ENQUESTA FRESC 2016 Autories: Elena Santamariña-Rubio, Gemma Serral Cano, Catherine Pérez, Carles Ariza i Grup colaborador enquesta FRESC 2016. ASPB, Barcelona 2018 L’enquesta FRESC Els temes que es recullen en l’enquesta FRESC 2016 de l’alumnat adolescent de Barcelona són: - E ntorn socioeconòmic i sociodemogràfic .......................................................................................................... 8 - S alut percebuda i salut mental ............................................................................................................................... 9 - R elació amb els altres ..............................................................................................................................................10 - A limentació ...................................................................................................................................................................16 - A ctivitat i descans ......................................................................................................................................................20 - C onsum de substàncies addictives ....................................................................................................................24 - S exualitat .......................................................................................................................................................................34 - M obilitat i seguretat vial ..........................................................................................................................................38 - C onclusions ..................................................................................................................................................................42 3 3 L’enquesta FRESC - L ’enquesta FRESC (Factors de Risc e119n918 E8971s789t718u97d8i7ants d1e19 19S92e129C9219u92n9d2àri1a19)1 9e941s499 4d199u49u4 a te1r19m1996e169 9p619e96r9i6òdicament des de 1987 en mostres representatives dels centres educatius de la ciutat Barcelona. - Cada 4 anys s’administra l’enquesta FRESC als escolars de 2n d’ESO (13-14 anys), 4t d’ESO (15-16 anys), 2n de batxillerat i CFGM (17-19 anys). 119198987877 11919992922 11919994944 11919996966 1191998189 9 8-1 9- 9 82-92 0 8-20 01 2-1001200101 220200424004200404 220200828008200808 2200211022210210212 1191999898 8 - - -2202 00010111992 220200040441994 22020008088 19926202 01012122 1998 2001 2004 2008 2012 2016 ESO: Ensenyament Secundari Obligatori CFGM: Cicles Formatius de Grau Mig 4 Objectiu general - C onèixer la salut i els comportaments i actituds relacionades amb la salut de l’alumnat adolescent de la ciutat de Barcelona, per tal d’orientar intervencions o polítiques preventives. Metodologia - S’ha obtingut una mostra representativa de l’alumnat de 2n d’ESO (13-14 anys), de 4t d’ESO (15-16 anys) i de 2n de Batxillerat juntament amb els CFGM (17-19 anys). - E n la mostra s’ha mantingut la proporció d’aules segons la titularitat dels centres i el nivell socioeconòmic del barri on es troben ubicats els centres dins de cada districte. - S ’han administrat el 70% d’enquestes online i 30% en paper. - L ’enquesta va ser administrada per personal extern a l’escola. 5 Descripció mostra Nivell socioeconòmic Percentatge Titularitat del barri de l’escola Mostra resposta del centre segons RFD 1.210 91,9% 30,7% 48,5%Públic Desfavorit 2n d’ESO 1.124 90,2% 4t d’ESO 69,3% 51,5% Concertat privat Afavorit 37,0% 1.053 52,1%85,8% Públic Desfavorit 2n Batxillerat 501 76,6% CFGM 63,0% 47,9%Concertat privat Afavorit alumnat enquestat/ alumnat matriculat ESO: Ensenyament Secundari Obligatori CFGM: Cicles Formatius de Grau Mig RFD: Renda Familiar Disponible 6 7 Entorn socioeconòmic i sociodemogràfi c Nivell socioeconòmic familiar segons Estructura Trajectòria l’índex FAS familiar migratòria familiar 13,1% 7,5% 15,9% 44,0% 20,1% 13,6% 42,1% 69,5% 69,4 % Alt Biparental Autòcton/a, Mig Reestructurada de pare i mare autòcton/a Baix Monoparental Autòcton/a, de pare i/o mare immigrants Immigrant 22,5% afi rmen tenir una altra família en una altra casa Autòcton/a: Nascut/da en territori espanyol. FAS: Family Affl uence Scale 8 Salut percebuda Salut mental Major probabilitat de patir un problema de salut mental. Noies Nois Noies 10,9% 6,5% 10,4% 34,6% 23,0% 50% 54,4% 70,2% Nois Excel·lent/molt bona Excel·lent/molt bona Bona Bona Regular/dolenta Regular/dolenta 7,9% 50% En les noies, la salut percebuda regular/dolenta és major en l’alumnat d’escoles ubicades en barris de nivell socioeconòmic desfavorit. Major en barris de nivell La salut percebuda regular/dolenta augmenta amb l’edat. socioeconòmic desfavorit. 9 Relació amb els altres Discriminació Els últims 12 mesos, has patit algun Noies Nois tipus de 30,7% 21,7% discriminació per causa de 50% 50% discapacitat, orientació En les noies el No hi ha un patró percentatge augmenta per edat en nois. sexual, origen amb l’edat. o gènere? El motiu més freqüent de discriminació és pel país d’origen o ètnia en ambdós sexes, però en les noies també per motius de gènere. 10 Maltractament per part de la parella Víctimes de maltractaments per part de la parella. Durant els últims 12 mesos, alguna Noies Nois vegada has 2n ESO 2n ESO rebut per part de 10,5% 6,6% la teva parella 50% 50% maltractaments 4t ESO 4t ESO 17,5% 12,3% emocionals, físics o sexuals? 50% 50% 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM 23,5% 15,4% 50% 50% Els maltractaments emocionals són els més freqüents. 11 Relació amb els altres Maltractament en l’entorn escolar Diem que una persona és maltractada quan una altra grup, li diu o fa coses que li són També hi ha desagradables i la fan maltractament Noies Nois sentir malament. quan se li pren el pèl contínuament Víctima Víctima i a ell/a no li 5,4% 3,8% agrada, o quan se l’exclou o 50% 50% No es considera margina del grup. maltractament quan Agressor/a Agressor/a dues persones que 4,0% 7,8% tenen força i poder semblants discuteixen 50% 50% o es barallen. Tampoc no hi ha maltractament quan la burla es fa de forma amistosa o jugant. No hi ha patró clar per edat. No s’observen diferències segons el nivell socioeconòmic del barri on es troba el centre. L’evolució del percentatge de víctimes i agressors és d’estabilitat. 12 Maltractament per internet Alguna persona t’ha perjudicat a través Noies Nois d’internet (enviament Víctima Víctima de fotos, vídeos, 12,2% 4,8% comentaris, etc.)? 50% 50% Agressor/a Agressor/a 2,2% 5,6% Has fet servir internet per 50% 50% perjudicar (enviament de fotos, vídeos, comentaris, etc.) a alguna persona? No hi ha patró clar per edat. No s’observen diferències segons el nivell socioeconòmic del barri on es troba el centre. 13 Relació amb els altres Assetjament sexual Alguna vegada has patit Les noies pateixen assetjament sexual més freqüentment que els nois. assetjament Noies Nois sexual (qualsevol 2n ESO 2n ESO conducta verbal 6,8% 1,9% o física amb 50% 50% contingut sexual 4t ESO 4t ESO que sigui ofensiva 14,6% 4,6% i no desitjada 50% 50% per a tu)? 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM26,4% 4,7% 50% 50% És major als centres de barris de nivell socioeconòmic desfavorit. L’evolució global és de disminució, excepte en les noies de 2n de Batxillerat i CFGM. 14 15 Alimentació Esmorzar No esmorzar cap dia abans de sortir de casa o d’arribar a l’escola. Noies Nois 18,1% 16,0% 50% 50% El percentatge de joves que no esmorzen cap dia abans de sortir de casa augmenta amb l’edat. No s’observen diferències signifi catives segons el nivell socioeconòmic del barri on es troba el centre. 16 16 Insufi ciència alimentària Anar a l’escola amb gana per no tenir sufi cient menjar a casa. Amb quina Noies Nois freqüència et passa això a tu? 1,7% 2,9% 50% 50% És major als centres educatius ubicats en barris amb nivell socioeconòmic desfavorit. Hi ha nois i noies que van a l’escola o a l’institut o al llit amb gana perquè a casa seva no hi ha sufi cient menjar. 17 Alimentació Sobrepès i obesitat En base a la valoració de l’IMC i segons : Noies Nois Sobrepès Sobrepès Baix pes: adolescents amb un IMC 16,4% 20,2% per sota de -2DE respecte l’IMC mig d’adolescents de la mateixa edat i sexe. 50% 50% Pes normal: adolescents amb un IMC entre -2DE i +1DE respecte l’IMC mig Obesitat Obesitat d’adolescents de la mateixa edat i sexe. 5,5% 8,2% Sobrepès: adolescents amb un IMC 50% 50% per sobre de +1DE respecte l’IMC mig d’adolescents de la mateixa edat i sexe. Obesitat: adolescents amb un IMC El percentatge de sobrepès i obesitat disminueix per sobre de +2DE respecte l’IMC mig amb l’edat. d’adolescents de la mateixa edat i sexe. L’alumnat de centres de barris de nivell socioeconòmic desfavorit presenten major sobrepès i obesitat, en ambdós sexes. IMC: Índex de Massa Corporal DE: Desviació Estàndard 18 Insatisfacció corporal Mitjançant la diferència entre la puntuació Les noies presenten major insatisfacció amb la seva corresponent a la fi gura imatge corporal que els nois. corporal percebuda i la desitjada, s’obté el Noies Nois grau de satisfacció de la pròpia fi gura corporal, 52,0% 36,3% interpretant-se com satisfacció quan no existeix diferència entre les dues. 100% 100% Amb quina fi gura t’identifi ques? La insatisfacció corporal augmenta amb l’edat en noies; en canvi, en els nois disminueix. Quina fi gura L’alumnat de centres de barris de nivell t’agradaria ser? socioeconòmic desfavorit presenten major insatisfacció corporal, sobretot en les noies. 19 Activitat i descans Activitat física La inactivitat física (activitat insufi cient o sedentarisme) és més freqüent entre les noies. Noies Nois 16,7% 8,4% 50% 50% El percentatge d’inactivitat física augmenta amb l’edat. 20 Hores de son (en dies de classe) Alumnat que dorm menys hores de les recomanades (menys de 8 h). Noies Nois 60,2% 56,7% 100% 100% Recomanació del National Sleep Foundation de 8 hores de son El percentatge d’alumnat que dorm menys de les hores recomanades augmenta amb l’edat. 21 Activitat i descans El possible ús problemàtic Problemàtica relacionada amb l’ús del mòbil del telèfon mòbil de l’alumnat adolescent es valora amb el Ús problemàtic freqüent del telèfon mòbil de l’alumnat adolescent. qüestionari d’experiències relacionades amb el mòbil (CERM, Cuestionario de Noies Nois Experiencias Relacionadas con el Móvil). 4,5% 4,1% 50% 50% Correspon a 10 preguntes relacionades amb l’augment de la tolerància, efectes negatius sobre la conducta, E n les noies, el les relacions socials i percentatge és més elevat familiars, la reducció en centres de barris de d’activitats degut a l’ús del nivell socioeconòmic mòbil, pèrdua de control, desfavorit. escapar dels problemes i desig intens d’utilitzar el mòbil. L’ús problemàtic augmenta amb l’edat. 22 Problemàtica relacionada amb l’ús d’internet Augment de la tolerància, Ús problemàtic freqüent d’internet de l’alumnat adolescent. efectes negatius sobre la conducta, les relacions socials i familiars, la reducció d’activitats Noies Nois degut a l’ús d’internet, pèrdua de control, escapar dels problemes i desig intens d’estar 5,0% 7,0% connectat a internet. 50% 50% S’extreu una puntuació total i es categoritza Augmenta amb l’edat en ús problemàtic dels nois. d’internet freqüentment, ocasionalment i mai. El percentatge d’ús problemàtic és més elevat en l’alumnat de centres de barris de nivell socioeconòmic desfavorit. 23 Consum de substàncies addictives Consum de tabac diari Noies Nois 2n ESO 2n ESO 1,7% 2,2% 50% 50% 4t ESO 4t ESO El percentatge que 9,9% 9,2% consumeix diàriament i el que consumeix 50% 50% setmanalment 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM augmenten amb l’edat. 18,5% 15,5% Aquests percentatges són majors en l’alumnat 50% 50% de centres de barris de nivell socioeconòmic afavorit. 24 2008 2012 2016 Evolució del consum 9,5% 2,4% 2,4% regular de 2n ESO 50% 50% 50% tabac 20,4% 14,3% 12,9% 4t ESO 50% 50% 50% 31,0% 26,9% 23,8% Percentatge en l’evolució 2n BatxilleratCFGM 50% 50% 50% de l’alumnat que consumeix tabac 6,1% 3,9% 3,3% regularment (inclou diari o 2n ESO 50% 50% 50% setmanal) per curs i sexe, 15,8% 11,7% 11,9% 2008-2016. 4t ESO 50% 50% 50% 26,1% 25,2% 20,9% Noies 2n Batxillerat Nois CFGM 50% 50% 50% 25 Consum de substàncies addictives Consum d’alcohol El percentatge d’alumnat que Noies Nois ha provat l’alcohol (haver begut 2n ESO 2n ESO alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda alcohòlica). 41,8% 43,8% 100% 100% 4t ESO 4t ESO 79,8% 70,6% A 2n d’ESO és major en nois, en 100% 100% canvi a 4t d’ESO i 2n de Batxillerat i CFGM és major en noies. 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM L’evolució ha estat de reducció al 92,6% 87,8% llarg dels anys, especialment a partir de 2008, essent més marcada en els 100% 100% nois que en les noies. 26 Borratxeres en els últims 6 mesos Noies Nois El percentatge d’alumnat que s’ha emborratxat alguna vegada 2n ESO 2n ESO en els últims 6 mesos. 6,3% 5,1% 100% 100% 4t ESO 4t ESO 29,9% 28,0% 100% 100% 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM 56,8% 56,1% L’evolució ha estat d’estabilitat fi ns 100% 100% l’últim any en el que s’observa una disminució especialment en les noies. 27 Consum de substàncies addictives Consum intensiu d’alcohol (binge drinking) El percentatge d’alumnat que ha Noies Nois begut alguna vegada 5 o més 2n ESO 2n ESO begudes alcohòliques en una sola ocasió, en els últims 30 dies. 1,5% 2,9 % 100% 100% 4t ESO 4t ESO El binge drinking és més freqüent 9,0% 11,4% en els nois que en les noies, 100% 100% especialment en els cursos de batxillerat i cicles formatius. 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM 23,5% 31,6% 100% 100% 28 29 Consum de substàncies addictives Consum experimental de cànnabis El percentatge d’alumnat que Noies Nois ha provat el cànnabis alguna vegada a la vida. 2n ESO 2n ESO 3,9% 4,3% 50% 50% 4t ESO 4t ESO 14,4% 13,3% 50% 50% 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM 23,7% 19,8% 50% 50% 30 Consum experimental de cànnabis Consum regular de cànnabis El percentatge d’alumnat Noies Nois que l’ha consumit els últims 2n ESO 2n ESO 30 dies. 1,5% 2,6% 50% 50% 4t ESO 4t ESO 7,5% 11,1% 50% 50% 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM Des del 2004, s’observa una tendència 15,5% 25,2% general descendent del consum de 50% 50% cànnabis fi ns el 2012. Al 2016 torna a augmentar en els nois de 4t d’ESO i, en els nois i noies de 2n de Batxillerat i CFGM. 31 Consum de substàncies addictives Consum de risc de cànnabis Per descriure el consum de risc de cànnabis, s’utilitza el Cannabis Abuse Screening Test (CAST), que és un test validat sobre patrons problemàtics de consum de cànnabis. El test CAST avalua la freqüència dels següents esdeveniments relacionats amb el consum de cànnabis en els últims 12 mesos: fer-ne un ús no recreacional, trastorns de la memòria, ser encoratjat per familiars o amics per reduir o aturar el seu ús, intentar deixar de fumar sense èxit, patir problemes vinculats amb el consum. Cada ítem es respon en una escala de puntuació, se sumen les puntuacions dels 6 ítems i s’obté una puntuació que identifi ca els adolescents amb un risc moderat/alt de patir problemes pel consum de cànnabis. 32 Consum de risc de cànnabis El consum de cànnabis de Noies Nois risc moderat o alt és major en 2n ESO 2n ESO nois que en noies i augmenta amb l’edat. 0,9% 1,8% 50% 50% 4t ESO 4t ESO 4,5% 5,1% 50% 50% 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM El consum de cànnabis de risc moderat 5,1% 10,0% o alt és superior en l’alumnat de centres 50% 50% de barris de nivell socioeconòmic afavorit només en noies. 33 Sexualitat Relacions sexuals amb penetració El percentatge d’alumnat que ha tingut alguna vegada relacions sexuals amb penetració. Noies 22,8% Noies 52,8% 4t ESO 2on Batxillerat/ 100% CFGM 100% Nois 25,1% Nois 53,7% 4t ESO 2on Batxillerat/ 100% CFGM 100% L’evolució és d’augment fi ns el 2008 i després de disminució en ambdós sexes i en tots els cursos. El percentatge és major als centres de barris amb nivell socioeconòmic desfavorit. 34 Ús de mètodes anticonceptius en l’última relació sexual 85,5% ha usat un mètode efectiu de l’alumnat (preservatiu, píndola o anell vaginal). 8,1% ha usat un mètode no efectiu de l’alumnat (càlcul data o marxa enrere). 5,5% En general s’observa una no ha usat cap mètode. tendència descendent de l’ús de l’alumnat del preservatiu en l’última relació sexual amb penetració, amb una recuperació el 2016, però tot i així continua estant L’ús de mètodes efectius augmenta amb l’edat en nois i en canvi per sota de la dada del 2004. en les noies no s’observen canvis. L’alumnat de barris de nivell socioeconòmic desfavorit utilitzen més freqüentment mètodes anticonceptius no efectius o cap mètode, especialment en els nois. 35 Sexualitat Ús de la píndola de l’endemà alguna vegada a la vida 2012 2016 Noies 9,3% 23,0% 4rt ESO 50% 50% 5,8% 17,0% Nois 4rt ESO 50% 50% Noies 27,7% 40,0% 2on Batxillerat/ CFGM 50% 50% 9,3% 18,4% Nois 2on Batxillerat/ 50% 50% CFGM És superior en noies que en nois i augmenta amb l’edat. 36 37 Mobilitat i seguretat vial Mitjà de transport per anar a l’escola Transport Són els més usats per anar a l‘escola. És menor als barris de actiu El seu ús augmenta de 2n a 4t d’ESO i nivell socioeconòmic 58,3% disminueix a 2n de Batxillerat i CFGM. afavorit, on s’utilitza més freqüentment el transport públic i especialment el Transport transport motoritzat públic El segon mitjà de transport més usat privat.per anar a l’escola. 17,0% Mitjans motoritzats Es redueix amb l’edat. privats 9,8% 38 Ús del cinturó de seguretat al cotxe L’alumnat Noies Nois declara 2n ESO 2n ESO posar-se sempre el 87,2% 79,6% cinturó del 100% 100% davant. 4t ESO 4t ESO 86,7% 80,0% 100% 100% 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM 89,3% 87,8% 100% 100% No hi ha un patró per edat. No hi ha diferències segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu. 39 Mobilitat i Seguretat vial Ús del casc de seguretat en moto L’alumnat declara posar-se Noies Nois sempre el casc de moto. 2n ESO 2n ESO 79,2% 78,3% 100% 100% 4t ESO 4t ESO 82,5% 81,5% 100% 100% El percentatge augmenta amb l’edat. 2n Batxillerat / CFGM 2n Batxillerat / CFGM L’evolució és marcadament a l’augment 91,1% 90,3% fi ns el període 2008-2012. En el 2016 hi ha una davallada especialment a 100% 100% 2n i 4t d’ESO. El percentatge d’ús del casc en moto és major en l’alumnat de barris amb nivell socioeconòmic afavorit. 40 Conducció sota els efectes de substàncies psicoactives Declaren que han conduït sovint o a vegades sota els efectes de substàncies psicoactives. Noies Nois 4t ESO / 2n Batxillerat / CFGM 4t ESO / 2n Batxillerat / CFGM 9,2% 17,2% Amb quina freqüència 50% 50% has conduït algun vehicle de motor El percentatge és superior en nois que en noies i augmenta (cotxe o moto) sota amb l’edat. l’efecte de l’alcohol i/o A 4t d’ESO el percentatge es va reduir lleugerament de 2008 a altres drogues? 2012 i en l’últim període ha augmentat superant el percentatge de 2008. A 2n de Batxillerat i CFGM el percentatge es va reduir molt de 2008 a 2012 però en l’últim període ha augmentat sense arribar al percentatge del 2008. No s’observen diferències segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu. 41 Conclusions Sobre la salut percebuda L’enquesta FRESC En general, el 2016, Els resultats de l’enquesta és una bona eina l’alumnat adolescent FRESC 2016 posen de manifest de Barcelona presenta l’existència de desigualtats per a obtenir una una bona salut. importants entre nois i noies. visió global de l’estat de salut dels adolescents escolaritzats de No obstant, es continuen La proporció de salut percebuda Barcelona. observant hàbits no regular o dolenta és superior saludables que entre les noies. condicionaran la seva salut i qualitat de vida en l’edat adulta. 42 Sobre diferències en els eixos de desigualtat També s’ha posat de manifest Una cinquena part dels El país d’origen o ètnia l’existència de desigualtats estudiants enquestats declaren és la principal causa de socioeconòmiques. En general, pertànyer a una estructura discriminació. En el cas l’alumnat de centres ubicats en familiar monoparental. de les noies, el gènere barris de nivell socioeconòmic també és motiu de desfavorit presenten pitjors discriminació. indicadors que l’alumnat de centres de barris afavorits. No obstant l’alumnat de centres ubicats en barris de nivell socioeconòmic afavorit tenen un major consum de tabac, alcohol i cànnabis. 43 Conclusions Sobre la discriminació i totes les formes de maltractament Ser víctima de El maltractament escolar Una quarta part de les maltractament per part sembla estabilitzar-se en noies de 17 a 19 anys de la parella augmenta els darrers anys. declaren haver patit amb l’edat i es dona assetjament sexual. amb major proporció en les noies. Una de cada 10 noies declara haver estat víctima de maltractament per internet (enviament de fotografi es, vídeos, comentaris, etc.). 44 Sobre l’esmorzar, les dietes i el sedentarisme Gairebé una cinquena Els nois presenten major sobrepès i obesitat Les noies declaren el part dels estudiants però les noies són les que se senten més doble d’inactivitat física enquestats no esmorzen insatisfetes amb la seva imatge corporal. que els nois. cap dia abans de sortir de casa o d’arribar al centre escolar. El sobrepès i l’obesitat en disminueix amb l’edat, essent més destacable en el cas de les noies. 45 Conclusions Sobre algunes de les conductes de risc Més de la meitat dels En el 2016, el consum Un de cada quatre adolescents de 15 i 16 adolescents de 17 a 19 de cànnabis torna a anys declaren haver mantingut relacions anys declaren haver-se augmentar després d’un sexuals amb penetració. A edats de 17 a emborratxat en els període de descens. 19 anys aquesta augmenta essent més últims 6 mesos. de la meitat dels adolescents els que han mantingut relacions sexuals amb penetració. 46 Sobre algunes de les conductes de risc 80% En el 2016, l’ús de la píndola Les noies presenten major consciència en El indica haver de l’endemà alguna vegada a temes de seguretat vial. Fan major ús del usat un mètode efectiu la vida s’ha triplicat respecte cinturó de seguretat en el cotxe i de l’ús (preservatiu, píndola o l’enquesta FRESC del 2012. de casc en moto. anell vaginal) en l’última relació sexual. 47