Projecte Educatiu de Ciutat
BARCELONA
CIUTAT
EDUCADORA
Volum I
L’EDUCACIÓ COMA EIX TRANSVERSAL
DE LES POLÍTIQUESMUNICIPALS
Proyecto Educativo de Ciudad
BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
La educación como eje transversal
de las políticas municipales
City Education Project
BARCELONA AS AN EDUCATING CITY
Education as cross axis of municipal policy
Col·labora:
© d’aquesta edició: Disseny gràfic
Institut d’Educació de l’Ajuntament Carlos Cubeiro
de Barcelona.
Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona Fotografies
Plaça d’Espanya 5, 0814 Barcelona. Natàlia Limones
Tel. 93 402 36 63
imebatencio@bcn.cat Traducció
www.bcn.cat/educacio/pec Manners
Dipòsit legal: B-9840-2007 Impressió
Imprès en paper reciclat 9. Disseny
Març 2007
ÍNDEX Presentació 2
Jordi Hereu i Montserrat Ballarin L'escola de la ciutat educadora:
11 una escola per a l’exercici
Introducció i la construcció de ciutadania
Antoni Martorell 27
13 2.1. Educació, barri i territori:
la declaració de les VI Jornades
1 del PEC de Barcelona
La Ciutat educadora: Comunitat Educativa del PEC B
una esperança que va néixer 28
a Barcelona 2.2. Tota una ciutat per aprendre:
17 El Consell de Coordinació
1.1. El concepte de ciutat Pedagògica
educadora i la seva evolució Antònia Hernández
des del Congrés del 1990 32
Pilar Figueras 2.3. El Projecte Èxit
18 Nacho García
1.2. De la Carta de Barcelona 35
a la Carta de Ciutats Educadores 2.4. Aprendre a valorar
de Gènova 2004 el patrimoni
Pilar Figueras Esteve Barandica
21 37
1.3. La influència del concepte 2.5. Aprendre a gaudir de les arts:
de ciutat educadora en els serveis els programes culturals
educatius municipals de Lluïsa Garcia
Barcelona 39
Araceli Vilarrasa 2.6. Agenda 21 Escolar :
24 educar per a la Sostenibilitat
a l’escola
Teresa Franquesa
i Hilda Weissmann
41
2.7. Aprendre a participar:
les audiències públiques als nois
i noies de Barcelona
Antònia Hernàndez
i Empar Escayola
43
2.8. Aprendre a tenir cura d'un 3.4. Voluntaris per educar:
mateix les associacions educatives
Maribel Pasarín i Lourdes Egea de Barcelona
47 Núria Galan
2.9. Civisme i educació 66
Marta Comas 3.5. El Pla de promoció
48 de les associacions educatives
2.10. Aprendre a gaudir de Jordi Solé
la lectura: Pla de biblioteques 67
escolars 3.6. La guia d'activitats
Roser Colomer de vacances d'estiu
50 Francesca Blanch
2.11. Aprendre a ser 69
Amparo Tomé i Cecília Peraza
52 4
Dimensió educativa de
3 les polítiques públiques
Les accions educadores més 71
enllà de l'escola: elements per 4.1. La xarxa de biblioteques
a la construcció de projectes públiques
integrals d’educació Juanjo Arranz
55 72
3.1. Els plans educatius d'entorn. 4.2. L’Àrea Verda, eina de gestió
Una experiència d'intervenció per a una mobilitat sostenible
educativa integral i compartida Antonio Pallarès
a Barcelona 76
Marleny Colmenares 4.3. La millora de l'accessibilitat
56 de la xarxa de transport públic
3.2. La Taula de l'Educació Física Albert Piquer i Fidència Foz
i l'Esport en Edat Escolar 79
de Barcelona
Marta Carranza i Marc Llinàs 4.4. D'autopista a carrer:
61 un exemple de planificació
3.3. Els serveis de promoció participativa
de la infància Joan Lluís Zafon
Francesca Blanch 82
64
4.5. El comerç per a una ciutat 7
sostenible El Projecte Educatiu de Ciutat
Albert González de Barcelona: un instrument de
85 governança educativa al servei
4.6. Fem-nos amics dels boscos: de la construcció de la ciutat
la compra responsable de fusta educadora
Txema Castiella Araceli Vilarrasa
88 115, 116
5 8
Dimensió educativa de La idea de ciutat educadora
les pràctiques socials s’escampa pel mon:
91 la tasca del Secretariat de l’Asso-
5.1. La xarxa ciutadana de camins ciació Internacional de Ciutats
escolars: de l’educació viària a l’e- Educadores (AICE)
ducació per a la mobilitat Pilar Figueras
Mercè Navarro 127, 128
92
5.2. Mitjans amb bona educació Traduccions
Araceli Vilarrasa 133
95 Castellà
5.3. Emocionar-se amb la música 134
Assumpció Malagarriga Anglès
97 164
6
El Consell Escolar Municipal de
Barcelona i els Consells Escolars
Municipals de Districte:
òrgans de participació de
la comunitat educativa
Carme Turró, Josep Rovira
i Teresa Folguera
101, 102

La ciutat està feta de les petites i grans coses que dia a dia hi viuen els seus
ciutadans. A cadascun dels racons de la ciutat hi ha l’empremta del tragí de
la seva gent, de les idees i il·lusions que hi han nascut, de les lluites que
l’han feta avançar, dels costums que s’hi han anat cristal·litzant.
Educar és ensenyar a estimar aquest patrimoni i, sobretot, despertar i ani-
mar les capacitats de cadascú per seguir-lo creant i així entre tots anar fent
la ciutat. És per això que Barcelona vol esdevenir una autèntica ciutat edu-
cadora. Estem convençuts que així podem afavorir el creixement de les per-
sones en tots els aspectes de la vida. La ciutat és el resultat de les
actuacions dels seus ciutadans, tant pel que fa a la convivència com al des-
envolupament econòmic i a la cohesió social. Necessitem, per tant, ciuta-
dans crítics i actius.
L’educació per a la participació ciutadana, per a la responsabilitat i per a la
creativitat és una de les claus per afrontar els reptes que té la ciutat, en el
marc de la societat del coneixement i la globalització.
Aquest llibre mostra a la ciutadania la tasca de l’Ajuntament en l’àmbit de
l’educació més enllà de l’escola. Així mateix convida els lectors i les lecto-
res a prendre consciència de la seva responsabilitat en l’àmbit educatiu.
Ens convida a sentir-nos educadors i educadores, a participar amb l’exem-
ple, amb la paraula i amb els fets en aquesta tasca, apassionant i complexa,
que és la construcció de la Barcelona educadora que volem.
Montserrat Ballarín i Espuña Jordi Hereu i Boher
Regidora d’Educació Alcalde de Barcelona
de l’Ajuntament de Barcelona
11 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA

Introducció Una ciutat és educadora en la mesura que és conscient que tant les seves
Antoni Martorell polítiques públiques com les seves pràctiques socials tenen una reper-
Director del Projecte Educatiu cussió molt forta en els aprenentatges i en la formació d’actituds i va-
de Ciutat de Barcelona i gerent lors de la seva ciutadania. És per això que a la ciutat educadora tots els
de l’Institut d’Educació actors socials, totes les entitats i institucions, totes les persones, esde-
de l’Ajuntament de Barcelona venen educadors a partir d’un compromís explícit i compartit amb uns
(IMEB) valors educatius referents.
Però aquest capital educatiu no es realitza espontàniament. Ben al con-
trari, generar accions i missatges ciutadans que expressin valors com la
convivència, la solidaritat i la cohesió social requereix un treball, sovint
a contracorrent, vinculat a un desenvolupament sociocomunitari en el
qual cadascú pugui créixer i fer créixer, aprendre i ensenyar, educar en
la participació i educar-se participant.
Aquest plantejament, avui àmpliament compartit i que es va perfilar per
primera vegada a Barcelona al I Congrés de Ciutats Educadores de 1990,
qüestiona fortament les polítiques educatives de l’Administració local.
Per la seva proximitat i per la seva voluntat de construir comunitat, els
ajuntaments són escola de ciutadania i motor de desenvolupament so-
cioeducatiu.
Barcelona, bressol de la idea, malda per ser també bressol de bones
pràctiques que ens facin avançar en la construcció real de la ciutat edu-
cadora. El nostre objectiu és concretar i portar a la pràctica la idea de
ciutat educadora, sense simplificar-ne la complexitat ni reduir-ne l’am-
bició. Tanmateix, en aquest procés la idea de ciutat educadora també es
transforma. Efectivament, la pràctica de la participació com a eix central
del procés educador marca l’aparició de sistemes emergents, construïts
descentralitzadament, que reinventen i redefineixen a cada pas el sentit
de les seves actuacions.
En aquest llibre hem volgut aplegar part d’aquest procés a partir de la re-
visió de la tasca que ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona durant aquest
mandat (2004-2007) en l’àmbit de les competències voluntàries en edu-
cació, i, anant més enllà d’un inventari de serveis municipals propis, ens
hem atrevit a acollir-nos als principis de transversalitat i relacionalitat
per provar una nova mirada, que traspassi l’organització departamental
dels serveis, que superi la frontera entre Administració i societat, per di-
13 INTRODUCCIÓ
buixar l’espai públic, l’àgora educadora, en la qual dia a dia Barcelona es
configura com a ciutat educadora.
Començarem amb una visió més aprofundida del concepte de ciutat edu-
cadora, de la Carta de Gènova, i amb un intent de perfilar la manera com
aquesta idea ha anat penetrant i transformant els serveis educatius mu-
nicipals.
Presentarem a continuació quatre capítols destinats a analitzar estratè-
gies i projectes de cadascun dels quatre grans apartats en els quals
podem ordenar els continguts de la ciutat educadora: l’educació a l’es-
cola, l’acció educativa més enllà de l’escola, l’impacte educador de les
polítiques públiques i l’impacte educador de les pràctiques socials.
Atesa la importància que té la dimensió relacional i comunitària d’a-
questes tasques, s’han escollit per a cada capítol algunes experiències
centrades en la construcció d’una xarxa educadora ciutadana. Experièn-
cies que, més enllà de la seva acció concreta, representen un gran valor
perquè contribueixen a crear una cultura i uns instruments de treball en
xarxa, integren elements de transversalitat i creen relacions de compro-
mís i de confiança entre diferents departaments municipals i entre l’Ad-
ministració i la societat civil.
El llibre es completa amb una visió de la tasca i l’evolució de dos ele-
ments que considerem peces fonamentals de la construcció de la ciutat
educadora: el Consell Escolar Municipal de Barcelona i de Districte, com
a òrgan de participació de la comunitat, i el Projecte Educatiu de Ciutat
de Barcelona, com a instrument de governança educativa.
Finalment, us presentem un recull del treball del Secretariat de l’Asso-
ciació Internacional de Ciutats Educadores en aquests darrers anys, du-
rant els quals s’ha renovat el document que dóna contingut a l’Associació
i s’ha intensificat i millorat el treball d’aquesta xarxa de ciutats, vincula-
des per un mateix compromís.
Som conscients que abordar les polítiques i els serveis municipals d’e-
ducació des de la perspectiva de la construcció de Barcelona com a ciu-
tat educadora és un repte de gran abast en el qual el salt de la idea a
l’acció comporta no poques tensions respecte a la coherència, la com-
14 INTRODUCCIÓ
pletesa i l’adequació al model. Tanmateix, la ciutat educadora representa
un horitzó cap al qual cal anar avançant, amb cura i amb determinació,
des de l’Administració i des de la societat civil, en l’àmbit local i a escala
mundial, des de la incertesa i des de l’esperança.
15 INTRODUCCIÓ

1 LA CIUTAT EDUCADORA:
UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER
A BARCELONA
1.1 Inicialment, el concepte de ciutat educadora1 es proposava com un signifi-
El concepte de ciutat cant integrador de l’educació formal, no formal i informal que es genera a
educadora i la seva evolució la ciutat, i dels diferents àmbits i agents educatius.
des del Congrés de 1990
Pilar Figueras Bellot Aquest concepte obria l’educació a una nova dimensió que implicava, a més
Secretària de l’Associació de les famílies i l’escola, també els ajuntaments, les associacions, les in-
Internacional de Ciutats dústries culturals, les empreses i altres institucions i col·lectius de la ciutat.
Educadores, Ajuntament
de Barcelona A tall de reflexió personal i vist en perspectiva, crec que el fet de centrar
els temes del I Congrés de Ciutats Educadores en la infància i la joventut, i
que la redacció de la Carta2 posés l’accent clarament en aquestes edats,
va limitar notablement la consciència de l’abast del concepte i de les seves
possibilitats, malgrat l’edició d’un llibre sobre la qüestió3 (en el qual es
tracta el concepte des de diferents perspectives), i dels continguts de les
conferències dictades en el mateix Congrés.
Per tant, penso que, més que el concepte —prou clar i suggeridor—, el que
va evolucionant és la comprensió de la seva amplitud i les seves diverses
declinacions a la pràctica.
Més tard, el decàleg aprovat per l’Assemblea General a Jerusalem (1999),
amb motiu del V Congrés Internacional, deixa constància de la necessitat
que les propostes de ciutat educadora transcendeixin les primeres edats i
l’escola, per incloure tota la població i tots els àmbits (urbanisme i planifi-
cació, cultura, medi ambient, esports, economia, salut, etc.). L’Associació
Internacional de Ciutats Educadores s’afirma en la defensa d’una concep-
ció global de l’educació que impregni el conjunt de la vida a la ciutat i que
abraci tota la ciutadania.
Els canvis en les societats i en les ciutats ens van conduir a actualitzar la
Carta —atenent el contingut de l’article 20— incorporant-hi nous camps
d’acció i noves oportunitats, sense escamotejar-ne les dificultats.
1 Establert ambmotiu del I Congrés Internacio-
nal de Ciutats Educadores. Barcelona, 1990. El pas del temps ens permet afirmar que la Carta serveix, al mateix temps,
2 Carta de Ciutats Educadores: elaborada i a cadascuna de les ciutats i també a totes elles, com a eina de construcció
adoptada al Congrés esmentat. i d’evolució conjunta.
3 Ajuntament de Barcelona. I Congrés Interna-
cional de Ciutats Educadores. La ciutat edu- Avui, l’experiència ens permet ratificar algunes afirmacions i afegir-ne de
cadora. Barcelona, Ajuntament de Barcelona,
1990. noves.
18 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA
Afirmem que l’educació és una tasca compartida: família i escola, però
també una munió d’altres agents no reconeguts fins ara, formen un nou
«sistema» educatiu que és necessari conèixer, considerar i desvetllar; diem
també que aquesta tasca compartida de cap manera no pot defugir el paper
fonamental de les famílies i les escoles, que, sens dubte, s’han de reposi-
cionar en aquest nou escenari.
Dia a dia comprovem com és d’inqüestionable que la planificació urbana, la
cultura, els centres educatius, els esports, les qüestions mediambientals i
de salut, les econòmiques i les pressupostàries, les que es refereixen a la
mobilitat i la vialitat, a la seguretat, als diferents serveis, les corresponents
als mitjans de comunicació, etc., contenen i inclouen diversos valors, co-
neixements i destreses, que cal considerar com a factors d’educació de la
ciutadania.
Certifiquem que la ciutat educadora és un nou paradigma, el nucli del qual
el constitueixen el coneixement, la consciència i el desenvolupament dels
vessants educatius de les distintes polítiques i actuacions en tots els àmbits.
Si bé les ciutats són totes educatives, diem que la ciutat és educadora quan
imprimeix aquesta intencionalitat en la manera com es presenta als seus
ciutadans.
La ciutat educadora és, a la vegada, una proposta i un compromís neces-
sàriament compartits, bàsicament, per governs locals i societat civil. Com
no pot ser d’altra manera, per a la ciutat que es vol educadora, l’educació
esdevé un eix fonamental i transversal del seu projecte polític.
Cal dir que el concepte de ciutat educadora està directament vinculat a al-
tres com equitat, ciutadania inclusiva, educació per a la pau o sostenibilitat.
És important precisar, també, que el concepte de ciutat educadora reposa
sobre tres pilars: una bona comunicació de les oportunitats que ofereix la
ciutat a tots i cadascun dels ciutadans, una participació coresponsable d’a-
quests i una avaluació que aporti el grau d’utilitat de les diferents propos-
tes i actuacions que es duen a terme.
Les ciutats educadores han de desenvolupar la dimensió educativa de les
diverses polítiques locals i aprofundir-hi. És necessari fer-ho a partir de la
19 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA
interdisciplinarietat, la transversalitat, qüestions que comporten nous mo-
dels de gestió. Cal, també, saber contextualitzar i contrastar qualsevol pro-
posta —pròpia o aliena— amb la seva realitat.
Perquè aquesta tasca sigui possible, són necessàries algunes actuacions
prèvies, noves formes d’organització dels responsables municipals i també
de participació de la societat civil, que cada ciutat ha de dur a la pràctica
d’acord amb les seves característiques i especificitats.
Amb el pas del temps i havent conegut una mica les nombroses ciutats
amb les quals treballem, veiem que les formes de concreció i desenvolu-
pament del concepte de ciutat educadora són tan variades com diverses
són les ciutats. Amb ritmes i nivells d’implicació diferents, que tenen a
veure amb la seva pròpia història, ubicació, especificitat i també amb el
seu projecte polític.ı
20 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA
1.2 L’any 1990, va tenir lloc a Barcelona el I Congrés Internacional de Ciutats
De la Carta de Barcelona a la Educadores. Un grup de més de seixanta ciutats de vint països del món,
Carta de Ciutats Educadores conscients del fet que a les ciutats hi ha un ampli ventall d’iniciatives edu-
de Gènova 2004 cadores, d’origen, intencionalitat i responsabilitat diverses, es van reunir
Pilar Figueras Bellot per treballar i intercanviar experiències que posessin de manifest aquest
Secretària de l’Associació potencial educador.
Internacional de Ciutats
Educadores, Ajuntament Aquestes ciutats van acordar recollir en una carta uns principis bàsics per
de Barcelona tal d’impulsar l’educació a la ciutat.
La Carta de Ciutats Educadores (Declaració de Barcelona) neix amb la in-
tenció d’esdevenir un instrument polític, pedagògic i de mobilització a les
ciutats. Proposa que l’educació constitueixi un dels eixos transversals del
projecte polític de les ciutats compromeses amb el seu compliment i sug-
gereix que el govern local articuli els esforços de tots els actors educatius
—públics, socials i privats— que incideixen en el territori.
Amb la proclamació i adopció de la Carta de Ciutats Educadores, aquest
grup de ciutats va iniciar un procés a la vegada individual i col·lectiu.
Així, la Carta, a més d’haver estimulat i de continuar estimulant un procés
ampli i democràtic de debat, diàleg i propostes en l’àmbit local, ha generat
un debat internacional sobre el seu contingut conceptual i, sobretot, sobre
les estratègies necessàries per a la seva adopció i promoció.
Però, més que un conjunt de drets ja reconeguts en diversos tractats inter-
nacionals, la Carta té en compte el dret a la ciutat educadora, com l’ex-
pressió fonamental dels interessos col·lectius, socials, econòmics i
formatius de tots els habitants, dins dels principis de solidaritat, llibertat,
equitat i dignitat, i fonamentat en el respecte a les diferents cultures, la sos-
tenibilitat i la justícia social.
Els canvis urbans, educatius i socials registrats al llarg de la darrera dècada
del segle xx van fer que l’Assemblea General de l’Associació Internacional
de Ciutats Educadores (òrgan que reuneix les ciutats signants) es plantegés
una revisió de la Carta l’any 2002. Cal remarcar que el text original ja havia
registrat petites modificacions, l’any 1994, en el marc del III Congrés Inter-
nacional de Ciutats Educadores (Bolonya).
21 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA
Per tal de dur a terme la revisió, es va crear un grup de treball integrat per
algunes ciutats que conformen el Comitè Executiu i dirigit per Joan Manuel
del Pozo —en aquell moment primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Gi-
rona i professor de filosofia de la Universitat de Girona—.
Del treball d’aquest grup se’n va obtenir un primer document que va ser
difós a totes les ciutats associades, per tal de fer-hi esmenes i aportacions,
i de consensuar la versió final.
La nova Carta va ser proclamada durant el VIII Congrés Internacional, el
novembre de 2004, a Gènova, coincidint amb la celebració del desè aniver-
sari de la creació de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores.
Tot i que manté l’esperit de la Carta inicial, la nova té un to més contundent
i compromès, i denota una major voluntat de les ciutats d’incidir en la rea-
litat social i educativa, i de transformar-la.
Els vint principis s’ordenen en tres parts conceptualitzades en les seccions
següents: el dret a la ciutat educadora, el compromís de la ciutat i al ser-
vei integral de les persones.
Així, el dret a la ciutat educadora impulsa:
• La formació al llarg de la vida
• La igualtat d’oportunitats
• Una educació basada en valors democràtics, de pau i de justícia social
• L’educació en la diversitat i la cooperació internacional
• El diàleg intergeneracional
• Polítiques educatives àmplies, transversals i innovadores
• L’associacionisme, la participació ciutadana i la coordinació entre admi-
• nistracions i societat civil
• La cultura popular i les iniciatives d’avantguarda
• La qualitat de vida i el civisme
Per la qual cosa, el compromís de la ciutat, de totes les ciutats signants,
consisteix a:
• Impulsar una planificació urbana que fomenti la integració
• Promoure la participació ciutadana des d’una una perspectiva crítica i
• responsable
• Crear espais, equipaments i serveis adaptats a les diverses necessitats
22 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA
• Fomentar un medi ambient saludable, el desenvolupament sostenible i
• l’educació per a la salut
En la tercera secció s’apunten línies concretes d’actuació al servei integral
de les persones:
• Desenvolupament del pensament crític dels joves
• Formació dirigida a famílies i educadors
• Orientació personal i vocacional, formació professional de qualitat
• Impuls de polítiques d’inclusió social per contrarestar els mecanismes
d’exclusió i marginació
• Coordinació entre administracions i societat civil
• Promoció de l’associacionisme
• Informació suficient i comprensible
• Formació en les tecnologies de la informació i les comunicacions
• Formació en valors i pràctiques de ciutadania democràtica
Avui, 335 ciutats de 34 països del món s’hi senten identificades i compro-
meses, i treballen, estimulades per la nova Carta, per a la millora constant
del seu compromís al servei integral de les persones com a expressió del
seu dret a la ciutat educadora.ı
Per a més informació consultar la carta de ciutats educadores (Gènova 2004): www.edcities.org
23 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA
1.3 Per comprendre la influència que ha tingut el concepte de ciutat educadora
La influència del concepte en la configuració i la tasca dels serveis educatius municipals de Barce-
de ciutat educadora en lona ens convé una mirada retrospectiva. Fem un salt enrere de vint anys i
els serveis educatius situem-nos al 1986.
municipals de Barcelona
Araceli Vilarrasa Durant la primera dècada d’ajuntament democràtic, encara no completa, es
Directora de Planificació van haver de dedicar totes les energies a recuperar i actualitzar l’obra pe-
Estratègica del PEC B, dagògica de l’Ajuntament republicà i les actuacions de l’IME d’Artur Marto-
IMEB rell. Ben aviat, l’impuls d’aquest esforç va fer que s’intuís que els canvis en
la societat implicaven també un canvi profund en l’actuació municipal.
Es va arribar així al 1990 i al I Congrés de Ciutats Educadores, en el qual van
quallar aquestes intuïcions en un model que ha tingut una gran influència
en la manera d’entendre l’educació a la ciutat i als serveis municipals.
Rescatem com a idees clau d’aquest patrimoni, que han estat especialment
influents des del primer moment, la coresponsabilitat social en l’educació,
l’equitat com a objectiu comú, el compromís amb el protagonisme ciutadà
i la participació, com també la convicció del paper capdavanter de l’Admi-
nistració local.
Progressivament, s’observa una tendència continuada, no solament en les
actuacions dels districtes sinó també en les actuacions dels serveis cen-
trals, a entendre la seva tasca no tant en termes de producció de serveis
com en termes de catalitzadora d’actuacions presents en el territori i de
creació de canals de participació que impliquin en l’educació tant les famí-
lies com les escoles, les entitats culturals i de lleure, i les empreses, amb
la qual cosa s’amplia el concepte d’educació fins més enllà de l’àmbit es-
colar.
Més endavant, amb la renovació de la Carta de Ciutats Educadores —Gè-
nova 2004— augmenta la incidència de la participació com a element trans-
versal i pren relleu la idea de l’educació en xarxa com a forma de treball
compartit, cosa que coincideix amb l’emergència a Barcelona de noves ini-
ciatives per a la creació d’estructures de coordinació tendents a establir
xarxes educatives integrals.
Com a exemples tenim les actuacions durant el període 2004-2007 del Con-
sell de Coordinació Pedagògica, del Consell Escolar Municipal de Barce-
24 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA
lona, dels consells municipals escolars de districte, del Consell de la For-
mació Professional i del Projecte Educatiu de Ciutat entre altres, que més
endavant s’analitzaran amb més detall.
Malgrat algunes experiències importants, potser no s’ha evolucionat tant en
la consciència de les dimensions educatives de les polítiques públiques i
de les pràctiques socials. Marcada encara per la priorització de l’acció edu-
cativa sobre infants i adolescents, l’extensió d’aquesta perspectiva relacio-
nal a la formació al llarg de tota la vida i als aspectes més permanents de
l’educació ciutadana és una fita cap a la qual es tendeix amb esforç. Més
enllà de les declaracions de principis i d’aspectes genèrics, que es donen
per descomptat, la tensió entre holisme i especificitat en educació fa que
encara es trobin moltes dificultats per establir vincles prou evidents i me-
surar i objectivar els impactes educatius sobre la ciutadania. Avançar en
aquestes direccions pot ser un camí per als propers anys.ı
25 LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESPERANÇA QUE VA NÉIXER A BARCELONA

2 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA:
UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ
DE CIUTADANIA
2.1 Una de les característiques bàsiques de l’escola de la ciutat educadora és
Educació, barri i territori: la seva capacitat d’esdevenir dinamitzadora de projectes educatius territo-
la declaració de les rials que actuen des de la proximitat, cohesionant una xarxa educativa que
VI Jornades del PEC integra diferents agents socials. És per això que la relació entre educació,
de Barcelona barri i territori ha estat el tema de debat de les VI Jornades del Projecte
Comunitat educativa del PEC B Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona. La declaració següent és el fruit
d’aquest debat de la comunitat educativa i constitueix un dels continguts
substantius del Projecte Educatiu de Ciutat.
Declaració de les VI Jornades del PEC de Barcelona
Per les seves característiques de centralitat i universalitat, l’escola té un
paper primordial en la construcció de la ciutat educadora. És per això que
el PEC B va dedicar les seves VI Jornades a discutir com definir un model
d’escola que fes de la proximitat i de la relació amb l’entorn les seves en-
senyes. El text que reproduïm a continuació és el que va elaborar i assumir
la comunitat educativa compromesa amb el PEC com una de les seves pro-
postes.
DECLARACIÓ
Aquest any, la comunitat educativa compromesa amb el Projecte Educatiu
de Ciutat de Barcelona ha triat com a tema de debat la relació entre l’escola
i el territori. Un debat que ens ajudi a crear una xarxa educativa ciutadana a
favor de la cohesió social. Aquesta declaració recull els acords als quals hem
arribat i constitueix un patrimoni pedagògic i polític col·lectiu de la ciutat.
En primer lloc, considerem que l’escola de la ciutat educadora ha de ser
una escola de proximitat, vinculada a la comunitat i compromesa amb el
món. Per això, ens manifestem a favor del que segueix:
1 | Dotar els centres d’autonomia suficient per generar projectes especí-
fics que donin resposta a les demandes educatives del barri, que puguin
ser un motor de canvi i, alhora, avançar-se amb imaginació a les deman-
des de l’entorn.
28 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2 | Potenciar la consolidació d’equips docents que possibilitin el treball
cooperatiu i la implicació en projectes compartits per tal que els centres
assoleixin l’autonomia necessària.
3 | Estendre el projecte educatiu de centre més enllà del temps lectiu amb
criteris de qualitat, equitat i coresponsabilitat.
4 | Establir la zona escolar perquè pugui generar projectes educatius 0-
18 i xarxes d’escoles.
5 | Potenciar la relació i el compromís amb l’entorn com a guia de l’apre-
nentatge.
6 | Establir xarxes de suport institucional que vinculin l’escola al teixit so-
cial i que basteixin continuïtats educatives entre les diferents situacions de
vida dels infants i dels joves (escola, lleure, família, transició al món laboral).
7 | Avançar cap a una nova cultura professional del professorat que ac-
centuï la capacitat de treballar amb equips multiprofessionals des de la
perspectiva del treball integrat.
8 | Promoure accions orientades al desenvolupament i a la formació con-
tínua del professorat basades en el treball cooperatiu amb altres profes-
sionals de l’educació.
En segon lloc, considerem que Barcelona, com a ciutat educadora, ha de
construir als seus barris xarxes educatives integrals, on els diferents agents
educatius —famílies, escoles, entitats d’educació en el lleure, empreses,
mitjans de comunicació i administracions públiques— augmentin el seu ni-
vell de responsabilitat en l’educació i estableixin entre si vincles de treball
cooperatiu a favor de la convivència i de la cohesió social. Per això, ens ma-
nifestem a favor del que segueix:
1 | Augmentar el protagonisme de les famílies en l’educació integral d’in-
fants i de joves, i també les accions d’orientació i de suport educatiu que les
administracions els ofereixen per tal de millorar la seva tasca educadora.
2 | Augmentar la cultura i els instruments del treball en xarxa.
29 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
3 | Millorar el reconeixement social cap a les entitats d’educació en el
lleure.
4 | Establir formes de compromís social dels mitjans de comunicació amb
l’educació.
5 | Tenir en compte l’impacte educatiu de les polítiques públiques i el de
les pràctiques socials.
6 | Avançar cap a una nova cultura professional dels educadors i de les
educadores, docents i no docents, que valori el coneixement pràctic i la ca-
pacitat de treball intersectorial.
7 | Reconèixer el caràcter d’especificitat del sistema educatiu formal, ja
que arriba a la totalitat dels infants i dels joves des dels 3 fins als 16 anys,
que aposti per una educació inclusiva que integri tot tipus d’educació.
8 | Definir polítiques educatives integrals de barri, basades en les neces-
sitats educatives globals dels infants i de les famílies, i que tinguin en
compte els diferents escenaris educatius.
9 | Definir zones educatives, en relació amb les zones escolars que ges-
tionin projectes educatius integrals.
10 | Augmentar la relació entre el sistema educatiu i el cultural i amb els
serveis i equipaments que en depenen.
11 | Potenciar la participació dels infants i dels joves en el procés de cons-
trucció de les xarxes educatives dels seus barris.
12 | Facilitar la participació directa de la ciutadania i dels agents educatius
en el PEC a partir d’una major implicació territorial.
En tercer lloc, considerem que, perquè tot això sigui possible, cal un estil de
govern que potenciï la proximitat i la descentralització, i que creï vincles de
cooperació i de compromís amb la ciutadania. Per això, ens manifestem a
favor del que segueix:
30 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
1 | Augmentar l’autonomia dels centres educatius perquè puguin elabo-
rar projectes de centre que responguin a les necessitats del seu context.
2 | Impulsar la transformació dels consells escolars de centre i obrir-los
a la representació de tots els educadors i entitats implicats en el projecte
educatiu del centre.
3 | Reconèixer les zones escolars com a entitats de gestió que garantei-
xen la continuïtat 0-18 d’un projecte educatiu escolar i integrar-les en una
zona educativa amb capacitat d’organització pròpia, que els permeti impul-
sar i coordinar un projecte educatiu territorial, per garantir així la coherèn-
cia entre el conjunt d’agents educatius (famílies, entitats de lleure, sistema
productiu i mitjans de comunicació). L’abast territorial d’una zona educativa
pot ser un districte o un barri.
4 | Impulsar la transformació del Consell Escolar Municipal i dels con-
sells escolars municipals de districte en consells educatius de ciutat i de
districte, en els quals participin les entitats compromeses en els seus pro-
jectes educatius més enllà del temps lectiu. El Consell Educatiu del Dis-
tricte seria l’òrgan de participació de la zona educativa.
5 | Augmentar la participació directa dels infants i dels joves en els orga-
nismes de participació ciutadana.
Acordem, per tant, incloure en els objectius prioritaris del PEC de Barcelona
un nou lema que compartim: «La xarxa educativa territorial, expressió de la
coresponsabilitat social», i ens comprometem a fer arribar aquesta decla-
ració a les diferents administracions per tal que el seu contingut pugui ser
inclòs en l’esperit de la futura llei catalana d’educació.ı
Barcelona, 19 de novembre de 2005
Per a més informació: www.bcn.cat/educacio/pec
31 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.2 L’escola, com a espai tancat i especialitzat en la transmissió formal del
Tota una ciutat per saber, s’està transformant a causa d’un seguit de canvis socials i econò-
aprendre: el Consell mics. Les modificacions en el sistema productiu, una societat com més va
de Coordinació Pedagògica més complexa, la pèrdua de la funció primordial de l’escola com a trans-
Antònia Hernández Balada missora d’informació i l’augment de les demandes educatives a l’escola
Cap del Servei de Promoció contribueixen a aquest canvi. L’escola necessita cooperar amb altres enti-
Educativa, IMEB tats per donar resposta a la tasca que la societat li encarrega.
La ciutat és l’espai en el qual es troben les institucions, els mitjans i els re-
cursos educatius. És en aquest àmbit que, a més de la xarxa escolar, i entre
altres, hi ha una xarxa d’equipaments i institucions que d’una manera in-
tencionada assumeix un compromís amb l’educació, encara que aquesta
no sigui la seva principal o única funció.
Amb la finalitat d’articular i orientar el diàleg educatiu entre la ciutat i l’es-
cola, durant el curs 1988-1989 es va crear el Consell de Coordinació Peda-
gògica (CCP), impulsat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de
Barcelona.
El Consell de Coordinació Pedagògica consta actualment de 115 institu-
cions i entitats ciutadanes que ofereixen activitats educatives per a escolars.
Els objectius del Consell de Coordinació Pedagògica
La coordinació d’entitats i institucions ciutadanes que ofereixen activitats
educatives a les escoles té com a objectiu fonamental concórrer a la tasca
conjunta de l’educació de la ciutadania jove.
El Consell de Coordinació Pedagògica vol brindar a l’escola la major quan-
titat i diversitat possible de recursos educatius i culturals per tal d’optimit-
zar la ciutat com a agent educatiu i ampliar les possibilitats que els infants
tenen d’aprendre.
Una condició preliminar per assolir aquests objectius és la creació de ca-
nals d’informació i difusió conformats segons les necessitats dels centres
escolars i del professorat. També és necessària la creació d’instruments
de coneixement de la xarxa d’equipaments, mitjans i institucions ciutada-
nes amb activitats o recursos educatius.
32 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
Amb el CCP es vol assegurar també la millora i ampliació constant de
les propostes educatives que fan a l’escola les institucions i entitats, tant
en el sentit d’obertura de nous espais i creació de nous recursos educa-
tius com en el sentit de la renovació de propostes o el perfeccionament
de les existents. La millora qualitativa de les activitats educatives que
ofereixen les entitats, tant pel que fa a continguts com pel que fa a la me-
todologia, l’accessibilitat i la compensació de desigualtats, és un dels ob-
jectius prioritaris. Una de les vies per aconseguir l’actualització i la
millora esmentades és la formació permanent del col·lectiu de profes-
sionals que gestionen, organitzen o desenvolupen les activitats educati-
ves per a escolars.
El CCP també vol promoure i millorar el coneixement mutu, el diàleg i el
treball conjunt entre entitats ciutadanes i centres escolars per tal d’avan-
çar des d’un model d’oferta educativa externa a l’escola, limitada a la con-
dició d’usuària, cap a un model de col·laboració.
El Programa d’activitats escolars del Consell de Coordinació Pedagògica
Les activitats educatives de les entitats del Consell de Coordinació Peda-
gògica es publiquen cada curs escolar en el Programa d’activitats escolars
(PAE), amb el qual es vol concretar la màxima informació possible respecte
de l’oferta educativa d’entitats ciutadanes i sistematitzar la descripció de
les activitats per facilitar al professorat la tasca d’escollir les més adequa-
des a la seva planificació educativa. Les activitats que s’ofereixen cobreixen
un ampli espectre temàtic.
En aquest Programa, a més a més, es relacionen els continguts del dis-
seny curricular base amb els que es treballen en les activitats, es definei-
xen els objectius didàctics, es facilita la informació referida a la inscripció,
les formes de contacte previ entre l’escola i la institució i l’accés als mate-
rials i la documentació relacionada. La consulta del Programa d’activitats
escolars i l’accés al sistema d’inscripció o de sol·licitud de reserva a les ac-
tivitats es pot fer per Internet.
33 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
El repte de l’educació per a la ciutadania
Aquesta llarga experiència de treball compartit posa de manifest que la
participació activa de les entitats i institucions en el procés educatiu capa-
cita els nois i noies per poder actuar com a ciutadans i ciutadanes tant in-
dividualment com col·lectivament, d’una manera autònoma, crítica i
participativa.ı
Per a més informació: www.bcn.cat/educacio/pae
34 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.3 El Projecte ÈXIT va néixer a partir dels acords establerts entre el Departa-
El Projecte ÈXIT ment d’Ensenyament i l’Ajuntament de Barcelona, el febrer de 2001, per
Nacho García de la Barrera compartir dades i elaborar un pla de treball comú que permetés afrontar
Coordinador de l’Àmbit d’Èxit conjuntament aspectes clau de l’escolarització a la ciutat. El resultat va
escolar i accés al treball ser l’acord següent:
•
del PEC B, IMEB Prioritzar les actuacions adreçades a l’alumnat amb més possibilitats
de continuar el seu itinerari educatiu.
• Derivar els casos crònics d’absentisme cap a altres serveis o institucions.
Com a producte, es va decidir iniciar un pla experimental al districte de
Sants-Montjuïc per al curs 2001-2002. Es va constituir un equip de treball
que va analitzar les diferents propostes procedents dels organismes im-
plicats, a partir de les quals l’IMEB va preparar una proposta d’interven-
ció, que va ser presentada a la Comissió Escolar de Barcelona el mes de
maig de 2001. L’aplicació d’aquest pla pilot va significar el naixement del
Projecte ÈXIT.
El Projecte ÈXIT vol afavorir l’èxit escolar de tot l’alumnat, sense cap tipus
de condicionament discriminatori. Centra la seva intervenció en dos mo-
ments especialment delicats de l’escolarització de qualsevol infant: el pas
de primària a secundària i l’últim tram de l’ensenyament obligatori (3r i 4t
d’ESO); és a dir, el període que va des dels 10 fins als 16 anys. La interven-
ció s’articula mitjançant dues actuacions:
• L’actuació 1 està dedicada al pas de primària a secundària i la formen tres
tallers adreçats a cadascun dels agents del procés: alumnat, professorat,
i mares i pares.
• L’actuació 2, centrada en 3r i 4t d’ESO, està integrada pel Projecte de vida
professional (PVP) i el Taller d’ensenyaments en contextos no escolars
(TECNE).
Cinc cursos després del seu inici, el Projecte ÈXIT intervé en set districtes
de la ciutat, amb un abast de 71 centres escolars (25 instituts i 51 escoles).
Es beneficien de la intervenció aproximadament 2.500 alumnes, amb la im-
plicació de 275 professors i professores, i de 15 tècnics d’entitats col·labo-
radores; cal fer esment del valuós treball dels 120 voluntaris amic@grans.
(Des del curs 2004-2005, el Projecte ÈXIT està transferit al Consorci d’Edu-
cació de Barcelona.)
35 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
El Projecte ÈXIT vol ajudar a democratitzar l’èxit escolar, entès ara com un
bé col·lectiu i no solament com a plantejament o interès individual. Èxit es-
colar significa arribar, com a objectiu més ambiciós, a fracàs escolar zero
a l’acabament de l’ensenyament obligatori; dit d’una altra manera, acon-
seguir que tothom tingui el graduat de secundària. Aquest objectiu ens in-
dica el camí indispensable per incrementar el nombre de joves capaços
d’iniciar estudis postobligatoris i d’incorporar-se al mercat laboral amb
mentalitat de continuar aprenent al llarg de tota la vida.ı
Per a més informació: www.edubcn.cat
36 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.4 Si volem reflexionar sobre la didàctica del patrimoni necessitem definir-
Aprendre a valorar lo. El concepte de patrimoni ha anat evolucionant des d’una visió lligada
el patrimoni a la idea de passat i de conservació fins a una percepció més vinculada al
Esteve Barandica present i a la idea d’ús. La UNESCO (1998) defineix patrimoni com tots els
Cap del Programa elements naturals i culturals, tangibles i intangibles que són heretats o
de Coneixement de la Ciutat, creats recentment. Aquesta definició inclou el patrimoni del present, com
IMEB l’urbanisme recent i l’arquitectura contemporània, i malgrat que el seu
valor històric està per demostrar, no pot obviar-se la importància que té
per al desenvolupament del futur cultural. Tampoc no resulta fàcil una
classificació del patrimoni. El terme de cultura material (obres i llocs de
valor històric, estètic o antropològic) s’ha acompanyat d’altres com patri-
moni immaterial o intangible (tradicions orals, música, festes, llengües,
etc.), patrimoni natural o, fins i tot, patrimoni ètic (identificat amb la dig-
nitat humana).
El patrimoni s’ha manifestat com un recurs didàctic de primer ordre. Hi tro-
bem implicacions emocionals (desigs, records, afectes, etc.), cognitives (ob-
servació, anàlisi, descobriment, etc.) i actitudinals o axiològiques, i ens
permet un treball complex: la noció de context, l’estudi de la vida quoti-
diana, les relacions econòmiques, la noció de temps, la relació entre cultura
material i immaterial, l’imaginari col·lectiu, els símbols, etc.
Hi ha una àmplia diversitat d’escenaris per a l’educació patrimonial: mu-
seus, mitjans de comunicació, Internet, etc. Així, l’escola surt al carrer per
apropar-se al patrimoni i el patrimoni entra a l’escola. La quasi totalitat
d’entitats ciutadanes vinculades a la gestió del patrimoni està present en el
Consell de Coordinació Pedagògica (CCP), la qual cosa facilita la cerca de
recursos educatius sobre el patrimoni i fa que hi hagi una àmplia repre-
sentació de possibles activitats escolars referides a aquest en el Programa
d’activitats escolars del CCP. De les 3.284 propostes d’aquest programa,
753 (un 23% del total) estan referides a aquest concepte ampli de patrimoni
que apuntàvem inicialment. Entre aquestes activitats prenen especial im-
portància les relatives al patrimoni artístic, arquitectònic i arqueològic. És
manifest que s’han millorat qualitativament les activitats d’educació patri-
monial i que s’ha incrementat la varietat en les tipologies de recursos (ma-
terials per a l’alumnat i per al professorat, materials preparatoris de les
activitats, audiovisuals, programaris, tallers, etc.) i en les propostes d’acti-
vitats. Tanmateix, és necessari desenvolupar activitats que promoguin ac-
tituds més proactives, com col·laborar en la preservació, participar,
37 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
solidaritzar-se…, i incrementar l’oferta didàctica de patrimonis no prou des-
envolupats relacionats amb les possibilitats de l’entorn proper. Un exemple
n’és el patrimoni industrial i tecnològic en una ciutat com Barcelona amb
un important passat fabril, o el patrimoni arquitectònic recent.ı
Per a més informació: www. bcn.cat/educacio/pae
38 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.5 Des de fa vuit anys, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Mu-
Aprendre a gaudir de nicipal d’Educació, s’ha marcat com un dels seus objectius la dinamitza-
les arts: els programes ció de les activitats culturals dins els centres d’ensenyament secundari
culturals públics de la nostra ciutat. Així, es manté el compromís, renovat i inno-
Lluïsa García Gumiel vat cada any, de promoure la participació, sortir a fora, «saltar els murs
Servei de Promoció Educativa, dels centres» i donar a conèixer gran part de la tasca que es porta a
IMEB terme durant el curs escolar.
La importància de la formació cultural com un catalitzador que permet
motivar l’alumnat perquè assisteixi amb més freqüència i amb una mi-
rada diferent a manifestacions culturals de diferent índole (representa-
cions teatrals, concerts de música, exposicions, manifestacions culturals
diverses...) és vital a l’hora de programar continguts pedagògics que tin-
guin en compte la transversalitat dels programes educatius. Per això, la
dinamització cultural en els centres públics d’educació secundària de la
ciutat aposta per un programa basat en la combinació de conceptes pe-
dagògics, culturals i artístics amb continguts transversals.
El desig d’aprendre i la necessitat d’expressar-se fan que l’alumne actuï
i s’introdueixi en el procés de construcció del seu propi saber. Ensenyar
també és, i ha de ser, saber comunicar, encomanar aquest desig a l’a-
lumnat i provocar-li «una nova reacció intel·ligent», una resposta que
estimuli les necessitats creatives que acompanyen tot procés d’apre-
nentatge.
Escola i cultura, aquest binomi social altament «revulsiu», també depèn
de la formació i de la qualitat de la formació artística i cultural dels seus
ensenyants i del seu grau d’influència en els joves. És per això que la for-
mació del professorat és un dels motors que integren i creen participa-
ció a l’escola, ja que provoquen aquesta reacció d’afany de conèixer, de
renovació i d’innovació en els nostres joves.
L’Institut Municipal d’Educació, mitjançant el seu Servei de Promoció
Educativa, aposta per aquesta concepció de la cultura als centres i és per
això que crea i dóna sortida als seus programes culturals.
39 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
La Mostra de Programes Culturals
La Mostra de Programes Culturals, sustentada per l’ajut de l’IMEB en forma
de subvencions econòmiques i assessorament tècnic, és la manifestació i
l’expressió pública de la feina realitzada al llarg de tot el curs a cada cen-
tre i té com a objectiu, entre altres, posar en relació els joves de la ciutat
amb els seus diferents espais i equipaments específics i especialistes en la
realització d’esdeveniments artístics i culturals dintre de cadascun dels
seus àmbits.
És per aquestes raons que hi ha àmbits de la Mostra que es mantenen i
altres que van canviant, ja que es vol donar l’oportunitat als nous projec-
tes que es vagin presentant i alhora estar ben atents al batec i el pols de
la ciutat.
En aquestes jornades que anomenem Mostra es toquen quatre àmbits:
• Àmbit d’arts escèniques: «Salta a l’escenari», en col·laboració amb el Te-
atre Lliure.
• Àmbit de música: «A tot ritme», en col·laboració amb L’Auditori i el Taller
de Músics.
• Àmbit de dansa: «Tot dansa», en col·laboració amb l’Escola de Dansa de
l’Institut del Teatre i el Mercat de les Flors.
• Àmbit d’arts visuals i plàstiques: «Art-IES», en col·laboració amb dife-
rents artistes, arquitectes i especialistes de la Fundació Antoni Tàpies.
És important destacar que, actualment, aquestes institucions no solament
són col·laboradores que cedeixen un cop a l’any els seus espais per realit-
zar la Mostra, sinó que es tracta de veritables «socis educatius», que han
fet d’aquest projecte el seu projecte i dels seus espais, la seu permanent de
cada un dels àmbits de la Mostra, que ha passat a formar part de la seva
programació anual.ı
Per a més informació: www.bcn.cat/educacio/programesculturals
40 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.6 El procés d’elaboració de l’Agenda 21 de Barcelona va culminar en l’a-
Agenda 21 Escolar: dopció del Compromís ciutadà per la sostenibilitat, un document que
educar per a la sostenibilitat conté deu objectius i deu línies d’acció per a cada un, previstos per a un
a l’escola horitzó de deu anys (2002-2012). En el marc del compromís, cada ciutadà,
Teresa Franquesa empresa, associació i entitat, en el nivell que els correspongui, pot fer el
Hilda Weissmann seu pla d’acció per a la sostenibilitat. També les escoles; com qualsevol
Direcció de Serveis de Programes altra organització ciutadana, però amb motius afegits, atesa la seva mis-
Ambientals sió educativa.
Sector de Serveis Urbans
i Medi Ambient, Ajuntament Treballar per fer l’escola més sostenible no té res a veure amb introduir
de Barcelona una altra assignatura. Es tracta d’una nova aproximació al conjunt del cen-
tre, que inclou currículum i gestió, a partir del que ja s’està fent, consolidant
el que funciona i revisant allò que cal per enfortir la coherència entre el dis-
curs i la pràctica.
L’Agenda 21 Escolar proposa una metodologia senzilla i flexible, basada en
cinc grans «tasques» que configuren un model d’anàlisi i intervenció en
l’entorn immediat:
1. Motivació: preguntar-se
2. Diagnosi: analitzar
3. Pla d’acció: prendre decisions
4. Intervenció: actuar
5. Avaluació: revisar
Aquest procés pren forma pròpia a cada centre, el qual dissenya el seu pro-
jecte i el concreta en allò que el mateix centre decideix. Tanmateix, totes
les escoles desenvolupen un procés participatiu de revisió dels planteja-
ments i pràctiques educatives, que desemboca en algunes accions de mi-
llora en el propi entorn.
El caràcter participatiu del procés és essencial, perquè crear cultura de
sostenibilitat vol dir dissenyar solucions amb les aportacions de tothom.
Resulta imprescindible que els alumnes en siguin protagonistes i que
aprenguin tot prenent part en una experiència de canvi real, dissenyada i
executada per ells mateixos amb la col·laboració i l’orientació del profes-
sorat i amb la complicitat de la resta de la comunitat educativa.
Mitjançant l’acció aprenem a aprendre. Pensem que la millor metodologia
d’educació per a la sostenibilitat és la participació en projectes reals de
41 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
transformació de l’entorn que aportin criteris als participants i constituei-
xin en si mateixos una experiència reeixida.ı
Per a més informació: www.bcn.cat/agenda21/a21escolar
42 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.7 L’audiència pública és una forma regulada de participació a través de la
Aprendre a participar: qual la ciutadania fa propostes a l’Administració municipal sobre la gestió
les audiències públiques als de la ciutat. En el marc dels programes d’educació per a la participació,
nois i noies de Barcelona l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona impulsa i lidera, des de
Antònia Hernández Balada fa onze anys, l’Audiència Pública als nois i noies de la ciutat, activitat espe-
Cap del servei de Promoció cialment pensada per als i les joves d’entre 10 i 17 anys.
Educativa
Empar Escayola Vergara Per mitjà d’un tema de treball proposat i després d’un procés col·lectiu de
Servei de Promoció Educativa, reflexió, el jovent presenta les seves propostes i conclusions en una au-
IMEB diència pública al consistori presidida per l’alcalde. El consistori dóna res-
postes possibles i factibles a aquestes propostes i suggeriments, a la
vegada que l’Administració té un col·lectiu de consulta, una població jove,
que encara no té edat de vot, i de la qual, per tant, no es coneixen col·lecti-
vament les necessitats i els desitjos respecte a la vida social.
Hi ha una mitjana de participació de 1.400 joves cada curs, i depenent del
tema escollit, sempre relacionat amb la marxa de la ciutat i els interessos
juvenils, hi col·laboren altres institucions i serveis municipals vinculats a
l’àmbit sobre el qual es treballi.
D’aquesta manera, la ciutat dóna espai i veu als ciutadans i ciutadanes més
joves i els educa en la pràctica de la participació cívica.
La participació del jovent en la vida ciutadana
Educar per a la ciutadania requereix educar en la participació i per a la par-
ticipació. En l’educació dels nois i de les noies per a la participació demo-
cràtica, la ciutat adquireix un gran protagonisme per diverses raons: la
ciutat és un territori real en el qual «ja es participa» d’unamanera conscient
o inconscient, inevitablement, com a usuari de serveis, com a consumidor
de productes de tota mena, etc.
L’Audiència Pública als nois i noies de la ciutat pretén facilitar-los el dret de
participació, tal com indica la Convenció dels drets dels infants, i oferir-los
com a ciutadans i ciutadanes de ple dret que són un espai on poder ex-
pressar les seves opinions, demandes i propostes per contribuir a la cons-
trucció de la ciutat i a la qualitat de vida de la ciutadania.
43 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
La fórmula de l’Audiència Pública als joves ha demostrat, després de dotze
cursos d’experiència, no solament la seva validesa sinó també que és per-
fectament transferible a altres realitats municipals amb vocació participa-
tiva. És per aquesta raó que, des de fa uns quants anys, les audiències
públiques es fan paral·lelament amb els nois i noies de la ciutat de Donos-
tia i a partir d’aquest curs 2006-2007 amb la ciutat de Rivas-Vaciamadrid,
la qual cosa enriqueix molt considerablement aquest treball amb el jovent.
Hi ha un intercanvi de nois i noies representants de les ciutats en cada una
de les audiències, que els dóna l’oportunitat de saludar els consistoris i fer
una breu visita a les ciutats.
Metodologia de treball
El procés metodològic seguit durant les audiències públiques és el següent:
I. Presentació del tema de l’Audiència Pública
• En una sessió de treball es presenta al professorat interessat un dossier
elaborat per especialistes prestigiosos acompanyat de conferències i de-
bats que ajuden a centrar el tema de treball del curs i el treball a les aules.
• Es prepara un acte lúdic formatiu per al jovent participant, en un espai re-
lacionat amb el tema, amb l’objectiu que els nois i noies s’introdueixin en
l’àmbit de treball i sàpiguen que hi ha un gran nombre de joves interessats
en l’activitat, cosa que els animarà a elaborar les seves propostes.
II. Treball en el centre
En cada centre i amb la guia del professorat, s’inicien debats, es formulen
hipòtesis de treball, es discuteix i s’elaboren conclusions respecte al tema.
III. Treball intercentres
Per mitjà de nois i noies representants, es fan tres sessions de posada en
comú dels debats als centres. Les conclusions a les quals s’arriba en cada
sessió formaran part del document recull denominat Manifest: la veu dels
nois i noies de Barcelona.
IV. Videoconferència
Mitjançant una videoconferència hi ha un intercanvi amb els nois i noies de
les ciutats participants, consistent a conèixer el treball realitzat fins al mo-
ment en cada ciutat.
44 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
V. Redacció del manifest final
Un grup de nois i noies és l’encarregat de fer la redacció final del document
manifest, amb l’assessorament d’una persona especialista en el tema.
VI. Petició de l’Audiència al Registre Municipal
Representants dels centres es desplacen al Registre Municipal per fer el
lliurament de la instància en la qual se sol·licita la celebració de l’Audièn-
cia Pública.
Com a deferència al regidor o la regidora responsable d’Educació, se li lliura
el resultat del treball en forma de manifest provisional.
VII. Celebració de l’Audiència Pública
Finalment, el dia establert, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona,
representants dels nois i noies participants fan lliurament a l’alcalde i al
conjunt de regidors del resultat del treball realitzat, llegeixen el document
i escolten, en el debat final, les respostes del consistori i les propostes que
aquest fa als joves.
VIII. Valoració de l’Audiència Pública
Finalment, els nois i noies participants, el seu professorat i els tècnics im-
plicats fan una valoració de la marxa de l’activitat i de les possibles millo-
res que es poden introduir en els propers cursos.
És important remarcar que aquesta iniciativa incideix no solament en la te-
màtica abordada o en el model de participació democràtica de l’Audiència
Pública, sinó també en el valor pedagògic d’aquesta, en la seva capacitat de
fomentar la idea que els joves ciutadans són educadors i transmissors de
valors democràtics i cívics.
Aquesta activitat fomenta valors com el de la participació, l’educació per a
la ciutadania, la representativitat dels companys i companyes, el debat or-
denat defensant les aportacions que fa cada centre i els punts de vista pro-
pis davant les autoritats, l’acolliment i l’intercanvi amb joves d’altres ciutats.
Aquest procés de participació democràtica dels joves en la construcció de
la ciutat és positiu tant per a la ciutat com per a la ciutadania, atès que per-
met la reflexió sobre el model de ciutat que es vol aconseguir. L’Audiència
45 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
Pública és, així, una nova forma creativa de fer partícip la població jove en
l’aplicació de les polítiques municipals, i de formar-la en processos demo-
cràtics de consens i de propostes de futur.ı
Per a més informació: www.bcn.cat/educació
46 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.8 El que aprenem durant la infància i l’adolescència té una gran influència
Aprendre a tenir cura en la salut que tindrem en edats més avançades. Els costums que adqui-
d’un mateix rim i les capacitats que desenvolupem per prendre decisions saludables
M. Isabel Pasarín determinen la nostra salut.
Lourdes Egea
Agència de Salut Pública La família i l’escola són els dos primers entorns en què s’educa per a un
de Barcelona creixement sa i saludable. Cal tenir en compte que això ocorre tant si els
adults en som conscients com si no, volent-ho o sense voler-ho: els adults,
per als infants i joves, sommodels referents. Commés conscients ens fem
d’aquest paper, més saludables i productors de salut són els missatges i
l’educació.
L’escola, especialment l’educació primària, des de fa molt temps té molt
present el seu paper educador pel que fa a la salut dels infants, i incorpora
en els currículums l’ensenyament de qüestions com la higiene personal, la
salut bucodental, l’alimentació, l’exercici físic, però també de tot allò rela-
cionat amb unes relacions personals sanes, el respecte pels altres i per
l’entorn, i tantes altres qüestions importants per al desenvolupament tant
d’una bona salut física com d’una bona salut mental.
També l’educació secundària hi té un paper fonamental, ja que treballa amb
els joves en una edat que comporta uns riscs especials per a la salut, rela-
cionats amb l’etapa de l’adolescència. En aquesta fase de descobriment del
món dels adults, de desig de trencar amb la infantesa i prendre decisions
pròpies sense delegar en els adults referents, l’adolescent es troba en una
posició vulnerable. És una etapa en què convé treballar amb els joves per-
què, a més de disposar d’informació específica sobre els riscos, recone-
guin els factors que els influeixen en les decisions que prenen (pressió del
grup, mitjans de comunicació, exercici de rols, etc.) i adquireixin les habili-
tats necessàries per prendre decisions al més saludables possibles. Per
dur a terme aquesta tasca, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per
mitjà dels equips de salut comunitària, posa a l’abast dels docents la for-
mació, els materials i el suport necessaris.ı
Per a més informació: www.aspb.cat/quefem/escoles
47 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.9 En el cicle de conferències organitzades en el marc del Pla per a la pro-
Civisme i educació moció del civisme de l’Ajuntament de Barcelona en el seu primer any de
Marta Comas Sàbat funcionament, Victòria Camps va proposar un títol per a la seva conferèn-
Responsable del Pla per cia que d’entrada podia suscitar certa perplexitat: «Es pot ensenyar el ci-
a la promoció del civisme, visme?». Saber qui ha d’ensenyar el civisme i com s’ha d’ensenyar tampoc
octubre 2003-octubre 2006, no són qüestions fàcils de resoldre. Per trobar la resposta, Victòria Camps
Ajuntament de Barcelona es va remuntar a la pregunta que formula Sòcrates repetides vegades en els
seus diàlegs amb Plató: només poden ensenyar la virtut (que aquí podem
emprar com a sinònim de civisme) els virtuosos. Això, traslladat als nostres
temps, ens porta al moll de l’os del fenomen de l’incivisme: si la virtut s’a-
prèn amb referència a un model, què passa quan ja no hi ha confiança en
les institucions públiques que haurien de proporcionar aquest model?, què
passa quan les institucions socialitzadores com l’escola o la família viuen
un moment de tanta complexitat que no tenen clars els patrons normatius
o ètics que haurien de permetre als infants i adolescents aprendre a orien-
tar les seves conductes?
És clar que el civisme es pot ensenyar, i que cal ensenyar-lo! Però no és una
empresa fàcil. Com tampoc no és clar què volem ensenyar, quins continguts
«de bona educació» s’han de transmetre quan ja no existeix un patró únic
de conducta ni una idea clara del que està bé ni del que està malament. Ni
com ho volem ensenyar no és evident: atès que l’aprenentatge de la vida en
comú, de les normes que facilitaran la convivència, requereix el convenci-
ment de les restriccions de la pròpia llibertat, calen arguments per fer en-
tendre aquesta idea, però sovint també calen sistemes de coacció que
reforcin la raó. I finalment, a qui correspon fer-se càrrec d’aquesta educa-
ció? Efectivament, tota la comunitat n’és responsable, però, com acostuma
a passar amb les responsabilitats compartides, cada part delega en l’altra:
els pares deleguen en l’escola, l’escola delega en els poders públics, els
poders públics deleguen en la influència dels mitjans i els missatges del
mercat de consum, i així fins que es dilueix tota responsabilitat.
Amb la intenció que la complexitat del context sociocultural que ens ha
tocat viure no ens paralitzi i ens aboqui a l’escepticisme, proposem (el Pla
per a la promoció del civisme proposa) actuar des de la proximitat. Només
en els entorns més propers, en els espais d’intermediació del subjecte i el
seu entorn, en què es donen les relacions interpersonals més significatives,
es poden tornar a enfortir els referents, aquells models de civisme dels
quals els infants o els joves poden aprendre.
48 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
Això és el que s’ha perseguit en cada un dels projectes que ha impulsat el
Pla en la seva línia de treball amb les escoles i que aquí només esmenta-
rem breument:
1. Els projectes pilot «Civisme també als IES», en els quals alumnes, pro-
fessorat, personal no docent, i pares i mares han consensuat un diagnòs-
tic i unes propostes, i han dut a terme actuacions per millorar el respecte
a l’entorn i la convivència al centre.
2. El projecte «Joves associats parlen de civisme als instituts», que s’ha dut
a terme juntament amb el CJB i les associacions juvenils del territori. En
aquest projecte, nois i noies, des de la seva pràctica associativa, han dut a
terme diverses sessions de treball al voltant del civisme amb l’alumnat de
primer cicle de secundària.
3. Les pel·lícules sobre civisme, de ficció o reportatges, que diferents
centres han presentat a la Mostra de Programes Culturals impulsada per
l’IMEB.
4. Les iniciatives d’escoles de Nou Barris que, en un treball conjunt amb el
districte i el veïnat, han recuperat i dignificat espais públics de l’entorn.
5. Els materials educatius que s’han elaborat per facilitar l’acció dels mes-
tres i tutors en aquest àmbit. Concretament cal destacar l’exposició «Jo sóc
RAR», que utilitza la metodologia de les projeccions per arribar a la con-
clusió de la raresa del model RAR (responsable, autònom i respectuós); el
material audiovisual Arguments científics per a la convivència, que aporta
raons de «pes» argumentades des de les ciències naturals per demostrar,
entre altres coses, que les estratègies de relació cooperatives sónmés fruc-
tíferes que les competitives; i el còmic De cara a la paret, que fa reflexionar
no solament sobre les conseqüències de l’incivisme a l’institut, sinó també
al voltant de les possibles respostes que professors, pares i alumnes poden
donar per evitar deixar certes actuacions en la impunitat.
Per tant, s’ha obert una línia de treball, a la qual el Pla per a la promoció
del civisme continuarà donant impuls, basada en el convenciment que, tot
i que a vegades sigui nedar contracorrent, cal avançar en l’educació per al
civisme com a clau per a la convivència. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/civisme
49 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.10 Llegir és un element cabdal per a l’èxit escolar. Aquesta tasca, que es fa
Aprendre a gaudir essencialment en l’espai escolar, necessita un seguit d’acompanyaments
de la lectura: Pla per tal que sigui reeixida. El factor principal, com sempre, és humà. Es
de biblioteques escolars tracta de provocar, d’induir, de seduir l’alumnat perquè tingui ganes d’es-
Roser Colomer Suròs criure i de llegir, ja que formen un tot indissociable sobretot a les primeres
Cap del Servei de Formació edats. La família i el professorat hi tenen un paper fonamental, però hi ha
i Recursos, IMEB altres espais que també hi tenen a veure. El fet que en un centre educatiu
hi hagi una biblioteca com cal és una peça clau per a l’aprenentatge. La bi-
blioteca ens ofereix documents de tota mena: llibres d’imaginació, llibres de
coneixement, DVD, connexió a Internet. És el lloc de l’escola on conflueixen
totes les fonts d’informació que possibilitaran que els nois i noies des de ben
menuts puguin apropar-s’hi i fer-se-les seves.
L’actuació del Pla de biblioteques escolars dóna valor al fet de disposar
d’una biblioteca com a marc idoni per gaudir de la lectura i com a font d’a-
prenentatge.
Què hem aconseguit?
• Que totes les biblioteques dels centres de primària i secundària tinguin
uns espais i uns fons informatitzats adequats, tant pel que fa al nombre
de documents com a l’actualització d’aquests.
• Que un mestre o una mestra dediqui un nombre d’hores suficient a la
•tasca de la biblioteca perquè l’alumnat de tot el centre en pugui fer ús.
• Que tot el professorat del centre es faci conscient que d’una manera in-
dependent pot anar a la biblioteca amb el seu alumnat per fer-hi activitats
que comportin gaudir de la lectura i buscar informació.
• Que, amb el col·lectiu d’escoles bressol, s’hagi implementat el servei de
préstec de llibres de la biblioteca Artur Martorell a totes les escoles que
hi estan interessades, la qual cosa significa prop de 1.500 llibres de prés-
tec anualment. Així mateix, s’ofereixen xerrades a les famílies sobre com
acostar els llibres als més petits.
Com ho hem fet?
• La biblioteca Artur Martorell ha marcat totes les pautes pel que fa al trac-
tament i la informatització de la documentació.
• Comptem amb un grup de suport itinerant (dues o tres persones) que vana
les escoles de primària i secundària setmanalment o quinzenalmentper
ajudar la persona responsable de la biblioteca en tasques d’organització,
informatització i assessorament d’activitats.
50 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
• Cada trimestre es fan reunions amb el col·lectiu de bibliotecàries de pri-
mària i secundària, anomenades de bones pràctiques, en les quals cada
escola explica a la resta experiències de dinamització que s’estan duent a
terme.
Assegurar-nos una població lectora és sens dubte una excel·lent inversió de
futur. Llegir és una activitat que ens acompanya al llarg de tota la nostra
vida. Aprendre a cercar la informació i a elaborar-la és una habilitat que
millora el rendiment escolar i que s’aplica en tots els àmbits del coneixe-
ment. Ser usuari de la biblioteca escolar permet ser usuari de qualsevol
altra biblioteca. Els alumnes de les escoles municipals aprenen i són feli-
ços a la biblioteca del seu centre. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/educacio/bibes
51 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
2.11 L’eix dels projectes de l’escola de la ciutat educadora que volem no pot
Aprendre a ser ser un altre que ensenyar als nostres nens i nenes diverses estratègies
Amparo Tomé per aprendre a ser. Aprendre a ser persones que hauran d’esdevenir ciu-
Coordinadora de l’Àmbit de Valors tadans i ciutadanes. És a dir, aprendre a ser conscients que pertanyem a
i ciutadania activa del PEC B un grup social que ens proporciona oportunitats per créixer en totes les
Cecilia Peraza dimensions possibles i que ens permet reconèixer-nos com a éssers hu-
Projecte d’educació en valors, mans a través dels processos comunicatius, del coneixement, de les re-
IMEB lacions i de l’art.
Aprendre a viure en igualtat i en llibertat amb altres éssers humans i, a la
vegada, ser conscients que som diferents i únics, és aprendre a ser. Només
aquesta reflexió —que ha ocupat els més grans filòsofs de tots els temps i
que estructura tot projecte educatiu— ens permet reconèixer-nos com a
part del medi en què vivim.
Així mateix, prendre consciència que som part d’un grup social fa que pu-
guem desenvolupar aprenentatges per saber relacionar-nos amb les per-
sones que ens són més properes i també amb altres éssers significatius
que ens acompanyen durant els processos de creixement intel·lectual, afec-
tiu i sensorial al llarg de tota la vida. Aprendre a ser implica, doncs, apren-
dre a desenvolupar estratègies de gestió de les relacions.
Per aquesta raó, hem volgut aturar-nos a pensar quins són els projectes
educatius que tenim dins i fora de l’escola de la ciutat que ens ensenyen a
ser persones responsables, autònomes i respectuoses. És a dir, fer visibles
aquells projectes que ens obliguen a reflexionar sobre la nostra manera de
ser i d’estar al món.
Des del Projecte d’educació en valors de l’Institut Municipal d’Educació de
Barcelona s’ha volgut donar impuls i suport durant els últims anys a tots
aquells projectes educatius que es replantegen les seves pràctiques dia a
dia per atendre els aspectes vinculats a les persones, a les seves relacions
i a les seves condicions de vida.
Per mitjà de la Xarxa Barcelona Identitats, hem conegut desenes de pro-
jectes que promouen l’educació ciutadana basant-se en relacions de res-
pecte, de reconeixement, de responsabilitat, de confiança i de cura dins els
mateixos centres. Totes aquestes propostes educatives s’enforteixen gràcies
als espais d’intercanvi de bones pràctiques que s’han anat generant.
52 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
Espais com el Fòrum de Valors, els seminaris de vinculació amb les famí-
lies o les Tertúlies Cafè de la Lluna Verda han donat resposta a la necessi-
tat que tenen mares, pares i professionals de l’educació —representants de
realitats molt diverses— de compartir les seves inquietuds i els seus inte-
ressos. Però també hi ha projectes amb objectius més concrets que han
tingut ressò en diferents escoles de la nostra ciutat per promoure valors
relacionats amb la sostenibilitat, el respecte al medi i la recuperació de la
natura en l’entorn dels nens i les nenes. Exemples d’aquests tipus de pro-
jectes s’han recollit en el programa «Recuperem els jardins escolar».
Aquestes són només algunes de les experiències de promoció educativa
ciutadana que s’han desenvolupat en el context de la construcció de Bar-
celona com a ciutat educadora. I són iniciatives que volem donar a conèixer
perquè creiem que és d’aquesta manera com continuarem aprenent a
donar valor a les nostres pràctiques.
Aprendrem a reconèixer el nostre propi valor com a educadors i educado-
res, a ser persones en relació. Només el fet d’exercir la nostra llibertat amb
responsabilitat ens permet fer el món, ser en el món d’una manera deter-
minada i ser món en relació. Aquest és el nostre repte educatiu i també una
tasca universal. ı
Per més informació: www.bcn.cat/educacio
53 L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA: UNA ESCOLA PER A L’EXERCICI I LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA

3 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA:
ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES
INTEGRAlS D’EDUCACIÓ
3.1 Des de la constitució dels ajuntaments democràtics, la ciutat ha fet un canvi
Els plans educatius extraordinari. Les polítiques municipals s’han orientat a la recerca de fór-
d’entorn. mules per reduir les desigualtats socials, afavorir la igualtat d’oportunitats
Una experiència i garantir la cohesió social.
d’intervenció educativa
integral i compartida Algunes dades sociològiques il·lustren aquests canvis qualitatius:
a Barcelona
Marleny Colmenares
Coordinadora de l’Àmbit 1983-1989 1993-1997 1997-2002
d’Immigració del PEC B, ESPERANÇA DE VIDA 76,70 78,12 79,67
IMEB
1991 1996 2001
TAXA D’INSTRUCCIÓ INSUFICIENT 12,12% 9% 5,5%
TAXA DE TITULATS SUPERIORS 7,9% 10,5% 12,8%
TAXA D’ATUR 13,7% 20,6% 10,8%
Malgrat aquest procés de millora de la qualitat de vida, encara hi ha antics
problemes que cal resoldre i apareixen nous reptes que cal afrontar.
Aquests nous reptes comporten oportunitats però també riscs d’incremen-
tar les desigualtats socials i d’afavorir l’exclusió social.
En els darrers anys, a la ciutat de Barcelona s’ha produït un notable i sob-
tat increment de fluxos migratoris. Hem passat de l’1,9% de població es-
trangera l’any 1996 al 15,9% l’any 2006.
Aquest fet implica canvis importants i irreversibles, i la societat es torna
diversa i heterogènia. Aquests canvis acaben tenint una repercussió espe-
cial en l’àmbit local, que és on es gestiona la convivència.
Cal afegir a aquest fet altres canvis força significatius com el de les es-
tructures familiars, la transició al món del treball, les tecnologies del co-
neixement i la informació, etc.
L’entorn social es torna cada vegada més complex i més incert. Els reptes
que hem d’entomar, com la interculturalitat, l’èxit escolar, etc., necessiten
ser abordats col·lectivament, des de la coresponsabilitat dels diferents
56 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
agents implicats. Així mateix, es fa palesa la importància de la posició del
municipi, com a administració més pròxima als ciutadans.
La realitat planteja noves demandes al sistema educatiu i es reafirma el
paper central de la institució escolar com a principal instrument educatiu.
Paradoxalment, l’escola perd el monopoli en la transmissió del coneixe-
ment.
En aquest context, es posen en marxa a Barcelona els plans educatius
d’entorn. Aquests plans se sumen a altres iniciatives que en aquest sentit
es desenvolupen a la ciutat, com el Projecte Educatiu de Ciutat de Barce-
lona, els plans comunitaris de barri, etc.
Plans educatius d’entorn
Els plans educatius d’entorn (PEE) són una iniciativa del Govern de la Ge-
neralitat a través del Departament d’Educació amb l’acord de l’Administra-
ció local. Els PEE són una proposta recollida en el Pla per a la llengua i la
cohesió social del Departament d’Educació i posteriorment en el Pacte na-
cional per l’educació a Catalunya. Es pretén aconseguir la implicació i la
coresponsabilitat del conjunt d’agents educatius d’un territori per treballar
plegats en la línia d’una societat cohesionada i oberta, basada en els va-
lors democràtics, en la qual el català sigui la llengua de cohesió social, i, so-
bretot, crear condicions per a la igualtat, amb especial atenció als
col·lectius més fràgils per evitar així qualsevol risc d’exclusió social.
Els eixos bàsics dels PEE són la cohesió social, l’educació intercultural i
l’ús de la llengua catalana en un marc plurilingüe.
S’adreça a tot l’alumnat i a tota la comunitat educativa en sentit ampli, però
posa un èmfasi especial en els sectors socials més desfavorits.
Els seus àmbits d’incidència són:
• L’educació formal, potenciant les activitats complementàries
• L’educació no formal, potenciant activitats extraescolars
• L’educació informal, potenciant la formació de les famílies com a agents
educatius fonamentals
57 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
L’any 2005, es va iniciar la implantació de vint-i-cinc PEE a diverses pobla-
cions catalanes. A Barcelona se’n van iniciar tres: Nou Barris (Canyelles,
Roquetes i Trinitat Nova), Gràcia (Vila de Gràcia) i Ciutat Vella (Raval). L’any
2006 es va incorporar a Barcelona un nou PEE: Barri Besòs.
Els PEE a Barcelona tenen com amarc de referència el conveni de col·labo-
ració signat entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
i l’Ajuntament de Barcelona. En aquest conveni es recull el compromís
d’ambdues administracions en matèria educativa en el marc de les respec-
tives competències. Tanmateix, funcionalment, es preveu la creació d’una
comissió local de ciutat, amb l’objectiu de dirigir, impulsar i avaluar el pla, i
una altra comissió de barri a cada PEE, per tal d’impulsar, aplicar i avaluar
els seus continguts, concretats en funció de la seva realitat territorial.
La comissió de barri de cada PEE està presidida pel regidor o la regidora del
districte de què es tracti i n’exerceix la vicepresidència la inspecció educa-
tiva al territori. Té representació dels centres educatius, dels pares i mares
i de les entitats d’educació en el lleure per mitjà del consell escolar muni-
cipal de districte i de representants tècnics dels serveis educatius i de l’Ad-
ministració local al territori. Així mateix, en poden formar part altres agents
educatius que cada comissió consideri oportú.
Operativament disposa de amb diferents comissions de treball i una co-
missió d’impuls.
Cada PEE elabora el seu pla d’acció a partir d’un diagnòstic compartit amb
tots els agents implicats, en fa l’aplicació i el seguiment i l’avaluació con-
següents.
Disposa de els recursos humans i d’infraestructures com a resultat de la
posada en comú de les dues administracions. Tanmateix, cada PEE és dotat
amb recursos específics per desenvolupar nous projectes o per impulsar-
ne o ampliar-ne altres d’existents.
Els temes comuns que han sorgit i sobre els quals es treballa en diferent
mesura a cada PEE són els següents:
• Ajustar l’oferta extraescolar a les motivacions i necessitats dels infants i
joves i les seves famílies, tot recopilant l’oferta general existent i reforçant
58 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
els canals d’informació cap als infants i les seves famílies.
• Posar èmfasi en l’atenció del temps lliure de l’etapa 12-16 anys.
• Contribuir a la igualtat d’oportunitats en l’accés per a la realització d’ac-
tivitats complementàries dels centres educatius implicats.
• Contribuir al desenvolupament o a l’impuls d’accions de prevenció i aten-
ció a l’absentisme escolar i d’altres situacions de risc social.
• Avançar en l’ús social de les instal·lacions escolars fora d’horari escolar.
• Reforçar les mesures de suport a l’estudi fora d’horari escolar per contri-
buir a l’èxit escolar.
• Donar suport a la millora de la qualitat educativa del temps de migdia.
• Donar suport formatiu i d’orientació a les famílies com a agents educa-tius
fonamentals i treballar en el reforç de la relació entre família i escola.
• Promoure accions per al coneixement i ús de la llengua catalana adreça-
des a les famílies i els infants en horari extraescolar i en períodes de va-
cances.
• Implementar o reforçar els plans d’acollida d’escola i d’entorn per a les fa-
mílies en general i per a les nouvingudes en especial.
A grans trets, presentem les accions posades en marxa en el conjunt de
PEE de Barcelona:
• Acompanyament acadèmic professional, 3%
• Acollida de les famílies, 4%
• Espais de trobada i convivència, 6%
• Optimització de l’escolarització, 6%
• Resposta a les demandes socials, 6%
• Sensibilització i formació, 12%
• Incentivació escolar, 14 %
• Activitats complementàries extraescolars i de vacances, 49%
La valoració en general és positiva, tenint en compte el poc temps trans-
corregut des de la constitució dels PEE.
Cal dir que la proposta posa de manifest la sensibilitat de l’Administració
educativa per implicar-se explícitament en la tasca de treball conjunt es-
cola-territori com una estratègia per abordar els reptes plantejats.
Així mateix, destaquen els aspectes següents:
• L’acord entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament sobre la relació
59 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
• entre escola i territori, la coordinació dels agents educatius i territorials,
• i la importància cabdal de les polítiques que contribueixen a incrementar
• la cohesió social. Es comparteixen diagnòstics, objectius i accions.
• L’obertura i la implicació dels centres educatius en el treball compartit
• amb altres agents educatius al territori i el reconeixement d’aquells que
• ja treballaven en aquesta línia.
• L’impuls al reconeixement de les entitats en la seva funció educativa. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/educacio
60 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
3.2 L’esport en edat escolar porta implícit l’objectiu educatiu i, d’una manera
La Taula de l’Educació Física especialment significativa, l’educació dels valors més propis de l’esport:
i l’Esport en Edat Escolar l’esforç, la superació, el respecte, l’aprenentatge de normes… i el joc net,
de Barcelona que es resumeix habitualment com a esportivitat.
Marta Carranza
Marc Llinàs L’Ajuntament de Barcelona, després de la celebració del Congrés de l’Esport
Institut Barcelona Esports i l’Educació Física en Edat Escolar a la ciutat de Barcelona (1998), recollint
el compromís que es va prendre en la cloenda d’aquell esdeveniment de
donar continuïtat al treball conjunt entre els dos sectors, esport i educació,
va constituir la Taula de l’Educació Física i l’Esport en Edat Escolar de la
ciutat de Barcelona.
Aquesta Taula és un espai de trobada entre institucions i entitats proce-
dents de la comunitat educativa i del món de l’esport, coordinat conjunta-
ment per l’Institut Barcelona Esports i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona, que té com a objectiu possibilitar als sectors responsables de
l’esport i de l’educació un marc de reflexió, debat, intercanvi i consens per
tal de consolidar i reforçar el valor educatiu de l’activitat físicoesportiva.
Les entitats que van constituir la Taula inicialment i que continuen treba-
llant-hi són:
• Generalitat de Catalunya. Delegació Territorial d’Ensenyament a Barce-
lona i Secretaria General de l'Esport
• Diputació de Barcelona. Àrea d’Esports i Àrea d’Educació
• Ajuntament de Barcelona. Institut d’Educació i Institut Barcelona Esports
• Consell Escolar Municipal de Barcelona
• Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB)
• Universitat de Barcelona. Divisió de Ciències de l’Educació
• Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
• Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)
• Associació de Mestres Rosa Sensat
• Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
(FAPAC)
• Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Escoles Munici-
pals (FAPAEM)
• Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Escoles de Se-
cundària (FAPAES)
• Federació d’Associacions Cristianes de Pares d’Alumnes
• Col·legi Oficial de Llicenciats en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de
61 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
Catalunya (COPLEFC)
• Col·legi de Periodistes de Catalunya
Una de les propostes sorgides en aquest marc de treball compartit entre re-
presentants de les diferents institucions i entitats implicades, ha estat la
campanya de difusió dels valors de l’esport en edat escolar «Compta fins a
tres» que, des del curs 2000-2001, ha anat desenvolupant un seguit d’ac-
cions adreçades a orientar i sensibilitzar les famílies, per fer de l’activitat
esportiva una oportunitat d’aprenentatge de valors basats en el civisme.
Com a actuacions derivades d’aquesta campanya i també promogudes des
de la Taula, cal destacar la creació dels Premis «Compta fins a tres» (2002)
i la posada en marxa del curs online «Esport i valors en edat escolar»
(2004). La primera iniciativa, que valora l’esportivitat tant d’aficions com
d’esportistes de la competició escolar, així com els projectes d’educació en
valors elaborats en relació a la pràctica esportiva, arriba enguany a la seva
sisena edició i aviat permetrà elaborar un recull de bones pràctiques de
promoció dels valors de la pràctica esportiva. Pel que fa al curs de valors,
es tracta d’un producte adreçat als tècnics i a les tècniques d’esport en edat
escolar i que, a través d’un bloc teòric i de sis temes de caràcter més pràc-
tic (família, gènere, fair play, mitjans de comunicació, etc.), pretén donar
una àmplia base de coneixements que permeti dirigir les activitats d’esport
en edat escolar tenint en compte els aspectes educatius implícits en l’es-
port i els que van més enllà.
Finalment, volem destacar el rol de referent que la Taula ja ha començat a
tenir en l’elaboració i la posada en marxa del Pla de l’Esport en Edat Esco-
lar de la ciutat de Barcelona. Aquest projecte, que té per com a objectiu ga-
rantir l’accés d’infants i joves de la ciutat a una pràctica esportiva saludable,
lúdica, educativa i de qualitat mitjançant el diàleg entre els agents implicats,
compta amb les entitats i les institucions que integren la Taula com a ob-
servatori de les dades que es comencen a recollir i va supervisar i aprovar
la primera Guia d’oferta esportiva per a infants i joves, publicada el passat
mes de setembre. A més, totes les persones integrants de la Taula són
membres del Consell de Coordinació Esportiva en Edat Escolar de Barce-
lona, que s’ha creat recentment amb l’objectiu de facilitar la col·laboració
entre els centres educatius, les entitats i les instal·lacions esportives en
matèria d’activitat física i esport adreçat a la població escolar de la ciutat.
62 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
En resum, la Taula de l’Educació Física i l’Esport en Edat Escolar de Bar-
celona ha esdevingut un punt de trobada on les institucions i les princi-
pals entitats protagonistes dels àmbits esportiu i educatiu col·laboren
per millorar la realitat de l’esport que viu la ciutadania jove, compartint
la detecció dels principals problemes que l’afecten i apuntant, de forma
consensuada, possibles solucions. ı
Per a més informació: www.comptafinsa3.com
63 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
3.3 Tradicionalment els nostres avantpassats han viscut al si d’una família ex-
Els serveis de promoció tensa i en nuclis de població o barris amb una intensa relació veïnal. La di-
de la infància nàmica de la vida quotidiana a les grans ciutats, la prevalença de la família
Francesca Blanch Salesas nuclear, la creixent mobilitat geogràfica d’habitatge, laboral i d’estudis, la
Cap del Servei de Promoció Social complexitat dels sistemes urbans de serveis, el fet de viure acompanyats de
i Acció Comunitària. Direcció veïns desconeguts o nouvinguts, etc., dificulten la suficiència de les xarxes
de Benestar Social, Ajuntament informals de suport i relació. Necessitats d’afecte, de relació, de pertinença
de Barcelona a una comunitat, de sentiment de realització personal, de seguretat i tran-
quil·litat, etc., poden quedar desateses per manca d’un context adequat.
Els serveis de promoció social per a la infància estan adreçats a compensar
aquestes mancances, amb l’objectiu d’afavorir una relació oberta de convi-
vència que aculli qualsevol opció i que de la diversitat n’obtingui un enriqui-
ment, fent descobrir a infants i adolescents el seu entorn social i cultural,
participant en la dinàmica de la ciutat com a espai educatiu i afectiu.
Així —entre altres objectius—, en els darrers anys s’ha treballat en la línia
de promoure i garantir progressivament que els espais públics, equipa-
ments, serveis i activitats de l’Ajuntament disposin d’estratègies pensades
pels infants i per als infants, per tal de fer de Barcelona una ciutat dels nens
i nenes: amigable, responsable i acollidora dels seus ciutadans i ciutadanes
més joves.
Els casals infantils, les activitats a les ludoteques, l’assistència a especta-
cles d’arts escèniques, la participació en activitats en centres cívics i l’edu-
cació en els valors cívics a l’espai públic mitjançant les activitats de
dinamització cultural i social, així com també l’aprenentatge a partir del joc,
tant als districtes com en els actes de ciutat, són components que perme-
ten que l’infant, a la vegada que se sent partícip de la seva ciutat i aprèn a
conèixer-la i estimar-la, es formi i creixi formant part de la ciutadania amb
un valor propi. Són iniciatives municipals que, conjuntament amb entitats,
organitzen jocs, festivals o cicles d’activitats que poden ser gestionats di-
rectament o en cooperació amb el teixit associatiu.
«Barcelona, ciutat amiga de la infància», tal com la UNICEF ha definit la
nostra ciutat en una declaració recent, significa un nou repte de futur i un
compromís per al present del qual som ben conscients en el Servei de Pro-
moció de la Infància i l’Adolescència, que ha estat al capdavant del procés
de reunir totes les iniciatives municipals en marxa.
64 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
En aquest sentit, es promouen estratègies innovadores que involucren in-
fants i adolescents de tots els districtes de la ciutat, com a via per fer efec-
tiu el dret dels més petits a la ciutadania, i com a camí perquè Barcelona
s’enriqueixi amb la creativitat dels ciutadans i ciutadanes més joves. ı
Per a més informació:
www.bcn.cat/directoris
(Cliqueu «Cultura i lleure», «Espais de jocs per a infants», «Ludoteques».)
www.bcn.cat/directoris
(Cliqueu «Cultura i lleure», «Espais de participació ciutadana», «Casals infantils».)
65 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
3.4 El Consell de la Joventut de Barcelona(CJB) és la plataforma interassocia-
Voluntaris per educar: tiva de les entitats juvenils de la ciutat. Està integrat per una vuitantena
les associacions educatives d’associacions distribuïdes en diferents àmbits d’actuació. L’àmbit d’asso-
de Barcelona ciacionisme educatiu està format per deu grans federacions,1 que repre-
Núria Galan senten diversos moviments infantils i juvenils, bàsicament moviments
Presidenta del Consell escoltes i federacions del món de l’esplai. Representen més d’un centenar
de la Joventut de Barcelona d’entitats de base que fan una tasca educativa basada en el voluntariat,
adreçada a infants i adolescents i feta per gent jove. Aquest conjunt d’enti-
tats mou unes vint mil persones entre educadors, voluntaris, infants i joves.
El CJB actua com a punt de trobada i diàleg permanent entre totes aques-
tes entitats, amb l’objectiu de consensuar un discurs i posicionament co-
muns en aquells temes que comparteixen. No pretenem substituir
l’estructura de les federacions, que ja actuen com a espais de trobada i per
compartir recursos i projectes, i també com a plataformes aglutinadores i
generadores d’un discurs i una filosofia de treball diferencials, que s’ade-
qüen a la idiosincràsia pròpia de cada federació (el seu projecte educatiu,
l’estructura de suport que tenen al darrere, el caràcter confessional o laic
del moviment...). L’únic que pretenem és transcendir els elements diferen-
cials i centrar-nos en aquells aspectes transversals, compartits per tots,
per als quals és possible arribar a consensuar un discurs comú i compar-
tit. Entenem que això fa més fort el conjunt del món de l’associacionisme
educatiu de Barcelona. A més de potenciar-ne la difusió i la incidència en
les polítiques educatives de la ciutat, li dóna més credibilitat quan es tracta
de comunicar-se amb les administracions i el teixit social, ja que permet
presentar un discurs unitari, que té un ampli consens i suport associatiu, i
establir una interlocució molt més directa i fructífera.
D’altra banda, des del CJB, es vol potenciar el suport a les associacions
educatives (i a l’associacionisme en general) mitjançant l’impuls a la crea-
ció i la consolidació de plataformes territorials als districtes de la ciutat.
Aquestes plataformes actuen com a punts de trobada i interlocució de les
entitats d’un mateix àmbit territorial i poden oferir un suport equivalent al
1 Les entitats que integren aquest àmbit són
Acció Escolta de Catalunya, Centre Marista que ofereix el CJB però en l’àmbit del districte. Al criteri de treball interas-
d’Escoltes, Centre Passatge, Escoltes Cata- sociatiu en xarxa, per tant, s’hi suma un criteri de proximitat. ı
lans, Esplais Catalans–ESPLAC, Federació
Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Ju-
venils Don Bosco de Catalunya, Minyons Es-
coltes i Guies Sant Jordi de Catalunya,
Moviment de Centres d’Esplai Cristians, Movi- Per a més informació: www.cjb.org
ment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica i Secre-
tariat de Joves La Salle.
66 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
3.5 La infància i la joventut són etapes molt importants en la formació de la
El Pla de promoció de les persona. Les entitats educatives ofereixen a infants, adolescents i joves l’es-
associacions educatives pai de convivència necessari per tal que puguin créixer i desenvolupar-se
Jordi Soler com a persones autònomes, conscients, responsables i compromeses amb
Assessor tècnic de la Regidoria el seu entorn. Aquestes entitats entenen l’educació, en el marc dels esplais
de Joventut, Ajuntament i agrupaments escoltes, com una eina complementària del conjunt d’agents
de Barcelona educatius, tots els quals són necessaris per ajudar infants i joves a afron-
tar els reptes i els canvis socials. Cal un treball conjunt en l’àmbit de l’e-
ducació en què hi hagi coordinació entre les diferents entitats educatives. És
per això que cal fomentar l’educació no formal i donar-hi el valor que es
mereix, tot garantint el bon funcionament de les entitats i el reconeixement
de la tasca educativa que des de fa cent anys duen a terme a la nostra ciu-
tat: una tasca de gran valor social que fomenta la participació.
Les associacions educatives són entitats juvenils que eduquen infants i joves
en un sistema de valors. Són els agrupaments escoltes i els centres d’esplai.
Espais on s’aprèn participant, fent excursions de cap de setmana, campa-
ments, colònies i activitats, principalment els dissabtes a la tarda. Aquestes
entitats, amb un plantejament educatiu desenvolupat i rigorós, orienten la
seva tasca des d’un sistema de valors transformadors que fomenten la im-
plicació de les persones en la societat. Ho fan mitjançant una metodologia
educativa que parteix de l’experiència i de l’autoaprenentatge en petits grups,
cosa que permet unes vivències lúdiques i festives, interrelacionades amb
l’entornmés proper dels nostres barris i també del medi natural. Un projecte
portat per joves que voluntàriament dediquen el seu temps lliure a viure el
gran repte de l’educació fora del marc estrictament escolar.
A Barcelona hi ha més de 160 esplais i agrupaments que pertanyen a les fe-
deracions següents: Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplais
Catalans, Centre Marista d’Escoltes, Federació de Centres Juvenils Don
Bosco, Federació Catalana de l’Esplai, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi
de Catalunya, Moviment de Centres d’Esplais Cristians i Moviment Infantil
i Juvenil d’Acció Catòlica. Més de 800 educadors i educadores, anomenats
segons les diverses associacions caps escoltes o monitors i monitores, de-
diquen de manera altruista el seu temps a més de 8.000 infants, adoles-
cents i joves que regularment durant els caps de setmana i els períodes de
vacances participen en les activitats d’aquestes entitats. Per tant, la ciutat
disposa d’un veritable agent educador, actiu imprescindible generador de
civisme, ciutadania i compromís.
67 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
El Pla de promoció de les associacions educatives sorgeix de la convicció
dels impulsors (Regidoria de Joventut, Consell de la Joventut de Barcelona
i associacions educatives) que l’educació dels infants, adolescents i joves
és un repte que s’aborda des de diferents àmbits d’intervenció com l’escola
i la família, però també des d’altres que esdevenen espais privilegiats per
complementar un projecte educatiu integral, com els centres d’esplai i els
agrupaments escoltes. Cal que augmenti el reconeixement de les entitats
d’educació en el lleure tant per la tasca educativa que desenvolupen com
pel treball en valors, el foment de la participació i el desenvolupament d’una
democràcia activa. És gràcies a aquest reconeixement que es pot participar
activament en la definició de les polítiques educatives de les quals són ob-
jecte directe, com també en el reconeixement d’una societat que valori la
tasca educativa que duen a terme els nois i noies que fan de monitors, de
caps escoltes i d’animadors.
Aquesta campanya pretén, d’una banda, fer arribar a les famílies, a través
de l’escola, la informació detallada dels agrupaments escoltes i centres
d’esplai que tenen prop de casa i, de l’altra, animar els pares i mares a por-
tar-hi els seus fills i filles. S’ha desenvolupat amb l’edició de gairebé
160.000 tríptics amb informació disgregada per a cadascun dels districtes
de la ciutat, distribuïda a 421 escoles d’educació primària i amb un impacte
directe sobre 82.000 infants d’entre 6 i 11 anys i les seves famílies, recep-
tores directes de la informació. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/joventut
68 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ
3.6 El Programa d’activitats de vacances d’estiu articula una important i va-
La guia d’activitats riada oferta d’activitats d’educació en el lleure, mitjançant l’activitat lúdica,
de vacances d’estiu la promoció esportiva i l’aprenentatge en nous entorns, amb l’objectiu d’a-
Francesca Blanch Salesas favorir la conciliació laboral i escolar. Des de l’Ajuntament es garanteixen
Cap del Servei de Promoció Social beques per dur a terme aquestes activitats i també s’hi facilita l’accés als
i Acció Comunitària. infants amb discapacitat.
Direcció de Benestar Social,
Ajuntament de Barcelona La campanya d’activitats de vacances d’estiu, que té un important suport in-
formatiu, disposa de l’edició d’una guia única que recull totes les activitats
de vacances que s’ofereixen des de tots els districtes de la ciutat i per a
totes les edats compreses entre els 3 i els 17 anys.
L’edició 2006 del Programa d’activitats de vacances d’estiu ha significat l’i-
nici d’un procés per redissenyar un programamunicipal de l’Ajuntament de
Barcelona orientat a superar dos reptes:
a) La condició de servei públic de la campanya, que asseguri el caràcter
obert de les activitats a tots els infants interessats —sense discriminació de
caràcter econòmic, cultural o de limitació de capacitats personals—, amb
una distribució equitativa a tots els districtes per facilitar la participació.
b) La consolidació d’un procés més professionalitzat de la campanya, tant
en els mecanismes com en els mitjans públics i en el desenvolupament de
la campanya.
El resultat ha estat un augment molt considerable de l’oferta municipal no
solament pel volum d’activitats a l’abast sinó també pels mitjans a dispo-
sició per accedir-hi, i amb un cost per infant lleugerament inferior a la cam-
panya d’anteriors edicions. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/vacances
69 LES ACCIONS EDUCADORES MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA: ELEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ

4 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
4.1 «Les biblioteques funcionen com una branca important, de fet essencial,
La xarxa de biblioteques de la infraestructura educativa. Des de l’educació infantil passant per l’e-
públiques ducació primària, secundària, superior i professional, les biblioteques pú-
Juanjo Arranz bliques ofereixen recursos (en estoc de llibres, assessoria, serveis de
Director de Programes, recerca i accés electrònic) vinculats directament a les necessitats de la
Consorci de Biblioteques formació i l’educació.»
de Barcelona
Pla de biblioteques de Barcelona, 1998-2010. Les biblioteques del segle
XXI: de la informació al coneixement (Barcelona: Institut de Cultura, Ajun-
tament de Barcelona, 1998, p. 103).
La citació que inicia aquest article és prou aclaridora. Les biblioteques
públiques de Barcelona, com en qualsevol altre indret, són part essencial
de la xarxa educadora ciutadana. És, per tant, aquesta una vocació pre-
sent tant en el Pla de biblioteques de 1998 com en el seu desenvolupa-
ment actual. I més tenint en compte la mancança que les escoles han
patit d’un recurs imprescindible en la seva tasca com són les bibliote-
ques escolars.
Però val a dir que la concepció que les biblioteques públiques tenen de la
seva tasca educadora va més enllà del terreny purament escolar. Sempre
considerant l’escola com a protagonista de tot procés educatiu, s’ha pensat
que hi ha altres agents educatius susceptibles d’utilitzar els recursos que
la biblioteca posa al seu abast. Educa l’escola, però altres agents també ho
fan, cadascun des de la seva pròpia perspectiva i praxi, i a la majoria d’a-
quests també s’adreça la biblioteca, entesa com un centre cultural de pro-
ximitat i, per tant, proper i obert a les dinàmiques pròpies del territori. És
en aquestes tres línies de treball en què la biblioteca pública a Barcelona
ha basat la seva interacció amb els agents educatius: relació amb l’escola,
relació amb el sector de l’educació no formal i dinàmiques de proximitat.
Però tenint-les en compte no com a espais estancs, sinó observant i po-
tenciant els terrenys, els objectius i subjectes de treball comuns, en un in-
tent de donar atenció global.
Fem ara un ràpid cop d’ull a aquelles iniciatives que han conformat la in-
tensa relació que les biblioteques públiques han desenvolupat amb el sec-
tor educatiu durant els darrers anys.
72 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Programa de visites escolars: formació d’usuaris
Una de les primeres obligacions de les biblioteques públiques ha de ser
donar a conèixer els seus serveis a tots els ciutadans i ciutadanes, i facili-
tar-los l’accés a tota la informació i a totes les possibilitats d’aprenentatge
que els capacitin per adquirir nous coneixements. Per això, les biblioteques
han dissenyat visites especials per als grups d’escolars. Hi poden participar
alumnes de tots els cicles educatius: des dels més petits, que es familiarit-
zen amb l’espai de la zona infantil i amb els llibres d’il·lustracions o amb les
narracions de contes, fins als alumnes d’estudis superiors i els adults, que
poden aprofundir en el coneixement de la biblioteca i en la recerca de noves
fonts d’informació. Cal assenyalar també que les biblioteques de Barcelona
ofereixen un programa de formació d’usuaris dirigit a la resta de la pobla-
ció. Cada equipament realitza sessions periòdiques de visita a la biblioteca
per a les persones que ho sol·liciten de manera individual.
Recursos per al professorat
Una altra de les línies de treball de les biblioteques és facilitar recursos per
al professorat de les escoles, tant pel que fa a la recerca d’informació com
en temes de literatura infantil i juvenil. Els serveis són diversos:
• Assessorament puntual sobre temes concrets realitzat des de cadascuna
de les biblioteques.
• Difusió de la literatura infantil i juvenil realitzada des de totes les bibliote-
ques o més específicament des del Servei de Documentació de Literatura
Infantil i Juvenil, passant per la formació de professors en aquesta temà-
tica.
• Carnet d’entitat per a les escoles. S’ofereix a les escoles aquest carnet
amb l’objectiu d’obtenir préstecs especials que permeten emportar-se
més documents i durant més temps.
• Preparació de dossiers temàtics, de guies de lectura i de lots de llibres.
Aquest servei ofereix la possibilitat de sol·licitar dossiers temàtics sobre
matèries que s’estiguin treballant a classe, amb la referència dels princi-
pals recursos d’informació existents, notícies, etc. De la mateixa manera,
s’elaboren guies de lectura amb la selecció dels millors recursos sobre
un tema concret disponibles a les biblioteques de Barcelona.
• Tramesa periòdica d’informació d’activitats i novetats a les escoles.
73 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Alumnes en pràctiques a les biblioteques
La formació de professionals és també una de les tasques en les quals la
biblioteca pública pot realitzar un paper important a través de les pràcti-
ques professionals. Per això, s’han establert diversos convenis amb uni-
versitats i altres centres educatius. Durant l’estada a la biblioteca els
alumnes realitzen totes les tasques que cal fer en una institució com
aquesta: taulell d’informació, préstec, catalogació, preparació d’activitats,
zona infantil, zona d’adults, etc., acompanyats sempre per un responsable
de la biblioteca. Els alumnes que estan especialitzats en algun tema rela-
cionat amb el fons especial de la biblioteca realitzen després el seu pro-
jecte concret.
Treball cooperatiu
La cooperació amb altres institucions és imprescindible per sumar poten-
cials. D’altra banda, alguns projectes que tenen com a objectiu fomentar
valors com la convivència, la cooperació o el civisme perden el seu sentit si
no es realitzen amb les altres institucions de la ciutat que també hi estan
treballant.
• Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). El Consorci de Biblioteques de Barce-
lona és membre del Consell Directiu del PEC, a més de formar part dedi-
ferents dimensions i grups de treball a través de diverses biblioteques.
• Consell de Coordinació Pedagògica. Biblioteques de Barcelona forma part
del Consell, per mitjà del qual es concreten els programes que s’inclouen
al PAE, etc.
• Pla de biblioteques escolars de Barcelona. Biblioteques de Barcelona va
participar en el procés de valoració dels centres educatius que van iniciar
l’experiència pilot a la ciutat, als districtes de Sants-Montjuïc i de Sant An-
dreu, i les biblioteques a cada territori han establert relacions d’assesso-
rament i col·laboració amb les escoles que han desenvolupat el seu
projecte de biblioteca escolar dins el programa Punt Edu.
• Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (CNLB). En els cursos
del CNLB s’ha inclòs una unitat pedagògica en el curs bàsic, en la qual
74 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
s’explica el funcionament d’una biblioteca. Opcionalment el grup realitza
la visita de formació d’usuaris a la biblioteca. Actualment, es treballa con-
juntament en la planificació de diversos clubs de lectura fàcil.
• Plans d’entorn i altres xarxes educatives. Fruit de la seva vocació de tre-
ball territorial, les biblioteques participen en diferents plans d’entorn dels
districtes; més concretament, la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu forma
part de la Xarxa Educativa del Raval.
Formació
Una de les missions principals de les biblioteques és garantir l’accés de-
mocràtic a la informació. Per això, tenen un paper important en la preven-
ció de l’anomenada bretxa digital. La formació que ofereixen les biblioteques
se centra, així, en aspectes relacionats amb l’alfabetització informacional
dels sectors de població amb menys recursos. Els serveis que es presten
actualment són, entre d’altres, els espais multimèdia o el servei d’auto-
aprenentatge d’idiomes.
Algunes experiències
La llista de projectes i iniciatives és llarga i diversa, però es podrien desta-
car els següents: «Anem una estona amb els Tovets», en coordinació amb
els centres de recursos pedagògics (CRP) de districte, un programa de di-
fusió de la lectura per a prelectors; «Petit format a les escoles», una pro-
gramació per difondre els clàssics de la literatura catalana a les escoles;
«La biblioteca porta el club de lectura a l’escola», clubs de lectura realitzats
per la Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró a diferents escoles de Mont-
bau; «Cel obert», una iniciativa per donar a conèixer als escolars la biblio-
teca a partir de l’art contemporani; o la Unitat didàctica dels cursos de
català del CNLB. Un ampli ventall de possibilitats, encara que la relació no
és exhaustiva, que pensem que recull l’àmplia diversitat de realitats edu-
catives de la ciutat, a la qual no és aliena, com hem vist, la biblioteca. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/biblioteques
75 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
4.2 Barcelona és una ciutat en constant moviment, una ciutat dinàmica, on cada
L’Àrea Verda, eina de gestió dia tenen lloc més de sis milions de desplaçaments. El 70% dels cotxes que
per a una mobilitat hi circulen passen pel centre, fet que implica un volum d’1.150.000 vehicles,
sostenible i el 93% d’aquests hi vol estacionar. Per reduir la congestió, el soroll i els
Antonio Pallarès fums és imprescindible prendre mesures que regulin l’espai públic, un bé
Direcció de Serveis de Prevenció escàs que cal compartir.
Sector de Seguretat i Mobilitat,
Ajuntament de Barcelona Amb la implantació de l’Àrea Verda, Barcelona s’uneix a les principals ciutats
europees que impulsen diferents mesures per combatre la congestió i mi-
llorar la qualitat de vida dels ciutadans. Ciutats com Amsterdam, Londres,
Roma, París o Madrid han realitzat veritables esforços en aquest sentit.
L’Ajuntament ha impulsat l’Àrea Verda amb l’objectiu de descongestionar el
trànsit, millorar la qualitat de vida de la ciutadania i potenciar un model de
mobilitat sostenible. Aquests són valors que formen part del projecte edu-
catiu de la ciutat i que el projecte ha portat al cor de la vida ciutadana.
L’Àrea Verda és un sistema de regulació de l’estacionament al carrer que
permet ordenar l’aparcament, controlar la indisciplina i facilitar als veïns i
veïnes llocs per estacionar el vehicle.
Amb la implantació d’aquest sistema s’aconsegueixen una sèrie de beneficis:
• Més aparcament per als veïns
• Més espais per als vianants
• Més confortabilitat al barri
• Més fluïdesa al centre de la ciutat
A la vegada s’aconsegueixen reduir una sèrie de factors:
• La congestió
• Els fums i sorolls
• La indisciplina
• L’abandonament i venda de vehicles
Totes les places d’aparcament a les divuit zones regulades de la ciutat són
de pagament, amb tarifes diferents per a veïns i visitants. S’han fixat tari-
fes i límits de temps adequats a cada tipus de demanda.
L’Àrea Verda es divideix en divuit zones: set en la primera fase d’implanta-
ció (el maig de 2005, als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella, excepte el
76 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
barri de la Barceloneta) i onze en la segona fase (al final de 2005, als carrers
situats per sota la Ronda del Mig).
Els criteris per delimitar l’àmbit d’aplicació han estat diversos, i sempre
s’han aplicat a les zones de la ciutat on l’estat de la circulació justifica la
mesura.
L’Àrea Verda regula l’estacionament lliure en superfície en diferents tipus de
places en funció de l’ús:
• Places exclusives per a veïns reservades les 24 hores
• Places preferents, on poden aparcar tots els vehicles:
Els veïns amb tarifes preferents
Les persones no residents amb tarifes més elevades i limitació horària
d’estada, dues hores com a màxim
• Places d’àrea blava
• Places de càrrega i descàrrega
• Places per a motos
En aquest sentit, la distribució de les places ha estat la següent:
• 25.363 places d’àrea verda preferent
• 8.121 places d’àrea verda exclusiva
• 8.603 places d’àrea blava
• 7.003 places de càrrega i descàrrega
• 18.203 places de motos
Amb l’objectiu d’informar del procés d’implantació de l’Àrea Verda, l’Ajun-
tament va desplegar una potent campanya durant el 2005, adreçada tant
als residents de les zones afectades com a la població en general.
La informació d’aquesta campanya va ser realitzada conjuntament amb
Barcelona de Serveis Municipals (BSM). Es van fer dos tipus de comunica-
ció: una directament als veïns (cartells, avisos d’escala, fullet informatiu...)
i una altra de més general (revista Barcelona Informació, web de l’Àrea
Verda, Telèfon 010).
Una cosa s’ha de tenir clara i és que l’Àrea Verda no ha deixat indiferent a
ningú: uns hi van donar suport des del principi, altres la van criticar amb
contundència. No obstant això, cal dir que, en tots els casos, aquestes fór-
77 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
mules han trobat la comprensió dels ciutadans, ja que han comprovat les
millores aconseguides en el seu entorn.
Els principals efectes visibles de la implantació de l’Àrea Verda han estat
els següents:
• Reducció del nivell de trànsit: disminució d’un 10% del volum de cotxes,
sobretot en hores punta.
• Reducció de la indisciplina en l’estacionament, que ha disminuït al voltant
d’un 60%.
• Millora de l’estacionament dels veïns: les places d’àrea verda són ocupa-
des majoritàriament pels veïns. Es constata, així, la disponibilitat de pla-
ces lliures a les zones regulades i la utilització intensiva pels residents.
Sens dubte, es pot afirmar que els bons resultats obtinguts avalen l’eficà-
cia d’aquest sistema de regulació de l’estacionament com una eina de ges-
tió de mobilitat sostenible.
Així mateix, es constata la consecució dels grans objectius marcats en la
implantació de l’Àrea Verda, com són:
• Reduir el trànsit i descongestionar el centre de la ciutat, afavorint modes
de transport alternatiu al vehicle particular i millorant la qualitat ambien-
tal de la ciutat.
• Facilitar l’aparcament per als veïns, creant places reservades per a resi-
dents.
• Ordenar millor l’espai públic, reduint la indisciplina d’estacionament.
En definitiva, una millora de la qualitat de vida a favor d’una ciutat on l’es-
pai públic sigui un espai per a la convivència i l’expressió d’un compromís
amb la sostenibilitat. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/areaverda
78 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
4.3 Entre les polítiques impulsades per l’Ajuntament de Barcelona, orientades
La millora de l'accessibilitat amillorar la qualitat de vida de la ciutadania, pren especial rellevància el Pla
de la xarxa de transport d’accessibilitat de la ciutat, aprovat pel Plenari municipal el desembre de
públic 1995, que estableix el decenni 1996-2006 com a període per a la seva exe-
Albert Piquer cució. El Pla preveu l’accessibilitat de la via pública, dels edificis munici-
Cap de la Unitat de Responsabilitat pals d’ús públic i dels transports d’àmbit municipal.
Social Cooperativa,Transports
Municipals de Barcelona Pel que fa al transport —que històricament havia estat una reivindicació
dels col·lectius de persones amb discapacitat—, a l’inici del Pla es partia
Fidència Foz d’una situació de mínims: una línia de metro (L2) i un percentatge escàs
Cap del Servei de Promoció d’autobusos de pis baix. L’aprovació del Pla dóna un fort impuls per garan-
i Suport, Institut Municipal tir la mobilitat de totes les persones.
de Persones amb Discapacitat
Val a dir que la mobilitat no se centra únicament en els transports, per tal
com hi ha elements de la via pública —la manca d’un gual, una pavimenta-
ció inadequada o un fort pendent del carrer— que poden trencar la cadena
de mobilitat de qualsevol ciutadà.
L’accessibilitat al transport de superfície (autobús)
Actualment, tota la xarxa d’autobusos de Transports Metropolitans de
Barcelona, SA està dotada de vehicles de pis baix —sense desnivells inte-
riors—, amb rampes d’embarcament per a persones usuàries de cadira de
rodes i espais d’ús prioritari, amb ancoratges per garantir-ne la segure-
tat i seients reservats a persones que requereixen una atenció especial.
De la mateixa manera, amb l’objectiu de garantir l’accés de persones amb
discapacitats sensorials, els bitllets de transport disposen d’unamarca tàc-
til que permet identificar la posició correcta per validar-los, que es con-
firma mitjançant un feedback acústic i visual.
Una de les principals dificultats per a les persones amb discapacitat visual
a l’hora d’utilitzar l’autobús és la identificació de la línia mentre s’esperen
a la parada, i, un cop embarcades, la localització de la parada de destina-
ció. Així doncs, amb l’objectiu de donar resposta a aquesta necessitat, s’està
dotant d’un nou sistema la xarxa d’autobusos, que, gràcies a un comanda-
ment a distància, permet als usuaris, mentre són a la parada, saber el nú-
mero de la línia que arriba.
79 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Un cop a l’interior de l’autobús, mitjançant la localització per satèl·lit s’in-
forma visualment i acústicament de la propera parada.
L’accessibilitat al transport subterrani (metro)
La principal característica del metro —que és la que li confereix una efi-
ciència i una capacitat de transport destacades— és el fet de ser subte-
rrani, cosa que representa alhora la principal dificultat per garantir-ne
l’accessibilitat. La introducció d’ascensors, escales mecàniques i rampes
d’embarcament, juntament amb la renovació de tots els trens —en els pro-
pers anys—, té com a objectiu facilitar l’accés al metro a les persones amb
dificultats de mobilitat: persones grans, persones amb discapacitat, per-
sones amb cotxets de nadons o amb carrets d’anar a comprar, etc.
Les estacions de metro disposen de màquines de compra de bitllets adap-
tades —mobles ergonòmics, sistemes de localització, navegadors per a
persones amb deficiències visuals i relleus en braille, etc.—, que expedei-
xen títols de transport amb marca tàctil, i de portes d’ample especial.
Per tal de garantir l’accés a la informació, les andanes disposen de siste-
mes de megafonia i de pantalles d’informació escrita. Així mateix, dins del
tren hi ha avisadors —acústics i visuals— de propera parada i localització
d’obertura i tancament de portes.
Els combois tenen un espai reservat per a les cadires de rodes i seients re-
servats per a persones que necessiten una atenció especial.
Bus de barri
En determinades zones de la ciutat, de difícil accés per l’orografia o la con-
figuració urbanística que tenen —per exemple, el Raval o el Carmel—, el
transport de gran capacitat (el metro i l’autobús) no hi pot circular. Es
tracta habitualment de trajectes curts, que encara que es poden realitzar
a peu també es poden fer amb el servei de bus de barri, que connecta entre
si punts d’interès dels districtes amb parades de metro i autobús. El ser-
vei de bus de barri es realitza amb vehicles petits i totalment adaptats.
80 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
El transport especial
Els ciutadans i ciutadanes de Barcelona disposen d’un servei de transport
especial complementari per als casos en què no hi ha transport regular
adaptat, adreçat a persones amb mobilitat reduïda severa. Per utilitzar-lo,
cal disposar de la targeta blanca, un document acreditatiu que es pot sol·li-
citar a les oficines d’atenció al ciutadà dels districtes o al Servei d’Atenció
al Públic de l’IMPD (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat).
Eix fonamental: la participació ciutadana
La participació ciutadana, liderada sobretot pels col·lectius de persones
amb discapacitat representats per l’IMPD, ha estat fonamental per arribar
a la situació actual, que fa que la ciutat de Barcelona, gràcies al seu trans-
port, sigui una de les més accessibles d’Europa. Tanmateix, amb la volun-
tat de millorar encara més, es continua treballant per oferir un servei de
transport públic de màxima qualitat i accessible per a tota la ciutadania.ı
Per a més informació: www.bcn.cat/accessible
81 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
4.4 La millora i l’augment de la participació ciutadana en la tramitació i el dis-
D’autopista a carrer: seny dels projectes urbanístics és un dels reptes que l’Ajuntament de Bar-
un exemple de planificació celona s’ha marcat com a prioritari. Compartir les responsabilitats i els
participativa objectius que afectaran el futur de Barcelona ha de permetre assolir la tan
Joan Lluís Zafon anhelada proximitat entre administradors públics i administrats.
Director de Serveis de
Participació i Comunicació Aquest eix estratègic, el de la proximitat i la participació ciutadana, ja es
del Sector d’Urbanisme, tenia en compte des de la promulgació de la Constitució de 1978, en la qual,
Ajuntament de Barcelona tot i que es defineix la forma de govern de l’Estat i de les administracions
com una democràcia representativa, mitjançant representants electes, s’o-
bliga les institucions públiques a servir amb objectivitat els interessos ge-
nerals i a actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, descentralització,
desconcentració i coordinació. En aquest sentit, es van iniciar les accions
necessàries per tal d’aconseguir la màxima proximitat als ciutadans, a fi
de poder facilitar-los la participació en la vida política econòmica, cultural
i social.
Sota aquest mandat constitucional, l’Ajuntament de Barcelona, el 1980, va
portar a terme un seguit de descentralitzacions administratives funcionals
i territorials, cosa que va implicar dotar de contingut i d’efectivitat els dife-
rents districtes de la ciutat (unitats administratives), amb traspassos de
competències, recursos humans i tècnics.
L’aprovació definitiva de la Carta Municipal al Congrés dels Diputats l’any
2005 ha consolidat l’elaboració dels reglaments de participació dels dife-
rents àmbits i ha reforçat les funcions dels òrgans de participació com ara
els consells plenaris, les audiències públiques, els consells de ciutat o sec-
torials...
Pel que fa a l’urbanisme, tot i que ja era una de les matèries més reglades
respecte a la informació pública i la participació ciutadana durant la trami-
tació dels projectes urbanístics, en la pràctica aquestes garanties es mos-
traven excessivament formals i molt allunyades de les expectatives dels
ciutadans i ciutadanes de Barcelona. El procés participatiu que legalment
es recollia en la Llei estatal 10/2004 de 24 de desembre i en el Decret de la
Generalitat 305/2006 de 18 de juliol, que aprova el reglament de la Llei d’ur-
banisme per a Catalunya, no tenien en compte aspectes que no estigues-
sin relacionats de manera directa amb les garanties purament legals, com
ara els socials, els de formació urbanística o els divulgatius. Des de l’Ajun-
82 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
tament es va apostar clarament per introduir i implementar un seguit de po-
lítiques públiques amb l’objectiu que els ciutadans les fessin seves: les ac-
tuacions urbanístiques que es duen i que es duran a terme a la ciutat.
Anàlisi de la redacció, l’aprovació i l’execució dels projectes urbanístics
Des del Sector d’Urbanisme, es van fer un seguit de propostes que prete-
nien integrar en un nova metodologia de treball els processos administra-
tius establerts per a la implementació d’aquestes polítiques públiques. Es
va desenvolupar un model de processos participatius que garantissin la in-
formació intensiva al ciutadà, el debat entre els polítics, els tècnics, les en-
titats i els ciutadans en general i una coresponsabilització respecte al
disseny i l’execució dels projectes urbanístics públics a Barcelona.
El punt de partida d’aquesta nova manera de treballar estava realment con-
dicionat per la diagnosi de la realitat, que demostrava una poca implicació
de la ciutadania en algunes de les grans actuacions urbanístiques que es
duien a terme a la ciutat.
També es posava de manifest, a l’hora del consens amb els veïns, que Ad-
ministració i administrats parlaven en un llenguatge diferent, més tècnic
l’Administració, molt bàsic, urbanísticament parlant, els administrats, en
el qual hi cabia tot i tot era possible. Des de l’Ajuntament es van prioritzar
les accions necessàries que permetessin l’apropament d’ambdós llenguat-
ges, de tal manera que fos possible el diàleg.
Tots els agents implicats havien de ser conscients que tractaven temes re-
ferents a la inversió de recursos públics (és a dir, de tots), i que era indis-
pensable aplicar-hi el principi de l’eficàcia i l’eficiència, el de l’oportunitat i
el de la prioritat, entre d’altres.
Es va dissenyar un model marc de procés participatiu. Aquest model s’ha-
via d’adequar a cada un dels casos consensuats amb els agents implicats.
Impulsada des del Sector d’Urbanisme, la proposta sempre té en compte
unes condicions comunes. En primer lloc, cal esmentar que el mateix pro-
cés de participació i la proposta de desenvolupament són objecte del primer
acord que s’ha de produir.
83 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Però el fet diferencial més significatiu d’aquesta nova forma de relació con-
sisteix en la contractació d’un equip d’experts que assessora i vetlla pels
interessos veïnals. La despesa d’aquesta contractació es va acordar que
anés a càrrec de la institució. Aquesta acció permetia celebrar debats en
els quals les parts eren plenament coneixedores de les possibilitats i de les
realitats urbanístiques i legals de cada projecte. Es facilitaven així els pro-
cessos de decisió i d’execució dels projectes i s’evitaven futurs litigis (con-
tenciosos administratius), tan costosos econòmicament i socialment.
Es van implementar aquestes polítiques públiques. Un cas molt concret, i
alhora paradigmàtic, ha estat el de les obres de transformació de la Ronda
del Mig, entre la Ronda del General Mitre i la Travessera de Dalt. Aquest
projecte tenia com a objectiu aconseguir que el que actualment és una au-
topista urbana, no desitjada pels veïns, es convertís en un carrer més de la
xarxa viària de carrers de Barcelona.
L’avaluació d’aquesta política pública ha estat molt satisfactòria i n’ha posat
de manifest l’eficàcia i l’eficiència. La participació ha d’anar precedida de
formació i d’informació; és a dir, els agents que hi participen han de dispo-
sar d’informació assequible per a persones que no són tècniques. Altra-
ment, la participació sense pedagogia seria només una coartada per
legitimar projectes al marge de les potestats dels òrgans de representació.
Totes aquestes accions responen, tanmateix, al perfil de ciutat educadora
centrada en la idea de la coresponsabilitat social en l’educació. La ciutat
educadora, aquella en la qual els diferents agents i les diverses polítiques
públiques dutes a terme per les administracions es constitueixen en agents
educatius, perquè assumeixen intencionadament els valors i els objectius
d’un projecte compartit i donen caràcter educatiu a totes les polítiques pú-
bliques d’abast de ciutat.
La voluntat de l’actual Ajuntament és seguir utilitzant totes les polítiques
públiques necessàries per trobar un espai tan pròxim i proper a la ciutada-
nia com sigui possible, per construir plegats la Barcelona que tots desit-
gem, compensant desigualtats socials i territorials, i promovent l’equitat i
la igualtat d’oportunitats de tots els veïns i veïnes.
Per a més informació: www.bcn.cat/urbanisme
84 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
4.5 Barcelona és avui una de les grans ciutats comercials d’Europa, amb una
El comerç per a una ciutat oferta diversa, competitiva i de qualitat que ofereix als visitants la possibi-
sostenible litat de comprar i gaudir alhora d’un agradable passeig pels carrers i pla-
Albert González ces, que posen a l’abast dels qui la visiten una àmplia oferta gastronòmica,
Direcció de Serveis de Comerç cultural i comercial.
i Consum
Sector de Promoció Econòmica, El comerç té un valor socioeconòmic molt important per a l’economia bar-
Ajuntament de Barcelona celonina, perquè el comerç no és solament una font de riquesa per a una ciu-
tat, sinó que és una força creadora de treball i un element de cohesió social.
L’Ajuntament de Barcelona defensa el model català de comerç que busca
l’equilibri entre tots els formats comercials, que fomenta la convivència
entre el petit establiment i la gran superfície, i que aposta d’una manera
clara pel comerç de proximitat. Barcelona és una ciutat amb una tradició
comercial històrica l’evolució de la qual ha donat lloc actualment a la con-
figuració dels eixos comercials.
Definim els eixos comercials com aquelles concentracions naturals de co-
merç, territorialment localitzades, amb una oferta comercial continuada,
plural i competitiva, en les quals els comerciants s’han sensibilitzat per as-
sociar-se i potenciar el seu eix, mitjançant campanyes específiques de pro-
moció i fidelització dels seus clients, i que constitueixen autèntics centres
comercials urbans a cel obert.
Els eixos comercials urbans representen una millora en la fisonomia de la
nostra ciutat i contribueixen a fer de Barcelona una ciutat sostenible perquè
eviten al ciutadà grans desplaçaments per efectuar les seves compres, ja
que podem afirmar que actualment al «barri hi ha de tot». L’existència d’a-
quest format comercial ha contribuït al fet que els comerciants s’involucrin
d’una manera activa en temes d’interès col·lectiu, com ara la seguretat ciu-
tadana, el subministrament d’energia elèctrica, el desenvolupament del
sector immobiliari i altres. Actualment tenim dinou eixos comercials situats
en els diferents districtes de la nostra ciutat, ja que Barcelona es caracte-
ritza per no tenir un únic centre de vida comercial ubicat al nucli urbà. Cada
eix comercial, a més, té la seva fisonomia pròpia, congruent amb la zona on
es troba emplaçat.
D’altra banda, hi ha determinats carrers que no arriben a formar un eix co-
mercial, però que per les seves característiques són carrers eminentment
85 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
comercials que han donat lloc a unes associacions de comerciants molt ac-
tives que treballen per potenciar el seu entorn.
Aquest any la ciutat ha volgut retre homenatge al sector del comerç fent
una declaració institucional i proclamant l’any 2006 «Any del comerç a la
ciutat de Barcelona». Amb aquesta declaració l’Ajuntament vol promocio-
nar el comerç urbà com a font de riquesa, sostenibilitat, convivència i in-
tegració social, i sensibilitzar la societat sobre la importància que té per
a la qualitat de vida de les persones la continuïtat del nostre model co-
mercial.
Voldríem destacar algunes actuacions de suport al comerç de proximitat,
com són les jornades de comerç al carrer organitzades per les mateixes
associacions de comerciants, tallers de formació organitzats pels districtes,
les campanyes de Nadal i primavera a través dels diferents mitjans de co-
municació, la celebració anual del lliurament del premi «Barcelona, la mi-
llor botiga del món», la novena edició del qual es va celebrar el passat 5
d’octubre; amb aquest premi es vol fer el reconeixement que es mereixen
les empreses, les entitats i les persones que treballen en el món del co-
merç i que contribueixen a fer de Barcelona la ciutat dinàmica, creativa i
oberta que tots volem.
També volem destacar la presència, per cinquena vegada consecutiva, de
l’Ajuntament al MAPIC, la fira més important d’Europa de centres comer-
cials tancats. L’Ajuntament hi participa amb la voluntat de promocionar el
comerç de la ciutat, és a dir, vendre ciutat, vendre el centre comercial urbà
que representa Barcelona, els seus eixos, amb les seves diferents zones
comercials.
Així mateix, anualment la Direcció de Comerç i Consum elabora l’Informe
de comerç, un estudi en què s’actualitzen les principals dades del sector co-
mercial localitzat a la ciutat, se n’analitza l’evolució en els darrers anys i el
pes específic en l’activitat econòmica de la ciutat.
Hem elaborat l’Atles comercial de Barcelona i la seva àrea d’influència.
Cada cinc anys fem els Estudis d’hàbits de compra, fluxos d’entrada i acti-
vitat comercial de la ciutat de Barcelona, per tal de veure’n l’evolució i les
variacions en els hàbits de consum. Periòdicament es fan enquestes als
ciutadans i als comerciants sobre el comerç de la ciutat.
86 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Hem elaborat un estudi sobre els eixos comercials metropolitans de Bar-
celona i de la seva àrea metropolitana i hem participat i donat suport als es-
tudis que alguns eixos han realitzat sobre els fluxos d’entrada en el seu
propi eix comercial.
Pel que fa a la regulació normativa, cal destacar, entre d’altres, el Pla es-
pecial del comerç alimentari de Barcelona (PECAB), l’objectiu del qual era
que hi hagués oferta de comerç alimentari a menys de dos-cents metres de
qualsevol ciutadà i que l’oferta fos plural tant per marques com per tipus de
distribució comercial, i l’Ordenança d’establiments i centres de comerç ali-
mentari de Barcelona. Per completar aquesta línia d’acció s’ha elaborat el
Pla especial de comerç no alimentari, que ha estat aprovat per unanimitat
pel Consell Ciutat i Comerç i que en aquests moments està seguint el pro-
cés per a l’aprovació definitiva pel Consell Municipal.
Tots aquests bon resultats, dels quals ens sentim orgullosos com a barce-
lonins, no serien possibles sense la tasca que realitzen els comerciants de
la nostra ciutat i la col·laboració de les entitats del món del comerç amb l’A-
juntament a través del Consell Ciutat i Comerç.
Per tot això, l‘Ajuntament de Barcelona ha fet una adhesió institucional al
Manifest de Barcelona, redactat com a conclusió de les IV Jornades Euro-
pees del Comerç Urbà, realitzades a Barcelona el mes de juliol de 2004. En
aquest document, es recull tot un seguit de consideracions sobre la ciutat
europea del futur com a espai de relacions socials, culturals, econòmiques
i de ciutadania, i es demana al conjunt d’institucions comunitàries, esta-
tals, nacionals, regionals i locals la seva implicació en un model de ciutat
que sigui espai de relacions en la planificació i la construcció de la ciutat eu-
ropea del futur, i en els processos de transformació que la faran possible,
reivindicant el carrer com a espai del comerç i d’intercanvis culturals, per-
sonals i socials. Una ciutat amb façanes, una ciutat amb aparadors i serveis,
una ciutat de passeig i de trobada, una ciutat amable.ı
Per a més informació: www.bcn.cat/comerc
87 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
4.6 Consumim recursos renovables a un ritmemolt superior a la capacitat que
Fem-nos amics dels boscos: tenen de regeneració. Aquesta és una de les moltes dimensions de la in-
la compra responsable de sostenibilitat, una de les amenaces sobre el nostre entorn global. De la ma-
fusta teixa manera que esgotem les pesqueries, també els boscos mundials
Txema Castiella estan sotmesos a un seguit d’amenaces. Algunes tan dramàtiques com els
Director de Serveis de Programes incendis forestals o la desforestació, moltes vegades lligada a les tales il·le-
Ambientals gals. Semblen fenòmens globals davant dels quals no puguem fer res, quan
Sector de Serveis Urbans la realitat és ben diferent: capgirar aquest estat de coses depèn de tothom,
i Medi Ambient, de les administracions, de les empreses, dels ciutadans. Depèn també de
Ajuntament de Barcelona la nostra educació ambiental i de la nostra capacitat per traduir la preocu-
pació pel medi ambient en accions concretes per al canvi.
Un dels objectius de l’Agenda 21 de la ciutat de Barcelona és contribuir a la
protecció dels boscos del planeta. Volem assumir la nostra responsabilitat
local en la millora de l’explotació i la gestió dels recursos forestals. L’any
2003 Greenpeace va llançar una campanya internacional per promoure l’ús
de fusta certificada. La fusta certificada és aquella que incorpora garan-
ties, que es gestiona de forma sostenible, és a dir, se’n garanteix la repo-
sició i la repoblació, que promou la biodiversitat, que no prové de tales o
explotacions il·legals i que assegura drets laborals i socials a les comuni-
tats locals.
Fruit d’aquesta reivindicació, l’Ajuntament de Barcelona va arribar a un
acord amb Greenpeace i altres entitats per tal de garantir que la compra de
fusta i de productes derivats (com el paper) per part dels serveis municipals
incorporés mecanismes de garanties, que és el que impliquen les certifi-
cacions. Des de l’any 2004, diferents contractes municipals (fusta per a
taüts, fusta per als parcs i jardins, fusta per a mercats i edificis, etc.) han in-
corporat aquests criteris. En els dos darrers anys s’han comprat prop de
2.500 m3 de fusta certificada. Gràcies a aquesta actuació pionera a l’Estat
espanyol, l’organització WWF/ADENA ha reconegut Barcelona com a «Ciu-
tat amiga dels boscos». A la vegada, el consum de paper reciclat a l’Ajun-
tament de Barcelona ha crescut en els darrers anys i avui equival a més del
50% del consum total de paper.
Amb aquesta actuació, l’Ajuntament vol millorar les seves pràctiques, però
a la vegada vol actuar com a agent educatiu, predicant amb l’exemple. Els
consumidors tenim un paper clau en el canvi de l’estat de les coses. Tant les
administracions com la ciutadania actuem com a consumidors de matè-
88 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
ries primeres. I les nostres decisions decideixen. Quan optem per reduir el
consum innecessari, quan comprem mobles de fusta certificada, quan fo-
tocopiem per les dues cares... estem decidint-nos per la bona salut dels
boscos, per preservar el medi ambient, per garantir el futur.
Per això, en el marc d’aquesta campanya, l’Ajuntament i Greenpeace van
editar conjuntament la guia d’educació ambiental Fes-te amic dels boscos,
que dóna consells i informacions sobre la manera com podem, en la nos-
tra vida quotidiana, actuar per assegurar la salut dels nostres boscos.
Aquesta guia és un bon exemple de la triple dimensió de l’educació am-
biental: en primer lloc hem de voler actuar (en aquest cas, hem de voler
protegir els boscos perquè prenem consciència del valor que tenen i de les
amenaces que han d’enfrontar), hem de saber què fer (estalviar i consumir
responsablement) i, finalment, hem de saber com fer-ho (fotocopiar per les
dues cares, fer servir paper reciclat, comprar mobles amb certificat ecolò-
gic que garanteixi una explotació responsable dels boscos).ı
Per a més informació: www.bcn.cat/agenda21
89 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

5 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS
5.1 Les administracions tenen el deure i la responsabilitat de promoure la tran-
La xarxa ciutadana sició cap a un model de mobilitat millor, més segura i sostenible. És per
de camins escolars: aquest motiu que la ciutat de Barcelona aposta per un model:
de l’educació viària a
l’educació per a la • que garanteixi una mobilitat segura, per reduir l’accidentalitat i millorar la
mobilitat seguretat viària i el respecte entre els usuaris i usuàries;
•
Mercè Navarro que sigui sostenible, per reduir el perjudicis de la mobilitat en el medi am-
Responsable del Pla municipal bient i per optimitzar la gestió i la utilització dels recursos;
•
de seguretat viària que sigui equitatiu, per promoure la cohesió social i garantir el dret a la
Direcció de Serveis de Mobilitat, mobilitat, i
•
Ajuntament de Barcelona que sigui eficient, per fomentar la reducció de la congestió circulatòria i or-
denar eficientment el territori i les activitats que s’hi desenvolupen.
Les polítiques municipals van dirigides a objectius com recuperar l’espai
urbà, tenir carrers per a vianants, gaudir de voreres més amples, disposar
de carrils bus i promocionar els desplaçaments a peu, en bici o en trans-
port públic.
El Pacte per a la mobilitat, instrument de participació ciutadana creat el
1983, és una iniciativa en la qual es treballa des del Sector de Seguretat i
Mobilitat, l’objectiu de la qual és promocionar les actuacions que prioritzin
l’ús social de la via i l’espai públics amb l’objectiu d’aconseguir una mobi-
litat segura i sostenible.
El Pla municipal de seguretat viària 2004-2007, que defineix sis grans àm-
bits d’actuació, proposats per la Unió Europea en el seu Llibre blanc del
transport, vol aconseguir la reducció de la sinistralitat i l’accidentalitat a la
ciutat. Precisament el primer d’aquests àmbits preveu accions de sensibi-
lització sobre la conducta dels usuaris i usuàries, i incideix especialment en
l’educació i la formació per a la mobilitat.
És des d’aquest context que l’Ajuntament de Barcelona planteja el Projecte
integral de la xarxa de camins escolars com una iniciativa de formació i
educació des de la participació i la coresponsabilitat entre les famílies, les
associacions de mares i pares d’alumnes, els centres educatius, el profes-
sorat, el teixit social i comercial de cada barri i de cada entorn escolar; tot
aquest procés participatiu es coordina i s’impulsa des dels districtes, la Di-
recció de Serveis de Mobilitat, la Guàrdia Urbana de Barcelona i l’Institut
Municipal d’Educació de Barcelona.
92 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS
A partir de les diferents experiències locals liderades per les escoles i els
districtes, el Projecte integral de xarxa de camins escolars del PEC de Bar-
celona es planteja com a objectius:
• Ampliar i valorar les experiències de camí escolar que ja funcionen.
• Articular un programa de ciutat que promogui nous camins i potenciï els
ja existents.
• Dur a terme jornades i participar activament en trobades per fomentar
l’intercanvi i el treball comú.
• Promoure la realització d’un mapa i d’un cens d’escoles de Barcelona on
el camí escolar estigui en funcionament i també conèixer el nombre d’in-
fants que van caminant a l’escola.
• Potenciar el paper de les famílies en l’educació per a la mobilitat, que cal
que siguin el model adequat pel que fa als hàbits de mobilitat dels fills.
La dinàmica que se segueix és continuar donant la màxima difusió al Pro-
jecte integral de xarxa de camins escolars i per aquest motiu es treballa
per ampliar la xarxa de referents i tècnics municipals de l’Ajuntament que
treballin en temes vinculats a les escoles. L’objectiu és que ajudin a di-
fondre informació sobre l’educació per a la mobilitat i sobre les experièn-
cies viscudes des del projecte com una altra manera de promoure el
concepte i les bones pràctiques respecte a la seguretat viària entre els
més joves.
Es vol aconseguir que l’educació per a la mobilitat i la seguretat viària s’a-
bordin des de l’educació en valors i es vinculin a la solidaritat, al respecte i
al civisme. L’educació viària s’ha d’incorporar dins dels valors propis de l’e-
ducació.
Durant l’any 2006, dotze escoles han iniciat el procés de treball i reflexió
sobre el camí escolar. Els centres i les famílies estan interessats a treba-
llar en l’educació per a la mobilitat i la seguretat viària dels seus fills i per
a la seva pròpia mobilitat.
Cal valorar molt positivament aquesta iniciativa, ja que el procés de camí es-
colar es compleix i requereix un esforç considerable de les famílies i els
centres educatius. És necessari que tots els components de la Comissió de
Camí Escolar estiguin molt disposats a iniciar un nou projecte escolar dins
del dens pla de treball anual.
93 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS
Tot el procés de camí escolar es complementa amb un seguit de materials
i publicacions pedagògiques que faciliten el treball; a més, es poden refor-
çar amb la tasca didàctica i pràctica d’educació viària infantil que la Guàr-
dia Urbana de Barcelona fa a totes les escoles que ho demanen.
Paral·lelament, també s’estudia la mobilitat escolar prop dels centres edu-
catius, sobretot en els casos en què hi ha una major concentració de cen-
tres.
S’analitza la mobilitat al voltant de les escoles, es proposen mesures que
millorin la seguretat viària, la mobilitat dels vianants i el servei de transport
públic de la zona, el transport escolar —autocars— i la circulació en gene-
ral, aspecte molt important a tenir en compte en la mobilitat, atès l’elevat
nombre de desplaçaments diaris associats i la necessitat de garantir-ne la
seguretat. En resum, s’analitzen tots els mitjans de transport emprats en
els desplaçaments i es proposen actuacions per tal de millorar la situació.
Tots ens desplacem i gaudim del mateix espai públic. Tots, vianants i con-
ductors ens movem a peu, en transport públic, en bici... Tots hem d’apren-
dre a compartir aquest espai públic, hem de ser solidaris, tolerants i
respectuosos per tal d’aconseguir una ciutat més sostenible i segura.
L’educació per a la mobilitat segura i sostenible ha de formar part dels va-
lors de tots nosaltres. Cal que tots treballem per una societat millor. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/mobilitat
94 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS
5.2 Cada cop es fa més palès que els mitjans de comunicació tenen un paper
Mitjans amb bona educació molt rellevant en l’educació perquè fomenten estats d’opinió, promouen va-
Araceli Vilarrasa lors i generen coneixement. Sovint, però, els continguts d’aquests mitjans
Coordinadora de l’Àmbit de Mitjans responen a tensions i a contradiccions entre la seva responsabilitat social
de Comunicació i Societat de i els seus interessos empresarials.
la Informació del PEC B,
IMEB El projecte «Mitjans amb bona educació» va sorgir de les propostes de la
Comissió de Mitjans de Comunicació i Societat de la Informació del Pro-
jecte Educatiu de Ciutat i forma part del seu Pla d’acció 2004-2007. La
seva finalitat és incrementar el compromís dels mitjans de comunicació
com a agents educatius i fomentar-ne la vinculació al Projecte Educatiu
de Ciutat.
Fins avui, el projecte ha implementat dues accions principals: la creació del
Pacte CE (Pacte de la comunicació per a l’educació) i la creació i posada en
marxa del Consell Educatiu de Barcelona Televisió.
El Pacte CE consisteix en un codi d’autoregulació adreçat a empreses i
professionals del sector de la comunicació, que convida els creadors i
emissors de missatges a assumir un compromís educatiu entès com a
repte a la creativitat. En aquest sentit, es va iniciar una campanya per po-
tenciar l’adhesió del conjunt de professionals de tots els sectors de la co-
municació (mitjans, agències de publicitat, anunciants, productors, etc.),
acompanyada de la distribució de pòsters i fullets, que, sota el lema «Tu
també ets responsable de la seva educació», incita a una reflexió sobre la
transcendència social de la feina que es du a terme. En una segona fase, i
per donar continuïtat al projecte, s’ha creat el «Lloc de la comunicació res-
ponsable», un web que pretén exposar casos pràctics de continguts posi-
tius, és a dir, aquells que sí que compleixen les expectatives del Pacte CE.
Amb aquesta acció es vol obrir el projecte a la participació del públic en ge-
neral, que pot emetre opinions i judicis sobre els casos que s’hi exposen.
D’altra banda, en el marc d’aquest projecte, Barcelona Televisió ha acollit
la proposta del Llibre blanc de l’educació en mitjans audiovisuals del Con-
sell de l’Audiovisual de Catalunya i ha estat la primera cadena de televisió
d’Espanya a crear un Consell Consultiu Educatiu que pretén ser un canal de
comunicació, continu i estable, entre els representants de la comunitat edu-
cativa i els operadors per tal d’establir un diàleg, elaborar propostes i es-
tratègies pel que fa als aspectes educatius i, en definitiva, vetllar perquè la
95 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS
televisió contribueixi a la valoració de l’educació com a projecte col·lectiu i
com a patrimoni cultural de la societat.
El Consell ha promogut fins avui l’obertura dels estudis a les visites esco-
lars i la realització d’estudis d’anàlisi de continguts de diversos programes.
Actualment, s’està treballant en altres propostes com és la creació d’ele-
ments d’educació audiovisual des del mateix mitjà.ı
Per a més informació:
www.bcn.cat/educacio
www.barcelonatv.com
96 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS
5.3 Els nens i les nenes neixen interessats per la música, per tot el que sona.
Emocionar-se Entre els quatre i cinc mesos de gestació, l’ésser humà ja té l’oïda total-
amb la música ment desenvolupada i un espectre sonor força més ampli que el de l’adult.
Assumpció Malagarriga Rovira Necessita la veu de la mare i la música —el ritme i els harmònics aguts es-
Directora del Servei Educatiu pecialment— per al seu equilibri i per poder continuar creixent i desenvo-
de L’Auditori lupant-se.
Els adolescents escolten música tothora, gairebé podríem dir que viuen
«amb la música posada»: a casa, al carrer, mentre estudien, per adormir-
se... I és que també la necessiten —especialment el ritme i els sons greus—
per al seu equilibri, per créixer i per al seu estat vital.
Aquests són dos exemples molt clars de com tots els éssers humans, de
totes les cultures i classes socials, fan servir la música en la vida quoti-
diana. I si observem el nostre entorn trobarem encara més exemples sem-
blants, ja que, sense ser-ne conscients, la música ens fa aportacions que
afavoreixen i faciliten la nostra existència.
I la música ens emociona? Podem afavorir que ho faci?
Segons el diccionari, emocionar-se és una reacció afectiva, en general in-
tensa, provocada normalment per un factor extern i que es manifesta per
una commoció orgànica més o menys visible.
La música és una obra d’art i és un llenguatge. Una obra d’art musical,
perquè existeixi, perquè prengui cos per a algú, ha d’entrar dins d’aquest
algú a través de l’oïda i de totes les cèl·lules sensitives de la pell; altra-
ment no es pot sentir, no existeix per a aquest algú. Com a obra d’art, ha
estat creada per fer-nos sentir, per emocionar-nos. Com a llenguatge, és
interpretada amb la intenció de fer-nos sentir, d’emocionar-nos.
Les emocions intenses no es produeixen gaire sovint, no se’ns posa la «pell
de gallina» a cada moment. Però a vegades, potser quan escoltemmúsica
o potser quan en fem, sentim com un forat dins l’estómac, o potser plorem,
o potser sentim quelcom de molt íntim i intens. Ens emocionem. I els sen-
timents que ens produeix la música són sentiments sense argument, que
no tenen un motiu conscient, un fet concret que els provoqui. Neixen
només a partir d’aquests sons, d’aquesta obra d’art que ens ha penetrat i
que, potser sense ni saber com es diu, ni què sentia el seu compositor
97 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS
quan la creava, ens pot trasbalsar. O sovint el que ens emociona en un con-
cert en directe són aquests silencis tan intensos i energètics que es pro-
dueixen a vegades enmig d’una peça.
La nostra societat cada vegada és més conscient que la música és impor-
tant per al creixement i per a l’educació global de l’individu (no únicament
dels infants). I, per això, cada vegada més, des de l’àmbit familiar i l’esco-
lar i des dels serveis educatius, volem contribuir a fer que la música esde-
vingui quotidiana en la vida, a fer-la present amb naturalitat, no un fet
puntual o excepcional.
I per fer-ho bé, cal fer-ho amb coneixement per poder actuar ambmés pro-
funditat, amb un gran respecte cap a l’altre i sempre a partir d’un alt grau
de qualitat.
El Servei Educatiu de L’Auditori va iniciar la seva activitat l’octubre de 2000 i
està organitzat en cinc línies d’actuació l’objectiu de les quals és afavorir l’e-
moció i l’estimació per la música. Aquestes línies són les següents: concerts
escolars, concerts familiars, concerts participatius, formació i materials.
Amb les dues primeres volem impactar per interessar, amb les activitats
participatives pretenem experimentar per sentir i amb la formació i els ma-
terials intentem conèixer per estimar.
La programació del Servei Educatiu per al curs 2006-2007 preveu una as-
sistència d’unes 170.000 persones, que participaran a les 320 accions que
s’ofereixen per a diferents edats i col·lectius.ı
Per a més informació: www.auditori.org
98 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS
99 DIMENSIÓ EDUCATIVA DE LES PRÀCTIQUES SOCIALS

6 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA
I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE:
ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
El Consell Escolar Els consells escolars municipals, segons la llei que els va crear,1 són «or-
Municipal de Barcelona ganismes de consulta i de participació dels sectors afectats en la progra-
i els consells escolars mació de l’ensenyament no universitari dins de l’àmbit municipal». Per
municipals de districte: mitjà del desplegament normatiu posterior, se’n van establir les funcions,
òrgans de participació els sectors amb representació, l’organització i el funcionament, i es va in-
de la comunitat educativa dicar als ajuntaments que despleguessin els reglaments de cada consell
Carme Turró Vicens d’acord amb les especificitats territorials de cada municipi.
Secretària del CEMB
Josep Rovira Riera L’Ajuntament de Barcelona va aprovar la constitució del CEM (Consell Es-
Assessor de la Secretaria del colar Municipal) i dels consells escolars de districte com a comissions de-
CEMB legades.
2 Recentment, la Carta Municipal de Barcelona3 reconeix el rang
Teresa Folguera More de consells escolars municipals als consells escolars de districte. La ciu-
Assessora del Programa de forma- tat de Barcelona, per tant, disposa del Consell Escolar Municipal de Bar-
ció de pares i mares celona, que és un organisme de ciutat, i amb deu consells escolars
municipals constituïts un a cadascun dels deu districtes de la ciutat.
El Programa d’actuació municipal 2004-2007, en l’apartat d’Educació, es
proposa avançar i aprofundir en els mecanismes de participació de la co-
munitat educativa i es posa com a repte l’adaptació del CEM al nou orga-
nisme de participació institucional prenent com a base per al seu
desenvolupament la Carta Municipal.
La Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona,
disposa que «aquest consell escolar, pel que fa al funcionament i a les com-
petències, es regeix per l’ordenament aplicable als consells escolars terri-
torials». El nou consell ha de tenir en compte el decret de constitució del
Consorci d’Educació de Barcelona, per mitjà del qual una de les compe-
tències específiques del Consell Escolar Municipal de Barcelona és atendre
la consulta del Consorci en les matèries que li són pròpies.
Per tal de poder fer efectiu el mandat de la Carta, va caldre establir els
1 acords corresponents amb el Departament d’Educació de la Generali-Llei 25/1985 dels consells escolars. Decret
404/1987 regulador dels consells escolars mu- tat i dins el mateix Consorci, i determinar la composició del Consell Es-
nicipals. colar Municipal de Barcelona mitjançant un decret aprovat pel Consell
2 Reglament de constitució del Consell Escolar Executiu de la Generalitat, atès que s’havia d’ampliar la Llei 25/1985
Municipal de Barcelona i dels consells esco- dels consells escolars.
lars municipals de districte. Ple de l’Ajunta-
ment de Barcelona de 19 d’abril de 1989.
3 Fetes totes les formalitats prèvies, el 6 d’abril de 2005 el plenari del CEM vaLlei 22/1998 de la Carta Municipal de Barce-
lona. aprovar la convocatòria del procés electoral i el 13 de juny es va constituir
102 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
el nou Consell Escolar Municipal de Barcelona. Així, el Consell Escolar Mu-
nicipal de Barcelona (CEMB) va iniciar una nova etapa.
El CEMB és l’òrgan de participació ciutadana en l’àmbit de l’educació i
representa la comunitat educativa de la ciutat de Barcelona. El CEMB té
una funció assessora i pot elevar informes i propostes a les institucions
educatives i al municipi. El CEMB és també consultat per l’Administra-
ció educativa de la Generalitat de Catalunya, pel Consorci d’Educació i
per l’Ajuntament de Barcelona.
Atesa la singularitat del municipi, el CEMB ha d’actuar des dels tres ves-
sants que li corresponen: com a entitat municipal —en matèria de política
municipal tant general com específica d’educació—, com a entitat territo-
rial —atès que es dota de les funcions i competències que hi ha establer-
tes respecte als consells escolars territorials, concretament la programació
relativa a la creació i distribució dels centres, les normes sobre construc-
cions i equipaments escolars i els serveis educatius i altres prestacions re-
lacionades amb ensenyament— i com a òrgan de consulta i participació del
Consorci d’Educació de Barcelona —ja que actua en les matèries que són
pròpies del Consorci—.
Una altra fita important atesa pel CEMB en aquesta nova etapa és la de ser
membre del Consell Escolar de Catalunya —CEC—, condició adquirida pel
fet de ser un consell territorial.
El nou CEMB és un òrgan singular, atès que ha mantingut el que per com-
posició ja era específic del CEM de Barcelona i ha augmentat la represen-
tació de l’Administració educativa, que té una de les vicepresidències i una
representació superior de membres.
El CEMB fa una aportació significativa al Consell Escolar de Catalunya: és
l’únic estament present al CEC la representació del qual es fa per elecció
des de la mateixa base del sistema, això és, des dels consells escolars dels
centres, ja que la base electoral dels sectors elegits del CEMB parteix dels
consells escolars municipals de districte (CEMD), que, al seu torn, es no-
dreixen de la representació directa dels consells escolars dels centres.
La presidència dels deu consells escolars municipals de districte correspon
a membres del Consell Escolar Municipal de Barcelona. Aquest és un as-
103 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
pecte rellevant d’acord amb l’organització territorial de Barcelona, que té les
competències descentralitzades en els districtes, ja que aporta al CEMB la
presència plural del territori, un element essencial per tenir una visió de
conjunt de la ciutat. El desenvolupament dels consells escolars de districte
com a consells escolars municipals, tal com preveu l’article 127 de la Carta
Municipal, no pot obviar la representació ni la visió de conjunt del territori.
El CEMB és la representació institucional de la xarxa participativa de la co-
munitat educativa present a la ciutat de Barcelona i alhora un organisme de
participació.
La xarxa participativa i els consells escolars municipals de districte
L’actual grau d’institucionalització dóna als consells escolars municipals
de districte una gran oportunitat de millorar el seu reconeixement com a or-
ganismes de participació i consulta en el seu territori de referència, però
significa també un repte per esdevenir veritables estaments representatius
de la comunitat educativa dels barris i dels districtes.
Com a característiques dels CEMD, podem esmentar la riquesa de la seva
composició, amb representació de tots els estaments de la comunitat edu-
cativa, tant del sector públic com del sector concertat, i la presència de
l’àmbit associatiu i de l’àmbit institucional. Així mateix, una llarga trajectò-
ria de treball des de la seva creació amb incidència en les principals pro-
blemàtiques educatives dels districtes i de la ciutat (escolarització, mapa
escolar, serveis educatius, horari i calendari escolar), en el foment de la
participació (eleccions als consells escolars de centre, formació de pares i
mares, suport a les associacions de mares i pares d’alumnes —AMPA—,
etc.) i en els debats generals de les polítiques i les lleis d’educació (Llei de
qualitat, debat del Ministeri d’Educació i Ciència, Pacte nacional per a l’e-
ducació, etc.).
Tanmateix, els consells escolars municipals de districte tenen dos reptes
que han de superar i que són els eixos de l’acció participativa: la vinculació
amb els consells escolars de centre del territori, que formen una veritable
xarxa d’organismes de participació, i la interrelació amb els agents educa-
tius escolars i no escolars presents als barris i al districte.
104 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
El procés participatiu: com treballen els consells escolars municipals
a Barcelona
El Consell Escolar Municipal de Barcelona treballa normalment amb co-
missions. Els diferents membres trien les comissions de treball depenent
del seu interès i de la seva disponibilitat. El Consell Escolar Municipal de
Barcelona té quatre comissions aprovades i en funcionament a més de la
Comissió Permanent. El Consell es reuneix també en plenari com a mínim
dues vegades l’any. En les sessions plenàries, el Consell és informat per la
presidència de l’actuació municipal que es consideri rellevant i rep infor-
mació derivada de les actuacions de l’Administració educativa o del Con-
sell Escolar de Catalunya; realitza també el seguiment del treball que
desenvolupen les comissions; coneix, analitza, valora i aprova, quan cal, els
informes o dictàmens que li presenten alguna de les comissions de treball
o la Secretaria del Consell.
Com es desenvolupa habitualment la seva tasca
Cada consell escolar municipal de districte funciona autònomament i té
també estipulades i aprovades diverses comissions per mitjà de les quals
actua ordinàriament i dóna compte de la seva actuació en el consell ple-
nari que es reuneix periòdicament. Mitjançant les comissions, els con-
sells, que aproven anualment un pla de treball, impulsen les línies que
consideren d’actuació prioritària. Cada any, però, sorgeix algun tema que
es considera de màxima importància i davant el qual és necessari un po-
sicionament de tota la comunitat educativa de la ciutat aplegada en els
consells. Són temes que exigeixen un treball des d’una perspectiva de ciu-
tat, un treball transversal, que doni com a resultat un producte final fruit
de l’aportació de tothom que hi hagi volgut participar.
En aquests casos, tenim com a objectiu principal implicar al màxim la co-
munitat educativa de la ciutat, representada en els consells tant de districte
com de la ciutat. Ens hem de dotar, doncs, d’una metodologia i d’uns crite-
ris de treball que comptin amb el màxim de participació, que tots els con-
sellers i conselleres que tinguin coses a dir puguin expressar-les, que
recullin la riquesa de la diversitat d’opcions i opinions presents en uns òr-
gans tan plurals com són els consells.
105 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
El treball transversal
Per treballar d’una manera transversal i implicar al màxim els membres,
optem per fer un treball per fases. Primer, ens cal donar la màxima infor-
mació perquè tinguem un punt de partida com més homogeni millor. Per
això, preparem dossiers amb informació d’interès sobre el tema de què es
tracti i organitzem una o més jornades per conèixer aportacions, reflexions,
punts de vista des de diversos posicionaments a fi d’obtenir una visió glo-
bal i al màxim de rica possible. Aquesta fase s’adreça especialment a tots
els membres dels consells escolars municipals de districte i de ciutat, però
també hi són convidats els representants municipals membres dels con-
sells escolars dels centres públics de la ciutat.
La següent fase és de debat. Normalment, es realitza a partir de la comis-
sió del CEMB corresponent o d’aquella que s’hagi creat expressament, am-
pliada amb una representació de cada districte. Es parteix d’un text que
s’elabora prèviament. Normalment es constitueix una comissió permanent
amb la presidència del grup i altres membres que hi hagin volgut ser per fer
la primera redacció o per confeccionar un esquema. Aquest és l’instrument
base que serveix per iniciar el debat. El text o l’esquema es va modificant o
enriquint a partir de les diferents aportacions del conjunt.
Són debats en què tothom se sent lliure per intervenir, defensar els seus
punts de vista, apropar postures, consensuar si cal, o, si això no és possi-
ble, mostrar les diferents perspectives i opinions. Són moments molt rics
en què s’exerceix plenament la participació, s’escolta, es dialoga i es cons-
trueix en comú. En definitiva, es treballa per la cohesió de la comunitat edu-
cativa de la ciutat.
Així s’arriba a elaborar un document que es presenta als membres de la
comissió permanent quan cal, per al vistiplau inicial o per esmenar allò que
es consideri procedent. El document així treballat, es passa als consells
escolars de districte.
La fase de treball als consells escolars municipals de districte
Cada consell s’organitza per treballar el document sorgit de la comissió
central en el termini que s’ha estipulat. Fruit del treball, solen fer-se al
106 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
document aportacions, suggeriments o esmenes que es fan arribar a la
comissió de treball central. Moltes vegades, els consells de districte tre-
ballen en comissions o plenaris ampliats als quals conviden les presi-
dències dels consells escolars de centre que vulguin assistir-hi.
La següent fase és de treball en la comissió central. S’hi analitzen les
aportacions dels districtes i s’incorporen o es desestimen, o bé es deixen
les diverses opcions, si la comissió ho considera adient.
A partir d’aquest moment, ja es té un document que s’envia a tots els
membres del CEM de Barcelona i que caldrà sotmetre a aprovació en una
sessió plenària que es convoca expressament. A aquesta sessió es convi-
den també en qualitat d’observadors els membres dels districtes que han
participat directament en les discussions.
Els últims anys, el Consell ha treballat diversos temes amb aquesta me-
todologia participativa: Informe sobre els criteris per a l’adequació del
mapa escolar de Barcelona, Informe sobre “els temps” i l’organització del
calendari i l’horari escolar; sobre les propostes del Ministeri d’Educació i
Ciència, Una educació de qualitat per a tothom i entre tots; propostes del
CEMB i del CEMD sobre el Pacte per a l’educació a Catalunya; Dictamen
sobre el mapa escolar de llars d’infants a la ciutat de Barcelona i Regla-
ment de règim intern del CEMB i dels CEMD.
La xarxa participativa institucional de la ciutat es fonamenta en els
consells escolars dels centres docents
La participació és una de les peces fonamentals del nostre sistema educa-
tiu. Enguany se celebren vint anys de les primeres eleccions als consells
escolars dels centres docents. Barcelona disposa d’una àmplia xarxa par-
ticipativa formada per uns 500 consells escolars de centre, 266 en centres
públics i 226 en centres privats concertats, i potencialment un centenar
d’escoles bressol públiques i subvencionades disposades a constituir els
consells de participació que indica la normativa. Ens referim a un conjunt
d’unes 7.500 persones que participen en els consells escolars i de prop de
500 més que ho faran en els consells participatius de les escoles bressol.
Són totes elles persones disposades a compartir responsabilitats, a oferir
temps, dedicació i esforç, i a participar amb altres membres de la comuni-
107 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
tat educativa en uns òrgans decisius per portar a terme una gestió de-
mocràtica i responsable.
Al llarg d’aquests vint anys, els consells s’han manifestat com uns es-
pais per al diàleg, espais en què a partir del contrast d’opinions, de la re-
cerca dels punts d’acord i de la reflexió es pot arribar a un consens sobre
temes importants per a l’actuació escolar. Són espais que permeten la
cohesió i la implicació de la comunitat escolar en les tasques de govern
dels centres.
Els marcs legals de referència han anat variant segons les funcions que
atorguen als consells. La Llei orgànica de qualitat de l’educació (LOCE)
definia els consells com a òrgans de participació en el control i la gestió
dels centres. De fet, en restringia les funcions, atès que els restava ca-
pacitat de decisió. La Llei orgànica d’educació (LOE) ha retornat als con-
sells escolars dels centres docents públics la consideració d’òrgans
col·legiats de govern i ha establert que l’equip directiu sigui l’òrgan exe-
cutiu del centre.
D’altra banda, el Pacte nacional per a l’educació, tot i que es remet a la
futura llei catalana d’educació i diu que «haurà de definir els diferents
òrgans de govern dels centres educatius, així com també delimitar les
seves funcions», avança que «el consell escolar de centre s’haurà de
definir com a òrgan de govern, participació i control en l’admissió d’a-
lumnes i de control de la gestió, que correspon a la direcció i a l’equip
directiu d’acord, en tot cas, amb el que determini la normativa bàsica
vigent».
Queda, per tant, clar, tant des del punt de vista de la llei orgànica estatal
com des del punt de vista autonòmic, que els consells escolars dels cen-
tres públics són òrgans decisius per portar a terme una gestió demo-
cràtica i responsable amb la participació de la comunitat educativa.
D’altra banda, la LOE reafirma el caràcter bàsic de la participació de la
comunitat educativa en els consells escolars dels centres docents con-
certats i n’actualitza les funcions.
El repte plantejat és clar: es tracta de fer que els consells escolars dels
centres esdevinguin autèntiques escoles per a la pràctica ciutadana de la
participació democràtica, que assumeixin la capacitat de decisió col·le-
108 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
giada sempre que correspongui i es coresponsabilitzin en els assumptes
que incideixen en la millora de la qualitat educativa del centre.
El funcionament regular i consolidat dels consells escolars de centre
dóna solidesa a la xarxa de participació, que es va reforçant amb la pràc-
tica constant de l’exercici de la participació democràtica i en la mesura
que aquesta participació sigui un dels valors de referència incorporat en
el projecte educatiu de centre i base de funcionament del consell esco-
lar de centre.
Sovint es diu que s’aprèn a participar i que aquest aprenentatge troba el
lloc idoni per desenvolupar-se en el marc escolar. Cal que el projecte
educatiu incorpori els mecanismes participatius i que des de l’organit-
zació del centre es tinguin en compte i s’incentivin els espais adequats
per fer-ho. Aquesta xarxa de participació que formen els consells esco-
lars de centre ha de fer sentir i expressar les seves preocupacions, sen-
sibilitats i opinions en el territori i aquesta ha de ser una de les funcions
que ha de recollir el consell escolar municipal de districte.
Els consells escolars de centre i els consells escolars municipals
de districte
Amb l’objectiu de fer visible i enfortir la xarxa de participació territorial, els
consells escolars municipals de districte han de millorar la comunicació
amb els centres, han de recollir les aportacions i problemàtiques expres-
sades pels centres i incorporar-les en els debats i treballs que es desen-
volupen en l’àmbit del districte. En aquest sentit poden ser de molta
utilitat el desenvolupament i l’aplicació de les tecnologies de la informa-
ció i la comunicació en l’àmbit de la participació.
Pel que fa a les tasques dels consells escolars municipals de districte,
cal posar un especial èmfasi en les activitats de suport a les iniciatives,
l’associacionisme i la coordinació en el territori dels sectors no profes-
sionals de la comunitat educativa: propostes formatives per a pares i
mares, intercanvi d’experiències de les AMPA, trobades de delegats i de-
legades i representants de l’alumnat dels consells escolars de centre,
l’associacionisme dins i fora dels centres, el reconeixement a la tasca de
representació i participació de l’alumnat, etc.
109 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
L’acció educativa en el territori i els consells escolars municipals
de districte
En l’acció educativa en el territori hauríem de considerar totes les activitats
dirigides a la població en edat escolar que es fan fora de l’horari lectiu dins
o fora del centre, que poden ser de caràcter esportiu, cultural o lúdic i que
poden estar organitzades per les AMPA, el mateix centre escolar, associa-
cions, agrupacions, clubs, esplais, federacions, acadèmies o per la mateixa
Administració. Per això, és rellevant incorporar en els òrgans de consulta i
participació, tant en l’àmbit dels centres docents com en l’àmbit del terri-
tori, els diferents agents relacionats amb les activitats d’educació no formal.
En l’àmbit del territori, la participació d’entitats vinculades a l’educació no
formal, esportives, de lleure, mediambientals i culturals en els consells
escolars municipals de districte és possible gràcies al fet que la regla-
mentació vigent permet la presència d’entitats de rellevància educativa,
social o cultural en l’àmbit del districte, i de fet avui aquesta presència ja
és una realitat, tot i que s’ha d’anar millorant.
La confluència i coordinació dels esforços de les entitats responsables de
l’acció educativa dins i fora dels centres docents en el marc dels consells
escolars municipals de districte donaria una especial rellevància i dimen-
sió a la representació i veu de la comunitat educativa. En aquest sentit, cal-
dria, des dels consells escolars municipals de districte, ser sensibles i estar
oberts a la representació de les diferents formes de coordinació i xarxes
dels sectors de la comunitat educativa que, de manera més omenys formal,
des del punt de vista jurídic, hi ha presents en l’àmbit dels barris o del dis-
tricte.
La representació municipal als consells escolars dels centres docents
públics
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació estableix la composició
dels consells escolars dels centres docents públics i entre els seus mem-
bres fixa «un regidor o representant de l’ajuntament del termemunicipal on
estigui ubicat el centre» amb la funció bàsica de promoure la relació entre
la programació dels centres i l’entorn local en què aquests desenvolupen la
seva tasca educativa.
110 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
D’acord amb les característiques de la ciutat de Barcelona (nombre de cen-
tres, àmbits territorials o de districte, etc.), la representació municipal en
els centres docents públics delega en personal de l’Ajuntament i està co-
ordinada pel Consell Escolar Municipal i els consells escolars municipals
de districte. Així mateix, són els òrgans responsables de facilitar la forma-
ció i la informació suficient perquè els representants municipals puguin
desenvolupar les seves funcions.
La representació municipal correspon a un membre més del consell es-
colar de centre amb veu i vot, que com a tal pot intervenir en tots els àm-
bits de competències i funcions del consell escolar, prioritzant sempre el
suport a l’entesa i el bon funcionament entre els diferents sectors de la
comunitat educativa del centre. Entre altres, les seves pautes d’actuació
són les següents:
• Donar suport al funcionament correcte del consell escolar com a òrgan
de participació de la comunitat educativa en la gestió del centre i parti-
cipar en les comissions de treball corresponents.
• Promoure la participació de tots els sectors del consell escolar, i la
bona comunicació entre aquests aportant-hi els coneixements tècnics i
la dinàmica de grup per tal de facilitar la planificació, la gestió del cen-
tre i, en general, el consens per a la presa de decisions.
• Donar difusió i impulsar el contacte i la col·laboració amb el consell es-
colar municipal de districte.
• Fomentar la implicació dels centres en les propostes d’àmbit educatiu
o territorial, vinculades als diferents serveis, equipaments i projectes
de districte i de ciutat.
En aquests moments —novembre de 2006— l’Ajuntament de Barcelona té
135 representants municipals que són membres dels 266 consells esco-
lars constituïts en els centres docents públics de la ciutat.
La participació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles.
El programa de formació de pares i mares
El programa de formació a les famílies amb infants i joves de 0 a 18 anys
es va iniciar durant el curs 2002-2003 i s’ha desenvolupat i es continua
desenvolupant conjuntament amb els CEMD, el CEMB, l’IMEB i les fede-
racions de mares i pares. Es fonamenta en dos grans eixos: donar su-
111 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
port a les famílies davant de les noves necessitats i responsabilitats de
criança i educació dels seus fills i filles, i fomentar la relació entre la fa-
mília i el centre educatiu, tot afavorint la dinamització de les associacions
de mares i pares d’alumnes en la tasca quotidiana que comporta el pro-
cés participatiu i l’associacionisme, en un context socioeducatiu.
A partir d’accions formatives pensades per treballar la criança, els valors,
el civisme, la salut, l’expressió i la comunicació, el llibre i la lectura, la
sostenibilitat i el medi ambient, la interculturalitat, etc., i per mitjà de
metodologies actives de participació, es vol potenciar el diàleg i la con-
fiança, i fer que les famílies comparteixin estratègies. També es volen
oferir eines que els ajudin a millorar personalment, a adquirir nous apre-
nentatges, a estar més atents a l’educació dels seus fills i filles i a par-
ticipar-hi més.
El suport a l’associacionisme: les AMPA
La dinamització, la participació i l’associacionisme de les mares i pares
d’alumnes en la comunitat educativa és una prioritat en el programa de
formació. En el centre educatiu i formant part de la comunitat educativa,
la família pot participar en diferents moments i contextos. La participació
pot propiciar una actualització permanent del rol educatiu, una comuni-
cació més estreta amb els fills i filles, i una millor integració en l’entorn
en què es desenvolupa l’acció formativa.
La formació al voltant de l’associacionisme i la participació se centra en
algunes de les opcions de participació més comunes dins el centre edu-
catiu: el delegat o la delegada de curs, com a membre de l’AMPA i de la
junta de l’AMPA i com a representant al consell escolar de centre, i així
mateix formant part de les coordinadores, federacions i plataformes de
mares i pares o sent membre dels CEMD i del CEMB.
Altres aspectes importants i sobre els quals també es treballa són l’aco-
llida de les famílies nouvingudes o programes educatius innovadors rela-
tius a l’èxit escolar i a la relació entre les famílies, el centre educatiu i
l’entorn.
112 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Condicions de realització de les accions formatives
Els pares i les mares són els protagonistes de la seva pròpia formació, i
com a premissa per a la planificació, la metodologia i l’avaluació de la for-
mació, es treballa conjuntament amb:
• Comissió de pares i mares dels CEMD
• Organitzacions de mares i pares: coordinadores, plataformes, etc.
• Pares i mares dels centres educatius
• Referent d’educació i secretari o secretària del CEMD
• Federacions de pares i mares
• Directors i directores dels centres educatius
Es pretén recollir, analitzar i oferir accions formatives de qualitat. Té la vo-
luntat de ser un programa viu, dinàmic i participatiu, obert als canvis so-
cials, en el qual han de ser clau la prevenció i la detecció de necessitats, i
la no-exclusió de famílies o col·lectius en risc social i educatiu.
Les accions formatives estan vinculades a la programació del consell es-
colar municipal del districte corresponent.
• El consell escolar municipal de districte disposa d’una llista orientativa
de temes, ponents i formats per ajudar a programar les accions formati-
ves i un formulari per realitzar les sol·licituds.
• Les AMPA o les entitats coresponsables en la programació d’activitats for-
matives s’han de comprometre a la difusió i informació de l’activitat for-
mativa.
• Les activitats o accions formatives programades en un centre docent seran
obertes als pares i mares dels centres escolars del barri o districte.
La Comissió de Formació de Pares i Mares té com a objectiu donar orien-
tacions i fer el seguiment i avaluar els resultats de les accions educatives.
Hi tenen representació les federacions de pares i mares de Barcelona, pares
i mares d’alumnes, entitats del CEMB vinculades a l’àmbit educatiu i els
serveis municipals més directament implicats.ı
Per a més informació: www.bcn.cat/cem
113 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE

7 EL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE BARCELONA:
UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI
DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
El Projecte Educatiu En els darrers anys, el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC B)
de Ciutat de Barcelona: ha desenvolupat una nova fase del seu funcionament, que respon a les
un instrument de gover- conclusions del procés participatiu que es va realitzar entre el 2003 i el
nança educativa al servei 2004.1
de la construcció de la ciutat
educadora Efectivament, en continuïtat amb el procés endegat en el I Congrés «L’e-
Araceli Vilarrasa ducació és la clau» el 1999, en el qual es van posar les bases del contin-
Directora de Planificació gut i el funcionament del PEC, el 2003 es va veure la necessitat de
Estratègica del PEC B, reformular el diagnòstic de la situació de l’educació a la ciutat i donar
IMEB altre cop la veu a la ciutadania per plantejar noves propostes per a la re-
flexió i l’acció.
Aquest procés del període 2003-2004, en el qual van participar 638 perso-
nes, va donar pas a una nova fase que ha establert una línia de continuïtat
i ha fet superar l’anterior intermitència en l’acció i la presència ciutadana
del PEC. Dedicarem les pàgines següents a analitzar els nous elements
sobre la conceptualització del projecte i el seu funcionament que s’han
anat construint en el transcurs d’aquesta nova etapa: el PEC B II.
La cohesió de la comunitat educativa ciutadana
Tot el treball d’aquesta etapa del PEC B ha estat guiat per la voluntat
d’ampliar, refermar i cohesionar el compromís de la ciutadania amb el
projecte.
Definit com a instrument de governança educativa que es basa en la parti-
cipació ciutadana, en la planificació estratègica i en la coresponsabilitat so-
cial en l’educació, el PEC ha de tenir com a efecte principal la cohesió d’una
comunitat educativa ciutadana de la qual un nombre creixent d’entitats i
persones se senten partícips.
En el marc del PEC, les famílies, les escoles, les entitats culturals i de
lleure, les empreses, els mitjans de comunicació i les administracions es
reconeixen com a agents educatius i expliciten i comparteixen els valors i els
objectius que regeixen la seva acció educadora.
1 Aquest treball està publicat a Projecte Educa-
tiu de Ciutat. Pla d’Acció 2004-2007. Barcelona: És per això que el treball del PEC convida entitats i persones a sentir-se
Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal
d’Educació, 2004. coresponsables de l’educació i a vincular-se amb llaços de reconeixement,
116 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
confiança i reciprocitat a altres entitats i persones que també formen part
del projecte.
Les xifres de participació ens poden donar una idea de la penetració d’a-
questes idees en el teixit social de la ciutat.
La construcció d’un patrimoni pedagògic compartit
Un element cabdal per a la consecució d’aquesta comunitat educativa, ac-
tiva i cohesionada és la construcció d’un patrimoni pedagògic compartit. En
el marc de les Jornades i de les comissions de treball, la ciutadania s’im-
plica en un seguit de processos de participació deliberativa que menen a la
definició dels continguts referencials del projecte.
Al Plenari del 2003 es van aprovar tres objectius prioritaris que orienten
l’acció educadora de les entitats i persones que formen part del PEC B.
Per una ciutadania inclusiva i solidària
Aquest objectiu central del projecte convida a considerar que la priori-
tat de l’educació és treballar decididament per un canvi de mentalitat
col·lectiva que faci més reals els principis democràtics de llibertat, equi-
tat i igualtat d’oportunitats. Per a això l’educació ha de comprometre’s
amb una ètica ciutadana per a la inclusió social que respongui a les con-
dicions de vida en la societat de la informació de les noves generacions,
a les capacitats i els coneixements adequats per poder assumir els drets
i deures que deriven de la seva condició de ciutadans en la societat del
segle XXI.
L’èxit escolar per a tots i totes, un orgull per a la ciutat
L’escolarització universal és insuficient si no va acompanyada d’un gran
esforç de cadascun dels individus i també del conjunt de la societat per
eliminar el fracàs de l’escolaritat obligatòria. Declarar Barcelona ciu-
tat lliure de fracàs escolar requereix identificar i modificar els meca-
nismes que en són la causa, repensar l’escola i dotar-la dels dispositius
117 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
d’acompanyament necessaris perquè els nois i noies que estan fent l’e-
norme esforç de superar el nivell formatiu de les seves famílies trobin
un suport suficient per aconseguir-ho. Gràcies a ells i a elles la nostra
societat serà més culta i estarà millor preparada per competir en el
món econòmic de la societat de la informació. El seu èxit és un repte i
un orgull per a tota la ciutat. Ajudant-los ens ajudem tots a tenir un
futur millor.
Barcelona, cruïlla de cultures
A la nostra ciutat l’augment de la immigració ha canviat el paisatge cul-
tural de les aules. Per això, millorar l’educació és també millorar la ca-
pacitat d’acollir les persones nouvingudes, especialment en les edats
escolars, i augmentar la capacitat d’intercanvi entre les diverses cultu-
res que avui conviuen a la ciutat, tot posant a l’abast de tothom el millor
de cadascuna d’aquestes. Així hem crescut en el passat gràcies a l’a-
rribada de diverses onades d’immigrants. Així ens projectem cap al
futur, com una ciutat amb una cultura oberta, diversa i dinàmica.
Declaracions propositives d’aquest període
En el marc de les Jornades del PEC B s’han elaborat i debatut declaracions
propositives, que han passat a formar part dels continguts del projecte:
La laïcitat, espai de llibertat i convivència
Segons la declaració de les V Jornades del PEC B, Declaració sobre
laïcitat, educació i ciutadania, entenem la laïcitat com a principi fona-
mental de la democràcia que garanteix la llibertat de consciència, l’au-
tonomia de judici i la igualtat en drets de les persones amb
independència de les seves creences. Per això, un dels objectius prio-
ritaris del projecte educatiu de ciutat ha de ser educar en la convivèn-
cia i la llibertat de creences, comptant amb el compromís de tots en
l’educació en valors compartits, en el cultiu del pensament crític, en el
coneixement de les cultures i dels drets humans. Així mateix, creiem
118 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
que cal garantir la igualtat d’accés de nens i nenes, independentment
de les creences religioses de les famílies, a tots els centres finançats
amb fons públics, amb independència del seu ideari.
La xarxa educativa territorial, expressió de la coresponsabilitat social
El 2005, la declaració de les VI Jornades del PEC va aportar un nou con-
tingut sobre educació, barri i territori. Vam considerar que l’escola de la
ciutat educadora ha de ser una escola de proximitat, vinculada a la co-
munitat i compromesa amb el món. Així mateix, creiem que la ciutat ha
de construir als seus barris xarxes educatives integrals, en les quals els
diferents agents educatius —famílies, escoles, entitats d’educació en
temps lliure, empreses, mitjans de comunicació i administracions pú-
bliques— estableixin entre si relacions de treball cooperatiu a favor de
la convivència i de la cohesió social. Perquè això sigui possible cal un
estil de govern que potenciï la proximitat i la descentralització, i que creï
vincles de cooperació i de compromís amb la ciutadania.
Al llarg d’aquest procés d’elaboració, hem après que en aquests documents
no es tracta de dir-ho tot, sinó d’assenyalar quines són les prioritats que
compartim i les fites comunes cap a un horitzó de futur.
És per això que aquest conjunt d’idees, elaborades des de la participació i
el consens, constitueixen el contingut substantiu i alhora el marc simbòlic
a partir del qual la ciutadania pot establir vincles personals i institucionals,
i desenvolupar un sentiment de pertinença a la comunitat educativa del
PEC.
La concreció operativa del projecte estratègic en el Pla d’acció
Potser una de les aportacions més importants que s’han realitzat durant
aquest període és el fet de passar d’un model propositiu a un model d’in-
tervenció, a partir de l’establiment del Pla d’acció, format per un conjunt
de projectes estratègics elaborats, pactats i gestionats col·lectivament per
la comunitat.
119 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
La construcció del Pla d’acció 2004-2007 es va fer a partir de les propostes
del projecte estratègic marc del 2003, segons un seguit de criteris que pre-
tenien respectar les aportacions del procés participatiu i operativitzar-les en
projectes liderats pels diferents agents i realitzats en un sistema de col·la-
boració i partenariat entre entitats.
El 2004 es va arribar a definir 56 projectes i a establir pactes i compromi-
sos amb 231 entitats per tal de portar-los a terme.2
Les comissions temàtiques han anat realitzant anualment el seguiment de
la marxa dels projectes, constatant-ne els progressos i les dificultats, tant
els uns com les altres lligats a l’extrema complexitat del terreny en què es
mouen; un terreny travessat per tensions de col·laboració i competitivitat
entre la gestió pública i la coresponsabilitat social, l’acció escolar i l’acció
educativa ciutadana, la transversalitat i l’especificitat dels processos.
Tanmateix, l’impacte de l’acció d’aquests projectes sobre educació a la ciu-
tat és difícil de mesurar. Pensem que el seu valor rau primordialment en el
fet d’apuntar tendències i assenyalar prioritats. D’altra banda, els projec-
tes del Pla d’acció representen una innovació en la manera de treballar, ja
que comporten la creació de xarxes d’entitats col·laboradores en cada pro-
jecte. Aquestes xarxes, que són de dimensions molt desiguals, permeten
explorar noves formes de treball col·laboratiu que permeti avançar cap a
una nova cultura de treball en xarxa.
La construcció de la xarxa educadora ciutadana
En el marc d’aquest procés de treball sobre projectes estratègics es fa palès
que la seva importància n’ultrapassa els resultats immediats. El Pla d’ac-
ció és l’element que fa possible que la participació de la societat civil evo-
lucioni des de la informació i la consulta fins a la coresponsabilització real,
que es manifesta en la presa de decisions, en la inversió de recursos pro-
pis i en l’assumpció de responsabilitats sobre projectes concrets.
És en aquest procés que la comunitat educativa, com a part integrant del
2 Sobre la definició, els objectius i el procés PEC B, s’articula en una xarxa educadora ciutadana. Aquesta xarxa es
de treball que han desenvolupat aquests configura com a sistema emergent, construït de baix a dalt, descentralit-
projectes, podeu trobar més informació a
www.bcn.cat/educacio/pec. zadament.
120 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
En aquest sentit, els resultats del Pla d’acció van més enllà de les accions
produïdes pels seus projectes. El Pla d’acció té efectes multiplicadors de di-
fícil mesura, ja que articula la xarxa, crea ocasions per superar la frag-
mentació i segmentació del treball educatiu, anima les entitats i institucions
en l’aprenentatge d’aquesta nova cultura i, sobretot, posa en circulació in-
formacions, coneixements, idees i estratègies que acaben quallant en l’a-
parició de nous projectes i accions sovint no previstos i amb diferents graus
de proximitat i identificació amb el mateix PEC B.
Es constata que la construcció d’aquesta xarxa educadora ciutadana cons-
titueix un capital social que és en la base de la construcció de la ciutat edu-
cadora i que en constitueix un dels actius més importants.
Definició de l’estructura cíclica del PEC B
Fruit del seu manteniment al llarg del temps (1997-2007), una altra aporta-
ció del darrer període ha estat la reflexió sobre la mateixa continuïtat del
PEC B i la seva estructuració en cicles o fases. Una anàlisi del passat re-
cent del projecte ens mostra com, per la seva implantació i compromís amb
el protagonisme ciutadà, el PEC B ha estat capaç de traspassar diferents
mandats dels governs municipals. Tanmateix, cada consistori hi ha aportat
unamanera particular d’entendre la política educativa i el seu lideratge res-
pecte al PEC.
En aquest sentit, el concepte de governança contribueix a definir més cla-
rament aquest terreny de joc entre l’Administració local i la ciutadania, i a
comprendre com les diferents fases en què s’articula el funcionament del
PEC, com a projecte de participació i compromís que manté una continuï-
tat en el temps, tenen a veure, d’una banda, amb els canvis que es van pro-
duint a la societat i que requereixen la renovació del projecte estratègic, i,
de l’altra, amb el ritme de la democràcia representativa, marcada pels man-
dats quadriennals dels governs. Efectivament, si el compromís del govern
municipal amb el PEC ha de ser rigorós, cal que, en la dialèctica entre de-
mocràcia representativa i democràcia participativa, els governants que as-
sumeixen de nou el poder puguin establir la seva manera d’articular el
compromís que tenen amb el PEC i el seu Pla d’acció municipal.
121 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
1997-1999 1999-2002 2002-2003 2004-2007 2006-2007
PLA D’ACCIÓ I
ELABORACIÓ FASE D’IMPULS ELABORACIÓ ELABORACIÓ
PARTICIPACIÓ
I APROVACIÓ DEL PEC DE PROJECTES I APROVACIÓ DEL PEC II I APROVACIÓ DEL PEC III
SOSTINGUDA
PLANIFICAR PLANIFICAR PLANIFICAR
REFLEXIONAR        ACTUAR REFLEXIONAR        ACTUAR REFLEXIONAR        ACTUAR
OBSERVAR OBSERVAR OBSERVAR
D’altra banda, quatre anys són prou perquè el Pla d’acció pugui retre comp-
tes de la seva actuació i perquè els canvis socials facin recomanable un nou
plantejament estratègic.
Així, veiem que coincidint amb els mandats dels governs locals podem es-
tablir una seqüència cíclica que es desenvolupa en un cercle de reflexió,
acció i avaluació, que dóna lloc a una fase del PEC amb connotacions es-
pecífiques. És per això que hem anomenat PEC II el cicle que va del 2004 al
2007 i que el nou projecte estratègic elaborat el 2006-2007 haurà de donar
pas al naixement del PEC III.
El manteniment d’una participació sostinguda i sostenible
Coherentment amb aquest plantejament, el procés participatiu no s’entén
com una activitat puntual vinculada a l’elaboració d’un document de diag-
nòstic, sinó com un procés continuat, sostingut i sostenible, que té diferents
cicles i fases, cadascun amb una metodologia pròpia que alterna moments
de reflexió, d’acció i d’avaluació.
Elements importants d’aquesta dinàmica, a banda del treball dels òrgans de
gestió, són les reunions de treball de les xarxes de projecte i de les dimen-
122 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
sions (trobada de les entitats que són al capdavant dels projectes sorgides
d’una mateixa comissió temàtica), els diàlegs del PEC B —actes públics de
projecció del treball de les dimensions— i, sobretot, les trobades anuals de
les comissions temàtiques en el marc de les Jornades anuals del PEC.
Definició i funcionament sostingut d’un nou model de gestió
El PEC B es regeix pel Consell Directiu, presidit per la regidora d’Educació
i constituït per representants dels diferents partits polítics presents al con-
sistori i pels representants de vint-i-nou entitats ciutadanes, quinze de les
quals són al capdavant de projectes del Pla d’acció. Aquest Consell, que es
reuneix en plenari un mínim de tres cops a l’any, genera la Comissió Dele-
gada, formada per vuit representants, que, en un treball continuat, amb un
mínim d’una reunió de treball al mes, més múltiples col·laboracions per-
sonals, orienten el treball de l’Oficina Tècnica del PEC B i de la Comissió
Tècnica de Seguiment i exerceixen la majoria de funcions de representació
del projecte.
El Consell Directiu del PEC B i la seva Comissió Delegada representen la
comunitat educativa ciutadana compromesa amb el PEC i visualitzen les
dinàmiques de gestió de baix a dalt que es produeixen en el marc de la seva
xarxa. En aquest sentit, el paper de l’Ajuntament, representat per la figura
del director del PEC, se cenyeix al paper d’entitat convocant i dinamitza-
dora del procés, amb una renúncia explícita a prefigurar-ne els continguts.
PROCÉS PARTICIPATIU
IMEB
8 COMISSIONS
COMISSIÓ TÈCNICA
CONSELL DIRECTIU DE SEGUIMENT
(CD) (CTS)
PLA D’ACCIÓ 04-07 COMISSIÓ DELEGADA TÈCNIC/A REFERENT
(CDCD) DE PROJECTE
8 DIMENSIONS
OFICINA TÈCNICA
58 PROJECTES DEL PEC (OTPEC)
123 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
El PEC com a instrument de governança educativa en matèria d’educació
La concepció teòrica del PEC que es desprèn d’aquest conjunt de planteja-
ments no s’ha establert com a premissa prèvia sinó que s’ha anat cons-
truint a poc a poc, al llarg de la seva implementació, en un diàleg constant
amb la realitat que ha donat lloc a un procés d’hibridació que incorpora ele-
ments de diferents branques.
Efectivament, en els seus principis el PEC sorgeix de la translació al camp
de la política educativa de l’Administració local del concepte de projecte
educatiu de centre: així com una escola explicita els seus objectius edu-
catius en un projecte que elabora i comparteix la comunitat educativa,
també una ciutat que vol ser comunitat educadora estableix un projecte
educatiu de ciutat que defineix els seus continguts educatius.
En aterrar a la ciutat, aquesta idea del camp de la pedagogia s’entreteixeix
amb el concepte de pla estratègic que, durant els mateixos anys, s’havia
elaborat des del camp de l’urbanisme i fa seva la metodologia que li és prò-
pia: una reflexió compartida entre l’Administració i les entitats civils sobre
allò que es vol ser en el futur, a partir de la visió dels punts forts i els punts
febles del present.
A partir de l’any 2004, la incorporació del Pla d’acció accentua el caràcter
del PEC de pla estratègic d’educació. D’altra banda, se’n fa més explícita la
condició com a instrument al servei de la construcció de Barcelona com a
ciutat educadora.
Tanmateix, potser la incorporació conceptual més innovadora d’aquest pe-
ríode és la concepció del PEC B com a instrument de governança en matè-
ria d’educació. Aquesta aportació del camp de les ciències polítiques i la
innovació democràtica, vincula el PEC a una nova manera d’entendre el go-
vern de les ciutats. Als nostres dies, per tal de donar resposta als reptes
d’incertesa i complexitat creixent que es presenten a les ciutats, cal gover-
nar donant veu a la ciutadania amb els seus múltiples i diversos coneixe-
ments i interessos. Es tracta de governar la complexitat des de la
complexitat, de manera que la ciutadania deixi de ser objecte de les políti-
ques públiques per passar a ser-ne el subjecte actiu.
124 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA
Aquests plantejaments, que ens acosten a una democràcia participativa,
conviden a una nova definició d’allò que és públic, no tant relacionada amb
el fet de pertànyer a les institucions de l’Estat com a la seva vinculació al
servei públic.
Des d’aquesta perspectiva, el PEC es posiciona com a terreny de joc entre
la ciutadania i l’Administració local. Un terreny fructífer que permet l’estudi
de problemes complexos i l’elaboració de respostes que inspirin tant les po-
lítiques públiques com les pràctiques socials dels participants en l’educació.
Del PEC al PEC B
Finalment, durant aquest període ha continuat i s’ha amplificat el ressò de
la idea del PEC en altres municipis, principalment de la província de Bar-
celona.
Així, comptant amb el suport de la Diputació de Barcelona, la idea de pro-
jecte educatiu de ciutat ha anat estenent la seva influència i avui hi ha 38
municipis de Catalunya que tenen un projecte educatiu de ciutat, alguns
dels quals comencen a treballar en la idea de projecte educatiu de barri.
Per a Barcelona, aquest procés significa un gran enriquiment i la possibi-
litat de discutir i contrastar la seva experiència amb la d’altres municipis
que des de realitats i posicionaments diferents es plantegen els mateixos
reptes. Des d’un punt de vista simbòlic, ha implicat la necessitat de donar
un nou nom al nostre projecte, que ha passat de ser el PEC a ser el PEC B:
el PEC de Barcelona. ı
Per a més informació: www.bcn.cat/educació/pec
125 EL PEC: UN INSTRUMENT DE GOVERNANÇA EDUCATIVA AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EDUCADORA

8 LA IDEA DE CIUTAT EDUCADORA S’ESCAMPA PEL MÓN:
LA TASCA DEL SECRETARIAT DE L’ASSOCIACIÓ
INTERNACIONAL DE CIUTATS EDUCADORES (AICE)
8. Cap a finals dels anys vuitanta, amb la incorporació a la Unió Europea i la
La idea de ciutat educadora nominació de Barcelona com a seu dels XXV Jocs Olímpics de l’era mo-
s’escampa pel món: derna, la ciutat inicia una profunda renovació i viu una etapa d’intensa pro-
la tasca del Secretariat de jecció exterior. Barcelona opta decididament per l’impuls, la creació i la
l’Associació Internacional integració en diferents estructures, xarxes i organitzacions de ciutats, de
de Ciutats Educadores les quals, en molts casos, assumeix el lideratge.
(AICE)
Pilar Figueras Bellot L’any 1990, el futur del món ja es presentava com a eminentment urbà i els
Secretària de l’Associació governs locals —per la seva legitimitat, representativitat, flexibilitat i capa-
Internacional de Ciutats citat d’adaptació— com el nivell administratiu més proper i eficaç per re-
Educadores, Ajuntament soldre problemes de la ciutadania. En aquest context, Barcelona va
de Barcelona convocar el I Congrés Internacional de Ciutats Educadores amb la intenció
de dialogar, intercanviar punts de vista i reflexionar al voltant del potencial
educador de les ciutats i de les noves responsabilitats d’aquestes i dels
seus governs en un món canviant.
El I Congrés, que va reunir prop de 600 persones, va combinar l’intercanvi
d’experiències educatives d’institucions públiques o privades, procedents
dels àmbits formals i no formals, amb unmarc teòric que les acollia. També
es va creure necessari consensuar una definició de què és una ciutat edu-
cadora i suggerir àmbits i línies d’actuació.
Durant el desenvolupament del congrés, nombroses ciutats van expressar
el seu desig de repetir aquesta experiència i de mantenir-se en contacte. Va
ser així com la ciutat de Göteborg es va oferir a organitzar el II Congrés,
l’any 1992.
En aquesta línia, i a proposta de Barcelona, es va formar una comissió per-
manent intercongressos, integrada per les ciutats de Barcelona, Berlín, Bir-
mingham, Göteborg, Montpeller, Rotterdam i Torí. La tasca principal
d’aquesta comissió era traslladar-se a les ciutats de Göteborg i Bolonya per
preparar-hi els congressos respectius.
En el congrés de Göteborg, les ciutats van expressar la necessitat i el desig
d’establir lligams amb les ciutats del seu entorn i també amb les d’altres
indrets. Per això, les ciutats signants de la Carta van acordar dotar-se d’una
estructura permanent que els permetés l’intercanvi, la cooperació i la re-
flexió conjunta.
128 LA IDEA DE CIUTAT EDUCADORA S’ESCAMPA PEL MÓN
Fruit d’aquest acord, l’any 1994, va néixer a Bolonya l’Associació Internacio-
nal de Ciutats Educadores (AICE), en el marc del III Congrés. L’AICE és l’òr-
gan que reuneix totes les ciutats compromeses amb el compliment de la
Carta, que és la sòlida base sobre la qual s’articula aquest moviment in-
ternacional.
Els objectius de l’Associació són fomentar la cooperació i l’intercanvi entre
els seus membres i entre aquests i organitzacions nacionals i internacio-
nals amb interessos comuns, i influir en el procés de presa de decisions
dels governs i de les institucions internacionals en qüestions d’interès per
a les ciutats educadores.
Barcelona n’exerceix la presidència des del començament. El seu lideratge
és reconegut i valorat per la resta de les ciutats. Cal assenyalar que a la
darrera Assemblea General (Lió, setembre de 2006) es va acordar per una-
nimitat la continuïtat de Barcelona al capdavant de la Presidència.
En aquest camí, Barcelona ha estat acompanyada per un conjunt de ciu-
tats d’arreu del món que conformen el Comitè Executiu. Per tant, actual-
ment comparteix les funcions de direcció, gestió, execució i representació
amb Adelaide, Budapest, Donostia-Sant Sebastià, Gènova, Lisboa, Lomé,
Lió, Munic, Rennes, Rosario, São Paulo, Tampere i Torí.
La Secretaria General és assumida també per Barcelona amb caràcter
permanent. El Secretariat treballa estretament amb la Presidència i el Co-
mitè Executiu, així com en aquelles tasques que es deriven dels acords
presos a l’Assemblea General, com ara el Pla d’acció o altres. Transmet a
aquestes instàncies les demandes i opinions de les ciutats i també pro-
posa, suggereix i impulsa les accions que, exposades al Comitè Executiu,
s’acorden.
L’AICE ha establert canals multidireccionals de diàleg amb les ciutats i entre
aquestes, com també amb altres organitzacions amb les quals comparteix
uns mateixos interessos. L’ús de les tecnologies de la informació i la co-
municació facilita la difusió de coneixements i l’extensió de la xarxa.
Un important espai de trobada, d’intercanvi i d’aprenentatge de què disposa
l’AICE és el portal d’Internet www.edcities.org, en el qual es troba informa-
ció de caràcter general i també informacions temàtiques, així com sobre les
129 LA IDEA DE CIUTAT EDUCADORA S’ESCAMPA PEL MÓN
diferents ciutats i xarxes territorials. Aquest canal està dissenyat a partir
del valor de la diversitat entre les ciutats, de tal manera que, a més de les
informacions del Secretariat, les mateixes ciutats membres puguin difon-
dre les seves actuacions tant localment com internacionalment, mitjançant
l’edició de notícies i la publicació de documents i de fotografies, d’una ma-
nera senzilla i sense necessitat de coneixements tecnològics.
El Secretariat de l’AICE posa a l’abast dels seus membres el Banc Interna-
cional de Documents de Ciutats Educadores (BIDCE). Aquesta base de dades
va ser creada l’any 1990 i conté més de 550 experiències, demúltiples ciutats
i de molt diversa índole, que s’actualitzen, es revisen i s’amplien permanent-
ment. Al llarg d’aquests anys, el Banc ha evolucionat amb els avenços tec-
nològics. Actualment, es pot consultar a Internet en tres idiomes.
Periòdicament, es convida totes les ciutats membres a fer-hi arribar expe-
riències sobre temàtiques d’interès general, de les quals es fa una selec-
ció que es publica a la secció «Tema d’actualitat». Així mateix, el Banc té
una secció de Bones pràctiques. Això permet ressaltar-ne algunes pel seu
caràcter innovador, que són explicades més àmpliament. El Banc disposa
també d’una secció documental específica per donar difusió a textos, arti-
cles o conferències que permeten aprofundir en el concepte de ciutat edu-
cadora i que alhora poden servir d’orientació per al desenvolupament
d’actuacions educadores.
En resum, el BIDCE és un organisme viu, àgil i permanentment connectat:
dóna i rep, es fa ric i enriqueix.
Els congressos internacionals constitueixen un marc d’intercanvi i de re-
flexió alhora que són una tribuna internacional per donar a conèixer bones
pràctiques. Els congressos se celebren cada dos anys i són a més una oca-
sió per aprofundir en la construcció del discurs de ciutat educadora i co-
nèixer de prop iniciatives educadores de les ciutats que els acullen. L’AICE
ha celebrat congressos internacionals a Göteborg, Bolonya, Chicago, Jeru-
salem, Lisboa, Tampere, Gènova i Lió, i São Paulo treballa per acollir el con-
grés de l’any 2008.
A més d’aquestes oportunitats de trobada i d’intercanvi a escala interna-
cional, l’AICE ofereix la possibilitat de treballar en un marc territorial defi-
nit (xarxes nacionals, estatals o regionals) i sobre qüestions temàtiques
130 LA IDEA DE CIUTAT EDUCADORA S’ESCAMPA PEL MÓN
específiques (xarxes temàtiques). Ambdues modalitats de xarxa participen
en l’elaboració de propostes i en la seva implementació. Tot plegat contri-
bueix a desenvolupar i reforçar els vincles entre les ciutats.
Cal destacar altres tasques que du a terme el Secretariat, menys vistoses
però imprescindibles per a un bon funcionament i servei a les ciutats: són
totes aquelles que tenen a veure amb llistes i actualitzacions, amb gestió
pressupostària i control de quotes, amb la correspondència..., i tantes altres
que no cal enumerar, però sí fer.
La trajectòria de l’AICE al llarg d’aquests anys converteix l’Associació en in-
terlocutora reconeguda en el diàleg amb diferents institucions o associa-
cions d’àmbits diversos, de les quals forma part o amb les quals col·labora.
Cal destacar les relacions de col·laboració amb la UNESCO, UN-Habitat,
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), l’Associació Internacional d’Alcaldes
Francòfons (AIMF), l’Organizació d’Estats Iberoamericans per a l’Educació,
la Ciència i la Cultura (OEI), Mercosur i Mercociudades.
Amb l’experiència acumulada al llarg de més d’una dècada de treball, cons-
tatem que no és per atzar que, avui, 335 ciutats de 34 països del món for-
min part de l’AICE. Darrere dels projectes sempre hi ha persones que hi
creuen i que treballen per fer-los possibles.
L’educació és sempre un continuum que té en compte el passat, i es desen-
volupa i s’inventa tenint en compte el present i també intentant esbrinar el
futur. Per això és just recordar, aquí i ara, les persones que van començar
i animar aquesta iniciativa: Pasqual Maragall i Marta Mata.?
Les ciutats i els seus governs tenen nous reptes al davant. Caldran noves
polítiques rigoroses, creatives i generoses per afrontar-los i és important
que les ciutats desenvolupin iniciatives de cooperació en l’àmbit local i in-
ternacional i que estiguin obertes a aprendre i a oferir noves maneres de fer.
L’AICE existeix per donar suport a aquesta cooperació necessària, facilitant
tot allò que serveixi per reforçar les capacitats dels governs locals, actuant
com un far emissor d’informació rellevant sobre iniciatives eficients i inno-
vadores de les ciutats grans o petites que avui la conformen.ı
Per a més informació: www.edcities.org
131 LA IDEA DE CIUTAT EDUCADORA S’ESCAMPA PEL MÓN

TRADUCCIONS
Proyecto Educativo de Ciudad La ciudad está hecha de las pequeñas y gran- cohesión social requiere un trabajo, a menudo a
des cosas que día a día sus ciudadanos viven contracorriente, vinculado a un desarrollo so-
BARCELONA CIUDAD
en ella. En cada rincón de la ciudad queda la ciocomunitario en el que cada cual pueda cre-
EDUCADORA huella del trajín de su gente, de las ideas e ilu- cer y hacer crecer, aprender y enseñar, educar
siones que han nacido en ella, de las luchas en la participación y educarse participando.
La educación como eje transversal
que la hicieron avanzar, de las costumbres que Este planteamiento, hoy ampliamente com-
de las políticas municipales
en ella se han ido cristalizando. partido y que se perfiló por primera vez en Bar-
Educar es enseñar a apreciar este patrimo- celona en el I Congreso de Ciudades Educado-
nio y, sobre todo, despertar y animar las capa- ras de 1990, cuestiona fuertemente las
cidades de cada uno para seguirlo creando y políticas educativas de la Administración local.
así entre todos ir haciendo la ciudad. Por eso Por su proximidad y por su voluntad de cons-
Barcelona quiere llegar a convertirse en una truir comunidad, los ayuntamientos son es-
auténtica ciudad educadora. Estamos conven- cuela de ciudadanía y motor de desarrollo so-
cidos de que así podemos favorecer el creci- cioeducativo.
miento de las personas en todos los aspectos Barcelona, cuna de la idea, se afana por ser
de la vida. La ciudad es el resultado de las ac- también cuna de buenas prácticas que nos
tuaciones de sus ciudadanos, tanto en lo rela- hagan avanzar en la construcción real de la ciu-
tivo a la convivencia como al desarrollo econó- dad educadora. Nuestro objetivo es concretar y
mico y a la cohesión social. Necesitamos, por llevar a la práctica la idea de ciudad educadora,
tanto, ciudadanos críticos y activos. sin simplificar su complejidad y sin reducir su
La educación para la participación ciuda- ambición. No obstante, en este proceso la idea
dana, para la responsabilidad y para la creati- de ciudad educadora también se transforma.
vidad es una de las claves para afrontar los Efectivamente, la práctica de la participación
retos que tiene la ciudad, en el marco de la so- como eje central del proceso educadormarca la
ciedad del conocimiento y la globalización. aparición de sistemas emergentes, construidos
Este libro muestra a la ciudadanía la labor descentralizadamente, que reinventan y redefi-
del Ayuntamiento en el ámbito de la educación nen a cada paso el sentido de sus actuaciones.
más allá de la escuela. Asimismo invita a los En este libro hemos querido reunir parte de
lectores y las lectoras a tomar conciencia de su este proceso a partir de la revisión de la labor
responsabilidad en el ámbito educativo. Nos in- que ha realizado el Ayuntamiento de Barcelona
vita a sentirnos educadores y educadoras, a durante este mandato (2004-2007) en el ámbito
participar con el ejemplo, con la palabra y con de las competencias voluntarias en educación,
los hechos en esta labor, apasionante y com- y, para ir más allá de un inventario de servicios
pleja, que es la construcción de la Barcelona municipales propios, nos hemos atrevido a aco-
educadora que queremos.ı gernos a los principios de transversalidad y re-
lacionalidad para probar una nuevamirada, que
Montserrat Ballarín Espuña traspase la organización departamental de los
Concejala de Educación servicios, que supere la frontera entre Admi-
nistración y sociedad, para dibujar el espacio
Jordi Hereu Boher público, el ágora educadora, en la que día a día
Alcalde de Barcelona Barcelona se configura como ciudad educadora.
Empezaremos con una visión más profundi-
zada del concepto de ciudad educadora, de la
Introducción Carta de Génova, y con un intento de perfilar la
manera como esta idea ha ido penetrando y
Una ciudad es educadora en lamedida en que es transformando los servicios educativos muni-
consciente de que tanto sus políticas públicas cipales.
como sus prácticas sociales tienen una repercu- Presentaremos a continuación cuatro capí-
sión muy fuerte en los aprendizajes y en la for- tulos destinados a analizar estrategias y pro-
mación de actitudes y valores de su ciudadanía. yectos de cada uno de los cuatro grandes apar-
Por eso, en la ciudad educadora todos los acto- tados en los que podemos ordenar los
res sociales, todas las entidades e instituciones, contenidos de la ciudad educadora: la educa-
todas las personas, se convierten en educadores ción en la escuela, la acción educativa más allá
a partir de un compromiso explícito y compar- de la escuela, el impacto educador de las polí-
tido con unos valores educativos referentes. ticas públicas y el impacto educador de las
Pero este capital educativo no se realiza es- prácticas sociales.
pontáneamente. Bien al contrario, generar ac- Dada la importancia que tiene la dimensión
ciones ymensajes ciudadanos que expresen va- relacional y comunitaria de estas tareas, se
lores como la convivencia, la solidaridad y la han escogido para cada capítulo algunas expe-
134 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
riencias centradas en la construcción de una Este concepto abría la educación a una ble que la planificación urbana, la cultura, los
red educadora ciudadana. Experiencias que, nueva dimensión que implicaba, además de a centros educativos, los deportes, las cuestio-
más allá de su acción concreta, representan un las familias y la escuela, a los ayuntamientos, nes medioambientales y de salud, las econó-
gran valor porque contribuyen a crear una cul- las asociaciones, las industrias culturales, las micas y las presupuestarias, las que se refie-
tura y unos instrumentos de trabajo en red, in- empresas y demás instituciones y colectivos ren a la movilidad y la vialidad, a la seguridad,
tegran elementos de transversalidad y crean de la ciudad. a los diferentes servicios, las correspondien-
relaciones de compromiso y de confianza entre A modo de reflexión personal y visto en tes a los medios de comunicación, etc., contie-
diferentes departamentos municipales y entre perspectiva, creo que el hecho de centrar los nen e incluyen varios valores, conocimientos y
la Administración y la sociedad civil. temas del I Congreso de Ciudades Educadoras destrezas, que deben considerarse factores de
El libro se completa con una visión de la en la infancia y la juventud, y que la redacción educación de la ciudadanía.
labor y la evolución de dos elementos que con- de la Carta2 hiciera hincapié claramente en Certificamos que la ciudad educadora es un
sideramos piezas fundamentales de la cons- estas edades, limitó notablemente la concien- nuevo paradigma, cuyo núcleo lo constituyen
trucción de la ciudad educadora: el Consejo Es- cia del alcance del concepto y de sus posibili- el conocimiento, la conciencia y el desarrollo
colar Municipal de Barcelona y de Distrito, dades, a pesar de la edición de un libro al res- de las vertientes educativas de las distintas
como órgano de participación de la comunidad, pecto3 (en el que se trata el concepto desde políticas y actuaciones en todos los ámbitos.
y el Proyecto Educativo de Ciudad de Barcelona, diferentes perspectivas), y de los contenidos de Si bien las ciudades son todas educativas,
como instrumento de gobernanza educativa. las conferencias dictadas en el mismo Con- decimos que la ciudad es educadora cuando
Finalmente, presentamos una recopilación greso. imprime esta intencionalidad en la manera
del trabajo del Secretariado de la Asociación Por tanto, pienso que, más que el concepto como se presenta a sus ciudadanos.
Internacional de Ciudades Educadoras en estos —suficientemente claro y sugerente—, lo que La ciudad educadora es, a la vez, una pro-
últimos años, durante los cuales se ha reno- va evolucionando es la comprensión de su am- puesta y un compromiso necesariamente com-
vado el documento que da contenido a la Aso- plitud y sus diversas declinaciones en la prác- partidos, básicamente, por gobiernos locales
ciación y se ha intensificado y mejorado el tra- tica. y sociedad civil. Como no puede ser de otro
bajo de esta red de ciudades, vinculadas por un Más tarde, el decálogo aprobado por la modo, para la ciudad que se quiere educadora,
mismo compromiso. Asamblea General en Jerusalén (1999), con la educación se convierte en un eje fundamen-
Somos conscientes de que abordar las polí- motivo del V Congreso Internacional, deja cons- tal y transversal de su proyecto político.
ticas y los servicios municipales de educación tancia de la necesidad de que las propuestas Hay que decir que el concepto de ciudad
desde la perspectiva de la construcción de Bar- de ciudad educadora transciendan las prime- educadora está directamente vinculado a otros
celona como ciudad educadora es un reto de ras edades y la escuela, para incluir a toda la como equidad, ciudadanía inclusiva, educación
gran alcance en el que el salto de la idea a la población y todos los ámbitos (urbanismo y para la paz o sostenibilidad.
acción implica no pocas tensiones respecto a planificación, cultura, medio ambiente, depor- Es importante precisar, también, que el
la coherencia, la compleción y la adecuación al tes, economía, salud, etc.). La Asociación In- concepto de ciudad educadora se apoya sobre
modelo. No obstante, la ciudad educadora re- ternacional de Ciudades Educadoras se afirma tres pilares: una buena comunicación de las
presenta un horizonte hacia el cual ir avan- en la defensa de una concepción global de la oportunidades que ofrece la ciudad a todos y
zando, con cuidado y con determinación, desde educación que impregne el conjunto de la vida cada uno de los ciudadanos, una participación
la Administración y desde la sociedad civil, en en la ciudad y que abrace a toda la ciudadanía. corresponsable de estos, y una evaluación que
el ámbito local y a escala mundial, desde la in- Los cambios en las sociedades y en las aporte el grado de utilidad de las diferentes
certidumbre y desde la esperanza.ı ciudades nos condujeron a actualizar la Carta propuestas y actuaciones que se llevan a cabo.
—atendiendo al contenido del artículo 20— in- Las ciudades educadoras deben desarrollar
Antoni Martorell corporando nuevos campos de acción y nuevas la dimensión educativa de las distintas políti-
Director del Proyecto Educativo de Ciudad de oportunidades, sin escamotear sus dificultades. cas locales y profundizar en ellas. Es necesario
Barcelona y gerente del Instituto de Educación El paso del tiempo nos permite afirmar que hacerlo a partir de la interdisciplinariedad, la
del Ayuntamiento de Barcelona (IMEB) la Carta sirve, al mismo tiempo, a cada una de transversalidad, cuestiones que implican nue-
las ciudades y también a todas ellas, como he- vos modelos de gestión. También se debe
rramienta de construcción y de evolución con- saber contextualizar y contrastar cualquier
junta. propuesta —propia o ajena— con su propia rea-
1 Hoy, la experiencia nos permite ratificar al- lidad.
LA CIUDAD EDUCADORA: gunas afirmaciones y añadir otras nuevas. Para que esta labor sea posible, son nece-
UNA ESPERANZA QUE NACIÓ Afirmamos que la educación es una tarea sarias algunas actuaciones previas, nuevas
EN BARCELONA compartida: familia y escuela, pero también formas de organización de los responsables
una multitud de otros agentes no reconocidos municipales y también de participación de la
1.1 El concepto de ciudad educadora y hasta ahora forman un nuevo «sistema» edu- sociedad civil, que cada ciudad debe llevar a la
su evolución desde el Congreso de 1990 cativo que es necesario conocer, considerar y práctica de acuerdo con sus características y
desvelar; decimos también que esta tarea especificidades.
Inicialmente, el concepto de ciudad educadora1 compartida no puede eludir de ninguna ma- Con el paso del tiempo y habiendo conocido
se proponía como un significante integrador de nera el papel fundamental de las familias y las un poco las numerosas ciudades con las que
la educación formal, no formal e informal que escuelas, que, sin duda, han de reposicionarse trabajamos, vemos que las formas de concre-
se genera en la ciudad, y de los diferentes ám- en este nuevo escenario. ción y desarrollo del concepto de ciudad edu-
bitos y agentes educativos. Día a día comprobamos que es incuestiona- cadora son tan variadas como diversas son las
135 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
ciudades. Con ritmos y niveles de implicación reconocidos en varios tratados internacionales, dana y la coordinación entre administracio-
diferentes, que tienen que ver con su propia la Carta tiene en cuenta el derecho a la ciudad nes y sociedad civil
historia, ubicación, especificidad y también con educadora, como la expresión fundamental de • La cultura popular y las iniciativas de van-
su proyecto político. ı los intereses colectivos, sociales, económicos guardia
y formativos de todos los habitantes, dentro de • La calidad de vida y el civismo
Pilar Figueras Bellot los principios de solidaridad, libertad, equidad Por lo que el compromiso de la ciudad, de
Secretaria de la Asociación Internacional y dignidad, y fundamentado en el respeto a las todas las ciudades firmantes, consiste en:
de Ciudades Educadoras, Ayuntamiento diferentes culturas, la sostenibilidad y la justi- • Impulsar una planificación urbana que fo-
de Barcelona cia social. mente la integración
Los cambios urbanos, educativos y sociales • Promover la participación ciudadana desde
1 Acuñado con motivo del I Congreso Interna- registrados a lo largo de la última década del una perspectiva crítica y responsable
cional de Ciudades Educadoras. Barcelona, siglo xx hicieron que la Asamblea General de la • Crear espacios, equipamientos y servicios
1990. Asociación Internacional de Ciudades Educa- adaptados a las diversas necesidades
2 Carta de Ciudades Educadoras: elaborada y doras (órgano que agrupa a las ciudades fir- • Fomentar un medio ambiente saludable, el
adoptada en el citado Congreso. mantes) se planteara una revisión de la Carta desarrollo sostenible y la educación para la
3 Ajuntament de Barcelona. I Congrés Interna- en el año 2002. Hay que destacar que el texto salud
cional de Ciutats Educadores. La ciutat educa- original ya había registrado pequeñas modifi- En la tercera sección se apuntan líneas con-
dora. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, caciones, en 1994, en el marco del III Congreso cretas de actuación al servicio integral de las
1990. Internacional de Ciudades Educadoras (Bolo- personas:
nia). • Desarrollo del pensamiento crítico de los jó-
Para llevar a cabo la revisión, se creó un venes
1.2 De la Carta de Barcelona a la Carta grupo de trabajo integrado por algunas ciuda- • Formación dirigida a familias y educadores
de Ciudades Educadoras de Génova des que conforman el Comité Ejecutivo y diri- • Orientación personal y vocacional; forma-
2004 gido por Joan Manuel del Pozo —en aquel mo- ción profesional de calidad
mento primer teniente de alcalde del • Impulso de políticas de inclusión social para
En el año 1990, tuvo lugar en Barcelona el I Con- Ayuntamiento de Girona y profesor de filosofía contrarrestar los mecanismos de exclusión
greso Internacional de Ciudades Educadoras. de la Universidad de Girona—. y marginación
Un grupo demás de sesenta ciudades de veinte Del trabajo de este grupo se obtuvo un pri- • Coordinación entre administraciones y so-
países del mundo, conscientes del hecho de mer documento que fue difundido a todas las ciedad civil
que en las ciudades hay un amplio abanico de ciudades asociadas, para hacer enmiendas y • Promoción del asociacionismo
iniciativas educadoras, de origen, intencionali- aportaciones, y consensuar su versión final. • Información suficiente y comprensible
dad y responsabilidad diversos, se reunieron La nueva Carta fue proclamada durante el • Formación en las tecnologías de la informa-
para trabajar e intercambiar experiencias que VIII Congreso Internacional, en noviembre de ción y las comunicaciones
pusieran demanifiesto este potencial educador. 2004, en Génova, coincidiendo con la celebra- • Formación en valores y prácticas de ciuda-
Estas ciudades acordaron recoger en una ción del décimo aniversario de la creación de danía democrática
carta unos principios básicos con el fin de im- la Asociación Internacional de Ciudades Edu- Hoy, 335 ciudades de 34 países del mundo se
pulsar la educación en la ciudad. cadoras. sienten identificadas y comprometidas con la
La Carta de Ciudades Educadoras (Decla- Si bien mantiene el espíritu de la Carta ini- nueva Carta, y trabajan, estimuladas por ella,
ración de Barcelona) nace con la intención de cial, la nueva tiene un tono más contundente y para la mejora constante de su compromiso al
llegar a ser un instrumento político, pedagó- comprometido, y denota unamayor voluntad de servicio integral de las personas como expre-
gico y de movilización en las ciudades. Pro- las ciudades de incidir en la realidad social y sión de su derecho a la ciudad educadora. ı
pone que la educación constituya uno de los educativa, y transformarla.
ejes transversales del proyecto político de las Los veinte principios se ordenan en tres Pilar Figueres Bellot
ciudades comprometidas con su cumpli- partes conceptualizadas en las secciones si- Secretaria de la Asociación Internacional de
miento y sugiere que el gobierno local articule guientes: el derecho a la ciudad educadora, el Ciudades Educadoras
los esfuerzos de todos los actores educativos compromiso de la ciudad y al servicio integral
—públicos, sociales y privados— que inciden de las personas. Para más información y para consultar la Carta
en el territorio. Así, el derecho a la ciudad educadora im- de Ciudades Educadoras (Génova 2004):
Con la proclamación y adopción de la Carta de pulsa: www.edcities.org
Ciudades Educadoras, este grupo de ciudades • La formación a lo largo de la vida
inició un proceso a la vez individual y colectivo. • La igualdad de oportunidades
Así, la Carta, además de haber estimulado y • Una educación basada en valores democrá- 1.3 La influencia del concepto de ciudad
de seguir estimulando un proceso amplio y de- ticos, de paz y de justicia social educadora en los servicios educativos
mocrático de debate, diálogo y propuestas en el • La educación en la diversidad y la coopera- municipales de Barcelona
ámbito local, ha generado un debate interna- ción internacional
cional sobre su contenido conceptual y, sobre • El diálogo intergeneracional Para comprender la influencia que ha tenido el
todo, acerca de las estrategias necesarias para • Políticas educativas amplias, transversales concepto de ciudad educadora en la configura-
su adopción y promoción. e innovadoras ción y la labor de los servicios educativos mu-
Pero, más que un conjunto de derechos ya • El asociacionismo, la participación ciuda- nicipales de Barcelona nos conviene una mi-
136 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
rada retrospectiva. Demos un salto atrás de centes, la extensión de esta perspectiva rela- Declaración
veinte años y situémonos en 1986. cional a la formación a lo largo de toda la vida y Este año, la comunidad educativa comprome-
Durante la primera década de ayuntamiento a los aspectos más permanentes de la educa- tida con el Proyecto Educativo de Ciudad de
democrático, aún no completa, se tuvieron que ción ciudadana es una meta hacia la que se Barcelona ha elegido como tema de debate la
dedicar todas las energías a recuperar y actua- tiende con esfuerzo. Más allá de las declara- relación entre la escuela y el territorio. Un de-
lizar la obra pedagógica del Ayuntamiento re- ciones de principios y de aspectos genéricos, bate que nos ayude a crear una red educativa
publicano y las actuaciones del IME de Artur que se dan por descontado, la tensión entre ho- ciudadana a favor de la cohesión social. Esta
Martorell. Muy pronto, el impulso de este es- lismo y especificidad en educación hace que to- declaración recoge los acuerdos a los que
fuerzo hizo que se intuyera que los cambios en davía se encuentrenmuchas dificultades en es- hemos llegado y constituye un patrimonio pe-
la sociedad implicaban también un cambio pro- tablecer vínculos suficientemente evidentes y dagógico y político colectivo de la ciudad.
fundo en la actuación municipal. en medir y objetivar los impactos educativos En primer lugar, consideramos que la es-
Se llegó así a 1990 y al I Congreso de Ciuda- sobre la ciudadanía. Avanzar en estas direccio- cuela de la ciudad educadora debe ser una es-
des Educadoras, en el que cuajaron estas intui- nes puede ser un camino para los próximos cuela de proximidad, vinculada a la comunidad
ciones en unmodelo que ha tenido una gran in- años.ı y comprometida con el mundo. Por eso, nos
fluencia en la manera de entender la educación manifestamos a favor de lo siguiente:
en la ciudad y en los servicios municipales. Araceli Vilarrasa 1. Dotar a los centros de autonomía suficiente
Rescatamos como ideas clave de este patri- Directora de Planificación Estratégica para generar proyectos específicos que den
monio, que han sido especialmente influyentes del PEC B, IMEB respuesta a las demandas educativas del
desde el primer momento, la corresponsabili- barrio, que puedan ser un motor de cambio
dad social en la educación, la equidad como ob- y, al mismo tiempo, adelantarse con imagi-
jetivo común, el compromiso con el protago- nación a las demandas del entorno.
nismo ciudadano y la participación, así como la 2 2. Potenciar la consolidación de equipos do-
convicción del papel de primera línea de la Ad- LA ESCUELA DE LA CIUDAD centes que posibiliten el trabajo cooperativo
ministración local. EDUCADORA: UNA ESCUELA y la implicación en proyectos compartidos
Progresivamente, se observa una tendencia PARA EL EJERCICIO Y LA para que los centros alcancen la autonomía
continuada, no solo en las actuaciones de los CONSTRUCCIÓN DE CIUDADANÍA necesaria.
distritos sino también en las actuaciones de los 3. Extender el proyecto educativo de centro
servicios centrales, a entender su labor no 2.1 Educación, barrio y territorio: la más allá del tiempo lectivo con criterios de
tanto en términos de producción de servicios declaración de las VI Jornadas del PEC calidad, equidad y corresponsabilidad.
como en términos de catalizadora de actuacio- de Barcelona 4. Establecer la zona escolar para que pueda
nes presentes en el territorio y de crea-ción de generar proyectos educativos 0-18 y redes
canales de participación que impliquen en la Una de las características básicas de la escuela de escuelas.
educación tanto a las familias como a las es- de la ciudad educadora es su capacidad de lle- 5. Potenciar la relación y el compromiso con
cuelas, las entidades culturales y de ocio, y las gar a ser dinamizadora de proyectos educativos el entorno como guía del aprendizaje.
empresas, con lo que se amplía el concepto de territoriales que actúan desde la proximidad, 6. Establecer redes de apoyo institucional que
educación hasta más allá del ámbito escolar. cohesionando una red educativa que integra a vinculen la escuela al tejido social y que ins-
Más adelante, con la renovación de la Carta diferentes agentes sociales. Por eso, la relación tituyan continuidades educativas entre las
de Ciudades Educadoras —Génova 2004— au- entre educación, barrio y territorio ha sido el diferentes situaciones de vida de niños,
menta la incidencia de la participación como tema de debate de las VI Jornadas del Proyecto niñas y jóvenes (escuela, ocio, familia, tran-
elemento transversal y toma relieve la idea de Educativo de Ciudad (PEC) de Barcelona. La de- sición al mundo laboral).
la educación en red como forma de trabajo claración siguiente es el fruto de este debate de 7. Avanzar hacia una nueva cultura profesio-
compartido, que coincide con la emergencia en la comunidad educativa y constituye uno de los nal del profesorado que acentúe la capaci-
Barcelona de nuevas iniciativas para la creación contenidos sustantivos del Proyecto Educativo dad de trabajar con equipos multiprofesio-
de estructuras de coordinación tendentes a es- de Ciudad. nales desde la perspectiva del trabajo
tablecer redes educativas integrales. integrado.
Como ejemplos tenemos las actuaciones du- Declaración de las VI Jornadas del PEC de 8. Promover acciones orientadas al desarrollo
rante el período 2004-2007 del Consejo de Co- Barcelona y la formación continua del profesorado ba-
ordinación Pedagógica, del Consejo Escolar Por sus características de centralidad y univer- sadas en el trabajo cooperativo con otros
Municipal de Barcelona, de los consejos muni- salidad, la escuela tiene un papel primordial en profesionales de la educación.
cipales escolares de distrito, del Consejo de la la construcción de la ciudad educadora. Por En segundo lugar, consideramos que Barce-
Formación Profesional y del Proyecto Educativo eso, el PEC B dedicó sus VI Jornadas a discutir lona, como ciudad educadora, tiene que cons-
de Ciudad entre otros, que más adelante se cómo definir un modelo de escuela que hiciera truir en sus barrios redes educativas integra-
analizarán con más detalle. de la proximidad y de la relación con el entorno les, en las que los diferentes agentes
A pesar de algunas experiencias importan- sus enseñas. El texto que reproducimos a con- educativos —familias, escuelas, entidades de
tes, quizá no se ha evolucionado tanto en la tinuación es el que elaboró y asumió la comu- educación en el ocio, empresas, medios de co-
conciencia de las dimensiones educativas de nidad educativa comprometida con el PEC como municación y administraciones públicas— au-
las políticas públicas y de las prácticas socia- una de sus propuestas. menten su nivel de responsabilidad en la edu-
les. Marcada todavía por la priorización de la cación y establezcan entre sí vínculos de
acción educativa sobre niños, niñas y adoles- trabajo cooperativo a favor de la convivencia y
137 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
de la cohesión social. Por eso, nos manifesta- dades implicadas en el proyecto educativo La ciudad es el espacio en el que se en-
mos a favor de lo siguiente: del centro cuentran las instituciones, los medios y los re-
1. Aumentar el protagonismo de las familias en 3. Reconocer las zonas escolares como entida- cursos educativos. Es en este ámbito en el que,
la educación integral de niños, niñas y jóve- des de gestión que garantizan la continuidad además de la red escolar, y entre otros, hay
nes, y también las acciones de orientación y 0-18 de un proyecto educativo escolar e in- una red de equipamientos e instituciones que
de apoyo educativo que las administraciones tegrarlas en una zona educativa con capaci- de una manera intencionada asumen un com-
les ofrecen con la finalidad de mejorar su dad de organización propia, que les permita promiso con la educación, aunque esta no sea
labor educadora impulsar y coordinar un proyecto educativo su principal o única función.
2. Aumentar la cultura y los instrumentos del territorial, para garantizar así la coherencia Con la finalidad de articular y orientar el
trabajo en red entre el conjunto de agentes educativos (fa- diálogo educativo entre la ciudad y la escuela,
3. Mejorar el reconocimiento social hacia las milias, entidades de ocio, sistema productivo durante el curso 1988-1989 se creó el Consejo
entidades de educación en el ocio y medios de comunicación). El alcance terri- de Coordinación Pedagógica (CCP), impulsado
4. Establecer formas de compromiso social de torial de una zona educativa puede ser un por el Instituto de Educación del Ayuntamiento
los medios de comunicación con la educa- distrito o un barrio de Barcelona.
ción 4. Impulsar la transformación del Consejo Es- El Consejo de Coordinación Pedagógica
5. Tener en cuenta el impacto educativo de las colar Municipal y de los consejos escolares cuenta actualmente con 115 instituciones y en-
políticas públicas y el de las prácticas socia- municipales de distrito en consejos educati- tidades ciudadanas que ofrecen actividades
les vos de ciudad y de distrito, en los que parti- educativas para escolares.
6. Avanzar hacia una nueva cultura profesional cipen las entidades comprometidas en sus
de los educadores y de las educadoras, do- proyectos educativos más allá del tiempo Los objetivos del Consejo de Coordinación
centes y no docentes, que valore el conoci- lectivo. El Consejo Educativo del Distrito Pedagógica
miento práctico y la capacidad de trabajo in- sería el órgano de participación de la zona La coordinación de entidades e instituciones
tersectorial educativa ciudadanas que ofrecen actividades educativas
7. Reconocer el carácter de especificidad del 5. Aumentar la participación directa de niños, a las escuelas tiene por objetivo fundamental
sistema educativo formal, ya que llega a la niñas y jóvenes en los organismos de parti- contribuir a la labor conjunta de la educación
totalidad de los niños y de los jóvenes desde cipación ciudadana de la ciudadanía joven.
los 3 hasta los 16 años, que apueste por una Acordamos, por tanto, incluir en los objetivos El Consejo de Coordinación Pedagógica
educación inclusiva que integre todo tipo de prioritarios del PEC de Barcelona un nuevo quiere brindar a la escuela la mayor cantidad y
educación lema que compartimos: «la red educativa te- diversidad posible de recursos educativos y
8. Definir políticas educativas integrales de ba- rritorial, expresión de la corresponsabilidad culturales con el fin de optimizar la ciudad
rrio, basadas en las necesidades educativas social», y nos comprometemos a hacer llegar como agente educativo y ampliar las posibili-
globales de los niños y niñas y de las fami- esta declaración a las diferentes administra- dades que los niños y las niñas tienen de
lias, y que tengan en cuenta los diferentes ciones para que su contenido pueda ser in- aprender.
escenarios educativos cluido en el espíritu de la futura ley catalana de Una condición preliminar para alcanzar
9. Definir zonas educativas, en relación con las educación. estos objetivos es la creación de canales de in-
zonas escolares que gestionen proyectos formación y difusión conformados según las
educativos integrales Barcelona, 19 de noviembre de 2005 necesidades de los centros escolares y del
10. Aumentar la relación entre el sistema edu- profesorado. También es necesaria la creación
cativo y el cultural y la de los servicios y Comunidad educativa del PEC B de instrumentos de conocimiento de la red de
equipamientos que dependen de él equipamientos, medios e instituciones ciuda-
11. Potenciar la participación de niños, niñas y Para más información: danas con actividades o recursos educativos.
jóvenes en el proceso de construcción de las www.bcn.cat/educacio/pec Con el CCP se quiere asegurar también la
redes educativas de sus barrios mejora y ampliación constante de las propues-
12. Facilitar la participación directa de la ciuda- tas educativas que hacen a la escuela las insti-
danía y de los agentes educativos en el PEC 2.2 Toda una ciudad para aprender: el tuciones y entidades, tanto en el sentido de
a partir de una mayor implicación territorial Consejo de Coordinación Pedagógica apertura de nuevos espacios y creación de nue-
En tercer lugar, consideramos que, para que vos recursos educativos como en el sentido de la
todo ello sea posible, hace falta un estilo de go- La escuela, como espacio cerrado y especiali- renovación de propuestas o el perfecciona-
bierno que potencie la proximidad y la descen- zado en la transmisión formal del saber, se miento de las existentes. La mejora cualitativa
tralización, y que cree vínculos de cooperación está transformando debido a una serie de cam- de las actividades educativas que ofrecen las
y de compromiso con la ciudadanía. Por eso, bios sociales y económicos. Las modificaciones entidades, tanto en lo relativo a contenidos
nos manifestamos a favor de lo siguiente: en el sistema productivo, una sociedad cada como a la metodología, la accesibilidad y la
1. Aumentar la autonomía de los centros edu- vez más compleja, la pérdida de la función pri- compensación de desigualdades, es uno de los
cativos para que puedan elaborar proyectos mordial de la escuela como transmisora de in- objetivos prioritarios. Una de las vías para con-
de centro que respondan a las necesidades formación y el aumento de las demandas edu- seguir la actualización y la mejoramencionadas
de su contexto cativas a la escuela contribuyen a este cambio. es la formación permanente del colectivo de pro-
2. Impulsar la transformación de los consejos La escuela necesita cooperar con otras entida- fesionales que gestionan, organizan o desarro-
escolares de centro y abrirlos a la repre- des para dar respuesta a la tarea que la socie- llan las actividades educativas para escolares.
sentación de todos los educadores y enti- dad le encomienda. El CCP también quiere promover y mejorar
138 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
el conocimiento mutuo, el diálogo y el trabajo • Priorizar las actuaciones dirigidas al alum- Nacho García de la Barrera
conjunto entre entidades ciudadanas y centros nado con más posibilidades de continuar su Coordinador de la Comisión de Éxito escolar y
escolares para avanzar desde un modelo de itinerario educativo. acceso al trabajo del PEC B, IMEB
oferta educativa externa a la escuela, limitada • Derivar los casos crónicos de absentismo
a la condición de usuaria, hacia un modelo de hacia otros servicios o instituciones. Para más información:
colaboración. Como producto, se decidió iniciar un plan expe- www.edubcn.cat
rimental en el distrito de Sants-Montjuïc para
El Programa de Actividades Escolares del el curso 2001-2002. Se constituyó un equipo de
Consejo de Coordinación Pedagógica trabajo que analizó las diferentes propuestas 2.4 Aprender a valorar el patrimonio
Las actividades educativas de las entidades del procedentes de los organismos implicados, a
Consejo de Coordinación Pedagógica se publi- partir de las cuales el IMEB preparó una pro- Si queremos reflexionar sobre la didáctica del
can cada curso escolar en el Programa de Ac- puesta de intervención, que fue presentada a la patrimonio necesitamos definirlo. El concepto
tividades Escolares (PAE), con el cual se quiere Comisión Escolar de Barcelona en el mes de de patrimonio ha ido evolucionando desde una
concretar la máxima información posible res- mayo de 2001. La aplicación de este plan piloto visión ligada a la idea de pasado y de conser-
pecto a la oferta educativa de entidades ciuda- significó el nacimiento del Proyecto ÉXITO. vación hasta una percepción más vinculada al
danas y sistematizar la descripción de las acti- El Proyecto ÉXITO quiere favorecer el éxito presente y a la idea de uso. La UNESCO (1998)
vidades para facilitar al profesorado la tarea de escolar de todo el alumnado, sin ningún tipo de define patrimonio como todos los elementos
elegir las más adecuadas a su planificación condicionamiento discriminatorio. Centra su in- naturales y culturales, tangibles e intangibles
educativa. Las actividades que se ofrecen cu- tervención en dos momentos especialmente que son heredados o creados recientemente.
bren un amplio espectro temático. delicados de la escolarización de cualquier niño Esta definición incluye el patrimonio del pre-
En este programa, además, se relacionan o niña: el paso de primaria a secundaria y el úl- sente, como el urbanismo reciente y la arqui-
los contenidos del diseño curricular base con timo tramo de la enseñanza obligatoria (3.º y tectura contemporánea, y a pesar de que su
los que se trabajan en las actividades, se defi- 4.º de ESO); es decir, el período que va desde valor histórico está por demostrar, no puede
nen los objetivos didácticos, se facilita la infor- los 10 hasta los 16 años. La intervención se ar- obviarse la importancia que tiene para el des-
mación referida a la inscripción, las formas de ticula mediante dos actuaciones: arrollo del futuro cultural. Tampoco resulta
contacto previo entre la escuela y la institución • La actuación 1 está dedicada al paso de pri- fácil una clasificación del patrimonio. El tér-
y el acceso a los materiales y la documentación maria a secundaria y la forman tres talleres mino de cultura material (obras y lugares de
relacionada. La consulta del Programa de Ac- dirigidos a cada uno de los agentes del pro- valor histórico, estético o antropológico) se ha
tividades Escolares y el acceso al sistema de ceso: alumnado, profesorado y madres y pa- acompañado de otros como patrimonio inma-
inscripción o de solicitud de reserva a las acti- dres. terial o intangible (tradiciones orales, música,
vidades se puede hacer por Internet. • La actuación 2, centrada en 3.º y 4.º de ESO, fiestas, lenguas, etc.), patrimonio natural o, in-
está integrada por el Proyecto de Vida Pro- cluso, patrimonio ético (identificado con la dig-
El reto de la educación para la ciudadanía fesional (PVP) y el Taller de Enseñanzas en nidad humana).
Esta larga experiencia de trabajo compartido Contextos no Escolares (TECNE). El patrimonio se ha manifestado como un
pone de manifiesto que la participación activa Cinco cursos después de su inicio, el Proyecto recurso didáctico de primer orden. En él halla-
de las entidades e instituciones en el proceso ÉXITO interviene en siete distritos de la ciudad, mos implicaciones emocionales (deseos, re-
educativo capacita a los chicos y chicas para y abarca 71 centros escolares (25 institutos y 51 cuerdos, afectos, etc.), cognitivas (observación,
poder actuar como ciudadanos y ciudadanas escuelas). Se benefician de la intervención análisis, descubrimiento, etc.) y actitudinales o
tanto individual como colectivamente, de una aproximadamente 2.500 alumnos, con la impli- axiológicas, y nos permite un trabajo complejo:
manera autónoma, crítica y participativa.ı cación de 275 profesores y profesoras y de 15 la noción de contexto, el estudio de la vida co-
técnicos de entidades colaboradoras; hay que tidiana, las relaciones económicas, la noción
Antònia Hernández Balada mencionar el valioso trabajo de los 120 volun- de tiempo, la relación entre cultura material e
Jefa del Servicio de Promoción Educativa, tarios amic@grans. (Desde el curso 2004-2005, inmaterial, el imaginario colectivo, los símbo-
IMEB el Proyecto ÉXITO está transferido al Consorcio los, etc.
de Educación de Barcelona.) Hay una amplia diversidad de escenarios
Para más información: El Proyecto ÉXITO quiere ayudar a democra- para la educación patrimonial: museos, medios
www.bcn.cat/educacio/pae tizar el éxito escolar, entendido ahora como un de comunicación, Internet, etc. Así la escuela
bien colectivo y no solo como planteamiento o sale a la calle para acercarse al patrimonio y el
interés individual. Éxito escolar significa llegar, patrimonio entra en la escuela. La casi totali-
2.3 El Proyecto ÉXITO como objetivo más ambicioso, al fracaso esco- dad de entidades ciudadanas vinculadas a la
lar cero al término de la enseñanza obligatoria; gestión del patrimonio está presente en el Con-
El Proyecto ÉXITO nació a partir de los acuer- dicho de otra manera, conseguir que todo el sejo de Coordinación Pedagógica (CCP), lo que
dos establecidos entre el Departamento de mundo tenga el graduado de secundaria. Este facilita la búsqueda de recursos educativos
Educación y el Ayuntamiento de Barcelona, en objetivo nos indica el camino indispensable sobre el patrimonio y hace que haya una am-
febrero de 2001, para compartir datos y elaborar para incrementar el número de jóvenes capa- plia representación de posibles actividades es-
un plan de trabajo común que permitiera afron- ces de iniciar estudios posobligatorios y de in- colares referidas a este en el Programa de Ac-
tar conjuntamente aspectos clave de la escola- corporarse al mercado laboral con mentalidad tividades Escolares del CCP. De las 3.284
rización en la ciudad. El resultado fue el de continuar aprendiendo a lo largo de toda la propuestas de este programa, 753 (un 23% del
acuerdo siguiente: vida.ı total) se refieren a este concepto amplio de pa-
139 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
trimonio que apuntábamos inicialmente. Entre contenidos transversales. ceden una vez al año sus espacios para realizar
estas actividades adquieren especial impor- El deseo de aprender y la necesidad de ex- la Muestra, sino que se trata de verdaderos
tancia las relativas al patrimonio artístico, ar- presarse hacen que el alumno actúe y se intro- «socios educativos», que han hecho de este
quitectónico y arqueológico. Es manifiesto que duzca en el proceso de construcción de su pro- proyecto su proyecto y de sus espacios, la sede
deben mejorarse cualitativamente las activida- pio saber. Enseñar también es, y debe ser, permanente de cada uno de los ámbitos de la
des de educación patrimonial y que se ha in- saber comunicar, contagiar este deseo al alum- Muestra, que ha pasado a formar parte de su
crementado la variedad en las tipologías de re- nado y provocarle «una nueva reacción inteli- programación anual.ı
cursos (materiales para el alumnado y para el gente», una respuesta que estimule las necesi-
profesorado, materiales preparatorios de las dades creativas que acompañan todo proceso Lluïsa García Gumiel
actividades, audiovisuales, programas infor- de aprendizaje. Servicio de Promoción Educativa, IMEB
máticos, talleres, etc.) y en las propuestas de Escuela y cultura, este binomio social alta-
actividades. No obstante, es necesario des- mente «revulsivo», también depende de la for- Para más información:
arrollar actividades que promuevan actitudes mación y de la calidad de la formación artística www.bcn.es/educacio/programesculturals
más proactivas, como colaborar en la preser- y cultural de sus enseñantes y de su grado de
vación, participar, solidarizarse…, e incremen- influencia en los jóvenes. Por eso, la formación
tar la oferta didáctica de patrimonios no sufi- del profesorado es uno de los motores que in- 2.6 Agenda 21 Escolar: educar para la
cientemente desarrollados relacionados con tegran y crean participación en la escuela, ya sostenibilidad en la escuela
las posibilidades del entorno cercano. Un que provocan esta reacción de afán de conocer,
ejemplo es el patrimonio industrial y tecnoló- de renovación y de innovación en nuestros jóve- El proceso de elaboración de la Agenda 21 de
gico en una ciudad como Barcelona con un im- nes. Barcelona culminó en la adopción del Compro-
portante pasado fabril, o el patrimonio arqui- El Instituto Municipal de Educación, me- miso Ciudadano por la Sostenibilidad, un docu-
tectónico reciente. diante su Servicio de Promoción Educativa, mento que contiene diez objetivos y diez líneas
apuesta por esta concepción de la cultura en los de acción para cada uno de ellos, previstos
Esteve Barandica centros y, por eso, crea y da salida a sus pro- para un horizonte de diez años (2002-2012). En
Jefe del Programa de Conocimiento de la gramas culturales. el marco del compromiso, cada ciudadano, em-
Ciudad, IMEB presa, asociación y entidad, en el nivel que les
La Muestra de Programas Culturales corresponda, puede hacer su plan de acción
Para más información: La Muestra de Programas Culturales, susten- por la sostenibilidad. También las escuelas;
www. bcn.cat/educacio/pae tada por la ayuda del IMEB en forma de sub- como cualquier otra organización ciudadana,
venciones económicas y asesoramiento técnico, pero con motivos añadidos, dada su misión
es la manifestación y la expresión pública del educativa.
2.5 Aprender a disfrutar de las artes: los trabajo realizado a lo largo de todo el curso en Trabajar para hacer la escuela más soste-
programas culturales cada centro y tiene como objetivo, entre otros, nible no tiene nada que ver con introducir otra
poner en relación a los jóvenes de la ciudad con asignatura. Se trata de una nueva aproxima-
Desde hace ocho años, el Ayuntamiento de Bar- sus diferentes espacios y equipamientos espe- ción al conjunto del centro, que incluye currí-
celona, a través del Instituto Municipal de Edu- cíficos y especialistas en la realización de acon- culum y gestión, a partir de lo que ya se está
cación, se ha marcado como uno de sus objeti- tecimientos artísticos y culturales dentro de haciendo, consolidando lo que funciona y revi-
vos la dinamización de las actividades cada uno de sus ámbitos. sando lo que se necesita para fortalecer la co-
culturales dentro de los centros de enseñanza Por estas razones, hay ámbitos de la Mues- herencia entre el discurso y la práctica.
secundaria públicos de nuestra ciudad. Así, se tra que se mantienen y otros que van cam- La Agenda 21 Escolar propone una metodo-
mantiene el compromiso, renovado e innovado biando, ya que se quiere dar la oportunidad a logía sencilla y flexible, basada en cinco gran-
todos los años, de promover la participación, los nuevos proyectos de que se vayan presen- des «tareas» que configuran unmodelo de aná-
salir afuera, «saltar los muros de los centros» tando y a la vez estar bien atentos al latido y al lisis e intervención en el entorno inmediato:
y dar a conocer gran parte de la labor que se pulso de la ciudad. 1. Motivación: preguntarse
lleva a cabo durante el curso escolar. En estas jornadas que llamamosMuestra se 2. Diagnosis: analizar
La importancia de la formación cultural tocan cuatro ámbitos: 3. Plan de acción: tomar decisiones
como un catalizador que permite motivar al • Ámbito de artes escénicas: «Salta al esce- 4. Intervención: actuar
alumnado para que asista conmás frecuencia y nario», en colaboración con el Teatre Lliure 5. Evaluación: revisar
con una mirada diferente a manifestaciones • Ámbito de música: «A todo ritmo», en cola- Este proceso toma forma propia en cada cen-
culturales de diferente índole (representacio- boración con L’Auditori y el Taller de Músics. tro, el cual diseña su proyecto y lo concreta en
nes teatrales, conciertos de música, exposicio- • Ámbito de danza: «Todo danza», en colabo- lo que él mismo decide. No obstante, todas las
nes, manifestaciones culturales diversas...) es ración con la Escuela de Danza del Institut escuelas desarrollan un proceso participativo
vital a la hora de programar contenidos peda- del Teatre y el Mercat de les Flors. de revisión de los planteamientos y prácticas
gógicos que tengan en cuenta la transversali- • Ámbito de artes visuales y plásticas: «Arte- educativos, que desemboca en algunas accio-
dad de los programas educativos. Por eso, la di- IES», en colaboración con diferentes artis- nes de mejora en el propio entorno.
namización cultural en los centros públicos de tas, arquitectos y especialistas de la Funda- El carácter participativo del proceso es
educación secundaria de la ciudad apuesta por ció Antoni Tàpies. esencial, porque crear cultura de sostenibili-
un programa basado en la combinación de con- Es importante destacar que, actualmente, estas dad quiere decir diseñar soluciones con las
ceptos pedagógicos, culturales y artísticos con instituciones no solo son colaboradores que aportaciones de todos. Resulta imprescindible
140 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
que los alumnos sean sus protagonistas y que los educa en la práctica de la participación cí- II. Trabajo en el centro
aprendan tomando parte en una experiencia de vica. En cada centro y con la guía del profesorado,
cambio real, diseñada y ejecutada por ellos se inician debates, se formulan hipótesis de
mismos con la colaboración y la orientación del La participación de los jóvenes en la vida trabajo, se discute y se elaboran conclusiones
profesorado y con la complicidad del resto de ciudadana respecto al tema.
la comunidad educativa. Educar para la ciudadanía requiere educar en la III. Trabajo intercentros
Mediante la acción aprendemos a aprender. participación y por la participación. En la edu- Por medio de chicos y chicas representantes,
Pensamos que la mejor metodología de educa- cación de los chicos y chicas para la participa- se realizan tres sesiones de puesta en común
ción para la sostenibilidad es la participación ción democrática, la ciudad adquiere un gran de los debates en los centros. Las conclusio-
en proyectos reales de transformación del en- protagonismo por varias razones: la ciudad es nes a las que se llega en cada sesión formarán
torno que aporten criterios a los participantes un territorio real en el que «ya se participa» de parte del documento de recopilación denomi-
y constituyan en sí mismos una experiencia sa- forma consciente o inconsciente, inevitable- nado Manifiesto: la voz de los chicos y chicas
tisfactoria.ı mente, como usuario de servicios, como consu- de Barcelona.
midor de productos de todo tipo, etc. IV. Videoconferencia
Teresa Franquesa y Hilda Weissmann La Audiencia Pública a los chicos y chicas de Mediante una videoconferencia se hace un in-
Dirección de Servicios de Programas la ciudad pretende facilitarles el derecho de par- tercambio con los chicos y chicas de las ciuda-
Ambientales ticipación, tal como indica la Convención de los des participantes, consistente en conocer el
Sector de Servicios Urbanos y Medio Derechos del Niño, y ofrecerles como ciudada- trabajo realizado hasta el momento en cada
Ambiente, Ayuntamiento de Barcelona nos y ciudadanas de pleno derecho que son un ciudad.
espacio en el que poder expresar sus opiniones, V. Redacción del manifiesto final
Para más información: peticiones y propuestas para contribuir a la Un grupo de chicos y chicas es el encargado de
www.bcn.cat/agenda21/a21escolar construcción de la ciudad y a la calidad de vida redactar el documento final del manifiesto, con
de la ciudadanía. el asesoramiento de una persona especialista
La fórmula de la Audiencia Pública a los jó- en el tema.
2.7 Aprender a participar: las audiencias venes ha demostrado, después de doce cursos VI. Petición de la Audiencia al Registro
públicas a los chicos y chicas de de experiencia, no solo su validez sino también Municipal
Barcelona que es perfectamente transferible a otras rea- Representantes de los centros se desplazan al
lidades municipales con vocación participativa. Registro Municipal para entregar la instancia
La audiencia pública es una forma regulada de Por eso es por lo que, desde hace algunos en la que se solicita la celebración de la Au-
participación a través de la cual la ciudadanía años, las audiencias públicas se celebran pa- diencia Pública.
hace propuestas a la Administración municipal ralelamente con los chicos y chicas de la ciu- Como deferencia al concejal responsable de
sobre la gestión de la ciudad. En el marco de dad de Donostia y, a partir de este curso 2006- Educación, se le entrega el resultado del tra-
los programas de educación para la participa- 2007, con la ciudad de Rivas-Vaciamadrid, lo bajo en forma de manifiesto provisional.
ción, el Instituto de Educación del Ayunta- que enriquece muy considerablemente este VII. Celebración de la Audiencia Pública
miento de Barcelona impulsa y lidera, desde trabajo con las personas jóvenes. Hay un inter- Finalmente, el día establecido, en el Saló de
hace once años, la Audiencia Pública a los chi- cambio de chicos y chicas representantes de Cent del Ayuntamiento de Barcelona, repre-
cos y chicas de la ciudad, actividad especial- las ciudades en cada una de las audiencias que sentantes de los chicos y chicas participantes
mente pensada para los y las jóvenes de entre les da la oportunidad de saludar a los consis- hacen entrega al alcalde y al conjunto de con-
10 y 17 años. torios y realizar una breve visita a las ciudades. cejales del resultado del trabajo realizado, leen
Mediante un tema de trabajo propuesto y el documento y escuchan, en el debate final,
tras un proceso colectivo de reflexión, los jóve- Metodología de trabajo las respuestas del consistorio y las propuestas
nes presentan sus propuestas y conclusiones El proceso metodológico seguido durante las que este les hace a los jóvenes.
en una audiencia pública en el consistorio pre- audiencias públicas es el siguiente: VIII. Valoración de la Audiencia Pública
sidida por el alcalde. El consistorio da respues- I. Presentación del tema de la Audiencia Finalmente, los chicos y chicas participantes,
tas posibles y factibles a estas propuestas y su- Pública su profesorado y los técnicos implicados hacen
gerencias, a la vez que la Administración tiene • En una sesión de trabajo se presenta al pro- una valoración de la marcha de la actividad y
un colectivo de consulta, una población joven, fesorado interesado un dosier elaborado por de las posibles mejoras que pueden introdu-
que aún no tiene edad de voto, y de la que, por especialistas prestigiosos acompañado de cirse en los próximos cursos.
tanto, colectivamente no se conocen sus nece- conferencias y debates que ayudan a centrar Es importante subrayar que esta iniciativa
sidades y deseos respecto a la vida social. el tema de trabajo del curso y el trabajo en incide no solo en la temática abordada o en el
Hay una media de participación de 1.400 jó- las aulas. modelo de participación democrática de la Au-
venes todos los cursos, y dependiendo del tema • Se prepara un acto lúdico formativo para los diencia Pública, sino también en el valor peda-
elegido, siempre relacionado con la marcha de y las jóvenes participantes, en un espacio re- gógico de esta, en su capacidad de fomentar la
la ciudad y los intereses juveniles, también co- lacionado con el tema, con el objetivo de que idea de que los jóvenes ciudadanos son educa-
laboran otras instituciones y otros servicios los chicos y chicas se introduzcan en el ám- dores y transmisores de valores democráticos
municipales vinculados al ámbito sobre el que bito de trabajo y sepan que hay un gran nú- y cívicos.
se trabaje. mero de jóvenes interesados en la actividad, Esta actividad fomenta valores como el de
De esta manera, la ciudad da espacio y voz lo que les animará a elaborar sus propues- la participación, la educación para la ciudada-
a los ciudadanos y ciudadanas más jóvenes y tas. nía, la representatividad de los compañeros y
141 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
compañeras, el debate ordenado para defen- papel fundamental, ya que trabaja con los jóve- remos enseñar, qué contenidos «de buena
der las aportaciones que hace cada centro y los nes en una edad que conlleva unos riesgos es- educación» se tienen que transmitir cuando ya
puntos de vista propios ante las autoridades, la peciales para la salud, relacionados con la no existe un patrón único de conducta ni una
acogida y el intercambio con jóvenes de otras etapa de la adolescencia. En esta fase de des- idea clara de lo que está bien ni de lo que está
ciudades. cubrimiento del mundo de los adultos, de deseo mal. Ni tampoco es evidente cómo queremos
Este proceso de participación democrática de romper con la niñez y tomar decisiones pro- enseñarlo: dado que el aprendizaje de la vida
de los jóvenes en la construcción de la ciudad pias sin delegar en los adultos referentes, el en común, de las normas que facilitarán la
es positivo tanto para la ciudad como para la adolescente se encuentra en una posición vul- convivencia, requiere el convencimiento de las
ciudadanía, puesto que permite la reflexión nerable. Es una etapa en la que conviene tra- restricciones de la propia libertad, hacen falta
sobre el modelo de ciudad que se quiere con- bajar con los jóvenes para que, además de dis- argumentos para hacer entender esta idea,
seguir. La Audiencia Pública es, así, una nueva poner de información específica sobre los pero a menudo también hacen falta sistemas
forma creativa de hacer partícipe a la población riesgos, reconozcan los factores que les influ- de coacción que refuercen la razón. Y final-
joven en la aplicación de las políticas munici- yen en las decisiones que toman (presión del mente, ¿a quién le corresponde encargarse de
pales, y de formarla en procesos democráticos grupo, medios de comunicación, ejercicio de esta educación? Efectivamente, toda la comu-
de consenso y de propuestas de futuro.ı roles, etc.) y adquieran las habilidades necesa- nidad es responsable de ello, pero, como suele
rias para tomar decisiones lo más saludables pasar con las responsabilidades compartidas,
Antònia Hernández Balada posibles. Para llevar a cabo esta tarea, la Agen- cada parte delega en la otra: los padres dele-
Jefa del Servicio de Promoción Educativa, cia de Salud Pública de Barcelona, mediante los gan en la escuela, la escuela delega en los po-
IMEB equipos de salud comunitaria, pone al alcance deres públicos, los poderes públicos delegan
Empar Escayola Vergara de los docentes la formación, los materiales y el en la influencia de los medios y los mensajes
Servicio de Promoción Educativa, IMEB apoyo necesarios.ı del mercado de consumo, y así hasta que se di-
luye toda responsabilidad.
Para más información: M. Isabel Pasarín y Lourdes Egea Con la intención de que la complejidad del
www.bcn.cat/educacio Agencia de Salud Pública de Barcelona contexto sociocultural que nos ha tocado vivir
no nos paralice y nos aboque al escepticismo,
Para más información: proponemos (el Plan para la Promoción del Ci-
2.8 Aprender a cuidar de uno mismo www.aspb.cat/quefem/escoles vismo propone) actuar desde la proximidad.
Solo en los entornos más cercanos, en los es-
Lo que aprendemos en la infancia y la ado- pacios de intermediación del sujeto y su en-
lescencia tiene una gran influencia en la 2.9 Civismo y educación torno, en el que se dan las relaciones interper-
salud que tendremos en edades más avanza- sonales más significativas, se pueden volver a
das. Las costumbres que adquirimos y las ca- En el ciclo de conferencias organizadas en el fortalecer los referentes, aquellos modelos de
pacidades que desarrollamos para tomar de- marco del Plan para la Promoción del Civismo civismo de los que niños o jóvenes pueden
cisiones saludables determinan nuestra del Ayuntamiento de Barcelona en su primer aprender.
salud. año de funcionamiento, Victòria Camps propuso Eso es lo que se ha perseguido en cada uno
La familia y la escuela son los dos primeros un título para su conferencia que de entrada de los proyectos que ha impulsado el Plan en
entornos en los que se educa para un creci- podía suscitar cierta perplejidad: «¿Se puede su línea de trabajo con las escuelas y que aquí
miento sano y saludable. Hay que tener en enseñar el civismo?». Saber quién tiene que solo mencionaremos brevemente:
cuenta que eso ocurre tanto si los adultos enseñar el civismo y cómo debe enseñarse 1. Los proyectos piloto «Civismo también en
somos conscientes de ello como si no, querién- tampoco son cuestiones fáciles de resolver. los IES», en los que alumnas y alumnos,
dolo o sin quererlo: los adultos, para niños y jó- Para hallar la respuesta, Victòria Camps se re- profesorado, personal no docente y padres y
venes, somos modelos referentes. Cuanto más montó a la pregunta que formula Sócrates re- madres han consensuado un diagnóstico y
conscientes seamos de este papel, más salu- petidas veces en sus diálogos con Platón: solo unas propuestas, y han llevado a cabo ac-
dables y productores de salud serán los men- pueden enseñar la virtud (que aquí podemos tuaciones para mejorar el respeto al en-
sajes y la educación. utilizar como sinónimo de civismo) los virtuo- torno y la convivencia en el centro.
La escuela, especialmente la educación sos. Eso, trasladado a nuestros tiempos, nos 2. El proyecto «Jóvenes asociados hablan de
primaria, desde hace mucho tiempo tiene lleva al meollo del fenómeno del incivismo: si civismo en los institutos», llevado a cabo
muy presente su papel educador en lo rela- la virtud se aprende con referencia a unmodelo, junto con el CJB y las asociaciones juveni-
tivo a la salud de los niños y niñas, e incor- ¿qué pasa cuando ya no hay confianza en las les del territorio. En este proyecto, chicos y
pora en los currículos la enseñanza de cues- instituciones públicas que deberían proporcio- chicas, desde su práctica asociativa, han lle-
tiones como la higiene personal, la salud nar ese modelo?, ¿qué pasa cuando las institu- vado a cabo varias sesiones de trabajo en
bucodental, la alimentación, el ejercicio fí- ciones socializadoras como la escuela o la fa- torno al civismo con el alumnado de primer
sico, pero también todo lo relacionado con milia viven un momento de tanta complejidad ciclo de secundaria.
unas relaciones personales sanas, el respeto que no tienen claros los patrones normativos o 3. Las películas sobre civismo, de ficción o re-
por los demás y por el entorno, y muchas éticos que deberían permitir a niños y adoles- portajes, que diferentes centros han pre-
otras cuestiones importantes para el des- centes aprender a orientar sus conductas? sentado a la Muestra de Programas Cultu-
arrollo tanto de una buena salud física como Está claro que el civismo se puede enseñar, rales impulsada por el IMEB.
de una buena salud mental. ¡y que hay que enseñarlo! Pero no es una em- 4. Las iniciativas de escuelas de Nou Barris
También la educación secundaria tiene un presa fácil. Como tampoco está claro qué que- que, en un trabajo conjunto con el distrito y
142 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
el vecindario, han recuperado y dignificado Internet. Es el lugar de la escuela en el que escuelas municipales aprenden y son felices
espacios públicos del entorno. confluyen todas las fuentes de información en la biblioteca de su centro.
5. Los materiales educativos elaborados para que posibilitarán que los chicos y chicas desde
facilitar la acción de los maestros y tutores muy pequeños puedan acercarse a ellas y ha- Roser Colomer Suròs
en este ámbito. Concretamente hay que des- cérselas suyas. Jefa del Servicio de Formación y Recursos,
tacar la exposición «Yo soy RAR», que utiliza La actuación del Plan de Bibliotecas Esco- IMEB
la metodología de las proyecciones para lle- lares valora el hecho de disponer de una bi-
gar a la conclusión de la rareza del modelo blioteca como marco idóneo para disfrutar de Para más información:
RAR (responsable, autónomo y respetuoso); la lectura y como fuente de aprendizaje. www.bcn.cat/educacio/bibes
el material audiovisual Argumentos científi- ¿Qué hemos conseguido?
cos para la convivencia, que aporta razones • Que todas las bibliotecas de los centros de
de «peso» argumentadas desde las ciencias primaria y secundaria tengan unos espa- 2.11 Aprender a ser
naturales para demostrar, entre otras cosas, cios y unos fondos informatizados adecua-
que las estrategias de relación cooperativas dos tanto en lo relativo al número de docu- El eje de los proyectos de la escuela de la ciu-
son más fructíferas que las competitivas; y mentos como a la actualización de estos. dad educadora que queremos no puede ser
el cómic De cara a la pared, que hace refle- • Que un maestro o una maestra dedique un otro que enseñar a nuestros niños y niñas va-
xionar no solo sobre las consecuencias del número de horas suficiente a la tarea de la rias estrategias para aprender a ser. Aprender
incivismo en el instituto, sino también en biblioteca para que el alumnado de todo el a ser personas que deberán llegar a ser ciuda-
torno a las posibles respuestas que profeso- centro la pueda utilizar. danos y ciudadanas. Es decir, aprender a ser
res, padres y alumnos pueden dar para evi- • Que todo el profesorado del centro sea conscientes de que pertenecemos a un grupo
tar dejar ciertas actuaciones en la impuni- consciente de que de una manera indepen- social que nos proporciona oportunidades para
dad. diente puede ir a la biblioteca con su alum- crecer en todas las dimensiones posibles y que
Por tanto, se ha abierto una línea de trabajo, a nado para realizar allí actividades que com- nos permite reconocernos como seres huma-
la que el Plan para la Promoción del Civismo porten disfrutar de la lectura y buscar nos a través de los procesos comunicativos, del
seguirá dando impulso, basada en el conven- información. conocimiento, de las relaciones y del arte.
cimiento de que, si bien a veces sea nadar a • Que, con el colectivo de jardines de infan- Aprender a vivir en igualdad y en libertad
contracorriente, hay que avanzar en la educa- cia, se haya implementado el servicio de con otros seres humanos y, a la vez, ser cons-
ción para el civismo como clave para la convi- préstamo de libros de la Biblioteca Artur cientes de que somos diferentes y únicos, es
vencia. ı Martorell en todas las escuelas interesa- aprender a ser. Solo esta reflexión —que ha
das, lo que significa cerca de 1.500 libros de ocupado a los más grandes filósofos de todos
Marta Comas Sàbat préstamo anuales. Asimismo, se ofrecen los tiempos y que estructura todo proyecto
Responsable del Plan para la Promoción charlas a las familias sobre cómo acercar educativo— nos permite reconocernos como
del Civismo, octubre 2003-octubre 2006, los libros a los más pequeños. parte del medio en que vivimos.
Ayuntamiento de Barcelona ¿Cómo lo hemos hecho? Asimismo, tomar conciencia de que somos
• La Biblioteca Artur Martorell ha marcado parte de un grupo social hace que podamos
Para más información: todas las pautas en cuanto al tratamiento y desarrollar aprendizajes para saber relacio-
www.bcn.cat/civisme la informatización de la documentación. narnos con nuestras personas más cercanas y
• Contamos con un grupo de apoyo itinerante también con otros seres significativos que nos
(dos o tres personas) que van a las escuelas acompañan durante los procesos de creci-
2.10 Aprender a disfrutar de la lectura: de primaria y secundaria semanal o quince- miento intelectual, afectivo y sensorial a lo
Plan de Bibliotecas Escolares nalmente para ayudar a la persona respon- largo de toda la vida. Así pues, aprender a ser
sable de la biblioteca en tareas de organiza- implica aprender a desarrollar estrategias de
Leer es un elemento primordial para el éxito ción, informatización y asesoramiento de gestión de las relaciones.
escolar. Esta tarea, que se hace esencialmente actividades. Por esta razón, hemos querido detenernos a
en el espacio escolar, necesita una serie de • Cada trimestre se hacen reuniones con el pensar cuáles son los proyectos educativos que
acompañamientos para que resulte de prove- colectivo de bibliotecarias de primaria y se- tenemos dentro y fuera de la escuela de la ciu-
cho. El factor principal, como siempre, es hu- cundaria, llamadas de buenas prácticas, en dad que nos enseñan a ser personas respon-
mano. Se trata de provocar, de inducir, de se- las que cada escuela explica a las demás sables, autónomas y respetuosas. Es decir,
ducir al alumnado para que tenga ganas de las experiencias de dinamización que se hacer visibles aquellos proyectos que nos obli-
escribir y de leer, ya que forman un todo indi- están llevando a cabo. gan a reflexionar sobre nuestra manera de ser
sociable especialmente en las primeras eda- Asegurarnos una población lectora es sin duda y de estar en el mundo.
des. La familia y el profesorado tienen un una excelente inversión de futuro. Leer es una Desde el Proyecto de Educación en Valores
papel esencial en esta labor, pero hay otros actividad que nos acompaña a lo largo de toda del Instituto Municipal de Educación de Barce-
espacios que también tienen que ver con ello. nuestra vida. Aprender a buscar la información lona se ha querido dar impulso y apoyo durante
El hecho de que en un centro educativo haya y a elaborarla es una habilidad que mejorará los últimos años a todos aquellos proyectos
una buena biblioteca es una pieza esencial el rendimiento escolar y que se aplica en todos educativos que se replantean sus prácticas día
para el aprendizaje. La biblioteca nos ofrece los ámbitos del conocimiento. Ser usuario de a día para atender los aspectos vinculados a
documentos de todo tipo: libros de imagina- la biblioteca escolar permite ser usuario de las personas, a sus relaciones y a sus condi-
ción, libros de conocimiento, DVD, conexión a cualquier otra biblioteca. Los alumnos de las ciones de vida.
143 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
Por medio de la Red Barcelona Identidades, 3 el éxito escolar, etc., necesitan ser abordados
hemos conocido decenas de proyectos que pro- LAS ACCIONES EDUCADORAS colectivamente, desde la corresponsabilidad de
mueven la educación ciudadana basándose en MÁS ALLÁ DE LA ESCUELA: los diferentes agentes implicados. Asimismo,
relaciones de respeto, de reconocimiento, de ELEMENTOS PARA LA se pone de manifiesto la importancia de la po-
responsabilidad, de confianza y de cuidado CONSTRUCCIÓN DE PROYECTOS sición del municipio, como administración más
dentro de los propios centros. Todas estas pro- INTEGRALES DE EDUCACIÓN próxima a los ciudadanos.
puestas educativas se fortalecen gracias a los La realidad plantea nuevas demandas al sis-
espacios de intercambio de buenas prácticas tema educativo y se reafirma el papel central
que se han ido generando. 3.1 Los planes educativos de entorno. de la institución escolar como principal instru-
Espacios como el Foro de Valores, los semi- Una experiencia de intervención mento educativo. Paradójicamente, la escuela
narios de vinculación con las familias o las Ter- educativa integral y compartida en pierde el monopolio en la transmisión del co-
tulias Café de la Luna Verde han dado res- Barcelona nocimiento.
puesta a la necesidad que tienen madres, En este contexto, se ponen enmarcha enBarce-
padres y profesionales de la educación —re- Desde la constitución de los ayuntamientos de- lona los planes educativos de entorno. Estos planes
presentantes de realidades muy diversas— de mocráticos, la ciudad ha hecho un cambio ex- vienenasumarseaotras iniciativasqueenestesen-
compartir sus inquietudes y sus intereses. traordinario. Las políticas municipales se han tido se desarrollan en la ciudad, como el Proyecto
Pero también hay proyectos con objetivos más orientado a la búsqueda de fórmulas para re- EducativodeCiudaddeBarcelona, losplanescomu-
concretos que han tenido eco en diferentes es- ducir las desigualdades sociales, favorecer la nitariosdebarrio, etc.
cuelas de nuestra ciudad para promover valo- igualdad de oportunidades y garantizar la co-
res relacionados con la sostenibilidad, el res- hesión social. Planes educativos de entorno
peto al medio y la recuperación de la Algunos datos sociológicos ilustran estos Los planes educativos de entorno (PEE) son
naturaleza en el entorno de los niños y las cambios cualitativos: una iniciativa del Gobierno de la Generalitat a
niñas. Ejemplos de estos tipos de proyectos se
han recogido en el programa «Recuperemos
los jardines escolares». ESPERANZA DE VIDA 1983-1989 1993-1997 1997-2002
Estas son solo algunas de las experiencias 76,70 78,12 79,67
de promoción educativa ciudadana que se han
desarrollado en el contexto de la construcción 1991 1996 2001
de Barcelona como ciudad educadora. Y son ini- TASA DE INSTRUCCIÓN INSUFICIENTE 12,12% 9% 5,5%
ciativas que queremos dar a conocer porque TASA DE TITULADOS SUPERIORES 7,9% 10,5% 12,8%
creemos que es de este modo como seguire- TASA DE PARO 13,7% 20,6% 10,8%
mos aprendiendo a dar valor a nuestras prácti-
cas.
Aprendamos a reconocer nuestro propio A pesar de este proceso de mejora de la ca- través del Departamento de Educación con el
valor como educadores y educadoras, a ser lidad de vida, todavía hay antiguos problemas acuerdo de la Administración local. Los PEE
personas en relación. Tan solo el hecho de que deben resolverse y aparecen nuevos retos son una propuesta recogida en el Plan para la
ejercer nuestra libertad con responsabilidad que hay que afrontar. Lengua y la Cohesión Social del Departamento
nos permite hacer el mundo, estar en el Estos nuevos retos implican oportunidades de Educación y posteriormente en el Pacto
mundo de una manera determinada y ser pero también riesgos de incrementar las des- Nacional por la Educación en Cataluña. Pre-
mundo en relación. Este es nuestro reto edu- igualdades sociales y de favorecer la exclusión tende conseguirse la implicación y la corres-
cativo y también una labor universal. social. ponsabilidad del conjunto de agentes educa-
En los últimos años, en la ciudad de Barce- tivos de un territorio para trabajar juntos en
Amparo Tomé lona se ha producido un notable y repentino in- la línea de una sociedad cohesionada y
Coordinadora del Ámbito de Valores y cremento de flujos migratorios. Hemos pasado abierta, basada en los valores democráticos,
ciudadanía activa del PEC B del 1,9% de población extranjera en el año 1996 en la que el catalán sea la lengua de cohesión
Cecilia Pedraza al 15,9% en el año 2006. social, y, sobre todo, crear condiciones para la
Proyecto de Educación en Valores, IMEB Este hecho implica cambios importantes e igualdad, con especial atención a los colecti-
irreversibles, y la sociedad se vuelve diversa y vos más frágiles para evitar así cualquier
Para más información: heterogénea. Estos cambios acaban teniendo riesgo de exclusión social.
www.bcn.cat/educacio una repercusión especial en el ámbito local, Los ejes básicos de los PEE son la cohesión
que es donde se gestiona la convivencia. social, la educación intercultural y el uso de la
Hay que añadir a este hecho otros cambios lengua catalana en un marco plurilingüe.
bastante significativos como el de las estructu- Se dirigen a todo el alumnado y a toda la co-
ras familiares, la transición al mundo del tra- munidad educativa en sentido amplio, pero se
bajo, las tecnologías del conocimiento y la in- centran especialmente en los sectores socia-
formación, etc. les más desfavorecidos.
El entorno social se vuelve cada vez más Sus ámbitos de incidencia son:
complejo y más incierto. Los retos a los que de- • La educación formal, potenciando las activi-
bemos hacer frente, como la interculturalidad, dades complementarias
144 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
• La educación no formal, potenciando activi- • Hacer hincapié en la atención del tiempo educativos en el trabajo compartido con
dades extraescolares libre de la etapa 12-16. otros agentes educativos en el territorio y el
• La educación informal, potenciando la for- • Contribuir a la igualdad de oportunidades en reconocimiento de aquellos que ya trabaja-
mación de las familias como agentes edu- el acceso para la realización de actividades ban en esta línea.
cativos fundamentales complementarias de los centros educativos • El impulso al reconocimiento de las entida-
En el año 2005, se inició la implantación de implicados. des en su función educativa.ı
veinticinco PEE en varias poblaciones catala- • Contribuir al desarrollo o al impulso de accio-
nas. En Barcelona se iniciaron tres: Nou Barris nes de prevención y atención al absentismo Marleny Colmenares
(Canyelles, Roquetes y Trinitat Nova), Gràcia escolar y otras situaciones de riesgo social. Coordinadora del Ámbito de Inmigración del
(Vila de Gràcia) y Ciutat Vella (Raval). En el año • Avanzar en el uso social de las instalacio- PEC B, IMEB
2006 se incorporó a Barcelona un nuevo PEE: nes escolares fuera del horario escolar.
Barri Besòs. • Reforzar las medidas de apoyo al estudio Para más información:
Los PEE en Barcelona tienen como marco fuera del horario escolar para contribuir al www.bcn.cat/educacio
de referencia el convenio de colaboración fir- éxito escolar.
mado entre el Departamento de Educación de • Apoyar la mejora de la calidad educativa del
la Generalitat de Cataluña y el Ayuntamiento de tiempo del mediodía. 3.2 La Mesa de la Educación Física y el
Barcelona. En este convenio se recoge el com- • Dar apoyo formativo y de orientación a las Deporte en Edad Escolar de la ciudad de
promiso de ambas administraciones en mate- familias como agentes educativos funda- Barcelona
ria educativa en el marco de las respectivas mentales y trabajar en el refuerzo de la re-
competencias. No obstante, funcionalmente, lación entre familia y escuela. El deporte en edad escolar lleva implícito el ob-
se prevé la creación de una comisión local de • Promover acciones para el conocimiento y jetivo educativo y, de forma especialmente sig-
ciudad, con el objetivo de dirigir, impulsar y uso de la lengua catalana dirigidas a las fa- nificativa, la educación de los valores más pro-
evaluar el plan, y otra comisión de barrio en milias y los niños y niñas en horario ex- pios del deporte: el esfuerzo, la superación, el
cada PEE, con el fin de impulsar, aplicar y eva- traescolar y en períodos vacacionales. respeto, el aprendizaje de normas... y el juego
luar sus contenidos, concretados en función de • Implementar o reforzar los planes de aco- limpio, que suele resumirse como deportividad.
su realidad territorial. gida de escuela y de entorno para las fami- El Ayuntamiento de Barcelona, tras la cele-
La comisión de barrio de cada PEE está pre- lias en general y para las recién llegadas en bración del Congreso del Deporte y la Educa-
sidida por el concejal o la concejala del distrito especial. ción Física en Edad Escolar en la ciudad de Bar-
de que se trate y ejerce su vicepresidencia la A grandes rasgos, presentamos las acciones celona (1998), recogiendo el compromiso que se
inspección educativa en el territorio. Tiene re- puestas en marcha en el conjunto de PEE de adquirió en la clausura de ese acontecimiento
presentación de los centros educativos, de los Barcelona: de dar continuidad al trabajo conjunto entre los
padres y madres y de las entidades de educa- • Acompañamiento académico-profesional 3% dos sectores, deporte y educación, constituyó la
ción en el ocio mediante el consejo escolar mu- • Acogida de las familias 4% Mesa de la Educación Física y el Deporte en
nicipal de distrito y de representantes técnicos • Espacios de encuentro y convivencia 6% Edad Escolar de la ciudad de Barcelona.
de los servicios educativos y de la Administra- • Optimización de la escolarización 6% Esta Mesa es un espacio de encuentro entre
ción local en el territorio. Asimismo, pueden • Respuesta a las demandas sociales 6% instituciones y entidades procedentes de la co-
formar parte de él otros agentes educativos • Sensibilización y formación 12% munidad educativa y el mundo del deporte, co-
que cada comisión considere oportuno. • Incentivación escolar 14% ordinado conjuntamente por el Instituto Barce-
Operativamente cuenta con diferentes co- • Actividades complementarias, extraescola- lona Deportes y el Instituto de Educación del
misiones de trabajo y una comisión de impulso. res y vacacionales 49% Ayuntamiento de Barcelona, que tiene por obje-
Cada PEE elabora su plan de acción a partir La valoración en general es positiva, teniendo tivo posibilitar a los sectores responsables del
de un diagnóstico compartido con todos los en cuenta el poco tiempo transcurrido desde la deporte y la educación un marco de reflexión,
agentes implicados, lleva a cabo su aplicación constitución de los PEE. debate, intercambio y consenso para consolidar
y el seguimiento y la evaluación consiguientes. Hay que decir que la propuesta pone de ma- y reforzar el valor educativo de la actividad fí-
Cuenta con los recursos humanos y de in- nifiesto la sensibilidad de la Administración sico-deportiva.
fraestructuras como resultado de la puesta en educativa para implicarse explícitamente en la Las entidades que constituyeron la Mesa ini-
común de las dos administraciones. No obs- tarea de trabajo conjunto escuela-territorio cialmente y que siguen trabajando en ella son:
tante, cada PEE está dotado con recursos es- como una estrategia para abordar los retos • Generalitat de Cataluña. Delegación Terri-
pecíficos para desarrollar nuevos proyectos o planteados. torial de Educación en Barcelona y Secreta-
para impulsar o ampliar otros ya existentes. Asimismo, destacan los aspectos siguientes: ría General del Deporte
Los temas comunes que han surgido y sobre • El acuerdo entre el Departamento de Edu- • Diputación de Barcelona. Área de Deportes
los que se trabaja en diferente medida en cada cación y el Ayuntamiento sobre la relación y Área de Educación
PEE son los siguientes: entre escuela y territorio, la coordinación de • Ayuntamiento de Barcelona. Instituto de
• Ajustar la oferta extraescolar a las motiva- los agentes educativos y territoriales, y la Educación e Instituto Barcelona Deportes
ciones y necesidades de los niños y los jó- importancia capital de las políticas que con- • Consejo Escolar Municipal de Barcelona
venes y sus familias, recopilando la oferta tribuyen a incrementar la cohesión social. • Consejo del Deporte Escolar de Barcelona
general existente y reforzando los canales Se comparten diagnósticos, objetivos y ac- (CEEB)
de información para los niños y niñas y sus ciones. • Universidad de Barcelona. División de Cien-
familias. • La apertura y la implicación de los centros cias de la Educación
145 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
• Instituto Nacional de Educación Física de niñas y jóvenes de la ciudad a una práctica de- cimiento, haciendo descubrir a niños y adoles-
Cataluña (INEFC) portiva saludable, lúdica, educativa y de calidad centes su entorno social y cultural, partici-
• Unión de Federaciones Deportivas de Cata- mediante el diálogo entre los agentes implica- pando en la dinámica de la ciudad como espa-
luña (UFEC) dos, cuenta con las entidades y las institucio- cio educativo y afectivo.
• Asociación de Maestros Rosa Sensat nes que integran la Mesa como observatorio de Así —entre otros objetivos—, en los últimos
• Federación de Asociaciones de Madres y Pa- los datos que empiezan a recogerse; también años se ha trabajado en la línea de promover y
dres de Alumnos de Cataluña (FAPAC) supervisó y aprobó la primera Guía de oferta garantizar progresivamente que los espacios
• Federación de Asociaciones de Madres y Pa- deportiva para niños y jóvenes, publicada el pa- públicos, equipamientos, servicios y actividades
dres de Alumnos de Escuelas Municipales sado mes de septiembre. Además, todas las del Ayuntamiento cuenten con estrategias pen-
(FAPAEM) personas integrantes de la Mesa son miem- sadas por y para los niños y niñas, para hacer
• Federación de Asociaciones de Madres y Pa- bros del Consejo de Coordinación Deportiva en de Barcelona una ciudad de los más pequeños:
dres de Alumnos de Escuelas de Secunda- Edad Escolar de Barcelona, que se ha creado amigable, responsable y acogedora de sus ciu-
ria (FAPAES) recientemente con el objetivo de facilitar la co- dadanos y ciudadanas más jóvenes.
• Federación de Asociaciones Cristianas de laboración entre los centros educativos, las en- Los centros infantiles, las actividades en las
Padres de Alumnos tidades y las instalaciones deportivas en mate- ludotecas, la asistencia a espectáculos de artes
• Colegio Oficial de Licenciados en Ciencias de ria de actividad física y deporte dirigidos a la escénicas, la participación en actividades en
la Actividad Física y el Deporte de Cataluña población escolar de la ciudad. centros cívicos y la educación en los valores cí-
(COPLEFC) En resumen, la Mesa de la Educación Física vicos en el espacio público mediante las activi-
• Colegio de Periodistas de Cataluña y el Deporte en Edad Escolar de Barcelona se dades de dinamización cultural y social, así
Una de las propuestas surgidas en este marco ha convertido en un punto de encuentro en el como también el aprendizaje a partir del juego,
de trabajo compartido entre representantes de que las instituciones y las principales entida- tanto en los distritos como en los actos de ciu-
las distintas instituciones y entidades implica- des protagonistas de los ámbitos deportivo y dad, son componentes que permiten que el niño
das ha sido la campaña de difusión de los valo- educativo colaboran para mejorar la realidad o la niña, a la vez que se siente partícipe de su
res del deporte en edad escolar «Cuenta hasta del deporte que vive la ciudadanía joven, com- ciudad y aprende a conocerla y quererla, se
tres», que, desde el curso 2000-2001, ha ido des- partiendo la detección de los principales pro- forme y crezca formando parte de la ciudada-
arrollando una serie de acciones dirigidas a blemas que le afectan y apuntando, de forma nía con un valor propio. Son iniciativas munici-
orientar y sensibilizar a las familias, para con- consensuada, posibles soluciones.ı pales que, conjuntamente con entidades, orga-
vertir la actividad deportiva en una oportunidad nizan juegos, festivales o ciclos de actividades
de aprendizaje de valores basados en el civismo. Marta Carranza y Marc Llinàs que pueden ser gestionados directamente o en
Como actuaciones derivadas de esta cam- Instituto Barcelona Deportes cooperación con el tejido asociativo.
paña y también promovidas desde la Mesa, hay «Barcelona, ciudad amiga de la infancia», tal
que destacar la creación de los premios Para más información: como la UNICEF ha definido nuestra ciudad en
«Cuenta hasta tres» (2002) y la puesta en mar- www.comptafinsa3.com una reciente declaración, significa un nuevo
cha del curso en línea «Deporte y valores en reto de futuro y un compromiso con el presente
edad escolar» (2004). La primera iniciativa, que del que somos bien conscientes en el Servicio
valora la deportividad tanto de aficiones como 3.3 Los servicios de promoción de la de Promoción de la Infancia y la Adolescencia,
de deportistas de la competición escolar, así infancia que ha estado a la cabeza del proceso de reunir
como los proyectos de educación en valores todas las iniciativas municipales puestas en
elaborados en relación con la práctica depor- Tradicionalmente nuestros antepasados han marcha.
tiva, llega este año a su sexta edición y pronto vivido en el seno de una familia extensa y en En este sentido, se promueven estrategias
permitirá elaborar una recopilación de buenas núcleos de población o barrios con una intensa innovadoras que involucran a niños, niñas y
prácticas de promoción de los valores de la relación vecinal. La dinámica de la vida coti- adolescentes de todos los distritos de la ciu-
práctica deportiva. En cuanto al curso de valo- diana en las grandes ciudades, la prevalencia dad, como vía para hacer efectivo el derecho de
res, se trata de un producto dirigido a los téc- de la familia nuclear, la creciente movilidad los más pequeños a la ciudadanía, y como ca-
nicos y las técnicas de deporte en edad escolar geográfica de vivienda, laboral y de estudios, la mino para que Barcelona se enriquezca con la
y que, a través de un bloque teórico y de seis complejidad de los sistemas urbanos de servi- creatividad de los ciudadanos y ciudadanas
temas de carácter más práctico (familia, gé- cios, el hecho de vivir acompañados de vecinos más jóvenes. ı
nero, juego limpio, medios de comunicación, desconocidos o recién llegados, etc., dificultan
etc.), pretende dar una amplia base de conoci- la suficiencia de las redes informales de apoyo Francesca Blanch Salesas
mientos que permita dirigir las actividades de y relación. Necesidades de afecto, de relación, Jefa del Servicio de Promoción Social y Acción
deporte en edad escolar teniendo en cuenta los de pertenencia a una comunidad, de senti- Comunitaria. Dirección de Bienestar Social,
aspectos educativos implícitos en el deporte y miento de realización personal, de seguridad y Ayuntamiento de Barcelona
los que van más allá. tranquilidad, etc., pueden quedar desatendidas
Por último, queremos destacar el papel de por falta de un contexto adecuado. Paramás información: www.bcn.cat/directoris
referente que la Mesa ya ha empezado a des- Los servicios de promoción social para la (Haga clic en «Cultura y ocio», «Espacios de jue-
empeñar en la elaboración y la puesta en mar- infancia están dirigidos a compensar esas ca- gos para niños», «Ludotecas».)
cha del Plan del Deporte en Edad Escolar de la rencias, con el objetivo de favorecer una rela- www.bcn.cat/directoris
ciudad de Barcelona. Este proyecto, que tiene ción abierta de convivencia que acoja cualquier (Haga clic en «Cultura y ocio», «Espacios de
como objetivo garantizar el acceso de niños, opción y que de la diversidad obtenga enrique- participación ciudadana», «Centros infantiles».)
146 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
3.4 Voluntarios para educar: las de trabajo interasociativo en red, por tanto, se la experiencia y del autoaprendizaje en peque-
asociaciones educativas de Barcelona le suma un criterio de proximidad. ı ños grupos, lo que permite unas vivencias lúdi-
cas y festivas, interrelacionadas con el entorno
El CJB (Consejo de la Juventud de Barcelona) Núria Galan más cercano de nuestros barrios y también del
es la plataforma interasociativa de las entida- Presidenta del Consejo de la Juventud de medio natural. Un proyecto llevado por jóvenes
des juveniles de la ciudad. Está integrado por Barcelona que voluntariamente dedican su tiempo libre a
unas ochenta asociaciones distribuidas en di- vivir el gran reto de la educación fuera del
ferentes ámbitos de actuación. El ámbito de Para más información: www.cjb.org marco estrictamente escolar.
asociacionismo educativo está formado por En Barcelona hay más de 160 centros de
diez grandes federaciones, que representan a 1 Las entidades que integran este ámbito son: ocio y agrupaciones que pertenecen a las si-
varios movimientos infantiles y juveniles, bá- Acció Escolta de Catalunya, Centre Marista guientes federaciones: Acció Escolta de Cata-
sicamente movimientos escultistas y federa- d’Escoltes, Centre Passatge, Escoltes Cata- lunya, Escoltes Catalans, Esplais Catalans,
ciones del mundo de los centros de ocio.1 Re- lans, Esplais Catalans–ESPLAC, Federació Ca- Centre Marista d’Escoltes, Federación de Cen-
presentan a más de un centenar de entidades talana de l’Esplai, Federació de Centres Juve- tros Juveniles Don Bosco, Federació Catalana
de base que llevan a cabo una labor educativa nils Don Bosco de Catalunya, Minyons Escoltes de l’Esplai, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi
basada en el voluntariado, dirigida a niños, i Guies Sant Jordi de Catalunya, Moviment de de Catalunya, Moviment de Centres d’Esplais
niñas y adolescentes y hecha por gente joven. Centres d’Esplai Cristians, Moviment Infantil i Cristians y Movimiento Infantil y Juvenil de Ac-
Este conjunto de entidades mueve unas veinte Juvenil d’Acció Catòlica i Secretariat de Joves ción Católica. Más de 800 educadores y educa-
mil personas entre educadores, voluntarios, La Salle. doras, llamados según las distintas asociacio-
niños y jóvenes. nes jefes escoltas, monitores y monitoras,
El CJB actúa como punto de encuentro y dedican de manera altruista su tiempo a más
diálogo permanente entre todas estas entida- 3.5 El Plan de Promoción de las de 8.000 niños, adolescentes y jóvenes que re-
des, con el objetivo de consensuar un discurso Asociaciones Educativas gularmente durante los fines de semana y los
y posicionamiento comunes en los temas que períodos de vacaciones participan en las acti-
comparten. No pretendemos sustituir la es- La infancia y la juventud son etapas muy im- vidades de estas entidades. Por tanto, la ciu-
tructura de las federaciones, que ya actúan portantes en la formación de la persona. Las dad dispone de un verdadero agente educador,
como espacios de encuentro y para compartir entidades educativas ofrecen a niños, adoles- activo imprescindible generador de civismo,
recursos y proyectos, y también como plata- centes y jóvenes el espacio de convivencia ne- ciudadanía y compromiso.
formas aglutinadoras y generadoras de un dis- cesario para que puedan crecer y desarrollarse El Plan de Promoción de las Asociaciones
curso y una filosofía de trabajo diferenciales, como personas autónomas, conscientes, res- Educativas surge de la convicción de los impul-
que se adecuan a la idiosincrasia propia de ponsables y comprometidas con su entorno. sores (Concejalía de Juventud, Consejo de la Ju-
cada federación (su proyecto educativo, la es- Estas entidades entienden la educación, en el ventud de Barcelona y asociaciones educativas)
tructura de apoyo que tienen detrás, el carác- marco de los centros recreativos y grupos es- de que la educación de los niños y niñas, ado-
ter confesional o laico del movimiento...). Lo cultistas, como una herramienta complemen- lescentes y jóvenes es un reto que se aborda
único que pretendemos es transcender los taria del conjunto de agentes educativos, todos desde diferentes ámbitos de intervención como
elementos diferenciales y centrarnos en aque- ellos necesarios para ayudar a niños y jóvenes la escuela y la familia, pero también desde
llos aspectos transversales, compartidos por a afrontar los retos y los cambios sociales. Se otros que se convierten en espacios privilegia-
todos, para los que es posible llegar a consen- requiere un trabajo conjunto en el ámbito de la dos para complementar un proyecto educativo
suar un discurso común y compartido. Enten- educación en el que se coordinen las diferentes integral, como los centros de ocio y los grupos
demos que eso hace más fuerte al conjunto del entidades educativas. Por eso hay que fomen- escultistas. Debe aumentar el reconocimiento
mundo del asociacionismo educativo de Bar- tar la educación no formal y darle el valor que de las entidades de educación en el tiempo libre
celona. Además de potenciar su difusión y su se merece, garantizando el buen funciona- tanto por la labor educativa que desarrollan
incidencia en las políticas educativas de la ciu- miento de las entidades y el reconocimiento de como por el trabajo en valores, el fomento de la
dad, le da más credibilidad cuando se trata de la tarea educativa que desde hace cien años participación y el desarrollo de una democracia
comunicarse con las administraciones y el te- llevan a cabo en nuestra ciudad: una tarea de activa. Gracias a este reconocimiento se puede
jido social, ya que permite presentar un dis- gran valor social que fomenta la participación. participar activamente en la definición de las
curso unitario, que cuenta con un amplio con- Las asociaciones educativas son entidades políticas educativas de las que son objeto di-
senso y apoyo asociativo, y establecer una juveniles que educan a niños y jóvenes en un recto, así como también en el reconocimiento
interlocución mucho más directa y fructífera. sistema de valores. Son los grupos escultistas de una sociedad que valore la labor educativa
Por otro lado, desde el CJB, se quiere po- y los centros de ocio. Espacios en los que se que llevan a cabo los chicos y chicas que son
tenciar el apoyo a las asociaciones educativas aprende participando, yendo de excursión du- monitores, jefes escultistas y animadores.
(y al asociacionismo en general) mediante el rante el fin de semana, en campamentos, colo- Esta campaña pretende, por un lado, hacer
impulso a la creación y la consolidación de nias y actividades—principalmente los sábados llegar a las familias, a través de la escuela, la
plataformas territoriales en los distritos de la por la tarde—. Estas entidades, con un plantea- información detallada de los grupos escoltas y
ciudad. Estas plataformas actúan como pun- miento educativo desarrollado y riguroso, los centros de ocio que tienen cerca de casa y,
tos de encuentro e interlocución de las entida- orientan su tarea desde un sistema de valores por otro, animar a los padres y madres a que
des de un mismo ámbito territorial y pueden transformadores que fomentan la implicación lleven a sus hijos e hijas a ellos. Se ha des-
ofrecer un apoyo equivalente al que ofrece el de las personas en la sociedad. Lo hacen me- arrollado con la edición de casi 160.000 trípti-
CJB pero en el ámbito del distrito. Al criterio diante una metodología educativa que parte de cos con información disgregada para cada uno
147 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
de los distritos de la ciudad, distribuida en 421 Francesca Blanch Salesas observando y potenciando los terrenos, los ob-
escuelas de educación primaria y con un im- Jefa del Servicio de Promoción Social y Acción jetivos y sujetos de trabajo comunes, en un in-
pacto directo sobre 82.000 niños y niñas de Comunitaria. Dirección de Bienestar Social, tento de dar atención global.
entre 6 y 11 años y sus familias, receptoras di- Ayuntamiento de Barcelona Repasemos ahora brevemente aquellas ini-
rectas de la información.ı ciativas que han conformado la intensa rela-
Para más información: ción que las bibliotecas públicas han desarro-
Jordi Soler www.bcn.cat/vacances llado con el sector educativo durante los
Asesor técnico de la Concejalía de Juventud, últimos años.
Ayuntamiento de Barcelona
Programa de visitas escolares: formación de
Para más información: 4 usuarios
www.bcn.cat/joventut DIMENSIÓN EDUCATIVA DE LAS Una de las primeras obligaciones de las biblio-
POLÍTICAS PÚBLICAS tecas públicas es dar a conocer sus servicios a
todos los ciudadanos y ciudadanas, y facilitar-
3.6 La guía de actividades de vacaciones les el acceso a toda la información y a todas las
de verano 4.1 La red de bibliotecas públicas posibilidades de aprendizaje que les capaciten
para adquirir nuevos conocimientos. Por ello,
El Programa de Actividades de Vacaciones de «Las bibliotecas funcionan como una rama im- las bibliotecas han diseñado visitas especiales
Verano articula una importante y variada portante, de hecho esencial, de la infraestruc- para los grupos escolares, en las que pueden
oferta de actividades de educación en el tura educativa. Desde la educación infantil pa- participar alumnos de todos los ciclos educati-
tiempo libre, mediante la actividad lúdica, la sando por la educación primaria, secundaria, vos: desde los más pequeños, que se familiari-
promoción deportiva y el aprendizaje en nue- superior y profesional, las bibliotecas públicas zan con el espacio de la zona infantil y con los
vos entornos, con el objetivo de favorecer la ofrecen recursos (reserva de libros, asesoría, libros de ilustraciones o las narraciones de
conciliación laboral y escolar. Desde el Ayun- servicios de búsqueda y acceso electrónico) cuentos, hasta los alumnos de estudios supe-
tamiento se garantizan becas para llevar a vinculados directamente a las necesidades de riores y los adultos, que pueden profundizar en
cabo estas actividades y también se facilita su la formación y la educación.» el conocimiento de la biblioteca y en la bús-
acceso a los niños y niñas con discapacidad. Pla de biblioteques de Barcelona, 1998-2010. queda de nuevas fuentes de información. Debe
La campaña de actividades de vacaciones Les biblioteques del segle XXI: de la informació decirse también que las bibliotecas de Barce-
de verano, que tiene un importante apoyo in- al coneixement (Barcelona: Instituto de Cul- lona ofrecen un programa de formación de
formativo, cuenta con la edición de una guía tura, Ayuntamiento de Barcelona, 1998, p. 103). usuarios dirigido al resto de la población. Cada
única que recoge todas las actividades de va- La cita con la que se inicia este artículo es equipamiento realiza sesiones periódicas de vi-
caciones que se ofrecen desde todos los dis- suficientemente elocuente. Las bibliotecas pú- sita a la biblioteca para las personas que lo so-
tritos de la ciudad y para todas las edades blicas de Barcelona, como las de cualquier otro licitan individualmente.
comprendidas entre los 3 y los 17 años. sitio, son parte esencial de la red educadora
La edición 2006 del Programa de Activida- ciudadana. Es esta, pues, una vocación pre- Recursos para el profesorado
des de Vacaciones de Verano ha significado el sente tanto en el Plan de Bibliotecas de 1998 • Asesoramiento puntual sobre temas concre-
inicio de un proceso para rediseñar un pro- como en su desarrollo actual. Y más teniendo tos realizado desde cada una de las bibliote-
grama municipal del Ayuntamiento de Barce- en cuenta la carencia que han sufrido las es- cas.
lona orientado a superar dos retos: cuelas de un recurso imprescindible en su • Difusión de la literatura infantil y juvenil rea-
a) La condición de servicio público de la cam- labor como es el de las bibliotecas escolares. lizada desde todas las bibliotecas o más es-
paña, que asegure el carácter abierto de Justo es decir que la concepción que tienen pecíficamente desde el Servicio de Docu-
las actividades a todos los niños y niñas in- las bibliotecas de su labor educadora va más mentación de Literatura Infantil y Juvenil,
teresados —sin discriminación por motivos allá del terreno estrictamente escolar. Consi- pasando por la formación de profesores en
de tipo económico, cultural o de limitación derando siempre la escuela como protagonista esta temática.
de capacidades personales—, con una dis- de todo proceso educativo, se ha pensado que • Tarjeta de entidad para las escuelas. Se
tribución equitativa en todos los distritos hay otros agentes educativos susceptibles de ofrece a las escuelas esta tarjeta para que
para facilitar la participación. utilizar los recursos que la biblioteca pone a su puedan obtener préstamos especiales que
b) La consolidación de un proceso más profe- alcance. Educa la escuela, pero también edu- permiten llevarse más documentos y du-
sionalizado de la campaña, tanto en los can otros agentes, cada uno de ellos desde su rante más tiempo.
mecanismos como en los medios públicos propia perspectiva y praxis, y a la mayoría de • Preparación de informes temáticos, de guías
y en el desarrollo de la campaña. estos también se dirige la biblioteca, entendida de lectura y de lotes de libros. Este servicio
El resultado ha sido un aumento muy consi- como un centro cultural de proximidad y, por ofrece la posibilidad de solicitar informes te-
derable de la oferta municipal no solo por el tanto, cercano y abierto a las dinámicas propias máticos sobre materias que se estén traba-
volumen de actividades al alcance sino tam- del territorio. Así pues, la biblioteca pública en jando en clase, con la referencia de los prin-
bién por los medios puestos a disposición Barcelona ha basado su interacción en estas cipales recursos de información existentes,
para acceder a estas, y con un coste por niño tres líneas de trabajo: relación con la escuela, noticias, etc. Del mismo modo, se elaboran
ligeramente inferior a la campaña de edicio- relación con el sector de la educación no for- guías de lectura con la selección de los me-
nes anteriores. ı mal y dinámicas de proximidad. Pero teniéndo- jores recursos sobre un tema concreto dis-
las en cuenta no como espacios estancos, sino ponibles en las bibliotecas de Barcelona.
148 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
• Envío periódico de información de activida- nes de entorno de los distritos o más con- tomar medidas que regulen el espacio público,
des y novedades a las escuelas. cretamente la Biblioteca Sant Pau-Santa un bien escaso que debe ser compartido.
Creu forma parte de la red educativa del Con la implantación del Área Verde, Barce-
Alumnos en prácticas en las bibliotecas Raval. lona se une a las principales ciudades europeas
La formación de profesionales es también uno que impulsan distintas medidas para combatir
de los trabajos en los que la biblioteca pública Formación la congestión y mejorar la calidad de vida de la
puede realizar un papel importante mediante Una de las misiones principales de las bibliote- ciudadanía y potenciar un modelo de movilidad
las prácticas profesionales. Para ello se han cas es garantizar el acceso democrático a la in- sostenible. Estos son valores que forman parte
establecido distintos convenios con universi- formación. Por ello, tienen un papel importante del proyecto educativo de la ciudad y que el pro-
dades y otros centros educativos. Durante la en la prevención de la llamada brecha digital. yecto ha llevado al centro de la vida ciudadana.
estancia en la biblioteca, los alumnos realizan La formación que ofrecen las bibliotecas se El Área Verde es un sistema de regulación
todas las labores propias de este tipo de insti- centra, así, en aspectos relacionados con la al- del estacionamiento en la calle que permite or-
tuciones: mostrador de información, prés- fabetización informacional de los sectores de denar el aparcamiento, controlar la indisciplina
tamo, catalogación, preparación de activida- población con menos recursos. Los servicios y facilitar a los vecinos y vecinas sitios en los
des, zona infantil, zona de adultos, etc., que se prestan actualmente son, entre otros, que aparcar sus vehículos.
acompañados siempre de un responsable de los espacios multimedia o el servicio de autoa- Mediante la implantación de este sistema se
la biblioteca. Los alumnos que están especia- prendizaje de idiomas. consiguen una serie de beneficios:
lizados en algún tema relacionado con el fondo • Más aparcamientos para los vecinos.
especial de la biblioteca realizan luego su pro- Algunas experiencias • Más espacios para los peatones.
yecto concreto. La lista de proyectos es larga y variada, pero se • Más confortabilidad en el barrio.
podrían destacar los siguientes: «Anem una • Más fluidez en el centro de la ciudad.
Trabajo cooperativo estona amb els tovets», en coordinación con los Además, se consigue reducir una serie de fac-
La cooperación con otras instituciones es im- centros de recursos pedagógicos (CRP) de dis- tores:
prescindible para sumar potenciales. Además, trito, un programa de difusión de la lectura • La congestión.
algunos proyectos cuyo objetivo es fomentar para prelectores; «Petit format a les escoles», • Los humos y los ruidos.
valores como la convivencia, la cooperación o una programación para difundir los clásicos de • La indisciplina.
el civismo pierden su sentido si no se realizan la literatura catalana en las escuelas; «La bi- • El abandono y la venta de vehículos.
con otras instituciones de la ciudad que tam- blioteca porta el club de lectura a l’escola», Todas las plazas de aparcamiento en las die-
bién trabajen en ello. clubes de lectura organizados por la biblioteca ciocho zonas reguladas de la ciudad son de
• Proyecto Educativo de Ciudad (PEC). El Con- Montbau-Albert Pérez Baró en diferentes es- pago, con tarifas diferentes para vecinos y visi-
sorcio de Bibliotecas de Barcelona es cuelas de Montbau; «Cel obert», una iniciativa tantes. Se han fijado tarifas y límites de tiem-
miembro del Consejo Directivo del PEC, para dar a conocer a los escolares la biblioteca pos adecuados a cada tipo de demanda.
además de formar parte de varias dimen- a partir del arte contemporáneo; o la Unitat Di- El Área Verde se divide en dieciocho zonas:
siones y grupos de trabajo de diferentes bi- dàctica de los cursos de catalán del CNLB. Una siete en la primera fase de implantación (en
bliotecas. amplia gama de posibilidades, aunque la rela- mayo de 2005, en los distritos del Eixample y
• Consejo de Coordinación Pedagógica. Bi- ción no es exhaustiva, que creemos que recoge Ciutat Vella, salvo el barrio de la Barceloneta) y
bliotecas de Barcelona forma parte del Con- la diversidad de realidades educativas de la once en la segunda fase, al final de 2005 (en las
sejo, a través del que se concretan los pro- ciudad, a la que no es ajena, como hemos visto, calles situadas por debajo de la Ronda del Mig).
gramas que se incluyen en el PAE, etc. la biblioteca.ı Los criterios para delimitar el ámbito de
• Plan de Bibliotecas Escolares de Barcelona. aplicación han sido varios, y siempre se han
Bibliotecas de Barcelona participó en el pro- Juanjo Arranz aplicado en las zonas de la ciudad donde el es-
ceso de valoración de los centros educativos Director de Programas del Consorcio tado de la circulación justifica la medida.
que iniciaron la experiencia piloto en la ciu- de Bibliotecas de Barcelona El Área Verde regula el estacionamiento
dad, en los distritos de Sants-Monjuïc y Sant libre en superficie en distintos tipos de plazas
Andreu, y las bibliotecas en cada territorio Para más información: según su uso:
han establecido relaciones de asesora- www.bcn.cat/biblioteques • Plazas exclusivas para vecinos reservadas
miento y de colaboración con las escuelas las 24 horas
que han desarrollado su proyecto de biblio- • Plazas preferentes, en las que pueden apar-
teca escolar dentro del programa Punt Edu. 4.2 El Área Verde, un instrumento de car todos los vehículos:
• Centro de Normalización Lingüística de gestión para una movilidad sostenible Los vecinos con tarifas preferentes
Barcelona (CNLB). En los cursos del CNLB Las personas no residentes con tarifas más
se ha incluido una unidad pedagógica en el Barcelona es una ciudad en constante movi- elevadas y limitación horaria, dos horas
curso básico, en la que se explica el funcio- miento, una ciudad dinámica, donde cada día como máximo
namiento de una biblioteca. Actualmente, se tienen lugar más de seis millones de desplaza- • Plazas de área azul
trabaja conjuntamente en la planificación de mientos. El 70% de los coches que circulan por • Plazas de carga y descarga
varios clubes de lectura fácil. ella pasa por el centro, lo que implica un volu- • Plazas para motos
• Planes de entorno y otras redes educativas. men de 1.150.000 vehículos, el 93% de los cua- En este sentido, la distribución de las plazas ha
Fruto de su vocación de trabajo territorial, les quiere estacionar. Para reducir la conges- sido la siguiente:
las bibliotecas participan en distintos pla- tión, el ruido y los humos es imprescindible • 25.363 plazas de área verde preferente
149 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
• 8.121 plazas de área verde exclusiva Antonio Pallarès una vez embarcadas, la localización de la pa-
• 8.603 plazas de área azul Dirección de Servicios de Prevención rada de destino. Así pues, con el objetivo de dar
• 7.003 plazas de carga y descarga Sector de Seguridad y Movilidad respuesta a esta necesidad, se está dotando de
• 18.203 plazas de motos Ayuntamiento de Barcelona un nuevo sistema la red de autobuses, que, gra-
Para informar sobre el proceso de implantación cias a un mando a distancia, permite a los
del Área Verde, el Ayuntamiento desplegó una Para más información: usuarios, mientras están en la parada, saber el
potente campaña durante el 2005, dirigida tanto www.bcn.cat/areaverda número de la línea que llega.
a los residentes de las zonas afectadas como a Una vez en el interior del autobús, me-
la población en general. diante la localización por satélite se informa
La información de esta campaña se efectuó 4.3 La mejora de la accesibilidad de la visualmente y acústicamente de la siguiente
conjuntamente con Barcelona de Serveis Mu- red de transporte público parada.
nicipals (BSM). Se realizaron dos tipos de co-
municación: una directamente a los vecinos Entre las políticas impulsadas por el Ayunta- La accesibilidad al transporte subterráneo
(carteles, avisos en las escaleras, folleto infor- miento de Barcelona, orientadas a mejorar la (metro)
mativo…) y otra más general (revista Barcelona calidad de vida de la ciudadanía, adquiere es- La principal característica del metro —que le
informació, web del Área Verde, Teléfono 010). pecial relevancia el Plan de Accesibilidad de la confiere una eficiencia y una capacidad de
Una cosa ha quedado clara y es que el Área Ciudad, aprobado por el Plenario municipal en transporte destacadas— es el hecho de ser
Verde no ha dejado indiferente a nadie: unos la diciembre de 1995, que establece el decenio subterráneo, lo que representa a la vez la prin-
apoyaron desde el principio, otros la criticaron 1996-2006 como período para su ejecución. El cipal dificultad para garantizar su accesibilidad.
con contundencia. No obstante, debe decirse Plan incluye la accesibilidad de la vía pública, La introducción de ascensores, escaleras me-
que, en todos los casos, estas fórmulas han en- de los edificios municipales de uso público y de cánicas y rampas de embarque, junto con la re-
contrado la comprensión de los ciudadanos, ya los transportes de ámbito municipal. novación de todos los trenes —en los próximos
que estos han comprobado las mejoras conse- En cuanto al transporte —que histórica- años— tiene como objetivo facilitar el acceso al
guidas en su entorno. mente había sido una reivindicación de los co- metro a las personas con dificultades de movi-
Los principales efectos visibles de la im- lectivos de personas con discapacidad—, al ini- lidad: personas mayores, personas con disca-
plantación del Área Verde han sido los siguien- ciarse el Plan se partía de una situación de pacidad, personas con cochecitos o con carros
tes: mínimos: una línea de metro (L2) y un porcen- de la compra, etc.
• Reducción del nivel de tráfico: disminución taje escaso de autobuses de piso bajo. La apro- Las estaciones de metro disponen de má-
de un 10% del volumen de coches, sobre bación del Plan da un fuerte impulso para ga- quinas de compra de billetes adaptadas—mue-
todo en horas punta. rantizar la movilidad de todas las personas. bles ergonómicos, sistemas de localización, na-
• Reducción de la indisciplina en el estaciona- Sin embargo, la movilidad no se centra sola- vegadores para personas con deficiencias
miento, que ha disminuido cerca de un 60%. mente en los transportes, demodo que hay ele- visuales y relieves en braille, etc.—, que expi-
• Mejora del estacionamiento de los vecinos: mentos de la vía pública —la falta de un vado, den títulos de transporte con marca táctil, y de
las plazas de área verde están ocupadasma- una pavimentación inadecuada o una fuerte puertas de ancho especial.
yoritariamente por los vecinos. Se constata pendiente de la calle— que pueden romper la Para garantizar el acceso a la información,
así la disponibilidad de plazas libres en las cadena de movilidad de cualquier ciudadano. los andenes disponen de sistemas de megafo-
zonas reguladas y su utilización intensiva de nía y pantallas de información escrita. Asi-
los residentes. La accesibilidad al transporte de superficie mismo, dentro del tren hay avisadores —acús-
Sin duda, puede afirmarse que los buenos re- (autobús) ticos y visuales— de siguiente parada y
sultados obtenidos avalan la eficacia de este Actualmente, la totalidad de la red de Autobu- localización de abertura y cierre de puertas.
sistema de regulación del estacionamiento ses de Transportes Metropolitanos de Barce- Los vagones tienen un espacio reservado
como un instrumento de gestión de movilidad lona, SA está dotada de vehículos de piso bajo para las sillas de ruedas y asientos reservados
sostenible. —sin desniveles interiores—, con rampas de para personas que necesitan una atención es-
Asimismo, se constata la consecución de los embarque para personas usuarias con silla de pecial.
grandes objetivos marcados en la implantación ruedas y espacios de uso prioritario, con ancla-
del Área Verde, como son: jes para garantizar su seguridad y asientos re- Bus de barrio
• Reducir el tráfico y descongestionar el cen- servados a personas que requieren una aten- Por determinadas zonas de la ciudad, de difícil
tro de la ciudad, favoreciendo modos de ción especial. acceso por su orografía o su configuración ur-
transporte alternativo al vehículo particular Del mismo modo, con el objetivo de garan- banística—por ejemplo, el Raval o el Carmelo—
y mejorando la calidad ambiental de la ciu- tizar el acceso a personas con discapacidades , el transporte de gran capacidad (metro y au-
dad sensoriales, los billetes de transporte dispo- tobús) no puede circular. A pesar de que
• Facilitar el aparcamiento para los vecinos, nen de una marca táctil que permite identifi- habitualmente se trata de trayectos cortos, que
creando plazas reservadas para residentes car la correcta posición para validarlos, que pueden realizarse a pie, también pueden ha-
• Ordenar mejor el espacio público, redu- se confirma mediante un feedback acústico y cerse con el servicio de bus de barrio, que co-
ciendo la indisciplina de estacionamiento visual. necta entre sí puntos de interés de los distritos
En definitiva, una mejora de la calidad de vida Una de las principales dificultades para las con paradas de metro y autobús. El servicio de
en favor de una ciudad donde el espacio público personas con discapacidad visual cuando tie- autobús de barrio se realiza con vehículos pe-
sea un espacio para la convivencia y expresión nen que utilizar el autobús es la identificación queños y totalmente adaptados.
de un compromiso con la sostenibilidad.ı de la línea mientras esperan en la parada, y,
150 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
El transporte especial dad los intereses generales y a actuar de al diseño y la ejecución de los proyectos urba-
Los ciudadanos y ciudadanas de Barcelona dis- acuerdo con los principios de eficacia, descen- nísticos públicos en Barcelona.
ponen de un servicio de transporte especial tralización, desconcentración y coordinación. El punto de partida de esta nuevamanera de
complementario para los casos en los que no En este sentido, se iniciaron las acciones nece- trabajar estaba realmente condicionado por el
hay transporte regular adaptado, dirigido a per- sarias para conseguir la máxima proximidad a diagnóstico de la realidad, que demostraba
sonas con movilidad reducida severa. Para uti- los ciudadanos, para poder facilitarles la parti- poca implicación de la ciudadanía en algunas
lizarlo, hace falta tener la tarjeta blanca, un do- cipación en la vida política económica, cultural de las grandes actuaciones urbanísticas que se
cumento acreditativo que puede solicitarse en y social. llevaban a cabo en la ciudad.
las oficinas de atención al ciudadano de los dis- Bajo este mandato constitucional, el Ayun- También se ponía de manifiesto, cuando
tritos o en el Servicio de Atención al Público del tamiento de Barcelona, en 1980, llevó a cabo había que llegar a un consenso con los vecinos,
IMPD (Instituto Municipal de Personas con Dis- una serie de descentralizaciones administrati- que Administración y administrados hablaban
capacidad). vas y territoriales, lo que implicó dotar de con- un lenguaje distinto, más técnico la Administra-
tenido y de efectividad los distintos distritos de ción, muchomás básico, desde el punto de vista
Eje fundamental: la participación ciudadana la ciudad (unidades administrativas), con tras- urbanístico, los administrados, en el que todo
La participación ciudadana, encabezada sobre pasos de competencias, recursos humanos y cabía y todo era posible. Desde el Ayuntamiento
todo por los colectivos de personas con disca- técnicos. se priorizaron las acciones necesarias que per-
pacidad representados por el IMPD, ha sido La aprobación definitiva de la Carta Munici- mitiesen el acercamiento de ambos lenguajes,
fundamental para llegar a la situación actual, pal en el Congreso de los Diputados en 2005 ha de tal modo que fuera posible el diálogo.
que convierte a la ciudad de Barcelona, gracias consolidado la elaboración de los reglamentos Todos los agentes implicados debían ser
a su transporte, en una de las más accesibles de participación de los distintos ámbitos y ha conscientes que trataban temas referentes a la
de Europa. Sin embargo, con la voluntad de se- reforzado las funciones de los órganos de par- inversión de recursos públicos (es decir, de
guir mejorando más aún, se sigue trabajando ticipación como los consejos plenarios, las au- todos), y que era indispensable aplicarles el
para ofrecer un servicio de transporte público diencias públicas, los consejos de ciudad o sec- principio de la eficacia y la eficiencia, el de la
de máxima calidad y accesible para toda la ciu- toriales… oportunidad y el de la prioridad, entre otros.
dadanía.ı En lo referente a urbanismo, a pesar de que Se diseñó un modelo marco de proceso par-
ya era una de las materias más regladas res- ticipativo. Este modelo tenía que adecuarse a
Fidència Foz pecto a la información pública y a la participa- cada uno de los casos consensuados con los
Jefa del Servicio de Promoción y Apoyo ción ciudadana durante la tramitación de los agentes implicados. Impulsada desde el Sector
Instituto Municipal de Personas con proyectos urbanísticos, en la práctica estas ga- de Urbanismo, la propuesta siempre tiene en
Discapacidad rantías semostraban excesivamente formales y cuenta unas condiciones comunes. En primer
muy alejadas de las expectativas de los ciuda- lugar, debemencionarse que el mismo proceso
Albert Piquer danos y ciudadanas de Barcelona. El proceso de participación y la propuesta de desarrollo son
Jefe de la Unidad de Responsabilidad Social participativo que legalmente se recogía en la ley objeto del primer acuerdo que debe producirse.
Cooperativa estatal 10/2004 de 24 de diciembre y en el de- Pero el hecho diferencial más significativo
Transportes Municipales de Barcelona creto de la Generalitat 305/2006 de 18 de julio, de esta nueva forma de relación consiste en la
que aprueba el reglamento de la Ley de Urba- contratación de un equipo de expertos que ase-
Para más información: www.bcn.cat/accessible nismo para Cataluña, no tenían en cuenta as- sora y vela por los intereses de los vecinos. Se
pectos que no estuviesen directamente relacio- acordó que fuera la institución la que se hiciera
nados con las garantías puramente legales, cargo del gasto de esta contratación. Esta ac-
4.4 De autopista a calle: un ejemplo de como los sociales, los de formación urbanística ción permitía realizar debates en los que las
planificación participativa o los divulgativos. Desde el Ayuntamiento se partes eran plenamente conocedoras de las po-
apostó claramente por introducir e implemen- sibilidades y de las realidades urbanísticas y le-
La mejora y el aumento de la participación ciu- tar una serie de políticas públicas para que los gales de cada proyecto. Se facilitaban así los
dadana en la tramitación y el diseño de los pro- ciudadanos las hicieran suyas: las actuaciones procesos de decisión y de ejecución de los pro-
yectos urbanísticos es uno de los retos que el urbanísticas que se llevan y que se llevarán a yectos y se evitaban futuros litigios (contencio-
Ayuntamiento de Barcelona se ha marcado cabo en la ciudad. sos administrativos), tan costosos económica y
como prioritario. Compartir las responsabilida- socialmente.
des y los objetivos que afectarán al futuro de Análisis de la redacción, la aprobación y la Se implementaron estas políticas públicas.
Barcelona debe permitir alcanzar la tan anhe- ejecución de los proyectos urbanísticos Un casomuy concreto, y a la vez paradigmático,
lada proximidad entre administradores públi- Desde el Sector de Urbanismo, se realizaron ha sido el de las obras de transformación de la
cos y administrados. un conjunto de propuestas cuya pretensión era Ronda del Mig, entre la Ronda de General Mitre
Este eje estratégico, el de la proximidad y la integrar en una nueva metodología de trabajo y la Travessera de Dalt. Este proyecto tenía por
participación ciudadana, se ha tenido en cuenta los procesos administrativos establecidos para objetivo conseguir que lo que actualmente es
desde la promulgación de la Constitución de la implementación de estas políticas públicas. una autopista urbana, no deseada por los veci-
1978, en la que, a pesar de que se define la Se desarrolló un modelo de procesos partici- nos, se convirtiera en una calle más de la red
forma de gobierno del Estado y de las adminis- pativos que garantizase la intensiva informa- viaria de Barcelona.
traciones como una democracia representativa, ción al ciudadano, el debate entre los políticos, La evaluación de esta política pública ha sido
mediante representantes electos, se obliga a los técnicos, las entidades y los ciudadanos en muy satisfactoria y ha puesto de manifiesto su
las instituciones públicas a servir con objetivi- general y una corresponsabilización respecto eficacia y eficiencia. La participación debe ir
151 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
precedida de formación y de información; es de una manera clara por el comercio de proxi- lona, la mejor tienda del mundo», cuya novena
decir, los agentes que participan en ella tienen midad. Barcelona es una ciudad con una tradi- edición se celebró el pasado 5 de octubre, con
que disponer de información asequible para ción comercial histórica cuya evolución ha dado el que se quiere reconocer el mérito de las em-
personas que no sean técnicas. De lo contrario, lugar actualmente a la configuración de los ejes presas, de las entidades y de las personas que
la participación sin pedagogía sería solamente comerciales. trabajan en el mundo del comercio y que contri-
una coartada para legitimar proyectos al mar- Definimos los ejes comerciales como aque- buyen a hacer de Barcelona la ciudad dinámica,
gen de las potestades de los órganos de repre- llas concentraciones naturales de comercio te- creativa y abierta que todos queremos.
sentación. rritorialmente localizadas, con una oferta co- También queremos destacar la presencia del
Sin embargo, todas estas acciones respon- mercial continuada, plural y competitiva, en las Ayuntamiento, por quinta vez consecutiva, en el
den al perfil de ciudad educadora centrada en la que los comerciantes se han sensibilizado para CAPIC, la feria de centros comerciales cerrados
idea de la corresponsabilidad social en la edu- asociarse y potenciar su eje, mediante campa- más importante de Europa. El Ayuntamiento
cación. La ciudad educadora, aquella en la que ñas específicas de promoción y fidelización de participa en ella con la voluntad de promocionar
los diferentes agentes y las distintas políticas sus clientes, y que constituyen auténticos cen- el comercio de la ciudad, es decir, vender ciu-
públicas llevadas a cabo por las administracio- tros comerciales urbanos al aire libre. dad, vender el centro comercial urbano que re-
nes se constituyen en agentes educativos, por- Los ejes comerciales urbanos representan presenta Barcelona, sus ejes, con sus diferen-
que asumen intencionadamente los valores y una mejora en la fisonomía de nuestra ciudad y tes zonas comerciales.
los objetivos de un proyecto compartido y dan contribuyen a convertir Barcelona en una ciu- Asimismo, anualmente la Dirección de Co-
carácter educativo a todas las políticas públi- dad sostenible porque evitan al ciudadano gran- mercio y Consumo elabora el Informe de co-
cas de ámbito ciudadano. des desplazamientos para efectuar sus com- mercio, un estudio en el que se actualizan los
La voluntad del actual Ayuntamiento es se- pras, ya que podemos afirmar que actualmente principales datos del sector comercial locali-
guir utilizando todas las políticas públicas ne- «en el barrio hay de todo». La existencia de este zado en la ciudad y se analiza su evolución en
cesarias para encontrar un espacio tan pró- formato comercial ha contribuido a que los co- los últimos años y el peso específico en la acti-
ximo y cercano a la ciudadanía como sea merciantes se involucren de unamanera activa vidad económica de la ciudad.
posible, para construir juntos la Barcelona que en temas de interés colectivo, como puede ser Se ha elaborado el Atlas comercial de Bar-
todos deseamos, compensando desigualdades la seguridad ciudadana, el suministro de ener- celona y su área de influencia. Cada cinco años
sociales y territoriales, y promoviendo la equi- gía eléctrica, el desarrollo del sector inmobilia- se realizan los estudios de hábitos de compra,
dad y la igualdad de oportunidades de todos rio y otros. Actualmente, tenemos dieciocho flujos de entrada y actividad comercial de la ciu-
los vecinos y vecinas. ı ejes comerciales situados en los distintos dis- dad de Barcelona, para examinar su evolución y
tritos de nuestra ciudad, ya que Barcelona se las variaciones en los hábitos de consumo. Pe-
Joan Lluís Zafon caracteriza por no tener un único centro de vida riódicamente se realizan encuestas a los ciuda-
Director de Servicios de Participación y comercial ubicado en el núcleo urbano. Cada danos y a los comerciantes sobre el comercio
Comunicación del Sector de Urbanismo, eje comercial, además, tiene su fisonomía pro- de la ciudad.
Ayuntamiento de Barcelona pia, congruente con la zona en la que se en- Hemos llevado a cabo un estudio sobre los
cuentra emplazado. ejes comercialesmetropolitanos de Barcelona y
Para más información: Por otra parte, hay determinadas calles que de su área metropolitana y hemos participado
www.bcn.cat/urbanisme no llegan a formar un eje comercial, pero que y dado apoyo a los estudios que algunos ejes
por sus características son calles eminente- han realizado sobre los flujos de entrada en su
mente comerciales que han dado lugar a aso- propio eje comercial.
4.5 El comercio para una ciudad ciaciones de comerciantes muy activas que tra- En cuanto a la regulación normativa, debe
sostenible bajan para potenciar su entorno. destacarse, entro otros, el Plan Especial del Co-
Este año la ciudad ha querido rendir home- mercio Alimentario de Barcelona (PECAB), cuyo
Barcelona es hoy una de las grandes ciudades naje al sector del comercio haciendo una de- objetivo era que hubiese oferta de comercio ali-
comerciales de Europa, con una oferta variada, claración institucional y proclamando el año mentario a menos de doscientos metros de
competitiva y de calidad que ofrece a los visitan- 2006 «Año del comercio en la ciudad de Barce- cualquier ciudadano y que la oferta fuera plu-
tes la posibilidad de comprar y gozar a la vez de lona». Con esta declaración el Ayuntamiento ral tanto en lo referente a marcas como en lo
un agradable paseo por las calles y plazas, que quiere promocionar el comercio urbano como referente a tipos de distribución comercial, y la
ponen al alcance de quienes la visitan una am- fuente de riqueza, sostenibilidad, convivencia e Ordenanza de Establecimientos y Centros de
plia oferta gastronómica, cultural y comercial. integración social, y sensibilizar a la sociedad Comercio Alimentario de Barcelona. Para com-
El comercio tiene un valor socioeconómico sobre la importancia que tiene para la calidad pletar esta línea de acción se ha elaborado el
muy importante para la economía barcelonesa, de vida de las personas la continuidad de nues- Plan Especial de Comercio No Alimentario, que
porque el comercio no es solo una fuente de ri- tro modelo comercial. ha sido aprobado por unanimidad por el Con-
queza para la ciudad, sino también una fuerza Queremos destacar algunas actuaciones de sejo Ciudad y Comercio y que en estos momen-
creadora de trabajo y un elemento de cohesión apoyo al comercio de proximidad, como las jor- tos está siguiendo el proceso para su aproba-
social. nadas de comercio en la calle organizadas por ción definitiva por el Consejo Municipal.
El Ayuntamiento de Barcelona defiende el las propias asociaciones de comerciantes, talle- El conjunto de buenos resultados obtenidos,
modelo catalán de comercio que busca el equi- res de formación organizados por los distritos, del que nos sentimos orgullosos como barcelo-
librio entre todos los formatos comerciales, que las campañas de Navidad y primavera difundi- neses, no sería posible sin la labor que realizan
fomenta la convivencia entre el pequeño esta- das a través de los distintos medios de comuni- los comerciantes de nuestra ciudad y la colabo-
blecimiento y la gran superficie, y que apuesta cación, la celebración anual del premio «Barce- ración de las entidades del mundo del comercio
152 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
con el Ayuntamiento a través del Consejo Ciu- cursos forestales. En el año 2003 Greenpeace comprar muebles con certificado ecológico
dad y Comercio. lanzó una campaña internacional para promo- que garantice una explotación responsable de
Por todo lo anterior, el Ayuntamiento de ver el uso de madera certificada. La madera los bosques). ı
Barcelona se ha adherido institucionalmente al certificada es la que incorpora garantías, se
Manifiesto de Barcelona, redactado como con- gestiona de un modo sostenible, es decir, se Txema Castiella
clusión a las IV Jornadas Europeas del Comer- garantiza su reposición y repoblación, pro- Director de Servicios de Programas
cio Urbano, realizadas en Barcelona en julio de mueve la diversidad, no proviene de talas o ex- Ambientales
2004. En este documento, se recogen una serie plotaciones ilegales y asegura derechos labo- Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente,
de consideraciones sobre la ciudad europea del rales y sociales a las comunidades locales. Ayuntamiento de Barcelona
futuro como espacio de relaciones sociales, Fruto de esta reivindicación, el Ayuntamiento
culturales, económicas y de ciudadanía, y se de Barcelona llegó a un acuerdo con Greenpe- Para más información:
pide al conjunto de instituciones comunitarias, ace y otras entidades para garantizar que la www.bcn.cat/agenda21
estatales, nacionales, regionales y locales su compra de madera y de productos derivados
implicación en unmodelo de ciudad que sea es- (como el papel) por parte de los servicios mu-
pacio de relaciones en la planificación y la cons- nicipales incorporase mecanismos de garan-
trucción de la ciudad europea del futuro, y en tías, que es lo que implican las certificaciones. 5
los procesos de transformación que la harán Desde 2004, diferentes contratos municipales DIMENSIÓN EDUCATIVA DE LAS
posible, reivindicando la calle como espacio de (madera para ataúdes, madera para los par- PRÁCTICAS SOCIALES
comercio y de intercambios culturales, perso- ques y jardines, madera para mercados y edifi-
nales y sociales. Una ciudad con fachadas, una cios, etc.) han incorporado estos criterios. Du- 5.1 La red ciudadana de caminos
ciudad con escaparates y servicios, una ciudad rante los dos últimos años se han comprado escolares: de la educación vial a la
de paseo y encuentro, una ciudad amable.ı unos 2.500 m3 de madera certificada. Gracias a educación para la movilidad
esta actuación pionera en el Estado español la
Albert González organización WWWF/ADENA ha reconocido Las administraciones tienen el deber y la res-
Dirección de Servicios de Comercio y Consumo Barcelona como «Ciudad amiga de los bos- ponsabilidad de promover la transición hacia un
Sector de Promoción Económica, ques». Al mismo tiempo, el consumo de papel nuevo modelo de movilidad mejor, más segura
Ayuntamiento de Barcelona reciclado en el Ayuntamiento de Barcelona ha y sostenible. Por ello, la ciudad de Barcelona
crecido en los últimos años y hoy equivale a apuesta por un modelo:
Para más información: más del 50% del consumo total de papel. • que garantice una movilidad segura, para
www.bcn.cat/comerc Con esta actuación el Ayuntamiento quiere reducir la accidentalidad y mejorar la segu-
mejorar sus prácticas, pero a la vez quiere ac- ridad vial y el respeto entre el conjunto de
tuar como agente educativo, predicando con el usuarios;
4.6 Seamos amigos de los bosques: la ejemplo. Los consumidores tenemos un papel • que sea sostenible, para reducir los perjui-
compra responsable de madera clave en el cambio de la situación. Tanto las cios de la movilidad en el medio ambiente y
administraciones como la ciudadanía actua- para optimizar la gestión y la utilización de
Consumimos recursos renovables a un ritmo mos como consumidores de materias primas. los recursos;
muy superior a su capacidad de regeneración. Y nuestras decisiones deciden. Cuando opta- • que sea equitativo, para promover la cohe-
Esta es una de las muchas dimensiones de la mos por reducir el consumo innecesario, sión social y garantizar el derecho a la mo-
insostenibilidad, una de las amenazas sobre cuando compramos muebles de madera cer- vilidad, y
nuestro entorno global. Del mismo modo que tificada, cuando fotocopiamos por las dos • que sea eficiente, para fomentar la reduc-
agotamos las pesquerías, también los bosques caras… estamos decidiendo para la buena ción de la congestión circulatoria y ordenar
mundiales están sometidos a una serie de salud de los bosques, para preservar el medio eficientemente el territorio y las actividades
amenazas. Algunas tan dramáticas como los ambiente, para garantizar el futuro. que en él se desarrollen.
incendios forestales o la deforestación, mu- Por ello, en el marco de esta campaña, el Las políticas municipales se orientan hacia ob-
chas veces ligada a las talas ilegales. Parecen Ayuntamiento y Greenpeace editaron conjun- jetivos como recuperar el espacio urbano, tener
fenómenos globales ante los que nada poda- tamente la guía de educación medioambiental calles peatonales, disfrutar de aceras más an-
mos hacer, cuando la realidad es muy distinta: Fes-te amic dels boscos, que da consejos e in- chas, disponer de carriles bus y promocionar
dar la vuelta a esta situación depende de formaciones sobre cómo podemos, en nuestra los desplazamientos a pie, en bici o en trans-
todos, de las administraciones, de las empre- vida cotidiana, actuar para asegurar la salud porte público.
sas, de los ciudadanos. Depende también de de nuestros bosques. Esta guía es un buen El Pacto para la Movilidad, instrumento de
nuestra educación ambiental y de nuestra ca- ejemplo de la triple dimensión de la educación participación ciudadana creado en 1983, es una
pacidad para traducir la preocupación por el ambiental: en primer lugar debemos querer iniciativa en la que se trabaja desde el Sector
medio ambiente en acciones concretas para el actuar (en este caso, debemos querer prote- de Seguridad y Movilidad, cuyo objetivo es pro-
cambio. ger los bosques porque somos conscientes de mocionar las actuaciones que prioricen el uso
Uno de los objetivos de la Agenda 21 de la su valor y de las amenazas que pesan sobre social de la vía y el espacio públicos para con-
ciudad de Barcelona es contribuir a la protec- ellos), debemos saber qué hacer (ahorrar y seguir una movilidad segura y sostenible.
ción de los bosques del planeta. Queremos consumir responsablemente) y, finalmente, El Plan Municipal de Seguridad Vial 2004-
asumir nuestra responsabilidad local en la tenemos que saber cómo hacerlo (fotocopiar 2007, que define seis grandes ámbitos de ac-
mejora de la explotación y la gestión de los re- por ambas caras, utilizar papel reciclado, tuación, propuestos por la Unión Europea en su
153 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
Libro Blanco del Transporte, quiere conseguir Durante el año 2006, doce escuelas han ini- 5.2 Medios con buena educación
la reducción de la siniestralidad y accidentali- ciado el proceso de trabajo y reflexión sobre el
dad en la ciudad. Precisamente el primero de camino escolar. Los centros y las familias están Cada vez esmás evidente que los medios de co-
estos ámbitos prevé acciones de sensibilización interesados en trabajar en la educación para la municación tienen un papel muy relevante en la
sobre la conducta de usuarios y usuarias e in- movilidad y la seguridad vial de sus hijos y para educación, que fomentan estados de opinión,
cide especialmente en la educación y la forma- su propia movilidad. promueven valores y generan conocimiento. Sin
ción para la movilidad. Debe valorarse muy positivamente esta ini- embargo, a menudo los contenidos de estos
Desde este contexto, el Ayuntamiento de ciativa, ya que el proceso de camino escolar se medios responden a tensiones y a contradiccio-
Barcelona plantea el Proyecto Integral de la cumple y requiere un esfuerzo considerable de nes entre su responsabilidad social y sus inte-
Red de Caminos Escolares como una iniciativa las familias y los centros educativos. Es nece- reses empresariales.
de formación y educación desde la participación sario que todos los componentes de la Comi- El proyecto «Medios con buena educación»
y la corresponsabilidad entre las familias, las sión de Camino Escolar estén muy dispuestos surgió de las propuestas de la Comisión de Me-
asociaciones de madres y padres de alumnos, a iniciar un nuevo proyecto escolar dentro del dios de Comunicación y Sociedad de la Infor-
los centros educativos, el profesorado, el tejido denso plan de trabajo anual. mación del Proyecto Educativo de Ciudad y
social y comercial de cada barrio y de cada en- Todo el proceso de camino escolar se com- forma parte de su Plan de Acción 2004-2007. Su
torno escolar; este proceso participativo se co- plementa con una serie de materiales y publi- finalidad es aumentar el compromiso de los
ordina y se impulsa desde los distritos, la Di- caciones pedagógicas que facilitan el trabajo; medios de comunicación como agentes educa-
rección de Servicios de Movilidad, la Guardia además, se puede reforzar con la labor didác- tivos y fomentar su vinculación al Proyecto Edu-
Urbana de Barcelona y el Instituto Municipal de tica y práctica de educación vial infantil que la cativo de Ciudad.
Educación de Barcelona. Guardia Urbana de Barcelona realiza en todas Hasta hoy, el proyecto ha implementado dos
A partir de las diferentes experiencias loca- las escuelas que lo solicitan. acciones principales: la creación del Pacto CE
les lideradas por las escuelas y los distritos, el Paralelamente, también se estudia la movi- (Pacto de la Comunicación para la Educación) y
Proyecto Integral de Red de Caminos Escolares lidad escolar en la proximidad de los centros la creación y puesta en marcha del Consejo
del PEC de Barcelona se plantea como objetivos: educativos, sobre todo en los casos en los que Educativo de Barcelona Televisió.
• Ampliar y valorar las experiencias de camino hay una mayor concentración de centros. El Pacto CE consiste en un código de auto-
escolar que ya están en funcionamiento Se analiza la movilidad cerca de las escue- rregulación dirigido a empresas y profesiona-
• Articular un programa de ciudad que pro- las, se proponenmedidas quemejoren la segu- les del sector de la comunicación, que invita a
mueva nuevos caminos y potencie los ya ridad vial, la movilidad de los peatones y el ser- los creadores y emisores demensajes a asumir
existentes vicio de transporte público de la zona, el un compromiso educativo entendido como reto
• Organizar jornadas y participar activamente transporte escolar —autocares— y la circula- a la creatividad. En este sentido, se inició una
en encuentros para fomentar el intercambio ción en general, aspecto muy importante que campaña para potenciar la adhesión del con-
y el trabajo común debe tenerse en cuenta dado el elevado número junto de profesionales de todos los sectores de
• Promover la realización de un mapa y de un de desplazamientos diarios asociados y la ne- la comunicación (medios, agencias de publici-
censo de escuelas de Barcelona donde el ca- cesidad de garantizar su seguridad. En resu- dad, anunciantes, productores, etc.), acompa-
mino escolar esté en funcionamiento y tam- men, se analizan todos los medios de trans- ñada de la distribución de carteles y folletos,
bién conocer el número de niños que van an- porte utilizados en los desplazamientos y se que, bajo el lema «Tú también eres responsable
dando a la escuela proponen actuaciones para mejorar la situa- de su educación», incita a una reflexión sobre
• Potenciar el papel de las familias en la edu- ción. la trascendencia social de la tarea que se lleva
cación para la movilidad, ya que estas tienen Todos nos desplazamos y gozamos del a cabo. En una segunda fase, y para dar conti-
que ser el modelo para los hábitos de movi- mismo espacio público. Todos, peatones y con- nuidad al proyecto, se ha creado el «Lugar de
lidad de los hijos ductores, nosmovemos a pie, en transporte pú- la comunicación responsable», una web que
La dinámica que se sigue es continuar dando la blico, en bici… Todos tenemos que aprender a pretende exponer casos prácticos de conteni-
máxima difusión al Proyecto Integral de Red de compartir este espacio público, tenemos que dos positivos, es decir, aquellos que sí cumplen
Caminos Escolares y por este motivo se trabaja ser solidarios, tolerantes y respetuosos para las expectativas del Pacto CE. Con esta acción
para ampliar la red de referentes y técnicos conseguir una ciudad más sostenible y segura. se quiere abrir el proyecto a la participación del
municipales del Ayuntamiento que trabajen en La educación para la movilidad segura y sos- público en general, que puede emitir opiniones
temas vinculados a las escuelas. El objetivo es tenible tiene que formar parte de los valores de y juicios sobre los casos que se exponen.
que ayuden a difundir información sobre la edu- todos nosotros. Todos tenemos que trabajar Además, en el marco de este proyecto, Bar-
cación para la movilidad y sobre las experien- para una sociedad mejor. celona Televisió ha acogido la propuesta del
cias vividas desde el proyecto como otra ma- Libro blanco de la Educación en Medios Audio-
nera de promover el concepto y las buenas Mercè Navarro visuales del Consejo del Audiovisual de Cata-
prácticas respecto a la seguridad vial entre los Responsable del Plan Municipal de Seguridad luña y ha sido la primera cadena de televisión
más jóvenes. Vial de España que ha creado un Consejo Consultivo
Se quiere conseguir que la educación para Dirección de Servicios de Movilidad, Educativo que pretende ser un canal de comu-
la movilidad y la seguridad vial se aborden Ayuntamiento de Barcelona nicación, continuo y estable, entre los repre-
desde la educación en valores y se vinculen a la sentantes de la comunidad educativa y los ope-
solidaridad, al respeto y al civismo. La educa- Para más información: radores para establecer un diálogo, elaborar
ción vial tiene que incorporarse dentro de los www.bcn.cat/mobilitat propuestas y estrategias relativas a los aspec-
valores propios de la educación. tos educativos y, en definitiva, velar por que la
154 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
televisión contribuya a la valoración de la edu- alguien. Como obra de arte, ha sido creada para 6
cación como proyecto colectivo y como patri- hacernos sentir, para emocionarnos. Como len- EL CONSEJO ESCOLAR
monio cultural de la sociedad. guaje, se interpreta con la intención de hacer- MUNICIPAL DE BARCELONA Y
El Consejo ha promovido hasta hoy que se nos sentir, de emocionarnos. LOS CONSEJOS ESCOLARES
abran los estudios a las visitas escolares y la re- Las emociones intensas no se producenmuy MUNICIPALES DE DISTRITO:
alización de estudios de análisis de contenidos a menudo, no se nos pone la carne de gallina ÓRGANOS DE PARTICIPACIÓN DE
de diferentes programas. Actualmente, se está cada dos por tres. Pero a veces, tal vez al escu- LA COMUNIDAD EDUCATIVA
trabajando en otros proyectos como la creación char música o quizás cuando la componemos,
de elementos de educación audiovisual desde sentimos un vacío en el estómago, o a lo mejor Los consejos escolares municipales, según la
el propio medio.ı lloramos, o tal vez sentimos algo muy íntimo e ley que los creó,1 son «organismos de consulta
intenso. Nos emocionamos. Y los sentimientos y de participación de los sectores afectados en
Araceli Vilarrasa que nos produce la música son sentimientos sin la programación de la enseñanza no universi-
Cooordinadora del Ámbito de Medios de argumento, carentes de un motivo concreto, de taria dentro del ámbito municipal». Mediante
Comunicación y Sociedad de la Información un hecho concreto que los provoque. Nacen el despliegue normativo posterior se estable-
del PEC B, IMEB solo a partir de esos sonidos, de esa obra de cieron sus funciones, los sectores con repre-
arte que nos ha penetrado y que, tal vez sin sentación en ellos, su organización y funciona-
Para más información: saber ni cómo se llama, ni lo que sentía su miento, y se indicó a los ayuntamientos que
www.bcn.cat/educacio/pec/pacte_ce compositor al crearla, puede conmocionarnos. desplegaran los reglamentos de cada consejo
www.barcelonatv.com O a menudo, lo que nos emociona en un con- de acuerdo con las especificidades territoria-
cierto son aquellos silencios tan intensos y les de cada municipio.
energéticos que se producen a veces en medio El Ayuntamiento de Barcelona aprobó la
5.3 Emocionarse con la música de una pieza. constitución del Consejo Escolar Municipal
Nuestra sociedad cada vez es más cons- (CEM) y de los consejos escolares de distrito
Los niños nacen interesados por la música, por ciente de que la música es importante para el como comisiones delegadas.2 Recientemente,
todo lo que suena. Entre los cuatro y cinco crecimiento y para la educación global del indi- la Carta Municipal de Barcelona3 reconoce el
meses de gestación, el ser humano ya tiene el viduo (no únicamente de los niños). Por ello, rango de consejos escolares municipales a los
oído desarrollado y un espectro sonoro bas- cada vez más, desde el ámbito familiar y el es- consejos escolares de distrito. La ciudad de
tante más amplio que el del adulto. Necesita la colar y desde los servicios educativos, quere- Barcelona, por tanto, cuenta con el Consejo Es-
voz de la madre y la música —el ritmo y los ar- mos contribuir a que la música se convierta en colar Municipal de Barcelona, que es un orga-
mónicos agudos especialmente— para su equi- algo cotidiano en nuestra vida, a hacerla pre- nismo de ciudad, y con diez consejos escolares
librio y para poder continuar creciendo y des- sente con naturalidad, a que no sea un hecho municipales constituidos en cada uno de los
arrollándose. puntual o excepcional. diez distritos de la ciudad.
Los adolescentes escuchan música a todas Para hacerlo bien, debe hacerse con cono- El Programa de Actuación Municipal 2004-
horas, casi podríamos decir que viven «con la cimiento para poder actuar con más profundi- 2007, en el apartado de Educación, se propone
música puesta»: en casa, en la calle, mientras dad, con un gran respeto hacia el otro y siem- avanzar y profundizar en los mecanismos de
estudian, para dormirse… Resulta que también pre a partir de una gran calidad. participación de la comunidad educativa y se
ellos la necesitan—sobre todo el ritmo y los so- El Servicio Educativo de L’Auditori inició su pone como reto la adaptación del CEM al nuevo
nidos graves— para su equilibrio, para crecer, actividad en octubre de 2000 y está organizado organismo de participación institucional to-
para su estado vital. en cinco líneas de actuación cuyo objetivo es mando como base para su desarrollo la Carta
Estos son dos ejemplos muy claros de cómo favorecer la emoción y el amor por la música. Municipal.
los seres humanos, de todas las culturas y cla- Estas líneas son las siguientes: conciertos es- La Ley 22/1998, de 30 de diciembre, de la
ses sociales, utilizan la música en su vida coti- colares, conciertos familiares, conciertos par- Carta Municipal de Barcelona, dispone que
diana. Y si observamos nuestro alrededor encon- ticipativos, formación y materiales. «este consejo escolar, en lo relativo al funcio-
traremosmás ejemplos parecidos, ya que, sin ser Con las dos primeras queremos impactar namiento y a las competencias, se rige por el
conscientes de ello, las aportaciones de la mú- para interesar, con las actividades participati- ordenamiento aplicable a los consejos escola-
sica favorecen y facilitan nuestra existencia. vas pretendemos experimentar para sentir y res territoriales». El nuevo consejo debe tener
¿La música nos emociona? ¿Podemos favo- con la formación y los materiales intentamos en cuenta el decreto de constitución del Con-
recer el hecho de que nos emocione? conocer para querer. sorcio de Educación de Barcelona, mediante el
Según el diccionario, emocionarse es una La programación del Servicio Educativo cual una de las competencias específicas del
reacción afectiva, en general intensa, provocada para el curso 2006-2007 tiene prevista una Consejo Escolar Municipal de Barcelona es
normalmente por un factor externo y que se asistencia de unas 170.000 personas, que par- atender la consulta del Consorcio en las mate-
manifiesta por una conmoción orgánica más o ticiparán en las 320 acciones que se ofrecen rias que le son propias.
menos visible. para diferentes edades y colectivos.ı Para poder hacer efectivo el mandato de la
La música es una obra de arte y es un len- Carta, se tuvieron que establecer los acuerdos
guaje. Una obra de arte musical, para que Assumpció Malagarriga Rovira correspondientes con el Departamento de Edu-
exista, para que tenga consistencia para al- Directora del Servicio Educativo de L’Auditori cación de la Generalitat y dentro del mismo
guien, tiene que entrar en ese alguien a través Consorcio, y determinar la composición del
del oído y de todas las células sensitivas de la Para más información: Consejo Escolar Municipal de Barcelona me-
piel; si no, no puede oírse, no existe para ese www.auditori.org diante un decreto aprobado por el Consejo Eje-
155 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
cutivo de la Generalitat, dado que se debía am- Barcelona. Este es un aspecto relevante de rentes miembros eligen las comisiones de tra-
pliar la Ley 25/1985 de los Consejos Escolares. acuerdo con la organización territorial de Bar- bajo dependiendo de su interés y su disponibi-
Hechas todas las formalidades previas, el 6 celona, que tiene las competencias descentrali- lidad. El Consejo Escolar Municipal de Barce-
de abril de 2005 el plenario del CEM aprobó la zadas en los distritos, dado que aporta al CEMB lona tiene cuatro comisiones aprobadas y en
convocatoria del proceso electoral, y el 13 de la presencia plural del territorio, un elemento funcionamiento, además de la Comisión Per-
junio se constituyó el nuevo Consejo Escolar esencial para tener una visión de conjunto de la manente. El Consejo se reúne también en ple-
Municipal de Barcelona. Así, el Consejo Escolar ciudad. El desarrollo de los consejos escolares nario como mínimo dos veces al año.
Municipal de Barcelona (CEMB) inició una de distrito como consejos escolares municipa- En las sesiones plenarias, el Consejo es in-
nueva etapa. les, tal como prevé el artículo 127 de la Carta formado por la presidencia de la actuación mu-
El CEMB es el órgano de participación ciuda- Municipal, no puede obviar la representación ni nicipal que se considere relevante y recibe in-
dana en el ámbito de la educación y representa la visión de conjunto del territorio. formación derivada de las actuaciones de la
a la comunidad educativa de la ciudad de Bar- El CEMB es la representación institucional de Administración educativa o del Consejo Esco-
celona. El CEMB tiene una función asesora y la red participativa de la comunidad educativa lar de Cataluña; realiza también el seguimiento
puede elevar informes y propuestas a las insti- presente en la ciudad de Barcelona y al tiempo del trabajo que desarrollan las comisiones; co-
tuciones educativas y al municipio. El CEMB es un organismo de participación. noce, analiza, valora y aprueba, cuando es pre-
también consultado por la Administración edu- ciso, los informes o dictámenes que le presen-
cativa de la Generalitat de Cataluña, por el Con- La red participativa y los consejos escolares tan alguna de las comisiones de trabajo o la
sorcio de Educación y por el Ayuntamiento de municipales de distrito Secretaría del Consejo.
Barcelona. El actual grado de institucionalización da a los
Dada la singularidad del municipio, el CEMB consejos escolares municipales de distrito una Cómo se desarrolla normalmente su tarea
tiene que actuar desde las tres vertientes que le gran oportunidad demejorar su reconocimiento Cada consejo escolar municipal de distrito
corresponden: como entidad municipal —en como organismos de participación y consulta en funciona autónomamente y tiene también es-
materia de política municipal tanto general su territorio de referencia, pero significa tam- tipuladas y aprobadas varias comisiones me-
como específica de educación—, como entidad bién un reto para llegar a ser verdaderos esta- diante las cuales actúa ordinariamente y da
territorial —dado que se dota de las funciones y mentos representativos de la comunidad edu- cuenta de su actuación en el consejo plenario
competencias establecidas respecto a los con- cativa de los barrios y los distritos. que se reúne periódicamente. Por medio de
sejos escolares territoriales, concretamente la Como características de los CEMD, podemos las comisiones, los consejos, que aprueban
programación relativa a la creación y distribu- mencionar la riqueza de su composición, con anualmente un plan de trabajo, impulsan las
ción de los centros, las normas sobre construc- representación de todos los estamentos de la líneas que consideran de actuación prioritaria.
ciones y equipamientos escolares y los servicios comunidad educativa, tanto del sector público Todos los años, sin embargo, surge algún tema
educativos y otras prestaciones relacionadas como del sector concertado, y la presencia del que se considera de máxima importancia y
con la enseñanza— y como órgano de consulta ámbito asociativo y del ámbito institucional. ante el cual es necesario un posicionamiento
y participación del Consorcio de Educación de Asimismo, una larga trayectoria de trabajo de toda la comunidad educativa de la ciudad
Barcelona —ya que actúa en las materias que desde su creación con incidencia en las princi- reunida en los consejos. Son temas que exigen
son propias del Consorcio—. pales problemáticas educativas de los distritos un trabajo desde una perspectiva de ciudad, un
Otra tarea importante atendida por el CEMB y de la ciudad (escolarización, mapa escolar, trabajo transversal, que dé como resultado un
en esta nueva etapa es la de ser miembro del servicios educativos, horario y calendario esco- producto final fruto de la aportación de todo el
Consejo Escolar de Cataluña (CEC), condición lar), en el fomento de la participación (eleccio- mundo que haya querido participar en él.
adquirida por el hecho de ser un consejo terri- nes en los consejos escolares de centro, for- En estos casos, tenemos como objetivo
torial. mación de padres y madres, apoyo a las principal implicar al máximo a la comunidad
El nuevo CEMB es un órgano singular, ya que asociaciones de padres y madres de alumnos educativa de la ciudad representada en los
hamantenido lo que por composición ya era es- —AMPA—, etc.) y en los debates generales de consejos tanto de distrito como de la ciudad.
pecífico del CEM de Barcelona y ha aumentado las políticas y las leyes de educación (Ley de Ca- Así pues, debemos dotarnos de una metodolo-
la representación de la Administración educa- lidad, debate del Ministerio de Educación y gía y de unos criterios de trabajo que cuenten
tiva, que tiene una de las vicepresidencias y una Ciencia, Pacto Nacional para la Educación, etc.). con el máximo de participación, que todos los
representación superior de miembros. No obstante, los consejos escolares munici- consejeros y consejeras que tengan cosas que
El CEMB hace una aportación significativa al pales de distrito tienen dos retos que han de su- decir puedan expresarlas, que recojan la ri-
Consejo Escolar de Cataluña: es el único esta- perar y que son los ejes de la acción participa- queza de la diversidad de opciones y opiniones
mento presente en el CEC cuya representación tiva: la vinculación con los consejos escolares presentes en unos órganos tan plurales como
se hace por elección desde la misma base del de centro del territorio, que forman una verda- son los consejos.
sistema, esto es, desde los consejos escolares dera red de organismos de participación, y la
de los centros, ya que la base electoral de los interrelación con los agentes educativos esco- El trabajo transversal
sectores elegidos del CEMB parte de los conse- lares y no escolares presentes en los barrios y Para trabajar de una manera transversal e
jos escolares municipales de distrito (CEMD), en el distrito. implicar al máximo a los miembros, optamos
que, a su vez, se nutren de la representación di- por realizar un trabajo por fases. Primero, de-
recta de los consejos escolares de los centros. El proceso participativo: cómo trabajan los bemos dar la máxima información para tener
La presidencia de los diez consejos escola- consejos escolares municipales de Barcelona un punto de partida cuanto más homogéneo
res municipales de distrito corresponde a El Consejo Escolar Municipal de Barcelona tra- mejor. Para ello, preparamos dosieres con in-
miembros del Consejo Escolar Municipal de baja normalmente con comisiones. Los dife- formación de interés sobre el tema de que se
156 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
trate y organizamos una o más jornadas para opciones, si la comisión lo considera oportuno. consejos. La Ley Orgánica de Calidad de la Edu-
conocer aportaciones, reflexiones, puntos de A partir de ese momento, ya se tiene un do- cación (LOCE) definía los consejos como órga-
vista desde varios posicionamientos a fin de cumento que se envía a todos los miembros nos de participación en el control y la gestión
obtener una visión global y lo más rica posi- del CEM de Barcelona y que deberá someterse de los centros. De hecho, restringía sus funcio-
ble. Esta fase se dirige especialmente a todos a aprobación en una sesión plenaria convo- nes, ya que les quitaba capacidad de decisión.
los miembros de los consejos escolares mu- cada expresamente para ello. A esta sesión se La Ley Orgánica de Educación (LOE) ha devuelto
nicipales de distrito y de ciudad, pero también invitan también en calidad de observadores a a los consejos escolares de los centros docen-
se invita a participar en ella a los represen- los miembros de los distritos que han partici- tes públicos la consideración de órganos cole-
tantes municipales miembros de los consejos pado directamente en las discusiones. giados de gobierno y ha establecido que el
escolares de los centros públicos de la ciudad. En los últimos años, el Consejo ha traba- equipo directivo sea el órgano ejecutivo del cen-
La siguiente fase es de debate. Normal- jado varios temas con esta metodología parti- tro.
mente, se realiza a partir de la comisión del cipativa: Informe sobre los criterios para la Por otro lado, el Pacto Nacional para la Edu-
CEMB correspondiente o de aquella que se adecuación del mapa escolar de Barcelona, cación, si bien se remite a la futura ley catalana
haya creado expresamente, ampliada con una Informe sobre «los tiempos» y la organización de educación y dice que «deberá definir los di-
representación de cada distrito. Se parte de un del calendario y el horario escolar; sobre las ferentes órganos de gobierno de los centros
texto que se elabora previamente. Normal- propuestas del Ministerio de Educación y educativos, así como delimitar sus funciones»,
mente se constituye una comisión permanente Ciencia, Una educación de calidad para todos adelanta que «el consejo escolar de centro de-
con el presidente o la presidenta del grupo y y entre todos; propuestas del CEMB y del berá definirse como órgano de gobierno, parti-
otros miembros que hayan querido estar pre- CEMD sobre el Pacto Nacional para la Educa- cipación y control en la admisión de alumnos y
sentes para hacer la primera redacción o para ción en Cataluña; Dictamen sobre el Mapa Es- de control de la gestión, que corresponde a la
confeccionar un esquema. Este es el instru- colar de Escuelas Maternales en la Ciudad de dirección y al equipo directivo de acuerdo, en
mento base que sirve para iniciar el debate. El Barcelona y Reglamento de Régimen Interno todo caso, con lo que determine la normativa
texto o el esquema se va modificando o enri- del CEMB y de los CEMD. básica vigente».
queciendo a partir de las diferentes aportacio- Por tanto, queda claro, tanto desde el punto
nes del conjunto. La red participativa institucional de la ciudad de vista de la ley orgánica estatal como desde
Son debates en los que todo el mundo se se fundamenta en los consejos escolares de el punto de vista autonómico, que los consejos
siente libre para intervenir, defender sus pun- los centros docentes escolares de los centros públicos son órganos
tos de vista, acercar posturas, consensuar si La participación es una de las piezas funda- decisivos para llevar a cabo una gestión de-
es preciso, o, si no es posible, mostrar las di- mentales de nuestro sistema educativo. Este mocrática y responsable con la participación
ferentes perspectivas y opiniones. Son mo- año se celebran veinte años de las primeras de la comunidad educativa. Por otro lado, la
mentos muy ricos en los que se ejerce plena- elecciones de los consejos escolares de los LOE reafirma el carácter básico de la partici-
mente la participación, se escucha, se dialoga centros docentes. Barcelona dispone de una pación de la comunidad educativa en los con-
y se construye en común. En definitiva, se tra- amplia red participativa formada por unos 500 sejos escolares de los centros docentes con-
baja por la cohesión de la comunidad educa- consejos escolares de centro, 266 en centros certados y actualiza sus funciones.
tiva de la ciudad. públicos y 226 en centros privados concertados, El reto planteado está claro: se trata de
Así se llega a elaborar un documento que y potencialmente un centenar de guarderías in- hacer que los consejos escolares de los cen-
se presenta a los miembros de la comisión fantiles públicas y subvencionadas dispuestas tros lleguen a ser auténticas escuelas para la
permanente cuando es necesario, para el a constituir los consejos de participación que práctica ciudadana de la participación demo-
visto bueno inicial o para enmendar lo que se indica la normativa. Nos referimos a un con- crática, que asuman la capacidad de decisión
considere procedente. El documento así tra- junto de unas 7.500 personas que participan en colegiada siempre que corresponda y se co-
bajado se pasa a los consejos escolares de los consejos escolares y de cerca de 500 más rresponsabilicen en los asuntos que inciden en
distrito. que lo harán en los consejos participativos de la mejora de la calidad educativa del centro.
las guarderías infantiles. Son todas ellas per- El funcionamiento regular y consolidado de
La fase de trabajo en los consejos escolares sonas dispuestas a compartir responsabilida- los consejos escolares de centro da solidez a
municipales de distrito des, a ofrecer tiempo, dedicación y esfuerzo, y a la red de participación, que se va reforzando
Cada consejo se organiza para trabajar el do- participar con otros miembros de la comunidad con la práctica constante del ejercicio de la
cumento surgido de la comisión central en el educativa en unos órganos decisivos para llevar participación democrática y en la medida en
plazo que se ha estipulado. Fruto del trabajo, a cabo una gestión democrática y responsable. que esta participación sea uno de los valores
suelen efectuarse en el documento aportacio- A lo largo de estos veinte años, los consejos de referencia incorporado en el proyecto edu-
nes, sugerencias o enmiendas que se hacen se hanmanifestado como unos espacios para el cativo de centro y base de funcionamiento del
llegar a la comisión de trabajo central. Muchas diálogo, espacios en los que a partir del con- consejo escolar de centro.
veces, los consejos de distrito trabajan en co- traste de opiniones, de la búsqueda de los pun- A menudo se dice que se aprende a partici-
misiones o plenarios ampliados a los que invi- tos de acuerdo y de la reflexión se puede llegar par y que este aprendizaje encuentra el lugar
tan a las presidencias de los consejos escola- a un consenso sobre temas importantes para la idóneo para desarrollarse en el marco escolar.
res de centro que quieran asistir. actuación escolar. Son espacios que permiten la Es preciso que el proyecto educativo incorpore
La siguiente fase es de trabajo en la comi- cohesión y la implicación de la comunidad esco- los mecanismos participativos y que desde la
sión central, en la que se analizan las aporta- lar en las tareas de gobierno de los centros. organización del centro se tengan en cuenta y
ciones de los distritos y estas se incorporan o Losmarcos legales de referencia han ido va- se incentiven los espacios adecuados para ha-
se desestiman, o bien se dejan las distintas riando según las funciones que otorgan a los cerlo. Esta red de participación que forman los
157 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
consejos escolares de centro debe hacer oír y esta presencia ya es una realidad, si bien se centro y, en general, el consenso para la
expresar sus preocupaciones, sensibilidades y tiene que ir mejorando. toma de decisiones
opiniones en el territorio y esta tiene que ser La confluencia y coordinación de los esfuer- • Dar difusión e impulsar el contacto y la co-
una de las funciones que debe recoger el con- zos de las entidades responsables de la acción laboración con el consejo escolar municipal
sejo escolar municipal de distrito. educativa dentro y fuera de los centros docen- de distrito
tes en el marco de los consejos escolares mu- • Fomentar la implicación de los centros en
Los consejos escolares de centro y los nicipales de distrito daría una especial relevan- las propuestas de ámbito educativo o terri-
consejos escolares municipales de distrito cia y dimensión a la representación y voz de la torial, vinculadas a los diferentes servicios,
Con el objetivo de hacer visible y fortalecer la comunidad educativa. En este sentido, desde equipamientos y proyectos de distrito y de
red de participación territorial, los consejos los consejos escolares municipales de distrito, ciudad
escolares municipales de distrito tienen que habría que ser sensibles y estar abiertos a la En estos momentos —noviembre de 2006— el
mejorar la comunicación con los centros, tie- representación de las diferentes formas de co- Ayuntamiento de Barcelona tiene 135 represen-
nen que recoger las aportaciones y problemá- ordinación y redes de los sectores de la comu- tantes municipales que son miembros de los
ticas expresadas por los centros e incorporar- nidad educativa que, de manera más o menos 266 consejos escolares constituidos en los cen-
las en los debates y trabajos que se formal, desde el punto de vista jurídico, están tros docentes públicos de la ciudad.
desarrollan en el ámbito del distrito. En este presentes en el ámbito de los barrios o del dis-
sentido pueden ser de mucha utilidad el des- trito. La participación de las familias en la
arrollo y la aplicación de las tecnologías de la educación de sus hijos e hijas. El programa
información y la comunicación en el ámbito de La representación municipal en los consejos de formación de padres y madres
la participación. escolares de los centros docentes públicos El programa de formación para las familias
En cuanto a las tareas de los consejos es- La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de edu- con niños, niñas y jóvenes de 0 a 18 años se ini-
colares municipales de distrito, hay que hacer cación establece la composición de los consejos ció durante el curso 2002-2003 y se ha des-
hincapié en las actividades de apoyo a las ini- escolares de los centros docentes públicos y arrollado y se continúa desarrollando conjun-
ciativas, el asociacionismo y la coordinación en entre sus miembros fija «un regidor o repre- tamente con los CEMD, el CEMB, el IMEB y las
el territorio de los sectores no profesionales sentante del ayuntamiento del término munici- federaciones de madres y padres. Se funda-
de la comunidad educativa: propuestas forma- pal en el que esté ubicado el centro» con la fun- menta en dos grandes ejes: apoyar a las fami-
tivas para padres y madres, intercambio de ex- ción básica de promover la relación entre la lias ante las nuevas necesidades y responsabi-
periencias de las AMPA, encuentros de dele- programación de los centros y el entorno local lidades de crianza y educación de sus hijos e
gados y delegadas y representantes del en el que estos desarrollan su labor educativa. hijas, y fomentar la relación entre la familia y el
alumnado de los consejos escolares de centro, De acuerdo con las características de la ciu- centro educativo, favoreciendo la dinamización
el asociacionismo dentro y fuera de los cen- dad de Barcelona (número de centros, ámbitos de las asociaciones de madres y padres de
tros, el reconocimiento a la labor de represen- territoriales o de distrito, etc.), la representa- alumnos en la labor cotidiana que implica el
tación y participación del alumnado, etc. ción municipal en los centros docentes públi- proceso participativo y el asociacionismo, en un
cos delega personal del Ayuntamiento y está contexto socioeducativo.
La acción educativa en el territorio y los coordinada por el Consejo Escolar Municipal y A partir de acciones formativas pensadas
consejos escolares municipales de distrito los consejos escolares municipales de distrito. para trabajar la educación, los valores, el ci-
En la acción educativa en el territorio deberí- Asimismo, son los órganos responsables de fa- vismo, la salud, la expresión y la comunicación,
amos tener en cuenta todas las actividades di- cilitar la formación y la información suficiente el libro y la lectura, la sostenibilidad y el medio
rigidas a la población en edad escolar que se para que los representantes municipales pue- ambiente, la interculturalidad, etc., y mediante
llevan a cabo fuera del horario lectivo dentro o dan desarrollar sus funciones. metodologías activas de participación, se quiere
fuera del centro, que pueden ser de carácter La representación municipal corresponde a potenciar el diálogo y la confianza, y lograr que
deportivo, cultural o lúdico y que pueden estar un miembro más del consejo escolar de centro las familias compartan estrategias. También se
organizadas por las AMPA, el propio centro es- con voz y voto, que como tal puede intervenir en quieren ofrecer herramientas que las ayuden a
colar, asociaciones, agrupaciones, clubes, todos los ámbitos de competencias y funciones mejorar personalmente, a adquirir nuevos
centros de ocio, federaciones, academias o por del consejo escolar, dando prioridad siempre al aprendizajes, a estar más atentos a la educa-
la propia Administración. Por eso es relevante apoyo al entendimiento y al buen funciona- ción de sus hijos e hijas y a participar más en
incorporar en los órganos de consulta y parti- miento entre los diferentes sectores de la co- ella.
cipación, tanto en el ámbito de los centros do- munidad educativa del centro. Entre otras, sus
centes como en el ámbito del territorio, los di- pautas de actuación son las siguientes: El apoyo al asociacionismo: las AMPA
ferentes agentes relacionados con las • Apoyar el correcto funcionamiento del con- La dinamización, la participación y el asocia-
actividades de educación no formal. sejo escolar como órgano de participación cionismo de las madres y padres de alumnos y
En el ámbito del territorio, la participación de la comunidad educativa en la gestión del alumnas en la comunidad educativa es una
de entidades vinculadas a la educación no for- centro y participar en las comisiones de tra- prioridad en el programa de formación. En el
mal, deportivas, de ocio, medioambientales y bajo correspondientes centro educativo y formando parte de la comu-
culturales en los consejos escolares munici- • Promover la participación de todos los sec- nidad educativa, la familia puede participar en
pales de distrito es posible gracias a que la re- tores del consejo escolar, y la buena comu- diferentes momentos y contextos. La participa-
glamentación vigente permite la presencia de nicación entre estos aportándoles los cono- ción puede propiciar una actualización perma-
entidades de relevancia educativa, social o cul- cimientos técnicos y la dinámica de grupo nente del rol educativo, una comunicación más
tural en el ámbito del distrito, y de hecho hoy para facilitar la planificación, la gestión del estrecha con los hijos e hijas y una mejor inte-
158 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
gración en el entorno en el que se desarrolla seguimiento y evaluar los resultados de las ac- tinuidad y ha hecho superar la anterior inter-
la acción formativa. ciones educativas. En ella tienen representa- mitencia en la acción y la presencia ciudadana
La formación en torno al asociacionismo y la ción las federaciones de padres y madres de del PEC. Dedicaremos las páginas siguientes a
participación se centra en algunas de las op- Barcelona, padres y madres de alumnos y analizar los nuevos elementos sobre la concep-
ciones de participación más comunes dentro alumnas, entidades del CEMB vinculadas al tualización del proyecto y su funcionamiento
del centro educativo: el delegado o delegada de ámbito educativo y los servicios municipales que se han ido construyendo en el transcurso
curso, como miembro del AMPA y de la junta más directamente implicados.ı de esta nueva etapa: el PEC B II.
del AMPA y como representante en el consejo
escolar de centro, y asimismo formando parte Carme Turró Vicens La cohesión de la comunidad educativa
de las coordinadoras, federaciones y platafor- Secretaria del CEMB ciudadana
mas de madres y padres o siendo miembro de Todo el trabajo de esta etapa del PEC B ha sido
los CEMD y del CEMB. Josep Rovira Riera guiado por la voluntad de ampliar, consolidar y
Otros aspectos importantes y sobre los que Asesor de la Secretaría del CEMB cohesionar el compromiso de la ciudadanía con
también se trabaja son la acogida de las fami- el proyecto.
lias recién llegadas o los programas educativos Teresa Folguera More Definido como instrumento de gobernanza
innovadores relativos al éxito escolar y a la re- Asesora del Programa de Formación de Padres educativa que se basa en la participación ciu-
lación entre las familias, el centro educativo y y Madres dadana, en la planificación estratégica y en la
el entorno. corresponsabilidad social en la educación, el
Para más información: PEC debe tener como efecto principal la cohe-
Condiciones de realización de las acciones www.bcn.cat/cem sión de una comunidad educativa ciudadana de
formativas la que un número creciente de entidades y per-
Los padres y las madres son los protagonistas 1 Ley 25/1985 de los Consejos Escolares. De- sonas se sienten partícipes.
de su propia formación, y como premisa para la creto 404/1987 Regulador de los Consejos Es- En el marco del PEC, las familias, las escue-
planificación, la metodología y la evaluación de colares Municipales. las, las entidades culturales y de ocio, las em-
la formación, se trabaja conjuntamente con: 2 Reglamento de Constitución del Consejo Es- presas, los medios de comunicación y las ad-
• Comisión de padres y madres de los CEMD colar Municipal de Barcelona y de los Conse- ministraciones se reconocen como agentes
• Organizaciones de madres y padres: coordi- jos Escolares Municipales de Distrito. Pleno educativos y explicitan y comparten los valores
nadoras, plataformas, etc. del Ayuntamiento de Barcelona de 19 de abril y los objetivos que rigen su acción educadora.
• Padres y madres de los centros educativos de 1989. Por eso, el trabajo del PEC invita a entidades
• Referente de educación y secretario o se- 3 Ley 22/1998 de la Carta Municipal de Barce- y personas a sentirse corresponsables de la
cretaria del CEMD. lona. educación y a vincularse con lazos de reconoci-
• Federaciones de padres y madres. miento, confianza y reciprocidad a otras entida-
• Directores y directoras de los centros edu- des y personas que también forman parte del
cativos. proyecto.
Se pretende recoger, analizar y ofrecer accio- 7 Las cifras de participación nos pueden dar
nes formativas de calidad. Tiene la voluntad de EL PROYECTO EDUCATIVO DE una idea de la penetración de estas ideas en el
ser un programa vivo, dinámico y participativo, CIUDAD DE BARCELONA: UN tejido social de la ciudad.
abierto a los cambios sociales, en el que deben INSTRUMENTO DE GOBERNANZA
ser clave la prevención y la detección de nece- EDUCATIVA AL SERVICIO DE LA La construcción de un patrimonio pedagógico
sidades, y la no exclusión de familias o colecti- CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDAD compartido
vos en riesgo social y educativo. EDUCADORA Un elemento primordial para la consecución de
Las acciones formativas están vinculadas a esta comunidad educativa, activa y cohesionada
la programación del consejo escolar municipal En los últimos años, el Proyecto Educativo de es la construcción de un patrimonio pedagógico
del distrito correspondiente. Ciudad de Barcelona (PEC B) ha desarrollado compartido. En el marco de las Jornadas y de
• El consejo escolar municipal de distrito dis- una nueva fase de su funcionamiento, que res- las comisiones de trabajo, la ciudadanía se im-
pone de una lista orientativa de temas, po- ponde a las conclusiones del proceso participa- plica en una serie de procesos de participación
nentes y formatos para ayudar a programar tivo que se realizó entre 2003 y 2004.1 deliberativa que llevan a la definición de los
las acciones formativas y un formulario para Efectivamente, en continuidad con el pro- contenidos referenciales del proyecto.
realizar las solicitudes. ceso iniciado en el I Congreso «La educación es En el Plenario de 2003 se aprobaron tres ob-
• Las AMPA o las entidades corresponsables la clave» en 1999, en el que se pusieron las jetivos prioritarios que orientan la acción edu-
en la programación de actividades formati- bases del contenido y el funcionamiento del cadora de las entidades y personas que forman
vas se tienen que comprometer con la difu- PEC, en 2003 se vio la necesidad de reformular parte del PEC B.
sión e información de la actividad formativa. el diagnóstico de la situación de la educación en
• Las actividades o acciones formativas pro- la ciudad y dar otra vez la voz a la ciudadanía Por una ciudadanía inclusiva y solidaria
gramadas en un centro docente estarán para plantear nuevas propuestas para la refle- Este objetivo central del proyecto invita a
abiertas a los padres y madres de los cen- xión y la acción. considerar que la prioridad de la educación
tros escolares del barrio o distrito. Este proceso del período 2003-2004, en el es trabajar decididamente por un cambio de
La Comisión de Formación de Padres y Madres que participaron 638 personas, dio paso a una mentalidad colectiva que haga más reales
tiene por objetivo dar orientaciones y realizar el nueva fase que ha establecido una línea de con- los principios democráticos de libertad,
159 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
equidad e igualdad de oportunidades. Para PEC B, Declaración sobre laicidad, educa- Tal vez una de las aportaciones más importan-
ello la educación tiene que comprometerse ción y ciudadanía, entendemos la laicidad tes que se han realizado durante este período
con una ética ciudadana para la inclusión so- como principio fundamental de la democra- es el hecho de pasar de un modelo propositivo
cial que responda a las condiciones de vida cia que garantiza la libertad de conciencia, a un modelo de intervención, a partir del esta-
en la sociedad de la información de las nue- la autonomía de juicio y la igualdad en de- blecimiento del Plan de Acción, formado por un
vas generaciones, a las capacidades y los rechos de las personas con independencia conjunto de proyectos estratégicos elaborados,
conocimientos adecuados para poder asu- de sus creencias. Por eso, uno de los obje- pactados y gestionados colectivamente por la
mir los derechos y deberes que derivan de tivos prioritarios del proyecto educativo de comunidad.
su condición de ciudadanos en la sociedad ciudad tiene que ser educar en la conviven- La construcción del Plan de Acción 2004-
del siglo XXI. cia y la libertad de creencias, contando con 2007 se hizo a partir de las propuestas del pro-
el compromiso de todos en la educación en yecto estratégico marco de 2003, según una
El éxito escolar para todos y todas, un valores compartidos, el cultivo del pensa- serie de criterios que pretendían respetar las
orgullo para la ciudad miento crítico, el conocimiento de las cultu- aportaciones del proceso participativo y opera-
La escolarización universal es insuficiente si ras y de los derechos humanos. Asimismo, tivizarlas en proyectos liderados por los dife-
no va acompañada de un gran esfuerzo de creemos que hay que garantizar la igualdad rentes agentes y realizados en un sistema de
cada uno de los individuos y también del de acceso de niños y niñas, independiente- colaboración y partenariado entre entidades.
conjunto de la sociedad para eliminar el fra- mente de las creencias religiosas de las fa- En 2004 se llegaron a definir 56 proyectos y
caso de la escolaridad obligatoria. Declarar milias, a todos los centros financiados con a establecer pactos y compromisos con 231 en-
a Barcelona ciudad libre de fracaso escolar fondos públicos, con independencia de su tidades con el fin de llevarlos a cabo.2
requiere identificar y modificar los mecanis- ideario. Las comisiones temáticas han ido reali-
mos que lo causan, repensar la escuela y zando anualmente el seguimiento de la mar-
dotarla de los dispositivos de acompaña- La red educativa territorial, expresión de la cha de los proyectos, constatando sus progre-
miento necesarios para que los chicos y chi- corresponsabilidad social sos y dificultades, tanto unos como otras
cas que están haciendo el enorme esfuerzo En 2005, la declaración de las VI Jornadas ligados a la extrema complejidad del terreno
de superar el nivel formativo de sus familias del PEC aportó un nuevo contenido sobre en que se mueven; un terreno atravesado por
encuentren un apoyo suficiente para conse- educación, barrio y territorio. Consideramos tensiones de colaboración y competitividad
guirlo. Gracias a ellos y a ellas nuestra so- que la escuela de la ciudad educadora debe entre la gestión pública y la corresponsabilidad
ciedad será más culta y estará mejor prepa- ser una escuela de proximidad, vinculada a social, la acción escolar y la acción educativa
rada para competir en el mundo económico la comunidad y comprometida con el ciudadana, la transversalidad y la especificidad
de la sociedad de la información. Su éxito es mundo. Asimismo, creemos que la ciudad de los procesos.
un reto y un orgullo para toda la ciudad. Ayu- debe construir en sus barrios redes educa- No obstante, el impacto de la acción de estos
dándoles nos ayudamos todos a tener un fu- tivas integrales, en las que los distintos proyectos sobre educación en la ciudad es difí-
turo mejor. agentes educativos —familias, escuelas, cil de medir. Pensamos que su valor radica pri-
entidades de educación en tiempo libre, em- mordialmente en el hecho de apuntar tenden-
Barcelona, cruce de culturas presas, medios de comunicación y adminis- cias y señalar prioridades. Por otro lado, los
En nuestra ciudad el aumento de la inmi- traciones públicas— establezcan entre sí proyectos del Plan de Acción representan una
gración ha cambiado el paisaje cultural de relaciones de trabajo cooperativo a favor de innovación en la manera de trabajar, ya que
las aulas. Por eso, mejorar la educación es la convivencia y de la cohesión social. Para conllevan la creación de redes de entidades co-
también mejorar la capacidad de acoger a que eso sea posible se necesita un estilo de laboradoras en cada proyecto. Estas redes, que
las personas recién llegadas, especial- gobierno que potencie la proximidad y la son de dimensiones muy desiguales, permiten
mente en las edades escolares, y aumentar descentralización, y que cree vínculos de explorar nuevas formas de trabajo colaborativo
la capacidad de intercambio entre las di- cooperación y de compromiso con la ciuda- que permita para avanzar hacia una nueva cul-
versas culturas que hoy conviven en la ciu- danía. tura de trabajo en red.
dad, poniendo al alcance de todos lo mejor
de cada una de ellas. Así hemos crecido en A lo largo de este proceso de elaboración, La construcción de la red educadora
el pasado gracias a la llegada de varias ole- hemos aprendido que en estos documentos no ciudadana
adas de inmigrantes. Así nos proyectamos se trata de decirlo todo, sino de señalar cuáles En el marco de este proceso de trabajo sobre
hacia el futuro, como una ciudad con una son las prioridades que compartimos y las proyectos estratégicos se pone de manifiesto
cultura abierta, diversa y dinámica. metas comunes para un horizonte de futuro. que su importancia va más allá de sus resulta-
Por eso, este conjunto de ideas, elaboradas dos inmediatos. El Plan de Acción es el ele-
Declaraciones propositivas de este período desde la participación y el consenso, constitu- mento que posibilita que la participación de la
En el marco de las Jornadas del PEC B se han yen el contenido sustantivo y a la vez el marco sociedad civil evolucione desde la información y
elaborado y debatido declaraciones propositi- simbólico a partir del cual la ciudadanía puede la consulta hasta la corresponsabilización real,
vas, que han pasado a formar parte de los con- establecer vínculos personales e instituciona- que se manifiesta en la toma de decisiones, en
tenidos del proyecto: les, y desarrollar un sentimiento de pertenen- la inversión de recursos propios y en la asun-
cia a la comunidad educativa del PEC. ción de responsabilidades sobre proyectos con-
La laicidad, espacio de libertad cretos.
y convivencia La concreción operativa del proyecto En este proceso la comunidad educativa,
Según la declaración de las V Jornadas del estratégico en el Plan de Acción como parte integrante del PEC B, se articula en
160 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
una red educadora ciudadana. Esta red se con- cambios que se van produciendo en la sociedad
figura como sistema emergente, construido de y que requieren la renovación del proyecto
PROCESO PARTICIPATIVO
IMEB
abajo arriba, descentralizadamente. estratégico, y, por otro, con el ritmo de la
8 COMISIONES
COMISIÓN TÉCNICA
En este sentido, los resultados del Plan de democracia representativa, marcado por los CONSEJO DIRECTIVO DE SEGUIMIENTO
(CD) (CTS)
Acción vanmás allá de las acciones producidas mandatos cuadrienales de los gobiernos. Efec- PLAN DE ACCIÓN 04-07 COMISIÓN DELEGADA TÉCNICO/A REFERENTE
por sus proyectos. El Plan de Acción tiene efec- tivamente, si el compromiso del gobierno mu- (CDCD) DE PROYECTO8 DIMENSIONES
OFICINA TÉCNICA
tos multiplicadores de difícil medida, ya que ar- nicipal con el PEC tiene que ser riguroso, es 58 PROYECTOS DEL PEC (OTPEC)
ticula la red, crea ocasiones para superar la preciso que, en la dialéctica entre democracia
fragmentación y segmentación del trabajo edu- representativa y democracia participativa, los
cativo, anima a las entidades e instituciones en gobernantes que asumen nuevamente el poder
el aprendizaje de esta nueva cultura y, sobre puedan establecer su manera de articular el tos surgidas de una misma comisión temática),
todo, pone en circulación informaciones, cono- compromiso que tienen con el PEC y su Plan de los diálogos del PEC B—actos públicos de pro-
cimientos, ideas y estrategias que acaban cua- Acción municipal. yección del trabajo de las dimensiones— y,
jando en la aparición de nuevos proyectos y ac- Por otra parte, cuatro años son suficientes sobre todo, los encuentros anuales de las co-
ciones a menudo no previstos y con diferentes para que el Plan de Acción pueda rendir cuen- misiones temáticas en el marco de las Jorna-
grados de proximidad e identificación con el tas de su actuación y para que los cambios so- das anuales del PEC.
propio PEC B. ciales hagan recomendable un nuevo plantea-
Se constata que la construcción de esta red miento estratégico. Definición y funcionamiento sostenido de un
educadora ciudadana constituye un capital so- Así, vemos que coincidiendo con los manda- nuevo modelo de gestión
cial que está en la base de la construcción de la tos de los gobiernos locales podemos estable- El PEC B se rige por el Consejo Directivo, presi-
ciudad educadora y que constituye uno de sus cer una secuencia cíclica que se desarrolla en dido por la concejala de Educación y constituido
activos más importantes. un círculo de reflexión, acción y evaluación, que por representantes de los diferentes partidos
da lugar a una fase del PEC con connotaciones políticos presentes en el consistorio y por los re-
Definición de la estructura cíclica del PEC B específicas. Por eso es por lo que hemos lla- presentantes de veintinueve entidades ciudada-
Fruto de sumantenimiento a lo largo del tiempo mado PEC II al ciclo que va de 2004 a 2007 y que nas, entre las cuales quince son entidades que
(1997-2007), otra aportación del último período el nuevo proyecto estratégico elaborado en están a la cabeza de proyectos del Plan de Ac-
ha sido la reflexión sobre la propia continuidad 2006-2007 deberá dar paso al nacimiento del ción. Este Consejo, que se reúne en plenario un
del PEC B y su estructuración en ciclos o fases. PEC III. mínimo de tres veces al año, genera la Comisión
Un análisis del pasado reciente del proyecto nos Delegada formada por ocho representantes,
muestra cómo, por su implantación y compro- El mantenimiento de una participación que, en un trabajo continuado, con un mínimo
miso con el protagonismo ciudadano, el PEC B sostenida y sostenible de una reunión de trabajo al mes, másmúltiples
ha sido capaz de traspasar diferentes manda- Coherentemente con este planteamiento, el colaboraciones personales, orientan el trabajo
tos de los gobiernos municipales. No obstante, proceso participativo no se entiende como una de la Oficina Técnica del PEC B y de la Comisión
cada consistorio ha aportado una manera par- actividad puntual vinculada a la elaboración de Técnica de Seguimiento, y ejercen lamayoría de
ticular de entender la política educativa y su li- un documento de diagnóstico, sino como un las funciones de representación del proyecto.
derazgo respecto al PEC. proceso continuado, sostenido y sostenible, que El Consejo Directivo del PEC B y su Comisión
En este sentido, el concepto de gobernanza tiene diferentes ciclos y fases, cada uno con su Delegada representan a la comunidad educativa
contribuye a definir más claramente este te- propia metodología, que alterna momentos de ciudadana comprometida con el PEC y visuali-
rreno de juego entre la Administración local y reflexión, de acción y de evaluación. zan las dinámicas de gestión de abajo arriba que
la ciudadanía, y a comprender que las diferen- Elementos importantes de esta dinámica, se producen en elmarco de su red. En este sen-
tes fases en las que se articula el funciona- aparte del trabajo de los órganos de gestión, tido, el papel del Ayuntamiento, representado
miento del PEC, como proyecto de participación son las reuniones de trabajo de las redes de por la figura del director del PEC, se ciñe al
y compromiso quemantiene una continuidad en proyecto y de las dimensiones (encuentro de las papel de entidad convocante y dinamizadora del
el tiempo, tienen que ver, por un lado, con los entidades que están a la cabeza de los proyec- proceso, con una renuncia explícita a prefigurar
sus contenidos.
1997-1999 1999-2002 2002-2003 2004-2007 2006-2007
El PEC como instrumento de gobernanza
educativa en materia de educación
La concepción teórica del PEC que se des-
ELABORACIÓN Y FASE DE IMPULSO ELABORACIÓN Y PLAN DE ACCIÓN ELABORACIÓN Y
APROBACIÓN DEL PEC DE PROYECTOS APROBACIÓN DEL Y PARTICIPACIÓN APROBACIÓN DEL prende de este conjunto de planteamientos no
PEC II SOSTENIDA PEC III
se ha establecido como premisa previa, sino
que se ha ido construyendo poco a poco, a lo
largo de su implementación, en un diálogo
PLANIFICAR PLANIFICAR PLANIFICAR constante con la realidad que ha dado lugar a
un proceso de hibridación que incorpora ele-
mentos de diferentes ramas.
REFLEXIONAR        ACTUAR REFLEXIONAR        ACTUAR REFLEXIONAR        ACTUAR
Efectivamente, en sus principios el PEC
surge de la translación al campo de la política
OBSERVAR OBSERVAR OBSERVAR educativa de la Administración local del con-
161 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
cepto de proyecto educativo de centro: así Así, contando con el apoyo de la Diputación cambiar puntos de vista y reflexionar en torno al
como una escuela explicita sus objetivos edu- de Barcelona, la idea de proyecto educativo de potencial educador de las ciudades y de las
cativos en un proyecto que elabora y comparte ciudad ha ido extendiendo su influencia y ac- nuevas responsabilidades de estas y de sus go-
la comunidad educativa, también una ciudad tualmente hay 38 municipios de Cataluña que biernos en un mundo cambiante.
que quiere ser comunidad educadora establece tienen un proyecto educativo de ciudad, algu- El I Congreso, que reunió a cerca de 600 per-
un proyecto educativo de ciudad que define sus nos de los cuales empiezan a trabajar en la sonas, combinó el intercambio de experiencias
contenidos educativos. idea de proyecto educativo de barrio. educativas de instituciones públicas o privadas,
Al llevarla al terreno de la ciudad, esta idea Para Barcelona, este proceso significa un procedentes de los ámbitos formales y no for-
del campo de la pedagogía se entreteje con el gran enriquecimiento y la posibilidad de discu- males, con un marco teórico que las acogía.
concepto de plan estratégico que, durante los tir y contrastar su experiencia con la de otros También se creyó necesario consensuar una
mismos años, se había elaborado desde el municipios que desde realidades y posiciona- definición de qué es una ciudad educadora y su-
campo del urbanismo y hace suya la metodolo- mientos diferentes se plantean los mismos gerir ámbitos y líneas de actuación.
gía que le es propia: una reflexión compartida retos. Desde un punto de vista simbólico, ha Durante el desarrollo del congreso, nume-
entre la Administración y las entidades civiles implicado la necesidad de dar un nuevo nom- rosas ciudades expresaron su deseo de repetir
sobre lo que se quiere ser en el futuro, a partir bre a nuestro proyecto, que ha pasado de ser esta experiencia y de mantenerse en contacto.
de la visión de los puntos fuertes y los puntos el PEC a ser el PEC B: el PEC de Barcelona.ı Así fue como la ciudad de Goteburgo se ofreció
débiles del presente. a organizar el II Congreso, en el año 1992.
A partir del año 2004, la incorporación del Araceli Vilarrasa En esta línea, y a propuesta de Barcelona, se
Plan de Acción acentúa el carácter del PEC de Directora de Planificación Estratégica formó una comisión permanente intercongre-
plan estratégico de educación. Por otro lado, del PEC B, IMEB sos, integrada por las ciudades de Barcelona,
se hace más explícita su condición como ins- Berlín, Birmingham, Goteburgo, Montpellier,
trumento al servicio de la construcción de Bar- 1 Este trabajo está publicado en Ajuntament de Rotterdam y Turín. La tarea principal de esta
celona como ciudad educadora. Barcelona (2004), Projecte Educatiu de Ciutat. comisión era trasladarse a las ciudades de Go-
No obstante, quizá la incorporación concep- Pla d’Acció 2004-2007, Barcelona: Institut Mu- temburgo y Bolonia para preparar los congre-
tual más innovadora de este período es la con- nicipal d’Educació. sos respectivos.
cepción del PEC B como instrumento de go- 2 Sobre la definición, los objetivos y el proceso En el congreso de Gotemburgo, las ciudades
bernanza en materia de educación. Esta de trabajo que han desarrollado estos proyec- expresaron la necesidad y el deseo de estable-
aportación del campo de las ciencias políticas tos, podeis encontrar más información en: cer lazos con las ciudades de su entorno y tam-
y la innovación democrática vincula el PEC a www.bcn.cat/educacio/pec. bién con las de otros lugares. Por eso, las ciu-
una nueva manera de entender el gobierno de dades firmantes de la Carta acordaron dotarse
las ciudades. En nuestros días, para dar res- de una estructura permanente que les permi-
puesta a los retos de incertidumbre y comple- tiera el intercambio, la cooperación y la refle-
jidad creciente que se presentan en las ciuda- 8 xión conjunta.
des, hay que gobernar dando voz a la LA IDEA DE CIUDAD EDUCADORA Fruto de este acuerdo, en 1994, nació en Bo-
ciudadanía con sus múltiples y diversos cono- SE EXTIENDE POR EL MUNDO: lonia la Asociación Internacional de Ciudades
cimientos e intereses. Se trata de gobernar la LA LABOR DEL SECRETARIADO Educadoras (AICE), en el marco del III Congreso.
complejidad desde la complejidad, de manera DE LA ASOCIACIÓN La AICE es el órgano que reúne a todas las ciu-
que la ciudadanía deja de ser objeto de las po- INTERNACIONAL DE CIUDADES dades comprometidas con el cumplimiento de
líticas públicas para pasar a ser su sujeto ac- EDUCADORAS (AICE) la Carta, que es la sólida base sobre la que se
tivo. articula este movimiento internacional.
Estos planteamientos, que nos acercan a Hacia finales de los años ochenta, con la incor- Los objetivos de la Asociación son fomentar
una democracia participativa, invitan a una poración en la Unión Europea y la nominación la cooperación y el intercambio entre sus
nueva definición de lo que es público, no tanto de Barcelona como sede de los XXV Juegos miembros y entre estos y organizaciones nacio-
relacionada con el hecho de pertenecer a las Olímpicos de la era moderna, la ciudad inicia nales e internacionales con intereses comunes,
instituciones del Estado como por su vincula- una profunda renovación y vive una etapa de in- e influir en el proceso de toma de decisiones de
ción al servicio público. tensa proyección exterior. Barcelona opta deci- los gobiernos y de las instituciones internacio-
Desde esta perspectiva, el PEC se posiciona didamente por el impulso, la creación y la inte- nales en cuestiones de interés para las ciuda-
como terreno de juego entre la ciudadanía y la gración en diferentes estructuras, redes y des educadoras.
Administración local. Un terreno fructífero que organizaciones de ciudades, de las cuales, en Barcelona ejerce su presidencia desde el
permite el estudio de problemas complejos y la muchos casos, asume el liderazgo. principio. Su liderazgo es reconocido y valorado
elaboración de respuestas que inspiren tanto En el año 1990, el futuro del mundo ya se por las demás ciudades. Cabe señalar que en
las políticas públicas como las prácticas socia- presentaba como eminentemente urbano y los la última Asamblea General (Lyon, septiembre
les de los participantes en la educación. gobiernos locales —por su legitimidad, repre- de 2006) se acordó por unanimidad la continui-
sentatividad, flexibilidad y capacidad de adap- dad de Barcelona al frente de la Presidencia.
Del PEC al PEC B tación— como el nivel administrativo más pró- En este camino, Barcelona ha estado acom-
Finalmente, durante este período ha conti- ximo y eficaz para resolver problemas de la pañada por un conjunto de ciudades de todo el
nuado y se ha amplificado el eco de la idea del ciudadanía. En este contexto, Barcelona con- mundo que conforman el Comité Ejecutivo. Por
PEC en otros municipios, principalmente de la vocó el I Congreso Internacional de Ciudades tanto, actualmente comparte las funciones de
provincia de Barcelona. Educadoras con la intención de dialogar, inter- dirección, gestión, ejecución y representación
162 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
con Adelaida, Budapest, Donostia-San Sebas- fundizar en el concepto de ciudad educadora y inventa teniendo en cuenta el presente y tam-
tián, Génova, Lisboa, Lomé, Lyon, Múnich, Ren- que al mismo tiempo pueden servir de orien- bién intentando descubrir el futuro. Por eso es
nes, Rosario, São Paulo, Tampere y Turín. tación para el desarrollo de actuaciones edu- justo recordar, aquí y ahora, a las personas que
La Secretaría General es asumida también cadoras. empezaron y animaron esta iniciativa: Pasqual
por Barcelona con carácter permanente. El Se- En resumen, el BIDCE es un organismo vivo, Maragall y Marta Mata.
cretariado trabaja estrechamente con la Presi- ágil y permanentemente conectado: da y re- Las ciudades y sus gobiernos afrontan nue-
dencia y el Comité Ejecutivo, así como también cibe, se hace rico y enriquece. vos retos. Se necesitarán nuevas políticas rigu-
en las tareas derivadas de los acuerdos toma- Los congresos internacionales constituyen rosas, creativas y generosas para encararlos y
dos en la Asamblea General, como el Plan de un marco de intercambio y de reflexión al es importante que las ciudades desarrollen ini-
Acción u otros. Transmite a estas instancias las mismo tiempo que son una tribuna internacio- ciativas de cooperación en el ámbito local e in-
peticiones y opiniones de las ciudades y también nal para dar a conocer buenas prácticas. Los ternacional y que estén abiertas a aprender y a
propone, sugiere e impulsa las acciones que, congresos se celebran cada dos años y son ofrecer nuevas maneras de hacer. La AICE
expuestas al Comité Ejecutivo, se acuerdan. además una ocasión para profundizar en la existe para dar apoyo a esta cooperación nece-
La AICE ha establecido canales multidirec- construcción del discurso de ciudad educadora saria, facilitando todo lo que sirva para reforzar
cionales de diálogo con las ciudades y entre y conocer de cerca iniciativas educadoras de las capacidades de los gobiernos locales, ac-
estas, así como con otras organizaciones con las ciudades que los acogen. La AICE ha cele- tuando como un faro emisor de información re-
las que comparte los mismos intereses. El uso brado congresos internacionales en Gotem- levante sobre iniciativas eficientes e innovado-
de las tecnologías de la información y la comu- burgo, Bolonia, Chicago, Jerusalén, Lisboa, ras de las ciudades grandes o pequeñas que
nicación facilita la difusión de conocimientos y Tampere, Génova y Lyon, y São Paulo trabaja hoy la conforman.ı
la extensión de la red. para acoger el congreso del año 2008.
Un importante espacio de encuentro, de in- Además de estas oportunidades de encuen- Pilar Figueras Bellot
tercambio y de aprendizaje de que dispone la tro y de intercambio a escala internacional, la Secretaria de la Asociación Internacional de
AICE es el portal de Internet www.edcities.org, AICE ofrece la posibilidad de trabajar en un Ciudades Educadoras, Ayuntamiento de
en el que se encuentra información de carácter marco territorial definido (redes nacionales, Barcelona
general y también informaciones temáticas, estatales o regionales) y sobre cuestiones te-
así como sobre las diferentes ciudades y redes máticas específicas (redes temáticas). Ambas Para más información: www.edcities.org
territoriales. Este canal está diseñado a partir modalidades de red participan en la elabora-
del valor de la diversidad entre las ciudades, de ción de propuestas y en su implementación.
tal manera que, además de las informaciones Todo ello contribuye a desarrollar y reforzar los
del Secretariado, las propias ciudades miem- vínculos entre las ciudades.
bros puedan difundir sus actuaciones tanto Hay que destacar otras tareas que lleva a
local como internacionalmente, mediante la cabo el Secretariado, menos vistosas pero im-
edición de noticias y la publicación de docu- prescindibles para un buen funcionamiento y
mentos y de fotografías, de una manera senci- servicio a las ciudades: son todas aquellas que
lla y sin necesidad de conocimientos tecnoló- tienen que ver con listas y actualizaciones, con
gicos. gestión presupuestaria y control de cuotas, con
El Secretariado de la AICE pone al alcance la correspondencia..., y tantas otras que no es
de sus miembros el Banco Internacional de Do- preciso enumerar, pero sí realizar.
cumentos de Ciudades Educadoras (BIDCE). La trayectoria de la AICE a lo largo de estos
Esta base de datos fue creada en 1990 y con- años convierte la asociación en interlocutora
tiene más de 550 experiencias, de múltiples reconocida en el diálogo con diferentes institu-
ciudades y de muy diversa índole, que se ac- ciones o asociaciones de varios ámbitos, de las
tualizan, se revisan y se amplían permanente- que forma parte o con las que colabora. Es pre-
mente. A lo largo de estos años, el Banco ha ciso destacar las relaciones de colaboración
evolucionado con los adelantos tecnológicos. con la UNESCO, UN-Habitat, Ciudades y Go-
Actualmente, se puede consultar en Internet biernos Locales Unidos (CGLU), la Asociación
en tres idiomas. Internacional de Alcaldes Francófonos (AIMF),
Periódicamente, se invita a todas las ciuda- la Organización de Estados Iberoamericanos
des miembros a hacer llegar experiencias para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI),
sobre temáticas de interés general, de las que Mercosur y Mercociudades.
se hace una selección que se publica en la sec- Con la experiencia acumulada a lo largo de
ción «Tema de actualidad». Asimismo, el más de una década de trabajo, constatamos
Banco tiene una sección de buenas prácticas. que no es por azar que, hoy, 335 ciudades de 34
Eso permite resaltar algunas de ellas por su países del mundo formen parte de la AICE. De-
carácter innovador, que son explicadas más trás de los proyectos siempre hay personas que
ampliamente. creen en ellos y que trabajan para hacerlos po-
El Banco dispone también de una sección sibles.
documental específica para dar difusión a tex- La educación es siempre un continuum que
tos, artículos o conferencias que permiten pro- tiene en cuenta el pasado, y se desarrolla y se
163 BARCELONA CIUDAD EDUCADORA
City Education Project The city is made up of all the small and large rrent, in the field of socio-community develop-
things experienced by its citizens in their day- ment, where each individual can grow and help
BARCELONA IS AN
to-day lives. All over the city, the comings and others to grow, learn and teach, educate for par-
EDUCATING CITY goings of the people leave the mark of their ticipation and educate themselves while partici-
ideas and expectations, of the struggles that pating.
Education as cross axis of
have led to progress and the customs that have This approach, now generally accepted, and
municipal policy
gradually taken shape there. initially outlined in Barcelona at the 1st Con-
Education consists of transmitting the value gress of Educating Cities in 1990, places a heavy
of this heritage and, above all, stimulating and demand on the educational policies of the local
encouraging each individual to continue culti- administrations. Considering their propinquity
vating it, and thus, altogether, help the city and community-building vocation, the local
grow towards a better future. This is why Bar- councils should be the school of the citizens
celona is aiming to become a genuine educa- and the driving force behind socio-educational
ting city. We are convinced that in this way we development.
can favour personal growth in all walks of life. Barcelona, the cradle of the idea, is also stri-
A city is the fruit of the activity of its citizens, as ving to make itself the cradle of good practices
regards coexistence and economic develop- that will further the authentic construction of
ment and also social cohesion. And so we need the educating city. Our objective is to clarify the
active citizens with a critical spirit. idea of the educating city and put it into practice,
Education for purposes of citizen engage- without denying its complexity and ambitious-
ment, responsibility and creativity is one of the ness. And the idea of the educating city is also
keys to dealing with the challenges faced by the transformed during this process. In effect, par-
city within the framework of the knowledge so- ticipatory practice as the focal point of the edu-
ciety and globalisation. cating process marks the appearance of emer-
This book presents the work of Barcelona gent systems with a decentralised structure,
City Council in the field of education outside the which at each step reinvent and redefine the di-
school curriculum. In addition, it encourages rection taken by the activities.
the readers to assume their responsibilities in The object of this book is to bring together
the field of education. It prompts us to consi- some parts of this process on the basis of a re-
der ourselves educators, to participate by set- view of the work carried out by Barcelona City
ting an example, by word and deed, when con- Council during this mandate (2004-2007) in the
fronting this passionate and complex task field of voluntary commitment to education. And
which consists of making Barcelona the edu- we have taken this review further than a simple
cating city we all wish to see.ı inventory of the municipal services themselves
and risked applying the principles of transver-
Montserrat Ballarín Espuña sality and relationality to gain a new perspec-
Councillor for Education tive, which goes beyond the departmental orga-
nisation of services, passes the frontier
Jordi Hereu Boher between administration and society, in order to
Mayor of Barcelona describe the public space, the educating agora
where Barcelona is gradually being shaped into
an educating city.
Introduction We will begin by presenting a deeper vision
of the concept of the educating city and the
Just how educational a city is depends on how Charter of Genoa, with the intention of outlining
aware it is that both its public policies and so- how this idea has permeated and transformed
cial practices have a very deep repercussion on the city educational services.
the attitudes and values acquired by its inhabi- The first four chapters are dedicated to the
tants. Consequently, all the social parties, all analysis of strategies and projects developed in
the entities and institutions, all the inhabitants each of the four large sectors into which the
of the educating city become educators on the contents of the educating city may be split up:
basis of a clear, common commitment influen- education at school, educational activities out-
ced by certain educational reference values. side the school ambit, the educational impact
But this educational capital is not accumu- of public policies, and the educational impact of
lated spontaneously. Quite the contrary, the ge- social practices.
neration of activities and messages for popu- Given the importance of the interrelational
lar consumption which express values such as and community dimension of these tasks, some
coexistence, solidarity and social cohesion re- experiences rooted in the citizen educational
quires a lot of hard work, often against the cu- network have been selected for description in
164 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
each chapter: activities that, apart from their nerated within the city in different educational On a day-to-day basis we find unquestio-
specific field of action, have considerable value ambits and by the various educational agents. nable proof that urban planning, culture, the
because they help to develop the ethos and ac- This concept provided education with a new schools, sport, health and the environment,
companying tools needed for working within a dimension which, in addition to families and economic and budget factors, matters concer-
network; by incorporating elements of trans- schools, implicated local councils, associations, ning traffic and transport, safety and services,
versality and creating relations based on mu- cultural organisations, businesses, and other the media, etc., contain or incorporate different
tual commitment and trust between the diffe- institutions and collectives within the city. values, knowledge and skills which should be
rent municipal departments and between By way of a personal reflection and looking regarded as factors playing a role in the educa-
administration and civil society. back in hindsight, I think that the fact of focus- tion of the citizens.
The rest of the book provides a vision of the sing the themes discussed at the Congress of The educating city is a new paradigm whose
role and development of two agents which we Educating Cities on childhood and youth, and basic premise is the knowledge, the awareness
consider basic to the construction of the educa- that the accent was clearly placed on these age and the development of the educational aspects
ting city: the Consell Escolar Municipal de Bar- groups when drawing up the Charter2, seriously of different policies and activities at all levels of
celona i de Districte (Municipal Education Advi- limited the awareness of the scope of the con- government and civil society.
sory Board of Barcelona and Local Areas), in its cept and its possibilities, despite the publication Although, in a sense, cities are always edu-
role as a community participatory organ, and of a book to the respect3 (where the concept is cative, we say that a city is educating when this
the Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona dealt with from different standpoints), and also intention is implicit in the way the city presents
(Education Project of the City of Barcelona), restricted the contents of future conferences de- itself to its inhabitants.
which governs educational policy. cided at the Congress itself. The attainment of the educating city is a pro-
Lastly, we present a summary of the work of For this reason, I think that rather than the position and an undertaking shared principally,
the Secretariat of the International Association concept itself —clear and suggestive enough—, and out of necessity, by local government and
of Educating Cities in the last few years, during what has evolved is the understanding of its civil society. As there is no alternative, if a city
which time the charter of the association has scope and its different applications on a practi- aims to be educative, then education becomes a
been updated and themembers of this network cal basis. basic and all-encompassing concern of its poli-
of cities, united by a joint commitment, have Later, the decalogue approved by the Gene- tical programme.
stepped up the momentum of the work in hand ral Assembly in Jerusalem (1999) on the occa- It goes without saying that the concept of the
and made improvements. sion of the 5th International Congress, puts on educating city is directly related to other values
We are fully aware that, from the standpoint record that the proposals encompassed by the such as equality, inclusive citizenship, educa-
of the construction of Barcelona as an educa- Educating City should transcend the first years tion for peace and sustainability.
ting city, this approach to educational policies of schooling to include the whole population It is also important to point out that the con-
and municipal education services constitutes a and the whole range of different issues (urban cept of the educating city has three keystones:
significant challenge where the move from planning and development, culture, the envi- fluid communication of information on the op-
ideas to action creates considerable tension as ronment, sport, the economy, health, etc.). The portunities provided by the city to each and
regards coherence, comprehensiveness and International Association of Educating Cities de- every one of the citizens, joint participation on
adjustment to the model. Nevertheless, the fends a global conception of education which the part of these citizens, and assessment
educating city is a goal to be pursued with care impregnates the whole macrocosm of city life which determines the degree of usefulness of
and determination: by the administration and by and integrates the entire populace. the different proposals/projects and activities
civil society and on both a local and an interna- The changes taking place in cities and socie- put into practice.
tional scale. Proceeding cautiously but in a spi- ties prompted us to update the Charter—in view The educating cities need to go deeper into
rit of optimism.ı of the contents of article 20— by incorporating the educational dimension of different local po-
new fields of action and new opportunities, but licies and develop them accordingly. This
Antoni Martorell without ignoring the inherent difficulties. should be done through interdisciplinarity and
Director of the Education Project of the City In retrospect we can safely state the Charter cross-sector planning, issues that require new
of Barcelona and Manager of the Institute of serves as a tool for construction and joint deve- management models. It is also necessary to
Education of Barcelona City Council lopment for each and every one of the citizens know how to contextualise and contrast any
and society taken as a whole. proposal, albeit external or internal, within the
Thanks to the experience of the last few accompanying conditions.
years we are now able to confirm the validity of To make this possible, some preliminary
1 some of those assumptions and include some measures need to be taken. These include new
THE EDUCATING CITY: A SPIRIT new ones. forms of organisation within the local autho-
OF HOPE BORN IN BARCELONA We consider that education is a shared task: rity and also the participation of civil society,
families and schools, but also a great number of which each city should implement in accor-
1.1 The concept of the “educating city” other agents unrecognised up to now, constitute dance with its specific requirements and cha-
and its evolution since the Congress in a new educational “system” that needs unders- racteristics.
1990 tanding, due consideration and stimulation. We With the benefit of hindsight and on learning
also affirm that this shared task should in no more about the many cities involved in the pro-
Initially, the concept of the educating city1 was way ignore the fundamental role of the family ject, we are coming to realise that the methods
proposed as a means of effectively integrating and the school, which will no doubt have to be of implementation and development of the con-
formal, informal, and non-formal education ge- adjusted to this new scenario. cept of the educating city are just as varied as
165 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
the cities themselves. They have different llective, social, economic and educational inte- • Promote urban planning which fosters inte-
rhythms and levels of commitment, which are rests of all a city’s inhabitants, in accordance gration
related to the history, location and specific cha- with the principles of solidarity, freedom, equa- • Promote community participation from a cri-
racteristics of each city and also its political lity and dignity and based on respect for diffe- tical and responsible perspective
programmes. rent cultures, sustainability and social justice. • Create spaces, amenities and services adap-
The urban, educational and social changes ted to different needs
Pilar Figueras Bellot that occurred in the last decade of the 20th cen- • Work towards a healthy environment, sus-
Secretary of the International Association of tury prompted the General Assembly of the In- tainable development and health education
Educating Cities, Barcelona ternational Association of Educating Cities The third section outlines specific lines of ac-
(organ made up of all the member cities) to tion that provide a comprehensive service for
1 Developed for the 1st International Congress of consider a revision of the Charter in 2002. It the people:
Educating Cities. Barcelona, 1990. should be mentioned that some slight amend- • Development of critical thinking in young
2 Charter of the Educating Cities: drawn up and ments had already been made to the original people
approved at the aforementioned Congress. text, in 1994 at the III International Congress of • Education aimed at families and educators
3 Ajuntament de Barcelona. I Congrés Interna- Educating Cities (Bologna). • Personal and vocational guidance; quality
cional de Ciutats Educadores. La ciutat Edu- To carry out the revision a work group was professional training
cadora. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, set up comprising some of the cities on the Exe- • Promotion of social inclusion policies in
1990 cutive Committee, and supervised by Joan Ma- order to counteract the mechanisms of ex-
nuel del Pozo, at that time deputy-mayor of Gi- clusion and marginalisation
rona and lecturer in philosophy at the University • Coordination between administrations and
1.2 From the Barcelona Charter to the of Girona. civil society
2004 Genoa Charter of Educating Cities This work group produced a draft of the new • Promotion of association
charter which was distributed to all the mem- • Adequate and clear information
In 1990 the I International Congress of Educa- ber cities, so that they could provide input, sug- • Training in information and communications
ting Cities was held in Barcelona. A group of gest amendments and reach a consensus on technologies
over sixty cities from twenty countries around the final version. • Education in the values and practices of de-
the world, aware of the fact that cities have a The new Charter was presented at the mocratic citizenship
wide range of educational initiatives, of varying VIII International Congress, held in Genoa Today 335 cities in 34 countries around the
origin, intention and incumbency, met up to in November 2004 and coinciding with the world, feeling a sense of identification and com-
work and exchange experiences which clearly seventeenth anniversary of the foundation of mitment and stimulated by the new Charter, are
display this educational potential. the International Association of Educating Cities. working incessantly to strengthen their com-
These cities agreed to set forth the basic While fully respecting the spirit of the original mitment to the creation of a comprehensive
principles in a charter in order to promote edu- Charter, the new version has a more forceful service for the people, which is an expression of
cation in the city. and committed tone and displays a greater their right to an educating city.ı
The Educating Cities Charter (Declaration of desire on the part of the cities to have an ef-
Barcelona) was drawn up to serve as a political fect on social and educational reality, and Pilar Figueres Bellot
and educational instrument and to mobilise transform it. Secretary of the International Association of
the cities. It proposes that education should The twenty principles are organised into Educating Cities, Barcelona City Council
constitute one of the cross axes on the political three conceptualised sections: the right to an
agenda of cities committed to its attainment educating city, the city’s commitment and a For further information and to view the Charter
and suggests that local governments coordi- comprehensive service for the people. of Educating Cities see:
nate the efforts of all the agents —public, so- Thus, the right to an educating city promotes: www.edcities.org
cial and private— which have influence in the • Lifelong learning
territory. • Equal opportunities
With the declaration and adoption of the • An education based on democratic values, 1.3 The influence of the concept of the
Charter of Educating Cities, this group of cities peace and social justice educating city on the city education
initiated a process that is both individual and co- • Education in diversity and international coo- services of Barcelona
llective. peration
Thus, the Charter has stimulated and conti- • Intergenerational dialogue To understand the influence of the concept of
nues to stimulate a broad, democratic process • Wide-reaching, transversal and innovative the educating city on the organisation and work
of debate, dialogue and proposals on a local education policies of the Barcelona city education services it is
scale, but has also generated international de- • Association, community participation and worth looking back in retrospect. We will go
bate around its conceptual aspects, and in par- coordination between the administrations back twenty years to 1986.
ticular, around the strategies necessary for its and civil society During the first ten years of the newly esta-
endorsement and promotion. • Popular culture and forward-thinking initia- blished democracy, as yet not accomplished in
But rather than just being a set of rights al- tives 1986, the City Council would have to devote all
ready recognised in various international decla- • Quality of life and civic-mindedness its energy to recovering and updating the edu-
rations, the Charter contemplates the right to an To this end, the member cities make a commit- cational work of the erstwhile republican City
educating city as the basic expression of the co- ment to: Council and Artur Martorell’s Municipal Edu-
166 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
cation Institute. Soon enough the results of between holistic and specific approaches still ements reached by the different parties and
these efforts would lead to the perception that creates many difficulties when it comes to es- provides the city with a collective educational
changes in society also entailed the need for a tablishing the obvious ties and gauging and ob- and political resource.
deep change in the way the City Council should jectifying the impact of education on the com- Firstly, we consider that schools in the edu-
act. munity. Making progress in these aspects is the cating city should be schools that favour pro-
Moving on to 1990, the 1st Congress of Edu- way forward in the next few years. ı pinquity; which are linked to the community
cating Cities materialised this insight in a and show an active commitment to the outside
model that had a great influence on the way of Araceli Vilarrasa world. Thus, we declare ourselves to be in fa-
understanding education in the city and within Director of Strategic Planning PEC B, IMEB vour of:
the city services. 1. Granting schools sufficient autonomy to ge-
Some key ideas have been saved from that nerate specific projects which are a driving
heritage, which were particularly influential force for change, meet the educational de-
right from the start: the idea of social co-res- 2 mands of the neighbourhood and, at the
ponsibility in education; equality as a common THE SCHOOL OF THE EDUCATING same time, are imaginative enough to meet
objective; the undertaking to give the people an CITY: A PLACE TO PRACTICE AND the demands of the local environment.
active and participatory role; and also the con- BUILD GOOD CITIZENSHIP 2. Fostering the consolidation of the teaching
viction that the leading role should be played by teams which make joint work and involve-
local administration. ment in collective projects possible, so that
It became progressively clearer that there 2.1 Education, neighbourhoods and schools acquire the necessary autonomy.
was a growing tendency, both as regards ac- local areas: the declaration of the 3. Applying criteria of quality, equality and co-
tions taken in the districts and those stemming VI Barcelona City Education Project responsibility to extend the education project
from the central services, to understand the Conference outside the school timetable.
educational task not just in terms of the crea- 4. Establishing school jurisdiction, in order to
tion of services, but rather in terms of cataly- One of the basic characteristics of schools in generate education projects for children up
sing actions in the districts and establishing the educating city is their capacity to become to eighteen years old and to consolidate
channels of participation which would involve agents which give impetus to local area educa- school networks.
families, schools, cultural and leisure entities, tion projects that function on the basis of pro- 5. Fostering a positive relationship and com-
and businesses, thus extending the concept of pinquity: cohering an educational network that mitment to the environment in order to bet-
education beyond the school system. integrates diverse social agents. Consequently, ter orientate learning activities.
Later, the revision of the Charter of Educa- the relationship between education, neigh- 6. Establishing institutional support networks
ting Cities —Genoa 2004— would promote bourhoods and local areas was the theme of which incorporate schools into the social fa-
greater participation as a transversal element, debate at the VI Barcelona City Education Pro- bric and create educational links between
and also the idea of education in a network as ject (PEC) Conference. The following declara- the varying circumstances of children and
way of working in cooperation. This was concu- tion is fruit of that debate in the educational adolescents’ lives (school, free time, family,
rrent with the emergence in Barcelona of new community, and constitutes one of the main transition to working life).
initiatives for the creation of coordinating components of the PEC. 7. Advancing towards a new professional
structures which would help to set up integral ethos within the teaching profession, which
educational networks. Declaration of the VI Barcelona PEC increases the ability to work in interprofes-
Examples of these policies are the actions Conference sional fields from the point of view of using
taken during the 2004-2007 period by the Coun- In view of their central and universal role, integrated work methodologies.
cil for Educational Coordination, the Municipal schools play a primordial part in the construc- 8. Promoting activities aimed at the continuous
Education Advisory Board of Barcelona, the tion of the educating city. Accordingly, the VI development and training of the teaching
Local Area Education Advisory Boards, the PEC B conference was dedicated to the discus- staff on the basis of work in cooperation with
Council for Professional Education and the City sion of how to define a model of school which other education professionals.
Education Project, which we will later analyse makes propinquity and close ties with the im- Secondly, we consider that Barcelona, as an
in greater detail. mediate environment its trademark. The text educating city, needs to build up integral edu-
Despite the implementation of some note- presented below is the declaration which was cation networks within its neighbourhoods,
worthy schemes, perhaps there has not been prepared and adopted as one of the basic pro- where the different education networks —fa-
so much progress in the visualisation of the posals by the educational community involved milies, schools, free-time educational enti-
educational dimensions of public policies and in the PEC. ties, businesses, the media and public admi-
social practices. As yet marked by the priority nistration— take greater responsibility for
given to educational actions addressed to youn- Declaration education and agree to work together to fa-
ger children and adolescents, the expansion of This year, the educational community involved vour coexistence and social cohesion. Thus we
this approach involving lifelong education and in the development of the City Education Pro- declare ourselves to be in favour of:
all the longer-term aspects of community edu- ject of Barcelona has selected the relationship 1. Strengthening the role played by families in
cation is a goal that will only be achieved by between schools and the local area as the the integral education of their children, and
considerable effort. Leaving aside the declara- theme of debate: a debate that helps us to cre- also bolstering the educational guidance and
tions of principles and the generic aspects ate an education network that favours social support provided by the administrations so
which may be taken for granted, the tension cohesion. This declaration expresses the agre- as to improve their task as educators.
167 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
2. Promoting the ethos and the resources between the whole range of educational nity bodies that offer educational activities to
needed for working in networks. agents (families, leisure organisations, school children.
3. Raising social awareness of the role played systems of production and media). The ju-
by free-time educational bodies. risdiction of a local education authority may The objectives of the Council for Educational
4. Encouraging the media to show a social cover a neighbourhood or a district. Coordination (CCP)
commitment to education. 4. Promoting the transformation of the Muni- The main object of the coordination of commu-
5. Taking into account the educational impact cipal and the Local Area Education Advi- nity institutions and bodies offering educational
of public policies and social practices. sory Boards into organs where the entities activities to schools is to unify the shared task of
6. Encouraging educators, in both formal that organise extracurricular education educating young citizens.
and non-formal ambits, to adopt a new projects may participate. The Local Area The Council for Educational Coordination
professional ethos, which values practical Education Advisory Boards would be the aims to give schools the greatest amount and
knowledge and the ability to work with other participatory organ in the Local Area Edu- variety possible of educational and cultural re-
sectors. cation Authority. sources in order to optimise the city as an edu-
7. Recognising the specific nature of the formal 5. Increasing the direct participation of children cative agent and give children greater possibili-
education system, in consideration of the and young people in the community partici- ties of learning from it.
fact that it caters for all children from three patory organisations. A preliminary condition for the achieve-
to sixteen years old, and that it should un- We have agreed, therefore, to include a new ment of these goals is the creation of infor-
dertake to provide an inclusive education co- maxim in the PEC: “The area educational net- mation and dissemination channels designed
vering all the dimensions of learning. work, an expression of social co-responsibi- in accordance with the needs of the schools
8. Defining comprehensive neighbourhood lity”, and we undertake to submit this declara- and teaching staff. In addition, it is also neces-
education policies, based around the global tion to the different administrations for its sary to create tools providing information on
educational needs of children and families inclusion in the spirit of the future Catalan edu- the network of faculties, means and civic insti-
and taking into account the diverse educa- cation bill. tutions with educational activities or resources.
tional scenarios. Barcelona, 19 November 2005 The CCP also aims to guarantee the constant
9. Defining the jurisdiction of local area educa- improvement and increase in the number of
tional authorities, in relation to the integral PEC B educative proposals offered to schools by insti-
education projects handled by the schools. tutions and other entities, both in the sense of
10. Improving the relationship between the edu- For further information: opening up new fields of action and creating
cation system and the field of culture and as- www.bcn.cat/educacio/pec new educational resources and by renewing
sociated services and facilities. proposals or perfecting existing ones. An im-
11. Encouraging children and young people to provement in the standard of educational acti-
participate in building up neighbourhood 2.2 A whole city to learn from: the vities offered by these outside entities, both as
educational networks. Council for Educational Coordination regards their contents and their methodology,
12. Facilitating direct participation on the part of their accessibility and the compensatory me-
the community and the educational agents The Schools, as closed and specialised spaces chanisms, is one of the priority objectives. One
working on the PEC, on the basis of greater for the formal transmission of knowledge, are way of accomplishing this improvement and re-
involvement in their local areas. undergoing a transformation caused by a series newal is through the permanent training of the
Thirdly, we consider that in order to make all of social and economic changes. Increasing so- professionals who manage, organise and carry
this possible a style of government that en- cial complexity, the disappearance of the pri- out educational activities for schools.
courages propinquity and decentralisation is mary function of schools as information trans- The CCP also aims to promote and enhance
necessary, which creates cooperative ties and mitters and the growth in the amount of mutual understanding, dialogue and joint work
shows a commitment to the community. Thus educative demands placed on schools have all between civic entities and schools so as to ad-
we declare ourselves to be in favour of: contributed to this change. Schools need to co- vance from an educational offer external to
1. Giving schools more autonomy to develop operate with other entities to fulfil the task as- schools to a cooperative model.
school projects that meet their specific signed to them by society.
needs. The city is the home of the educational The School Activities Programme of the
2. Promoting the transformation of the school institutions, the means and resources. Apart Council for Educational Coordination
councils and opening them up to represen- from the school system it is home to a network The educational activities of the entities belon-
tation on the part of all the educators and of facilities and institutions that show a clear ging to the Council for Educational Coordination
entities involved in the school’s education commitment to education, even if this is not are published every academic year in the School
project. their primary or sole function. Activities Programme (PAE), which is designed
3. Recognising the school systems as mana- With the purpose of coordinating and orien- to supply as much information as possible on
gement bodies that guarantee the continuity tating the educational dialogue between city the educational activities offered by civic enti-
of the school’s education project, for chil- and schools, the Council for Educational Coor- ties, and the description of the activities is
dren from 0 to 18 years old, and integrate dination was set in the 1988-89 academic year systemised to help teachers to chose those that
them in a local education authority with its under the auspices of the Barcelona Municipal are most suited to their educational agenda.
own capacity for organisation, so that they Institute of Education. The activities cover a wide range of themes.
are able to promote and coordinate a district The Council for Educational Coordination Furthermore, this Programme relates the
education project, thus assuring coherence currently includes 115 institutions and commu- school core curriculum to the themes covered
168 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
by the activities, defines teaching goals, facili- olds). The project contemplates two courses heritage of the present and although its histori-
tates registration for the activities, prior contact of action: cal value is yet to be demonstrated its impor-
between the school and the institution, and ac- • The first course of action is focused on the tance as regards the development of the culture
cess to the related materials and documents. move from primary to secondary School of the future cannot be ignored, as in the case of
The School Activities Programme can be acces- education and is organised into three recent urban planning and modern architec-
sed through the internet and applications for workshops that concern each of the parties ture. It is not easy to categorise heritage either.
registration for activities may also be made on- involved in this transition: pupils, teachers Alongside the examples of material culture
line. and parents. such as buildings and places of historical, aes-
• The second course of action, focused on thetic or anthropological value there are other
The challenge of education for the citizens fourteen to sixteen year olds, is organised immaterial or intangible types of heritage that
After long experience in this area of joint acti- into the Project for Professional Life (PVP) include oral traditions, music, festivals and lan-
vity, it has become clear that the active partici- and the Workshop on Learning in Extra-Cu- guages as well as natural heritage and, above
pation of entities and institutions in the educa- rricular Contexts (TECNE). all, moral or ethical heritage identifiable with
tional process gives children the capacity to act, Five years after it was launched, the ÈXIT Pro- human dignity.
both individually and collectively, as autono- ject has mediated in seven districts around the Heritage has proved to be a primary didactic
mous, critical and active members of society.ı city, in seventy-one schools (twenty-five se- resource. It has emotional implications (des-
condary and fifty-one primary schools). It has ires, memories, feelings, etc.), cognitive ones
Antònia Hernández Balada benefited approximately 2,500 pupils and in- (observation, analysis, discovery, etc.) and atti-
Head of the Service for the Promotion of volved 275 teachers and fifteen experts from tudinal or axiological aspects. It offers a com-
Educational Initiatives,(IMEB) collaborating entities; and counted with the plex area of study: the idea of context, the study
invaluable support of 120 volunteers of everyday life, economic relationships, the no-
For further information: (amic@grans). In the 2004-05 academic year, tion of time, the relation between material and
www.bcn.cat/educacio/pae responsibility for the ÈXIT Project was trans- immaterial culture, the collective imagination,
ferred to the Education Consortium of Barce- symbols, etc.
lona. There is a great diversity of scenarios for the
2.3 The ÈXIT or “Success” Project The ÈXIT Project aims to democratise study of heritage: museums, the media, Inter-
school success; now understood as something net, etc. In this way schools go out onto the
The ÈXIT or “Success” Project was fruit of the that serves the common good and not just as streets in search of heritage and heritage
agreements reached between the Department a matter of individual aspirations or interests. comes into the schools. Almost all the civic en-
of Education and Barcelona City Council in Fe- At its most ambitious, school success means tities involved in heritage management are re-
bruary 2001. It was set up to share information achieving a zero school failure rate at the end presented on the Council for Educational Coor-
and draw up a joint work plan which would of compulsory education; in other words, it dination (CCP), a circumstance which facilitates
serve to approach key aspects of schooling in should guarantee that everyone leaves school the search for educational resources around
the city from a common perspective. Agree- with a certificate of secondary education. This the subject of heritage and is the reason why
ment was reached on the following measures: target is indispensable if we are to open the there is a wide range of potential school activi-
• To give priority to initiatives addressed to way to increasing the number of young people ties related to this theme in the CCP Pro-
those pupils with greater possibilities of who continue with non-compulsory studies or gramme of Educational Activities. Out of the
continuing their school careers. who begin their working careers with the idea 3,284 proposals in this programme, 753 (23%
• To derive chronic cases of truancy to other of continuing to learn throughout their lives. ı of the total) are allied to this broad concept of
services and institutions. the term heritage which we outlined above.
As a result, a pilot plan was implemented in Nacho Garcia de la Barrera Among these activities those related to the ar-
the district of Sants-Montjuïc at the start of Coordinator of the Area of the School Success tistic, architectural or archaeological heritage
the 2001-02 academic year. It comprised a and Acces to Work,PEC B, IMEB are of particular interest. It is clear that there is
work group which analysed the different pro- a qualitative improvement in heritage studies
positions presented by the organisms invol- For further information: and there is a greater range of resources (as
ved. At this point, the Municipal Institute of www.edubcn.cat regards student and teaching materials, pre-
Education (IMEB) then prepared a plan for in- paratory work, audiovisuals, programming,
tervention, which was presented to the Muni- workshops, etc.) and proposals. Nevertheless,
cipal Education Advisory Board of Barcelona 2.4 Learning to value our heritage a greater number of activities are needed that
(CEMB) in May 2001. The implementation of promote more positive attitudes such as help
the pilot plan led to the creation of the ÈXIT We need to define the term “heritage” if we wish in preservation, participatory and supportive
Project. to make a consideration of its didactic value. initiatives, and so on, and that extend the edu-
The ÈXIT Project is designed to favour The concept of heritage has evolved from a cational offer to areas of heritage that, in con-
across-the-board school success, without any perspective that linked it to the past and its con- sideration of the possibilities of the immediate
discriminatory conditions. It focuses its acti- servation to a perception more closely associa- environment, receive insufficient attention. An
vity on two especially delicate periods in the ted with the present and the idea of use. example of this is the industrial and technolo-
schooling of any child: the move from primary UNESCO (1998) defines heritage as all those na- gical heritage of a city like Barcelona, with its
to secondary school (10-12 year olds) and the tural and cultural elements which are inherited important manufacturing past and its recent
last stage of compulsory education (14-16 year or created recently. This definition covers the architectural heritage. ı
169 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
Esteve Barandica The Festival of Cultural Programmes whatever its status, can implement a plan of
Director of the City Heritage Learning The Festival of Cultural Programmes, suppor- action that aims for sustainability. And schools
Programme, IMEB ted by the IMEB in the form of subventions and as well: like any other civic institution, but
technical assessment, is the public showing with added incentives given their educative
For further information: and representation of the work carried out in mission.
www.bcn.cat/educacio/pae schools during the academic year, and one of Working towards making schools more
its objectives is to bring young people into con- sustainable has nothing to do with introducing
tact with the city’s different venues and speci- another subject on the syllabus. Rather it is a
2.5 Learning to enjoy the arts: the fic and specialised facilities that serve to pre- question of adopting a new approach to the
cultural programmes sent all the different genres of artistic and whole school set-up, including the syllabus
cultural events around the city. and management that use present conditions
During the last eight years, one of the objectives In consideration of the above, there are as a starting point, where what functions well
of Barcelona City Council, through the Munici- areas of the Festival that remain unchanged is consolidated and the rest is reviewed in
pal Institute of Education, has been to make and others that have been adapted to give an order to make practice more consistent with
the cultural activities in centres of public se- opportunity to new projects and, accordingly, theory.
condary education in our city more dynamic. enable schools to feel the pulse and heartbeat The Agenda 21 School Programme pre-
Consequently, every year we renew and inno- of the city. sents a straightforward and flexible methodo-
vate our commitment to encouraging partici- The Festival sessions are organised into logy based around the five major 'tasks' that
pation, getting out and about, "jumping the four fields: constitute a model for analysis and interven-
school walls", and reporting on a large part of • Field of the Performing arts: "Hop up ons- tion in the immediate environment:
the task of education carried out during each tage". Organised in conjunction with the Te- 1. Motivation: asking why
academic year. atre Lliure. 2. Diagnosis: analysing
Giving importance to cultural education as a • Field of Music: “Get rhythm". Organised in 3. Plan of action: making decisions
catalyst to prompt pupils to attend different conjunction with the Auditorium and the Ta- 4. Intervention: taking action
kinds of cultural events (plays, concerts, exhi- ller de Músics (Musicians’ Workshop). 5. Assessment: reviewing results
bitions, etc.) is vital when it comes to planning • Field of Dance: “Get dance”. Organised in This process is adapted to each school,
a syllabus which contemplates the transversal conjunction with the School of Dance of the which designs and specifies the model of pro-
nature of educational programmes. Conse- Institute of Theatre and the Mercat de les ject according to its own criteria. Nevertheless,
quently, the plan for cultural promotion in the Flors. all schools will implement a participative pro-
city’s state secondary schools is designed with • Field of Visual and Plastic Arts: “Art in cess for the review of educational practices and
an emphasis on the combination of artistic, schools”, with the collaboration of different approaches, which will lead to improvements in
cultural and teaching concepts with transver- artists and architects, and experts from the the local environment.
sal contents. Fundació Antoni Tàpies. The participatory nature of the process is
The pupils’ desire to learn and their need to It should be stressed that these institutions vital, because the creation of a culture of sus-
express themselves makes them react and in- and individuals do not just offer help once a tainability means everyone should play a part
troduces them into the process of building year, but are also authentic “education part- in the search for solutions. It is indispensable
their own knowledge base. Teaching consists, ners”: they have made this project their project that the pupils play a leading role and that
obligatorily, of understanding how to commu- and their spaces are a permanent venue for they learn through participation in a process
nicate, how to transmit this desire to the pu- each field of the Festival. They have become an of genuine change, which they themselves de-
pils, and thus "provoke a new intelligent res- integral part of the annual programming.ı sign and implement with the collaboration and
ponse", a reaction which stimulates the under the guidance of the teachers, and with
creative needs which accompany any learning Lluïsa García Gumiel the involvement of the rest of the educational
process. Service for Educational Promotion, IMEB community.
This highly “repelling” social binomial, Through action we learn how to learn. We
schools and culture, also depends on educa- For further information: consider that the best educational approach to
tion and the quality of the educators’ own ar- www.bcn.cat/educacio/programesculturals sustainability involves participation in practical
tistic and cultural education and the degree of projects for the transformation of the environ-
influence it has on young people. This is why ment, projects which provide the participants
teacher training is one of the driving forces be- 2.6 The Agenda 21 Programme for with a set of criteria for the future and consti-
hind the creation and integration of participa- Schools: educating for sustainability in tute a profitable experience in themselves.ı
tory activities in schools, in view of the fact that schools
these stimulate young people’s desire to learn, Teresa Franquesa and Hilda Weissmann
to move on and to innovate. The preparation of Barcelona’s Agenda 21 cul- Directorate of the Environmental Programmes
The Municipal Institute of Education minated in the adoption of the Civic Commit- Service
(IMEB), through its Service for Educational ment to Sustainability, a document with ten Department of Urban and Environmental
Promotion, has made an undertaking to disse- objectives each proposing ten lines of action Services, Barcelona City Council
minate this idea of culture in schools and, to to be implemented in a period of ten years
this end, has prepared and promoted a series (2002-2012). According to this commitment, For further information:
of cultural programmes. every citizen, business, association and entity, www.bcn.cat/agenda21/a21escolar
170 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
2.7 Learning to participate: public people are a valid formula which is perfectly cillor/person responsible for education, the
hearings for the children of Barcelona transferable to other cities with a participatory conclusions of the project are submitted in the
vocation. For this reason, the public hearings form of a provisional manifesto
The public hyearing is a statutory method of have been organised during the last few years VII Celebration of the public hearing
participation which enables the citizens to in conjunction with the young people of Do- Once a date has been fixed for the hearing,
present proposals on the administration of the nostia (San Sebastian) and, starting this 2006- the representatives of the participating chil-
city to the municipal authorities. Within the 07 course, with the city of Rivas Vaciamadrid, dren can then present the results of their
framework of participatory educational pro- thus considerably enriching this work with the work to the mayor and the councillors at a he-
grammes, the Barcelona City Council Institute youth sector. There is an exchange of young re- aring held in the Saló de Cent (Council as-
of Education has, during the last eleven years, presentatives from each city at the hearings sembly hall) of Barcelona City Council. The
promoted and supervised Public Hearings for and they are introduced to the councillors and children read out the conclusions of the pro-
the children of Barcelona, an activity addres- taken on short tour of the city. ject and, in the final debate, the Council pre-
sed specifically to boys and girls aged from sents its replies and its proposals for young
ten to seventeen years old. Work methodology people.
After developing a project, and following on The methodology is detailed below: VIII Assessment of the public hearing
from a period of collective discussion, the I Selection of a theme for presentation at the Lastly, the work of the participating chil-
young people present their conclusions and public hearing dren and their teachers, the techniques em-
proposals to the city council at a public hea- • In a preliminary work session the interested ployed during the course of the activity, and
ring in the city hall presided over by the mayor. teaching staff are presented with a dossier possible improvements that might be intro-
The City Council offers possible or feasible so- drawn up by prestigious experts in the field, duced into future courses are assessed.
lutions to these proposals and suggestions and backed up by the minutes of conferen- It is important to point out that this as-
and also has the benefit of an advisory body ces and debates, which helps to focus the sessment deals not only with the subject mat-
made up of young people who are still ineligi- course project and the work done in the ter in question or the model of democratic
ble to vote, and whose social needs and ex- classrooms. participation represented by the Public Hea-
pectations are, therefore, an unknown quan- • A recreational informative activity is organi- ring, but also looks at the educational value
tity. sed for the young participants in a space of the initiative itself, its capacity to encou-
On average, 1,400 young people participate with some bearing on the subject. Its object rage younger citizens to be educators and
on each course, and depending on the theme, is to introduce the children to the field of transmitters of democratic and civic values.
which is always related to the functioning of study, give them an idea of just how many This activity fosters participation, citizens-
the city and the interests of young people, dif- young people are interested in the activity, hip education, school representation, orderly
ferent institutions and municipal departments and encourage them to draw up their pro- debate where each school defends its side, a
involved in the issues undergoing review offer posals. knowledge of how to defend one’s point of
assistance. II School work view to the authorities, and exchange visits
Thus younger citizens are given a space and In each school, under the guidance of the tea- with schools from other cities and the requi-
a voice and are educated in the practice of civic ching staff, the pupils involved initiate debates site, associated hospitality.
participation. and discussions, formulate work hypotheses In view of the fact that it permits reflection
and draw up conclusions around the theme. on the desired model of city, this process of
The participation of young people in the life III Interschool work democratic participation involving young peo-
of the city Children representing the different schools ple in the planning of the city is positive for
Education for citizenship requires an edu- meet up in three sessions to unify the propo- both the city and the citizens. The public hea-
cation in and towards participation. On educa- sals made by the different schools. The con- ring is thus a new and creative way of getting
ting children in the idea of democratic partici- clusions reached in each session will form part young people to participate in the implemen-
pation, the city assumes a primary role for of the résumé which is titled Manifesto: the tation of council policies, constitutes an edu-
various reasons: the city is a real space where voice of the children of Barcelona. cation in the functioning of democratic pro-
the inhabitants “already participate” cons- IV Videoconference cesses of consensus, and permits the
ciously or unconsciously, inevitably, as users A videoconference enables the children from presentation of proposals for the future.
of services, as consumers of all kinds of pro- the participating cities to exchange work com-
ducts, etc. pleted in their own centres up to that point in Antònia Hernández Balada
The public hearings for young people are time. Head of Service for the Promotion of
intended to facilitate their right to participa- V Drafting of the final manifesto Educational Initiatives, IMEB
tion, as required by the convention for childre- The final manifesto is drawn up by a group of
n’s rights, and in consideration of the fact that children, who are assessed by an expert in the Empar Escayola Vergara
they are citizens in their own right, provide a subject. Service for the Promotion of Educational
space where they can voice their opinions, de- VI Application for a hearing at the register Initiatives, IMEB
mands and proposals, and thus help to im- office
prove the city and the inhabitants’ quality of Representatives from the centres call in at For further information:
life. the register office to submit their application www.bcn.cat/educació
The experience of twelve courses has de- for the celebration of a public hearing
monstrated that the public hearings for young As a gesture of respect towards the coun-
171 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
2.8 Teaching children to take care of 2.9 Civic-mindedness and education most significant interpersonal relationships
their health are played out, can we strengthen the frame of
At the cycle of conferences organised by Bar- reference, those models of civic-mindedness
What we learn during childhood and adole- celona City Council during the first year of the which children and young people need to learn.
scence has a considerable influence on our implementation of the plan for the promotion This has been the goal of each of the projects
health when we are older. Our acquired habits, of civic-mindedness, Victoria Camps suggested promoted by the plan in its line of work with
our attitudes, determine the ability to make a title for her seminar which initially caused a schools. Here we will only give a brief outline:
decisions which are good for our health. certain amount of perplexity: “Can civic-min- 1. The pilot projects “Civic-mindedness in se-
Family and school are the two main scena- dedness be taught?” And she suggested that condary schools too” where students, tea-
rios for educating towards a healthy develop- knowing who should teach civic-mindedness chers and other staff, and parents consen-
ment. It is important to bear in mind that this and how it should be taught was not clear ei- sualised a diagnostic and a series of
occurs whether adults are aware of it or not, ther. Victoria Camps made allusion to the proposals, and carried out activities to fos-
because whether we like it or not, adults are practical question that Socrates posed over ter respect for the environment and improve
the role model for children and young people. and over again in his dialogues with Plato: can coexistence in schools.
The more aware we are of this role, the heal- only the virtuous (which here we understand 2. The project “Young people from associations
thier the messages and the education we as a synonym of civic-mindedness) teach vir- talk about civic-mindedness in secondary
transmit, and the better children and young tue? Applied to our times this question goes schools” which was carried out together
people’s health. straight to the heart of the debate on anti-so- with the Barcelona Council for Youth (CJB)
As far as schools are concerned, primary cial behaviour: if virtue is learnt from a role and local youth groups. Young people, dra-
school educators in particular have been very model, what happens when the people lose wing on their experience in associations,
conscious for a long time of their educative role confidence in the public institutions which are have coordinated various work sessions con-
in matters of health, and this theme is included meant to provide these models? What hap- cerning civic-mindedness with pupils aged
on the syllabus: children are instructed in ques- pens when socialising agents such as the from 11 to 14.
tions related to health and personal hygiene, school and the family enter a period of such 3. Films around the issue of civic-mindedness,
dental care, eating habits, physical exercise, but complexity that they are no longer sure of the both stories and documentaries, which dif-
also in aspects of healthy personal relations- moral and behavioural guidelines, of what ferent schools have presented at the Exhibi-
hips, such as respect for other people and the children and adolescents should learn in tion of Cultural Programmes promoted by
environment, and a whole series of other is- order to regulate their behaviour? the Barcelona Municipal Institute of Educa-
sues related to physical and mental health It is obvious that civic-mindedness can be tion (IMEB).
care. taught, and it must be taught! But it’s not an 4. The initiatives taken by schools in the Nou
Secondary school educators also play an im- easy business. It is not clear what we want to Barris district, which have reconditioned and
portant role because they work with young pe- teach, what “good manners” consist of when dignified public spaces in the area during the
ople at an age that compounds special risks for there is no longer a sole behavioural standard course of a joint programme involving the
their health: adolescence and its discovery of nor a clear idea of what is good or bad. The local authorities and the neighbours.
the world of adults, the desire to leave child- how of what we want to teach is not clear ei- 5. The educational materials prepared to faci-
hood behind, and the need to take independent ther: in view of the fact that part of learning to litate the work of teachers and tutors invol-
decisions without counting on adult guidance live together, learning the rules that make co- ved in this field. Particular mention should
make this age group especially vulnerable. Du- existence easier, consists of accepting the be made of the exhibition “Jo sóc RAR” (I’m
ring this stage, work with young people should need for restrictions on individual freedom. rare), a slide show that reaches the conclu-
not only provide them with specific information Arguments are needed to put across this idea, sion that the behavioural model expressed
on dangers and risks, but also help them to but coercive methods are often required to by the initials R.A.R (responsible, autono-
identify the factors which influence their deci- drive home the point. And lastly, who should mous and respectful) is a rarity; the audiovi-
sions (peer pressure, the media, role-playing, be assigned this educative task? In effect, the sual material Scientific arguments in favour
etc.) and give them the insight they need to take whole community is responsible, but as of coexistence which gives “weighty” evi-
the healthiest decisions possible. To carry out usually happens when there is shared res- dence from the standpoint of the natural
this task, the Public Health Agency of Barcelona ponsibility, each party dodges the issue: the sciences to demonstrate that cooperative
(ASPB), through its Community Health Teams, parents blame the schools, the schools the behavioural strategies are more productive
provides teachers with the necessary training, authorities, the authorities the influence of than competitive ones; and the comic De
materials and support. the media and the messages of the consumer cara a la paret (Turn and face the wall) which
society, and thus nobody takes any responsi- not only invites reflection on the consequen-
M Isabel Pasarín, Lourdes Egea bility at all. ces of antisocial behaviour in schools, but
Public Health Agency of Barcelona The complexity of the present-day socio- also on the possible solutions available to te-
cultural circumstances could easily paralyse us achers, parents and pupils to avoid leaving
For further information: and make us sceptical. To avoid this, we pro- certain behaviour unpunished.
www.aspb.cat/quefem/escoles pose (the plan for the promotion of civic-min- Thus we have initiated a line of work which
dedness proposes) to take action on the the plan for the promotion of civic-minded-
strength of propinquity. Only in the immediate ness will continue to support, on the basis of
environment, in the spaces where individuals the conviction that education in civic-minded-
interrelate with their surroundings, where the ness, although it is uphill work at times, must
172 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
make progress because it is one of the keys How have we accomplished it? velop skills in order relate to those closest to us
to coexistence. ı • The Library Artur Martorell established all and also people of significance who will accom-
the guidelines as regards the treatment and pany us throughout our lives in the processes
Marta Comas Sàbat digitasation of archives. of intellectual, emotional and sensorial deve-
Director of Plan for the promotion of civic- • We have an itinerant support group (2-3 pe- lopment. Learning how to be therefore involves
mindedness. October 2003-October 2006 ople), which visits primary and secondary learning how to develop strategies for mana-
Barcelona City Council schools on a weekly or fortnightly basis. This ging relationships.
offers guidance to the persons responsible For this reason, our aim has been to stop
For further information: for the libraries on the organisation and di- and consider what education projects exist in-
www.bcn.cat/civisme gitasation of the material and on the plan- side and outside city schools that teach us how
ning of activities. to be responsible, independent and respectful
• Every term, meetings known as good prac- people. In other words, to give greater visibility
2.10 Learning to enjoy reading: the Plan tice sessions are held with the collective of to the projects that make us reflect upon our
for School Libraries primary and secondary school librarians. way of life and of existing in the world.
Each school explains its own experiences in At the Education in Values Project of the
Reading is basic to success at school. This ac- this process of incentivisation. Barcelona Institute of Education our aim over
tivity, which mainly takes place at school, The guarantee of a reading population is no the last few years has been to promote and
needs a whole range of supporting measures doubt an excellent investment for the future. support all those education projects that re-
to make it successful. The human factor is, as Reading is an activity that lasts our whole consider their everyday activities in order to at-
ever, the main one. It is a question of provoking, lives. Learning how to look for and process in- tend to aspects related to people, their rela-
inducing and enticing the pupils to write and formation is an ability that improves academic tionships and their living conditions.
read of their own accord because these two ac- performance and is applicable to all fields of Through the Barcelona Identities Network,
tivities are inseparable, and especially at an knowledge. The user of a school library is more we have discovered numerous projects that
early age. Family and teaching staff play an es- likely to use other libraries. The pupils in the promote community education based on rela-
sential role, though other factors are also in- state schools say they are satisfied and able to tionships of respect, recognition, responsibility,
volved. Whether or not a school library is up to learn in their school libraries. ı trust and care within schools. All of these edu-
standard has a basic influence on learning. Li- cational proposals have been strengthened
braries provide all kinds of documents and fa- Roser Colomer Suròs thanks to the programmes for sharing good
cilities: fiction, reference books, DVDs, Inter- Head of Educational Services and Resources, practices that have been developed over time.
net. It is the place in the school where all the IMEB Programmes such as the Values Forum, the
different sources of information are brought to- family relationship seminars or the informal
gether so that children can access them and For further information: talks of the Cafè de la Lluna Verda have provi-
make them their own from a very early age. www.bcn.cat/educacio/bibes ded a response to the needs of parents and
The School Library Plan focuses on the need education professionals —representing diverse
for libraries that provide an ideal framework to realities— to share their concerns and inte-
read for enjoyment and use reading as a lear- 2.11 Learning how to be rests. However, there have also been projects
ning resource. with more specific objectives that have had an
What have we achieved? The basis of the school projects in the educa- impact on our city’s schools by promoting va-
• All the libraries in primary and secondary ting city we aspire to involves teaching our chil- lues relating to sustainability, respect for the
schools have a computerised database with dren various strategies for learning how to be. environment and reclaiming nature within the
a satisfactory and regularly updated inven- Learning how to be the person that will become school environment. Examples of such projects
tory of documents. the citizen of the future. In other words, lear- are contained in the “Let’s reclaim the school
• All schools have a teacher who spends ning how to be aware that we belong to a social gardens” programme.
enough time on library duty to ensure that group that provides us with opportunities to These are just a few of the experiences of
all the pupils in the school can make use of grow in all possible dimensions and which promoting community education that have
the service. allows us to recognise each other as human been developed within the context of making
• School teaching staff are encouraged to beings through processes of communication, Barcelona an educating city. And they are in-
make autonomous use of the library with knowledge, relationships and art. itiatives we wish to make public because we
their pupils for the purpose of activities such Learning how to live in equality and liberty believe this is the way we will continue to learn
as reading for enjoyment and searching for with other human beings, while at the same how to add value to our activities.
information. time being aware that we are different and uni- We will learn how to recognise our own
• In conjunction with the collective of nursery que, is learning how to be. Only this reflection value as educators and how to be persons that
schools we have implemented a lending ser- —which has occupied the greatest philosophers relate. By simply exercising our liberty in a res-
vice at the library Artur Martorell which ser- throughout the ages and on which all education ponsible way, we can build the world, exist in
ves all schools that are interested. About projects are based— allows us to recognise the world in a certain manner and be a world
1,500 books are lent annually. In addition, fa- ourselves as part of the environment in which that relates. This is our educational challenge
milies may attend informative sessions on we live. and also a universal task. ı
how to encourage younger children to get Furthermore, being aware that we are part
into the habit of reading. of a social group makes it possible for us to de-
173 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
Amparo Tomé cular repercussions on a local scale with res- vulnerable social groups and thus avoiding
Coordinator of the Values and Active pect to how coexistence is managed. any risk of social exclusion.
Citizenship Area of the PEC B In addition, there are other changes of con- The basic premises of the PEEs are social
siderable importance taking place such as inclusion, intercultural education and the use
Cecilia Pedraza changes in the family unit, the transition to the of Catalan in a multilingual background.
Education in Values Project, IMEB world of work, the expansion of knowledge and The PEEs are addressed to all pupils and the
information technologies, and so on. educational community in general, but show
For more information: The social environment is becoming more special consideration for the more disadvanta-
www.bcn.es/educacio and more complex and unpredictable. Challen- ged social sectors.
ges such as achieving interculturality and Fields of action include:
school success need to be faced collectively, • Formal education: promoting complemen-
from the standpoint of the co-responsibility of tary activities
3 the different agents involved. Moreover, the im- • Non-formal education: promoting extra-cu-
EDUCATIONAL ACTIONS THAT portance of the role of the city council is more rricular activities
GO BEYOND SCHOOL than evident in consideration of the fact that it • Informal education: promoting education for
BOUNDARIES: ELEMENTS TO is the administration that works closest to the families in their role as basic educational
BUILD INTEGRATED EDUCATION citizens. agents
PROJECTS The current circumstances are placing new In 2005 twenty-five PEEs were initiated around
demands on the educational system and reaf- Catalonia, three of them in Barcelona: in the
firm the central role of the school as the main districts of Nou Barris (Canyelles, Roquetes and
3.1 The Area Education Plans. An instrument of education. Paradoxically, the Trinitat Nova), Gràcia (Vila de Gràcia) and Ciu-
Experiment in Comprehensive and school is losing its monopoly on the transmis- tat Vella (Raval). In 2006 a fourth PEE was ins-
Shared Educational Intervention in sion of knowledge. tigated in the Barri Besòs district of Barcelona.
Barcelona Within this context the Area Education Plans The Area Education Plans (PEE) in Barce-
for Barcelona are being implemented. These lona use the agreement signed by the Depart-
Since the constitution of the first democra- plans are a new addition to the other similar in- ment of Education of the Autonomous Govern-
tically-elected City Councils, an extraordinary itiatives in progress in the city, such as the City ment of Catalonia and Barcelona City Council
change has taken place in the city. Council po- Education Project of Barcelona and the Neigh- as a frame of reference. This agreement ex-
licies have been addressed to the search for bourhood Community Plans. presses the commitment made to education by
ways of reducing social inequality, favouring both administrations within the framework of
equal opportunity and guaranteeing social co- Area Education Plans. (PEE) their responsibilities. In addition, they have
hesion. The PEEs are an initiative developed by the provided for the creation of a city-wide com-
Some sociological data in this respect illus- Autonomous Government of Catalonia, mittee, whose mission is to supervise, promote
trate these qualitative changes: through the Department of Education, in con- and assess the plan, and also other neigh-
bourhood committees for each PEE, whose
mission will be to supervise, apply and assess
LIFE EXPECTANCY 1983-1989 1993-1997 1997-2002 specific contents in line with local conditions.
76.70 78.12 79.67 The PEE neighbourhood committees are
presided over by the corresponding district
1991 1996 2001 councillor, while the vice-presidency is occu-
INSUFFICIENT TEACHING RATE 12.12% 9% 5.5% pied by the local education inspectorate. Edu-
GRADUATE RATE 7.9% 10.5% 12.8% cational centres, parents’ associations and
UNEMPLOYMENT RATE 13.7% 20.6% 10.8% free-time educational bodies are represented
on the committees through the local area edu-
cation advisory boards (CEMD) and there are
Despite this steady improvement in the junction with the local administration. The also technical representatives from the edu-
quality of life, there are old problems still PEEs are the result of a proposal envisaged cation services and the local administration.
awaiting solution and new challenges to be in the Department of Education’s Language In addition, other educational agents may be
faced. and Social Cohesion Plan, and later taken up represented if any committee so decides.
These new challenges are an opportunity, in the National Pact on Education in Catalo- They count on various work committees
but also compound the risk of increased social nia. They are designed to encourage all the and a steering committee for their operation.
inequality and social exclusion. educational agents to accept their involve- Each PEE draws up its own plan of action on
In the last few years there has been a sud- ment and co-responsibility in local areas in the basis of a diagnosis made by all the con-
den and notable influx of immigrants into the order to work together towards an open and cerned parties, implements it and carries out
city of Barcelona. The immigrant population cohesive society based on democratic values: the subsequent review and assessment.
has grown from 1.9% in 1996 to 15.9% in 2006. with Catalan as the language of social cohe- Through the agreement the PEEs are able
This fact has led to important and irreversi- sion and, above all, with the intention of cre- to count on human resources and infrastructu-
ble changes: society has become diverse and ating the preconditions for equality, with spe- res provided by both administrations. In addi-
heterogeneous. And these changes have parti- cial attention being paid to the more tion, each PEE has specific resources at its dis-
174 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
posal to develop projects and promote or ex- • The agreement between the Department of • Barcelona City Council. Education Institute
pand existing ones. Education and Barcelona City Council on the and Barcelona Sports Institute
The common themes that have emerged school-district relationship, the coordination • Municipal School Council of Barcelona
and which each PEE is working on to some de- of educational and territorial factors and the • School Sports Council of Barcelona (CEEB)
gree are the following: primordial importance given to policies • Barcelona University. Department of Educa-
• To adapt the range of extra-curricular activi- which help to improve social cohesion. Sha- tion Sciences
ties to the interests and needs of children ring diagnoses, objectives and actions. • National Institute of Physical Education of
and their families by recompiling the existing • The opening up and involvement of educa- Catalonia (INEFC)
range and improving the information chan- tional centres in work shared with other • Union of Catalan Sports Federations (UFEC)
nels directed at children and their families. local educational agents and the recognition • Rosa Sensat Teachers’ Association
• To pay particular attention to free-time acti- received by the participants. • Federation of Parents’ Associations of Cata-
vities for the 12-16 age group. • The drive to recognise the education role of lonia (FAPAC)
• Towork towards guaranteeing equal opportu- the entities.ı • Federation of Municipal School Parents’ As-
nity as regards access to complementary ac- sociations (FAPAEM)
tivities in the educational centres concerned. Marleny Colmenares • Federation of Secondary School Parents’ As-
• To contribute to the development and imple- Coordinator of the Area of Immigration of the sociations (FAPAES)
mentation of preventive and remedial mea- PEC B, IMEB • Federation of Christian Parents’ Associations
sures to combat truancy and other social • Association of Graduates in Physical Activity
risk situations. For further information: and Sport Sciences of Catalonia (COPLEFC)
• To encourage the social use of school facili- www.bcn.cat/educacio • Association of Journalists of Catalonia
ties outside school hours. One of the proposals that stemmed from
• To reinforce study support mechanisms out- this framework of joint work by representatives
side school hours in order to promote school 3.2 The School Sport and Physical from the various institutions and entities invol-
success. Education Board of Barcelona City ved has been the “Count to three” campaign,
• To help raise the standards of the lunch which promotes the values of school sport.
break educational offer. School sport implicitly carries with it the goal of Since the 2000-2001 academic year, this cam-
• To provide educational support and guidance education and, more importantly, education on paign has developed a host of measures aimed
to families in their role of basic educational the most characteristic values of sport: endea- at offering guidance to and raising awareness
agents, and work to strengthen family- vour, self-improvement, respect, learning of among families to make sporting activity an op-
school ties. rules and fair play, otherwise defined as portunity for learning values based on civic-
• To further the knowledge and use of the Ca- sportsmanship. mindedness.
talan language by promoting relevant extra- Following the Congress on School Sport and Also worth noting as actions stemming from
school and holiday activities addressed to Physical Education held in Barcelona in 1998, this campaign are the creation of the “Count to
children and their families. Barcelona City Council established the School three” awards (2002) and the implementation
• To implement and reinforce welcoming Sport and Physical Education Board of Barce- of the online course “School sport and values”
schemes in schools and the neighbourho- lona City in pursuance of the commitment un- (2004), both promoted by this board. The first
ods, for families in general and new arrivals dertaken during the closing ceremony of that initiative values sportsmanship in amateur
in particular. congress, which consisted of further develo- sports and school competitions, as well as
Briefly, the actions implemented by the Barce- ping joint work between both areas: sport and educational projects on values relating to
lona PEEs as a whole are: education. sporting practices. As the awards enter their
• Academic-professional follow-up 3% This board is a meeting point for institutions sixth edition this year, they will soon enable a
• Optimisation of school attendance rates 6% and entities from the educational community host of best practices in the promotion of spor-
• Response to social demands 6% and the sporting world. It is jointly coordinated ting practice values to be compiled. The course
• Spaces for socialising and coexistence 6% by the Barcelona Sports Institute and the Edu- on values is addressed to school sport techni-
• Welcoming schemes for families 4% cation Institute of Barcelona City Council. The cians. The aim of this course is to offer a broad
• Social awareness-raising and training 12% goal of this board is to provide the areas in knowledge base which enables school sports
• School incentives 14% charge of sport and education with a frame- activities to be managed bearing in mind the
• Complementary, extra-school and holiday work for reflection, debate, exchange and con- educational values implicit in sports and those
activities 43% sensus in order to consolidate and strengthen that extend beyond. It will be organised into a
In general the results have been positive, bea- the educational value of physical and sporting theory component and six practical compo-
ring in mind that the PEEs were only introdu- activity. nents such as family, gender, fair play, media,
ced very recently. The entities that initially formed part of the etc.
The project illustrates the receptivity of the board and which are still working on it are as Lastly, it is worth highlighting the exem-
educational authorities: they have shown ex- follows: plary role already played by the board in the
plicit engagement to this joint work involving • Autonomous Government of Catalonia. Re- preparation and implementation of the School
schools and local areas that serves as a stra- gional Office for Education in Barcelona and Sport Plan of Barcelona City. The aim of this
tegy to achieve the proposed goals. General Secretariat for Sports project is to ensure that the children and young
In addition, the following aspects deserve • Barcelona Provincial Council. Sports Division people of the city have access to healthy, re-
praise: and Education Division creational, educational and quality sporting
175 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
practice. This can be achieved by means of dia- dually ensures that the public spaces, city verse child and youth movements, basically
logue between the agents involved. The enti- council amenities, services and activities are scout groups and federations from children’s
ties and institutions that form the board act as supported by strategies directed at and desig- recreation centres. They represent over one
observers of the data being compiled. Additio- ned especially for children, so as to make Bar- hundred grass-roots organisations which set
nally, the board supervised and approved the celona a city for children: friendly, welcoming up educational initiatives run by volunteers,
first Sports Activity Guide for Children and and receptive to the needs of its younger citi- addressed to young children and teenagers,
Young People, which was published last Sep- zens. and organised by young adults. This group of
tember. Moreover, all the members of the The child centres, the activities in play cen- organisations mobilises some 20,000 people
board are also members of the School Sports tres, outings to shows of the performing arts, including educators, volunteers, children and
Coordination Council of Barcelona, which was participation in activities in community cen- teenagers.
recently created in order to facilitate coopera- tres, and education for civic-mindedness The CJB serves as a meeting point and
tion between educational centres, entities and through activities promoting cultural and so- space for permanent dialogue between all
sporting facilities in terms of physical activi- cial awareness, as well as learning through these entities, with the object of consensuali-
ties and sports addressed to school-age chil- play, both in the districts and in acts organised sing a multiparty strategy and approach to
dren in Barcelona. by the city, are elements that, in addition to en- those issues which are common ground. It is
To sum up, the School Sport and Physical abling children to feel part of the city and get to not our intention to replace the federations,
Education Board of Barcelona has become a know and learn about it, help them to grow and which already function as meeting points for
meeting point where institutions and the lea- develop as part of the community while recog- sharing resources and projects, and as plat-
ding entities from the sporting and educatio- nising their own intrinsic value. The City Coun- forms for integration and the generation of
nal fields cooperate to improve the situation of cil, together with other organisations, organi- differentiated work strategies and philoso-
the sporting world that the younger population ses games, festivals and cycles of activities phies suited to the idiosyncrasies of each fe-
is faced with and to jointly identify the main that may be supervised directly or in coopera- deration (their educational projects, suppor-
problems faced by this group and consensually tion with the whole network of associations. ting infrastructures, religious or secular
put forward possible solutions. ı The recent UNICEF declaration which re- character...). Our sole objective is to trans-
cognises Barcelona as a child friendly city re- cend the differences and focus on those
Marta Carranza and Marc Llinàs presents a new challenge and a current com- transversal aspects shared by all the organi-
Barcelona Sports Institute mitment. We are well aware of this in the Child sations where it is possible to consensualise
Support Services, which have led the task of a joint strategy. We consider that this streng-
For further information: bringing together all the initiatives currently in thens the whole body of educational associa-
www.comptafinsa3.com progress around the city. tions in Barcelona. As well as furthering their
In this respect, we promote innovative stra- dissemination and influence on the city’s edu-
tegies that involve younger children and tee- cational policies, the CJB gives them more
3.3 The Child Support Services nagers from all the districts of the city, as a credibility when dialoguing with the adminis-
way of affirming their right to citizenship, and tration and the social networks, because it
Traditionally, our ancestors lived in extended so that Barcelona will be enriched by the cre- presents a unified strategy which counts on
families and in centres of population or neigh- ativity of its younger citizens. ı wide consensus and support on the part of
bourhoods with an intense community life. The the associations and thus generates much
dynamics of day-to-day life in big cities, the Francesca Blanch Salesas, more direct and profitable communication.
prevalence of the nuclear family, the growing Head of the Service for Social Support and In addition, the CJB is designed to give
instability of homes, work and studies, the Community Action, Barcelona City Council more support to educational associations,
complexity of urban systems of services, the (and associations in general) by promoting
fact of living alongside unknown neighbours or For further information: the creation of local platforms in the city dis-
new arrivals, etc. tests the adequacy of the in- www.bcn.cat/directoris tricts. These platforms serve as meeting pla-
formal networks of support and personal rela- (click on "Culture and leisure", "Children’s play ces and for the exchange of ideas between
tionships. The need for affection, contact, a areas", "Toy and game libraries") entities in the same area, and can provide
sense of belonging in a community, security www.bcn.cat/directoris support comparable to that of the CJB, but on
and tranquillity, etc. may well be ignored for (click on "Culture and leisure", "Centres of a district level. Therefore, the principle of pro-
lack of a suitable context. Public Participation", "Children’s centres" pinquity is added to the principle of interas-
The child support services are designed to sociational labour within a network. ı
compensate these shortcomings, by helping to
favour open interpersonal relationships which 3.4 Educational volunteer work: the Nuria Galán
welcome other options and are enriched educational associations of Barcelona President of the Barcelona Council for Youth
through diversity, so that younger children and
adolescents discover their social and cultural The Barcelona Council for Youth is an inter- For further information see:
environment and participate in the life of the associational platform serving the city’s youth www.cjb.org
city in the sense of a space for education and organisations. It is made up of a score of as-
bonding. sociations involved in different activities. In 1 The organisations involved in this field are:
Thus, apart from other goals, a line of work the field of educational association, there are Acció Escolta de Catalunya (Catalonia Boy
has been implemented that promotes and gra- two major federations1, which represent di- Scout Action), Central Passatge, Centre Ma-
176 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
rista d’Escoltes (Marian Boy Scout Centre), Es- tive atmosphere, and interrelationship with the been distributed to 421 primary schools and
coltes Catalans (Catalan Boy Scouts), Esplais immediate surroundings of the children’s have a direct impact on 82,000 children bet-
Catalans-ESPLAC (Catalan recreation cen- home area and also with the natural environ- ween the ages of 6 and 11 and their families.ı
tres), Federació Catalana de l’Esplai (Catalan ment. These are projects supervised by young
Federation Of Recreation Centres), Federació volunteers who freely dedicate their spare time Jordi Soler
de Centre Juvenils Don Bosco de Catalunya to the great challenge of education outside the Technical Consultant for the Department of
(Don Bosco Catalan Federation of Youth Clubs), strictly school framework. Youth, Barcelona City Council
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Cata- In Barcelona there are over 160 recreation
lunya (St George of Catalonia Cub Scouts and centres and groups, which belong to the follo- For further information:
Girl Guides), Moviment de Centres d’Esplais wing associations; Catalonia Boy Scout Action, www.bcn.cat/joventut
Cristians (Christian Recreation Centre Move- Catalan Boy Scouts, Catalan Recreation Cen-
ment), Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Ca- tres, Marian Boy Scout Centre, Don Bosco Fe-
tòlica (Catholic Action Child and Youth Move- deration of Youth Clubs, Catalan Federation Of 3.6 The guide to summer holiday
ment) and Secretariat de Joves La Salle (La Recreation Centres, St George of Catalonia Cub activities
Salle Secretariat for Youth) Scouts and Girl Guides, Christian Recreation
Centre Movement and Catholic Action Child The guide to summer holiday activities contains
and Youth Movement. Over 800 educators who, an important and varied range of free-time
3.5 Plan for the promotion of depending on the association, act as scout le- educational leisure activities, consisting of re-
educational associations aders, monitors and supervisors dedicate their creational pursuits, the promotion of sport, and
time, altruistically, to over 8,000 young chil- learning in new surroundings. The object is to
Childhood and adolescence are two very im- dren, teenagers and young adults who regu- reconcile school and work schedules. The City
portant stages of personal development. The larly take part at the weekends and during ho- Council guarantees subventions for these acti-
educational associations provide younger chil- lidays in the activities organised by these vities and also facilitates access for children
dren, adolescents and young adults with the entities. In short, this is a veritable educatio- with disabilities.
space of coexistence necessary for them to nal resource at the city’s disposal, an indis- The summer activities campaign is backed
grow and develop into aware and responsible, pensable asset that promotes civic-minded- up by an important informative support: a uni-
autonomous individuals, capable of feeling a ness, a sense of citizenship and social que guide which lists all the holiday activities
commitment to their surroundings. These en- commitment. offered in all the city’s districts for children and
tities understand education within the frame- The Pla de Promoció de les Associacions teenagers aged from three to seventeen.
work of recreational activities and scout Educatives (Plan for the Promotion of Educa- The 2006 edition of the guide to summer ho-
groups as a tool which complements the whole tional Associations) is fruit of the conviction on liday activities marks the beginning of the re-
set of educational agents, all those needed for the part of its instigators (Councillor for Youth, design of the Barcelona City Council pro-
children and young people to face the challen- Youth Council of Barcelona and Educative As- gramme in order to meet the following two
ges and changes in contemporary society. sociations) that the education of small chil- goals:
Where there is coordination between the diffe- dren, adolescents and young adults is a cha- a) The campaign should have the character
rent educational bodies a common effort is ne- llenge that involves different agents such as of a public service which guarantees that the
eded in the field of education itself. Conse- the school and the family, but that there are activities are open to all interested children —
quently, it is necessary to encourage others, such as leisure centres and scout without economic or cultural discrimination or
non-formal education by recognising its true groups, that provide an privileged environment limitations depending on individual ability—
value, guaranteeing the smooth operation of which complements any integral education and are distributed evenly around all the dis-
the entities in question, and acknowledging the project. Free time educational entities deserve tricts to facilitate participation.
educational work carried out in the last hun- greater acknowledgement both as regards the b) It seeks to consolidate a more professio-
dred years in Barcelona: work of enormous so- educational work they carry out and the way nal approach to the campaign as regards the
cial value that encourages participation. they foster values, encourage participation and mechanisms, the public resources and the exe-
These educational entities are youth asso- promote the development of active democracy. cution of the campaign itself.
ciations that educate younger children and This acknowledgement consists in allowing The result has been a very considerable in-
adolescents in a system of values. They con- them to actively participate in the definition of crease in the range of activities, both as re-
sist of scout groups and recreation centres. educational policies which directly affect them, gards the number presented and the available
Centres where learning is a participatory pro- and the recognition by society of the value of means of access; and at a cost per child slightly
cess, with outings at the weekends, camps, ad- the educational work carried out by the camp lower than in previous years.ı
venture holidays, and other activities mainly on leaders, the monitors, and the cub, scout and
Saturday afternoons. These entities, which use Girl Guide leaders. Francesca Blanch Salesas
a well-tried and rigorous educational appro- The purpose of this campaign is to provide Head of the Service for Social Support and
ach, orientate their work through a system of families, through the schools, with detailed in- Community Action. Department of Social
transformative values that encourage indivi- formation on scout groups and recreation cen- Welfare, Barcelona City Council
dual commitment in society. They do so by em- tres near their homes and encourage parents
ploying an educational methodology which is to bring their children. Almost 160,000 leaflets For further information:
based on experience and self-learning in small have been printed out that contain information www.bcn.cat/vacances
groups. This allows for a recreational and fes- covering each of the city’s districts. These have
177 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
4 is to provide information to the members of out materials, cataloguing, preparing activities,
THE EDUCATING DIMENSION TO the public about their services, and give them supervising the children’s and adult areas, al-
PUBLIC POLICY access to all the information and learning pos- ways guided by a member of the library staff.
sibilities that may help them to acquire new In the case of students specialising in a theme
knowledge. To this end the libraries organise linked to the library’s special concerns, they
4.1 The public library network special visits for school groups. Pupils from all then carry out their specific projects.
levels of schooling may participate: from the
«Libraries function as an important —in fact youngest who get to know the children’s area Cooperative work
essential— part of the educational infrastruc- and the picture and story books, to students in Cooperation with other institutions is indis-
ture. From pre-school to primary, secondary higher education and adults who wish to learn pensable for building up potential. Moreover,
and higher education and professional trai- more about the library and its information re- projects whose objective is to foster values such
ning, the libraries offer resources (a stock of sources. Barcelona Public Libraries also offer as coexistence, cooperation or civic-minded-
books, assessment, research services and In- a guidance programme addressed to the rest ness are pointless if they are not implemented
ternet access) directly linked to the needs of of the population. Periodical guided visits are in conjunction with other institutions around the
education and training.» organised by each of the libraries for indivi- city working on the same issues.
Barcelona Library Plan 1998-2010. 21st cen- duals who request this service. • City Education Project (PEC). The Consor-
tury libraries: from information to knowledge. tium of Public Libraries of Barcelona is a
Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Teaching resources member of the Governing Board of the City
Barcelona, 1998, p. 103. Another line of work in libraries is to provide Education Project (PEC), as well as partici-
The quotation that opens this article is resources for school teachers, both as re- pating, through the different libraries, in va-
clear enough. Barcelona’s public libraries, the gards the search for information or children’s rious sections and work groups.
same as anywhere else, are a basic part of the and juvenile literature. The various services • Council for Education Coordination (CCP).
public education network. In as much, this include: Barcelona Public Libraries is represented on
premise figures as part of both the 1998 Li- • Periodical assessment on specific themes, the Council. This body makes the final deci-
brary Plan and the current stage of develop- offered by each of the libraries. sion on the programmes to be included in
ment. And more so bearing in mind the shor- • The diffusion of Children’s and Juvenile Li- the School Activities Programmes (PAE), etc.
tages schools have suffered in the education terature by all the libraries and more spe- • School Library Plan for Barcelona. Barce-
resource that libraries represent. cifically through the Centre of documenta- lona Public Libraries helped in the assess-
On the other hand, it should be pointed out tion for children’s and juvenile literature, ment of the educational centres which in-
that the idea public libraries have of their edu- in addition to teacher training around this itiated the pilot scheme in the city, in the
cational responsibility extends beyond the pu- theme. Sants-Montjuïc and Sant Andreu districts,
rely school ambit. While not forgetting the lea- • Library card for schools. This card is offe- and the libraries in each area assess and co-
ding role played in education by schools, other red to schools and gives them special bo- operate with those schools which are imple-
educational agents may also make use of the rrowing rights that allow them to take out menting a school library project within the
services the libraries place at their disposal. more documents for a longer period of framework of the Punt Edu (education point)
Schools educate, but other agents also do so, time. programme.
each from their own perspective and praxis, • Preparation of specialised dossiers, rea- • Centre for Language Normalisation of Bar-
and the majority of them are also served by the ding guides and sets of books. This service celona (CNLB). The courses organised by the
libraries, in their role as cultural centres of makes it possible to request dossiers spe- CNLB include a teaching unit in the basic
propinquity and, therefore, in close contact and cialised in subject matter under study in course which explains how libraries operate.
open to the dynamics of the local area. Barce- class, which reference the main existing Optionally, groups may decide to attend one
lona’s public libraries have based their inter- information resources, news items, etc. In of the guided visits for library users. Joint
active work with other educational agents on similar fashion, reading guides are prepa- work is currently underway to organise va-
three courses of action that deal with the follo- red which classify a selection of the best rious light-reading clubs.
wing: the relationship with schools; the rela- resources on a specific theme that are • Area Plans and other educational networks.
tionship with the non-formal educational sec- available in Barcelona’s public libraries. In view of the fact that libraries are dedicated
tor; and the dynamics of propinquity. But • Periodical announcements supplying in- to working in local areas they participate in
considering libraries not as stagnant spaces, formation on activities and novelties in the different Local Area Education Plans
but rather as places for observation and work schools. (PEE) and, specifically, the Biblioteca Sant
in different fields, on common themes and Pau - Santa Creu is part of the educational
goals, in an attempt to provide a comprehen- Student training placements in libraries network of the Raval neighbourhood.
sive service. Professional training is another of the tasks in
We will take a brief look at those initiatives which the public libraries can play an impor- Training
which have modelled the intense relationship tant role, through practice work for professio- One of libraries’ main missions is to guarantee
built up by the public libraries with the educa- nals. To this end a series of agreements with democratic access to information. Conse-
tional sector in the last few years. universities and other education centres have quently, they play an important role in avoiding
been reached. During visits to the libraries, the the so-called “digital divide”. Training in libra-
Programme of school visits: user guidance students carry out all the corresponding library ries is focussed around aspects of computer li-
One of the public libraries’ primary obligations duties: working at information points, lending teracy in disadvantaged sectors of the popula-
178 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
tion. At present services include themultimedia traffic, improving the inhabitants’ quality of life tation of the Green Zone, Barcelona City
spaces and the language self-learning facilities. and encouraging a model of sustainable mobi- Council launched an intensive campaign du-
lity. These are proposals which form part of the ring 2005, addressed to all the residents in
Some experiences city education project and which have gone the affected areas and the population in ge-
There is a long and varied list of projects and straight to the heart of civil life. neral.
initiatives, but particular mention may be TheGreen Zone forms a system that regulates The information in this campaign was pre-
made of the following; Let’s spend some time parking in the city streets. It combats indiscipline pared in conjunction with Barcelona de Ser-
with the Furry Toys, in collaboration with the and provides residents with parking spaces. veis Municipals (B:SM). Two communication
local area teaching resource centres (CRP); a The implementation of this system has pro- channels were used: direct contact with the
programme to promote reading in the pre-re- duced the following benefits: residents (posters, notices in doorways and
ading age group, the Small formats for scho- • More parking spaces for residents. hallways, informative leaflets) and on a gene-
ols; a programme to encourage the reading in • More space for pedestrians. ral scale (through the Barcelona Informació
schools of classic Catalan literary works, The • Better conditions in the neighbourhoods. journal, the Àrea Verda website and the 010
libraries bring the reading club to school; rea- • Better traffic flow in the city centre . city information service).
ding groups organised by the Biblioteca Mont- Concurrently, it has had a positive impact on the It has become evident that the Green Zone
bau-Albert Pérez Baró in different schools following problems: leaves no one indifferent: some praised it from
around the Montbau neighbourhood; Open Sky • Traffic congestion. the start, while others were extremely critical.
an initiative to inform students about libraries • Emissions and noise.. Whatever the case, it has to be said that, this
through modern art; and the Teaching unit of • Poor parking attitudes scheme is now generally well-received, be-
the Catalan courses imparted at the Centre for • The sale and abandon of vehicles in city cause citizens have witnessed the improve-
Language Normalisation of Barcelona (CNLB). streets. ments to their surroundings.
All told, there is a wide range of activities, All the parking places in the eighteen regulated The main visible effects of the implementa-
though this list is by no means complete, zones are metered, with different charges for tion of the Green Zone are as follows:
which we think caters for the great diversity of residents and visitors. The charges and permit- • Reduction in the volume of traffic: a 10% de-
educational conditions around the city, of ted parking times have been adjusted to each crease in the number of cars, especially no-
which the libraries, as we have seen, are full type of demand. ticeable during rush hours.
aware. The Green Zone has been divided into eigh- • Reduction in poor parking with a decrease
teen zones: seven during the first phase of im- of around 60%.
Juanjo Arranz plementation (May 2005, in the districts of the • Improvement in parking facilities for resi-
Cultural and Educational Programmes Eixample and Ciutat Vella, except the neigh- dents: the spaces in the Green Zone are
Director of the Consortium of Libraries of bourhood of Barceloneta) and eleven in the se- mainly used by residents. The presence of
Barcelona cond phase, at the end of 2005 (in the streets si- free parking spaces in restricted areas and
tuated below Ronda del Mig). their intensive use by residents has been
For further information: Diverse criteria have been used to determine verified.
www.bcn.cat/biblioteques the scale of the plan. They have only been ap- There is no doubt that the positive results de-
plied to areas of the city where the volume of monstrate the efficiency of the new parking re-
traffic justified the measure. gulation as a management measure that fa-
4.2 The Àrea Verda or “Green Zone”, an The Green Zone restricts free parking in vours sustainable mobility.
administrative tool to promote streets by introducing different types of regula- In addition, the main objectives of the im-
sustainable mobility ted parking space in function of the use: plementation of Green Zone have been achie-
• Spaces reserved exclusively for residents 24 ved. These were:
Barcelona is a city in constant movement, a hours a day • To reduce traffic and decongest the city
dynamic city where over six million trips are • Preferential parking spaces, where all vehi- centre, promote alternative means of trans-
made everyday. Some 70% of the traffic passes cles may park, but: port to private vehicles, and improve the en-
through the centre, which represents a total of Residents pay preferential charges vironmental conditions in the city.
1,150,000 vehicles. And 93% of the drivers want Non-residents pay higher charges and par- • To make parking easier for residents by
to park there. To reduce traffic congestion, king is limited to a maximum of two hours creating resident-only spaces.
noise and emissions, it is vital to take measu- • Blue parking metre spaces • To better regulate public space by limiting
res that regulate public space, a limited re- • Spaces for loading and unloading poor parking.
source that has to be shared. • Spaces for motorcycles In conclusion, the implementation of the Green
With the implementation of the Green Zone, In this respect, the distribution of parking spa- Zone has improved the quality of life in the city
Barcelona joins the group of principal European ces is as follows: because it allows public spaces to serve as
cities that promote different measures to com- • 25,363 green spaces giving preference to spaces for coexistence and as an example of
bat traffic congestion and improve the inhabi- residents the commitment to sustainability. ı
tants’ quality of life. Cities such as Amsterdam, • 8,121 green spaces exclusively for residents
London, Rome, Paris and Madrid have made an • 8,603 blue parking metre spaces Antonio Pallarès
enormous effort in this respect. • 7,003 spaces for loading and unloading Director of Prevention Services, Safety and
Barcelona City Council has introduced the • 18,203 spaces for motorcycles Mobilty Sector, Barcelona City Council
Green Zone with the aim of decongesting the In order to explain the process of implemen-
179 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
For further information: Disabled access to underground transport present situation, which, thanks to its transport,
www.bcn.cat/areaverda (metro) hasmade Barcelona one of the most accessible
The principal characteristic of the metro — cities in Europe. And with a will to make even
which gives it outstanding efficiency and trans- more improvements, we shall continue working
4.3 Improving disabled access on the port capacity— is the fact that it is underground, to offer maximum quality and accessible public
public transport network which at the same time represents themain ba- transport for all citizens.
rrier to access. The introduction of lifts, esca-
Among the policies promoted by Barcelona City lators and access ramps, together with the re- Fidència Foz
Council aimed at improving the quality of life of newal of all the trains over the coming years, Head of the Promotion and Support Service
its citizens, particular emphasis is placed on aims to facilitate access to the metro for people Municipal Institute for Persons with
the city’s Disabled Access Plan, approved by the with mobility problems: the elderly, the disa- Disabilities
Municipal Plenary Meeting of December 1995, bled, people with pushchairs or shopping tro-
which established 1996-2006 as the ten year pe- lleys, etc. Albert Piquer
riod for its execution. The Plan envisages disa- Metro stations are equipped with adapted Head of the Cooperative Social Responsibility
bled access to public highways, municipal buil- ticket machines —ergonomic furniture, locali- Unit,
dings that open to the public and the municipal sation systems, navigation systems for people Transports Municipals de Barcelona
transport network. with visual impairments and braille reliefs,
With regard to transport —which has long etc.—, that issue travel tickets with tactile mar- For further information:
been a demand of disabled groups—, disabled kings, and extra wide doors. www.bcn.cat/accessible
access was minimal when the Plan commen- In order to guarantee access to information,
ced: onemetro line (L2) and a small percentage the platforms are equipped with public address
of low floor easy access busses. The approval of systems and screens with written information. 4.4 From dual carriageway to street: an
the Plan provided a major stimulus towards Furthermore, on the train there are acoustic example of participative planning
guaranteeing mobility for everyone. and visual warnings to notify users of the next
It is worth noting that mobility does not focus stop and of the opening and closing of doors. Improved and greater community participation
solely on transport, since there are public high- The carriages have reserved spaces for whe- in the procedures and design of town planning
way elements —the lack of dropped kerbs, in- elchair users and reserved seats for people who projects is one of the challenges that Barcelona
adequate pavement surfaces or strong gra- require special attention. City Council has defined as a priority. Sharing
dients— that can break themobility chain of any the responsibilities and aims that will affect the
citizen. Neighbourhood Bus future of Barcelona has made it possible to
Certain areas of the city —for example the Raval achieve the long-awaited propinquity between
Disabled access to overground transport or Carmel neighbourhoods— are difficult for public administrators and citizens.
(buses) large capacity transport (metro and buses) to This strategic policy of propinquity and com-
Currently, the entire network of routes of Trans- access, either because of their geographical lo- munity participation has been recognised since
ports Metropolitans de Barcelona, SA is equip- cation or because of their town planning layout. the enactment of the 1978 Constitution, which,
ped with low floor vehicles —without internal They usually involve short distances, which al- in spite of defining the form of government of
height differences—, which are fitted with ac- though can be made on foot can also be made the State and the administrations as a repre-
cess ramps for wheelchair users, priority areas with a neighbourhood bus service that connects sentative democracy, by means of elected re-
with seat belt points to guarantee safety and re- the points of interests in the neighbourhood presentatives, obliges public institutions to ob-
served seats for people who require special at- with metro stations and bus stops. The neigh- jectively serve the public interest and act in
tention. bourhood bus service is provided using small accordance with the principles of efficiency, de-
Similarly, in order to guarantee access to pe- and totally adapted vehicles. centralisation, deconcentration and coordina-
ople with sensory disabilities, transport tickets tion. Consequently, the necessary actions com-
have tactile markings that identify the correct Special transport menced in order to achieve maximum
position for validating them, and validation is Barcelona’s citizens have a special comple- propinquity to the citizens, in order to enable
confirmed by means of an acoustic and visual mentary transport service in cases where there them to participate in political, economic, cul-
signal. is no regular adapted transport, aimed at peo- tural and social life.
One of the main difficulties for people with ple with severely reduced mobility. In order to Under this constitutional mandate, in 1980
visual impairments when using the bus is iden- use this service, a white card (tarjeta blanca) is Barcelona City Council implemented a series of
tifying the bus number while waiting in the required, a supporting document that can be functional and regional administrative decen-
queue and, once on board, locating the destina- obtained from the district customer attention tralisations, which involved equipping the va-
tion stop. In order to provide a response to this offices or from the Public Attention Service of rious districts of the city with content and ef-
need, the bus network is being equipped with a the IMPD (Municipal Institute for Persons with fectiveness, with transfers of powers and
new remote control system which will inform Disabilities). human and technical resources.
users of the number of the approaching bus The final approval of the Municipal Charter
while they are at the bus stop. A key aspect: community participation at the Congress of Deputies in 2005 has conso-
Once inside the bus, satellite location will in- Community participation, above all led by lidated the drafting of the rules for participation
form users visually and acoustically of the next groups with disabilities represented by the in various spheres and has strengthened the
stop. IMPD, has been fundamental in arriving at the functions of participative bodies, such as ple-
180 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
nary councils, public hearings, city or sector A framework model of the participative pro- Joan Lluís Zafon
based advisory committees, etc. cess was designed. This model would have to Head of Participation and Communication
As far as town planning is concerned, des- be adapted to each individual case, with the Services of the Town Planning Sector,
pite being one of the most regulated areas with consensus of those involved. Promoted fromwi- Barcelona City Council
regard to public information and community thin the Town Planning Sector, the proposal
participation during the processing of town should always take into account certain com- For further information:
planning projects, in practice such guarantees mon conditions. In the first place, it must be www.bcn.cat/urbanisme
were excessively formal and far removed from made clear that the participation process itself
the expectations of Barcelona’s citizens. The and the development proposal are the object of
participative process that is legally set forth in the first agreement that has to be reached. 4.5 Commerce for a Sustanaible City
State Law 10/2004 of 24 December and in the However themost significant difference with
Autonomous Government of Catalonia Decree this new type of relationship lies in contracting Barcelona is currently one of the leading com-
305/2006 of 18 July, which approves the town a team of experts to advise on and oversee the mercial cities in Europe, offering a varied, com-
planning Law for Catalonia, do not take into ac- interests of residents. It was agreed that the petitive and quality choice of possibilities. Visi-
count aspects that are not directly related to cost of contracting this team would be met by tors can go shopping whilst enjoying a pleasant
legal guarantees, such as social aspects, or the institution. This made it possible to hold de- stroll along its streets and squares, where a
those related to town planning training or pu- bates in which the parties were fully aware of wide range of cuisine, culture and commerce is
blication. At the City Council, a clear commit- the possibilities and the town planning and legal available.
ment has been made towards introducing and realities of each project. This assisted the deci- Commerce has a very important socio-eco-
implementing a series of public policies so that sion making and execution procedures of pro- nomic value for Barcelona’s economy, not only
citizens are able to participate in the town plan- jects and avoided future (contentious-adminis- because it is a source of wealth for the city, but
ning activities that are carried out and will be trative) litigation, which is so costly in financial also because it creates jobs and it has proven to
carried out in the city. and social terms. be an element of social cohesion.
The public policies were implemented. A Barcelona City Council supports the Cata-
Analysis of the drafting, approval and specific case, and one that serves as a prime lan commerce model. It seeks to strike a ba-
execution of town planning projects example, was the redevelopment works to lance between all commercial formats, pro-
Within the Town Planning Sector, in order to im- Ronda del Mig, between Ronda del General motes the coexistence of small stores and
plement such public policies, a series of propo- Mitre and Travessera de Dalt. The aim of this large retail outlets and is strongly committed
sals weremade aiming to integrate established project was to transform an urban dual car- to local commerce. Barcelona is a city with an
administrative procedures within a new work riageway, unwanted by the local residents, historical commercial tradition, the develop-
methodology. A model of participative proces- into just another street within Barcelona’s ment of which has given rise to the current
ses was developed in order to guarantee com- road network. structure of shopping hubs.
prehensive information to citizens, debate The evaluation of this public policy was very Shopping hubs are defined as the natural
among politicians, experts, organisations and positive and demonstrated the principles of ef- focal areas of commerce located in each com-
citizens in general and shared responsibility ficiency and effectiveness. Participation needed munity, with a constant, varied and competitive
with regard to the design and execution of pu- to be preceded by training and information: in range of businesses. Moreover, merchants
blic town planning projects in Barcelona. other words, the participating agents required have become increasingly aware of the need to
The starting point of this new work metho- information that was accessible to people who create associations in order to foster their hub.
dology was in fact subject to an analysis of the were not experts. Otherwise, participation wi- To do so, they have implemented specific pro-
reality, which revealed low levels of community thout education would be no more than an ex- motion and customer loyalty campaigns and
involvement in some of themajor town planning cuse for legitimising projects without taking the have created genuine urban open-air shopping
activities that were being carried out in the city. powers of representative bodies into account. centres.
It also became apparent that when seeking Furthermore, all these actions responded to Urban shopping hubs constitute an impro-
consensus among residents that the Adminis- the profile of the educating city, based on the vement in the outward appearance of our city.
tration and citizens were speaking a different idea of shared social responsibility within edu- Additionally, they help to make Barcelona a
language, more technical on the part of the Ad- cation. The educating city, in which various sustainable city, inasmuch as they save citizens
ministration and more basic, in town planning agents and diverse public policies implemented from having to undertake long journeys to go
terms, on the part of citizens, where anything by the administrations are established as edu- shopping. Indeed, today we are able to say that
could be included and anything was possible. cating agents, takes deliberate responsibility “we have everything on our doorstep”. The
The City Council prioritised the actions required for the values and aims of a shared project and existence of this commercial format has en-
in order to bring these two languages closer to- gives educational character to all public poli- couraged merchants to get actively involved in
gether in such a way that would allow dialogue. cies within the city. issues that are of interest to the community as
All the agents involved would have to bear in The will of the present City Council is to con- a whole, such as public safety, the electricity
mind that these were issues that involved the tinue using all the public policies necessary to supply, the development of the property sector,
investment of public resources (in other words, get as close as possible to the community, in and so on. There are currently 19 shopping
those belonging to everyone), and that it would order to construct the Barcelona that we all hubs distributed throughout the various dis-
be essential to apply the principles of efficiency desire, compensating for social and regional in- tricts of our city. Therefore, Barcelona is cha-
and effectiveness, opportunity and priority, equalities, and promoting fairness and equal racteristic for not being a place with merely one
among others. opportunities for all its citizens. shopping area in the city centre. Furthermore,
181 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
each shopping hub has its own appearance that tropolitan area. Likewise, we have supported 4.6 Let’s treat forests as our friends: the
fits in with the surrounding area. and taken part in studies carried out by certain responsible purchase of wood
Similarly, there are certain streets that have hubs regarding their respective inflows.
not developed into a shopping hub, but owing As far as statutory regulations are concer- We use renewable resources at a much fas-
to their characteristics they are eminently ned, a few are worth highlighting. Firstly, the ter rate than they can be replenished. This is
commercial streets that have created active Special Plan for Commercial Food Establis- one of themany aspects of unsustainability, one
merchant associations that work to promote hments in Barcelona (PECAB), which aims to of the various threats to our global environ-
their area. bring the choice of food commerce establis- ment. In the sameway that fish stocks are being
This year, Barcelona wished to pay tribute to hments on offer to within a range of 200 me- used up, forests worldwide are also subject to a
the commercial sector by making an institutio- tres of any citizen and to make that choice va- host of threats. Some are as grave as forest
nal declaration and proclaiming 2006 the Year ried in terms of both the brands available and fires or deforestation, all too often linked to ille-
of Commerce in Barcelona City. By making this the type of commercial distribution. Secondly, gal tree felling. It appears that we are faced with
declaration, the City Council aims to foster the Ordinance on Food Commerce Centres and these global phenomena about which we can do
urban commerce as a source of wealth, sustai- Establishments in Barcelona. Lastly, the Spe- nothing at all. However, the reality is very diffe-
nability, coexistence and social integration, and cial Plan for Non-food Commerce was drawn rent. It is down to each one of us —administra-
to also raise awareness among society about up and unanimously approved by the City and tions, companies and citizens— to change the
how important the continuity of our commer- Commerce Council and it is currently under- state of affairs. Such change is also dependant
cial model is to the quality of life of our citizens. going preparations for final approval by the Mu- on our environmental education and on our abi-
We would like to emphasise some initiatives nicipal Council. lity to transform our environmental concerns
for supporting local commerce, such as the All of these positive results, which we as into specific actions for change.
commerce sessions held in the streets which Barcelona citizens can be proud of, would not One of the goals of Barcelona city’s Agenda
are organised by the merchant associations; have been possible without the work carried 21 is to further the protection of forests world-
the training workshops organised by the dis- out by the city’s merchants and without the co- wide. We wish to assume local responsibility for
tricts; the Christmas and spring campaigns ad- operation between institutions from the sphere improving the operation andmanagement of fo-
vertised in various media; and the annual “Bar- of commerce and the City Council in conjunc- rest resources. In 2003, Greenpeace launched
celona, the Best Shop in the World” awards, the tion with the City and Commerce Council. an international campaign to promote the use
9th edition of which was held on 5 October last This is why Barcelona City Council has, in of certified wood. Certified wood is that which
year. The goal of these awards is to give recog- institutional terms, adhered to the Barcelona also offers the assurance that it has been ma-
nition to deserving companies, entities and pe- Manifesto, which was drawn up by way of con- naged in a sustainable fashion, that is, that its
ople working in the commercial sector, which clusion to the Fourth European Conference on replacement and reforestation is ensured, that
contribute to making Barcelona the dynamic, Urban Commerce, held in Barcelona in July biodiversity is promoted, that it is not derived
creative and open city we all want it to be. 2004. This paper compiles a host of observa- from illegal tree felling or unlawful operations,
We also wish to highlight the fact that, for tions about the European city of the future as a and that labour and social rights for local com-
the 5th year running, Barcelona City Council forum for social, cultural, economic and citizen munities are assured.
participated in MAPIC, the foremost market in relations. Likewise, it calls on community, Stemming from this claim, Barcelona City
Europe for enclosed shopping centres. The state, national, regional and local institutions Council reached an agreement with Green-
Town Council participates in this market with to be involved in a city model that will be a set- peace and other entities to assure that the pur-
the aim of promoting the city’s commerce, in ting for fostering relations when it comes to chase of wood or derived products (such as
other words, to sell the city and the urban cen- planning and building the European city of the paper) for municipal services incorporates gua-
tre for commerce that Barcelona represents, as future. It also calls on these institutions to par- rantee mechanisms, which are provided by the
well as its hubs and its various commercial ticipate in the transformation processes that certifications. Various municipal contracts
areas. will make all this possible, vindicating the (wood for coffins, wood for parks and gardens,
Moreover, every year the Department of street as a setting for commerce and for cultu- wood for markets and buildings, etc.) have in-
Commerce and Consumer Affairs prepares the ral, personal and social exchange. A city with corporated these criteria since 2004. As a re-
Commerce Report. This study updates the main storefronts, shop windows and services, a city sult, in the region of 2,500 cubic metres of cer-
data on the city's commercial sector, analyses for strolling and meeting, a friendly city. tified wood has been purchased over the last
its development over recent years and its im- two years. This pioneering action in Spain was
portance within the city's economic activity. Albert González such that Barcelona was deemed worthy of re-
We have prepared a Commercial Atlas of Director of Consumer Affairs and Commerce cognition by the WWF/ADENA as a “Forest-
Barcelona and its Area of Influence. Every five Services. Economic Promotion Division, friendly city”. Moreover, the use of recycled
years we prepare the Studies on Shopping Ha- Barcelona City Council paper by Barcelona City Council has increased
bits, Inflows and Variations in Consumer Habits in recent years and it currently accounts for
in order to analyse their development and any For further information: 50% of the total paper used.
variations that occur in consumer habits. Addi- www.bcn.cat/comerc The City Council aims to improve its practi-
tionally, we carry out surveys on citizens and ces by means of this initiative, whilst acting as
merchants regarding the city’s commerce on a an educational agent, thereby leading by exam-
regular basis. ple. Consumers play a key role when it comes
We have conducted a study on the metropo- to implementing change. Both the administra-
litan shopping hubs in Barcelona and its me- tions and citizens act as the consumers of raw
182 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
material. Therefore, our decisions are crucial. • An efficient model to minimise traffic con- The methodology to be followed consists of
When we choose to minimise needless con- gestion and efficiently arrange the territory continuing to promote the Walk to School Paths
sumption, when we purchase certified wood and the activities carried out there. project as much as possible. Consequently,
furniture, when we photocopy on both sides of Local policies focus on the following: recove- work is being carried out to broaden the net-
paper, etc., we are deciding to keep forests in ring urban spaces; creating pedestrian streets, work of municipal referents and technicians of
good health, to preserve the environment and larger pavements and bus lanes; and encoura- the City Council who work on school-related is-
to ensure the future. ging people to make journeys on foot, by bicy- sues. The objective is for these players to help
With this aim in mind and within the frame- cle or on public transport. disseminate information regarding education
work of this campaign, the City Council and The Mobility Pact, a tool for citizen partici- for mobility and the experiences of the com-
Greenpeace jointly published the environmental pation created in 1983, is an initiative promoted prehensive Walk to School Paths project as a
education guide Treat Forests as your Friends. by the Safety and Mobility Sector with the aim further means of promoting the concept of and
This guide provides advice and information on of fostering measures that lend priority to the best practices in road safety among the youn-
how we can help to ensure the health of our fo- social use of public highways and spaces to ger population.
rests while going about our everyday lives. It is achieve safe, sustainable mobility. The aim is for education for mobility and
a good example of the threefold dimension of The 2004-07 Municipal Plan for Road Safety road safety to be addressed from the perspec-
environmental education. Firstly, we have to be defines and works from 6 large spheres of ac- tive of education in values and for them to be
willing to act, in this case, to show willingness tion proposed by the European Union in the linked to solidarity, respect and civic-minded-
to protect our forests because we are aware of White Book on Transport. The purpose of this ness. Road safety education needs to be incor-
their value and of the threats they are faced plan is to reduce the accident rate in the city. porated into the very values of education.
with. Secondly, we have to know what to do, to The first sphere of the plan specifically focuses Twelve schools began the process for work
be responsible when it comes to saving and on implementing initiatives to raise awareness and reflection on Walk to School Paths in 2006.
using. Lastly, we have to know how to do this — about the conduct of users and it deals in par- Schools and families are interested in develo-
photocopying on both sides of paper, using ticular with education for mobility. ping education for the benefit of the mobility
recycled paper, purchasing ecologically certi- In this respect, Barcelona City Council sets and road safety of their children and their own
fied furniture that assures responsible use of out the comprehensive Walk to School Network mobility.
forests, and so on. of Paths as an initiative for educating from the This initiative must be regarded in a highly
standpoint of participation and joint responsi- positive light, since the Walk to School Paths
Txema Castiella bility among families, parents’ associations, process is complex and requires a considera-
Director for Environmental Programme educational centres, teaching staff, the social ble effort from families and educational cen-
Services. Urban and Environmental Services and commercial fabric of each neighbourhood, tres alike. It is of utmost importance for all the
Division, Barcelona City Council of each school environment, and so on. This components of the Walk to School Paths Com-
entire participative process is coordinated and mission to be prepared to embark on a new
For further information: promoted on a municipal scale by the districts, school project within their packed annual wor-
www.bcn.cat/agenda21 the Directorate for Mobility Services, the Guar- king plan.
dia Urbana (Barcelona’s local and traffic police) The Walk to School Paths process is com-
and the Barcelona Municipal Institute of Edu- plemented by a wide range of teaching mate-
cation. rials and publications that facilitate work and
5 Based on various local experiences, parti- can also be supported with the didactic, practi-
THE EDUCATING DIMENSION OF cularly from schools and districts, the compre- cal task of child road safety that the Guardia
SOCIAL PRACTICES hensive Walk to School Network of Paths deve- Urbana police of Barcelona are carrying out in
loped by the City Education Project of all schools that request it.
Barcelona sets out the following goals: Likewise, school mobility in the vicinity of
5.1 The walk to school network of paths: • To expand on and assess the experiences of educational centres is also being analysed, es-
from education on road safety to Walk to School Paths currently in operation. pecially in those cases where there is a higher
education for mobility • To coordinate a city programme that promo- concentration of centres. In this respect, va-
tes new and existing paths. rious measures are proposed, such as impro-
Administrations have a duty and responsibility • To hold sessions and actively take part in ving road safety, pedestrian mobility, and pu-
to promote a transition towards a better, safer meetings for fostering exchange and joint blic and school (school buses) transport as well
and more sustainable mobility model. Accor- work. as traffic conditions in general in the respec-
dingly, the city of Barcelona is committed to • To promote the preparation of a map and a tive area. The latter is of utmost importance if
launching: census of schools in Barcelona where the we consider the high number of related daily
• A safe mobility model to reduce the likeli- Walk to School Path Network already ope- journeys and the need to assure safety. In
hood of accidents, improve road safety and rates and to determine the number of chil- short, all methods of transport used for jour-
encourage respect among users. dren who walk to school. neys are analysed and measures aimed at im-
• A sustainable model to reduce the damage • To strengthen the role of families in educa- proving the current situation are put forward.
caused to the environment by mobility and to tion for mobility. They need to set an exam- All of us —pedestrians, drivers, vehicles,
optimisemanagement and use of resources. ple when it comes to the mobility habits of etc.— travel around and share the same public
• An equitable model to promote social cohe- their children. They have to be aware of the space. We travel on foot, by public transport, by
sion and ensure the right to mobility. crucial role they play in education. bicycle, etc., and we all need to learn how to
183 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
share this public space; we have to be suppor- words, content that meets the expectations of These are two very clear examples of how
tive, tolerant and respectful if we want a safer, the CE Pact. The goal of this initiative is to human beings from all cultures and social
more sustainable city. make the project open to the participation of classes «make use of» music in their day-to-
Education for safe, sustainable mobility the general public so they can give opinions day lives. And if we look around, we find other
must form part of the values of each and every and make judgements concerning the exam- examples similar to these, because, without
one of us. We all have to work for a better so- ples shown. being aware of it, music is something that
ciety. Moreover, within the framework of this pro- works to our advantage and makes our lives
ject, Barcelona Televisió has welcomed the easier.
Mercè Navarro proposal by the Catalan Audiovisual Council to But are we moved by music? Can we favour
Director of the Municipal Plan for Road Safety create the White Book of Education in the Au- this?
Directorate of Mobility Services, diovisual Media and it became the first televi- According to the dictionary, to be moved by
Barcelona City Council sion channel in Spain to create an Education something is an emotional response, gene-
Advisory Board. The purpose of this board is to rally intense, usually provoked by an external
For further information: act as a communication channel and a cons- agent and manifested as a more or less visi-
www.bcn.cat/mobilitat tant, stable body formed by representatives ble reaction in the organism.
from the educational community and operators Music is an art form and it is a language. A
in order to establish dialogue, prepare propo- musical work of art, to exist, to become real
5.2 Media that educates well sals and strategies with respect to educational for someone, has to reach that person through
aspects and, in short, to ensure that television their hearing and all the sensitive cells in the
It is becoming increasingly clear that the media contributes to the valuation of education as a skin. If not, it cannot be felt, it does not exist
plays a highly important role in education be- collective project and the cultural heritage of for that person. As a work of art, it is there to
cause it fosters states of opinion, promotes va- society. stir up our emotions, to move us. As a lan-
lues and creates knowledge. However, media Thus far, the Board has encouraged studios guage, it is interpreted with the intention of
content frequently responds to pressures and to open to school visits and has likewise foste- stirring up our emotions, of moving us.
contradictions between its social responsibility red the preparation of studies looking into the Deep-felt emotion is not a common expe-
and its corporate interests. content of numerous programmes. Work is cu- rience; we don’t get «gooseflesh» every day.
The project «Media that educates well» rrently underway on other proposals, including But at times, perhaps when we are listening to
stemmed from the proposals of the Media and the creation of components of audiovisual edu- music, or playing it, we get a lump in our sto-
Information Society Commission of the City cation by the aforementioned media organisa- mach, or cry, or feel something very intimate
Education Project and is part of its 2004-2007 tion. and intense. We are moved. And the feelings
plan of action. The goal is to increase the me- evoked by music are feelings that cannot be ar-
dia’s commitment as educational agents and to Araceli Vilarrasa gued about; there is no conscious motive, no
foster relations between the media and the City Coordinator of the Media and Information specific stimulus that produces them. They are
Education Project. Society of the City Education Project of simply stirred up by these sounds, this work of
Thus far, two main initiatives have been im- Barcelona, IMEB art that has got under our skin and which, al-
plemented by the project: the creation of the CE though we may not even know the title and al-
Pact –the Communication for Education Pact– For further information: though the composer may not have experien-
and the creation and launch of the Educational www.bcn.cat/educacio/pec/pacte_ce ced the same emotions on writing the piece,
Board of the local television channel Barcelona www.barcelonatv.com can overwhelm us. And often, what moves us
Televisió. during a live concert are those incredibly in-
The CE Pact focuses on the writing of com- tense and vibrant silences which occur at times
panies and professionals of the sector and on 5.3 Responding to Music in the middle of a piece.
encouraging them to adopt a code of self-re- There is a growing awareness in our so-
gulation that calls upon those who prepare and Children are born with an interest in music, in ciety that music is important for growth and
broadcast messages to take on an educational anything that makes a sound. The sense of the global education of the individual (and not
commitment as a challenge for creativity. In hearing of human embryos is fully developed only children). For this reason, in both the
this respect, a campaign was launched to en- four and a half months into pregnancy and school and family environment and inside the
courage professionals from all sectors of com- they have a wider hearing range than adults. educational services, we are more and more
munication (the media, advertising agencies, They need their mothers’ voice and music — interested in helping to make music a natural
advertisers, producers, etc.) to adhere to this especially rhythm and high-pitched harmo- part of life; ensure it is present as a matter of
initiative. The campaign also entails distribu- nics— for their emotional balance and to con- course, not just an occasional or exceptional
ting posters and leaflets which, with the slogan tinue growing and developing. event.
«You too are responsible for their education», Adolescents listen to music all the time And to do this well it needs to be done with a
encourage people to reflect on the social signi- and it’s no understatement to say that they al- knowledge of how to act in depth while showing
ficance of their work. In a second stage, and in most live with music: at home, in the street, the maximum respect for others and always
order to pursue the project further, a «place for while they study, when they go to sleep. And with the accent placed on a high level of quality.
responsible communication» has been set up they need it too, especially rhythm and the The Educational Service of the Auditorium
in the form of a website. Its aim is to provide deeper notes which benefit emotional ba- began operating in October 2000 and has or-
practical examples of positive content, in other lance, growth and the vital functions. ganised five lines of action whose common
184 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
goal is to foster a feeling and love for music. Municipal Government Intervention Pro- blishment and location of schools, the rules
They are as follows: concerts for schools, fa- gramme, proposals are made to improve and and regulations applied to school buildings and
mily concerts, participative concerts, training, strengthen the participatory mechanisms of facilities, educational services and other tea-
and resource materials. the educational community, and the adaptation ching facilities; and as an advisory and partici-
In the first two cases, our goal is to gene- of the erstwhile Municipal Education Advisory patory body serving the Education Consortium
rate interest by making an impact; with the Board to the new institutional participatory of Barcelona —in view of the fact that it works
participative activities we encourage feeling organ which emerged during the preparation of in the same field as the Consortium.
through experimentation; and through trai- the City Charter is presented as an objective. In this new phase the CEMB has also achie-
ning and resources we teach appreciation The relevant Barcelona City Charter direc- ved another goal: it is now a member of the
through learning. tive (Low 22/1998 of 30 December) states that Education Advisory Board of Catalonia (CEC) in
The programming by the Educational Ser- «the education advisory board, as regards its view of its status as a regional board.
vice during the 2006-2007 course makes pro- functioning and duties, is governed by the or- The new CEMB is a special organ: it has
vision for an estimated total audience of dinances pertaining to the local area advisory maintained the specific composition of the old
170,000 people, who will attend 320 perfor- boards». The new board will comply with the Municipal Advisory Board of Barcelona, but the
mances offered by different age groups and articles of association of the Educational Con- education authority has increased its repre-
associations. sortium of Barcelona, which assigns the Muni- sentation. It now occupies one of the vice-pre-
cipal Education Advisory Board of Barcelona sidencies and is represented by more mem-
Assumpció Malagarriga i Rovira the specific responsibility of acting as an advi- bers.
Directora del Servei Educatiu de L’Auditori sory body to the Consortium on matters which The CEMB plays a significant role on the
are its concern. Education Advisory Board of Catalonia (CEC)
For further information: In order to enact the Charter directive, it was because it is the only organ represented on the
www.auditori.org necessary to reach the corresponding agree- CEC whose representatives are elected from
ments with the Department of Education of the the rank and file of the system, i.e., from the
Autonomous Government and within the Con- school councils, because the elected members
sortium itself, and determine the composition of the CEMB come from the Local Area Educa-
6 of the Municipal Education Advisory Board of tion Advisory Boards (CEMD) whose members
THE MUNICIPAL EDUCATION Barcelona by means of a Directive approved by are themselves directly elected from the school
ADVISORY BOARD OF the Executive Committee of the Autonomous councils.
BARCELONA (CEMB) AND Government, bearing in mind that it was ne- The presidents of the ten Local Area Educa-
THE LOCAL AREA EDUCATION cessary to amend the 1985 directive on Educa- tion Advisory Boards are members of the Muni-
ADVISORY BOARD (CEMD): THE tion Advisory Boards (Low 25 / 1985 on School cipal Educational Advisory Board of Barcelona.
PARTICIPATORY ORGANS OF Boards). This is a result of the decentralised organisa-
THE EDUCATIONAL COMMUNITY Having completed the necessary formali- tion of the area of Barcelona which delegates
ties, on 6 April 2005 elections were called at the responsibility to the districts, as this ensures
The education advisory boards are defined, ac- plenary meeting of the erstwhile Municipal local, plural representation on the CEMB, a
cording to the directive that set them up,1 as Education Advisory Board, and the newMunici- basic premise which provides the CEMB with a
“advisory and participatory bodies representing pal Education Advisory Board of Barcelona was global view of the city. The ensuing development
the sectors affected by non-university educa- constituted on 13 June. of the Local Area Education Advisory Boards to
tional planning within the municipal area”. The Thus, the Municipal Education Advisory double them up as Municipal Education Advi-
posterior enactment of the directive served to Board of Barcelona (CEMB) initiated a new sory Boards, as provided for by Article 127 of the
establish their functions, the sectors with a phase. City Charter, must not ignore representation or
right to representation, and the organisation The CEMB is a community-based participa- a global view of the territory.
and functional guidelines. Local authorities tory body set up to operate in the field of edu- The CEMB is the institutional organ repre-
were instructed to adjust the organisation of cation and represents the educational commu- senting the participatory network of the educa-
each board to the specific local needs of each nity in the city of Barcelona. The CEMB acts in tional community in the city of Barcelona and
municipality. an advisory capacity and may draw up reports is likewise a participatory body.
Barcelona City Council approved the consti- and proposals which are submitted to the edu-
tution of the Municipal Education Advisory cational institutions and authorities. The CEMB The participatory network and the Local Area
Board with the Local Area Education Advisory is also consulted by the Education Authorities Education Advisory Boards
Boards as delegated committees.2 Recently, of the Catalan Autonomous Government, by the The current level of institutionalisation provi-
the City Charter of Barcelona3 granted the Education Consortium and by Barcelona City des local area education advisory boards
Local Area Education Advisory Boards the Council. (CEMD) with an excellent opportunity to im-
same status as the Municipal Education Advi- In view of the special characteristics of the prove their standing as participatory and ad-
sory Board. The city of Barcelona, therefore, city, the CEMB has responsibilities in three visory bodies in their own districts, but also
has the Municipal Education Advisory Board of areas: within the city as regards both general challenges them to become veritable com-
Barcelona which is a city-wide body and ten and specific education policies; on a local level munity-based representative bodies within
Local Area Education Advisory Boards catering in view of the fact that it has functions and du- the neighbourhoods and districts.
for each of the city’s ten districts. ties established with regard to local area advi- In favour of the CEMDs, we can mention the
In the section on education in the 2004/2007 sory boards, singularly in relation to the esta- depth of their organisation, with representati-
185 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
ves from all sectors of the educational com- These are themes that require attention on a committee for its initial approval and/or
munity, from both the public sector and asso- general level, cross-agency action whose end amendment. The document, in this condition,
ciations and institutions. The large body of product is fruit of the contributions made by all is then submitted to the Local Area Education
work carried out since their creation has fo- the participants. Advisory Boards.
cussed on the main educational problems in In these cases our main goal is the maxi-
the districts and the city as a whole (school at- mum involvement of the city’s educational The following phase: work carried out by the
tendance, the school map, educational facili- community as represented by both the local Local Area Education Advisory Boards
ties, timetable and school calendar), and has and the municipal advisory boards. We need, Each board works on the document emit-
encouraged participation (elections to school then, to employ a methodology with criteria ted by the central committee within the time
councils, parent education, support for PTAs, based on maximum participation, which allow limit established on a general level. The bo-
etc.) and also general debate on educational all the council representatives to freely express ards normally make their own contributions,
policies and bills —the Law on Education Stan- themselves, which gathers together the wealth suggestions and amendments, which are for-
dards, the debate around the Municipal Educa- and diversity of options and opinions inherent warded to the central work committee. Very
tion Advisory Board, the National Pact on Edu- to a body as plural as an advisory board. often the Local Area Education Advisory Bo-
cation, etc. ards work in extended committees or in ses-
But the local area education advisory boards Cross-sector activity sions where the presidents of the school
have still to accomplish two objectives which We choose a step-by-step methodology that councils are invited to participate.
are the basis of participatory action: these con- enables us to work on themes using a cross- The following phase is the work of the cen-
cern the link with the school councils in each sectional approach and implicate members to tral committee, where the contributions made
district which constitute a veritable network of the maximum. by the local area boards are analysed and in-
participatory bodies and the interrelationship Firstly, we need maximum information for corporated or rejected, while some options are
with school and extra-school agencies present the purpose of unifying criteria as much as left open if the committee so decides.
in the neighbourhoods and the district. possible at the onset. To this end, we prepare The document in this condition is then dis-
dossiers on the theme, with information of re- tributed among the members of the Municipal
The participatory process: how the Education levant interest, hold one or several meetings Education Advisory Board of Barcelona and it is
Advisory Boards operate in Barcelona to analyse the different contributions, reflec- presented for approval at a plenary meeting ca-
The Municipal Education Advisory Board of tions and points of view, and thus obtain as lled for this purpose. Local area members who
Barcelona normally works through commit- rich a global view as possible. This phase is played a direct part in the discussions are also
tees. Members participate in the work commit- addressed to all the members of both the invited to this session in the role of observers.
tees depending on their interest and availabi- Local Area and Municipal Education Advisory In the last few years the board has worked
lity. The Municipal Education Advisory Board of Boards and is also open to representatives on various themes using this participatory me-
Barcelona currently runs four committees as a from the school councils around the city. thodology: Report on the criteria for the adap-
well as a standing committee. The council also The following phase is discussion. Nor- tation of the school map of Barcelona; Report
holds a plenary meeting at least twice a year. mally this phase is organised by the corres- on «times» and the organisation of the school
At the plenary meetings, the Board is informed ponding committee in the CEMB or by a com- calendar and timetable; on the proposals of the
by the Presidency of any relevant local autho- mittee expressly set up to this end, whose CEMB A quality education for everyone and
rity interventions and receives information on numbers are increased by representation through everyone; proposals made by the CEMB
the results of policies implemented by the local from each district. and CEMD on the Pact for Education in Catalo-
education authority or the Education Advisory It is initiated on the basis of a proposal nia; the Dictum on the nursery school map in
Board of Catalonia; it also reviews the work ca- drawn up previously. A standing sub-commit- the city of Barcelona; and the regulation of the
rried out by the committees; registers, analy- tee is normally set up consisting of the presi- Articles of Association of the CEMB and CEMD.
ses, assesses and approves, given the case, the dent of the group and other interested mem-
reports and dictums submitted by the work bers who then prepare the draft or set of The school councils are the cornerstone of the
committees or the secretariat of the board. guidelines. This provides a starting-point for city’s institutional participatory network.
discussion. The proposal or guidelines are Participation is a basic part of our education
The standard methodology modified or improved on the basis of the va- system. This year is the 20th anniversary of the
Each local area education advisory board ope- ried input received from all the participants. first elections to the school councils. Barcelona
rates autonomously and also approves and ap- These are discussions where everyone is has an extensive participatory network consis-
points different committees through which it free to take part, expound and defend their ting of five hundred school councils: 266 in the
ordinarily works. It presents the results of their points of view, take positions, and look for a state sector and 226 in state-subsidised inde-
activities at the periodical Plenary Board Mee- consensus, if necessary, and if this is not pos- pendent schools, and potentially another hun-
tings. sible the different standpoints and opinions dred state-run and state–subsidised indepen-
The boards, which approve a work plan an- are recorded for future reference. These are dent nursery schools prepared to set up the
nually, implement their priority lines of action rewarding moments where the right of parti- participatory councils as stipulated by the law.
through the committees. Each year though, cipation is fully exercised, with listening and Here, we are speaking of a group of 7,500 peo-
some specific theme comes to light which dialogue which leads to the joint development ple who participate on the school councils and
needs priority attention and requires the con- of the issues under consideration. a further 500 from the nursery schools. These
sensus of the whole educational community in Thus, a document is drawn up and duly are all people willing to dedicate their time and
the city represented on the advisory boards. submitted to the members of the standing effort and participate with other members of
186 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
the educational community in organs that are participatory network, which is strengthened activities are represented on the advisory and
crucial for putting responsible and democratic by the constant exercise of democratic parti- participatory bodies, both within schools and in
administration into practice. cipation in as much that this participation the district.
During these last twenty years, the school serves as one of the reference points in the On a local scale, the participation of entities
councils have proved themselves to be spaces school’s educational programme and as the involved in non-formal education (revolving
for dialogue, spaces where, by contrasting opi- basis of the functioning of the school coun- around sport, recreation, culture and the envi-
nions, searching for common ground and cils. ronment) on local area education advisory bo-
through due consideration, it is possible to The observation is often made that partici- ards is possible thanks to the current regula-
reach a consensus on themes that are impor- pation is learnt and the school framework is tions. These allow local entities with an
tant for school organisation and administration. the ideal place to develop this learning process. educational, social or cultural bias to be pre-
They are spaces that allow for cohesion and the Participatory mechanisms need to be incorpo- sent. In fact, their presence is already a reality,
involvement of the schools community in the rated into the educational project and suitable although there is still room for improvement in
work of school governance. spaces should be set aside and adapted to this this respect.
The legal reference framework has varied end by the school management. The combined and coordinated efforts of the
depending on the functions assigned to the This participatory network constituted by entities responsible for education in and out-
school councils. The law on education stan- the school councils must make itself heard and side schools, within the framework of the local
dards (LOCE) defined the councils as organs be able express its concerns, preoccupations area education advisory boards, would be of
that participate in the control and manage- and opinions. The Local Area Education Advi- special relevance as regards strengthening the
ment of schools. In fact, it restricted their sory Boards are responsible for ensuring this representation and voice of the educational
functions, because it reduced their decision- occurs. community.
taking capacity. The organic law on education In this respect, the local area education ad-
(LOE) has restored the status of member or- The school councils and the CEMDs visory boards must be open and receptive to
gans of government to the school councils, With the purpose of strengthening and giving representation on the part of the different co-
and adjudicated the role of school executive the local participatory network exposure, the ordinating entities and networks belonging to
organ to the management board. local area education advisory boards should the various sectors of the educational commu-
Apart from this, the National Pact on Edu- open up new communication channels with nity, which are officially or unofficially, from a
cation, although it defers to the future Catalan schools, gather together the suggestions and legal point of view, present within the neigh-
Education Bill and states that «the different difficulties expounded by the schools and in- bourhoods and/or districts.
management organs in schools need defini- clude them in the discussions and work carried
tion and their functions must be delimited», out within the district. Local authority representation on state school
it proposes that «school councils will have to In this respect the development and appli- councils
be defined as organs of governance, partici- cation of information and communications The Organic Education Bill establishes the
pation and control as regards the admission technologies for participatory purposes could composition of the school councils. It stipulates
of pupils and management supervision, res- be very useful. that among its members there must figure «a
ponsibilities which correspond to the mana- Among the tasks carried out by the local councillor or representative from the local
gement and the management team in com- area education advisory boards, special impor- council in the same area» whose responsibility
pliance, whatever the case may be, with the tance should also be given to activities that sup- it is to promote the relationship between school
stipulations laid down by the current basic re- port initiatives, association and coordination in programming and the local environment where
gulations». the area of non-professional sectors within the schools carry out the task of education.
It is clear, therefore, that both on the level educational community: education proposals In accordance with the characteristics of the
of state organic law and on a regional level for parents, the exchange of experience with city of Barcelona (number of schools, local
the school councils are crucial for putting PTAs, meetings of delegates and student repre- areas or districts) council representation is de-
responsible and democratic administration sentatives from the Education Advisory Board legated to personnel from the City Council and
into practice with the participation of the edu- of Catalonia, association in and outside the cen- coordinated by the Municipal Education Advi-
cational community. tres, due recognition of the representative and sory Board and the Local Area Education Advi-
On the other hand, the organic law on edu- participatory roles played by the pupils, etc. sory Boards. They are also the organs respon-
cation reaffirms the educational community’s sible for providing the council representatives
basic right to participation on the school Local educational action and the CEMDs. with sufficient training and information so that
councils of state-subsidised independent When taking educational measures on a local they can properly carry out their functions.
schools and updates their functions. scale we should consider all the activities ad- The council representative is a full member
The challenge is clear: to make the school dressed to the school-age population which are of the school council and, as such, may be in-
councils authentic institutions for the practice organised outside the school timetable, in or out- volved in all the school council’s duties and
of democratic community participation, side the centres. These include sports, cultural functions, but giving priority at all times to fos-
where they may assume their associate deci- and recreational activities, and may be organi- tering mutual understanding and cooperation
sion-taking capacity, when applicable, and sed by the PTAs, the school itself, associations, between the different sectors of the educatio-
take joint responsibility for matters that play groups, clubs, activity centres, federations, aca- nal community. His or her responsibilities in-
a role in school improvement. demies, or by the education authority itself. clude:
The regular and consolidated functioning For this reason it is important that the diffe- • Helping to supervise the smooth running of
of the school councils is the basis of a solid rent agents involved in non-formal educational the school council as an educational com-
187 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
munity organ that participates in school ma- appropriate. Participation may lead to long- schools in the neighbourhood and/or dis-
nagement and participating on the corres- term changes in the educational role played by trict.
ponding work committees. parents, better communication with their chil- The purpose of the Parents Education Com-
• Encouraging the participation of all sectors dren and better integration in the educative mittee is to offer guidance, monitor educatio-
of the school council and facilitating good environment. nal activities and assess the results. There are
communication between them by contribu- Education for association and participation representatives from the parents’ associations
ting technical knowledge and improving focuses on some of the commonest opportu- of Barcelona, from entities represented on the
group dynamics, in order to make planning nities for participation in the school: as course CEMB working actively in the field of educa-
and school management easier, and in ge- delegate; as a member of the PTA or the PTA tion, and representatives from the council de-
neral helping to establish the consensus ne- committee; or as a representative on the partments more directly involved. ı
eded for decision-taking. school council; and also by participating in the
• Making public announcements and encoura- co-ordinating bodies, federations and other Carme Turró Vicens
ging contact and collaboration with the Local platforms for parents and/or as members of Secretary of the CEMB
Area Education Advisory Board. the CEMDs and the CEMBs.
• Fostering schools’ involvement in educatio- Other important themes that also receive Josep Rovira Riera
nal and other local proposals linked to the attention are, the reception given to newly- Advisor to the Secretary of the CEMB
different services, facilities and projects in arrived families in the area, and innovative
the district or the city. education programmes that focus on building Teresa Folguera More
In November 2006 Barcelona City Council had academic success, and the ties between fami- Advisor on the Parents Education Programme
135 representatives sitting on 266 state school lies, schools and the immediate environment.
councils around the city. For further information:
Conditions for putting educational initiatives www.bcn.cat/cem
Family participation in the education of their into practice
children. The parent education programme Parents play the main role in their own deve- 1 Law 25/1985 directive on Education Advisory
The education programme for families with lopment and so, as a basic premise, proposals Boards. Decree 404/1987 regulating municipal
children aged from 0 to 18 years old was initia- for planning, methodology and the assessment education advisory boards.
ted during the 2002-2003 course and was de- of educational programmes are prepared in 2 Articles of Association of the CEMB and CEMD.
veloped and continues to be developed in con- conjunction with: Barcelona City Council Plenary meeting, 19
junction with CEMD, the CEMB , the Barcelona • The CEMD parents committees. April 1989.
Municipal Institute of Education (IMEB) and the • The PTAs: coordinating bodies, platforms, 3 Law 22/1998 Barcelona City Charter.
PTAs, and is based around two important prin- etc.
ciples: to provide support for families in the • School parents in general.
face of new needs and responsibilities affecting • Education officer and secretary of the CEMD
the parenting and education of their children • Parents’ federations. 7
and to strengthen family-school ties by encou- • Head teachers. THE CITY EDUCATION PROJECT
raging PTAs in the day-to-day work occasioned Care is taken in the preparation and review of OF BARCELONA:
by the demands of the participatory process potential activities in order to guarantee their AN INSTRUMENT FOR
and association, within a socio-educational quality. The programme is intended to be li- EDUCATIONAL GOVERNANCE
context. vely, dynamic and participative, and open to SERVING THE CONSTRUCTION
These may be achieved through educatio- social changes. A key point is the detection and OF THE EDUCATING CITY
nal activities designed to work on themes prevention of needs situations. It is also vital
such as parenting, public-mindedness, health, to avoid the exclusion of families and/or co- In the last few years the City Education Project
self-expression and communication, reading llectives who are at social and/or educational of Barcelona (PEC B) has moved into a new
and writing, sustainability and the environ- risk. phase of operations which responds to the con-
ment, inter-cultural issues, and through active The educational activities are tied in with clusions of the participatory process completed
methods of participation aimed at encouraging the programming of the corresponding Local in 2003 and 20041.
dialogue, creating confidence and sharing stra- Area Education Advisory Board. In effect, following on from the process in-
tegies with families. • The Local Area Education Advisory Board itiated at the first «Education is the key» con-
Also by providing tools for personal deve- provides an orientational list of themes, re- gress in 1999, where the basic conditions and
lopment, the learning of new skills and lear- ports and guidelines to help programme responsibilities of the PEC were established, in
ning to be more aware and involved in the edu- educational activities and also supplies ap- 2003 it was decided that there was a need to re-
cation of their children. plication forms for the submission of propo- view the diagnosis of the state of education in
sals. the city and once again give the citizens a voice
Supporting association: the PTAs • The PTAs and/or entities responsible for the to suggest new proposals for reflection and ac-
Motivating parents to actively participate and programming of educational activities will tion.
associate in the educational community is a undertake to publicise and provide informa- This 2003-2004 process, in which 638 people
priority on the education programme. Within tion on the educational activity. participated, opened the way to a new phase
schools and as part of the educational com- • The activities and/or acts programmed at a that has established a line of continuity, which
munity, families may participate when this is school are open to parents from all the substitutes the previous irregular citizen acti-
188 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
vity and participation in the PEC. The following social inclusion on a par with living condi- edom of choice, and equal rights for all,
pages are dedicated to the analysis of the new tions in the information society of the new irrespective of their beliefs. With this in
aspects of the conception of the project and its generations, providing the citizens with the mind, one of the primary goals of the city
application developed during this new phase: skills and knowledge that will enable them education programme is to educate in the
the PEB B II. to accept their rights and obligations as citi- idea of peaceful coexistence and freedom of
zens in 21st century society. belief. This requires an undertaking by all
The cohesion of the educational community parties to promote common values, critical
of citizens Academic success for everyone: a source thinking, cultural awareness and human
All the work carried out during this stage of the of pride for the city rights. Likewise, we think it is vital to ensure
PEC B was influenced by the desire to broaden, Schooling for everyone is not enough in itself that all children, irrespective of their fami-
guarantee and cohere community commitment if it is not backed up by a full commitment by lies’ religious beliefs, can attend state-fun-
to the project. each and every individual, and society taken ded schools, independent of their ideology.
Defined as a tool of educational governance as a whole, to eradicate student failure du-
based on citizen participation, strategic plan- ring compulsory schooling. If Barcelona is to The local area education network: an
ning and social co-responsibility for education, become a city where academic attainment example of social co-responsibility
the main effect of the PEC will be the cohesion meets the standards, it is necessary to iden- The declaration made at the VI Sessions in
of the educational community of citizens, of tify and modify the mechanisms that lead to 2005 provided additional material on edu-
which a growing number of bodies and indivi- failure, rethink the school and provide the cation, neighbourhood and territory. We
duals consider themselves participants. extra necessary resources so that the chil- concluded that the schools in the educating
Within the framework of the PEC, families, dren making enormous efforts to surpass cities need high propinquity: they should be
schools, cultural and leisure organisations, bu- the academic level of their families find the linked to the community and show a com-
sinesses, the media and the administrations support they need to achieve this goal. Be- mitment to the outside world. Likewise, we
identify themselves as educational agents spe- cause of them, our society will be better think that the city has to create integral
cifying and sharing the values and goals that educated and better prepared to compete on education networks in its neighbourhoods,
determine its educative activity. an economic level in the information society. where the various educational agents —fa-
For this reason the work of the PEC is aimed Their success is a challenge for the city and milies, schools, recreational education en-
at inviting entities and individuals to accept joint a source of pride. By helping them we help tities, businesses, the media and the public
responsibility for education and to join forces ourselves to build a better future. administrations— work together in favour
through ties of mutual recognition, trust and re- of peaceful coexistence and social cohe-
ciprocality. Barcelona: cradle of cultures sion. To this purpose a style of government
The index of participation gives us an idea of From a cultural standpoint, the growth of that fosters propinquity and decentralisa-
the penetration of these ideas in the city’s so- immigration has changed the face of the tion is required, and which establishes ties
cial fabric. classroom in Barcelona. So to make impro- with the community to foster cooperation
vements in education it is also necessary to and commitment.
The construction of a common educational make improvements in the system’s capa-
heritage city to accommodate new arrivals, espe- During this preparatory process we realised
The construction of a common educational he- cially those at school age, and foster the that it is not so much a question of covering
ritage is basic to the creation of this active, co- possibilities for intercultural exchange bet- every point in these papers, but rather high-
hesive, educational community. Within the fra- ween the different ethnic groups that now lighting common priorities and goals with a
mework of the sessions and working live together in the city, so that the best of view to the future.
committees, the citizens become involved in a each is available to everyone. The different Thus, this set of proposals, drawn up
series of deliberative, participatory processes waves of immigration have enriched society through participation and consensus, serves
that serve to define the referential materials of in the past in this way. And this is the way as both the operational guidelines and a
the project. forward: a city with an open, diverse and symbolic framework through which the citi-
At the Plenary Meeting in 2003 three priority dynamic culture. zens may establish personal and institutional
objectives were approved which orientate the ties and feel they belong to the educational
educational activity of the entities and indivi- Policy statements from this period community of the PEC.
duals participating in the PEC B. Within the framework of the PEC B annual
Sessions a series of policy statements were Establishing the operating conditions for the
Towards inclusive and supportive drawn up and discussed, which were later in- strategic project in a Plan of Action
citizenship corporated into the project contents: Perhaps one of the most important advances
The project’s main objective calls for the fo- made during this period is the step forward
llowing consideration: that a primary goal of Laicism, a formula for freedom and from a proposed model to a functional model,
education is to work with resolve towards a coexistence on the basis of a Plan of Action consisting of a
change of the collective mentality in order to According to the «Declaration on Laicism, series of projects prepared, consensualised
strengthen the democratic principles of li- Education and Citizenship» made at the V and supervised collectively by the community.
berty, equality and equal opportunity. To this PEC B Sessions, we understand laicism to The 2004-2007 Plan of Action was drawn up
purpose, education must show solidarity be one of the cornerstones of a democracy on the basis of the proposals made in the 2003
with the popular ethic that makes a claim for that guarantees freedom of conscience, fre- strategic project and using a set of criteria
189 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
whose object was to ensure that the contribu- the network, creates opportunities to over-
tions made in the participatory process were come the fragmentation and segmentation of
PARTICIPATIVE PROCESS
IMEB
respected and made operational in projects educational work, and incentivises the incor-
8 COMMITTEES
led by the different agents, and that these pro- poration of this new culture into the entities TECHNICAL REVIEWBOARD OF
COMMITTEE
DIRECTORS
jects were put into practice in a framework of and institutions. In particular, however, it pu- REFERENCE PROJECT
PLAN OF ACTION 04-07 DELEGATE
TECHNICIAN
collaboration and partnership between the blicises information, knowledge, ideas and COMMITTEE
8 DIMENSIONS PEC B TECHNICAL
entities. strategies which end up materialising as new OFFICE58 PROJECTS
In 2004 fifty-six projects were prepared, projects and actions, often unanticipated and
and pacts and agreements made with 231 en- showing a varying degree of proximity and
tities to implement them.2 identification with the PEC B itself.
The thematic committees have reviewed It is clear that the construction of this com- for the commitment shown by municipal go-
the evolution of the projects on an annual munity educational network constitutes a so- vernment to the PEC to be coherent, it is ne-
basis, bringing to light their achievements and cial capital which is one of the cornerstones cessary that, within the dialectics of represen-
difficulties, which are both linked to the ex- of the construction of the educating city and is tative and participatory democracy, the parties
treme complexity of the field of action; a field one of its most important assets. that return to government office specify their
with problems of cooperation, competitive- commitment to the PEC and its municipal Plan
ness and compatibility as regards the public Definition of the cyclical structure of the of Action.
administration and social co-responsibility as PEC B On the other hand, four years is time enough
represented by school educational initiatives In view of its long existence (1997-2007), the for the Plan of Action to demonstrate its effec-
and community educational initiatives, and the question of the continuity of the PEC B and its tiveness and for social changes to make a new
specificity of the processes. structurisation in cycles or phases has also strategic approach necessary.
However, the impact of the implementation been given consideration during the most re- Thus we can see that concurrent with local
of these projects on education in the city is dif- cent period. An analysis of the project’s recent government mandates it is possible to esta-
ficult to gauge. We would risk affirming that past shows how the PEC B has been able to blish a cyclical sequence, a circle of reflection,
their value derives principally from their ca- adapt to and transcend the different local go- action and assessment which leads on to a
pacity to illustrate trends and highlight prio- vernment mandates owing to the depth of its phase of the PEC with specific connotations.
rities. On the other hand, as regards their implementation and commitment to commu- Consequently, we refer to the cycle that lasts
work methodology the projects in the Plan of nity participation. On the other hand the suc- from 2004 to 2007 as the PEC II, and the new
Action are an innovation because they include cessive city councils have each had their own strategic project drawn up in 2006-2007 will
the creation of networks of collaborating enti- particular way of understanding educational pave the way for the creation of the PEC III.
ties for each project. These networks, whose policy and their leadership with regard to the
dimensions vary considerably, permit the ex- PEC. Ensuring sustained and sustainable
ploration of new ways of working in coopera- In this respect the conception of governance participation
tion, which leads the way towards a new cul- helps to more clearly define the field of action Coherent with this approach, the participatory
ture of working in networks. shared by local administration and the com- process is not understood as an occasional ac-
munity, and helps to understand how the diffe- tivity linked to the drafting of a written diagno-
The construction of the community education rent operational phases, into which the PEC is sis, but rather as an ongoing sustained and
network organised as a long-term participatory project sustainable process, with different cycles and
During this work on strategic projects the im- and undertaking, are related on the one hand phases, each with its own methodology which
portance of improving on the immediate re- to the changes taking place in society and alternates periods of reflection, action and as-
sults has become evident. The Plan of Action which require the renovation of the strategic sessment.
is the instrument through which community project, and on the other hand to the rhythms Key aspects of this way of working, apart
participation may evolve from a purely infor- of representative democracy, marked by the from the work of the management organs, are
mative and consultative role to a position of four-year terms of government office. In effect, the work sessions involving the project net-
real co-responsibility which is manifested in
decision-taking, the investment of its own re-
1997-1999 1999-2002 2002-2003 2004-2007 2006-2007
sources and on taking on responsibilities in
specific projects.
It is in this process that the educational PREPARATION PROJECT PREPARATION PROJECT PREPARATION
community which sees itself as an integral AND APPROVAL IMPLEMENTATION AND APPROVAL IMPLEMENTATION AND APPROVAL
OF THE PEC PERIOD OF THE PEC II PERIOD OF THE PEC III
part of the PEC B organises itself into a com-
munity education network. This network is an
emergent system with a totally decentralised
structure. PLANNING PLANNING PLANNING
It is in this regard that the results of the
Plan of Action have effects that extend beyond
REFLECTION        ACTION REFLECTION        ACTION REFLECTION        ACTION
the actions generated by its projects. The Plan
of Action has exponential consequences that
are difficult to gauge because it coordinates OBSERVATION OBSERVATION OBSERVATION
190 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
works and the sections (meetings of the enti- standpoint of urban development and acquires tions and from other standpoints. As a symbo-
ties leading the projects conceived in a same the appropriate methodology: a joint reflection lic gesture, it was decided necessary to change
thematic committee), the discussions on the on future expectations by the administration the name of our project from PEC to PEC B: the
PEC B (public acts that provide information on and community entities on the basis of an exa- PEC of Barcelona. ı
the work of the sections) and, above all, the an- mination of strong and weak points evidenced
nual meetings of the thematic committees at in the present. Araceli Vilarrasa
the PEC annual conference. Since 2004 the incorporation of the Plan of Director of Strategic Planning of the PEC B,
Action has laid more stress on the function of IMEB
Definition and sustained implementation of a the PEC as a strategic plan for education. Mo-
new management model reover, its role as an instrument serving the For further information:
The PEC B is governed by the Board of Direc- construction of Barcelona as an educating city www.bcn.cat/educacio/pec
tors, presided over by the Councillor for Edu- is made more explicit.
cation and made up of representatives from the However, perhaps the most innovative addi- 1 This paper was published by Barcelona City
different political parties in the city council and tion in terms of concepts during this period has Council (2004), Projecte Educatiu de Ciutat. Pla
representatives from twenty-nine community been the understanding of the PEC B as an ins- d’Acció 2004-2007, Barcelona: Institut Munici-
bodies, of which fifteen lead projects included trument of educational governance. This con- pal d’Educació
in the Plan of Action. This board, which holds a tribution from the field of political sciences and 2 Further information on the development in
plenary meeting at least three times a year, democratic innovation ties in the PEC with a these projects of definitions, objectives
sets up a Delegate Committee with eight mem- newway of understanding city government. No- and work methodology may be found at
bers, which through its constant labour, invol- wadays, in order to meet the challenge of the http://www.bcn.cat/educacio/pec
ving at least one work session per month and growing uncertainty and complexity present in
abundant individual input, guides the work of cities, a style of government which gives the
the PEC B Technical Office and the Technical community a voice to express its abundant and
Review Committee, and accounts for the pro- diverse knowledge and interests is necessary. 8
ject in the majority of situations. It is a question of governing complexity through THE IDEA OF THE EDUCATING
The PEC B Board of Directors and its Dele- complexity so that the community, rather than CITY IS SPREADING AROUND
gate Committee represent the educational being the subject of political policies, becomes THE WORLD; THE TASK OF
community of citizens involved with the PEC their active partner. SECRETARIAT OF THE
and contemplate all the management dyna- These conjectures, which herald the imple- INTERNATIONAL ASSOCIATION
mics that may emerge within the network. In mentation of participatory democracy, call for a OF EDUCATING CITIES (IACE)
this respect, the role of the City Council, perso- new definition of everything which is public, not
nified in the figure of the director of the PEC, is so much in the sense of belonging to the state At the end of the eighties, having joined the Eu-
adjusted to the role of the entity responsible for institutions, but rather as regards the fact of ropean Union and coinciding with Barcelona’s
setting the process in motion and giving it im- being linked to a public service. nomination as the seat of the XXV Olympic
petus, so that the director explicitly relinquis- From this standpoint, the PEC may be seen Games of the modern era, the city initiated a
hes any right to prefigure the contents. as the field of action shared by the community deep process of renovation and experienced a
and local administration: fertile ground for the period of widespread international exposure.
The PEC as an instrument of educational study of complex problems and their solution, Barcelona made a decided commitment to its
governance which influence both political policies and the own promotion, development and integration
The theoretical conception of the PEC which is social practices of the participants involved in within different international city infrastructu-
expounded in this set of plans was not establis- the field of education. res, networks and organisations, and in many
hed as a prerequisite, but rather it has been cases assumed the leadership.
built up gradually in an ongoing dialogue with From the PEC to the PEC B In 1990, it was already clear that the future
the actual circumstances, and this has led to a Lastly, during this period the idea of the PEC of the world would be eminently urban in nature
process of hybridisation which incorporates ele- has continued to catch on and find a deeper and that local government would be—in view of
ments from different areas. echo in other municipalities, principally in the its legitimacy, representative nature, flexibility
In effect, in its initial stage the PEC develo- province of Barcelona. and adaptability— the administrative level best
ped out of the transfer of the concept of the Thus, the idea of the city education project, suited and most effective for dealing with the
school educational project to the field of local supported by Barcelona Provincial Council, is problems of the community. In this context,
authority education policy: just as a school sets extending its influence, and today there are Barcelona organised the First International
out its educational goals in a project that it then thirty-eight municipalities in Catalonia which Congress of Educating Cities with the intention
develops and shares with the educational com- have a city or town education project. And of establishing a dialogue, exchanging ideas,
munity, a city which also wants to be an educa- some are beginning to work on the idea of a and reflecting on the educational potential of ci-
tional community sets up a City Education Pro- local area education project. ties and the new responsibilities of cities and
ject which defines its educational agenda. For Barcelona this process represents a their governments in a changing world.
When the city is brought into play, this idea of great source of enrichment and provides an The Congress, which brought together
the scope of pedagogy is interwoven with the opportunity to contrast its own experience with around 600 people, combined the exchange of
concepts expressed in the Strategic Plan, which that of other towns and cities which have es- educational experiences in public and private
was developed at the same time from the tablished the same goals in different condi- institutions, in formal and non-formal ambits,
191 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
with a background theoretical framework. In and the Executive Committee, and deals with two years and represent an opportunity to fur-
addition, it was considered necessary to reach a those tasks which are derived from the agree- ther develop the discourse of the Educating City
consensus on the definition of what an educa- ments reached at the General Assembly, such and gain a closer understanding of the educa-
ting city is and suggest areas of intervention and as the Plan of Action. It communicates the re- tional initiatives of the host cities. The IAEC has
lines of action. quests and opinions of the cities to these bodies held international congresses in the following
Even at the Congress many cities expressed and also proposes, suggests and promotes ac- cities: Gothenburg, Bologna, Chicago, Jerusa-
their desire to repeat the experience and keep tions after approval by the Executive Committee. lem, Lisbon, Tampere, Genoa, Lyon, and Sao
in contact. This prompted the city of Gothenburg The Association has opened up multi-direc- Paulo will host the 2008 congress.
to offer to organise the II Congress in 1992. tional channels of dialogue with and between As well as these opportunities for interna-
With this in mind, and at the proposal of Bar- cities and other organisations with the same in- tional meetings and exchange, the IAEC offers
celona, a standing congress committee was set terests. The use of information and communi- the possibility of working within a clearly-de-
up, consisting of the following cities: Barcelona, cations technologies has facilitated the diffu- fined territorial framework (national, state
Berlin, Birmingham, Gothenburg, Montpellier, sion of knowledge and growth of the network. and regional networks) and around specific
Rotterdam and Turin. This committee’s main The IAEC website www.edcities.org serves themes (thematic networks). Both kinds of
task was to help the cities of Gothenburg and as an important forum for meeting, exchange network participate in the preparation of pro-
Bologna to organise their respective congres- and learning, and provides general information posals and their implementation. All told, this
ses. as well as specific information on the different helps to develop and strengthen the ties bet-
At the Gothenburg congress the cities ex- cities, local and thematic networks. This chan- ween cities.
pressed the need and the desire to establish nel is designed on the basis of the essential Other tasks carried out by the Secretariat
ties with other cities, both those nearby and fur- value of diversity between cities, so in addition deserve mention, less noticeable but essential
ther away. To this end, the cities that were sig- to the information supplied by the Secretariat, for the smooth running of the association and
nees of the Charter agreed to set up a perma- the member cities are also able to announce to serve the cities satisfactorily: these are all
nent infrastructure which would create their activities on a local and international the tasks involving the upkeep of the associa-
opportunities for exchange, cooperation and scale, through the posting of news items, publi- tion, general paperwork, budget management
joint reflection. cation of documents and photographs, in and control of subscriptions, correspondence,
As a result of this agreement, in 1994 the In- straightforward fashion without any need for and a long list of other duties.
ternational Association of Educating Cities specialised technical knowledge. The progress made by the IAEC during these
(IAEC) was founded at the III Congress in Bo- The IAEC Secretariat has placed the data- years has situated it as a recognised interlocu-
logna. The IAEC is the organ which unites all the base of educational experiences at the disposal tor in the dialogue with different institutions and
cities that have undertaken to comply with the of the members. This database was set up in associations from a variety of fields. It either
Charter, which is the cornerstone of this inter- 1990 and contains over 550 entries from many takes part or offers its cooperation. Special
national movement. different cities, which are constantly updated, mention should be made of the cooperation
The objectives of this association are to fos- reviewed and extended. During this time, the with UNESCO, UN-Habitat, United Cities and
ter cooperation and exchange between the database has evolved on a par with the latest Local Governments (UCLG), the International
members of the association and between those technology. It is currently accessible through Association of French-speaking Mayors (AIMF),
national and international organisations with the Internet and presented in three languages. the Organization of Iberoamerican Countries for
the same interests, and to influence in the de- All the member cities are periodically invi- Education, Science and Culture (OEI), Mercosur
cision-making processes of governments and ted to submit their experience in themes of ge- and Mercociudades.
international institutions in matters of interest neral interest, and a selection is made and pu- We can claim, after ten years’ accumulated
to the educating cities. blished in the section «current affairs». The experience, that it is not by chance that 335 ci-
Barcelona has occupied the presidency from database also includes a section devoted to ties from thirty-four countries are now mem-
the start. Its leadership is acknowledged and good practices. Those of an innovative nature bers of the IAEC. There are always people in the
valued by the rest of the cities. It should be may then be highlighted and explained in grea- background who believe in the projects and
mentioned that at the last General Assembly ter detail. work to make them possible.
(Lyon, September 2006) it was unanimously The database includes an archive containing Education is always a continuumwhich takes
agreed that Barcelona should continue to oc- texts, articles and the minutes of conferences, into account the past, makes progress with an
cupy the presidency. which permit a deeper appreciation of the con- eye on the present, and also tries to visualise
During this period, Barcelona has been ac- cept of the educating city andmay also serve as the future. For this reason, the persons who in-
companied by a group of cities from around the guidelines for the development of new educa- itiated and encouraged this process deserve
world which make up the Executive Committee. tional activities. mention, here and now: Pasqual Maragall and
It therefore currently shares the tasks of direc- In conclusion, the International Database of Marta Mata.
tion, management, execution and representa- Documents from the Educating Cities is a dyna- Cities and their governments are faced by
tion with Adelaide, Budapest, Donostia-San Se- mic and flexible resource, and permanently new challenges. New rigorous policies are
bastian, Genoa, Lisbon, Lomé, Lyon, Munich, connected: it gives and receives; it becomes ri- needed, creative and open-minded enough to
Rennes, Rosario, Sao Paulo, Tampere and cher and it enriches. make them feasible, and it is important that
Turin. The International Congresses constitute a cities develop cooperative initiatives on a local
The General Secretariat is also assumed by framework for exchange and reflection and also and an international scale and that they are
Barcelona on a permanent basis. The Secreta- serve as an international forum for spreading willing to learn and propose new lines of ac-
riat works in close contact with the Presidency good practices. The Congresses are held every tion. The IAEC exists to promote the neces-
192 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY
sary cooperation, to foster everything that
serves to strengthen local government; it
functions as a beacon that emits relevant infor-
mation on any effective and innovative initiati-
ves put into practice by the cities, large or
small, that today comprise the association.ı
Pilar Figueras Bellot
Secretary of the International Association of
Educating Cities, Barcelona City Council
For further information:
www.edcities.org
193 BARCELONA IS AN EDUCATING CITY