planifica- inversión pública, calidad medioambiental, justicia toda la población, comunidades e instituciones de para el Desarrollo Urbano Global, Praga y Washington DC des asociadas intercambien sus experiencias y racial y social y muchas otras cuestiones funda- avances sobre sus diferentes procesos de desa- profundizar en la dimensión participativa de lación, gestión, colaboración y “crecimiento inteli- gente” se han impuesto como las expresiones mentales, como el Consejo de Ciudadanos para la una región urbana y su periferia en torno al propó- rrollo estratégico urbano y que autoridades locales metodología del plan y para informar a los respon- clave. Actualmente, los consejos de gobierno a Vivienda y la Planificación (Citizens Housing and sito de generar y mantener cierta prosperidad y y expertos internacionales debatan sobre temas sables políticos de lo que significa la concertación público-privada en economías de mercado. El Plan menudo desarrollan planes estratégicos para sus Planning Council) de la zona metropolitana de calidad de vida para todas las personas y lugares. relacionados con la problemática actual de las regiones metropolitanas, como el SANDAG (San Baltimore. Organizaciones nacionales como el A este enfoque lo denomino regionalismo de iden- El CIDEU y la planificación urbes. Promueve y organiza encuentros con el de Juiz de Fora (Brasil) ejemplifica bien lo que una Diego Association of Governments) o el DRCOG Grupo Citistates y la Alianza para la Administración tidad, porque promueve un verdadero interés estratégica en Iberoamérica: diez sector privado para facilitar la financiación de los ciudad mediana puede hacer con un plan estraté- Regional (Alliance for Regional Stewardship) están común mediante el cual todo el mundo se siente proyectos que surgen como consecuencia del gico bien aplicado: la densificación de su trama(Denver Regional Council of Governments). dando impulso y asesoramiento para ayudar a los mejor ayudando a los demás a mejorar sus pers- años fomentando gobernabilidad desarrollo de los diferentes planes estratégicos de civil a través de un proceso muy participativo. EnUno de los elementos más importantes en este movimientos ciudadanos metropolitanos a crecer pectivas de futuro y sus oportunidades. Tal vez las las ciudades asociadas. Participa y apoya encuen- Rio de Janeiro el plan estratégico tuvo el acierto deresurgimiento ha sido la legislación sobre trans- personas no son “ciudadanos” de un gobierno potenciar el orgullo de los ciudadanos por su ciu- portes de los años 1990 del gobierno federal, que y mejorar sus métodos de organización. Durante los últimos años, los gobiernos democráti- tros internacionales de ciudades y redes que tie- dad, y conseguir así vincular a los ciudadanos en la establecía que cada región urbana debía crear una Tal vez, el aspecto que capta más la atención es el metropolitano, pero sin duda son ciudadanos de una economía metropolitana. El trabajo en equipo cos de América Latina y el Caribe han revalorizado nen como objetivo poner en común visiones y problema del rápido crecimiento de las zonas resi- a los gobiernos locales, aunque estos últimos han estrategias sobre los problemas que deben afron- vida de Río. La ciudad de Fortaleza, también en Organización de Planificación Metropolitana denciales y extraurbanas, la excesiva urbaniza- y el liderazgo son las claves para una Estrategia tar las ciudades, los responsables políticos y los Brasil, ha servido para un objetivo importante y (Metropolitan Planning Organization, MPO) en Económica Metropolitana que dé resultados, y a visto limitados sus procesos de descentralización difícil: reparar la fractura que separaba gobierno forma de grupo coordinado de funcionarios muni- ción de baja densidad del suelo agrícola y la consi- diferencia de definiciones más restringidas de cre- debido a los graves déficit de infraestructura, a la de- gestores locales. En tanto que red internacional de guiente pérdida de espacios abiertos y belleza bilidad del entramado sociocultural, a las repercu- ciudades, el CIDEU proporciona un espacio de par- estatal y gobierno municipal. Rosario fue, junto con cipales, a fin de planificar conjuntamente las inver- cimiento o desarrollo económico, que sólo pueden ticipación a las ciudades en la esfera política mun- Córdoba, la primera ciudad argentina que imple- siones en transportes y ofrecer asesoramiento natural, sumados a un crecimiento exponencial de siones de las políticas de ajuste y también a la falta mentó un plan estratégico siguiendo la misma político para los organismos estatales de transpor- la congestión del tráfico, la contaminación del aire beneficiar a unos pocos o perjudicar al medio físi- de conocimientos técnicos. Es en este punto –el dial, además de ser un sistema complementario deco, la Estrategia Económica Metropolitana valora solidaridad. metodología participativa que utilizó Barcelona. tes y de autopistas. En muchos casos, los COGs y del agua y los modelos económicos y sociales sumamente el hecho de proteger y favorecer un fortalecimiento de la autoridad local y la mejora de Del plan destaca especialmente la amplia base regionales también se constituyeron como MPOs, extremadamente desiguales de desarrollo espa-cial en toda la región urbana y en su contorno. En entorno sostenible y de promover unas condicio- las capacidades de gestión de las ciudades– donde Presencia del CIDEU en América Latina participativa con la que se ha definido un modelo y a veces las MPOs se establecieron como organi- respuesta a estos retos que emergen rápidamen- nes económicas y sociales equitativas, porque las se sitúa la aportación del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano, CIDEU. Quizá lo más destacado de estos años de gestión de ciudad en el que es especialmente notorio la zaciones independientes. En ambos casos, están gestión descentralizada y la calidad de los servi- ayudando a centrar la atención nuevamente en te, se ha dado una importancia considerable al regiones urbanas pueden competir más eficaz- sea el hecho de que las ideas fundamentales pre- cios a los ciudadanos. El de Rafaela (Argentina) es cuestiones de gobierno metropolitano. Algunas de desarrollo de unos transportes alternativos que mente en el mercado global conservando y cap- El CIDEU es una asociación de ciudades constituida sentes en el modelo de desarrollo preconizado por el primer plan llevado a cabo con éxito en una ciu- las MPOs, como el Consejo Coordinador Puerta inviertan más recursos en el tráfico público (espe- tando una mano de obra capacitada y altamente en 1993 y que nace con la idea de compartir el exi- el CIDEU –creación de una visión compartida de ciu- cialmente tráfico rápido en trenes urbanos y auto- motivada, lo cual sólo es posible lograr si existe toso modelo de plan estratégico de Barcelona. dad; concertación público-privada; participación dad intermedia (80.000 habitantes). El plan, que Este-Oeste (East-West Gateway Coordinating buses), en urbanización de alta densidad y uso una calidad de vida metropolitana globalmente Desde 1995, es un programa de cooperación de ciudadana; inserción de la propia ciudad en el siste- se halla en la fase de impulso y seguimiento de Council), del área metropolitana de San Luis, que buena. Las regiones urbanas son elementos fun- las Cumbres Iberoamericanas de Jefes de Estado y ma global; potenciación del liderazgo local– se han unos 50 proyectos, ha definido un nuevo modelo cubre los estados de Misuri e Illinois, han sido muy mixto alrededor de estaciones de tránsito, en carri-les para bicicletas y peatones y, en general, crean- damentales para la prosperidad nacional, porque de Gobierno, único dedicado al desarrollo urbano. convertido, bajo forma de plan estratégico o de de ciudad con una amplia y activa participación de agresivas al desarrollar y aplicar planes estratégi- son los centros de productividad e innovación pun- Esta asociación nace con el objetivo de contribuir a otras herramientas de gobernabilidad, en concep- todos los agentes, estableciendo una buena diná- cos multimodales de transporte y desarrollo eco- do y reforzando un entorno más urbanizado paravivir, trabajar, jugar y visitar. Existen muchas teros en la economía mundial. En todos los países, la mejora de la gobernabilidad de sus ciudades tos centrales en la moderna visión del desarrollo mica de trabajo en el marco de la concertaciónnómico. De forma similar, la Entidad de Protección maneras de enfocar y describir estas cuestiones, ricos o pobres, las regiones urbanas aportan una asociadas –sesenta y ocho en la actualidad– a tra- propuesta para todo tipo de territorios y regiones. público-privada. Actualmente, Rafaela lidera unaMedioambiental de los EE.UU. (Environmental pero la expresión más frecuente en EE.UU. es parte desproporcionadamente alta del Producto vés de la metodología de la planificación estratégi-Protection Agency, EPA) ha exigido a los gobiernos Interior Bruto, que rebasa con mucho del porcenta- ca urbana. Vale la pena citar aquí algunos ejemplos de planes red de unos cuarenta municipios argentinos que se aglutinan alrededor de la utilización de la meto- municipales de muchas regiones metropolitanas smart growth (“crecimiento inteligente”), que je de la población nacional urbana. estratégicos exitosos, aún a riesgo, dado el espa- que trabajen de forma más coordinada para que la aboga por poner freno al crecimiento desmesura- Las actividades del CIDEU en estos casi diez años cio limitado, de no hacer justicia a todas las ciuda- dología de planificación estratégica como herra- do de las zonas residenciales mediante una com- EE.UU., con una población nacional que en más de de funcionamiento se han centrado en ofrecer for- des. El caso de Medellín, cuyo plan se inició en mienta para el desarrollo. región respete los niveles federales de calidad del aire. De lo contrario, perderán miles de millones de binación de conservación de espacios abiertos e un 80 por ciento es urbana, es fundamentalmente mación en materia de planificación estratégica a 1994 y sirvió para dar una orientación común a las El plan estratégico de Montevideo (PEM) fue ela- dólares en financiación federal para los transpor- inversión de más recursos en reconstruir las un país metropolitano. De hecho, más de la mitad sus ciudades; en asesorar, dar seguimiento y eva- fuerzas vivas de la ciudad y sacar a ésta de la diná- borado por el gobierno local, con una activa partici- tes. De hecho, la intervención de la EPA fue lo que poblaciones urbanas y las zonas residenciales ya del total de la población nacional se concentra en luar los planes estratégicos emprendidos por mica del conflicto a través de un debate abierto pación de las entidades vecinales de la ciudad, realmente obligó al estado de Georgia a crear el existentes. El mejor ejemplo de este enfoque se las 25 regiones metropolitanas más grandes. En éstas; y en construir una red de confianza política sobre sus opciones de futuro. Otra ciudad colom- como base para un programa municipal posterior- GRTA para el área metropolitana de Atlanta. inició en Maryland bajo el mandato del ex goberna- un futuro próximo, es sumamente improbable que que permita a los electos locales del espacio ibero- biana, Bucaramanga, constituye el primer ejemplo mente consensuado con los agentes socioeconó-dor Parris Glendening, mientras que otros varios existan gobiernos metropolitanos con fines gene- americano apoyarse en sus esfuerzos comunes de continuidad de un proceso de planificación micos locales. En el PEM destaca la articulación del Además, las cámaras de comercio metropolitanas estados, entre ellos Maine, Vermont, New rales que cubran la totalidad de la población y todo por acceder a unos niveles de autonomía local que estratégica a pesar de grandes cambios políticos, trabajo a nivel central y el descentralizado, donde y las corporaciones de desarrollo económico regio- Hampshire, Rhode Island, Nueva Jersey, Delaware, el suelo de una región urbana. Por otra parte, las permitan dar respuesta a los retos de gobernación tanto de alcalde como de partido político. En las 18 entidades zonales (o de barrios) participan nal aúnan los sectores público y privado para acti- Florida, Georgia, Tennessee, Utah, Oregón, formas de gobierno metropolitanas, el uso del suelo que les plantea el desarrollo económico y social de México, Mérida cuenta con un plan estratégico de forma decisiva tanto en el diagnóstico como en var una región urbana a fin de atraer y retener Washington y California, han fomentado combina- y la planificación de los transportes y medioam- sus territorios. Asimismo promueve la elaboración desde 1994, que ha servido, entre otras cosas, la formulación del modelo deseado de ciudad. negocios, inversiones y puestos de trabajo, así ciones diversas de estos tipos de políticas de uso biental, las inversiones, los equipamientos y servi- y puesta en marcha de estrategias de futuro por para identificar una estrategia de ciudad, que ha como promover el comercio exterior e incluso el del suelo, las cuales han tenido grados distintos de cios coordinados públicos y privados, la estrategia parte de las ciudades, proporcionando y estable- sido la de afirmarse como capital de la cultura Xavier Sánchez es secretario general del CIDEU Se tiene que vincular la visión de futuro Son muchos los frentes que hacen que cada La perspectiva de Área Metropolitana ha de Nunca como ahora hemos tenido la oportunidad del ámbito metropolitano, de ubicación día nos desplacemos por un mismo escenario, ser capaz de reforzar la identidad de cada uno de rehacer el gran pacto metropolitano. en la nueva realidad social y económica un espacio que hemos de diseñar desde una de los municipios y la proyección de su Con el Plan, volveremos a hablar de cohesión, de la Europa de los 25, con los valores perspectiva global-local, por encima potencialidad, que, por sí misma, quedaría coordinación, equilibrio y participación. Es una intrínsecos y la propia realidad social, cultural de intereses políticos o partidistas. ahogada en la competencia en un territorio nueva gran oportunidad para un nuevo siglo. y territorial de cada uno de los municipios. EDUARD ALONSO, ALCALDE DE SANT JOAN DESPÍ común sin ningún objetivo compartido. AMPARO PIQUERAS, ALCALDESA DE SANT VICENÇ DELS HORTS 107 JUAN ANTONIO VÀZQUEZ, ALCALDE DE SANT FELIU DE LLOBREGAT RAMÓN LÓPEZ, ALCALDE DE SANT JUST DESVERN uLarb Palnaan iefinc aEcuiróonp eastratégica gestionados por instituciones autónomas crea- “European Cities Monitor, Cushman & Wakefield como consecuencia de cambios en el signo políti- se aglutinan intereses comunes en todos los De esta manera, la dimensión local del territoriodas expresamente a tal efecto o incluso por con- Healey & Baker”, complementada con informa- co de los gobiernos municipales. órdenes, tienen cada día un mayor peso. Aragón pasa a ser, sin duda, uno de los factores claves y sultorías o empresas totalmente externas. ción interna del Plan y de otras publicaciones, No existe comunidad autónoma sin representa- es un ejemplo de ello. más significativos para evaluar usos más signifi-como el artículo de Mireia Belil “La ordenación de La planificación estratégica se ha incorporado a En este caso, 14 ciudades impulsan directamen- las áreas metropolitanas europeas”, Planea- ción en este campo. El inventario deja claro que Algo similar empieza a detectarse en el mundo cativos de cara a evaluar las oportunidades de la mayoría de agendas de los gobiernos de las te sus planes de desarrollo, optando por un mo- no importa el tamaño. Grandes ciudades y peque- provincial, en el que los planes tienen una impor- desarrollo económico de los países y de los esta- principales ciudades y metrópolis europeas. Esta delo más interno que las otras 9 ciudades, que miento urbanístico, de la controversia a la reno- ños municipios –agrupados o en solitario– se tancia menor, pero, como sucede con las comar- dos. Factor clave para la atracción de ciudadanos, voluntad de anticiparse al futuro, de analizar los seguramente disfrutan de un mayor grado de vación. Diputación de Barcelona, 2003. dan la mano y emplean esta fórmula de trabajo. cas, en los últimos tiempos se están poniendo en de capitales y de las infraestructuras de apoyo asu desarrollo. problemas que les afectan o que estarán presen- autonomía y flexibilidad. Ismael Martín es politólogo, PEMB Son numerosas las razones, y nunca únicas, que marcha proyectos de este tipo para diversas pro- tes en los próximos años, y de buscar las solu- La dimensión territorial mueven a los líderes políticos y sociales a iniciar vincias. Vivimos un momento histórico en el que los facto- ciones más adecuadas para estos retos hacen de El ámbito territorial de los planes estratégicos es procesos de planificación estratégica. La coordina- Los datos recabados demuestran con claridad el res locales, las ciudades, adquieren una importan- la planificación un instrumento muy útil para ción a la hora de actuar y la necesidad de una cola- liderazgo público, sobre todo municipal, en la pla- cia creciente. Las ciudades, cada vez más, se con- desarrollar con éxito nuestras ciudades. otro de los elementos a considerar a fin de cono-cer su alcance. Aunque en este caso siempre nos boración entre las instituciones públicas y el sector nificación estratégica en España –solamente vierten en los puntos modales de los flujos econó- Desde el Plan estratégico metropolitano de referimos a una dimensión local, podemos clasi- Luan pinlasntriufimcaecnióton veásltirdatégica: privado a todos los niveles son las más citadas. son dos las experiencias lideradas exclusivamen- micos, sociales, culturales, etc. que se producen a Barcelona, seguimos con atención las iniciati- ficarla en planes estratégicos estrictamente de o para Otras motivaciones importantes para el impulso te por la iniciativa privada, Pontevedra y Ferrol–. escala global. En este sentido, ya puede hablarseciudades y territorios inicial de un plan son la exigencia de una mejora Sin embargo, sí existe una sociedad civil dispues- de un sistema mundial de ciudades que actúa devas que, desde este ámbito, se están llevando a ciudad, metropolitanos o regionales. cabo en cualquier parte del mundo, y especial- continua en un mundo de constante transforma- ta a trabajar de forma organizada en la planifica- manera organizada y que, por ese mismo hecho, origina unas relaciones de competencia y de com- mente en nuestro entorno. Por ello, presenta- A partir de este criterio, 14 de los planes estraté- ción y la revitalización de ciudades y territorios. ción estratégica. Se puede citar aquí como ejem- mos aquí una síntesis esquemática de los dife- gicos estudiados se concentran estrictamente La ciudad de Zaragoza trabaja con instrumentos plo el caso de Zaragoza, donde el plan partió de plementariedad entre ellas. Esta competencia entre en su ciudad, 5 son de carácter metropolitano y, Planes estratégicos por Comunidades Autónomas una iniciativa municipal, pero inmediatamente se distintas ciudades comporta un nivel creciente derentes procesos de gestión estratégica que se están desarrollando desde las principales ciu- finalmente, 3 más amplían su alcance al ámbito de Planificación Estratégica Urbana desde 1994, fecha en la que se constituyó la Asociación para y población (2001) desarrolló con la autonomía, gracias al impulso y competitividad. dades europeas. En este sentido, nos interesan regional. el desarrollo Estratégico de Zaragoza y su área de apoyo de los principales agentes económicos y A esta realidad de la competencia entre ciudades a especialmente aquellas ciudades con las que Líneas principales influencia (EBRÓPOLIS). Impulsada por dicha ACuomtóunnoimdaad EstPralatnéegsic os Población sociales –además de los institucionales– zarago- nivel mundial se suma la importancia del factor delBarcelona compite y comparte posiciones en Asociación, hasta la fecha se han desarrollado zanos. cambio en la sociedad en la que vivimos. Cada terri- términos de liderazgo, ya sea en términos de Los procesos de planificación estratégica urbana Número % s/ Habitantes %s/ torio está sometido a un número indeterminado de competitividad o de calidad de vida. se plantean mayoritariamente desde una pers- siete Encuentros de Directores de Planes De acuerdo con el análisis realizado, dentro de Estratégicos Urbanos y Territoriales, inicialmente total total esa sociedad civil, las organizaciones empresa- impactos que pueden transformarlo positiva oAndalucía 18 18,75 7.305.117 18,17 negativamente. Ello hace que las empresas, las De las 24 ciudades estudiadas, 22 disponen de pectiva integral de los temas urbanísticos, eco- un plan estratégico cuya dirección web os facili- nómicos, educativos, sociales, culturales y del ámbito de la península Ibérica y, posterior- riales y las sindicales son las que tienen mayor medioambientales. mente, abarcando las experiencias de los munici- Aragón 4 4,16 1.186.849 2,95 peso específico, seguidas por la universidad, las organizaciones y, también, las ciudades y los terri-Asturias 2 2,08 1.084.314 2,69 torios, estén obligados a pensar, constantemente, tamos (véase cuadro 1) y sólo Frankfurt y pios y territorios españoles. Baleares 2 2,08 821.820 2,04 asociaciones de vecinos y las empresas radica- en el cambio. Los territorios que no “piensen” en ello Dusseldorf carecen de la misma. Las diversas ini- Esta visión transversal de la realidad se manifies- Fruto del intercambio de experiencias, surgió un Canarias 2 2,08 1.672.689 4,16 das en cada zona. están condenados a ser territorios de crisis, de ciativas analizadas comparten bastantes elemen- ta en propuestas comunes a fin de vincular los pro- tos en relación con los actores que intervienen, el yectos urbanísticos a los principios de sostenibili- encargo a EBRÓPOLIS –que se realizó a finales Cantabria 1 1,04 528.478 1,31 El Inventario refleja que la modernización y ade- caos. Los territorios de éxito son aquellos que pien- dad, de movilidad, o de viviendas asequibles, o a del 2001– de llevar a cabo un Inventario de C. La Mancha 1 1,04 2.488.062 6,18 cuación de las infraestructuras en su conjunto, san el cambio.modelo de gestión que siguen, su dimensión terri- fin de conectar mejor la formación con las políticas Planes Estratégicos de Ciudades y Territorios, y Castilla y León 4 4,16 1.726.199 4,29 junto con la gran ambición de mejorar la calidad detorial, o sus líneas principales, pero también pre- de dinamización económica y de ocupación o de que en estas fechas está en fase de actualización Cataluña 24 25,00 6.208.817 15,44 vida de los ciudadanos que habitan en cada territo- En este escenario de cambios constantes, los fac- sentan algunas particularidades que detallamos a de cara al próximo Encuentro que se celebrará en C. Valenciana 7 7,29 4.066.474 10,11 rio, son los principales y prioritarios objetivos cita- tores locales pasan a ser claves e importantes. Por continuación. integración de la diversidad cultural. Zaragoza en noviembre del 2003. Extremadura 2 2,08 1.073.574 2,67 dos por los responsables de los planes estratégi- primera vez, el mundo local tiene la posibilidad de Los actores Sin embargo, Manchester y Berlín ofrecen una Una primera aproximación a los datos contenidos Galicia 6 6,25 2.730.337 6,76 cos actualmente en marcha en todo el país. intervenir en las políticas económicas. Desde la últi- Madrid 4 4,16 5.145.325 12,79 ma década, los entornos metropolitanos lideran los El mapa d’actores que participa en la discusión, perspectiva más parcial, puesto que la primera en dicho Inventario lleva a concluir que la planifi- Murcia 1 1,04 1.131.128 2,81 Félix Asín es miembro del Consejo rector nuevos procesos económicos. Los territorios loca- elaboración y aprobación de los planes estratégi- ciudad dispone de un plan estratégico concreto cación estratégica ha demostrado en los últimospara el tema de la educación y de otro para la pro- años su importancia como herramienta de traba- Navarra 2 2,08 538.009 1,33 y de la comisión ejecutiva de EBRÓPOLIS les y las ciudades se convierten en el motor de la cos es uno de los elementos clave a la hora de País Vasco 14 14,58 2.100.441 5,22 innovación y la creación de nuevas fuentes de garantizar un análisis riguroso del entorno del moción económica, y en el caso de Berlín se con- jo para propiciar un desarrollo equilibrado de las La Rioja 1 1,04 265.178 0,65 riqueza y de empleo. El territorio pasa a ser un fac- que estamos hablando, una visión plural de su centran, básicamente, en el planeamiento urba- ciudades. Su evidente utilidad provoca que, añonístico de la ciudad. tras año, crezca el número de poblaciones que Ceuta 1 1,04 73.704 0,18 tor de competitividad, y las ciudades compiten por diversidad y, sobre todo, un consenso en torno a aumentar su capacidad de atracción. las medidas adecuadas para gestionar el futuro. Conclusión apuestan por su utilización en España: actual- Melilla - - 56.929 0,14 mente, después de una década de experiencia, ESPAÑA 96 100 40.203.444 100 Una visión estratégica El reforzamiento de estos procesos locales será En este sentido, el modelo de partenariado, de La cultura de la planificación estratégica urbana son más de un centenar los planes estratégicos Fuente: Elaboración propia a partir de datos recabados por desde los ayuntamientos más importante en la medida que se consoliden cooperación entre el sector público y el privado, se está extendiendo por toda Europa como un extendidos por todo el país. EBRÓPOLIS y del Anuario Económico de España 2001, del redes locales. Las denominadas economías de red se impone claramente, puesto que es seguido mecanismo eficaz para definir y articular las Servicio de Estudios de la Caixa. permiten que las ciudades que comparten servicios por 16 de las 22 ciudades estudiadas. La socie- necesidades y los intereses de la sociedad y de Una consulta en mayor profundidad se puedehacer en la página de EBRÓPOLIS (www. ebropo- En el 2003, podemos afirmar que Comunidades La modificación de las variables que acompañan provean mejor estos servicios que si no los com- dad civil juega un papel importante en estos pro- sus agentes económicos, sociales e instituciona- al desarrollo económico local, con motivo de los partieran. Entre otros casos, un ejemplo lo encon- cesos, mejorando su eficacia y eficiencia y forta- les respecto a los nuevos escenarios de futuro. lis.es). Autónomas como Cataluña, Andalucía y Aragón, nuevos vectores de la competitividad territorial a tramos en el caso de la región metropolitana de leciendo el capital social de las propias ciudades. han crecido significativamente en cuanto a expe- Barcelona: un ámbito territorial formado por unEstá muy claro que la semilla de la ya larga expe- La aparición de nuevos planes ha sido una cons- riencias en planificación estratégica. escala internacional, y en especial en Europa, y El modelo de gestión riencia de Barcelona se ha convertido en un refe- tante desde la primera experiencia, en Barcelona, de la transformación a escala global de los mer- núcleo muy importante y unas polaridades de una rente notable en el modelo del planeamiento con motivo de su designación como sede olímpi- A partir de este Inventario, sabemos que más de cados mundiales, ha introducido ciertamente potencialidad extraordinaria. Es un modelo de La coordinación de los procesos de planificación ca. En el año 2001 se podían contabilizar aproxi- la mitad de las iniciativas existentes operan den- notables modificaciones en el papel que ocupan metrópolis no a la americana, sino a la europea. Un puede recaer directamente en unidades o depar- urbano de las ciudades europeas. madamente un centenar de planes estratégicos, tro de un único municipio, mientras los planes de los territorios en las decisiones económicas modelo polinucleado y diversificado en su conjunto. tamentos específicos dentro de la organización Para realizar esta lista, inicialmente partimos del si bien es cierto que algunos de ellos han decaído ámbito metropolitano, como el de Zaragoza, se empresariales y sobre otros agentes relevantes Otro ejemplo de la colaboración entre localidades y de la administración pública competente, ser listado de ciudades presentes en el informe o se encuentran paralizados, fundamentalmente mantienen constantes, y los comarcales, donde del desarrollo económico. de planificación estratégica de su desarrollo lo En la globalización regional, los grandes El territorio metropolitano se ha de convertir El hecho metropolitano nos reporta ventajas y, Los municipios pequeños pedimos una proyectos extraen gran parte de su en un gran espacio de concertación para a la vez, riesgos que tenemos que evaluar: perspectiva integral sobre el territorio en rentabilidad económica de la situación el desarrollo eficiente de las políticas locales. Tiana se propone conservar sus valores más cuanto reserva de espacio forestal en el área medioambiental del territorio, elemento apreciados: la tranquilidad, la dimensión metropolitana: somos la reserva ambiental primordial de la calidad de vida. BARTOMEU MUÑOZ, ALCALDE DE SANTA COLOMA DE GRAMENET humana de pueblo, los paisajes tradicionales de miles de ciudadanos de la conurbación. Es imprescindible ponerse manos a la obra. y un crecimiento urbanístico sostenible. MARIBEL GARCERÁN, ALCALDESA DE TORRELLES DE LLOBREGAT 109 JOSEP COMELLES, ALCALDE DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ FERRAN VALLESPINÓS, ALCALDE DE TIANA encontramos en el modelo de pactos territoriales Una gran mayoría de planes estratégicos analizan, La visión estratégica impulsada desde el mundo (residencia, trabajo, ocio, circulación...) para Es cierto que toda esta evolución no significa Estrategias y globalización para la promoción económica y el empleo. entre sus principales líneas estratégicas, los local tiene otro referente con la implantación de los evitar posibles conflictos entre los sectores de que desaparezca el planeamiento urbano tradi- en las áreas metropolitanas mundiales Por tanto, la estrategia de un territorio implica aspectos siguientes: Pactos Territoriales para la Promoción Económica y actividad como camino para maximizar las eco- cional. Al contrario, como dice Allen J. Scott3, se que éste sea consciente de estar sometido a • Relacionados con las personas: educación, ocio el Empleo que, impulsados por la Diputación de nomías de escala. encuentra más vivo que nunca. Simplemente cambios, que tenga la voluntad de adaptarse a y deporte, sanidad... Barcelona a partir de los principios de la Estrategia• Relacionados con el territorio: competitividad Europea para el Empleo, se convierten en instru- El planeamiento se basaba en la aplicación de unos se ha de adaptar a unos esquemas más Globalización es una palabra de moda que todo el los mismos y, por tanto, de definir dónde quiere económica, desarrollo industrial, comercial, mentos de concertación y planificación para el estándares o patrones establecidos en unas amplios, complejos y colectivos que puedan mundo utiliza para manifestar su optimismo, o llegar y, finalmente, que tenga la capacidad de turístico... desarrollo económico, cohesionado y sostenido del situaciones concretas que se diagnosticaban dar respuestas más adecuadas a las necesida- su pesimismo acerca de la evolución del mundo. definir el camino para alcanzarlo. • Relacionados con el territorio: desarrollo urbano, territorio de la provincia de Barcelona. desde los propios órganos de planeamiento. La des de los territorios de progresar en un marco Las áreas metropolitanas también ofrecen esta La realidad municipal de la provincia de Barcelo- espacios naturales, movilidad de vehículos... estructura urbana era un conjunto de partes de globalización. doble lectura, al mismo tiempo eufórica y depre- na se muestra como uno de los territorios que Por otra parte, también se ha de destacar que Los pactos territoriales se basan en la técnica de la que se podían analizar aisladamente y que per- Y este esquema más amplio tampoco se detie- siva, de la globalización. más ha apostado por el pensamiento estratégico: entre los procesos estratégicos destacan una planificación estratégica, pero toman como refe- mitían fijar un horizonte de comportamiento al ne en las distintas modalidades del planeamien- Si añadimos a ello que la globalización es multidi- desde la aprobación, en 1988, del I Plan estraté- serie de líneas estratégicas que emergen con rente territorial un ámbito geográfico superior al que se tendía naturalmente. El plan general y to estratégico. El territorio, actualmente, no mensional, el pesimismo o el optimismo se gico de Barcelona hasta la actualidad, este terri- fuerza en los nuevos planes o en las revisiones ámbito estrictamente municipal: adoptan el con- los planes parciales han sido las figuras propias extienden inmediatamente a aspectos económi- torio se ha consolidado como una de las zonas de los planes anteriores: cepto de Mercado Local de Trabajo, entendido puede prescindir de internalizar el medio como espacio físico o agrupación territorial en el de estos procesos de planificación. ambiente. Este ya no se puede considerar un cos, políticos, sociales, tecnológicos o ambienta- donde más se ha optado por la técnica de la pla- • Cohesión social: cohesión interna, vertebración les, creando un ciudadano en cierta medida nificación estratégica: en la actualidad se pueden social, inmigración... que se aglutinan el máximo de relaciones labora- El problema aparece cuando todo el modelo coste final que hay que soportar y pagar, sino uno de los elementos esenciales de todo el pro- esquizofrénico, que no sabe si reír o llorar ante el identificar más de una cincuentena de estos pro- • Mercado laboral: incremento de tasa de empleo, les en su interior y el mínimo de relaciones con el socioeconómico al que servía de modelo de pla-exterior. Estas agrupaciones de municipios (19 en neamiento se invierte radicalmente. La continua ceso de planeamiento. Más aún: como el ele- futuro. cesos en la provincia de Barcelona. mercado de trabajo más eficiente... la actualidad en el conjunto de la provincia de progresión hacia un sistema económico más mento primario; el que ha de dictar las precon- La globalización se interpreta, en las áreas La diversidad es una característica de estos pro- • Sostenibilidad: calidad ambiental, desarrollosostenible... Barcelona), definidas según criterios de autocon- terciarizado, los nuevos esquemas de las fami- diciones para que se lleve a cabo un verdadero metropolitanas, como una especie de fenómeno cesos. Si se analizan desde un punto de vista proceso de crecimiento en términos económi- que representa todos los cambios del entorno cuantitativo, podemos afirmar que más de una • Calidad del espacio urbano: vertebración urba- tención y autosuficiencia, se convierten así en el lias y del trabajo, junto a las nuevas infraestruc- modelo idóneo por planificar, gestionar y evaluar turas de comunicación, ya no coinciden con el cos y de cohesión social. externo, de supuesta gran magnitud y rapidez, y veintena de procesos están en fase de ejecución, nística, ciudad integrada, rehabilitación de los las políticas de desarrollo de un territorio concreto. anterior modelo urbano, en el que todas las pie- Desde finales del siglo pasado, encontramos, que difícilmente podemos controlar. Las ciuda- es decir, en proceso de implementar sus conclu- núcleos urbanos... des tendrán que reaccionar mediante estrategias siones. Unos seis planes estratégicos ya tienen • Vertebración metropolitana: cohesión con la Ante todo ello, los ayuntamientos han tomado con- zas encajaban, o tenían que encajar. pues, que el tradicional esquema monocromo una trayectoria más consolidada e, incluso, han región metropolitana de Barcelona, estrategias metropolitanas propias para intentar confirmar el ciencia de su posición estratégica y del reto que De un modelo urbano perfectamente jerarquiza- del planeamiento urbano se transforma, por la supramunicipales... optimismo y contradecir el pesimismo.puesto en marcha iniciativas de revisión del plan. ésta representa. También de la necesidad de adop- do y pensado se pasa a unos espacios más o fuerza de los hechos, en un conjunto de piezas, Finalmente, un cierto número de iniciativas • Servicios avanzados: desarrollo de “clusters” e tar técnicas que permitan responder proactivamen- menos caóticos, que se ocupan de manera errá- y cada una aporta un componente vital para un La intención de esta nota sólo es indicar algunas estratégicas se encuentran en un estadio de no infraestructuras de apoyo de las actividades te a los cambios del entorno en el que se encuen- tica, con una lógica más bien borrosa y en los proceso armónico del territorio, pero sin que, tendencias recientes en las estrategias de las actualización. económicas... tran inmersos. En resumen, la apuesta de los ayun- que conviven una multiplicidad de actividades hasta ahora, se haya producido el necesario áreas metropolitanas ante los fenómenos de glo-• Factores intangibles de atracción: formación, tamientos por la planificación estratégica es clara. económicas, de culturas y de valores. ensamblaje. balización. En este sentido, también hay que destacar la cualificación, recursos humanos, ciudad del vitalidad de esta realidad: un considerable núme- conocimiento, identidad del municipio, ciudad A la vista de la importancia que el pensamiento En estas circunstancias, la impotencia del plani- Se avanza, por tanto, hacia un nuevo tipo de pla- Las metrópolis o regiones metropolitanas son el ro de nuevos procesos estratégicos están sur- atractiva para vivir... estratégico y su respectiva metodología repre- ficador tradicional es notoria. Quizá pueden fre- neamiento que integre la conceptualización del teatro en el que se representa la tragicomedia de giendo en el territorio. En estos momentos, se • Vivienda: oferta diversa y suficiente de vivien- sentan de cara a la planificación de las actuacio- nar algunas cosas, pero es extraño que se pue- medio ambiente como elemento básico del pro- la globalización. pueden localizar una quincena de nuevos proce- das... nes del mundo local, la Diputación de Barcelona dan extirpar otras. Claramente, se pide un cambio ceso, las estrategias económicas y sociales que Se ha producido un renacimiento de las metrópo- sos de planificación estratégica en la provincia pone a disposición de los ayuntamientos la asis- desde la concepción determinista del planeador han de dar sentido y coherencia a la evoluciónEste fenómeno de extensión de los procesos tencia técnica que permita consolidar los recur- físico tendente a una política mucho más arti- deseada del territorio, y los planes territoriales y lis, que, durante algunas décadas, habían sido elde Barcelona. La vitalidad y extensión de este instrumento es una evidencia. estratégicos también se manifiesta en toda sos, que asegure la configuración de una verda- culada e informada de la realidad socioeconómi- urbanísticos que han de reflejar –cada uno en símbolo de los problemas urbanos. La globaliza- Cataluña: muchas ciudades y territorios de dimen- dera red local y que aporte elementos de innova- su ámbito– los anteriores aspectos sobre el ción ha hecho recuperar a las metrópolis la volun-ca, y mucho más vinculada a las aspiraciones En un análisis más cualitativo y en una primera siones diferentes están en medio de estos proce- ción al debate estratégico local. tad de protagonismo político, económico y social,sociales que continuamente se renuevan y que territorio en concreto. aproximación al contenido de los planes estraté- sos y han elaborado propuestas estratégicas de si es que alguna vez se había perdido realmente. tendrían que dar lugar a concepciones urbanas gicos de la provincia de Barcelona, es interesante cara a mejorar su posición en un escenario de Francesc Castellana i Aregall es presidente del Area de Promo- más creativas e innovadoras.2 Este sería el esquema al que denominaríamos No cabe duda de que los Estados, los organismosdestacar dos aspectos: futuro. ción económica y Ocupación de la Diputación de Barcelona Planeamiento Concurrente. Sería bueno que, internacionales y las multinacionales, por unEmpieza a reforzarse la idea de que el planea- desde las administraciones públicas pertinen- lado, y las ONG, por otro, son los protagonistas de miento funciona cuando los intereses de las tes, se empezara a avanzar en la conformación los movimientos globalizadores, pero la base partes coinciden. En caso contrario, todo falla. Y de los esquemas propios de este nuevo modelo. territorial o espacial, tanto del poder político-eco- HACIA EL PLANEAMIENTO DEL SIGLO XXI la palabra estrategia empieza a aparecer en el nómico como de las fuerzas antiglobalizadoras,mundo del planeamiento. En algunos casos con Francesc Santacana, Coordinador general del PEMB reside en las metrópolis. uPnlaan aealtmerineanttiov ac opnacruar erel nfutetu: ro largo período de vigencia del sistema económi- Como expresa A. Font al comentar las conclu- la denominación íntegra: Plan estratégico. En otros, acompañada de otros calificativos: Los ciudadanos metropolitanos no solamenteco basado en la industria y en la aplicación de siones de un seminario sobre planeamiento Programa de Desarrollo Regional, Esquema ponen el lugar y el escenario, sino que, como ciu- los esquemas de las propuestas de Taylor y de urbanístico1, el territorio de la ciudad industrial “fordista” se caracterizaba por la investigación Director Metropolitano, Estrategia de Desarrollo dadanos, están implicados y afectados en la obra Desde hace tiempo, han proliferado, en el Ford. Espacial o Proyecto de Aglomeración. Pero todos 1de las economías de escala mediante la máxi- Planeamiento urbanístico: de la controversia a la renovación. que se representa. Y los gobiernos metropolita- campo largamente resguardado del planea- Este planeamiento tradicional propio del siglo enmarcados en un nuevo concepto de planea-ma integración de todos los elementos del pro- Diputació de Barcelona, mayo 2003 nos de todas partes del mundo se aperciben de miento urbano, toda una serie de nuevos ins- se ha preocupado, básicamente, de distri- miento que responde a la doble demanda de que también son protagonistas del cambio. 2 trumentos que han aportado nuevas perspecti- XXI ceso productivo. La ciudad funcional –la zonifi-buir, de una manera ordenada sobre el territo- participación y de disponer de un marco socioe- Australian Cities: Issues, Strategies and Policies for Urban Australia in cación de los usos del suelo como técnica prio- the 1990’s. Edited by Patrick Troy. Cambridge University Press. 1995 Si antes se consolidaba una jerarquía metropoli- vas al debate abierto sobre la validez actual del conómico en el que proyectar las ideas urbanas 3 modelo de planeamiento urbano. Modelo que rio, la actividad económica y, de una manera ritaria del planeamiento urbanístico– buscaba que han de aportar la coherencia que se pide Global City Regions: Planning and Policy Dilemmas in a Neo Liberal tana en función de la población y de las dimen- ha funcionado satisfactoriamente durante el muy especial, la actividad industrial. la especialización del suelo por funciones para la regulación del territorio. World. Allen J. Scott.En el volúm Urban Planning in a Changing World, siones, ahora se dibuja una red conectada de editado porr Robert Freestone. 2000. metrópolis, con distintos niveles de funciones. Una de las apuestas de la metrópolis de Barcelona consiste en ser plataforma logística, pero ello no ha de hacer que olvidemos otras actividades que a menudo dan un valor añadido mayor. Vale la pena aprovechar el poco terreno todavía disponible para promover la implantación en el mismo de industrias innovadoras y de nuevas tecnologías. JAUME MONFORT, ALCALDE DE VILADECANS 111 La concentración de capital, trabajo y cultura es Las respuestas son muy diversas: la agrupación- En el caso de que las administraciones metropo- metropolitanas. Los municipios pueden organi- y, por tanto, que no permita el tratamiento clien- Todas las áreas metropolitanas son, inevitable- tan importante como las conexiones, las redes y anexión metropolitana en Toronto o Montreal; la litanas sean de segundo nivel y sin elecciones zar la limpieza y la recogida de basuras domicilia- telista en las decisiones urbanísticas. La coordi- mente, núcleos de atracción de inmigrantes del las comunicaciones entre estas metrópolis. creación de un nuevo alcalde de Londres con directas, se puede producir una falta de transpa- rias, pero tienen dificultades para coordinar con nación de las infraestructuras y la salida de propio país o del extranjero. Para los optimistas, Tendrá que pasar tiempo hasta que el poder de poderes muy distintos a los del histórico Greater rencia y de control democrático directo. otros municipios el tratamiento de residuos. Los nuevo suelo urbano al mercado no se puede dejar las áreas metropolitanas se convierten en nú- las ciudades-regiones metropolitanas globales London Council; la disolución de la Corporación La mayor parte de las áreas metropolitanas se municipios se encargan del tráfico, pero, juntos, en manos de la iniciativa privada ni en manos de cleos de multiculturalidad y diversidad, con efec- se consolide visiblemente a nivel mundial entre Metropolitana en Barcelona sin un modelo claro plantean mejorar la participación ciudadana en han de planificar y coordinar los transportes los controladores urbanísticos. Se tienen que tos muy positivos para el crecimiento de las ciu- el resto de protagonistas. Quizá algún día vea- para la organización territorial de la ciudad-regiónde Cataluña... los procesos de decisión, y recuperar un mayor públicos metropolitanos y las grandes infraes- recuperar una cierta ingenuidad que nos permita dades. Para los pesimistas, las dificultades siem- mos que, además del G8, se reúne el GC 55 (las control democrático de las administraciones tructuras de comunicación. Deciden sobre las entender las necesidades de los ciudadanos, pre reales de integración de los inmigrantes 55 ciudades globales) o el M400 (las 400 metró- El nuevo modelo de gobernación ha de considerar metropolitanas. licencias urbanísticas, pero no tienen responsa- incluidos los sectores con intereses inmobilia- pasan a ser una excusa para indicar que las polis de más de un millón de habitantes). su relación con el Estado, con los poderes regio- bilidad sobre el conjunto del modelo territorial rios, y conocer, al mismo tiempo, las posibilida- metrópolis ocupan el centro de la problemática Muchas grandes ciudades ya empezaron a agru- nales como la UE y con los poderes globales que Los ciudadanos metropolitanos intuyen, en este metropolitano que estas decisiones individuales des técnicas pensadas por los urbanistas. Las sobre la pobreza, la inseguridad, el paro, la convi- parse hace casi veinte años en Metropolis, la aso- están surgiendo en esta etapa de globalización. momento, que el modelo fragmentado y competi- y desordenadas están provocando sobre la den- autoridades locales y metropolitanas tienen la vencia... En cualquier caso, en todas las áreas ciación mundial de las grandes ciudades, como Simultáneamente, sin embargo, también han de tivo entre gobiernos locales, autónomos y central sidad de la ciudad metropolitana. obligación de moderar este diálogo entre ciuda- metropolitanas se definen estrategias multidi- un lobby mundial de las metrópolis y, junto con el responder a la voluntad de descentralización, pro- está provocando demasiados problemas. Finalmente, hay que decir que los cambios tecno- danos y expertos, sin dejar que unos se impon- mensionales para abordar las consecuencias de resto de autoridades locales, están representan- ximidad y representación de los niveles locales. Las dos respuestas tradicionales de buscar más lógicos, por ejemplo en el campo de la informa- gan a otros. Su obligación es asegurar la transpa- estos intensos procesos de migración. do los intereses de más del 50 % de la población La pregunta que surge es si las áreas metropoli- acuerdos entre las distintas administraciones o ción y la comunicación, generan nuevos servi- rencia mediante la aplicación de unas reglas sen- En busca de un nuevo modelo de gobierno metro- mundial que vive en áreas urbanas. tanas se están convirtiendo, realmente, en poder una mayor coordinación desde los gobiernos del cios que suelen crear problemas de responsabili- satas del juego urbanístico. politano. Un cambio de escala hacia la región Las metrópolis requieren una visión estratégica, político organizado, con capacidad de maniobra nivel superior, no ofrecen demasiadas esperan- dad, organización y financiación. Sin embargo, Estrategias multidimensionales para la globaliza- metropolitana y un cambio de relaciones hacia el un ideal o sueño metropolitano ante niveles superiores e inferiores de gobierno. zas si se observa la realidad de los últimos 25 muchos de estos servicios son enormemente ción y sostenibilidad en las áreas metropolitanas. partenariado amplio.años. importantes para la competitividad de los territo- Barcelona es consciente de la fuerza de los idea- La confusión como a motor de cambioEn el Área Metropolitana de Barcelona aparecen La definición de las áreas metropolitanas ya no les y proyectos compartidos. La gran transfor- signos de que los gobiernos locales han entendi- Los ciudadanos también intuyen que no se rios metropolitanos y para el nivel de vida de los ciudadanos. Las metrópolis han ampliado su ámbito estraté- se hace en función del mercado de trabajo y del mación de Barcelona de finales del siglo XX se pro- dujo en torno al sueño y el proyecto de los juegos do esta necesidad, que la comunidad autónoma puede volver a un nuevo centralismo ilustrado: ni gico más allá de la provisión de servicios básicos desplazamiento diario al trabajo. Este ya no es el parece consciente de que la organización territo- metropolitano, ni autonómico, ni estatal. Des- Modelo de ciudad y estrategia de planificación urbanos y de la planificación urbana. Las estrate- flujo más importante para definir la región metro-olímpicos. rial de Cataluña requiere un cambio sustancial, y confían de los políticos que son siempre centra- urbana: hacia la concentración y hacia la transpa- el Estado, probablemente, continúa ignorando listas respecto a ellos mismos y a su poder. rencia en las reglas del juego urbano. gias económicas, sociales, medioambientales, politana global. La región metropolitana engloba La mayor parte de las ciudades son conscientes educativas y culturales, de inmigración, de inno- la ciudad central, el continuo urbano, con densi- de la necesidad de establecer una cierta estrate- que en España existen dos ciudades-región glo- Se tienen que abrir la participación a los ciudada- La globalización tal vez ha vuelto a valorar positi- vación, intentan dar significado a otra de estas dades altas de población, y todo el hinterland, no gia metropolitana como procedimiento para bales y que este es uno de los puntos fuertes que nos, ya que son los únicos que realmente son, al vamente la concentración y la densidad como palabras de moda: sostenibilidad, que como glo- del commutting diario, sino de la red de ciudades enfrentarse a las amenazas y oportunidades de hay que apoyar para poder asegurar el posiciona- mismo tiempo, locales y metropolitanos. Son los elementos competitivos de las regiones metro- balización, nadie es capaz de definir claramente. que, por mediación de la ciudad central, mantie- la globalización. miento internacional del país. más interesados en que todo funcione correcta- politanas. Algunos planes estratégicos metropo- La confusión conceptual creada por ambos tér- nen contactos y comunicaciones con el resto deminos contribuye positivamente a la discusión las 400 grandes metrópolis mundiales. Tal vez la estrategia surge inicialmente como res- Las estrategias metropolitanas se convierten en mente. Viven en una ciudad, trabajan en otra, se litanos, tanto en ciudades dispersas (por ejem- plo, Melbourne) como en ciudades ya densas de las estrategias metropolitanas y se convierte puesta a la globalización económica y a la nece- procesos participativos y de consenso en los que trasladan mediante infraestructuras metropolita- (por ejemplo, Barcelona) tienden claramente a en un motor de unos cambios siempre imprevisi- La globalización obliga a ampliar la definición de sidad de competir en la nueva economía postfor- se encuentra representado un amplio abanico de nas y regionales, esperan un AVE estatal y pagan defender de nuevo un modelo de ciudad más con- bles. la metrópoli hacia la región metropolitana global. dista. Finalmente, sin embargo, la mayor parte de intereses. impuestos a todos los niveles. Como ciudadanosmetropolitanos, pagamos nuestros impuestos a centrado. Las razones aducidas ya no son única- Para poner un ejemplo cercano, la ciudad-región ciudades-región desarrollan una estrategia que mente los problemas de infraestructuras y de La sostenibilidad articulada, a nivel local, metropolitana global de Barcelona es toda incluye, también, aspectos sociales, medioam- El partenariado con el sector privado es un ele- todos los niveles, pero a veces no estamos segu- congestión que un modelo difuso, basado en el mediante las mencionadas Agendas 21 forma Cataluña y, tal vez, en algunos aspectos va más bientales o territoriales. mento clave en la mayor parte de estrategias ros de poder votar democráticamente a todos losmetropolitanas. Se busca la complicidad entre el niveles. automóvil, crea en las grandes metrópolis, sino, parte de los objetivos de las autoridades locales allá. Tendremos que competir con áreas metro- y metropolitanas. Su aplicación y resultados politanas como Beijing/Tianjin, Dalian/Shenyang, La complejidad de actores en una área metropoli- sector público y los “stakeholders”, es decir, tana hace que el grado de formalización de las todos aquellos sectores afectados e interesados En las áreas metropolitanas se producen nuevas además, la necesidad de concentración y servi- cios de alto nivel que requieren las actividades muchas veces se sitúan todavía en la modifica- Shanghai/Nanjing/Hangzhou y Hong Kong/ción de ideas y culturas más que en la aplicación Gaungzhou, que tienen, entre las cuatro, una estrategias sea muy variado en las distintas en la evolución de la ciudad-región global. demandas y nuevos servicios metropolitanos globalizadas. que las administraciones locales no pueden pro- práctica de actuaciones. Por ello, el World Summit población de unos 150 millones de personas.metrópolis. Quizá lo más importante es que se En esta nueva etapa de cambio tecnológico y de on Sustainable Development, en Johannesburg, hay, por tanto, un cambio de escala que obliga a produzca una cierta sintonía entre las estrate- Democratización y participación ciudadana en veer separadamente.las decisiones metropolitanas como manera de reparto mundial de las actividades económicas, invita a ejecutar la Agenda 21 y destaca el papel pensar en territorios más amplios, definidos engias de las distintas instituciones y las organiza- Las nuevas demandas y los nuevos servicios las áreas metropolitanas retoman la discusión clave que las autoridades locales tienen en todo función de redes y flujos diversos. ciones que agrupan los intereses sectoriales, evitar la difuminación de responsabilidades entreniveles de gobierno y entre administraciones entran, normalmente, por la parte más alta de la acerca de cómo integrar las necesidades de tra- el mundo para conseguir los objetivos y poner enpúblicos y privados, de las grandes metrópolis. metropolitanas. jerarquía de ciudades metropolitanas. Y también, bajo, vivienda y transporte. Si durante un tiempo marcha los programas aprobados para los próxi- El gobierno metropolitano regional requiere, tam- La estrategia metropolitana pone de relieve la por tanto, es en las áreas metropolitanas donde las actividades industriales y de servicios deter- mos 15 años. bién, un nuevo modelo de gobernación. Esta es la necesidad de coordinar los distintos niveles de La fragmentación metropolitana ha comportado se puede producir una mayor insatisfacción de minaron la forma de las ciudades, ahora se tercera palabra de moda que mencionamos en el una cierta desinformación para los ciudadanos, los ciudadanos con los servicios recibidos y tam- empieza a incorporar con fuerza la discusión Por otra parte, la globalización ha llevado a inten- texto y, como las anteriores, puede resultar con-gobierno y de participación de los “stakeholders” que difícilmente saben quién es el responsable bién con aquellos servicios nuevos, todavía no sobre las actividades de ocio y de vida urbana, tar formular estrategias para la nueva economía fusa. La gobernación se utiliza para destacar la El modelo preponderante en la mayoría de metró- de resolver los problemas metropolitanos. recibidos y que hay que organizar, dar y financiar desde el punto de vista de los ciudadanos, y de del conocimiento, impulsando aspectos como las necesidad de crear un sistema de gobierno y polis es una área metropolitana administrativa- La complejidad administrativa también facilita a para el conjunto de los ciudadanos metropolita- las actividades de distribución de mercancías, infraestructuras del conocimiento (educación, administración de la región metropolitana más mente fragmentada con numerosas jurisdiccio- formación, tecnología...) y la calidad de vida participativo y de partenariado amplio. La colabo- nes territoriales y funcionales. los políticos desviar la responsabilidad sobre nos. desde el punto de vista de las empresas. (seguridad, movilidad, ocio, cultura, entorno ración entre niveles de gobierno, la colaboración otros niveles de gobierno. En el caso de Barce- Los municipios y las administraciones fragmen- Por otra parte, cada vez se exige más a las autori- urbano...). La mayor parte de estrategias inclu- y partenariado entre el sector público y el sector La globalización ha vuelto a dar argumentos para lona, todos sabemos de las dificultades que com- tadas parecen responsabilizarse de temas dades “planificadoras” un esfuerzo de transpa- yen también una clara referencia a la innovación privado y las ONG, las estrategias consensuales y solicitar una mejor coordinación y una simplifica- porta asignar responsabilidades en temas admi- pequeños y concretos, pero difícilmente son rencia, participación ciudadana y explicación de y al clima empresarial y emprendedor, como las responsabilidades compartidas son algunos ción de los procesos de toma de decisiones, de nistrativamente complejos como, por ejemplo, el capaces de responsabilizarse de los grandes pro- las decisiones urbanísticas. Un esquema de pla- mecanismos para asegurar un lugar en la econo- de los conceptos que se repiten en muchas áreas un nuevo neometropolitanismo. metro, el AVE o la vivienda pública. blemas metropolitanos, que requieren políticas nificación claro que no permita distintas lecturas mía global. metropolitanas al abordar los cambios provoca- 113 dos por la globalización. Normalmente, todo ellos etapa con indefiniciones en la que los antiguos laboratorios sociales, políticos y económicos que Ya era noche cerrada cuando pasó un perro, olis- y modificada en 2004, ya habrá sedimentado, ya Barcelona, nos lleva a un cambio de liderazgo social que obli- poderes se superponen a los nuevos, donde los ponen a prueba los cambios de gobernación y queó y orinó. habrá generado suficiente rescoldo como para a favor de la fecundación.... ga a sentar en la misma mesa a los líderes de una viejos liderazgos pretenden mantenerse y en que liderazgo, necesarios para la nueva etapa de glo- De madrugada, una lluvia amable, pero consis- situarse en el centro de la actividad creadora desociedad civil y política que poco tiene que ver los nuevos pugnan por salir a la luz y crear nue- balización. tente, lo arrastró todo y dejó el mojón de la los narradores. Se necesitan unos cuantos años con los poderes de la sociedad industrial tradicio- vas instituciones representativas. Las áreas época romana con los poros muy abiertos, pul- para que los lugares creen un rescoldo. Ahora, La humanidad tiene momentos brillantes, nal. No cabe duda de que esta es, todavía, una metropolitanas, como siempre, vuelven a ser Josep Roig i Martí es secretario general de Metrópolis cro y pulido. toda la herencia de los Juegos Olímpicos del momentos en favor del conocimiento, en favor1992 empieza a estar a la suficiente distancia de la innovación. Son épocas de grandes saltos, Me parecía que Barcelona era un mojón de más como para permitir que nos refiramos a ella con de cambios de orientación sobre lo verdadero y de dos mil años, situado junto a una carretera cierta épica. Y el 2025, si todavía sigo inventán- lo falso, lo bueno y lo malo, lo bello y lo feo... No DIVERSAS VISIONES PARA EL ÁREA METROPOLITANA DEL 2025 que tenía cuatro mil. dome historias barcelonesas para que tanto las son muchos. La regla es la continuación y la con-Me parecía que Barcelona era un mojón gastado personas como yo nos entretengamos y haga- servación, y la excepción, esas extrañas y fructí- La ciudad: laboratorio de ideas feras convergencias. Una pregunta: ¿Cuáles sonAtento a las necesidades y deseos de los usua- ¿Pero qué pasaría si también existieran espacios por miles de inscripciones grabadas encima, por mos que la vida discurra con algo más de ligere- rios, actuará (mediante los objetos y espacios abiertos para reflexionar, espacios para la trans- los miles de ojos que lo habían mirado, que lo za, ya sé con certeza cuál será el entorno o el las condiciones idóneas para la emergencia de tales momentos de esplendor para el conoci- que diseñe) como un mediador que garantice formación, para la actuación, para la autoproduc- estaban mirando y que todavía lo tendrían que contexto en el que deberá transcurrir mi novela. miento? ¿Se pueden provocar? ¿Se pueden Durante muchos años algunas novelas y pelícu- que las nuevas experiencias diarias de los usua- ción de objetos, para probar cosas y equivocar- mirar. Vivamos en las nubes, pero no muy arriba. Y ya favorecer? A continuación, algunas sospechas y las que especulan en torno al futuro nos han rios sean lo más creativas y participativas posi- se? Barcelona era una piedra miliar afilada que, al que se me pide, permitidme barrer un poco paracasa. Yo situaría un relato en la nueva isla artifi- convicciones.ofrecido una visión pesimista, angustiosa y bles. catastrófica de las ciudades y, por tanto, de sus Depende en buena parte del diseñador que el ciu- mismo tiempo que sufría el mal de piedra, era cial creada a partir del impulso del Fòrum 2004. La unidad pensante es, sin duda, la mente huma- ciudadanos. En estas fantasías, la tecnología Avanzamos hacia un futuro altamente tecnifica- dadano disponga, en la ciudad, de estos espacios una piedra que reflejaba los rayos del sol hacia los cuatro puntos cardinales, incluso en días ¿Por qué? Porque es el sueño de uno de los pro- na, el individuo. Pero ¿qué medida ha de tener el está al servicio del poder y la destrucción; las ciu- do, con aparatos muy sofisticados y nuevos de libertad y de confianza, que se los sienta tagonistas de mi novela La Felicitat (2001), un entorno idóneo para crear arte, filosofía, ciencia, dades se nos aparecen deshumanizadas, peli- materiales inteligentes. El diseñador ha de pre- suyos, que pueda cambiarlos, apropiárselos y, al nubosos. sueño premonitorio. En plena Barcelona de 1909, tecnología...? ¿Qué es lo que marca un buen entor- grosas, saturadas de contaminación. guntarse cómo encajarán estos nuevos artefac- mismo tiempo, compartirlos con los demás. Barcelona era la gente de Barcelona.” hice que alguien soñara una Barcelona que se no creativo: la nación, la religión, la región, eltos tecnológicos con lo más primario, con los Del diálogo y colaboración con otras disciplinas ¿Podría ser el comienzo de una novela barcelone- hacía a la mar, justo delante de la ciudad, median- barrio, la familia? Tengo la fuerte sensación de queLos diseñadores somos optimistas y queremos rituales y objetos más humildes y cotidianos que creer que el futuro será muy distinto al que ofre- nos acompañan desde hace miles de años. creativas (el arte, la arquitectura, el teatro, etc.), sa situada en el año 2025? ¿Por qué no? La te una nueva isla artificial, dedicada a los servi- la unidad colectiva que crea el caldo adecuado cen esas visiones catastrofistas. Pero, por otra el diseñador aprenderá a desafiar los límites de gente de Barcelona del 2025 no será, básicamen- cios y al ocio. En 2025, la isla artificial de verdad para el cultivo de las mentes creativas está muy parte, sabemos que la ciudad del futuro será un La tecnología facilita, en muchos casos, nuestra te, diferente de la del 25, dos mil años antes. Esta ya estará a punto de ser la excusa y la base de la cerca del concepto de ciudad. Momentos gloriosos espacio complejo, y dotado de un cierto caos que labor diaria, los desplazamientos o la comunica- nuestra percepción de la ciudad aportando expe- riencias que amplíen nuestra mirada sobre los escena, en torno a una piedra miliar ficticia, pero fabulación. Y desde aquí me comprometo a cons- del conocimiento remiten a nombres de ciudades no ha de asustarnos. ción entre las personas: el uso de la telefonía demás y sobre nosotros mismos. perfectamente posible, no seria de extrañar un truir una historia en la que un descendiente de (Atenas, Florencia, Praga, Paris, Venecia, Viena,...). móvil, la videoconferencia e internet nos acercan día cualquiera del año 1910, 1930, 1950, 1970, aquel personaje del 1909 que quería una isla arti- Es el espacio, la distancia dentro de la cual las pre- Las ciudades siempre han sido espacios en per- a quienes están lejos. Pero esas mismas tecnolo- manente transformación, espacios de tránsito, gías también nos amenazan con un exceso de Ana Mir y Emili Padrós son diseñadores industriales 1990, etc. Pero también se podría dar en el año ficial para Barcelona, se imagine mil islas artifi- sencias físicas se influyen plena y directamente 2025, con pocas adaptaciones. La mujer quizá ya ciales más, reales o ficticias. Pero si no es posi- con los cinco sentidos. Es el volumen dentro del de migraciones, de encuentro, de concentración, encuentros virtuales y desmaterializados, de no llevara lechugas en la bolsa, quizá ni tan ble, que nadie se asuste. Nuestra ciudad es lo cual se producen los encuentros, las interaccio- y, sobre todo, de mezcla... experiencias simuladas y con una progresiva siquiera llevara bolsa, porque no necesitaría ir de bastante antigua. Ha durado mucho y ya siempre nes, las conversaciones. ¿Qué tiene Florencia para El diseñador del futuro, por tanto, aprenderá a pérdida de contacto humano. En este panorama compras, pero pasará por delante de la piedra durará. Y si no es un servidor el que la manipula, que allí se inventara la lengua italiana con Dante, la altamente tecnificado y ultrarápido, el diseñador miliar y la saludará sin darse cuenta. El niño ya ya lo hará otro. Precisamente, mi novela La ciencia con Galileo, la genuina interdisciplinariedadtrabajar en esta complejidad, tendrá que ser consciente de sus responsabilidades y sensible a del futuro tendrá que ofrecer a la ciudad aquellos Soñando islas artificiales no llevará un bocadillo de pan con tomate y atún. Felicitat acaba con las dos protagonistas contem- de pintura-dibujo-escultura-arquitectura-ingenie- una serie de aspectos muy relevantes para la ciu- objetos y entornos que permitan reencontrar la ¿O sí? Lo cierto es que continuará subiendo y plando la ciudad en la que, aquel 1909, empeza- ría- con Leonardo y Michelangelo, la biografía de dad, pero hasta hace poco tiempo olvidados por la verdadera densidad de la experiencia, disfrutar bajando de la piedra, ocultándose detrás del colegas y el multifacetismo coordinado con profesión: la sostenibilidad, la movilidad, la acce- activamente de la materia, redescubrir la senso- “Una vez, por la mañana,vi a un viejo sentado mojón para poner la zancadilla a un amigo o para ban a ascender las hogueras provocadas por la Semana Trágica. Se encuentran a bordo de un Vasari? No creo que estas situaciones se puedan sibilidad, el uso de energías renovables, la multi- rialidad y, sobre todo, potenciar aquellas relacio- sobre un mojón de la época romana. Permanecía lanzarle una pedrada a un gato despistado (si es barco y, poco a poco, salen del muelle. La más explicar por la emergencia de grandes utopías, culturalidad, la participación del usuario en la nes humanas más próximas y corporales. apoyado en un bastón mientras escuchaba a otro que todavía hay gatos y piedras por la calle) ¿Yanciano, de pie a su lado. Ambos tomaban el sol. los amantes? Los amantes seguirán como siem- madura dice a la más joven: grandes ideologías, grandes proyectos de futuro, grandes liderazgos sociales o políticos, grandes construcción del espacio público, etc. Por lo tanto, pese a que el diseñador cuente en el pre, a la que salta, buscando el momento, espe- –Pasado un tiempo regresarás a Barcelona... revoluciones en honor de grandes ideales. Ocurre Superado ya el malentendido mediático que aso- futuro con una tecnología menor, más dúctil, con Volví a pasar por el lugar a mediodía, cuando elmateriales inteligentes, mutantes y sostenibles, ocre de la piedra se confundía con el verdor de las rando la caída de la tarde y, si es preciso, utili-zando una piedra tan vieja como algo práctico El agua casi ni se movía, atravesada como man- cuando las condiciones son tales que permiten cia el diseño con una respuesta puramente esté- tequilla blanda por la cortante proa del bergantín- que las personas se encuentren físicamente entica o una operación de maquillaje a objetos y todos estos adelantos científicos nunca sustitui- lechugas que sobresalen de una bolsa llena de para sentarse al fresco y frotarse las partes del goleta. una atmósfera especial. Entonces se produce elespacios, el diseñador del futuro se perfila como rán las ideas, la creatividad, el ingenio y la imagi- verduras: Una mujer la había colgado sobre el cuerpo tanto como lo necesiten. Y, como decía- milagro: chocan, incluso se invitan, coinciden, dis- un personaje dedicado a mejorar la calidad de nación. mojón mientras se enjugaba el sudor, antes de mos, de madrugada, el rocío, si lo hay, se lo lleva- –Y, ¿sabes, Nonnita? crepan, unos se interesan por los otros; hablan, vida en la ciudad enriqueciendo las relaciones de La ciudad del futuro será, para el diseñador, un proseguir hacia casa para hacer la comida. rá todo, y empezará el ciclo de nuevo. Este rincón –¿Qué, señora Miquela? incluso conversan, se estimulan, critican, se aven-los ciudadanos entre ellos mismos y con su laboratorio de ideas, un taller en el que cuestionar A media tarde vi cómo un niño se subía a la piedra de la Barcelona del 2025 seguirá sugiriendo mil y turan en dominios vecinos, e incluso no tan veci- entorno material más inmediato. y reinventar los usos y las interacciones, a menu- y permanecía de pie sobre ella, cual estatua, una historias, y nuestra obligación será continuar –Pues que todavía estará aquí. nos; se aportan ideas, incluso involuntariamente;se aman, se odian; pero se buscan ¡y se encuen- El diseñador, tradicionalmente dependiente de do aburridas, rígidas o incluso traumáticas que la mientras daba cuenta de un panecillo de viena recogiéndolas. los encargos de la industria, se tendrá que con- gente mantiene todavía hoy con un entorno urba- untado en tomate y con atún y repasaba mental- Y así es. En 2025, nosotros no sabemos si esta- tran! Ocurría en la Viena de entrado el siglo pasado: no demasiado programado. mente cuantos cromos le faltaban para acabar la Barcelona es la acumulación de todas las Bar- remos. Lo que sí es seguro es que Barcelona per- uno irrumpía en una cafetería y podía encontrarsevertir, al fin, en un agente doble, capaz de impli- celonas posibles. La historia de nuestra ciudad es manecerá. Vieja y nueva, renovada y envejecida. a estudiosos de la mente inventando una nueva carse ideológicamente y de adoptar un papel De hecho, la ciudad no deja de ser como una casa, colección.. la de los relevos generacionales llevados a cabo Y no os preocupéis, no faltará quien esté en pri- ciencia; a filósofos reconstruyendo el conocimien- más activo y propositivo, sintetizando los movi- aunque mayor y con más personas, un gran Al hacerse de noche, el mismo día, una pareja se durante más de dos mil años. Se ocupan nuevos mer término, dispuesto a dar testimonio. to del futuro y a físicos creando nada menos que la mientos ciudadanos, sociales y culturales con la espacio con zonas de paso, zonas para descan- sentó en la piedra, y se amaron como pudieron. Y espacios, la ciudad crece, y en 2025, la Barcelona física cuántica, y a escritores de la tragedia de la industria y las tecnologías más avanzadas. sar, para el ocio, el juego, o para concentrarse. la humedad no era precisamente de rocío. nueva, puesta en marcha en 1992, expansionada Lluís-Anton Baulenas es escritor condición humana... todos compartiendo copas o 115 café con leche... Y también ocurría en el Paris de crecimiento y especialización hace que los cien- escapaba a esta perfección, y el filósofo había zas del pragmatismo, pero también necesitamos azul y más limpio, con los parques más verdes, Barcelona era una ciudad amable con la gente principios de siglo, que atraía a pensadores de tíficos de las diferentes disciplinas ya no se previsto un meticuloso engranaje social tutelado Albertis, otro tipo de soñadores, que claven el con las noches urbanas más silenciosas... que acababa de llegar, era una ciudad acogedora, toda Europa... encuentren físicamente ni siquiera por azar y en por el gobierno de los sabios. Pero cuando Platón bisturí de la idea en la piel de la realidad. Alberti, Empiezo a pensar cómo explicarle qué es tanto para los visitantes como para los que lle- ¿Se pueden favorecer estos momentos estela- la cafetería. Uno sólo se encuentra con quien viajó a Sicilia, llamado por el tirano de Siracusa con sus mediaciones –puentes, plazas, redes– Barcelona y me encuentro yo misma, barcelone- gaban a quedarse para siempre. Toda la ciudad res? Si admitimos que el escenario relevante es hace lo mismo. Eso hace que las ideas ya no vue- para poner en marcha su proyecto maravilloso, afrontó, con distinta fortuna, el conflicto entre la sa desde siempre, caminando por las calles de la les daba la bienvenida y los protegía para que no la ciudad, entonces hay que admitir la importan- len sobre las fronteras de las disciplinas. La ciu- muy pronto surgieron las dificultades. Hemos vieja ciudad medieval y la nueva planta renacen- ciudad, imaginando por un momento que soy una tuvieran miedo y fueran entendiendo cómo fun- cia de pensar la ciudad. ¿Cómo hacerlo? En el dad puede crear espacios donde colisionen dos recibido informaciones contradictorias acerca de tista, inaugurando así el urbanismo moderno. niña etíope que camina por ella por primera vez y cionaban las cosas. Todos los que llegaban fondo se trata de aumentar la probabilidad de científicos que no coinciden en los locales uni- lo que sucedió, pero en medio de la confusión Cuando, en nuestros días, pienso en la ciudad que recuerda el cuento que le he explicado. encontraban algo que hacer, había trabajo para colisión de los creadores (todos los ciudadanos versitarios, donde un actor se ponga a hablar con emana un rasgo común: todo era demasiado per-un sociólogo, donde un pintor prometa visitar a fecto. Era admirable pensar que los sabios ideal, no puedo evitar la continuación de estas Érase una vez una ciudad que se llamaba todos y era una ciudad viva y activa, abierta y lo son en mayor o menor grado, en uno otro dos historias fascinantes. Siempre hará falta que Barcelona y que crecía, desde hacía siglos, junto respetuosa con los orígenes de todos. tema). Y tal cosa se consigue creando escena- un fabricante... La ciudad puede crear una gobernaran la ciudad, pero ¿quién decidía quié- los soñadores de la perfección vayan acompa- al mar. En Barcelona todo el mundo era feliz, y rios adecuados en la ciudad, lugares de encuen- atmósfera que ilusione a creadores sea cuál sea nes eran sabios? Aún peor: ¿cómo podía haber Nadie dormía en las calles, porque todo elsu origen, su idioma y su cultura... Fecundación, seguridad alguna de que los sabios, una vez lle- ñados de los realizadores imperfectos de sue-tro creíbles, ambientes que favorezcan lo diver- desde hacía mucho tiempo llegaban a ella perso- mundo tenía una casa para dormir, y todos los so, proceda de donde proceda. En un tiempo leja- en esencia, significa choque de dos ideas para gados al poder, no dejarían de ser sabios y se ños. De estas dos estirpes depende, siempre, la nas de todas partes. Algunas en barco, otras en niños y niñas tenían una familia y podían ir a la no, los ciudadanos se encontraban en los tem- dar otra nueva. Se trata de facilitar ese choque. expondrían a las peores pasiones? supervivencia de la ciudad. Tengo horror a los tren, otras en coche y muchos en avión. Todas lle- escuela. Las escuelas eran gratuitas y eran un improvisadores –carne de cañón de la especula- plos, donde se intercambiaban ideas o –digamos gaban porque sabían que allí se encontrarían a oasis para los niños, el mejor sitio posible. EnBarcelona siempre ha tenido un aroma de esta La perfección es como la esfera, figura insupera- ción– y a los pragmáticos, para los que “atener- mejor– la pequeña parte de las ideas que se con- gusto. Fueran de donde fueran, vinieran de muy las clases convivían niños y niñas de todas par-vocación. Quizá nunca haya acogido una gran ble en la geometría pero nunca totalmente exac- se a la realidad” es el camino más corto a la sideraban cambiables e intercambiables... Se revolución creativa de la historia de la civilización, ta en la naturaleza. En consecuencia, no tiene lejos o de más cerca, hubieran cruzado montañas sumisión política. No hay ciudad ideal, pero tes que querían aprender y divertirse, pero, trata de inventar unos nuevos templos, espacios nada de extraño que la idea de lo perfecto, o desiertos para llegar, un océano o quizás dos,pero siempre ha estado ahí, siempre ha reaccio- cuando se abre paso una idea de ciudad el políti- sobre todo, que querían ser ciudadanos delpúblicos modernos, de una sociedad libre, en la espléndida cuando permanece en la esfera de Barcelona recibía bien a todo el mundo. Enco, por poder que tenga, ha de plegarse ante mundo, no sólo de Barcelona. Cada día, la maes- que los ciudadanos tienen siempre el derecho de nado cuando algo se mueve, siempre ha partici- las ideas, se quiebre en contacto con la naturale- Barcelona convivían desde hacía mucho, mucho revisar cualquier verdad vigente. pado. Quizá le llegue ahora el momento. tra explicaba un cuento de cada continente del za humana. Afortunadamente, la secuencia his- Aristóteles y Alberti y éstos no renunciar jamás tiempo niños y niñas, mayores y ancianos deBarcelona es una ciudad de arquitectos, diseña- planeta, y después lo comentaban. Un día toca- No es lo mismo concebir un museo antes o des- dores, pensadores, científicos y empresarios. tórica de nuestros filósofos fue la acertada, y al a las espléndidas locuras de Platón y Piero della todos los orígenes, de todas las razas y de todas Francesca. ba África; otro día, Asia; otro, Europa; después,las culturas. Nadie se daba la vuelta en las calles Oceanía, y finalmente América. Y cuando se aca- pués de una reflexión así (los museos deben ser, Barcelona es una ciudad bien situada para abrir- gran Platón, imbatido paladín de la belleza más para mirar a otro como si fuera de otra galaxia, ni quizá, los nuevos templos del encuentro ciudada- se, bien abierta, al mundo. No está mal como cristalina, le sucedieron Aristóteles y Epicuro. baba el planeta, la maestra volvía a empezar no). La gran mayoría de los auditorios y salas de condiciones de partida. Estamos en un momen- Éste nos ha enseñado la ética de la intimidad, Rafael Argullol es filósofo juzgaba a nadie por su aspecto físico o su forma con un cuento africano diferente. Y así durante de vestir. De los balcones de las casas salían conferencias de la ciudad (aún) están concebidos to crucial de la historia. La inevitable globabliza- incluida la de los sentidos, y aquél la de la colec- todo el año. Las clases eran en catalán, pero músicas de todas partes. Algunas animaban a cada niño de la clase tenía que enseñar a los más para subrayar la solemnidad del acto y la auto- ción se puede hacer muy bien, pero también se tividad. Lo cristalino en ambos se vuelve contro-ladamente imperfecto. Y quizá la democracia bailar al oírlas, como las percusiones del Senegal;puede hacer muy mal. Los nuevos tiempos otros algunas palabras de su lengua y, comoridad y prestigio del ponente que para invitar a la otras eran más suaves, como las melodías de los mínimo, una canción de su país. participación y a la discusión. El conferenciante necesitan de ciudades abiertas y fecundas. consistiría en la ajustada combinación de la tri- violines rusos o las canciones chinas. De los bal- suele ocupar el lugar de una tradicional pantalla de Barcelona se ha empeñado en servir de intento. ple herencia: aspirar a construir la comunidad Barcelona: la nueva ciudad cones también salían los olores de comidas de ¿Y tú? ¿Qué palabras en amariña enseñarás a cine, alta y distante y, como en el cine, la audiencia Se necesitan otro tipo de estructuras y de even- perfecta mientras se gestiona –eso sí, con el de una niña etíope todo el mundo: del primer piso, un cuscús de los niños y niñas de tu clase? ¿Y qué canción es invitada a olvidarse de sí misma y a admirar y tos internacionales. La era de las grandes ferias mayor control posible– la inevitable, y tal vez les cantarás? aceptar lo que ocurre bajo los focos. El ponente ve internacionales ya no tiene mucho sentido, tam- deseable, imperfección humana. Marruecos; del segundo, una escudella catalana; la cara de todos los asistentes, pero cada asistente poco los festivales de eurovisión... La globaliza- Con el cuadro de Piero della Francesca me ocu- Junio de 2003. En Addis-Abeba, la capital de del tercer piso, unos frijoles de Cuba; del cuarto, Septiembre de 2003. Mi hija ya hace más de un ve sólo una cara, la del ponente. Lo que los griegos ción en todos los dominios requiere, sobre todo, rre algo similar a lo que me sucede siempre que Etiopía, llueve. Hace días que llueve. Cuesta ima- unas lentejas indias... Y si uno se sentaba un mes que conoce Barcelona. Y me gustaría pen- descubrieron para su teatro, lo que las universida- crear conocimiento, transmitir conocimiento y leo La República de Platón: demasiado perfectas ginar que llueva tanto en uno de los países que momento en uno de los muchos bancos y sillas sar que alguien le preguntará cosas de su país y debatir conocimiento; conocimiento sobre los todo el mundo considera de los más secos y que había por todas partes en las amplias acerasdes reservan desde el renacimiento para sus aulas para ser habitadas por los hombres. En la pintu- que en su escuela le enseñarán canciones de más trascendentes, lo que todas las democracias recursos, sobre el entorno, sobre la convivencia de las calles, podía cerrar los ojos e imaginar de ra de Piero, la magnificencia de la armonía ha pobres del planeta. Cuesta imaginar que la caren- aquí y de cualquier parte del mundo. Y que cuan- de las diferentes culturas. cia de infraestructuras lo convierta en uno de los dónde venían aquellos sonidos y aquellos olores,del mundo tienen en cuenta a la hora de diseñar las eliminado la presencia humana, como si se do sea mayor pensará que Barcelona es la ciu-como si no saliesen de aquellos balcones barce- salas de sesiones para sus Parlamentos, se olvida hubiera arrojado aquella bomba de neutrones países donde el agua es más escasa, aunque dad más abierta que existe. Pronto se hará a la hora de diseñar espacios dedicados al conoci- El año 2004 y su proyecto de Forum puede seruna gran oportunidad, una oportunidad que tras- con que nos agitaron macabramente la fantasía durante unos meses llueva tanto. Está lloviendo, loneses sino de los sitios de donde procedían ori- mayor, ¡tenemos que poner manos a la obra! miento en nuestras ciudades (¡rediseñarlos todos hace dos décadas. Es, creo, la mejor obra que se y una niña de siete años espera que la vaya a ginariamente. Sin salir de un mismo barrio de no sería mala idea!). Hasta el diseño de una plaza cienda. Barcelona ha invertido en ello muchos ha pintado jamás para atestiguar un producto buscar a un orfanato del centro de la ciudad. Sabe Barcelona, se podía viajar por todo el mundo con Anna Soler-Pont es agente literaria pública, un parque, un autobús, una oficina, una recursos e ilusiones. Igual sale bien. humano que ya no tiene necesidad de hombres. que pronto tendrá una nueva madre y un nuevo los sentidos; era divertidísimo. En Barcelona se fábrica, un colegio o una sala de conciertos se Jorge Wagensberg es director del Museo de la Ciencia Imagino que era precisamente esta exquisitez padre; tiene nuestra fotografía, como nosotros hablaban muchas lenguas. El catalán era la len- puede abordar con o sin este talante, un talante gélida la que tanto le gustaba a Giorgio de tenemos la suya. Sabe que muy pronto viajará gua de la ciudad, y también el castellano, con que estimula buscar lo ajeno para chocar con él, de Barcelona Chirico, fuente de inspiración de sus igualmente muy lejos de Etiopía y empezará una nueva vida todos los acentos y dejes posibles; el inglés, el para participar, para fecundarse, para celebrar (y gélidos paisajes urbanos. en una nueva ciudad. Le han dicho que irá a un panjabi del norte de la India, el urdu del Pakistán, no desconfiar de lo que es diferente). Rediseñar sitio que se llama Barcelona. Y me pregunto el chino mandarín y también el cantonés, el japo- una ciudad con ese talante puede crear un estilo En el propio Renacimiento, Leon Battista Alberti, cómo debe imaginarse Barcelona ella, que no nés, el rumano, el francés y el italiano. El amari- que favorezca el fuego cruzado de ideas. La ciudad ideal como arquitecto y urbanista, tuvo que enfrentar- conoce todavía ninguna gran ciudad. ¿Qué le ña, que en Etiopía hablan más de cincuenta millo-se a lo que Piero della Francesca, como pintor, no debe sugerir el nombre de Barcelona? ¿Más llu- nes de personas, ¡sólo lo hablaban seis personas Quizá sea ésta la palabra clave: fecundación. Hay necesitaba: la tensión, muchas veces violenta, via? ¿Calor? ¿Frío? ¿Un desierto? ¿Calles de as- en toda la ciudad! A veces se encontraban para espacios que favorecen la fecundación y espa- Cuando pienso en la ciudad ideal, inmediatamen- entre realidad e idealidad. Frente al horizonte falto deshecho llenas de charcos como los de practicarlo y compartir la añoranza de su país cios que invitan a la esterilidad. La tendencia te acuden a mi mente una teoría y una imagen. inmaculado de la utopía toda época tiene que Addis-Abeba? ¿Y cómo le explicaré dónde vamos con el ritual del café. En Barcelona también se general es la especialización, el cerramiento de La teoría es de Platón y la imagen, de Piero della afrontar de continuo el choque entre lo “nuevo” y a vivir? Me gustaría poder decirle que vamos a tomaba mucho café. La gente se encontraba tran- espacios preparados para acoger lo similar, lo Francesca. Platón, en parte heredero de los pita- lo “viejo”. Necesitamos Pieros della Francesca, la ciudad más bonita del mundo, que vivirá en la quilamente para tomarlo mientras se explicaban próximo. Ha ocurrido en las universidades. Su góricos, imaginó una comunidad perfecta. Nada pues sin sueños todo queda reducido a las ceni- ciudad con la luz más intensa, con el mar más historias. 1st Strategic Metropolitan Plan of Barcelona ıpresentations 119 One of the main challenges for the municipalities in the metropolitan area of A strategic metropolitan management politan model; leadership and globalisation; and economic dynamism,Barcelona is to build a balanced and equitable future. But this takes more which has brought a high quality of representatives together from the insti- and better infrastructures which will guarantee our development and to It is well-known by all that the Metropolitan Area of Barcelona (MAB) is a tutions and nearly 600 experts, a good example of the interest aroused and back sustainable development which will ensure our quality of life. city of cities, a network of inter-related towns made up of 36 municipalities a guarantee for the solvency and consensus achieved. These objectives require multiple planning and programming policies which where nearly 3 million inhabitants move around, work and live. Every daylife shows us that the citizens of this urban continuous do not understand Also, the Strategy Commission has studied the critical aspects identified bywe have to rethink from a common perspective, capable of including the the administrative limits and that they move and relate within its more than the Prospective Committee, and is now centring its work on proposing the sui-diverse sensitivities of each and every one of the municipalities which 600 square kilometres as if it were a single territorial unit. table measures to deal with them and watch over their correct implantation.share the metropolitan area. There are thirty six municipalities which share a common present and futu- The economic and social development models that have been applied in a For the time being we find ourselves at a moment in which our collective re, which have to get to know each other and coordinate better all the time homogeneous way throughout the area, except for the singularities which future is in an optimum and critical situation at the same time: an enviable in order to promote initiatives and projects which will allow us to develop our arise in each municipality, have managed to place the MAB in the 6th place in potential of projects and realities but which mean the obligation of consoli- economic and social maximum potential. the ranking of the 45 European metropolitan areas with the most growth dating this transformation process. And the way to carry this out is through potential until 2005, and in 1st place among those which are not capitals of agreement, a peculiarity which should lead us to promote the metropolitan The Strategic Metropolitan Plan is the instrument which allows us to work as states. A potential achieved with the efforts and collaboration of the economic, culture by placing its strengths and weaknesses in common. a network in order to include these diverse viewpoints. The Plan has been trade union and social agents, the institutions and the citizens of the MAB. The MAB meets all the conditions to be bale to establish itself as a refer- built on consensus and dialogue between the local administrations and Many of the questions dealt with by the local administrations cross over the ence within this Europe of the future which is being shaped, but to achievesocial and economic agents of all the municipalities which make up the metropolitan area. This joint work has allowed us to identify a whole series administrative limits of town councils, and need to be taken on from an this, we are obliged to give up the complex organisational models which res- trict and at the same time divide the metropolitan territory and organise it of trends which make up a common, supra-municipal reality, and which we inter-municipal point of view. This is the case of policies on housing, theenvironment and sustainability; management of infrastructures, transports through an instrument of cohesion and consensus such as the Strategichave to provide a response to. They are wide and important questions, which cover from transport and housing policies to the model of coexistence. and human capital; from analysis and adaptation to the new realities con- Metropolitan Plan. ditioned by demographic changes, changes in the structure of the family The strategic planning process has culminated with the set of strategies, In order to provide a suitable response to these aspects we have to avail and the increase in migratory flows, among many others. measures and objectives which make up the vision of the future that we ourselves of instruments that will allow us to compete with the other metro- want for this area. polises in our surrounding area on equal terms. Barcelona’s metropolitan reality is complex and has a variable geometry. Itis, at this time, a fragmented area from an institutional and territorial point Out thanks to all those who have worked on it. We require metropolitan management and decision-making instruments in of view, where certain imbalances are produced. Metropolitan Barcelona order to achieve a greater social, cultural, economic and territorial cohesion. requires its own planning and management. And here we must pay careful attention to the economy, as although it is not JOSÉ IGNACIO CUERVO the be all and end all of everything, it does represent one of the keys to faci- The organisation of the Strategic Metropolitan Plan establishes a network of Chairman of the Delegate Commission litate the others. relationships where the ideas of all the defining elements of the Plan areinter-connected so that a flow of necessary knowledge can be established & 4th Deputy Mayor of Barcelona Today the global world is advancing towards activities related to the use, for the correct configuration of planning schemes. management and production of knowledge. The Metropolitan Area of Barcelona, one of the five largest metropolitan areas in Europe cannot Agreement has been possible thanks to an extraordinary consensus achie- remain on the margins of this process. We have to be leaders and pioneers ved by all the administrations and institutions (local governments, county in this economic and social transformation as this is how we can guarantee councils, Provincial Council, trade unions, economic, cultural and social our quality of life, spread it to every corner of the metropolis, and thus give organisations). We have also reached a solid relationship with the cities in ourselves a more integrated, richer, more interesting and happier society. the second metropolitan ring so that the result will provide benefits andsolve problems we have in common. JOAN CLOS The Plan is structured in three large areas: representative-decision-making, Chairman of the General Council made up of the General Council and the Delegate Commission; operative, of the Strategic Metropolitan Plan of Barcelona centred on the Council for Strategic Development and the two large and Mayor of Barcelona Prospective and Strategy Commissions; the linking body, which acts as abridge for relations with other economic and strategic sectors, with the cities in the second ring and the supra-municipal institutions. The Prospective Commission has been in charge of defining the trends in the environment with the greatest impact in the metropolitan area, while the Council for Strategic Development has the main objective of defining and proposing the objectives of the Plan, as well as carrying out the follow- up of the actions taken for its implantation. The Prospective Commission generated five sub-commissions on employ- ment: human capital; citizens coexistence; transports, housing and metro- The metropolitan model of Barcelona has to It is obvious that this Plan is a living tool, open up to an arithmetic in which the loss for which will undergo improvements the parts should never affect profit for the and adaptations during its development whole. And vice versa. and implantation process. MAITE ARQUÉ, MAYORESS OF BADALONA JOSÉ LUIS JIMENO, MAYOR OF BADIA DEL VALLÉS 121 Contents 1. Background 1 Background 121 1.1. Industrialisation as the basis of the socioeconomic 2 The 1st Metropolitan Strategic Plan of Barcelona, Instrument of change 123 model for the Barcelona Metropolitan Region 3 The Basic Elements of the 1st SMPB 123 Since the end of the 1950s this metropolitan Overall, this symbiosis was the result of an acce- model; this circumstance did not arise againterritory has seen economic and social consoli- lerated industrialisation process that had a com- until the present. 4 Diagram of the 1st SMPB 124 dation, based on its own model of the 20th cen- ponent induced by the migration of many indus- tury industrialism era, and on a very reactive role tries from Barcelona towards larger spaces and The result of this planning that was broadly5 Mission of the 1st SMPB 124 as regards urban planning prior to democracy, better prices offered by the surrounding munici- overwhelmed in its first years, was a process of 6 Principles of the 1st SMPB 124 with a much more proactive approach from that palities (some 500 companies between 1964- occupation of the land at an accelerated pace, period onwards and to date. 1972) and the new companies that were set up the use of partial, fragmentary and incoherent7 Vision of the 1st SMPB 124 –many of them multinationals– attracted by the plans –as a habitual system of detracting from 8 Proposals of the 1st SMPB 125 Over the course of this broad time span, therehas been a phenomenon of symbiosis, between market, by prices and salaries, and by the proxi- the District Plan–, irregularities, increases in 8.1 Introduction 125 the city of Barcelona and its surrounding towns mity of the Port and the Airport. developable land, changes of land use, etc.. and villages. This symbiosis has been such that All this strong business growth in the territory So this was a long phase, therefore, in which the8.2 Economic growth vector 125 until the 1950s, growth was centred in Barcelona was supported by higher volumes of immigration territory’s only strategy was to adapt itself to the 8.3 Territorial model vector 127 (around 80/85% of the BMR’s population) and (800,000 people in 20 years, in light of the needs of industrial processes and the needs of a 8.4 from that time onwards, population growth spre- ageing of the local population and the low birth broad mass of new citizens that flocked in –firstSocial cohesion vector 129 ad out towards the surrounding areas, so that in rate), along with extensive use of the land and a to Barcelona, then to the surrounding municipali- 1960 the Barcelona’s weight in the overall region lack of overall joint planning, despite the attempts ties– attracted by the growing demand for STRATEGIC PLAN: A REALITY FOR TODAY was around 77% of the population, in 1970 it was of the District Plan of 1953, the Master Plan of human resources. 64%, in 1980 it was 56%, etc. 1966 (which notably broadened the region’s With high points and low points, this phase las- Metropolitan strategic planning in the United States limits), of the first proposal for the review of the ted until the mid 1970s, when the major reces- Marc A. Weiss, President and Director General, Institute for Global Urban Development, Prague and Washington DC 131 This continuing process was very much accentua-ted in the 15-year period between 1960 and 1975 District Plan of 1953 (presented in 1974) and of sion that took place led to a new social and eco- CIDEU and Strategic Planning in Latin America: ten years promoting governability when all the localities in the area doubled their the General Metropolitan Plan of 1976. nomic model that would involve notable changes Xavier Sánchez, Secretary General of the CIDEU 132 population at least. In some cases, the population It should be pointed out, also, that throughout in social and productive behaviour and, Strategic town planning in Europe tripled: el Prat, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Vicenç dels this entire period, the General Metropolitan Plan obviously, have effects on specific territories. Ismael Martín, Political Expert, PEMB 133 Horts; and in others, the population grew fourfold: was the only element that contributed and was This step from one model to another was notCastelldefels, Sant Joan Despí and Viladecans. committed to an authentically metropolitan immediate. Strategic planning: a valid instrument for cities and territories Felix Asín, Member of the Governing Body of the Executive Commission of EBROPOLIS 134 A strategic view from Town Councils Francesc Castellana i Aregall, President of the Area of Economic Promotion and Employment of the Barcelona Provincial Council 135 1.2. The transition towards a new socioeconomic model Three important events characterise the birth of virtually generalised use of strategic planning as the Barcelona Metropolitan Area has attained posi- TOWARDS THA PLANNING OF THE 21ST CENTURY the transition phase: the arrival of democracy an instrument for participation and the projec- tions at the heart of the European economy and Concurrent Planning: an alternative for the future and the new values that Spain’s entry into the tion of each of the towns. has clearly improved in terms of foreign competiti- Francesc Santacana, General Coordinator of the PEMB 136 European Economic Community meant for muni-cipality representatives, the end of the industrial At the current time, the following municipalities veness, productivity and occupation levels. have strategic plans: Molins de Rei, Sant Boi, Sant Between 1986 and 1999 the GDP of the provinceStrategies and globalisation in the world’s metropolitan areas crisis, together with the boom in new technolo- of Barcelona increased by 64%, one of the highest Josep Roig i Martí, Secretary General of Metropolis 137 gies and their rapid translation into new producti- Just, Santa Coloma, Baix Llobregat, Esplugues, growth rates in the European Union. ve activities. Barcelona, Cornellà, l’Hospitalet, Badalona,Cerdanyola, etc. In recent years the BMR has undergone strong DIFFERENT VISIONS FOR THE METROPOLITAN AREA OF 2025 The new urban values of democracy revaluated growth in terms of job creation. The employmentthe suburban reality of many municipalities and As a consequence of these project-based policies, The city: Laboratory of Ideas a constant advance was initiated towards the the Barcelona Metropolitan Area (BMA) is in the rate –based on the potentially active population from 15 to 64 years– increased from 65% in Ana Mir i Emili Padrós, Industrial Designers 139 consolidation of new urban realities conceived midst of a phase of expansion and of vital projec- 1995 to 74% in the year 2000, whilst the unem- Dreaming of artificial islands by then as veritable towns, with better cohesion, tion with a set of over 40 projects which, undoub- tedly, will change its global potential with the ployment rate dropped, during the same period, Lluís Anton Baulenas, Writer 140 better integration and a renewed citizen identity. construction of nearly 11 million square metres from 20% to 8%.Nonetheless, this process, necessarily focussed Barcelona, in favour of fecundation... on the sphere of each town considered alone, left for different uses (offices, housing, shopping As regards the entry into the new era of economic Jorge Wagensberg, Director of the Science Museum of Barcelona 140 on the back burner those aspects typical of a areas, amenities, etc.) involving a total invest- production, the BMA constitutes a clear example of The ideal city metropolitan vision, since this function had not ment exceeding 36,600 million euros, without an overall highly diversified polynuclear metropo- been taken on by any other administrative body. including investments in infrastructures and con- lis, but with a degree of productive specialisationRafael Argullol, Philosopher 141 Therefore, these towns reconsidered their role, nectivity. in the different towns that form part of it. Barcelona: the new city for an ethiopian girl with a clearly proactive vocation as regards eco- As regards entry into the European Community, Today, Barcelona’s economy is the principal Anna Soler-Pont, Literary Agent 142 nomic and social projects, and, in short, with a the balance is also clearly favourable. Since 1986, exporting base of Spain, and it constitutes a The Strategic Metropolitan Plan of Barcelona There is the danger that our municipalities will Planning a metropolitan environment which From the legitimate wish for the improvement allows the work of the municipalities and, at be considered as little inhabited reservations, revolves around a power like Barcelona requires of each one of our municipalities, we must the same time, to maintain a general vision where it is possible to install all the services a global vision, perhaps a little distanced from work together for this future that we share. of the territory which unites us and gives that the great agglomeration of people need the individual view of each municipality, but This is how the expectations that a response to the needs of all the population. to maintain a reasonable level of inhabitability. which must never loses sight of the identity of are envisaged shall be achieved. JOSÉ ANTONIO ROBLES, MAYOR OF BARBERÀ DEL VALLÉS JOANA M. BADELL, MAYORESS OF BEGUES the municipalities which make it up. ANTONI PADILLA, MAYOR OF CASTELLDEFELS 123 JOAN PLAYÀ, MAYOR OF CASTELLBISBAL European metropolis producing goods of medium- with a labour market that accentuates its metro- The BMR’s ranking in this list improves notably if tely– is a fact that has been accentuated around tainability. The combination of these three bases world’s metropolitan areas have known how to high intensity and exporting tourism services. politan character. we take as a reference business preferences for Europe and that, at present, is a reality that is confers complete significance upon this growing conserve. The question is in this sense: can the However, it is necessary to bear in mind the This period of transformation, obviously, has had siting economic activities. more or less accepted in all European metropoli- tendency to consider sustainability as one of the consolidation of the new social and economicweight of the multinationals in these direct and indirect exports, and, logically, the relationship and is having fluctuations that can affect issues According to the European Cities Monitor, in the tan regions. A transition has been observed in essential parts of what should be the urban plan- model of this veritable urban conurbation that is such as the unemployment rate and other econo- year 1990 Barcelona occupied the 11th position traditional urban organisation models with an ning pattern of the future: integral planning. the BMA, with its 3 million inhabitants, be achie-between the technological levels with the high mic indicators, in a less positive sense. in this ranking. Now, in the year 2002, its posi- industrial basis towards a new model based on ved, in an efficient way, by following the currentdegree of openness of our economy. the services economy and on the integrated 6ı Governance: This is one of the great issues that norms? Can we provide suitable answers to each Moreover, the BMA is experiencing important Even so, we find ourselves in a territory –that of the tion is 6th, having superseded cities such as RMB– that now occupies an important position Zurich, Geneva, Milan and Glasgow. The cities organisation of urban spaces that is much less affect all metropolitan areas around the world. It of the above premises –productivity of the terri- changes in the composition of the jobs market with which we now have to compare ourselves aggressive. One piece of data: according to the is a crucial question and has not been resolved. It tory, renewal of the productive fabric, harmo- towards high knowledge intensity sectors. within the European Union. By population, it ranks are London, Paris, Frankfurt, Brussels and PTGC, by around the year 2026, the great majo- is also an issue that has arisen from the previous nious coexistence and sustainability– without Between 1991 and 2001, most of the towns saw 9th behind the urban agglomerations (not neces- Amsterdam. However, obviously, we cannot rity of all the flat land in Catalonia will be urbani- model and from the dialectic between centre and introducing new elements of governance or of these posts double until they reached a sum of sarily municipalities) of Cologne, Birmingham, overlook the others, given that all are equally sed, including –logically– the entire BMA terri- periphery that characterises that model. The management into this territory? Or put another nearly 500,000 (some 78% of Catalonia’s total), London, Frankfurt, Paris, Milan, Madrid and Naples. motivated to improve their current positions. tory. Within the framework of this premise, it is existence of municipalities with history, legiti- way: is the current evolution of the BMA taking usnecessary to contemplate three fundamental macy and democratic proximity is, without towards a desirable vision for the future in the bases: social, economic and environmental sus- doubt, a very important asset that not all of the medium term? 1of.3 t.h We hnaetw f umtoudree lf oorf tphoes tB-iMnRdu?s ftrroiaml stroacniestiyti oonf kton othwel ecdognes,o clirdeaattiiovnit y and culture. 2. Instrument of change It is not easy to forecast the future of an area that From the current perspective, it seems logical to of health, etc... And the instruments that we already occupies a first division amongst European expect continuity in the process of transfer of have are not adapted to attend to these new We have seen already that the BMA’s future is in necessary to be able to understand that the futu- able to sustain temporary answers for a long cities, all of them competing at the same time to some of the industrial plants that in their day demands. We need immigration, but we do not both an optimal and critical situation at the re is not a prolongation of the present, but rather time. This is why true strategic planning is that become more efficient, to attract more business, to were located in the BMA and that now may feel know how to shape up the suitable framework so same time. it is a complex process that is gradually created process that leads towards achieving a territory promote the same knowledge sectors and to ensure more attracted by other EU territories. It will be that it does not distort our traditional social Optimal because it really does have the potential for and configured by social, economic and political that thinks strategically. the highest possible levels of social integration. necessary to re-situate, in this new context, the model. We need more security, but we do not enviable projects and realities, as is made clear by leaders or that arises from society itself, but is Obviously, the fact that a territory is committed to It is important to take into account several premises new factors likely to generate transit towards know which tools and means to use in order to the internal and external reports that exist. then swiftly grasped by these leaders. thinking about strategies for the future and to when viewing this future: these new productive activities. The abovemen- guarantee it. We need better educated and qua- In this regard, a strategic plan has to be conside- searching for the most suitable directions to allowtioned European Cities Monitor 2002 report gives lified people, but we do not know how to overco- Critical because it is facing the inevitable need toconsolidate its steps towards a new economic red not only as an end in itself, but also as an ins- it to achieve this aim means that what we do not 1ı The BMA is a territory that, in the future, will not us a few clues regarding what we call new pro- me the high levels of school failures amongst and social model that is imposing itself around trument that can facilitate leadership –in this want is the market –as it did previously– giving undergo great changes. The territory is highly ductive activities: availability of highly qualified teenagers. We need active and integrated young case of a territory such as the BMA – that is con- us the norms for that future. It means that we saturated and it will be necessary to manage it human resources; easy access to the markets, to people, but we do not know how offer suitable the world –globalisation– and that operates with figured in so far as it is able to grasp the evolu- want to have an active influence on that future, appropriately in order to transform it into a qua- customers and to consumers; a quality telecom- housing. We need and we want to improve the other rules and principles than those that have been promoting the current growth. tion and the tendencies of certain environments from the logic of citizenship and from the new gui- lity urban environment that responds to the munications network; a positive attitude towards trend towards full employment–of men and –there is not just a single environment to be con- delines that can already be imagined now. needs of society and of today’s economy. creating and attracting businesses; appropriate women–, but we do not know how to find ways One of the main problems that arises in any pro-cess of future forecasting is that of thinking of sidered– and that is able to relate them to its ownImprovement of the territory’s productivity will be salary costs; availability of office space at com- to reconcile work with family life. values and potentials. A process of strategic planning is not, in this an essential element of the model that will need petitive prices; ease of mobility across the entire the future in terms of values or principles that sense, a process of benchmarking. It is a process to be shaped. The dimension of growth of the BMA area; languages; quality of life, and a quality envi- 4ı Culture is another premise that must be borne in have been the rule until the current time, but wit- And, in fact, rather than a plan, what must be of imagination for giving impetus to new situa- and the definition of the model that is needed to ronment. In other words, localisation factors that mind when sketching the future of a metropoli- hout taking into account the birth or incipient considered is a methodology that is capable of tions. It is easy to understand that if we all opt for adapt to a different social, political and technolo- are far removed from those that were demanded tan region. Nowadays forecasts cannot be made existence of new principles that are what should making the territories think strategically. benchmarking, we will all end up doing the same gical situation has to be one of the key points for by the previous model. To all this, we have to add without taking into account the role of culture in govern in the future. Therefore, a great effort is Currently, changes are too fast and deep to be things, to a greater or lesser degree. centring the necessary debate on the BMA’s fut- the progressive importance of the innovation fac- the added value of the metropolis. Urban plan- ure. Thinking about a metropolitan mobility tor as a key element for evolving towards the pro- ning forecasts cannot advance without the sym- model –for people and goods–, a system for the ductive activities that have to interest us. In addi- bolic role of culture in the articulation of the city. generation and efficient dissemination of know- tion, innovation means research and the genera- Social cohesion has no sense outside of a refe- ledge, a network of communications and connec- tion and transmission of knowledge rence framework of the cultural keys that it invol- 3. Basic elements tivity for the 21st century, schemes suitable for ves. Moreover, a report from the European Council A strategic metropolitan plan is not the same thing mic and social agents, their role is less clearly outli- nomic and social progress of the metropolitan terri- the rehabilitation of the historical centres of the 3ı On the social side, factors for coexistence will attributed culture –in the broadest sense– with as a strategic city plan, even though the methodo- ned owing to the very weight of the municipal tory of Barcelona in coming years. With this mate- towns making up the metropolitan network, an become one of the essential elements. European the existence of 15 million jobs in Europe. logies used may be similar. administrations and because not all have a territo- rial, a set of proposals have been made that it has efficient system of economic promotion, etc., social policies have played a central role in cons- Meanwhile, another report by the General Society these should be some of the parts of these pro- tructing the current social model, which has of Authors situated growth related to culture in In a city there are clear and specific elements of rial space that coincides with the area. been necessary to order, prioritise and select in order to ensure the coherence of the entire Plan. ductivity factors that will require consideration shown it to be flexible and dynamic for respon- Spain in 1997, at some 4.5% of the GDP, which governance, in the same way that its economic Under these conditions, the experience followed for the BMA’s future. ding to the changes of the economy and society positioned it as the fourth ranking productive and social agents are also easy to identify. until now leads us to emphasise the quest for buil- This global coherence has to be obtained based on of recent decades. However, the society of the sector. In a metropolitan area none of the above two con- ding consensus and for good relations in all con- a coincidence in the vision of the BMR’s future 2ı From the economic point of view, we are at the future is different to that of the industrialism ditions arise. Governance has to be sought and cepts that have to provide the backbone of the –where we want to be going– and that establishes start of a transformation towards sectors with model. New challenges present themselves in 5ı Sustainability and environment. The dysfunction built. The configuration of policy and management Plan’s contents. the guidelines of the changes that we have to intro- greater added value, capable of standing up to the field of social inclusion, of social protection, that has existed between the model of economic schemes with which all the municipalities feel com- Five technical committees have been working duce into our current model of behaviour. the increase in competition from a Europe with 25 of security, of the fight against discrimination, of growth followed up to now and its sustainability fortable is, to a certain extent, one of the very since July of last year on five critical issues in order Moreover, this vision of the future has not come members, without the support of salary levels. school failures, of reconciling work and family, –the capacity to maintain a situation indefini- objectives of the 1st Plan, and as regards econo- to guarantee the conditions for ensuring the eco- from nowhere. It is certainly important to take The debate about the Strategic Plan of the MAB, The approval of the Strategic Metropolitan Plan The main agents who have made us see the The debate and effort of all the social, political which is quite advanced, contrasts with quite eliminates some of the problems we so often need to take a leap forward in the organisation and economic agents is the tool that will serve a uncoordinated reality and with town planning, find, like the design strategies which are and cohesion of the metropolitan territory are to achieve the rebalance of the territory and in force since1976, which has become outdated incompatible, carrying out negative actions for the citizens themselves, with the services they the reduction of inequalities. both territorially as well as conceptually. neighbouring municipalities, or loss of ask us for, with the way they move about, with opportunities through lack of joint vision. they way they function on a day to day basis. LORENZO PALACÍN, MAYOR OF ESPLUGUES DE LLOBREGATANTONI MORRAL, MAYOR OF CERDANYOLA DEL VALLÉS 125 ANGELINO MAESTRO, MAYOR OF CERVELLÓ JOSÉ MONTILLA, MAYOR OF CORNELLÀ DE LLOBREGAT into account the premises already mentioned dership, social cohesion, innovation, sustaina- > Consideration of objectives: the critical issues that configure the most important environments bility, etc., are just a few examples. The defini- have to be supported by a set of objectives that 8. Proposals –as well as the diagnosis of our potentials. tion of these principles becomes an essential will need to be incorporated by the different However, an equally or even more important role step for continuing with the later tasks of plan- agents involved and by a set of actions that 8.1. Introduction has been played by agreement on the principles ning in a more fluid way. have to specify and materialise these objecti- and values that have to inspire the concept of > Future vision: how do we imagine the BMR in a ves. Based on the work of the five committees for process of transformation towards more advan- important as the low level of training as well as that future vision. Thus, the Plan’s outline is con- few years’ time? What urban model can we > Strategies for implementation: how it is inten- proposals, and that of the liaison committees, ced models: technological platforms, science, measures necessary in the fields of teach-ing and figured around the following elements: imagine? With which activity would we like to ded to pass from proposal to action. This may the contents diagram of the 1st Strategic entrepreneurial initiatives, human capital, work integral vocational training. > The Mission that the Strategic Metropolitan Plan excel? How do we want to understand oursel- mean a more accurate analysis of each propo- Metropolitan Plan of Barcelona is structured on organisation modalities, infrastructures, job qua- of Barcelona wants to adopt in the entire metro- ves socially? sal, greater specification and detail, and an the basis of three vectors of action and one lity, sustainability... these are some of the con- Each of these vectors makes explicit: > An idea of the direction that we wish to give to politan territory of Barcelona. > Critical issues for achieving that vision and that identification of the agents most directly invol- necessary condition: cepts included in this section. the vector. > Principles or values that it is agreed will have to constitute opportunities, threats or tendencies ved in each specific action. Culture of good cooexistence, social The second vector –territorial model and mobility– > Critical issues that can affect the develop-guide the process of change: participative lea- towards change. cohesion and cooperation groups together, as is logical, a series of objectives ment of the vector. and proposals related with the territory and with > Objectives that are considered to tackle these 4. Diagram 5. Mission NECESSARY the deployment of some of its ordering elements, critical issues. Some measures are at anCONDITION mainly housing, transport and the conservation of exemplary stage, in other words, to provide aDevelopment of The mission of the Strategic Metropolitan Plan of necessary economic Management the territory and the environment. more or less specific idea of how the Strategy Barcelona is to propose, within a framework of model based on Model Commission should endow the different objec-sustainable, criteria territorial model Then, culture of good coexistence, social cohe- public-private and inter-municipal cooperation, and employment and mobility sion and cooperation, form the third of the Plan’s tives with content. and with the participation of economic and social vectors. This includes proposals related to the Necessary condition should be understood as agents, the processes of change that are requi- The first vector –economic development based on three great challenges of the current moment in the political, social and management model of red in the BMA, in order to give direction to the sustainable criteria and employment– includes all time: migratory flows and diversity, demographi- the Barcelona Metropolitan Area, which has to economic and social development of this terri- those proposals more directly related with econo- cal change and changes in family structures and make possible the implementation of this tory and for constant regeneration of its poten- mic development and employment and with the in family/work relations. In includes an issue as Strategic Plan and everything that it involves. tial for growth. 8.2. TVoewctaorrd osf t ehceo cnroematiicv ed ecviteylopment, based on sustainable criteria and employment 6. Principles 7. Vision The specific conditions of the BMR make it easier Critical Issues has to compete through the route of innova-for it to act as an incubator for new ideas, compa- tion and quality production. Efforts in R&D The members of the Barcelona Metropolitan In a vision of five to seven years hence, in This vision of the future is made concrete in the nies and products, taking advantage of the diver- 1ı Insufficient critical mass in human and tech- continue to be notably inferior to those of Strategic Plan share the following general and which the renewed European Union will have following three points: sity already available. We need quality economic nological capital within the framework of: more advanced European regions. It should functional principles: been shaped, the BMA will have adapted in growth in order to achieve a competitive presence aı A tendency towards the reduction of alloca- be remembered that companies seek non- GENERAL: order to manage with maximum efficiency the a) To make innovation, creativity and knowled- in the global markets, to create occupation and ting of human resources (in Catalonia, in the transferable knowledge in the territories > Solidarity process of economic, social and political chan- ge the basis of the BMA’s competitiveness continue to be one of Europe’s leading regions. period 2000-2010, there will be a double need where they are generated. It is necessary, > Subordination ge that needs to allow it to continue advancing and progress, evaluating the existing poten- Globalisation is a positive game but it has its win- to increase the employed population with the therefore, to achieve the maximum level of> Responsibility of capital status its position amongst the most advanced > Social cohesion, equal opportunities and social tial and facilitating the dissemination and ners and its losers. A process of productive decen- maintenance of a market of unemployed peo- this type of knowledge in the BMA. regions in Europe. tralisation occurs along, at the same time, with a ple with few professional qualifications, equality, understood as a positive interaction application of the knowledge that is genera- concentration of added high-level activities in which will need to be reduced via training). 3ı Disconnection between production and edu- between groups Quality of life, citizens’ welfare and culture will ted and gathered. determined advanced metropolises. The regions bı A technological de-capitalisation (27% of stu- cation systems. This element, in a process of > Consensus and participation be the parameters that will have to guide the compete on cost and/or on quality. We have to dents to branches of engineering and archi- transition towards a new model of develop- > Public-private cooperation evolution of this territory as a response to the b) To act on elements that intervene in what we tecture, as opposed to 57% to social sciences ment, is now acquiring even more relevance > Vision of the future process of adaptation towards the new models call territorial productivity (the elements win the globalisation race and humanities). than in previous eras. FUNCTIONAL: of current society. that invigorate the territory itself) in order to cı Low secondary education levels, basically FP > Co-responsibility, metropolitan perspective and In the next few years, the BMA will grow on the guarantee the progress of people, within a or Vocational Training (in Spain, some 38% of 4ı Entrepreneurial capacity. Giving impetus tointer-municipal cooperation. > Metropolitan simplification and rationality. basis of the renewal of its sectors, along the framework of economic, social and environ- young people take FP; compared with 58% in the creation of new companies is important to Efficiency of the instruments for territorial route of added value and of giving impetus to mental sustainability (mobility, housing, the 15 EU countries). broaden the business fabric and increase quality of life, culture, etc.). dı A notable delay in the continuing education of employment. The creation of companies action. other sectors that will be based on the genera- this human capital (in the year 2001, 3.1% of favours innovation and allows a network of > Environmental, economic, social and territorial tion and dissemination of knowledge and of c) To equip the BMA with the necessary mecha- the population aged from 25 to 64 years took SME to be developed, that complements the sustainability. creativity as a basic raw material. nisms to ensure efficient territorial manage- part in continuing education, compared with major companies and also becomes a new > Territorial cohesion, rebalancing and multi-cen- Human capital will be the most highly valued ment at the service of citizens, companies, 4.7% in the whole of Spain and 8.4% in factor for attracting new investments. trality. resource, and companies, universities and organisations, institutions and municipali- Europe). > Culture as a factor for coexistence. other research centres will work with more ties of the BMR. 5ı Openness to the world, mobility, languages. > Generation of employment within a framework coordination as the driving forces of this 2ı Shortages in innovation, research and creati- The availability of a critical mass of human of labour quality. change. vity. The BMA cannot only compete on cost. It and technological capital demands a greater The Plan represents an opportunity for When putting valid local policies into practice The municipalities in the Metropolitan Area The Plan has to allow us to work in equal channelling and promoting everything we have we must take into consideration a wider scale, have to be capable of defining and applying conditions and that can only be understood learnt and consolidated over so many years of because the urban processes which affect policies directed towards improving the quality through collaboration and cooperation between working together: the need for everybody’s Hospitalet, for example, also respond to general of life and level of well being of the people. all those which make up this territory. contribution, transversality, a more complete dynamics which affect the rest of the towns in and more precise vision of the territory. the Metropolitan Area. VÍCTOR PUNTAS, MAYOR OF MOLINS DE REI CÈSAR ARRIZABALAGA, MAYOR OF MONTCADA I REIXAC 127 DÍDAC PESTAÑA, MAYOR OF GAVÀ CELESTINO CORBACHO, MAYOR OF L’HOSPITALET DE LLOBREGAT capacity for international relations, which sti- ols so that some of them reinforce their position > Promote the creation of technology-based (C-6). The BMA has to invest in order to beco- Maghrib– and with the countries of Latin constitution of the Asia House, it would be mulates the attraction of talent and the mobi- as pioneers in Europe, competing to attract the companies from the potential represented by me the hub of this territory. America. appropriate to produce a specific strategy for lity of local human resources elsewhere. best teaching staff and students. The objective university research and by new forms of relations with this territory, taking into would be to make Barcelona a university centre financing –risk capital, seed capital– that sup- 9ı Maintain and improve relations with Medi- 10ı Asia. Given the existence of economic con- account two important obstacles: communi- 6ı Availability of competitive infrastructures (of a of reference and an export activity. port these initiatives. terranean countries –especially with the nections of a certain interest, and the recent cations and the language. diverse nature, a circumstance that requires > Improve the instruments that facilitate mobi- > Greater links between management studies an investment effort that is high above the lity and openness to the outside world. (business schools, etc.) and scientific areas. historical average) • Design a plan that foments geographical and > Emphasise attention towards training activi- functional mobility and flexibility in work and ties not only in the more technical aspects, 7ı Capacity of decision-making and resources in professional careers. but also in terms of multi-skilled aptitudes 8.3.Territorial and mobility vector public investment to allow redress of histori- • Accompanying measures in the field of hou- and competencies. Towards the city of cities cal deficits. The coordination of the institu- sing, social protection and continuing education > Integrate the immigrant population into pro- tions to promote major projects is, in the same in order to reduce the risks of greater mobility. grammes to encourage entrepreneurship, Towards a coherent territorial model with the per- 3ı Low proportion of housing in economic develop- 9ı Lack of attention to the historical road network way, a critical factor • Generalise learning and the use of English as facilitating procedures for self-employment ceptions, confirmations and proposals that have ment and urban reform projects. Of a total sum (which links centres and territories across its a preferential option for a third language. and the creation of companies. to respond to the idea of a city of cities and pur- of 19 million m2 of floor space, only 25% is envi- breadth) and to the lines of connection bet- 8ı Quality economic growth such as that we • Quality public areas, places for improving sue, amongst others, the following objectives: saged to be allocated to housing. If these pro- ween urban centres. Development of metropoli- intend to achieve requires basic services and relations, a positive approach to conflicts, and, 4ı Understanding the role of the public sector as > Maintenance of dense and mixed fabrics. jected forecasts are met, then the final result tan viability has been based in recent decades supplies of a high level, supplied in line with in general, an open city within the framework facilitator and stimulator of new activities, is > Promotion of housing and rehabilitation of will worsen the imbalance between the num- on the creation of sections of motorway and sustainability. of quality coexistence. necessary to identify groupings of sectors existing housing. bers of jobs and their siting in relation to the high capacity segregated routes. This has led that are inter-related, complementary and > General provision of high capacity public resident employed population. This phenome- to numerous conflictive points in the second- 9ı Social cohesion and a crossroads city, as a 2ı Establish more powerful links between pro- with good future prospects, with the aim of transport. Provision of low and medium capa- non involves a notable and inevitable increase ary network and excessive use of the segre- dynamic and creative place, as against a view duction and education systems. Promote life- giving them priority treatment (culture, life city surface services. in home/work journeys in private vehicles. gated routes. of a conflictive frontier city. The contribution of long learning sciences, all people-oriented services, sports, > Design of sustainable and safe mobility poli- people from outside and the tension genera- > Produce a proposal for development of active and tourism industries.) cies, whose final objective is the progressive 4ı Existence of broad urban areas within the 10ı Absence of a territorial model of reference. ted by diverse cultures increase creativity and employment policies. reduction of the use of private vehicles. compact city showing a clear regression or The lack of this model, in the sphere where make societies advance. The most dynamic > Reinforce the Metropolitan Industrial 5ı Improve living standards (also understood as > Processes of urban improvement balanced inexistence of economic activity, which are metropolitan processes really occur, means world regions are crossroads cities (Los Agreement and promote the coordination of a factor for attracting human capital to the between business activity and housing. the object of processes of degradation/isola- that projects with a territorial scope have to Angeles, San Francisco, etc.) and the BMR the training on offer. territory), ensure high-level basic supplies > Maintenance of standards as regards land tion if there is no public intervention. work on the hypothesis of evolution of territory is to be found where the northbound > Reinforce lifelong learning schemes. Optimise and guarantee a quality environment (open occupation and the preservation of open spa- demand and cannot be based on approved and southbound routes cross. the use of existing resources, and if necessary spaces, etc.). ces. 5ı Spatial integration of the families of immi- territorial development objectives. Very espe- increase them, and analyse mechanisms for > Understanding the density of the city as a > Response to the environmental challenges rai- grants. cially, the absence of a territorial model OBJECTIVES AND SOME MEASURES facilitating access to them for SME. positive fact, it is necessary to resolve the sed by water, waste and CO2 emissions. makes the reinforcement and protection of > Guarantee effectiveness and the application noise and pollution problems that can have an > Promotion of new spaces of centrality. 6ı Problems resulting from growing traffic flows free territorial spaces that remain outside 1ı Generate, attract and retain creative and in the territory of the Vocational Training Plan important influence on lowering living stan- > Maintaining of an adequate offering of land for caused by the distribution of goods to retail the sphere of the more emblematic areas innovative talent of Catalonia (which defines new centres), to dards. industrial or other business uses. outlets and homes. In addition to the increase that have their own figures of protection, > Rethink scientific and technical systems in guarantee that vocational training is linked to > Ensure access to basic services and supplies in traffic caused by new commercial formulas more difficult. These free, connecting or order to give incentives, as well as resources, enterprise. –water, energy, waste and telecommunica- Critical Issues –such as e-commerce, warehouse vans, etc.–, separating spaces of urban developments, to researchers in order to achieve excellence. > Push for the earliest possible availability of tions– based on sustainable criteria and with to the denser areas of towns, there is also a which are associated with the territory’s Promote exchanges between research cen- the Qualifications Institute in order to facilita- standards befitting a leading territory in 1ı Inadequacy of housing policies and of current very important problem of public thorough- morphology and hydrography, a major featu- tres and companies and coordinate technolo- te the recognition of qualifications in Catalonia Europe. development and urban reform policies, In fares being occupied by loading and unloading re of which are the river spaces, will be diffi- gical platforms as instruments for regional and in the European Union. light of the strong forecast demand for hou- operations. cult to evaluate and treat in sufficient depth development. > Promote the libraries as a basic element of the 6ı Promote institutional coordination in order to sing, motivated by the needs arising from the from the viewpoint of municipal district > Increase, substantially, the resources alloca- knowledge society and facilitate the dissemi- foment development and projects with a emancipation of young people (in the 20 to 35 7ı Insufficient capacity for connecting logistical boundaries that the urban planning schemes ted to R&D with a sustained effort that is nation of the digital culture. metropolitan scope. years age range) and immigration arising infrastructures in the Delta del Llobregat with have to take into account. This territorial much greater than it has been historically. • Guarantee quality nursery, primary and > Share actions for economic promotion of the from the offer of jobs. the rest of the country and with Europe. model will also have to envisage the rela- Reaching 3% of the GDP is an appropriate sum secondary education, that allows education in territory that allow us to advance towards the tionship of neighbourhood and collaboration in accordance with the parameters of the values (creativity, solidarity, entrepreneurial creation of an Agency for the Economic 2ı Difficulty in access to housing –whether 8ı General insufficiency of the metropolitan between the sphere of the Metropolitan European Union European Council summit capacity, etc.) that have to be inherent to citi- Promotion of the BMA. through ownership of rental– for a large seg- public transport systems. Especially notable Region of Barcelona and the towns that form held in Barcelona in spring 2002. zens of the future. ment of the population. Housing has reached, is the lack of public transport services in areas part of it. > Introduce the concept of Universities as a dri- 7ı Promote infrastructures comparable to those of in general, prices that are a cause for great of low density, such as industrial estates and ving force for development, including econo- 3ı Give impetus to entrepreneurial skills and the most advanced European regions, guarante- concern, mainly owing to limited supply, lack some residential areas, but there are also 11ı Metropolitan territory with important projects mic and territorial development. In this regard, capacities eing accessibility to the entire BMR and encou- of use of the existing housing available, the areas of the compact city where public trans- for the future that it will be necessary to the connections between the university sys- > Promote the setting up of networks of com- rage autonomous management of the same. lack of weight of rented accommodation and port coverage is weak. A major effort is need- manage suitably in order to achieve a sustai- tem and company creation activities need to pany incubators in the metropolitan territory (Note: the specific measures for developing this point are especially, the low rate of building of officially ed to establish train/bus or train/private vehi- nable impact on the territory. be increased, as well as promoting business and develop excellent incubation systems. contemplated in the Territorial Model and Mobility Vector). subsidised housing (only 1/25 homes that are cle schemes using park-and-ride car parks innovation within a context of SME and micro- > Reinforce the general programmes for the cre- built in Catalonia), despite the efforts of local wherever necessary. This aspect also has an 12ı Loss of population density in certain territo- enterprises. ation of companies; expand specific program- 8ı Consolidate the BMA’s spatial scale: the councils in envisaging compulsory percenta- important influence on mobility relations with ries given urban planning requirements that > Promote an international outlook at universi- mes for collectives and sectors and promote European macro-region and the network of ges of subsidised housing in their urban trans- the towns of the Metropolitan Region of limit the numbers of homes and owing to ties, in vocational training and business scho- new initiatives in this sphere. the most important cities that form part of it formation operations. Barcelona. changes in family composition. For a small municipality like ours, forming part Improvement in the productivity of the territory To the extent that one of the fundamental objectives of the Plan is to provide the small of the Strategic Metropolitan Plan of Barcelona will be an essential element of the model we municipalities with the necessary resources for their sustainability, friendly “take-overs” are avoided, is a way of feeling that we are participants, have to shape. while at the same time, mutually beneficial interdependencies are created. understanding and taking part in the evolution of our towns, within the dynamics of the great JOSEP JORDANA, MAYOR OF PALLEJÀ JOSEP M. LLOP, MAYOR OF LA PALMA DE CERVELLÓ cities which surround us. 129 ALFRED MATAMALA, MAYOR OF MONTGAT OBJECTIVES AND SOME MEASURES tre, that is the basic backbone in the regional > Make advances along the lines of timing 8.4. Vector of cultur metropolitan sphere and has establishes regulation. New social contera, ccto mexoisdteelnce, social cohesion and cooperation 1ı Maintain and foment the residential capacity good connections with the central district of urban areas so that they can embrace the towns and with Girona, Tarragona and Lleida 9ı Update the secondary roads network For the definition of a new social contract model Foreign immigration also leads to the esta- achieve this objective, the civic and cultural maximum proportion of the demand for new > Develop the proposals of the Infrastructures through improvements of their layout, sec- for welfare, that allows us to tackle the four great blishment of other family structure models. As sphere has a strategic nature, because it is the housing that is envisaged over the next ten Master Plan. tion and road surface necessary to make it challenges of integration: regards family and work relations, according space where visualising and experiencing years without producing undesirable densifi- > Complement the Infrastructures Master Plan once more a reference point for territorial > Coexistence of different cultures, to a study by the IESE (2002), only one in the incorporation of foreign immigration into cation. with the necessary connections to improve planning, giving adequate satisfaction for > Social exclusion of certain groups (including every ten companies has established measu- cultural pluralism already existent in our > Reform and maintain a good state of upkeep interaction with the territorial sphere where traffic needs, and minimising the inadequa- elderly people) and res to try and harmonise work and family life. society. Therefore in this regard: of the existing housing available. relations of a metropolitan nature occur. te use of motorways for short-distance rou- > Reconciling of work and family life. In Spain, 60% of women work full-time when > Use social policies to encourage the coexis- > Optimise the use of urban land for housing Special attention is deserved by the existen- tes > Culture as a structured element. they do not have children, a percentage that tence/cooperation between people in the BMA. and other uses, transforming those areas ce of public transport in industrial estates This objective is of special interest in the descends to 14% when they do have children. > Favour creativity as one of the social policy’s that have lost their functionality. and areas along with the guarantee of territory that lies outside the central built-up Critical Issues objectives. It is important to bear in mind that > Achieve and maintain high environmental labour-related mobility. area, where the use of private transport will 2ı Permeability, inclusion/exclusion. The line bet- the multidimensional (social, cultural, etc.) quality and amenities levels of urban spa- > Establish regional services on the high- always be of a certain magnitude. For effi- 1ı Social fragmentation ween inclusion and exclusion is increasingly creativity that characterises contemporary ces, so that the compact city area continues speed network. cient use of the road network, it will also be > Increase in migratory flows and diversity less clear. The number of people that transit society is the basis for future growth. to be a competitive residential space in com- > Modernisation of the conventional railway necessary to: Although immigration is a historical constant, from one point to another continues growing. > Make use of the knowledge and aptitudes of parison with suburban options. network. > Facilitate transport intermodality through and the urban space is constituted to a large One week they have work, the following week immigrants to develop certain types of work > Adapt the AVE to the natural territory of the the provision of the necessary mechanisms extent by immigrants, there are great differen- they do not, etc. Forms of exclusion are increa- and help them become self-employed and 2ı Correct the tendency towards the segregation BMR: Valencia, Zaragoza, and Toulouse. and taking into account the planning of the ces between the migratory processes of the singly diverse. According to the Cáritas 2001 entrepreneurs. of space into housing areas and specialised land reserves that are necessary when 1950s-1970s and those of the present day. report, precarious job positions and the increa- business activity areas which make social 6ı Provide sufficient railway link-ups to the Port these mechanisms involve private vehicles, Immigrants who came after the Civil War arri- se in housing prices is causing the emergence 2ı Establish a metropolitan agreement that cohesion more difficult and increase the need and the ZAL, to satisfy its functionality and and, especially, when dealing with logistics ved in spaces that were not totally occupied, of new forms of cornered isolation. Poverty is defines public and citizens’ responsibilities, to commute. avoid increases in heavy goods transit by intermodality. and made them their own. On the contrary, increasingly affecting more young people, that contemplates their emergent rights and > Plan balanced proportions of housing and of road. now, immigrants arrive in spaces that are alre- women, elderly people and foreigners. duties, that encourages systems of partici- possible jobs in urban planning develop- > Evaluate the possibilities of use for high 10ı Achieve a sufficient degree of territorial ady formed and occupy the spaces abandoned pation, that stimulates a new welfare system ments in areas of growth and of urban speed routes. coherence in the urban planning of munici- by some of the “first settlers”. The legislation 3ı The welfare system is not highly developed and with responsibilities shared between all the reform. > Develop these infrastructures in a coordina- palities, especially as regards the previsions governing foreigners hinders regularisation of is not very adaptable to the social changes sectors involved and that contemplates the > Develop the culture and coexistence poten- ted way, with the vision of adequate railway of space for housing and business activity, access to the jobs market for the immigrant mentioned. The European Commission points right to citizenship with the same considera- tial of the diverse and compact city. connections to reduce the railway bottle- with the aim of efficiently satisfying global population and causes social division between out that public social spending in Spain in the tion as the right to education or health. necks that could hinder the connectivity of needs and creating conditions for a reduc- locals and foreign residents. There is a lack of year 2001 accounted for 20.6% of its GDP, the > Establish a model of common reception for the 3ı Notably increase the proportion of officially this area with the rest of Spain and Europe. tion in forced mobility, especially in private awareness of the metropolitan reality, without lowest in the EU, where the average is 27%. BMR and for the country that helps to rebalan- subsidised housing, especially rented > Avoid as far as possible the splitting up of the vehicles. instruments for analysis and action. ce the territory. accommodation, in the metropolitan region. territory owing to the new transport infras- > Create suitable frameworks adaptation for > Demographic changes and ageing. In the city 4ı The education system and vocational training > Creation of an observatory and of a metropoli- > Make the necessary reservations of floor tructures that may be necessary. reaching consensus on decisions that affect of Barcelona, life expectancy has increased by do not give a sufficiently satisfactory response tan agency for the management of diversity. space for this type of housing in the new the planning of the territory. two years between 1990 and the year 2000. to training needs and are not the basic mains- > Promote a new type of citizenship that is rela- developments in areas of urban transforma- 7ı Implement more efficient autonomous > Promote territorial planning that establishes For women it increased from 80.2 years to tay for preparation of the population to adapt ted to residence and not to nationality. tion. management models in port and airport links between mobility, accessibility and 83.3 years and for men from 72, 7 years to the current and future changes. An unequal > Deepen and extend initiatives that promote > Increase public, private or approved action infrastructures. urbanism, to favour compact and diverse 75.3 years. In the BMA, the birth rate fell capacity for access to knowledge is generating coordination between administrations, the for the creation of rented and owned housing > Autonomous management model for the port urban development that is well articulated notably (2.3 times) in the period 1975-95. new forms of social exclusion. It is necessary to economic and social agents on the basis of at affordable prices, improving the legal and and the airport. with the public transport networks and ser- From 1995 onwards it started to recover, until reinforce public education as a key element for community work: coordinated culture pro- management processes necessary for gua- > Integrate the local train services into the vices. it reached 10.44 per thousand. These facts quality and for equal opportunities. jects, educational projects, plans for coexis- ranteeing the correct functioning of the mar- mechanisms of management of metropoli- > Create mechanisms for the monitoring of cause an important de-localisation of the tence. ket for this type of housing. tan public transport. territorial development that facilitate deci- younger population of the larger BMA towns. 5ı Poor qualifications. Some 25% of the population > Produce a new map of welfare services in sion-making with a broad metropolitan > Changes in family structures and family/work fails compulsory education. In the year 2001, Catalonia that allows establishment of social 4ı Achieve the correct spatial integration of 8ı Incorporate into the definition of urban and space perspective. relations. The ageing of the population and the some 28.3% of young people aged between 18- services as the fourth pillar of the welfare sys- immigrant families in new and old urban territorial strategies the requirements of changes in family structures cause an increa- 24 years had dropped out of school early and tem, and the situation of social needs in the areas to facilitate the maintenance of social goods distribution logistics. 11ı Seek compatibility between satisfying the se in workloads, especially for women. All indi- were not following any study or training cour- regional sphere, and, specifically, the BMR in a cohesion. The growing problems of this fundamental needs for growth of the urban areas with cators show deep changes in family structu- se. This percentage is around 19% in the 15 EU perspective of 4-8 years. > Build a consensus on common criteria for the part of the activity obliges us to use all the construction of new infrastructures with the res: transition of the tri-generational model to countries. Another 25% passes basic secon- > Encourage participation on a metropolitan treatment of this issue by the different admi- means possible to achieve adequate regula- conservation of natural, landscape and cultu- the bi-generational and uni-personal model. dary education, but does not carry on to any scale. Strengthen plural related networks, the nistrations responsible. tion that will facilitate coexistence with other ral values of the territory. The female employment rate in Barcelona is type of further training and on many occasions creation of spaces and bodies for participation > Adopt integration strategies for immigrants uses of urban public spaces: > Tackle the planning and treatment non- comparable to that of Europe, but it is neces- nor do they join the regulated jobs market. and the mediation of conflicts. in accessible housing actions. > Improve the legislation and applicable regu- urbanised spaces with the breadth of ambit sary to guarantee this continuity in the line of lations. necessary to properly value their role as objectives established by the European OBJECTIVES AND SOME MEASURES 3ı Establish mechanisms for the reconciliation of 5ı Consolidate a set of infrastructures and > Consider the land needs and distribution rou- integral parts of the territorial physical envi- Strategy for Occupation. It is calculated that in work and family, as one of the conditions for public transport services that constitutes the tes in planning. ronment. the year 2004, some 24% of homes will be sin- 1ı Promote a personality or metropolitan refe- family and social coexistence. Relations bet- main medium of transport used by people for > Design new public spaces taking into > Give systems of free spaces a structural role gle-family homes. Catalan women spend dou- rence that respects the diversity that exists ween sexes and generations are conditioned travel to the main metropolitan built-up cen- account their use for distribution activities. in territorial planning of space arrangement. ble the hours of their European counterparts on amongst municipalities and the plurality of by the changes caused by the reincorporationhousehold tasks (72 hours compared to 44). the groups that make them up. In order to of women into the jobs market. The great metropolises compete in an increasingly obvious and planned way, to achieve positions To my understanding, it is obvious that the current scene of metropolitan development of unlimited of privilege. It is very different to project oneself towards the outside world as a single large consumption is unsustainable in the medium and long term. Therefore, a new logic and a new municipality, surrounded by other municipalities, than as a metropolitan body in which all of model which is able to take on the planning and management of sustainability coherently is urgent. them work for some common objectives. LLUÍS TEJEDOR, MAYOR OF EL PRAT DE LLOBREGAT ALBERT VILÀ, MAYOR OF EL PAPIOL 131 > Promote a law of dependence that guarantees teeing equal opportunities, and free, quality access to the jobs market. People who have suf- STRATEGIC PLANS: A REALITY IN TODAY’S WORLD the protection of dependent people (elderly education. fered schooling failure tend to enter a job with a people, disabled people, etc.) and that relieves > Intensification of the learning of languages in certain degree of disorientation, and this per- Metropolitan strategic in the tri-state region (New York, New Jersey, and Bay Area nearly created a comprehensive regio- families, especially women, of the pressure the different compulsory education and post- sists throughout their working life (recycling, planning in the United States Connecticut) for a generation. A decade ago the nal government during the early 1970s, but ulti- that they suffer. compulsory education (vocational training change of job). For this reason it is necessary to Regional Plan Association (RPA), a private non- mately it did not succeed. > Promote work adaptability –guaranteeing and university education) guaranteeing an incorporate a policy for transition to the working profit civic organization, published the third regio- workers’ and trade union rights– and employ- adequate public offering of language schools. world especially designed for this group. The United States officially became a majority nal plan for metropolitan New York. In the 21st A decade later, Portland, Oregon established a ment contract modalities that are most suita- > Promote platforms that allow the exchange urban nation according to the U.S. Census of century the RPA is still playing a major role in stra- limited-purpose elected metropolitan govern- ble for facilitating the reconciliation of family and harmonisation of experiences and metho- 5ı Reinforce culture as a reference point for the 1920, but throughout the 19th century, rapid tegically shaping urban growth and development ment (called Metro) with land-use and transpor- obligations with work timetables. dologies and a greater involvement of society potential of the metropolitan municipalities. industrialization and immigration from abroad patterns across this large tri-state metropolis with tation planning powers, and Minneapolis-St. Paul > Implement integrated family support services (families, neighbourhoods, etc.). Make culture into a transversal programme fueled rapid growth of cities and urban regions. a total population of nearly 20 million people, as it developed the Twin Cities Metropolitan Council that are, at the same time, compatible with wor- > Facilitate alternative educational itineraries for participation, for coexistence, and for citi- The ability of city boundaries to keep up with the has been doing ever since the 1920s. with certain revenue raising and tax-base sha- king hours. Design of a harmonised policy on a for young people, given the rigid nature of the zenship. explosion of urban population and the expansion ring powers, in addition to land-use and transpor- metropolitan scale that overcomes the disper- regulated education system and the difficul- > Reinforce the Metropolitan Forum of Culture of urban land development proved a difficult cha- In addition to the enlargement of general purpose tation. More recently, the Georgia Regional sal caused by the existence and superposing of ties in recovering school failures. Satisfactory Councillors and promote the creation of metro- llenge, with the main method being annexation by local government and the expansion of metropoli- Transportation Authority was created to help numerous regional and municipal policies. solutions need to be offered, with a marked politan networks in all spheres of culture. the city government of surrounding towns and tan planning across multiple governmental juris- improve metropolitan Atlanta’s severe automobi- applied nature and these have to be of a short > Complete the main cultural facilities in the villages, officially incorporating them within the dictions, another attempt to address the growing le traffic and air pollution problems. Another 4ı Establish a metropolitan policy for guarante- duration and use methods that tackle with entire metropolitan sphere and promote their city’s newly enlarged borders through legal aut- challenges of metropolitan life involved the crea- variation on this theme is the consolidation of eing equal opportunities and the quality of special intensity qualitative aspects and coordination. hority granted to the municipal corporation by the tion of regional special purpose government cor- city and county governments. In some cases public education. Combat the low level of edu- those related to conduct (tutoring, self-este- > Study more deeply the capacity for world lea- state government. Thus for a time, city growth porations to coordinate and investment, public these city-counties date back to the 19th cen- cation whose best known reference point is em, stimulation, etc.). dership in cultural events within the metropo- kept pace with metropolitan growth. For example, works, and regulation of specific activities. I call tury, such as Philadelphia, Baltimore, St. Louis, known as schooling failure. > Moderate the possible negative effects that may litan sphere of Barcelona. Reinforce the Forum cities such as New York, Philadelphia, and Chicago this approach “functional regionalism.” The first Denver, and San Francisco, but as part of the > Promote the public schools network, guaran- be suffered by individuals when trying to gain 2004. all grew –through annexation and consolidation– major institution of this kind in the U.S. was the movement toward regional government, there from their original boundaries of just a few square Port Authority of New York and New Jersey, crea- was another wave of city-county consolidations miles and an original population of a few thou- ted just after World War I to jointly govern regional in the 1960s and 70s, including Indianapolis, sand people early in the 19th century, to cities seaports, rail terminals, warehouses, bridges, Jacksonville, and Nashville. Occasionally such with hundreds of square miles and millions of and tunnels, later branching out to include air- consolidations still occur—just two years ago, people by the end of the 19th century. ports, subways, and even the World Trade Center. Louisville joined together with Jefferson County.Throughout the U.S., there are numerous metropo- During the 20th century many of the older U.S. litan public authorities that finance, build, and Despite the various examples from the preceding cities, especially in the northeast and middle operate regional airports, transit systems, high- two paragraphs, the movement for general pur- west, stopped expanding their municipal boun- ways, bridges, water and sewer systems, electric pose metropolitan government in the U.S. essen- daries, and metropolitan growth became largely power, zoological parks, sports stadiums, perfor- tially lost all of its momentum during the 1980s a function of massive suburbanization of thou- ming arts centers, forest preserves, parks and and has never recovered. Rarely does one hear sands of separately incorporated urban commu- recreation centers, parkways, and many other any serious discussion today of creating regional nities throughout the metropolitan region. In public facilities. These metropolitan authorities in governments. Even the existing framework suffe- some areas of the south and west, however, some cases also regulate certain aspects of red a damaging setback during the 1980s when growth of city boundaries continued through regional land-use, particularly related to sensitive President Reagan and the Congress eliminated annexation, such that cities such as San Antonio wetlands, coastal zones, open space, transporta- the 701 regional planning grants, which greatly and Albuquerque continued to cover the vast tion, air quality, and water quality. diminished the power and resources of the metropolitan Councils of Governments. Since bulk of the urbanized population within the then new movements have emerged, but no lon- metropolitan area. This gap between the city and The huge increase in federal government budgetaid for local governments during the 1930s and ger advocating metropolitan government.the metropolis led the U.S. Census to create a new category in the earlier 20th century, the 40s also led to increased support for the creation Instead, regional governance, planning, manage- Metropolitan Statistical Area, consisting of a cen- of a national agency to promote urban improve- ment, collaboration, and “smart growth” have ment and metropolitan governance. This move- become the operative terms. Today, Councils oftral city and a relatively contiguous urbanized population within daily commuting range, to ment finally succeeded during the 1960s with Governments often develop strategic plans for reflect the new reality of an urban region with the creation of a new federal cabinet-level their metropolitan regions, such as SANDAG (San Diego Association of Governments) or DRCOG many different local government jurisdictions. agency, the U.S. Department of Housing andUrban Development (HUD). Accordingly, in the (Denver Regional Council of Governments). Since most of the major cities by the early 20th early 1950s a federal program called 701 was One of the most important elements of this resur- century no longer covered the entire metropolitan initiated to provide substantial funding for regio- gence has been the federal government transpor- region, urban planning involving metropolitan nal planning to be conducted through new coor- tation legislation during the 1990s, which manda- cooperation of the public and private sectors dinated entities called Councils of Government ted that every urban region must create a became a new tool in support of a regional policy (COGs) that represented all of the local govern- Metropolitan Planning Organization (MPO) as a agenda. The famous 1909 Plan of Chicago was ment jurisdictions within a metropolitan region. coordinated group of local government officials, essentially a regional plan. The even more ambi- The intention was that the COGs would become in order to jointly plan transportation investments tious Regional Plan of New York and its Environs, the vanguard of creating truly regional govern- and provide policy advice for state transportation completed at the end of the 1920s, served as a ments, though this was to prove much more diffi- and highway agencies. In many cases the regio- blueprint for urban investment and development cult than anyone imagined. The San Francisco nal COGs also reconstituted themselves as MPOs, In the response to the citizens’ needs The industrial model of the 60’s and 70’s, in It would be necessary in order to achieve This first Strategic Plan has to allow us to in questions like housing, infrastructures, which cities just adapted to the changes milestones like burying the railway line or continue to govern and lead the process of facilities, immigration or public transport, neither marked by the markets, caused great creating the El Palau station not to have to change in our towns, in order to achieve more Ripollet –nor any other municipality– can imbalances in the metropolitan territory. We are have such tiring battles, years of citizens’ quality of life of everyone. consider these in isolation anymore. now moving towards a new, more complex grievances. MONTSERRAT BIBERT, MAYORESS OF SANT BOI DE LLOBREGAT JOAN PARRALEJO, MAYOR OF RIPOLLET economic and social model. The Plan has become 133a fundamental tool which affects this future. ENRIC LLORCA, MAYOR OF SANT ANDREU DE LA BARCA JESÚS M. CANGA, MAYOR OF SANT ADRIÀ DEL BESÒS and sometimes the MPOs were established as around transit stations, in pathways for bicycles Gross Domestic Product, far exceeding the per- CIDEU’s activities over these almost ten years of ted in 1994 and served to give a common orienta- agents. In the PEM the articulation of the work on separate organizations. Either way, they are hel- and pedestrians, and generally creating and centage of the national population that is urbani- working have been centred on offering training tion to the forces alive in the city and get it out of a central and decentralised level stands out, ping to focus renewed attention on issues of strengthening a more urban-oriented environ- zed. in strategic planning subjects to its cities; advi- the dynamics of conflict through an open debate where the 18 zone bodies (or neighbourhood metropolitan governance. Some of the MPOs, like ment for living, working, playing, and visiting. The U.S., with a national population that is more sing, providing follow-up and evaluating the stra- about its future options. Another Colombian city, bodies) take part in a decisive way both in thethe East-West Gateway Coordinating Council in While there are many ways to approach and des- than 80 percent urbanized, is essentially a tegic plans started by them; and building a net- Bucaramanga, constitutes the first example of diagnosis as well as in the formulation of themetropolitan St. Louis that covers the states of cribe these issues, the more popular phrase in work of political trust, which will allow local poli- continuity in a strategic planning process despite desired city model. Missouri and Illinois, have been very aggressive the U.S. is smart growth, which argues for cur- metropolitan country. Indeed, more than half ofthe entire national population lives in just the 25 ticians in the Latin American area to be suppor- great political changes, in both the mayor and thein developing and implementing strategic multi- bing suburban sprawl through a combination of ted in their common efforts to access levels of political party. In Mexico, Merida has had a strate- Xavier Sánchez, Secretary General of the CIDEU modal transportation and economic development open space preservation and directing more largest metropolitan regions. It is highly unlikelyin the near future that there will be general pur- local autonomy which will allow them to provide gic plan since 1994, which has served, amongplans. Similarly, the U.S. Environmental Protection resources into rebuilding already developed answers to the challenges of governing posed by other things, to identify a city strategy, which has Agency (EPA) has required local governments in urban and suburban communities. The best pose metropolitan governments that cover the the economic and social development of their been that of affirming it as the capital of Mayan many metropolitan regions to work more closely example of this approach was initiated in entire population and land mass of an urbanregion. On the other hand, metropolitan gover- territories. It also promotes the drawing up and culture, with its implications for tourism and trade.together to get the region within compliance of Maryland under former Governor Parris nance, land-use and transportation and environ- starting up of strategies for the future by the San Pedro Sula (Honduras) and Santiago de losfederal air quality standards, or face the loss of Glendening, and several other states, including Strategic town planning in Europe billions of dollars in federal transportation fun- Maine, Vermont, New Hampshire, Rhode Island, mental planning, coordinated public and private cities, providing and establishing relationships Caballeros (Dominican Republic) constitute good of complementariness and exchange between examples of cities which are not capitals but are ding. Indeed, it was the EPA’s intervention that New Jersey, Delaware, Florida, Georgia, investments and facilities and services, econo- them. Over these 10 years of reflection, knowled- important motors for the economic development basically forced the state of Georgia to create Tennessee, Georgia, Utah, Oregon, Washington, mic strategy, revenue raising and sharing, andmany other forms of metropolitan cooperation ge has been gained which includes the experien- of their countries. By allowing close links between Strategic planning has been incorporated into GRTA for metropolitan Atlanta. and California, have promoted some combination ce of the cities in the network and which is of an the main participants in the territory, especially in the majority of agendas of the governments ofthat help generate and sustain prosperity, qua- In addition, metropolitan chambers of commerce of these types of land-use policies, with varying lity of life, and community livability will continue extremely practical nature. the business sector. Havana (Cuba) constitutes a the main European cities and metropolises. This degrees of effectiveness. In addition, there are special case: with a certain planning tradition, of a desire to anticipate the future, to analyse theand regional economic development corporations bring together the private and public sectors to several national organizations, such as the to be a vital aspect of neighborhood, regional, Among the Centre’s activities are CIDEU’s techni- problems that affect them or which will be pre- American Planning Association, the Congress for state, and national policymaking and program cal seminars and international conferences as socialist nature, CIDEU’s advice has been funda- sent in the next few years, and to find more sui- market an urban region for attracting and retai- mental in order to deepen the participative dimen- ning businesses, investments, and jobs as well as the New Urbanism, the Surface Transportation implementation for many generations to come. well as the meetings of its statutory organs –General Assembly and Governing Board–. sion of the methodology of the plan and to inform table solutions to these challenges is what promoting external and even international trade. Policy Project, the Rails to Trails Conservancy, Marc A. Weiss, President and Director General, Institute for These organs allow the associated cities to the politicians in charge about what public-private makes planning a very useful instrument for the successful development of our cities. Organizations such as the Greater Austin and Smart Growth America, all of which focus on Global Urban Development, Prague and Washington DC exchange their experiences and advances in the agreement means in market economies. The Plan Chamber of Commerce or the Akron Regional promoting such a policy and planning agenda. of Juiz de Fora (Brazil) is a good example of what Since the Strategic Metropolitan Plan of Development Board have been very effective in The Prague Institute for Global Urban Develop- different strategic urban development proces- ment has over the past decade developed a new ses and international experts debate subjects a medium-sized city can do with a well-applied strategic plan: the densification of its civil network Barcelona we have followed the initiatives withdesigning and implementing strategic economic related to the current problems cities face. It through a very participative process. In Rio de interest which, in this field, have been carried outdevelopment plans for their respective regions. paradigm called Metropolitan Economic Strategy, promotes and organises meetings with the pri- around the word, and especially in our neigh- These entities, like the Greater Baltimore designed to bring together all of the people, com- vate sector in order to facilitate financing the Janeiro the strategic plan was right in promoting bours. For this reason, here we present a sche- Committee, are often supplemented by regional munities, and institutions within an urban region iCnID LEaUti na nAdm Strategic Planning projects which arise as a consequence of asso- the pride of the citizens in their city, and thus matic synthesis of the different strategic mana-civic organizations, citizens who advocate for and its periphery around the purpose of genera- erica: ten years ciated cities’ different strategic plans. It partici- achieved a link between the citizens and the life of gement processes that are being carried out in affordable housing, greater access to quality edu- ting and sustaining prosperity and quality of life promoting governability for every person and place. I call this approach pates and supports international meetings of Río. The city of Fortaleza, also in Brazil, it has ser- cation and employment opportunities, increased cities and networks which have the aim of crea- ved for an important and difficult objective: to the main European cities. In this sense, we are especially interested in those cities with which equity in the distribution of public investment and “identity regionalism” because it promotes a ting common visions and strategies for the pro- repair the rupture which separated the state and Barcelona competes and shares positions in services, environmental quality, racial and social genuine common interest whereby everyone is Over the last few years, the democratic govern- blems the cities, the politicians in charge and the municipal governments. Rosario was, togetherments of Latin America and the Caribbean have with Cordoba, the first Argentine city to implement terms of leadership, whether in terms of compe-justice, and many other vital issues, such as the better off by helping everyone else improve their titiveness or quality of life. Citizens Housing and Planning Council of metro- future prospects and opportunities. People may re-valued local governments, although these the local managers have to face. As an interna- not be “citizens” of a metropolitan government, local governments have seen their decentralisa- tional network of cities, the CIDEU provides a a strategic plan following the same participative methodology used in Barcelona. From the plan, Of the 24 cities studied, we provide the website politan Baltimore. National organizations such as but they certainly are citizens of a metropolitan tion processes limited, owing to the serious defi- space for the participation of the cities in the the wide participative base with which a city address of 22 strategic plans (see table 1) and onlythe Citistates Group and the Alliance for Regional economy. Teamwork and leadership are the keys cit in infrastructures, the weakness of the socio- world political sphere, as well as being a com- model has been defined especially stands out and Frankfurt and Dusseldorf do not have a website.Stewardship are providing encouragement and to a successful Metropolitan Economic Strategy, cultural network, the repercussions of adjust- plementary system of solidarity. is especially famous for decentralised manage- The diverse initiatives analysed share a lot of ele-advice to assist metropolitan civic movements in ment policies and also the lack of technical know- ment and quality of services to the citizens. That ments with regard to the participants, the manage- growing larger and improving their methods of and unlike narrower definitions of economicgrowth or development that may only benefit the ledge. In this point –the strengthening of the local CIDEU’s presence in Latin America of Rafaela (Argentina) is the first plan carried out ment model they use, their territorial dimension, or organizing. few or harm the physical environment, authorities and the improvement in the manage- Perhaps the most outstanding achievement of successfully in a medium sized town (80,000 their main lines, but they also have some peculiari- Perhaps the issue getting the most attention is Metropolitan Economic Strategy places a pre- ment capacity of cities– is where the contribution these years of management is the fact that the inhabitants). The plan, which is in the impulse and ties which we list below (see table 2). the problem of suburban and exurban sprawl, the mium on maintaining and enhancing a sustaina- of the Centro Iberoamericano de Desarrollo fundamental ideas present in the development follow-up stage of some 50 projects, has defined a The participants: excessive low-density urbanization of agricultu- ble environment and fostering equitable econo- Estratégico Urbano, CIDEU (Latin American Centre model that CIDEU advocates –the creation of a new city model with the wide and active participa- ral land and consequent loss of open space and mic and social conditions, because urban for Strategic Urban Development) is located. shared vision of the city; public-private agree- tion of all the agents, establishing good working The map of the participants who take part in dis- natural beauty combined with an exponential regions compete most effectively in the global The CIDEU is an association of cities constituted in ment; citizens’ participation; insertion of the city dynamics within the framework of public-private cussing, drawing up and approving the strategic rise in traffic congestion, air and water pollution, marketplace by retaining and attracting a talen- 1993 and is born with the idea of sharing the suc- itself in the global system; promotion of local lea- agreement. Currently Rafaela leads a network of plans is one of the key elements for guarante- and highly inequitable economic and social pat- ted and highly motivated workforce, and this can cessful strategic plan model of Barcelona. Since dership– have become, under the form of strate- some forty Argentine municipalities which are eing a rigorous analysis of the environment we terns of spatial development patterns across the only be accomplished if there is a good overall 1995, it has been a cooperation programme of the gic plans or other governability tools, central con- grouped together around the use of Strategic are dealing with, a plural vision of its diversity urban region and beyond. In response to these metropolitan quality of life. Urban regions are the Latin-American Summit of Heads of State and cepts in the modern vision of the development Planning methodology as a tool for development. and above all a consensus about the right mea- rapidly rising challenges, there has been consi- fundamental building blocks of national prospe- Government, solely dedicated to urban develop- proposal for all kinds of territories and regions. The Strategic Plan of Montevideo (PEM) was sures in order to manage the future. derable emphasis on developing alternative rity, because they are the leading centers of pro- ment. This association is born with the objective of It is worth while quoting some examples here of drawn up by the local government, with the acti- In this sense, the partnership model, of coopera- transportation that invests greater resources in ductivity and innovation in the world economy. In contributing to improving the governability of the successful strategic plans still at the risk, given ve participation of the city’s residents’ associa- tion between the public and private sector, has public transit (especially light-rail, and bus rapid every country, rich or poor, urban regions contri- cities associated –currently sixty-eight– through the limited space, of not doing justice to all the tions, as the base for a municipal programme clearly been imposed, as it is followed by 16 of transit), in high-density mixed-use development bute a disproportionately higher share of the the methodology of strategic urban planning. cities. The case of Medellín, whose Plan was star- later agreed on with the local socio-economic the 22 cities studied, the civil society plays an The Plan facilitates the task of coordinating the I like the idea of the Strategic Metropolitan Plan It is necessary to link the future vision of the The fronts which make us move through the vision which one might have of the territory in of Barcelona. A group of municipalities metropolitan area, of the location of the new social same scene every day are many, a space we a more global way, without secondary aspects discussing the future of a common territory. and economic reality of the Europe of the 25, with have to design from a global-local perspective, –like the size of the municipality which forms Negotiating openly for their mutual interest. the intrinsic values and the very social, cultural above political or party interests. part of it– conditioning the objectives. A plan in favour of everyone, and against no one. and territorial reality of the municipalities. EDUARD ALONSO, MAYOR OF SANT JOAN DESPI TOMASA JIMÉNEZ, MAYORESS OF SANT CLIMENT DE LLOBREGAT LLUÍS RECODER, MAYOR OF SANT CUGAT DEL VALLÉS. JUAN ANTONIO VÀZQUEZ, MAYOR OF SANT FELIU DE LLOBREGAT 135 important role in these processes, improving It is very clear that the seed of the already long palities –either grouped together or alone– importance, but, as happens with the counties, in etc. which are being produced on a global scale. has most opted for the strategic planning techni- their efficiency and strengthening the social experience of Barcelona has become a notable shake hands and use this working formula. recent times projects of this kind are being started In this sense, we can now talk of a world system que: currently over fifty of these processes can capital of the cities themselves. reference in the town planning model of There are numerous reasons, never unique, up for diverse provinces. of cities which acts in an organised way and be identified in the province of Barcelona. The management model: European cities. which move political and social leaders to start The data collected clearly shows the public lea- which, for this same reason, originates relations strategic planning processes. The coordination dership, above all municipal, in strategic planning of competition and complementariness between Diversity is one characteristic in these process. If The coordination of the planning processes may Ismael Martín, Political Expert, PEMB when taking action and the need for collabora- in Spain –there are only two experiences led exclu- them. This competition between different cities we make an analysis from a quantative point of fall directly on the specific units or depart- means a growing level of competition. view, we can state that over twenty processes are ments within the organisation of the public tion between the public institutions and the pri- sively by private initiatives, Pontevedra and to be found in the execution stage, that is to say, administration responsible, being managed by vate sector at all levels are the most quoted. Ferrol–. However, there is a civil society willing to To this reality of competition between cities on a are in the process of implementation of their con- autonomous institutions created expressly to Other important motivations for the initial impul- work in an organised way in strategic planning. We world level is superimposed the importance of clusions. Some six strategic plans already have a this effect or even by consultants or totally Strategic planning: se of a plan are the demand for continued impro- can quote here as an example the case of the factor of change in the society we are living more consolidated condition and have even led toexternal companies. a valid instrument for cities and vement in a world of constant transformation Zaragoza, where the plan started as a municipal in. Each territory is subject to an undetermined initiatives to revise the plan. Finally there is a cer-and revitalisation of cities and territories. initiative, but was immediately developed autono- number of impacts which can transform it positi- tain number of strategic initiatives which are to be In this case, 14 cities directly impulse their territories Strategic Plan per autonomous community & town mously, thanks to the impulse and support of the vely or negatively. This means that businesses, found in a state of not being up-dated.development plans, opting for a more internal (2001) main economic and social –as well as institutio- organisations and also cities and territories aremodel than the other 9 cities which certainly nal– agents in Zaragoza. obliged to think, constantly, about the change. In this sense, we must also highlight the vitality of enjoy a higher degree of autonomy and flexibi- The City of Zaragoza has been working with this reality: a considerable number of new strategic lity. Strategic Urban Planning Instruments since ACutonomo Territories which do not “think” are condemned to ommunituys Strpalatengsic Town In accordance with the analysis carried out, withinthis civil society, business and trade union organi- be crisis, chaos territories. Successful territories processes are arising in the territory. At this time, The territorial dimension: 1994, when the Association for the strategic are those which have thought. we can locate some fifteen new strategic planning development of Zaragoza and its Area of influen- Number %to otafl Inhabitants t%ootaf l sations are the ones with more specific weight, processes in the province of Barcelona. The vitality The territorial area of the strategic plans is ce (EBRÓPOLIS) was constituted. This followed by the university, residents’ associations In this scene of constant change the local factors and extent of this instrument are an obvious fact. another of the elements to be considered in Association has promoted and developed seven Andalusia 18 18,75 7.305.117 18,17 and radical companies in each area. have become key and essential. For the firsttime, the local world has the possibility of inter- In a more qualitative analysis, and in a first lookorder to know their scope. Although, in this Meetings of Directors of Urban and Territorial Aragon 4 4,16 1.186.849 2,95 The Inventory reflects the modernisation and sui- vening in the economic policies. Since the last at the content of the strategic plans in the provin-case, we are always talking about a local Strategic Plans, initially within the area of the Asturias 2 2,08 1.084.314 2,69 tability of the infrastructures as a whole together ce of Barcelona, it is interesting to highlight two dimension, we can classify them into strategic Iberian Peninsula and later covering the expe- Balearic Islands 2 2,08 821.820 2,04 with the great ambition of improving the quality of decade metropolitan environments are leading aspects: plans into strictly city plans, metropolitan plans riences of Spanish municipalities and territories. Canary Islands 2 2,08 1.672.689 4,16 life of the citizens who live in each territory are the the new economic processes. The local territories or regional plans. Cantabria 1 1,04 528.478 1,31 main and priority objectives quoted by those res- have become the motor for innovation and the A vast majority of strategic plans analyse, amongAs a result of the exchange of experiences, Using this criterion, 14 of the strategic plans EBRÓPOLIS was commissioned to carry out an C. La Mancha 1 1,04 2.488.062 6,18 ponsible for the strategic plans currently running creation of new sources of wealth and employ- their main strategic lines, the following aspects: ment. The territory is becoming a factor of com- • Related to people: education, leisure and sport, studied are concentrated strictly on the city, 5 inventory of Strategic Plans of Cities and Castilla & León 4 4,16 1.726.199 4,29 throughout the country. petitiveness and cities compete in order to incre- health,... are of a metropolitan nature and finally 3 more Territories at the end of the year 2001 and Catalonia 24 25,00 6.208.817 15,44 ase their attractiveness. • Related to the territory: economic competitive- extend their scope to the regional area. which is currently being up-dated for the next Valencian Com. 7 7,29 4.066.474 10,11 Félix Asín, Member of the Governing Body of the Executive Meeting to be held in Zaragoza in November Extremadura 2 2,08 1.073.574 2,67 Commission of Ebropolis The strengthening of these local processes will ness, industrial, commercial, tourist, develop- Main Lines: Galicia 6 6,25 2.730.337 6,76 be more important to the extent that local net- ment...2003. Madrid 4 4,16 5.145.325 12,79 • Related to the territory: urban development,Strategic town planning processes are posed mainly from an integral perspective in town A first look at the data contained in this inven- Murcia 1 1,04 1.131.128 2,81 works are consolidated. The so-called network economies allow cities who share services to natural spaces, mobility of vehicles,... planning, economic, educational, social, cultu- tory leads us to conclude that strategic plan- Navarre 2 2,08 538.009 1,33 provide these services better than if they did not Also we must point out that among the strategic ral and environmental matters. ning has shown its importance over the last few Basque Country 14 14,58 2.100.441 5,22years as a working tool for facilitating a balan- La Rioja 1 1,04 265.178 0,65 A strategic view from Town Councils share them. Among other cases, an example we processes stand out a series of strategic lines can see is the case of the metropolitan region of which emerge strongly among the new plans or This transversal vision of reality can be seen in ced development of cities. Their obvious useful- Ceuta 1 1,04 73.704 0,18 Barcelona: a territorial area made up of a very revisions of earlier plans: common proposals in order to link town plan- ness means that, year after year, the number of Melilla - - 56.929 0,14 ning projects with the principles of sustainabi- towns which decide for their use in Spain is gro- SPAIN 96 100 40.203.444 100 The modification of the variables which accom- important nucleus and some polarities with • Social cohesion: internal cohesion, social ver-tebration, immigration,... lity, mobility, or affordable housing, or in order wing: currently, after a decade of experiences Source: Own production from the data collected by EBRÓPOLIS pany local economic development, due to the extraordinary power. It is a metropolitan model new vectors of territorial competitiveness on an not in the American but in the European style. A • Job market: increase in the employment rate, to connect training better with economic dyna- there are more than a hundred strategic plans and from the Economic Annual of Spain 2001, by the Studies international scale and, especially, in Europe and poly-nucleus model, diversified in its while. more efficient job market,... mism and employment or integration of cultural spread throughout the country. Service of la Caixa Savings Bank. • Sustainability: environmental quality, sustai- diversity policies. the transformation of a global scale of the world Another example of the collaboration between nable development,...A deeper consultation can be made on the markets, has clearly introduced notable modifi- towns and strategic planning developed by them • Quality of the urban space: town planning ver- Despite this however, Manchester and Berlin EBROPÓLIS website (www. ebropolis.es). In 2003, we can state that Autonomous cations in the role occupied by territories in the is the model of Territorial Pacts for Economic and tebration, integrated city, rehabilitation of offer a more partial perspective, as the first city The appearance of new plans has been cons- Communities like Catalonia, Andalusia and Aragon, business economic and other agents’ decisions Employment Promotion. urban nuclei,...has a specific strategic plan for education and tant since the first experience in Barcelona due have grown significantly as regards their experien- relevant to economic decisions. • Metropolitan vertebration: cohesion with theanother for economic promotion and in the case ces of Strategic Planning. Therefore, a territory’s strategy means that it of Berlin it is basically concentrated on the town to its designation as the host to the Olympic In this way, the local dimension of the territory must be aware of being subject to changes, that metropolitan region of Barcelona, supra- planning of the city. Games. In 2001 approximately one hundred From this Inventory, we know that more than half has become, without doubt, one of the most signi- it is willing to adapt itself and therefore to define municipal strategies,... strategic plans could be counted, although it is the initiatives in existence operate within a single ficant key factors for evaluating economic deve- where it want to go and finally for it to have the • Advanced services: development of “clusters” Conclusion true that some of them have broken down or are municipality, while plans on a metropolitan scale, lopment opportunities of countries and states. A capacity to define the way to achieve this. and support infrastructures for economic The culture of strategic town planning is being paralysed, fundamentally as a consequence of like that of Zaragoza, have maintained constant key factor for attracting citizens, capital and sup- activities,... The municipal reality of the province of • Intangible factors of attractiveness: training, extended across Europe as an efficient mecha- changes in the political make-up of the munici- and county plans, which agglutinate common inte- port infrastructures to their development. nism for defining and articulating the needs pal governments. rests of all the orders, have increasing weight. Barcelona can be seen as one of the territories qualification human resources, city of know- Aragon is an example of this. We are living at a historic moment in which the which has most opted for strategic thinking: ledge, identity of the municipality, city attrac-and interests of society and its economic, No autonomous community is unrepresented in local factors, cities, are enjoying a growing since the approval in 1988 of the 1st Strategic tive for living,... social and institutional agents with regard to this field. The inventory makes it clear that size Something similar is starting to be detected in the importance. Cities are increasingly becoming the Plan of Barcelona to the present, this territory • Housing: diverse and sufficient offer of hou- the new scenarios of the future. is not important. Large cities and small munici- provincial world, where the plans have a lesser nodal points for economic, social, cultural flows, has consolidated itself as one of the areas which sing,... It is the perspective of the Metropolitan Area which Never before now have we had the chance to On a global level of the region, the great projects The metropolitan territory has to become a has to be capable of reinforcing the identity of remake the great metropolitan agreement. pool a large part of their economic profitability great space for agreement for the efficient each one of the municipalities and the projection With the Plan we will be able to talk about from the environmental situation of the territory, development of local policies. of their potential which, on its own, would be cohesion, balance, participation again. It is a an essential element in the quality of life. smothered in the competition within the common new great chance for a new century. It is essential to thread the needle. BARTOMEU MUÑOZ, MAYOR OF SANTA COLOMA DE GRAMANET territory without any shared objective. AMPARO PIQUERAS, MAYORESS OF SANT VICENÇ DELS HORTS JOSEP COMELLES, MAYOR OF SANTA COLOMA DE CERVELLÓ 137 RAMÓN LÓPEZ, MAYOR OF SANT JUST DESVERN This phenomenon of the extension of the strate- The Territorial Pacts are based on the strategic sents. Also of the need to adopt techniques which plans which have to reflect –each in their own There is no doubt that States, international and strategies of the different institutions and orga- gic processes is also seen throughout Catalonia: planning technique but taking the territory as a will allow them to respond actively to the changes field– the these aspects on a specific territory. multinational organisms, on the one hand, and nisations which group together the interests of many towns and territories of different sizes are reference, a greater geographical area than the in the have become environment in which they NGO’s on the other, are the protagonists of globa- the public and private sectors of the great metro- in the middle of these processes and have drawn strictly municipal area: they adopt the concept of are located. In short, there is a clear decision by This would be the scheme we would call lising movements, but the territorial or spatial polises. up strategic proposals for improving their posi- Local Job Market, understood as the physical town councils to opt for strategic planning. Concurrent Planning. It would be a good thing forthe pertinent public administrations to start to base of the political / economic power like thetion on the future scene. space or territorial grouping where the maximum anti-globalisation forces is to be found in the Metropolitan strategy makes the need felt for The strategic vision impulsed from the local world amount of labour relations are agglutinated insi- In view of the importance that strategic planning make advances in shaping the schemes of this coordination between the different levels of de and the minimum relations with the exterior. and its respective methodology represents for the new model. metropolises. government and the participation of “stake-hol- has another reference with the implantation of planning of actions in the local world, the Barcelona Metropolitan citizens do not just put the place ders” the Territorial Pacts for Economic and These groupings of municipalities (19 currentlythroughout the province of Barcelona), defined Provincial Council places at the disposal of town Francesc Santacana, General Coordinator of the PEMB and the scene, but as citizens, they are involvedEmployment Promotion which, impulsed by the The preponderant model to the majority of metro- Barcelona Provincial Council are based on princi- according to self-contention and self-sufficiency councils the technical assistance which will allow and affected by the work represented. And the criteria, thus become the ideal model for plan- them to consolidate the means, ensure the confi- 1 Planeamiento urbanístico: de la controversia a la renovación. metropolitan governments around the world also polises is an administratively fragmented metro- ples of the European Strategy for Employment, ning, managing and evaluating the development guration of a real local network and provide ele- Diputació de Barcelona, mayo 2003 realise that they are the protagonists of the politan area with numerous territorial and func- they are constituted as instruments for agree- policies of a specific territory. ments of innovation in the local strategic debate. tional jurisdictions. 2 ment and planning for cohesioned and sustained Australian Cities: Issues, Strategies and Policies for Urban Australia in change. the 1990’s. Edited by Patrick Troy. Cambridge University Press. 1995 Globalisation again has given arguments for economic development of the territory of the pro- Faced with all of this, town councils aware of their Francesc Castellana, President of the Area of Economic Promo- If before a metropolitan hierarchy was consolida-3 vince of Barcelona. strategic position and of the challenge this repre- Global City Regions: Planning and Policy Dilemmas in a Neo Liberaltion and Employment of the Barcelona Provincial Council ted according to the population and size, now a requiring a better coordination and simplification World. Allen J. Scott.En el volúm Urban Planning in a Changing World, in the decision-making processes of a new neo- editado porr Robert Freestone. 2000. connected network of metropolises has beendrawn out with different levels of functions. The metropolitanism. concentration of capital, work and culture is just The answers are very varied: the metropolitan TOWARDS THE PLANNING OF THE 21ST CENTURY as important as the connections, networks, com- grouping- annexation of Toronto or Montreal; themunications between these metropolises. creation of a new mayor of London with very dif- Con plan and partial plans have been the figures of gives a response to the double demand for parti- Strategies and globalisation Time will have to pass until the power of cities-glo- ferent powers from the historic Greater Londonan acluterrrennatt iPvela fnonri tnhge: future these planning processes. cipation and to have a socio-economic framework in the world’s metropolitan areas bal metropolitan regions is visibly consolidated Council; the dissolution of the MetropolitanCorporation of Barcelona, without a clear model The problem arrives when the whole socio-econo- where to project the urban ideas which have to on a world level among the rest of the protago- mic model which the planning model served is provide the coherence required for organising the nists. Perhaps, some day we will see, next to the for the territorial Organization of the city-region of Catalonia... For quite some time now, in the long isolated field radically turned on its head. The continued pro- territory. Globalisation is a fashionable word which every- G8, the GC 55 meet (the 55 global cities) or the of town planning, a whole series of new instru- gression towards a more tertiary economic sys- Clearly, all this evolution does not mean the one uses to show their optimism or pessimism M400 (the 400 metropolises with over a million The new government model has to consider its ments have come along to provide new perspecti- tem, the new family and work models, together disappearance of traditional town planning. Quite about the evolution of the world. Metropolitan inhabitants. Many large cities already started to relationship with the State with the EU type regio- ves in the debate that has opened up on the with the new communications infrastructures the contrary, as Allen J. Scott3 says that it is more areas also have this double reading, at the same group together almost twenty years ago in metro- nal powers and with the global powers which are current validity of the town planning model. A just don’t match with the previous urban model alive than ever. Simply, it has to adapt to wider, time euphoric and depressed, of globalisation. polises, the world association of large cities, as a arising in this stage of globalisation. model that has been working satisfactorily where all the parts fitted or had to fit. more complex and collective schemes which can If we add that globalisation is multidimensional, world lobby for metropolises and, together with Simultaneously, however, it also has to provide a throughout the life of the economic system based provide more suitable responses to the needs of the pessimism or optimism is immediately the rest of the local authorities, were representing response to the wish for decentralisation, proxi- on industry and the application of the schemes of We are passing from a perfectly structured and the territories progressing in a framework of glo- extended to economic, political, social, technolo- the interests of over 50 % of the world’s population mity and representation of the local levels. Taylor and Ford’s proposals. deigned urban model to more or less chaotic spa- who live in these urban areas.ces, which are occupied in an erratic way, with a balisation. gical or environmental aspects, creating a per- The question that arises is whether metropolitan This traditional planning, typical of the 21st cen- rather blurred logic and in which multiple econo- And this wider scheme does not stop at the diffe- haps schizophrenic citizen, who doesn’t know Metropolises require a strategic vision, an ideal areas are really becoming an organised political tury has fundamentally dealt in an ordered way mic activities, cultures and values coexist. rent modes of strategic planning. The territory whether to laugh or to cry about the future. or metropolitan dream power, with the capacity of manoeuvring faced with territory, economic activity and in a very today cannot do without the internationalisation Globalisation is interpreted in metropolitan areas Barcelona is aware of the strength of shared ide- with upper levels and lower levels of government. special way industrial activity. Faced with these circumstances the impotence ofthe traditional planner is well known. Perhaps of the environment. This can now be considered as a phenomenon which represents all those als and projects. The great transformation of In the metropolitan area of Barcelona there are As A. Font says on commenting on the conclu- they can stop a few things but it is very strange more as a final cost which has to be supported changes in the external environment of suppo- Barcelona at the end of the 20th century was signs that local governments have understood sions of a seminar on Town Planning1 the territory for them to start up others. Clearly a change is and paid if not one of the essential elements of the sed great importance and speed, and which we produced at the will of the dream of the project of this need, that the autonomous community of the “Fordist” industrial city is characterised by needed in the determinist conception of the phy- whole planning process. Even more: as the pri- can control with great difficulty. Cities will have the Olympic games. appears to be aware that the territorial the search for the economies of scale by means sical planner towards a much more articulated mary element. That which has to dictate the pre- to react through their own metropolitan strate- Organization of Catalonia requires a substantial of the maximum integration of all the elements of policy that is informed about the socio-economic conditions for a true process of growth in econo- gies in order to try to confirm the optimism and The majority of metropolises are aware of the need to establish a certain metropolitan strategy change, and the State probably continues to the production process. The functional city –the reality, and much more related with the social mic terms and social cohesion to be carried out. contradict the pessimism. as a way of facing the threats and chances of ignore that in Spain there are two global city- zoning of land uses as a priority technique in aspirations which are continually renewed and Since the end of the last century we have found The intention of this note is just to point out some globalisation. regions and that this is one of the strong points it town planning– aimed at the specialisation of which will have to give rise to more creative and then that the traditional monochrome town plan- recent trends in strategies in metropolitan areas should be supporting in order to ensure Spain’s land by functions (residence, work, leisure, circu- innovative urban conceptions2. ning scheme is being transformed, by facts, into with regard to globalisation phenomena. Perhaps, the strategy arises initially as a respon- international position. lation...) in order to avoid possible conflicts bet- The idea is becoming more reinforced that plan- a set of pieces, each one of which provides a vital se to economic globalisation and the need to Metropolises or metropolitan regions are the the- compete in the new post-Fordist economy. The metropolitan strategies are becoming pro-ween the sectors of activity as the way of maxi- ning works when the interests of the parties coin- component for the harmonious progress of the cesses of participation and consensus where amising the economies of scale. atre where the tragic-comedy of globalisation is Finally, however, the majority of city-regionscide. If not, it all fails. And, the word strategy territory but without which, so far, the necessaryassembly has been produced. played out. develop a strategy that also includes social, envi- wide range of interests are represented. Planning is based on the application of some starts to appear in the planning world. In some standards or patterns established for specific cases with the whole name of Strategic Plan. We are moving, then towards a new type of plan- A renaissance of metropolises has occurred ronmental or territorial aspects. Partnership with the private sector is a key ele- situations which are diagnosed from the planning Others with other names like Regional ning which will include the conceptualisation of which, for some decades, had been the symbol of The complexity of actors in a metropolitan area ment in the majority of metropolitan strategies. Complicity is sought between the public sector organs themselves. The urban structure was a Development Programme, Metropolitan Director the environment as a basic element of the pro- urban problems. Globalisation has meant that means that the degree of formalisation of the and the “stakeholders”, set of parts that could be analysed in isolation Scheme, Spatial Development Strategy or cess; economic and social strategies which have the metropolis has recovered the will for political, strategies is very varied in the different metropo- and which allowed a horizon of behaviour to be Agglomeration Project. But all of them within the to give meaning and coherence to the desired economic and social protagonism, that is, it lises. Perhaps, the most important thing is that that is to say, all those sectors affected and inte- fixed which was the natural trend. The general framework of a new concept of planning which evolution of the territory; and territorial and town really even lost it. certain coordination is produced between the rested in the evolution of the global city-region. The metropolitan fact brings us advantages The small municipalities want the integral One of the aims of the metropolis of Barcelona and at the same time risks we have to evaluate: observation of the territory as regards the is to be the logistic platform, but that must not Tiana hopes to preserve its most treasured reservation of forest space in the metropolitan make us forget other activities with the values: the calm, the human dimension of the area: we are the environmental reserve for implantation of innovative industries and new town, the traditional landscapes and sustainable thousands of citizens in the conurbation. technologies. urban growth. MARIBEL GARCERÁN, MAYORESS OF TORRELLES DE LLOBREGAT JAUME MONFORT, MAYOR OF VILADECANS 139 FERRAN VALLESPINÓS, MAYOR OF TIANA Democratisation and citizens’ participation in politan cities. And also, therefore, It is in metropoli- On the other hand, the “planning” authorities All metropolitan areas are inevitable nuclei for of daily “commuting” but of the network of cities with wide partnerships. Collaboration between the metropolitan decisions as a way of avoiding tan areas where a greater dissatisfaction of the are increasingly required to make an effort of attracting immigrants from the same country or which, through the central city, have contact levels of government, collaboration and partners- the blurring of responsibilities between levels of citizens can be produced with services received transparency, citizens’ participation and expla- from abroad. For the optimists, metropolitan and communications with the rest of the 400 hip between the public and private sectors and government and between metropolitan adminis- and also with those new services, still not received nation in the town planning decisions. A clear areas are becoming nuclei of multiculturalism large world metropolises. NGO’s, consensual strategies and shared respon- trations. and which have to be organised, given and finan- plan that does not allow different readings AND, and diversity, with very positive effects for the Globalisation obliges a wider definition of the sibilities are some of the concepts repeated in Metropolitan fragmentation has meant a certain ced for all the metropolitan citizens. THEREFORE, DOES NOT ALLOW CLIENTIST TREAT- growth of the cities. For the pessimists, the many metropolitan areas when facing the chan- lack of information for the citizens, who find it dif- Municipalities and fragmented administrations MENT IN THE TOEWN PLANNING DECISIONS. The always real difficulties of integration of the metropolis towards the global metropolitan coordination of the infrastructures and the immigrants becomes an excuse to point at the region. To give a closer example, the global ges caused by globalisation. Normally all of this ficult to know who is responsible for solving their seem to be responsible for small matters but it is metropolitan city region of Barcelona is all means a change in social leadership which forces metropolitan problems. difficult for them to be able to take responsibility appearance of new urban land on the market metropolis as a centre of problems of poverty,cannot be left in the hands of private initiative unsafety, unemployment, coexistence,... In any Catalonia and perhaps, in some aspects further the leaders of the civil and political society to sit down at the same table, and little has to do with The administrative complexity also facilitates for the large metropolitan problems which requi-re metropolitan policies. The municipalities can nor in the hands of town planning controllers. A case, in all metropolitan areas multi-dimensio- afield. We will have to compete with metropoli- tan areas like Beijing/Tianjin, Dalian/Shenyang, the powers of the traditional industrial society.politicians diverting responsibility to other levels organise the cleaning and collection of refuse certain ingenuity must be recovered that will nal strategies are defined to cover these intense Shanghai/ Nanjing/Hangzhou and Hong There is no doubt that this is still a stage in whichof government. In the case of Barcelona, we all makes us understand the citizens’ needs, inclu- migration processes. know the difficulties in assigning responsibilities but have difficulty in coordinating with other Kong/Gaungzhou, which among the three have a the old powers will superimpose the new, where in administratively complex matters like, for municipalities the treatment of waste. The muni- ding the sectors with real-estate interests and In search of a new model of metropolitan gover- population of some 150 million people. There is, the old leaderships want to maintain themselves cipalities are in charge of traffic but, between get to know, at the same time, the technicalexample, the underground, the high-speed train possibilities designed by urban experts. Local nance. A change of scale towards the metropoli- therefore, a change in the scale which forces us and the new leaderships fight to see the light of or public housing. them, they have to plan and coordinate metropo- day and create new representative institutions. litan public transport and the large communica- and metropolitan authorities are obliged to tan region and a change of relations towards a to think of wider territories, defined according to moderate in this dialogue between the citizens wide partnership. networks and different fluxes. Metropolitan areas, as always. Will again be social, In the event that the metropolitan administra- tions infrastructures. They decide on town plan- political and economic laboratories which will test tions are on a second level, without direct elec- and experts, without letting one group impose The definition of the metropolitan areas is not The metropolitan regional government also requi-ning licences, but don’t have responsibility over the changes in governance and leadership needed tions, there can be a lack of transparency and on the other. Their obligation is to ensure trans- done any more according to the job market and res a new model of governance. This is the third for the new stage of globalisation. direct democratic control. the whole metropolitan territorial model thatthese individual and disorganised decisions are parency in the application of sensible rules in daily movement to work. That is not the most fashionable word we mention in this text and, like causing on the density of the metropolitan city. the town planning game. important flux for defining the global metropoli- the others can lead to confusion. Governance is Josep Roig i Martí, Secretary General of Metropolis The majority of metropolitan areas propose Multi-dimensional strategies for the globalisa- tan region. The metropolitan region includes the used to give a new emphasis to the need to createimproving the citizens’ participation in the deci- central city, the urban continuous, with high a system of government and administration of the sion making processes and recovering a greater Finally, we must mention that the technologicalchanges, for example, in the field of information tion and sustainability of metropolitan areas.Confusion as a motor for change. population densities, and all the hinterland, not metropolitan region which is more participant anddemocratic control of the metropolitan adminis- trations. and communications, is generating new serviceswhich usually create problems of responsibilities, Metropolises have extended their strategic area Metropolitan citizens feel, at this moment, that Organization and financing. Many of these servi- further than the provision of basic urban services the fragmented and competitive model between ces however are of enormous importance for the and town planning. Economic, social, environ- local, autonomous and central governments is competitiveness of the metropolitan territories mental, educational and cultural strategies on DIVERSE VISIONS FOR THE METROPOLITAN AREA OF 2025 causing too many problems. and for the standard of living of the citizens. immigration or innovation try to give a meaning The city: Laboratory of Ideas participation of the user in building public spa- every-day rituals and objects which have accom- The two traditional answers of looking for more City model and urban planning strategy: Towards to another these fashionable words “sustainabi- lity”, which like globalisation, no one is capable of ces, etc. panied us for thousands of years. agreements between the different administra- concentration and transparency in the rules of defining clearly. The conceptual confusion crea- For many years some novels and films which Now having overcome the media’s misunders- Technology, in many cases, facilitates our dailytions or greater coordination from the govern- the urban game. ted by both terms contributes positively to speculate about the future have given us a tanding which associates design with a purely tasks, movements or communications betweenments of a higher level do not offer great hope if metropolitan strategies and becomes a motor for aesthetic response or a cosmetic operation of people: the use of the mobile phone, video confe- we look at the reality of the last 25 years. Globalisation, perhaps, again has evaluated posi- always unpredictable changes. pessimistic, worrying and catastrophic visiontively concentration and density as an element of cities and therefore for their citizens. In objects and spaces, the profile of the designer rence and the internet bring us close to those who The citizens also feel that it is not possible to of competitiveness of metropolitan regions. Sustainability articulated on a local level through these fantasies technology is in the service of of the future will be a person given up to impro- are far away. But this same technology also threa- return to a new illustrated centralism: neither Some metropolitan strategic plans, both in dis- power and destruction, cities are shown as de- ving the quality of the relationship of the citi- the so-called Agendas 21 forms part of the objec- tens us with an excess of virtual and demateriali- perse cities (for example, Melbourne) as well as humanised, dangerous, full of pollution. zens between themselves and their mostmetropolitan, nor autonomous, nor state. They tives of the local and metropolitan authorities. Its sed, simulated experiences and a loss of human don’t trust the politicians who are always centra- dense cities (for example, Barcelona) clearing immediate material environment. application and results very often are still loca- contact. In this highly technological and ultra-fast lists for themselves and their own power. lean towards defending again a more concentra- ted in changing ideas and cultures more than in Designers are optimistic and we would like to The designer, traditionally dependent on com- panorama, the designer of the future will have to ted city model. The reasons given are not just the the practical application of actions. This is why think that the future will be very different from missions from industry, will have to become at offer the city those objects and environments thatIt is necessary to open the citizens’ participation, as they are the only ones who really are at the problems of infrastructures and congestion of a the World Summit on Sustainable Development in these catastrophic visions, but on the other last a double agent, capable of getting involved allow us to rediscover the true density of experien- diffuse model, based on the car, creates for large Johannesburg invited the execution of Agenda 21 hand we know that the city of the future will be ideologically and taking a more active and pro- ce, active flow of material, rediscover the sensessame time local and metropolitan. They are the ones who are most interested in everything wor- metropolises but also on the need for concentra- and remarked on the key role that local authori- a complex place, with a certain amount of posing role synthesising the citizens’ social and above all promote those closer, corporal king correctly. They live in one town, work in an- tion and services of a high level required by glo- ties have throughout the world in reaching the chaos, which should not frighten us. and cultural movements with industry and the human relations. other, move on metropolitan and regional infras- balised activities. objectives and setting up programmes approved Cities have always been places in continuous most advanced technology. So, despite the fact that the designer in the future tructures, are expecting a high-speed train and pay In this new stage of technological change and for the next 15 years. transformation, places of transit for migra- Paying attention to the users’ needs and wis- will have smaller, more flexible technology, with taxes to all levels. As metropolitan citizens, we pay world share of economic activities, metropolitan Also, globalisation has meant trying to formulate tions, of encounter, of concentration, and hes he will act (through the objects and spaces intelligent, mutant and sustainable materials, all our taxes to all the levels but sometimes we are not areas are starting again the discussion of how to strategies for the new economy of knowledge, above all of mixture... he designs) as a mediator in order to guaran- these scientific advances will never be substitutes sure that we can vote democratically for all levels. integrate the need for work, housing and trans- impulsing aspects like knowledge infrastructures The designer of the future therefore, will learn tee that the new daily experiences of the users for ideas, creativity, genius and imagination. port. If for a time industrial activities and servi- (education, training, technology) and quality of to work in this complexity, he will have to be are the most creative and participant possible. In metropolitan areas new demands and new The city of the future will be a laboratory of ideas metropolitan services are produced which the ces marked the shape of cities, now the discus- life (safety, mobility, leisure, culture, urban envi- aware of his responsibilities and sensitive to a We are advancing towards a highly technified for the designer, a workshop where he can ques- local administrations cannot supply separately. sion about leisure activities and urban life are ronment,...). the majority of strategies also inclu- series of very relevant aspects for the city, but future, with very sophisticated devices and new tion and reinvent the uses and often boring, rigid orstarting to be incorporated, from the citizens’ de a clear reference to innovation and the busi- until not long ago forgotten by the profession: intelligent materials. The designer has to ask him- even traumatic interactions that people still have The new demands and new services enter nor- point of view, and the activities of goods distribu- ness and entrepreneurial climate as mechanisms sustainability, mobility, accessibility, use of self how to fit these new technological artefacts today with their too programmed urban environ- mally at the highest part of the hierarchy of metro- tion from the point of view of companies. for ensuring a place in the global economy. renewable energies, multi-culturalness, the with the more primary, with the most humble and ment. 141 In fact, the city is still like a house, but bigger and Barcelona seemed to me like a milestone worn fly, but not so many. And as I’ve been asked, let What are the ideal conditions for the emergence of the citizens met in the temples, there they exchan- has always been there, it has always reacted when with more people, a great space with passing by thousands of inscriptions engraved on it, by me say a little in my own favour. I would locate a such moments of splendour for knowledge? Can ged ideas, or better said, the small part of the ideas something is moving, it has always taken part. areas, resting areas, leisure areas, games areas, thousands of eyes that had looked at it, that were story on the new artificial island created by the they be caused? Can they be favoured? Below are that were considered exchangeable... It is about Perhaps now its moment has arrived. Barcelona is or areas for concentration. But what would hap- looking at it and would still have to look at it. impulse of the Forum 2004. Why? Because it is some suspicions and convictions. inventing new temples, the modern public spaces, a city of architects, designers, thinkers, scientists pen if there were also spaces open to reflection, Barcelona was like a sharpened milestone which the dream of the protagonists of my novel of a free society, in which the citizens always have and businessmen. Barcelona is a well-laced city forspaces for transformation, for action, for self-pro- Happiness (2001), a premonition in a dream. The thinking unit is without doubt the human mind, the right to revise any truth in force. opening up, right open, to the world. And that’s not duction of objects, for trying things and for at the same time suffered the illness of stones, amilestone that reflected the sun’s rays to the four Right in the middle of Barcelona in 1909, I made the individual. But how big is its ideal environment bad for a start. We are in a crucial moment in his- making mistakes? someone dream of a Barcelona out at sea, facing for creating art, philosophy, science, techno- It’s not the same to conceive a museum before orcardinal pints even on cloudy days. tory. The inevitable globalisation can do a lot of It depends to a large extent on the designer that the city, with a new artificial island, dedicated to logy,...? What marks a good creative environment: after a reflection like this (museums must perhaps Barcelona was the people of Barcelona.” services and leisure. In 2025, the artificial island nation, religion, region, neighbourhood, family? I be the new temples for citizens to meet). The vast good, but it can also do a lot of bad. The new times the citizen has these spaces of freedom and con- have a strong feeling that the collective unit which majority of auditoriums and conference halls in the need open fecund cities. Barcelona has been deter- fidence in the city, that they feel that they are Could it be the start of a novel set in Barcelona in will really be there ready to act as an excuse and creates the right environment for cultivating creat- city are (still) conceived more to underline the mined to try. Another kind of structures and inter- theirs, that they can change them, make them the year 2025? Why not? The people of base for telling stories. And I promise to write a national events are needed. The era of the great their own and at the same time-share them with Barcelona in 2025 will not be basically different story about a descendent of that character from ive minds is very near the concept of city. Glorious solemnity of the act and the authority and prestige moments of knowledge are named after cities of the speaker than to invite participation and dis- international fairs has not much sense any more, other people. from the people of the year 25, two thousand 1909 that wanted an artificial island for (Athens, Florence, Prague, Paris, Venice, Vienna,...). cussion. The speaker usually occupies the place of neither do Eurovision song contest type festivals,... years before. This scene, with a fictitious, but Barcelona, to imagine a thousand more artificial It I the space, the distance, within which the physi- a traditional cinema screen, high and distant and, Globalisation in all fields needs above all to createFrom dialogue and collaboration with other creati- islands, wither real or fictitious. But if that is not knowledge, to transmit knowledge and debate ve disciplines (art, architecture, theatre, etc...) the perfectly possible milestone, it wouldn’t be at allstrange on any day of the year 1910, 1930, 1950, possible, don’t worry. Our city is old enough and cal presences are influenced fully and directly with like at the cinema, the audience is invited to forget knowledge, knowledge about resources, about the designer will learn to challenge the limits of our 1970, 1990, etc. Perhaps it would also be true for ancient enough. It’s lasted for a long time and will the five senses. It is the volume within which the itself and admire and accept what is happening in perception of the city contributing experiences last forever. And if it’s not me who will write about meetings, interactions, conversations take place. the spotlights. The speaker can see the faces of all environment, about coexistence, of the different which extend our vision of others and of ourselves. 2025 with very few adaptations. The woman per- cultures. haps wouldn’t be carrying lettuces in her bag, it, someone else will. Precisely, my novel What does Florence have for it to have been there those attending, but each member of the audience perhaps she wouldn’t even be carrying a bag Happiness ends with the two protagonists loo- where the Italian language was invented with only sees one face, that of the speaker. What the The year 2004 and the Forum project may be a Ana Mir & Emili Padrós, Industrial Designers king at the city where, in 1909, the smoke from Dante, science with Galileo, the genuine inter-disci- Greeks discovered for their theatre, what universi- great opportunity, an opportunity which will gobecause she wouldn’t need to go out to shop, but the bonfires caused by the Tragic Week started to plinarity of painting-drawing-sculpture-architectu- ties preserve since the renaissance for their most further. Barcelona has invested many resourcesshe would pass by the milestone and it would rise into the air. They are on a ship and are slowly re-engineering with Leonardo and Michelangelo, transcendental classes, what all the democracies and much enthusiasm in it. Perhaps it will work outgreet her without her realising it. The child won’t eat a sandwich of bread with tomato and tuna pulling away from the docks. The older says to biography of colleagues and coordinated multi- in the world take into account when designing their all right. the younger: facetism with Vasari. I don’t think that these situa- parliament chambers, is forgotten when designing Dreaming of artificial islands fish. Or will he? What is certain is that he will con- spaces dedicated to knowledge in our cities (rede- Jorge Wagensberg, Director of the Science Museum oftinue to climb onto and off the stone, hiding - Sometime in the future you’ll return to tions can be explained by the emergence of greatutopias, great ideologies, great projects of future, signing them all would not be a bad idea!). Even the Barcelona behind it from his friend or to throw a stone at an Barcelona... great social or political leaderships, great revolu- design of a public square, a park, a bus, an office, a “Once, early in the morning, I saw an old man sit- unsuspecting cat (if there are still cats and thereare still stones in the street) And lovers? Lovers The water is just starting to move, crossed like tions in honour of great ideals. It occurs when the factory, a school or a concert hall can include this ting on milestone from the Roman era. He leant soft butter by the cutting bow of the brig-schoo- conditions are such that the people are physically aspect or not, an aspect which stimulates the on his stick while he listened to another old man, will continue as always, to look for nooks, waiting ner. in a special atmosphere. Then the miracle is produ- search for something from the outside to collide for the evening and, if necessary, use an old ced: they collide, they are even invited, coincide, with it, to participate, to fecundate it, to celebratestanding by his side. And both were enjoying the stone to sit on in the fresh air and rub the parts And do you know what, Nonnita?sunshine. disagree, some are interested in the others, they (and not mistrust what is different). Redesigning a The ideal city of the body that need rubbing as much as possi- - What, Miss Miquela? talk, they even converse, they stimulate each other, city with this aspect perhaps would create a style I passed by again around midday, when the ble. And, as we said, at the break of dawn, the - Well, it will still be there. they criticise, they adventure into neighbouring which would favour the crossing of ideas. ochre of the stone became confused with the dew, if there is any, will wash everything away domains, and even not so neighbouring domains, When I think about the ideal city, a theory and an image immediately come into my mind. The the- green of the lettuces which hung out of a bag full and the cycle will start again. This corner of the And that’s how it is. In 2025, we don’t know if we they give each other ideas, even involuntarily, they Perhaps that is the key word: fecundation. There are spaces which favour fecundation and there are ory is Plato’s and the image is Piero della of vegetables: A woman had rested it on the Barcelona of 2025 will continue to suggest a will be here. What is sure though, is that love each other, they hate each other, but they spaces which invite sterility. The general trend is Francesca’s. Plato, a partial heir of the pythago- milestone, while she wiped her perspiring brow, thousand and one stories and our obligation will Barcelona will be here. Old and new, renovated search for and find each other! It happened in specialisation, the closure of spaces prepared for rics, imagined a perfect community. Nothing esca- before continuing homewards to make lunch. be to continue to tell them. and aging. And, don’t worry, it won’t lack someo- Vienna at the beginning of the last century, one receiving what is similar, near. It has happened in ped this perfection and the philosopher has envi- In the afternoon, I saw a child climb onto the stone Barcelona is the accumulation of all the possible ne in the foreground willing to testify to that. walked into to a café and could find scholars of the the universities. Their growth and specialisation saged a meticulous social structure ruled over by and stand up on top of it, like a statue, while he Barcelonas. The history of our city is the history mind inventing a new science with philosophers mean that scientists of different disciplines do not a government of the wisemen. But when Plato tra- munched a Vienna roll dipped in tomato and tuna of the generational renewals carried out for over Lluís Anton Baulenas, Writer reconstructing the knowledge of the future and meet each other any more, not even by chance in velled to Sicily, called on by the tyrant Syracuse, to fish and mentally went through how many stic- two thousand years. They occupy new spaces, physicists creating nothing less than quantum the canteen. You only meet those who are doing put his project into practice, difficulties were very kers he needed to complete his collection. the city is extended, and in 2025, the new physics and writers of the tragedy of the human the same as yourself. This means that ideas don’t quick to arise. We have received contradictory Barcelona, born in 1992 and expanded and modi- condition sharing drinks and coffee... it happened fly across the frontiers of the disciplines anymore. information about what happened but, in theAt nightfall on the same day, a couple sat on the fied in 2004, will have settled down, it will by in turn-of-the-century Paris attracting thinkers The city can create spaces where two scientists middle of the confusion, there are common traits:milestone and made love badly. And the damp on then have generated enough cosiness to have Barcelona, from all over Europe... who do no coincide in the university premises colli- everything was just too perfect. It was admirablethe stone was not precisely from the dew. become the centre of the creative activity of wri- in favour of fecundation.... Can these special moments be favoured? If we de, where an actor can get into a conversation with to think that the wisemen should govern the city It was night when a dog passed by, smelt at it ters. A few years are needed for places to warm accept that the relevant scene is the city, then we a sociologist, where a painter promises to visit a but who was to decide who these wisemen were? and cocked his leg. up a bit. Right now, all the inheritance of the have to admit the importance of thinking out the manufacturer,... The city can create an atmosphe- And even worse: how could there be any certainty At daybreak, a gentle but persistent drizzle was- Olympic Games of ninety-two is starting to dis- Humanity has some brilliant moments, moments city. How do we do this? In the background it is re to enthuse creators whatever their origin, lan- that the wisemen, once they had come to power, tance itself enough to be able to be talked about in favour of knowledge, in favour of innovation. about increasing the probability of the collision of guage and culture,... Fecundation, in essence, wouldn’t stop being wise and let themselves behed it away and left the milestone from the Roman era with its pours open, neat and clean. with a little epic. And in 2025, if I am still inven- They are eras of great leaps, of changes of orienta- creators (all the citizens are creators to a greater means collision of two ideas in order to create a carried away by their worst passions? ting stories about Barcelona, to entertain people tion about the true and false, good and bad, beau- or lesser extent, in one subject or another). And this new one. It’s all about facilitating that collision. Perfection is like the sphere, the insuperable figu- Barcelona seemed to me like a milestone over and myself and to make life pass by a little more tiful and ugly... There are not many. The rule is con- is achieved by creating suitable scenes in the city, Barcelona has always had an aroma of this voca- re in geometry but never totally exact in nature. two thousand years old, situated next to a road lightly for everyone, I have a sure environment or tinuation and conservation, the exception, these credible meeting places, ambients which favour tion. Perhaps it has never been host to a great cre- Consequently, there is nothing strange in the four thousand years old. context where I can set my novel. Let the doves strange and fruitful convergences. One question: the diverse wherever it comes from. In far off times, ative revolution in the history of civilisation, but it fact that the idea of perfection, splendid when it 143 remains in the sphere of ideas, is broken in con- the shortest road to political submission. There is long time. Some in boats, others by train, others Nobody slept in the streets because everyone tact with human nature. Fortunately the histori- no ideal city but when the idea of a city is opened by car and many by plane. They all came because had a home to go to sleep and all the boys and cal sequence of our philosophers was right and up by the politician, no matter how much power they knew that they would be happy there. girls had a family and could go to school. The the great Plato, unbeaten champion of the most he may have, he has to bow down to Aristotle and Wherever they came from, whether they came schools were free and were oases for the chil- crystalline beauty, was succeeded by Aristotle Alberti and they never renounce the splendid cra- from near or far, had crossed mountains or dren, the best place of all. In the classes there and Epicure. The former has taught us the ethics zes of Plato and Piero della Francesca. deserts in order to arrive, an ocean or perhaps were boys and girls from all over the world who of intimacy, included in the senses, and the latter two, everyone was well received. In Barcelona wanted to learn and enjoy themselves, but above that of collectiveness. The crystalline in both of Rafael Argullol, Philosopher boys and girls, adults and elderly of all origins, of all, they wanted to be citizens of the world, not them becomes controlledly imperfect. And per- all races, of all cultures, had been living together just of Barcelona. Every day the teacher explained haps democracy would consist of the adjusted for a long, long time. Nobody turned their head in a story from each continent of the earth and after combination of the triple inheritance: aspiring to the street to look at anyone as if they came from they commented on it. One day would be Africa, build the perfect community while managing another galaxy, nor judged anyone by their physi- another Asia, another Europe, then Oceania and –with the greatest control possible– the inevita- ble, and perhaps desirable, human imperfection. fBoarr acenl oenthai:o t cal appearance or way of dressing. From the bal- finally America. And when they had gone round phiea nn egwirl city conies of the houses came music from all over. the world, the teacher would start all over again Looking at the picture by Piero della Francesca Some music immediately inviting you to dance, with a different story from Africa. And so on something similar happens to me as when I read like the percussion from Senegal; other music was throughout the year. The classes were in Catalan, the Republic by Plato: too perfect to be inhabited June 2003. In Addis Ababa, the capital of Ethiopia, more gentle, like the melodies of Russian violins but each child in the class had to teach the others by man. In the painting by Piero the magnificen- it’s raining. It’s been raining for days. It’s hard to or the songs from China. From the balconies also a few words in their own language and at least ce of the harmony has eliminated human pre- imagine that it rains so much in a country that came the smells of food from all over: from the one song from their country. sence, as if that neutron bomb they macabrely everyone imagines as one of the driest and poo- first floor a couscous from Morocco, from the And you? Which words in Amharic will you teach frightened us in the fantasy of two decades ago rest on earth. It’s hard to imagine that the lack of second floor a Catalan broth, from the third floor the boys and girls in your class? And which song had gone off. It is, I believe, the best work that infrastructures make it one of the countries Cuban beans, from the fourth Indian lentils... And has ever been painted in order to endorse a where water is scarcest despite the fact that it if you sat down for a moment in one of the many will you sing them? human product that doesn’t need humans any- more. I image that it was precisely this icy exqui- rains so much for months. It’s raining and a benches and chairs which were placed all along September 2003. My daughter has known seven-year-old girl is waiting to be picked up from the wide sidewalks of the streets, you could close Barcelona now for over a month. And I would likesiteness that Giorgio de Chirico liked so much, an orphanage in the centre of the city. She knows your eyes and imagine where those sounds and to think that someone will ask her things aboutsource of inspiration for his equally icy urban that she will soon have a new mother and father, smells came from, as if they weren’t coming from her country and that at her school they will teachlandscapes. she has our photograph, just as we have her’s. those Barcelona balconies but from their places her songs from here and from all over the world. She knows that very soon she is going to travel a of origin. Without leaving the same neighbourho- And that when she’s older she will think thatIn the Renaissance itself, Leon Battista Alberti, long way from Ethiopia and is going to start a new od of Barcelona you could travel around the world Barcelona is the most open city that exists. She’llas architect and town planner, had to face what with your senses, it was fantastic. In Barcelona be older soon, we’ll have to hurry!! Piero della Francesca, as a painter, did not have life in a new city. She’s been told that she’s going to: the tension, very often violent, between rea- to a place called Barcelona. And I wonder how she they spoke many languages. Catalan was the lan- lity and idealness. Facing the immaculate hori- must imagine Barcelona, as she still doesn’t guage of the city, and also Castilian, with all its Anna Soler-Pont, Literary Agent possible accents and intonations; English, zon of Utopia, every era continuously has to face know any other big city. What must the name the collision between the “new” and the “old”. We Barcelona suggest to her? More rain? Heat? Punjabi from the north of India, Urdu from Pakistan, Mandarin Chinese and also Cantonese, need Piero della Francescas, because without his Cold? A desert? Streets of broken asphalt full of Japanese, Rumanian, French and Italian. dreams everything would be reduced to the puddles like Addis Ababa’s? And how will I explain Amharic, spoken by more than fifty million people ashes of pragmatism, but we also need Alberti, to her where we are going to live? I would like to in Ethiopia, was only spoken by six people in the another kind of dreamer, whose ideas cut into tell her that we are going to the most beautiful whole city! Sometime they met to speak it and to the skin of reality. Alberti, with his mediations city in the world, that she will live in the city with share their homesickness for their country over –bridges, squares, networks– faced, with diffe- the most intense light, with the bluest, cleanest the ritual of coffee. A lot of coffee is also drunk in rent luck, the conflict between the old medieval sea, with the greenest parks, with the quietest Barcelona. The people met calmly to have coffee city and the new renaissance plan, and thus urban nights... I start to think how I’m going to and tell each other stories. inaugurated modern town planning. explain what Barcelona is and I, a life-long native When, in our times, I think of the ideal city I can’t of Barcelona, find myself walking along the city Barcelona is a friendly city with people from abro- help the continuation of these two fascinating streets imagining for a moment that I am an ad, a city that received visitors and those who Ethiopian girl walking there for the first time and came to stay forever. The whole city welcomedhistories. It will always be necessary for the dre- them and protected them so that they weren’t amers of perfection to be accompanied by imper- remembering the story I told her. afraid and could learn how things worked. fect dream makers. The survival of the city will Once upon a time there was a city called Everyone who arrived found something to do, always depend on these two. I am horrified by Barcelona which grew up over centuries by the there was work for everyone and it was a lively improvisers –cannon fodder of speculation– and sea. In Barcelona everyone was happy and peo- and active city, open and respectful with each pragmatists, for whom “staying within reality” is ple had been coming from all over the world for a person’s origins. 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona © Associació Pla estratègic metropolità de Barcelona Edició: Pla estratègic metropolità de Barcelona Disseny Gràfic: Sonsoles Llorens Fotografies: Pepe Encinas (p.13, 31,33,43,71); Raimon Solà (p.27) Impressió: Index D.L.: B-48.508-2003