Diagnosi dels barris del Poblenou i Provençals del Poblenou Districte de Sant Martí Setembre 2010 2 Informe elaborat per: Ajuntament de Barcelona Direcció d’Usos del Temps Institut d’Educació Districte de Sant Martí Fundació Jaume Bofill 3 4 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 6 1.1. Presentació del projecte. Objectius .................................................... 8 1.2. Com es desplega: fases i metodologia ................................................ 10 1.3. Característiques del territori ............................................................. 13 2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? ................................ 18 2.1. Com són els agents educatius i socials? .............................................. 18 2.2. Com es relacionen? ........................................................................... 22 2.3. L’oferta d'activitats fora de l’horari escolar ....................................... 27 3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? ................................................................... 31 3.1. La participació en el Debat Familiar .................................................. 31 3.2. Característiques dels infants i de les seves famílies ........................... 31 3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar .......................... 32 3.4. Necessitats i preferències de les famílies ........................................... 39 4. IDEES CLAU ......................................................................................... 49 5. FONTS D’INFORMACIÓ ........................................................................... 51 5.1. Agents educatius i socials entrevistats ............................................... 51 5.2. Centres escolars participants en l’experiència del Debat Familiar ..... 52 5.3. Annex ................................................................................................ 53 5 1. INTRODUCCIÓ Des de fa uns anys s’estan produint canvis profunds en la nostra societat. Es tracta d’un conjunt de transformacions de caràcter territorial, econòmic, demogràfic i social que estan generant noves realitats familiars i socials, noves necessitats i nous reptes. Aquest escenari té clares repercussions en la forma d’educar de les famílies i en l’interès creixent en l’oferta d’educació no formal. El resultat és ben clar: les activitats fora de l’horari escolar cada vegada estan adquirint més importància i reconeixement social. Els motius que expliquen l’emergència de l’educació no formal són molt nombrosos i diversos. Alguns dels factors més destacats són l’increment de la demanda d’espais i de temps per als infants i joves, alhora que se n’exigeix progressivament més qualitat. El desig de donar una educació de qualitat, juntament amb la necessitat de trobar solucions per compatibilitzar els horaris laborals amb els escolars, són les causes principals de l’interès de les famílies per complementar la formació que reben els seus fills i filles a l’escola. Sabem, però, que no tothom té el mateix tipus de necessitats, mitjans ni preferències, i que la manera com s’organitza el temps fora de l’horari escolar varia molt. La realització d’activitats extraescolars depèn del context social i familiar, i canvia segons les característiques del barri, dels centres escolars, de l’oferta d’activitats, de les famílies i dels infants i joves. Per tant, cal tenir en compte la influència de tots aquests aspectes, sobretot en l’actual context de crisi econòmica, ja que limita tant l’oferta com la demanda d’activitats extraescolars. 6 Gràfic 1. Condicionants de la participació en activitats fora de l’horari escolar Conèixer els recursos de què disposen les llars, les estratègies que adopten i les desigualtats que es produeixen, així com les dificultats que tenen els agents promotors a l’hora d’organitzar i dinamitzar l’oferta d’activitats, és cabdal per dissenyar un pla d’acció participat que doni resposta a les necessitats locals. Aquest informe, per tant, recull les característiques i opinions dels agents educatius i socials i les necessitats i preferències de les famílies dels barris del Poblenou i Provençals del Poblenou, al districte de Sant Martí. 7 1.1. Presentació del projecte. Objectius Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa promogut conjuntament entre la Regidoria d’Usos del Temps, l’Institut d’Educació i els Districtes de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Jaume Bofill. Aquest programa té com a objectius dissenyar i aplicar accions per construir uns usos dels temps i uns espais educatius per als infants i adolescents que contribueixin a l’harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que comportin la implicació dels diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...). En concret, es proposa: Contribuir a aconseguir que els barris tinguin una oferta d’activitats educatives fora de l’horari escolar que sigui de qualitat i diversificada. Promoure accions educatives en el temps de lleure que afavoreixen l’harmonització del temps en família. Reforçar el teixit associatiu i el treball en xarxa entre els agents locals. Potenciar l’ús educatiu del temps fora de l’horari escolar mitjançant els patis escolars i altres equipaments públics. El programa es va iniciar l’any 2005 a tres districtes de Barcelona: el districte de Sants- Montjuïc (barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta), el districte de Gràcia (barris de Penitents, la Salut, Vallcarca i el Coll) i el districte de Nou Barris (barri de la Prosperitat). L’any 2008 s’hi van incorporar nous territoris: la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell (districte de Sants-Montjuïc), les Corts i la Maternitat-Sant Ramon (districte de les Corts), Sant Gervasi-Galvany i el Putget i Farró (districte de Sarrià-Sant Gervasi), Camp d’en Grassot i Gràcia Nova (districte de Gràcia), Navas i el Congrés i els Indians (districte de Sant Andreu) i el Clot i Camp de l’Arpa del Clot (districte de Sant Martí). L’any 2009, continuant amb l’expansió del programa arreu de la ciutat, es va ampliar de nou el nombre de barris participants: el Fort Pienc i la Sagrada Família (districte de l’Eixample), el Guinardó i Baix Guinardó (districte d’Horta-Guinardó), Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona (districte de Nou Barris), Bon Pastor i Baró de Viver (districte de Sant Andreu) i Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau (districte de Sant Martí). En el decurs del 2009 i el 2010 s’han afegit al projecte els barris següents: la Barceloneta (districte de Ciutat Vella), el Poble-sec i la Font de la Guatlla (districte de Sants-Montjuïc), l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni (districte de l’Eixample), el Carmel i la Font d’en Fargues (districte d’Horta-Guinardó), Sant Andreu i la 8 Sagrera (districte de Sant Andreu), les Roquetes i el Verdum (districte de Nou Barris) i el Poblenou i Provençals del Poblenou (districte de Sant Martí). Aquest document recull els principals resultats de la diagnosi elaborada entre els mesos de novembre i desembre del 2009 i gener del 2010 al barri del Poblenou i Provençals del Poblenou, al districte de Sant Martí. 9 1.2. Com es desplega: fases i metodologia Temps de barri, temps educatiu compartit és un projecte d’investigació-acció participativa. Aquesta metodologia facilita que el programa esdevingui un projecte col·lectiu, ja que des del moment de la diagnosi implica les persones que hi participen i les predisposa al desenvolupament de les accions futures. Tot seguit es descriuen les fases en què es desenvolupa el projecte en cadascun dels territoris: 1. Diagnosi dels agents.1 Realització d’una primera aproximació a la realitat de l’educació en el temps de lleure als barris on es desenvolupa el projecte. 2. Diagnosi dels infants i les famílies. Consulta als infants i a les seves famílies, mitjançant una metodologia basada en el Debat Familiar, on es convida a reflexionar en el nucli familiar sobre l’educació en el temps de lleure i els usos socials i educatius del temps. 3. Procés participatiu. Definició de les propostes d’intervenció a partir de les fases de diagnosi i mitjançant un procés participatiu amb tots els agents educatius i socials. 4. Disseny i implementació d’accions. Planificació de propostes en funció dels resultats de les fases prèvies de diagnosi i elaboració de propostes consensuades entre els agents educatius i socials. L’informe que teniu a les mans respon a les dues primeres fases del projecte: la diagnosi dels agents i dels infants i les famílies, i es divideix en dues parts molt diferenciades: Què diuen els agents educatius i socials?, elaborada a partir de la realització d’entrevistes amb els diversos agents educatius i socials del territori (centres educatius, AMPA, entitats, serveis, etc.), i Què diuen les famílies?, elaborada a partir dels resultats del Debat Familiar. La posada en marxa d’aquest projecte en tots els territoris esmentats i en el marc de les diverses diagnosis elaborades ens ha permès constatar que pràcticament tots els barris de la ciutat comparteixen una sèrie d’elements. Aquesta mirada general encapçala l’apartat Què diuen els agents educatius i socials? i posa de manifest les tendències i situacions que es donen de manera global a la ciutat. Aquesta exposició genèrica va seguida d’una mirada més acurada de cada territori, la qual reforça i matisa amb les especificitats pròpies de cada barri el comportament general de la ciutat. Per facilitar-ne la lectura, cadascun d’aquests apartats va precedit del símbol d’una fletxa. 1 Entenem per «agents educatius i socials» aquelles figures i organitzacions que generen algun tipus d’efecte en l’àmbit de l’educació fora de l’horari escolar, bé a través del disseny i l’execució d’activitats específiques per a infants i joves (agent directe), o simplement a través d’una tasca de suport extern —logístic, material, tècnic, etc.— (agent indirecte). 10 Diagnosi dels agents: què diuen els agents educatius i socials? La diagnosi dels agents s’ha dissenyat prenent l’eix de la participació com a mitjà per assolir uns objectius determinats, i no pas com a finalitat. Així, s’han dinamitzat diversos grups de debat amb l’objectiu d’iniciar els agents en la dinàmica del treball en xarxa, i s’ha treballat en la detecció conjunta de les necessitats del territori en l’àmbit de l’educació fora de l’horari escolar. Els grups de debat han estat formats per agents de tipologia semblant, guiats per la figura d’un dinamitzador que conduïa el debat grupal i feia aflorar els temes plantejats a partir d’un guió de preguntes estructurades. Aquesta metodologia es basa en la convicció que participar vol dir transformar des d’un primer moment les formes de relació entre els diversos actors educatius i socials del territori per crear noves maneres de construcció col·lectiva del barri, de manera que cadascú es responsabilitza en la mesura que pot d’allò que li pertoca, però sempre en col·laboració amb els altres i partint del consens.2 En concret, aquestes sessions de treball tenien els objectius següents: - Detectar les característiques dels agents, les relacions que estableixen entre ells i les seves potencialitats i necessitats a l’hora d’organitzar activitats. - Treballar conjuntament les necessitats i recursos del barri amb relació a l’educació fora de l’horari escolar. Taula d’entrevistes grupals i individuals realitzades Nombre d’agents contactats Tipus d’agent (entrevistats o participants en els grups de debat) Centre educatiu 14 AMPA 11 Entitat d’educació en el 3 lleure Servei públic 6 Club o associació esportiva 9 Associació o col·lectiu 7 cultural Totes les persones contactades que generen oferta d’activitats van emplenar un qüestionari que ha permès detectar i caracteritzar la major part de les activitats organitzades pels agents educatius i socials als barris del Poblenou i Provençals del Poblenou. 2 També es van fer entrevistes individuals amb els centres educatius i quan els debats en grup no es van poder organitzar per problemes d’agenda. 11 Per validar la totalitat dels continguts, definir línies d’actuació i prioritzar-les, a la primavera del 2010 se celebraran sessions participatives amb el conjunt dels agents col·laboradors. Aquesta és una condició necessària per garantir la implicació dels agents educatius i socials al llarg del procés. Diagnosi dels infants i les famílies: el Debat Familiar La informació de la diagnosi dels agents es va complementar amb l’opinió de les famílies per tal de conèixer les seves opinions i demandes sobre els temps educatius més enllà de l’horari escolar, així com les seves necessitats pel que fa als usos del temps. Aquesta opinió es va recollir mitjançant el Debat Familiar. El Debat Familiar és una tècnica utilitzada en metodologies participatives, que pretén extreure dades mesurables de les opinions dels ciutadans envers el tema plantejat. Les opinions recollides, en el cas de ser representatives, poden esdevenir una base sòlida per fer inferències sobre una població més àmplia. La distribució dels qüestionaris a les famílies es va dur a terme durant el mes de desembre del 2009 gràcies a la implicació dels diferents centres educatius participants. 12 1.3. Característiques del territori 1.3.1. El Poblenou i Provençals del Poblenou: algunes consideracions generals Aquests dos barris comparteixen un espai proper i característiques i realitats comunes, però alhora tenen trets identitaris que els diferencien. Cal destacar que en els darrers anys tots dos territoris estan experimentant una gran transformació urbanística i social: noves empreses tecnològiques i organismes s’estan instal·lant als espais que antigament ocupaven les fàbriques i també s’estan construint molts habitatges i equipaments nous. La nova població ha condicionat clarament la realitat educativa, l’oferta d’activitats extraescolars i la xarxa d’entitats d’ambdós barris. El barri del Poblenou correspon a l’antic barri del Taulat. Durant molts segles va ser una zona d’aiguamolls i se situava a la part més propera al mar del districte actual i de l’antiga vila de Sant Martí de Provençals. Al llarg del segle XVII es van instal·lar al barri els primers prats d’indianes i més tard, amb l’arribada de l’electricitat, indústries molt diverses: olis, tèxtil, metall, arts gràfiques, pintures, alimentació.... Al segle XIX va arribar a ser el territori amb més concentració industrial del país. 13 Al llarg del segle XX es va consolidar com a barri residencial, obrer i industrial, amb l’aparició de nombrosos nuclis de barraques i un fort creixement demogràfic. A la dècada dels seixanta es va iniciar un procés de desindustrialització que va provocar en el barri una gran transformació en dues etapes: la primera durant els Jocs Olímpics del 1992, i la segona actualment, amb el projecte 22@. El Poblenou és un dels barris històrics de Barcelona; un barri amb un fort component identitari i amb molta tradició associativa. Els seus habitants fan molta «vida de barri», la qual cosa es tradueix en una gran cohesió social. Provençals del Poblenou El barri comprèn, d’una banda, pràcticament tot el front mar de la Gran Via entre la plaça de les Glòries i el límit del terme i, de l’altra, el territori actualment en profunda transformació que s’estén fins a la Diagonal i que correspon a un dels dos grans sectors de desenvolupament del 22@. La seva situació (els grans eixos urbans que creuen el barri) li dóna una gran accessibilitat, una bona estructuració i capacitat d’atreure activitats. Històricament, però, no ha estat un barri amb una identitat urbana forta i ben definida. De fet és un barri estretament vinculat amb el territori històric del Poblenou. 1.3.2. Característiques de la població dels barris del Poblenou i Provençals del Poblenou Sant Martí té una població de 231.855 habitants (dades del 30 juny del 2009), de la qual els barris del Poblenou i Provençals del Poblenou en representen el 21,99 % (13,56 % i 8,43 %, respectivament). El Poblenou seria el segon barri amb més habitants de tot el districte de Sant Martí. Taula 1. Total d’habitants per barri Barri Habitants % total Sant Martí El Camp de l’Arpa del Clot 38.917 16,79 El Clot 27.562 11,89 El Parc i la Llacuna del Poblenou 13.457 5,80 La Vila Olímpica del Poblenou 9.202 3,97 El Poblenou 31.433 13,56 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 11.132 4,80 El Besòs i el Maresme 24.527 10,58 Provençals del Poblenou 19.542 8,43 Sant Martí de Provençals 26.457 11,41 La Verneda i la Pau 29.626 12,78 Total Sant Martí 231.855 100,00 Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants (30.06.09). Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Si mirem la distribució de la població infantil i juvenil, podem observar que, tant al barri del Poblenou com a Provençals del Poblenou, la població de 0 a 4 anys és la més representada sobre el total de població de 0 a 16 anys. En el cas del Poblenou, la població de 0 a 9 anys representa el 68,54 % dels infants i joves del barri. Això té a veure amb el fet que els darrers anys moltes famílies amb fills menors de 14 anys s’han instal·lat en aquests barris. Així, és significatiu assenyalar que la població infantil ha patit un augment molt significatiu entre l’any 2000 (8.662 infants de 0 a 14 anys)3 i l’any 2009 (12.518 infants de 0 a 14 anys) a tota la zona afectada pel 22@. Taula 2. Població infantil i juvenil per edats (de 0 a 16 anys) Barri Total %* 0-4 anys 5-9 anys 10-14 anys 15-16 anys Total %** Total %** Total %** Total %** El Camp de l’Arpa del Clot 4.686 14,08 1.559 33,27 1.314 28,04 1.312 28,00 501 10,69 El Clot 4.104 12,33 1.287 31,36 1.181 28,78 1.182 28,80 454 11,06 El Parc i la Llacuna del Poblenou 1.642 4,93 557 33,92 477 29,05 427 26,00 181 11,02 La Vila Olímpica del Poblenou 2.041 6,13 534 26,16 644 31,55 642 31,46 221 10,83 El Poblenou 5.136 15,43 1.987 38,69 1.533 29,85 1.191 23,19 425 8,27 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 2.118 6,36 959 45,28 656 30,97 367 17,33 136 6,42 El Besòs i el Maresme 3.345 10,05 1.084 32,41 884 26,43 956 28,58 421 12,59 Provençals del Poblenou 2.903 8,72 975 33,59 774 26,66 795 27,39 359 12,37 Sant Martí de Provençals 3.442 10,34 1.143 33,21 1.011 29,37 922 26,79 366 10,63 La Verneda i la Pau 3.875 11,64 1.200 30,97 1.115 28,77 1.060 27,35 500 12,90 Total Sant Martí 33.292 100,00 11.285 33,90 9.589 28,80 8.854 26,59 3.564 10,71 Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants (30.06.09). Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. *Percentatge sobre el total de la població infantil de Sant Martí. **Percentatge sobre la població total infantil per barri. 3 Aquestes dades fan referència a la zona estadística del Poblenou, la qual inclou els barris del Poblenou, Provençals del Poblenou, Diagonal Mar, el Parc i la Llacuna i la Vila Olímpica. 15 La taula 3 posa de manifest la proximitat del paràmetre de renda del barri del Poblenou amb la mitjana de la ciutat de Barcelona, tot i que és una mica inferior. L’índex de Provençals del Poblenou se situa 8 punts per sota de l’índex del barri del Poblenou i també s’aproxima molt a la mitjana de la ciutat i de pràcticament tot el districte. Només el barri del Besòs i el Maresme, amb un 61 %, se situa clarament per sota de l’índex de referència 100. Les diferències en la distribució de la renda entre les famílies del Poblenou i Provençals del Poblenou poden explicar, en part, les diferències de comportaments amb relació a la participació dels infants en activitats educatives més enllà de l’escola. Taula 3. Distribució territorial de la renda4 Índex RFD Barri Població (Barcelona = 100) El Camp de l’Arpa del Clot 38.738 92,4 El Clot 27.121 89,0 El Parc i la Llacuna del Poblenou 13.175 106,2 La Vila Olímpica del Poblenou 8.935 133,3 El Poblenou 30.624 93,6 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 9.921 104,4 El Besòs i el Maresme 23.557 61,1 Provençals del Poblenou 18.556 85,1 Sant Martí de Provençals 26.199 80,3 La Verneda i la Pau 29.603 74,3 Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants (01.01.08). Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Si examinem el lloc de procedència de la població infantil i juvenil als barris del Poblenou i Provençals del Poblenou, podem observar que el 15 % ha nascut a l’estranger. En tots els barris del districte aquestes dades són força semblants i, de nou, només el barri del Besòs i el Maresme se situa per sobre la mitjana de Barcelona (18,37 %). 4 La Renda Familiar Disponible (RFD) per càpita és el volum de renda de què disposen les famílies residents per al consum i l’estalvi, després eliminar-ne l’efecte dels impostos que graven les rendes familiars i d’incorporar-hi les transferències rebudes per les famílies procedents del sector públic (prestacions socials) i del sector exterior. El fet que es tracti d’un índex de base 100 significa que l’RFD de tot Barcelona s’iguala a 100 per tal que es pugui comparar fàcilment amb l’RFD de cada barri. 16 Taula 4. Població infantil i juvenil (de 0 a 19 anys) per nacionalitat Barri Estrangera Espanyola Total Total %* Total % El Camp de l’Arpa del Clot 5.486 918 16,73 4.568 83,27 El Clot 4.824 631 13,08 4.193 86,92 El Parc i la Llacuna del Poblenou 1.978 362 18,30 1.616 81,70 La Vila Olímpica del Poblenou 2.294 249 10,85 2.045 89,15 El Poblenou 5.787 814 14,07 4.973 85,93 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 2.283 316 13,84 1.967 86,16 El Besòs i el Maresme 4.039 1.091 27,01 2.948 72,99 Provençals del Poblenou 3.493 451 12,91 3.042 87,09 Sant Martí de Provençals 4.014 535 13,33 3.479 86,67 La Verneda i la Pau 4.609 598 12,97 4.011 87,03 Total Sant Martí 38.807 5.965 15,37 32.842 84,63 Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants (30.06.09). Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. *Percentatge sobre la població total infantil per barri. 17 2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? 2.1. Com són els agents educatius i socials? A escala de tota la ciutat s’ha constatat que els principals promotors d’oferta d’activitats educatives més enllà de l’horari escolar són, en primer lloc i de manera clarament diferenciada, les AMPA dels centres de primària, seguides de les associacions esportives i culturals i dels serveis i equipaments públics. Els centres educatius. Les escoles i els instituts de Barcelona no acostumen a ser els promotors directes de l’oferta que es genera en els seus centres. Per regla general, aquesta tasca recau en les AMPA, amb les quals solen tenir una bona relació. Tot i així, en determinats casos i per motius molt diversos (centres sense AMPA, AMPA febles, decisions d’organitzar l’oferta des de la direcció del centre, etc.) són els centres educatius mateixos els que promouen directament l’oferta d’educació no formal per als seus alumnes. En ambdues situacions s’evidencia la preocupació compartida que cal dotar d’atenció i valor les activitats educatives més enllà de l’horari escolar. Als barris del Poblenou i Provençals del Poblenou hi ha: Un total de deu centres públics de primària: quatre d’ells al carrer Perú, al barri de Provençals del Poblenou, i sis al Poblenou. En el cas dels centres del Poblenou, la meitat són de nova creació, la qual cosa vol dir que aquestes escoles encara no han completat els sis cursos de primària o que just ho acaben de fer. Cal destacar que només hi ha un institut de secundària. En tots aquests casos, els centres no gestionen l’oferta educativa més enllà de l’horari escolar; les AMPA són les encarregades de l’organització de les activitats extraescolars, però la implicació de les direccions dels centres és fonamental. En aquest territori hi ha tres centres concertats: un d’ells ofereix el cicle de primària; la resta també tenen estudis de secundària; a totes les escoles concertades la direcció té un paper rellevant a l’hora d’organitzar les activitats extraescolars. Les AMPA. Cal destacar la important tasca que duen a terme les associacions de mares i pares de les escoles concertades, ja que són les que dinamitzen més activitats per als infants i joves en horari no escolar i, per tant, les que acullen un major nombre d’infants. El fet que les AMPA siguin les principals promotores d’oferta d’activitats vol dir que aquestes es duen a terme majoritàriament dins de l’escola. 18 El dinamisme de les AMPA, però, no és homogeni. Hi ha AMPA amb un gran potencial de coordinació i d’activitat, que reben molt de suport de les direccions dels centres, hi sintonitzen bé i disposen de capacitat per gestionar activitats, mentre que d’altres són més inactives o reben un escàs suport de les famílies dels centres i tenen més dificultats per poder promoure una oferta diversa. Cal remarcar que el diferent nivell de participació de les famílies en les AMPA condiciona el tipus d’oferta que aquestes poden promoure. Els barris del Poblenou i Provençals del Poblenou presenten realitats diferents: Al Poblenou, en general, les AMPA es caracteritzen per una gran implicació de les famílies: organitzen moltes activitats i treballen estretament amb la direcció; a més a més, la gran majoria disposa d’un professional que s’encarrega de la gestió de les activitats. La meitat de les AMPA corresponen a centres acabats de construir, i la motivació i implicació de les famílies en la construcció i creixement d’aquests centres és molt evident. Es pot afirmar que una de les principals mancances és que no tenen prou espais per organitzar més activitats extraescolars. Al barri de Provençals del Poblenou, la meitat de les AMPA presenten la tipologia descrita a l’apartat anterior, però l’altra meitat estan integrades per pares i mares que tenen moltes dificultats per implicar les famílies i proporcionar una oferta d’activitats extraescolars. La tasca que duu a terme l’AMPA de l’únic institut de secundària que hi ha al barri és més laboriosa a causa de la menor implicació de les famílies en la dinàmica associativa del centre. La realitat de les AMPA dels centres d’educació concertats varia molt en funció de cada centre: algunes AMPA són molt actives; a d’altres centres, en canvi, bàsicament és l’escola la que lidera tot el que fa referència a l’oferta d’activitats extraescolars. Les associacions esportives. Són, juntament amb les AMPA, els actors que més quantitat d’oferta generen en els diferents barris de la ciutat. Es tracta d’entitats que promouen l’esport en diferents modalitats (futbol, bàsquet, atletisme, natació, etc.), i que desenvolupen la seva activitat a l’entorn de la pràctica individual i col·lectiva de l’esport infantil i juvenil, sovint de competició. En alguns casos utilitzen equipaments públics i/o escolars per fer les activitats. 19 El barri del Poblenou disposa d’un gran nombre d’entitats esportives, que a més a més tenen una oferta molt diversa: els infants i joves no només poden practicar activitats com ara futbol o bàsquet, sinó que també tenen l’opció de fer un gran ventall d’esports més minoritaris. En general, les famílies s’hi impliquen força, però destaquen que cada vegada costa més que els pares i mares es mobilitzin, en especial el cap de setmana. Amb relació a les entitats esportives, el problema més important que es detecta és la manca d’espais per fer esport: algunes entitats no tenen una seu social, d’altres no disposen d’espai al barri o tenen dificultats per poder fer esport a les instal·lacions existents (horaris, preus...). Les associacions culturals. Aquestes entitats desenvolupen activitats relacionades amb un àmbit d’acció cultural determinat (dansa, cant coral, tradicions culturals catalanes, etc.) i representen l’espai principal de participació associativa en temps de lleure per part de joves i famílies. Normalment són entitats molt implicades en la dinamització sociocultural del territori (castellers, diables...). En general, als barris del Poblenou i Provençals del Poblenou l’oferta d’activitats culturals adreçada a infants i joves és força diversa i de molta qualitat, i es concentra bàsicament en el primer dels dos barris. El Poblenou és un barri històric amb molta tradició associativa. Les entitats —algunes d’elles amb una història de més de cent anys— estan molt arrelades al barri. La seu social d’algunes d’aquestes entitats han estat, i encara són, espais culturals i de lleure de referència al barri; és el cas del Casino l’Aliança, l’Ateneu Colon, el Centre Moral i Cultural o l’Ateneu Flor de Maig. Els agents entrevistats comenten que les famílies participen molt en les activitats que es fan als barris i que gràcies a això gaudeixin d’una reconeguda cohesió social. Tot i el nombre d’associacions existents i l’abundant oferta al barri del Poblenou, la implicació de les famílies no és constant ni homogènia, sinó que està condicionada per diversos factors, com ara el tipus d’activitat que s’està organitzant, el moment de l’any en què es fa una activitat, la difusió que se’n fa, etc. En general, però, els agents ressalten que els costa aconseguir que la gent s’hi impliqui i hi participi, no només com a usuaris de les propostes educatives i culturals, sinó també quant a la seva gestió. L’oferta a Provençals del Poblenou és menor, ja que en aquest barri la presència d’associacions i activitats culturals és molt baixa. Moltes famílies d’aquest barri es 20 desplacen al nucli històric del Poblenou o al barri de Sant Martí de Provençals, pols d’atracció per a activitats culturals. Al marge de l’oferta que les entitats del barri promouen, hi ha altres propostes organitzades per entitats que no s’inclouen en la divisió administrativa d’aquests dos barris i que tenen molt de seguiment per part de les famílies del Poblenou i de Provençals del Poblenou. Sovint, doncs, la xarxa va més enllà de les fronteres dels barris. Les entitats de lleure. Són associacions sense ànim de lucre que organitzen activitats per a infants i joves d’entre 6 i 16 anys, aproximadament, en general els caps de setmana. Les activitats que fan són obertes al barri. En alguns casos, el relleu dels educadors —sovint personal voluntari— i les infraestructures de què disposen no faciliten el desenvolupament de la seva activitat. La major part d’aquestes entitats reben el suport institucional del tercer sector. Als barris del Poblenou i Provençals del Poblenou hi ha un gran nombre d’entitats de lleure, però moltes d’elles es concentren, també en aquest cas, al barri del Poblenou. Les realitats de les entitats són molt diverses: algunes han comentat que tenen dificultats per tirar endavant per manca d’espais o fins i tot a causa del relleu de monitors; d’altres, en canvi, tenen més fortalesa i estabilitat. De fet, una entitat de lleure del barri del Poblenou gestionarà un centre de barri. Els serveis i equipaments públics. A la ciutat hi ha una bona xarxa d’equipaments públics que ofereixen programació d’activitats per a infants i joves. Alguns d’aquests serveis organitzen activitats diàries per als infants d’entre 3 i 12 anys, com és el cas de les ludoteques, mentre que d’altres ofereixen programació de tallers (centres cívics) o activitats puntuals i periòdiques (biblioteques). Són serveis i equipaments oberts al barri i proporcionen un nombre elevat i divers d’activitats relacionades sobretot amb l’art, el joc o la lectura. La realitat canviant (fort creixement de població) que afecta els dos barris que estem analitzant és un element clau que explica el mapa de serveis i equipaments en aquest territori. Així, recentment s’ha obert el Centre de Barri Bac de Roda-Poblenou, i aviat s’obrirà el Centre de Barri Poblenou. La Ludoteca, el Centre Cívic Can Felipa i la Biblioteca Manuel Arranz són espais més antics i molt utilitzats per les famílies dels barris. També s’ha obert el centre d’informació Casa de les Llengües, a Can Ricart, i s’ha començat la remodelació de l'Hangar. 21 Tot i l’augment dels serveis, els agents entrevistats consideren que l’oferta d’equipaments encara és insuficient per satisfer les necessitats d’activitats extraescolars dels més menuts d’aquest dos barris. 2.2. Com es relacionen? Als diferents barris de Barcelona on s’ha posat en marxa el programa Temps de barri, temps educatiu compartit s’ha detectat que la majoria de les vegades les relacions entre els actors es donen de manera bilateral (per a l’ús d’equipaments, per a la transferència d’usuaris, per a l’organització d’activitats, etc.), i d’altres vegades al si de xarxes formals. Al Poblenou i Provençals del Poblenou, el grau de coneixement està molt condicionant per la pertinença a una xarxa formal, com ara la Coordinadora d’Entitats del Poblenou, la qual facilita que el nivell de coneixement entre les entitats, sobretot les de caire cultural, sigui molt elevat. Tanmateix, els centres educatius també tenen un alt grau de coneixement, clara conseqüència dels espais de treball comú en què participen. L’altra cara de la moneda l’ofereixen les entitats esportives, de lleure i les AMPA. Molts d’aquests agents formen part de la Coordinadora d’Entitats del Poblenou, o de les xarxes educatives XJT i XAT, però el fet que la seva participació sigui molt puntual vol dir que el coneixement mutu és molt bàsic, cosa que dificulta el desenvolupament d’iniciatives conjuntes. Les xarxes formals. Al si de la ciutat hi ha algunes xarxes formals de diferent perfil que incideixen en l’àmbit educatiu i cultural. En general compten amb entitats que aglutinen la majoria de les entitats del territori i fomenten el coneixement mutu i l’organització de projectes conjunts i festes. Aquestes «coordinadores» són un element molt facilitador del treball en xarxa. Sovint, les xarxes formals que incideixen en l’àmbit educatiu i cultural són perfectament reconegudes pels agents que en formen part, estan ben estructurades (objectius, funcions, mètodes, etc.) i arrelades, disposen de dinàmiques estables de funcionament i serveixen com a marc de coordinació dels agents locals per a la definició i/o desenvolupament de determinats projectes comuns. Els barris del Poblenou i Provençals del Poblenou comparteixen la Coordinadora d’Entitats del Poblenou, que aglutina la gran majoria d’entitats dels dos barris i s’ha convertit en un referent social. Així, en formen part entitats de tipologies molt 22 diferents: predominen o són més actives les de caire cultural, però també n’hi ha d’esportives, de lleure, AMPA i fins i tot algun equipament municipal. Actuen com a portaveu de les entitats i s’encarreguen, entre altres coses, de l’organització d’activitats, sempre amb relació al calendari festiu. El barri també compta amb la Federació d’Entitats per a les Festes de Maig del Poble Nou (Fem Maig), que s’encarrega de l’organització anual d’aquestes festes. Agrupa molts col·lectius i permet un treball projectiu entre entitats de cara a la celebració d’aquest esdeveniment. Pel que fa a les xarxes exclusivament educatives, destaquen XJT i XAT. Totes dues estan formades per la pràctica totalitat d’escoles públiques i AMPA dels barris del Poblenou, Provençals del Poblenou, el Parc i la Llacuna, la Vila Olímpica del Poblenou i Diagonal Mar. S’encarreguen d’organitzar activitats i xerrades adreçades als infants i a les seves famílies. També cal destacar la Xarxa de Camins Escolars. Els representats d’escoles i AMPA treballen conjuntament amb l’Administració i altres agents socials, com ara els comerciants, per impulsar la creació d’una xarxa de camins segurs perquè els infants puguin anar sols a l’escola. Espais de contacte entre els agents educatius i socials Al marge de les xarxes consolidades, les relacions que majoritàriament estableixen els agents entre si són puntuals. Entre les entitats culturals s’han observat algunes experiències de treball estable per al disseny i implementació d’activitats d’educació no formal compartides, però s’ha d’assenyalar que aquesta dinàmica no és la més generalitzada. Entre la resta de tipologies d’entitats (esportives, de lleure) els espais de contacte per realitzar projectes concrets són molt reduïts. Així, les AMPA o les entitats d’educació en el lleure, per exemple, pràcticament no interactuen. No obstant això, cal destacar els esforços que s’estan fent per vertebrar xarxes de treball i coordinació entre els agents. Entre les experiències de treball compartit destaquem, en especial, la creació per part del Districte del Centre d’Imatgeria Festiva, impulsat i gestionat per la Colla del Drac del Poble Nou i la Colla dels Gegants del Poblenou. A més a més, cal ressaltar les col·laboracions de les entitats esportives —Club d’Escacs Ateneu Colom, Handbol Poblenou i CNPN Rugby Enginyers, entre d’altres— amb les AMPA del dos barris. 23 També és fàcil trobar experiències de treball estable entre les direccions dels centres escolars públics per intercanviar reflexions i experiències derivades de la tasca educativa, a més de dissenyar estratègies comunes per als diversos centres. Un dels elements que cal destacar són les dinàmiques de treball compartit entre el sector públic i el privat. Una de les raons que expliquen aquesta interacció és que en el cas del Poblenou i Provençals del Poblenou molts dels equipaments municipals estan gestionats per entitats del barri (la ludoteca i els centres de barri de Bac de Roda i de Poblenou), cosa que facilita les dinàmiques entre els dos sectors; tanmateix, cal remarcar la implicació de la resta d’equipaments en la vida dels barris. 24 * L’AMPA de l’Escola Arenal de Llevant forma part de la Coordinadora d’Entitats del Poblenou Llegenda: Nodes: Entitat Centre educatiu o servei o equipament Intensitat de les relacions: a) Intragrupal Relació intensa Relació puntual Relació molt ocasional b) Extragrupal Relació permanent Relació puntual 2.3. L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar Els agents entrevistats al Poblenou i Provençals del Poblenou destaquen l’elevat nombre d’activitats educatives que es fan en horari no lectiu durant tot el curs escolar. El total de places ocupades entre els dos barris és de 4.826 sobre una població de 8.039 infants i joves. També cal destacar que hi ha un nombre significatiu d’activitats puntuals que són seguides per força famílies. L’oferta existent, però, arriba a totes les franges d’edat dels joves i infants (de 3 a 16 anys). Les dades facilitades permeten concloure que els sectors de població que menys activitats tenen al seu abast al barri són els infants de 3 a 5 anys i els joves de 12 a 16 anys. En aquest darrer cas, els agents entrevistats han assenyalat la necessitat de generar una oferta més amplia i millor per als joves. Taula 5. Distribució de places ocupades segons la franja d’edat Edat Places ocupades 3 a 5 anys 22,65 6 a 8 anys 30,10 9 a 11 anys 31,74 12 a 16 anys 15,60 Total 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Segons l’oferta recollida entre els agents entrevistats es pot afirmar que la configuració de l’oferta als barris del Poblenou i Provençals del Poblenou no és gaire diversa. Més de la meitat de les places ocupades corresponen a activitats esportives, seguides de les artístiques (gairebé el 25 %) i, a força distància, de les activitats d’educació en el lleure (11,31 %) i les acadèmiques (8,9 %). L’oferta d’altres tipus d’activitat (cultural, lúdica...) és molt minoritària. Taula 6. Distribució de places ocupades segons el tipus d’activitat Tipus d’activitat Places ocupades Esportiva 50,93 Artística 24,64 Acadèmica 8,91 Educació en el lleure 11,31 Cultural 1,47 Reforç escolar 1,66 Lúdica 1,08 Total 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 27 Del total d’activitats que s’ofereixen al barri, més de la meitat les organitzen les AMPA. Aquesta dada reflecteix que les escoles són les principals encarregades de l’oferta educativa extraescolar i també posa de relleu la important tasca educativa que estan promovent les associacions de pares i mares dels barris, seguides, a molta distància, de les entitats esportives. Taula 7. Distribució de places ocupades segons el tipus d’agent Tipus d’agent Places ocupades Centres educatius 8,37 Associacions esportives 11,50 Entitats d’educació en el lleure 7,38 Associacions culturals 5,91 AMPA 66,85 Total 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Pel que fa a les activitats de tipus puntual (que no segueixen la periodicitat d’un curs acadèmic, sinó que es fan uns dies concrets), les AMPA també són les que les gestionen amb més freqüència. Taula 8. Distribució de places ocupades en activitats puntuals segons el tipus d’agent Tipus d’agent Places ocupades Centres educatius 2,69 Associacions esportives 3,50 Entitats d’educació en el lleure 7,78 Associacions culturals 24,45 AMPA 61,59 Total 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. El major nombre de places ocupades entre els infants de 3 a 6 anys té lloc, principalment, en les activitats esportives i artístiques. Els infants d’aquestes edats són el col·lectiu que més activitats artístiques i acadèmiques (anglès per als més petits) fan, però, alhora, els que ocupen menys places d’activitats esportives, tot i que aquestes són l’activitat majoritària. Entre els infants de 6 a 8 anys i de 9 a 11 anys, l’oferta també es divideix clarament entre les activitats esportives (més del 50 %) i les artístiques (entre el 20 % i el 25 %). Cal destacar que les activitats artístiques disminueixen segons augmenta l’edat, mentre que les activitats de 28 lleure augmenten entre els infants d’aquestes franges. Finalment, en l’etapa de 12 a 16 anys, la distribució de les places ocupades canvia lleugerament en comparació amb l’anterior: una vegada més, les activitats esportives adquireixen més importància (42 %), mentre que les artístiques continuen disminuint (19,7 %). Destaca, però, el cas de les activitats d’educació en el lleure, que se situen en segon lloc (21 %). Taula 9. Edat dels participants segons el tipus d’activitat Tipus d’activitat 3 a 5 6 a 8 9 a 11 12 a 16 Esportiva 41,99 56,98 55,94 42,10 Artística 32,66 25,83 20,17 19,79 Acadèmica 13,82 6,35 6,01 12,62 Educació en el lleure 6,86 8,91 11,95 21,12 Cultural 0,55 1,45 2,74 0,27 Reforç escolar 0,00 0,00 3,20 4,12 Lúdica 4,12 0,48 0,00 0,00 Total 100,00 100,00 100,00 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Pel que fa a les activitats puntuals,5 les culturals i les lúdiques són les que aglutinen infants i joves de totes les edats, i els més petits són els que més activitats d’aquest tipus realitzen. Les activitats puntuals esportives són minoritàries i les practiquen majoritàriament els joves de 12 a 16 anys. Taula 10. Edat dels participants segons el tipus d’activitat (puntual) Tipus d’activitat 3 a 5 6 a 8 9 a 11 12 a 16 Esportiva 12,85 15,53 15,00 18,34 Artística 1,46 1,37 0,00 0,00 Acadèmica 0,00 0,00 0,00 0,82 Educació en el lleure 2,43 7,12 11,65 9,73 Cultural 40,41 35,80 33,60 31,15 Lúdica 42,84 40,18 39,75 39,96 Total 100,00 100,00 100,00 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. L’anàlisi de les dades demostra el predomini de les AMPA a l’hora d’oferir activitats per als més petits i com aquesta oferta va disminuint amb l’edat. És el cas contrari de les associacions esportives, que ofereixen més activitats com més grans són els infants. Amb les associacions esportives o de lleure passa justament el contrari: pràcticament no ofereixen 5 Quan parlem d’activitats puntuals ens referim a les que no tenen una periodicitat establerta al llarg del curs. 29 activitats per als més petits, mentre que l’oferta augmenta segons els nens i nenes es fan més grans. Els centres educatius promouen poca oferta pròpia i, quan ho fan, està destinada als infants de primària. En l’educació infantil i secundària l’oferta organitzada pels centres és pràcticament inexistent. Taula 11. Edat dels participants segons el tipus d’agent Tipus d’agent 3 a 5 6 a 8 9 a 11 12 a 16 Centres educatius 1,10 8,56 17,49 0,00 Associacions esportives 2,29 8,43 11,36 31,08 Entitats d’educació en el lleure 0,00 6,15 9,66 15,80 Associacions culturals 3,48 6,98 5,61 7,97 AMPA 93,14 69,89 55,87 45,15 Total 100,00 100,00 100,00 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Al Poblenou i Provençals del Poblenou, les activitats esportives recauen principalment en les AMPA, les escoles i les associacions esportives, mentre que les activitats artístiques solen dependre de les AMPA i de les entitats culturals. Cal ressaltar que les activitats de tipus acadèmic, de reforç escolar i també les lúdiques sovint les organitzen les AMPA, i que les d’educació en el lleure són impulsades per les entitats de lleure i, en menor mesura, per les AMPA de les escoles. Aquesta mirada ens permet concloure que les AMPA són entitats que gestionen una oferta molt polivalent i diversa, mentre que la resta dels agents ofereixen activitats més especialitzades, d’acord amb les característiques de la seva entitat. Taula 12. Tipus d’activitat segons el tipus d’agent Educació Tipus en el Reforç d’agent Esportiva Artística Acadèmica lleure Cultural escolar Lúdica Centres educatius 12,77 5,47 5,81 0,00 0,00 0,00 0,00 Associacions esportives 22,58 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Entitats d’educació en el lleure 0,00 0,00 0,00 65,20 0,00 0,00 0,00 Associacions culturals 0,00 20,10 0,00 0,00 64,79 0,00 0,00 AMPA 64,65 74,43 94,19 34,80 35,21 100,00 100,00 Total 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 30 3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? 3.1. La participació en el Debat Familiar6 En total, nou centres escolars dels barris del Poblenou i Provençals del Poblenou han participat en l’experiència i han distribuït els qüestionaris entre els seus alumnes de primària. Dels nou centres participants, vuit són de titularitat pública i l’altre és un centre concertat. Dels 2.013 alumnes matriculats als centres escolars participants, 887 han retornat el qüestionari contestat. Això representa una participació del 44,1 %, xifra molt elevada si es tenen en compte altres experiències similars. 3.2. Característiques dels infants i de les seves famílies El conjunt d’infants que han contestat el qüestionari està format per un percentatge més elevat de noies (53,0 %) que de nois (47,0 %). Pel que fa al cicle educatiu, el 32,8% estan cursant el cicle inicial, el 40,6 % el mitjà i el 26,6 % el superior. Respecte al lloc de naixement, el 14,1 % dels infants participants són d’origen estranger, i en destaquen els nascuts a Amèrica (6,5 %). Les famílies enquestades són poc nombroses, atès que el 52,5 % estan formades per quatre membres i el 22,3 % per tres persones. Aquestes dades expliquen que més de la meitat dels infants només tinguin un germà o germana, i que un de cada tres sigui fill/a únic. Pel que fa a l’estatus socioeconòmic, s’observen diferències entre les famílies del Poblenou i les de Provençals del Poblenou. Així, mentre que el perfil dels participants del Poblenou és de classe mitjana (pares i mares amb estudis secundaris i universitaris, majoritàriament ocupats en categories professionals mitjanes i altes), les famílies de Provençals del Poblenou tenen un estatus social inferior i estan més afectades per l’atur (en el moment de fer l’enquesta, el 17 % dels pares i el 34 % de les mares d’aquest barri van declarar que no treballaven). L’organització familiar i l’acompanyament als centres educatius El 88,7 % dels infants tenen una persona que els recull a la sortida de l’escola i els acompanya a casa. Habitualment, aquesta persona és algun membre de la família i en vuit de cada deu casos és la mare qui fa aquesta tasca. Els pares la fan en sis de cada deu casos. Els altres familiars, avis i àvies, fan aquest acompanyament en una mica més del 40 % dels casos. El 6 Nota per al lector/a: tot seguit s’exposen els resultats de l’estudi elaborat a partir del Debat Familiar. No obstant això, per tal de facilitar-ne la lectura i comprensió, només s’han inclòs les taules i els gràfics més indispensables; la resta es pot consultar a l’Annex. Els resultats s’expressen en percentatges. 31 recurs a cangurs és força menys freqüent (15 %), així com l’ajuda d’altres pares i mares de l’escola (10 %) o d’amics/gues de la família (6 %). Gràfic 2. Acompanyament dels fills/es a casa (% de resposta múltiple) 100 90 84,8 80 70 59,8 60 % 50 41,4 40 30 20 14,9 9,9 10 5,5 0 El pare La mare El/la cangur Avis/es o Altres mares i Amics/gues de familiars pares de l'escola la família o veïns/nes Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. A Provençals del Poblenou les mares són les que solen anar a buscar els infants a l’escola, mentre que al Poblenou aquesta tasca està més repartida. La situació laboral de les famílies és un factor clau. La necessitat de recórrer a altres persones per acompanyar els nois i noies a casa és especialment significativa quan els pares, i sobretot les mares, arriben a casa més enllà de les 18 hores. En aquests casos, el recurs als avis i àvies és majoritari, mentre que la contractació de cangurs es dóna entre les persones amb un estatus social més elevat. 3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar El nivell de participació en activitats fora de l’horari escolar és molt elevat: el 82,6 % dels infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar. Amb tot, aquesta xifra difereix força entre els dos barris: al Poblenou és on hi ha més infants que fan activitats extraescolars (88,1 %), mentre a Provençals del Poblenou la xifra és inferior (67,5 %). Com es veurà al llarg de l’informe, aquesta diferència s’explica fonamentalment pel perfil diferent dels dos territoris i la situació socioeconòmica de les famílies que hi viuen. La manera d’organitzar el temps fora de l’horari escolar i el tipus de participació en les activitats extraescolars depenen de múltiples factors, sobretot de les característiques i dels recursos familiars, de l’horari laboral dels progenitors i del seu nivell cultural. 32 Si analitzem aquesta dada amb més profunditat, trobem diferències significatives segons l’estatus social dels pares i mares. Un indicador és el nivell d’estudis, que reflecteix que els fills i filles de pares i mares amb estudis secundaris i universitaris tenen una participació superior en activitats extraescolars. Malgrat que la major part de la població valora la importància d’aquestes activitats en l’educació dels infants, les persones de classe mitjana i alta —sobretot les que tenen un nivell d’estudis elevat— són les que estan més interessades a complementar la formació escolar dels seus fills i filles. Gràfic 3. Participació en activitats extraescolars segons el nivell d’estudis del pare i la mare (%) 100 90 80 70 60 % 50 40 30 20 10 0 Primaris Secundaris Formació Professional Universitaris Nivell d'estudis del pare Nivell d'estudis de la mare Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Un altre indicador és la capacitat econòmica de la llar: la realització d’activitats augmenta d’acord amb la categoria professional dels progenitors. En definitiva, la posició socioeconòmica de les famílies condiciona la seva capacitat per pagar activitats extraescolars. En aquest mateix sentit, la participació dels nois i noies pertanyents a famílies més nombroses és inferior a la de resta, possiblement perquè tenen més dificultats per assumir el cost de les activitats extraescolars de tots els fills i filles. També és més baixa entre els infants nascuts a l’estranger o els fills i filles de pares estrangers. Ara bé, la capacitat econòmica no és l’únic aspecte familiar rellevant. També ho és la necessitat d’utilitzar les activitats extraescolars com a recurs de compatibilització dels horaris escolars i laborals. Les dades demostren que, efectivament, la taxa de realització d’activitats fora de l’horari escolar augmenta de forma substancial quan el pare o la mare treballen a jornada completa. És més, quan els pares o les mares fan jornades extenses o arriben a casa 33 més enllà de les 18 hores, és més freqüent que els seus fills i filles realitzin activitats extraescolars. Aquestes xifres confirmen que la possibilitat de fer activitats depèn de la situació econòmica i laboral de cada llar. Amb tot, segons es veurà més endavant, la major part de les famílies voldrien complementar la formació que els seus fills i filles reben a l’escola. A banda de la influència de les característiques dels pares i mares, també és interessant observar que la realització d’activitats varia entre els infants mateixos. Si bé els nois i les noies participen en activitats extraescolars en un percentatge similar, més endavant es veurà que usen el temps de lleure de manera diferent. Finalment cal assenyalar que els infants dels centres concertats fan més activitats fora de l’horari escolar que els dels centres públics (96,4 % vs. 77,2 %). Gràfic 4. Participació en activitats extraescolars segons el sexe (%) 90,0 82,6 84,0 82,4 80,0 70,0 60,0 50,0 % 40,0 Sí 30,0 17,4 20,0 16,0 17,6 No 10,0 0,0 Noi Noia Conjunt del territori Sexe Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. En resum, la realització d’activitats extraescolars està molt estesa en aquests territoris, sobretot al Poblenou. No obstant això, el perfil dels infants que en fan més correspon als nascuts a Catalunya, de pares i mares amb un nivell educatiu mitjà i alt i amb jornades laborals completes. 34 Els tipus d’activitats i el lloc de realització Aquests territoris es caracteritzen per ser dels que fan més activitats a les escoles mateixes, la qual cosa està molt relacionada amb el dinamisme de les AMPA. Tot i així, és destacable que també hi ha molts infants que realitzen activitats fora del centre escolar. L’activitat més estesa és l’esportiva (el 55,2 % a l’escola i el 41,1 % a fora), seguida de les disciplines artístiques (29,4 % i 21,8%, respectivament), i informàtica i idiomes (18,0 % i 17,4 %). Aquestes dades confirmen l’existència d’una oferta esportiva molt àmplia, especialment al Poblenou, tot i que, en comparació amb altres territoris de la ciutat, la pràctica d’activitats artístiques també presenta un percentatge elevat. Gràfic 5. Tipus d’activitat i espai de realització (% de resposta múltiple) 60 55,2 50 41,1 40 29,4 % 30 21,8 18,0 20 17,4 10 6,5 7,4 8,0 3,6 5,13,1 4,8 4,2 0 Esportiva Artística Informàtica/ Reforç Educació en Cultural Lúdica Idiomes escolar el lleure A l'escola Fora de l'escola Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Es detecten diferències importants en els tipus d’activitats realitzades per part dels nois i de les noies, cosa que confirma, com ja s’ha evidenciat en estudis anteriors, que les diferències entre els nois i les noies es generen en les edats primerenques. Les dades obtingudes són el reflex d’uns hàbits que reprodueixen uns estereotips de gènere tradicionals: malgrat que l’esport és l’activitat més habitual en tots dos grups, els nois la fan més sovint que les noies, que tendeixen a dedicar més temps a les activitats de caràcter artístic i cultural. 35 Taula 13. Tipus d’activitat i espai de realització segons el sexe (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Nois Noies Nois Noies Esportiva 56,0 54,7 52,6 31,2 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 19,9 37,7 14,7 28,5 Informàtica, idiomes 17,9 17,9 16,0 18,1 Reforç escolar 3,7 3,5 7,1 5,7 Educació en el lleure 2,7 3,3 6,1 8,9 Cultural (castellers, banda de música, coral) 2,5 6,5 3,9 5,7 Lúdica 9,1 7,0 3,9 4,4 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. En cada edat es fan activitats diferents. Malgrat que predomina l’esport, quan els infants es fan més grans diversifiquen els tipus d’activitats. Per això, a mesura que els infants creixen, augmenta el percentatge dels que fan activitats fora de l’escola. Aquesta pauta es dóna en especial en les activitats artístiques, d’informàtica i idiomes i culturals. Pel que fa a les característiques de les famílies, abans s’ha comentat que la seva posició econòmica és determinant a l’hora de poder pagar o no activitats extraescolars. És més, la realització d’activitats fora de l’escola és més freqüent a les llars on els pares i les mares tenen un nivell d’estudis superior o ocupen una categoria professional alta. El temps dedicat a les activitats fora de l’horari escolar De mitjana es fan activitats extraescolars 3,2 dies a la setmana. Les activitats es fan majoritàriament entre el dilluns i el dijous. El divendres és el dia laborable amb menys activitats. Durant el cap de setmana també hi ha un volum considerable d’activitats, sobretot el dissabte al matí i fora del centre escolar (destaquen les lúdiques, les culturals i les d’educació en el lleure). Taula 14. Dies de la setmana de les activitats segons el sexe (% de resposta múltiple) Conjunt del Sexe territori Nois Noies Dilluns 63,5 64,5 62,7 Dimarts 60,6 58,0 63,2 Dimecres 59,2 62,1 57,0 Dijous 63,0 61,0 64,7 Divendres 40,3 42,8 37,8 Dissabte 25,2 29,5 21,1 Diumenge 7,5 6,8 7,7 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 36 La concentració d’activitats de dilluns a dijous es dóna tant entre els nois com entre les noies. Tot i així, ells acostumen a fer més activitats el divendres i el dissabte al matí que no pas elles. Quant a l’edat, els més petits concentren les activitats en els dies laborables. A partir dels 8 anys comença a augmentar la realització d’activitats en cap de setmana. Pel que fa al temps de dedicació a les activitats extraescolars, majoritàriament és d’entre 2 i 6 hores setmanals, i augmenta a mesura que els infants es fan més grans. Gràfic 6. Temps dedicat a les activitats extraescolars (%) 80 71,6 70 60 50 % 40 30 20 13,6 13,0 10 1,9 0 Menys de 2 hores Entre 2 i 6 hores Entre 6 i 10 hores Més de 10 hores Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. El temps invertit a fer activitats extraescolars està estretament vinculat amb la realitat familiar i el tipus de recursos econòmics, socials i temporals de què es disposa. En aquest sentit, les dades assenyalen una estratègia familiar clarament relacionada amb les dificultats quotidianes de compatibilització horària: la realització d’activitats extraescolars és més intensa —en dies i hores— a les llars on la mare treballa a jornada completa i, en particular, quan no arriba a casa fins més enllà de les 18 hores. Les activitats i la participació de les famílies La relació de les famílies amb l’escola i el seu grau d’implicació en la dinamització del centre esdevé un element fonamental per explicar la participació dels seus fills i filles en l’oferta d’activitats fora de l’horari escolar. Les famílies més implicades també són les que participen més en les activitats extraescolars. 37 La implicació dels pares i mares en les AMPA és notable, si bé el 68,6 % de les famílies declaren que hi participen poc o mai. Això es dóna en un context general de baixa participació en activitats associatives, sobretot a Provençals del Poblenou, ja que el 90,1 % de les famílies pràcticament no participen mai en associacions culturals, veïnals ni solidàries. La implicació familiar és superior quan es tracta de reunions convocades per l’escola, en què l’assistència habitual és del 78,8 %. Els pares i mares amb estudis superiors participen en les activitats i reunions de les AMPA i de les escoles amb més freqüència que la resta. Taula 15. Grau de participació (%) Associacions Assistència a les Participació en les culturals, veïnals, reunions convocades activitats de l’AMPA etc. de la ciutat per l’escola Molt 3,2 59,5 11,6 Bastant 6,6 19,3 19,8 Poc 27,0 17,4 37,4 Mai o quasi mai 63,1 3,8 31,2 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. La informació sobre les activitats El 90,6 % de les famílies consideren que estan força ben informades de les activitats que es fan a les escoles fora de l’horari escolar. El nivell d’informació sobre les activitats que es fan fora de l’àmbit escolar és inferior, i només el 61,0 % de les famílies afirmen que n’estan ben informades. Taula 16. S’està ben informat de les activitats extraescolars? (%) De l’escola De fora de l’escola Totalment d’acord 52,6 24,8 Força d’acord 38,0 36,2 Poc d’acord 7,8 28,9 Gens d’acord 1,6 10,0 Total 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 38 És rellevant observar que les llars que disposen de més informació són les que ja participen d’alguna manera en les activitats extraescolars, la qual cosa vol dir que s’han interessat per l’oferta existent. 3.4. Necessitats i preferències de les famílies Les activitats que es voldrien fer Malgrat que vuit de cada deu infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar, la demanda d’activitats continua sent elevada. El 79,4 % dels infants farien alguna activitat extraescolar que actualment no fan. En aquest sentit, les activitats més sol·licitades són les artístiques, les esportives i les d’informàtica i idiomes, que coincideixen amb les activitats més freqüents. L’interès per fer activitats destaca a Provençals del Poblenou, on prop del 90 % dels infants voldrien fer alguna activitat, sobretot de tipus esportiu i artístic. Gràfic 7. Les activitats que es fan i les que es voldrien fer (% de resposta múltiple) 60 55,2 50 41,1 40 28,9 29,4 30,9 % 30 23,8 21,8 18,0 17,4 19,020 11,0 11,2 10 6,5 7,4 8,0 3,6 4,2 3,1 4,8 5,1 4,2 0 Esportiva Artística Informàtica/ Reforç escolar Educació en el Cultural Lúdica Idiomes lleure Es fan a l'escola Es fan fora de l'escola Es voldrien fer Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Les noies estan més interessades a fer alguna activitat, especialment de caire artístic. També demanen fer activitats esportives, d’informàtica i idiomes i lúdiques i culturals. Els nois reiteren l’interès per la pràctica esportiva, però també sol·liciten activitats d’informàtica i idiomes, artístiques i lúdiques. 39 Gràfic 8. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons el sexe (%) 45 41,2 40 33,2 35 30 25,3 25,1 25 22,9 % 19,4 18,2 19,4 20 13,7 15 10,6 11,1 8,6 10 3,4 4,6 5 0 Esportiva Artística Informàtica/ Reforç Educació en Cultural Lúdica Idiomes escolar el lleure Nois Noies Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Necessitats d’informació El 84,2 % de les famílies voldrien rebre més informació sobre alguna activitat extraescolar. L’interès per conèixer millor l’oferta d’activitats és molt similar als dos barris. Les activitats que desperten més interès són les artístiques, d’informàtica i idiomes, i les esportives, que també coincideixen amb les activitats en què la participació és més elevada, tot i que les d’educació en el lleure, de reforç escolar i les culturals i lúdiques també criden l’atenció. Gràfic 9. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació (% de resposta múltiple) 45 40,6 40 37,0 37,9 35 30 24,7 25 21,9 21,0 % 20 17,7 15 10 5 0 Esportiva Artística Informàtica/ Reforç escolar Educació en el Cultural Lúdica Idiomes lleure Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 40 Una vegada més es constaten certes diferències de gènere en les demandes. Malgrat que l’interès per disposar d’informació és similar en tots dos casos, la principal diferència és que les famílies sol·liciten amb molta més freqüència informació sobre activitats artístiques per a les noies. Les preferències d’horaris de les activitats Els dies preferits per fer activitats extraescolars són de dilluns a dijous, que coincideixen amb els dies en què ja es fa la major part d’activitats. L’horari preferent per fer-les és entre les 16.30 i les 18.00 hores. El divendres la demanda és menor que la resta de dies laborables. Pel que fa als caps de setmana, la demanda d’activitats en dissabte també és força elevada, mentre que el diumenge és el dia menys sol·licitat. Amb tot, cal dir que el percentatge d’infants que voldrien fer activitats entre el divendres i el diumenge és superior al dels que realment en fan. És a dir, hi ha una demanda explícita de més activitats en cap de setmana. Un dels resultats més rellevants de l’enquesta és que els dies laborables hi ha una demanda superior d’activitats per als infants més petits, mentre que els caps de setmana se sol·licita una oferta més àmplia per als més grans. Gràfic 10. Dies de la setmana en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es (% de resposta múltiple) 70 66,4 63,7 64,8 61,9 60 50 47,5 40 37,2 % 30 20 13,1 10 0 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 41 La franja horària més sol·licitada en totes les edats és de les 16.30 a les 18.00 hores. Quant als caps de setmana, tampoc no hi ha diferències en els horaris preferits segons l’edat, i el més demanat és el corresponent al dissabte al matí. L’aspecte que més influeix en la tria d’horaris és la jornada laboral dels pares i mares: com més augmenten les hores dedicades al treball remunerat, sobretot quan s’arriba a casa després de les 18 hores, més elevat és l’interès per fer les activitats en dies laborables. Quant a les activitats realitzades en família, la franja horària més sol·licitada és el dissabte al matí. També hi ha molta preferència per fer activitats el diumenge al matí. És menys freqüent demanar activitats en família a la tarda, tant el cap de setmana com entre setmana. A mesura que els infants es fan grans, la demanda d’activitats familiars és menor. Gràfic 11. Horaris en què es voldria disposar de més activitats familiars (% de resposta múltiple) 50 47,4 45 38,9 40 35 29,7 30 24,7 % 25 20 17,7 15 10 5 0 Dissabte mati Dissabte tarda Diumenge mati Diumenge tarda Entre setmana, a la tarda Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Valoració de les activitats Al llarg de l’informe s’ha anat veient que la manera d’omplir el temps fora de l’horari escolar respon a nombroses circumstàncies estretament lligades entre elles. Això es reflecteix clarament en l’enumeració dels motius pels quals els pares i mares decideixen apuntar els seus fills i filles a fer activitats extraescolars. La llista de motius argumentats per les famílies participants en el Debat Familiar és molt diversa. 42 Les famílies consideren que les activitats extraescolars han de tenir un caràcter formatiu i de relació social. El motiu més reiterat és la possibilitat de diversió (64,9 %). No obstant això, també es valora que els infants facin esport, que aprenguin coneixements i que es formin en valors. Aquestes dades posen de manifest l’interès de les famílies per la dimensió educativa i de diversió de les activitats que els seus fills i filles realitzen fora de l’horari escolar. La necessitat de cura apareix com el motiu principal en el 30,3 % de les famílies. Gràfic 12. Motius per portar els fills/es a fer activitats extraescolars (% de resposta múltiple) Es diverteixin 64,9 Facin esport 59,9 Aprenguin coneixements 53,2 % S'eduquin en valors 47,2 Coneguin altres infants 31,8 Estiguin atesos 30,3 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Com més elevat és el nivell educatiu dels pares i mares, més augmenta el nombre de motius argumentats i més importància s’atorga a la formació i la pràctica esportiva, així com a la relació amb altres infants. Cal assenyalar que la necessitat de cura és un argument molt comú a les llars on el pare o la mare treballen a jornada completa o arriben a casa més enllà de les 18 hores, a les monoparentals i a les d’origen estranger, que en aquest sentit experimenten més dificultats per aconseguir que algú els ajudi en la cura dels seus fills i filles (bé perquè no disposen de prou xarxa o suport familiar, o perquè no poden pagar un cangur). 43 Motius pels quals no es fan activitats fora de l’horari escolar L’enquesta demostra que la realització d’activitats extraescolars depèn de molts factors. En conseqüència, podríem pensar que no fer activitats fora de l’horari escolar també respon a motius molt diversos. Per tal de contrastar-ho hem preguntat directament les raons per les quals no es realitzen activitats fora de l’horari escolar, i la resposta és molt clara: prevalen els motius econòmics i la manca de temps per estudiar. Vegem-ho. Per a les famílies del Poblenou, i sobretot per a les de Provençals del Poblenou, una de les raons principals és de caire econòmic. El 45,5 % de les que no fan activitats extraescolars consideren que són massa cares. Aprofundint en aquesta dada es constata que el cost de les activitats és un argument molt freqüent entre les famílies més nombroses i la població amb menys recursos econòmics, en especial entre les persones sense feina i la població estrangera. La necessitat de dedicar temps a altres activitats, en particular a estudiar, és un segon motiu argumentat (45,2 %) i s’incrementa a mesura que augmenta l’edat. Després destaquen els motius vinculats amb la conciliació: bé perquè a la tarda el pare o la mare poden estar a casa (22,3 %) o perquè tenen dificultats per compatibilitzar els horaris (25,5 %). El 28,5 % no en fan perquè no els agrada l’oferta i el 14,4 % perquè no tenen prou informació. Finalment, el 10,6 % no realitzen activitats perquè els infants encara són massa petits. 44 Gràfic 13. Motius pels quals no es fan activitats extraescolars (% de resposta múltiple) Activitats massa cares 45,5 Manca de temps per estudiar 45,2 Activitats ofertes no agraden 28,5 Horaris incompatibles 25,5 % A la tarda poden estar a casa 22,3 No tenen prou informació 14,4 Per l'edat/Son massa petits 10,6 0 10 20 30 40 50 60 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Demandes de millora de les activitats fora de l’horari escolar Un altre aspecte valorat en el Debat Familiar és la demanda de millores que les famílies farien a les escoles, a les entitats del barri o als responsables polítics. La demanda més freqüent està vinculada amb el cost de les activitats: el 55,5 % demanen que les activitats tinguin un cost més assequible. Aquesta és la demanda majoritària en tots els tipus de llars enquestades, tot i que augmenta entre les que tenen una posició social més baixa. En segon lloc apareix una demanda estretament lligada a les mancances en l’oferta. Com ja s’ha vist a la primera part de l’informe, els agents destacaven l’existència de manca d’espais per a la realització d’activitats, opinió reiterada per una quarta part de les famílies quan afirmen que no els agrada l’oferta actual. Per això es demana més diversitat d’activitats (41,7 %) i d’espais públics (29,2 %), així com una millora de l’oferta existent, bé de les instal·lacions (27,2 %), de la qualitat de les activitats (35,2 %) o de la formació dels educadors/es (20,4 %). Una cinquena part voldrien horaris més amplis i el 15,7 % voldrien tenir activitats més a prop de l’escola. També hi ha una demanda elevada d’activitats en família (26,3 %). 45 Finalment destaca el percentatge de famílies que demanen més informació sobre les activitats existents: una quarta part voldrien rebre més informació. Gràfic 14. Aspectes a millorar de l’oferta d’activitats extraescolars (% de resposta múltiple) Preus més assequibles 55,5 Més diversitat d'activitats 41,7 Millorar qualitat activitats 35,2 Més espais públics 29,2 Més informació sobre l'oferta 27,7 % Millorar les instal·lacions 27,2 Més activitats en família 26,3 Millorar formació educadors 20,4 Ampliar l'horari d'activitats 19,1 Activitats més properes escola 15,7 0 10 20 30 40 50 60 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Un últim aspecte a comentar és que, si bé la demanda de preus més assequibles és majoritària, les llars més benestants són més exigents amb el tipus d’oferta i amb els aspectes de la qualitat de les activitats i dels espais. El cost econòmic El Debat Familiar posa en evidència que el cost de les activitats extraescolars és un dels aspectes més valorats per part de les famílies, sobretot a Provençals del Poblenou. De fet, el 78,3 % opinen que una activitat extraescolar de dues hores setmanals hauria de tenir algun cost econòmic per a les famílies, mentre que el 21,7 % consideren que hauria de ser gratuïta. El preu que es considera més adequat oscil·la entre els 10 i els 30 euros al mes. 46 Gràfic 15. Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat extraescolar de dues hores setmanals (%) Fins 10 Activitats euros/mes gratuïtes 19% 22% Més de 40 euros/Més 1% De 31 a 40 euros/mes 5% D'11 a 20 euros/mes 33% De 21 a 30 euros/mes 20% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. El nombre de fills i filles condiciona l’opinió de les famílies sobre el preu de les activitats, de manera que les famílies més nombroses són les que més es decanten per la gratuïtat o per costos menys elevats. Com ja s’ha comentat, també ho fan les que tenen un estatus socioeconòmic inferior. 47 Compartir els espais Per acabar, el Debat Familiar pregunta a les famílies quin és el seu grau d’acord amb el fet que les activitats extraescolars que ofereixen les escoles s’obrin als infants del barri. L’opinió està força dividida i una mica més de la meitat de les famílies tindrien una resposta positiva davant l’obertura de les escoles a tots els infants del barri. L’escola pública està més d’acord amb aquesta proposta que no pas la concertada. Gràfic 16. Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants del barri? (%) Totalment d'acord 25% Gens d'acord 22% Força d'acord 26% Poc d'acord 27% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 48 4. IDEES CLAU A continuació es presenten de forma resumida les idees clau que els agents i les famílies del Poblenou i Provençals del Poblenou han posat de manifest durant la fase de diagnosi. Aquestes idees han de servir per identificar amb els agents les necessitats principals del territori, consensuar quines són més prioritàries i elaborar un pla d’acció. Idees clau sobre els agents promotors d’activitats La major part de les AMPA tenen una gran capacitat per organitzar l’oferta d’activitats educatives en horari no escolar. El seu dinamisme i la bona relació i coordinació amb els centres educatius facilita aquesta tasca. L’oferta esportiva i artística és gestionada per entitats majoritàriament situades al barri del Poblenou, que disposa d’una xarxa associativa àmplia i dinàmica. El mapa de serveis i equipaments del territori està canviant en els darrers anys fruit de la transformació urbanística i social que està experimentant els últims temps. La Coordinadora d’Entitats del Poblenou aglutina bona part del teixit social dels dos barris i fomenta que hi hagi un ampli coneixement i espais de treball compartit entre els diferents actors. Altres xarxes, com ara la Federació d’Entitats per a les Festes de Maig, o xarxes educatives, com ara XJT i XAT, fomenten el treball col·laboratiu. Malgrat tot, alguns agents, com les AMPA, agrairien un espai de relació i coordinació més estable. Idees clau sobre l’oferta i la demanda d’activitats Del total d’activitats que s’ofereixen en el barri, més de la meitat les organitzen les AMPA, que ofereixen una programació d’activitats plural i diversa, en què l’oferta esportiva predomina per sobre de la resta. Més de la meitat de les places ocupades als barris del Poblenou i Provençals del Poblenou corresponen a activitats esportives, seguides de les artístiques. Malgrat la diversitat de les propostes, per a molts dels entrevistats l’oferta continua estant molt marcada per l’esport. La franja d’edat que disposa de menys oferta en el territori és la compresa entre els 12 i els 16 anys. Pel que fa a les activitats puntuals, les culturals i les lúdiques són les que aglutinen infants i joves de totes les edats, però els més petits són els que fan més activitats d’aquest tipus. Vuit de cada deu infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar. L’activitat més estesa és l’esportiva, seguida de les disciplines artístiques i informàtica i idiomes. 49 La realització d’activitats varia en funció de les característiques i dels recursos familiars, de l’horari laboral dels pares i mares i del seu nivell cultural. Alguns grups socials —com ara els infants d’origen immigrant i les famílies afectades per l’atur— fan menys activitats. A l’hora de decidir apuntar els fills i filles a activitats extraescolars, les famílies valoren que sigui un espai de diversió, però també que els infants facin esport, que adquireixin coneixements, que es formin en valors i que es relacionin amb altres nens i nenes. Les activitats també ajuden a compatibilitzar els horaris dels infants amb els dels pares i mares. Aquesta necessitat és superior a les llars on el pare o la mare treballen fora de casa a jornada completa, sobretot quan la mare arriba a casa més enllà de les 18 hores. Les noies tendeixen a dedicar més temps a les activitats de caràcter instructiu i cultural, i els nois a les activitats esportives. De mitjana es fan activitats extraescolars 3,2 dies a la setmana, majoritàriament entre el dilluns i el dijous. També hi ha molta activitat el dissabte al matí i fora del centre escolar. Amb l’edat augmenta la realització d’activitats fora de l’escola. El 80 % dels infants farien alguna activitat que no fan, en especial de tipus artístic i esportiu. Se sol·licita un volum més elevat d’activitats extraescolars de dilluns a dijous, preferentment de les 16.30 a les 18.00 hores, així com més oferta d’activitats familiars el dissabte i el diumenge al matí. El motiu principal de no fer activitats és que es considera que són massa cares. Les famílies voldrien disposar d’activitats de preus assequibles i tenir més diversitat d’activitats i d’espais públics. La meitat de les famílies consideren positiva la proposta d’obrir les activitats de les escoles a tots els infants del barri. 50 5. FONTS D’INFORMACIÓ 5.1. Agents educatius i socials entrevistats/participants en els grups de debat AMPA Escola La Mar Bella AMPA Escola Pere IV AMPA Escola Acàcies AMPA Escola L’Arenal de Llevant AMPA Escola Poblenou AFA Provençals AFA La Llacuna del Poblenou AMPA Voramar AMPA Institut Front Marítim Escola La Mar Bella Escola Vila Olímpica Escola Pere IV Escola Acàcies Escola L’Arenal de Llevant Escola Poblenou Escola Catalònia Escola Provençals Escola Brasil Escola La Llacuna del Poblenou Escola Voramar Escola Miró Colegio Asunción de Nuestra Señora Institut Front Marítim Agrupació Sardanista Roure Casino L’Aliança del Poblenou Centre Moral i Cultural del Poblenou El Joncar Petit Colla del Drac del Poblenou Colla de Gegants del Poblenou Centre d’Imatgeria Festiva Coordinadora d’Entitats del Poblenou CEM Can Felipa Atlètic Poblenou CF Club d’Escacs Ateneu Colon Handbol Poblenou Club Natació Poblenou Associació Rugby Poblenou Catalònia Hoquei Club Agrupament Escolta Rakxa Esplai Pare Abraham Esplai Movi Poblenou Esplai Sagrat Cor Esplai La Flor de Maig Esplai Va Que Roda. CER Coop. Bac de Roda Centre Cívic Can Felipa Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz Ludoteca Municipal Maria Gràcia Pont Centre de Barri del Poblenou Serveis Socials Tècnic de Reagrupament Familiar Tècnic d’Acollida 51 5.2. Centres escolars participants en l’experiència del Debat Familiar Escola La Mar bella Escola Vila olímpica Escola Pere IV Escola Acàcies Escola L’Arenal de Llevant Escola Poblenou Escola Brasil Escola Voramar 52 5.3. Annex Taula 17. Sexe dels infants (%) Conjunt del Provençals Sexe El Poblenou territori del Poblenou Noi 47,0 48,7 42,5 Noia 53,0 51,3 57,5 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 18. Cicle educatiu (%) Conjunt del Provençals El Poblenou territori del Poblenou Cicle inicial 32,8 27,8 46,5 Cicle mitjà 40,6 44,1 31,0 Cicle superior 26,6 28,1 22,6 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 19. Lloc de naixement dels infants (%) Conjunt del Provençals Lloc de naixement El Poblenou territori del Poblenou Catalunya 85,9 87,4 81,7 Resta d’Espanya 1,7 1,2 3,1 Resta d’Europa 2,3 2,3 2,2 Amèrica 6,5 5,3 10,0 Àfrica 0,8 0,8 0,9 Àsia i Oceania 2,8 3,0 2,2 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 20. Lloc de naixement dels pares i mares (%) Lloc de naixement Pares Mares Catalunya 70,4 72,8 Resta d’Espanya 14,6 11,3 Resta d’Europa 3,7 3,2 Amèrica 7,4 9,9 Àfrica 1,6 1,1 Àsia i Oceania 2,4 1,7 Total 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 53 Taula 21. Quantitat de persones que viuen a la llar (%) Conjunt del Provençals Persones El Poblenou territori del Poblenou Dues 4,6 4,4 5,1 Tres 22,3 22,2 23,1 Quatre 52,5 53,0 51,3 Cinc 15,2 17,0 10,3 Sis 3,9 2,7 7,3 Més de sis 1,4 0,8 3,0 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 22. Nombre de germans/es (%) Conjunt del Provençals Nombre de germans/es El Poblenou territori del Poblenou Cap 23,2 21,9 26,7 Un 59,3 60,3 56,8 Dos 13,6 14,7 10,6 Tres i més 3,9 3,2 5,9 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 23. Hores setmanals de treball remunerat dels pares i mares (%) Hores Pares Mares No treballa 8,2 21,4 Fins a 20 hores 3,4 7,8 Entre 20 i 30 hores 2,7 13,6 Entre 30 i 40 hores 36,4 40,2 Més de 40 hores 49,3 17,0 Total 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 24. Participació en activitats extraescolars segons el barri i el tipus de centre (%) Barri Titularitat Conjunt Participació del Provençals El territori del Pública Concertada Poblenou Poblenou Sí 82,6 88,1 67,5 77,2 96,4 No 17,4 11,9 32,5 22,8 3,6 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 54 Taula 25. Participació en activitats extraescolars segons el nombre de persones a la llar i el lloc de naixement (%) Persones a la llar Lloc de naixement Conjunt del Participació territori Cinc o Catalunya i Altres països Dues Tres Quatre més Espanya Sí 82,6 87,8 84,1 86,3 72,6 86,5 62,0 No 17,4 12,2 15,9 13,7 27,4 13,5 38,0 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 26. Tipus d’activitat i espai de realització segons el tipus de centre (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Centre Centre Centre Centre públic concertat públic concertat Esportiva 47,7 74,7 42,5 37,3 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 33,8 18,1 21,3 23,3 Informàtica, idiomes 18,4 16,9 15,2 23,3 Reforç escolar 4,5 1,2 7,7 3,6 Educació en el lleure 3,8 1,6 8,6 4,4 Cultural (castellers, banda de música, coral) 5,0 4,4 5,3 4,4 Lúdica 9,8 3,2 5,5 0,8 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 27. Tipus d’activitat i espai de realització segons el barri (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Provençals Provençals El del El Poblenou del Poblenou Poblenou Poblenou Esportiva 59,9 42,5 42,1 38,3 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 29,6 28,7 26,2 10,0 Informàtica, idiomes 17,3 20,0 18,3 15,0 Reforç escolar 2,5 6,7 6,0 7,9 Educació en el lleure 2,0 6,3 7,6 7,1 Cultural (castellers, banda de música, coral) 4,9 4,6 6,3 1,7 Lúdica 7,2 10,0 3,1 7,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 55 Taula 28. Tipus d’activitat i espai de realització segons el cicle educatiu (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Cicle Cicle Cicle Cicle Cicle inicial Cicle inicial mitjà superior mitjà superior Esportiva 61,5 54,5 49,1 39,9 42,3 41,6 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 26,3 34,2 23,0 22,3 22,6 21,7 Informàtica, idiomes 16,2 15,9 21,2 14,4 17,1 23,0 Reforç escolar 2,2 3,8 4,9 4,0 6,7 9,7 Educació en el lleure 4,7 1,4 3,5 4,3 9,0 9,3 Cultural (castellers, banda de música, coral) 6,5 4,3 4,0 2,9 6,4 6,2 Lúdica 10,1 8,1 5,3 4,0 4,6 3,5 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 29. Tipus d’activitat i espai de realització segons el lloc de naixement (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Nascuts a Activitat Nascuts a Nascuts a Nascuts a Cataluny altres Catalunya i altres a i països Espanya països Espanya Esportiva 56,0 50,0 44,0 25,9 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 28,2 38,9 23,3 14,8 Informàtica, idiomes 16,4 29,6 17,7 16,7 Reforç escolar 2,6 10,2 5,9 12,0 Educació en el lleure 2,5 7,4 7,3 9,3 Cultural (castellers, banda de música, coral) 4,2 9,3 4,5 8,3 Lúdica 7,1 13,9 3,0 11,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 30. Tipus d’activitat que es voldria fer segons el barri (% de resposta múltiple) Barri Conjunt del territori Provençals El Poblenou del Poblenou Esportiva 28,9 26,0 36,7 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 30,9 29,1 35,8 Informàtica, idiomes 23,8 22,8 26,7 Reforç escolar 4,2 2,6 8,3 Educació en el lleure 11,0 10,0 13,8 Cultural (castellers, banda de música, coral) 11,2 10,9 12,1 Lúdica 19,0 17,3 23,8 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 56 Taula 31. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació segons el sexe i el cicle educatiu (% de resposta múltiple) Sexe Cicle educatiu Activitats Conjunt del Cicle Cicle Cicle Noi Noia territori inicial mitjà superior Esportiva 37,0 38,8 35,7 37,1 37,1 35,8 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 40,6 36,9 44,7 43,5 43,5 33,6 Informàtica, idiomes 37,9 38,3 38,3 42,1 38,3 35,4 Reforç escolar 21,9 22,4 21,8 21,6 23,8 20,4 Educació en el lleure 24,7 24,1 25,9 28,8 24,1 21,7 Cultural (castellers, banda de música, coral) 21,0 21,9 21,1 23,4 21,4 17,3 Lúdica 17,7 18,9 16,8 20,5 18,3 12,4 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 32. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació segons el barri (% de resposta múltiple) Barri Activitats Provençals Conjunt del El Poblenou del territori Poblenou Esportiva 37,0 37,0 37,1 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 40,6 43,5 32,9 Informàtica, idiomes 37,9 39,0 35,0 Reforç escolar 21,9 19,7 27,9 Educació en el lleure 24,7 26,0 21,3 Cultural (castellers, banda de música, coral) 21,0 23,1 15,4 Lúdica 17,7 18,0 16,7 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 57 Taula 33. Horaris en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es (%) Conjunt del Horaris territori Dilluns De 16.30 a 18.00 h 51,0 De 18.00 a 20.00 h 20,2 Dimarts De 16.30 a 18.00 h 46,5 De 18.00 a 20.00 h 21,0 Dimecres De 16.30 a 18.00 h 49,0 De 18.00 a 20.00 h 20,1 Dijous De 16.30 a 18.00 h 45,0 De 18.00 a 20.00 h 20,2 Divendres De 16.30 a 18.00 h 35,1 De 18.00 a 20.00 h 15,6 Dissabte Matí 27,8 Tarda 13,4 Diumenge Matí 10,1 Tarda 4,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 58