ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
Sessió de 14 de novembre de 2018 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de novembre de 2018, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I 
SEGURETAT I PREVENCIÓ, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi 
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala 
Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Santiago 
Alonso Beltrán, Maria Magdalena Barceló Verea, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés 
Añón, Xavier Mulleras Vinzia, Maria Rovira Torrens, Gerard Ardanuy i Mata i Juan José 
Puigcorbé i Benaiges, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per 
delegació del secretari general, i certifica. 
 
També hi són presents les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra 
López, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Eulàlia Reguant i Cura, Alberto 
Villagrasa Gil, i els Srs. Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Programes de Memòria, i 
Francesc Terrón Cusí, en representació de l’Institut Barcelona Esports. 
 
S’obre la sessió a les 10 h. 
 
La presidenta expressa el condol pel traspàs de la mare del comissionat de Participació, el 
Sr. Pindado, en nom de tots els membres de la Comissió. 
A continuació, proposa tractar conjuntament alguns punts, com ara els punts 1 i 19, que és 
l’informe de victimització més una pregunta del Grup Municipal Demòcrata; els punts 2, 8, 9, 
16 i 20, que tracten bàsicament sobre qüestions de seguretat al metro de la ciutat, i els punts 21 i 
23, que fan referència a l’agenda de viatges internacionals del Sr. Pisarello. 
 
I)  Aprovació de les actes de les sessions de 17 i de 29 d’octubre de 2018. 
 S’aproven. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (15/2017) De l’alcaldessa, de 18 d’octubre de 2018, que aprova la denominació de Jardins 
d’Elisa García Sáez per a l’espai enjardinat entre els carrers Pont, Cinca i Segre (Districte de 
Sant Andreu). 
 
2.-  (3/2018) De l’alcaldessa, de 31 d’octubre de 2018, que aprova la denominació de Jardins de 
Dolors Canals i Farriols a l’espai enjardinat entre els carrers Cristóbal de Moura, Pere 
Moragues, Parlament i Marsala (Districte de Sant Martí). 
 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 1 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
3.-  (7/2018) De l’alcaldessa, de 31 d’octubre de 2018, que aprova la denominació de plaça de 
Carme Simó a l’espai enjardinat entre els carrers de la baixada de Caçador i del Sots-tinent 
Navarro (Districte de Ciutat Vella). 
 
4.-  (5/2018) De l’alcaldessa, de 8 de novembre de 2018, que aprova el canvi de denominació del 
carrer de Sant Domènec del Call per carrer de Salomó ben Adret (Districte de Ciutat Vella). 
 
5.-  (677-682/2018) Del gerent de recursos humans i organització, de 10 d’octubre de 2018, que 
exclou, per renúncia voluntària, les persones indicades en les respectives resolucions, de les 
borses de treball en les categories de TS Gestió, TS Arxivística i Auxiliar Administratiu/va. 
 
6.-  (776/2018) Del gerent de recursos humans i organització, de 10 d’octubre de 2018, que adscriu, 
mitjançant encàrrec de funcions, la funcionària de carrera Sra. Lidia Hernández Delgado, 
categoria administrativa, a l’OAC del Districte de Nou Barris, lloc de treball Cap de secció 2, 
per substituir la Sra. Yolanda Margarita Avellana Tomas que es troba en situació d’incapacitat 
temporal. 
 
7.-  (730/2018) De l’alcaldessa, d’11 d’octubre de 2018, que nomena el Sr. Xavier Roca Ollé, 
personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport 
Polític), adscrit a la Primera Tinència d’Alcaldia, amb nivell de destinació 26 i règim de plena 
dedicació. 
 
8.-  (777/2018) De l’alcaldessa, de 26 d’octubre de 2018, que nomena el Sr. Albert Arias Sans, 
personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport 
Polític), adscrit a la Quarta Tinència d’Alcaldia, amb nivell de destinació 26 i règim de plena 
dedicació. 
 
9.-  (729/2018) De l’alcaldessa, d’11 d’octubre de 2018, que cessa la Sra. Eloisa Piñeiro Orge, 
personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport 
Polític), adscrita a la Regidoria del Districte de Ciutat Vella. 
 
10.-  (761-762/2018) De l’alcaldessa, de 18 d’octubre de 2018, que cessa la Sra. Eva Galonska Raya, 
personal eventual, en el lloc de treball de suport 3 i la nomena tècnica 3, amb nivell de 
destinació 22 i règim de plena dedicació (família Serveis de Suport Polític), amb adscripció al 
Grup Polític Municipal Demòcrata. 
 
11.-  (759-760/2018) De l’alcaldessa, de 18 d’octubre de 2018, que cessa la Sra. Olga Aira Fox, 
personal eventual, en el lloc de treball de tècnica 4 i la nomena tècnica 3, amb nivell de 
destinació 22 i règim de plena dedicació (família Serveis de Suport Polític), amb adscripció al 
Grup Polític Municipal Demòcrata. 
 
12.-  (763/2018) De l’alcaldessa, de 18 d’octubre de 2018, que cessa el Sr. Raúl Medina Román, 
personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport 
Polític), amb adscripció al Grup Polític Municipal Ciutadans. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 18 d’octubre de 2018: 
 
13.-  (653/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Rafael Anton Tixé Milian (mat. 
76205) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional 
d’Auxiliar Administratiu, amb destinació al Departament de Gestió Operativa de la Gerència 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 2 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
d’Ecologia Urbana, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada 
per compte propi de gelateria - orxateria. La dedicació professional privada no podrà superar la 
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-
se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen 
en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
14.-  (659/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jordi Madaula Balaguer (mat. 
76070) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional 
d’Auxiliar Administratiu, amb destinació a la Direcció de Serveis Editorials de la Gerència de 
Recursos, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte 
d’altri com a dependent en una botiga de decoració. La dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al 
servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
15.-  (918/2018 IMMB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Gemma Cisa Pàmies 
(mat. 810009) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional de Tècnica Mitjana d’Arquitectura, amb destinació a la Direcció d’Obres i 
Manteniment de l’Institut Municipal de Mercats, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 
(80.40.OP.20), i l’activitat privada per compte propi com a arquitecta tècnica. Per tal d’evitar 
possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat 
privada de lliure exercici de la professió d’arquitecte i aparellador per compte propi, qualsevol 
manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada 
no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i 
haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització 
resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés 
previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
16.-  (2018/596) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l´entitat 
Consell de la Joventut de Barcelona pel Projecte “Programa Pau i Cooperació 2018-2019”, que 
instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa nominativa, de 
conformitat amb els articles 22.2.a) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de 
Subvencions i 6.1a) i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 3 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 80.000,00 euros, que representa el 84,68% del 
projecte, que té un import de 94.470,80 euros. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un 
import de 80.000,00 euros, amb càrrec a la partida 48789/23291/0701, distribuïts en 40.000,00 
euros per a l’any 2018 i 40.000,00 euros per a l’any 2019, condicionat a l’existència de crèdit 
suficient i adequat, a favor de l’entitat Consell de la Joventut de Barcelona amb CIF 
V08825804. REQUERIR les entitats beneficiàries per tal que en un termini no superior a tres 
mesos de la finalització de l’activitat parcial o final del projecte presenti la justificació de 
l’aplicació dels fons rebuts, d´acord amb allò establert al pacte 5è del conveni. FACULTAR el 
Primer Tinent d’Alcaldia, l’lm. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura del conveni. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat 
i Prevenció. 
 
17.-  (1014/18- 18S15172) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona 
i la Fundació Surt, Fundació de Dones, amb NIF G64404213, per al desenvolupament del 
projecte “Intervenció per a la recuperació, empoderament i inserció sociolaboral de dones 
víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual” (Projecte RAI - ANYS 
2018-2019), que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb 
caràcter nominatiu, de conformitat amb els articles 22.2.a) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de 
novembre, general de subvencions i 6.1.a) de la normativa general reguladora de les 
subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 126.276,00 euros. AUTORITZAR 
i DISPOSAR la despesa per un import de 126.276,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i 
partida/es indicats en aquest mateix document, condicionada a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici posterior a l’actual, a favor de la Fundació Surt, 
Fundació de Dones, amb NIF G64404213, per al desenvolupament del projecte “Intervenció per 
a la recuperació, empoderament i inserció sociolaboral de dones víctimes de tràfic d’éssers 
humans amb finalitat d’explotació sexual” (Projecte RAI - ANYS 2018-2019).. REQUERIR 
l’entitat beneficiària per tal que presenti en data màxima 31 de març de 2019 i 31 de març de 
2020 per cadascun dels dos anys (2018/19), respectivament, el balanç econòmic i la memòria de 
funcionament d’aquesta i justificació dels fons rebuts. Aquest haurà de contenir memòria 
d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts, memòria econòmica 
justificativa del cost de les activitats realitzades i informe de l’auditor, tal i com consta al pacte 
setè de l’esmentat conveni. FACULTAR la Regidora de Feminismes i LGTBI i Relacions 
Internacionals, la Sra. Laura Pérez Castaño per a la signatura de l’esmentat conveni i qualsevol 
altre document que se’n derivi. DONAR COMPTE a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció.  
 
18.-  (1014/18 -18S15173) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona 
i (SICAR) Adoratrices Esclavas del Santísimo Sacramento y de la Caridad, amb NIF 
R5800581J, per al desenvolupament del projecte “intervenció per a la recuperació, 
empoderament i inserció sociolaboral de dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat 
d’explotació sexual” (Projecte RAI - ANYS 2018-2019), que instrumenta l’atorgament d’una 
subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter nominatiu, de conformitat amb els 
articles 22.2.a) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i 6.1.a) de 
la normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, per un 
import de 126.276,00 euros. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 
126.276,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici posterior 
a l’actual, a favor de (SICAR) Adoratrices Esclavas del Santísimo Sacramento y de la Caridad, 
amb NIF R5800581J, per al desenvolupament del projecte “intervenció per a la recuperació, 
empoderament i inserció sociolaboral de dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat 
d’explotació sexual” (Projecte RAI - ANYS 2018-2019). REQUERIR l’entitat beneficiària per 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 4 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
tal que presenti en data màxima 31 de març de 2019 i 31 de març de 2020 per cadascun dels dos 
anys (2018/19), respectivament, el balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta i, 
la justificació dels fons rebuts. Aquest haurà de contenir memòria d’actuació amb indicació de 
les activitats realitzades i resultats obtinguts, la memòria econòmica justificativa del cost de les 
activitats realitzades i l’informe de l’auditor. FACULTAR la Regidora de Feminismes i LGTBI 
i Relacions Internacionals, la Sra, Laura Pérez Castaño per a la signatura de l’esmentat conveni 
i qualsevol altre document que se’n derivi. COMPTE a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
19.-  (1054/18) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la 
Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, amb NIF G59055525, per al Pla d’acollida Poble Sec 
per a tothom 2018/19, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió 
directa i amb caràcter nominatiu, de conformitat amb els articles 22.2.a) i 28.1 de la Llei 
38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i 6.1.a) de la normativa general reguladora 
de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 94.000,00 euros. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 94.000,00 euros amb càrrec al/s 
pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionada a l’existència de 
crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici posterior a l’actual, a favor de la 
Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, amb NIF G59055525, per al Pla d’acollida Poble Sec 
per a tothom 2018/19. REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que presenti en data màxima 31 
de març de 2019 i 31 de març de 2020 per cadascun dels dos anys (2018/19) respectivament, el 
balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta i la justificació dels fons rebuts. 
Aquest haurà de contenir memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i 
resultats obtinguts, memòria econòmica justificativa del cost de les activitats realitzades i 
informe de l’auditor, tal i com consta a la clàusula setena de l’esmentat conveni. FACULTAR 
l’lm. Sr. Jaume Asens i Llodrà, Tercer Tinent d’Alcaldia i Regidor de l’Àrea de Drets de 
Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència per a la signatura de l’esmentat conveni, així 
com qualsevol document que se’n derivi. COMPTE a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
20.-  (18-SJS-82) APROVAR el conveni de col·laboració entre el Consorci d’Educació de Barcelona 
i l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella) per a la gestió del edifici que comprèn 
el Palau Alòs, depenent del Districte de Ciutat Vella i el centre de Formació d’Adults Layret, 
adscrit al Consorci d’Educació de Barcelona. FACULTAR la Regidora del Districte de Ciutat 
Vella, Ima. Sra. Gala PIn Ferrando per a la signatura del present conveni. DONAR-NE compte 
a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 25 d’octubre de 2018: 
 
21.-  (806/2018) APROVAR els temaris de les convocatòries de concurs oposició, de les categories 
professionals de l’Ajuntament de Barcelona corresponents a Auxiliar i Subaltern/a de l’escala 
d’Administració General, incloses en el subgrups de titulació C2 i Agrupacions professionals 
(E) respectivament; DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
22.-  (691/2018) APROVAR la pròrroga del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre 
l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona el 29 de juliol de 
2016, i que té per objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, per un any natural i amb 
efectes a partir del dia 6 de novembre de 2018 i fins al 5 de novembre de 2019, mantenint el 
contingut de la resta de clàusules que integraven aquell Conveni. FACULTAR l’lm. Sr. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 5 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Economia i 
Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals, per a la signatura de la pròrroga del Conveni 
Marc de col·laboració educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació 
Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB). DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
23.-  (2018/604) APROVAR l’acord d’amistat i cooperació entre la ciutat de Betlem i la ciutat de 
Barcelona per a la millora de la gestió del clavegueram de la ciutat de Betlem i en la seva 
política en relació al turisme i la seva governança. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
24.-  (2018/605) APROVAR el conveni marc de cooperació entre l’Ajuntament de Barcelona, el 
Consorci de Biblioteques de Barcelona i el Ministeri de Cultura de Colòmbia per a la 
col·laboració en el desenvolupament i la consolidació del suport a l´enfortiment de la Xarxa 
Nacional de Biblioteques Públiques de Colòmbia privilegiant la institucionalització dels 
municipis vulnerables de Colòmbia i la convivència pacifica. FACULTAR el Primer Tinent 
d´Alcaldia, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura del conveni. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
25.-  (1120/18) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut 
d’Arteterapia Transdisciplinaria de Barcelona, SL per a la realització de pràctiques de l’alumnat 
del Màster en “Arteterapia Transdisciplinaria y Desarrollo Humano” a la Unitat contra el Tràfic 
d’Èssers Humans (UTEH). FACULTAR la Regidora de Feminismes, LGTBI i Relacions 
Internacionals, la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, per a la signatura de l’esmentat conveni, així 
com la de tots els documents que se’n puguin derivar. DONAR compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
26.-  (230/2014) AMPLIAR l’autorització i disposició de despesa per a la pròrroga per al període de 
l’1 de novembre al 31 de desembre de 2018 del contracte de gestió de serveis públics en la 
modalitat de concessió, número 14C00019, que té per objecte la direcció, promoció, 
dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic, de lleure i sociocultural de 
l’espai Jove Boca Nord per un import de 41.340,60 euros, amb càrrec al Pressupost/os i 
Partida/es indicades en aquest mateix document, en compliment de la clàusula núm. 4 del plec 
de clàusules administratives de l’esmentat contracte; DISPOSAR-LA a favor de Iniciatives i 
Programes, SL, NIF B59545913. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 
15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la 
pròrroga del contracte a les dependències del Districte d’Horta-Guinardó; DESIGNAR com 
responsable del contracte la Directora de la Direcció de Serveis a les Persones i Territori del 
Districte d’Horta-Guinardó. DONAR compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 31 d’octubre de 2018: 
 
27.-  (3/2018 IMHR) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jaume Tutó Nosás (mat. 
11100010) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria 
professional de Tècnic d’Administració General, amb destinació al Departament de 
Contractació de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, on ocupa el 
lloc de treball de Cap de Departament 1 (40.10.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri 
com a professor preparador d’oposicions a l’empresa Centre d’Estudis Financers. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 6 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
28.-  (351/2018 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Gemma Barniol 
Sánchez (mat. 3100278), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la 
categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’Espai Familiar El 
Torrent de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament on ocupa el lloc de treball de 
Tècnic 5 – 80.50.SE.10 - i l’activitat privada per compte d’altri a l’empresa Senfo, SL com a 
Monitora de suport. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada 
laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no 
coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment 
dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 
26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
29.-  (E18088) AUTORITZAR al Consorci Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, adscrit a 
l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral temporal per obra i servei d’una persona per 
al lloc de treball de Tècnic/a Superior en Arquitectura, del grup A1, d’acord amb el que disposa 
l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern aprovada en sessió de 22 de desembre 
de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
30.-  (E18-089) AUTORITZAR al Consorci Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, adscrit a 
l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral temporal per obra i servei d’una persona per 
al lloc de treball de Tècnic/a Superior en Informació, amb llicenciatura o grau en Ciències de la 
Informació, Periodisme o Comunicació Audiovisual, del grup A1, d’acord amb el que disposa 
l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern aprovada en sessió de 22 de desembre 
de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
31.-  (769/2018) PRORROGAR el Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre 
l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya el 25 de novembre de 2016 
i que té per objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, per un any natural i amb efectes a 
partir del dia 26 de novembre de 2018 i fins al 25 de novembre de 2019, mantenint el contingut 
de la resta de clàusules que integraven aquell Conveni. FACULTAR l’lm. Sr. Gerardo Pisarello 
Prados, Primer Tinent d’Alcaldia, per a la signatura de la pròrroga del Conveni Marc. DONAR-
NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció. 
 
32.-  (2018/613) APROVAR l’acord de col·laboració entre les ciutats de Kobe i Barcelona per 
promoure la col·laboració, els intercanvis de bones pràctiques i experiències entre les ciutats de 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 7 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Kobe i Barcelona amb el propòsit d’enfortir el desenvolupament de relacions d’amistat en 
diversos àmbits en benefici dels habitants d’ambdues ciutats. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
33.-  (16000873-004 (0232/16) PRORROGAR, a l’empara dels articles 23.2 i 303 del TRLCSP, de 
mutu acord segons compareixença de conformitat de l’empresa, per un període comprès des del 
03.11.2018 fins el 02.11.2019, el contracte 16000873-004 que té per objecte la concertació de 
l’activitat sanitària de prevenció de riscos laborals i d’altres activitats sanitàries de l’Ajuntament 
de Barcelona i organismes associats, a favor de l’empresa Quirón Prevención, S.L. amb NIF 
B64076482, per un import total de 340.421,12 euros, exempt d’IVA, d’acord amb els informes i 
documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa corresponent 
a l’Ajuntament de Barcelona per un import de 279.582,53 euros, exempt d’IVA, amb càrrec a 
les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest document, tot incorporant-se a 
l’expedient, pel que fa a la resta del pressupost, els documents comptables acreditatius de les 
disposicions efectuades pels òrgans competents que s’incorporen a la present licitació, 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a 
l’actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 8 de novembre de 2018: 
 
34.-  (360/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Pilar Carrero Grau (mat. 
3005569), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM l’Arbret de l’Eixample de 
l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 5 – 
80.50.SE.10- i l’activitat privada per compte d’altri a Shinia Yoga SL i per a Inmaculada 
Mindan Notario, com a Professora de Yoga. La dedicació professional privada no podrà superar 
la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
35.-  (18-SJS-152) APROVAR el conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, 
Foment de Ciutat, SA, l’entitat Tot Raval Fundació Privada i la Fundació Bancària Caixa 
d’Estalvis i Pensions de Barcelona que té per objecte la col·laboració d’aquestes entitats per tal 
d’impulsar al territori del barri del Raval una intervenció social en contextos multiculturals que 
promogui un desenvolupament comunitari intercultural i una societat cohesionada, fins al 
proper 31 de desembre de 2019. FACULTAR la Ima. Sra. Gala Pin i Ferrando, Regidora del 
Districte de Ciutat Vella, la formalització del referit conveni. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
36.-  (368/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ascensión Cano Guardeño 
(mat. 3100189), entre las seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM La Mar de l’Institut 
Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball d’Educadora d’Escola 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 8 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Bressol Tècnic 5 (80.50.SE.10) i l’activitat privada per compte d’altri a la fundació Mare de 
Déu de Fàtima, com a Auxiliar Educadora. La dedicació professional privada no podrà superar 
la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
37.-  (0504/17) PRORROGAR, de mutu acord de les parts, de conformitat amb la clàusula 5 del Plec 
de clàusules administratives particulars, l’acord marc amb número de contracte 17002295, que 
té per objecte la fixació de les condicions per a la contractació dels serveis en assessorament 
estratègic, planificació, mediació en les negociacions, gestió de la contractació d’espais en tots 
els mitjans convencionals i no convencionals, i secundàriament, la ideació o la creativitat o el 
disseny o la producció o la implementació d’accions especials de comunicació vinculades a les 
campanyes de mitjans i de designació de les empreses per a la utilització comuna i contractació 
centralitzada per part de l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats 
municipals i organismes amb participació municipal majoritària de l’Ajuntament de Barcelona, 
i la designació de les empreses (proveïdors), amb una estimació de volum anual de despesa de 
10.000.000,00 euros IVA inclòs, a favor de les empreses Carat España, SAU, amb CIF: A-
28343358, Havas Media Group Spain, SAU amb CIF: A-78809662, i Zenith Media, SLU, amb 
CIF B-81864894, pel termini d’un any, amb vigència a partir del dia 24 de desembre de 2018 
fins al 23 de desembre de 2019, d’acord amb la proposta de la Direcció Executiva de 
Comunicació de 28 de setembre de 2018, i la conformitat dels adjudicataris, amb sengles 
compareixences de 19 d’octubre de 2018. Resta sotmès a la condició suspensiva d’existència de 
crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR compte d’aquesta 
Resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i 
Prevenció. 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
 
1.-  Enquesta de Victimització 2018. 
 
(Es tracta conjuntament amb el punt 19.)  
 
El Sr. RECASENS anuncia que el que explicarà és un brevíssim resum de l’Enquesta de 
victimització, perquè evidentment és llarga, però diu que els regidors la tenen completa a la 
pàgina del Registre d’enquestes i estudis d’opinió. Afegeix que si els portaveus tenen preguntes 
les contestarà en comissió o individualment. 
Comenta que l’Enquesta de victimització de Barcelona es va produir entre el 4 d’abril i el 9 de 
maig de 2018 i que es van entrevistar al voltant de 4.500 persones residents a la ciutat per 
demanar-los tant sobre les seves experiències de victimització per fets delictius com de 
conflictes de convivència. Indica que les dades de victimització corresponen, per tant, a l’any 
2017, cosa que és important tenir present, ja que el record de victimització és sobre l’any 
anterior. Manifesta, però, que les dades de percepció corresponen al moment de realització de 
l’entrevista, és a dir, el 2018. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 9 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Pel que fa al delicte i les seves víctimes, explica que al conjunt de la ciutat l’índex general de 
victimització és del 25,6%, 7 dècimes superior a l’any anterior. Comenta que es manté en 
paràmetres similars als darrers anys, en què, després d’un fort repunt el 2009, l’índex ha anat 
oscil·lant entre el 23% i el 25,5-25,6%. 
Assenyala que l’increment de victimització del 2017 no és homogeni a tots els districtes, cosa 
que s’explica principalment per un repunt dels fets contra la seguretat personal. Informa que es 
manté la tendència de l’edició anterior, és a dir, la victimització d’homes continua sent 
lleugerament superior a la de dones, però diu que s’ha seguit una tendència similar, de manera 
que l’increment tant d’homes com de dones es troba al voltant de mig punt en cada un dels dos 
casos. 
Indica que és un increment que es concentra principalment en fets contra la seguretat personal 
amb menor impacte psicològic i econòmic, com ara furts de bossa i mòbil i robatori 
d’accessoris de vehicles, que no comporten un enfrontament directe amb el victimari. Diu que 
això és el que podria explicar que se segueixi amb un baix índex de denúncia, que és una 
tendència tradicional. 
Pel que fa a la victimització contra la seguretat personal, apunta que és, com sempre, la més 
habitual. Indica que enguany s’incrementa en 1,7 punts, mentre que en la resta d’àmbits els 
índexs es mantenen estables excepte en l’àmbit dels vehicles, en què es redueix una mica, 
concretament 0,6 dècimes. 
Manifesta que els fets que més s’incrementen són els robatoris de telèfon mòbil, amb 1,5 punts; 
el robatori de bossa o cartera, 1,3, i l’intent de robatori de bossa o cartera, unes dècimes. 
Comenta que les dones són amb diferència les víctimes majoritàries de robatoris de bossa i 
cartera de mòbils, així com d’estrebades, mentre que en els delictes amb violència, com ara 
atracaments o amenaces, és on els homes tenen més probabilitat de ser-ne víctimes. 
Quant als fets contra comerços i negocis, informa que la victimització de botigues i comerços es 
manté en xifres similars a les de l’any anterior. 
Pel que fa a l’anàlisi per territori, indica que la principal novetat d’aquesta edició és l’increment 
de la victimització dels residents del Districte de Ciutat Vella, que canvia amb 11 punts de 
diferència. Constata que això és el que fa saltar els percentatges globals de la ciutat. Afegeix 
que, a més, es tracta d’un augment molt concentrat en el temps, ja que l’any anterior registrava 
una tendència a la baixa i aquest any, en canvi, una clara tendència a l’alça. 
Comenta que la victimització dels residents d’altres districtes s’incrementa lleugerament o 
presenta, fins i tot, tendències a la disminució. Diu que així, per exemple, hi ha un lleuger 
repunt de la victimització a l’Eixample, molt més lleuger encara a Horta-Guinardó i Gràcia - 
Sant Martí, lleugers decrements a Sant Andreu, Nou Barris, Sarrià - Sant Gervasi, i una 
tendència a la baixa forta a les Corts i Sants-Montjuïc. Constata, doncs, que és molt diversa, la 
situació en cada un dels barris. 
Explica que la victimització essencialment dins del mateix districte es produeix a Ciutat Vella, i 
diu que la ràtio de localització dels fets delictius repunta a Ciutat Vella, i de manera més 
lleugera a l’Eixample. Aclareix que per Eixample es refereix a l’eix del passeig de Gràcia. 
En síntesi, manifesta que s’incrementa especialment la pressió de la delinqüència sobre els 
residents i sobre el territori de Ciutat Vella. 
Pel que fa a la percepció de seguretat al barri, comenta que és de 6,2 i 6,4, respectivament, de 
manera que només varia una dècima en relació amb l’any anterior. 
Respecte a la valoració de cossos de seguretat, indica que es manté força la valoració de cossos 
registrada l’any anterior. Informa que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana es valoren tot 
just una dècima per sota de l’any anterior, i diu que la tendència a la bona valoració dels cossos 
de seguretat es confirma en les enquestes de serveis, en què la tendència de la Guàrdia Urbana 
és a augmentar i té un 6,4, per tant, més que l’any passat, de manera que segueixen amb 
màxims històrics de valoració de la Guàrdia Urbana de Barcelona. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 10 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Quant a convivència, comenta que es redueix el percentatge d’entrevistats que ha patit un 
conflicte de convivència el darrer any. Assenyala que Ciutat Vella segueix sent el districte amb 
més pes d’aquest fenomen, però amb clara tendència a la baixa, i diu que tots els districtes 
mantenen una millora en aquest indicador, excepte les Corts, Sarrià - Sant Gervasi i Horta-
Guinardó. 
Pel que fa als problemes que han patit aquestes persones que es queixen de conflictes de 
convivència, informa que es manté la prelació de l’any anterior, de manera que el soroll produït 
pels veïns o al carrer segueix sent la principal font de conflicte entre els barcelonins. Indica que 
el tercer problema de convivència més reportat té a veure amb el turisme i amb apartaments 
turístics. 
En resum, indica que hi ha una lleugera millora en el tema de la convivència; que es manté amb 
certa estabilitat, però amb un repunt a l’alça, la victimització per delictes lleus a tota la ciutat, 
llevat de Ciutat Vella, on l’increment és significatiu. 
Reitera que si els grups necessiten més informació els la donarà amb molt de gust, un cop hagin 
pogut analitzar i mirar l’enquesta. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix al Sr. Recasens aquesta informació succinta d’aquesta Enquesta de 
victimització. 
En primer lloc, demana al comissionat de Seguretat que en el segon torn de la seva intervenció 
pugui respondre la pregunta que li fa el seu Grup, que està acumulada juntament amb la 
presentació de l’Enquesta de victimització, en relació amb quina és la valoració política que fa 
el govern sobre aquestes dades. Considera que el Sr. Recasens ha fet una descripció d’algunes 
de les dades més rellevants, però constata que no n’ha fet una avaluació política. Entén que 
forçosament hauria de ser d’autocrítica i de preocupació no solament del govern de la ciutat, 
sinó també de tot l’Ajuntament, incloent-hi els grups municipals de l’oposició. Diu que tot el 
mandat han intentat ser responsables a l’hora de tractar qüestions de prevenció i seguretat, de 
delinqüència i d’incivisme, i pensa que ho han de continuar sent, però troba evident que les 
coses cada dia estan pitjor. 
En aquest sentit, no creu que s’excedeixi si diu que les dades d’aquesta Enquesta de 
victimització certifiquen el fracàs d’una política de prevenció, no tan sols de lluita contra la 
delinqüència, sinó de prevenció d’actes il·lícits. Pensa que una de les coses més importants és 
prevenir, ja que després es va una mica atabalat si s’han de perseguir segons quines situacions. 
Per tant, constata que hi ha hagut un fracàs de prevenció i de lluita contra determinats fenòmens 
que afecten molta gent de la ciutat i de fora de la ciutat. 
Li sap greu que aquestes dades siguin presentades formalment el mes de novembre, quan des 
del mes de juny el govern ja devia tenir informació respecte a això. Diu que el seu Grup ha estat 
intentant conèixer dades més enllà de la presentació pública, i indica que per part del 
comissionat ha tingut alguna informació, però constata que no hi ha hagut una presentació 
pública del govern respecte a aquesta enquesta fins a aquesta sessió. Creu que això és criticable. 
Destaca que el govern de Barcelona en Comú quan hi ha un fet que pot ser venut com a positiu 
s’afanya a fer fotografies i declaracions públiques, però que, en canvi, quan hi ha dades que són 
negatives, com aquesta enquesta, que diu que la ciutat està molt malament en la lluita contra la 
delinqüència, el govern no ho explica i ho demora fins al novembre. 
Dit això, constata que les dades són preocupants, perquè s’està reculant, i remarca que són 
dades del 2017. Recalca que les dades del 2018 seran pitjors que les actuals. Indica que s’estan 
produint fets que creen una alarma social molt important, ja que un de cada quatre barcelonins 
ha estat objecte el 2017 d’algun fet delictiu, un de cada tres ciutadans de Ciutat Vella ha estat 
objecte d’un fet delictiu el 2017, cosa que vol dir que viure o treballar a Ciutat Vella avui dia no 
és que sigui un esport de risc, és que és un perill. Constata que cada dia és més difícil viure o 
treballar a Ciutat Vella. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 11 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Manifesta que no està parlant de dades subjectives ni de percepcions subjectives de la 
ciutadania, sinó que està parlant de fets contrastats que denoten que Barcelona segurament és la 
ciutat més insegura de l’Estat, com es diu, perquè les dades són molt preocupants. 
Pensa que cal tenir en compte que aquests increments de delinqüència i de victimització per a 
una ciutat com Barcelona són insostenibles. Remarca que els 6 mesos que queden són 
insuficients per revertir la situació. 
 
El Sr. SIERRA dona les gràcies al Sr. Recasens per la presentació d’aquesta enquesta. Destaca 
que, efectivament, el govern arriba tard a la presentació de les dades que no li són favorables. 
Tanmateix, diu que té una bona notícia per al Sr. Martí, ja que no són 6 mesos, sinó exactament 
193 dies, els que queden de patir això que es va vendre com una cosa que seria viva i acordada 
amb tots els grups. Recorda que només s’ha assegut amb el comissionat quan es va presentar, al 
maig de 2016. Constata que el Pla director de la Guàrdia Urbana de Barcelona no està aprovat 
ni consensuat i que ha demostrat que és, efectivament, un error. Considera que això es fa palès 
en l’enquesta que es presenta en la sessió, perquè Barcelona és no tan sols la ciutat més 
insegura d’Espanya, sinó que la mateixa percepció dels ciutadans ja demostra que és una ciutat 
insegura. Destaca que és molt més insegura que quan l’alcaldessa va arribar a assumir el 
comandament de la Guàrdia Urbana, i recalca que ho va fer no perquè ho ordenés la Carta 
municipal, sinó perquè ella mateixa, en un gest que semblava valent, va assumir les 
responsabilitats de seguretat, però es queixa que finalment ha acabat sent un abandonament 
d’aquest exercici. 
Remarca que Barcelona està en màxims històrics de reconeixement a la Guàrdia Urbana. 
Comenta que Ciutadans expressa aquest reconeixement, igual que la ciutadania, però considera 
que les polítiques de seguretat del govern municipal són un fracàs. 
Constata que el Sr. Recasens deia que millora una mica la convivència, segons l’enquesta, i que 
només augmenten els delictes lleus. Tanmateix, destaca que el fet que el govern municipal hagi 
traslladat la seva ideologia i el bonisme a determinades conductes ha victimitzat les classes més 
desfavorides. Indica que les classes més desfavorides són les que no tenen recursos ni mitjans 
per protegir-se de la inseguretat. Apunta que, efectivament, a Ciutat Vella és on es produeixen 
més delictes i on hi ha més sensació d’inseguretat. Assenyala que el que passa a Ciutat Vella 
irradia tot Barcelona, de manera que la sensació d’inseguretat irradia tots els districtes, però 
especialment les classes més desfavorides. 
Considera que s’ha tornat als anys 80 en aquests índexs d’inseguretat i que el Raval ha tornat a 
ser el chino. Afegeix que es produeixen conductes que ni tan sols hi havia als anys 80, perquè 
s’han vist baralles amb matxets viralitzades per les xarxes, cosa que crea angoixa. Destaca que 
no són els restauradors ni els turistes, sinó que són les màfies qui expulsen els veïns i les 
famílies dels barris. 
 
El Sr. CORONAS constata que, si haguessin de fer una referència literària a l’enquesta, es 
podria dir que era la crònica d’una mort anunciada, perquè aquestes dades confirmen el que 
durant mesos estan observant no tan sols els grups municipals, sinó també el govern i la 
ciutadania en general. Indica que això és el que es reflecteix en aquesta enquesta. 
Apunta que curiosament el nivell de denúncies es manté amb tendència a la baixa, però que, en 
canvi, la percepció és molt pitjor, mentre que, quan es pregunta la motivació, d’entre les moltes 
respostes, n’hi ha una que és preocupant, i és que la policia hi pot fer poca cosa. 
Diu que si s’observa el territori es pot veure on és l’olla a pressió de la ciutat. Assenyala que hi 
ha Ciutat Vella al capdavant a molta distància, i després l’Eixample, Sant Andreu, Sant Martí i 
Sarrià. 
Pel que fa a la multivictimització, indica que Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris és on hi 
ha més varietat. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 12 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Quant als motius pels quals hi ha un descens de la seguretat als barris, explica que els ciutadans 
contesten diverses coses, però en vol destacar dues: d’una banda, que hi ha més delinqüència, 
que és una obvietat, i, de l’altra, que gairebé no hi ha presència policial, cosa que ja és més 
preocupant. 
Pensa que tot això els ha de portar a fer una reflexió. Li agradaria saber quina és la reflexió del 
govern sobre el que està passant, perquè les dades pel que fa a la percepció porten a la situació 
dels anys 80, aquells maleïts anys 80 dels quals la ciutat va aconseguir sortir i als quals no 
hauria d’haver tornat mai més. 
Sobre altres qüestions que el preocupen en aquesta enquesta, destaca la feminització d’aquesta 
victimització, que és un clàssic. Constata que cada any es presenta la mateixa enquesta i que 
cada any fa les mateixes preguntes, és a dir, què pensa fer el govern per abaixar aquest índex. 
Tanmateix, intueix que la resposta de moment és res, perquè si s’hagués fet alguna cosa 
segurament veurien alguna diferència en les tendències, que continuen sent les mateixes. 
Afegeix que el preocupa significativament la resposta de la ciutadania barcelonina, perquè 
aquesta pensa que la policia pot fer poca cosa davant de la consumació d’un delicte. Insisteix 
que aquesta resposta és preocupant perquè implica una pèrdua de confiança de la ciutadania cap 
als cossos policials. Per tant, pregunta al govern quina reflexió fa de tot plegat i què pensa fer. 
Considera que està clar que hi ha una manca de recursos humans i materials i que cal un 
increment de dotació pressupostària, tot i que no vol fer responsable d’això el comissionat de 
Seguretat. Creu que cal fer-ne responsables les polítiques del govern de la ciutat. Per tant, 
repeteix que li agradaria saber quina és la reflexió, més enllà de la presentació de les dades. 
 
La Sra. ANDRÉS se suma a la valoració que han fet la resta de grups i agraeix la presentació de 
l’enquesta. Tanmateix, destaca que és una enquesta que arriba tard i les dades de la qual estaven 
anunciades pel mateix Ministeri de l’Interior. Considera que, quan el govern no ha tingut més 
remei, ha fet la presentació d’aquesta enquesta de què tots ja tenien coneixement. 
Qualifica les dades de la ciutat d’alarmants, sense voler generar alarma, perquè des de 
l’objectivitat és com són. Destaca que el 26% dels barcelonins han estat víctimes d’un delicte o 
més d’un, que són xifres que es remunten al 1986, amb un índex de multivictimització que 
lidera el de l’Estat. Reitera que això són dades alarmants. Indica que, si ho són a Barcelona, 
encara ho són més a Ciutat Vella, perquè l’índex de victimització puja 11 punts, ja que 37 veïns 
de cada 100 de Ciutat Vella han patit un o més delictes. Destaca que són 123 fets delictius per 
cada 100 habitants a Ciutat Vella, de manera que els fets delictius superen els habitants. 
Per tant, considera que la ciutat està en una situació greu, de la qual espera una valoració del 
govern, una reflexió i una proposta. Indica que el 55% dels delictes de Catalunya es produeixen 
a Barcelona. Pensa, doncs, que això mereix aquesta reflexió. 
Manifesta que les dades confirmen el que ja han dit moltes vegades: Barcelona té una regidora 
de Seguretat, que és la mateixa alcaldessa, que no lidera i que no reclama a la Generalitat. 
Destaca que la Sra. Colau un cop més ha vingut amb les mans buides de la Generalitat després 
de la Junta de Seguretat. Afegeix que a més l’alcaldessa tira pilotes fora cada vegada que se li 
demanen explicacions. Constata que han passat 3 anys i mig des de l’inici del mandat i que 
totes les dades han pujat en negatiu durant tot el mandat, però diu que el govern només l’encerta 
quan rectifica, com en el cas dels narcopisos. Destaca que han calgut 3 anys perquè el govern 
faci grans operacions en els narcopisos, que constata que ja no estan només a Ciutat Vella, sinó 
que a més s’estenen a la resta de barris. Diu que així ho confirma quan va a veure els barris i les 
associacions de veïns i veïnes. 
Per tant, entén que el govern ha amagat l’enquesta perquè ha de donar alguna solució, però diu 
que el seu Grup no renunciarà ni abandonarà el tema de la seguretat a la ciutat i el reivindicarà i 
reclamarà com un dret sobre el qual el govern ha de treballar per garantir-lo. 
 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 13 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
El Sr. VILLAGRASA diu que ara entén per què el govern ha tardat tant a presentar l’Enquesta 
de victimització. Considera que el govern ha destrossat tot el que altres governs municipals han 
treballat per millorar els resultats dels anys 80, de manera que s’ha carregat la seguretat de la 
ciutat de Barcelona. 
Comenta que la mateixa estadística ratifica el que ja deia el PP, que s’havia tornat als 80. 
Destaca que les dades dels dos darrers anys estan en nivells dels anys 80, concretament del 
1984 al 1988. Afegeix que no tan sols les dades, sinó que les circumstàncies i els fets reals ho 
ratifiquen. Considera que el govern ha volgut posar ideologia sobre la seguretat. Indica que 
aquesta ideologia el govern l’ha transformada en complexos i en falta de fermesa contra la 
delinqüència. 
Constata que, quan el Sr. Recasens parlava del territori, s’oblidava que la victimització de les 
persones per districtes és gairebé igual en tots els districtes, excepte a Ciutat Vella. Indica que 
en tots els districtes la victimització personal està per sobre del 20%. Reconeix que gairebé tot 
es concentra a Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc, però considera que el 
govern, amb la política de seguretat de l’alcaldessa i de la regidora de Ciutat Vella, ha provocat 
que Ciutat Vella sigui la zona més insegura de tot Espanya. Apunta que Barcelona segurament 
és la ciutat més insegura d’Europa, però reitera que, a més, Ciutat Vella ja no és un referent 
turístic, sinó d’inseguretat. 
Destaca que Barcelona ara té un problema de seguretat i que ara l’alcaldessa s’adona que calen 
més mossos d’esquadra, tot i que constata que és l’únic que diu. Afegeix que la gran solució del 
comissionat és, a més, proposar hores extres. Considera que per demanar més mossos 
d’esquadra caldrà revisar el conveni. Pregunta si el govern municipal ha demanat revisar el 
conveni amb els Mossos d’Esquadra i amb la policia portuària. Constata que alguns regidors 
ara, a final de mandat, s’adonen que la Guàrdia Urbana serveix per a alguna cosa, malgrat que 
el govern vol desmantellar la USP. Manifesta, irònicament, que això és d’una gran coherència. 
Diu que ja no demana solucions, perquè a 6 mesos vista de les eleccions està vist que el govern 
no és que tingui un suspens, sinó que és un molt deficient, perquè el govern no té solucions ni 
pla de seguretat. Considera que això ho ratifiquen els índexs de denúncia, que són els més 
baixos que recorda en tota la història, ja que són un 22%. Apunta que el ciutadà de Barcelona 
entén que denunciar no serveix per a res amb Barcelona en Comú al govern, perquè han deixat 
desemparats els ciutadans de Barcelona. Afegeix que les dades demostren que Barcelona té un 
problema de seguretat, de convivència veïnal i de neteja. Constata que aquesta és l’herència que 
el govern deixa a Barcelona en temes de seguretat. 
 
La Sra. ROVIRA agraeix la presentació de l’enquesta, tot i que li hauria agradat que hagués 
anat acompanyada d’un informe de quines valoracions en fa el govern i, per tant, quines són les 
accions que es faran a partir de les dades que han pogut analitzar. 
D’altra banda, igual que en els darrers anys s’han inclòs algunes preguntes i l’ítem de les 
agressions sexuals, potser si el govern té un altre paradigma amb el qual treballa la seguretat, 
com ara la seguretat habitacional o material, li agradaria que això quedés inclòs en les pròximes 
enquestes que es desenvolupin. 
Centrant-se en les dades, constata que ja s’ha explicat que hi ha hagut un augment d’aquesta 
inseguretat, entesa en uns paràmetres molt concrets, a Ciutat Vella, però també a l’Eixample. 
Creu que això cal relacionar-ho amb el procés de gentrificació que estan patint aquests 
districtes, perquè la degradació d’un barri no és mai casualitat, especialment d’un barri cèntric 
d’una ciutat turística com Barcelona. Per tant, pensa que cal atacar l’arrel d’aquesta situació i 
cal intentar arribar a les causes que hi ha darrere d’aquest augment de la delinqüència i no tan 
sols quedar-se en la façana. 
Per tant, es pregunta quines són les accions que emprendrà el govern a partir d’aquestes dades i 
quina anàlisi en fa. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 14 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Creu fermament que la resposta no pot ser únicament policial, que l’augment d’efectius és un 
element dissuasiu que a mitjà termini només trasllada el problema a una altra banda, a més 
d’esperonar els veïns a delegar totalment la gestió de conflictes al seu barri i obrir les portes a 
possibles abusos de poder. Per tant, pensa que cal treballar a llarg termini, implicant les entitats, 
el teixit del barri, en un procés de construcció d’aquesta convivència. 
Així mateix, creu que cal dissenyar una resposta que inclogui tots els tipus d’inseguretat, com 
ara la relacionada amb el gènere, amb l’emergència habitacional, la inseguretat física, 
econòmica, vital i, per tant, implicar el conjunt de veïns i veïnes i també l’Administració en 
l’acollida i en l’acompanyament de les veïnes que es troben en aquesta situació. 
Opina, doncs, que cal pensar a llarg termini, que cal trobar noves maneres de gestionar els 
conflictes de forma participativa, fent que tothom se’n responsabilitzi. 
Creu que velles fórmules com les que s’han desenvolupat des d’aquí, que és reclamar més i més 
policia, porten a la situació actual. Considera, doncs, que cal pensar en conceptes més amplis, 
que cal mirar a fora què s’ha fet en altres ciutats i com es treballa aquesta prevenció, aquesta 
acció comunitària i aquesta seguretat com un concepte ampli, cosa de què la CUP és una ferma 
defensora. 
 
El Sr. ARDANUY dona les gràcies al comissionat per les dades que ha ofert. Considera que 
van fent regularment aquest debat amb comptagotes al voltant de la seguretat, la convivència i 
el civisme a la ciutat, que és un tema molt important i rellevant per als veïns i veïnes. Indica que 
ell no diria que l’Ajuntament està suspenent en aquesta matèria, sinó que està fent un no 
presentat claríssim. 
Pensa que probablement caldria elevar la mirada per damunt de la data electoral i caldria fer un 
debat no amb comptagotes, com s’està fent en aquestes comissions, sinó un debat integral al 
voltant de la seguretat, la prevenció, la convivència i el civisme a Barcelona. 
Comenta que ha demanat a la mateixa alcaldessa que es posin damunt de la taula les dades reals 
i que comparteixin les diverses visions al voltant de la seguretat, perquè considera que s’ha 
perdut la confiança dels veïns de Barcelona, tal com contrasten i demostren aquestes dades. 
Reitera que en temes de seguretat, convivència i civisme s’ha perdut la confiança. Considera 
que l’Ajuntament no pot perdre la confiança de la ciutadania, ja que tenen una responsabilitat 
tots plegats. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la presentació d’aquesta enquesta exhaustiva i molt completa, però 
reconeix que falta l’anàlisi, les conclusions i la proposta del govern. 
De totes maneres, indica que en números no relatius, sinó absoluts, els delictes de Ciutat Vella 
tripliquen el segon, que és l’Eixample, i quadrupliquen la resta, cosa que troba molt preocupant. 
Constata que de Ciutat Vella hi ha un transvasament cap a l’Eixample, cap al passeig de Gràcia, 
és a dir, que hi ha una connexió directa entre Ciutat Vella i l’Eixample, de manera que es 
transvasen els delictes d’una banda a l’altra, que pensa que deuen ser furts especialment. 
Considera, però, que hi ha coses preocupants, perquè es diu que hi ha més confiança en els 
Mossos d’Esquadra que en la Guàrdia Urbana. Indica que baixen molt les denúncies per la poca 
confiança que hi ha en l’eficàcia d’aquestes denúncies i que els delictes pugen a llocs com 
discoteques, centres educatius, i al transport públic baixen, però pugen a les estacions, que és un 
dels temes que també es tocarà en aquesta sessió més endavant. 
Pel que fa als robatoris de vehicles, apunta que són més de la part externa que interna. 
 
El Sr. RECASENS aclareix que el tema del retard és perquè hi ha hagut noves introduccions a 
l’enquesta i s’havia de fer una anàlisi acurada, no perquè s’hagués amagat res, sinó perquè el 
govern vol donar les dades amb seriositat. 
Diu que no concorda amb el fet que hi hagi un fracàs en la política, perquè durant els últims 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 15 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
3 anys les xifres han anat millorant i la tendència a la baixa era un fet. Pensa, doncs, que encara 
queda un marge de confiança ciutadana. 
Pel que fa a la demanda de l’anàlisi política de què ha passat el darrer any, tal com ha fet altres 
vegades, pensa que caldrà analitzar algun dia qui i per què s’han carregat tantes coses a 
Catalunya que han repercutit també en el tema de la seguretat el darrer any. Considera que no és 
un problema de les polítiques, sinó del que ha passat el darrer any. 
Quant a la petició de reflexió, recorda que com a reflexió ha dit més solucions. Comenta que el 
dia anterior van tenir una reunió del subgrup de la Junta Local de Seguretat, i diu que justament 
Interior i l’Ajuntament de Barcelona estan treballant conjuntament perquè la seguretat és un 
model conjunt i, per tant, s’està donant resposta conjunta a un problema que s’ha detectat i 
aïllat, que és el de Ciutat Vella. Constata que aquest problema, que reconeix que té arrels 
econòmiques i socials, també requereix una solució policial, que s’està trobant conjuntament 
amb Interior, que és com s’ha de fer amb un model integrat. 
Pel que fa al pla director, aclareix al Sr. Sierra que no és seu, sinó que és de la Guàrdia Urbana 
de Barcelona, ja que és qui l’ha fet. Diu que, si el regidor de Ciutadans vol dir que la Guàrdia 
Urbana de Barcelona s’ha equivocat, per ell farà, però com a comissionat pensa que no i té 
plena confiança en el pla director. 
Constata que, com deia ERC, hi ha un tema de policia, però també de justícia. Indica que en la 
mateixa enquesta es denota clarament que no tan sols és que la policia no hi pot fer res, sinó que 
hi ha una falta de confiança en la justícia que és bastant important. 
Manifesta que, des del punt de vista policial, s’està arreglant i diu que també estan demanant 
que des del punt de vista judicial es pugui trobar una solució en aquest tema. 
 
El Sr. MARTÍ considera que estan en el de sempre, ja que el comissionat explica les coses que 
fa, cosa que valora, però opina que el govern és una altra cosa. Diu que sembla que el Sr. 
Recasens sigui el comissionat d’un ens que no és Barcelona en Comú. Manifesta que té 
l’esperança que abans que acabi el mandat un dia l’alcaldessa vagi a la Comissió i expliqui 
alguna cosa com a màxima responsable de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona. 
Destaca que el comissionat ha fet una valoració de les dades de perfil baix. Demana que el 
Sr. Recasens s’imagini què hauria passat si les dades que s’han presentat en la sessió les hagués 
presentades el Grup Municipal Demòcrata el 2015, l’últim any de mandat de l’alcalde Trias. 
 
El Sr. SIERRA demana al comissionat que no menteixi tan deliberadament, perquè una cosa és 
que la Guàrdia Urbana hagi d’assumir les ordres de l’alcaldessa i les del Sr. Recasens i una altra 
és que estigui d’acord amb això, que és un fracàs total per a la seguretat de Barcelona. 
 
El Sr. CORONAS constata que el comissionat ha dit que des del punt de vista policial el govern 
ho està arreglant. Vol saber, doncs, què estan arreglant. 
 
El Sr. RECASENS espera poder-los explicar els propers mesos com ho estan arreglant. 
 
 Es dona per tractat. 
 
 d)  Compareixences Govern municipal 
 
 Del Grup Municipal Cs: 
 
2.-  (M1519/10008) Que comparegui el responsable del Govern municipal de l’àrea de Seguretat de 
l’Ajuntament de Barcelona per donar explicacions sobre incompliments de l’Ordenança de 
civisme, derivats dels denominats grafiters, així com de la solució que per part de l’Ajuntament 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 16 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
de Barcelona es facilitarà als treballadors que pateixen agressions en el Metro de Barcelona. 
 
(Es tracta conjuntament amb els punts 8, 9, 16 i 20.)  
 
El Sr. RECASENS sap que el tema del vandalisme grafiter és el principal problema de seguretat 
als operadors ferroviaris a tot l’Estat. Per tant, constata que és un factor que també té 
implicacions de tipus social, mediambiental, laboral, econòmic i que, a més, és un atac a un 
servei essencial de la ciutat com el transport públic. D’entrada, afirma que aquesta activitat és 
absolutament condemnable, ja que, a més, suposa una amenaça real per a les persones i per a la 
prestació del servei. A part d’això, indica que és una càrrega econòmica per als operadors 
públics de transport, que al final acaba sent una càrrega que paguen entre tots. 
Constata que és un tipus d’accions que vulneren les lleis de seguretat ferroviària i els 
reglaments de viatgers. Afegeix que en alguns casos es poden encabir amb tipus penals com ara 
danys, robatoris, coaccions o agressions, com s’ha pogut veure recentment en alguns casos. 
Per tant, diu que es tracta d’un fenomen la problemàtica del qual no s’ha d’evitar ni ignorar. 
Remarca que no es tracta d’un fenomen de la ciutat de Barcelona, sinó que té una dimensió 
metropolitana i que, a més, afecta altres ciutats europees. Conclou, doncs, que és un fenomen 
d’àmbit global. 
Tornant al tema local, informa que els operadors pateixen unes cinc intrusions al dia de mitjana, 
tot i que se n’eviten moltes més amb mesures de protecció i vigilància, cosa que vol dir que és 
un fenomen molt estès. 
Des d’aquesta perspectiva, indica que TMB, com a principal responsable de la seguretat a les 
seves instal·lacions, ha dut a terme diverses actuacions per dificultar intrusions, per col·laborar 
amb els cossos policials en operatius específics, reduir els riscos per a la integritat física dels 
empleats amb eines d’autoprotecció, minimitzar les conseqüències del vandalisme, millorar 
l’eficàcia de les denúncies penals i administratives perquè es pugui sancionar d’acord amb la 
gravetat dels fets comesos, treballar amb altres operadors ferroviaris que pateixen problemes 
semblants, etc. Reitera que tot això són coses que TMB els ha dit que estan fent, perquè de fet 
el fenomen està passant en l’espai de TMB. 
Pel que fa a l’Ajuntament i a la Guàrdia Urbana, aclareix que no són els titulars de la 
competència en aquesta qüestió, però diu que mantenen una col·laboració amb els serveis de 
seguretat de TMB i dels Mossos d’Esquadra. Indica que en aquest cas la policia de la 
Generalitat disposa des de 2011 d’una unitat específica anomenada Àrea de Seguretat de 
Transport Metropolità que és responsable, entre d’altres, de la prevenció i persecució d’il·lícits 
penals i conductes incíviques dins dels espais ferroviaris. Comenta que aquesta Àrea de 
Seguretat de Transport Metropolità té assignades, entre altres funcions, la de garantir la 
protecció i seguretat de les persones i dels béns dins l’activitat ordinària de les infraestructures 
ferroviàries. 
Manifesta que l’Ajuntament no és aliè a aquest fenomen i que, per tant, la Guàrdia Urbana 
col·labora i col·laborarà sempre amb el Cos de Mossos d’Esquadra en aquesta i en altres 
funcions, és a dir, que no defuig el problema, sinó que senzillament intenta ubicar-lo en el lloc 
que li correspon. 
Informa que, de fet, tot i no ser un cos competent en aquesta matèria suburbana, la Guàrdia 
Urbana, al llarg del 2017, va col·laborar amb els Mossos d’Esquadra a mantenir l’operació 
Xarxa per reduir la delinqüència al suburbà, a mantenir un important dispositiu de paisà per 
detenir els carteristes in fraganti i cooperar en operatius davant els usos intensius de l’espai per 
part de venedors ambulants no autoritzats en instal·lacions ferroviàries. 
Explica que hi ha una mesa, que s’anomena Mesa de Coordinació Operativa, constituïda per 
ambdós cossos, i manifesta que es manté una col·laboració i unes reunions sistemàtiques i 
periòdiques per intentar treballar conjuntament a la xarxa de TMB. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 17 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Comenta que també es va demanar una reunió amb el secretari general d’Interior, que és qui té 
la titularitat de la competència, en què va participar l’Ajuntament i també TMB, representants 
sindicals i operadors ferroviaris. Indica que hi va haver un compromís de mantenir reunions de 
coordinació específiques i permanents per aquest tema amb els cossos de seguretat. 
Considera que és en aquests espais tècnics –la taula de coordinació policial i la taula de 
seguiment– on s’han de definir els desplegaments operatius i les seves modificacions, si 
s’escau. Aclareix que ho diu pel tema de les patrulles mixtes i dels nous canals de coordinació. 
Pel que fa a les polítiques públiques i coordinació general entre administracions, comenta que el 
dia anterior van tenir la primera reunió de la Comissió de Seguiment que es va crear en l’última 
reunió de la Junta Local de Seguretat, amb el director general de la policia i comandaments 
policials i la Subdirecció de Coordinació de Policies Locals, per detectar espais de millora en 
coordinació de com fer una revisió integral del model policial de Catalunya. 
En relació amb el Pla de seguretat específic, recorda que Barcelona en Comú en el seu moment 
ja no el va votar i, per tant, en aquest punt, per respondre a Esquerra Republicana de Catalunya, 
indica que aquí no hi ha un compromís en ferm sobre aquest tema, sinó una cerca de solucions. 
Quant a la pregunta del PSC, troba evident que l’acusació particular requereix un dany directe 
al patrimoni o a les persones. Diu que en aquest aspecte hi ha una reiterada jurisprudència i que 
en aquest cas la persona jurídica que ha patit els danys és TMB, que és qui denuncia i qui es 
presenta en totes les agressions que impliquin danys materials i agressions a persones 
treballadores de l’empresa. Per tant, insisteix que és un tema en què l’Ajuntament no té la 
responsabilitat directa i primera, però diu que està col·laborant tot el que pot per intentar evitar 
aquest fenomen que és global a tot Europa, cosa que no el consola gens, de manera que 
treballen en l’àmbit local per intentar evitar que això proliferi i es produeixi a Barcelona. 
 
La Sra. MEJÍAS dona les gràcies al Sr. Recasens. Recorda que al maig de 2018 Ciutadans va 
presentar una iniciativa en què ja demanava que s’apliqués un pla de mesures de xoc per 
combatre el vandalisme dels grafiters. Comenta que el Sr. Recasens va respondre el mateix, és a 
dir, que no és competència de l’Ajuntament i que no hi pot fer res, ja que la competència és de 
l’operador metropolità. 
Tanmateix, considera que la competència de la seguretat dels barcelonins és del Sr. Recasens i 
de l’alcaldessa, tot i que per incompareixença el comissionat rep tots els cops. Pregunta què més 
ha de passar. Insisteix que el seu Grup li va demanar que apliqués un pla de xoc per evitar les 
situacions de risc que s’estaven produint, atès el nivell de violència i vandalisme que 
practicaven aquests grups organitzats de grafiters, que, a més, també es juguen la vida i, per 
tant, també posen en risc la seva seguretat. Recorda que el comissionat va respondre en aquell 
moment que no era competència seva. 
Constata que l’Ajuntament tampoc no era el competent per resoldre el tema de Ciutat Vella, 
però que quan s’hi han posat hi ha hagut una coordinació policial i han intentat fer-hi alguna 
cosa. Demana que el Sr. Recasens assumeixi la responsabilitat de la seguretat dels barcelonins i 
que també faci alguna cosa per evitar aquestes situacions. Insisteix a preguntar què més ha de 
passar. 
Afirma que la mateixa setmana hi ha hagut una agressió greu a persones, fins i tot a una 
embarassada. Remarca que els grafiters van armats i encaputxats i que són violents. Pregunta si 
la seguretat dels barcelonins que van amb metro no és competència del comissionat de 
Seguretat. Comenta que els treballadors del metro li han demanat al Sr. Recasens que actuï, ja 
que la seguretat ciutadana és competència seva. Diu que els membres de la seguretat del metro 
estan desbordats i que, si no tenen col·laboració dels cossos policials, ells no poden actuar, de 
manera que també li demanen al comissionat que actuï. 
Constata que tot el que ha explicat el Sr. Recasens és una llista de molt bones intencions, però 
buides d’accions, perquè continuen veient com, 6 mesos després d’una iniciativa que Ciutadans 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 18 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
va presentar, les accions vandàliques han anat in crescendo, cosa que també suposa un cost per 
a les arques municipals. 
Apunta que són grups organitzats de més de 30 persones que buiden extintors, que tiren pedres, 
que fan servir gas pebre i que fins i tot en algun cas han utilitzat pistoles taser, uns instruments 
que no tenen ni els mateixos guàrdies urbans ni els mossos d’esquadra. Torna a preguntar si 
això no és competència del comissionat i no té res a dir-hi més que s’estan organitzant taules de 
coordinació i que en realitat la competència és de l’operador.  
Creu que el Sr. Recasens hauria d’actuar de manera més contundent i donar alguna solució, i 
sobretot parlar amb alguns dels que hi ha a la sessió, que no tan sols s’inhibeixin d’aquesta 
situació, sinó que, a més, han atorgat subvencions de més de 30.000 euros a organitzacions de 
grafiters. Diu que això ho ha comprovat comptant ràpidament, però està segura que si va més 
profundament trobarà més diners a organitzacions de grafiters. Demana que com a mínim el 
govern deixi de subvencionar-los i pagar-los el vandalisme que apliquen al metro, perquè 
després això, al conjunt dels barcelonins, els costa més de 10 milions d’euros netejar-ho. 
Insisteix que és la responsabilitat del Sr. Recasens, i pensa que el comissionat no pot dir que és 
una qüestió de l’operador del metro, com tampoc ho és que els manters estenguin les seves 
mantes a través dels passadissos del metro i impedeixin l’evacuació en cas d’emergència. 
Considera que això és una negligència que també correspon al comissionat de Seguretat, i pensa 
que el Sr. Recasens haurà d’assumir alguna responsabilitat. 
Recorda que uns dies enrere el comissionat de Seguretat va comparèixer en el Congrés dels 
Diputats com un dels majors experts en seguretat. Diu que no posa en dubte el seu prestigi com 
a teòric de la seguretat, però constata que en la pràctica el Sr. Recasens ha tingut un sonor 
fracàs. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix les informacions. Diu que s’està acostumant al fet que el Sr. Recasens 
faci de notari i certifiqui que les coses estan malament, tot i que no emet cap document.  
Bromes a banda, destaca que el tema de la seguretat al metro està sent més preocupant del que 
s’hauria imaginat, perquè realment no hi ha hagut víctimes més greus per pur miracle. 
Anuncia que primer farà una referència a la compareixença i que després defensarà la 
proposició que ha presentat el Grup Municipal Demòcrata en relació amb la crisi de la seguretat 
del metro i la millora de les estratègies de coordinació policial a la ciutat.  
Avança el vot favorable a la proposició d’ERC, tot i que aquest Grup encara no l’ha defensada, 
però votarà a favor del text literal. 
Constata que Barcelona té un problema gravíssim al subsol, en concret al transport metropolità, 
no d’incivisme, que també, ni de delinqüència lligada a carteristes, que també. Vol posar en 
valor el que es va fer l’anterior mandat. Indica que el portaveu del PP s’hi referia sense dir-ho. 
Comenta que amb el govern de l’alcalde Trias i amb el tinent d’alcalde Quim Forn al capdavant 
de les polítiques de prevenció i seguretat es van fer coses que actualment o s’han diluït o 
simplement s’han arxivat, com ara baixar al metro, les policies mixtes, la Guàrdia Urbana i els 
Mossos d’Esquadra, etc. Remarca que eren un conjunt d’actuacions que van ser efectives i que 
hi va haver uns bons resultats. Indica que, per la raó que sigui, criteris polítics o de priorització, 
el govern actual ha deixat de fer allò que feia el govern anterior i que donava resultats a l’hora 
de disminuir els índexs de delinqüència i de victimització, tant en superfície, al carrer, com al 
subsol, en aquest cas al transport metropolità. 
Constata que actualment hi ha pànic de la gent a agafar el metro a segons quines hores i en 
segons quines línies. Diu que no cal tenir fills o filles, perquè com a usuaris del transport públic 
els regidors també ho senten. Remarca que hi ha alarma social real. Recorda que la regidora 
socialista deia que no volia crear alarma social, però aclareix que ell no és que vulgui crear-la, 
sinó que ja existeix a l’hora d’agafar el metro a determinades hores i a determinades línies. 
Per tant, entén l’anàlisi del perímetre de la competència que té l’Ajuntament i la Guàrdia 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 19 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Urbana en aquestes qüestions. Tanmateix, considera que, més enllà de la competència que 
atorga la llei o la Carta municipal, l’Ajuntament i el govern municipal són responsables de tot el 
que passa a la ciutat en matèria de prevenció i seguretat, i pensa que la seva feina és coordinar-
se millor amb altres cossos de seguretat, treure més recursos d’on sigui, de l’Estat, fer més 
promocions i més inversió, etc. Destaca que això és a les mans del govern, però diu que 
l’Ajuntament ha de liderar la coordinació i ha de ser líder en relació amb la resta 
d’administracions per abordar i reduir una problemàtica que afecta i que va a més. 
Per tant, pel que fa a les estratègies preventives i de col·laboració amb les altres 
administracions, opina que en aquests moments és quan s’ha de demostrar que el govern 
serveix, és a dir, quan hi ha una crisi. Constata que quan tot va bé tot és molt fàcil, però que 
quan les coses van malament el govern municipal ha de demostrar que pot fer el tomb. 
Considera que la Sra. Gala Pin ha de deixar de dir que pensava que la policia no era important i 
que els professionals de la seguretat com el Sr. Recasens han de demostrar que en saben, més 
enllà de marejades de perdiu que fan alguns regidors de Barcelona en Comú. 
Demana, doncs, que es coordinin amb qui sigui, però considera que no es pot dir que la Guàrdia 
Urbana és un actor secundari en la crisi de la seguretat al transport metropolità de Barcelona. 
Pel que fa a la proposició del seu Grup, explica que la presenta en un sentit positiu, més enllà de 
l’últim punt, en què li diuen a l’alcaldessa que s’espavili. Manifesta que la proposició vol que, 
d’allò que ha començat a funcionar després de 3 anys i mig de lluita contra la delinqüència 
organitzada, criminal, a la ciutat i especialment a Ciutat Vella, que són els resultats de les 
operacions contra els narcopisos, és a dir, d’aquesta experiència positiva, de la qual estan 
contents i han aplaudit tant la Generalitat com l’Ajuntament, s’aprofiti aquesta col·laboració. Ja 
sap que hi ha convenis de col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i moltes eines legals i 
normatives, però pensa que cal aprofitar les bones experiències per estendre-les. 
Per tant, comenta que la proposició demana que aquesta col·laboració policial i institucional 
vagi al metro, on ja hi ha hagut experiències positives de col·laboració en el mandat anterior, i 
que es faci extensiva la bona experiència que s’ha tingut de la comissaria mixta de la 
Barceloneta, que va ser una iniciativa del 2014 del govern de l’alcalde Trias i que es va obrir el 
2016 amb el govern de Barcelona en Comú. Demana, doncs, que es pugui estudiar l’experiència 
de comissaries mixtes, ja que a 6 mesos del final del mandat entén que no es farà cap comissaria 
nova. Però troba que sí que és bo que es pugui planificar en el futur de quina manera es poden 
estendre aquestes bones pràctiques i aquesta bona col·laboració policial i institucional a altres 
zones del territori. Demana, doncs, que simplement hi posin voluntat política. 
Considera que per tenir èxit en la prevenció i la seguretat calen moltes coses, però especialment 
tres: voluntat política, que el govern fins ara no l’ha tinguda, tot i que aclareix que no parla del 
comissionat, sinó del govern de Barcelona en Comú i de l’alcaldessa Colau; lleial col·laboració 
institucional i policial, perquè un cos sense l’altre no va enlloc, i recursos. Pensa, doncs, que hi 
ha d’haver més agents de la Guàrdia Urbana i que han d’estar més ben dotats, a més de ser més 
estimada i acompanyada pel govern de l’Ajuntament de Barcelona. Destaca que sense aquestes 
tres coses s’arriba on són avui dia, que és a un sonor fracàs. Indica que, amb diferents paraules, 
expressions o estils, gairebé tots els portaveus de l’Ajuntament diuen el mateix. Considera que 
això ha de fer pensar el govern. 
De totes maneres, repeteix que la proposició del Grup Municipal Demòcrata demana que allò 
que ha anat bé o que pugui anar bé s’aprofundeixi i es pugui tirar endavant de cara al futur, 
perquè són coses que poden servir per millorar l’eficàcia policial i la prevenció del delicte a 
Barcelona. 
 
El Sr. CORONAS diu que l’esparvera una mica aquest argument que, com que és un fenomen 
global, a Barcelona també li passa. Pensa que és preocupant, tot i que no nega que sigui un 
fenomen global. Afegeix, però, que els delinqüents ho fan perquè poden. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 20 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Li ha semblat entendre que el govern no votarà a favor de la proposició d’ERC, perquè almenys 
en l’argumentari el Sr. Recasens ha dit que no hi ha un compromís ferm de tirar-la endavant, 
malgrat que hi ha mesures puntuals. Recorda que la seva proposta demanava un pla de seguretat 
específic per a la zona del metro i un protocol d’intervenció ràpida amb mesures preventives 
amb l’objectiu de protegir treballadors i usuaris. Pregunta si de veritat no hi ha un compromís 
ferm de tirar això endavant. Recorda que el seu Grup ho va presentar al juliol, però, com que 
fins al novembre no s’ha aplicat, entén que és veritat que no hi ha un compromís ferm. 
Tanmateix, constata que no és que no hi hagi un compromís ferm en la proposició que presenta 
Esquerra Republicana de Catalunya, sinó que no hi ha un compromís ferm amb els usuaris i 
usuàries que pateixen els endarreriments i la interrupció del servei, els atacs, agressions físiques 
als treballadors del metro i usuaris.  
Insisteix que el fet de no haver-hi un compromís ferm no és amb ERC, sinó amb aquestes 
persones que pateixen en el seu dia a dia aquest tipus de comportaments dels mal anomenats 
grafiters, perquè aquesta gent no són grafiters, sinó que, en tot cas, són delinqüents i persones 
violentes. Indica que un grafiter fa un grafit en un mur o el podria fer en un metro si està fora de 
servei, com els fan a l’Estació de França. Considera, doncs, que això va molt més enllà del 
comportament d’un grafiter, ja que és tot un fenomen, en què ho pengen a les xarxes i hi ha tot 
un món i una actitud i una filosofia de vida. Però insisteix que ho fan perquè poden, ja que, si 
no poguessin, no ho farien. 
Recorda que el seu Grup ja va dir en el seu moment que hi havia tot un seguit de mesures que 
s’havien d’aplicar, més enllà de les policials, que també. Pensa que es podrien fer altres coses. 
Explica que, per exemple, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha implementat una app 
per avisar de les conductes incíviques, i pensa que això es podria replicar al metro de 
Barcelona, cosa que no s’ha fet. 
Diu que preguntin als treballadors quins són els punts colador que hi ha al metro de Barcelona, 
que és per on entren a la nit amb absoluta impunitat aquests grups de delinqüents a fer una 
activitat que és delictiva. Considera que en aquest cas TMB podria fer una inversió, que no 
despesa, per evitar que aquests punts segueixin sent coladors. Destaca que ha dit inversió, 
perquè això és invertir en estalvi de futur. Opina que despesa és netejar els combois que pinten 
cada dia, cosa que té un cost molt elevat per als ciutadans, perquè els paguen tots. 
Per tant, pensa que, més enllà de mesures policials, hi ha moltes altres coses que segurament no 
depenen de Seguretat, però que des de TMB es podrien implementar. Pensa que el que està clar 
és que cal acabar amb aquesta impunitat. 
Explica que la gent que entra per aquests coladors agafa els treballadors i les treballadores i els 
tanquen en un quarto mentre pinten el tren. 
Manifesta que després tenen el detall d’obrir-los, és a dir, que si no hi ha més violència és 
perquè els treballadors no hi oposen resistència, però s’imagina anar a treballar de nit amb 
aquestes circumstàncies i trobar-se amb una situació així i pensa que ha de ser molt 
desagradable. Creu que l’Ajuntament de Barcelona o qualsevol altre govern ha de vetllar per la 
seguretat dels seus treballadors i treballadores. Li agradaria, doncs, que hi hagués un 
compromís més ferm per evitar que això pugui passar. 
Pel que fa a la proposició del Grup Municipal Demòcrata, anuncia que també hi votarà a favor 
perquè està d’acord amb els quatre punts, tot i que bàsicament, en conclusió, li agradaria 
expressar que hi ha problemes de coordinació entre cossos de seguretat i que potser respecte als 
comandaments funcionen més o menys, però assegura que a la base de les plantilles això no es 
nota, ja que viuen el dia a dia de manera molt complicada, descoordinada i amb manca 
d’informació. Pensa, doncs, que això passa per revisar quin és el model policial que necessita 
Barcelona. 
Per tant, més enllà d’aprovar el text d’aquesta proposició, creu que caldria abordar seriosament 
quin és el model policial, de comandament, de coordinació i d’informació entre unitats. Explica 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 21 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
que hi ha coses tan senzilles com les pantalles que tenen en els vehicles de la Guàrdia Urbana, 
on per GPS saben on són totes les seves unitats, però resulta que no saben on són les dels 
Mossos d’Esquadra i a vegades veuen una patrulla dels Mossos amb la sirena anant cap a un 
lloc i hi van per ajudar, però no saben ni el que està passant. Remarca que aquesta és la realitat 
del dia a dia de la Guàrdia Urbana i aquest és el nivell de descoordinació que hi ha entre els 
cossos policials. Creu que amb la situació que reflecteix l’Enquesta de victimització no s’ho 
poden permetre. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que el PSC està en la línia de la resta de grups, i creu que el que s’està 
dient en aquesta sessió és que ja no s’admetrà més inacció i més passivitat del govern en relació 
amb aquest fenomen de la vandalització del metro i de les agressions a treballadors i 
treballadores i usuaris. 
Recorda que el seu Grup és la tercera vegada que parla d’aquest tema en aquesta Comissió, 
perquè ja va portar dues iniciatives anteriors per alertar de la situació d’agressió als treballadors 
del metro en dues ocasions, amb representants dels treballadors presents. Indica que els 
treballadors expliquen perfectament com entren aquests delinqüents al metro. Diu que vol 
distingir entre grafiters que es dediquen a fer grafits i vàndals i delinqüents que agredeixen els 
treballadors i usuaris del metro. 
Es queixa que el govern, després d’aquestes dues denúncies del PSC a la Comissió i moltes dels 
treballadors, continua en la línia de no fer res. Constata que, com deia el regidor Coronas, això 
passa perquè el govern ho deixa fer, ja que aquesta gent saben perfectament a quines estacions 
anar, on falla i a quines estacions no hi ha seguretat, de manera que poden tancar un treballador 
en un armari i tenir-l’hi tota la nit. Remarca que les agressions ja han passat als usuaris del 
metro de Barcelona. 
Considera que no es pot tenir por a la ciutat. Constata que abans parlaven de la por dels delictes 
al carrer, als domicilis, a les botigues, i que ara parlen de la por al metro, no tan sols dels 
usuaris, sinó també dels treballadors. Diu que s’imagina la tensió del conductor del metro, 
perquè pot passar un incident i ha d’aturar el comboi. Pregunta si això és treballar en situació de 
seguretat, si s’està garantint la seguretat a la feina i al passatge, i ella mateixa respon que no. 
Considera que això passa per la deixadesa del govern. 
Demana al govern que hi hagi personació de l’Ajuntament en les causes, però el Sr. Recasens 
diu que l’Ajuntament no pot exercir d’acusació particular perquè, a l’empara de l’article 110 de 
la Llei d’enjudiciament criminal, cal la concreció d’una lesió o un bé jurídic protegit per 
l’Ajuntament que ho justifiqui, i això és TMB. Tanmateix, comenta que l’article 129 diu que 
l’Ajuntament pot actuar com a acusació popular, tenint en compte que el Sr. Asens cada dia està 
com a acusació particular o popular de l’Ajuntament. Per tant, demana que el Sr. Asens ho 
afegeixi a la seva llista, atès que es tracta de la seguretat de tots plegats, treballadors i usuaris. 
Cita l’article, que diu: «Quan, malgrat no ser perjudicat l’Ajuntament, la naturalesa i el caràcter 
dels béns jurídics atacats pel delicte siguin de tal envergadura i transcendència per a l’interès 
general i la col·lectivitat que obliguin l’Administració a entrar activament en el procediment 
penal.» 
Pregunta si creuen que no s’està atacant l’interès general de la ciutat de Barcelona i si no és 
important anar segurs al metro, ja que el seu Grup pensa que sí, i per això demana que 
l’Ajuntament es personi. 
 
El Sr. VILLAGRASA destaca que el Sr. Recasens té una gran capacitat de tirar pilotes fora, ja 
que diu que el que passa al subsol de la ciutat li interessa, però no l’ocupa. Pregunta, doncs, què 
fa el comissionat a la sessió, ja que considera que el que passa al subsol de Barcelona és un 
reflex del que passa a la superfície i que al metro de Barcelona passa de tot: grafiters, violència, 
robatoris, furts, bandes organitzades que roben, top manta, etc. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 22 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Manifesta que actualment anar pel metro de Barcelona és un perill, perquè pot ser que et robin, 
que trobis tot un espai de top manta, que algú accioni el fre d’emergència i pintin el tren, que un 
grafiter agredeixi si se li recrimina alguna cosa. Constata que el comissionat de Seguretat, 
davant de tot això, respon que és un problema global, cosa que és veritat, perquè a Madrid 
també es dona, però remarca que són a Barcelona i que el Sr. Recasens és el comissionat de 
Seguretat de la ciutat de Barcelona i l’alcaldessa n’és la màxima responsable. 
Li diu al Sr. Martí que no és per desanimar-lo, però que no creu que l’alcaldessa s’espavili. 
Pensa que a 6 mesos vista de les eleccions l’alcaldessa ha llançat la tovallola en aquest tema. 
Apunta que el tema no és de fa dues setmanes, sinó que el 2017 els grafiters pintaven un mural i 
mig al dia al metro de Barcelona. Diu que, si es remet a l’Enquesta de victimització, resulta que 
persones victimitzades en les infraestructures del metro –andanes i vestíbuls– és un 14,6% i 
dins dels vehicles, un 15,7%, és a dir, que pel que fa a persones victimitzades en transport 
públic de Barcelona, la gran majoria al metro, és un 30,3%, per sobre de la mitjana de la ciutat. 
Considera que aquests pretesos grafiters han deixat de ser incívics i brètols simpàtics i han 
passat a ser delinqüents perquè atempten contra infraestructures bàsiques de la ciutat, que és el 
transport públic, i estan agredint treballadors, usuaris i vigilants de seguretat, cosa que ja és un 
delicte. Indica que hi ha articles en el Codi penal que tipifiquen això, de manera que es pot anar 
penalment contra ells. 
Entén que els treballadors de Barcelona se sentin desemparats i que alguns tinguin atacs 
d’angoixa. Considera que en aquest cas hi ha responsabilitat compartida entre l’Ajuntament de 
Barcelona, l’Àrea Metropolitana i Interior, perquè al final la competència és dels Mossos 
d’Esquadra. Per tant, insisteix que hi ha responsabilitat compartida. Diu que fins ara al conseller 
d’Interior tampoc no l’ha sentit dir res, tot i que és responsabilitat seva. Pregunta si s’ha fet un 
pla per intentar millorar la coordinació amb la seguretat privada o si s’han posat elements 
dissuasius, ja que TMB s’està gastant 12 milions per aquest tema cada any. Diu que després es 
dirà que hi ha un problema de finançament del transport públic.  
Remarca que aquests delinqüents, a més, atempten contra embarassades, ja que pocs dies enrere 
van atacar una dona embarassada i el 19 de juny tres dones embarassades van caure a terra per 
culpa d’un d’aquests brètols, perquè va llençar un extintor per intentar no ser atrapat pels 
vigilants de seguretat. Considera que això ja passa de taca d’oli. Remarca que el que passa a la 
superfície passa en el subsol. Demana, doncs, que el govern prengui mesures i faci alguna cosa, 
que forci el conseller d’Interior perquè es mulli i digui alguna cosa. Repeteix que ell entén que 
hi ha responsabilitats compartides i que no tot és de l’Ajuntament, encara que també ho és. 
Anuncia que votarà a favor de les dues proposicions. Pel que fa a la proposició del PDeCAT, 
repeteix que hi està a favor, però diu que al final si s’ha de redefinir el model de seguretat de 
Barcelona caldrà revisar el conveni i que si es volen patrulles o comissaries mixtes també 
s’haurà de revisar el conveni. Considera que primer caldrà buscar una ubicació nova a la 
comissaria del carrer Lleida, en què hi ha una proposta parlamentària del Partit Popular 
aprovada per intentar buscar una ubicació alternativa pels problemes de salut que s’estan 
derivant de la ubicació actual. 
També demana millor coordinació, perquè pot ser que hi hagi un robatori en un carrer, en què hi 
ha la Guàrdia Urbana al costat, però que no se n’assabenti perquè no hi ha comunicació amb els 
Mossos d’Esquadra, que es troben cinc carrers més avall, mentre que la Guàrdia Urbana podria 
arribar-hi abans. Per tant, insisteix a demanar millor comunicació i més coordinació, i revisió 
del conveni, perquè li semblen bé les comissaries mixtes si donen bon resultat, tot i que constata 
que la del carrer Lleida no ha donat bon resultat.  
Li demana al Sr. Recasens que es posin les piles, perquè aquest tema no és de fa dues setmanes, 
sinó que l’any anterior ja tenien dades que indicaven el que estava passant. Demana que el 
govern forci també, a part de TMB, Interior perquè es posi les piles, tenint en compte que la 
responsabilitat primària també és d’ells. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 23 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Espera que el comissionat li doni una resposta en la seva rèplica, i vol veure si és capaç de 
convèncer-lo que el govern intentarà fer alguna cosa per millorar la situació de caos que hi ha al 
metro de Barcelona, no tan sols amb els grafiters, que també, sinó d’inseguretat, robatoris i furts 
i amb el top manta. 
 
La Sra. ROVIRA vol començar la intervenció mostrant la seva solidaritat amb les companyes 
que el dia abans van ser detingudes per protestar en contra d’una manifestació que hi havia per 
part dels cossos de seguretat que homenatjaven com havien atonyinat l’1 d’octubre les veïnes 
de Barcelona. Comenta que li estan arribant informacions que s’havia dit que durant el dia les 
detingudes estarien a la Ciutat de la Justícia, però remarca que el jutjat de guàrdia no té 
coneixement d’on són les detingudes. Es queixa que estan en una situació de total 
desinformació, perquè ni els seus advocats ni els seus familiars saben on són aquestes dues 
persones. Per tant, vol denunciar aquesta situació i demana al comissionat de Seguretat i als 
responsables polítics d’aquest Ajuntament que es posin a disposició per poder saber què està 
passant en aquest cas amb la Policia Nacional, però també a veïnes de la ciutat de Barcelona. 
Dit això, fent referència a les diferents propostes que s’han presentat i a la petició de 
compareixença, vol començar donant suport a les víctimes de les agressions, tant a treballadores 
com a usuàries del transport públic. Així mateix, vol aprofitar aquest espai per denunciar una 
vegada més i lamentar la protecció de centenars de persones fora de conveni dins de TMB. 
Constata que hi ha persones que s’embutxaquen molts diners, cosa que va en detriment de la 
resta de condicions laborals i de la dignitat laboral de les treballadores de peu de carrer de la 
mateixa empresa. Per tant, torna a denunciar-ho i torna a demanar, si us plau, a l’Ajuntament de 
Barcelona que emprengui les accions que siguin necessàries per tal d’acabar amb aquestes 
persones fora de conveni que s’embutxaquen tants diners. 
També vol posar sobre la taula el fet que per la CUP l’art al carrer és un valor i una expressió 
cultural de la classe treballadora, però entén que el que ha passat en el metro de Barcelona en 
els diferents esdeveniments de les darreres setmanes dista molt d’això. Per tant, no ho pot 
defensar. 
Malgrat això, entén que també és típic de les polítiques d’indignació i de generar una situació 
alarmant i agafar casos molt cridaners per tornar a posar sobre la taula la necessitat de posar 
més seguretat i més policies al carrer i al final restringir drets a totes les veïnes, i no tan sols a 
les persones concretes que han desenvolupat aquestes accions. 
Per tant, no pot donar suport en aquest cas a la proposta del Grup Municipal Demòcrata, i 
s’abstindrà a la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya. 
Tanmateix, creu que s’han d’abordar d’una manera concreta i clara les diferents situacions que 
s’estan vivint, sobretot de cara a les treballadores i les usuàries. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia que votarà a favor de totes dues proposicions. 
Considera que el tema que es porta a través de les proposicions és un tema greu i el taló 
d’Aquil·les de la seguretat i les mancances d’intervenció i control policial i garantia de 
seguretat d’usuaris i treballadors del metro, que ell estendria a les diverses infraestructures 
ferroviàries que operen en transport públic, també a Rodalies i a Ferrocarrils de la Generalitat 
de Catalunya. 
Per tant, a partir d’aquesta primera reflexió, també vol posar en valor accions en el passat, com 
ara la decisió de l’alcalde Trias de baixar la Guàrdia Urbana al metro, que considera encertada i 
ben valorada en el seu moment. Pensa que cal que hi hagi una resposta conjunta no tan sols de 
la ciutat de Barcelona, sinó també de l’Àrea Metropolitana i de Rodalies i Ferrocarrils de la 
Generalitat de Catalunya. Indica que la xarxa de metro té aquesta visió absolutament 
metropolitana. 
En aquest sentit, davant d’aquesta situació, opina que cal que el govern de la ciutat lideri, i creu 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 24 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
que una opció podria ser treballar una unitat especialitzada amb intervenció ferroviària; aclareix 
que ja no diu la mítica policia del metro de Nova York, però sí una unitat especialitzada amb 
actuacions d’aquest tipus, perquè la seguretat privada no és suficient i té moltes mancances a 
l’hora d’actuar, perquè no és resolutiva i no ajuda a donar confiança als usuaris i treballadors 
del metro. 
Opina que, davant d’això, l’Ajuntament no es pot quedar observant i mirant, sinó que ha de fer 
un pas endavant. Posa de manifest que l’alcaldessa de Barcelona, a part de ser la màxima 
responsable de seguretat a la ciutat, també és la presidenta de l’Àrea Metropolitana. Per tant, en 
aquesta doble visió, pensa que cal donar resposta i liderar una resposta. Insisteix que una de les 
respostes podria ser treballar amb aquesta unitat especialitzada en tot allò que passa en el subsol 
i, per tant, en el metro, Rodalies i també Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.  
Creu que seria una bona opció treballar en aquesta direcció, coordinar les policies locals també 
de les diverses ciutats metropolitanes que estan a l’entorn de Barcelona i que d’alguna manera 
estan interconnectades pel metro, i a partir d’aquí coordinar-se, millorar aquesta gestió i 
sobretot donar més confiança als usuaris i treballadors del metro, Rodalies i Ferrocarrils de la 
Generalitat de Catalunya. 
Considera que, més enllà d’això, tota la resta són discursos. Demana, doncs, voluntat, lideratge 
i posar damunt de la taula solucions. Constata que hi ha un problema, que per desgràcia anirà a 
més si no es prenen mesures intel·ligents, coordinades i que van a fer prevenció i intervenció en 
el subsol. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ diu que una de les voluntats fundacionals d’aquest tipus de grafiters és 
precisament la de mantenir la tradició de l’anonimat, però constata que últimament està agafant 
més rellevància la difusió de les seves cuites, accions o performances a les xarxes socials. 
Indica que això implica que cada cop és més important fer tot el soroll possible, ampliar les 
accions, el risc i fins i tot la violència per fer-ho tot plegat més adrenalínic i, per tant, més 
atraient als seus seguidors a les xarxes socials. 
Considera, però, que, quan es trepitja la línia vermella de la violència i de la seguretat dels 
empleats i dels usuaris del metro, deixa de ser un problema d’incivisme per convertir-se en un 
problema de seguretat. Diu que aquesta és la contesta que se li demana al comissionat de 
Seguretat, un pla de seguretat per fer front a aquesta problemàtica concreta. 
Respecte a la seguretat al metro, comenta que l’Enquesta de victimització de l’any anterior ja 
apuntava que, si baixen els delictes a l’interior del transport públic, aquests pugen a les 
estacions, sobretot en horaris de matinada. 
Per tant, està a favor de les proposicions d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Grup 
Municipal Demòcrata. I aprofita l’ocasió, ja que se l’ha esmentat, per agrair especialment al 
Sr. Asens que es presenti com a acusació particular en casos que clamen a Déu. 
 
El Sr. RECASENS concorda amb tots els portaveus que és un fenomen global –però no tan sols 
de Madrid, perquè la globalització va més enllà i també abasta París, Londres, Brussel·les, etc.– 
i que alhora és un fenomen metropolità i de la ciutat de Barcelona.  
Li reconeix al Sr. Coronas que ho fan perquè poden, però replica que també poden a París i a 
Londres. Aclareix que poden perquè tenen un modus operandi i una manera que totes les 
policies estan intentant trobar la manera de tallar-ho. Constata que són els mateixos que es van 
movent de ciutat en ciutat, és a dir, que ja és una mena de circuit i el fenomen s’està estenent i 
està agafant tons agressius que són absolutament intolerables.  
Està d’acord que, respecte a això, cal buscar una solució, també mirant comparativament què 
fan altres autoritats del transport en altres àmbits d’Europa, perquè insisteix que és un fenomen 
que afecta a tothom i la solució s’està buscant conjuntament. 
També coincideix amb tots els grups en el fet que els treballadors han d’estar especialment 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 25 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
protegits, però considera que la responsabilitat primera de la protecció és de qui és. Indica que 
són treballadors d’una empresa que és TMB i, per tant, considera que la responsabilitat 
correspon en primer lloc a qui els ha de protegir. Manifesta que això no vol dir que no s’hagi de 
fer també tot el que es pugui per part de totes les altres forces que hi ha a la ciutat, i 
especialment les forces policials. Diu que el fet que no sigui competència primera de 
l’Ajuntament de Barcelona no vol dir que no s’actuï. Nega que hi hagi qualsevol mena 
d’inacció i passivitat, perquè acaba d’explicar què està fent l’Ajuntament. Diu que si li donen 
15 minuts més els ho pot tornar a explicar, però no creu que en tinguin ganes. 
De totes maneres, manifesta que el model policial a Catalunya és el que és i que hi ha les 
competències que hi ha. Explica que hi ha un acord de 2005 firmat per Convergència i Unió i el 
Partit Socialista de Catalunya que estableix les competències que estableix, i fixa qui té primer 
la competència i qui té la funció de coadjuvar. Per tant, diu que l’Ajuntament està treballant 
amb aquest acord fins que no en tingui un altre de nou, que repeteix que estan insistint i 
impulsant perquè n’hi hagi un altre de nou. 
S’adreça al Sr. Ardanuy per dir-li que la unitat especialitzada sí que existeix, però que està a 
Mossos d’Esquadra. Afegeix que l’Ajuntament ajudarà aquesta unitat amb tota la lleialtat que 
pugui, però insisteix que aquesta unitat ja hi és. Diu que si cal remodelar-la es farà, però indica 
que s’hi està treballant. 
Considera, però, que un model de seguretat no pot ser un totum revolutum ni que tots ho facin 
tot, perquè llavors es crearà un caos en la seguretat. Tenint en compte que alguns li reconeixen 
un cert nivell teòric, s’ofereix per, el dia que vulguin, explicar-los per què un model en què tots 
ho fan tot és absolutament ineficient i ineficaç. Remarca que hi ha d’haver distribució de 
competències, de manera que n’hi ha d’haver un que assumeixi la competència i un que sigui 
coadjuvant, cosa que ja s’està fent. 
Pel que fa a la petició de polítiques, diu que aquesta és una política ferma: la política que 
cadascú ha d’actuar en funció de les seves responsabilitats i competències i que després s’ha de 
coordinar amb tota la lleialtat. Remarca que això s’està fent buscant solucions conjuntes entre 
Transport Metropolità de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Considera que 
els grups no poden negar que ha estat l’Ajuntament qui ha instat, ha demanat, ha assumit 
responsabilitats i ha portat la iniciativa fins a l’última Junta Local de Seguretat inclosa. 
Insisteix, doncs, que s’hi està treballant i que s’està demanant a tots els operadors que es posin 
les piles per treballar conjuntament. 
Tanmateix, accepta que als Mossos d’Esquadra els ha estat molt difícil perquè durant l’últim 
any han tingut tres consellers, tres secretaris generals i fins i tot tres caps de policia diferents. 
Diu que és molt difícil per a la Generalitat poder treballar amb aquesta intensitat que es 
requereix. 
Malgrat tot, informa que els acords a què s’està arribant derivats de la Junta Local de Seguretat 
fan que, no havent-se deixat de fer actuacions, se’n faran moltes més. Diu que, de fet, no es pot 
negar que el metro de Barcelona és un dels més segurs d’Europa. Apunta que si viatgen a les 
mateixes hores en altres metros veuran l’ambient que s’hi dona. 
De totes maneres, vol fer un èmfasi molt específic i molt especial en el fet que just el dia 
anterior van tenir la reunió del subgrup de la Junta Local de Seguretat i que tant els Mossos 
d’Esquadra com la Guàrdia Urbana de Barcelona estan treballant conjuntament i, a més, s’està 
revisant el nou model. Explica que ja s’ha obert tot un àmbit de treball, que es procura que no es 
demori, per revisar tot aquest model policial de 2005 que ha quedat obsolet perquè està pensat 
per a una ciutat que 14 anys després ha evolucionat molt. Diu que en això està d’acord amb els 
responsables d’Interior i amb el director general de Seguretat de la policia, amb qui es va reunir 
el dia anterior, que s’ha d’obrir immediatament el debat per fer un nou model policial per a 
Catalunya, perquè l’única opció que hi ha amb el model actual de Catalunya és un model de 
responsabilitats compartides, en què segons quines les assumeixi un cos i l’altre cooperi amb 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 26 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
tota la lleialtat i en altres serà al revés. Posa com a exemple el trànsit a Barcelona, que és 
competència exclusiva de la Guàrdia Urbana de Barcelona, però Mossos hi ajudarà, 
evidentment. Indica que en altres competències que siguin exclusivament dels Mossos 
d’Esquadra les faran els Mossos i la Guàrdia Urbana ajudarà, evidentment. Considera que en 
aquest model policial, distribuït tal com està, en què no hi ha capacitat de comandament d’uns 
cossos sobre els altres des del punt de vista estructural i orgànic, l’única possibilitat és la 
coordinació funcional. Diu que en això s’han posat les piles, i repeteix que el dia anterior van 
tenir una primera reunió, ara que hi ha una certa estabilitat a la Generalitat, a instàncies de 
l’Ajuntament, per poder desenvolupar aquesta situació. 
 
La Sra. MEJÍAS no sap si s’han de conformar amb el fet que el metro sigui algun dia tan 
insegur com ho és en altres ciutats del món, perquè li ha semblat que el Sr. Recasens deia una 
cosa com aquesta, que li sembla intolerable. 
Pel que fa a veure quins són els models que apliquen altres ciutats del món per intentar atacar 
aquest fenomen global, pregunta si l’Ajuntament trigarà molt, perquè si triguen molt el metro 
de Barcelona es convertirà en aquell metro insegur de què el Sr. Recasens feia esment fa poca 
estona. 
Vol fer un resum de les intervencions de la resta de regidors, i cita les paraules següents: 
inacció, deixadesa, impunitat, violència, perill. Conclou, doncs, que és un fracàs estrepitós pel 
que fa a garantir la seguretat. 
Convé amb el comissionat que la distribució de competències entre cossos policials és molt 
important, però diu que cal exercir-les, cosa que l’Ajuntament no fa. Insisteix que la 
responsabilitat dels ciutadans de Barcelona al carrer i a dins del metro és de l’Ajuntament. A 
partir d’aquí, està d’acord que la coordinació amb altres cossos policials és molt important. De 
fet, constata que tots han vist com fa quatre dies s’han posat d’acord i han posat els Mossos i la 
Guàrdia Urbana a treballar i han intentat solucionar un problema que ha creat el mateix govern i 
que s’ha enquistat a Ciutat Vella durant tres anys. Reconeix que la coordinació dels Mossos 
d’Esquadra i la Guàrdia Urbana ha donat resultat. Pregunta si trigaran molt a fer-ho en el metro, 
perquè creu que, tenint en compte la situació actual de vandalisme i inseguretat, és un crit i una 
reivindicació total que el metro de Barcelona no pot continuar degradant-se. 
Diu que, si el govern no ho vol fer per aquesta via per garantir la seguretat –perquè, tal com 
deia la Sra. Pin pocs dies enrere, la policia els semblava sobrera–, ho pot fer per raons 
mediambientals, ja que l’ús de grafits, d’esprais i de productes químics va contra el medi 
ambient. Comenta que la Sra. Janet Sanz està intentant aplicar tot tipus de mesures per garantir 
la qualitat de l’aire. Constata, doncs, que el govern ja té una excusa més, i espera a veure si 
sumen aquesta excusa. 
Demana que el comissionat no s’escudi en el fet que aquest és un fenomen global i que també 
passa en altres ciutats i les altres ciutats no fan res. Indica que, gràcies a una reforma del Codi 
penal de pocs dies enrere, hi ha hagut un d’aquests mal anomenats grafiters que, per raons de 
violència, ha estat condemnat a pagar una quantitat considerable i, a més, a una privació de 
llibertat per actes vandàlics, per agressió i per violència. Per tant, manifesta que hi ha algú que 
sí que fa coses. Es pregunta, doncs, si el comissionat farà alguna cosa més. 
Diu que esperarà a veure si els altres models de les altres ciutats li agraden al Sr. Recasens o 
que el comissionat tingui a bé exercir les seves competències, en comptes que el conjunt de 
regidors de la Comissió li hagin de parlar d’inacció, deixadesa i impunitat. Constata que la 
impunitat a Barcelona és molt greu, i es queixa que el govern municipal ha convertit Barcelona 
en un espai d’impunitat a dintre i a fora del metro. 
 
El Sr. MARTÍ manifesta que el Sr. Recasens ha dit algunes coses que no sap com prendre-se-
les, perquè estan parlant de temes molt seriosos, amb persones que són víctimes de violència, de 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 27 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
manera que no estan parlant de models teòrics i de coses que es poden discutir en un entorn més 
agradable. Considera, doncs, que han de vigilar el que diuen, tant si es passen de la ratlla com si 
frivolitzen. Creu que no han de frivolitzar ni crear més alarma social de la que ja existeix. 
En primer lloc, vol agrair, en nom del Grup Municipal Demòcrata, els suports de la resta de 
grups, que faran que la seva proposició tiri endavant. 
En segon lloc, també vol ressaltar –perquè és cert que TMB té unes responsabilitats que no 
poden menystenir– que el seu Grup, a través del Sr. Blasi, que està al Consell d’Administració 
de TMB, ha instat per escrit la presidència de TMB i també el seu conseller delegat perquè 
prenguin mesures addicionals i que s’informi els grups que formen part d’aquests òrgans de 
govern de les mesures i dels resultats, perquè TMB també ha de fer la seva feina. 
Constata que es tracta d’organitzacions que en algun cas poden ser considerades criminals, de 
manera que no es tracta només de vàndals o de gent que és incívica i no compleix l’Ordenança 
de civisme, sinó de grups organitzats que en alguns casos concrets i darrerament han exercit 
violència extrema, cosa que no pot ser considerada com un conjunt de brètols que fan 
bretolades a altes hores de la nit. Considera que això l’Ajuntament ho ha de tenir molt present, 
independentment de la feina que han de fer els tribunals de justícia, la Fiscalia i altres òrgans 
jurisdiccionals. 
Diu que el que pot ser de resultats devastadors és la sensació d’impunitat, sobretot en temes de 
seguretat. Indica que, si hi ha elements o organitzacions que veuen que són impunes i que les 
seves accions són impunes, no se’n sortiran i aniran a pitjor. Per tant, destaca que cal fer el que 
sigui necessari, és a dir, aplicar la llei amb tota la contundència en aquests casos tan extrems. 
Està d’acord amb el fet que els models socials i de gestió pública, com ara el model policial, 
s’han de revisar cada cert temps. Diu que evidentment ja fa molt temps del 2005 i que són uns 
quants que hi estan pensant, a fer propostes. Constata que al cap de poc vindran eleccions i que 
els grups tindran ocasió de fer les propostes. Reitera que cal revisar el model policial a 
Catalunya i l’aplicació del model policial de Catalunya a Barcelona i a l’àrea metropolitana. 
Ara bé, espera que no sigui Barcelona en Comú qui presenti un model del segle XXI adaptat, 
perquè ja no se’ls creu. Remarca que un model policial nou de la mà de Barcelona en Comú no 
se’l creu. 
Es pregunta per què entre el 2011 i el 2015, amb els mateixos recursos i amb el mateix Cos de 
la Guàrdia Urbana, hi havia unes dades de victimització, de delinqüència i incivisme molt 
millors que les que hi ha ara entre el 2015 i el 2018. Es pregunta per què uns ho feien bastant 
millor i altres ho fan força pitjor. Aclareix que es refereix als resultats, no a la bona voluntat 
d’aplicar polítiques innovadores i que siguin efectives. Respon ell mateix que la diferència és 
que hi havia un govern que cada dia tenia com a prioritat la prevenció i la seguretat. 
 
El Sr. CORONAS constata que hi ha molta resignació en l’exposició del Sr. Recasens, perquè 
ha dit que, com que això passa a tot el món, no s’hi pot fer res. Indica que París és un referent 
per a moltes coses per a aquest govern. Diu que per a Esquerra Republicana de Catalunya París 
no és un referent en moltes coses, i matisa que en aquest cas possiblement tampoc. Manifesta 
que, vist des del punt de vista del comissionat, potser s’han d’esperar a veure què fan a París, si 
ho poden resoldre i, en tot cas, ja els ho copiaran. Anuncia que, a partir del mes de maig, si hi 
ha un canvi de govern i ERC té alguna responsabilitat, no s’esperarà a veure què fa París. Pensa 
que Barcelona ha d’apostar per un model de seguretat propi, per unes mesures pròpies, 
adaptades als problemes i les realitats, no tan sols de seguretat, sinó també socials. 
Li sembla una mica trist dir que, com que un està resignat, ajo y agua per als que ho han de 
patir. No li sembla just, perquè hi ha un problema que s’ha de resoldre i que es pot resoldre, no 
solament amb mesures de seguretat policial presencial. Està d’acord que TMB ha de fer algunes 
inversions. Reitera que és una inversió i no una despesa, perquè despesa és gastar-se més de 
1.000 euros cada vegada que s’ha de netejar un comboi o un vagó, ja que això va a fons perdut. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 28 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Repeteix que cal invertir en mesures de seguretat, perquè la xarxa de metro és un colador per on 
aquesta gent poden entrar i sortir amb absoluta i total impunitat, perquè, a més, no hi ha ni 
protocols d’activació de la possibilitat que hi hagi una intervenció ràpida. Constata que els 
vigilants de seguretat privada del metro poden fer el que poden fer, perquè són vigilants de 
seguretat privada i tenen unes limitacions legals que tots coneixen. Indica que la seva autoritat 
és limitada i les possibilitats d’intervenir també, i que els efectius que tenen són els que són. 
Afegeix que els vigilants també pateixen agressions. Remarca que es gasten més de 2 milions 
d’euros en seguretat privada, però que a l’hora de la veritat, si no és efectiva, també són 2 
milions d’euros que van a fons perdut. 
Creu que els han de preocupar les persones, els viatgers, usuaris i usuàries del metro; que hi 
pugui haver assetjaments sexuals al metro; que hi pugui haver atracaments al metro; que hi hagi 
agressions a usuaris i usuàries perquè uns senyors decideixen fer un vídeo i penjar-lo a les 
xarxes fent uns grafits al metro perquè és megaguai. Considera que això no pot ser. Insisteix 
que cal fer inversió a TMB, però pensa que també hi ha d’haver protocols d’intervenció ràpida 
per a casos com aquests. 
Torna a dir que esperar que París faci alguna cosa li sembla una mica trist com a argument. Sap 
que el Sr. Recasens té una vinculació molt estreta amb aquesta ciutat i que segurament li té molt 
d’afecte. Diu que el govern acostuma a presentar a la Comissió moltes mesures dient que es fan 
a París, però manifesta que ell analitza París i el model social que tenen amb les seves banlieues 
i pensa que això no ho vol per a Barcelona. Per tant, opina que potser que deixin de tenir com a 
referent París, i que Barcelona també comenci a ser un referent en matèria de seguretat pública. 
Insisteix molt en l’aspecte de la seguretat pública, que vol dir garantir els drets de la ciutadania. 
 
La Sra. ANDRÉS, pel que fa a la seguretat privada del metro, constata que el metro no és una 
empresa privada. Considera que la seguretat que té contractada el metro clarament ha de ser 
complementària d’una seguretat pública, perquè és una institució pública, i l’Ajuntament és qui 
ha de garantir aquest servei públic. Per tant, pensa que no es pot derivar a la seguretat privada 
del metro, sinó que ha de ser la seguretat pública qui garanteixi la seguretat al metro de 
Barcelona per a usuaris i per a treballadors. 
Pel que fa al que deia el Sr. Recasens que cal buscar una solució, diu que si marxen de la sessió 
amb la convicció que el govern ha de buscar una solució el seu Grup li farà alguns suggeriments 
extrets del seu mateix discurs, com ara revisar l’acord que ha quedat obsolet perquè en 15 anys 
la ciutat té unes dinàmiques noves, amb la qual cosa els protocols i els acords s’han 
d’actualitzar. Diu que el govern comenci per actualitzar això, però pensa que mentrestant s’ha 
de fer alguna cosa, com ara un pla específic de seguretat en el metro de Barcelona, que s’ha de 
fer comptant amb les policies. 
En relació amb el que deia el Sr. Recasens de parlar amb altres ciutats i copiar les seves 
solucions, està d’acord amb el fet que copiïn tot el que vulguin i que sigui exportable, però 
constata que a les ciutats europees les policies baixen al metro i, en canvi, a Barcelona no hi 
baixa ni la Guàrdia Urbana. És més, recorda que el seu Grup va denunciar en un Ple que a la 
Guàrdia Urbana se li va tallar l’accés a la sala de control de TMB, de manera que aquest cos no 
tan sols no baixa al metro, sinó que no pot veure ni les pantalles a la sala de control. Constata 
que així no hi ha seguretat pública al metro, perquè ha de tenir una presència persuasiva, però 
també reactiva quan passa algun fet delictiu. Tanmateix, diu que no és ni persuasiva ni reactiva, 
tot i que estan parlant de seguretat física de les persones. Remarca que ja no estan parlant de 63 
milions d’euros que costa netejar el metro per actes vandàlics, que podrien anar directament a 
rebaixar l’import del bitllet. Considera que cal evitar això i reaccionar.  
Pensa que a aquestes altures no serveix dir que es mirarà, que és un fenomen global i que cal 
buscar una solució. Demana, doncs, que es posi immediatament la solució i que el govern 
reclami policies, dotacions i que faci la feina. Afegeix que sobretot no es deixi tot en mans 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 29 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
d’una seguretat que és complementària, que és la privada del metro, perquè es tracta d’un servei 
públic finançat amb diners públics, en què la seguretat ha de ser pública i no privada. 
Així mateix, sol·licita que el govern doni suport als treballadors i treballadores i als viatgers del 
metro. Vol, doncs, que l’Ajuntament faci aquesta acusació particular i, si no, l’acusació popular, 
tenint en compte que es tracta de la defensa d’un interès col·lectiu i general com és el transport 
públic a Barcelona. Diu que si no hi ha manera d’entrar com a acusació particular, tot i que 
l’Ajuntament cada dia es persona en causes d’acusació particular, ho faci com a acusació 
popular, perquè els ciutadans de Barcelona sàpiguen que tenen un govern municipal que està al 
seu costat i no defuig, i que treballa en totes les bandes possibles, no tan sols amb la policia, 
sinó també amb tota la intervenció social necessària i personant-se a les causes que han lesionat 
directament les persones que són veïns de Barcelona. Pensa que així es guanyarà en una certa 
seguretat, si més no, que el govern està present, cosa que ja serà molt important. 
 
El Sr. VILLAGRASA diu que no sap per on agafar el Sr. Recasens, perquè el comissionat 
manifestava que això és qüestió de TMB, però la presidenta de TMB és una regidora del govern 
municipal i si va a l’Àrea Metropolitana aquesta la presideix Ada Colau. Per tant, no sap a qui 
ha de reclamar. Constata que, mentrestant, el govern tira pilotes fora i diu que cal reclamar a 
TMB, i a l’Àrea Metropolitana, però respecte a Interior calla i no força gaire perquè sí que és 
responsabilitat d’ells.  
Pel que fa a la rèplica del Sr. Recasens sobre les responsabilitats compartides, especifica que 
ningú li ha demanat que tothom faci de tot, sinó que hi hagi coordinació, col·laboració i 
sobretot lideratge. 
Remarca que el que sí que troba a faltar és una posició més ferma de l’alcaldessa amb el 
conseller d’Interior, perquè en el que passa en el subsòl, que és responsabilitat del govern de 
Barcelona, la competència principal és dels Mossos d’Esquadra. Constata que el conseller 
d’Interior encara no ha obert la boca ni ha dit res sobre aquesta problemàtica. Es pregunta què 
està fent. 
Demana que, mentre el govern fa teories noves, debats, etc., li digui una sola proposta nova. 
Insisteix a demanar coordinació, col·laboració i lideratge, que avui dia és inexistent. 
 
El Sr. ARDANUY diu que, si els Mossos d’Esquadra fracassen respecte a la seguretat del 
metro, també fracassa l’alcaldessa de Barcelona, que és la presidenta de la Junta Local de 
Seguretat de la ciutat. Demana que el govern lideri la resposta coordinada dels cossos de 
seguretat de l’àmbit metropolità per solucionar aquest problema, que és un problema greu. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ demana que es tingui en consideració la proposta que fa la Sra. Andrés, ja 
que 63 milions són 12 vegades el que ha costat el 9-N. Per tant, diu que no estaria malament 
personar-se com a acusació particular o popular en aquest cas. 
 
El Sr. RECASENS constata que els grups repeteixen molt les paraules inacció i impunitat, però 
diu que no per molt repetir-ho serà cert. Manifesta que hi ha indicadors d’acció i d’iniciatives. 
Apunta que els regidors parlen de condemnes i de detinguts, i reconeix que això està passant, de 
manera que es treballa. 
Aclareix que ha dit que és un dels metros més segurs d’Europa, però no vol dir que es vulgui 
comparar amb els altres metros europeus en inseguretat. Especifica que senzillament ha dit que 
no s’hi ha d’arribar i que el metro de Barcelona ha de seguir sent un dels metros més segurs 
d’Europa. 
Li diu al Sr. Coronas que ha parlat de París perquè se l’estima molt, però recorda que també ha 
dit Londres i Brussel·les, que se’ls estima una mica menys, però també força. 
Insisteix que això s’ha de fer amb coordinació, perquè és un tema plural. Manifesta que en això 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 30 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
serà ferm, perquè realment fa el que pot, però no pot condemnar perquè no és jutge. Li diu a la 
Sra. Andrés que l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità, que és dels Mossos d’Esquadra, 
és una estructura pública i que està treballant al metro amb força. Remarca que l’Ajuntament hi 
ajuda amb tota la cooperació i lleialtat que pot, perquè també pensa que és un tema que els 
implica, de manera que es compromet a treballar juntament amb els Mossos d’Esquadra tant 
com faci falta, perquè està d’acord que la impunitat és el pitjor que pot passar. 
Tanmateix, considera que les propostes que es facin han d’anar més enllà dels períodes 
electorals. Opina que el model policial per a Catalunya ha de ser un. Aclareix que les dades no 
són fins al 2015, sinó que fins al 2017 les dades eren seqüencialment iguals que les del període 
anterior o lleugerament millors. Remarca que el que ha passat s’ha produït l’últim any, i 
insisteix que cal repreguntar-se què ha passat el darrer any. 
Pel que fa al descobriment que cal canviar el model, indica que s’ha de canviar perquè hi ha 
insistit el govern municipal. Replica que el govern sí que ha liderat, ja que durant 15 anys ningú 
no ha dit que s’havia de canviar el model de 2005, sinó que ho ha proposat el govern actual, 
perquè realment pensa que cal canviar-lo. Indica que no ha sentit en cap període anterior que 
s’hagués de canviar el model del 2005. 
Considera que en el tema de la seguretat hi ha qui busca excuses, hi ha qui només fa crítiques i 
hi ha qui busca solucions. Remarca que el govern actual busca solucions, però diu que passen 
per una acció conjunta i per liderar, però també perquè a qui li correspon en primera instància 
lideri. Diu que estan treballant en això. Indica que això és la seguretat pública, que considera 
que no pot ser un campi qui pugui en què tots baixin esbojarradament quan hi ha un problema a 
resoldre’l tots alhora, sinó que s’ha de coordinar, s’ha de pensar, s’ha de veure qui va primer i 
qui ajuda. Diu que els grups poden tenir la certesa que tant la Guàrdia Urbana com els Mossos 
d’Esquadra estan treballant en aquest tema i buscant solucions. 
 
El Sr. BADIA anuncia una abstenció de la proposició del PDeCAT, es posiciona en contra de la 
proposició d’Esquerra Republicana de Catalunya i no accepta el prec. 
 
La Sra. MEJÍAS expressa el vot a favor de totes dues propostes. 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia que està a favor de les dues propostes. 
 
El Sr. CORONAS considera que el govern ha votat en contra d’aquests usuaris i usuàries i 
d’aquests treballadors i treballadores que se senten assetjats, increpats i atacats al metro, i no en 
contra de la proposició d’ERC. 
Diu que ha començat esparverat i acaba garratibat i esmaperdut. Constata que la realitat és la 
que és i que no s’està afrontant. Pregunta què vol dir que no s’ha parlat mai de canviar models 
policials. Remarca que el seu Grup en parla perquè és a l’oposició. Indica que el Sr. Recasens 
ha comentat que el govern ho ha demanat, però constata que és responsabilitat de Barcelona en 
Comú canviar-ho, tenint en compte que és qui governa. Diu que si el govern dimiteix de 
governar ja ho pot fer immediatament. Considera que no n’hi ha prou de demanar les coses, ja 
que perquè passin les coses s’han de fer. Pensa que el govern municipal deu tenir alguna 
responsabilitat, igual que l’alcaldessa, que és la màxima responsable de Seguretat, i el Sr. 
Recasens, que és el comissionat encarregat de dur a terme aquestes polítiques. Per tant, insisteix 
que ha quedat garratibat i esmaperdut. 
 
 Es dona per tractada. 
 
 
 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 31 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
 III) Propostes a dictaminar 
 
 a)  Ratificacions 
 
3.-  (18-OR000006-7) RATIFICAR els Decrets de l’Alcaldia, de 29 de juny (S1/D/2018-1621) i de 
26 de juliol (S1/D/2018-1976), que aproven les modificacions del dimensionament de llocs de 
treball, de conformitat amb l’autorització conferida a l’Alcaldia per acord del Plenari del 
Consell Municipal, de 22 de desembre de 2017, en relació al període transitori establert per a la 
confecció de la relació de llocs de treball. MANTENIR en els trasllats la forma d’ocupació dels 
titulars als respectius llocs de treball. 
 
El Sr. BADIA comenta que en aquest cas va ser donar resposta a l’acord que es va aprovar el 22 
de desembre de 2017 en el Plenari, que és anar actualitzant en paral·lel l’RLT per no bloquejar 
les diferents situacions de promoció i de ratificació dels llocs de treball dels treballadors. 
Explica que se’n va fer una al juny, i diu que ara proposa aquesta segona. Manifesta que hi ha el 
compromís que abans que acabi l’any es pugui tancar una RLT. Indica que s’han convocat tots 
els grups el dia 28 de novembre perquè puguin fer seguiment sobre en quin punt estan les 
converses. Comenta que s’ha avançat força. Creu que el calendari és possible que sigui 
realitzable. 
Per tant, anuncia que es portaria la nova RLT al desembre, mentre que ara s’actualitzarien tots 
els canvis que hi ha hagut del dia a dia de l’organització de l’Ajuntament. 
 
El Sr. CIURANA comenta que el seu Grup al desembre passat hi va votar a favor, igual que al 
juny, però diu que ara no ho farà, perquè el Sr. Badia al desembre de 2017 es va comprometre a 
tenir l’RLT en 6 mesos, ja que aquest era l’acord que es va fer. Considera que la confiança 
costa molt de guanyar, però molt poc de perdre. Pensa que ha passat això. 
Per tant, diu que el Grup Municipal Demòcrata avui dia ja no pot tenir confiança, de manera 
que s’abstindrà en aquest punt. 
 
El Sr. ALONSO anuncia que també s’abstindrà per dos motius: en primer lloc, perquè són 
centenars de llocs de treball, de manera que li és impossible valorar aquest decret d’alcaldia, i, 
en segon lloc, perquè veu que aquesta negociació per acordar aquesta relació de llocs de treball 
no avança al ritme que hauria d’avançar. Pensa que els treballadors de l’Ajuntament de 
Barcelona mereixen tenir un marc de relacions laborals clar i no estar en aquesta improvisació. 
Es tem que aquesta negociació s’acabarà traslladant a la següent legislatura, de manera que hi 
haurà una fallida en la gestió de recursos humans. 
Per això, diu que s’esperarà a aquesta reunió a què els han convocat, i espera que realment es 
pugui avançar en aquesta negociació. 
 
El Sr. CORONAS, amb l’ànim que tot això es pugui resoldre, anuncia una abstenció. Explica 
que la fa perquè el calendari no s’està complint. Comenta que des de l’Associació de Tècnics i 
Professionals ja s’ha demanat que s’executi la sentència del SOM. Per tant, li preocupa que això 
pogués passar, perquè els deixaria amb un buit absolut en temes de recursos humans, que creu 
que no es poden permetre. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que té un dubte. No sap si això anirà la Plenari i pot fer una reserva de 
vot. 
 
La presidenta respon que en aquest cas es pot fer reserva de vot. 
 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 32 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia, doncs, una reserva de vot. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que farà una reserva de vot. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el seu vot a favor. 
 
El Sr. ARDANUY manifesta que farà una abstenció. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot a favor. 
 
El Sr. BADIA diu que en pren nota. Comenta que al juny es va tancar un conveni, cosa que 
també va fer que la part sindical demanés poder desplaçar aquest debat. Reconeix, però, que no 
s’està complint el calendari, però espera recuperar la confiança ben aviat. 
 
 Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, CUP i regidor Puigcorbé, reserva 
de vot del PSC i PP i amb l’abstenció del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC i regidor 
Ardanuy.  
 
 b)  Propostes d’acord 
 
4.-  (2018/624) ATORGAR la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, a títol pòstum, a la 
Sra. Montserrat Caballé i Folch per la seva destacada trajectòria com a soprano i intèrpret 
virtuosa de la música i de l’òpera, per la seva vinculació amb la ciutat de Barcelona i per la seva 
condició d’ambaixadora cultural internacional. 
 
El Sr. ASENS es posiciona a favor. Comenta que la recent mort de la soprano el passat mes 
d’octubre va concitar un dol ciutadà i un ampli consens entorn de la seva figura. Més enllà de 
les discrepàncies ideològiques que es puguin tenir amb aquesta figura i de certs aspectes de la 
seva vida, també legítimament criticables, creu que la ciutat ha de reconèixer oficialment el que 
ja és un reconeixement de facto dels ciutadans i de l’àmbit internacional: que Montserrat 
Caballé ha estat una artista memorable, que a través de la música i l’òpera ha contribuït a 
l’enaltiment de la cultura. 
Explica que la soprano, que va néixer a Barcelona el 1933 al barri de Gràcia, ha estat una 
ambaixadora de la ciutat al món i ha donat mostres sobrades del seu barcelonisme universal, 
com demostra en diferents àmbits el seu estret vincle amb el Liceu, amb la interpretació que va 
fer amb Freddie Mercury del tema Barcelona, un dels himnes associats als Jocs Olímpics del 
1992. 
Per aquesta destacada trajectòria com a soprano i intèrpret virtuosa de la música i de l’òpera, 
per la seva vinculació amb la ciutat i per la seva condició d’ambaixadora cultural internacional, 
està d’acord amb aquest atorgament de la Medalla d’Or de la Ciutat a la Sra. Montserrat 
Caballé. 
 
El Sr. CIURANA manifesta que, com és tradició, el seu Grup, més enllà d’expressar el vot 
favorable tant en el punt 4 com en el punt 5, farà la intervenció en el Plenari, sense deixar de dir 
que tant la Sra. Caballé com el Club Natació Kallípolis són, a parer seu, mereixedors d’aquesta 
distinció. 
 
La Sra. BARCELÓ també donarà suport als dos punts i farà el debat en el Plenari. 
 
El Sr. CORONAS també mostra el vot favorable als dos punts i reserva la intervenció per al 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 33 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Ple. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el seu vot a favor dels dos punts i anuncia que farà la intervenció al 
Plenari. 
 
El Sr. MULLERAS posa de manifest que la Medalla d’Or a Montserrat Caballé respon a un 
prec que va presentar el Partit Popular el mes d’octubre a la Comissió de Drets Socials, Cultura 
i Esports. Per tant, evidentment, hi està a favor i reserva la intervenció per al Plenari. 
Així mateix, també està a favor de la medalla al Club Kallípolis. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia una reserva de vot en els dos punts. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot a favor de tots dos punts. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ es posiciona a favor de tots dos punts i manifesta que la intervenció la farà 
en el Plenari. 
 
 Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, 
ERC, PSC, PP, regidor Ardanuy i regidor Puigcorbé i amb la reserva de vot de la CUP.  
 
5.-  (20180181) ATORGAR la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Club Natació Kallípolis -que 
enguany celebra el seu 50è aniversari- en reconeixement de l’específic paper dut a terme en 
l’esport de la ciutat de Barcelona i, en especial, en el foment de la pràctica esportiva de la dona. 
 
(Es tractat conjuntament amb el punt 4.) 
 
 Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, 
ERC, PSC, PP, regidor Ardanuy i regidor Puigcorbé i amb la reserva de vot de la CUP.  
 
6.-  (172/2018 DSAJ) DESESTIMAR el recurs de reposició presentat el 19 de juny de 2018, per 
l’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb núm. de matrícula 28.028, contra la 
desestimació per silenci administratiu de la seva sol·licitud de medalla d’honor al sofriment en 
la categoria d’or, de 13 de juliol de 2017, i contra l’acord del Plenari del Consell Municipal, en 
sessió de 27 d’abril de 2018, que va desestimar la seva sol·licitud, de 26 de setembre de 2017, 
de medalla d’honor al sofriment en la categoria d’argent, ateses les consideracions que figuren a 
l’informe de la Direcció de Serveis d’Assessorament Jurídic de la Gerència de Seguretat i 
Prevenció, de 26 de juliol de 2018. 
 
El Sr. BADIA creu que n’han tingut diversos, de manera que entén que tothom coneix 
perfectament com funcionen. 
 
El Sr. SIERRA anuncia que hi votarà en contra, i posa de manifest que aquesta actitud del 
govern municipal és un menyspreu més dels que es fan a la Guàrdia Urbana de Barcelona, no 
tan sols en la confecció del reglament –en què no es tenen en compte criteris objectius a l’hora 
de concedir medalles, no per part d’aquest govern municipal, sinó per part dels que vinguin–, 
sinó també per haver denegat la medalla als companys de la Guàrdia Urbana en supòsits 
exactament iguals que hi havia en mandats anteriors. 
 
El Sr. MULLERAS vol posar de manifest que estan parlant d’un caporal de la Guàrdia Urbana 
que va patir un accident en acte de servei en la detenció d’un delinqüent. Per tant, no entén 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 34 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
l’actitud del govern municipal i també hi votarà en contra. 
 
 Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, 
ERC, PSC, regidor Ardanuy i regidor Puigcorbé, contrari de Cs i PP i reserva de vot de la 
CUP.  
 
7.-  (20180105) APROVAR l’expedient núm. 20180105 de reconeixement de crèdit per un import 
d’11.025,76 euros, IVA inclòs, atesa la necessitat de regularitzar despeses ocasionades pel 
subministrament de gas a favor de l’empresa Gas Natural Servicios SDG SA, amb NIF núm. 
A08431090 realitzades durant els anys 2011 i 2012 i no reconegudes en els exercicis que els 
corresponien. AUTORITZAR, DISPOSAR i OBLIGAR la despesa per import d’11.025,76 
euros, IVA inclòs, amb càrrec al pressupost i partida indicades en aquest document a favor de 
l’empresa Gas Natural Servicios SDG SA, amb NIF núm. A08431090. NOTIFICAR aquesta 
resolució a l’interessat per al seu coneixement. 
 
El Sr. TERRÓN explica que són unes factures que s’han reconegut ara perquè el 2011 no es van 
presentar i ara la companyia les reclama. Comenta que corresponen a consums de diverses 
instal·lacions esportives. Diu que s’ha comprovat que realment aquestes factures no s’han 
pagat, perquè no es van registrar en el seu moment, de manera que correspon reconèixer el 
crèdit i pagar-les. 
 
 Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, 
ERC, PSC, regidor Ardanuy i regidor Puigcorbé, amb l’abstenció de Cs i amb la reserva de 
vot del PP i CUP.  
 
 IV) Part decisòria / Executiva 
 
 a)  Ratificacions 
 b)  Propostes d’acord 
 c)  Proposicions 
 
 V)  Part d’impuls i control 
 
 a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
 Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
8.-  (M1519/10039) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1.- Ampliar les patrulles mixtes de la Guàrdia Urbana i els Mossos 
d’Esquadra dins de les instal·lacions del Metro de Barcelona. 2.- Elaborar un informe sobre el 
funcionament de la comissaria mixta de la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra de la 
Barceloneta i estudiar implementar aquesta experiència a altres comissaries de la ciutat. 3.- 
Trobar i estudiar nous espais i dispositius de col·laboració entre la Guàrdia Urbana de 
Barcelona i els Mossos d’Esquadra. 4.- Que la regidora de Seguretat i Prevenció i Alcaldessa de 
Barcelona lideri per fi les estratègies de Seguretat i Prevenció de Barcelona. 
 
(Es tracta conjuntament amb els punts 2, 9, 16 i 20.)  
 
 El Sr. Badia expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 35 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa 
expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP, el Sr. 
Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. 
S’APROVA. 
 
 Del Grup Municipal ERC: 
 
9.-  (M1519/10024) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció insta el Govern municipal a dur a terme el que es va comprometre el mes de juliol 
d’enguany; a fer un pla de seguretat específic per tal d’evitar els actes vandàlics al metro de 
Barcelona, així com un protocol d’intervenció ràpida amb mesures preventives amb l’objectiu 
de protegir treballadors i usuaris. 
 
(Es tracta conjuntament amb els punts 2, 8, 16 i 20.)  
 
 El Sr. Badia expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP, el 
Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. 
S’APROVA. 
 
 Del Grup Municipal PSC: 
 
10.-  (M1519/10033) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1.- Impedir l’activitat de la venda il·legal del conegut com “top manta” que 
obstaculitza les vies i els espais de trànsit, accés i evacuació de la zona de l’intercanviador de la 
plaça de Catalunya tot exigint la urgent i immediata posada en marxa de les mesures necessàries 
que evitin comprometre la integritat física de viatgers i usuaris del transport públic ferroviari. 
2.- Denunciar la manca d’efectivitat de les actuals accions i mecanismes del govern municipal a 
l’hora de posar fi i solucionar l’ocupació intensiva d’espais sensibles per a la seguretat, així 
com la manca de voluntat política de liderar aquesta intervenció per part de l’Alcaldessa com a 
màxima responsable institucional i de govern en aquesta matèria. 
 
La Sra. ANDRÉS constata que continuen amb el metro i Renfe, i plaça de Catalunya. Comenta 
que poc temps abans va saber, a través del compte oficial de Renfe, que l’operadora va fer 
trucades en 600 ocasions durant aquest any al 112 d’emergències per demanar l’actuació urgent 
dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana. Indica que les trucades a la Guàrdia Urbana 
han crescut un 27% el 2017 pel col·lapse de manters a l’intercanviador de la plaça de 
Catalunya. 
Recorda que aquest intercanviador té un pas de viatgers de 80.000 persones l’any, cosa que 
representa un pas important. Manifesta que el seu Grup, en més d’una ocasió, ha volgut cridar 
l’atenció del govern municipal sobre aquest aspecte demanant compareixences, en concret 
sobre informes de seguretat i prevenció de bombers i Protecció Civil per determinar si la 
presència de la venda il·legal suposava un risc per als viatgers i passatgers que circulen per 
aquest intercanviador i en concret per les andanes del metro. 
Comenta que el seu Grup no va tenir una resposta concreta per part del comissionat, que és qui 
fa les intervencions en nom de l’alcaldessa en aquesta Comissió, sinó que senzillament va dir 
que aquests informes de prevenció i seguretat existeixen, que la prevenció i seguretat estan 
garantides i que no hi havia cap problema. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 36 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Tanmateix, destaca que Renfe sí que considera que hi pot haver un problema, perquè ha fet 
600 trucades en un any per demanar el suport i la intervenció, si calia, dels Mossos d’Esquadra i 
de la Guàrdia Urbana, perquè no està segura que estigui garantida la seguretat ni tampoc la 
prevenció dels 80.000 passatgers que circulen per l’intercanviador. 
Per tant, manifesta que torna a la Comissió no ja demanant una compareixença per tenir 
informació, sinó fent una proposició que directament demana que s’impedeixi l’activitat de la 
venda il·legal a l’intercanviador i en els espais de trànsit, accés i evacuació de la plaça de 
Catalunya, tot exigint la urgent i immediata posada en marxa de les mesures necessàries per tal 
d’evitar possibles riscos per als viatgers i els usuaris del transport públic ferroviari. 
Així mateix, vol denunciar un cop més la falta d’efectivitat de les actuacions actuals i dels 
mecanismes que hi ha per respondre a aquesta activitat. Vol discriminar molt el que és aquesta 
activitat, que cada vegada es consolida més a la ciutat, per la qual cosa es fa més difícil buscar 
alternatives de mitjans de vida per a aquestes persones que ja han assentat la seva activitat de 
manera regular tant a la Rambla, al passeig de Colom quan fa bo o a la plaça de Catalunya quan 
fa fred o plou. Per tant, pensa que serà cada vegada més difícil trobar solucions de sortides 
socials per a aquestes persones que no siguin aquesta activitat. 
Tanmateix, opina que el govern ha de buscar la solució per a aquestes persones que estan fent la 
venda il·legal i també ha de buscar la seguretat en els espais comuns i que poden generar 
problemàtiques com les dels transports públics. Recorda que fa poc han assistit al 
desallotjament de l’estació de Sants per un motiu que després es va confirmar que no era un 
risc. Comenta que aquell dia no hi va haver presència perquè es va impedir l’entrada pel 
desallotjament de Sants i no veu que sigui una actuació massa segura ni regular. 
Per tant, demana una cosa que no volia demanar de manera tan contundent, però afirma que ara 
sí que sol·licita que el govern impedeixi aquesta venda il·legal a l’intercanviador. 
 
El Sr. MARTÍ recorda que aquest tema l’han tractat diverses vegades els darrers mesos, i 
constata que, en lloc de contenir aquest fenomen o de reduir-lo, que és el que tothom demana, 
es va agreujant. Comenta que un diari important de la ciutat en l’edició del dia obre titulars amb 
el següent: «El top manta pren el centre a l’inici de la campanya nadalenca.» Afegeix que 
l’article explica no el que passa avui o el que va passar ahir, sinó el que ha estat passant les 
darreres setmanes. 
Destaca que en aquest cas hi ha una doble vessant i que en aquesta sessió estan tractant més la 
vessant de la seguretat, per tant, els impediments que aquesta activitat de venda ambulant 
irregular crea en aquest sistema de transport que és el metro. Constata, doncs, que no estan 
parlant dels impactes que té sobre l’espai públic del carrer i sobre els comerços que es guanyen 
la vida pagant impostos, sinó que en aquesta sessió se centren en les qüestions de la venda del 
top manta pel que fa al seu impacte en la seguretat d’usuaris i treballadors del Transport 
Metropolità de Barcelona. 
Indica que els que són usuaris del metro i dels Ferrocarrils de la Generalitat, com ell mateix, ho 
veuen cada dia, però remarca que hi ha una sèrie de circumstàncies que s’estan cronificant. 
Apunta que, per molt que hi hagi alguns agents que de tant en tant juguin al gat i la rata, hi ha 
unes zones determinades en el subsòl, a l’intercanviador, i algunes zones de l’estació de plaça 
de Catalunya del metro i de Renfe que estan sent colonitzades per centenars de venedors 
ambulants irregulars. Creu que passarà una desgràcia, tot i que n’estan advertits. Diu que no 
solament ho adverteixen els operadors, que són els primers responsables que això no sigui així, 
sinó que estan advertits les administracions, els governs i els responsables de les policies, i 
especialment l’Ajuntament de Barcelona amb la seva Guàrdia Urbana. 
Repeteix que ja no creu que el govern estigui en condicions de fer coses diferents de les que ha 
fet. Troba que és lamentable, però constata que és així, perquè les dades indiquen que cada dia 
es va a pitjor. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 37 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Ara bé, si hi ha una desgràcia perquè hi ha una evacuació o una emergència al metro, als 
Ferrocarrils de la Generalitat o a Renfe després de les setmanes que fa que estan tots –mitjans 
de comunicació i grups municipals– advertint dels riscos d’aquesta situació, considera que 
aleshores hi haurà uns responsables concrets. Espera que no hagin de lamentar aquesta situació. 
Per tant, se suma a aquest advertiment i a aquesta crítica, ja que el punt 2 és una crítica a la 
inacció, i, per tant, votarà a favor d’aquesta proposició. 
 
El Sr. ALONSO troba que està clar que el govern ha fracassat en la gestió del top manta. 
Reconeix que, sens dubte, el top manta és un problema complex, però considera que aquest 
govern no ha estat capaç de prendre mesures efectives per reconduir aquest problema 
Pensa que s’han de preguntar si el problema del top manta està pitjor o millor que quan va 
començar la legislatura del govern d’Ada Colau, tot i que per ell la resposta és molt clara, i és 
que en 4 anys el problema ha empitjorat. 
Constata que l’única mesura coneguda que va plantejar el govern municipal al principi de la 
legislatura va ser la creació d’un sindicat de manters. Pregunta si amb la creació d’un sindicat 
de persones que es dediquen a la venda il·legal de productes s’ha arreglat alguna cosa, tot i que 
ell considera que no s’ha arreglat res, perquè el problema no és si hi ha un sindicat o no, sinó 
que el problema és que és una activitat il·legal. Destaca que al final de la legislatura el govern 
comença a ser conscient dels seus grans errors, demana més policia i diu que no és culpa seva. 
Indica que al matí llegia un article de premsa en què es deia: «El top manta toma el centro en el 
inicio de la campaña navideña.» Pregunta si aquest és el model de ciutat que vol el govern, és a 
dir, un model de ciutat amb economia submergida, amb màfies de falsificacions i amb venda 
il·legal de productes. 
Pel que fa a l’afirmació del govern sobre que darrere del top manta hi ha un problema social i 
d’emigració, hi està d’acord, però es pregunta què ha fet el govern per solucionar-ho, i conclou 
que res, ja que en 4 anys no ha estat capaç de donar solucions. Indica que, a més del problema 
humà i social, dels incidents violents, de perjudicar l’economia i la creació de llocs de treball, 
d’incentivar una economia submergida legal i de perjudicar la imatge de la ciutat, ara, a més, hi 
ha el problema de la seguretat al transport públic. Manifesta que s’ha arribat fins al punt que 
Rodalies ha de denunciar per Twitter que les seves estacions no són segures per culpa de la 
presència del top manta i la manca d’implicació de les administracions. Diu que li sembla 
absolutament kafkià que Rodalies hagi de denunciar per Twitter la manca de seguretat a les 
seves estacions. Considera que és una situació insostenible. Reitera que el govern d’Ada Colau 
ha fracassat en la seva gestió del top manta i que deixaran un problema molt més greu del que 
es van trobar 4 anys enrere. 
Per tot això, el vot del seu Grup és favorable a aquesta proposta. 
 
El Sr. CORONAS manifesta que, des del punt de vista de l’exposició de la Sra. Andrés i del 
text que es vota, és evident que hi ha de votar a favor, perquè hi ha un problema d’accessibilitat, 
de si hi ha una necessitat de fer una evacuació i una sèrie de problemes que, siguin manters o 
fossin terrasses o el que fos, caldria tenir els accessos lliures. Per tant, insisteix que cal votar-hi 
a favor. 
Sobre el tema el top manta en general, constata que en poden estar debatent a cada sessió si 
volen la resta de grups, encara que creu que ja ho han debatut tot i han dit tot el que creuen que 
aquest govern podria fer i no ha acabat fent. Afegeix que també han dit que aquest govern 
possiblement hagi fet alguna cosa més des de l’àmbit social del que s’havia fet mai abans, cosa 
que ERC ha reconegut.  
Comenta que el seu Grup també ha dit que hi ha moltes altres administracions que s’han 
d’implicar en la resolució d’aquest conflicte, començant per derogar o modificar la Llei 
d’estrangeria per facilitar que aquestes persones puguin tenir accés al mercat laboral, perquè és 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 38 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
veritat que si una cosa volen és treballar, perquè, si no, no estarien venent en una manta, sinó 
que estarien fent una altra cosa. 
Constata que hi ha unes normes de convivència que s’han fixat, que si no els agraden les hauran 
de canviar, però que, mentre siguin aquestes, hauran de fer que s’acompleixin perquè hi ha 
danys col·laterals que també s’han de tenir en compte. 
Insisteix que, com que la proposició no criminalitza un col·lectiu en concret, sinó que parla 
d’una problemàtica molt concreta, que són els accessos de l’intercanviador, hi votarà a favor. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona va suposar un 
veritable estímul per al top manta i la venda il·legal a la ciutat. Indica que la seva acció 
municipal ha donat suport tant tàcitament com explícitament a aquest fenomen d’activitats 
il·legals. Constata que s’ha tolerat que es facin aquestes activitats en l’espai públic i també en el 
metro. 
Apunta que la permissivitat i la impunitat han portat a l’efecte crida, i aquest efecte crida ha 
portat a la proliferació d’aquest fenomen de venda il·legal a tot Barcelona. Destaca que el top 
manta s’ha multiplicat per 3 a la ciutat en 3 anys, de manera que Barcelona s’ha convertit en un 
gran aparador de la venda il·legal, i també d’un altre tipus d’activitats il·legals. Constata que 
també va arribar al metro de Barcelona, no tan sols a les estacions del metro i als 
intercanviadors, en què ha arribat de forma massiva, sinó també als vagons. Comenta que en els 
vagons els usuaris del metro es troben molt habitualment amb venedors il·legals del top manta 
amb els seus grans sacs, que ocupen els vagons del metro i perjudiquen els passatgers i els 
usuaris habituals. 
Insisteix que tot això passa amb aquesta mena d’impunitat o connivència des del govern 
municipal, que genera que ells actuïn i es moguin pel metro i pels carrers amb absoluta llibertat. 
Entén, doncs, que no hi ha voluntat política del govern municipal per acabar amb el top manta i 
la venda il·legal. Pensa que caldrien mesures contundents als carrers i també en el metro per 
acabar amb aquest fenomen. 
Posa de manifest que el Grup Popular ha proposat que hi hagi una policia del metro, que la 
Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra patrullin de manera habitual pel metro per donar més 
seguretat i més garanties als barcelonins i als passatgers del metro. 
Per tant, per una qüestió de dignitat, també d’aquestes persones, a qui les màfies obliguen a 
guanyar-se la vida d’aquesta manera; per una qüestió de respecte a l’espai públic i als 
barcelonins; per una qüestió de civisme i de seguretat, anuncia que el Partit Popular donarà 
suport a aquesta proposta presentada pel Grup Socialista. 
 
La Sra. ROVIRA manifesta que hi votarà en contra. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ constata que en aquesta ocasió no estan parlant del top manta en general, 
sinó d’un problema acotat a una zona determinada, que és susceptible de provocar problemes 
d’accessibilitat i seguretat. Per tant, seguint fil per randa l’argumentació de la Sra. Andrés, hi 
votarà a favor, de la mateixa manera que aparcar un vehicle davant d’una sortida d’emergència 
està prohibit. 
 
El Sr. RECASENS, més enllà que cal buscar solucions no policials a aquest fenomen, indica 
que la venda ambulant il·legal no està permesa a Barcelona. En aquest sentit, recorda que a 
l’abril de 2016 la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van dissenyar un dispositiu per 
intervenir conjuntament amb efectius de seguretat al metro, a la part subterrània de plaça de 
Catalunya perquè hi havia hagut un augment de presència de venedors ambulants en els 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 39 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
vestíbuls, andanes i passadissos que connecten aquests espais. 
Comenta que el dia abans mateix es va fer un dispositiu dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia 
Urbana en què es van comissar gairebé 1.000 articles, cosa que veu que els diaris no 
reflecteixen, però diu que va existir. 
Manifesta que la intervenció policial en el subsòl s’ha de fer sota criteris de congruència, 
oportunitat i proporcionalitat i en atenció al fet que en cap cas es posin en risc altres usuaris i 
amb dispositius amplis. Diu que aquest no és el criteri de l’Àrea de Seguretat de l’Ajuntament 
ni tan sols el seu, sinó que és el criteri unànime del grup de la Junta Local de Seguretat que es 
va crear al febrer de 2016 a iniciativa de Barcelona en Comú justament per a aquesta matèria. 
Es compromet a seguir portant el tema en aquest grup i a seguir buscant solucions en el si 
d’aquest grup. 
Li diu a la Sra. Andrés que no és el mateix desallotjar Sants que intervenir en el metro. Indica 
que al metro es fan dispositius d’unes característiques que requereixen molts recursos policials, 
però que es fan. Pensa que els grups han pogut comprovar amb els seus propis ulls que hi ha 
moments en què no hi ha manters al metro. Informa que s’han fet un total de 34 dispositius 
conjunts coordinats amb els serveis de Seguretat i Protecció Civil de Renfe i el metro, perquè 
un cop més tots aquests actors tenen responsabilitats en la matèria. Apunta que el principal 
resultat d’aquests dispositius ha estat una reducció del temps de presència dels venedors 
ambulants. 
Diu que segueixen treballant perquè, efectivament, aquest és un espai important i ha de quedar 
lliure de la venda ambulant, però insisteix que s’ha de treballar amb tots els actors implicats, 
cosa que s’està fent, de manera que s’estan reduint aquests temps d’estada. 
Aclareix que la sala conjunta de comandament de la Guàrdia Urbana ha rebut 476 trucades de 
Renfe, 352 de les quals són referides a l’estació de plaça de Catalunya i, d’aquestes, 323 són 
referides específicament a la venda ambulant. Insisteix que hi segueixen treballant. 
 
La Sra. ANDRÉS, pel que fa a l’afirmació del comissionat que hi ha dies que no hi ha venda 
ambulant, considera que no hi hauria d’haver venda ambulant cap dia. Diu que respon el 
Sr. Recasens perquè estan parlant de seguretat, protecció i prevenció a l’intercanviador de plaça 
de Catalunya, però aclareix que la proposta no s’acota només a una intervenció policial. Pensa 
que la venda ambulant ha de tenir solucions, i diu que el fet que els venedors il·legals no hi 
siguin és la solució per garantir la seguretat. Per això demana que no hi siguin, per garantir la 
seguretat, però considera que una altra cosa és la solució de la venda ambulant en general. 
Destaca que en aquest cas cap membre del govern està plantejant quina solució es dona a 
aquesta activitat, que cada vegada està més arrelada i més organitzada. Indica que els llocs fins i 
tot es distribueixen per temporades segons les estacions de l’any. 
Considera que és una problemàtica que continuaran tenint aquestes persones que s’hi dediquen. 
Diu que si el govern les expulsa de plaça de Catalunya aniran a un altre lloc, òbviament.  
Constata que el comissionat diu que hi estan treballant, que hi ha dispositius, que cada dia els 
venedors ambulants estan menys estona en aquest lloc, però pensa que estaran més estona en un 
altre lloc, perquè no desapareixen ni es volatilitzen. 
Per això diu que les solucions del govern no són efectives, i vol que no hi hagi cap obstacle a 
l’intercanviador. 
 
El Sr. ALONSO comparteix com ha començat el Sr. Recasens, perquè ha dit que cal buscar 
solucions no policials. Està d’acord amb el fet que no es pot arreglar tot a cop de porra, però 
constata que qui ve a defensar aquesta proposta és el comissionat de Seguretat. Per tant, es 
pregunta on és el govern, ja que està desaparegut darrere la policia, darrere la Comissió de 
Seguretat, demanant més Mossos d’Esquadra, etc. Diu que aquesta desaparició del govern per 
ell és la prova més evident del seu fracàs en la gestió del top manta. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 40 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
 
El Sr. RECASENS diu que respon ell perquè li toca a ell, ja que li toca portar les iniciatives en 
matèria de seguretat, fer actuacions amb la Guàrdia Urbana i pressionar el subgrup de la Junta 
Local de Seguretat perquè això no passi. Està d’acord amb el fet que aquest intercanviador ha 
de quedar al més aviat possible libre, vacuo y expedito.  
Repeteix que s’hi estan dedicant molts esforços, que tant de bo la Guàrdia Urbana es pogués 
dedicar a altres temes que són més perillosos per a la ciutat. Insisteix que hi seguiran treballant, 
i diu que la idea és que aquest intercanviador quedi lliure d’aquesta activitat pel perill que pot 
comportar. 
 
El Sr. BADIA expressa el seu vot en contra. 
 
 El Sr. Badia expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP, 
el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. 
S’APROVA. 
 
 El Sr. Ardanuy s’absenta de la sessió. 
 
 Del Grup Municipal PP: 
 
11.-  (M1519/10018) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar el Govern municipal a regular els serveis de cremació en l’ordenança 
per prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari dels serveis de cementiris, i en 
qualsevol cas, garantir que els preus per serveis de cremació establerts per l’empresa de 
Cementiris de Barcelona s’hagin d’aprovar pel Consell Plenari, com també les seves possibles 
modificacions. 
 
El Sr. MULLERAS comenta que en el darrer Consell d’Administració de Cementiris de 
Barcelona, el 23 d’octubre, es va aprovar una proposta del que abans s’anomenaven les 
ordenances fiscals de cementiris i que ara tècnicament es diuen prestacions patrimonials, però 
que continuen sent el mateix en la pràctica. 
Com a conseller del Partit Popular, indica que en aquest Consell d’Administració va ser l’única 
persona que hi va votar en contra, i diu que ho va fer per diverses raons, una de les quals és la 
que motiva aquesta proposició. 
Comenta que la proposició parla d’un canvi amagat sobre un aparent canvi legal inofensiu i 
formal, però que pot tenir conseqüències pràctiques sobre els barcelonins molt importants. 
Explica que en el Consell d’Administració es va aprovar que la taxa de cremació es deixés de 
regular com una ordenança fiscal i es passés a regular com un preu privat. Constata que això vol 
dir que, en lloc d’haver-se d’aprovar pel Plenari, com les ordenances fiscals, a partir d’ara el 
preu de cremació, si tira endavant la proposta del govern municipal, ja no s’haurà de votar com 
una ordenança fiscal en el Plenari municipal, sinó que es podrà establir des del govern 
municipal per decret. Considera, doncs, que s’obre la porta a poder apujar el preu de la 
cremació a Barcelona sense cap tipus de control polític públic, ja que es podrà fer per decret en 
una comissió de govern, sense que passi pel control d’una comissió com aquesta o d’un plenari 
municipal. 
Destaca que és un petit canvi amagat sota una aparença de formalitat legal i que pot tenir 
conseqüències socials i polítiques molt importants, perquè la cremació avui dia ja supera els 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 41 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
enterraments tradicionals pel que fa al nombre de persones tractades a través de Cementiris. 
Constata que el govern municipal justifica que fa aquest canvi perquè ho diu la llei, tot i que és 
una llei de 1993. Pregunta si el govern els està prenent el pèl, ja que si tan important és fer 
aquest canvi vol saber per què no s’ha fet en 25 anys. Diu que si fa 25 anys que estan en la 
il·legalitat potser s’haurien de demanar dimissions tant directives com polítiques. Manifesta que 
durant 25 anys sembla que no ha estat necessari fer aquest canvi. Per això vol saber per què ara 
és tan important. 
Però, més enllà de la legalitat i que aquest canvi pugui o no ser necessari per llei, vol garantir 
que no es comencin a produir increments abusius en el preu de la cremació, sense cap tipus de 
control polític públic. Per això vol un compromís polític per evitar que el preu de la cremació es 
fixi per decret i, en canvi, que s’hagi d’aprovar per Consell Plenari, per votació dels grups 
polítics. 
 
El Sr. CIURANA prefereix posicionar-se després d’escoltar la posició del govern respecte al 
tema. 
 
El Sr. ALONSO tampoc no acaba de veure el sentit de la proposició i també vol sentir les 
explicacions tècniques del govern, ja que és una qüestió tècnica molt concreta, sobre si el preu 
d’aquestes cremacions s’ha d’aprovar al Plenari amb els grups municipals o s’ha d’aprovar en 
un consell d’administració d’una empresa pública en què també estan representats els grups 
municipals. 
Reitera que és una qüestió molt tècnica i que vol sentir l’opinió tècnica del govern. 
 
La Sra. CAPDEVILA constata que la proposició presenta dos punts diferenciats. Indica que, 
d’una banda, li semblaria correcte regular els preus de cremació a través de l’Ordenança de 
prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari del servei de cementiris. 
No creu que calgui entrar en qüestions legals de detall, però pensa que el govern municipal 
podria perfectament regular els preus de cremació com a preus de caràcter públic no tributari 
aplicant el que diu la nova Llei de contractes del sector públic, en lloc del caràcter regulat pel 
dret privat que li ha donat el govern municipal. 
De totes maneres, pensa que l’abast que puguin tenir aquests canvis que proposa el Partit 
Popular cal estudiar-lo, i espera que els serveis jurídics de l’Ajuntament i el govern diguin 
exactament el què.  
Per tant, farà una abstenció. 
 
La Sra. ANDRÉS vol sentir el posicionament del govern en relació amb aquesta proposició del 
PP i per què aquest canvi de criteri. Diu que necessita aquesta informació per posicionar-se. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia que farà una abstenció. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ esperarà què diu el govern. 
 
El Sr. BADIA comenta que la taxa és un preu de servei obligatori. Indica que el preu públic és 
un preu d’un servei públic en què pot haver-hi competència i que el preu privat és un preu 
associat a una prestació d’un dret privat en règim de mercat i de lliure competència. Per tant, 
constata que aquí hi ha un primer debat, i és si això és una taxa o és un preu públic o privat. 
Indica que avui dia la legislació vigent els situa en un règim desregulat, de manera que no pot 
ser una taxa, sinó que ha de ser un preu públic o privat. 
De fet, explica que van rebre al·legacions del mateix Partit Popular que indicaven que el govern 
reforcés el paper de desregulació del mercat de la cremació. Per tant, veu una gran contradicció 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 42 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
i el deixa astorat que, amb la capacitat del PP de legislar en aquell moment, reforçava la idea de 
desregular el mercat de la cremació, quan precisament aquest govern el que ha intentat és com a 
mínim defensar que allò havia de ser un preu públic, atès que no podien defensar que això fos 
una taxa. Diu que si l’endemà mateix això és una taxa el govern municipal estarà al costat del 
PP per demanar que això sigui una taxa i que, un cop sigui una taxa, formarà part de 
l’Ordenança de prestacions patrimonials de caràcter no tributari, ho aprovarà el Plenari, etc. 
Tanmateix, indica que ara mateix s’ha legislat en un altre sentit i que hi ha dos fets fonamentals 
que fan que ara s’hagi de fer el canvi. Respecte a la pregunta de per què ara, respon que per dos 
motius: perquè ara s’han aprovat unes ordenances que reforcen aquest sentit tributari i perquè hi 
ha una llei de contractació del sector públic que reforça aquesta definició tributària. Apunta que 
el govern no pot fer unes ordenances, votar-les amb al·legacions del Partit Popular que recorden 
que això és un lliure mercat i que, per tant, no pot ser una taxa i ha de ser un preu públic o 
privat, de manera que és un sector desregularitzat, i quan s’aprova aquesta ordenança seguir 
mirant cap a una altra direcció. Manifesta que els Serveis Jurídics els han dit que ara és el 
moment de posar ordre en això. Diu que el govern seria el primer a qui li agradaria tenir un 
marc legislatiu que deixés que això continués sent una taxa i votaria a favor d’aquesta 
proposició. 
Atès que ara mateix no es pot fer això, manifesta que l’únic que pot fer és abstenir-se, perquè 
no té res en contra del que demana la proposició, sinó que simplement no s’ha definit que 
aquest mercat estigui regulat. Per tant, diu que endavant amb tota la feina que es pugui fer al 
Congrés i que potser caldria anar també al Parlament Europeu per aconseguir liberalitzar el 
sector de la cremació. Està, doncs, d’acord amb el Sr. Mulleras. 
 
El Sr. MULLERAS insisteix que aquest canvi legislatiu que el Sr. Badia esmenta és de l’any 
1993, és a dir, 25 anys enrere. Per tant, torna a preguntar per què ara s’introdueix aquest canvi 
en el preu de la cremació. Vol saber si hi ha alguna intenció oculta darrere de tot això, perquè 
darrere d’aquest canvi aparentment inofensiu s’obre la porta al fet que aquest preu deixi 
d’aprovar-se a través d’un plenari i es passi a aprovar directament pel govern municipal a través 
d’un decret, cosa que el seu Grup no vol. 
Comenta que en el Consell d’Administració també té majoria el govern municipal, de manera 
que tampoc no és un òrgan que reflecteixi la pluralitat d’aquest Consell Plenari. Insisteix que la 
proposta demana aquest compromís polític, ja que la cremació avui dia ja és més important que 
l’enterrament tradicional. Afegeix que la tendència és que cada vegada hi hagi més cremació i 
menys enterrament tradicional a Barcelona.  
Reitera que no vol que qualsevol govern municipal incrementi aquest preu sense cap tipus de 
control polític a l’Ajuntament. I per això demana aquest compromís polític que això s’aprovarà 
a través d’un Consell Plenari i d’una votació. 
Entén que és important per als barcelonins, ja que formarà part del gruix de la part més 
important del que és un funeral a Barcelona i cada vegada afectarà més barcelonins. 
 
El Sr. CIURANA constata que no és un debat fàcil. Indica que la reforma de les prestacions 
patrimonials de caràcter públic no tributari és una reforma recent, del 2017, que és quan 
s’introdueix el concepte. Diu que podrien discutir si allò de què estan parlant s’adequa a aquest 
mateix concepte. Pensa que això tindran temps de veure-ho en els propers mesos i anys, en la 
mesura que hi hagi resolucions respecte a això. 
Però creu que es parteix d’un error de base, de pensar que amb una activitat liberalitzada 
defensar l’interès públic és donar a les administracions públiques menys instruments de mercat 
que el que tenen els altres operadors. En canvi, opina que la manera de defensar un interès 
públic en una activitat liberalitzada és donar a l’operador públic la mateixa capacitat de reacció, 
d’actuació o de competir, en aquest cas, que els operadors privats. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 43 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Diu que una altra cosa és que el temor del Sr. Mulleras fos que l’operador públic pujarà preus. 
Manifesta que si mai l’operador públic es posa d’acord amb els operadors per apujar preus això 
és una altra qüestió, en què ha d’entrar el Tribunal de la Competència. En resum, qüestiona que 
en un mercat liberalitzat l’Administració pública tingui menys eines i menys capacitat de 
reacció que l’operador privat. 
Per tant, a l’espera de com es vagi desenvolupant aquesta qüestió, farà una abstenció. 
 
El Sr. ALONSO anuncia que també farà una abstenció. Comenta que és una qüestió tècnica 
molt complexa, i vol seguir les instruccions que vinguin dels Serveis Jurídics, que entén que és 
l’únic que es pot fer. 
Tampoc no veu la gran problemàtica entre que s’aprovin les taxes en el Plenari, que és on hi ha 
els grups municipals, o en un consell d’administració d’una empresa pública on també estan 
representats els grups municipals. Per tant, no veu que sigui una qüestió crucial. 
Aprofita, però, ja que parlen de cementiris, per comentar altres coses que sí que el preocupen i 
que pensa que són importants, com ara tot el tema d’inversions que s’estan fent a cementiris. 
Recorda que hi va haver l’episodi lamentable dels nínxols que es van enfonsar. Vol saber com 
està el pla d’inversions i com es fa per resoldre tots aquests temes, que són els que realment el 
preocupen en el tema de cementiris de Barcelona. 
 
La Sra. ANDRÉS, després d’escoltar el regidor, no entén el motiu del canvi, perquè no hi ha 
hagut cap circumstància nova que faci variar el criteri que sigui aprovat pel Plenari. Constata 
que estan en la mateixa situació que un any enrere o dos o tres. Diu que sí que entén el tema de 
la liberalització, però reitera que és la mateixa situació que l’any anterior i no entén per què ara 
ha de tenir aquesta potestat la Comissió de Govern i no el Plenari. 
Per tant, donarà suport a la proposició del Partit Popular. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia una abstenció. 
 
El Sr. BADIA vol reforçar per què ara. Diu que de fet ja ho haurien hagut de fer abans, però 
indica que ara s’ha fet una nova ordenança que reforça el sentit que es tracta d’un lliure mercat 
i, per tant, d’un sector desregulat. Indica que fins i tot han rebut al·legacions de partits que els 
han recordat això. Afegeix que han rebut al·legacions del mateix sector, de manera que s’ha 
posat en relleu que això s’havia de regular no per taxa, sinó per preu públic o privat. Per tant, 
diu que el govern no pot aprovar una ordenança i després no ser conseqüent. D’altra banda, 
apunta que la Llei de contractes del sector públic torna a fer esment d’això. 
Manifesta que en el moment que això deixa de ser una taxa no ho pot aprovar el Plenari, perquè 
contradiu la Llei d’hisendes locals i també el règim especial de la Carta municipal. Per tant, diu 
que no tenen manera d’escapar-se d’això. 
Finalment, recorda que avui dia hi ha crematoris a Hospitalet, al Papiol, a Viladecans, a Sitges, 
a Santa Coloma, a Terrassa, a Sabadell, a Badalona, a Cornellà, a Mataró i a Granollers, i diu 
que aquests marcaran els seus preus, de manera que cada cop és més fàcil que hi hagi serveis de 
cremació que es facin fora de la ciutat. 
Anuncia que farà una abstenció. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix el vot del PSC, de manera que s’aprova aquesta proposició. Espera 
que el govern municipal torni a regular el preu de la cremació com una taxa dintre de les 
ordenances fiscals i que això eviti que el preu de la cremació pugi a Barcelona i que això 
impliqui que els propers anys hi hagi aquest compromís polític perquè això no succeeixi i no 
s’obri la porta a increments abusius de la cremació a Barcelona. 
 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 44 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
 
 El Sr. Badia expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Ciurana expressa l’abstenció del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Capdevila expressa 
l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa 
el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP i el Sr. Puigcorbé 
expressa la seva abstenció. S’APROVA. 
 
 b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
 
 Del Grup Municipal BnComú: 
 
12.-  (M1519/10012) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1.- Condemnar el discurs de foment de l’odi i la violència del recentment 
elegit president del Brasil, Jair Bolsonaro, i exigir-li el compliment més estricte de la 
constitució brasilera del 1988. 2.- Expressar el suport de la ciutat de Barcelona a tota aquella 
ciutadania brasilera mobilitzada contra aquests discursos, i especialment les dones que han 
impulsat el moviment #EleNao. 3.- Mostrar la més profunda preocupació pel nomenament de 
Sergio Moro com a Ministre de Justícia de Brasil. 4.- Exigir protecció i seguretat per a tota la 
població brasilera, davant de les amenaces que han llançat membres del partit de Bolsonaro 
contra els moviments de dones, així com contra diversos col·lectius i minories ètniques, sexuals 
o d’altres tipus. 5.- Exigir una missió internacional d’observadors independents que puguin 
validar la independència de la judicatura al Brasil i garantir un processament just i amb totes les 
garanties per al president Lula da Silva. Entretant, exigim també l’alliberament immediat de 
l’expresident brasiler, d’acord amb la decisió del jutge Rogério Favreto del Tribunal Regional 
Federal 4 (TRF-4) de Porto Alegre. 6.- Rebutjar la gran reculada en temes mediambientals, en 
la protecció real i efectiva de les zones protegides dels pobles originaris i quilomboles. 7.- 
Rebutjar el canvi en el model educatiu que es pretén desenvolupar al Brasil (“escola sense 
partit”), privatització generalitzada, ensenyament a distància...) i a la criminalització dels 
docents. 8.- Rebutjar la criminalització dels moviments socials, mitjançant un enduriment de la 
llei antiterrorista i amb la pretensió d’acabar considerant com a tals militants de partits, 
organitzacions i moviments progressistes i de defensa dels drets humans. 9.- Rebutjar la 
intenció expressada en el programa electoral d’acabar amb la laïcitat de l’Estat. 10.- Traslladar 
aquests acords a l’ambaixador del Brasil a Espanya, el Govern català i el Govern espanyol per a 
que actuïn en conseqüència. 
 
El Sr. PISARELLO explica que aquesta proposició té a veure amb la situació que s’està 
produint al Brasil, que està vivint un dels moments més complicats des del cop d’estat de 1964 
contra Joao Goulart. Comenta que es fa pels vincles històrics que Barcelona té amb Amèrica 
Llatina, per la presència de la comunitat brasilera a la ciutat. Diu que, de fet, representants 
d’aquesta comunitat seran presents en aquesta sessió. 
Indica que la preocupació obeeix a la victòria del candidat Jair Bolsonaro a les eleccions del 
passat 28 d’octubre, perquè creu que això no és una elecció qualsevol, que comporta un retrocés 
autoritari molt greu a Amèrica Llatina, que coincideix amb un retrocés autoritari que s’està 
produint en realitat a tot el món: a Itàlia, als Estats Units, a Hongria, etc., de manera que no es 
pot romandre indiferent davant d’aquesta situació. 
Remarca que Jair Bolsonaro no és un candidat qualsevol, sinó que ha fet en nombroses ocasions 
apologia de la dictadura i de la tortura, que ha pronunciat discursos obertament homòfobs, 
classistes, racistes, que no ha amagat en cap moment aquests posicionaments, i no tan sols això, 
sinó que, després de ser escollit com a president del Brasil, ha anunciat la restricció d’aquests 
drets, restriccions en matèria de llibertat de premsa, criminalització i prohibició de moviments 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 45 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
socials, etc. 
Li sembla, doncs, que hi ha prou raons perquè, d’una banda, l’Ajuntament expressi el rebuig per 
aquestes declaracions, la preocupació per la situació que s’està vivint al Brasil i, sobretot, tenint 
en compte que el Sr. Bolsonaro es va imposar en unes eleccions perquè una part de la societat 
brasilera podia tenir una desafecció respecte al que havia passat en governs anteriors, però 
també perquè s’han produït situacions d’una enorme irregularitat, com ara l’impeachment 
contra l’expresidenta Dilma Rousseff i com és l’empresonament de l’expresident Lula da Silva, 
per cert doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona, que ha estat denunciat per 
juristes de diferent tendència política i que ha estat reconegut per líders de tot el món que el van 
visitar a la presó per denunciar una causa que s’ha impulsat sense proves i amb greus 
irregularitats processals. 
Per tot això, demana que es condemni aquest discurs, que s’expressi el suport de la ciutat de 
Barcelona amb la ciutadania brasilera mobilitzada contra aquests discursos i que es garanteixi la 
protecció, perquè ja els estan arribant casos de persones del món acadèmic i del món associatiu 
que estan sent amenaçades, i que des de Barcelona s’impulsi una missió internacional 
d’observadors independents que puguin validar que aquests processos judicials que s’estan 
duent a terme es produeixin amb les màximes garanties d’imparcialitat. 
 
El Sr. MARTÍ comparteix la preocupació del govern davant de la situació que s’ha produït al 
Brasil després del resultat electoral que hi ha hagut i, per tant, amb tot el que té a veure amb els 
continguts estrictes d’aquesta proposició, és a dir, cada un dels punts que alerten i fan front a un 
conjunt d’amenaces contra la democràcia. Diu que això ho comparteix de manera universal, no 
amb el govern, sinó amb qualsevol partit o moviment que defensi la democràcia, els drets 
humans i el lliure exercici dels drets personals, individuals i col·lectius. 
Precisament per aquest interès i per aquesta proximitat amb el Brasil i per a la comunitat 
brasilera a Barcelona i a Catalunya, manifesta que ha volgut intentar matisar algunes de les 
afirmacions o de les parts del text en la part introductòria i dispositiva. Entén que hi ha hagut 
elements que han contribuït al fet que hi hagi hagut una bona part de la ciutadania brasilera que 
hagi votat aquestes opcions. Considera que això és la democràcia, i que aquesta és imperfecta. 
Constata que no és el primer ni, per desgràcia, serà l’últim resultat electoral que no li agrada, 
amb un sistema democràtic. 
En tot cas, diu que ha volgut millorar alguns elements fins allà on el govern l’ha deixat, i 
explica que era en referència a això. Apunta que res del que ha passat al Brasil electoralment 
parlant hauria passat si no hi hagués hagut uns casos molt greus de corrupció generalitzada de 
governs anteriors, especialment del govern del Partit dels Treballadors, amb el Sr. Lula da Silva 
al capdavant. Destaca que res és aliè al que ha passat. I, per tant, diu que volia que no fos un 
text que obviés alguns elements políticament i socialment rellevants. En aquest sentit, creu que 
alguna millora ha pogut introduir. Per tant, coincideix amb aquesta preocupació i amb les 
mesures que s’han de prendre en l’àmbit internacional. 
Considera que des de Barcelona el mínim que es pot fer és això. Per tant, hi votarà a favor. 
 
La Sra. BARCELÓ indica que aquesta proposta suposa una ingerència en assumptes interns 
d’un país democràtic, ja que significa jutjar la gestió d’un president que encara no ha pres 
possessió del càrrec. Per tant, anuncia que el seu Grup farà una abstenció. 
 
El Sr. CORONAS se suma a la més ferma condemna i repulsa cap al discurs discriminatori i 
d’incitació a l’odi i la violència contra les dones, les persones homosexuals, les 
afrodescendents, que practica el president electe del Brasil, l’ultradretà Jair Bolsonaro. 
Comparteix, doncs, la seriosa preocupació per la ja alarmant degradació que aquest provoca a la 
democràcia i el respecte dels drets civils bàsics al país. Comenta que, abans de ser escollit 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 46 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Bolsonaro, l’Organització de les Nacions Unides ja va expressar aquesta preocupació, i diu que 
ja s’ha demostrat fundada amb els diferents episodis d’agressions que s’han viscut al país en els 
darrers mesos, algun lamentablement amb el resultat de víctimes mortals. 
Indica que el discurs de Bolsonaro, i amb aquest l’anunci de l’enduriment de les polítiques de 
seguretat amb un pla que preveu facilitar l’accés a les armes entre la població civil i dotar 
d’encara més impunitat la policia, multiplicarà la presència de milícies paramilitars als carrers i 
farà créixer la violència al país, que el 2017 ja va registrar més de 63.000 morts. Afegeix que, 
alhora, l’enduriment del Codi penal i la intervenció dels estaments judicials incrementaran el 
nombre de presos a les que ja són superpoblades presons brasileres, amb tot el que això 
comporta d’empitjorament de condicions i vulneració de drets. 
Constata que la vulneració de drets i la degradació de la democràcia es produeixen arreu on 
accedeixen al poder partits d’ultradreta, que blanquegen i donen cobertura al feixisme amb 
falsos discursos de seguretat, de criminalització dels moviments socials, dels partits polítics i 
fins i tot de la comunitat educativa. Indica que no sols s’estan donant al Brasil i als països 
llatinoamericans, sinó que creix perillosament a Europa. 
Per tot això, tenint al cap les persones que pateixen les conseqüències, votarà a favor d’aquesta 
proposta de resolució en defensa de la democràcia al Brasil i de condemna del discurs d’odi de 
Jair Bolsonaro. 
 
La Sra. ANDRÉS comparteix el discurs de condemna al foment de l’odi i la violència, vingui 
d’on vingui, i més si ve d’un estament institucional. Afegeix que se solidaritza i està a favor de 
la defensa de les minories i dels col·lectius que es vegin amenaçats pels discursos d’odi i de 
violència fomentats des de l’extrema dreta. 
Comparteix bona part de la proposició, però diu que hi ha un punt que ha caigut en la transacció 
que ha fet el govern amb el PDeCAT i que farà que el PSC faci una abstenció. Comenta que en 
concret és un punt que deia: «Rebutjar la intenció expressada en el programa electoral d’acabar 
amb la laïcitat de l’Estat.» Manifesta que el Partit Socialista està a favor dels estats laics i, per 
tant, per aquest motiu farà una abstenció. 
 
El Sr. MULLERAS diu que pot tenir opinions polítiques i personals discrepants absolutament 
d’algunes afirmacions que ha fet aquest candidat al Brasil i que no comparteix moltes de les 
qüestions que ha plantejat. 
Tanmateix, entén que per això no s’ha de prejutjar tot un país. Considera que el govern està 
prejutjant tot un procés democràtic, en un país democràtic, el nomenament de ministres, 
processos judicials, polítiques internes, etc. Constata que aquesta proposició planteja 
condemnar-ho tot. Entén que des de Barcelona, des d’un país estranger, no s’ha d’interferir en 
la política interna d’una democràcia real, perquè al final el Brasil és una democràcia, on s’han 
celebrat eleccions democràticament i en llibertat, on hi ha plenes garanties d’un estat de dret, on 
es respecten els drets humans. Afegeix que, a més, Espanya té importants llaços històrics, 
socials, culturals i econòmics amb el Brasil. 
Troba curiosa la manera d’entendre la política internacional de Barcelona en Comú, ja que és 
una cosa semblant al mite de la caverna. Considera que el govern deforma la realitat 
internacional a través de l’aplicació del seu particular mite de la caverna ideològic, perquè 
deforma la realitat i ignora la vulneració dels drets humans i les llibertats a Veneçuela. Constata 
que d’això el govern no en parla, ni tampoc subscriu cap tipus de declaració o vota cap tipus de 
proposta que faci el Partit Popular. 
Afegeix que el govern també ignora que al Brasil hi ha un partit, que és el Partit dels 
Treballadors i els seus dirigents, que ha estat condemnat per corrupció. Diu que pel govern la 
corrupció es condemna a la carta, ja que si el corrupte és d’esquerres la culpa és de la justícia i 
si el corrupte és de dretes no hi ha dubte de la seva culpabilitat. Manifesta que això és el que el 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 47 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
govern practica. Remarca que Lula da Silva, a qui Barcelona en Comú intenta blanquejar a 
través d’aquesta proposició, ha estat condemnat a 12 anys de presó per haver rebut un 
apartament d’una constructora. Pregunta si les constructores i empreses com Petrobras no són 
lobbys, tenint en compte que Barcelona en Comú està en contra dels lobbys. 
Destaca que tot això és el que ha donat pas al fet que hi hagi aquest canvi al Brasil. Diu que, si 
el govern està tan preocupat pel que ha passat al Brasil, el que hauria de mirar és el que ha 
provocat que el Sr. Bolsonaro sigui ara president del Brasil. 
 
La Sra. REGUANT donarà suport a aquesta proposició. Partint de la base i la denúncia que 
l’extrema dreta està assaltant el poder i que Jair Bolsonaro n’és una figura central dels darrers 
mesos o de les darreres setmanes, diu que no es pot oblidar que la victòria de l’autoritarisme 
populista brasiler se suma a la de Donald Trump i també al degoteig dels bons resultats a la 
vella Europa de formacions que van des de la dreta radical populista fins a l’extremisme 
filofeixista o neonazi, i que entén que cal denunciar de manera sistemàtica. 
Manifesta que mostrarà el suport i la solidaritat amb tot el poble brasiler, que fa mesos que 
denuncia l’auge de l’extrema dreta i de les polítiques reaccionàries que encarna Jair Bolsonaro. 
De fet, vol aprofitar per denunciar un cop més l’assassinat de Marielle Franco, regidora negra i 
lesbiana del PSOL, que va ser la constatació del camí que s’estava obrint al Brasil i de la 
impunitat amb què l’extrema dreta o polítics com Bolsonaro pretenien actuar en aquell país. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ donarà total suport a aquesta declaració institucional, a tots i cadascun dels 
seus punts de condemna d’aquestes actituds retrògrades i altíssimament perilloses per a la 
democràcia, per als avenços socials, polítics, humanitaris i mediambientals aconseguits fins ara, 
en un país amb què hi ha grans vincles històrics i culturals i que té la meitat de la població dels 
Estats Units i una mica més de la meitat de la població de tot Europa. Per tant, diu que 
l’interpel·la especialment i que els ha de preocupar moltíssim. 
 
El Sr. PISARELLO dona les gràcies als grups que hi han donat suport, naturalment des de 
perspectives ideològiques diferents, ja que és un acord democràtic davant d’una preocupació 
democràtica. 
Afirma que, quan sent partits que no per casualitat no condemnen el franquisme i estan en 
contra fins i tot de l’exhumació de Franco, se’ls imagina als anys 30 del segle passat dient el 
mateix quan Hitler estava escalant en el poder a Alemanya. Considera que el Sr. Mulleras 
podria haver repetit llavors el mateix discurs que ha fet en la sessió. Li sembla lamentable que 
en termes democràtics no s’hagi avançat. 
Destaca que no estan parlant de qualsevol situació. Constata que s’acaba d’esmentar en el cas 
del Brasil un procés que respon a una desafecció de part de la societat brasilera amb el que es va 
fer en el passat, però també un procediment que ha estat carregat de situacions no només 
d’irregularitats, sinó d’assassinats. Indica que s’acaba d’esmentar el cas de Marielle Franco, 
però diu que, com que era una regidora negra, pobra i dona, potser això no és prou raó. Afegeix 
que no tan sols ha passat això, sinó que hi ha proves contundents que el Sr. Jair Bolsonaro es va 
finançar de manera il·legal; que els seus partidaris van exercir la violència i agressions en el cas 
del Brasil; que hi ha proves contundents i denúncies internacionals que el procés que s’ha dut a 
terme contra l’expresident Lula da Silva és un procés carregat d’irregularitats des del punt de 
vista jurídic. 
Per tant, li sembla que és inacceptable els termes en què s’han pronunciat alguns grups. Diu que 
el sorprèn més encara la posició del Partit Socialista. No creu que sigui honesta la posició de dir 
que s’absté en aquesta proposta per la qüestió de la laïcitat. Sabent la gravetat de la situació, 
pensa que la regidora socialista no té credibilitat. Així doncs, si són altres les raons que 
impedeixen al Partit Socialista posar-se d’acord amb aquesta proposició, pensa que la Sra. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 48 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Andrés ho hauria de dir de manera explícita i honesta, però no amagar-se darrere d’un argument 
que no ha pesat mai en el Partit Socialista per tenir una posició com la que la regidora Andrés 
està defensant en aquesta sessió. Insisteix que la Sra. Andrés la digui si la posició és una altra, 
però demana que no argumenti un element com aquest, que la seva posició a favor del laïcisme 
li impedeix donar suport a una proposició d’aquestes característiques. 
 
El Sr. MARTÍ creu que l’important és que comparteixen les raons essencials d’aquesta 
iniciativa, ja que la preocupació és evident. Pensa que des de diferents posicions ideològiques 
poden compartir el que els passa, d’una manera diferent, a l’Estat espanyol. Opina que des de 
diferents posicions ideològiques es poden posar d’acord amb el fet de defensar la democràcia, 
els drets humans i el dret a decidir. 
Creu que sobre un país –el Brasil o qualsevol altre– que està amenaçat per aquests nous 
governants el més fàcil seria posar-se d’acord. Pensa que és una llàstima que el Partit Socialista 
no doni suport a aquesta proposició. 
 
El Sr. CORONAS només vol afegir que, quan es parla de combatre discursos d’odi i el 
feixisme, no hi ha matisos. Creu que és molt important que una ciutat com Barcelona, que té un 
relleu internacional important i que sempre ha defensat aquests valors institucionalment, se 
sumi a la defensa dels valors de la democràcia, de la llibertat d’expressió, de la igualtat de 
gènere, de la igualtat sexual, etc. Insisteix que no hi ha matisos possibles, sinó que, en tot cas, hi 
ha ideologies. Diu que no passa res, perquè cadascú té la seva, però pensa que no cal posar 
excuses. Constata que en aquest punt alguns estan defensant una ideologia d’ultradreta i d’altres 
l’estan rebutjant. Creu que en aquesta sessió tothom s’ha posicionat, i diu que l’ha sorprès 
alguna de les votacions. No entén l’interès d’haver-ho fet, però des d’Esquerra Republicana de 
Catalunya vol refermar-se en aquest compromís totes les vegades que calgui. 
 
La Sra. ANDRÉS considera que el tinent d’alcalde no és ningú per parlar de l’honestedat del 
Partit Socialista. Considera que honest és estar present durant tota la sessió, també per parlar 
dels interessos dels barcelonins, però constata que el Sr. Pisarello ha aparegut només per 
defensar aquesta proposició, amb fins clarament electoralistes, no sap si tan solidaris com de 
tenir guanys de Barcelona en Comú. Diu que això és una resposta a la intervenció del tinent 
d’alcalde, que considera que estava tota fora de lloc. 
Vol que quedi clar que no és que el seu Grup no hi doni suport, sinó que fa una abstenció. 
 
 El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot contrari del PP, la Sra. Reguant expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. 
Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
 La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció 
acorda: 1. Condemnar el discurs de foment de l’odi i la violència del recentment elegit 
president del Brasil, Jair Bolsonaro, i exigir-li el compliment més estricte de la constitució 
brasilera del 1988. 2. Expressar el suport de la ciutat de Barcelona a tota aquella ciutadania 
brasilera mobilitzada contra aquests discursos, i especialment les dones que han impulsat el 
moviment #EleNão. 3. Mostrar la més profunda preocupació pel nomenament de Sergio 
Moro com a Ministre de Justícia del Brasil. 4. Exigir protecció i seguretat per a tota la 
població brasilera, davant de les amenaces que han llançat membres del partit de Bolsonaro 
contra els moviments de dones, així com contra diversos col·lectius i minories ètniques, 
sexuals o d’altres tipus. 5. Exigir una missió internacional d’observadors independents que 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 49 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
puguin validar la independència de la judicatura al Brasil i garantir un processament just i 
amb totes les garanties per al president Lula da Silva. Entretant, exigim també l’alliberament 
immediat de l’expresident brasiler, d’acord amb la decisió del jutge Rogério Favreto del 
Tribunal Regional Federal 4 (TRF-4) de Porto Alegre. 6. Rebutjar la gran reculada en temes 
mediambientals, en la protecció real i efectiva de les zones protegides dels pobles originaris i 
quilomboles. 7. Rebutjar el canvi en el model educatiu que es pretén desenvolupar al Brasil 
(“escola sense partit”, privatització generalitzada, ensenyament a distància...) i a la 
criminalització dels docents. 8. Rebutjar la criminalització dels moviments socials, 
mitjançant un enduriment de la llei antiterrorista i amb la pretensió d’acabar considerant 
com a tals militants de partits, organitzacions i moviments progressistes i de defensa dels 
drets humans. 9. Traslladar aquests acords a l’ambaixador del Brasil a Espanya, el Govern 
català i el Govern espanyol per a que actuïn en conseqüència. 
 
El Sr. Puigcorbé s’absenta de la sessió. 
 
 Del Grup Municipal Cs: 
 
13.-  (M1519/10009) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1.- L’Ajuntament de Barcelona condemna qualsevol tipus d’assetjament de 
caire xenòfob, antisemita o contra les dones, actes que són antagònics als valors de l’esport i 
contraris als principis democràtics i als tractats internacionals de drets humans vigents. 2.- Que 
l’Ajuntament de Barcelona insti el govern de la Generalitat a garantir la normal celebració dels 
esdeveniments internacionals, esportius i de qualsevol àmbit, evitant que actes d’assetjament i 
d’odi per part de qualsevol col·lectiu puguin impedir el seu desenvolupament. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix l’esmena que ha fet el PDeCAT. En primer lloc, vol contextualitzar 
una mica el que ha passat. 
Explica que el passat 6 de novembre es va produir una greu situació. Comenta que s’havia de 
celebrar el partit de waterpolo de la lliga mundial femenina entre les seleccions d’Espanya i 
Israel i que la seu inicial era Molins de Rei, però diu que la CUP i el moviment de boicot a 
Israel –Boicot, Desinversions i Sancions, BDS– van fer un boicot perquè no se celebrés aquest 
partit, posant en evidència la seva actitud antisemita. 
Indica que una possibilitat era celebrar-lo a la Piscina Sant Jordi, però diu que es va negar la 
celebració d’aquest partit a la Piscina Sant Jordi per motius de seguretat. Apunta que finalment 
aquest partit de waterpolo es va celebrar al CAR de Sant Cugat, a porta tancada. 
Manifesta que amb aquesta proposta vol denunciar l’actitud antisemita i xenòfoba per part de la 
CUP i BDS, que volien boicotejar un partit de waterpolo. Així mateix, vol condemnar i vol 
donar suport a les dones esportistes. Condemna, doncs, que es pugui impedir que se celebri un 
partit de waterpolo o qualsevol esdeveniment esportiu en què juguen dones en una lliga mundial 
femenina, siguin del país que siguin. Creu que és molt important no barrejar mai política i 
esport. Diu que la condemna de Ciutadans sempre estarà present davant d’un partit femení, 
siguin les dones del país que siguin. 
Comenta que no veu per part del govern aquesta actitud de condemna tan expressa que fan el 
seu Grup i d’altres, ja que no va fer res perquè aquest partit es pogués celebrar a la Piscina Sant 
Jordi. Està d’acord amb el fet que la seguretat és clau per a qualsevol esdeveniment esportiu, 
cultural, etc. Tanmateix, creu que Barcelona està preparada per fer esdeveniments esportius, i 
remarca que quan hi ha partits que comporten un cert risc hi ha més efectius de seguretat. 
Recorda que 15 dies enrere, en el Palau Blaugrana, es va jugar el partit Futbol Club Barcelona - 
Maccabi Tel Aviv. 
Indica que hi ha hagut una queixa de la comunitat jueva representada en el Congrés Sefarad 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 50 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Mundial, de manera que se li ha enviat una carta a l’alcaldessa, ja que estan preocupats perquè 
consideren que el govern municipal a vegades ataca Israel. Per tant, vol saber si l’alcaldessa els 
rebrà i què pensa el govern municipal d’aquesta carta que li ha fet arribar la comunitat jueva. 
En definitiva, indica que aquests fets d’odi contra uns col·lectius atempten contra els valors de 
l’esport i els principis universals dels tractats internacionals de drets. Per tant, manifesta que la 
proposta de Ciutadans és clara: que l’Ajuntament de Barcelona condemni qualsevol tipus 
d’assetjament de caire xenòfob, antisemita o contra les dones, actes que són antagònics als 
valors de l’esport i contraris als principis democràtics i als tractats internacionals de drets 
humans vigents; i insta les institucions públiques i organismes competents a garantir la normal 
celebració dels esdeveniments internacionals esportius i de qualsevol àmbit, i evitar que actes 
d’assetjament i d’odi per part de qualsevol col·lectiu puguin impedir-ne el desenvolupament. 
Pensa que mai es pot tenir complicitat amb els assetjadors. 
 
La Sra. VILA vol posar de manifest el rebuig del Grup Municipal Demòcrata a qualsevol acció 
o atac xenòfob i antisemita, com és el cas, entén, del boicot que va provocar una greu situació el 
passat 6 de novembre a la celebració d’un partit de waterpolo corresponent a la lliga mundial 
femenina entre les seleccions d’Espanya i Israel. 
Considera que aquests atacs, clarament constitutius d’un delicte d’odi, vulneren els drets 
fonamentals de tota persona i en aquest cas també evidencien el menyspreu cap als valors de 
l’esport, element també important per al seu Grup. Opina que són fruit de la intolerància i la 
discriminació i que no tenen cap altra finalitat que evidenciar el menyspreu i l’animadversió cap 
al poble jueu. Destaca que són grups que utilitzen la violència verbal per atacar persones, 
entitats i col·lectius. 
Per tant, en aquest sentit diu que no trobaran el seu Grup en aquest tipus d’accions. Així doncs, 
rebutja aquests fets i demana que s’actuï de manera enèrgica i responsable davant d’aquests 
atacs i tots aquells que es puguin produir envers qualsevol col·lectiu. 
En aquest sentit, manifesta que el Grup Municipal Demòcrata és molt crític amb el paper que ha 
jugat la CUP, i insisteix que no trobaran el seu Grup en aquest tipus de boicot. Entén que hi ha 
altres maneres de ser crítics i de promoure els drets humans i fonamentals. Apunta que sí que 
trobaran el seu Grup en el debat de construir una aliança a favor dels drets fonamentals, del dret 
a la vida i d’altres drets que creu que són fonamentals per al ple desenvolupament de les 
persones. 
A més, la sorprèn, perquè aquestes accions anaven en contra de dones, d’esportistes que 
treballen durament per fer-se un espai en un àmbit, el de l’esport, malauradament encara molt 
masculinitzat. Per tant, considera que això afegeix un agreujant, i se suma a aquesta iniciativa 
per denunciar-ho. 
En aquest sentit, agraeix el comunicat de l’alcalde de Molins, en què explicitava el seu 
compromís amb els valors de l’esport. Lamenta especialment la desaparició del govern 
municipal de Barcelona, i diu que el seu silenci la preocupa. 
Finalment, felicita i agraeix la feina feta per la Federació de Waterpolo, per haver acollit 
aquesta competició i per tota la tasca que està fent per fomentar el waterpolo i especialment el 
waterpolo femení. 
 
La Sra. BENEDÍ no comparteix algunes de les expressions que surten en l’exposició de motius 
escrits que acompanya aquesta proposició. Comenta que, tal com va explicar el dia anterior la 
comissionada d’Esports, Sra. Carranza, a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, ningú 
s’havia posat en contacte amb Barcelona per demanar cap equipament per celebrar aquest partit. 
Dit això, pensa que Barcelona sempre ha estat capdavantera en la lluita contra les 
discriminacions, siguin les que siguin i pels motius que siguin. Indica que ERC també està en 
contra de totes les discriminacions en qualsevol de les seves expressions, tant si són masclistes, 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 51 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
homòfobes, xenòfobes o racistes. 
Per tot plegat, s’abstindrà. 
 
La Sra. ANDRÉS condemna, evidentment, tot tipus d’atac i assetjament de caire xenòfob, 
antisemita o contra les dones i contra qualsevol col·lectiu minoritari. Però entén que les 
qualificacions que s’han fet a la part expositiva sobre el grup que estava en aquell moment 
manifestant-se són equivocades i fan aquesta qualificació d’antisemita o xenòfoba, quan el que 
hi ha darrere d’això és una altra cosa, que és la defensa d’un estat que es diu Palestina, amb el 
qual el Partit Socialista, tant a Espanya com a Catalunya, té un compromís. Afegeix que té un 
compromís amb la Internacional Socialista i amb l’Aliança Progressista. Indica que el seu Grup 
defensa i reconeix aquest estat palestí. 
Pensa que les solucions sempre estan pel diàleg, la pau, la llibertat i la seguretat de les persones 
i que estan fora de lloc les expressions que es facin fora d’aquest context. Però no pot participar 
afirmativament en aquesta proposició perquè s’està qualificant un moviment concret amb una 
sèrie d’adjectius que no són els que corresponen, sinó que són generalistes i no s’adeqüen a la 
realitat. 
Per tant, hi votarà en contra. 
 
El Sr. MULLERAS diu que els regidors no s’equivoquin, perquè en aquest cas no estan parlant 
de no poder defensar unes idees, sinó tot el contrari. Creu que totes les idees s’han de poder 
defensar. Especifica que del que s’està parlant en aquesta proposició és precisament d’anar en 
contra d’unes idees, d’impedir que un país pugui jugar un partit de waterpolo, que pugui fer un 
esport a Barcelona. Aclareix que s’està parlant del boicot, de la coacció i d’amenaces.  
Considera que fan un flac favor a la seva causa aquells que per defensar-la han d’anar en contra 
d’altres o han de fer servir el xantatge i les amenaces o la coacció, cosa que és el que va passar 
en aquest cas amb el partit de waterpolo d’Israel. 
Remarca que el partit es va haver de fer de forma clandestina. Però diu que encara és pitjor, 
perquè el Partit Popular, en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, el dia anterior va 
portar una petició per tal que el govern municipal rebutgés el boicot a Israel que es va produir, i 
constata que el govern d’Ada Colau va ser incapaç de rebutjar aquell boicot a Israel. Considera 
que això revela fins i tot una actitud absolutament hipòcrita d’aquest govern, del qual hi ha tres 
representants a la sessió. 
Explica que el dilluns va ser a l’Ajuntament en la commemoració de la Nit dels Vidres 
Trencats, i recorda que el Sr. Pisarello i la Sra. Colau s’abraçaven amb el rabí, amb la comunitat 
jueva i els representants d’Israel. Destaca que, tanmateix, un dia després el govern va ser 
incapaç de rebutjar el boicot a Israel en el partit de waterpolo com va passar en la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports a petició del Partit Popular. Remarca que aquesta és l’actitud 
hipòcrita d’aquest govern municipal. 
Torna a preguntar, doncs, en aquesta sessió si el govern rebutja el boicot antisemita de la CUP 
al partit de waterpolo d’Israel. Recalca que la CUP el defensa i va sortir a promoure aquest 
boicot, però insisteix a preguntar si el govern el rebutja o no. 
 
La Sra. REGUANT demana enèrgicament que deixin de manipular i barrejar conceptes de 
manera sistemàtica, que és el que es dediquen a fer intencionadament per barrejar les coses i no 
reconèixer el principal problema. Pregunta si els preocupen les vulneracions sistemàtiques dels 
drets humans i del dret internacional de l’Estat d’Israel, i ella mateixa respon que no, a tenor de 
tot el que han dit. 
Indica que són incomptables les vegades que l’Estat d’Israel ha retingut equips de la selecció 
palestina de diferents disciplines esportives, denegant permisos de sortida, així com disparant, 
ferint, empresonant o matant centenars d’esportistes palestins. Comenta que l’equip esportiu de 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 52 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
la Franja de Gaza està integrat per esportistes palestins, als quals se’ls ha hagut de mutilar algun 
membre del cos després d’haver estat disparats per l’exèrcit. Diu que, tal com han reconegut 
diferents persones representants de l’Estat d’Israel, la seva presència en l’àmbit de l’esport i la 
cultura en l’àmbit internacional és estratègica i prioritària per normalitzar-se davant del món i 
tapar així la vulneració sistemàtica del dret internacional, dels drets humans, així com la 
impunitat davant dels crims de guerra que perpetuen.  
Remarca que és això el que la CUP denuncia i que és per això que es posen i es posaran sempre 
davant del poble palestí. Afegeix que és per això que aprofita per recordar la situació que està 
vivint la Franja de Gaza actualment i que per aquest motiu al vespre s’ha convocat una 
concentració a la plaça de Sant Jaume a dos quarts de 8 del vespre per denunciar-ho. 
Conclou que és per tot això, per aquesta vulneració sistemàtica i utilització que el mateix Estat 
d’Israel diu que fa de les seves seleccions esportives, que la CUP estarà sempre al costat dels 
col·lectius que defensen el boicot, les desinversions i les sancions. Afegeix que és per això que 
la CUP es va sumar a la campanya que hi havia per denunciar que l’Estat d’Israel vulnera 
sistemàticament els drets humans i que utilitza les seves seleccions esportives per fer difusió i 
promoció i per tapar les seves pròpies vergonyes i accions. 
 
El Sr. ASENS diu que quan va llegir la part dispositiva d’aquesta proposició va pensar a votar-
hi a favor, perquè evidentment tots els presents estan en contra de la xenofòbia, l’antisemitisme 
o l’assetjament a les dones. Però diu que, quan va llegir l’exposició de motius, es va adonar que 
la proposició anava d’una altra cosa, és a dir, que anava bàsicament de criminalitzar la CUP i el 
moviment de boicot. Reconeix que es pot estar d’acord o no amb si és estratègic o no el que fan, 
però pensa que això és una criminalització en tota regla i una banalització de l’antisemitisme, 
de la violència de gènere o de la xenofòbia. 
Per tot això, hi votarà en contra. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que, si volen buscar excuses per votar-hi en contra, cadascú pot buscar i 
posicionar el vot com cregui, però troba que és innegable que hi ha un conflicte entre Israel i 
Palestina que a tots els agradaria que se solucionés.  
Pregunta, però, si la solució passa per boicotejar un partit de waterpolo de la selecció femenina. 
Ironitza sobre si la gran solució que tenen per aconseguir la pau a l’Orient és evitar que la 
selecció femenina jugui un partit de waterpolo. 
Li diu a la Sra. Andrés que, si creu que la seva aportació per solucionar el conflicte és generar 
odis i boicots, dista moltíssim del seu posicionament. Vol fer una pregunta concreta al Sr. 
Asens, i és si el tinent d’alcalde condemna el boicot al partit de waterpolo. Així mateix, li 
pregunta si ha de dir alguna cosa de la carta que el govern municipal ha rebut de la comunitat 
jueva. Demana que el Sr. Asens li contesti, si us plau. 
 
La Sra. ANDRÉS considera que la Sra. Barceló confon el boicot que es fa a un estat que es diu 
Israel i equipara les persones que el fan amb antisemitisme, cosa que no té res a veure, a parer 
seu. Pensa que una cosa és defensar un estat que es diu Palestina fent boicot a un altre que 
ocupa territoris, que és Israel. Aclareix que la seva solució no és boicotejar partits, sinó que 
defensa que cal tornar a les fronteres del 67 en totes les resolucions congressuals i en tots els 
treballs que es fan en l’àmbit internacional, fins i tot del president del Govern, que ja ha 
anunciat que hi anirà i hi farà una cimera. 
Considera que és la Sra. Barceló qui quan fa les seves formulacions confon, perquè la regidora 
de Ciutadans no s’informa. Destaca que Ciutadans sempre ho confon tot, perquè no és un partit 
rigorós, sinó que va a l’engròs. Remarca que la Sra. Barceló diu que boicot és igual a 
antisemitisme, i pretén que tothom s’ho cregui. Manifesta que el seu Grup no s’ho creu, 
sobretot perquè el PSC està compromès amb l’estat de Palestina des de les internacionals 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 53 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
socialistes fins al dia d’avui. 
 
El Sr. MULLERAS constata que el Sr. Asens ja ha contestat, és a dir, que la Barcelona en 
Comú d’Ada Colau se suma al boicot antisemita de la CUP a Barcelona, perquè pel govern 
municipal el fi justifica els mitjans, i per això els senyors i les senyores de la CUP no 
condemnen el terrorisme, mentre que el Partit Popular i la resta de formacions sí. Destaca que el 
PP no té la mateixa manera de fer política que la CUP. Constata de nou que la Barcelona en 
Comú d’Ada Colau sí que la té. 
Considera que tan condemnable és el que amenaça com el que accepta el xantatge dels radicals, 
i pensa que el govern en aquest moment s’ha convertit en còmplice del boicot de la CUP a la 
selecció de waterpolo femenina d’Israel. 
 
La Sra. REGUANT torna a demanar enèrgicament que deixin de manipular i de barrejar 
conceptes. Remarca que el boicot a l’Estat d’Israel és a l’Estat d’Israel, i demana que no 
barregin l’antisemitisme ni busquin intencionadament jugar a aquesta barreja sistemàtica, 
perquè el que volen en el fons és protegir els interessos de l’Estat d’Israel i no denunciar la 
vulneració sistemàtica de drets per part de l’Estat d’Israel, que és el que denuncia la campanya 
de Boicot, Desinversions i Sancions. 
Reitera enèrgicament que deixin de posar-hi l’antisemitisme, perquè en el fons acaben sent 
còmplices de la vulneració d’aquests drets, perquè no els denuncien i volen protegir els 
interessos d’aquest estat. 
 
El Sr. ASENS li diu al Sr. Mulleras que no li pot donar cap lliçó d’antisemitisme, perquè el 
Partit Popular ha votat en contra de l’exhumació de Franco. Recorda que el govern municipal 
ha tancat la Llibreria Europa. Constata que, mentre el PP no condemna el franquisme, el govern 
tanca la Llibreria Europa, que és on es feia apologia antisemita.  
Remarca que el govern ha celebrat per primer cop el Sucot públic, la festa de la Torà. Afegeix 
que el govern ha fet un homenatge als 8.000 jueus que van venir a lluitar per la república i per 
la democràcia. Comenta que uns dies enrere van ser a la Nit dels Vidres Trencats, igual que el 
PP, però recorda que és el govern qui ha canviat el nom del carrer Sant Domènec del Call per 
Salomó ben Adret, un acte de reparació que no s’havia fet mai a Barcelona. 
Manifesta que li podria donar al Sr. Mulleras molts altres exemples, com ara el tema de la 
discriminació en els grups dels equipaments públics i de la via pública, que abans només els 
podien utilitzar determinades comunitats i ara també els poden fer servir les comunitats jueves i 
musulmanes.  
Considera que estan degradant i banalitzant l’antisemitisme, quan no tenen cap legitimitat, ni el 
PP ni Ciutadans, perquè mentre fan això van a les manifestacions amb grups d’extrema dreta o 
neonazis, que alcen els braços i criden consignes contra els jueus. Considera que aquests grups 
que estan incendiant la política catalana amb enfrontament i crispació no tenen cap legitimitat 
per portar en aquesta sessió aquesta proposició, que és un insult a les víctimes de l’Holocaust, a 
la comunitat jueva i a les dones, perquè li estan traient importància i seriositat a una cosa que és 
molt greu, que és l’antisemitisme, i ho converteixen en quelcom banal i superficial. 
Pel que fa al tema del conflicte de Palestina, recorda que el govern ha dit molts cops que està 
d’acord amb el dret internacional, amb les desenes i desenes de resolucions que s’han aprovat a 
les Nacions Unides, al Consell de Seguretat, al Consell de Drets Humans, a l’Assemblea 
General i als tribunals internacionals. No sap de quina banda estan el PP i Ciutadans, però pensa 
que en els drets humans no hi ha mitges tintes: o s’hi està a favor o s’hi està en contra. 
En relació amb el congrés de què parla la Sra. Barceló, especifica que aquest congrés no 
representa la comunitat jueva, sinó que n’és una part. Indica que hi ha hagut un comunicat de 
tots els altres grups de les comunitats jueves per dir que no els representen. Per tant, demana 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 54 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
que Ciutadans no confongui, perquè aquest Grup confon el que és la crítica a l’apartheid i a la 
colonització de Palestina amb l’antisemitisme. Considera que fent això Ciutadans es posa 
precisament del costat dels que fan antisemitisme i amb els que banalitzen l’apartheid. 
Per tant, per tots aquests motius, votarà en contra d’aquesta proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ li diu al Sr. Asens que no li doni lliçons de moralitat ni d’ètica. Torna a 
preguntar-li si condemna el boicot al partit de waterpolo. Constata que el regidor d’Esports mai 
no apareix a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, tampoc el dia anterior. Insisteix a 
preguntar-li si condemna el boicot al partit de waterpolo. Considera que era una resposta fàcil, 
de sí o no, però diu que el regidor s’ha escudat en el seu discurs. Pensa que el tinent d’alcalde 
no té una idea clara o que potser era còmplice d’aquest boicot. 
Li diu a la Sra. Andrés que no li doni lliçons a Ciutadans. Destaca que la Sra. Andrés, amb 
aquest posicionament, es posa al costat de la complicitat de la CUP i el BDS, que van boicotejar 
el partit de waterpolo de la lliga femenina. Remarca que el que la proposició presentava era una 
condemna a qualsevol tipus d’assetjament de caire xenòfob, antisemita i contra les dones. 
Recalca que el PSC en aquesta sessió vota que no a això que Ciutadans ha presentat. 
 
La Sra. Andrés parla sense fer ús del micròfon.  
 
 El Sr. Asens expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Vila expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP i la Sra. Reguant expressa el vot contrari de la CUP. ES 
REBUTJA. 
 
 c)  Precs 
 
 Del Grup Municipal Cs: 
 
14.-  (M1519/10010) Instem el Govern municipal a presentar en el termini d’un mes, un informe als 
grups municipals de l’estat de les propostes presentades en la mesura de govern “La meva 
ciutat, el meu vot” i de conformitat amb el calendari previst i tret el poc temps que hi ha, 
s’iniciïn totes aquelles actuacions previstes amb dita mesura destinades a apropar el vot a les 
persones estrangeres. 
 
La Sra. BARCELÓ recorda que en el Plenari passat es va presentar la mesura «La meva ciutat, 
el meu vot», a què el seu Grup va donar suport, però al mateix temps és conscient que no hi ha 
gaire temps.  
Per tant, demana que en el termini d’un mes es presenti l’estat d’execució de les mesures 
destinades a fomentar el vot de les persones estrangeres empadronades a Barcelona. Pensa que 
al mateix temps estaria bé anar informant els grups municipals de com van les mesures per si hi 
ha algun problema poder-lo solucionar i poder arribar al màxim de persones perquè puguin 
exercir el seu dret a vot. 
 
El Sr. ASENS accepta el prec. No sap si es podrà fer que sigui en un mes, però diu que 
s’intentarà. En tot cas, està d’acord amb el que es demana. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix l’acceptació del prec. Creu que és molt important i dona molt de 
suport a la mesura, en què es parlava de fer una campanya informativa específica abans del 21 
de desembre. A més, pensa que és molt important que aquesta campanya informativa arribi de 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 55 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
totes les maneres possibles, ja sigui a través del correu ordinari, a tots els ciutadans inscrits en el 
padró d’habitants, a través de mitjans de comunicació d’àmbit local, al web municipal, a la 
cartelleria, etc. Opina que és molt important, perquè podria votar molta més gent de la que vota. 
Per tant, insisteix que és important posar moltes eines al servei d’aquesta mesura. 
Destaca que l’OAC farà una feina molt important d’informació per fer saber a les persones que 
tenen dret a votar. Afegeix que creu que també és molt important crear aquests contactes al web 
municipal de l’Ajuntament. 
Per tant, manifesta tota la disposició del seu Grup per si hi ha problemes poder resoldre’ls i 
poder arribar al màxim de persones estrangeres que estan empadronades a Barcelona i tenen 
dret a votar. 
 
El Sr. ASENS explica que, de fet, la campanya ja ha començat. Informa que el web està 
operatiu i que les presentacions amb les entitats, associacions i les cambres de comerç de 
diferents països ja s’han començat a fer, igual que les cartes informatives. Afegeix que també 
s’han posat en contacte amb els consolats i que hi ha el telèfon gratuït d’informació a la 
ciutadania, el 010, que està a disposició per donar tota la informació disponible. 
Conclou, doncs, que totes les eines que el govern té al seu abast ja estan activades. Diu que, en 
tot cas, estan oberts a activar-ne d’altres si a algun grup municipal se n’hi acudeix alguna altra. 
 
 Es dona per tractat. 
 
 Del Grup Municipal ERC: 
 
15.-  (M1519/10025) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció insta el Govern municipal a invertir en material (alcoholímetre i etilòmetres, entre 
d’altres) per tal que totes les comissaries disposin de tot el material necessari per tal de poder 
prestar un millor servei. 
 
El Sr. CORONAS diu que ha sabut, pel que fa als materials i recursos de la Guàrdia Urbana, 
que no totes les comissaries disposen de tot el material necessari per poder desenvolupar la seva 
feina de manera eficient. Comenta que molt especialment en el cas de les UNOC, les unitats 
nocturnes, sembla que per a determinats materials com alcoholímetres o etilòmetres s’han de 
desplaçar entre comissaries per recollir el material, de manera que perden un temps que creu 
que és molt important. 
Explica que les UNOC no funcionen sempre a partir d’un districte, sinó que a vegades 
s’agrupen fins a tres districtes. Per tant, creu que aquesta és una mancança important. Remarca 
que anar a recollir un material a una altra comissaria que es troba dos districtes més amunt i 
després haver-lo de tornar vol dir perdre entre una i dues hores de temps operatiu anar 
senzillament a buscar material. 
A part d’això, manifesta que es va donar la situació que l’uniforme d’hivern el mes de 
novembre no tothom el tenia, amb la qual cosa es van generar problemes d’uniformitat, tot i que 
es donaven instruccions que quan anessin per parelles anessin tots dos amb el mateix uniforme, 
fos l’antic o el nou. Considera que són situacions una mica surrealistes en una institució com 
aquesta. 
Remarca que sense la inversió adequada i el material necessari és més difícil prestar un bon 
servei. Per això pensa que cal que totes les comissaries disposin de tot el material i que no 
s’hagi de perdre el temps en el fet d’anar a recollir-lo en una altra. Diu que per això ha demanat 
que aquesta Comissió insti el govern municipal a invertir en material com alcoholímetres o 
etilòmetres, entre d’altres, per tal que totes les comissaries disposin de tot el material necessari 
per poder prestar un millor servei. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 56 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
 
El Sr. RECASENS diu que en principi li sembla acceptable perquè ja s’està fent, tenint en 
compte que la inversió en material per a la Guàrdia Urbana és permanent. Explica que durant 
aquest mandat s’han renovat les armilles antibales i la flota de motos d’escúters; que s’han 
incorporat 150 cotxes híbrids d’última tecnologia, incloent-hi dispositius desfibril·ladors, i que 
s’ha fet la primera fase de renovació de la uniformitat, de manera que tothom ja té uniformitat 
d’hivern. 
Per posar algunes dades, indica que en etilòmetres s’han invertit 18.000 euros aquest any, i que 
en renovació de parc mòbil, uniformitat, material de protecció, DEA per a totes les comissaries 
i edificis de la Guàrdia Urbana i Bombers, torniquets, packs d’emergència, kits per a drogues, 
detectors biomètrics, etc., s’han gastat més de 5,5 milions d’euros en material. Conclou, doncs, 
que ja s’està fent. 
Pel que fa als alcoholímetres i etilòmetres, comenta que no és un material per fer servir a 
comissaria, sinó als controls preventius que estableix la Guàrdia Urbana o després d’un accident 
en què intervé directament la Unitat d’Investigació. Assegura, doncs, que totes les unitats que 
intervenen en aquest tipus de dispositius tenen disponible aquest material; indica que, de fet, 
són els qui en tenen més, però afegeix que, tot i això, totes les UT tenen material i etilòmetres. 
Comenta que les UNOC, que treballen a partir de la UT, disposen del material que té la UT. 
Conclou que en aquests moments tots tenen etilòmetres, llevat de la Unitat Muntada, per raons 
òbvies. 
 
El Sr. CORONAS creu que segur que han gastat tot això amb la compra de material, però pensa 
que s’han oblidat coses. Destaca que es van oblidar de demanar a temps els uniformes d’hivern. 
Pel que fa als etilòmetres i alcoholímetres, assegura que els agents no tenen material suficient. 
Manifesta que no ho diu perquè li ho hagin explicat, sinó que ho ha vist. Comenta que ha estat 
en el moment de passar llista i repartir el material i ha presenciat que diguessin als agents que 
havien d’anar de Sants a Sarrià a buscar-lo perquè allà no en tenien suficients. Remarca, doncs, 
que això passa i que és una realitat. Diu que si el comissionat es refia d’ell li assegura que és 
veritat, i, si no, pot preguntar-ho als seus agents de la Guàrdia Urbana, que li donaran la raó 
amb el que li diu. 
Per tant, més enllà d’acceptar el prec, pensa que aquestes coses que són de petit detall també 
ajuden a millorar el servei. 
 
 Es dona per tractat. 
 
 Del Grup Municipal PSC: 
 
16.-  (M1519/10034) Que el Govern municipal habiliti i prengui de manera urgent les mesures 
preventives i de protecció necessàries per tal d’evitar nous episodis de vandalització als vagons 
del metro de Barcelona per part de diferents membres que pertanyen a bandes organitzades de 
grafiters, així com que actuï davant la recurrent successió d’atacs i agressions que comprometen 
la seguretat i la integritat física tant de treballadors i treballadores com d’usuaris i viatgers 
d’aquest mitjà de transport tot personant-se també com acusació particular acompanyant a TMB 
davant els procediments judicials penals oberts. 
 
 Es dona per tractat en el punt 2. 
 
17.-  (M1519/10035) Que s’elabori, i es lliuri còpia als grups municipals, una actualització del llistat 
de locals i equipaments municipals cedits a entitats o objecte de gestió cívica, amb informació 
concreta sobre les entitats, durada de l’acord o contracte, tipus d’acord o contracte i tipus de 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 57 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
convocatòria, en el cas de gestió cívica. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que si es cerca informació sobre gestió cívica en el web municipal 
es pot veure una llista que no sap si està actualitzada o no. Indica que la Carta municipal preveu 
la gestió cívica per part d’entitats sense ànim de lucre, d’activitats, equipaments i serveis 
municipals per fomentar la participació ciutadana. Manifesta que aquest model de gestió s’ha 
anat realitzant en diversos equipaments de la ciutat, cosa que ja ve de lluny, de manera que vol 
reconèixer que en el mandat anterior es va fer una gran feina jurídica d’acord amb les entitats 
per generar unes bases i uns criteris de concessió. 
Diu que vol comptar amb aquesta informació detallada i actualitzada de la llista de locals i 
equipaments municipals que són objecte de gestió cívica, amb informació concreta sobre les 
entitats, durada del contracte i tipus de convocatòria. 
D’altra banda, indica que en aquesta petició també ha afegit l’actualització de l’inventari dels 
locals municipals cedits o conveniats per a altres eines, cedits a entitats i associacions, per tal de 
tenir una informació actualitzada, que pensa que en aquest moment el web no recull. 
 
La Sra. PIN accepta el prec, i anuncia que ha portat una còpia dels diferents locals cedits en 
gestió cívica i dins del Programa de patrimoni ciutadà que s’ha renovat aquest mandat. 
Manifesta que no té la llista de totes les cessions que té l’Ajuntament, ja que això és un volum 
d’informació que s’està recollint des de Patrimoni i que farà arribar als grups municipals quan 
el tingui. 
Diu que si els diferents grups volen una còpia del que ha portat en té una còpia per a cadascú. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix aquesta còpia del que s’ha fet en aquest mandat i queda a l’espera 
que el govern els enviï la informació sencera de tots els cedits. 
 
 Es dona per tractat. 
 
 Del Grup Municipal PP: 
 
18.-  (M1519/10019) Que el Govern municipal commemori el dia de la Constitució, el proper 6 de 
desembre, amb l’agenda d’actes, simbologia i protocol que aquesta festivitat mereix, tot 
garantint l’absència de banderes no oficials en els actes organitzats en espais públics i edificis 
de l’Ajuntament; i es sumi a les activitats programades per aquesta celebració. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que el proper 6 de desembre es commemorarà el 40è aniversari de 
la Constitució espanyola, que representa 40 anys de democràcia, de llibertat i de tolerància, i els 
40 anys de més prosperitat econòmica i social que hi ha hagut a la història d’Espanya. 
Considera que la Constitució és un símbol de defensa i de garantia de drets, de garantia de 
descentralització i garantia de drets socials, i recorda que va ser aprovada pel 90% dels catalans. 
Per tot això, creu que l’Ajuntament hauria de commemorar com es mereix el 40è aniversari de 
la Constitució espanyola el proper 6 de desembre. 
 
El Sr. PISARELLO diu que no accepta el prec. 
 
El Sr. MULLERAS replica que esperava alguna explicació més per part del tinent d’alcalde 
Pisarello, sobretot quan estan parlant de la Constitució, que és garant de tants drets al país i 
garant dels drets de la llibertat i la democràcia, gràcies als quals poden ser aquí. 
No entén gaire per què quan el govern parla de la Constitució es retrotrauen a anys anteriors, en 
què ni tan sols alguns havien nascut. Tampoc no entén per què quan el govern parla de la 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 58 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Constitució mai no la volen commemorar ni celebrar-la a Barcelona, quan realment ha estat la 
garantia de tots aquests anys de llibertat a la ciutat i al país. 
Creu que el govern en aquest sentit actua amb hipocresia, perquè diuen que defensen la llibertat, 
però després mai no volen commemorar la Constitució; diuen que defensen la democràcia, però 
després mai no volen celebrar la garantia d’aquesta democràcia, que és la Constitució 
espanyola. 
Per això, demana un cop més al govern municipal d’Ada Colau que reflexioni; que commemori 
la Constitució aquest any, ja que són 40 anys de Constitució espanyola; que commemori 40 
anys de llibertat, 40 anys de democràcia i 40 anys de garantia de drets fonamentals. Demana a 
Ada Colau que estigui al costat de la Constitució i no al costat dels que ataquen la Constitució, 
que estan en contra de la llibertat, de la democràcia i dels drets dels ciutadans. 
 
El Sr. PISARELLO pregunta si el Sr. Mulleras no havia nascut el 1978, a la qual cosa el regidor 
del PP li respon que sí, però no sap si ja tenia militància en aquella època i no sap on va 
començar la seva militància. No sap si el Sr. Mulleras recorda el posicionament que tenia 
Aliança Popular sobre aquest tema. 
Comenta que ell és professor de dret constitucional i s’ha passat la vida explicant la importància 
que té el control del poder, del poder públic, del poder privat, la garantia de llibertats bàsiques, 
etc. Però considera que això no és el que ha d’afectar el Partit Popular. Diu que, quan és el PP 
qui li planteja això, no hi pot donar suport perquè tot el que tenia de bo la Constitució espanyola 
en matèria de llibertats, de mecanismes de control de poders, ho ha dinamitat el Partit Popular. 
Considera que ho va començar a fer ja amb la gestió de José María Aznar i a partir d’aleshores 
ho ha continuat fent. 
Per tant, li sembla que és hipòcrita, perquè el Grup Popular no va donar suport a la Constitució 
en el moment en què es va redactar, però després li intenten donar suport quan l’han buidat de 
contingut totalment i han tingut una responsabilitat sobre això. Pensa que no és un tema que es 
pugui debatre amb profunditat en un prec, però insisteix que no són els valors de drets, llibertats 
o control del poder amb què poden tenir problemes, sinó al contrari, però sí amb el fet que el PP 
insisteixi any rere any en això. 
No sap si després el Sr. Mulleras passa aquests vídeos o li donen algun tipus de reconeixement 
en el seu partit per fer aquestes intervencions, però per ell són absolutament inexplicables. 
 
 Es dona per tractat. 
 
 d)  Preguntes 
 
 Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
19.-  (M1519/10040) Quin capteniment té el Govern municipal sobre les dades recollides en la 
darrera Enquesta de Victimització?  
 
 Es dona per tractada en el punt 1. 
 
20.-  (M1519/10041) Quines mesures durà a terme el Govern municipal per combatre la inseguretat i 
la criminalitat a les instal·lacions del Metro de Barcelona i de Rodalies. 
 
 Es dona per tractada en el punt 2. 
 
 
 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 59 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
 Del Grup Municipal Cs: 
 
21.-  (M1519/10011) Quins beneficis té per a la ciutat de Barcelona que el Sr. Gerardo Pisarello, 
primer tinent d’Alcaldia de Barcelona, mantingui una reunió amb el Sr. Puigdemont, fugit de la 
justícia espanyola? 
 
(Es tractat conjuntament amb el punt 23.) 
 
La Sra. BARCELÓ diu que, si haguessin d’escriure un llibre d’aquesta legislatura, un capítol 
sens dubte seria «Pisarello i els seus viatges». Comenta que el penúltim d’aquests viatges –
perquè potser el tinent d’alcalde farà algun viatge més– va ser a la república imaginària de 
Waterloo amb el Sr. Puigdemont. Recorda al Sr. Pisarello que el Sr. Puigdemont està fugit de la 
justícia espanyola i que no té cap càrrec. 
Per tant, vol saber quins beneficis té per a la ciutat de Barcelona la reunió mantinguda amb el 
Sr. Puigdemont. 
 
El Sr. MULLERAS comenta que el passat 5 de novembre el tinent d’alcalde Pisarello va fer una 
visita sorpresa al fugit Carles Puigdemont. Li agradaria saber en representació de qui va fer el 
viatge i aquesta visita, en què s’han beneficiat Barcelona i els barcelonins d’aquesta visita, el 
detall de la visita, els temes tractats i les persones i el cost global i per conceptes d’aquest 
viatge. 
 
El Sr. PISARELLO diu que sobre aquesta última qüestió no hauria de donar cap tipus 
d’explicació perquè és un viatge que ha fet a títol personal i, per tant, les despeses són personals 
i a càrrec de l’organització política a què pertany, perquè tenia a veure amb un viatge que feia al 
Parlament Europeu. 
 
La Sra. BARCELÓ dona les gràcies per la resposta tan concisa, però és conscient que el 
Sr. Pisarello és còmplice dels partits separatistes, ja que va a les seves manifestacions, es fa 
fotos amb ells i a vegades diu que hi va com a tinent d’alcalde, com en l’última manifestació. 
Considera que quan un és tinent d’alcalde de Barcelona representa a tothom, els que pensen 
com ell i els que no. Diu que ella almenys ho entén d’aquesta manera, tot i que el Sr. Pisarello 
ho entén d’una altra. 
Tanmateix, no entén que el primer tinent d’alcalde se’n vagi a fer aquesta visita a Waterloo per 
parlar de pressupostos o d’altres coses quan no negocia els pressupostos amb els grups de 
l’oposició. Tampoc no entén que el Sr. Pisarello tingui tant de temps a l’agenda i s’escapi 
sempre de les comissions que pot, perquè és molt difícil veure el primer tinent d’alcalde en una 
comissió des del principi fins al final. 
Així mateix, tampoc no entén que el Sr. Pisarello se’n vagi de viatge quan s’estan anunciant 
retallades en serveis socials, mesures de contenció que són retallades. Recorda que el primer 
tinent d’alcalde ha fet molts viatges. 
Tampoc no entén per què el regidor Pisarello se’n va a Waterloo, es fa fotos, posa tuits, ja que 
quan el primer tinent d’alcalde va arribar a l’Ajuntament de Barcelona el va trobar en superàvit 
i ara el deixen en dèficit. 
Ja sap que el primer tinent d’alcalde està al costat dels grups independentistes i separatistes, 
però diu que la democràcia implica escoltar coses, tant si li agraden com si no. Demana, doncs, 
que la respecti. 
Considera que el Sr. Pisarello pot fer molta política a Waterloo, a nivell personal, com a tinent 
d’alcalde, al costat dels independentistes, però li recorda que la política de proximitat no 
necessita agafar un avió, sinó caminar pels carrers i trepitjar la ciutat de Barcelona. 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 60 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
Vol acabar la pregunta fent-li un prec, i és que li agradaria que hi hagués menys imatges a 
repúbliques imaginàries i que el Sr. Pisarello treballés més per la ciutat, ja que s’hauria 
d’ocupar molt més de la cadira que ocupa com a tinent d’alcalde. 
 
El Sr. MULLERAS constata que el Sr. Pisarello diu que hi va anar a títol individual, però 
destaca que, en canvi, en l’acte del Parlament Europeu en què s’anunciava la seva assistència 
apareixia com a tinent d’alcalde de Barcelona. Per tant, considera que no és un viatge a títol 
individual, sinó que el Sr. Pisarello fa un viatge institucional al Parlament Europeu, 
independentment de qui el pagui, però insisteix que el fa com a tinent d’alcalde. Conclou, 
doncs, que la seva visita a Waterloo també és com a tinent d’alcalde de Barcelona. 
Independentment que el regidor Pisarello ha dit que el cost no anirà a les arques municipals, 
pensa que per governar Barcelona no s’ha d’anar a Waterloo, sinó que cal trepitjar els carrers de 
la ciutat i cal visitar-ne els barris. Demana que, en lloc de visitar Waterloo, el primer tinent 
d’alcalde visiti el Raval o Ciutat Meridiana; que, en lloc de reunir-se amb el fugit Puigdemont, 
es reuneixi amb la Guàrdia Urbana, per exemple; que, en lloc de parlar amb Otegi i la CUP, 
parli amb els veïns dels barris de Barcelona; que, en lloc d’abraçar l’independentisme, s’assegui 
amb els partits constitucionalistes, que respecten la legalitat i la Constitució; que, en lloc 
d’anar-se’n al Parlament Europeu, vagi a les comissions a respondre als grups de l’oposició; 
que, en lloc de fer servir Barcelona com a moneda de canvi amb l’independentisme, respecti la 
independència de la ciutat i que no s’utilitzi com a moneda de canvi. 
Insisteix que respectin Barcelona amb la independència que es mereix aquesta gran ciutat, 
perquè els barcelonins els han triat per fer això. Remarca que els barcelonins han triat el Sr. 
Pisarello per ser regidor d’aquesta ciutat, per treballar per aquesta ciutat, i no per fer de Napoleó 
a Waterloo. 
 
El Sr. PISARELLO constata que el Partit Popular, com sempre, si més no, té gràcia, però diu 
que la Sra. Barceló, des que Ciutadans s’ha convertit en un partit d’extrema dreta, en termes 
personals li sembla una vergonya i el té enormement decebut. 
Replica que evidentment que ha anat a Waterloo com a primer tinent d’alcalde, perquè mai no 
deixa de ser-ho, cosa que té claríssima. Diu que hi ha anat perquè coneix el Sr. Carles 
Puigdemont des que va ser president de la Generalitat, i que s’ha vist amb ell i amb el Sr. Toni 
Comín, però que no s’ha pogut veure amb la Sra. Meritxell Serret perquè no l’ha trobada. 
Manifesta que ho ha fet per raons humanitàries, personals, perquè no comparteix la 
judicialització de la política, perquè creu que a Catalunya necessiten diàleg, perquè no 
comparteix el 155 judicial, perquè li semblava important per parlar del país, en definitiva, per 
moltes raons de les quals no té cap tipus de penediment. 
Diu que tothom coneix quina és la posició del seu Grup i quina és la seva posició personal sobre 
aquests temes. I, per tant, reitera que tot el que ha fet ho ha fet com a primer tinent d’alcalde, 
amb ple convenciment del que estava fent i amb el que es juguen a Barcelona, a Catalunya i a 
Espanya, que no és la posició que tenen Ciutadans ni el PP, que no fan més que incendiar i 
portar aquestes coses totalment fora de lloc. Considera que la política d’aquests grups és una 
absoluta vergonya, que no té res a veure amb el que defensaven quan acabaven d’entrar en 
aquest Ajuntament, ja que pensa que han canviat de manera radical i no estan contribuint de cap 
de les maneres al fet que la convivència sigui possible a Barcelona. 
Per tant, com a primer tinent d’alcalde, diu que ho tornaria a fer totes les vegades que fos 
necessari, per contribuir al diàleg i perquè Barcelona funcioni millor.  
 
 Es dona per tractada. 
 
 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 61 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
 
 Del Grup Municipal ERC: 
 
22.-  (M1519/10026) Quins són els motius pels que el Govern municipal va decidir retirar el nom de 
José Rizal a la sala núm. 17 del castell de Montjuïc i treure la placa commemorativa de caire 
biogràfic que hi havia? 
 
El Sr. CORONAS agraeix la presència a la sala d’alguns membres de la comunitat filipina a 
Barcelona, especialment del Sr. Felicisimo Cordero, bisbe de St. James the Lesser, i a la 
Sra. Didit Sy Quia, que és neboda néta del Sr. Rizal. 
Explica que el Dr. José Rizal és un heroi de la independència de les Filipines que va ser 
empresonat al Castell de Montjuïc el 6 d’octubre de 1896. Comenta que després va ser 
embarcat i traslladat a Manila, on va ser jutjat, condemnat i afusellat per les autoritats 
espanyoles el 30 de desembre del mateix any. 
Indica que, coincidint amb el 150è aniversari, l’any 2011, del seu naixement, l’Ajuntament de 
Barcelona va honorar la seva memòria batejant la cel·la on havia estat confinat a la fortalesa 
barcelonina amb el nom de «Sala José Rizal», on es va col·locar una placa que explicava la 
seva biografia. Apunta que aquest acte institucional va comptar amb la presència de 
l’ambaixador de les Filipines a Espanya i del cònsol general del país asiàtic a Barcelona. 
Comenta que la sala en qüestió, la número 17, actualment forma part del Centre d’Interpretació 
del castell, però que incomprensiblement ja no porta el nom de José Rizal ni tampoc conserva la 
placa commemorativa dedicada a l’heroi nacional filipí. 
No creu que la integració de la sala en el Centre d’Interpretació sigui la raó d’aquest 
despropòsit, ja que, de fet, a la sala 17 s’explica precisament el paper de la fortalesa com a 
presó i la placa dedicada a José Rizal hi seria escaient. 
D’altra banda, diu que la Sala Lluís Companys, la número 20, acull exposicions temporals, 
concretament en aquests moments «La revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia». Per tant, no 
veu per què la sala 17 no podria continuar anomenant-se «Sala José Rizal», tot i formar part del 
Centre d’Interpretació. 
Per tot això, i davant del malestar dels barcelonins i barcelonines d’origen filipí, vol saber els 
motius de la retirada del nom de José Rizal de la sala i de la placa commemorativa que hi havia. 
 
El Sr. VINYES creu que per a bona part de barcelonins, catalans i europeus el nom de José 
Rizal és un nom molt estimat, perquè està vinculat a tots els moviments d’alliberament, no tan 
sols els de finals del segle XIX i començaments de segle, sinó els que van venir després de la 
Segona Guerra Mundial. Comenta que Rizal ha estat un referent admirat, i diu que per aquest 
motiu se li va posar en el seu moment aquest nom a una sala i aquesta placa. 
Explica que el motiu de la retirada és un motiu important, perquè és un criteri que ha establert el 
govern de la ciutat en aquests temes. Indica que quan es fa la remodelació el 2015 i s’instal·la el 
Centre d’Interpretació del castell això va comportar la retirada de tots els noms propis que hi 
havia al castell, perquè es considerava que no era bo establir una jerarquització del dolor que 
havia tingut per escenari aquell castell. Afegeix que no es volia prioritzar cap mena de nom. 
Manifesta que en aquests moments oficialment cap sala del castell porta el nom de cap de les 
persones que tristament van passar per les seves cel·les i van ser torturats o que hi van ser 
afusellats. 
Diu que el mateix succeeix amb la placa, de manera que no hi ha cap placa dedicada a Ferrer i 
Guàrdia, ja que la placa a Ferrer i Guàrdia és en un altre cantó de la muntanya de Montjuïc, ni 
tampoc hi ha cap placa a Lluís Companys. Indica que el govern va posar la placa a Lluís 
Companys davant de la casa on va viure Companys a Gran Via amb Llúria. 
Comenta que és per aquest motiu que, un cop es fan les obres i es remodela tot el castell, es 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 62 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
procura no posar el nom de cap de les víctimes de les que van passar per allà. Assegura, doncs, 
que no hi ha hagut cap intenció de desmerèixer la memòria d’aquest personatge, sinó al 
contrari. Remarca que justament a Barcelona José Rizal té un carrer al barri de Gràcia, cosa que 
és un gran honor. Considera que és molt més tenir un carrer en una ciutat que va molt escassa 
de carrers i de noms que no pas posar-li una placa en el Castell de Montjuïc. Insisteix que el 
motiu és que el govern no vol establir una jerarquització.  
Finalment, agraeix moltíssim la presència d’aquests representants de la comunitat filipina i de la 
néta del Sr. Rizal i haver-los pogut donar aquestes explicacions. 
 
El Sr. CORONAS té la sensació que s’ha creat un problema on no existia. Considera que, amb 
criteris o sense, a vegades aquests criteris generen malestar. Destaca que hi ha un malestar a la 
comunitat de barcelonins i barcelonines d’origen filipí. 
Convida, doncs, el Sr. Vinyes a parlar amb aquesta comunitat per buscar la millor solució 
possible, perquè, encara que el govern hagi decidit que aquesta placa desapareix, reitera que 
això ha generat un malestar important entre aquestes persones. Més enllà de l’explicació que el 
Sr. Vinyes ha fet en la sessió, creu que estaria bé que l’Ajuntament s’esforcés a poder resoldre-
ho. 
 
El Sr. VINYES diu que el comissionat estarà encantat de rebre la comunitat filipina per parlar 
d’aquest tema i de qualsevol altre que s’escaigui, com ha fet sempre en totes les ocasions. 
 
 Es dona per tractada. 
 
 Del Grup Municipal PP: 
 
23.-  (M1519/10020) Quin va ser el motiu del viatge realitzat pel tinent d’alcaldia de l’Ajuntament 
de Barcelona, Sr. Gerardo Pisarello, a la localitat de Waterloo (entre d’altres possibles 
destinacions) i quins van ser els objectius-resultats obtinguts a favor de Barcelona, indicant 
quins motius van aconsellar les dates escollides per a la realització del viatge, quines persones 
van assistir i quina va ser l’agenda detallada del viatge (per dates i horaris) i les persones amb 
les que es van mantenir reunions, així com un desglossament detallat de tots els costos per 
persona, concepte i tipus de bitllet/allotjament. 
 
 Es dona per tractada en el punt 21. 
 
 e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
 VI) Mocions 
 
 VII) Declaracions Institucionals 
 
DI1.- La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 
Primer.- Denuncia l’actuació insòlita i incomprensible del Tribunal Suprem, en aquest cas sobre 
la inaudita actuació i canvi de criteri en referència a les sentències que ha emès el passat dia 5 
de novembre la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Supremo sobre qui és el 
responsable de pagar l’impost sobre actes jurídics documentats en referència a les hipoteques. 
Actuació que ve a sumar-se a altres que aquest alt tribunal ha dut a terme durant l’últim any en 
diversos casos que han causat gran polèmica i malestar en la societat. Segon.- Exigeix la 
dimissió del Sr. Carlos Lesmes i Serrano, President del Tribunal Suprem i del President de la 
Sala del Contenciós Administratiu de l’esmentat Tribunal, Sr. Luís Díez Picazo per l’anòmala 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 63 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31 
 
actuació en aquest afer i perquè amb la seva actuació han deixat en entredit, una vegada més, la 
independència del Poder Judicial a l’Estat Espanyol. Tercer.- Demana que es procedeixi de 
forma immediata a una profunda reforma del Poder Judicial a l’Estat Espanyol i, en concret, del 
procés d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), donant 
compliment a les 11 recomanacions efectuades pel Grup d’Estats contra la corrupció del 
Consell d’Europa (Greco) que el gener de 2018 ja va advertir que l’Estat espanyol no havia 
donat compliment a cap de les 11 recomanacions efectuades, només 7 de manera parcial. 
 
S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida pel Sr. Martí, amb el 
posicionament favorable de tots els Grups municipals i dels Srs. Ardanuy i Puigcorbé, 
excepte el dels grups de Ciutadans, del Partit Socialista de Catalunya i del Partit Popular.  
 
  
DI2.- La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 
Instar el Govern de la Generalitat al compliment de la resolució del Parlament de Catalunya de 
9 d’octubre de 2018 pel restabliment dels drets retallats als empleats i empleades del sector 
públic de la Generalitat de Catalunya. 
 
S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Andrés, amb el 
posicionament favorable de tots els Grups municipals i dels Srs. Ardanuy i Puigcorbé, 
excepte el dels grups Demòcrata i d’Esquerra Republicana de Catalunya.  
 
 No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.50 hores. 
 
Ref:  CCP 13/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 64 
v.  15/ 11/ 2018     9: 31