Diagnosi de les activitats educatives fora de l’horari escolar La Barceloneta El Poble-sec i la Font de la Guatlla L’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni El Carmel i la Font d’en Fargues Sant Andreu i la Sagrera Les Roquetes i Verdum El Poblenou i Provençals del Poblenou Setembre 2010 2 Informe elaborat per: Ajuntament de Barcelona Direcció d’Usos del Temps Institut d’Educació Districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, l’Eixample, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí Fundació Jaume Bofill 3 4 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 6 1.1. Presentació del projecte. Objectius .................................................... 8 1.2. Com es desplega: fases i metodologia ................................................ 10 2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? ................................ 13 2.1. Com són els agents educatius i socials? .............................................. 13 2.2. Relació i coordinació entre els agents educatius i socials .................. 15 2.3. Com és l’oferta educativa fora de l’horari escolar? ............................ 17 3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? ................................................................... 20 3.1. La participació en el Debat Familiar .................................................. 20 3.2. Característiques dels infants i de les seves famílies ........................... 20 3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar .......................... 22 3.4. Necessitats i preferències de les famílies ........................................... 28 4. IDEES CLAU ............................................................................................ 38 5. FONTS D’INFORMACIÓ ........................................................................... 40 5.1. Agents educatius i socials entrevistats ............................................... 40 5.2. Centres escolars participants en l’experiència del Debat Familiar ..... 46 5.3. Annex ................................................................................................ 48 5 1. INTRODUCCIÓ Des de fa uns anys s’estan produint canvis profunds en la nostra societat. Es tracta d’un conjunt de transformacions de caràcter territorial, econòmic, demogràfic i social que estan generant noves realitats familiars i socials, noves necessitats i nous reptes. Aquest escenari té clares repercussions en la forma d’educar de les famílies i en l’interès creixent en l’oferta d’educació no formal. El resultat és ben clar: les activitats fora de l’horari escolar cada vegada estan adquirint més importància i reconeixement social. Els motius que expliquen l’emergència de l’educació no formal són molt nombrosos i diversos. Alguns dels factors més destacats són l’increment de la demanda d’espais i de temps per als infants i joves, alhora que se n’exigeix progressivament més qualitat. El desig de donar una educació de qualitat, juntament amb la necessitat de trobar solucions per compatibilitzar els horaris laborals amb els escolars, són les causes principals de l’interès de les famílies per complementar la formació que reben els seus fills i filles a l’escola. Sabem, però, que no tothom té el mateix tipus de necessitats, mitjans ni preferències, i que la manera com s’organitza el temps fora de l’horari escolar varia molt. La realització d’activitats extraescolars depèn del context social i familiar, i canvia segons les característiques del barri, dels centres escolars, de l’oferta d’activitats, de les famílies i dels infants i joves. Per tant, cal tenir en compte la influència de tots aquests aspectes, sobretot en l’actual context de crisi econòmica, ja que limita tant l’oferta com la demanda d’activitats extraescolars. 6 Gràfic 1. Condicionants de la participació en activitats fora de l’horari escolar Conèixer els recursos de què disposen les llars, les estratègies que adopten i les desigualtats que es produeixen, així com les dificultats que tenen els agents promotors a l’hora d’organitzar i dinamitzar l’oferta d’activitats és cabdal per dissenyar un pla d’acció participat que doni resposta a les necessitats locals. Aquest informe, per tant, recull les característiques i opinions dels agents educatius i socials i les necessitats i preferències de les famílies dels barris de la Barceloneta, el Poble-sec i la Font de la Guatlla, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, el Carmel i la Font d’en Fargues, Sant Andreu i la Sagrera, les Roquetes i el Verdum, i el Poblenou i Provençals del Poblenou. 7 1.1. Presentació del projecte. Objectius Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa promogut conjuntament entre la Regidoria d’Usos del Temps, l’Institut d’Educació i els Districtes de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Jaume Bofill. Aquest programa té com a objectius dissenyar i aplicar accions per construir uns usos dels temps i uns espais educatius per als infants i adolescents que contribueixin a l’harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que comportin la implicació dels diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...). En concret, es proposa: Contribuir a aconseguir que els barris tinguin una oferta d’activitats educatives fora de l’horari escolar que sigui de qualitat i diversificada. Promoure accions educatives en el temps de lleure que afavoreixen l’harmonització del temps en família. Reforçar el teixit associatiu i el treball en xarxa entre els agents locals. Potenciar l’ús educatiu del temps fora de l’horari escolar mitjançant els patis escolars i altres equipaments públics. El programa es va iniciar l’any 2005 a tres districtes de Barcelona: el districte de Sants- Montjuïc (barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta), el districte de Gràcia (barris de Penitents, la Salut, Vallcarca i el Coll) i el districte de Nou Barris (barri de la Prosperitat). L’any 2008 s’hi van incorporar nous territoris: la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell (districte de Sants-Montjuïc), les Corts i la Maternitat-Sant Ramon (districte de les Corts), Sant Gervasi-Galvany i el Putget i Farró (districte de Sarrià-Sant Gervasi), Camp d’en Grassot i Gràcia Nova (districte de Gràcia), Navas i el Congrés i els Indians (districte de Sant Andreu) i el Clot i Camp de l’Arpa del Clot (districte de Sant Martí). L’any 2009, continuant amb l’expansió del programa arreu de la ciutat, es va ampliar de nou el nombre de barris participants: el Fort Pienc i la Sagrada Família (districte de l’Eixample), el Guinardó i Baix Guinardó (districte d’Horta-Guinardó), Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona (districte de Nou Barris), Bon Pastor i Baró de Viver (districte de Sant Andreu) i Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau (districte de Sant Martí). En el decurs del 2009 i el 2010 s’han afegit al projecte els barris següents: la Barceloneta (districte de Ciutat Vella), el Poble-sec i la Font de la Guatlla (districte de Sants-Montjuïc), l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni (districte de l’Eixample), el Carmel i la Font d’en Fargues (districte d’Horta-Guinardó), Sant Andreu i la 8 Sagrera (districte de Sant Andreu), les Roquetes i Verdum (districte de Nou Barris) i el Poblenou i Provençals del Poblenou (districte de Sant Martí). Aquest document recull els principals resultats de la diagnosi elaborada entre els mesos de novembre i desembre del 2009 i gener del 2010 als barris que enguany s’han incorporat al programa Temps de barri, temps educatiu compartit. 9 1.2. Com es desplega: fases i metodologia Temps de barri, temps educatiu compartit és un projecte d’investigació-acció participativa. Aquesta metodologia facilita que el programa esdevingui un projecte col·lectiu, ja que des del moment de la diagnosi implica les persones que hi participen i les predisposa al desenvolupament de les accions futures. Tot seguit es descriuen les fases en què es desenvolupa el projecte en cadascun dels territoris: 1. Diagnosi dels agents.1 Realització d’una primera aproximació a la realitat de l’educació en el temps de lleure als barris on es desenvolupa el projecte. 2. Diagnosi dels infants i les famílies. Consulta als infants i a les seves famílies, mitjançant una metodologia basada en el Debat Familiar, on es convida a reflexionar en el nucli familiar sobre l’educació en el temps de lleure i els usos socials i educatius del temps. 3. Procés participatiu. Definició de les propostes d’intervenció a partir de les fases de diagnosi i mitjançant un procés participatiu amb tots els agents educatius i socials. 4. Disseny i implementació d’accions. Planificació de propostes en funció dels resultats de les fases prèvies de diagnosi i elaboració de propostes consensuades entre els agents educatius i socials. L’informe que teniu a les mans respon a les dues primeres fases del projecte: la diagnosi dels agents i dels infants i les famílies, i es divideix en dues parts molt diferenciades: Què diuen els agents educatius i socials?, elaborada a partir de la realització d’entrevistes amb els diversos agents educatius i socials del territori (centres educatius, AMPA, entitats, serveis, etc.), i Què diuen les famílies?, elaborada a partir dels resultats del Debat Familiar. La posada en marxa d’aquest projecte en tots els territoris esmentats i en el marc de les diverses diagnosis elaborades ens ha permès constatar que pràcticament tots els barris de la ciutat comparteixen una sèrie d’elements. Aquesta mirada general encapçala l’apartat Què diuen els agents educatius i socials? i posa de manifest les tendències i situacions que es donen de manera global a la ciutat. Aquesta exposició genèrica va seguida d’una mirada més acurada de cada territori, la qual reforça i matisa amb les especificitats pròpies de cada barri el comportament general de la ciutat. Per facilitar-ne la lectura, cadascun d’aquests apartats va precedit del símbol d’una fletxa. 1 Entenem per «agents educatius i socials» aquelles figures i organitzacions que generen algun tipus d’efecte en l’àmbit de l’educació fora de l’horari escolar, bé a través del disseny i l’execució d’activitats específiques per a infants i joves (agent directe), o simplement a través d’una tasca de suport extern logístic, material, tècnic, etc. (agent indirecte). 10 Diagnosi dels agents: què diuen els agents educatius i socials? La diagnosi dels agents s’ha dissenyat prenent l’eix de la participació com a mitjà per assolir uns objectius determinats, i no pas com a finalitat. Així, s’han dinamitzat diversos grups de debat amb l’objectiu d’iniciar els agents en la dinàmica del treball en xarxa, i s’ha treballat en la detecció conjunta de les necessitats del territori en l’àmbit de l’educació fora de l’horari lectiu. Els grups de debat han estat formats per agents de tipologia semblant, guiats per la figura d’un dinamitzador que conduïa el debat grupal i feia aflorar els temes plantejats a partir d’un guió de preguntes estructurades. Aquesta metodologia es basa en la convicció que participar vol dir transformar des d’un primer moment les formes de relació entre els diversos actors educatius i socials del territori per crear noves maneres de construcció col·lectiva del barri, on cadascú es responsabilitza en la mesura que pot d’allò que li pertoca, però sempre en col·laboració amb els altres i partint del consens.2 En concret, aquestes sessions de treball tenien els objectius següents: - Detectar les característiques dels agents, les relacions que estableixen entre ells i les seves potencialitats i necessitats a l’hora d’organitzar activitats. - Treballar conjuntament les necessitats i recursos del barri amb relació a l’educació fora de l’horari escolar. Taula d’entrevistes grupals i individuals realitzades Nombre d’agents contactats Tipus d’agent (entrevistats o participants en els grups de debat) Centre educatiu 84 AMPA 53 Entitat d’educació en el lleure 29 Servei públic 50 Club o associació esportiva 27 Associació o col·lectiu cultural 40 Total 283 2 També es van fer entrevistes individuals amb els centres educatius i quan els debats en grup no es van poder organitzar per problemes d’agenda. 11 Totes les persones contactades que generen oferta d’activitats van emplenar un qüestionari que ha permès detectar i caracteritzar la major part de les activitats organitzades pels agents educatius i socials als diferents barris. Per validar la totalitat d’aquests continguts, definir línies d’actuació i prioritzar-les, a la primavera del 2010 s’han celebrat sessions participatives amb el conjunt dels agents col·laboradors. Aquesta és una condició necessària per garantir la implicació dels agents educatius i socials al llarg del procés. Diagnosi dels infants i les famílies: el Debat Familiar La informació de la diagnosi dels agents es va complementar amb l’opinió de les famílies per tal de conèixer les seves opinions i demandes sobre els temps educatius més enllà de l’horari escolar, així com les seves necessitats pel que fa als usos del temps. Aquesta opinió es va recollir mitjançant el Debat Familiar. El Debat Familiar és una tècnica utilitzada en metodologies participatives, que pretén extreure dades mesurables de les opinions dels ciutadans envers el tema plantejat. Les opinions recollides, en el cas de ser representatives, poden esdevenir una base sòlida per fer inferències sobre una població més àmplia. La distribució dels qüestionaris a les famílies es va dur a terme durant el mes de desembre del 2009 gràcies a la implicació dels diferents centres educatius participants. 12 2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? Malgrat les particularitats de cada territori i dels agents que en formen part, s’observen, en major o menor mesura, diverses tendències, situacions i percepcions globals que condicionen la realització d’activitats educatives fora de l’horari escolar. 2.1. Com són els agents educatius i socials? Els agents educatius i socials duen a terme una tasca fonamental, bé a través del disseny i l’execució d’activitats específiques per a infants i joves (agent directe), o simplement proporcionant suport extern —logístic, material, tècnic, etc.— (agent indirecte). Per tant, tenen una importància cabdal en la configuració global de l’oferta d’activitats educatives en el temps de lleure, i és per això que s’han dedicat esforços a conèixer-los millor. A escala de tota la ciutat s’ha constatat que els principals promotors de l’oferta d’activitats educatives més enllà de l’horari escolar són, en primer lloc i de manera clarament diferenciada, les AMPA dels centres de primària, seguides de les associacions esportives i culturals i dels serveis i equipaments públics. Els centres educatius. Les escoles i els instituts de Barcelona no acostumen a ser els promotors directes de l’oferta que es genera en els seus centres. Per regla general, aquesta tasca recau en les AMPA, amb les quals solen tenir una bona relació. Tot i així, en determinats casos i per motius molt diversos (centres sense AMPA, AMPA febles, decisions d’organitzar l’oferta des de la direcció del centre, etc.) són els centres educatius mateixos els que promouen directament l’oferta d’educació no formal per als seus alumnes. En ambdues situacions s’evidencia la preocupació compartida que cal dotar d’atenció i valor les activitats educatives més enllà de l’horari escolar. Les AMPA. Cal destacar la important tasca que duen a terme les associacions de mares i pares de les escoles i instituts, ja que són les que dinamitzen més activitats per als infants i joves en horari no escolar. El fet que les AMPA siguin les principals promotores d’oferta d’activitats vol dir que aquestes es desenvolupen majoritàriament dins de l’escola. El dinamisme de les AMPA, però, no és homogeni. Hi ha AMPA amb un gran potencial de coordinació i d’activitat, que reben molt de suport de les direccions dels centres, que hi tenen una bona sintonia i que disposen de capacitat per gestionar activitats, mentre que d’altres són més inactives o reben un escàs suport de les famílies dels centres i, per tant, tenen menys potencial per dinamitzar la vida associativa dels centres i més dificultats per 13 promoure una oferta diversa. Cal destacar que el diferent nivell de participació de les famílies en les AMPA condiciona el tipus d’oferta que aquestes poden arribar a promoure. S’observa clarament que les AMPA que ofereixen més activitats extraescolars són les d’educació infantil i primària, mentre que les d’educació secundària ofereixen poques activitats. Aquesta realitat és conseqüència, en part, de les diferències en el dinamisme de les associacions, ja que les AMPA dels instituts solen estar formades per poques persones i la seva tasca, més que centrar-se en la gestió d’activitats extraescolars al llarg del curs, s’orienta principalment a participar i col·laborar amb l’escola de manera puntual. Les associacions esportives. Són, juntament amb les AMPA, els actors que més quantitat d’oferta generen en els diferents barris de la ciutat. Es tracta d’entitats que promouen l’esport en diferents modalitats (futbol, bàsquet, atletisme, natació, etc.), i que desenvolupen la seva activitat a l’entorn de la pràctica individual i col·lectiva de l’esport infantil i juvenil, sovint de competició. En molts dels barris es posa de manifest la manca d’espais per a la pràctica d’activitats esportives i es fa evident la importància de la utilització de les instal·lacions escolars per a la seva realització. Les associacions culturals. Aquestes entitats desenvolupen activitats relacionades amb un àmbit d’acció cultural determinat (dansa, cant coral, tradicions culturals catalanes, etc.) i representen l’espai principal de participació associativa en temps de lleure per part de joves i famílies. Normalment estan molt implicades en la dinamització sociocultural del territori (castellers, diables...). Algunes d’aquestes entitats, de llarga tradició a la ciutat, són un pol d’atracció d’infants i famílies. En barris amb una forta tradició associativa, com ara el Poblenou, Sant Andreu, el Poble- sec i Sant Antoni, per exemple, cal destacar el pes específic d’algunes entitats centenàries a causa de la riquesa d’activitats que ofereixen i del paper cohesionador que exerceixen en els seus barris. Els agents també destaquen en positiu la cogestió dels equipaments públics per part d’entitats arrelades als barris, ja que facilita el dinamisme dels espais i l’empoderament del teixit social. Als barris de les Roquetes i el Verdum, Sant Andreu, el Poblenou o el Poble-sec trobem clars exemples d’aquesta cogestió. Les entitats de lleure. Són associacions sense ànim de lucre que organitzen activitats per a infants i joves d’entre 6 i 16 anys, aproximadament, en general els caps de setmana. Les activitats que realitzen són obertes al barri. En alguns casos, el relleu dels educadors — sovint personal voluntari— i les infraestructures de què disposen no faciliten el 14 desenvolupament de la seva activitat. La major part d’aquestes entitats reben el suport institucional del tercer sector. A barris com ara l’Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni, Poblenou o Sant Andreu, les entitats d’educació en el lleure són molt nombroses, cosa que fa que el nombre d’activitats d’educació en el lleure existents sigui molt significatiu. Els serveis i equipaments públics. A la ciutat hi ha una bona xarxa d’equipaments públics que ofereixen programació d’activitats per a infants i joves. Alguns d’aquests serveis organitzen activitats diàries per a infants d’entre 3 i 12 anys, com és el cas de les ludoteques, mentre que d’altres ofereixen programació de tallers (centres cívics) o activitats puntuals i periòdiques (biblioteques). Són serveis i equipaments oberts al barri i proporcionen un nombre elevat i divers d’activitats relacionades sobretot amb l’art, el joc o la lectura. Malgrat que tenen un paper significatiu en tots els territoris, a barris com la Barceloneta o el Carmel, els equipaments són el motor cultural i d’activitats fora de l’horari lectiu. A més, exerceixen un paper d’enllaç entre les famílies i les entitats i projectes del barri. 2.2. La relació i coordinació entre els agents educatius i socials Als diferents barris de Barcelona on s’ha posat en marxa el programa Temps de barri, temps educatiu compartit s’ha detectat que la majoria de les vegades les relacions entre els actors es donen de manera bilateral (per a l’ús d’equipaments, per a la transferència d’usuaris, per a l’organització d’activitats, etc.), i d’altres vegades al si de xarxes formals. El coneixement mutu entre els agents Malgrat l’existència de xarxes, s’evidencia que aquests canals són insuficients per al coneixement mutu entre els diversos agents, sobretot quan no comparteixen cap espai en un mateix equipament i quan no ocupen una posició de centralitat en el territori (vinculació, lideratge, participació activa, etc.). Per això, el coneixement mutu s’ha de basar en el foment de la vinculació dels diversos agents en el territori, però també en l’articulació d’estratègies que en garanteixin l’òptima difusió. En barris més petits i amb un fort sentiment comunitari, com ara les Roquetes i el Verdum, el Carmel, la Barceloneta o la Font d’en Fargues, o bé com el Poble-sec i la Font de la Guatlla, tots els agents es coneixen i tenen punts de trobada comuns. En d’altres casos, en territoris més extensos i amb més població, com els barris de l’Eixample o el 15 Poblenou, aquesta tasca es complica: les relacions es donen més entre agents iguals i es necessiten espais aglutinadors o xarxes estables que facilitin les connexions entre ells. Les xarxes formals Pel que fa als espais de treball formal, al si de la ciutat hi ha algunes xarxes formals de diferent perfil que tenen incidència en l’àmbit educatiu i cultural. Si bé cada territori té una realitat pròpia, alguns d’aquests espais presenten força similituds. En general són xarxes perfectament reconegudes pels agents que en formen part, estan ben estructurades (objectius, funcions, mètodes, etc.) i arrelades, amb dinàmiques estables de funcionament i serveixen com a marc de coordinació dels agents locals per a la definició i/o desenvolupament de determinats projectes comuns. Compten amb entitats que aglutinen la majoria d’entitats del territori. La major part d’aquestes xarxes són per a agents de tipologia semblant, coordinadores de lleure, com la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, o esportives, com la Coordinadora de Clubs Esportius, també del mateix districte. Aquests espais són menys comuns en les entitats de perfils diferents, però també n’hi ha. Són coordinadores d’entitats que tenen un perfil més ampli d’associacions (majoritàriament culturals), com la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec o la del Poblenou. Quant a les tipologies dels agents, alguns àmbits —com ara els centres educatius de la xarxa pública o les entitats de tipus cultural— estan molt coordinats. Altres agents, en canvi, com ara les AMPA, tenen una realitat ben diferent. Malgrat que totes les AMPA del territori comparteixen tasques, objectius i responsabilitats comunes, només a Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris i, properament, a la Font d’en Fargues hi ha una coordinació entre les AMPA dels diferents centres del mateix territori per poder treballar conjuntament. També cal destacar el paper d’alguns projectes de treball col·lectiu, com ara l’experiència de les Escoles Amigues, a Horta-Guinardó, o del Camí Amic, a l’Eixample o a Sant Martí, la qual, a més de garantir una millora en l’accessibilitat i mobilitat al voltant dels centres educatius, obliga agents diversos a treballar en equip. El paper dels Plans o les Taules amb els agents de la comunitat En alguns territoris fa anys que s’han posat en marxa altres projectes i plans que treballen per a la millora i la cohesió als barris. Es tracta dels Plans Comunitaris, com el de la Barceloneta i les Roquetes i el Verdum, o dels Plans Educatius d’Entorn, com el de les Roquetes, o el Programa Accés o Carmel Amunt, tots dos al Carmel. La important tasca 16 d’aquests programes facilita l’empenta educativa dels barris, ja que col·loca sota un mateix paraigua diferents agents que treballen col·lectivament per aconseguir objectius comuns que sovint es concreten en projectes compartits. En aquests espais és on normalment es donen dinàmiques de treball coordinat entre els professionals de les administracions i les entitats socials. Ara bé, no en tots els casos es visualitzen projectes o itineraris en el camp socioeducatiu que vinculin l’àmbit escolar amb el de fora de l’escola. El Pla Educatiu d’Entorn de les Roquetes en seria l’excepció, o els projectes que hi ha en marxa al Carmel. Alguns territoris disposen de diversos espais, com ara les Taules d’Infància i Joventut, que també exerceixen un paper aglutinador i de treball en xarxa en l’àmbit socioeducatiu. Aquesta realitat es dóna als barris analitzats dels districtes de Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Martí o Sant Andreu. En tots aquests casos, un projecte com Temps de barri, temps educatiu compartit no ha de comportar la duplicació d’estructures territorials, sinó que sempre que sigui possible ha de mirar d’incorporar-se a les xarxes ja existents. El territori: morfologia i xarxa de recursos i serveis a la comunitat Un dels elements que cal tenir present per comprendre les dinàmiques de participació dels infants i les seves famílies en l’àmbit de l’educació en horari no escolar fa referència a les característiques del territori on s’ubica l’oferta. Les característiques orogràfiques i la distribució dels diversos equipaments socioeducatius en el territori són variables molt importants que cal tenir presents. En aquest sentit, l’orografia dels barris del Carmel, el Poble-sec i la Font d’en Fargues és especialment diferent de la que caracteritza la resta dels territoris estudiats. Aquesta condició orogràfica particular condiciona les relacions socials que hi tenen lloc (mobilitat dels infants, els joves i les seves famílies, existència o no d’espais de trobada...). 2.3. Com és l’oferta educativa en horari no escolar? a. Les AMPA i els clubs esportius: principals promotors d’activitats educatives L’oferta promoguda pels agents educatius i socials analitzats està formada per un total de 21.640 places disponibles, mentre que als territoris corresponents hi resideixen 54.752 infants i joves d’entre 0 i 16 anys. Segons s’indica en el gràfic 2, tres quartes parts d’aquestes places corresponen a les AMPA, i la resta, a molta distància, a centres educatius. Aquesta 17 dada indica, d’una bada, que la major part de les activitats educatives en horari no escolar es desenvolupen en el centres escolars i, de l’altra, que les AMPA de les escoles tenen un clar protagonisme com a agents educatius que programen i gestionen bona part de l’oferta educativa més enllà de l’horari escolar. Tot i la tendència generalitzada, a barris com ara la Barceloneta, el Poble-sec i la Font de la Guatlla o el Carmel, les propostes educatives procedents dels serveis públics són quantitativament molt significatives. De fet, segons les dades recollides, al Poble-sec i a la Font de la Guatlla els serveis públics són els principals generadors d’oferta fora de l’horari lectiu. Gràfic 2. Places ocupades 12000,00 10000,00 8000,00 6000,00 Places ocupades 4000,00 2000,00 0,00 AMPA Centres educatius Serveis Públics Associaciones Educació en el lleure Associacions esportives culturals Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. b. El grau de diversificació segons la tipologia d’activitat Les dades aportades pels agents, així com la seva percepció global, mostren una configuració d’oferta poc diversa, bastant centrada en l’esport i en segon lloc en les activitats artístiques. Com es pot observar en el gràfic 3, les activitats esportives són les protagonistes indiscutibles del temps de lleure dels infants i joves dels territoris analitzats: representen gairebé la meitat (47 %) del total de places disponibles. 18 Gràfic 3. Places ocupades 12.000,00 10.000,00 8.000,00 6.000,00 Places ocupades 4.000,00 2.000,00 0,00 Esportiva Artística Acadèmica Educació Cultural Reforç Lúdica en el lleure Escolar Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials. c. Diferències segons l’edat: els infants de 3 a 6 anys i els joves de 12 a 16 anys La informació facilitada pels agents educatius i socials indica que la major part de l’oferta va dirigida als infants de 6 a 11 anys; per als infants de 3 a 6 anys, l’oferta és menor. Quant a l’interès dels joves per fer activitats, els agents han expressat que tenen força dificultats per motivar-los: segons han comentat, identifiquen les activitats extraescolars que s’ofereixen a les escoles amb els continguts curriculars dels centres educatius. Tots aquests elements detectats en les entrevistes realitzades als agents educatius i socials dels diferents territoris són fonamentals per comprendre i contextualitzar l’anàlisi que s’extreu de les reflexions que han fet les famílies en el Debat Familiar, així com per dissenyar els plans d’acció futurs que han de permetre millorar i optimitzar l’oferta educativa de la ciutat en horari no escolar. 19 3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? 3.1. La participació en el Debat Familiar3 En total, 61 centres escolars han participat en l’experiència i han distribuït els qüestionaris entre els seus alumnes de primària (de 6 a 12 anys). Dels 61 centres participants, 42 són de titularitat pública i 19 són centres privats concertats. Dels 14.647 alumnes matriculats als centres escolars participants, 6.658 han retornat el qüestionari contestat. Això representa una participació del 45,5 %, xifra molt elevada si es tenen en compte altres experiències similars. Taula 1. Participació en el Debat Familiar Centres escolars Alumnes Ciutat Vella 3 239 L’Eixample 13 1.610 Sants-Montjuïc 8 1.030 Horta-Guinardó4 11 1.215 Nou Barris 6 504 Sant Andreu 11 1.173 Sant Martí 9 887 Total 61 6.658 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 3.2. Característiques dels infants i de les seves famílies El conjunt d’infants que han contestat el qüestionari està format per un percentatge més elevat de noies (52,7 %) que de nois (47,3 %). Pel que fa al cicle educatiu, els infants es distribueixen en tres terços, d’acord amb tres cicles educatius: inicial, mitjà i superior. Respecte al lloc de naixement, el 15,5 % dels infants participants són d’origen estranger, i en destaquen els nascuts a Amèrica (9,2 %). Les famílies enquestades són poc nombroses, atès que el 51,1 % estan formades per quatre membres i el 22,0 % per tres persones. Aquestes dades expliquen que més de la meitat dels infants només tinguin un germà o germana, i que un de cada quatre sigui fill/a únic. 3 Nota per al lector/a: tot seguit s’exposen els resultats de l’estudi elaborat a partir del Debat Familiar. No obstant això, per tal de facilitar-ne la lectura i comprensió, només s’han inclòs les taules i els gràfics més indispensables; la resta es pot consultar a l’Annex. Els resultats s’expressen en percentatges. 4 Els dos barris participants d’Horta-Guinardó —el Carmel i la Font d’en Fargues— tenen característiques molt diferents, per la qual cosa s’ha considerat convenient presentar les dades per separat. 20 L’anàlisi dels territoris participants presenta una gran diversitat de situacions, reflectides al llarg de l’informe, i són especialment rellevants els aspectes més vinculats amb la posició socioeconòmica de les llars. Concretament, els resultats dels barris de la Barceloneta i les Roquetes i el Verdum estan molt condicionats per la seva realitat socioeconòmica: en molt casos presenten un percentatge elevat de pares i mares que no estan laboralment ocupats, amb un nivell d’estudis primaris o de categories professionals baixes. L’elevada presència de població immigrada és una altra característica d’aquests territoris, que també comparteixen amb el Poble-sec i el Carmel. L’organització familiar i l’acompanyament als centres educatius El 96,1 % dels infants tenen una persona que els recull a la sortida de l’escola i els acompanya a casa. Habitualment, aquesta persona és algun membre de la família i en vuit de cada deu casos és la mare qui fa aquesta tasca. Els pares la fan en sis de cada deu casos. Els altres familiars, avis i àvies, fan aquest acompanyament en una mica més del 40 %. El recurs a cangurs és força menys freqüent (9,5 %), així com l’ajuda d’altres pares i mares de l’escola (9,5 %) o d’amics de la família (5,7 %). Gràfic 4. Acompanyament dels fills/es a casa (% de resposta múltiple) 100 90 82,8 80 70 57,3 60 % 50 42,5 40 30 20 9,5 9,5 10 5,7 0 El pare La mare El/la cangur Avis/es o Altres mares i Amics/gues de familiars pares de l'escola la família o veïns/nes Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 21 La situació laboral de les famílies és un factor clau. La necessitat de recórrer a altres persones per acompanyar els nois i noies a casa és especialment significativa quan els pares, i sobretot les mares, arriben a casa després de l’hora de sortida de l’escola. En aquests casos, el recurs als avis i àvies és majoritari, i també és freqüent l’ajut d’altres pares i mares de l’escola, mentre que la contractació de cangurs es dóna entre les persones amb un estatus social més elevat. En tots els territoris participants, la mare és qui va a recollir amb més freqüència els fills i filles a l’escola. La necessitat de recórrer a persones de fora de la llar també es dóna en tots els territoris, però amb alguns matisos. L’ajut dels avis i àvies és molt elevat a tot arreu, en especial a Sant Andreu. La contractació de cangurs és més freqüent a l’Eixample i a Sant Martí, mentre que al Carmel i a Nou Barris predomina el suport d’amics de la família. 3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar El 75,1 % dels infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar. Amb tot, aquesta xifra difereix segons els barris. Sant Andreu (82,6 %) i Sant Martí (82,8 %) són els territoris on hi ha un major nombre d’infants que fan activitats extraescolars. Per contra, Ciutat Vella (59,8 %) i el Carmel (59,9 %) són les zones amb menys participació. L’Eixample (76,3 %) i la Font d’en Fargues (79,6 %) tenen un nivell de participació força elevant, mentre que a Sants- Montjuïc (65,2 %) i a Nou Barris (66,7 %) la realització d’aquest tipus d’activitats és menys freqüent. La manera d’organitzar el temps fora de l’horari escolar i el tipus de participació en les activitats extraescolars depenen de múltiples factors, sobretot de les característiques i dels recursos familiars, de l’horari laboral dels progenitors i del seu nivell cultural. Si analitzem aquesta dada amb més profunditat, trobem diferències significatives segons l’estatus social dels pares i mares. Un indicador és el nivell d’estudis, que reflecteix que els fills i filles de pares i mares amb estudis secundaris i universitaris tenen una participació superior en activitats extraescolars. Malgrat que la major part de la població valora la importància d’aquestes activitats en l’educació dels infants, les persones de classe mitjana i alta —sobretot les que tenen un nivell d’estudis elevat— són les que estan més interessades a complementar la formació escolar dels seus fills i filles. 22 Gràfic 5. Participació en activitats extraescolars segons el nivell d’estudis del pare i la mare (%) 100 90 80 70 60 % 50 40 30 20 10 0 Primaris Secundaris Formació Professional Universitaris Nivell d'estudis del pare Nivell d'estudis de la mare Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Un altre indicador és la capacitat econòmica de la llar: la realització d’activitats augmenta d’acord amb la categoria professional dels progenitors. En definitiva, la posició socioeconòmica de les famílies condiciona la seva capacitat per pagar activitats extraescolars. En aquest mateix sentit, la participació dels nois i noies pertanyents a famílies més nombroses és inferior a la de la resta, possiblement perquè tenen més dificultats per assumir el cost de les activitats extraescolars de tots els fills i filles. També és més baixa entre els infants nascuts a l’estranger o entre els fills i filles de pares estrangers. Ara bé, la capacitat econòmica no és l’únic aspecte familiar rellevant. També cal considerar la necessitat d’utilitzar les activitats extraescolars com a recurs de compatibilització dels horaris escolars i laborals. Les dades demostren que, efectivament, la taxa de realització d’activitats fora de l’horari escolar augmenta de forma substancial quan el pare o la mare treballen a jornada completa. És més, quan els pares o les mares fan jornades extenses o arriben a casa a la tarda, és més freqüent que els seus fills i filles realitzin activitats extraescolars. Aquestes xifres confirmen que la possibilitat de fer activitats depèn de la situació econòmica i laboral de cada llar. Amb tot, segons es veurà més endavant, la major part de les famílies voldrien complementar la formació que els seus fills i filles reben a l’escola. A banda de la influència de les característiques dels pares i mares, també és interessant observar que la realització d’activitats varia entre els infants mateixos. El percentatge de noies que participen en activitats extraescolars és lleugerament inferior al dels nois. Més endavant es veurà que també usen el temps de lleure de manera diferent. 23 Gràfic 6. Participació en activitats extraescolars segons el sexe (%) 90 75,1 77,380 73,8 70 60 50 % 40 Sí 30 24,9 26,222,7 No 20 10 0 Noi Noia Conjunt del territori Sexe Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. En resum, el perfil dels infants que fan més activitats correspon als nascuts a Catalunya, de pares i mares amb un nivell educatiu mitjà i alt i amb jornades laborals completes. Els tipus d’activitats i el lloc de realització Al conjunt de territoris l’activitat més estesa és l’esportiva (el 49,8 % a l’escola i el 40,0 % a fora), seguida de les disciplines artístiques (26,6 % i 18,5 %, respectivament), i informàtica i idiomes (20,0 % i 14,1 %). Gràfic 7. Tipus d’activitat i espai de realització (% de resposta múltiple) 60 49,8 50 40,7 40 % 30 26,6 18,5 20,0 20 14,1 7,3 9,0 9,0 8,910 5,9 4,2 4,7 4,8 0 Esportiva Artística Informàtica/ Reforç Educació en Cultural Lúdica Idiomes escolar el lleure A l'escola Fora de l'escola Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 24 Es detecten diferències importants en els tipus d’activitats realitzades per part dels nois i de les noies, la qual cosa confirma, com ja s’ha evidenciat en estudis anteriors, que les diferències entre els nois i les noies es generen en les edats primerenques. Les dades obtingudes són el reflex d’uns hàbits que reprodueixen uns estereotips de gènere tradicionals: malgrat que l’esport és l’activitat més habitual en tots dos grups, els nois en fan més sovint que les noies, que tendeixen a dedicar més temps a les activitats de caràcter artístic. Taula 2. Tipus d’activitat i espai de realització segons el sexe (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Nois Noies Nois Noies Esportiva 54,8 45,6 51,2 31,5 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 18,9 33,6 11,9 24,7 Informàtica, idiomes 18,8 21,1 12,7 15,4 Reforç escolar 6,1 5,6 7,3 7,2 Educació en el lleure 4,2 4,1 9,2 9,0 Cultural (castellers, banda de música, coral) 3,5 5,6 4,0 5,4 Lúdica 9,9 8,2 9,4 8,2 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. En cada edat es fan activitats diferents. Malgrat que predomina l’esport, quan els infants es fan més grans diversifiquen els tipus d’activitats. Per això, a mesura que els infants creixen va augmentant el percentatge dels que fan activitats a fora de l’escola. Aquesta pauta es dóna en especial en les activitats d’informàtica i idiomes, d’educació en el lleure, i lúdiques i culturals. Pel que fa a les característiques de les famílies, abans s’ha comentat que la seva posició econòmica és determinant a l’hora de poder pagar o no activitats extraescolars. És més, la realització d’activitats fora de l’escola és més freqüent a les llars on els pares i les mares tenen un nivell d’estudis superior o ocupen una categoria professional alta. Hi ha algunes diferències territorials significatives en la realització d’activitats. A Nou Barris, l’Eixample, Sant Martí i al barri del Carmel predominen les activitats fetes en el mateix centre escolar. Per contra, a Sant Andreu i a la Font d’en Fargues es realitzen més activitats a fora de l’escola. A la Barceloneta i a Sants-Montjuïc, les activitats extraescolars que es fan a l’escola i a fora presenten uns percentatges similars. 25 El temps dedicat a les activitats fora de l’horari escolar De mitjana es fan activitats extraescolars 3 dies a la setmana. Les activitats es fan majoritàriament entre el dilluns i el dijous. El divendres és el dia laborable amb menys activitats. Durant el cap de setmana també hi ha un volum considerable d’activitats, sobretot el dissabte al matí fora del centre escolar. Taula 3. Dies de la setmana de les activitats segons el sexe (% de resposta múltiple) Conjunt del Sexe territori Nois Noies Dilluns 55,1 55,2 55,1 Dimarts 52,5 53,9 51,5 Dimecres 53,6 54,6 53,3 Dijous 52,5 54,1 51,0 Divendres 38,3 39,9 36,9 Dissabte 27,0 32,0 22,1 Diumenge 9,8 9,9 9,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. La concentració d’activitats de dilluns a dijous es dóna tant entre els nois com entre les noies. Tot i així, ells acostumen a fer més activitats el dissabte al matí que no pas elles. Pel que fa a l’edat, els més petits concentren les activitats en els dies laborables. A partir dels 8 anys comença a augmentar la realització d’activitats en cap de setmana. Quant al temps de dedicació a les activitats extraescolars, majoritàriament és d’entre 2 i 6 hores setmanals, i s’incrementa a mesura que els infants es fan més grans. Gràfic 8. Temps dedicat a les activitats extraescolars (%) 80 70 66,7 60 50 % 40 30 21,9 20 9,4 10 2,0 0 Menys de 2 hores Entre 2 i 6 hores Entre 6 i 10 hores Més de 10 hores Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 26 El temps invertit a fer activitats extraescolars està estretament vinculat amb la realitat familiar i el tipus de recursos econòmics, socials i temporals de què es disposa. En aquest sentit, les dades assenyalen una estratègia familiar clarament relacionada amb les dificultats quotidianes de compatibilització horària: la realització d’activitats extraescolars és més intensa —en dies i hores— a les llars on la mare treballa a jornada completa, en particular quan no arriba a casa fins a la tarda. Les activitats i la participació de les famílies La relació de les famílies amb l’escola i el seu grau d’implicació en la dinamització del centre esdevé un element fonamental per explicar la participació dels seus fills i filles en l’oferta d’activitats fora de l’horari escolar. Les famílies més implicades també són les que participen més en les activitats extraescolars. La implicació dels pares i mares en les AMPA és relativament baixa, atès que el 71,4 % de les famílies declaren que hi participen poc o mai. Això es dóna en un context general de baixa participació en activitats associatives, ja que el 90,3 % de les famílies pràcticament no participen mai en associacions culturals, veïnals ni solidàries. La implicació familiar és superior quan es tracta de reunions convocades per l’escola, en què l’assistència habitual és del 77,6 %. Els pares i mares amb estudis superiors participen en les activitats i reunions de les AMPA i de les escoles amb més freqüència que la resta. Taula 4. Grau de participació (%) Associacions Assistència a les Participació en les culturals, veïnals, reunions convocades activitats de l’AMPA etc. de la ciutat per l’escola Molt 2,9 60,4 10,9 Bastant 6,8 17,2 17,7 Poc 27,5 18,2 37,4 Mai o quasi mai 62,8 4,1 34,0 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 27 La informació sobre les activitats El 89,2 % de les famílies consideren que estan força ben informades de les activitats que es fan a les escoles fora de l’horari escolar. En general, a tots els territoris participants hi ha un alt grau d’informació de les activitats realitzades a l’escola. El nivell d’informació sobre les activitats que es fan fora de l’àmbit escolar és menor a tot arreu, i només el 61,5 % de les famílies afirmen que n’estan ben informades. Taula 5. S’està ben informat de les activitats extraescolars? (%) De l’escola De fora de l’escola Totalment d’acord 50,4 26,4 Força d’acord 38,8 35,1 Poc d’acord 8,5 27,3 Gens d’acord 2,3 11,3 Total 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. És rellevant observar que les llars que disposen de més informació són les que ja participen d’alguna manera en les activitats extraescolars, la qual cosa vol dir que s’han interessat per l’oferta existent. 3.4. Necessitats i preferències de les famílies Les activitats que es voldrien fer Malgrat que 3 de cada 4 infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar, la demanda d’activitats continua sent elevada. El 82,4 % dels infants farien alguna activitat extraescolar que actualment no fan. En aquest sentit, les activitats més sol·licitades són les artístiques, les d’informàtica i idiomes i les esportives, que coincideixen amb les activitats més freqüents. El Verdum i la Barceloneta són els territoris on aquesta demanda és més elevada. 28 Gràfic 9. Les activitats que es fan i les que es voldrien fer (% de resposta múltiple) 60 49,8 50 40,7 40 32,7 29,6 26,6 28,1% 30 22,4 18,5 20,0 20 14,1 12,6 12,6 7,3 9,0 9,0 8,910 5,9 5,2 4,2 4,7 4,8 0 Esportiva Artística Informàtica/ Reforç escolar Educació en el Cultural Lúdica Idiomes lleure Es fan a l'escola Es fan fora de l'escola Es voldrien fer Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Les noies estan més interessades a fer alguna activitat, especialment de caire artístic. També demanen fer activitats esportives, d’informàtica i idiomes i activitats lúdiques. Els nois reiteren l’interès per la pràctica esportiva, però també sol·liciten amb molta freqüència activitats d’informàtica i idiomes, artístiques i lúdiques. Gràfic 10. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons el sexe (%) 50 43,7 45 40 34,1 35 30,2 30 25,3 26,1 23,0 % 25 21,0 22,1 20 15,3 13,3 15 12,1 9,7 10 5,0 5,2 5 0 Esportiva Artística Informàtica/ Reforç Educació en Cultural Lúdica Idiomes escolar el lleure Nois Noies Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 29 Necessitats d’informació El 84,3% de les famílies voldrien rebre més informació sobre alguna activitat extraescolar. L’interès per conèixer millor l’oferta d’activitats és molt similar a tots els territoris. Les activitats que desperten més interès són les artístiques, d’informàtica i idiomes, i les esportives, que també coincideixen amb les activitats en què la participació és més elevada, tot i que l’educació en el lleure, el reforç escolar i les activitats culturals i lúdiques també criden molt l’atenció. Gràfic 11. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació (% de resposta múltiple) 45 41,1 40,4 38,9 40 35 30 25 22,3 23,2 % 20,4 19,2 20 15 10 5 0 Esportiva Artística Informàtica/ Reforç escolar Educació en el Cultural Lúdica Idiomes lleure Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Una vegada més es constaten certes diferències de gènere en les demandes. Malgrat que l’interès per disposar d’informació és similar en tots dos casos, la principal diferència és que les famílies sol·liciten amb molta més freqüència informació sobre activitats artístiques per a les noies. Les preferències d’horaris de les activitats Els dies preferits per fer les activitats extraescolars són de dilluns a dijous, coincidint amb els dies en què ja es fa la major part de les activitats. L’horari preferent per a les activitats és entre les 16.30 i les 18.00 hores. El divendres la demanda és més baixa que a la resta de dies laborables. Pel que fa als caps de setmana, la demanda d’activitats en dissabte també és força elevada, mentre que el diumenge és el dia menys sol·licitat. Amb tot, cal dir que el percentatge d’infants que voldrien fer 30 activitats entre el divendres i el diumenge és superior al dels que realment en fan. És a dir, hi ha una demanda explícita de més activitats en cap de setmana. Gràfic 12. Dies de la setmana en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es (% de resposta múltiple) 70 57,8 60 57,655,4 55,6 50 45,7 41,2 40 % 30 20 15,5 10 0 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. La preferència per la franja horària de les 16.30 a les 18.00 hores disminueix amb l’edat i augmenta la de les 18:00 a les 20:00 hores. Quant als caps de setmana, tampoc no hi ha diferències en els horaris preferits segons l’edat, i el més demanat és el corresponent al dissabte al matí. L’aspecte que més influeix en la tria d’horaris és la jornada laboral dels pares i mares: com més augmenten les hores dedicades al treball remunerat, sobretot quan s’arriba a casa després de les 18 hores, més elevat és l’interès per realitzar activitats en dies laborables. Pel que fa a les activitats realitzades en família, la franja horària més sol·licitada és el dissabte al matí. També hi ha molta preferència per fer activitats el dissabte a la tarda i el diumenge al matí. És menys freqüent demanar activitats en família el diumenge a la tarda. Una mica més d’una quarta part de les famílies també voldrien activitats en família entre setmana. A mesura que els infants es fan grans, la demanda d’activitats familiars és menor. 31 Gràfic 13. Horaris en què es voldria disposar de més activitats familiars (% de resposta múltiple) 50 44,7 45 40 36,0 35 31,3 30 27,7 % 25 20 16,3 15 10 5 0 Dissabte mati Dissabte tarda Diumenge mati Diumenge tarda Entre setmana, a la tarda Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Valoració de les activitats Al llarg de l’informe s’ha anat veient que la manera d’omplir el temps fora de l’horari escolar respon a nombroses circumstàncies estretament lligades entre elles. Això es reflecteix clarament en l’enumeració dels motius pels quals els pares i mares decideixen apuntar els seus fills i filles a fer activitats extraescolars. La llista de motius argumentats per les famílies participants en el Debat Familiar és molt diversa i presenta una pauta similar a tots els territoris. Les famílies consideren que les activitats extraescolars han de tenir un caràcter lúdic i formatiu. El motiu més reiterat és la possibilitat de diversió (63,3 %). No obstant això, també es valora que els infants facin esport, que aprenguin coneixements i que es formin en valors. Aquestes dades posen de manifest l’interès de les famílies per la dimensió educativa i de diversió de les activitats que els seus fills i filles realitzen fora de l’horari escolar. La necessitat de cura apareix com a motiu principal en el 28,4 % de les famílies. 32 Gràfic 14. Motius per portar els fills/es a fer activitats extraescolars (% de resposta múltiple) Es diverteixin 63,3 Facin esport 55,3 Aprenguin coneixements 52,8 % S'eduquin en valors 51,2 Coneguin altres infants 34,8 Estiguin atesos 28,4 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Com més elevat és el nivell educatiu dels pares i mares, més augmenta el nombre de motius argumentats i més importància s’atorga a la formació i a la vessant lúdica. Cal assenyalar que la necessitat de cura és un argument molt comú a les llars on el pare o la mare treballen a jornada completa o arriben a casa més enllà de les 18 hores. Motius pels quals no es fan activitats fora de l’horari lectiu L’enquesta demostra que la realització d’activitats extraescolars depèn de molts factors. En conseqüència, podríem pensar que no fer activitats fora de l’horari lectiu també respon a motius molt diversos. Per tal de contrastar-ho hem preguntat directament les raons per les quals no es realitzen activitats fora de l’horari lectiu, i la resposta és molt clara: prevalen els motius econòmics i la manca de temps per estudiar. Vegem-ho. Per a les famílies, una de les raons principals és de caire econòmic. El 54,1 % de les que no fan activitats extraescolars consideren que són massa cares. Aprofundint en aquesta dada es constata que el cost de les activitats és un argument molt freqüent entre les famílies més nombroses i la població amb menys recursos econòmics, en especial entre les persones sense feina i la població estrangera. 33 La necessitat de dedicar temps a altres activitats, en particular a estudiar, és un segon motiu argumentat (46,8 %) i s’incrementa a mesura que augmenta l’edat. Després destaquen els motius vinculats amb la conciliació: bé perquè a la tarda el pare o la mare poden estar a casa (22,8 %) o perquè tenen dificultats per compatibilitzar els horaris (26,8 %). El 20,2 % no en fan perquè no els agrada l’oferta i el 16,7 % perquè no tenen prou informació. Finalment, l’11,6 % no realitzen activitats perquè els infants encara són massa petits. Malgrat que el cost de les activitats és el principal motiu argumentat a tots els territoris participants, la Barceloneta i el Carmel són els barris que més acusen no fer activitats extraescolars per aquest motiu. La resta de motius no presenten gaires diferències territorials i només destaca la manca d’informació a Nou Barris i el fet que les activitats ofertes no agradin a un percentatge important de famílies de Sant Martí. Gràfic 15. Motius pels quals no es fan activitats extraescolars (% de resposta múltiple) Activitats massa cares 54,1 Manca de temps per estudiar 46,8 Horaris incompatibles 26,8 A la tarda poden estar a casa 22,8 % Activitats ofertes no agraden 20,2 No tenen prou informació 16,7 Per l'edat/Son massa petits 11,6 0 10 20 30 40 50 60 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Demandes de millora de les activitats fora de l’horari lectiu Un altre aspecte valorat en el Debat Familiar és la demanda de millores que les famílies farien a les escoles, a les entitats del barri o als responsables polítics. La demanda més freqüent està vinculada amb el cost de les activitats: el 64,1 % sol·liciten que les activitats 34 tinguin un cost més assequible. Aquesta és la demanda majoritària en tots els tipus de llars enquestades, tot i que augmenta entre les de menor posició social. En segon lloc apareix una demanda estretament lligada a les mancances en l’oferta. Se sol·licita més diversitat d’activitats (41,5 %) i d’espais públics (32,7 %), així com una millora de l’oferta existent, bé de les instal·lacions (24,2 %), de la qualitat de les activitats (26,2 %) o de la formació dels educadors/es (16,3 %). Una cinquena part voldrien horaris més amplis i el 18,6 % voldrien tenir activitats més a prop de l’escola. També hi ha una demanda elevada d’activitats en família (26,2 %). Finalment destaca el percentatge de famílies que demanen més informació sobre les activitats existents: una quarta part voldrien rebre més informació. Gràfic 16. Aspectes a millorar de l’oferta d’activitats extraescolars (% de resposta múltiple) Preus més assequibles 64,1 Més diversitat d'activitats 41,5 Més espais públics 32,7 Més informació sobre l'oferta 27,6 Millorar qualitat activitats 26,2 % Més activitats en família 26,2 Millorar les instal·lacions 24,2 Ampliar l'horari d'activitats 19,7 Activitats més properes escola 18,6 Millorar formació educadors 16,3 0 10 20 30 40 50 60 70 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Un últim aspecte a comentar és que, si bé la demanda de preus més assequibles és majoritària, les llars més benestants són més exigents amb el tipus d’oferta i amb els aspectes de la qualitat de les activitats i dels espais. 35 El cost econòmic El Debat Familiar posa en evidència que el cost de les activitats extraescolars és un dels aspectes més valorats per part de les famílies. De fet, el 79 % opinen que una activitat extraescolar de dues hores setmanals hauria de tenir algun cost econòmic per a les famílies, mentre que el 21 % consideren que hauria de ser gratuïta. El preu que es considera més adequat oscil·la entre els 10 i els 20 euros al mes. Aquesta és una de les qüestions on es detecten més diferències territorials. Malgrat que a tot arreu predomina l’opinió que les activitats han de tenir algun cost econòmic, el preu que les famílies estan disposades a pagar varia notablement. La majoria de les famílies de la Barceloneta, el Poble-sec, el Carmel, les Roquetes i el Verdum consideren que haurien de costar menys de 20 euros mensuals. Aquests mateixos territoris són els que presenten els percentatges més elevats de població que demana que les activitats siguin gratuïtes. La resta pagarien fins a 30 euros al mes. Gràfic 17. Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat extraescolar de dues hores setmanals (%) Activitats gratuïtes Fins 10 25,6% euros/mes 21,0% Més de 40 euros/mes 1,5% De 31 a 40 euros/mes 4,4% De 21 a 30 D'11 a 20 euros/mes euros/mes 17,5% 30,0% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. El nombre de fills i filles condiciona l’opinió de les famílies sobre el preu de les activitats, de manera que les famílies més nombroses són les que més es decanten per la gratuïtat o per costos menys elevats. Com ja s’ha comentat, també ho fan les que tenen un estatus socioeconòmic més baix. 36 Compartir els espais Per acabar, el Debat Familiar pregunta a les famílies quin és el seu grau d’acord amb el fet que les activitats extraescolars que ofereixen les escoles s’obrin als infants del barri. El 62,2 % de les famílies tindrien una resposta positiva davant l’obertura de les escoles a tots els infants del barri. L’escola pública està més d’acord amb aquesta proposta que no pas la concertada. Gràfic 18. Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants del barri? (%) Totalment d'acord 33% Gens d'acord 16% Poc d'acord 22% Força d'acord 29% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Els barris que estan més d’acord amb obrir les activitats als infants del barri són els d’Horta- Guinardó, seguits dels de l’Eixample, Sants-Montjuïc i Nou Barris. L’acord, tot i que supera el 50 %, és menor a la Barceloneta i a Sant Andreu. A Sant Martí les opinions estan dividides a parts iguals. 37 4. IDEES CLAU A continuació es presenten de forma resumida les idees clau que els agents i les famílies dels barris analitzats han posat de manifest durant la fase de diagnosi. Aquestes idees han de servir per identificar amb els agents les necessitats principals del territori, consensuar quines són més prioritàries i elaborar un pla d’acció. Idees clau sobre els agents promotors d’activitats Els principals promotors d’oferta d’activitats educatives més enllà de l’horari escolar són, en primer lloc i de manera clarament diferenciada, les AMPA dels centres de primària, seguides de les escoles i dels serveis i equipaments públics. El dinamisme de les AMPA no és homogeni. Hi ha AMPA amb un gran potencial de coordinació i d’activitat, mentre que d’altres són més inactives o reben un escàs suport de les famílies del centre. El diferent nivell de participació de les famílies en les AMPA condiciona el tipus d’oferta que aquestes poden arribar a promoure. Als barris amb molta tradició associativa, com ara el Poblenou o Sant Andreu, les associacions culturals i les entitats de lleure tenen un paper fonamental en l’organització del lleure educatiu. Malgrat que tenen un paper significatiu en tots els territoris, en barris com ara la Barceloneta, el Poble-sec o el Carmel, els equipaments són el motor cultural i d’activitats fora de l’horari lectiu. A més, exerceixen un paper d’enllaç entre les famílies i les entitats i projectes del barri. Les relacions entre els actors es donen amb facilitat de manera bilateral (per a l’ús d’equipaments, per a la transferència d’usuaris, per a l’organització d’activitats, etc.), i de vegades al si de xarxes formals. A molts barris hi ha coordinadores d’entitats, sobretot d’àmbit cultural. En territoris com ara la Barceloneta, el Poble-sec, les Roquetes i el Verdum o el Carmel hi ha projectes d’abast comunitari que treballen en xarxa i que promouen accions a les quals s’hi podria sumar fàcilment un programa com Temps de barri, temps educatiu compartit. Idees clau sobre l’oferta i la demanda d’activitats Tres de cada quatre infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar. Sant Andreu (82,6 %) i Sant Martí (82,8 %) són els territoris on hi ha un major nombre d’infants que fan activitats extraescolars. Ciutat Vella (59,8 %) i el Carmel (59,9 %) són les zones amb menys participació. L’Eixample (76,3 %) i la Font d’en Fargues (79,6 %) 38 tenen un nivell de participació força elevant, mentre que a Sants-Montjuïc (65,2 %) i a Nou Barris (66,7 %) la realització d’aquest tipus d’activitats és menys freqüent. L’activitat més estesa és l’esportiva, seguida de les disciplines artístiques i d’informàtica i idiomes. La realització d’activitats varia en funció de les característiques i dels recursos familiars, de l’horari laboral dels pares i mares i del seu nivell cultural. Hi ha alguns grups socials —com ara els infants d’origen immigrant i les famílies afectades per l’atur— que fan menys activitats. A l’hora de decidir apuntar els fills i filles a activitats extraescolars, les famílies valoren que sigui un espai de diversió, però també que els infants facin esport, que adquireixin coneixements, que es formin en valors i que es relacionin amb altres nens i nenes. Les activitats també ajuden a compatibilitzar els horaris dels infants amb els dels pares i mares. Aquesta necessitat és superior a les llars on el pare o la mare treballen fora de casa a jornada completa, sobretot quan la mare arriba a casa a la tarda. Les noies tendeixen a dedicar més temps a les activitats de caràcter artístic, i els nois a les activitats esportives. De mitjana es fan activitats extraescolars 3 dies a la setmana, majoritàriament entre el dilluns i el dijous. També hi ha molta activitat el dissabte al matí i fora del centre escolar. Amb l’edat augmenta la realització d’activitats fora de l’escola. El 82 % dels infants farien alguna activitat que no fan, especialment artístiques i d’informàtica i idiomes. Se sol·licita un volum més elevat d’activitats extraescolars de dilluns a dijous, preferentment de les 16.30 a les 18.00 hores. Hi ha molta demanda d’activitats en cap de setmana. El motiu principal de no fer activitats és que es considera que són massa cares. Les famílies voldrien disposar d’activitats de preus assequibles, i tenir més diversitat d’activitats i d’espais públics. Més del 62 % de les famílies consideren positiva la proposta d’obrir les activitats de les escoles a tots els infants del barri. 39 5. FONTS D’INFORMACIÓ 5.1. Agents educatius i socials entrevistats DISTRICTES AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS CIUTAT VELLA Escola Mediterrània Escola Alexandre Galí Escola Sant Joan Baptista Serveis Educatius AMPA Escola Mediterrània AMPA Escola Alexandre Galí AMPA Escola Sant Joan Baptista Coordinadora de Grups Corals Esplai Illa de la Gavina AEiG La Salle Barceloneta Associació Barceloneta Alerta (Pla Comunitari de la Barceloneta) Associació Esportiva Barceloneta Barceloneta Escacs Club Club de Futbol Barceloneta Poliesportiu Marítim-Fundació Claror Club Natació Atlètic Barceloneta Club Esportiu Atlàntic Barceloneta Centre Obert Glamparetes Direcció Centre Cívic Barceloneta Suport Territorial, Centre Cívic Barceloneta Casal Infantil i Projecte Franja Centre Cívic Barceloneta Joves Centre Cívic Barceloneta Biblioteca Barceloneta La Fraternitat La Fàbrica del Sol Educadors de Carrer (APC) Punt Informació Juvenil L’EIXAMPLE Escola Auró Escola Diputació Escola Els Llorers Escola Ferran Sunyer Escola Joan Miró Escola Mallorca Institut Ernest Lluch Institut Maragall Centre Privat Concertat Griselda Centre Privat Concertat IPSE Centre Privat Concertat IPSI Centre Privat Concertat Maria Auxiliadora Centre Privat Concertat Sagrat Cor Centre Privat Concertat Salesià de Sant Josep Centre Privat Concertat Sant Josep Oriol Centre Privat Concertat Urgell AMPA Escola Auró AMPA Escola Diputació AMPA Escola Ferran Sunyer AMPA Escola Joan Miró AMPA Escola Mallorca AMPA Centre Privat Concertat IPSE AMPA Centre Privat Concertat Maria Auxiliadora AMPA Centre Privat Concertat Sagrada Família AMPA Centre Privat Concertat Salesià de Sant Josep AE Aldaia AE Ítaca 40 AE Pau Claris AE Rabindranath Tagore Centre Parroquial Juvenil El Bon Recer (Catesport Esplai) Esplai Boix Esplai i Centre Juvenil La Nivaira Esplai Oriols Esplai Sant Ferran Esplai Sant Isidor Esplai Sant Miquel Associació Camí Amic AVV de l’Esquerra de l’Eixample AVV de Sant Antoni Ballets de Catalunya Colla de Diables i Porca de Sant Antoni Colla de Diables l’Esquerra Infernal Esbart Sagrat Cor Xarxa Comunitària de Sant Antoni Centre Excursionista l’Àliga Club de Futbol Catalònia Club de Futbol Don Bosco Coordinadora de Clubs de l’Escola Industrial Penya Barcelonista Anguera Biblioteca Joan Miró Biblioteca Lola Anglada Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver Centre Cívic Casa Golferichs Centre Cívic Cotxeres Borrell Centre de Serveis Socials de Sant Antoni Centre de Serveis Socials de la Nova Esquerra de l’Eixample Educadors de Carrer Espai Infantil Cotxeres Borrell Piscina Sant Jordi Pistes Esportives Municipals Parc de Joan Miró Poliesportiu Municipal Aiguajoc Poliesportiu Municipal Joan Miró SANTS-MONTJUÏC Escola Carles I Escola La Muntanyeta Escola Mossèn Jacint Verdaguer Escola Pau Vila Escola Municipal Tres Pins Escola Anna Ravell Escola Magòria SCCL (cooperativa) Escola Sant Francesc Xavier Escola del Bosc de Montjuïc Col·legi Sant Pere Claver Institut XXV Olimpíada AMPA Escola Carles I AMPA La Muntanyeta AMPA CEIP Mossèn Jacint Verdaguer AMPA Pau Vila AMPA Escola Sant Francesc Xavier Agrupament Escolta i Guies Baden Powell Centre d’Esplai Xerinola Artixoc Coral Infantil Xemeneia Amunt Atlètic Poble-sec Coordinadora d’Entitats Espai Jove 12 @ 16 Plataforma Poble-sec per a tothom (Casal Concòrdia) 41 Pla Comunitari Centre de Serveis Socials Poble-sec Biblioteca Francesc Boix Centre Cívic El Sortidor Ludoteca El Sortidor Camp Municipal de Futbol La Satàlia HORTA-GUINARDÓ Escola Carmel Escola Taxonera Escola Coves d’en Cimany Escola Virolai Col·legi Santa Teresa de Jesús AMPA Taxonera AMPA Coves d’en Cimany Centre Infantil La Torre Ludoteca Arimel Biblioteca Juan Marsé Espai Jove Boca Nord Centre Obert Adsis Esplai Pequefesta Grup Scout Makarenko Fundació Adsis Programa Accés Carmel Amunt Tècnica de Barri del Carmel Escola Àngels Garriga Escola Heura Escola Arc Iris Escola Font d’en Fargues Escola Torrent de Can Carabassa CEE Rel AMPA Pit-Roig AMPA Torrent de Can Carabassa AMPA Escola Rel AMPA Àngels Garriga AMPA Heura AMPA Font d’en Fargues Casal Xangó Tècnica de Barri de la Font d’en Fargues NOU BARRIS Escola Pia – Luz Casanova Escola Aiguamarina CEPA Oriol Martorell Escola Sant Ferran Escola Antaviana Escola Gaudí Escola Sant Antoni Maria Claret AMPA Escola Aiguamarina AMPA Escola Pia – Luz Casanova AMPA Escola Antaviana AMPA Escola Gaudí AMPA Escola Sant Antoni Maria Claret AMPA Institut La Guineueta Coordinadora d’AMPA de Nou Barris CD Olímpic Associació Cultural i Social Associació Esportiva Nou Barris Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes Centre Cultural García Lorca – Associació Andalusa de Nou Barris Grup Muntanyès: Ludoteca i Òmnium, Esplai. Associació 42 Esportiva Babar. Plataforma d’Entitats de les Roquetes Kasal de Joves de Roquetes Centre Cultural Ton i Guida Ateneu Popular de Nou Barris Casal Infantil de Nou Barris Esplai SOIA Casal Infantil de Roquetes Pistes Esportives Antoni Gelabert Pla Comunitari del Verdum Pla Comunitari de les Roquetes Pla d’Entorn Educadors de Carrer Serveis Socials SANT ANDREU AFA Centre Privat Concertat Mare de Déu de la Mercè AFA Escola Can Fabra AMPA Escola Eulàlia Bota AMPA Escola El Sagrer AMPA Escola L’Estel AMPA Escola Mestre Enric Gibert i Camins AMPA Escola Rosa dels Vents AMPA Escola Sant Pere Nolasc AMPA Escola Turó Blau AMPA Institut Príncep de Viana Escola Can Fabra Escola Eulàlia Bota Escola L’Estel Escola Mestre Enric Gibert i Camins Escola Pegaso Escola Rosa dels Vents Escola El Sagrer Escola Sant Pere Nolasc Escola Ignasi Iglésias Escola Turó Blau Centre Privat Concertat Jesús Maria Centre Privat Concertat Jesús, Maria i Josep Centre Privat Concertat Laia Centre Privat Concertat Mare de Déu de la Mercè Centre Privat Concertat Mare de Déu de la Soledat Centre Privat Concertat Monlau Institut Doctor Puigvert Institut Príncep de Viana Escola de Música Municipal Sant Andreu Col·legi d’Educació Especial Pont del Dragó Centre Privat Concertat d’Educació Especial Gavina Agrupació Excursionista Muntanya Associació Excursionista Cordada Club Esportiu Sagrerenc Club Natació Sant Andreu Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet Centre Garcilaso Piscina Municipal de Sant Andreu Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu Associació Ventijol Coordinadora d’AMPA Associació Cultural Quimera Grallakatú Diables de la Sagrera 43 Associació de Veïns de Sant Andreu Nord Tramuntana – AVVSAN AVV LA Sagrera Comissió de Festes de la Sagrera Diables de Sant Andreu Xarxa d’Entitats del Projecte Comunitari NASACO AVV – Plataforma Veïnal de Sant Andreu Agrupament Escolta Flor de Neu Agrupament Escolta Jungfrau Ludoteca de la Casa Bloc MIJAC Sant Andreu AEiG Pare Bertran AE Jaume I SANT MARTÍ AMPA Escola La Mar Bella AMPA Escola Pere IV AMPA Escola Acàcies AMPA Escola L’Arenal de Llevant AMPA Escola Poblenou AFA Provençals AFA La Llacuna del Poblenou AMPA Voramar AMPA Institut Front Marítim Escola La Mar Bella Escola Vila Olímpica Escola Pere IV Escola Acàcies Escola L’Arenal de Llevant Escola Poblenou Escola Catalònia Escola Provençals Escola Brasil Escola La Llacuna del Poblenou Escola Voramar Escola Miró Colegio Asunción de Nuestra Señora Institut Front Marítim Agrupació Sardanista Roure Casino L’Aliança del Poblenou Centre Moral i Cultural del Poblenou El Joncar Petit Colla del Drac del Poblenou Colla de Gegants del Poblenou Centre d’Imatgeria Festiva Coordinadora d’Entitats del Poblenou CEM Can Felipa Atlètic Poblenou CF Club d’Escacs Ateneu Colon Handbol Poblenou Club Natació Poblenou Associació Rugby Poblenou Catalònia Hoquei Club Agrupament Escolta Rakxa Esplai Pare Abraham Esplai Movi Poblenou Esplai Sagrat Cor Esplai La Flor de Maig Esplai Va Que Roda. CER Coop. Bac de Roda Centre Cívic Can Felipa Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz Ludoteca Municipal Maria Gràcia Pont 44 Centre de Barri del Poblenou Serveis Socials Tècnic de Reagrupament Familiar Tècnic d’Acollida 45 5.2. Centres escolars participants en l’experiència del Debat Familiar DISTRICTES CENTRES ESCOLARS CIUTAT VELLA Escola Mediterrània Escola Alexandre Galí Escola Sant Joan Baptista L’EIXAMPLE Escola Auró Escola Diputació Escola Els Llorers Escola Ferran Sunyer Escola Joan Miró Escola Mallorca Centre Privat Concertat Salesià de Sant Josep Centre Privat Concertat Sant Josep Oriol Centre Privat Concertat Urgell Centre Privat Concertat Griselda Centre Privat Concertat IPSI Centre Privat Concertat Maria Auxiliadora Centre Privat Concertat Sagrat Cor SANTS-MONTJUÏC CEIP Carles I CEIPM Escola del Bosc de Montjuïc CEIP Mossèn Jacint Verdaguer Escola Sant Francesc Xavier Escola Anna Ravell CEIPM Tres Pins CEIP La Muntanyeta CEIP Pau Vila HORTA-GUINARDÓ Escola Carmel Escola Santa Teresa de Jesús Escola Taxonera Escola Coves d’en Cimany Escola Virolai CEIP Font d’en Fargues CEE REL CEIP Arc Iris CEIP Àngels Garriga CEIP Torrent de Can Carabassa CEIP Heura NOU BARRIS CEIP Antaviana CEIP Gaudí CEIP Sant Antoni Maria Claret Escola Pia – Luz Casanova CEIP Aiguamarina CC Sant Ferran SANT ANDREU Escola Pegaso Escola L’Estel Escola Sagrera Escola Eulàlia Bota 46 Escola Turó Blau CCIP Mare de Déu de la Soledat CC Jesús Maria CC Mare de Déu de la Mercè Escola Sant Pere Nolasc Escola Ignasi Iglésias Escola Mestre Enric Gibert i Camins SANT MARTÍ Escola La Mar bella Escola Vila olímpica Escola Pere IV Escola Acàcies Escola L’Arenal de Llevant Escola Poblenou Escola Brasil Escola Voramar 47 5.3. Annex Taula 6. Sexe dels infants segons els territoris (%) Sexe Horta-Guinardó Conjunt de La Font territoris Sants- El Carmel d’en Sant Sant Ciutat Vella L’Eixample Montjuïc Fargues Nou Barris Andreu Martí Noi 47,3 43,5 46,4 47,7 49,0 52,1 49,4 47,1 47,0 Noia 52,7 56,5 53,6 52,3 51,0 47,9 50,6 52,9 53,0 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 7. Cicle educatiu segons els territoris (%) Cicle educatiu Conjunt de Horta-Guinardó territoris Sants- La Font Nou Sant Sant Ciutat Vella L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Barris Andreu Martí Fargues Cicle inicial 33,2 42,5 32,5 34,5 27,8 28,0 40,0 33,8 32,7 Cicle mitjà 32,4 28,5 33,9 28,3 26,5 33,4 25,1 32,4 40,6 Cicle superior 34,4 29,0 33,6 37,3 45,7 38,6 35,0 33,7 26,6 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 8. Lloc de naixement dels infants segons els territoris (%) Lloc de Horta-Guinardó naixement Conjunt de Sants- La Font Nou Sant Sant territoris Ciutat Vella L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Barris Andreu Martí Fargues Catalunya 84,1 84,1 81,2 80,2 72,9 87,7 83,5 90,7 85,9 Resta d’Espanya 1,4 1,3 1,7 1,3 2,4 0,3 1,4 1,0 1,7 Resta d’Europa 2,1 3,9 3,0 1,5 2,7 1,9 0,8 1,8 2,3 Amèrica 9,2 8,6 10,0 10,8 20,6 8,6 13,3 4,9 6,5 Àfrica 0,9 1,3 0,8 2,3 1,2 0,2 0,4 0,3 0,8 Àsia i Oceania 2,3 0,9 3,3 4,0 0,2 1,3 0,6 1,3 2,8 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 48 Taula 9. Lloc de naixement dels pares i mares (%) Lloc de naixement Pares Mares Catalunya 65,4 65,8 Resta d’Espanya 12,1 9,8 Resta d’Europa 3,4 2,9 Amèrica 12,6 16,5 Àfrica 2,5 1,9 Àsia i Oceania 4,0 3,1 Total 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 10. Quantitat de persones que viuen a la llar segons els territoris (%) Persones Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Nou Sant Sant territoris Ciutat Vella L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Barris Andreu Martí Fargues Dues 4,4 8,0 4,6 4,1 3,6 4,4 3,0 4,1 4,6 Tres 22,0 22,8 22,2 20,9 20,1 20,9 24,1 23,0 22,3 Quatre 51,1 45,1 49,2 43,9 49,9 58,3 47,2 56,6 52,5 Cinc 15,4 21,1 16,7 18,3 14,3 12,0 16,1 12,5 15,2 Sis 4,4 2,1 4,5 7,1 9,4 3,0 4,2 2,4 3,9 Més de sis 2,7 0,8 2,8 5,7 2,7 1,4 5,4 1,2 1,4 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 11. Nombre de germans/es segons els territoris (%) Horta-Guinardó Nombre de Conjunt de Sants- La Font germans/es territoris Nou Sant Sant Ciutat Vella L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Barris Andreu Martí Fargues Cap 25,4 33,2 25,9 28,3 21,2 21,4 28,7 24,8 23,2 Un 56,3 47,7 56,4 46,7 55,2 62,4 53,9 61,1 59,3 Dos 14,0 14,5 14,7 16,1 17,8 12,8 12,9 11,6 13,6 Tres i més 4,4 4,7 3,1 8,9 5,8 3,4 4,4 2,4 3,9 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 12. Hores setmanals de treball remunerat dels pares i mares (%) Hores Pares Mares No treballa 9,2 20,7 Fins a 20 hores 3,6 9,7 Entre 20 i 30 hores 4,1 15,3 Entre 30 i 40 hores 34,6 36,7 Més de 40 hores 48,5 17,6 Total 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 49 Taula 13. Acompanyament dels fills/es a casa segons els territoris (% de resposta múltiple) Acompanyant Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Pare 57,3 50,2 60,9 54,0 44,5 62,0 48,7 60,1 59,8 Mare 82,8 83,7 81,8 81,1 76,8 82,4 81,7 86,0 84,8 Cangur o persona remunerada 9,5 3,6 14,0 4,8 2,7 11,2 5,3 7,3 14,9 Algun familiar (avis/es, etc.) 42,5 36,7 44,9 36,3 34,4 44,2 38,5 49,5 41,4 Altres pares o mares de l’escola 9,5 8,1 11,7 7,7 4,1 12,4 5,1 9,7 9,9 Amics de la família 5,7 5,4 5,5 6,5 7,1 5,7 7,3 4,7 5,5 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 14. Participació en activitats extraescolars segons el tipus de centre (%) Conjunt Titularitat Participació del territori Pública Concertada Sí 75,1 73,2 78,6 No 24,9 26,8 21,4 Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 15. Participació en activitats extraescolars segons els territoris (%) Participació Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Nou Barris Vella Andreu Martí Fargues Sí 75,1 59,8 76,3 65,2 59,9 79,6 66,7 82,6 82,8 No 24,9 40,2 23,7 34,8 40,1 20,4 33,3 17,4 17,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 16. Participació en activitats extraescolars segons el nombre de persones a la llar i el lloc de naixement (%) Persones a la llar Lloc de naixement Conjunt del Participació territori Cinc o Catalunya i Altres països Dues Tres Quatre més Espanya Sí 75,1 73,4 77,7 80,2 62,6 78,5 57,3 No 24,9 26,6 22,3 19,8 37,4 21,5 42,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 50 Taula 17. Activitats realitzades a l’escola segons els territoris (% de resposta múltiple) Participació Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Nou Sant Sant territoris Ciutat Vella L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Barris Andreu Martí Fargues Esportiva 49,8 45,6 54,4 48,1 55,2 32,9 55,8 45,5 55,4 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 26,6 24,7 25,8 26,4 29,2 22,2 39,5 21,7 29,4 Informàtica, idiomes 20,0 18,0 19,6 19,6 30,4 14,7 33,9 16,1 18,0 Reforç escolar 5,9 3,3 4,4 7,2 9,2 4,5 15,7 4,9 3,6 Educació en el lleure 4,2 5,4 4,0 2,4 5,4 4,5 6,9 5,1 3,2 Cultural (castellers, banda de música, coral) 4,7 10,5 6,5 3,6 4,0 4,0 3,4 3,2 4,8 Lúdica 9,0 8,8 7,8 10,2 16,7 6,8 16,7 5,7 8,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 18. Activitats realitzades fora de l’escola segons els territoris (% de resposta múltiple) Participació Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Esportiva 40,7 37,7 35,2 37,7 42,5 42,1 46,8 46,0 41,1 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 18,5 12,6 17,6 15,6 9,7 26,9 14,1 20,6 21,9 Informàtica, idiomes 14,1 11,3 17,4 9,0 10,1 13,5 11,7 14,5 17,5 Reforç escolar 7,3 7,5 7,7 7,3 7,3 8,7 9,1 5,9 6,5 Educació en el lleure 9,0 12,6 9,2 6,7 11,6 13,4 9,9 8,7 7,4 Cultural (castellers, banda de música, coral) 4,8 2,5 4,7 4,0 3,1 9,7 3,2 4,6 5,1 Lúdica 8,9 13,4 7,0 15,3 14,6 4,7 14,5 7,2 4,2 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 51 Taula 19. Tipus d’activitat i espai de realització segons el tipus de centre (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Centre Centre Centre Centre públic concertat públic concertat Esportiva 48,1 52,9 39,7 42,6 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 26,5 26,9 19,8 16,3 Informàtica, idiomes 17,1 25,1 12,9 16,3 Reforç escolar 6,3 5,2 7,4 7,1 Educació en el lleure 4,0 4,4 10,5 6,4 Cultural (castellers, banda de música, coral) 4,9 4,2 5,2 4,0 Lúdica 9,5 8,1 9,9 7,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 20. Tipus d’activitat i espai de realització segons el cicle educatiu (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Cicle Cicle Cicle Cicle Cicle inicial Cicle inicial mitjà superior mitjà superior Esportiva 54,3 51,7 45,6 40,5 41,0 42,7 Artística (música, arts 28,1 27,3 24,8 18,3 20,3 18,6 plàstiques, teatre, dansa) Informàtica, idiomes 20,9 19,1 20,2 9,9 15,2 18,5 Reforç escolar 3,6 5,9 8,4 4,3 7,8 9,9 Educació en el lleure 4,1 3,9 4,6 6,4 10,1 10,8 Cultural (castellers, banda 5,4 5,3 3,6 3,9 6,0 5,1 de música, coral) Lúdica 11,8 7,5 6,4 9,5 7,6 7,7 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 21. Tipus d’activitat i espai de realització segons el lloc de naixement (% de resposta múltiple) A l’escola Fora de l’escola Activitat Nascuts a Nascuts a Nascuts a Nascuts a Catalunya i altres Catalunya i altres Espanya països Espanya països Esportiva 50,1 48,8 42,4 33,3 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 26,0 30,9 19,6 13,2 Informàtica, idiomes 19,1 24,7 14,0 14,8 Reforç escolar 4,7 12,5 6,5 11,6 Educació en el lleure 4,0 5,2 8,9 10,3 Cultural (castellers, banda de música, coral) 4,4 6,6 4,9 3,8 Lúdica 8,3 13,0 7,8 15,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 52 Taula 22. Dies de la setmana de les activitats segons els territoris (% de resposta múltiple) Dies Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font territoris Ciutat Sant Sant L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Nou Barris Vella Andreu Martí Fargues Dilluns 55,1 42,0 58,4 45,5 42,2 56,7 50,9 56,5 63,5 Dimarts 52,5 50,6 57,3 45,0 52,5 50,5 40,1 50,6 60,6 Dimecres 53,6 53,4 56,2 45,4 43,5 54,6 51,2 55,1 59,2 Dijous 52,5 47,7 57,7 45,4 40,5 54,6 42,9 47,7 63,0 Divendres 38,3 46,0 36,5 33,4 37,5 36,8 39,3 41,0 40,3 Dissabte 27,0 27,8 25,3 27,6 28,6 35,5 24,0 26,7 25,2 Diumenge 9,8 11,9 10,4 14,7 15,0 6,2 14,2 5,6 7,5 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 23. Dies de la setmana de les activitats segons els territoris (%) Hores Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font territoris Ciutat Nou Sant Sant L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Menys de 2 hores 21,9 34,5 17,7 34,4 34,7 20,0 31,2 18,7 13,6 Entre 2 i 6 hores 66,7 55,7 70,1 57,9 51,7 66,1 59,6 72,6 71,6 Entre 6 i 10 hores 9,4 7,5 10,1 6,0 9,7 11,7 6,9 7,5 13,0 Més de 10 hores 2,0 2,3 2,1 1,7 4,0 2,2 2,3 1,2 1,9 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 24. Grau d’informació de les activitats extraescolars segons els territoris (%) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues De l’escola Totalment d’acord 50,4 35,3 53,6 49,5 49,2 53,0 38,8 50,2 52,6 Bastant d’acord 38,8 45,2 38,0 38,4 38,0 40,7 34,1 41,3 38,0 Poc d’acord 8,5 15,8 7,0 9,1 10,1 5,8 17,2 7,3 7,8 Gens d’acord 2,3 3,6 1,3 3,1 2,7 0,5 9,9 1,2 1,6 De fora de l’escola Totalment d’acord 26,4 29,0 25,9 28,3 32,3 26,5 31,5 21,5 24,8 Bastant d’acord 35,1 27,6 32,7 34,6 32,5 39,7 30,8 39,1 36,2 Poc d’acord 27,3 28,1 28,9 25,5 21,8 27,0 24,0 29,0 28,9 Gens d’acord 11,3 15,4 12,6 11,6 13,4 6,7 13,7 10,4 10,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 53 Taula 25. Tipus d’activitat que es voldria fer segons els territoris (% de resposta múltiple) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Esportiva 29,6 29,7 27,3 32,5 31,1 32,2 33,1 27,9 29,0 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 32,7 38,9 32,2 31,8 38,9 33,9 33,5 31,6 31,0 Informàtica, idiomes 28,1 36,4 28,6 30,6 32,8 24,9 34,1 25,8 23,9 Reforç escolar 5,2 13,4 3,9 8,6 7,5 2,3 8,9 2,7 4,2 Educació en el lleure 12,6 12,1 11,0 13,1 16,3 13,4 16,1 13,7 11,0 Cultural (castellers, banda de música, coral) 12,6 12,1 13,2 14,0 9,9 13,7 13,3 12,4 11,3 Lúdica 22,4 23,4 18,9 26,1 31,4 20,4 30,0 22,1 19,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 26. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació segons el sexe i el cicle educatiu (% de resposta múltiple) Sexe Cicle educatiu Activitats Conjunt del Cicle Cicle Cicle Noi Noia territori inicial mitjà superior Esportiva 38,9 42,1 36,0 38,3 38,9 39,5 Artística (música, arts 44,1 41,0 38,1 plàstiques, teatre, dansa) 41,1 34,8 47,1 Informàtica, idiomes 40,4 41,6 39,5 42,2 39,3 40,6 Reforç escolar 22,3 23,6 21,2 20,9 24,4 22,3 Educació en el lleure 23,2 23,9 23,1 25,3 23,8 21,1 Cultural (castellers, banda de 21,5 21,4 18,6 música, coral) 20,4 19,8 21,1 Lúdica 19,2 19,8 18,9 21,7 19,5 15,5 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 27. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació segons els territoris (% de resposta múltiple) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Esportiva 38,9 39,3 37,0 39,2 42,5 39,7 42,9 39,3 37,1 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 41,1 43,1 40,1 36,0 35,1 47,1 43,1 44,4 40,7 Informàtica, idiomes 40,4 58,2 39,9 40,0 42,2 37,7 46,6 39,7 38,0 Reforç escolar 22,3 27,6 20,8 23,8 26,9 22,9 24,6 21,4 22,0 Educació en el lleure 23,2 19,7 23,1 22,0 20,8 26,0 21,6 24,9 24,8 Cultural (castellers, banda de música, coral) 20,4 16,7 22,0 16,0 15,6 25,0 17,7 23,2 21,1 Lúdica 19,2 19,7 18,1 20,0 14,6 20,0 22,0 21,7 17,7 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 54 Taula 28. Motius per portar els fills/es a fer activitats extraescolars segons els territoris (% de resposta múltiple) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Estiguin atesos 28,4 43,0 32,6 29,5 29,2 22,3 30,8 22,8 30,3 S’eduquin en valors 51,2 47,2 50,1 49,4 52,9 56,4 55,9 52,6 47,2 Aprenguin coneixements 52,8 50,0 55,5 48,0 44,9 53,9 54,3 53,7 53,2 Coneguin altres infants 34,8 29,9 33,0 33,3 35,0 43,7 33,3 37,9 31,8 Es diverteixin 63,3 50,0 62,1 61,3 53,7 67,3 59,0 68,9 64,9 Facin esport 55,3 44,4 58,7 48,7 51,5 53,2 46,3 60,1 59,9 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 29. Motius pels quals no es fan activitats extraescolars segons els territoris (% de resposta múltiple) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Activitats massa cares 54,1 61,3 53,2 53,0 66,3 57,3 55,1 53,3 45,5 Horaris incompatibles 26,8 20,0 29,9 27,0 24,2 27,4 29,3 23,6 25,5 A la tarda poden estar a casa 22,8 24,5 26,4 23,3 18,3 26,6 16,8 20,4 22,3 Manca de temps per estudiar 46,8 34,2 50,6 42,5 44,0 48,9 40,1 53,3 45,2 Activitats ofertes no agraden 20,2 23,9 17,8 15,8 19,4 23,7 14,4 24,2 28,5 No tenen prou informació 16,7 20,0 15,9 14,2 23,4 11,7 28,7 14,6 14,4 Per l’edat/ són massa petits 11,6 16,8 8,9 12,8 12,5 7,7 15,9 12,1 10,6 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 55 Taula 30. Aspectes a millorar de l’oferta d’activitats extraescolars segons els territoris (% de resposta múltiple) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Preus més assequibles 64,1 71,2 61,6 65,1 70,2 65,9 67,1 67,5 55,5 Ampliar l’horari d’activitats 19,7 25,4 20,8 21,1 21,9 16,7 15,8 17,4 19,1 Més diversitat d’activitats 41,5 46,8 39,8 40,9 39,9 41,3 43,2 44,0 41,7 Millorar qualitat d’activitats 26,2 22,4 27,4 22,3 15,7 25,7 16,4 29,5 35,2 Activitats més properes a l’escola 18,6 12,2 16,5 19,6 25,8 24,0 25,1 17,3 15,7 Millorar les instal·lacions 24,2 24,4 20,9 19,0 23,3 26,1 22,6 29,4 27,2 Més espais públics 32,7 35,6 32,6 30,3 30,6 40,7 29,0 35,8 29,2 Millorar la formació dels educadors 16,3 15,1 18,4 13,3 11,8 17,3 13,0 16,0 20,4 Millorar la informació sobre l’oferta 27,6 27,3 25,6 24,9 24,4 27,4 34,2 30,8 27,7 Més activitats en família 26,2 25,9 26,8 25,1 21,1 24,8 28,3 28,1 26,3 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 56 Taula 31. Horaris en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es segons els territoris (% de resposta múltiple) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant Horaris territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Dilluns 57,8 66,5 57,8 53,7 45,1 57,7 59,2 56,6 66,4 De 16.30 a 18.00 h 37,3 43,1 44,6 29,0 18,5 36,8 25,2 37,8 51,0 De 18.00 a 20.00 h 23,9 28,2 16,6 27,5 28,9 24,7 36,7 22,4 20,2 Dimarts 55,4 56,0 60,3 47,2 45,4 59,3 46,2 55,0 63,7 De 16.30 a 18.00 h 36,3 41,6 45,9 27,7 21,7 37,0 20,0 36,9 46,5 De 18.00 a 20.00 h 22,2 18,2 17,8 21,8 27,2 26,3 28,2 21,7 21,0 Dimecres 57,6 61,7 58,4 51,4 49,4 59,3 55,4 57,8 64,8 De 16.30 a 18.00 h 36,8 42,1 44,4 27,5 20,2 38,5 23,6 37,3 49,0 De 18.00 a 20.00 h 23,9 24,4 17,0 26,1 32,4 23,5 34,0 24,5 20,1 Dijous 55,6 55,5 59,6 49,4 46,2 59,5 46,4 56,3 61,9 De 16.30 a 18.00 h 35,8 40,7 45,1 27,8 22,3 35,8 19,6 36,6 45,0 De 18.00 a 20.00 h 22,7 19,6 17,7 23,7 26,9 27,1 28,4 23,2 20,2 Divendres 45,7 57,9 45,4 43,3 53,5 41,9 49,3 43,6 47,5 De 16.30 a 18.00 h 27,4 39,7 32,2 22,3 19,1 25,1 20,3 26,7 35,1 De 18.00 a 20.00 h 21,1 23,4 15,9 23,4 37,3 19,6 31,8 19,8 15,6 Dissabte 41,2 41,6 41,5 45,1 44,8 40,9 43,0 38,8 37,2 Matí 29,1 29,2 29,3 29,4 30,1 31,6 28,4 27,3 27,8 Tarda 16,8 21,5 17,3 20,1 21,1 13,4 18,2 15,5 13,4 Diumenge 15,5 15,3 16,1 21,9 15,9 10,5 18,7 12,7 13,1 Matí 10,6 10,0 10,7 13,2 9,5 8,1 12,4 9,7 10,1 Tarda 6,6 8,6 7,4 10,4 9,2 2,8 7,0 4,8 4,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 32. Horaris en què es voldria disposar de més activitats familiars segons els territoris (% de resposta múltiple) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant Horaris territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Dissabte matí 44,7 34,3 48,2 38,7 37,3 49,3 37,0 46,5 47,4 Dissabte tarda 31,3 29,0 33,8 31,7 34,4 25,7 27,6 32,2 29,7 Diumenge matí 36,0 25,2 37,5 35,4 24,6 39,0 30,3 37,5 38,9 Diumenge tarda 16,3 15,2 18,2 17,7 13,0 13,7 12,4 15,6 17,7 Entre setmana, a la tarda 27,7 42,4 21,5 31,0 31,5 25,1 40,5 28,7 24,7 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 57 Taula 33. Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat extraescolar de dues hores setmanals segons els territoris (%) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant Horaris territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Activitats gratuïtes 25,6 30,1 21,7 29,4 36,6 23,1 32,4 25,4 21,7 Fins a 10 euros/mes 21,0 33,3 18,9 25,0 23,0 14,9 36,7 17,6 18,7 D’11 a 20 euros/mes 30,0 27,4 29,9 29,3 27,3 29,7 24,0 33,6 33,3 De 21 a 30 euros/mes 17,5 6,4 21,9 12,7 9,3 22,9 5,3 18,9 19,8 De 31 a 40 euros/mes 4,4 1,8 5,7 2,4 3,6 6,5 1,3 3,2 5,2 Més de 40 euros/mes 1,5 1 1,9 1,2 0,3 2,9 0,2 1,4 1,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. Taula 34. Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants del barri? (%) Horta-Guinardó Conjunt de Sants- La Font Ciutat Nou Sant Sant Horaris territoris L’Eixample Montjuïc El Carmel d’en Vella Barris Andreu Martí Fargues Totalment d’acord 33,0 34,1 32,3 37,9 45,3 41,7 43,2 26,6 25,0 Força d’acord 29,2 20,9 31,8 27,6 31,5 35,9 25,7 28,9 25,6 Poc d’acord 21,5 19,5 22,3 19,2 14,3 14,7 15,1 26,0 27,3 Gens d’acord 16,3 25,5 13,6 15,2 8,9 7,6 16,0 18,5 22,1 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 58