El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona Taula Presentació ....................................................................................2 Introducció ....................................................................................5 Metodologia ...................................................................................9 La diagnosi ..................................................................................16 Definició del Pla ..........................................................................25 El Pla d’Acció ..............................................................................31 Conclusió .....................................................................................62 Els participants ...........................................................................64 Resumen en castellano ..............................................................69 Abstract in English .....................................................................96 El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 1 Presentació El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2 Barcelona ha viscut els darrers anys importants canvis urbanístics, culturals, econòmics i socials que han transformat profundament la ciutat. En aquest procés de canvi, l’esport també ha esdevingut un element clau de transformació de la ciutat. L’elaboració d’un pla estratègic, com a instrument per definir un projecte global de desenvolupament del sector esportiu, tècnicament rigorós i consensuat, era un important repte per a tothom. L’Ajuntament ha assumit el paper de promotor i coordinador d’aquest procés, que havia de ser capaç d’implicar tots els actors que, des d’un vessant o des d’un altre, es relacionen amb l’activitat esportiva. Vistos els resultats del treball dut a terme i la gran implicació del sector i de tota la ciutat, puc afirmar que hem encertat i que ha estat tot un èxit. El rol de promoció i projecció internacional que l’esport té per a la ciutat de Barcelona li ha donat lideratge i li ha permès esdevenir referent mundial en l’organització de competicions d’alt nivell, en la recerca i la formació i en d’altres camps, com la fabricació de material esportiu, els mitjans de comunicació multimèdia o la gestió d’equipaments. Precisament, són els equipaments esportius de la ciutat, un dels espais públics amb major nombre d’usuaris, un dels motors per a la millora de la qualitat de vida de les persones. També cal destacar l’importantíssim paper de les entitats en l’èxit esportiu que viu la nostra ciutat i com a instrument d’integració i de vertebració social. Partint d’aquesta base, el procés d’elaboració del Pla Estratègic de l’Esport ha estat el marc de reflexió, d’anàlisi i proposta per abordar, amb rigor i amb imaginació, les qüestions que preocupen els agents de l’esport i per trobar-hi les respostes que permetran avançar cap al futur de la ciutat que desitgem. Barcelona és la primera ciutat europea que es dota d’un Pla Estratègic de l’Esport i la valoració positiva que del Pla fem les institucions i les entitats que hi hem participat ens encoratja a iniciar una nova etapa, encara més important: la transformació del Pla en realitat a partir de l’impuls i el seguiment dels projectes. La definició dels projectes és el punt de partida. I des del convenciment que només serà possible assolir els objectius amb la implicació de tothom, vull animar-vos a continuar treballant per fer realitat el Pla. Joan Clos Alcalde de Barcelona El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 3 L’any 2001, el Grup Promotor del Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona van encetar-ne les accions d’impuls i elaboració. Aquest procés, que ha culminat amb la celebració del Plenari de l’Esport, el març del 2003, ha donat com a fruit el llibre que teniu a les mans, resultat, d’una banda, d’un remarcable esforç col·lectiu d’anàlisi i reflexió sobre l’esport a Barcelona i, d’una altra, de la construcció, reeixida, de complicitats i acords entre els diversos agents del sector. Per afrontar el procés de reflexió i els reptes subsegüents, no partíem de zero, sinó que comptàvem amb un triple avantatge: en primer lloc, el teixit associatiu de la ciutat, amb tradició ja centenària, en el qual es basa la major part de l’activitat esportiva quotidiana i de competició; en segon lloc, l’experiència i el reconeixement internacionals de Barcelona com a organitzadora i acollidora de tota mena d’esdeveniments esportius del més alt nivell; i, finalment, la xarxa docent i de recerca relacionada amb l’activitat esportiva i la capacitat de generar negoci a partir de l’activitat econòmica vinculada a l’esport, tant a la ciutat mateixa com en l’entorn metropolità. En aquests tres elements es fonamenta el procés d’anàlisi, de diagnosi i de formulació d’estratègies del Pla i és amb l’impuls i la potenciació, precisament, d’aquests tres factors que s’han d’afrontar els reptes que, com veureu, el Pla Estratègic ha plantejat, per reforçar el posicionament mundial de Barcelona com a ciutat de l’esport i com a pol de dinamització econòmica i de coneixement a través de l’esport i, al mateix temps, com a ciutat cohesionada i integradora a partir de l’activitat esportiva dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquest darrer punt s’ha tingut especialment en compte en el plantejament, l’anàlisi i l’elaboració del Pla: hem comptat, en tot moment, amb la participació activa dels agents vinculats al sector esportiu en cada un dels deu districtes municipals: és al districte, al barri, on es materialitza la quotidianitat de l’activitat esportiva de les persones, amb les especificitats del territori, les demandes socials i les necessitats i preferències individuals. Des d’aquesta perspectiva territorial, haig de referir-me, encara, al reconeixement de la realitat econòmica i social de Barcelona, que no s’entén sense els municipis que conformen la Regió Metropolitana, que va molt més enllà dels límits administratius de la ciutat. Per això s’ha constituït el Fòrum Metropolità de l’Esport, amb la participació dels municipis metropolitans i de totes les capitals de la Regió I. Finalment, vull agrair la col·laboració de les persones, entitats i institucions que s’han interessat pel Pla Estratègic de l’Esport a Barcelona i que hi han pres part. A totes i a tots, els demano que s’impliquin també en aquesta nova etapa que tot just hem encetat: la implantació del Pla, a partir de l’assoliment dels objectius proposats. Entre tots farem encara més gran l’esport de Barcelona. Pere Alcober Regidor d’Esports El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 4 Introducció El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 5 Els antecedents El Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona (PEEB) s'emmarca dins de la gran tradició en planificació estratègica de la ciutat. Els anys vuitanta, Barcelona va ser la primera ciutat del sud d'Europa que es dotava d'un pla estratègic. Actualment s'està elaborant el Pla Estratègic Metropolità el qual, en aquesta tercera edició, incorpora la dimensió metropolitana, a partir de la participació de trenta-sis municipis de l’entorn de Barcelona. Altrament, Barcelona també ha estat capdavantera en la redacció de plans estratègics de caire sectorial. El primer va ser el Pla Integral dels Serveis Socials de Barcelona (1995) i, posteriorment, s’han elaborat el Pla Estratègic ‘Accent en la Cultura’ (1999) i el Projecte Educatiu de Ciutat (1999). Des del punt de vista de la dimensió territorial, cal destacar els plans estratègics de barri, el primer dels quals va ser el d’El Clot, l'any 1993, seguit pels del Poble Sec i del Bon Pastor, entre d'altres. Pel que fa als districtes, Gràcia ha estat el primer de dotar-se d'un pla estratègic (2002). Etapes de la planificació esportiva Pel que fa a la planificació de la política esportiva del municipi, els darrers vint-i-cinc anys, podem distingir diferents etapes. En la primera (1979-1986), marcada per l’arribada de la democràcia als ajuntaments, es va redactar la primera ordenança esportiva de caire municipal i s’estén fins a la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics, l'any 1986. La segona etapa (1986-1992) va tenir com a objectiu més destacat la celebració dels Jocs Olímpics, element catalitzador de l’impuls per al posicionament internacional de la ciutat, de la canalització d’inversions per a la construcció d’infraestructures i de la projecció de la capacitat organitzativa de Barcelona. L'any 1992, la celebració dels Jocs Olímpics marca l'inici de la tercera etapa (1992-2002), caracteritzada principalment perquè es va posar l’herència dels Jocs a l’abast de la ciutadania. Amb la redacció del Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona, l'any 2003, volem donar per iniciada una nova etapa que ha de representar un nou salt qualitatiu en la política esportiva de Barcelona, amb la contribució decisiva de l’esport a la consecució dels objectius generals de ciutat. Alguns antecedents del Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona Congrés Europeu L’Esport per a Tothom a les Grans Ciutats (2 edicions: 1989 i 1994) Congrés de l’Esport Català (1994) Congrés d’Esport i Medi Ambient (1996) Congrés Esport i Educació Física en Edat Escolar a Barcelona (1998) Congrés Mundial d’Esport per a Tothom: els reptes educatius (1998) Fòrum Olímpic i de l’Esport (4 edicions, fins ara: 1995, 1997, 1999 ,2001) Simposi sobre Esport Escolar (1986) Simposi Esport i Salut per a Tothom (1989) Jornades el Disminuït i l’Esport (1987) Jornades Dona i Esport (1989) Jornades Esport i Immigració (2001) El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 6 Per què un pla estratègic? L’elaboració del Pla Estratègic de l'Esport, tot i que ha estat una iniciativa de l’Ajuntament, és, des de l’inici mateix, un projecte compartit. Hi han participat i hi participen els principals agents socials i institucionals esportius amb una veritable capacitat d'incidència en el territori. Així, s'ha comptat amb gestors d'instal·lacions, entitats i clubs, federacions, ajuntaments, esportistes, associacions de mares i pares d’alumnes, associacions de veïns i veïnes, empreses relacionades amb l'esport, periodistes, empreses del món de la comunicació, universitats, centres de recerca esportiva, etc. i també amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. El Pla Estratègic ha posat de relleu la força i la importància de tots aquest agents i, mitjançant la complicitat que s'ha generat, s'ha pres consciència del gran potencial del sistema esportiu de Barcelona per a assolir fites i projectes en benefici de l'esport i de la ciutat. El Pla Estratègic de l’Esport ha estat i és un pla ciutadà, que ha fet seus els objectius generals que es planteja Barcelona. Així, el sector esportiu, un dels motors de la ciutat, es disposa a contribuir amb més eficàcia: - que la ciutat es projecti al món - que es desenvolupin la investigació, la tecnologia, l’economia del coneixement relacionats amb l'esport - que es generi més ocupació - que, mitjançant la pràctica esportiva, la ciutat esdevingui més diversa, més integradora i més saludable. En la diagnosi, s'ha analitzat globalment quina és la situació de l'esport a Barcelona i s'ha fet evident la gran importància del fet esportiu amb relació als temes que més interessen la ciutat: la cohesió social, el benestar i la qualitat de vida, la generació d'activitat econòmica i de coneixement, la projecció de la ciutat en el món. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 7 La dimensió metropolitana del pla L’estratègia esportiva de Barcelona en supera el terme municipal estricte. Sovint trobem que tot un seguit d’esdeveniments que singularitzen Barcelona com a ciutat esportiva entre les ciutats del món tenen lloc en l’entorn metropolità. Molts dels equipaments capdavanters es troben en aquest àmbit territorial: el Circuit de Catalunya, a Montmeló; el CAR, a Sant Cugat del Vallès; el Canal Olímpic, a Castelldefels, etc. A més, alguns del principals equipaments esportius que es construiran els propers anys es faran als municipis metropolitans: una pista coberta d’atletisme a Sabadell; el nou estadi de l'Espanyol a Cornellà i El Prat de Llobregat, el museu del bàsquet a Badalona, etc. L’organització dels Jocs Olímpics del 92 va optar per un model descentralitzat, a partir del qual setze subseus olímpiques van compartir les competicions. L’experiència olímpica va servir per establir unes relacions de complicitat i complementarietat amb tota una sèrie de ciutats catalanes que, per raons històriques —tenien una relació especial amb determinats esports— o bé perquè s’hi localitzaven instal·lacions específiques per a la pràctica esportiva, van acollir determinades competicions. D’altra banda en l’entorn metropolità trobem un conjunt d'associacions i clubs esportius que conformen una veritable xarxa de primer nivell i que contribueixen a promoure l’esport del conjunt del territori. Per tot això, el Pla Estratègic de l’Esport a Barcelona vol establir també complicitats amb la resta del territori metropolità, per dotar de més força la seva estratègia. Aquesta publicació resumeix, doncs, els treballs duts a terme des que el Pla es va presentar públicament, el 23 de febrer del 2002. L’estratègia que s’ha definit al llarg d’aquests mesos ha de permetre consolidar l’esport com a activitat i com a sector fonamentals i d’avantguarda per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, per a la innovació econòmica i tecnològica i per a la projecció de la ciutat: - Establint i consolidant xarxes de col·laboració entre les diferents institucions i entitats del sector. - Incentivant la participació i la implicació de tothom en el procés de definició i d’implantació del Pla. - Promovent el reconeixement de la importància de l’esport per a la ciutat i de la contribució de tots els que, des de la pràctica, la formació, la gestió, la recerca o la inversió, contribueixen a fer de Barcelona una ciutat capdavantera en aquest àmbit. Cal tenir en compte, tal i com ha estat dit sovint, que el Pla Estratègic ha de configurar-se com a marc de referència global per al sector esportiu de la ciutat, atès que recull criteris per a l’acció de totes les institucions i entitats. Però, al mateix temps, la seva condició de pla per a l’acció, exigeix un esforç de priorització per tal de centrar els esforços en l’assoliment de determinats projectes que esdevindran motor per a l’avanç. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 8 Metodologia El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 9 Els principis que han guiat l'elaboració del pla estratègic han estat: L'elaboració de l'estratègia per identificar els criteris i projectes clau per al futur de l’esport i del sector esportiu La promoció de la cooperació, el consens i el compromís de tots els agents del sector La generació de complicitat des d’una visió de futur compartida Criteris i estructuració en eixos El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona s'ha estructurat a partir de tres eixos de treball que emmarquen la missió del Pla: Eix 1: Barcelona, ciutat de l’esport entre les ciutats del món. Anàlisi de com l’esport contribueix a la projecció externa de la ciutat de Barcelona i a millorar-ne la capacitat d’atracció. Els esdeveniments esportius es converteixen, en el context de globalització actual, en un factor de projecció exterior de primer ordre i l’assistència a espectacles esportius i la pràctica d’activitats esportives són importants generadors d’activitat turística. Eix 2: Barcelona, centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport Constatació que les activitats econòmiques associades a l’esport tenen actualment un impacte molt important en el conjunt de l’economia i l’ocupació i també un gran potencial de creixement. Barcelona i la seva àrea són ja una localització important per a alguns d’aquests sectors. En el marc de la ciutat del coneixement, l’activitat física i l’esport són també un camp important per a la recerca científica i el desenvolupament tecnològic. Barcelona és una ciutat capdavantera en coneixement esportiu. Eix 3: Barcelona, una ciutat que facilita i promou la pràcticade l’esport. Un esport que construeix socialment la ciutat. L’activitat esportiva té una incidència significativa en la vida quotidiana d’una gran part de la població. L’esport té un paper molt important en la construcció d’una ciutat cohesionada: l’activitat esportiva introdueix moltes persones en organitzacions i associacions amb una repercussió notable en la vida social dels barris de la ciutat (clubs i entitats associatives esportives) i constitueixen un àmbit excel·lent per a l’exercici de la ciutadania. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 10 Fases del pla Organització Estructuració i preparació del Pla Inici: novembre, 1999 Conferencia d’Exploració Estratègica: identificació dels temes clau 23 de febrer, 2002 Diagnosi Coneixement i consens entorn els reptes per afrontar Març – desembre, 2002 Jornades Tècniques Maig i juny, 2002. 2a. Conferència: Diagnosi 14 de desembre, 2002 Definició del Pla: Consens entorn del model de futur Octubre, 2002 – Març, 2003 Plenari de l’Esport: Els projectes del pla 22 de març, 2003 Impuls i seguiment dels projectes del Pla: Inici del procés Abril, 2003 El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 11 Òrgans del pla Els òrgans del Pla Estratègic de l’Esport: Membres Funcions Destacats membres del món Ha assumit la tasca, en l'etapa esportiu i institucional de la d'organització, de promoure l'inici dels Grup Promotor ciutat treballs del Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona. Consell Representants de tots els Assessorament i seguiment municipal del Assessor grups municipals de procés de desenvolupament del Pla Municipal l’Ajuntament de Barcelona Estratègic Presidents de les Presideix El Plenari de l’Esport Comissió comissions permanents i Coordinadora representants de Garanteix la coherència dels diferents l’Ajuntament de Barcelona processos de planificació Comissió Representants d’institucions Lideratge i coordinació del procés Permanent i entitats amb capacitat (per a cada d’incidència o acció en els Aprovació formal dels documents que eix) diferents eixos. constitueixen el Pla Representants del món Lideratge i coordinació del procés en Comissió esportiu (institucions, clubs, l’àmbit del districte Permanent de associacions, AAVV, Districte gestors, AMPA, etc.) a cada Aprovació formal dels documents que districte municipal. constitueixen el Pla als districtes Responsables de les Àmbit d’intercanvi i de seguiment del Fòrum polítiques d’esports dels projecte Metropolità de municipis de l’àrea de l’Esport Barcelona Tothom relacionat, d’una Seguiment del conjunt del projecte. És Plenari de manera o d’una altra, amb el expressió de la voluntat relacional del Pla i l’Esport sector esportiu de suport al projecte. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 12 Procés i accions de participació El Pla ha estat en tot moment un procés de reflexió, obert i participatiu. S’ha realitzat un important esforç per involucrar tots els col·lectius que tenen relació amb l’esport des dels diferents vessants tractats. A banda de la important participació del teixit esportiu de la ciutat –—clubs, entitats, federacions, etc.—, també s’hi han implicat altres sectors, com, per exemple, representants del món acadèmic i de la universitat, de l’economia i l’empresa, gestors d’instal·lacions esportives, organitzadors d’esdeveniments i de l’esport escolar, associacions de veïns, etc. En l’àmbit metropolità: El Fòrum Metropolità de l’Esport és l’àmbit d’intercanvi d’experiències, opinions i col·laboració dels quaranta-dos municipis de l’entorn de Barcelona que, amb Barcelona, l’integren. Es va constituir a Sabadell l’11 de novembre del 2002. A més de Barcelona, formen part del Fòrum Metropolità de l’Esport: Badalona Badia del Vallès Barberà del Vallès Castelldefels Begues Castellbisbal Corbera Cerdanyola Cervelló El Prat de Llobregat Cornellà El Papiol L’Hospitalet de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà Montgat Molins de Rei Montcada i Reixac Sant Adrià Pallejà Ripollet Sant Climent Sant Andreu Sant Boi Sant Joan Despí Sant Cugat del Vallès Sant Feliu Santa Coloma de Cervelló Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Torrelles de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Tiana Mataró Viladecans Granollers Sabadell Martorell Mollet Vilanova i la Geltrú Terrassa Vilafranca del Penedès A la ciutat Un total de 1390 persones han assistit als diferents actes oberts del Pla: tres conferències plenàries i tres jornades tècniques de treball. 224 persones han participat en les tres comissions permanents de ciutat. S’han dut a terme reunions específiques i sectorials per tractar temes concrets, com l’esport en edat escolar o la gestió de les instal·lacions, amb una participació de 53 persones. Als districtes 249 persones han participat als 10 districtes. S’han fet 40 reunions de treball, entre consells municipals d’Esports i comissions permanents de Districte. El resultat: més de 600 propostes de tota mena, relatives a molt diverses temàtiques, a partir de les quals s’han establert 3 grans propòsits estratègics per a cada eix. Això es concreta en 13 projectes prioritaris, 4 instruments per a la impulsió i el desenvolupament general del Pla Estratègic i 82 mesures específiques per als districtes. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 13 La Conferència d'Exploració Estratègica Celebrada a l'Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) a Barcelona el 23 de febrer del 2002, va ser el primer acte públic del Pla Estratègic i va marcar l’inici de l’elaboració del Pla pròpiament dit. L’objectiu principal de la Conferència era la identificació dels temes clau que el Pla havia de tractar en cada un dels eixos. Es van organitzar quatre grups de treball, anomenats panels, en cada un dels quals van participar persones expertes. D’acord amb el tema que es plantejava en el seu panel, cada expert va fer tres propostes clau que, segons el seu parer, la ciutat de Barcelona havia de desenvolupar els propers anys en el camp de l'esport. Panel 1: Barcelona , ciutat de l'esport entre les ciutats del món. Panel 2: Barcelona, centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport. Panel 3: Barcelona, una ciutat que promou la pràctica de l’esport. Panel 4. Barcelona, un esport que construeix socialment la ciutat. Posteriorment, es va convidar els participants més de 400 persones a manifestar les seves preferències amb relació a les propostes del panelistes. La Conferència d’Exploració Estratègica va posar de relleu: L’amplitud temàtica de l’esport a la ciutat. L’esport com a motor de la ciutat (capitalitat mundial) El paper de l’esport com a dinamitzador dels objectius de la ciutat. La importància dels actors que es mouen al voltant de l’esport. La capacitat d’organització i convocatòria de la Direcció d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona Els arguments per a un nou salt qualitatiu. Les propostes han demostrat la capacitat creativa i d’il·lusió del sector. Les Jornades Tècniques Es van celebrar tres jornades tècniques, una per a cada eix, en les quals es van plantejar als experts convidats qüestions específiques sobre la problemàtica de l'esport a la ciutat de Barcelona. Van tenir lloc els mesos de maig i juny del 2002, a l'INEFC. Eix 1: Projecció internacional de Barcelona a través de l’esport. 6 de juny del 2002. Eix 2: Esport i economia. 30 de maig del 2002 Eix 3: L’esport, la ciutat i la gent. 12 de juny del 2002 El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 14 2a Conferència: Diagnosi Es va dur a terme a l'INEFC el 14 de desembre del 2002, amb l’objectiu de difondre els principals resultats de la diagnosi del Pla, tot just completada, i de presentar la primera proposta de Pla d’Acció i objectius. Com en la primera conferència, es van organitzar quatre grups de treball i els assistents van prioritzar les mesures i accions presentades durant l’acte. El Plenari de l'Esport El 22 de març del 2003 es va celebrar, novament a l’INEFC, el Plenari de l'Esport. S’hi van presentar els tretze projectes prioritaris i els quatre instruments per a l'impuls del Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona. Amb aquest acte, es donava per acabada la fase d’elaboració del Pla, alhora que se n’iniciava la fase d’execució. Les comissions permanents de ciutat Es va constituir una comissió permanent per a cadascun del eixos, presidida per personalitats destacades del món de l’esport. Es van celebrar tres sessions de treball per a cada comissió. En la primera, es van aprofundir els principals temes clau, sorgits de la Conferència d’Exploració Estratègica i que Barcelona ha d’afrontar amb relació a l’esport. En la segona sessió, prèvia a la Conferència de Diagnosi, es van presentar les principals conclusions de la diagnosi, utilitzant la metodologia DAFO (debilitats-amenaces-fortaleses- oportunitats). Finalment, en la darrera sessió de les comissions permanents, que es van convocar poc abans del Plenari de l’Esport, es van presentar els projectes i el Pla d’Acció. El calendari de les sessions Primera Segona Tercera Éix 1 19 d’abril del 2002 13 de novembre del 2002 11 de febrer del 2003 Eix 2 15 d’abril del 2002 8 de novembre del 2002 10 de febrer del 2003 Eix 3 17 d’abril del 2002 18 de novembre del 2002 17 de febrer del 2003 Les comissions permanents de Districte Es va constituir una comissió permanent per a cada un dels deu districtes municipals. Aquestes comissions han estat obertes a les persones i institucions, entitats i empreses del districte, vinculades al sector esportiu, que s’han interessat per participar en el procés del Pla Estratègic des d’un punt de vista territorial. En general, s'han dut a terme quatre sessions de treball per a cada comissió1 1. Presentació del Pla. 2. Identificació dels temes clau. 3. Priorització de propostes. 4. Aprovació de mesures específiques per al Districte. Les mesures proposades per la Comissió Permanent de cada Districte, han estat aprovades, també, pel Consell d'Esports del Districte o per la Comissió d'Esports, segons els casos, per ser presentades, finalment, al Plenari del Consell Municipal de Districte. 1 A Ciutat Vella, l'Eixample i Nou Barris, es van condensar dues sessions en una sola jornada de treball. 15 La diagnosi El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 16 Davant la pregunta “com fer millor el que fem?”, que caracteritza la gestió del dia a dia, la resposta del pensament estratègic es fonamenta en una nova pregunta, molt simple: “Estem fent el que hem de fer?” Per respondre, és necessari veure clar el nostre propòsit, aprofundir en el coneixement de les tendències que condueixen el canvi, ser sensibles a les característiques i els condicionants de l’entorn i plantejar-nos com afectaran el nostre objectiu, identificant amenaces i oportunitats. A partir d’aquí, caldrà ser creatius per desenvolupar respostes efectives, que haurem d’afrontar i dur a terme amb els recursos propis. En els documents de diagnosi, s’ha incorporat la informació des d’un doble vessant: d’una banda, l’anàlisi de les tendències de caràcter general que afecten l’esport a la ciutat de Barcelona i, d’una altra, l'anàlisi interna, centrada en la realitat de la ciutat mateixa. Des d'un punt de vista metodològic, s'han tingut en compte dos tipus de fonts d'informació: les fonts quantitatives, ja siguin primàries (censos d'instal·lacions, nombre d'esportistes, etc.) o secundàries, i les fonts qualitatives: entrevistes a experts i professionals del sector esportiu de la ciutat, que han expressat les seves opinions sobre l'estat de la qüestió; les aportacions dels membres de les comissions permanents, etc. Les conclusions de la Conferència d'Exploració Estratègica del febrer del 2002 han estat determinants per a assenyalar els temes clau, sobre els quals s'ha aprofundit especialment en l'elaboració de la diagnosi i en l'anàlisi feta. Finalment, la matriu DAFO ha posat en relació la doble anàlisi sobre la realitat de la ciutat i els condicionants de l’entorn. Això ens ha permès classificar i sintetitzar tota la informació obtinguda, d'acord amb la finalitat de l'anàlisi estratègica: d’una banda, identificar les debilitats i amenaces i, de l’altra, les fortaleses i oportunitats de la ciutat per afrontar-les. El DAFO determina: DEBILITATS FORTALESES: o febleses: aspectes negatius que cal tenir elements positius amb els quals es compta en consideració en el moment d’afrontar el i que faciliten l’assoliment del nostre futur, d’acord amb el nostre propòsit. propòsit. AMENACES: OPORTUNITATS: pronòstics negatius o tendències que ens elements que són un potencial per dificulten l’assoliment del nostre propòsit. desenvolupar o tendències que ens faciliten l’assoliment del nostre propòsit Estudis i documents de la diagnosi Conclusions de la Conferència d’Exploració Estratègica Conclusions de les Jornades Tècniques Estudis: Eix 1: projecció internacional de Barcelona a través de l’esport. Eix 1: Proposta d’esdeveniments internacionals a Síntesi DAFO l’organització dels quals Barcelona pot optar Eix 2: centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport Eix 2: Eix 3: cohesió social i pràctica d’activitats esportives Síntesi DAFO Matriu d’actors de l’esport en edat escolar Aportacions i propostes de les comissions permanents de Districte Enquesta d’opinió ciutadana Eix 3: La visió dels agents (entrevistes en profunditat) Síntesi DAFO Opinió dels professionals del sistema esportiu El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 17 Principals conclusions Eix 1: Barcelona, ciutat de l'esport entre les ciutats del món. En aquest eix s’ha estudiat com els esdeveniments esportius es converteixen, en l’actual context de globalització, en un factor de projecció exterior de primer ordre i com l’assistència a esdeveniments esportius i la pràctica de l’esport són importants generadors d’activitat turística. Podem afirmar que els darrers anys Barcelona ha esdevingut un referent mundial en l’àmbit esportiu. S’anomena «model Barcelona» una forma molt concreta d’organització dels Jocs Olímpics, recentment emprada, amb èxit, als Jocs Olímpics de Sydney (2000). La revolució de les comunicacions i la universalització del fenomen esportiu fan créixer la importància de l’esport i dels esdeveniments esportius en la projecció externa de la ciutat i del seu atractiu. El fenomen de la globalització accentua la importància del posicionament en el sistema mundial de ciutats. Els canvis que s’estan produint en l’economia, la tecnologia i la política n’afecten directament el rol. Ja no podem parlar més d’una organització jeràrquica, sinó d’una estructura de xarxa amb diferents ciutats o nodes per on passa un volum més o menys gran de fluxos (financers, d’informació, de mercaderies, de persones, etc.). En aquest nou escenari, les ciutats cerquen una estratègia per posicionar-se en el context mundial com a nodes principals on conflueixen aquests fluxos. Les ciutats inverteixen en estratègies per destacar els seus atractius més rellevants. La seva capacitat per esdevenir globals depèn de la seva capacitat per gestionar activitats i operacions transnacionals, de manera que tinguin presència en els circuits internacionals especialitzats. Així, alguns exemples que podem associar a certes ciutats, amb determinats camps d’activitat que han assolit preeminença en la xarxa mundial, són: Viena, a través de la cultura i la música; Frankfurt, mitjançant la capitalitat europea de les finances; Munic i Houston, per la seva excel·lència en el camp de la medicina; Los Angeles, gràcies a la indústria de continguts audiovisuals, etc. Barcelona és un referent mundial en l’àmbit esportiu. Segons Saskia Sassen, una de les principals estudioses del fenomen de la globalització, Barcelona té presència en els circuits globals en els camps del disseny, l’arquitectura, l’art i l’esport. Els esdeveniments esportius són, en aquest context, un factor de projecció exterior de primer ordre. L’increment, els darrers anys, de la competència entre ciutats per acollir competicions i espectacles esportius demostra el seu interès creixent per aprofitar i integrar l’esport com a element clau de l’estratègia de projecció i atractivitat de la ciutat. L’assistència a esdeveniments esportius i la pràctica de l’esport són importants generadors d’activitat turística. L’esport i els serveis associats constitueixen una part important del conjunt d’atractius que fonamenten l’atractivitat d’una ciutat. La imatge i el reconeixement de Barcelona en l’àmbit esportiu, les dotacions actuals de serveis avançats associats a l’esport o el prestigi d’alguns dels seus clubs són un actiu fonamental que cal aprofitar. Des d’aquesta perspectiva, és necessari impulsar l’anàlisi entorn dels elements en què es pot basar l’estratègia de promoció de Barcelona i de la seva àrea des d’aquest àmbit. Cal una reflexió sobre els objectius per tal d’incrementar les possibilitats per atraure competicions, esdeveniments esportius o altres elements de centralitat seus d’organismes internacionals, etc. i, al mateix temps, facilitar la projecció externa de la ciutat. Tanmateix, l’organització d’esdeveniments esportius no és l’única forma de lideratge. La presència de Barcelona en el context internacional pot passar per la innovació en el concepte «esport» per tal d’esdevenir líder de noves formes de fer esport, on es tinguin molt presents conceptes com participació i esport per a tothom. Cal, doncs, aprofundir i innovar en aquest vessant. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 18 Debilitats i amenaces Les infraestructures de comunicació (aeroport i ferrocarril, retard de l'arribada del tren de gran velocitat). Recessió en el camp del patrocini. Dificultats de patrocini per als esports minoritaris. Dificultats en el finançament de la xarxa de clubs i associacions. Excessiva concentració dels grans esdeveniments periòdics a la primavera (Gran Premi de Fórmula 1, Torneig Comte de Godó, motociclisme, vela, etc.). Competència creixent d’altres ciutats internacionals i nacionals. Pressió per traslladar les seus (federacions) actualment localitzades a Barcelona. Manca d’orientació respecte a la comercialització internacional d’alguns esdeveniments esportius que se celebren a la ciutat. Fortaleses i oportunitats Bons equipaments esportius. Es preveu la construcció de noves infraestructures (pista coberta de Sabadell, nou estadi del RCD Espanyol, instal·lacions de l’àrea del FC Barcelona, etc.). Diversitat i importància del calendari de proves esportives. La tradició del teixit associatiu esportiu: més de mil entitats i esportius: l’esport és el principal factor d’associacionisme de la ciutat. Bones infraestructures d’acollida i importància creixent del turisme practicant. Imatge internacional positiva associada a l'esport. Capacitat organitzativa provada. Alt nivell de competitivitat esportiva a nivell internacional dels clubs de la ciutat. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 19 Eix 2: Barcelona, centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport En l’eix 2, s'ha vist com les activitats econòmiques associades a l’esport tenen actualment un impacte molt important en el conjunt de l’economia i l’ocupació i presenten, igualment, un gran potencial de creixement. A mesura que s’incrementa la renda familiar disponible, augmenta la despesa en béns i serveis relacionats amb l’esport de les famílies, la qual cosa té un important impacte en l’ocupació del sector. Barcelona i la seva àrea constitueixen ja una localització important per a alguns d’aquests sectors: per exemple, en la producció, distribució i comercialització de material esportiu, en els mitjans de comunicació, en medicina esportiva i formació i en el disseny, la construcció i la gestió d’instal·lacions esportives. La tradició i la imatge de la ciutat constitueixen una base excel·lent per atreure noves inversions com les seus direccionals d’empreses, els centres de disseny i els organismes associats a l’esport, a part de ser ideals per a la promoció de nous esports ja que donen la màxima credibilitat a patrocinadors i anunciants. La ciutat de Barcelona pot esdevenir un centre direccional europeu dels sectors associats a l’esport. La creació de relacions i sinergies entre els sectors presents a la ciutat és, doncs, un primer objectiu que cal consolidar. En el marc de la ciutat del coneixement, cal destacar que l’activitat física i l’esport són també un camp important per a la recerca científica i el desenvolupament tecnològic a la ciutat. Institucions com el CAR, l’INEFC o el Centre d’Estudis Olímpics, i també la recerca i el desenvolupament en la medicina de l’esport poden ser potenciats encara més per fer de Barcelona una veritable ciutat capdavantera i innovadora en coneixement esportiu Els darrers anys, en el conjunt de la Unió Europea, s’ha produït un gran increment dels llocs de treball relacionats amb l’esport (a Espanya, l’increment ha estat del 100% entre 1990 i 1998). Es preveu, els propers anys, un increment de l’oferta d’ocupació: es pot considerar el sector esportiu com a nou filó d’ocupació, sobretot de joves i de dones. En aquest sentit, els centres docents tenen un gran repte davant seu. D’altra banda, durant els darrers deu anys s’han observat grans canvis en el món dels mitjans de comunicació, que han tingut importants repercussions en l’esport. S’ha produït un increment molt notable de la demanda d’emissions esportives a bona part de la població. A més, la liberalització de les televisions a Europa i l’aparició de noves possibilitats tècniques d’emissió i de nous canals de televisió (cable, satèl·lit, digital terrestre) han fet augmentar molt l’oferta de continguts esportius, especialment en televisions i ràdios. Com a conseqüència, l’esport ha vist créixer força els ingressos per drets de televisió, per esponsorització i per patrocini. L’increment de la presència mediàtica de l’esport ha comportat la necessitat de tractar adequadament la informació esportiva i, per tant, s’ha produït un important augment de la demanda de professionals del periodisme esportiu. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 20 Debilitats i amenaces Poc nivell d’I+D (investigació més desenvolupament) general. Els grans patrocinadors esportius no tenen la seu a Barcelona (només un del set principals). Compromís feble de les empreses localitzades a Barcelona amb l’esponsorització i el patrocini esportiu de la ciutat. Tendència a la concentració mediàtica a Madrid, especialment del sector audiovisual. Dificultats per a l’adequació de les demandes del mercat de treball amb l’oferta (infraocupació dels llicenciats en Educació Física i manca d’operaris especialitzats). Relacions entre el món de l’empresa i el món educatiu encara febles. Especialment la col·laboració entre la universitat i l’empresa. Fortaleses i oportunitats Barcelona és la sisena ciutat d'Europa més atractiva per establir-hi una activitat econòmica (primera en qualitat de vida). (Healy and Beaker). L’Eurolliga de Bàsquet, la NBA a Europa, la FIRS (Federació Internacional de Patinatge), sis federacions espanyoles, dues de les tres lligues professionals (ACB bàsquet i ASOBAL handbol ) tenen la seu a Barcelona. Barcelona és la primera ciutat d'Europa i la tercera del món en percentatge de persones abonades a instal·lacions esportives (International Health and Racket Association). Barcelona és el principal centre d’Espanya d’activitats econòmiques relacionades amb l’esport. Barcelona és la porta d'entrada d'inversions privades a Espanya en el sector del fitness. El sector privat local de fitness és molt competitiu i adaptat a la realitat local. L’esport i tots els sectors relacionats han esdevingut un nou jaciment d’ocupació. Tendència al creixement del mercat de consum esportiu. La Fira de Barcelona és el principal recinte firal espanyol de salons relacionats amb l’esport (Saló Nàutic Internacional, Saló de l’Automòbil, Nivalia, Planet Futbol, Saló de la Piscina). Gran xarxa d'associacions professionals relacionades amb l'esport amb seu a Barcelona. Activitats i serveis vinculats a la construcció (enginyeria, arquitectura, construcció, sector de les piscines) i la gestió d’instal·lacions (públics /privats, locals /multinacionals). Activitats i serveis de la indústria del motor: fàbriques, centres de disseny, Circuit de Catalunya, IDIADA (Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil). Lideratge amb relació a activitats formatives i de coneixement Xarxa d'institucions educatives en el camp de l'esport. És el principal focus de coneixement amb relació a l'esport. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 21 Eix 3: Barcelona, una ciutat que promou la pràctica de l’esport. Un esport que construeix socialment la ciutat En aquest eix, s’ha posat de manifest de quina manera l’activitat esportiva té una incidència important en la vida quotidiana d’una gran part de la població de la ciutat i com l’esport i la pràctica esportiva tenen un paper molt destacat en la construcció d’una ciutat cohesionada: l’esport introdueix moltes persones en organitzacions i associacions que tenen una gran repercussió en la vida social dels barris de la ciutat (entitats i clubs esportius) i constitueixen un àmbit per a l’exercici de la ciutadania. Per exemple, l’esport és el principal factor d’associacionisme a la ciutat de Barcelona: de les persones associades, el 20,8% ho són de clubs esportius, seguits de lluny per les associacions de veïns (8,6%), les organitzacions culturals (7,2%) i les organitzacions ecologistesi les ONG (3,8%). Durant la dècada dels anys noranta, s’ha constatat un important increment de la pràctica esportiva entre els barcelonins, tal i com queda reflectit en les enquestes sobre hàbits esportius a la ciutat que es realitzen periòdicament i en les xifres d’usuaris de les instal·lacions esportives municipals. El canvi no és només quantitatiu sinó també qualitatiu: els barcelonins han deixat de considerar la pràctica esportiva com a poc important per donar-li força importància, sobretot amb relació amb la salut. Malgrat que les dades actuals són positives, cal encara realitzar un esforç per facilitar l’accés a tots els col·lectius, aprofundir i aprofitar les potencialitats de la pràctica esportiva com a àmbit de formació al llarg de tota la vida i multiplicar l’oferta i els escenaris de pràctica. Un aspecte força característic de l’activitat esportiva a Barcelona és la utilització de l’espai públic: les places, els parcs, els carrers i les platges han esdevingut llocs habituals per practicar-hi esport de forma individual o col·lectiva. Des de la constatació de la diversitat d’agents que intervenen actualment en la provisió i producció d’activitats esportives associacions, clubs, centres escolars, empreses, administració , cal una reflexió, amb perspectiva de futur, sobre el rol, les funcions i les formes de finançament i de gestió que han de permetre consolidar i ampliar l’oferta. Específicament, a partir del reconeixement de la importància de l’associacionisme esportiu en la promoció i l’organització d’activitats esportives, però també tenint-ne en compte l’impacte en la vida cultural i social de la ciutat, cal analitzar de quines maneres es pot promoure i garantir-ne el desenvolupament. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 22 Debilitats i amenaces La cultura i l’estructura de l’esport reflecteixen, mantenen i reprodueixen desigualtats per qüestió de gènere, de capacitat o d’edat. Els nous estils de vida de la població (individualització de les relacions socials) i les incompatibilitats entre la vida familiar i la professional. Les diferències entre l’escola pública i la privada amb relació a l’organització d’activitats esportives (quantitat) i la continuïtat de la pràctica, són importants: Manca de continuïtat de les ofertes esportives per la manca de continuïtat de les AMPA. Poques activitats esportives extraescolars en els centres públics de primària i secundària. En la transició de l’escola primària a la secundària, es produeix una pèrdua de participants. Afecta especialment els centre públics. Pèrdua de practicants esportius a la secundària i en les franges d’edat d’entre 18 i 30 anys, especialment pel que fa a la pràctica esportiva de competició i en grup. Infrautilització de molts espais esportius i instal·lacions esportives de les escoles fora de l’horari escolar. Dificultats legals per a la utilització d’aquests espais, especialment en les instal·lacions esportives de centres públics. Poc prestigi de les activitats esportives en comparació amb altres activitats extraescolars (música, idiomes, dansa, …). Dificultats de l’esport reglat: dificultats de subsistència de les associacions i els clubs esportius més petits, generalment sense patrimoni propi per accedir a la pràctica dels seus esports (dificultats en tarifes, horaris, etc.). Difusió deficient de gran nombre d’esdeveniments esportius que es desenvolupen a la ciutat. Alguns clubs poden tenir problemes de viabilitat en el futur (finançament, increment de socis, mantenir-se en la competició, etc.). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 23 Fortaleses i oportunitats Del curs 1995-1996 al curs 2000-2001 s’ha incrementat el percentatge d’alumnes participants en activitats esportives extraescolars organitzades pel CEEB (Consell de l’Esport Escolar de Barcelona). També ha augmentat l’oferta d’activitat extraescolar d’altres organitzacions (clubs, empreses, etc.). Hi ha sensibilitat i iniciatives per promoure els valors educatius de l’esport (per exemple, la campanya “Compta Fins a Tres”). Les instal·lacions municipals com a garants de l’equitat i accés a la pràctica esportiva per a tothom. El nombre d’abonats d’aquestes instal·lacions representa actualment el 10% de la població, havent experimentat un augment espectacular: de 20.045 persones, l’any 1992, a 156.781, el 2002. Important increment dels actes esportius populars al carrer. L‘any 1996, 87: l’any 2000, 289. Existència d’un important calendari d’actes oberts a tothom. Important xarxa associativa esportiva: 1.027 entitats i clubs esportius. L’esport és el principal factor d’associacionisme de la ciutat. Emergència de la pràctica esportiva com a fenomen social (l’activitat física és moda). Creixent demanda d’incorporació aspectes de lleure i cultura relacionats amb les instal·lacions esportives. Creixement de la consciència sobre la importància de la pràctica de l’esport amb relació a la salut de les persones al llarg de tota la vida. Progressiva introducció de les noves tendències esport i salut (concepte de wellness) adaptades per a tothom. El calendari de l’esport és cada cop més equitatiu i accessible: apropament de la pràctica de l’esport i l’activitat física a amplis segments de població. Ha augmentat la pràctica d’activitats esportives. El 1999, el 69% de la població entre 15 i 69 anys feia algun tipus de pràctica esportiva, la qual era molt diversificada. Els darrers anys, la diferència entre el nombre d’homes i de dones practicants s’està reduint. La pràctica d’esports augmenta amb el pas de les generacions. L’oferta d’instal·lacions municipals és important; accés a l’esport a un preus accessibles. El nombre de persones que no han practicat mai l’esport disminueix. Millor formació dels professionals de l’esport. Creixent importància de la pràctica esportiva fora de les instal·lacions: els espais urbans i naturals esdevenen també zones de pràctica esportiva. Les actuacions urbanístiques a la ciutat han facilitat i incentivat la pràctica de l’esport (platges, carril bici, parcs, …). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 24 Definició del Pla El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 25 Mitjançant el procés de participació del Pla i considerant les aportacions i l’opinió dels experts i els professionals, s’ha recollit tot un seguit de propostes que han estat ordenades en diferents nivells de concreció. En primer lloc, els tres eixos del Pla n’han enunciat i emmarcat la missió: Missió del Pla: Eix 1: Consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport entre les ciutats del món. Eix 2: Fer de Barcelona un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport. Eix 3: Promoure la pràctica d’activitats esportives i contribuir amb l’esport a la construcció i cohesió socials de la ciutat. En un segon nivell de concreció i un cop finalitzada la diagnosi, per a cada eix del Pla, s’han redactat tres grans propòsits que en desenvolupen la missió. En el tercer nivell, per a cada propòsit estratègic, s'han definit les estratègies. Per a cada estratègia, s’ha consensuat tota una sèrie de mesures i d’accions més concretes. El 14 de desembre del 2002, es va celebrar la Segona Conferència del Pla, durant la qual es van presentar els resultats de la diagnosi. Al final de la sessió, els més de 400 assistents van prioritzar els propòsits, les estratègies i les accions presentades. A partir del resultat de les prioritzacions i del debat de les comissions permanents de cada eix, s’han definit els tretze projectes i els quatre instruments que constitueixen el Pla d’Acció. També formen part del Pla d’Acció les vuitanta-dues mesures que, en l’àmbit territorial, han establert les comissions permanents de Districte. Com ja ha estat dit, el Pla Estratègic s’ha d’interpretar com a marc de referència, i per tant, global, que recull criteris per a l’acció de totes les institucions i entitats de la ciutat. Al mateix temps, la seva condició de Pla per a l’Acció, ha exigit un esforç de priorització per tal de centrar els esforços en l’assoliment d’uns quants projectes que puguin ser motor d’avanç. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 26 Eix 1: Barcelona, ciutat de l’esport entre les ciutats del món. Missió Propòsits Estratègies Consolidar els esdeveniments que ja se celebren, atraure’n de nous, de caràcter 1.1. Fer de Barcelona una ciutat ocasional, i crear-ne d’altres, de caràcter periòdic. acollidora d’esdeveniments Buscar nous lideratges esportius de la ciutat. esportius. Crear la “marca Barcelona” com a identificadora de la ciutat de l’esport. Crear els òrgans necessaris per dur a terme l’estratègia dissenyada. Creació del Parc de l’Esport de Montjuïc2 a 1.2. Aconseguir que Barcelona Barcelona. esdevingui seu Impulsar l’acollida i l’organització de grans d’organitzacions i associacions esdeveniments no estrictament esportius esportives internacionals. adreçats als professionals de l’esport (congressos, simposis, trobades, etc.). Impulsar la creació d’atractius turístics relacionats amb el món de l’esport. Millorar les estructures de comercialització de les activitats esportives que se celebren a Barcelona. 1.3. Fer de Barcelona una ciutat Definir una estratègia d’atracció del turisme capdavantera en esport i practicant per a les competicions que se turisme celebrin a Barcelona (marató, triatló, vela, …). Establir una estratègia de cooperació amb altres territoris que puguin complementar l’oferta de la ciutat (esquí, esport d’aventura, etc.). 2 Aquest objectiu és compartit pels eixos 1 i 2, atès que també es vol atraure la localització d’activitats econòmiques relacionades amb l’esport. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 27 Consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport entre les ciutats del món Eix 2: Barcelona, centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport. Missió Propòsits estratègies Creació d’un “Parc de l’Esport” de Montjuïc per facilitar l’atractivitat de noves activitats relacionades amb l’esport (associar localització amb incentius fiscals, econòmics, etc.). Potenciar la Fira com el gran escenari comercial del sector esportiu: creació de la 2.1. Promoure Barcelona com a seu gran Fira de l'Esport. d’activitats econòmiques, Enfortir el sector relacionat amb la construcció d’organismes i d’associacions i la gestió d’equipaments esportius. internacionals relacionats amb Plantejar el desenvolupament econòmic de l’esport. l’esport a Barcelona des d’una lògica metropolitana. Creació de sinergies i consolidació dels sectors econòmics esportius. Fer conèixer la gran dimensió que l’esport té a Barcelona. 2.2. Fer de Barcelona un cluster Creació de la Universitat de l’Esport de d’activitats de coneixement Catalunya a Barcelona. relacionades amb l’esport. 2.3. Aconseguir que Barcelona Potenciar el sector audiovisual esportiu a la sigui capdavantera en mitjans ciutat. de comunicació i esport. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 28 Fer de Barcelona un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport. Eix 3: Barcelona, una ciutat que promou la pràctica de l’esport. Un esport que construeix socialment la ciutat. Missió Propòsits estratègies Establir l’acord sobre el model educatiu de l’esport en edat escolar. Definir canals de comunicació i mecanismes de cooperació entre tots els agents implicats en l’esport en edat escolar. Garantir recursos i generalitzar l’ús dels espais 3.1. Garantir l’accés a la pràctica esportius per a l’esport en edat escolar. d’esport i d’activitat física, de Afavorir la promoció i la difusió de l’oferta, la qualitat, per a tots els nois i gestió dels recursos i la qualitat dels serveis noies de Barcelona. enfortint les entitats organitzadores d’activitats esportives en edat escolar. Articular els recursos necessaris per garantir la difusió i la informació de l’oferta d’activitat esportiva en edat escolar a tots els escolars i a les seves famílies. Garantir per a la ciutat la dotació d’equipaments esportius públics que permeti atendre les necessitats globals i específiques de les diferents entitats i col·lectius i de les diverses realitats de pràctica física i esportiva que Barcelona promou o conté. Vetllar pel manteniment correcte del patrimoni d’equipaments esportius de la ciutat i articular els mecanismes adients perquè l’esport barceloní disposi d’una xarxa d’instal·lacions de qualitat. Apropiar-se de la ciutat per a la pràctica de l’esport. Generar consciència d’identitat i de 3.2 Més oportunitats i més diversitat responsabilitat ciutadanes amb relació als per a la pràctica de l’esport i de espais esportius d’utilització lliure. l’activitat física al llarg de tota la Afavorir que la gestió de les instal·lacions vida i per a tothom. esportives reverteixi prioritàriament en benefici de la promoció de les entitats i els clubs esportius de barri. Potenciar el club o l’entitat esportiva de barri com a eix fonamental de l’estructura esportiva de la ciutat. Mantenir la diversitat de models de clubs i de disciplines esportives. Potenciar mecanismes d’equilibri entre la pràctica de diferents esports. Dedicar atenció especial a les entitats que treballen la promoció esportiva en edat escolar. Augmentar el nombre de nenes i noies practicants d’esport reglat. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 29 Promoure la pràctica d’activitats esportives i contribuir amb l'esport a la construcció i cohesió socials de la ciutat. Missió Propòsits estratègies Fomentar la pràctica esportiva en les activitats adreçades a la gent gran. Desenvolupar programes adequats a col·lectius en risc d’exclusió social. Promoure que els ciutadans amb discapacitat participin de manera efectiva en la pràctica d’activitats esportives. Articular els recursos complementaris necessaris per fer-ho possible. Potenciar la promoció de l’activitat física i de l’esport per a la joventut. Incentivar les organitzacions esportives perquè adoptin polítiques i pràctiques 3.3 Un esport sense límits i sense d’igualtat de gènere. barreres: un esport més Interrelacionar esport i salut com a mitjà per a inclusiu. Una activitat física la consecució d’hàbits per a una vida més intencional. saludable i activa. Articular els mecanismes necessaris per tal que els beneficis econòmics de la gestió esportiva reverteixin a les modalitats d’activitats físiques i esportives amb menys recursos o deficitàries. Crear programes a mida per a grups amb necessitats específiques. Garantir que l’esport arribi a tothom. Assegurar els recursos necessaris perquè la informació de l’activitat fisicoesportiva de Barcelona arribi a tots els ciutadans i ciutadanes. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 30 Promoure la pràctica d’activitats esportives i contribuir amb l'esport a la construcció i cohesió socials de la ciutat. El Pla d’Acció El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 31 La planificació estratègica, a banda d'elaborar una visió compartida i de definir unes línies generals que serveixin de guia per a tot el sector esportiu de la ciutat, requereix la concreció en una sèrie de projectes per posar en marxa. Per això, a partir del procés de debat, de priorització i de consulta, en el qual han participat activament i intensament els diferents òrgans del Pla, s'ha dissenyat una proposta de Pla d’Acció. Aquest Pla d’Acció està integrat per tretze projectes prioritaris, quatre instruments per a la impulsió del Pla i vuitanta-dues mesures específiques per als deu districtes municipals. El conjunt d’estratègies, propòsits, propostes i mesures que s’han analitzat i valorat en les diferents sessions de treball del Pla queda sintetitzat en els projectes, instruments i mesures en què es basa el Pla d’Acció. La definició i l’execució dels diferents plans operatius, vinculats a cada un dels projectes, és la via a través de la qual el Pla Estratègic esdevindrà realitat. Un sistema d’indicadors quantificables és l’eina que permetrà avaluar el grau d’acompliment i d’adequació dels objectius. Els quatre instruments per a la impulsió del Pla obeeixen a les necessitats de: enfortir la capitalitat internacional de Barcelona definir un òrgan de gestió municipal de l’esport àgil i amb més capacitat operativa millorar la xarxa d’informació analitzar i avaluar l’evolució del sistema. Les vuitanta-dues mesures específiques dels districtes són l’adequació de les estratègies a la realitat i a les necessitats i les demandes concretes de cada territori i sorgeixen del treball dut a terme per les diferents comissions permanents. Els projectes Barcelona, ciutat de l’esport entre les ciutats del món 1. Barcelona, capital i seu. Seu d’organismes internacionals vinculats al món de l’esport. 2. Barcelona atracció. Pla de grans esdeveniments esportius. Barcelona, seu d’esdeveniments esportius. 3. Turisme esportiu. Barcelona, destinació turística esportiva 4. Marca Barcelona Esport. Una marca compartida. Barcelona, centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport. 5. Universitat de l’Esport de Catalunya. Centre de referència mundial per a la recerca i la docència associades a l’esport. 6. Parc de l’Esport de Montjuïc. Centre direccional de l’esport a la ciutat. 7. Metròpolis econòmica. Desenvolupament econòmic de l’esport des d’una òptica metropolitana. Barcelona, una ciutat que promou la pràctica de l’esport. Un esport que construeix socialment la ciutat. 8. Nou model d’equipaments esportius públics. La planificació, el disseny i la gestió de l’esport a la ciutat. 9. Esport i espai públic. Afavorir la utilització de l’espai públic per a la pràctica de l’esport. 10. Clubs i entitats: l’eix fonamental de l’estructura esportiva de la ciutat 11. Escoles esportives de Barcelona. Implantació d’un nou model d’esport educatiu en edat escolar. 12. Esport integrador: participació efectiva per garantir que l’esport arribi a tothom. 13. L’esport de proximitat. Els districtes: adaptació de la política esportiva de la ciutat al barri. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 32 Els instruments 1. Nova organització municipal. Una gestió innovadora i de qualitat per a l’esport de la ciutat. 2. La Fundació. Captació de grans esdeveniments esportius i seus d’organismes i empreses internacionals que assegurin la projecció mundial de Barcelona. 3. Xarxa d’informació de l’esport de Barcelona. 4. L’observatori de l’esport de Barcelona. L’instrument de diagnosi i seguiment de l’evolució de l’esport. Les mesures de districte (qüestions prioritàries) Dotació suficient d’equipaments per a la pràctica esportiva en edat escolar i per a les entitats i els clubs esportius. Disseny de l’espai públic incorporant-hi infraestructures per a la pràctica lliure d’activitats fisicoesportives. Millora del mapa d’equipaments públics i solució per al dèficit d’espais esportius, oberts i tancats, a la ciutat. Modernització i millora de la gestió dels equipaments. Potenciació de les entitats i els clubs esportius de la ciutat. Reconeixement del paper de les entitats i els clubs esportius com a element de vertebració social dels barris. Atenció a l’esport en edat escolar, en tots els seus aspectes i manifestacions. Potenciació de la funció social (garantia de pràctica, integració i promoció de la pràctica esportiva) que els equipaments esportius municipals han de fer. Garantir la difusió de l’oferta d’activitat esportiva per als ciutadans i ciutadanes. L’esport vinculat a la salut. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 33 Els projectes 1. Barcelona, capital i seu. Seu d’organismes internacionals vinculats al món de l’esport. La consolidació de Barcelona com una de les capitals mundials de l’esport requereix una estratègia prioritària: promoure la localització a la ciutat de seus d’organismes i empreses internacionals vinculats al món de l’activitat esportiva. En aquest sentit, Barcelona compta amb certs actius importants: cultura esportiva, xarxa d’infraestructures i solvència organitzativa. Això, sumat a les característiques geoclimàtiques especifiques i a la qualitat de vida de la ciutat, ofereix unes condicions immillorables per a l’establiment de seus internacionals. Es tracta, per tant, de posicionar Barcelona de cara a aquesta possibilitat. Per a això, són factors decisius: la millora de les comunicacions, l’oferta d’una protecció jurídica i fiscal específiques, la vinculació dels professionals més qualificats i la implicació de les institucions en el projecte. Una estratègia de promoció i lobbing, que permeti millorar el coneixement sobre les oportunitats i incrementar les possibilitats d’atracció d’organismes, és fonamental i ha de ser compartida per les administracions públiques (local, autonòmica i estatal) i ha d’incloure, també, el teixit associatiu i empresarial i els organismes que el representen. A més, però no en darrer terme, ha de comptar amb la col·laboració d’organismes internacionals (Patronat Català Pro Europa) i dels diferents estaments de la Unió Europea (atesa la seva política de descentralització d’organismes sectorials) que ho puguin facilitar. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 34 2. Barcelona atracció. Pla de grans esdeveniments esportius. Barcelona, seu d’esdeveniments esportius. El calendari esportiu actual i la celebració de grans esdeveniments de caràcter ocasional són uns dels principals punts forts de la projecció de la ciutat arreu del món com a seu qualificada per a l’organització i la celebració d’actes esportius internacionals del més alt nivell. Aquest projecte es planteja en tres vessants diferenciats: Consolidació de l’actual calendari d’esdeveniments: consisteix a difondre el calendari d’esdeveniments que ja es celebren a Barcelona i l’entorn metropolità mitjançant accions adequades de promoció i de màrqueting. La complicitat amb els mitjans de comunicació i les institucions és fonamental. Promoció de Barcelona com a seu de grans esdeveniments esportius que en projectin la imatge arreu de món. Per això, cal fer una anàlisi aprofundida dels esdeveniments als quals Barcelona pot optar, per presentar les candidatures corresponents i assegurar-ne la celebració, en funció de criteris objectius: projecció mediàtica, nombre de participants, nombre d’espectadors, costos, infraestructures. Creació de nous esdeveniments de caràcter periòdic. En funció de l’emergència de nous esports i formats competitius, caldrà cercar oportunitats per crear noves competicions esportives periòdiques. Cal tenir en compte, també, les infraestructures de nova construcció. Per fer la selecció d’esdeveniments que Barcelona pot organitzar, es considera necessari crear un comitè d’experts (format per especialistes, gestors, responsables polítics, mitjans de comunicació, etc.), que, a banda dels criteris tècnics, aconselli, avaluï i ponderi les oportunitats i els aspectes més qualitatius de cada projecte. La presentació i promoció de les candidatures ha d’anar a càrrec de la Fundació de l’Esport de la ciutat de Barcelona (vegeu pàgina 49). L’assessorament pel que fa a la definició de les propostes estratègiques relatives a nous esdeveniments ocasionals per a la ciutat, correspon a la Fundació, al comitè d’experts i a l’Observatori de l’esport (vegeu pàgina 50). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 35 3. Turisme esportiu. Barcelona, destinació turística esportiva. El nombre de visitants que rep Barcelona creix any rere any. El turisme s’ha consolidat com un dels principals sectors econòmics de la ciutat i ha tingut un gran impacte en l’ocupació hotelera. Una estructuració millor de l’oferta turística ja existent i una bona estratègia per augmentar els atractius esportius de Barcelona són elements fonamentals per reforçar la imatge de la ciutat com una de les capitals de l’esport mundial i poden contribuir a l’increment de visitants. El projecte, que té com a finalitat consolidar Barcelona com a destinació turística esportiva, es fonamenta en: L’impuls a la creació d’atractius turístics relacionats amb el món de l’esport. Es tracta d’incrementar l’oferta existent. La millora de les estructures de comercialització de les competicions que es celebren a Barcelona. Això significa la creació de paquets turístics específics per atraure espectadors. La definició d’una estratègia d’atracció del turisme practicant per a les competicions que se celebrin a Barcelona (marató, triatló, vela, esports d’equip, etc.). La creació de programes d’oferta esportiva adreçats específicament als visitants de Barcelona i la potenciació dels programes ja existents (per exemple, Barcelona Outdoor & Corporate Training). L’establiment d’una estratègia de cooperació amb altres territoris que puguin complementar l’oferta de la ciutat (esquí, esport d’aventura, etc.). Turisme de Barcelona ha de jugar un paper clau en la impulsió d’aquest projecte que, a més, ha de comptar amb la implicació de: Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya FC Barcelona Barcelona Promoció Galeria Olímpica (o futur Museu Olímpic) Ajuntament de Badalona Gestors i promotors d’esdeveniments Gestors d’ofertes d’activitats en altres municipis i zones de Catalunya El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 36 4. Marca Barcelona Esport. Una marca compartida La projecció internacional de Barcelona, com a capital internacional de l’esport passa per l’associació amb un element distintiu que la identifiqui unívocament arreu del món. La marca “Barcelona Esport” és aquest element distintiu, que ha de ser compartit; que ha de representar, individualment i globalment, l’esport a la ciutat en tots els seus nivells i manifestacions; que ha de generar identitat esportiva ciutadana i que ha de ser la imatge corporativa en els productes esportius de la ciutat. Per tal d’incorporar la marca de manera fàcil i compatible amb les dels patrocinadors, és necessari dissenyar un logotip que la representi. La implicació, des del primer moment, dels esportistes i els clubs emblemàtics de la ciutat ha d’actuar com a catalitzador que afavoreixi la incorporació de la marca en tot el sector esportiu de la ciutat. La difusió i la projecció de la marca “Barcelona esport” s’ha d’articular a partir de l’assumpció que en facin tant el sistema esportiu de la ciutat com les institucions i organismes que l’han de promoure especialment. En destaquem: Organitzadors d’esdeveniments Fundació Barcelona Esport Turisme de Barcelona Mitjans de comunicació (especialment, els d’àmbit local). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 37 5. Universitat de l’Esport de Catalunya. Centre de referència mundial per a la recerca i la docència associades a l’esport. L’esport ha esdevingut darrerament un dels principals fenòmens socials i econòmics del món actual. Els propers anys, es preveu un important increment de la demanda de professionals relacionats amb el món de l’esport, per la qual cosa la Unió Europea considera aquest sector com un nou jaciment d’ocupació amb un gran potencial de desenvolupament. Hem de considerar, a més, que Barcelona ha estat tradicionalment un dels principals focus de coneixement esportiu a Espanya i que en l’àmbit europeu només hi ha una Universitat de l’Esport, a Colònia, i algunes d’altres als països de l’Europa oriental, aquestes orientades sobretot a l’esport de competició. La Universitat de l’Esport de Catalunya, doncs, pot esdevenir una experiència innovadora en el context internacional, especialment en el camp de la formació dels professionals de l’esport. La Universitat de l’Esport de Catalunya es fonamenta en : La cooperació i la complementarietat constants entre la recerca i la formació de professionals i les necessitats i tendències del sector econòmic empresarial que s’emmarca en l’àmbit de l’esport. La projecció internacional, per tal de respondre a les necessitats formatives, existents i emergents, d’altres ciutadans del món, i perquè esdevingui centre de referència mundial en recerca esportiva. L’aprofitament dels recursos que ofereixen les noves tecnologies per convertir-se en centre capdavanter per a la formació e-learning. La Universitat de l’Esport es concep com un projecte paraigua, integrador, on caben l’actual xarxa d’institucions i centres educatius i de recerca relacionats amb l’esport que hi ha a Barcelona. S’apunta com a possible estructura jurídica de la Universitat de l’Esport un model similar al de la UOC, on és possible incorporar els docents i professionals d’altres universitats, que dediquen una part del seu temps a determinats programes i projectes de la Universitat de l’Esport de forma compatible amb la seva universitat, i amb una fundació promotora que pugui incorporar el patrocini i el mecenatge privats. Els principals objectius que es planteja la Universitat de l’Esport Català són: Potenciar i vetllar per la qualitat educativa, la recerca, entre d’altres, en els següents camps: medicina de l’esport, dret esportiu, psicologia de l’esport, gestió d’instal·lacions esportives, gestió esportiva, fisioteràpia, antropologia de l’esport, salut esportiva, història de l’esport, educació esportiva, comunicació esportiva, periodisme esportiu, producció i organització d’esdeveniments, noves tecnologies i esport, biomecànica, rendiment esportiu, turisme i esport, esport i lleure, nutrició, … Potenciar la presència internacional de l’educació i la recerca esportives que es fa a Barcelona. Promoure Barcelona com a centre educatiu i de recerca en l’esport. Promoure les relacions de patrocini entre el món de l’empresa i els centres educatius. Excel·lir internacionalment amb relació als sector biomèdic, cultural i turístic. Incentivar la recerca al voltant de l’esport i aconseguir recursos per a dur-la a terme Possibilitar la realització de cursos mitjançant l’e-learning en l’àmbit català, espanyol i internacional. Promoure la implicació de la important xarxa de dirigents catalans de l’esport a nivell internacional en el desenvolupament de la Universitat. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 38 Les institucions educatives universitàries, relacionades amb l’esport, que s’hi han d’implicar són: INEFC (nucli embrionari del projecte), CAR de Sant Cugat, Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport (UAB), Universitat Ramon Llull, ESADE, escoles universitàries de Magisteri en Educació Física, escoles universitàries de Fisioteràpia, Escola de Medicina Esportiva de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Escola Catalana de l’Esport, i tota la resta de centres formatius de grau mitjà o superior que hi estiguin relacionats. El projecte ha de comptar amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona i amb la participació del sistema esportiu de la ciutat, especialment de les associacions professionals de Barcelona El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 39 6. Parc de l’Esport de Montjuïc. Centre direccional de l’esport a la ciutat. L’atracció d’organitzacions, entitats i empreses és fonamental per tal que Barcelona esdevingui un centre direccional del sud d’Europa amb relació als sectors econòmics relacionats amb l’esport. Per generar ocupació i activitat econòmica, cal aprofitar la imatge internacional de Barcelona com a ciutat estretament lligada a l’esport. La concentració de diferents organitzacions, empreses i serveis en una mateixa àrea, un centre logístic, pot esdevenir un potent motor de desenvolupament que consolidi Barcelona com a pol d’atracció mundial d’activitat econòmica esportiva. Es tracta d’atraure la localització de: Organismes internacionals i estatals en l’àmbit esportiu. Seus d’empreses i activitats d’alt valor afegit (investigació, recerca, producció, etc.) relacionat amb les activitats econòmiques de l’esport. Activitats vinculades a les relacions clubs- empreses- mitjans de comunicació. Activitats relacionades amb la Universitat i el coneixement (I+D, laboratoris, etc.). La dotació d’equipaments i els esdeveniments esportius que s’hi celebren habitualment són un valor afegit que fa més interessant la localització del Parc a Montjuïc. Per fer-la encara més atractiva, caldria estudiar l’establiment d’incentius de caràcter fiscal. És, a més, una localització estratègica, atesa la proximitat de la Fira de Barcelona i de les principals infraestructures de transport de la ciutat. Es calcula que la superfície destinada a oficines ha de ser d’uns 10.000 m² i s’apunta la possibilitat d’utilitzar també els pavellons obsolets de la Fira. Atès que el Parc de l’Esport vol atraure seus i activitats d’alt valor afegit, que vulguin instal·lar-se a prop d’un dels llocs amb una de les simbologies esportives més importants d’Europa Montjuïc cal preveure l’articulació conjunta per oferir grans disponibilitats d’espais complementaries destinats a altres tipus d’activitats relacionades amb l’esport a d’altres indrets de l’àmbit metropolità. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 40 7. Metròpolis econòmica. Desenvolupament econòmic de l’esport des d’una òptica metropolitana. La realitat econòmica de la ciutat de Barcelona no s’entén sense els municipis que conformen la regió metropolitana. Aquesta és la ciutat real, que va molt més enllà dels límits administratius estrictes. Des d’una perspectiva econòmica esportiva, el punt de vista metropolità és imprescindible. El 42% de la indústria espanyola relacionada amb l’esport està localitzada bàsicament a l’entorn de Barcelona, on es troben les seus d’algunes empreses vinculades al sector esportiu. El projecte implica adoptar una òptica metropolitana en l’execució dels projectes del Pla d’Acció relacionats amb el desenvolupament econòmic de l’esport, per tal de fer de Barcelona –entesa com a gran regió metropolitana d’Europa- centre direccional de les activitats econòmiques esportives. Es proposa dissenyar una estratègia de promoció dels avantatges d’establir una activitat econòmica esportiva en l’entorn de Barcelona, aprofitant tant els espais disponibles a Barcelona com els centres logístics dels altres municipis metropolitans. Cal, per tant: Identificar els espais metropolitans adequats Fer una política de màrqueting conjunt de tots aquests espais per atraure la localització d’empreses i d’activitat econòmica. Coordinar l’oferta de les grans infraestructures esportives metropolitanes, actuals i futures, per acollir esdeveniments i generar impacte econòmic, ocupació i projecció. Perquè Barcelona esdevingui centre direccional de les activitats econòmiques relacionades amb l’esport, és indispensable la implicació dels municipis metropolitans. De la mà del Pla Estratègic Metropolità i, especialment, del Fòrum Metropolità de l’Esport, s’ha d’articular la col·laboració i la complicitat de tots els ajuntaments, dels gestors de les grans infraestructures esportives i dels responsables dels polígons industrials i dels parcs empresarials i d’oficines de la Regió Metropolitana de Barcelona. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 41 8. Nou model d’equipaments esportius públics. La planificació, el disseny i la gestió de l’esport a la ciutat. La revisió del model d’equipaments esportius de la ciutat ha estat des de l’inici del Pla una de les qüestions més reclamades pel sector de l’esport de la ciutat. El disseny dels equipaments en funció de les necessitats de pràctica individuals i col·lectives, el manteniment, la gestió i l’ús són aspectes sotmesos a constants adaptacions a la dinàmica de ràpida evolució que el sistema esportiu actualment comporta. Els equipaments esportius públics necessiten un model conceptual àgil i flexible que els permeti desenvolupar rols d’equilibri i de complementarietat dins del sector esportiu de la ciutat. Cal definir el planejament, el disseny i la gestió dels equipaments esportius d’acord amb les necessitats actuals i futures del sistema esportiu de la ciutat, incorporant els criteris següents: Incrementar la dotació de determinades tipologies d’equipaments (piscines) Donar resposta a les noves tendències i modalitats de pràctica esportiva. Polivalència i complementarietat. Atenció a les necessitats globals i específiques de les diferents entitats, centres educatius, clubs, col·lectius. Vetllar pel correcte manteniment del patrimoni d’equipaments esportius de la ciutat i articular els mecanismes adients perquè l’esport barceloní disposi d’una xarxa d’instal·lacions esportives de qualitat Incorporar els criteris de sostenibilitat (rendibilitat, reciclatge i energies alternatives, etc.) en la construcció i el manteniment dels equipaments. Atenció a les necessitats dels diferents col·lectius i especialment: accessibilitat per a persones amb disminucions. Afavorir que la gestió de les instal·lacions esportives reverteixi prioritàriament en benefici de la promoció de les entitats i els clubs esportius de la ciutat. En l’execució d’aquest projecte s’han d’implicar: Ajuntament de Barcelona Consells de Districte Entitats i clubs esportius Empreses i professionals del sector Gestors d’equipaments esportius El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 42 9. Esport i espai públic. Afavorir la utilització de l’espai públic per a la pràctica de l’esport. La ciutat de Barcelona es caracteritza per la barreja d’usos dels diferents espais públics de la ciutat. La pràctica de l’activitat física ha de ser considerada com un ús més de l’espai, i per tant, tinguda en compte a l’hora de planificar i dissenyar espais. La pràctica esportiva als espais públics contribueix a convertir-los en un lloc de trobada i convivència, alhora que incideix positivament en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Afavorint la pràctica esportiva als espais oberts de la ciutat, es promou la pràctica de l’esport de tota la població en general, però, especialment d’aquells col·lectius que tenen més dificultats per accedir-hi. Aquest projecte fomenta la pràctica d’activitats físiques i esportives en l’espai públic de la ciutat de forma compatible amb altres usos del sòl. L’objectiu és promoure un nou tractament d’aquests espais esportius i una més gran presència de l’esport a la ciutat. Això comporta tot un seguit de mesures concretes com: Dedicar, en tots el nous espais públics que es creïn a la ciutat, un percentatge obligatori d’equipaments esportius per a la pràctica informal i lliure de l’activitat esportiva. Cal, per tant, en dissenyar l'espai públic, preveure la incorporació d'espais lliures on jugar i fer esport. Adaptar els espais ja existents, allà on sigui possible, per a la pràctica lliure de l’activitat esportiva. Consensuar amb els veïns, a partir de l’acció comunitària, la reserva d’alguns espais per a la pràctica esportiva en horaris concrets. Aquesta mesura requereix la implicació dels responsables del disseny urbanístic de la ciutat, per dotar-la dels elements tècnics que facilitin i propiciïn la pràctica esportiva als espais oberts. I cal també la implicació de: Gestors d’equipaments esportius municipals Empreses i professionals del sector Empreses patrocinadores Entitats i clubs esportius Associacions de veïns La comunitat educativa El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 43 10. Clubs i entitats: l’eix fonamental de l’estructura esportiva de la ciutat. Les entitats, les associacions i els clubs esportius de Barcelona han estat des de sempre agents actius en la promoció de la participació dels seus associats i membres en la vida ciutadana a través de la pràctica esportiva. El manteniment d’aquest rol requereix, en la majoria de casos, l’adaptació de les seves estructures a la situació actual, per assegurar-ne la viabilitat econòmica i per preservar la diversitat de modalitats esportives que s’hi practiquen. Cal, doncs, enfortir el teixit associatiu i consolidar-ne el capital social esportiu. El projecte implica un fort lideratge municipal que, a partir de la coordinació territorial, potenciï una xarxa relacional de col·laboració i cooperació que permeti compartir serveis i recursos, faciliti l’accés i la utilització de les instal·lacions esportives municipals i garanteixi els recursos necessaris per a la difusió publicitària de les seves activitats, de tal manera que: Es potenciï el club o l’entitat esportiva de barri com l’eix fonamental de l’estructura esportiva de la ciutat. Es mantingui la diversitat de models de clubs i de disciplines esportives. S’estableixin mecanismes d’equilibri entre la pràctica de diferents esports Es dediqui atenció especial a les entitats que treballen la promoció esportiva en edat escolar. Augmenti el nombre de nenes i noies practicants d’esport, reglat i no reglat. S’afavoreixi la millora en l’estructura d’entitats i clubs esportius per adaptar-los a les necessitats de la pràctica esportiva del conjunt de la societat. Suport als clubs, especialment els petits clubs de barri, per a la seva modernització (per exemple: cursos de formació, suport tècnic i material, sistemes de difusió i informació, accés a les instal·lacions, etc.). A més del paper que han de jugar el municipi i els clubs, s’hi han d’implicar, també, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, les federacions esportives i els gestors dels equipaments esportius. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 44 11. Escoles esportives de Barcelona. Implantació d’un nou model d’esport educatiu en edat escolar. Des de la celebració del primer Congrés de l’Activitat Física i de l’Esport en Edat Escolar (Barcelona, 1998), disposem d’un bon diagnòstic de la situació actual de l’esport en edat escolar a la ciutat. Un model que funcioni és fonamental per assegurar un bon inici en la pràctica de l’esport i l’activitat física i per aconseguir el propòsit estratègic de “garantir l’accés a la pràctica d’esport i d’activitat física, de qualitat, per a tots els nois i noies de Barcelona”. Per iniciar la tasca, optem per impulsar un nou model en les escoles esportives de Barcelona, les que ja existeixen organitzades pels clubs i els equipaments esportius de la ciutat, i perquè esdevinguin el motor que dinamitzi l’oferta d’activitat física i esportiva per a tots els nens i nenes de la ciutat i l’acord respecte a quin ha d’ésser el model educatiu que l’emmarqui. És prioritari definir conjuntament entre tots els sectors implicats un nou model educatiu de l’esport en edat escolar a la ciutat de Barcelona que faci compatible la pràctica esportiva de nens i nenes i que alhora garanteixi els irrenunciables valors educatius i pedagògics que qualsevol pràctica esportiva en edat escolar ha de tenir. Per això: Es consensuarà amb els teixits associatius educatiu i esportiu un model educatiu d’esport i activitat física que garanteixi la màxima utilització dels espais esportius públics i afavoreixi la promoció, la difusió i la qualitat de l’oferta esportiva en edat escolar, enfortint les entitats organitzadores i articulant els recursos necessaris per assegurar la difusió i la informació a tots els escolars i a les seves famílies. S’impulsaran les Escoles Esportives de Barcelona, un Programa Esportiu de Barcelona, d’iniciació, promoció, competició i també de caire recreatiu, amb objectius a curt, mitjà i llarg termini (planificació) i coordinat per l’Ajuntament en col·laboració amb tots els agents implicats i amb dos nivells d’actuació diferenciats: primària i secundària. El nou model educatiu de l’esport en edat escolar ha de promoure la pràctica esportiva dels nens i, sobretot, de les nenes (que actualment tenen una pràctica inferior) i s’ha d’adaptar als nous requeriments socials (canvi d’hàbits, conciliació del temps laboral i d’oci del pares, canvis en les modalitats esportives ofertes, canvis en les formes organitzatives de les competicions, aparició de nous agents, etc.). El nou model haurà de vetllar per tal que en els centres públics (que actualment tenen una pràctica esportiva inferior que els privats) els escolars puguin gaudir de les mateixes oportunitats que en els centres privats i evitar la pèrdua de practicants en la transició de l’escola primària a la secundària. El model haurà de garantir l’accés de tots els nens i nenes que van als centres docents de la ciutat a l’activitat esportiva, així com la possibilitat que els escolars que ho desitgin puguin fer una transició cap a l’esport federat. El primer pas es la convocatòria dels responsables i principals “actors” amb capacitat d’incidència en el model per tal de començar a establir-ne i concretar-ne les principals línies. Un nou model per a les escoles esportives de Barcelona ha de ser el motor que impulsi l’acord en torn a un nou model educatiu de l’esport en edat escolar i al mateix temps enforteixi els agents implicats en la seva organització. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 45 En aquest projecte, hi han de participar: Els consells municipals de Districte. El Consell esportiu escolar de Barcelona (CEEB). Les federacions esportives. Les entitats i els clubs esportius. Els equipaments esportius municipals. Els centres educatius (consells escolars, mestres i professors d’educació física). Les famílies. Les federacions d’associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) i de renovació pedagògica. El professionals. L’Ajuntament: la Direcció d’Esports, l’Institut Municipal d’Educació i els altres sectors municipals implicats. La Generalitat (Departament d’Ensenyament i Secretaria General de l’Esport). Els esportistes d’alt nivell. La Taula per a l’Educació en el món de l’esport. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 46 12. Esport integrador: Participació efectiva per garantir que l’esport arribi a tothom. Apropar els beneficis de l’esport a tots els ciutadans i ciutadanes ha estat una de les fites i dels èxits de la ciutat. L’anàlisi de la situació actual mostra que algunes persones, grups i col·lectius de població específics tenen uns índexs de pràctica esportiva i d’activitat física insuficients, que són conseqüència d’un conjunt de situacions diverses: Desajustament de l’oferta d’activitat i la demanda potencial d’alguns sectors de població. Existència de barreres de diversa naturalesa, que dificulten o impedeixen l’accés d’algunes persones a la pràctica esportiva. Escassa consciència dels beneficis que la pràctica esportiva comporta per a la salut. El projecte consisteix a establir mesures de suport tècnic i econòmic per a un conjunt de projectes i iniciatives adreçats a eliminar de manera progressiva qualsevol barrera que dificulti la pràctica de l’esport per raons de gènere, edat, renda, situació física o origen cultural. Es tracta de: Incentivar les organitzacions esportives perquè adoptin polítiques i pràctiques d’igualtat de gènere des de l’òptica de les polítiques transversals de gènere (Gender Mainstreaming Policies) definides per la Unió Europea. Això implica incorporar la perspectiva de gènere a tots els programes i accions relacionats amb l’esport per assolir l’objectiu de la igualtat de gènere i tenir en compte, a l’hora de planificar, el seu possible efecte en la situació dels homes i les dones. Fomentar la pràctica esportiva en les activitats adreçades a la gent gran. Desenvolupar programes adequats a col·lectius en risc d’exclusió social Promoure que els ciutadans amb discapacitat participin de manera efectiva en la pràctica d’activitats esportives. Articular els recursos complementaris necessaris per fer-ho possible. Potenciar la promoció de l’activitat física i l’esport per a la joventut. Afavorir el canvi social que permeti la universalització de la pràctica de l’esport i l’activitat física de les dones en totes les franges d’edat. Lluitar contra qualsevol discriminació que obstaculitzi aquest increment de la pràctica habitual de l’esport de competició i de la resta de l’activitat física. Interrelacionar l’àmbit de l’esport i l’àmbit sanitari per a l’educació en hàbits per a una vida saludable i activa. Promoure accions adreçades a millorar la qualificació dels tècnics Treballar per la coexistència de cultures múltiples en el món de l’esport S’hi han d’implicar: Ajuntament de Barcelona. Direcció d’Esports i direccions de Serveis Personals dels districtes Entitats que organitzen i promouen activitats esportives. Entitats que treballen específicament amb aquests col·lectius (gent gran, persones amb discapacitat, joves en situació de risc, immigrants etc.). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 47 13. L’esport de proximitat. Els districtes: adaptació de la política esportiva de la ciutat al barri. Moltes de les decisions que han de fer operatius els criteris i les línies prioritàries de la política municipal s’emmarquen en l’àmbit de les actuacions dels districtes i els barris de la ciutat. L’experiència i l’opinió de les entitats esportives dels barris, dels representants de l’activitat esportiva escolar, dels comerciants, etc. són fonamentals per ajustar les pautes i els projectes de la política esportiva a la realitat territorial. Ja des de l’inici, el Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona ha considerat imprescindible la participació dels agents territorials de l’esport i n’ha articulat la participació a través de comissions permanents específiques per a cada districte, en les qual s’han debatut especialment les qüestions tractades per l’Eix 3, relatives a la promoció de la pràctica esportiva per a tota la ciutadania i a la construcció social de la ciutat a través de l’esport. Aquesta acció participativa es concreta ja en vuitanta-dues mesures específiques (vegeu pàgina 51), que són el punt de partida del desplegament del Pla en cada territori. L’acció de la política esportiva als districtes es fonamenta en l’articulació de processos de coordinació, seguiment i impuls dels projectes del Pla Estratègic. En aquesta sentit, juguen un paper fonamental els consells sectorials d’esport de cada districte municipal. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 48 Els instruments 1. Nova organització municipal. Una gestió innovadora i de qualitat per a l’esport de la ciutat Redefinició de l’organització municipal de gestió de l’esport a la ciutat, amb la creació d’un òrgan amb capacitat operativa suficient per liderar de manera dinàmica el sector esportiu de la ciutat OBJECTIU: Articular els mitjans necessaris per: reequilibrar la xarxa d’equipaments esportius enfortir el teixit associatiu de la ciutat garantir a tots els ciutadans i ciutadanes la possibilitat d’accedir a la pràctica d’activitats esportives potenciar el desenvolupament econòmic del sector esportiu consolidar la projecció internacional de la ciutat a través de l’esport dinamitzar el paper de l’Ajuntament com a element catalitzador de les potencialitats que genera la pràctica esportiva a Barcelona 2. Fundació de l’Esport de Barcelona. Captació de grans esdeveniments esportius i seus d’organismes i empreses internacionals que assegurin la projecció mundial de Barcelona. Creació d’un organisme específic, capaç d’integrar el sector públic i el teixit social de la ciutat, coordinant-ne els agents i liderant els projectes de captació de grans esdeveniments esportius i d’atracció de seus d’organismes i empreses internacionals OBJECTIU: Articular accions de promoció i de projecció de Barcelona a través de l’esport, tals com: presentació de Barcelona com a candidata per a organitzar successius esdeveniments esportius de caire internacional. atracció d’organismes internacionals perquè s’instal·lin a Barcelona. promoció d’una política de city marketing relacionada amb l’esport. impuls de la marca “Barcelona esport” potenciació de les sinergies i de la complicitat ciutadana, institucional i dels mitjans de comunicació locals entorn dels principals esdeveniments esportius de la ciutat (per exemple, programació del calendari de fires – esdeveniments esportius, etc.). recerca de patrocinadors per a les activitats esportives que se celebren a la ciutat. recerca de noves formes de patrocini i mecenatge. Buscar esdeveniments que permetin fer activitats promocionals que involucrin els participants. evidenciar el retorn quantificable que els patrocinadors poden obtenir. La localització de la seu de la Fundació al Parc Esportiu de Montjuïc pot actuar com a locomotora d’aquest projecte. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 49 3. Xarxa d’informació de l’Esport de Barcelona. Definició d’un sistema d’informació esportiva de la ciutat, global i exhaustiu, útil per a tots els integrants del sector esportiu i que incorpori, d’una manera dinàmica, els recursos que ofereixen les noves tecnologies. OBJECTIUS: Posar a l’abast dels ciutadans i ciutadanes la informació sobre la pràctica esportiva a la ciutat Esdevenir un mitjà de comunicació eficaç per a tots els agents del sector esportiu Per això, la xarxa ha d’obtenir de les diferents fonts existents, elaborar i difondre informació sobre: equipaments esportius de la ciutat entitats, associacions, clubs esportius oferta d’activitats esportives per a tots els nivells i col·lectius calendari i agenda d’actes i esdeveniments esportius, locals, nacionals i internacionals proveïdors de serveis esportius (empreses i professionals) recursos per als professionals de l’esport formació en i per a l’activitat esportiva notícies del sector 4. Observatori de l’esport de Barcelona L’instrument de diagnosi i seguiment de l’evolució de l’esport Creació d’un centre encarregat de l’estudi i l’avaluació de la pràctica esportiva a Barcelona, mitjançant un sistema d’indicadors, en els múltiples vessants en què es manifesta, per tal d’aportar informació actualitzada sobre la situació de l’esport a la ciutat en cada moment. La informació subministrada per l’Observatori ha d’influir en el disseny de la política i dels programes esportius i ha de servir per avalurar-ne l’eficàcia i reconduir-los, si cal. OBJECTIU: Analitzar la situació, l’evolució i les tendències de l’activitat esportiva a Barcelona, en totes les seves manifestacions. Ha de fer atenció, també, a la realitat esportiva d’altres ciutats (locals, nacionals i internacionals), per obtenir elements de comparació i de referència. Els camps d’anàlisi són: instal·lacions esportives: característiques, accessibilitat, manteniment, usos, etc. pràctica esportiva individual i col·lectiva utilització dels espais públics per a la pràctica esportiva clubs, entitats, associacions esport en edat escolar proveïdors de serveis esportius xarxes socials de l’esport popular noves funcions socials de l’esport noves formes de pràctica esportiva El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 50 Les mesures específiques dels districtes Com ha estat dit, per a l’eix 3, i amb l’objectiu d’acostar més la diagnosi i els reptes de futur a la realitat territorial de la ciutat, s’ha dut a terme un procés específic per a cada districte municipal i complementari del procés global de ciutat. És evident que la definició de polítiques homogènies de ciutat relatives a la promoció de la pràctica esportiva i a la seva utilització com un instrument més de vertebració social, ha d’anar acompanyada de la presa de consciència que les realitats socials, urbanístiques i infraestructurals de cada districte són diferents. En conseqüència, s’han proposat mesures concretes per a determinats aspectes o àmbits de l’activitat fisicoesportiva. En funció dels tres propòsits estratègics de l’Eix 3, de les vint-i-tres propostes estratègiques que s’hi vinculen i dels set àmbits temàtics en què en què s’estructura la pràctica esportiva al territori, cada Comissió Permanent de Districte ha definit una sèrie de qüestions prioritàries i un seguit de mesures específiques (vuitanta-dues en total), que han de contribuir a l’assoliment d’un millor escenari esportiu territorial. Els set àmbits temàtics: Els escenaris de la pràctica esportiva (espais i instal·lacions esportives i l’espai públic). La gestió de les instal·lacions esportives. Les entitats i els clubs esportius. L’esport en edat escolar. L’activitat física i l’esport com a instrument d’intervenció i vertebració social. L’esport vinculat a la salut. El paper de l’administració com a proveïdora de sinergies i de recursos per al sistema esportiu de la ciutat. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 51 Districte de Ciutat Vella Qüestions prioritàries: La disponibilitat de suficients escenaris per a la pràctica esportiva en edat escolar i d’entitats i clubs esportius. Dissenyar l’espai públic incorporant-hi infraestructures per a l’activitat fisicoesportiva dels ciutadans. Mesures específiques: Tenir especial atenció per garantir la dotació d’equipaments esportius tancats (poliesportius) que permetin la promoció d’esports col·lectius i prioritàriament la promoció de l’esport en edat escolar. Reserva en els nous projectes urbanístics del districte d’un 10 % de la superfície total per a dotacions d’espais esportius oberts i d’utilització lliure. Promoure una major utilització de la platja per a la pràctica de l’esport, però estudiant adequadament els diferents usos individuals o col·lectius que s’hi puguin realitzar, vetllant per l’equilibri entre tots ells. Que es dediquin els màxims recursos de la partida de promoció esportiva dels comptes d’explotació de les instal·lacions esportives municipals per afavorir que la gestió de les instal·lacions esportives reverteixi prioritàriament en benefici de la promoció de les entitats i els clubs esportius de barri. Que es garanteixi l’ús dels espais esportius escolars fora de l’horari lectiu Des de l’estudi previ de la realitat, coordinar equipaments (centres educatius inclosos), entitats, iniciatives socials i programes esportius del districte (actuals i futurs), per afavorir la integració de persones i col·lectius en risc d’exclusió social des de la promoció genèrica de l’esport: Desenvolupar accions de discriminació positiva social, utilitzant els recursos econòmics generats per la bona gestió de les instal·lacions esportives municipals i els projectes comunitaris de serveis socials i donant suport a les entitats sense afany de lucre que hi col·laborin o els impulsin. Que l’administració canalitzi la col·laboració de les grans empreses privades amb seu a Ciutat Vella en l’assignació de recursos econòmics i la seva major implicació en la promoció de la pràctica esportiva al Districte. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 52 Districte de l’Eixample Qüestions prioritàries La dotació d’equipaments esportius Les relatives a l’esport en edat escolar Mesures específiques Incrementar la inversió pública en equipaments a la ciutat i al districte. Redefinir el mapa d’equipaments esportius del districte: Analitzant la distribució d’usos dels equipaments esportius públics actuals, racionalitzant-los per afavorir una major utilització per part d’entitats i clubs esportius (principalment en les franges horàries de tarda, nit i caps de setmana). Dotar el districte d’equipaments bàsics de qualitat per a l’esport reglat de sala per donar resposta als actuals requeriments que l’esport organitzat comporta. Manquen pavellons esportius. Estudiar la possibilitat d’utilització del subsòl, els terrats o cobertes d’edificis, o la cobertura de pistes poliesportives, per construir aquests pavellons necessaris. (com a alternatives a la manca de sòl públic qualificat com a equipament esportiu al districte). Incorporar en els projectes de construcció de nous equipaments (en especial en els pavellons o espais esportius similars) un estudi de viabilitat de la gestió independent o vinculada a d’altres equipaments. Incentivar la inversió d’empreses privades en la construcció d’equipaments esportius públics amb contraprestacions publicitàries i possibles desgravacions fiscals Establir un pla de manteniment dels equipaments esportius del districte: Inclosos els espais públics oberts i d’ús lliure. Prioritzant, però, les actuacions per al manteniment en condicions òptimes dels espais esportius escolars públics. Dedicar un percentatge obligatori per a equipaments esportius en els futurs projectes d’espais públics. Fer equipaments esportius funcionals i de baix cost Redefinir l’ús, millorar la dotació i la infraestructura (enllumenat, possibles tancaments,…) i manteniment dels espais esportius actuals (com per exemple en el cas del Parc de l’Escorxador). Millorar la dotació de mobiliari esportiu en l’interior d’illes. Instal·lar-hi equipaments esportius de petit format (com per exemple boulders). Però, condicionat a una certa reglamentació ciutadana del seu ús per evitar perjudicar els interessos de cap veí. Potenciar que les entitats, les associacions i els clubs esportius sense ànim de lucre gestionin instal·lacions esportives municipals (IME), dotant-les de recursos econòmics o de formules de gestió més beneficioses per als casos amb més dificultat de gestió en funció de la tipologia de l’equipament esportiu. Afavorir millors condicions d’ús de les instal·lacions esportives municipals (IME) per a les entitats i els clubs esportius: Afavorir prioritàriament l’ús de les IME per part dels equips o esportistes individuals de l’esport reglat que hagin de complir amb els requisits i condicions determinats per la normativa de les competicions on participen. Considerar l’espai esportiu escolar com a espai bàsic per a la pràctica esportiva, i en funció d’aquesta premissa, generalitzar i prioritzar el seu bon ús i fer-ne un manteniment adequat. Estudiar la viabilitat de concertar l’ús dels espais esportius de l’escola concertada o privada. Articular la utilització de la imatge dels esportistes o que formen part dels equips d’alt nivell barcelonins per promocionar l’esport en edat escolar. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 53 Districte de Sants - Montjuïc Qüestions prioritàries: La Comissió Permanent del Districte ha considerat que totes les qüestions contingudes en els set àmbits temàtics s’han de tractar de manera prioritària. Mesures específiques Posar en marxa accions de promoció específiques per apropar les instal·lacions esportives municipals de Montjuïc als ciutadans i a les ciutadanes de Sants – Montjuïc i aconseguir que se les facin seves. Fer-ho especialment amb els centres educatius. Estudiar la incorporació de noves infraestructures i dotacions d’equipaments i espais esportius en l’espai públic. Analitzar la possibilitat d’interconnectar els carrils bici perimetrals que travessen el districte en l’actualitat, per facilitar-ne l’ús. Establir els mecanismes necessaris que permetin la vinculació dels equipaments esportius amb comptes d’explotació sanejats amb altres equipaments que presenten habitualment dificultats de gestió econòmica. Utilitzar els excedents de les instal·lacions esportives amb comptes d’explotació sanejades per ajudar a finançar projectes de promoció esportiva previsiblement deficitaris Que la promoció de l’activitat esportiva en edat escolar (tant en l’horari lectiu com en el no lectiu) es vinculi a la salut. Demanar més implicació als centres educatius en la promoció de l’activitat fisicoesportiva. Utilitzar el Consell Escolar de Districte com a instrument per incentivar aquesta major implicació. Potenciar la relació entre els centres educatius i les entitats i els clubs esportius del districte. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 54 Districte de Les Corts Qüestions prioritàries: L’esport vinculat a la salut L’esport en edat escolar Mesures específiques Redefinir el pla d’equipaments públics a Les Corts amb relació a la xarxa d’equipaments esportius privats existents (o futurs) i en funció dels possibles projectes de dotació de nous equipaments inclosos en el Pla Director Portal del Coneixement. Millorar la relació amb la xarxa d’equipaments privats existents per compensar els dèficits d’equipaments esportius públics mitjançant la concertació d’usos d’equipaments esportius de titularitat privada (per exemple, la manca de més instal·lacions esportives durant el cap de setmana per al desenvolupament de competicions esportives reglades). Garantir que les persones que facin de monitors o tècnics esportius posseeixin una formació adequada i que, sobretot, estiguin adequadament formats en la pedagogia i la didàctica de l’aprenentatge de l’esport i, a més, promoure que siguin persones entusiastes de la promoció de la pràctica de l’esport (aquesta mesura es formula fonamentalment per a l’esport en edat escolar, però també es proposa amb relació a l’activitat organitzada per les entitats i els clubs esportius, així com per a les activitats que ofereixen els equipaments esportius de la ciutat.) Estudiar la millora de les condicions econòmiques d’accés a la utilització de les instal·lacions esportives públiques de la ciutat per a les entitats i els clubs esportius que promouen la pràctica de l’esport per a nens i nenes. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 55 Districte de Sarrià – Sant Gervasi Qüestions prioritàries: La Comissió Permanent del Districte ha considerat que totes les qüestions contingudes en els set àmbits temàtics s’han de tractar de manera prioritària. Mesures específiques: Facilitar l’accés als equipaments esportius. Concertar acords d’utilització amb els espais esportius privats (els de l’escola concertada i privada inclosos). Reservar obligatòriament un percentatge per a l’espai esportiu de lliure utilització en els nous projectes urbanístics del districte Incrementar la dotació d’equipaments esportius als espais públics. Redefinir l’ús i garantir el manteniment dels espais esportius actuals i futurs. Potenciar i facilitar l’accés als espais naturals de la Serra de Collserola com a espai singular i particular del districte. Amb la premissa que s’ha de garantir la realització de programes o serveis esportius adreçats a determinats segments, franges d’edat, col·lectius i ciutadans amb necessitats específiques (gent gran, persones amb discapacitat, iniciació esportiva per a nens i nenes, immigrants, etc..) que l’Ajuntament acordi o determini. Afavorir l’esport inclusiu. Afavorir l’existència de noves disciplines esportives. Potenciar la formació Reforçar els programes esportius per a gent gran als centres cívics. Que l’activitat esportiva estigui oberta a les persones amb discapacitat Adoptar polítiques i pràctiques que incentivin la igualtat d’accés a la pràctica esportiva per a ambdós gèneres. Interrelacionar l’àmbit de l’esport i l’àmbit sanitari per a l’educació d’hàbits per a una vida saludable i activa. Disposar d’instruments regulars de difusió de l’activitat i de l’oferta esportiva de manera coordinada amb les accions de ciutat. Canalitzar la informació als centres educatius concertats, interconnectar-ho amb la xarxa dels PICE. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 56 Districte de Gràcia Qüestions prioritàries: Tots els assumptes relacionats amb els escenaris de la pràctica esportiva (espais i instal·lacions esportives i l’espai públic), ja que s’evidencien mancances de dotacions d’espais esportius en alguns centres educatius i també un dèficit d’espais esportius tancats bàsics (poliesportius coberts). Potenciar les entitats i els clubs esportius de Gràcia. Millorar la difusió de tota l’oferta de les activitats fisicoesportives que es portin a terme al districte. Mesures específiques Millorar de forma prioritària tots els aspectes relacionats amb els equipaments esportius municipals: dotació, disseny, gestió, i manteniment d’equipaments. Dedicar una atenció prioritària i especial als espais esportius dels centres educatius públics. Dotar-los d’equipaments de qualitat que permetin realitzar-hi una pràctica fisicoesportiva també de qualitat. Prioritzar el rendiment social dels equipaments i, en especial, promoure’n i garantir-ne l’ús per als centres educatius públics (sense espai esportiu propi) i per a les entitats i els clubs esportius. Coordinar l’ús dels diferents equipaments esportius de Gràcia. Complementar-los. En el disseny dels equipaments, incorporar criteris d’utilització i l’assessorament tècnic esportiu adient per adequar els nous projectes d’equipaments als múltiples requeriments de la pràctica esportiva. Potenciar l’esport de la petanca, com a pràctica esportiva per a tothom, però en especial promoure-la entre la població infantil, i utilitzar-la com a un bon instrument d’integració i també com a vehicle de relació intergeneracional. Coordinar les ofertes d’activitat fisicoesportiva, per evitar la competència entre elles i amb l’objectiu que es complementin unes i altres. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 57 Districte d’Horta – Guinardó Qüestions prioritàries: La Comissió Permanent del Districte ha considerat que totes les qüestions contingudes en els set àmbits temàtics s’han de tractar de manera prioritària. Mesures específiques Incrementar la inversió pública en equipaments a la ciutat i al districte. Definir una nova proposta respecte al règim tributari de les instal·lacions esportives municipals que contribueixi que la seva gestió reverteixi prioritàriament en benefici de la promoció de les entitats i els clubs esportius de barri. Establir criteris diferenciats entre les concessions per a entitats esportives sense ànim de lucre i les concessions a empreses o altres organitzacions lucratives. Facilitar l’accés a la pràctica esportiva reglada que les entitats i els clubs esportius del districte promouen en les instal·lacions esportives municipals. Replantejar la gestió dels equipaments esportius municipals per afavorir l’ús de les entitats i els clubs del districte d’Horta-Guinardó (en especial pel que fa als preus de lloguer i les franges horàries d’utilització), considerant les dificultats de gestió econòmica (en alguns casos deficitària) de molts dels actuals equipaments. Generalitzar, prioritàriament, l’ús en horari no lectiu dels espais esportius escolars públics, articular-ne l’ús segregat de la resta de l’edifici escolar i definir-ne els mecanismes de gestió. Promoure de forma prioritària l’esport en edat escolar entre les nenes i les noies (menors de 18 anys). Editar la Guia d’Entitats Esportives del Districte d’Horta-Guinardó, explicitant tota la seva oferta esportiva. Dotar el Pla Estratègic de recursos econòmics per tal d’impulsar-ne les principals propostes estratègiques. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 58 Districte de Nou Barris Qüestions prioritàries: Els escenaris de la pràctica esportiva (espais i instal·lacions esportives i l’espai públic) i a la seva gestió Les entitats i els clubs esportius L’esport en edat escolar Mesures específiques Tot i que no es detecten grans dèficits d’instal·lacions esportives al districte, sí que es constata que les que hi ha han de millorar la seva rendibilitat. Cal actualitzar i millorar la seva oferta d’espais i activitats esportives d’acord amb les necessitats i les demandes actuals dels ciutadans i les ciutadanes de Nou Barris. Els equipaments esportius han de millorar alguns aspectes de la seva gestió, especialment pel que fa al manteniment i actualització de les seves instal·lacions, la promoció de l’esport entre determinats col·lectius de població i l’ús per part dels clubs del districte. Cal articular i aplicar mesures perquè les instal·lacions esportives escolars es puguin utilitzar com a espais de promoció i pràctica esportiva (independitzar els accessos, tendir a una certa especialització dels espais, millorar les infraestructures i la dotació d’equipament esportiu, etc.) Trobar fórmules per a millorar l’estat i el manteniment de les instal·lacions esportives obertes i d’ús lliure en l’espai públic, implicant, sempre que sigui possible, els col·lectius que les utilitzen. Interrelacionar els clubs i les entitats que promouen la pràctica de diferents activitats esportives, cercant els possibles punts d’interès comú. Augmentar el coneixement mutu i fomentar-ne la coordinació. Implicar els clubs en la promoció esportiva al districte. Impulsar un treball conjunt entre els diferents agents que intervenen en la promoció esportiva en edat escolar per consensuar un programa comú de mínims que fomenti els valors educatius, socialitzadors i integradors de l’esport, els esports minoritaris i la pràctica esportiva mixta, i els valors de la competició entesa com a mitjà i instrument d’aprenentatge i no com a únic objectiu de la pràctica esportiva. En aquest treball s’hi haurien d’implicar els centres educatius (claustres i consells escolars), les AMPA, les entitats i els clubs esportius, els gestors d’instal·lacions esportives i l’Ajuntament. Promocionar els valors més positius de l’esport (treball en equip, cooperació, integració, compartir normes, honestedat, esforç, afany de superació, aprendre a perdre, etc.) en front dels valors més negatius, a vegades excessivament presents en l’esport (individualisme, violència, trampes, guanyar al preu que sigui, esclafar el contrari, etc.). Crear una “marca” que identifiqui l’oferta d’activitats esportives en edat escolar al districte que promocioni i prioritzi els aspectes més educatius i qualitatius de l’Esport. Fer-ne una difusió específica a principi de curs adreçada a totes les famílies del districte. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 59 Districte de Sant Andreu Qüestions prioritàries: La prioritat ha de ser la millora del mapa d’equipaments públics del districte. Mesures específiques: Redefinir el mapa d’equipaments esportius del districte, ja que falten equipaments esportius tancats de qualitat que solucionin els problemes específics (no atesos actualment): dels equips de competició d’esports de sala (esport adaptat inclòs), que per requeriments federatius han de desenvolupar la seva activitat fora del districte i, en alguns casos, fins i tot fora de la ciutat. localitzar un emplaçament definitiu per al Circuit de Modelisme. especial atenció a la manca d’instal·lacions esportives a la zona de Navas-Congrés Millorar els espais oberts i d’utilització lliure del districte i incorporar-ne més, fer més adequacions (circuits i itineraris per córrer, anar en bicicleta, caminar, etc.) i incrementar el mobiliari esportiu d’aquests espais públics. En especial, atenció al Parc de la Trinitat Vella i a la zona de la Sagrera. * Per a ambdues propostes s’explicita que l’esport, i en concret aquestes demandes d’espais esportius tancats o oberts es considerin en tota la nova operació urbanística lligada a l’arribada del tren de gran velocitat a la Sagrera. Replantejar la gestió dels equipaments esportius municipals per afavorir l’ús de les entitats i clubs del districte de Sant Andreu (en especial pel que fa als preus de lloguer i les franges horàries d’utilització). Considerant les dificultats de gestió econòmica (en alguns casos deficitària) de molts dels actuals equipaments que impedeixen la reversió proposada. Generalitzar prioritàriament l’ús en horari no lectiu dels espais esportius escolars públics, articular-ne l’ús segregat de la resta de l’edifici escolar i definir-ne els mecanismes de gestió. Editar la Guia d’Entitats Esportives del Districte de Sant Andreu, explicitant tota la seva oferta. Establir una dotació econòmica en els pressupostos ordinaris del Districte per d’afavorir l’ús dels espais esportius escolars públics, assumint les dotacions i arranjaments necessaris i també determinades despeses derivades de la seva possible utilització. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 60 Districte de Sant Martí Qüestions prioritàries: Els propòsits relacionats amb els clubs i entitats, en reconeixement del paper que desenvolupen en la vertebració social dels diferents barris. Tots els aspectes relacionats amb la difusió de la pràctica esportiva entre les ciutadanes i els ciutadans. La potenciació de la funció social (garantia de pràctica, integració i promoció de la pràctica esportiva) que els equipaments esportius municipals han de realitzar. Mesures específiques: Que el Pla Estratègic incorpori les propostes realitzades mitjançant participació comunitària en el pla d’equipaments dels barris del districte. Promoure una relació millor i més fluïda entre les entitats usuàries de les instal·lacions esportives municipals i els seus gestors, tot mantenint la funció supervisora del titular de la instal·lació. Condicionar el disseny dels equipaments a l’estudi de viabilitat dels seus usos posteriors, entre els quals s’han de preveure les necessitats de les diferents tipologies d’usuaris que un equipament municipal ha d’atendre: clubs, escoles, nens i nenes, gent gran, persones amb discapacitat, etc.). Dissenyar una planificació conjunta (administració i tots els agents implicats) que permeti dotar-nos d’estructures estables de promoció i difusió de l’esport en edat escolar. Iniciar el paper de suport del Districte amb relació a l’esport en edat escolar, assumint la coordinació del programa esportiu escolar. Editar una guia o un catàleg de l’oferta esportiva del districte (ordenada en funció de la tipologia d’esports que s’ofereixin). Difondre entre tots els ciutadans i totes les ciutadanes la característica de pluralitat d’usos dels equipaments esportius municipals. L’equipament esportiu ha de procurar acollir totes les demandes individuals i col·lectives de pràctica esportiva. Estudiar la possibilitat de dur a terme campanyes publicitàries (en positiu) que explicitin que als equipaments esportius municipals, tots i totes hi són admesos i admeses (nens i nenes, joves, gent gran, equips de clubs, etc.). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 61 Conclusió El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 62 La realització del Pla Estratègic i la seva concreció en projectes, instruments i mesures ja han estat un èxit per si mateixos. Aquest èxit, cal atribuir-lo en bona part a l’expectació i a la motivació que la idea d’un Pla ha estat capaç de generar en el conjunt dels agents del sistema esportiu de Barcelona. És aquesta motivació que ha permès, d’una banda, fer una acurada diagnosi de la situació actual de l’esport a la ciutat i, de l’altra, formular-ne les estratègies d’innovació i de millora. Amb aquest llibre, que recull tot el procés de treball i de participació dut a terme, la diagnosi elaborada i els projectes de futur que s’han definit, es tanca una etapa, la de les formulacions teòriques, i se n’enceta una altra, la posada en marxa dels projectes, la creació dels instruments, l’articulació de les mesures. Cal, per tant, mantenir l’interès i la motivació de tot el sector, perquè s’ha de comptar amb tothom per treballar cap a l’assoliment dels objectius marcats, per fer el seguiment i l’avaluació de la implantació del Pla i també per estar alerta de l’evolució que la pràctica d’activitats fisicoesportives juga a la nostra ciutat. Des de l’inici, el Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona ha estat concebut com un procés dinàmic i obert, disposat a incorporar noves idees i aportacions en tot moment. El procés d’elaboració del Pla ja ha conclòs, però no la seva filosofia: per això, des d’ara i a partir dels projectes i els instruments mateixos que es proposen, cal fer atenció a l’aparició de nous agents, tendències i idees per incorporar-ne les aportacions i definir i establir mecanismes de retroalimentació que permetin actualitzar constantment la visió estratègica ara establerta. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 63 Els participants El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 64 El Grup Promotor: Josep Miquel Abad - Josep Anton Acebillo - Manuel Andreu - Lluís Bassat - Albert Batlle - Joan Carles Burriel - Adolf Cabruja - Joan Anton Camuñas - Josep Maldonado - Ramon Canela - Josep M. Casanovas - Romà Cuyàs - Joan Durà - Pere Duran - Manel Estiarte - Santiago Fisas - Joan Gaspart - David Moner - Antoni Negre - Daniel Sánchez - Eduard Spagnolo - Fidel Sust - Pere Sust - Antoni Tobeña - Miquel Valls - Jordi Vallverdú - Josep Lluís Vilaseca. La Comissió Coordinadora: Albert Batlle – Anna Carné – Martí Niubò – Josep M. Pascual – Ramon Sanahuja – Albert Soler – Eduard Spagnolo – Marta Tarragona i els presidents dels eixos del Pla: Lluís Bassat (Eix 2)– Pere Miró i Pedro Palacios (Eix 1) – Enric Piquet i Núria Puig (Eix 3). Panelistes, ponents i col·laboradors: Josep Miquel Abad - Lina Abellanas - Albert Agustí - Jaime Alguersuari - Alejandro Andreu - Albert Baronet - Miquel Àngel Barrabino - Víctor Barreira - Antoni Bassas - Lluís Bassat - Jordi Basté - Jordi Bertomeu - Maria José Bilbao - Jordi Borja - Joan Carles Burriel - Sixte Cambra - Ramon Canela - Neus Carol - Josep Maria Carreras - Gabriel Colomé - Joan Durà - Pere Duran - Jaume Ferrús - Mariano Fuertes - Montserrat Garcia - Milagros García - Josep Gual - Jesús Herranz - Maria Eugènia Ibáñez - Manuel Ibern - Xavier Iglesias - Ferran Mascarell - Josep Mateu - Gaspar Maza – Gemma Mengual - Pere Miró - Frederic Moncunill - David Moner - Josep Maria Mora - Rafel Niubò - Pedro Palacios - Enric Piquet - Joan Porcar - Jordi Puig - Núria Puig - Miquel Roca – Joan Antoni Samaranch - Miquel Sambola – Aracel·li Segarra - Nacho Solozábal - Eduard Spagnolo - Marina Subirats - Pere Sust - Antoni Tramullas - Enric Truñó - Joan Tugores - Iñaki Urdangarin - Jordi Vallverdú - Joan Vigó – Eulàlia Vintró - Manel Vila - Eva Willaert. I també hi han participat: Sònia Acera - Josep M. Acero - Pere Aguado - Narcís Aguiló - Manuel Aijon - Pilar Albajar - Lorenzo Alberdías - Josep Maria Alberich - Joaquin Alcantara - Salvador Alcázar - Pere Alcober - Ramon Aldabó - Francesc Alexandre - Enric Alfonso - Manuel Algeciras - Germán Alonso - Óscar Alonso - Josefa Alonso - Josep Alos - Antonio Alpuente - Josep Alpuente - Joan Altarriba - Mònica Amat - Jaume Amill - Alexandre Amorós - Maria Teresa Andreu - Pere Andreu - Jordi Angusto - Pilar Aparicio - Gemma Arau - Adrià Arboix - Cristóbal Arco - Jordi Arimany - Xavier Ariño - Angèlica Armas - Joan Arnau - Montserrat Arnau - Pascual Aroca - Xavier Arrel - José Ramon Arrollo - Francesc Artacho - Cristina Arteta - Manuel Atienza - Joan A. Audet - Pere Aulestia - Marta Aznar - Núria Bach - Xavier Bachs - Carles Baeza - Víctor Baixeras - Anna Balagueró - Daniel Ballart - Enric Ballesteros - Montserrat Ballo - Jaume Bantulà - Antonio Bardají - Josep M. Bardés - Joaquim Bargalló - David Baró - Miguel Ángel Barrabino - Jordi Barrau - Víctor Barreira - Tomàs Barris - Carlos Bartolomé - Ramon Basiana - Montserrat Bassas - Ramon Bata - Montserrat Bayo - Jordi Bayo - Ricardo Bazo - Juan Carlos Becerra - Jose Javier Bellba - Albert Benet - Manuel Benítez - Francisco Bercero - Antonio Bermudo - Carmen Bernal - Xavier Berrocal - Horaci Bertel - Dolors Besa - Lluís Bestit - Ramon Blanc - Carlos Blanco - Mª José Blasco - Eduardo Blasco - Jordi Boada - Xavier Bobi - Anna M. Bofill - Ricard Boix - Elisabeth Boloix - Francesc Boluda - Marta Bonastre - Frederic Borja - David Boronat - Núria Borrás - Diego Borrego - Eugeni Bort - Umberto Borza - Joan Bosch - Sergi Bosch - Jordi Brengaret - Joaquim Briz - Antoni Brocal - Frederic Bru - Anna Brugulat - Jordi Cabanes - Josep Cabedo - Jordi Cabrera - Eduard Cabús - Àngels Cadena - Francesc Cairo - Mònica Calderón - Enric Calduch - Carlos Calvo - Alberto Calleja - Sixte Cambra - David Armando Campillo - Josep Campmany - Antonio Campos - El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 65 Josep Campos - Jaume Campreciós - Victor Camprubí - Oscar Camps - Joan Camps - Ramon Canela - Eduard Canet - Carles Cano - Antònia Cañellas - Josep M. Capdevila - Sebastià Capella - Llorenç Carbó - Jordi Carbonell - Francisco Carmona - Nicolás Carnero - Marta Carranza – Montse Carrera – Núria Carrera - Cati Carreras - Antoni Carrió - Marc Carvajal - Felix Casado - Josep Casajuana - Pere Casajuana - Pitu Casanova - Julio Castaño - Ireneu Castillo - Angel Catalán - Kelly Ceballos - José Centeno - Manel Cercós - Salvador Cereceda - Rafa Cervera - Joana Céspedes - José Cid - Enrique Cima - Montse Ciuró - Jordi Clausell - Josep Clement - Xavier Codina - Albert Codinas - José Manuel Colmenero - Conxita Coloma - Mar Colomer - Antonio Colomera - José Manuel Colón - Jordi Coll - Cristòfol Collado - Quim Collelldemont - Toni Comas - Anna Comellas - Josep M. Comelles - Carles Comes - Teresa Clara Condom - Jaume Conejero - Iván Contreras - Celestino Corbacho - M. Paz Corominas - Àlex Corretja - Ivan Corretja - Carles Marc Cosialls - Robert Cosialls - Robert Cosialls i - Màxim Costa - Blanca Costa - Jaume Cruz - Antonio Cubells - Ernest Cucalà - Albert Cucarella - Montserrat Cuevas - Joaquim Cuixart - Joan Cuscó - Pep Cuxart - Joaquim Cuxart - Josep Chalmeta - Xavier Cherta - Isabel Darder - Antonio De Haro - Joan Manuel De Homdedeu - Rafael De la Rosa - Arantzazu De Olartua - Juan Francisco De Oro - Francesc De Puig - Lluís De Ribas - Mayte Degollada - Carlos Delgado - Jordi Dellago - Àlex Dencàs - Manuel Dengra - Tomàs Desembre - Fernando Díaz - Pedro Díaz - Maria Díaz - Xavier Díaz - Robert Díez - Mireia Domingo - Lluís Domingo - Xènia Donés - Ignasi Doñate - Lluís Dorado - Eulàlia Dordal - Pere Duran - Oscar Duran - Albert Duran - Javier Encinas - Josep Lluís Ereña - Mireia Escobar - Jordi Escofet - David Escrivà - Josep Escruela - Àngela Escudero - Juan J. Escuer - Rafael Eseverri - Albert Espert - José Luis Espinosa - Jordi Espinosa - Jaume Espuña - Lidia Estany - Maite Esteban - Francesc Xavier Esteve - Enrique Estuch - Xavier Fàbregas - Martí Fabregat - Francesc Fagella - Lluís Fajarí - Jordi Falgueras - Teresa Fandos - Francesc Faura - M. Teresa Faura - Jordi Faus - Conrad Felip - Daniel Feliu - Manel Feliu - Cristina Feo - Mari Fernández - Santiago Fernández - Xavi Fernández - Josep Fernández - José Javier Fernández - Amèlia Fernández - Pedro Fernández - M. Àngels Fernández - Jesús Fernández - Ramon Fernández - Francisco Fernández - Luciano Fernández - Carles Fernández - Joan Ferran - Montserrat Ferraro - Marta Ferré - Cèlia Ferreiro - Francesc Ferrer - Josep Ferrer - Ferran Ferrer - Jaume Ferreres - Josep Figuera - Josep Figuera - Glòria Figuerola - Montserrat Filomeno - Lidia Flaqué - Sergio Flores - Gemma Flores - Teresa Folguera - Jordi Folk - Àngels Font - Mayte Fontán - Jaume Forés - Xavier Forés - Jordi Forns - Xavier Fort - Carles Fortes - Carles Fortuny - Enric Francès - Eduard Franco - Joan Frias - Xavier Fruitós - Eva Fuentes - Jordi Gallardet - Joan Carles Gallardo - Francisco Gallardo - Moisés Gallego - Mercè Gallego - Isabel Garcia - Sergi Garcia - José Garcia - Joan Garcia - Josep Maria Garcia - Maximina Garcia - Josep Garcia - Sergi Garcia - Rafael Garcia - Oscar Garcia - José Miguel García - Isabel García - Federico García - Isabel García - Lola García - Oscar García - Josep Maria García - Francisco García – Montse Garcia - Noemí García - Federico García - Lluís García - Paco García - Gabriel García - María García - Josep García - Margarita Garrabella - Enric Garriga - Lluís Garriga - Rosa Garriga - Cristina Gata - Bernat Gaya - Jordi Gea - Joan Gelabert - Ramon Geli - Emili Genovès - Jaume Gibert - Enric Gil - Cristina Gilberte - Josep L. Giménez - Ricard Giménez - Victor Gimeno - Carles Giner - Jordi Gol - Antonio Gómez - Gustau Gómez - Rafael Gonzàlez - José Luis González - Josep M. González - Mariano González - Núria González - Agustí González - Carles González - Pilar Gort - Jesús Gracia - Lluís Gràcia - Eduard Gras - Jaume Grau - Carles Grau - Miquel Àngel Grau - M. Hortènsia Graupera - Carmen Gregorio – Elisenda Guasch - Esther Güell - Miriam Guerra - Rubèn Guimerà - Alfred Guinart - José Antonio Guiral - Àngels Guiteras - Josep Manel Gurrera - Rafael Gutiérrez - Jordi Hereu - Isabel Hernaez - Pere Hernàndez - Vicenç Hernández - Juan José Hernández - Víctor M. Hernández - Antònia Hernández - Alberto Hernando - Juan Andrés Hernando - Jesús Herranz - Marcela Herrera - Maria Victòria Herrero - Sara Ibàñez - Angel Ibáñez - Miquel Iborte - Vicens Iderte - Jesús Iglesias - Alberto Igual - Miquel Illescas - Sílvia Inglès - Teresa Iriarte - Ramon Izquierdo - Santiago Jané - Josefa Jara - Josep M. Jerez - Marisa Jiménez - Raquel Jiménez - Mercè Jofra - Agustí Jornet - Joan Jubert - Ferrán Julian - Àlex Juvé - Eduard Kirchner - Joan Lacueva - Cristina Lara - Marta Lardín - Javier Lasunción - Josep Lázaro - M. Dolors Lázaro - Carles Lecha - Albert Lisbona - Paco López - Josep López - Rafael López - Carme López - Jordi López - Gaspar López - Alfred López - Josep Maria López - Maite López - Pere López - Pablo López de Viñaspre - José Ramon Lorente - Xavier Lorenzo - Javier Lubelza - Josep Maria Luchetti - El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 66 M. Carmen Luque - Helena Lladó - Abdón Llata - Jaume Llauradó - Josep Lledó - Marc Llinàs - Ricard Llorens - Ermengol Llorens - Josep Maria Lluch - Ot Lluch - Casimir Macià - Jorge Gabriel Macri - Manoli Madrid - Marta Mallo – Octavi Manso - Andrés Manzano - Josep Marcet - Albert Marco - Xavier March - Jordi Marginet - Alejandro Marín - Ventura Mariné - Josep Martí - Carles Martí - Josep Maria Martin - Xavier Martín - Paulino Martín - Abigail Martín - Robert Martínez - Irene Martínez - Eloisa Martínez - Olivier Martínez - Doming Martínez - Ferran Martínez - Francesc Martínez de Foix - Igor Martret – Montse Mas - Montserrat Mas - Andreu Mas - Ferran Mascarell - Josep Masnou - Valentí Massana - Jaume Massons - Laura Mateo – Imma Mayol - Núria Mayorgas - Carles Meilan - Francesc Melero - Gemma Mengual - Joaquim Mercadé - Josep Mercader - Salvador Mercader - Jose Ignacio Mercet - Francesc Merideño - Alejandro Mijana - Alfons Mínguez - Marta Mínguez - Lluís Francesc Mir - Antoni Miralles - Gil Modroño - Francisco Molina - Eloi Moliner - Marcel·lí Molins - Jesús Monera - Josep Monràs - J. Manuel Montenegro - José Antonio Montero - Jordi Montserrat - Francesc Mora - Jaume Mora - Xavier Moragas - Àngel Moral - Tomás Moral - Imma Moraleda - Xavier Morales - Sacra Morejón - Ana Belén Moreno - Marc Moreno - Hilari Moreno - Ester Moreno - Ramon Morera - Francesc Morera - Josep Morris - Lluís Moya - Joan Moyano - Yolanda Muga - Maria del Mar Muga - Toribio Muga - Jordi Mumbrú - Maria Teresa Muntanyola - Anna Muñoz - Fructuoso Muñoz - Montse Muñoz - Rafael Murgadas - Albert Musons - Josep Nadal - Francesc Narváez - Pilar Navarro - Emili Navarro - José Navarro - Mercè Navarro - José Luís Navarro - Ramon Nebot - Leandro Negre - Jordi Neira - Pere Nieto - Jordi Nogués - Jose Ignacio Noro - Pere Josep Novella - Francesct Nualart - Montse Obiols - Josep M. Ojeda - Ignasi Oliete - Ignasi Olivera - Xavier Oliveras - Jaume Ollé - Imma Oller - Pilar Ordàs - Carmen Orellana - Ariadna Oroval - Imma Ortega - José Antonio Ortega - Josep Ortiz - Eulàlia Padró - Pere Pagès - Pere Pagès - Olga Pallàs - Ramon Pallejà - Jordi Parayre - Joan Paredes - Lluïsa París - Joan Manel Parisi - Joaquim Pastor - Pedro Pelai - J. Antonio Peña - Laura Peña - Aina Pérez - Àlex Pérez - Alèxia Pérez - Félix Pérez – Francesc Pérez - Francisco Pérez- Javier Pérez - Jerónimo Pérez - Jordi Pérez - José Gabriel Pérez - Juan M. Pérez - Lilian Pérez - Luciano Pérez - Manel Pérez - Miquel Pérez - Pau Pérez - Sinuhé Pérez - Xavier Pérez - Ruben Peris - Julio Pernas - Marc Perpiñà - Alberto Pescio - José Luís Picó - José Manuel Piedrafita - Imma Pinyol - Renata Piñol - Ezequiel Pituelli - Jordi Pla - Ignasi Planas - Josep Francesc Plaza - Montserrat Pocurull - Anna Pomares - Josep Pomé - Pilar Pont - Susana Porcar - Carme Porta - Xavier Prat - Francesc Prat - Jordi Prat - Fina Prat - Xavier Prats - Frederic Prieto - Joan A. Principal - Joaquim Pruna - Baldiri Pugés - Conrad Pugés - Antoni Puig - Joan Puigdollers - Vicente Puigdomènech - Xavier Pujadas - Sergi Pujalte - Josep Pujol - Miquel Pujol - Josep Pujolar - Manel Punsoda - Vicenç Quer - Josep Maria Queralt - Francesc Queralt - Joan Quesada - Susanna Racano - Alicia Ràcano - Josep Ràfols - Romà Rahola - Sonia Rallo - Juan de Dios Ramírez - Carles Ramonet - Antoni Ramos - Carme Ramos - Josep Maria Raya - Xavier Rebollo - Francesc Reig - Eduard Reñé - Jordi Ribé - Joan Ricard - Joaquim Rifé - Isidre Rigau - Angel Rincón - Cristina Rincón - Toni Rinlas - Valentí Rio - Jordi Rius - Conxita Rius - Miguel Roa - Esteve Roca - Joan Roca - Joan Roca - Assumpció Rodà – Alfons Rodríguez- Carlos Rodríguez - Diego Rodríguez - Joan Sebastià Rodríguez - Joaquim Rodríguez - Josep Rodríguez - Maria Rodríguez - Santiago Rodríguez - Sergi Rodríguez - Antoni Roig - Josep Anton Rojas - Manel Romero - Mateu Rosell - Jordi Roser - Jaume Roures - Josep Rovira - Enric Rovira - Josep Lluís Rovira - Faust Rovira – Josep Rubí - Francesc Rubio - Guillem Rueda - Angel Ruiz - Manuel Ruiz - Josep Ruiz - Francisco Ruiz - Anna Rull - Francesca Rull - Enric Sabanés - Lluís Saladié - Joan Salat - Jordi Salayet - Cèsar Salomó - Carlos Salto - Juan Sàllia - M. Teresa Samaranch - Pere Sampera - Carme San Miguel - Francesc Sanahuja - Juan Miquel Sanahujas - Alfons Sànchez - Cristina Sànchez - Iolanda Sánchez - Àfrica Sánchez - Rosa Sánchez - Ricardo Sánchez - Josep Sánchez - Carles Sanfeliu - Ignasi Sanfeliu - Miguel Ángel Sanjuan - Lourdes Sans - Daniel Santos - Óscar Santos - Juan Francisco Sanz - Josep Sardá - Daniel Sarret - Abel Saura - Andreu Saura - Christine Schulz - Enric Sebastiani - Xavier Segura - Lluís Sendra - Àndor Serra - Gerard Serra - Gabriel Serra - Rai Serra - Josep M. Serrano - Daniel Serrano - Maria José Serrano - Richi Serrés - Oriol Silvestre - Wolfgang Simon - Jordi Siscart - Josep Maria Solà - Rafel Solanas - Francesc Solanellas - Manel Solano - Roger Soler - Francesc Soler - Pepa Soler - Cecília Soler - Josep Maria Sorribas - Josep Sotorres - Juli Suau - Joan Subirà - Pep Subirats - Xavier Suñol - Zaman Suruzzaman - Ignasi Taló - Mireia Tapiador - Mireia Tapiador - Javier Tardío - Joaquim Tarrés - Teresa Tatxé - Xavier Terré - Luis Teruel - Josep M. Tey - Joan Maria Tintoré - Antoni Tió - Miquel Torregrosa – El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 67 Miquel Torres - Jaume Torres - Diego Torres - Xavier M. Triadó - Rosa Trilla - Marta Truñó - Francesc Tubau - Carme Turégano - Rafael Tutusaus - Montserrat Ubia - Sigrid Uhlemayr - Luis Urbez - Ramon-Lluís Urgell - Francesc Xavier Valero - Mariano Valient - Martirio Valverde - Antoni Vallcaneras - Lisímaco Vallejo - Carles Vallès - Carles Vallès - Salvador Valls - David Vallvé - Ramon Vancells - Francisco Javier Vázquez - Toni Vázquez - Javier Ventura - Albert Vergés - Albert Vernet - Montserrat Vicent - Eduard Vicente - Cristina Viciers - Maria Carme Vidal - Marta Vidal - Laura Vidiella - Xavier Vigó - Ramon Vilà - Josep Viladot - Anna Vilanova - Néstor Vilella - Pedro Villarroya - Josep Maria Vinyals - Jordi Viñas - Martín Vivancos - Magda Vives - Joan Vives - Salvador Vives - Ernesto Weikert - Antoni Ximenes - Vanessa Zamora - Pedro Zamora - Toni Zaplana - Reyes Zudaire - Carles Zurita. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 68 Resumen en castellano El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 69 En los últimos años, Barcelona ha vivido importantes cambios urbanísticos, culturales, económicos y sociales que han transformado profundamente la ciudad. En este proceso de cambio, el deporte también se ha convertido en un elemento clave de transformación de la ciudad. La elaboración de un plan estratégico como instrumento para definir un proyecto global de desarrollo del sector deportivo, técnicamente riguroso y consensuado, era un importante reto para todos. El Ayuntamiento ha asumido el papel de promotor y coordinador de este proceso, que debía ser capaz de implicar a todos los actores que, desde una u otra vertiente, se relacionan con la actividad deportiva. Vistos los resultados del trabajo llevado a cabo y la gran implicación del sector y de toda la ciudad, puedo afirmar que hemos acertado y ha sido todo un éxito. El rol de promoción y proyección internacional que el deporte tiene para la ciudad de Barcelona le ha conferido liderazgo y le ha permitido convertirse en referente mundial en la organización de competiciones de alto nivel, en la investigación y la formación y en otros campos, como la fabricación de material deportivo, los medios de comunicación multimedia o la gestión de equipamientos. Precisamente, son los equipamientos deportivos de la ciudad, uno de los espacios públicos con mayor número de usuarios, uno de los motores para la mejora de la calidad de vida de las personas. También es necesario destacar el importantísimo papel de las entidades en el éxito deportivo que vive nuestra ciudad y como instrumento de integración y de vertebración social. Partiendo de esta base, el proceso de elaboración del Plan Estratégico del Deporte ha sido el marco de reflexión, análisis y propuesta para abordar, con rigor e imaginación, las cuestiones que preocupan a los agentes del deporte y para encontrar las respuestas que permitan avanzar hacia el futuro de la ciudad que deseamos. Barcelona es la primera ciudad europea que se dota de un Plan Estratégico del Deporte y la valoración positiva que hacemos del Plan las instituciones y entidades que hemos participado en él nos anima a iniciar una nueva etapa, aún más importante: la transformación del Plan en realidad a partir del impulso y el seguimiento de los proyectos. La definición de los proyectos es un punto de partida. Y desde el convencimiento de que tan solo será posible alcanzar los objetivos con la implicación de todos, quiero animaros a continuar trabajando para hacer realidad el Plan. Joan Clos Alcalde de Barcelona * * * * * En el año 2001, el Grupo Promotor del Plan Estratégico del Deporte de Barcelona comenzó las acciones de impulso y elaboración de dicho Plan. Este proceso, que ha culminado en la celebración del Plenario del Deporte, en marzo de 2003, ha dado como resultado el libro que tenéis en vuestras manos, resultado, por un lado, de un remarcable esfuerzo colectivo de análisis y reflexión sobre el deporte en Barcelona y, por el otro, de la construcción, conseguida, de complicidades y acuerdos entre los distintos agentes del sector. Para afrontar el proceso de reflexión y los subsiguientes retos, no partíamos de cero, sino que contábamos con una triple ventaja: en primer lugar, el tejido asociativo de la ciudad, con una tradición ya centenaria, en el que se basa la mayor parte de la actividad deportiva cotidiana, y de competición; en segundo lugar, la experiencia y el reconocimiento internacional de Barcelona como organizadora y acogedora de toda clase de acontecimientos deportivos del más alto nivel; y, finalmente, la red docente y de investigación relacionada con la actividad deportiva y la capacidad de generar negocio a partir de la actividad económica vinculada al deporte, tanto en la misma ciudad como en el entorno metropolitano. En estos tres elementos se fundamenta el proceso de análisis, diagnosis y formulación de estrategias del Plan, y es con el impulso y la potenciación, precisamente, de estos tres factores con los que se tienen que afrontar los retos que, como veréis, el Plan Estratégico ha planteado para reforzar el posicionamiento mundial de Barcelona como ciudad del deporte y como polo de dinamización económica y de conocimiento a través del deporte y, al mismo tiempo, como ciudad cohesionada e integradora a partir de la actividad deportiva de sus ciudadanos y ciudadanas. Este último punto se ha tenido especialmente en cuenta en el planteamiento, el análisis y la elaboración del Plan: hemos contado, en todo momento, con la participación activa de los agentes vinculados al sector deportivo en cada uno de los diez distritos municipales. Es en el distrito, en el barrio, donde se materializa la cotidianidad de la actividad deportiva de las personas, con las especificidades del territorio, las demandas sociales y las necesidades y preferencias individuales. Desde esta perspectiva territorial, tengo que referirme, aún, al reconocimiento de la realidad económica y social de Barcelona, que no se entiende sin los municipios que conforman la Región Metropolitana, que va mucho más allá de los límites administrativos de la ciudad. Por eso se ha constituido el Fórum Metropolitano del Deporte, con la participación de los municipios metropolitanos y de todas las capitales de la Región I. Finalmente, quiero agradecer la colaboración de las personas, entidades e instituciones que se han interesado por el Plan Estratégico del Deporte en Barcelona y que han participado en él. A todas y todos les pido que se impliquen también en esta nueva etapa que acaba de comenzar: la implantación del Plan, a partir del alcance de los objetivos propuestos. Entre todos haremos aún más grande el deporte de Barcelona. Pere Alcober Concejal de Deportes El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 70 Introducción Los antecedentes Tradición de la planificación estratégica de Barcelona El Plan Estratégico del Deporte de Barcelona se enmarca dentro de la gran tradición en planificación estratégica de la ciudad. En los años ochenta, Barcelona fue la primera ciudad del sur de Europa en dotarse de un plan estratégico. Actualmente se está elaborando el Plan Estratégico Metropolitano. Esta tercera edición del Plan incorpora la dimensión metropolitana, a partir de la participación de treinta y seis municipios metropolitanos. Asimismo, Barcelona también ha sido pionera en la redacción de planes estratégicos de carácter sectorial. El primero fue el Plan Integral de los Servicios Sociales de Barcelona (1995) y, posteriormente, se ha elaborado el Plan Estratégico Acento en la Cultura (1999) y el Proyecto Educativo de Ciudad (1999). Desde el punto de vista de la dimensión territorial, cabe destacar los planes estratégicos de barrio, el primero de los cuales fue el de El Clot, en el año 1993, seguido por los de Poble Sec y El Bon Pastor, entre otros. En relación con los distritos, Gràcia ha sido el primero en dotarse de un plan estratégico (2002). Etapas de la planificación deportiva En relación con la planificación de la política deportiva del municipio, durante los últimos veinticinco años podemos distinguir varias etapas. En la primera (1979-1986), marcada por la llegada de la democracia a los ayuntamientos, se redactó la primera ordenanza deportiva de carácter municipal y se extiende hasta la designación de Barcelona como sede de los Juegos Olímpicos, en el año 1986. La segunda etapa (1986-1992) tuvo como objetivo más destacado la celebración de los Juegos Olímpicos, elemento catalizador del impulso al posicionamiento internacional de la ciudad, la canalización de inversiones para la construcción de infraestructuras y la proyección de la capacidad organizativa de Barcelona. En el año 1992, la celebración de los Juegos Olímpicos marcó el inicio de la tercera etapa (1992-2002), caracterizada principalmente porque se puso la herencia de los Juegos al alcance de la ciudadanía. Con la redacción del Plan Estratégico del Deporte de Barcelona, en 2003, queremos dar por iniciada una nueva etapa que tiene que representar un nuevo salto cualitativo en la política deportiva de Barcelona, con la contribución decisiva del deporte en la consecución de los objetivos generales de la ciudad. Algunos antecedentes del Plan Estratégico del Deporte de Barcelona Simposio Deporte y Salud para Todos (1989) Congreso Europeo Deporte para Todos en las Grandes Ciudades (dos ediciones: 1989 y 1994) Congreso del Deporte Catalán (1994) Congreso Deporte y Medio Ambiente (1996) Congreso Mundial del Deporte para Todos: los retos educativos (1998) Congreso Deporte y Educación Física en Edad Escolar en Barcelona (1998) Fórum Olímpico y del Deporte (cuatro ediciones, hasta el momento: 1995, 1997, 1999, 2001) Simposio sobre Deporte Escolar (1986) Jornadas El Disminuido y el Deporte (1987) Jornadas Mujer y Deporte (1989) Jornadas Deporte e Inmigración (2001) ¿Por qué un plan estratégico? La elaboración del Plan Estratégico del Deporte, si bien ha sido una iniciativa del Ayuntamiento, es, desde su mismo inicio, un proyecto compartido. En él han participado y participan los principales agentes sociales e institucionales deportivos con una verdadera capacidad de incidencia en el territorio. Así, se ha contado con gestores de instalaciones, entidades y clubes, federaciones, ayuntamientos, deportistas, asociaciones de madres y padres de alumnos, asociaciones de vecinos y vecinas, empresas relacionadas con el deporte, periodistas, empresas del mundo de la comunicación, universidades, centros de investigación deportiva, etc., y también con la Generalitat de Catalunya y la Diputación de Barcelona. Las tres principales instituciones administrativas —el Ayuntamiento, la Generalitat y la Diputación— también han participado activamente en el proyecto. El Plan Estratégico ha puesto de relieve la fuerza y la importancia de todos estos agentes y, mediante la complicidad que se ha generado, se ha tomado conciencia del gran potencial del sistema deportivo de la ciudad para alcanzar objetivos y proyectos en beneficio del deporte y de Barcelona. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 71 El Plan Estratégico del Deporte ha sido y es un plan de ciudad, que ha hecho suyos los objetivos generales que se plantea Barcelona. Así, el sector deportivo, uno de los motores de la ciudad, se dispone a contribuir con más eficacia para: - que la ciudad se proyecte al mundo, - que se desarrollen la investigación, la tecnología y la economía del conocimiento relacionados con el deporte, - que se genere más ocupación, - que, mediante la práctica deportiva, la ciudad se vuelva más diversa, más integradora y más saludable. En la diagnosis, se ha analizado globalmente cuál es la situación del deporte en Barcelona y se ha hecho evidente la gran importancia del hecho deportivo con relación a los temas que más interesan a la ciudad: la cohesión social, el bienestar y la calidad de vida, la generación de actividad económica y de conocimiento, y la proyección de la ciudad en el mundo. La dimensión metropolitana del Plan La estrategia deportiva de Barcelona supera el término municipal estricto. A menudo vemos que toda una serie de acontecimientos que singularizan Barcelona como ciudad deportiva entre las ciudades del mundo tienen lugar en el entorno metropolitano. Muchos de los equipamientos pioneros se encuentran en este ámbito territorial: el Circuit de Catalunya, en Montmeló; el CAR, en Sant Cugat del Vallès; el Canal Olímpico, en Castelldefels, etc. Además, algunos de los principales equipamientos deportivos que se construirán en los próximos años se harán en los municipios metropolitanos: una pista cubierta de atletismo en Sabadell, un nuevo estadio del Espanyol en Cornellà y El Prat de Llobregat, el museo del baloncesto en Badalona, etc. La organización de los Juegos Olímpicos del 92 optó por un modelo descentralizado, a partir del cual dieciséis subsedes olímpicas compartieron las competiciones. La experiencia olímpica sirvió para establecer unas relaciones de complicidad y complementariedad con toda una serie de ciudades catalanas que, por razones históricas —tenían una relación especial con determinados deportes— o bien porque disponían de instalaciones específicas para la práctica deportiva, acogieron determinadas competiciones. Por otro lado, en el entorno metropolitano encontramos un conjunto de asociaciones y clubes deportivos que conforman una verdadera red de primer nivel y que contribuyen a promover el deporte del conjunto del territorio. Por todo esto, el Plan Estratégico del Deporte en Barcelona quiere establecer también complicidades con el resto del territorio metropolitano para dotar a su estrategia de más fuerza. Por lo tanto, esta publicación resume los trabajos llevados a cabo desde que el Plan se presentó públicamente, el 23 de febrero de 2002. La estrategia que se ha definido a lo largo de estos meses tiene que permitir consolidar el deporte como actividad y como sector fundamentales y de vanguardia para la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos y ciudadanas, para la innovación económica y tecnológica y para la proyección de la ciudad: - Estableciendo y consolidando redes de colaboración entre las distintas instituciones y entidades del sector. - Incentivando la participación y la implicación de todos en el proceso de definición e implantación del Plan. - Promoviendo el reconocimiento de la importancia del deporte para la ciudad y de la contribución de todos los que desde la práctica, la formación, la gestión, la investigación o la inversión contribuyen a hacer de Barcelona una ciudad pionera en este ámbito. Es necesario tener en cuenta, tal y como se ha dicho a menudo, que el Plan Estratégico tiene que configurarse como marco de referencia global para el sector deportivo de la ciudad, ya que recoge criterios para la acción de todas las instituciones y entidades de la ciudad. Pero, al mismo tiempo, su condición de plan para la acción exige un esfuerzo de priorización con el objetivo de centrar los esfuerzos para alcanzar determinados proyectos que se convertirán en motor del avance. Metodología y estructuración en ejes Los principios que han guiado la elaboración del Plan Estratégico han sido: La elaboración de la estrategia para identificar los criterios y proyectos clave para el futuro del deporte y del sector deportivo. La promoción de la cooperación, el consenso y el compromiso de todos los agentes del sector. La generación de complicidad desde una visión de futuro compartida. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 72 Criterios y estructuración en ejes El Plan Estratégico del Deporte de Barcelona se ha estructurado a partir de tres ejes de trabajo que enmarcan la misión del Plan. Eje 1: Barcelona, ciudad del deporte entre las ciudades del mundo Análisis de cómo el deporte contribuye a la proyección externa de la ciudad de Barcelona y a mejorar su capacidad de atracción. Los acontecimientos deportivos se convierten, en el contexto de globalización actual, en un factor de proyección exterior de primer orden, y la asistencia a espectáculos deportivos y la práctica de actividades deportivas son importantes generadores de actividad turística. Eje 2: Barcelona, centro direccional de los sectores económico y de conocimiento vinculados al deporte Constatación de que las actividades económicas asociadas al deporte tienen actualmente un impacto muy importante en el conjunto de la economía y la ocupación y también un gran potencial de crecimiento. Barcelona y su área ya son una localización importante para algunos de estos sectores. En el marco de la ciudad del conocimiento, la actividad física y el deporte son también un campo importante para la investigación científica y el desarrollo tecnológico. Barcelona es una ciudad pionera en conocimiento deportivo. Eje 3: Barcelona, una ciudad que facilita y promueve la práctica del deporte. Un deporte que construye socialmente la ciudad La actividad deportiva tiene una incidencia significativa en la vida cotidiana de una gran parte de la población. El deporte tiene un papel muy importante en la construcción de una ciudad cohesionada: la actividad deportiva introduce a muchas personas en organizaciones y asociaciones con una repercusión notable en la vida social de los barrios de la ciudad (clubes y entidades asociativas deportivas), y éstas constituyen un ámbito excelente para el ejercicio de la ciudadanía. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 73 Fases del Plan Organización Estructuración y preparación del Plan Inicio: noviembre de 1999 Conferencia de Exploración Estratégica: Identificación de los temas clave 23 de febrero de 2002 Diagnosis Conocimiento y consenso en torno a los retos a afrontar Marzo – diciembre de 2002 Jornadas Técnicas Mayo y junio de 2002 2a Conferencia: Diagnosis 14 de diciembre de 2002 Definición del Plan: Consenso en torno al modelo de futuro Octubre 2002 – Marzo 2003 Plenario del Deporte: Los proyectos del Plan 22 de marzo de 2003 Impulso y seguimiento de los proyectos del Plan Inicio del proceso Abril de 2003 Órganos del Plan Los órganos del Plan Estratégico del Deporte Miembros Funciones Destacados miembros del mundo Ha asumido la tarea, en la etapa de organización, de promover Grupo Promotor deportivo e institucional de la ciudad el inicio de los trabajos del Plan Estratégico del Deporte de Barcelona Representantes de todos los grupos Asesoramiento y seguimiento municipal del proceso de Consejo Asesor municipales del Ayuntamiento de desarrollo del Plan Estratégico Municipal Barcelona Presidentes de las comisiones Preside el Plenario del Deporte Comisión permanentes y representantes del Coordinadora Ayuntamiento de Barcelona Garantiza la coherencia de los distintos procesos de planificación Representantes de instituciones y Liderazgo y coordinación del proceso Comisión Permanente entidades con capacidad de incidencia (para cada eje) o acción en los distintos ejes Aprobación formal de los documentos que constituyen el Plan Representantes del mundo deportivo Liderazgo y coordinación del proceso en el ámbito del distrito Comisión Permanente (instituciones, asociaciones, AAVV, de Distrito gestores, AMPA, etc.) en cada distrito Aprobación formal de los documentos que constituyen el Plan municipal en relación con los distritos Responsables de las políticas de deportes de los municipios del área de Ámbito de intercambio y seguimiento del proyecto Fórum Metropolitano Barcelona Todos los relacionados, de una u otra Seguimiento del conjunto del proyecto. Es expresión de la Plenario del Deporte manera, con el sector deportivo voluntad relacional del Plan y de apoyo al proyecto El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 74 Proceso y acciones de participación El Plan ha sido en todo momento un proceso de reflexión, abierto y participativo. Se ha realizado un importante esfuerzo para involucrar a todos los colectivos que tienen relación con el deporte desde distintas vertientes tratadas por el Plan. Aparte de la importante participación del tejido deportivo de la ciudad –—clubes, entidades, federaciones, etc. —, también se han implicado sectores como, por ejemplo, representantes del mundo académico y de la universidad, de la economía y la empresa, gestores de instalaciones deportivas, organizadores de acontecimientos y del deporte escolar, asociaciones de vecinos, etc. En el ámbito metropolitano El Fórum Metropolitano del Deporte es el ámbito de intercambio de experiencias, opiniones y colaboración de los cuarenta y dos municipios del entorno de Barcelona que, con Barcelona, lo integran. Se constituyó en Sabadell el 11 de noviembre de 2002. Junto con Barcelona, forman parte del Fórum Metropolitano del Deporte: Badalona Badia del Vallès Barberà del Vallès Castelldefels Begues Castellbisbal Corbera Cerdanyola Cervelló El Prat de Llobregat Cornellà El Papiol L’Hospitalet de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà Montgat Molins de Rei Montcada i Reixac Sant Adrià Pallejà Ripollet Sant Climent Sant Andreu Sant Boi Sant Joan Despí Sant Cugat del Vallès Sant Feliu Santa Coloma de Cervelló Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Torrelles de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Tiana Mataró Viladecans Granollers Sabadell Martorell Mollet Vilanova i la Geltrú Terrassa Vilafranca del Penedès En la ciudad Un total de 1.390 personas han asistido a los distintos actos abiertos del Plan: tres conferencias plenarias y tres jornadas técnicas de trabajo. 224 personas han participado en las tres comisiones permanentes de la ciudad. Se han llevado a cabo reuniones específicas y sectoriales para tratar temas concretos, como el deporte en edad escolar o la gestión de las instalaciones, con una participación de 53 personas. En los distritos 249 persones han participado en los 10 distritos. Se han hecho 40 reuniones de trabajo, entre consejos municipales de deportes y comisiones permanentes de distrito. El resultado han sido más de 600 propuestas de toda clase y relativas a temáticas muy diversas, a partir de las cuales se han establecido tres grandes propósitos estratégicos para cada eje. Esto se concreta en 13 proyectos principales, 4 instrumentos para la impulsión y el desarrollo general del Plan Estratégico y 82 medidas específicas para los distritos. La Conferencia de Exploración Estratégica Celebrada en el Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña (INEFC) el 23 de febrero de 2002, fue el primer acto público del Plan Estratégico y marcó el inicio de la elaboración del Plan propiamente dicho. El principal objetivo de la conferencia era la identificación de los sistemas clave que el Plan tenía que tratar en cada uno de los ejes. Se organizaron cuatro grupos de trabajo, llamados paneles, en cada uno de los cuales participaron personas expertas. De acuerdo con el tema que se planteaba en su panel, cada experto hizo tres propuestas clave que, según su parecer, la ciudad de Barcelona tenía que desarrollar los próximos años en el campo del deporte. Panel 1: Barcelona, ciudad del deporte entre las ciudades del mundo. Panel 2: Barcelona, centro direccional de los sectores económico y de conocimiento vinculados al deporte. Panel 3: Barcelona, una ciudad que promueve la práctica del deporte. Panel 4. Barcelona, un deporte que construye socialmente la ciudad. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 75 Posteriormente, se invitó a los participantes —más de 400 personas— a manifestar sus preferencias con relación a las propuestas de los panelistas. La Conferencia de Exploración Estratégica puso de relieve: La amplitud temática del deporte en la ciudad. El deporte como motor de la ciudad (capitalidad mundial). El papel del deporte como dinamizador de los objetivos de la ciudad. La importancia de los actores que se mueven alrededor del deporte. La capacidad de organización y convocatoria de la Dirección de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona. Los argumentos para un nuevo salto cualitativo. Las propuestas han demostrado la capacidad creativa y de ilusión del sector. Las jornadas técnicas Se celebraron tres jornadas técnicas, una para cada eje, en las que se plantearon a los expertos invitados cuestiones específicas sobre la problemática del deporte en la ciudad de Barcelona. Tuvieron lugar los meses de mayo y junio de 2002, en el INEFC. Eje 1: Barcelona, ciudad del deporte entre las ciudades del mundo. 6 de junio de 2002. Eje 2: Deporte y economía. 30 de mayo de 2002. Eje 3: El deporte, la ciudad y la gente. Barcelona, un deporte que construye socialmente la ciudad. 12 de junio de 2002. 2a Conferencia: diagnosis Se llevó a cabo en el INEFC el 14 de diciembre de 2002, con los objetivos principales de difundir los principales resultados de la diagnosis del Plan, acabada de completar, y de presentar la primera propuesta del Plan de Acción y objetivos. Como en la primera conferencia, se organizaron cuatro grupos de trabajo y los asistentes priorizaron las medidas y acciones presentadas durante el acto. El Plenario del Deporte El 22 de marzo de 2003 se celebró, nuevamente en el INEFC, el Plenario del Deporte. Se presentaron los trece proyectos prioritarios y los cuatro instrumentos para el impulso del Plan Estratégico del Deporte de Barcelona. Con este acto, se daba por acabada la fase de elaboración del Plan, a la vez que se iniciaba la fase de ejecución. Las comisiones permanentes de ciudad Se constituyó una comisión permanente para cada uno de los ejes, presidida por personalidades destacadas del mundo del deporte. Se celebraron tres sesiones de trabajo para cada comisión. En la primera, se profundizó en los principales temas clave surgidos de la Conferencia de Exploración Estratégica y que Barcelona tiene que afrontar con relación al deporte. En la segunda sesión, previa a la Conferencia de Diagnosis, se presentaron las principales conclusiones de la diagnosis, utilizando la metodología DAFO (debilidades-amenazas-fortalezas-oportunidades). Finalmente, en la última sesión de las comisiones permanentes, que se convocaron poco antes del Plenario del Deporte, se presentaron los proyectos del Plan y el Plan de Acción. Las comisiones permanentes del distrito Se constituyó una comisión permanente para cada uno de los diez distritos municipales. Estas comisiones han sido abiertas a la personas e instituciones, entidades y empresas del distrito vinculadas al sector deportivo, que se han interesado en participar en el proceso del Plan Estratégico desde un punto de vista territorial. Se han llevado a cabo cuatro sesiones de trabajo para cada comisión. 5. Presentación del Plan. 6. Identificación de los temas clave. 7. Priorización de propuestas. 8. Aprobación de medidas específicas para el distrito. En Ciutat Vella, el Eixample y Nou Barris se condensaron dos sesiones en una sola jornada de trabajo. Las medidas propuestas por la Comisión Permanente de cada distrito han sido aprobadas, también, por el Consejo de Deportes del distrito o por la Comisión de Deportes, según los casos, para ser presentadas, finalmente, en el Plenario del Consejo Municipal de Distrito. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 76 La diagnosis Ante la pregunta de cómo mejorar lo que hacemos que caracteriza la gestión del día a día, la respuesta del pensamiento estratégico se fundamenta en una nueva pregunta, muy simple: «¿Estamos haciendo lo que tenemos que hacer?». Para responder es necesario ver claro nuestro propósito, profundizar en el conocimiento de las tendencias que conducen al cambio, ser sensibles a las características y los condicionantes del entorno y plantearnos cómo afectarán a nuestro objetivo, identificando amenazas y oportunidades. A partir de aquí tendremos que ser creativos para desarrollar respuestas efectivas, que debemos afrontar y llevar a cabo con los recursos propios. En los documentos de diagnosis se ha incorporado la información desde una doble vertiente: por un lado, el análisis de las tendencias de carácter general que afectan al deporte en la ciudad de Barcelona y, por el otro, el análisis interno, centrado en la realidad de la misma ciudad. Desde un punto de vista metodológico, se han tenido en cuenta dos tipos de fuentes de información: las fuentes cuantitativas, ya sean primarias (censos de instalaciones, número de deportistas, etc.) o secundarias; las fuentes cualitativas: entrevistas a expertos y profesionales del sector deportivo de la ciudad, que han expresado sus opiniones sobre el estado de la cuestión, y las aportaciones de los miembros de las comisiones permanentes, etc. Las conclusiones de la Conferencia de Exploración Estratégica de febrero de 2002 han sido determinantes para señalar los temas clave sobre los que se ha profundizado especialmente en la elaboración de la diagnosis y en el análisis hecho. Finalmente, la matriz DAFO ha puesto en relación el doble análisis sobre la realidad de la ciudad y los condicionantes del entorno. De esta forma, nos ha permitido clasificar y sintetizar toda la información obtenida, de acuerdo con la finalidad del análisis estratégico: por un lado, identificar las debilidades y amenazas y, por el otro, las fortalezas y oportunidades de la ciudad para afrontarlas. El DAFO determina: DEBILIDADES: aspectos negativos que es necesario tener en consideración en el momento de afrontar el futuro, de acuerdo con nuestro propósito. AMENAZAS: pronósticos negativos o tendencias que nos dificultan alcanzar nuestro propósito. FORTALEZAS: elementos positivos con los que se cuenta y que facilitan nuestro propósito. OPORTUNIDADES: elementos que son un potencial a desarrollar o tendencias que nos facilitan alcanzar nuestro propósito. Principales conclusiones de la diagnosis del Plan Estratégico del Deporte de Barcelona Eje 1. Barcelona, ciudad del deporte entre las ciudades del mundo En este eje se ha estudiado cómo los acontecimientos deportivos se convierten, en el actual contexto de globalización, en un factor de proyección exterior de primer orden, y cómo la asistencia a acontecimientos deportivos y la práctica del deporte son importantes generadores de actividad turística. Podemos afirmar que en los últimos años Barcelona se ha convertido en un referente mundial en el ámbito deportivo. Se llama «modelo Barcelona» a una forma muy concreta de organización de los Juegos Olímpicos, recientemente utilizada con éxito en los Juegos Olímpicos de Sydney (2000). La revolución de las comunicaciones y la universalización del fenómeno deportivo hacen crecer la importancia del deporte y de los acontecimientos deportivos en la proyección externa de la ciudad y de su atractivo. El fenómeno de la globalización acentúa la importancia del posicionamiento en el sistema mundial de ciudades. Los cambios que se están produciendo en la economía, la tecnología y la política afectan directamente a su rol. Ya no podemos hablar más de una organización jerárquica, sino de una estructura de red con distintas ciudades o nodos por donde pasa un volumen más o menos grande de flujos (financieros, informacionales, mercancías, de personas, etc.). En este nuevo escenario, las ciudades buscan una estrategia para posicionarse en el contexto mundial como nodos principales en los que confluyen estos flujos. Las ciudades invierten en estrategias para destacar sus principales atractivos. Su capacidad para convertirse en globales depende de su capacidad para gestionar actividades y operaciones transnacionales, de manera que tengan una presencia en los circuitos internacionales especializados. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 77 Así, algunos ejemplos que podemos asociar a ciertas ciudades, con determinados campos de actividad que han alcanzado preeminencia en la red mundial, son: Viena, a través de la cultura y la música; Frankfurt, mediante la capitalidad europea de las financias; Múnic y Houston, por su excelencia en el campo de la medicina; Los Angeles, gracias a la industria de contenidos audiovisuales, etc. Barcelona es un referente mundial en el ámbito deportivo. Según Saskia Sassen, una de las principales estudiosas del fenómeno de la globalización, Barcelona tiene presencia en los circuitos globales en los campos del diseño, la arquitectura, el arte y el deporte. Los acontecimientos deportivos son, en este contexto, un factor de proyección exterior de primer orden. El incremento, estos últimos años, de la competencia entre ciudades para acoger competiciones y espectáculos deportivos demuestra su creciente interés por aprovechar e integrar el deporte como elemento clave de la estrategia de proyección y atractividad de la ciudad. La asistencia a acontecimientos deportivos y la práctica del deporte son importantes generadores de actividad turística. El deporte y los servicios asociados a él constituyen una parte importante del conjunto de atractivos que fundamentan la atractividad de una ciudad. La imagen y el reconocimiento de Barcelona en el ámbito deportivo, las dotaciones actuales de servicios avanzados asociados al deporte o al prestigio de algunos de sus clubes son un activo fundamental que hay que aprovechar. Desde esta perspectiva, es necesario impulsar el análisis en torno a los elementos que pueden fundamentar la estrategia de promoción de Barcelona y de su área desde este ámbito. Es necesaria una reflexión sobre los objetivos con la finalidad de incrementar las posibilidades para atraer competiciones, acontecimientos deportivos u otros elementos de centralidad —sedes de organismos internacionales, etc.— y, al mismo tiempo, facilitar la proyección externa de la ciudad. Sin embargo, la organización de acontecimientos deportivos no es la única forma de liderazgo. La presencia de Barcelona en el contexto internacional puede pasar por la innovación en el concepto «deporte» para convertirse en líder de nuevas formas de hacer deporte en las que se tengan muy presentes conceptos como participación y deporte para todos. Por tanto, es necesario profundizar e innovar en esta vertiente. Debilidades y amenazas Las infraestructuras de comunicación (aeropuerto y ferrocarril, retraso de la llegada del tren de gran velocidad). Recesión en el campo del patrocinio. Dificultades de patrocinio para los deportes minoritarios. Dificultades en la financiación de la red de clubes y asociaciones. Excesiva concentración de los grandes acontecimientos periódicos en primavera (Gran Premio de Fórmula 1, Torneo Conde de Godó, motociclismo, vela, etc.). Competencia creciente de otras ciudades internacionales y nacionales. Presión para trasladar las sedes (federaciones) actualmente localizadas en Barcelona. Falta de orientación respecto a la comercialización internacional de algunos acontecimientos deportivos que se celebran en la ciudad. Fortalezas y oportunidades Buenos equipamientos deportivos. Se prevé la construcción de nuevas infraestructuras (pista cubierta de Sabadell, nuevo estadio del RCD Espanyol, instalaciones del área del FC Barcelona, etc.). Diversidad e importancia del calendario de pruebas deportivas. La tradición del tejido asociativo deportivo. 1.027 clubes y entidades deportivas: el deporte es el principal factor de asociacionismo de la ciudad. Buenas infraestructuras de acogida e importancia creciente del turismo practicante. Imagen internacional positiva asociada al deporte. Capacidad organizativa probada. Alto nivel de competitividad deportiva a nivel internacional de los clubes de la ciudad. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 78 Eje 2. Barcelona, centro direccional de los sectores económico y de conocimiento vinculados al deporte En el eje 2 se ha visto cómo las actividades económicas asociadas al deporte generan actualmente un impacto muy importante en el conjunto de la economía y la ocupación, y presentan, igualmente, un gran potencial de crecimiento. A medida que se incrementa la renta familiar disponible, aumenta el gasto en bienes y servicios relacionados con el deporte de las familias, lo cual tiene un impacto importante en la ocupación del sector. Barcelona y su área constituyen ya una localización importante para algunos de estos sectores: por ejemplo, en la producción, distribución y comercialización de material deportivo, en los medios de comunicación, en medicina deportiva y en formación, así como en el diseño, la construcción y la gestión de instalaciones deportivas. La tradición y la imagen de la ciudad constituyen una excelente base para atraer nuevas inversiones como las sedes direccionales de empresas, los centros de diseño y los organismos asociados al deporte, aparte de ser ideales para la promoción de nuevos deportes, ya que dan la máxima credibilidad a patrocinadores y anunciantes. La ciudad de Barcelona puede convertirse en un centro direccional europeo de los sectores asociados al deporte. La creación de relaciones y sinergias entre los sectores presentes en la ciudad es un primer objetivo a consolidar. En el marco de la ciudad del conocimiento, cabe destacar que la actividad física y el deporte es también un campo importante para la investigación científica y el desarrollo tecnológico en la ciudad. Instituciones como el CAR, el INEFC, el Centro de Estudios Olímpicos y también la investigación y el desarrollo en la medicina del deporte pueden ser potenciados aún más para hacer de Barcelona una verdadera ciudad pionera e innovadora en conocimiento deportivo. En los últimos años, en el conjunto de la Unión Europea se ha producido un gran incremento de los empleos relacionados con el deporte (en España, el incremento ha sido del 100 % entre 1990 y 1998). En los próximos años se prevé un incremento de la oferta de ocupación: puede considerarse el sector deportivo como un nuevo filón de ocupación, sobre todo de jóvenes y mujeres. En este sentido, los centros docentes tienen un gran reto ante sí. Por otro lado, durante los últimos diez años se han observado grandes cambios en el mundo de los medios de comunicación, que han tenido importantes repercusiones en el deporte. Se ha producido un incremento muy notable de la demanda de emisiones deportivas de buena parte de la población. Además, la liberalización de las televisiones en Europa y la aparición de nuevas posibilidades técnicas de emisión y de nuevos canales de televisión (cable, satélite, digital terrestre) han hecho aumentar de manera considerable la oferta de contenidos deportivos, especialmente en radios y televisiones. Como consecuencia, el deporte ha visto crecer mucho los ingresos por derechos de televisión, esponsorización y patrocinio. El incremento de la presencia mediática del deporte ha comportado la necesidad de tratar adecuadamente la información deportiva y, por tanto, se ha producido un importante aumento de la demanda de profesionales del periodismo deportivo. Debilidades y amenazas Poco nivel de I+D (investigación más desarrollo) general. Los grandes patrocinadores deportivos no tienen su sede en Barcelona (tan solo uno de los siete principales). Compromiso débil de las empresas localizadas en Barcelona con la esponsorización y el patrocinio deportivo de la ciudad. Tendencia a la concentración mediática en la capital, especialmente del sector audiovisual. Dificultades para la adecuación de las demandas del mercado de trabajo a la oferta (infraocupación de los licenciados en Educación Física y falta de operarios especializados). Relaciones entre el mundo de la empresa y el mundo educativo aún débiles. Especialmente la colaboración entre la universidad y la empresa. Fortalezas y oportunidades Barcelona es la sexta ciudad de Europa más atractiva para establecer una actividad económica (primera en calidad de vida) (Healy and Beaker). La Euroliga de Baloncesto, la NBA en Europa, la FIRS (Federación Internacional de Patinaje), seis federaciones españolas, dos de las tres ligas profesionales (ACB baloncesto y ASOBAL balonmano ) tienen su sede en Barcelona. Barcelona es la primera ciudad de Europa y la tercera del mundo en porcentaje de personas abonadas a instalaciones deportivas (International Health and Racket Association). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 79 Barcelona es el principal centro de España de actividades económicas relacionadas con el deporte. Barcelona es la puerta de entrada de inversiones privadas en España en el sector del fitness. El sector privado local de fitness es muy competitivo y adaptado a la realidad local. El deporte y todos los sectores relacionados con él se han convertido en un nuevo yacimiento de ocupación. Tendencia al nacimiento del mercado de consumo deportivo. La Fira de Barcelona es el principal recinto ferial español de salones relacionados con el deporte (Salón Náutico Internacional, Salón del Automóvil, Nivalia, Planet Futbol, Salón de la Piscina). Gran red de asociaciones profesionales relacionadas con el deporte con sede en Barcelona. Vínculos a la construcción (ingeniería, arquitectura, construcción, sector de las piscinas) y la gestión de instalaciones (públicos / privados, locales /multinacionales). Servicios de la industria del motor: fábricas, centros de diseño, Circuit de Catalunya, IDIADA (Instituto de Investigación Aplicada del Automóvil). Liderazgo con relación a las actividades formativas y de conocimiento. Red de instituciones educativas en el campo del deporte. Es el principal foco de conocimiento en relación con el deporte. Eje 3. Barcelona, una ciudad que promueve la práctica del deporte. Un deporte que construye socialmente la ciudad En este eje se ha puesto de manifiesto de qué manera la actividad deportiva tiene una incidencia importante en la vida cotidiana de una gran parte de la población de la ciudad y cómo el deporte y la práctica deportiva tienen un papel muy destacado en la construcción de una ciudad cohesionada: el deporte introduce a muchas personas en organizaciones y asociaciones que tienen una gran repercusión en la vida social de los barrios de la ciudad (entidades y clubes deportivos) y constituyen un ámbito para el ejercicio de la ciudadanía. Por ejemplo, el deporte es el principal factor de asociacionismo en la ciudad de Barcelona: de las personas asociadas, el 20,8% corresponde a clubes deportivos, seguidos de lejos por las asociaciones de vecinos (8,6%), las organizaciones culturales (7,2%) y las organizaciones ecologistas/ONG (3,8%). Durante la década de los años noventa, se constató un importante incremento de la práctica deportiva entre los barceloneses, tal y como queda reflejado en las encuestas sobre hábitos deportivos en la ciudad que se realizan periódicamente y en las cifras de usuarios de las instalaciones deportivas municipales. El cambio no es tan solo cuantitativo sino también cualitativo: los barceloneses han dejado de considerar la práctica deportiva como poco importante para darle bastante importancia, sobre todo con relación a la salud. A pesar de que las cifras actuales son positivas, aún es necesario realizar un esfuerzo para facilitar el acceso a todos los colectivos, profundizar y aprovechar las potencialidades de la práctica deportiva como ámbito de formación a lo largo de toda la vida y multiplicar la oferta y los escenarios de práctica. Un aspecto muy característico de la actividad deportiva en Barcelona es la utilización del espacio público: las plazas, los parques, las calles y las playas se han convertido en lugares habituales para la práctica del deporte de forma individual o colectiva. Desde la constatación de la diversidad de agentes que intervienen actualmente en la provisión y producción de actividades deportivas asociaciones, clubes, centros escolares, empresas, administración es necesaria una reflexión, con perspectiva de futuro, sobre el rol, las funciones y las formas de financiación y de gestión que han de permitir consolidar y ampliar la oferta del deporte. Específicamente, a partir del reconocimiento de la importancia del asociacionismo deportivo en la promoción y la organización de actividades deportivas, pero también teniendo en cuenta el impacto en la vida cultural y social de la ciudad, hay que analizar de qué maneras se puede promover y garantizar el desarrollo de dichas actividades deportivas. Debilidades y amenazas La cultura y la estructura del deporte refleja, mantiene y reproduce desigualdades por cuestión de género, capacidad o edad. Los nuevos estilos de vida de la población (individualización de las relaciones sociales) y las incompatibilidades entre la vida familiar y la profesional. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 80 Las diferencias entre la escuela pública y la privada con relación a la organización de actividades deportivas (cantidad) y la continuidad de la práctica son importantes: Falta de continuidad de las ofertas deportivas por la falta de continuidad de las AMPA. Pocas actividades deportivas extraescolares en los centros públicos de primaria y secundaria. En la transición de la escuela primaria a la secundaria se produce una pérdida de participantes. Afecta especialmente a los centros públicos. Pérdida de practicantes deportivos en la secundaria y en las franjas de edad entre 18 y 30 años, especialmente en relación con la práctica deportiva de competición y en grupo. Infrautilización de muchos espacios deportivos y de instalaciones deportivas de las escuelas fuera del horario escolar. Dificultades legales para la utilización de dichos espacios, especialmente en las instalaciones deportivas de centros públicos. Poco prestigio de las actividades deportivas en comparación con otras actividades extraescolares (música, idiomas, danza, etc.). Dificultades del deporte reglado: dificultades de subsistencia de las asociaciones y los clubes deportivos más pequeños, generalmente sin patrimonio propio para acceder a la práctica de sus deportes (dificultad con las tarifas, los horarios, etc.). Difusión deficiente de gran número de acontecimientos deportivos que se desarrollan en la ciudad. Algunos clubes pueden tener problemas de viabilidad en el futuro (financiación, incremento de socios, mantenerse en la competición, etc.). Fortalezas y oportunidades Del curso 1995-1996 al curso 2000-2001 se ha incrementado el porcentaje de alumnos participantes en actividades deportivas extraescolares organizadas por el Consejo del Deporte Escolar de Barcelona. También ha aumentado la oferta de actividad extraescolar de otras organizaciones (clubes, empresas, etc.). Hay sensibilidad e iniciativas para promover los valores educativos del deporte (por ejemplo, la campaña «Cuenta hasta tres»). Las instalaciones municipales como garantes de la equidad y el acceso a la práctica deportiva para todos. El número de abonados de estas instalaciones representa actualmente el 10% de la población, hecho que supone un aumento espectacular: de 20.045 personas en el año 1992 a 156.781 en 2002. Importante crecimiento de los actos deportivos populares en la calle. En el año 1996, tuvieron lugar 87 actos y en 2000, 289. Existencia de un importante calendario de actos abiertos a todo el mundo. Importante red asociativa deportiva: 1.027 clubes y entidades deportivas. El deporte es el principal factor de asociacionismo de la ciudad. Emergencia de la práctica deportiva como fenómeno social (la actividad física está de moda). Creciente demanda de incorporación de aspectos de ocio y cultura relacionados con las instalaciones deportivas. Crecimiento de la conciencia sobre la importancia de la práctica del deporte con relación a la salud de las personas a lo largo de toda la vida. Progresiva introducción de las nuevas tendencias en deporte y salud (concepto wellness) adaptadas a todos. El calendario del deporte es cada vez más equitativo y accesible: acercamiento de la práctica del deporte y la actividad física a amplios segmentos de población. Ha aumentado la práctica de actividades deportivas. En 1999, el 69% de la población entre 15 y 69 años realizaba algún tipo de práctica deportiva, la cual está muy diversificada. En los últimos años, la diferencia entre el número de hombres y mujeres practicantes se está reduciendo. La práctica de deportes aumenta con el paso de las generaciones. La oferta de instalaciones municipales es importante; acceso al deporte a precios accesibles. El número de personas que no han practicado nunca un deporte disminuye. Mejor formación de los profesionales del deporte. Creciente importancia de la práctica deportiva fuera de las instalaciones: los espacios urbanos y naturales también se convierten en zonas de práctica deportiva. Las actuaciones urbanísticas en la ciudad han facilitado e incentivado la práctica del deporte (playas, carril bici, parques, etc.). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 81 Definición del Plan Mediante el proceso de participación del Plan y considerando las aportaciones y la opinión de los expertos y los profesionales, se han recogido una serie de propuestas que han sido ordenadas en distintos niveles de concreción. En primer lugar, los tres ejes del Plan han enunciado y marcado la misión del Plan: Misión del Plan Eje 1. Consolidar Barcelona como una ciudad del deporte entre las ciudades del mundo. Eje 2. Hacer de Barcelona un centro direccional de los sectores económico y de conocimiento vinculados al deporte. Eje 3. Promover la práctica de la actividad deportiva y contribuir con el deporte a la construcción y cohesión sociales de la ciudad. En un segundo nivel de concreción y una vez finalizada la diagnosis, para cada eje del Plan se han redactado tres grandes pronóstico que desarrollan la misión. En el tercer nivel, para cada propósito estratégico se han definido las estrategias. Para cada estrategia se han consensuado toda una serie de medidas y de acciones más concretas. El 14 de diciembre de 2002 se celebró la 2ª Conferencia del Plan, durante la cual se presentaron los resultados de la diagnosis. Al final de la sesión, los más de 400 asistentes priorizaron los propósitos, las estrategias y las acciones presentadas. A partir del resultado de las priorizaciones y del debate de las comisiones permanentes de cada eje, se han definido los 13 proyectos y los 4 instrumentos que constituyen el Plan de Acción. También forman parte del Plan de Acción las 82 medidas que, en el ámbito territorial, han establecido las comisiones permanentes del distrito. Como ya se ha dicho, el Plan Estratégico se ha de interpretar como marco de referencia y, por lo tanto, global, que recoge criterios para la acción de todas las instituciones y entidades de la ciudad. Al mismo tiempo, su condición de Plan para la Acción ha exigido un esfuerzo de priorización para centrar los esfuerzos en alcanzar unos cuantos proyectos que puedan ser motor de avance. MISIÓN PROPÓSITOS ESTRATEGIAS Eje 1 1.1. Consolidar los acontecimientos que ya se celebran, atraer Hacer de Barcelona una ciudad nuevos acontecimientos, de carácter ocasional, y crear nuevos Consolidar acogedora de acontecimientos acontecimientos periódicos. Barcelona como deportivos. Buscar nuevos liderazgos deportivos de la ciudad. ciudad del deporte Crear la marca Barcelona como identificadora de la ciudad del entre las ciudades deporte. del mundo Crear los órganos necesarios para llevar a cabo la estrategia diseñada. 1.2. Creación del Parque del Deporte de Montjuïc3 en Barcelona. Conseguir que Barcelona se convierta Impulsar la acogida y la organización de grandes en sede de organizaciones y acontecimientos no estrictamente deportivos dirigidos a asociaciones deportivas profesionales del deporte (congresos, simposios, encuentros, internacionales. etc.) 1.3. Impulsar la creación de atractivos turísticos relacionados con el Hacer de Barcelona una ciudad pionera mundo del deporte. en deporte y turismo. Mejorar las estructuras de comercialización de las actividades que se celebran en Barcelona. Definir una estrategia de atracción del turismo practicante para las competiciones que se celebren en Barcelona (maratón, triatlón, vela, etc.). Establecer una estrategia de cooperación con otros territorios que puedan complementar la oferta de la ciudad (esquí, deporte de aventura, etc.). 3 Este objetivo lo comparten los ejes 1 y 2, ya que también se quiere atraer la localización de actividades económicas relacionadas con el deporte. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 82 MISIÓN PROPÓSITOS ESTRATEGIAS Eje 2 2.1. Creación de un Parque del Deporte de Montjuïc1 para facilitar la Promover Barcelona como sede de atractividad de nuevas actividades relacionadas con el deporte Hacer de Barcelona actividades económicas relacionadas (asociar localización con incentivos fiscales, económicos, etc.). un centro direccional con el deporte y sede de organismos y Potenciar la Fira como el gran escenario comercial del sector de los sectores asociaciones internacionales deportivo: creación de la gran Feria del Deporte. económico y de relacionadas con el deporte. Fortalecer el sector relacionado con la construcción y gestión de conocimiento equipamientos deportivos. vinculados al deporte Plantear el desarrollo económico del deporte en Barcelona desde una lógica metropolitana. Creación de sinergias y consolidación de los sectores económicos deportivos. Difundir la gran dimensión del deporte en Barcelona. 2.2. Hacer de Barcelona un cluster de Creación de la Universidad del Deporte de Cataluña en Barcelona. actividades de conocimiento relacionadas con el deporte. 2.3. Conseguir que Barcelona sea pionera Potenciar el sector audiovisual deportivo en la ciudad. en medios de comunicación y deporte. MISIÓN PROPÓSITOS ESTRATEGIAS Eje 3 3.1. Establecer el acuerdo sobre el modelo educativo del deporte en Garantizar el acceso a la práctica del edad escolar. Promover la práctica deporte y la actividad física, de calidad, Definir canales de comunicación y mecanismos de cooperación de actividades para todos los chicos y chicas de entre todos los agentes implicados en el deporte en edad deportivas y Barcelona. escolar. contribuir con el Garantizar recursos y generalizar el uso de los espacios deporte a la deportivos para el deporte en edad escolar. construcción y cohesión sociales de Favorecer la promoción y la difusión de la oferta, la gestión de la ciudad los recursos y la calidad de los servicios fortaleciendo las entidades organizadoras de actividades deportivas en edad escolar. Articular los recursos necesarios para garantizar la difusión y la información de la oferta de actividad deportiva en edad escolar a todos los escolares y a sus familias. 3.2. Garantizar la dotación de equipamientos deportivos públicos Más oportunidades y más diversidad para la ciudad que permita atender las necesidades globales y para la práctica del deporte y de la específicas de las distintas entidades y colectivos y de las actividad física a lo largo de toda la diversas realidades de práctica física y deportiva que Barcelona vida y para todos. promueve o contiene. Velar por el correcto mantenimiento del patrimonio de equipamientos deportivos de la ciudad y articular los mecanismos adecuados para que el deporte barcelonés disponga de una red de instalaciones deportivas de calidad. Apropiarse de la ciudad para la práctica del deporte. Generar conciencia de identidad y responsabilidad ciudadana con relación a los espacios deportivos de libre utilización. Favorecer que la gestión de las instalaciones deportiva revierta prioritariamente en beneficio de la promoción de las entidades y los clubes deportivos de barrio. Potenciar el club o la entidad deportiva de barrio como eje fundamental de la estructura deportiva de la ciudad. Mantener la diversidad de modelos de clubes y de disciplinas deportivas. Potenciar mecanismos de equilibrio entre la práctica de distintos deportes. Dedicar especial atención a las entidades que trabajan la promoción deportiva en edad escolar. Aumentar el número de niñas y chicas practicantes de deporte reglado. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 83 Fomentar la práctica deportiva en las actividades dirigidas a la 3.3. gente mayor. Un deporte sin límites y sin barreras: un Desarrollar programas adecuados a colectivos en riesgo de deporte más inclusivo. Una actividad exclusión social. física más intencional. Promover que los ciudadanos con discapacidad participen de manera efectiva en la práctica de actividades deportivas. Articular los recursos complementarios necesarios para hacerlo posible. Potenciar la promoción de la actividad física y del deporte para la juventud. Incentivar a las organizaciones deportivas para que adopten políticas y prácticas de igualdad de género. Interrelacionar deporte y salud como medio para la consecución de hábitats para una vida saludable y activa. Articular los mecanismos necesarios para que los beneficios económicos de la gestión deportiva reviertan en las modalidades de actividades físicas y deportivas con menos recursos o deficitarias. Crear programas a medida para grupos con necesidades específicas. Garantizar que el deporte llegue a todo el mundo. Asegurar los recursos necesarios para que la información de la actividad fisicodeportiva de Barcelona llegue a todos los ciudadanos y ciudadanas. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 84 El Plan de Acción La planificación estratégica, aparte de elaborar una visión compartida y de definir unas líneas generales que sirvan de guía para todo el sector deportivo de la ciudad, requiere la concreción en una serie de proyectos para poner en marcha. Por eso, a partir del proceso de debate, de priorización y de consulta en el que han participado activa e intensamente los distintos órganos del Plan, se ha diseñado un propuesta de Plan de Acción. Este Plan de Acción está integrado por 13 proyectos prioritarios, 4 instrumentos para la impulsión del Plan y 82 medidas específicas para los diez distritos municipales. El conjunto de estrategias, propósitos, propuestas y medidas que se han analizado y valorado en las distintas sesiones de trabajo del Plan quedan sintetizados en los proyectos, instrumentos y medidas en que se basa el Plan de Acción. La definición y ejecución de los distintos planes operativos, vinculados a cada uno de los proyectos, es la vía a través de la cual el Plan Estratégico se convertirá en realidad. Un sistema de indicadores cuantificables es la herramienta que permitirá evaluar el grado de cumplimiento y adecuación de los objetivos. Los cuatro instrumentos para impulsar el Plan obedecen a las necesidades de: Fortalecer la capitalidad internacional de Barcelona. Definir un órgano de gestión municipal del deporte ágil y con más capacidad operativa. Mejorar la red de información. Analizar y evaluar la evolución del sistema. Las 82 medidas específicas de los distritos son la adecuación de las estrategias a la realidad y a las necesidades y las demandas concretas de cada territorio y surgen del trabajo llevado a cabo por las distintas comisiones permanentes. Los proyectos Barcelona, ciudad del deporte entre las ciudades del mundo 1. Barcelona, capital y sede. Sede de organismos internacionales vinculados al mundo del deporte. 2. Barcelona atracción. Plan de grandes acontecimientos deportivos. Barcelona, sede de acontecimientos deportivos. 3. Turismo deportivo. Barcelona, destino turístico deportivo. 4. Marca Barcelona Esport. Una marca compartida. Barcelona, centro direccional de las actividades económicas y de conocimiento relacionadas con el deporte 5. Universidad del Deporte de Cataluña. Centro de referencia mundial para la investigación y la docencia asociadas al deporte. 6. Parque del Deporte de Montjuïc. Centro direccional del deporte en la ciudad. 7. Metrópolis económica. Desarrollo económico del deporte desde una óptica metropolitana. Barcelona, una ciudad que promueve la práctica del deporte. Un deporte que construye socialmente la ciudad 8. Nuevo modelo de equipamientos deportivos públicos. La planificación, el diseño y la gestión del deporte en la ciudad. 9. Deporte y espacio público. Favorecer la utilización del espacio público para la práctica del deporte. 10. Clubes y entidades: el eje fundamental de la estructura deportiva de la ciudad. 11. Escuelas deportivas de Barcelona. Implantación de un nuevo modelo de deporte educativo en edad escolar. 12. Deporte integrador: participación efectiva para garantizar que el deporte llegue a todo el mundo. 13. El deporte de proximidad. Los distritos: adaptación de la política deportiva de la ciudad en el barrio. Los instrumentos 1. Nueva organización municipal. Una gestión innovadora y de calidad para el deporte de la ciudad. 2. La Fundación. Captación de grandes acontecimientos deportivos y sedes de organismos y empresas internacionales que aseguren la proyección mundial de Barcelona. 3. Red de información del deporte en Barcelona. 4. El observatorio del deporte de Barcelona. El instrumento de diagnosis y seguimiento de la evolución del deporte. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 85 Las medidas de distrito (cuestiones prioritarias) Dotación suficiente de equipamientos para la práctica deportiva en edad escolar y para las entidades y clubes deportivos. Diseño del espacio público con la incorporación de infraestructuras para la libre práctica de actividades fisicodeportivas. Mejora del mapa de equipamientos públicos y solución para el déficit de espacios deportivos, abiertos y cerrados, en la ciudad. Modernización y mejora de la gestión de los equipamientos. Potenciación de las entidades y los clubes deportivos de la ciudad. Reconocimiento del papel de las entidades y los clubes deportivos como elemento de vertebración social de los barrios. Atención al deporte escolar, en todos sus aspectos y manifestaciones. Potenciación de la función social (garantía de práctica, integración y promoción de la práctica deportiva) que los equipamientos deportivos municipales tienen que hacer. Garantizar la difusión de la oferta de actividad deportiva para los ciudadanos y ciudadanas. El deporte vinculado a la salud. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 86 1. Barcelona, capital y sede. Sede de organismos internacionales vinculados al mundo del deporte La consolidación de Barcelona como una de las capitales mundiales del deporte requiere una estrategia prioritaria: promover la localización en la ciudad de sedes de organismos y empresas internacionales vinculados al mundo de la actividad deportiva. En este sentido, Barcelona cuenta con ciertos activos importantes: cultura deportiva, red de infraestructuras y solvencia organizativa. Esto, sumado a las características geoclimáticas específicas y la calidad de vida de la ciudad, ofrece unas condiciones inmejorables para el establecimiento de sedes internacionales. Por lo tanto, se trata de posicionar Barcelona de cara a esta posibilidad. Por eso son factores decisivos la mejora de las comunicaciones, la oferta de una protección jurídica y fiscal específicas, la vinculación de los profesionales más cualificados y la implicación de las instituciones en el proyecto. Una estrategia de promoción y lobbing que permite mejorar el conocimiento sobre las oportunidades e incrementar las posibilidades de atracción de organismos es fundamental y tiene que ser compartida por las administraciones públicas (local, autonómica y estatal). Asimismo, tiene que incluir el tejido asociativo y empresarial y los organismos que lo representen. Además, pero no en último término, tiene que contar con la colaboración de organismos internacionales (Patronato Catalán Pro Europa) y de los distintos estamentos de la Unión Europea (debido a su política de descentralización de organismos sectoriales) que lo puedan facilitar. 2. Barcelona atracción. Plan de grandes acontecimientos deportivos. Barcelona, sus acontecimientos deportivos El calendario deportivo actual y la celebración de grandes acontecimientos de carácter ocasional son unos de los principales puntos fuertes de la proyección de la ciudad en todo el mundo como sede cualificada para la organización y la celebración de actos deportivos internacionales del más alto nivel. Este proyecto se plantea en tres vertientes diferenciadas: Consolidación del actual calendario de acontecimientos: Consiste en difundir el calendario de acontecimientos que ya se celebran en Barcelona y el entorno metropolitano mediante acciones adecuadas de promoción y de marketing. La complicidad con los medios de comunicación y las instituciones son fundamentales. Promoción de Barcelona como sede de grandes acontecimientos deportivos que proyecten su imagen en todo el mundo. Para ello, es necesario hacer un análisis en profundidad de los acontecimientos a los que Barcelona puede optar, para presentar las candidaturas correspondientes y asegurar su celebración, en función de criterios objetivos: proyección mediática, número de participantes, número de espectadores, costes, infraestructuras. Creación de nuevos acontecimientos de carácter periódico. En función de la emergencia de nuevos deportes y formatos competitivos, será necesario buscar oportunidades para crear nuevas competiciones deportivas periódicas. También es necesario tener en cuenta las infraestructuras de nueva construcción, acontecimientos ocasionales para la ciudad. Para la selección de acontecimientos que Barcelona puede organizar se considera necesario crear un comité de expertos (formado por especialistas, gestores, responsables políticos, medios de comunicación, etc.), que, aparte de los criterios técnicos, aconseje, evalúe y pondere las oportunidades y los aspectos más cualitativos de cada proyecto. La presentación y promoción de las candidaturas tiene que ir a cargo de la Fundación del Deporte de la ciudad de Barcelona (ver página 94). El asesoramiento en relación con la definición de las propuestas estratégicas relativas a nuevos acontecimientos ocasionales para la ciudad corresponde a la Fundación, al comité de expertos y al Observatorio del Deporte (ver página 95). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 87 3. Turismo deportivo. Barcelona, destino turístico deportivo El número de visitantes que recibe Barcelona crece año tras año. El turismo se ha consolidado como uno de los principales sectores económicos de la ciudad y ha tenido un gran impacto en la ocupación hotelera. Una mejor estructuración de la oferta turística ya existente y una buena estrategia para aumentar los atractivos deportivos de Barcelona son elementos fundamentales para reforzar la imagen de la ciudad como una de las capitales del deporte mundial y pueden contribuir al incremento de visitantes. El proyecto, que tiene como finalidad consolidar Barcelona como destino turístico deportivo, se fundamenta en: El impuso a la creación de atractivos turísticos relacionados con el mundo del deporte. Se trata de incrementar la oferta existente. La mejora de las estructuras de comercialización de las competiciones que se celebran en Barcelona. Esto significa la creación de paquetes turísticos específicos para atraer espectadores. La definición de una estrategia de atracción del turismo practicante para las competiciones que se celebren en Barcelona (maratón, triatlón, vela, deportes de equipo, etc.). La creación de programas de oferta deportiva dirigidos específicamente a los visitantes de Barcelona y la potenciación de los programas ya existentes (por ejemplo, Barcelona Outdoor & Corporate Training). El establecimiento de una estrategia de cooperación con otros territorios que puedan complementar la oferta de la ciudad (esquí, deportes de aventura, etc.). Turismo de Barcelona tiene que jugar un papel clave en el impuso de este proyecto que, además, debe contar con la implicación de: Ayuntamiento de Barcelona, Generalitat de Catalunya, FC Barcelona, Barcelona Promoción, Galería Olímpica (o futuro Museo Olímpico), Ayuntamiento de Badalona, getores y promotores de acontecimientos, getores de ofertas de actividades en otros municipios y zonas de Cataluña. 4. Marca Barcelona Esport. Una marca compartida La proyección internacional de Barcelona como capital internacional del deporte pasa por la asociación con un elemento distintivo que la identifique unívocamente en todo el mundo. La marca Barcelona Esport es este elemento distintivo. Tiene que ser compartido; tiene que representar, individual y globalmente, al deporte de la ciudad en todos sus niveles y manifestaciones; tiene que generar identidad deportiva ciudadana y tiene que ser la imagen corporativa en los productos deportivos de la ciudad. Para incorporar la marca de manera fácil y compatible con las de los patrocinadores, es necesario diseñar un logotipo que la represente. La implicación, desde el primer momento, de los deportistas y los clubes emblemáticos de la ciudad tiene que actuar como catalizador que favorezca la incorporación de la marca en todo el sector deportivo de la ciudad. La difusión y la proyección de la marca Barcelona Esport se tiene que articular a partir de la asunción que hagan de ella tanto el sistema deportivo de la ciudad como las instituciones y organismos que la tienen que promover especialmente. Destacamos: organizadores de acontecimientos, Fundación Barcelona Esport, Turismo de Barcelona, medios de comunicación (especialmente los de ámbito local). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 88 5. Universidad del Deporte de Cataluña. Centro de referencia mundial para la investigación y la docencia asociadas al deporte Útimamente el deporte se ha convertido en uno de los principales fenómenos sociales y económicos del mundo actual. Los próximos años se prevé un importante incremento de la demanda de profesionales relacionados con el mundo del deporte, por lo que la Unión Europea considera este sector como un nuevo yacimiento de ocupación con un gran potencial de desarrollo. Además, tenemos que considerar que Barcelona ha sido tradicionalmente uno de los principales focos de conocimiento deportivo en España y que en el ámbito europeo solo hay una Universidad del Deporte, en Colonia, y algunas de otros países de Europa oriental, éstas orientadas principalmente al deporte de competición. La Universidad del Deporte de Cataluña puede representar una experiencia innovadora en el contexto internacional, especialmente en el campo de la formación de los profesionales del deporte. La Universidad del Deporte de Cataluña se fundamente en: La cooperación y la complementariedad constantes entre la búsqueda y la formación de profesionales y las necesidades y tendencias del sector económico empresarial que se enmarca en el ámbito del deporte. La proyección internacional, con el objetivo de responder a las necesidades formativas, existentes y emergentes de otros ciudadanos del mundo y de que se convierta en centro de referencia mundial en investigación deportiva. El aprovechamiento de los recursos que ofrecen las nuevas tecnologías con el fin de convertirse en centro pionero para la formación e-learning. La Universidad del Deporte se concibe como un proyecto paraguas, integrador, en el que caben la actual red de instituciones y centros educativos y de investigación relacionados con el deporte que hay en Barcelona. Se apunta como posible estructura jurídica de la Universidad del Deporte un modelo similar al de la UOC, donde es posible incorporar a los docentes y profesionales de otras universidades, que dedican una parte de su tiempo a determinados programas y proyectos de la Universidad del Deporte de manera compatible con su universidad. Y con una fundación promotora que pueda incorporar el patrocinio y el mecenazgo privados. Los principales objetivos que se plantea la Universidad del Deporte Catalán son: Potenciar y velar por la calidad educativa, la investigación, entre otros, en los siguientes campos: medicina del deporte, derecho deportivo, psicología del deporte, gestión de instalaciones deportivas, gestión deportiva, fisioterapia, antropología del deporte, salud deportiva, historia del deporte, educación deportiva, comunicación deportiva, periodismo deportivo, producción y organización de acontecimientos, nuevas tecnologías y deporte, biomecánica, rendimiento deportivo, turismo y deporte, deporte y ocio, nutrición, etc. Potenciar la presencia internacional de la educación y la investigación deportivas que se desarrollan en Barcelona. Promover Barcelona como centro educativo y de investigación en deporte. Promover las relaciones de patrocinio entre el mundo de la empresa y los centros educativos. Sobresalir internacionalmente con relación a los sectores biomédico, cultural y turístico. Incentivar la investigación alrededor del deporte y conseguir recursos para llevarla a cabo. Posibilitar la realización de cursos mediante el e-learning en el ámbito catalán, español e internacional. Promover la implicación de la importante red de dirigentes catalanes del deporte a nivel internacional en el desarrollo de la Universidad. Las instituciones educativas universitarias relacionadas con el deporte que tienen que estar implicadas en la Universidad son: INEFC (núcleo embrionario del proyecto), CAR de Sant Cugat, Centro de Estudios Olímpicos y del Deporte (UAB), Universidad Ramon Llull, ESADE, escuelas universitarias de Magisterio en Educación Física, escuelas universitarias de Fisioterapia, Escuela de Medicina Deportiva de la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona, Escuela Catalana del Deporte, y todo el resto de centros formativos de grado medio o superior que estén relacionados con el tema. El proyecto tiene que contar con el apoyo institucional de la Generalitat de Catalunya y del Ayuntamiento de Barcelona y con la participación del sistema deportivo de la ciudad, especialmente de las asociaciones profesionales de Barcelona. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 89 6. Parque del Deporte de Montjuïc. Centro direccional del deporte en la ciudad La atracción de organizaciones, entidades y empresas es fundamental para que Barcelona se convierta en un centro direccional del sur de Europa en relación con los sectores económicos relacionados con el deporte. Para generar ocupación y actividad económica, es necesario aprovechar la imagen internacional de Barcelona como ciudad estrechamente ligada al deporte. La concentración de distintas organizaciones, empresas y servicios en una misma área, un centro logístico, puede convertirse en un potente motor de desarrollo que consolide Barcelona como polo de atracción mundial de actividad económica deportiva. Se trata de atraer la localización de: Organismos internacionales y estatales en el ámbito deportivo. Sedes de empresas y actividades de alto valor añadido (investigación, producción, etc., relacionado con las actividades económicas del deporte) Actividades vinculadas a las relaciones clubes-empresas-medios de comunicación Actividades relacionadas con la universidad y el conocimiento (I+D, laboratorios, etc.) La dotación de equipamientos y los acontecimientos deportivos que se celebran habitualmente son un valor añadido que hace más interesante la localización del Parque de Montjuïc. Para hacerla aún más atractiva, sería necesario estudiar el establecimiento de incentivos de carácter fiscal. Además, se trata de una localización estratégica, dada la proximidad de la Fira de Barcelona y de las principales infraestructuras de transporte de la ciudad. Se calcula que la superficie destinada a oficinas tiene que ser de unos 10.000 m² y se apunta la posibilidad de utilizar también los pabellones obsoletos de la Fira. Como el Parque del Deporte quiere atraer sedes y actividades de alto valor añadido que quieran instalarse cerca de uno de los lugares con una de las simbologías deportivas más importantes de Europa Montjuïc es necesario prever la articulación conjunta para ofrecer grandes disponibilidades de espacios complementarios destinados a otros tipos de actividades relacionadas con el deporte a otros lugares del ámbito metropolitano. 7. Metrópolis económica. Desarrollo económico del deporte desde una óptica metropolitana La realidad económica de la ciudad de Barcelona no se entiende sin los municipios que conforman la región metropolitana. Esta es la ciudad real, que va mucho más allá de los límites administrativos estrictos. Desde una perspectiva económica deportiva, el punto de vista metropolitano es imprescindible. El 42 % de la industria española del deporte está localizada básicamente en el entorno de Barcelona, donde se encuentran las sedes de algunas empresas vinculadas al sector deportivo. Para que Barcelona se convierta en centro direccional de las actividades económicas relacionadas con el deporte, es indispensable la implicación de los municipios metropolitanos. El proyecto implica adoptar una óptica metropolitana en la ejecución de los proyectos del Plan de Acción relacionados con el desarrollo económico del deporte, para hacer de Barcelona entendida como gran región metropolitana de Europa centro direccional de las actividades económicas deportivas. Se propone diseñar una estrategia de promoción de las ventajas de establecer una actividad económica deportiva en torno a Barcelona, aprovechando tanto los espacios disponibles en Barcelona como los centros logísticos de los otros municipios metropolitanos. Por tanto, es necesario: Identificar los espacios metropolitanos adecuados. Hacer una política de marketing conjunto de todos estos espacios para atraer la localización de empresas y de actividad económica. Coordinar la oferta de las grandes infraestructuras deportivas metropolitanas, actuales y futuras, para acoger acontecimientos y generar impacto económico, ocupación y proyección. De la mano del Plan Estratégico Metropolitano y, especialmente, del Fórum Metropolitano del Deporte, se tiene que articular la colaboración y la complicidad de todos los ayuntamientos, de los gestores de las grandes infraestructuras deportivas y de los responsables de los polígonos industriales y de los parques empresariales y de oficinas de la Región Metropolitana de Barcelona. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 90 8. Nuevo modelo de equipamientos deportivos públicos. La planificación, el diseño y la gestión del deporte en la ciudad La revisión del modelo de equipamientos deportivos de la ciudad ha sido desde el principio del Plan una de las cuestiones más reclamadas por el sector del deporte en la ciudad. El diseño de los equipamientos en función de las necesidades de práctica individuales y colectivas, su mantenimiento, su gestión y usos son aspectos sometidos a constantes adaptaciones a la dinámica de rápida evolución que actualmente comporta el sistema deportivo. Los equipamientos deportivos públicos necesitan de un modelo conceptual ágil y flexible que les permita desarrollar roles de equilibrio y de complementariedad dentro del sector deportivo de la ciudad. Definir el planteamiento del diseño y la gestión de los equipamientos deportivos de acuerdo con las necesidades actuales y futuras del sistema deportivo de la ciudad, incorporando los siguientes criterios: Incrementar la dotación de determinadas tipologías de equipamientos (piscinas). Dar respuesta a las nuevas tendencias y modalidades de práctica deportiva. Polivalencia y complementariedad. Atención a las necesidades globales y específicas de las distintas entidades, centros educativos, clubes y colectivos. Velar por el correcto mantenimiento del patrimonio de equipamientos deportivos de la ciudad y articular los mecanismos adecuados para que el deporte barcelonés disponga de una red de instalaciones deportivas de calidad. Incorporar los criterios de sostenibilidad (rentabilidad, reciclaje y energías alternativas, etc.) en la construcción y el mantenimiento de los equipamientos. Atención a las necesidades de los distintos colectivos, y, especialmente, accesibilidad para personas con disminuciones. Favorecer que la gestión de las instalaciones deportivas revista prioritariamente en beneficio de la promoción de las entidades y los clubes deportivos de la ciudad. En la ejecución de este proyecto tienen que implicarse: Ayuntamiento de Barcelona, consejos de Distrito, entidades y clubes deportivos, empresas y profesionales del sector, gestores de equipamientos deportivos. 9. Favorecer la utilización del espacio público para la práctica del deporte La ciudad de Barcelona se caracteriza por la mezcla de usos de los distintos espacios públicos de la ciudad. La práctica de la actividad física tiene que considerarse un uso más del espacio y, por lo tanto, tiene que tenerse en cuenta a la hora de planificar y diseñar espacios. La práctica deportiva en los espacios públicos contribuye a convertirlos en un lugar de encuentro y convivencia, a la vez que incide positivamente en la calidad de vida de los ciudadanos y ciudadanas. Favoreciendo la práctica deportiva en los espacios abiertos de la ciudad se promueve la práctica del deporte de toda la población en general, pero especialmente de aquellos colectivos que tienen más dificultades para acceder a dicha práctica deportiva. Este proyecto fomenta la práctica de actividades físicas y deportivas en el espacio público de toda la ciudad de forma compatible con otros usos del suelo. El objetivo es promover un nuevo tratamiento de estos espacios deportivos y una mayor presencia del deporte en la ciudad. Esto comporta toda una serie de medidas concretas, como por ejemplo: Dedicar, en todos los nuevos espacios públicos que se creen en la ciudad, un porcentaje obligatorio de equipamientos deportivos para la práctica informal y libre de la actividad deportiva. Por lo tanto, es necesario diseñar el espacio público, prever la incorporación de espacios libres donde jugar y hacer deporte. Adaptar los espacios ya existentes, allí donde sea posible, para la práctica libre de la actividad deportiva. Consensuar con los vecinos, a partir de la acción comunitaria, la reserva de algunos espacios para la práctica deportiva en horarios concretos. Esta medida requiere la implicación de los responsables del diseño urbanístico de la ciudad para dotarla de los elementos técnicos que faciliten y propicien la práctica deportiva en los espacios abiertos. Y también es necesaria la implicación de: gestores de equipamientos deportivos municipales, empresas y profesionales del sector, empresas patrocinadoras, entidades y clubes deportivos, asociaciones de vecinos, la comunidad educativa. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 91 10. Clubes y entidades: el eje fundamental de la estructura deportiva de la ciudad Las entidades, las asociaciones y los clubes deportivos de Barcelona han sido desde siempre agentes activos en la promoción de la participación de sus asociados y miembros en la vida ciudadana a través de la práctica deportiva. El mantenimiento de este rol requiere, en la mayoría de casos, la adaptación de sus estructuras a la situación actual, para asegurar la viabilidad económica y para preservar la diversidad de modalidades deportivas que se practican en ellos. Por lo tanto, es necesario fortalecer el tejido asociativo y consolidar su capital social deportivo. El proyecto implica un fuerte liderazgo municipal que, a partir de la coordinación territorial, potencie una red relacional de colaboración y cooperación que permita compartir servicios y recursos, facilite el acceso y la utilización de las instalaciones deportivas municipales y garantice los recursos necesarios para la difusión publicitaria de sus actividades, de tal manera que: Se potencie el club o la entidad deportiva de barrio como eje fundamental de la estructura deportiva de la ciudad. Se mantenga la diversidad de modelos de clubes y de disciplinas deportivas. Se establezcan mecanismos de equilibrio entre la práctica de distintos deportes. Se dedique una atención especial a las entidades que trabajen la promoción deportiva en edad escolar. Aumente el número de niñas y chicas practicantes de deporte reglado y no reglado. Se favorezca la mejora en la estructura de clubes y entidades deportivas para adaptarlos a las necesidades de la práctica deportiva del conjunto de la sociedad. Apoyo a los clubes, especialmente los pequeños clubes de barrio, para su modernización. Por ejemplo, cursos de formación, apoyo técnico y material, sistemas de difusión e información, acceso a las instalaciones, etc. Aparte del papel que tienen que jugar el municipio y los clubes, también tienen que implicarse la Generalitat de Catalunya, la Diputación de Barcelona, las federaciones y los gestores de los equipamientos deportivos. 11. Escuelas deportivas de Barcelona. Implantación de un nuevo modelo de deporte educativo en edad escolar Desde la celebración del primer Congreso de la Actividad Física y del Deporte en Edad Escolar (Barcelona, 1998), disponemos de un buen diagnóstico de la situación actual del deporte en edad escolar en la ciudad. Un modelo que funcione es fundamental para asegurar un buen inicio en la práctica del deporte y la actividad física y para conseguir el propósito estratégico de Garantizar el acceso a la práctica del deporte y de actividad física, de calidad, para todos los chicos y chicas de Barcelona. Optamos por iniciar la labor de impulsar un nuevo modelo en las escuelas deportivas de Barcelona, las que ya existen organizadas por los clubes y los equipamientos deportivos de la ciudad, y para que se conviertan en el motor que dinamice la oferta de actividad física y deportiva para todos los niños y niñas de la ciudad, y el acuerdo respecto a cuál tiene que ser el modelo educativo que lo enmarque. Es prioritario definir conjuntamente entre todos los sectores implicados un nuevo modelo educativo del deporte en edad escolar en la ciudad de Barcelona que haga compatible la práctica deportiva de niños y niñas y que a la vez garantice los irrenunciables valores educativos y pedagógicos para todos los niños y niñas que toda práctica deportiva en edad escolar debe tener. Por eso: Se consensuará con los tejidos asociativos educativo y deportivo un modelo educativo de deporte y actividad física que garantice la máxima utilización de los espacios deportivos públicos y favorezca la promoción, difusión y calidad de la oferta deportiva en edad escolar, fortaleciendo las entidades organizadoras y articulando los recursos necesarios para garantizar la difusión y la formación a todos los escolares y a sus familias. Se impulsarán las escuelas deportivas de Barcelona, un Programa Deportivo de Barcelona, de iniciación, promoción, competición y también de carácter recreativo. Con objetivos a corto, medio y largo plazo (planificar). Coordinado por el Ayuntamiento en colaboración con todos los agentes implicados y con dos niveles de actuación diferenciados: primaria y secundaria. El nuevo modelo educativo del deporte en edad escolar tiene que promover la práctica deportiva de niños y, sobre todo, de niñas (que actualmente tienen una práctica inferior) y adaptarse a los nuevos requerimientos sociales (cambio de hábitos en la conciliación tiempo laboral y de ocio de los padres, cambios en las modalidades deportivas ofertadas, cambios en las formas organizativas de las competiciones, aparición de nuevos agentes, etc.). El nuevo modelo deberá velar para que en los centros públicos (que actualmente tienen una práctica deportiva inferior que los privados) los escolares puedan disfrutar de las mismas oportunidades que en los centros privados y evitar la pérdida de practicantes en la transición de la escuela primaria a la secundaria. El modelo deberá garantizar el acceso de todos los niños y niñas que van a los centros docentes de la ciudad a la actividad deportiva, así como la posibilidad de que aquellos escolares que lo deseen puedan realizar una transición hacia el deporte federado. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 92 El primer paso es la convocatoria de los responsables y principales actores con capacidad de incidencia en el modelo para empezar a establecer y concretar las principales líneas de este modelo. Un nuevo modelo para las escuelas deportivas de Barcelona tiene que ser el motor que impulse el acuerdo en torno a un nuevo modelo educativo del deporte en edad escolar y al mismo tiempo el fortalecimiento de los agentes implicados en su organización. En este proyecto, tienen que participar: los consejos municipales de Distrito, el Consejo Deportivo Escolar de Barcelona (CEEB), las federaciones deportivas, los clubes y entidades deportivas, los equipamientos deportivos municipales, los centros educativos (consejos escolares, maestros y profesores de educación física), las familias, las federaciones de AMPA y de renovación pedagógica, los profesionales, el Ayuntamiento: la Dirección de Deportes, el Instituto Municipal de Educación de Barcelona y otros sectores municipales implicados, la Generalitat (Departamento de Enseñanza y Secretaría General del Deporte), deportistas de alto nivel, Mesa para la Educación en el Mundo del Deporte. 12. Deporte integrador: participación efectiva para garantizar que el deporte llegue a todo el mundo Aproximar los beneficios del deporte a todos los ciudadanos y ciudadanas ha sido uno de los objetivos y de los éxitos de la ciudad. El análisis de la situación actual muestra que algunas personas, grupos y colectivos de población específicos tienen unos índices de práctica deportiva y de actividad física insuficientes, que son consecuencia de un conjunto de situaciones diversas: Desajuste de la oferta de actividad y la demanda potencial de algunos sectores de población. Existencia de barreras de diversa naturaleza, que dificultan o impiden el acceso de algunas personas a la práctica deportiva. Escasa conciencia de los beneficios que la práctica deportiva comporta para la salud. El proyecto consiste en establecer medidas de apoyo técnico y económico para un conjunto de proyectos e iniciativas dirigidos a eliminar de manera progresiva cualquier barrera que dificulte la práctica del deporte por razones de género, edad, renta, situación física u origen cultural. Se trata de: Incentivar a las organizaciones deportivas para que adopten políticas y prácticas de igualdad de género desde la óptica de las políticas transversales de género (Gender Mainstreaming Policies) definidas por la Unión Europea. Eso implica incorporar la perspectiva de género en todos los programas y acciones relacionadas con el deporte para alcanzar el objetivo de igualdad de género y tener en cuenta, a la hora de planificar, su posible efecto en la situación de hombres y mujeres. Fomentar la práctica deportiva en las actividades dirigidas a la gente mayor. Desarrollar programas adecuados a los colectivos en riesgo de exclusión social. Promover que los ciudadanos con discapacidad participen de manera efectiva en la práctica de actividades deportivas. Articular los recursos complementarios necesarios para hacerlo posible. Potenciar la promoción de la actividad física y el deporte para la juventud. Favorecer el cambio social que permita la universalización de la práctica del deporte y la actividad física de las mujeres en todas las franjas de edad. Luchar contra cualquier discriminación que obstaculice este incremento de la práctica habitual del deporte de competición y del resto de la actividad física. Interrelacionar el ámbito del deporte y el ámbito sanitario para la educación en hábitos para una vida saludable y activa. Promover acciones dirigidas a mejorar la calificación de los técnicos. Trabajar por la coexistencia de culturas múltiples en el mundo del deporte. Se tienen que implicar: Ayuntamiento de Barcelona. Dirección de Deportes y direcciones de Servicios Personales de los distritos, entidades que organizan y promueven actividades deportivas, entidades que trabajan específicamente con estos colectivos (gente mayor, personas con disminuciones, jóvenes en situación de riesgo, inmigrantes, etc.) 13. El deporte de proximidad. Los distritos: adaptación de la política deportiva de la ciudad al barrio Muchas de las decisiones que tienen que hacer operativos los criterios y las líneas prioritarias de la política municipal se enmarcan en el ámbito de las actuaciones de los distritos y los barrios de la ciudad. La experiencia y la opinión de las entidades deportivas de los barrios de la ciudad, de los representantes de la actividad deportiva escolar, de los comerciantes, etc. son fundamentales para ajustar las pautas y los proyectos de la política deportiva a la realidad territorial. Ya desde el inicio, el Plan Estratégico del Deporte en Barcelona ha considerado imprescindible la participación de los agentes territoriales del deporte y ha articulado su participación a través de comisiones permanentes específicas para cada distrito en las que se han debatido especialmente las cuestiones tratadas por el eje 3, relativas a la promoción de la práctica deportiva para toda la ciudadanía y a la construcción social de la ciudad a través del deporte. Esta acción participativa se concreta ya en 82 medidas específicas, que son el punto de partida del despliegue del Plan en cada territorio. La acción política deportiva en los distritos se fundamenta en la articulación de procesos de coordinación, seguimiento e impulso de los proyectos del Plan Estratégico. En este sentido, juegan un papel fundamental los consejos sectoriales del deporte de cada distrito municipal. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 93 Cuatro instrumentos para el impulso del Plan 1. Nueva organización municipal Una gestión innovadora y de calidad para el deporte de la ciudad Redefinición de la organización municipal de gestión del deporte en la ciudad, con la creación de un órgano con capacidad operativa suficiente para liderar de manera dinámica el sector deportivo de la ciudad. OBJETIVO: Articular los medios necesarios para: Reequilibrar la red de equipamientos deportivos. Fortalecer el tejido asociativo de la ciudad. Garantizar a todos los ciudadanos y ciudadanas la posibilidad de acceder a la práctica de actividades deportivas. Potenciar el desarrollo económico del sector deportivo. Consolidar la proyección internacional de la ciudad a través del deporte. Dinamizar el papel del Ayuntamiento como elemento catalizador de las potencialidades que genera la práctica deportiva en Barcelona. 2. Fundación del Deporte de Barcelona Captación de grandes acontecimientos deportivos y sedes de organismos y empresas internacionales que aseguren la proyección mundial de Barcelona Creación de un organismo específico, capaz de integrar el sector público y el tejido social de la ciudad, coordinando los agentes y liderando los proyectos de captación de grandes acontecimientos deportivos y de atracción de sus organismos y empresas internacionales. OBJETIVO: Articular acciones de promoción y de proyección de Barcelona a través del deporte, como por ejemplo: Presentación de Barcelona como candidata para organizar sucesivos acontecimientos deportivos de carácter internacional. Atracción de organismos internacionales para que se instalen en Barcelona. Promoción de una política de city marketing relacionada con el deporte. Impulso a la marca Barcelona Esport. Potenciación de las sinergias y de la complicidad ciudadana, institucional y de los medios de comunicación locales en torno a los principales acontecimientos deportivos de la ciudad (por ejemplo, programación del calendario de ferias – acontecimientos deportivos, etc.). Búsqueda de patrocinadores para las actividades deportivas que se celebren en la ciudad. Búsqueda de nuevas formas de patrocinio y mecenazgo. Buscar acontecimientos que permitan realizar actividades promocionales que involucren a los participantes. Evidenciar el retorno cuantificable que los patrocinadores puedan obtener. La localización de la sede de la Fundación en el Parque Deportivo de Montjuïc puede actuar como locomotora de este proyecto. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 94 3. Red de información del deporte de Barcelona Definición de un sistema de información deportiva de la ciudad, global y exhaustivo, útil para todos los integrantes del sector deportivo que incorpore, de forma dinámica, los recursos que ofrecen las nuevas tecnologías. OBJETIVOS: Poner al alcance de los ciudadanos y ciudadanas la información sobre la práctica deportiva en la ciudad. Convertirse en un medio de comunicación eficaz para todos los agentes del sector deportivo. Por eso, la red tiene que obtener de las distintas fuentes existentes, elaborar y difundir información sobre: Equipamientos deportivos de la ciudad. Entidades, asociaciones, clubes deportivos. Oferta de actividades deportivas para todos los niveles y colectivos. Calendario y agenda de actos y acontecimientos deportivos, locales, nacionales e internacionales. Proveedores de servicios deportivos (empresas y profesionales). Recursos para los profesionales del deporte. Formación en y para la actividad deportiva. Noticias del sector. 4. Observatorio del deporte de Barcelona El instrumento de diagnosis y seguimiento de la evolución del deporte Creación de un centro encargado del estudio y la evaluación de la práctica deportiva en Barcelona, mediante un sistema de indicadores, en las múltiples vertientes en las que se manifiesta, para aportar información actualizada sobre la situación del deporte en la ciudad en cada momento. La información subministrada por el Observatorio tiene que influir en el diseño de la política y de los programas deportivos y tiene que servir para evaluar su eficacia y reconducirlos, en caso de que sea necesario. OBJETIVO: Analizar la situación, la evolución y las tendencias de la actividad deportiva en Barcelona, en todas sus manifestaciones. También tiene que prestar atención a la realidad deportiva de otras ciudades (locales, nacionales e internacionales) para obtener elementos de comparación y de referencia. Los campos de análisis son: Instalaciones deportivas: características, accesibilidad, mantenimiento, usos, etc. Práctica deportiva individual y colectiva Utilización de los espacios públicos para la práctica deportiva Clubes, entidades, asociaciones Deporte en edad escolar Proveedores de servicios deportivos Redes sociales del deporte popular Nuevas funciones sociales del deporte Nuevas formas de práctica deportiva Conclusión La realización del Plan Estratégico y su concreción en proyectos, instrumentos y medidas ya han sido un éxito por sí mismos. Este éxito tiene que atribuirse en buena parte a la expectación y a la motivación que la idea de un Plan ha sido capaz de generar en el conjunto de los agentes del sistema deportivo de Barcelona. Es esta motivación la que ha permitido, por un lado, realizar una detallada diagnosis de la situación actual del deporte en la ciudad y, por el otro, formular las estrategias de innovación y mejora. Con este libro, que recoge todo el proceso de trabajo y de participación llevado a cabo, la diagnosis elaborada y los proyectos de futuro que se han definido, se cierra una etapa, la de las formulaciones teóricas, y comienza otra, la puesta en marcha de los proyectos, la creación de los instrumentos, la articulación de las medidas. Por lo tanto, es necesario mantener el interés y la motivación de todo el sector, ya que se tiene que contar con todo el mundo para trabajar hacia el alcance de los objetivos marcados, para hacer el seguimiento y la evaluación de la implantación del Plan y también para estar alerta de la evolución de la práctica de actividades fisicodeportivas en nuestra ciudad. Desde el comienzo, el Plan Estratégico del Deporte de Barcelona ha sido concebido como un proceso dinámico y abierto, dispuesto a incorporar nuevas ideas y aportaciones en todo momento. El proceso de elaboración del Plan ya ha concluido, pero no su filosofía: por eso, desde ahora y a partir de los proyectos y los instrumentos mismos que se proponen, es necesario prestar atención a la aparición de nuevos agentes, tendencias e ideas para incorporar las aportaciones y definir y establecer mecanismos de retroalimentación que permitan actualizar constantemente la visión estratégica ahora establecida. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 95 Abstract in English El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 96 Over recent years Barcelona has experienced important cultural, economic, social and urban changes, which have thoroughly transformed the city. In this process of change, sport has become a key element in the city’s transformation. The development of a strategic plan, which had to be technically rigorous and universally approved, in order to define an overall development project for the sports sector was an important challenge for everyone. The City Council has taken on the role of promoter and co-ordinator of this process, which had to be able to involve all the players who are related to sport in one way or another. Seeing the results of the work carried out and the involvement of the sector and the city as a whole, I can confirm that we’ve got it right and that it has been a complete success. The role played by sport in the promotion and international projection of Barcelona has to make the city a leader and allow it to become a world reference in the organisation of top-level competitions, in research and training, and in other fields, such as the production of sports equipment, multimedia communications and the management of facilities. Precisely, the city’s sports facilities, one of the public spaces with most users, are one of the motors for improving people’s quality of life. It is also necessary to stress the important role of clubs and associations in our city’s sporting success, as well as their role as an instrument of integration and social unification. From this base, the development process of the Strategic Sports Plan has been the framework for reflection, analysis and proposals that has been used to rigorously and imaginatively approach the issues that concern the various players in the world of sport and find solutions which allow us to move towards the future city we desire. Barcelona is the first European city to have a Strategic Sports Plan, and the positive appraisal of this from the institutions and bodies that have participated in it encourages us to start a new phase, which is even more important: putting the plan into operation from the base of the thrust and continuation of the projects. The definition of these projects is the starting point, and from the conviction that it will only be possible to achieve our aims with the involvement of everybody, I’d like to encourage you all to keep working and make the Plan a reality. Joan Clos Mayor of Barcelona * * * * * In 2001, the Promoting Group of the Barcelona Strategic Sports Plan started its development and promotion activities. This process, which culminated with the holding of the Plenary Sports Assembly in March 2003, has produced the book which you are holding in your hands, and is the result, on the one hand, of a remarkable collective effort of analysis and reflection with respect to sport in Barcelona, and on the other hand, of the successful construction of co-operative agreements between different agents within the sector. In approaching this process of reflection and the subsequent challenges we had a triple advantage behind us: firstly, the city’s fabric of clubs and associations, with a tradition stretching back over a century, and within which the majority of daily and competition sport is based; secondly, experience in organising and hosting all types of sporting events at the highest level; and, finally, the educational and research network related to sporting activity and the capacity to generate business from economic activity linked to sport, both in the city itself and in the surrounding area. The process of analysis, diagnosis and strategy-formulation of the plan are based on these three elements. Furthermore, the impulse and empowerment of these three factors is crucial to tackling the challenges that the Plan has laid down, which will reinforce Barcelona’s international position as a city of sport and as a dynamic centre of economic expansion and knowledge through sport and, at the same time, as a city which uses sport to facilitate cohesion and integration amongst its citizens. This final point has been given special attention in the planning, analysis and development of the Plan. We have been able to count on full and active participation throughout from agents linked to the sports sector in each of the ten municipal districts, and it is in the district and in the neighbourhood where people’s daily sporting activity takes place, in line with the specific factors relating to the local area, social demands and individual needs and preferences. From this local perspective, I must mention the economic and social situation of Barcelona, which cannot be viewed in isolation from the municipalities which make up the metropolitan area, which goes far beyond the administrative boundaries of the city. It is for this reason that the Metropolitan Sports Forum has been constituted, with participation from the metropolitan municipalities and all the principal towns of the region I. Finally, I want to express my gratitude for the collaboration given by all the people, bodies and institutions which have taken an interest in the Strategic Sports Plan and participated within it. I’d like to take this opportunity to ask all of them to also get involved in this new stage which we have just initiated: the implementation of the Plan, through achieving the objectives set. Between all of us, we’ll make sport in Barcelona even greater. Pere Alcober Sports Councillor El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 97 Introduction The background The tradition of strategic planning in Barcelona The Strategic Sports Plan of Barcelona falls within the framework of the city’s fine tradition of strategic planning. In the 1980s, Barcelona was the first city in Southern Europe to have a strategic plan. The Strategic Metropolitan Plan is currently being developed, and this third version of the Plan will incorporate the metropolitan dimension, which is based on the participation of 36 metropolitan municipalities. Furthermore, Barcelona has also been a leader in the drawing up of strategic plans of a sectoral nature. The first of these was the Integrated Social Services Plan of Barcelona (1995), and later examples have been Accent on Culture Strategic Plan (1999) and the City Education Project (1999). From the territorial viewpoint, the neighbourhood strategic plans should be highlighted, the first of which was that of El Clot in 1993, followed by those of Poble Sec and Bon Pastor, amongst others. With regard to districts, Gràcia has been the first to have a strategic plan (2002). The stages of sports planning With regard to the planning of sports policy for municipalities, we can distinguish different stages from the last 25 years. During the first stage (1979-1986), which was marked by the arrival of democracy in the town and city councils, the first municipal sports act was drawn up and this lasted until the designation of Barcelona as the host city of the Olympic Games in 1986. The second stage (1986-1992) had the holding of the Olympic Games as its leading objective; this was a catalyst that drove the city forward in terms of its international position, channelled investment for the construction of infrastructure, and projected the organisational capabilities of Barcelona. In 1992, the hosting of the Olympic Games marked the start of the third phase (1992-2002), which was fundamentally characterised by putting the heritage of the Games within the reach of the people. With the drawing-up of the Strategic Sports Plan of Barcelona in 2003, we want to initiate a new stage, which has to represent a new qualitative leap forward in the city’s sports policy, with the decisive contribution of sport to the achieving of general objectives for the city. The background of the Strategic Sports Plan of Barcelona Symposium on Sport and Health for All (1989) European Congress on Sport for All in Large Cities (2 occasions: 1989 and 1994) Catalan Sport Congress (1994) Sport and Environment Congress (1996) Congress on School-age Sport and Physical Education in Barcelona (1998) World Sport for All Congress: the educational challenges (1998) Olympic and Sports Forum (held on four occasions until now: 1995, 1997, 1999, 2001) Symposium on School Sports (1986) Disability and Sport Conference (1987) Women and Sport Conference (1989) Sport and Immigration Conference (2001) Why a strategic plan? The development of a Strategic Sports Plan, though it is an initiative which has come from the City Council, is, right from the start, a shared project. The main social agents and sports institutions have participated, and still participate, and they have a real capacity to make an impact at ground level. The project has had support from the organisers of facilities, bodies and clubs, federations, local councils, athletes, parent-teacher associations, residents’ associations, sports-related companies, journalists, media companies, universities, sports research centres, etc., as well as from the Catalonian Government and Barcelona Provincial Council. The three main administrative institutions – the City Council, the Catalonian Government and the Provincial Council – have also actively participated. The Strategic Plan has emphasised the force and importance of all these agents and, by means of the co-operation that has been created, awareness has been raised on the great potential of the city’s sporting structure in achieving goals and projects which benefit sport and Barcelona. The Strategic Sports Plan has been, and is, a city plan which has made the general objectives of the city its own. Thus, the sporting sector, which is one of the motors of the city, is prepared to contribute more efficiently with respect to the following areas: El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 98 - the projection of the city to the world - the development of research, technology and the information economy in relation to sport - the creation of more employment - increased diversity, integration and health through sporting activities In the diagnosis, the situation of sport in Barcelona has been analysed in an overall context, and it has become evident that sport has great importance in relation to the areas which most interest the city: social cohesion, welfare and the quality of life; the creation of economic activity and knowledge; and the projection of the city to the world. The Plan’s metropolitan dimension The Strategic Sports Plan of Barcelona goes beyond the boundaries of what is strictly the city. We often find that a whole series of events that make Barcelona stand out as a sporting city actually take place in the metropolitan area rather than the city itself. Many of the leading facilities are found in this area: the Circuit de Catalunya motor-racing track, at Montmeló; the High-Performance Sports Centre at Sant Cugat del Vallès; the Olympic Channel at Castelldefels, etc. Furthermore, some of the main sports facilities that are to be built over the next few years will be built in metropolitan municipalities around the city: an indoor athletics track in Sabadell; Espanyol Football Club’s new stadium at Cornellà and El Prat de Llobregat; the Museum of Basketball at Badalona, etc. The organisation of the ’92 Olympic Games opted for a decentralised model, with 16 Olympic sub-venues sharing the competitions. The Olympic experience served to establish relationships based on co-operation and complementary activities with a whole set of Catalonian cities which held certain competitions; the cities were chosen due to their special relationship with certain sports based on historic reasons, or due to the specific facilities they had for certain sports. Also, within the metropolitan area we find many sports associations and clubs which make up a ground-level network and contribute to promoting sport of all the area. For all these reasons, the Strategic Sports Plan of Barcelona also wants to build up contacts with the rest of the metropolitan area, as this will give more strength to the strategy. This publication summarises the tasks carried out since the Plan was publicly presented on 23 February 2002. The strategy that has been defined over recent months has facilitated the consolidation of sport as an activity and as a fundamental and progressive sector for improving the quality of life of citizens, for economic and technological innovation, and for the projection of the city: - Establishing and consolidating co-operative networks between the different institutions and bodies within the sector. - Encouraging the participation and involvement of everyone in the process of defining and implementing the Plan. - Promoting the acknowledgement of the importance of sport by the city and of the contribution of all those who - through participation, training, administration, research or investment - contribute towards making Barcelona a leading city in this area. It is necessary to bear in mind, as has often been mentioned, that the Strategic Plan has to be configured as an overall reference framework for the sports sector in the city, as it collects together the criteria for the actions of all the institutions and bodies within the city. However, at the same time, being an action plan, it requires an effort in terms of prioritising in order to focus efforts to create certain projects which will become the motor of progress. Methodology and axis structure The guiding principles of the Strategic Plan have been: The creation of the strategy to identify the criteria and key projects for the future of sport and the sports sector. The fostering of co-operation, consensus and commitment amongst all the agents within the sector. The development of collaboration from a vision of a shared future. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 99 Criteria and axis structuring The Strategic Sports Plan of Barcelona has been structured around working axes which frame the Plan’s mission: Axis 1: Barcelona - the city of sports amongst the cities of the world An analysis of how sport contributes to the external projection of the city of Barcelona and increases its attractiveness. In the current climate of globalisation, sporting events become a primary factor in the external projection of a city, and attendance of sporting events and participation in sporting activities are important factors in generating tourism. Axis 2: Barcelona – guiding centre for economic and knowledge-based areas connected to sport It has been proven that economic activities related to sport now have an important influence on the economy and employment, as well as having vast growth potential. Barcelona and the area around it are already an important location for some of these sectors. Within the framework of the knowledge city, physical activity and sport are also an important field for scientific research and technological development. Barcelona is a leading city in knowledge connected to sport. Axis 3: Barcelona – a city which facilitates and promotes participation in sports. Sport which improves the social fabric of the city Sporting activity has an important influence on the daily life of a large sector of the population. Sport has an important role in building a cohesive city: sporting activity introduces many people to each other in sporting organisations and associations, with a notable effect in the social life in the city’s neighbourhoods (sports clubs and associations), which provides an excellent environment for good citizenship. Phases of the Plan Organisation Structuring and preparation of the Plan Start: November, 1999 Strategic Exploration Conference: Identification of key areas 23 February 2002 Diagnosis Knowledge and consensus concerning the challenges to be faced March – December 2002 Technical meetings May and June 2002. 2nd Conference: Diagnosis 14 December 2002 Definition of the Plan: Consensus on the model for the future October 2002 – March 2003 Plenary Sports Assembly: The projects of the Plan 22 March 2003 Advancement and monitoring of the projects of the Plan Start of the process April 2003 El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 100 Bodies of the Plan The bodies of the Strategic Sports Plan Members Functions Distinguished members of the city’s The group has taken on the task, during the organisational Promoting Group sporting and institutional scenes phase, of promoting the initiation of the works of the Strategic Sports Plan of Barcelona Representatives from all the Municipal advice and monitoring of the Strategic Plan’s Municipal Advice municipal groups of Barcelona City development process Council Council Presidents of the permanent Presides over the Plenary Sports Assembly Co-ordinating commissions and representatives Commission of Barcelona City Council Guarantees coherence of the different planning processes Permanent Representatives of the institutions Leadership and co-ordination of the process Commission (for and bodies with powers to act on each axis) the different axes Formal approval of the documents that make up the Plan. Representatives from the world of Leadership and co-ordination of the process at the district sport (institutions, associations, level Permanent District residents’ associations, Commission administrators, parents’ Formal approval of the documents that make up the Plan in associations, etc.) in each terms of the districts municipal district Heads of sports policy of the Body for exchanging ideas and monitoring the project Metropolitan Forum municipalities in the Barcelona area Everyone who is in some way or Monitoring of the project as a whole. This is an expression of Plenary Sports another linked with the sports the will of the Plan to relate to people and support the projects Assembly sector Process and actions of participation The Plan has always been a process of reflection which is open and participative. A big effort has been made to involve all the groups which are related to sport from the different viewpoints covered by the Plan. Besides the important participation from the city’s sporting fabric – clubs, bodies, federations, etc. – other sectors have also become involved, such as representatives from academia and the universities, the economic sector and private companies, managers of sports facilities, event organisers and representatives from school sports, residents’ associations, etc. The metropolitan ambit: The Metropolitan Forum of Sport is an ambit for exchanging experiences and opinions and for collaboration between the 42 municipalities around Barcelona which, together with Barcelona itself, make up the forum. It was constituted at Sabadell on 11 November 2002. In addition to Barcelona, the following municipalities form part of the Metropolitan Forum of Sport: Badalona Badia del Vallès Barberà del Vallès Castelldefels Begues Castellbisbal Corbera Cerdanyola Cervelló El Prat de Llobregat Cornellà El Papiol L’Hospitalet de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà Montgat Molins de Rei Montcada i Reixac Sant Adrià Pallejà Ripollet Sant Climent Sant Andreu Sant Boi Sant Joan Despí Sant Cugat del Vallès Sant Feliu Santa Coloma de Cervelló Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Torrelles de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Tiana Mataró Viladecans Granollers Sabadell Martorell Mollet Vilanova i la Geltrú Terrassa Vilafranca del Penedès El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 101 In the city A total of 1,390 people have attended the different open acts of the Plan: three plenary conferences and three technical meetings. 224 people have participated in the city’s three permanent commissions. Specific and sectoral meetings have been held to deal with individual areas, such as sport for school-age children and the management of sports facilities, with the participation of 53 people. In the districts 249 people have participated in the 10 districts. 40 working meetings have been held between the municipal sports councils and the permanent district commissions. The result of all this has been 600 proposals, covering all issues and relating to a divers range of subjects, from which 3 large-scale strategic proposals have been established for each axis. This is broken down into 13 principal projects, 4 instruments for the advancement and general development of the Strategic Plan and 82 specific measures for the districts. The Strategic Exploration Conference Held at the National Institute of Physical Education of Catalonia on 23 February, 2002, this was the first public act of the Strategic Plan and it marked the start of the development of the Plan proper. The main objective of the conference was to identify the key areas that the Plan would have to deal with on each of the axes. Four working groups, known as panels, were organised; each of these included the participation of experts. In accordance with the theme that was put forward by the panel, each expert made three key proposals which, as they saw it, had to be developed by the city of Barcelona over the forthcoming years in the field of sport. Panel 1: Barcelona - city of sport among the cities of the world Panel 2: Barcelona - guiding centre for economic and knowledge-based areas connected to sport Panel 3: Barcelona - a city which promotes participation in sports Panel 4. Barcelona - sport which improves the social fabric of the city After this, the participants – over 400 people – were invited to express their preferences with regard to the proposals made by the panel members. The Strategic Exploration Conference emphasised: The vast range of issues related to sport in the city Sport as a motor of the city (world capital) The role of sport as a dynamic agent to achieve the objectives of the city The importance of the agents who move at the edges of sport The organisational capacity and summonsing powers of the Sports Board of Barcelona City Council The arguments in favour of a new leap forward in quality That the proposals have demonstrated the creative capacity and hope within the sector The Technical Meetings Three technical meetings were held (one for each axis), at which the invited experts were asked specific questions on problems in sport in the city of Barcelona. These took place during the months of May and June of 2002, at the National Institute for Physical Education of Catalonia. Axis 1: Barcelona - city of sport amongst the cities of the world. 6 June 2002 Axis 2: Barcelona - guiding centre for economic and knowledge-based areas connected to sport. 30 May 2002 Axis 3: Barcelona - a city which promotes participation in sports. Barcelona, sport which improves the social fabric of the city. 12 June 2002 2nd Conference: Diagnosis This was held at National Institute for Physical Education of Catalonia on 14 December 2002, with the main objectives being to diffuse the main results of the diagnosis of the Plan, which had just been completed, and to present the first proposal of the Action Plan and objectives. As in the first conference, four working groups were organised and those in attendance prioritised the measures and actions presented during the act. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 102 The Plenary Sports Assembly On 22 March 2003, the Plenary Sports Assembly was held at the National Institute for Physical Education of Catalonia. The 13 priority projects and the 4 instruments for the advancement of the Strategic Sports Plan of Barcelona were presented, and with this act the development phase of the Plan was finished, and the phase of implementation was initiated. The city’s permanent commissions A permanent commission was constituted for each of the axes, and these were presided over by distinguished names from the world of sport. Three working sessions were held for each commission. At the first, the main key areas were investigated more deeply; these key areas came out of the Strategic Exploration Conference and they represent the crucial issues the city has to face in relation to sport. At the second session, prior to the Diagnosis Conference, the main conclusions of the diagnosis were presented, using the Strengths, Weaknesses, Opportunities and Threats (SWOT) methodology. Finally, at the last session of the permanent commissions, which was held just before the Plenary Sports Assembly, the projects of the Plan and the Action Plan were presented. The district permanent commissions A permanent commission was constituted for each of the ten municipal districts. These commissions have been opened to people, institutions, bodies and companies which are linked to sport within districts and which have shown an interest in participating in the process of the Strategic Plan. Four working sessions have been held for each commission: 9. Presentation of the Plan 10. Identification of the key areas 11. Prioritisation of proposals 12. Approval of specific measures for the district At Ciutat Vella, l'Eixample and Nou Barris, two sessions were condensed into a single working day. The measures proposed by the Permanent Commission of each district have also been approved by the District Sports Council or the Sports Commission before being finally presented to the Plenary Assembly of the Municipal Council of the District. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 103 Diagnosis When faced with the question “how can we do what we’re doing better?”, which characterises day-to-day management, the response from strategic thinking is based on asking another, very simple question: “Are we doing what we should be doing?” To respond, it’s necessary to have a clear view of our intentions, examine the trends which guide the change more clearly, be aware of the characteristics and conditioning factors of the environment and ask how these affect our objective, identifying threats and opportunities. From here it is then necessary to be creative in order to develop effective responses, which we will have to formulate and carry out with the appropriate resources. In the diagnostic documents, information has been incorporated from two viewpoints: on the one hand, there is analysis of the general trends which affect sport in the city of Barcelona, and on the other, there is internal analysis, which focuses on the real situation of the city itself. From a methodological viewpoint, two types of information sources have been considered: quantitative sources, be they primary (census of installations, number of athletes, etc.) or secondary; and quantitative sources, which include interviews with experts and professionals from the city’s sports sector, who have expressed their opinions on the situation, as well as contributions from the members of permanent commissions, etc. The conclusions of the Strategic Exploration Conference of February 2002 have been decisive in indicating the key areas, which have been more deeply examined in the development of the diagnosis and the analysis carried out. Finally, the Strengths, Weaknesses, Opportunities and Threats (SWOT) matrix has linked the double analysis on the real situation of the city and the conditioning factors of the environment. We have thus been able to classify and synthesise all the information obtained in accordance with the aim of the strategic analysis: on the one hand, to identify weaknesses and threats, and on the other, identify the strengths and opportunities which the city has to deal with them. SWOT determines: WEAKNESSES: negative aspects which have to be taken into consideration when facing the future, in accordance with our aim. THREATS: negative prognoses or trends that make it difficult to achieve our aim. STRENGTHS: positive elements which facilitate our aim. OPPORTUNITIES: elements which have the potential to be developed or trends which facilitate the attainment of our aim. Principal conclusions of the diagnosis of the Strategic Sports Plan of Barcelona Axis 1. Barcelona – city of sports amongst the cities of the world On this axis, there has been investigation into the way in which sporting events become, in the current context of globalisation, a high-order factor in external projection, and into the way in which attendance at sporting events and participation in sporting activities in the city help to generate tourism. We can confirm that over the last few years, Barcelona has become a world reference point in the sports ambit. The «Barcelona Model» for organising the Olympic Games has recently been successfully employed at the Sydney Olympics (2000). The communications revolution and the universal spread of the phenomenon of sport increase the importance of sport and sporting events in the external projection of a city and boost its appeal. Globalisation accentuates the importance of positioning within the worldwide network of cities. The changes that are occurring in the economy, technology and politics are directly affecting the role of sport. We can no longer talk of a hierarchical organisation, instead we must refer to a network structure with different cities or nodes through which pass flows of varying magnitudes (flows connected to finance, information, goods, people, etc.). In this new setting, cities seek a strategy to position themselves within the global context as principal nodes where these flows converge. Cities invest in strategies to emphasise their main points of attraction, and their ability to become global depends on their ability to manage transnational activities and operations, so as to gain a presence on the specialised international circuits. Some cities which have achieved international pre-eminence within certain fields of activity are: Vienna, through culture and music; Frankfurt, through being the European finance capital; Munich and Houston, due to excellence in the field of medicine; Los Angeles, thanks to the audio-visual industry, etc. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 104 Barcelona is a worldwide reference point within the sporting ambit. According to Saskia Sassen, one of the main researchers into the phenomenon of globalisation, Barcelona has a presence on the international circuits of design, architecture, art and sport. The sporting events are, in this context, a first-order factor in the city’s external projection. The increased competition between cities over the last few years to hold sports events demonstrates the growing interest in integrating and taking advantage of sport as a key element in the strategy for projecting a city and making it more attractive. Attendance of sporting events and participation in sporting activities are important generators of tourist activity. Sport and its associated services make up an important part of the set of attractions on which a city’s appeal is based. The image and acknowledgement of Barcelona within the field of sports, its current range of advanced services associated with sport, and the prestige of some of its clubs all form a fundamental asset which has to be capitalised on. From this perspective, it is necessary to drive forward the analysis of the elements which can form the basis of the promotion strategy for Barcelona and its metropolitan area from this ambit. It is necessary to reflect on the objectives in order to increase the possibilities for attracting competitions, sporting events or other central elements – the headquarters of international bodies, etc. – and at the same time facilitate the external projection of the city. It must also be remembered that organising sporting events is not the only form of leadership in this field. The presence of Barcelona in the international context can include innovation in the concept of “sport”, with the aim of becoming a leader in new ways of taking part in sport, where great consideration is given to concepts such as participation and sport for all. It is thus necessary to examine this area more deeply and innovate. Weaknesses and threats The communication infrastructure systems (airport and train, delay in the arrival of the high-speed train link). Recession in the field of sponsorship. Sponsorship difficulties for minority sports. Difficulties in financing the network of clubs and associations. Excessive concentration of regularly-held events in spring (Formula 1 Grand Prix, Comte de Godó Tennis Tournament, motorcycling, sailing, etc.). Increasing competition from other national and international cities. Pressure to move away on the headquarters of federations currently located in Barcelona. Lack of orientation with respect to the international marketing of some sporting events held in the city. Strengths and opportunities Good sports facilities. New infrastructure is planned (indoor athletics track at Sabadell, Espanyol Football Club’s new stadium, facilities in the area around Barcelona Football Club, etc.). Diversity and importance of the sporting events calendar. The tradition of sporting associations. 1,027 sports clubs and bodies: sport is the principal factor in membership of clubs and associations in the city. Good infrastructure systems for holding events and the growing importance of tourism based on participation in sporting activities. Positive international image associated with sport. Proven organisational capacity. High level of competitiveness at an international level of the city’s clubs. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 105 Axis 2. Barcelona – guiding centre for economic and knowledge-based areas connected to sport On the second axis, it has been observed how economic activities associated with sport currently have a significant impact on the economy and employment and that this area has vast growth potential. As families’ disposable income increases, spending on sports related goods and services for families also increases, which has a significant effect on employment in the sector. Barcelona and its metropolitan area constitute an important area for some of these sectors: for example, in the production, distribution, and marketing of sports materials, in the media, in sports medicine and training, and in the design, construction and management of sports facilities. The tradition and the image of the city constitute an excellent base to attract new investments, such as company headquarters, design centres and bodies associated with sport; the city is also ideal for the promotion of new sports, as it gives maximum credibility to sponsors and advertisers. The city of Barcelona could become a European guiding centre for sectors linked to sport. The creation of relationships and synergies between the sectors present in the city is thus a primary objective that must be consolidated. Within the framework of the knowledge city, it is necessary to highlight that physical activity and sport also represent an important field for scientific research and technological development in the city. Institutions such as the High Performance Centre, the National Institute for Physical Education of Catalonia, and the Olympic Studies Centre, as well as R+D in sports medicine, could be further developed to make Barcelona a true leader and innovator in sporting knowledge. There has been a vast increase in the number of jobs linked to sport in the European Union over the last few years (in Spain the increase has been 100% between 1990 and 1998). An increase in jobs is also predicted for the forthcoming years, with the sports sector now being considered as a new area of employment, especially amongst young people and women. This means that teaching centres have a great challenge ahead of them. Furthermore, over recent years there have been significant changes in the media, which have had important repercussions on sport. There has been a big increase in the demand for sports broadcasts from a large part of the population. In addition to this, the liberalisation of European television and the appearance of new technical systems for broadcasting, as well as new television channels (cable, satellite, terrestrial digital), has increased the offer of sports coverage, especially in television and radio. As a consequence, sport has seen its income grow from television rights and sponsorship. The increase of media involvement in sport has brought with it the need to deal with sports information in an appropriate manner and, therefore, there has been an increase in the demand for sports journalists. Weaknesses and threats Low level of R+D in general. The large sports sponsors don’t have headquarters in Barcelona (only one of the seven main sponsors has headquarters in the city). Weak commitment to sponsoring sport in Barcelona from companies located in the city. Tendency towards concentration of the media in Madrid, especially of the audiovisual sector. Difficulties in matching the demands of the employment market with the supply (low employment of Physical Education graduates and a shortage of specialist workers). Relations between the business world and the world of education are still weak, especially in terms of collaboration between the university sector and companies. Strengths and opportunities Barcelona is the sixth most attractive city in Europe in which to set up an economic activity, and the first in quality of life (Healy and Beaker). The Basketball Euroleague, the NBA in Europe, FIRS (International Roller Sports Federation), six Spanish federations, two of the three professional leagues (ACB - basketball, and ASOBAL - handball) have their headquarters in Barcelona. Barcelona is the top city in Europe and the third in the world in terms of the percentage of people who are members of sports facilities (International Health and Racket Association). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 106 Barcelona is the main centre in Spain in terms of economic activities related to sport. Barcelona is the entrance point for private investments in Spain in the fitness-club sector. The local private fitness-club sector is very competitive and well-adapted to the local situation. Sport and all its related sectors have become a new source of employment. Growth trend in the sports consumer market. The Barcelona Trade Fair is the main Spanish venue for fairs related to sport (International Boat Show, Automobile Show, Nivalia Winter Sports Exhibition, Planet Futbol, Swimming Pool Show). Vast network of professional associations related to sport with headquarters in Barcelona. Links with construction (engineering, architecture, construction, swimming-pool sector) and the management of facilities (public/private, local/multinational). Motor industry services: factories, design centres, Circuit de Catalunya racetrack, IDIADA (Institute of Research Applied to Automobiles). Leadership in activities related to training and knowledge. Network of educational institutions in the field of sport. The main focus point of knowledge in relation to sport. Axis 3. Barcelona – a city which promotes participation in sports. Sport which improves the social fabric of the city On this axis, the important way in which sporting activity affects the daily lives of a large sector of the city’s population has become clear, and it has been observed how sport and participation in sport have an important role in the construction of a cohesive city: sport introduces many people to each other in organisations and associations which have a great impact on the social life in the neighbourhoods of the city and which form an ambit for the practice of good citizenship. For example, sport is the main factor in membership of clubs and associations in Barcelona: of the people who belong to some type of association, 20.8% are members of sports clubs, a long way ahead of residents’ associations (8.6%), cultural societies (7.2%) and ecological organisations/NGOs (3.8%). During the 1990s, a significant increase in the number of Barcelona residents taking part in sports was recorded, as has been reflected by the sporting habits surveys that are regularly carried out in the city and the figures showing the amount of people using municipal sports facilities. The change isn’t just quantitative, but also qualitative: Barcelona residents no longer consider participation in sport as being of little significance and now regard it as being of quite important, especially in relation to health. Although the current data are positive, it is still necessary to make an effort to facilitate access for all groups of people, to further examine and take advantage of the potential of participation in sport as an area of training throughout life, and to multiply the supply of and settings for sporting activity. An aspect which is quite characteristic of sporting activity in Barcelona is the use of public spaces: squares, parks, streets and beaches have become habitual settings for sports, either collectively or individually. With evidence demonstrating the wide range of agents that currently act in the provision and production of sporting activities – associations, clubs, school centres, companies, the public sector – it is necessary to reflect, with an eye on the future, on the role and functions of sport, as well as the way in which it is financed and managed, in order for its provision to be consolidated and expanded. More specifically, starting out from the acknowledgement of the importance of membership of sports clubs and associations, and also considering sport’s impact on the city’s cultural and social life, it is necessary to analyse how sport can be promoted and how its development can be ensured. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 107 Weaknesses and threats The culture and structure of sport reflects, maintains and reproduces inequalities in terms of gender, physical capacity and age. New lifestyles among the population (individualisation of social relations) and incompatibility between family and professional life. Significant differences between state and private schools in terms of the organisation of sports activities (quantity) and the continuation of sporting activity: Lack of continuity of provision of sports activities due to the lack of continuity of the parents’ associations from primary to secondary school. Few extracurricular sporting activities at primary and secondary state schools. Loss of participants in sports activities in the transition from primary to secondary school. This especially affects state schools. Fall in numbers of people participating in sport at secondary school and in the 18-30 age group, especially in terms of competitions and group sports. Low use of many sports areas and facilities in schools outside school hours. Legal difficulties in using these areas, especially with respect to sports facilities in state schools. Low prestige of sports activities when compared with other extra-curricular activities (music, languages, dance, etc.). Difficulties of regulated sport: problems of survival for the smaller sports clubs and associations, which generally don’t have their own premises at which to do their activity (difficulties with prices, times, etc.). Poor diffusion of a large number of the sporting events which take place in the city. Some clubs may have future viability problems (finance, membership levels, staying in competition, etc.). Strengths and opportunities From the 1995-1996 school year to that of 2000-2001, the percentage of school students participating in out-of-school sporting activities organised by the Barcelona School Sports Council increased. Also, the provision of out-of-school activities from other organisations (clubs, companies, etc.) has increased. There is an awareness of the educational values of sport and there are initiatives to promote this, such as the “Compta fins a tres” (Count to three) campaign. Municipal facilities as a means of ensuring equality of access to participation in sports for everyone. The number of members of these facilities currently represents 10% of the total population, due to a spectacular increase from 1992 (20,045 members) to 2002 (156,781 members). A significant increase in popular sporting activities in the streets (from 87 in 1986 to 289 in 2000). There is an extensive calendar of events open to everyone. Important network of sports clubs and associations: 1,027 sports clubs and bodies. Sport is the main factor in membership of clubs and associations in the city. Emergence of participation in sports as a social phenomenon (physical activity is in fashion). Growing demand for the incorporation of leisure and cultural activities at sports facilities. Growth in awareness of the importance of participation in sport in terms of health throughout life. Progressive introduction of new trends in sport and health (the ‘wellness’ concept) which are suited to everyone. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 108 The sports calendar is more and more egalitarian and accessible: taking participation in sports and physical activity to large sections of the population. Participation in sporting activities has increased. In 1999, 69% of the population between the ages of 15 and 69 did some type of sport, comprising a wide range of activities. In recent years the difference between the numbers of men and women who take part in sport has reduced. Sporting activity increases from generation to generation. The provision of municipal facilities is important; access to sport at affordable prices. The number of people who have never done any sport is reducing. Improved training of sports professionals. Growing importance of sporting activity outside specialist facilities: urban and natural spaces have also become areas for sports. Urban-planning activity has facilitated and stimulated sporting activity (beaches, cycle-tracks, parks, etc.). Definition of the Plan Through the Plan’s participative process, and considering the opinion of experts and professionals, a series of proposals has been gathered together and ordered in accordance with different defined levels. Firstly, the three axes of the Plan have stated and framed it mission: Mission of the Plan Axis 1. Consolidate Barcelona as a city of sport amongst world cities. Axis 2. Make Barcelona a guiding centre for economic and knowledge-based areas connected to sport. Axis 3. Promote participation in sporting activity and use sport to contribute towards social cohesion in the city. At a second defined level, and once diagnosis has been finalised, 3 main aims to develop the mission have been drawn up for each axis. At the third level, strategies are defined for each strategic aim. A series of measures and more specific actions have been agreed on for each strategy. The second Conference of the Plan was held on 14 December 2002, at which the results of the diagnosis were presented. At the end of the session, those in attendance (over 400 people) prioritised the aims, strategies and actions presented. Using the results of the prioritisations and the debates of the permanent commissions of each axis, the 13 projects and the 4 instruments which make up the Action Plan have been defined. The Action Plan also comprises the 82 measures which the Permanent District Commissions have established. As has already been stated, the Strategic Plan must be interpreted as an overall reference framework which brings together the criteria for action of all the city’s institutions and bodies. Also, as an Action Plan, it requires prioritisation so as to focus efforts on the attainment of certain projects that can be the motor of progress. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 109 MISSION AIMS STRATEGIES Axis 1. 1.1. Consolidate the events already held, attract new Make Barcelona a city which ones which occur occasionally, and create new welcomes the hosting of sporting events which are held regularly. Consolidate Barcelona events. Seek new areas of sporting leadership for the city. as a city of sport Create the “Barcelona brand” to identify the city of amongst the cities of sport. the world Create the necessary organs to put the strategy designed into place. 1.2. Creation of the sports zone at Montjuïc4 in Achieve that Barcelona becomes Barcelona. the headquarters of international Promote the hosting and organisation of grand sporting organisations and events (not strictly sports events), aimed at sports associations. professionals (congresses, symposia, meetings, etc.). 1.3. Promote the creation of tourist attractions related Turn Barcelona into a leading city to the world of sport. in sport and tourism. Improve the marketing structures of the activities which are held in Barcelona. Define a strategy for attracting sports tourists to compete in the events held in Barcelona (marathon, triathlon, sailing, etc.). Establish a strategy of co-operation with other areas that can complement what the city has to offer (skiing, adventure sports, etc.). MISSION AIMS STRATEGIES Axis 2 2.1. Promote Barcelona as a base of Creation of a “sports zone” at Montjuïc1 to attract economic activities related to new activities related to sport (associate location Make Barcelona a sport and headquarters of here with fiscal and economic incentives, etc.) guiding centre for international bodies and Increase the potential of the Barcelona Trade Fair associations related to sport. economic and as the great commercial venue of the sports sector: creation of the great Sports Trade Fair. knowledge-based Strengthen the sector related to construction and areas connected to management of sports facilities. sport Plan the economic development of sport in Barcelona from a metropolitan viewpoint. Creation of synergies and consolidation of the economic sectors of sport. Raise awareness of the great dimensions that sport has in Barcelona. 2.2. Make Barcelona a focal-point of Creation of the University of Sport of Catalonia in knowledge-based activities Barcelona. related to sport. 2.3. Make Barcelona a leader in Increase the potential of the audiovisual-sports media and sport. sector in the city. 4 This objective is shared by axes 1 and 2, as it is also an aim to attract economic activities related to sport. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 110 MISSION AIMS STRATEGIES Axis 3. 3.1. Guarantee quality access to Establish an agreement on the educational model participation in sport and for school-age sport. Promote participation physical activity, for all Define communication channels and mechanisms in sporting activity and youngsters in Barcelona. of co-operation amongst all the agents involved in use sport to contribute school-age sport. towards social Guarantee resources and generalise the use of sports areas for school-age sport. cohesion in the city Favour the promotion and diffusion of the provision, resource management and quality of services, strengthening the bodies which organise school-age sports activities. Move the necessary resources so as to guarantee the diffusion and information on the range of sporting activities for school-age children to all schoolchildren and their families. 3.2. Guarantee the provision of public sports facilities More opportunities and more for the city so as to attend to the overall and diversity for participation in specific needs of different bodies and groups, as sports and physical activity well as those of the different sporting scenes that throughout life for everyone. Barcelona promotes and contains. Ensure that the city’s stock of sports facilities is correctly maintained and that the correct mechanisms are put in place to guarantee that Barcelona has a network of quality sports facilities. Adapt the city to make it suitable for sports activities. Raise awareness and promote civic responsibility with respect to free-use sports areas. Support ways in which the management of sports facilities benefits the promotion of neighbourhood sports clubs and bodies. Increase the potential of neighbourhood sports clubs and bodies as a fundamental axis of the city’s sporting structure. Maintain the diversity of types of sports clubs and disciplines. Foster mechanisms that balance participation among different sports. Give special attention to bodies which work in the promotion of school-age sport. Increase the numbers of girls who participate in regulated sport. Promote sporting activity in activities directed 3.3. towards the older people within the community. Sport without limits and without Develop programmes suited to groups at risk of barriers: sport which is more social exclusion. inclusive. Physical activity which Promote effective participation in sporting is targeted. activities by citizens with disabilities. Put the complementary resources in place to make this possible. Foster the promotion of physical activity and sport amongst the young. Provide incentives for sports organisations to adopt gender-equality policies and practices. Interrelate sport and health as a means to bringing about habits which favour a healthy and active life. Put the necessary mechanisms in place so that the economic profits from sport benefit those types of physical activity and sports which have less resources or which have deficits. Create specially designed programmes for groups with specific needs. Ensure that sport includes everyone. Provide the necessary resources so that information on physical activity and sport reaches all citizens El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 111 The Action Plan Strategic planning, aside from developing a shared vision and defining general lines of operation which serve as guidelines for the entire sports sector of the city, needs to be defined in terms of a series of projects to be put into action. Therefore, starting from the processes of debate, prioritisation and consulting, in which the different organs of the Plan have actively participated, a proposal for an Action Plan has been designed. The Action Plan comprises 13 priority projects, 4 instruments to drive the Plan forward and 82 specific measures for the ten municipal districts. The set of the strategies, aims, proposals and measures which have been analysed and evaluated in the Plan’s various working sessions are brought together in the projects, instruments and measures on which the Action Plan is based. The definition and putting into effect of the different operational plans, which are linked to each of the projects, is the route through which the Strategic Plan will become reality. A system of quantifiable indicators will be used to assess the extent to which objectives are being met and how suitable these objectives are. The four instruments for driving the Plan forward follow these requirements: To strengthen Barcelona’s status as an international capital. To define an agile municipal sports management organ with a high degree of operative capacity. To improve the information network. To analyse and evaluate the evolution of the system. The 82 specific district measures, which have come out of the work carried out by the different permanent commissions, represent the adaptation of the strategies to the real situation and the specific needs and demands of each area. The Projects Barcelona – city of sport amongst the cities of the world 1. Barcelona, capital and base. Base of international bodies linked to the world of sport. 2. Barcelona attraction. Plan for great sporting events. Barcelona, home of sports events. 3. Sports tourism. Barcelona, destination for sports tourism. 4. Barcelona Sport brand. A shared brand. Barcelona – guiding area for economic and knowledge-based activities related to sport 5. University of Sport of Catalonia. International reference centre for research and teaching associated to sport. 6. Montjuïc Sports Zone. Guiding centre for sport in the city. 7. Economic metropolis. Economic development of sport from a metropolitan point of view. Barcelona – a city which promotes participation in sporting activity. Sport which improves the social fabric of the city 8. New model for public sports facilities. Planning, design and management of sport in the city. 9. Sport and public space. Promoting the use of public space for participation in sport. 10. Clubs and bodies: the fundamental axis of the city’s sporting structure. 11. Sports schools in Barcelona. Implementation of a new educational model for school-age sport. 12. Integrating sport: effective participation to guarantee that sport reaches everybody. 13. Local sport. Districts: adaptation of city sports policy at neighbourhood level. The Instruments 1. New municipal organisation. High-quality, innovative management for sport in the city. 2. The Barcelona Sports Foundation. Attraction of great sporting events and headquarters of international bodies and companies to ensure the international projection of Barcelona. 3. Barcelona sports information network. 4. Barcelona Sports Observatory. The instrument of diagnosis and monitoring of the development of sport. District Measures (priority issues) Sufficient provision of facilities for school-age sport and for sports clubs and bodies. Design of public space, incorporating infrastructures for free enjoyment of sports and physical activity. Improvements in the map of public facilities and solutions to the deficits in sports areas (both closed and open) in the city. Modernisation and improvement of the management of facilities. Promotion of the sports clubs and bodies in the city. Recognition of the role of sports clubs and bodies as a unifying social factor in neighbourhoods. Attention to school sport, in all its aspects and manifestations. Strengthening of the social function (guarantee of participation, integration and promotion of sports) that municipal sports facilities have to provide. Guarantee the diffusion of the sporting activities available to citizens. Sport linked to health. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 112 The projects 1. Barcelona, capital and base. Base of international bodies linked to the world of sport The consolidation of Barcelona as one of the world sports capitals requires a priority strategy: promoting Barcelona as a location for the headquarters of international bodies and companies linked to the world of sport. Barcelona has certain assets to achieve this: sporting culture, network of infrastructure and organisational capacity. This, when added to the city’s climate and quality of life, creates unbeatable conditions for the establishment of international headquarters. It is therefore a question of positioning Barcelona correctly in order to gear the city towards this possibility. Decisive factors are: improvements in communications, the provision of specific legal and fiscal protection, the linking-up of the most qualified professionals, and the involvement of institutions in the project. A promotion and lobbying strategy, which allows for improvements in knowledge on the opportunities available and which improves the possibilities for attracting international bodies, is fundamental; this must be shared by the public administrations (local, regional and national) and must include the networks of associations, businesses and bodies which represent it. Furthermore, it must have collaboration from international bodies (Patronat Català Pro Europa – Catalan Foundation for Europe) and the various bodies of the European Union (due to its policy of decentralising sectoral bodies) which can facilitate matters. 2. Barcelona attraction. Plan for great sporting events. Barcelona, home of sports events The current sporting calendar and the hosting of some great sports events on an occasional basis represent the main strengths in the projection of the city around the world as a place which is qualified to organise and host international sports events at the highest level. This project is based on three different approaches: Consolidation of the current events calendar: This consists of diffusing the calendar of events held in Barcelona and its metropolitan area through appropriate promotion and marketing actions. Co-operation from the media and institutions is fundamental to this. Promotion of Barcelona as the host of great sporting events which project its image around the world. For this it is necessary to carry out a thorough analysis of the events which Barcelona can opt for, thereby facilitating the presentation of appropriate candidacies and ensuring that events are held in accordance with certain criteria: media projection, number of participants, number of spectators, costs, infrastructure. Creation of new periodic events: In line with the emergence of new sports and competitive formats, it’s necessary to seek out opportunities to create new sporting events on a periodic basis. It is also necessary to consider the new infrastructure needed for new events held in the city on an occasional basis. For the selection of events which Barcelona can organise, it is considered necessary to create a committee of experts (consisting of specialists, administrators, politicians, media representatives, etc.) which, aside from its responsibilities in terms of technical criteria, will advise, evaluate and consider the opportunities and most qualifying aspects of each project. The presentation of candidacies must be the responsibility of the Barcelona Sports Foundation (see page 119). Assessment in terms of defining the strategic proposals related to the new occasional events for the city corresponds to the Foundation, the Committee of Experts and the Sports Observatory (see page 120). 3. Sports tourism. Barcelona, destination for sports tourism The number of visitors that Barcelona receives grows year after year, and tourism has consolidated itself as one of the main economic sectors and has had a big impact on hotel occupation rates. An improved structuring of the existing tourism attractions available and an appropriate strategy to improve the sporting attractions of Barcelona are fundamental elements in reinforcing the image of the city as one of the capitals of world sport, and this can contribute towards increasing visitor numbers. The project, whose final aim is to consolidate Barcelona as a destination for sports tourism, is based on: Promoting the creation of tourist attractions related to the world of sport. It is necessary to increase the existing range of attractions. Improving the marketing structures of the competitions hosted in Barcelona. This involves creating specific tourist packages to attract spectators. Defining a tourism strategy to attract participants to the competitions that are held in Barcelona (marathon, triathlon, sailing, team sports, etc.). El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 113 Creating sports programmes aimed specifically at visitors to Barcelona and increasing the potential of existing programmes (for example, Barcelona Outdoor & Corporate Training). The establishment of a strategy of co-operation with other zones that can complement what the city has to offer (skiing, adventure sports, etc.). Tourism in Barcelona has to play a key role in advancing this project, which also needs the involvement of: Barcelona City Council, Catalonian Government, Barcelona Football Club, Barcelona Promotion, Barcelona Olympic Gallery (or future Olympic Museum), Badalona City Council, Events promoters and managers, Managers of ranges of activities in other municipalities and zones of Catalonia. 4. Barcelona Sport brand. A shared brand The international projection of Barcelona as an international sports capital involves an association with a distinctive element which unequivocally identifies the city around the world. The Barcelona Sport brand is this distinctive element, which must be shared; which must represent, individually and generally, sport in the city at all levels and in all its manifestations; which has to create a sporting identity for citizens; and which has to be the corporate image of the city’s sporting products. In order to incorporate the brand in a way which is straightforward and which is compatible with sponsors, it is necessary to design a logo which represents it. The involvement, right from the start, of sporting clubs and athletes who symbolise the city will act as a catalyst which favours the incorporation of the brand across the entire sporting sector of the city. The diffusion and projection of the Barcelona Sport brand must be set up from the assumption that it is as much created by the city’s sporting system as by the institutions and bodies which have to promote it. Some key players are: Events organisers, Barcelona Sport Foundation, Barcelona Tourist Board, the media (especially the local media) 5. University of Sport of Catalonia. International reference centre for research and teaching associated with sport Sport has recently become one of the principal social and economic phenomena of the modern world. Over the forthcoming years, a significant increase in demand for professionals related to the world of sport is predicted, which is why the European Union considers this sector to be a new source of employment with great potential for development. We also have to take into account that Barcelona has traditionally been one of the main focal points of sports knowledge in Spain, and that in Europe there is only one university of sport, in Cologne (there are some universities of sport in Eastern Europe, but these are oriented towards competition-level sport). The University of Sport of Catalonia may therefore become an innovative experience within the international context, especially in the field of training sports workers. The University of Sport of Catalonia is based on: Constant co-operation and complementary work between research and the training of professionals and the needs and trends of the business-economic sector which surrounds sport. International projection, with the aim of responding to the existing and emerging training needs of world citizens, making it a world reference centre for sports research. Exploitation of the resources offered by new technologies to convert the university into a leading centre in the field of e-learning. The University of Sport is conceived as an integrational umbrella project, and it will include Barcelona’s current network of institutions and education and research centres related to sport. A model similar to that of the Open University of Catalonia has been considered as a possible legal structure, where it is possible to incorporate teachers and professionals from other universities, who will dedicate a part of their time to certain programmes and projects of the University of Sport in a form that is compatible with their own universities. It will also have a promoting foundation which can incorporate private sponsorship. The main objectives of the University of Sport of Catalonia are: Increase the potential of and safeguard the quality of education and research in the following fields: sports medicine, sports law, sports psychology, management of sports facilities, sports management, physiotherapy, sports anthropology, sports health, history of sport, sports education, sports communication, sports journalism, production and organisation of events, new technologies and sport, biomechanics, sports performance, tourism and sport, sport and leisure, nutrition, etc. Increase the international potential of the sports education and research carried out in Barcelona. Promote Barcelona as a sports education and research centre. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 114 Promote sponsorship relations between the business world and educational centres. Excel internationally in the sectors of biomedicine, culture and tourism. Boost research connected to sport and attain resources to carry this out. Facilitate courses via e-learning in Catalonia, Spain and internationally. Promote the involvement of the network of leading Catalan figures in international sport in the development of the university. The university institutions related to sport which must be involved are: National Institute of Physical Education of Catalonia (the nucleus of the project), the High Performance Centre in Sant Cugat, the Centre for Olympic Studies and Sport (Autonomous University of Barcelona), Ramon Llull University, ESADE, university schools of physical education teaching, university schools of physiotherapy, the School of Sports Medicine of the Faculty of Medicine of the University of Barcelona, the School of Sport of Catalonia, and all the other further education training centres which are linked to this field. The project must have the institutional support of the Catalonian Government and Barcelona City Council, as well as counting on the participation of the sports network of Barcelona, especially of Barcelona’s professional associations. 6. Montjuïc Sports Zone. Guiding centre for sport in the city Attracting organisations, bodies and companies is fundamental to Barcelona becoming a guiding centre for the economic sectors related to sport. To generate employment and economic activity, it is necessary to exploit the international image of Barcelona as a city closely linked to sport. The concentration of different organisations, companies and services in one area – a logistics centre – could become a powerful motor of development which consolidates Barcelona as an international pole of attraction for economic activity related to sports. The aim is to attract: International and national bodies from the field of sport. Headquarters of companies and activities with high added value (research, production, etc., related to economic activities linked to sport). Activities linked to relations between clubs, companies and the media. Activities related to universities and knowledge (R+D, laboratories, etc.). The existence of sports facilities and events that are regularly held creates added value which makes locating to the Montjuïc Sports Zone more interesting. To make it even more attractive, it’s necessary to study the setting-up of fiscal incentives. Furthermore, it is a highly strategic location, due to its proximity to the Barcelona Trade Fair and the main transport networks of the city. It has been calculated that the surface area designated for offices must be around 10,000 m², and taking advantage of the disused pavilions of the Trade Fair has also been considered as an option. As the Sports Zone aims to attract company headquarters and high-value-added activities which want to locate near to one of the most symbolic sporting locations in Europe – Montjuïc –, it is necessary to plan an overall strategy which includes the necessary link-ups so as offer a wide range of complementary areas for other types of activities related to sport in other parts of the metropolitan area. 7. Economic metropolis. Economic development of sport from a metropolitan point of view. The economic situation of the city of Barcelona cannot be perceived without considering the municipalities that make up the metropolitan region. This is the real city, which goes way beyond the administrative limits. From an economic-sports perspective, taking in the view of the entire metropolitan area is essential. 42% of the Spanish sports industry is located around Barcelona, where the headquarters of several companies linked to sport are situated. For Barcelona to become a guiding centre for economic activities related to sport, it is vital that the metropolitan municipalities become involved. The project involves adopting a metropolitan viewpoint for carrying out the projects of the Action Plan related to the economic development of sport, with the aim of making Barcelona – understood as being a large European metropolitan region – a guiding centre for economic activities linked to sport. It is proposed to design a promotion strategy which explains the advantages of establishing an economic activity linked to sport in the Barcelona area, taking advantage of both the spaces available in Barcelona and the logistic centres in other metropolitan municipalities. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 115 It is thus necessary to: Identify suitable metropolitan spaces. Create a joint marketing policy for all these spaces to attract companies and economic activity. Co-ordinate large-scale metropolitan sports infrastructure, both in terms of what is currently available and what is to be created in the future, to hold events and increase economic activity, employment and projection. From the Strategic Metropolitan Plan and, especially, the Metropolitan Sports Forum, it is necessary to arrange the collaboration and co-operation of all the city councils, managers of large-scale sport infrastructure and the heads of industrial estates, business parks and office buildings in the Barcelona metropolitan region. 8. New model for public sports facilities. Planning, design and management of sport in the city The revision of the model for the city’s sports facilities has been, right from the start, one of the issues that has been most called-for by the sports sector. Facilities design in terms of the needs of individuals and groups and their maintenance, management and use are subject to the constant adaptations that the rapid evolution of the current sports system involves. Public sports facilities need an agile and flexible conceptual model which allows them to balance out and complement each other within the city’s sports sector. In the definition of the design and management of sports facilities in accordance with the current and future needs of the city’s sports system, the following criteria must be incorporated: Increasing the provision of certain types of facilities (swimming pools). Responding to the new trends and types of sport. Multiple uses and complementary facilities. Attention must be given to the general and specific needs of different bodies, educational centres, clubs, groups. Monitoring the correct maintenance of the city’s stock of sports facilities and putting the appropriate mechanisms in place so that Barcelona’s sport system has a network of quality sports facilities. Incorporating sustainability criteria (profitability, recycling and alternative energies, etc.) in the construction and maintenance of facilities. Attention must be given to the needs of different groups and, especially, access for people with disabilities. Favouring a type of management that benefits the promotion of the city’s sports clubs and bodies. To carry out the project, the involvement of the following institutions and persons is required: Barcelona City Council District councils Sports clubs and bodies Companies and professionals from the sector Managers of sports facilities 9. Sport and public space. Promoting the use of public space for participation in sport Barcelona is characterised by the mix of uses of different public spaces in the city. Participation in physical activity must be considered in the same way as any other use of space and, therefore, it must be taken into account when planning and designing spaces. Participation in sport in public spaces contributes towards making them a meeting point where people happily co-exist, and it also has a positive impact on the quality of life of citizens. By favouring the participation in sporting activities in public spaces, sport amongst the population in general is promoted, especially amongst those groups which have difficulty in accessing facilities. This project promotes participation in physical activities in the city’s public spaces in a manner that is compatible with other land uses. The objective is to promote a new way of organising these spaces and a greater presence of sport in the city. This involves a whole series of measures, such as: Dedicating a compulsory percentage of all new public spaces created in the city to facilities for informal and open participation in sports. It is thus necessary to include open spaces for sports activities when designing public spaces. Adapting existing spaces, wherever possible, for free participation in sports. Reaching agreements with residents, from a base of community action, for the reservation of certain spaces for sports at specific times. This measure requires the involvement of the people responsible for urban design in the city, as they can supply the city with the physical elements that facilitate and encourage participation in sports in open spaces. The involvement of the following persons and institutions is also required: managers of municipal sports facilities, companies and professionals from the sector, sponsoring companies, sports clubs and bodies, residents’ associations, the education sector. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 116 10. Clubs and bodies: the fundamental axis of the city’s sporting structure The sports bodies, associations and clubs of Barcelona have always been active agents in promoting the participation of their members in community life through participation in sport. Maintaining this role requires, in most cases, the adaptation of their structures to the current situation in order to ensure their economic viability and preserve the diversity of sports which they include. It is thus necessary to strengthen the fabric of clubs and associations and consolidate their social sports capital. The project requires a strong municipal leadership which, from the base of local co-ordination, optimises a network of co- operation and collaboration that facilitates the sharing of services and resources and improves access and use of municipal sports facilities, as well as guaranteeing the resources necessary for publicising activities; this is to be done in such a way that: There is an increase in the potential of neighbourhood sports clubs and bodies as a fundamental axis of the city’s sporting structure. The diversity of models of clubs and sporting disciplines is maintained. Mechanisms which balance participation between different sports are established. Special attention is given to bodies which work in promoting school-age sport. The number of boys and girls participating in sport increases, be this regulated or unregulated sport. Improvements in the structure of sports clubs and bodies are promoted, thereby allowing them to adapt to the sporting needs of society as a whole. Clubs, especially small neighbourhood clubs, should be supported in order to help them modernise (for example, with training courses, technical support and materials, information and diffusion systems, access to facilities, etc.). In addition to the roles that municipalities and clubs have to play, it is also necessary to count on the involvement of the Catalonian Government, the Barcelona Provincial Government, sports federations and the managers of sports facilities. 11. Sports schools in Barcelona. Implementation of a new educational model for school-age sport Since the first Congress on School-age Sport and Physical Education was held in Barcelona in 1998, we have kept the situation of school-age sport in the city well diagnosed. A model that works well is fundamental to ensuring that children get off to a good start in participating in sports and physical activity, as well as being vital to achieving the strategic aim of Guaranteeing access to quality participation in sport and physical activity for all young people in Barcelona. We have opted to start the process by promoting a new model in Barcelona’s sports schools, which already exist and which are organised by city clubs and sports centres, so that these become the dynamic force in providing the sporting activities available to all children in the city, and so that there is an agreement regarding the educational model within which sport functions. It is a priority to jointly define the new educational model for school-age sport between all sectors involved so that sport is made compatible for all school-age children and that it guarantees the defined educational values which it must include for all participants. Therefore: An agreement will be reached with the sporting and educational networks on a model for sport and physical activity; this will guarantee the maximum utilisation of public sports areas and favour the promotion, diffusion and quality of school-age sport. The organisational bodies will be strengthened and resources will be put into place in order to guarantee the diffusion of information to all schoolchildren and their families. The Barcelona sports schools will be boosted and a Barcelona Sports Programme will be set up, with the aim of supporting sports initiation, promotion and competition, as well as promoting leisure activities. With short, medium and long term planning objectives, this will be co-ordinated by the City Council in collaboration with all the agents involved and with two levels of operation: primary school and secondary school. The new educational model for school-age sport has to promote participation in sports by boys and, above all, girls (who currently do less sport), as well as adapting to new social conditions (changing habits in the work-leisure balance of parents, changes in the types of sports offered, changes in the organisation of competitions, appearance of new agents, etc.). The new model will have to keep an eye on the situation so that children in state schools (where there is currently less sport than in private schools) are able to enjoy the same opportunities as in private schools, thereby preventing the fall in the numbers of children who do sport in the transition from primary school to secondary school. The model will have to guarantee all boys and girls who attend the city’s schools access to sporting activity, as well as ensuring that those children who so wish are able to make the transition to federated sport. The first stage is calling together the managerial figures and main players who can shape the model in order to start to establish and define the main lines of operation of this model. A new model for Barcelona sports schools has to be the motor which drives forward agreement regarding a new educational model for school-age sport and which also strengthens the agents involved in its organisation. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 117 The following persons and institutions have to participate in this project: The Municipal District Councils, Barcelona School Sports Council (CEEB), sports federations, sports clubs and bodies, Municipal sports facilities, educational centres (school councils, teachers and PE teachers), families, federations of parents’ associations and of new teaching methodologies, professionals, the City Council: the Sports Board, the Municipal Institute for Education of Barcelona, and other municipal sectors which are involved, Catalonian Government (Department of Education and the Secretary General for Sport), top-level athletes, Committee for Education in Sport. 12. Integrating sport: effective participation to guarantee that sport reaches everybody Taking the benefits of sport to all citizens has been one of the milestones and successes of the city. An analysis of the current situation shows that some people and specific groups amongst the population have a level of participation in sport and physical activity that is insufficient, which is a consequence of various factors: Imbalances in the supply of an activity and the potential demand from some sectors of the population. Existence of various barriers which impede the access of some people to participation in sport. Lack of awareness of the health benefits provided by sport. The project consists of establishing technical and economic support measures for a set of projects and initiatives aimed at progressively eliminating any barrier which makes participating in sport difficult due to gender, age, income, physical condition or cultural origin. This involves: Encouraging sports organisations to adopt gender-equality policies and practices from the standpoint of Gender Mainstreaming Policies, as defined by the European Union. This means incorporating the gender perspective into all programmes and actions related to sport in order to achieve the objective of gender equality and considering how this may affect men and women at the planning stage. Promoting participation in sport in activities aimed at older people. Developing suitable programmes for groups at risk of social exclusion. Encouraging disabled citizens to effectively participate in sports activities. Putting the complementary resources that are required for this into place. Driving forward the promotion of physical activity and sport for young people. Favouring social change that facilitates the universal spread of participation in sport and physical activity amongst women of all ages. Fighting any discrimination that hampers an increase in regular participation in competitive sport and all other types of physical activity. Interrelating the areas of sport and health into education on habits which favour a healthy and active life. Promoting actions aimed at improving the qualifications of monitors and trainers. Working towards the co-existence of different cultures in the world of sport. The following institutions must be involved: Barcelona City Council. Sports Board and the managers of District Personal Services departments. Bodies which organise and promote sports activities. Bodies which work specifically with certain groups (the elderly, the disabled, young people in situations of risk, immigrants, etc.). 13. Local sport. Districts: adaptation of city sports policy at neighbourhood level Many of the decisions which make the criteria and priority areas of municipal policy operative are made within the framework of the districts and neighbourhoods of the city. The experience and opinion of sports organisations in the city’s neighbourhoods, representatives of school sport, local business owners, etc., are fundamental in adjusting the measures and sports policy projects to the local situation. Right from the start, the Barcelona Strategic Sports Plan has considered the participation of local sports agents as crucial and has arranged for them to participate through the permanent commissions for each district, within which there has been much debate on the issues covered by Axis 3, which relate to the promotion of sports for all citizens and the construction of the city’s social fabric through sport. This participative action is laid out in 82 specific measures, which are the take-off point for the Plan in each area. The sports policy action in districts is based on putting into place the processes of co-ordination, monitoring and advancement of the projects of the Strategic Plan. The sectoral sports councils of each municipal district play a crucial role in this area. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 118 Four instruments to drive the Plan forward 1. New municipal organisation. High-quality, innovative management for sport in the city Redefinition of the municipal organisation for managing sport in the city, with the creation of an organ with sufficient operative capacity to dynamically lead the sports sector of the city. OBJECTIVE: Put the necessary resources in place to: Rebalance the network of sports facilities. Strengthen the city’s network of clubs and associations. Guarantee all citizens the possibility of access to participation in sporting activities. Increase the potential for economic development of the sports sector. Consolidate the international projection of the city through sport. Increase the dynamism of the role of the City Council, making it a catalyst for potential created by participation in sport in the city. 2. The Barcelona Sports Foundation. Attraction of great sporting events and headquarters of international bodies and companies to ensure the international projection of Barcelona Creation of a specific body which is capable of integrating the public sector and the social fabric of the city, co- ordinating the agents of these and leading projects to bring great sporting events to the city and attract the headquarters of international bodies and companies. OBJECTIVE: Put promotion and projection actions for Barcelona into operation through sport, such as: Presentation of Barcelona as a candidate to organise consecutive sports events of an international ambit. Attraction of international bodies so that they set up in Barcelona. Promotion of a city marketing policy related to sport. Boosting the Barcelona Sport brand. Increasing the synergies and co-operation between citizens, institutions and the local media with regard to the main sporting events in the city (for example, programming of the calendar of trade fairs, sporting events, etc.). Research on sponsors for sports events held in the city. Research into new forms of sponsorship; seeking events which allow for promotional activities which involve the participants. Quantifying and showing the benefits that can accrue to sponsors. The location of the Barcelona Sports Foundation at the Montjuïc Sports Zone could act as a driving force for this project. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 119 3. Barcelona sports information network Definition of a general sports information system which is comprehensive and useful for everyone within the sports sector; this must dynamically incorporate the resources offered by new technologies. OBJECTIVES: Place information on participation in sports in the city within the reach of citizens. That this becomes an effective means of communication for everyone within the sports sector. To achieve this, the network must obtain information from the various existing sources and create and diffuse information on: City sports facilities. Bodies, associations, sports clubs. Provision of sports activities at all levels and for all groups. Calendar and agenda of sports events and acts, at local, national and international level. Providers of sports services (companies and professionals). Resources for all sports professionals. Training in and for sports activity. News related to the sector. 4. Barcelona Sports Observatory. The instrument of diagnosis and monitoring of the development of sport This involves the creation of a centre responsible for studying and evaluating participation in sport in Barcelona in all its manifestations. This is done by means of a system of indicators and has the aim of providing up-to-date information on the situation of sport in the city at any given moment. The information supplied by the Observatory has to influence the design of sports policy and programmes, evaluating their effectiveness and, if necessary, reorienting them. OBJECTIVE: To analyse the situation, development and trends of sporting activity in Barcelona, in all its manifestations. It is also necessary to examine the situation of sport in other cities (local, national and international) in order to obtain comparative elements and references. The fields of analysis are: Sports facilities: characteristics, accessibility, maintenance, uses, etc. Individual and collective participation in sport. Use of public spaces for sport. Clubs, bodies and associations. School-age sport. Providers of sports services. Social networks of popular sport. New social functions of sport. New forms of participation in sport Conclusion The creation of the Strategic Plan and its definition in terms of projects, instruments and measures are a success in themselves. A good part of this success must be attributed to the expectation and motivation that the idea of a Plan has managed to create amongst all the agents of the sports system in Barcelona. It is this motivation that has facilitated the carrying out of a painstaking diagnosis of the current situation of sport in the city and created the conditions for the formulation of innovative strategies aimed at improving things. With this book, which brings together the work and participation that have taken place, the diagnosis carried out and the future projects that have been defined, one chapter draws to a close – that of theoretical formulations – and another is begun, as projects are put into operation, instruments are created and measures are put into place. It is thus necessary to maintain the interest and motivation of the entire sector, as the support of everyone is needed in working towards the attainment of the objectives set and in monitoring and evaluating the implementation of the Plan, and everyone needs to be alert to the evolution brought about by participation in sport and physical activity in our city. From the outset, the Strategic Sports Plan of Barcelona has been conceived as an open and dynamic process, ready to incorporate new ideas and contributions at any moment. The Plan’s creation process has now concluded, but its philosophy continues; therefore, from here on, from the base of the projects and instruments proposed, it is necessary to be on the lookout for new agents, trends and ideas, so as to incorporate what these can offer and to define and establish feedback mechanisms which facilitate the constant updating of the strategic vision that has been established. El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 120 El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 121