Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment: una ciutat per a tots els cicles de vida (2018-2030) Direcció Àrea de Drets Socials Diagnosi per a l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment: una ciutat per a tots els cicles de vida (2018-2030) Encarregada per l’Àrea de Drets Socials a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Responsable: Marc Martí-Costa Hi han participat Equip de coordinació de l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment Departament de Recerca i Coneixement de l’Àrea de Drets Socials Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona Departament de Transversalitat de Gènere Eduard Jiménez, consultor Coordinació de l’edició Departament de Comunicació de l’Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona Juliol de 2018 3 INTRODUCCIÓ 05 Índex PRESENTACIÓ 07 DIAGNOSI PER A L’ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC 11 I ENVELLIMENT 1. CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 12 2. CANVI DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS RESIDENCIALS 19 3. LES DIFICULTATS SOCIOLABORALS DE LES PERSONES 22 DE 50 ANYS I MÉS 4. LA VULNERACIÓ ECONÒMICA I DE SALUT DE LES PERSONES 26 DE 75 ANYS O MÉS 4.1. Vulnerabilitat econòmica 26 4.2. Les desigualtats de salut 30 4.3. Dependència 32 4.4. Risc de patiment psicològic 35 5. HABITATGE I PERMANÈNCIA EN LA PRÒPIA LLAR 36 5.1. El regim de tinença 37 5.2. Les dificultats d’accessibilitat 37 5.3. Les llars unipersonals 38 5.4. Suport social 41 5.5. Serveis de suport en la pròpia llar 43 5.6. Centres de dia i residències per a gent gran 45 6. PARTICIPACIÓ SOCIAL I COMUNITÀRIA 49 7. TAULES DE MOVIMENTS RESIDENCIALS PER GRUPS D’EDAT 56 8. BIBLIOGRAFIA 62 4 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT MESURA DE GOVERN: ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC 63 I ENVELLIMENT: UNA CIUTAT PER A TOTS ELS CICLES DE VIDA (2018-2030) 1. L’ESTRATÈGIA: PREPARAR-NOS PER AL 2030 MANTENINT 64 UNA CIUTAT COMPLEXA I DIVERSA GENERACIONALMENT 2. EL PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’ESTRATÈGIA 66 3. LA VISIÓ 67 4. LA MISSIÓ 67 5. VALORS I PRINCIPIS DE L’ESTRATÈGIA 68 6. EIXOS ESTRATÈGICS, OBJECTIUS I ACTUACIONS 70 6.1. Quadre d’actuacions 78 7. EL SEGUIMENT DE L’ESTRATÈGIA I L’EQUIP DE COORDINACIÓ 102 CATÀLEG DE SERVEIS I PRESSUPOST 103 ANNEX: MAPES DEMOGRÀFICS I D’EQUIPAMENTS I SERVEIS 127 5 La mesura de govern que es presenta a con- com les 77 accions distribuïdes en quatre eixos Introducció tinuació inclou l’estudi i l’anàlisi del procés estratègics: dret a la ciutat al llarg de la vida; d’envelliment i canvi demogràfic i el compro- ciutat amigable i convivència intergeneracio- mís en accions i eixos estratègics. Algunes nal; envelliment actiu per aportar i gaudir de d’aquestes accions són noves i d’altres refor- la ciutat; i recerca i planificació per un canvi cen les polítiques existents, la majoria d’elles demogràfic amb equitat. presentades en el catàleg de serveis inclòs en aquest document, i innoven en metodologies, En tercer lloc, es presenta el catàleg de ser- àmbits i models d’intervenció. veis per a persones grans i el pressupost, un esforç d’integració dels diversos progra- En la primera part es presenta l’estudi sobre mes i projectes ja en marxa, principalment les dinàmiques de canvi demogràfic i el procés de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de d’envelliment a la ciutat de Barcelona, amb Barcelona. I finalment, destacant la dimensió l’objectiu d’aprofundir en la situació actual i territorial, es recullen els mapes demogràfics elaborar projeccions demogràfiques fins al i d’equipaments i serveis que aporten el conei- 2030. D’aquesta manera, s’analitzen les dades xement de la realitat de les persones grans en de moviment poblacional i els saldos migrato- els barris i els suports específics dels quals ris dels anys recents, específicament pel fac- disposen. A tall d’exemple, es presenten els tor edat. A continuació, s’analitza la realitat de mapes per districtes i el detall de barris amb la les persones grans de la ciutat i els diversos informació per planificar serveis més integrats grups poblacionals que tenen reptes especí- i per avançar en el model de proximitat de les fics, començant per les persones de 50 anys o superilles socials. més amb dificultats d’accés al mercat laboral. Seguidament, l’anàlisi se centra en la vulne- rabilitat econòmica i de salut de les persones de 75 anys o més i la situació residencial i la permanència de les persones grans a la seva llar. Per acabar, la diagnosi es focalitza en la participació social i comunitària. Sempre que ha estat possible, s’han presentat les dades desagregades per sexe. En la segona part del document es concreta l’estratègia sobre canvi demogràfic i envelli- ment, senyalant els seus objectius i valors, així 6 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Presentació 7 Afrontar el canvi demogràfic és un dels Una visió àmpliament compartida és que el Presentació: principals reptes de les societats actuals, una repte demogràfic i l’envelliment no són una transformació que impacta en totes les esferes qüestió únicament de les persones grans, sinó Una mesura de la vida i els cicles vitals de les persones. que s’ha de plantejar com un repte del conjunt Aquest és el punt de partida de la mesura de de la societat i que inclou tot el cicle vital. govern que es presenta, i que considera les Si volem una Barcelona diversa i complexa, de govern transformacions demogràfiques i el procés com planteja aquesta mesura de govern, d’envelliment des d’una mirada global i la perspectiva intergeneracional n’és una davant estratègica a partir de quatre elements clau: condició necessària. La perspectiva de gènere és imprescindible per replantejar el model de • Evidències que permetin planificar políti- cures i el mateix procés d’envelliment, entre el repte ques públiques efectives: es presenta una d’altres temes. Prioritzar la justícia social i de anàlisi de la realitat actual i una prospectiva gènere suposa incorporar el reconeixement i el respecte en tots els cicles de vida, i superar del canvi demogràfica, amb un èmfasi especial en la situació de les persones grans a la ciutat. així estereotips que segreguen i impedeixen • Perspectiva temporal: l’autonomia de les persones. Valorar l’aportació planificar amb el do- demogràfic de les persones grans des d’una perspectiva ble tempo del curt i el llarg termini, per do- d’envelliment actiu també és una prioritat nar resposta a les necessitats actuals i, al- d’aquesta mesura de govern. hora, anticipar les demandes i necessitats futures, malgrat les dificultats d’anticipar La visió territorial multinivell és un element escenaris complexos. que recull l’Estratègia en la mesura que les • Idees de força i valors: la coherència de les responsabilitats també són compartides amb actuacions públiques també es deu al fet altres agents i esferes de govern. Molts dels que responen a valors i a prioritats explícites reptes que es plantegen requereixen respostes que esdevenen un compromís en la planifi- compartides tant en l’àmbit metropolità com cació i en el desplegament de l’Estratègia. amb els governs de la Generalitat i l’Estat. És imprescindible seguir aprenent i compartint • Eixos estratègics i actuacions: els objec- amb les xarxes internacionals de ciutats, tius incorporen actuacions i projectes con- defensant el dret a la ciutat, així com mantenir crets, molts d’aquests ja en marxa i que es l’acció de districtes i barris i la col·laboració reforcen, amb un sentit estratègic i una vi- continuada amb altres agents socials i la sió compartida amb el conjunt de polítiques participació activa de la societat. públiques, i amb una aposta, també, per l’experimentació i la innovació. 8 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Un gran canvi un motor i un factor d’atracció de qualificació present a la ciutat, contradiu l’imaginari en-i talent, i alhora ens donen una mesura de les cara dominant sobre les persones grans. sociodemogràfic seves capacitats i potencialitats, tant per a la Parlem d’una generació relativament ben en marxa vida comunitària com per a la generació de formada, en què més de la meitat disposen riquesa i solucions innovadores. A partir de d’estudis obligatoris o superiors, i que en ge- 2030, Barcelona tindrà ja persones grans que neral han tingut una carrera laboral llarga. seran més “digitals” que “analògiques”. En general, presenten millors indicadors de salut que la generació precedent. Un terç de les persones adultes joves són de nacionalitat estrangera. Una de cada tres Les trajectòries laborals i les pensions com persones d’entre 20 i 39 anys empadronades a factor clau per entendre l’evolució del risc L’any 2030 gairebé un de cada tres habitants de a la ciutat no tenen la nacionalitat espanyola. de pobresa en la vellesa. Gairebé el 80 % Barcelona tindrà 60 anys o més. S’expressarà Un 10 % són de països de la UE i més del 23 dels ingressos de les persones grans prove- així una de les dimensions del canvi demo- % són extracomunitaris. Aquest fet expressa nen de les seves pensions, i el 18 % de les gràfic, que ni de bon tros és l’única. un dels pilars en què es fonamentarà el canvi persones grans de la ciutat estan per sota del demogràfic: l’atracció de residents d’arreu, llindar de la pobresa. La incorporació de la El canvi demogràfic té sobretot nom de que ja és una realitat i segurament es veurà dona en el mercat de treball, així com trajec- dona. A Barcelona, dues de cada tres perso- incrementada en el futur. tòries laborals estables i amb rendes del tre- nes de 80 anys o més són dones, les quals ball creixents al llarg del cicle vital, fan que representen també més del 56 % de la ge- L’alta rotació residencial del col·lectiu jove i la generació que ha iniciat la jubilació en la neració dels 60 als 79 anys. D’altra banda, la adult jove. En una ciutat que és el nucli d’una darrera dècada tingui pensions més elevades població d’entre 20 i 39 anys es va feminitzant vasta àrea metropolitana, tothom es mou. De que l’antecedent. Les pensions més baixes per la permanència més gran de les dones a mitjana, més de 110.000 adults joves arriben es troben en les persones més grans, també la ciutat. I en la franja de 40-59 anys, el saldo o marxen cada any. Això anticipa, tanmateix, més feminitzades. Tanmateix, aquesta lògi- migratori positiu es concentra en les dones i una nova relació de pertinença a la ciutat, di- ca de millora generacional aviat es pot veure en les persones d’origen extracomunitari. ferent a la que havíem conegut fins ara. truncada per la reducció de salaris i les dis- continuïtats en les trajectòries laborals (sen- La revolució de les qualificacions. Prop del Les “noves” persones grans. L’arribada a la se tenir en compte les reformes en el sistema 70 % dels membres de la generació que va vellesa de les cohorts demogràfiques prèvies de pensions). L’atur continua sent molt elevat dels 20 als 39 anys tenen formació postobliga- a les del baby boom, ja molt diferents a les de entre els més joves, que veuen com es retar- tòria. Aquesta taxa arriba al 60 % en els adults la guerra i la immediata postguerra, canvia da o es precaritza la seva inserció laboral, de 40 a 59 anys, i a poc més d’un terç en les notablement l’escenari social. La generació mentre que el 68 % de les persones de més persones de 60 anys o més Aquestes dades de les persones que ara tenen entre 60 i 79 de 55 anys estan en una situació d’atur de reflecteixen que una ciutat com Barcelona és anys, a banda de ser molt més nombrosa i llarga durada. Presentació 9 L’allargament de l’esperança de vida i les de les persones més grans de 75 anys viuen districtes on es concentren més edificis sen- necessitats de cura de les persones més soles, i la gran majoria són dones. Això es se ascensor. grans. La mitjana de l’esperança de vida a tradueix en un augment continuat de la de- la ciutat és de 83 anys, amb una tendència manda de serveis de suport a la pròpia llar: La participació social i comunitària de les continuada a l’allargament: l’any 2017 a la de mitjana, s’incorporen 13 persones noves al persones grans: actiu social i sentit vital. ciutat de Barcelona hi vivien 767 persones dia (9 de les quals són dones) al servei de te- Estudis recents indiquen novament que una amb 100 anys o més, el 83 % de les quals leassistència i 6 persones (4 de les quals són participació social activa és un dels factors eren dones. Si bé la vellesa no implica de- dones) al servei d’ajuda a domicili. més importants per al benestar de les perso- pendència, diferents indicadors mostren que nes en la vellesa. Les activitats socials, cul- és especialment a partir dels 75 anys quan Vulnerabilitats en relació a l’habitatge: turals i comunitàries, amb gent de la mateixa les limitacions en la vida diària i la necessitat menys seguretat, dificultats d’accés i ne- edat o amb d’altres generacions, impliquen d’ajuda s’incrementen any rere any, de ma- cessitats d’adaptació. Actualment el 80 % sentir-se connectat amb la resta de persones nera més intensa entre les dones. És en el de les persones de 65 anys o més viuen en i omplen de sentit la pròpia vida, a més de ser grup d’edat de més de 84 anys on la majoria habitatges en propietat i sense pagaments un recurs social de gran valor. Malgrat que de la població (60 %) ja presenta alguna dis- pendents, fet que millora la seguretat de ti- les persones grans estan més associades que capacitat amb força limitació per dur a terme nença de les persones grans. Tanmateix, en la resta de grups d’edat, encara queda molt les activitats de la vida quotidiana. Tanmateix, un context d’encariment del lloguer, amb si- camí per recórrer, especialment pel que fa a l’edat no és l’únic factor: les trajectòries vitals tuacions de separació o divorci (cada vegada fomentar les activitats socials i comunitàries anteriors i les desigualtats socioeconòmi- més freqüents també en edat avançades) i en el propi barri: només el 50 % declara que ques incorporen una diversitat de situacions menys accés a la propietat poden desembo- assisteix a activitats organitzades en grup enorme entre les persones més grans. car en situacions de vulnerabilitat residencial i/o de necessitat de canvi de ciutat. També es o que participa en activitats comunitàries, i La permanència en la pròpia llar i en el propi detecta un augment continuat de l’habitatge només un 17,5 % utilitza alguna xarxa social barri com a opció preferida. Un 90 % de les en propietat amb pagaments pendents (8 a internet. Alhora, el 72 % de les persones persones de 80 anys o més declara que, en % de les persones de 65 anys o més), cosa grans afirma que no coneix cap espai o canal cas que pogués i volgués fer un canvi de resi- que en un futur pot fer augmentar la sobre- de participació de l’Ajuntament. Un requisit dència, escolliria el seu barri actual. En canvi, càrrega de les persones grans en relació imprescindible per avançar cap a una ciutat observem que en aquest mateix grup d’edat amb els seus ingressos. Un dels factors que més amigable i més accessible per a tothom tenim un saldo migratori negatiu (-1.300 també influeixen en el fet de romandre a la és la implicació de les mateixes persones persones anualment) a la ciutat. Així doncs, pròpia llar és l’adaptació d’aquesta a les no- grans en la consecució d’aquest objectiu el suport –tant familiar, públic com comuni- ves necessitats, tant dels elements interiors tari– a la pròpia llar esdevé fonamental, te- de l’habitatge com dels elements comuni- nint en compte, a més, que cada vegada hi ha taris: Ciutat Vella, Gràcia i Horta-Guinardó, més persones grans que viuen soles: el 30 % amb uns índexs d’envelliment alts, són els 10 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Diagnosi 11 Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment Diagnosi Una ciutat per a tots els cicles de vida (2018-2030) 12 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 01. A Barcelona hi ha 349.433 persones de 65 del baby boom que s’envelleix i que en el 2030 anys o més, segons el padró d’habitants. És a començarà a entrar en l’edat de jubilació. dir, un 21,4 % de la població (2018). En l’àmbit També s’observa com, en el 2016, la piràmide Canvi comparatiu, la situació de Barcelona no és ha crescut per dalt amb la incorporació d’un gaire diferent a la de la resta de grans ciutats nou estrat per comptabilitzar les persones de països del sud d’Europa; particularment, de 100 anys o més. Així mateix, cal destacar demogràfic és molt semblant a la d’Itàlia. Així, la pro- que l’envelliment es distribueix de manera porció de 65 anys o més sobre el total (21,6 desigual a la ciutat (mapa 1 i mapa 2). Horta- i envelliment %) és força similar a la de Roma (21,8 %) o Guinardó, seguit de les Corts, part de Nou Milà (23,3 %), i no està gaire allunyada de la Barris i part de Gràcia, són els districtes amb de ciutats com Berlin (19,3 %). En canvi, sí més població per damunt dels 65 anys, res- que s’observen diferències més importants pecte a la població total dels barris. respecte a d’altres ciutats europees, com París (15,3 %), Tolosa (12,9 %) o el Gran Londres (10,7 %). Les piràmides de població (gràfic 1) ens per- meten observar d’una manera ràpida el pes poblacional per sexe i grups d’edat. Barcelona, com Catalunya i la resta d’Espanya, presenta una piràmide de població madura, en què les generacions en plena edat laboral (entre 30 i 55 anys) són les més nombroses de la ciutat i més masculinitzades. A partir dels 50 ja hi ha més dones que homes, i a partir dels 70 anys el desequilibri es fa ben patent. La base de la piràmide mostra un lleuger eixampla- ment de la població, fonamentalment per les taxes de fecunditat més altes de la població immigrada durant les dècades anteriors i per l’arribada a la ciutat de parelles amb fills. Si comparem la piràmide del 2016 amb la del 2006, es veu clarament la forta atracció que té la ciutat per la població activa, però tam- bé la importància poblacional de la generació Diagnosi 13 Gràfic 1. Piràmide de població per sexe i edats quinquennals. Barcelona, 2006 i 2016. 110 anys i més 95-99 anys Font: Ajuntament de Barcelona, a partir de les xifres oficials de població de l’INE a 1 de gener de 2016. 90-94 anys 85-89 anys 80-84 anys 75-79 anys % Homes 2016 70-74 anys % Homes 2006 65-69 anys 60-64 anys % Dones 2016 55-59 anys % Dones 2006 50-54 anys 45-49 anys 40-44 anys 35-39 anys 30-34 anys 25-29 anys 20-24 anys 15-19 anys 10-14 anys 05-09 anys 00-04 anys 14 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 1. Percentatge de persones ≥65 anys respecte a la població total del barri. Barcelona, 2017. % persones ≥65 anys 11,91 - 15,63 15,64 - 19,34 19,35 - 23,06 23,07 - 26,78 26,79 - 30,50 Diagnosi 15 Mapa 2. Variació (%) de persones ≥65 anys, entre els anys 2011-2017, per barri. Barcelona, 2017. % variació persones ≥65 anys -21,74 / -14,00 -13,99 / -7,00 -6,99 / 0,0 0,01 / 15,00 15,01 / 30,00 30,01 / 45,00 16 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Ara bé, en l’actualitat Barcelona està més regió metropolitana de Barcelona (+ 3pp) i a Barcelona ho fa en només 0,8 punts. I el o menys envellida que el seu entorn pro- a Catalunya, el ritme de creixement de la mateix succeeix amb l’índex d’envelliment: per? Envelleix més o menys ràpidament? població envellida és més baix a la ciutat. mentre que a la ciutat creix en 1,6 punts per- A la taula 1 s’observa que, per bé que la Així, si la proporció de persones de més de centuals, en el conjunt de Catalunya ho fa en proporció de població de 65 anys o més és 65 anys augmenta en 1,7 punts percentuals 8,4 i en el conjunt de la regió metropolitana més alta a Barcelona que al conjunt de la entre 2011 i 2016 en el conjunt de Catalunya, ho fa en 9,6. Taula 1. Indicadors sobre moviments naturals i envelliment. Barcelona, àmbit Barcelona Àmbit metropolità Catalunyade Barcelona RMB metropolità de Barcelona i Catalunya, 2011-2016 Taxa bruta de natalitat 2011 8,6 10,7 10,8 2016 8,5 9,2 9,2 Font: Departament d’Estadística de l’ Ajuntament de Variació punts percentuals 2011-2016 -0,1 -1,5 -1,6 Barcelona i Idescat, padró d’habitants, 2011-2016. Taxa bruta de mortalitat 2011 8,9 7,8 7,9 2016 9,4 8,3 8,5 Variació punts percentuals 2011-2016 +0,5 +0.5 +0,6 % persones de 65 anys o més 2011 20,8 16,9 16,8 2016 21,6 18,7 18,5 Variació punts percentuals 2011-2016 +0,8 +1,8 +1,7 Índex d’envelliment 2011 169,8 109,8 107,6 2016 171,4 119,4 116,0 Variació punts percentuals 2011-2016 +1,6 +9,6 +8,4 Diagnosi 17 Com s’observa a la taula 2, les projeccions difícils de predir amb exactitud. En aques- mentre que qualitativament ho són les per- demogràfiques a la ciutat preveuen un ritme tes projeccions, aproximadament dos ter- sones quasi centenàries: l’any 2017 a la ciutat de creixement del pes de la població de 65 ços de l’augment acumulat es concentra en de Barcelona hi vivien 767 persones de 100 anys o més de, com a mínim, una dècima la franja de població de 75 a 79 anys, que és anys o més. percentual per any, però òbviament això de- la veritable protagonista –quantitativament pendrà en gran part de diferents factors parlant– del canvi demogràfic a la ciutat, Taula 2. Evolució de la població per grans grups d’edat. Barcelona, 2004-2030 2004 2011 2016 2030 Núm. % Núm. % Núm. % Núm. % Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina d’Estadística i 0-19 250.588 15,8 262.490 16,2 267.697 16,6 278.511 16,0 Jiménez, E. 20-39 500.633 31,5 486.079 30,1 442.135 27,5 440.129 25,3 40-59 419.156 26,4 438.689 27,1 463.216 28,8 491.943 28,3 60-79 323.005 20,4 315.004 19,5 313.788 19,5 383.270 22,0 80 i més 93.222 5,88 113.723 7,0 123.591 7,7 144.259 8,3 Total 1.586.604 1.615.985 1.610.427 1.738.112 Moviment natural -3.762 -430 -1.554 -5.525 Moviment migratori 31.302 8.304 21.062 19.542 Edat Mitjana 43,0 44,5 44,5 45,3 18 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT També es pot fer una aproximació a l’evolució que, efectivament, en el proper període hi les Corts i Horta-Guinardó– encapçalen la futura dels grups d’edat a través de les pro- haurà districtes que clarament es “rejove- proporció de persones grans. jeccions de població en l’àmbit de districtes neixen”, com ara Ciutat Vella i Sarrià-Sant (taula 3). De l’estimació anterior se’n deriva Gervasi, mentre que d’altres –particularment Taula 3. Distribució estimada de la població segons grups d’edat. Districtes de 0-19 20-39 40-59 60-79 80 i més Total Barcelona, 2030 1. Ciutat Vella Núm. 18.721 38.243 40.522 18.495 5.544 121.975 % 15,3% 31,4% 33,2% 15,2% 4,5% Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina d’Estadística i 2. Eixample Núm. 41.881 69.946 82.331 64.689 23.649 282.653 Jiménez, E. % 14,8% 24,7% 29,1% 22,9% 8,4% 3. Sants-Montjuïc Núm. 31.083 51.967 57.795 43.815 14.940 199.718 % 15,6% 26,0% 28,9% 21,9% 7,5% 4. Les Corts Núm. 13.220 21.902 21.426 21.421 8.515 86.122 % 15,4% 25,4% 24,9% 24,9% 9,9% 5. Sarrià-St. Gervasi Núm. 28.888 42.443 38.185 35.039 13.137 157.137 % 18,4% 27,0% 24,3% 22,3% 8,4% 6. Gràcia Núm. 20.237 30.188 39.684 28.322 10.842 129.629 % 15,6% 23,3% 30,6% 21,8% 8,4% 7. Horta-Guinardó Núm. 26.331 41.557 48.581 40.676 17.465 174.425 % 15,1% 23,8% 27,9% 23,3% 10,0% 8. Nou Barris Núm. 29.716 44.408 47.506 37.782 17.204 176.309 % 16,9% 25,2% 26,9% 21,4% 9,8% 9. Sant Andreu Núm. 26.306 37.722 43.764 36.665 12.987 157.508 % 16,7% 23,9% 27,8% 23,3% 8,2% 10. Sant Martí Núm. 42.128 61.766 72.144 56.365 19.973 252.641 % 16,7% 24,4% 28,6% 22,3% 7,9% Diagnosi 19 02. D’ençà que a finals dels anys vuitanta naixe- amb la resta d’Espanya es manté estable sen-ments i defuncions es van igualar, el movi- se grans pèrdues ni guanys, si bé a partir del ment natural de població a Barcelona sempre 2008 passa de negatiu a positiu. En canvi, la Canvi ha estat negatiu a la ciutat, fins i tot en els pèrdua de població de la ciutat cap a la resta anys en què l’augment de la població adulta de Catalunya s’ha anat reduint progressiva- jove immigrant va fer repuntar la natalitat. demogràfic ment fins al 2014, quan es torna a ampliar. En Això vol dir que la major part de l’evolució de tot cas, el flux que determina el saldo migra-la població total s’explica des d’aleshores pel tori total de la ciutat és, sens dubte, les migra- i migracions moviment migratori. Així, la composició so- cions internacionals que han passat diferents cial i generacional d’aquests moviments és fases: una etapa de creixement fins al 2008; determinant per a l’evolució del perfil socio- residencials un brusc descens l’any 2009; una etapa d’alts demogràfic de la ciutat. i baixos durant la crisi, i un creixement sos- A la gràfica 2 podem veure que el comporta- tingut a partir del 2013 fins arribar a un saldo ment dels saldos migratoris (la diferència en- positiu de 20.000 individus l’any 2016. Aquest tre els que arriben a la ciutat i els que se’n flux es caracteritza fonamentalment per ser van) és molt diferent segons l’origen i el des- una població d’entre 20 i 35 anys, amb fills o tí. D’aquesta manera, s’observa que el saldo sense, és a dir, població activa i en edat fèrtil. Gràfic 2. Saldos migratoris en relació amb diferents àmbits territorials. 40.000 Barcelona, 2005-2011 30.000 Font: Idescat, a partir de l’Estadística de variacions residencials de l’INE. 20.000 10.000 0 Saldo migracions internes amb la resta de Catalunya -10.000 Saldo migracions internes -20.000 amb la resta d’Espanya Saldo migracions externes -30.0002005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Saldo migratori total 20 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Com a ciutat oberta i atractiva, la població de Taula 4. Atracció i rotació de persones migrants segons característiques Barcelona presenta una alta rotació (altes i sociodemogràfiques. Barcelona, 2011-2016 baixes no naturals sobre el total) que se si- tua en el present segle en entre un 10 i un 15 Mitjana Atracció = saldo Rotació = % anual de la població total. Aquesta rotació 2001-2016 migratori (altes + baixes) afecta de manera diferent els diversos perfils / estoc / estoc sociodemogràfics i socioeconòmics, perquè Total 1.610.805 0,2 % 12,4 % en cas contrari significaria que aproximada- Sexe ment cada 7,5 anys la població de la ciutat Dona 847.198 0,3 % 11,3 % seria completament nova, la qual cosa ni de Home 763.607 0,1 % 13,6 % bon tros és així: en el 2011, més del 50 % de la Edat població de la ciutat havia nascut a la mateixa ciutat. A continuació (taula 4), s’analitzen les 0-19 264.526 0,6 % 10,9 % característiques sociodemogràfiques de la 20-39 464.196 1,5 % 24,0 % població migrant residencial a partir de dos 40-59 462.839 -0,6 % 9,4 % indicadors: l’indicador d’“atracció”, que posa 60-79 314.265 -0,4 % 3,7 % en relació el saldo migratori (la resta entre 80 i més 118.395 -1,1 % 3,5 % les altes i les baixes) amb el total de la po- Nacionalitat blació, i el de “rotació”, que posa en relació el Espanya 1.336.531 -0,4 % 6,4 % pes del conjunt d’altes i baixes amb la pobla- Unió Europea 77.227 3,3 % 31,9 % ció resident. Extracomunitària 196.902 3,0 % 45,3 % Nivell acadèmic Sense estudis 80.245 -1,3 % 4,6 % Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 250.040 -1,0 % 13,9 % Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 280.350 -0,5 % 12,0 % Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM 340.733 -0,2 % 11,1 % Estudis universitaris / CFGS grau superior 388.029 1,9 % 15,5 % Localització barris Barris renda molt alta 180.641 0,6 % 10,7 % Barris renda alta 84.374 0,7 % 11,9 % Barris renda mitjana-alta 309.634 0,4 % 12,3 % Barris renda mitjana-baixa 402.817 0,3 % 12,1 % Font: Ajuntament de Barcelona i Barris renda baixa 382.419 0,1 % 13,7 % Jiménez,E.. Barris renda molt baixa 250.707 -0,4 % 12,1 % Diagnosi 21 A partir de les dades de la taula 4, prenent com positiu l’alimenten fonamentalment els que de dones, atesa la seva esperança de vida a referència el quinquenni 2011-2016, podem provenen de la resta d’Espanya i, sobretot, més llarga, i la prevalença més gran d’una extreure’n quatre tendències: 1) Barcelona de l’estranger. També s’ha destacat l’alta destinació més pròxima (resta de Catalunya). atrau població jove de menys de 40 anys, al- proporció de dones en aquesta franja d’edat, hora que marxa població adulta a partir dels que arriben a representar el 65 % del saldo 40 anys i, de manera més intensa, a mesura migratori. que sumen anys; 2) el saldo migratori és ne- gatiu en persones de nacionalitat espanyola En contrast, el grup de 40 a 59 anys té un sal- i positiu en les de nacionalitat estrangera; 3) do migratori negatiu de 2.600 efectius anuals, el saldo migratori només és positiu entre la protagonitzat fonamentalment per homes de població amb estudis superiors, i només és nacionalitat espanyola, persones que viuen negatiu en els barris amb renda molt baixa, en barris de renda mitjana i baixa, amb estu- i 4) hi ha més rotació residencial entre la po- dis primaris i mitjans i que tenen com a des- blació més jove i amb estudis superiors. tí la resta de Catalunya i la resta d’Espanya. Amb tot, en aquesta generació hi ha un sub- Si analitzem aquestes tendències dins dels grup amb saldo positiu en el període exami- grups d’edats (veure taules de moviment re- nat: les dones extracomunitàries. sidencial a la pàgina 56), podem confirmar les primeres conclusions. El grup d’edat Menys acusada ha estat la pèrdua de pobla- d’entre 0 i 19 anys té un saldo global positiu, ció d’entre 60 i 79 anys per migració. Durant que es dona fonamentalment per l’arribada el darrer quinquenni Barcelona ha perdut de població extracomunitària provinent de cada any més de 1.000 persones, i la pèrdua l’estranger. El grup d’entre 20 i 39 anys tam- ha estat proporcionalment més gran en les bé té un saldo migratori positiu, però conté persones de nacionalitat espanyola sense es- diferències rellevants: es produeix un saldo tudis o amb estudis primaris i en barris de negatiu en residents amb nivells d’estudis renda mitjana i baixa. A la vegada, la ciutat ha fins als obligatoris –a un ritme de pèrdua de atret persones grans amb formació universi- més de 1.000 adults joves anuals–, mentre tària, així com població estrangera extraco- que hi ha una atracció en els nivells postobli- munitària. Les persones molt grans, a partir gatoris, particularment universitaris, supe- de 80 anys, marxen a un ritme semblant al rior als 7.000 residents anuals. Cal subratllar grup d’edat anterior i amb un perfil de barri que el grup dels adults joves és l’únic que de residència i d’estudis també semblant. La presenta un saldo migratori positiu en rela- diferència principal respecte a les persones ció amb l’àmbit Catalunya, tot i que el saldo d’entre 60 i 79 anys és la proporció més gran 22 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Si hi ha una franja d’edat que s’estigui que- constata una incidència més gran de l’atur de 03. dant enrere en el context actual de millora de llarga durada entre les dones: el 56,2 % de l’ocupació, aquesta és la població activa de les persones aturades que a l’abril de 2016 Les dificultats més de 50 anys. Diferents indicadors mos- feia més d’un any que estaven en aquesta si-tren les dificultats d’inserció laboral amb què tuació eren dones. es troben les persones de més de 50 anys a sociolaborals Barcelona i la incidència més gran de l’atur Si s’observen els ingressos des de la pers-de llarga durada entre aquest col·lectiu. pectiva de la llar, el grup que més està em- Aquesta situació pot tenir conseqüències pitjorant respecte al 2011 és novament el de de les negatives per a les seves condicions de vida les persones d’entre 50 i 59 anys (gràfic 3). En futures, ja que es posa en joc, en el darrer el 2011, un 9,4 % de les llars amb persones persones període de cotització, la quantia de les trans- d’aquesta edat tenien com a ingrés principal ferències socials durant la jubilació. La incor- transferències socials, i en el 2016 aquest poració de la perspectiva del cicle vital fa més percentatge ascendeix al 16,8 %. de 50 anys complexa l’anàlisi de les condicions de vida de les persones grans, i pretén superar la de- i més finició homogènia d’aquest col·lectiu a partir d’un llindar d’edat determinat (habitualment els 65 anys). Segons un informe recent del Consell Econòmic i Social de Barcelona amb dades d’abril de 2016, l’atur de llarga durada afecta més del 68 % de les persones desocupades de més de 55 anys, mentre que se situa al voltant del 40 % en les d’entre 35 i 54 anys. Els percentatges més baixos es troben en els de menys de 34 anys. Una situació similar es detecta entre les persones aturades que fa més de 2 anys que estan desocupades: el grup majoritari és el de persones aturades de més de 55 anys (51,2 %), mentre que repre- senta el 23,4 entre les persones d’entre 35 i 54 anys. Malgrat que l’informe no inclou el doble encreuament per edat i sexe, també es Diagnosi 23 Gràfic 3. Transferències socials com a ingrés principal de la llar segons grups d’edat.* Barcelona, 2011-2016 65 78,1 i més 79,5 Font: Idescat i IERMB, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011 i INE i Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016. De 60 a 32,3 64 anys 48,1 *Per motius de representativitat de la mostra, no és aconsellable desagregar la taula també per sexes. De 55 a 18,5 59 anys 15,4 2016 De 50 a 14,7 54 anys 4,6 2011 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 % S’ha de recordar que, abans dels 65 anys, és aproximadament de 24.000 euros anuals. l’import de les transferències socials és sensi- Si observem el conjunt d’ingressos (no només blement inferior. Així, la mitjana de les trans- les transferències socials), també afloren di- ferències socials entre la població d’entre 55 ferències importants per grups d’edat, que i 64 anys que en rep el 2016 era d’uns 12.000 reforcen la idea de la situació de vulnerabili- euros anuals aproximadament, mentre que tat econòmica de les persones d’entre 55 a 64 per a les persones de 65 anys o més, la mitjana amb ingressos baixos (gràfic 4). 24 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Gràfic 4. Percentil 25, percentil 50 (mediana) i percentil 75 dels ingressos 35.000 equivalents segons grups d’edat. Barcelona, 2016 30.000 25.000 Font: INE i Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016. 20.000 15.000 10.000 5.000 0 De 55 a 64 anys Percentil 25 Percentil 50 Percentil 75 De 55 a 64 anys 13.856,25 21.014,20 32.185,50 De 65 a 74 anys De 65 a 74 anys 14.861,60 20.344,60 28.496,40 75 i més anys 75 i més anys 12.201,28 17.467,90 25.102,55 S’observa que, en el percentil 50 (media- (menys ingressos) entre els diferents grups altra forma de mesurar la pobresa), en el na) i en el percentil 75, els ingressos de les d’edat, s’observa que el grup de 55 a 64 anys grup d’entre 50 i 64 anys s’ha reduït el risc de persones del grup de 55 a 64 anys són més té menys ingressos que el grup d’entre 65 i 74 pobresa moderada, però ha augmentat el risc elevats que els de les persones que ja han anys. Això segurament es deu a la prevalença de pobresa severa i extrema, i és el col·lectiu entrat en l’edat de jubilació. Això és el que més gran de les transferències socials (unes succeeix habitualment, ja que els ingressos amb una intensitat de privació més elevada transferències socials més baixes que les de provinents de les rendes del treball en edats (gràfic 5). Aquestes dades reforcen les evidèn-jubilació) entre les persones amb ingressos madures normalment són més elevats que el cies que indiquen l’enquistament i, fins i tot, baixos del grup d’entre 55 i 64 anys. de les prestacions per jubilació. Tanmateix, l’empitjorament de les situacions de pobresa si comparem els ingressos del percentil 25 Pel que fa a les privacions materials (una en aquest grup d’edat. Euros Diagnosi 25 Gràfic 5. Taxa de privació material moderada (almenys 3 ítems), severa (almenys 4 ítems) i intensitat de privació 25 423 (mitjana d’ítems) segons grups d’edat (tota 3,5 la població). Barcelona, 2016 20 3 Font: INE i Idescat. Enquesta de condicions de vida, 2016. 15 2,5 * Per motius de representativitat de la mostra no és 13 12,8 13,8 aconsellable desagregar la taula també per sexes. 12 2 10 1,5 6,3 6,6 5,5 5 4,3 1 3,2 4 Privació moderada 1,5 0,5 Privació severa 0 0 Menors de De 16 a 34 De 35 a 54 De 55 a 64 De 65 a 74 75 anys 16 anys anys anys anys anys i més Intensitat privació taxa de privació severa/moderada intensitat de privació 26 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT L’esperança de vida si es neix a Barcelona se dels ingressos del treball en relació amb 04. La situa en els 80 anys en els homes i en els 86 l’estabilitat de les prestacions per jubilació. anys en les dones. A continuació s’analitzen Amb la recuperació de l’ocupació i, per tant, vulnerabilitat les condicions de vida de les persones de 75 de les rendes del treball, la taxa de risc de po-anys o més respecte a les persones d’entre bresa ha convergit al voltant del 18 %, tant per 65 i 74 anys, i es posa de manifest, una ve- al conjunt de la població de Barcelona com econòmica gada més, la diversitat de situacions que per a les persones grans. Tanmateix, aquesta s’amaguen dins l’etiqueta genèrica de perso- disminució de la pobresa entre les persones i de salut de nes grans. Ens centrem concretament en la de 65 anys o més és molt inferior en les dones incidència de la pobresa i l’evolució de l’estat que en els homes, amb la qual cosa es torna de salut en ambdós grups d’edats, aspectes a eixamplar la bretxa de la pobresa econòmi- les persones estretament interrelacionats. ca entre sexes que s’havia anat reduint en els últims anys (gràfic 6). També s’observen di- de 75 anys 4.1. Vulnerabilitat ferències en vulnerabilitat econòmica dins de la mateixa ciutat de Barcelona, entre barris econòmica i districtes (mapa 3). Els districtes on hi ha o més un grau més elevat de la població de més de Durant la crisi econòmica, la taxa de risc de 60 anys amb ingressos inferiors a 1 IPREM, pobresa de les persones grans era inferior el 2018, són Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Nou a la del total de la població, per la caiguda Barris i Sant Andreu. Gràfic 6. Taxes de risc de pobresa (60 % de la mediana) segons sexe 43 44,6 50 (població de 65 anys i més). Barcelona, 45 2000-2016. Llindar Barcelona 40 35 Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida 30 i hàbits de la població de Catalunya, 2000-2011, 28,9 20,9 20,5 25 i INE i Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016. 28,4 20 18,7 1515,8 10 Home 5 Dona 0 2000 2006 2011 2016 Diagnosi 27 Mapa 3. Percentatge de població ≥60 anys, amb ingressos inferiors a 1 IPREM. Barcelona, febrer del 2018 % població ≥ 60 anys amb ingressos < 1 IPREM 6,19 - 15,25 15,26 - 24,31 24,32 - 33,38 33,39 - 42,44 Illes amb poca o nul·la densitat de població 28 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Ara bé, la disminució de la pobresa econò- de pobresa moderada i severa augmenta en mica no es dona entre les persones de més aquest col·lectiu respecte al 2011 (del 17,7 % de 75 anys, sinó al contrari: la taxa de risc al 24,2 %) (gràfic 7). Gràfic 7. Taxa de risc de pobresa (60 % de la mediana) segons grups d’edat (població de 24,2 55 anys o més). Barcelona, 2011-2016 75 anys i més 17,7 Font: Idescat i IERMB, l’Enquesta de condicions de vida 12,5 i hàbits de la població de Catalunya, 2011 i INE i Idescat, De 65 a 74 anys 22,5 Enquesta de condicions de vida, 2016. De 55 a 64 anys 22,3 29 2016 2011 0 5 10 15 20 25 30 35 % Si s’observa per sexes (gràfic 8), la incidèn- diferència encara és superior en la franja cia de la pobresa entre les dones de 75 anys d’edat de 65 a 74 anys, en què la taxa gairebé o més és més gran que entre els homes és el doble en el cas de les dones. (25,6 vs. 22,1, respectivament), però aquesta Gràfic 8. Taxa de risc de pobresa (60% de la mediana) segons sexe (població 30 25,6 de 55 anys o més). Barcelona, 2016 25 23,2 21,6 22,1 20 Font: INE i Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016. 15 % 15 10 8,6 5 0 Home Dona De 55 a 64 anys De 65 a 74 anys 75 anys i més Diagnosi 29 Si bé l’explicació de l’augment de la taxa de de les diferències d’import de les transferèn- persones més grans de 75 anys: passa del risc de pobresa entre les persones de més cies socials (el 78,2 % dels ingressos de les 17,6 % al 24,8 % en el període 2011-2016, i de 75 pot ser més estadística que sociològica persones de 65 anys o més provenen dels di- se situa per damunt de la pobresa subjectiva (donada la quantitat més baixa de les trans- ferents tipus de transferències socials) que del grup d’edat d’entre 65 i 74 anys. Aquesta ferència socials que reben i la millora relativa reben els dos grups d’edat analitzats: per a incidència més alta de la pobresa subjectiva de la resta de grups), s’ha de tenir en compte les persones d’entre 65 i 74 anys la mediana entre les persones més grans es deu sobre- que les persones de 75 anys o més tenen uns de les transferències és de 25.400 euros, i per tot a una incidència més alta de la pobresa ingressos molt inferiors (gràfic 4): la mediana a les de 75 anys o més és de 17.600 euros. subjectiva entre els homes (gràfic 9). de la renda disponible de la població d’entre 65 i 74 anys se situava en 20.300 euros, i en- A més, l’indicador de pobresa subjectiva tre les persones de 75 anys o més, en 17.400 mostra una evolució d’augment de les difi- euros. Això fonamentalment és conseqüència cultats per arribar a finals de mes entre les Gràfic 9. Persones amb dificultats o moltes dificultats per arribar a finals de mes 70 segons sexe i grups d’edat (població de 65 59,4 61,8 59,0 anys o més). Barcelona, 2011 i 2016 60 56,2 53,9 52,9 50 47,2 Font: INE, Idescat i IERMB. Enquesta de condicions de 40 vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011, i Enquesta % 38,4 de condicions de vida, 2016. 30 20 10 0 De 65 75 i més De 65 75 i més De 65 75 i més De 65 75 i més a 74 anys anys a 74 anys anys a 74 anys anys a 74 anys anys 2011 2016 2011 2016 Homes Dones Home Dona 30 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 4.2 Les desigualtats 65 i 74 anys diuen que tenen un mal estat de persones de 65 a 74 anys (especialment entre salut (la salut autopercebuda com a dolenta les dones) i s’incrementa de manera signifi- en salut i regular) i, en canvi, entre els de més de 75 cativa a partir d’aquesta edat (especialment anys aquest percentatge augmenta gairebé entre els homes). Les dades apunten que el fins al 50 %. En el cas de les dones, registren percentatge de persones d’entre 65 i 74 anys És una evidència que l’estat de salut empitjora uns percentatges més alts tant les d’entre 65 amb bona salut augmentaria, mentre que el a mesura que augmenta l’edat i que aquesta i 74 anys (34,5 %) com les de 75 anys o més percentatge de persones de més de 74 anys evolució té un ritme i una intensitat diferents (55 %). En relació amb l’any 2011, el per- amb bona salut disminuiria (gràfic 10). segons el sexe: el 24,6 % dels homes d’entre centatge de mala salut disminueix entre les Gràfic 10. Evolució de la mala salut percebuda segons sexe i edat (població 100 de 65 anys o més). Barcelona, 2011 i 2016 90 80 Font: Agència de Salut Pública. Enquesta de salut de Barcelona, 2011 i 2016. 70 60 53,2 54,9% 47,9 50 43,9 45 40 34,5 28,6 30 24,6 20 10 0 De 65 75 i més De 65 75 i més De 65 75 i més De 65 75 i més a 74 anys anys a 74 anys anys a 74 anys anys a 74 anys anys 2011 2016 2011 2016 Homes Dones Mala salut Diagnosi 31 Un dels factors que condiciona més clara- més, patir situacions de pobresa es tradueix (61,3 %). L’increment encara és més impor- ment la salut de les persones és la seva si- en una salut pitjor respecte als homes. En el tant entre les dones grans: el 75 % de les tuació socioeconòmica. Així, les persones cas de Barcelona, el 32,5 % dels homes grans dones amb pobresa material declaren tenir amb menys ingressos acostumen a tenir sense pobresa material declaren tenir mala mala salut, davant del 39 % de les que no es pitjor salut que les que tenen una situació salut, mentre que entre els homes amb po- troben en situació de pobresa (gràfic11). econòmica millor. En el cas de les dones, a bresa material aquest percentatge es dobla Gràfic 11. Mala salut segons pobresa material (població de 65 anys o més). 100 Barcelona, 2016 90 80 54,9 Font: Agència de Salut Pública. Enquesta de Salut de Barcelona, 2016. 70 45 60 % 50 34,5 40 28,6 30 20 10 0 No pobresa Pobresa No pobresa Pobresa material material material material Homes Dones Home Dona 32 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 4.3 Dependència Barcelona, l’any 2018 unes 50.000 persones a Que aquestes persones tinguin reconegut la ciutat tenen reconegut un grau de depen- l’estatus de dependents no significa que uti- dència segons la llei d’autonomia personal i litzin el SAD (com veurem més endavant). Hi La vellesa no té per què implicar necessària- atenció a la dependència; o, sense tenir-lo, ha un sector de la població dependent que ment dependència, si bé és cert que aques- reben el servei d’atenció domiciliària a la recorre a persones cuidadores no professio- ta augmenta amb l’edat. La dependència és ciutat. D’aquestes, 41.000 (el 82 %) tenen 65 nals, tal com preveu la Llei de dependència. l’estat en el qual es troben les persones que, anys o més. Les necessitats d’atenció a la de- També en aquest aspecte hi ha diferències per raons lligades a la falta o a la pèrdua pendència augmenten de manera important entre barris i districtes a Barcelona (mapa 4). d’autonomia física, psíquica o intel·lectual, i continuada a partir dels 75 anys fins als 95 Aquestes persones es concentren als distric- tenen necessitat d’assistència i/o d’ajudes anys, quan gairebé la meitat de la població tes de Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou importants per realitzar els actes quotidians d’aquesta edat té reconeguda la dependència Barris, Sant Andreu i, amb menys intensitat, de la vida diària i, de manera particular, els o bé utilitza el servei d’assistència a domicili Gràcia i Sant Martí. referents a la cura personal (Jagger, 2002). A (SAD) (gràfic 12). Gràfic 12. Percentatge de persones amb grau reconegut de dependència o amb 50 servei d’assistència al domicili (població de 45 50 anys o més). Barcelona, abril 2018 43 40 35 Font: registres administratius i estadístiques del padró, 35 Ajuntament de Barcelona, 2018. 30 28,9 %25 24,1 20 13,2 15 6,2 10 3 1 1,1 1,4 1,9 5 Total 0 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 Home Dona Anys Diagnosi 33 Si s’observa la dependència a partir de la ma- general, com s’observa al gràfic 14, hi ha una teixa autodeclaració de les persones grans prevalença més gran d’alguna discapacitat respecte a si pateixen alguna discapacitat amb força limitació entre les dones que entre amb força limitació, s’observa que, a par- els homes, diferència que és especialment tir dels 85 anys, al voltant del 60 % de les rellevant entre els 75 i 64 anys (30 % d’homes persones es troben en aquesta situació. En i 39 % de dones). Gràfic 13. Patiment d’alguna discapacitat amb força limitació segons grups d’edat 100 i sexe (persones de 65 anys o més). Barcelona, 2016 90 80 Font: Agència de Salut Pública. Enquesta de salut de 70 64,4 Barcelona, 2016. 58,560 % 50 38,8 40 30,3 30 20 13,4 15,8 10 0 De 65 a 74 De 75 a 84 85 i més De 65 a 74 De 75 a 84 85 i més anys anys anys anys anys anys Homes Dones Home Dona patiment d’alguna discapacitat amb força limitació 34 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 4. Persones amb reconeixement legal de dependència, sense SAD i amb persona cuidadora no professional per km2. Barcelona, 2018 persones amb dependència, sense SAD i amb CNP per km2 0 - 150 151 - 300 301 - 450 451 - 600 601 - 750 Diagnosi 35 Finalment, s’ha de tenir en compte que les emocional, o bé amb casos de negligència en 11,2 % dels homes de 65 a 74 anys presenten persones dependents (també les que tenen la cura d’aquestes persones. una situació de risc de patiment psicològic, poc suport social) són més susceptibles de mentre que entre les dones aquesta propor- patir maltractaments. La introducció d’eines ció s’eleva al 16,2 %. Al factor sexe també s’hi de detecció i protocols d’actuació en els ser- 4.4 Risc de afegeix el factor edat: a partir dels 75 anys, veis socials ha permès començar a tenir da- des d’aquest fenomen altament invisibilitzat: patiment psicològic el risc de mala salut mental augmenta en l’any 2017, els centres de serveis socials de ambdós, i és del 22,6 % en homes i del 27,2 % Barcelona van recollir 112 casos en què per- El risc de patiment psicològic1 augmenta en en dones (gràfic 14). sones de més de 65 anys ateses havien patit totes les edats, tant en homes com en dones. algun tipus de maltractament durant l’any. Un 16 % dels homes i un 20,2 % de les dones La gran majoria d’aquests casos tenien a de 16 anys o més de Barcelona té risc de pa- 1. Indicador utilitzat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona a partir veure amb un maltractament psicològic o timent psicològic. En les persones grans, un dels treballs de Goldberg (1978). Gràfic 14. Evolució del risc de patiment psicològic segons sexe i edat (població de 100 65 anys o més). Barcelona, 2011 i 2016 90 80 Font: Agència de Salut Pública. Enquesta de salut de 70 Barcelona, 2011 i 2016. % 60 50 40 24,9 27,230 22,6 16,2 18,620 13,5 11,2 10 4,6 0 De 65 75 i més De 65 75 i més De 65 75 i més De 65 75 i més a 74 anys anys a 74 anys anys a 74 anys anys a 74 anys anys 2011 2016 2011 2016 Home Dona Homes Dones 36 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT És coneguda la voluntat majoritària de les l’edat, també s’incrementa la voluntat majori- 05. persones grans (87,3 %) de continuar vivint tària de quedar-se en el propi barri. Així, més en la seva pròpia llar mentre puguin fer-ho d’un 90 % de les persones de 80 anys o més Habitatge i (Encuesta de personas mayores a IMSERSO, declara que, en cas que pogués i volgués fer 2010). En el cas de Barcelona, al gràfic 16 un canvi de residència, escolliria el seu barri s’observa que, a mesura que augmenta actual (gràfic 15). permanència en la pròpia Gràfic 15: Si tingués la possibilitat i els mitjans per canviar de residència, on aniria a viure? Per grups d’edat. Barcelona, 2016 llar Font: Ajuntament de Barcelona. Enquesta de Serveis Municipals. 100 90,6 80 75 62,7 64,8 60 40 20 19,917,4 16,618,6 10,914,1 4,8 4,6 0 De 18 a 39 anys De 40 a 59 anys De 60 a 79 anys 80 anys i més Es quedaria a viure Aniria a viure a un altre Aniria a viure a fora al mateix barri barri de Barcelona de Barcelona Tanmateix, la permanència voluntària a la suport social i assistencial en el domicili, i llar depèn d’un ampli conjunt de factors, en- l’existència de xarxes relacionals i familiars tre els quals destaquen el règim de tinença, properes. A continuació s’exploren alguns l’estat de salut, l’accessibilitat i l’adaptació d’aquests factors. de l’habitatge, les possibilitats de rebre Diagnosi 37 5.1 El règim de tinença priorització de la compra en èpoques vitals de fer front a despeses extraordinàries com anteriors. Tot plegat té com a conseqüència pot ser l’ingrés en una residència. Tanmateix, l’augment entre la gent gran de la propietat en un context d’encariment del lloguer i ex- En els últims anys s’ha produït un reforç totalment pagada, però també un lleuger in- tinció de la renda antiga, quan hi ha situa- de la propietat enfront del lloguer entre les crement del percentatge de persones grans cions de separació o divorci (cada vegada persones grans (gràfic 16). Les explicacions amb pagaments pendents. En termes gene- més freqüents també en edat avançades) pot d’aquest procés són l’extinció de la renda an- rals, doncs, la seguretat de tinença de les desembocar en situacions de vulnerabilitat tiga, el sobreesforç econòmic que representa persones gran millora, així com la disponibili- residencial i/o de necessitat de canviar de el lloguer en el mercat lliure i, sobretot, la tat d’un actiu immobiliari en el cas que s’hagi ciutat. Gràfic 16. Evolució del règim de tinença de les persones de 65 anys o més. Barcelona, 90 81,2 1990-2016 80 68,6 70,1 70 62,2 Font: INE, Idescat i IERMB. Enquesta de condicions de 58,3 vida i hàbits de la població de Catalunya, 1990-2011, i 60 50,7 Enquesta de condicions de vida, 2016. % 50 40 35,9 40,5 30,6 Propietat sense hipoteca 30 22,2 21,6 Propietat amb hipoteca 20 10,5 4,9 4,2 5,3 6,9 Lloguer 10 3 7,7 0 Altres 1990 1995 2000 2006 2011 2016 5.2 Les dificultats persones grans soles. El districte on viuen que romandrien i arribarien més persones de més persones de 65 anys o més amb edifi- 65 anys o més que viuen en habitatges amb d’accessibilitat cis sense ascensor és Ciutat Vella (38,7 %), ascensors, mentre que marxarien o moririen encara que amb un descens molt important més persones que viuen en edificis sense Es mantenen les dificultats d’accessibilitat respecte al 2011 (60,4 %), que pot ser l’efecte ascensor (gràfic 17). Els districtes d’Horta- vertical en els districtes (Nou Barris, Horta- conjunt d’instal·lacions d’ascensor i del can- Guinardó (36 %), Gràcia (34,7 %) i Nou Barris Guinardó, Gràcia) en què precisament hi ha vi en la composició del grup de persones de (22,1 %) són les altres zones on aquesta pro- més persones grans i, més específicament, més de 65 anys en el districte, en el sentit blemàtica és més intensa. 38 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Gràfic 17. Persones de 65 anys o més que viuen sense ascensor en un edifici de 70 més de dues plantes segons el districte. 60,4 Barcelona, 2011 i 2016 60 50 38,7 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Enquesta de % 40 31,534,732,5 36 salut de Barcelona, 2011 i 2016. 30 25,7 22,1 20 17,1 20,1 13,3 15,8 10 6,2 5,3 6,9 4,6 7,3 6,7 7,5 9,6 0 ell a ple nts - s t a - s u tí V m a c o rt n i i t a juï C - S a sia rà c a ort dó ar r re ar a ix S t s à rv G H ar B An d t n e i e n u t nt M Ciu L’E o L rr G u i No n aM Sa G Sa S 2011 2016 Tanmateix, una altra dimensió per millo- 95.000. Si es consideren únicament les per- rar les condicions de vida de la gent gran 5.3 Les llars unipersonals sones de més de 74 anys, gairebé arriben al és l’adaptació funcional de l’habitatge, que Viure sol no implica directament solitud ni 30 % (gràfic 18). També s’observen diferèn- engloba la millora de l’accessibilitat a través haver de necessitar ajuda, però pot esdeve- cies entre barris i districtes (mapa 5). El per- de rampes i ascensors, així com l’adaptació nir un factor de vulnerabilitat si, per exemple, centatge de persones de més de 75 anys que de banys i cuines, entre d’altres. Segons les condicions de salut empitjoren. Les dades viuen soles, respecte a la població de més de l’Enquesta de salut de Barcelona 2016, la del 2016 sobre aquest tipus de llars indiquen 75 anys del mateixos barris, es concentra a meitat de les caigudes de les persones de que, després d’un descens durant la crisi, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta- 65 anys o més es produeixen a dins de casa. tornen a augmentar entre la població en ge- Guinardó, Nou Barris i Sant Martí. No es disposen de dades, però, sobre el grau neral i també específicament entre les per- d’adaptació funcional de l’habitatge malgrat sones grans.2 En el 2016 hi havia un 26,9 % la importància d’aquest element per tal de 2. Les dades padronals sobre llars de persones de 65 anys o més que vivien so- unipersonals de persones grans no poder envellir a casa (Hwang et al., 2011). les a la ciutat de Barcelona, al voltant d’unes mostren grans fluctuacions durant la crisi. Diagnosi 39 Mapa 5. Percentatge de persones ≥75 anys que viuen soles, respecte a la població total ≥75 anys del barri. Barcelona, 2017 % persones ≥ 75 anys que viuen soles 11,76 - 17,06 17,07 - 22,36 22,37 - 27,66 27,67 - 32,96 32,97 - 38,26 40 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Gràfic 18. Llars unipersonals segons grups d’edat (població de 55 anys o més). 35 28,8 29,3 Barcelona, 2000-2016 30 25,1 25 Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida 18,5 18,7 24,1 i hàbits de la població de Catalunya, 2000-2011, i INE i 20 16,8 Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016. % 15 12,4 9,5 9,7 11,3 10 6,8 De 55 a 64 anys 5 De 65 a 74 anys 0 2000 2006 2011 2016 75 i més anys La característica més rellevant d’aquestes probablement fa disminuir el pes de les llars llars és sens dubte el seu grau de feminit- unipersonals femenines que són conseqüèn- zació: el 76 % de les llars unipersonals de cia de la defunció de la parella entre les per- 65 anys o més estan compostes per dones, sones grans, i això tendeix a reduir el grau tot i que amb una tendència decreixent res- de feminització de les llars unipersonals de pecte al 2011 (gràfic 20). L’augment de les persones de 65 anys o més, tot i que continua llars unipersonals en edats prèvies molt sent molt elevat. Gràfic 19. Composició de les llars unipersonals segons sexe (població de 65 90 81,3 76,1 anys o més). Barcelona, 2011 i 2016 80 70 Font: INE, Idescat i IERMB. Enquesta de condicions de 60 vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011, i Enquesta de condicions de vida, 2016. 50% 40 30 23,918,7 20 10 0 Home Dona 2011 2016 Diagnosi 41 5.4 Suport social pren el perfil Duke (Broadhead et al., 1988), 4 Barris destaquen per tenir un grau de suport resultat d’una bateria de vuit ítems a partir social autopercebut més baix (una mediana El suport social i afectiu de les persones dels quals es calcula una puntuació que va de de 80 punts), així com uns percentatges més grans es fonamenta, sobretot, en la família. 0 a 100: com més suport social autopercebut alts de persones que declaren que se senten A mesura que es compleixen anys, la re- rep la persona, més elevada és la puntuació. soles sovint (11 % i 8,9 %, respectivament). lació freqüent amb familiars augmenta en Per tal de complementar aquest indicador, En l’altre extrem se situen els districtes de paral·lel a la disminució de les relacions fre- s’ha utilitzat també la variable subjectiva de Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó, amb me- qüents amb les amistats (Porcel et al., 2013). si la persona sent que li falta companyia. En dianes de suport social per damunt del 95 S’entén per suport social el procés interactiu general, es registren nivells alts de suport % i uns percentatges més baixos de perso- pel qual s’obté ajuda emocional, instrumen- social i percentatges baixos de sentiment de nes que se senten soles sovint (3,3 % i 2 %, tal o financera procedent de la xarxa social solitud, si bé aquests es poden situar per da- respectivament). Situacions menys clares a la qual pertany cada persona (Wilkin et al., munt del 10 %. són les dels districtes de Sant Martí i Gràcia, 1992).3 Per tal de valorar el suport social i amb uns nivells mitjans-alts de suport social, afectiu que reben les persones grans, tant Si es combinen diferents indicadors de su- però també amb percentatges alts de perso- d’amistats com de familiars, s’han utilitzat port social i solitud per districtes, hi obser- nes que se senten soles sovint (9,6 % i 8,2 %, dos indicadors. Com a indicador principal es vem diferències (gràfic 20). Ciutat Vella i Nou respectivament). 3. Citat a Bartoll et al. (2013). 4. Citat a Bartoll et al. (2013). 42 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Gràfic 20. Perfil Duke de suport social (mínim, quartil 1, mediana, quartil 3 100 100 i màxim) i percentatge de persones que se senten soles sovint (població de 65 anys 90 90 o més). Districtes de Barcelona, 2016 80 80 70 70 Font: Agència de Salut de Barcelona. Enquesta de salut 60 60 de Barcelona, 2016. 50 50 40 40 30 30 20 11,0 20 6,3 9,610 5,3 8,9 8,2 3,3 5,9 2,0 4,6 10 0 0 lla ple ts- í Ve n ïc or ts nt - m a C S a si c ia a ris rà rt dó ar dr eu art at xa S tju s - va G Ho ar B An t Mt i n e à r n Ciu L’E Mo L arr i Ge uin ou nt Sa S G N Sa A priori, aquestes divergències en el suport tes amb menys suport social i més solitud) viuen soles. Tanmateix, casos com les Corts social per districtes podrien explicar-se per són els districtes que presenten els índexs o Sants-Montjuïc no mostren relacions tan les diferències territorials en l’envelliment i d’envelliment més elevats. Ciutat Vella tam- clares, per la qual cosa s’intueix l’existència les persones grans que viuen soles, partint bé és el districte on hi ha més persones que d’altres factors explicatius i unes unitats te- del fet que el suport social disminueix amb viuen soles. En l’altre extrem, Horta-Guinar- rritorials, els districtes, massa heterogènies l’edat i del supòsit que la solitud residencial dó, un dels districtes amb més suport social internament per fer-ne anàlisis explicatives pot estar relacionada amb menys suport so- i menys sensació de solitud, és també el se- robustes. cial i afectiu. Ciutat Vella i Nou Barris (distric- gon districte amb menys persones grans que puntació en l’escala de Duke de suport social % persones que sovint se senten soles Diagnosi 43 5.5 Serveis de suport tència i el conjunt de serveis que s’engloben l’atenció de demandes de soledat, aïllament dins el servei d’ajuda a domicili. i/o inseguretat. En l’actualitat, més de 95.000 en la pròpia llar persones utilitzen aquest servei, el 71 % de El servei de teleassistència facilita assistèn- les quals són dones (gràfic 21). Tot i que no és Les diferents administracions públiques, de cia 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any un servei exclusivament destinat a les perso- manera directa o a través d’empreses o en- a persones grans o persones amb dependèn- nes grans, la mitjana d’edat és de 82 anys en titats socials, ofereixen diferents serveis per cia i/o discapacitat, ja sigui mobilitzant recur- el cas dels homes i de 83 anys en el cas de les donar suport a la llar a persones dependents sos propis del servei, de la persona usuària dones. En els últims anys s’està registrant un vulnerables. Pel seu volum pressupostari i o existents a la comunitat. El servei també augment de 4.600 persones usuàries noves pel nombre de persones ateses, a continua- actua de manera preventiva mitjançant el l’any, és a dir, gairebé 13 persones noves al ció se’n destaquen dos: el servei de teleassis- contacte continuat amb la persona usuària i dia. Gràfic 21. Persones usuàries del servei de teleassistència segons sexe. 120.000 Barcelona, 2015-2017 100.000 Font: Ajuntament de Barcelona. 80.000 60.000 62.687 65.251 68.102 40.000 20.000 Homes 24.154 25.746 27.497 0 Dones 2015 2016 2017 El servei d’atenció domiciliària (SAD) inclou der realitzar les tasques habituals de la vida concentren en determinats barris i districtes, tasques relacionades amb la llar (netejar, quotidiana. Actualment hi ha 23.811 persones concretament a Ciutat Vella, Horta-Guinardó, fer el llit, cuinar, rentar la roba, etc.) i amb que són usuàries d’aquest servei a Barcelo- Gràcia, Sant Martí i Nou Barris. D’altra ban- la cura personal (vestir-se, higiene, etc.) de na, un 72 % dones, amb un increment res- da, destaca que el 91 % de les persones que persones o famílies que es troben, per motius pecte a l’any anterior de 2.300 persones, més treballen en el servei són dones. físics o socials, en situacions de mancança de 6 noves al dia (gràfic 22). Com s’observa d’autonomia temporal o permanent per po- al mapa 6, les persones usuàries del SAD es persones usuàries 44 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 6. Persones usuàries del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) per km2. Barcelona, 2018 persones usuàries del SAD per km2 0 - 200 201 - 400 401 - 600 601 - 800 801 - 1.000 Diagnosi 45 Gràfic 22. Persones usuàries del servei d’atenció domiciliària segons sexe. 30.000 Barcelona, 2015-2017 25.000 Font: Ajuntament de Barcelona. 20.000 15.000 17.191 14.884 15.642 10.000 5.000 5.543 5.858 6.620Homes 0 Dones 2015 2016 2017 5.6 Centres de dia es concentren aquestes residències i centres superiors a la mitjana de Catalunya, mentre de dia, tant públics i privats com concertats, que a Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat Vella, i residències per a gent principalment a l’Eixample i Sarrià-Sant Ger- Sants-Montjuic i les Corts les ràtios són infe- vasi, seguits de Gràcia i Horta-Guinardó. La riors (gràfic 23). gran ràtio de residències a Barcelona per cada 1.000 persones de més de 65 anys se situa Les dades anteriors només fan referència a en 32,9 places en residències i 7,8 places en les persones grans que encara viuen en llars. centres de dia. En el conjunt de Catalunya, Quan no n’hi ha prou amb l’atenció domici- aquestes ràtios se situen en 43,2 i 13,5 pla- liària, hi ha el recurs públic i privat dels cen- ces, respectivament, i per tant mostren una 5. Segons la programació territorial 2015-2017 del Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies tres de dia o bé de la institucionalització en dotació inferior d’aquests equipaments a la de la Generalitat de Catalunya, l’objectiu de la residències. En l’actualitat, a Barcelona hi ha ciutat5 en relació amb la resta del territori ca- programació era assolir 23,7 places per cada 13.051 places en residències i 2.736 places talà. Tanmateix, hi ha diferències importants 1.000 habitants de més de 65 anys. En el cas dels centres de dia, l’objectiu per al 2012 era una ràtio en centres de dia, ja siguin públiques, con- entre districtes: els districtes de l’Eixample, a tot el territori català de 6,2 places per cada 1.000 certades o privades. Al mapa 7 s’indiquen on Gràcia i Horta-Guinardó presenten ràtios habitants de més de 65 anys. persones usuàries 46 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Gràfic 23. Places en centres de dia, residències i sol·licituds per cada 1.000 habitants de 65 anys o més. Districtes de 80 Barcelona, 2017 70 60 Font: Ajuntament de Barcelona i Idescat. 50 40 30 20 Places centres de dia 10 / 1.000 hab. de 65 i més anys 0 i Places residències lla ple uïc rts as cia rdó ris eu í a t a Ve m ntj Co rv rà a ar dr Ma rt n bilo ym B) un / 1.000 hab. de 65 i més anys tatu Eix a Mo s e G in B An t ce à M al i L’ s- L e nt G u a a-G o u N an t Sa n Ba r ota l à ( R at C t t l T it l C Sol·licituds (centres an à-S r S a lS ri Ho t To oop To ta de dia + residències) Sa r etr / 1.000 hab. de 65 i més anys m El 2018, hi ha 8.063 persones en llista sideixen en domicili o en situacions d’ingrés en una residència és variable segons la ti- d’espera per accedir a centres residencials temporal (com el Servei d’Atenció Urgent a pologia (pública, concertada, col·laboradors, de gent gran de la ciutat de Barcelona, però la Vellesa); 4.121 persones ja estarien en un privats acreditats) i la ubicació geogràfica, i una persona que ja disposa d’una plaça re- recurs residencial, però per diferents motius, varia d’una forquilla de 13 mesos en les re- sidencial també pot mantenir-se en la llista preferirien canviar-se (gràfic 24). Les resi- sidències de Ciutat Vella a 56 mesos en les d’espera d’un altre centre, si així ho desitja. dències públiques són les més sol·licitades residències de Sant Andreu. Per tant, són 3.942 persones les que estan (36 % de les sol·licituds), seguides de les con- apuntades en llista d’espera i que encara re- certades (30 %). El temps d’espera d’entrada ratio Diagnosi 47 Mapa 7. Centres de dia i residències públiques, privades i concertades. Barcelona 2017 establiments per a la gent gran Centres de dia Residències 48 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Gràfic 24. Persones en llistes d’accés a recurs residencial de gent gran segons situació actual. Barcelona, Persones en llista d’espera març del 2018 ingressades en Residència pública 2.086 Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Persones en llista d’espera en domicili 3.942 i altres 2.035 Persones en llista d’espera de en plaça privada acreditada PEV Diagnosi 49 06. L’estat de salut o els recursos econòmics són una banda, s’ha de destacar la millora dels factors que expliquen les diferències en el dos indicadors en el conjunt de la població benestar de les persones grans. Tanmateix, en els últims cinc anys, millora que ha estat Participació estudis recents (Age UK, 2017) indiquen que especialment accelerada entre les persones la participació social i comunitària és tan im- grans. En la mesura que les persones socia- portant o més que les anteriors, per una mi- litzades amb aquestes eines digitals es van social i llor qualitat de vida de la gent gran. Sentir-se incorporant a l’edat de jubilació, l’accés i l’ús connectat, implicat en la vida i en el món que entre la gent gran grans creix de manera des- comunitària et rodeja, si això en èpoques vitals anteriors tacable (Loos i Mante-Meije, 2012), així com s’aconseguia fonamentalment a través del el potencial per minorar l’aïllament relacio- treball, en la vellesa es pot canalitzar a través nal a través d’aquest tipus d’eines. Malgrat de les activitats socials, culturals i comuni- la millora, però, s’ha de subratllar que enca- tàries. Alhora, disposar d’aquesta implicació ra es mantenen importants diferències entre suposa un potencial enorme per al desen- les persones grans i la resta de la població: volupament social i econòmic de la mateixa el 92,6 % de la població d’entre 16 i 64 anys societat en el seu conjunt. Tanmateix, hi ha di- disposa d’internet a casa, mentre que en les ferents barreres que s’han de superar per en- persones de 65 anys o més aquest percentat- fortir i valorar la participació de la gent gran, ge es redueix al 63 %. La fractura és més pro- i una d’aquestes és la discriminació per edat. funda quan es mira l’ús d’alguna xarxa social: Malgrat el seu infraregistre, l’Oficina per la No només el 17,4 % de les persones grans hi par- Discriminació de l’Ajuntament va recollir 22 ticipen, mentre que la resta de la població ho denúncies per aquest motiu entre 2013 i 2018. fa gairebé en un 70 % (gràfic 25). Aquest ús li- mitat es pot explicar per diferents factors, que A continuació, es valora la participació social es manifesten amb més intensitat entre les i comunitària de les persones grans a partir edats avançades, com ara la falta de coneixe- d’indicadors sobre l’assistència a activitats ment de les eines digitals, la por d’utilitzar- en grup, la participació en xarxes socials les, problemes de salut (per exemple, visuals) d’internet, la participació en activitats comu- i la falta de motivació, però també pel disseny nitàries i l’associacionisme utilitzant diferents i la usabilitat deficients de les mateixes plata- fonts de dades. formes i aplicacions (Alfama et al., 2016). En relació amb internet, es valoren dos indi- cadors sobre dos tipus diferents de fractures digitals: l’accés a internet i l’ús de les eines digitals, en aquest cas, les xarxes socials. Per 50 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Gràfic 25. Participació en alguna xarxa social a internet i accés a internet a la llar 100 per grups d’edat. Barcelona, 2011-2016 92,6 90 86,9 80 Font: Ajuntament de Barcelona. Enquesta de serveis 70,9 municipals, 2011 i 2016. 70 62,9 60 % 51,4 50 40,8 40 28,6 30 20 17,4 10 3,8 0 Disposa d’accés Participació en Disposa d’accés Participació en a internet a casa alguna xarxa social a internet a casa alguna xarxa social d’internet d’internet De 16 a 64 anys De 65 i més anys 2011 2016 L’indicador sobre l’assistència a activitats or- tipus d’activitats però, en canvi, hi ha una mi- 74 anys, aquesta forquilla va d’un 49 % a un ganitzades en grup entre la població de més noria molt activa. El 65,1 % de les persones 23 % (gràfic 26). de 65 anys6 expressa diferències tant per edat de 75 anys o més declaren que mai assistei- com per districtes, però no per sexes. En ge- xen a activitats d’aquests tipus, mentre que 6. Aquest indicador només està disponible per al 2016 i per a la població de 65 anys o més; per neral, trobem una gràfica en què la gran ma- un 15 % diu que en realitza diverses vegades tant, no podem comparar la població objectiu joria de persones grans no realitzen aquest a la setmana. Pel que fa a la població de 65 a amb la resta de la població. Diagnosi 51 Gràfic 26. Assistència a activitats en grup segons grups d’edat (població de 65 anys o 70 més). Barcelona, 2016 65,1 60 Font: Agència de Salut de Barcelona. Enquesta de salut de Barcelona, 2016. 50 49,1 40 30 22,7 20 11,5 17,4 10 7,1 9,7 15,4 7,0 5,1 7,30 Mai Menys d’un cop Una o dues Un cop Diverses al mes vegades al mes al mes vegades per setmana Hi ha diferències territorials per districtes, grup (72,1 %), seguit d’Horta-Guinardó (66,1 malgrat que les dades a aquesta escala te- %) i de Nou Barris (65,1 %). Destaca especial- rritorial amaguen situacions molt diverses ment el districte de Sarrià-Sant Gervasi com en cadascun dels àmbits (gràfic 27). El dis- a territori on les persones grans realitzen ac- tricte de Ciutat Vella és on hi ha més perso- tivitats en grup d’una manera més intensa (30 nes grans que mai assisteixen a activitats en %), seguit per Sant Andreu (23,9 %). 52 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Gràfic 27. Assistència a activitats en grup segons districtes (població de 65 anys i més). Barcelona, 2016 80 72,1 70 66,1 65,6 Font: Agència de Salut de Barcelona. Enquesta de salut 58,760 57,9 de Barcelona, 2016. 52,3 55,0 53,9 50 46,6 48,4 % 40 30,8 30 23,9 20 18,5 18,6 21,6 18,4 13,8 16,6 15,011,1 10 0 Mai llae le ts - í V r ts nt ia a - ris eu rt t am p c x Sa n c o tju ï s C - Sa si rà rt dó ar r a a rva G Hoi à ar B An d t Mt Diverses vegades Ciu L’E o n Le rri Ge uin ou nt a n M Sa G N Sa S a la setmana Pel que fa a l’associacionisme, la dada més Els homes estan més associats que les do- 55 anys els homes estan més associats. S’ha rellevant a tenir en compte és que les perso- nes (43,4 % i 30,5 %, respectivament), una de tenir en compte que en aquests indicadors nes grans estan més associades que la res- diferència que varia segons el grup d’edat. hi poden influir tant l’edat com la generació. ta de grups d’edat, amb un 35,6 %, i ho fan Entre la població més jove hi ha més dones També s’associen més els que tenen estudis sobretot en organitzacions socials, culturals, associades, entre les persones de 35 a 54 superiors, tant en el grup de 65 anys o més de salut i en associacions de veïns i veïnes. anys la proporció s’equilibra, i a partir dels com en la resta de grups d’edat (gràfic 28). Diagnosi 53 Gràfic 28. Associacionisme segons sexe i grups d’edat. Barcelona, 2017 50 46,0 43,4 45 Font: Ajuntament de Barcelona. Enquesta de participació 40 36,1 36,7 ciutadana, 2017. 35 31,8 30 % 31,625 19,6 30,5 30,5 20 25,3 21,0 Homes associats 15 17,8 10 Dones associades 5 0 De 16 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 65 i més Més enllà de si són membres d’una associa- aquest indicador, les persones grans partici- ció o no, també s’ha observat l’assistència a pen en activitats comunitàries menys sovint activitats comunitàries (polítiques, culturals, que la resta de grups d’edat, especialment benèfiques, religioses, etc.), que complemen- les dones, que només ho fan en un 46 % ta els indicadors de participació anteriors. En (gràfic 29). Gràfic 29. Participació en activitats comunitàries segons grups d’edat i sexe. 90 81,5 77,1 Barcelona, 2017 80 72,1 70 64,0 57,5 Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de 60 67,8 71,9 56,5 Barcelona. Enquesta de cohesió social i urbana. 50 62,2 63,5% 40 52,9 46,5 30 20 10 Home 0 Dona De 16 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 65 i més 54 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT També és rellevant conèixer si les persones augmenta l’edat, la preferència per realitzar contra, en aquesta franja d’edat la realització que participen en activitats comunitàries ho les activitats en el propi barri és més gran: el d’aquest tipus d’activitats fora del propi barri fan en el propi barri o fora d’aquest. En aquest 44 % de les persones les realitza al seu ba- es redueix al 19,6 % (gràfic 30). sentit, les dades mostren que, a mesura que rri, i un 36 % ho fa tant dins com fora. Per Gràfic 30. Lloc de realització de les activitats comunitàries segons grups 60 d’edat. Barcelona, 2017 52,3 52,3 52,3 50,0 50 43,4 44,0 Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de 40 36,4 Barcelona. Enquesta de cohesió social i urbana. 31,9 31,9 30 25,9 28,5 28,225,5 22,2 24,0 19,6 20 15,8 15,7 Al seu barri o entorn residencial 10 Fora del seu barri o entorn residencial 0 De 16 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 65 anys Tant al seu barri o entorn residencial anys anys anys anys anys i més com fora Diagnosi 55 Finalment, s’ha valorat la participació ciuta- proporció inferior a la de la resta de grups 7. Segons l’Enquesta de serveis municipals dana en l’Ajuntament segons dos indicadors: d’edat, que se situa al voltant del 50 %. D’altra d’abril-juny del 2016, el 89 % de les persones un de relacionat amb la pràctica i l’altre amb banda, juntament amb la població més jove, de 65 anys o més no coneixen cap òrgan de el coneixement dels mecanismes de partici- la gent gran és la que menys coneixement té participació ciutadana. En el cas del grup d’entre 18 i 64 anys, aquest percentatge se situa pació (gràfic 31). Així, un 40,8 % de les per- sobre els canals i espais de participació de en el 80 %. sones grans ha fet alguna queixa, reclama- l’Ajuntament.7 En aquests dos indicadors no ció, incidència o proposta a l’Ajuntament, una es registren diferències rellevants per sexe. Gràfic 31. Diferents indicadors de participació segons grups d’edat. Barcelona, 2017 65 40,8 i més 27,7 Font: Ajuntament de Barcelona. Enquesta de participació De 55 a 49,3 ciutadana, 2017. 64 anys 46,0 De 45 a 48,2 54 anys 46,3 Ha fet arribar a l’Ajuntament De 35 a 51,0 alguna queixa, reclamació, 44 anys 42,5 inidencia o proposta De 25 a 37,4 Coneixement d’algun espai 34 anys 46,0 o canal de participació a la ciutat de Barcelona De 16 a 17,224 anys 25,8 0 10 20 30 40 50 60 % 56 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 07. Taules de moviments residencials per grups d’edat Diagnosi 57 Altes Baixes Saldo Estoc total 2011-2016 2011-2016 2011-2016 mitjà (anual) Edat de TOTAL 91.441 81.849 9.592 1.599 0 a 19 SexeHome 43.769 39.435 4.334 722 anys Dona 47.672 42.414 5.258 876 Nacionalitat Font: explotació del Espanya 40.033 44.440 -4.407 -735 padró municipal d’habitants del 2011 Unió Europea 7.405 5.934 1.471 245 al 2016. Extracomunitària 43.977 31.465 12.512 2.085 Apàtrides/No consta 26 10 16 3 Nivell acadèmic (1) Localització barris Barris renda molt alta 11.660 8.920 2.740 457 Barris renda alta 4.136 3.538 598 100 Barris renda mitjana-alta 14.708 13.081 1.627 271 Barris renda mitjana-baixa 20.185 18.243 1.942 324 Barris renda baixa 23.317 21.418 1.899 317 Barris renda molt baixa 17.426 16.632 794 132 No consta 9 17 -8 -1 Origen/destí Catalunya 32.500 33.930 -1.430 -238 Resta d’Espanya 9.698 8.929 769 128 Estranger 30.924 5.542 25.382 4.230 Sense identificar 18.319 33.448 -15.129 -2.522 58 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Altes Baixes Saldo Estoc total 2011-2016 2011-2016 2011-2016 mitjà (anual) Edat de TOTAL 354.368 313.514 40.854 6.809 20 a 39 SexeHome 174.638 148.019 26.619 4.437 anys Dona 179.730 165.495 14.235 2.373 Nacionalitat Font: explotació del Espanya 116.651 116.124 527 88 padró municipal d’habitants del 2011 Unió Europea 59.404 43.370 16.034 2.672 al 2016. Extracomunitària 178.102 153.900 24.202 4.034 Apàtrides/No consta 211 120 91 15 Nivell acadèmic Sense estudis 3.650 4.863 -1.213 -202 Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 54.199 57.999 -3.800 -633 Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 63.549 66.467 -2.918 -486 Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 77.127 73.745 3.382 564 Estudis universitaris / CFGS grau superior 155.663 110.235 45.428 7.571 No consta 180 205 -25 -4 Localització barris Barris renda molt alta 30.432 25.499 4.933 822 Barris renda alta 19.288 15.293 3.995 666 Barris renda mitjana-alta 74.049 62.883 11.166 1.861 Barris renda mitjana-baixa 90.694 78.226 12.468 2.078 Barris renda baixa 94.084 83.930 10.154 1.692 Barris renda molt baixa 45.785 47.627 -1.842 -307 No consta 36 56 -20 -3 Origen/destí Catalunya 108.965 103.292 5.673 946 Resta d’Espanya 59.356 42.032 17.324 2.887 Estranger 132.907 16.687 116.220 19.370 Sense identificar 53.140 151.503 -98.363 -16.394 Diagnosi 59 Altes Baixes Saldo Estoc total 2011-2016 2011-2016 2011-2016 mitjà (anual) Edat de TOTAL 122.419 138.013 -15.594 -2.599 40 a 59 SexeHome 54.368 58.751 -4.383 -731 anys Dona 68.051 79.262 -11.211 -1.869 Nacionalitat Font: explotació del Espanya 55.631 67.577 -11.946 -1.991 padró municipal d’habitants del 2011 Unió Europea 12.271 14.204 -1.933 -322 al 2016. Extracomunitària 54.488 56.207 -1.719 -287 Apàtrides/No consta 29 25 4 1 Nivell acadèmic Sense estudis 1.691 1.999 -308 -51 Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 28.949 34.066 -5.117 -853 Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 26.240 29.956 -3.716 -619 Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 28.111 33.785 -5.674 -946 Estudis universitaris / CFGS grau superior 37.316 38.185 -869 -145 No consta 112 22 90 15 Localització barris Barris renda molt alta 13.567 13.690 -123 -21 Barris renda alta 6.081 6.589 -508 -85 Barris renda mitjana-alta 21.436 24.298 -2.862 -477 Barris renda mitjana-baixa 28.998 33.377 -4.379 -730 Barris renda baixa 32.664 37.833 -5.169 -862 Barris renda molt baixa 19.664 22.203 -2.539 -423 No consta 9 23 -14 -2 Origen/destí Catalunya 50.651 51.528 -877 -146 Resta d’Espanya 17.468 16.433 1.035 173 Estranger 25.686 7.274 18.412 3.069 Sense identificar 28.614 62.778 -34.164 -5.694 60 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Altes Baixes Saldo Estoc total 2011-2016 2011-2016 2011-2016 mitjà (anual) Edat de TOTAL 31.426 38.391 -6.965 -1.161 60 a 79 SexeHome 16.795 20.042 -3.247 -541 anys Dona 14.631 18.349 -3.718 -620 Nacionalitat Font: explotació del Espanya 20.822 28.653 -7.831 -1.305 padró municipal d’habitants del 2011 Unió Europea 2.268 2.374 -106 -18 al 2016. Extracomunitària 8.333 7.361 972 162 Apàtrides/No consta 3 3 0 0 Nivell acadèmic Sense estudis 1.429 2.525 -1.096 -183 Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 9.454 12.786 -3.332 -555 Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 5.930 7.232 -1.302 -217 Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 5.770 7.094 -1.324 -221 Estudis universitaris / CFGS grau superior 8.804 8.717 87 15 No consta 39 37 2 0 Localització barris Barris renda molt alta 4.148 4.852 -704 -117 Barris renda alta 1.812 2.109 -297 -50 Barris renda mitjana-alta 6.295 7.446 -1.151 -192 Barris renda mitjana-baixa 7.563 9.350 -1.787 -298 Barris renda baixa 7.375 9.317 -1.942 -324 Barris renda molt baixa 4.228 5.309 -1.081 -180 No consta 5 8 -3 -1 Origen/destí Catalunya 12.995 17.579 -4.584 -764 Resta d’Espanya 5.833 7.513 -1.680 -280 Estranger 7.281 1.598 5.683 947 Sense identificar 5.317 11.701 -6.384 -1.064 Diagnosi 61 Altes Baixes Saldo Estoc total 2011-2016 2011-2016 2011-2016 mitjà (anual) Edat de TOTAL 8.274 16.259 -7.985 -1.331 80 anys SexeHome 5.626 11.679 -6.053 -1.009 i més Dona 2.648 4.580 -1.932 -322 Nacionalitat Font: explotació del Espanya 7.551 15.398 -7.847 -1.308 padró municipal d’habitants del 2011 Unió Europea 184 207 -23 -4 al 2016. Extracomunitària 538 653 -115 -19 Apàtrides/No consta 1 1 0 0 Nivell acadèmic Sense estudis 1.258 4.943 -3.685 -614 Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 4.446 6.798 -2.352 -392 Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 1.062 1.867 -805 -134 Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 648 1.364 -716 -119 Estudis universitaris / CFGS grau superior 843 1.259 -416 -69 No consta 17 28 -11 -2 Localització barris Barris renda molt alta 1.269 1.794 -525 -88 Barris renda alta 453 826 -373 -62 Barris renda mitjana-alta 1.737 3.090 -1.353 -226 Barris renda mitjana-baixa 2.092 4.039 -1.947 -325 Barris renda baixa 1.658 3.898 -2.240 -373 Barris renda molt baixa 1.064 2.603 -1.539 -257 No consta 1 9 -8 -1 Origen/destí Catalunya 4.097 10.370 -6.273 -1.046 Resta d’Espanya 2.539 2.837 -298 -50 Estranger 647 257 390 65 Sense identificar 991 2.795 -1.804 -301 62 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 08. Bibliografia • Age Uk (2017). Age Uk Index of Wellbeing • Broadhead, W. [et al.] (1988). The Duke-UNC • Porcel, S. [et al.] (2013). Les condicions de vida in Later Life. Disponible a https://www. Functional Social Support Questionnaire. de les persones grans a la ciutat de Barcelona. ageuk.org.uk/our-impact/policy-research/ Measurement of social support in family Barcelona: Ajuntament de Barcelona. wellbeing-research/index-of-wellbeing/. medicine patients. Medical Care, 26(7), • Uysal, Ö. (2016). Health status of older • Alfama, E.; Cruells, M. (2016). ¿De qué p. 709-723. migrants in the Netherlands: Cross-cultural hablamos cuando hablamos de envejecimiento • Goldberg, G. (1978). Manual de General Health validation of health scales. Faculty of Social activo? A: Ezquerra [et al.] (ed.). Edades en Questionnaire. Windsor: NFER Publishing. and Behavioural Sciences (FMG). Amsterdam. transición. Envejecer en el siglo XXI (p. 56-65). PhD thesis. Supervised by Dr. De Rooij. Barcelona: Planeta. • Hwang, E. [et al.] (2011). Impacts of Home Modifications on Aging-in-Place. Journal of • Wilkin, D. [et al.] (1992). Measures of social • Alfama, E. [et al.] (2016). ¿Ciudadanía digital Housing For the Elderly, 25(3), p. 246-57. support. A Measures of need and outcome for para todas las edades? Exclusión digital de las primary health care. Oxford: Oxford University personas mayores. A: Ezquerra [et al.] (ed.). • IERMB; ASPB (2017). Condicions de vida de Press. Edades en transición. Envejecer en el siglo XXI les persones grans a Barcelona: una anàlisi (p. 277-301). Barcelona: Planeta. des de la perspectiva de l’envelliment actiu. Ajuntament de Barcelona, Àrea de Drets • Bartoll, X. [et al.] (2013). Enquesta de salut Socials. de Barcelona 2011, resultats principals. Barcelona: Agència de Salut Pública de • Jagger, J. C. (2002). Are Australia’s healthcare Barcelona. workers stuck with inadequate needle • protection? The Medical Journal of Australia, Beckers, J. [et al.] (2008). Computer anxiety 177(8), 405-406. in daily life: old history? Loos, E.; Haddon, L.; Mante-Meije, E. (ed.). The social dynamics of • Organización Mundial de la Salud (2015). information and communication technology Informe Mundial sobre el envejecimiento y la (p. 13-23). Burlington, VT: Ashgate. salud. OMS. Diagnosi 63 Canvi demogràfic i envelliment Estratègia Una ciutat per a tots els cicles de vida (2018-2030) 64 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 01. L’escenari exposat en la diagnosi és el d’una ciutat diversa i complexa, on tindrà un gran 1 pes una nova generació de persones grans L’Estratègia: actives i on seran molt més habituals les persones molt grans amb necessitats de suport i cura. Davant el canvi demogràfic, preparar-nos Barcelona pot esdevenir referència i per això Dret a la ciutat al llarg de la vida.cal preparar-se, aprendre i experimentar per al 2030 davant els reptes de l’envelliment en una Impuls als serveis públics de la cura, lluita ciutat plural i diversa. contra l’exclusió laboral de dones i homes de més de 50 anys, lluita contra la solitud no vol- mantenint No volem una ciutat dual amb persones guda, i suport a la permanència voluntària a envellides i d’altres que treballen, estudien la pròpia llar de les persones grans o a través o fan estades a la ciutat. Menys encara, una de noves solucions habitacionals. una ciutat ciutat que “expulsa” grups de població –siguin els que siguin– perquè no ofereix oportunitats, complexa espais i convivència per a totes les edats. Per preparar-nos per als grans canvis a partir del 2030, és necessari desenvolupar polítiques i diversa i actuacions a la ciutat que acompanyin i integrin el canvi demogràfic a fi d’assolir una generacional- Barcelona per a totes les edats, amb justícia de gènere i equitat generacional, atenció a la diversitat en els cicles i les formes de vida, ment i fer-ho amb el protagonisme dels diversos grups socials i generacionals mitjançant accions basades en la proximitat, posant la cura i l’autonomia de les persones al centre de les polítiques. L’Estratègia de canvi demogràfic i envelli- ment es desplega a través de 77 accions agrupades en 15 línies d’acció operatives i 4 eixos estratègics: Estratègia 65 2 3 4 Ciutat amigable i convivència Envelliment actiu, aportar i gaudir Recerca i planificació per un canvi intergeneracional. de la ciutat. demogràfic amb equitat. Desenvolupament de les accions per fer de Facilitar l’educació i l’accés a la cultura al Avaluar i fer seguiment de les polítiques so- Barcelona amigable amb la gent gran, fo- llarg de la vida reduint la fractura digital, po- bre canvi demogràfic, impuls a la cooperació mentant el comerç de proximitat, fent l’espai tenciar la participació activa i la coproduc- interinstitucional (municipis i àrea metro- públic més accessible i afavorint la convivèn- ció de polítiques municipals de les persones politana, Generalitat, Estat, altres ciutats cia i l’intercanvi generacional. grans, i fomentar el bon tracte garantint drets europees) i aprofundir en l’estudi sobre els i prevenint maltractaments. efectes socials i urbans del canvi demogràfic i, específicament, sobre les necessitats de les persones molt grans. 66 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT L’Estratègia de canvi demogràfic i envelli- • Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. 02. ment és el resultat d’un ampli procés de re- • Pla d’accessibilitat universal de Barcelona flexió i d’implicació de les diferents àrees de 2018-2016. El procés l’Ajuntament de Barcelona, de debats i aporta- • Mesura de govern d’impuls de la salut comuni-cions en els espais de participació de les per- tària a Barcelona. sones grans en l’àmbit de ciutat, així com de • Estratègia per a l’ocupació de Barcelona d’elaboració les aportacions de persones expertes. 2016-2020.• Projecte Impulsem els Serveis Socials, Pla L’Estratègia s’impulsa des de l’Àrea de Drets de l’Estratègia d’Actuació 2017-2021.Socials de l’Ajuntament de Barcelona amb la creació d’un grup motor, un equip d’impuls Pel que fa a la implicació social, el 6 de juliol i coordinació format per diferents departa- del 2017 es va celebrar una jornada de reflexió ments de l’Ajuntament, la Gerència Municipal, estratègica en què van participar persones l’Agència de Salut Pública de Barcelona, expertes del mateix Ajuntament, de l’àmbit l’Institut Municipal de Serveis Socials i les di- universitari, de l’àmbit associatiu i del tercer reccions de serveis a les persones de diferents sector. L’Estratègia s’ha presentat en els espais districtes. La diagnosi de la mesura ha estat participatius de referència per al seu contrast elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i i debat i per a la incorporació d’aportacions. Metropolitans de Barcelona amb el suport del Així, es va debatre amb la Comissió Permanent Departament de Recerca i Coneixement de del Consell Assessor de la Gent Gran i el l’Àrea de Drets Socials i el Gabinet Tècnic de Grup d’Envelliment del Consell Municipal de Programació de l’Ajuntament de Barcelona. En Benestar Social (el 25 d’octubre del 2017, es- l’elaboració de l’Estratègia s’ha treballat a par- pecíficament amb el grup de treball del CMBS tir de diferents mesures, plans i processos es- el 7 de novembre de 2017, i amb el Consell tretament relacionats amb el canvi demogràfic Assessor de la Gent Gran el 26 d’octubre del i l’envelliment, entre els quals destaquen: 2017 i el 7 de juny de 2018). En aquestes ses- • sions es van definir les línies estratègiques i es Compromís de Barcelona per l’amigabilitat amb les persones grans. van prioritzar accions i temàtiques. • Estratègia d’inclusió i de reducció de les des- igualtats socials de Barcelona 2017-2027 • Mesura de govern per a la promoció de les per- sones grans a la ciutat de Barcelona 2017-2021. • Mesura de govern per una democratització de la cura 2017-2020. Estratègia 67 03. El futur desitjat és que Barcelona sigui una ciutat complexa generacionalment i que ofe- Barcelona aposta reixi oportunitats, espais i convivència per a per una ciutat oberta, La visió totes les edats. Volem una ciutat per a tota la vida, amb persones de totes les generacions diversa i complexa que hi viuen, treballen, estudien o fan esta- des. Per fer efectiva la ciutat oberta, diversa i generacionalment complexa generacionalment és necessari an- ticipar-se amb polítiques i iniciatives pròpies que permetin apropar-nos al futur desitjat. 04. Per preparar-nos per als grans canvis a par-tir del 2030, és necessari desenvolupar políti- Preparar-nos ques i actuacions a la ciutat que acompanyin i per als grans canvis La missió integrin el canvi demogràfic a fi d’assolir una Barcelona per a totes les edats, amb justícia a partir del 2030 de gènere i equitat generacional, atenció a la diversitat en els cicles i les formes de vida, i fer-ho amb el protagonisme dels diversos grups socials i generacionals. 68 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 05. 5.1 Proximitat Les incerteses i les vulnerabilitats vinculades al canvi demogràfic només trobaran solució des Valors de lògiques de proximitat. Cal exercir el dret a la ciutat des d’entorns i relacions quotidianes de solidaritat. Els barris com a espais de construcció de comunitat on es garanteixen suports a les i principis de persones i vincles amb aquestes. l’Estratègia 5.2 Protagonisme actiu i noves respostes construïdes socialment L’abast i la dimensió dels canvis requereixen la implicació activa de la població en la recerca i el desenvolupament de solucions diverses per a necessitats també diverses. El paradigma de l’envelliment actiu aposta per la participació com a element vertebrador de les polítiques que tenen per objectiu l’autonomia i la inclusió social. 5.3 Atenció a les diversitats És especialment rellevant entendre i atendre de manera particular la creixent diversitat de si- tuacions vinculades al canvi demogràfic en termes d’edat, de salut, d’autonomia, cultural, de gènere o d’orientació sexual que enriqueixen i diversifiquen trajectòries vitals i els processos d’envelliment. 5.4 Justícia de gènere i centralitat de les cures És imprescindible afrontar el canvi demogràfic a partir de la igualtat de gènere i reconèixer la centralitat de la cura per a la vida socioeconòmica de la ciutat per tal garantir el dret a una cura digna i reduir les desigualtats de gènere i socials que es produeixen en la seva provisió. Estratègia 69 5.5 Inclusió, equitat i drets socials Prioritzar la intervenció en els grups més vulnerables és imprescindible per actuar davant les situacions de desavantatge actuals. Una perspectiva inclusiva també ha d’assumir el dret a l’autonomia i a decidir el projecte vital, i ha d’incorporar l’atenció integral centrada en la persona. 5.6 Relacions intergeneracionals Fomentar i facilitar, des de les polítiques i els serveis, els vincles socials i efectius entre infants, joves, adults i persones grans, més enllà dels espais familiars, és una font d’enriquiment per- sonal, té clars beneficis per a la cohesió social i és el primer pas per combatre els estereotips vinculats amb l’edat. 5.7 Innovació social i de les polítiques públiques Cal introduir una perspectiva transversal del canvi demogràfic en el conjunt de les polítiques municipals, implicant-hi les diferents àrees municipals, i alhora treballar conjuntament amb pràctiques d’innovació social. 70 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT La missió, la visió i els valors de l’Estratègia amb una bateria d’accions agrupades en tres 06. de canvi demogràfic i envelliment es concre- tipus:ten a través de dos eixos transversals consi- Eixos derats temes prioritaris i que hauran d’estar • Enfortiment: accions i programes que ja porta presents en el desenvolupament de totes les a terme l’Ajuntament i a les quals es vol donar línies d’acció: continuïtat reforçant-les i millorant-les. estratègics, • Innovació: accions que o bé són noves o bé es- tan en fase de proves pilot i que es consideren objectius Eixos transversals: clau per afrontar els reptes del canvi demo-• Diversitat i heterogeneïtat entre les gràfic i l’envelliment. i actuacions persones grans. • Colideratge: accions estratègiques pel canvi • Gènere. demogràfic i envelliment que involucren ne- cessàriament altres administracions per tal de poder fer-les efectives. Els quatre eixos estratègics centrals desen- volupen una sèrie de línies d’acció que confi- guren els objectius operatius de l’Estratègia: 1. Dret a la ciutat al llarg de la vida. 2. Ciutat amigable i convivència intergeneracional. 3. Envelliment actiu: aportar i gaudir de la ciutat. 4. Recerca i planificació per un canvi demogràfic amb equitat. Finalment, les línies d’acció es concreten Estratègia 71 Eix 1. Dret a la ciutat a totes les edats, és fonamental connectar 1.1 Impulsar serveis i suports per el dret a la ciutat amb tots els cicles de vida. a la cura al llarg de la vida Per això, és tan important que les polítiques d’habitatge esdevinguin un component trans- 1. Ampliació del programa municipal versal, vinculades a la resta de polítiques so- “Respir Plus” de suport a les famílies cials, ocupacionals i comunitàries. I és molt amb persones amb dependència. Els efectes de la crisi i el canvi demogràfic rellevant també que es desenvolupin políti- s’estan combinant de forma que grups es- 2. Extensió del projecte pilot sobre temps i ques innovadores que combinin rehabilita- pecífics de població es poden veure forçats cures.ció, suports domiciliaris, espais residencials a abandonar la ciutat: famílies vulnerables, compartits i entorns comunitaris cuidadors. 3. Obertura del Centre d’Informació i joves en edat d’emancipació, persones de Recursos per a la Cura i consolida- més de 50 anys en situació d’atur o perso- Pel que fa a les persones grans, l’adaptació ció de l’espai com a referència en nes grans en situació de dependència , entre de la pròpia llar a les necessitats canviants, el l’acompanyament dels processos d’altres, són col·lectius que necessiten un suport social i comunitari de proximitat, no- d’envelliment. suport especial per tal de garantir el dret a la ves formes de convivència més comunitàries 4. Desenvolupament de l’estratègia ciutat al llarg de la vida. i l’articulació de barris més amigables esde- de suport a les persones i famílies venen fonamentals tant per a l’envelliment El dret a la ciutat combina components di- cuidadores.actiu i autònom com per evitar situacions de versos. D’una banda, el dret a l’habitatge, a soledat no volguda i aïllament. una llar que pugui ser viscuda amb dignitat i seguretat; d’altra banda, el dret al barri, a la Entre les accions incloses en aquesta línia es- 1.2 Suport a la continuïtat laboral permanència en la comunitat de referència, tratègica, destaquen el nou model de Servei de les persones més grans de 50 on es desenvolupen afectes i vincles, sen- d’Atenció Domiciliària basat en la proximitat, anys se amenaces d’expulsions o desplaçaments una experiència pilot a partir de la qual han forçats; finalment, el dret als espais urbans de créixer les superilles socials, i un pla de 5. Reforç dels programes de reinserció comuns, on respirar un aire net per viure futur innovador basat en la proximitat com a laboral per a les persones en situació i gaudir de carrers i places per conviure. El espai coordinador de diferents serveis socials d’atur de més de 50 anys, amb una aten- dret a la ciutat és, per tant, el dret a viure de i sanitaris, tant professionalitzats com co- ció especial a l’atur de llarga durada. forma quotidiana amb equitat i diversitat. munitaris, amb l’objectiu d’evitar situacions 6. Continuïtat del programa làbora per a d’exclusió i aïllament i garantir la permanèn- la inserció de persones en situació de Avui, en plena transició demogràfica, i en el cia voluntària a la pròpia llar de les persones vulnerabilitat. marc de l’objectiu de construir una ciutat per grans. 72 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 1.3 Suport a la permanència 16. Millores en el Servei d’àpats so- 1.6 Disposar d’alternatives voluntària de les persones grans a cials: “Àpats a domicili” i “Àpats en residencials temporals i la pròpia llar companyia”. permanents per a persones 17. Potenciació del programa “Baixem al grans Promoure noves solucions 7. Implementació de les superilles socials: carrer”. habitacionals integració de serveis, acció comunitària i proximitat. 18. Potenciar el servei d’acompanyament a 25. Millora en el Servei d’Atenció a les 8. domicili de la gent gran.Nou model d’atenció integrat del Servei Urgències a la Vellesa (SAUV) d’Atenció Domiciliària. 19. Enfortiment de la perspectiva de 26. Elaboració d’una campanya i guia infor- 9. l’envelliment actiu en els projectes de Millores i innovacions en el servei de mativa i orientativa per al tractament de desenvolupament comunitari i en el teleassistència. la diversitat sexual i de gènere i l’accés marc del Pla de barris. a drets. 10. Campanya sobre adaptació de l’habitatge 20. Foment de l’intercanvi de coneixements en el procés d’envelliment. sobre programes de prevenció i aten- 11. Increment de les partides pressupos- ció a la solitud de la gent gran dels tàries per a la rehabilitació d’habitatges districtes. per adaptacions de la llar i de les esca- les de veïnatge. 12. Millora del servei de tramitació i atenció 1.5 Promoure noves solucions a la dependència (SADEP). habitacionals 13. Ampliació del programa d’assistència 21. Nous habitatges amb serveis per a per- personal. sones grans. 22. Programa funcional d’unitats de convi- 1.4 Lluitar contra la solitud no vència a noves promocions d’habitatge. volguda de les persones grans 23. Suport a fórmules d’habitatge cooperatiu i compartit. 14. Extensió del programa “Radars” a tots 24. Potenciació del programa intergenera- els barris de la ciutat. cional “Viure i conviure” amb estudiants i 15. Ampliació de persones usuàries del pro- persones grans que viuen soles. grama “Vincles BCN”. Estratègia 73 Eix 2. Ciutat amigable barri o els casals de gent gran, en programes 2.3 Potenciar equipaments i consolidats com el de la Ciutat educadora o activitats intergeneracionals i convivència en la remodelació i creació d’espais de joc a intergeneracional la ciutat. 33. Definició d’un nou model dels casals de gent gran. 2.1 Impulsar el compromís de 34. Impuls a les activitats intergenera- La tendència dels diversos grups socials a Barcelona per l’amigabilitat amb cionals en els equipaments i serveis ocupar i apropiar-se de manera segregada les persones grans municipals. dels recursos, serveis i equipaments sovint 35. Suport a projectes intergeneracionals a ha estat incentivada per les mateixes políti- 27. Renovació i impuls del compromís de les aules d’extensió universitària per a la ques públiques, donada la concepció “eda- Barcelona per l’amigabilitat amb les per- gent gran. tista” d’equipaments i activitats. Per aquest sones grans Renovació i impuls del com- motiu, l’Estratègia pretén promoure activi- promís de Barcelona per l’amigabilitat 36. Enfortir els projectes intergeneracionals tats, serveis, espais i equipaments d’usos amb les persones grans. en el programa “Ciutat educadora”. compartits que fomentin la convivència in- 37. Fomentar la perspectiva intergeneracio- tergeneracional a la ciutat i tinguin present nal en els espais de joc infantil a la ciutat les diferents necessitats de dones i homes. A la vegada, s’han de dur a terme diferents 2.2 Avançar cap a un espai públic 38. Desenvolupament del projecte “En bici accions per fer de Barcelona una ciutat més accessible i un transport i comerç sense edat”. amable amb la gent gran, cosa que com- de proximitat per a tothom 39. Organització d’unes jornades bianuals porta que sigui més amable amb tots els 28. Desenvolupament del Pla d’accessibilitat per fomentar el coneixement i col·lectius. Això significa, entre d’altres, en universal. l’intercanvi d’experiències sobre projec- l’àmbit urbanístic, avançar cap a espais ur- tes intergeneracionals. bans amb accessibilitat universal; en l’àmbit 29. Desenvolupament dels “Camins amics dels serveis, avançar en una atenció centrada per a la gent gran”: acompanyaments i en la persona, i en l’àmbit de les relacions so- espais amigables. cials, fomentar el tracte cordial i lliure de dis- 30. Potenciar el comerç de proximitat ami- criminacions a partir de l’apoderament de les gable amb les persones grans. persones grans. Entre les accions d’aquesta línia estratègica destaquem les que impulsen 31. Millores en el servei de transport espe- i fomenten la hibridació i convivència interge- cial porta a porta. neracional en les activitats dels equipaments 32. Impuls i reorganització del servei de municipals, com per exemple els casals de transport a demanda. 74 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Eix 3. Envelliment actiu: 3.1 Promoure l’educació i la cultu- 3.2 Fomentar la participació activara al llarg de la vida aportar i gaudir 48. Impuls i visibilització del treball realitzat de la ciutat 40. Suport als programes universitaris diri- pel CAGG i foment de l’intercanvi amb gits a les persones grans altres espais de participació. 41. Elaboració i difusió d’un llibre blanc so- 49. Promoció de la participació i aportació L’activitat social és la millor manera de conti- bre l’educació de les persones adultes en el procés en la Convenció de les Veus nuar sentir-se connectat, implicat en la vida i 42. Enfortiment de la participació de les de les Persones Grans. en el món que et rodeja una vegada l’activitat persones grans en les polítiques cultu- 50. Foment de la participació de les perso- laboral deixa de ser central. L’envelliment ac- rals de la ciutat nes grans en les polítiques de transport tiu parteix del reconeixement de les persones “a desenvolupar el seu potencial de benestar 43. Elaboració d’una estratègia per apropar públic. físic, social i mental i també de la capacitat els centres culturals, les biblioteques i 51. Extensió del projecte “Soc blogger”. de participar en la societat d’acord amb les els museus a les necessitats i els in- 52. Inclusió de persones amb deteriorament seves necessitats, desitjos i capacitats, men- teressos de les persones grans, amb cognitiu lleu a les activitats dels casals tre que se’ls proporciona protecció, seguretat una atenció particular a les persones de gent gran. i cura adequada quan necessiten assistèn- amb diversitat funcional i situacions de cia”. En un escenari en què quantitativament demències 53. Impuls a la implantació de les tecnolo- i qualitativa el pes de les persones grans serà 44. gies de la informació i la comunicació als Programació d’activitats culturals de decisiu, l’Estratègia es planteja com es pot casals i equipaments de gent gran.caràcter intergeneracional en bibliote- facilitar les aportacions i millorar les capa- ques, museus, centres cívics, casals de citats d’incidència de les persones grans, per barri i altres equipaments culturals. exemple, amb noves formes d’economia de 3.2 Drets, bon tracte i prevenció de reciprocitat, de transferència d’experiència i 45. Campanya de promoció de les escoles maltractaments de coneixement, la promoció de l’ús d’eines de formació de persones adultes. 54. Prevenció i atenció als maltractaments digitals, d’autoorganització de serveis i pres- 46. Obertura de les escoles de música en de les persones grans tacions o en la participació activa en la pre- horari de matins per oferir formació sa de decisions i el disseny de les polítiques musical a totes les edats. 55. “Soc gran i què?” Programes contra la públiques. discriminació per raons d’edat47. Reforç del paper de mediadors dels equips de programació dels museus per 56. Difusió i capacitació a les persones facilitar les visites de grups de persones grans sobre els seus drets de consum grans, i treballar activitats i programes 57. Difusió dels drets de les persones grans, específics a mida. especialment de les persones amb més Estratègia 75 dependència, recollits en el document elaborat pel CAGG. 58. Enfortiment de la formació en centres de dia, casals i residències per a persones grans sobre diversitat sexual i de gènere. 3.4 Potenciar l’envelliment saludable 59. Enfortiment de les actuacions adreçades a promoure l’activitat física per a les persones grans, especialment adaptada a les diferents etapes del procés d’envelliment. 60. Ampliació de les escoles de salut per a gent gran. 76 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Eix 4. Recerca i plegament d’accions i polítiques dels eixos 4.1 Impuls de la cooperació anteriors. interinstitucional cooperació Existeixen qüestions cabdals amb influèn- per un canvi demogràfic 61. Planificació conjunta de centres cia directa sobre aquesta Estratègia sobre residencials i sociosanitaris 2030. amb equitat les que l’Ajuntament no té competències ja que aquestes estan en mans de l’Estat o de 62. Creació d’una comissió mixta la Generalitat de Catalunya, i la funció muni- Generalitat-Ajuntament i món local per El procés de canvi demogràfic i d’envelliment cipal es centra en fer incidència política per afrontar el canvi demogràfic. planteja grans reptes a la metròpoli barcelo- tal d’incorporar-ho en l’Agenda de les admi- nina, en un context d’incertesa pel canviant 63. Respostes de les ciutats europees a escenari internacional i l’accelerat canvi tec- nistracions responsables. Es tracta, princi- l’envelliment i el canvi demogràfic en el nològic. Tots aquests reptes i canvis fan ne- palment, de matèries amb fort impacte en la marc d’Eurocities mitjançant intercanvis cessari aprofundir en temàtiques de les quals millora de la qualitat de vida de les persones, amb altres ciutats. ara per ara en tenim poc coneixement (per tals com: garantir la suficiència econòmi- 64. Seguiment i anàlisi de les denúncies de exemple, les condicions de vida de les per- ca de les persones grans mitjançant la re- discriminació d’edat de l’Oficina per la sones molt grans o l’ús cultural a la ciutat de forma del sistema de pensions que permeti No Discriminació. les persones grans), com facilitar les dades assegurar uns ingressos dignes i justos per existents en registres administratius o bé no- a tothom, reformar la Llei d’Arrendaments 65. Avaluació i extensió de les experiències ves fonts de dades encara inexplorades (big Urbans per garantir l’accés i la permanència de coordinació i integració social i data). Tot això, juntament amb l’avaluació de en l’habitatge (increment del parc públic de sanitària en el marc de la Taula d’Atenció les polítiques actuals, és necessari per poder lloguer social, regulació dels preus de llo- Integrada amb la Generalitat. diagnosticar, planificar i adaptar millor les guer, mobilització dels habitatges buits, re- 66. Extensió de la interconnexió de dades polítiques a mitjà i llarg termini. habilitació i subministraments mínims de la socials i de salut a tota la ciutat. llar), aprovar una nova legislació d’autonomia D’altra banda, a l’hora d’abordar processos personal que permeti garantir el dret amb tan complexos com el canvi demogràfic i finançament suficient, amb cobertures i in- 4.2 Avaluació i seguiment de l’envelliment, cal coordinar un esforç conjunt. tensitats suficients per atendre en un entorn polítiques sobre canvi demogràfic S’ha d’avançar tant en la millora de la coo- comunitari pròxim i potenciant la figura de peració interinstitucional (especialment amb l’assistent personal, afavorir polítiques de 67. Avaluar i planificar integralment les la Generalitat, però també amb altres ciu- conciliació personal i laboral, posant a les polítiques i els programes per combatre tats), com en els espais de col·laboració amb persones en el centre de la vida i desenvo- la solitud no volguda i facilitar la per- el tercer sector social i les organitzacions lupar la normativa actual sobre accessibilitat manència de les persones grans a la de l’economia social i solidària en el des- universal. seva llar. Estratègia 77 68. Anàlisi dels models actuals dels centres necessitats i preferències i facilitar la i residències per a persones grans des seva participació a les polítiques de de la perspectiva LGTBI. ciutat. 69. Integració de dades administratives i 76. Estudi sobre els patrons de mobilitat de serveis. Dades, big data i indicadors residencial metropolitana. municipals en clau de cicles de vida i 77. Establiment d’una línia d’anàlisi perspectiva d’envelliment. i recerca sobre immigració, 70. Organització de congrés sobre polítiques interculturalitat i envelliment. locals davant el canvi demogràfic. 71. Creació de grups de treball específics sobre envelliment per promoure el treball transversal en les polítiques municipals. 72. Participació en el projecte europeu “Adapting European Cities to Population Ageing: policy challenges and best practices” (ESPON 2020). 73. Ampliar el coneixement i les polítiques per la mort digna. 4.3 Aprofundir en el coneixement sobre els efectes del canvi demogràfic 74. Les necessitats actuals i futures d’habitatge de les persones grans 75. Anàlisi i coneixement sobre el col·lectiu de persones més grans (+80), incorporant-hi les metodologies més adequades per conèixer les seves 78 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 6.1. Quadre d’actuacions Eix Estratègic Dret a la ciutat al llarg de la vida Objectiu: Impulsar serveis i suports per a la cura Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Ampliació del programa municipal “Respir Plus” de suport a les famílies amb persones amb dependència. Programa d’ajuts econòmics per facilitar que les persones grans 1 amb dependència puguin estar temporalment en un centre Acció Social Enfortiment residencial privat per a gent gran. El seu objectiu és donar suport a les famílies que cuiden persones grans amb dependència, perquè puguin disposar de temps quan el necessiten. Extensió del projecte pilot sobre temps i cures. Prova pilot el 2018 als barris de Sant Andreu Palomar i del Guinardó. Extensió a altres barris de la ciutat a partir del 2019. Els seus objectius Direcció principals són: 1) Sensibilitzar la ciutadania sobre la centralitat de la de Serveis 2 cura en les nostres vides. 2) Potenciar una comunitat de la cura al d’Economia Cooperativa, Districtes Innovació barri. 3) Recollir idees i propostes per part dels veïns i veïnes del Social i Solidària barri per millorar la coresponsabilitat, la socialització de la cura i i Consum la informació dels recursos i serveis del barri en relació amb la temàtica. Obertura del Centre d’Informació i Recursos per a la Cura i consolidació de l’espai com a referència en l’acompanyament dels processos d’envelliment. Feminismes El nou centre treballarà de manera coordinada amb tots els serveis i LGTBI, DS 3 i recursos del territori per informar i assessorar la ciutadania Salut Economia Social i Solidària, XSFC, Innovació sobre els recursos existents al voltant de la cura de les persones. CSB, IMSS, IMPD, Neix amb la voluntat de donar resposta a la diversitat de perfils: Barcelona Activa persones i famílies cuidadores, cuidadores professionals a la llar, persones receptores de cura i ciutadania en general. Estratègia 79 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Desenvolupament de l’estratègia de suport a les persones i famílies cuidadores. XSFC, ASPB, CSB, 4 L’Estratègia dotarà la ciutat d’un marc de referència comú, una anàli- Salut IMSS, IMPD, DS Innovació si compartida sobre la situació de les families cuidadores i un pla Economia Social d’acció. S’impulsa des de la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuida- i Solidària dores en el marc de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva. Objectiu: Donar suport a la continuïtat laboral de les persones més grans de 50 anys Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Reforç dels programes de reinserció laboral per a les persones en situació d’atur més grans de 50 anys, amb especial atenció a l’atur de llarga durada. 5 Entre els programes que s’intensificaran, cal destacar el programa Barcelona Activa Enfortiment “Mentoring +40” i els programes de coaching laboral i grups a mida per conèixer els recursos ocupacionals. Priorització de la contractació de persones aturades més grans de 50 anys en els programes integrals d’ocupació amb contractació. Continuïtat del programa “Làbora” per a la inserció de persones en situació de vulnerabilitat. 6 Programa de foment de l’ocupació per a col·lectius en situació Acció Social ECAS, FEICAT, Enfortiment de vulnerabilitat, que fereix un suport personalitzat, orientació i Creu Roja acompanyament per a la inserció en les empreses que hi participen. 80 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Objectiu: Suport a la permanència voluntària de la gent gran a la pròpia llar Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Implementació de les superilles socials: integració de serveis, acció comunitària i proximitat. Davant el procés d’envelliment, les necessitats de cures 7 i els suports s’hauran d’incrementar perquè les persones puguin Acció Social Àrea de Drets Socials Innovació romandre al seu domicili i, per tant, replantejar la seva provisió, els suports (també emocionals), la participació social i la interrelació amb els equipaments de l’entorn. Nou model d’atenció integrat del Servei d’Atenció Domiciliària. Desplegament i avaluació de quatre projectes pilot amb l’objectiu 8 de millorar les condicions de treball de les persones treballadores IMSS Innovació i l’atenció de les persones usuàries: atenció personalitzada, creació d’equips autogestionats, coordinació amb altres agents i atenció integral social i sanitària. Millores i innovacions en el servei de teleassistència. Nous nivells d’atenció personalitzats segons les necessitats; dispositius perifèrics per monitoritzar l’entorn de la persona; 9 servei de geolocalització; nou dispositiu MIMAL, i introducció IMSS Salut Enfortiment d’innovacions tecnològiques i seguiment de l’estat de salut. S’ha millorat la coordinació amb altres serveis i agents, que cal reforçar en el futur. Campanya sobre adaptació de l’habitatge en el procés d’envelliment. 10 Campanya i elaboració d’una guia amb recomanacions IMHAB IMSS Innovació per adaptar la llar al procés d’envelliment: adaptacions funcionals i arquitectòniques, consells sobre el mobiliari i els objectes d’ús quotidià i temes energètics, d’accessibilitat i de seguretat. Estratègia 81 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Increment de les partides pressupostàries per a la rehabilitació d’habitatges per fer adaptacions de la llar i de les escales de veïnatge. L’objectiu és dignificar la llar, millorar-ne l’accessibilitat, 11 l’aïllament o les instal·lacions de subministrament, elements IMHAB Enfortiment amb un efecte directe en la qualitat de vida de les persones que hi viuen. S’inclou una línia d’ajuts per a persones en situació de vulnerabilitat que pot arribar a cobrir el 100% del cost de l’actuació. Millora del servei de tramitació i atenció a la dependència (SADEP). Creació de nous espais d’atenció a la dependència (SADEP) i millora dels circuits per a la tramitació i el seguiment de 12 l’atenció. El nou model d’atenció a la dependència es prestarà IMSS Innovació en quatre centres d’atenció que agruparan diferents districtes de la ciutat. La persona podrà accedir a les prestacions econòmiques i de serveis de la LAPAD, així com a altres recursos de la cartera de serveis socials bàsics. Ampliació del programa d’assistència personal. El Servei Municipal d’Assistent Personal té per objectiu garantir 13 la vida autònoma a persones amb diversitat funcional, oferint IMPD Acció Social Enfortiment suport en les seves activitats de la vida diària i donant-los la màxima independència. 82 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Objectiu: Lluitar contra la solitud no volguda de les persones grans Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Extensió del programa “Radars” a tots els barris de la ciutat. Projecte d’acció comunitària adreçat a detectar i prevenir 14 situacions de risc de les persones grans i pal·liar els efectes IMSS Districtes Enfortiment negatius de la solitud no volguda i l’aïllament. Actualment, el programa s’ha expandit a 40 barris de la ciutat i s’hi afegiran 13 barris més fins al maig del 2019. Ampliació de persones usuàries del programa “Vincles BCN”. Projecte per reforçar les relacions socials de les persones grans 15 que se senten soles a través de la tecnologia i les xarxes socials. Promoció de la Gent Gran Enfortiment Al llarg del 2018 s’espera arribar a 1.950 persones usuàries actives i més de 4.000 al 2019. Millores en el servei d’àpats socials: “Àpats a domicili” i “Àpats en companyia”. El servei d’àpats socials té com a finalitat proporcionar benestar 16 nutricional, físic i social a persones en situació de vulnerabilitat. IMSS Enfortiment Entre les millores, es crearà un sistema de seguiment de qualitat i d’inspecció i s’incrementaran els productes ecològics i de proximitat. Potenciació del programa “Baixem al carrer”. En el marc de l’ampliació dels programes de salut comunitària, 17 “Baixem al carrer” té per objectiu l’accés al carrer de persones ASPB, Creu Roja, Salut districtes, Foment Enfortiment grans soles amb problemes de mobilitat. Amb el Pla de barris de Ciutat s’ha ampliat de 5 a 23 barris, i es preveu seguir creixent els propers anys. Estratègia 83 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Potenciar al servei d’acompanyament a domicili de la gent gran. Amb l’objectiu de reduir la situació d’aïllament i solitud Fundació 18 de la persona gran, el programa vincula una persona voluntària Amics de la Gent IMSS Gran, Fundació Enfortiment que visita la persona gran al seu domicili un cop a la setmana, Avismón- durant aproximadament dues hores, de manera que s’estableix Catalunya un vincle de suport afectiu. Enfortiment de la perspectiva de l’envelliment actiu en 19 els projectes de desenvolupament comunitari i en el marc Servei d’acció Foment del Pla de barris. comuntària de Ciutat Enfortiment Foment de l’intercanvi de coneixements sobre programes de prevenció i atenció a la solitud de la gent gran dels districtes. 20 Fomentar l’intercanvi de coneixements i l’avaluació de programes Districtes, taules IMSS Innovació de prevenció i atenció a la solitud de la gent gran dels districtes de gent gran pot ajudar a consolidar i estendre aquestes iniciatives a altres territoris. 84 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Objectiu: Noves solucions habitacionals Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Nous habitatges amb serveis per a persones grans. Habitatges de lloguer adaptats, integrats a la comunitat i amb 21 els suports necessaris per a persones grans. Fins al 2022 IMHAB Àrea de Drets Socials Enfortiment es preveu la construcció d’11 promocions noves (aproximadament 650 habitatges) amb serveis per a persones grans. Programa funcional d’unitats de convivència a noves promocions d’habitatge. 22 Unitats de convivència per a persones grans en noves promocions IMHAB Àrea de Drets Socials Innovació amb un model de suports i espais compartits alternatius al model residencial per a persones grans. Suport a fórmules d’habitatge cooperatiu i compartit. Àrea Drets Suport i acompanyament per desenvolupar projectes d’habitatge Socials, Direcció 23 amb fórmules compartides i de cooperatives, explorant cohousing IMHAB d’Economia Innovació sènior per a grups de persones grans i donant suport Cooperativa, als col·lectius que ja ho treballen o vulguin impulsar aquesta Social i Solidària línia innovadora. i Consum Potenciació del programa intergeneracional “Viure i conviure”, amb estudiants i persones grans que viuen soles. Generalitat El programa està destinat a persones grans que viuen soles de Catalunya, 24 i poden oferir una habitació a estudiants que tenen la residència Promoció Fundació Roure, de la Gent Gran Comissió Enfortiment habitual fora de Barcelona i necessiten habitatge mentre cursen Interuniversitària estudis universitaris. Es basa a fomentar la solidaritat, de Catalunya el coneixement i l’ajuda mútua entre dues generacions. Estratègia 85 Objectiu: Alternatives residencials temporals i permanents per a persones grans Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Millora en el Servei d’Atenció a les Urgències a la Vellesa (SAUV). Servei per atendre persones grans que es troben en situació d’urgència social que requereix una actuació immediata, 25 per oferir-los un acolliment temporal i atenció a les seves IMSS Enfortiment necessitats bàsiques, mentre es troben els recursos més adients per tractar la seva situació. S’implementaran millores amb un nou protocol de coordinació entre els centres derivants de salut i el servei del SAUV i en l’establiment d’un circuit d’atenció. Elaboració d’una campanya i guia informativa i orientativa per al tractament de la diversitat sexual i de gènere i l’accés a drets. Amb l’objectiu d’evitar estigmatitzacions o discriminacions 26 per orientació sexual, es planteja una campanya per informar IMSS Feminismes i LGTBI Enfortiment i sensibilitzar sobre els drets i vetllar per garantir l’expressió lliure d’opcions sexuals als centres residencials per a persones grans i altres equipaments. 86 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Eix Estratègic Ciutat amigable i convivència intergeneracional Objectiu: Impulsar el compromís de Barcelona per a l’amigabilitat amb les persones grans Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Renovació i impuls del compromís de Barcelona per a l’amigabilitat amb les persones grans. Acord de corresponsabilitat entre agents públics i privats Taula transversal de la ciutat per millorar la qualitat de vida de les persones grans Departament amb diferents 27 a partir dels seus entorns de vida quotidiana i la seva aportació de Participació departaments, Enfortiment i participació. Amb la promoció del Consell Assessor de la Gent Social entitats i ciuta- Gran, Barcelona s’ha sumat des del 2009 al compromís de dania. “Ciutats amigables amb les persones grans”, una xarxa impulsada per l’Organització Mundial de la Salut. Objectiu: Avançar cap a un espai públic accessible i un transport i comerç de proximitat per a tothom Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Desenvolupament del Pla d’accessibilitat universal. El Pla fa un diagnòstic de l’accessibilitat universal als diferents 28 serveis públics, treballant de manera participada amb les Àrea d’Ecologia, IMPD Urbanisme i Innovació persones amb diversitat funcional. Una vegada fet el diagnòstic Mobilitat (2018) s’elaboraran solucions tipus i s’establiran objectius i mesures (2019) per realitzar els propers deu anys. Desenvolupament dels “Camins amics per a la gent gran”: acompanyaments i espais amigables. Àrea d’Ecologia, 29 Projecte per promoure acompanyaments en l’espai urbà i trajectes Promoció de la Gent Gran Urbanisme i Innovació amigables per a les persones grans, tot facilitant la mobilitat Mobilitat i l’accessibilitat. Estratègia 87 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Potenciar el comerç de proximitat amigable amb les persones grans. Direcció de 30 Projecte pilot per incorporar la perspectiva de l’amigabilitat Comerç, Promoció de la Innovació amb les persones grans en els plans de dinamització comercial Gent Gran dels districtes i en l’Observatori del Comerç de Barcelona. Millores en el servei de transport especial porta a porta. Aquest servei és part del sistema de transport públic de la ciutat 31 i permet a les persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda IMPD Enfortiment l’accés als serveis d’atenció social i els facilita la mobilitat quotidiana. Es treballa amb un nou sistema per a la seva gestió i concessió per millorar-ne les prestacions i la qualitat. Impuls i reorganització del servei de transport a demanda. S’iniciarà un projecte pioner a la ciutat al districte de Nou Barris 32 que permetrà desplaçaments de les persones grans TMB TMB, Drets Socials Innovació i amb diversitat funcional en transport públic sota petició prèvia i a l’hora que es demani. 88 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Objectiu: Potenciar equipaments i activitats intergeneracionals Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Definició d’un nou model dels casals de gent gran. Revisió de forma participada del model de casals de gent gran 33 i casals de barri per establir un pla funcional que promogui Promoció de la Gent Gran Innovació un envelliment actiu i intergeneracional, així com més interacció entre equipaments de proximitat. Impuls a les activitats intergeneracionals en els equipaments i serveis municipals. Programació d’activitats intergeneracionals en els equipaments i 34 serveis municipals: concerts d’estudiants de les escoles de música Promoció Escoles de de la Gent Gran música, IMEB, Enfortiment als casals i llars de gent gran; activitats educatives amb estudiants districtes d’escoles de primària a la Xarxa d’Horts Urbans; creació d’espais participatius intergeneracionals a les escoles bressol municipals. Suport a projectes intergeneracionals a les aules d’extensió Agrupació d’Aules universitària per a la gent gran. de Formació 35 Organitzar projectes intergeneracionals per desenvolupar Educació Permanent per Innovació a unes determinades aules d’extensió universitària juntament amb a la Gent Gran instituts de secundària de la ciutat per promoure l’intercanvi de Catalunya i l’aprenentatge mutu entre generacions. (AFOPA) Enfortir els projectes intergeneracionals en el programa “Ciutat educadora”. “Barcelona Ciutat Educadora” té per objectiu impulsar 36 la participació, la innovació pedagògica, les xarxes i intercanvis IMEB Enfortiment internacionals i l’acció transversal per enfortir i garantir el dret a l’educació. Entre les múltiples activitats que s’impulsen, s’han iniciat alguns projectes intergeneracionals que s’ampliaran a més territoris de la ciutat. Estratègia 89 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Fomentar la perspectiva intergeneracional en els espais de joc infantil a la ciutat. Institut Infància, 37 Fer el seguiment del Pla del joc a l’espai públic 2020-2030 perquè Ecologia Urbana Àrea de Drets Socials, Àrea Innovació es tingui present la perspectiva intergeneracional en el disseny Drets Ciutadania dels nous espais de joc a la ciutat. Desenvolupament del projecte “En bici sense edat”. “En Bici Sense Edat” consisteix a fomentar noves relacions entre generacions, entre conductors i passatgers, entre el personal Àrea d’Ecologia, 38 de les residències i els membres de les famílies. Els voluntaris Urbanisme i Mo- Biciclot, En Bici Innovació (conductors) s’inscriuen per fer passejos en bicicleta amb la gent bilitat, Promoció Sense Edat gran a través d’un sistema de reserves. L’objectiu és difondre de la Gent Gran el projecte per incrementar el nombre de persones usuàries i voluntàries. Organització d’unes jornades bianuals per fomentar el coneixement i l’intercanvi d’experiències sobre projectes 39 intergeneracionals. Districtes, Promoció de la Innovació A fi de fomentar l’intercanvi d’experiències i els projectes Gent Gran innovadors dels diferents districtes, se celebraran unes jornades bianuals. 90 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Eix Estratègic Envelliment actiu: aportar i gaudir de la ciutat Objectiu: Promoure l’educació al llarg de la vida Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Suport als programes universitaris dirigits a les persones grans. En el marc del Consell Assessor Municipal d’Universitats, es treballa sobre educació, recerca i ocupació prioritzant 40 l’educació permanent i al llarg de tota la vida. L’objectiu Educació CAMU Innovació és desenvolupar estratègies d’educació al llarg de la vida, sobretot vinculades a la innovació pedagògica dels programes de les universitats orientats a les persones grans. Elaboració i difusió d’un llibre blanc sobre l’educació de les persones adultes. 41 El llibre blanc preveu establir les bases i obrir un debat sobre Educació CAMU, Consorci Innovació la perspectiva de l’educació al llarg de la vida en les polítiques Educació educatives de la ciutat, una estratègia clau que concilia l’envelliment actiu i la societat del coneixement. Enfortiment de la participació de les persones grans en les polítiques culturals de la ciutat. Creació d’una comissió amb la participació de persones grans 42 en el marc del Consell de Cultura de Barcelona i potenciació ICUB Innovació del treball conjunt amb el Consell Assessor de la Gent Gran, per decidir programacions i estratègies culturals. L’objectiu és facilitar l’aportació i la implicació de les persones grans a la programació d’activitats culturals. Elaboració d’una estratègia per apropar els centres culturals, les biblioteques i els museus a les necessitats i interessos de les persones grans, amb una particular atenció a les persones amb diversitat funcional i situacions de demències. 43 Inclourà: activitats a les biblioteques per a persones grans amb la ICUB Innovació seva participació en la programació; potenciar els clubs de lectura per a gent gran; programar activitats musicals i culturals per a persones amb problemes de demència o Alzheimer; generar un programa de visites històriques a partir de les demandes dels mateixos col·lectius; assegurar la pluralitat d’orígens i d’opcions sexuals. Estratègia 91 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Programació d’activitats culturals de caràcter intergeneracional en biblioteques, museus, centres cívics, casals de barri 44 i altres equipaments culturals. Enfortiment Introduir la perspectiva de l’envelliment i les relacions intergeneracionals a les polítiques culturals de la ciutat. Campanya de promoció de les escoles de formació de persones adultes. 45 Per donar a conèixer els centres de formació d’adults i la seva Educació Innovació oferta formativa, es dissenyarà una campanya de divulgació prioritzant els col·lectius amb més necessitats educatives i més vulnerables. Obertura de les escoles de música en horari de matins 46 per oferir formació musical a totes les edats. Educació Innovació Ampliació de l’oferta de formació musical a totes les edats amb l’obertura de les escoles de música municipals durant els matins. Reforç del paper de mediadors dels equips de programació dels museus per facilitar les visites de grups de persones grans, 47 treballant activitats i programes específics a mida. ICUB Continuïtat Facilitar la cocreació i la coproducció d’accions i programes específics que s’adaptin a les necessitats i els interessos diversos de les persones grans. 92 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Objectiu: Fomentar la participació activa Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Impuls i visibilització del treball realitzat pel CAGG i foment de l’intercanvi amb altres espais de participació. L’objectiu és enfortir i fer visibles les tasques que duu a terme Departament 48 el CAGG i fomentar ponts de treball i diàleg amb altres consells i de Participació Enfortiment espais de participació, per aconseguir més presència en l’agenda Social local dels temes relacionats amb les persones grans i el procés d’envelliment. Promoció de la participació i aportació en el procés en la Convenció de les Veus de les Persones Grans. Organització, seguiment i realització de la V Convenció de les Veus Departament CAGG, consells 49 de les Persones Grans l’any 2019, un esdeveniment que se celebra de Participació de persones grans Enfortiment cada quatre anys. S’organitzen moltes activitats participatives de Social dels districtes debat i aportació que culminen en la convenció, així com fòrums i espais de seguiment posteriors. Foment de la participació de les persones grans en les polítiques de transport públic. Establir canals de participació per recollir inquietuds, preferències i reflexions sobre el transport públic des de la perspectiva 50 de l’envelliment. Suport a la creació d’un grup de treball entre Promoció de la Gent Gran CAGG, TMB Colideratge el CAGG i TMB per fer el seguiment de les millores i les campanyes en transport públic. Procés participatiu per definir el Pla de mobilitat urbana de Barcelona PMU 2019-2014, en què es consideren els cicles de vida, gènere i diversitat funcional. Extensió del projecte “Soc bloguer”. 51 Formació digital i periodística per impulsar els seus talents Promoció de la Enfortiment i habilitats com a periodistes i fotògrafs voluntaris de les xarxes Gent Gran socials municipals i del bloc del web municipal de Gent Gran. Estratègia 93 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Inclusió de persones amb deteriorament cognitiu lleu a les activitats dels casals de gent gran. En la línia de promoure la participació activa de les persones grans, en especial les que tenen més dificultats o situacions 52 vulnerables, s’aposta per adaptar o desenvolupar en els casals Promoció de la Gent Gran Innovació activitats específiques per a persones amb nivells lleus de dependència i situacions de pèrdua de capacitats cognitives. Són persones grans que no es troben institucionalitzades i que viuen als seus domicilis amb suports. Impuls a la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació als casals i equipaments de gent gran. 53 Dotació d’aules informàtiques i millores en les xarxes wifi Promoció de la Fundació La Caixa Enfortiment als equipaments, i impuls de programes formatius per apropar Gent Gran les tecnologies a les persones grans, amb l’objectiu de reduir la bretxa digital. 94 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Objectiu: Drets, bon tracte i prevenció de maltractaments Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Prevenció i atenció als maltractaments de les persones grans. Desplegament de diverses línies d’actuació per conèixer i prevenir 54 les situacions de maltractaments i donar-los la resposta adequada: Àrea de Drets Districtes Enfortiment protocol i actuació conjunta dels serveis de salut i serveis socials, Socials cossos de seguretat i justícia; avançar en el coneixement, la detecció i la sensibilització sobre aquesta temàtica. “Soc gran i què?” Programes contra la discriminació CAGG, consells per raons d’edat. Departament de persones grans 55 de Participació dels districtes, Enfortiment Campanyes per combatre l’edatisme i promoure el reconeixement Social casals de gent de les aportacions de les persones grans. gran... Difusió a les persones grans sobre els seus drets 56 de consum i capacitació. Promoció de la OMIC Innovació Elaboració de tallers específics sobre els drets de consum Gent Gran en diferents àmbits (subministraments, tecnologia, turisme...). Difusió dels drets de les persones grans, especialment de les persones amb més dependència, recollits en el document elaborat pel CAGG. 57 Promoure, assumir i donar a conèixer el document Drets i llibertats Àrea de Drets Socials CAGG Enfortiment de les persones grans amb especial atenció a les persones grans amb dependència, del GAGG, a través del SAD i altres recursos sociosanitaris, com residències i centres de dia. Enfortiment de la formació als centres de dia, als casals i a les residències per a persones grans sobre diversitat sexual i de gènere. 58 Té l’objectiu de garantir drets i aportar la visibilització Promoció Gent Acció Social Gran, Feminismes Enfortiment i el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere també entre i LGTBI les persones grans. Es tracta d’avaluar l’impacte i enfortir aquesta línia formativa que ja s’havia iniciat en alguns equipaments per a persones grans. Estratègia 95 Objectiu: Potenciar l’envelliment saludable Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Enfortiment de les actuacions adreçades a promoure l’activitat física per a les persones grans, especialment adaptada a les 59 diferents etapes del procés d’envelliment. Institut Barcelona Feminismes Programes per fomentar l’activitat física per a persones grans Esports i LGTBI Innovació que no en fan o van deixar de fer-ne, especialment a partir de la detecció dels centres d’atenció primària. Ampliació de les escoles de salut per a gent gran. 60 Programa per reduir la solitud i promoure hàbits saludables Agència de Salut Pública de Districtes, CAP, Enfortiment en el marc de l’acció comunitària en salut. Han augmentat Barcelona acció comunitària de 5 a 11 entre el 2015 i el 2017, i es preveu arribar a 16 l’any 2019. 96 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Eix Estratègic Recerca i planificació per a un canvi demogràfic amb equitat Objectiu: Impulsar la cooperació interinstitucional Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Planificació conjunta de centres residencials i sociosanitaris 2030. A través de la Taula d’Atenció Integral Social i Sanitària, 61 amb l’objectiu de fer front al dèficit estructural de places Àrea de Drets Socials Colideratge residencials públiques i ampliar l’oferta de places a la ciutat, tot redefinint i diversificant la tipologia dels centres i assolint una millora de la coordinació amb els centres sociosanitaris. Creació d’una comissió mixta entre Generalitat, Ajuntament i el món local per afrontar el canvi demogràfic. 62 Treball conjunt amb la Generalitat de Catalunya i l’àmbit local Àrea de Drets Socials Colideratge per plantejar polítiques estratègiques davant els reptes que planteja el canvi demogràfic. Respostes de les ciutats europees a l’envelliment i el canvi demogràfic en el marc d’Eurocities, amb intercanvis amb altres ciutats. 63 Ampliar l’estudi i les respostes al procés d’envelliment i canvi Àrea de Drets Socials Eurocities Innovació demogràfic des de la perspectiva de les ciutats europees: intensificar intercanvis en el marc de la xarxa d’Eurocities i els grups de treball específics. Seguiment i anàlisi de les denúncies per discriminació d’edat de l’Oficina per la No Discriminació. 64 Un camp per explorar són les discriminacions des de la perspectiva OND Enfortiment de l’edatisme; es planteja explorar estudis sobre aquesta qüestió i aprofundir-hi a partir de les denúncies i la informació recollida per l’OND. Estratègia 97 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Avaluació i extensió de les experiències de coordinació i integració social i sanitària en el marc de la Taula d’Atenció Integrada amb la Generalitat. La Taula d’Atenció Integrada Social i Sanitària és un espai 65 coparticipat que impulsa projectes des del 2016 i està formada Àrea de Drets Socials Colideratge per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els Consorcis Sanitari, de Serveis Socials i d’Educació de Barcelona, amb l’objectiu d’avançar cap a l’atenció integral i centrada en la persona, amb especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables. Extensió de la interconnexió de dades socials i de salut a tota la ciutat. 66 El projecte pilot consisteix en l’intercanvi d’informació i dades Salut, Acció Colideratge entre centres de serveis socials i sanitaris de les persones Social usuàries a dos territoris amb l’objectiu d’avançar en l’atenció integral. 98 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Objectiu: Avaluar i fer seguiment de les polítiques sobre el canvi demogràfic Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Avaluar i planificar integralment les polítiques i els programes per combatre la solitud no volguda i facilitar la permanència de les persones grans a la seva llar. Les polítiques per pal·liar i combatre la solitud no volguda i l’aïllament, generalment, es troben arrelades al territori 67 i compten amb la participació d’entitats i altres agents i amb IMSS Àrea de Drets Socials Innovació l’acció comunitària com a eix d’acció. Prevenir, pal·liar i atendre les persones que pateixen solitud no volguda és prioritari, però també cal avaluar, per poder-les planificar, les millors metodologies perquè tinguin impactes significatius en les persones grans i en la comunitat. Anàlisi dels models actuals dels centres i residències per a persones grans des de la perspectiva LGTBI. Feminismes i 68 L’objectiu és l’anàlisi i la planificació dels centres residencials LGTBI, Acció Innovació per assolir una millor inclusió i atenció a les necessitats d’aquests Social grups socials. Integració de dades administratives i de serveis. Dades, big data i indicadors municipals en clau de cicles de vida i perspectiva de l’envelliment. 69 Recollida d’indicadors i dades municipals incorporant Innovació Social Gabinet d’Estudis i Programació Enfortiment la perspectiva dels cicles de vida per avaluar i planificar amb evidències. Avançar cap al big data introduint la visió intergeneracional i de l’envelliment. Organització d’un congrés sobre polítiques locals davant el canvi demogràfic. 70 Convocatòria, juntament amb altres institucions, d’un congrés Àrea de Drets Colideratge de reflexió sobre els reptes del canvi demogràfic i el paper Socials de les ciutats que generi espais per al debat i l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques. Estratègia 99 Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Creació de grups de treball específics sobre envelliment per promoure el treball transversal en les polítiques municipals. En el marc de l’Espai de Corresponsabilitat i de la ponència 71 sobre envelliment es van constituir dos grups de treball: noves Àrea de Drets Continuïtat oportunitats per a l’envelliment i habitatge i envelliment. Davant el Socials bon funcionament dels grups de treball i les accions innovadores que se’n deriven, es planteja reforçar aquest tipus de treball, donant continuïtat als grups existents i amb la creació d’altres. Participació en el projecte europeu “Adapting European cities to population ageing: policy challenges and best practices” (ESPON2020). 72 Participar en el projecte europeu “ESPON2020” sobre el procés Àrea de Drets Socials Innovació d’envelliment urbà i les polítiques públiques per fer-hi front. Projecte guanyador de la convocatòria del 2018 en què participen vuit ciutats europees, entre elles Barcelona. Ampliar el coneixement i les polítiques per la mort digna. Els debats sobre la mort digna són complexos i cal abordar-los des de la diversitat d’enfocaments i creences. S’han començat Àrea de Drets algunes línies d’actuació en el camp de l’educació, amb tallers de Ciutadania, i xerrades a les escoles, així com formació per a professionals. Cultura, 73 Des de les oficines d’Atenció Ciutadana s’ofereix informació sobre Participació i Innovació el document de voluntats anticipades (DVA) i s’han fet accions Transparència, específiques als cementiris per donar-lo a conèixer. Una línia Àrea de Drets de futur és enfortir aquest àmbit d’acció pública per garantir Socials la plena autonomia de les persones basada en la lliure disposició de la vida. 100 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Objectiu: Aprofundir en el coneixement sobre els efectes del canvi demogràfic Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27 Les necessitats actuals i futures d’habitatge Observatori 74 de les persones grans. Àrea de Drets Metropolità de Estudi sobre les condicions dels habitatges on viuen les persones Socials l’Habitatge de Innovació grans. Barcelona Anàlisi i coneixement sobre el col·lectiu de persones més grans (+80) incorporant les metodologies més adequades per conèixer-ne les necessitats i les preferències i facilitar la seva participació a les polítiques de ciutat. Obrir una línia específica de recerca sobre el col·lectiu 75 de persones més grans, especialment aquelles en situació de més Àrea de Drets Socials Innovació vulnerabilitat i dependència. Potenciar experiències innovadores, com la desenvolupada pel Grup d’Envelliment del CMBS, per conèixer els desitjos i les opinions de les persones amb més dependència i que aquestes puguin contribuir a definir els serveis d’atenció i les polítiques públiques. Estudi sobre els patrons de mobilitat residencial metropolitana. Observatori 76 Estimació dels fluxos intermunicipals en l’àmbit metropolità Àrea de Drets Metropolità de Socials l’Habitatge de Colideratge i revisió de les polítiques d’habitatge en aquest àmbit. Barcelona Establiment d’una línia d’anàlisi i recerca sobre immigració, interculturalitat i envelliment. Àrea de Drets Es detecta una manca de coneixement sobre la situació de Ciutadania, 77 de les persones migrades i el procés d’envelliment. L’acció Cultura, Participació i Innovació pretén obrir una línia de recerca i anàlisi dels serveis per Transparència, a les persones grans en clau intercultural i donar suport als espais Àrea de Drets de participació i entitats que s’hi afegeixin (Consell Assessor Socials de la Gent Gran, CMIB i altres). Estratègia 101 Acrònims • AMB – Àrea Metropolitana de Barcelona • ICUB – Institut de Cultura de Barcelona • OMIC – Oficina Municipal d’Informació al Consumidor • ASPB – Agència de Salut Pública de Barcelona • IMEB – Institut Municipal d’Educació de Barcelona • OND – Oficina per la No Discriminació • CAGG – Consell Assessor de la Gent Gran • IMHAB – Institut Municipal de l’Habitatge • TMB – Transports Municipals de Barcelona • CAMU – Consell Municipal Assessor i Rehabilitació de Barcelona d’Universitats • • XSFC – Xarxa pel Suport a les Famílies IMPD – Institut Municipal de Persones • CSB – Consorci Sanitari de Barcelona amb Discapacitat Cuidadores • ECAS – Entitats Catalanes d’Acció Social • IMSS – Institut Municipal de Serveis Socials • FEICAT – Federació d’Empreses d’Inserció • LGTBI – Lesbianes, Gais, Transsexuals, de Catalunya Bisexuals i Intersexuals 102 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT 07. Per fer el seguiment i l’avaluació, es preveu els espais de participació de referència, espe-que l’equip de coordinació es converteixi a cialment en el grup d’envelliment del Consell partir de l’aprovació de l’Estratègia en el grup Municipal de Benestar Social i en el Consell El seguiment de seguiment en el marc de l’Àrea de Drets Assessor de la Gent Gran, per tal de retre Socials de l’Ajuntament de Barcelona, amb la comptes i recollir recomanacions i accions de l’Estratègia incorporació de noves persones que es con- de millora per a l’any següent. En paral·lel, siderin necessàries per tal de garantir-ne el els estudis previstos en la mateixa Estratègia desplegament operatiu així com la represen- han de permetre actualitzar i aprofundir la i l’equip de tació en els espais de participació en aquest diagnosi en determinats aspectes per tal seguiment. d’actualitzar-la a la realitat canviant. coordinació El grup de seguiment a partir del diàleg En aquesta Estratègia han participat i amb els diferents responsables disposarà aportat moltes persones de l’Ajuntament d’un sistema d’informació a partir del qual de Barcelona, d’entitats i altres espais. s’elaborarà l’informe anual d’execució. Concretament, l’Equip de Coordinació de Aquest informe es presentarà i discutirà en l’Estratègia ha estat format per: • Natalia Rosetti, Tinència de Drets Socials. • Sergi Martí, Departament de Participació • Montserrat Freixa, Direcció de Serveis a les • Social, Àrea de Drets Socials. Persones i al Territori districte de l’Eixample.Ester Quintana, Departament de Gent Gran, Àrea de Drets Socials. • Eva Jou, Secretaria del Consell d’Habitatge • Lucas Martínez, Direcció de Serveis a les • Social, Àrea de Drets Socials. Persones i al Territori districte de Nou Barris. Davide Malmusi, Direcció de Salut, Àrea de Drets Socials. • Joan Recasens, Secretaria del Consell • Montserrat Martín, Direcció de Serveis a les d’Habitatge Social, Àrea de Drets Socials. Persones i al Territori districte de Nou Barris.• Pilar Soldevila, Direcció de Coordinació i Projectes Estratègics, Gerència Municipal. • Beatriz Garcia, Departament de Programes • Susana Descals, Direcció de Serveis a les de Temps i Economia de les Cures. Direcció Persones i al Territori districte de Sant • Joana Luna, Direcció de Coordinació i de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Andreu. Projectes Estratègics, Gerència Municipal. Solidària i Consum. • Eva Alfama, Consellera de Ciutat Vella. • Quique Cano, Departament de Promoció de la • Lucia Artazcoz, Agència de Salut Pública de • Eduard Jiménez, consultor en polítiques Gent Gran, Àrea de Drets Socials. Barcelona. públiques. • Antonio Fernández, Departament de • Yolanda Fierro, Departament de Planificació i • Marc Martí-Costa, Institut d’Estudis Regionals Participació Social, Àrea de Drets Socials. Processos, Àrea de Drets Socials. i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Annex 103 Canvi demogràfic i Catàleg envelliment de serveis Una ciutat per a tots els cicles i pressupost de vida (2018-2030) 104 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Catàleg En el catàleg s’inclouen el conjunt de ser- entre aquests anys s’ha produït un increment veis, programes, projectes i accions promo- rellevant en la despesa. El pressupost i la seva guts per l’Ajuntament de Barcelona que estan evolució recullen diferents serveis i progra- dels serveis adreçats a les persones grans. S’han recollit mes distribuïts en quatre grans blocs: serveis polítiques d’atenció social, prevenció i pro- de participació social de les persones grans, moció centrades en el col·lectiu de persones serveis de promoció, serveis socials bàsics adreçats a grans que, principalment, desenvolupa l’Àrea i serveis d’atenció a les persones grans. Els de Drets Socials i s’ha pressupostat la gran imports en la despesa s’han computat segons les persones majoria d’aquests projectes. Molts d’aquests el percentatge de persones usuàries de més programes són de naturalesa estructural de 65 anys, en el cas d’aquells programes i la majoria formen part de la Cartera de destinats al conjunt de la població que s’ha grans Serveis Socials 2010-2011 prevista al Decret considerat que cal incloure.142/2010, d’11 d’octubre, i incorporada als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017. També s’hi afegeixen equipa- ments específics o generalistes, on es desen- volupen diverses activitats, en què participen les persones grans, ja siguin promotores i participants en el disseny de les activitats o beneficiàries. Els quadres presenten el nom de l’acció o programa, l’eix d’actuació (si el principal enfocament és la promoció, la prevenció o l’atenció social) i la tipologia (equipament, servei, programa o bé projectes i accions), així com una descripció i la unitat promotora i altres organismes responsables. Finalment, s’incorporen algunes accions de referència dels districtes. En un segon apartat es presenta el pressu- post de gran part d’aquestes accions des del 2015 fins al pressupost previst per al 2018; Catàleg de serveis i pressupost 105 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Casals i espais Promoció Equipament Conjunt d’equipaments i espais per a la trobada, la relació, la Districtes municipals per a la Prevenció participació, el lleure, etc. de les persones grans a la ciutat. gent gran Departament de Es troben a tots els barris de la ciutat i tenen per objectiu afavorir la Promoció de la plena integració social, la prevenció de situacions d’aïllament social, Gent Gran el foment de la relació i la promoció de la participació activa de les persones grans en la vida de la comunitat. S’adrecen a: • Persones més grans de 60 anys i les seves parelles. • Persones més grans de 55 anys en situació de prejubilació. Centres cívics Promoció Equipament Espais oberts i de proximitat. Tot i que cada centre té el seu propi Districtes Prevenció funcionament i identitat, tots estan relacionats entre si i formen la Xarxa de Centres Cívics. Institut de Cultura de Barcelona Als centres cívics hi ha una oferta variada de cursos, tallers i activitats (ICUB) culturals. Casals de barri Promoció Equipament Espais de trobada i d’interrelació dels veïns i veïnes del barri, on es Drets de Prevenció promouen valors democràtics i es fomenta el diàleg, la solidaritat, Ciutadania, l’associacionisme i la col·laboració per afavorir el desenvolupament Participació i del barri i la millora de la convivència. Transparència A través dels casals es promou el treball en xarxa amb altres Districtes equipaments, entitats i col·lectius i s’ofereixen espais i activitats on es fomenta l’intercanvi, la creació, el voluntariat i la participació. Programa del Promoció Programa Conjunt d’accions promogudes per l’Ajuntament de Barcelona i Departament de “Bon tracte a les Prevenció orientades a la promoció i la cultura del bon tracte cap a les persones Participació Social persones grans” grans i a combatre l’edatisme o qualsevol forma de discriminació Departament de per edat. Inclou diversos tipus d’eines: informatives, formatives, Gent Gran audiovisuals i culturals. Departament de Promoció de la Gent Gran 106 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Convenció Promoció Programa Des del 2003 i cada quatre anys, el Consell Assessor de la Gent Gran Departament de de les Veus (CAGG), en col·laboració amb els consells i les comissions de gent Participació Social de les Persones gran dels districtes, promou la Convenció, un espai de participació Grans de les persones grans que permet recollir, estructurar i valorar els resultats dels treballs realitzats i adoptar estratègies i compromisos de futur a l’entorn d’àrees clau per a les persones grans de la nostra ciutat. “Soc gran, i què?” Promoció Projecte/ Iniciativa impulsada per l’Àrea de Drets Socials, amb el suport del Departament de Desconstruïm Prevenció acció Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG), per qüestionar de forma Promoció de la estereotips participada estereotips i prejudicis que, per raó d’edat, sovint pateixen Gent Gran i prejudicis amb les les persones grans i reivindicar així el seu dret a la diferència i a la Departament de persones grans igualtat lluitant contra les discriminacions. Participació Social Accions comunitàries Promoció Plans Conjunt d’accions d’atenció col·lectiva que es promouen des Institut Municipal Prevenció Projectes/ de diferents equipaments municipals, serveis, departaments o de Serveis Socials accions programes de l’Ajuntament, que s’adrecen a grups o col·lectius de Departament de persones d’un territori determinat per millorar-ne la qualitat de vida. Promoció de la Es poden fer de forma conjunta, o no, amb altres serveis, entitats de Gent Gran la comunitat i amb el mateix col·lectiu implicat. L’objectiu principal és crear vincles comunitaris i avançar per implicar les persones grans al Direcció de territori. Serveis de Drets de Ciutadania Les accions s’orienten a: i d’Immigració (Drets de • Promoure la informació i la sensibilització de la comunitat. Ciutadania, • Donar suport a grups socials i col·lectius. Participació i Transparència) • Donar suport a iniciatives veïnals impulsades per entitats del territori. Direcció de • Promoure la cohesió i la transformació social. Serveis d’Acció Comunitària • Afavorir accions intergeneracionals. (Drets de Ciutadania, • Promoure el voluntariat social. Participació i • Altres. Transparència) Districtes Catàleg de serveis i pressupost 107 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Escoles de salut Promoció Programa Programa que s’insereix en l’acció comunitària en salut i que Agència de per a la gent gran Prevenció consisteix en sessions de formació per a gent gran sobre temes Salut Pública de relacionats amb la salut. Té per objectiu aportar informació i Barcelona reflexions per a promocionar els hàbits saludables i reduir la solitud Institut Municipal de les persones grans. Basat en la necessitat a cada barri, se centra de Serveis Socials en territoris amb una situació més desafavorida. Direcció de Serveis d’Acció Comunitària Districtes Els bancs de temps Promoció Projectes Projectes impulsats per l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració Programes de Prevenció amb la xarxa associativa dels barris i l’Associació Salut i Família. Temps i Economia de les Cures Fomenten en la comunitat la relació i l’ajuda mútua entre veïns i veïnes, intercanviant temps i habilitats. Es tracta de fer intercanvis Districtes de serveis entre les persones que se’n fan socis i sòcies sense diners (on la moneda simbòlica és l’hora). L’intercanvi de temps es fa de forma recíproca (ensenya a donar i rebre), paritària (busca la igualtat), plurilateral (entre el conjunt de sòcies i socis) i no de forma immediata, sinó quan es necessita. Les persones que hi participen ofereixen el seu temps fent petits serveis, relacionats amb la vida quotidiana, a canvi del temps d’altres persones. També hi ha bancs del temps virtuals que permeten fer intercanvis a través d’internet. Agrupació d’Aules Promoció Programa Agrupació d’aules dedicades a la formació permanent de la gent gran AFOPA de Formació Prevenció que concentra els seus esforços a sensibilitzar la ciutadania de la Departament Permanent (AFOPA) necessitat de seguir una formació per al desenvolupament personal, de Promoció cultural i social de les persones. de la Gent Gran (conveni) Poden ser de dues tipologies: de difusió cultural o bé d’extensió universitària. Aquestes darreres són tutelades per les universitats que formen part del Consell Interuniversitari d’AFOPA, i en el qual participen totes les universitats públiques catalanes. També organitzen visites i viatges culturals i altres activitats de caràcter acadèmic i de lleure. 108 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Universitat de Promoció Programa La Universitat de l’Experiència posa a disposició de totes les persones Universitat de l’Experiència Prevenció més grans de 55 anys una oferta de programes universitaris integrats, Barcelona estructurats en un o més anys acadèmics, en què l’estudiant pot Departament accedir a un nivell de formació reconegut per la Universitat de de Promoció Barcelona. de la Gent Gran (conveni) Avis i àvies també Promoció Projecte Molts són els avis i les àvies que tenen cura dels seus nets i netes, i Institut Municipal eduquen en les Prevenció que els porten al matí o els recullen a la tarda a les escoles bressol d’Educació de nostres escoles municipals (EBM). Barcelona (IMEB) Reconèixer-los com a agents educatius i corresponsables dels infants fa que també tinguin un lloc a l’escola, hi participin i en siguin part. Infants, professionals i famílies en general es beneficien en aquest intercanvi. • S’ofereix l’escola com a espai, tant a l’entrada com a la sortida, per jugar amb els nets i netes i compartir formes de joc, la quotidia- nitat, pautes educatives, estratègies d’intervenció, dificultats, etc. D’aquesta manera, famílies i educadors i educadores es poden im- plicar en un projecte comú de centre, que tingui en compte el conei- xement tècnic i l’experiència dels i les professionals, com també el saber dels avis i àvies en relació amb els seus nets i netes. • S’aprofita l’expertesa i el coneixement de les persones grans per convidar-les a diferents activitats dirigides directament als infants (contes, tallers d’experimentació, música...). • Tenen cura d’espais de l’EBM com a agents actius de la comunitat (l’hort, reparació de joguines, costura...). • Participen en activitats que poden ser per a totes les edats (música, psicomotricitat, ball...). Catàleg de serveis i pressupost 109 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Espais participatius Promoció Els EBM molt sovint es troben a prop de llars d’avis i àvies, casals o Institut Municipal intergeneracionals Prevenció entitats comunitàries de persones grans. A través de la coneixença d’Educació de mútua, s’han dut a terme diferents iniciatives per afavorir l’intercanvi Barcelona (IMEB) intencionat i continuat de recursos i aprenentatges entre les persones més grans i les més petites, amb la finalitat de fomentar el contacte entre les diferents generacions del barri, tot creant espais reals de convivència, de manera que s’aconsegueixen beneficis individuals en els infants i en la gent gran, així com socials. Es busquen activitats que les puguin fer tant persones grans com petites en una relació de col·laboració i ajuda mútua. Es fomenta la col·laboració amb residències, casals o entitats comunitàries de persones grans, en els quals, a través d’activitats conjuntes, hi ha un espai compartit persones grans i infants. Aquestes activitats poden ser puntuals (festes determinades, com Sant Jordi, Nadal...) o bé periòdiques. També es té cura dels espais de l’escola bressol (per exemple, a l’estiu tenen cura de l’hort) i s’afavoreix la participació en activitats per a totes les edats (música, psicomotricitat, ball...). Avis i àvies Promoció Projecte Molts són els avis i les àvies que tenen cura dels seus nets o netes Institut Municipal en els espais Prevenció durant tota la jornada sense que tinguin un espai on compartir d’Educació de familiars experiències, dubtes i jocs amb els infants, parlar de nous models Barcelona (IMEB) educatius, fer xarxa amb altres avis i àvies... Als espais familiars poden gaudir d’un temps també per a ells i elles de cura i atenció. Barcelona disposa d’una xarxa de biblioteques públiques que Xarxa de possibilita l’accés lliure de tota la ciutadania a la informació i el Xarxa de biblioteques Promoció Equipament coneixement. Les biblioteques són un bon espai on les persones biblioteques públiques de Prevenció Servei grans poden endur-se materials en préstec, llegir la premsa o les públiques de Barcelona revistes, participar en les activitats o informar-se de qüestions que els Barcelona interessin. 110 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Clubs de lectura Promoció Equipament Clubs destinats específicament a les persones grans. Aquests clubs, Xarxa de per a les persones Prevenció Biblioteques grans Servei coordinats per la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta, es reuneixen regularment per llegir Públiques i comentar la lectura escollida amb el suport d’un voluntari de la de Barcelona biblioteca. Estan situats al districte de Ciutat Vella, al Casal Municipal de Gent Gran Josep Tarradellas i al Casal Municipal de Gent Gran Josep Trueta, i al districte de Nou Barris, al Casal Municipal de Gent Gran Vilapicina i la Torre Llobeta. Viatges per a la gent Promoció Programa El programa de viatges per a la gent gran es realitza en conveni amb Departament gran subvencionats Prevenció l’Imserso: l’Ajuntament de Barcelona reserva 2.000 places de l’oferta de Promoció per l’Ajuntament estatal del Programa de Turisme de l’Imserso i les subvenciona en un de la Gent Gran de Barcelona 40% a les persones grans amb targeta rosa gratuïta. Programa Promoció Programa Programa d’exercici físic i de salut que es practica a l’aire lliure en Institut Barcelona “Activa’t als parcs” Prevenció diferents parcs i jardins de Barcelona, i que vol incentivar l’exercici Esports físic per fer salut, mantenint una vida activa en l’àmbit psicològic i Agència social, trobar-se en millors condicions i disminuir el risc de malalties, de Salut Pública mentre es gaudeix dels espais verds de la ciutat. de Barcelona Barcelona Promoció Programa Programa de cicles anuals de caminades, no competitives i aptes per Institut Barcelona Caminades Prevenció a totes les edats, que promou una activitat saludable, senzilla i oberta Esports a tothom. El programa compta amb tres activitats: • Barnatresc: camina i descobreix Barcelona. • Naturtresc: camina i descobreix Catalunya. • Caminada Internacional de Barcelona: la gran caminada. Circuits per a Promoció Programa Barcelona disposa de diversos circuits gimnàstics dissenyats Institut Barcelona persones Prevenció especialment per promoure la salut de les persones grans, ajudar- Esports grans les a mantenir una activitat física adequada a les seves condicions i promoure l’hàbit de moure’s i fer exercici físic d’una manera regular. En algunes d’aquestes instal·lacions hi ha sessions dirigides. Catàleg de serveis i pressupost 111 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Xarxa d’horts urbans Participació Programa Programa de participació de l’Àrea de Medi Ambient destinat a Ecologia, per a persones més Prevenció les persones més grans de 65 anys de la ciutat, amb l’objectiu Urbanisme grans de 65 anys d’incorporar-les a activitats de millora ambiental a través del conreu i Mobilitat d’hortalisses seguint els principis de l’agricultura biològica. Els horts urbans tenen uns importants valors socials entre les persones que hi participen i també un alt valor ambiental per a la ciutat, així com una funció social de convivència entre generacions. El programa es duu a terme en col·laboració amb els districtes i compta amb la col·laboració de la Fundació Bancària ”la Caixa”. Programa “Viure i Promoció Programa És un projecte solidari de convivència entre persones grans i Fundació Roure conviure” Prevenció estudiants universitaris i universitàries on s’intercanvia companyia Departament per allotjament gratuït. El promou la Fundació Roure amb el suport de de Promoció l’Ajuntament de Barcelona. de la Gent Gran El programa s’orienta a persones més grans de 65 anys que visquin preferentment soles, a joves estudiants universitaris o universitàries de menys de 30 anys (35 en cas d’estudis de postgrau, màster o doctorats) i a estudiants de cicles formatius de grau superior que puguin disposar d’una part del seu temps per compartir. Targeta Rosa Promoció Servei Servei de caràcter social impulsat per l’Ajuntament de Barcelona AMB a l’abast de totes les persones més grans de 60 anys o amb una Departament discapacitat igual o superior al 33% acreditada i amb pocs recursos de Promoció econòmics. de la Gent Gran Permet: • Millora en l’accés o ús del transport públic. • Avantatges i descomptes en equipaments, establiments i serveis (podologia, òptiques, audiologia, museus, etc.). Servei de transport Promoció Servei És un servei de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Institut Municipal especial per a (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de de Persones persones amb Barcelona (AMB), que facilita el desplaçament en microbús adaptat amb Discapacitat mobilitat reduïda o taxi a les persones amb especials dificultats de mobilitat. És (IMPD) complementari al transport públic regular. Àrea Metropolitana del Transport a Barcelona 112 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Programa “Baixem Promoció Programa El programa incideix en la soledat i l’aïllament de les persones grans Agència de Salut al carrer” Prevenció que troben barreres arquitectòniques a l’hora de sortir de casa o bé de Pública les persones que. tot i que poden sortir de casa perquè viuen en una de Barcelona planta baixa, pateixen una situació d’aïllament social a causa de les Departament dificultats de mobilitat dins el barri. de Salut Projecte Radars Prevenció Projecte El projecte Radars té per objectiu reduir el risc d’aïllament i d’exclusió Institut Municipal social de les persones grans a partir de l’acció comunitària. És de Serveis Socials una xarxa de prevenció i atenció en la qual participen persones (IMSS) voluntàries, entitats, comerços i l’administració pública. Té com a objectiu contribuir perquè les persones grans que viuen soles o acompanyades d’altres persones grans puguin quedar-se a casa seva amb la complicitat del seu entorn. Vincles Prevenció Projecte Vincles BCN és un projecte d’innovació social que vol abordar Departament l’aïllament i la soledat i millorar la seguretat i el benestar de les de Promoció persones grans de Barcelona. Ho fa a partir de la creació de xarxes de la Gent Gran personals de confiança, amb el suport de la tecnologia digital. Oficina per la No Atenció social Servei L’Oficina per la No Discriminació (OND) és un mecanisme de garantia Drets de Discriminació (OND) a escala local dirigit a atendre les vulneracions dels drets humans Ciutadania, relacionades amb l’àmbit de la discriminació. El servei s’adreça a tota Participació i la ciutadania, amb atenció especial a les discriminacions patides per Transparència origen, pertinença cultural o religiosa, orientació sexual i identitat de gènere, entre altres. Ofereix de manera personalitzada i confidencial els serveis següents: • Informació i orientació bàsica. • Resolució de conflictes on s’ha produït una discriminació, a través de mediació o conciliació. • Assessorament jurídic i psicològic especialitzat. • Formació sobre la igualtat i la lluita contra la discriminació. Conjunt de serveis, recursos i prestacions adreçades a la població en Servei d’atenció general i específicament a les persones més grans de 65 anys, que social bàsica a Atenció social Servei inclou, entre altres, l’atenció personal des dels centres de serveis Institut Municipal persones i famílies socials, com a via d’accés a diferents recursos i prestacions del de Serveis Socials sistema de serveis socials, com el servei d’ajut a domicili o el servei (IMSS) de teleassistència, entre altres. Catàleg de serveis i pressupost 113 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Ajuts econòmics Atenció social Servei Són prestacions econòmiques destinades a la cobertura de necessitats Institut Municipal d’inclusió bàsiques, que es concedeixen a persones o famílies en situació de de Serveis Socials vulnerabilitat econòmica puntual o que es troben en situacions de (IMSS) pobresa i exclusió social. S’hi inclouen tant les prestacions de serveis com les econòmiques. Programes Atenció social Servei La Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a Institut Municipal Individuals les persones en situació de dependència (LAPAD), estableix com de Serveis Socials d’Atenció (PIA) a instrument de procediment i reconeixement de la situació de (IMSS) dependència i les prestacions o serveis corresponents els programes individuals d’atenció (PIA) que elaboren els professionals dels serveis socials bàsics. És un servei permanent, funciona les 24 hores del dia durant tot l’any. Té com a finalitat ajudar les persones grans amb discapacitat o dependència perquè puguin continuar vivint al seu domicili, amb seguretat, i reduir el risc d’aïllament. La teleassistència bàsica contempla: • Programes d’envelliment actiu i seguiment telefònic. • Atenció domiciliària de les urgències amb les unitats mòbils. • Custòdia de claus. La teleassistència avançada contempla: Servei de • Un dispositiu específic per a persones amb dificultats de comunicació teleassistència a oral. domicili (TAD) bàsica Atenció social Servei Departament i avançada • Uns dispositius perifèrics (detector de gas; de fum/foc; d’obertura de de Gent Granporta; de mobilitat). • Teleassistència mòbil fora del domicili. • MIMAL: dispositiu que permet la localització remota permanent de persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat. La localització és possible a través de la xarxa de telefonia mòbil i del GPS (a través d’una xarxa de satèl·lits) que té incorporat el dispositiu i amb el qual és possible localitzar de manera permanent la persona usuària i de- tectar situacions que podrien ser potencialment perilloses per a ella, en relació amb la seva posició geogràfica. • Programa de suport a persones cuidadores. • Altres programes de telemonitoratge, de telemedicina i de suport personal mitjançant tecnologies. 114 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Servei d’atenció a Atenció social Servei El servei d’ajuda a domicili comprèn dos tipus de servei: Institut Municipal domicili (SAD) • de Serveis Socials L’atenció personal, que es dirigeix fonamentalment a la cura de la (IMSS) persona o persones ateses en el domicili i el suport a l’entorn cui- dador. Inclou tasques de suport a la higiene i cura personal, al con- trol de l’alimentació i la medicació i a la mobilització de la persona. També pot incloure tasques d’acompanyament, d’ajuda en l’adquisició d’hàbits i altres de complementàries. • La neteja de la llar, que és un servei de suport a la neteja ordinària de l’habitatge i al seu manteniment en condicions acceptables d’higiene i salubritat. Només es prescriurà aquest servei com a complementari d’un servei d’atenció personal. Servei d’àpats Atenció social Servei Servei diürn d’assistència a les activitats de la vida diària per a les Institut Municipal socials persones grans amb situació de més vulnerabilitat o fragilitat. Pot de Serveis Socials haver-hi dues modalitats: (IMSS) • Àpats a domicili. • Àpats en companyia, que s’ofereix als menjadors habilitats d’equipaments municipals destinats a persones grans i cobreix si- multàniament les necessitats alimentàries d’una manera equilibrada i d’un espai relacional acollidor. Ajuts tècnics per Atenció social Programa Els productes de suport (ajuts tècnics) són un complement del servei Institut Municipal adaptació a la llar. d’ajuda domiciliària. de Serveis Socials Productes de suport (IMSS)Són aparells o equips que es prescriuen a persones amb manca d’autonomia temporal o permanent que els serveixen per tenir un grau d’autonomia més gran en les activitats de la vida diària i els proporciona, en general, una millor qualitat de vida. Aquest servei es caracteritza per l’assessorament, la valoració, la instal·lació i el monitoratge del producte de suport a través d’un o una terapeuta ocupacional. Catàleg de serveis i pressupost 115 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor El Banc Atenció social Servei El Banc del Moviment és un servei de préstec solidari i sostenible Institut Municipal del Moviment de productes de suport per a persones amb mobilitat reduïda o de Persones dificultats de moviment de totes les edats. Facilita l’accés a tothom amb Discapacitat que ho necessiti, de forma temporal, amb crosses, cadires de rodes o (IMPD) caminadors, entre altres productes. El projecte, coordinat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, es duu a terme amb la participació de quatre entitats socials: Asendi NB, Nexe Fundació, Amputats Sant Jordi i la Cooperativa Alencop. Programa Promoció Programa Té per objectiu potenciar i consolidar comunitats de veïns i veïnes i Gerència de suport a les Prevenció capacitar-les per gestionar els afers col·lectius mitjançant processos de Seguretat comunitats de veïns d’acompanyament i assessorament. i Prevenció i veïnes d’escala El programa compta amb equips d’educadors i educadores que fan una primera tasca de prospecció, diagnòstic i proposta d’intervenció segons les necessitats de la comunitat. S’hi poden acollir les comunitats de veïns i veïnes que assumeixen mancances organitzatives o de convivència i amb voluntat d’implicar-s’hi per a la millora de la gestió de la comunitat i la relació entre els veïns i les veïnes. Ajuts per a la Promoció Programa Ajuts destinats a l’habitabilitat, l’accessibilitat i la rehabilitació Consorci rehabilitació Prevenció d’edificis d’ús residencial, fomentant l’accessibilitat, la salut i l’estalvi de l’Habitatge d’habitatges energètic. Es tracta d’ajuts d’interiors i d’elements comuns d’edificis: de Barcelona els d’interiors corresponen a arranjaments d’habitatges de persones en situació de vulnerabilitat (habitabilitat, seguretat, accessibilitat, higiene i eficiència energètica mínimes) i els corresponents a edificis i a elements comuns, com ascensors, millores en l’accessibilitat, patologies estructurals, rehabilitació arquitectònica, etc. Servei Atenció social Servei Aquest servei disposa de dues modalitats: Institut Municipal d’acompanyament de Serveis Socials a domicili de la gent • Acompanyament a domicili. Una persona voluntària visita la persona (IMSS) gran gran al seu domicili un cop a la setmana, durant aproximadament dues hores. Aquesta vinculació serà de per vida amb l’objectiu de prestar suport afectiu i alleugerir la situació d’aïllament de la persona gran. • Acompanyaments esporàdics. Suport per fer gestions de diferent mena fora del domicili (receptes, visites o proves mèdiques, gestions, etc.). Els serveis d’acompanyament es fan amb persones voluntàries i són gratuïts. 116 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Grups de suport a Atenció social Projecte Els grups de suport tenen per objectiu facilitar espais de trobada Institut Municipal famílies cuidadores i relació entre persones que tenen una situació similar: cuidar a de Serveis Socials persones dependents. (IMSS) El propòsit principal està orientat a reduir la sobrecàrrega de la persona que cuida, treballant emocions (la culpa, el dol, sentiments ambivalents, etc.), al mateix temps que se li facilita formació i informació. A través d’aquests projectes es reforça l’apoderament de la persona cuidadora, l’ajuda mútua entre les persones membres del grup, així com la seva inclusió en el territori. Xarxa pel suport Atenció social Projecte La xarxa està formada per entitats de persones afectades per algun Departament de a les famílies tipus de malaltia i els seus familiars i per institucions de la ciutat. Salut cuidadores És una de les xarxes de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i el seu objectiu principal és facilitar a les famílies que cuiden persones afectades per malalties, informació i assessorament des de l’escolta atenta, difondre els seus drets, fer que les polítiques de salut i socials les tinguin presents, connectar-les amb els i les professionals i sensibilitzar la societat sobre la tasca que fan. Projecte “Temps Atenció social Projecte Es concreta en activitats setmanals amb una durada de tres hores, Departament de per tu” per a l’objectiu principal és oferir temps personal, en el seu entorn Gent Gran persones grans immediat, a aquelles persones que tenen algun familiar al seu càrrec, a fi de prevenir situacions d’estrès i claudicació, millorant-ne la qualitat de vida. Respir (estades Atenció social Servei Servei que ofereix la Diputació de Barcelona d’estades temporals Departament de temporals en en residències, per donar suport a les famílies que atenen al seu Gent Gran residència per domicili persones grans amb deteriorament físic o psíquic amb motiu a la gent gran) de vacances, descans o altres necessitats. El servei està limitat a una estada màxima de dos mesos a l’any, que es poden gaudir en períodes d’un mínim de quinze dies. Respir Plus Atenció social Servei Servei complementari al programa Respir. Consisteix un ajut Departament de econòmic que permet gaudir d’estades temporals en residències per Gent Gran donar suport a les famílies que atenen en el seu domicili a persones grans amb deteriorament físic o psíquic amb motiu de vacances, de descans o altres necessitats. Catàleg de serveis i pressupost 117 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Habitatges Atenció social Equipament Habitatges adaptats a les necessitats de les persones grans Departament amb serveis per (pel que fa a mobilitat, accessibilitat, recursos, etc.) i amb els serveis de Gent Gran a la gent gran de suport (sanitaris, alimentaris, etc.) que en un moment determinat poden necessitar aquestes persones en funció de la seva situació i autonomia personal. Aquest servei s’adreça a persones de més de 65 anys autònomes o amb necessitat de supervisió i que no tenen habitatge o el que tenen no és accessible. Inclou serveis com ara: allotjament, consergeria , teleassistència, suport personal, suport social, suport per a la neteja de l’habitatge... Servei d’atenció Atenció social Servei Servei per atendre persones grans que es troben en situació Departament a les urgències d’urgència social que requereix una actuació immediata, per de Gent Gran a la vellesa (SAUV) oferir-los un acolliment temporal i atenció a les seves necessitats bàsiques (allotjament, alimentació, salut i higiene...) mentre es troben els recursos més adients per tractar la seva situació. Servei d’acolliment Atenció social Servei Equipaments adreçats a acollir i donar atenció, de manera permanent Departament residencial o temporal, a persones grans que no poden realitzar les activitats de Gent Gran de la vida quotidiana (neteja de la casa, higiene personal…) o necessiten una atenció constant (per malaltia, edat molt avançada, etc.) i no compten amb suport familiar o altres persones per continuar vivint a casa seva. Aquest servei forma part del catàleg de serveis de la Llei de la dependència. 118 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Accions de referència a districtes Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Projecte Prevenció Servei Aquest servei vol donar resposta a la necessitat del districte de Ciutat Districte d’acompanyament Integració Vella per fer visibles i arribar a les persones grans que es troben en una de Ciutat Vella i prevenció situació de potencial aïllament social, físic o psicològic i per establir de la solitud. mecanismes de prevenció aprofitant la xarxa municipal de casals Casals municipals de de gent gran i les seves possibilitats com a eina socialitzadora i de gent gran Ciutat Vella convivència. Promoure Promoció Projecte Aquest projecte pretén generar, a partir de sessions informatives Districte el voluntariat de obertes al barri, grups motors que treballin prèviament a l’obertura dels de l’Eixample les persones grans equipaments, en el disseny de les activitats que volen que s’hi duguin a i la seva implicació terme en el futur. Què volen fer, com i amb qui? en els dissenys de les activitats Es tracta de promoure el voluntariat, donant resposta a les demandes als espais de gent concretes de les persones grans i alhora donant utilitat als recursos gran propis de les persones grans implicades en el projecte. Els grups funcionen en un període que oscil·la entre els nou i els deu mesos, amb el suport del personal tècnic. Promoure xarxes Promoció Projecte Impulsar grups de treball específics de participació i relacions als Districte de cooperació amb Prevenció espais de gent gran que treballin per garantir l’encaix dels equipaments de l’Eixample el barri de gent gran com a motors de cooperació en la vida del barri. Això implica generar espais de coordinació i de cooperació amb els diferents agents socials de cada barri: CAP, centres cívics, biblioteques, escoles, associacions de veïns, taules de salut, entitats i altres projectes (Radars, Vincles...). “Aprendre amb Promoció Projecte El projecte “Aprendre amb la gent gran” es va posar en marxa fa 25 anys Districte la gent gran” Prevenció en entitats i equipaments de Sants-Montjuïc amb l’objectiu de trencar de Sants-Montjuïc estereotips entre les diferents generacions, intercanviar experiències i coneixements entre elles, així com crear ponts de convivència i educar des del respecte i la llibertat. Hi participen escoles i instituts, una ludoteca, la Facultat de Psicologia de la UB, les tres residències gent gran de la zona i l’equipament municipal Josep Miracle. Catàleg de serveis i pressupost 119 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Quinzena Promoció Projecte El projecte de la Quinzena de la Salut es duu a terme des de fa 27 anys. Districte de la Salut Prevenció Té per objectiu la promoció de la salut i d’hàbits saludables entre totes de Sants-Montjuïc les persones grans del districte i de la resta de la ciutat. Se celebra un cop a l’any (al mes de maig) i consisteix en la programació de conferències d’experts del món de la salut, activitats saludables i activitats culturals. “Compartim Promoció Projecte Projecte intergeneracional iniciat el 2016. Dut a terme amb quatre Districte experiències” Prevenció escoles de secundària del districte per treballar l’assignatura de les Corts d’Aprenentatge i servei comunitari. Consisteix en la realització de set sessions a cada escola on es fa un intercanvi d’experiències i coneixements entre tots dos grups d’edats (l’alumnat amb els seus avis i àvies) sobre diverses temàtiques com el joc, els oficis tradicionals, les xarxes socials, les amistats, les relacions de parella, la utilització d’internet, la dinamització per desmuntar mites de la gent gran, etc. Amb la gravació d’un vídeo de tot el procés. Casal d’estiu avis Promoció Projecte Projecte intergeneracional iniciat el 2010. La participació és conjunta Districte i àvies amb els seus Prevenció i igualitària entre la gent gran i els infants per fomentar les relacions de les Corts nets i netes socials i intergeneracionals. Els grans fem contes Promoció Projecte Projecte intergeneracional iniciat el 2005. En aquest projecte la gent Districte per als nens i les Prevenció gran escriu contes, que després són portats a les escoles i il·lustrats de les Corts nenes pels infants. Amb tots els contes es fa un llibre que es dona als participants. Se celebra un acte de presentació del llibre conjuntament amb els familiars, els infants, la gent gran i el professorat de les escoles. 120 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor Programa de Prevenció Programa El Programa pretén: Districte dinamització de gent Integració (estable) de Sarrià-Sant gran del districte • Potenciar el treball conjunt de tots els casals i grups de gent gran, tant Gervasipúblics com privats, des de la corresponsabilitat en la promoció de la gent gran. • Fomentar l’associacionisme i la participació de la gent gran en la pro- moció d’actes. • Afavorir el voluntariat social i cultural. • Donar suport a la Comissió de Gent Gran del Districte. Entre la programació hi ha una mostra de teatre, una exposició de pintura, una trobada de corals, un concurs de memòria, una trobada de country i de sardanes, etc. Programa per a gent Prevenció Programa Detecció a través de la xarxa de casals de gent gran, els equipaments i Districte gran vulnerable Atenció les entitats del territori de persones que es troben en situació de solitud d’Horta-Guinardó no volguda tot intentant vincular-los a casals o equipaments del barri i d’aquelles que poden tenir problemes de tipus social o de salut en què s’articula la derivació al servei pertinent. També es treballa la integració de les persones en residències del territori i el treball intergeneracional amb les diferents escoles i equipaments infantils del districte. Jornada Promoció Projecte A través d’un tema d’interès es comparteix la visió des de la gent gran i Districte Intergeneracional Prevenció els adolescents. Hi participa un institut i els voluntaris de tots els casals d’Horta-Guinardó i entitats de gent gran del districte. Taula de casals Promoció Projecte Els diferents casals públics i privats del districte tenen un espai Districte trimestral on poden compartir visions, sinergies, activitats i experiències d’Horta-Guinardó associatives i de voluntariat. Passejades de Promoció Projecte Programem rutes setmanals per a la gent gran en què l’objectiu és Districte descoberta d’Horta- promoure l’activitat física, la descoberta del patrimoni del districte i d’Horta-Guinardó Guinardó la interacció de les persones participants. Les inscripcions les fem a través de tots els equipaments culturals i de proximitat del districte per afavorir la participació d’aquelles persones grans que no estan vinculades a equipaments de gent gran. Catàleg de serveis i pressupost 121 Nom Àmbit d’actuació Tipologia Descripció Promotor “Movent-nos” Promoció Projecte Generar una diada d’activitat física que sigui un mirall de les activitats Districte i “Caminades global per de promoció de salut de la gent gran que organitzen els casals de la de Sant Andreu de la gent gran” vetllar per gent gran i les escoles de salut de diferents barris del Districte de Sant l’activitat Andreu. física de Promoure caminades i activitats físiques a l’aire lliure amb el suport la gent dels plans de barris i dinamització dels equipaments esportius. gran Setmana de la Gent Promoció Projecte Generar un conjunt d’activitats a l’entorn de la celebració del Dia Districte Gran Internacional de la Gent Gran des del projecte Radars i el suport de Sant Andreu del Districte de Sant Andreu, al barri de Sant Andreu, fomentant la participació de l’associacionisme i d’entitats en la programació i la difusió d’activitats, així com el treball en xarxa i la promoció de projectes de ciutat (“Soc gran, i què?”). 122 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Pressupost Es presenta el pressupost des del 2015 fins al 2018 per a diferents serveis i programes de l’Àrea de Drets Socials destinats a persones grans. Concretament, el pressupost corresponent als capítols II i IV, el pressupost de personal (capítol I) i el d’inversions en dels serveis equipaments (capítol VI), així com el total del pressupost executat durant aquests anys i el previst per al 2018. de participació, Les dades es presenten organitzades en quatre grans blocs: promoció i Serveis Serveis atenció social de participació social de promoció social de les persones grans de les persones grans per a persones Inclou la despesa destinada a projectes i òrgans de participació específics de la gent Inclou la despesa tant dels districtes com del grans gran, com el Consell Assessor de la Gent Departament de Promoció de la Gent Gran Gran i una part de l’Acord per una Barcelona de l’Àrea de Drets Socials. Aquesta despesa Inclusiva i el Consell Municipal de Benestar va destinada a la gestió i el manteniment Social. dels casals de gent gran distribuïts per tota la ciutat; les subvencions i convenis que tenen com a objecte la promoció d’activitats, per exemple els suport per a les vacances, la Targeta Rosa de transport, etc. S’ha de destacar el projecte Vincles, a càrrec de la Direcció de Planificació i Innovació, que preveu la creació d’una xarxa social de suport per a persones grans, i el programa Radars, un projecte d’acció comunitària liderat pels Serveis Socials i adreçat a detectar i prevenir situacions de risc de les persones grans i a pal·liar els efectes negatius o l’impacte de la solitud no volguda de les persones grans. Catàleg de serveis i pressupost 123 Serveis Serveis d’atenció dona una atenció a persones més grans de 65 anys que, per motius físics o per barreres socials bàsics a les persones grans arquitectòniques, no poden accedir al carrer per elles mateixes. Inclou, referida a la despesa en el capítol II del Inclou la despesa associada a equipaments i Per últim, es presenta el pressupost del ca- pressupost (Despesa corrent en béns i ser- serveis adreçats a les persones grans a cà- pítol I, l’atenció del personal dedicada a les veis. Gestió de serveis públics i contractes), rrec del Departament d’Atenció Social per a la persones grans (cal tenir en compte que no la part proporcional segons el pes (percentat- gent gran i per a la promoció de l’autonomia està la totalitat de despesa de personal, per ge de persones usuàries respecte al total) de personal de l’IMSS. Entre els equipaments hi exemple, dels districtes) i les inversions en les persones grans en el servei que es tracti. ha les residències municipals de gent gran: equipaments. En el cas dels serveis d’atenció domiciliària, Parc Guinardó, Josep Miracle, Francesc teleassistència i àpats socials, la proporció Layret i Fort Pienc; els habitatges amb ser- Encara que no s’hagin inclòs al quadre, hi ha de persones usuàries amb una edat igual o veis i els apartaments tutelats, i el centre de altres programes i projectes rellevants que superior a 65 anys és, en general, superior dia Casa Bloc. caldria tenir en compte i sobre els quals no al 90%. es disposava de la sèrie temporal o era di- Entre els serveis d’atenció, destaca el Servei fícil extreure un càlcul específic sobre la d’atenció a les urgències de la vellesa (SAUV). part destinada a les persones grans: progra- A més, s’ha endegat una taula transversal mes sobre envelliment saludable, ajuts a la que integra els serveis per a gent gran, salut i rehabilitació, programes d’altres àrees de comunicació per donar respostes al maltrac- l’Ajuntament, etc. tament envers les persones grans. Des de la Direcció de Salut també es gestio- nen programes promocionals adreçats a les persones grans, com “Baixem al carrer”, que 124 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Serveis i programes Previst 2015 Executat 2015 Executat 2016 Executat 2017 Previst 20181 Serveis de participació social de les persones grans 101.720 € 102.045 € 120.851 € 156.723 € CAP. II 101.720 € 102.045 € 120.851 € 156.723 € Serveis de promoció social de les persones grans2 5.978.190 € 5.695.434 € 5.723.238 € 7.088.573 € 10.782.112 € CAP. II Gestió casals de gent gran 254.926 € 254.925 € 219.367 € 333.400 € 1.070.817 € Promoció social de gent gran 694.473 € 651.506 € 582.240 € 877.883 € 1.678.062 € Vincles 582.916 € 274.891 € 169.062 € 709.967 € 1.788.068 € Projecte Radars 89.215 € 72.467 € 150.390 € 399.241 € 439.475 € CAP. IV Targeta Rosa 910.000 € 804.160 € 824.208 € 873.675 € 910.000 € Subvencions i convenis d’atenció a gent gran 309.625 € 288.300 € 301.000 € 262.000 € Promoció social de gent gran 1.094.923 € 1.073.467 € 1.196.042 € 1.292.905 € 1.439.061 € Gestió casals de gent gran 2.065.787 € 2.054.392 € 2.207.678 € 2.214.550 € 1.942.016 € Vincles 285.950 € 200.000 € 85.950 € 85.950 € 1.252.613 € 1. Per a l’any 2018 la despesa és estimada. 2. Pressupost dels districtes i Àrea de Drets Socials. 3. Imports de despesa en funció del percentatge de persones usuàries de 65 anys i més. El Servei d’atenció domiciliària representa l’import més important, i augmenta dels 51.380.000 € previstos per al 2015 als 83 milions previstos per al 2018, un increment del 62%. El pressupost executat del SAD en aquest període per a l’any 2015 és de 53.063.426 €, al 2016 és de 65.542.688 € i per al 2017 ascendeix a 75.086.406 €. 4. No es pot preveure la despesa dels ajuts econòmics d’inclusió, ja que es tracta de prestacions d’urgència social per a necessitats bàsiques i de subsistència. Catàleg de serveis i pressupost 125 Serveis i programes Previst 2015 Executat 2015 Executat 2016 Executat 2017 Previst 20181 Serveis socials bàsics3 53.591.422 € 60.085.400 € 71.650.983 € 80.394.517 € 87.337.009 € CAP. II SAD 43.827.140 € 45.263.102 € 55.449.114 € 63.523.099 € 70.218.000 € Teleassistència 9.764.282 € 9.522.641 € 10.072.966 € 8.448.465 € 9.379.649 € Atenció social individual, familiar, grupal i comunitària 1.557.852 € 1.788.969 € 3.571.126 € 2.890.160 € Àpats socials (àpats en companyia, àpats a domicili) 3.741.805 € 4.339.933 € 4.851.827 € 4.849.200 € Serveis d’atenció a les persones grans 19.606.774 € 18.903.036 € 18.784.650 € 17.690.990 € 22.434.932 € CAP. II Centres d’atenció a persones grans 8.033.395 € 7.404.068 € 7.494.403 € 7.106.346 € 1.917.227 € Habitatges amb serveis 2.874.032 € 2.866.667 € 2.865.738 € 2.890.305 € 896.662 € Servei d’acolliment temporal d’urgències 1.871.025 € 1.259.100 € 3.202.237 € 5.345.543 € 1.502.445 € Altres serveis d’atenció 31.300 € 27.717 € 12.033 € 12.490 € 32.142 € CAP. IV Centres d’atenció a persones grans 7.443 € 7.443 € 330 € 1.017 € 6.100.389 € Habitatges amb serveis 989.331 € 989.331 € 889.459 € 880.239 € 3.837.730 € Servei d’acolliment temporal d’urgències 5.331.862 € 5.331.862 € 3.388.767 € 216.540 € 7.699.099 € Altres serveis d’atenció 468.386 € 533.386 € 374.300 € 427.000 € 449.238 € Ajuts econòmics d’inclusió IMSS4 483.462 € 557.383 € 811.510 € Cap. I (personal) Gent gran 10.738.901 € 12.454.625 € 12.693.187 € 13.213.511 € Cap. VI (inversions) Gent Gran 4.609.131 € 4.370.353 € 5.266.842 € 4.435.951 € 4.374.730 € TOTAL 83.785.517 € 99.894.843 € 113.982.382 € 122.424.068 € 138.299.017 € 126 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Annex 127 Canvi Annex demogràfic i envelliment Mapes demogràfics Una ciutat per a tots els cicles i d’equipaments de vida (2018-2030) i serveis 128 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT La comprensió del component territorial pre- en nombres absoluts és el barri de la Nova Mapes sent en la distribució de la població de les Esquerra de l’Eixample el que compta amb persones grans a la ciutat resulta fonamental més habitants de 65 anys i més (13.413 a 1 demogràfics per plantejar una estratègia sobre canvi de- de gener de 2017), en percentatge, és el barri mogràfic en el marc d’un escenari generacio- de Montbau el que té un pes més important nalment canviant. Obviar la dimensió espacial de població de 65 anys i més respecte la po- i d’equipa- del fenomen, podria derivar en actuacions blació total del barri (30,50%). Al Districte de que obeeixen únicament a una realitat de ciu- Les Corts, el 25,5% de la seva població té 65 ments i tat, quan sobre el terreny ens trobem barris anys o més, fet que el converteix en el dis-heterogenis entre si, tant en la concentració tricte més envellit de la ciutat. És rellevant de població de persones més grans com en observar quins canvis hi ha hagut en la dis- serveis l’accés als diferents equipaments prestadors tribució de les persones grans a la ciutat en de serveis per aquest col·lectiu. els darrers anys. L’any 2011, el Districte de Ciutat Vella comptava amb 9.507 persones de En aquest document es presenten 26 mapes, 65 anys i més, sis anys més tard, el 2017, hi alguns dels quals s’han incorporat a la diag- havia 8.271, un decreixement del 13% repre- nosi de l’Estratègia sobre canvi demogràfic i sentant el districte amb el major descens de envelliment: uns primers mapes presenten tota la ciutat. dades demogràfiques sobre les persones grans així com la distribució territorial de Tal i com succeeix amb els diferents indica- persones usuàries de serveis; en segon lloc, dors econòmics i de pobresa disponibles, el es presenta la distribució de diferents equi- nivell d’ingressos de les persones grans va- paments a la ciutat; per últim, a una escala ria molt segons el barri. S’observa, a més, més micro, els mapes detallen les persones que la presència de pocs ingressos entre usuàries del Servei d’Atenció Domiciliària les persones grans és més intensa que en juntament amb altres equipaments, amb d’altres grups de població. Alguns barris dels l’objectiu d’avançar en el projecte de les su- Districtes de Sants-Montjuïc i de Nou Barris, perilles socials. on més del 40% de la població de 60 anys i més, té uns ingressos inferiors a 1 IPREM Els diferents indicadors demogràfics assen- (537,84 €/mes per al 2018). Mentre que als yalen una distribució de gent gran en con- barris de Pedralbes o de les Tres Torres, el sonància amb la densitat de població total. percentatge d’habitants de 60 anys o més No obstant això, en termes relatius ja ob- amb ingressos inferiors a 1 IPREM no arriba servem diferències evidents entre barris. Si al 7%. Annex 129 De fet, els ingressos és una de les variables de proximitat tant en les cures i atencions que explica el requeriment més o menys in- que necessiten com en l’accés als diferents tensiu d’alguns recursos públics adreçats equipaments de referència en un entorn el a les persones grans, com pot ser el Servei més confortable i segur possible. d’Atenció Domiciliària (SAD). Observem com la concentració de persones usuàries del SAD a la ciutat és força desigual i no obeeix tant a la distribució de les persones grans sobre el territori. Als districtes de Les Corts, Sarrià- Sant Gervasi o al barri de la Vila Olímpica, la concentració de persones usuàries del SAD és fins a 5 vegades inferior que la que tro- bem en algunes zones del barri del Raval, per exemple. Efectivament, la ràtio de persones usuàries del SAD per cada 100 habitants de 75 anys i més al Districte de Ciutat Vella és de 20,70, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi tro- bem 4,63 persones usuàries de SAD per cada 100 habitants de 75 anys i més del districte. A més, com es recull a la diagnosi, del total de persones usuàries el 72% són dones. La desigual concentració de gent gran sobre la ciutat juntament amb la heterogeneïtat de les seves característiques socioeconòmiques, són elements d’anàlisi clau, a l’hora de pensar i localitzar la xarxa d’equipaments adreçats al col·lectiu de gent gran. De fet, la relació entre les necessitats d’una població de persones grans canviant i molt heterogènia i els serveis públics, és un dels punts claus en el nou model de gestió del Servei d’Atenció Domiciliària. Un dels objectius del nou model és poder dotar a les persones usuàries del SAD, d’un servei 130 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 1. Persones de 65 anys i més per illa. Barcelona 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del padró d’habitants a 22 de gener de 2018. persones de 65 anys i més per illa ≤ 75 ≤ 225 ≤ 1.555 Annex 131 Mapa 2. Percentatge de persones de 65 anys i més respecte a la població total del barri. Barcelona, 2017 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del padró d’habitants a 1 de gener de 2017. % persones ≥65 anys 11,91 - 15,63 15,64 - 19,34 19,35 - 23,06 23,07 - 26,78 26,79 - 30,50 132 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 3. Variació (%) de persones de 65 anys i més, entre els anys 2011-2017, per barri. Barcelona 2017 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del padró d’habitants 2011-2017. % variació persones ≥65 anys -21,74 / -14,00 -13,99 / -7,00 -6,99 / 0,0 0,01 / 15,00 15,01 / 30,00 30,01 / 45,00 Annex 133 Mapa 4. Percentatge de persones de 75 anys i més que viuen soles, respecte la població total de 75 anys i més del barri. Barcelona 2017 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del padró d’habitants a 1 de gener de 2017. % persones ≥75 anys que viuen soles 11,76 - 17,06 17,07 - 22,36 22,37 - 27,66 27,67 - 32,96 32,97 - 38,26 134 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 5. Percentatge de persones de 80 anys i més que viuen soles, respecte la població total de 80 anys i més del barri. Barcelona 2017 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del padró d’habitants a 1 de gener de 2017. % persones ≥80 anys que viuen soles 11,11 - 17,30 17,31 - 23,49 23,50 - 29,68 29,69 - 35,87 35,88 - 42,06 Annex 135 Mapa 6. Percentatge de població de 60 anys i més, amb ingressos inferiors a 1 IPREM. Barcelona, febrer del 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe Targeta Rosa a 23 de febrer de 2018. Oficina Municipal de Dades, Departament d’Estadística i Difusió de Dades. % població ≥ 60 anys amb ingressos < 1 IPREM 6,19 - 15,25 15,26 - 24,31 24,32 - 33,38 33,39 - 42,44 Illes amb poca o nul·la densitat de població 136 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 7. Percentatge de població de 60 anys i més, amb ingresos entre 1 i 2 IPREM. Barcelona, Febrer 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe Targeta Rosa a 23 de febrer de 2018. Oficina Municipal de Dades, Departament d’Estadística i Difusió de Dades. % població ≥ 60 anys amb ingressos entre 1-2 IPREM 8,68 - 17,06 17,07 - 26,18 26,19 - 34,37 34,38 - 40,51 Illes amb poca o nul·la densitat de població Annex 137 Mapa 8. Centres de Serveis Socials. Barcelona 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Àrea de Drets Socials. Centres de Serveis Socials Àrea d’influència dels CSS 138 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 9. Equipaments municipals d’atenció a persones vulnerables. Barcelona 2017 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables. establiments d’atenció a les persones vulnerables Habitatges d’inclusió Centres de dia Centres d’acolliment nocturn CPA Centres d’acolliment residencial d’inserció Equipaments d’higiene i rober Serveis d’alimentació Annex 139 Mapa 10. Equipaments d’atenció a les persones grans. Barcelona 2017 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Gent Gran. equipaments per a les persones grans Apartaments tutelats Centres de dia Habitatges amb serveis Residències municipals 140 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 11. Centres de dia i residències públiques, privades i concertades. Barcelona 2017 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. establiments per a la gent gran Centres de dia Residències Annex 141 Mapa 12. Biblioteques, centres cívics i casals de gent gran. Barcelona 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. equipaments culturals Biblioteques municipals Centres cívics equipaments de promoció per a les persones grans Casals de gent gran Casals de gent gran de la Generalitat de Catalunya Espais de la Fundació “la Caixa” 142 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 13. Equipaments lúdics i esportius per a gent gran. Barcelona 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de Gerència d’empresa, cultura i innovació. equipaments lúdics i esportius Hort urbà Centre Esportiu Municipal (CEM) Espais gimnàstics per a gent gran Clubs i pistes municipals de petanca Annex 143 Mapa 14. Persones usuàries del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) per km2. Barcelona, 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del registre del SAD a 22.03.2018. persones usuàries del SAD per km2 0 - 200 201 - 400 401 - 600 601 - 800 801 - 1.000 144 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 15. Persones amb reconeixement legal de dependència, sense SAD i amb persona cuidadora no professional per km2. Barcelona, 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del registre del SAD a 22.03.2018. persones amb dependència, sense SAD i amb CNP per km2 0 - 150 151 - 300 301 - 450 451 - 600 601 - 750 Annex 145 Mapa 16. Persones usuàries del Servei d’Atenció Domiciliària per cada 100 habitants de 75 anys o més, per illa. Barcelona 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. persones usuàries SAD * 100 habitants ≥75 anys ≤6,35 ≤19,23 ≤47,06 ≤100,00 Illes amb nul·la o baixa densitat de població 146 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 17. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de Ciutat Vella 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. Annex 147 Mapa 18. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de L’Eixample 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. 148 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Zoom del mapa del districte de L’Eixample, amb el detall de la informació per a l’elaboració de les superilles socials Annex 149 Mapa 19. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de Sants-Montjuïc 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. 150 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 20. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de Les Corts 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. Annex 151 Mapa 21. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. 152 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 22. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de Gràcia 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. Annex 153 Zoom del mapa del districte de Gràcia, amb el detall de la informació per a l’elaboració de les superilles socials 154 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 23. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte d’Horta-Guinardó 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. Annex 155 Mapa 24. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de Nou Barris 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. 156 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 25. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de Sant Andreu 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. Annex 157 Zoom del mapa del districte de Sant Andreu, amb el detall de la informació per a l’elaboració de les superilles socials 158 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT Mapa 26. Persones usuàries del SAD amb informació complementària per a l’elaboració de les superilles socials. Districte de Sant Martí 2018 Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró i registre del SAD a 22.03.2018. barcelona.cat/dretssocials