ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Maig 2017 Enric Vázquez-Suñé Marc Diviu Joan Botey Grup Hidrologia Subterrània IDAEA-CSIC 1 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA INDEX I - INTRODUCCIÓ 1 II - METODOLOGÍA 4 III - ACTUACIONS A L’ENTORN AFECTAT 6 IV - MESURES DE DEFORMACIO DEL TERRENY (INTERFEROMETRIA) 8 V - DRENATGES AIGÜES FREÀTIQUES 10 VI - CONCLUSIONS 15 ANNEX A: HISTORIC EXTRACCIONS POBLE NOU (2009-2017) 16 ANNEX B: HISTORIC MAPES D’EXTRACCIONS POBLE NOU (2009-2016) 18 ANNEX C: HISTORIC PIEZOMETRIA POBLE NOU (2009-2016) 27 ANNEX D: PIEZOMETRIA POBLE NOU (2017) 36 2 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA I - INTRODUCCIÓ Les finques situades al carrer Llull 155 i l’adjacent (Figura 1), varen ser desallotjades en trobar importants danys estructurals a l’edifici el 15 de Març de 2017. Des d’ençà, s’han dut a terme diverses actuacions amb l’objectiu de estabilitzar, corregir els problemes observats i determinar les causes que han pogut provocat aquests danys. L'objecte del present dictamen és determinar les possibles causes i l’àrea afectada pel moviments del terreny en l’entorn de la finca nº 155 del Carrer Llull de Barcelona. Relacionar aquests efectes amb la hidrodinàmica de les aigües subterrànies freàtiques, quina ha estat la seva evolució històrica i poder preveure quina serà l’evolució futura i magnitud de la subsidència en funció dels esgotaments del freàtic previstos a la zona. Per dur a terme aquests treball es necessari conèixer amb precisió el comportament hidràulic dels aqüífers a l’entorn de la zona d’estudi alhora que disposar d’una metodologia de quantificació dels processos hidrogeològics. Mitjançant aquestes eines i el coneixement dels aqüífers, una correcta gestió ha de conduir a un aprofitament sostenible i segur dels recursos hidràulics de la zona, de forma compatible amb les diverses activitats, incloses les constructives, de la zona. En els últims 50 anys ha pogut veure com els aqüífers del Baix Besòs i Pla de Barcelona han patit importants modificacions tant en la seu règim hidràulic com en la seva qualitat. Les oscil·lacions dels nivells piezomètrics han estat, i estan, fortament condicionades per les extraccions de les aigües subterrànies, com conseqüència de l'explosió demogràfica i del desenvolupament post-industrial de la ciutat. Des dels anys 90, a la ciutat de Barcelona i el seu entorn, s’ha pogut observar una pujada progressiva dels nivells d'aigua subterrània. Aquest augment de nivells piezomètrics està provocat pels canvis en el cicle hidrològic, induïts per les variacions en el grau d'urbanització i usos del sòl i sobretot, en els canvis en els usos de l’aigua (canvis en els sistemes d’abastament i clavegueram, en les dotacions i en l’explotació de les aigües subterrànies, etc.). Per altra banda, a l’aqüífer superficial del Delta del Besòs, a la zona del Poble Nou, si que s’observa una certa dinàmica a causa del bombament que s'ha estat realitzant a la zona per a la construcció de fonamentacions de nous edificis (Annex A: Extraccions Poble Nou). Els nivells freàtics mostren oscil·lacions de fins a 2 - 3 m degut a aquests bombaments. 3 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura 1. Imatge del edifici afecta i situació en el barri de Poble Nou. La fotografia s’ha extret del dictamen de l’empresa BAC: Dictamen de les actuacions d’emergència C/ Llull- 155 (Barcelona) (24-4-17). La imatge es de Google Earth. II - METODOLOGÍA Per tal d’assolir els objectius esmentats les tasques desenvolupades han consistit en establir la relació entre esgotaments del freàtic i els moviments potencials del terreny que s’han pogut produir. S’ha posat un especial interès en aclarir les afeccions produïdes pels drenatges d’obres al Poble Nou. Aquests anàlisi inclou: 1. ACTUACIONS A L’ENTORN AFECTAT a. Anàlisi del treballs realitzats relatius a la caracterització del incident produït i la seva extensió. Estudi de detall a escala local de la finca del C/ Llull, 155. Moviments del terreny, Integració dels resultats d’altres estudis que s’estan realitzant actualment en el marc d’aquesta problemàtica. 2. MESURES DE DEFORMACIO DEL TERRENY (INTERFEROMETRIA) b. Estudi del efecte que han pogut tenir les obres i els esgotaments realitzats en diversos drenatges d’obres properes sobre la finca esmentada i el seu entorn. Aquests treballs es faran disposant de l’anàlisi i tractament d’imatges d’interferometria diferencial SAR (DInSAR). 4 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA 3. DRENATGES AIGÜES FREÀTIQUES a. Anàlisi de l’evolució piezomètrica i dels bombaments durant els període 2009 -2017 a partir del registre o dades de fonts diverses que es puguin recollir. b. Anàlisi de la incidència de les variacions històriques dels nivells piezomètrics (evolució freàtic) en relació als moviments del terreny (subsidència, assentaments, etc.) en l’àmbit de Sant Martí. 4. CONCLUSIONS, PROPOSTES I RECOMANACIONS S’ha disposat de la següent documentació: a. BAC: Dictamen de les actuacions d’emergència C/ Llull-155 (Barcelona) (24-4-17) b. TRE-ALTAMIRA: Estudi del terreny amb imatges radar al barri del Poblenou, Barcelona Maig 2016-Març 2017. (20-4-17) c. IDAEA (CSIC)- BIMSA: Actualització de la situació prèvia i dels efectes previstos sobre les aigües freàtiques pel drenatge a les obres de la plaça de les Glòries. Febrer 2017 d. BCASA: Esgotaments_districte10_històric (24-4-17) A més s’han tingut en comte altres aspectes: e. Revisió i síntesi de la informació geològica i hidrogeològica existent. f. Recopilació i actualització de la informació existent sobre l’evolució piezomètrica de les aigües subterrànies en la zona de l’àmbit d’estudi. g. Determinació de la situació passada, actual i previsió futura de les extraccions d’aigües subterrànies, en especial pel drenatge d’obres. h. Revisió de totes les dades disponibles que es considerin d’interès per l’estudi. 5 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA III - ACTUACIONS A L’ENTORN AFECTAT La informació s’ha obtingut a partir dels treballs de l’empresa BAC: Dictamen de les actuacions d’emergència C/ Llull-155 (Barcelona) (24-4-17). Aquests treballs es poden dividir en una primera fase que ha consistit en: 1.- ACTUACIONS D’EMERGENCIA • Identificació estat del edifici (Figura 2) • Reforç edifici • Anàlisi estructural • Característiques dels terrenys de la zona afectada. Figura 2. Secció entre eixos C-B (Figura 37, dictamen BAC) de l’Edifici afectat. S’observen els buits sota el soterranis i la presencia d’un pou que també ha patit desplaçament. I una segona fase en el que s’ha fet i s’ha conclòs el següent: 2.- CAMPANYA DE CONTROL i INVESTIGACIO • AUSCULTACIO MOVIMENTS: Moviments del edifici produïts durant les primeres mesures, al cap d’uns dies estabilitat. 6 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • SONDEIGS GEOTECNICS i CALES: S’observa que les condicions del terreny son normals i no hi ha buits ni alteracions del terreny. • GEORADAR, en Carrer Llull i Interior Finca afectada: o Dins la finca es detecta una alteració del terreny. Es fa una cala i es descarta cap anomalia. o AL Carrar no es detecten buits ni alteracions significatives del terreny. S’observen alguns serveis. La fondària assolida pel mètode del georadar no permet detectar els aspectes relatius als ancoratges realitzats per l’obra de l’Hotel. No es pot determinar la seva posició, fondària, longitud, extensió del bulb, etc. 7 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA IV - MESURES DE DEFORMACIO DEL TERRENY (INTERFEROMETRIA) Distribució temporal de les imatges utilitzades en el present estudi ha estat entre 25-5-2016 fins 18-3-2016, amb un total de 25 imatges. Totes les mesures obtingudes amb SqueeSAR™. Per altra banda, les dades obtingudes coincideixen amb 2 estudis previs (gener 2008-octubre 2008 i octubre 2014 - febrer 2016) que TRE-ALTAMIRA va realitzar sobre Barcelona amb imatges TSX i on tampoc es detectava cap desplaçament en superfície. El criteri d’estabilitat s’ha situat en un llindar entre -4 i 4 mm aproximadament. La Figura 3 (Figura 5 al informe TRE-Altamira) mostra els resultats obtinguts en tota l’àrea processada. La majoria de punts mostren estabilitat i no es detecten moviments importants sobre el terreny. No s’observen gradients significatius ni en el barri en general ni en concret a la zona del carrer Llull 155. En els punts relatius al propi edifici, Figures 4 i 5 (Figures 6 i 7 al informe TRE-Altamira), s’observen que les seves sèries temporals on es mostra l’evolució del desplaçament en el temps, no es detecta cap tendència que indiqui un moviment rellevant, ni local ni areal. Figura 3.- Mapa de desplaçament acumulat detectat amb els resultats SqueeSARTM a la zona de interès (informe TRE-Altamira). 8 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura 4.- Mapa de desplaçament acumulat al entorn del edifici afectat (informe TRE- Altamira). Figura 5. Evolució del desplaçament acumulat al entorn del edifici afectat (informe TRE- Altamira). 9 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA V - DRENATGES AIGÜES FREÀTIQUES EVOLUCIÓ EXTRACCIONS POBLE NOU 2009-2017 Amb motiu de l’actualització del model, s’ha afegit nova informació obtinguda de noves dades d’extraccions a la zona de poble nou referents a obres puntuals durant els últims anys (2009-2017) Veure Annex A. Del període que es disposa de dades (2009-2017), es veu que els anys 2009, 2010, sobretot 2009 (Figura 6), son els que més s’ha drenat (4.2 hm3/a i 2.5 hm3/a respectivament) mentre que del 2010 fins ara s’ha notat una clara disminució amb valors normalment per sota de 1 hm3/a, excepte el 2012 amb un repunt de més de 2 hm3/a. Es coneix que l’explotació de l’aqüífer superficial pel drenatge de cimentacions s’ha vingut produint de forma clara des de, al menys, el 2004. Figura XX. Evolució de les extraccions d’obres al Poble Nou entre 2009 i 2016. Al Annex B es es mostra la distribució espaial i temporal de les extraccions al poble nou en un conjunt de mapes d’evolució des de 2009 fins 2016. (Figures B1-B7). 10 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura 6. Situació Extraccions al Poble Nou durant el 2009. 11 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA EVOLUCIO PIEZOMETRICA 2009 - 2016 També s’ha afegit la informació relativa a l’evolució de la superfície piezomètrica durant el període (2009 - 2016). Aquesta representació s’ha fet a partir dels resultats obtinguts amb el model numèric dels aqüífers de Barcelona (IDAEA-CSIC, 2012) i que disposen tant l’ajuntament de Barcelona con l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquest model reprodueix acuradament l’evolució de la piezometría en funció de les dades d’extraccions considerades. L’evolució obtinguda es mostra en les següent figures (Figures C1 a C7, Annex C). Figura 7 Situació superfície piezomètrica al Poble Nou durant el 2009. 12 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA SITUACIÓ PIEZOMETRICA (2017) Addicionalment es disposa de la piezometria del conjunt del Poble Nou a principis de 2017. Al Gener i Febrer de 2017 es va realitzar una campanya de camp de mesura dels nivells piezomètrics a l’àmbit del Poble Nou en el rerafons de les obres de Plaça les Glories. Es va realitzar una presa de mostres d'aigua per valorar el seu estat i qualitat, i es va fer el seguiment dels nivells piezomètrics per tal de conèixer el seu estat en l'actualitat i, comprovar la seva evolució temporal. Els mapes piezomètrics permeten conèixer i avaluar la geometria de la superfície de les aigües freàtiques així com les línies de flux preferents i ubicar els possibles punts d’extracció d’aigües subterrànies en l’àmbit d’estudi. La piezometria que s'ha obtingut després de la recopilació i processat de les dades recollides a camp mostra una certa variabilitat. Com es pot observar a la Figura 8 s'observa que entre la zona de la costa, i la de glòries (Entre els carrers de Badajoz – Tanger i Avila – Almogavers) s'hi representa un con de bombament. Aquesta piezometria coincideix i és coherent amb les dades de les extraccions que es disposa, com s’ha pogut veure prèviament. El mapa piezomètric corresponent a Febrer de 2017 (Figura D1, Annex D), mostra l’efecte additiu dels bombaments de Glories sobre la piezometria anterior, desplaçant el conus de bombament cap el drenatge de Glories, el que representa una situació coherent i dins del que cabria esperar. 13 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura 1. Mapa piezomètric de la zona d'estudi, on es poden observar els nivells mesurats als pous d’observació els dies 17 i 18 de gener de 2017, així com les línies de flux derivades. 14 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA VI - CONCLUSIONS • Buits generats sota l’edifici per assentament local dels materials sobre els que s’ha construït. L’espai generat s’ha omplert amb 25 m3 de formigó. • S’ha trobat un pou d’obra antic d’aigua dins la zona afectada. El pou i el terreny del seu voltant han patit l’assentament esmentat, la major part de l’estructura del edifici no. • El clavegueram i d’altres conduccions estan per sobre dels buits detectats • No es troben buits ni alteracions del terreny en l’entorn de la finca afectada. • L’extracció d’aigua del freàtic en els últims anys no es focalitza a l’entorn de la zona afectada està i molt distribuïda per tot el barri, tant en l’espai com en el temps. • Al igual que les extraccions, el descens del freàtic provocat pels bombaments es poc intens (fins 2 m) i molt distribuït per tot el barri, tant en l’espai com en el temps. • A partir de les mesures d’interferometria entre els anys 2014 a 2017 no s’han detectat moviments del terreny recents al entorn de la finca afectada. No existeix una afectació general. Tot i així, es detecta una àrea molt extensa del barri amb assentament lleuger a l’est de la zona d’estudi que no afecta al carrer Llull 155. • Palplanxes: No provoquen pèrdua de sòl. Si provoquen vibracions (segons dades aportades). • Ancoratges: No provoquen pèrdua de sòl. (segons dades aportades). • La deformació (assentaments) és local, no extensiva a la resta del entorn. Els moviments del freàtic i la seva distribució no justifiquen els buits generats. • Es necessita un “espai” cap on s’hagi produït un desplaçament del terreny situat sota de la finca. Fuites de conduccions difícilment ho justificarien al no constituir un punt baix que possibilitin el desplaçament dels materials. • El pou antic d’obra ha assentat juntament amb el terreny. El mal estat del pou o un mal us (excés de bombament) poden haver causat el seu esfondrament o sifonament del seu fons, i el seu reompliment posterior. Això podria explicar una pèrdua local de material i el conseqüent l’assentament al seu entorn. • L’assentament pot haver-se produït fa molt temps i l’estructura del edifici pot haver estat en un estat precari. Les actuacions de les obres recents (vibracions) poden haver desencadenat el trencament final de la estructura del edifici. 15 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • ANNEX A HISTORIC EXTRACCIONS POBLE NOU (2009-2017) 16 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA 17 432378,423 4583769,628 Bolivia 56 Bolivia-56 0,11 432664,989 4583733,583 Sancho d'Àvila 135 Sancho d'Àvila-135 0,14 432565,743 4583920,891 Roc Boronat 142 Roc Boronat -142 0,13 4583920,891 4583581,164 Llacuna 56 Llacuna -56 0,52 433203,118 4583498,221 Llull 163 Llull -163 0,00 433800,989 4583553,697 Passeig de Taulat 104-106 Passeig de Taulat-104-106 0,78 433110,697 4584152,475 Diagonal 131 Diagonal -131 0,52 0,25 433722,508 4584448,730 Provençals 74 Provençals -74 0,54 433495,490 4584510,873 Fluvià 88-120 Fluvià-88-120 0,58 432744,452 4583618,467 Almogàvers 199 Almogàvers-199 0,09 0,22 432199,845 4583297,516 Almogàvers 186 Almogàvers-186 0,72 0,36 433804,369 4584366,071 Provençals 62 Provençals-62 0,10 0,27 433256.440 m 4583384.645 m Llacuna 22 Llacuna-22 0,01 432778,138 m 4583712,362 m Roc Boronat 102 Roc Boronat -102 0,51 432563.058 m 4583802.388 m Tànger 99 Tànger-99 0,33 433098,076 4585381,557 Guipúscoa 76 Guipúscoa-76 0,18 433157,795 4583977,385 Camí Antic de Valencia 27 Camí Antic de Valencia-27 0,02 432975,150 4583427,934 Pujades 150 Pujades-150 0,43 432326,281 4583522,516 Tànger 54 Tànger-54 0,18 433149.834 m 4584379.693 m Marroc 53 Marroc-53 432749,585 4583625,758 Almogàvers 209 Almogàvers-209 0,13 1,39 433413,453 4583705,303 Llull 209 Llull-209 432351.009 m 4583824.910 m Bolivia 49-65 Bolivia-49-65 0,25 432286,745 4583501,636 Tànger 46 Tànger-46 0,08 433229,541 4584007,367 Camí Antic de Valencia 54 Camí Antic de Valencia-54 0,49 0,47 433211,470 4583461,121 Llull 170 Llull-170 0,02 0,10 432835,520 4583515,015 Pallars 179 Pallars-179 0,97 432199,845 4583297,516 Pamplona 119 Pamplona-119 0,02 434126,241 4584984,833 Puigcerdà 94 Puigcerdà-94 0,23 433731,200 4585204,239 Josep Pla 170 Josep Pla-170 0,04 433710,018 4584416,776 Diagonal 88 Diagonal -88 0,07 0,22 433335,578 4584229,314 Espronceda 143 Espronceda-143 0,03 432451,774 4583954,190 Diagonal 191 Diagonal -191 0,25 432572,336 4582888,778 Llull 71 Llull-71 0,09 432401,449 4583706,692 Badajoz 148 Badajoz-148 0,18 0,75 432477,686 4583632,374 Badajoz 136 Badajoz-136 0,14 0,04 433598,123 4583262,710 Perelló 60 Perelló-60 0,00 432557,486 4583687,929 Ciutat de Granada 119 Ciutat de Granada-119 0,01 0,02 432413,283 4583887,160 Ciutat de Granada 150 Ciutat de Granada-150 0,01 unitats = hm3/any 4,22 2,58 0,90 2,20 1,22 0,10 0,76 0,90 0,06 XUTM (ETRS 89 UTM) YUTM (ETRS 89 UTM) Carrer Número adressa 2.009 2.010 2.011 2.012 2.013 2.014 2.015 2.016 2.017 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA ANNEX B HISTORIC MAPES D’EXTRACCIONS POBLE NOU (2009- 2016) 18 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • Figura B1. Extracciones 2009 19 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • Figura B2. Extracciones 2010 20 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • • Figura B3. Extracciones 2011 21 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • Figura B4. Extracciones 2012 22 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • Figura B5. Extracciones 2013 23 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • Figura B6. Extracciones 2014 24 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • • Figura B7. Extracciones 2015 25 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • Figura B8. Extracciones 2016 26 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • ANNEX C HISTORIC PIEZOMETRIA POBLE NOU (2009-2016) 27 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura C1. Piezometria 2009 28 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura C2. Piezometria 2010 29 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura C3. Piezometria 2011 30 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura C4. Piezometria 2012 31 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA • Figura C5. Piezometria 2013 32 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura C5. Piezometria 2014 33 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura C6. Piezometria 2015 34 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura C7. Piezometria 2016 35 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA ANNEX D PIEZOMETRIA POBLE NOU (2017) 36 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura D1. Piezometria Gener 2017 37 ANALISI DE LES CAUSES DELS MOVIMENTS DEL TERRENY EN L’ENTORN DE LA FINCA Nº 155 DEL CARRER LLULL, BARCELONA Figura D2. Piezometria Febrer 2017 38