Benestar i salut de les 
persones cuidadores  
de familiars a Barcelona
Entorns
 
 
 
Maig 2018 
 
 
Autoria 
 
María Salvador-Piedrafita 
Lucía Artazcoz 
Xavier Bartoll 
Andrea Bastida 
Maribel Pasarín 
Vanessa Puig-Barrachina 
 
 
Disponible a: www.aspb.cat 
 
 
 
Índex 
 
 
Introducció ............................................................................................................................................. 1 
Marc conceptual ................................................................................................................................... 4 
Determinants estructurals de les desigualtats en salut ................................................... 6 
Context socioeconòmic i polític ............................................................................................ 6 
Eixos de desigualtat ................................................................................................................... 8 
Determinants intermedis ............................................................................................................. 9 
Divisió de gènere del treball .................................................................................................. 9 
Treball remunerat: condicions d’ocupació i treball ...................................................... 9 
Treball no remunerat: treball domèstic i de cures ......................................................10 
Altres determinants intermedis .........................................................................................12 
Les persones cuidadores de familiars a Barcelona ...............................................................15 
Característiques sociodemogràfiques ...................................................................................15 
Estat de salut ...................................................................................................................................21 
Conclusions ..........................................................................................................................................25 
Recomanacions ...................................................................................................................................27 
Propostes d’informació o sensibilització .............................................................................27 
Propostes d’acció ..........................................................................................................................27 
Propostes de formació i recerca ..............................................................................................30 
Bibliografia ...........................................................................................................................................31 
Annexes .................................................................................................................................................37 
 
 
 
Introducció 
Abordar les cures implica posar al centre de la reflexió el benestar de les persones 
(Fraser 1994; Rubery 2015). Totes les persones, en tots els moments del cicle vital, 
necessiten cures, la dependència és inherent a la condició humana. Ara bé, no en 
totes les circumstàncies les persones necessiten els mateixos tipus de cures, de 
vegades precisen atenció intensiva o especialitzada, ja sigui perquè es troben al 
final del cicle vital, pateixen malalties o perquè presenten algun tipus de diversitat 
funcional.  
 
Des del feminisme es reivindica la importància de les cures com a font clau per a la 
sostenibilitat de la vida, com un fil vertebrador de la vida social i econòmica. 
Aquesta consideració de les cures com un element central del benestar i essencial 
en el funcionament de les societats fa emergir la necessitat d'una re-organització 
social del treball de cures en el moment de l’anomenada crisi de cures, que posa de 
manifest la incapacitat del sistema econòmic i social actual de garantir, tant les 
necessitat de rebre atenció de cura, com de cuidar-se o cuidar (Ezquerra and Cat 
2011). 
 
L’organització social i política del treball de cures determina les condicions en què 
aquest treball de cures es genera i la seva distribució social. Actualment, aquesta 
organització es resol en termes inequitatius, bé a l’àmbit privat familiar o en 
sectors laborals precaritzats (Pérez Orozco and Artiaga Leiras 2014). A més, la 
falta de rellevància social envers les cures ha generat una tensió de drets, d’una 
banda el dret a tenir accés a cures dignes, i d’altra, el dret que aquestes cures es 
realitzin en condicions dignes, és a dir, amb una capacitat real de decisió 
d’assumir-les, sense sobrecàrregues i amb una distribució socialment justa 
(Esquivel 2013). Així, en l’actual organització social, el treball de cures genera 
múltiples i profundes desigualtats socials. El nexe cures-desigualtat es crea com a 
1 
 
 
conseqüència directa que no existeix un dret a la cura ni coresponsabilitat social. El 
dret a la cura implica un “deure cuidar” per a tota la societat. Per això, l'avenç cap a 
aquest dret ha d'anar de la mà de l'establiment d'una coresponsabilitat integral 
entorn de les cures (Pérez Orozco and Artiaga Leiras 2014). L’organització social i 
política està intrínsecament relacionada amb els mecanismes o eixos de 
desigualtat social com el gènere, la classe social, l’ètnia o l’estatus migratori. El 
treball de cures és considera socialment i políticament una responsabilitat de les 
dones, de persones de classe social desfavorida i/o migrades. Aquesta distribució 
desigual es veu reforçada per una altra característica de les cures que és la manca 
de reconeixement, tant a nivell social com de drets (Weir 2005). La invisibilització 
del treball de cures permet la utilització de les persones cuidadores com un 
element d’ajust del sistema econòmic, i només surten a debat públic quan en falten 
(Pérez Orozco 2009).  
 
El treball de cures de familiars al que fa referència aquest informe és el 
desenvolupat, sense que hi hagi una retribució econòmica, per part de familiars (o 
altres persones pròximes com amistats o veïnat) a persones que requereixen una 
dedicació especial per problemes de salut, derivats d’una edat avançada o d’estar 
en una situació de dependència o limitació funcional. Aquest treball de cures de 
familiars pot ser una experiència amb efectes positius en el benestar de les 
persones que cuiden (Roth, Fredman, and Haley 2015). No obstant això, les 
condicions de sobrecàrrega en les què el treball de cures de familiars habitualment 
es desenvolupa en el nostre context, fan que el cost que assumeixen les persones 
cuidadores sigui elevat en termes de salut i benestar (García 2012). Existeix 
abundant literatura científica que documenta els efectes adversos del treball de 
cures sobre la salut d’aquestes cuidadores (Pinquart and Sörensen 2003; Schulz 
and Sherwood 2008). La combinació d'estrès mantingut i les demandes de cures 
físiques poden conduir a problemes de salut físics i pitjors valoracions en salut 
auto percebuda (Pérez et al. 2015; M Salvador-Piedrafita, Malmusi, and Borrell 
2017). L'impacte a nivell de l'esfera psicològica sol ser un dels més evidents; així 
2 
 
 
les persones cuidadores presenten amb freqüència quadres de depressió, ansietat, 
estrès i pitjor més malestar (Roca Roger et al. 2000). Si entenem la salut i el 
benestar com conceptes que també incorporen una dimensió social es poden afegir 
els efectes a nivell econòmic. Hi ha una relació entre el treball de cures i una menor 
participació al mercat laboral (Glendinning et al. 2009; Nguyen and Connelly 
2014), amb les seves implicacions econòmiques i de drets. A la manca d’entrada de 
recursos econòmics s'hi afegeix el fet que assumir el treball de cures suposa un 
increment de despeses com el transport, l’habilitació de l'habitatge, etc. (García-
Calvente and del Río Lozano 2012). A més, les relacions socials i familiars també 
poden veure's afectades per la manera en què cuidar afecta l'ús del temps (García 
2012). L'alta dedicació al treball de cures pot dificultar la vida social i d'oci de les 
persones cuidadores, així com limitar el temps per dedicar-se a si mateixes i a la 
pròpia salut, quedant-se relegades en un segon pla en prioritzar les necessitats de 
la persona cuidada (Casado and López 2001).  
 
Així, les condicions en què es desenvolupa el treball de cures de familiars 
determinen la salut de les persones cuidadores i a causa de la seva desigual 
distribució social, el treball de cures pot actuar com un dels mecanismes de les 
desigualtats en salut. Els determinants del benestar i la salut de les cuidadores de 
familiars inclouen per tant, no solament característiques individuals, com la 
capacitat per gestionar la càrrega de treball o les emocions, sinó sobretot factors 
socials, culturals, econòmics i polítics. 
 
En aquest informe es presenten: 1) el marc conceptual de la relació entre el treball 
de cures, l’estat de salut de les persones cuidadores de familiars i la generació de 
desigualtats en salut a nivell poblacional 2) la comparació de les persones 
cuidadores respecte a qui no cuida, en relació a les seves característiques 
sociodemogràfiques, la situació laboral i l’estat de salut, a Barcelona al 2016. 
  
3 
 
 
Marc conceptual  
A la Figura 1 es presenta un marc conceptual per explicar l’impacte del treball 
informal de cures de en la salut de les persones cuidadores de familiars i la 
generació de desigualtats en salut a nivell poblacional.  
 
Els primers marcs teòrics sobre l'impacte del treball de cures en la salut de les 
persones familiars cuidadores van ser models generals d'estrès centrats en la 
problemàtica de les cuidadores de persones amb deterioració cognitiva (Lazarus 
and Folkman 1984; Pearlin et al. 1990). Partint del model de Pearlin (Pearlin et al. 
1990), l’any 2009, Sala Mozos (Sala-Mozos 2009) va ampliar el marc a les 
cuidadores de persones amb altres situacions de dependència, a més de valorar 
l'impacte des de la perspectiva del benestar i la qualitat de vida vista amb una visió 
integral i no únicament de l'estrès. El marc que es presenta en aquest document 
adapta i integra aquesta proposta al marc conceptual dels determinants de les 
desigualtats socials en salut proposat per la “Comisión para reducir las 
desigualdades sociales en salud en España “ (Ministerio de Sanidad Servicios 
Sociales e Igualdad. Comisión para reducir las desigualdades sociales en salud en 
España 2015).  
4 
 
 
Figura 1.Marc conceptual de les desigualtats en la salut relacionades amb el treball de cures de familiars. Adaptat  
dels models proposats per Sala Mozos 2009 i la “Comisión para Reducir las Desigualdades sociales en Salud en 
España” 2012. 
 
 
 
 
 
5 
 
 
Determinants estructurals de les desigualtats en salut  
Amb l’objectiu de cobrir les seves necessitats de cures, cada societat ha establert 
una manera determinada de repartir els treballs i els recursos disponibles. És a dir, 
s’ha constituït un sistema o conjunt de normes socials, que la major part de les 
vegades no és explícit, mitjançant el qual s'organitza la provisió de cures i es 
determina qui té cura de qui, on, com i a canvi de què.  
Context socioeconòmic i polític  
L’atenció a la cura de les persones no s’ha considerat un element central de les 
polítiques públiques ni dels debats polítics. Aquesta negligència mostra que la 
provisió de cures no és, ni ha estat, una prioritat dels Estats. No obstant això, el 
treball de cures travessa el conjunt de polítiques públiques, així, els tipus de 
govern o les polítiques macroeconòmiques acaben afectant l’organització del 
treball de cures. Aquest seria el cas de les retallades de pressupost a l’Estat 
espanyol, resposta a la crisi econòmica del Govern central l’any 2012, que han 
acabat afectant greument altres polítiques més directament relacionades amb el 
treball de cures com l’actual Llei de Dependència espanyola –llei 39/2006.  
 
Altres polítiques, com les que regulen el mercat de treball, també poden afectar el 
treball de cures regulant l’organització dels temps de cura i els ritmes de treball o 
conciliació laboral (Kümmerling and Lehndorff 2014; Mutari and Figart 2001).  
 
La consideració del treball de cures com un element de la política pública es pot 
contribuir a treure’l de l’àmbit familiar i desnaturalitzar-lo com quelcom propi de 
les dones i de les llars(Esquivel 2011). Segons el grau de desenvolupament de les 
polítiques del benestar, els països donen major o menor suport al treball de cures, 
bé amb serveis formals, bé amb prestacions o bé amb polítiques de conciliació de 
vida laboral i familiar (Di Novi, Jacobs, and Migheli 2013).  
 
6 
 
 
Encara que inicialment l’anàlisi dels estats del benestar no es va centrar en els 
models de família(Esping-Andersen 1990),hi ha una compatibilitat institucional 
d'ambdues polítiques (Kornrich and Eger 2016).Des de la perspectiva del treball 
de cures es valoren i s’agrupen els països segons com es reparteix les 
responsabilitats de treball de cures entre l’Estat, els rols de gènere en la família 
(persona cuidadora principal i persona sustentadora econòmica principal), el 
mercat i el tercer sector.  
 
Alguns aspectes contextuals a considerar són els factors culturals i històrics que 
caracteritzen el rol de les famílies i els diferents models familiars en el treball de 
cures als diversos països. Des d’aquest punt de vista a Europa hi ha dos models 
geogràficament polaritzats, al nord aquells països amb llaços familiars febles, i al 
sud els països amb llaços familiars forts (Bettio and Plantenga 2004). Aquests 
llaços determinen les expectatives socials, la capacitat d’elecció per assumir la 
responsabilitat de les cures i també, molt sovint, el grau de satisfacció en complir 
amb aquestes normes socials (Di Novi, Jacobs, and Migheli 2013).  
 
La distribució de la responsabilitat del treball de cures té al nostre context 
gran relació amb les polítiques migratòries. L'organització social del treball de 
cures està adquirint una dimensió global amb la migració internacional (Benería 
2008). Un alt percentatge de la població migrant (sobretot dones) troba feina per 
les oportunitats laborals que obre la necessitat de cures, fonamentalment en cures 
a l’entorn de la llar (Gil Araujo and González-Fernández 2014). Aquest fenomen 
migratori al voltant del treball de cures suposa una resposta privada que troben les 
famílies, enlloc d’ existir una resposta col·lectiva (Pérez Orozco and Artiaga Leiras 
2014). Els impactes d'aquesta situació són ambivalents i desiguals per a les 
diferents llars. D’una banda, no totes les famílies amb necessitat de cures tenen 
aquesta possibilitat d’externalitzar el treball de cures, ja que suposa una despesa 
important, i d’altra banda, la migració de les dones desencadena una 
reorganització de les cures a la llar d'origen, donant així lloc a les denominades 
7 
 
 
“cadenes globals de cures” (Hochschild 2000) . D’aquesta manera les desigualtats 
en el treball de cures es reformulen i adquireixen noves dimensions globals 
(Espino 2012). 
Eixos de desigualtat 
L'organització social de les cures es caracteritza per la desigualtat, i això es 
relaciona amb una feble responsabilitat social. Les cures se solen establir al voltant 
de fluxos asimètrics en què operen els eixos de poder o desigualtat. Així es donen 
de dones a homes, de les classes desafavorides a les classes més privilegiades, de 
població migrant a població autòctona, d'uns països a uns altres (Pérez Orozco and 
Artiaga Leiras 2014).  
L’organització social de les cures es fonamenta sobre uns valors aparentment 
essencials i universals però que en realitat estan arrelats al sistema 
heteropatriarcal, on les cures se suposen una responsabilitat de les dones, com si 
fos una activitat que per naturalesa han de saber fer. A més de determinar els rols 
de dones i homes, aquest sistema estableix unes relacions jeràrquiques donant als 
rols tradicionalment masculins major importància, reconeixement i valor social i, 
per tant, totes les activitats de cures estan infravalorades, tant a nivell social, com 
econòmic. 
En paral·lel, entre les persones econòmicament desfavorides el treball de cures 
també és responsabilitat de les dones, i els costos de proveir-lo (d'oportunitat, de 
temps, d'ingressos) s'incrementen substancialment, el que, alhora, aprofundeix les 
desigualtats de classe existents (Espino 2012). El nivell educatiu influeix en el 
coneixement i ús dels recursos disponibles. Les persones cuidadores solen tenir 
poc coneixement sobre els recursos socials existents, ja que, en general, no hi ha 
gaire informació sobre quins serveis i beneficis estan disponibles (García-Calvente, 
Mateo-Rodríguez, and Maroto-Navarro 2004). Aquesta manca d'informació es 
considera un dels problemes més importants per part de les persones cuidadores a 
nivell europeu (Del Pozo Rubio, Escribano Sotos, and Moya Martínez 2011).  
8 
 
 
Determinants intermedis  
Divisió de gènere del treball 
La divisió de gènere del treball identifica socialment les dones amb l’àmbit de la 
reproducció (treball domèstic i familiar no remunerat) i els homes amb l'àmbit 
productiu (treball remunerat i sustentador econòmic principal de la llar). Aquesta 
divisió és transgredida parcialment en la mesura en què les dones s’incorporen a 
l’àmbit laboral del treball remunerat. Tanmateix, la incorporació laboral de les 
dones es dóna en condicions de desavantatge en comparació amb els homes. El 
mercat laboral opera amb una distribució sexista dels tipus de feina i de l’ 
organització del treball, de manera que no només es dona una segregació de 
gènere vertical, sinó també horitzontal, cosa que implica que el sector dels serveis 
domèstics i personals en la llar sigui extremadament feminitzat i desvalorat. A més, 
la incorporació de dones al mercat laboral no s’ha vist acompanyada d’una 
incorporació dels homes al treball de cures al mateix ritme, cosa que es tradueix en 
un augment de la càrrega global de treball de les dones (s’incorporen al mercat 
laboral i alhora continuen sent responsables del treball domèstic i de cura) amb un 
impacte negatiu en la salut (Lucía Artazcoz, Cortès, and Escribà-Agüir 2016). 
Treball remunerat: condicions d’ocupació i treball 
Les cures i el treball remunerat es veuen mútuament influïdes. Així, la dedicació al 
treball de cures pot restar temps i oportunitats en el mercat laboral i viceversa. Les 
responsabilitats del treball de cures fan que amb freqüència les cuidadores bé es 
trobin prèviament fora del mercat laboral o bé acabin sortint, redueixin la jornada 
o busquin treballs amb dedicació parcial, que solen tenir pitjors condicions 
d’ocupació i de treball (Fagan et al. 2014). Habitualment són les dones qui es 
troben en aquesta situació i per tant les que pateixen la precarietat, la pobresa i la 
manca de drets que s’hi associen. Aquelles que no veuen disminuïda la seva 
dedicació al mercat laboral pateixen les conseqüències en la salut de les conegudes 
com dobles o triples jornades (Lucia Artazcoz et al. 2014). 
9 
 
 
Treball no remunerat: treball domèstic i de cures 
El treball de cures implica satisfer les necessitats de la persona cuidada que poden 
ser tan físiques, com emocionals o inclús de gestió, depenent de la situació de la 
persona que requereix les cures. Les cures seran diferents segons si la necessitat es 
deu a una diversitat funcional, cognitiva o mental, segons el seu origen (malaltia, 
accident, l'envelliment) o el grau de dependència. 
 
Les diferències entre homes i dones en l’organització del treball de cures podrien  
explicar-se en termes, no només de la major proporció de dones que se 
n’encarreguen, sinó també dels tipus de tasques i el temps de dedicació, que 
pertorben la vida quotidiana de les dones molt més que la dels homes, afectant 
més la seva salut (García Calvente, del Río Lozano, and Marcos Marcos 2011). En 
aquest sentit, per exemple, es pot dir que les dones més sovint s’ocupen de les 
necessitats psicològiques i físiques o l’atenció a la higiene personal, a diferència 
dels homes que tenen amb més freqüència realitzen activitats a l’àmbit públic com 
gestions que són més fàcils de compaginar amb altres tasques(Larrañaga et al. 
2008). El temps dedicat al treball de cures s'ha descrit com “interminable” (Durán 
Heras 2012). Aquesta expressió es refereix no només a la intensitat de la feina del 
dia a dia, sinó també als llargs períodes de temps que la cura implica, generalment 
bastants anys. A més de ser el grup més nombrós, les persones que conviuen amb 
qui cuiden són les que més veuen afectat el seu benestar i la seva salut (Masanet 
and La Parra 2011). Les cuidadores que conviuen amb qui cuiden poden estar 
especialment exposades a una sobrecàrrega de treball a causa de la falta de 
descans en el seu paper de cuidadores, actuant moltes vegades com a úniques 
responsables del treball de cures (Jacobs et al. 2014).  
 
L'actitud de la persona cuidada, així com la relació entre la persona cuidada i la 
cuidadora pot influenciar en la càrrega de treball. Molt sovint les normes socials 
que basen la cura en les obligacions familiars ignoren les estructures de poder, les 
friccions o violències que operen dins les famílies (García Calvente, del Río Lozano, 
10 
 
 
and Marcos Marcos 2011).  
Tot aquest treball de cures es pot veure modulat, en part, pel grau de suport que 
rebin les cuidadores. El suport al treball de cures pot ser divers, bé formal, ja siguin 
serveis o prestacions públiques o privades, o bé informal, és a dir, procedent de 
familiars, amistats, veïnatge, o inclús d’Organitzacions No Governamentals (ONGs) 
o voluntariat. Les desigualtats en la salut entre les cuidadores i qui no cuida són 
menors en aquells països amb major desenvolupament de polítiques de suport 
formal al treball de cures (Verbakel 2014). Habitualment, el suport formals públic 
ve condicionat pel grau de dependència, els recursos econòmics i la disponibilitat 
de cuidadores familiars, mentre que el suport formal privat depèn bàsicament dels 
recursos econòmics (Broese van Groenou and De Boer 2016; Vlachantoni et al. 
2015). A més, els homes que s'enfronten a una situació de treball de cures d'alta 
exigència busquen amb més freqüència ajuda externa, reduint així els nivells 
d'estrès (Del Pozo Rubio, Escribano Sotos, and Moya Martínez 2011). El 
repartiment de treball de cures pot influir, no només en la sobrecàrrega física del 
treball de cures, sinó que també ajuda a nivell psicològic al compartir els neguits i 
dubtes del dia a dia (Maria Salvador-Piedrafita et al. 2016). No obstant això, la falta 
d’informació o les traves burocràtiques amb complicats, lents i prolongats 
processos pot dificultar o impedir l’accés als serveis formals de suport, inclús pot 
arribar a suposar un estat d’ansietat i estrès afegit al treball de cures (Maria 
Salvador-Piedrafita et al. 2016). 
 
Les eines de suport tècniques com grues, cadires o altres materials especialitzats 
poden facilitar el desenvolupament del treball i disminuir així les conseqüències a 
nivell de benestar i salut de les cuidadores, especialment les de caire muscular o 
esquelètic. Moltes vegades, aquestes eines requereixen per a un bon funcionament 
remodelacions dels habitatges amb les despeses que això pot comportar. A més, no 
només les condicions dels habitatges poden determinar el treball de cures, sinó 
també les dels edificis o del entorn. Així, els equipaments com rampes, ascensors o 
l’ accessibilitat i altres condicions de l’entorn com zones verdes poden condicionar 
11 
 
 
el benestar i la salut, tant de les cuidadores, com de els persones cuidades, 
especialment en el cas de la salut mental ja que aquests recursos poden disminuir 
l’aïllament.  
Els estudis que valoren l’impacte del treball de cures en el benestar de les 
cuidadores se centren generalment en tipus concrets de suport, com ara els serveis 
de respir (Mason et al. 2007; Shaw et al. 2009) o certs problemes de salut origen 
de la situació de dependència, com la demència (Victor 2009). L'heterogeneïtat 
dels objectius i el contingut d'aquests estudis fa difícil definir quines intervencions 
són les millors per a les persones cuidadores (Lopez-Hartmann et al. 2012). A més, 
les necessitats i prioritats de les persones cuidadores són diverses i canvien amb el 
temps.  
 
L’organització i la gestió dels serveis socials, de salut i administratius poden actuar 
també com agents moderadors del treball de cures. Així, el fet de tenir en compte 
les característiques i necessitats de les persones cuidadores pot facilitar o no el 
treball de cures. La falta d’informació, la complexitat dels processos burocràtics o, 
simplement els horaris d’atenció d’alguns serveis, poden dificultar o impedir 
l’accés i el seu ús adequat. Cal destacar que els serveis sanitaris dirigits a les 
persones cuidades poques vegades tenen en compte a les cuidadores Així, per 
exemple, als hospitals no es té en compte les condicions en què es troben les 
cuidadores durant els ingressos: descans, higiene, alimentació o transport . 
Aquestes situacions, que depenen dels processos de cura poden ser més o menys 
freqüents, poden tenir repercussions negatives tant en la salut, com en l’economia 
de les cuidadores. 
 
Altres determinants intermedis 
Els recursos materials, siguin ingressos personals o familiars, també poden influir 
en la salut de les cuidadores, de manera que poden modular la sobrecàrrega de 
treball. Entre els grups socials de més ingressos, les tensions dins les llars 
12 
 
 
generades pel treball de cures i la seva distribució es resolen moltes vegades 
contractant serveis de cura fora o fins i tot dins de la llar en la forma de 
treballadores domèstiques remunerades (Bettio and Plantenga 2004). Moltes 
vegades, l’accés a serveis públics també pot estar determinat pels ingressos, ja que 
amb freqüència es requereix que la família aporti un copagament. D’altra banda, el 
fet d’haver de deixar el treball remunerat per dedicar-se al treball de cures pot 
augmentar l’estrès psicològic a les cuidadores, en part per l’empitjorament de la 
situació econòmica familiar, així com per la pèrdua dels beneficis no econòmics 
que pot suposar.  
 
Els factors psicosocials fan referència a la falta de control, de suport social i les 
situacions d'estrès (esdeveniments vitals estressants). El suport social es considera 
un important modulador del efectes del treball de cures en el benestar de les 
cuidadores (Llácer et al. 2002). El treball de cures segons la seva durada i 
intensitat pot associar-se a l’aïllament social. De fet, una de les preocupacions 
d'algunes autores respecte l'anomenada “Llei de Dependència” de l’Estat Espanyol 
va ser que el pagament pel treball de cures per part de la família a la llar (que 
dintre dels diferents suports hauria de ser una mesura extraordinària segons la llei 
i s’ha convertit en tipus de suport més freqüent), podria portar a un reforç d'aquest 
rol de dona cuidadora que l’ exclou socialment (Durán Heras 2012). 
 
Finalment el marc conceptual incorpora els serveis sanitaris. Encara que en si 
mateixos contribueixen molt poc a la generació de les desigualtats en salut, un 
menor accés als serveis de salut i menor qualitat dels mateixos per als grups 
socials menys afavorits pot repercutir en unes pitjors conseqüències dels 
problemes incidents en la salut i benestar (Comisión para Reducir las 
Desigualdades Sociales en Salud en España 2012). En aquest sentit, és ben conegut 
que les persones cuidadores tendeixen a l’abandonament de la seva pròpia cura i 
posen per davant el benestar i salut de la persona cuidada (Zarit, Reever, and Bach-
Peterson 1980). A més, és molt probable que en els processos d’atenció sanitària i 
13 
 
 
social, els professionals fixin la seva atenció i actuació sobre la persona malalta, i 
no en la persona propera que assumeix la seva cura. És un signe més de la 
invisibilitat d’aquesta tasca, que sol fer-se visible quan és la pròpia persona 
cuidadora la que presenta signes d’afectació de la seva pròpia salut (Xarxa pel 
Suport a les Famílies Cuidadores 2015). 
 
  
14 
 
 
Les persones cuidadores de familiars a Barcelona 
Característiques sociodemogràfiques 
Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) de l’any 2016, al 
voltant d’una de cada quatre dones barcelonines i un de cada cinc homes 
barcelonins s’ocupa de forma no remunerada o informal del treball de cures de 
familiars que requereixen una dedicació especial per problemes de salut, derivats 
d’una edat avançada o d’estar en una situació de dependència o limitació funcional 
(Figura 2). Les xifres són més elevades que en altres estudis ja que s’ha inclòs el 
treball de cures de persones amb qui no es conviu i que suposen una mica menys 
de la meitat del total del treball de cures. En aquest informe a més de tenir en 
compte aquestes persones que cuiden sense conviure, es diferencia entre les que sí 
conviuen amb la persona cuidada, segons si s’encarreguen soles de la cura o 
reparteixen el treball amb algú altre. Les dones són les principals encarregades de 
la responsabilitat de cura, tant dins com fora del domicili.  
 
Figura 2. Distribució de la població de Barcelona segons tinguin o no cura de persones amb necessitats 
especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe.  
100%
79,4
80% 75,5
60%
40%
20% 10,7 9,8 5,3 5,7 8,6 5,2
0%
No Cura Cura no convivent Cura convivent Cura convivent
compartida sol/a
Dones Homes
 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
Entre les persones que conviuen amb algú amb necessitats especials d’atenció, 
15 
 
 
destaca el grup de dones que s’ocupen en solitari del treball de cures (8,6% de les 
dones barcelonines). Els homes tendeixen més a compartir el treball de cures, sent 
el percentatge d’homes que comparteixen el treball de cures de qui conviuen és 
lleugerament superior a les dones (5,7% i 5,3%, respectivament). 
 
Per grups d’edat, a la Figura 3 es pot veure com a mesura que les persones es fan 
més grans augmenta la proporció de cuidadores.  
 
Figura 3. Distribució de la població de Barcelona per grups d'edat segons tinguin o no cura de 
persones amb necessitats especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe.  
100% 0 0,52,2 1,4 3,3 2,9
8,6 1,9 2,29,0 10,7
6,4 10,7
6,9 8,6 5,5 17,2
4,7
80% 13,9 15,5
18,1 12,5
6,5
7,8
60%
88,8 89,4 88,0 86,3
40%
74,2
66,5 62,4 67,3
20%
0%
Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home
15-24 anys 25-44 anys 45-64 anys 65 anys i més
No Cura Cura no convivent Cura convivent compartida Cura convivent sol/a
 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
Als grups d’edat més joves, fins als 45 anys, s’encarreguen menys del treball de 
cures, amb poques diferències per sexe. Les persones d’entre 45 i 64 anys son qui 
16 
 
 
més encarreguen del treball de cures fora del domicili (el 18,1% i el 13,9% de les 
dones i dels homes d’aquest grup, respectivament); i el grup de persones de 65 
anys i més és l’únic on majoritàriament el treball de cures és realitza dins del propi 
domicili.  
Les diferències entre les dones i els homes al treball de cures comencen a partir del 
45 anys, sent major, tant la proporció global de dones que se n’encarreguen, com la 
de dones que ho fan específicament al mateix domicili en solitari (el 10,7% de les 
dones de 45 a 64 anys i el 17,2% de les dones de 65 anys i més fan treball de cures 
en solitari, front al 6,4% i 10,7% dels homes, respectivament).  
 
Per nivell d’estudis, la Figura 4 mostra com la proporció de persones que s’ocupen 
del treball de cures és major entre les que tenen un menor nivell educatiu.  
 
Figura 4. Distribució de la població de Barcelona per nivell d'estudis segons tinguin o no cura de 
persones amb necessitats especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe. 
100%
15,0 8,6 5,3 3,53,4 4,1
8,7 11,3
80% 9,1 12,27,0
7,7
60%
40%
68,2 75,8
79,1 81,1
20%
0%
Dona Home Dona Home
Sense estudis/ primaris Estudis secundaris/ universitaris
No Cura Cura no convivent Cura convivent compartida Cura convivent sol/a
 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
Es continuen veient diferències de gènere, sent més pronunciades entre les 
persones de menor nivell d’estudis. Així, el 31,8% de les dones i els 24,2% dels 
homes sense estudis o estudis primaris tenen cura d’altres persones, front al 
17 
 
 
20,9% de les dones i el 18,9% del homes amb estudis secundaris o universitaris, 
respectivament. A més, cal destacar que les persones amb major nivell d’estudis 
tendeixen a encarregar-se més del treball de cures fora del domicili i que el grup 
que amb major proporció s'encarrega del treball de cures en solitari dintre del 
propi domicili són les dones sense estudis o estudis primaris (el 15%). 
Les diferències globals classe social tendeixen a desaparèixer en analitzar per 
classe social (veure Figura 5), no obstant això, en analitzar en detall el repartiment 
del treball de cures, es veuen els mateixos resultat que amb nivell educatiu. Així, 
són les persones de classe manual qui s’encarreguen del treball de cures al propi 
domicili, especialment les dones i en solitari, mentre que les persones de classes no 
manual s’encarreguen en major proporció de la cura fora del propi domicili. 
 
Figura 5.Distribució de la població de Barcelona per classe social segons tinguin o no cura de persones 
amb necessitats especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe. 
100% 10,9 6,9 6,6 4,1
6,5 4,6 5,45,4 10,8
80% 9,1 8,7 13,4
60%
40% 74,7 77,9 75,3 79,8
20%
0%
Dona Home Dona Home
Manual No manual
No Cura Cura no convivent Cura convivent compartida Cura convivent sol/a
 Font: 
Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
Segons la situació laboral, es pot veure a la Figura 6 com són les persones que es 
troben a la jubilació qui més es dediquen al treball de cures (39,9% de les dones i 
el 35,4% dels homes). No obstant això, les persones amb un treball remunerat, i en 
18 
 
 
major proporció les que es troben en situació d’atur, també es dediquen al treball 
de cures. El grup de persones a l’atur és el que es dedica en major proporció al 
treball de cures de persones fora del domicili (el 18,5% de les dones i el 13,2% dels 
homes). Independentment de la situació laboral, a tots els grups s’observen 
diferències de gènere en major o menor proporció, així en tots els grups les dones 
tendeixen a dedicar-se més al treball de cures i a fer-ho al propi llar en solitari. Cal 
destacar que a la mostra de l’enquesta no hi ha homes que declarin dedicar-se en 
exclusiva al treball domèstic. 
 
Figura 6.Distribució de la població de Barcelona per situació laboral segons tinguin o no cura de persones amb 
necessitats especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe. 
100%
5,0 3,1
3,1 6,7
3,8 2,9
2,3 11,4 11,4 12,1 4,7 3,4
4,6 16,5 8,5
11,9 10,2 3,7 5,8
13,2 9,480% 15,6
18,5 12,9 2,5
8,4
10,5
60%
85,7 85,2
40% 80,9 83,6
75,5 75,9
66,5 64,6
60,1
20%
0% 0,0%
Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home
REMUNERAT ATUR JUBILACIÓ FEINES LLAR ALTRES
No Cura Cura no convivent Cura convivent compartida Cura convivent sol/a  
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona 
 
19 
 
 
En aquest sentit, a la Figura 7 mostra la relació entre el treball de cures i la resta 
del treball domèstic. Com es pot veure, les dones continuen sent les principals 
responsables del treball domèstic. Així, cal destacar que un de cada dos homes de 
Barcelona no fan treball domèstic, a excepció dels homes que es dediquen al treball 
de cures de persones convivents en solitari, on la xifra baixa a un de cada tres. A 
més, la gran majoria dels homes que sí dediquen una part del seu temps al treball 
domèstic comparteixen aquesta feina. 
 
Figura 7.Distribució de la població de Barcelona segons dedicació al treball domèstic segons tinguin 
cura o no de persones amb necessitats especials d‘atenció i segons convivència i dedicació amb elles i 
sexe. 
100% 2,2
10,6 10,2
20,9
27,6 28,0 28,7
80%
64,2
60% 63,6
70,5 87,9
54,0 68,4
40% 61,9 60,6
20% 27,1
25,8
18,4 19,3
10,1 10,8 9,9 8,8 10,7
0%
Dona Home Dona Home Dona Home dona home
No cura Cura no convivent Cura convivent compartida cura convivent
sol/a
No fa treball domèstic Treball domèstic compartit Treball domèstic sol/a
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona 
 
A la Figura 8 es pot veure com la major responsabilitat de treball de cures es 
relaciona amb un menor suport social. El baix suport arriba, en el cas de les 
persones que es dediquen en solitari al treball de cures al seu propi llar, al 20,1% 
de las dones i al 29,6% dels homes. Aquests gradients, es trenquen només en el cas 
20 
 
 
dels homes que comparteixen el treball de cures al domicili, que presenten el 
percentatge de baix suport social menor de tots els grups (9,3%).  
 
Figura 8.Prevalences de baix suport social segons tinguin o no cura de persones amb necessitats 
especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe. 
100%
80%
60%
40%
29,6
22
20% 15,3 15,1 17,4
20,1
12,5 9,3
0%
No Cura Cura no convivent Cura convivent Cura convivent
compartida sol/a
Dones Homes
 
 Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
Estat de salut 
Com es pot veure a la Figura 9, la prevalença de mal estat de salut percebut és 
superior en dones que en homes per a tots els grups, tinguin o no responsabilitat 
de treball de cures. Les persones que s’encarreguen del treball de cures de 
convivents presenten amb major freqüència mal estat de salut percebut, arribant a 
un 39,4% en el cas de les dones que ho fan en solitari, més del doble del 
percentatge de les que no tenen responsabilitat de cures (15,2%).  
 
No obstant, el treball de cures fora del domicili sembla no tenir el mateix efecte 
sobre el mal estat de salut percebut, presentant xifres similars a qui no tenen cura 
de persones. En eliminar estadísticament l’ efecte que poden tenir l’edat i del nivell 
educatiu sobre l’ estat de salut percebut, els homes que fan treball de cures al propi 
domicili i les dones que ho fan en solitari continuen tenint pitjor estat de salut 
21 
 
 
percebut (marcat amb creu al gràfic). 
 
Figura 9. Prevalences de mal estat de salut percebut segons tinguin o no cura de persones amb 
necessitats especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe 
50%
39,4
40%
29,7
30% 28,1 24,9
20% 15,2 13,4
10,0 10,4
10%
0%
No Cura Cura no convivent Cura convivent Cura convivent sol/a
compartida
Dones Homes
 
 Estadísticament significatiu al ajustar per edat i nivell educatiu  
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
Respecte al patiment psicològic, en general també es poden veure majors 
percentatges entre les dones que els homes (Figura 10). Novament són les dones 
que cuiden en solitari al seu domicili les que presenten els percentatges més alts de 
risc de mala salut mental de tots els grups, el 27,7%. En aquest cas, les persones 
que cuiden fora del domicili sí sembla que veuen afectada la seva salut mental, fins 
al punt de presentar els majors percentatges de patiment psicològic entre els 
homes (19,7%). Si bé la cura sembla estar relacionada amb patiment psicològic en 
tots el grups de persones cuidadores, aquelles que comparteixen la cura semblen 
ser les menys afectades. Si es té estadísticament en compte l’efecte que l’edat i el 
nivell d’estudis pot tenir en el patiment psicològic, es pot veure com es continuen 
veient diferencies, i els homes que fan treball de cures fora del seu domicili i les 
dones que ho fan en solitari continuen tenint més patiment psicològic (marcat amb 
creu al gràfic). 
 
22 
 
 
Figura 10. Prevalences de patiment psicològic segons tinguin o no cura de persones amb necessitats 
especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe.  
50%
40%
30% 27,7
18,9 19,7
20% 17,0 17,8
19,5
15,6
12,5
10%
0%
No Cura Cura no convivent Cura convivent Cura convivent sol/a
compartida
Dones Homes
 
     Estadísticament significatiu al ajustar per edat i nivell educatiu  
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
El descans diari és un determinant bàsic de la salut. La manca o els trastorns de la  
son s’associen a problemes com sobrepès (Gangwisch et al. 2005), diabetis (Shan 
et al. 2015), accidents (Uehli et al. 2014) o problemes cardiovasculars (Cappuccio 
et al. 2011). Es considera que una persona adulta necessita aproximadament entre 
7 i 9 hores diàries de descans nocturn per recuperar-se i reposar tant físicament 
com emocionalment. A la Figura 11 es pot veure que una de cada quatre persones 
que no cuiden, dormen menys de 6 hores. En les dones aquestes xifres de manca de 
descans augmenten gradualment amb la responsabilitat de cura, arribant al 45,3% 
entre les dones que cuiden en solitari. En el cas dels homes, són els que 
comparteixen cura els que presenten els majors percentatges de son insuficient, el 
38,3%. Si es té estadísticament en compte l’efecte que l’edat i el nivell d’estudis pot 
tenir en descans, es pot veure com només es continuen veient diferencies a les 
dones que cuiden en solitari al seu llar que continuen descansant menys hores 
(marcat amb creu al gràfic). 
23 
 
 
 
Figura 11. Percentatges de persones que dormen menys de 6 hores al dia segons tinguin o no cura de 
persones amb necessitats especials d‘atenció i segons convivència amb elles i sexe  
50%
43,8
40% 37,4
31,3 32,3 31,3
30% 25,3 26,7 23,6
20%
10%
0%
No Cura Cura no convivent Cura convivent Cura convivent
compartida sol/a
DONES HOMES
  
     Estadísticament significatiu al ajustar per edat i nivell educatiu  
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
  
24 
 
 
Conclusions 
L’organització social i política del treball de cures determina la distribució social i 
les condicions en què aquest treball es genera. Actualment, en les nostres societats, 
aquesta organització es resol en termes inequitatius, de manera que el treball de 
cures és principalment desenvolupat per dones, de classes desfavorides i 
immigrants. Les condicions de sobrecàrrega en què es desenvolupen les cures 
determinen la salut de les persones cuidadores, i com la seva distribució social és 
desigual, el treball de cures pot actuar com un dels mecanismes de les desigualtats 
en salut. 
 
El marc conceptual de les desigualtats en la salut relacionades amb el treball de 
cures presentat en aquest informe, mostra com els determinants del benestar i la 
salut de les cuidadores inclouen, no solament característiques individuals, com la 
capacitat per gestionar la càrrega de treball o les emocions, sinó sobretot factors 
socials, culturals, econòmics i polítics. Així, malgrat que el treball de cures no s’ha 
considerat un element central de les polítiques públiques ni dels debats polítics, el 
context socioeconòmic i polític, juntament amb els eixos de desigualtat, 
determinen estructuralment la salut de les persones cuidadores.  
 
A aquests determinants estructurals s’han d’afegir una sèrie de determinats 
intermedis, constituïts fonamentalment per la divisió de gènere del treball. L’actual 
incorporació de les dones al mercat laboral no s’ha vist acompanyada d’una 
incorporació dels homes al treball de cures al mateix ritme, traduint-se en un 
augment de la càrrega global de treball de les dones ja que continuen sent 
responsables del treball domèstic i de cures.  
 
Les conseqüències per a la salut de la càrrega de treball de domèstic i de cures es 
veuen modulades pels suports que reben les persones cuidadores. Finalment, els 
recursos materials juntament amb els factors psicosocials i els serveis sanitaris 
acaben per determinar les desigualtats en salut de les cuidadores. 
25 
 
 
Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) de l’any 2016, al 
voltant d’un quart de la població barcelonina s’ocupa de forma no remunerada o 
informal del treball de cures de persones que requereixen una dedicació especial 
per problemes de salut, derivats d’una edat avançada o d’estar en una situació de 
dependència o limitació funcional. D’aquestes, al voltant de la meitat tenen cura 
d’algú fora del domicili i la meitat d’algú amb qui conviuen.  
 
El treball de cures a Barcelona, especialment el treball en solitari al propi domicili, 
es desenvolupa principalment per dones, majors de 45 anys, amb baix nivell 
educatiu, que es troben a la jubilació, i que a més, continuen sent les principals 
responsables de la resta del treball domèstic. La major responsabilitat de treball de 
cures es relaciona amb un menor suport social, prevalences superiors de mal estat 
de salut percebut en el cas de la cura al propi domicili, majors proporcions de 
patiment psicològic i d’un descans insuficient. Finalment, cal destacar que les 
dones que s’encarreguen del treball de cures al propi domicili en solitari són les 
que presenten pitjors indicadors de salut en totes les variables estudiades. 
  
 
 
26 
 
 
Recomanacions 
El marc teòric dels factors que condicionen l’ impacte en la salut i en les 
desigualtats en salut, de tenir cura de familiars que requereixen una dedicació 
especial per problemes de salut, derivats d’una edat avançada o d’estar en una 
situació de dependència o limitació funcional, així com el coneixement de la 
situació a Barcelona que ens ha permès la darrera enquesta de salut (ESB 2016), 
són la base per fer les recomanacions següents, que caldria tenir en compte en un 
futur pla per millorar la situació actual. Aquestes propostes es divideixen en tres 
grans blocs: 1)propostes d’informació o sensibilització; 2) acció; 3) Formació 
recerca.  
Propostes d’informació o sensibilització 
 
1. Posar en valor la cura, visibilitzant la seva importància social, política i 
econòmica: 
a. Fomentant un debat social que plantegi la centralitat social i econòmica 
de la cura i qüestioni la “norma social” que estableix el treball de cures 
com una responsabilitat només d’una part de la societat, és a dir les 
dones, les persones de classe social desfavorida i/o migrades.  
b. Incentivant la publicació i disseminació d’estudis i altres materials 
divulgatius que visualitzin tant el valor de la cura, com l’actual 
repartiment desigual del treball de cures i les seves conseqüències. 
 
Propostes d’acció 
 
1. Promoure estratègies per establir una reorganització amb un repartiment del 
treball de cures més equitatiu socialment: 
a. Introduint la cura de les persones com un element central dels debats i 
decisions polítiques. Cal fomentar polítiques públiques que 
27 
 
 
contribueixin a la desaparició de les desigualtats socials en les què es 
basen.  
b. Promovent que aquesta reorganització social del treball de cures sigui 
participativa i que inclogui no només la governança de la ciutat, sinó 
també la resta d'agents clau, com són les entitats del tercer sector i 
especialment a la mateixa ciutadania de forma més directa (des 
d'associacions de veïns i veïnes, a grups socials que treballen als barris). 
c. Revisant les polítiques socials que contribueixin a la reproducció i el 
reforç dels rols tradicionals de cura. Cal promoure l’assumpció de la 
responsabilitat de cura per part del conjunt de la societat, impulsant, 
per exemple, accions específiques que fomentin la participació dels 
homes al treball de cures.  
d. Garantint que les estratègies en el treball de cures afavoreixen unes 
condicions laborals dignes de les persones que exerceixen aquest 
treball remuneradament, i no es proveeixi a costa dels drets d’altres 
persones, ja sigui a les llars o als serveis públics i privats. 
e. Valorant la diversitat de models familiars convivint a la ciutat. 
 
2. Facilitar les condicions en les es realitza el treball de cures: 
a.  Contribuint a una democratització de la cura tant per les persones que 
la proporciones com per les que la reben. Cal augmentar els serveis 
públics de suport. Aquests serveis han de ser diversos i de qualitat i han 
de tenir en compte les necessitats de les persones cuidadores i de les 
cuidades.  
b. Posant en marxa accions i recursos que siguin efectius en disminuir la 
sobrecàrrega, tant física com emocional, que comporta. Entre aquestes 
accions s'hauria de contemplar que compartir és un determinants 
positiu per l'impacte en salut. En aquest sentit, s’han de fomentar els 
grups d’intercanvi i de suport mutu per a persones cuidadores. 
c. Afavorint el dret als suports formals de cura, valorant l’existència de 
28 
 
 
requisits o situacions que dificultin o impedeixin l’accés com podem ser 
qüestions econòmiques per copagaments, de falta d’informació o de 
lentitud i complexitat dels processos burocràtics. En aquest sentit, cal 
simplificar els processos burocràtics i garantir l’accés a una informació 
clara i senzilla per part de tota la ciutadania. 
d. Tenint en compte les necessitats de les persones cuidadores quan els 
serveis socials, de salut i administratius atenen a les persones cuidades. 
e. Considerant les necessitats d’accessibilitat i mobilitat de tota la 
ciutadania a l’hora de dissenyar nou habitatge i espais públics, 
fomentant a més també la seguretat i autonomia de totes les persones. 
f. Valorant el perfil principal de les persones cuidadores de familiars 
actualment a Barcelona a l’hora de dissenyar i implementar qualsevol 
intervenció adreçada a elles. A més, s’ha de fer especial èmfasi en que 
les intervencions arribin al col·lectiu més afectat per aquest treball de 
cures com son les dones que cuiden en solitari al seu llar. 
 
3. Cal que l’administració pública es constitueixi en un bon exemple promovent 
la democratització del treball de cures : 
a. Contemplant-lo com un element central en l’organització i les 
condicions laborals del seu personal.  
b. Impulsant la incorporació de condicions laborals que valorin el treball 
de cures en les empreses que realitzin treballs per a l’administració 
pública als plecs dels concurs públics . 
 
4. Respecte als serveis sanitaris assistencials, cal que incorporin en la seva 
prioritat la detecció i atenció a les persones cuidadores abans que 
esdevinguin en sí mateixes necessàries d'atenció sanitària per l'impacte que 
la cura hagi tingut. Han d’atendre a les necessitats de les persones cuidadores 
i valorar-les preventivament. 
 
29 
 
 
Propostes de formació i recerca 
 
1. Impulsar la informació, la formació i la recerca sobre la cura, les desigualtats 
associades i l’impacte sobre la salut al nostre entorn. 
 
2. Promoure la investigació i l’avaluació de les polítiques desenvolupades al 
voltant de la cura i el seu impacte en salut.  
 
3. Ampliar l’anàlisi del estat de salut a tots els agents implicats en el treball de 
cures, tan cuidadores familiars com les persones que es hi dediquen 
remuneradament. 
 
  
30 
 
 
Bibliografia 
Artazcoz, Lucia et al. 2014. “Combining Employment and Family in Europe: The 
Role of Family Policies in Health.” European journal of public health 24: 649–
55. 
Artazcoz, Lucía, Imma Cortès, and Vicenta Escribà-Agüir. 2016. “Gender, Work and 
Health: A Step Forward in Women’s Occupational Health.” In Handbook on 
Gender and Health, ed. Jasmine Gideon. Cheltenham, UK: Edward Elgar 
Publishing. 
Benería, L. 2008. “The Crisis of Care, International Migration, and Public Policy.” 
Feminist Economics 14(3): 1–21. 
Bettio, Francesca, and Janneke Plantenga. 2004. “Comparing Care Regimes in 
Europe.” Feminist Economics 10(1): 85–113. 
Broese van Groenou, Marjolein I., and Alice De Boer. 2016. “Providing Informal 
Care in a Changing Society.” European Journal of Ageing 13(3): 271–79. 
Cappuccio, Francesco P. et al. 2011. “Sleep Duration Predicts Cardiovascular 
Outcomes: A Systematic Review and Meta-Analysis of Prospective Studies.” 
European Heart Journal 32(12): 1484–92. 
Casado, D, and G López. 2001. “Vejez, Dependencia Y Cuidados de Larga Duración 
En España. Barcelona: Fundación La Caixa.” Estudios sociales. 
Comisión para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España. 2012. 
“Propuesta de Políticas E Intervenciones Para Reducir Las Desigualdades 
Sociales En Salud En España.” Gaceta Sanitaria 26(2): 182–89. 
Durán Heras, María Angeles. 2012. El Trabajo No Remunerado En La Economía 
Global. Bilbao: Fundación BBVA. 
Esping-Andersen, Gøsta. 1990. The Three Worlds of Welfare Capitalism. Princeton: 
Princeton University Press. 
Espino, Alma. 2012. “Perspectivas Teóricas Sobre Género, Trabajo Y Situación Del 
Mercado Laboral Latinoamericano.” In La Economía Feminista Desde América 
Latina: Una Hoja de Ruta Sobre Los Debates Actuales En La Región, ed. Valeria 
Esquivel. Santo Domingo, República Dominicana: ONU Mujeres, 190–246. 
31 
 
 
Esquivel, Valeria. 2011. La Economia Del Cuidado En América Latina: Poniendo a 
Los Cuidados En El Centro de La Agenda. El Salvador. 
Ezquerra, Sandra, and Sandra Ezquerra@uvic Cat. 2011. “Crisis de Los Cuidados Y 
Crisis Sistémica: La Repro- Ducción Como Pilar de La Economía Llamada 
Real.” 
Fagan, Colette et al. 2014. In Search of Good Quality Part-Time Employment. Geneva: 
International Labour Organization. 
Fraser, Nancy. 1994. “After The Family Wage: Gender Equity and the Welfare 
State.” Political Theory 22(4): 591–618. 
Gangwisch, James E., Dolores Malaspina, Bernadette Boden-Albala, and Steven B. 
Heymsfield. 2005. “Inadequate Sleep as a Risk Factor for Obesity: Analyses of 
the NHANES I.” Sleep 28(10): 1289–96. 
García-Calvente, María del Mar, Inmaculada Mateo-Rodríguez, and Gracia Maroto-
Navarro. 2004. “El Impacto de Cuidar En La Salud Y La Calidad de Vida de Las 
Mujeres.” Gaceta Sanitaria 18: 83–92. 
García-Calvente, María del Mar, and María del Río Lozano. 2012. “El Papel Del 
Cuidado Informal En La Atención a La Dependencia: ¿Cuidamos a Quienes 
Cuidan?” Actas de la dependencia (6): 99–117. 
García, J R. 2012. Los Tiempos Del Cuidado: El Impacto de La Dependencia de Los 
Mayores En La Vida Cotidiana de Sus Cuidadores. Imserso. BOOK. 
García Calvente, Mar, María del Río Lozano, and Jorge Marcos Marcos. 2011. 
“Desigualdades de Género En El Deterioro de La Salud Como Consecuencia Del 
Cuidado Informal En España.” Gaceta Sanitaria 25(SUPPL. 2): 100–107. 
Gil Araujo, Sandra, and Tania González-Fernández. 2014. “International Migration, 
Public Policies and Domestic Work Latin American Migrant Women in the 
Spanish Domestic Work Sector.” Women’s Studies: International Forum 46: 13–
23. 
Glendinning, C et al. 2009. “Care Provision within Families and Its Socio-Economic 
Impact on Care Providers.” Social Policy Research Unit, University of York 
(May). 
32 
 
 
Hochschild, A. 2000. “Global Care Chains and Emotion Surplus Value W. Hutton, A. 
Giddens (Red.).” On the Edge: Living with Global Capitalism. 
Jacobs, Marianne T, Marjolein I Broese van Groenou, Alice H de Boer, and Dorly J H 
Deeg. 2014. “Individual Determinants of Task Division in Older Adults’ Mixed 
Care Networks.” Health & social care in the community 22(1): 57–66. 
Kornrich, Sabino, and Maureen A Eger. 2016. “Family Life in Context: Men and 
Women’s Perceptions of Fairness and Satisfaction Across Thirty Countries.” 
Social Politics 23: 40–69. 
Kümmerling, Angelika, and Steffen Lehndorff. 2014. The Use of Working Time-
Related Crisis Response Measures during the Great Recession. Geneva: 
International Labour Office. 
Larrañaga, Isabel et al. 2008. “Impacto Del Cuidado Informal En La Salud Y La 
Calidad de Vida de Las Personas Cuidadoras: Análisis de Las Desigualdades de 
Género.” Gaceta Sanitaria 22(5): 443–50. 
Lazarus, RS, and S Folkman. 1984. Stress: Appraisal and Coping. New York: Springer 
Publishing Companys. 
Llácer, A. et al. 2002. “Correlates of Wellbeing of Spousal and Children Carers of 
Disabled People over 65 in Spain.” European Journal of Public Health 12(1): 3–
9. 
Lopez-Hartmann, Maja, Johan Wens, Veronique Verhoeven, and Roy Remmen. 
2012. “The Effect of Caregiver Support Interventions for Informal Caregivers 
of Community-Dwelling Frail Elderly: A Systematic Review.” International 
journal of integrated care 12: e133. 
Masanet, Erika, and Daniel La Parra. 2011. “Relación Entre El Número de Horas de 
Cuidado Informal Y El Estado de Salud Mental de Las Personas Cuidadoras.” 
Revista española de salud pública 85(3): 257–66. 
Mason, Anne et al. 2007. “A Systematic Review of the Effectiveness and Cost-
Effectiveness of Different Models of Community-Based Respite Care for Frail 
Older People and Their Carers.” Health technology assessment (Winchester, 
England) 11(15): 1–157, iii. 
33 
 
 
Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad. Comisión para reducir las 
desigualdades sociales en salud en España. 2015. Avanzando Hacia La 
Equidad. Propuesta de Políticas E Intervenciones Para Reducir Las 
Desigualdades Sociales En Salud En España. Madrid: Ministerio de sanidad, 
servicios sociales e igualdad. 
Mutari, Ellen, and Deborah M Figart. 2001. “Europe at a Crossroads: 
Harmonization, Liberalization, and the Gender of Work Time.” Social Politics 8: 
36–64. 
Nguyen, Ha Trong, and Luke Brian Connelly. 2014. “The Effect of Unpaid 
Caregiving Intensity on Labour Force Participation: Results from a 
Multinomial Endogenous Treatment Model.” Social science & medicine (1982) 
100: 115–22. 
Di Novi, Cinzia, Rowena Jacobs, and Matteo Migheli. 2013. “The Quality of Life of 
Female Informal Caregivers: From Scandinavia to the Mediterranean Sea.” 
European Journal of Population 84: 309–33. 
Pearlin, L. I., J. T. Mullan, S. J. Semple, and M. M. Skaff. 1990. “Caregiving and the 
Stress Process: An Overview of Concepts and Their Measures.” The 
Gerontologist 30(5): 583–94. 
Pérez, Anna et al. 2015. “Efficacy of Memory Training in Healthy Community-
Dwelling Older People: Study Protocol for a Randomized Controlled Trial.” 
BMC Geriatrics 15(1): 113. 
Pérez Orozco, Amaia. 2009. 5 Miradas Globales a La Organización Social de Los 
Cuidados En Tiempos de Crisis I: ¿qué Está Ocurriendo? Santo Domingo: 
Instituto Internacional de Investigaciones y Capacitación de las Naciones 
Unidas para la Promoción de la Mujer (INSTRAW). 
Pérez Orozco, Amaia, and Alba Artiaga Leiras. 2014. ¿Por Qué Nos Preocupamos de 
Los Cuidados? Colección de Ensayos En Español Sobre Economía de Los 
Cuidados. New York, NY: UN Women Training Centre. 
Pinquart, Martin, and Silvia Sörensen. 2003. “Differences between Caregivers and 
Noncaregivers in Psychological Health and Physical Health: A Meta-Analysis.” 
34 
 
 
Psychology and aging 18(2): 250–67. 
Del Pozo Rubio, Raúl, Francisco Escribano Sotos, and Pablo Moya Martínez. 2011. 
“El Papel Del Apoyo Informal En Las Prestaciones Del Plan Individualizado de 
Atención: Una Elección Condicionada Para Las Personas Dependientes.” 
Gaceta Sanitaria 25: 93–99. 
Roca Roger, M. et al. 2000. “Impacto Del Hecho de Cuidar En La Salud de Los 
Cuidadores Familiares.” Atención Primaria 26(4): 217–23. 
Roth, DL, L Fredman, and WE Haley. 2015. “Informal Caregiving and Its Impact on 
Health: A Reappraisal from Population-Based Studies.” The Gerontologist. 
Rubery, Jill. 2015. “Regulating for Gender Equality: A Policy Framework to Support 
the Universal Caregiver Vision.” Social Politics 22(4): 513–38. 
Sala-Mozos, E. 2009. La Calidad de Vida de Las Cuidadoras Informales: Bases Para 
Un Sistema de Valoración. Informe I: Contexto, Objetivos Y Metodología. 
Salvador-Piedrafita, M, D Malmusi, and C Borrell. 2017. “Time Trends in Health 
Inequalities due to Care in the Context of the Spanish Dependency Law.” 
Gaceta sanitaria. 
Salvador-Piedrafita, Maria et al. 2016. “Views of Informal Caregivers and 
Healthcare Professionals on the Effects of the Dependency Law on Caregivers’ 
Quality of Life: Concept Mapping.” Int J Health Services. 
Schulz, Richard, and Paula R Sherwood. 2008. “Physical and Mental Health Effects 
of Family Caregiving.” The American journal of nursing 108(9 Suppl): 23–7; 
quiz 27. 
Shan, Zhilei et al. 2015. “Sleep Duration and Risk of Type 2 Diabetes: A Meta-
Analysis of Prospective Studies.” Diabetes Care 38(3): 529–37. 
Shaw, Christine et al. 2009. “Systematic Review of Respite Care in the Frail 
Elderly.” Health technology assessment (Winchester, England) 13(20): 1–224, 
iii. 
Stoltz, P, G Uden, and A Willman. 2004. “Support for Family Carers Who Care for an 
Elderly Person at Home–a Systematic Literature Review.” Scandinavian 
journal of caring. 
35 
 
 
Uehli, Katrin et al. 2014. “Sleep Problems and Work Injuries: A Systematic Review 
and Meta-Analysis.” Sleep Medicine Reviews 18(1): 61–73. 
Verbakel, Ellen. 2014. “Informal Caregiving and Well-Being in Europe: What Can 
Ease the Negative Consequences for Caregivers?” Journal of European Social 
Policy 24(5): 424–41. 
Victor, Elizabeth. 2009. A Systematic Review of Interventions for Carers in the UK: 
Outcomes and Explanatory Evidence. London: The Princess Royal Trust for 
Carers. 
Vlachantoni, A, R. J. Shaw, M Evandrou, and J. Falkingham. 2015. “The 
Determinants of Receiving Social Care in Later Life in England.” Ageing and 
Society 35(2): 321–45. 
Weir, Allison. 2005. “The Global Universal Caregiver: Imagining Women’s 
Liberation in the New Millennium.” Constellations 12(3): 308–30. 
Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores. 2015. I Vostè, Com Està? 
Zarit, S. H., K. E. Reever, and J. Bach-Peterson. 1980. “Relatives of the Impaired 
Elderly: Correlates of Feelings of Burden.” The Gerontologist 20(6): 649–55. 
 
 
  
36 
 
 
Annexes 
 
Taula 1.Descripció sociodemogràfica de la població de Barcelona segons tinguin cura o no de persones 
amb necessitats especials d‘atenció i segons convivència i dedicació amb elles i sexe. Prevalences 
estandaritzades per edat. 
 Dones Homes 
 No Cura no Cura Cura No Cura no Cura Cura 
Cura convivent convivent convivent Cura convivent convivent convivent 
compartida sol/a compartida sol/a 
 76,2% 10,7% 5,0% 8,1% 78,8% 9,7% 6,1% 5,4% 
Edat          
15-24 anys 88,8% 9,0% 2,2% 0,0% 89,4% 8,6% 1,4% 0,5% 
25-44 anys 88,0% 6,8% 1,9% 3,3% 86,3% 8,6% 2,2% 2,9% 
45-64 anys 66,6% 18,0% 4,7% 10,7% 74,0% 14,0% 5,5% 6,4% 
65 anys i més 62,2% 8,1% 12,5% 17,3% 67,9% 6,1% 15,5% 10,4% 
         
Nivell         
educatiu 
Sense 68,8% 7,9% 8,7% 14,6% 75,2% 6,7% 9,3% 8,9% 
estudis/ 
primaris 
Estudis 79,6% 12,0% 3,3% 5,1% 80,7% 11,3% 4,5% 3,6% 
secundaris/ 
universitaris 
         
Classe social         
Manual 75,2% 9,2% 5,1% 10,5% 77,6% 8,5% 6,8% 7,2% 
No manual 76,1% 13,3% 4,3% 6,3% 79,1% 10,7% 6,0% 4,2% 
         
Situació         
laboral 
Remunerat 81,2% 11,7% 2,2% 4,9% 83,5% 10,3% 3,1% 3,2% 
Atur 66,9% 18,1% 3,7% 11,3% 75,1% 13,4% 4,7% 6,8% 
Jubilació 59,8% 10,9% 12,9% 16,4% 65,4% 7,8% 15,7% 11,1% 
Treball 76,4% 2,7% 9,1% 11,8% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 
domèstic 
Altres 86,2% 5,8% 4,6% 3,4% 85,2% 8,5% 3,4% 2,9% 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
 
 
 
 
37 
 
 
 
 
Taula 2. Prevalences de salut estandaritzades per edat de la població de Barcelona segons tinguin 
cura o no de persones amb necessitats especials d‘atenció i segons convivència i dedicació amb elles i 
sexe. 
 Dones  Homes 
 No Cura no Cura Cura  No Cura no Cura Cura 
Cura convivent convivent convivent Cura convivent convivent convivent 
compartida sol/a compartida sol/a 
Baix suport 
social 12,2% 14,9% 17,0% 20,0%  15,5% 22,0% 9,4% 29,6% 
Mal estat de 
salut 14,5% 12,9% 27,6% 39,0%  10,7% 11,0% 31,0% 25,9% 
percebut  
Risc de 
patiment 15,6% 19,1% 16,9% 27,8%  12,4% 19,3% 17,1% 18,9% 
psicològic  
Dormen 
menys de 6 25,3% 31,3% 32,3% 43,8%  26,7% 23,6% 31,3% 37,4% 
hores 
 
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38 
 
Entorns