ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
Sessió extraordinària de 29 d’octubre de 2018 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 29 d’octubre de 2018, s’hi 
reuneix, en sessió extraordinària, sol·licitada per l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls i els Ims. Srs. 
Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, del Grup Municipal Demòcrata i pel regidor no 
adscrit, Gerard Ardanuy i Mata, la COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE 
CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ, sota la presidència de l’Ima. 
Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello 
Prados, Eloi Badia Casas, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Santiago Alonso 
Beltrán, Maria Magdalena Barceló Verea, Jordi Coronas i Martorell, Xavier Mulleras Vinzia, 
Maria Rovira Torrens, Gerard Ardanuy i Mata i Juan José Puigcorbé i Benaiges, assistits per 
l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i 
certifica. 
 
També hi són presents la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña i l’Im. Sr. Alberto Fernández 
Díaz.  
 
Excusen la seva absència les Imes. Sres. Gala Pin Ferrando i Carmen Andrés Añón, i l’Im. Sr. 
Jaume Asens Llodrà. 
 
S’obre la sessió a les 9.18 h. 
 
Part d’impuls i control 
 
Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
 
Única.-  (M1519/9908) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1. Denuncia l’operació d’Estat en què s’hauria pressionat a empreses i 
entitats financeres catalanes i multinacionals, la majoria residents a Barcelona, per a què 
canviessin les seus i les oficines fora de Catalunya. 2. Denuncia que aquestes pressions haurien 
consistit en la retirada de fons estatals d’entitats financeres catalanes i en instar empreses 
catalanes i espanyoles per a què fessin el mateix i es retiressin de Catalunya. 3. Lamenta que 
algunes empreses, poques, cedissin a les pressions del Govern de l’Estat Espanyol i la Casa 
Reial. 4. Denuncia el menyspreu amb que el Govern de l’Estat Espanyol, la Casa Reial i els 
partits que els donen suport tracten als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tot dissenyant una 
operació d’Estat que volia crear el col·lapse financer i posar en risc els estalvis de milions de 
catalans i catalanes. 5. Insta les institucions polítiques i financeres europees que investiguin 
aquests fets i n’esclareixin tots els detalls i responsables. 6. Dona suport a les comissions 
d’investigació que es puguin crear tant al Congrés dels diputats com al Parlament de Catalunya. 
 
El Sr. CIURANA explica que els fets són coneguts i que, per tant, no s’hi estendrà a bastament, 
sinó només per dir que es tracta d’una operació d’estat, dirigida des de la Moncloa, des de la 
Zarzuela i des dels principals partits polítics espanyols per desequilibrar l’economia del país 
arran dels fets de l’1 d’octubre. 
Resumint, exposa que podria dir que aquesta operació va consistir en l’àmbit econòmic a instar 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 1 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
a una retirada de dipòsits i que l’Estat va ser el primer que ho va fer, a fer pressions per al canvi 
de les seus socials d’empreses i també, lògicament, en la promulgació de decrets ad hoc per fer-
ho fàcil. 
Considera que el debat de fons és, doncs, on resideix la sobirania i la capacitat d’organització 
d’una societat, dels instruments de què disposen els uns i dels instruments de què disposen els 
altres, per implantar una decisió majoritària d’un parlament democràtic. Indica que sovint els 
signes més evidents de la força d’un estat no són sempre els més visibles, ja que tots són 
coneixedors de la violència policial, de la repressió judicial i de les pressions diplomàtiques. 
Comenta que, primer al cap de pocs dies, de forma intuïtiva, i després de forma fefaent, s’ha 
sabut que els poders polítics, amb la Casa Reial al capdavant –perquè també és un poder 
polític–, i el poder financer van pressionar, van maniobrar i van manipular com a vulgars 
especuladors la situació i l’equilibri econòmic del país. Explica que ho van fer menyspreant el 
teixit productiu, posant en risc els estalvis de milers i milers de famílies catalanes, fossin 
unionistes o independentistes. 
És per això que creu que Barcelona, com a capital del país i com a capital econòmica del país, 
on moltes d’aquestes empreses tenen la seva seu, ha de prendre una resolució, que és la que en 
aquesta sessió es presenta, en què es denuncia aquesta operació d’estat, es denuncia i es lamenta 
que algunes de les empreses –poques, sortosament– haguessin cedit a aquestes pressions del 
Govern espanyol i de la Casa Reial, i es denuncia també aquest menyspreu que el Govern 
espanyol i la Casa Reial van donar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya posant en risc la seva 
economia. 
Finalment, demana a les institucions polítiques i financeres europees que investiguin aquests 
fets i n’esclareixin els detalls i els responsables. 
 
El Sr. ARDANUY constata que una de les línies estratègiques de l’Estat envers el càstig que es 
va voler portar a terme a Catalunya, més enllà de la violència policial i d’altres, era òbviament 
una línia de treball econòmic i de castigar la població catalana amb una operació de 
descapitalització del país. 
Explica que, bàsicament, aquesta operació es va fonamentar en el fet de treure les empreses que 
depenien dels reguladors en el sector financer, no en l’àmbit productiu, perquè molt poques 
empreses o pràcticament cap empresa de valor afegit ni de coneixement, ni tan sols de valor 
productiu, va decidir marxar del país. Per tant, constata que bàsicament va ser una operació per 
generar por i per castigar el país com ho van fer des d’altres vies aplicant la violència d’estat, 
etc. 
Per tant, en aquest sentit, demana que es debati i es condemni la visió maldestra de l’Estat a 
l’hora de castigar Catalunya. 
 
La Sra. BARCELÓ no entén gaire la convocatòria d’aquesta sessió, perquè els grups 
independentistes sempre han negat la fugida d’empreses i han dit que l’economia catalana no 
s’havia ressentit pel procés. 
No sap si un any després aquests grups han despertat del seu somni i, en comptes d’assumir la 
seva responsabilitat, volen culpar l’enemic que han creat, l’enemic espanyol, o la premsa 
espanyola, ja que han dit que la fugida d’empreses eren invencions seves. Constata que ara 
mateix aquests grups es contradeien, perquè, d’una banda, diuen que s’han pressionat empreses 
que han marxat i, de l’altra, constaten que n’han marxat poques. 
Considera que hi ha dues realitats: el món de la fantasia, en què alguns independentistes viuen 
amb la seva república imaginària a Waterloo, i un altre món, el món real dels que treballen, dels 
que creen, dels que emprenen, dels que estalvien i van veure perillar la seva economia perquè 
una minoria va decidir trencar amb l’Estat i imposar de manera unilateral, saltant-se les lleis, 
una república a 7,5 milions de catalans, cosa que va ser un gran cop per a la democràcia. 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 2 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
Constata que avui dia no hi ha república i que la majoria d’empreses –més de 4.500– no han 
tornat ni tornaran, de moment. Destaca que aquesta fugida és deguda a la inseguretat jurídica 
que els grups independentistes van provocar amb la DUI, tenint en compte que la seguretat 
jurídica és imprescindible per desenvolupar l’activitat econòmica. Diu que, de fet, crida 
l’atenció que els importen poc o gens els milers i milers de catalans que van creuar la frontera 
per obrir comptes mirall a l’Aragó. Pregunta si van veure les cues a les entitats bancàries, i 
constata que cap d’aquestes persones va denunciar que l’Estat espanyol els enviés una carta o 
piqués a la seva porta per pressionar-los. 
Constata que amb aquesta proposta denuncien el menyspreu de l’Estat espanyol, el cap de 
l’Estat i els partits que van donar suport a aquesta suposada operació. Tanmateix, vol parlar 
d’un altre menyspreu, i és el dels independentistes cap a milions de catalans als quals han 
ignorat i menyspreat pel fet de no pensar com ells. 
Considera que hi ha una realitat, i és que els que van posar en risc els estalvis de milions de 
catalans són els grups independentistes, i destaca que ara, de nou, insten a les institucions 
polítiques i europees perquè investiguin aquests fets i n’aclareixin els detalls i les 
responsabilitats. Pregunta quina part del no rotund que ha donat Europa al seu procés unilateral 
no entenen. Es pregunta quantes vegades Europa els haurà de dir que no. 
Així mateix, demana que no donin cap lliçó d’ètica, perquè els independentistes divideixen la 
societat mostrant constantment la supremacia d’uns ciutadans versus uns altres. També demana 
que aquests grups deixin de pensar en una història impossible, irreal i inversemblant, que tornin 
a la realitat i que tornin a treballar pel que els uneix, un projecte comú, divers i plural en què hi 
caben tots. Manifesta que per Ciutadans sempre és millor unir que dividir i també és millor 
sumar que restar. Vol que comencin a resoldre els problemes reals de tots els catalans, a 
treballar i parlar d’infraestructures, d’acabar amb les llistes d’espera, de dependència, 
d’educació i de la sanitat, i que deixin els països imaginaris per treballar per les necessitats 
reals. 
 
El Sr. CORONAS diu que en una cosa ha de donar la raó a la Sra. Barceló, que sí que van ser 
ingenus de pensar que a l’Estat espanyol quedava un bri de democràcia, de diàleg i d’esperança 
en el fet de poder parlar d’un problema que és real i existeix. Considera que Ciutadans sí que 
viuen a Matrix, ja que la realitat és que hi ha una majoria social a Catalunya que demana, de 
totes totes, dues coses: en primer lloc, l’alliberament dels presos polítics, hostatges de l’Estat 
espanyol, i, en segon lloc, que hi hagi un referèndum que tothom consideri vàlid. Insisteix que 
aquesta és la realitat i que hi ha una majoria social que demana això. 
Troba que està clar que aquest bri d’esperança que encara hi hagués una mica de visió 
democràtica als poders de l’Estat espanyol es tradueix en cops de porra a la ciutadania 
indefensa; en pressions més pròpies de la Camorra italiana, que no pas d’un estat, per tal que les 
empreses canviïn de seu, fins i tot facilitant-ho amb un reial decret perquè es pogués fer amb 
caràcter d’urgència, pressionant perquè retiressin els fons. Constata que, de fet, els primers que 
van marxar van ser empreses públiques com Renfe, Adif, Puertos del Estado, Radio Televisión 
Española, etc., cosa que demostra que l’operació d’estat era clara. Destaca, doncs, que els 
poders de l’Estat espanyol estan disposats a tot, fins i tot a posar en risc la integritat de la 
ciutadania. Repeteix que aquesta és la realitat amb què es troben. 
Constata que, mentre hi continua havent el discurs que les empreses marxen, en canvi, 
segueixen venint a Catalunya més que mai. Considera, doncs, que el problema no és econòmic, 
ni que un moviment democràtic posi en risc l’economia del país, sinó que hi ha un estat que 
posa en risc la democràcia en aquest país, al mateix Estat on ja no existeix, i fins i tot en els 
fonaments d’aquesta Unió Europea, de la qual tant s’omplen la boca. 
Per tant, creu que, vist el pa que s’hi dona, evidentment els grups independentistes hauran de ser 
més intel·ligents, més cauts en algunes coses, hauran de deixar la ingenuïtat a casa i hauran 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 3 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
d’entendre que per arribar fins on volen arribar cal una lluita democràtica i pacífica fins al final. 
Però pensa que cal tenir en compte que l’Estat difícilment cedirà. Per tant, opina que hi ha 
d’haver un replantejament, perquè els independentistes no abandonaran, ja que, si una cosa són, 
és perseverants. Especifica que perseverant no vol dir ser tossut, perquè tossut és ensopegar 
amb la mateixa paret una vegada i una altra. Diu que ara ja saben quines parets hi ha, quins són 
els murs de l’antidemocràcia de l’Estat espanyol. Per tant, manifesta que, coneixedors de les 
regles del joc, a partir d’ara les coses segur que aniran d’una altra manera. 
Finalment, anuncia que hi votarà a favor. 
 
La Sra. BALLARÍN apunta que, per tirar endavant, les empreses necessiten dos pilars bàsics: 
en primer lloc, la seguretat jurídica, ja que han de tenir garantit un marc legal que els permeti 
saber en cada moment quina normativa és aplicable en els seus àmbits financer, laboral, fiscal i 
de protecció de la competència, i, en segon lloc, afirma que necessiten l’estabilitat política i que 
han de tenir clar que les decisions que el govern i el Parlament prendran obeeixen a uns 
principis i a uns consensos dins del marc democràtic, estatutari i constitucional. 
Diu que, si miren el que va passar l’any anterior a Catalunya durant els darrers quatre mesos de 
2017, veuran que els dos pilars de què feia esment –la seguretat jurídica i l’estabilitat política– 
van volar pels aires. Recorda que els independentistes –Junts pel Sí i la CUP– els van fer volar 
pels aires i van provocar un èxode empresarial sense precedents. Comenta que l’èxode 
d’empreses es va produir a causa d’un detonant que no apareix en cap lloc en el text d’aquesta 
proposició amb contingut de declaració institucional. Així doncs, constata que no hi apareix la 
unilateralitat del procés independentista, que de manera irresponsable va portar Catalunya a la 
vora de la ruïna econòmica, al trencament social i a la sortida de la Unió Europea, un fet que 
també es neguen a reconèixer en aquesta proposició. 
Considera que el més greu, pel que fa a l’èxode d’empreses, és que probablement el Govern de 
la Generalitat sabia perfectament que podia passar, n’era conscient i, malgrat tot, va tirar 
endavant de manera irresponsable amb el seu full de ruta. Opina que la Generalitat ho sabia, 
que ho va ocultar i, el que és més greu, que ho vol seguir amagant. Diu que tot apunta que la 
Direcció General d’Indústria i Acció van elaborar un informe, i el van presentar al llavors 
conseller Santi Vila, en què es posava en relleu la preocupació per la marxa d’empreses i la 
paralització d’inversions per la situació política catalana de setembre de 2017. Afegeix que el 
Grup Parlamentari Socialista i Units per Avançar van demanar aquest informe la setmana 
passada en una moció al Parlament, i diu que s’haurà de presentar perquè la moció va ser 
aprovada, malgrat els vots en contra de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de 
Catalunya i la CUP, els mateixos que van declarar la DUI i desencadenar tot el desgraciadament 
procés que va venir després. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ constata que es presenta una proposta amb contingut de declaració 
institucional que, un cop més, comporta la falsedat del relat independentista per ocultar les 
mentides del procés i també les greus conseqüències des d’una fractura social i una fractura 
econòmica sense precedents a Catalunya. 
Diu que, cada vegada que els independentistes presenten un acord o promouen un debat, 
precisament el que fan és dissuadir d’inversions, fer fugir empreses i preocupar els mateixos 
catalans. Per tant, els demana que deixin d’una vegada de buscar la confrontació i, a més, de 
fer-ho des de la mentida i la falsedat del relat independentista. Apunta que l’única pressió a les 
empreses i a les entitats financeres és precisament la que ha generat l’independentisme, que ha 
provocat inestabilitat institucional i inseguretat jurídica, que ha afectat directament la solvència, 
la credibilitat i la confiança de mercats i en els mateixos catalans. 
Exposa que té unes dades de la setmana anterior que tots han rebut en el seu correu electrònic 
com a regidors. Indica que el govern els ha enviat les dades de constitució de societats a 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 4 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
Barcelona, Catalunya i Espanya. Comenta que, mentre el nombre el mes d’agost es mantenia 
estable, a Barcelona i a Catalunya s’ha reduït al 16%. Assenyala que la setmana anterior a 
l’Àrea Metropolitana s’informava que els usuaris del bus turístic s’han reduït en un any un 
15%. Ironitza sobre el fet que també deu ser culpa del rei o del Govern d’Espanya. Creu que ja 
és hora que comencin a posar els punts sobre les is i que diguin clarament que són 
l’independentisme i les seves mentides els responsables de la situació en què es troben. 
Recorda que els independentistes asseguraven que Catalunya no estaria mai fora de la Unió 
Europea si promovien la independència. Troba evident que ja no s’atreviran a afirmar-ho. 
Comenta que és el mateix independentisme que deia –algun destacat dirigent, fins i tot el 
president de la Generalitat– que les entitats financeres no marxarien mai de Catalunya. Pensa 
que ara no deuen estar en condicions de tornar-ho a afirmar. 
Constata que el dia abans mateix veien en un documental de la televisió com al final es 
reconeixia, des del mateix independentisme, que s’estava enganyant els catalans promovent una 
declaració unilateral d’independència que no tenia cap tipus de virtualitat i que no tenia cap 
tipus d’aparença de poder arribar a ser realitat. 
Indica que ara s’intenten ocultar les conseqüències que els independentistes han provocat amb 
les seves mentides i la seva irresponsabilitat. Comenta que es diu que no hi ha millor defensa 
que un bon atac. Considera que en aquest cas el seu atac, a més de ser irresponsable, és 
miserable. 
 
La Sra. ROVIRA comenta que des de l’esquerra independentista sempre han defensat que el 
procés d’autodeterminació i d’assoliment de la independència de Catalunya i també del conjunt 
dels Països Catalans només vindria de la mà d’avançar cap a la construcció també de sobirania 
econòmica per fer efectiva la voluntat popular. 
Indica que, amb el que va succeir el mes d’octubre passat, s’evidencien, una vegada més, els 
tentacles de l’Estat espanyol, passant també pel control econòmic del país i per les estretes 
relacions que hi ha entre els poders econòmics de Madrid i els de Catalunya. Apunta que, per 
tant, avançar cap a la independència vol dir també avançar cap a la consecució de sobiranies, 
cosa que vol dir que cal caminar per tenir un control sobre la pròpia política monetària i deixar 
d’estar sotmesos a l’Estat espanyol i al Banc Central Europeu, que de forma sistemàtica ha 
utilitzat els diners de tots per salvar la banca i els interessos dels més poderosos. Afegeix que 
això també vol dir construir una banca pública. Comenta que la CUP ho ha posat sobre la taula 
moltes vegades, però que cap partit al Parlament hi ha votat favorablement. Considera que 
aquesta seria la manera de materialitzar aquest procés d’autodeterminació i fer efectiva la 
voluntat popular de construir una república. 
Així mateix, creu que cal avançar cap a la independència i que per fer-ho cal construir aquesta 
sobirania, cosa que vol dir decidir plenament i de forma radicalment democràtica sobre 
l’ordenació econòmica que cal per garantir un model econòmic sòlid i basat en l’economia 
productiva i no en l’economia especulativa. 
Alhora també creu que cal decidir sobre la planificació i intervenció del sector públic en 
l’economia, cosa en què els partits que estaven al govern a l’octubre de 2017 no havien treballat 
prou, perquè no hi havia res materialitzable per assolir aquesta sobirania econòmica i aquesta 
possibilitat de generar i de materialitzar aquesta independència. Considera que això passava per 
haver generat unes estructures, per haver construït unes sobiranies i per haver fet uns debats 
previs que el Govern no va voler fer, perquè la seva estratègia era una altra i no es va ser nítid 
ni clar amb allò que es volia realitzar a partir del referèndum de l’1 d’octubre. 
Opina que la sobirania econòmica també passa per disposar d’una plena sobirania fiscal, cosa 
que també vol dir recaptar i distribuir impostos, però decidir-ho realment des d’una perspectiva 
de com es distribueix la riquesa perquè totes les veïnes de Barcelona, però també totes les 
persones del territori, tinguin el que necessiten per poder desenvolupar les seves vides 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 5 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
plenament. 
Alhora també creu que la sobirania econòmica passa i ha de passar per un debat sincer sobre 
quin marc de relacions laborals s’ha de tenir, sense que s’imposin des de Madrid. Considera que 
això és una estructura que s’ha de generar des d’ara mateix per tal de poder fer efectiu aquest 
dret a l’autodeterminació d’una manera material i real per al conjunt del territori. Afegeix que 
això també vol dir decidir sobre les relacions internacionals per poder trencar amb la submissió 
a una Unió Europea de la qual el seu Grup vol marxar, perquè vol decidir els tractats amb la 
resta de pobles del món en el marc de la llibertat i no en la submissió d’una política de mercat, 
absolutament neoliberal, que posa els interessos del capital per sobre dels interessos de les 
persones. 
Per tant, no la sorprèn que tot l’entramat juridicopolític que compon l’Estat espanyol, és a dir, 
tots els partits del règim del 78, la monarquia i també tot l’entramat jurídic que compon aquest 
Estat espanyol, hagi realitzat tot això. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ vol verbalitzar la seva posició inequívoca de suport a tots i cadascun dels 
punts d’aquesta proposició amb contingut de declaració institucional i també a totes les accions 
que s’emprenguin per reclamar justícia davant l’atac indecent dels poders fàctics de l’Estat 
espanyol amb l’objectiu de malmetre greument l’economia dels ciutadans de Catalunya i, per 
tant, dels veïns i les veïnes de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya. Considera que és una 
acció més del conjunt de mesures repressives en els àmbits policial, judicial, legislatiu, 
econòmic, mediàtic i polític, empesa per l’Estat espanyol contra els ciutadans lliures de 
Catalunya. Opina que totes aquestes accions no poden quedar impunes. 
 
El Sr. PISARELLO diu que, com a membre del govern, li costa entendre per què es porta 
aquesta declaració a una sessió extraordinària. En tot cas, vol que el regidor Ciurana aclareixi 
una mica més alguns dels punts que es plantegen en la proposta, com ara a quines empreses 
concretament es refereix, a quines entitats financeres i multinacionals, etc. Considera que si es 
vol fer una denúncia s’ha de fer amb noms i cognoms d’empreses, entitats financeres i 
multinacionals. Així mateix, vol saber quins partits són i en què consisteix això quan la 
proposta parla dels partits que han dissenyat aquesta operació d’estat. 
 
El Sr. CIURANA no sap si això és una condició del Sr. Pisarello per donar-hi suport, però li 
sembla que és obvi, i aclareix que es refereix als partits del 155, és a dir, al Partit Socialista, al 
Partit Popular i a Ciutadans. Pel que fa a les entitats financeres, apunta que n’hi ha diverses, 
però diu que les més significatives són «la Caixa» i Banc Sabadell, que potser són les que van 
tenir més impacte en aquell moment. Diu que si això era el problema està segur que estarà 
resolt. 
En primer lloc, vol donar les gràcies a la immensa majoria d’empreses que no van marxar i que 
no van fer cas de les pressions dels poders de l’Estat, a les milers i milers de petites i mitjanes 
empreses, però també a les 80 de les 100 principals empreses de Catalunya que van fer cas omís 
de les pressions de l’Estat i van decidir no moure la seva seu social. 
En segon lloc, indica que algú ha parlat d’inseguretat jurídica. Constata, però, que han trontollat 
més els bancs i han perdut més valor a la borsa els bancs en els quatre dies següents a l’espantós 
ridícul internacional del Tribunal Suprem en relació amb la sentència de les hipoteques que en 
tots els anys que ha durat el procés. Demana que es fixin, doncs, en qui crea inseguretat 
jurídica. 
En tercer lloc, apunta que el Sr. Fernández Díaz parlava del turisme. Li replica que el Financial 
Times, que tothom deu reconèixer que no és l’avantguarda revolucionària independentista, en 
un article publicat el 23 d’octubre de 2018, precisament deia que, si havia baixat alguna cosa 
del turisme, els mateixos operadors del bus turístic privat deien que era en referència a les 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 6 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
imatges de violència policial de l’1 d’octubre, és a dir, que allò que havia provocat un cert 
retrocés eren les imatges de violència policial de l’1 d’octubre. Recorda que ho deia el Sr. Julià, 
que tampoc no és l’avantguarda revolucionària de l’independentisme català. Per tant, demana 
que no els vinguin a donar lliçons de res. Afegeix que el Financial Times, en aquest mateix 
article del 23 d’octubre, deia que totes aquelles amenaces que s’havien fet sobre el procés de la 
independència de Catalunya i l’impacte que això tenia sobre l’economia havien quedat en paper 
mullat i que això no havia anat així. 
Exposa, a més, que la setmana anterior van tenir les dades de l’atur a Catalunya, que és del 
10,53%, una taxa més baixa que la taxa d’atur que hi ha a Espanya. Pregunta si és que el procés 
afecta l’economia espanyola. Ironitza sobre el fet que el procés, en comptes d’afectar 
l’economia catalana, potser afecta l’economia espanyola de forma negativa. Insisteix que no els 
donin lliçons d’unes qüestions que després s’ha vist que han quedat desmentides. 
Diu que no pot deixar passar una cosa del Sr. Fernández Díaz, i és que el regidor popular parli 
d’atac miserable. Constata que els creadors de «les hemos destrozado el sistema sanitario» –i 
aclareix que ell personalment no té cap vinculació de cap mena amb cap dels dos interlocutors– 
van donant lliçons i van parlant d’atacs miserables. Considera que els atacs miserables són 
precisament aquells que juguen no tan sols amb els estalvis i l’economia de les persones, com 
han vist ara, sinó els que juguen amb la salut de les persones. Insisteix que això sí que li sembla 
miserable. 
 
El Sr. ARDANUY troba evident que l’operació de l’Estat per descapitalitzar Catalunya no va 
funcionar i que va ser més un atac de caire psicològic que no real. Constata que, pel que fa a les 
270.000 empreses, 30.000 de les quals tenen entre 10 i 250 treballadors i 7.000 més de 250 
treballadors, l’impacte d’aquesta fugida ha estat baix, però indica que la filosofia d’aquest atac 
era totalment intencionada. Considera que és una visió que denota que l’Estat espanyol no entén 
com funciona l’economia global i que està en una lògica més pròpia del segle XIX que no pas 
del segle XXI, ja que bàsicament obligaven els seus operadors, els que depenen d’un regulador 
–perquè les empreses financeres depenen del regulador de l’Estat–, a modificar la seva situació 
i el seu domicili fiscal, però no a abandonar el país tampoc, perquè el negoci és el negoci. 
En aquest sentit, també vol dir que la imatge negativa de la violència als carrers en l’economia 
ha tingut un impacte més negatiu que no pas aquesta operació de descapitalització del país. Per 
tant, pensa que n’haurien d’aprendre. Creu que estan més a prop que mai de la independència 
de Catalunya. Diu que la constatació de l’operació tan lamentable que va portar a terme l’Estat, 
amb un cap d’estat al qual li paguen tots el sou, demostra que utilitzar la violència i aquestes 
operacions maldestres de manipulació de l’economia porta a la conclusió que la independència 
arribarà, abans o després, de manera sòlida. 
En aquest sentit, diu que els constitucionalistes, unionistes o gent que està a favor de l’Estat 
espanyol prenguin nota que Espanya, si vol tirar endavant, haurà de canviar molt la seva manera 
de fer economia, perquè en un món global no es pot viure de reguladors ni d’empreses que 
especulin. 
 
La Sra. BARCELÓ li diu al Sr. Coronas que la ingenuïtat és pensar que es poden saltar les lleis 
i ser impunes. 
Demana que deixin de parlar de conspiracions perquè no hi ha cap conspiració. Constata que els 
independentistes van ser els que van donar un cop a la democràcia i es van carregar la seguretat 
jurídica, que és imprescindible per al desenvolupament de l’economia. Destaca que el que no 
ajuda és la incertesa, la confusió, la inestabilitat, etc. 
Repeteix que en política un es pot situar en dues realitats: la del món de les fantasies i la 
república imaginària de Waterloo, o la realitat de treballar per allò que els uneix i que és 
primordial per a la vida dels ciutadans catalans. Demana que treballin i parlin d’infraestructures, 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 7 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
de dependència, de llistes d’espera, de sanitat, d’educació, i que deixin l’espiral de la irrealitat i 
tornin a la realitat. 
 
El Sr. CORONAS ironitza sobre el fet que hi ha tanta incertesa econòmica que, segons VIA 
Empresa, el 2017 van arribar inversions d’empreses estrangeres per valor de 241 milions 
d’euros, la xifra més alta de la història, i diu que el 2018 apunta a rècord. Comenta que, de fet, 
el 2017 hi havia 8.642 empreses estrangeres establertes a Catalunya, un 22% més que el 2016. 
No sap, doncs, on és la incertesa. Destaca que la incertesa està en aquells que extorsionen, 
pressionen i amenacen empresaris de Catalunya per tal que marxin, perquè, si no, es quedaran 
sense els fons de les empreses públiques de l’Estat espanyol. Diu que aquesta és la realitat. 
Pel que fa a Matrix o no Matrix i la república imaginària de Waterloo, constata que hi ha una 
realitat que està al carrer, i és que de moment ja s’ha demostrat que són més de 2 milions de 
persones les que volen la independència, però que són moltes més les que volen viure en una 
república democràtica. 
Per tant, diu que poden defugir tant com vulguin d’aquesta realitat, però reitera que la realitat és 
aquesta. 
 
La Sra. BALLARÍN troba que és hipòcrita que el govern de la Generalitat dos dies abans, al 
Parlament de Catalunya, rebutgés la presentació de l’informe elaborat per la Direcció 
d’Indústria i Acció i que en aquesta sessió presentin aquesta proposició que comença per 
denunciar fets suposats i no comprovats –«operació d’estat en què s’hauria pressionat», 
«pressions que haurien consistit». 
Demana, doncs, que, primer, s’aclareixin els fets i diu que després ja es denunciarà el que 
calgui i a qui calgui. Afegeix que si s’ha de denunciar el Govern del PP és evident que al PSC 
no li tremolarà la mà, ja que, de fet, els van fer fora del Govern. Per tant, insisteix que primer 
fets i que després es passi al que calgui. 
Demana que no es culpin les empreses d’aquest èxode i que cedeixin a les pressions. Indica que 
les empreses, en tot aquest procés, van ser les víctimes, i pensa que no se les pot culpabilitzar de 
prendre les decisions que van considerar que eren les més adequades per als interessos dels seus 
socis i treballadors per tal d’exercir la seva responsabilitat. 
Pel que fa a l’economia, les empreses, la generació de riquesa i l’ocupació, manifesta que el seu 
Grup sempre donarà suport a les iniciatives que serveixen per atraure inversions de capital i 
talent, per enfortir el teixit productiu de la ciutat i per generar riquesa i ocupació de qualitat tant 
en el present com en el futur. Troba evident que aquesta proposició que es presenta en la sessió 
no va en aquesta línia propositiva ni de construcció, sinó a mirar el passat, un passat que tant de 
bo puguin començar a oblidar, de manera que puguin bastir ponts perquè tots es posin a 
treballar pel futur. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ constata que fins ara en la política municipal barcelonina d’aquest 
mandat es parlava de l’«efecto llamada» derivat de les conseqüències de l’equivocada política 
de l’alcaldessa Ada Colau en matèria de seguretat i de lluita contra la delinqüència i 
l’incivisme. Diu que a partir d’ara hauran de començar a parlar que hi ha un altre efecte a la 
ciutat de Barcelona, a part de l’«efecto llamada», que és l’efecte Crida, que promou que el 
PDeCAT vulgui ser a Barcelona el primer grup municipal del Sr. Puigdemont en el seu nou 
partit, la Crida. Indica que això els porta a radicalitzar encara més els seus missatges i les seves 
propostes, a arrodonir les seves mentides i el seu fals relat independentista i a augmentar els 
seus atacs. Diu que en això no hi trobaran el Partit Popular. 
Troba evident, doncs, que en aquests moments es comença a constatar en la política municipal 
barcelonina l’efecte Crida per part del Grup Municipal Demòcrata. Demana, en tot cas, que 
primer s’aclareixin entre els independentistes, que després dissenyin la seva estratègia i que no 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 8 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
traslladin els seus conflictes a aquesta Comissió. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el seu vot favorable. 
 
El Sr. PISARELLO diu que no és el primer cop que discuteixen aquest tema en una sessió, 
perquè ja ho havien fet en moltes sessions de la Comissió d’Economia i Hisenda. Comenta que 
la impressió és la mateixa. Com a responsable de qüestions econòmiques, des del govern, li 
consta que aquesta operació d’estat es va produir a través de mitjans informals i formals, perquè 
fins i tot hi va haver decrets i mesures normatives perquè això passés. Tanmateix, també li 
consta que no tot és com es planteja, és a dir, que no tot va ser producte d’aquesta pressió, sinó 
que hi va haver actuacions voluntàries per part de moltes empreses, de petites i mitjanes 
empreses. Comenta que això ho sap a través de Barcelona Activa. Creu, doncs, que el Govern 
de la Generalitat en aquell moment sí que coneixia que això es podia produir. 
Constata que el 27 d’octubre és una data que institucionalment ni s’ha celebrat ni s’ha recordat, 
però diu que en aquesta sessió es porta aquesta proposició que intenta col·locar la 
responsabilitat només en un lloc. Tanmateix, està d’acord que la responsabilitat és asimètrica, 
perquè un estat té darrere els mitjans que té.  
Pel que fa al que comentava el Sr. Coronas que van ser ingenus perquè van pensar que la 
resposta del Partit Popular seria democràtica, replica que tothom sabia què podia passar, i diu 
que molta gent ho està reconeixent ara. Manifesta que justament ara la regidora Rovira ho deia. 
Indica que es va prendre una iniciativa determinada, quan no hi havia cap alternativa econòmica 
sobre la taula que fos conseqüent amb el que s’estava fent en aquell moment al Parlament, per 
saber com generar un teixit alternatiu, quin és l’impacte que pot tenir en una economia si les 
petites i mitjanes empreses marxen, què passarà amb els petits proveïdors, etc. Constata que hi 
havia una retòrica mancada de realisme. Destaca que això en política implica assumir 
responsabilitats. 
Per tant, considera que la mesura que es planteja en aquesta sessió tendeix a dissimular això, 
que això no va existir. Reconeix que hi ha una responsabilitat per part de l’Estat, però constata 
que no hi ha cap assumpció d’una responsabilitat, cosa que el seu Grup no comparteix. 
Tanmateix, creu que, si hi ha una preocupació per la situació financera de Catalunya i per la 
situació de les empreses, caldria fer un esforç important per tenir uns pressupostos a l’altura de 
la situació que hi ha. Pensa que, a més, això és necessari perquè vegin com estan el Partit 
Popular i Ciutadans. Aclareix que no el Partit Popular del Sr. Fernández Díaz, que per ell és 
molt més assenyat que molts dels dirigents del PP quan parlen des de Madrid. Apunta que el 
Partit Popular de Casado està considerant colpista a tothom. Afegeix que els companys regidors 
de Ciutadans ho eren fins fa poc, tot i que ara ha sentit la Sra. Barceló, que normalment és 
assenyada, parlant com ho fa el Sr. Casado, de colpisme, etc. Opina que, davant d’aquesta 
situació, el millor que es pot fer perquè l’economia funcioni és continuar amb aquestes taules 
bilaterals que existeixen i que s’estan produint. Li recorda al Sr. Ciurana que la Generalitat està 
asseguda amb aquests partits que el Grup Municipal Demòcrata menysprea parlant en taules 
bilaterals. Per tant, pensa que és important que això continuï perquè es pugui arribar a solucions 
que, des del punt de vista financer, també siguin útils per a Catalunya. 
 
El Sr. ARDANUY creu que cal posar l’accent en el que s’ha estat debatent en la sessió, és a dir, 
en la denúncia d’aquell que és més fort, del que té el poder de l’Estat a les mans i que l’utilitza 
de manera maldestra. Destaca una vegada més l’operació de l’«a por ellos» econòmic que va 
intentar l’Estat i que és d’una greu irresponsabilitat d’aquests que diuen que estan defensant 
d’alguna manera la Constitució. Considera que és una operació gravíssima, que per sort no va 
sortir bé. 
En aquest sentit, considera que aquesta operació no pot quedar en l’oblit, sinó que s’ha de 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 9 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44 
 
denunciar i s’han de buscar els responsables d’aquestes accions, perquè va ser un atac cap al 
país, fos independentista o no, i es va utilitzar de manera lamentable.  
Per aquest motiu, pensa que és obvi que cal un vot favorable per denunciar aquesta operació 
que hi va haver des de l’Estat. 
 
El Sr. CIURANA constata que en aquesta sessió els han anomenat miserables i hipòcrites. Creu 
que això demostra molt bé quin és el tarannà dels partits del 155. 
Recorda que la Sra. Ballarín ha demanat que s’aclareixin els fets i que després ja es buscaran 
responsabilitats. Suposa, doncs, que el PSC donarà suport a totes les comissions d’investigació 
que al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i lògicament davant les institucions 
europees es puguin plantejar. A més, convida la regidora socialista a presentar en la propera 
sessió una proposició conjunta en què el Partit Socialista i el Grup Municipal Demòcrata 
demanin aquesta comissió d’investigació. 
Dona les gràcies als grups que els han donat suport. Aclareix que aquesta proposició volia 
parlar no dels efectes sobre l’economia, que ja s’ha vist que al cap i a la fi han estat bastant 
irrellevants, sinó de la intenció torticera, que dirien a Madrid, dels governs i dels poders de 
l’Estat en relació amb aquesta qüestió. 
 
El Sr. PISARELLO aclareix que el vot del govern és una abstenció. 
 
El Sr. Pisarello expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, el Sr. 
Fernández Díaz expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable del 
PP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot 
favorable. S’APROVA. 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 10 hores. 
Ref:  CCP 12/18 Presidència, Drets ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 10 
v.  18/ 10/ 2018     13: 44