La Salut a Barcelona 2017 Presentació ............................................................................................................. 6 Resum executiu ...................................................................................................... 8 Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes ... 16 El context socioeconòmic .................................................................................... 19 La població 19 L’entorn familiar 20 L’entorn econòmic 22 Les condicions de vida 23 La participació de la comunitat 26 Els serveis sanitaris 27 La salut comunitària 34 Les accions en salut pública 36 El context físic....................................................................................................... 38 La qualitat de l’aire 38 La qualitat de l’aigua 40 La contaminació acústica 43 La seguretat alimentària 44 ELS COMPORTAMENTS RELACIONATS AMB LA SALUT ................................. 45 L’activitat física i el sedentarisme 45 L’exposició al fum ambiental del tabac 46 Les hores de son 48 L’exposició a les pantalles 49 La cura de les persones dependents 51 RESULTATS EN SALUT ........................................................................................ 52 L’esperança de vida 52 La salut percebuda 54 La salut laboral 54 2 La salut sexual i reproductiva 56 La salut mental i les addiccions 59 La salut ambiental 65 Les malalties transmissibles 67 La mortalitat 76 Les desigualtats en salut 77 Monogràfics .......................................................................................................... 80 Vigilància de l’impacte en salut de la contaminació de l’aire 80 L’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals 86 Situació de les 10 actuacions estratègiques de Barcelona en el marc del Pla de Salut 2016-2020 90 Annex La Salut en Xifres ...................................................................................... 98 3 Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Gemma Tarafa i Orpinell Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Carme Borrell i Thió Directora de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Maribel PasarínRua Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez González 4 Coordinació general de l’informe Xavier Bartoll Redacció ELS DETERMINANTS DE LA SALUT I LES DESIGUALTATS EN SALUT A LES ÀREES URBANES Carme Borrell El context socioeconòmic Judit Antràs1, Carles Ariza , Jordi Armengo1, Xavier Bartoll , Montserrat Bartroli , Carme Beni1, Montserrat Casamitjana2, Anna Coma2, Imma Cortès, María Gabriela, Amaia Garrido, Josep Gómez2, Mercè Gotsens , Raquel Hoyos2, Davide Malmusi3, Pere Moreno1, Laia Palència, Maribel Pasarín , Oleguer Parés, Tània Rodríguez1, Toñi Salazar1, Montserrat Sánchez1, Gemma Serral, Imma Vallverdú1, Elvira Torner1, Corinne Zara1 El context físic Lídia Calderero, Laia Font, Anna Gómez, Sònia Navarro, Ana M. Novoa, Maribel Pasarín, Samuel Portaña , Cristina Portolés, Marc Rico, Verónica Trabado Els comportaments relacionats amb la salut Carles Ariza, Lucía Artazcoz, Xavier Bartoll, Xavier Continente, Ma José López, Maribel Pasarín, Vanesa Puig-Barrachina, María Salvador, Gemma Serral La salut Gabriela Barbaglia, Xavier Bartoll, Montse Bartroli, M. Teresa Brugal, Imma Cortès, Maria Dolores, Laia Font, Patricia Garcia, Amaia Garrido, Mercè Gotsens, Ana M. Novoa, Àngels Orcau, Laia Palència, Oleguer Parés, Glòria Pérez, Cristina Rius Monogràfics Sistema de Vigilància de l’Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l’Aire de Barcelona (VISCAB). Natalia Valero, Laia Font, Glòria Pérez, Marc Marí-Dell’Olmo, Brenda Biaani, Marc Rico, Helena Pañella, Catherine Pérez, Maribel Pasarín, Anna Gómez. Grup de treball del VISCAB L’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals. Vanessa Puig-Barrachina, Mercè Gotsens, Carles Ariza, Catherine Pérez. Situació de les 10 línies estratègiques del Pla de Salut de Barcelona. Maribel Pasarín, Glòria Pérez, Catherine Pérez, Carme Beni1, Davide Malmusi3. Tots el autors tenen afiliació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, excepte: 1 Consorci Sanitari de Barcelona 2 DRiC: Departament de Recerca i Coneixement, Ajuntament de Barcelona 5 3 DSS: Direcció de Serveis de Salut, Ajuntament de Barcelona Presentació L’Informe de Salut que es presenta dona una visió general d’alguns dels principals components de la salut de la ciutadania, tant contemplant el context socioeconòmic de la ciutat com les desigualtats territorials. En conjunt, tot i l’evolució favorable de l’esperança de vida persisteixen alguns aspectes negatius, en especial la progressió de les malalties de transmissió sexual. Enguany veiem que disminueix el nivell d’atur, tot i que la nova contractació és excessivament precària. L’esforç econòmic per disposar d’un habitatge en les persones d’ingressos baixos és força superior a la recomanada, situació que s’afegeix als alts nivells de pobresa. Els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica continuen superant els nivells recomanats. S’estima que la contaminació atmosfèrica suposa un increment en la mortalitat de quatre-cents morts anuals. Quant als patrons d’hàbits relacionats amb la salut, s’observen àrees que poden millorar. Un terç de la població, una part important, declara que algun membre de la família fuma a casa habitualment i s’observen a la llar nivells de nicotina elevats; cada cop una proporció de població més elevada dorm menys, sobretot les persones en barris de renda menor, i s’observa una proporció elevada de joves en visionat de pantalles per sobre de la recomanació. Finalment, les persones, sobretot dones, en qui recau de manera exclusiva la cura de persones dependents, mostren pitjors indicadors de salut. Entre els resultats en salut, aquest any l’esperança de vida s’incrementa lleugerament i continua la tendència a la baixa de la mortalitat en la majoria de causes. Han disminuït les lesions greus i mortals per accident de treball i també disminueixen els embarassos i la fecunditat adolescents. Però seguim vigilant i esmerçant esforços pel que fa a les malalties de transmissió sexual, que persisteixen en el seu increment, tot i que aquest no és tan gran com el del any anterior. Les desigualtats en el sobrepès i l’obesitat van disminuir lleugerament durant el mateix període, i també la mortalitat prematura, així com lleugerament l’esperança de vida, però les de mala salut mental s’han incrementat. Els resultats que es presenten en aquest informe aconsellen continuar aplicant les mesures i els plans d’acció que s'ha posat en marxa en els darrers anys, destacant, entre altres, els de salut mental, salut sexual i reproductiva, drogodependències i salut comunitària, continuar treballant amb l'objectiu de reducció de les desigualtats i posar encara més esforços en la millora de la qualitat ambiental. Gemma Tarafa i Orpinell Comissionada de Salut i presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona 6 7 Resum executiu EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC La població Segons dades del padró municipal d’habitants de Barcelona, l’any 2017 la població de Barcelona ha estat de 1.617.455 persones (2016: 1.608.710). El grup d’edat més nombrós és el de 15 a 44 anys, 600.000 persones i escaig. En el grup de persones de 75 anys o més el nombre de dones gairebé dobla el nombre d’homes. Les persones nascudes fora de l’estat espanyol se situen en un 23,7%. El 30,4% d’homes i el 32,3% de dones tenen estudis universitaris. El districte amb més percentatge de persones que canvien de residència és les Corts. De les 3.328 persones que canvien de domicili i ho fan dins la mateixa ciutat, un 62,7% canvien de districte. El que menys és Nou Barris, on un 63,9% roman al districte. L’entorn familiar La parella amb fills és la llar més freqüent (41,3%), seguida de la parella sense fills (23,7%) i la llar unipersonal (9,7%). Tanmateix les llars unipersonals són les que més s’han incrementat en la darrera dècada. Tenir alguna persona aturada a la llar, tant amb subsidi d’atur com sense, és més freqüent a les llars monoparentals. Segons dades de l’Enquesta Factors de Risc en Estudiants de Secundària, realitzada el 2016 amb adolescents de la ciutat de Barcelona de 13 a 18 anys, el 20% pertanyien a un nucli de convivència monoparental. En preguntar per les relacions familiars, varen ser els nois els que van percebre tenir millors relacions amb la seva família que les noies. En ambdós sexes, les relacions amb la família varen ser millors en els joves de centres educatius emplaçats en barris de nivell socioeconòmic afavorit. L’entorn econòmic El 2017 ha disminuït l’atur, sobretot en les dones (de l’11,2 al 10,6% en homes i del 13,8 a l’11,3% en dones el darrer any), però també en elles ha disminuït la taxa d’activitat, fet que podria reflectir una sortida del mercat de treball. L’ocupació, tot i que lleugerament, ha augmentat en ambdós sexes. Ha seguit disminuint l’atur de llarga durada (del 38,3 al 35,5% en homes i del 44,3 al 42,1% en dones) però el percentatge de persones en atur que cobren subsidi ha disminuït (del 49,0 al 48,2%). La nova contractació segueix sent majoritàriament temporal i s’han incrementat els contractes inferiors a un mes de durada. La jornades parcials han augmentat en les dones i disminuït lleugerament en els homes. Les condicions de vida La taxa de risc de pobresa o exclusió social se situa al 22,5%. En les persones inactives és del 25,2%, mentre que en les ocupades és del 14%, i en les persones jubilades, del 14,6%. Existeix un gradient en el risc de pobresa segons la intensitat del treball a la llar (mesurat segons el nombre de persones i temps que treballen del total possible). Si la intensitat de la llar és baixa o molt baixa, el risc de pobresa arriba al 35%. Quan la intensitat de treball és alta, el risc de pobresa és del 12%. 8 Viure en un habitatge inadequat o a un cost inassequible té repercussions negatives en la salut física i mental. A Barcelona, l’any 2016 les despeses destinades al pagament de l’habitatge van representar un 24,2% (un 64,4% en llars amb ingressos baixos). L’any 2017 es van produir un total de 2.389 desnonaments, la gran majoria (el 89,5%) derivats de la llei d’arrendaments urbans (LAU). De les persones ateses per la Unitat Contra l’Exclusió Residencial, una tercera part van ser menors d’edat, la meitat amb règim de lloguer i un terç amb ocupacions. La majoria eren persones residents a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris. Finalment, el nombre de persones sense llar continua amb tendència creixent: es van comptabilitzar un total de 3.383 persones, un 7,7% més que l’any anterior i un 67,7% més que 10 anys enrere. La participació de la comunitat Els consell de salut dels districtes de la ciutat tenen una principal representació de professionals del sistema sanitari, sent la representació de les entitats al voltant d’una tercera part. Però hi ha variabilitat territorial, on destaca el consell de salut del districte de Nou Barris, en el què les entitats arriben al 56% dels participants. Els serveis sanitaris Atenció primària Durant l’any 2017, el 74% de la població de Barcelona ha estat atesa alguna vegada pels serveis públics d’atenció primària (l’any 2016, un 71,6%). El districte on s’han atès més persones ha estat Nou Barris (82,7%), mentre que a Sarrià-Sant Gervasi s’ha atès un 59% de la població del districte. La taxa bruta de visites per 100 habitants a Barcelona ciutat ha estat de 539,8, en què el valor més alt s’ha recollit al districte de Sant Martí (608,6) i el més baix, a Sarrià-Sant Gervasi (335,7). Aproximadament 9 de cada 10 persones declaren que quan tenen un problema de salut van al/la metge de capçalera abans d’anar a qualsevol altre lloc. Atenció hospitalària i d’urgències L’atenció especialitzada disposa de 3.465 llits (2016: 3.444). La taxa d’urgències hospitalàries és de 340,5 per 1.000 habitants en homes i de 378,3 en dones, lleugerament inferior al 2016, mentre que s’incrementa subtilment l’atenció als centres d’urgències d’atenció primària (150,3 en homes i 157,5 en dones). Les taxes més elevades d’hospitalització, utilització dels serveis d’urgències i més risc de morbiditat les presenten els districtes amb indicadors socioeconòmics més desfavorits: Horta- Guinardó, Nou Barris i Ciutat Vella; mentre que el districte de Sarrià-Sant Gervasi en té les xifres més baixes. El temps d’espera dels procediments garantits de cataractes, pròtesis de genoll i pròtesis de maluc ha disminuït un 16,5% respecte del 2016. Atenció sociosanitària S’ha continuat desplegant l’atenció subaguda. Les sis unitats que duen a terme aquesta activitat han realitzat 3.159 altes durant l’any 2017 (un 9,4% més respecte de l’any anterior, quan van en ser 2.888). 9 Farmàcia Des del 2011 hi ha una lleugera disminució en el consum d’hipnòtics i sedants, i també d’ansiolítics, però un lleuger augment dels antipsicòtics i els antidepressius. Cal destacar que el consum d’aquests quatre grups de fàrmacs és elevat en la població de més de 75 anys, un grup que hi és especialment sensible pels efectes adversos que hi té, amb més freqüència en les dones. Les accions en salut pública L’any 2017 va néixer el Sistema de Control Oficial en Cadenes de Distribució Alimentària amb el propòsit d’avaluar globalment el model de gestió sanitària de les empreses que disposen de molts punts de venda directa a consumidor final amb un sistema comú de gestió de la seguretat alimentària. L’últim trimestre del 2017 es va iniciar en 4 de les 18 cadenes incloses al programa. El canvis introduïts a la xarxa de centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) permetran millorar l’atenció i avançar en la distribució territorial d’aquests recursos, per exemple, en la reducció dels 12 dies de mitjana de dies d’espera per a la visita del/la metge. La salut comunitària En el marc de la promoció de salut a les escoles han participat a primària (de 4rt a 6è) 3.494 alumnes (el 13% de l’alumnat) i 73 centres educatius (22% dels centres) durant el curs 2016-2017. A secundària han participat 17.733 alumnes (el 33% de l’alumnat) i 106 centres educatius (47% dels centres). Xifres similars al curs anterior. Als programes de salut comunitària han participat 11,734 persones als programes de Salut als barris (2016: 9964) realitzats en 23 barris (2016:21). EL CONTEXT FÍSIC La seguretat alimentària Durant el 2017 es van gestionar 76 alertes alimentàries, la majoria de les quals van estar produïdes per productes de la pesca contaminats amb mercuri i cadmi. A més, es van investigar un total de 146 denúncies i queixes de ciutadans particulars a establiments alimentaris per irregularitats detectades, majoritàriament, a establiments de restauració. La qualitat de l’aire L’avaluació de la qualitat de l’aire del 2017 constata que es continuen superant els nivells de referència de l’Organització Mundial de la Salut per als contaminants NO2, material particulat (PM10 i PM2,5), benzè, ozó i benzo(a)pirè. Pel que fa al NO2, el 70% de la població està potencialment exposada a nivells per sobre dels de referència de l’OMS, i el valor límit anual de la UE i el 98% de la població està potencialment exposada a nivells per sobre dels de referència de l’OMS per a les partícules PM10. 10 La qualitat de l’aigua El programa de control d’aigua als centres educatius ha mostrat com només un 1,2% de les mostres d’aixeta preses presentaven algun incompliment o anomalia confirmat, i en tots aquests casos van ser deguts a problemes de la instal·lació interior de l’edifici. El 57,6% del subministrament d’aigua de les fonts naturals de la ciutat és no apta per al consum humà. Tot i així, el 10,7% de la població ha manifestat que fa servir aigua de les fonts naturals ocasionalment i el 0,9% l’utilitza habitualment. La contaminació acústica El mapa estratègic de soroll de Barcelona del 2017 indica que el 56% de la ciutadania s’exposa a nivells per sobre dels recomanats per l’OMS durant el dia (55dB(A)), i el 70% s’hi exposa durant la nit (40dB(A)). El trànsit és la font principal de soroll a Barcelona, tant de dia com de nit, mentre que l’oci nocturn és responsable de la superació del nivell nocturn per al 5% de la població. ELS COMPORTAMENTS RELACIONATS AMB LA SALUT L’activitat física i el sedentarisme Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2016, el 52,3% dels homes i el 62,3% de les dones majors de 15 anys són inactius en el temps de lleure. Hi ha persones que no han caminat almenys 10 minuts seguits durant els darrers 7 dies, i el 43,6% dels homes i el 40,3% de les dones declaren que estan asseguts durant la major part de la jornada. Tots tres comportaments segueixen patrons socioeconòmics, ja que les persones de classe social més desafavorida són les que presenten més inactivitat al lleure, i les de classe més avantatjada, més inactivitat durant la jornada habitual. L’exposició al fum ambiental del tabac Quasi un terç de la població de Barcelona declara que algun membre de la família fuma a casa habitualment. En cases de famílies amb menors de 12 anys on viu alguna persona fumadora es donen valors elevats en la concentració mitjana de nicotina. Al menjador de cases amb dues o més persones fumadores i en cases on està permès fumar, arriba fins a 1,04 µg/m3, xifra més alta que l’observada en llocs de treball abans de la llei de control de tabac implementada l’any 2006. A l’habitació de l’infant també s’observen nivells de nicotina elevats (0,66 µg/m3 en cases amb dues o més persones fumadores i 0,48 µg/m3 en cases on es permet fumar), tot i declarar que no es fuma a la mateixa habitació. Fora de casa, una de cada cinc persones ocupades estan exposades al fum ambiental de tabac al lloc de treball. Les hores de son El 23,6% dels homes i el 24,6% de les dones dormen 6 hores o menys. Això és més freqüent en les classes socials menys avantatjades i també als barris de renda menor. Des del 1986 s’ha incrementat el nombre de persones que dormen menys de 6 hores fins la crisi econòmica, en què baixa per mantenir-se o incrementar-se de nou el 2016. 11 L’exposició a les pantalles El visionat de pantalles de televisió, ordinador i tauleta en adolescents és similar en ambdós sexes. No és així en el cas de jugar a la videoconsola, on són els nois que, amb una proporció més elevada, hi dediquen dues hores o més al dia, tant en dies lectius com en caps de setmana. En general, s’observa una proporció elevada en el visionat de pantalles per sobre de la recomanació (≥ 2 hores). La cura de les persones dependentsAl voltant d’una quarta part de la població s’ocupa de forma no remunerada del treball de cures de familiars que requereixen una dedicació especial per problemes de salut, derivats d’una edat avançada o d’estar en una situació de dependència. El treball de cures el desenvolupen principalment dones amb baix nivell educatiu i en edat de jubilació. El treball de cures es relaciona amb prevalences superiors de mal estat de salut percebuda, de patiment psicològic i d’un descans insuficient, sobretot les cures realitzades al mateix domicili en solitari. RESULTATS EN SALUT L’esperança de vida L’any 2016 l’esperança de vida va ser de 81,2 anys per als homes i de 86,9 anys per a les dones residents a la ciutat de Barcelona (2015: 80,8 homes i 86,6 dones). Aquestes xifres, però, van presentar desigualtats segons la zona de la ciutat. En homes es va observar una relació positiva amb el nivell socioeconòmic del districte (com més nivell socioeconòmic, més esperança de vida), relació que es va mantenir per a l’esperança de vida en néixer, als 45 anys i als 75 anys. En dones, en canvi, aquesta relació no va ser tan clara. La salut percebuda El 84,4% dels homes i el 78,2% de les dones declaren tenir una salut percebuda entre bona i excel·lent. L’evolució de la mala salut percebuda (salut regular i dolenta) té una tendència a disminuir en ambdós sexes entre 1986 i 2016. Les dones tenen pitjor estat de salut en tot el període, però les diferències per sexe disminueixen de 8,3 punts percentuals el 1986 i a 3,4 el 2016. La salut laboral El 2017 han disminuït totes les lesions per accident de treball, sobretot les mortals. Les lesions in itinere han estat les més freqüents de les lesions més severes (greus i mortals). També han disminuït les malalties professionals amb baixa. D’altra banda, han augmentat les malalties professionals sense baixa i les malalties relacionades amb el treball notificades pels centres d’atenció primària. Els trastorns ansiosos i depressius han continuat sent el grup més freqüentment notificat de les malalties relacionades amb el treball. La salut sexual i reproductiva Els embarassos i la fecunditat en les dones adolescents disminueixen a la ciutat. La taxa d’embarassos és de 16,7 per 1.000 dones de 15 a 19 anys (2016: 18,6), i una fecunditat de 4,8 (2016: 5,8). No obstant la millora, es manté el gap de desigualtat per país d’origen en la fecunditat i els avortaments tant en dones adolescents com en el 12 global de les dones. Els embarassos mostren una distribució i una evolució desigual als districtes de la ciutat que no sembla relacionada amb el patró de riquesa de la ciutat. La salut mental i les addiccions L’evolució de la salut mental de les persones que viuen als 18 barris amb pitjors indicadors de salut segons de l’Enquesta de Salut de 2006 a 2016 és manté estable en les dones i empitjora lleugerament en els homes. El 2017 s’han notificat 444 trastorns de salut mental relacionats amb el treball. En relació amb l’any anterior ha augmentat el nombre (2016: 395) i la incidència en ambdós sexes. Els casos han estat més freqüents en dones, persones nascudes a l’estat espanyol, personal de serveis i comerç i personal de suport, i persones que treballen al comerç al major i detall i reparació de vehicles. Els factors de risc més freqüentment implicats als casos estudiats han estat la manca de suport dels superiors i les elevades exigències psicològiques. En els darrers 10 anys el nombre d’inicis de tractament per abús de substàncies ha disminuït, ha passat dels aproximadament 5.000 inicis l’any 2007 als 4.000 l’any 2017. Aproximadament el 26% dels inicis de tractament es produeixen en dones, xifra que es manté constant des de l’any 2007. L’alcohol ha seguit sent la substància que més inicis per trastorn de consum ha causat. D’altra banda, l’any 2016 es van produir 54 morts per reacció adversa al consum de drogues, 12 morts més que l’any 2015, sent els opiacis la substància més detectada. Tot i així, aquesta substància ha anat disminuint des de l’any 2012. El consum de cànnabis experimental (un cop a la vida) s’ha incrementat entre els joves de 17 a 18 anys entre 2012 i 2016 (fins al 56,8% en nois i el 52,9% en noies). Pel que fa al consum de cànnabis els darrers 30 dies, s’incrementa en nois (fins al 25,2%) però disminueix en noies (fins al 15,5%). L’any 2017 s’han atès 47.011 persones als centres de salut mental d’adults i 12.493 als centres de salut mental infantil i juvenil. L’activitat realitzada en el marc del suport a la salut mental en l’atenció primària ha augmentat en termes generals, tant en la població adulta com en la infantil i juvenil, element clau que facilita un increment de l’atenció a les persones amb trastorns mentals greus. Del total de persones ateses l’any 2005, un 22,2% ho eren per trastorns greus, i aquest percentatge s’ha incrementat fins al 32,5% el 2017. En la població infantil i juvenil, ho eren el 4,2 d’infants i joves l’any 2005, per a arribar al 12,4% el 2017. La salut ambiental El nou Sistema de Vigilància de l’Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l’Aire a Barcelona permet estimar anualment la mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica a la ciutat. Entre l’any 2010 i el 2017, la mortalitat atribuïble a l’excés de partícules menors de 2,5 micres (PM2,5) a l’aire va ser del 3% de mitjana en residents 30 anys o més, fet que representa 424 morts anuals. Petites variacions en els nivells anuals de contaminació tenen un impacte en la salut molt rellevant. 13 Les malalties transmissibles VIH/sida El 2017 se n’han detectat 352 casos (2016: 310) i es trenca la tendència al descens que s’observava des de l’any 2012, de manera que se situa en una taxa de 21,8 casos per cent mil habitants i un increment del 4% respecte al 2016. La taxa en homes és del 40,7 i en dones, del 4,8 (2016: 41,5 i 2,5, respectivament). La principal via de transmissió del VIH continua sent la sexual. La infecció afecta de manera desproporcionada homes joves amb relacions amb altres homes, tot i que continua descendent. L’increment ha estat a compte de dones i homes heterosexuals. S’han detectat 55 casos de sida. La taxa és de 3,0 casos per 100.000 i un increment del 18,9% respecte de 2016. La taxa per cent mil habitants de sida és de 5,6 casos en homes i 0,7 en dones (2016: 4,4 i 1,3, respectivament). En la sida s’ha observat un increment en els homes que fan sexe amb homes i en els usuaris de drogues intravenoses. El retard en el diagnòstic és elevat (43,2%). Malalties de transmissió sexual L’any 2017 continua observant-se la tendència creixent de la sífilis, fins a 67,9 casos per cent mil habitants: 130,4 en homes i 12,2 en dones (2016: 117,9 i 11,7, respectivament). La gonocòccia, fins a 225,3 en homes i 28,9 en dones (2016: 172,2 i 20,8, respectivament), i del limfogranuloma, 20,9 en homes i 0,1 en dones (2016: 15,1 en homes). També s’incrementa la infecció per Chlamydia trachomatis. La major part dels casos ocorren en homes joves amb relacions homosexuals, excepte per la infecció per Chlamydia trachomatis, que afecta en una proporció similar homes i dones. La tuberculosi Durant el 2017 s’han detectat 267 casos de tuberculosi en residents a la ciutat (2016: 260), 167 homes i 104 dones. La incidència és de 16,5 casos per cent mil habitants, i es manté estable tot i un cert repunt per l’augment de la tuberculosi en la població immigrant. La malaltia és més freqüent a Ciutat Vella i Nou Barris i en la població immigrant. La mortalitat L’any 2016 es van produir 15.551 defuncions de persones residents a la ciutat de Barcelona: 7.310 homes i 8.241 dones. Les taxes de mortalitat (1.043,7 homes i 600,6 dones per cent mil habitants) i de mortalitat prematura van continuar amb la tendència decreixent dels darrers anys (taxa de mortalitat el 2016: 1.068,2 homes i 614,5 dones). Les primeres causes de mortalitat en homes de 15 a 44 anys van ser els suïcidis i els enverinaments accidentals per substàncies tòxiques. En les dones la primera causa va ser el tumor maligne de mama. En persones de 45 a 74 anys, el tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó va ser la primera causa de mortalitat en ambdós sexes. En el grup de 75 anys i més, en homes les malalties del cor i pulmó van ser les causes més freqüents, mentre que les demències van predominar en les dones. 14 Les desigualtats en salut L’anàlisi de l’evolució de les desigualtats en salut varia depenent de l’indicador amb què s’avalua i també de que el període sigui més o menys ampli. Les desigualtats en la salut mental entre 2006 i 2016 es van incrementar. Les desigualtats en mala salut mental van passar de ser poc més de dues vegades més prevalents en les classes desafavorides el 2006 a 4,5 vegades el 2016. Les desigualtats en el sobrepès i l’obesitat van disminuir lleugerament durant el mateix període. Disminueixen les desigualtats socioeconòmiques per barris en esperança de vida. En el període 2011-2013 els barris amb més renda familiar disponible van tenir 4,3 anys més d’esperança de vida que els barris amb menys renda familiar. En el període 2014- 2016 aquesta diferència va disminuir 2,4 anys. Segons sexes, en el període 2014-2016 la diferència en l’esperança de vida entre els barris amb més i menys nivell socioeconòmic és de 4,7 anys en homes i de -0,7 anys en dones. Aquestes diferències eren lleugerament inferiors en comparació amb el període 2011-2013 (6,5 i 1,9, respectivament). En el cas de la mortalitat prematura es van observar desigualtats en el període 2011-2013 que van tendir a disminuir en el període 2014-2016 en ambdós sexes. 15 Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Hi ha diferents marcs conceptuals que intenten posar en evidència els factors socials que tenen relació amb la salut i les desigualtats en salut de les poblacions. Les ciutats o àrees urbanes tenen característiques específiques que les diferencien dels altres àmbits d’actuació, com ara el país o la comunitat autònoma. El marc conceptual de la Figura 1 intenta descriure els factors relacionats amb la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes, molts dels quals són responsabilitat dels governs municipals. Les seccions principals del marc són la governança, el context físic, el context socioeconòmic, els entorns i els eixos de desigualtat. Governança La governança no es refereix només al govern (local, regional, nacional), sinó també a altres actors que tenen un paper important a les ciutats, com ara el sector privat i la societat civil a través d’organitzacions i agents socials. El context físic El context físic es refereix al context natural (el clima o la geografia) i altres factors físics com ara el medi construït basat en la planificació urbana i la política d’habitatge, que depenen parcialment de les autoritats locals. La urbanització i l’urbanisme estan determinats per les infraestructures públiques (comunicacions, sistema de clavegueram), per les reglamentacions generals (en relació amb els edificis i l’ús de l’espai públic) i pels equipaments dels barris (instal·lacions esportives, sanitàries i educatives, mercats, biblioteques, etc.). Les polítiques d’habitatge (impostos, habitatge social de lloguer o de venda, habitatge cooperatiu en cessió d’ús i altres) poden fer-lo més assequible, sobretot a les persones de les llars amb ingressos baixos, i l’absència d’aquestes polítiques converteix l’habitatge en un bé d’especulació, tal com ha passat en la crisi econòmica actual. Un altre aspecte del context físic és la mobilitat, tant la de vianants com la possibilitat d’usar el transport públic o el privat. Els factors esmentats poden, a més, influir en les característiques ambientals, com ara la qualitat de l’aigua i de l’aire, i el soroll, que són determinants importants de la salut a les zones urbanes. Finalment, també es té en compte l’accessibilitat a aliments saludables (disponibilitat i preu) i la gestió de les emergències que pot haver-hi en una ciutat. El context socioeconòmic Aquesta secció es refereix a diversos aspectes, com ara els factors econòmics, l’ocupació i les condicions de treball, l’entorn domèstic i familiar, els serveis públics (educació, salut, serveis per a ajudar les famílies, etc.) i les transferències socials (pensions, prestacions per atur, etc.). Tot i que la majoria d’aquests factors són responsabilitat del govern del país, els governs de les ciutats tenen la capacitat de modificar-los. Altres aspectes inclosos són la seguretat, les xarxes socials i la participació de la comunitat, en què els diversos actors de la ciutat tenen capacitat d’intervenció. Els entorns Els entorns són els espais on les persones interactuen i on es creen o es resolen problemes relacionats amb la salut. Exemples d’entorns són els barris, les escoles o 16 els llocs de treball.1,2 Tant el context físic com el socioeconòmic estan relacionats amb aquests entorns, tal com s’observa a la Figura 1. Així, per exemple, les característiques del medi construït i el context socioeconòmic influeixen en la segregació residencial de la població, fet que implica que les persones de classes socials desfavorides o immigrants de països de renda baixa tendeixin a viure en barris amb habitatges de menys valor i amb concentració de persones del mateix origen. Moltes ciutats arreu del món estan altament segregades per barris, amb múltiples barreres històriques, logístiques i pràctiques que impedeixen la relació entre els diversos grups socials. Aquesta segregació residencial determina les característiques socials de la població del barri, i per tant, es relaciona amb les desigualtats en salut entre diverses zones.3 Els entorns són espais idonis per portar a terme accions per promoure la salut, accions que poden adoptar moltes formes, com ara l’accessibilitat a espais públics per fer activitat física (per exemple, àrees verdes o instal·lacions esportives) o accions per promoure la seguretat i el foment de les xarxes socials i la participació. Eixos de desigualtat Els factors comentats anteriorment poden variar d’acord amb els diferents eixos de desigualtat, com la classe social, el gènere, l’edat, l’origen ètnic o la migració; eixos que determinen l’estructura social. Els indicadors de salut són desiguals segons aquests eixos, desigualtat que es fa palesa en forma de gradient. Així, per exemple, els indicadors de salut van empitjorant a mesura que disminueix el nivell de la classe social. 1 Diez Roux, A.V.; Mair, C. Neighborhoods and health. Ann N Y Acad Sci. 2010; 1186:125-45. 2 Vlahov, D.; Freudenberg, N.; Proietti, F.; Ompad, D.; Quinn, A.; Nandi, V. et al. Urban as a determinant of health. J Urban Health. 2007; 84(3 Suppl):16-26. 3 Global report on urban Health: equitable, healthier cities for sustainable development. WHO/Un-HABITAT 2016. 17 Figura 1. Model dels determinants socials de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Font: Elaborat per al projecte Ineq-cities: https://www.ucl.ac.uk/ineqcities/ (Borrell, C. et al. J Epidemiol Comm Health)4. 4 Borrell, C.; Pons-Vigués, M.; Morrison, J.; Díez, E. Factors and processes influencing health inequalities in urban areas. J Epidemiol Comm Health. 2013; 67(5):389-91. 18 El context socioeconòmic La població Segons dades del padró municipal d’habitants de Barcelona (Taula 1 de l’annex), l’any 2017 la població de Barcelona ha estat de 1.617.455 persones, de les quals 764.926 (un 47,3%) eren homes i 852.529 (un 52,7%) eren dones. Per grups d’edat, el més nombrós és el de 15 a 44 anys, amb una mica més de 600.000 persones (un 41,6% del total d’homes i un 37,5% del total de dones). En el grup de persones de 75 anys o més el nombre de dones gairebé dobla el nombre d’homes. El percentatge de persones nascudes fora de l’estat espanyol ha augmentat lleugerament respecte de l’any anterior i se situa en un 23,7%. L’any 2017, un 26,7% dels homes i un 38,6% de les dones tenia 65 anys o més. Dins d’aquest grup de persones, 21.186 homes i 68.654 dones vivien sols. El percentatge més alt el trobem en les dones de 85 anys o més, on un 45,1% vivien soles. Pel que fa al nivell d’estudis, el percentatge de persones sense estudis ha anat disminuint els últims anys fins a situar-se el 2017 en un 1,6% dels homes i un 3,6% de les dones. El contrari ha passat amb el percentatge de persones universitàries, que ha estat enguany d’un 30,4% en els homes i un 32,3% en les dones. Pel que fa a la mobilitat dins la ciutat de Barcelona, el 2017, 85.898 persones es van canviar de domicili dins la mateixa ciutat (comparat, per exemple, amb les 52.652 baixes per emigració o les 56.981 per inscripció indeguda o caducitat). A Gràcia, de les 6.510 persones que van canviar de domicili i ho van fer dins la mateixa ciutat, i un 64,2% va canviar de districte, normalment per anar, en aquest ordre, a Horta, l’Eixample o Sarrià. A les Corts, de les 3.328 persones que van canviar de domicili dins la mateixa ciutat, un 62,7% va canviar de districte i ho va fer majoritàriament a Sants, Sarrià o l’Eixample. Per contra, els districtes on més gent es va quedar al mateix districte van ser Sant Martí i Nou Barris, amb un 56,8 i un 63,9%, respectivament, que van romandre al districte (Figura 2). 19 Figura 2. Percentatge de persones que es queden al districte del total de la població per districtes que canvia de domicili dins la ciutat. Barcelona, 2017. 63,9 54,4 56,2 56,849,7 50,1 50,1 35,8 37,3 41,1 Font: Padró municipal d’habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. L’entorn familiar Tipologia de les llars Existeixen poques diferències en la tipologia de les llars, segon les dues darreres enquestes de salut de Barcelona. La parella amb fills/es és la llar més freqüent, seguida de la parella sense fills/es, i la unipersonal (Quadre 1). Si tenim en compte la intensitat de treball (mesurada com l’existència d’alguna persona aturada a la llar, tant amb subsidi d’atur com sense) observem a la Figura 3 com les freqüències més elevades es donen a les llars monoparentals. Aquest fet és doblement significatiu, ja que precisament són les llars on, degut a la presència de menors o adolescents, hi ha una dependència més significativa d’ingressos de l’adult. Per aquest motiu, la presència més alta de les diferents formes de pobresa són més elevades en les llars monoparentals, sobretot en les dones. Quadre 1. Tipologia de la llar. Barcelona, 2011-16 2011 2016 Parella amb fills/es 45,3 41,3 Parella sense fills/es 21,4 23,7 Unipersonal 10,4 9,7 Monoparental 8,8 7,7 Parella amb fills/es i altres 4,3 5,7 Monoparental amb altres persones 2,4 3,4 Altres 7,4 8,5 100 100 Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB. 20 Figura 3. Percentatge de persones aturades amb i sense subsidi d’atur per tipologia de llar. Barcelona, 2016 50 45 40 35 30 25 19,1 20 14,1 15 12,3 11,2 10 7,1 7,2 8,1 5,7 4,3 3,4 5 0 Unipersonal Parella sense fills Parella amb fills Monoparenteral Altres Persones aturades amb subsidi Persones aturades sense subsidi Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB. Relacions de convivència En l’adolescència les relacions socials i l’amistat adquireixen gran importància. Les relacions familiars tenen un pes menys rellevant en aquestes edats, però tenen repercussió en la seva salut i en la seva qualitat de vida. L’any 2016, a l’Enquesta Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC), dirigida als adolescents escolaritzats d’entre 13 i 18 anys de la ciutat de Barcelona, es va observar que el 69,5% dels adolescents tenien un nucli familiar biparental; el 20,1%, monoparental (conviu amb el pare o la mare), i el 10,3% té un nucli reestructurat (conviu amb el pare o la mare i amb la parella del pare o la mare) o altres situacions, com per exemple viure en un centre d’acollida o amb altres familiars. En la percepció de les relacions de convivència familiar, es va obtenir que més del 75% dels joves enquestats declaraven tenir una relació molt bona o bastant bona amb la seva família de forma habitual. Per sexes, els nois van percebre tenir millors relacions amb la seva família (80,5%) que les noies (76,0%). En canvi, el 2,9% dels nois i el 4,3% de les noies van indicar tenir unes relacions molt o bastant dolentes (Figura 4). El percentatge d’adolescents que van afirmar tenir unes relacions bones o molt bones amb la família va ser més elevat en els joves escolaritzats en centres educatius emplaçats en barris de nivell afavorit (82,2% de nois i 77,7% de noies) respecte dels joves escolaritzats en centres educatius de barris de nivell desfavorit (78,8% de nois i 74,0% de noies). 21 Figura 4. Percentatge del tipus de relació habitual amb la família en adolescents de 13 a 18 anys segons sexe. Barcelona, 2016 100 90 80,5 76,0 80 70 60 50 40 30 16,4 19,5 20 10 2,9 4,3 0 Molt o bastant bona Regular Molt o bastant dolenta Nois Noies Font: Enquesta Factors de Risc en Estudiants de Secundària (Enquesta FRESC, 2016). L’entorn econòmic El 2017 ha augmentat lleugerament la taxa d’ocupació en ambdós sexes, ha disminuït la taxa d’atur, sobretot en les dones, i la taxa d’activitat ha variat poc, amb un lleuger increment en els homes i una lleugera disminució en les dones (Figura 5). Malgrat la disminució de la diferència entre homes i dones en la taxa d’atur, que podria indicar una disminució de les desigualtats de gènere, la taxa d’ocupació no ha anat en el mateix sentit i l’evolució dels indicadors en les dones podria reflectir una sortida d’aquestes del mercat de treball en el darrer any. Figura 5. Evolució de les taxes d’activitat, ocupació i atur segons el sexe, en percentatges. Barcelona, 1995-2017 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Activitat Homes Activitat Dones Ocupació Homes Ocupació Dones Atur Homes Atur Dones Font: Enquesta de Població Activa (EPA). Institut Nacional d’Estadística (INE). Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Nota 1: Mitjanes anuals calculades a partir de dades trimestrals. Nota 2: L’any 2014 ha canviat la base poblacional. Les dades del període 2002-2013 s’han revisat amb la base de població nova per poder establir comparacions, però no són comparables a les dels anys anteriors. 22 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 L’atur de llarga durada ha seguit disminuint el 2017, però menys en les dones. Ha passat de 38,3 a 35,5% en els homes i de 44,3 a 42,1% en les dones. Tot i així, més de la meitat dels homes més grans de 44 anys en atur i prop del 60% de les dones amb les mateixes característiques estaven sense feina des de feia més d’un any. Quant a la cobertura econòmica de l’atur ha continuat disminuint i ha seguit una tendència similar a l’atur de llarga durada (el 2016 hi havia un 49,0% de persones a l’atur que cobraven prestació, i el 2017 n’han estat el 48,2%).5,6 Ha disminuït la contractació laboral temporal, tot i que segueix sent la majoritària de les noves contractacions (el 85,6% en homes i el 86,3% en dones). A més, els contractes més freqüents han continuat sent els de durada més breu, que s’han incrementat respecte de l’any anterior (els de menys d’un mes han passat del 41,8% al 46,5%).6 D’altra banda, la jornada parcial, que és més freqüent en les dones, ha augmentat en aquestes i ha disminuït lleugerament en els homes (segons l’Enquesta de Població Activa en les dones ha passat de 17,3 a 19,1%, i en els homes, de 9,6 a 9,4%). Les condicions de vida La situació de pobresa segons la intensitat de treball Existeixen diversos indicadors per mesurar la situació de pobresa de les llars. L’Enquesta de Salut de Barcelona va reportar que la pobresa material (estar afectat per 3 de 9 indicadors de privació) afectava el 15,9% de la població, però era més alta sobretot en les dones de llars unipersonals i monoparentals (amb el 24,2 i el 30,2%, respectivament). Un altre indicador és la taxa de risc de pobresa o exclusió social (at risk of poverty or social exclusion, AROPE). L’Enquesta de Condicions de Vida (IDESCAT) permet conèixer aquesta taxa per a diferents nivells territorials. A Barcelona és del 22,5%, lleugerament per sobre de l’àrea metropolitana, amb el 21,7% (incloent-hi Barcelona), però igual a la de Catalunya, amb el 22,5%. També és interessant destacar les diferències en la taxa segons la situació laboral. La taxa de risc de pobresa de les persones inactives és del 25,2%, mentre que en les persones ocupades és del 14%, i en les persones jubilades, del 14,6%. També destaca com a mesura de pobresa la baixa intensitat del treball a la llar, ja sigui degut a persones ocupades amb baixos ingressos i/o a la convivència amb altres membres de la llar desocupats (per exemple, llars de 3 persones amb un únic ocupat, i altres). La intensitat de treball es calcula dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat de treballar de la llar, per la suma total dels mesos en què aquests membres poden treballar durant l’any anterior. Existeix un gradient en el risc de pobresa segons la intensitat del treball a la llar (Quadre 2). Quan la intensitat de treball a la llar és baixa 5 A diferència de les dades de l’EPA, que es refereixen a l’atur declarat (a partir del qual s’ha obtingut la taxa d’atur), les dades sobre la durada de l’atur i el cobrament de prestacions es refereixen a l’atur registrat, que correspon a les demandes d’ocupació a les oficines de treball de la Generalitat (OTG) pendents de cobrir l’últim dia de cada mes, excloent-ne els treballadors ocupats que volen canviar de feina, els treballadors que no tenen disponibilitat immediata per treballar o amb una situació que hi és incompatible, els treballadors que demanen una ocupació d’unes característiques determinades i els treballadors eventuals agraris beneficiaris del subsidi especial d’atur. Cal tenir en compte que en fer comparacions entre grups (per exemple, entre districtes), hi podria haver un biaix degut al fet que hi ha persones aturades que han deixat de buscar feina perquè consideren que no en poden trobar i que no es comptabilitzen com a aturades en el registre de les OTG. 6 Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Elaboració del Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. 23 o molt baixa, el risc de pobresa de la població que hi viu és del 35%, però també és molt elevat quan la intensitat de treball a la llar està al voltant de la meitat del treball potencial (27,9%), evidenciant la importància del nombre de sustentadors/es a les llars com a mecanisme de reducció del risc de pobresa. Quadre 2. Taxa de risc a la pobresa segons intensitat de treball a la llar (població de 0 a 59 anys). Barcelona, 2016 Intensitat de treball % Intensitat de treball baixa i molt baixa (<=0,45) 35,0 Intensitat de treball mitjana (> 0,45 a <= 0,55) 27,9 Intensitat de treball alta (> 0,55 a <= 0,85) 17,5 Intensitat de treball molt alta (> 0,85 a <= 1) 12,0 Font: Pobresa i desigualtat social a la ciutat de Barcelona, la configuració de l’escenari postcrisi. Àrea d’Afers Socials, 2017. Nota: La intensitat de treball es calcula dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat de treballar de la llar per la suma total dels mesos en què aquests membres poden treballar durant l’any anterior a l’enquesta. Les persones en edat de treballar són definides com els individus de 18 a 59 anys; s’exclou la població de 18 a 24 anys que són estudiants. La intensitat de treball es mesura en valors que van del 0 a l’1. Les condicions socioeconòmiques de l’habitatge L’evidència científica demostra que viure en un habitatge inadequat o a un cost inassequible repercuteix en la salut, tant física com mental, de les persones que hi resideixen. Tot i la disminució de l’atur a la ciutat els darrers anys, la precarietat laboral, els baixos salaris i els preus creixents de l’habitatge han ocasionat que hagi augmentat el nombre de persones amb dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’any 2016 les despeses destinades al pagament de l’habitatge van representar un 24,2% entre les persones residents a Barcelona ciutat, percentatge que va ser molt superior en llars amb ingressos baixos (64,4% en llars amb menys de 9.000 € anuals d’ingressos). A més, un 40,8% de la població que viu de lloguer ha de destinar més del 40% dels ingressos a les despeses de l’habitatge, xifra molt superior a la mitjana europea (27,9%) i a la situació a Barcelona l’any 2011 (33,5%). L’elevat nombre de famílies amb problemes per fer front als pagaments de l’habitatge pot derivar en impagaments, que porten a la judicialització del cas i, fins i tot, al desnonament de la família. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, l’any 2017 es van produir a la ciutat de Barcelona 4.597 procediments judicials lligats al lloguer (un 5,3% més que l’any 2016) i 458 per execució hipotecària (un 48,5% menys). Pel que fa als desnonaments, se’n van produir un total de 2.389, la gran majoria (el 89,5%) derivats de la llei d’arrendaments urbans (LAU). Respecte de l’any anterior es va produir una reducció en el nombre de desnonaments, tant els derivats de la LAU (un 6,4% menys) com els derivats d’execucions hipotecàries (un 24,7% menys).7 Segons l’informe anual de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), que té per un dels seus objectius principals la prevenció i atenció als desnonaments, l’any 2017 van atendre 2.351 unitats de convivència, que es van correspondre amb 7.760 7 Dades referides a qualsevol tipus d’immoble. 24 persones, 2.377 de les quals, menors d’edat (30,6%). A la Figura 6 es presenta la distribució de la taxa de desnonaments per 1.000 llars per districtes. S’observa que els districtes amb taxes més elevades van ser Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc, en canvi, Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i Gràcia van ser els que van presentar una taxa menor de desnonaments. El règim de tinença principal de les unitats de convivència ateses va ser el lloguer (51%), seguit de les ocupacions (36%) i només el 7% la propietat (per a un 6% no hi havia informació). També cal destacar que el 47% dels habitatges afectats eren de persones petites tenidores, i un 45%, de grans tenidores (un 9% sense informació). Pel que fa les persones sense llar, segons l’informe anual de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) de Barcelona, l’any 2017 es van comptabilitzar a la ciutat un total de 3.383 persones sense llar (un 7,7% més que l’any anterior i un 67,7% més que 10 anys enrere) (Figura 7). D’aquestes, 2.006 estaven allotjades en recursos assistencials de la XAPSLL, 415 residien en assentaments i 962 dormien al carrer. L’increment de persones que han pogut dormir en recursos de la XAPSLL ha estat possible, entre altres qüestions, gràcies a l’ampliació de recursos en 126 pisos del programa Housing First, que va començar l’any 2014. El nombre d’inscripcions vigents al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial s’ha incrementat notablement respecte a anys anteriors: l’any 2017 hi havia 36.577 inscripcions, mentre que els 6 anys anteriors aquesta xifra oscil·lava entre els 28.000 i els 30.000. Aquest augment s’ha produït sobretot per l’esforç de difusió dels serveis d’habitatge que ha fet l’Ajuntament. Això suposa un total de 71.924 persones, si se sumen tots els membres de les unitats familiars, fet que suposa un 4,4% de la població de Barcelona, xifra superior a la de l’any 2016 (3,7%). Per donar resposta a aquesta problemàtica, l’Ajuntament de Barcelona està apostant per ampliar el parc públic amb un Pla de Promoció d’Habitatge Assequible que inclou diverses mesures complementàries, així com augmentar els recursos físics i humans destinats a l’atenció i prevenció de l’emergència habitacional. Figura 6. Taxa de desnonaments per 1.000 llars segons els districtes de Barcelona, 2017 10 9,2 9 8 7 5,9 6 5,3 5 4,3 4,0 4 2,7 3 1,9 1,9 2 1,4 0,9 1 0 Font: Informe d’activitat de la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER), 2017. 25 Desnonaments per 1.000 llars Figura 7. Evolució del sensellarisme. Barcelona, 2008-2017 4.000 3.383 3.500 3.139 2.916 3.000 2.7992.664 2.700 2.500 2.017 1.907 2.006 2.000 1.672 1.562 1.451 1.500 1.190 1.258 870 962 1.000 792669 731 562 619 711 715 693 500 695 595 265 0 423 434 440 415 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Sense sostre Assentaments Recursos XAPSLL TOTAL Nota: XAPSLL és la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar Font: Equip de detecció dels Serveis d’Inserció Social (SIS), 2017 i Diagnosi 2017, Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona. La participació de la comunitat Els consells de salut són espais de participació concebuts per ser un espai compartit per persones que, en l’àmbit del districte, tenen interès en la salut de veïns i veïnes i en l’atenció que s’hi dispensa. Són convocats pel conseller de l’equip de govern del districte i d’acord amb el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). En la decisió de l’ordre del dia intervenen, a més del districte i el CSB, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), la Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i la vicepresidència associativa del consell corresponent. Solen reunir-se dos cops cada any. Un cop analitzada la participació als consells de salut a través dels actes celebrats al llarg de l’any 2017, es veu que la composició mitjana global va ser de 28 persones: 4 representants polítics, 14 professionals, 6 persones d’entitats veïnals (associacions de veïnes veïns o de comerciants, d’àmbit de districte o barri, AMPAs) i 4 d’entitats no veïnals (col·legis professionals, associacions de malalts o altres entitats d’àmbit ciutat, etc.). Però hi ha variabilitat, tant en el nombre total d’assistents (de 20 a les Corts a més de 40 a Sant Martí i Nou Barris) com en el pes que tenen els diferents perfils (Figura 8). Així, el rang de professionals varia: 30% a Sant Martí, les Corts i Nou Barris, i els que superen el 60%, com ara l’Eixample i Sants-Montjuïc. La representació de les entitats és del 37% en global, però oscil·la entre el 19% de l’Eixample i el 56% de Nou Barris. Les entitats veïnals van tenir més presència a Sant 26 Nombre de persones Andreu (39%) i Nou Barris (33%). Les entitats que s’han categoritzat com a no veïnals oscil·len entre el 4% a Sants-Montjuïc i el 23% a Nou Barris. Finalment, quant al sexe de les persones participants, les dones són majoritàries: 67,3% en el conjunt, però 53% en figures polítiques, 70% en professionals, 67% en entitats veïnals i 72% en entitats no veïnals. Figura 8. Perfils de les persones participants als consells de salut dels districtes, i distribució de la mitjana de participació en el conjunt de la ciutat. Barcelona, 2017 (les dades de les Corts corresponen al 2018) Font: elaboració pròpia a partir d’actes dels consells de salut als districtes. ASPB Els serveis sanitaris Els serveis sanitaris de la ciutat contemplen diverses línies d’actuació: l’atenció primària, les urgències, l’atenció hospitalària, l’atenció intermèdia sociosanitària i l’atenció a la salut mental i les addiccions. El pressupost públic per a la ciutat de Barcelona destinat a la contractació de serveis sanitaris és de 1.967 milions d’euros, dels quals el 72% es destina a l’atenció hospitalària i especialitzada d’aguts (1.417 milions d’euros), el 14,6% es destina als equips d’atenció primària, el 5,6% a l’atenció intermèdia sociosanitària, el 5% a la salut mental i addiccions i el 2,8% a altres conceptes. En aquest apartat es descriu quin ha estat l’ús dels serveis sanitaris prenent com a base dues fonts d’informació: els registres dels serveis sanitaris pròpiament i l’Enquesta de Salut de Barcelona, que dona informació sobre la percepció i pot complementar alguns aspectes sobre l’ús a nivell poblacional que no figuren als registres. 27 Enguany, el Consorci Sanitari de Barcelona ha impulsat i dinamitzat diferents línies i projectes de millora de l’accessibilitat i qualitat de l’atenció sanitària de finançament públic, dels quals es poden trobar més detalls a la Memòria 2017 (http://salutintegralbcn.gencat.cat/web/.content/60_actualitat/2018/Memoria-2017_- BARCELONA-CIUTAT.pdf), que inclou també un conjunt d’indicadors d’activitat dels serveis assistencials més ampli del que es troba sintetitzat en aquest capítol. L’any 2016 es van presentar en el conjunt de Barcelona Ciutat 10.845 reclamacions i pel 2017 han estat de 10.197, fet que suposa 6% menys respecte l’any anterior. Són un 6% reclamacions per cada 1000 habitants. L’atenció primària L’atenció primària de salut és el primer nivell d’accés dels ciutadans i ciutadanes a l’assistència sanitària. Els serveis d’atenció primària de la ciutat de Barcelona es realitzen als centres d’atenció primària de les 68 àrees bàsiques de salut, on treballen els equips de professionals que durant l’any 2017, segons dades dels serveis sanitaris públics, han atès el 74% de la població general (incrementant-se respecte del 71,2% de l’any 2016). El districte on s’han atès més persones ha estat Nou Barris (82,7%), mentre que a Sarrià-Sant Gervasi s’ha atès un 59% de la població del districte (Quadre 3). Quadre 3. Utilització dels serveis d’atenció primària de finançament CatSalut. Barcelona, 2017 % Persones adscrites/ Persones Taxa bruta Visites ateses Adscrites de visites * Visites Ciutat Vella 584.745 75.061 100.603 581,2 74,6 Eixample 1.284.914 186.839 267.113 481 69,9 Sants-Montjuïc 1.050.707 139.140 180.781 581,2 77,0 Les Corts 369.785 53.589 81.082 456,1 66,1 Sarrià-St. Gervasi 478.853 84.161 142.656 335,7 59,0 Gràcia 544.947 86.114 121.171 449,7 71,1 Horta-Guinardó 1.000.391 132.364 168.640 593,2 78,5 Nou Barris 1.109.542 139.140 168.313 659,2 82,7 Sant Andreu 857.027 115.714 148.229 578,2 78,1 Sant Martí 1.422.279 180.759 233.685 608,6 77,4 Total 8.703.190 1.192.881 1.612.273 539,8 74,0 Font: Registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD-AP) i RCA. Nota: *Taxa bruta de visites: visites corresponents a residents de cada districte per cada 100 habitants. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona, durant el període 2016-2017 el 35% de la població té doble cobertura sanitària i el 64,1%, cobertura exclusivament pública, però la variabilitat entre districtes és molt alta (rang de cobertura exclusivament pública, entre el 25,8% a Sarrià-Sant Gervasi i el 78,3% a Ciutat Vella). 28 Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona es controlen la tensió arterial de manera periòdica el 52,1% dels homes i el 55,9% de les dones. De 65 a 74 anys ho fan més del 88,1% d’homes i el 79,4% de dones, i més del 90% a partir d’aquesta edat. Es controlen el nivell de colesterol a la sang el 62,3% dels homes i el 72,4% de les dones. De la mateixa manera que la pressió arterial, el nivell de colesterol es controla majoritàriament entre els 45 i 64 anys (72,7% d’homes i 84,5% de dones), i a partir d’aquesta edat és més del 90% en ambdós sexes, excepte en les dones de 85 anys i més. Segons els registres dels serveis sanitaris públics els motius de consulta més freqüents en els menors de 14 anys estan relacionats amb les activitats preventives, exàmens de salut i vacunacions (proporció similar en nens i nenes). En el cas dels adults les consultes més freqüents són les relacionades amb exàmens de salut i la hipertensió arterial (proporció similar en homes i dones). Destaca, però, que les consultes per trastorns osteoarticulars són més freqüents en dones de prop de 60 anys. Per aquest motiu consulten un 64% de dones i un 36% d’homes. La inclusió per primer cop a l’enquesta de les visites a teràpies no convencionals permet estimar l’ús de l’homeopatia, l’acupuntura i l’herboristeria per un 1,4% d’homes i un 3,4% de dones. Pel que fa als menors, han visitat un professional sanitari també quasi la totalitat de la població infantil; destaquen les visites al dentista en més de 4 de cada 10 infants. La visita d’infermeria és la més freqüent, en un 25% en ambdós sexes, seguida de la visita farmacèutica i psicològica, en un 10,4% els nois i un 5,2% les noies. Valoració de l’atenció primària Per tenir una aproximació inicial a la valoració que la població fa de l’atenció primària a partir de la seva experiència amb aquest servei, l’Enquesta de Salut de Barcelona inclou una selecció i adaptació d’alguns dels ítems del qüestionari PCAT (Primary Care Assessment Tools). Són un conjunt de 10 ítems al qüestionari d’adults i 19 al de menors de 15 anys. Aproximadament 9 de cada 10 persones declaren que quan tenen un problema de salut van al seu metge de capçalera abans d’anar a qualsevol altre lloc. Els aspectes més ben valorats, que superen el 80% de persones que els valoren favorablement, són: el fet d’aconseguir visita el mateix dia, ser visitats generalment per les mateixes persones i que aquestes coneixen els seus problemes més importants. En l’atenció pública hi ha menys valoració favorable dels ítems referits a l’accessibilitat telefònica, així com de l’assessorament sobre problemes o malestars en l’esfera de la salut mental. El 78,9% de les persones que tenen de referència el sistema públic i el 83,3% de les que tenen el sector privat, recomanarien el seu centre a un amic o familiar. Atenció hospitalària L’atenció hospitalària especialitzada dels serveis sanitaris públics a Barcelona disposa de 9 hospitals d’internament d’atenció pública de tipologia diferent; tres són centres d’alta tecnologia i estan dotats de totes les especialitats i els mitjans diagnòstics més avançats, la qual cosa fa que també donin assistència a població de fora de la ciutat amb necessitats assistencials d’alta complexitat. Tenen 3.465 llits estables contractats tot l’any distribuïts per tal de donar cobertura a tota la ciutat (3.444 el 2016). 29 L’activitat realitzada l’any 2017 ha estat de 213.151 altes, un 1% superior a la de l’any 2016 (211.042). De la població atesa als centres hospitalaris de Barcelona, el 79% són residents a la ciutat i el 21% restant de fora de la ciutat, mentre que la taxa de persones de Barcelona que acudeixen a centres públics de fora de la ciutat és un 6,2%. La taxa d’hospitalització és de 106,8 per 1.000 habitants, i és lleugerament superior en les dones que en els homes. En l’anàlisi de les taxes d’hospitalització segons districte de residència s’observen variacions: Nou Barris (141,6), Horta-Guinardó i Sants- Montjuïc (118) són els que presenten les xifres més elevades, mentre que Sarrià-Sant Gervasi (66) i les Corts (79,8) tenen els valors més baixos. Les causes d’hospitalització més freqüents en els homes són les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits, seguides de les malalties de l’aparell circulatori i de l’aparell respiratori. En les dones, ocupen el primer lloc les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits, seguides de les de l’aparell circulatori, i en tercer lloc, les de l’embaràs/part/puerperi. Segons l’Enquesta de Salut de Barcelona, el 10% dels homes i l’11,5% de les dones han realitzat com a mínim un ingrés hospitalari d’una nit el darrer any. En les persones de 65 anys i més és del 21,3% en homes i de 19,5% en dones. Pel que fa al centre en què s’ha realitzat l’ingrés hospitalari, ha estat a l’hospital públic en el 77% d’homes i el 67,8% de dones. De les persones que han fet l’ingrés, la despesa va anar a càrrec en el 70,3% de les vegades del Servei Català de la Salut, i en segon lloc, de les mútues de filiació obligatòries (5,1%), seguit de la mateixa persona (2,4%). Quant al temps d’espera de les persones amb necessitat d’intervenció quirúrgica, el 31,2% han estat inferiors a set dies; el 30,1%, entre 8 dies i un mes; el 26,8%, entre 2 mesos i mig any, i l’11,8%, en un termini superior al mig any. Atenció a les urgències L’atenció a les urgències dels serveis sanitaris públics té com a finalitat donar una resposta adequada a les demandes d’atenció immediata de la població. Abasten situacions de complexitats diferents, des d’emergències amb risc vital fins a consultes per problemes banals o que no necessiten una atenció urgent, i es produeixen amb una intensitat variable en diferents moments. Aquesta diversificació de situacions demana també respostes diferents, de manera que s’han dissenyat mecanismes per classificar la demanda i establir circuits per dirigir les urgències al recurs més adient segons la necessitat assistencial de la persona afectada. Dins l’atenció a les urgències cal diferenciar l’àmbit hospitalari i l’extrahospitalari, amb els dispositius d’atenció primària i el servei d’emergències mèdiques, 061 CatSalut Respon. A banda del fet que cada centre assistencial atén les urgències que li arriben, a més de la resta de serveis habituals, Barcelona disposa actualment d’onze centres d’urgència d’atenció primària d’alta tecnologia (CUAP) i 8 serveis d’urgències hospitalàries. La taxa d’urgències ateses en aquests dispositius és de 514,5 per 1.000 habitants, lleugerament superior a les 512,2 de 2016 (Quadre 4). A més, a les nits, festius i caps de setmana, es disposa del servei d’atenció continuada urgent a domicili que s’activa a través del 061, i que ha suposat l’any 2017 un total de 44.613 domicilis en què s’han atès 34.956 pacients. 30 Quadre 4. Taxes d’urgències hospitalàries i en centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) per 1.000 habitants, segons el sexe. Barcelona, 2016 i 2017 Homes Dones Total 2016 2017 2016 2017 2016 2017 Hospital 342,0 340,5 380,1 378,3 362,1 360,4 CUAP 147,5 150,3 152,5 157,5 150,2 154,1 Total 489,5 490,8 532,6 535,8 512,3 514,5 Font: Conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) d’urgències. SIIS. Regió Sanitària Barcelona - Consorci Sanitari Barcelona (RSB-CSB). CatSalut. L’atenció hospitalària urgent en hospitals de la xarxa pública varia segons el districte de procedència. Les taxes més elevades les presenten Horta-Guinardó (465,47 visites per cada 1.000 habitants) i Nou Barris (438,4), mentre que el territori que menys utilitza els serveis públics d’urgències és Sarrià-Sant Gervasi (238,1), seguit de les Corts (273,8) (Figura 9). Les dones presenten taxes més elevades que els homes. Figura 9. Urgències hospitalàries segons districte i sexe, taxes per 1.000 hab. Barcelona, 2017 Barcelona Sant Martí Sant Andreu Nou Barris Horta Guinardó Homes Gràcia Sarrià Sant Gervasi Dones Les Corts sants Montjuïc Eixample Ciutat vella 0,00 100,00 200,00 300,00 400,00 500,00 600,00 Font: Conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) d’urgències. SIIS. Regió Sanitària Barcelona - Consorci Sanitari Barcelona (RSB-CSB). CatSalut. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona el 35,1% d’homes i el 43,5% de dones han utilitzat els serveis d’urgències durant el darrer any. Aquests percentatges són més alts entre els menors de 15 anys (48,5% de nois i 53,8% de noies). El 47,2% de les urgències s’han realitzat a un hospital públic; el 31,9%, a un centre d’urgències de l’atenció primària; el 15%, a un hospital privat, i només un 3,8% a la consulta privada. En 9 de cada 10 casos la decisió d’anar a aquest centre l’ha pres la mateixa persona o el seu entorn familiar. Llistes d’espera quirúrgiques per a procediments garantits Segons dades dels serveis sanitaris públics, ha augmentat l’activitat quirúrgica en nombre d’intervencions en un 8,15%, i el temps d’espera en l’activitat quirúrgica ha 31 disminuït un 16,5% (Quadre 5). Pel que fa a la llista d’espera per a consultes externes el nombre de pacients ha disminuït un 25,3% en relació amb el 2016. El nombre de pacients en llista d’espera de proves diagnòstiques ha disminuït un 19,39% en relació amb el 2016 degut a les depuracions dels registres que han fet els centres. Quadre 5. Llistes d’espera quirúrgiques per a procediments garantits. Barcelona, 2016 i 2017 Pacients en llista Activitat Temps espera* 2016 2017 2016 2017 2016 2017 Cirurgia Oncològica 581 501 6.647 6.928 19 21 Cirurgia Cardíaca 204 159 1.053 1.060 41 36 Cataractes, pròtesis maluc, pròtesis genoll 5.946 6.324 18.097 20.367 75 66 Resta de procediments 25.420 26.236 63.818 68.773 150 124 Altres 10 0 195 4 729 0 Total 32.161 33.220 89.810 97.132 133 111 * Dades expressades en dies Font d'informació: Datamart transversal. Informes predefinits. Memòria CatSalut (RS). Atenció a la ciutadania. Atenció intermèdia sociosanitària La ciutat de Barcelona disposa de 2.157 llits d’internament, 1.081 dels quals són llits de llarga estada, 877 de convalescència i estada mitjana polivalent, 111 de cures pal·liatives i 88 de subaguts, distribuïts en 20 dispositius d’atenció intermèdia sociosanitària. Xifres similars a les de l’any anterior. Pel que fa als equipaments d’hospital de dia sociosanitari, n’hi ha 12 a la ciutat i una oferta de 398 places. Amb aquests dispositius s’han atès 15.688 persones: 4.365 en unitats de llarga estada (amb els trastorns cognitius com a principal diagnòstic), 8.112 de convalescència i estada mitjana polivalent (destacant la fractura de coll de fèmur), 3.159 en unitats de subaguts (destacant la insuficiència cardíaca i la insuficiència urinària), 2.286 en dispositius de cures pal·liatives i 925 en hospitals de dia. El consum de fàrmacs El 2017 els dos grups farmacològics que han presentat més consum en envasos han estat el grup del sistema nerviós i el grup del sistema cardiovascular, amb un 28,0% i un 26,7%, respectivament sobre el total dels envasos de les especialitats farmacèutiques. També són els dos grups que representen el percentatge més elevat en l’import. Al Quadre 6 es presenten les dades evolutives de les dosis per cada 1.000 habitants i per dia, dels anys 2013 a 2017, dels subgrups farmacològics del sistema nerviós més prevalent en salut mental: ansiolítics, hipnòtics i sedants, antidepressius i antipsicòtics. El grau d’exposició de persones en aquests quatre grups de fàrmacs ha estat més alt en els antidepressius, seguit dels ansiolítics, els hipnòtics i sedants, i per últim, els 32 antipsicòtics. S’ha observat que el consum d’ansiolítics i el d’hipnòtics i sedants continua baixant, sobretot en la població més consumidora d’aquests fàrmacs, que és la franja d’edat de més grans de 44 anys, possiblement degut, entre altres factors, a les accions i les iniciatives dutes a terme en el marc del Consorci Sanitari de Barcelona des de fa un temps (formació, jornades, indicadors de seguiment i altres). L’ús dels antidepressius i els antipsicòtics ha augmentat (Quadre 6). Quadre 6. Evolució de les dosis receptades de determinats grups farmacològics per habitant i dia, i per grup d’edat (dosi per 1.000 habitants i per dia). Barcelona, 2013-2017 2013 2014 2015 2016 2017 Ansiolítics 47,3 47,6 46,4 44,7 43,1 0 - 14 anys 0,8 0,9 0,9 0,9 0,8 15 - 44 anys 16,6 16,0 15,1 14,2 13,5 45 - 64 anys 63,6 63,0 60,8 58,1 55,4 65 - 74 anys 104,5 105,9 99,5 97,0 93,2 75 anys o més 123,7 125,3 125,2 119,6 116,0 Hipnòtics i sedants 24,9 25,1 24,7 24,0 23,5 0 - 14 anys 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 15 - 44 anys 4,7 4,6 4,4 4,3 4,1 45 - 64 anys 27,6 27,3 26,6 25,6 25,1 65 - 74 anys 61,3 62,1 58,4 56,4 54,8 75 anys o més 87,9 88,5 88,8 85,1 82,9 Antidepressius 76,2 77,8 78,9 79,3 80,3 0 - 14 anys 1,1 1,2 1,1 0,9 0,9 15 - 44 anys 32,2 32,3 32,1 31,7 31,4 45 - 64 anys 105,5 106,6 107,4 106,6 106,4 65 - 74 anys 145,9 149,9 145,6 147,3 148,9 75 anys o més 191,6 195,9 203,5 204,9 210,4 Antipsicòtics 13,9 14,6 15,0 15,2 15,5 0 - 14 anys 1,3 1,4 1,4 1,4 1,4 15 - 44 anys 13,1 13,3 13,4 13,2 12,9 45 - 64 anys 21,2 22,6 23,5 24,0 24,6 65 - 74 anys 12,6 13,4 13,5 14,3 14,6 75 anys o més 15,0 16,2 17,3 17,7 18,7 Font: Datamart® Transversal, SIIS, CatSalut. Nota: DHD: dosi/1.000 habitants/dia. Cal destacar que el consum d’aquests quatre grups de fàrmacs és elevat en la població de 75 anys o més, un grup que hi és especialment sensible pels efectes adversos, amb més freqüència en dones (Quadre 7). 33 S’han observat diferències importants segons el sexe i els districtes; la diferència més àmplia es troba en els antidepressius en el grup de les dones, amb una diferència de 81,5 dosis per 1.000 habitants i dia entre el districte de Sant Martí, que té el valor més alt, i el de Sarrià-Sant Gervasi, que té el valor més baix, igual que anys anteriors. S’observa també en el grup dels homes una diferència de 42,0 dosis per 1.000 habitants i dia entre districtes, en què el valor més alt es troba a Gràcia i el més baix correspon a Ciutat Vella. Quadre 7. Consum de determinats grups farmacològics per població de 75 anys o més (dosi per 1.000 habitant i dia). Barcelona, 2017 Antipsicòtics Antidepressius Hipnòtics i sedants Ansiolítics Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Ciutat Vella 77,2 125,2 95,8 221,3 43,9 94,3 14,6 20,5 Eixample 84,4 142,0 127,2 257,8 58,7 93,4 14,2 22,4 Sants-Montjuïc 74,1 134,8 105,6 240,6 54,8 110,4 14,2 19,6 Les Corts 92,0 152,3 129,4 261,1 61,5 94,1 12,6 18,1 Sarrià-Sant Gervasi 97,1 143,9 114,3 209,7 58,2 88,6 13,0 27,0 Gràcia 79,4 144,2 137,9 276,5 53,2 107,2 13,3 22,4 Horta-Guinardó 70,4 141,9 127,9 287,5 52,6 107,6 17,1 26,9 Nou Barris 62,0 139,4 109,1 263,6 54,6 108,5 12,7 18,1 Sant Andreu 69,6 141,8 117,5 283,2 52,7 108,4 10,2 17,7 Sant Martí 67,8 124,3 125,8 291,1 49,2 87,2 13,7 19,6 Font: Datamart® Transversal, SIIS, CatSalut. L’any 2017, les oficines de farmàcia de la ciutat de Barcelona han dispensat 31,5 milions de receptes, un 0,15% menys respecte de l’any anterior, i l’import de la despesa del CatSalut per aquest concepte ha estat de 362,9 milions d’euros, un 1,9% més respecte de l’any anterior. La salut comunitària Salut a les escoles Els programes de salut a les escoles tenen l’objectiu de promoure la salut i afavorir el desenvolupament d’hàbits saludables en la població escolar. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) els dissenya, n’avalua l’efectivitat i els ofereix gratuïtament a tots els centres escolars de Barcelona ciutat. Són implementats pel professorat amb el suport de material didàctic, formació i assessorament continuat oferts per part de l’equip del Servei de Salut Comunitària de l’ASPB. Els programes fomenten la col·laboració amb altres entitats de la comunitat que treballen per la salut escolar. Els programes es basen en recomanacions de l’OMS, i tenen una durada mínima de 4 hores en diverses sessions separades. Són desenvolupats per professorat format i 34 consisteixen en activitats dinàmiques i pràctiques a partir de les necessitats i els interessos del mateix alumnat. A 4rt i 6è de primària, durant el curs escolar 2016-2017, hi han participat 3.494 alumnes (el 13% de l’alumnat) i 73 centres educatius (el 22% dels centres). A secundària hi han participat 17.733 alumnes (el 33% de l’alumnat) i 106 centres educatius (el 47% dels centres). Xifres similars al curs anterior. El Quadre 8 mostra una distribució de les cobertures, prou equilibrades, segons el programa i l’estabilitat entre els cursos escolars. Salut comunitària L’estratègia de salut comunitària Barcelona salut als barris (BSaB) es duu a terme des del 2007 als barris més desfavorits de la ciutat. BSaB pretén millorar la salut i la qualitat de vida i reduir les desigualtats entre aquests barris i la resta de la ciutat. Durant el 2017 l’ASPB ha participat en 567 reunions de taules/grups de treball amb més de 350 agents (entre serveis públics, entitats, equipaments de proximitat i ciutadania). S’ha treballat conjuntament per detectar les necessitats en salut del barri, dissenyar, implementar i avaluar programes per cobrir aquestes necessitats. S’han dut a terme 167 intervencions, on han participat 11.734 persones (2016: 9.964), realitzades a 23 barris (2016: 21) (Quadre 8): 127 famílies a través del programa d’habilitats familiars, 5.965 nois i noies en els programes de promoció de la salut a les escoles, 1.567 escolars en les activitats de salut bucodental, 116 nens i nenes i 1.295 joves en els programes de lleure saludable, 1.758 en intervencions dirigides a millorar la seva qualitat de vida, tant física com mental, i 906 persones grans en el programa d’activitat física Activa’t als parcs de Barcelona i als tallers de memòria a les escoles de salut de la gent gran. La satisfacció de les persones participants en aquests programes és molt alta. Quadre 8. Cobertura dels centres educatius escolars dels programes de promoció de la salut del curs 2016-2017, i participants de salut comunitària 2017. Barcelona, 2017 Curs 2015-16 Curs 2016-17 Programes Promoció Salut de escoles de primària Creixem sans escoles 20% 21% Creixem sans alumnat 24% 19% Creixem més sans escoles 7% 9% Creixem més sans alumnat 8% 8% Programes Promoció Salut en centres de secundària Pase.bcn alumnat 25% 25% Pase.bcn escoles 24% 26% CANVIS alumnat 42% 44% Canvis escoles 36% 36% Sobre canyes i petes alumnat 28% 26% Sobre canyes i petes escoles 27% 29% Parlem_ne; no et tallis! alumnat 33% 34% Parlem_ne; no et tallis! escoles 33% 35% 2016 2017 35 BarcelonaSalut als Barris (BSaB) Nombre de barris amb BSaB 21 23 Participants Famílies 204 127 Programes Promoció de la salut Escola (barris prioritaris) 5825 5965 Escolars amb tallers de salut buco-dental 1567 Joves en programes de lleure saludable 1786 1411 Joves i Adults (SIRIAN, tallers de cuina i altres) 1224 1758 Persones grans 925 906 Total 9964 11734 Font: elaboració pròpia a partir de les memòries dels serveis de salut comunitària. Les accions en salut pública Enguany, es destaquen en aquest apartat tres temàtiques molt diferents, una del camp de la seguretat alimentària, la segona sobre l'experiència d'incorporar a infants i joves en els diagnòstics comunitaris, i la tercera sobre l'atenció a les drogodependències. Canvis en el control oficial de cadenes alimentàries L’any 2017 va néixer el Sistema de Control Oficial en Cadenes de Distribució Alimentària amb el propòsit d’avaluar globalment el model de gestió sanitària d’empreses que disposen de molts punts de venda directa a consumidor final amb un sistema comú de gestió de la seguretat alimentària. L’avaluació global consisteix en una primera fase de revisió de la documentació dels autocontrols de l’empresa i en una segona fase d’inspecció d’un nombre determinat d’establiments de cada cadena, on es valora la implantació dels seus autocontrols i les condicions higienicosanitàries dels establiments. Amb aquest model de control oficial es millora el principi d’homogeneïtat, ja que l’equip auditor està format només per dues persones tècniques de l’ASPB. S’utilitzen protocols, que estan disponibles al web de l’ASPB. S’aconsegueix així una millor sistematització de la inspecció i s’assegura la transparència. Finalment, també millora l’eficiència, ja que s’avalua el sistema de gestió de l’empresa, mitjançant el protocol d’avaluació documental i implementació dels autocontrols, i no només els incompliments puntuals detectats en una de les seves botigues. Cada cadena ha designat una persona interlocutora i té assignat un únic inspector, cosa que facilita molt la comunicació entre ambdues parts. Les inspeccions es van iniciar l’últim trimestre del 2017 a 4 de les 18 cadenes incloses al programa (Figura 10). Els informes es van lliurar durant el primer trimestre del 2018. Es va evidenciar un alt grau de conformitat en les empreses subjectes al control oficial. Tot i així, els incompliments més comuns es van trobar en el manteniment de les instal·lacions, i els més greus, encara que infreqüents, en el control de dates de consum dels aliments a disposició dels clients. La correcció de les no conformitats trobades s’estendrà a la resta d’establiments de la cadena. Cada any també es farà la comprovació de les mesures correctores aplicades per l’empresa amb els seguiments corresponents. 36 Figura 10. Nombre i visites/any d’inspeccions a les cadenes alimentàries. Barcelona, 2017 80 70 75 60 50 40 43 4441 30 20 10 3 3 2 2 0 Caprabo Condis Consum Mercadona Nombre d'establiments Visites/any Font: Direcció de Seguretat Alimentària. ASPB. La incorporació d’infants i adolescents als diagnòstics de salut als barris Des del programa Barcelona salut als barris s’ha procurat captar la mirada dels infants en els processos de diagnòstic comunitari a través de metodologies qualitatives. L’any 2017 s’han portat a terme tres experiències als barris de la Teixonera, Sant Genís dels Agudells i Poble-sec, en les quals s’han adaptat diferents metodologies segons l’evidència a diferents grups d’edat. A la Teixonera, amb la col·laboració del casal infantil, un grup de nois i noies d’entre 10 i 14 anys va realitzar una sortida fotogràfica on fotografiaven tot allò que pensaven que podia millorar o empitjorar la salut del seu barri. Posteriorment, en una segona sessió, el grup es va tornar a reunir per discutir les fotografies i els motius que els van portar a fer-les. A Sant Genís dels Agudells, amb la col·laboració de la ludoteca de la Casa Groga, infants d’entre els 7 i els 12 anys van dibuixar un mural, amb diversos materials, on van plasmar tots els aspectes positius i negatius del seu barri que afecten la seva salut i benestar. Finalment, al Poble-sec, amb la col·laboració de l’Institut Consell de Cent, joves de 4t d’ESO van participar en un concurs fotogràfic com a part del rediagnòstic de salut. El jurat, format per membres destacats de la salut comunitària del barri, va tenir en compte l’originalitat dels missatges presentats i la seva adequació al diagnòstic de salut. Aquestes experiències no només donen veu als infants i joves en els processos de diagnòstic comunitari, sinó que a més a més han permès identificar facilitadors i barreres per millorar la participació en els propers diagnòstics comunitaris realitzats. Canvis en els recursos de la xarxa d’atenció a les drogodependències de la ciutat de Barcelona Durant l’any 2017, hi va haver una sèrie de canvis en la xarxa de centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) i en els serveis de reducció de danys de la ciutat de Barcelona amb els objectius de millorar l’atenció i d’avançar en la distribució 37 territorial d’aquests recursos. Aquests canvis han tingut efectes clars en alguns indicadors de qualitat de l’atenció. Per exemple, en una reducció a la meitat en la mitjana global de dies d’espera per a la visita del/la metge en els CAS de la ciutat, que se situa actualment en 12 dies. El febrer de 2017 va obrir el CAS Les Corts amb una cartera de tractament completa (programa d’alcoholisme, de cocaïna i altres psicoestimulants, d’opiacis, de cànnabis, d’altres substàncies, de comorbiditat psiquiàtrica i de trastorn addictiu sever), a més de programes de reducció de danys (programa d’intercanvi de xeringues i espai de venipunció assistida). L’octubre de 2017 el CAS Baluard es va traslladar a l’avinguda Drassanes, núm. 13 (Figura 11). Fins al moment del trasllat, aquest centre oferia principalment programes de reducció de danys i estava situat al baluard de la muralla de la plaça de la Blanquerna. Amb l’obertura al nou emplaçament ofereix, a més, una cartera de tractament completa. Al districte de Ciutat Vella cal destacar també durant el 2017 l’augment del nombre d’educadors dels equips comunitaris, grups que són claus a l’hora de vincular les persones amb consums problemàtics als serveis sanitaris i socials. Finalment cal destacar la previsió, a principis de 2018, de l’obertura de la cartera de tractament completa de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic, així com la incorporació del tractament de les addiccions tecnològiques en població jove a la cartera de serveis del CAS Horta-Guinardó. Aquests canvis formen part d’algunes de les accions i mesures prioritzades en les diverses línies estratègiques del Pla d’Acció de Drogues de Barcelona, 2017-2020. Figura 11. Nou espais d’atenció CAS Baluard, Barcelona, 2017 El context físic La qualitat de l’aire L’avaluació de la qualitat de l’aire del 2017 constata la superació dels nivells de referència de l’Organització Mundial de la Salut per als contaminants NO2, material particulat (PM10 i PM2,5), benzè, ozó i benzo(a)pirè. L’evolució respecte de l’any anterior mostra un increment dels nivells d’entre el 7 i el 12% per als dos contaminants més crítics, el NO2 i el material particulat. Aquest fet comporta un increment en la mortalitat prematura a la ciutat. L’evolució temporal dels contaminants atmosfèrics depèn del tipus i la quantitat de les emissions, especialment del trànsit en una ciutat 38 com Barcelona, i de les variables meteorològiques condicionants de la seva dispersió, transformació i/o deposició. És per aquest motiu que en l’anàlisi de l’evolució temporal cal agafar una finestra temporal més àmplia que les fluctuacions que es puguin detectar en un any respecte de l’anterior. Respecte del NO2, les estacions properes a les emissions de trànsit (Eixample i Gràcia-Sant Gervasi), així com l’estació de fons urbà de Poblenou, superen el nivell de referència de l’OMS i el valor límit anual establert per la normativa (Directiva 2008/50/CE i RD 102/2011) (Figura 1). El 70% de la població està potencialment exposada a nivells per sobre dels nivells de referència de l’OMS i el valor límit anual de la UE, i se supera en un 57% de la longitud dels carrers de la ciutat. Respecte de les partícules (PM10 i PM2,5), els nivells es mantenen per sobre del nivell de referència anual i diari de l’OMS a totes les estacions de la ciutat, i per contra, es compleixen els respectius valors límit, menys restrictius, de la UE (Figura 2). El 98% de la població està potencialment exposada a nivells per sobre dels nivells de referència de l’OMS per a les partícules PM10. En unitat de superfície, els nivells de PM10 se superen en el 90% dels trams lineals de carrers de la ciutat. La superació dels valors de referència de l’OMS de la contaminació atmosfèrica a nivell de ciutat es manté estable per a tot el període 2000-2017 per als contaminants NO2 i material particulat (PM10 i PM2,5). La relació d’aquests contaminants amb el trànsit motoritzat demostra que cal una gestió més restrictiva per tal de millorar la qualitat de l’aire a la ciutat i protegir la salut de la població. 39 Figura 1. Evolució de la mitjana anual en µg/m3 de NO2 per estació de mesurament. Barcelona, 2000-2017µg/m3 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Eixample Gràcia-Sant Gervasi Poblenou Sants Palau Reial Ciutadella Vall d'Hebron VL UE/OMS Font: Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental. Notes: Valor Límit UE i Nivell de referència OMS (VL UE/OMS) = 40 µg/m3. Figura 2. Evolució de la mitjana anual en µg/m3 de PM10 per estació de mesurament. Barcelona, 2002-2017 µg/m3 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Eixample Gràcia-Sant Gervasi Plaça Universitat Poblenou Zona Universitària Vall d'Hebron IES Goya IES Verdaguer Lluís Solé i Sabarís VL UE OMS Font: Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental. Notes: Nivell de referència OMS = 20 µg/m3 Valor Límit UE = 40 µg/m3 La qualitat de l’aigua La vigilància de l’aigua de consum humà de Barcelona L’ASPB, com a administració sanitària competent a Barcelona, supervisa que els programes d’autocontrol que aplica l’empresa gestora del subministrament d’aigua 40 siguin correctes, realitza les inspeccions sanitàries de les instal·lacions i verifica la qualitat de l’aigua mitjançant un programa de vigilància anual. Durant el 2017 s’han dut a terme un total de 407 controls de desinfectant i 88 analítiques de verificació en els dipòsits d’emmagatzematge d’aigua de la ciutat i en punts aleatoris de la xarxa pública de distribució. A aquests controls s’han de sumar també els que realitza l’empresa gestora. No s’ha detectat cap incompliment ni anomalia dels valors límits establerts a la normativa vigent (reial decret 140/2003)8 ni dels valors guia establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).9 Així mateix, els valors de qualitat es mantenen estables respecte als anys anteriors. El control a aixeta del consumidor en els centres educatius L’ASPB, per tal de donar compliment a l’article 20 del reial decret 140/2013, realitza també controls a les aixetes de la ciutadania per verificar que les xarxes internes dels edificis no produeixen un efecte negatiu sobre la qualitat de l’aigua. En el període 2004-2017, l’ASPB ha mostrejat un total de 892 d’aixetes de consum en 535 centres educatius (Quadre 1), el 85,5% del cens de centres educatius de la ciutat de Barcelona (incloent-hi qualsevol centre d’infantil, primària o secundària públic, concertat o privat). Només un 1,2% de les mostres han presentat algun incompliment o anomalia confirmat. Els més freqüents han estat per excés en la concentració de plom (36,4% dels incompliments), contaminació microbiològica (36,4% dels incompliments) o excés de níquel (27,3% dels incompliments). En tots aquests casos, l’ASPB ha emès un requeriment sanitari dirigit a la propietat i ha realitzat el seguiment del centre fins que s’han portat a terme les reparacions oportunes (per exemple, el canvi de les canonades de plom), i s’ha confirmat analíticament la correcció de la incidència. Les fonts naturals: qualitat i percepció ciutadana Actualment a la ciutat de Barcelona hi ha 33 fonts naturals censades, i l’ASPB realitza activitats de vigilància de la qualitat de l’aigua com a mínim amb una freqüència anual. A la Figura 3 es mostra un mapa que classifica les fonts naturals segons els resultats de les anàlisis fetes durant l’any 2017. A qualsevol font natural, amb independència dels resultats analítics, cal col·locar un rètol on s’indiqui que l’aigua no està desinfectada i no té garanties de seguretat microbiològica, així que no és recomanable el seu consum. Addicionalment si els resultats analítics evidencien que existeixin superacions dels paràmetres de qualitat de l’aigua de consum, cal retolar la font com a aigua no apta per al consum humà. El 70,4% de les fonts naturals analitzades el 2017 han presentat incompliments. Per una altra banda, a l’Enquesta de Salut realitzada per l’ASPB el 2016 es van incloure algunes preguntes sobre la utilització d’aigua de les fonts naturals per part de la ciutadania. El 10,7% de la població ha manifestat que fa servir aigua de les fonts naturals ocasionalment, i el 0,9% que l’utilitza habitualment. Cal insistir que no és recomanable consumir l’aigua de les fonts naturals de la ciutat, atesa la seva manca de garantia sanitària, que podria arribar a provocar un eventual problema de salut a les persones consumidores. 8 Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà (BOE 45, de 21/02/2003). 9 WHO. 2011. Guidelines for Drinking-water Quality. Fourth Edition. World Health Organization. 41 Quadre 1. Concentracions (mínim, màxim, mitjana i mediana) dels paràmetres determinats a l’aixeta de les escoles en les mostres recollides durant el període 2004-2017 Nombre de Límit Límit Nombre Nombre de mostres amb mostres amb Concentracions UE OMS d’aixetes incidències incidències (mín.-màx.) Mediana mostrejades detectades confirmades (%) Amoni (mg/l) 0,5 - 892 0 0 <0,1-0,5 <0,1 Bacteris coliformes (ufc/100ml) 0 - 892 26 4 (0,5%) <1-165,2 <1 Clor lliure residual 719 27 0 0-1,1 0,5 (mg/l) 0,2- 1 5 Conductivitat (µS/cm) 2.500 - 892 0 0 19,4-2.250 607 Coure (mg/l) 2,0 2,0 892 0 0 <0,02-1,9 <0,02 Crom (µg/l) 50 50 892 0 0 <4-7 <4 Escheríchia coli 0 0 892 3 1 (0,1%) <1-1 <1 (ufc/100mL) Ferro (µg/l) 200 - 892 7 2 (0,2%) <20-1.089 <20 Níquel (µg/l) 20 70 892 33 1 (0,1%) <1-548 <1 Plom (µg/l) 10 10 892 17 4 (0,5%) <1-217,1 <1 Terbolesa (UNF) 5 - 890 2 0 <0,2-8,2 0,2 Font: Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental. Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 3. Mapa de fonts naturals classificades segons els resultats dels controls. Barcelona, 2017 Font: Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental. Agència de Salut Pública de Barcelona. 42 La contaminació acústica El 2017 s’ha actualitzat el Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona, que descriu el nivell sonor durant el dia (de 7 a 21 h) i la nit (de 23 a 7 h) als carrers de la ciutat. També estima la població exposada a cada rang de nivell sonor segons el lloc de residència, per diferents fonts de soroll, com el trànsit o l’oci nocturn. L’OMS recomana no exposar-se a nivells ambientals de soroll superiors als 55dB(A) durant el dia i als 40dB(A) durant la nit. L’exposició crònica a nivells superiors de soroll té un impacte negatiu sobre la salut, especialment en malalties cardiovasculars i en pertorbació del son. El 56% de la ciutadania de Barcelona s’exposa a nivells per sobre dels recomanats per l’OMS durant el dia i el 70% s’hi exposa durant la nit (Figura 4). Una proporció considerable de residents s’exposa a nivells de soroll força per sobre dels recomanats (23% per sobre dels 65dB(A) durant el dia i 32% per sobre dels 55dB(A) durant la nit). Segons les fonts de soroll, la població exposada al soroll total coincideix amb la població exposada al soroll provinent del trànsit, tant durant el dia com durant la nit. L’oci nocturn és responsable de la superació del nivell de soroll de l’OMS durant la nit en el 5% de la població. L’estructura de ciutat densa i amb molt alta densitat de trànsit comporta una gran proporció de població vivint molt pròxima al trànsit i exposant-se a uns nivells massa elevats de soroll, especialment durant la nit. Figura 4. Població exposada a diferents rangs de soroll total, provinent del trànsit i de l’oci nocturn durant el dia i la nit, en percentatges. Barcelona, 2017 30% 30% 44% 49% 38% 39% 95% 33% 28% 32% 31% 23% 22% 3% 2% Total Dia Trànsit Dia Total Nit Trànsit Nit Oci Nit Alt Intermedi <=OMS Font: Mapa estratègic de soroll de Barcelona, 2017. Ajuntament de Barcelona. Rangs de soroll durant el dia: alt (>65dB(A)), entremig (>55-65dB(A)), OMS (<=55dB(A)). Rangs durant la nit: alt (>55dB(A)), entremig (>40-55dB(A)), OMS (<=40dB(A)). 43 La seguretat alimentària Les alertes i denúncies rebudes en matèria de seguretat alimentària requereixen actuacions immediates, ja que poden suposar situacions de risc per a la salut pública. El 2017 es van rebre 87 comunicacions d’alertes a través del Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI). Aquest sistema permet identificar i gestionar les incidències associades als productes alimentaris, ja que està configurat en forma de xarxa i s’integra al sistema d’alerta alimentària comunitari (Rapid Alert System for Food and Feed, RASFF) i internacional (International Food Safety Authorities Network, INFOSAN). L’objectiu és protegir la persona consumidora de qualsevol perill real o potencial en cas que s’hagi detectat un risc greu o immediat en un producte i permetre identificar el producte sospitós i retirar-lo del mercat ràpidament. De les 87 comunicacions d’alertes, s’ha intervingut en 76 casos (el 2016, de 69 alertes es va intervenir en 50). El tipus d’aliments implicats són majoritàriament productes de la pesca (32%), productes d’origen vegetal frescos, en conserva o fruita seca (21%) i complements alimentaris (16%) (Figura 5). L’origen dels aliments implicats en les alertes comunicades va ser l’estat espanyol (39%), França (11%), resta de països de la UE (26%) i altres països (23%). Respecte als motius, destaquen pel seu nombre els productes de la pesca amb metalls pesants (mercuri i cadmi), alt contingut en histamina o la presència de bacteris patògens. Per als productes vegetals, la presència de substàncies químiques (toxines, sulfits, pesticides) per sobre dels límits permesos. I en el cas dels complements, la presència de substàncies no autoritzades. A més a més de les alertes, també es van investigar 146 denúncies rebudes de persones particulars que afectaven establiments alimentaris. D’aquestes, el 71% són d’establiments de restauració, on els motius més freqüents de denúncia són les condicions higièniques deficients, la presència de plagues i la mala conservació dels aliments (Figura 6). Figura 5. Motiu de les alertes en productes de la pesca. Barcelona, 2017 Font: Registre d’alertes Direcció de Seguretat Alimentària, Agència de Salut Pública de Barcelona. 44 Figura 6. Classificació dels tipus d’establiments denunciats per motius sanitaris. Barcelona, 2017 Font: Registre de Denúncies i incidències (RDI) del portal d’aplicacions de la web de CatSalut (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya). ELS COMPORTAMENTS RELACIONATS AMB LA SALUT L’activitat física i el sedentarisme La inactivitat física i el sedentarisme no només afavoreixen l’aparició de nombroses malalties, sinó que també augmenten la probabilitat de morir de forma prematura. A més a més, recentment s’ha evidenciat com el temps sedentari (assegut o davant de pantalles, per exemple) pot considerar-se, per si mateix, un factor que augmenta el risc d’emmalaltir, independentment del temps d’activitat física que es realitzi. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2016, el 52,3% dels homes i el 62,3% de les dones majors de 15 anys són inactius en el temps de lleure. Tant en homes com en dones la inactivitat augmenta a mesura que augmenta l’edat. Destaca com les dones de 15 a 44 anys són molt més inactives que els homes de la mateixa edat (52,1 vs. 39,1%). Segons classe social, la inactivitat al temps de lleure passa del 35,3 i el 43,3% en els homes i les dones de classes mes afavorides al 56,7 i el 63,3%, respectivament, en les classes menys avantatjades (Quadre 1). D’altra banda, activitats rutinàries i integrades en la vida quotidiana, com el fet de caminar, també són una eina fonamental per combatre el sedentarisme i fer contribucions significatives a l’activitat física realitzada. Tot i això, hi ha persones que no han caminat almenys 10 minuts seguits durant els 7 dies previs a l’enquesta (6,6%). Aquest percentatge augmenta amb l’edat tant en homes com en dones. Destaca com en les dones de 65 o més anys aquesta xifra arriba al 12,1%. Tant en els homes com en les dones sense estudis el percentatge dels que no ha caminat és molt més alt que en les persones universitàries. 45 Finalment, una de les dades més destacades mostra com el 43,6% dels homes i el 40,3% de les dones declaren que estan asseguts durant la major part de la jornada. Aquest percentatge augmenta amb l’edat tant en homes com en dones. En el cas dels homes són les classes més afavorides i els universitaris els que presenten els majors percentatges (61,5 i 53,7%). En el cas de les dones el patró no és tan clar segons classe social, però també apunta que les de classe més afavorida i les universitàries són les més inactives. Cal destacar també que segons dades de la mateixa enquesta, el 23,3% dels nois i el 29,1% de les noies d’entre 3 a 14 anys no juga cap dia de la setmana al parc o al carrer, i el 84,6% i el 75,8%, respectivament, veu 4-5 dies el televisor en dia laborable. Quadre 1. Comportaments sedentaris per sexe, segons edat, classe social i nivell d’estudis. Barcelona, 2016 Inactivitat al temps de Està assegut/da durant la lleure No ha caminat major part de la jornada Homes (%) Dones (%) Homes (%) Dones (%) Homes (%) Dones (%) 15-44 anys 39,1 52,1 5,6 3,8 40,0 38,3 45-64 anys 56,6 62,2 7,1 5,7 44,0 38,7 65 i més 69,3 66,0 8,3 12,1 48,6 42,9 CS I 35,3 43,4 6,0 7,1 61,5 49,8 CS II 47,0 37,7 5,7 6,3 51,1 30,7 CS III 42,7 47,6 6,0 5,1 47,5 50,7 CS IV 50,4 58,2 8,1 5,2 29,7 23,2 CS V 56,7 63,3 6,0 5,7 39,7 25,9 Sense estudis 43,5 46,3 10,3 8,5 44,4 41,4 Primaris 60,5 69,0 8,4 5,9 36,3 32,0 Secundaris 54,1 59,5 5,7 6,2 34,8 33,5 Universitaris 42,0 48,2 5,6 5,2 53,7 42,5 Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB Nota: CSI a CSV significa classe social més afavorida a menys afavorida L’exposició al fum ambiental del tabac Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona, el 27,8% de les persones declaren que algun membre de la família fuma a casa habitualment. Existeixen diferències per classe social, amb més exposició al fum ambiental de tabac a casa en persones de classes socials menys afavorides (31% en els homes i 20,8% en les dones). El 21,4% dels homes i el 17,5% de les dones treballadores manifesten que alguna persona prop seu fuma en el lloc de treball. Els dies feiners, el 10,2% dels homes i el 8,4% de les dones passen més d’una hora diària en ambients carregats de fum fora de casa i de la feina (el 4,8% i el 3,5% més de quatre hores, respectivament). Durant el cap de setmana les xifres s’incrementen al 13,2% en homes i el 10% en dones. Els nens i les nenes són població especialment vulnerable al fum ambiental del tabac, i l’exposició a casa és la més important, pel temps que hi passen a dins. S’estima que el 25,8% hi estan exposats a casa, el 4,6% al cotxe i el 8,2% al transport públic.10 Un 10 López, M.J.; Arechavala, T.; Continente, X.; Schiaffino, X.; Pérez-Ríos, M.; Fernández, E. Social inequalities in secondhand smoke exposure in children in Spain. 46 estudi realitzat a famílies de Barcelona amb menors de 12 anys11 va mostrar alts nivells de nicotina al menjador de cases on algun membre era fumador, amb una concentració mediana de 0,16 µg/m3. Aquests nivells augmentaven fins a 1,04 µg/m3 en cases amb dues o més persones fumadores, concentració més elevada fins i tot que les obtingudes en llocs de treball abans de l’aplicació de la llei de control del tabaquisme. De la mateixa manera, la concentració mediana de nicotina al menjador era més elevada en cases de persones que permetien fumar a dins de casa (1,04 µg/m3), respecte de les cases on no es deixava fumar (0,06 µg/m3). El mateix estudi també va mostrar una forta correlació entre la concentració de nicotina al menjador i a l’habitació de dormir de l’infant. Així, la concentració mediana de nicotina a l’habitació de l’infant més jove en cases amb dues o més persones fumadores era de 0,66 µg/m3, i la de cases on es permetia fumar era de 0,48 µg/m3 (Figura 1 i Figura 2). Figura 1. Concentració de nicotina* (µg/m3) en menjadors de cases de famílies amb menors de 12 anys de Barcelona, segons nombre de persones fumadores i normes de prohibició de fumar Nombre de fumadors/ores a casa Normes de prohibició de fumar 0 fumadores 1 fumadora 2 o més fumadores Prohibit Permès *La gràfica mostra la transformació logarítmica de la concentració de nicotina 11 Arechavala, T.; Continente, X.; Pérez-Ríos, M. et al. Second-hand smoke exposure in homes with children: assessment of airborne nicotine in the living room and children’s bedroom. Tob Control. 2018;27(4):399-406. 47 Concentració de nicotina -4 -2 0 2 4 Concentració de nicotina -4 -2 0 2 4 Figura 2. Concentració de nicotina* (µg/m3) a l’habitació de l’infant més jove de cases de famílies amb menors de 12 anys de Barcelona, segons nombre de persones fumadores i normes de prohibició de fumar Nombre de fumadors/ores a casa Normes de prohibició de fumar 0 fumadores 1 fumadora 2 o més fumadores Prohibit Permès * La gràfica mostra la transformació logarítmica de la concentració de nicotina Font: Arechavala, T.; Continente, X.; Pérez-Ríos, M. et al. Second-hand smoke exposure in homes with children: assessment of airborne nicotine in the living room and children’s bedroom. Tob Control. 2018;27(4):399-406. Les hores de son Es considera que dormir entre 7 i 9 hores diàries és necessari per recuperar-se i reposar tant físicament com emocionalment. A Barcelona el 23,6% dels homes i el 24,6% de les dones refereixen dormir 6 hores o menys. Segons el grup d’edats aquest percentatge arriba al màxim del 35% en ambdós sexes en el grup de 55 a 64 anys. Existeixen desigualtats segons la classe social; el 22,6% d’homes de classe social més avantatjada dormen menys de 6 hores, i els de classe social menys avantatjada ho fan el 35,1%. En les dones les diferències són del 21,7 al 32,8%. Aquestes diferències igualment es mostren segons el nivell de renda dels barris. Als barris amb menor renda, el 26,6% dels homes i el 29,0% de les dones dormen 6 hores o menys, mentre que els de renda més alta ho fan el 21,1% i el 16,4%, respectivament (Figura 3). El nombre de persones que dormen menys de 6 hores al dia ha anat incrementant-se fins al 2006, per disminuir amb la crisi econòmica i incrementar-se de nou el 2016. Es manté al llarg del període el nombre més elevat de dones que dormen menys de 6 hores respecte dels homes fins a igualar-se el 2016 (Figura 4). 48 Concentració de nicotina -4 -2 0 2 4 Concentració de nicotina -4 -2 0 2 4 Figura 3. Hores de son per nivell de renda del barri, en percentatges, Barcelona 2016/17 Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB. Figura 4. Evolució de la freqüència de dormir menys de 6 hores per sexe, en percentatges estandarditzats per edat. Barcelona, 1986-2016 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 1986 1992 2001 2006 2011 2016 Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB. L’exposició a les pantalles Actualment, la societat s’està fent ressò dels possibles riscos quant a un temps excessiu (dues hores o més al dia, segons dades de l’Associació Americana de Pediatria)12 de visionat de pantalles (televisió, videoconsola, ordinador i/o tauleta). Aquesta realitat tecnològica requereix una anàlisi amb més profunditat de l’ús que en fan els adolescents, per conèixer l’impacte en la seva salut i qualitat de vida. L’any 2016 es va dur a terme una enquesta realitzada als adolescents escolaritzats d’entre 13 i 18 anys a Barcelona. Les dades obtingudes van mostrar que els 12 American Academy of Pediatrics. Policy statement: Children, adolescents and television. Pediatrics. 2001; 107:423-6. 49 adolescents estan davant d’alguna pantalla dues hores o més al dia en el seu temps lliure, i aquest temps augmenta en cap de setmana. En dies lectius i en horari de temps lliure, el visionat de pantalles per sobre del recomanat (dues hores o més al dia) de televisió, ordinador o tauleta va ser similar en ambdós sexes (televisió: 25,7% en nois i 24,9% en noies; ordinador: 37,2% en nois i 37,0% en noies; tauleta: 13,9% en nois i 14,4% en noies). En canvi, en el cas de les videoconsoles, el 12,8% dels nois va declarar estar-s’hi dues hores o més respecte de l’1,9% de les noies (p<0.05). En caps de setmana, el percentatge de visionat de pantalles va augmentar en els quatre aparells estudiats i en ambdós sexes. Més de la meitat dels enquestats van mirar la televisió (54,0% en nois i 57,2% en noies) o utilitzar l’ordinador (54,6% en nois i 50,8% en noies) dues hores o més. Pel que fa a jugar a la videoconsola, el percentatge de nois que hi juga dues hores o més va augmentar fins al 41,6%, i en les noies va passar al 5,8% (Figura 5). L’ús d’ordinador en temps lliure, en dues hores o més, augmenta amb l’edat tant en dies lectius com en caps de setmana i en ambdós sexes.13 Figura 5. Percentatge en el visionat de pantalles de 2 hores o més al dia, en adolescents de 13 a 18 anys, en dies lectius i en caps de setmana, segons sexe. Barcelona, 2016 Dies lectius 100 90 80 67,3 70 61,4 60 50 37,2 37,0 40 25,7 30 24,9 20 12,8 13,9 14,4 10 1,9 0 Mirar la televisió Jugar amb videoconsola Utilitzar l'ordinador Utilitzar la tauleta TOTAL 13 Santamariña-Rubio, E.; Serral Cano, G.; Pérez, C.; Ariza, C. i Grup col·laborador enquesta FRESC 2016. La salut i els seus determinants en l’alumnat adolescent de Barcelona. Enquesta FRESC 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona, 2017. Disponible a: http://www.aspb.cat/documents/informe-fresc-30-maig-2017/ 50 Caps de setmana 100 87,4 90 82,7 80 70 60 54,0 57,2 54,6 50,8 50 41,6 40 30 22,7 23,1 20 5,8 10 0 Mirar la televisió Jugar amb Utilitzar l'ordinador Utilitzar la tauleta TOTAL videoconsola Nois Noies Font: Enquesta Factors de Risc en Estudiants de Secundària (Enquesta FRESC, 2016). ASPB. La cura de les persones dependents Abordar el treball de cures implica posar al centre de la reflexió el benestar de les persones.14,15 Tothom, al llarg de la vida, necessita cures. La dependència és inherent a la condició humana. Ara bé, no en totes les circumstàncies es necessiten els mateixos tipus de cures. Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2016, al voltant d’una de cada quatre barcelonines i un de cada cinc barcelonins s’ocupa de forma no remunerada del treball de cures de familiars que requereixen una dedicació especial per problemes de salut, derivats d’una edat avançada o d’estar en una situació de dependència. Aquestes xifres són més elevades que en estudis previs,16 i aquest augment es deu al fet que el 2016 s’ha inclòs el treball de cures de persones amb qui no es conviu, i que suposen gairebé la meitat del treball de cures. Com a la resta de les societats occidentals, a Barcelona el treball de cures es resol en termes inequitatius, és a dir, el desenvolupen principalment dones i es tracta d’un treball en solitari al propi domicili (8,6% de les dones i 5,2% dels homes), per part de persones amb baix nivell educatiu i que es troben a la jubilació. El treball de cures de familiars pot tenir efectes positius en el benestar de les cuidadores,17 però les condicions de sobrecàrrega en les quals habitualment es desenvolupa fan que el cost que assumeixen les persones cuidadores sigui elevat en termes de salut i benestar.18 Així, segons l’ESB del 2016, la responsabilitat del treball de cures es relaciona amb prevalences superiors de mal estat de salut percebuda en el cas de la cura de persones amb qui es conviu, especialment entre les dones que cuiden soles, amb un 39,4% (Figura 6). Les persones que cuiden, tant al propi domicili com a fora, també presenten prevalences més elevades de risc de patiment psicològic 14 Fraser, N. After The Family Wage: Gender Equity and the Welfare State. Polit Theory. 1994;22(4):591-618 15 Rubery, J. Regulating for Gender Equality: A Policy Framework to Support the Universal Caregiver Vision. Soc Polit. 2015;22(4):513-538. 16 La salut dels qui conviuen amb persones que tenen necessitats especials d’atenció o dependència a Barcelona. Xarxa de Suport a les Famílies Cuidadores, Ajuntament de Barcelona, ASPB, juny 2009. 17 Roth, D.; Fredman, L.; Haley, W. Informal caregiving and its impact on health: A reappraisal from population-based studies. Gerontologist. 2015. 18 García, J.R. Los tiempos del cuidado: El impacto de la dependencia de los mayores en la vida cotidiana de sus cuidadores. Imserso; 2012. 51 i d’un descans insuficient. Finalment, cal destacar que aquestes diferències són de nou més notables en el cas de les dones que cuiden soles al propi domicili, i presenten el 27,7% de risc de patiment psicològic i el 43,8% de tenir un descans insuficient, versus el 15,6 i el 25,3% de les dones que no cuiden, respectivament. Figura 6. Prevalença de mal estat de salut percebut segons es tingui cura o no de persones amb necessitats especials d’atenció i segons la convivència amb elles i el sexe. Barcelona, 2016 50% 39,4 40% 28,1 29,7 30% 24,9 20% 15,2 13,4 10,0 10,4 10% 0% No cura Cura no convivent Cura convivent Cura convivent sol/a compartida Dones Homes Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016. Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: La diferència entre cura convivent compartida en homes i cura convivent sola en dones és significativa respecte de la no cura un cop ajustat per nivell edat i nivell educatiu. RESULTATS EN SALUT L’esperança de vida Segons el Registre de Mortalitat de la ciutat de Barcelona (veure nota al final del capítol), l’any 2016 l’esperança de vida en néixer era de 81,2 anys per als homes i de 86,9 anys per a les dones (2015: 80,8 en homes i 86,6 en dones). Aquestes xifres situen l’esperança de vida de les persones residents a Barcelona una mica per sobre de la de Catalunya (80,8 i 86,3 anys, respectivament) i la de l’estat espanyol (80,3 i 85,8 anys). En comparació amb l’any anterior, l’esperança de vida va augmentar molt lleugerament, tant en els homes com en les dones. Tot i les bones dades globals en l’esperança de vida a la ciutat de Barcelona, hi ha desigualtats entre els districtes i els barris de la ciutat. A la Figura 1 es mostren les diferències en l’esperança de vida en néixer entre els districtes de la ciutat segons sexe. En homes, els districtes de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi van ser els que van presentar una esperança de vida més elevada, i Ciutat Vella i Horta-Guinardó, els que la van presentar la més baixa, en correspondència amb la seva situació socioeconòmica. Aquest mateix patró s’observa també per a l’esperança de vida als 45 anys i als 75 anys. Les dones mostren un patró diferent: la relació amb la situació 52 socioeconòmica no és tan clara, de manera que podem trobar districtes desafavorits entre els que presenten una esperança de vida més elevada (com és el cas de Nou Barris), per exemple. Les desigualtats socioeconòmiques en l’esperança de vida s’analitzen amb més detall al capítol de desigualtats en salut d’aquest informe. Figura 1. Esperança de vida en néixer als districtes segons sexe. Barcelona, 2016 Homes 90 88 86 83,0 84 82,8 82,3 81,7 81,4 81,4 82 80,9 80,8 80,6 80 78,1 78 76 Dones 90 87,7 87,4 87,3 87,2 88 87,0 87,0 86,7 86,6 86,6 85,2 86 84 82 80 78 76 Font: Registre de Mortalitat de Barcelona, ASPB. Nota: Des de l’any 2016 el Registre de Mortalitat de Barcelona inclou les defuncions de persones residents a Barcelona produïdes fora de Catalunya, així com aquelles defuncions judicials que segons el Registre de Mortalitat Judicial de l’ASPB eren residents a Barcelona encara que no figurin com a tal al Registre de Mortalitat de Catalunya. Exclou aquelles defuncions en què s’ha indicat Barcelona com a municipi de residència, però en georeferenciar l’adreça postal es comprova que pertanyen a un altre municipi. Tot i que aquests canvis afecten un nombre petit de defuncions, podria explicar alguns canvis en les tendències de les dades; en tot cas farien baixar l’esperança de vida, i no és el cas. 53 Esperança de vida en néixer Esperança de vida en néixer (anys) (anys) La salut percebuda El 84,4% dels homes i el 78,2% de les dones declaren tenir una salut percebuda de bona a excel·lent. Si corregim aquestes xifres pels possibles canvis en la composició en l’edat des de 1986 a 2016, observem que l’evolució de la mala salut percebuda (una salut regular o dolenta) té una tendència a disminuir en ambdós sexes (Figura 2). Les dones tenen pitjor estat de salut que els homes en tot el període, però les diferències per sexe disminueixen de 8,3 punts percentuals el 1986 a 3,4 el 2016. La disminució en la mala salut s’estabilitza entre les dues últimes edicions de l’enquesta el 2011 i el 2016. Figura 2. Evolució de mala salut percebuda en percentatges estandarditzats per edat. Barcelona, 1986-2016 50 45 40 35 29,6 30 27,426,0 26,1 25 20,4 20,5 20 21,3 21,3 15 19,1 18,4 16,8 17,1 10 5 0 1986 1992 2001 2006 2011 2016 Homes Dones Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB. La salut laboral Les lesions per accident de treball L’any 2017 s’han produït 31.836 lesions per accident de treball amb baixa laboral (213 van ser greus i 15 mortals). En relació amb l’any 2016 hi ha hagut una disminució del nombre i la incidència19 de tots els nivells de gravetat, sobretot de les lesions mortals. Les lesions més severes (greus i mortals) més freqüents van ser in itinere. Al Quadre 1 s’observa el nombre, la incidència i la variació d’ambdós indicadors en relació amb el 2016. 19 El denominador de la incidència és el nombre de persones afiliades al règim general de la Seguretat Social (mitjana anual). No es disposa de dades separades per sexe, per la qual cosa no es poden calcular les incidències d’homes i dones. 54 Quadre 1. Lesions per accident de treball amb baixa. Nombre, incidència i variació respecte de 2016, segons gravetat. Barcelona, 2017 Incidència Variació (x 100.000 Variació persones Nombre 2016-2017 (%) 2016-2017 (%) afiliades) Homes Dones Homes Dones Total Lleus 18.083 13.525 -1,7 -1,6 3.398,7 -5,3 Greus 149 64 -18,6 -15,8 22,9 -20,8 Mortals 12 3 -52,0 -50,0 1,6 -54,3 TOTAL 18.244 13.592 -2,0 -1,7 3.423,2 -5,5 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Generalitat de Catalunya i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Les malalties professionals Les malalties professionals (regulades al reial decret 1299/2006) declarades el 2017 han estat 550, el 50,7% de les quals han estat amb baixa. La incidència ha estat de 59,2 casos per cada 100.000 persones afiliades a la seguretat social (30,0 i 29,1 per cada 100.000, amb baixa i sense baixa, respectivament). En relació amb l’any 2016 s’observa una disminució del nombre i incidència de les malalties amb baixa (van passar de 335 a 279 i d’una incidència de 37,4 a 30,0 per 100.000 persones afiliades) i un augment dels dos indicadors de les malalties sense baixa (de 234 a 271 malalties i una incidència de 26,1 a 29,1 per 100.000 persones afiliades). Les malalties relacionades amb el treball L’any 2017 els equips d’atenció primària han notificat 611 malalties relacionades amb el treball (trastorns de salut que tenen algun nivell de relació amb factors de risc laboral) a la Unitat de Salut Laboral de Barcelona, un 11,9% més que l’any anterior. També la incidència s’ha incrementat i ha passat de 87,3 a 96,2 per cada 100.000 persones assalariades.20 Com en anys anteriors, els trastorns ansiosos i depressius han estat els més freqüents (76,5% en homes i 70,6% en dones), seguits dels musculoesquelètics (14,6 i 16,3%, respectivament). A la Figura 3 s’observa l’evolució dels tres indicadors de salut analitzats en aquest apartat. 20 El càlcul de la incidència s’ha fet a partir del nombre de malalties relacionades amb el treball notificades en persones assalariades respecte de la mitjana anual de persones assalariades, segons l’Enquesta de Població Activa. 55 Figura 3. Evolució de la taxa d’incidència de les lesions per accident de treball greus i mortals, malalties professionals amb baixa i sense baixa, i malalties relacionades amb el treball. Barcelona, 2008-2017 120 100 80 60 40 20 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Lesions per accident de treball mortals Lesions per accident de treball greus Malaltia professional baixa Malaltia professional sense baixa Malaltia relacionada amb el treball Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i del registre de malalties relacionades amb el treball de la Unitat de Salut Laboral de Barcelona de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: unitats per cada 100.000 persones ocupades donades d’alta al Règim General de la Seguretat Social en el cas de malalties professionals i lesions mortals greus; i unitats per cada 10.000 persones ocupades en el cas de les malalties relacionades amb el treball. No es disposa de denominadors separats per sexe, per la qual cosa no es poden calcular les incidències segons el sexe. La salut sexual i reproductiva L’any 2017 es van produir 19.333 embarassos en dones en edat fèrtil (51 embarassos per 1.000 dones de 15 a 49 anys) dels quals 13.866 van ser naixements (36,6 naixements per 1.000 dones) i 5.467 van ser avortaments (14,4 per 1.000 dones). Tant els embarassos com els avortaments mostren un evolució estable a la ciutat, i és la fecunditat el valor que mostra un lleuger descens a la ciutat (Figura 4). Pel que fa a la planificació de l’embaràs, el 28,3% dels embarassos en les dones en edat fèrtil acaben en avortament, percentatge estable en els darrers anys. 56 Unitats per 100.000 i 10.000 (vegeu nota) Figura 4. Evolució de la fecunditat, els avortaments i els embarassos en dones en edat fèrtil. Barcelona, 2003-2017 Taxa x 1.000 dones 15-49 anys 70 60 50 40 30 20 10 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Embarassos Fecunditat Avortaments Font: Serveis de Sistemes d’Informació Sanitària. Agència de Salut Pública de Barcelona. La fecunditat en dones de 15 a 49 anys presenta xifres similars en les dones nascudes a l’estat espanyol (36,6 per 1.000 dones) i les nascudes a països de rendes baixes (40 per 1.000 dones). En canvi, els avortaments són més freqüents entre les dones nascudes a països de rendes baixes (22,2 per 1.000 dones) que les dones nascudes a l’estat espanyol (14,4 per 1.000 dones). Aquesta desigualtat per país d’origen es manté estable en els darrers anys (Taula 15 de l’annex La salut en Xifres). Fecunditat, avortaments i embaràs en l’adolescència. L’any 2017 s’han produït 537 embarassos (16,7 per 1.000 dones) en dones adolescents, que és la xifra més baixa des de l’any 2003 a la ciutat. En els darrers 3 anys els avortaments (12 per 1.000 dones) es mantenen estables, mentre que la fecunditat (5 per 1.000 dones) en les dones adolescents baixa (Figura 5). Per país d’origen, les dones adolescents de països de rendes baixes presenten una freqüència més elevada d’embarassos adolescents (33,9 per 1.000 dones vs. 12 per 1.000 dones de l’estat espanyol), en la fecunditat (12,5 per 1.000 dones vs. 2,8 per 1.000 dones de l’estat espanyol) i els avortaments (21,1 per 1.000 dones vs. 9,2 per 1.000 dones de l’estat espanyol). En les dones adolescents, el 71% dels embarassos acaben en avortament. En les dones originàries de països de rendes baixes, el 63% dels embarassos acaben en avortament, mentre que aquest percentatge és del 77% en les dones originàries de l’estat espanyol. 57 Figura 5. Evolució de la fecunditat, els avortaments i els embarassos en dones de 15 i 19 anys. Barcelona, 2003-2017 Taxa x 1.000 dones 15-19 anys 70 60 50 40 30 20 10 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Embarassos Fecunditat Avortaments Font: Serveis de Sistemes d’Informació Sanitària, Agència de Salut Pública de Barcelona. Distribució territorial de la fecunditat, avortaments i embaràs en l’adolescència. La freqüència d’embarassos en dones adolescents més alta correspon als districtes de Ciutat Vella (taxa de 23,8 per 1.000 dones adolescents) i Nou Barris (taxa de 24,6 per 1.000 dones adolescents). Aquest any apareix el districte de l’Eixample com a tercer districte amb més freqüència d’embarassos adolescents (taxa de 21 per 1.000 dones). (Figura 5). Pel que fa a l’evolució entre 2008 i 2017, la ciutat de Barcelona mostra un descens important en la xifra dels embarassos en dones adolescents que també es veu reflectit en la majoria dels districtes de la ciutat, i destaca el descens a Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc on s’observa una reducció d’un 50%. Nou Barris i Ciutat Vella mostra xifres altes d’embarassos adolescents tot i la disminució, i el districte de l’Eixample mostra xifres altes sense modificació en aquest període dels embarassos adolescents (Figura 6). 58 Figura 6. Evolució dels embarassos en dones de 15 a 19 anys als districtes. Barcelona, 2008-2017 Ciutat Vella 48,823,8 Eixample 20,921,0 Sants-Montjuïc 26,913,9 Les Corts 15,99,3 Sarrià-St. Gervasi 13,87,0 Gràcia 12,78,2 Horta-Guinardó 23,013,9 Nou Barris 45,924,6 Sant Andreu 23,712,4 Sant Martí 26,911,2 Barcelona 31,316,7 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 2008 2017 Font: Serveis de Sistemes d’Informació Sanitària, Agència de Salut Pública de Barcelona La salut mental i les addiccions La salut mental poblacional En la població adulta de 15 anys o més, declaren tenir bona salut mental el 83,5% dels homes i el 80,1% de les dones (és a dir, el 16,5% dels homes i el 19,9% de les dones presenten risc de patiment psicològic). S’aprecia una pitjor salut mental en les classes menys afavorides. En els homes la xifra és del 25,8% a les classes desafavorides i del 8,5% a les classes més afavorides; en les dones és del 30,3% i el 14,1%, respectivament. Si considerem l’evolució comparada dels 18 barris amb pitjors indicadors de salut respecte de la resta de barris de Barcelona entre 2006 i 2016 (Figura 7), s’observa en els homes un empitjorament de la prevalença de la salut mental, mentre que es manté en les dones. Aquest fet pot estar relacionat amb l’efecte de la crisi econòmica, que ha incrementat la població en atur de llarga durada i s’ha vist afectat el rol cultural masculí com a principal aportador a la llar. 59 Figura 7. Evolució de la mala salut mental segons 18 barris amb pitjors indicadors socioeconòmics i de salut i de la resta de barris per sexes. Barcelona 2006-2016 Homes 50 45 40 35 30 25 19,7 20 15 11,4 16,2 10 6,2 5 0 2006 2016 18 barris amb pitjors indicadors de salut Resta de barris Dones 50 45 40 35 27,3 27,7 30 25 20 15 20,9 19,2 10 5 0 2006 2016 18 barris amb pitjors indicadors de salut Resta de barris Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB. Els trastorns de salut mental relacionats amb el treball L’any 2017 els centres d’atenció primària de la ciutat han notificat 444 persones amb trastorn de salut mental (majoritàriament, de tipus ansiós i depressiu) relacionats amb el treball a la Unitat de Salut Laboral de Barcelona. La majoria han afectat dones (63,5%), i l’edat mitjana ha estat de 44,6 anys. El 28,6% dels homes i el 21,4% de les dones havien nascut fora de l’estat espanyol, sobretot en països sud-americans (12,4 i 13,8%, homes i dones, respectivament). 60 Personal de serveis i comerç, i personal de suport han estat les dues ocupacions més freqüents (26,3 i 20,6% d’una i altra ocupació en el cas dels homes i 23,2 i 31,2% en el cas de les dones en les mateixes ocupacions, respectivament), mentre que l’activitat econòmica amb més casos ha estat el comerç al major i detall, reparació de vehicles (15,8% dels casos masculins i 14,8% dels femenins), seguida de l’hoteleria en els homes (13,9%) i les activitats sanitàries i de serveis socials en les dones (14,1%). El factor de risc més freqüentment implicat en els casos estudiats ha estat la manca de suport dels superiors (55,1% en els casos masculins i 60,4% en els femenins), seguit de les elevades exigències psicològiques, l’elevat volum de feina i la pressió de temps (29,5% homes, 25,6% dones). En relació amb l’any anterior, enguany ha augmentat el nombre de casos i la incidència en ambdós sexes. En homes, s’ha passat de 131 a 153 casos, i de 45,4 a 53,0 casos per 100.000 assalariats. El nombre de casos en les dones ha passat de 245 a 264, i la incidència, de 80,2 a 86,4 per 100.000 assalariades.21 L’atenció a la salut mental en els serveis sanitaris L’any 2017 s’han atès 47.011 persones als centres de salut mental d’adults i 12.493 als centres de salut mental infantil i juvenil. A la Figura 8 es mostra l’increment de la població que ha estat atesa als centres de salut mental del període entre el 2002 i el 2017, amb un increment del 129,5% de la població infantil i juvenil i d’un 67,4% en la població adulta. L’any 2017 la majoria de les persones que han estat ateses als centres de salut mental infantil i juvenil eren de sexe masculí (63,4%), mentre que als centres de salut mental d’adults eren dones (60,5%). L’activitat realitzada en el marc del suport a la salut mental en l’atenció primària ha augmentat en termes generals, tant en la població adulta com en la infantil i juvenil. A Barcelona, la cartera de serveis de salut mental en l’atenció primària es va consolidant progressivament. Figura 8. Població atesa als centres de salut mental segons el grup d’edat i el sexe. Barcelona, 2001-2016 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 Home >18 anys Dona >18 anys Home ≤18 anys Dona ≤18 anys Font: Conjunt mínim bàsic de dades de salut mental (CMBD-SM). CatSalut. 21 El càlcul de la incidència s’ha fet a partir del nombre de trastorns mentals severs notificats en persones assalariades respecte de la mitjana anual de persones assalariades, segons l’Enquesta de Població Activa. Els nombres absoluts es refereixen a tots els casos notificats. 61 Del total de persones ateses als centres de salut mental, la Figura 9 mostra l’evolució, en percentatges, de les persones amb trastorns mentals greus i severs. En adults, del 22,2% amb trastorns greus atesos el 2005 s’ha arribat al 32,5% el 2017. En la població infantil i juvenil, del 4,2% d’infants i joves amb trastorns greus atesos el 2005 s’ha arribat al 12,4% el 2017. L’increment progressiu s’interpreta com una millor adequació de l’ús dels serveis especialitzats de salut mental i es deuria en part a la millora en la detecció precoç. Aquest model s’està aplicant des de fa anys de forma progressiva i es mostra estable durant el període 2016-2017, tal com s’observa a la gràfica (Figura 9). Figura 9. Persones ateses amb diagnòstic de trastorn mental sever (TMS) en adults i trastorn mental greu (TMG) en població infantil i juvenil als CSMA i als CSMIJ, en percentatges. Barcelona, 2005-2016 35 30 30,4 31,6 32,0 32,2 32,5 25 29,4 30,0 29,5 26,0 26,8 27,4 20 22,2 23,5 15 12,0 12,410,2 10,7 8,7 10,18,2 9,1 9,5 10 5,4 6,6 6,74,2 5 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 % persones ateses amb diagnòstic de TMS % persones ateses amb TMG Nota CSMA: Centres de Salut Mental d’Adults; CSMIJ: Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil. Font: Conjunt mínim bàsic de dades de salut mental (CMBD-SM). CatSalut. Les addiccions La xarxa pública de centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) de Barcelona constava de 15 centres l’any 2017 (2016: 14) (CAS Barceloneta, Fòrum, Garbivent, Hospital Sant Pau, Nou Barris, Sarrià, Sants, Vall d’Hebron, Horta- Guinardó, Baluard, Gràcia, Les Corts, Hospital Clínic, CECAS i Lluís Companys). En els darrers 10 anys el nombre d’inicis de tractament registrats ha disminuït, i ha passat dels aproximadament 5.000 inicis l’any 2007 als 4.062 l’any 2017 (Figura 10). Aproximadament el 26% dels inicis de tractament es produeixen en dones, xifra que es manté constant des de l’any 2007. L’alcohol continua sent la substància que més inicis per trastorn de consum de substàncies ha causat (42,5% en els homes i 49,1% en les dones l’any 2017) seguit de la cocaïna (21,6% en els homes i 15,1% en les dones l’any 2017). No obstant, des de l’any 2009 s’ha observat una disminució en els inicis de tractament per trastorn de consum de cocaïna que s’ha estabilitzat en els darrers anys. La resta de substàncies s’han mantingut estables al llarg d’aquests 10 anys. El percentatge d’inicis de tractament dels centres d’atenció i seguiment de gestió municipal (CAS Garbivent, Nou Barris, Sarrià, Sants, Horta-Guinardó, Baluard)22 corresponen aproximadament al 50% dels inicis de tractament de tota la xarxa pública 22 L’any 2017 el CAS Vall d’Hebron ha deixat de ser gestionat a nivell municipal i ha passat a ser gestionat per l’Institut Català de la Salut. 62 de la ciutat, i la tipologia de substàncies és molt semblant a la de la xarxa pública de tota la ciutat. L’any 2017, als centres de tractament de gestió municipal es van atendre 5.544 persones, la majoria de les quals estaven en tractament per alcohol, per heroïna o altres opiacis (Taula 12 de l’annex La Salut en Xifres). Respecte a la mortalitat per reacció aguda adversa a drogues, l’any 2016 es van produir 54 morts (47 homes i 7 dones), 12 morts més que l’any 2015, fet que representa un increment del 28%. Les substàncies més detectades en les persones difuntes, soles o combinades, van ser els opiacis (34,5%), seguides de la cocaïna (32,7%) i les benzodiazepines (32,7%); tot i així, des de l’any 2012 es constata una disminució en la detecció d’opiacis (45,5%) i cocaïna (38,6%) i un augment de la presència de benzodiazepines (15,8%). A Barcelona, a diferència del que s’ha vist a l’Amèrica del Nord, el consum d’heroïna i altres opiacis no mostra un augment ni en els inicis de tractament ni en les defuncions per sobredosi. Figura 10. Evolució del nombre d’inicis de tractament per trastorn d’ús de substàncies segons substància que motiva l’inici per sexe. Barcelona, 2007-2017 Homes 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Opiacis Cocaïna Cànnabis Alcohol Altres 63 Dones 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Opiacis Cocaïna Cànnabis Alcohol Altres Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona (SIDB). Servei de prevenció i atenció a les drogodependències. Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El consum de cànnabis a la població juvenil Segons dades recollides a l’enquesta FRESC de les darreres quatre edicions (anys 2004, 2008, 2012 i 2016), el percentatge de consum de cànnabis en els últims 30 dies (consum considerat habitual i, per tant, de risc), en general, presenta una tendència descendent. Si s’observa per sexe, el descens és clar en les noies. En canvi, en el cas dels nois s’observa un augment en el darrer període en els cursos de 4t d’ESO (edats de 15 a 16 anys) i a 2n de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà (edats de 17 a 18 anys) (Figura11). Figura 11. Percentatge de l’alumnat adolescent de Barcelona que ha consumit cànnabis en els últims 30 dies, segons sexe i curs. Barcelona, 2004-2016 2n ESO (13-14 anys) 4t ESO (15-16 anys) 2n Batx/CFGM (17-18 anys) 50 50 50 40 40 40 31,5 % 30 30 3025,0 25,2 28,1 21,1 22,1 20 20 20 21,5 14,2 11,1 20,1 11,0 16,0 15,5 10 7,5 10 10 5,5 10,0 7,1 2,6 2,6 7,5 2,5 0 2,7 1,5 1,5 0 0 2004 2008 2012 2016 2004 2008 2012 2016 2004 2008 2012 2016 Any d’enquesta Nois Noies Font: Enquesta FRESC, 2004-2016. En el cas de l’evolució en el consum de cànnabis alguna vegada a la vida (considerat com a consum experimental), també presenta un descens sobretot en els cursos de la ESO (edats de 13 a 16 anys). En canvi, en el darrer període en els adolescents de 2n 64 de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà (edats de 17 a 18 anys) s’observa un repunt d’aquest tipus de consum en ambdós sexes (Figura 12). Figura 12. Percentatge de l’alumnat adolescent de Barcelona que ha consumit cànnabis alguna vegada a la vida, segons sexe i curs. Barcelona, 2004-2016 2n ESO (13-14 anys) 4t ESO (15-16 anys) 2n Batx/CFGM (17-18 anys) 70 70 70 69,9 60,6 60 60 60 56,8 52,9 58,3 60,3 50 50 50 52,9 43,9 49,2 % 40,140 40 4032,2 42,4 30,6 30 30 3031,8 30,7 28,8 20 14,7 20 20 11,4 11,1 10 8,0 1014,0 10 7,5 7,1 6,1 0 0 0 2004 2008 2012 2016 2004 2008 2012 2016 2004 2008 2012 2016 Any d’enquesta Nois Noies Font: Enquesta FRESC, 2004-2016. La salut ambiental En el nostre context, la contaminació de l’aire és el factor ambiental que més perjudica la salut de la població i contribueix a augmentar principalment les malalties cardiovasculars, respiratòries, el càncer de pulmó i la mortalitat total. El nou Sistema de Vigilància de l’Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l’Aire a Barcelona (VISCAB), de l’ASPB, permet estimar anualment la mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica a la ciutat (vegeu el monogràfic específic en aquest mateix informe). Entre l’any 2010 i el 2017, la mortalitat atribuïble a l’excés de partícules menors de 2,5 micres (PM2,5) a l’aire va ser del 3% de mitjana en residents majors de 30 anys o més, fet que representa 424 morts anuals (interval de confiança al 95% entre 278 i 559 morts). Aquests valors oscil·len segons l’any (Figura 13), en funció de les característiques poblacionals de la ciutat, però sobretot per canvis en la concentració mitjana anual de PM2,5 a l’aire. El màxim es va donar l’any 2012, amb una concentració mitjana anual de 18µg/m3 de PM2,5, quan el 5% de les morts en persones de 30 anys o més a la ciutat (706 morts) es poden atribuir a l’excés de contaminació. L’impacte més baix es va donar l’any 2013 amb una fracció atribuïble del 2% (257 morts), per una mitjana anual de 13 µg/m3 de PM2,5. L’any 2017 la ciutat va tenir una mitjana anual de 14 µg/m3 de PM 3 2,5, 1µg/m més alta que l’any anterior, fet que suposa 88 morts prematures més. La mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica a la ciutat és molt considerable. Petites variacions en la concentració mitjana anual tenen un impacte en la salut molt rellevant. Cal millorar la qualitat de l’aire amb mesures estructurals que redueixin el trànsit motoritzat, que és la font principal de contaminació de l’aire a Barcelona. 65 Figura 13. Nivells anuals de PM2,5 en l’aire i mortalitat atribuïble. Barcelona, 2010-2017 1000 20 900 18 800 16 700 14 600 12 500 10 400 8 706 300 594 6 529 200 429 4 354 257 258 266 100 2 0 0 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016* 2017* Morts atribuïbles Mitjana anual PM2.5 OMS Font: Sistema de Vigilància de l’Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l’Aire a Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: Mortalitat total (excloent causes externes) en persones de 30 anys o més i interval de confiança al 95%, atribuïbles a superar 10µg/m3 en la mitjana anual de PM2,5 (valor límit recomanat OMS). Mitjanes anuals de PM2,5 en les estacions de fons de la ciutat. * Pel càlcul de la mortalitat atribuïble dels anys 2016 i 2017 s’ha utilitzat la taxa de mortalitat del 2015. 66 N o m b r e d e m o r t s P M 2 . 5 ( u g / m 3 ) Les malalties transmissibles Infecció pel VIH/sida A la fi de 2016 s’estimava que aproximadament 6.348 persones vivien a Barcelona amb el VIH, de les quals unes 1.481 (23,3%) no sabien que estaven infectades. L’any 2017 es van detectar 374 nous casos de VIH, dels quals el 94,1% (352) residien a la ciutat, fet que representa una taxa de 21,8 casos per 100.000 habitants i un increment del 4% respecte al 2016 degut a l’augment de casos en dones (Figura 14). La taxa per homes és del 40,7 i en les dones, del 4,8 (2016: 41,5 i 2,5, respectivament). El 88,6% (311) dels casos eren homes entre 19 i 64 anys (mediana de 32 anys). Les edats de les 41 dones (2016: 21) oscil·laven entre els 17 i els 66 anys (mediana de 34 anys). El 54,3% (169) dels homes i el 63,4% (26) de les dones van néixer a l’estranger. La via de transmissió més freqüent entre els homes van ser les relacions sexuals amb homes en el 82,8% (251) dels casos, seguit de les relacions heterosexuals 11,9% (36) i l’ús de drogues intravenoses 5,3% (16) (d’alguns casos no se’n coneix la via de transmissió). En les dones, la principal via de transmissió varen ser les relacions heterosexuals amb el 90,2% dels casos, seguit de l’ús de drogues intravenoses. Els districtes amb les taxes més altes continuen sent Ciutat Vella i l’Eixample (57,8 i 42,3 casos per 100.000 habitants, respectivament), fet que representa més de dues vagades la taxa global de la ciutat. Si s’agrupen els barris per l’índex de la renda familiar disponible, s’observa que la infecció en les dones és més freqüent als barris amb rendes baixes, mentre que en els homes les taxes més elevades s’observen als barris amb rendes altes (Figura 15). L’estudi de les parelles sexuals es va iniciar en el 41,2% dels casos (en el 42,4% dels homes i 31,7% de les dones), més baix que el 2016 (48,1%). En relació amb l’estat immunitari, el 43,2 % dels nous VIH van presentar menys de 350 limfòcits CD4/mm3, que es considera el llindar de retard diagnòstic. A la Figura 16 es mostra el percentatge de nous diagnòstics de VIH segons el nivell de CD4 i la via de transmissió del VIH. 67 Figura 14. Incidència de la infecció pel VIH i de la sida per a dones i homes. Barcelona 2007-2017 Casos x 100.000 habitants 60 50 40 * 30 20 10 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Homes VIH Dones VIH Homes sida Dones sida Font: Registre de la infecció pel VIH/sida. Agència de Salut Pública de Barcelona. Notificació obligatòria del VIH a partir del juliol de 2010. * Actualització de les dades l’agost de 2018. Dades susceptibles a canvis. Figura 15. Incidència dels nous diagnòstics de VIH agrupats per l’índex de renda disponible dels barris segons sexe. Barcelona, 2017 Casos x 100.000 habitants 60 50 40 30 20 10 0 Dones Homes Renda baixa-molt baixa Renda mitjana-baixa Renda mitjana-alta Renda alta-molt alta Font: Registre de la infecció pel VIH/sida. Agència de Salut Pública de Barcelona i distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona 2016. Gabinet Tècnic de Programació. Departament d’Estudis i Programació. 68 Figura 16. Distribució de l’estat immunitari dels nous diagnòstics d’infecció pel VIH segons sexe i via de transmissió. Barcelona, 2017 Homes HSH Homes HTS Homes UDI Dones HTS Dones UDI Total 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% <350 CD4 350-500 CD4 >500 CD4 Font: Registre de VIH/sida. Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona. Actualització a 23 d’agost de 2018 (nombre de casos: 317). HSH: homes que fan sexe amb homes; HTS: contactes heterosexuals; UDI: usuaris de drogues intravenoses En relació amb la sida, aquest any s’han detectat 55 casos dels quals el 89,1% (49) residien a Barcelona, fet que representa una taxa de 3 casos per 100.000 i un increment del 18,9% respecte a 2016 (Figura 14). La taxa per homes és de 5,6 i de 0,7 per dones (2016: 4,4 i 1,3, respectivament). El 87,8% (43) dels casos eren homes entre 19 i 60 anys, i una mediana de 39 anys. Les edats de les sis dones oscil·laven entre els 32 i els 75 anys, amb una mediana de 55 anys. El 50,0% de les dones i el 51,2% dels homes van néixer a l’estranger. Les relacions sexuals no protegides van ser la principal via de transmissió. Així, entre els homes, en el 60,5% (26) la via de transmissió van ser les relacions homosexuals i en el 18,6% (8), les heterosexuals. En el cas de les dones, les heterosexuals representaven el 83,3% (5). L’ús de drogues injectades es va identificar en 9 homes i en una dona. En homes, les malalties indicatives de sida més freqüents van ser la pneumònia per P. jirovecii (15 casos), la tuberculosi (11 casos) i el sarcoma de Kaposi (5 casos). En dues dones la tuberculosi va ser la malaltia diagnosticada, i la resta va ser diagnosticada per pneumònia per P. jirovecii, candidiasi bronquial, encefalopatia pel VIH i pneumònies bacterianes recurrents. Com a la infecció pel VIH, els districtes amb les taxes més elevades van ser Ciutat Vella i l’Eixample (12,9 i 4,5 casos per 100.000, respectivament). L’estudi de les parelles sexuals es va realitzar en el 28,5% dels casos (30,2% dels homes i 16,6% de les dones). Les malalties de transmissió sexual La informació epidemiològica sobre les infeccions de transmissió sexual (ITS) s’obté a través del sistema de malalties de declaració obligatòria, i des de l’any 2016, del sistema de notificació microbiològica. Les ITS sotmeses a vigilància epidemiològica individualitzada a Catalunya són la sífilis infecciosa, la infecció gonocòccica, el limfogranuloma veneri i la 69 infecció per Chlamydia trachomatis des de l’any 2016. Tot i l’augment dels nous casos d’enguany, el ritme de creixement dels nous casos va ser molt superior el 2016 respecte del 2017 en totes les malalties excepte en limfogranuloma en homes. Sífilis L’any 2017 es van notificar al sistema de notificació microbiològica 1.099 casos de sífilis infecciosa en persones residents a Barcelona, fet que suposa una taxa de 67,9 casos per 100.000 habitants (130,4 en homes i 12,2 en dones) i un increment del 10,3% en homes i 3,4% en dones respecte de 2016, però increments inferiors al 88% en homes i el 290% en dones entre 2016 i 2015 (Figura 14). Dels 824 casos amb enquesta, el 94,5% (779) eren homes; el 4,0% (33), dones, i l’1,5% (12) s’identificaven com a transsexuals femenines. Els homes tenien entre 18 i 83 anys (mediana de 37,0 anys); les dones, entre 20 i 73 anys (mediana de 38,0 anys), i les transsexuals femenines, entre 31 i 61 anys (mediana 39,5 anys). El 41,8% (344) havien nascut a l’estranger, el 37,7% (311) a l’estat espanyol, i en un 20,5% (169) aquesta variable no estava informada. Entre els homes, el 71,1% (554) havien mantingut relacions sexuals amb homes, el 5,9% (46) havien tingut relacions heterosexuals, i en el 23,0% (179) no constava aquesta informació. En les dones, el 81,8% (27) es van considerar heterosexuals i el 6,1% (2) bisexuals, i en quatre casos no es disposava d’informació (Figura 13). Totes les transsexuals femenines havien mantingut relacions amb homes. Dels 608 homes amb informació sobre la coinfecció amb el VIH, el 55,8% (339) estava coinfectat. Entre les nou transsexuals femenines amb informació, el 44,4% (4) estaven coinfectades, i entre les dones (22), una estava coinfectada. L’estudi dels contactes sexuals es va iniciar en el 51,9% dels casos (52,2% d’homes i 45,5% de dones). Aquesta dada ha millorat de manera global respecte a l’any passat (2016: 48,9%; 49,8% en homes i 34,9% en dones), però encara és un avenç clarament insuficient. Els districtes amb les taxes més altes han estat Ciutat Vella i l’Eixample (121,6 i 106,9 casos per 100.000 habitants, respectivament), fet que representa més de dues vegades la taxa global de la ciutat. Si s’agrupen els barris per l’índex de la renda familiar disponible, s’observa que la infecció en les dones és més freqüent als barris amb rendes baixes, mentre que en els homes les taxes més elevades s’observen als barris amb rendes altes (Figura 16). Gonocòccia A Barcelona es van detectar 1.970 casos d’infecció gonocòccica, dels quals el 87,5% (1.723) eren en homes (inclou una transsexual femenina) i el 12,5% (247) en dones. De la mateixa manera que en la sífilis s’observa una tendència a l’augment des del 2007, amb una taxa de 121,8 casos per 100.000 habitants (225,3 en homes i 28,9 en dones), fet que suposa un increment del 30,6% en homes i el 38,9% en dones respecte de l’any 2016 (172,2 en homes i 20,8 en dones), però percentatges inferiors al 149% en homes i el 197% en dones entre 2015 i 2016 (Figura 15). Els homes tenien entre 14 i 74 anys (mediana de 31 anys), i les dones, entre 15 i 75 anys (mediana de 26 anys). Dels 948 homes i les 155 dones amb informació sobre el país de naixement, el 45,5% (431) dels homes i el 50,3% (78) de les dones van néixer a l’estranger. Es coneixia la conducta sexual en 998 homes i 147 dones. D’aquests, el 85,3% (851) eren homosexuals i el 14,7% (147), heterosexuals. Entre les dones el 95,9% (141) eren heterosexuals, i sis, bisexuals (Figura 16). Dels 247 homes amb informació sobre la coinfecció amb el VIH, el 29,3% estava coinfectat, mentre que entre les 112 dones amb aquesta informació, dos casos (1,8%) eren VIH positives. L’inici de l’estudi de contactes constava en el 41,4% d’homes i el 51,4% de dones. Aquest indicador ha millorat respecte a l’any passat (2016: 38,8%), probablement degut a la creació 70 de programes específics implantats en alguns centres de la ciutat i a la col·laboració de personal de l’Agència de Salut Publica. Els districtes amb les taxes més altes han estat Ciutat Vella i l’Eixample (307,9 i 103,6 casos per 100.000 habitants, respectivament), fet que representa més de dues vegades la taxa global de la ciutat. Si s’agrupen els barris per l’índex de la renda familiar disponible, s’observa que la infecció en les dones és menys freqüent als barris amb rendes altes, mentre que en els homes les taxes més elevades s’observen als barris amb rendes mitjanes altes (Figura 19). Limfogranuloma veneri (LGV) A Barcelona es van detectar 176 casos, dels quals el 91,5% (161) eren residents a la ciutat, fet que representa una taxa de 10 casos per 100.000 habitants (20,9 en homes i 0,1 en dones) (2016: 15,1 en homes) (Figura 17). El 98,8% (159) eren homes, entre 18 i 71 anys (mediana 37 anys). El 51,2% dels casos van néixer a l’estranger. Una persona es va identificar com a transsexual femenina. En el 43,9% dels casos es disposava d’informació sobre la conducta sexual i coinfecció pel VIH. D’aquests, el 95,7% eren homes que havien tingut relacions sexuals amb homes, i el 80,9% estaven coinfectats pel VIH. Solament en el 21,6% dels casos figurava que l’estudi de contactes s’havia realitzat. Els districtes amb les taxes més altes han estat Ciutat Vella i l’Eixample (35,9 i 26,8 casos per 100.000 habitants, respectivament), fet que representa gairebé tres vegades la taxa global de la ciutat. Si s’agrupen els barris per l’índex de la renda familiar disponible, s’observa que en els homes les taxes més elevades corresponen als barris amb rendes altes (Figura 19). Figura 17. Incidència de sífilis, gonocòccia i limfogranuloma segons sexe. Barcelona 2007-2017 Casos/100.000 hab. 250 200 150 100 50 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 LGV homes sífilis dones sífilis homes gonocòccia dones gonocòccia homes Font: Registre d’ITS. Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona LGV: limfogranuloma veneri 71 Figura 18. Distribució dels casos de sífilis, gonocòccia i limfogranuloma segons sexe i via de transmissió. Barcelona 2007-2017 Casos en homes 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 LGV trans LGV HSH LGV HTS sífilis HSH sífilis HTS sífilis trans gonocòccia HSH gonocòccia HTS Casos en dones 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 sífilis HTS gonocòccia HTS Font: Registre d’ITS. Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona. LGV: limfogranuloma veneri. HSH: homes sexe amb homes. HTS: relacions heterosexuals 72 Figura 19. Incidència de la sífilis, LGV i infecció gonocòccica agrupats per l’índex de renda familiar disponible dels barris segons sexe. Barcelona, 2017 Casos x 100.000 habitants 300 250 200 150 100 50 0 sífilis dones sífilis homes LGV homes gonocòccia gonocòccia dones homes renda baixa-molt baixa renda mitjana-baixa renda mitjana-alta renda alta-molt alta IRDF: índex de renda familiar disponible. Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona 2016. Gabinet Tècnic de Programació. Departament d’Estudis i Programació de l’Ajuntament de Barcelona. barcelonaeconomia.bcn.cat Font: Registre d’ITS. Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona i Departament d’Estudis i Programació de l’Ajuntament de Barcelona. Infecció per Chlamydia trachomatis A Barcelona es van detectar 2.578 infeccions per Chlamydia trachomatis el 2017, de les quals el 71,3% (1.837) residien a Barcelona, fet que suposa una taxa de 113,6 casos per 100.000 habitants (115,8 casos en homes i 111,6 en dones). El 51,8% (951) eren dones, amb edats entre 14 i 64 anys (mediana de 25 anys), mentre que el 48,2% (886) eren homes, amb edats entre 14 i 80 anys (mediana de 33 anys). El 68,8% de les dones tenia menys de 30 anys i un 15%, menys de 20. En els homes aquestes proporcions van ser del 37,0% i del 2,8%, respectivament. De les 725 dones i dels 665 homes amb informació sobre el país de naixement, el 42,6% (309) de les dones i el 49,6% (330) dels homes van néixer a l’estranger. Es disposava d’informació sobre la conducta sexual en 427 dones i en 146 homes. El 94,3% (403) de les dones eren heterosexuals i el 6,7% (24), bisexuals. Dels homes, el 61,0% (89) eren heterosexuals, el 37,0% (49) eren homosexuals i el 2,1% (3), bisexuals. Dels 100 homes amb informació sobre la coinfecció amb el VIH, el 22% (22) estaven coinfectats. Entre les 245 dones amb aquesta informació, 5 casos (2%) van ser VIH positius. L’estudi de contactes constava com a realitzat només en el 3,9% dels casos. Tuberculosi L’any 2017 s’han detectat a Barcelona 420 casos de tuberculosi, dels quals 267 eren residents a la ciutat (2016: 260), fet que representa una incidència de 16,5 casos per 100.000 habitants, gairebé un 2% superior a l’any anterior. La malaltia ha augmentat més en homes (3,4%) que en dones (0,8%). El declivi mitjà anual des de l’any 2000 en homes ha 73 estat del 2%, i en dones, de l’1,7%. La malaltia és més freqüent en els homes (167 casos) que en les dones (104 casos) (Figura 20). Figura 20. La tuberculosi a Barcelona segons sexe. Barcelona, 2000-2017 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 Homes Dones Total Font: Programa de prevenció i control de la tuberculosi. Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquest augment s’ha produït pel canvi de tendència en la població immigrant, en què hem observant un increment de la incidència del 37% en homes i del 12% en dones. En població autòctona la malaltia continua en declivi i mostra una davallada del 7% tant en homes com en dones (Figura 21). El districte de la ciutat amb la incidència més elevada ha estat Ciutat Vella, seguit de Nou Barris en homes i de Sant Andreu en dones (Figura 22). Hi ha diferència en homes i en dones respecte als factors de risc. Mentre que en homes els més freqüents eren el tabaquisme (43%), l’alcoholisme (17%), l’exclusió social (15%) i la infecció pel VIH (11%), en dones eren el tabaquisme (10%), la diabetis (7%), l’embaràs- puerperi (5%) i la tuberculosi anterior (5%). La forma clínica més freqüent ha estat la tuberculosi pulmonar, tant en homes (72%) com en dones (64%). Dels 267 pacients, 65 presentaven la forma més contagiosa de la malaltia. La taxa de tuberculosi bacil·lífera ha estat de 4,0 casos per 100.000 habitants, un 4% inferior a la de l’any anterior. 74 casos/100.000 Figura 21. Incidència de tuberculosi segons país de naixement i sexe. Barcelona, 2017 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Total Homes autòctons Dones autòctones Homes immigrants Dones immigrants Font: Programa de prevenció i control de la tuberculosi. Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 22. Incidència de la tuberculosi per districtes i sexe. Barcelona, 2017 60 50 40 30 20 10 0 Homes Dones Font: Programa de prevenció i control de la tuberculosi. Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona. 75 casos/100.000 hab. casos/100.000 hb La mortalitat Segons el registre de mortalitat, l’any 2016 es van produir 15.551 defuncions de persones residents a la ciutat de Barcelona: 7.310 homes i 8.241 dones. La taxa de mortalitat estandarditzada per edat va continuar amb la tendència decreixent dels anys anteriors. De manera similar, la mortalitat prematura (el nombre d’anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys) es va reduir en ambdós sexes (vegeu la Figura 23 per l’evolució de les principals causes). Tant les taxes de mortalitat global com, especialment, les de mortalitat prematura van ser més elevades en els homes que en les dones (Taula 5 a 7 de l’annex). Pel que fa als suïcidis, tant en homes com en dones les taxes es van mantenir estables en el temps. La taxa de mortalitat infantil va continuar la tendència decreixent, amb una taxa d’1,5 defuncions per cada 1.000 nadons vius en néixer. Causes principals de mortalitat segons edat i sexe A les Taules 5 a 7 de l’annex La Salut en Xifres es mostren les cinc principals causes de mortalitat segons grups d’edat i sexe. En homes de 15 a 44 anys les principals causes de mortalitat van ser els suïcidis i les autolesions i els enverinaments accidentals per substàncies tòxiques, segona i tercera causa en dones, tot i que amb una taxa de mortalitat més de la meitat que la dels homes. En dones d’aquest grup d’edat la primera causa de mortalitat va ser el tumor maligne de mama. Les lesions de trànsit van ser la quarta causa en ambdós sexes. Pel que fa al grup de 45 a 74 anys, el tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó va ser la primera causa de mortalitat en ambdós sexes, tot i que els homes van presentar una taxa més de 3 vegades superior a la de les dones. La segona causa de mortalitat en aquest grup d’edat van ser les malalties isquèmiques del cor en homes, tot i que amb una xifra molt inferior a la del tumor de pulmó, i el tumor de mama en dones. Finalment, el grup de 75 anys i més, en homes les malalties del cor i pulmó van ser les causes més freqüents, mentre que les demències van predominar en les dones. Novament, les taxes de mortalitat van ser molt superiors en homes que en dones. Les taxes d’aquestes causes van mostrar importants diferències segons districte, tal com es mostra a la Figura 24 per al grup de 45 a 74 anys. Figura 23. Evolució de les 5 principals causes1 de mortalitat prematura2 en homes i dones. Barcelona, 2007-2016 76 Font: Registre de Mortalitat de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 24. Taxes estandarditzades1 de mortalitat en persones de 45 a 74 anys per la primera causa de mortalitat a la ciutat segons grups d’edat i sexe. Barcelona, 2016 Font: Registre de Mortalitat de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. 1. Taxes estandarditzades segons la població del padró municipal d’habitants de Barcelona de l’any 2016. Les desigualtats en salut En aquest apartat es mesura l’evolució de les desigualtats socials en la salut a partir de la selecció d’alguns indicadors rellevants: dos indicadors de salut que permeten l’anàlisi de les desigualtats a nivell individual (el sobrepès i l’obesitat, i la mala salut mental) provinents de l’Enquesta de Salut de Barcelona, i dos indicadors que s’analitzen a nivell de barri (l’esperança de vida i la taxa de mortalitat prematura). Com a indicadors de nivell socioeconòmic s’ha utilitzat la classe social per a les persones residents i l’índex de renda familiar disponible23 de l’any 2012 per als barris. Per a cada indicador de salut i període de temps analitzat, s’han calculat dues mesures de desigualtat, 23 Índex elaborat pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona i que combina variables relatives al nivell d’estudis de la població resident al barri, la situació laboral, les característiques del parc de turismes i els preus del mercat residencial. 77 una d’absoluta i una de relativa.24 La mesura absoluta es pot interpretar com la diferència (resta) entre el valor de l’indicador de salut en les persones amb classe social més desafavorida i el valor en les classes socials més afavorides, o bé als barris amb menys i més renda familiar disponible. La mesura relativa consisteix en el quocient entre aquests valors. Com es pot observar a la Figura 25, l’any 2006 el sobrepès i l’obesitat era 2,3 vegades més prevalent en les classes desafavorides que en les afavorides, tant en homes com en dones. Aquestes diferències van disminuir lleugerament l’any 2016 i van arribar a valors d’1,9 i 2,1 en homes i dones, respectivament. Les mesures absolutes també van disminuir, sobretot en homes. Pel que fa a la mala salut mental, el 2006 els homes de classes desafavorides tenien 2,5 vegades més probabilitat de tenir mala salut mental que els homes de classes afavorides, i les dones 2,3 vegades més. Aquesta desigualtat va augmentar considerablement l’any 2016, i va arribar a valors de desigualtat relativa de 4,5 en ambdós sexes. La mesura absoluta també es va incrementar considerablement. En el període 2011-2013 els barris amb més renda familiar disponible van tenir 4,3 anys més d’esperança de vida que els barris amb menys renda familiar. En el període 2013-2015 aquesta diferència va disminuir a 3,6 anys, i el 2014-2016, fins a 2,4 anys. Per sexe, en el període 2011-2013 la diferencia en l’esperança de vida entre els barris amb més i menys renda familiar disponible va ser de 6,6 anys en els homes i 1,1 anys en les dones, com s’observa a la Figura 26. Aquestes diferències van disminuir en el període 2014-2016 en ambdós sexes, amb valors de 4,7 anys en els homes i -0,7 en les dones (s’interpreta com que els barris amb menys renda van tenir un augment de 0,5 anys d’esperança de vida, tot i que de manera no significativa). En relació amb la mortalitat prematura, en el període 2011-2013 la taxa de mortalitat dels barris amb menys nivell socioeconòmic va ser 6,5 vegades i 1,9 vegades més elevada que en barris amb més nivell socioeconòmic, en homes i dones, respectivament. Aquesta desigualtat va disminuir en el període 2014-2016 en ambdós sexes. La mesura absoluta també va disminuir considerablement. 24 La metodologia introduïda a l’informe “La salut a Barcelona 2016” difereix i millora la utilitzada en informes previs, en què només es comparava la diferència entre els 2 barris amb el valor més alt i més baix de l’indicador. Generalment, aquests barris extrems solien ser barris amb molt poca població i, per tant, amb valors molt poc fiables i inestables en el temps. La nova aproximació metodològica es pot interpretar com la comparació entre els 2 barris de renda familiar disponible més alta i més baixa, però tenint en compte la informació de tota la resta de barris, amb un pes proporcional a la seva població. A més, el nou mètode té en compte el nivell socioeconòmic dels barris, cosa que permet una millor aproximació a les desigualtats socioeconòmiques en salut. 78 Figura 25. Evolució de les desigualtats socioeconòmiques en el sobrepès i l’obesitat i la mala salut mental segons sexe. Barcelona, 2006 i 2016 Font: Enquestes de Salut de Barcelona de 2006 i 2016, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: RII: Mesura relativa (Relative Index of InequalityI) i absoluta SII (Slope Index of Inequality). Figura 26. Evolució de les desigualtats socioeconòmiques entre barris de l’esperança de vida i la taxa de mortalitat prematura segons sexe. Mesura relativa (Relative Index of Inequality, RII) i absoluta (Slope Index of Inequality, SII). Barcelona, 2011-2016 Font: Registre de Mortalitat de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: RII: Mesura relativa (Relative Index of InequalityI) i absoluta SII (Slope Index of Inequality). 79 Monogràfics Vigilància de l’impacte en salut de la contaminació de l’aire Barcelona constata superacions dels límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel material particulat i pel diòxid de nitrogen, el que suposa un impacte negatiu sobre la salut de la població. El principal impacte de la contaminació de l’aire en la salut es produeix per l’exposició crònica, el que es coneix com l’efecte a llarg termini, que es tradueix en un augment de les malalties cardiovasculars, malalties respiratòries, càncer de pulmó i també de la mortalitat (Figura 1). L’impacte en la salut en persones considerades vulnerables (embarassades, nadons, infants, gent gran o persones amb malalties cròniques) s’observa per l’exposició a nivells habituals de contaminació i també per exposicions agudes a nivells alts de contaminació, també anomenats episodis. Aquests efectes a curt termini es manifesten en l’augment de la mortalitat prematura o bé en un major ús dels serveis sanitaris (hospitalitzacions, urgències o visites a atenció primària) (Figura 1). L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va rebre el 2017 l’encàrrec del Govern local de desenvolupar un Sistema de Vigilància de l’Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l’Aire de Barcelona (en endavant VISCAB). Es va crear un grup de treball multidisciplinari amb tècnics del Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental (SEQUIA), del Servei d’Informació Sanitària (SESIS), de les direccions de l’Observatori de Salut Pública i de Salut Ambiental. Després d’un procés de revisió i discussió amb experts dels àmbits de l’epidemiologia ambiental i l’anàlisi de les dades disponibles per avaluar l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut, es va consensuar el protocol del sistema VISCAB, estructurat en els següents aspectes: objectiu, fonts i recollida de la informació, anàlisi de les dades i comunicació dels resultats. Protocol del sistema VISCAB 1. Objectiu El principal objectiu del VISCAB és mesurar, analitzar i comunicar l’impacte sobre la salut de la contaminació de l’aire en la població de la ciutat de Barcelona, tant en cas d’episodis de contaminació com per l’exposició crònica. 2. Fonts i recollida d’informació La font d’informació per a les dades de contaminació de l’aire és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació de l’Aire de la ciutat (XVPCA), formada per 11 estacions de mesurament fix que es classifiquen en estacions urbanes de trànsit o estacions urbanes de fons (situades en llocs més apartats del trànsit) en funció de la seva ubicació (1). La XVPCA proporciona dades horàries per als analitzadors automàtics de diòxid de nitrogen (NO2), material particulat (PM10), ozó (O3), diòxid de sofre (SO2) i monòxid de carboni (CO), i de mitjanes diàries a partir de la recollida de mostres i l’anàlisi al laboratori de material particulat (PM10 i PM2,5), plom, cadmi, níquel, arsènic, benzo(a)pirè i benzè. El retard per l’obtenció d’aquestes dades que requereixen l’anàlisi al laboratori és de 8 setmanes, mentre que les dades horàries es disposen en continu. Seguint les recomanacions de les guies internacionals se seleccionen les mitjanes diàries o anuals de les estacions de fons (2). 80 Pel que fa a les dades de salut, les fonts d’informació són: − El Registre de Mortalitat de Barcelona de l’ASPB, que proporciona dades diàries del nombre de morts a la ciutat. El retard d’obtenció d’aquestes dades és de 2 anys. − Els registres d’enterraments de les funeràries que operen a la ciutat, que proporcionen a l’ASPB el nombre diari de morts. El retard per a l’obtenció d’aquestes dades és de 3 dies. − El conjunt mínim bàsic de dades d’altes hospitalàries, que proporciona dades diàries d’admissions hospitalàries per causes cardiovasculars, respiratòries i per totes les causes. El retard per l’obtenció d’aquestes dades és de 3 a 6 mesos. 3. Anàlisi de les dades La quantificació de l’impacte en salut de la contaminació de l’aire es fa seguint el mètode d’avaluació d’impacte en salut quantitativa (AISQ). Aquest mètode permet estimar l’impacte en salut d’exposicions ambientals a partir del càlcul de la fracció atribuïble per uns escenaris de reducció de la contaminació i tenint en compte les dosis-resposta establertes a partir d’estudis epidemiològics de metanàlisis (Figura 2). Per la quantificació de l’impacte en salut de l’exposició crònica a la contaminació de l’aire s’utilitza l’eina AirQ+ de l’OMS, dissenyada per a aquest propòsit (3). Els indicadors per descriure l’impacte anual de l’exposició crònica són: a) Mortalitat anual atribuïble a l’excés de PM2,5 i de NO2 b) Admissions hospitalàries per causa respiratòria anuals atribuïbles a l’excés de PM2,5 i de NO2 c) Admissions hospitalàries per causa cardiovascular anuals atribuïbles a l’excés de PM2,5 Per a l’avaluació de l’impacte en la salut dels episodis, s’han definit els següents indicadors: a) Mortalitat atribuïble a l’excés de PM10 (durant l’episodi de PM10) b) Mortalitat atribuïble a l’excés de NO2 (durant l’episodi de NO2) Tots els indicadors de salut, contaminació, escenaris de contaminació i riscos relatius seleccionats es detallen a la Taula 1. 4. Comunicació de resultats El VISCAB comunicarà de forma anual els resultats de l’impacte de l’exposició crònica a la contaminació de l’aire dins l’Informe de qualitat de l’aire de la ciutat. D’altra banda, després de cada episodi de contaminació declarat està previst comunicar els resultats de l’impacte sobre la salut en un breu informe i publicar-lo al web de l’ASPB. A continuació es descriuen breument els resultats del VISCAB comunicats fins avui. a) Comunicació de l’impacte sobre la salut de l’exposició crònica L’informe de qualitat de l’aire de Barcelona 2017 ha inclòs per primera vegada l’apartat d’impacte en salut; concretament, s’ha estimat l’impacte de la contaminació per PM2,5 i per NO2 en la mortalitat dels residents de la ciutat del 2010 al 2017 (1). Durant el període 81 analitzat, la mortalitat atribuïble a l’excés de PM2,5 va ser, de mitjana, del 3% de residents de 30 anys o més, fet que representa 424 morts anuals (interval de confiança al 95% entre 278 i 559 morts). Aquests valors oscil·len cada any en funció de les característiques poblacionals de la ciutat, però sobretot per canvis en la mitjana anual de PM2,5. El màxim es va observar l’any 2012, amb una mitjana anual de 18 µg/m3 de PM2,5 i 706 morts atribuïbles, i el mínim va ser l’any 2013, amb una mitjana de 13 µg/m3 i 257 morts atribuïbles. b) Comunicació d’impacte sobre la salut per episodi Fins al moment, s’ha publicat un informe de l’impacte sobre la salut d’un episodi per partícules PM10 que es va declarar el 25 d’abril de 2018 (4). La mitjana diària de PM10 de les estacions de fons de la ciutat va superar el valor diari recomanat per l’OMS (50 µg/m3) durant només un dia. La fracció atribuïble a aquest excés de contaminació va ser del 0,03% de la mortalitat diària a la ciutat, motiu pel qual no es pot atribuir cap mort a l’episodi. Conclusions i línies de futur del VISCAB Es tracta d’un sistema de vigilància pioner en l’àmbit local que permet estimar l’impacte de la contaminació en la salut per l’exposició crònica durant tot l’any (efectes a curt i llarg termini) i en cas d’episodi de contaminació (efectes a curt termini). Els primers resultats mostren com l’impacte en la salut de l’exposició crònica a la contaminació de l’aire és molt més gran que l’impacte dels episodis. Aquest fet és especialment accentuat a Barcelona, on els episodis són lleus i molt poc freqüents. Les mesures s’han d’orientar a la reducció de trànsit de forma permanent, ja que aquesta és la principal font contaminant. S’està treballant també en la incorporació de nous indicadors de salut al VISCAB, com són les urgències i els motius de consulta d’atenció primària. A causa de la falta d’estudis de metanàlisis per a aquests indicadors, s’està treballant en l’anàlisi dels efectes a curt termini de la contaminació de l’aire sobre les urgències i els motius de consulta d’atenció primària a la ciutat de Barcelona mitjançant un estudi de sèries temporals. Les dosis-resposta obtingudes en aquest estudi, o en d’altres, podran complementar els indicadors que formen el VISCAB en un futur pròxim. La difusió dels resultats del VISCAB també és una àrea que es pretén ampliar pròximament. Referències bibliogràfiques 1. Avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona 2017. Agència de Salut Pública de Barcelona, 2018. 2. WHO, 2016. Health risk assessment of air pollution-general principles. Copenhagen: WHO Regional Office for Europe; 2016. Disponible a: http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0006/298482/Health-risk-assessment- air-pollution-General-principles-en.pdf?ua=1 3. AirQ+: Software tool for health risk assessment of air pollution. Disponible a: http://www.euro.who.int/en/health-topics/environment-and-health/air- quality/activities/airq-software-tool-for-health-risk-assessment-of-air-pollution 4. Impacte en salut de l’episodi de contaminació per partícules. Barcelona, Abril 2018. Agència de Salut Pública de Barcelona, 2018. Disponible a: http://www.aspb.cat/documents/impacte-en-salut-de-lepisodi-pm10-25-abril-18/ 5. Anderson, H.; Atkinson, R.; Peacock, J.; Marston, L. & Konstantinou, K. Meta- analysis of time-series studies and panel studies of particulate matter (PM) and ozone (O3). Rep. a WHO Task Gr. 1–68 (2004). 82 6. Air Pollution and the Health of New Yorkers: The Impact of Fine Particles and Ozone. New York City Department of Health and Mental Hygiene. Disponible a: https://www1.nyc.gov/assets/doh/downloads/pdf/eode/eode-air-quality-impact.pdf Figura 1. Diagrama de l’impacte sobre la salut de la contaminació de l’aire i del VISCAB. Font: Elaboració pròpia Figura 2: Diagrama sobre el mètode d’avaluació d’impacte en salut quantitativa (AISQ). Font: Air Pollution and the Health of New Yorkers: The Impact of Fine Particles and Ozone. New York City Department of Health and Mental Hygiene. 83 84 Taula 1 Contaminants, escenaris de contaminació, indicadors de salut i riscos relatius (RR) utilitzats per avaluar l’impacte en salut de l’exposició crònica i dels episodis de contaminació de l’aire al VISCAB Contaminant Escenari de Indicador salut RR (IC95%) Referència contaminació Mortalitat total (excepte causes externes) en >30 anys 1,062 (1,04-1,083) AirQ+ (3) PM2,5 Mitjana anual 10 µg/m3 Admissions hospitalàries respiratòries 1,019 (0,9982-1,0402) AirQ+(3) Exposició Admissions hospitalàries crònica cardiovasculars 1,0091 (1,0017-1,0166) AirQ+(3) Mortalitat total (excepte causes externes) 1,041 (1,019-1,064) AirQ+(3) NO2 Mitjana anual 20 µg/m3 Admissions hospitalàries respiratòries 1,018 (1,011-1,024) AirQ+(3) PM Mitjana diària 50 µg/m3 Mortalitat total (excepte 10 causes externes) en >30 anys 1,006 (1,004-1,008) Anderson et al. 2004 (5) Episodi NO Mitjana diària 40 µg/m3 Mortalitat total (excepte 2 causes externes) 1,0027 (1,0016-1,0038) AirQ+(3) 85 L’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals L’existència de desigualtats territorials a Barcelona és coneguda des de fa dècades, quan es van evidenciar les desigualtats en salut entre els diferents districtes i també entre els barris en què estava organitzada la ciutat.25 Per tal de fer front a aquestes desigualtats resultat de les circumstàncies socials i econòmiques que els grups socials experimenten al llarg de la vida, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’any 2015 la Mesura de Govern d’Acció Conjunta per la Reducció de les Desigualtats Socials en Salut. Aquesta mesura compta amb diverses accions intersectorials amb l’objectiu de reduir les desigualtats, entre les quals hi ha la creació de l’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals. L’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals neix com un observatori de salut pública i es basa en el marc conceptual sobre “els determinants socials de la salut i de les desigualtats en salut a les àrees urbanes”.26 A la Figura 3 es presenta l’estructura de l’Observatori, en què es mostren els valors de governança, els objectius generals i específics i la metodologia de generació de coneixement en els quals es basa l’Observatori. Quant als valors de governança, l’Observatori parteix de l’aproximació conceptual de la salut en totes les polítiques. L’estratègia Salut a Totes les Polítiques (STP) és l’aproximació que sistemàticament té en compte la implicació en la salut i la qualitat de vida de totes les decisions preses i té com a objectiu buscar sinergies entre els diferents sectors fomentant la intersectorialitat i per tal d’evitar impactes nocius en la salut, millorar la salut poblacional i reduir-ne les desigualtats.27 L’Observatori, a més, pretén generar transparència en l’acció de govern i la millora en el rendiment de comptes amb la població, així com fomentar la participació ciutadana a través de la integració de la ciutadania en els processos d’avaluació de les polítiques i posar a l’abast la informació per tal que la població pugui fer-ne ús per a la defensa dels seus propis drets (advocacy). L’objectiu general de l’Observatori respon a la necessitat de donar a les organitzacions socials, de salut i als decisors polítics la informació i evidència que necessiten per prendre les decisions més encertades per millorar la salut de la població de Barcelona i reduir les desigualtats en salut. Els objectius específics són: 1) vigilar la salut i els seus determinants tenint en compte els eixos de desigualtat i fer-ne un monitoratge en els diferents territoris de la ciutat i al llarg del temps, mitjançant la recollida sistemàtica i publicació d’un conjunt d’indicadors clau sobre l’estat de salut de la població i els seus determinants; 2) avaluar els efectes en la salut i en les desigualtats en salut de les polítiques públiques implementades en qualsevol àmbit de govern per identificar i reforçar les polítiques amb més capacitat per disminuir aquestes desigualtats, així com els punts de millora de les polítiques municipals en termes de salut; 3) visualitzar i difondre els resultats, tant de la monitorització com de l’avaluació, en un lloc web accessible a la població. 25 Borrell, C.; Rodríguez-Sanz, M.; Ricart, I.; Pérez, G. Les desigualtats socials en salut a Barcelona. Barcelona Societat, número 13, 2005. 26 Borrell, C.; Pons-Vigués, M.; Morrison, J.; Díez, E. Factors and processes influencing health inequalities in urban areas. J Epidemiol Community Health.2013 May;67(5):389-91 27 Organització Mundial de la Salut. Health in all policies: Helsinki statement. Framework for country action. 8th Global Conference on Health Promotion. Helsinki, 2013. 86 La combinació de la vigilància de la salut i els seus determinants i de l’avaluació de les polítiques permet generar el coneixement necessari per tal d’implementar polítiques municipals que fomentin la reducció de les desigualtats en salut. Vigilància de la salut, els seus determinants i les desigualtats Per tal de dur a terme la vigilància de la salut i dels seus determinants s’han seleccionat 57 indicadors. La selecció dels indicadors s’ha realitzat mitjançant un grup d’experts i partint de l’aproximació conceptual de la salut en totes les polítiques, d’acord amb el marc conceptual dels determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes.26 En aquest sentit, s’ha intentat obtenir indicadors que cobreixin la major part dels determinants de la salut especificats al marc conceptual, que es puguin calcular pels diferents eixos de desigualtat (sexe, edat, territori, posició socioeconòmica o estatus migratori) i que siguin indicadors que es calculin de forma rutinària, que siguin vàlids i fiables en la mesura de les desigualtats. Els indicadors seleccionats s’han organitzat en 5 grans grups: 1) Descripció de les característiques sociodemogràfiques de la població; 2) Governança urbana; 3) El context físic; 4) Context socioeconòmic; 5) Salut. Un cop seleccionats els indicadors, s’han calculat per als diferents eixos de desigualtat al llarg del temps i s’han quantificat les desigualtats mitjançant el càlcul de mesures absolutes i relatives. Les mesures absolutes reflecteixen la magnitud de la diferència de salut entre grups. Les mesures relatives mostren les diferències proporcionals en salut entre grups, és a dir, quantes vegades té més risc un grup respecte d’un altre.27 Finalment, tota la informació generada a partir del càlcul dels indicadors i de les mesures de desigualtat es visualitzarà mitjançant la utilització de diferents recursos, com per exemple mapes de coropletes, gràfics de barres, gràfics de línies o taules resum que estaran disponibles a la pàgina web de l’observatori. Avaluació de les polítiques en la salut i les desigualtats L’avaluació dels efectes en salut i en les desigualtats en salut de les polítiques públiques implementades en qualsevol àmbit de govern municipal s’ha estructurat en dues parts diferenciades. En primer lloc, l’avaluació de noves polítiques municipals en fase de disseny o implementació, i en segon lloc, la creació i gestió d’un repositori de polítiques, plans i intervencions a nivell municipal avaluades des de l’any 2010 fins a l’actualitat. Per a l’avaluació de noves polítiques s’han establert els següents criteris de selecció de les diverses intervencions susceptibles de ser avaluades: 1) Accions contingudes al Programa d’Acció Municipal (2016-2020) per tal de cobrir les diferents àrees de govern o sectors i identificar de cadascun dels sectors aquelles intervencions que poden tenir impactes més importants en la salut; 2) Polítiques o intervencions amb més cobertura poblacional; 3) Polítiques o intervencions amb pressupost assignat més elevat; 4) Polítiques o intervencions més innovadores en el seu àmbit; 5) Polítiques o intervencions que permetin realitzar una avaluació de resultats; 6) Polítiques o intervencions que a nivell teòric s’evidenciï que puguin tenir més impacte en la salut i en les desigualtats socials en salut. 87 En aquest sentit, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha avaluat o està en procés d’avaluar diverses intervencions municipals. Alguns dels exemples més destacables són: 1) Polítiques de transformació urbanística, mobilitat i reducció de la contaminació atmosfèrica i del soroll relacionat amb l’oci nocturn, com l’avaluació de les superilles, les zones de baixes emissions o les activitats d’oci nocturn a Ciutat Vella; 2) Polítiques per millorar l’ocupabilitat, com el programa d’inserció laboral Treball als barris o disminuir la precarització d’alguns sectors, com l’avaluació de les superilles socials, que tenen com a objectiu reorganitzar el servei d’ajut a domicili, de treball d’ajuda familiar i auxiliars de neteja, per tal de millorar l’atenció a les persones grans i disminuir la precarització de les treballadores; 3) Polítiques de transferències econòmiques o d’ajut a la millora de les condicions de vida, com el programa Energia, la justa, per a persones en situació de pobresa energètica, o la participació en l’avaluació del projecte B-Mincome, d’aplicació de renda mínima garantida a l’Eix Besòs; 4) Avaluació de plans i mesures de govern, com per exemple el Pla de Salut Mental. El repositori d’avaluacions és una eina per promoure l’ús i la sistematització d’avaluacions de polítiques públiques, plans i programes implementats pels diferents sectors del govern local. A través de la seva visualització a la pàgina web de l’Observatori, està destinat a potenciar la gestió del coneixement per la millora de les polítiques públiques. El repositori contindrà –en el seu disseny inicial– les avaluacions realitzades totalment o parcialment per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, amb la possible col·laboració d’altres institucions, des de l’any 2010 fins a l’actualitat. Conclusions i línies de futur La combinació de la vigilància de la salut i els seus determinants i de la informació generada per les avaluacions de polítiques és una de les característiques més importants de l’Observatori. La disponibilitat de forma sistemàtica d’indicadors de salut i els seus determinants permetrà generar en qualsevol moment un diagnòstic de desigualtats socials en salut en funció del territori, el gènere, la classe social i l’estatus migratori, així com analitzar l’evolució de les desigualtats en el temps. El diagnòstic és útil per tal d’identificar i prioritzar els problemes de salut pública a Barcelona. Un cop identificat el problema que cal solucionar, el repositori d’avaluacions de les polítiques municipals permetrà tenir informació a partir de l’evidència científica sobre quines polítiques implementades i avaluades fins a l’actualitat han sigut més efectives per millorar la situació. En el cas de no disposar de cap intervenció avaluada, es podria sotmetre el disseny de la nova política a un estudi de valoració de possibles impactes en salut de la política (en anglès, health impact assessment). Un cop s’implementa la política en qüestió, si compleix els criteris de selecció mencionats s’avaluarà tant en termes de procés com de resultats, per tal de poder saber si s’està implementant de la forma que s’ha dissenyat, a quantes persones dona cobertura i sobretot si està tenint l’efecte esperat en la salut de la població, i passarà posteriorment a formar part del repositori. Cal destacar que existeixen poques experiències d’observatoris en salut pública que combinin la recollida d’informació sistemàtica d’indicadors de salut i els determinants socials, conjuntament amb la informació sobre l’efecte de les polítiques municipals en la salut de la seva població. La combinació d’ambdós objectius permet la identificació dels problemes més rellevants a resoldre, així com la identificació de les polítiques amb més capacitat per disminuir les desigualtats en salut per tal de reforçar-les. A més, la visualització de l’Observatori en un lloc web, previst per als propers mesos, comporta molta més transparència de l’acció de govern i el rendiment de comptes, i 88 facilita que el conjunt de la població tingui aquesta informació útil com a mitjà de foment i defensa dels seus drets. Figura 3. Estructura de l’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals Barcelona, 2017 Font: Elaboració pròpia. Disseny: Rocío Barbero 89 Situació de les 10 actuacions estratègiques de Barcelona en el marc del Pla de Salut 2016-2020 El Pla de Salut de Barcelona 2016-2020 s’ha impulsat de forma coordinada entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, i forma part del Pla de Salut de Catalunya 2016-2020. El Pla de Salut de Barcelona té com a prioritat lluitar contra les desigualtats socials a la ciutat a partir de 10 objectius, a desenvolupar a través de 32 accions estratègiques. Al mes d’abril de 2018 es va publicar al web del CSB el seguiment de les accions corresponent a l’actuació fins a aquell moment. Aquest capítol presenta un resum del document citat.28 A la Taula 2 s’assenyalen les principals actuacions realitzades l’any 2017, així com el que principalment resta pendent. També es fa una valoració qualitativa del grau d’implementació de les accions, i s’hi assenyalen tres categories: en verd, si ja està plenament en marxa; en groc, si està avançada però encara cal fer accions per considerar-la implementada, i en vermell, si no s’ha iniciat o és molt incipient. En resum, de les 32 accions estratègiques del PSB 2016-2020, 46,9 % (15) les podem considerar implantades i que estan en marxa, 53,1% (17) s’han iniciat i han avançat, però requereixen encara esforços per desenvolupar o posar en marxa actuacions importants per poder-les donar per implantades. Aquestes darreres esdevenen ja molt prioritàries, donat que es consideren necessàries i resten dos anys del període del Pla de Salut de Barcelona per posar-les en marxa. 28 Disponible a: http://salutintegralbcn.gencat.cat/ca/article2/Pla-de-salut-de-Catalunya 90 Taula 2. Pla de Salut de Barcelona. Informació del seu desenvolupament al llarg del 2017 ACCIONS DESENVOLUPAMENT 2017 GRAU ESTRATÈGIQUES D’IMPLEMENTACIÓ Objectiu 1. Reduir les desigualtats en salut, prioritzant accions als barris identificats amb els pitjors indicadors socioeconòmics i de salut 1.1 Coordinació amb L’ASPB i el CSB han participat en l’elaboració de l’estratègia altres àrees de d’inclusió i de reducció de desigualtats socials de Barcelona govern per 2017-2027. abordar les També participen en diferents grups municipals (Pla de Salut desigualtats Mental, estratègia de salut sexual i reproductiva, Pla d’Acció de socials en salut Drogodependències de Barcelona, Pla de Mobilitat, Pla de Barris, entre altres). 1.2 Accessibilitat a - Creació de la comissió del padró municipal i les diferents l’assistència àrees implicades per facilitar i agilitzar l’empadronament de sanitària de la col·lectius vulnerables. població - Creació del comitè d’accessibilitat en el si del CSB i amb vulnerable participació de l’Ajuntament per detectar, revisar i treballar els casos i punts més problemàtics en l’accés universal. - Document sobre la declaració responsable de no tenir recursos suficients per pagar l’atenció urgent, que es va aprovar en una resolució CatSalut (30/9/16) i que ara s’ofereix en primera instància a les persones sense cobertura sanitària i sense recursos econòmics. - Difusió de circuits en forma d’infografia, models de full informatiu i sessions formatives als professionals d’admissions dels centres sanitaris públics. - Difusió de cartelleria amb la frase: "En aquest centre s’atén
a tothom que ho necessiti. Si no teniu la targeta, us atendrem igualment i us explicarem com podeu obtenir-la”. - Treball per poder posar en marxa l’any 2018 serveis específics d’odontologia i podologia per a col·lectius en condicions d’elevada vulnerabilitat socioeconòmica. 1.3 Accessibilitat a Es disposa d’un factor de correcció definit per l’AQUAS per al l’assistència càlcul de l’assignació dels EAP corregit segons desigualtats en sanitària, salut. Gaire bé 1 de cada 3 EAP ha rebut una part addicional a especialment a la seva assignació, en total, 21 EAP. l’AP 1.4 Programa L’any 2017 es va estendre a 7 nou barris prioritaris i va arribar Barcelona salut a estar implantat en un total de 23. Per primer cop s’han als barris (BSaB) elaborat memòries anuals del programa i estan disponibles al web de l’ASPB. 1.5 Programes - Cobertura de programes escolars, en centres de secundària, poblacionals de en barris prioritaris: 28 centres (36%). promoció de la - S’ha dissenyat el programa 1, 2, 3 Emoció!, de salut salut i de emocional. Resta pendent l’avaluació d’efectivitat. A la fase prevenció de pilot han participat 11 escoles de primària, i el curs 2018-19, 38 problemes de escoles participaran en la seva avaluació. salut - Programes de prevenció de l’obesitat infantil: cobertures del Creixem Sans i del Creixem Més Sans: 21% i 9% dels centres educatius de primària, respectivament. 1.6 Informació sobre S’ha dissenyat l’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Falta el disseny del les desigualtats Vida de les Polítiques Municipals, i s’ha incorporat un apartat web de socials en salut en l’Informe de Salut. l’Observatori. Objectiu 2. Abordatge comunitari, intersectorial i participatiu per a la millora de la salut i la reducció de desigualtats 2.1 Desenvolupament COMSalut desplegat als EAP de Barcelona: 1A: EAP del programa Barceloneta (PAMEM), 2E: EAP Casanova-Esquerra de COMSalut a les l’Eixample (CAPSE), 5E: EAP Sant Gervasi (EBA Vallcarca ABS prioritzades SLP), 6D: EAP Vallcarca (EBA Vallcarca SLP), 7C: EAP a la ciutat Carmel (ICS), 8I EAP Chafarinas (ICS) i 8G: EAP Roquetes (ICS). L’ASPB ha fet tallers mensuals de formació per al desenvolupament de salut comunitària, i dona suport als equips d’atenció primària implicats en COMSalut. 2.2 La salut en xarxa: Mapa d’actius desenvolupat ja a tots els districtes, està Falta finalitzar la mapa d’actius als funcionant de forma pilot. S’han identificat més de 1.000 fase pilot. districtes actuacions vinculades a la salut a 9 districtes de la ciutat. saludables Objectiu 3. Una sanitat pública universal, equitativa i de qualitat 91 3.1 Optimitzar els Segons l’Enquesta de Salut de Barcelona 2016, el 35% serveis sanitaris d’homes i dones tenen doble cobertura publicoprivada. Les públics i reforçar dones nascudes en països de rendes baixes que declaren no l’atenció primària tenir cap tipus de cobertura sanitària representen el 9%, i els de salut i l’acció homes, el 2%. comunitària. Quant als projectes vinculats a aquest objectiu durant l’any Analitzar i millorar 2017 cal destacar: L’elaboració de la proposta de les 11 XAP les inversions en de BCN en el marc de l’ENAPISC. Grups de treball en els serveis l’elaboració de documents de model comunitari quant a la RHB sanitaris públics i a l’AP i a la salut mental i addiccions. Acreditació de les 4 en atenció unitats d’expertesa territorials d’atenció a les persones primària de forma afectades de les síndromes de sensibilització centrals (SSC) prioritària de Barcelona. Pel que fa al Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC), cal destacar les accions realitzades per potenciar l’atenció domiciliaria, ampliant horaris en cap de setmana i festius, com també l’obertura de nous ESSIC. Inversions quant a infraestructures: s’han acabat a l’atenció primària les obres del CAP Vila de Gràcia Cibeles, març 2017, on s’ubica també el CSMA Vila de Gràcia i part del CAS del districte; el CAP Guinardó, juny 2017; l’Equip de Suport Integral a la Complexitat Atenció Primària Casernes-Hospital Vall d’Hebron, març 2017, i el CAP Vila Olímpica, maig 2017. Quant a la salut mental: CAS Baluard, octubre del 2017, CAS Fòrum i Centre Fòrum. Pel que fa a hospitals: Hospital del Mar, finalitzades les obres de la fase 1 i 2, juny del 2017. 3.2 Augment de la - Hi ha estructures, com els comitès operatius, creats fa anys transparència, pel CSB, i altres de noves, com comissions clíniques i rendiment de comissions de proveïdors, que permeten millorar la coordinació comptes i entre serveis sanitaris. participació - Els espais de treball municipals (ex.: salut mental, salut ciutadana en la sexual i reproductiva, grups del Consell Municipal de Benestar sanitat pública: Social) són espais que permeten el diàleg i la coordinació amb treballar altres agents no sanitaris (entitats o serveis). conjuntament amb - Els consells de salut dels 10 districtes permeten la interacció diferents ens entre institucions, professionals i entitats (veure apartat de la (entitats participació de la comunitat d’aquest informe), i són espais de proveïdores rendiments de comptes. sanitàries i socials) Objectiu 4. Garantir una atenció integrada social i sanitària 4.1 Integració de S’ha fet el Pla, així com un estudi per avaluar el seu impacte, el recursos sanitaris qual s’ha de finalitzar l’any 2018. i socials per a pacients amb ictus. Pla de Retorn a Domicili: fer un estudi qualitatiu i implementar el Pla de Retorn a Domicili 4.2 Implementació del - Signat un conveni entre el Consorci Sanitari de Barcelona i conveni de l’Ajuntament de Barcelona per a l’intercanvi de dades socials i col·laboració entre sanitàries. l’Ajuntament de - Elaborat el document de consentiment informat. Barcelona i el - Adaptats els sistemes d’informació SIAS (serveis socials) I Departament de HC3 (salut) a fi que es pugui visualitzar la informació d’un Salut per a ciutadà al qual s’ha de prestar atenció. l’intercanvi de - S’ha iniciat la prova pilot a 3 ABS (Barcelona 2C Esquerra de dades clíniques i l’Eixample, 2B Via Roma I 10 D Besòs) i dos equips de serveis socials socials bàsics (Nova Esquerra de l’Eixample i Besòs) 4.3 Xarxa de Suport a - S’ha continuat el procés de difusió de la Guia d’orientacions les Famílies de persones que cuiden, així com el treball de la Xarxa. Cuidadores - S’ha fet l’estudi de l’impacte en salut de les persones que cuiden familiars que requereixen una dedicació especial per problemes de salut derivats d’una edat avançada o d’estar en 92 situació de dependència. Serà la base del futur pla per donar suport a les persones que cuiden. Objectiu 5. Millora de la salut sexual i reproductiva, i prevenció i atenció de les malalties de transmissió sexual 5.1 Promoció de la Cobertura de programes escolars Parlem-ne; no et tallis! al Poden continuar salut 34% dels centres educatius d’ESO, el 60% dels centres de augmentant les afectivosexual en barris prioritzats, el 28% dels centres de barris no prioritzats. cobertures. la població adolescent i jove 5.2 Accés a mètodes - El 2017 el SIRIAN, igual que el 2016, estava implantat en 10 contraceptius barris, però el nombre de persones participants va passar de 710 a 1.350. El 2018 s’amplia a 12 barris. - Des de l’estratègia de salut sexual i reproductiva s’ha elaborat un díptic que permetrà millorar la difusió dels mètodes contraceptius. Resta avançar en la millora de la seva disponibilitat, especialment en poblacions amb més vulnerabilitats. 5.3 Canviar la Millores en vigilància epidemiològica i en detecció precoç, però L’increment anual tendència creixent la tendència continua sent creixent. del 2017 és menor de la incidència Durant l’any 2017: que el del 2016, d’infeccions de - En el marc del programa Saunes es van fer 500 proves però continua sent transmissió sexual ràpides d’ITS/VIH. una tendència - Es va contactar amb 944 usuaris d’aplicacions mòbils per a creixent. contactes sexosocials, dels quals 122 es van fer la prova ràpida d’ITS/VIH. I a través de missatges per finestres emergents, visualitzats per 5.870 persones, es van fer 107 provés més. - A Barcelona hi ha 4 unitats funcionals per a la prevenció, diagnòstic i tractament de les infeccions de transmissió sexual de la ciutat (H. del Mar, St. Pau, Vall d’Hebron i H. Clínic), i treballen en col·laboració amb l’atenció primària. 5.4 Actuacions de S’han fet actuacions en tots els camps d’acció que assenyala suport per la el Pla de Salut de Barcelona: formació a professionals, millora de la salut sistemes d’informació, recerca, avaluació. Cal continuar-les. sexual i reproductiva Objectiu 6. Millora de la salut mental i de l’atenció a persones afectades de problemes de salut mental, incloent-hi les addiccions 6.1 Pla de Salut De les 111 accions, durant el 2017, el 82% estaven en Mental de desenvolupament, amb un grau de compliment d’un 3,4 sobre Barcelona 5. En el desplegament de les accions s’han prioritzat els barris i districtes amb més necessitat social i de salut, com Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris i Ciutat Vella. Alguns exemples: - S’han començat a desenvolupar les taules de salut mental de districte, la primera a constituir-se ha estat a Sant Andreu el mes de juliol de 2017. - S’han obert els primers dispositius territorials del Konsulta’m, projecte de salut mental comunitària adreçat a adolescents i joves amb l’objectiu de detectar i intervenir precoçment els problemes de salut mental, així com orientar i assessorar els professionals que treballen amb aquest col·lectiu. - Conjuntament amb el Pla de Barris s’ha donat impuls a l’extensió del projecte Xarxa sense gravetat, amb les entitats de persones afectades, el qual permet que les persones que pateixen un problema de salut mental puguin participar de manera activa a la comunitat, i alhora es lluita contra l’estigma que pateixen. - El Consorci Sanitari de Barcelona treballa per avançar en la millora de l’atenció dels serveis sanitaris de salut mental: augmentant els professionals psicòlegs, psiquiatres i infermers als CSMA i CSMIJ, etc. - Amb Barcelona Activa s’ha endegat un programa d’inserció laboral per a joves amb problemes de salut mental, programa A prop Jove. Es tracta d’un dispositiu d’inserció sociolaboral adreçat a joves d’entre 16 i 35 anys que pateixen algun problema de salut mental. La ciutat de Barcelona compta amb 4 dispositius en marxa als districtes prioritaris. - Amb el Pla de Barris s’ha treballat perquè les escoles d’alta complexitat es puguin dotar de professionals de l’àmbit 93 psicosocial, amb l’objectiu d’assegurar l’atenció global dels infants i adolescents escolaritzats. És el projecte anomenat Escoles enriquides. - L’ASPB va fer la prova pilot a diverses escoles d’un programa d’educació emocional adreçat a infants d’educació infantil, per tal de poder-lo estendre o oferir a totes les escoles, que anteriorment no podien disposar-ne. 6.2 Pla d’Acció de Aprovat el 6 d’octubre de 2017 i en desenvolupament. Drogues de Barcelona 6.3 Diagnòstic i El creixement de sensellarisme, així com altres tractament en problemàtiques, com són els problemes d’habitatge de la salut mental i ciutat, ha fet que tot i desenvolupar les accions previstes al Pla addiccions de les de Salut de Barcelona per millorar els circuits sanitari, social i persones amb l’accés a l’habitatge, no s’hagi traduït en una millora del comorbiditat problema. psiquiàtrica, amb especial atenció a les persones sense sostre 6.4 Mesures per a la - S’ha fet formació en cribratge de la ideació autolítica en reducció de la pacients clau (pacients amb trastorn per ús de substàncies i mortalitat en amb TEA). persones amb risc - S’han realitzat accions de coordinació territorial i de formació de suïcidi en el 100% dels proveïdors de Barcelona i seguiment semestral en els comitès operatius de salut mental i addiccions (COSMiA), per detectar errors i optimitzar el registre del codi risc suïcidi i seguiment dels pacients. Objectiu 7. Millorar el model de prevenció, detecció, atenció i recuperació de la violència de gènere, dels infants i de la gent gran 7.1 Avaluar l’encaix Es va realitzar l’avaluació amb els diferents serveis implicats en dels serveis de el Circuit BCN-VM. A partir de l’avaluació s’han introduït canvis salut dins el circuit en l’organització del circuit. de violència masclista a la ciutat de Barcelona 7.2 Revisió del model S’ha endarrerit al 2018 la formació de professionals sanitaris i de prevenció, socials de Barcelona, així com l’adaptació de les històries detecció precoç i clíniques perquè incorporin les variables del registre. atenció de la violència masclista contra les dones. Realitzar un pla de sensibilització entre els professionals i dissenyar un sistema de recollida d’informació i integrar-lo al sistema de salut 7.3 Revisió del model L’any 2017 es va revisar el circuit d’actuació de maltractament i les accions per en l’àmbit escolar conjuntament amb el Consorci d’Educació de atendre els Barcelona. menors víctimes de violència 7.4 Aprovar i L’any 2017 es va aprovar el protocol, per part del comitè Cal treballar la compartir el directiu del CSB i de l’àrea de serveis a gent gran de difusió i l’aplicació. protocol l’Ajuntament de Barcelona, i el 2018 s’ha fet presentació de d’actuació contra responsables i TS de les ABS de BCN. els maltractaments en gent gran Objectiu 8. Millora de la salut ambiental. Control i anàlisi dels diferents elements que la conformen i establir mecanismes de comunicació i difusió cap a la població 94 8.1 Salut ambiental: - Publicació de l’informe de qualitat de l’aire 2016, incorporant control, anàlisi, informació sobre l’exposició de la població i recomanacions comunicació i sobre la salut. difusió a la - Redacció del document Proposta de millora de la qualitat de població l’aire a la ciutat de Barcelona. - Adquisició de tres nous equips per a la unitat mòbil de l’ASPB, entre els quals, un monitor automàtic de partícules PM10. - Col·laboració tècnica amb l’Ajuntament de Barcelona en l’adquisició d’una nova unitat mòbil de control atmosfèric per a la vigilància a l’entorn de la plaça de les Glòries. - Utilització de tubs passius de NO2 per primera vegada en avaluacions indicatives de la qualitat de l’aire per disposar d’una representativitat territorial més àmplia. - Disseny i implantació del sistema de vigilància dels efectes en la salut de la contaminació de l’aire a Barcelona (VISCAB), que permet fer el seguiment de l’efecte en la salut dels nivells dels contaminants atmosfèrics a la ciutat per episodis i a llarg termini. El disseny del VISCAB ha incorporat la part de comunicació i difusió a la població. 8.2 Malalties - Per a la millora de la vigilància entomològica: instal·lació de transmeses per noves trampes de mosquits en continu que permeten vectors: vigilància monitoritzar aquest vector i la seva capacitat de transmissió; i control de les formació dels tècnics; disseny d’una plataforma educativa; arbovirosis millores en la plataforma MosquitoAlert. - Per a la millora de la vigilància epidemiològica: incorporació de vigilància de les arbovirosis, seguint les directrius del Departament de Salut. 8.3 Canvi climàtic i - S’ha avançat en la identificació de persones vulnerables a les impacte en la onades de calor, així com les àrees més vulnerables, per tal de salut poder dur a terme intervencions, com l’increment del verd que mitigui l’efecte de la calor en aquestes zones. - S’ha participat en l’elaboració del Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelona. Objectiu 9. Avançar en les actuacions de salut laboral per millorar la salut i el benestar relacionada amb el treball 9.1 Sistema El sistema de vigilància de salut laboral de Barcelona ha d’informació en presentat l’Informe de Salut Laboral de 2016, on s’inclou salut laboral: informació sobre les característiques generals de la població millorar els treballadora, condicions d’ocupació, estat de salut i recursos informes i la seva per a la prevenció. difusió 9.2 Promoció de la S’ha treballat amb Barcelona Activa, serveis socials i l’Institut salut mental i Català de la Salut un protocol i la fase pilot d’un programa prevenció de adreçat a la millora del benestar emocional de les persones problemes de en atur de llarga durada. S’estima que la fase pilot començarà el salut relacionats gener de 2019. S’ha elaborat un document de recomanacions amb el treball, adreçat a les intervencions per a la millora del benestar preferentment els emocional de les persones a l’atur. de l’entorn psicosocial 9.3 Enfortir el paper Sembla que la Unitat de Salut Laboral de Barcelona no tindrà de l’atenció accés a l’e-CAP ni a l’HC3. Segueix la tendència a l’augment de primària en la les malalties relacionades amb el treball. identificació de malalties relacionades amb el treball, i contribuir a la seva prevenció, així com a l’atenció des del nivell corresponent del sistema sanitari 9.4 Programa de El programa està ja consolidat. vigilància postocupacional 95 de l’exposició a l’amiant Objectiu 10. Sistemes d’informació 10.1 Millorar els S’ha avançat en el sistema de visualització dels indicadors de sistemes salut que tenen una primera aproximació en l’Infobarris. Durant d’informació per la vigència d’aquest pla caldrà tenir un sistema de visualització monitorar la salut, d’indicadors de salut dels districtes. prioritzar i avaluar les intervencions i millorar la comunicació 96 97 Annex La Salut en Xifres Taula 1. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Barcelona, 1996-2017 1996 2001 2006 2011 2016 2017 N % N % N % N % N % N % Població Homes 0-14 anys 92.093 13,1 88.592 12,6 97.142 12,5 102.173 13,3 104.586 13,8 105.597 13,8 15-44 anys 314.536 44,6 317.954 45,1 360.914 46,6 343.349 44,6 317.738 41,8 318.097 41,6 45-64 anys 178.844 25,4 172.202 24,4 186.410 24,1 191.834 24,9 199.610 26,2 201.839 26,4 65-74 anys 76.425 10,8 74.974 10,6 69.732 9 66.731 8,7 71.330 9,4 72.115 9,4 75 anys i més 43.087 6,1 51.502 7,3 60.358 7,8 66.335 8,6 67.630 8,9 67.278 8,8 Total 704.985 100 705.224 100 774.556 100 770.422 100 760.894 100 764.926 100 Dones 0-14 anys 87.544 10,9 84.543 10,6 92.949 10,9 96.931 11,4 99.216 11,7 99.864 11,7 15-44 anys 320.916 39,9 318.161 39,8 346.661 40,5 331.367 39 317.093 37,4 319.249 37,5 45-64 anys 203.061 25,3 196.389 24,6 211.360 24,7 217.042 25,5 222.001 26,2 223.824 26,3 65-74 anys 104.124 13 99.508 12,5 89.486 10,5 84.218 9,9 91.427 10,8 92.766 10,9 75 anys i més 88.175 11 100.059 12,5 114.525 13,4 120.312 14,2 118.079 13,9 116.826 13,7 Total 803.820 100 798.660 100 854.981 100 849.870 100 847.816 100 852.529 100 Índex de dependència senil1 Homes 24,2 25,8 23,8 24,9 26,9 26,8 Dones 36,7 38,8 36,6 37,3 38,9 38,6 Índex de sobreenvelliment2 Homes 36 29,6 46,4 49,9 48,7 48,3 Dones 45,8 50,1 56,1 58,8 56,4 55,7 98 Gent gran que viu sola3 Homes 65-74 anys 5.901 7,7 7.081 9,2 7.438 10,7 8.319 12,5 9.416 13,2 9.716 13,5 75-84 anys 3.836 11,1 5.274 13,3 6.602 13,6 7.245 14,3 7.062 14,7 6.941 14,7 85 anys i més 1.376 16,1 2.095 21,1 2.430 20,4 3.385 21,6 4.384 22,4 4.529 22,6 Dones 65-74 anys 25.379 24,4 24.854 24,2 21.170 23,7 20.073 23,8 21.816 23,9 22.282 24,0 75-84 anys 23.371 36 29.113 40,4 31.553 38,8 30.737 38 26.368 36,2 25.570 36,2 85 anys i més 6.307 27,1 10.502 38,3 12.858 38,8 16.948 43 20.222 44,6 20.802 45,1 Nivell d’instrucció4 Homes Sense estudis 14,8 11,7 10,3 9,2 2,4 1,6 Estudis primaris 27,9 26,9 23,5 21,3 17,6 16,4 Estudis secundaris 18,6 18,7 18,9 19,9 22,4 23,0 Batxillerat i FP II 23,4 24,6 26,7 25,2 27,2 27,2 Universitaris 14,5 17,7 20,5 24,4 29,4 30,4 No consta 0,8 0,4 0,1 0,1 1,1 1,4 Dones Sense estudis 22 17,5 14,4 11,8 4,4 3,6 Estudis primaris 30,5 29,4 24,9 22,3 19,8 18,8 Estudis secundaris 17,2 17,5 18,1 19 20,4 20,9 Batxillerat i FP II 17,8 19,5 22,7 21,8 23,5 23,6 Universitaris 11,7 15,7 19,7 25,2 31 32,3 No consta 0,8 0,5 0,1 0,1 0,9 1,0 Població estrangera 54.652 3,4 101.947 6,8 286.265 17,8 348.305 21,5 366.096 22,8 383.444 23,7 99 Taula 2. Evolució de les taxes d’activitat, ocupació i atur segons el sexe, en percentatges. Barcelona, 1995-2017 Activitat Ocupació Atur Any Homes Dones Homes Dones Homes Dones 1995 63,4 42,1 53,2 31,9 16,1 24,4 1996 61,0 41,5 49,8 32,3 18,5 22,2 1997 60,6 41,9 51,4 32,9 15,3 21,5 1998 62,6 40,8 55,5 31,8 11,4 22,1 1999 59,1 39,0 53,5 32,4 9,5 16,8 2000 59,1 39,0 53,5 34,2 9,6 12,3 2001 63,8 44,0 58,4 38,4 8,6 12,7 2002 64,3 46,3 57,8 40,1 10,2 13,4 2003 67,9 47,8 60,8 41,6 10,5 13,0 2004 69,6 49,9 62,2 43,8 10,7 12,2 2005 70,5 50,5 66,0 46,2 6,4 8,6 2006 70,6 52,8 66,9 48,7 5,3 8,0 2007 68,6 52,8 64,3 49,4 6,1 6,5 2008 70,7 54,5 65,4 50,6 7,5 7,2 2009 69,3 56,5 59,6 49,2 14,0 12,9 2010 68,9 55,9 57,0 47,6 17,2 15,0 2011 69,6 57,4 57,9 48,9 16,8 14,7 100 2012 69,1 57,7 55,6 48,2 19,4 16,4 2013 67,3 57,8 54,8 48,1 18,6 16,9 2014 66,2 57,0 55,0 47,3 16,9 17,1 2015 64,7 55,8 56,1 47,6 13,3 14,6 2016 66,6 56,8 59,2 49,0 11,2 13,8 2017 67,0 56,1 59,9 49,8 10,6 11,3 Font: Encuesta de Población Activa (EPA). Instituto Nacional de Estadística (INE). Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Nota 1: Mitjanes anuals calculades a partir de dades trimestrals. Nota 2: L’any 2014 ha canviat la base poblacional. Les dades del període 2002-2013 s’han revisat amb la base de població nova per a poder establir comparacions, però no són comparables amb les dels anys anteriors. 101 Taula 3. Evolució dels indicadors de serveis sanitaris. Barcelona, 2005-2017 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 20138 2014 2015 2016 2017 Atenció primària de salut Visites per habitant i any 5,7 5,6 5,6 5,4 5,8 5,4 5,2 5,1 5,2 5,3 5,4 5,3 5,3 Cobertura de vacunació en persones de 60 54,20% 55,70% 51,20% 51,50% 53,20% 47,80% 47,40% 48,80% 47,80% 48,10% 45,50% 44,30% 44,71% anys o més Cobertura del programa d’atenció domiciliària en la població de 65 anys o 5,80% 5,80% 5,40% 5,60% 7,10% 6,50% 6,30% 6,00% 6,10% 5,90% 5,70% 5,50% 5,25% més Atenció a les urgències Nombre d’urgències ateses 728.806 727.310 737.325 717.035 698.467 679.192 649.957 629.919 627.296 638.968 671.298 659.088 651.665 Activitat SEM-0611 Nombre d’urgències a domicili 60.074 59.475 49.895 40.448 36.728 32.958 33.563 34.678 32.575 37.529 32.745 33.908 40.000 Nombre d’emergències 164.624 157.980 179.918 191.460 201.550 197.604 194.558 192.458 183.750 208.413 221.253 214.559 243.762 Atenció especialitzada hospitalària Nombre de llits públics d’aguts per 1.000 2 3,3 2,6 2,6 2,6 2,3 2,4 2,3 2,2 2 2,2 2 2,1 2,3 habitants Taxa d’hospitalització a la XHUP per 1.000 3 101,9 90,6 89,7 89,2 88,7 89,4 87,3 89,7 90 88 98,2 99,1 99,3 h./any dels residents a BCN Residents a Barcelona que s’atenen en hospitals de la XHUP de fora de la regió 8,90% 8,60% 8,20% 7,80% 7,40% 8,00% 7,40% 6,60% 6,20% 6% 6,20% 6,20% 6,20% sanitària3 Altes als hospitals de la XHUP de 33,10% 33,40% 31,40% 31,30% 30,70% 29,00% 27,60% 26% 25,50% 23,60% 24,20% 23,80% 21,05% Barcelona de no residents a la ciutat 102 Atenció sociosanitària Llits de llarga estada 1.329 1.359 1.392 1.482 1.317 1.382 1.466 1.434 1.248 1.124 1.090 1.062 1.081 Llits de convalescència 719 666 724 876 970 930 912 845 788 791 832 834 Llits de cures pal·liatives 107 87 87 94 116 109 104 114 100 115 128 115 111 Llits d’unitats de sida 35 35 35 35 35 35 35 20 19 19 19 19 19 Places en hospitals de dia 337 369 369 396 411 371 446 443 410 398 399 408 398 Nombre d’equips PADES 19 20 20 20 29 32 18 18 20 20 20 19 47 Nombre d’equips UFISS hospitalària 12 12 12 12 12 12 9 9 9 9 9 9 6 Equips d’avaluació integral ambulatòria 5 7 7 7 8 8 8 8 7 7 7 8 7 (EAIA) Nombre de persones en llits de llarga 2.832 2.523 2.346 3.127 2.775 3.211 2.186 4.180 4.293 5.157 4.843 4.627 4365 estada Nombre de persones en unitats de 4.551 4.022 4.709 4.716 5.187 6.458 6.473 6.373 7.048 7.021 8.506 6.942 8.112 convalescència Nombre de persones en unitats de cures 1.059 869 806 1.098 1.193 1.351 1.328 1.719 1.911 1.871 2.339 2.050 2.286 pal·liatives Nombre de persones en unitats d’hospital 700 693 760 902 1.082 977 1.075 1.231 1.456 1.398 1.381 882 925 de dia PADES (inclou ETODA)4 6.832 6.553 3.235 4.362 3.364 3.727 3.875 3.765 4.018 4.070 4.371 4.748 4.380 UFISS 8.907 3.062 3.587 ND ND 5.776 4.760 4.785 5.374 4.675 4.408 4.507 N/D EAIA (processos)5 ND 3.491 3.568 ND ND ND 11.562 11.924 11.077 11.971 9.681 14.470 N/D Atenció a la salut mental 103 Ambulatori Nombre de centres d’adults (CSMA6) 16 16 16 16 16 16 16 16 14 14 15 15 15 Nombre de llits d’hospitalització psiquiàtrica 473 490 511 574 577 577 579 593 578 ND 633 624 651 Nombre de centres infantils i juvenils 11 11 11 11 11 11 10 10 9 9 10 10 10 (CSMIJ7) Nombre de places d’hospitals de dia 473 490 511 574 577 577 579 593 578 573 349 367 408 Rehabilitació Nombre de places en centres de dia 657 690 706 706 706 706 671 671 673 673 673 673 822 Nombre de persones ateses Centres d’adults (CSMA6) 40.474 34.223 44.758 34.898 34.925 36.083 37.092 34.518 37.894 42.704 44.953 45.394 47.011 Centres infantils i juvenils (CSMIJ7) 5.937 6.256 6.269 6.953 7.239 7.669 7.657 7.875 8.071 10.517 12.066 11.455 12.493 Hospitals i altres 4.647 4.765 4.803 ND 4.829 5.337 4.478 4.531 4.469 5.188 4.778 4.940 5.769 Centres de dia 713 1.339 1.395 1.516 1.504 1.641 1.539 1.716 1.756 1.792 1.752 1.854 1982 Font: Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), CatSalut. Notes: 1 A partir de l’any 2007, el nombre d’emergències inclou tots els serveis de mobilitat, tant els bàsics com els avançats, i l’atenció continuada s’identifica com la domiciliària. S’ha de tenir en compte a l’hora de comparar-ho amb anys anteriors, ja que la classificació emprada utilitzava criteris diferents. 2 A partir de l’any 2006, la font dels llits públics d’aguts és l’Enquesta GOM, anteriorment la donaven els mateixos centres. 3 A partir de l’any 2002, el càlcul d’hospitalització s’ha realitzat tenint en compte la variable “alta hospitalària de finançament públic” que utilitza el CatSalut. Atès l’increment poblacional (any 2000 a 2006: 11,2), a partir de l’any 2006, s’utilitza la població RCA per a fer els càlculs de les taxes. 4 PADES: a partir de l’any 2007, la font de dades és el CMBD–SS; abans els mateixos centres facilitaven la informació. 5 EAIA: Equips d’avaluació integral ambulatòria (recurs nou del 2003). 6 Els anys 2005 i 2006 falta Sant Martí Nord (ABS 10D, 10E, 10F, 10G, 10H, 10I i 10J). L’any 2007 no es disposa de les dades del CSMA Hospitalet 2. 7 Els anys 2005 i 2006 no es disposa de les dades del CMIJ Ciutat Vella ni del CSMIJ Sant Martí. L’any 2007 no es disposa de les dades del CSMIJ Ciutat Vella. 8 El 2013, el CSMA / CSMIJ La Mina s’han integrat al CSMA Sant Martí Nord i CSMIJ Sant Martí Sud. El CSMA Maragall s’integra el 2013 al CSMA Dreta Eixample. ND: no disponible. 104 Acrònims: SEM: Servei d’Emergències Mèdiques XHUP: Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública PADES: Programa d’Atenció Domiciliària d’Equips de Suport UFISS: Unitat Funcional Interdisciplinar Sociosanitària ETODA: Equips de Teràpia en Observació Directa Ambulatòria 105 Taula 4. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura. Barcelona, 2005, 2010, 2015 i 2016 2005 2010 2015 2016 HOMES Nombre de defuncions 8.342 7.439 7.370 7.310 Taxa de mortalitat 1.100,6 970,1 966,5 960,7 Taxa estandarditzada1 de mortalitat 1.453,9 1.188,3 1.068,2 1043.7 Taxa estandarditzada1 de mortalitat prematura2 5.011,2 3.971,6 3.155,8 3003,9 DONES Nombre de defuncions 8.577 7.848 8.384 8.241 Taxa de mortalitat 1.018,7 921,1 989,9 972,0 Taxa estandarditzada1 de mortalitat2 790 650,3 614,5 600,6 Taxa estandarditzada1 de mortalitat prematura2 2.067,5 1.918,9 1.694,7 1529,7 Font: Registre de mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants del 2001. 2 APVP: anys potencials de vida perduts entre 1 i 70 anys. 106 Taula 5. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Barcelona, 2005, 2010, 2015 i 2016 2005 2010 2015 2016 N Taxa N Taxa N Taxa N Taxa HOMES Suïcidis i autolesions 40 11,1 33 9,1 33 9,9 29 8,1 Lesions per accident de trànsit 36 10,6 15 4,4 15 5,0 8 2,5 Enverinaments accidentals per substàncies tòxiques 49 13,4 37 10,1 15 4,2 17 5,0 Malalties isquèmiques del cor 20 5,7 10 2,6 10 2,7 10 2,6 Insuficiència cardíaca 2 0,6 2 0,5 7 1,9 3 0,8 TOTAL 371 104,0 258 71,2 183 52,6 178 50,8 DONES Suïcidis i autolesions 13 3,9 6 1,7 11 3,2 10 2,9 Tumor maligne de mama 17 4,8 23 6,1 11 3,0 17 4,5 Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 5 1,4 5 1,4 6 1,7 3 0,8 Enverinaments accidentals per substàncies tòxiques 13 3,7 13 3,5 5 1,3 8 2,3 Tumor maligne de budell gros 1 0,3 4 1,3 4 1,0 2 0,5 TOTAL 167 47,6 132 36,6 103 29,7 98 27,7 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 107 Taula 6. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Barcelona, 2005, 2010, 2015 i 2016 2005 2010 2015 2016 N Taxa N Taxa N Taxa N Taxa HOMES Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 465 193,0 391 168,3 351 145,3 365 151,2 Malalties isquèmiques del cor 315 132,8 245 107,6 208 85,4 158 64,4 Tumor maligne de budell gros 123 51,7 101 45,0 102 43,2 77 32,3 Tumor maligne de pàncreas 66 27,7 87 36,8 88 37,4 84 34,1 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 141 61,4 73 33,8 80 34,8 77 34,0 Cirrosi i altres malalties del fetge 100 40,9 104 42,9 86 34,3 61 23,8 Malalties cerebrovasculars 134 57,2 98 43,4 80 32,9 75 31,7 Tumor maligne de fetge 81 33,4 80 35,1 62 25,0 78 32,4 Tumor maligne d’estómac 71 30,3 62 27,4 51 22,1 48 19,3 Tumor maligne de ronyó i dels òrgans urinaris 37 15,7 35 15,7 43 17,5 59 24,2 TOTAL 3.017 1.264,7 2.467 1.067,6 2.195 906,6 2.179 900,1 DONES Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 92 30,6 117 39,7 138 44,9 130 42,3 Tumor maligne de mama 138 45,9 136 46,6 95 31,5 113 37,1 Tumor maligne de budell gros 74 25,0 58 20,3 62 20,8 68 22,9 Malalties cerebrovasculars 68 22,4 60 21,0 55 19,0 53 18,2 Tumor maligne de pàncreas 42 14,0 34 12,2 47 16,0 53 17,9 108 Tumor maligne d’ovari 50 16,6 40 13,9 46 15,0 36 11,6 Cirrosi i altres malalties del fetge 62 20,7 47 16,6 31 10,4 27 8,7 Malalties isquèmiques del cor 82 27,5 53 19,0 30 10,2 39 13,3 Insuficiència cardíaca 22 7,5 16 5,9 30 10,0 24 8,1 Tumor maligne de l’encèfal 30 10,1 34 11,9 28 9,3 18 6,0 TOTAL 1.473 493,6 1.255 440,3 1.186 397,5 1.218 406,6 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 109 Taula 7. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Barcelona, 2005, 2010, 2015 i 2016 2005 2010 2015 2016 N Taxa N Taxa N Taxa N Taxa HOMES Malalties isquèmiques del cor 470 870,8 421 671,5 394 563,5 442 615,9 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC2 395 758,3 304 491,5 345 485,7 333 457,8 Demència senil, vascular, i demència no especificada 187 381,3 201 343,8 311 433,8 312 416,8 Malalties cerebrovasculars 398 767,1 312 503,2 298 411,2 243 336,7 Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 258 447,7 325 497,7 268 397,6 256 375,4 Malaltia d’Alzheimer 115 218,0 157 256,6 204 276,9 192 252,3 Insuficiència cardíaca 220 449,7 152 265,2 188 264,0 174 234,9 Malalties del ronyó i de les vies urinàries 155 294,6 112 179,4 177 246,6 153 210,4 Tumor maligne de pròstata 146 279,6 149 240,8 161 226,3 164 224,5 Malalties hipertensives 90 179,8 110 185,6 124 173,6 124 169,8 TOTAL 4.911 9.303,9 4.674 7.535,9 4.958 7.013,2 4.929 6.812,9 DONES Demència senil, vascular, i demència no especificada 500 397,2 539 358,3 789 431,8 784 425,7 Malalties cerebrovasculars 720 604,5 547 389,3 529 334,7 496 316,9 Malaltia d’Alzheimer 317 267,4 437 309,4 553 333,1 597 356,5 Malalties isquèmiques del cor 584 489,5 443 318,2 426 265,1 410 247,4 Insuficiència cardíaca 552 447,0 339 228,5 394 231,6 371 212,4 110 Malalties hipertensives 196 160,8 333 228,2 280 166,8 292 163,9 Malalties del ronyó i de les vies urinàries 203 170,7 199 139,8 242 143,1 231 134,3 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC2 206 169,5 167 118,9 185 117,6 187 119,6 Tumor maligne de budell gros 147 126,3 157 120,6 144 104,8 134 96,0 Tumor maligne de mama 129 114,4 132 103,4 135 97,6 174 130,6 TOTAL 6.909 5.779,7 6.433 4.640,7 7.075 4.480,0 6.913 4.328,2 Font: Registre de mortalitat. ASPB. Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 2 MPOC: malaltia pulmonar obstructiva crònica. 111 Taula 8. Evolució de les taxes de mortalitat infantil i perinatal. Barcelona, 2005, 2010, 2015 i 20161 2005 2010 2015 2016 Mortalitat infantil2 Defuncions infantils 53 47 32 21 Taxa mortalitat infantil x 1.000 nascuts vius 3,6 3,1 2,2 1,5 Mortalitat perinatal3 Defuncions perinatals 93 63 31 37 Taxa mortalitat perinatal x 1.000 nascuts 6,2 4,2 2,1 2,6 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors.; La mortalitat infantil inclou els nascuts vius i morts abans de l’any d’edat; 3. La mortalitat perinatal inclou els nascuts morts o els nascuts vius i morts abans dels 8 dies de vida i amb un pes igual o superior als 500 gr. Taula 9. Evolució de les malalties professionals amb baixa, segons el diagnòstic i el sexe. Percentatges i nombre total de casos. Barcelona, 2008-2017 Homes 112 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Total (N) 262 189 171 187 192 200 201 157 128 119 Malalties per agents químics1 (%) 8,0 7,4 5,8 7,0 10,9 8,0 6,5 3,8 6,3 15,1 M. per fatiga de beines tendinoses (%) 69,5 69,8 59,1 71,1 67,7 70,0 65,7 74,5 63,3 59,7 M. per paràlisi dels nervis degut a pressió (%) 4,6 5,3 17,5 11,2 7,8 13,5 9,5 5,7 11,7 7,6 M. per altres agents físics (%) 7,6 6,9 7,0 2,7 6,8 4,5 8,0 10,2 6,3 7,6 M. per agents biològics (%) 1,5 5,3 1,8 1,6 1,6 1,0 3,5 1,9 5,5 5,9 M. de la pell (%) 8,4 4,8 8,2 5,3 4,7 3,0 6,5 3,2 7,0 4,2 M. per agents carcinògens (%) 0,4 0,5 0,6 1,1 0,5 - 0,5 0,6 - - Dones 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Total (N) 289 246 213 222 217 247 258 205 207 160 Malalties per agents químics1 (%) 4,8 5,3 10,8 6,8 3,7 6,9 8,9 8,8 9,2 11,3 M. per fatiga de beines tendinoses (%) 64,7 53,3 61,0 59,0 55,8 50,6 53,1 42,9 44,9 45,0 M. per paràlisi dels nervis degut a pressió (%) 16,6 15,0 12,2 19,4 20,7 21,1 17,1 19,5 12,1 10,6 M. per altres agents físics (%) 4,5 4,1 9,9 3,2 4,1 10,1 7,4 5,9 10,1 11,3 M. per agents biològics (%) 4,1 15,4 2,3 7,2 3,7 4,5 8,5 14,6 12,1 14,4 M. de la pell (%) 5,2 6,9 3,8 4,5 12,0 6,9 5,0 8,3 11,1 7,5 M. per agents carcinògens (%) - - - - - - - - 0,5 - Font: elaboració pròpia i del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya - Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral a partir de les dades del Sistema de comunicación de enfermedades profesionales en la Seguridad Social (CEPROSS). Nota: 1 El grup de malalties per agents químics inclou les malalties causades per inhalació de substàncies i agents no compresos en altres apartats. L’any 2007 va entrar en vigor un quadre nou de malalties professionals i va canviar el sistema de notificació. Tot i que no hi ha hagut modificacions respecte de la classificació en grans grups, sí que s’ha produït una ampliació de les malalties reconegudes com a professionals, fet que cal tenir en compte per a la comparació amb anys anteriors. El grup “Malalties per agents biològics” correspon al grup “Malalties infeccioses i parasitàries” en les dades anteriors a 2007, i el grup “Malalties per agents carcinògens”, al grup “Malalties sistèmiques”. 113 A partir de l’Informe de salut del 2012 es publiquen les dades de l’últim decenni; la informació dels anys anteriors es pot consultar en l’Informe de salut del 2011. 114 Taula 10. Evolució de les lesions greus i mortals per accident de treball, segons el tipus de lesió i el sexe. Percentatges i nombre total de casos. Barcelona, 2008-2017 Homes Lesions greus per accident de treball 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Total (N) 328 283 226 217 183 161 157 137 183 149 In itinere (%) 30,5 43,5 38,9 36,4 44,3 48,4 43,3 43,1 50,8 48,3 En jornada laboral: No traumàtiques (%) 5,8 4,2 7,1 4,1 7,1 9,3 9,6 7,3 4,9 7,4 De trànsit (%) 7,9 8,5 9,3 10,6 9,8 4,3 8,3 9,5 9,3 6,0 Resta traumàtiques (%) 55,8 43,8 44,7 48,8 38,8 37,9 38,9 40,1 35,0 38,3 Lesions mortals per accident de treball Total 29 28 20 19 26 15 13 21 25 12 In itinere (%) 27,6 35,7 35,0 31,6 30,8 46,7 30,8 28,6 20,0 58,3 En jornada laboral: No traumàtiques (%) 24,1 35,7 25,0 26,3 19,2 26,7 30,8 28,6 28 25,0 De trànsit (%) 13,8 - 25,0 10,5 3,8 13,3 23,1 14,3 8,0 - Resta traumàtiques (%) 34,5 28,6 15,0 31,6 46,2 13,3 15,4 28,6 44,0 16,7 Dones Lesions greus per accident de treball 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Total (N) 89 75 69 68 64 70 54 66 76 64 In itinere (%) 52,8 54,7 66,7 51,5 54,7 52,9 59,3 56,1 57,9 59,4 En jornada laboral: No traumàtiques (%) 1,1 - 1,4 1,5 4,7 2,9 3,7 6,1 2,6 3,1 De trànsit (%) 4,5 9,3 7,2 5,9 7,8 2,9 1,9 3,0 6,6 4,7 Resta traumàtiques (%) 41,6 36,0 24,6 41,2 32,8 41,4 35,2 34,8 32,9 32,8 Lesions mortals per accident de treball Total (N) 2 6 3 1 5 1 4 4 6 3 In itinere 50,0 66,7 66,7 100,0 60,0 100,0 75,0 50,0 33,3 33,3 115 En jornada laboral: No traumàtiques - 16,7 - - 20 - - - 50 33,3 De trànsit - - - - 20 - - 50 - - Resta traumàtiques 50 16,7 33,3 - - - 25 - 16,7 33,3 Font: Registre d’accidents de treball. Departament de Treball, Generalitat de Catalunya. Notes: A partir de l’Informe de salut de 2012 es publiquen les dades de l’últim decenni; la informació dels anys anteriors es pot consultar en l’Informe de salut de 2011. 116 Taula 11. Evolució de les malalties relacionades amb el treball, segons el diagnòstic i el sexe. Percentatges i nombre total de casos. Barcelona, 2008-2017 Homes 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Total (N) 206 177 228 195 149 162 160 192 191 212 M. del sistema musculoesquelètic i teixit connectiu (%) 25,7 20,9 22,4 23,1 20,1 29,0 25,2 21,4 18,3 14,7 M. del sistema respiratori (%) 3,4 2,3 4,4 2,1 4,0 1,2 3,8 1,6 2,1 1,9 Trastorns mentals i del comportament (%) 58,7 62,1 61,4 61,5 56,4 58,6 60,4 64,6 71,7 76,3 M. del sistema nerviós (%) 3,4 2,3 0,4 2,1 4,0 1,2 1,3 2,6 1,6 0,5 Traumatismes i enverinaments (%) 2,4 3,4 4,8 6,7 5,4 2,5 3,8 2,1 3,1 3,3 Altres (%) 6,3 9,0 6,6 4,6 10,1 7,4 5,7 7,8 3,1 3,3 Dones 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Total (N) 319 332 361 334 253 297 308 339 355 399 M. del sistema musculoesquelètic i teixit connectiu (%) 18,8 16,3 17,2 12,6 19,8 15,5 17,2 14,7 16,1 16,4 M. del sistema respiratori (%) 2,2 1,8 1,1 3,3 2,8 2,4 2,3 3,2 2,3 1,8 Trastorns mentals i del comportament (%) 66,8 73,2 74,0 74,3 65,2 73,3 72,1 74,0 73,0 70,8 M. del sistema nerviós (%) 2,2 1,2 1,4 2,4 3,6 2,7 1,6 2,4 3,7 2,5 Traumatismes i enverinaments (%) 3,1 2,1 3,0 1,8 3,6 1,0 1,3 2,1 2,0 2,5 Altres (%) 6,9 5,4 3,3 5,7 5,1 5,1 5,5 3,5 3,1 6,0 Font: Registre de malalties relacionades amb el treball. Unitat de Salut Laboral de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: A partir de l’Informe de salut de 2012 es publiquen les dades de l’últim decenni; la informació dels anys anteriors es pot consultar en l’Informe de salut del 2011. 117 Taula 12. Persones en tractament i amb inicis de tractament als Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) de titularitat de l’ASPB1 segons substància per la que s’inicia el tractament per sexe. Barcelona, 2015-2017 CAS de titularitat ASPB1 Substància per la que inicia tractament 2015 2016 2017 Persones en tractament Homes Dones Homes Dones Homes Dones Heroïna i altres opiacis 1.134 269 1.203 272 1.141 259 Cocaïna 733 190 747 181 780 178 Amfetamines 22 6 36 11 49 13 Cànnabis 399 98 361 118 416 105 Alcohol 1.610 642 1.572 706 1.528 689 Tabac 143 123 150 144 149 133 Altres2 63 33 65 34 65 39 Total 4.104 1.361 4.134 1.466 4.128 1.416 Inicis de tractament Heroïna i altres opiacis 274 53 302 55 226 36 Cocaïna 295 70 303 65 367 77 Amfetamines 8 7 14 9 37 7 Cànnabis 241 55 179 73 229 49 Alcohol 731 268 689 269 635 239 Tabac 79 74 84 96 91 80 Altres2 32 18 33 18 22 16 Total 1.660 545 1.604 585 1.607 504 Inicis de tractament als CAS de la xarxa pública 118 2015 2016 2017 Homes Dones Homes Dones Homes Dones Heroïna i altres opiacis 568 143 548 123 457 80 Cocaïna 556 139 596 141 658 156 Cànnabis 343 102 288 103 358 98 Alcohol 1541 605 1369 539 1290 505 Altres 248 185 304 225 271 189 Total 3256 1174 3105 1131 3034 1028 Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona (SIDB). Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Notes: 1 CAS de titularitat de l'ASPB: Garbivent, Sants, Sarrià, Horta, Nou Barris i Baluard. L’any 2017 el CAS Vall d’Hebron ha deixat de ser de titularitat de l’ASPB per tal de fer la sèrie comparable s’han calculat els indicadors dels anys 2015-2016 sense aquest CAS. 2 Inclou les amfetamines, les drogues de disseny, les benzodiazepines i les substàncies no reportades. Taula 13. Diversos indicadors de seguiment d’atenció a les drogodependències. Barcelona, 2015-2017 2015 2016 2017 Nº xeringues recollides carrer 20421 24297 30949 Usuaris diferents centres REDAN 3122 3366 3448 Total visites sales consum 29751 36538 29153 Visites sales consum injectat 24347 30698 24435 Visites sales consum fumat 5404 5840 4718 119 Mortalitat total 42 54 ND Substància detectada: Cocaïna 28 30 ND Substància detectada: Opiacis 29 31 ND 120 Taula 14. Evolució de la incidència de la tuberculosi segons el país de naixement i el sexe. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants. Barcelona, 2012-2017 HOMES 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Autòctons 15,8 11,4 11,4 15,5 13,4 10,9 Immigrants 60,4 57,7 44,1 36,8 36,1 44,1 Total 27,7 24,6 23,7 23,7 20,5 21,4 DONES Autòctones 10,0 9,6 13,3 7,1 7,8 7,6 Immigrants 51,4 62,1 27,7 26,0 25,4 29,6 Total 15,3 16,1 13,3 12.2 12,4 13,0 Font: Registre de tuberculosi i de sida, Agència de Salut Pública de Barcelona. Sistema d’informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: 1 La població de referència per a l’estandardització de les taxes ha estat la població de Barcelona, segons el padró municipal d’habitants del 1996. 121 Taula 15. Evolució de la incidència de VIH segon el país de naixement i el sexe en edats de 15 a 64 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants. Barcelona, 2012-2017 HOMES 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Autòctons 43,7 48,3 41,5 51,0 42,9 43,2 Immigrants 84,8 85,2 92,3 96,7 92,7 96,6 Total 54,5 59,4 56,9 65,3 59,5 61,4 DONES Autòctones 2,0 5,4 2,6 3,4 1,7 3,9 Immigrants 9,7 15,5 12,3 6,7 8,3 13,5 Total 4,9 8,7 5,5 4,5 3,8 7,6 Font: Registre de tuberculosi i de sida, Agència de Salut Pública de Barcelona. Sistema d’informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: 1 La població de referència per a l’estandardització de les taxes ha estat la població de Barcelona, segons el padró municipal d’habitants del 1996. 122 Taula 16. Evolució recent dels indicadors de salut sexual i reproductiva en les dones en edat fèrtil (15-49 anys) i per grups d’edat. Barcelona, 2012-2017 Els resultats detallats i l’evolució dels indicadors es poden consultar a la web de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut- en-xifres/sistema-dinformacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva/) 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Taxa de natalitat per 1.000 habitants 8,9 8,6 8,7 8,9 8,7 8,5 Dones 15-49 anys Fecunditat Nombre de naixements 14.498 13.972 13.984 14.442 13.947 13.866 Taxa de fecunditat global (per 1.000 dones) 37,2 36,2 36,6 38.3 37,1 36.6 Taxa d’e fecunditat de les dones autòctones (per 1000 dones) 36,3 35,0 35,8 37.9 36.3 35.4 Taxa de fecunditat de les dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 40,4 40,2 40,2 40.2 39.7 39.9 Nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) 6.088 6646 5658 5164 5251 5467 Taxa d’IVE global (per 1.000 dones) 15,6 17.2 14.8 13.7 14.0 14.4 Taxa d’IVE de les dones autòctones (per 1000 dones) 11,9 13.2 12.2 9.9 10.2 10.5 Taxa d’IVE de les dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 25,6 28.0 22.1 22.3 22.2 22.2 Nombre d’embarassos 20.586 20.618 19642 19606 19198 19333 Taxa d’embarassos global (per 1.000 dones) 52,8 53.5 51.4 51.9 51.0 51.0 Taxa d’embarassos de les dones autòctones (per 1000 dones) 48,2 48.2 48.0 47.7 46.5 45.9 Taxa d’embarassos de dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 65,9 68.2 62.3 62.4 61.8 62.0 123 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 29,6 32.2 28.8 26.3 27.4 28.3 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora de l’estat Espanyol 14.7 14.9 15.9 8.2 16.3 15.5 % naixements amb tots dos pares de fora de l’estat Espanyol 27.9 28.0 28.1 29.1 28.7 32.2 % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) 8.1 7,3 7.4 9.8 7.5 7.1 % naixements prematurs (<37 set. gestació) 7.8 6.4 6.5 8.2 6.3 5.8 % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 6.5 6.5 6.8 7.2 6.5 6.7 Adolescents (dones 15-19 anys) Fecunditat Nombre de naixements 212 213 188 199 184 155 Taxa de fecunditat global (per 1.000 dones) 6.9 7.0 6,1 6.4 5.4 4.8 Taxa d’e fecunditat de les dones autòctones (per 1000 dones) 3.1 3.6 3,5 3.4 3.4 2.8 Taxa de fecunditat de les dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 20.2 19.1 15,5 17.8 15.2 12.5 Nombre d’IVE 589 579 472 393 402 382 Taxa d’IVE global (per 1.000 dones) 19.0 19.0 15.4 12.7 12.8 11.9 Taxa d’IVE de les dones autòctones (per 1000 dones) 14.6 13.6 12.0 10.3 9.9 9.2 Taxa d’IVE de les dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 35.7 38.3 28.2 21.7 23.1 21.1 Nombre d’embarassos 801 792 660 592 586 537 Taxa d’embarassos global (per 1.000 dones) 25.9 26.0 21.5 19.1 18.7 16.7 Taxa d’embarassos de les dones autòctones (per 1000 dones) 17.7 17.3 15.5 13.7 13.2 12.0 Taxa d’embarassos de dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 55.9 57.4 43.7 39.5 38.3 33.6 124 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 73.5 73.1 71.5 75.4 68.6 71.1 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora de l’estat Espanyol 13.1 15.0 11.7 12.4 18.9 11.0 % naixements amb tots dos pares de fora de l’estat Espanyol 58.1 40.8 34.6 47.7 49.0 55.5 % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 10.8 6.1 8.5 8.0 8.2 9.7 125 Cont. 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Dones 20-34 anys Fecunditat Nombre de naixements 8254 7822 7726 7554 7474 7259 Taxa de fecunditat global (per 1.000 dones) 49.3 48.2 48.9 48.9 48.7 46.7 Taxa d’e fecunditat de les dones autòctones (per 1000 dones) 48.7 47.1 48.8 49.0 47.6 44.9 Taxa de fecunditat de les dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 55.6 55.1 55.6 53.7 55.2 54.6 Nombre d’IVE 4129 4404 3617 3458 3504 3583 Taxa d’IVE global (per 1.000 dones) 24.6 27.1 22.9 22.4 22.9 23.1 Taxa d’IVE de les dones autòctones (per 1000 dones) 20.3 22.6 20.1 17.1 17.5 17.7 Taxa d’IVE de les dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 35.1 38.7 30.7 32.7 33.2 32.2 Nombre d’embarassos 12383 12226 11343 11012 10978 10842 Taxa d’embarassos global (per 1.000 dones) 73.9 75.4 71.8 71.3 71.6 69.8 Taxa d’embarassos de les dones autòctones (per 1000 dones) 69.0 69.7 68.9 66.1 65.2 62.6 Taxa d’embarassos de dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 90.7 93.9 86.3 86.4 88.3 86.8 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 33.3 36.0 32.0 26.0 31.9 33.1 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora l’estat Espanyol 13.6 13.7 14.6 15.3 17.3 14.8 % naixements amb tots dos pares de fora l’estat Espanyol 35.3 35.2 34.7 19.8 19.6 40.0 % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) 7.1 6.5 7.1 8.2 7.3 6.6 % naixements prematurs (<37 set. gestació) 6.7 5.8 6.1 6.8 5.8 4.8 126 % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 6.5 6.4 6.6 7.0 6.4 6.8 Dones 35-49 anys Fecunditat Nombre de naixements 6032 5937 6070 6689 6289 6452 Taxa de fecunditat global (per 1.000 dones) 31.5 30.8 31.4 34.8 32.8 33.7 Taxa d’e fecunditat de les dones autòctones (per 1000 dones) 33.4 32.2 32.8 36.7 34.8 35.5 Taxa de fecunditat de les dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 24.7 26.0 27.0 29.2 27.3 28.4 Nombre d’IVE 1370 1663 1569 1313 1345 1502 Taxa d’IVE global (per 1.000 dones) 7.1 8.6 8.1 6.8 7.0 7.8 Taxa d’IVE de les dones autòctones (per 1000 dones) 5.5 6.7 6.9 4.9 5.4 5.9 Taxa d’IVE de les dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 12.6 14.5 12.2 11.7 11.1 12.2 Nombre d’embarassos 7402 7600 7639 8002 7634 7954 Taxa d’embarassos global (per 1.000 dones) 38.6 39.4 39.5 41.7 39.8 41.5 Taxa d’embarassos de les dones autòctones (per 1000 dones) 38.8 38.9 39.7 41.6 40.2 41.3 Taxa d’embarassos de dones de països en desenvolupament (per 1.000 dones) 37.3 40.4 39.1 40.9 38.4 40.6 Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) 18.5 21,9 20.5 16.4 17.6 18.9 Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora l’estat Espanyol 16.3 16.5 17.6 17.1 17.3 16.5 % naixements amb tots dos pares de fora l’estat Espanyol 16.8 18.0 19.2 19.8 19.6 23.0 % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) 9.3 8.4 7.6 11.7 7.8 7.1 % naixements prematurs (<37 set. gestació) 9.1 7.1 7.0 9.8 6.9 6.9 % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 6.5 6.7 7.0 7.4 6.6 6.6 127 Les fonts de dades per l’elaboració de la taula són: 1) Registre d’IVE de Catalunya, del Departament de Salut; 2) Registre de Parts i Naixements de l’IDESCAT; 3) Padró de població del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 128