Caixa
AI 76
Ajuntament de Barcelona
3'AC I'(J AC [Ó
iVfCMlCdAAÍ,
I 9 8 8 ■ I 9 9 I
Aprovat pel Consell Plenari
de 4 de desembre de 1987
C A » A
PROGRAMA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL (1988-1991)
Gabinet Tècnic de Programació
Ajuntament de Barcelona
PROGRAMA
D'ACTUACIÓ
MUNICIPAL
1988-1991
Aprovat pel Consell Plenari
de 4 de desembre de 1987
Ajuntament de Barcelona -BG
1000003929
m
lî' i' i" Í " ' "'-;
y ,.' vi~ ■- ' -i ' ': ' ■
1 v,^ ;^- • .-^ - i' .- ;•
i il j/"
'3 .i.' r
Í .A A,| 5 î
i J-'A j 1. ir ■ ■-...A'
1, Í -- 5 S V f'
4
f:
íiloD Irni immqÂ
Coordina: Gabinet Tècnic de Programació ;oií>2ab âb
Edita: Ajuntament de Barcelona
Regidoria d'Edicions i Publicacions
Impressió: Impremta Municipal
ISBN: 84-7609-248-2
Dipòsit legal: B. 36.281-1988
Exp. P0050-88
itígr-
^ÍÜ¿.TLÍ.''
ÍNDEX
Pàgina 4.1.1 La Barcelona de 1992 27
1. Presentació 7 4.1.2 La Carta Municipal de Barce¬
2. Situació de la ciutat 9 lona 28
2.1 El present d'una ciutat. La situació 4.1.3 El nou sistema de finançament
de Barcelona 9 local 28
2.2 La població 9 4.1.4 Solidaritat metropolitana 29
2.3 El creixement demogràfic i els seus 4.1.5 Reforçament dels districtes
components 9 municipals 29
2.4 La composició per edats de la po¬ 4.2 Prioritats polítiques 30
blació i la seva evolució 10 4.2.1 Prioritats sòcio-econòmiques 30
2.5 La composició de la població segons 4.2.1.1 Desenvolupament econò¬
les dimensions de la llar familiar 10 mic i sociaJ 30
2.6 La distribució espacial de la pobla¬ 4.2.1.2 Benestar social 30
ció 11 4.2.1.2.1 Joventut 33
2.7 El futur d'una ciutat. Perspectives 4.2.1.2.2 Esports 33
demogràfiques de Barcelona 12 4.2.1.2.3 Serveis socials 33
2.8 Activitat econòmica i treball a Bar¬ 4.2.1.2.4 Lluita contra la droga 33
celona 12 4.2.1.2.5 Sanitat 34
2.9 Nivell i qualitat de vida 13 4.2.1.2.6 Educació 34
2.10 La mobilitat 13 4.2.1.2.7 Cultura 34
2.11 La salut 13 4.2.2 Impuls urbanístic de la ciutat 35
2.12 L'assistència hospitalària 14 4.2.3 Qualitat de vida 36
2.13 El medi ambient a la ciutat 14 4.2.3.1 Salut pública i medi am¬
2.14 L'educació i l'escolarització 14 bient 36
2.15 Barcelona i la ciutat metropolitana 15 4.2.3.2 Manteniment urbà 36
3. Balanç programa 1984-1987 17 4.2.3.3 Proveïments i consum 37
3.1 Balanç del quadrienni 1984-1987 17 4.2.3.4 Protecció ciutadana 37
3.2 Descentralització i participació 4.2.3.4.1 La Guàrdia Urbana 37
ciutadana 17 4.2.3.4.2 El Servei d'Extinció
3.3 Urbanisme i obres públiques 17 d'Incendis i Salvament
3.4 Patronat Municipal de l'Habitatge 18 (SEIS) 38
3.5 Protecció ciutadana: la Guàrdia 4.2.3.4.3 Les emergències i la
Urbana i el S.E.I.S. 18 protecció civil 38
3.6 Transports i circulació 18 4.2.3.4.4 Prevenció 38
3.7 Proveïments 18 4.2.3.5 Transports i circulació 38
3.8 Neteja i eliminació de residus 19 4.2.3.5.1 Reducció de dèficits
3.9 Aigües 19 infrastructurals 39
3.10 Serveis funeraris 20 4.2.3.5.2 Estalvi energètic i llui¬
3.11 Joventut 20 ta contra la contami¬
3.12 Esports 20 nació 39
3.13 Sanitat 21 4.2.4 Un Ajuntament al servei del
3.14 Ensenyament 23 ciutadà 39
3.15 Cultura 24 4.2.4.1 Personal 39
3.16 Serveis socials 25 4.2.4.2 Organizació i economia 40
3.17 Relacions ciutadanes 25 5. El marc pressupostari i financer 41
3.18 Promoció de l'activitat econòmica 26 5.1 Objetius generals 41
4. Les prioritats del programa 27 5.2 Condicions i conseqüències 42
4.1 Les prioritats institucionals 27 6. Les 25 mesures més significatives 43
1. PRESENTACIÓ
El Programa d'Actuació Municipal 1988-1991 El període que comprèn el programa 1988-
és l'instrument pel qual l'Ajuntament defineix 1991 és decissiu per a la construcció de la
i concreta la política que seguirà durant el Barcelona que volen els barcelonins. L'objec¬
quadrienni del seu mandat. tiu dels Jocs Olímpics havia estat, en el qua¬
drienni anterior, un mobilitzador, un «trenca¬
dor d'uniformitat»
El programa estableix unes línies d'actuació que va catalitzar les
coherents amb les desenvolupades els dos energies i potencialitats de Barcelona i de toten
anteriors mandats, i també l'objectiu de Catalunya. En el quadrienni que ara encetemcons¬ són
truir el model de ciutat el qual, objectius primordials certstercera compromisosper
vegada, ha estat aprovat majoritàriament indefugibles que Barcelona té amb ella matei¬en
les eleccions municipals. Al mateix xa, ambtemps Catalunya, Espanya i el món. Com araes el
el els desajustaments compromís d'organitzar amb èxit l'esdeve¬compensen, en seu cas, niment
produïts canvis la situació institucional, esportiu i social que la celebració delsper en Jocs
legal representa, i, sobretot, el compromís deo material els quals eren imprevisibles en a
el de la donar Barcelona el nivell demoment redacció dels anteriors qualitat urbanaprogra¬
que mereix, que necessita com a capital
mes. de
Catalunya, com a capital, també, d'Espanya i
com a metròpoli que vol integrar-se plenament
Els objectius del programa 1984-1987 s'han en el sistema europeu de ciutats, així com dins
assolit amb un nivell d'acompliment satisfac¬ la regió Nord del Sud d'Europa.
tori. La descentralització ha avançat al ritme
previst, tant pel que fa a la transferència de Tot i que els fonaments són ferms -la conti¬
serveis com a la institucionalització política; nuïtat del Pla General 1984-1992, la seguretat
els serveis municipals han ampliat la seva qua¬ d'acollir els Jocs Olímpics 1992- les incerteses
litat i eficàcia, tot mantenint una contenció en són nombroses. En primer lloc, les indefini-
la despesa i sense augmentar la plantilla; el cions del marc econòmic i legal en què es
planejament urbanístic ha mantingut el seu desenvoluparà la política urbana en general i
impuls renovador i s'han assentat les bases per la barcelonina en particular.
resoldre els grans problemes d'infrastructures;
s'han sanejat les finances muncipals i s'han En segon lloc, les vacil·lacions, actituds i com¬
capgirat les tendències deficitàries de la gestió portaments que puguin tenir altres administra¬
de les empreses municipals. cions públiques respecte a la ciutat i al seu
Ajuntament. Particularment el Consell Execu¬
tiu de la Generalitat i el Govern
Però, més distintius del quadrienni Central; elcom a trets
1984-1987 caldria assenyalar el recobrament primer, practicant simultàniament una políti¬ca centralitzadora i controladora des de Barce¬
de l'orgull de la ciutat, el retrobament de la
ciutat amb ella mateixa. Barcelona ha lona, enfront d'una política desorganitzadorarecupe¬ del
la capacitat de projectar-se el territori,rat disgregadora i mutiladora de laseva en temps realitat urbana i
i l'espai. Barcelona ha reforçat el metropolitana de Barcelona;en paper que el
l'és propi capital de Catalunya i el segon, no decidint-se definitivament a dotarcom a seu a les ciutats en
prestigi internacional és més mai. general i a Barcelona en parti¬gran que cular dels recursos econòmics suficients
Barcelona ha sabut entendre treballar pel per aque traduir a la realitat el
futut és la millor de millorar el principi constitucionalmanera pre¬ de l'autonomia municipal.
sent.
Finalment, l'Ajuntament no domina plena¬
L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un paper ment l'evolució econòmica i social general que
cabdal en aquest procés, però és eminentment incidirà fortament en una realitat de la qual ell
a la resposta dels barcelonins a qui correspon és una de les seves peces mestres. Però, en tot
l'èxit, al seu afany per superar-se i a la fe en la cas, aquest Programa és la continuació d'una
seva ciutat. No cal oblidar que Barcelona ha política, és a dir, el seguiment d'una acció que
gaudit també de la solidaritat de tot Catalunya vol guiar i projectar cap al futur el present
i de tot Espanya. d'una ciutat.
7
II. SITUACIÓ DE LA CIUTAT
s'accelera des de fa un segle, que porta la
1. El present d'una ciutat. La situació població barcelonina a prop de 1.300.000
de Barcelona habitants l'any 1950, i la de tota la ciutat
metropolitana a una mica més d'un milió i
mig, per accelerar-se vertiginosament a les
EI municipi no és la ciutat. La ciutat és l'aglo¬ dues dècades següents. Això situa la població
meració urbana vertebrada als voltants de Bar¬ barcelonina, el 1970, a 1.740.000 persones
celona i que batega al seu ritme. Un conjunt mentre que la de tota la ciutat metropolitana
del qual cada part té la seva personalitat i una puja a més de 2.700.000 habitants.
pròpia autonomia, però que ha de viure i
vertebrar-se harmònicament per arribar a fer A partir dels primers anys de la dècada dels
màxima la bondat del seu funcionament, la 70, el ritme de creixement disminueix dràsti¬
qual cosa vol dir el rendiment i el benestar dels cament. Si ens cenyim al municipi estricte de
seus habitants i de les seves activitats. Barcelona la població pràcticament s'estabi¬
litza i un creixement moderat es concentra a la
Ni les comunicacions terrestres -de superfície resta de la seva aglomeració.
i subterrànies- o aèries -aeroport-, ni l'elimi¬
nació de residus, ni l'enterrament dels seus El 1980 la població barcelonina estricta tot
morts, entre molts d'altres exemples, es poden
circumscriure l'estricte just superava el 1.750.000 persones, mentrea terme municipal. que el conjunt de la ciutat metropolitana ja
Amb oblidar instant s'apropava a 3.100.000 persones. En endavanttot, sense un el conjunt en ja no és l'estancament: es tracta de la disminu¬
què s'emmarca, el Programa ha de començar ció Al 1986 el
la definició sintètica realitat demogràfica. municipi només téper de la urbana 1.700.000 habitants i la ciutat
sobre la metropolitanaque vol actuar, i recordar també supera lleugerament els 3.000.000.
abreujadament el balanç d'una acció, la del (Vegi's laTaula 1).
darrer quadrienni, ja que ha col·laborat en la
conformació d'aquesta realitat.
El primer element constituent de la ciutat són Taula 1. Evolució de la població. 1950-86
els seus habitants. El seu nombre, la seva
composició, la dinàmica dels seus canvis. Població Corporació
anys Barcelona Metropolitana
1950 1.276.675 1.543.553
1960 1.526.550 1.969.662
2. La població 1970 1.741.979 2.706.380
1975 1.751.136 2.979.989
1981 1.752.627 3.096.748
1986 1.701.812 3.025.666
El 1986 la població del municipi de Barcelona
era de 1.702.812 habitants. Amb una superfí¬ Font: Memòria d'Activitats Metropolitanes, 1983-1987.
cie de 97 km^ la ciutat tenia una densitat
superior als 17.000 habitants per quilòmetre
quadrat. Així, Barcelona contenia el 28,6 % de Aquest creixement ha estat el resultat de la
la població catalana i el 4,5 % de la població combinació de diversos components: els anys
espanyola. Considerant la ciutat metropolita¬ 50's i 60's no només la natalitat supera àmplia¬
na, però, aquests percentatges són del 50,8 % i ment a la mortalitat sinó que, sobretot, com a
del 8 %, respectivament. conseqüència de les importants transforma¬
cions de la societat i de l'economia espanyola,
Barcelona és alhora una de les àrees de màxim
creixement econòmic i de major absorció de
3. El creixement demogràfic i els seus mà d'obra i, per tant, dins una regió la qual
components població es troba entre les més rurals i agríco¬
les de la resta d'Espanya.
Aquesta situació és el resultat d'una evolució Com a conseqüència de la saturació de Bar¬
que es pot resumir així: un creixement que celona, aquesta absorció i el creixement que
9
se'n desprèn a la dècada dels anys 60, tot i que
és molt notable al municipi estricte, és especta¬ Taula 2. Ciutat de Barcelona, 1986
cularment intens a la resta de l'aglomeració
- Immigrants 8.932
barcelonina. Després dels primers anys 70's la - Emigrants 15.919
crisi econòmica -manifestada en l'aparició
massiu, és més l'expres¬ -d'un atur que no que Mortalitat per mil habitants 9,48
- Mortalitat infantil 8,30
sió del debilitament i, fins i tot, de l'anul·lació (per mil habitants)- Natalitat per mil habitants 8,47
de la demanda de treball-, es tradueix en la - Esperança de vida en néixer (en anys):
sobtada desaparició del corrent immigratori. - global 77,3
- homes 73,8
- dones 80,8
Un cop la població s'abandona a la dinàmica
del seu propi moviment natural, és a dir, a la
diferència entre el nombre de naixements i de
defuncions, el creixement demogràfic dismi¬ Taula 3. Evolució de la població de Barcelonaper grups d'edat
nueix fins a l'estancament. Efectivament, no (Percentatges)
només ha desaparegut el principal motor del
creixement demogràfic barceloní, sinó que, a Any -15 anys 15-64 anys +65 anys
més, la mateixa crisi que s'estén arreu del món 1900 67,9 3,8
occidental, condueix a una disminució molt 28,21930 23,1 71,6 5,3
brusca de la fecunditat i la natalitat de la 1950 19,2 72,9 7,9
població. Aquest procés ha implicat un ràpid 1970 23,5 65,6 10,9
envelliment de la població, és a dir, un aug¬ 1985 17,9 67,3 14,8
ment de la proporció de persones més grans de Font: Estadística Municipal.
65 anys. Això es tradueix, malgrat que es
perllonga l'esperança de vida, en un augment
de la taxa de mortalitat, és a dir, de la major estable amb lleugeres oscil·lacions als voltants
proporció anual de les defuncions respecte de del 67 %. (Vegi's la Taula 3)
la població.
Aquest procés d'envelliment de la població ha
La combinació dels dos factors, disminució de estat comú a totes les poblacions del món
la natalitat i augment de la mortalitat relatives occidental industrialitzat, al qual podem afe¬
-fins i tot la superació de la primera per la gir, encara, el d'estancament de la població.
segona al municipi estricte- aliada a l'aparició Aquest doble procés també s'ha fet patent a la
d'un incipient corrent emigratori, es tradueix demografia barcelonina.
durant l'últim lustre en una disminució molt Des d'un
lleugera de la població que afecta a tota la punt de vista urbà i municipal, la
ciutat metropolitana. (Vegi's la Taula 2). importància d'aquests canvis i d'aquesta evo¬lució radica en les conseqüències que tenen
sobre la demanda de béns i de serveis públics,
els quals obligatòriament i convenientment
han de produir i oferir les administracions
4. La composició per edats de la població locals. En aquest cas concret, l'Ajuntament de
i la seva evolució Barcelona i les administracions locals de la
ciutat metropolitana.
Com a conseqüència i causa, alhora, d'aquesta
evolució, la composició per edats de la pobla¬
ció barcelonina s'ha modificat substancial¬ 5. La composició de la població segons
ment, sobretot en els últims lustres. Si els les dimensions de la llar familiar
menors de 15 anys significaven a comença¬
ment de segle un 28 % del total de la població i
un 24 % el 1970, el 1986 ja només tenien un Els diversos orígens geogràfics i les diferències
pes del 18 %. En contra, les persones de més de d'estructures socials i professionals que han
65 anys, les quals no arribaven al 4 % del total implicat l'evolució demogràfica i económica
de la població al començament de segle, el que s'acaba de resumir, es tradueixen en una
1970 ja s'aproximaven al 11 % i el 1986 supo¬ determinada estructura de la població segons
saven quasi el 15 %. La franja intermèdia, la les dimensions de les llars familiars, de la qual
que es correspon aproximadament amb la po¬ es treu un munt de conseqüències (així com,
blació potencialment activa, s'ha mantingut p. e., segons l'estructura per edats) sobre la de-
10
manda de béns i de serveis públics. Si al espais d'activitats terciàries (oficines). Si la
municipi estricte més d'un 6 % de la població ciutat central disminueix el seu nombre de
viu en llars unipersonals i quasi el 10% dels residents és perquè augmenta el nombre de les
habitants viuen en famílies de 6 o més mem¬ persones que hi treballen. Si Barcelona es mo¬
bres, a la resta de la ciutat metropolitana el dernitza i cada cop ofereix més i millors ser¬
primer percentatge és lleugerament inferior al veis als que hi viuen, treballen i la visiten,
3 % i el segon iguala el 13,5 %. també successivament disposa de menys su¬
perfícies per ser habitada, i progressivament a
preus més elevats. Aquest fenomen, amb totes
les seves conseqüències -desgast creixent de
6. La distribució espacial de la població les infrastructures, consum ascendent dels ser¬
veis públics, utilització intensiva dels serveis
de transports i comunicació- és també comú a
La situació i l'evolució resumides abans no totes les grans aglomeracions urbanes occiden¬
han estat ni són homogènies a tot el territori. tals.'
No només el creixement ha estat més im¬
portant i més intens a la corona exterior de L'Enquesta Metropolitana quantifica el fet de
municipis de la ciutat metropolitana que al les interrelacions existents a la ciutat metropo¬
municipi central, sinó que les variacions de¬ litana des d'aquest punt de vista: el fet fona¬
mogràfiques dins d'aquest també han estat mental és el mercat de treball; el que és més
diferenciades. Si l'augment es va concentrar significatiu és «la gran importància de Barce¬
als seus barris més perifèrics, l'estancament i lona com a mercat de treball per a la resta de
la despoblació es manifesten particularment a l'àrea metropolitana. En conjunt, i excloent els
les seves àrees més centrals i sobretot a la qui treballen a domicili, Barcelona ofereix fei¬
Ciutat Vella. El procés ha estat similar al de na al 38,9 % del total de la població ocupada
totes les ciutats occidentals: el creixement i el de fora de la ciutat, mentre els nuclis propis es
rejoveniment de les grans corones perifèriques troben lleugerament per sota (37,9 %) i els
durant la fase de creixement econòmic i demo¬ intercanvis entre aquest diversos nuclis donen
gràfic dels anys 50's i 60's, tot seguit, l'estanca¬ feina al 13 % de la població. És a dir, queda
ment i l'envelliment des dels primers anys 70 palesa l'estructura centralitzada de l'àrea com
fins ara, concentrat sobretot a les àrees cen¬ a mercat de treball...».^ «Per als habitants de
trals de les aglomeracions urbanes. Barcelona, en canvi, la situació és molt dife¬
rent: només un 10 % dels qui es desplacen per
Aquest doble procés de creixement de la po¬ treball ho fan a la resta de la CMB.»'.
blació i la forma que ha pres la seva distribu¬
ció territorial ha produït aquesta conseqüència
combinada: d'una banda l'expansió de la de¬
manda de treball i de l'altra la disponibilitat de 7. El futur d'una ciutat. Perspectives
sòl edificable. Paral·lelament, els nivells d'in¬ demogràfiques de Barcelona
gressos i de preus de sòl associats repercutei¬
xen respectivament sobre la composició pro¬
fessional de la població i la situació geogràfica El futur és incert. Però és possible albirar-lo,
de les superfícies. en el cas de la població de les aglomeracions
urbanes veient quina és l'experiència històrica,
Però aquest procés, sobretot, té una conse¬ l'experiència internacional d'àrees més avan¬
qüència fonamental: la manca de correspon¬ çades, i coneixent els mecanismes de variació i
dència entre llocs de residència i llocs d'ocupa¬ creixement de les poblacions. Un rellançament
ció. de l'activitat econòmica i de la demanda de
treball és probable que impulsi una altra vega¬
El procés de disminució dels residents al cen¬ da el creixement demogràfic de la ciutat me¬
tre barceloní ha estat acompanyat d'un procés tropolitana, que encara és una de les concen¬
de creixement als llocs de treball ubicats al tracions més important de les activitats
centre urbà. El fenòmen de terciarització que econòmiques, industrials i de serveis de Cata¬
acompanya el creixement econòmic, és a dir, lunya i d'Espanya. I això, tot i que aquest
l'augment del nombre d'actius que treballa al
sector dels serveis i la disminució absoluta i
relativa dels actius que treballen als sectors 1. Cal pensar només en París i Manhattan.
manufacturers, és l'acompanyament del procés 2. Enquesta Metropolitana. CMB.
de transformació dels espais d'habitació en 3. Enquesta Metropolitana. CMB.
11
transformació de la mateixa es faci sense dis¬
Taula 4. Perspectives demogràfiques per a Barcelona, minució neta dels llocs de treball.
1985-1995
1985 1995
En definitiva, és molt improbable que el muni¬
cipi i la ciutat metropolitana tomin a viure
Hipòtesi 1 1.707.151 (97,4) 1.619.088 (92,4) creixements explosius com als anys trenta i
Hipòtesi 2 1.764.553 (100,7) 1.770.863 (101,0) seixanta d'aquest segle, però és molt possible
que un nou i futur creixement de caire mode¬
Font: Julio Moreno i Joan Soler Serratosa, «Perspectives
Barcelona i districtes, 1980-2000». rat es concentri a la corona més exterior dedemogràfiques per a l'àrea i que el centre -el municipi- encara vegi
minvar la seva població o, com a màxim, man-
tenir-se.
Taula 5. Perspectives de població per grups d'edat
1995 Tot aixó1985' sempre que se segueixi la política deracionalització urbanística, de contenció de la
Població total 1.701.812 (100,0) 1.619.088 (100,0) marginació, d'una banda, i de contenció de
0-14 anys 305.316 (17,9) 262.637 (16,2) l'especulació, de l'altra, i de reanimació econò¬
15-44 anys 714.351 (42,0) 655.669 (40,5) mica. I
(24,6) aquesta és la política dels darrers vuit45-64 anys 429.856 (25,2) 398.281
+65 anys 252.289 (14,8) 301.501 (18,6) anys i de l'actual equip de govern municipal.
1. Cens març 1986.
Font: Op. cit.
8. Activitat econòmica i treball a Barcelona
creixement sigui de tipus capital-intensiu, i es
faci, sobretot, a base de mà d'obra qualificada. L'Ajuntament no té responsabilitats directes
Tenint en compte la intensitat de l'atur de sobre l'activitat econòmica de la ciutat i dels
l'àrea, les exigències de qualitat de vida i d'e¬ seus habitants. Però indirectament aquests fets
quipaments de les noves generacions, els preus condicionen de manera important la realitat
i les disponibilitats de sòl, tot apunta cap a un social i urbana que ha d'administrar, d'una
futur creixement que, nodrit d'immigració, se banda, i de l'altra s'admet cada dia més i més
situaria sobretot a la corona exterior al muni¬ la importància de les administracions locals
cipi. I aquest, molt probablement, dependrà com a animadores de l'activitat econòmicadels seus àmbits i com a mitigadores de l'atur,
per créixer només del seu propi moviment
natural. L'envelliment i la baixa natalitat ac¬ que es concentra en bona part a les àrees més
tual provocarien, de mantenir-se la darrera i industrialitzades i urbanitzades.
en absència d'immigració, l'evolució que re¬
sum la hipótesi 1 de la Taula 4. La població de Donada la situació específica espanyola, no és
la ciutat estricta disminuiria. Un rellança- fàcil conèixer els nivells d'atur i d'incorporació
ment, moderat, de la natalitat i el manteni¬ a l'activitat econòmica de la població de Bar¬
ment de la mortalitat relativa (morts per mil celona. Segons les dades oficials de l'INEM', a
habitants) a causa de l'envelliment, tot i l'aug¬ l'agost de 1987 estaven en atur el 17,8 % del
ment de la durada mitjana de la vida, només total d'actius, percentatges que eren del 14,1 %
significaria el manteniment de l'actual pobla¬ pels homes i del 24,3 % per les dones. Les
ció. (Hipótesi 2 de la Taula 4). En tot cas, és variacions registrades entre 1986 i 1987 -re-
pràcticament segura la persistència de l'enve¬ llançament de l'activitat i major incorporació
lliment de la població (Taula 5). de la dona a l'oferta de treball- no fan aquestesxifres incoherents respecte les de la «Encuesta
Tot aixó estarà condicionat per la remodelació de la Población Activa» del 3r. trimestre de
urbanística de la ciutat i la política de rehabiüta- 1986, referida a la ciutat de Barcelona: els tres
ció d'edificis i habitatges, la disponibilitat de sól percentatges, relatius al total, homes i dones,
i dels seus preus, la poHtica d'animació econó¬ eren respectivament del 19,6 ; 17,8 i 22,8.
mica i de lluita contra l'atur i les formes tecnolò¬
giques, organitzatives i espacials que vagi pre¬ Les dades deduïdes de l'Enquesta Metropolita¬
nent el futur desenvolupament econòmic. na de la CMB i de l'Enquesta de Salut de 1986
També cal reflexionar sobre les conseqüències
negatives de la pèrdua succesiva de caràcter 1. Butlletí Mercat de Treball. Ajuntament de Barcelona. Agost
industrial de la ciutat. És important que la 1987.
12
de l'Ajuntament de Barcelona, tot i no ser respecte a l'oferta de serveis a les persones i
comparables -diferències de mètodes, de mos¬ empreses, el port, l'aeroport i els mercats cen¬
tres, d'objectius- indiquen clarament nivells trals (Mercabama), són el motiu d'una intensa
inferiors -als voltants del 14-15%-, però so¬ circulació de persones i mercaderies diària¬
bretot, assenyalen altres aspectes rellevants; no ment i/o periòdicament, per entrar i sortir de
només la seva exhaustió sobre joves i dones la ciutat estricta o per bellugar-se dintre d'ella.
que estan buscant feina, molt sovint per pri¬ Ja s'ha vist abans que el 39 % dels ocupats de
mera vegada, sinó més aviat, l'existència d'un l'àrea metropolitana -excloent la ciutat estric¬
nucli «duD> (estructural) d'aturats de llarga ta- es trasllada diàriament al municipi de Bar¬
durada, i que és un fenomen molt estès: prop celona per treballar, i que el 10 % dels barcelo¬
d'una quarta part de les famílies barcelonines nins ho fan en sentit contrari. Aquests fets,
tenen algun dels seus membres en atur. sumats a l'augment del parc automobilístic i a
la lleugera disminució d'usuaris del transport
És evident que l'origen de l'atur es troba en públic, terrestre i de superfície, mesura les
uns desequilibris inherents al funcionament dimensions del problema de la mobilitat, as¬
del sistema econòmic i social. La correlació pecte neuràlgic del funcionalisme de la ciutat.
que hi ha entre atur i nivells de renda, d'estu¬
dis i de categoria sòcioeconòmica fa evident Cal afegir (segons dades de l'Enquesta Metro¬
d'una banda, els mecanismes que generen les politana) que els desplaçaments dels habitants
bosses de pobresa i marginació, i de l'altra les de la ciutat metropolitana al centre de Barcelo¬
raons d'una pressió creixent sobre els serveis na per d'altres motius que no la feina, tenen
d'assistència social de les diferents Adminis¬ aquestes magnituds: per compres de vestits-
tracions Públiques, doncs, sobre l'Ajuntament. calçats ho fa el 16 %; per compra de mobles
r 11 %; per les diverses activitats de tipus cul¬
tural -cine, teatre, música, museus, etc.- el
23 %. A la pregunta genèrica de «llocs de pas¬
9. Nivell i qualitat de vida seig o de mirar botigues», la resposta implica
que prop del 34 % dels habitants de la ciutat
La ciutat no està definida només pels habitat¬ metropolitana es traslladen al centre de Barce¬lona
ges i els llocs de treball que la formen. És per a fer-ho.
també el marc immediat en què es desenvolu¬ En
pa la vida dels definitiva, «el paper que juga Barcelonaseus habitants, dels ciutadans, i dins el
aquesta vida, tot i estar condicionada conjunt de ésper l'àrea sobretot el decentre
aquells dos fets bàsics,
de
presenta d'altres treball, en proporcions superiors alaspec¬ de comercial i de
tes diferenciats: la mobilitat de i centre lleure, encara quepersones també
béns, determinada bàsicament la coin¬ aquesta última agafa proporcions im¬per no
cidència del lloc de residència amb lloc de portants».' En conjunt, per aquestes últimes
treball; la salut, dependent de l'oferta de raons, es desplacen a Barcelona el 22 % delsser¬
veis sanitaris i la seva localització; i l'educació, habitants de l'àrea.
també condicionada per la quantitat i qualitat
d'establiments i serveis educatius i la seva
localització. I aquests aspectes, a la vegada 11. La salut
estan directament influïts, també, per diversos
fets que poden ser modificats gràcies a l'acció
de les administracions públiques i específica¬
ment de les administracions locals: l'oferta de Un dels millors indicadors de salut d'una po¬blació
serveis sanitaris, l'oferta de sistemes de és la seva mortalitattrans¬ infantil, és a dir, la
port públic, l'oferta i localització de llocs d'es¬ proporció de nens nascuts durant un any que
de la moren abans del seutacionament de vehicles, l'estructura primer aniversari -la taxaxar¬ de mortalitat infantil-.
xa viària, la contaminació ambiental, i l'oferta
i qualitat de serveis educatius. Després d'una disminució ininterrompuda du¬
rant tot el segle, la qual porta la taxa a un valor
del 6,3 %o l'any 1985 -143 %o a començament
10. La mobilitat de segle-, en l'actualitat es manté força esta¬
ble, tal volta a un dels més baixos nivells de tot
La centralitat del municipi respecte del mercat
de treball de la ciutat metropolitana, així com 1. Enquesta Metropolitana. CMB.
13
el nostre entorn europeu. L'índex sintètic de Aquest és un dels aspectes de la capitalitat de
les condicions de mortalitat de la població, Barcelona, que veu consumir gran part dels
l'esperança de vida al néixer, presenta caracte¬ seus serveis, en aquest cas els sanitaris, per la
rístiques semblants: alts valors a començament població forània, la qual cosa té les seves con¬
de segle, disminució ràpida i ininterrompuda seqüències sobre la mobilitat i les infrastructu¬
fins arribar, ja a la dècada dels seixanta, a res de transport i circulació.
valors comparables als europeus i situar-se, ara
per ara, als voltants dels 77 anys, (74 pels
homes, 81 per les dones), és a dir, al nivell dels
millors europeus. 13. El medi ambient a la ciutat
Aquesta situació no exclou l'existència de dife¬
rències entre grups socials, i entre barris i Barcelona és una ciutat on el creixement de¬
municipis. La salut, els determinants de la sordenat i especulatiu dels anys seixanta i se¬
mortalitat, estan condicionats per nivells edu¬ tanta ha perjudicat enormement el medi am¬
catius, culturals i econòmics, a més de l'eficଠbient i la qualitat de vida dels seus habitants.
cia i la cobertura dels serveis assistencials i sa¬ L'elevada densitat demogràfica, la concentra¬
nitaris. ció d'activitats industrials, d'habitatges i ser¬
veis de tota mena dins un territori reduït i
D'altra banda, aquesta situació, que atorga en molt condicionat físicament i geogràficament,
mitjana una situació privilegiada als barcelo¬ han comportat una greu pressió sobre el medi
nins, és comuna a totes les ciutats, sobre tot a urbà. Les actuacions de sanejament i de reha¬
les del món desenvolupat. Avui, la ciutat és bilitació que s'han produït els últims anys han
més sana i la vida està més protegida a les permès aturar la degradació urbana i, fins i tot,
ciutats que abans, no fa gaires dècades. han permès millorar significativament la qua¬
litat de vida als barris de Barcelona. Nous
La tasca de la política municipal és intensificar parcs, noves places, nous equipaments, noves
aquesta situació, fomentar les accions preven¬ vies urbanes, noves infrastructures de saneja¬
tives, millorar el medi ambient i optimitzar el ment són l'exemple material de l'esforç que la
rendiment de l'aparell sanitari. Aquesta és la ciutat ha vingut fent per sortir d'una situació
línia que ha guiat l'acció dels darrers anys i de degradació que cal encara seguir afrontant.
que seguirà presidint la política de l'Ajunta¬
ment de Barcelona. La qualitat de l'aire de Barcelona ha millorat
notablement en els darrers anys. Avui estem
dins els valors considerats òptims per les direc¬
tives de la Comunitat Econòmica Europea.
12. L'assistència hospitalària Hem passat dels 84 micrograms per metre
cúbic de SO^ a l'any 1980 als 49 de 1986; un
42 % de reducció en set anys. Quant als fums i
L'aspecte que ara importa destacar és la funció partícules, la reducció ha estat del 49 %, pas¬
de la ciutat com a oferidora de serveis, no sant de 118 micrograms per metre cúbic a 60,
només als seus habitants, sinó als de tota la en idèntic període de temps.
ciutat metropolitana, i fins i tot més enllà, als
de Catalunya i d'Espanya. Si establim una comparació amb altres ciutats
europees, els nivells de contaminants registrats
Al 1985, del total d'ingressos als hospitals de la a Barcelona a l'actualitat ens situarien per
ciutat, el 60 % corresponia a residents, el 20 % damunt de Dublin o Amsterdam i per sota de
a habitants de la resta de la ciutat metropolita¬ Londres, París, Madrid o Roma.
na, el 16 % a habitants de la resta de Catalunya
i el 4 % a habitants de la resta d'Espanya. En
definitiva, el 40 % dels ingressos hospitalaris a
la ciutat correspon a persones de fora d'aques¬ 14. L'educació i l'escolarització
ta. O també, si assumim que la taxa de fre¬
qüentació hospitalària a la ciutat metropolita¬
na, excloent la ciutat, és similar a la d'aquesta, La taula adjunta posa en relleu: 1) que el nivell
es pot estimar que aproximadament el 45 % de d'escolarització de la població de la ciutat de
tots els ingressos dels habitants d'aquella àrea Barcelona és gairebé absolut, paral·lelament a
es produeixen als hospitals de la ciutat de Bar¬ l'absentisme que acompanya les bosses de
celona. marginació; 2) que la ciutat cobreix una part.
14
petita, de les necessitats d'escolarització de la econòmica condicionen les de tota l'àrea; el
població de fora; 3) que l'oferta pública de seu bon funcionament -el dels serveis munici¬
places és inferior a la privada, contra el que pals que ordenen l'ús del sòl, la mobilitat, la
passa a la resta d'Espanya; 4) que l'oferta muni¬ infrastructura d'activitats de tot tipus i la resi¬
cipal, tot i ser minoritària respecte al total i, dència- és una condició necessària per obtenir
fins i tot, al sector públic, no és negligible. el rendiment i bon funcionament d'una ciutat
metropolitana que és, alhora, un element es¬
En conseqüència, la problemàtica educativa sencial del progrés de Catalunya i de tot Es¬
que ha d'afrontar l'Ajuntament ha passat de les panya, i que irradia la seva influència a la
dimensions quantitatives de les últimes dècades Mediterrània i a Europa, a més de projectar-se
a una fonamentalment qualitativa. El gran rep¬ al món.
te és el condicionament i modernització del
parc escolar, d'una banda, i de l'altra la innova¬ Tot això té com a contrapartida que Barcelona
ció pedagògica que porti la qualitat de l'ensen¬ és «compartida» -en els seus serveis i en les
yament als nivells capdavanters que han carac¬ seves infrastructures- no només pels seus ha¬
teritzat la història pedagògica de la ciutat. bitants sinó per tota la ciutat metropolitana i
per tot el tràfic de persones, activitats, i béns
de Catalunya, d'Espanya i internacionals, els
quals la utilitzen com a lloc de trànsit, com a
15. Barcelona i la ciutat metropolitana trampolí de llançament, com a nucli de coordi¬
nació, o com a centre de consum i de treball.
Barcelona és el centre d'una ciutat metropoli¬ És a partir d'aquesta realitat, del futur que ja
tana. Ofereix treball i serveis -educatius, sani¬ es coneix en gran part, i de la voluntat política
taris, comercials, etc.- a una proporció impor¬ majoritària dels barcelonins, que es perfilen les
tant dels habitants d'aquesta urbs que activitats i les línies mestres d'actuació de
s'aglomera al seu voltant. Les pulsacions del l'equip de govern, les quals es concreten en
seu mercat de treball i de la seva activitat aquest Programa.
Mitjana anual de nivells de contaminants
a Barcelona (1980-1986)
Valors CEE
1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 límit guia
SO, 84 82 66 69 56 56 49 80 60
Fums 118 116 82 89 72 70 60 80 60
Població escolaritzada
% %
0-4 anys
Centres Municipals i del P.M.G 1972 nens 3,2
Generalitat 386 nens 0,6
TOTAL estimat 33
4 i 5 anys
Generalitat 11.473 alumnes en 168 centres 33,8
Ajuntament 842 alumnes en 18 centres 2,5
■"Concertats/F.E. no C. 15.502 alumnes en 316 centres 45,8
Privats no C. 6.156 alumnes en 237 centres 15,9
TOTAL 33.979 alumnes en 739 centres 98
6-13 anys
*Generalitat 63.180 alumnes en 168 centres 34,2
Ajuntament 3.558 alumnes en 18 centres 1,9
""Concertats 120.746 alumnes en 316 centres 65
Privats 15.315 alumnes en 75 centres 8,2
TOTAL 202.799 alumnes en 577 centres 109
* En acabar l'operació d'integració de les escoles del CEPEPC de Barcelona, les xifres totals i els percentatges s'hauran modificat
amb un augment dels corresponents a l'escola privada concertada, aproximadament d'un 4 %.
15
III. BALANÇ PROGRAMA 1984-1987
operacions d'infrastructura mitjançant, sovint,
1. Balanç del quadrienni 1984-1987 convenis amb d'altres administracions i l'aten¬
Programes de les Àrees de l'Administració ció que ha requerit la resolució de problemes
Municipal concrets sorgits al llarg del quadrienni, han
estat les línies generals d'actuació.
En començar un nou mandat, l'equip de go¬ La dinàmica generada per la creació dels Con¬
vern de l'Ajuntament de Barcelona, a més del sells de Districte, amb la corresponent dotació
diagnòstic de la situació de la ciutat, vol fer de mitjans, ha estimulat l'execució d'un gran
balanç del que ha estat la seva actuació en el nombre d'obres a espais, carrers i places d'in¬
darrer quadrienni. Aleshores, ho fa a partir del terès local no previstes individualment en el
seguiment de l'oferta publicada i estructurada programa inicial. Això ha constituït un impor¬
al Pla i Programa de 1984-1992, que va apro¬ tant increment de les actuacions a molts in¬
var el Consell Plenari el 18 de novembre de drets de la ciutat i, pel fet de ser els més
1983. propers a cadascú, ha fet més palesa la millora
de la qualitat urbana i, per tant, de la qualitat
És aquest balanç, succint peró detallat, que de vida de cada ciutadà.
s'ofereix a continuació.
Estan acabats o bé en procés d'execució tots
els grans espais de parcs programats: l'Escor¬
xador, Espanya Industrial, Creueta del Coll,
2. Descentralització i participació ciutadana Pegaso, Renfe-Meridiana i Clot.
És de destacar l'augment de la dotació per a la
L'aprovació, l'inici reconversió dela del mandat, de la patrimoni artístic inova arquitectò¬
divisió de la ciutat en els actuals 10 districtes nic, la millora del paisatge urbà, la restauració
ha permès incrementar
de
notablement les, fins façanes, la dotació de monuments i escultu¬
llavors res alsquasi simbòliques, competències d'a¬ espais públics, l'adquisició del sòl ne¬
L'aprovació cessariquests. posterior de les Normes per a les grans infrastructures, parcs i
Reguladores de l'Organització dels Districtes i equipaments, i també per a la gestió dels plans
de la de reforma aParticipació Ciutadana nivell de barri.representa, men¬
tre no s'estableixi la nova Carta Municipal, la S'ha posat especial atenció en elements d'in¬
regulació del procés de descentralització i un frastructura com les xarxes de
important clavegueres,pas endavant per la participació
ciutadana la l'ampliació i manteniment de lesvida municipal. existents,en així mateix en la urbanització de nous vials i
en l'increment del manteniment de les
En superfí¬aquest període, malgrat que el creixement cies asfaltades.
de les xifres absolutes ha estat encara insufi¬
cient, els recursos humans a disposició dels Endemés s'han enfocat dos problemes molt
districtes s'han incrementat en un 25,5 % i els seriosos en una ciutat tan dura com la nostra,
econòmics en un 170 %. com ara l'agressió ambiental que significa l'ex¬
cés de publicitat viària de dubtosa qualitat i les
La xarxa de Centres Cívics s'ha consolidat molèsties produïdes al voltant d'establiments
amb l'acabament de tots els previstos i el de pública concurrència.
reforçament del seu paper com a impulsors
fonamentals de l'activitat cultural i suport lo¬ En un moment de transició, entre el final de la
gístic de les entitats ciutadanes. crisi i l'inici del rellançament econòmic, ha
estat important la diligència, rigorosa i flexi¬
ble, emprada en les qüestions de planejament i
disciplina urbanística, necessària per assegurar
3. Urbanisme i obres públiques la màxima agilitat en qüestions com ara l'ob¬
tenció del sòl urbanitzable i les llicències cor¬
responents. Tot això, dins el marc de la legali¬
L'actuació sobre la majoria dels compromisos tat i el planejament metropolità vigent, aplicat
assenyalats al Programa, l'inici de les grans amb criteris de progrés i participació.
17
de control de trànsit a la ciutat», s'han centrat
4. Patronat Municipal de l'Habitatge en:
a) Connexió de la xarxa de semàfors de l'àrea
Les actuacions prioritàrics han estat centrades central de la ciutat al C.C.T., establiment de
en: plans de tràfic optimitzats per a cada cruïlla,
quasi 500, i instal·lació de detectors de tràfic.
a) Execució del Pla de reparació d'habitatges
amb una inversió superior a 1.000 milions de b) Instal·lació de càmeres de TV per al con¬
pessetes. El Pla ha finalitzat per manca de trol del tràfic en temps real, de subsistemesno
les aportacions de les administracions central i variables de control de tràfic als accessos de la
autonòmica. ciutat i d'un sistema de control de carrils i de
transmissió d'informació des del centre de
b) Actuacions per a l'erradicació del barra¬ control del Túnel de la Rovira.
quisme que han suposat la desaparició de 306
barraques. L'acabament de vivendes, ara per c) Ordenació del tràfic mitjançant noves ins¬
fase avançada de construcció, permetrà tal·lacions de semàfors, previ estudi de priori¬ara en
la pròxima desaparició dels últims nuclis bar- tats, i centralització de la regulació de semà¬fors a les interseccions del Primer Cinturó.
raquistes.
c) Política de rehabilitació urbana està fona¬
mentada en la promoció i potenciació de la 7. Proveïments
rehabilitació privada d'habitatges i de l'execu¬
ció de programes incorporats als Plans de Re¬
forma Interior. A través del Patronat s'han La racionalització del comerç alimentari i la
tramitat 1.147 expedients de rehabilitació pro¬ millora de la gestió administrativa s'han mate¬
tegida, els quals representen el 52,26 % dels rialitzat en:
tramitats a Barcelona, amb una inversió del
P.M.H. de 1.081 milions de pessetes. a) Elaboració i aprovació de l'Ordenança
Municipal de galeries i centres privats d'ali¬
mentació i l'estudi per a la reforma de les
Ordenances Municipals de Mercats, i així re¬
5. Protecció ciutadana: la Guàrdia Urbana fondre totes les vigents en una sola que propi¬
i el SEIS ciï el diàleg constant amb les organitzacions
representatives dels comerciants.
Les realitzacions fonamentals han girat a l'en¬ b) Realització de l'estudi: «Estructura del co¬
torn del desplegament territorial de la Guàrdia merç d'alimentació de Barcelona, la demanda
Urbana i del Servei d'Extinció d'Incendis i de consum i els seus condicionants».
Salvament, i la dotació tecnològica d'aquests
serveis. c) Elaboració del «Pla especial d'equipa¬
ments comercials alimentaris de Barcelona»
La major part de les inversions han estat desti¬ (PECAB) amb la participació dels diferents
nades a la renovació o gran reparació dels agents econòmics i socials implicats, i l'apro¬
parcs de vehicles i de l'equip específic. vació de tots els grups municipals. El PECAB
és el principal instrument per a l'ordenació del
S'ha dut a terme el programa d'obres per a les comerç alimentari i serveix de marc de refe¬
noves casernes de la Guàrdia Urbana als dis¬ rència per l'execució de les iniciatives d'inver¬
trictes i el desplaçament dels subparcs de bom¬ sió pública i privada del sector.
bers.
d) Col·laboració amb Mercabama en el de¬
senvolupament de nous serveis i millora dels
existents, d'acord amb el protocol signat per
6. Transports i circulació l'Ajuntament i la FEGRAM.
e) Informatització quasi total de les tasques
Les actuacions basades en el projecte de «Re¬ administratives i descentralització informàtica
novació, ampliació i conservació del sistema a les quatre capçaleres de zona.
18
f) Implantació de sistemes de gestió comer¬ organitzada amb la divisió de la ciutat en
cial a fi d'assolir uns objectius de concentra¬ quatre zones que funcionen en règim de con¬
ció, especialització, presència de noves activi¬ cessió, excepte la de Gràcia que, com experièn¬
tats, rejoveniment i professionalització dels cia pilot, ho fa en règim de gestió directa.
usuaris, disposant-se d'instruments aglutina-
dors i animadors d'iniciatives comercials i
promocionals a cadascun dels centres. b) Millora dels mètodes de neteja, manuals omecanitzats. S'han potenciat les recollides se¬
lectives: vidre, paper, mobles, residus
Per potenciar hospita¬la xarxa de mercats s'han desen¬ laris i dels mercats. Aquestes millores han
volupat les següents activitats: estat sotmeses a sistemes de control, especial¬
ment les d'embrutament de la ciutat pels ani¬
a) Professionalització del servei amb incor¬ mals que han ampliat la xarxa dels «pipicans».
poració de personal preparat tècnicament.
Realització de cursos de formació. Increment i El nivell
millora dels deserveis dotació
de contenidors
de de lamanteniment i actes ciutat,per amb
a la elementspromoció de mercats (150 aniversari del homologats, és del 95 %; s'han
mercat de la Boqueria, ampliat el nombre de papereres.campanya «Vine al
Mercat» i d'altres).
La Campanya Institucional de Neteja, en el
b) Dotació d'un marc de lanou mercat al barri de Ca¬ FEMP, per tal de promoure el canvi
nyelles, amb una oferta comercial adequada de comportamenta ciutadà, ha utilitzat els mit¬
les necessitats del barri i al seu potencial de¬ jans de comunicació social a fi de recolzar les
mogràfic, i uns entorns que doten al barri d'un diverses campanyes puntuals; també ha orga¬
espai d'ús públic molt important, la nitzat diversesatesa exposicions itinerants, com
d'aquests la «Barcelonamancança a zona. neteja», que han fet un recorregut
pels districtes de la ciutat. S'ha incidit a les
escoles i s'ha realitzat el
c) Remodelació total del Mercat de Vallvi- projecte de constitu¬ció de l'Aula
drera. Estudis previs d'Ecologia Urbana ende remodelació del col·labora¬Mer¬ ció amb les àrees municipals de Sanitat i En¬
cat del Clot. Projectes de remodelació del Mer¬
cat de la senyament.Concepció i del de la Sagrada
Família. Avantprojecte de construcció del nou
Mercat de Trinitat Vella. D'altra banda, s'ha prosseguit amb la millora
del sistema metropolità d'eliminació de resi¬
d) Desenvolupament d'activitats de l'Oficina dus, de recuperació energètica i de primeres
Municipal d'Informació matèriesal Consumidor, mitjançant el pla experimental d'ex¬que
s'ha especialitzat en els temes d'informació, plotació industrial del biogàs produït a l'abo¬
orientació, defensa cador deli assessorament del Garraf, les plantes incineradores delconsu¬ Besòs la
midor, tramitació i transformacióde denúncies, intervenció de runes provinentsde recollides
en mediacions, edició selectives dede publicacions i materials.col·la¬
boració permanent amb els mitjans de comu¬
nicació.
9. Aigües
8. Neteja i eliminació de residus
La millora en el subministrament i qualitat de
les aigües ha consistit, fonamentalment, en
L'augment dels indicadors de qualitat de vida l'aeabament de les obres de l'aqüeducte Ter-
exigeix la millora del nivell de neteja, un canvi Llobregat, la potenciació i renovació de la
en el comportament dels ciutadans i la moder¬ xarxa de distribució d'aigua i la instal·lació
nització dels serveis de recollida d'escombra¬ elevadora de Montjuïc.
ries. En aquest sentit s'han dut a terme les
següents actuacions. Els evaquatoris públics han estat renovats i
ampliats, com també les xarxes de fonts públi¬
a) Reestructuració dels serveis de neteja. A ques i boques d'incendi per assegurar una pro¬
partir d'un concurs internacional d'idees sobre tecció efectiva a tot el terme municipal amb
la neteja de Barcelona, la gestió ha quedat especial incidència a la Serra de Collserola.
19
activitats de vacances han duplicat la seva
10. Serveis funeraris oferta al llarg del quadrienni. Els districtes
col·laboren també en aquestes activitats elabo¬
rant, ells mateixos, els seus^ propis programes,
Les actuacions autofinançades de l'Institut sempre amb el suport de l'Àrea.
Municipal de Serveis Funeraris, han incidit
en: Diverses entitats ciutadanes han col·laborat
per aconseguir acords per a la realització de
a) Conservació i millora dels cementiris vacances d'estiu i, amb l'apropament progres¬
(construcció, ajardinament, pavimentació, siu de les taxes al cost real, s'ha possibilitat un
etc.) i construcció de 12 noves sales de vetlla augment important de la dotació de beques.
proveïdes de tots els serveis.
L'IMAE (Institut Municipal d'Animació i Es¬
b) Racionalització del treball al taller indus¬ plai) s'ha consolidat com a centre de formació
trial, on les millores introduïdes han permès de treballadors sòcio-culturals. Els Plans d'O¬
l'ajust de la plantilla per l'increment de pro¬ cupació Juvenil, inserits en la política de de¬
ductivitat. Informatització integral del servei: senvolupament econòmic, han continuat rea¬
personal, control i assignació de capelles i ve¬ litzant-se i ampliant-se.
hicles.
c) Renovació de la flota de vehicles, que ha
passat d'una edat mitjana de 9,7 anys al 1984 12. Esports
a la de 5,3 anys al 1986.
Per tal d'aconseguir els objectius fixats, l'ac¬
tuació de l'Àrea d'Esports s'ha centrat en:
11. Joventut
a) Elaboració dels criteris d'actuació que em¬
marquin la política de planificació de l'equipa¬
L'execució dels programes destinats a la joven¬ ment esportiu municipal a Barcelona.
tut ha culminat en l'aprovació del «Projecte
Jove», l'any 1985, com a pla vertebrador de la b) Elaboració a càrrec dels serveis tècnics de
política municipal de joventut, amb la partici¬ l'àrea d'esports del Pla de conservació sistemà¬
pació dels joves i de nombroses institucions i tica dels equipaments esportius municipals.
associacions ciutadanes. Tanmateix, s'ha cons¬
tituït la Comissió Municipal de Joventut, que c) Racionalització i normalització del siste¬
possibilitarà l'avanç en l'acompliment de l'es¬ ma de gestió de les instal·lacions esportives
mentat Projecte. municipals. La gestió de més de 30 equipa¬
ments s'ha cedit a clubs esportius, i en la
La xarxa de Casals de Joves i Casals Infantils constitució de les comissions de seguiment de
ha estat notablement incrementada i s'han mi¬ la gestió se n'ha traspassat més del 50 % als
llorat les instal·lacions existents. La gestió dels districtes, així mateix s'ha fet palès el traspàs
casals ha estat traspassada als districtes, els de les instal·lacions d'interès de districte a ells
quals gestionen també els centres cívics, in¬ mateixos.
cloent en el seu programa d'activitats les d'in¬
fants i joves. d) Absorció de les despeses de funcionament
per part de les entitats concessionàries, excep¬
Per reforçar aquestes actuacions, s'han signat te pels consums d'aigua i electricitat, dels
diversos convenis amb entitats juvenils a fi de quals s'està discutint el millor sistema.
cobrir la prestació de serveis i activitats per
aquest col·lectiu social. La nominació olímpica a l'any 1986 ha com¬
portat un creixement considerable de competi¬
Els intercanvis juvenils continuen tenint inten¬ cions esportives d'alt nivell i d'abast interna¬
sitat, fonamentalment entre els països de l'Eu¬ cional. Àixí, s'han celebrat els Mundials de
ropa Mediterrània, amb els quals s'ha realitzat ciclisme, esgrima, bàsquet. Copa Internacional
en dues ocasions la Biennal de produccions d'hoquei. Regata Europea de Vela, Rallye Pa¬
culturals juvenils. rís-Dakar i d'altres.
L'associacionisme infantil i juvenil s'ha poten¬ Com a conseqüència del conveni de col·labora¬
ciat en base a convenis i subvencions, i les ció amb el Consell de l'Esport Escolar de Bar-
20
celona, s'ha instaurat la celebració anual «Es¬ L'actuació de l'Àrea s'ha vertebrat en quatre
cola 92» amb uns 40.000 participants. També eixos principals: donar una perspectiva de pro¬
ha estat important la realització de la campan¬ moció de la salut a la política municipal, pro¬
ya «A l'escola més esport que mai» centrada moure un canvi cultural en les actituds i els
en el reciclatge de mestres d'Educació Física, comportaments relacionats amb la salut, ade¬
la millora de les instal·lacions esportives esco¬ quar els serveis assistencials a les necessitats
lars i la distribució de material esportiu a les de la població, i possibilitar l'estructuració del
escoles. futur Servei Català de la Salut.
S'han consolidat els programes de vacances, Els compromisos programàtics de l'Àrea s'han
complementant-los amb casals esportius i de complert. D'altres compromisos, no obstant,
platja, cursos d'esports i programes per adults. han sofert demores o es troben pedents d'a¬
El programa «Donem a conèixer» ha assolit els cords o del desenvolupament de la Llei Gene¬
seus objectius en orientar-se de cara al futur en ral de Sanitat. Aquest és el cas del Consorci
el nou programa «Cap al 92», de difusió de d'Hospitals Públics de Barcelona, del Centre
totes les especialitats olímpiques. Coordinador dels Serveis Sanitaris o de les
tarifes de l'Institut Català de la Salut de la
Les manifestacions esportives massives s'han Generalitat de Catalunya per als hospitals mu¬
consolidat a la nostra ciutat com a veritables nicipals, que foren congelades des del 1981 al
«clàssiques esportives», i s'ha aprofundit en la 1985, i que es troben,ara com ara, un 30 % per
col·laboració amb les federacions catalanes i sota dels costos reals.
clubs d'atletisme, ciclisme i patinatge. S'ha de
destacar la «Cursa contra la fam» (1986) amb Han continuat les tasques de planificació sani¬
53.000 participants. tària, iniciades amb el Desplegament del Mapa
Sanitari de Barcelona. Així, es va proposar
S'han mantingut relacions i intercanvis amb l'ordenació sanitària de Barcelona en les Àrees
els municipis metropolitans, sobretot el Bàsiques de Salut, actualmenten que ja refrendades
fa referència a l'esport escolar; amb municipis pel Departament de Sanitat de la Generalitat.
estatals i També s'han iniciat els estudis de l'anomenatestrangers amb motiu de les ambaixa¬
des esportives escolars; s'ha assistit simpo- «Pla d'Ordenació Urbanística delsa Hospitals
siums i seminaris nacionals; i s'han mantingut de Barcelona», que ha permès conèixer l'actual
relacions amb entitats situació urbanística dels centresestrangeres. hospitalaris iplantejar reserves de sòl i actuacions per al fu¬
tur.
El Consell Municipal d'Esports s'ha consolidat
com a òrgan fonamental de participació ciuta¬ S'han realitzat nombrosos
dana, i alhora, s'ha incrementat el nombre projectes, totalment
d'entitats participants. innovadors, com:
a) Programa de Salut Materno-Infantil del
districte de Ciutat Vella, posat en pràctica
arran de l'anàlisi de la mortalitat infantil a la
13. Sanitat (salut pública, medi ambient ciutat de Barcelona. Aquest projecte suposa el
i assistència sanitària) control de l'embaràs i del nadó al Districte I, i
ha implicat la visita al domicili de tots els
nadons per assessorar les mares en l'atenció
La gestió municipal ha estat caracteritzada per del nen, i el seguiment de les dones durant
la millora de la qualitat en els serveis sanitaris l'embaràs.
de l'Ajuntament de Barcelona, a fi d'aconse¬
guir la màxima eficàcia i eficiència, i permetre b) Programa de prevenció i control de la
l'obertura de vies de participació dels ciuta¬ tuberculosi, orientat en 3 línies principals:
dans en l'àmbit de la salut. augment de la col·laboració i la declaració dels
casos per part dels professionals i laboratoris,
Les actuacions municipals en terreny de sani¬ augment del control de malalts detectats i el
tat han estat presidides per l'objectiu de reduir correcte seguiment del tractament, i campa¬
les desigualtats en l'accés als serveis sanitaris i nyes específiques de control de tuberculina.
per fer realitat, en el marc de les competències
i responsabilitats del municipi, el dret a la c) Programa «Ciutats Saludables» (Healthy
protecció de la salut per tal d'evitar duplicitats Cities), conjuntament amb l'Organització
innecessàries de recursos i serveis. Mundial de la Salut.
21
d) Programa de prevenció de la SIDA, que cions i accions que milloren el coneixement de
inclou sessions informatives per donar a conèi¬ la qualitat de l'aire. També s'ba dissenyat un
xer la malaltia i les mesures preventives. pla d'actuacions per a situacions excepcionals
d'alta contaminació atmosfèrica.
e) Registre d'activitat hospitalària. Centre de
codificació de les butlletes de defunció de Ca¬ c) El programa de lluita contra el soroll ba
talunya. Realitzat en conveni amb la Generali¬ originat la inclusió d'aquest a les Ordenances
tat. del medi ambient. També, a la campanya «Mi¬
llorem el Paisatge Urbà», s'ban inclòs dos
f) Enquesta de Salut de Barcelona. El nostre programes amb ajudes per a la insonorització
Ajuntament ba estat la primera administració de les activitats molestes. La xarxa de dosime¬
de l'Estat a realitzar-la. tría radioactiva ambiental suposa un control
sistemàtic a deu punts del territori municipal.
g) Informe «Salut de Barcelona», amb expli¬
cacions detallades de l'estat de salut dels bar¬ Altres activitats rellevants són: la confecció del
celonins i dels fets sanitaris més destacables Mapa de Risc ambiental, el Cicle Inspector de
durant l'any. les Activitats Industrials, l'Institut d'Ecologia
Urbana o l'exposició «Ecologia d'una ciutat».
b) Exposició «La Salut a Barcelona», inaugu¬
rada al Hivernacle del Parc de la Ciutadella i La constitució de l'Institut Municipal d'Assis¬
itinerant posteriorment per tots els districtes tència Sanitària (IMAS), una de les grans fites
de la ciutat. del quadrienni, ba permès definir i consolidar
l'estructura funcional dels hospitals munici¬
i) Cicles de debats de sanitat, organitzats per pals i de la resta de serveis d'assistència sanità¬
tal de tractar públicament i amb experts nacio¬ ria, així mateix l'establiment de circuits admi¬
nals i estrangers, temes d'interès en la sanitat nistratius eficaços.
actual.
El Pla
d'inspecció i control de la quali¬ d'Empresa, que defineix els objectiusj) Programa dels centres sanitaris dóna autonomia de ges¬
tat sanitària dels aliments, mitjançant un mos- tió,
treig als de Barcelona. reestructura
el sistema de costos, defineix
mercats les plantilles teòriques, incrementa l'activitat i
controla les
de Salut despeses.k) Constitució del Consell Assessor
Laboral amb la participació dels sindicats i la
patronal. L'assoliment d'aquests objectius ba propiciatl'elaboració d'un segon pla, 1986-1988, que
1) Altres programes desenvolupats que desta¬ pretén la implantació de programes de control
quen són el Programa de Salut Escolar; de de qualitat, de nivell de satisfacció de l'usuari,
vacunació, de prevenció de la tuberculosi i de de noves polítiques de personal, de millora
control sanitari al Laboratori Municipal; el dels sistemes de gestió económica i assistencial
docent; els convenis amb institu¬ i la implantació d'un sistema integrat i infor¬programa
cions i entitats; i publicacions periòdiques. matitzat de gestió.
La política del medi ambient ba estat desenvo¬ El Pla d'Inversions (1984-1987) suposa l'anàli¬
lupada base les següents activitats: si de les necessitats de cada centrea i l'establi¬en
ment de prioritats en la inversió, la qual ba
a) Programa de millora de les condicions bi- arribat a superar els 1.000 milions en aquest
giènico-sanitàries dels bars i establiments simi¬ període.
lars. S'ba inspeccionat més del 40 % d'aquests.
El programa d'atenció als drogaaddictes. Ha
El programa s'ba incorporat a la campanya implicat la remodelació total de la unitat de
«Barcelona, posa't guapa», de forma que els toxicòmans de l'Hospital del Mar, així mateix
establiments poden gaudir d'importants bene¬ l'establiment d'un servei de consulta externa a
ficis econòmics i fiscals per adoptar les normes la Barcelona.
bigiènico-sanitàries.
S'ba creat la Comissió Municipal de Drogode-
b) Pla de descontaminació atmosfèrica de pendències, que engloba totes les Àrees i que
Barcelona, amb programes de control d'emis¬ ba aprovat un Pla coordinador dels esforços de
sions de vehicles, indústries, revisió de calefac¬ l'Ajuntament en la prevenció i assistència.
22
Aplicació de la llei d'interrupció voluntària de negociacions (al llarg de 2 anys) i s'ha concre¬
l'embaràs. Més del 50 % dels avortaments rea¬ tat en el compromís de la construcció de 15
litzats a Catalunya, en aplicació de la llei, ho centres, amb 20 unitats escolars cadascun, i en
han estat en els centres municipals. la realització d'un pla d'actuacions per a subs¬
tituir o actualitzar instal·lacions elèctriques a
S'han creat sis centres de Planificació Fami¬ les escoles públiques. La concreció d'aquest
liar. Actualment es realitza una experiència conveni ha suposat, fins al principi del curs
d'educació per a adolescents al barri del Car¬ 1987-1988, la inauguració de 10 centres esco¬
mel, dins un programa avalat pel «Instituto de lars i l'ampliació d'un altre (C.P. El Polvorí).
la Mujer».
A nivell de places escolars, l'esforç realitzat
La conversió de l'Hospital del Mar en Hospital tant en la construcció de nous centres a través
Olímpic ha suposat l'inici de la seva transfor¬ de convenis, com en la regularització del nom¬
mació i millora, amb inversions per valor de bre d'aules i la integració a la xarxa pública de
495 milions de pessetes. les escoles procedents del CEPEPC i altres
institucions, ha significat la possibilitat de dis¬
posar de 17.790 places, 9.059 de les quals són
de nova oferta, 1.790 procedents de la integra¬
14. Ensenyament ció a la xarxa pública i 6.091 de substitució de
places que es trobaven en males condicions.
Quant a aules, l'esforç ha suposat un incre¬
Les activitats realitzades per l'Àrea d'Ensenya¬ ment de 558 (310 de nova oferta, 51 proce¬
ment durant aquests quatre anys, algunes es¬ dents de la integració a la xarxa pública i 197
trictament municipals i d'altres en col·labora¬ de substitució d'aules en males condicions).
ció amb la Generalitat, s'han centrat en les
següents actuacions: 3. Participació activa en l'elaboració i segui¬
ment de la normativa de publificació de l'esco¬
A) En col·laboració amb el Departament la privada (Llei reguladora del Procés d'inte¬
d'Ensenyament de la Generalitat. gració a la xarxa dels Centres Docents Públics
de diverses escoles privades). S'han integrat a
1. Regularització del nombre d'aules als ac¬ la xarxa pública les escoles privades del CE¬
tuals centres a fi de garantir la continuïtat PEPC, Icària, Benjamí, Elaia, Sta. M. de Vall-
escolar des dels quatre anys fins al final de vidrera, abans de l'entrada en vigor de la nova
l'E.G.B. Això ha suposat: normativa que ha significat, al setembre de
1987, la incorporació d'l 1 escoles més.
Construcció d'aules de parvulari.
4. Confecció i presentació pública del «Mapa
Recuperació d'espais per aconseguir una es¬ Operatiu Escolar» de la ciutat de Barcelona
tructura regular dels centres segons aquests amb elaboració de projeccions de futur i que
dos criteris: centres de 10 unitats escolars (2 de presenta propostes per aconseguir una major
Pre-escolar i 8 d'E.G.B.) i proporcionalment coherència en la relació entre l'oferta i la de¬
els centres de 20 unitats escolars. manda de places escolars, especialment en el
nivell de l'Ensenyament Mitjà, ja sigui gràcies
Supressió d'aules habilitades, això ha suposat a la reconversió d'escoles (C.P. Josep Pla i
el desnonament de 21 edificis de lloguer, entre Atenea) o a la creació de seccions de B.U.P.
altres actuacions. (C.P. Elisenda de Montcada, Espanya, Flos i
Calcat, Cardenal Cisneros, Jujol...).
Recuperació o agençament d'espais pedagògics
per tal de poder dotar adequadament els cen¬ 5. S'ha continuat fent una política d'oferi¬
tres per a impartir un ensenyament de qualitat ment de sòl per a la construcció d'equipaments
i en bones condicions. de B.U.P. i F.P.
2. Durant aquest quadrienni s'ha acabat la 6. Creació de 2 centres pedagògics i de recur¬
construcció de 5 centres, fruit de convenis sos per a la millora de la qualitat de l'ensenya¬
anteriors entre el Ministeri d'Educació i Cièn¬ ment als districtes de Ciutat Vella - Eixample
cia i l'Ajuntament de Barcelona. l'un i Horta-Guinardó l'altre.
La signatura del conveni entre la Generalitat i 7. Legalització, regularització i normativitza-
l'Ajuntament ha suposat una feixuga tasca de ció de les Escoles Municipals i millora subs-
23
tancial del finançament dels sectors subvencio¬ racionalitat de les «ratios» de personal docent
nats (Escoles F.P. i E.E.). i no docent. Realització d'oposicions en tots
els nivells i sectors.
8. Actuacions en el camp de la formació i
reciclatge de mestres amb importants accions 7. Experiències puntuals en el camp de la
puntuals a nivell de matèria (ciències, lletres, relació escola-treball mitjançant els contractes
escriptura, etc...) i/o de zona geogràfica (Bon amb pràctiques, instauració de la figura del
Pastor, Zona Franca). tutor tècnic i així mateix experiències pilot
com la de la Zona Franca.
9. Amb l'objecte de contribuir a la democra¬
tització dels centres educatius públics i donar 8. Transferències als districtes relatives a la
acompliment al que regula la Llei Orgànica del conservació i manteniment dels centres pú¬
Dret a l'Educació (LODE), l'Àrea d'Ensenya¬ blics i consolidació dels principis de descentra¬
ment, conjuntament amb els districtes, ha pro¬ lització i participació en el sistema de matrícu¬
posat nomenar 111 representants municipals, la de les escoles públiques, incloses les
els quals han participat en cadascun dels Con¬ municipals.
sells Escolars dels centres públics de tots els
nivells d'ensenyament.
Organització des de l'IME de jornades i semi¬ 15. Cultura
naris de formació i assessorament d'aquests re¬
presentants.
S'han acomplert els objectius previstos tant pel
B) En l'estricte nivell municipal. que fa a les condicions de conservació i difusió
del patrimoni artístic i cultural, com a l'afavo¬
1. Ampliació de l'oferta municipal de places riment de la creació cultural i artística contem¬
per a l'educació d'adults. De 483 alumnes el porània, tanmateix, la dotació d'un important
curs 1980-1981 s'ha passat a 1.499 alumnes el nombre d'equipaments culturals i la facilitació
curs 1986-1987, la qual cosa representa un de l'accés dels ciutadans als béns culturals.
210 % d'augment.
a) Redacció del Pla de Museus, aprovat unà¬
2. La reconversió de la F.P., amb la introduc¬ nimement pel Consistori el 1985. La seva apli¬
ció del Polivalent a totes les escoles, avança en cació s'inicia amb: el projecte de rehabilitació
l'objectiu de la Reforma de l'Ensenyament del Palau Nacional de Montjuïc com a seu del
Mitjà, instaura noves especialitats, tot millo¬ Museu d'Art de Catalunya, l'acabament de les
rant les instal·lacions i substituint les escoles obres al Museu Picasso, l'inici dels projectes
obsoletes de Lope de Vega i Parera. de restauració i ampliació dels museus
d'Història de la Ciutat i de Geologia. Millora a
3. Ampliació dels serveis pedagògics i de su¬ les instal·lacions de seguretat contraincendis
port que ofereix l'IME a les escoles i mestres als museus i institucions culturals.
de la ciutat. Noves instal·lacions de la Bibliote¬
ca Pedagògica «Artur Martorell». Consolida¬ b) Participació en l'ampliació de la Fundació
ció del procés de catalanització. Miró i rehabilitació de l'edifici Montané i
Simó com a seu de la Fundació Tàpies.
4. Actuacions definitives per la descentra¬
lització dels Ensenyaments Musicals en els c) Trasllat de la Biblioteca dels Museus d'Art
nivells de preparatori i inicial, reforçament i creació de biblioteques populars a Torre Llo-
dels Ensenyaments Professionals i Superiors beta i Zona Franca.
en la seu del carrer Bruc amb la incorporació
de professors especials i convidats. d) Adquisició de fons artístics, bibliogràfics i
científics.
5. Trasllat de diferents escoles bressol muni¬
cipals i del Patronat Municipal de Guarderies e) Creació de l'Espai Escènic Municipal del
i, encara, ampliació de l'abast territorial i mo¬ Mercat de les Flors i manteniment del Teatre
dificació de les condicions d'admissió. Grec i de la Casa de la Caritat.
6. Aplicació de la LODE en tots els Centres i f) Convenis de col·laboració amb l'Institut
Nivells, en reconeixement i vertebració dels Català del Cinema i amb el Festival de Cine¬
càrrecs de responsabilitat i aplicant una major ma de Barcelona.
24
g) Constitució, a través d'Iniciatives S.A., 3) S'ha completat la xarxa d'equipaments
d'una societat per a crear uns estudis cinema¬ d'atenció als drogodependents amb la creació
togràfics a Barcelona. d'un tercer centre d'Atenció i Seguiment a més
de 3 centres d'activitat. El programa de drogo-
h) Participació en els Consorcis del Palau de dependències és paradigmàtic per dues raons,
la Música i del Liceu, i aportacions als projec¬ pel seu enfocament social i la reinserció de
tes de conservació i millora. l'abordatge del tema de les toxicomanies, i per
l'elevat grau de rehabilitació obtingut, doncs el
i) Organització del Festival Internacional de 52 % dels atesos són abstinents a l'any de se¬
Música de Barcelona, col·laboració amb els guiment.
cicles musicals d'Ibercàmara i Euroconcert i
organització del cicle musical «Una hora de 4) El procés d'optimització de recursos ha
Música al Conservatori». permès la creació de quatre aules-taller. Es va
inaugurar el primer servei d'acolliment fami¬
j) Elaboració del projecte de l'Auditori Musi¬ liar realitzat per un Ajuntament en l'Estat
cal de Barcelona. espanyol, s'ha constituït l'experiència de co¬
munitats rurals per infants en perill de desvia¬
ció social, ha vist la llum una experiència
renovadora en el camp de l'atenció psicoso-
16. Serveis socials cial, com ara les famílies educadores i, també,
les accions de detecció i actuació preventiva
en els nadons del Districte 1.
L'Àrea de Serveis Socials, ha incrementat la
despesa corrent en un 35,2 % de 1983 a 1985 i 5) El conjunt de les inversions en serveis
en un 16,1 % els programes de serveis socials socials per part de l'Ajuntament ha estat supe¬
(Àrea i districtes) de 1985 a 1986. rior al previst, doncs s'ha consolidat la xarxa
de casals i residències d'avis. S'ha impulsat la
L'objectiu principal dels Seveis Socials de dis¬ creació de serveis d'oci per a la tercera edat,
posar d'una xarxa de centres i subcentres de gestionats pels propis usuaris, i d'una coopera¬
serveis socials que prestin atenció al ciutadà, tiva per atendre els ancians en el seu domicili.
ha estat plenament assolit. Existeix un mínim
d'un Centre de Serveis Socials per a cada L'Àrea de Serveis Socials ha realitzat una acu¬
75.000/100.000 habitants, segons el nivell de rada tasca de sistematització i quantificació
necessitat social. Molts d'aquests centres s'han dels índex de necessitats i recursos existents, la
situat en locals municipals destinats a altres qual va soposar l'aprovació per la Comissió de
usos, la qual cosa ha permès adequar-los amb Govern d'un detallat Pla d'Actuació en ser¬
un pressupost inferior al previst inicialment. veis, perquè el conjunt de les Administracions
Públiques augmentin la seva despesa en ser¬
D'altres realitzacions importants de serveis so¬ veis socials de 3.600 milions de pessetes a
cials en el període 1983-1985 han estat: 8.000 milions.
1) Creació d'una de les principals experièn¬
cies europees en la relació corporacional i jus¬
tícia amb l'endegament d'equips assessors als 17. Relacions ciutadanes
jutjats per orientar l'acció cap a la prevenció
del delicte i la reinserció dels delinqüents. Així
mateix un servei tècnic realitza una important Aquesta Àrea actua en dos vessants: millorar
tasca de reinserció dels ex-presos, en coordina¬ la informació que l'Ajuntament ofereix als ciu¬
ció amb els professionals de rehabilitació de tadans i assegurar la projecció internacional de
les presons existents a la ciutat. la ciutat.
2) Obertura d'un centre d'urgències per a la Així, Barcelona, a través de l'Ajuntament, ha
Dona i un refugi, coordinat amb el centre, per donat suport tècnic i publicitari a tots els
atendre els maltractaments soferts per ella. congressos celebrats a la ciutat i encara més, a
Així mateix i en coordinació amb l'IMAS les editorials per la publicació de llibres sobre
s'han creat sis centres de Planificació Familiar ella.
que, a més, han realitzat importants experièn¬
cies en el camp dels adolescents i de les dones L'Àrea ha coordinat totalment els seus esfor¬
amb menys capacitat sòcio-cultural. ços de promoció amb el Patronat Municipal de
25
Turisme i amb l'Oficina dels Jocs Olímpics, en
una gestió adreçada a donar a conèixer la 18. Promoció de l'activitat econòmica
nostra ciutat i la seva infrastructura de cara a
la nominació com a seu dels Jocs 1992.
Tot i que no es contemplava explícitament al
Programa de 1983, l'Ajuntament ha emprès
Amb aquest objectiu s'han impulsat campa¬ decididament una fimció de promoció econò¬
nyes d'ordre cultural (ciències, arts, gastrono¬ mica a través de diferents empreses municipals
mia) als EE.UU. i a ciutats europees com que actuen de promotores d'activitats empresa¬
Colònia, Milà o Montpellier. També, i amb rials. Aquesta promoció és directa en el cas de
una gran acollida, es va celebrar a Londres «Barcelona Activa, S. A.», que impulsa i dóna
l'exposició «Homage to Barcelona», sobre la suport tècnic, administratiu i logístic a projec¬
Barcelona dels anys 1936-1988. tes solvents fins que són plenament autosufi¬
cients. És compartida amb la iniciativa privada
Aquestes i altres experiències, com ara la en el cas de «Iniciatives, S. A.» que impulsa
Càtedra Barcelona-Nova York, la col·labora¬ projectes empresarials d'interès per a la ciutat,
ció amb la federació «Mondiale de Villes assessorant, fent estudis de viabilitat o finan¬
Jumelées», la creació del «Barcelona Con¬ çant, com a soci minoritari i temporal, opera¬
vention Bureau», on es promou Barcelona cions de capital-risc. Als programes de foment
com a seu de tota mena de congressos, han de l'ocupació, d'altra banda, s'els ha donat més
fet de Barcelona una ciutat coneguda inter¬ abast i complexitat a través de la Ponència per
nacionalment. al Desenvolupament Econòmic i Social.
26
IV. LES PRIORITATS DEL PROGRAMA
Abans de definir les prioritats del proper qua-
drienni, es poden resumir quins han estat els 1.1 La Barcelona de 1992
èxits més importants de la política de Govern
de Barcelona des dels quadriennis anteriors:
L'enorme creativitat, desvetllada per la candi¬
1) La definición i endegament d'un model datura olímpica, es desenvolupa en un context
urbanístic de ciutat, de qualitat i al servei dels polític molt diferent del què Barcelona va co¬
ciutadans. nèixer durant l'eclosió econòmica dels seixan¬
ta. Efectivament, l'Administració municipal
2) El sanejament financer i millora de la actual està dirigida per un Consistori elegit
gestió dels serveis i empreses públiques. democràticament, en un país democràtic en el
qual l'actuació política està subjecta al control
3) La modernització dels serveis urbans. dels electors. Això permet als poders públics
actuar amb una autoritat i una legitimitat que
4) L'ampliació de l'oferta de serveis perso¬ no tenien als anys seixanta i, per tant, treure el
nals. màxim benefici social d'una fase d'expansió.
No es tracta de situar-se a la defensiva davant
5) La nova organització política i adminis¬ l'especulació; no es tracta de retallar les inicia¬
trativa: descentralització i participació. tives privades. Molt al contrari, es tracta d'u¬
nir esforços per fer una ciutat habitable i hu¬
6) La reforma i modernització de l'Adminis¬ mana, una ciutat que animi les entitats
tració. públiques i privades, els moviments veinals i
sindicals a construir, a emprendre.
7) La creació d'instruments per a la dina-
mització econòmica i la renovació tecnològica L'Ajuntament de Barcelona ha estat capdavan¬
de la ciutat. ter, en el període anterior, en la revitalització i
dinamització de la ciutat. Les iniciatives em¬
8) La consolidació de la solidaritat entre els preses -Jocs Olímpics, sanejament financer,
municipis metropolitans. creació d'empreses, promoció de l'autoocupa-
ció i infrastructures bàsiques- han creat un
9) El reforçament del paper de Barcelona clima afavoridor de l'aparició de mecanismes
com a capital de Catalunya. autosostinguts de generació d'activitat. En el
període que ara s'inicia, el paper de l'Ajunta¬
10) La projecció internacional de Barcelona. ment ha de ser no tant de protagonista com de
promotor i difusor d'un procés que ja existeix i
El programa estableix dos tipus de prioritats: funciona autònomament.
les institucionals i les polítiques. Aquestes
prioritats no son excloents: comporten uns Els objectius per a la ciutat de Barcelona,
objectius que es complementen o que, en plasmats en aquest programa, s'han d'entendre
molts casos, estan íntimament lligats. enquadrats en un context metropolità. L'Ajun¬
tament de Barcelona, tot i ser ben conscient de
la seva enorme potència institucional, té ben
present que representa tan sols el nucli central
1. Les prioritats institucionals d'una ciutat real molt més gran que l'estricte
terme municipal de Barcelona. Els problemes i
les potencialitats de Barcelona s'han de con¬
Les prioritats institucionals afecten objectius templar des de la perspectiva metropolitana,
sobre els quals s'intenta el màxim d'acord amb des de la ciutat real de 3 milions d'habitants
les forces polítiques e institucionals. Aquests que és la ciutat metropolitana.
són objectius indispensables per al desenvolu¬
pament de la ciutat. S'articulen en tom a cinc I és des d'aquest punt de vista que l'Ajunta¬
grans eixos: la Barcelona de 1992, Carta muni¬ ment constata el caràcter diferencial de la ciu¬
cipal de Barcelona, sistema de finançament tat de Barcelona respecte a altres ciutats d'Es¬
local, solidaritat metropolitana i reforçament panya i reclama el reconeixement institucional
dels districtes municipals. d'aquesta realitat.
27
La revitalització de la ciutat s'ha manifestat 3) Un nou marc de financiació de la hisenda
també en l'aspecte cultural. El període que ara municipal de Barcelona.
comença coincideix, a partir de l'estiu de
1988, amb l'Olimpíada Cultural, que, amb 4) El fet metropolità com a marc per a la
l'acció conjunta de l'Ajuntament i el COOB planificació territorial, així mateix per a la
92, convertirà Barcelona en un punt de refe¬ prestació de serveis metropolitans.
rència obligat en els esdeveniments culturals
internacionals, a la vegada que estimularà la Finalment, s'han d'introduir les millores tècni¬
creativitat i participació dels barcelonins. ques necessàries per adequar el règim especial
a la nova situació del municipi de Barcelona
dels anys 80 a l'actualitat.
1.2 La Carta Municipal de Barcelona
1.3 El nou sistema de finançament local
L'especificitat de la ciutat de Barcelona ha de
tenir una traducció legal coherent amb un
marc jurídic democràtic, emmarcat per la L'Ajuntament de Barcelona, dins el marc jurí¬
Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia dic vigent, posarà en joc tot el seu pes davant
de Catalunya. les institucions de l'Estat i de la Generalitat
per aconseguir la revisió del sistema de finan¬
Catalunya ha pogut crear una ciutat capaç de çament local.
suportar una estructura quasi estatal i, no obs¬
tant, generadora de tot el conjunt d'activitats
La reforma del finançament local haurà de
caracteritzar-se
que conformen una cultura elaborada i els per:
símbols col·lectius que contribueixen a formar
la consciència nacional. 1. El respecte als principis generals d'autono¬mia local i suficiència financera que recullen la
Constitució i l'Estatut.
Tots aquests atributs de capitalitat han tingut
la contrapartida d'haver generat uns costos 2. La coherència amb el model de finança¬
que han pesat, principalment, sobre l'Ajunta¬ ment autonòmic i central i la comptabilitat de
ment de Barcelona i que han estat i són una de l'actuació dels ens locals amb els objectius de
les pedres de toc en l'esforç per sanejar les la
finances municipals. política macroeconòmica del Govern Cen¬tral.
Cal completar el procés d'institucionalització 3. Tenir en compte l'experiència recent de les
democràtica del país, procés que ens ha per¬ hisendes locals i la insuficiència del model de
mès tenir una Constitució, un Estatut i les finançament vigent.
Lleis que se'n dedueixen, així mateix la consa¬
gració legal, dins un marc democràtic, de la 4. Contemplar la insuficiència del pes del
capitalitat de Barcelona. sector local en els totals de la despesa pública,
el qual hauria de tendir a representar el 25 %
I en un marc democràtic, en un marc d'auto¬ de les despeses públiques dintre l'objectiu de:
nomia, l'instrument legal de l'especificitat bar¬ «50 % Estat, 25 % Autonomia i 25 % Local».
celonina ha de ser una carta, una proposta
sorgida de la ciutat, que ha de comportar: Els instruments concrets del sistema haurien
d'incloure:
1) Un nou marc polític, jurídic i administra¬
tiu de major autonomia per l'Ajuntament de a) Una subvenció suficient per cubrir els ser¬
Barcelona. veis mínims obligatoris, que permeti als muni¬
cipis adequar la seva pressió fiscal al volum de
2) Una nova organització política i institu¬ béns i serveis que vulgui oferir.
cional basada en el procés de descentralització
administrativa i política dut a terme fins ara, b) Major autonomia per part dels Ajunta¬
així com un nou sistema electoral que contem¬ ment per fixar els seus ingressos propis.
pli la nova realitat dels districtes i el desenvo¬
lupament de les formes de participació ciuta¬ c) Un mecanisme per asegurar el finança¬
dana. ment dels serveis suplementaris que, malgrat
28
que correspongui a altres administracions, pres¬ b) Dotar a la nova mancomunitat dels recur¬
ten els Ajuntaments. En el cas específic de sos adients per tal de garantir la continuïtat i
Barcelona, a més, s'ha d'obtenir col·laboració millora dels serveis metropolitans i el benestar
en el finançament dels costos de capitalitat, dels seus ciutadans.
tant per part dels Pressupostos de l'Estat com
pels de la Generalitat. c) Permetre la continuïtat de la redistribució
de recursos en l'àrea metropolitana de Barce¬
d) El sistema ha de tenir l'automatisme sufi¬ lona.
cient per no entrar en la negociació anual.
1.5 dels
1.4 Solidaritat Reforçament districtes municipalsmetropolitana
L'actual mandat
L'Ajuntament de Barcelona defensarà municipal suposarà la defini¬sempre tiva consolidació del
la legitimitat de les institucions d'autogovern procés de descentralitza-eió. Abans
de Catalunya. En aquest sentit, respectarà la que finalitzi 1988, la Comissió deGovern
legislació del Parlament de Catalunya. Aques¬ aprovarà el programa de totes lestransferències
ta és la de l'Ajuntament respecte la que hauran de ser assumidespostura
Llei d'Ordenació Territorial, tot i considerar pels Districtes. A les competències que ja ac¬tualment són exercides pels òrgans descentra¬
que els interessos de Barcelona i la seva àrea, i
tant els de Catalunya, hi estan ben trac¬ litzats, se'ls hi afegirà la participació en laper no
tats. programació, seguiment i control de les grans
contrates i en les tasques de conservació de la
L'Ajuntament de Barcelona considera ciutat; l'atorgament als Districtes, amb caràc¬que ter
continua sent imprescindible el reconeixement general, de la competència en la concessióde totes les llicències d'obres i indústries i així
de la ciutat metropolitana, superior al terme mateix les funcions
municipal, mitjançant una organització metro¬ d'inspecció; igualments'establiran mecanismes
politana. L'Ajuntament considera el de¬ per la participacióque dels districtes en la
senvolupament de les LL.O.T haurà de tenir gestió dels serveis munici¬pals de i jardins, neteja i
en compte aquest fet. parcs consum, i restade serveis municipals.
Una organització metropolitana és l'eina més
eficaç per exercir una autèntica solidaritat Per l'exercici de lesme¬ competències traspassades
tropolitana. Aquesta solidariat manifesta es dotarà als districteses municipals dels ele¬
per mitjà d'una redistribució econòmica per la ments personals que garanteixin una correcta
via de la despesa, ja que els ens locals no prestació de les funcions descentralitzades. A
poden exercir-la per la via de l'ingrés. més, s'incrementarà de manera significativa laparticipació dels districtes en el conjunt dels
Del que acabem d'exposar en són exemples: pressupostos municipals i, especialment, en els
l'assumpció per part de l'entitat metropolitana fons destinats a inversió i a conservació.
de les inversions en grans infrastructures les Aquest increment serà més significatiu en
quals no poden assumir els Ajuntaments més aquells districtes i barris que pels seus dèficits
petits; l'aprofitament de i dificultatsrecursos i equips tèc¬ (Ciutat Vella, Nou Barris, per
nics comuns per la redacció de projectes d'alta exemple) més ho necessiten, amb l'objectiu de
qualitat urbana reequilibrar lao complexitat tècnica; tot un ciutat.
conjunt d'activitats que la pròpia escala de
producció aconsella que siguin exercides per Al desembre de 1990 els districtes gestionaran
una entitat supramunicipal per no incórrer en la totalitat dels serveis susceptibles de ser tras¬
deseconomies d'escala. passats, d'acord amb l'establert al programa de
transferències.
Per tant, amb les LL.O.T. com a marc de
referència legal i mentre siguin vigents, l'objec- Mentre no es concreti el definitiu tractament
tiu fonamental és mantenir el màxim grau de jurídic que ha de fer la futura Llei Especial del
cohesió i solidaritat metropolitana mitjançant: procés de descentralització -en la qual s'ha
d'emmarcar el principi de l'elecció directa dels
a) Cercar la màxima eficàcia dels dos ens Consellers- durant l'actual mandat es realitza¬
creats per la LL.O.T. rà el desplegament de les previsions contingu-
29
des en les vigents Normes Reguladores de jecte d'aconseguir els efectes beneficiosos cor¬
l'Organització dels Districtes i de la Participa¬ responents.
ció Ciutadana.
En aquest sentit es proposarà i es treballarà en
un procés per a la realització d'un Pla Estratè¬
gic Econòmic i Social entre les diferents insti¬
2. Prioritats polítiques tucions, que maximitzi les possibilitats de
creació de riquesa i de llocs de treball, i perme¬
ti un aprofitament solidari del procés d'activa¬
2.1 Prioritats sòcio-econòmiques ció econòmica.
Seran objecte d'atenció especial els programes
L'Ajuntament de Barcelona ha acumulat una directament generadors de treball. Per aquest
experiència considerable en el camp de la llui¬ motiu es buscarà d'obtenir el màxim de recur¬
ta contra les conseqüències de la crisi econò¬ sos externs, i caldrà portar a terme una promo¬
mica i dels canvis qualitatius de l'estructura ció de les accions individualitzades i d'ani¬
social. Barcelona ha estat capdavantera de mació de l'economia social, les quals seran
l'acció dels governs locals a favor de la dina- gestionades a càrrec de la Ponència de Desen¬
mització econòmica. volupament Econòmic i Social.
L'Ajuntament de Barcelona és conscient que, En termes generals l'Ajuntament explicita la
en el sistema econòmic i social vigent, una fase seva voluntat d'incidir i de tenir un paper
de creixement econòmic pot anar acompanya¬ actiu i directe en el desenvolupament econò¬
da d'un increment de les desigualtats socials; el mic de la ciutat. Simultàniament, reafirma el
creixement quantitatiu no es tradueix automଠpaper fonamental que ha de tenir la iniciativa
ticament en augment del benestar social net. privada per tal d'aconseguir el mateix efecte.
L'Ajuntament contempla com a gran objectiu Concretament, s'actuarà directament en la di¬
de tota la societat reduir el nivell de desigual¬ namització econòmica a través de les empreses
tat. En aquest sentit l'Ajuntament farà una i institucions municipals de foment econòmic
oferta de pacte de ciutat per establir, conjunta¬
ment amb altres institucions, política de ja existents (Iniciatives, S. A, Ponència deuna Desenvolupament Econòmic, Barcelona Acti¬
benestar social. Aquest pacte s'haurà d'esten¬
rehabi¬ va, S. A., Patronat Municipal de Turisme, S. A.);dre també a la política d'habitatge i de
antics. igualment es crearán els nous instruments quelitació de cascos calguin.
La tasca dels àmbits implicats en aquests ob¬ Les interrelacions econòmiques
prioritats: fan difícil de¬jectius es realitzarà amb les següents terminar amb precissió l'àrea d'influència que
té Barcelona. Per aquest motiu es determina
que les actuacions que es volen emprendre
2.1.1 Desenvolupament econòmic i social considerin els seus efectes sobre el conjunt del'Àrea Econòmica de Barcelona.
Contribuir al desenvolupament econòmic i so¬ Aquesta àrea, evidentment i al marge d'altres
cial de Barcelona significa encaminar les consideracions que propicien col·laboracions in-
orientacions cap a la dinamització de les acti¬ terinstitucionals, va més enllà de l'ens que, ad¬
vitats econòmiques, la innovació tecnològica, ministrativament, és Barcelona-ciutat, doncs la
la modernització de les estructures i del teixit influència econòmica de moltes actuacions abra¬
econòmic dins d'un marc de col·laboració i ça no tan sols l'Àrea Metropohtana de Barcelo¬
recolzament a la indústria i els serveis. na, o la regió metropolitana, sinó tot Catalu¬
nya i, si més no, enllà dels seus límits.
L'objectiu que es pretén és el d'afavorir la
creació de riquesa i ocupació per millorar el
benestar dels ciutadans.
2.1.2 Benestar social
Impulsar les actuacions coordinades de les di¬
ferents administracions públiques i institu¬
cions econòmiques i contribuir així, a una La política del benestar social jugarà un paper
millora i globalització de la informació a l'ob¬ molt important. Aleshores, s'ha de combinar
30
la promoció econòmica i urbanística de la ques, socials i polítiques i, així mateix, la
ciutat amb el benestar social. Les raons són superació de la tendència al conformisme i
clares, d'una banda hi han importants necessi¬ l'aïllament social que pugui arribar a produir-
tats socials i, de l'altra, és obvi que el creixe¬ se.
ment de la ciutat és una condició necessària
però no suficient per la promoció social dels - Continuar aprofundint la relació entre els
ciutadans. La política de benestar social ha joves i l'Ajuntament, i consolidar el Projecte
d'incidir en el desenvolupament dels procesos Jove com a instrument aglutinador de tota la
que afavoreixin la igualtat d'oportunitats, la política municipal en el camp de la joventut.
participació social i la qualitat de vida en ge¬
neral. - Establir la política adient per tal que la
rehabilitació de barris sigui a la vegada social i
En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona urbanística.
juga un paper complementari -atès que les
competències i els grans instruments de benes¬ - Incorporar plenament a la política de segu¬
tar social corresponen a la Generalitat de Ca¬ retat els aspectes de participació veïnal, pro¬
talunya-, i aporta els esforços necessaris per moció social dels infractors i l'atenció als ciu¬
tal que la col·laboració amb la Generalitat de tadans víctimes.
Catalunya permeti un major enfortiment de
les polítiques de benestar social. - Incrementar el nivell de salut de la població
i prioritzar els aspectes de prevenció i promo¬
Els objectius són els següents: ció de la salut a la ciutat.
- Afavorir la permanència de les classes treba¬ - Ampliar i aprofundir en la descentralització
lladores a la ciutat i molt en especial els sectors dels serveis com a instrument per aconseguir
més joves, millorant la seva qualitat de vida. una més gran participació veïnal, un augment
Una més gran igualtat en el mercat laboral del control ciutadà i la transparència adminis¬
perquè l'ocupació no reverteixi en la formació- trativa que revertirà en una gestió més eficaç.
consolidació de la societat dels dos terços, on
una tercera part de la força de treball és margi¬
nada del procés laboral. Plans i programes de la política de benestar
social
- Promocionar el benestar social entre els ciu¬
tadans més grans de 65 anys de la nostra ciu¬ La creació recent d'aquest Àmbit de Benestar
tat. Social, fa necessari establir un procés progres¬
siu de coordinació de les polítiques de benes¬
- Desenvolupar les mesures que calguin per¬ tar social que, ara per ara, realitza l'Ajunta¬
què les dones formin part de la població acti¬ ment de forma sectorial a partir de cada una
va, com a expressió de la igualtat de sexes i de les seves àrees o districtes. Per aquest mo¬
com a mesura progressista per evitar els efec¬ tiu, s'estableix un conjunt de programes de
tes de l'envelliment en la població. coordinació, els quals veurem a continuació.
- Disminuir els nivells d'absentisme i de fra¬
càs escolar entre els estudiants de la nostra Plans de caràcter genèric
ciutat que, a més de ser un problema per sí
mateix, constitueix la base d'importants pro¬ 2.1 Pla d'infància. Participació de les Àrees
blemes socials en el camp de la infància i la jo¬ de:
ventut. - Educació
- Joventut
- Fomentar l'enfortiment de la societat civil - Serveis Socials
barcelonina i en particular del moviment asso¬ - Protecció Ciutadana
ciatiu en totes les seves manifestacions de - Salut Pública
progrés, el qual consolidi la nova relació entre - Esports
l'Ajuntament i els moviments socials. - Cultura
- Transports i Circulació
- Impulsar la introducció de noves tecnolo¬
gies i que aquestes reverteixin en la vida quoti¬ 2.1.1 Projecte 0-3 anys
diana l'increment de la participació i el control - Educació
del ciutadà sobre les grans decisions econòmi¬ - Joventut
31
Salut Pública Plans de caràcter- específic
- Serveis Socials
2.1 Pla Droga
2.1.2 Projecte 14-16 -anys Salut Pública
-
Joventut Joventut-
- Serveis Socials - Esports
- Cultura - Serveis Socials
Ponència Desenvolupament Econòmic - Educació-
i Social - Protecció Ciutadana
- Educació
Salut Pública 2.2 Pla Disminuïts-
-
Protecció Ciutadana Educació-
- Esports
2.1.3 Projecte Esports -a l'Escola Salut Pública
- Educació - P.M.H.
-
Esports Ponència- Desenvolupament Econòmic
i Social
2.2 Pla «Projecte Jove» - Serveis Socials
- Educació - Joventut
- Serveis Socials - Cultura
Salut Pública -- Transports i Circulació
- P.M.H.
de
- Ponència Desenvolupament Econòmic 2.3 Pla la Dona
i Social - Serveis Socials
-
Joventut Joventut-
-
Esports Ponència Desenvolupament Econòmic-
Cultura i Social-
Protecció Ciutadana - Salut Pública-
- Educació
2.2.1 Projecte d'Inseriment Professional
dels Joves 2.4 Programa sobre la sexualitat
-
Joventut Serveis Socials-
-
Esports Educació-
Ponència Desenvolupament Econòmic - Protecció Ciutadana-
i Social
- Salut Pública
Serveis Socials - Joventut-
- Educació
2.5 Programa d'Informació i Formació Am¬
2.3 Pla Tercera Edat biental
Serveis Socials - Educació-
Cultura - Salut Pública-
-
P.M.H. Joventut-
-
Esports Protecció Ciutadana-
Pública -Salut Serveis Municipals-
- Transports i Circulació
2.4 Pla sobre la informació en el Benestar So¬
cial 2.6 Pla de Formació d'Animadors Sòcio-cul-
- Serveis Socials turals i Educatius
- Joventut - Joventut
-
- Esports Esports
- Ponència Desenvolupament Econòmic - Serveis Socials
i Social - Cultura
Salut Pública - Educació-
Educació - Centres Cívics-
2.5 Pla de la Cooperació i el Voluntariat 2.7 Programa sobre la Prostitució
- Salut Pública - Serveis Socials
Serveis Socials - Joventut-
-
Joventut Salut Pública-
Protecció Ciutadana - Protecció Ciutadana-
32
cions esportives propietat de l'Ajuntament:
2.1.2.1 Joventut l'Estadi de Montjuïc, el Palau d'Esports Sant
Jordi, el Palau Municipal d'Esports i el Velò¬
drom de la Vall d'Hebron.
En aplicació de les directrius sorgides del Pro¬
jecte Jove, l'Àrea de Joventut té com a finalitat Continuar i ampliar la política iniciada en el
promoure i fomentar accions adreçades a afa¬ camp de l'esport escolar amb l'objectiu de
vorir l'inseriment cultural, social i professional consolidar per l'any 1992 la seva pràctica ge¬
de la joventut, així mateix aconseguir la seva neralitzada a totes les escoles de la ciutat.
participació activa en la vida ciutadana.
Iniciar una àmplia campanya adreçada a pro-
Es tracta de facilitar als joves barcelonins els mocionar l'associacionisme esportiu fent cos¬
instruments necessaris perquè esdevinguin tat amb l'extraordinari nombre d'entitats exis¬
ciutadans actius, que prenguin a les seves tents a la ciutat.
mans la solució a llurs problemes.
Endegar la campanya Barcelona cap al 92
S'ampliaran els Plans d'Ocupació Juvenil, dins adreçada a difondre la pràctica de les discipli¬
el marc de la política municipal de desenvolu¬ nes olímpiques, d'acord amb els plans presen¬
pament econòmic, en col·laboració amb totes tats per les respectives federacions.
les institucions i en l'àmbit específic que ofe¬
reix el Fons Social Europeu. Enfortir la descentralització esportiva i dotarals districtes municipals de mecanismes capa¬
S'incrementarà la informació i l'assessorament ços de desenvolupar una important actuació
als joves per tal de possibilitar el seu accés a les en el seu àmbit, tot clarificant els imprescindi¬
oportunitats socials i el millor aprofitament bles nivells de coordinació global.
dels recursos de la ciutat. En aquest context,
facilitarem processos i accions de participació
cultural, endemés s'incidirà en el consum cul¬
tural de joves i 2.1.2.3infants, i Serveises potenciarà socialsla
difusió i suport als joves creadors.
Es
Es promourà el suport al teixit social juvenil perseguirà el foment de lai participació delsmoviments i entitats ciutadanes
infantil, en elsespecialment serveisen el terreny de la soli¬
daritat i la responsabilitat socials,social dels joves, mitjançant la creació del Consell deen Benestar Social
foment dea la Barcelona.participació en accions de col·labo¬
ració social a la ciutat i fora d'ella, i tocant a la Un altre
població infantil objectiu ésconnectar-la amb l'aprofondiment, fins altots els pro¬ detall i posta en marxa, del Pla d'Actuació
grames i projectes de participació i promoció Social de Barcelona
cultural. 1987-1991, que consolidila metodologia de planificació i programació, i
també les bateries d'indicadors de necessitat
Es possibilitarà l'ús del temps lliure i dels perío¬
des social; la millora delde mapa de recursos i elsvacances per a nens i joves com a sistemes de mesures d'activitat i eficàcia; així
moments òptims per la realització d'activitats mateix la priorització de
culturals i recreatives. En programes a cadaaquest sentit, es districte de la ciutat; la definició de les
potenciaran les activitats d'intercanvi respon¬a fi de sabilitats del diferents nivells de l'Administra¬
conèixer d'altres cultures i realitats diferents. ció i del finançament en els serveis socials; i
finalment la cristal·lització d'una xarxa públi¬
ca única (Generalitat, Diputació, Ajuntament i
Districtes) amb el pressupost establert al PASB
2.1.2.2 Esports 87-91.
Des de l'Àrea d'Esports es buscarà aprofundir,
tot consolidant la política actual, en matèria 2.1.2.4 Lluita contra la droga
de creació i remodelació d'equipaments espor¬
tius per tal d'aconseguir un equilibri real a la
ciutat. Aquest objectiu és desenvolupat pel Pla Les actuacions en aquest camp han d'anar
de les 100 pistes. Creació de l'empresa munici¬ dirigides a la consecució dels següents objec¬
pal per a la gestió de les quatre grans instal·la¬ tius:
33
Participació social, com a element que possibi¬
liti el compromís de la societat en l'abordatge 2.1.2.6 Educació
del problema de les drogodependències.
Territorialització dels recursos i dels progra¬ La Generalitat ha d'assumir correctament la
mes específics tot considerant la peculiaritat seva responsabilitat en el Sistema Educatiu.
de cada districte municipal. L'Ajuntament realitzarà les accions correspo¬
nents per tal d'aconseguir el nivell de qualitat
Racionalització dels recursos existents i l'in¬ d'aquest Sistema, la seva correcta ordenació i
crement de la seva eficàcia, qualitat i eficièn¬ finançament, i així mateix assegurar la partici¬
cia. pació ciutadana en aquesta comesa.
Disminució de l'oferta de la droga. La constitució del Consell Escolar Municipal i
dels deu Consells Escolars de Districte serà
Disminució de la demanda, màxim retarda-
de l'edat d'inici al de drogues, garantia de la participació, i tanmateix, lament consum
deixen el possible delegació de competències en Educa¬augment de les persones que consum, ció i el futur Patronat Escolar de Barcelona
amb la consegüent reducció del col·lectiu de seran la via de col·laboració institucional.
toxicòmans, i mantenir el toxicòman el major
temps possible lliure del consum de drogues. El Sistema Educatiu a la ciutat ha d'aconseguir
Garantir el contacte del toxicòman amb els una qualitat pròpia per a Barcelona al final del
serveis assistencials i de rehabilitació a fi de segle XX. L'Ajuntament posarà l'estructura es¬
disminuir la mortalitat anual per drogues i les colar, pedagògica i administrativa municipal
patologies associades, evitant al màxim la al servei d'aquest objectiu, d'acord amb tots
marginació. els altres ens públics i privats de la ciutat quepuguin aportar la seva col-Jaboració.
Executar el Pla Municipal sobre Drogodepen¬
dències, en conveni amb el Departament de El conjunt de construccions escolars ha de ser
Sanitat de la Generalitat. reformat per part de la Generalitat de Catalun¬
ya amb la col·laboració tècnica de l'Ajunta¬
ment de Barcelona per esdevenir una xarxa
correcta, adaptada als districtes i barris, i tam¬
2.1,2.5 Sanitat bé a la nova ordenació educativa.
El nou marc de la sanitat, concretat en la Llei
General de Sanitat, i la realitat sanitària de 2.1.2.7 Cultura
Barcelona ens fa establir els següents objectius
quant a l'assistència:
La
Promoure davant el Departament de Sanitat política cultural de l'Ajuntament de Barce¬lona s'inspira, fonamentalment, en dos grans
de la Generalitat de Catalunya la creació de criteris:
l'Àrea de Salut de Barcelona.
Promoure davant el Departament de Sanitat En primer lloc, el manteniment, la millora i la
de la Generalitat de Catalunya la constitució difusió del patrimoni cultural històric i, a més,
de Direcció de l'Àrea de dedel Consell la creació culturalimmediata contemporània. Aquestes
Salut de Barcelona, d'acord amb l'establert a la aporten l'augment de la qualitat de vida pel
Llei General de Sanitat. conjunt dels ciutadans de Barcelona i una ma¬
jor i millor presència i capacitat de negociació
Elaborar el Pla d'Ocupació Urbanística dels a l'escena nacional i internacional.
Hospitals de Barcelona, conjuntament amb el
Departament de Sanitat de la Generalitat. En segon lloc, l'execució d'aquesta política
cultural es realitza no només a través del patri¬
Promoure l'excel·lència en la qualitat dels ser¬ moni i dels programes d'activitats propis de
veis hospitalaris, millorar la satisfacció de l'u¬ l'Ajuntament, sinó també mitjançant formes
suari, reduir les llistes d'espera i prioritzar la de concertació i col·laboració amb les entitats i
incorporació de noves tecnologies i procedi¬ els agents culturals de la ciutat i amb altres ad¬
ments no agressius. ministracions.
34
Aquests criteris troben la seva expressió en Per a l'execució d'aquestes polítiques de reha¬
cinc grans línies d'actuació: bilitació serà necessari un ampli esforç econò¬
mic, per la qual cosa hauran d'arbitrar-se
Consolidació dels programes d'actuació sobre mecanismes que permetin que una part dels
el patrimoni i millora dels programes d'estí¬ beneficis generats gràcies a determinades ac¬
mul a la creació. tuacions urbanístiques, promogudes per la ini¬
ciativa municipal, reverteixin en actuacions
Millora dels mecanismes de difusió i redistri¬ sobre aquells barris.
bució dels béns culturals.
El desenvolupament de les àrees de nova cen-
La política cultural com a factor de reestructu¬ tralitat crearà nous centres urbans que afavori¬
ració i modernització econòmica. ran el reequilibri territorial, tant quant l'inter¬
relació dels barris del municipi com en relació
Infrastructures i equipaments culturals. a tota l'àrea metropolitana.
Noves formes de gestió. Afectarà especialment Aquests principis es tradueixen en les següents
als Museus i a l'Administració cultural. grans prioritats:
Execució de les Àrees Olímpiques.
2.2 Impuls urbanístic de la ciutat Construcció d'infrastructures i obres potencia¬
des pel Programa Olímpic i que constitueixin
Al final del millores substancials en molts barris de laquadrienni ciu¬en vigència, les grans tat.
infrastructures del programa encara no fetes
han d'estar acabades: cinturó litoral, segon
cinturó, xarxa viària bàsica, grans col·lectors i Desenvolupament urbà per tal de convertir
defensa de costes. L'Ajuntament no estalviarà aquells sectors, avui infraurbanitzats i infrae-
esforços per aconseguir l'acompliment dels dificats, en seu de l'activitat central que exi¬
compromisos adquirits per altres administra¬ geix el creixement econòmic.
cions.
Actuació sobre el sòl urbà. La incidència en el
En política de sòl i d'habitatge l'aeció mercat del sòl enes dirigi¬ àrees de futura transformació
rà a la reserva de sòl per a vials i equipaments, produirà l'increment de l'oferta de sòl residen¬
i a la promoció de vivendes de moderat. cial apreu preus més moderats.
Per aquest fi es considera imprescindible la
concertació amb el sector privat. Disciplina urbanística. Continuarà la política
de control de les actuacions urbanístiques
El desplegament del programa de l'Àrea de que poden afectar la qualitat de l'entorn. La
Rehabilitació Integral a la Ciutat Vella haurà prevenció i control de possibles fonts de so¬
de permetre una progressiva dignificació dels rolls, fums i contaminació quedarà potencia¬
seus barris, els quals han sofert al llarg de la da per la transferència als districtes de les
història un important procés de degradació competències sobre activitats. Proseguirán
social, econòmica i urbanística. La col·labora¬ els incentius de la campanya de millora del
ció entre administracions i la participació de la paisatge urbà.
iniciativa privada fomentaran aquesta política
de rehabilitació. Quant als nous Projectes Urbans, continuarà la
política que s'ha estat fent els darrers anys,
La rehabilitació urbanística s'extendrà igual¬ així mateix, tocant a la importància de la
ment als barris més degradats de la ciutat, qualificació de l'espai públic i dels equipa¬
necessitats d'actuacions enèrgiques. En aquest ments, s'aplicaran criteris d'alta qualitat de
sentit es continuarà el programa d'execució disseny.
dels Plans Especials de Reforma Interior apro¬
vats al llarg del darrer mandat municipal. Es posarà l'èmfasi en el desplegament dels
Plans de Reforma Interior ja aprovats, mentre
Els cascos antics dels barris de la ciutat seran s'impulsen els instruments de gestió, la col·la¬
objecte, també, d'una política de revitalització boració de la iniciativa privada i la d'altres
que en recuperi la qualitat urbana i sàpiga Administracions en la reducció dels dèficits
aturar la progressiva degradació que els afecta. acumulats en infrastructura urbana.
35
llocs de venda i la producció dels mateixos,
2.3 Qualitat de vida gràcies als serveis de veterinaris municipals i
al Laboratori Municipal de Barcelona, el qual
ha de funcionar com a centre de referència per
Barcelona gaudeix d'una situació i un clima a Catalunya.
privilegiats. La seva Ciutat Vella i l'Eixample
constitueixen conjunts arquitectònics únics en Es consolidarà el sistema d'informació sanità¬
el món. L'urbanisme practicat per l'Ajunta¬ ria de Barcelona, junt al desenvolupament del
ment durant els últims vuit anys ha réintroduit sistema de vigilància epidemiológica.
el concepte, típicament mediterrani, de plaça
pública com a lloc de relació i esbarjo. En la S'accentuaran les activitats d'educació am¬
gestió dels serveis municipals l'Ajuntament ha biental per a la millora del coneixement de la
estat a l'avantguarda de la innovació tecnolò¬ ciutat, mitjançant el condicionament i obertu¬
gica. ra al públic de l'Institut d'Ecologia Urbana.
Tot això i altres coses menys descriptibles Es continuarà amb les ajudes per a les millores
configuren un model barceloní de qualitat de higiènico-sanitàries de bars i establiments pú¬
vida, un model propi que distingeix Barcelona blics similars.
d'altres ciutats de grandària semblant.
Es reafirmaran els programes actuals per ga¬
Als quadriennis anteriors, la gestió municipal, rantir la millora de la qualitat ambiental i
pel que fa als serveis que afecten més directa¬ s'ampliarà el Pla de Descontaminació Atmos¬
ment la qualitat de vida, va anar dirigida a fèrica de Barcelona a tots els agents de conta¬
cobrir la demanda d'uns serveis que no exis¬ minació ambiental i, encara, s'aprofundirà en
tien o que no donaven l'abast. el Programa d'actuació contra els sorolls.
Superada aquesta etapa d'augment quantitatiu Es promourà l'ús de combustible no contami¬
de l'oferta, durant el quadrienni 1988-1991, nant en les instal·lacions industrials i domèsti¬
l'Ajuntament posarà l'accent en millorar la ques, i en la flota de transports públics.
qualitat de prestació dels serveis, sense descui¬
dar l'adequada satisfacció d'altres demandes
ciutadanes.
2.3.2 Manteniment urbà
Les àrees i àmbits municipals ajustaran les
seves prioritats a aquests objectius.
En l'últim quadrienni s'ha efectuat una inver¬
sió en urbanisme i obres públiques de 42.000
milions de pessetes dels quals han estat em¬
2.3.1 Salut pública i medi ambient prats en edificis 4.300 milions que, en enda¬
vant, precisaran d'una conservació del 3 al
5 %, és a dir, generen necessitats de conserva¬
La qualitat de vida està estretament lligada a ció per un valor al voltant de 130 i 215 mi¬
les actuacions que es desenvolupin en temes de lions/any. El valor patrimonial actual dels pa¬
salut pública i medi ambient. En aquest sentit, viments és de 75.000 milions amb unes
l'Ajuntament de Barcelona vol continuar exer¬ necessitats estàndards de conservació a la vora
cint el seu lideratge en aquests programes i del 2 %, és a dir, uns 1.500 milions/any.
impulsar nous projectes per respondre a les
necessitats de la població, a la recerca de la La mitjana anual de conservació en 10 anys a
màxima coordinació possible amb la xarxa pessetes corrents ha estat de 752 milions (in¬
assistencial pública. cloent-hi l'activació del treball propi, del
Cap. I).
Es mantindran els programes de promoció de
la salut pública i de prevenció i control de les D'altra banda l'increment d'espai de superfície
malalties, els quals ja es venen desenvolupant a tractar per la neteja viària en el període
a la ciutat des de l'Institut Municipal de la 1985-1988 és de 88,7 Ha.
Salut i des dels districtes municipals.
La superfície de Parcs i Jardins ha passat de
S'actuarà en la millora dels hàbits alimentaris, 478 Ha en 1980 a 593 Ha en 1987. L'arbrat
sobre el control sanitari dels aliments i dels dels carrers, ha incrementat les 71.200 unitats
36
de 1979 a 110.000 en 1987, mentre que els - la reconversió de mercats tradicionals mit¬
elements auxiliars als parcs i jardins (bancs, jançant plans concrets per a cadascun d'ells
papereres, jocs infantils, fonts, rètols) han pas¬ que incorporin, tant aspectes d'inversió en
sat de 9.500 en 1979 a 21.000 en 1987. obres i serveis, com actuacions en el seu en¬
torn. Així mateix s'incidirà en el procés de
El fet de que per primera vegada s'integren professionalització del comerç a través de les
tots els instruments dedicats al projecte, execu¬ polítiques d'amortització, traspassos i incen¬
ció d'obra i manteniment, parteix de la defini¬ tius a la concentració.
ció com a prioritat bàsica de la conservació
unitària dels espais i elements urbans. - la renovació urbana dels entorns dels mer¬
cats impulsa la col·laboració entre el
Amb comerçaquesta finalitat es construirà un centre dels mercats i el comerç del seu entorn, d'a¬
únic que integrarà els magatzems, tallers i cord a les previsions del Pla Especial d'Equi¬
maquinària necessaris pel manteniment de la pament Comercial Alimentari (PECAB)
ciutat.
- la promoció i
Es durà gestió dels aspectes comercialsa terme una política d'actuació i parti¬ en les operacions de rehabilitació o reurba-
cipació ciutadana orientada a promocionar la nització dels cascos antics i de les noves àrees
neteja i defensar el medi ambient; es millora¬ de centralitat.
ran qualitativament els serveis de neteja i reco¬
llida; i es continuarà amb les accions de defen¬ - descentralització de l'Oficina d'Informació
sa del medi ambient i d'estalvi energètic, alhora al Consumidor a fi
que es potenciaran
d'assegurar les funcions
les recollides selectives i el d'assessorament
control de els residus tècnic, formatiu i informatiu.tots perillosos.
S'homogenitzarà el subministrament d'aigua a
tota la ciutat, se'n millorarà la qualitat. 2.3.4 Protecció ciutadana
S'introduiran en la gestió i explotació de la
xarxa de clavegueram les modernes tècniques Els serveis de
informàtiques deriven del Pla de Clave¬ protecció ciutadana són uns delsque es instruments dels que
gueram. disposa l'Ajuntament peldisseny, planificació i realització de les políti¬
Es posarà especial èmfasi l'increment de les ques de seguretaten integral, corresponents a la
dotacions que permetin eixugar els dèficits part atribuïble al municipi.
acumulats i situar les prestacions als nivells
adequats, S'enténals períodes d'amortització de les per seguretat integral l'ordenació i la
obres. disciplina vial, la prevenció de la delinqüència
i els sinistres, així mateix l'ús dels espais pú¬
Es promourà la utilització ciutadana dels blics de forma racional iparcs equitativa.
i espais públics.
Les grans prioritats en l'àmbit de la seguretat
Dins la línia de reforçament de les actuacions són:
de manteniment, s'actuarà en la rehabilitació
del patrimoni públic monumental i es poten¬
ciarà la seva utilització.
2.3.4.1 Per la Guàrdia Urbana
2.3.3 Proveïments i consum Les funcions que requereixen una atenció prio-
ritària són aquelles que li són totalment
pròpies i no les compartides amb altres cossos
La política de l'àrea tindrà els següents eixos existents en el mateix àmbit territorial, és a
d'actuació: dir: Policia de la Circulació i Policia Adminis¬
trativa (municipal).
- la gestió de la xarxa municipal dels mercats
minoristes Altrament, té al seu càrrec les funcions de
Policia Judicial i de Seguretat, per bé que
- la promoció, construcció i gestió de nous aquestes les tingui assignades de forma parcial
mercats municipals i subsidiària.
37
Per assumir aquestes funcions, la Guàrdia Ur¬
bana s'hi dedicarà equitativament tot i ajus¬ 2.3.4.4 Prevenció
tant la seva participació als recursos jurídico-
legals, tècnics, professionals i materials de que
disposi. L'àmbit assumeix els resultats d'un perllongat
esforç de reflexió internacional que ha conduït
a una neta delimitació conceptual del fenomen
de la «inseguretat ciutadana».
2.3.4.2 EI Servei d'Extinció d'Incendis i Aquesta «inseguretat» fa referència a una pro¬
Salvament (SEIS) blemàtica molt concreta i té relació estricta
amb el desenvolupament de noves formes de
petita delinqüència i vandalisme i, encara, Va-
El desenvolupament tecnològic i la seva inte¬ parició d'un sentiment de basarda derivat d'a¬
gració en el teixit social i econòmic de la gran questa delinqüència, sia de forma immediata,
ciutat estan alterant el signe del risc sinistral sia mediatitzada.
urbà, el qual requereix un tractament altament
tecnificat i de caràcter eminentment preven¬ Davant d'aquest fenomen es necessària una
tiu. política específica de seguretat ciutadana, en¬
tesa com a política municipal de prevenció, la
qual ha d'abastar totes les intervencions adre¬
Com a resposta a aquesta situació, durant el çades a evitar els comportaments delictius i
quadrienni anterior es va modificar l'organi¬ reduir el sentiment d'inseguretat a més d'in¬
grama del SEIS amb la finalitat de fer possible corporar formes de participació social.
una expansió progressiva de la funció preven¬
tiva. Aquesta funció ha de merèixer ara, con¬ Dins aquest enfocament estratègic, l'Àmbit de
juntament amb els programes dedicats a inter¬ la Via Pública intervé, en primer lloc, amb el
venció, una atenció preferent. desenvolupament de vàries funcions específi¬
ques:
- Participació en el Consell de Seguretat Ur¬
2.3.4.3 Les emergències i la protecció civil bana de Barcelona, del que n'és suport fona¬
mental.
- L'impuls del «Foro de las Colectividades
La protecció civil són tots i cadascun dels Territoriales Europeas para la Seguridad Ur¬
serveis o recursos que participen en una bana».
emergència, ja siguin aquests públics o pri¬
vats, organitzats i establerts prèviament o - El disseny i gestió d'enquestes periòdiques
no. de victimització-opinió.
- La
L'objectiu prioritari, doncs, és la consolida¬ direcció i organització de diferents for¬
ció de la Comissió d'Emergències, adaptada mes d'intervenció dissuasiva que du a terme la
la Guàrdia Urbana.a nova situació jurídico-legal. D'altra ban¬
da, caldrà establir convenis amb les altres A més d'aquestes actuacions policials dissua¬
Administracions i les entitats privades (p.e. sives, la prevenció comprèn un esforç d'inser¬
Creu necessitats ció social alsRoja), funció de les que terrenys educatiu, cultural, es¬en
es derivin dels plans operatius. Els Serveis de portiu, professional, ambiental... Es tracta,
Protecció Ciutadana han de col·laborar en doncs, d'un esforç interdisciplinari, que im¬
diferents aspectes de l'organització dels Jocs plica la col·laboració de l'Àrea amb altres
Olímpics dins el de les competèn¬ sectors de la vidaseves municipal en diferents pro¬marc
cies. grames d'actuació conjunta.
Pel que fa a la Seguretat, l'Àrea participa
mitjançant diferents comissions (Superior, de 2.3.5 Transports i circulació
Coordinació i Gabinet de Planificació), la qual
cosa permetrà modular prioritats i programes
d'acord amb les necessitats específiques dels Les actuacions que durà a terme l'Àrea, tenen
Jocs. com a objectiu incidir en la reducció dels dèfi-
38
cits d'aquells instruments que poden aportar Disminució de l'emissió de contaminants. Es
més rendibilitat a l'actuació ¿obal: aparca¬ tracta bàsicament de reduir al màxim l'emissió
ments, transport públic, transport de mercade¬ de gasos i partícules contaminants lliurades
ries i d'informació a l'usuari. pels vehicles a l'atmosfera, així mateix de dis¬
minuir el nivell sònic generat pels motors.
Un segon objectiu serà la consecució d'una
política à'estalvi energètic i de lluita contra la
contaminació.
2.4 Un Ajuntament al servei del ciutadà
2.3.5,1 Reducció de dèficits infrastructurals Els quadriennis anteriors van contemplar la
primera reforma administrativa, la qual es va
produir a l'Ajuntament molt abans que a cap
L'aparcament. És l'eina més potent de què es altra administració; es van racionalitzar hora¬
disposa pel control de la mobilitat. Cal dismi¬ ris, reduir categories, regularitzar situacions
nuir el dèficit existent a les zones de residència atípiques i es va congelar pràcticament la plan¬
i controlar el de les zones d'activitat. tilla tot i augmentant els serveis prestats. La
productivitat va créixer espectacularment, la
Transport públic. És necessari potenciar el tasca del funcionari ha estat prestigiada i reva-
transport col·lectiu en front del privat. Per loritzada.
això cal millorar l'oferta en quantitat i, sobre¬
tot, en qualitat, tot i tenint present el marc de La implantació del telèfon 010 ha estat també
finançament de les despeses cobertes la un enormeno per avanç en l'acostament de l'admi¬
tarifa. nistració al ciutadà.
En
Transport de mercaderies.
l'actual
Es proposa raciona¬ quadrienni es posarà l'accent en els
litzar el transport i distribució de mercaderies aspectes organitzatius de la reforma.
i reduir al màxim la seva incidència a la xarxa
Es
viària, no obstant la seva importància tractaeconò¬ d'adequar l'organització municipal
mica i social. als nous objectius assenyalats: fer millor les
tasques tradicionals de l'Ajuntament, rea-
litzar-les amb un coneixement més
Informació. És l'única eina d'incidir di¬ ampli icapaç
sobre l'usuari, dir, força pròxim al ciutadà -descentralització- irectament és a sobre la actuar com a
demanda. l'activitat econòmi¬Cal, doncs, potenciar i implantar impulsor deca
sistemes i, enpermetin general, de la vida cultural i inquietaque als usuaris conèixer de la ciutat.
l'estat del sistema i, tanmateix, tenir un millor
coneixement de l'oferta global i les seves possi¬
bilitats d'utilització. Aquesta política, en el terreny del personal il'organització municipal, es concretarà de la
següent manera:
2.3.5.2 Estalvi energètic i lluita contra
la contaminació 2.4.1 Personal
Reducció del consum elèctric. Es tracta de con¬ La política de personal que es durà a terme té
tinuar la política de la «Taula d'Energia» en fixat com a objectiu prioritari el desenvolupa¬
dos vessants: acords de tarifes amb les com¬ ment i profundització de la política dels man¬
panyies subministradores i inversió tecnològi¬ dats anteriors, mitjançant la racionalització i
ca per tal de disminuir el consum i augmentar optimització de dotacions; el desenvolupa¬
el rendiment lumínic de les instal·lacions. ment d'una prova de desconcentració progres¬
siva; la tecnificació i rejoveniment de les plan¬
Reducció del consum de carburant. Les actua¬ tilles; la millora de la qualitat i productivitat,
cions en aquest camp aniran dirigides a la mitjançant els processos de les polítiques retri-
utilització de les tècniques d'enginyeria de butives d'incentius, de selecció i formació de
trànsit, adreçades a millorar la fluïdesa de la personal i l'obtenció d'un clima adequat de
circulació. relacions laborals.
39
ves, S.A., Ponència de Desenvolupament
2.4.2 Organització i economia Econòmic, Barcelona Activa S.A., Patronat
Municipal de Turisme, S.A.), així mateix crear
els nous instruments necessaris.
Les actuacions de l'àmbit aniran dirigides a:
Potenciar el desenvolupament turístic de Bar¬
celona. Dins aquest objectiu, serà un programa
Àrea d'Organització específic el de promoure la construcció d'un
nou Palau de Congressos.
Adequar l'organització executiva municipal al
nou rol de l'Administració com a impulsora de Com a objectius prioritaris es fixen:
la vitalització de la ciutat. Es posarà especial
èmfasi en situar l'Administració al servei del Millora dels serveis al ciutadà i de la gestió mu¬
ciutadà. nicipal.
Aplicació del Pla d'Informació i Informàtica
Àrea d'Economia Quadriennal.
Elaborar un Pla Estratègic Econòmic i Social Potenciar la creació, emmatgatzematge i distri¬
amb la participació dels estaments públics i bució de la informació per als ciutadans.
privats implicats en vista a la dinamització
econòmica de la ciutat. La informació al ciutadà es potenciarà en tres
línies: oferta de la ciutat (equipaments, agen¬
Actuar directament en la reactivació econòmica da, actes, etc.); sobre l'administració (tràmits,
a través de les empreses i institucions munici¬ normativa legal, serveis, etc.) i en la informa¬
pals de foment econòmic ja existents (Iniciati¬ ció estadística.
40
V. EL MARC PRESSUPOSTARI I FINANCER
d) La fiscalia local continuarà la seva tendèn¬
1. Objectius generals cia a gravar el menys possible l'activitat econò¬
mica de la ciutat i, un cop revisats els valors
cadastrals, progressar paral·lelament al creixe¬
1. És objectiu de l'Ajuntament de Barcelona ment monetari de l'economia en el cas de la
mantenir l'equilibri pressupostari i financer Contribució Territorial Urbana. En tot cas,
recuperat al període anterior, tot i certes llacu¬ s'introduiran, en la mesura que sigui possible,
nes que queden per resoldre (disminució de elements de progressivitat fiscal.
rendiment de la contribució urbana, retard en
la signatura del Contracte-Programa de Trans¬ S'aplicarà el principi d'intemalització de cos¬
ports, no obtenció de recursos per serveis que tos pel que fa a les tarifes dels serveis taxables i
són competència d'altres administracions, des¬ els preus públics, endemés, es procurarà que la
peses de capitalitat i Fons Nacional de Coope¬ política de subvenció s'especifiqui als capítols
ració Local de Catalunya). de despesa i no als d'ingrés.
2. També és un objectiu l'assoliment d'un e) Tot i l'extensió ja aconseguida del coneixe¬
finançament suficient per a fer front al progra¬ ment de les bases fiscals existents, es continua¬
ma d'inversions de la ciutat en el doble vessant rà l'esforç contra el frau i l'opacitat fiscals.
de les inversions habituals i aquelles que tenen
per horitzó la celebració dels JJ.OO. 4. Les despeses es modularan d'acord amb
els següents criteris:
3. Els recursos de l'Ajuntament han de créi¬
xer en les següents direccions: a) Els creixements del pressupost tindran
present una aplicació inicial insuficient per al
a) Finançament de les despeses de Cultura, manteniment i conservació de la ciutat. Però,
Sanitat, Educació i Serveis Socials, realitzades evidentment, aquestes despeses han de créixer
en substitució d'altres administracions. En paral·lelament al gran esforç inversor que es
aquest sentit s'impulsarà l'acompliment de la preveu durant el període.
LODE, la Llei de Sanitat i les altres normes
reguladores dels sectors implicats. b) La moderació en la despesa corrent s'a¬
conseguirà principalment gràcies a una correc¬
b) Finançament dels serveis i inversions ta selecció de programes.
que estan relacionats amb l'oferta local im¬
plicada en el caràcter de capital que té Barce¬ c) Igualment es potenciaran projectes d'inte-
lona, especialment en el camp del transport, i rés prioritarí que impliquin el finançament a
dels propis serveis sanitaris, culturals, so¬ càrrec d'altres nivells d'administració o l'aixe¬
cials, etc. cament de recursos privats.
c) Respecte a l'articulació del principi consti¬ d) La gestió òptima dels recursos de personal
tucional de participació en els ingressos de la serà afavorida amb l'assignació de més recur¬
resta de nivells d'Administració, es concreta el sos materials i tecnològics.
següent: promocionar un punt de partida per
al Fons Nacional de Cooperació Local a nivell e) Totes aquestes accions condicionen i per¬
de l'Estat que, gràcies a la nova Llei de Finan¬ meten un ambiciós programa d'inversions
ces Locals, assoleixi una real cobertura de les que, quantitativament, es pot xifrar entre 130 i
despeses originades per les competències lo¬ 150 milions en el període 1988-1991, protago¬
cals. És a dir, que l'increment del Fons es nitzades pel grup Ajuntament de Barcelona, i
mantingui com a mínim, en temes reals, equi¬ de les quals un 60 % correspondrà a l'Ajunta¬
valent al de 1987-1988 durant els pròxims tres ment pròpiament dit (capítols 6 i 7 del pressu¬
anys. post de despeses). D'aquestes inversions un
50 %, aproximadament, estarà constituït per
D'altra banda, cal que el Fons Nacional de l'assumpció del cost intercalari de les inver¬
Cooperació Local de Catalunya assoleixi, pel sions reals que realitzin empreses o instituts de
que fa a les transferències a l'Ajuntament de gestió de l'Ajuntament. Aquesta política és
Barcelona, un valor no inferior al 5 % del una primera clau de volta per poder assumir
pressupost municipal. l'important esforç inversor dels propers anys.
41
realitzat sense perjudici de les inversions habi¬ aquest sentit s'ha de moderar el creixement
tuals que la ciutat necessita. dels capítols 2 i 4 en base al creixement
monetari de l'economia i a l'aplicació siste¬
f) La segona clau de volta per a garantir les màtica d'un percentatge (3 %-7 %) del total
inversions habituals serà la recuperació de les invertit a la conservació, manteniment i subs¬
inversions que es realitzin per dotar d'infras¬ titució d'inversions.
tructures a projectes d'utilitat privada, espe¬
cialment en el cas de la Vila Olímpica, de les c) Política de subvenció. Cal tenir molt present
àrees de nova centralitat i, en general, en tota que els objectius programats depenen fonamen¬
la gestió del nou patrimoni públic. talment de la participació d'altres nivells d'ad¬
ministració en el finançament municipal, i que
la no concreció d'aquesta major participació
obligaria a reprogramar la perspectiva del qua-
2. Condicions i conseqüències drienni. En conseqüència, l'objectiu d'una ad¬
ministració pública conjunta, que divideixi els
recursos en un 50 % al nivell central, un 25 % al
Per assolir l'estabilitat financera s'aplicaran les nivell autonòmic i un 25 % al nivell local, és
següents polítiques: una condició d'arribada en aquest període.
Aquest objectiu, conjuntament amb aquell de
a) Política d'amortització. Com a mínim és la llei de Finançament de les Entitats Locals,
necessari aplicar a l'amortització del Deute demana una actitud global del conjunt de les
Municipal a llarg termini una quota no infe¬ forces polítiques del Consistori, per poder exi¬
rior al 5 % del pressupost corrent municipal, la gir, arribada l'hora, de l'Estat i de la Generalitat
qual cosa implica una maduresa mitjana de 20 allò que Barcelona necessita.
anys.
d) L'horitzó 1993. És evident que l'esforç
b) Política d'estalvi. Els recursos suplemen¬ d'inversió del període 1988-1991 precondicio-
taris derivats dels costos de capitalitat, su¬ na en certa mesura les condicions de continuï¬
plència i Fons Nacional de Cooperació Local tat en períodes següents. Malgrat això, l'estra¬
de Catalunya han d'ésser destinats priorità- tègia de finançament escollida garanteix la
riament a la constitució de fons d'amortitza¬ possibilitat d'invertir un 10 % anual del pres¬
ció física de les inversions i a l'estalvi. En supost corrent durant el següent deceni.
42
VI. LES 25 MESURES MÉS SIGNIFICATIVES
1. Urbanització de les àrees olímpiques: Vila 15. Endegament del Centre Cultural «Narcís
Olímpica, Vall d'Hebron, Diagonal i Anella Monturiol».
Olímpica; i millora dels accessos a Montjuïc:
Passeig de l'Exposició-Avinguda dels Ferrocar¬ 16. Continuació de l'execució del Museu
rils Catalans. d'Art Contemporani, complexe cultural de la
Casa de la Caritat-Convent dels Àngels i Mu¬
2. Urbanització de l'àrea de la plaça de les seu d'Art de Catalunya (Palau Nacional).
Glòries i antiga Estació del Nord i portar, així, 17. Reconversió dels mercats de la
la Diagonal al Concep¬mar. ció i de la Sagrada Família i construcció del
3. Segon Cinturó de Ronda i Cinturó Litoral. nou mercat de la Trinitat Vella.
4. Obertura de la Ronda del Mig, de Cartage¬ 18. Rehabilitació de les seus dels districtes i
na al Passeig de Santa Coloma. construcció de les casernes de la Guàrdia Ur¬
bana dels districtes.
5. Millora dels enllaços entre el primer i el
segon cinturó; Navas-Bilbao, Sardenya, Prim- 19. Construcció de 10 pàrkings per part de la
Pare Manyanet-Fabra i Puig. Hospital Militar- SPM d'Aparcaments i 10 més en col·laboració
Esteve Terrades. amb la iniciativa privada.
recondicionament la viària 20. Reducció del 10 % en els nivells de con¬6. El de xarxa taminants al
primària, a partir de les connexions, al conjunt de la ciutat de Barcelona,noves al
Meridiana i Rio de i i fins 20
% en les zones amb nivells més alts
damunt de Janeiro, carrer
a
Aragó amb el Guipúscoa. l'aetualitat, així mateix, la reducció dels so¬earrer rolls en una mitjana de 2 decibels per al con¬
7. Urbanització de la façana de ponent de junt de la ciutat.
l'Estaeió de Sants: Plaça de l'Estació-C. Sant 21. Al final del
Antoni-obertura de Joan Güell. quadrienni es disposarà de100 noves pistes esportives per a tota la ciu¬
8. Remodelació de l'eix Rambles-Plaça Cata¬ tat.
lunya-Rambla Catalunya-Via Augusta. 22. Es tendirà a introduir i intensificar a
9. Restauració del Saló de Lluís Companys, totes les escoles de Barcelona l'ensenyament
Arc de Triomf i Parc de la Ciutadella. Intensi¬ musical, d'informàtica, d'esports i d'arts plàs¬
ficació de la campanya de millora del paisatge tiques.
urbà, de la neteja i rehabilitació de façanes i 23. En la línia del reforçament dels districtes,
edificis públics; inici de la campanya de reha¬ s'adoptaran les següents mesures: s'augmenta¬
bilitació de mitgeres. rà el fons d'inversió de lliure disposició dels
Inici les obres del Parc de del districtes en un 1.00010. de Mar, per cent, s'augmentarà
Parc del la dotació deMigdia, acabament del Parc de la notablement funcionaris, tot i
Casa Renfe mantenint laGroga, del Parc de Sant Martí i de plantilla ^obal estable, es dobla¬ran
Meridiana. les brigades municipals i es potenciarà el
suport tècnic propi; així mateix es donarà el
11. Política de restauració del patrimoni comandament sobre la meitat de la Guàrdia
històrico-artístic, en concret del Parc Güell. Urbana als districtes.
12. Finalització del Pla de Clavegueram, i 24. En el camp del benestar social s'endega¬
desplegament de les actuacions necessàries per ran plans integrals de col·laboració institucio¬
evitar les inundacions de diferents zones de la nal enfocats a coordinar els diferents àmbits
ciutat. i/o àrees afectades, amb garantia de participa¬
ció ciutadana.
13. Continuació de l'execució de l'àrea de
rehabilitació integrada de la Ciutat Vella i de 25. Revisió del Pla de Metros de 1990, per
la resta de plans de reforma interior (PERI). tal d'ampliar la xarxa de línies de metro, itambé millorar la xarxa de trens de les rodalies
14. Millora del manteniment unitari dels car¬ de Barcelona. Tot això des de la base d'una
rers i espais urbans de la ciutat. Construcció explotació conjunta amb RENFE i Ferrocar¬
del Centre de Manteniment Urbà. rils de la Generalitat.
43
 
PRESSUPOSTOS, PROGRAMES I MEMÒRIES /12
SÈRIE PRESSUPOSTOS I PROGRAMES