2
Estudi elaborat per:
Programa de Nous Usos Socials del Temps. 
Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de:
Institut Municipal d'Educació. Ajuntament de Barcelona
Fundació Jaume Bofill
Redacció:
Elena Sintes Pascual
Edició:
Sector d'Educació, Cultura i Benestar. Ajuntament de Barcelona. 
Disseny gràfic:
Estudio Angel Uzkiano
© de l'edició: Ajuntament de Barcelona
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 5
2. LA CIUTAT I ELS USOS DEL TEMPS 7
3. INTERVENCIÓ DES DE LA PROXIMITAT: 
“TEMPS DE BARRI, TEMPS EDUCATIU COMPARTIT” 12
3.1. Descripció i objectius del programa 12
3.2. Expansió del programa: del pla pilot al programa
de ciutat 13
3.3. Metodologia i fases del programa 16
4. IDENTIFICACIÓ DE DEMANDES I NECESSITATS: DIAGNOSI 
DELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS I DE LES FAMÍLIES  17
4.1. Marc conceptual 17
4.2. Instruments de la diagnosi: com i amb qui 19
4.3. Resultats de la diagnosi 22
4.4. Síntesi i recomanacions 47
5. ANNEX 52
5.1. Agents educatius i socials entrevistats 52
5.2. Centres educatius participants en el Debat Familiar 72
5.3. Taules de resultats del Debat Familiar 80
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 92
4
1. INTRODUCCIÓ
«Quantes hores et falten al dia?», ens pregunta María Ángeles Durán en el tí-
tol d’un dels seus llibres, reflexionant sobre un dels malestars contempora-
nis: el problema de l’organització social del temps. El dia a dia es percep com
una cursa a contrarellotge, les presses s’imposen, la urgència esdevé un es-
tat constant i creix la insatisfacció respecte a la manera com vivim els espais
i els temps. En el rerefons de la queixa hi ha un ordre social generador de
desigualtats i de dificultats per al desenvolupament de la vida quotidiana. 
La societat dels primers anys del segle XXI emergeix dels grans processos de
canvi contemporanis que han acompanyat el pas de les ciutats industrials a
les ciutats modernes. Els intel·lectuals han utilitzat diverses metàfores per eti-
quetar la fase històrica que vivim: societat líquida, tercera modernitat o so-
cietat hipermoderna són alguns dels termes més emprats per descriure aquesta
nova etapa. Les transformacions han estat múltiples i han afectat tots els as-
pectes que conformen la vida urbana: la transició de les societats industrials
en economies de serveis i de coneixement, els canvis en les condicions de
treball i la creixent flexibilitat laboral, la individualització i diferenciació dels mo-
des de vida, l’impacte dels avenços tecnològics, els canvis demogràfics i dels
models de família i de relacions de gènere, la mercantilització de les pràcti-
ques socials, els processos de metropolinització, el tipus de governança i les
relacions entre l’Administració i la ciutadania; fins i tot, la crisi del sistema eco-
nòmic (Bauman [2003, 2010], Giddens [1993], Beck [2003]).
L’acceleració dels canvis ha trasbalsat les formes de vida i ha desestabilitzat
el fràgil equilibri de la gestió del temps quotidià. Les dades disponibles indi-
quen que el temps és una qüestió sensible, que afecta tothom. També cons-
taten que està mal repartit, que genera tensions i que és un problema comú
a la ciutat. 
Cada vegada hi ha més persones que tenen dificultats per combinar les ac-
tivitats diàries. Creix la sensació de disposar de poc temps lliure, de no tenir
prou temps personal, i el temps es percep com un bé escàs. I a mesura que
augmenta la mobilitat i que hi ha més gent desplaçant-se dins i fora de la ciu-
tat, hi ha una major demanda de proximitat i d’estalvi de temps i, per tant, de
serveis i equipaments propers. 
Els malestars —que expressen més sovint les dones que els homes— són
conseqüència de les friccions del dia a dia, i són tant variats com ho són les
persones que viuen a la ciutat. Però també sabem que la ciutat no és un es-
5
cenari neutral; ben al contrari, la manera com s’estructura pot facilitar o difi-
cultar la gestió dels temps quotidians (Ascher, 1995).  
Ens situem davant un canvi de paradigma. Les disfuncions temporals i les
problemàtiques i desigualtats socials que se’n deriven han convertit la qües-
tió del temps en objecte de les polítiques públiques. La necessitat de redefi-
nir els usos del temps és imprescindible per adequar la ciutat a una realitat
que parteix d’unes necessitats molt més plurals i polièdriques i que, en con-
seqüència, demanen unes solucions més transversals, flexibles, desincronit-
zades i facilitadores de la gestió de la vida quotidiana. Es tracta de reconciliar
la vida dins i fora del treball; en definitiva, de millorar la qualitat de vida de la
ciutadania i de posar de relleu la importància del temps de la vida, més enllà
del treball (Balbo, 1991).
Arreu d’Europa, les ciutats han anat assumint la necessitat d’establir una no-
va relació amb el temps, una relació més adequada a les noves formes de
vida. L’Ajuntament de Barcelona va decidir l’any 2003 apostar, com també
ho han fet altres ciutats europees, per les Polítiques Públiques dels Usos So-
cials del Temps, amb el convenciment que les administracions han d’articu-
lar la ciutat, els seus equipaments i els seus serveis amb els temps de les
persones.
En aquest context, les polítiques de temps requereixen un coneixement pro-
fund de la realitat social sobre la qual actuen. La complexitat del fenomen fa
més necessària que mai l’anàlisi de l’evolució de la societat i les seves con-
seqüències sobre els ritmes de vida diaris, les activitats, els desplaçaments
i, sobretot, les desigualtats socials que genera l’actual distribució del temps
(Bonfiglioli, 1997; Boulin i Mückenberger, 2002).
6
2. LA CIUTAT I ELS USOS
DEL TEMPS
La irrupció del valor del temps en la realitat urbana és un fenomen recent, so-
bre el qual cal actuar amb propostes innovadores a partir d’un coneixement
profund de la realitat. Les transformacions en l’organització social de la vida
quotidiana han repercutit en la gestió del temps quotidià i en la compatibilit-
zació de les diferents esferes vitals: els temps de treball remunerat, el treball
domèstic i familiar, i el temps personal i de lleure. 
Recerques recents1 han permès observar que l’ús del temps a la ciutat no és
homogeni, sinó que varia per grups socials en funció de l’activitat i de l’ho-
rari laboral, del cicle vital, del sexe i de l’estatus social de les persones. El tre-
ball remunerat es configura com l’eix central de l’organització de la vida
quotidiana, i el tipus d’horari laboral condiciona l’harmonització de les activi-
tats i dels ritmes de vida de les persones. És palesa la distribució desigual
dels temps de treball domèstic i familiar entre dones i homes, si bé les dife-
rències de gènere tendeixen a reduir-se progressivament. Amb tot, la cura
dels menors continua sent una tasca fonamentalment assumida per la mare
o de forma compartida, però en molt pocs casos és assumida principalment
pel pare. En conjunt, la càrrega global de treball de les dones sempre és su-
perior a la dels homes en tots els estrats socials. L’escassetat de temps és
un fenomen creixent i cada vegada són més les persones que declaren no
tenir prou temps lliure, especialment en les edats compreses entre els 25 i
els 44 anys, i quan es tenen infants petits. 
En un context urbà en què augmenten les necessitats de desplaçament dels
ciutadans i ciutadanes per realitzar les activitats quotidianes, es detecta una
intensificació de les activitats en el propi barri, associada a la recerca de la
proximitat com a valor en alça en una societat on el temps ha esdevingut un
bé escàs i limitat i on, conseqüentment, la seva gestió i control cada cop es
percep més com un element íntimament interrelacionat i crucial per a la qua-
litat de vida.
1 Vegeu els informes sobre l’ús social del temps editats per l’Ajuntament de Barcelona
(Sintes, Serra, Cónsola i Ramon, 2009; Sintes i Miralles, 2006, 2008a, 2008b) i els diver-
sos volums de la col·lecció Dossiers del Temps. 
7
La ciutat enfront del futur
Es tracta d’un procés dinàmic i a llarg termini. L’anàlisi de la ciutat i de les
tendències que s’hi detecten aporta les claus i els reptes que emergeixen de
les noves realitats socials, econòmiques, culturals, tecnològiques i territorials.
Alguns indicadors permeten visualitzar les principals característiques de la
ciutat que ve. En destaquen les següents: 
La ciutat sempre oberta. La dinàmica de la globalització de la producció i
el consum ens ha dut a viure en companyia del «temps continu». La ciutat de
24 hores és una realitat a les grans ciutats nord-americanes (el paradigma
n’és Nova York, la ciutat que mai no dorm) i s’està estenent al Japó i a la Xi-
na. La pressió del «temps real», de la producció contínua al llarg de tot el dia
també està arribant a les ciutats europees. Aquests canvis, juntament amb
la creixent importància del valor del temps de lleure, alimenten l’ús gairebé
sense interrupció de l’espai urbà i dels equipaments culturals i d’oci.
La terciarització de la ciutat afavoreix que aquesta estigui activa de dia i de
nit. Els caps de setmana deixen de ser dies de descans i es transformen en
períodes de gran activitat, i a l’estiu la ciutat està plena. La ciutat ja no tan-
ca a les set ni a les vuit de la tarda, ni tan sols a les dues de la matinada, i
tampoc els diumenges. En una ciutat sense interrupció, calen nous models
de serveis públics. 
Els ritmes i horaris es diversifiquen. A la ciutat hi conviuen pautes de com-
portament cada vegada més heterogènies. En aquest context de canvi de la
societat contemporània, ja no existeix un únic temps social, sinó múltiples
temps que corresponen a la pluralitat d’individus i d’institucions que configu-
ren una societat complexa i fragmentada. 
Diàriament, la ciutat acull una àmplia diversitat de necessitats i de grups so-
cials (visitants, gent gran, joves, infants, famílies, persones que viuen soles,
persones que hi treballen). Diversitat de persones i, per tant, d’hàbits i ne-
cessitats. La societat tendirà cap a l’autonomia creixent dels individus i l’a-
propiació individual de l’espai i del temps. També dels objectes. 
Ara bé, no es tracta pas d’una evolució nova. El telèfon o el rellotge, per exem-
ple, van deixar de ser un equipament col·lectiu per convertir-se en un equi-
pament de la llar i, finalment, en un equipament individual. Les persones
demanen serveis personalitzats que els permetin adaptar-se millor a la vida
contemporània.
Augmenta l’autonomia, es diversifiquen els ritmes, els horaris, els hàbits, la
mobilitat... Desapareix la rigidesa i els horaris «estàndard» en tots els àmbits
de la vida quotidiana: treball, estudis, lleure.
Avenços tecnològics amb impacte en tots els àmbits de la vida. El des-
envolupament de les ciutats està intrínsecament lligat amb l’evolució de les
tecnologies, tant del transport, com de la producció de béns i serveis o de la
informació. Tal com sovint explicava el sociòleg François Ascher, els béns que
ens han donat autonomia —com ara el congelador o el microones, el telèfon
o el rellotge— han participat activament en la transformació de les ciutats i
de les pràctiques urbanes. 
8
Amb l’autonomia de les persones, la ciutat s’ha estès, les distàncies han aug-
mentat i la mobilitat ha crescut. No obstant això, les tecnologies de la infor-
mació i la comunicació també han permès reduir temps i desplaçaments. 
Canvis en el mercat de treball i flexibilització dels horaris i dels ritmes
de treball. El treball remunerat, central en la societat industrial i en la socie-
tat moderna, també es diversifica i fragmenta. 
En el decurs del segle XX, les hores de treball remunerat a Europa han anat
disminuint de forma gradual i, des de fa uns anys, s’han estabilitzat al voltant
de les 40 hores setmanals. El canvi més substancial des de la dècada del 1970
és la creixent flexibilització dels horaris i de les jornades de treball, que se su-
men i promouen encara més la desincronització de les pràctiques socials. 
Algunes recerques europees assenyalen dues tendències de canvi en les or-
ganitzacions del treball. La primera és l’increment del nombre d’empreses
que implementen la flexibilitat horària.2 La segona és la generació de benefi-
cis per a les empreses i treballadors/es mitjançant l’aplicació de mesures que
faciliten la compatibilització de la vida laboral amb la familiar i personal.3
Estan apareixent nous valors laborals. El desenvolupament de l’economia eu-
ropea incorpora en paral·lel el creixement de la competitivitat de les empre-
ses i una organització del treball més eficient.
Canvis demogràfics i a les llars. Els acords de Lisboa del 2000 ja indica-
ven que el manteniment del sistema de benestar exigeix repensar la distribu-
ció dels períodes de treball, oci, formació i cura de les persones durant el
cicle de vida. 
Sorgeixen noves formes familiars i creix el nombre de llars amb parelles biac-
tives. El rol tradicional de dona cuidadora va desapareixent de manera pro-
gressiva. La tendència és que tant dones com homes combinin els treballs
remunerats i no remunerats. 
Amb l’envelliment i el sobreenvelliment, el temps de cura de les persones
grans demana noves respostes socials, ja que aquesta tasca no la poden
gestionar únicament les dones, ni tampoc les xarxes familiars: ha de ser una
qüestió de coresponsabilitat pública i privada.
Integració metropolitana. La ciutat difícilment pot satisfer totes les deman-
des d’activitat en el seus límits físics, la qual cosa provoca augments en el preu
del sòl que expulsen alguns segments d’activitat a altres llocs del territori me-
tropolità, fenomen particularment evident en el cas del mercat de l’habitatge.
La dispersió de les activitats en l’espai urbà ha generat una localització es-
pecialitzada de les funcions (espais residencials, espais de lleure, espais co-
mercials, espais laborals...).
2 European Company Survey, 2009, European Foundation for the Improvement of Living
and Working Conditions, Unió Europea: <http://www.eurofound.europa.eu/surveys/com-
panysurvey/>.
3 Good practice guide to internal flexibility policies in companies, European Foundation
for the Improvement of Living and Working Conditions, Unió Europea: 
<http://www.eurofound.europa.eu/publications/htmlfiles/ef0919.htm>
9
Barcelona és, en la pràctica, una ciutat metropolitana, econòmicament inte-
grada en un territori que ultrapassa els límits del seu terme municipal. 
La separació espacial i temporal de les activitats diàries, així com el creixe-
ment de la ciutat real, han generat la necessitat de desplaçar-se cada vega-
da més lluny per fer les activitats diàries. Els nous patrons de mobilitat es
distancien de l’antic model estrictament radial amb puntes de demanda molt
ben definides: es generen necessitats de transport en dimensions territorials
molt variades i en horaris relativament dispersos.
L’aplicació de noves tecnologies en el transport i la creació de noves infraes-
tructures modificaran substancialment la mobilitat i la localització de les per-
sones, dels béns i de les informacions. Les estimacions indiquen que ens
dirigim cap a una ciutat més mòbil i alhora més telecomunicada. De fet, la
combinació entre l’estalvi de temps de desplaçament propiciat per la millora
de les infraestructures de transport, l’increment de facilitats per moure’s, i
l’autonomia a través del telèfon mòbil, recompondrà el sistema de mobilitat.
En lloc de dirigir-nos cap a una ciutat amb mobilitat zero, els desplaçaments
es multiplicaran, es diluiran al llarg del dia i les hores punta es reduiran. 
El repte de la ciutat metropolitana exigeix ser capaços de construir una xar-
xa de transport públic de qualitat, i alhora econòmicament sostenible, que
satisfaci una mobilitat cada vegada més complexa. 
Integració en els fluxos globals. Barcelona viu, avui, la coexistència —so-
vint la dualitat— de la ciutat local i la ciutat global. D’una banda, és una ciu-
tat amb barris que tenen una vida social, cultural i econòmica activa i, de
l’altra, és una ciutat atractiva per als visitants i els negocis, amb un posicio-
nament al món que fa que sigui reconeguda per la seva qualitat de vida.4 La
ciutat és valorada per la seva connectivitat —tot i que no se situa entre les
ciutats econòmicament punteres—, però, sobretot, per la seva alta qualitat
de vida.
Les noves infraestructures (aeroport, port, AVE...) la connecten amb el món
i, en els propers anys, Barcelona es consolidarà com una metròpoli global.
La millora de la qualitat de vida és fonamental per garantir la cohesió social
de la ciutat i, alhora, per continuar sent el principal factor d’atracció, tant de
visitants com d’empreses. 
El barri és un centre d’activitat i de cohesió social. El fet que la socie-
tat tendeixi cap a la individualització no significa que desaparegui la vida en
societat, ni les xarxes socials, ni que esdevinguem éssers completament in-
dependents. Al contrari, les persones tindrem una dependència creixent dels
serveis i, segons acabem d’assenyalar, d’uns serveis personalitzats i propers.
Simultaneïtat d’usos. Dins l’àmbit urbà coexisteixen el treball, la família, la
mobilitat, la vida social i el lleure. El territori és multifuncional i els equipaments
i serveis es dissenyen per donar serveis complementaris. Els serveis s’inte-
gren en els equipaments amb diferents usos, per a diferents grups socials,
en diferents horaris.
4 El 2009 Barcelona va ser, per dotzè any consecutiu i segons l’European Cities Monitor
(Cushman & Wakefield), la millor ciutat europea en qualitat de vida per a les persones tre-
balladores. Vegeu Barcelona en xifres 2009, editat per Promoció Econòmica Internacional. 
10
Emergeixen nous valors sobre els temps i creix la demanda ciutada-
na. L’autonomia i el temps són els nous valors que prevalen en la societat
contemporània. El temps s’introduirà com un indicador més de qualitat de vi-
da. En l’àmbit internacional s’estan debatent els indicadors que mesuren la
riquesa dels països. L’any 2009, una comissió d’experts dirigida pel premi
Nobel d’Economia Joseph Stiglitz i constituïda pel govern francès va presen-
tar un informe de revisió del sistema de càlcul del PIB en què es proposa in-
cloure noves mesures del benestar, com ara el treball domèstic i la disponibilitat
de temps lliure.5 
Les dinàmiques que s’acaben d’assenyalar aniran evolucionant en els pro-
pers anys. Cal repensar els conceptes a partir dels quals hem concebut el
desenvolupament urbà. Fins ara, la ciutat ha donat respostes permanents,
col·lectives i homogènies a les necessitats ciutadanes. La ciutat actual, pe-
rò, ha de fer front a necessitats cada vegada més variades i canviants. Tot
indica que el desenvolupament futur de les ciutats haurà de prendre en con-
sideració allò que Amartya Sen anomena «l’heterogeneïtat de les necessitats
humanes». 
En un moment en què la ciutat de Barcelona prioritza els seus barris i en
què els punts estratègics d’aquesta nova mirada són la sostenibilitat i ga-
rantir la qualitat de vida, la cohesió social i territorial, el temps de les perso-
nes és un element estratègic i transversal cabdal en les polítiques públiques
de Barcelona.
En aquest sentit, el funcionament de la ciutat en el seu conjunt, els equipa-
ments i serveis que posa a l’abast dels seus ciutadans i ciutadanes, i els ho-
raris a partir dels quals aquests hi tenen accés, han de poder donar resposta
a l’evolució de les necessitats individuals i col·lectives.
Per tant, no es tracta només de conciliar horaris per millorar la qualitat de vi-
da personal, sinó de veure de quina manera un tipus de ciutat com Barcelo-
na és capaç d’aplicar unes polítiques globals que, des de la proximitat i la
transversalitat, permetin adaptar-se a unes necessitats que són diferents de
les de fa 10 anys i de les que hi haurà d’aquí a 10 anys més. 
5 Vegeu l’informe a <http://www.stiglitz-sen-fitoussi.fr/documents/rapport_anglais.pdf.>.
11
3. INTERVENCIÓ DES DE
LA PROXIMITAT: TEMPS 
DE BARRI, TEMPS 
EDUCATIU COMPARTIT
La ciutat i els barris són espais idonis per a la implementació de polítiques de
temps. Des d’aquesta premissa, l’any 2005 es va endegar a Barcelona el pro-
grama Temps de barri, temps educatiu compartit, amb la voluntat d’interve-
nir en la millora del benestar quotidià. S’havia constatat que les llars amb
infants eren un dels grups socials que tenien més problemes per organitzar
el seu temps, en especial pel que fa a la compatibilització dels horaris labo-
rals, escolars i de lleure. Per aquest motiu es va optar per actuar en l’àmbit
del temps fora de l’horari escolar. Una primera diagnosi de la situació perme-
tia entreveure un gran potencial de treball, ja que, d’una banda, les famílies
demanaven disposar d’activitats fora de l’horari lectiu que fossin properes i
de qualitat i, de l’altra, es detectaven mancances en la coordinació dels agents
promotors d’activitats extraescolars i en el tipus d’activitats ofertes.
3.1. Descripció i objectius del programa 
Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa promogut conjun-
tament entre el Programa de Nous Usos Socials del Temps, l’Institut d’Edu-
cació i els Districtes de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill.
Aquest programa té com a objectius dissenyar i aplicar accions per construir
uns usos dels temps i uns espais educatius per als infants i adolescents que
contribueixin a l’harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actua-
cions que comportin la implicació dels diferents agents que intervenen en
l’àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...). En
concret, es proposa:
Contribuir a aconseguir que els barris tinguin una oferta d’activitats
educatives fora de l’horari escolar que sigui de qualitat i diversificada.
Promoure accions educatives en el temps de lleure que afavoreixin
l’harmonització del temps en família.
12
Reforçar el teixit associatiu i el treball en xarxa entre els agents lo-
cals.
Potenciar l’ús educatiu del temps fora de l’horari escolar mitjançant
els patis escolars i altres equipaments públics.
El programa s’adreça a les famílies i els infants i adolescents (de 3 a 16 anys),
així com als agents educatius (escoles d’educació infantil, primària i secun-
dària obligatòria sostingudes amb fons públics) i als agents socials (entitats
de lleure, associacions esportives, associacions culturals, AMPA i equipa-
ments i serveis públics, entre d’altres).
Els serveis i recursos que es promouen inclouen:
Donar suport a les activitats en horari extraescolar. Activitats extra-
escolars de qualitat i obertes al barri, organitzades de forma conjunta
o coordinada per AMPA, entitats i centres escolars.
Obertura de patis escolars en caps de setmana i vacances, com a
espais d’ús públic amb servei de monitoratge.
Activitats familiars. Activitats de temps en família, en caps de set-
mana, compartides entre diferents escoles i AMPA.
Suport d’acompanyament. Recurs que garanteix la mobilitat i ac-
cessibilitat dels infants a les activitats del barri.
El programa dóna suport i col·labora amb les AMPA, les escoles i els agents
socials per crear i dinamitzar els plans d’acció en xarxa d’agents educatius i
socials, mitjançant la figura d’un coordinador/a territorial.
3.2. Expansió del programa: del pla 
pilot al programa de ciutat
El programa es va iniciar l’any 2005 amb un projecte pilot a tres districtes de
Barcelona: el districte de Sants-Montjuïc (barris de Sants, Hostafrancs, la
Bordeta i Sants-Badal), el districte de Gràcia (barris de Penitents, la Salut,
Vallcarca i el Coll) i el districte de Nou Barris (barri de Prosperitat). 
Per realitzar el projecte pilot es van elaborar uns criteris per seleccionar tres
territoris amb característiques diferents a partir de la xarxa educativa exis-
tent, la població, l’equilibri entre escola publica i concertada, renda diferent,
barris que formessin part d’una mateixa zona estadística i tres districtes di-
ferents. Després de l’anàlisi, es va donar prioritat a l’actuació en tres tipolo-
gies de barri:
Casc històric de districtes amb tradició associativa, xarxa d’equipa-
ments i equilibri entre l’oferta d’escola pública i concertada, amb ren-
des mitjanes: intervenció en els barris de Sants-Hostafrancs i la Bordeta.
És una zona d’intervenció complexa a causa de les seves dimensions
i de la forta xarxa social existent. És el territori més gran de la prova
pilot, amb una població de 98.000 persones, aproximadament.
Zona més dispersa, de menys centralitzat, amb diferències de ren-
da dins la mateixa zona, amb una orografia complicada i una xarxa as-
sociativa i escolar menys forta: barris de Vallcarca-Penitents, el Coll ib
13
la Salut, amb una població aproximada de 30.000 persones.
Un barri compacte, un barri cohesionat, Prosperitat, a Nou Barris,
que conforma un territori de 25.000 persones, amb una gran diversi-
tat de serveis i equipaments al barri mateix, i amb un nombre mínim
d’escoles i d’instituts per crear xarxa.
Aquestes tres tipologies de territoris van permetre saber quines línies d’ac-
tuació són adients en tots els territoris i quines tenen una especificitat pròpia
segons l’adaptació que calgui a les realitats concretes dels barris.6
L’any 2008 s’hi van incorporar nous territoris: la Marina de Port i la Marina del
Prat Vermell (districte de Sants-Montjuïc), les Corts i la Maternitat-Sant Ra-
mon (districte de les Corts), Sant Gervasi-Galvany i el Putget i Farró (distric-
te de Sarrià-Sant Gervasi), Camp d’en Grassot i Gràcia Nova (districte de
Gràcia), Navas i el Congrés i els Indians (districte de Sant Andreu) i Clot i
Camp de l’Arpa del Clot (districte de Sant Martí). 
L’any 2009, continuant amb l’expansió del programa arreu de la ciutat, es va
ampliar de nou el nombre de barris participants: el Fort Pienc i la Sagrada Fa-
mília (districte de l’Eixample), el Guinardó i Baix Guinardó (districte d’Horta-
Guinardó), Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona (districte de Nou Barris),
Bon Pastor i Baró de Viver (districte de Sant Andreu) i Sant Martí de Proven-
çals i la Verneda i la Pau (districte de Sant Martí).
En el decurs del 2009 i el 2010 s’han afegit al projecte els barris següents: la
Barceloneta (districte de Ciutat Vella), el Poble-sec i la Font de la Guatlla (dis-
tricte de Sants-Montjuïc), l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra
de l’Eixample i Sant Antoni (districte de l’Eixample), el Carmel i la Font d’en
Fargues (districte d’Horta-Guinardó), Sant Andreu i la Sagrera (districte de
Sant Andreu), les Roquetes i el Verdum (districte de Nou Barris) i el Poblenou
i Provençals del Poblenou (districte de Sant Martí). 
6 Per a més informació, consulteu la publicació ALBAIGÉS, B.; SELVA, M.; BAYA, M.: In-
fants, família, escola i entorn: claus per a un temps educatiu compartit, Barcelona: Fun-
dació Jaume Bofill i Ajuntament de Barcelona, 2009.
14
Evolució de la implantació territorial:
DISTRICTES FASE 0 FASE 1 FASE 2 FASE 3
2006/7 I 2007/8 CURS CURS CURS
EXPERIÈNCIA 2008-2009 2009-2010 2010-2011
PILOT
CIUTAT VELLA Barceloneta
L’EIXAMPLE El Fort Pienc Sant Antoni
La Sagrada L’Antiga Esquerra
Família de l’Eixample
La Nova Esquerra 
de l’Eixample
SANTS- Sants Marina del Prat El Poble-sec
MONTJUÏC La Bordeta Vermell La Font de 
Hostafrancs La Marina la Guatlla
Sants- Badal de Port
LES CORTS Les Corts
Sant Ramon- 
la Maternitat
SARRIÀ- Sant Gervasi-
SANT GERVASI Galvany
El Putget 
i Farró
GRÀCIA El Coll Camp d’en
La Salut Grassot-
Vallcarca- Gràcia Nova
Penitents
HORTA- Alt Guinardó Carmel
GUINARDÓ Baix Guinardó La Font 
d’en Fargues
NOU BARRIS Prosperitat Ciutat Meridiana Les Roquetes
Torre Baró El Verdum
Vallbona
SANT ANDREU Navas Bon Pastor La Sagrera
El Congrés Baró de Viver Sant Andreu
i els Indians
SANT MARTÍ Clot St. Martí de El Poblenou
El Camp de Provençals Provençals
l’Arpa del Clot La Verneda del Poblenou
i La Pau
15
3.3. Metodologia i fases del programa
Temps de barri, temps educatiu compartit és un projecte d’investigació-ac-
ció participativa. Aquesta metodologia facilita que el programa esdevingui un
projecte col·lectiu, ja que des del moment de la diagnosi implica les perso-
nes que hi participen i les predisposa al desenvolupament de les accions fu-
tures. 
Tot seguit es descriuen les fases en què es desenvolupa el projecte en ca-
dascun dels territoris:
1. Diagnosi dels agents.7 Realització d’una primera aproximació a la
realitat de l’educació en el temps de lleure als barris on es desenvolupa
el projecte.
2. Diagnosi dels infants, adolescents i famílies. Consulta als in-
fants i a les seves famílies, mitjançant una metodologia basada en el
Debat Familiar, on es convida a reflexionar en el nucli familiar sobre l’e-
ducació en el temps de lleure i els usos socials i educatius del temps.
3. Procés participatiu. Definició de les propostes d’intervenció a partir
de les fases de diagnosi i mitjançant un procés participatiu amb tots els
agents educatius i socials.
4. Disseny i implementació d’accions. Planificació de propostes en
funció dels resultats de les fases prèvies de diagnosi i elaboració de pro-
postes consensuades entre els agents educatius i socials.
5. Avaluació quantitativa dels resultats i avaluació qualitativa del
programa. Es fa un seguiment periòdic dels indicadors d’implantació del
programa i, al final de cada curs, una avaluació qualitativa del programa
amb la participació dels agents educatius i socials.
7 Entenem per «agents educatius i socials» aquelles figures i organitzacions que generen
algun tipus d’efecte en l’àmbit de l’educació fora de l’horari escolar, bé a través del dis-
seny i l’execució d’activitats específiques per a infants i joves (agent directe), o simple-
ment a través d’una tasca de suport extern −logístic, material, tècnic, etc.− (agent indirecte).
16
4. IDENTIFICACIÓ DE 
DEMANDES I DE NECESSI-
TATS: DIAGNOSI DELS
AGENTS EDUCATIUS I 
SOCIALS I DE LES FAMÍLIES  
4.1. Marc conceptual
Els canvis en els modes de vida de la nostra societat han repercutit en la con-
figuració de les famílies, en el tipus de relacions i en el repartiment de rols,
temps i treballs a les llars.
En aquest context, les activitats fora de l’horari escolar formen part de la vi-
da quotidiana de molts infants i joves. De fet, les activitats fora de l’horari es-
colar estan adquirint cada vegada més importància i reconeixement social.
Segons Trilla i García (2004) i Molinuevo (Torrubia, 2009), en els darrers anys
es detecta una tendència de generalització de les activitats extraescolars. 
Alguns dels factors que expliquen l’emergència de l’educació no formal són
l’increment de la demanda d’espais i de temps per als infants i joves, alhora
que se n’exigeix progressivament més qualitat. El desig de donar una edu-
cació de qualitat, juntament amb la necessitat de trobar solucions per com-
patibilitzar els horaris laborals amb els escolars, són les causes principals de
l’interès de les famílies per complementar la formació que els seus fills i filles
reben a l’escola.
Sabem, però, que no tothom té el mateix tipus de necessitats, mitjans ni pre-
ferències, i que la manera com s’organitza el temps fora de l’horari escolar
varia. La realització d’activitats extraescolars depèn del context social i fami-
liar, i canvia segons les característiques del territori de residència (existència
d’equipaments al barri, vertebració del teixit associatiu, dinamisme dels agents
educatius i socials, composició socioeconòmica de la població), les caracte-
rístiques dels centres escolars (titularitat, perfil socioeconòmic de l’alumnat,
accessibilitat geogràfica, grandària i qualitat de les infraestructures, dinàmi-
ca del centre i de l’AMPA), el tipus d’oferta (classes d’activitats, horaris i preus),
17
les característiques de les famílies (posició socioeconòmica i cultural, origen
geogràfic, estructura de la llar, situació laboral i horaris de treball, organitza-
ció del temps i de les tasques; accés a xarxes familiars, d’amistat o veïnat,
accés a serveis públics i privats; preferències d’orientació educativa), i les ca-
racterístiques dels infants i dels joves (edat, gènere i origen geogràfic).
Cal tenir en compte la influència de tots aquests aspectes, sobretot en l’ac-
tual context de crisi econòmica, ja que limita tant l’oferta com la demanda
d’activitats extraescolars. 
Gràfic 1
Condicionants de la participació en activitats fora de l’horari escolar
Territori
Infants i Centre 
adolescents escolar
Activitats 
fora de 
l'horari 
escolar
Posició 
i recursos Tipus 
familiars d'oferta
Conèixer els recursos de què disposen les llars, les estratègies que adopten
i les desigualtats que es produeixen és cabdal per dissenyar un pla d’acció
de forma participativa amb els agents educatius i socials, i per donar respos-
tes adequades a aquestes necessitats. 
Aquest estudi permet conèixer les opinions i demandes socials sobre els
temps educatius més enllà de l’horari escolar, a la vegada que aporta ele-
ments clau per al disseny de les accions i per al desenvolupament del pro-
grama Temps de barri, temps educatiu compartit.
18
4.2. Instruments de la diagnosi: 
com i amb qui
La diagnosi s’estructura en dues parts: Què diuen els agents educatius i so-
cials?, elaborada a partir de la realització d’entrevistes amb els diversos agents
educatius i socials del territori (centres educatius, AMPA, entitats, serveis,
etc.), i Què diuen les famílies?, elaborada a partir dels resultats de l’enques-
ta feta a les famílies, anomenada «Debat Familiar».
La diagnosi sempre es duu a terme durant el curs anterior a la implementa-
ció del pla d’acció de cada barri. Així, per exemple, en l’última fase d’expan-
sió del programa prevista per al curs 2010-2011, la diagnosi s’ha fet durant
el curs 2009-2010.8
Diagnosi dels agents: què diuen els agents educatius i socials?
En la diagnosi hi han participat un total de 891 agents educatius i socials de
cadascun dels territoris (centres educatius, AMPA, entitats d’educació en el
lleure, serveis públics, clubs i associacions esportives, associacions i col·lec-
tius culturals, etc.), distribuïts de la manera següent:
Taula 1
Nombre d’agents educatius i socials entrevistats
Curs Curs Curs Curs
Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010
Agents
educatius 200 213 195 283 891
i socials
A la vegada, però, també s’ha comptat amb la col·laboració de molts altres
agents, els quals, tot i que no han estat entrevistats, han aportat informació
molt valuosa.
L’objectiu d’aquestes entrevistes consistia a tenir una primera presa de con-
tacte amb els diferents agents educatius i socials dels barris, comprendre’n
la relació amb l’àmbit de l’educació en el temps de lleure, i recollir les seves
principals preocupacions, demandes i necessitats sobre el tema.9
La diagnosi dels agents s’ha dissenyat prenent l’eix de la participació com a
mitjà per assolir uns objectius determinats, i no pas com a finalitat. 
És a dir, aquesta part de la diagnosi, a més d’aportar informació valuosa so-
bre l’oferta existent d’activitats fora de l’horari lectiu, també ens ha permès
8 Cada curs s’han elaborat diagnosis específiques per als nous territoris d’implementa-
ció, així com un informe de resum anual. Vegeu els informes realitzats en el decurs del
programa a la web <www.bcn.cat/tempsdebarri>.
9 La delimitació de l’objecte d’observació ve donada per les activitats que, amb una in-
tencionalitat educativa (activitats extraescolars, esportives, d’educació en el lleure, d’en-
senyaments no reglats, etc.), estan adreçades als infants i joves d’entre 3 i 16 anys d’edat
durant el temps fora de l’horari estrictament escolar.
19
conèixer l’opinió subjectiva i la valoració de persones que tenen o poden te-
nir un paper en el desenvolupament del programa.
Quant a la metodologia, s’han fet entrevistes individuals i grupals en funció
del tipus d’agent. Les entrevistes individuals s’han dut a terme mitjançant un
guió de preguntes tancades que tractaven, principalment, d’aspectes relati-
us a les característiques de l’agent, la seva oferta d’activitats fora de l’hora-
ri escolar i la seva opinió vers el barri en l’àmbit de les activitats educatives
en el temps de lleure. Les entrevistes grupals, en forma de grup de debat,
han pretès iniciar els agents en la dinàmica del treball en xarxa i s’ha treba-
llat en la detecció conjunta de necessitats per al territori en l’àmbit de l’edu-
cació fora de l’horari lectiu. Els grups de debat han estat formats per agents
de tipologia semblant, guiats per la figura d’un dinamitzador que conduïa el
debat grupal i feia aflorar els temes plantejats a partir d’un guió de pregun-
tes estructurades. Aquesta metodologia es basa en la convicció que partici-
par vol dir transformar des d’un primer moment les formes de relació entre
els diversos actors educatius i socials del territori per crear noves maneres
de construcció col·lectiva del barri, de manera que cadascú es responsabi-
litza en la mesura que pot d’allò que li pertoca, però sempre en col·laboració
amb els altres i partint del consens. 
Diagnosi dels infants, adolescents i famílies: el Debat Familiar
La diagnosi també s’aproxima a la realitat de les famílies amb fills i filles en
edat escolar. L’objectiu consisteix a recollir el parer de les famílies per tal de
conèixer les seves opinions i demandes sobre els temps educatius més en-
llà de l’horari escolar, així com les seves necessitats pel que fa als usos del
temps. Aquesta opinió es recull mitjançant uns qüestionaris anomenats «De-
bats Familiars». 
El Debat Familiar és una tècnica utilitzada en metodologies participatives, que
pretén extreure dades mesurables de les opinions dels ciutadans envers el te-
ma plantejat. Les opinions recollides, en el cas de ser representatives, poden
esdevenir una base sòlida per fer inferències sobre una població més àmplia.
La distribució dels qüestionaris a les famílies s’ha dut a terme gràcies a la impli-
cació dels diferents centres educatius participants. Les escoles mateixes s’han
encarregat de repartir els qüestionaris entre els seus alumnes, que se’ls han em-
portat a casa i els han contestat juntament amb la resta de membres de la llar. 
Pel que fa al contingut, el qüestionari es divideix en quatre parts. L’apartat
anomenat L’habitació del fill/a conté preguntes adreçades als infants i ado-
lescents, i recull informació sociodemogràfica i sobre les activitats fora de
l’horari lectiu. L’apartat L’habitació dels pares consta de diverses preguntes
dirigides als pares i/o mares amb qui conviuen, relatives a les seves caracte-
rístiques socioeconòmiques i opinions i necessitats sobre les activitats extra-
escolars. Finalment, els apartats denominats El menjador i La cuina s’adrecen
al conjunt de la família i tenen per objecte plantejar un debat al voltant de les
activitats i les seves demandes. 
La participació en el Debat Familiar sempre ha estat molt elevada. De mitja-
na, el 38,7 % dels alumnes matriculats en els centres escolars participants
han respost el qüestionari. Això representa un total de 23.783 enquestes. 
20
La prova pilot realitzada durant el curs 2005-2006 va comptar amb la parti-
cipació de 34 centres escolars i de 4.803 alumnes dels 11.038 matriculats,
cosa que va representar una participació molt alta, del 43,5 %.
En la diagnosi del curs 2007-2008 hi van participar 51 centres escolars i 7.416
alumnes dels 20.770 matriculats. La taxa de participació es va situar en el
35,7 %, una mica més baixa que l’obtinguda en la prova pilot, però superior
a la d’altres experiències similars.
En la del curs 2008-2009 hi van col·laborar 44 centres escolars i 4.906 alum-
nes dels 14.944 matriculats. En aquesta ocasió, la taxa de participació es va
situar en el 32,8 %.
Pel que fa al curs 2009-2010, la diagnosi s’ha centrat en l’educació primària, i
hi han participat 61 centres escolars i 6.658 alumnes dels 14.647 matriculats,
la qual cosa s’ha traduït en la taxa de participació més elevada: el 45,5 %.
Quant a la tipologia de centres, s’ha comptat amb la participació, tant de cen-
tres de titularitat pública com de centres privats concertats. 
Respecte al nivell educatiu, els alumnes de primària sempre han estat els més
proclius a participar en l’enquesta, mentre que els de secundària ho han es-
tat menys. Això es reflecteix en la menor taxa de participació dels instituts.
Taula 2
Participació en el Debat Familiar
Centres Curs Curs Curs Curs
escolars Total2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010
Centres 
públics 26 34 33 42 135
Escoles 20 26 23 42 111
Instituts 6 8 10 - 24
Centres 
privats 8 17 11 19 55
concertats
Total 
centres 34 51 44 61 190
participants
Alumnes Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010
Alumnes 
matriculats 11.083 20.770 14.944 14.647 61.444
Alumnes 
participants 4.803 7.416 4.906 6.658 23.783
Taxa de 
participació 43,5 % 35,7 % 32,8 % 45,5 % 38,7 %
21
4.3. Resultats de la diagnosi
4.3.1. La diagnosi dels agents educatius i socials
Les característiques del territori tenen un paper fonamental en la configura-
ció de les dinàmiques de la participació infantil i juvenil en l’àmbit de l’educa-
ció fora de l’horari lectiu. Tal com s’ha dit en la introducció, un dels elements
que cal tenir en compte per comprendre les dinàmiques de participació dels
infants i les seves famílies en l’àmbit de l’educació fora de l’horari escolar fa
referència a les característiques del territori on s’ubica l’oferta. Les caracte-
rístiques orogràfiques i la distribució dels diversos equipaments socioeduca-
tius en el territori són variables molt importants que cal tenir presents, ja que
condicionen les relacions socials que hi tenen lloc (mobilitat dels infants, dels
joves i de les seves famílies, existència o no d’espais de trobada...), la verte-
bració del teixit associatiu, el dinamisme, la fortalesa o la feblesa dels agents
educatius i socials. En aquest sentit, en el decurs de les diagnosis realitza-
des als barris d’Horta-Guinardó o de Nou Barris, per exemple, s’ha assen-
yalat que l’orografia d’aquests territoris representa una dificultat afegida.
Els agents educatius i socials 
La presència d’agents en el territori, la seva diversitat i el seu paper en la di-
namització del teixit associatiu és cabdal en la configuració de l’oferta d’ac-
tivitats educatives en el temps de lleure. Els agents educatius i socials intervenen
en el territori en dues vessants: de forma directa, a través del disseny i la re-
alització d’activitats dirigides a infants i joves, i de forma indirecta, donant su-
port extern —logístic, material, tècnic, etc.— a la implantació de les activitats. 
Tot i que cada territori presenta un perfil d’agents diferenciat, es detecten al-
guns aspectes coincidents en el conjunt de la ciutat. En general, les Asso-
ciacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de les escoles i els instituts són
els principals agents promotors d’oferta d’activitats educatives més enllà de
l’horari escolar. La capacitat d’implicació de les famílies en la vida del centre
és fonamental per constituir AMPA capaces de liderar iniciatives i de promou-
re la participació en la vida escolar. En particular, les AMPA dels centres de
primària són les més dinàmiques en aquest àmbit. No obstant això, en el de-
curs de les entrevistes s’ha pogut constatar que algunes AMPA són més for-
tes que d’altres. N’hi ha que tenen un gran potencial d’acció, de gestió
d’activitats i de coordinació, que reben molt de suport de les direccions dels
centres i que hi tenen una bona sintonia. D’altres, disposen de personal re-
munerat de gestió i d’un important suport (pel que fa a recursos econòmics
i humans) per part de les famílies, mentre que n’hi ha que pràcticament no
tenen famílies voluntàries que s’ocupin de dinamitzar-les. Les AMPA més fe-
bles tenen menys capacitat per generar activitats i promoure una oferta prou
diversificada. En aquest segon grup solen haver-hi les associacions dels ins-
tituts de secundària, habitualment formades per poques persones i amb col·la-
boracions puntuals amb l’escola. Això explica que les AMPA dels centres de
secundària tinguin una oferta menys àmplia i diversa que la que tenen les AM-
PA dels centres d’educació infantil i primària. 
22
Respecte als centres educatius, les escoles i els instituts de Barcelona no
acostumen a ser els promotors directes de l’oferta que es genera en els seus
centres, sinó que aquesta tasca recau en les AMPA. Tot i així, en determinats
casos i per motius molt diversos (per exemple, centres sense AMPA, AMPA
febles o lideratge de la direcció del centre), alguns centres promouen l’ofer-
ta d’educació no formal per als seus alumnes. 
Després de les AMPA, els agents més actius en aquest àmbit són les asso-
ciacions esportives i culturals i els serveis i equipaments públics. 
Les associacions esportives són, juntament amb les AMPA, els agents que
més quantitat d’activitats ofereixen a la ciutat. Es tracta d’entitats que pro-
mouen l’esport en diferents modalitats (futbol, bàsquet, atletisme, natació,
etc.), i que desenvolupen la seva activitat a l’entorn de la pràctica individual i
col·lectiva de l’esport infantil i juvenil, sovint de competició. En alguns barris,
com Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró, les entitats esportives són les que
ofereixen més activitats i les que gestionen la majoria de les places ocupades.
Les associacions culturals desenvolupen la seva activitat en un àmbit deter-
minat de la cultura (dansa, cant coral, tradicions culturals catalanes, etc.). Per
regla general, són entitats molt vinculades amb la dinamització sociocultural
dels seus barris, i representen el principal espai de participació i associació
de molts infants, joves i famílies. Les entitats més arrelades, de llarga tradi-
ció a la ciutat (com ara els castellers o els diables), són un pol d’atracció i un
lloc d’integració i d’interrelació entre la gent del barri. Els territoris amb mol-
ta tradició associativa —com ara el Poblenou, Sant Andreu, el Poble-sec,
Sant Antoni, Sants o Gràcia, entre d’altres—, destaquen pel pes específic de
les entitats centenàries, per la riquesa d’activitats que ofereixen i pel paper
cohesionador que tenen en els seus barris. 
En l’àmbit associatiu, les entitats de lleure són organitzacions sense ànim de
lucre que organitzen activitats per a infants i joves d’entre 6 i 16 anys, apro-
ximadament, en general els caps de setmana. En alguns casos, el relleu dels
educadors —sovint voluntaris— i les infraestructures amb què compten no
faciliten el desenvolupament de la seva activitat. La major part d’aquestes
entitats reben el suport institucional del tercer sector.
Pel que fa als serveis i equipaments públics, la ciutat disposa d’una extensa
xarxa que ofereix activitats dirigides a infants i joves. Són serveis i equipa-
ments oberts al barri i que ofereixen un nombre elevat i divers d’activitats re-
lacionades sobretot amb l’art, el joc o la lectura. Alguns equipaments
programen activitats diàries per a infants d’entre 3 i 12 anys (per exemple,
les ludoteques), mentre que d’altres ofereixen programació de tallers (cen-
tres cívics) o activitats puntuals i periòdiques (biblioteques). Si bé tenen un
paper significatiu en tots els territoris, en alguns barris, com la Barceloneta,
el Poble-sec i la Font de la Guatlla o el Carmel, els equipaments són el mo-
tor cultural i d’activitats fora de l’horari lectiu. A més, exerceixen un paper
d’enllaç entre les famílies i les entitats i els projectes del barri. Els agents tam-
bé destaquen en positiu la cogestió d’equipaments públics per part d’enti-
tats arrelades als barris, ja que facilita el dinamisme dels espais i
l’empoderament del teixit social. 
En alguns barris es detecta un dèficit d’espais per a la pràctica d’activitats
extraescolars. Els agents coincideixen a assenyalar la necessitat d’ampliar i
23
millorar l’ús dels espais públics fora de l’horari escolar per poder oferir acti-
vitats educatives més nombroses i millors. Es considera que els patis de les
escoles i dels instituts poden ser una bona opció per avançar en aquesta di-
recció. 
Relacions i coordinació entre els agents
Les diferències en el tipus d’agents existents en cada territori, la densitat i la
vertebració al barri es reflecteixen en les formes de relacionar-se entre ells.
La majoria estableixen relacions de caràcter informal —majoritàriament de
manera bilateral—, d’intercanvi d’informació i de col·laboració (per a l’ús d’e-
quipaments, per a la transferència d’usuaris, per a l’organització d’activitats,
etc.), però també hi ha àmbits formals de relació, xarxes formals que incidei-
xen en l’àmbit educatiu i cultural de la ciutat i que serveixen com a marc de
coordinació dels agents locals per a la definició i/o desenvolupament de de-
terminats projectes comuns.
En general, les xarxes formals són reconegudes pels agents que en formen
part, estan arrelades al territori, ben estructurades (objectius, funcions, mè-
todes, etc.), i disposen de dinàmiques estables de funcionament. Compten
amb entitats que aglutinen la majoria d’entitats del territori. 
Normalment es donen poques dinàmiques de treball coordinat entre els cen-
tres públics i concertats d’un mateix territori, o difícilment es visualitzen itine-
raris i complicitats entre el món educatiu en horari escolar i les propostes
d’activitats educatives en horari no escolar. La major part de les xarxes te-
nen un caràcter més aviat sectorial; és a dir, aglutinen agents d’un mateix
sector, com ara les coordinadores de lleure o les entitats esportives. Amb tot,
també hi ha xarxes constituïdes per entitats de perfils diferents, situació que
es dóna en el cas de les associacions culturals. A més, també cal destacar
l’aïllament relacional que pateixen les AMPA, ja que la coordinació entre elles
o amb altres agents és pràcticament inexistent.
Si bé alguns tipus d’agents mantenen una bona coordinació, n’hi ha d’altres
que tenen més dificultats per establir una xarxa formal. Els diferents centres
educatius de la xarxa pública d’escoles i instituts acostumen a formar part
de diverses xarxes, coordinadores i col·lectius que aglutinen professionals del
món educatiu d’un mateix territori per intercanviar reflexions i experiències
derivades de la tasca educativa, a més de dissenyar estratègies comunes per
als diversos centres. En canvi, la realitat de les AMPA d’aquests mateixos
centres és ben diferent. Malgrat que totes les AMPA del territori compartei-
xen tasques, responsabilitats i objectius comuns, gairebé no hi ha espais d’in-
terrelació que permetin que els diferents representants de l’AMPA de cada
centre puguin treballar conjuntament. L’aïllament relacional i la feblesa d’al-
gunes AMPA també afecten negativament la participació dels infants en l’àm-
bit de l’educació en horari no escolar. 
Les relacions a través d’un espai formal són cabdals per a l’intercanvi i la co-
ordinació dels agents. Amb tot, s’evidencia que aquests canals no són sufi-
cients per al coneixement mutu entre agents diversos, sobretot quan no
comparteixen cap espai en un mateix equipament i no ocupen una posició
de centralitat en el territori (vinculació, lideratge, participació activa, etc.). Ai-
xí, doncs, el coneixement mutu s’ha de basar en el foment de la vinculació
24
dels diversos agents en el territori, però també en l’articulació d’estratègies
que en garanteixin una difusió òptima. 
El coneixement mutu entre els agents varia d’un territori a l’altre. En barris
més aviat petits i amb un fort sentiment comunitari, tots els agents es conei-
xen entre ells i tenen punts de trobada comuns. En territoris més extensos i
amb més població, aquesta tasca és més difícil, ja que calen espais agluti-
nadors i xarxes estables que facilitin les connexions entre els agents. En
aquests territoris, les relacions solen establir-se entre agents iguals, d’un ma-
teix sector. 
Les entrevistes han fet palès l’interès dels agents educatius i socials per ver-
tebrar xarxes de treball i de coordinació entre ells. No obstant això, aquests
espais de relació sovint són molt difícils de crear i dinamitzar. Les mateixes
trobades realitzades en el marc del projecte Temps de barri, temps educatiu
compartit han suposat, per a molts agents, una novetat valorada molt posi-
tivament.
En alguns territoris, els Plans comunitaris i els Plans educatius d’entorn fa
anys que estan treballant en la coordinació entre les administracions i les en-
titats socials. L’existència d’aquests programes facilita l’empenta educativa
dels barris en posar sota un mateix paraigües diferents agents que treballen
col·lectivament per assolir objectius comuns que sovint es concreten en pro-
jectes compartits. Malgrat tot, no sempre es visualitzen projectes o itineraris
en el camp socioeducatiu que vinculin l’àmbit escolar amb el no escolar. Tam-
bé cal destacar el paper que exerceixen les Taules d’infància i joventut, que
promouen el treball en xarxa en l’àmbit socioeducatiu.
25
Les xarxes més habituals
Espai Agents participants Descripció
Reunions en què participen els cen-
Reunions tres públics d’educació infantil i de
d’escoles Escoles primària, amb la finalitat de fomen-
tar l’anàlisi i la millora dels aspectes
que afecten el seu funcionament.
Xarxa de treball entre centres, que
Reunions té per objectiu aconseguir que el
d’escoles Escoles i instituts pas de primària a secundària per
i instituts part de l’alumnat sigui cada cop
més satisfactori.
Grups municipals El Consell Escolar Municipal, de
Escoles bressol conformitat amb la LODE, és l’or-
Escoles ganisme de consulta i participació
Consell Instituts dels sectors afectats en la progra-Centres privats 
Escolar de mació de l’ensenyament no univer-Centres concertats
Districte Adm. Educativa sitari dins l’àmbit municipal. Atesa
Professors la singularitat de Barcelona, actuen
Sindicats com a consells escolars municipals
Alumnes els consells escolars municipals de
AMPA districte, que intervenen en l’àmbit
Entitats del seu territori.
Consell de Totes les entitats esportives del dis-
l’Esport del Entitats esportives tricte es reuneixen dues vegades
Districte del Districte l’any per tractar de temes sectorials
d’interès general.
Aquests espais de trobada i coor-
dinació, no sempre presents en tots
els territoris, pretenen vehicular una
Coordinadores estreta col·laboració entre les AM-
d’AMPA de AMPA escoles PA de les escoles i dels instituts pú-
centres AMPA instituts blics, amb el propòsit de donar a
públics conèixer les riqueses de cadascu-
na d’ells, compartir actius, detectar
necessitats i afrontar conjuntament
reptes col·lectius.
Alguns agents d’un mateix territori
han generat espais de relació i co-
Xarxes Entitats i serveis ordinació entre ells, per poder ac-
sectorials públics tuar amb una lògica global i endegar
projectes comuns.
Es tracta d’espais —formals o infor-
mals— de trobada i treball conjunt,
Xarxes Entitats i serveis en què participen agents força di-
multisectorials públics diversos versos per tal de coordinar accions
entre si comunes envers un mateix col·lec-
tiu (infants o joves) o territori (barri).
26
L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar
L’oferta d’activitats extraescolars és poc diversa, centrada principalment en
l’esport i, en segon lloc, en activitats artístiques. La major part de l’oferta va
dirigida als infants de 6 a 11 anys d’edat. Per als infants de 3 a 6 anys, l’o-
ferta és menor i, pel que fa als joves, els agents afirmen que tenen dificultats
per aconseguir que les seves activitats els atreguin. A banda que el tipus d’ac-
tivitat oferta no sempre interessi els joves, un altre motiu de no participació
és que identifiquen les activitats extraescolars que s’ofereixen a les escoles
amb els continguts curriculars que estudien a l’aula. 
Tal com s’explica en l’apartat dedicat al Debat Familiar, l’activitat esportiva és
la més estesa entre els infants i joves, i els nois i noies d’entre 6 i 11 anys d’e-
dat són els que fan més activitats. Com veurem a continuació, les demandes
de les famílies van dirigides a demanar una oferta més variada. 
4.3.2. El Debat Familiar
El Debat Familiar ens ha permès conèixer les opinions i demandes de les fa-
mílies sobre els temps educatius més enllà de l’horari escolar i, juntament
amb la diagnosi dels agents educatius i socials, ha servit de base per dissen-
yar de forma participada el pla d’acció anual del programa. 
4.3.2.1. El temps fora de l’horari lectiu
Les activitats de lleure preferides
El temps de lleure dels infants és molt variat. Jugar a casa i mirar la televisió
són les activitats que ocupen més temps. En canvi, les que n’ocupen menys,
són les activitats esporàdiques, com anar al cinema o al teatre, realitzar tre-
balls manuals o fer música i llegir. 
A mesura que els infants es van fent grans, inverteixen més hores setmanals
a estudiar i fer deures, a llegir, a practicar esport, a veure la televisió i, sobre-
tot, a jugar amb l’ordinador o la videoconsola. I, a la inversa: amb l’edat, re-
dueixen el temps dedicat al joc.
Els nois i les noies tenen preferències diferents en el seu temps de lleure, si
bé en tots dos casos mirar la televisió és una de les activitats més habituals.
Els nois tendeixen a triar més que les noies activitats com ara fer esport i ju-
gar a casa, al carrer i amb l’ordinador o la videoconsola. Les noies es decan-
ten més per la lectura, els treballs manuals i la música. 
En general, els infants que no fan activitats extraescolars dediquen més temps
a les activitats de lleure, sobretot a jugar a casa, al parc o al carrer, a mirar la
televisió o a jugar amb l’ordinador o la videoconsola. 
27
Gràfic 2
Realització de les activitats de lleure preferides (%)
Mirar la televisió
Fer esport
Jugar ordinador/vídeoconsola
Jugar a casa
Jugar al parc o al carrer
Treballs manuals/música
Llegir
Estudiar o fer deures escola
Anar al cinema/teatre
% 0 10 20 30 40 50 60 70 80
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
La participació en activitats fora de l’horari escolar
Tres de cada quatre infants i adolescents fan alguna activitat fora de l’horari
escolar. Tal com es veurà a continuació, si bé la realització d’activitats està
molt estesa entre la població infantil de Barcelona, es detecten diferències
rellevants en funció de l’edat i del sexe dels infants, de les característiques i
dels recursos familiars, i de l’horari laboral dels pares i mares i del seu nivell
cultural.
El perfil majoritari dels infants que fan més activitats extraescolars correspon
al dels nois d’entre 6 i 11 anys d’edat, nascuts a Catalunya, amb pares i ma-
res que tenen un nivell educatiu mitjà i alt i que treballen jornades laborals
completes.
Si bé hi ha famílies que apunten els seus fills i filles a fer activitats fora de l’-
horari lectiu des dels 3 anys d’edat, el més freqüent és que ho facin a partir
dels 6. Les dades indiquen que els alumnes d’educació primària —entre 6 i
11 anys— són els que participen de manera més nombrosa en l’oferta d’ac-
tivitats extraescolars. A partir dels 12 anys, quan s’inicia l’educació secun-
dària, disminueix la participació en aquest tipus d’activitats. 
28
Gràfic 3
Participació en activitats extraescolars segons l’edat (%)
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
% Total               menys de 6 anys      De 6 a 11 anys          Més d’11 anys
Sí No
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Les noies fan menys activitats fora de l’horari escolar que els nois. Aquest
fet, juntament amb les diferències en el tipus d’activitats realitzades, confir-
ma que les diferències entre els nois i les noies es generen en les edats pri-
merenques. A més, les diferències s’accentuen amb l’edat, de manera que
la participació de les noies a partir de l’ESO és de gairebé deu punts percen-
tuals menys que la dels nois. 
Gràfic 4
Participació en activitats extraescolars segons el sexe (%)
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
% Total                                  Noi                                  Noia
Sí No
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Ara bé, l’aspecte que condiciona de forma més determinant que les famílies
apuntin els infants a fer activitats extraescolars és la seva situació socioeco-
nòmica. La participació en aquestes activitats augmenta a mesura que ho fa
el nivell educatiu i la categoria professional dels pares i mares. 
Les famílies on hi ha parelles biactives, és a dir, on els dos membres de la pa-
rella són laboralment ocupats, també són les que més sovint apunten els fills
i filles a fer activitats. La major capacitat econòmica d’aquestes llars els ofe-
29
reix la possibilitat d’accedir als recursos educatius en horari no escolar. Així
mateix, la necessitat de compatibilitzar els horaris familiars s’evidencia en el
fet que la participació en activitats extraescolars és superior a les llars on el
pare o la mare treballen fora de casa a jornada completa o arriben a casa a
la tarda. 
Per contra, en alguns grups socials es detecta una menor vinculació amb l’e-
ducació no formal; és el cas dels infants i adolescents d’origen immigrant i
les famílies afectades per l’atur. Cal prestar atenció a aquest resultat, ja que
el temps fora de l’horari lectiu és un recurs que utilitzen moltes famílies com
a reforç de la formació reglada, i alguns grups socials no hi tenen accés.
Gràfic 5
Participació en activitats extraescolars segons el nivell d’estudis del
pare i de la mare (%)
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
% Primaris               Secundaris              Formació              Universitaris
Professional
Estudis pare Estudis mare
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
L’anàlisi anterior permet veure que la realització d’activitats fora de l’horari
lectiu varia segons les característiques dels infants i de les seves famílies.
L’aspecte més intrínsecament relacionat amb la realització d’activitats és l’es-
tatus social dels pares i mares, que hem mesurat mitjançat la categoria pro-
fessional i el nivell d’estudis. Abans hem vist que com més estudis es tenen
i més alta és la categoria professional, més elevades són les probabilitats de
fer activitats. En aquest mateix sentit, el nombre d’equipaments a la llar, com
a indicador de la posició social, també té una relació positiva amb la realitza-
ció d’activitats. Segons es pot observar en la taula següent, la correlació en-
tre aquestes variables indica que l’estatus social és l’aspecte més determinant.
Sovint, l’àmbit de l’educació no formal és concebut per les famílies com un
recurs per a l’harmonització dels temps laborals, personals i familiars, atès
que assumeix l’atenció dels infants quan els pares i/o mares no poden assu-
mir-la. En aquest sentit, com més temps dediquen els pares i mares al tre-
ball remunerat, més elevat és el percentatge d’infants que fan activitats. D’una
banda, la necessitat de compatibilitzar jornades laborals llargues amb els ho-
raris escolars i, de l’altra, un major poder adquisitiu, propicien que aquestes
famílies apuntin els infants a fer activitats extraescolars. El vincle amb l’hora
d’arribada a casa reitera aquesta relació, sobretot pel que fa a l’hora en què
30
la mare arriba a casa: com més tard hi arriba, més temps dediquen els fills i
filles a fer activitats extraescolars. 
En canvi, l’origen geogràfic dels infants i dels pares i mares té una relació ne-
gativa amb la realització d’activitats. Les persones d’origen estranger tendei-
xen a fer menys activitats, sobretot quan es tracta d’un noi o noia que ha
nascut a fora, o quan és el seu pare o mare qui hi ha nascut. 
L’edat dels infants presenta una correlació negativa amb la realització d’acti-
vitats, si bé amb matisos. Entre els menors d’11 anys, els més grans són els
que fan activitats. A partir dels 11 anys, la realització d’activitats esdevé menys
freqüent a mesura que augmenta l’edat. També hi ha una relació negativa amb
el sexe, de manera que, com s’ha vist anteriorment, les noies tendeixen a fer
menys activitats que els nois, diferència que s’accentua amb l’edat.
Finalment, com més elevat és el nombre de persones a la llar i el nombre de
germans i germanes, menys activitats es fan.
Taula 3
Relació entre la realització d’activitats extraescolars i les caracterís-
tiques dels infants i de les seves famílies (coeficients de correlació de
Pearson)
Coeficient de 
Variables correlació  amb la 
realització d’activitats
extraescolars
Categoria professional de la mare 0,172
Categoria professional del pare 0,169
Lloc de naixement del noi/a -0,162
Nivell d’estudis del pare 0,148
Nombre de persones que viuen a casa -0,147
Lloc de naixement del pare -0,141
Edat del noi/a -0,139
Lloc de naixement de la mare -0,126
Nombre d’equipaments a la llar 0,117
Nivell d’estudis de la mare 0,106
Hores de treball remunerat del pare 0,086
Nombre de germans/es -0,077
Hores de treball remunerat de la mare 0,065
Sexe del noi/a -0,053
Hora en què la mare arriba a casa 0,052
Hora en què el pare arriba a casa 0,002
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
31
La participació en activitats extraescolars varia notablement segons els ba-
rris. L’anàlisi que s’ha anat elaborant de cada territori participant en el pro-
grama presenta una gran diversitat de situacions en concordança amb la
realitat social i econòmica de cada barri. Els barris on hi ha més presència de
persones que no són laboralment ocupades, amb nivells educatius baixos o
que tenen categories professionals baixes solen tenir una taxa de participa-
ció infantil en activitats fora de l’horari lectiu menor. L’elevada presència de
població immigrada sol ser una altra característica pròpia d’aquests territo-
ris, així com l’escassa vertebració associativa i la manca d’oferta d’activitats
o d’equipaments socioeducatius. A l’extrem contrari, els barris que tenen un
nivell socioeconòmic mitjà i alt, i que compten amb una trama associativa o
unes AMPA més fortes, són els que presenten un nombre més elevat d’in-
fants apuntats a activitats fora de l’horari lectiu.
Els barris on la participació en activitats extraescolars és més elevada són:
el Poblenou, Sant Gervasi-Galvany, Camp d’en Grassot-Gràcia Nova, Alt Gui-
nardó, Sant Andreu, el Putget i Farró, i les Corts; tots ells presenten percen-
tatges superiors al 80 %. En canvi, els que tenen nivells de participació més
baixos són: el Carmel, la Barceloneta, Baró de Viver, Bon Pastor i Vallbona,
amb percentatges inferiors al 60 %.
32
Taula 4
Participació en activitats extraescolars segons el sexe (%)
% 
participació 
Districte Barri en 
activitats ex-
traescolars
Ciutat Vella La Barceloneta 59,8
L’Eixample El Fort Pienc 80,6
La Sagrada Família 80,5
L’Antiga Esquerra de l’Eixample 70,2
La Nova Esquerra de l’Eixample 77,6
Sant Antoni 75,3
Sants-Montjuïc Sants, la Bordeta, Hostafrancs, Badal 74,9
La Marina de Port-la Marina del Prat Vermell 62,4
El Poble-sec 61,6
La Font de la Guatlla 75,5
Les Corts Les Corts 82,2
Sant Ramon- la Maternitat 78,3
Sarrià-Sant Gervasi Sant Gervasi- Galvany 84,3
El Putget i Farró 82,4
Gràcia El Coll, la Salut, Vallcarca-Penitents 79,4
Camp d’en Grassot-Gràcia Nova 84,2
Horta-Guinardó Alt Guinardó 84,1
Baix Guinardó 63,2
El Carmel 59,9
La Font d’en Fargues 79,6
Nou Barris Les Roquetes 68,2
El Verdum 65,5
Prosperitat 67,8
Ciutat Meridiana 61,3
Torre Baró 63,4
Vallbona 42,9
Sant Andreu Navas 72,5
El Congrés i els Indians 71,3
Bon Pastor 53,7
Baró de Viver 59,5
La Sagrera 73,1
Sant Andreu 84,1
Sant Martí El Clot 74,0
El Camp de l’Arpa del Clot 79,9
Sant Martí de Provençals 75,9
La Verneda i La Pau 68,0
El Poblenou 88,1
Provençals del Poblenou 68,1
Total 75,7
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
33
On i quan es fan les activitats extraescolars
Arreu de Barcelona l’activitat més estesa és l’esportiva, seguida de les dis-
ciplines artístiques, la informàtica i els idiomes. 
En general, les escoles ofereixen sobretot activitats esportives, i, en menor
mesura, artístiques i informàtica i idiomes. Les famílies que opten per fer ac-
tivitats fora de l’escola busquen disposar d’un ventall d’activitats més diver-
ses, com ara reforç escolar, educació en el lleure i altres activitats culturals. 
Gràfic 6
Tipus d’activitat i espai de realització (%)
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
% Esportiva Artística Informàtica/ Reforç Educació en Cultural Lúdica
Idiomes escolar el lleure
A l’escola Fora de l’escola
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Els tipus d’activitats realitzades també presenten diferències entre els nois i
les noies, i reflecteixen uns hàbits que reprodueixen els estereotips de gène-
re tradicionals: malgrat que l’esport és l’activitat més habitual en tots dos
grups, els nois en fan més sovint que les noies, que tendeixen a dedicar més
temps a les activitats de caràcter artístic. Aquest resultat, reiterat any rere any
des del 2005, també s’ha observat en altres estudis (Torrubia, 2009; Trilla i
Ríos, 2004) i confirma, no només uns usos del temps diferenciats per sexe
des d’edats primerenques, sinó també l’adquisició d’uns hàbits que després
es van mantenint amb l’edat. 
34
Gràfic 7
Tipus d’activitat i espai de realització segons el sexe (%)
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
% Noi Noia Noi Noia
A l’escola Fora de l’escola
Esportiva Educació en el lleure
Artística Cultural
Informàtica/Idiomes Lúdica
Reforç escolar
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
L’esport és l’activitat més freqüent en tots els grups d’edat, però a mesura
que els infants es fan més grans, les activitats es diversifiquen. Per tant, amb
l’edat i, sobretot a partir dels 12 anys, augmenta la realització d’activitats fo-
ra de l’escola. 
Pel que fa a les característiques de les famílies, abans s’ha comentat que la
seva posició econòmica és determinant a l’hora de poder pagar o no activi-
tats extraescolars. És més, la realització d’activitats fora de l’escola és més
freqüent a les llars on els pares i les mares tenen un nivell d’estudis superior
o ocupen una categoria professional alta.
De mitjana es fan activitats extraescolars 3 dies a la setmana. Habitualment
es dediquen entre 2 i 6 hores setmanals a fer activitats fora de l’horari esco-
lar. A mesura que els infants es van fent grans, augmenta el temps que hi
destinen. Així, malgrat que a partir dels 11 anys d’edat disminueix la partici-
pació en activitats extraescolars, els adolescents que en continuen fent es
caracteritzen per fer-ne més i per dedicar-hi més temps a la setmana. 
Les activitats es fan majoritàriament entre el dilluns i el dijous. El divendres
és el dia laborable amb menys activitats. Durant el cap de setmana també hi
ha un volum considerable d’activitats, sobretot el dissabte al matí fora del
centre escolar.
35
Gràfic 8
Dies de la setmana en què es fan les activitats extraescolars segons
el sexe (%)
60
50
40
30
20
10
0
% Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte i 
diumenge
Noi Noia
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Gràfic 9
Temps dedicat a les activitats extraescolars (%)
Més de 10 Menys de 2 hores
hores
Entre 6 
i 8 hores
Entre 2 i 6 hores
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Preferències dels nois i les noies
Tot i que 3 de cada 4 infants i adolescents fan alguna activitat fora de l’hora-
ri escolar, la demanda d’activitats continua sent elevada. El 80 % dels infants
i adolescents farien alguna activitat extraescolar que actualment no fan. En
aquest sentit, les activitats més sol·licitades són les artístiques, les esporti-
ves, les d’informàtica i idiomes i les lúdiques, que coincideixen amb algunes
de les activitats més freqüents. 
36
Gràfic 10
Activitats extraescolars que es fan i que es voldrien fer (%)
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
% Esportiva Artística Informàtica/ Reforç Educació en Cultural Lúdica
Idiomes escolar el lleure
Es fan a l’escola Es fa fora de l’escola Es voldrien fer
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
L’interès per fer alguna activitat difereix notablement en funció del gènere i de
l’edat dels infants i adolescents. Les noies i els infants més petits expressen
una demanda d’activitats superior. Elles reiteren la preferència per les activi-
tats de caire artístic, tot i que també s’interessen per les esportives, la infor-
màtica i els idiomes i les activitats lúdiques. Els nois voldrien fer activitats més
diverses de les que realment fan i, a més de l’esport, també tenen preferèn-
cia per la informàtica i els idiomes, i les activitats lúdiques i artístiques. 
Gràfic 11
Activitats extraescolars que es voldrien fer segons el sexe (%)
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
% Esportiva Artística Informàtica/ Reforç Educació en Cultural Lúdica
Idiomes escolar el lleure
Noi Noia
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Necessitats i preferències de les famílies
La major part de les famílies consideren que estan ben informades de les ac-
tivitats. Tot i així, coneixen més les activitats que es fan a les seves escoles
que l’oferta existent a fora dels centres. 
En general, les famílies que ja utilitzen els recursos fora de l’horari escolar
també són les que estan més ben informades de l’oferta existent. 
37
Gràfic 12
Informació dels pares i mares sobre les activitats extraescolars (%)
60
50
40
30
20
10
0
% De l’escola De fora de l’escola
Totalment d’acord Bastant d’acord Poc d’acord Gens d’acord
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
De fet, la relació de les famílies amb l’escola i el seu grau d’implicació en la
dinamització del centre és un element fonamental per explicar la participació
dels seus fills i filles en l’oferta d’activitats fora de l’horari escolar. Les famí-
lies més implicades són les que participen més en les activitats extraescolars
i, alhora, les que diuen estar-ne més ben informades.
La implicació familiar es dóna, sobretot, en l’assistència a les reunions con-
vocades per l’escola, a les quals hi van gairebé el 80 % de les famílies. 
La relació amb les AMPA és menor, ja que més del 70 % de les famílies de-
claren que hi participen poc o mai. Aquesta baixa implicació es dóna en un
context general d’escassa participació en activitats associatives, atès que el
90 % de les famílies no col·laboren amb cap associació cultural, veïnal ni so-
lidària. 
38
Gràfic 13
Participació dels pares i mares en... (%)
70
60
50
40
30
20
10
0
% Participació en Assistència a les Participació 
associacions culturals, reunions convocades per en les activitats 
veïnals, etc. de la ciutat l’escola de l’AMPA
Molt Bastant Poc Mai o quasi mai
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Malgrat afirmar que tenen un nivell d’informació força elevat, la major part de
les famílies voldrien rebre més informació sobre alguna activitat extraescolar
en concret. Les activitats que desperten més interès en els pares i mares
coincideixen amb les activitats que tenen una oferta més estesa: les espor-
tives, les artístiques i la informàtica i els idiomes. També s’observa un interès
pel reforç escolar superior al manifestat pels nois i noies.
Gràfic 14
Activitats extraescolars sobre les quals es voldria rebre més infor-
mació (%)
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
% Esportiva Artística Informàtica/ Reforç Educació en Cultural Lúdica
Idiomes escolar el lleure
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Les preferències d’horaris de les activitats
Si bé l’oferta d’activitats actual s’adequa força a les preferències de les fa-
mílies, se’n demana més volum en dies laborables per als menors de 6 anys,
mentre que els caps de setmana es demana una oferta més àmplia per als
més grans de 12 anys.
39
Les preferències per uns horaris o uns altres són un reflex indirecte de les di-
ficultats que tenen les famílies per compatibilitzar les activitats laborals i fa-
miliars. La prioritat es concentra en els dies feiners, de les 16.30 a les 18.00
hores per als infants més petits; és a dir, demanen que s’allargui l’hora de
sortida de l’escola dels fills i filles per tal de facilitar la compatibilització amb
la jornada laboral dels progenitors. Quan els fills i filles són més grans, es re-
dueix la demanda de cura i l’horari preferit és de les 18.00 a les 20.00 hores. 
La jornada laboral dels pares i mares també influeix en la tria dels horaris: com
més hores dediquen al treball remunerat —sobretot si arriben a casa més en-
llà de les 18.00 hores—, més elevat és l’interès per disposar d’activitats en
dies laborables. 
Pel que fa als caps de setmana, la demanda d’activitats el dissabte al matí
també és molt elevada, mentre que el diumenge és el dia de la setmana menys
sol·licitat. 
Si es comparen les preferències amb els horaris en què es fan activitats, s’ob-
serva que el percentatge de famílies que voldrien tenir més oferta el diven-
dres i el dissabte és molt superior al de les que realment en fan. 
El caràcter conciliador de l’ús de l’oferta fora de l’horari escolar es dóna es-
pecialment entre les famílies que tenen infants i que necessiten que alguna
persona els vagi a recollir a la sortida de l’escola i els acompanyi a casa. En
general, l’acompanyament s’organitza entre els membres de la pròpia famí-
lia. Amb tot, aquesta tasca recau principalment en les mares —sigui quina si-
gui l’edat dels fills i filles—, i és força menys habitual que la facin els pares,
altres familiars o cangurs. 
Sovint, la decisió de qui va a buscar els infants a l’escola depèn de la situa-
ció laboral de la família. Quan els pares, i sobretot les mares, arriben a casa
després de l’hora de sortida de l’escola, augmenta la necessitat de recórrer
a altres persones per acompanyar els nois i noies a casa. En aquestes situa-
cions, el suport dels avis i àvies és majoritari, i també és freqüent l’ajut d’al-
tres pares i mares de l’escola, mentre que la contractació de cangurs es dóna
entre les persones amb un estatus social més elevat. 
Gràfic 15
Dies i horaris en què es voldria tenir més oferta d’activitats per als
fills/es (%)
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
% De De De De De De De De De De Mati Tarda Mati Tarda
16:30 18:00 16:30 18:00 16:30 18:00 16:30 18:00 16:30 18:00
a a a a a a a a a a
18:00 20:00 18:00 20:00 18:00 20:00 18:00 20:00 18:00 20:00
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
40
Pel que fa a les activitats realitzades en família, se’n demana més oferta el dis-
sabte i el diumenge al matí, sobretot per a les famílies amb infants petits. És
menys freqüent demanar activitats en família el diumenge a la tarda, i una mi-
ca més d’una quarta part també voldrien disposar d’activitats entre setmana
a la tarda. Cal observar que l’interès per tenir una major oferta d’activitats en
família en concentra a les llars amb infants més petits, i que, per contra, quan
els infants són més grans, la demanda d’activitats familiars és menor.
Gràfic 16
Horaris en què es voldria disposar de més activitats familiars (%)
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
% Dissabte mati Dissabte tarda Diumenge mati Diumenge tarda Entre setmana, 
a les tardes
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Valoració de les activitats
Al llarg de l’estudi s’ha anat veient que la manera com s’omple el temps fora
de l’horari escolar respon a nombroses circumstàncies estretament lligades
entre elles. Això es reflecteix en l’enumeració dels motius pels quals els pares
i mares decideixen apuntar els seus fills i filles a fer activitats extraescolars. 
La llista d’arguments és molt diversa, tot i que preval l’interès de les famílies
per la dimensió educativa i lúdica de les activitats que els seus fills i filles re-
alitzen fora de l’horari escolar. El motiu més reiterat és la possibilitat de diver-
sió. No obstant això, també es valora que els infants facin esport, que aprenguin
coneixements i que es formin en valors. Aquestes dades posen de manifest
l’interès de les famílies per la dimensió educativa i de diversió de les activi-
tats que els seus fills i filles realitzen fora de l’horari escolar.
La necessitat de cura apareix com a motiu principal en una quarta part de les
famílies. Com més petits són els infants, més important és el motiu de con-
ciliació horària, mentre que com més grans són, més pes adquireixen els mo-
tius vinculats amb la seva formació.
Una de les variables més influents en la valoració de l’àmbit educatiu no for-
mal és el nivell educatiu dels pares i mares. Les famílies amb estudis supe-
riors atorguen més valor als aspectes formatius i lúdics de les activitats
extraescolars. Diversos estudis han assenyalat que el capital cultural esdevé
un factor clau per comprendre els valors de les famílies envers l’educació for-
mal i no formal. Tal com assenyala Bernat Albaigés, «les famílies de classes
mitjanes amb nivells d’estudis superiors, en general, compten amb una ma-
jor identificació envers els àmbits de l’educació formal i no formal, especial-
ment perquè se senten més pròxims a les actituds i normes que promouen,
i els perceben més com a mecanisme de mobilitat social. Aquest fet explica-
41
ria la correlació existent entre capital cultural i accés a l’oferta educativa més
enllà de l’horari lectiu» (Albaigés, 2009: 81).
D’altra banda, d’acord amb l’ús de l’oferta d’activitats fora de l’horari lectiu
com a recurs per a la compatibilització d’horaris dels familiars, cal prestar una
certa atenció a les llars on la cura és el principal argument per apuntar els in-
fants a fer activitats extraescolars. Es tracta de llars més petites, amb menys
fills, que fan menys activitats a l’escola que la resta i que, en canvi, en fan
més fora de l’escola. Els pares i mares fan jornades laborals extenses i tenen
un elevat grau d’informació sobre l’oferta d’activitats. Demanen en major pro-
porció disposar d’una oferta més àmplia els dies laborables a la tarda, però
també els caps de setmana. Per regla general, tenen infants que cal acom-
panyar a l’escola i sovint han de recórrer a altres persones per a la realitza-
ció d’aquesta tasca. Si bé argumenten que els seus fills i filles necessiten
atenció, també creuen en els valors educatius i de socialització de les activi-
tats. Si no fan activitats és, bàsicament, pel preu i per incompatibilitat d’ho-
raris. En aquest mateix sentit, demanen preus més assequibles i, sobretot,
una ampliació dels horaris de les activitats. 
Gràfic 17
Motius per apuntar els fills/es a activitats extraescolars (%)
Es diverteixin
Facin esport
Aprenguin 
coneixements
S’eduquin en valors
Coneguin altres 
infants
Que estiguin atesos
% 0 10 20 30 40 50 60 70 80
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Motius pels quals no es fan activitats fora de l’horari lectiu
L’enquesta demostra que la realització d’activitats fora de l’horari escolar de-
pèn de molts factors, principalment els vinculats amb la posició social. No és
estrany que en preguntar a les famílies els motius pels quals no han apuntat
els seus fills i filles a fer activitats, la resposta més reiterada siguin els motius
econòmics. Segons indiquen una mica més de la meitat de les famílies on els
infants no fan activitats fora de l’horari lectiu, les activitats són massa cares. 
El cost de les activitats és un argument molt freqüent entre les famílies més
nombroses i la població amb menys recursos econòmics, en especial, les
persones sense feina i la població estrangera. 
La necessitat de dedicar temps a altres activitats, en particular a estudiar, és
un segon motiu argumentat per gairebé la meitat de les famílies i que aug-
menta a mesura que s’incrementa l’edat.
Després s’al·leguen motius vinculats amb la conciliació: bé perquè a la tarda
el pare o la mare poden estar a casa, o perquè tenen dificultats per compa-
42
tibilitzar els horaris. Algunes famílies també que afirmen que no en fan per-
què no els agrada l’oferta, perquè no tenen prou informació o perquè els in-
fants encara són massa petits.
Gràfic 18
Motius pels quals no es fan activitats extraescolars (%)
Activitats massa cares
Manca de temps per estudiar
Horaris incompatibles
A la tarda poden estar a casa
Activitats ofertes no agraden
No tenen prou informació
Per l’edat/Son massa petits
% 0 10 20 30 40 50 60
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Demandes de millora de les activitats fora de l’horari lectiu
Un altre aspecte valorat en el Debat Familiar és la demanda de millores que les
famílies farien a les escoles, a les entitats del barri o als responsables polítics.
La demanda més freqüent està vinculada amb el cost de les activitats: dues
de cada tres famílies demanen que les activitats tinguin un cost més asse-
quible. Aquesta és la demanda majoritària en tots els tipus de llars enques-
tades, si bé augmenta entre les de menor posició social i les que no han
apuntat els infants a fer activitats fora de l’horari lectiu.
En segon lloc es formula una demanda estretament lligada amb les mancan-
ces en l’oferta. Es demana més diversitat d’activitats i d’espais públics, i una
millora de l’oferta existent, bé de les instal·lacions, de la qualitat de les acti-
vitats o de la formació del personal educador. Aquest tipus de demanda sol
ser més freqüent entre les famílies que han apuntat els seus fills i filles a fer
activitats extraescolars i que voldrien disposar d’una oferta de més qualitat.
Finalment, hi ha demandes adreçades a disposar d’horaris més amplis o d’ac-
tivitats més a prop de l’escola, de més oferta d’activitats en família i de més
informació.  
43
Gràfic 19
Aspectes a millorar de l’oferta d’activitats extraescolars (%)
Preus més assequibles
Més diversitat d’activitats
Més espais públics
Més informació sobre l’oferta
Millorar qualitat activitats
Més activitat en família
Millorar les instal·lacions
Ampliar l’horari d’activitats
Activitats més properes escola
Millorar formació educadors
% 0 10 20 30 40 50 60 70
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
El cost econòmic
Tres de cada quatre famílies opinen que una activitat extraescolar de dues
hores setmanals hauria de tenir algun cost econòmic per a les famílies, men-
tre que una de cada quatre considera que hauria de ser gratuïta. El preu que
es considera més adequat oscil·la entre els 10 i els 20 euros al mes. 
El nombre de fills i filles condiciona l’opinió de les famílies sobre el preu de
les activitats, de manera que les famílies més nombroses són les que més es
decanten per la gratuïtat o per costos menys elevats. També ho fan les que
tenen un estatus socioeconòmic inferior.
En general, les famílies que no han apuntat els infants a fer activitats extraes-
colars, i sobretot les que argumenten que no ho han fet perquè són massa
cares, són les que demanen més sovint activitats gratuïtes o preus per sota
dels 20 euros mensuals. 
44
Gràfic 20
Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat extraes-
colar de dues hores setmanals (%)
Més de 40
euros Activitats gratuïtes
De 30 a 40
euros/mes
De 20 a 30
euros/mes
Fins 10
euros/mes
De 10 a 20
euros/mes
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Compartir els espais
Una de les línies d’acció del programa Temps de barri, temps educatiu com-
partit consisteix a fomentar activitats extraescolars de qualitat i obertes al ba-
rri, organitzades de forma conjunta o coordinada per AMPA, entitats i centres
escolars. Per tal de veure la receptivitat d’aquesta proposta entre les famílies,
el Debat Familiar els pregunta quin és el seu grau d’acord amb el fet que les
activitats extraescolars que ofereixen les escoles s’obrin als infants del barri. 
La majoria de les famílies tindrien una resposta positiva davant l’obertura de
les escoles a tots els infants del barri. L’escola pública està més d’acord amb
aquesta proposta que no pas la concertada.
45
Gràfic 21
Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants del barri? (%)
Gens d’acord
Totalment d’acord
Poc d’acord
Bastant d’acord
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
46
4.4. Síntesi i recomanacions
Síntesi
L’acceleració de les dinàmiques de la modernització ha posat en qüestió l’ac-
tual ordenació del temps social. Les transformacions en l’organització social
de la vida quotidiana han derivat en problemes i desigualtats en la gestió del
temps quotidià. Augmenten les dificultats per compatibilitzar les activitats dià-
ries, el temps esdevé escàs i s’incrementa la demanda de solucions i de ser-
veis pròxims que generin un major benestar. 
Aquesta qüestió ha entrat a formar part de les polítiques públiques a través
de la preocupació sobre com el funcionament de la nostra societat incideix
en l’ús del temps i, especialment, en les possibilitats d’harmonització de les
esferes laboral, familiar i personal. Diverses ciutats europees han optat per
intervenir en aquest àmbit, entre les quals s’inclou Barcelona, que l’any 2003
va crear el Programa de Nous Usos Socials del Temps, institucionalitzant un
espai polític propi per al disseny i implementació de polítiques locals de temps. 
La ciutat i els barris són entorns molt adequats per implementar polítiques de
temps. Les dificultats per viure de forma satisfactòria el dia a dia es traduei-
xen en una demanda creixent de serveis de proximitat per part de la pobla-
ció, com a recurs fonamental per millorar el benestar quotidià. Les llars amb
infants són un dels grups especialment vulnerables en aquest aspecte, so-
bretot quan es tracta de compatibilitzar el temps infantil fora de l’horari lec-
tiu amb les necessitats horàries dels pares i mares, i alhora aconseguir que
aquest temps d’oci i de lleure sigui educatiu i creatiu. 
L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill treballen en un projec-
te que té com a objectiu dissenyar i aplicar accions per construir un temps
i un ús dels espais educatius col·lectius més adequats a les necessitats de
les famílies, i alhora fomentar l’articulació de xarxes en l’àmbit de l’educa-
ció no formal. 
Per dissenyar el projecte s’elabora una diagnosi sobre la realitat de l’educa-
ció no formal en cada territori d’intervenció. La diagnosi es duu a terme mit-
jançant entrevistes als agents socials i educatius, així com una enquesta als
infants i adolescents i a les seves famílies, la qual els convida a reflexionar en
el nucli familiar sobre l’educació no formal i els usos educatius del temps. El
projecte es va iniciar l’any 2005 i des d’aleshores s’han fet entrevistes a prop
de 900 agents i 24.000 famílies. 
Aquest estudi ha permès conèixer les opinions i demandes socials sobre els
temps educatius més enllà de l’horari escolar, alhora que aporta elements
clau per al disseny de les accions i per al desenvolupament del programa
Temps de barri, temps educatiu compartit.
Les característiques socials, orogràfiques i la distribució dels diversos equi-
paments socioeducatius en el territori tenen un paper fonamental en la con-
figuració de les dinàmiques de la participació infantil i juvenil en l’àmbit de
l’educació fora de l’horari lectiu. El territori condiciona les relacions socials
que hi tenen lloc (mobilitat dels infants, dels joves i de les seves famílies, exis-
47
tència o no d’espais de trobada...), la vertebració del teixit associatiu, el di-
namisme i la fortalesa o feblesa dels agents educatius i socials. 
Un dels elements cabdals en l’establiment de l’oferta d’activitats educatives
en el temps de lleure és la presència d’agents en el territori, la seva diversi-
tat i el paper que tenen en la dinamització del teixit associatiu.
En general, les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de les escoles i els
instituts són els principals agents promotors d’oferta d’activitats educatives
més enllà de l’horari escolar. Amb tot, el potencial de les AMPA com a dina-
mitzadores d’activitats varia substancialment i es detecten realitats molt diver-
ses segons el grau d’implicació de les famílies. Aquest no és un aspecte menor,
ja que s’ha fet palès que el diferent nivell de participació de les famílies en les
AMPA condiciona el tipus d’oferta que aquestes poden arribar a promoure.
Després de les AMPA, els agents més actius en aquest àmbit són les asso-
ciacions esportives i culturals i els serveis i equipaments públics. En canvi,
tret d’algunes excepcions, els centres educatius, les escoles i els instituts de
Barcelona no acostumen a ser els promotors directes de l’oferta que es ge-
nera en els seus centres. 
En termes generals, es donen poques dinàmiques de treball coordinat entre
els agents d’un mateix territori, i la major part de les xarxes tenen un caràc-
ter més aviat sectorial. Una de les conseqüències més evidents és l’aïllament
relacional de les AMPA, ja que la coordinació entre elles o amb altres agents
és pràcticament inexistent.
La majoria d’agents estableixen relacions de caràcter informal, normalment
bilaterals, d’intercanvi d’informació i de col·laboració. Tanmateix, també exis-
teixen àmbits formals de relació, xarxes formals que incideixen en l’àmbit edu-
catiu i cultural de la ciutat i que serveixen com a marc de coordinació dels
agents locals per a la definició i/o desenvolupament de determinats projec-
tes comuns. 
Malgrat que les relacions a través d’un espai formal són cabdals per a l’inter-
canvi i la coordinació dels agents, es posa en evidència que aquests canals
no són suficients per al coneixement mutu entre agents diversos. La diagno-
si ha detectat un gran interès entre els agents educatius i socials per verte-
brar xarxes de treball i de coordinació entre ells. 
Respecte a la realització d’activitats fora de l’horari lectiu, les famílies prenen la
decisió d’apuntar-hi els seus fills i filles en funció de les característiques i dels
recursos familiars, de l’horari laboral dels pares i mares i del seu nivell cultural. 
La participació en activitats extraescolars està estretament relacionada amb
la posició socioeconòmica de les famílies. Les raons poden ser múltiples, pe-
rò el que es detecta a través del Debat Familiar és que hi ha tres factors, al-
menys, que expliquen aquesta situació. En primer lloc, la major capacitat
adquisitiva de les persones que tenen un estatus social mitjà i alt els dóna la
possibilitat d’accedir als recursos educatius fora de l’horari escolar. En segon
lloc, els pares i mares amb nivells educatius més alts tenen unes prioritats i
valors que fan que la formació dels seus fills i filles sigui una qüestió impor-
tant. I, finalment, l’accés a la informació sobre l’oferta disponible també pre-
senta diferències vinculades amb l’estatus social. 
48
De fet, a les llars on els nois i noies no fan activitats extraescolars, s’argu-
menta que el motiu principal és que són massa cares. En aquest sentit, hi
ha alguns grups socials —com ara els infants d’origen immigrant i les famí-
lies afectades per l’atur— que fan menys activitats.
Sovint, l’àmbit de l’educació no formal és concebut per les famílies com un
recurs per a l’harmonització dels temps laborals, personals i familiars. La
diagnosi ha posat de manifest que, en realitat, les activitats ajuden a com-
patibilitzar els horaris dels infants amb els dels seus pares i mares. Aquesta
necessitat és superior a les llars on el pare o la mare treballen fora de casa
a jornada completa i, sobretot, quan la mare arriba a casa a la tarda. De fet,
quan els nois i noies formen part de llars monoparentals o de llars amb pa-
relles laboralment ocupades, tenen més necessitat de participar en activitats
extraescolars a causa de les dificultats de compatibilització dels horaris la-
borals amb els escolars.
Pel que fa a la concepció que les famílies tenen de les activitats fora de l’ho-
rari lectiu, es valora principalment el seu caràcter d’entreteniment. Tot i així,
entre els arguments més freqüents a l’hora de decidir apuntar els fills i filles
a fer activitats extraescolars, també se citen aspectes educatius, com l’ad-
quisició de coneixements, la formació en valors i la relació amb altres infants. 
La realització d’activitats extraescolars està molt estesa a la ciutat, ja que
tres de cada quatre infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar. Es de-
tecten algunes variacions territorials que reflecteixen la diferent realitat so-
cioeconòmica dels barris de la ciutat. Els barris amb majors taxes d’atur, amb
població d’estatus social més baix o amb una major presència de població
immigrada solen tenir una taxa de participació en activitats fora de l’horari
lectiu menor. 
En general, l’oferta d’activitats extraescolars és poc diversa. L’esport és l’ac-
tivitat més estesa, seguida de les disciplines artístiques i la informàtica i els
idiomes. Aquest és un dels aspectes més destacats, tant pels agents com
per les famílies, i posa en evidència la necessitat de generar una oferta més
diversificada.
Es detecten diferències de gènere importants en la realització d’activitats.
Les noies fan menys activitats que els nois i, quan en fan, tendeixen a dedi-
car més temps a les activitats de caràcter artístic, mentre que els nois se
centren en les activitats esportives. Aquestes diferències s’accentuen amb
l’edat, de manera que la participació de les noies es redueix en arribar a l’a-
dolescència. 
Els infants d’entre 6 i 11 anys d’edat són els que participen de manera més
nombrosa en l’oferta d’activitats extraescolars. A partir dels 12 anys d’edat,
quan s’inicia l’educació secundària, disminueix la participació en l’oferta fo-
ra de l’horari lectiu. Tot i així, val a dir que a mesura que els infants es fan
més grans, el tipus d’activitats realitzades es diversifica i es tendeix a triar
opcions fora de l’escola.
De mitjana es fan activitats extraescolars 3 dies a la setmana, majoritària-
ment entre el dilluns i el dijous. També hi ha molta activitat el dissabte al ma-
tí i fora del centre escolar.
49
Respecte a les demandes, les famílies voldrien disposar d’activitats de preus
assequibles, així com de més diversitat d’activitats i d’espais públics. Final-
ment, pel que fa als horaris, les preferències depenen de les necessitats fa-
miliars de compatibilització de les activitats laborals i familiars. La prioritat es
concentra en els dies feiners, de les 16.30 a les 18.00 hores per als infants
més petits, i de les 18.00 a les 20.00 hores per als més grans. 
Recomanacions: reptes de futur derivats de la diagnosi
La diagnosi constata l’existència de diferències en la capacitat dels
agents educatius i socials per dinamitzar activitats fora de l’horari lec-
tiu > Promoure espais de relació i de coordinació d’agents per a la
creació de projectes en comú i la dinamització del territori. 
En alguns barris es detecta un dèficit d’espais per a la pràctica d’ac-
tivitats extraescolars > Ampliar i millorar l’ús dels espais públics fora
de l’horari escolar per poder oferir activitats educatives més nombro-
ses i millors. 
Menor participació en el programa per part dels IES i dels adoles-
cents > Endegar noves línies de Temps de barri, temps educatiu com-
partit adreçades a aquest col·lectiu.
L’actual caràcter conciliador de les activitats fora de l’horari escolar
—d’allargament de la jornada escolar— pot convertir aquesta oferta
en una solució al problema quotidià de la compatibilització dels hora-
ris laborals i escolars, però no actua a l’arrel del problema > Cal con-
tinuar treballant en el foment de noves organitzacions del treball per
tal de facilitar l’harmonització dels temps de vida.
Desigualtat d’accés segons els recursos socioeconòmics dels terri-
toris, els agents i les famílies. El preu que s’està disposat a pagar n’és
un indicador. Les llars amb menys recursos (afectades per l’atur, les
monoparentals i algunes llars immigrants) hi participen menys, però
expressen interès per fer activitats de baix cost > Treballar amb el te-
rritori en el disseny de propostes adequades a la realitat socioeconò-
mica de les famílies. 
La necessitat d’acompanyament dels infants als centres escolars,
elevadíssima en les edats primerenques, assenyala l’existència d’una
demanda latent > Treballar en el disseny de camins escolars.
Elevada demanda d’activitats diferents segons l’edat > Diversificar
l’oferta tenint en compte les preferències de cada grup d’edat.
Interès per realitzar activitats de temps en família > Oferir activitats
de temps en família.
Acord majoritari per obrir les activitats als infants del barri > Treba-
llar en el foment d’activitats obertes.
Necessitat de les famílies de disposar d’informació sobre activitats
i recursos > Potenciar la comunicació de les activitats al barri.
50
A tall de cloenda
Els resultats d’aquesta diagnosi, juntament amb les conclusions extretes d’al-
tres estudis sobre el temps i la ciutat, dibuixen tot un seguit de reptes per a
la ciutat. La convulsió generada per la coincidència en pocs anys de canvis
econòmics, socials, culturals i tecnològics constitueix una oportunitat per im-
pulsar un model de ciutat que s’adapti a les noves realitats.
Les dinàmiques que s’acaben d’assenyalar aniran evolucionant en els pro-
pers anys. Cal repensar els conceptes a partir dels quals hem concebut el
desenvolupament urbà. Fins ara, la ciutat ha donat respostes permanents,
col·lectives i homogènies a les necessitats ciutadanes. La ciutat d’ara, però,
ha de fer front a necessitats cada vegada més variades i canviants. Tot indi-
ca que el desenvolupament futur de les ciutats haurà de prendre en consi-
deració allò que Amartya Sen anomena «l’heterogeneïtat de les necessitats
humanes» (Sen, 2000). 
En un moment en què la ciutat de Barcelona prioritza els seus barris i en
què els punts estratègics d’aquesta nova mirada són la sostenibilitat i ga-
rantir la qualitat de vida i la cohesió social i territorial, el temps de les per-
sones és un element estratègic i transversal cabdal en les polítiques públiques
de Barcelona.
En aquest sentit, el funcionament de la ciutat en el seu conjunt, els equipa-
ments i serveis que posa a l’abast dels seus ciutadans i ciutadanes, i els ho-
raris a partir dels quals aquests hi tenen accés, han de poder donar resposta
a l’evolució de les necessitats individuals i col·lectives.
Per tant, no es tracta només de conciliar horaris per millorar la qualitat de vi-
da personal, sinó de veure com un tipus de ciutat com Barcelona és capaç
d’aplicar polítiques globals que des de la proximitat i la transversalitat perme-
tin adaptar-se a unes necessitats que són diferents de les de fa deu anys i
que seran diferents en un futur proper.
51
5. ANNEX
5.1. Agents educatius i socials 
entrevistats 
DISTRICTES CURS 2005-200610
1. CIUTAT VELLA 
2. L’EIXAMPLE
3. SANTS-MONTJUÏC Casal Cívic Magòria
Punt Multimèdia de Sants-Casa del Mig
Punt d’Informació Juvenil-Casa del Mig
Biblioteca Olzinelles 
Escola de Teatre La Casona
Club Esportiu Mediterrani
AEIG Puig i Moliner
AEIG Montserrat Xavier
Escola Oscus
Esplai Espurna
MIJAC Sant Medir-Parròquia Sant Medir
AE Skues
Esplai Sant Medir
Esplai Turons
Esplai Xiroia
Esplai La Lluna (Centre Montserrat Xavier)
Centre Cívic Casinet Hostafrancs
Biblioteca Vapor Vell
Escola Josep Tous
Escola Lluna de Fang
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Districte de Sants-Montjuïc, Divisió de Serveis 
Personals
Centre Cívic Cotxeres de Sants
Castellers de Sants
Escola Sant Medir
Escola Joan Pelegrí
IES Joan Coromines
CEIP Francesc Macià
CEIP Gayarre
CEIP Lluís Vives
CEIP Miquel Bleach
CEIP N-I de Pràctiques
CEIP Perú
Escola Montserrat
CEIP N-II de Pràctiques
IES Emperador Carles
10 La llista del curs 2005-2006 inclou els agents que van formar part de tot el procés par-
ticipatiu de disseny i implementació de la prova pilot de Temps de barri, temps educatiu
compartit.
52
Escola Proa
Escola Lloret
CEIP Cavall Bernat
CEIP Barrufet
Centre de Serveis Socials Sants
IES Lluís Vives
Poliesportiu Municipal de la Bordeta
Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial
AMPA de l’Escola Oscus
AMPA de l’Escola Josep Tous
AMPA de l’Escola Sant Medir
AMPA de l’Escola Joan Pelegrí
AMPA del CEIP Francesc Macià
AMPA de l’Escola Proa
AMPA de l’Escola Montserrat
AMPA de l’Escola Lloret
AMPA del CEIP Perú
AMPA del CEIP N-I de Pràctiques 
AMPA del CEIP N-II de Pràctiques
AMPA del CEIP Gayarre
AMPA del CEIP Barrufet
AMPA del CEIP Lluís Vivies
AMPA del CEIP Miquel Bleach
AMPA del CEIP Cavall Bernat
4. LES CORTS
5. SARRIÀ-
SANT GERVASI
6. GRÀCIA IES Pere Bosch i Gimpera
CEIP Rius i Taulet
Escola Reina Elisenda
Escola Mare de Déu del Coll
Escola Gravi
CEIP Turó del Cargol
CEIP La Farigola de Vallcarca
CEIP Baldiri Reixac
CEIP Josep Maria de Sagarra
CEIP Montseny
CEIP Pare Poveda
AMPA de l’Escola Reina Elisenda
AMPA de l’Escola Mare de Déu del Coll
AMPA de l’Escola Gravi
AMPA del CEIP Baldiri Reixac
AMPA del CEIP Turó del Cargol 
AMPA del CEIP Rius i Taulet
AMPA del CEIP La Farigola de Vallcarca
AMPA del CEIP Montseny
AMPA del CEIP Pare Poveda
AMPA del CEIP Josep Maria de Sagarra
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Esplai Sant Jordi
Districte de Gràcia, Divisió de Serveis Personals
Punt de Dinamització Infantil
Biblioteca Jaume Fuster
Centre Cívic El Coll
53
AE Jaume I
7. HORTA-GUINARDÓ
8. NOU BARRIS Escola Sant Lluís
Escola Valldaura
IES Galileo Galilei
IES Sant Andreu
CEIP Víctor Català
CEIP Mercè Rodoreda
CEIP Prosperitat
CEIP Santiago Rusiñol
CEIP Tibidabo
AMPA de l’IES Sant Andreu
AMPA de l’Escola Sant Lluís
AMPA de l’Escola Valldaura
AMPA de l’IES Galileo Galilei
AMPA del CEIP Mercè Rodoreda
AMPA del CEIP Prosperitat
AMPA del CEIP Santiago Rusiñol
AMPA del CEIP Tibidabo
AMPA del CEIP Víctor Català
Districte de Nou Barris, Divisió de Serveis Personals
Poliesportiu Valldaura
Ludoteca La Guineu
Ludoteca Racó de Joc
MIJAC Santa Engràcia
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Biblioteca de Nou Barris
CF Montañesa
AE Sagarmatha
AE Charles Focauld
Casal de Joves de Prosperitat
Centre d’Esplai Druida
9. SANT ANDREU
10. SANT MARTÍ
54
DISTRICTES CURS 2007-2008
1. CIUTAT VELLA 
2. L’EIXAMPLE
3. SANTS-MONTJUÏC Centres educatius
CEIP Municipal Bàrkeno
CEIP Can Clos
CEIP El Polvorí
CEIP Enric Granados
CEIP Ramon Casas
CEIP Seat
IES Lluís Domènech i Montaner
IES Montjuïc
Escola Garbiñe
AMPA
AMPA del CEIP Municipal Bàrkeno
AMPA del CEIP Can Clos
AMPA del CEIP Ramon Casas
AMPA del CEIP Seat
AMPA de l’IES Lluís Domènech i Montaner
AMPA de l’IES Montjuïc
Entitats d’educació en el lleure
El Submarí, reforç escolar i educatiu
Associacions o col·lectius culturals
Associació de Comerciants La Marina
Associació Cultural Leza
Associació d’Esbart Bàrkeno
Associació Promoció Mitjans Comunicació Local
Associació Toxos e Xestas
Associació de Veïns Estrellas Altas
Associació de Veïns Sant Cristòfol
Centre Cultural Estrellas Altas
Diables de Port
Gegants de la Marina
Unió d’Entitats La Marina
Clubs o associacions esportives
Club Esportiu La Marina
Equipaments públics
Centre Cívic Casa del Rellotge
Centre Cívic La Cadena
Centre Pepita Casanellas-La Sala
Biblioteca Francesc Candel
La Casa dels Colors
La Bàscula Espai Musical-Espai Jove
4. LES CORTS Centres educatius
CEIP Ausiàs March
CEIP Barcelona
CEIP Duran i Bas
CEIP Ítaca
CEIP Lavínia
CEIP Les Corts
CEIP Pau Romeva
IES Les Corts
55
Escola Maristes Sants-les Corts
Escola Súnion
Col·legi Pare Manyanet
Escola Sant Ramon Nonat
Escola Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor
AMPA
AMPA del CEIP Barcelona
AMPA del CEIP Duran i Bas
AMPA del CEIP Ítaca
AMPA del CEIP Lavínia
AMPA del CEIP Les Corts
AMPA del CEIP Pau Romeva
AMPA de l’Escola Maristes Sants-les Corts
AMPA del Col·legi Pare Manyanet
AMPA de l’Escola Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor
Entitats d’educació en el lleure
Esplai L’Olivera Rodona
Esplai Natzaret
Esplai Grup de Gent
Agrupament Escolta El Pi de les Corts
Agrupament Escolta Estrella del Mar
Associacions o col·lectius culturals
Societat Coral L’Espiga de les Corts
Cor Infantil Faristol
Música Plaça Comas
Clubs o associacions esportives
AE Les Corts
Club Joventut Les Corts
Foment Esportiu Les Corts
Centres cívics o culturals
Centre Cultural Les Corts
Centre Cultural Riera Blanca
Centre Cívic Joan Oliver-Pere Quart
Centre Cívic Can Déu
Biblioteques
Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras
Biblioteca Can Rosés
Equipaments
Instal·lació Municipal Esportiva Pavelló L’Illa
Instal·lacions Esportives Municipals Arístides Maillol
Complex Esportiu Municipal Les Corts
Casal de Joves de les Corts
Ludoteca La Tardor
5. SARRIÀ-
SANT GERVASI CEIP – AMPA
CEIP Poeta Foix
AMPA del CEIP Poeta Foix
Concertades – AMPA
Escola Lys
Escola Augusta
AMPA de l’Escola Augusta
Escola Madres Concepcionistas de la Enseñanza
Escola Bienaventurada Virgen María
Escola Nuestra Señora de Lourdes
AMPA de l’Escola Nuestra Señora de Lourdes
Escola Nausica
56
AMPA de l’Escola Nausica
Escola Infant Jesús
AMPA de l’Escola Infant Jesús
IES – AMPA
IESM Serrat i Bonastre
AMPA de l’IESM Serrat i Bonastre
IES Gal·la Placídia
AMPA de l’IES Gal·la Placídia
IES Montserrat
IES Menéndez Pelayo
Entitats de lleure
Agrupament Escolta Wé Ziza
Esplai Sant Ildefons
Equipaments públics
Centre Cívic Casa Sagnier
Altres agents
Centre de Recursos Pedagògics de Sarrià (CRP)
Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP)
Xarxa d’Infància i Adolescència
Centre de Serveis Socials de Sant Gervasi
Equip d’Atenció a Infància i Adolescència (EAIA)
6. GRÀCIA Centres educatius
CEIP Pau Casals
CEIP La Sedeta
CEIP Sagrada Família
CEIP Fructuós Gelabert
IES Secretari Coloma
IES La Sedeta
Escola Sant Josep-Teresianes
Escola Claret
AMPA
AMPA del CEIP Pau Casals
AMPA del CEIP La Sedeta
AMPA del CEIP Sagrada Família
AMPA del CEIP Fructuós Gelabert
AMPA de l’IES Secretari Coloma
AMPA de l’IES La Sedeta
AMPA de l’Escola Sant Josep-Teresianes
AMPA de l’Escola Claret
Entitats culturals
Centre Cívic La Sedeta
Punt de Dinamització Infantil
APC (Educadors de Carrer)
Esplai Xic (MCEC)
Esplai Abat Cassià (MCEC)
Esplai Estel (MCEC)
Fundació Cultural Claror
Fundació Claret
Entitats esportives
Club Esportiu Euròpolis
Fundació Esportiva Claror (Poli)
Club Esportiu Europa
Esportiu Claret
Unió Excursionista de Catalunya
7. HORTA-GUINARDÓ
57
8. NOU BARRIS
9. SANT ANDREU Centres
CEIP Doctor Ferran i Clua, AMPA del CEIP 
Doctor Ferran i Clua
CEIP Pompeu Fabra, AMPA del CEIP Pompeu Fabra
CEIP Emili Juncadella, AMPA del CEIP Emili 
Juncadella
CEIP Octavio Paz, AMPA del CEIP Octavio Paz
IES Joan Fuster, AMPA de l’IES Joan Fuster
IES L’Alzina, AMPA de l’IES L’Alzina
Escola Arrels, AMPA de l’Escola Arrels
Escola Ramon Llull, AMPA de l’Escola Ramon Llull
Escola Joan Roca, AMPA de l’Escola Joan Roca
Espai Jove Garcilaso
Biblioteca Garcilaso
Centre d’Esplai El Drop
Colònies i Esplai Don Bosco
Centre Obert Don Bosco
Agrupament Escolta Azimut
AEIG Sant Pius Xè
Associació Amics do Brasil
Club d’Escacs Congrés
Agrupació Congrés
La Jarra Azul
Associació Esportiva Futbol Sala Arrels
Associació Esportiva L’Alzina
10. SANT MARTÍ Centres
CEIP Antoni Balmanya, AMPA del CEIP Antoni 
Balmanya
CEIP Dovella, AMPA del CEIP Dovella
CEIPM Escola Casas, AMPA de l’Escola Casas
CEIP Miralletes, AMPA del CEIP Miralletes
CEIP Sant Joan de Ribera, AMPA del CEIP 
Sant Joan de Ribera
CEIP La Farigola del Clot, AMPA del CEIP La 
Farigola del Clot
IES Juan Manuel Zafra
IES Sant Josep de Calassanç
Escola Calassanç
Escola Mare de Déu de Núria
Escola Tècnica Professional del Clot
Ludoteca Municipal El Xalet del Clot
Centre Cultural La Farinera del Clot
Espai Antonio Miró Peris
Sala de Lectura del Clot
Esplai Xino-Xano
Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling
Casal Calassanç / Esplai Sant Josep de 
Calassanç
CE Servei de Campaments i Vacances Sant Pere
Claver-el Clot
AEIG K2 (Godwin Austen)
Centre d’Esplai SCV El Clot
Orfeó Martinenc
Coral dels Petits Martinencs, Orfeó Martinenc
58
Esbart Montserratí Martinenc, Orfeó Martinenc
Escola de Música de l’Orfeó Martinenc, Orfeó 
Martinenc
Foment Martinenc
Esbart Sant Jordi, Foment Martinenc
Foment Martinenc (Secció Billar)
Foment Martinenc (Secció Excursionista)
Foment Martinenc (Secció Tennis Taula)
Foment Martinenc (Secció Escacs)
Aula de Música de La Farigola del Clot
La Formiga Martinenca
Castellers de Barcelona
Esbart Sant Martí
Complex Esportiu Municipal Clot de la Mel
Barcelona Uroloki-Hoquei Línia
Associació Sant Martí Esport
Centre Esportiu Municipal Vintró
CET10
JOCVIU Associació Esportiva
Poliesportiu Municipal La Nau del Clot 
(Grup Barna)
59
DISTRICTES CURS 2008-2009
1. CIUTAT VELLA 
2. L’EIXAMPLE Centres educatius
Escola Fort Pienc
Escola Fructuós Gelabert
Escola Ramon Llull
Escola Tabor
Institut Fort Pius
Escola Lluïsa Marillac
Escola Mireia
Escola Immaculada
Escola Sagrado Corazón
AMPA
AMPA de l’Escola Fort Pienc
AMPA de l’Escola Fructuós Gelabert
AMPA de l’Escola Ramon Llull
AMPA de l’Escola Tabor
AMPA de l’Institut Fort Pius
AMPA de l’Escola Lluïsa Marillac
AMPA de l’Escola Immaculada
Entitats d’educació en el lleure
Agrupament Escolta Antoni Gaudí
Agrupament Escolta Terra Nova
Esplai Sagrada Família
Esplai Xiroc
Serveis públics
Espai Jove de l’Eixample
Casal de Joves Xiroc
Centre Cívic Ateneu Fort Pienc
Centre Cívic Sagrada Família
Biblioteca Fort Pienc
Biblioteca Sagrada Família
Centre Sociocultural Espai 210
Aula Ambiental de la Sagrada Família
Clubs o associacions esportives
Agrupació Excursionista Catalunya
Club de Bàsquet AESC-Ramon Llull
Club de Bàsquet CP Roser
Club i Escola de Bàsquet Unió Esportiva Gaudí
Club de Futbol Penya Barcelonista Cinc Copes
Club de Futbol Unió Esportiva Parc
Escola de Futbol Guinardó-Sagrada Família Els
Almogàvers
Associacions o col·lectius culturals
Castellers de la Sagrada Família
Colla de Diables Bestialots Espurnats-La Farfolla
de la Sagrada Família
Colla de Diables La Cabronica del Nord
Colla Gegantera i Grallera de l’AVV Sagrada 
Família
Esbart Gaudí
3. SANTS-MONTJUÏC
60
4. LES CORTS
5. SARRIÀ-
SANT GERVASI
6. GRÀCIA
7. HORTA-
GUINARDÓ Centres educatius
Escola Estel-Guinardó
Escola Mas Casanovas
Escola Pit-Roig
Escola Torrent d’en Melis
Escola Tresfonts
Escola Municipal Escola del Mar
Escola Municipal Parc del Guinardó
Institut Francisco de Goya
Institut Joan Brossa
CEE Mare de Déu de Montserrat
CC Cardenal Spínola
Escola Guinardó SCCL
AMPA
AMPA de l’Escola del Mar
AMPA de l’Escola Estel-Guinardó
AMPA de l’Escola Mas Casanovas
AMPA de l’Escola Parc del Guinardó
AMPA de l’Escola Pit-Roig
AMPA de l’Escola Torrent d’en Melis
AMPA de l’Escola Tresfonts
AMPA de l’Institut Francisco de Goya
AMPA de l’Institut Joan Brossa
AMPA de l’Escola Guinardó SCCL
Entitats d’educació en el lleure
AE Perot Guinarda
AS Mas Guinardó 
Esplai Arc Iris de l’Esperit Sant
Serveis públics
Biblioteca Mercè Rodoreda
Casal Infantil Guinardó
Complex Esportiu Municipal del Guinardó
Centre Cívic Guinardó
Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó
Clubs o associacions esportives
Club de Basquet Guinardó
Club Esportiu Martinenc
Estel Vallseca Futbol Sala
Grup d’Escacs Peona i Peó
Associacions o col·lectius culturals
Xerrac Arts Plàstiques, Festes i Tradicions
Rocaguinarda Cooperativa de Consum 
Coordinadora d’Entitats del Guinardó
Colla de Diables Els Malignes del Guinardó
61
8. NOU BARRIS Centres educatius
Escola Ciutat Comtal
Escola Mestre Morera
Escola Ferrer i Guàrdia
Escola Elisenda de Montcada
Institut Pablo Ruiz Picasso
CEE Sant Joan de la Creu
CC Mare Alfonsa Cavin
AMPA
AMPA de l’Escola Ciutat Comtal
AMPA de l’Escola Ferrer i Guàrdia
AMPA de l’Escola Mestre Morera
AMPA del CC Mare Alfonsa Cavin
Entitats d’educació en el lleure
Centre Obert Cruïlla
Centre de Dia per a Infants de Torre Baró
Casal de Joves Llops del Taga
Serveis públics
Ludoteca Trencapins
Casal Infantil de Vallbona
Centre Cívic Zona Nord
Casal de Barri de Torre Baró
Centre d’Activitats de Vallbona
UBAE Complex Esportiu Municipal Can Cuyàs
Clubs o associacions esportives
CEU Ciutat Meridiana
Club de Petanca Ciutat Meridiana
Fundació Esport Escolar de Barcelona
Associacions o col·lectius culturals
Pla Comunitari de Ciutat Meridiana
Centre Obert Cruïlla
9. SANT ANDREU Centres educatius
Escola Bernat de Boïl
Escola Baró de Viver
Escola La Maquinista
SES Cristòfol Colom
Institut Doctor Puigvert
Escola L’Esperança
Escola Bon Pastor
AMPA
AMPA de l’Escola Bernat de Boïl
AMPA de l’Escola Baró de Viver (i Escola de 
Mares i Pares)
AMPA de l’Escola La Maquinista
AMPA del SES Cristòfol Colom
AMPA de l’Institut Doctor Puigvert
AMPA de l’Escola L’Esperança
AMPA de l’Escola Bon Pastor
Entitats d’educació en el lleure
Centre Educatiu i del Lleure (CEL)
MIJAC de Bon Pastor
Serveis públics
62
Biblioteca Bon Pastor
Casal de Gent Gran de Baró de Viver
Casal de Gent Gran de Bon Pastor
Casal Infantil de Baró de Viver
Casal Infantil de Bon Pastor
Centre Cívic Baró de Viver
Centre Cívic Bon Pastor
Ciberaula (Escola Bernat de Boïl)
Espai Familiar
Sala de Lectura i Aula de Noves Tecnologies 
(CC Baró de Viver)
SDJ Servei de Dinamització Juvenil-Baró de 
Viver
SDJ Servei de Dinamització Juvenil-Bon Pastor
Serveis Socials Franja Besós (Educadors de 
Carrer)
Clubs o associacions esportives
Agrupació Esportiva Bon Pastor
Club Ciclista de Bon Pastor
Club de Bàsquet Bon Pastor
Club de Lluita Olímpica de Baró de Viver
Associacions o col·lectius culturals
Associació d’Amics d’El Alto
Associació d’Avis del Barri de Bon Pastor
Associació Avis-Néts.com (Avis Acollidors)
Associació de Veïns de Bon Pastor
Associació de Veïns Pi i Margall
Associació Gitana de Bon Pastor
Banc del Temps
Bon Pas de Ball 
Centre Cultural Andalús de Baró de Viver
Centro Cultural Andaluz de Bon Pastor 
Coral Amics del Bon Pastor
Fundació Secretariat Gitano-Punt d’Informació
Juvenil Chavo
Nebos
Grallers i Capgrossos del Bon Pastor
La Jarra Azul
Pla Comunitari de Baró de Viver
Xarxa Jove
10. SANT MARTÍ Centres educatius
Escola Bac de Roda
Escola Els Horts
Escola Els Porxos
Escola La Caixa
Escola La Palmera
Escola La Pau
Escola L’Arc de Sant Martí
Institut Bernat Metge
Institut Infanta Isabel d’Aragó
Institut Joan d’Àustria
Institut Sant Martí de Provençals
63
Col·legi Adela de Trenquelleón 
Col·legi Joan Roca Guipúzcoa
Col·legi Sant Rafael
Col·legi Verns
Centre Escolar San Francisco
AMPA
AMPA de l’Escola Els Horts
AMPA de l’Escola Els Porxos
AMPA de l’Escola La Caixa
AMPA de l’Escola La Palmera
AMPA de l’Institut Bernat Metge 
AMPA de l’Institut Joan d’Àustria
AMPA del Col·legi Sant Rafael
AMPA del Centre Escolar San Francisco
AMPA del Col·legi Verns 
Serveis públics
Centre de Barri La Palmera
Centre de Barri La Pau
Dinamitzadors Culturals
Educadors de Carrer
Ludoteca Municipal Ca L’Arnó
Centre de Serveis Socials de Sant Martí
Centre Cívic Sant Martí
Clubs o associacions esportives
Associació Sant Martí Esport 
Penya Barcelonista Barcino 
Associació Escola Natació Júpiter
Club d’Escacs Sant Martí
Associacions o col·lectius culturals
Associació Petit Ballet Barcelona
Centro Social Cultural Santo Ángel
Cova Da Serpe
Associació de Veïns La Palmera Centro
Associació de Veïns Provençals Verneda
Dinamitzador del Barri de Verneda Baixa 
i Via Trajana
64
DISTRICTES CURS 2009-2010
1. CIUTAT VELLA Escola Mediterrània
Escola Alexandre Galí
Escola Sant Joan Baptista
Serveis Educatius
AMPA de l’Escola Mediterrània
AMPA de l’Escola Alexandre Galí
AMPA de l’Escola Sant Joan Baptista
Coordinadora de Grups Corals
Esplai Illa de la Gavina
AEiG La Salle Barceloneta
Associació Barceloneta Alerta (Pla Comunitari
de la Barceloneta)
Associació Esportiva Barceloneta
Barceloneta Escacs Club
Club de Futbol Barceloneta
Poliesportiu Marítim-Fundació Claror
Club Natació Atlètic Barceloneta
Club Esportiu Atlàntic Barceloneta
Centre Obert Glamparetes
Direcció Centre Cívic Barceloneta
Suport Territorial, Centre Cívic Barceloneta
Casal Infantil i Projecte Franja Centre Cívic
Barceloneta
Joves Centre Cívic Barceloneta
Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat
La Fàbrica del Sol
Educadors de Carrer (APC)
Punt d’Informació Juvenil
2. L’EIXAMPLE             Escola Auró
Escola Diputació
Escola Els Llorers
Escola Ferran Sunyer 
Escola Joan Miró 
Escola Mallorca
Institut Ernest Lluch
Institut Maragall
Centre Privat Concertat Griselda
Centre Privat Concertat IPSE
Centre Privat Concertat IPSI
Centre Privat Concertat Maria Auxiliadora
Centre Privat Concertat Sagrat Cor
Centre Privat Concertat Salesià de Sant
Josep
Centre Privat Concertat Sant Josep Oriol
Centre Privat Concertat Urgell
AMPA de l’Escola Auró
AMPA de l’Escola Diputació
AMPA de l’Escola Ferran Sunyer 
AMPA de l’Escola Joan Miró 
65
AMPA de l’Escola Mallorca
AMPA del Centre Privat Concertat IPSE
AMPA del Centre Privat Concertat Maria 
Auxiliadora
AMPA del Centre Privat Concertat Sagrada 
Família
AMPA del Centre Privat Concertat Salesià 
de Sant Josep
AE Aldaia
AE Ítaca
AE Pau Claris
AE Rabindranath Tagore
Centre Parroquial Juvenil El Bon Recer 
(Catesport Esplai)
Esplai Boix
Esplai i Centre Juvenil La Nivaira
Esplai Oriols
Esplai Sant Ferran
Esplai Sant Isidor
Esplai Sant Miquel
Associació Camí Amic
AVV de l’Esquerra de l’Eixample
AVV de Sant Antoni
Ballets de Catalunya
Colla de Diables i Porca de Sant Antoni
Colla de Diables l’Esquerra Infernal
Esbart Sagrat Cor
Xarxa Comunitària de Sant Antoni
Centre Excursionista L’Àliga
Club de Futbol Catalònia
Club de Futbol Don Bosco
Coordinadora de Clubs de l’Escola Industrial
Penya Barcelonista Anguera
Biblioteca Joan Miró
Biblioteca Lola Anglada
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver
Centre Cívic Casa Golferichs
Centre Cívic Cotxeres Borrell
Centre de Serveis Socials de Sant Antoni 
Centre de Serveis Socials de la Nova Esquerra
de l’Eixample 
Educadors de Carrer
Espai Infantil Cotxeres Borrell
Piscina Sant Jordi
Pistes Esportives Municipals Parc de Joan
Miró
Poliesportiu Municipal Aiguajoc
Poliesportiu Municipal Joan Miró
3. SANTS-MONTJUÏC   Escola Carles I
Escola La Muntanyeta 
Escola Mossèn Jacint Verdaguer 
Escola Pau Vila 
66
Escola Municipal Tres Pins
Escola Anna Ravell 
Escola Magòria SCCL (cooperativa) 
Escola Sant Francesc Xavier 
Escola del Bosc de Montjuïc 
Col·legi Sant Pere Claver
Institut XXV Olimpíada
AMPA de l’Escola Carles I 
AMPA de l’Escola La Muntanyeta 
AMPA del CEIP Mossèn Jacint Verdaguer
AMPA de l’Escola Pau Vila 
AMPA Escola Sant Francesc Xavier 
Agrupament Escolta i Guies Baden Powell 
Centre d’Esplai Xerinola 
Artixoc 
Coral Infantil Xemeneia Amunt 
Atlètic Poble-sec
Coordinadora d’entitats 
Espai Jove 12@16 
Plataforma Poble-sec per a tothom 
(Casal Concòrdia) 
Pla Comunitari
Centre de Serveis Socials Poble-sec
Biblioteca Francesc Boix
Centre Cívic El Sortidor
Ludoteca El Sortidor
Camp Municipal de Futbol La Satàlia
4. LES CORTS
5. SARRIÀ-
SANT GERVASI
6. GRÀCIA
7. HORTA-
GUINARDÓ Escola Carmel 
Escola Taxonera 
Escola Coves d’en Cimany 
Escola Virolai 
Col·legi Santa Teresa de Jesús 
AMPA de l’Escola Taxonera 
AMPA de l’Escola Coves d’en Cimany 
Centre Infantil La Torre 
Ludoteca Arimel 
Biblioteca Juan Marsé 
Espai Jove Boca Nord 
Centre Obert Adsis 
Esplai Pequefesta 
Grup Scout Makarenko 
Fundació Adsis 
Programa Accés 
Carmel Amunt 
67
Tècnica de Barri del Carmel
Escola Àngels Garriga
Escola Heura
Escola Arc iris
Escola Font d’en Fargas
Escola Torrent de Can Carabassa
CEE Rel
AMPA de l’Escola Pit-Roig
AMPA de l’Escola Torrent de Can Carabassa
AMPA de l’Escola Rel
AMPA de l’Escola Àngels Garriga
AMPA de l’Escola Heura
AMPA de l’Escola Font d’en Fargas
Casal Xangó
Tècnica de Barri de la Font d’en Fargues
8. NOU BARRIS            Escola Pia-Luz Casanova
Escola Aiguamarina
CEPA Oriol Martorell
Escola Sant Ferran
Escola Antaviana
Escola Gaudí
Escola Sant Antoni Maria Claret
AMPA de l’Escola Aiguamarina
AMPA de l’Escola Pia-Luz Casanova
AMPA de l’Escola Antaviana
AMPA de l’Escola Gaudí
AMPA de l’Escola Sant Antoni Maria Claret
AMPA de l’Institut La Guineueta
Coordinadora d’AMPA de Nou Barris
CD Olímpic Associació Cultural i Social
Associació Esportiva Nou Barris
Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les
Roquetes
Centre Cultural García Lorca-Associació
Andalusa de Nou Barris
Grup Muntanyès: Ludoteca i Òmniam, Esplai.
Associació   
Esportiva Babar
Plataforma d’Entitats de les Roquetes
Kasal de Joves de Roquetes
Centre Cultural Ton i Guida
Ateneu Popular de Nou Barris
Esplai SOIA 
Pistes Esportives Antoni Gelabert
Pla Comunitari del Verdum
Pla Comunitari de les Roquetes
Pla d’Entorn
Educadors de Carrer
Serveis Socials
9. SANT ANDREU         AFA Centre Privat Concertat Mare de Déu de 
la Mercè
68
AFA Escola Can Fabra
AMPA de l’Escola Eulàlia Bota
AMPA de l’Escola El Sagrer
AMPA de l’Escola L’Estel
AMPA de l’Escola Mestre Enric Gibert i
Camins
AMPA de l’Escola Rosa dels Vents
AMPA de l’Escola Sant Pere Nolasc
AMPA de l’Escola Turó Blau
AMPA de l’Institut Príncep de Viana 
Escola Can Fabra
Escola Eulàlia Bota
Escola L’Estel
Escola Mestre Enric Gibert i Camins
Escola Pegaso 
Escola Rosa dels Vents
Escola El Sagrer
Escola Sant Pere Nolasc
Escola Ignasi Iglésias
Escola Turó Blau
Centre Privat Concertat Jesús Maria
Centre Privat Concertat Jesús, Maria i Josep
Centre Privat Concertat Laia
Centre Privat Concertat Mare de Déu de la
Mercè
Centre Privat Concertat Mare de Déu de la
Soledat
Centre Privat Concertat Monlau
Institut Doctor Puigvert
Institut Príncep de Viana
Escola de Música Municipal Sant Andreu
Col·legi d’Educació Especial Pont del Dragó
Centre Privat Concertat d’Educació Especial 
Gavina
Agrupació Excursionista Muntanya
Associació Excursionista Cordada
Club Esportiu Sagrerenc
Club Natació Sant Andreu
Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra
Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet
Centre Garcilaso
Piscina Municipal de Sant Andreu
Centre de Recursos Pedagògics de Sant
Andreu
Associació Ventijol
Coordinadora d’AMPA
Associació Cultural Quimera
Grallakatú 
Diables de la Sagrera
Associació de Veïns de Sant Andreu Nord
Tramuntana-AVVSAN 
AVV la Sagrera
Comissió de Festes de la Sagrera
69
Diables de Sant Andreu
Xarxa d’Entitats del Projecte Comunitari 
NASACO
AVV-Plataforma Veïnal de Sant Andreu
Agrupament Escolta Flor de Neu
Agrupament Escolta Jungfrau
Ludoteca de la Casa Bloc
MIJAC Sant Andreu
AEiG Pare Bertran
AE Jaume I
10. SANT MARTÍ           AMPA de l’Escola La Mar Bella
AMPA de l’Escola Pere IV
AMPA de l’Escola Acàcies
AMPA de l’Escola L’Arenal de Llevant
AMPA de l’Escola Poblenou
AFA Provençals
AFA La Llacuna del Poblenou
AMPA de l’Escola Voramar
AMPA de l’Institut Front Marítim
Escola La Mar Bella
Escola Vila Olímpica
Escola Pere IV
Escola Acàcies
Escola L’Arenal de Llevant
Escola Poblenou
Escola Catalònia
Escola Provençals
Escola Brasil
Escola La Llacuna del Poblenou
Escola Voramar
Escola Miró
Colegio Asunción de Nuestra Señora
Institut Front Marítim
Agrupació Sardanista Roure
Casino L’Aliança del Poblenou
Centre Moral i Cultural del Poblenou
El Joncar Petit 
Colla del Drac del Poblenou
Colla de Gegants del Poblenou
Centre d’Imatgeria Festiva
Coordinadora d’Entitats del Poblenou
CEM Can Felipa
Atlètic Poblenou CF
Club d’Escacs Ateneu Colon
Handbol Poblenou
Club Natació Poblenou
Associació Rugby Poblenou
Catalònia Hoquei Club
Agrupament Escolta Rakxa
Esplai Pare Abraham
Esplai Movi Poblenou
Esplai Sagrat Cor
70
Esplai La Flor de Maig
Esplai Va Que Roda. CER Coop. Bac de Roda
Centre Cívic Can Felipa
Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz
Ludoteca Municipal Maria Gràcia Pont
Centre de Barri del Poblenou
Serveis Socials
Tècnic de Reagrupament Familiar
Tècnic d’Acollida
71
5.2. Centres educatius participants 
en el Debat Familiar 
DISTRICTES CURS 2005-2006
1. CIUTAT VELLA 
2. L’EIXAMPLE
3. SANTS-MONTJUÏC CEIP Miquel Bleach 
CEIP Pràctiques I 
Escola Proa
CEIP Pràctiques II 
CEIP Perú
Escola Oscus
Escola Joan Pelegrí
CEIP Barrufet
Escola Institució Montserrat
CEIP Lluís Vives 
CEIP Gayarre
CEIP Francesc Macià
CEIP Cavall Bernat
Escola Lloret
Escola Sant Medir
IES Emperador Carles
IES Joan Coromines 
IES Lluís Vives
4. LES CORTS
5. SARRIÀ-
SANT GERVASI
6. GRÀCIA CEIP Josep Maria de Sagarra
Escola Gravi
CEIP Montseny
CEIP Baldiri Reixac
CEIP La Farigola de Vallcarca
CEIP Rius i Taulet
CEIP Turó del Cargol
Escola Reina Elisenda
IES Pere Bosch i Gimpera
7. HORTA-
GUINARDÓ
8. NOU BARRIS CEIP Prosperitat 
CEIP Tibidabo
CEIP Santiago Rusiñol
CEIP Mercè Rodoreda
CEIP Víctor Català
72
IES Galileu Galilei 
IES Sant Andreu
9. SANT ANDREU
10. SANT MARTÍ
73
DISTRICTES CURS 2007-2008
1. CIUTAT VELLA 
2. L’EIXAMPLE
3. SANTS-MONTJUÏC CEIP Municipal Bàrkeno
CEIP El Polvorí
CEIP Enric Granados
CEIP Ramon Casas
CEIP Seat
IES Lluís Domènech i Montaner
IES Montjuïc
Escola Garbiñe
4. LES CORTS CEIP Ausiàs March
CEIP Barcelona
CEIP Duran i Bas
CEIP Ítaca
CEIP Lavínia
CEIP Les Corts
CEIP Pau Romeva
IES Les Corts
Escola Maristes Sants-les Corts
Escola Súnion
Col·legi Pare Manyanet
Escola Sant Ramon Nonat
Escola Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor
5. SARRIÀ-
SANT GERVASI CEIP Poeta Foix
Escola Lys
Escola Augusta
Escola Bienaventurada Virgen María
Escola Nuestra Señora de Lourdes
Escola Nausica
Escola Infant Jesús
IES Montserrat
6. GRÀCIA CEIP La Sedeta
CEIP Sagrada Família
CEIP Fructuós Gelabert
IES Secretari Coloma
Escola Sant Josep-Teresianes
7. HORTA-
GUINARDÓ
8. NOU BARRIS
9. SANT ANDREU CEIP Doctor Ferran i Clua
CEIP Pompeu Fabra
74
CEIP Emili Juncadella
CEIP Octavio Paz
IES Joan Fuster
Escola Arrels
Escola Joan Roca
10. SANT MARTÍ CEIP Antoni Balmanya
CEIP Dovella
CEIPM Escola Casas
CEIP Miralletes 
CEIP Sant Joan de Ribera
CEIP La Farigola del Clot
IES Juan Manuel Zafra
IES Sant Josep de Calassanç
Escola Calassanç
Escola Mare de Déu de Núria
75
DISTRICTES CURS 2008-2009
1. CIUTAT VELLA 
2. L’EIXAMPLE Escola Fort Pienc
Escola Ramon Llull
Escola Tabor
Institut Fort Pius
Escola Lluïsa Marillac
Escola Mireia
Escola Immaculada
Escola Sagrado Corazón
3. SANTS-MONTJUÏC
4. LES CORTS
5. SARRIÀ-
SANT GERVASI
6. GRÀCIA
7. HORTA-
GUINARDÓ Escola Estel Guinardó
Escola Mas Casanovas
Escola Pit-Roig
Escola Torrent d’en Melis
Escola Tresfonts
Escola Municipal Escola del Mar
Escola Municipal Parc del Guinardó
Institut Francisco de Goya
Institut Joan Brossa
Escola Guinardó SCCL
8. NOU BARRIS Escola Ciutat Comtal
Escola Mestre Morera
Escola Ferrer i Guàrdia
Escola Elisenda de Montcada
Institut Pablo Ruiz Picasso
CC Mare Alfonsa Cavin
9. SANT ANDREU          Escola Bernat de Boïl
Escola Baró de Viver
Escola La Maquinista
SES Cristòfol Colom
Institut Doctor Puigvert
Escola L’Esperança
Escola Bon Pastor
10. SANT MARTÍ Escola Bac de Roda
Escola Els Horts
Escola Els Porxos
76
Escola La Caixa
Escola La Palmera
Escola L’Arc de Sant Martí
Institut Bernat Metge
Institut Infanta Isabel d’Aragó
Institut Sant Martí de Provençals
Col·legi Adela de Trenquelleón 
Col·legi Sant Rafael
Col·legi Verns
Centre Escolar San Francisco
77
DISTRICTES CURS 2009-2010
1. CIUTAT VELLA Escola Mediterrània
Escola Alexandre Galí
Escola Sant Joan Baptista
2. L’EIXAMPLE               Escola Auró
Escola Diputació
Escola Els Llorers
Escola Ferran Sunyer 
Escola Joan Miró 
Escola Mallorca
Centre Privat Concertat Salesià de Sant Josep
Centre Privat Concertat Sant Josep Oriol
Centre Privat Concertat Urgell
Centre Privat Concertat Griselda
Centre Privat Concertat IPSI
Centre Privat Concertat Maria Auxiliadora
Centre Privat Concertat Sagrat Cor
3. SANTS-MONTJUÏC     CEIP Carles I
CEIPM Escola del Bosc de Montjuïc
CEIP Mossèn Jacint Verdaguer
Escola Sant Francesc Xavier
Escola Anna Ravell
CEIPM Tres Pins
CEIP La Muntanyeta
CEIP Pau Vila
4. LES CORTS
5. SARRIÀ-
SANT GERVASI
6. GRÀCIA
7. HORTA-
GUINARDÓ Escola Carmel
Escola Santa Teresa de Jesús
Escola Taxonera
Escola Coves d’en Cimany
Escola Virolai
CEIP Font d’en Fargues
CEEC Rel 
CEIP Arc Iris 
CEIP Àngels Garriga
CEIP Torrent de Can Carabassa
CEIP Heura
8. NOU BARRIS              CEIP Antaviana
CEIP Gaudí
CEIP Sant Antoni Maria Claret
78
Escola Pia-Luz Casanova
CEIP Aiguamarina
CC Sant Ferran
9. SANT ANDREU Escola Pegaso
Escola L’Estel
Escola Sagrera
Escola Eulàlia Bota
Escola Turó Blau
CCIP Mare de Déu de la Soledat
CC Jesús Maria
CC Mare de Déu de la Mercè
Escola Sant Pere Nolasc
Escola Ignasi Iglésias
Escola Mestre Enric Gibert i Camins
10. SANT MARTÍ Escola La Mar Bella
Escola Vila Olímpica
Escola Pere IV
Escola Acàcies
Escola L’Arenal de Llevant
Escola Poblenou
Escola Brasil
Escola Voramar
79
5.3. Taules de resultats del Debat 
Familiar
Taula 5. Participació en el Debat Familiar
DISTRICTE Alumnes Alumnes Taxa de Barri matriculats participants participació
CIUTAT VELLA Barceloneta 485 239 49,3
L’EIXAMPLE El Fort Pienc 2.217 813 36,7
La Sagrada Família 1.481 421 28,4
L’Antiga Esquerra de l’Eixample 178 104 58,4
La Nova Esquerra de l’Eixample 2.197 928 42,2
Sant Antoni 1.161 578 49,8
SANTS-MONTJUÏC Sants, la Bordeta, Hostafrancs, 
Badal 6.886 3.367 48,9
La Marina de Port-la Marina 
del Prat Vermell 2.129 904 42,5
El Poble-sec 1.506 761 50,5
La Font de la Guatlla 441 269 61,0
LES CORTS Les Corts 4.988 1.772 35,5
Sant Ramon-la Maternitat 1.785 493 27,6
SARRIÀ- Sant Gervasi-Galvany 3.285 664 20,2
SANT GERVASI El Putget i Farró 575 188 32,7
GRÀCIA El Coll, la Salut, 
Vallcarca-Penitents 1.907 674 35,3
Camp d’en Grassot-Gràcia Nova 1.969 862 43,8
HORTA-GUINARDÓ Alt Guinardó 2.618 962 82,9
Baix Guinardó 792 144 18,2
El Carmel 1.267 616 48,6
La Font d’en Fargues 1.055 599 56,8
NOU BARRIS Les Roquetes 675 223 33,0
El Verdum 749 281 37,5
Prosperitat 2.251 762 33,9
Ciutat Meridiana 866 380 43,9
Torre Baró 674 213 31,6
Vallbona 80 7 8,8
SANT ANDREU Navas 985 276 28,0
El Congrés i els Indians 1.366 645 47,2
Bon Pastor 987 436 44,2
Baró de Viver 741 220 29,7
La Sagrera 591 160 27,1
Sant Andreu 2.329 1.013 43,5
80
SANT MARTÍ Clot 1.125 488 43,4
El Camp de l’Arpa del Clot 2.563 1.124 43,9
Sant Martí de Provençals 3.406 991 29,1
La Verneda i la Pau 1.082 319 29,5
El Poblenou 1.400 649 46,4
Provençals del Poblenou 613 238 38,8
TOTAL 61.444 23.783 38,7
Taula 6. Sexe dels infants i adolescents 
Sexe dels infants Curs Curs Curs Curs Total
i adolescents 2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Noi - 47,6 49,1 47,3 47,8
Noia - 52,4 50,9 52,7 52,2
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 7. Edat dels infants i adolescents 
Edat dels infants Curs Curs Curs Curs Total
i adolescents 2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
De 3 a 5 anys - 16,2 16,6 - 12,7
De 6 a 11 anys - 57,0 58,6 100,0 69,1
12 anys i més - 26,8 24,7 - 18,2
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 8. Lloc de naixement dels infants i adolescents 
Lloc de Curs Curs Curs Curs Total
naixement 2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Catalunya i resta 
d’Espanya - 90,0 84,8 85,5 87,1
Resta d’Europa - 1,7 1,9 2,1 1,9
Amèrica - 6,6 10,9 9,2 8,6
Àfrica - 0,6 0,8 0,9 0,8
Àsia i Oceania - 1,2 1,6 2,3 1,7
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
81
Taula 9. Lloc de naixement dels pares i mares 
Curs Curs
Lloc de 2008-2009 2009-2010
naixement
Pares              Mares              Pares               Mares
Catalunya i resta 
d’Espanya 78,1 77,9 77,5 75,6
Resta d’Europa 2,8 2,8 3,4 2,9
Amèrica 14,3 15,3 12,6 16,5
Àfrica 2,4 1,8 2,5 1,9
Àsia i Oceania 2,5 2,2 4,0 3,1
Total 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 10. Nombre de persones que viuen a la llar 
Nombre de 
Curs Curs Curs Curs Total
persones que
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
viuen a la llar
Dues - 4,1 4,0 4,4 4,2
Tres - 24,6 24,1 22,0 23,5
Quatre - 53,4 50,8 51,1 51,9
Cinc - 13,5 14,3 15,4 14,4
Sis - 3,0 4,6 4,4 4,0
Més de sis - 1,4 2,2 2,7 2,1
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 11. Nombre de germans/es
Nombre de Curs Curs Curs Curs Total
germans/es 2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Cap - 24,6 25,6 25,4 25,1
Un - 59,7 56,4 56,3 57,7
Dos - 12,9 13,4 14,0 13,4
Tres i més - 2,8 4,7 4,4 3,8
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
82
Taula 12. Acompanyament dels fills/es a casa (% de resposta múltiple)
Curs Curs Curs Curs
Acompanyament
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010(*)
Pare - 37,2 38,8 57,3
Mare - 64,4 66,3 82,8
Cangur o persona 
remunerada - 8,1 5,2 9,5
Algun familiar 
(avis/es, etc.) - 31,3 33,0 42,5
Altres pares o 
mares de l’escola - 3,6 3,6 9,5
Amics de la família - 2,0 3,1 5,7
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar. 
(*) No és directament comparable amb els anys anteriors, a causa de canvis en el
sistema de càlcul.
83
Taula 13. Hores setmanals de treball remunerat dels pares i mares
Jornada laboral Curs Curs Curs Curs Total
dels pares 2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
No treballa - 2,8 7,0 9,2 6,1
Fins a 20 hores - 2,0 2,5 3,6 2,7
Entre 20 i 30 hores - 2,9 3,3 4,1 3,4
Entre 30 i 40 hores - 33,7 34,0 34,6 34,1
Més de 40 hores - 58,6 53,1 48,5 53,7
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Jornada laboral Curs Curs Curs Curs Total
de les mares 2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
No treballa - 15,1 20,7 20,7 18,5
Fins a 20 hores - 7,5 8,5 9,7 8,5
Entre 20 i 30 hores - 13,2 13,8 15,3 14,1
Entre 30 i 40 hores - 42,6 38,6 36,7 39,5
Més de 40 hores - 21,6 18,4 17,6 19,4
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 14. Activitats de lleure preferides (% de resposta múltiple)
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Jugar a casa - 59,6 59,7 - 59,7
Jugar al parc o 
al carrer - 52,8 58,5 - 55,7
Estudiar o fer 
deures de l’escola - 37,3 38,8 - 38,1
Fer esport - 63,3 61,1 - 62,2
Treballs manuals/
música - 46,5 42,3 - 44,4
Anar al cinema/
teatre - 30,9 30,7 - 30,8
Llegir - 39,3 38,0 - 38,7
Mirar la televisió - 68,7 70,3 - 69,5
Jugar amb 
l’ordinador/ - 61,4 61,3 - 61,4
videoconsola
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
84
Taula 15. Participació en activitats extraescolars 
Participació Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Sí 74,4 77,8 73,3 75,1 75,7
No 25,6 22,2 26,7 24,9 24,3
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 16. Tipus d’activitat i espai de realització 
(% de resposta múltiple)
Activitats Curs Curs Curs Curs Total
a l’escola 2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Esportiva - 31,9 25,1 49,8 36,4
Artística (música, 
arts plàstiques, - 18,4 14,0 26,6 20,1
teatre, dansa)
Informàtica, idiomes - 9,2 10,2 20,0 13,2
Reforç escolar - 3,2 5,1 5,9 4,6
Educació en el lleure - 2,4 3,0 4,2 3,2
Cultural (castellers, 
banda de música, - 2,8 2,6 4,7 3,4
coral)
Lúdica - - - 9,0 3,2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Activitats fora Curs Curs Curs Curs Total
de l’escola 2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Esportiva - 35,4 39,6 40,7 38,3
Artística (música, 
arts plàstiques, - 17,3 14,9 18,5 17,1
teatre, dansa)
Informàtica, idiomes - 15,4 11,1 14,1 13,9
Reforç escolar - 6,4 6,4 7,3 6,7
Educació en el lleure - 8,2 8,9 9,0 8,7
Cultural (castellers, 
banda de música, - 4,1 4,0 4,8 4,3
coral)
Lúdica - - - 8,9 3,1
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
85
Taula 17. Dies de la setmana de les activitats (% de resposta múltiple)
Dies Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Dilluns - 55,9 51,8 55,1 54,6
Dimarts - 57,9 56,3 52,5 55,6
Dimecres - 58,0 53,6 53,6 55,3
Dijous - 57,4 56,3 52,5 55,4
Divendres - 39,6 36,5 38,3 38,3
Dissabte i diumenge - 32,3 31,3 36,8 33,7
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 18. Nombre de dies dedicats a les activitats extraescolars 
Nombre de dies Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Un - 13,4 16,4 14,3 14,6
Dos - 27,0 28,4 30,8 28,7
Tres - 25,1 23,9 24,3 24,5
Quatre o més - 34,5 31,3 30,6 32,4
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Mitjana - 3,0 2,9 2,9 2,9
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 19. Temps dedicat a les activitats extraescolars 
Nombre d’hores Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Menys de 2 hores - 15,8 19,1 21,9 18,8
Entre 2 i 6 hores - 63,6 61,9 66,7 64,3
Entre 6 i 10 hores - 17,6 14,9 9,4 14,0
Més de 10 hores - 3,0 4,1 2,0 2,9
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
86
Taula 20. Grau d’informació de les activitats extraescolars 
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
De l’escola
Totalment d’acord - 48,1 46,6 50,4 48,5
Bastant d’acord - 41,7 40,7 38,8 40,4
Poc d’acord - 8,5 10,4 8,5 9,0
Gens d’acord - 1,7 2,3 2,3 2,1
De fora de l’escola
Totalment d’acord - 24,5 25,8 26,4 25,5
Bastant d’acord - 36,7 38,6 35,1 36,6
Poc d’acord - 28,0 26,0 27,3 27,2
Gens d’acord - 10,8 9,7 11,3 10,7
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 21. Activitats extraescolars que es voldrien fer 
(% de resposta múltiple)
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Esportiva 26,0 28,0 29,6 29,6 29,0
Artística (música, 
arts plàstiques, 25,0 33,3 34,5 32,7 33,4
teatre, dansa)
Informàtica, idiomes 27,1 28,7 28,1 27,9
30,6
Reforç escolar 4,4 5,3 5,2 4,9
Educació en el lleure - 13,0 13,9 12,6 13,1
Cultural (castellers, 
banda de música, 9,3 9,2 10,0 12,6 10,6
coral)
Lúdica 9,1 24,2 25,5 22,4 23,9
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
87
Taula 22. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més
informació (% de resposta múltiple)
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Esportiva 37,8 46,3 44,4 38,9 43,2
Artística (música, 
arts plàstiques, 34,0 42,7 40,5 41,1 41,5
teatre, dansa)
Informàtica, idiomes 43,7 43,8 40,4 42,6
56,6
Reforç escolar 22,3 25,2 22,3 23,1
Educació en el lleure - 21,4 22,4 23,2 22,3
Cultural (castellers, 
banda de música, 15,5 18,1 18,0 20,4 18,9
coral)
Lúdica 19,1 18,3 19,3 19,2 18,9
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 23. Motius per portar els fills/es a fer activitats extraescolars
(% de resposta múltiple)
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Estiguin atesos - 25,7 25,1 28,4 26,5
S’eduquin en valors - 52,4 52,8 51,2 52,1
Adquireixin 
coneixements - 57,4 56,1 52,8 55,4
Coneguin altres 
infants - 35,9 35,4 34,8 35,4
Es diverteixin - 70,5 69,7 63,3 67,7
Facin esport - 58,9 58,4 55,3 57,5
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 24. Motius pels quals no es fan activitats extraescolars (% de
resposta múltiple)
Curs
2009-2010
Activitats massa cares 54,1
Horaris incompatibles 26,8
A la tarda poden estar a casa 22,8
Manca de temps per estudiar 46,8
Activitats ofertes no agraden 20,2
No tenen prou informació 16,7
Per l’edat/Són massa petits 11,6
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
88
Taula 25. Aspectes a millorar de l’oferta d’activitats extraescolars
(% de resposta múltiple)
Curs
2009-2010
Preus més assequibles 64,1
Ampliar l’horari d’activitats 19,7
Més diversitat d’activitats 41,5
Millorar qualitat d’activitats 26,2
Activitats més properes a l’escola 18,6
Millorar les instal·lacions 24,2
Més espais públics 32,7
Millorar la formació del personal educador 16,3
Millorar la informació sobre l’oferta 27,6
Més activitats en família 26,2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 26. Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat
extraescolar de dues hores setmanals 
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Activitats gratuïtes 25,2 21,5 25,4 25,6 23,9
Fins a 10 euros/mes 19,0 11,9 16,5 21,0 16,3
De 10 a 20 euros/mes 30,0 26,6 28,9 30,0 28,4
De 20 a 30 euros/mes 19,8 27,2 21,6 17,5 22,3
De 30 a 40 euros/mes 9,4 5,8 4,4 6,7
6,0
Més de 40 euros/mes 3,3 1,8 1,5 2,3
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 27. Dies de la setmana en què es voldria tenir més oferta d’ac-
tivitats extraescolars per als fills/es (% de resposta múltiple)
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Dilluns - 65,6 59,5 57,8 61,3
Dimarts - 63,9 57,3 55,4 59,2
Dimecres - 66,7 59,5 57,6 61,7
Dijous - 64,1 57,0 55,6 59,3
Divendres - 49,3 46,4 45,7 47,3
Dissabte - 36,3 37,9 41,2 38,4
Diumenge - 13,7 14,7 15,5 14,6
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
89
Taula 28. Horaris en què es voldria tenir més oferta d’activitats extra-
escolars per als fills/es 
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Dilluns
De 16.30 a 18.00 h - 44,9 38,1 37,3 40,5
De 18.00 a 20.00 h - 23,8 24,0 23,9 23,9
Dimarts
De 16.30 a 18.00 h - 43,5 36,2 36,3 39,1
De 18.00 a 20.00 h - 23,1 23,8 22,2 23,0
Dimecres
De 16.30 a 18.00 h - 46,2 39,1 36,8 41,1
De 18.00 a 20.00 h - 23,4 22,8 23,9 23,4
Dijous
De 16.30 a 18.00 h - 43,6 35,8 35,8 38,9
De 18.00 a 20.00 h - 23,3 23,7 22,7 23,2
Divendres
De 16.30 a 18.00 h - 33,2 28,9 27,4 30,0
De 18.00 a 20.00 h - 18,5 19,8 21,1 19,7
Dissabte
Matí - 29,3 30,9 29,1 29,7
Tarda - 11,1 10,8 16,8 13,0
Diumenge
Matí - 10,8 11,1 10,6 10,8
Tarda - 4,5 4,8 6,6 5,3
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 29. Horaris en què es voldria disposar de més activitats fami-
liars (% de resposta múltiple)
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Dissabte matí - 46,3 44,4 44,7 45,2
Dissabte tarda - 27,5 26,8 31,3 28,7
Diumenge matí - 37,8 33,8 36,0 36,1
Diumenge tarda - 15,5 14,1 16,3 15,4
Entre setmana, 
a la tarda - 28,2 31,5 27,7 28,9
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
90
Taula 30. Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants
del barri?
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Totalment d’acord - 26,6 31,2 33,0 30,1
Bastant d’acord - 29,1 29,7 29,2 29,3
Poc d’acord - 24,8 21,7 21,5 22,8
Gens d’acord - 19,5 17,4 16,3 17,8
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 31. Participació dels pares i mares en associacions de la ciutat
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Molt - 2,7 3,0 2,9 2,8
Bastant - 6,4 6,1 6,8 6,5
Poc - 26,7 26,9 27,5 27,0
Mai o quasi mai - 64,2 64,0 62,8 63,7
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 32. Assistència a les reunions convocades per l’escola
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Sempre - 59,7 58,0 60,4 59,5
Moltes vegades - 18,8 17,7 17,2 18,0
Algunes vegades - 17,9 20,4 18,2 18,7
Mai o quasi mai - 3,7 3,8 4,1 3,9
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
Taula 33. Participació en les activitats de l’AMPA
Curs Curs Curs Curs Total
2005-2006 2007-2008 2008-2009 2009-2010 ponderat
Molt - 9,6 10,5 10,9 10,3
Bastant - 19,4 16,2 17,7 18,0
Poc - 38,0 36,5 37,4 37,4
Gens - 32,9 36,9 34,0 34,3
Total - 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.
91
REFERÈNCIES 
BIBLIOGRÀFIQUES
AJUNTAMENT DE BARCELONA i FUNDACIÓ JAUME BOFILL (diversos anys): Diagnosi
de les activitats educatives fora de l’horari escolar,
<http://www.bcn.cat/tempsdebarrri>.
ALBAIGÉS, B.; SELVA, M.; BAYA, M.: Infants, família, escola i entorn: claus per a
un temps educatiu compartit, Barcelona: Fundació Jaume Bofill i Ajuntament
de Barcelona, 2009.
ASCHER, F.: Métapolis ou l’avenir des villes, París: Editions Odile Jacob, 1995.
BALBO, L.: Tempi di vita, Milà: Feltrinelli, 1991.
BAUMAN, Z.: Modernidad líquida, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2003.
BAUMAN, Z.: Mundo-consumo: ética del individuo en la aldea global,
Barcelona: Paidós, 2010.
BECK, U.: La Individualización: el individualismo institucionalizado y sus con-
secuencias sociales y políticas, Barcelona: Paidós, 2003.
BECK, U.; BECK-GERNSHEIM, E.: La individualización. El individualismo institucio-
nalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Barcelona: Paidós, 2003.
BONFIGLIOLI, S.: Le politiche dei tempi urbani, Roma: Instituto Nazionale di
Urbanistica, 1997.
BOULIN, J. Y.; MÜCKENBERGER, U.: 2002. La ville a mille temps. Les politiques
des temps de la ville en France et en Europe, París: Éditions de l’Aube,
Datar, 2002.
BRULLET, C.; GÓMEZ-GRANELL, C. (coords.): L’estat de la infància i les famílies,
Barcelona: Institut d’Infància i Món Urbà, 2008.
DURÁN, M. A.: El valor del tiempo, Madrid: Espasa-Calpe, 2006.
EUROPEAN FOUNDATION FOR THE IMPROVEMENT OF LIVING AND WORKING CONDITIONS.
Second European Quality of Life Survey, Luxemburg: Office for Official
Publications of the European Communities, 2009.
92
FINA, X.; SPÀ, C.: Dossiers del temps: Temps i Cultura, Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 2007.
GIDDENS, A.: Consecuencias de la modernidad, Madrid: Alianza Editorial, 1993.
INNERARITY, D.: Le futur et ses ennemies, París: Flammarion-Climats, 2008.
MACINNES, J.; SOLSONA, M.: Dossiers del temps: Usos del temps i famílies,
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006.
MARÍ-KLOSE, P; GÓMEZ-GRANELL, C.; BRULLET, C.; ESCAPA, S.: Temps de les
famílies: anàlisi sociològica dels usos del temps dins de les llars catalanes a
partir de les dades del Panel de Famílies i Infància, Barcelona: Generalitat de
Catalunya, 2008.
RUEDA, S.; ARTAZCOZ, L.; CORTÈS, I.: Dossiers del temps: Usos del temps i
salut, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006.
SEN, A.: Desarrollo y libertad, Barcelona: Planeta, 2000.
Singly, F. de: Le soi, le couple et la famille, París: Nathan, 2005.
SINTES, E.; MIRALLES, C.: L’ús social del temps a Barcelona, Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 2006.
SINTES, E.; MIRALLES, C.: L’ús social del temps a la Regió Metropolitana de
Barcelona, Barcelona: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 2008a.
SINTES, E.; MIRALLES, C.: L’ús social del temps a Barcelona 2006, Barcelona:
Ajuntament de Barcelona i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de
Barcelona, 2008b.
SINTES, E.; SERRA, J.; CÓNSOLA, A.; RAMON, A.: L’ús social del temps a
Barcelona. Una visió prospectiva, Barcelona: Ajuntament de Barcelona i
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2009. 
TORNS, T.; BORRÀS, V., MORENO, S.; RECIO, C.: Dossiers del temps: Les políti-
ques de temps: un debat obert, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006.
TORRUBIA (coord.): Família i educació a Catalunya, Barcelona: Fundació
Jaume Bofill, 2009.
TORRUBIA, R.; BATLLE, R.: Eduquem més enllà de l’horari lectiu, Barcelona:
FAPAC-Fundació Catalana de l’Esplai, 2002.
TRILLA, J.; GARCÍA, I.: «Infancia y tiempo libre organizado», a C. GÓMEZ-
GRANELL; J. GARCÍA MILÀ; A. RIPOLL-MILLET; C. PANCHÓN (coords.): Infancia y
familias: realidades y tendencias, Barcelona: Ariel, 2004.
TRILLA, J; RÍOS, O.: «Les activitats extraescolars: diferències i desigualtats», a
C. GÓMEZ-GRANELL et al.: Infància, famílies i canvi social a Catalunya,
Barcelona: Consorci Institut d’Infància i Món Urbà, 2005.
93
94