DIAGNOSI DE
LES ACTIVITATS EDUCATIVES
FORA DE L’HORARI ESCOLAR
A BARCELONA
Gener del 2009
Usos del Temps
Informe elaborat per:
Ajuntament de Barcelona
Direcció d’Usos del Temps
Institut d’Educació
Districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts,  Sarrià-Sant Gervasi,
Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí
Fundació Jaume Bofill
Coordinació del Debat Familiar:
Elena Sintes. Grup de Recerca d’Usos del Temps (IERMB)
ÍNDEX
1
INTRODUCCIÓ 5
1.1. Presentació del projecte. Objectius 5
1.2. Com es desplega: fases i metodologia 5
2
QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? 8
2.1. La diagnosi 8
2.2. Principals factors condicionants de l’oferta 8
2.3. Relació i coordinació entre els agents educatius i socials 12
3
QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? 15
3.1. La participació en el Debat familiar 15
3.2. Característiques dels infants i adolescents i de les seves famílies,
el temps de lleure i les activitats preferides 15
3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar 19
3.4. Necessitats i preferències de les famílies 24
4
FONTS D’INFORMACIÓ 29
5
ANNEX 33
 
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Presentació del projecte. Objectius
Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa promogut conjuntament entre la Regidora
d’Usos del Temps, l’Institut d’Educació i els districtes de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume
Bofill. Aquest programa té com a objectius dissenyar i aplicar accions per construir usos dels temps i
espais educatius per als infants que contribueixin a l’harmonització laboral i familiar de les famílies, amb
actuacions que comptin amb la implicació dels diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu i social
(centres educatius, famílies, serveis, entitats...). En concret, es proposa:
Afavorir la conciliació dels temps de vida de les famílies.
Promoure l’ús educatiu del temps dels infants fora de l’horari escolar amb la implicació dels
agents educatius i socials (família, escola, entitats...).
Potenciar l’ús dels equipaments escolars fora de l’horari escolar.
Reforçar les activitats educatives de qualitat que fan els nois i noies fora de l’horari escolar
al mateix barri i adequar les actuacions a les necessitats locals.
El programa es va iniciar l’any 2005 a tres districtes de Barcelona: el districte de Sants-Montjuïc (barris
de Sants, Hostafrancs i La Bordeta), el districte de Gràcia (barris de Penitents, La Salut, Vallcarca i El Coll)
i el districte de Nou Barris (barri de la Prosperitat).
En el decurs del 2008, s’ha ampliat el nombre de barris participants i actualment el programa també s’està
desenvolupant en els barris següents: La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell (districte de Sants-
Montjuïc), Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon (districte de Les Corts),  Sant Gervasi-Galvany i El Putget
i Farró (districte de Sarrià-Sant Gervasi), Camp d’en Grassot i Gràcia Nova (districte de Gràcia), Navas i
El Congrés i els Indians (districte de Sant Andreu) i El Clot i Camp de l’Arpa del Clot (districte de Sant Martí).
Aquest document recull alguns dels principals resultats de la diagnosi realitzada entre els mesos d’abril i
juny del 2008 en els barris que enguany s’han incorporat en el programa Temps de barri, temps educatiu
compartit.
1.2. Com es desplega: fases i metodologia
Temps de barri, temps educatiu compartit és un projecte d’investigació-acció participativa. Aquesta
metodologia facilita que el programa esdevingui un projecte col·lectiu, ja que des del moment de
la diagnosi implica les persones que hi participen i les predisposa al desenvolupament de les accions
futures.
5
Tot seguit es descriuen les fases en què es desenvolupa el programa en cadascun dels territoris:
1. Diagnosi dels agents educatius i socials.1 Realització d’una primera aproximació a la realitat
de l’educació en el temps de lleure als barris on es desenvolupa el programa.
2. Diagnosi dels infants, adolescents i famílies. Consulta als infants i a les seves famílies,
mitjançant una metodologia basada en el debat familiar, on es convida a reflexionar en el nucli
familiar sobre l’educació en el temps de lleure i els usos socials i educatius del temps.
3. Procés participatiu. Definició de les propostes d’intervenció a partir de les fases de diagnosi i
a través d’un procés participatiu amb tots els agents educatius i socials.
4. Disseny i implementació d’accions. Planificació de propostes en funció dels resultats de les
fases prèvies de diagnosi i elaboració de propostes consensuades entre els agents educatius i
socials.
L’informe que teniu a les mans respon a les dues primeres fases del programa: la diagnosi dels
agents i dels infants i famílies, i presenta els principals resultats obtinguts a partir de la realització
d’entrevistes amb els diversos agents educatius i socials del territori (centres educatius, AMPA,
entitats, serveis, etc.) i, sobretot, a partir de les dades del debat familiar.
Diagnosi dels agents: què diuen els agents educatius i socials?
Per a la diagnosi dels agents es van fer un total de 213 entrevistes amb els agents educatius i socials
de cadascun dels territoris (centres educatius, AMPA, entitats, serveis, etc.), distribuïdes de la
manera següent:
Taula d’entrevistes realitzades
Tipus d’agent Nombre d’entrevistes
Centres educatius 62
AMPA 46
Entitats d’educació en el lleure 22
Serveis públics 32
Clubs o associacions esportives 16
Associacions o col·lectius culturals 35
Total 213
–––––––––––––––––––––––––
1 Entenem per «agents educatius i socials» aquelles figures i organitzacions que generen algun tipus d’efecte en l’àmbit de l’educació
fora de l’horari escolar, sigui a través del disseny i execució d’activitats específiques per a infants i joves (agent directe), sigui simplement
a través d’una tasca de suport extern -logístic, material, tècnic, etc.- (agent indirecte).
6
La intencionalitat d’aquestes entrevistes era, d’una banda, tenir una primera presa de contacte amb
els diferents agents educatius i socials dels barris, comprendre’n la relació amb l’àmbit de l’educació
en el temps de lleure i recollir les seves principals preocupacions, demandes i necessitats sobre
el tema.2
És a dir, la diagnosi no només se centra en dades estadístiques i sociològiques, sinó que, a més a
més, té en compte l’opinió subjectiva i la valoració de persones que tenen o poden tenir un paper
en el desenvolupament del programa.
Les entrevistes constaven d’una part de preguntes tancades, en què es preguntava principalment
sobre aspectes relatius a les característiques de l’oferta d’activitats fora de l’horari escolar i sobre
el perfil dels seus participants, i d’una part de preguntes obertes, segons un guió preestablert.
Per validar tots aquests continguts, definir línies d’actuació i prioritzar-les, es van elaborar informes
de diagnosi per a cada territori, i durant la tardor del 2008 es van celebrar diverses sessions
participatives amb el conjunt dels agents col·laboradors. Aquesta ha estat una condició necessària
per garantir la implicació dels agents educatius i socials al llarg del procés.
Diagnosi dels infants, adolescents i famílies: els Debats familiars
La informació de la diagnosi dels agents es complementava amb
l’opinió de les famílies per tal de conèixer les seves opinions i
demandes sobre els temps educatius més enllà de l’horari escolar,
així com les seves necessitats pel que fa als usos del temps.
Aquesta opinió es va recollir mitjançant els Debats familiars.
El Debat familiar és una tècnica utilitzada en metodologies
participatives, que pretén extreure dades mesurables de les opinions
dels ciutadans envers el tema plantejat. La recollida d’opinions,
en el cas de ser representatives, pot esdevenir una base sòlida
per fer inferències sobre una població més àmplia.
La distribució dels qüestionaris a les famílies es va dur a terme
durant els mesos de maig i juny gràcies a la implicació dels diferents
centres educatius participants. En total, han participat en
l’experiència 51 centres escolars de Barcelona i 7.416 alumnes.
–––––––––––––––––––––––––
2 La delimitació de l’objecte d’observació ve donada per les activitats que, amb una intencionalitat educativa (activitats extraescolars,
esportives, d’educació en el lleure, d’ensenyaments no reglats, etc.), estan adreçades als infants i joves d’edats compreses entre els 3
i els 16 anys durant el temps no lectiu (fora de l’horari estrictament escolar).
7
2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS
I SOCIALS?
2.1. La diagnosi
Tal com s’ha observat anteriorment, els agents educatius i socials duen a terme una tasca fonamental
mitjançant el disseny i l’execució d’activitats específiques per a infants i joves (agent directe), o
simplement proporcionant suport extern -logístic, material, tècnic, etc.- (agent indirecte). Per tant,
tenen una importància cabdal en la configuració global de l’oferta d’activitats educatives en el temps
de lleure, i és per això que s’han esmerçat esforços a conèixer-los millor.
Així, l’objectiu principal de la diagnosi dels agents ha consistint a identificar les principals demandes
i necessitats dels agents implicats a l’hora d’impulsar, organitzar i dinamitzar l’oferta d’activitats
educatives en el temps de lleure. Es tracta, per tant, de conèixer en profunditat la situació i perspectiva
de cadascun d’ells, així com el tipus de treball en xarxa que duen a terme amb la resta dels agents
del seu territori de referència.
2.2. Principals factors condicionants de l’oferta
Malgrat les particularitats de cada territori i dels agents que en formen part, s’observen, en major
o menor mesura, força tendències, situacions i percepcions globals. Tot seguit se n’exposen les
més rellevants:
Les AMPA de primària: principals promotores d’activitats educatives
Les Associacions de Mares i Pares dels CEIP i de les escoles concertades són les que dinamitzen
més activitats i acullen un major nombre d’infants. Aquesta dada també significa que la majoria
d’aquests centres realitzen les activitats educatives a l’escola, tret de quan els infants tenen més
de 12 anys,  ja que aleshores les fan principalment a fora. El gràfic següent recull el conjunt d’activitats
que s’ofereixen segons l’agent que les promou:
Gràfic 1. Activitats ofertes segons agent
350
300
250
200
150
100
50
0
CEIP - Concertada - IES - Associació Servei públic Entitat Altres
AMPA AMPA AMPA esportiva infantil i juvenil de lleure
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.
8
En total, al conjunt de territoris analitzats s’ofereixen 963 activitats diferents. Aquestes activitats
són realitzades per 15.194 infants i joves de Barcelona, distribuïts,  en funció de l’agent que organitza
l’activitat, de la manera següent:
Gràfic 2. Places ocupades segons agent
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
CEIP - Concertada - IES - Associació Servei públic Entitat Altres
AMPA AMPA AMPA esportiva infantil i juvenil de lleure
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.
La dada més rellevant és que els centres escolars concentren al voltant del 65 % de l’oferta educativa
en horari no escolar, i el 57 % de les places ocupades.
Els centres amb una densitat d’oferta més elevada es caracteritzen, bé per unes AMPA autònomes
i amb capacitat d’organització, o per una dedicació molt significativa per part dels equips directius
i dels professionals del centre. Per aquest motiu, no és estrany observar que els centres que
compleixen aquestes característiques obtenen percentatges de participació superiors.
Diferències segons l’edat: els infants de 3 a 6 anys i els joves de 12 a 16 anys
La informació facilitada pels agents educatius i socials indica que s’ofereixen poques activitats per
als infants de 3 a 6 anys, tot i que, segons les dades del Debat familiar, les famílies en sol·liciten.
Quant a les activitats adreçades als joves de 12 a 16 anys, els agents expressen que tenen força
dificultats per captar el seu interès. Pel que fa a les activitats per als infants de 3 a 6 anys, alguns
agents opinen que, de fet, és millor no oferir-ne cap perquè, com a criteri pedagògic, és preferible
que aquests infants estiguin amb els seus pares i mares. En canvi, respecte als joves de 12 a 16,
els agents consideren que aquests joves sovint identifiquen les activitats educatives en el temps
de lleure que s’ofereixen a les escoles amb els continguts curriculars i, per desmarcar-se’n, s’estimen
més realitzar activitats fora del centre.
Grau de diversificació segons la tipologia d’activitat
Les dades aportades pels agents, així com la seva percepció global, indiquen una configuració de
l’oferta poc diversa, centrada principalment en l’esport i, en segon lloc, en activitats artístiques. A
continuació s’exposa el gràfic que mostra les activitats que s’ofereixen en els territoris estudiats
segons la seva tipologia:
9
Gràfic 3. Activitats ofertes segons tipologia
(7 %) (1 %)
Esportiva
(7 %) Artística
Acadèmica instructiva
Educació en el lleure
Social-comunitària
(29 %)
(56 %)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.
Quant al grau d’ocupació de cada activitat, el gràfic següent reflecteix una distribució que també
és poc diversa:
Gràfic 4. Places ocupades segons tipologia
(0 %)
(18 %) Esportiva
Artística
Acadèmica instructiva
(6 %) Educació en el lleure
Social-comunitària
(20 %)
(56 %)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.
El territori: morfologia i xarxa de recursos i serveis a la comunitat
Un dels elements que cal tenir present per comprendre les dinàmiques de participació dels infants
i les seves famílies en l’àmbit de l’educació fora de l’horari escolar fa referència a les característiques
del territori en què es presenta l’oferta. Així, per exemple, la xarxa d’equipaments de què disposa
un determinat territori, la vertebració del seu teixit associatiu o el dinamisme i el lideratge d’alguns
dels seus agents educatius són factors clau que condicionen l’amplitud i la qualitat de la seva oferta
educativa o la seva capacitat a l’hora d’atreure una demanda. Un territori amb nombrosos serveis
i equipaments centralitzats i un fort dinamisme de barri té més facilitats per articular l’oferta educativa
que un territori amb una densitat inferior d’equipaments, serveis i recursos educatius i socials.
10
Espais d’ús públic compartit i comunitari
Pel que fa als equipaments dels territoris de referència, convé destacar algunes demandes comunes
que, segons els agents entrevistats, poden afectar el desenvolupament de l’activitat d’educació en
l’àmbit no escolar:
– S’expressen algunes dificultats per accedir als equipaments esportius a causa de diverses
raons: problemes de saturació i de sobreocupació dels equipaments existents; apropiació de
l’equipament per al desenvolupament de les activitats pròpies de l’entitat que el cogestiona,
etc.
– Coincidència a assenyalar la necessitat d’ampliar i millorar l’ús dels espais públics fora de
l’horari escolar per poder oferir activitats educatives més nombroses i millors. Es considera
que els patis de les escoles i dels instituts poden ser una bona opció per avançar en aquesta
direcció. El cert, però, és que quan es plantegen temes de responsabilitat legal i de manteniment
dels espais sorgeixen dubtes i reticències. Malgrat que en la majoria dels casos la predisposició
a endegar projectes que impliquin compartir equipaments escolars és molt bona, el
desconeixement sobre les implicacions i responsabilitats legals suposen una dificultat important.
La sostenibilitat econòmica d’algunes activitats
La majoria dels agents educatius i socials d’un territori gairebé no estableixen relacions de transferència
d’usuaris. A banda de les entitats que organitzen activitats obertes al barri, en termes generals, els
centres educatius promouen una oferta adreçada al seu alumnat. De vegades, fins i tot es veuen
obligats a anul·lar determinades activitats perquè l’ocupació de places fa que no siguin econòmicament
sostenibles, cosa que perjudica tant les famílies com l’agent que les ofereix. Altres vegades, els
agents tenen problemes per oferir unes activitats concretes, atès que requereixen una forta inversió
inicial i una ràtio infant/monitor massa reduïda.
També val la pena destacar la pràctica inexistència de relacions entre les diferents AMPA a l’hora
d’organitzar activitats de forma conjunta.
En aquest sentit, la possibilitat d’obrir les activitats que ofereix cada escola als infants i joves d’altres
centres educatius, o de presentar una oferta conjunta, permetria millorar l’eficiència dels recursos
disponibles i, per tant, la sostenibilitat d’algunes activitats.
Distribució de les activitats al llarg de la setmana
Tret de la major part de les competicions esportives, les quals tenen lloc el dissabte, l’oferta
d’activitats durant el cap de setmana és molt reduïda, i se centra, bàsicament, en la realització de
competicions esportives.
Els agents han indicat també que sovint les famílies els demanen que s’organitzin activitats de caire
familiar per al cap de setmana.
11
2.3. Relació i coordinació entre els agents educatius i socials
Els agents educatius i socials identificats en els 6 barris de referència es relacionen entre ells força
sovint; de vegades de manera bilateral (per a l’ús d’equipaments, per a la transferència d’usuaris,
per a l’organització d’activitats, etc.), i d’altres, en el si de xarxes formals.
Si bé, segons s’ha observat anteriorment, cada territori té una realitat pròpia, alguns espais són
iguals i d’altres presenten força similituds. La major part dels territoris disposen de xarxes formals
–tot i que no sempre ben estructurades (objectius, funcions, mètodes, etc.)–, amb dinàmiques de
funcionament estables, que incideixen en l’àmbit educatiu i cultural, però sovint desaprofiten el seu
potencial com a marc de coordinació dels agents locals per a la definició i el desenvolupament de
projectes comuns i per a la dinamització del territori. Ara bé, malgrat el conjunt d’espais de relació
i de coordinació existents, sovint encara hi ha una manca força important de coneixement mutu
entre els agents; projectes com ara Temps de barri, temps educatiu compartit contribueixen a
capgirar definitivament aquesta situació.
A continuació s’exposen de manera genèrica els principals espais de què s’han dotat els agents
dels territoris estudiats mitjançant la diagnosi.
Espai Agents participants Descripció
Reunions de CEIP CEIP Reunions formades pels centres públics d’educació infantil i primària
amb la finalitat de fomentar l’anàlisi i la millora dels aspectes que
afecten el seu funcionament.
Reunions de CEIP CEIP i IES Xarxa de treball entre centres, l’objectiu de la qual consisteix a
i IES aconseguir que el pas de primària a secundària per part de l’alumnat
sigui cada cop més satisfactori.
Consell Escolar Grups municipals El Consell Escolar Municipal, de conformitat amb la LODE, és
de Districte Escoles bressol l’organisme de consulta i participació dels sectors afectats en la
CEIP programació de l’ensenyament no universitari dins l’àmbit municipal.
IES Atesa la singularitat de Barcelona, actuen com a consells escolars
Escoles concertades municipals els Consells Escolars Municipals de Districte, que duen
Adm. Educativa a terme la seva tasca en l’àmbit del seu territori.
Professors
Sindicats
Alumnes
AMPA
Entitats
Consell de l’Esport Entitats esportives Totes les entitats esportives del districte es reuneixen dues vegades
del Districte del districte l’any per tractar temes sectorials d’interès general.
Coordinadores AMPA CEIP Aquests espais de trobada i coordinació, no sempre presents a tots
d’AMPA de centres AMPA IES els territoris, pretenen vehicular una estreta col·laboració entre les
públics AMPA de les escoles i les dels instituts públics, amb la finalitat de
donar a conèixer les riqueses de cadascuna d’elles, compartir actius,
detectar necessitats i afrontar conjuntament reptes col·lectius.
Xarxes sectorials Entitats i serveis públics Alguns agents han generat espais de relació i coordinació entre ells
per tal de poder actuar amb una lògica global i endegar projectes
comuns.
Xarxes Entitats i serveis públics Es tracta d’espais –formals o informals– de trobada i  de treball
multisectorials diversos entre si conjunt per part d’agents força diversos. Estan orientats a coordinar
accions comunes envers un mateix col·lectiu (infants o joves) o
territori (barri).
12
Treball coordinat entre agents educatius i socials
En termes generals, les diferències sobre les quals s’estructuren i es condicionen les relacions
poden pertànyer als àmbits públic-privat i d’educació en horari escolar-no escolar. Per tant, no hi
ha gaires dinàmiques de treball coordinat entre centres públics i concertats d’un mateix territori, o
difícilment es visualitzen itineraris i complicitats entre el món educatiu en horari escolar i les propostes
d’activitats educatives en horari no escolar. Així, per exemple, les AMPA o les entitats d’educació
en el lleure pràcticament no interactuen. En canvi, es més fàcil trobar experiències de treball estable
entre les direccions dels centres escolars públics.
Cal destacar també els esforços que realitzen els agents educatius i socials per vertebrar xarxes
de treball i de coordinació entre ells. Aquests espais de relació, però, sovint són molt difícils de crear
i dinamitzar. Les trobades celebrades en el marc del programa Temps de barri, temps educatiu
compartit han suposat, per a força agents, una novetat valorada molt positivament.
El paper de les AMPA en la gestió d’activitats educatives en horari no escolar.
Pel que fa, específicament, a les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, cal destacar la important
tasca que duen a terme i l’elevada quantitat i qualitat de l’oferta que generen.
No obstant això, el seu dinamisme no és homogeni: algunes AMPA tenen un potencial de coordinació
i activitat molt significatiu, mentre que altres són més inactives o no reben gaire suport per part de
les famílies del centre. Algunes AMPA disposen de personal de gestió remunerat i obtenen força
suport (quant a recursos econòmics i humans) per part de les famílies, mentre que d’altres pràcticament
no tenen famílies voluntàries que estiguin disposades a dinamitzar-les.
Cal destacar que el nivell de participació condiciona molt la qualitat de l’oferta.
Aquesta situació té molt a veure amb certes dificultats de relació entre les AMPA  o amb altres
agents educatius i socials; si bé a alguns territoris els centres públics mantenen una certa relació,
entre els centres públics i concertats aquesta relació és pràcticament inexistent.
L’aïllament relacional i la feblesa d’algunes AMPA també afecta negativament la participació dels
infants en l’àmbit de l’educació en horari no escolar.
Coneixement mutu entre els diferents agents
Les relacions de caràcter informatiu que mantenen els agents educatius i socials es produeixen
principalment en el si de les xarxes formals locals ja conegudes o mitjançant relacions informals
entre els membres que conformen el teixit associatiu del territori.
No obstant això, s’evidencia que aquests canals són insuficients per al coneixement mutu entre els
diferents agents, sobretot quan no comparteixen cap espai en un mateix equipament i quan no
tenen una posició de centralitat en el territori (vinculació, lideratge, participació activa, etc.). Així,
doncs, el coneixement mutu s’ha de basar en el foment de la vinculació dels diversos agents en
el territori, però també en l’articulació d’estratègies que en garanteixin l’òptima difusió.
13
No obstant això, s’evidencia que aquests canals són insuficients per al coneixement mutu entre els
diferents agents, sobretot quan no comparteixen cap espai en un mateix equipament i quan no
tenen una posició de centralitat en el territori (vinculació, lideratge, participació activa, etc.). Així,
doncs, el coneixement mutu s’ha de basar en el foment de la vinculació dels diversos agents en
el territori, però també en l’articulació d’estratègies que en garanteixin l’òptima difusió.
Tots aquests elements detectats en les entrevistes realitzades als agents educatius i socials dels
diferents territoris són fonamentals, d’una banda, per comprendre i contextualitzar l’anàlisi que
s’extreu de les reflexions que han fet les famílies en el Debat familiar i, de l’altra, per dissenyar els
plans d’acció futurs per millorar i optimitzar l’oferta educativa de la ciutat en horari no escolar.
14
3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES?
3.1. La participació en el Debat familiar 3
En total, 51 centres escolars de Barcelona han participat en l’experiència i han distribuït els
qüestionaris entre els seus alumnes. Dels 51 centres participants, 34 són de titularitat pública i 17
són concertats.
Dels 20.770 alumnes matriculats en els centres escolars participants, 7.416 han retornat el qüestionari
contestat. Això representa una participació del 35,7 %, xifra molt significativa si es tenen en compte
altres experiències similars.
Taula 1. Participació en el Debat familiar
Centres
Districte escolars Alumnes
Sant Andreu 7 921
Sant Martí 10 1.612
Les Corts 13 2.265
Gràcia 5 862
Sants-Montjuïc 8 904
Sarrià-Sant Gervasi 8 852
Total 51 7.416
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Els alumnes participants són, principalment, d’educació primària i, en menor grau, d’infantil i
secundària. Això fa que les activitats realitzades i demanades, així com els horaris, estiguin clarament
condicionats pel seu perfil.
3.2. Característiques dels infants i adolescents i de les seves famílies,
el temps de lleure i les activitats preferides
El conjunt d’infants i adolescents que han contestat el qüestionari està format per una proporció
una mica més elevada de noies (52,4 %) que de nois (47,6 %). La majoria té entre 6 i 11 anys (57 %),
el 16,2 % entre 3 i 5 anys, i el 26,8 % entre 12 i 18 anys. D’acord amb l’edat, tres quartes parts dels
infants i adolescents estan cursant educació infantil o primària i el 25 % són alumnes d’educació
secundària.
Pel que fa al tipus de llar on viuen, en termes generals s’observa que les famílies participants són
poc nombroses, atès que el 53,4 % estan formades per un total de quatre membres a la llar, i el
24,6 % per tres persones. Aquestes dades expliquen que el 59,7 % dels infants i adolescents tinguin
només un germà o germana, i que un de cada quatre sigui fill/a únic/ca.
–––––––––––––––––––––––––
3 Nota per al lector: tot seguit s’exposen els resultats de l’estudi elaborat a partir del Debat familiar. No obstant això, per tal de facilitar-
ne la lectura i comprensió, només s’han inclòs les taules i gràfiques més indispensables; la resta es pot trobar a l’annex.
15
L’organització familiar i l’acompanyament als centres educatius
El 77 % dels infants i adolescents necessiten que algú els reculli a la sortida de l’escola i els
acompanyi a casa. En termes generals, l’acompanyament s’organitza majoritàriament entre els
membres de la mateixa família. Amb tot, aquesta tasca recau principalment en les mares, i és força
menys habitual que la duguin a terme els pares o altres familiars.
Gràfic 5. Acompanyament dels fills/es a casa (resposta múltiple)
70
64,4
60
50
40 37,2
31,3
30
20
10 8,1
3,6
2,0
0
El pare La mare El/la cangur Avis/es Altres pares Amics de
o familiars de l’escola la família
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
L’organització de l’acompanyament a casa dels fills/es a la sortida de l’escola és molt similar en
els centres públics i en els concertats: la mare és qui més ho fa en ambdós tipus de centres, seguida
del pare. Tot i així, en els centres concertats, la freqüència amb què la mare i el pare acompanyen
els seus fills/es és una mica més baixa a canvi d’un increment de la presència de persones
remunerades.
L’edat és un factor determinant pel que fa a la necessitat d’acompanyament, sobretot per als infants
de 3 a 11 anys, i, una vegada més, les mares són les principals encarregades de fer aquesta tasca
en totes les franges d’edat. També destaca el paper que els avis o altres familiars tenen en
l’acompanyament dels infants més petits. En canvi, les famílies gairebé no recorren a altres mares
i pares de l’escola ni a amics de la família per a l’acompanyament dels infants menors de 6 anys,
ja que aquestes opcions només representen el 2,8 % i l’1,3 %, respectivament.
El nombre total de persones a la llar també és un aspecte important: l’acompanyament per part de
la mare és superior a les llars de tres membres i més. Un cas particular és el de les llar on únicament
hi viuen dues persones (un progenitor amb un/a fill/a), on els avis i àvies i les persones remunerades
tenen un paper destacat en la recollida dels fills/es a l’escola.
En resum, es pot afirmar que la mare es manté com la figura de la llar que més adapta el seu horari
personal i laboral al familiar, seguida del pare i dels avis, o d’altres familiars. Tanmateix, s’observa
que en les situacions amb més dificultats de conciliació horària dels progenitors i progenitores,
adquireix importància la figura d’un cangur o d’una persona remunerada, opció que passa per
davant d’altres pares o mares de l’escola o d’amics de la família.
16
L’assumpció per part de les mares de la recollida dels fills/es a l’escola té a veure amb el tipus de
jornada laboral. Efectivament, els pares dediquen més hores al treball remunerat que les mares.
Mentre que el 15,1 % de les mares declara que no treballa, només el 2,8 % dels pares afirma el
mateix. Per contra, el 58,6 % dels pares té una jornada laboral superior a les 40 hores setmanals,
jornada que en les mares només arriba al 21,6 %. En concordança amb aquesta informació, el
15,9 % de les mares té reducció horària pel fet de tenir fills/es, xifra que supera als pares en un
3,6 %.
Taula 2. Hores setmanals de treball remunerat dels pares i mares
Hores Pares Mares
No treballa 2,8 15,1
Fins a 20 hores 2,0 7,5
Entre 20 i 30 hores 2,9 13,2
Entre 30 i 40 hores 33,7 42,6
Més de 40 hores 58,6 21,6
Total 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Les activitats de lleure preferides
L’activitat de lleure preferida pels infants i adolescents és mirar la televisió (68,7 %), que es confirma
com l’hàbit predominant d’aquests en el seu temps d’oci. Després vénen jugar amb l’ordinador o
la videoconsola (61,4 %), fer esport (63,6 %) i jugar a casa (59,6 %). Jugar al carrer és una mica
menys freqüent (52,8 %), però es manté com una activitat important del lleure dels infants i
adolescents. Les activitats que menys prefereixen inclouen: anar al cinema o al teatre (30,9 %),
estudiar o fer deures (37,3 %) i llegir (39,3 %).
Gràfic 6. Activitats de lleure preferides (resposta múltiple)
80
70 68,7
63,3
59,6 61,4
60
52,8
50 46,5
40 37,3 39,3
30,9
30
20
10
0
Jugar Jugar Estudiar o Fer Treballs Anar al Llegir Mirar la Jugar amb
a casa al parc fer deures esport manuals / cinema / televisió l’ordinador
o de l’escola música teatre / vídeo
al carrer consola
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
17
Gènere
S’observen preferències diferents entre els nois i les noies, si bé en tots dos casos mirar la televisió
és l’activitat més habitual. Els nois tendeixen a preferir més que les noies activitats com ara jugar
a casa, al parc o al carrer, jugar amb l’ordinador o la videoconsola i fer esport. Les noies es decanten
més per la lectura, els treballs manuals i la música.
Edat
Les activitats de lleure preferides canvien amb l’edat. Així, a mesura que els infants es van fent
grans, el joc, els treballs manuals i la música deixen de ser tant preferents per a ells, i adquireix més
rellevància anar al cinema o al teatre i jugar amb l’ordinador o la videoconsola.
La lectura presenta una dinàmica diferent en funció de l’edat, i es prefereix més en la franja dels 6
als 11 anys que en la resta d’edats.
El temps de dedicació a les activitats de lleure
El temps de dedicació a les diferents activitats de lleure és molt variat, malgrat que en totes elles
el més habitual és destinar-hi fins a 4 hores setmanals. Les activitats que ocupen més temps són:
jugar a casa, mirar la televisió i estudiar o fer deures. En canvi, les que n’ocupen menys són: anar
al cinema o al teatre, realitzar treballs manuals o fer música i llegir.
Taula 3. Temps de dedicació a les activitats de lleure (hores/setmana)
Activitats Fins a 4 hores De 4 a 6 hores Més de 6 hores Total
Jugar a casa 41,7 23,6 34,8 100,0
Jugar al parc o al carrer 56,1 26,7 17,2 100,0
Estudiar o fer deures 49,5 25,1 25,4 100,0
Fer esport 53,9 28,1 18,0 100,0
Treballs manuals/música 67,5 23,1 9,5 100,0
Anar al cinema/teatre 89,6 7,8 2,6 100,0
Llegir 66,8 21,4 11,8 100,0
Mirar la televisió 44,6 29,4 26,0 100,0
Jugar amb l’ordinador/videoconsola 61,2 22,8 16,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Gènere
En general, els nois i les noies dediquen un nombre d’hores similars a les seves activitats preferides.
Tanmateix, s’observa que els nois dediquen més hores a aquelles activitats que, en termes generals,
són més preferides per ells que per les noies: fer esport i jugar amb l’ordinador i la videoconsola.
Per contra, les noies dediquen més hores que els nois a estudiar i fer deures i a fer treballs manuals
i música.
Edat
Amb els anys es destinen més hores setmanals a mirar la televisió, a jugar amb l’ordinador o la
videoconsola, a estudiar i fer deures i a fer esport, i minva el temps dedicat al joc.
18
3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar
El 77,8 % dels infants i adolescents participen en alguna activitat fora de l’horari escolar. La
participació varia en funció del tipus d’escola, i és lleugerament superior en els centres concertats
(80,7 % ) que en els públics (75,6 %).
La participació en activitats extraescolars depèn de diversos factors, com ara l’edat dels alumnes,
el gènere i el nombre de germans/es, l’horari laboral dels pares i mares i el seu nivell d’estudis.
Edat i gènere
Pel que fa al nivell de realització d’activitats fora de l’horari lectiu, s’observen poques diferències
entre els nois (79 %) i les noies (77,1 %).
En canvi, l’edat té una influència notable. Els infants d’entre 6 i 11 anys són els que fan més activitats.
La realització d’activitats extraescolars és inferior en els infants menors de 6 anys i també s’observa
una lleugera disminució en la participació a partir dels 11 anys (quan s’inicia l’educació secundària).
Gràfic 7. Participació en activitats extraescolars segons l’edat
Sí
100
No
90
80
70
77,8 58,7 84,3 76,4
60
50
40
30
20 41,3
10 22,2 23,6
15,7
0
Menys de 6 anys De 6 a 11 anys Més d’11 anys
Barcelona Edat
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Família
També s’observa una participació menor per part dels nois i noies pertanyents a famílies nombroses,
de tres fills/es o més. Els motius poden ser tant econòmics (més dificultats per assumir el cost de
les activitats extraescolars de tots els fills/es), com d’organització familiar (davant les possibles
dificultats afegides que suposa la conciliació horària).
Pares i mares
Amb relació a les característiques dels pares i mares, queda palès que els fills/es de pares i mares
amb estudis universitaris tenen una participació superior en activitats extraescolars. Tanmateix, la
participació és inferior quan els progenitors i progenitores no treballen i quan tenen reducció horària
pel fet de tenir fills/es. Malgrat això, la participació varia sobretot en funció de si és el pare o la mare
qui té reducció horària. Així, la participació dels infants i joves en activitats extraescolars és molt
més elevada quan és la mare, en comptes del pare, qui té reducció horària.
19
Els tipus d’activitat i el lloc de realització
Les activitats es realitzen amb més freqüència fora de l’escola: mentre que el 47,6 % dels infants i
adolescents realitzen activitats en el centre escolar, el 58,6 % les fan a fora.4
L’activitat més freqüent és l’esportiva (31,9 % a l’escola i 35,4 % a fora de l’escola), seguida de les
disciplines artístiques (18,4 % a l’escola i 17,3 % a fora de l’escola), informàtica i idiomes (9,2 % i
15,4 %), i educació en el lleure (2,4 % i 8,2 %).
El tipus d’activitat també és diferent a dins i a fora de l’escola: mentre que a l’escola predomina
l’esport, a fora predomina un ventall d’activitats més divers.
Taula 4. Tipus d’activitat i espai de realització
Activitats A l’escola Fora de l’escola
Esportiva 31,9 35,4
Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 18,4 17,3
Informàtica, idiomes 9,2 15,4
Reforç escolar 3,2 6,4
Educació en el lleure 2,4 8,2
Cultural (castellers, banda de música, coral) 2,8 4,1
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Els alumnes escolaritzats en centres públics fan més activitats extraescolars a la mateixa escola
que els dels centres concertats. S’observen diferències, però, en funció de l’activitat: l’alumnat de
les escoles públiques participa en més activitats artístiques en el seu propi centre escolar. Per
contra, l’alumnat dels centres concertats és el que fa més activitats d’informàtica i idiomes fora del
centre.
Gènere
S’observen diferències importants en el tipus d’activitats realitzades pels nois i les noies. Les dades
són el reflex d’uns hàbits que reprodueixen uns estereotips de gènere tradicionals: les noies són
menys presents que els nois en l’oferta esportiva; en canvi, predominen en les activitats de caràcter
artístic i instructiu.
D’acord amb això, el lloc on es fan les activitats també és diferent per als nois i les noies. Encara
que, en general, tots ells realitzen més activitats fora de l’àmbit escolar, això és especialment
destacable amb relació a les activitats esportives dels nois i a les instructives de les noies.
–––––––––––––––––––––––––
4 La suma d’ambdós percentatges no és 100 perquè hi poden haver molts casos en què els infants participin en activitats diverses, de
vegades a l’escola i d’altres a fora.
20
Taula 5. Tipus d’activitat i espai de realització segons el sexe
Activitat A l’escola Fora de l’escola
Nois Noies Nois Noies
Esportiva 38,4 26,1 42,4 29,2
Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 12,7 23,4 11,3 22,8
Informàtica, idiomes 9,2 9,1 13,5 17,3
Reforç escolar 3,2 3,1 6,5 6,1
Educació en el lleure 2,8 2,1 8,0 8,4
Cultural (castellers, banda de música, coral) 2,5 3,2 4,0 4,1
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Edat
El tipus d’activitats en què es participa varia segons l’edat. El grup de 6 a 11 anys és el que fa més
activitats de tot tipus, excepte les de caràcter més formatiu, com ara informàtica, idiomes o reforç
escolar, que són més freqüents en el grup d’adolescents. Malgrat que a tots els grups d’edat
predomina l’esport, a mesura que els infants es van fent grans, es diversifica el tipus d’activitat que
fan. En conseqüència, amb l’edat augmenta la realització d’activitats a fora de l’escola. Aquesta
pauta es produeix sobretot en les activitats d’informàtica i idiomes i de reforç escolar.
Una conclusió rellevant és que, en general, la cerca d’activitats a fora de l’escola augmenta amb
l’edat, sobretot la informàtica i els idiomes, a causa de la concentració de l’oferta d’activitats de
tipus esportiu en els centres escolars.
El temps dedicat a les activitats fora de l’horari escolar
De mitjana es fan activitats extraescolars tres dies a la setmana, però aquesta xifra augmenta amb
l’edat. Així, si entre els infants de menys de 6 anys la mitjana de dies dedicats a fer activitats és
2,18, els de 6 a 11 anys hi dediquen una mitjana de 3,11 dies i els de més d’11 anys una mitjana
de 3,15 dies.
Les activitats es fan, principalment, de dilluns a dijous, tant a les escoles públiques com a les
concertades. El divendres, en canvi, és el dia lectiu en què se’n fan menys (39,6 %). El cap de
setmana també hi ha un volum important d’activitats (32,3 %).
Taula 6. Dies de la setmana de les activitats
Dies Conjunt del territori
Dilluns 55,9
Dimarts 57,9
Dimecres 58,0
Dijous 57,4
Divendres 39,6
Dissabte i diumenge 32,3
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
21
La realització d’activitats el divendres i el cap de setmana augmenta amb l’edat, ja que passen de
representar el 24,9 % i el 13,2 %, respectivament, en els infants menors de 6 anys, al 45,2 % i al
46,8 % en els adolescents.
Pel que fa al temps de dedicació, aquest és, majoritàriament, d’entre 2 i 6 hores setmanals.
A mesura que els infants es van fent grans, augmenta el temps que destinen a les activitats
extraescolars. Així, el 38,6 % dels infants menors de 6 anys hi dediquen menys de dues hores
setmanals. En canvi, el 67,9 % dels infants d’entre 6 i 11 anys hi dediquen entre 2 i 6 hores setmanals.
A partir dels 11 anys, augmenta el percentatge d’adolescents que hi dediquen més de 6 i de 10
hores setmanals.
Gràfic 8. Temps dedicat a les activitats extraescolars
70
63,6
60
50
40
30
20 15,8 17,0
10
3,0
0
Menys de 2 hores Entre 2 i 6 hores Entre 6 i 10 hores Més de 10 hores
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
En definitiva, es pot afirmar que, tot i que la participació en activitats extraescolars disminueix
lleugerament a partir dels 11 anys, els adolescents que en continuen fent realitzen més activitats i
hi dediquen més temps a la setmana.
Les activitats i la participació de les famílies en la seva dinamització
La relació de les famílies amb l’escola i el seu grau d’implicació amb la dinamització del centre
esdevé un element fonamental per explicar la participació dels seus fills/es en l’oferta d’activitats
fora de l’horari escolar. Les famílies més implicades són també les que més participen en les activitats
extraescolars.
La participació dels pares i mares en les AMPA és relativament baixa, atès que el 70,9 % de les
famílies declaren que hi participen poc o gens. S’observa, però, que la participació és una mica
més elevada en els centres públics (34,0 %) que en els concertats (22,3 %). Això es dóna en un
context general de baixa participació en activitats associatives, ja que el 90,9 % de les famílies
pràcticament no participen mai en associacions culturals, veïnals ni solidàries.
La participació dels pares i mares varia també en funció del seu nivell educatiu. Així, els pares i
mares amb estudis superiors mostren una major participació en les activitats i reunions de les AMPA.
22
La implicació és superior quan es tracta de reunions convocades per l’escola: l’assistència habitual
és del 78,5 %, amb una participació una mica més elevada en els centres concertats (81,9 %) que
en els públics (76 %).
Amb relació als pares i mares, i en concordança amb el que s’ha dit anteriorment, l’assistència a
les reunions de l’escola també és més elevada quan tenen estudis superiors.
L’assistència a les reunions de l’escola no varia substancialment amb l’edat dels infants i adolescents;
en canvi, sí que ho fa la implicació en les activitats organitzades per les AMPA, que és més freqüent
entre els pares i mares d’infants de primària.
La informació sobre les activitats
Respecte al nivell d’informació de les famílies, el 89,8 % consideren que estan força ben informades
sobre les activitats extraescolars que es fan a les escoles. El nivell d’informació sobre les activitats
extraescolars de fora de l’àmbit escolar és menor, i el 61,2 % afirmen estar-ne ben informades.
Gràfic 9. S’està ben informat de les activitats extraescolars?
60 Activitats de l’escola
Activitats de fora de l’escola
50 48,1
41,7
40 36,7
30 28,0
24,5
20
10,8
10 8,5
1,7
0
Totalment d’acord Força d’acord Poc d’acord Gens d’acord
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
La valoració dels nivells d’informació sobre les activitats extraescolars és molt similar en els centres
públics i en els concertats.
També és interessant observar que els progenitors i progenitores amb estudis superiors consideren
més positivament el grau d’informació que reben sobre les activitats extraescolars.
23
3.4. Necessitats i preferències de les famílies
Les activitats que es voldrien realitzar
El 78,9 % dels infants i adolescents farien alguna activitat extraescolar que actualment no fan. En
aquest sentit, les activitats més sol·licitades són les artístiques (33,3 %), les esportives (28 %) i la
informàtica i idiomes (27,1 %), que coincideixen amb les activitats més freqüents. Les preferències
són molt similars entre l’alumnat dels centres públics i el dels concertats.
Amb tot, les famílies que afirmen tenir la intenció d’apuntar els seus fills/es a alguna activitat
extraescolar fora de l’escola representen el 55,7 %. Aquesta voluntat és més elevada en els centres
públics (62,3 %) que en els concertats (46,7 %).
Gràfic 10. Les activitats que es fan i les que es voldrien fer
40
35,4 Es fan a l’escola
35
31,9 33,3 Es fan fora de l’escola
30 Es voldrien fer
28,0
27,1
25
20 18,4
17,3
15,4
15 13,0
10 9,2 8,2 9,2
6,4
5 4,4 4,1
3,2 2,4 2,8
0
Esportiva Artística Informàtica / Reforç Educació Cultural
idiomes escolar en el lleure
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
L’interès per realitzar alguna activitat varia notablement en funció del gènere i l’edat dels infants i
adolescents.
Gènere
Les noies expressen un major interès per realitzar alguna activitat extraescolar, especialment activitats
de caire artístic (43,6 %). També demanen, amb menor freqüència, fer activitats esportives (27,8 %),
informàtica i idiomes (24,7 %) i activitats lúdiques (22,8 %). Els nois sol·liciten més les activitats
d’informàtica i idiomes (29,8 %), esportives (28,3 %) i lúdiques (25,7 %).
Edat
S’observa una relació entre l’edat dels infants i algunes de les activitats demanades. Les activitats
esportives, artístiques i lúdiques són més sol·licitades pels més petits que pels grans. Entre els
infants de 6 i 11 anys, la informàtica i els idiomes també se sol·liciten amb més freqüència.
24
Necessitats d’informació
El 84,5 % de les famílies voldrien rebre més informació sobre alguna activitat extraescolar. Les més
sol·licitades són les esportives, informàtica i idiomes i artístiques, que coincideixen també amb les
activitats que tenen una participació més elevada. Després vénen el reforç escolar, l’educació en
el lleure, les activitats lúdiques i, en darrer lloc, les culturals.
En termes generals, s’observa una demanda d’informació similar en els centres públics i en els
concertats.
Taula 7. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació
Activitats Barcelona
Esportiva 46,3
Artística 42,7
Informàtica, idiomes 43,7
Reforç escolar 22,3
Educació en el lleure 21,4
Cultural 18,1
Lúdica 18,3
Altres 4,4
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Una vegada més, es constaten certes diferències de gènere en les demandes: malgrat que les
activitats sobre les quals es vol tenir informació són les mateixes per als nois i les noies, ells sol·liciten
amb més freqüència informació sobre activitats esportives i elles sobre activitats artístiques.
També hi ha una clara relació entre l’edat dels infants i els adolescents i la demanda d’informació
sobre activitats extraescolars. Així, la demanda augmenta a mesura que els infants es van fent
grans, especialment pel que fa al reforç escolar. Per contra, les activitats artístiques, d’educació
en el lleure, lúdiques i culturals s’associen amb els infants més petits.
La valoració de les activitats
La decisió d’apuntar els fills/es a activitats extraescolars respon a motius molt diversos, però la
possibilitat de diversió és el més important (70,5 %). No obstant això, també es valora que facin
esport, així com que aprenguin coneixements, es formin en valors i es relacionin amb altres infants.
Aquestes dades posen de manifest l’interès de les famílies per la dimensió educativa de les activitats
que els seus fills/es fan fora de l’horari escolar.
El caràcter de cura és considerat pel 25,7 % de les famílies com el motiu principal. No obstant això,
la conciliació és una raó més important per a les famílies dels centres públics (30,1 %) que per a
les dels centres concertats (19,7 %).
S’estableix una relació entre l’edat dels infants i adolescents i els motius per apuntar-los a activitats
extraescolars. Com més petits són, més important és el motiu de conciliació horària.
25
Taula 8. Motius per dur els fills/es a fer activitats extraescolars
Motius Barcelona
Estiguin atesos 25,7
S’eduquin en valors 52,4
Aprenguin coneixements 57,4
Coneguin altres infants 35,9
Es diverteixin 70,5
Facin esport 58,9
Altres 1,8
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
És rellevant assenyalar que la conciliació és un argument important a les llars monoparentals, amb
més dificultats en aquest sentit.
Cost econòmic
Un altre aspecte valorat és el cost econòmic de les activitats educatives fora de l’horari escolar: el
78,5 % de les famílies opinen que una activitat extraescolar de dues hores setmanals hauria de tenir
algun cost econòmic per a les famílies, mentre que el 21,5 % pensen que hauria de ser gratuïta.
El preu que es considera més adequat se situa entre els 10 i els 30 euros al mes.
Taula 9. Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat extraescolar
de dues hores setmanals segons el tipus de centre
Preu Barcelona Tipus de centre
Públic Concertat
Activitats gratuïtes 21,5 23,2 19,2
Fins a 10 euros/mes 11,9 14,2 8,8
De 10 a 20 euros/mes 26,6 29,2 23,1
De 20 a 30 euros/mes 27,2 24,3 31,2
De 30 a 40 euros/mes 9,4 7,0 12,6
A partir de 40 euros/mes 3,3 2,1 5,1
Total 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Les preferències d’horaris de les activitats
Els dies preferents per a les activitats extraescolars són de dilluns a dijous, sense gaire diferència
entre ells i amb una clara disminució a partir del divendres. L’horari preferent per a les activitats de
dilluns a divendres és entre les 16.30 i les 18.00 hores, la qual cosa vol dir endarrerir l’hora de sortida
de l’escola.
La demanda de més activitats de dilluns a dijous coincideix amb els dies en què es fan més activitat
extraescolars. Això significa que l’oferta actual s’adequa a les preferències de les famílies, però se’n
demana més volum. Tanmateix, si es comparen els horaris actuals amb les demandes de les famílies,
destaca que es demanen més activitats en divendres de les que s’ofereixen actualment.
26
Edat
Es constata una demanda de més activitats de les que actualment s’ofereixen per als infants menors
de 6 anys. En general, la demanda disminueix lleugerament a partir dels 11 anys. Els horaris més
sol·licitats sí que varien en funció de l’edat: així, pel que fa als infants més petits, la franja més
sol·licitada és de 16.30 a 18.00 hores, mentre que pel que fa als més grans és de 18.00 a 20.00
hores. Quant als caps de setmana, l’horari més sol·licitat és el matí, tant per als més petits com per
als més grans.
Gràfic 11. Dies de la setmana en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars
per als fills/es segons l’edat (resposta múltiple)
70
Menys de 6 anys
60 De 6 a 11 anys
Més d’11 anys
50
40
30
20
10
0
De De De De De De De De De De Matí Tarda Matí Tarda
16.30 18 16.30 18 16.30 18 16.30 18 16.30 18
a 18 h a 20 h a 18 h a 20 h a 18 h a 20 h a 18 h a 20 h a 18 h a 20 h
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabtes Diumenges
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Pel que fa a les activitats realitzades en família durant el cap de setmana, les franges horàries més
sol·licitades són el dissabte i el diumenge al matí. A mesura que els infants es fan grans, la demanda
d’activitats familiars en cap de setmana disminueix.
Taula 10. Horaris en què es voldria disposar de més activitats familiars segons l’edat
(resposta múltiple)
Horaris Barcelona Edat (anys)
Menys de 6 De 6 a 11 Més d’11
Dissabte matí 46,3 49,2 46,4 44,2
Dissabte tarda 27,5 31,5 27,7 24,8
Diumenge matí 37,8 45,2 38,2 32,7
Diumenge tarda 15,5 20,6 14,6 14,3
Entre setmana, per la tarda 28,2 35,4 29,0 22,1
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
27
Compartir els espais
El Debat familiar també pregunta als enquestats quin és el seu grau d’acord amb el fet que les
activitats extraescolars que ofereixen les escoles s’obrin als infants del barri.
El 55,7 % de les famílies expressa el seu acord amb el fet que les activitats extraescolars que
ofereixen les escoles s’obrin als infants del barri. L’acceptació de l’obertura dels centres escolars
als infants de tot el barri és superior en els centres públics (on arriba al 62,3 %) que en els concertats
(46,7 %).
Taula 11. Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants del barri?,
segons tipus de centre
Barcelona Tipus de centre
Públic Concertat
Totalment d’acord 26,6 31,7 19,6
Força d’acord 29,1 30,6 27,1
Poc d’acord 24,8 21,8 28,8
Gens d’acord 19,5 15,8 24,5
Total 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
28
4. FONTS D’INFORMACIÓ
DISTRICTE DE GRÀCIA DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC
Centres Educatius Centres Educatius
CEIP Pau Casals CEIP Municipal Bàrkeno
CEIP La Sedeta CEIP Can Clos
CEIP Sagrada Família CEIP El Polvorí
CEIP Fructuós Gelabert CEIP Enric Granados
IES Secretari Coloma CEIP Ramon Casas
IES La Sedeta CEIP Seat
Escola Sant Josep-Teresianes IES Lluís Domènech i Montaner
Escola Claret IES Montjuïc
Escola Garbiñe
AMPA
AMPA del CEIP Pau Casals AMPA
AMPA del CEIP La Sedeta AMPA CEIP Municipal Bàrkeno
AMPA del CEIP Sagrada Família AMPA CEIP Can Clos
AMPA del CEIP Fructuós Gelabert AMPA CEIP Ramon Casas
AMPA de l’IES Secretari Coloma AMPA CEIP Seat
AMPA de l’IES La Sedeta AMPA IES Lluís Domènech i Montaner
AMPA de l’Escola Sant Josep-Teresianes AMPA IES Montjuïc
AMPA de l’Escola Claret
Entitats d’educació en el lleure
Entitats culturals El Submarí, reforç escolar i educatiu
Centre Cívic La Sedeta
Punt de Dinamització Infantil Associacions o col·lectius culturals
APC (educadors de carrer) Associació de Comerciants La Marina
Esplai Xic (MCEC) Associació Cultural Leza
Esplai Abat Cassià (MCEC) Associació d’Esbart Bàrkeno
Esplai Estel (MCEC) Associació Promoció Mitjans Comunicació Local
Fundació Cultural Claror Associació Toxos e Xestas
Fundació Claret Associació de Veïns Estrellas Altas
Associació de Veïns Sant Cristòfol
Entitats esportives Centre Cultural Estrellas Altas
Club Esportiu Euròpolis Diables de Port
Fundació Esportiva Claror (Poli) Gegants de La Marina
Club Esportiu Europa Unió d’Entitats La Marina
Esportiu Claret
Unió Excursionista de Catalunya Clubs o associacions esportives
Club Esportiu La Marina
Equipaments públics
Centre Cívic Casa del Rellotge
29
Centre Cívic La Cadena La Formiga Martinenca
Centre Pepita Casanellas-La Sala Castellers de Barcelona
Biblioteca Francesc Candel Esbart Sant Martí
La Casa dels Colors Complex Esportiu Municipal Clot de la Mel
La Bàscula Espai Musical Espai Jove Barcelona Uroloki - Hoquei Línia
Associació San Martí Esport
Centre Esportiu Municipal Vintró
DISTRICTE DE SANT MARTÍ CET10
JOCVIU Associació Esportiva
Centres Poliesportiu Municipal La Nau del Clot / Grup
CEIP Antoni Balmanya, AMPA del CEIP Antoni Barna
Balmanya
CEIP Dovella, AMPACEIP Dovella
CEIPM Escola Casas, AMPA de l’Escola Casas DISTRICTE DE SANT ANDREU
CEIP Miralletes, AMPA del CEIP Miralletes
CEIP Sant Joan de Ribera, AMPA del CEIP Centres
Sant Joan de Ribera CEIP Doctor Ferran i Clua, AMPA del CEIP
CEIP La Farigola del Clot, AMPA del CEIP La Doctor Ferran i Clua
Farigola del Clot CEIP Pompeu Fabra, AMPA del CEIP Pompeu
IES Juan Manuel Zafra Fabra
IES Sant Josep de Calassanç CEIP Emili Juncadella, AMPA del CEIP Emili
Escola Calassanç Juncadella
Escola Mare de Déu de Núria CEIP Octavio Paz, AMPA del CEIP Octavio Paz
Escola Tècnica Professional del Clot IES Joan Fuster, AMPA de l’IES Joan Fuster
Ludoteca Municipal El Xalet del Clot IES L’Alzina, AMPA de l’IES L’Alzina
Centre Cultural La Farinera del Clot Escola Arrels, AMPA de l’Escola Arrels
Espai Antoni Miró Peris Escola Ramon Llull, AMPA de l’Escola Ramon
Sala de Lectura del Clot Llull
Esplai Xino-Xano Escola Joan Roca, AMPA de l’Escola Joan Roca
Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling Espai Jove Garcilaso
Casal Calassanç / Esplai Sant Josep de Biblioteca Garcilaso
Calassanç Centre d’Esplai El Drop
CE Servei de Campaments i Vacances Sant Colònies i Esplai Don Bosco
Pere Claver - El Clot Centre Obert Don Bosco
AEIG K2 (Godwin Austen) Agrupament Escolta Azimut
Centre d’Esplai SCV El Clot AEIG Sant Pius Xè
Orfeó Martinenc Associació Amics do Brasil
Coral dels Petits Martinencs, Orfeó Martinenc Club d’Escacs Congrés
Esbart Montserrat Martinenc, Orfeó Martinenc Agrupació Congrés
Escola de Música de l’Orfeó Martinenc, Orfeó La Jarra Azul
Martinenc Associació Esportiva Futbol Sala Arrels
Foment Martinenc Associació Esportiva L’Alzina
Esbart Sant Jordi, Foment Martinenc
Foment Martinenc (Secció Billar)
Foment Martinenc (Secció Excursionista)
Foment Martinenc (Secció Tennis Taula)
Foment Martinenc (Secció Escacs)
Aula de Música de La Farigola del Clot
30
DISTRICTE DE LES CORTS Centre Cívic Joan Oliver-Pere Quart
Centre Cívic Can Déu
Centres Educatius
CEIP Ausiàs March Biblioteques
CEIP Barcelona Biblioteca Les Corts Miquel Llongueras
CEIP Duran i Bas Biblioteca Can Rosés
CEIP Ítaca
CEIP Lavínia Equipaments
CEIP Les Corts Instal·lació Municipal Esportiva Pavelló L’Illa
CEIP Pau Romeva Instal·lacions Esportives Municipals Arístides
IES Les Corts Maillol
Escola Maristes Sants-Les Corts Complex Esportiu Municipal Les Corts
Escola Súnion Casal de Joves de Les Corts
Col·legi Pare Manyanet Ludoteca La Tardor
Escola Sant Ramon Nonat
Escola Sant Ramon Nonat Sagrat-Cor
DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI
AMPA
AMPA CEIP Barcelona CEIP - AMPA
AMPA CEIP Duran i Bas CEIP Poeta Foix
AMPA CEIP Ítaca AMPA CEIP Poeta Foix
AMPA CEIP Lavínia
AMPA CEIP Les Corts Concertada - AMPA
AMPA CEIP Pau Romeva Escola Lys
AMPA Escola Maristes Sants-Les Corts Escola Augusta
AMPA Col·legi Pare Manyanet AMPA Escola Augusta
AMPA Escola Sant Ramón Nonat-Sagrat Cor Escola Madres Concepcionistas de la Enseñanza
Escola Bienaventurada Virgen Maria
Entitats d’educació en el lleure Escola Nuestra Señora de Lourdes
Esplai L’Olivera Rodona AMPA Escola Nuestra Señora de Lourdes
Esplai Natzaret Escola Nausica
Esplai Grup de Gent AMPA Escola Nausica
Agrupament Escolta El Pi de les Corts Escola Infant Jesús
Agrupament Escolta Estrella del Mar AMPA Escola Infant Jesús
Associacions o col·lectius culturals IES - AMPA
Societat Coral L’Espiga de Les Corts IESm Serrat i Bonastre
Cor Infantil Faristol AMPA IESm Serrat i Bonastre
Música Plaça Comas IES Gal·la Placídia
AMPA IES Gal·la Placídia
Clubs o associacions esportives IES Montserrat
A. E. Les Corts IES Menéndez Pelayo
Club Joventut Les Corts
Foment Esportiu Les Corts Entitats de lleure
Agrupament Escolta Wé Ziza
Centre cívic o cultural Esplai Sant Ildefons
Centre Cultural Les Corts
Centre Cultural Riera Blanca
31
Equipaments públics
Centre Cívic Casa Sagnier
Altres agents
Centre de Recursos Pedagògics de Sarrià (CRP)
Equip d’Atenció Psico-pedagògic (EAP)
Xarxa d’Infància i Adolescència
Centre de Serveis Socials de Sant Gervasi
Equip d’Atenció a Infància i Adolescència (EAIA)
32
5. ANNEX
Taula 12. Sexe dels infants i adolescents
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Sexe Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Noi 47,6 46,7 48,0 49,1 44,8 46,7 47,2
Noia 52,4 53,3 52,0 50,9 55,2 53,3 52,8
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 13. Edats dels infants i adolescents segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Edats (anys) Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
De 3 a 5 anys 16,2 20,4 16,3 16,7 10,3 15 17,5
De 6 a 11 anys 57,0 56,0 56,4 57,2 54,4 58,7 59,4
12 anys i més 26,8 23,5 27,5 26,2 35,4 26,2 23,0
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 14. Nivell educatiu dels infants i adolescents segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Edats (anys) Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Infantil i primària 75,3 77,9 74 73,3 70,6 76,6 81,9
Secundària 24,8 22,0 25,9 26,5 29,6 23,4 18,2
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 15. Nombre de persones que viuen a la llar segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Persones Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Dues 4,1 3,4 4,3 4,2 5,4 2,7 4,4
Tres 24,6 25,2 25,7 25,4 25,0 22,1 22,2
Quatre 53,4 56,7 53,3 54,1 52,1 52,0 51,2
Cinc 13,5 9,1 11,8 13,2 14,7 16,2 17,9
Sis 3,0 4,1 3,2 2,6 1,2 4,8 2,7
Més de sis 1,4 1,5 1,7 0,6 1,6 2,3 1,5
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
33
Taula 16. Nombre de germans/es segons districte
Territoris
Nombre Sant Sant Sants- Sarrià-
de germans/es Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Cap 24,6 23,4 26,5 25,9 26,0 21,9 20,0
Un 59,7 65,7 59,1 58,8 59,7 60,0 56,7
Dos 12,9 8,0 10,5 13,4 12,1 14,6 20,6
Tres i més 2,8 2,9 3,9 1,8 2,2 3,6 2,6
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 17. Acompanyament dels fills/es a casa segons districte (resposta múltiple)
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Acompanyant Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
El pare 37,2 39,0 35,5 38,0 39,5 37,5 33,5
La mare 64,4 65,8 62,7 62,9 63,0 68,5 66,8
El/la cangur 8,1 6,1 5,7 8,1 6,4 3,5 22,1
Avis/es o familiars 31,3 34,6 32,0 34,0 24,7 29,4 28,0
Altres mares/pares de l’escola 3,6 4,6 3,8 3,1 3,0 3,8 3,7
Amics de la família 2,0 1,8 2,4 1,9 1,8 3,5 0,4
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 18. Acompanyament dels fills/es a casa segons tipus de centre i edat
Tipus de centre Edat dels fills/es (anys)
Acompanyant Barcelona Públic Concertat < 6 6 - 11 > 11
Pare 37,2 39,6 33,8 47,3 45,9 13,5
Mare 64,4 67,3 60,4 85,6 79,4 21,4
Cangur o persona remunerada 8,1 6,6 10,3 10,4 10,8 1,6
Algun familiar (avis/es, etc.) 31,3 31,6 30,9 44,9 38,6 8,6
Altres pares o mares de l’escola 3,6 4,5 2,4 2,8 4,8 1,4
Amics de la família 2,0 2,9 0,8 1,3 2,6 1,2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
34
Taula 19. Hores setmanals de treball remunerat dels pares segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Pares Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
No treballa 2,8 2,8 2,7 1,9 3,7 5,9 1,5
Fins a 20 hores 2,0 1,3 1,5 2,4 2,1 2,9 1,4
Entre 20 i 30 hores 2,9 3,3 2,9 2,8 3,8 3,1 1,8
Entre 30 i 40 hores 33,7 35,9 35,0 33,6 36,2 32,5 27,7
Més de 40 hores 58,6 56,7 57,9 59,4 54,2 55,6 67,6
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 20. Hores setmanals de treball remunerat de les mares segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Mares Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
No treballa 15,1 18,6 14,7 11,9 13,4 27,3 8,9
Fins a 20 hores 7,5 7,8 7,2 7,5 7,5 9,3 5,4
Entre 20 i 30 hores 13,2 12,5 14,2 13,6 11,6 11,9 13,7
Entre 30 i 40 hores 42,6 42,4 43 44,4 46,2 34,1 43,2
Més de 40 hores 21,6 18,7 20,8 22,6 21,3 17,3 28,7
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 21. Reducció horària dels pares i mares segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Pares Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Sí 3,6 3,2 3,0 2,4 4,4 7,6 3,3
No 96,4 96,8 97,0 97,6 95,6 92,4 96,7
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Mares Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Sí 15,9 19,1 17,2 14,4 14,6 15,7 15,7
No 84,1 80,9 82,8 85,6 85,4 84,3 84,3
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
35
Taula 22. Activitats de lleure preferides segons districte (resposta múltiple)
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Activitats Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Jugar a casa 59,6 63,3 59,1 58,5 55,7 59,9 63,3
Jugar al parc o al carrer 52,8 56,8 52,7 51,2 42,3 69,4 45,4
Estudiar o fer deures de l’escola 37,3 39,1 38,1 35,5 37,3 40,9 35,0
Fer esport 63,6 58,3 65,4 65,2 66,7 57,6 64,8
Treballs manuals/música 46,5 45,8 43,7 46,7 48,3 45,9 50,8
Anar al cinema/teatre 30,9 27,4 30,2 30,1 34,8 29,8 34,8
Llegir 39,3 39,3 37,7 39,5 42,8 34,2 44,0
Mirar la televisió 68,7 69,2 70 67,6 71,0 69,3 65,6
Jugar amb l’ordinador/videoconsola 61,4 58,9 60,9 61,4 62,3 64,9 60,3
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 23. Activitats de lleure preferides segons sexe i edat
Sexe Edat (anys)
Activitats Barcelona Noi Noia < 6 6 - 11 > 11
Jugar a casa 59,6 62,5 6,8 87,9 63,7 33,6
Jugar al parc o al carrer 52,8 56,2 49,5 87,9 52,7 31,4
Estudiar o fer deures de l’escola 37,3 36,1 38,5 17,4 41,4 40,5
Fer esport 63,6 72,6 55,4 41,3 67,7 68,6
Treballs manuals/música 46,5 37,2 54,9 60,3 47,8 35,0
Anar al cinema/teatre 30,9 27,9 33,6 21,4 30,0 38,3
Llegir 39,3 34,8 43,6 19,7 45,6 37,6
Mirar la televisió 68,7 69,4 68,1 71,7 64,0 77,0
Jugar amb l’ordinador/videoconsola 61,4 70,7 53,2 27,2 63,2 78,2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 24. Participació en activitats extraescolars segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Participació Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Sí 77,8 71,7 78,1 81,4 84,2 62,4 83,9
No 22,2 28,3 21,9 18,6 15,8 37,6 16,1
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
36
Taula 25. Participació en activitats extraescolars segons tipus de centre i per sexe
Tipus de centre Sexe
Participació Barcelona Públic Concertat Noi Noia
Sí 77,8 75,6 80,7 79,0 77,1
No 22,2 24,4 19,3 21,0 22,9
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 26. Tipus d’activitat i espai de realització segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
A l’escola Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Esportiva 31,9 26,4 29,5 35,9 34,8 23,6 37,9
Artística 18,4 9,0 16,5 20,9 29,5 13,7 18,9
Informàtica, idiomes 9,2 4,7 4,5 13,1 12,5 7,9 10,7
Reforç escolar 3,2 2,9 1,9 2,7 4,9 5,1 3,2
Educació en el lleure 2,4 1,2 2,2 3,0 2,4 3,7 1,6
Cultural 2,8 1,0 2,8 2,1 5,2 2,4 4,8
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Territoris
A fora de Sant Sant Sants- Sarrià-
l’escola Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Esportiva 35,4 33,6 39,5 34,9 37,8 30,6 33,2
Artística 17,3 18,0 15,7 17,5 16,7 12,7 24,2
Informàtica, idiomes 15,4 11,0 17,1 20,2 13,7 5,8 16,5
Reforç escolar 6,4 4,0 7,1 5,9 6,0 6,2 9,0
Educació en el lleure 8,2 10,1 9,4 5,9 10,4 6,0 10,0
Cultural 4,1 4,1 3,8 3,7 5,7 3,1 5,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
37
Taula 27. Tipus d’activitat i espai de realització segons el tipus de centre
A l’escola Fora de l’escola
Activitats Públic Concertat Públic Concertat
En fa alguna 49,1 45,4 57,0 60,8
Esportiva 32,4 31,3 35,7 35,0
Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 22,4 12,9 16,1 18,9
Informàtica, idiomes 9,2 9,3 13,8 17,6
Reforç escolar 3,4 2,8 5,9 7,0
Educació en el lleure 2,8 1,9 8,6 7,6
Cultural (castellers, banda de música, coral) 3,0 2,5 4,2 4,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 28. Tipus d’activitat i espai de realització segons l’edat
A l’escola (anys) Fora de l’escola (anys)
Activitats < 6 6 - 11 > 11 < 6 6 - 11 > 11
En fa alguna 37,1 57,0 33,7 33,9 62,3 66,4
Esportiva 23,3 39,3 21,6 24,2 37,0 39,1
Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 12,9 23,7 10,2 8,6 19,2 18,5
Informàtica, idiomes 10,7 10,7 4,9 3,4 14,4 25,0
Reforç escolar 0,7 3,6 3,4 0,8 6,4 9,6
Educació en el lleure 2,6 2,5 2,0 3,4 10,0 7,6
Cultural (castellers, banda de música, coral) 1,3 3,7 1,9 1,2 4,4 5,2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 29. Nombre d’activitats segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Activitats Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Una 51,9 51,4 52,9 53,6 52,9 44,8 52,8
Dues 29,4 28,4 29 29,5 28,2 31,6 29,4
Tres 12,7 13,4 12,8 11,3 13,2 15,1 11,8
Quatre o més 6,1 6,8 5,3 5,5 5,7 8,4 6,0
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Mitjana 1,77 1,79 1,74 1,72 1,75 1,93 1,74
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
38
Taula 30. Nombre de dies dedicats a les activitats segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Dies Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Un 13,4 14,6 12,7 11,4 13,1 20,7 12,7
Dos 27,0 33,9 26,1 23,3 23,8 36,6 27,0
Tres 25,1 25,7 26,6 23,6 22,4 23,7 29,5
Quatre o més 34,5 25,8 34,6 41,7 40,8 19,0 30,9
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Mitjana 3,01 2,76 3,04 3,22 3,15 2,5 2,94
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 31. Dies de la setmana de les activitats segons districte
Territoris
Sant Sant Sants- Sarrià-
Dia Barcelona Andreu Martí Les Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Dilluns 55,9 52,6 56,3 61,1 57,9 38,7 57,2
Dimarts 57,9 52,6 54,6 61,4 58,6 59,2 57,9
Dimecres 58,0 52,2 59,1 64,6 59,5 42,3 55,9
Dijous 57,4 51,2 54,8 63,1 59,2 51,9 56,2
Divendres 39,6 32,0 44,4 41,3 44,1 34,7 32,9
Dissabte i diumenge 32,3 35,5 34,9 30,2 35,8 23,5 33,7
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 32. Dies de la setmana de les activitats segons el tipus de centre i edats
Tipus de centre Edats (anys)
Dia Públic Concertat < 6 6 - 11 > 11
Dilluns 54,7 57,5 41,9 60,2 52,2
Dimarts 58,9 56,6 45,5 61,5 55,6
Dimecres 59,3 56,2 45,2 60,2 58,1
Dijous 57,1 57,9 47,1 59,6 57,2
Divendres 41,9 36,5 24,9 40,0 45,2
Dissabte i diumenge 30,7 34,3 13,2 29,9 46,8
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
39
Taula 33. Temps dedicat a les activitats extraescolars segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Menys de 2 hores 15,8 18,5 13,8 13,9 16,3 23,7 14,6
Entre 2 i 6 hores 63,6 64,2 64,3 62,8 61,6 65,3 64,6
Entre 6 i 10 hores 17,6 14,7 18,7 20,0 18,1 9,3 18,2
Més de 10 hores 3,0 2,6 3,1 3,3 4,0 1,7 2,6
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 34. S’està ben informat de les activitats extraescolars?, segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
De l’escola Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Totalment d’acord 48,1 46,4 43,5 49,3 53,5 43,0 55,8
Força d’acord 41,7 41,6 43,3 42,3 39,5 42,5 38,8
Poc d’acord 8,5 10,5 10,8 6,8 6,4 11,5 5,0
Gens d’acord 1,7 1,5 2,5 1,6 0,7 3,1 0,4
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Territoris
De fora Sant Sant Les Sants- Sarrià-
de l’escola Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Totalment d’acord 24,5 20,4 25,2 26,2 24,1 24,1 23,4
Força d’acord 36,7 35,9 35,5 36,2 42,4 37,5 35,0
Poc d’acord 28,0 33,0 26,8 26,6 24,7 28,5 31,3
Gens d’acord 10,8 10,7 12,5 11,0 8,9 9,9 10,3
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 35. S’està ben informat de les activitats extraescolars?, segons tipus de centre
Activitats Tipus de centre
Barcelona Públic Concertat
De l’escola
– Totalment d’acord 48,1 47,7 48,6
– Força d’acord 41,7 41,2 42,4
– Poc d’acord 8,5 8,9 7,8
– Gens d’acord 1,7 2,1 1,2
De fora de l’escola
– Totalment d’acord 24,5 24,6 24,3
– Força d’acord 36,7 36,7 36,8
– Poc d’acord 28,0 28,2 27,6
– Gens d’acord 10,8 10,5 11,3
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
40
Taula 36. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Alguna 84,5 84,6 85,7 84,3 80,3 88,9 82,6
Esportiva 46,3 48,6 46,3 44,7 40,1 50,8 49,3
Artística 42,7 41,3 42,5 43,4 37,5 38,7 51,8
Informàtica, idiomes 43,7 45,5 47,1 41,0 39,0 48,9 41,9
Reforç escolar 22,3 21,5 25,5 20,0 19,3 30,2 18,3
Educació en el lleure 21,4 20,3 20,2 21,3 22,4 21,3 23,9
Cultural 18,1 17,7 19,2 17,7 19,5 13,6 20,9
Lúdica 18,3 18,5 18,4 17,6 17,2 20,4 18,4
Altres 4,4 4,9 4,1 4,2 4,1 5,9 4,2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 37. Intenció de realitzar alguna activitat a fora de l’escola segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Totalment d’acord 33,9 29,8 35,6 33,7 32,5 30,3 41,0
Força d’acord 35,2 38,2 34,2 35,3 35,0 34,1 34,9
Poc d’acord 19,5 20,4 18,6 19,1 20,7 22,1 16,8
Gens d’acord 11,4 11,6 11,5 11,8 11,8 13,5 7,3
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 38. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons districte (resposta múltiple)
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Alguna 78,9 81,5 79,5 77,0 74,8 82,6 79,8
Esportiva 28,0 32,0 26,8 25,5 25,1 34,4 29,0
Artística 33,3 34,0 32,7 33,2 29,4 32,7 38,5
Informàtica, idiomes 27,1 30,2 29,5 23,4 27,3 32,7 23,0
Reforç escolar 4,4 4,9 5,6 3,8 3,6 5,9 2,7
Educació en el lleure 13,0 11,7 13,1 13,5 12,2 14,0 12,7
Cultural 9,2 8,4 9,1 9,3 10,2 8,7 9,9
Lúdica 24,2 25,2 21,7 23,8 23,0 31,3 23,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
41
Taula 39. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons tipus de centre (resposta múltiple)
Tipus de centre
Barcelona Públic Concertat
Alguna 78,9 78,3 79,6
Esportiva 28,0 28,6 27,3
Artística 33,3 32,0 35,0
Informàtica, idiomes 27,1 28,7 24,8
Reforç escolar 4,4 5,1 3,4
Educació en el lleure 13,0 14,0 11,6
Cultural 9,2 10,4 7,6
Lúdica 24,2 25,5 22,4
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 40. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons sexe i edat (resposta múltiple)
Sexe Edat (anys)
Activitats Noi Noia < 6 6 - 11 > 11
Alguna 75,4 82,2 76,7 82,4 72,7
Esportiva 28,3 27,8 31,9 27,1 27,7
Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 22,1 43,6 42,1 32,8 29,4
Informàtica, idiomes 29,8 24,7 20,7 29,9 25,1
Reforç escolar 4,8 4,0 3,7 4,7 4,2
Educació en el lleure 13,2 12,9 13,3 14,8 8,9
Cultural (castellers, banda de música, coral) 7,8 10,4 8,6 10,7 6,4
Lúdica 25,7 22,8 29,2 29,5 9,9
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 41. Motius per portar els fills/es a fer activitats extraescolars segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Motius Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Estiguin atesos 25,7 24 23,1 28,8 23,7 29,3 22,1
S'eduquin en valors 52,4 52,7 56,4 50,3 50,7 51,0 53,3
Aprenguin coneixements 57,4 54,1 56,3 59,4 56,4 55,6 60,4
Coneguin altres infants 35,9 38,5 36,5 33,3 39,8 31,5 40,0
Es diverteixin 70,5 71,9 72,0 70,6 69,9 67,2 70,2
Facin esport 58,9 57,7 58,5 59,3 59,9 58,5 59,4
Altres 1,8 2,3 1,8 1,5 2,2 2,3 1,2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
42
Taula 42. Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat extraescolar
de dues hores setmanals segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Preu Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Activitats gratuïtes 21,5 24,6 21,9 20,3 17,3 28,3 17,6
Fins a 10 euros/mes 11,9 12,3 13,0 11,0 11,9 16,6 6,9
De 10 a 20 euros/mes 26,6 23,6 27,0 26,2 30,1 32,2 20,7
De 20 a 30 euros/mes 27,2 28,9 27,3 29,0 28,4 17,4 29,7
De 30 a 40 euros/mes 9,4 8,3 7,4 10,3 9,3 4,3 17,4
A partir de 40 euros/mes 3,3 2,3 3,5 3,2 3,1 1,2 7,6
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 43. Dies de la setmana en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars
per als fills/es segons districte (resposta múltiple)
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Dies Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Dilluns 65,6 63,7 63,6 69,3 63,0 61,6 68,2
Dimarts 63,9 60,7 60,1 67,3 66,7 58,9 68,2
Dimecres 66,7 66,1 65,2 69,8 63,9 63,1 68,9
Dijous 64,1 62,8 61,0 66,0 66,6 59,8 68,7
Divendres 49,3 47,2 47,9 51,7 49,0 50,2 46,7
Dissabte 36,3 34,4 41,3 33,6 36,5 36,1 36,0
Diumenge 13,7 13,5 15,4 12,3 14,0 15,1 12,9
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
43
Taula 44. Horaris en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es
segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Horaris Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Dilluns 65,6 63,7 63,6 69,3 63,0 61,6 68,2
– De 16.30 a 18.00 h 44,9 43,1 39,5 52,1 44,0 42,6 41,1
– De 18.00 a 20.00 h 23,8 24,4 28,8 18,9 22,1 21,9 31,2
Dimarts 63,9 60,7 60,1 67,3 66,7 58,9 68,2
– De 16.30 a 18.00 h 43,5 40,5 37,5 49,9 47,6 39,6 41,4
– De 18.00 a 20.00 h 23,1 23,7 26,7 18,8 21,6 22,0 30,5
Dimecres 66,7 66,1 65,2 69,8 63,9 63,1 68,9
– De 16.30 a 18.00 h 46,2 44,7 41,3 53,3 45,1 44,0 41,4
– De 18.00 a 20.00h 23,4 25,1 27,7 18,3 21,5 21,3 31,3
Dijous 64,1 62,8 61,0 66,0 66,6 59,8 68,7
– De 16.30 a 18.00 h 43,6 42,6 37,8 49,3 47,0 39,8 41,1
– De 18 a 20.00 h 23,3 23,9 27,0 18,2 21,8 23,1 31,1
Divendres 49,3 47,2 47,9 51,7 49,0 50,2 46,7
– De 16.30 a 18.00 h 33,2 31,5 28,3 37,5 34,2 35,6 28,3
– De 18.00 a 20.00 h 18,5 19,5 22,8 15,7 17,2 15,9 20,9
Dissabte 36,3 34,4 41,3 33,6 36,5 36,1 36,0
– Matí 29,3 26,5 33,3 27,4 28,7 29,8 30,3
– Tarda 11,1 11,5 13,2 9,9 12,5 8,5 11,6
Diumenge 13,7 13,5 15,4 12,3 14,0 15,1 12,9
– Matí 10,8 11,2 11,7 9,8 10,8 11,8 10,3
– Tarda 4,5 3,6 5,3 4,0 5,0 4,8 4,2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
44
Taula 45. Horaris en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es
segons l’edat
Edat (anys)
Horaris Barcelona < 6 6 - 11 > 11
Dilluns 65,6 73,9 70,3 51,0
– De 16.30 a 18.00 h 44,9 60,9 51,9 21,1
– De 18.00 a 20.00 h 23,8 17,0 21,9 31,9
Dimarts 63,9 74,3 67,3 50,8
– De 16.30 a 18.00 h 43,5 59,8 49,7 21,0
– De 18.00 a 20.00 h 23,1 17,5 20,7 32,0
Dimecres 66,7 74,2 68,8 58,5
– De 16.30 a 18.00 h 46,2 60,7 50,3 29,4
– De 18.00 a 20.00h 23,4 17,0 21,4 31,5
Dijous 64,1 74,2 68,0 50,3
– De 16.30 a 18.00 h 43,6 59,4 49,9 21,1
– De 18 a 20.00 h 23,3 18,1 21,1 31,3
Divendres 49,3 50,5 50,6 46,3
– De 16.30 a 18.00 h 33,2 40,9 36,4 22,0
– De 18.00 a 20.00 h 18,5 12,6 16,6 26,2
Dissabte 36,3 34,1 34,3 41,7
– Matí 29,3 28,8 27,8 32,7
– Tarda 11,1 9,6 10,9 12,6
Diumenge 13,7 14,5 12,5 15,8
– Matí 10,8 11,8 10,1 11,7
– Tarda 4,5 3,8 4,1 5,6
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
45
Taula 46. Horaris en què es voldria disposar de més activitats familiars segons districte
(resposta múltiple)
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Horaris Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Dissabte matí 46,3 46,6 45,6 47,8 46,6 40,7 48,9
Dissabte tarda 27,5 29,2 29,3 27,3 30,7 21,7 25,8
Diumenge matí 37,8 38,4 38,9 41,9 40,7 25,6 34,8
Diumenge tarda 15,5 15,2 18,1 16,1 16,8 9,0 15,0
Entre setmana, per la tarda 28,2 28,9 26,1 23,8 23,1 46,1 28,5
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 47. Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants del barri?, segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Totalment d’acord 26,6 31,0 27,5 24,1 21,6 35,6 22,2
Força d’acord 29,1 34,6 27,6 27,5 31,2 27,0 30,8
Poc d’acord 24,8 22,3 24,9 26,0 25,0 19,6 29,2
Gens d’acord 19,5 12,1 20,0 22,4 22,2 17,8 17,8
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Taula 48. Grau de participació en associacions culturals, veïnals, etc. de la ciutat segons districte
Territoris
Sant Sant Les Sants- Sarrià-
Barcelona Andreu Martí Corts Gràcia Montjuïc Sant Gervasi
Totalment d’acord 2,7 3,6 3,0 2,0 3,0 3,1 2,5
Força d’acord 6,4 6,4 5,8 6,2 7,2 7,1 6,7
Poc d’acord 26,7 25,4 25,8 25,6 30,5 26,9 28,4
Gens d’acord 64,2 64,7 65,5 66,2 59,3 62,9 62,5
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
46