Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts (Versió actualitzada a març de 2011) Equip de recerca: 4Maite Espinach Grau. Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació. 4Berta Pongiluppi i Ascon. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials. 4David Moreno i Lobera. Enginyer en Informàtica i Diplomat en Estadística. 4Sergi Cuadrado Ciuraneta. Llicenciat en Geografia. 4Toni Rodon i Casarramona. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració. Cerdanyola del Vallès, Març de 2011  Actíva Prospect SL (Research & Solutions). Actíva Prospect és una companyia de recerca i consultoria formada per un equip multidisciplinar de professionals que treballa en els àmbits de mercat de treball, formació, polítiques socials i desenvolupament territorial i gestió de projectes. Actíva Prospect proveeix informació pràctica i orientada a la presa de decisions, amb una base de treball participatiu i proper al territori. Aquesta recerca s’ha dut a terme per encàrrec del Districte de Les Corts. L’enfocament i el contingut d’aquest document són responsabilitat de l’equip de treball d’Actíva Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Prospect que en té l’autoria. Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès La duplicació i/o publicació en qualsevol forma 08290 Cerdanyola del Vallès d’aquest document només és permesa amb el Barcelona permís explícit del Districte de Les Corts. Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5912821 activaprospect@activaprospect.cat http://www.activaprospect.cat Índex Presentació....................................................................................................................................................................1 Capítol 1. METODOLOGIA DE TREBALL ........................................................................................................................2 1.1 MODEL DE PROSPECCIÓ.........................................................................................................................................................................3 1.2 DESCRIPCIÓ DE LES ESTIMACIONS I CÀLCULS ..........................................................................................................................................7 Capítol 2. CARACTERITZACIÓ DEMOGRÀFICA I PERFIL POBLACIONAL....................................................................10 2.1 REFERENTS TERRITORIALS I RESIDENCIALS ...........................................................................................................................................11 2.2 CARACTERITZACIÓ DE LA POBLACIÓ A L’ÀREA D’INTERVENCIÓ.................................................................................................................15 2.3 ESTRUCTURA D’EDATS DE LA POBLACIÓ A L’ÀREA DE PLANIFICACIÓ D’EQUIPAMENTS ................................................................................19 Capítol 3. NECESSITATS D’EQUIPAMENTS .................................................................................................................21 3.1 DEFINICIÓ DE TIPOLOGIES D’EQUIPAMENTS...........................................................................................................................................23 3.2 ÀMBIT DE CULTURA .............................................................................................................................................................................25 3.3 ÀMBIT DE LA PROMOCIÓ SOCIAL I ASSOCIATIVA......................................................................................................................................32 3.4 ÀMBIT D’EDUCACIÓ..............................................................................................................................................................................41 3.5 ÀMBIT DEL FOMENT DE L’ESPORT .........................................................................................................................................................59 3.6 ÀMBIT DE LA SALUT .............................................................................................................................................................................66 3.7 ÀMBIT DE L’ATENCIÓ I LA INCLUSIÓ SOCIAL ............................................................................................................................................73 3.8 ÀMBIT DE L’ACCÉS AL MÓN LABORAL.....................................................................................................................................................83 3.9 ALTRES EQUIPAMENTS .........................................................................................................................................................................87 3.10 SÍNTESI DEL NOUS EQUIPAMENTS PROPOSATS...................................................................................................................................93 Annex 1. Anàlisi de sensibilitat...................................................................................................................................95 Annex 2. Fonts d’informació........................................................................................................................................97 Annex 3. Glossari.......................................................................................................................................................100 Annex 4. Sigles i acrònims ........................................................................................................................................102 Annex 5. Relació de documents consultats..............................................................................................................103 Índex de gràfics, taules i mapes Gràfic 1 Model de Prospecció demogràfica ........................................................................................................................................................................................................... 4 Gràfic 2 Piràmide d’edats a les zones contigües (ZR 91-101)............................................................................................................................................................................. 14 Gràfic 3 Piràmide d’edats a Barcelona ................................................................................................................................................................................................................ 14 Gràfic 4 Piràmide d’edats als habitatges construïts 1991- 2001.......................................................................................................................................................................... 14 Gràfic 5 Piràmide d’edats a la Vila Olímpica........................................................................................................................................................................................................ 14 Gràfic 6 Piràmide d’edats estimada en la nova àrea d’intervenció ...................................................................................................................................................................... 16 Gràfic 7 Població segons tipus de llar.................................................................................................................................................................................................................. 18 Gràfic 8 Població 16 o més anys segons nivell d’estudis .................................................................................................................................................................................... 18 Gràfic 9 Població segons relació amb l’activitat................................................................................................................................................................................................... 18 Gràfic 10 Població ocupada segons ocupacions ................................................................................................................................................................................................. 18 Gràfic 11 Piràmide d’edats estimada en l’àrea d’anàlisi d’equipaments (Districte de Les Corts)......................................................................................................................... 20 Taula 1 Tipologia d’equipaments ......................................................................................................................................................................................................................... 23 Taula 2 Relació d’equipaments de l’àmbit de Cultura.......................................................................................................................................................................................... 25 Taula 3 Relació d’equipaments de l’àmbit de Promoció social i associativa........................................................................................................................................................ 32 Taula 4 Relació d’equipaments de l’àmbit d’Educació......................................................................................................................................................................................... 41 Taula 5 Relació d’equipaments de l’àmbit del Foment de l’esport ....................................................................................................................................................................... 59 Taula 6 Relació d’equipaments de la Salut.......................................................................................................................................................................................................... 66 Taula 7 Relació d’equipaments de l’àmbit de l’Atenció i la inclusió social ........................................................................................................................................................... 73 Taula 8 Relació d’equipaments de l’àmbit de l’Accés al món laboral................................................................................................................................................................... 83 Taula 9 Relació d’equipaments de l’àmbit d’Altres equipaments......................................................................................................................................................................... 87 Taula 10 Síntesi dels nous equipaments ............................................................................................................................................................................................................. 93 Mapa 1 Zones de recerca i barris utilitzats en la definició demogràfica i per a l’anàlisi d’equipaments ................................................................................................................. 5 Mapa 2 Equipaments públics de l’àmbit de Cultura existents al Districte de Les Corts ....................................................................................................................................... 26 Mapa 3 Equipaments públics de l’àmbit de Promoció social i associativa existents al Districte de Les Corts..................................................................................................... 33 Mapa 4 Equipaments públics de l’àmbit d’Educació existents al Districte de Les Corts ...................................................................................................................................... 43 Mapa 5 Equipaments públics de l’àmbit de Foment de l’esport existents al Districte de Les Corts ..................................................................................................................... 60 Mapa 6 Equipaments públics de l’àmbit de Salut existents al Districte de Les Corts .......................................................................................................................................... 67 Mapa 7 Equipaments públics de l’àmbit de l’Atenció i la inclusió social existents al Districte de Les Corts ........................................................................................................ 74 Mapa 8 Equipaments públics de l’àmbit de l’Accés al món laboral existents al Districte de Les Corts................................................................................................................ 84 Mapa 9 Equipaments públics de l’àmbit d’Altres equipaments al Districte de Les Corts ..................................................................................................................................... 88 Presentació La finalitat d’aquest treball és disposar d’elements que donin suport a la planificació dels equipaments necessaris derivats de A la segona part, en canvi, es valora la necessitat d’equipaments les noves promocions d’habitatge que es realitzaran en el Districte en relació a la xarxa ja existent en el territori, als estàndards de de Les Corts; en especial; per preveure l’adequada dotació dels referència i al creixement poblacional. equipaments públics per garantir la igualtat en l’accés de la població del districte. El present informe està estructurat en 3 capítols, seguits d’uns annexos: L’estudi abasta la totalitat del Districte, atès que per planificar les • En el capítol 1 s’exposa la metodologia i el model de necessitats que aquestes noves promocions generaran, és necessari valorar tant la demografia com els equipaments prospecció que s’ha utilitzat. existents de tot el conjunt. L’estudi analitza també els possibles dèficits del Districte en el seu conjunt. • En el capítol 2 es detalla la prospecció demogràfica de la Tanmateix, cal ressaltar les peculiars característiques de la zona població estimada, partint de la informació dels referents d’estudi, pel que fa a la seva composició socioeconòmica, a la territorials i residencials de la zona d’estudi. gran quantitat de sòl ocupada per equipaments públics i privats de diversa índole (universitaris, esportius...) i a la nombrosa oferta • En el capítol 3 s’aborden les necessitats d’equipaments, d’equipaments concertats i/o privats en alguns dels àmbits. L’enfocament d’aquest estudi és preveure pel districte d’una s’identifiquen les diferents tipologies d’equipaments i, per cada adequada dotació d’equipaments públics. una d’elles, es relacionen els equipaments públics existents, la Com a resultat d’aquest treball s’obté una prospecció futura del localització i les característiques dels mateixos, els criteris i perfil sociodemogràfic de la població que ocuparà les noves referències normatives i la proposta de nous equipaments. promocions d’habitatges i la seva quantificació, que juntament a la població que resideix a la zona, defineix la població potencialment Com a conclusió, al final d’aquest capítol, se sintetitza la usuària dels equipaments i serveis i, en conseqüència, les proposta de nous equipaments. necessitats derivades. El treball ha estat realitzat per l’empresa Actíva Prospect, per Així, la primera part de l’estudi aprofundeix en la quantificació i la caracterització demogràfica que configurarà l’àrea d’estudi després encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. Sector d’Urbanisme. de la construcció dels nous habitatges, que comportaran la incorporació de nova població a la zona. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 1 Capítol 1. METODOLOGIA DE TREBALL Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 2 1.1 Model de prospecció Per tal d’estimar les característiques de la població que ha per veïns/es de les zones contigües, que volen fer un canvi per la d’ocupar les noves promocions d’habitatge que es realitzaran, es millora de l’habitatge. proposa un model de prospecció que té en compte diferents Partint d’aquest supòsit, en el model de prospecció s’han referents en l’àmbit de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, dels considerat els següents referents, dels quals es té informació treballs previs fets sobre la població en diferents zones i tipologies detallada de quin és el seu perfil sociodemogràfic. Aquests d’habitatge, es desprèn que les característiques de la població són referents són: força diferents en les diverses zones de la ciutat. En aquest sentit, s’observa com els habitatges de construcció recent estan Referents nova construcció: principalment ocupats per població jove; un fet que els confereix 1) Els habitatges de nova construcció a la ciutat de Barcelona uns trets molt diferenciats dels de les zones residencials ja (construïts entre 1991 i 2001)1. consolidades. Així, en general, en aquestes noves promocions hi 2) La zona de la Vila Olímpica, com a zona de transformació ha una major presència de població infantil, uns nivells d’estudis ja consolidada, a la ciutat. més elevats, unes taxes d’activitat superiors i una proporció més reduïda de gent gran. D’altra banda, si es compara la població de Referents de barri i ciutat: la zona que és objecte d’anàlisi (el Districte de Les Corts), 3) Configurats per l’entorn més immediat a les àrees de respecte al conjunt de la ciutat, s’observa un major nivell educatiu transformació, és a dir, els tres barris que conformen el de la població, unes taxes d’activitat lleugerament inferiors i uns Districte de Les Corts. perfils ocupacionals significativament de més alta qualificació. Així doncs, per tal de definir el model de prospecció de la població que ocuparà les noves promocions d’habitatge, es parteix del supòsit que les noves residències seran ocupades, o bé per 1 Les dades que permeten caracteritzar la població que viu en aquests habitatges població jove que busca un habitatge per a crear la seva llar, o bé procedeixen dels censos de població i d’habitatges. Els darrers censos van tenir lloc l’any 2001, mentre que el proper cens s’haurà de realitzar l’any 2011. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 3 Així, en el model, a cada un d’aquests referents se’ls aplica un pes realitzarà una explicació més detallada del procés dut a terme. En diferent, segons la rellevància que es considera que tenen cada un el següent gràfic, es pot veure una síntesi del model utilitzat en la d’ells, a l’hora d’aproximar les característiques de la població que prospecció demogràfica. s’instal·larà en els nous habitatges. Tot seguit (apartat 1.2), es Gràfic 1 Model de Prospecció demogràfica Referents Àrea intervenció Districte Vila Nova (1) olímpica (2) construcció (3) Districte de Les Nous habitatges Zones de Corts (incloses Zona de Recerca ciutat de Recerca les àrees de nou 220 Barcelona 1991- 91-101 creixement 2001 urbanístic) Pesos 45% 20% 35% 100% Font: elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els referents territorials que s’han tingut en compte en el present treball són els que es poden veure en el Mapa 1. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 4 Mapa 1 Zones de recerca i barris utilitzats en la definició demogràfica i per a l’anàlisi d’equipaments 101 Pedralbes 99 100 97 98 96 Les Corts 92 95 94 N La Maternitat i Sant Ramon N 91 93 0 250 m 0 250 m Districte de Les Corts: 91. Torre Melina-Collblanc: Collblanc, Trav. de les Corts, Arístides Maillol, Av. del Dr. Marañón, Terme Municipal Hospitalet Llobregat, Av. Diagonal 92. FC. Barcelona: Av. del Dr. Marañón, Arístides Maillol, Trav. de les Corts, Gran Via de Carles III, Av. Diagonal, Pl. Pius XII 93. Jardins Bacardi: Sants, Av. de Madrid, Gran Via de Carles III, Riera Blanca, Trav. de les Corts 94. Sol de Baix: Av. de Madrid, Galileu, Gran Via de Carles III, Trav. de les Corts 95. Pl.Centre Nord: Av. de Madrid, Pl. del Centre, Berlín, Galileu, Can Bruixa, Marqués de Setmenat 96. Les Infantes: Can Bruixa, Marqués de Setmenat, Entença, Galileu, Trav. de les Corts 97. C/Loreto: Av. de Josep Tarradellas, Entença, Av. Diagonal 98. Les Corts-Centre: Trav. de les Corts, Entença, Gran Via de Carles III, Pl. de la Reina M. Cristina, Av. Diagonal 99. Santa Gemma: Pl. de la Reina M. Cristina, Av. Diagonal, Av. de Sarrià, Dr. Ferran, Manuel Girona, Pl. de Prat de la Riba 100. Palau Reial: Av. Diagonal, Pl. Pius XII, Rda. de Dalt, Av. Esplugues, Av. de Pedralbes, Bisbe Català, Bosch i Gimpera, Marqués del Mulhacen 101. Pedralbes: Rda. de Dalt, Av. Esplugues, Av. de Pedralbes, Bisbe Català, Av. d’Espasa, Terme Municipal Esplugues de Llobregat, Camí de Sant Pere Martir a Vallvidrera, Camí de la Mare de Deu de Lorda, Montevideo Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits de les zones de recerca i dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 5 Un cop feta la caracterització urbanística en base als referents Finalment, per tal de caracteritzar el perfil que tindrà la nova abans assenyalats, a les tendències en l’habitatge i al planejament població de l’àrea d’intervenció, s’ha atorgat el pes a cadascun urbanístic de l’àrea, s’ha procedit a realitzar l’estimació del total de dels referents. la població que s’instal·larà a les noves promocions d’habitatge. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 6 1.2 Descripció de les estimacions i càlculs mitjana de 3,59 persones per habitatge, de 2,74 al conjunt de la Els treballs de prospecció demogràfica s’estructuren en tres parts ciutat i de 3,25 i 2,633 en els referents de nova construcció, com ben diferenciades. El primer pas és obtenir els indicadors són la Vila Olímpica i els habitatges construïts entre 1991 i 2001, urbanístics i residencials dels referents ja comentats (apartat 1.1), i respectivament. Partint d’aquests tres referents, i tenint en compte també els paràmetres que es desprenen del planejament que en els darrers anys l’evolució ha estat cap a la reducció de urbanístic desplegat a l’àrea. Així, amb el planejament s’obté el l’ocupació mitjana dels habitatges (a causa de l’increment de les nombre d’habitatges familiars construïts, i a partir dels referents llars unipersonals i monoparentals), s’estima que l’ocupació urbanístics i residencials es defineix l’ocupació mitjana mitjana dels habitatges construïts a les diferents àrees (persones/habitatge) que es preveu que tindran els habitatges, així d’intervenció serà de 2,3 persones. De la mateixa manera, com la proporció d’habitatges buits. s’estableix que el nombre d’habitatges buits serà del 10%; una En aquesta àrea es contempla que es construiran un total de 869 xifra, aquesta, que és pràcticament la mateixa que es pot observar nous habitatges2: 626 en règim lliure i 243 de protecció oficial. en el Districte de Les Corts (el 9,4%), i lleugerament inferior a la S’estableix que l’ocupació mitjana d’aquests habitatges serà de 2,3 mitjana de la ciutat (el 13,3%). Per tant, s’estima –un cop aplicada persones. aquesta proporció d’habitatges buits– que el nombre d’habitatges ocupats a les noves promocions serà de 563 (com es pot veure, Segons les dades del cens d’habitatges de l’any 2001 i les dades amb més detall, en l’apartat 2.1.1, que fa referència als factors del Padró del 2008, al Districte de Les Corts hi ha una ocupació urbanístics). 2 La xifra total d’habitatges a construir es distribueix de la següent manera, entre les diferents àrees d’intervenció:Colònia Castells (444 habt.), Torre Melina (247 habt.) i C/ Anglesola (178 habt.). No obstant això, els 243 habitatges protegits són habitatges de reallotjament, que es desestimen a efectes de prospecció demogràfica. 3 En aquest cas, els referents són amb dades del 2001. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 7 Un cop s’obté el nombre d’habitatges ocupats i el rati d’ocupació població que resideix en els habitatges de nova construcció de la mitjana (2,3 persones per habitatge) es pot estimar la població ciutat, del referent més actual a la ciutat pel que fa a una àrea de total que residirà en el conjunt de les àrees d’intervenció. nova urbanització ja consolidada –com és la Vila Olímpica– i, finalment, característiques del seu context més immediat: el El resultat d’aquest procés d’estimació dóna una població Districte de Les Corts. nova a les àrees d’intervenció de 1.296 persones. Per tal d’establir els pesos que cada referent aportarà a la Obtingut, així, el nombre de persones que ocuparan les noves caracterització de la població resident a les noves àrees, s’han promocions d’habitatge cal aproximar quines seran les definit tres possibles escenaris que, en cada cas, descriuran els característiques socioeconòmiques i demogràfiques d’aquesta valors entre els quals es poden situar els grups poblacionals que nova població tant pel que fa a les edats, com al tipus de llars, als defineixen els requeriments d’equipaments i serveis. En base a nivells d’estudis i a la relació amb l’activitat i les ocupacions. aquests intervals, més endavant (en el capítol 3), s’estableix quins Aquests diferents aspectes són els que permeten definir les són els equipaments necessaris i les dimensions que hauran de necessitats de serveis i equipaments que hi haurà, en relació a tenir. aquests factors. És d’especial rellevància la caracterització per edats de la població, ja que en aquesta es basen, en bona part, els Per a la determinació de les característiques i la configuració requeriments d’equipaments d’atenció a la infància i educatius i poblacional de les noves àrees residencials, s’han construït tres d’atenció a les persones grans. possibles escenaris, que responen al plantejament de tres possibles hipòtesis, en funció del pes que hi tenen els diferents Per tal de definir les característiques de la nova població resident, referents considerats. Així, en aquests tres escenaris, els s’han utilitzat mètodes de prospecció basats en la imputació habitatges de nova construcció a la ciutat de Barcelona tenen un ponderada dels diferents referents prèviament seleccionats, és a pes d’entre el 35% i el 55%, la Vila Olímpica entre el 10% i el 20% dir, els diferents referents es ponderen en funció del pes que i la zona contigua del Districte de Les Corts entre el 35 i el 45%. s’estima que tindran en la configuració social i demogràfica de les noves àrees residencials, ja que és previsible que en les noves promocions d’habitatge la població adopti trets característics de la Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 8 ESCENARIS Hipòtesi 1 Hipòtesi 2 Hipòtesi 3 D’aquesta manera, s’ha optat per la hipòtesi 3, que és la que confereix un pes més gran al referent del Districte de Les Corts i Districte de Les Corts 35% 40% 45% als habitatges de nova construcció, tot i que també es dóna un pes Vila Olímpica 10% 15% 20% important al referent de la Vila Olímpica. Nova construcció 55% 45% 35% Així doncs, en base a aquesta hipòtesi, s’han efectuat els càlculs i Per a determinar quin d’aquests tres escenaris, o hipòtesis, la caracterització de la població que es presenta tot seguit, en el s’escull per a utilitzar-lo en l’aplicació del model, s’ha dut a terme capítol 2, i que ha estat la que s’ha utilitzat com a base per a la una anàlisi de sensibilitat, que permet calcular els intervals per on proposta dels nous equipaments, que es fa en el capítol 3. es poden moure els valors per a cada grup poblacional (Annex 1). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 9 Capítol 2. CARACTERITZACIÓ DEMOGRÀFICA I PERFIL POBLACIONAL Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 10 2.1 Referents territorials i residencials 2.1.1 Factors urbanístics En aquest quadre, se sintetitzen els principals FACTORS URBANÍSTICS Referents de ciutat i barri Referents nova construcció Noves àrees d'intervenció indicadors urbanístics dels referents de la ciutat Districte Barcelona Vila Olimpica Habitatges Les Corts nova considerats en aquest estudi. Aquests indicadors (ZR 91-101) construcció caracteritzen cada un dels referents, i són els que Sòl Superfície (Km2) 6,02 90,44 1,36 n.d. n.d. Habitatges familiars posteriorment s’utilitzen a l’aplicar el model de Nombre d’habitatges familiars construïts convencionals 30.324 757.928 4.141 34.256 626 Nombre d’habitatges familiars construïts convencionals règim lliure 626 prospecció, i els que permeten definir els trets Nombre d’habitatges familiars construïts convencionals règim protegit Nombre d’habitatges familiars construïts convencionals dotacionals característics que assoliran les noves àrees Nombre d’habitatges familiars ocupats 27.463 657.157 2.817 27.324 563 Ocupació dels habitatges Ocupació mitjana dels habitatges lliures i protegits (persones/habitatge) 3,59 2,74 3,25 2,63 2,30 residencials del districte de Les Corts. Ocupació mitjana dels habitatges dotacionals (persones/habitatge) 1,20 Ocupació mitjana dels habitatges (persones per habitatge fam. construït) 2,74 2,15 1,83 1,79 2,07 Classe d'habitatges familiars convencionals Cal tenir en compte que els valors presentats en Núm. d'habitatges principals 76,2 78,4 56,2 68,2 Núm. d'habitatges secundaris 13,4 7,6 10,7 10,6 l’estimació dels nous habitatges en el conjunt de Núm. d'habitatges buits 9,4 13,3 32,0 20,2 10,0 Núm. d'habitatges altres 0,9 0,7 1,1 1,0 Superfície habitatges familiars principals convencionals les diferents àrees d’intervenció s’han extret dels Superfície mitjana per habitatge (m2) 95,1 81,9 94,4 84,1 Mitjana d'habitacions per habitatge familiar n.d. 4,61 n.d. 4,78 paràmetres establerts en el planejament. Fins 60 m2 (%) 8,9 18,8 14,3 17,1 60-69 m2 10,5 19,2 9,8 14,9 70-79 m2 15,6 18,7 11,9 16,6 Dels 869 habitatges que es construiran, 243 (un 80-89 m2 14,7 13,4 8,1 18,2 90-99 m2 19,0 13,2 9,7 17,3 > 100 m2 31,2 16,8 46,2 15,8 28%) són de protecció oficial. No obstant, aquests Règim de tinença dels habitatges familiars Percentatge d'habitatges familiars en règim de lloguer (en %) n.d. 26,3 n.d. 15,1 habitatges seran de reallotjament, pel que els Habitatge protegit (respecte habitatge acabat) Percentatge d’habitatge protegit i dotacional (en %) n.d. 20,2 n.d. n.d. 0,0 habitatges que acolliran la nova població seran n.d. Dada no disponible els 626 habitatges de règim lliure. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 11 2.1.2 Factors sociodemogràfics i d’estils de vida La població que anirà a viure a les noves àrees residencials tindrà un perfil FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS Referents de ciutat i barri Referents nova construcció Noves àrees Futura àrea d'intervenció equipaments DE VIDA Districte Barcelona Vila Olimpica Habitatges ZR 91-101 sociodemogràfic bastant similar al de les Les Corts nova (ZR 91-101) construcció zones contigües, que se situa a mig camí Grandària de població Població resident en habitatges familiars 83.057 1.628.090 7.561 61.414 1.296 84.353 Població segons tipus de llar (en %) entre el perfil de la població del conjunt de Un adult, sol (fins a 64 anys) n.d. 5,4 n.d. 6,9 6,2 n.d. Un adult de més de 64 anys, sol n.d. 5,1 n.d. 1,8 3,3 n.d. Barcelona i dels habitatges de nova Dos adults, un d'almenys 65 anys o més, sense menors n.d. 12,2 n.d. 4,9 8,2 n.d. Dos adults de 16 a 64 anys, sols n.d. 10,5 n.d. 14,4 12,6 n.d. Dos adults amb un o més menors n.d. 20,1 n.d. 36,7 29,3 n.d. construcció, tot i que més a prop d’aquests. Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16 a 34 anys, amb menors n.d. 6,6 n.d. 7,5 7,1 n.d. Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16 a 34 anys, sense menors n.d. 19,3 n.d. 14,4 16,6 n.d. Com a diferències més significatives amb el Llars de tres o més adults, sense o amb menors n.d. 20,8 n.d. 13,3 16,7 n.d. Població de 16 o més anys segons nivell d’estudis (%) Analfabets 0,6 1,3 0,6 1,2 0,8 0,6 conjunt de Barcelona, a les noves àrees Sense estudis 6,0 10,3 4,5 6,5 5,9 6,0 Primer grau 13,4 19,5 10,3 12,6 12,5 13,4 residencials hi haurà més unitats familiars Segon grau 47,2 47,7 40,1 48,0 46,1 47,1 Tercer grau 32,8 21,2 44,5 31,8 34,8 32,8 formades per dos adults amb menors. Població segons relació amb l'activitat Ocupats 44,6 43,3 50,7 51,0 48,1 44,6 Aturats 4,5 5,3 3,6 4,6 4,4 4,5 També hi ha haurà, pel que fa al nivell Jubilats o pensionistes 15,9 18,7 7,9 8,1 11,6 15,8 Incapacitats permanents 1,3 2,0 1,0 1,3 1,3 1,3 Escolars i estudiants 20,6 16,8 25,8 22,7 22,4 20,6 d’instrucció, més població amb estudis Feines de la llar 8,3 8,6 4,6 6,0 6,8 8,3 Altres situacions 4,8 5,3 6,4 6,2 5,6 4,8 superiors. Finalment, hi haurà més ocupats i Població 16-64 anys segons relació preferent amb l’activitat Taxa d’activitat (en %) 70,5 72,5 78,5 77,7 74,6 70,6 més estudiants, i també més població amb Taxa d’activitat femenina (%) 63,8 65,1 72,4 71,3 68,2 63,9 Població ocupada per ocupacions (%) Personal directiu d'empreses i administracions públiques 15,6 9,9 16,7 n.d. 16,2 15,7 treballs qualificats. Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 27,7 19,2 36,7 n.d. 32,6 27,8 Tècnics i professionals de suport 17,9 16,7 15,3 n.d. 16,5 17,9 Nota: A causa de la manca de dades, per a les Empleats administratius 12,6 13,2 9,4 n.d. 10,8 12,6 Treballadors de serveis i venedors de comerç 10,6 14,8 8,0 n.d. 9,2 10,5 estimacions de les ocupacions s’assigna un 55% Treballadors qualificats de la indústria i la construcció 10,6 17,6 9,3 n.d. 9,9 10,6 al referent de la Vila Olímpica i un 45% a les Treballadors no qualificats 5,0 8,7 4,6 n.d. 4,8 5,0 zones contigües. En les estimacions del tipus de n.d. Dada no disponible llar els pesos són 55% els habitatges de nova construcció i 45% el conjunt de Barcelona. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 12 2.1.3 Estructura d’edats FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS Referents de ciutat i barri Referents nova construcció Noves àrees Futura àrea d'intervenció equipaments DE VIDA (continuació) Districte Barcelona Vila Olimpica Habitatges ZR 91-101 Les Corts nova (ZR 91-101) construcció Estructura edats de la població (en %) Població en Població de 0-2 anys 2,1 2,6 5,5 5,1 3,9 2,2 Població de 3-11 anys 6,9 7,0 14,0 11,3 9,8 6,9 edat escolar Població de 12-15 anys 3,3 3,0 3,9 3,6 3,5 3,3 Població de 16-17 anys 1,7 1,5 1,6 1,8 1,7 1,7 Població de 14 o menys anys 11,5 11,8 22,2 19,2 16,3 11,6 Població de 15-29 anys 18,3 17,8 15,2 18,8 17,9 18,3 Població de 30-64 anys 49,1 50,1 54,0 53,0 51,4 49,1 Total de Població de 65-79 anys 14,6 13,8 6,5 7,0 10,3 14,5 població Població de 80 o més anys 6,5 6,4 2,1 2,0 4,0 6,4 L’agrupació per edats que es pot veure al quadre respon als requeriment dels serveis que van dirigits a l’atenció de la infància, l’educació dels joves i l’atenció a la dependència en edats avançades. D’aquesta manera, si es consideren els serveis existents i els col·lectius als quals van dirigits aquests serveis, es poden establir les següents agrupacions d’edat: Escoles bressol (0-2 anys), Escoles d’educació infantil de 2n. cicle i primària (3-11 anys), Instituts d’educació secundària obligatòria (12-15 anys) i Instituts d’educació secundària postobligatòria (16-17 anys). Pel que fa a l’atenció a la gent gran, els grups d’edat que es tenen en compte en l’estudi són els de 65-79 anys i els de 80 o més anys. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 13 Gràfic 2 Piràmide d’edats a les zones contigües (ZR 91-101) Gràfic 3 Piràmide d’edats a Barcelona 90 o més 90 o més 85-89 Dones Homes 85-89 Dones Homes 80-84 80-84 75-79 75-79 70-74 70-74 65-69 65-69 60-64 60-64 55-59 55-59 50-54 50-54 45-49 45-49 40-44 40-44 35-39 35-39 30-34 30-34 25-29 25-29 20-24 20-24 15-19 15-19 10-14 10-14 5-9 5-9 0-4 0-4 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0 20.000 40.000 60.000 80.000 Gràfic 4 Piràmide d’edats als habitatges construïts 1991- 2001 Gràfic 5 Piràmide d’edats a la Vila Olímpica 90 o més 90 o més 85-89 Dones Homes 85-89 Dones Homes 80-84 80-84 75-79 75-79 70-74 70-74 65-69 65-69 60-64 60-64 55-59 55-59 50-54 50-54 45-49 45-49 40-44 40-44 35-39 35-39 30-34 30-34 25-29 25-29 20-24 20-24 15-19 15-19 10-14 10-14 5-9 5-9 0-4 0-4 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 500 400 300 200 100 0 100 200 300 400 500 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 14 En general, les piràmides d’edats de la ciutat de Barcelona i les de les zones contigües són bastant similars, tot i que s’observen algunes diferències, com poden ser la menor presència, en el cas dels homes, d’efectius de més de 65 anys a la zona contigua, així com el fet d’haver- hi més població (d’ambdós sexes) d’entre 50 i 64 anys. Contràriament, a la piràmide de les zones contigües també s’observa un cert buit, respecte a la piràmide de Barcelona, en els grups d’edats d’entre 35 i 50 anys. En canvi, la piràmide de les noves promocions d’habitatge és ben diferent a la de Barcelona, ja que compta amb una estructura clarament piramidal, i un predomini dels grups d’edat entre els 25 i els 44 anys, així com dels infants d’entre 0 i 5 anys. Per tant, és previsible que les noves promocions d’habitatge que es faran al districte contribueixen a engrandir la presència d’aquests grups d’edat d’adults joves i infants. 2.2 Caracterització de la població a l’àrea d’intervenció 2.2.1 Estructura d’edats FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS DE Noves àrees d'intervenció VIDA % Població Estructura edats de la població Població de 0-2 anys 3,9 50 Població en Població de 3-11 anys 9,8 128 edat escolar Població de 12-15 anys 3,5 46 246 Població de 16-17 anys 1,7 22 Població de 14 o menys anys 16,3 212 Població de 15-29 anys 17,9 232 Població de 30-64 anys 51,4 666 Total de Població de 65-79 anys 10,3 134 població Població de 80 o més anys 4,0 52 1.296 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 15 Es preveu que el 18,9% de la població que ocuparà les noves promocions d’habitatge es trobarà en edat escolar (població entre 0 i 17 anys): 50 infants entre 0 i 2 anys (escoles bressol), 128 nens i nenes d’entre 3 i 11 anys (educació infantil de 2n. cicle i primària), 46 nois i noies d’entre 12 i 15 anys (educació secundària obligatòria –ESO–) i 22 nois i noies d’entre 16 i 17 anys (educació secundària postobligatòria). La gent gran, per la seva banda, s’estima que serà de 134 persones d’entre 65 i 79 anys i de 52 persones de 80 anys o més, el que vol dir que representaran el 14,3% de la població que habitarà en les noves promocions residencials. Gràfic 6 Piràmide d’edats estimada en la nova àrea d’intervenció 90 o més 85-89 80-84 Dones Homes 75-79 70-74 La piràmide d’edats de la població de les noves àrees residencials que es constituiran resulta, 65-69 60-64 així doncs, una combinació del perfil de les persones que ocupen els habitatges de nova 55-59 50-54 45-49 construcció a Barcelona i del de les zones contigües. En aquest sentit, en els nous habitatges 40-44 35-39 30-34 de l’àrea, el segment de població amb un major nombre d’efectius serà el que va dels 25 als 25-29 20-24 15-19 44 anys. Hi haurà, a més, un repunt dels grups d’edats més joves, concretament els 10-14 5-9 pertanyents a l’etapa d’escolarització infantil i primària (0-4 anys i 5-9 anys), respecte a la 0-4 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% situació actual de les zones contigües. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 16 2.2.2 Caracterització sociodemogràfica i d’estils de vida FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS DE Noves àrees - Entre els perfils de les llars de les noves àrees residencials d'intervenció VIDA seran més nombrosos els formats per dos adults amb un o % Població més menors (29,3%), tot i que també hi tindran un cert pes Grandària de població Població resident en habitatges familiars 100,0 1.296 les llars amb tres o més adults, amb o sense menors (16,7%) Població segons tipus de llar Un adult, sol (fins a 64 anys) 6,2 81 i les llars formades per dos adults, amb fills joves o Un adult de més de 64 anys, sol 3,3 43 Dos adults, un d'almenys 65 anys o més, sense menors 8,2 106 adolescents, així com de dos adults sols. Dos adults de 16 a 64 anys, sols 12,6 163 Dos adults amb un o més menors 29,3 379 Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16 a 34 anys, amb menors 7,1 93 - Quant al nivell d’estudis, gairebé la meitat de la nova Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16 a 34 anys, sense menors 16,6 215 Llars de tres o més adults, sense o amb menors 16,7 216 població resident tindrà estudis de segon grau (el 46,1%), tot Població de 16 o més anys segons nivell d’estudis Analfabets 0,8 9 i que s’ha de destacar, també, l’elevada presència de Sense estudis 5,9 63 Primer grau 12,5 136 població amb estudis de tercer grau (el 34,8%). Segon grau 46,1 499 Tercer grau 34,8 377 - Pel que fa a l’activitat laboral, la major part de la població en Població segons relació amb l'activitat Ocupats 48,1 623 edat de treballar es trobarà en actiu (el 74,6%). Tanmateix, la Aturats 4,4 57 Jubilats o pensionistes 11,6 150 taxa d’activitat de la població femenina també serà força alta Incapacitats permanents 1,3 16 Escolars i estudiants 22,4 290 (el 68,2%). Feines de la llar 6,8 88 Altres situacions 5,6 73 Població 16-64 anys segons relació preferent amb l’activitat - Finalment, en relació al perfil ocupacional, el col·lectiu més Taxa d’activitat (en %) 74,6 Taxa d’activitat femenina (%) 68,2 nombrós serà el dels tècnics i professionals científics i Població ocupada per ocupacions Personal directiu d'empreses i administracions públiques 16,2 101 intel·lectuals (amb el 32,6%), seguit pel del personal directiu Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 32,6 203 Tècnics i professionals de suport 16,5 102 d’empreses i administracions públiques i el dels tècnics i Empleats administratius 10,8 68 professionals de suport. Treballadors de serveis i venedors de comerç 9,2 57 Treballadors qualificats de la indústria i la construcció 9,9 62 Treballadors no qualificats 4,8 30 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 17 Gràfic 7 Població segons tipus de llar Gràfic 8 Població 16 o més anys segons nivell d’estudis Llars de tres o més adults, sense o amb menors 16,7 Tercer grau 34,8 Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16,6 16 a 34 anys, sense menors Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 7,1 Segon grau 46,1 16 a 34 anys, amb menors Dos adults amb un o més menors 29,3 Primer grau 12,5 Dos adults de 16 a 64 anys, sols 12,6 Dos adults, un d'almenys 65 anys o més, sense 8,2 menors Sense estudis 5,9 Un adult de més de 64 anys, sol 3,3 Analfabets 0,8 Un adult, sol (fins a 64 anys) 6,2 0 5 10 15 20 25 30 35 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Gràfic 9 Població segons relació amb l’activitat Gràfic 10 Població ocupada segons ocupacions Altres situacions 5,6 Treballadors no qualificats 4,8 Treballadors qualificats de la indústria i la Feines de la llar 6,8 9,9 construcció Escolars i estudiants 22,4 Treballadors de serveis i venedors de comerç 9,2 Incapacitats permanents 1,3 Empleats administratius 10,8 Jubilats o pensionistes 11,6 Tècnics i professionals de suport 16,5 Aturats 4,4 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 32,6 Personal directiu d'empreses i administracions Ocupats 48,1 16,2 públiques 0 10 20 30 40 50 60 0 5 10 15 20 25 30 35 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 18 2.3 Estructura d’edats de la població a l’àrea de planificació d’equipaments El següent quadre reflecteix l’estructura d’edats que resulta d’afegir la població que anirà a viure a les noves àrees residencials a la població del seu context més immediat: el Districte de Les Corts. De la mateixa manera, el conjunt del districte, és a dir, els tres barris que el conformen (el de La Maternitat i Sant Ramon, el de Les Corts i el de Pedralbes), constitueixen l’àmbit que es fa servir en el capítol 3, per a l’inventari i l’anàlisi dels equipaments. FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS DE Noves àrees Futura àrea d'intervenció equipaments VIDA ZR 91-101 % Població % Població Estructura edats de la població Població de 0-2 anys 3,9 50 2,2 1.834 Població en Població de 3-11 anys 9,8 128 6,9 5.825 edat escolar Població de 12-15 anys 3,5 46 3,3 2.810 11.873 Població de 16-17 anys 1,7 22 1,7 1.404 Població de 14 o menys anys 16,3 212 11,6 9.760 Població de 15-29 anys 17,9 232 18,3 15.454 Total de Població de 30-64 anys 51,4 666 49,1 41.451 població Població de 65-79 anys 10,3 134 14,5 12.271 84.353 Població de 80 o més anys 4,0 52 6,4 5.417 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 19 Així, prenent la població que tindrà l’àrea en el seu conjunt, es pot veure com el 14,1% de la població es trobarà en edat escolar. En aquest sentit, la població de 0 a 2 anys (que és destinatària dels serveis d’escola bressol) se situarà en 1.834 persones. La població d’entre 3 a 11 anys, és a dir, aquella que s’escolaritza en l’educació infantil de 2n. cicle i en l’educació primària, arribarà a les 5.825 persones. La població que es troba en la franja que cobreix l’ESO (de 12 a 15 anys), per la seva banda, acumularà 2.810 efectius. Finalment, i pel que fa l’educació postobligatòria, s’estima que hi haurà 1.404 joves d’entre 16 i 17 anys. La gent gran, al seu torn, hi representarà el 20,9% de la població, i mentre que la població entre 65 i 79 anys arribarà a les 12.271 persones, la d’edat més avançada, de més de 80 anys, se situarà en els 5.417 efectius. Gràfic 11 Piràmide d’edats estimada en l’àrea d’anàlisi d’equipaments (Districte de Les Corts) 90 o més 85-89 Dones Homes 80-84 75-79 70-74 La piràmide final, doncs, incorpora la nova població que arribarà a l’àrea i que, com s’ha 65-69 60-64 pogut veure abans, destaca per aglutinar a la major part de la seva població en els grups 55-59 50-54 45-49 d’edat dels adults joves, entre 25 i 34 anys, amb una component també important dels infants 40-44 35-39 30-34 més petits. La piràmide resultant també destaca per l’important presència de persones d’entre 25-29 20-24 15-19 55 i 65 anys. 10-14 5-9 0-4 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 20 Capítol 3. NECESSITATS D’EQUIPAMENTS Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 21 En aquest tercer capítol s’exposa la necessitat d’equipaments derivada de les estimacions de població que s’acaben de comentar.  Així, en primer lloc, es realitza la definició de les tipologies d’equipaments de la zona d’anàlisi.  A continuació, es tracten els següents aspectes, per a cada un dels àmbits: 1) s’identifiquen i es localitzen els equipaments públics actualment existents, 2) es caracteritzen els equipaments públics, tant els existents com els planificats de propera construcció4, 3) s’aporten els criteris i referències per tal de fixar les dotacions d’equipaments i 4) es defineixen les necessitats i es proposen els nous equipaments.  Finalment, s’aporta una síntesi, en la qual s’indiquen les prioritats i la integració d’usos. Els criteris que s’han fet servir a l’hora de definir les prioritats han estat els següents: Prioritat 1. Aquells equipaments que es deriven més directament de les necessitats de la nova població que ha d’arribar a l’àrea, a més que són serveis bàsics i de competència obligatòria, o aquells equipaments dels quals no es disposa a la zona d’anàlisi. Prioritat 2. Aquells equipaments relacionats amb els dèficits que puguin presentar la zona d’anàlisi, així com aquells que no són serveis bàsics. Prioritat 3. Aquells equipaments que no presten serveis bàsics i que no són de competència obligatòria. Per a tots els equipaments, s’aporten els diferents nivells de prioritat que s’han considerat segons els criteris esmentats. 4 A més, com a informació complementària, s’aporta una relació d’alguns equipaments que no són públics però que es tenen en consideració per a la planificació. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 22 3.1 Definició de Tipologies d’Equipaments A continuació, es relacionen les diferents tipologies d’equipaments –tant els existents, com els planificats i els proposats–, per cada un dels àmbits i diferenciant aquells que són de proximitat (o de barri) d’aquells que són més de districte i d’escala urbana a nivell de ciutat. Taula 1 Tipologia d’equipaments ÀMBITS EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT EQUIPAMENTS DE DISTRICTE I D’ESCALA URBANA 1. CULTURA Biblioteca de barri Biblioteca de districte Sala d’estudi Arxiu Museu – Monestir - Palau Sala – auditori Espais per a la creació artística (espai de teatre i dansa) 2. PROMOCIÓ SOCIAL I ASSOCIATIVA Ludoteca Habitatges per a joves Casal de joves Espai jove Casal de gent gran Espai per adolescents Casal de barri Punt d’informació juvenil Centre cívic Centre Obert d’Infància i Adolescència Espai per entitats 3. EDUCACIÓ Escola Bressol (EBM) Institut d’Educació Secundària Escola d’Educació Infantil i Primària Centre de Formació d’Adults Aula de Formació d’Adults (AFA) Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) Centre de Recursos Pedagògics (CRP) Escola de Música Facultat i/o escola universitària Centre de recerca universitària Parc tecnològic i/o parc científic universitari 4. FOMENT DE L’ESPORT Espais esportius urbans (basquet, Complex esportiu patinatge, petanca, ping-pong, fúting, Pavelló poliesportiu skatte…) Camp de futbol / pista poliesportiva Gimnàs Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 23 Taula 1 Tipologia d’equipaments ÀMBITS EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT EQUIPAMENTS DE DISTRICTE I D’ESCALA URBANA Gimnàs (amb piscina) Instal·lacions esportives universitàries 5. SALUT Centre d’Atenció Primària (CAP) Hospital Centre de Salut Mental per a Infants i Joves (CSMIJ) Centre de Salut Mental per a Adults (CSMA) Equip de salut escolar Centre d’Atenció Drogodependències (CAS) 6. ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL CSS (Centre de Serveis Socials) Centre de dia per a gent gran Residència per a gent gran Habitatges amb serveis per a gent gran Centre de Teràpia ocupacional Llar residència per a persones amb malalties mentals Llar residència per a persones amb discapacitat intel·lectual 7. ACCÈS AL MÓN LABORAL Institut Nacional de Treball i Higiene en el Treball Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) Punt d’Informació Laboral de Barcelona Activa 8. ALTRES EQUIPAMENTS Mercat Seu de districte Punt verd de Barri Oficina d’habitatge Hort urbà Punt verd / deixalleria Comissaries i casernes de diferents cossos de policia (Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil) Caserna militar Tanatori Cementiri Oficines de diferents òrgans administratius Seus de diferents administracions Seus d’altres entitats públiques Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 24 3.2 Àmbit de Cultura 3.2.1 Relació dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Taula 2 Relació d’equipaments de l’àmbit de Cultura Àmbits Equipament Cultura 1 Biblioteca Can Rosés 2 Arxiu Municipal del Districte de les Corts 3 Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras 4 Arxiu general de la Diputació de Barcelona 5 Museu - Monestir de Pedralbes 6 Palau Reial de Pedralbes Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 25 3.2.2 Localització dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Mapa 2 Equipaments públics de l’àmbit de Cultura existents al Districte de Les Corts Per accedir al mapa en la seva mida original cliqueu a sobre la imatge Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica i les ortoimatges de fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 26 3.2.3 Característiques dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Barri de Les Corts 1. Biblioteca Can Rosés Titularitat municipal (Consoci de Biblioteques de Barcelona - CBB). Reben una afluència diària 2 Carrer Deu i Mata, 57 d’uns 450 usuaris. L’espai és de 770 m , distribuïts en tres plantes. Compta amb un fons de 39.000 volums. A més del fons bibliogràfic, compta amb els serveis de videoteca i de fonoteca, consulta d’internet i espai wifi. És previst el seu trasllat al c. Comtes de Bell·lloch i ampliar-la per a ser la nova biblioteca del districte. L’edifici que ocupa actualment la biblioteca Can Rosés, un cop ja traslladada al c. Comtes de Bell·lloch, acollirà un Espai Jove. 2. Arxiu Municipal del Districte de les Conserva tant fons administratius com fons històrics, així com fons patrimonials, gràfics, Corts cartogràfics i fotogràfics. També compta amb una biblioteca i hemeroteca especialitzades en Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 29-31 història local i administració municipal. Forma part de l’Arxiu Municipal de Barcelona i s’ubica a la masia de can Coix, on comparteix el lloc amb altres serveis municipals. Barri de La Maternitat i Sant Ramon 3. Biblioteca Les Corts – Miquel Titularitat municipal (Consoci de Biblioteques de Barcelona). Reben una afluència diària d’uns Llongueras 750 usuaris. L’espai és de 1.431 m2, distribuïts en quatre plantes. La Planta -1 és l’espai infantil Carrer Riera Blanca, 1-3 de la biblioteca, i a la planta 2 hi ha l’espai multimèdia. El fons consta de prop de 79.000 volums. Compta, a més, amb una sala d’actes (a la planta 0). La biblioteca està especialitzada en les temàtiques de jocs i esports. S’ubica en el mateix edifici que el Centre Cívic Riera Blanca i la Ludoteca La Tardor.. 4. Arxiu general de la Diputació de L’arxiu de la Diputació de Barcelona està format per un fons documental de diferents Barcelona temàtiques i en diferents formats (fons d’obres públiques, fons de cultura i ensenyament, fons Carrer Mejía Lequerica, 1 de plànols i mapes de la província, arxiu fotogràfic..) que prové de la documentació generada en la gestió de les competències pròpies de la Diputació, des de 1812 fins a l’actualitat. En aquest edifici, situat dins el Recinte de la Maternitat, es guarda la documentació històrica. L’edifici compta d’un dipòsit soterrani amb una capacitat per a 6.800 metres lineals de prestatgeries i amb unes sales de treball i consulta. S’ubica dins del Recinte de la Maternitat, on comparteix adreça amb El CAP Les Corts i l’Hospital Casa de la Maternitat.. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 27 Biblioteques dels centres universitaris Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB – UPC); Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB – UPC); Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB – UPC); Facultat de Belles Arts (UB); Facultat de Biologia (UB); Facultat de Farmàcia (UB); Facultat de Física (UB) – Biblioteca de Física i Química; Facultat de Geologia (UB); Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME – UPC); Universitat Nacional d’Educació a Distància - Delegació de Barcelona. Barri de Pedralbes 5. Museu – Monestir de Pedralbes Forma part del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. El conjunt, que es va obrir al públic Baixada Monestir, 9 l’any 1983, comprèn l’església i el monestir, inclòs el claustre de tres plantes. També s’hi poden veure obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari, pertanyents a la comunitat monàstica. 6. Palau Reial de Pedralbes Edifici vuitcentista, envoltat d’un parc, que va ser ampliat i transformat en residència reial entre Avinguda Diagonal, 686 els anys 1922 i 1924. A banda de les pròpies dependències del palau i els jardins, en el seu recinte s’hi troben els següents equipaments culturals: Museu de Ceràmica de Barcelona. Presenta obres de ceràmica espanyola que sobresurten per la seva singularitat i valor artístic. Aquest patrimoni ceràmic és fruit de la preservació de les restes arqueològiques i del col·leccionisme de la societat civil. Al marge de la col·lecció permanent, els visitants especialitzats poden estudiar el material procedent d’excavacions i consultar els arxius i la biblioteca. Disseny Hub Barcelona. És un centre de l’Institut de Cultura de Barcelona, dedicat a promoure el coneixement, la comprensió i el bon ús del món del disseny, i que esdevé el paraigües dels fons patrimonials del Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i de la Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. Tot i que el centre consta de dues seus, el DHUB Diagonal i el DHUB Montcada, els tres museus es troben al Palau de Pedralbes. Biblioteques dels centres universitaris Facultat de Dret (UB); Facultat d’Economia i Empresa (UB) – Biblioteca Campus Diagonal Nord; Facultat d’Economia i Empresa (UB) – Biblioteca d’Econòmiques; Facultat d’Economia i Empresa – Biblioteca d’Empresarials; Universitat Politècnica de Catalunya – Biblioteca Rector Gabriel Ferraté del Campus Diagonal Nord, de la UPC.. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 28 Equipaments planificats de propera construcció Barri de Les Corts Nova biblioteca del Districte, situada al Carrer dels Comptes de Bell-lloc, 192-200, on ara hi ha els magatzems municipals, i que comptarà amb un fons d’entre 50.000 i 100.000 volums. Suposarà l’ampliació i la substitució de l’actual Biblioteca de Can Rosés. Equipaments concertats i/o privats Com a informació complementària s’aporta una relació d’alguns equipaments que no són públics però que es tenen en consideració per a la planificació. Equipaments planificats de propera construcció Barri de Les Corts Centre Convencions – Auditori AXA. Avinguda Diagonal, 547. Auditori – Centre la Caixa. Avinguda Diagonal, 615. Fundació Centre del Vidre de Barcelona – Biblioteca i Centre documentació. També s’hi realitza formació relacionada amb les arts del vidre (formació ocupacional i cursos monogràfics). Carrer dels Comtes de Bell-lloc, 192. Es preveu el seu trasllat al Poble Espanyol (2011). Mutua General de Seguros - Sala de Congressos. Avinguda Diagonal, 543. Orquestra de cambra Acordions de Barcelona (OCAB) - Auditori Pepita Sellés. Carrer Entença, 218-234. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 29 Barri de La Maternitat i Sant Ramon Museu Futbol Club Barcelona President Núñez. Carrer Arístides Maillol, 12-18. Palau de Congressos de Catalunya. Avinguda Diagonal, 661-671. 3.2.4 Criteris i referències per fixar les dotacions d’equipaments Biblioteques: El servei de biblioteca pública s’ha de prestar en municipis de més de 5.000 habitants segons la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya. El Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 (2001) planteja arribar a les 40 biblioteques el 2010 (partint de 18 biblioteques l’any 1998), augmentant l’espai bibliotecari de la ciutat a un total de 50.000 m2 .Distingeix entre biblioteca central urbana, biblioteca de districte i biblioteca de barri. En relació als dos segons nivells, els criteris que s’estableixen en el Pla són els següents: • 1 biblioteca de districte per a poblacions de 75.000-150.000 habitants, amb 45–60 hores d’obertura setmanals, 0,75 volums per habitant (fons de 75.000 volums) i de 2.000 a 3.000 m2 de superfície útil. (superfície construïda entre 2.600-3.900 m2, que inclou la zona logística i constructiva). • 1 biblioteca de barri per a poblacions de 10.000-25.000 habitants, amb 30-40 hores d’obertura setmanals, 0,75 volums per habitant (fons de 20.000 volums) i de 500 a 650 m2 de superfície útil. (superfície construïda entre 650-845 m2, que inclou la zona logística i constructiva). En el document Nous Accents 2006. Pla Estratègic de Cultura de Barcelona (2006) es fa esment de l’aprovació d’una actualització del mapa de biblioteques en l’horitzó de l’any 2019, ampliant l’espai bibliotecari de la ciutat a 12.245 m2 addicionals. Arxius: Cada districte ha de comptar amb un arxiu unitari que reuneixi els fons administratius i històrics, segons es recull, en base a la legislació vigent, en el document Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. Primera fase: Coneixement, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona i publicat l’any 2007. Es calcula un equipament de 1.000 m2 de superfície aproximadament. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 30 3.2.5 Previsió de necessitats i proposta de nous equipaments Possible integració amb altres Prioritat Nova Necessitat d’Equipament Superfície aproximada Observacions equipaments 1 Sala-auditori Mínim 500 m2 de sostre Possible inclusió en un Centre Cívic 2 Espai de Teatre/dansa 200 - 300 m2 de sostre 1 Sala d’estudi 150 - 200 m2 de sostre Pot estar ubicat en un Institut 3 Espais per la creació artística 500 - 800 m2 de sostre Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 31 3.3 Àmbit de la Promoció social i associativa 3.3.1 Relació dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Taula 3 Relació d’equipaments de l’àmbit de Promoció social i associativa Àmbits Equipament Promoció social i associativa 7 Centre Cívic Can Deu 8 Centre Cívic Les Corts 9 Ludoteca Guitard 10 Casal de Joves de Les Corts 11 Punt Informació Juvenil (PIJ) Les Corts 12 Espai Jove Cabestany 13 Casal de Gent Gran Novell 14 Casal de Gent Gran Les Corts 15 Centre Cívic Joan Oliver - Pere Quart 16 Centre Cívic Riera Blanca 17 Ludoteca La Tardor 18 Espai per adolescents Can Bacardí 19 Centre Obert Infància i Adolescència Les Corts 20 Casal de Gent Gran de Sant Ramon 21 Habitatges de lloguer per a joves Bacardí / Travessera de Les Corts 22 Casal de Gent Gran Joan Oliver – Pere Quart 23 Casal de Barri de la Mercè 24 Habitatges de lloguer per a joves Ardena / Albarran Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 32 3.3.2 Localització dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Mapa 3 Equipaments públics de l’àmbit de Promoció social i associativa existents al Districte de Les Corts Per accedir al mapa en la seva mida original cliqueu a sobre la imatge Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica i les ortoimatges de fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 33 3.3.3 Característiques dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Barri de Les Corts 7. Centre Cívic Can Deu A banda del seu contingut essencial (ésser un instrument bàsic per a la promoció social i Plaça Concòrdia, 13 ciutadana), aquest Centre Cívic està especialitzat en dues temàtiques ben diferenciades: promou la música jazz amb diverses activitats i projectes, i fa del fet sostenible i mediambiental un eix important de la seva programació. A tal efecte, aquest equipament compta amb serveis adients per a la pràctica de la música i amb una aula ambiental. Així mateix, esdevé un punt d’intercanvi de llibres. Compta amb un total de deu sales, una de les quals és una sala d’actes. L’aforament total de les sales és de 270 persones. Està gestionat per l’empresa Club Lleuresport. 8. Centre Cívic Les Corts A banda d’acollir la seu de moltes associacions i entitats de barri, hi ha un auditori, un Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 rocòdrom, un buc d’assaig, una aula de noves tecnologies i diverses sales polivalents. Al mateix edifici s’hi ubica el Casal de Joves de Les Corts, el Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) i l’AFA Les Corts. 9. Ludoteca Guitard Centre socioeducatiu amb capacitat per a 141 places, que atén a infants de 0 a 10 anys, així Carrer Guitard, 90 (interior d’illa) com a les seves famílies, i treballa en xarxa amb escoles, centres educatius i entitats relacionades amb el lleure i la infància. Disposa de tres sales d’un total de 200 metres quadrats, envoltades d’un pati de més de 400 metres quadrats, que serveix com a espai per al joc a l’aire lliure. Aquest espai de lleure és compartit amb l’Escola d’Educació Especial Esclat, a l’edifici contigu a la ludoteca. Juntament amb el servei de ludoteca, amb un programa de tallers, activitats especials i sessions dirigides, el centre Guitard ofereix un espai per a les famílies, on pares i mares poden compartir estones de joc amb els seus fills. 10. Casal de Joves de Les Corts El Casal de Joves Les Corts ofereix l’espai Revisteka i la biblioteca Espontània (espai Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 col·lectiu de llibres fet amb aportacions voluntàries). Disposen de rampes skatte (diferents rampes i mòduls per la pràctica de l’skatte) i del rocòdrom. Els espais són compartits amb el Centre Cívic les Corts. S’organitzen diverses activitats culturals i lúdiques: monogràfics de circ, cicles de cinema, concerts joves o sessions de ball. 11. Punt Informació Juvenil (PIJ) Les Espai d’autoconsulta, especialitzat en assessorament acadèmic. Espai d’informació juvenil en Corts els temes d’habitatge, treball, oci, etc. Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 34 12. Espai Jove Cabestany Programa per a joves, especialment joves tutelats i extutelats, que inclou habitatge i àrea de Carrer Cabestany, 19 suport amb un programa d’inserció sociolaboral (Generalitat de Catalunya. Acció Social). 13. Casal de Gent Gran Novell Realitza activitats diverses (ioga, activitats artístiques, balls, etcètera) i té una capacitat màxima Carrer Caballero, 29 de 100 persones. L’espai físic disponible és de 250 m 2. 14. Casal de Gent Gran Les Corts Està ubicat al mateix espai que la Residència – Centre de Dia per a gent gran Les Corts i Carrer Montnegre, 33-35 que el CAP Montnegre. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. Barri de La Maternitat i Sant Ramon 15. Centre Cívic Joan Oliver – Pere Quart Compta amb un espai d’exposicions, espais a disposició de les entitats, un punt d’intercanvi i un Carrer Comandant Benítez, 6 Casal de Gent Gran Joan Oliver – Pere Quart. Organitza tallers, activitats, sortides, exposicions, entre d’altres. Disposa d’una sala polivalent per activitats de diversa índole (184 m2 i aforament de 280 persones). A més, compta amb un Espai d’usos diversos (42 m2, 35 persones), Sala d’entitats (21 m2, 14 persones), Aula de gent gran (42 m2, 35 persones), Casal de Gent Gran (61,5m2, 50 persones), Sala gimnàs (254 m2, 300 persones), pati (438 m2) i sala Miralls (21 m2, 35 persones). L’aforament total és de 749 persones. Està gestionat per l’empresa Club Lleuresport. 16. Centre Cívic Riera Blanca A banda del seu contingut essencial (ésser un instrument bàsic per a la promoció social i Carrer Riera Blanca, 1-3 ciutadana), aquest Centre Cívic està especialitzat en música clàssica. Compta amb cinc sales: una sala polivalent principal (90 m2, 80 persones), tres sales polivalents secundàries (en total, 74 m2, 49 persones) i una sala de reunions (14 m2, 10 persones). Es fa cessió d’espai per les entitats. Al mateix edifici (de cinc plantes) s’hi ubica la Ludoteca La Tardor i la Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras. Està gestionat per l’empresa Club Lleuresport. L’equipament també és conegut com a Centre Cultural Riera Blanca. 17. Ludoteca La Tardor Servei dimensionat per 25-40 persones (depèn del programa que es dugui a terme a la Carrer Riera Blanca, 1-3 Ludoteca). Compta amb una sala i es troba ubicat al Centre Cívic Riera Blanca, fet que els permet utilitzar també la sala polivalent. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 35 18. Espai per adolescents Can Bacardí Projecte adreçat per a joves de 12-16 anys i vinculat als Instituts. Aquest equipament està Travessera de Les Corts, 94 ubicat en un espai de 150 metres quadrats, dividit en una sala d’actes i tres espais per a tallers i diferents tipus d’activitats culturals i lúdiques. Obert de dilluns a divendres, de 18 a 22 hores, i dissabte al matí. 19. Centre Obert Infància i Adolescència Servei d’intervenció socioeducativa no residencial ubicat al Carrer Benavent, 20-22 (planta Les Corts baixa i entresol, compta amb 520 metres quadrats). Es tracta d’un equipament per a l’atenció i Carrer Benavent, 20-22 orientació a famílies, infants i adolescents, a partir d’activitats educatives complementàries i de lleure extraescolar. 20. Casal de Gent gran de Sant Ramon Compta amb una sala polivalent i dues sales petites. Aproximadament pot acollir 80 persones. Carrer Cardenal Reig, 11 bis 21. Habitatges per a joves Bacardí / Seixanta-dos habitatges amb protecció oficial de lloguer per a joves. Travessera de Les Corts5 Travessera de Les Corts, 86-94 22. Casal de Gent Gran Joan Oliver- Pere Ubicat a l’interior del Centre Cívic Joan Oliver – Pere Quart. Quart Carrer Comandant Benítez, 6 Barri de Pedralbes 23. Casal de Barri de la Mercè Espai municipal d’uns 150 m2 en planta baixa que s’utilitza per entitats com l’Associació de Torrent de les Roses, 41 veïns. 24. Habitatges per a joves Ardena / Quaranta-vuit habitatges amb protecció oficial de lloguer per a joves. Albarran Carrer Doctor Joaquin Albarran, 5-11 5 Al districte també es troba l’edifici d’ habitatge protegit de la 1a fase de la Colònia Castells, destinat a Reallotjament. Està localitzat a la Travessera de les Corts, 334-338 (al barri de Les Corts). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 36 Equipaments planificats de propera construcció Barri de Les Corts Espai Jove Les Corts. Carrer Deu i Mata, 57 (a la biblioteca Can Rosés). Equipaments concertats i/o privats Com a informació complementària s’aporta una relació d’alguns equipaments que no són públics però que es tenen en consideració per a la planificació. Barri de la Maternitat i Sant Ramon Casal de l’Avi Barça. Carrer Arístides Maillol, 12-18. 3.3.4 Criteris i referències per fixar les dotacions d’equipaments Aquest àmbit de promoció social inclou activitats socioculturals i participatives. Inclou equipaments com els centres cívics, els casals de barri, els casals de gent gran, els espais i casals de joves i els casals i ludoteques infantils. Les referències que s’inclouen en aquest capítol provenen principalment del document Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. Primera fase: Coneixement, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona i publicat l’any 2007, del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 (2008), del Programa municipal per a la Gent Gran 2006-2010 (2006) i del Pla d’habitatge 2004-2010 de Barcelona. • Centre cívic: equipament de proximitat (barri), en principi per una població mínima de 15.000 habitants, però amb elements correctors com són la connectivitat del barri, l’orografia i accessibilitat i l’oferta privada. L’objectiu que marca el Pla d’Equipaments de Barcelona és arribar als 0,05 m2 per cada habitant. Inclou com a instal·lacions bàsiques el punt d’atenció i informació al ciutadà, una sala Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 37 d’actes (polivalent o auditori o teatre), sales polivalents (per a reunions o tallers) i especialitzades (per a tallers, assaig i creació, i exposicions). • Punt d’Informació Juvenil: equipament de districte, 1 per cada 25.000 joves (entre 14 i 29 anys), a ubicar o bé en una infraestructura específica de 140 m2, o bé, en un espai específic de 90 m2 dins d’un altre edifici. • Casal de joves: equipament de proximitat. Correspon un casal per cada barri amb més de 10.000 joves (entre 12 i 29 anys), preferentment integrat en un equipament de promoció social amb un mínim de 300 m2 d’espais propis i independents, o bé, en una infraestructura específica amb un mínim de 450 m2. • Espai jove: equipament de districte, amb un mínim de 1.000 m2. Es recomana, com en el cas del casal de joves, integrar-ho en un equipament de promoció social. (Pels tres tipus d’espais per a joves, cal considerar tres elements correctors: equilibri territorial, connectivitat i accessibilitat i oferta privada i associativa). • Casal infantil i ludoteca: equipament de proximitat (barri) per una població mínima de 3.500 infants (de 3 a 16 anys), destinant 4 m2 per nen inscrit (màxim 150 inscrits). No obstant, cal considerar tres elements correctors: necessitats socials de la comunitat, orografia i accessibilitat, connectivitat i oferta associativa. Tanmateix, segons el document “Elements bàsics d’un barri”, document annex a la Mesura de Govern els barris de Barcelona, n’hi ha d’haver un per barri. • Casal de barri: En cas de no tenir a prop (uns 500 m2.), suficients infraestructures per a la promoció social de caire intergeneracional (Centre cívic). Ara bé, s’introdueixen els següents elements correctors: (a) complementarietat de l’activitat del sector associatiu respecte la infraestructura existent, (b) orografia i accessibilitat del territori i (c) connectivitat (transport públic). En el document “Elements bàsics d’un barri”, document annex a la Mesura de Govern els barris de Barcelona, s’assenyala que n’hi ha d’haver un per barri. • Casal i Espais de gent gran: Ubicació a 10 minuts caminant des de casa (uns 500 m). La capacitat de l’equipament ha de ser de 100- 300 persones simultàniament. 3,5 m2 per persona. Segons el document “Elements bàsics d’un barri”, document annex a la Mesura de Govern els barris de Barcelona, de casal de gent gran també n’hi ha d’haver un per barri. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 38 • Habitatges per a joves: El Pla d’habitatge 2004-2010 de Barcelona preveu l’existència d’aquest tipus d’equipaments en els diferents districtes de la ciutat. Són habitatges de 40 m2 útils. Ara bé, caldrà veure els plantejaments del Pla d’Habitatge 2008-2016, l’elaboració del qual està prevista properament, segons consta en el Programa d’Actuació Municipal 2008 -11. • Centres Oberts d’Infància i Adolescència: Segons la Cartera de Serveis socials 2008-20096, els centres oberts presten un servei diürn preventiu, fora d’horari escolar, dirigit a infants i adolescents (0-18 anys), prioritàriament a aquells que estan en situació de risc, i que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de les persones ateses. A diferència d’altres serveis destinats a la infància i l’adolescència, els centres oberts són competència municipal. Des de l’Ajuntament de Barcelona, com s’assenyala al document Model de serveis socials bàsics. Projecte Centres Oberts Municipals7, es vol ampliar la cobertura en aquest àmbit a nivell de ciutat, dotant d’equipaments de titularitat municipal. Es constata una excessiva compartimentació de les activitats i els usuaris. La tendència que s’anirà consolidant seran espais multifuncionals, equipaments integrats i usos intergeneracionals. 6 Aprovada pel Decret 151/2008 de juliol, i que regula els serveis i prestacions socials del Sistema Català de Serveis Socials. 7 Proposta realitzada el 16 de setembre de 2008, per als serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 39 3.3.5 Previsió de necessitats i proposta de nous equipaments Superfície Prioritat Nova Necessitat d’Equipament Possible integració amb altres equipaments Observacions aproximada Incloure: - Ludoteca 2.00 0– 2.500 m2 - Espais per activitats infantils La ludoteca podria també estar ubicada en 1 Centre Cívic de sostre - Espais per a Joves relació amb l’escola bressol - Espais per entitats - Sala-auditori - Espai de Teatre/dansa Per atendre diversos col·lectius (Joves, 1.000 – 1.500 m2 2 Habitatges dotacionals persones amb discapacitat, persones en de sòl risc d’exclusió social, ...) 1 Casal de Gent gran 1.000 m2 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 40 3.4 Àmbit d’Educació 3.4.1 Relació dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Taula 4 Relació d’equipaments de l’àmbit d’Educació Àmbits Equipament Educació 25 EBM Bambi 26 EBM Xiroi 27 Escola Ausiàs March 28 Escola Barcelona 29 Escola Duran i Bas 30 Escola Ítaca 31 Escola Lavínia 32 Escola Les Corts 33 AFA Les Corts 34 Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) B-42 Les Corts 35 EBM Can Bacardí 36 Escola Pau Romeva 37 Institut Les Corts 38 Centre de Recursos Pedagògics (CRP) Les Corts 53 Institut Ausiàs March 54 Institut Joan Boscà Educació (Ensenyaments universitaris) 39 Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB - UPC) 40 Facultat de Biologia (UB) 41 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB - UPC) 42 Facultat de Física (UB) 43 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB - UPC) Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 41 Taula 4 Relació d’equipaments de l’àmbit d’Educació Àmbits Equipament 44 Facultat de Belles Arts (UB) 45 Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME - UPC) 46 Facultat de Farmàcia (UB) 47 Facultat de Geologia (UB) 48 Facultat de Química (UB) 49 Parc Tecnològic de Barcelona 50 Parc Científic de Barcelona Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera – Consell Superior 51 d’Investigacions Científiques (CSIC) 52 Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) - Delegació de Barcelona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona 55 (ETSETB – UPC) Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona 56 (ETSECCPB – UPC) 57 Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB – UPC) 58 Nexus I – UPC 59 Nexus II – UPC 60 Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) / Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID) 61 Facultat de Dret (UB) 62 Facultat d’Economia i Empresa (UB) 63 Escola Superior de Prevenció de Riscos Laborals Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 42 3.4.2 Localització dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Mapa 4 Equipaments públics de l’àmbit d’Educació existents al Districte de Les Corts Per accedir al mapa en la seva mida original cliqueu a sobre la imatge Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica i les ortoimatges de fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 43 3.4.3 Característiques dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Barri de Les Corts 25. EBM Bambi Té una capacitat màxima de 63 places, actualment totes ocupades. Disposa de cinc aules, una C/ Vallespir, 196 sala de reunions, un espai polivalent, una sala de material, bugaderia, cuina i un pati. Dèficit d’espai per a l’emmagatzemen de material. Es troba ubicada en un edifici annex a l’Escola Duran i Bas i als Jardins de les Infantes. Titularitat municipal. 26. EBM Xiroi Té una capacitat màxima de 58 places. La demanda de places és superior a l’oferta. Disposa 2 2 Carrer Anglesola, 50 de cinc aules, una sala de mestres, una cuina i un pati. En total, 152 m edificats, més 66 m del pati. Tenen dèficit d’espai. Està en construcció l’edifici de la nova escola que permetrà el seu trasllat i ampliació (fins a les 81 places), a Europa-Anglesola. Prevista posada en funcionament pel curs escolar 2011-2012. 27. Escola Ausiàs March Ofereix 1 línia d’educació infantil i 1 línia d’educació primària. La capacitat del centre és de 225 Plaça Comas, 9-10 alumnes. Actualment tenen uns 170 alumnes. Tenen més oferta que demanda. Disposa de pistes esportives, aula de música, aula d’informàtica, aula d’audiovisuals, aula d’idiomes, biblioteca, aula de psicomotricitat, aula polivalent, ludoteca, servei de menjador i pati de sorra. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 28. Escola Barcelona Ofereix 2 línies d’educació infantil i 2 d’educació primària. La capacitat del centre és de 450 Carrer Evarist Arnús, 2-4 alumnes. Disposa de laboratori de ciències, espais esportius (pistes poliesportives i gimnàs), aula de música, dues aules d’educació especial i una d’acollida, aula d’informàtica, aula d’audiovisuals, aula multimèdia d’idiomes, aula de plàstica i/o dibuix tècnic, biblioteca, servei de menjador amb cuina i pati de sorra. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. Estan en execució les obres de reforma i millora per incorporar els serveis educatius integrats i una nova Escola Bressol. 29. Escola Duran i Bas Ofereix 2 línies d’educació infantil i 2 d’educació primària. La capacitat del centre és de 450 Carrer Vallespir, 198 alumnes. Actualment tenen uns 430 alumnes. L’oferta i la demanda estan més o menys equilibrades. Disposa de laboratori, espais esportius (pistes esportives), aula de música, aula d’informàtica, sala de psicomotricitat, biblioteca, sala d’actes, sala polivalent, servei de menjador amb cuina i hort escolar. En un edifici annex s’hi ubica l’EBM Bambi i, a més, comparteix adreça amb els Jardins de les Infantes. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 30. Escola Ítaca Ofereix 2 línies d’educació infantil i 2 d’educació primària. La capacitat màxima és de 450 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 44 Carrer Numància, 140-158 alumnes. Actualment tenen uns 430 alumnes, tot i que solen tenir més demanda que oferta. Disposa d’espais esportius, aula de música, aula d’informàtica, aula d’idiomes, aula de plàstica i/o dibuix tècnic, sala de psicomotricitat, biblioteca, servei de menjador amb cuina i pati amb sorral. Tenen necessitat de més espai. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 31. Escola Lavínia Ofereix 1 línia d’educació infantil i 1 línia d’educació primària. La capacitat del centre és de 225 Carrer Fígols, 20-24 alumnes i no tenen places lliures. Disposa d’aula de música, aula d’audiovisuals, aula de plàstica i/o dibuix tècnic, aula d’expressió corporal i psicomotricitat, biblioteca, sala d’actes, servei de menjador amb cuina i pati. Dèficit d’espai per realitzar les activitats d’educació física (un gimnàs). Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 32. Escola Les Corts Ofereix 2 línies d’educació infantil i 2 d’educació primària. La capacitat màxima és de 450 Carrer Eugeni d’Ors, 2 alumnes. Oferta i demanda estan equilibrades. Disposa de laboratori de ciències, d’espais esportius (2 gimnasos i 3 pistes esportives), aula de música, aula d’informàtica, biblioteca, servei de menjador amb cuina i pati. Té dos accessos. El del carrer Eugeni d’Ors és utilitzat pels alumnes d’educació primària i per un altre accés (carrer Dolors Masferrer i Bosch) hi accedeixen els d’educació infantil. L’ús d’un dels dos gimnasos és compartit amb els usuaris del Centre Cívic Les Corts, que s’ubica al costat del centre. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 33. AFA Les Corts Actualment tenen uns 350 alumnes, però a l’inici del curs arriben als 420. Disposa de quatre Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 aules, aula d’informàtica i sala de professors. Tenen necessitat de més espai. Es troba ubicada dins del Centre Cívic Les Corts. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 34. Equip d’Assessorament i Orientació Els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) són serveis educatius que Psicopedagògica (EAP) B-42 Les Corts donen suport al professorat dels centres docents, per tal d’oferir la resposta educativa més Travessera de les Corts, 252 adequada al conjunt de l’alumnat, especialment a aquell que presenta més dificultats en el procés d’aprenentatge i a les seves famílies. Els professionals de l’EAP intervenen directament en els centres docents de l’àmbit territorial propi. Forma part del Servei Educatiu de les Corts. Titularitat del Consorci d’Educació de Barcelona (Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya). També inclou l’Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (Espai LIC). S’ubica en el mateix lloc que el Complex Esportiu Municipal Les Corts – Európolis. És previst el seu trasllat, i la seva ampliació, a l’Escola Barcelona. Barri de La Maternitat i Sant Ramon Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 45 35. EBM Can Bacardí Té una capacitat màxima de 63 places, actualment totes ocupades. La demanda de places és Travessera de les Corts, 86-94 superior a l’oferta. Disposa de cuina, bugaderia, sala de reunions, aules, un espai central per a fer-hi activitats i un pati. L’espai total és de 459 m2 útils i 271 m2 de pati. Necessitarien més espai exterior. Titularitat municipal. En la mateixa ubicació s’hi troben els Habitatges per a joves amb serveis Bacardí / Travessera de Les Corts. 36. Escola Pau Romeva Ofereix 2 línies d’educació infantil i 2 línies d’educació primària. La capacitat del centre és de Carrer Pisuerga, 1 450 alumnes i no tenen places lliures. Disposa d’espais esportius (gimnàs i pistes), aula de música, aula d’informàtica, aula d’idiomes, aula de plàstica i/o dibuix tècnic, biblioteca- mediateca, aula de ciències, ludoteca, aula de psicomotricitat, aula d’acollida, servei de menjador amb cuina i pati (amb parc infantil amb sorral i hort). Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 37. Institut Les Corts Ofereix 3 línies de 1r., 2n. i 3r. d’ESO i 4 línies de 4t. d’ESO. De batxillerat, ofereix 4 línies de Travessera de les Corts, 131-159 1r. i 3 línies de 2n. Actualment tenen uns 600 alumnes, i tenen més demanda que oferta. Disposa de laboratori de física, laboratori de química, laboratori de ciències, espais esportius (gimnàs i pistes), aula de tecnologia, aula d’informàtica, biblioteca, sala polivalent i servei de menjador. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. Es troba situat en el Recinte Maternitat, on també s’hi localitzen el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, diverses àrees i serveis de la Diputació de Barcelona i la Delegació de Barcelona de la UNED. 38. Centre de Recursos Pedagògics Titularitat del Consorci d’Educació de Barcelona (Ajuntament de Barcelona i Generalitat de (CRP) Les Corts Catalunya). Forma part del Servei Educatiu de les Corts i té com a usuaris els centres educatius Carrer Cardenal Reig, 32 de la zona i el professorat en general. Compta amb un únic espai, on s’hi ubica la mediateca, que també s’utilitza per a altres activitats. Dèficit d’espai com a sala de formació. És previst el seu trasllat, i la seva ampliació, a l’Escola Barcelona. 39. Escola Politècnica Superior S’hi imparteixen els estudis d’Arquitectura Tècnica, d’Enginyeria Tècnica de Topografia, d’Edificació de Barcelona (EPSEB – UPC) d’Enginyeria d’Organització Industrial, orientada a l’Edificació (segon cicle) i de Graduat Avinguda Doctor Marañon, 44-50 Superior en Gestió de l’Edificació (segon cicle), així com el Màster en Edificació. La facultat està equipada amb biblioteca, oficina d’atenció a l’estudiant, serveis informàtics i serveis de papereria-copisteria i de bar-restaurant. També hi ha el Laboratori de materials i control de qualitat, Laboratori de seguretat i prevenció, Laboratori del foc, de física, de fotogrametria, de cartografia, d’instal·lacions, d’edificació, de topografia i d’investigació audiovisual, i el Taller de patrimoni arquitectònic i el Taller Gaudí, així com l’Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Forma part del Campus Diagonal Sud, de la UPC. 40. Facultat de Biologia (UB) S’hi imparteixen els estudis de Biologia, Ciències Ambientals i Bioquímica, així com diversos programes de Doctorat, Màster i Postgrau. Disposa de biblioteca, aula magna, sala de graus, Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 46 Avinguda Diagonal, 645 aules d’informàtica, així com dels serveis de fotocòpies i llibreria. També s’hi ubiquen el Servei d’Embarcacions Oceanogràfiques, el Servei d’Esterilització i Medis de Cultiu, el Servei de Camps Experimentals, el Servei de Fermentació, el Servei de Vehicles, el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. 41. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria S’hi imparteixen els estudis d’Enginyeria de Materials, Enginyeria Industrial, Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB – UPC) Química, Enginyeria d’Organització Industrial, Enginyeria de Materials, Graduat Superior en Avinguda Diagonal, 647 Disseny, Màster en Ciència i Enginyeria de Materials, Màster en Enginyeria Biomèdica, Màster en Enginyeria Mecànica – EMMME, European Master in Advanced Materials Science and Engineering – AMASE i Màster en Polímers i Biopolímers. L’Escola disposa d’unes instal·lacions que contenen un nombre important de laboratoris docents i de recerca, biblioteca i 8 aules informàtiques. S’hi ubiquen el Laboratori Comú d’Enginyeria Mecànica, el Laboratori d’Assaigs de Fatiga i Fractura de Materials, el Laboratori de Calibratge i Dosimetria (Institut de Tècniques Energètiques), el Laboratori de Mecànica de Fluids i Turbomàquines, el Laboratori de Mecànica i Vibroacústica, el Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA), el Laboratori Radioquímic i d’anàlisi de Radioactivitat, el Centre d’Ergonomia i Prevenció (CEP), el Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica "Francesc Santponç i Roca", el Centre de Referència en Tècniques Avançades de Producció (CERTAP), l’Institut d’Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC), l’Institut de Tècniques Energètiques (INTE), el Centre d’Enginyeria de l’Automoció (CEA), el Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC), el Centre d’Integritat Estructural i Fiabilitat dels Materials (CIEFMA), el Centre de Biotecnologia Molecular (CEBIM), el Centre de Diagnòstic Industrial i Fluïdodinàmica (CDIF), el Centre de Recerca de Motors i Instal·lacions Tèrmiques (CREMIT) i el Laboratori d’Aplicacions Multimèdia (LAM). Tot i tractar- se de dos edificis, comparteix adreça amb la Facultat de Física de la UB. Forma part del Campus Diagonal Sud, de la UPC. 42. Facultat de Física (UB) S’hi imparteixen els estudis de la Llicenciatura en Física i l’Enginyeria Electrònica, així com Avinguda Diagonal, 647 diversos programes de Doctorat, Màster i Postgrau. Disposa de biblioteca, i dels serveis de reprografia i de llibreria. S’hi ubiquen també l’Institut de Ciències del Cosmos i l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia. Tot i tractar-se de dos edificis, comparteix adreça amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC, on també s’hi ubica el Gimnàs Universitat Politècnica de Catalunya. 43. Escola Tècnica Superior S’hi imparteixen els estudis d’Arquitectura, de Graduat Superior en Disseny, de Màster en d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB – Arquitectura, Energia i Medi Ambient, de Màster en Gestió i Valoració Urbana, de Màster en UPC) Paisatgisme, de Màster en Tecnologia a l’Arquitectura, de Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura i de Màster en Urbanisme. L’Escola disposa d’instal·lacions i serveis Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 47 Avinguda Diagonal, 649 com ara biblioteca, laboratoris docents, papereria, llibreria, taller de maquetes, etc. S’hi allotgen el Centre de Recerca i Projectes de Paisatge, el Centre de Documentació de Projectes d’Arquitectura de Catalunya (CDPAC) i el Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV). Forma part del Campus Diagonal Sud, de la UPC. 44. Facultat de Belles Arts (UB) S’hi imparteix la Llicenciatura en Belles Arts, així com diversos programes de Doctorat, Màster i Carrer Pau Gargallo, 4 Postgrau. Disposa de biblioteca, aules d’informàtica, laboratori de fotografia, lab-media, sala d’actes i sala d’exposicions, així com dels serveis de bar, fotocopisteria i botiga. 45. Facultat de Matemàtiques i S’hi imparteixen els estudis de la Llicenciatura de Matemàtiques, la Diplomatura d’Estadística i Estadística (FME – UPC) la Llicenciatura de segon cicle de Ciències i Tècniques Estadístiques, així com els màsters Carrer Pau Gargallo, 5 universitaris en Enginyeria Matemàtica, en Estadística i Investigació Operativa i en Matemàtica Aplicada. La Facultat disposa de tres aules informàtiques, una biblioteca i una sala d’estudis. A l’edifici hi ha també una cafeteria i un servei de reprografia. També s’hi ubiquen el Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) i el Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS). Forma part del Campus Diagonal Sud, de la UPC. 46. Facultat de Farmàcia (UB) S’hi imparteix la Llicenciatura en Farmàcia, la Llicenciatura en Ciència i Tecnologia dels Avinguda Joan XXIII, 27-31 Aliments i la Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica, així com diversos programes de Doctorat, Màster i Postgrau. Disposa de biblioteca, aules d’informàtica, sala polivalent, així com dels serveis de bar-restaurant, de fotocòpies i de llibreria. S’hi ubiquen, a més, el Servei de Desenvolupament del Medicament (SDM), l’Institut d’Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària i el Museu de la Farmàcia Catalana. Comparteix adreça amb les Instal·lacions Esportives Municipals Artístides Maillol. 47. Facultat de Geologia (UB) S’hi imparteixen els ensenyaments de Geologia i d’Enginyeria Geològica, així com diversos Carrer Martí i Franquès, s/n programes de Doctorat, Màster i Postgrau. Disposa de biblioteca i cartoteca, aula d’informàtica i sales d’estudi. S’hi ubica el Servei de Làmina Prima de la UB. 48. Facultat de Química (UB) S’hi imparteixen els estudis de Química, d’Enginyeria Química i d’Enginyeria de Materials, així Carrer Martí i Franquès, 1-11 com diversos programes de Doctorat, Màster i Postgrau. Disposa de biblioteca, hemeroteca, sala de juntes i aules d’informàtica, així com dels serveis de bar-restaurant i reprografia, llibreria i papereria. S’hi ubiquen, a més, el Servei de Cultius Cel·lulars i l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la Universitat de Barcelona (IQTCUB). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 48 49. Parc Tecnològic de Barcelona El Parc Tecnològic de Barcelona, situat en el campus sud de la UPC, és l’espai on centres i Carrer LLorens i Artigas, 4-12 grups de recerca capdavanters d’aquesta universitat desenvolupen projectes de tecnologia en col·laboració amb el món industrial, en sectors com ara la realitat virtual, la robòtica, la informàtica, la mecatrònica o la bioenginyeria, entre altres. S’hi localitzen diferents instituts i centres de recerca vinculats d’una manera o altra a la UPC, com són el Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI), el Centre de Realitat Virtual de Barcelona (CRV) i la Fundació – Centre CIM. També s’hi ubica l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) del CSIC/CID. Forma part del Campus Diagonal Sud, de la UPC. 50. Parc Científic de Barcelona El Parc Científic de Barcelona és un espai de trobada entre universitat, empresa i societat, amb Carrer Baldiri Reixac 10 l’objectiu de potenciar la innovació, principalment en ciències de la vida. S’hi ubiquen instituts de recerca, empreses, un viver d’empreses biotecnològiques i diversos grups de recerca. Està gestionat per la Fundació Parc Científic de Barcelona, en la qual participen la Universitat de Barcelona i la Caixa de Catalunya, entre d’altres organismes i institucions. En els diferents edificis del Parc (Edifici Modular, Edifici Florensa, Edifici Filosofia, Edifici Hèlix, Torre D) s’hi ubiquen el Centre de Patents de la UB, el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la UB, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), el Comitè Ètic d’Experimentació Animal (CEEA), l’Institut de Recerca Biomèdica, els Serveis Cientificotècnics de la UB i el Centre Mixt de Recerca Geomodels, entre d’altres. 51. Institut de Ciències de la Terra Jaume L’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA) és un centre del Consell Superior Almera – Consell Superior d’investigacions Científiques (CSIC), fou creat al 1965 i està ubicat en el Campus Universitari d’Investigacions Científiques (CSIC) de Pedralbes. L’activitat investigadora que s’hi duu a terme queda emmarcada en quatre línies Carrer Lluís Solé i Sabarís, s/n de recerca: Estructura i Dinàmica de la Terra; Canvis Mediambientals en el Registre Geològic; Modelització Geofísica i Geoquímica; Cristal·lografia i Propietats Òptiques. L’activitat investigadora es desenvolupa mitjançant l’execució de contractes amb empreses públiques i privades, així com mitjançant projectes de recerca competitius dels governs català i espanyol, i de la Unió Europea. 52. Universitat Nacional d’Educació a Es tracta d’una delegació del Centre Associat de la UNED de Terrassa, que forma part de la Distància (UNED) – Delegació de Xarxa Bàsica de Centres Associats de la UNED. Els centres associats de la UNED (Universidad Barcelona Nacional de Educación a Distancia) duen a terme el suport a l’activitat acadèmica dels Travessera de les Corts, 131-159 estudiants i la gestió de tots els processos administratius. S’hi realitza el seguiment dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses, Antropologia Social i Cultural, Ciències Empresarials, Dret i Història. Disposa de Biblioteca. Es troba situat en el Recinte Maternitat, on també s’hi localitzen el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, diverses àrees i serveis de la Diputació de Barcelona i l’Institut Les Corts. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 49 Barri de Pedralbes 53. Institut Ausiàs March Ofereix 2 línies d’ESO, 2 línies de batxillerat, així com un grup de cicle formatiu de grau mitjà Avinguda d’Esplugues, 38 (explotació de sistemes informàtics) i un grup de cicle formatiu de grau superior (administració de sistemes informàtics). Disposa de laboratori de física, laboratori de química, laboratori de ciències, laboratori de tecnologia, espais esportius (gimnàs i pistes), aula de música, 5 aules d’informàtica, aula d’audiovisuals i d’idiomes, aula de plàstica i/o dibuix, biblioteca, sala d’actes i servei de menjador amb cuina. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 54. Institut Joan Boscà Ofereix 3 línies d’ESO i 2 línies de Batxillerat. Actualment tenen uns 440 alumnes. Disposa de Avinguda d’Esplugues, 40 laboratori de física, laboratori de química, laboratori de ciències, laboratori de tecnologia, espais esportius (pistes i gimnàs), aula de música, aula de tecnologia, 3 aules d’informàtica, aula d’audiovisuals, aula d’idiomes, aula de plàstica i/o dibuix, biblioteca (inclou videoteca), sala d’actes i servei de menjador amb cuina. Titularitat de la Generalitat de Catalunya. 55. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria S’hi poden cursar els estudis de l’Enginyeria de Telecomunicació i l’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació de Barcelona (segon cicle), així com el Màster en Enginyeria Electrònica, el Màster en Enginyeria (ETSETB – UPC) Telemàtica, el Master in Photonics i el Master of Science in Information and Communication Carrer Jordi Girona, 1-3 (Edifici B3) Technologies – MINT. Forma part del Campus Diagonal Nord, de la UPC. 56. Escola Tècnica Superior d’Enginyers S’hi poden cursar els estudis de l’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques, l’Enginyeria de de Camins, Canals i Ports de Barcelona Camins, Canals i Ports i l’Enginyeria Geològica, així com el Màster en Ciències del Mar: (ETSECCPB – UPC) Oceanografia i Gestió del Medi Marí, el Màster en Enginyeria Ambiental, el Màster en Carrer Jordi Girona, 1-3 (Edifici C2) Enginyeria Civil, el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció, l’European Master in Hydroinformatics and Water Management (EuroAquae), el Master in Coastal and Marine Engineering and Management (COMEM), el Master of Science in Computational Mechanics, el Màster en Mètodes Numèrics en Enginyeria, el Màster en Recursos Hídrics i el Màster en Sostenibilitat. Forma part del Campus Diagonal Nord, de la UPC. 57. Facultat d’Informàtica de Barcelona S’hi poden cursar els estudis de l’Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió, l’Enginyeria (FIB – UPC) Tècnica d’Informàtica de Sistemes i l’Enginyeria Informàtica, així com el Màster en Carrer Jordi Girona, 1-3 (Edifici B6) Arquitectura de Computadors, Xarxes i Sistemes, el Master in Artificial Intelligence, el Master in Computing i el Master in Information Technology – MTI. Forma part del Campus Diagonal Nord, de la UPC Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 50 58. Nexus I – UPC L’edifici Nexus I és una iniciativa de la UPC i el Consorci de la Zona Franca, i s’integra en el Carrer Gran Capità, 2-4 campus Diagonal Nord d’aquesta universitat. Es troba ocupat per empreses del sector tecnològic i per departaments d’investigació i desenvolupament, per tal d’afavorir les sinergies entre el món empresarial i l’universitari. S’hi troben, entre d’altres, el Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya (CESCA-CEPBA), el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), l’Institut Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Fundació I2CAT i el Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (GRAHI). També s’hi ubica la seu del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Forma part del Campus Diagonal Nord, de la UPC 59. Nexus II – UPC L’edifici Nexus II, com el Nexus I, també és una iniciativa de la UPC i el Consorci de la Zona Carrer Jordi Girona, 29-31 Franca. El Nexus II va aparèixer amb la intenció d’ubicar-hi empreses tecnològiques de nova creació vinculades a la universitat. En el Nexus II s’hi troben, entre d’altres, les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), de l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques (ESCERT- UPC), del Centre d’Innovació del Transport (CENIT), del Centre de Recerca de Nanoenginyeria (CRNE), de l’Intel-UPC Barcelona Research Center (IBRC) i de l’Intel-UPC Barcelona Systems and Servers Advanced Development (BSSAD). Forma part del Campus Diagonal Nord, de la UPC 60. Consell Superior d’Investigacions En aquesta ubicació, propera al Campus Diagonal Nord i als dos edificis Nexus de la UPC, s’hi Científiques (CSIC) / Centre ubica la seu de diferents centres del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), com d’Investigació i Desenvolupament (CID) són el Centre d’Investigació i Desenvolupament ‘Pasqual Vila’ (CID), el Centre de Recerca Carrer Jordi Girona, 18-26. Agrigenòmica (CRAG), l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC). 61. Facultat de Dret (UB) S’hi imparteixen els estudis de Dret, Ciències del Treball, Criminologia i Política Criminal, Avinguda Diagonal, 684 Ciència Política, Relacions Laborals, Investigació Privada, Gestió i Administració Pública i Criminologia, així com diversos programes de Doctorat, Màster i Postgrau. Disposa de biblioteca i aules d’informàtica, i dels serveis de publicacions i reproduccions, de llibreria i de bar. S’hi ubica l’Institut de l’Aigua de la UB. 62. Facultat d’Economia i Empresa (UB) S’hi imparteixen els estudis d’Economia, Administració i Direcció d’Empreses, Sociologia, Avinguda Diagonal, 690-696 Estadística, Investigació i Tècniques de Mercat, Ciències Actuarials i Financeres, Ciències Empresarials, Estudis Immobiliaris i de la Construcció, Graduat Tributari i Comptable i Graduat en Empresa Internacional, així com diversos programes de Doctorat, Màster i Postgrau. Disposa de diverses biblioteques (Biblioteca de l’antic edifici de la Facultat d’Econòmiques, Biblioteca del Campus de Diagonal Nord i Biblioteca de l’antic edifici de l’Escola d’Empresarials) Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 51 i aules d’informàtica, i dels serveis de borsa de treball, de publicacions i fotocòpies i de bar. S’hi ubica l’Institut de Recerca d Economia Aplicada (IREA). 63. Escola Superior de Prevenció de L’Escola Superior de Prevenció de Riscos Laborals és un centre creat per iniciativa de tres Riscos Laborals universitats (UB, UPC i UPF) i l’Institut Nacional de Seguretat e Higiene en el Treball (INSHT). Carrer Dulcet, 2-10 S’hi poden cursar els estudis de Màster Oficial en Seguretat i Salut en el Treball. Comparteix l’edifici amb les pròpies instal·lacions del l’Institut Nacional de Seguretat e Higiene en el Treball. Equipaments planificats de propera construcció Barri de Les Corts En construcció d’una nova escola bressol, EBM Can Novell, situada al c. Evarist Arnús, 2 dintre de l’escola Barcelona. Prevista posada en funcionament al curs escolar 2011-2012. Prevista la construcció d’un nou Institut d’Educació Secundària, al carrer Anglesola, 50. Equipaments concertats i/o privats Com a informació complementària s’aporta una relació d’alguns equipaments que no són públics però que es tenen en consideració per a la planificació. Barri de Les Corts Cascabel. Carrer Taquígraf Garriga, 166. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 52 Escola d’Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior Groc. Carrer Deu i Mata, 11, 13 i 18. Centre d’educació secundària postobligatòria (cicles formatius de grau mitjà i grau superior). Dracs. Carrer Vallespir, 165. Centre d’educació infantil (llar d’infants). El Lapicero. Carrer Bordeus, 9. Centre d’educació infantil (llar d’infants). El Pomer. Carrer Can Bruixa, 18. Centre d’educació infantil (llar d’infants). El Sol. Carrer Numància, 91-93. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Tintín. Plaça del Centre, 7-9. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Esclat. Carrer Guitard, 82-90. Centre d’educació especial. Josep Pons. Carrer Loreto, 42. Centre d’educació secundària postobligatòria (cicles formatius de grau mitjà i de grau superior). Les Corts. Travessera de les Corts, 223. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Llar d’infants Mafalda I. Carrer Numància, 101-105. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Llar d’infants Niu de les Corts – I. Carrer Numància, 135. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Llar d’infants Niu de les Corts – II. Carrer Taquígraf Garriga, 80-88. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Maristes Sants – Les Corts. Centre concertat. Carrer Vallespir, 160. Centre d’educació infantil, primària, secundària i secundària postobligatòria (batxillerat). Pare Manyanet. Centre concertat. Travessera de les Corts, 331. Centre d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria (batxillerat). Sant Francesc. Centre concertat. Carrer Taquígraf Serra, 7. Centre d’educació secundària postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i grau superior). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 53 Santa Teresa de Lisieux. Centre concertat. Carrer Déu i Mata, 67. Centre d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria (batxillerat). Centre d’Estudis Musicals A Tempo. Carrer Lluçà, 56. Esclat, Escola de Música. Carrer Lluçà, 3. Barri de La Maternitat i Sant Ramon Dídac. Carrer Cardenal Reig, 16. Centre d’educació infantil. Galtufas – 3. Carrer Emèrita Augusta, 6-8. Centre d’educació infantil (inclou llar d’infants). Llar d’Infants Mickey Mousse. Carrer Mejía Lequerica, 34. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Montserrat. Passatge de Xile, 13-15. Centre d’educació infantil (inclou llar d’infants). Pikin’s. Avinguda Madrid, 99-101. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Sant Ramon Nonat. Centre concertat. Carrer Collblanc, 72. Centre d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Sant Ramon Nonat – Sagrat Cor. Centre concertat. Carrer Collblanc, 86. Centre d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Santa Elena. Carrer Sabino Arana, 32-34. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Escola de Dansa Mercedes Ribera. Carrer Gran Via de Carles III, 57, 1r. 1a. Imparteix ensenyaments de dansa regulats segons la LOGSE. Barri de Pedralbes Aula Escuela Europea. Avinguda Mare de Déu de Lorda, 34-36. Centre d’educació infantil, primària, secundària i secundària post. (batxillerat). Cumbres 3. Carrer Monestir, 3. Centre d’educació infantil (inclou llar d’infants) i primària. Institut de Pedagogia Terapèutica Jeroni de Moragas. Centre concertat. Carrer Panamà, 18. Centre d’educació especial. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 54 Kensington School. Carrer dels Cavallers, 31-33. Centre d’educació infantil, primària i secundària (estudis estrangers – sistema britànic). Loreto – Abat Oliva. Centre d’educació infantil i primària (Avinguda Pearson, 22-26) i de secundària obligatòria i secundària postobligatòria (batxillerat) (Avinguda Pearson, 9). Loreto – Abat Oliva. Centre concertat. Avinguda Pearson, 22-26. Centre d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria (batxillerat). Oikia. Passeig Manuel Girona, 7. Centre d’educació infantil (llar d’infants). Paideia. Centre concertat. Carrer Panamà, 9. Centre d’educació especial. Sant Pau. Centre concertat. Avinguda Pearson, 39-45. Centre d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria (batxillerat). Santíssima Trinitat. Centre concertat. Avinguda d’Esplugues, 62-70. Centre d’educació secundària obligatòria i secundària postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i grau superior). Solc. Centre concertat. Carrer Ardena, 36-38. Centre d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Saint Peter’s School. Carrer Eduard Toldrà, 18. Centre d’educació infantil (inclou llar d’infants), primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria (batxillerat). Thau. Centre concertat. Avinguda d’Esplugues, 49-53. Centre d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Zurich. Avinguda Pearson, 73. Centre d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE). Avinguda Pedralbes, 60-62. Facultat de Dret (ESADE). Marqués de Mulhacén, 40-42. Business School (ESADE). Avinguda d’Esplugues, 92-96. IESE Business School (Universitat de Navarra). Avinguda Pearson, 21. Carrer Arnús i Garí, 3-7. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 55 3.4.4 Criteris i referències per fixar les dotacions d’equipaments - Taxa d’escolarització del D. de Les Corts: El 135,3% de la població de 3 a 16 anys empadronada està matriculada en centres del districte8. La referència de la Taxa d’escolarització a Barcelona: 106,4%. - Percentatge de l’alumnat escolaritzat en centres públics (de 3 a 16 anys) al districte de Les Corts és del 24,6%. La referència de l’alumnat escolaritzat en centres públics (de 3 a 16 anys) a Barcelona: 38,8%. Al Document de Mapa Escolar dels ensenyaments bàsics de la ciutat de Barcelona.- Document de criteris-9 hi ha dos criteris a considerar: - L’Objectiu específic de superar el 33% a Les Corts, per millorar la cobertura del sector públic. - El fet de garantir, a nivell de capacitat, la continuïtat de les places de 6è de primària al 1r. d’ESO pública. - El detall dels percentatge de l’alumnat escolaritzat en centres públics per tram educatiu i comparat amb BCN ciutat és el següent: Barcelona ciutat Les Corts Educació infantil (de 0 a 2 anys)10• : el 9,8%. 10,5%. • Educació infantil i primària (de 3 a 11 anys): el 40,6%. 27,2%. • Educació secundària obligatòria (de 12 a 15 anys): el 34,9%. 19,1% 8 Font: Consorci d’Educació de Barcelona (2008). L’escolarització a la ciutat de Barcelona (2007-2008). 9 Aprovat pel Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona el 10 de maig de 2006. 10 El percentatge d’alumnat escolaritzat en centres públics per les Escoles Bressol (de 0 a 2 anys) està comptabilitzat sobre la població empadronada. Per la resta de nivells educatius, sobre els escolaritzats al districte. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 56 Segons les estimacions demogràfiques per la zona d’anàlisi d’equipaments la previsió de la demanda es concreta en: Franges d’edat Població estimada Criteris Estimació places Nova Població Districte Població (inclosa la nova pobl.) Necessitat de 330 places. Escoles bressol: Actualment n’hi ha 184 0-2 anys 50 1.834 Objectiu a mig termini, d’escolaritzar el 18% de la població en Prevista l’ampliació fins a 207. places públiques. Dèficit de 123 places Escola d’educació infantil i primària. Es requereixen 13 Línies 5.825 Hipòtesi d’escolarització del 100% de la franja d’edat i del 50% en 3-11 anys 128 Actualment hi ha 12 Línies centres públics. Dèficit: 1 Línia Ràtio de 25 alumnes per aula / 9 cursos x Línia. ESO. Es requereixen 12 Línies. Hipòtesi d’escolarització del 100% de la franja d’edat i del 50% en Actualment hi ha 8 Línies 12-15 anys 46 2.810 centres públics. Previstes 3 noves Línies Ràtio de 30 alumnes per aula / 4 cursos x Línia. Dèficit: 1 Línia Batxillerat i cicles formatius. Es requereixen 7 Línies 1.404 Hipòtesi d’escolarització del 70% de la franja d’edat i el 50% en Actualment hi ha 7- 8 L 16-17 anys 22 centres públics. Previst: 1 nou Institut. (No hi ha Ràtio de 35 alumnes per aula / 2 cursos x Línia. dèficit) Escoles de Música: Es tendeix a considerar la necessitat d’assegurar una escola de música pública per districte. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 57 3.4.5 Previsió de necessitats i proposta de nous equipaments Possible integració amb altres Prioritat Nova Necessitat d’Equipament Superfície aproximada Observacions equipaments 1 EEBB 1.200 m2 de sòl 2 EEBB Pel que fa a l’Escola d’educació infantil i primària es requereix un mínim de 1 línia 2 Escola (2 L) tot i que se’n proposen 2L. per poder formar un centre integrat. Aquest fet permet valorar la possible reutilització d’algun dels espais de les escoles actuals; per exemple, com a escola de música o escola d’adults). 7.500 m2 de sòl pel Formant un centre integrat 3-18 centre integrat 2 Institut (3/3 L) Pel que fa a l’Institut d’educació secundària es requereix un mínim de 1 nova línia. El nou centre es proposa més gran, fet que permetria especialitzar algun dels equipaments actuals d’Institut en oferta de cicles formatius de formació professional a nivell de ciutat. 2 Escola de Música 1.200 m2 de sostre Permetrà incloure l’actual Aula de 3 Centre de Formació d’Adults 1.000 m2 de sostre Formació d’Adults Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 58 3.5 Àmbit del Foment de l’esport 3.5.1 Relació dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Taula 5 Relació d’equipaments de l’àmbit del Foment de l’esport Àmbits Equipament Foment de l’esport 64 Complex Esportiu Municipal Les Corts - Európolis 65 Instal·lacions Municipals Esportives Pavelló de l’Illa 66 Gimnàs Municipal Les Corts 67 Jardins de les Infantes 70 Instal·lacions Esportives Municipals Arístides Maillol 71 Jardins Bacardí 73 Parc de Cervantes Foment de l’esport (Serveis universitaris) 68 Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona 69 Gimnàs Universitat Politècnica de Catalunya 72 Poliesportiu Campus Nord - UPC Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 59 3.5.2 Localització dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Mapa 5 Equipaments públics de l’àmbit de Foment de l’esport existents al Districte de Les Corts Per accedir al mapa en la seva mida original cliqueu a sobre la imatge Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica i les ortoimatges de fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 60 3.5.3 Característiques dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Barri de Les Corts 64. Complex Esportiu Municipal Les Disposa de pistes poliesportives, piscina coberta, gimnàs i vestidors. La piscina i el gimnàs són Corts – Európolis utilitzats pel públic en general i les pistes esportives només per nens, que hi fan esports d’equip. Travessera de les Corts, 252-254 La titularitat és municipal. La piscina i el gimnàs estan gestionats per Európolis (Grupo Holmes Place) i les pistes poliesportives per l’Associació Esportiva de Les Corts. En la mateixa ubicació s’hi troba l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) B-42 Les Corts. 65. Instal·lacions Municipals Esportives Disposa d’una pista poliesportiva (800 m2), en la què s’hi poden practicar esports com bàsquet, Pavelló de l’Illa educació física, futbol-sala, handbol i voleibol, 4 vestuaris per a competidors i 1 per a àrbitres i Carrer Numància, 142 personal. No tenen abonats – usuaris, sinó que les instal·lacions són utilitzades per entitats. Actualment tenen 4 entitats entrenant-t’hi i 5 competint-t’hi. Hi ha dèficit d’espai. 66. Gimnàs Municipal Les Corts És un gimnàs molt petit, que és utilitzat bàsicament pels usuaris del Centre Cívic Les Corts i Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33 s’ubica dins l’Escola Les Corts (tot i que l’adreça de l’escola és al carrer Eugeni d’Ors, l’accés al gimnàs es fa per Dolors Masferrer i Bosch). 67. Jardins de les Infantes S’hi ubiquen una pista de basquet, unes pistes de petanca i unes taules de ping-pong. La pista Carrer Vallespir, 196-198 ocupa un espai molt petit, d’uns 15 x 10 m., ja que es va reduir, però té dues cistelles de bàsquet, que permeten jugar-hi un partit. Comparteix adreça amb l’Escola Duran i Bas i l’EBM Bambi. Barri de La Maternitat i Sant Ramon 68. Servei d’Esports de la Universitat de Disposa de pavelló poliesportiu, sales de fitness, camp de llançaments, camp de tir amb arc, Barcelona camp de rugbi, frontó, sales de condicionament físic i de musculació, piscines, camps de futbol i Avinguda Diagonal, 695-701 de futbol sala, pistes de tennis, pistes de pàdel, centre de valoració funcional i assistencial, frontó, rocòdrom i pista d’atletisme. Titularitat de la Universitat de Barcelona, però està obert també al públic en general. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 61 69. Gimnàs Universitat Politècnica de Disposa d’1 sala d’activitats dirigides, 1 espai polivalent, 2 sala de musculació i 1 sauna als Catalunya vestidors. En total, la superfície per a la pràctica de l’esport, deixant de banda els vestidors, és 2 Avinguda Diagonal, 647 d’uns 600 m i hi acudeix diàriament una mitjana d’unes 200 persones. Hi ha dèficit d’espai en la sala de musculació. Titularitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, però està obert també al públic en general. S’ubica dins de l’edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC. 70. Instal·lacions Esportives Municipals Disposa de camp de futbol i de pista poliesportiva, a més dels vestuaris. Tenen una afluència Arístides Maillol diària d’unes 300 persones. Recentment s’hi ha instal·lat gespa artificial. Titularitat municipal. Avinguda Joan XXIII, 27-31 Comparteix adreça amb la Facultat de Farmàcia de la UB. 71. Jardins Bacardí Compta amb pista de patinatge, pistes de petanca i taules de ping-pong. Travessera de les Corts, 122 Barri de Pedralbes 72. Poliesportiu Campus Nord – UPC Disposa de pista poliesportiva, sales de fitness i de musculació i rocòdrom. La superfície total 2 Carrer Jordi Girona, 1-3 és de 4.750 m . L’afluència mitjana d’usuaris diaris és d’unes 500 persones. Titularitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, però està obert també al públic en general. S’ubica dins del Campus Diagonal Nord de la UPC. 73. Parc de Cervantes Disposa de circuit de fúting –el final del circuit de la Diagonal– i taules de ping-pong. Avinguda Diagonal, 716 Equipaments planificats de propera construcció Barri de La Maternitat i Sant Ramon Skatte Park. Equipament de nova construcció, situat a la confluència dels carrers General Batet i Manuel Azaña. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 62 Equipaments concertats i/o privats Com a informació complementària s’aporta una relació d’alguns equipaments que no són públics però que es tenen en consideració per a la planificació. Barri de Les Corts Gimnàs Metropolitan Galileu. Carrer Galileu, 186. Gimnàs Mocri Sport. Carrer Morales, 46. Gimnàs Sarrià Fitnnes. Carrer Fra Luis de Granada, 2-4. Dir up & down. Carrer Flos i Calçat, 22-24 Barri de La Maternitat i Sant Ramon Club Esportiu Laietà. Carrer Pintor Ribalta, 2-8. Aqua Diagonal Wellness Centre. Avinguda Joan XXIII, s/n. Club Esportiu Mediterrani Regent Mendieta. Carrer Regent Mendieta, 14-20. Club Turó David Lloyd. Avinguda Diagonal, 673-685. The Royal Fitness – Hotel Rey Juan Carlos I. Avinguda Diagonal, 661-671. Spa Senator. Carrer Cardenal Reig, 11. Dir Campus. Avinguda Doctor Marañón, 17. Futbol club Barcelona. Carrer Aristides Maillol, 12-18. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 63 Reial Club de Polo de Barcelona. Avinguda Doctor Marañón, 17-31. Barri de Pedralbes Reial Club de Tennis de Barcelona. Carrer Bosch i Gimpera, 5-13. D’aquests equipaments privats, n’hi ha quatre que es poden considerar complementaris a la xarxa pública a efectes de planificació, ja que les seves tarifes suposen una oferta comparable als públics, són els següents: Gimnàs Metropolitan Galileu, Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Mediterrani Regent Mendieta i Dir Campus. 3.5.4 Criteris i referències per fixar les dotacions d’equipaments Com a referències es disposa del següent a) A nivell de Catalunya s’ha elaborat el Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC). b) A nivell de ciutat: Pla Estratègic de l’Esport (2002), defineix els grans eixos d’actuació en aquest àmbit. Segons les directrius del PIEC la població usuària d’una instal·lació esportiva és majoritàriament aquella que viu o treballa a menys de 15 minuts caminant (aproximadament uns 600 m.). El Pla d’Equipaments esportius tal i com preveu el PIEC, ha de partir d’una xarxa bàsica que permeti la utilització per part de tots els col·lectius: escolar, esportistes de competició i població practicant i que tinguin caràcter permanent. Així mateix planteja la relació entre el cost de l’equipament i el nivell d’utilització que aquest permet. En aquest sentit es planteja que els ciutadans tinguin un complex esportiu (ja sigui de la xarxa pública com de privada) a un temps no superior als 15 minuts caminant. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 64 Posteriorment, en el PAM 2008-2011 (2008) l’Ajuntament de Barcelona estableix l’objectiu d’executar les inversions necessàries de construcció, ampliació, i millora de la xarxa d’Instal·lacions Esportives Municipals amb criteris de proximitat situant un centre esportiu municipal a menys de 10 minuts de casa (aproximadament uns 400 m.). Així mateix, en el document “Elements bàsics d’un barri”, document annex a la Mesura de Govern els barris de Barcelona, s’assenyala que tots els barris ha de disposar d’espais esportius urbans (petanca, cistelles, ping-pong, circuits, bitlles, skatte...). 3.5.5 Previsió de necessitats i proposta de nous equipaments Possible integració amb altres Prioritat Nova Necessitat d’Equipament Superfície aproximada Observacions equipaments La piscina i les sales complementàries 3 Piscina amb Gimnàs 2Es proposa la integració dels dos podrien suposar uns 2.500-3.000 m de 3.000 de sòl equipaments i treballar en alçada, per sostre. reduir la necessitat de sòl. El pavelló es proposa del Tipus PAC 3 que 2 Pavelló cobert requereix uns 2.500 m2 de sostre. Espai públic annex a la Espai obert complementari a l’equipament Per a usos d’activitats de lleure en horari 2 Espais esportius oberts instal·lació esportiva Pot incloure espai per petanca. no lectiu per infants i joves Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 65 3.6 Àmbit de la Salut 3.6.1 Relació dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Taula 6 Relació d’equipaments de la Salut Àmbits Equipament Salut 74 CAP Montnegre 75 CSMA Les Corts 76 CSMIJ Les Corts 77 Equip de Salut Comunitària Les Corts 78 CAP Les Corts 79 Hospital Casa de la Maternitat Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 66 3.6.2 Localització dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Mapa 6 Equipaments públics de l’àmbit de Salut existents al Districte de Les Corts Per accedir al mapa en la seva mida original cliqueu a sobre la imatge Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica i les ortoimatges de fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 67 3.6.3 Característiques dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Barri de Les Corts 74. CAP Montnegre S’ofereixen els serveis d’Equip d’Atenció Primària i d’Atenció a la Salut Sexual i Carrer Montnegre, 21 Reproductiva. Gestionat per l’Institut Català de Salut. 75. CSMA Les Corts Centre de Salut Mental per Adults. Garanteix l’atenció especialitzada a la salut mental i Carrer Montnegre, 21 l’assistència psiquiàtrica en règim ambulatori als més grans de 18 anys. Gestionat per la Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts. 76. CSMIJ Les Corts Centre de Salut Mental per infants i joves. Atén a infants i adolescents fins a 18 anys amb Carrer Montnegre, 21 trastorns mentals de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Gestionat per l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts. 77. Equip de Salut Comunitària Les Corts Carrer Montnegre, 21 Barri de La Maternitat i Sant Ramon 78. CAP Les Corts És un centre assistencial, docent i investigador, vinculat amb la Universitat de Barcelona en la Carrer Mejía Lequerica, 1 docència de graus i amb l’Hospital Clínic amb diferents línies de recerca. (Edifici Hèlios) S’ofereixen els serveis d’Equip d’Atenció Primària, Programa Tardes Joves i el Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva. Es troba vinculat a institucions de recerca (de forma temporal i permanent). A banda de l’Hospital Clínic, l’any 2006 es va vincular a l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer). Gestionat per Gesclínic, S.A. i l’Institut Català de la Salut. 79. Hospital Casa de la Maternitat Compta amb un Banc d’ulls, una Unitat de Bulímia i Anorèxia, una Unitat de tabaquisme, una Carrer Mejía Lequerica, 1 Unitat d’Alcohologia i una Unitat de referència per Psiquiatria Infantil i Juvenil (URPI), la qual atén infants i adolescents de la zona de l’Eixample, Gràcia i Sant Andreu en situació de crisi psicopatològica. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 68 Se centra també en l’activitat ambulatòria, hospitalització i altres línies rellevants (transplantaments, extracorpòries, pròtesis...). També es pot accedir a l’edifici a través del carrer Sabino Arana, 1. Centre adscrit a l’Hospital Clínic. Pertany a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. Equipaments concertats i/o privats Com a informació complementària s’aporta una relació d’alguns equipaments que no són públics però que es tenen en consideració per a la planificació. Barri de Les Corts Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts. Dos serveis. Servei de Rehabilitació Comunitària Les Corts. Carrer Galileu, 333. Atenció i suport domiciliari a persones que pateixen malaltia mental per contribuir al desenvolupament de la seva autonomia en les activitats de la vida diària tant en el marc de la seva llar, com en el seu entorn comunitari. Ofereix el Programa Funcional d’Activitats rehabilitadores, Programa d’atenció a famílies, Grup d’Ajuda Mútua per a famílies (GAM), Programa d’Inserció Comunitària, Programa de voluntariat i Programa de Formació Prelaboral. Hospital de Dia d’Adolescents de Les Corts. Carrer Taquígraf Martí, 30. Especialitzat en la salut mental i l’assistència psiquiàtrica. Tots dos són serveis concertats. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 69 Fundació ACE. Dos equipaments. Hospital de Dia Sociosanitari per Demències. Carrer Taquígraf Garriga, 4-8. Compta amb 50 places concertades pel Servei Català de la Salut (n’ofereix 25 més de privades). Institut Català de Neurociències Aplicades. Carrer Marquès de Sentmenat, 35-37. L’institut compta amb una Unitat Funcional Interdisciplinària Sociosanitària (UFISS) que atén a pacients ingressats en hospitals d’aguts o en hospitals psiquiàtrics. En el mateix recinte s’hi ubica el Cercle d’Artistes Sords Units, que promou el coneixement i l’aprenentatge de la Llengua de Signes Catalana (LSC). També s’hi troba l’Alzheimer Centre Educacional, que a banda del Centre de Dia ofereix un Servei de teràpia ocupacional o servei de suport a l’atenció social primària i especialitzada. L’Institut també du a terme activitat docent: el Màster en Gerontologia Social (UAM) i el curs de doctorat en Demències Degeneratives. També porta a terme activitat investigadora i compta amb una unitat de diagnòstic. Tots dos són serveis concertats. Clínica Fundació FIATC. Avinguda Diagonal, 648. Hospital de Barcelona. Avinguda Diagonal, 660. Barri de La Maternitat i Sant Ramon Clínica USP Institut Universitari Dexeus. Carrer Sabino Arana, 5-19. Biodiagnòstic Laboratori Anàlisis Clínic. Carrer Arístides Maillol, 5. Institut Bioquímica Clínica – Centre Diagnòstic Precoç. Travessera de Les Corts, 131-159. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 70 3.6.4 Criteris i referències per fixar les dotacions d’equipaments Pel que fa als Centres d’atenció primària: La normativa11 estableix una Àrea Bàsica de Salut (ABS) com a demarcació geogràfica amb uns 25.000 habitants i un Centre d’Atenció Primària (CAP) per cada ABS, amb una superfície mínima 1.440 m2. Cada CAP sol tenir té un equip d’atenció primària (EAP) que inclou: metges de medicina general o capçalera, pediatres, odontòlegs – estomatòlegs, personal d’infermeria, assistents socials i personal administratiu. No obstant, hi ha casos en que comparteixen equip i d’altres un CAP disposa de més d’un EAP. En l’àrea analitzada hi ha tres ABS12. Les dades són les següents: • ABS 4A Montnegre, que engloba 29.99513 persones. Compta amb el CAP Montnegre i 2 EAP. En les projeccions demogràfiques pel 2015, es preveu un increment de població que, en l’escenari alt, assolirà aproximadament les 31.953 persones. • ABS 4B Montnegre, que engloba 24.042 persones. Compta amb el CAP Les Corts i un EAP. En les projeccions demogràfiques pel 2015, es preveu un increment de població que, en l’escenari alt, assolirà les 25.620 persones. • ABS 4C Les Corts, que engloba 33.218 persones. No compta amb cap CAP, sinó que es cobreix amb el equips del CAP Montnegre. En les projeccions demogràfiques pel 2015, es preveu un increment de població que, en l’escenari alt, assolirà les 35.350 persones. 11 Llei 15/1990 d’Ordenació Sanitària de Catalunya; Decret 84/1995 de la Generalitat de Catalunya sobre les Mesures per a la Reforma de l’Atenció Primària de Salut a Catalunya; Decret 215/2002 de la Generalitat de Catalunya per a l’Aprovació dels Estatuts del Consorci Sanitari de Barcelona. 12 Consoci Sanitari de Barcelona. Ens públic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona (2003). 13 Dades de població del 2006 segons el Document: Escenaris de desenvolupament i adequació de serveis en el territori. Àmbit territorial: Barcelona. Els serveis per a la salut: Mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública (2006). En aquest document, les dades de població estan extretes del Registre central d'assegurats (RCA) del CatSalut. Les projeccions pel 2015 que s’esmenten s’han obtingut a partir de la projecció que en el mateix document es fa pel conjunt de l’Àrea funcional Barcelona Nord (on s’inclouen les ABS del districte), aplicant en cada cas el pes de la població de cada ABS sobre el total de l’Àrea funcional. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 71 Pel que fa als Centres de salut mental: Els estàndards existents fan referència a la composició i ràtios dels equips bàsics dels centres, i no als equipaments. Les ràtios orientatives14 per dimensionar-los són: - Centres de salut mental per adults (CSMA): 1 psiquiatre per 16.600 habitants, 1 psicòleg per 21.000 habitants, 1 diplomat en infermeria per 23.500 habitants i 1 treballador social per 50.000 habitants. - Centres de salut mental per a infants i joves (CSMIJ): 1 psiquiatre per 55.500 habitants, 1 psicòleg per 27.400 habitants, 1 diplomat en infermeria per 200.000 habitants i 1 treballador social per 200.000 habitants. A Les Corts, el plantejament del Consorci Sanitari de Barcelona és que el dispositiu ambulatori i comunitari del CSMA Les Corts i del CSMIJ Les Corts-Sarrià-Sant Gervasi s’acabin integrant dins del CAP Montnegre. Pel que fa als Centres d’atenció i seguiment de drogodependències (CAS): Segons el Pla d’Acció de Drogodependències 2006-2008 de l’Ajuntament de Barcelona, per definir el número d’equipaments que necessita la ciutat i els districtes on s’ubiquen es tindrà en compte la prevalença de residents consumidors de drogues en cadascun dels districtes de la ciutat. Els equipaments seran integrats en la xarxa d’utilització pública sanitària de Catalunya, especialment dins dels espais de salut mental, àrees bàsiques de salut o hospitals generals, amb accessos independents. 14 Veure Ordre 166/2002 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 72 3.6.5 Previsió de necessitats i proposta de nous equipaments Possible integració amb altres Prioritat Nova Necessitat d’Equipament Superfície aproximada Observacions equipaments 2 Major dotació en m2 per a CAP 2 Es recomana la integració del Servei de Servei de CAS (Centre d’Atenció 3.500 m de sostre 2 CAS en el CAP Drogodependències) 3.7 Àmbit de l’Atenció i la inclusió social 3.7.1 Relació dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Taula 7 Relació d’equipaments de l’àmbit de l’Atenció i la inclusió social Àmbits Equipament Atenció i inclusió social 80 Centre de Serveis Socials Les Corts 81 Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Les Corts - Sarrià 82 Residència - Centre de Dia per a gent gran Les Corts 83 Llar Residència per a persones amb trastorn mental 84 Habitatges amb serveis per a gent gran Montnegre 85 Centre de Serveis Socials la Maternitat – Sant Ramon Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 73 3.7.2 Localització dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Mapa 7 Equipaments públics de l’àmbit de l’Atenció i la inclusió social existents al Districte de Les Corts Per accedir al mapa en la seva mida original cliqueu a sobre la imatge Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica i les ortoimatges de fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 74 3.7.3 Característiques dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Barri de Les Corts 80. Centre de Serveis Socials Les Corts Atén les persones amb necessitats socials del barri de Les Corts. Carrer Can Bruixa, 7-11 La ubicació al carrer Can Bruixa, 7-11 (barri Les Corts) és provisional. Finalment s’ubicarà al carrer Europa-Anglesola. 81. Centre de Desenvolupament Infantil i Gestionat per EDAI. Dóna servei als barris de Les Corts, Sant Ramon - Maternitat, Pedralbes, Atenció Precoç (CDIAP) Les Corts - Sarrià Sarrià i Tibidabo - Les Planes. Carrer Vilamur,15 82. Residència – Centre de Dia per a gent Residència assistida que compta amb un total de 85 places. Compta amb un Centre de Dia (30 gran Les Corts places). Al mateix equipament s’hi ubica el Casal de Gent Gran Montnegre. Carrer Montnegre, 33-35 És de titularitat pública (ICASS). 83. Llar Residència per a persones amb La residència per a persones amb malalties mentals té una capacitat de 48 places. trastorn mental L’equipament disposa d’una sala d’estar, menjador i sales d’activitats. Carrer Montnegre, 21 84. Habitatges amb serveis per a gent 60 habitatges individuals. Es tracta d’habitatges amb serveis per a gent gran, de forma temporal gran Montnegre o permanent. L’edifici disposa de menjador i servei de bugaderia. L’ocupació habitual és del Carrer Montnegre, 39 100%. Barri de La Maternitat i Sant Ramon 85. Centre de Serveis Socials la Atén les persones amb necessitats socials del barri de La Maternitat i Sant Ramon. També acull Maternitat – Sant Ramon a la població del barri de Pedralbes. Carrer Travessera de Les Corts, 122 Està prevista la integració de l’EAIA (Les Corts i Sarrià Sant Gervasi) dins d’aquest equipaments durant el segon semestre de 2011 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 75 Equipaments planificats de propera construcció Barri de Les Corts Llar Residència per a persones amb discapacitat intel·lectual. Carrer Europa-Anglesola (24 pl.) Barri de la Maternitat i Sant Ramon Residència i Centre de Dia per a la gent gran Benavent. Carrer Benavent, 41-45. Construeix l’equipament la Generalitat. Equipaments concertats i/o privats Com a informació complementària s’aporta una relació d’alguns equipaments que no són públics però que es tenen en consideració per a la planificació. Barri de Les Corts Fundació ACE. Carrer Numància, 117. Centre concertat. Servei de Centre de dia terapèutic amb 25 places concertades amb l’ICASS (en total ofereix 80 places. Per tant, 55 places són privades). Es tracta d’un recurs ambulatori diürn, alternatiu a l’hospitalització, que ofereix un servei d’atenció terapèutica continuat. L’any 2007 van atendre un total de 198 persones cada mes (de mitjana). Sanitas Residencial Les Corts. Centre concertat Carrer Caballero, 9-19 i Carrer Evarist Arnús, 32. Tenen 248 places residencials (privades i col·laboradores) i 55 places sociosanitàries. Àgora, Centre de Dia. Centre concertat Carrer Comtes de Bell-lloc, 180. Tenen 22 places (17 concertades i 5 de privades). Aviparc Centre de Dia. Centre concertat Carrer Comtes de Bell-lloc, 189-195. Tenen 25 places (totes concertades). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 76 ASPACE Numància. Dos equipaments. Centre de recursos i ajuts tècnics. Carrer Numància 137-139. Servei dirigit a persones amb discapacitat, les seves famílies i els professionals que hi treballen. L’objectiu principal és millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, a través de la rehabilitació, l’habilitació i les ajudes tècniques, que facilitin l’autonomia personal i familiar. Compta amb un servei d’assessorament, avaluació, entrenament, i tractament en: reentrenament i estratègies per realitzar activitats quotidianes com vestir- se, higiene o alimentació; Desplaçament, posicionament, mobiliari i transferències; Control de l’entorn i domòtica, comunicació, accés a l’ordinador i a les noves tecnologies de la informació i la comunicació; Formació dels professionals i familiars. Servei de rehabilitació ambulatòria. Carrer Numància, 139-141. Ofereix serveis ambulatoris i serveis de rehabilitació domiciliària per a persones amb paràlisi cerebral o patologies neurològiques. Tots dos són serveis concertats. Federació Catalana d’Associacions de Familiars i persones amb problemes de salut Mental (FECAFAMM). Carrer Berguedà, 9-11, entresòl, 3a. Coordinar i donar suport a les associacions de familiars i de persones amb malalties mentals de Catalunya amb la finalitat de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. Disposen d’un servei d’Orientació Laboral. Fundació privada Centre Higiene Mental Les Corts (FPCHMLC). Centre concertat. Carrer Numància 107-109. Ofereix el servei el Programa de Suport a l’Autonomia de la pròpia llar, en el marc del qual es realitzen funcions de suport a l’autonomia personal, adreçades al desenvolupament de la persona en les activitats de la vida diària, tant a la seva llar com en la comunitat, possibilitant la seva autonomia. A aquests efectes, dóna suport a la persona en les activitats d’autocura domèstica i comunitària, ajudant i donant suport per planificar i gestionar la seva llar; els seus assumptes administratius i financers, la seva salut i la utilització dels recursos de la comunitat. Centre Ocupacional Les Corts. Centre concertat Carrer Entença, 275. Entitat privada que dóna assistència a persones amb discapacitat psíquica majors de 16 anys, que requereixen d’un ajut per realitzar els hàbits de la vida diària i que, per la seva situació, no poden cenyir-se a una situació laboral normalitzada. Porten a terme activitats d’ajustament personal, activitats d’ocupació terapèutica i activitats socioculturals. Ofereix el Servei de Teràpia Ocupacional (STO) i el Servei Ocupacional d’Inserció (SOI). El centre té una superfície de 430 m2 i té 58 places. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 77 Llars residència per a disminuïts psíquics “La baldufa” i “El niño”. Carrer Comptes de Bell-lloc, 150, entresòl 2a i 3a. Llars residència per a persones amb discapacitat intel·lectual. Ofereixen set i cinc places de residència concertades, respectivament. Gestionades per l’entitat privada Associació de Pares de Persones amb Disminució Psíquica (ASPASIM). Barri de La Maternitat i Sant Ramon Taller Ocupacional Ariadna. Centre concertat Carrer Felip de la Pau, 17-19. Associació Taller Ocupacional Ariadna. Centre Ocupacional per a persones amb discapacitat psíquica o amb malalties mentals. Ofereix servei d’orientació i servei de teràpia ocupacional. Capacitat per 48 persones (concertades amb l’CASS). Barri de Pedralbes Residència – Centre de Dia per a gent gran Jardí Residència Pedralbes. Carrer Bisbe Català, 14. Tenen 36 places. Residència per a gent gran María Reina. Carrer Moneders, 12. Tenen 73 places. 3.7.4 Criteris i referències per fixar les dotacions d’equipaments Pel que fa als Centres de serveis socials: El Decret 27/2003 i el IV Pla d’Actuació Social 2003-2006 (2003) de la Generalitat de Catalunya, que regulen l’atenció assistencial i els serveis socials, establien que cada Equip Bàsic d’Atenció Social Primària (EBASP) inclogués 2 treballadors/es socials i 1,5 educadors/es socials per cada 15.000 habitants. Seguidament, en el Pla Municipal per la Inclusió Social Barcelona Inclusiva 2005-2010 (2004), l’Ajuntament de Barcelona proposa com a objectiu una revisió de les ràtios de professionals, plantejant un increment en un 25% del nombre d’educadors/es i treballadors/es socials en l’atenció primària. En aquest sentit, significaria comptar amb 2,5 treballadors/es socials i 1,9 educadors/es per cada 15.000 habitants. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 78 Finalment, el Decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2008-2009, en el marc de la nova Llei de serveis socials (la Llei 12/2007), estableix l’objectiu pel 2009 d’augmentar aquesta ràtio a 3 treballadors/es socials i 2 educadors/es socials per cada 15.000 habitants. En el cas de Barcelona, aquestes ràtios poden variar en funció del tipus de districte, però en el cas de Les Corts es mantenen aquestes ràtios en els nivells estàndard. Tenint en compte la població total de l’àrea de planificació, 84.353 habitants, i aplicant les ràtios de la Llei de serveis socials, això significa una ràtio esperada de 16,8 treballadors/es socials i 11,2 educadors/es. Pel que fa als serveis d’atenció domiciliària, si bé el Decret 151/2008 no estableix ràtios concretes de professionals segons població, el Pla Municipal per la Inclusió Social Barcelona Inclusiva 2005-2010 (2004) de l’Ajuntament de Barcelona planteja, en 3 anys, estendre la cobertura dels serveis d’atenció domiciliària a 13.000 persones, el que representa una taxa de cobertura del 4% (calculada sobre la població de 65 i més anys de la ciutat). També en aquest procés, la incorporació dels serveis socioeducatius en l’atenció domiciliària, garantint que l’atenció socioeducativa arriba (el 2007) al 12% de les hores d’atenció domiciliària a la ciutat. L’objectiu és assolir 2010 l’accés públic universal al SAD. Igualment, en relació al servei de teleassistència, planteja en 3 anys ampliar a 25.000 persones d’edat avançada (75 i més anys). També en aquest cas es planteja el principi d’universalitat el 2010. En relació als equipaments per la gent gran: El col·lectiu de persones grans a la zona objecte d’estudi s’estima en 17.688 persones de 65 anys o més, de les quals 5.417 tenen 80 anys o més. A partir de les recomanacions del IV Pla d’Actuació Social de la Generalitat de Catalunya, recollides al document Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. Primera fase: Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona, se’n deriva el següent: Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 79 • Residències assistides per a gent gran: 5 places per cada 100 persones de 65 anys o més. L’accés a residències per a la gent gran es fa a través d’una llista única i, en aquest sentit, cal deslligar la seva ubicació territorial a la població que s’hi engloba. No obstant això, l’estimació de places necessàries segons la població objectiu i segons aquest criteri és de 885 places. Actualment es disposen 442 places (entre públiques i privades) i hi ha prevista la construcció d’una nova residència. El dèficit resultant es situa en 332 places. • Centre de dia per a gent gran: Equipament pel qual s’aplica la mateixa apreciació en relació a la seva ubicació territorial. La ràtio recomanada pel Defensor del Poble i recollida també en el IV Pla d’Actuació Social de la Generalitat de Catalunya és de 2 places per cada 100 persones de 80 anys o més. L’estimació de places per a la zona de planificació aplicant aquest criteri és de 109 places. Actualment es disposen 157 places (entre públiques i privades) i hi ha prevista la construcció d’una nova residència. No hi ha dèficit de places. Per altra banda, aplicant els actuals criteris de l’Ajuntament de Barcelona15 respecte a la provisió de places públiques de residències i centres de dia per a gent gran, s’obtenen els següents resultats: • Residències assistides per a gent gran: S’estableix una ràtio del 2,37% de les persones majors de 65 anys. Per tant, l’estimació de places per a la zona de planificació és de 419 places públiques de residència. Actualment es disposen 85 places públiques i hi ha prevista la construcció d’una nova residència. El dèficit resultant es situa en 224 places. 15 D’acord amb la Programació Territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 80 • Centre de dia per a gent gran: Equipament pel qual s’aplica la mateixa apreciació en relació a la seva ubicació territorial. La ràtio recomanada respecte a la població major de 65 anys és de 0,62%. L’estimació de places considerant la nova població, i aplicant aquest criteri, és de 110 places públiques de centre de dia. Actualment es disposen 30 places públiques i hi ha prevista la construcció d’una nova residència. El dèficit es situa al voltant de 50 places. En síntesi, la necessitat de places es situa en: - Residència per a gent gran S’estima en 332 places, de les quals, 224 públiques. - Centres de Dia: S’estima en 50 places públiques. Pel que fa als habitatges de lloguer amb serveis per a la gent gran, el Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010 preveu l’existència d’aquest tipus d’equipaments en els diferents districtes, però en les Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. Primera fase: Coneixement no s’estableix cap ràtio de places o apartaments en funció de la població. Per altra banda, en relació a aquests tres tipus d’equipaments, el Pla Municipal per a la Inclusió Social Barcelona Inclusiva 2005-2010 i el Programa municipal per a la gent gran 2006-2010, de l’Ajuntament de Barcelona, plantegen per a tota la ciutat assolir, de cara al 2010, un mínim de 2.500 places de residència, 800 places de centre de dia i un mínim de 1.000 habitatges tutelats i amb serveis. Cal fer esment que la present proposta s’emmarca en el Conveni d’Equipaments de Benestar Social16. Pel que fa al Centres d’atenció i informació a les dones, hi ha criteris de territorialitat ben definits en el cas dels PIAD (Punts d’informació i atenció a les dones), que estableixen que n’hi ha d’haver un per districte (Les Corts ja compta amb un PIAD actualment). 16 Conveni per mantenir i estendre la cobertura de la Xarxa bàsica de serveis socials de responsabilitat pública. Signat el juliol del 2005 entre El Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 81 En relació a l’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat: En el Pla d’Equipaments per a persones amb Discapacitat, concretament en el document de seguiment presentat el febrer del 2010 a la Comissió Executiva de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, es recullen dades de programació a nivell de la ciutat de Barcelona. En concret la programació territorial del 2008 al 2012, preveu: 270 places en residències 150 places per a discapacitat intel·lectual profunda 90 places per a discapacitat intel·lectual amb transtorn de conducta 30 places per a menors de 30 anys amb discapacitat intel·lectual 780 places de Llars-Residència 772 places per a discapacitats intel·lectuals 8 places per a Discapacitats físics 4 Places de Llars amb suport 4 places per a trastorn mental Pel que fa a l’atenció a la infància, concretament als Centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP): segons els criteris de la Generalitat de Catalunya17, l’atenció precoç hauria de cobrir un volum aproximat del 5% de la població infantil de 0 a 6 anys. Finalment, en relació als Centres d’inclusió social (xarxa), no hi ha criteris dotacionals definits, però el Pla Municipal per a la Inclusió Social Barcelona Inclusiva 2005-2010 estableix que el conjunt d’equipaments i serveis per a persones sense sostre, malgrat ser equipaments de centralitat, han d’estar distribuïts a la ciutat amb un criteri d’equilibri territorial. Concretament, per l’any 2010, el Pla preveu la posada en funcionament d’un mínim de 50 habitatges d’inclusió (apartaments amb suport social), amb presència a tots els districtes. 17 Decret 261/2003, de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç i els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 82 3.7.5 Previsió de necessitats i proposta de nous equipaments Possible integració amb altres Prioritat Nova Necessitat d’Equipament Superfície aproximada Observacions equipaments 3.000 m2 de sòl Residència / Centre de dia per a Nombre de places aprox. 110. 1 gent gran 5.000-6.000 m 2 de Incorporar amb Centre de dia Es recomana planta baixa + 2 plantes sostre Habitatges amb serveis per a la Pot estar vinculat a la gestió de la 1 1.000-1.500 m2 de sòl gent gran Residència- Centre de dia Llar –residència per a persones 2 800-1.000 m2 de sòl amb discapacitat intel·lectual 2 Centre de Teràpia ocupacional 500-600 m2 de sostre 3.000 m2 de sòl Residència / Centre de dia per a 3 gent gran 2a. residència 5.000-6.000 m 2 de sostre 3.8 Àmbit de l’Accés al món laboral 3.8.1 Relació dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Taula 8 Relació d’equipaments de l’àmbit de l’Accés al món laboral Àmbits Equipament Accés al mon laboral 86 Institut Nacional de Treball i Higiene en el Treball Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 83 3.8.2 Localització dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Mapa 8 Equipaments públics de l’àmbit de l’Accés al món laboral existents al Districte de Les Corts Per accedir al mapa en la seva mida original cliqueu a sobre la imatge Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica i les ortoimatges de fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 84 3.8.3 Característiques dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Barri de Barri de Pedralbes 86. Institut Nacional de Treball i Higiene Institut que pertany al Ministeri de Treball i Immigració. A més de dur a terme un programa en el Treball formatiu, realitza altres accions en relació a les condicions de treball (estudis, informes, línies de Carrer Dulcet, 2-10 col·laboració amb empreses, investigació, etcètera). En concret, l’especialitat d’aquests centres són la documentació i la informació sobre Seguretat i Salut en el treball, la psicosociologia laboral i el treball sobre agents químics i seguretat química. S’ubica en el mateix espai que l’Escola de Prevenció de Riscos Laborals. Equipaments concertats i/o privats Com a informació complementària s’aporta una relació d’alguns equipaments que no són públics però que es tenen en consideració per a la planificació. Barri de Les Corts Institut del Treball Social i Serveis Socials (INTRESS). Carrer Pintor Tapiró, 4. Associació sense ànim de lucre que compta amb diferents àrees de treball. Compta amb el Centre de Formació Ocupacional Jaume Cuspineda. L’any 2007 tenia 991 professionals treballant-hi, va oferir 107 serveis i va tenir 59 grans clients. Quant a usuaris, va atendre 9.469 persones i 272.661 van ser ateses de forma puntual. Actua segons un conveni amb el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Compta amb un Centre Especial de Treball/ENEI – Neteja i Integració. Atén a una trentena de clients (2007). Ambdós serveis s’ofereixen en concert amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Presta altres serveis relacionats amb el sector del benestar social i l’atenció a les persones: serveis de consultoria, formació, organització de seminaris, jornades, cursos, etcètera. Programa IPI: Itineraris Personals d’Inserció. Atenen aproximadament a 30 persones. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 85 Associació Les Corts per la Inserció laboral (ALCIL). Centre concertat Carrer Galileu, 333. Ofereix el Servei Prelaboral de Les Corts i Sarrià – Sant Gervasi, gestionat per l’Associació Les Corts per la Inserció Laboral (ALCIL), inclosa dintre de l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts, que té per finalitat la promoció de la inserció laboral en el camp de la salut mental. Realitza funcions de capacitació i habilitació laboral a través de programes d’inserció en el mercat de treball de persones en edat laboral amb trastorns mentals, i mitjançant un pla individual d’inserció, adreçat a l’adquisició, recuperació i manteniment de capacitats per la inserció i manteniment en una activitat laboral amb suport o ordinària. Barri de La Maternitat i Sant Ramon Servei d’Inserció Laboral. Associació Catalana de Cecs de Discapacitats Visuals. Carrer Cardenal Reig, 32. 3.8.4 Previsió de necessitats i proposta de nous equipaments Possible integració amb altres Prioritat Nova Necessitat d’Equipament Superfície aproximada Observacions equipaments Oficina de Treball de la 3 300-400 m2 de sostre Generalitat (OTG) Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 86 3.9 Altres equipaments 3.9.1 Relació dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Taula 9 Relació d’equipaments de l’àmbit d’Altres equipaments Àmbits Equipament Altres equipaments 87 Seu del Districte de Les Corts 88 Mercat de Les Corts 89 Punt Verd de Barri Les Corts 90 Comissaria de Policia dels Mossos d’Esquadra de Les Corts 91 Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana del Districte de Les Corts 92 Administració de Tresoreria de la Seguretat Social Sarrià - Sant Gervasi 93 Agència Tributària Sants - Les Corts 94 Departament de Medi Ambient i Habitatge - Generalitat de Catalunya 95 Oficina de l’habitatge de Les Corts 96 Punt verd de Barri – Jardins Bacardí 97 Hort urbà del camí de Torre Melina 98 Quarter Guàrdia Civil 99 Tanatori de Les Corts 100 Cementiri de Les Corts 101 Departament de Salut - Generalitat de Catalunya 102 Diputació de Barcelona 103 Punt Verd - Deixalleria de Les Corts - Pedralbes 104 Hort Urbà de Pedralbes 105 Quarter del Bruc Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 87 3.9.2 Localització dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Mapa 9 Equipaments públics de l’àmbit d’Altres equipaments al Districte de Les Corts Per accedir al mapa en la seva mida original cliqueu a sobre la imatge Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect). Els límits dels barris s’han obtingut de l’Institut Municipal d’Informàtica i les ortoimatges de fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 88 3.9.3 Característiques dels Equipaments públics existents a la zona d’anàlisi Barri de Les Corts 87. Seu del Districte de Les Corts Inclou l’Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Les Corts. És prevista l’ampliació de la seu Plaça Comas, 18 del districte, en un edifici annex (Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 2-4). 88. Mercat de Les Corts Disposa d’una superfície comercial de 1.083 m2. Compta amb els serveis addicionals Travessera de les Corts, 215 d’aparcament, supermercat, caixer automàtic i servei a domicili. Recentment ha estat remodelat, amb millores als establiments, el terra, el sistema de clavegueram i el sistema de tractament de les deixalles. 89. Punt Verd de Barri Les Corts Carrer Marqués de Sentmenat cruïlla amb carrer Nicaragua 90. Comissaria de Policia dels Mossos S’hi ubica la Direcció General de Policia i la Subdirecció General de Recursos Humans de d’Esquadra de Les Corts Policia Travessera de les Corts, 319-321 91. Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana del Districte de Les Corts Carrer Les Corts, 25 92. Administració de Tresoreria de la Seguretat Social Sarrià – Sant Gervasi Gran Via de Carles III, 124 93. Agència Tributària Sants – Les Corts Carrer Caballero, 52 94. Departament de Medi Ambient i Habitatge – Generalitat de Catalunya Avinguda Diagonal, 523-525 95. Oficina de l’habitatge de Les Corts Contempla quatre línies bàsiques d’actuació: informació i gestió en matèria de rehabilitació, a Carrer Remei, 9 l’accés a l’habitatge protegit i social, la gestió d’ajuts al lloguer i borses d’habitatge i, finalment, dóna suport a problemàtiques vinculades a l’habitatge privat. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 89 Barri de La Maternitat i Sant Ramon 96. Punt verd de Barri – Jardins Bacardí Travessera de les Corts, 122 97. Hort urbà del camí de Torre Melina Camí de Torre Melina, 13-15 98. Quarter Guàrdia Civil Avinguda Madrid, 11-21 99. Tanatori de Les Corts Avinguda Joan XXIII, 17-25 100. Cementiri de Les Corts Avinguda Joan XXIII, 3-15 101. Departament de Salut – Generalitat També s’hi ubiquen l’Institut Les Corts, la Delegació de Barcelona de la UNED i diferents de Catalunya àrees i serveis de la Diputació de Barcelona. Travessera de les Corts, 131-159 102. Diputació de Barcelona En els pavellons del Recinte Maternitat s’hi troben diferents àrees i de serveis (Àrea de Travessera de les Corts, 131-159 Promoció Econòmica i Ocupació, Oficina del Pla Jove, Oficina de Promoció Turística,...) de la Diputació de Barcelona. A la mateixa adreça s’hi ubiquen les dependències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Les Corts i la Delegació de Barcelona de la UNED. Barri de Pedralbes 103. Punt Verd – Deixalleria de Les Corts A més, el districte compta amb 7 punts verds mòbils (5 a Les Corts i 2 a La Maternitat i Sant – Pedralbes Ramon). Avinguda d’Esplugues, 58-60 Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 90 104. Hort Urbà de Pedralbes Carrer de Castellet, 2 105. Quarter del Bruc Avinguda Exèrcit, 1-7 3.9.4 Criteris i referències per fixar les dotacions d’equipaments En relació a l’OAC, la pauta18 és que n’hi hagi una a cada districte. Pel que fa als Mercats, segons l’informe Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. Primera fase: Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona, quan s’estudien criteris i ràtios en aquest sector, els estudis revelen que els ciutadans no es desplacen més de 600 metres (uns 15 minuts caminant), per realitzar aquestes compres. Un criteri general de l’Institut Municipal de Mercats és la dotació d’un mercat per cada 15.000 habitants i a menys de 600 m. del domicili; però cal considerar altres variables com ara el comerç de proximitat, les grans zones comercials de la zona, etc. Respecte a Punts verds, segons la Norma Tècnica sobre deixalleries i altres equipaments municipals. (2008) de l’Agència de Residus de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, hi ha diferents tipus de deixalleries en funció del nombre potencial d’usuaris: 1) Mòbil, 2) Mini-deixalleries, 3) Deixalleria bàsica -entre 2.000 i 5.000 habitants- 4) Deixalleria tipus A -entre 5.000 i 10.000 habitants- 5) Deixalleria tipus B -entre 30.000 i 70.000 habitants- 6) Deixalleria tipus C –per 150.000 habitants-. Segons el document “Elements bàsics d’un barri”, document annex a la Mesura de Govern els barris de Barcelona, hi ha d’haver un Punt Verd per Barri i per cada 30.000 habitants. Finalment, en relació a les Comissaries: 18 Segons es va aprovar en Comissió de Govern l’any 1993. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 91 • Guàrdia Urbana: una per districte, a més d’algunes unitats de caràcter més específic. • Mossos d’Esquadra: el criteri és una comissaria per districte. 3.8.5 Previsió de necessitats i proposta de nous equipaments No hi ha previsió d’altres necessitats. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 92 3.10 Síntesi del Nous equipaments proposats Taula 10 Síntesi dels nous equipaments PRIO- SUPERFÍCIE ÀMBITS NOUS EQUIPAMENTS OBSERVACIONS RITAT NECESSÀRIA (en m2) 1 Sala-auditori Mínim 500 m2 de sostre Possible inclusió en un Centre Cívic 2 Espai de Teatre/dansa 200 - 300 m2 de sostre CULTURA 1 Sala d’estudi 150 - 200 m2 de sostre Pot estar ubicat en un Institut 3 Espais per la creació artística 500 - 800 m2 de sostre Incloure: - Ludoteca - Espais per activitats infantils - Espais per a Joves PROMOCIÓ 1 Centre Cívic 2.000 – 2.500 m 2 de sostre - Espais per entitats SOCIAL I - Sala-auditori ASSOCIATIVA - Espai de Teatre/dansa La ludoteca pot també estar ubicada en relació amb l’EEBB 2 Per atendre diversos col·lectius (Joves, persones amb 2 Habitatges dotacionals 1.000 – 1.500 m de sòl discapacitat, persones en risc d’exclusió social,...) 1 Casal de Gent gran 1.000 m2 1 EEBB 1.200 m2 de sòl 2 EEBB Formant un centre integrat 3-18 2 Escola (2 L) Pel que fa a l’Escola es requereix un mínim de 1 línia tot i que se’n proposen 2L. per poder formar un centre integrat. Aquest fet permet valorar la possible reutilització d’algun dels espais de les 7.500 m2 de sòl pel centre escoles actuals. EDUCACIÓ integrat Pel que fa a l’Institut es requereix un mínim de 1 nova línia. El 2 Institut (3/3 L) nou centre es proposa més gran, fet que permetria especialitzar algun dels equipaments actuals d’Institut en oferta de cicles formatius de formació professional a nivell de ciutat. 2 Escola de Música 1.200 m2 de sostre 3 Centre de Formació d’Adults 1.000 m2 de sostre Permetrà incloure l’actual Aula de Formació d’Adults Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 93 Taula 10 Síntesi dels nous equipaments 3 Piscina amb Gimnàs Es proposa la integració dels dos equipaments i treballar en alçada, per reduir la necessitat de sòl. 3.000 m2 de sòl La piscina i les sales complementàries podrien suposar uns FOMENT DE 2 Pavelló cobert 2.500-3.000 m 2 de sostre. El pavelló es proposa del Tipus PAC L’ESPORT 3 que requereix uns 2.500 m 2 de sostre. Espai obert complementari a l’equipament, per a usos Espai públic annex a la 2 Espais esportius oberts d’activitats de lleure en horari no lectiu per infants i joves. instal·lació esportiva Pot incloure espai per petanca. 2 Major dotació en m2 per a CAP SALUT 2Servei de CAS (Centre d’Atenció 3.500 m de sostre Es recomana la integració del Servei de CAS en el CAP 2 Drogodependències) 2 Residència / Centre de dia per a 3.000 m de sòl Incorporar amb Centre de dia 1 gent gran 5.000-6.000 m2 de sostre Es recomana planta baixa + 2 plantes Habitatges amb serveis per a la 1 1.000-1.500 m2 de sòl Pot estar vinculat a la gestió de la Residència- Centre de dia ATENCIÓ I gent gran INCLUSIÓ Llar –residència per a persones 2 SOCIAL 2 800-1.000 m de sòl amb discapacitat intel·lectual 2 Centre de Teràpia ocupacional 500-600 m2 de sostre 2 Residència / Centre de dia per a 3.000 m de sòl 3 gent gran 2a. residència 5.000-6.000 m2 de sostre ACCÈS AL MÓN Oficina de Treball de la 3 300-400 m2 de sostre LABORAL Generalitat (OTG) ALTRES EQUIPAMENTS Font: Elaboració pròpia (Actíva Prospect) Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 94 Annex 1. Anàlisi de sensibilitat FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS Noves àrees d'intervenció DE VIDA Escenari 1 Escenari 3 Escenari 2 (35 | 10 | 55) (40 | 15 | 45) (45 | 20 | 35) L’anàlisi de sensibilitat permet analitzar les variacions Grandària de població Població resident en habitatges familiars 1.296 1.296 1.296 que s’obtenen en els resultats de la prospecció, en Població segons tipus de llar (en %) Un adult, sol (fins a 64 anys) 6,4 6,3 6,2 funció de les diferents hipòtesis plantejades. Un adult de més de 64 anys, sol 3,0 3,1 3,3 Dos adults, un d'almenys 65 anys o més, sense menors 7,4 7,8 8,2 Dos adults de 16 a 64 anys, sols 13,0 12,8 12,6 Els diferents escenaris donen un pes menor al model de Dos adults amb un o més menors 30,9 30,1 29,3 Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16 a 34 anys, amb menors 7,2 7,2 7,1 la Vila Olímpica, ja que es considera que les Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16 a 34 anys, sense menors 16,1 16,3 16,6 Llars de tres o més adults, sense o amb menors 16,0 16,3 16,7 característiques de la nova població vindran Població de 16 o més anys segons nivell d’estudis (%) Analfabets 0,9 0,9 0,8 determinades, sobretot, per l’aportació del model Sense estudis 6,1 6,0 5,9 Primer grau 12,7 12,6 12,5 representat pel conjunt del Districte de Les Corts i pel Segon grau 46,9 46,5 46,1 Tercer grau 33,4 34,1 34,8 Població segons relació amb l'activitat model residencial de l’habitatge de nova construcció. Ocupats 48,7 48,4 48,1 Aturats 4,5 4,4 4,4 Jubilats o pensionistes 10,8 11,2 11,6 Com es pot veure al gràfic, l’escenari 1 dóna un pes del Incapacitats permanents 1,3 1,3 1,3 Escolars i estudiants 22,3 22,3 22,4 35% al perfil dels residents al Districte i un pes del 55% Feines de la llar 6,7 6,7 6,8 Altres situacions 5,7 5,7 5,6 als dels habitatges de nova construcció. En canvi, Població 16-64 anys segons relació preferent amb l’activitat Taxa d’activitat (en %) 75,3 75,0 74,6 l’escenari 2 dóna un pes del 40% a les zones contigües Taxa d’activitat femenina (%) 68,8 68,5 68,2 Població ocupada per ocupacions (%) i un 45% als habitatges de nova construcció. Personal directiu d'empreses i administracions públiques 16,3 16,3 16,2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 33,5 33,1 32,6 Tècnics i professionals de suport 16,2 16,3 16,5 (Veure el detall explicatiu en l’apartat 1.2.) Empleats administratius 10,5 10,7 10,8 Treballadors de serveis i venedors de comerç 8,9 9,0 9,2 Treballadors qualificats de la indústria i la construcció 9,8 9,8 9,9 Treballadors no qualificats 4,7 4,7 4,8 Capacitat econòmica Índex de capacitat econòmica familiar n.d. n.d. n.d. n.d. Dada no disponible Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 95 Tanmateix, dels tres escenaris plantejats, el que es FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS Noves àrees d'intervenció DE VIDA (continuació) considera que millor aproxima el que serà el perfil de la Escenari 1 Escenari 3 Escenari 2 (35 | 10 | 55) (40 | 15 | 45) (45 | 20 | 35) població que anirà a residir a les noves promocions Estructura edats de la població (en %) d’habitatge és l’escenari tres, que dóna un major pes a Població de 0-2 anys 4,1 4,0 3,9 Població de 3-11 anys 10,0 9,9 9,8 les zones contigües, seguit pel dels habitatges de nova Població de 12-15 anys 3,5 3,5 3,5 Població de 16-17 anys 1,8 1,7 1,7 Població de 14 o menys anys 16,8 16,6 16,3 construcció, però que també dóna un pes Població de 15-29 anys 18,3 18,1 17,9 Població de 30-64 anys 51,7 51,6 51,4 comparativament més important al model de la Vila Població de 65-79 anys 9,6 10,0 10,3 Població de 80 o més anys 3,6 3,8 4,0 Olímpica. n.d. Dada no disponible S’ha optat per aquesta alternativa Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 96 Annex 2. Fonts d’informació FACTORS URBANÍSTICS FONTS I NOTES Habitatges familiars Nombre d’habitatges familiars construïts Cens de Població 2001. Institut d’Estadística de Catalunya i previsió Àrea d’Urbanisme Nombre d’habitatges familiars ocupats Càlcul Ocupació dels habitatges Ocupació mitjana dels habitatges (persones per habitatge convencional) Càlcul Ocupació mitjana dels habitatges (persones per habitatge fam. construït) Càlcul Classe d’habitatges familiars Núm. d’habitatges principals Cens de Població 2001. Institut d’Estadística de Catalunya Núm. d’habitatges secundaris Núm. d’habitatges buits Núm. d’habitatges altres Habitatge protegit (respecte habitatge acabat) Percentatge d’habitatge protegit (en %) Cens d’habitatge FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS DE VIDA FONTS I NOTES Grandària de població Padró d’habitants, 2008 Població resident en habitatges familiars Població segons tipus de llar (en %) Cens de Població 2001. Institut d’Estadística de Catalunya Un adult, sol (fins a 64 anys) Un adult de més de 64 anys, sol Un adult amb un o més menors Dos adults, un d’almenys 65 anys o més, sense menors Dos adults de 16 a 64 anys, sols Dos adults amb un o més menors Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16 a 34 anys, amb menors Dos adults de 35 anys o més, amb un o dos de 16 a 34 anys, sense menors Llars de tres o més adults, sense o amb menors Estructura edats de la població (en %) Padró d’habitants, 2008 Població de 0-2 anys Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 97 FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS I D’ESTILS DE VIDA FONTS I NOTES Població de 3-11 anys Població de 12-15 anys Població de 16-17 anys Població de 14 o menys anys Població de 15-29 anys Població de 30-64 anys Població de 65-79 anys Població de 80 o més anys Població de 16 o més anys segons nivell d’estudis (%) Cens de Població 2001. Institut d’Estadística de Catalunya Analfabets Sense estudis Primer grau Segon grau Tercer grau Població segons relació amb l’activitat Cens de Població 2001. Institut d’Estadística de Catalunya Ocupats Aturats Jubilats o pensionistes Incapacitats permanents Escolars i estudiants Feines de la llar Altres situacions Població 16-64 anys segons relació preferent amb l’activitat Cens de Població 2001. Institut d’Estadística de Catalunya Taxa d’activitat (en %) Taxa d’activitat femenina (%) Població ocupada per ocupacions (%) Cens de Població 2001. Institut d’Estadística de Catalunya Personal directiu d’empreses i administracions públiques Tècnics i professionals científics i intel·lectuals Tècnics i professionals de suport Empleats administratius Treballadors de serveis i venedors de comerç Treballadors qualificats de la indústria i la construcció Treballadors no qualificats Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 98 ELABORACIÓ CARTOGRÀFICA FONTS Límits de les zones de recerca de l’Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Informàtica Límits dels barris de Barcelona Institut Municipal d’Informàtica Ortoimatges OM - 5M- Color (v5) de l’Institut Cartogràfic de Catalunya Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 99 Annex 3. Glossari Població Edifici Conjunt de persones físiques que en el moment censal tenen la seva residència fixada a Espanya. Un resident és una persona física que en el moment censal té la És tota construcció permanent, separada i independent, concebuda per a ser seva residència habitual a l’habitatge, a l’edifici o al territori estudiat. El conjunt de utilitzada com habitatge o per a servir a fins agraris, industrials, per a la prestació residents en un territori és equivalent al concepte de població de dret dels Censos de serveis o, en general, pel desenvolupament d’una activitat. anteriors. Habitatge Població resident És tot recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què va ser Un resident és una persona física que en el moment censal té la seva residència construït, transformat o adaptat, està concebut per a ser habitat per persones, i no habitual a l’habitatge, a l’edifici o al territori estudiat. El conjunt de residents en un està totalment destinat a altres usos, així com aquells altres que, no complint les territori és equivalent al concepte de població de dret dels Censos anteriors. condicions anteriors, estan efectiva i realment habitats. Hi ha dos tipus d’habitatges, els familiars i els col·lectius. Relació preferent amb l’activitat Habitatge col·lectiu Classificació del detall de la situació econòmica. Amb valors: Ocupat, Aturat, Aturat buscant el primer treball, Aturat que ha treballat abans, Estudiant, Pensionista Són habitatges o edificis destinats a ser habitats per un grup de persones que no d’invalidesa. constitueixen una família, sotmeses a una autoritat o règim comú, o unides per objectius i/o interessos personals comuns. Ocupació (a 1 dígit de la CNO93) Habitatge familiar Classificació de l’ocupació professional (codis a 1 dígit de la CNO93). Amb valors: Forces armades, Direcció de les empreses i de les administracions publiques, És tota habitació o conjunt d’habitacions i les seves dependències que ocupen un Tècnics i professionals científics i intel·lectuals, Tècnics i professionals de suport. edifici o una part estructuralment separada del mateix i que, per la forma en que Es refereix a la classe de treball principal, en cas d’haver tingut diferents han estat construïdes, reconstruïdes o transformades, estan destinades a ser ocupacions, efectuat per una persona. habitades per una o vàries persones, i en la data censal no s’utilitzen totalment per a altres fins. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 100 Els habitatges familiars es classifiquen en principals i no principals. Un habitatge Llar familiar es considera principal quan és utilitzat tot o la major part de l’any com a Es considera llar al conjunt de persones que resideixen habitualment en un mateix residència habitual d’una o més persones. habitatge. Les diferències entre llar i família són: a) Una llar pot ser unipersonal, mentre que una família té que constar, com a mínim, de dos membres. b) Els Classe d’habitatge familiar membres d’una llar multipersonal no tenen necessàriament que estar emparentats, Una classificació més detallada de tipus d’habitatge familiar principal és la que mentre que els membres d’una família sí. diferencia entre els que són convencionals i els que són allotjaments. Un habitatge familiar és convencional quan és residència habitual d’una o més persones. En Règim de tinença de l’habitatge canvi, es consideren allotjaments aquells recintes que poden constituir la El règim de tinència de l’habitatge és el concepte a través del qual es defineix la residència d’una o vàries persones malgrat no respondre a la definició d’habitatge situació en funció del qual es gaudeix de l’ocupació de l’habitatge. Amb valors: En familiar, bé per ser mòbils, semipermanents o improvisats, o bé perquè no hagin propietat, en lloguer, cedida gratuïtament o a baix preu per una altra llar, l’empresa estat concebuts en un principi amb fins residencials. o altra forma. Els habitatges familiars no principals es classifiquen en secundaris, buits i altres. Un habitatge familiar es considera secundari quan és utilitzat només una part de Nivell d’estudis l’any, de forma estacional, periòdica o esporàdica, i no constitueix residència Primer grau: Estudis primaris habitual d’una o vàries persones. Un habitatge familiar es considera desocupat (o Segon grau: Estudis secundaris buit) quan, sense trobar-se en cap de les situacions anteriorment considerades, es Tercer grau: Estudis universitaris considera que habitual roman deshabitat. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 101 Àmbit de Salut Annex 4. Sigles i acrònims ABS. Àrea Bàsica de Salut Àmbit de Cultura CAP. Centre d’Atenció Primària CBB. Consorci de Biblioteques de Barcelona CAS. Centre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències. Àmbit de Promoció Social i Associativa CSMA. Centre de Salut Mental per Adults. PIJ. Punt d’Informació Juvenil CSMIJ. Centre de Salut Mental per Infants i Joves. Àmbit d’Educació EAP. Equip d’Atenció Primària EBM. Escola Bressol Municipal. URPI. Unitat de referència per Psiquiatria Infantil i Juvenil EAP. Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica. Àmbit de l’Atenció i la Inclusió social CRP. Centre de Recursos Pedagògics. CSS. Centre de Serveis Socials. ELIC. Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió. CDIAP. Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç AFA. Aula de Formació d’Adults. PIAD. Punt d’Informació i Atenció a les Dones. UB. Universitat de Barcelona ICASS. Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. UPC. Universitat Politècnica de Catalunya. EBASP. Equip Bàsic d’Atenció Social Primària UPF. Universitat Pompeu Fabra. Àmbit de l’Accés al món laboral UNED. Universitat Nacional d’Educació a Distància. OTG. Oficina de Treball de la Generalitat. CSIC. Consell Superior d’Investigacions Científiques. CET. Centre Especial de Treball. INSHT. Institut Nacional de Seguretat e Higiene en el Treball INTRESS. Institut del Treball Social i Serveis Socials. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 102 Annex 5. Relació de documents consultats Cultura • Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya. • Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 (2001). • Nous Accents 2006. Pla Estratègic de Cultura de Barcelona (2006). Promoció social i associativa • Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 (2008). • Programa municipal per a la Gent Gran 2006-2010 (2006). • Document Model de serveis socials bàsics. Projecte Centres Oberts Municipals. Proposta 16 setembre 2008. • Cartera de Serveis socials 2008-2009. Educació • Pla d’Equipaments educatius de Barcelona 2008-2011. Gener 2008. • L’escolarització a la ciutat de Barcelona (2007-2008). Consorci d’Educació de Barcelona (2008). • Mapa Escolar dels ensenyaments bàsics de la ciutat de Barcelona 2005-2010 - Document de criteris. Consorci d’Educació de Barcelona 2006. Foment de l’esport • Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC). Generalitat de Catalunya. 2005. • Pla Estratègic de l’Esport (2002). Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 103 Salut • Llei 15/1990 d’Ordenació Sanitària de Catalunya. • Decret 84/1995 de la Generalitat de Catalunya sobre les Mesures per a la Reforma de l’Atenció Primària de Salut a Catalunya. • Decret 215/2002 de la Generalitat de Catalunya per a l’Aprovació dels Estatuts del Consorci Sanitari de Barcelona. • Document Escenaris de desenvolupament i adequació de serveis en el territori. Àmbit territorial: Barcelona. Els serveis per a la salut: Mirant cap al futur. Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública (2006). • Pla d’Acció de Drogodependències 2006-2008. • Conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona 2008-2015. Consorci Sanitari de Barcelona. Octubre 2008. • Pla territorial de salut mental Barcelona Esquerra. Consorci Sanitari de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. • Reordenació de salut mental a Barcelona ciutat. Consorci Sanitari de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Atenció i Inclusió social • Pla Municipal per a la Inclusió Social Barcelona Inclusiva 2005-2010. • Programa municipal per a la gent gran 2006-2010. • Decret 261/2003, de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç i els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç. • IV Pla d’Actuació Social. Octubre 2003. Generalitat de Catalunya. • Document Programació Territorial. Serveis socials especialitzats 2008-2012. Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció social i ciutadania (ICASS). • Programa d’Actuació Municipal de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania 2008-2011. Gener 2008. • Conveni d’equipaments de Benestar social per mantenir i estendre la cobertura de la Xarxa bàsica de Serveis socials de responsabilitat pública entre el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Juliol 2005. • Memòria del Departament d’Acció Social i Ciutadania 2006. Generalitat de Catalunya. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 104 Altres equipaments • Pautes OAC comissió de govern l’any 1993. • Norma Tècnica sobre deixalleries i altres equipaments municipals. (2008). Agència de Residus de Catalunya. Altres documents • Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 (Gener, 2008). • Pla d’Equipaments 2005-2015. Ajuntament de Barcelona, Sector de Serveis Personals. Octubre 2005. • Pla d’habitatge 2004-2010 de Barcelona. • Mesura de govern per a la promoció de 2.033 nous habitatges protegits i dotacionals. 24 de març del 2006. Barcelona Accions per l’Habitatge.. Ajuntament de Barcelona. • Mesures de govern per a la promoció d’habitatge assequible a Barcelona. Barcelona, 6 d’octubre del 2003. Ajuntament de Barcelona. • Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. Primera fase: Coneixement. Ajuntament de Barcelona. 2007. • Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. Segona fase: Elements d’anàlisi. Ajuntament de Barcelona. 2007. • Document: “Bases per a l’elaboració del Pla d’equipaments de Barcelona. Definicions, referències, criteris, fonts, ràtios i metodologies”. • Document: “Amics de la Terra”. Associació ecologista. • Document: “Xarxa d’Horts urbans de Barcelona”. Parcs i Jardins. • Document: “Districte de Les Corts. Mapa de Recursos”. • Document: “Biblioteques de Barcelona”. Biblioteques de Barcelona. • Document: “Mesura de Govern de Compromisos pel Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016”. Regidoria d’Habitatge. Novembre 2007. Ajuntament de Barcelona. Plenari del Consell Municipal 30/11/2007. • Document “Elements bàsics d’un barri”, document annex a la Mesura de Govern els barris de Barcelona. • Anuari Territorial de Catalunya. SCOT. Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Anys 2003, 2004, 2005. 2006, 2007 i 2008. • Guia d’activitats i recursos a Les Corts i La Maternitat – Sant Ramon per a famílies i adolescents. Fundació Jaume Bofill i Institut d’Educació de Barcelona. Curs 2008-2009. Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 105 • Guia d’entitats i serveis per a persones amb discapacitat del districte de Les Corts. Districte de Les Corts. • Suplement Barris de Les Corts. Desembre 2004, Febrer 2005, Gener 2007, Gener 2009. Pàgines web: • Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat • Ajuntament de Barcelona. Habitatge. www.bcn.cat/habitatge • Ajuntament de Barcelona. Estadística. www.bcn.es/estadistica • Ajuntament de Barcelona. Parcs i Jardins. http://www.bcn.es/parcsijardins • Diputació de Barcelona www.diba.cat • Generalitat de Catalunya www.gencat.cat • Consorci Sanitari de Barcelona www.csbcn.org • Institut Cartogràfic de Catalunya: www.icc.cat • Web Departament de Presidència. Secretaria General de l’Esport. Cerca de cens d’equipaments esportius. • Web Departament Acció Social i Ciutadania. Índex centres, establiments i serveis. • Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.cat/dogc • Xarxa ciutadana de Les Corts www.lescorts.cc • El portal del barri. www.lescorts.com • Web del Districte de Les Corts Anàlisi de les necessitats d’equipaments que generaran els nous creixements al Districte de Les Corts  Actíva Prospect, Març 2011 106