Diagnosi dels barris de: Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau Districte de Sant Martí Setembre 2009 Informe elaborat per: Ajuntament de Barcelona Direcció d’Usos del Temps Institut d’Educació Districte de Sant Martí Fundació Jaume Bofill Coordinació del Debat Familiar: Elena Sintes, Grup de Recerca d’Usos del Temps (IERMB) 2 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................... 4 1.1. Presentació del projecte. Objectius .................................................................... 6 1.2. Com es desplega: fases i metodologia ............................................................... 7 1.3. Característiques del territori ............................................................................. 10 2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? ................................... 14 2.1. Característiques dels agents educatius i socials del territori ............... 14 2.2. L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar................................................. 23 2.3. El grau d’ocupació de places en les activitats educatives ofertes fora de l’horari escolar............................................................................................................ 25 2.4. Idees clau ................................................................................................................... 29 3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES?................................................................................. 31 3.1. La participació en el Debat familiar ............................................................... 31 3.2. Característiques dels infants i adolescents i de les seves famílies, temps de lleure i activitats preferides..................................................................... 31 3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar ............................... 35 3.4. Necessitats i preferències de les famílies ..................................................... 42 3.5. Idees clau.................................................................................................................... 49 4. FONTS D’INFORMACIÓ........................................................................................... 52 4.1. Agents educatius i socials entrevistats ........................................................... 52 4.2. Centres escolars participants en l’experiència del Debat familiar.... 53 4.3. Altres agents que han col·laborat en l’elaboració de la Diagnosi ....... 54 4.4. Annex........................................................................................................................... 55 3 1. INTRODUCCIÓ Des de fa uns anys s’estan produint canvis profunds en els modes de vida de la nostra societat. Es tracta d’un conjunt de transformacions de caràcter territorial, econòmic, demogràfic i social que han repercutit en la configuració de les famílies, en el tipus de relacions i en el repartiment de rols, temps i treballs a les llars. En aquest context, les activitats fora de l’horari escolar cada vegada estan adquirint més importància en la vida quotidiana dels infants i joves. Els motius que expliquen la seva emergència són molt nombrosos i diversos. Un dels factors més destacats és la demanda creixent d’espais i de temps per als infants i joves, alhora que s’exigeix i augmenta l’interès per una educació de qualitat. Aquesta demanda de recursos s’emmarca en la necessitat de moltes famílies de trobar solucions per compatibilitzar els horaris laborals amb els escolars. Les activitats fora de l’horari escolar formen part dels recursos que fan servir els pares i mares per a la cura dels seus fills i filles, a més de recórrer als avis i àvies o a altres persones, ja sigui de manera remunerada o voluntària. Sabem, però, que no tothom té el mateix tipus de necessitats, mitjans ni preferències, i que la manera com s’organitza el temps fora de l’horari escolar varia. La realització d’activitats extraescolars depèn del context social i familiar, i canvia segons les característiques del territori de residència (existència d’equipaments al barri, vertebració del teixit associatiu, dinamisme dels agents educatius i socials, composició socioeconòmica de la població), les característiques dels centres escolars (titularitat, perfil socioeconòmic de l’alumnat, accessibilitat geogràfica, grandària i qualitat de les infraestructures, dinàmica del centre i de l’AMPA), el tipus d’oferta (classes d’activitats, horaris i preus), les característiques de les famílies (posició socioeconòmica i cultural, origen geogràfic, estructura de la llar, situació laboral i horaris de treball, organització del temps i de les tasques; accés a xarxes familiars, d’amistat o veïnat, accés a serveis públic i privats; preferències d’orientació educativa), i les característiques dels infants i joves (edat, gènere i origen geogràfic). 4 Gràfic 1. Condicionants de la participació en activitats fora de l’horari escolar Conèixer els recursos de què disposen les llars, les estratègies que adopten i les desigualtats que es produeixen és cabdal per dissenyar un pla d’acció de forma participativa amb els agents educatius i socials, i per formular polítiques públiques capaces de donar respostes adequades a aquestes necessitats. Amb aquest objectiu, el present informe recull les característiques de les activitats realitzades fora de l’horari escolar i les necessitats i preferències de les famílies dels barris de Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau, al districte de Sant Martí. 5 1.1. Presentació del projecte. Objectius Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa promogut conjuntament entre la Regidoria d’Usos del Temps, l’Institut d’Educació i els Districtes de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill. Aquest programa té com a objectius dissenyar i aplicar accions per construir uns usos dels temps i uns espais educatius per als infants i adolescents que contribueixin a l’harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que comportin la implicació dels diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...). En concret, es proposa: Contribuir a que els barris tinguin una oferta d’activitats educatives fora de l’horari escolar de qualitat i diversificada. Promoure accions educatives en el temps de lleure que afavoreixen l’harmonització del temps en família. Reforçar el teixit associatiu i el treball en xarxa entre els agents locals. Potenciar l’ús educatiu del temps fora de l’horari escolar mitjançant els patis escolars i altres equipaments públics. El programa es va iniciar l’any 2005 a tres districtes de Barcelona: el districte de Sants – Montjuïc (barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta), el districte de Gràcia (barris de Penitents, la Salut, Vallcarca i el Coll) i el districte de Nou Barris (barri de Prosperitat). L’any 2008 s’hi van incorporar nous territoris: la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell (districte de Sants – Montjuïc), les Corts i la Maternitat – Sant Ramon (districte de les Corts), Sant Gervasi – Galvany i el Putget i Farró (districte de Sarrià – Sant Gervasi), Camp d’en Grassot i Gràcia Nova (districte de Gràcia), Navas i el Congrés i els Indians (districte de Sant Andreu) i el Clot i Camp de l’Arpa del Clot (districte de Sant Martí). En el decurs del 2009, continuant amb l’expansió del programa arreu de la ciutat, s’ha ampliat de nou el nombre de barris participants, i actualment també s’està desenvolupant als barris següents: Fort Pienc i Sagrada Família (districte de l’Eixample), Guinardó i Baix Guinardó (districte d’Horta – Guinardó), Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona (districte de Nou Barris), Bon Pastor i Baró de Viver (districte de Sant Andreu) i Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau (districte de Sant Martí). Aquest document recull alguns dels principals resultats de la diagnosi elaborada entre els mesos d’abril i maig del 2009 als barris de Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau, al districte de Sant Martí. 6 1.2. Com es desplega: fases i metodologia Temps de barri, temps educatiu compartit és un projecte d’investigació-acció participativa. Aquesta metodologia facilita que el programa esdevingui un projecte col·lectiu, ja que des del moment de la diagnosi implica les persones que hi participen i les predisposa al desenvolupament de les accions futures. Tot seguit es descriuen les fases en què es desenvolupa el projecte en cadascun dels territoris: 1. Diagnosi dels agents.1 Realització d’una primera aproximació a la realitat de l’educació en el temps de lleure als barris on es desenvolupa el projecte. 2. Diagnosi dels infants, adolescents i famílies. Consulta als infants i a les seves famílies, mitjançant una metodologia basada en el debat familiar, on es convida a reflexionar en el nucli familiar sobre l’educació en el temps de lleure i els usos socials i educatius del temps. 3. Procés participatiu. Definició de les propostes d’intervenció a partir de les fases de diagnosi i mitjançant un procés participatiu amb tots els agents educatius i socials. 4. Disseny i implementació d’accions. Planificació de propostes en funció dels resultats de les fases prèvies de diagnosi i elaboració de propostes consensuades entre els agents educatius i socials. L’informe que teniu a les mans respon a les dues primeres fases del projecte: la diagnosi dels agents i dels infants, adolescents i famílies, i es divideix en dues parts molt diferenciades: Què diuen els agents educatius i socials?, elaborada a partir de la realització d’entrevistes amb els diversos agents educatius i socials del territori (centres educatius, AMPA, entitats, serveis, etc.), i Què diuen les famílies?, elaborada a partir dels resultats del debat familiar. Diagnosi dels agents: què diuen els agents educatius i socials? Per a la diagnosi dels agents es van fer un total de 41 entrevistes amb els agents educatius i socials de cadascun dels territoris (centres educatius, AMPA, entitats, serveis, etc.), distribuïdes de la manera següent: 1 Entenem per «agents educatius i socials» aquelles figures i organitzacions que generen algun tipus d’efecte en l’àmbit de l’educació fora de l’horari escolar, sigui a través del disseny i execució d’activitats específiques per a infants i joves (agent directe), sigui simplement a través d’una tasca de suport extern —logístic, material, tècnic, etc.— (agent indirecte). 7 Taula d’entrevistes realitzades: Nombre Tipus d’agent d’entrevistes Centre educatiu 16 AMPA 9 Entitat d’educació en el lleure 0 Servei públic 6 Club o associació esportiva 4 Associació o col·lectiu cultural 6 La intencionalitat d’aquestes entrevistes era, d’una banda, tenir una primera presa de contacte amb els diferents agents educatius i socials dels barris de Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau, comprendre’n la relació amb l’àmbit de l’educació en el temps de lleure i recollir les seves principals preocupacions, demandes i necessitats sobre el tema.2 És a dir, la diagnosi no només se centra en dades estadístiques i sociològiques, sinó que, a més a més, té en compte l’opinió subjectiva i la valoració de persones que tenen o poden tenir un paper en el desenvolupament del programa. Les entrevistes constaven d’una part de preguntes tancades, en què es preguntava principalment sobre aspectes relatius a les característiques de l’oferta d’activitats fora de l’horari escolar i sobre el perfil dels seus participants, i d’una part de preguntes obertes, segons un guió preestablert. Per validar tots aquests continguts, definir línies d’actuació i prioritzar-les, a la propera tardor se celebraran sessions participatives amb el conjunt dels agents col·laboradors. Aquesta és una condició necessària per garantir la implicació dels agents educatius i socials al llarg del procés. 2 La delimitació de l’objecte d’observació ve donada per les activitats que, amb una intencionalitat educativa (activitats extraescolars, esportives, d’educació en el lleure, d’ensenyaments no reglats, etc.), estan adreçades als infants i joves d’edats compreses entre els 3 i els 16 anys durant el temps fora de l’horari estrictament escolar. 8 Diagnosi dels infants, adolescents i famílies: els Debats familiars La informació de la diagnosi dels agents es complementava amb l’opinió de les famílies per tal de conèixer les seves opinions i demandes sobre els temps educatius més enllà de l’horari escolar, així com les seves necessitats pel que fa als usos del temps. Aquesta opinió es va recollir mitjançant els Debats familiars. El Debat familiar és una tècnica utilitzada en metodologies participatives, que pretén extreure dades mesurables de les opinions dels ciutadans envers el tema plantejat. La recollida d’opinions, en el cas de ser representatives, pot esdevenir una base sòlida per fer inferències sobre una població més àmplia. La distribució dels qüestionaris a les famílies es va dur a terme durant els mesos d’abril i maig gràcies a la implicació dels diferents centres educatius participants. 9 1.3. Característiques del territori Als barris del Clot i Camp de l’Arpa del Clot, que ja formen part del projecte Temps de barri, se sumen Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau. 1.3.1. Mapes de les zones d’intervenció a) Sant Martí de Provençals El barri s‘assenta sobre els terrenys del nucli originari de l‘antic poble de Sant Martí de Provençals, que data de l‘any 1052 i deu el seu nom al vell temple dedicat a Sant Martí de Tours. El temple, reconstruït més d‘una vegada al llarg dels anys, és l‘origen de l‘actual església de Sant Martí Vell. Fins a la dècada de 1950, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies (Can Planas, Ca l‘Arnó, Can Riera, Can Cadena) i l‘església. Al final del segle XIX, pintors com Nonell, Mir, Pichot i altres hi anaven a pintar els camps i les terres dels entorns. 10 El barri, com tants d‘altres del districte i de tot Barcelona, es va originar com a resposta a les onades immigratòries iniciades els anys cinquanta. Els primers dos grups d‘habitatges, a banda i banda del carrer de Guipúscoa, foren promoguts per la Caixa de Pensions i l‘Obra Sindical del Hogar. L‘aprovació d‘un pla parcial del sector, l‘any 1958, va accelerar la urbanització dels carrers i va possibilitar el rebliment edificatori amb la multiplicació de grans blocs d‘habitatges. En resultà un barri amb una alta densitat de població i una manca total d‘equipaments i serveis. Gràcies a la perseverança de la reivindicació veïnal i a la democratització dels poders públics, el barri ha cobert aquells greus dèficits. En són mostra ben palpable l‘arribada del metro i la urbanització de la rambla de Guipúscoa, entre altres importants millores al barri. b) La Verneda – la Pau El nom de la Verneda fa referència a uns dels arbres que creixen al marge dels rius: els verns. El barri està molt relacionat amb el veí de Sant Martí de Provençals, amb el qual forma un continu urbà i social. El primer grup d‘habitatges fou impulsat pel Patronat Municipal de l‘Habitatge, a la dècada de 1950, a la zona de Via Trajana. El conjunt de vivendes més important és el de la Pau, situat entre la rambla de Guipúscoa i la Gran Via. Company de lluites amb els barris del Besòs i del Maresme, aquest tercer barri de l‘eix Prim va ser construït per l‘Obra Sindical del Hogar. El va inaugurar Franco l‘any 1966 en els actes de la campanya «25 años de paz« des de la fi de la Guerra Civil, fet del qual en deriva el seu nom. Un nom que, malgrat aquest origen, avui s‘identifica amb les connotacions positives del concepte «pau». A més del conjunt de la Pau, el barri integra els de l‘entorn de la Palmera, la Verneda Alta i la Verneda Baixa. En aquest darrer s‘ha realitzat en els darrers anys la substitució per nous blocs dels edificis de l‘antic polígon, molt deficients i afectats de patologies estructurals. La plaça de la Palmera —amb la xemeneia de l‘antiga fàbrica que hi havia, i amb la gran escultura lineal de Richard Serra— va ser un dels primers espais guanyats per a la ciutat en els inicis de la democràcia municipal. L‘encreuament de les renovades rambles de Prim i de Guipúscoa, i la veïna estació de metro, conformen un punt de centralitat i de dinamisme comercial i cívic, que exemplifica perfectament la gran millora de qualitat urbana que ha experimentat el barri en els darrers anys. 11 1.3.2. Característiques de la població del districte de Sant Martí Taula 1. Total d’habitants per barri Barri Habitants % total Sant Martí El Camp de l’Arpa del Clot 38.852 17,01 % Sant Martí de Provençals 26.263 11,50 % La Verneda i la Pau 29.651 12,98 % El Clot 27.221 11,92 % El Parc i la Llacuna del Poblenou 13.248 5,80 % La Vila Olímpica del Poblenou 8.945 3,92 % El Poblenou 30.949 13,55 % Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 10.243 4,49 % El Besòs i el Maresme 24.060 10,54 % Provençals del Poblenou 18.933 8,29 % Total Sant Martí 228.365 100 % Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants el 30.06.2008. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Taula 2. Població infantil i juvenil per edats (de 0 a 16 anys) Barri Total %* 0 a 4 5 a 9 10 a 14 15 a 16 Total %** Total %** Total %** Total %** El Camp de l’Arpa del Clot 4.650 14,3 % 1.522 36,7 % 1.347 32,5 % 1.277 30,8 % 504 14,4 % Sant Martí de Provençals 4.095 10,2 % 1.090 36,7 % 969 32,7 % 908 30,6 % 335 9,5 % La Verneda – la Pau 1.596 11,7 % 1.198 35,5 % 1.079 32,0 % 1.100 32,6 % 477 13,6 % El Clot 2.025 12,5 % 1.285 35,4 % 1.154 31,8 % 1.191 32,8 % 465 13,2 % El Parc i la Llacuna del Poblenou 4.995 4,8 % 526 37,6 % 462 33,0 % 411 29,4 % 197 5,6 % La Vila Olímpica del Poblenou 1.897 6,3 % 530 29,0 % 669 36,6 % 628 34,4 % 198 5,6 % El Poblenou 3.197 15,7 % 1.937 42,5 % 1.467 32,2 % 1.155 25,3 % 436 12,4 % Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 2.878 6,1 % 901 50,6 % 569 31,9 % 311 17,5 % 116 3,3 % El Besòs i el Maresme 3.302 9,6 % 1.003 35,9 % 881 31,6 % 908 32,5 % 405 11,5 % Provençals del Poblenou 3.854 8,6 % 929 37,1 % 752 30,1 % 820 32,8 % 377 10,7 % Total Sant Martí 32.489 100,0 % 10.921 37,7 % 9.349 32,3 % 8.709 30,1 % 3.510 10,8 % Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants el 30.06.2008. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. *Percentatge sobre el total de la població infantil de Sant Martí. **Percentatge sobre la població total infantil per barri. 12 Taula 3. Població infantil (de 0 a 14 anys) per nacionalitat Espanyola Estrangera Barri Total %* Total %* El Camp de l’Arpa del Clot 3.436 82,9 % 710 17,1 % Sant Martí de Provençals 2.634 88,8 % 333 11,2 % La Verneda – la Pau 2.933 86,9 % 444 13,1 % El Clot 3.145 86,6 % 485 13,4 % El Parc i la Llacuna del Poblenou 1.168 83,5 % 231 16,5 % La Vila Olímpica del Poblenou 1.627 89,1 % 200 10,9 % El Poblenou 3.922 86,0 % 637 14,0 % Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 1.562 87,7 % 219 12,3 % El Besòs i el Maresme 2.098 75,1 % 694 24,9 % Provençals del Poblenou 2.182 87,2 % 319 12,8 % Total Sant Martí 24.707 85,3 % 4.272 14,7 % Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants el 30.06.2008. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. *Percentatge sobre la població total infantil per barri. 13 2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? 2.1. Característiques dels agents educatius i socials del territori Dinamisme del teixit associatiu El barri de Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau es caracteritza per tenir un gran nombre d’agents educatius i socials, d’entre els quals destaquen, sobretot, els clubs o associacions esportives (algunes molt històriques) i les entitats de cultura popular andalusa i gallega (reflex de l’origen de molts ciutadans d’aquests barris). A més, les associacions veïnals dels dos barris són un referent important i estan molt arrelades al territori. Val la pena destacar, però, el reduït nombre d’entitats d’educació en el temps de lleure que desenvolupen la seva activitat al barri. Centralitat del Centre Cívic Sant Martí com a eix de dinamització social El Centre Cívic Sant Martí funciona com a lloc de trobada i de gestació de projectes i activitats liderades pels agents educatius i socials del barri. Es tracta d’un equipament referent dels dos barris: manté relació amb un gran nombre d’entitats del territori, en molts casos per a la cessió d’espais, fet que el converteix en un lloc de trobada per a moltes d’elles. Fort arrelament al barri El 71 % de les entitats manifesten que la «totalitat» dels infants i joves que atenen viuen al mateix barri o districte, mentre que el 25 % afirma que són la majoria. Tan sols el 4 % dels agents educatius i socials entrevistats diuen atendre majoritàriament infants i joves residents en altres districtes de la ciutat. Aquest fet demostra l’elevadíssim grau de proximitat amb què treballen les entitats de Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau. Més atenció als joves majors de 18 anys Únicament el 24 % del conjunt de les entitats entrevistades (sense comptar els centres educatius) adreça les seves activitats als infants d’entre 0 i 3 anys. Pel que a la franja dels 4 als 6 anys, el percentatge augmenta fins al 45 %. La franja dels 7 als 12 anys té el mateix percentatge que la següent —dels 13 als 18 anys—: el 57 %. Finalment, i amb el percentatge més elevat, el 64 % de les entitats també destinen les seves activitats a joves majors de 18 anys. 14 La participació com a eix principal de vinculació amb el barri Les entitats, més enllà de promoure les seves pròpies activitats, duen a terme actuacions de caire molt divers amb l’objectiu d’intervenir en el seu entorn i contribuir a millorar-lo. De totes elles, l’actuació més rellevant és la participació en l’organització de festes i actes socials del barri (36 % del total d’actuacions), així com el fet de compartir les infraestructures pròpies amb altres entitats: el 17 % de les actuacions que desenvolupen les institucions entrevistades fan ús dels equipaments públics del barri, mentre que el 9 % comporten la cessió d’espais propis per a ús d’altres entitats. En tercer lloc es troba la participació en xarxes formals (15 %), les quals, entre altres coses, permeten i faciliten l’organització d’activitats compartides i l’ús compartit d’espais. Resulta interessant destacar que les AMPA i els centres manifesten no intervenir gairebé mai en cap procés de planificació i avaluació de polítiques educatives i/o socials. Els agents consideren que l’oferta d’activitats és diversa i de molta qualitat Els agents educatius i socials valoren com a principal factor positiu dels barris de Sant Martí de Provençal i la Verneda – la Pau l’elevada qualitat i diversitat del conjunt de l’oferta d’activitats educatives en el temps de lleure. Els agents també identifiquen com a aspecte positiu el fet que totes les entitats participen molt activament en els assumptes d’interès comú i que, a més a més, promouen nombroses activitats. Gràfic 2. Aspectes positius del barri en l’àmbit de l’educació fora de l’escola Diversitat d'oferta d'activitats 11% 28% Oferta de molta qualitat 17% Barri amb agents molt participatius que generen moltes activitats 11% Altres 33% No hi ha cap element positiu Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 15 Dificultats per donar a conèixer l’oferta d’activitats Segons l’opinió dels agents educatius i socials entrevistats, el problema principal que té el territori són les dificultats per donar a conèixer el conjunt d’activitats que desenvolupen. Tal com indica el gràfic següent, els agents també consideren que, sovint, el preu de les activitats representa un cost difícil d’assumir per les famílies. Per tant, no sempre es pot garantir l’accés de tots els infants i joves a les activitats. Gràfic 3. Aspectes negatius del barri en l’àmbit de l’educació fora de l’escola Hi ha poca oferta d'activitats 5% 3% 8% Caldria més diversitat d'activitats5% Hi ha força desconeixement de l'oferta existent Hi ha poca demanda d'activitats perquè hi ha molta 26% cultura de carrer Hi ha poca coordinació entre els agents 42% No tothom té accés a les activitats (preus...) 3% Altres 8% No hi ha cap element negatiu Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 2.1.1. Com són els agents educatius i socials del territori? A continuació s’exposen les característiques principals dels agents educatius i socials entrevistats. a) Els centres educatius Els centres educatius de Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau destaquen, majoritàriament, que les principals virtuts de l’oferta d’activitats educatives en el temps de lleure són la diversitat, la qualitat, i el fet que es tracti d’unes activitats pedagògicament properes a l’ideari del centre. En quart lloc també consideren, encara que en menor grau, que les activitats d’aquest tipus faciliten la generació de xarxes socials de recolzament entre les famílies. 16 Pel que fa als aspectes negatius, els centres manifesten importants dificultats per cobrir la totalitat de les places ofertes; creuen que la cultura de carrer i els preus de les activitats impedeixen una major participació dels infants i joves. D’altra banda, també expressen tenir problemes per trobar bons monitors/res. Respecte a la predisposició dels centres educatius a obrir les seves activitats o espais a entitats o famílies externes als centres, és positiu destacar que el 17 % ja ho fa i que el 44 % estaria disposat a fer-ho. Així doncs, només 7 centres no ho voldrien. Quant als entrebancs o impediments a què han de fer front els centres a l’hora de tirar endavant iniciatives d’aquest tipus, destaca principalment la necessitat d’una assegurança apropiada i les dificultats d’organització i gestió. Per a molts centres també seria un problema el fet que s’apuntessin a fer activitats alumnes que no formessin part del centre. b) Les AMPA Les AMPA valoren, com a principals aspectes positius a l’hora de desenvolupar activitats educatives, les següents qüestions: la proximitat de l’oferta a les famílies, la diversitat de l’oferta i el fet que moltes de les activitats ajuden a reforçar els coneixements que s’adquireixen a l’escola. Pel que fa als dèficits identificats per les AMPA, cal destacar que només una d’elles disposa de personal alliberat. Respecte a la implicació dels pares i mares, però, la realitat és força diversa: cinc AMPA afirmen que disposen de pocs voluntaris, i quatre de molts. Per tant, no és d’estranyar que el 70 % coincideixen a dir que la seva necessitat principal consisteix a millorar els recursos humans de què disposen. La manca d’espais per desenvolupar-hi activitats també és un dèficit força comú entre el conjunt de les AMPA entrevistades. Les AMPA també han expressat que el preu de les activitats sovint és un impediment per a moltes famílies, fet que dificulta omplir el conjunt de les places que s’ofereixen. Respecte a l’opinió que els centres educatius tenen de les AMPA, la realitat és força diversa: deu centres consideren que la seva AMPA és força feble, i sis que és molt activa. Quant a les estratègies adoptades per les AMPA per garantir el major grau d’accessibilitat possible a les activitats, és força significatiu el fet que tres (de nou) no n’hagin adoptat cap de manera formal. La resta ajuden amb recursos propis les famílies que ho necessiten, o bé disposen d’un sistema de beques finançat amb subvencions. 17 c) Els serveis públics Els serveis públics valoren, com a principals aspectes positius de les activitats educatives que promouen, els elements següents: la diversitat i el fet que mitjançant aquestes activitats els infants i les famílies coneguin altres espais educatius a banda de l’escola. També consideren molt positiva la proximitat entre l’oferta d’activitats i les famílies dels dos barris. Respecte als dèficits a què han de fer front a l’hora de desenvolupar activitats, la manca d’espais, la insuficiència de recursos humans i una difusió deficient de l’oferta són els més significatius. D’altra banda, tot i considerar que l’oferta d’activitats és força diversa, els serveis públics també destaquen que les activitats esportives predominen massa en detriment de les culturals i les artístiques. Pel que fa a les estratègies adoptades per garantir la màxima accessibilitat, la majoria subvencionen activitats mitjançant recursos propis a les famílies que ho necessiten. A més a més, un dels serveis ofereix descomptes als associats. d) Els clubs o associacions esportives Els quatre clubs o associacions esportives entrevistats valoren, com a principals aspectes positius de les activitats educatives que promouen, les qüestions següents: la diversitat i la llarga tradició esportiva que té el districte de Sant Martí. Pel que fa als recursos humans, tres de les quatre associacions disposen de personal alliberat. Respecte als voluntaris i voluntàries, la meitat afirmen que en tenen pocs i, la resta, molts. Amb relació als dèficits a què han de fer front a l’hora de desenvolupar activitats, la manca d’espais i la seva gestió és la preocupació principal de les quatre associacions. Quant a les estratègies adoptades per garantir el major grau d’accessibilitat possible a les activitats, la més generalitzada consisteix a subvencionar activitats per a les famílies que ho necessitin mitjançant recursos propis. e) Les associacions o col·lectius culturals Les associacions o col·lectius culturals valoren, com a principals aspectes positius de les activitats educatives que promouen, la diversitat i la qualitat. També donen molt valor a la proximitat de les famílies vers la mateixa entitat. 18 Pel que fa als recursos humans, només dues de les sis entitats entrevistades disposen de personal alliberat. En canvi, respecte als voluntaris i voluntàries, hi ha realitats diverses: una manifesta tenir-ne molts, mentre que tres afirmen tenir-ne pocs. En aquest sentit, hi ha diverses associacions que expressen tenir importants dificultats de gestió per motius relacionats amb els recursos humans. Quant a la resta de dèficits a què han de fer front a l’hora de desenvolupar activitats, la manca d’espais és la qüestió que més preocupa a quatre de les sis entitats. Amb relació a les estratègies adoptades per garantir la màxima accessibilitat, cal destacar que quatre no n’han adoptat cap de manera formal. Quant a la resta, algunes disposen de subvencions per becar algunes famílies, mentre que d’altres han d’utilitzar recursos propis. 2.1.2. Com es relacionen els agents educatius i socials? Importància de les coordinadores dels dos barris Les entitats d’aquests dos barris s’aglutinen a través de la Coordinadora d’Entitats de l’Eix Prim i la Coordinadora d’Entitats Verneda Sant Martí (VERN). La gran majoria d’entitats del barri formen part d’alguna d’aquestes dues coordinadores, fet que les converteix en dos agents claus del territori. Fomenten el coneixement mutu i l’organització de projectes conjunts i festes al territori. Dèficit de coordinació i treball conjunt entre les AMPA La major part de les AMPA només es relacionen amb el seu centre educatiu i, en alguns casos, amb el Poliesportiu La Verneda (gestionat per l’ASME) per organitzar l’activitat de piscina i d’altres. Les AMPA, però, perceben la necessitat de fomentar el coneixement mutu per tal de compartir experiències i poder estudiar la realització de projectes comuns. Bona coordinació entre les entitats esportives i també entre les AAVV Pel que fa a espais de trobada sectorials, les associacions de veïns dels dos barris mantenen relacions sòlides i estables entre elles. Quant a les entitats esportives, algunes d’elles (especialment les que gestionen els equipaments esportius) es troben anualment al Consell d’Esport del Districte de Sant Martí. La resta d’entitats —com ara les de tipus cultural— no disposen de cap espai de trobada sectorial per cercar fórmules de col·laboració i treball conjunt. 19 Predomini de les relacions per a l’organització de projectes conjunts Els agents es relacionen entre si per motius molt diversos, però l’organització de projectes comuns (sobretot fora de l’horari escolar) n’és el més comú: representa el 30 % de totes les relacions que estableixen els agents entre si. En segon lloc trobem les relacions informatives, amb el 20 % sobre el total. En tercer i quart lloc, la participació en xarxes formals (12 %) i les relacions infraestructurals (12 %). Gràfic 4. El tipus de relacions que els agents estableixen entre si 10% 7% 12% 12% 7% 20% 23% 9% Relacions econòmiques Relacions infraestructurals Relacions projectives (dins l'horari escolar) Relacions projectives (fora l'horari escolar) Relacions de transferència o derivació d'usuaris Relacions informatives Relacions en xarxes formals Relacions informals Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. L’anàlisi de cada tipologia d’entitat per separat revela diferències interessants: - Les AMPA: mantenen, sobretot, relacions per a la realització de projectes (dins i fora de l’horari escolar), econòmiques i informatives (per ordre d’importància). És interessant destacar que cap AMPA manté relacions de participació en xarxes formals. - Les associacions o col·lectius culturals: relacions projectives (fora de l’horari escolar), de participació en xarxes formals i informatives. - Els serveis públics: relacions informatives, de transferència o derivació d’usuaris i infraestructurals. - Els clubs o associacions esportives: relacions projectives (dins i fora de l’horari escolar), de participació en xarxes formals i econòmiques. - Els centres educatius: relacions projectives (dins de l’horari escolar), infraestructurals i informatives. 20 Diferències poc rellevants en la freqüència de les relacions establertes Del conjunt de relacions analitzades, el 21 % són esporàdiques i el 79 % permanents. Aquesta informació revela, si més no, l’existència d’una xarxa de coordinació entre tots els agents que permet cohesionar-los força. Ara bé, si s’analitza cada tipologia per separat, es poden observar diferències importants: les associacions o col·lectius culturals i els serveis públics són els agents que mantenen menys relacions permanents. Gràfic 5. Freqüència de les relacions establertes 100% 80% 60% 40% 20% 0% AMPA Associació Centres Club o Serveis o col·lectiu educatius associació públics cultural esportiva Esporàdiques Permanents Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 21 Quadre 1. Característiques de les xarxes educatives del territori Xarxa Agents Descripció Regidors del districte Consellera d’Educació El Consell Escolar Municipal, de conformitat amb la Secretaria del Consell LODE, és l’organisme de consulta i participació dels Consell Gerent sectors afectats en la programació de l’ensenyament Centres educatius Escolar del no universitari dins l’àmbit municipal. Atesa la Administració educativa singularitat de Barcelona, actuen com a consells Districte Professorat escolars municipals els diversos consells escolars Sindicats municipals de districte, que intervenen en l’àmbit Alumnes del seu territori. AMPA Espai de trobada de les diferents entitats esportives Consell de del districte, les quals es reuneixen dos cops l’any per l’Esport del Entitats esportives del districte tractar de temes generals. Districte Es tracta d‘un lloc de trobada de totes les entitats, associacions i agrupacions del barri de la Verneda i Coordinadora Més de cinquanta entitats de Sant Martí, amb l’objectiu principal de millorar la d’Entitats diverses tipologies qualitat de vida dels veïns i veïnes, a més de Verneda Sant fomentar la participació ciutadana dins del barri i de Martí la ciutat en general. La coordinadora agrupa vuit associacions de veïns i Coordinadora nou entitats culturals i recreatives. S‘encarreguen d’Entitats de d‘organitzar activitats obertes al territori i de donar- l’Eix Prim Disset entitats de la zona se suport mutu entre les associacions participants. Reunions formades pels centres públics d’educació infantil i de primària de Sant Martí de Provençals i la Reunions de CEIP de cada barri Verneda i la Pau, amb la finalitat de fomentar CEIP l‘anàlisi i millora dels aspectes que afecten el seu funcionament. Els directors i directores dels centres es reuneixen periòdicament. Consell de Coordinació Espai de trobada dels diferents agents que Entitats esportives de Barcelona Esportiva en intervenen en l’oferta esportiva fora de l’horari Edat Escolar escolar a la ciutat de Barcelona. 22 2.2. L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar Els clubs o associacions esportives són els que ofereixen més places Els centres educatius són els agents educatius que més activitats promouen al barri (37 %), a poca distància de les AMPA (33 %), que es troben en segona posició. Malgrat aquesta dada, però, els que més places ofereixen, amb molta diferència, són els clubs o associacions esportives (tot i que només promouen l’11 % de les activitats analitzades). En segona i tercera posició se situen, respectivament, els centres educatius i les associacions o col·lectius culturals. Taula 4. Activitats ofertes i places disponibles segons el tipus d’agents que han participat en les entrevistes Tipus d‘agent % d’activitats Places disponibles AMPA 33 % 401 Associació o col·lectiu cultural 19 % 573 Centres educatius 37 % 574 Club o associació esportiva 11 % 870 Total 100 % 2.418 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Oferta molt poc variada centrada en activitats artístiques i esportives Respecte a la distribució de l’oferta promoguda pels agents entrevistats, el que més destaca és l’elevat grau de concentració en activitats artístiques (51 %), seguides a poca distància de les esportives (35 %). En tercer lloc se situen les acadèmiques (12 %), mentre que la resta gairebé és inexistent. De fet, no hi ha cap activitat de tipus lúdic. Per tant es pot concloure que, en realitat, el conjunt de l’oferta és molt poc variada. Pel que fa a les places disponibles, les activitats esportives són les que més en concentren, seguides de les artístiques. Taula 5. Activitats ofertes i places disponibles segons el tipus d’activitat Tipus d’activitat % d’activitats Places disponibles Acadèmica 12% 247 Artística 51% 1.014 Cultural 1% 20 Educació en el lleure 1% 60 Esportiva 35% 1.077 Lúdica 0% 0 Total 100% 2.418 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 23 Concentració força regular de l’oferta en el temps La distribució de les activitats al llarg de la setmana és força homogènia de dilluns a divendres, tot i que el dilluns i, sobretot el dimecres, és força més elevada. El dissabte disminueix dràsticament (5 %) i el diumenge no n’hi ha. Pel que fa a cada tipus d’activitat en concret, el més rellevant és el cas de les activitats culturals, que només tenen lloc en dimecres. Taula 6. Percentatge d’activitats en funció del tipus i del dia de la setmana Tipus d’activitat Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Total Acadèmica 22 % 22 % 26 % 26 % 4 % 0 % 0 % 100 % Artística 21 % 13 % 31 % 10 % 16 % 7 % 0 % 100 % Cultural 0 % 0 % 100 % 0% 0 % 0 % 0 % 100 % Educació en el lleure 0 % 0 % 100 % 0 % 0 % 0 % 0 % 100 % Esportiva 22 % 17 % 25 % 16 % 19 % 1 % 0 % 100 % Lúdica 0 % 0 % 0 % 0 % 0 % 0 % 0 % 100 % Conjunt d’activitats 21 % 16 % 28 % 15 % 15 % 5 % 0 % 100 % Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 24 2.3. El grau d’ocupació de places en les activitats educatives ofertes fora de l’horari escolar Concentració de l’ocupació en activitats esportives i artístiques El més destacable és, sens dubte, l’elevadíssim percentatge de places ocupades en activitats esportives (43 %) i artístiques (42 %), les quals predominen de forma molt clara. És molt significatiu que la resta d’activitats no arribin a representar ni el 20 % del conjunt de places ocupades: per tant, la diversitat és molt limitada. Respecte a l’ocupació de les places disponibles, en general aquesta és bastant elevada, exceptuant el cas de les activitats acadèmiques. Taula 7. Distribució de places segons el tipus d’activitat Places ocupades % Respecte a les places Respecte al total de Tipus d’activitat d’activitats disponibles de l’activitat places ocupades Acadèmica 12 % 81 % 12 % Artística 51 % 93 % 42 % Cultural 1 % 100 % 1 % Educació en el lleure 1 % 100 % 2 % Esportiva 35 % 90 % 43 % Total 100 % - 100 % Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Els clubs o associacions esportives són els que concentren més ocupació L’anàlisi de les dades demostra el predomini dels clubs o associacions esportives, de les associacions o col·lectius culturals i dels centres educatius a l’hora d’atendre infants i joves: els tres tipus d’agents gestionen el 82 % de les places ocupades. Lleugerament per sota se situen les AMPA (18 %). Taula 8. Distribució de places segons el tipus d’agent Places ocupades Respecte a les places Respecte al total de Tipus d’agent % d’activitats disponibles de l’activitat places ocupades AMPA 33 % 98 % 18 % Associació o col·lectiu cultural 19 % 100 % 25 % Centres educatius 37 % 95 % 24 % Club o associació esportiva 11 % 83 % 33 % Total 100 % - 100 % Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 25 Cost de les activitats Un dels factors que més incideixen en l’accessibilitat a les activitats extraescolars està relacionat amb el cost econòmic que aquestes suposen per a les famílies. Tal com il·lustra la taula 9, gairebé la meitat de totes les activitats ofertes (44 %) tenen un cost inferior als 20 euros mensuals, i el 25 % són gratuïtes. Per tant, la taula també permet concloure que pràcticament totes les activitats (99 %) tenen un cost inferior als 40 euros mensuals. Pel que fa als extrems, tan sols l’1% restant tenen un cost superior als 40 euros mensuals i inferior als 50 euros. Si s’analitza la qüestió de l’accessibilitat des del punt de vista de les places ocupades, el més significatiu és l’elevat percentatge de les activitats gratuïtes: representen el 35 % de totes les places ocupades, situant-se només nou punts per sota de les activitats amb un cost d’entre 20 i 40 euros mensuals (44 %). Aquestes dades revelen la preferència de les famílies dels dos barris per activitats amb el menor cost possible. Les dades recollides sobre el cost econòmic respecte a cada tipus d’agent presenten una gran diversitat: en primer lloc destaquen les activitats que desenvolupen les associacions o col·lectius culturals, el 71 % de les quals són gratuïtes. En segon se situen les activitats organitzades pels centres educatius, amb el 41 % d’activitats gratuïtes respecte del seu total. En quart lloc es troben els clubs o associacions esportives, en què el 14 % de les activitats que ofereixen són gratuïtes. Respecte a les AMPA, destaca el fet que cap de les activitats que ofereixen són gratuïtes; en realitat, el 67 % tenen un cost d’entre 20 i 40 euros mensuals. Alguns factors que possiblement influeixen en el cost final de les activitats són: els dies per setmana que es fa l’activitat, el fet de necessitar transport en el cas d’anar a la piscina i de fer algunes sortides de cap de setmana. També cal tenir present que el cost de l’activitat sovint està relacionat amb el seu grau d’ocupació, ja que l’escassetat de participants pot provocar un increment del cost de l’activitat per usuari. Taula 9. Cost econòmic de les activitats Cost mensual % d’activitats % de places ocupades Gratuïta 25 % 35 % Menys de 20 €/mes 19 % 11 % Menys de 40 €/mes 54 % 44 % Menys de 50 €/mes 1 % 10 % Més de 50 €/mes 0 % 0 % Total 100 % 100 % Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Diferències relacionades amb l’edat El major nombre de places ocupades entre els infants dels 3 als 6 anys correspon a activitats artístiques (57 %), esportives (37 %) i acadèmiques (6 %). Entre els infants dels 7 als 11 anys, 26 la tendència es manté molt similar, malgrat que l’ocupació en activitats artístiques i esportives baixa una mica; les acadèmiques, en canvi, augmenten fins al 9 %, mentre que les d’educació en el lleure representen el 2 %. Finalment, en l’etapa dels 12 als 16 anys, la distribució de les places ocupades canvia lleugerament en comparació amb l’anterior: les activitats artístiques creixen fins a representar el 58 %; les esportives disminueixen el seu pes fins al 26%, mentre que les acadèmiques se situen en la seva posició més alta (14 %). Les activitats d’educació en el lleure tornen a situar-se en el 0 %, i el seu lloc l’ocupen les culturals (2 %). Gràfic 6. Places ocupades en funció de l’activitat segons l’edat 70% 60% 50% Acadèmica Artística 40% Cultural 30% Educació lleure 20% Esportiva 10% 0% 3 a 6 anys 7 a 11 anys 12 a 16 anys Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Desigualtats relacionades amb el gènere La informació recopilada indica que el 40 % de les places ocupades del global de les activitats recollides són ocupades per nens i nois, i el 60 % restant per nenes i noies. Aquestes dades indiquen que hi ha un accés desigual dels nois a les activitats, i una lleugera feminització de les activitats educatives en el temps de lleure. Concretament, l’anàlisi en clau de gènere de totes les places ocupades assenyala que el 68 % dels nens i nois que realitzen activitats es decanten per les esportives; el 20 %, en canvi, fan activitats artístiques. D’altra banda, el percentatge de nenes i noies que realitzen activitats esportives disminueix fins al 24 % (66 % en el cas de les activitats artístiques). Així doncs, la masculinització de les activitats esportives i la feminització de les artístiques és una realitat, i força pronunciada. Pel que fa a la resta d’activitats, les diferències no són significatives. 27 Gràfic 7. Tipus d’activitat realitzada segons el gènere 80% 70% 60% Acadèmica 50% Artística 40% Cultural 30% Educació lleure Esportiva 20% 10% 0% Homes Dones Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. Presència en les activitats d’infants i joves d’origen immigrant3 D’acord amb les dades analitzades, i tal com indica el gràfic 8, segons l’opinió dels agents educatius i socials que generen oferta, el 54 % de les activitats tenen un percentatge d’infants i joves d’origen immigrant inferior al 10 %; el 46% restant correspon a un percentatge que oscil·la entre el 10 % i el 50 %. Gràfic 8. Proporció d’infants i joves d’origen immigrant 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Conjunt d'activitats Menys d'un 10% Entre un 10 i un 50% Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. 3 Fa referència als infants i joves fills de pare i/o mare nascuts fora de l’Estat espanyol. 28 2.4. Idees clau Aquest apartat recull algunes consideracions que caldria tenir en compte a l’hora d’estructurar un projecte d’actuació que pretengui optimitzar l’educació fora de l’horari escolar en el territori analitzat. Com són els agents educatius i socials del territori? Quines relacions estableixen entre si? El barri de Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau es caracteritza per tenir un gran nombre d’agents educatius i socials, entre els quals destaquen els clubs o associacions esportives i les entitats de cultura popular andalusa i gallega. La Coordinadora d‘Entitats de l’Eix Prim i la Coordinadora d’Entitats Verneda Sant Martí són dos agents formats per bona part de les entitats d’ambdós barris. Fomenten el coneixement mutu i l’organització de projectes conjunts i festes al territori. Les AMPA d’ambdós barris es troben, en general, en una situació de feblesa i de manca de consolidació. Respecte als espais de coordinació, les mateixes AMPA són conscients de la seva necessitat, i expressen el compromís d’avançar vers el treball conjunt. Què determina l’oferta d’activitats? I l’ocupació? El 43 % de les places ocupades analitzades corresponen a activitats esportives, i el 42 % a activitats artístiques; per tant, la diversitat és molt i molt limitada. Respecte als agents, els clubs o associacions esportives i les associacions o col·lectius culturals són els que atenen la majoria dels infants i joves. Quan es desenvolupen més activitats educatives en el temps de lleure és un cop finalitza la jornada escolar, majoritàriament de dilluns a dijous. Pel que fa als caps de setmana, l’oferta és molt poc significativa: només s’hi duen a terme el 5 % del total d’activitats, les quals, a més a més, tenen lloc exclusivament el dissabte. Les diferències en l’accés i ocupació de les activitats per qüestions de gènere es fan paleses en activitats esportives (masculinització) i artístiques (feminització). 29 Respecte al cost de les activitats, el més significatiu és l’elevat percentatge de places ocupades en activitats gratuïtes (35 %). El preu de les activitats és, molt sovint, el factor clau que en determina la viabilitat. Si no són gratuïtes o no tenen un preu molt reduït, els agents manifesten tenir dificultats per cobrir les places mínimes. En quina situació es troba l’ús dels equipaments del territori? Els agents educatius i socials consideren majoritàriament que l’ús que es fa dels recursos infraestructurals d’ambdós barris no és òptim ni eficient: alguns d’ells opinen que manquen espais, mentre que altres fan referència a la infrautilització de força equipaments (sobretot esportius). Respecte a la predisposició dels centres educatius a obrir les seves activitats o espais a entitats o famílies externes al centre, és positiu destacar que el 17 % ja ho fa i que el 44 % estaria disposat a fer-ho. Únicament 7 centres no hi estarien d’acord. 30 3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? 3.1. La participació en el Debat familiar4 En total, 13 centres escolars dels barris de Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau han participat en l’experiència i han distribuït els qüestionaris entre els seus alumnes. Dels 13 centres participants, 9 són de titularitat pública i 4 són concertats. Entre els centres públics, hi ha 4 CEIP i 3 IES. Dels 4.488 alumnes matriculats als centres escolars participants, 1.310 han retornat el qüestionari contestat. Això representa una participació del 29,2 %, xifra molt significativa si es tenen en compte altres experiències similars. Els alumnes participants són principalment d’educació primària i, en menor grau, d’infantil i secundària. Això fa que les activitats realitzades i demanades, així com els horaris, estiguin clarament condicionats pel seu perfil. 3.2. Característiques dels infants i adolescents i de les seves famílies, temps de lleure i activitats preferides El conjunt d’infants i adolescents que han contestat al qüestionari està format per un percentatge lleugerament més elevat de noies (51,8 %) que de nois (48,2 %). El 58,8 % —la majoria— té entre 6 i 11 anys; el 16,8 % entre 3 i 5 anys; i el 25,2 % entre 12 i 18 anys. D’acord amb l’edat, tres quartes parts dels infants i adolescents estan cursant infantil o primària, i la resta són alumnes d’educació secundària. Pel que fa al tipus de llar on viuen, les famílies participants són, en termes generals, poc nombroses, atès que la meitat estan formades per quatre membres, i el 24,8 % per tres persones. Aquestes dades expliquen que el 58,9 % dels infants i adolescents només tinguin un germà o germana, i que un de cada quatre sigui fill/a únic/ca. Respecte al lloc de naixement, el 12,1 % són d’origen estranger, i destaquen els infants i, sobretot, els adolescents nascuts a Amèrica Central i del Sud (9,3 %). 4 Nota per al lector/a: tot seguit s’exposen els resultats de l’estudi elaborat a partir del Debat familiar. No obstant això, per tal de facilitar-ne la lectura i comprensió, només s’han inclòs les taules i els gràfics més indispensables; la resta es pot consultar a l’annex. Els resultats s’expressen en percentatges. 31 L’organització familiar i l’acompanyament als centres educatius El 75,9 % dels infants i adolescents necessiten que alguna persona els vagi a recollir a la sortida de l’escola i els acompanyi a casa. En termes generals, l’acompanyament s’organitza majoritàriament entre els membres de la pròpia família. Amb tot, aquesta tasca recau principalment en les mares, i és força menys habitual que la facin els pares, altres familiars o cangurs. Gràfic 9. Acompanyament dels fills/es a casa (resposta múltiple) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. L’edat és un factor determinant pel que fa a la necessitat d’acompanyament, sobretot per als infants dels 3 als 11 anys. Ara bé, les mares són les principals encarregades de fer aquesta tasca, sigui quina sigui l’edat dels fills/es. Cal assenyalar el paper dels avis o d’altres familiars, que en més del 40 % dels casos recullen els infants de fins a 11 anys. La necessitat de recórrer a altres persones per acompanyar els nois i noies a casa és especialment significativa en els casos en què les mares treballen a jornada completa. Aquí el recurs als avis i àvies és majoritari, mentre que la contractació de cangurs es dóna sobretot entre les persones amb un estatuts social més elevat. En resum, es pot afirmar que la mare és la figura de la llar que més adapta el seu horari personal i laboral al familiar, seguida del pare, dels avis i àvies i d’altres familiars. En aquest sentit, els pares dediquen més hores al treball remunerat que les mares, sobretot quan tenen infants menors de 6 anys. 32 Taula 10. Hores setmanals de treball remunerat dels pares i mares Hores Pares Mares No treballa 4,3 23,3 Fins a 20 hores 2,5 8,5 Entre 20 i 30 hores 3,4 14,0 Entre 30 i 40 hores 35,2 36,8 Més de 40 hores 54,6 17,4 Total 100 % 100 % Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Les activitats de lleure preferides L’activitat de lleure preferida dels infants i adolescents és mirar la televisió (71,5 %), que es confirma com l’hàbit predominant en el seu temps d’oci. Altres activitats freqüents són jugar al carrer (66,0 %), fer esport (61,6 %) i jugar amb l’ordinador o la videoconsola (63,0 %). Jugar a casa (58,6 %) és una mica menys freqüent, però es manté com una activitat important del lleure dels infants i adolescents. Les activitats més esporàdiques o menys preferides inclouen anar al cinema o al teatre (30,4 %), llegir (37,3 %) i estudiar o fer deures (37,4 %). Gràfic 10. Activitats de lleure preferides (resposta múltiple) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Els nois i les noies tenen preferències diferents en el seu temps de lleure, si bé en tots dos casos mirar la televisió és una de les activitats més habituals. Els nois tendeixen a triar més 33 que no pas les noies activitats com ara fer esport i jugar amb l’ordinador o la videoconsola. Les noies es decanten més per la lectura, els treballs manuals i la música. Les activitats de lleure evolucionen amb l’edat. Així, a mesura que els infants es van fent grans, el joc, els treballs manuals i la música deixen de ser tant preferents, i fer esport, anar al cinema o al teatre i jugar amb l’ordinador o la videoconsola adquireixen més rellevància. La lectura i l’estudi presenten una dinàmica diferent i es prefereixen més en la franja dels 6 als 11 anys que en la resta d’edats. El temps de dedicació a les activitats de lleure El temps de dedicació a les diferents activitats de lleure és molt variat, si bé el més habitual és dedicar-hi fins a 4 hores setmanals. Les activitats que ocupen més temps són jugar a casa i mirar la televisió. En canvi, les que n’ocupen menys són les activitats esporàdiques, com anar al cinema o al teatre, realitzar treballs manuals o fer música i llegir. Taula 11. Temps de dedicació a les activitats de lleure (hores/setmana) Activitats Fins a 4 De 4 a 6 Més de 6 hores hores hores Total Jugar a casa 43,5 24,3 32,2 100,0 Jugar al parc o al carrer 48,9 28,7 22,4 100,0 Estudiar o fer deures 53,1 25,8 21,1 100,0 Fer esport 55,5 28,1 16,4 100,0 Treballs manuals/música 66,8 21,6 11,6 100,0 Anar al cinema/teatre 91,2 6,8 2,0 100,0 Llegir 68,2 20,9 10,9 100,0 Mirar la televisió 42,1 28,9 28,9 100,0 Jugar amb l’ordinador/videoconsola 56,0 24,8 19,2 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Els nois i les noies tenen una dedicació similar a les seves activitats preferides, amb excepció de l’esport, activitat a la qual els nois dediquen més hores que no pas les noies. A mesura que es van fent grans, els infants inverteixen més hores setmanals a estudiar i a fer deures, a llegir, a fer esport, a mirar la televisió i, sobretot, a jugar amb l’ordinador o la videoconsola. I, a la inversa: amb els anys redueixen el temps dedicat al joc. 34 3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar El 74,0 % dels infants i adolescents fan alguna activitat fora de l’horari escolar. La manera d’organitzar el temps fora de l’horari escolar i el tipus de participació en les activitats extraescolars depenen de múltiples factors, com ara el sexe i l’edat dels infants, les característiques i els recursos familiars, l’horari laboral dels progenitors i el seu nivell cultural. Els nois i les noies tenen un nivell de participació similar en activitats fora de l’horari escolar, malgrat que, tal com es constata en l’apartat següent, fan servir el seu temps de lleure de manera diferent. No obstant això, l’aspecte que més condiciona la realització d’activitats extraescolars és l’edat. Els infants d’entre 6 i 11 anys són els que fan més activitats, mentre que a partir dels 12 anys (quan s’inicia l’educació secundària) s’observa una disminució de la participació en aquest tipus d’activitats. Gràfic 11. Participació en activitats extraescolars segons l’edat Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Els infants i adolescents nascuts a Catalunya fan més activitats extraescolars que els que han nascut a l’estranger o són fills de pares estrangers. De fet, es detecta una menor participació dels infants i joves d’origen estranger en totes les franges d’edat i, sobretot, a partir dels 11 anys. 35 Amb relació a les característiques dels pares i mares, queda palès que els fills/es de pares i mares amb estudis universitaris tenen una participació superior en activitats extraescolars. Finalment, un altre aspecte rellevant és la relació entre la realització d’activitats i el tipus de jornada laboral dels progenitors i progenitores: el nivell de realització d’activitats fora de l’horari escolar augmenta quan el pare i la mare treballen a jornada completa. En resum, el perfil dels infants que fan més activitats extraescolars és el dels nois, d’entre 6 i 11 anys, nascuts a Catalunya, amb pares i mares amb un nivell educatiu mitjà i alt i que treballen a jornada completa. Els tipus d’activitats i el lloc de realització Les activitats extraescolars es realitzen amb més freqüència a fora de l’escola que no pas a dins: mentre que el 34,9 % dels infants i adolescents fan activitats al centre escolar, el 60,7 % les fan a fora. L’activitat més estesa és l’esportiva (el 20,8 % a l’escola i el 43,2 % a fora), seguida de les disciplines artístiques (11,2 % i 11,7 %, respectivament), la informàtica i els idiomes (9,2 % i 14,0 %). La recerca d’activitats fora de l’escola respon a la necessitat de trobar-hi un ventall d’activitats més diverses, com informàtica i idiomes o educació en el lleure, però també de tipus esportiu. 36 Gràfic 12. Tipus d’activitat i espai de realització (resposta múltiple) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Es detecten diferències importants en els tipus d’activitats realitzades per part dels nois i de les noies. La pràctica d’activitats diferents confirma que, com ja s’ha evidenciat en estudis anteriors, les diferències entre els nois i les noies es generen en les edats primerenques. Les dades obtingudes són el reflex d’uns hàbits que reprodueixen uns estereotips de gènere tradicionals: malgrat el predomini de l’esport en els dos grups, les noies tendeixen a dedicar més temps a les activitats de caràcter instructiu i cultural, i els nois a les activitats esportives i lúdiques. Taula 12. Tipus d’activitat i espai de realització segons el sexe (resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Nois Noies Nois Noies Esportiva 24,2 17,5 53,7 33,6 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 6,1 16,0 4,5 18,3 Informàtica, idiomes 7,7 10,7 14,5 13,7 Reforç escolar 5,1 8,0 5,9 6,4 Educació en el lleure 1,6 1,5 7,0 8,2 Cultural (castellers, banda de música, coral) 2,9 1,9 2,4 1,8 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. En cada edat es fan activitats diferents. Malgrat que en tots els grups d’edat predomina l’esport, a mesura que els infants es fan més grans es diversifiquen els tipus d’activitats. En conseqüència, amb l’edat i, sobretot a partir dels 12 anys, augmenta la realització d’activitats 37 a fora de l’escola. Aquesta pauta es produeix principalment en les activitats esportives, d’informàtica i idiomes, i d’educació en el lleure. Un darrer element a destacar és que el tipus d’activitat difereix segons el lloc de naixement dels infants i adolescents. En primer lloc, s’observa que els nascuts fora de l’Estat tendeixen a fer menys activitats a fora de l’escola que els autòctons. El segon aspecte a remarcar és que, si bé no hi ha gaires diferències en el tipus d’activitats que realitzen, sí que hi ha una major prevalença de les activitats formatives (sobretot idiomes i reforç escolar) entre els escolars d’origen estranger. El temps dedicat a les activitats fora de l’horari escolar De mitjana es fan activitats extraescolars tres dies a la setmana, si bé aquesta xifra augmenta amb l’edat. Així, si entre els infants de menys de 6 anys la mitjana de dies dedicats a fer activitats és de 1,99, els de 6 a 11 anys hi dediquen una mitjana de 2,82 dies i els de més d’11 anys, una de 3,21 dies. Més de la meitat de les activitats es realitzen entre el dilluns i el dijous, mentre que el divendres és el dia de la setmana en què se’n fan menys. Durant el cap de setmana també hi ha un volum gran d’activitats, sobretot les que es realitzen fora del centre escolar i, en especial, les esportives, les culturals i les d’educació en el lleure. Taula 13. Dies de la setmana de les activitats (resposta múltiple) Conjunt del territori Dilluns 52,1 Dimarts 58,9 Dimecres 54,4 Dijous 53,4 Divendres 33,5 Dissabte i diumenge 28,6 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. La concentració d’activitats de dilluns a dijous es dóna tant entre els nois com entre les noies. Tot i així, ells acostumen a fer més activitats el cap de setmana que no pas elles, ja que aquests dies hi ha molta activitat esportiva. 38 D’altra banda, la realització d’activitats el divendres i els caps de setmana augmenta amb l’edat i és molt freqüent a partir dels 11 anys. Taula 14. Dies de la setmana de les activitats segons el sexe i l’edat Sexe Edats Dia Nois Noies Menys de 6 De 6 a 11 Més d’11 anys anys anys Dilluns 53,3 50,9 38,1 54,8 52,9 Dimarts 61,4 56,0 53,0 59,4 60,9 Dimecres 55,9 52,7 40,3 54,4 62,1 Dijous 56,5 50,5 33,6 54,5 60,9 Divendres 36,4 30,4 17,9 33,7 41,8 Dissabte i diumenge 39,0 18,3 15,7 25,5 42,9 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Pel que fa al temps de dedicació a les activitats extraescolars, aquest és, majoritàriament, d’entre 2 i 6 hores setmanals. A mesura que els infants es van fent grans, augmenta el temps que hi destinen. Així, el 94 % dels infants menors de 6 anys hi dediquen menys de 6 hores a la setmana; dels 6 anys en endavant, augmenta el nombre d’hores i, a partir dels 11 anys, una tercera part dels adolescents hi inverteixen més de 6 hores a la setmana. En definitiva, malgrat que la participació en activitats extraescolars disminueix a partir dels 11 anys, els adolescents que en continuen realitzant es caracteritzen per fer-ne més i per dedicar-hi més temps a la setmana. 39 Gràfic 13. Temps dedicat a les activitats extraescolars Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. En efecte, el temps invertit en la realització d’activitats extraescolars depèn de múltiples factors, particularment de les característiques dels infants (l’edat, en especial), però també està estretament vinculat amb la realitat familiar i el tipus de recursos econòmics, socials i temporals de què disposen. En aquest sentit, les dades assenyalen una estratègia familiar clarament relacionada amb les dificultats quotidianes de compatibilització horària: la realització d’activitats extraescolars és més intensa —en dies i hores— a les llars on la mare treballa a jornada completa. Les activitats i la participació de les famílies La relació de les famílies amb l’escola i el seu grau d’implicació en la dinamització del centre esdevé un element fonamental per explicar la participació dels seus fills i filles en l’oferta d’activitats fora de l’horari escolar. Les famílies més implicades també són les que participen més en les activitats extraescolars. La implicació dels pares i mares en les AMPA dels barris de Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau és relativament baixa, atès que el 75,3 % de les famílies declara que hi participa poc o mai. Això es dóna en un context general de molt baixa participació en activitats associatives, ja que el 93,8 % de les famílies pràcticament no participa mai en associacions culturals, veïnals ni solidàries. 40 La seva implicació és superior quan es tracta de reunions convocades per l’escola, en què l’assistència habitual és del 76,5 %. Els resultats de l’enquesta assenyalen dues conclusions interessants: la participació dels pares i mares varia segons el nivell educatiu i l’edat dels seus fills i filles. Pel que fa a la primera conclusió, els pares i mares amb estudis superiors participen més sovint que la resta en les activitats i reunions de l’AMPA i de les escoles. Respecte a l’edat dels fills i filles, aquesta influeix sobretot en la implicació en les activitats organitzades per les AMPA, més freqüent entre els pares i mares de nens i nenes d’infantil i primària. Taula 15. Grau de participació en... Assistència a les Associacions reunions Participació en les culturals, veïnals, convocades per activitats de l’AMPA etc. de la ciutat l’escola Molt 2,4 61,3 9,7 Bastant 3,9 15,2 14,9 Poc 25,5 19,8 37,5 Mai o quasi mai 68,3 3,7 37,8 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 41 La informació sobre les activitats El 87,9 % de les famílies consideren que estan força ben informades de les activitats que es fan a les escoles fora de l’horari escolar. El nivell d’informació sobre les activitats que es fan fora de l’àmbit escolar és menor, i només el 65,1 % de les famílies diuen estar-ne ben informades. Gràfic 14. S’està ben informat de les activitats extraescolars? Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. És rellevant observar que les llars que disposen de més informació són les que ja participen d’alguna manera en les activitats extraescolars, la qual cosa vol dir que s’han interessat per l’oferta existent. 3.4. Necessitats i preferències de les famílies Les activitats que es voldrien fer Tot i que 8 de cada 10 infants i adolescents fan alguna activitat fora de l’horari escolar, la demanda d’activitats continua sent elevada. El 79,7 % dels infants i adolescents farien alguna activitat extraescolar que actualment no fan. En aquest sentit, les activitats més sol·licitades són les artístiques, les esportives i les d’informàtica i idiomes, que coincideixen amb les activitats més freqüents. No obstant això, cal matisar aquesta dada: les famílies que afirmen tenir la intenció d’apuntar els seus fills/es a alguna activitat extraescolar fora de l’escola representen el 65,3 %. 42 Gràfic 15. Les activitats que es fan i les que es voldrien fer (resposta múltiple) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. L’interès per fer alguna activitat difereix notablement en funció del gènere i l’edat dels infants i adolescents. Les noies i els infants menors d’11 anys expressen una demanda d’activitats superior. Tal com s’ha vist anteriorment, les noies, malgrat fer menys activitats extraescolars que els nois, s’interessen més que ells per realitzar alguna activitat, especialment de caire artístic. També demanen fer activitats esportives, d’informàtica i idiomes i activitats lúdiques. Els nois sol·liciten més les activitats d’informàtica i idiomes, esportives i lúdiques. Pel que fa a l’edat, la demanda principal d’activitats se situa per sota dels 11 anys, amb molt d’interès per les activitats de caràcter artístic i lúdic, a més de les esportives i les instructives. 43 Gràfic 16. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons l’edat Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. El lloc de naixement també condiciona algunes preferències: entre els infants i adolescents d’origen estranger hi ha una major demanda d’activitats, principalment de formació (idiomes i reforç escolar) i esportives. Necessitats d’informació El 91,1 % de les famílies voldrien rebre més informació sobre alguna activitat extraescolar. Les més sol·licitades són les d’informàtica i idiomes, seguides de les esportives i les artístiques, que també coincideixen amb les activitats que tenen una participació més elevada. 44 Gràfic 17. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació (resposta múltiple) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Una vegada més, es constaten certes diferències de gènere en les demandes: tot i que les activitats sobre les quals es vol tenir informació són les mateixes per als nois i les noies, les famílies sol·liciten amb més freqüència informació sobre activitats esportives per als nois i sobre activitats artístiques per a les noies. I, de nou, la demanda d’informació sobre activitats esportives, artístiques, d’educació en el lleure i lúdiques s’associen amb els infants més petits. Per contra, l’interès familiar pel reforç escolar augmenta a mesura que els infants es van fent grans. La valoració de les activitats Al llarg de l’informe s’ha anat veient que la manera d’omplir el temps fora de l’horari escolar respon a nombroses circumstàncies estretament lligades entre elles. Això es reflecteix plenament en l’enumeració dels motius pels quals els pares i mares decideixen apuntar els seus fills i filles a fer activitats extraescolars. La llista de motius argumentats per les famílies participants en el Debat Familiar és molt diversa. El motiu més reiterat és la possibilitat de diversió (68,6 %). No obstant això, també es valora que facin esport, així com que adquireixin coneixements, es formin en valors i es relacionin amb altres infants. Aquestes dades posen de manifest l’interès de les famílies per la dimensió educativa i de socialització de les activitats que els seus fills/filles realitzen fora de l’horari escolar. 45 La necessitat de cura apareix, juntament amb els aspectes formatius, com el motiu principal per al 22,0 % de les famílies. Taula 16. Motius per portar els fills/es a fer activitats extraescolars (resposta múltiple) Motius Conjunt del territori Estiguin atesos 22,0 S’eduquin en valors 55,0 Adquireixin coneixements 55,0 Coneguin altres infants 34,1 Es diverteixin 68,6 Facin esport 58,5 Altres 2,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. La decisió d’apuntar els fills i filles a fer activitats extraescolars respon a motius diferents segons la seva edat. Com més petits són, més importants són els motius de diversió i socialització, juntament amb els de conciliació horària, mentre que com més grans són, més pes adquireixen els motius vinculats amb la seva formació. Cal assenyalar que la necessitat de cura també és un argument molt comú a les llars on la mare treballa a jornada completa, amb més dificultats en aquest sentit. Cost econòmic Un altre aspecte valorat en el Debat Familiar és el cost econòmic de les activitats fora de l’horari escolar. El 75,7 % de les famílies opinen que una activitat extraescolar de dues hores setmanals hauria de tenir algun cost econòmic per a les famílies, mentre que el 24,3 % creuen que hauria de ser gratuïta. El preu que es considera més adequat oscil·la entre els 10 i els 20 euros al mes. 46 Gràfic 18. Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat extraescolar de dues hores setmanals Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. El nombre de fills/es condiciona l’opinió de les famílies sobre el preu de les activitats, de manera que les famílies més nombroses són les que més es decanten per la gratuïtat o per costos menys elevats. Les preferències d’horaris de les activitats Els dies preferits per fer les activitats extraescolars són de dilluns a dijous, sense gaire diferència entre ells i amb una clara disminució a partir del divendres. L’horari preferent per a les activitats de dilluns a divendres és entre les 16.30 i les 18.00 hores. La demanda de més activitats de dilluns a dijous coincideix amb els dies en què es fan més activitats extraescolars. Això significa que l’oferta actual s’adequa a les preferències de les famílies, però se’n demana més volum, sobretot durant el divendres. Un dels resultats més rellevants és que els dies laborables hi ha una demanda superior d’activitats per als menors d’11 anys, mentre que els caps de setmana pràcticament no hi ha diferències pel que fa a l’edat. 47 Taula 17. Dies de la setmana en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es segons l’edat (resposta múltiple) Conjunt Edat Dies del Menys de 6 De 6 a 11 Més d’11 territori anys anys anys Dilluns 59,9 71,5 61,7 48,0 Dimarts 56,5 72,0 58,1 42,5 Dimecres 60,0 68,9 58,1 59,2 Dijous 55,8 76,2 56,0 41,8 Divendres 46,2 46,6 46,5 45,2 Dissabte 34,7 35,2 34,4 34,7 Diumenge 13,2 16,1 11,8 14,3 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Els horaris més sol·licitats també varien en funció de l’edat: així, pel que fa als infants més petits, la franja més sol·licitada és de les 16.30 a les 18.00 hores, mentre que per als més grans és la compresa entre les 18.00 i les 20.00 hores. Quant als caps de setmana, l’horari més sol·licitat és el matí, tant per als més petits com per als més grans. Pel que fa a les activitats realitzades en família, les franges horàries més sol·licitades són el dissabte i el diumenge al matí. A mesura que els infants es fan grans, la demanda d’activitats familiars és menor. Taula 18. Horaris en què es voldria disposar de més activitats familiars segons l’edat (resposta múltiple) Conjunt Edat Horaris del Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori 6 anys anys anys Dissabte matí 44,5 56,1 43,3 38,5 Dissabte tarda 25,1 21,7 27,2 22,3 Diumenge matí 30,8 39,4 30,5 25,3 Diumenge tarda 11,0 10,1 11,5 10,6 Entre setmana, a la tarda 30,6 38,4 29,9 26,7 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Compartir els espais El Debat familiar també pregunta a les famílies quin és el seu grau d’acord amb el fet que les activitats extraescolars que ofereixen les escoles s’obrin als infants del barri. 48 A Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau, el 57,2 % de les famílies tindria una resposta positiva davant l’obertura de les escoles a tots els infants del barri. Gràfic 19. Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants del barri? Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 3.5. Idees clau Què en penseu, de les activitats educatives que hi ha al vostre barri? Les famílies de Sant Martí de Provençals i la Verneda – la Pau fan una valoració positiva de les activitats fora de l’horari escolar del seu barri. La major part de les famílies considera que està ben informada de les activitats. Tot i així, coneixen més les activitats que es fan a les escoles que no pas l’oferta existent a fora dels centres. A més, atès que el 91,1 % de les famílies han indicat que voldrien tenir més informació sobre algun tipus d’activitat, caldria reforçar la comunicació de les activitats de tot el barri, tant de les que es fan a les escoles com de les que es fan a fora. Quines necessitats teniu per conciliar els horaris familiars? Les demandes que es poden extreure per a una millor harmonització horària a les famílies concorden amb el manteniment d’un model social en què la dona, la mare, 49 es manté com la principal figura de cura i, per tant, és el membre de la llar que més adapta el seu temps a les necessitats familiars. El 22,0 % de les famílies afirmen de manera explícita que un dels motius principals per apuntar els fills/es a fer activitats és la necessitat de compatibilitzar els horaris. Les preferències per uns horaris o uns altres són un reflex indirecte de les dificultats que tenen les famílies en aquest aspecte. La prioritat es concentra en els dies feiners, de les 16.30 a les 18.00 hores per als infants més petits; és a dir, demanen que s’allargui l’hora de sortida de l’escola dels fills/es per tal de facilitar la compatibilització amb la jornada laboral dels progenitors. Quan els fills/es són més grans, es redueix la demanda de cura i l’horari preferit és de les 18.00 a les 20.00 hores. La necessitat de compatibilitzar els horaris familiars també es constata pel fet que la participació en activitats extraescolars és superior a les llars on el pare o la mare treballen fora de casa a jornada completa. Us agradaria ampliar el ventall de possibilitats d’activitats extraescolars dels vostres fills i filles? Tres quartes parts dels infants fan activitats fora de l’horari escolar. El grau de satisfacció amb les activitats que ja s’ofereixen és elevat. Tanmateix, el 79,7 % dels infants i adolescents farien alguna activitat que no fan. Això indica diverses consideracions possibles: una manca d’oferta de les activitats que es voldrien fer; una manca de temps disponible (com a conseqüència, per exemple, d’haver de dedicar més temps a estudiar o d’una incompatibilitat amb els horaris dels pares i mares); o una difícil accessibilitat a causa dels preus. Es sol·licita un volum més elevat d’activitats extraescolars de dilluns a dijous, preferentment de les 16.30 a les 18.00 hores, per part dels més petits, i de les 18.00 a les 20.00 hores, per part dels adolescents, així com més oferta d’activitats familiars el dissabte i el diumenge al matí, sobretot per als més petits. Cal diversificar l’oferta per adequar-la a la diversitat de la demanda en funció de l’edat. En termes generals, les activitats més sol·licitades són les artístiques, les d’informàtica i idiomes i les esportives. La menor participació dels més petits en activitats extraescolars, però la major necessitat de conciliació d’horaris i l’alta demanda d’informació segurament són un reflex de la falta d’oferta específica per als infants menors de 6 anys. De la mateixa manera, tot i que la participació en activitats extraescolars per part dels alumnes adolescents és inferior, s’observa un augment del temps que hi dediquen, així com del nombre d’activitats dels que en fan alguna. No obstant això, 50 amb l’edat es tendeix a realitzar la major part de les activitats extraescolars fora de l’escola, potser a causa de la manca d’oferta a les escoles de les activitats més sol·licitades en aquesta edat —esport, informàtica i idiomes—, i potser per la necessitat d’especialització en els cursos. La diferent participació dels nois i noies en activitats extraescolars confirma l’existència de desigualtats des d’edats primerenques, que en bona part reprodueixen els estereotips de gènere. Es detecta l’existència d’alguns grups socials —como la població immigrada— que participen menys en les activitats. Voleu fer junts activitats al pati de l’escola? Una mica més de la meitat de les famílies considera positiva la proposta d’obrir les activitats de les escoles als infants del barri. 51 4. FONTS D’INFORMACIÓ 4.1. Agents educatius i socials entrevistats Centres educatius CEIP Bac de Roda CEIP Els Horts CEIP Els Porxos CEIP La Caixa CEIP La Palmera CEIP La Pau CEIP L‘Arc de Sant Martí IES Bernat Metge IES Infanta Isabel d’Aragó IES Joan d‘Àustria IES Sant Martí de Provençals Col·legi Adela de Trenquelleón Col·legi Joan Roca Col·legi Sant Rafael Col·legi Verns Centre Escolar San Francisco AMPA AMPA CEIP Els Horts AMPA CEIP Els Porxos AMPA CEIP La Caixa AMPA CEIP La Palmera AMPA IES Bernat Metge AMPA IES Joan d’Àustria AMPA Col·legi Sant Rafael AMPA Centre Escolar San Francisco AMPA Col·legi Verns 52 Serveis públics Centre de Barri La Palmera Centre de Barri La Pau Dinamitzadors culturals Educadors de carrer Ludoteca Municipal Ca l‘Arnó Centre de Serveis Socials de Sant Martí Centre Cívic Sant Martí Club o associació esportiva Associació Sant Martí Esport Penya Barcelonista Barcino Associació Escola Natació Júpiter Club d’Escacs Sant Martí Associació o col·lectiu cultural Associació Petit Ballet Barcelona Centro Social Cultural Santo Ángel Cova Da Serpe Associació de Veïns La Palmera Centro Associació de Veïns Provençals Verneda Dinamitzador del Barri de Verneda Baixa i Via Trajana 4.2. Centres escolars participants en l’experiència del Debat familiar CEIP Bac de Roda CEIP Els Horts CEIP Els Porxos CEIP La Caixa CEIP La Palmera CEIP L’Arc de Sant Martí IES Bernat Metge IES Infanta Isabel d’Aragó IES Sant Martí de Provençals Col·legi Adela de Trenquelleón 53 Col·legi Sant Rafael Col·legi Verns Centre Escolar San Francisco 4.3. Altres agents que han col·laborat en l’elaboració de la Diagnosi Casal Infantil Municipal Sant Martí Casal Infantil El Drac Club de Bàsquet Alisos Coordinadora d’Entitats Eix Prim Martikoor – Confederació d’Entitats de Sant Martí Biblioteca Pública Sant Martí de Provençals 54 4.4. Annex Taula 19. Sexe dels infants i adolescents Conjunt Sant Martí Sexe del de La Verneda territori Provençals - la Pau Noi 48,2 48,7 46,8 Noia 51,8 51,3 53,2 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 20. Edat dels infants i adolescents Sant Martí Conjunt del Edats de La Verneda territori Provençals - la Pau De 3 a 5 anys 16,8 17,2 16,1 De 6 a 11 anys 57,8 59,8 51,9 12 anys i més 25,2 23,1 31,9 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 21. Lloc de naixement dels infants i adolescents Conjunt del Sant Martí de La Verneda - Lloc de naixement territori Provençals la Pau Catalunya i resta d’Espanya 87,9 91,8 76,0 Resta de la Unió Europea 1,1 0,7 2,2 Resta d’Europa 0,9 0,2 3,2 Magrib 0,1 0,0 0,3 Resta d’Àfrica 0,2 0,2 0,0 Amèrica del Nord 0,0 0,0 0,0 Amèrica Central i del Sud 9,3 6,8 16,9 Àsia i Oceania 0,5 0,3 1,3 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 55 Taula 22. Lloc de naixement dels pares i mares Lloc de naixement Pares Mares Catalunya i resta d’Espanya 84,4 83,6 Resta de la Unió Europea 2,4 1,6 Resta d’Europa 1,1 1,1 Magrib 0,6 0,3 Resta d’Àfrica 0,3 0,1 Amèrica del Nord 0,0 0,0 Amèrica Central i del Sud 10,3 12,4 Àsia i Oceania 1,0 0,9 Total 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 23. Quantitat de persones que viuen a la llar Conjunt del Sant Martí de La Verneda - Persones territori Provençals la Pau Dues 3,4 3,5 3,4 Tres 24,8 25,3 23,4 Quatre 53,2 54,3 49,5 Cinc 13,3 12,4 15,9 Sis 4,0 3,7 5,1 Més de sis 1,3 0,9 2,7 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 24. Nombre de germans/es Sant Martí Nombre de Conjunt del de La Verneda germans/es territori Provençals - la Pau Cap 27,9 28,1 27,4 Un 58,9 59,2 57,9 Dos 10,4 10,5 10,4 Tres i més 2,7 2,2 4,4 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 56 Taula 25. Acompanyament dels fills/es a casa segons el barri i l’edat Barri Edat dels fills/es Conjunt Acompanyant del Sant Martí La Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori de Verneda - 6 anys anys anys Provençals la Pau No necessita 24,1 21,9 31,3 0,5 6,3 79,5 ningú Necessita 75,9 78,1 68,7 99,5 93,7 20,5 algú Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 26. Acompanyament dels fills/es a casa segons el barri i l’edat (resposta múltiple) Barri Edat dels fills/es Conjunt Acompanyant del Sant Martí La Menys De 6 a 11 Més d’11 territori de Verneda de 6 anys anys anys Provençals - la Pau Pare 34,7 35,2 33,0 47,5 41,7 10,1 Mare 65,7 68,1 58,0 82,5 81,0 20,2 Cangur o persona 2,4 2,8 1,0 1,0 3,7 0,3 remunerada Algun familiar (avis, 35,9 35,7 36,5 58,5 40,5 10,4 etc.) Altres pares o mares 3,0 2,6 4,2 2,5 4,0 1,0 de l’escola Amics de la família 2,4 2,3 2,8 1,0 3,3 1,3 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 57 Gràfic 20. Acompanyament dels fills/es a casa segons la jornada laboral de la mare (resposta múltiple) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 27. Hores setmanals de treball remunerat dels pares i mares i edat dels fills/es Edat dels fills/es Jornada laboral Pares Menys de De 6 a 11 Més d’11 6 anys anys anys No treballa 4,3 2,2 5,0 4,4 Fins a 20 hores 2,5 0,0 1,8 5,5 Entre 20 i 30 hores 3,4 2,2 2,8 5,5 Entre 30 i 40 hores 35,2 35,9 32,8 39,5 Més de 40 hores 54,6 59,7 57,5 45,0 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Edat dels fills/es Jornada laboral Mares Menys de De 6 a 11 Més d’11 6 anys anys anys No treballa 23,3 16,2 23,8 26,8 Fins a 20 hores 8,5 6,6 9,1 8,4 Entre 20 i 30 hores 14,0 20,3 13,9 9,7 Entre 30 i 40 hores 36,8 43,1 35,4 35,9 Més de 40 hores 17,4 13,7 17,8 19,1 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 58 Taula 28. Reducció horària dels pares i mares segons l’edat dels fills/es Edat dels fills/es Reducció horària Pares Menys de De 6 a 11 Més d’11 6 anys anys anys Sí 3,9 4,1 3,4 5,0 No 96,1 95,9 96,6 95,0 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Edat dels fills/es Reducció horària Mares Menys de De 6 a 11 Més d’11 6 anys anys anys Sí 16,4 34,1 15,0 8,7 No 83,6 65,9 85,0 91,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 29. Activitats de lleure preferides segons el sexe i l’edat (resposta múltiple) Conjunt Sexe Edat Activitats del Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori Noi Noia 6 anys anys anys Jugar a casa 58,6 59,4 57,8 86,3 63,6 28,5 Jugar al parc o al carrer 66,0 67,2 64,7 94,5 63,3 52,8 Estudiar o fer deures de 37,4 38,6 36,2 13,7 46,4 32,8 l’escola Fer esport 61,6 70,9 52,9 42,9 65,6 65,6 Treballs 40,2 31,0 48,7 53,4 42,8 25,2 manuals/música Anar al cinema/teatre 30,4 28,6 32,2 21,0 32,7 31,3 Llegir 37,3 33,9 40,4 18,3 44,0 34,7 Mirar la televisió 71,5 71,0 72,1 72,1 68,1 79,1 Jugar amb 63,0 72,5 54,2 26,5 65,2 82,2 l’ordinador/videoconsola Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 59 Taula 30. Temps de dedicació a les activitats de lleure preferides segons el sexe i l’edat Sexe Edat Conjunt del Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori Noi Noia 6 anys anys anys Jugar a casa 43,5 43,1 44,1 31,2 43,7 66,7 Fins a 4 hores 24,3 24,3 24,0 21,2 26,4 20,4 De 4 a 6 hores 32,2 32,6 32,0 47,6 29,9 12,9 Més de 6 hores Jugar al parc o al carrer 48,9 49,3 48,6 44,9 52,9 43,0 Fins a 4 hores 28,7 28,8 28,8 27,5 28,6 31,4 De 4 a 6 hores 22,4 21,9 22,6 27,5 18,5 25,6 Més de 6 hores Estudiar o fer deures de l’escola 53,1 51,9 54,3 80,0 50,7 53,3 Fins a 4 hores 25,8 29,0 23,0 16,7 28,7 18,7 De 4 a 6 hores 21,1 19,1 22,6 3,3 20,6 28,0 Més de 6 hores Fer esport 55,5 47,9 65,1 79,8 57,0 41,1 Fins a 4 hores 28,1 31,2 24,2 17,0 28,2 33,2 De 4 a 6 hores 16,4 21,0 10,7 3,2 14,8 25,7 Més de 6 hores Treballs manuals/música 66,8 68,6 65,4 59,0 68,9 69,5 Fins a 4 hores 21,6 20,1 22,6 24,8 21,7 15,9 De 4 a 6 hores 11,6 11,3 11,9 16,2 9,3 14,6 Més de 6 hores Anar al cinema/teatre 91,2 88,3 93,5 95,7 90,2 91,2 Fins a 4 hores 6,8 8,4 5,6 4,3 7,3 6,9 De 4 a 6 hores 2,0 3,4 0,9 0,0 2,4 2,0 Més de 6 hores Llegir 68,2 67,5 69,0 75,0 71,3 55,8 Fins a 4 hores 20,9 21,2 20,7 17,5 19,9 25,7 De 4 a 6 hores 10,9 11,3 10,3 7,5 8,8 18,6 Més de 6 hores Mirar la televisió 42,1 42,3 42,1 47,5 43,6 36,0 Fins a 4 hores 28,9 28,8 29,1 32,3 29,7 25,2 De 4 a 6 hores 28,9 28,8 28,7 20,3 26,8 38,8 Més de 6 hores Jugar amb l’ordinador/videoconsola 56,0 55,6 56,6 81,0 62,2 39,9 Fins a 4 hores 24,8 26,0 23,1 12,1 25,3 26,5 De 4 a 6 hores 19,2 18,3 20,3 6,9 12,4 33,6 Més de 6 hores Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 60 Taula 31. Participació en activitats extraescolars segons el barri i el sexe Barri Sexe Conjunt Participació del Sant Martí La territori de Verneda Noi Noia Provençals - la Pau Sí 74,0 75,9 68,0 75,8 72,7 No 26,0 24,1 32,0 24,2 27,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 32. Participació en activitats extraescolars segons el nombre de persones a la llar i el lloc de naixement Conjunt Persones a la llar Lloc de naixement Participació del Cinc o Catalunya Fora Dues Tres Quatre territori més i Espanya d’Espanya Sí 74,0 78,6 75,2 76,9 67,0 77,2 53,8 No 26,0 21,4 24,8 23,1 33,0 22,8 46,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 61 Gràfic 21. Participació en activitats extraescolars segons el nivell d’estudis del pare i de la mare Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Gràfic 22. Participació en activitats extraescolars segons la jornada laboral del pare i de la mare Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 62 Taula 33. Tipus d’activitat i espai de realització segons el tipus de centre (resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Centre Centre Centre Centre públic concertat públic concertat Esportiva 18,9 24,0 42,6 44,2 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 13,0 8,3 10,5 13,5 Informàtica, idiomes 4,8 16,3 13,4 14,9 Reforç escolar 9,2 2,8 5,2 7,7 Educació en el lleure 2,1 0,8 7,3 8,1 Cultural (castellers, banda de música, coral) 3,6 0,6 2,9 0,8 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 34. Tipus d’activitat i espai de realització segons l’edat (resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Menys de De 6 a 11 Més d’11 Menys de 6 De 6 a 11 Més d’11 6 anys anys anys anys anys anys Esportiva 17,3 26,5 10,1 38,6 42,0 49,7 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 3,2 14,5 8,8 5,9 13,0 12,8 Informàtica, idiomes 5,0 13,1 3,4 3,6 12,6 24,1 Reforç escolar 0,5 5,2 14,3 2,3 6,8 7,6 Educació en el lleure 1,4 1,9 1,2 6,8 8,1 7,0 Cultural (castellers, banda de música, coral) 0,0 2,7 3,4 0,0 2,9 1,5 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 63 Gràfic 23. Tipus d’activitat i espai de realització segons el lloc de naixement (resposta múltiple) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 35. Nombre de dies dedicats a les activitats extraescolars segons l’edat Conjunt Edat Nombre de dies del Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori 6 anys anys anys Un 16,8 44,8 13,1 10,7 Dos 29,7 26,9 33,2 23,0 Tres 23,7 18,7 24,5 24,5 Quatre o més 29,8 9,7 29,2 41,8 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Mitjana 2,81 1,99 2,82 3,21 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 36. Temps dedicat a les activitats extraescolars segons l’edat Conjunt Edat Nombre d’hores del Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori 6 anys anys anys Menys de 2 hores 19,8 40,2 18,5 12,3 Entre 2 i 6 hores 62,4 53,8 66,8 56,2 Entre 6 i 10 hores 14,2 4,5 13,2 21,9 Més de 10 hores 3,6 1,5 1,5 9,6 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 64 Taula 37. Grau de participació en associacions culturals, veïnals, etc. de la ciutat segons l’edat dels fills/es Conjunt Edat dels fills/es Grau de participació en del associacions Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori 6 anys anys anys Molt 2,4 0,5 2,1 3,9 Bastant 3,9 3,0 3,6 5,2 Poc 25,5 25,9 26,9 22,2 Mai o quasi mai 68,3 70,6 67,3 68,6 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 38. Assistència a les reunions convocades per l’escola segons l’edat dels fills/es Conjunt Edat dels fills/es Assistència a reunions del a l’escola Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori 6 anys anys anys Sempre 61,3 56,9 61,3 65,0 Moltes vegades 15,2 16,7 15,3 14,0 Algunes vegades 19,8 20,6 20,4 17,5 Mai o quasi mai 3,7 5,9 3,0 3,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 39. Grau de participació en les activitats de l’AMPA segons l’edat dels fills/es Conjunt Edat dels fills/es Grau de participació en del activitats de l’AMPA Menys de De 6 a 11 Més d’11 territori 6 anys anys anys Molt 9,7 6,9 10,5 9,7 Bastant 14,9 20,8 15,4 10,3 Poc 37,5 44,1 40,1 27,7 Gens 37,8 28,2 34,0 52,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 65 Taula 40. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons el sexe i l’edat (resposta múltiple) Sexe Edat Activitats Conjunt Menys de 6 Entre 6 i 11 Més d’11 del Noi Noia anys anys anys territori Esportiva 29,4 32,2 26,7 28,2 29,7 29,0 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 33,7 19,9 46,7 40,9 35,5 25,3 Informàtica, idiomes 28,9 31,1 26,6 24,5 32,2 23,8 Reforç escolar 4,5 3,8 5,1 3,6 4,8 4,3 Educació en el lleure 13,1 12,0 13,8 15,5 15,1 7,0 Cultural (castellers, banda de música, coral) 7,9 6,9 8,9 7,7 8,6 6,7 Lúdica 25,0 27,8 22,3 24,1 30,9 11,9 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Gràfic 24. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons el lloc de naixement (resposta múltiple) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 66 Taula 41. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació segons el sexe i l’edat (resposta múltiple) Sexe Edat Activitats Conjunt Menys de 6 Entre 6 i 11 Més d’11 del Noi Noia anys anys anys territori Esportiva 46,9 52,3 41,9 55,5 45,5 44,5 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 41,0 34,9 46,5 50,5 42,6 31,4 Informàtica, idiomes 48,0 48,8 47,0 49,5 46,7 50,3 Reforç escolar 29,3 29,7 28,7 19,1 30,9 32,3 Educació en el lleure 23,6 23,0 24,1 35,0 24,0 15,2 Cultural (castellers, banda de música, coral) 16,6 15,9 17,4 19,1 16,2 16,2 Lúdica 21,5 23,0 20,1 34,5 21,5 12,8 Altres 4,4 3,3 5,2 4,5 3,7 5,2 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. Taula 42. Motius per portar els fills/es a fer activitats extraescolars segons el sexe i l’edat dels fills/es (resposta múltiple) Sexe Edat Activitats Conjunt Menys de 6 Entre 6 i 11 Més d’11 del Noi Noia anys anys anys territori Estiguin atesos 22,0 21,3 22,3 23,8 23,4 17,6 S‘eduquin en valors 55,0 58,0 51,9 57,4 54,8 53,6 Adquireixin coneixements 55,0 51,0 58,5 53,5 54,7 57,2 Coneguin altres infants 34,1 34,3 34,5 45,5 33,9 27,8 Es diverteixin 68,6 68,5 69,3 76,2 69,2 62,1 Facin esport 58,5 64,2 53,8 57,9 57,8 61,4 Altres 2,1 1,9 2,2 1,0 2,4 1,6 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 67 Taula 43. Horaris en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es Conjunt Edat Horaris del Menys De 6 a 11 territori de 6 Més d’11 anys anys anys Dilluns De 16.30 a 18.00 h 39,9 61,1 41,2 23,8 De 18 a 20.00 h 23,1 15,0 23,0 27,9 Dimarts De 16.30 a 18.00 h 37,8 60,1 39,3 20,1 De 18.00 a 20.00 h 21,5 16,1 21,4 24,8 Dimecres De 16.30 a 18.00 h 41,3 59,1 39,0 35,7 De 18.00 a 20.00 h 21,8 13,5 21,4 27,9 Dijous De 16.30 a 18.00 h 37,2 62,2 38,0 19,7 De 18.00 a 20.00 h 21,5 19,2 20,7 24,1 Divendres De 16.30 a 18.00 h 29,9 37,8 29,4 26,2 De 18.00 a 20.00 h 18,9 11,9 19,4 22,4 Dissabte Matí 29,4 31,6 29,4 27,6 Tarda 9,1 6,7 8,9 10,9 Diumenge Matí 10,4 13,0 9,3 10,9 Tarda 3,8 3,6 3,1 5,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar. 68