Pla estratègic del sector cultural de Barcelona INSTITUCIÓ PROMOTORA: Pla estratègic del sector cultural de Barcelona 3 E l cinc de maig del 1999 es va fer la presentació a l’Auditori de Barcelona del Pla estratègic del sector cultural en un acte públic que va convocar més de 1.800 persones vinculades amb la cultura. Va ser el moment culminant d’un procés que va comptar amb la col·laboració de més de 350 representants del sector cultural, els quals, durant un any i mig, van participar en la definició de les mesures i accions a desenvolupar entre el 2000 i el 2010 per situar la cultura com a motor de la ciutat del coneixement. Aquest projecte ha estat la principal aportació del sector cultural en la definició de Barcelona com a ciutat del coneixement. Les actuacions al Poblenou, el Fòrum 2004, així com altres iniciatives similars, persegueixen un mateix objectiu: situar els continguts -la cultura- com a matèria bàsica per al desenvolupament de la ciutat. L’elaboració del Pla estratègic es va dividir en dues fases. En un primer moment es va descriure un diagnòstic del sector cultural a partir de l’anàlisi dels representants del sector i la realització de diversos estudis socioeconòmics. En una segona fase, es van proposar els projectes que recull el Pla i que tenen com a objectiu fer realitat sis grans línies d’actuació dissenyades a partir de la idea que la cultura és un dels principals espais on la ciutat pot trobar respostes per encarar els reptes contemporanis: Estratègies del Pla La línia Enfortir Barcelona com a factoria de producció de continguts culturals respon a la nova realitat on el sector cultural s’està erigint com una de les principals fonts de generació de riquesa i ocupació, amb un progressiu increment del seu pes en el conjunt de l’economia. Fer de la cultura un element clau de cohesió social encapçala aquells projectes que han de permetre que, en el marc de la societat de la informació, es garanteixi l’accés a la cultura a tota la ciutadania, en la mesura que les capacitats per rebre, generar i difondre continguts són essencials per desenvolupar- se amb autonomia en el nou context. Incorporar Barcelona en els fluxos de la cultura digital recull aquells projectes que han de permetre adequar el sector cultural a la lògica del nou paradigma digital, el qual està transformant el conjunt de relacions de la societat. Dinamitzar el conjunt patrimonial de Barcelona és una altra línia d’actuació de primer ordre, tenint en compte la valoració i difusió del patrimoni de la ciutat esdevé una de les millors maneres de garantir la seva singularitat en un context cada vegada més global. 5 Vertebrar Barcelona com un espai cultural singular i metropolità aporta els objectius que tenen a veure amb el territori i la cultura a partir de la idea que la Barcelona real està configurada per un territori supramunicipal de més de 4 milions d’habitants amb una gran potencialitat cultural. Finalment, Projectar Barcelona com a plataforma de promoció internacional incideix en la cada vegada més important necessitat d’erigir accions que internacionalitzin les produccions culturals, en un entorn cada vegada més global que tendeix a organitzar-se en un sistema de funcionament en xarxa on les ciutats cooperen i competeixen. Una altra de les aportacions fonamentals del Pla és la proposta de desenvolupar un nou model de gestió per al conjunt del sector cultural. L’ampli i complex camp d’actuació que es dibuixa amb el nou context de la societat de la informació, la multiplicitat d’operadors -privats i públics- que cal posar en contacte per fer possibles molts dels projectes, i la importància d’assolir els objectius per no perdre les oportunitats que es presenten, demanen una nova manera de fer del sector cultural que en garanteixi la qualitat i l’eficàcia. Execució del Pla estratègic del sector cultural 7 Des de la presentació del Pla 2. Dissenyant el pla director de l’Institut estratègic, l’Institut de Cultura ha actuat de Cultura per al període 2000- en tres direccions complementàries amb 2003 a partir de les estratègies, els l’objectiu d’executar els projectes que objectius i els projectes que proposa recull. el Pla estratègic. Això ha comportat: 1. Reestructurant la seva organització per tal de desenvolupar el nou model -La definció de nous objectius i de gestió que proposa el Pla estratègic, programes en aquells projectes i on les accions que cal desplegar passen serveis que l’Institut ja gestionava més per la cooperació amb altres agents per adaptar-los a les directius que culturals de la ciutat que no pas per marca el Pla estratègic. la producció d’esdeveniments. -La incorporació d’aquells projectes La principal novetat ha estat la creació del Pla estratègic que han de ser de la Direcció de Cooperació, desenvolupats per l’Institut de encarregada de liderar la posada en Cultura. marxa dels projectes del Pla que cal dur a terme amb altres entitats o institucions culturals públiques o 3. Definint un pla d’acció que donarà privades. continuïtat al procés de participació dels agents culturals de la ciutat en l’actual fase d’implantació de projectes del Pla estratègic. Pla d’acció 2000 El Pla d’acció es desplega a partir de la metodologia següent: Pla estratègic Pla d’acció anual i cLoidoerdraintgaeci ó Execució de projectes iA gneànliesir,a dciifóu dsieó ndoevl epsr iodceéess • selecció de projectes • convocatòria de les • creació de grups d'impuls comissions del Pla estratègic • disseny d’avantprojectes • dpiufubsliióca dceiól Pla a partir d’una• recerca de recursos • odrre’e gsadneivtzeancimióents per a la defbleaxtisó a ( xlaa tVsi rar eInintae,r neetct.,) 9 Aquesta metodologia té les fases següents: Comissions transversals: a) Selecció de projectes a implantar cada any. • Barcelona, ciutat de cultura digital • Barcelona, factoria de producció de b) Creació de grups d’impuls -formats continguts culturals segons les necessitats de cada iniciativa- perquè elaborin un • Barcelona, plataforma de promoció avantprojecte i busquin recursos per internacional de produccions fetes o a la seva realització. vehiculades des de la ciutat• Barcelona, un conjunt patrimonial c) Convocatòria de comissions amb dinàmic i canviant representants del sector cultural que • Barcelona, una ciutat que fa de la tenen com a objectiu aportar noves cultura un element de cohesió social informacions i idees que enriqueixin el procés d’implantació dels projectes. d) Organització d’espais de reflexió oberts A més, aquests espais de trobada a la participació de tots els sectors permetran informar els agents mitjançant debats a Internet i a la culturals de la ciutat sobre el grau Virreina. d’implantació del Pla. e) Difusió del procés mitjançant una Les comissions que es convocaran són: publicació trimestral que donarà a Comissions sectorials: conèixer els avenços en relació al Pla i aquelles novetats que es produeixen • Cinema i audiovisual a Barcelona relacionades amb el procés • Arts escèniques de transformació cap a una ciutat del • Lletres coneixement. Aquesta informació • Música també es difondrà mitjançant el web • Arts visuals del Pla. Els projectes del Pla comencen a ser una realitat 11 L ’Institut de Cultura ja ha iniciat Projectes que enforteixen el procés d’implantació dels projectes Barcelona com a factoria de següents: producció de continguts culturals • Creació d’un fons de risc per a projectes culturals Nous instruments organitzatius El Pla d’inversions per a aquest quatrienni ja preveu la creació d’aquest • Consell Metropolità de les Arts i la fons, destinat específicament al Cultura de Barcelona finançament de projectes culturals Organisme de cooperació entre els innovadors. principals organismes culturals públics i privats de la regió metropolitana que • Triennal Internacional d'Art vetllarà per la implantació del Pla Contemporani a la Ciutat estratègic del sector cultural de la El 2001 se celebrarà la primera Triennal ciutat. Internacional d’Art Contemporani a la Ciutat. Aquest esdeveniment tindrà un • Observatori d'Avaluació i Prospectiva grup d’impuls format pel Macba, el del Sector Cultural de la Metròpoli CCCB i la Virreina. Centre que té la missió específica de fer el seguiment de l’evolució dels • Encàrrecs a creadors del país des de diferents sectors culturals de la ciutat les plataformes culturals de la ciutat i del seu entorn metropolità, i també S’establirà una quota mínima de de l’estudi de les seves expectatives de propostes artístiques encarregades a desenvolupament en el futur. creadors del país des de les plataformes culturals de la ciutat, almenys en totes aquelles que reben suport municipal. • Centre Internacional d’Arquitectura Projectes que incrementen la de Barcelona cohesió social Aquest projecte s’ha incorporat en el disseny del Centre de les Cultures del • Pla de biblioteques 1998-2010 Món. Durant aquest període es posaran en funcionament 13 noves biblioteques, • Casa de l’Escriptor entre les quals hi haurà la Biblioteca S’ha començat a buscar un lloc on Central del Born. ubicar la seu. La Casa de l’Escriptor serà un espai de trobada, acolliment i • Consorci bibliotecari de projecció pública dels escriptors a Ja s’han fet totes les actuacions per a una l’estil de les que funcionen en altres propera constitució d’aquest ens públic, ciutats europees. amb personalitat jurídica independent, format per representants de l’administració local i altres entitats públiques i/o privades, que gestionarà l’execució del Pla de Biblioteques 1998-2010. • Comissió de lectura pública La Comissió de Lectura Pública es va constituir el 12 d’abril de 1999. És un òrgan assessor, consultiu i de participació sectorial que analitza i promou accions a través de l’elaboració d’informes, dictàmens o demandes amb rang de recomanació. • Centre de les cultures del món Equipament emblemàtic, ubicat en l’espai on se celebrarà el Fòrum Universal de les Cultures, que promourà i acollirà esdeveniments relacionats amb la diversitat cultural, el disseny i l’arquitectura vinculats a la sostenibilitat, i el nou entorn digital. • Carta dels drets i deures culturals dels ciutadans i ciutadanes de la Barcelona metropolitana Document de referència que estableix els drets culturals dels ciutadans i les ciutadanes a partir d’un procés de reflexió en què participaran el conjunt dels agents culturals de la ciutat. • Xarxa bàsica d'accés a la cultura Projectes que impulsen la digital incorporació de Barcelona en els Equipaments presents en tot el territori fluxos de la cultura digital i interconnectats que faciliten l'accés a les noves tecnologies a altres serveis • Espai-Xarxa de cultura digital públics (escoles, biblioteques, centres S’ha iniciat el disseny d’un projecte en cívics, mercats municipals, hospitals, etc.). aquesta línia per disposar d’un espai —presencial i virtual— polivalent que • Xarxa metropolitana de centres fa de punt neutre d'interconnexió entre 13 culturals polivalents les xarxes culturals emergents, Xarxa de centres culturals de barri mitjançant la interconnexió a Internet presents a tota la regió metropolitana, (amb la Internet actual i amb la que faciliten el trànsit dels ciutadans i Internet2 experimental) dels les ciutadanes del coneixement a l’acció equipaments i entitats culturals de la (amateurisme artístic, formació per a la ciutat. pràctica cultural, etc.). Una fórmula que cal impulsar és la utilitzada a Barcelona • Festa Internet mitjançant els programes "+ a prop", on La celebració de la Festa del Mil·lenni, es generen actuacions conjuntes (de impulsada per l’Institut de Cultura, és difusió i d’intercanvi d’informació) entre un primer pas en la divulgació lúdica aquells centres especialitzats en un de la xarxa Internet. mateix àmbit artístic. • Definició d’estratègies educatives en el conjunt d’equipaments culturals de la ciutat Assegurar, mitjançant contractes programa, que tots els projectes culturals tinguin en compte de forma decidida l’impuls d’actuacions pedagògiques destinades a tots els públics. • Premi Ciutat de Barcelona Els premis Ciutat de Barcelona de l’any 2000 ja han ampliat el nombre com a resposta a la nova realitat generada per la societat de la informació. Concretament, s’han creat: el premi a projectes multimèdia, un altre dedicat al disseny i, en comptes d’un únic premi destinat als mitjans de comunicació, se’n convoca un adreçat a periodisme gràfic i un altre a periodisme audiovisual. Projectes que dinamitzen el conjunt • Programes educatius als museus i patrimonial de la ciutat arxius Per incentivar les activitats educatives • Finalització definitiva de les obres i dirigides a tots els públics en els remodelacions del Museu Nacional equipaments patrimonials de la ciutat. d’Art de Catalunya Aquest projecte hauria de servir per Ja estan aprovades les inversions que revisar l’actual catàleg de propostes permetran la finalització d’aquest en aquest àmbit i definir criteris equipament amb el trasllat del Museu comuns d’actuació. d’Art Modern a l’edifici del MNAC. • Laboratoris comuns de restauració • Finalització d’obres de remodelació Per impulsar una política de serveis dels museus municipals comuns per als diferents equipaments El Pla d’inversions 2000-2003 inclou que disposen de fons documentals per 1.530 milions de pessetes que es tal de rendibilitzar esforços. Aquesta destinaran a la finalització de les política s’hauria d’iniciar amb remodelacions previstes dels diferents l’establiment d’una sèrie de laboratoris museus de la ciutat. Està previst de restauració ubicats en diferents finalitzar, en un termini màxim de museus, i que prestessin serveis a la quatre anys, els equipaments en curs resta d’equipaments. Actualment s’està de remodelació següents: el Museu definint un conveni perquè el MNAC Picasso, el Museu d’Història de la Ciutat ofereixi els serveis centralitzats d’un i el Museu Frederic Marès. laboratori de restauració de pintura i escultura. • Museu Internacional del Disseny Aquest projecte s’ha incorporat en el • Fons econòmic disseny del Centre de les Cultures del El Pla d’inversions per als propers quatre Món. anys inclou una dotació de 200 milions per generar un fons econòmic que • Nou Museu de la Música nodreixi les col·leccions dels diversos El Pla d’inversions per al 2000-2003 equipaments. inclou una dotació per traslladar el nou museu de la música a l’edifici de l’Auditori. Projectes que vertebren el territori Projectes que fan de Barcelona una plataforma de promoció • Plans culturals de territori internacional Ja s’ha iniciat el procés per realitzar plans que defineixin estàndards d'oferta • Barcelona als principals catàlegs de cultural en tots els territoris, incloent- majoristes de viatges culturals hi els districtes de Barcelona, els quals S’han iniciat les relacions amb Turisme s’elaboraran en cooperació amb els de Barcelona per promoure la inclusió equips gerencials dels diferents de Barcelona en catàlegs d’agències 15 districtes. majoristes que programen viatges i estades culturals que tenen a veure • Xarxa de centres culturals polivalents amb la música, l’òpera, els festivals, S’han iniciat processos per articular en l’arquitectura, el patrimoni, o viatges xarxa els projectes culturals dels d’estudi, entre altres. diversos centres cívics, a partir dels programes "+ a prop" i la convocatòria -Cal destacar en relació amb aquest mensual de la Taula de Cultura, un punt l’Any Gaudí 2002. Aquesta espai de trobada entre els tècnics de iniciativa es va presentar el desembre cultura de tots els districtes, que caldria del 1999 i ja s’ha iniciat la ampliar en l’àmbit metropolità. col·laboració amb diverses institucions per tal d’erigir-lo en un dels grans • Barcelona Plató d'abast metropolità esdeveniments culturals del 2002 en Estendre la iniciativa de Barcelona l’àmbit internacional. Una de les Plató al conjunt de municipis de la primeres accions és la convocatòria regió metropolitana, creant una única d’un concurs internacional de disseny oficina que centralitzi el servei del logotip de l’Any Gaudí 2002. (permisos, difusió de les possibilitats de la regió per ubicar-hi rodatges, etc.). • Festival Mundial de les ArtsS’ha fet l’encàrrec a un conjunt • Poble Novíssim d’experts per tal de dissenyar un El projecte 22@ al Poblenou coincideix esdevenivent que ha de donar a amb els objectius d’aquest projecte de conèixer al món les diverses expressions crear un espai de referència de noves culturals durant la celebració del Fòrum formes de producció cultural al món. Universal 2004. Aquest festival ha de D’altra banda, s’estan definint usos contribuir a la pedagogia de la culturals per a espais emblemàtics tolerància i a la cultura de la pau, d’aquest barri. afavorint la solidaritat, els drets humans i el desenvolupament sostenible. Projectes prioritaris a treballar • Associació de lectors de Barcelona amb els agents culturals Entitat que aplega aquells usuaris de de Barcelona la xarxa de biblioteques públiques que volen participar d’una manera més • Programa "Cap butaca buida" activa en el funcionament d’aquests Aquest programa hauria de coordinar equipaments (aportant suggeriments, un conjunt d’actuacions que facilitessin organitzant actes, etc.). l’accés a la cultura i la millora dels nivells de consum cultural a la ciutat: • Festival de cultura digital la distribució d’entrades a preu reduït Punt d'accés i celebració de la cultura el dia abans de l’espectacle, l’articulació digital d'arreu del món. El festival té d’acords amb associacions i col·lectius, una funció de punt d'accés i observatori i també aquelles estratègies que de la cultura digital. facilitessin l’accessibilitat a col·lectius tradicionalment desatesos. • Pla d’accessibilitat als museus de la ciutat • Programa dansa Millorar-ne l’accessibilitat per continuar Desenvolupament d’un programa augmentant el nombre de visitants als global de dansa dins els espais escènics museus de la ciutat, en el terreny dels i les infraestructures teatrals de la horaris, la senyalització idiomàtica de ciutat. Creació d’uns espais les col·leccions, o la presència en els especialitzats en el desplegament de mitjans de comunicació, entre altres la dansa: residències i produccions, elements. exhibició i difusió, activitats pedagògiques. • Xarxa metropolitana de festivals Aquesta xarxa promou sinergies entre • Cultura a prop els festivals de la regió metropolitana, Pla d’accessibilitat per als centres defineix una estratègia comuna en el culturals per apropar l’oferta als terreny de la comunicació, promou ciutadans i ciutadanes de la ciutat i la recerca conjunta de fons privats, als turistes. Aquest pla i la seva difon l'oferta a Espanya i Europa, implementació haurien de recollir la afavoreix la integració a les xarxes necessitat d’exhibir l’oferta cultural en europees, promou produccions diversos idiomes, una millor transversals, etc. senyalització dels espais de cultura a la via pública, etc. • Associació d’Espectadors de Barcelona Constituir una entitat que aplegui els espectadors d’arts escèniques de la regió metropolitana i que desenvolupi diferents programes per als seus associats: abonaments, informació de l’oferta teatral, diàleg amb promotors teatrals, etc. 17 Grau d’execució del Pla estratègic del sector cultural • El Pla estratègic proposa 110 projectes, L’Ajuntament actua com a emmarcats dins les sis línies institució promotora del Pla, però ja des estratègiques. del seus inicis, aquesta ha estat una iniciativa del conjunt del sector cultural. • L’Institut de Cultura ha començat La participació de més de 350 l’execució de 32 projectes, és a dir, un representants de la cultura de Barcelona 29% del conjunt d’iniciatives que cal va ser la clau per elaborar el Pla estratègic, dur a terme. tant a l’hora de descriure el Diagnòstic del sector cultural, com en el moment en • També s’ha previst començar a impulsar què es van definir els 110 projectes que 8 projectes més durant el 2000. el Pla recull. • Per tant, durant el 2000 estaran en En aquests moments, en què cal procés d’implantació 40 projectes del convertir en realitats visibles els objectius pla, és a dir, un 36% del total. i actuacions que proposa el Pla, la implicació dels professionals de la cultura de la ciutat és tant o més necessària que en les seves primeres fases. El Pla estratègic té com a objectiu situar la cultura com un dels eixos bàsics de desenvolupament de la ciutat. És tracta doncs d’una iniciativa tan ambiciosa com necessària, en què la implicació del conjunt de professionals que treballen la cultura de la ciutat esdevé imprescindible. Oficina Tècnica del Pla estratègic del sector cultural Institut de Cultura Palau de la Virreina La Rambla, 99 08002 Barcelona Tel. 93 301 77 75 Fax 93 317 12 40 e-mail: accentcultura@mail.bcn.es www.bcn.es/icub/accentcultura