pla director de serveis socials especialitzats de Barcelona 2008 2013 1 ©Consorci de Serveis Socials de Catalunya Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Document aprovat pel Consell de Govern del CSSB del 28 de gener de 2009 1a edició: abril 2009 ISBN: 978 84 613 1594 9 Dipòsit legal: B 12.124/2009 N. Registre: 09/35902 Maquetació i coberta: www.jaumebadosa.es Impressió: Impremta Orriols 2 INDEX Presentació.............................................................................................................................................. 5 Introducció .............................................................................................................................................. 7 Marc legal ................................................................................................................................................ 8 Motivació............................................................................................................................................... 10 Principis inspiradors .............................................................................................................................. 10 1. La infància i l’adolescència en risc social i desemparada .................................................................. 13 1.1. La població infantil i adolescent.................................................................................. 13 1.2. La població infantil i adolescent en risc i desemparada atesa. Anàlisi de la demanda.................................................................................................................... 26 1.3. L’oferta de serveis socials especialitzats per atendre la infància i l’adolescència ....... 42 2. Dones i violència masclista................................................................................................................ 53 2.1. Anàlisi de la població femenina.................................................................................... 53 2.2. L’oferta i la demanda dels serveis ................................................................................ 63 3. Les persones amb dependència ...................................................................................................... 103 3.1. La gent gran a barcelona ........................................................................................... 103 3.2. La població amb dependència.................................................................................... 106 3.3. L’oferta de serveis ...................................................................................................... 108 3.4. La demanda de prestacions........................................................................................ 112 4. Les persones amb discapacitat........................................................................................................ 119 4.1. El perfil de les persones amb discapacitat ................................................................ 119 4.2. L’oferta de serveis socials per a persones amb discapacitat..................................... 122 5. Les persones drogodependents ...................................................................................................... 129 5.1. La població i les drogues ............................................................................................ 129 5.2. Població en consum actiu........................................................................................... 140 5.3. Oferta i demanda de serveis ..................................................................................... 153 Línies estratègiques, objectius i mesures.......................................................................................... 169 Índex Taules...................................................................................................................................... 209 Índex Figures..................................................................................................................................... 213 3 Presentació El Consorci de Serveis Socials de Barcelona presenta aquest primer Pla Director de Serveis Socials Especialitzats de la ciutat de Barcelona per al període 2008 2013. El Pla Director, partint dels principis de proximitat a la ciutadania, transversalitat amb els altres sistemes d’atenció a les persones i continuïtat en l’atenció i en base a un diagnòstic de la situació social dels principals col lectius en risc d’exclusió, proposa un conjunt de línies estratègi ques, objectius i mesures. Les propostes que el Pla Director planteja estan enfocades a la millora de les cobertures, la implantació de nous models d’atenció, l’impuls de la qualitat en l’atenció, l’assumpció de la gestió i programació dels serveis socials especialitzats des del Consorci de Serveis Socials, així com l’impuls del coneixement i la innovació en l’àmbit dels Serveis Socials. En l’elaboració del diagnòstic del pla, el Consorci ha comptat amb diverses col laboracions que ens han permès recollir una informació precisa. Volem doncs mencionar i agrair la participació d’ambdues administracions consorciades. Destacar que, per part de la Generalitat de Catalunya, han aportat dades i reflexions: la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, l’Institut Català de les Dones, la Subdirecció de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives del Departament de Justícia i el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior i l’Institut Català de Serveis Socials. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat fonamental la participació de: l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, la Direcció de Programes de Dona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitats i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. El Pla Director és i serà una eina per enfortir els Serveis Socials de Barcelona i per facilitar la tasca de tots els agents que hi intervenen, una eina rellevant per al territori, un instrument que permeti construir una ciutat i un país que dóna oportunitats i benestar a tothom. 5 Introducció Els Serveis Socials es troben en un moment mateix Consorci prenent com a horitzó l’any decisiu: els canvis socials i les noves dispo 2013. sicions normatives impliquen, per una part, la seva expansió i reestructuració i, per l’altra, un El Pla Director de Serveis Socials Especialitzats esforç específic per part de les diferents admi s’ha creat en el marc de la legislació en matèria nistracions i agents implicats. L’objectiu del de de Serveis Socials, atenent a l’estructuració senvolupament normatiu és garantir els Serveis interna del Sistema Català de Serveis Socials i Socials com un dret social universal i adaptar tenint en compte la situació de la població de los a les noves dinàmiques de la societat. A la ciutat de Barcelona, amb especial atenció als més, aquests canvis comporten un replan col lectius de risc als quals van adreçats els tejament tant dels continguts de fons com de Serveis Socials Especialitzats. l’organització i gestió dels serveis socials, tot reforçant els espais de coordinació entre admi En aquest document es presenta un diagnòstic nistracions i amb altres actors socials. de la situació actual dels col lectius de risc a la ciutat de Barcelona als quals van adreçats els En aquest context, el Consorci de Serveis Serveis Socials Especialitzats i les principals Socials de Barcelona es crea en el marc de la actuacions adreçades a ells. El diagnòstic Carta Municipal de Barcelona aprovada per la presenta l’estudi d’aquests col lectius amb Llei 22/1998, de 30 de desembre, que el l’ordre següent: defineix com un ens associatiu entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de La infància i adolescència en risc social i Barcelona per a la gestió conjunta de les desemparada funcions i activitats dels Serveis Socials Les dones que han patit la violència Especialitzats. El Decret 113/2006, de 25 masclista d’abril, aprova la constitució del Consorci de Les persones en situació de dependència i Serveis Socials de Barcelona i els Estatuts que la gent gran l’han de regir. Concretament, en el seu article Les persones amb discapacitat 7, es determinen les funcions que té assigna Les persones drogodependents des el Consorci, entre les quals es fa referència a la planificació dels Serveis Socials d’Atenció Per últim, el Pla Director presenta un conjunt Especialitzada d’abast superior. de línies estratègiques enfocades a l’avenç i millora dels Serveis Socials Especialitzats, que El present document és el primer Pla Director amb la voluntat d’harmonitzar les propostes i que es produeix amb la voluntat expressa de programes actius en les administracions con complir les funcions de planificació que té sorciades a la ciutat de Barcelona, també assignades el Consorci. És el resultat de la tasca recullen els objectius dels programes muni planificadora portada a terme en el si del cipals vigents, del Pla d’Acció Social del Govern Consorci de Serveis Socials de Barcelona durant de la Generalitat i dels diferents àmbits de l’any 2008 i serà el marc definitori del desen planificació que preveu la Llei de serveis socials volupament dels Serveis Socials Especialitzats de Catalunya. de la ciutat, així com de l’articulació interna del 7 Marc legal La Carta Municipal de Barcelona aprovada per Per altra banda, la Llei 12/2007, d’11 la Llei 22/1998, de 30 de desembre, crea el d’octubre, de serveis socials estableix que el Consorci de Serveis Socials de Barcelona i el Sistema Públic de Serveis Socials s’estructura defineix com un ens associatiu entre la en bàsics i especialitzats i s’organitza en forma Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de de xarxa per treballar en coordinació, Barcelona per a la gestió conjunta de les col laboració i diàleg entre tots els actors que funcions, activitats i serveis establerts en els intervenen en el procés d’atenció a les articles 107 a 110 de l’esmentada Llei. persones. Aquest nou marc social català orienta la facultat planificadora del Consorci L’article 61.1 de la Carta Municipal de cap als serveis socials especialitzats en Barcelona estableix que els consorcis legals, en coordinació amb la planificació de l’acció social la qualitat d’ens que exerceixen competències i els serveis bàsics que emprenguin les admi generals en tot el territori municipal, poden nistracions consorciades. exercir les potestats reglamentàries, plani ficadores i, si escau, sancionadores en el marc La Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre de les disposicions generals emanades de la mesures de protecció dels menors Generalitat que siguin aplicables a tot l’àmbit desemparats i de l’adopció, la Llei 8/1995, de territorial de Catalunya. També exerceixen la 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i potestat programadora i d’organització en els adolescents i de modificació de la Llei relació amb les activitats i els serveis que els 37/1991, el Decret 2/1997, de 7 de gener, pel atribueix la llei de creació. qual s’aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, modificat Pel Decret 113/2006, de 25 d’abril, de pels Decrets 127/1997, de 27 de maig i constitució del Consorci de Serveis Socials de 62/2001, de 20 de febrer, i el Decret 338/1986, Barcelona se n’aprova la constitució i els de 18 de novembre, de regulació de l’atenció a estatuts que l’han de regir. L’article 7 dels la infància i adolescència en alt risc, així com la Estatuts determina les funcions que té futura Llei dels drets i les oportunitats de la assignades el Consorci, entre les que es fa infància i l’adolescència, configuren el marc esment de la planificació, l’avaluació, la normatiu per abordar des del Consorci, en el facultat de programar, prestar i gestionar els marc de la planificació de la Secretaria serveis socials d’atenció especialitzada d’abast d’Infància, la planificació dels serveis espe superior, que impliquen funcions de valoració, cialitzats d’infància i adolescència a la Ciutat i la diagnòstic, tractament suport o rehabilitació gestió dels serveis especialitzats de tercer corresponents al tercer nivell. nivell per a la infància i l’adolescència a Barcelona. Mitjançant l’Acord del Govern 91/2008, de 27 de maig, s’acorda traspassar la gestió de En l’àmbit de la drogodependència cal fer serveis socials especialitzats al Consorci de esment de la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de Serveis Socials de Barcelona, i en acord adoptat prevenció i assistència en matèria de subs pel plenari del Consell Municipal de l’Ajunta tàncies que poden generar dependència, la Llei ment de Barcelona, en la sessió ordinària de 30 10/1991, de 10 de maig, de modificació de la de maig de 2008, s’aprova la proposta de Llei 20/1985 i la Llei 8/1998, de 10 de juliol, de traspàs de centres i serveis al Consorci de segona modificació de la Llei 20/1985. Serveis Socials de Barcelona. 8 El desplegament de la nova Llei estatal La llei catalana de 2008 incorpora el concepte 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de violència masclista referint se a les conductes l’autonomia personal i atenció a les persones de dominació, control i abús de poder dels en situació de dependència obre la possibilitat homes sobre les dones, que imposen un model de participar en la planificació i la gestió dels de masculinitat que és valorat com a superior serveis especialitzats de valoració, a la ciutat per una part de la societat. Aquesta normativa de Barcelona, per a les persones dependents i classifica la violència masclista a partir de les molt especialment per a la gent gran amb formes d’exercir la, els àmbits en què es pot dependència. produir i les situacions específiques. D’aquesta manera, la violència pot esdevenir física o Pel que fa a les persones amb discapacitat, el psicològica, es pot exercir violència i abusos Decret 318/2006, de 25 de juliol, dels serveis sexuals a dones i menors i també la violència d’acolliment residencial per a persones amb econòmica com a privació intencionada de discapacitat, estableix i regula el suport que es recursos és una forma de violència contra les presta en els serveis d’acolliment residencial dones i els seus fills i filles. A més de les per a persones amb discapacitat tant dels situacions específiques en què es troben habitatges amb serveis comuns com dels determinats col lectius de dones, la violència es serveis de centres residencial. pot produir en diversos àmbits: de parella, familiar, laboral, social o comunitari. Les En els darrers anys, a l’Estat i a Catalunya s’han accions del Pla Director es concentren en la aprovat noves lleis per lluitar contra la “violència masclista en l’àmbit de la parella” violència vers les dones que s’afegeixen a la que es refereix a la violència exercida per normativa internacional i europea i que l’home contra una dona, essent o havent estat suposen un important avenç en la concreció cònjuges o entre els que ha existit o existeixi del problema i les mesures per combatre’l: una relació afectiva similar. Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. 9 Motivació L’objectiu primordial d’aquest Pla Director és de Barcelona. En segon lloc, el present Pla l’establiment de la planificació dels Serveis estableix les bases per a una adequada Socials Especialitzats de Barcelona, que és una coordinació entre el nou model de Serveis peça clau per a la gestió eficaç i eficient dels Socials Bàsics i els Serveis Socials Especialitzats, Serveis Socials. A més d’aquest principi bàsic, atenent al principi de proximitat a la ciutadania es persegueix l’enfortiment dels Serveis Socials i, per tant, també de continuïtat en el servei. com a quart pilar de l’Estat del Benestar. En tercer lloc, amb la voluntat de respondre d’una manera flexible als canvis en les necessi Dins d’aquest objectiu i en un nivell més alt de tats socials dels diferents col lectius, el Pla concreció, el Pla Director vol ser la primera Director proposa un model de coordinació realització efectiva de la planificació dels entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajunta Serveis Socials Especialitzats de Barcelona, en ment de Barcelona per a la planificació i compliment de la Llei de serveis socials de organització àgil i ràpida dels Serveis Socials Catalunya i de les funcions recollides en els Especialitzats. estatuts del mateix Consorci de Serveis Socials Principis inspiradors La proximitat, la transversalitat i la continuïtat La continuïtat implica la coordinació i la col la són els principis bàsics que han guiat boració entre els diversos actors que presten l’elaboració del Pla Director. La proximitat, per Serveis Socials i l’atenció a l’usuari individual i una banda ha de significar la millora de completa. Per assolir aquests objectius és l’accessibilitat als serveis que s’assolirà realit fonamental la planificació de mesures enfoca zant una definició acurada de la demanda de des al desenvolupament d’instruments de ges serveis i donant una resposta integrada des del tió que afavoreixen aquest principi, així com territori. Per altra banda, proximitat vol dir l’avaluació de la seva efectivitat. racionalitzar els recursos en la seva gestió mit jançant l’assoliment de les màximes economies Missió d’escala, evitant les duplicitats i optimitzant els Consolidar, completar i desenvolupar una xarxa serveis. de serveis socials universal i de qualitat per la ciutadania de Barcelona mitjançant la plani El principi de transversalitat en l’àmbit dels ficació estratègica dels serveis socials especia Serveis Socials vol dir posar se com a objectiu litzats per tal de garantir li la cobertura de les la planificació i la gestió del treball transversal necessitats socials i molt especialment dels amb els altres Sistemes de Benestar i amb els col lectius amb més risc d'exclusió. altres Consorcis de la ciutat de Barcelona, la qual cosa s’aconseguirà a la pràctica amb la Visió fixació de programes i plans de treball coordi Convertir el sistema de Serveis Socials de la nats en els àmbits de la dependència, les ciutat en el quart pilar de l’estat del benestar persones amb discapacitat, la infància i l’ado per a la ciutadania de Barcelona, estructurant lescència, les dones que han patit la violència el sistema en una gran xarxa de serveis bàsics i masclista i les persones drogodependents. especialitzats, per tal d’atendre amb proximitat i equitat totes les persones que tenen el dret de rebre atenció social. 10 Apartat 1. Diagnòstic infància i adolescència dones i violència persones dependents discapacitat drogodependents Diagnòstic / 1. Infància i adolescència 1. LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA EN RISC SOCIAL I DESEMPARADA 1.1. LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT La població infantil i adolescent de Catalunya, en termes absoluts, ha tendit a disminuir entre els anys 1991 i el 2001 i, tanmateix, en els anys següents ha augmentat considerablement fins gairebé assolir el mateix volum que l’any 1991. La població infantil i adolescent de Barcelona, en termes absoluts, ha seguit el mateix recorregut que en el cas de Catalunya. L’any 1991, a Catalunya hi havia 1.386.584 persones de 0 a 17 anys que van disminuir fins a 1.069.800 l’any 2001. Entre l’any 2001 i el 2006 la població objecte d’estudi de Catalunya va augmentar en 147.200 persones, quedant en 1.217.000 infants i adolescents. En el cas de Barcelona, el nombre absolut d’infants i adolescents era de 311.373 persones l’any 1991, davallant fins a 212.390 l’any 2001 i repuntant fins a 225.828 l’any 2006. Figura 1.1. La població infantil i adolescent de Barcelona en xifres absolutes. Evolució 1991 2006. 1.386.584 1.153.978 1.217.000 1.069.800 311.373 233.248 212.390 225.828 1991 1996 2001 2006 Catalunya Barcelona Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. En percentatges, cal destacar que en tots els anys, la població infantil significa una proporció major de la població total en el cas de Catalunya que en el cas específic de Barcelona– entre un 3% i un 4% major. L’any 1991, les persones de 0 a 17 anys representaven el 22,7% de la població total de Catalunya i gairebé el 19% en el cas específic de Barcelona; l’any 2006, la relació se situa en el 16,9% per Catalunya i el 14,1% per la ciutat de Barcelona. L’anàlisi per sexes mostra que l’any 1991 la població masculina de 0 a 17 anys representava el 9,8% i la femenina el 9,2% de la població total de Barcelona i el 11% i el 11,8% respectivament en el cas de Catalunya. Entre l’any 1991 i el 2001 les noies van disminuir en 2,9 punts percentuals i els nois 3,2 punts en el cas de Barcelona, i en 2,8% i en 3,2% respectivament per a Catalunya. Entre l’any 2001 i l’any 2006 l’evolució de la població 13 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència infantil i adolescent fa un canvi de sentit ascendent: el nombre de noies passa de significar el 6,3% de la població total, a ser el 6,9% i el nombre de nois passa de significar el 6,6% al 7,2% de la població total en el cas de Barcelona. En el cas de Catalunya, el nombre de noies passa del 8,2% al 8,3%, i el nombre de nois passa del 8,6% al 8,8% (figura 1.3.). L’observació de l’evolució de la població menor per grups d’edat, mostra que, entre els anys 1991 i 2006, la proporció del grup de 0 a 5 anys ha crescut, la del grup de 6 a 11 anys s’ha mantingut força estable i la del grup de 12 a 17 anys ha disminuït progressivament. Figura 1.2. Població infantil i adolescent en relació a la població total de Barcelona. Evolució 1991 2006. 9,8% 9,2% 7,2% 6,9% 7,2%6,6% 6,9%6,3% 1991 1996 2001 2006 Homes Dones Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. Figura 1.3. Població infantil i adolescent en relació a la població total de Catalunya. Evolució 1991 2006. 11,8% 11,0% 9,7% 9,3% 8,6% 8,2% 8,8% 8,3% 1991 1996 2001 2006 Homes Dones Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. 14 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència L’observació de l’evolució de la població menor per grups d’edat, mostra que, entre els anys 1991 i 2006, la proporció del grup de 0 a 5 anys ha crescut, la del grup de 6 a 11 anys s’ha mantingut força estable i la del grup de 12 a 17 anys ha disminuït progressivament. En percentatges, la població menor de 0 a 5 anys ha augmentat la seva proporció en un 11%, fins a significar, a l’any 2006, més d’un terç de la població menor d’edat total. El grup de 6 a 11 anys, entre 1991 i 2006, només ha augmentat en un 0,8%, el que representa en el darrer any el 31,8% de la població menor. En aquest període, el grup de 12 a 17 anys ha passat de representar gairebé la meitat de la població menor d’edat l’any 1991, a quedar en una mica menys d’un terç (32,7%) l’any 2006 (Vegeu la figura 1.4.). Per sexes, entre la població de 0 a 17 anys hi ha una proporció lleugerament major d’homes que de dones. Aquesta relació s’ha mantingut força estable entre 1991 i 2006. En aquests anys, la proporció de nois s’ha mantingut entre 3 i 2,2 punts percentuals per sobre del nombre de noies. L’any 2006, els efectius homes de 0 a 17 anys suposen el 15% de la població total masculina mentre que les dones de la mateixa franja d’edat suposen el 13% de la població total femenina (vegeu la figura 1.5.). Figura 1.4. Població de 0 a 17 anys segons edats. Barcelona. Evolució 1991 2006. 44,7% 41,1% 35,4% 35,0% 33,2% 31,0% 31,7% 32,7% 30,5% 31,8%28,4% 24,3% 19,0% 14,1% 14,1% 12,9% % total>1/Població total % 0 5 anys/Total <1 % 6 11 anys/Total >1 % 12 17 anys/Total >1 Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. 15 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.5. Població de 0 a 17 anys de Barcelona. 2006. Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. En xifres absolutes, el districte de Barcelona amb un nombre més elevat de població de 0 a 17 anys és l’Eixample on resideixen 34.420 infants. A una distància considerable, 1.288 efectius menys, segueix Sant Martí on la població menor suma un total de 33.132 efectius. Segueixen, també a força distància, els districtes de Sarrià Sant Gervasi, Sants Montjüic, Horta Guinardó i Nou Barris on resideixen entre 23.000 i 25.400 infants i adolescents. En darrer lloc, se situa Sant Andreu, Gràcia, Ciutat Vella i Les Corts amb 20.784, 15.743, 12.579 i 11.882 persones d’entre 0 i 17 anys, respectivament (vegeu la figura 1.6.). . Figura 1.6. Població de 0 a 17 anys de Barcelona per districtes. 2006. 34.420 33.132 24.926 25.453 23.563 23.346 20.784 15.743 12.579 11.882 Ciutat Eixample Sants Les Corts Sarrià Gràcia Horta Nou Sant Sant Vella Montjuïc Sant Guinardó Barris Andreu Martí Gervasi Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. 16 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència A l’any 2006, els districtes més rejovenits són Sant Martí i Sarrià Sant Gervasi, on aproximadament un de cada cinc habitants és menor d’edat. A l’altre extrem, els districtes amb una proporció menor d’infants i adolescents són Ciutat Vella i Gràcia on representen el 11,6% i el 13,4% de la població total del districte respectivament (vegeu la figura 1.7.). Figura 1.7. Població infantil i adolescent en relació a la població total de Barcelona per districtes. 2006 18,0 14,4 14,1 14,5 14,9 13,8 13,9 13,0 13,0 11,1 Ciutat Eixample Sants Les Corts Sarrià Sant Gràcia Horta Nou Barris Sant Sant Martí Vella Montjuïc Gervasi Guinardó Andreu Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. Entre els anys 1991 i el 1996 el nombre de naixements va disminuir en tots els districtes de Barcelona, tret de Ciutat Vella. En el global de Barcelona, l’any 1991 van haver hi 12.667 naixements, mentre que el 1996 se’n van produir 11.945. La caiguda en el nombre de naixements va ser de 5,7 punts percentuals en termes globals de la ciutat. En alguns districtes com Nou Barris i Sant Andreu la caiguda va ser més marcada, de 16,5 punts percentuals en el primer cas i de 13,5 en el segon. Entre 1996 i 2001 es produí un lleuger augment (5,2%) de la natalitat que va significar la recuperació de les xifres assolides pel global de la ciutat a l’any 1991 tenint en compte que es va passar de 11.945 naixements a 12.564. Entre el 2001 i el 2006 el nombre de naixements va créixer més del doble que en el període anterior (12,6%). L’any 2006, el nombre absolut de naixements a Barcelona va ser de 14.141 (vegeu la taula 1.1.). 17 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència L’evolució de la taxa bruta de natalitat mostra que entre els anys 1991 i 2006, Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Gràcia i Sarrià Sant Gervasi són els districtes on més ha crescut el nombre de naixements per cada 100 habitants. L’any 2006, a Sarrià Sant Gervasi, Sant Andreu i Sant Martí la relació se situa a prop de 10 naixements per cada cent habitants (vegeu la figura 1.8.). En els diferents anys estudiats, la taxa de natalitat catalana és superior a la de Barcelona. Entre 1991 i 1996 les taxes s’aproximen, i en aquest darrer any la relació se situa en 8,23 naixements per cada 100 persones en el cas de Barcelona, i en 8,94 naixements en el cas de Catalunya. A partir d’aquest moment, com mostra el gràfic 1.9, el percentatge de naixements en relació a la població total augmenta tant per Barcelona com per Catalunya, tot i que pel conjunt del país l’increment és més elevat. El 2006, la taxa de natalitat se situa en el 11,69% en el cas de Catalunya, i en el 9,44 % en el cas de Barcelona. Taula 1.1. Evolució del nombre de naixements a la ciutat Barcelona per districtes. 1991 2006. Naixements Any 1991 1996 2001 2006 Barcelona 12.667 11.945 12.564 14.141 Ciutat Vella 621 669 812 888 Eixample 2.076 2.012 1.999 2.170 Sants Montjuïc 1.392 1.284 1.397 1.538 Les Corts 691 656 550 589 Sarrià Sant Gervasi 1.257 1.220 1.343 1.381 Gràcia 962 939 935 1.072 Horta Guinardó 1.378 1.285 1.341 1.359 Nou Barris 1.397 1.167 1.275 1.476 Sant Andreu 1.176 1.017 1.106 1.379 Sant Martí 1.717 1.696 1.806 2.289 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 18 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.8. Evolució de la taxa de natalitat de Barcelona per districtes. 1991 2006 (%) Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 19 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.9. Evolució de la taxa de natalitat a Barcelona i a Catalunya. 1991 2006 12 11,69 11 10,27 10 9,23 8,94 9,44 9 8,25 8,83 8 8,23 7 1991 1996 2001 2006 Barcelona Catalunya Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. Figura 1.10. Evolució de l’indicador conjuntural de fecunditat a Barcelona i a Catalunya. 1991 2004 1,5 1,4 1,4 1,3 1,3 1,2 1 1,2 1,2 1,1 1,1 1,1 1,1 1,0 0,9 1991 1996 2001 2004 Barcelona Catalunya Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’indicador conjuntural de fecunditat (nombre mitjà de fills/es per dona en edat fèrtil, de 15 a 49 anys), s’observen diferències entre Barcelona i el global de Catalunya. Entre 1991 i 2004, l’índex sempre presenta un valor major per Catalunya. L’any 1991, l’índex se situa en 1,1 fills/es per dona a Barcelona i en 1,2 fills/es per dona a Catalunya. Entre 1991 i 1996, el valor de la mitjana es manté estable, mentre que entre 1996 i 2001 augmenta en el cas de Catalunya, fins a situar se en el valor de 1,3 fills/es per dona. Entre 2001 i 2004, la mitjana de fills/es per dona augmenta en la mateixa mesura a Catalunya que a Barcelona i se situa en 1,4 i 1,2 respectivament. 20 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència La mitjana d’edat a la maternitat ha anat augmentant en els darrers anys, tot i que a partir de l’any 2001 ha tendit cap a un lleuger rejoveniment. En el cas de Barcelona ha passat dels 29,7 anys l’any 1991, als 31,6 anys l’any 200 . La mit an per Catalunya se sit a en edat més joves tot i que segueix una evolució similar (vegeu figura 1.11.), de 29,3 anys el 1991 augmenta als 30,9 anys el 200 . Figura 1.11. Evolució de la mitjana d'edat en la maternitat a Barcelona i a Catalunya. 1991 2002 32 31,7 31,6 31,0 31 30,9 30,9 30,5 30 29,7 29,3 29 28 1991 1996 2001 2006 Barcelona Catalunya Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya El nombre de naixements fora del matrimoni augmenta entre 1991 i 2006 tant a Barcelona com en el global de Catalunya. L’any 1991 el nombre de naixements fora del matrimoni representava el 12,9% a Barcelona i el 10,9% a Catalunya. Per al període 1991 2006 aquest percentatge s’ha triplicat produint se el 34,5% dels naixements en el cas de Barcelona i el 30,4% dels nascuts a Catalunya fora del matrimoni. Taula 1.2. Evolució del percentatge de nascuts fora del matrimoni a Barcelona i Catalunya. 1991 2006 Naixements Any 1991 1996 2001 2006 Barcelona 12,9 16,7 26,8 34,5 Catalunya 10,9 13,6 22,3 30,4 Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. 21 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència La població de nacionalitat estrangera és un dels col lectius que ha crescut de forma més accentuada. Si l’any 1991 representava l’1,3% de la població de Barcelona, el 2006 ja supera el 15%. Així doncs, l’any 1991, la població estrangera era l’ 1,3% de la població de la ciutat i l’ 1,1% en el cas de Catalunya; entre l’any 1991 i el 1996 la proporció es va mantenir força estable i va començar a créixer de forma més exacerbada a partir de l’any 2001. Entre l’any 2001 i el 2006 la població de nacionalitat estrangera augmenta la seva proporció respecte el total de població en 9,6 punts percentuals en el cas de Barcelona i en 8,8 punts percentuals en el cas de Catalunya. L’any 1991, la població de nacionalitat estrangera de 0 a 19 anys representava l’ 1,3% de la població total d’aquesta mateixa franja d’edat en el cas de Barcelona i el 0,9% en el cas de Catalunya. Entre l’any 1991 i l’any 1996, la situació es va mantenir força estable, però entre l’any 1996 i el 2006 l’increment d’infants i adolescents va ser més accentuat, augmentant de l’ 1,5% al 13,9% en el cas de Catalunya, i de l’ 1,8% al 14,9% en el cas de Barcelona. Per districtes, a Ciutat Vella, el grup de 0 a 19 anys amb nacionalitat estrangera té un pes del 43,7% sobre el total de la mateixa franja d’edat. En menor mesura, destaquen els districtes de Nou Barris i Sants Monjuïc on els infants i els adolescents de nacionalitat estrangera són gairebé el 20% del total de les persones de 0 a 19 anys. L’any 2006, el 18,7% dels naixements que es registren a la ciutat són de mare estrangera. Destaca el districte de Ciutat Vella on el nombre de naixements de mare estrangera se situa en el 47,6%. Altres districtes destacables són l’Eixample, Sants Monjuïc i Nou Barris, on el nombre de naixements de mare estrangera s’aproxima a la mitjana de la ciutat. Taula 1.3. Evolució de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona de 0 a 19 anys en relació a la població total. 1991 2006. 1991 1996 2001 2006 Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Població 4.774 14.709 5.058 19.801 12.978 57.370 37.848 188.259 estrangera 0 19 Població total 363.057 1.588.369 275.236 1.352.901 246.259 1.227.946 253.229 1.356.554 0 19 Percentatge 1,3% 0,9% 1,8% 1,5% 5,3% 4,7% 14,9% 13,9% Població 23.720 66.334 29.059 98.035 72.784 257.320 244.988 913.757 estrangera Població total 1.643.542 6.059.494 1.508.805 6.090.040 1.505.325 6.361.365 1.605.602 7.134.697 Percentatge 1,4% 1,1% 1,9% 1,6% 4,8% 4,0% 15,3% 12,8% Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. 22 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.12. Població de nacionalitat estrangera en relació a la població total de Barcelona per Districtes. Població de 0 a 19 anys. 2006. Districte % Ciutat Vella 43,7% Eixample 14,3% Sants Montjuïc 19,1% Les Corts 11,1% Sarrià Sant Gervasi 7,9% Gràcia 11,4% Horta Guinardó 13,1% Nou Barris 18,3% Sant Andreu 12,9% Sant Martí 13,6% Barcelona 15,7% Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. Figura 1.13. Percentatge de naixements a Barcelona per districte segons nacionalitat espanyola o estrangera. 2006. Sant Martí 83,4% 16,6% Sant Andreu 85,2% 14,8% Nou Barris 78,9% 21,1% Horta Guinardó 85,1% 14,9% Gràcia 86,0% 14,0% Sarrià Sant Gervasi 92,9% 7,1% Les Corts 88,3% 11,7% Sants Montjuïc 74,5% 25,5% Eixample 80,7% 19,3% Ciutat Vella 52,4% 47,6% Barcelona 81,3% 18,7% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Espanyols Estrangers 23 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència La comparació de la dimensió de les llars entre els anys 1991 i 2006 mostra un augment de l’11% de les llars unipersonals, un lleuger augment de les llars compostes per dos membres, així com una reducció de les llars formades per 3 o més membres. L’any 2006 aproximadament una de cada 3 llars és unipersonal o bé composta per dues persones. Pel que fa a les llars formades per tres persones, representen gairebé el 20% i les de 4 membres el 14%. Figura 1.14. Llars segons el nombre de persones que hi viuen. Barcelona. 1991. 6 persones o més 5 persones 4% 1 persona 8% 18% 4 persones 20% 2 persones 28% 3 persones 22% Figura 1.15. Llars segons el nombre de persones que hi viuen. Barcelona. 2006. 6 persones 5 persones o més 4% 3% 4 persones 1 persona 14% 29% 3 persones 20% 2 persones 30% Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. L’evolució de la tipologia de llars segons el tipus de nucli entre 1991 i 2001 es caracteritza, tant a Barcelona com a tot Catalunya, per l’augment dels nuclis compostos per parelles que no tenen fills/es, les famílies monomarentals i monoparentals així com les llars sense nucli. En contrapartida, les famílies compostes per una parella amb fills/es i les llars integrades per dos nuclis han disminuït la seva proporció. 24 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.16. Evolució de les llars segons el tipus de nucli per Barcelona i per Catalunya. 1991 2001. 52,1% 47,1% 44,8% 41,0% 37,8% 33,7% 31,7% 28,4% 24,9% 21,0% 22,3% 20,9% 21,0% 21,1% 22,0% 22,4%19,9% 16,2% 10,1% 11,1% 11,1% 8,2% 9,4% 9,5% 1,7% 2,6% 1,8% 2,4% 1,6% 2,2% Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya 1991 1996 2001 Un nucl i amb i sense a l tres persones . Parel la sense fi l l s . Un nucl i amb i sense a l tres persones . Parel la amb fi l l s . Un nucl i amb i sense a l tres persones . Pare o mare. Dos nucl is o més Sense nucl i Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. Si ens fixem en la proporció de llars amb menors de Barcelona, destaquen els districtes de Sant Martí, Nou Barris, Sarrià Sant Gervasi i les Corts on aquesta modalitat suposa la meitat del total de llars. Ciutat Vella és el districte que mostra una proporció més reduïda de llars amb menors, són un terç del total de llars. Taula 1.4. Llars segons l’estructura per districtes. Barcelona. 2001. Tres Un adult Dos adults Dos adults Dos adults adults o % de llars Llars amb un o i tres o Total i un i dos més amb amb sense més més menor menors o sense menors menors menors menors menors Barcelona 594.452 12.462 39.824 31.240 5.064 181.221 45,4% 324.641 Ciutat Vella 36.322 711 1.625 894 199 8.907 34,0% 23.986 Eixample 103.809 2.260 6.189 5.029 806 28.584 41,3% 60.941 Sants Montjuïc 66.933 1.398 4.937 3.381 400 19.847 44,8% 36.970 Les Corts 30.324 700 1.878 1.904 382 10.631 51,1% 14.829 Sarrià Sant 49.896 1.498 2.491 3.058 1.327 15.780 48,4% 25.742 Gervasi 25 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Tres Un adult Dos adults Dos adults Dos adults adults o % de llars Llars amb un o i tres o Total i un i dos més amb amb sense més més menor menors o sense menors menors menors menors menors Gràcia 48.114 1.120 2.865 2.206 331 12.845 40,3% 28.747 Horta Guinardó 64.301 1.220 4.600 3.636 413 20.955 47,9% 33.477 Nou Barris 62.332 1.023 4.463 3.235 350 20.901 48,1% 32.360 Sant Andreu 52.008 960 4.215 3.048 307 17.338 49,7% 26.140 Sant Martí 80.413 1.572 6.561 4.849 549 25.433 48,5% 41.449 Font: Institut Català d’Estadística. Generalitat de Catalunya. 1.2. LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT EN RISC I DESEMPARADA ATESA. ANÀLISI DE LA DEMANDA. Els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) de Barcelona estan atenent aproximadament uns 3.000 infants i adolescents cada any1. Encara que el seu nombre ha tendit a disminuir entre el 2003 2005, concretament en 435 casos, entre els anys 2005 i 2006 el nombre ha tornat a augmentar, recuperant les xifres assolides el 2004. Les demandes d’intervenció també han seguit un patró evolutiu similar al del nombre de menors atesos, tot i que el nombre de demandes noves l’any 2006 és molt superior (118 casos) al nombre de demandes noves de 2003. Aquest increment en el nombre de casos atesos ha comportat l’augment en el nombre d’inicis d’intervenció i també en els casos en llista d’espera així com en la demora per l’inici d’intervenció. L’any 2006, els infants/adolescents en llista d’espera i la mitjana de dies d’espera per iniciar la intervenció és gairebé el doble que l’any anterior. Els casos donats de baixa han tendit a disminuir entre els anys 2003 i 2006. La població infantil donada de baixa a finals de 2003 va ser de 862 persones, mentre que l’any 2006 va ser de 525, el que vol dir que romanen més temps en el recurs que en anys anteriors. 1 Les dades que es presenten en aquest apartat s’han extret de les memòries dels EAIA. Aquests equips pluridisciplinars (en formen part generalment professionals de la psicologia, pedagogia i treball social) tenen com a funció principal la recepció, el diagnòstic i la valoració dels casos d’alt risc social que els deriven els serveis socials, les instàncies judicials o policials o la mateixa Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. En el cas de Barcelona, és un servei territorialitzat amb conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. 26 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.17. Demandes, inicis d’intervenció i menors donats de baixa. 2003 2006. 900 862 850 Total demandes 800 Inicis d'intervenció Menors donats de baixa 750 700 693 650 648 636 600 591 575 550 540 550 546 506 525 500 490 450 400 2003 2004 2005 2006 Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. 27 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.18. Total infància i adolescència atesa. 2003 2006. 3.385 3.085 3.070 2.950 2003 2004 2005 2006 Figura 1.19. Infants en llista d’espera. 2003 2006 68 54 34 36 2003 2004 2005 2006 Figura 1.20. Temps mig d’espera (dies). 2003 2006. 47 35 32 17 2003 2004 2005 2006 Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. 28 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Entre els anys 2003 i 2005 el nombre de demandes (altes) rebudes en els EAIA de Barcelona ha disminuït lleument i creix de forma notable el 2006. En els anys 2003, 2004 i 2005 s’han rebut 575, 536 i 506 demandes d’atenció respectivament. Entre l’any 2005 i 2006 s’afegeixen gairebé 200 casos nous, fins a arribar a les 693 demandes. La procedència dels casos és força similar en aquests quatre anys: l’any 2006, el 41% dels casos procedien dels Serveis Socials Bàsics, el 54% de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i el 5,1% de Fiscalia, jutjats o altres. L’anàlisi per districtes mostra un patró força semblant al global de la ciutat, a excepció de Les Corts, on els casos que provenen de Fiscalia i jutjats suposen el 41,7% del total de casos atesos. També és destacable que en els EAIA de Sant Martí, Sants Montjuïc i Sant Andreu, en tot l’any 2006, no va arribar cap demanda procedent de Fiscalia, jutjats o altres (vegeu la figura 1.22.). Figura 1.21. Procedència dels infants de 0 17 anys atesos pels EAIA de Barcelona en els anys 2003, 2004, 2005 i 2006. 10 19 13 35 235 239 245 284 330 278 248 374 2003 2004 2005 2006 Total DGAIA Total SSAP Total Fiscalia, jutjats o altres Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. 29 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.22. Origen dels casos atesos per districtes. Percentatges. 2006. 5,1 3,5 5,1 6,1 6,4 12,9 13,6 25,4 41,7 30,6 39,6 42,1 49,6 19,441,0 42,3 54,9 35,8 41,7 69,5 67,7 63,3 60,4 54 54,4 50,4 51,3 50,6 45,1 16,7 Barcelona Ciutat Eixample Sants Les Corts Sarrià Gràcia Horta Nou Barris Sant Sant Martí Vella Montjuïc Sant Guinardó Andreu Gervasi Total DGAIA Total SSAP Total Fiscalia, jutjats o altres Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Entre els anys 2003 i 2005, el nombre absolut d’infants i adolescents atesos pels Equips d’Atenció de la ciutat de Barcelona van disminuir dels 3.385 de l’any 2003 als 2.950 casos, per tornar a augmentar fins a la xifra de 3.070 casos l’any 2006. En percentatges, els EAIA de Barcelona van atendre 3.070 infants i/o adolescents l’any 2006, els quals representaven el 1,2% del total d’infants de la ciutat. La tendència és la mateixa tant en el còmput total de casos atesos com en el cas dels inicis d’intervenció, com mostra el gràfic. Tanmateix, la proporció de la disminució del nombre de casos entre l’any 2003 i el 2005 és més accentuada en el cas del total de casos atesos que en el nombre de casos nous. En percentatges, la proporció de casos nous respecte al total de persones ateses, s’ha mantingut en el 17% en els anys 2003 i 2004, baixant un punt percentual l’any 2005, per tornar a ascendir l’any 2006 fins al 21%. L’anàlisi per districtes mostra una evolució semblant a la del conjunt de la ciutat, tret del cas de Nou Barris, Ciutat Vella i Sant Martí, on el nombre de casos atesos ha tendit a disminuir en tots els anys, també entre l’any 2005 i el 2006. En quant a l’anàlisi comparativa entre districtes, cal dest c r l’el vat o b e e casos at s s en ls a ts Montjuïc, Nou Barris i Sant artí, especte al al 30 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.23. Nombre d’infants i adolescents atesos a l’any en relació al nombre d’inicis d’intervenció en el mateix any (2003 2006) 4000 3.385 3500 3.070 3000 3.085 2.950 2500 2000 1500 1000 591 546 490 648 500 0 2003 2004 2005 2006 Inici intervenció Total atesos Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Taula 1.5. Nombre d’infants i adolescents de 0 17 anys atesos pels EAIA de Barcelona en els anys 2003 2006. 2003 2004 2005 2006 Ciutat Vella 886 798 716 685 Eixample 211 222 205 221 Sants Monjuïc 437 379 385 442 Les Corts 53 63 70 71 Sarrià Sant Gervasi 109 102 104 139 Gràcia 145 138 143 151 Horta Guinardó 337 292 293 327 Nou Barris 463 399 374 374 Sant Andreu 314 289 270 301 Sant Martí 430 403 390 359 TOTAL 3.385 3.085 2.950 3.070 Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. De l’anàlisi per districtes cal destacar l’elevat percentatge de menors atesos a Ciutat Vella que significa el 5,4% del total de població de 0 a 17 anys d’aquest territori. A força distància, se situen la resta de districtes: Sants Montjuïc i Nou Barris atenen l’1,8% i l’1,6% respectivament dels infants i/o adolescents que resideixen en el districte, seguits per Sant Andreu i Horta Guinardó amb uns 300 infants i adolescents atesos l’any 2006. Amb proporcions molt inferiors se situen els districtes de Sant Martí, Gràcia, Les Corts, l’Eixample i Sarrià Sant Gervasi. 31 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Taula 1.6. Percentatge d'infants de 0 17 anys atesos pels EAIA respecte el total de població de 0 a 17 anys. Barcelona Ciutat. Any 2006 Total menors Total menors Percentatge de atesos districte menors atesos Ciutat Vella 685 12.579 5,4% Eixample 221 34.420 0,6% Sants Monjuïc 442 24.926 1,8% Les Corts 71 11.882 0,6% Sarrià Sant Gervasi 139 25.453 0,5% Gràcia 151 15.743 1,0% Horta Guinardó 327 23.563 1,4% Nou Barris 374 23.346 1,6% Sant Andreu 301 20.784 1,4% Sant Martí 359 33.132 1,1% TOTAL 3.070 225.828 1,4% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Figura 1.24. Infants i Adolescents atesos pels EAIA respecte el total de població de 0 a 17 anys. Percentatges. Barcelona. Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Els menors derivats als EAIA de Barcelona triguen una mitjana de 31,9 dies a ser atesos, però com es pot veure en la figura 1.25., existeixen moltes disparitats en el temps d’espera segons el districte. En els districtes de Sant Martí, Gràcia i l’Eixample és on el període d’espera és més elevat. Cal destacar que precisament els EAIA dels districtes de Gràcia i l’Eixample, per una banda, són els que atenen un nombre menor de casos – després de Les Corts – però per altra banda, són els equips que tenen la ràtio de casos per professional més elevada. 32 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.25. Temps mig d’espera per districte (dies). 140,0 120,0 120,0 100,0 80,0 71,5 60,0 54,2 40,0 21,0 20,0 15,0 15,0 8,0 7,0 7,7 0,0 0,0 la le .M rtsl p SG ci a u í e d ó ris re rt V am nt s Cos rià r à ar ar d a at ix a e Gar ui n B Ant S t M iu E L S G No u nt an C ta Sa S Ho r Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Les xifres per la ciutat de Barcelona mostren que l’any 2006, més de dues terceres parts (69,5%) del grup d’infants i adolescents atesos pels EAIA de Barcelona es troben en seguiment d’una mesura, mentre el 10,5% estan en contenció en el nucli familiar i el 20% en situació d’estudi. L’anàlisi territorial mostra que en els districtes de Les Corts, Gràcia i Horta Guinardó entre el 16,7% i el 17% dels casos atesos estan en contenció en el nucli. En els districtes de Sarrià Sant Gervasi, Horta Guinardó i Sant Andreu destaca l’elevat percentatge d’infants que estan en estudi i que se situa en el 36,8%, el 28,6% i el 27,4% del total de casos atesos, respectivament. Per la seva part, Nou Barris és el districte amb una proporció més elevada d’infants atesos als quals s’ha aplicat una mesura, el 81%, una xifra que contrasta amb els districtes de Sarrià i d’Horta Guinardó amb el 51% i el 54% dels nens i nenes sota alguna mesura de protecció. 33 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.26. Població infantil atesa pels EAIA per situació tècnica. Barcelona per districtes. 2006. Percentatges. 81,3% 77,1% 71,8% 70,3% 70,3% 69,5%68,1% 64,8% 67,0% 51,2% 54,3% 36,8% 28,6% 27,4% 23,6% 20,6% 18,5% 20,0% 16,1% 15,1% 11,7% 12,3% 16,7% 16,8% 17,0% 12,1% 9,1% 6,1% 12,0% 7,0% 5,6% 10,6% 10,5% Ciutat Eixample Sants Les Corts Sarrià Gràcia Horta Nou Barris Sant Sant Martí TOTAL Vella Monjuïc Sant Guinardó Andreu Gervasi En estudi Contenció en nucli Seguiment d'una mesura Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Les situacions de risc que més es repeteixen són la negligència o l’abandonament que representen gairebé la meitat dels casos atesos (292 casos), el maltractament psíquic o emocional que són una quarta part dels casos (166 casos) i en menor mesura el maltractament físic que suposen el 9,5% (59 dels casos) (veure figura 1.27.). Figura 1.27. Tipus de maltractament al/ a la menor. Incidència de cada tipus respecte el total. Percentatges 2006. Altres 2,3% Sotmetiment a drogues/fàrmacs 1,5% Corrupció 0,5% Explotació laboral 3,1% Explotació sexual 0,0% Abúso sotmetiment sexual 4,4% Maltract. psíquic o emocional 26,9% Negligència o abandonament 47,2% Maltract. físic 9,5% Maltract. prenatal 4,7% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. 34 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Les situacions de risc principalment estan originades per la incapacitat educativa dels pares (24,6% dels casos), les conductes inadequades (17,7% dels casos) o la drogodependència (11,1%) dels progenitors. Figura 1.28. Causes principals de la situació de risc. Percentatges 2006. Altres 5,6% Malaltia física greu 1,6% Malaltia mental 7,4% Conductes inadequades 17,7% Insuficiència recursosmaterials 10,6% Incapacitat educativa 24,6% Manca de vincles afectius 6,0% Drogodependència 11,1% Disminució 1,4% Absència Llar 9,3% Orfenesao abandonament 4,8% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi dels menors atesos pels EAIA segons l’edat mostra que en termes generals de la ciutat, la majoria dels infants atesos tenen entre 4 i 17 anys amb una proporció equilibrada entre els grups de 4 12 anys i 13 17 anys. Només el 12,3% tenen entre 0 i 3 anys. Com mostra el gràfic, la distribució territorial en relació a l’edat és bastant semblant a tots els districtes, amb alguna diferència en els casos de Les Corts i Horta Guinardó, on el grup de 13 i 17 anys representa aproximadament la meitat del total de menors atesos. Figura 1.29. Infants i adolescents atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència per edats. Districtes de Barcelona. Percentatges. 43,0 38,2 40,6 40,1 37,8 40,7 37,8 40,550,0 43,2 53,6 44,6 50,2 46,9 42,4 45,6 50,4 47,7 47,4 50,2 42,6 35,5 12,3 11,7 12,6 17,4 7,4 11,2 11,8 10,9 11,7 14,8 9,3 Barcelona Ciutat Eixample Sants Les Corts Sarrià Gràcia Horta Nou Sant Sant Martí Vel la Montjuïc Sant Guinardó Barri s Andreu Gervas i 0 5 anys 4 12 anys 13 17 anys Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. 35 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Respecte al perfil de la infància i adolescència atesa, destaca que el nombre de nens atesos és lleugerament superior al nombre de nenes, una proporció similar que en el total poblacional ja que el nombre de nens a la ciutat també és lleugerament superior al nombre de nenes. Segons trams d’edat, destaca que en el cas dels nens el 6,4% tenen entre 0 i 3 anys, el 24,5% entre 4 i 12 anys i el 22,3% entre 13 i 17 anys i per al cas de les nenes, el 5,9% tenen entre 0 i 3 anys, el 20,1% tenen entre 4 i 12 anys i el 20,7% entre 13 i 17 anys. Figura 1.30. Infants i adolescents atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència per sexe. Barcelona. Nenes 47% Nens 53% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi de les edats dels infants i adolescents atesos en els EAIA per districtes mostra una distribució similar del col lectiu femení i masculí a la ciutat. En els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, el nombre de nens atesos de 13 a 17 anys és destacadament major que el nombre de nenes ateses de la mateixa edat. A Ciutat Vella, els nens de 13 a 17 anys són una quarta part mentre que les nenes de la mateixa edat signifiquen el 20%. A l’Eixample, els nens de 13 a 17 anys atesos també representen una quarta part mentre que les nenes són el 16%. En contrapartida, a Les Corts, les nenes de 13 a 17 anys ateses són el 27,8% i els nens el 22,2%. També a Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí el nombre de nenes de 13 a 17 anys és lleugerament superior al nombre de nens de la mateixa edat. És destacable que en el districte de Sants Montjuïc el percentatge de nenes ateses de 0 a 3 anys s’eleva a l’ 11,3%. Pel que fa a la franja d’edat de 4 a 12 anys, destaca el districte de Sarrià on el nombre de nens és un 10% superior al nombre de nenes d’aquesta mateixa franja, que en total són el 28%. En el cas dels infants de 0 a 3 anys la relació és força equilibrada entre tots dos sexes. La infància i adolescència amb nacionalitat estrangera atesa pels EAIA va representar el 13% del total de casos l’any 2006. Els Equips EAIA que atenen una proporció major d’estrangers són els que es troben ubicats a Sants Montjuïc (24,1%), Ciutat Vella (18,6%) i Horta Guinardó (16,3%). En l’extrem contrari se situa Nou Barris amb només el 3% dels nens i nenes atesos amb nacionalitat estrangera. 36 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.31. Nombre d’infants i adolescents amb nacionalitat estrangera i espanyola atesos en els EAIA de Barcelona per districtes el 2006. Percentatge respecte el total de menors atesos. Sant Martí 9,6% 90,4% Sant Andreu 10,0% 90,0% Nou Barris 3,0% 97,0% Horta Guinardó 16,3% 83,7% Gràcia 5,9% 94,1% Sarrià 12,8% 87,2% Les Corts 7,4% 92,6% Sants Montjuic 24,1% 75,9% Eixample 9,7% 90,3% Ciutat Vella 18,6% 81,4% Total Barcelona 13,0% 87,0% Nacionalitat estrangera Nacionalitat espanyola Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. 37 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència A Barcelona, el recurs més utilitzat per atendre els infants i adolescents desemparats ha estat l’acolliment simple en família extensa, seguit de l’acolliment en Centre Residencial i, en menor mesura, l’atenció en la família biològica. La figura 1.32. mostra aquestes dades per l’any 2006. Cal destacar que tot i que la infància i adolescència en situació d’acolliment sumen un total de 285 casos – es comptabilitzen els acolliments familiars preadoptius i els acolliments simples en família aliena – representen un percentatge reduït respecte al total de recursos utilitzats (16 %), més si tenim en compte que en la majoria d’ocasions es considera qu seria el recurs més adequat. Figura 1.32. Nombre d’infants i adolescents atesos pels EAIA de Barcelona. Percentatges. 2006. Atenció simple centre d'acollida; Altres; 0,8% 3,2% Atenció en la Atenció simple família biològica; centre 16,5% residencial; 26,6% Acolliment familiar Acolliment simple preadoptiu; 6,3% en família extensa; 36,8% Acolliment simple en familia aliena; 9,8% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. L’evolució en la utilització de recursos per atendre les situacions dels infants i adolescents als que s’ha aplicat alguna mesura (1.769 el 2006) mostra un patró força similar en els diferents anys. És destacable, per una part, l’increment de la proporció dels casos en què s’opta per l’atenció en la família biològica (del 13% al 17%), en Centre d’Acollida (del 2% al 3%) i l’acolliment simple en família aliena (del 9% al 10%) i, per l’altra, la disminució dels casos en què s’aplica l’acolliment simple en família extensa (del 40% al 37%) i l’acolliment familiar preadoptiu (del 8% al 6%). 38 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Taula 1.7. Evolució dels recursos utilitzats pels infants i adolescents atesos pels EAIA de Barcelona. Percentatges. 2003 2006. Inicis d'intervenció Actius anys anteriors Donats de baixa Total menors atesos 2003 591 1.932 862 3.385 2004 546 1.903 636 3.085 2005 490 1.920 540 2.950 2006 648 1.897 525 3.070 Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Figura 1.33. Situació dels casos atesos en els anys 2003, 2004, 2005 i 2006 100% 2% 2% 2% 3% 90% 27% 28% 27% 80% 27% 70% 8% 8% 7% 6% 60% 9% 9% 10% 10% 50% 40% 40% 40% 39% 37%30% 20% 10% 13% 14% 16% 17% 0% 2003 2004 2005 2006 Atenció en la família biológica A.simple en família extensa A.simple en família aliena A.familiar preadoptiu A.simple Centre Residencial A.simple Centre Acollida Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Tal com s’expressa en la taula 1.8., la proporció de sol licituds que reben més denegacions o es troben pendents d’aprovació són les de Centre Residencial d’Acció Educativa (48 sol licituds) i l’Acolliment en família aliena (24 sol licituds). Els endarreriments en l’aprovació de l’actuació, en moltes ocasions, es deuen a la falta de places de CRAE o a la insuficient fonamentació de les sol licituds d’acolliment. 39 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Taula 1.8. Recursos proposats i assignats. Percentatges. 2006. Propostes no Recurs proposat Recurs assignat assignades Total 585 100,0% 450 100,0% 135 100,0% Centre d’acolliment i urgències (CAU) 26 4,4% 20 4,4% 6 4,4% Centre residencial acció educativa (CRAE) 139 23,8% 91 20,2% 48 35,6% Contenció en nucli familiar amb 37 6,3% 38 8,4% 0 0,0% seguiment de l’EAIA Contenció en nucli familiar amb 10 1,7% 8 1,8% 2 1,5% seguiment de SSAP o similar Atenció a la pròpia família 89 15,2% 83 18,4% 6 4,4% Acolliment en família extensa 89 15,2% 80 17,8% 9 6,7% Acolliment en família aliena 51 8,7% 27 6,0% 24 17,8% Acolliment pre adoptiu 16 2,7% 8 1,8% 8 5,9% Pla majors de 18 anys 33 5,6% 30 6,7% 3 2,2% Incapacitació i residència ICASS 8 1,4% 3 0,7% 5 3,7% Trasllat de centre residencial 33 5,6% 20 4,4% 13 9,6% Altres 54 9,2% 42 9,3% 12 8,9% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Els casos tancats sumen un total de 525 l’any 2006. És significatiu que el principal motiu de tancament és la majoria d’edat del menor atès (el 37% dels casos) seguit del canvi de domicili dins de Catalunya (una quarta part dels casos tancats). Un de cada cinc casos es tanca per la normalització de la situació familiar i només un 3,8% perquè l’infant ha estat adoptat. 40 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.34. Motius de tancament dels casos atesos pels EAIA de la ciutat de Barcelona Defunció del Normalització de la Adopció; 3,8% menor; 0,6% Altres; 6,5% situació familiar; 21,5% Trasl lat a altres comunitats i estranger; 5,1% Canvi de domici l i dins de Catalunya; Majoria d'edat del 25,0% menor atès; 37,5% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Seguint la descripció de la figura 1.34. dels recursos i mesures proposades, una de les propostes de protecció més freqüent és l’acolliment en família extensa que s’aplica en el 37% dels casos. Pel que fa a les mesures de separació de l’infant del seu nucli familiar, aquestes es porten a terme mitjançant la proposta de família aliena, aliena i preadoptiva o bé d’internament en un centre d’acollida o centre residencial. L’acolliment en família aliena representa el 18,5% del total d’acolliments que tenen lloc en famílies i el 16,1% del conjunt de mesures i propostes. L’acolliment preadoptiu significa el 12% dels acolliments en família i el 6,3% del conjunt de mesures i propostes. Pel 30% dels casos de menors desemparats s’efectua la mesura d’internament en centre. Taula 1.9. Població infantil en el sistema de protecció, per tipologia de la mesura i proposta. Barcelona. Percentatges. 2006. Nombre d'infants Percentatge /adolescents Família d'Origen Intervenció en el Atenció en la pròpia família 292 16,5% nucli familiar Acolliment en família extensa 651 36,8% Família aliena 16,1% Acolliment en família aliena 173 9,8% Separació del nucli Acolliment en família preadoptiva 112 6,3% d'origen Acolliment en Centre 29,8% Atenció en un centre d'acolliment 57 3,2% Atenció en un centre residencial 470 26,6% Altres 14 0,8% Total 1.769 100,0% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. 41 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència 1.3. L’OFERTA DE SERVEIS SOCIALS ESPECIALITZATS PER ATENDRE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Els EAIA són els equips referents en l’atenció a la infància desemparada i operen a Catalunya un total de 47 equips que integren un conjunt de 321 professionals, l’any 2007. El 70% dels recursos es troben a la demarcació de Barcelona: el 48% del total de professionals es troben a l’àrea que integren les comarques de la demarcació de Barcelona, el 22% a Barcelona ciutat. El 30% restant es troba repartit entre Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. A la ciutat de Barcelona, l’any 2007 intervenien 11 equips i 71 professionals. La taula mostra les dades referents al nombre de professionals per districte i la ràtio de casos atesos per cada professional. La mitjana de la ciutat se situa en 59 casos atesos per professional a l’any, tot i que hi ha algunes diferències en el territori. La taula 1.11. mostra les diferències entre districtes pel que fa a la ràtio de casos atesos per professional. Els equips dels districtes de l’Eixample, Les Corts i Gràcia són els que tenen la ràtio de casos per professional més elevada, per sobre dels 70 casos atesos. Taula 1.10. Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA). Barcelona i Catalunya. 2007 Percentatge EAIA Professionals professionals Barcelona ciutat 11 71 22% Barcelona comarques 19 153 48% Girona 6 35 11% Lleida 4 23 7% Tarragona 5 30 9% Terres de l'Ebre 2 9 3% Total Catalunya 47 321 100% Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. 42 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Taula 1.11. Ràtio de casos atesos als EAIA per professional. Districtes de Barcelona. Nombre de Districte Casos Ràtio professionals Ciutat Vella 14 685 48,93 Eixample 3 221 73,67 Sants Montjuïc 7 442 63,14 Les Corts 1 71 71,00 Sarrià Sant Gervasi 2 139 69,50 Gràcia 2 151 75,50 Horta Guinardó 5 327 65,40 Nou Barris 7 374 53,43 Sant Andreu 5 301 60,20 Sant Martí 6 359 59,83 TOTAL 52 3070 59,04 Font: EAIA. Memòria tècnica EAIA de la ciutat de Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona. Figura 1.35. Ràtio de casos atesos als EAIA per professional. Districtes de Barcelona. 2006. 73,7% 71,0% 75,5%69,5% 63,1% 65,4% 59,0% 60,2% 59,8% 53,4% 48,9% Barcelona Ciutat Vella Eixample Sants Les Corts Sarrià Sant Gràcia Horta Nou Barris Sant Sant Martí Montjuïc Gervasi Guinardó Andreu Nombre de casos per professional Centres d’Acollida Els centres d’acolliment de menors són serveis residencials per estades limitades per a infants i adolescents en situació de risc social que són derivats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència responent a les propostes dels EAIA o a les urgències detectades per hospitals o altres institucions. L’any 2007, a Catalunya hi havia 13 Centres d’Acollida amb un total de 347 places. Una tercera part del total d’aquestes places es concentren a la ciutat de Barcelona, és a dir, 115 places. Com assenyala el quadre, les comarques de la demarcació de Barcelona concentren el 29% de les places i el 38% restant es reparteix entre les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona. 43 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Dels quatre Centres d’Acollida situats a Barcelona, dos atenen preadolescents i adolescents: el centre CODA atén nois de la franja d’edat que va dels 12 als 18 anys i el Centre d’Acolliment Talaia a partir dels 13; el Centre d’Acolliment “Els Llimoners” i el “Centre d’Acollida i Urgències Infantils Josep Pallach” són mixts i atenen infància i preadolescència de 0 a 12 anys. Els quatre Centres d’Acollida de la ciutat de Barcelona es troben ubicats als districtes de l’Eixample, Sants Monjuïc, Sarrià St.Gervasi i Les Corts. Dos dels Centres d’Acollida que hi ha a la ciutat de Barcelona són d’iniciativa pública i els altres dos són d’iniciativa social, sumant en total 114 places. Taula 1.12. Recursos Residencials. Centres d’Acolliment. 2007. Centres Places Percentatge Barcelona ciutat 4 11 3% Barcelona comarques 3 100 29% Girona 2 60 17% Lleida 2 22 6% Tarragona 2 50 14% Total Catalunya 13 347 100% Font: Direcció General d’Infància i Adolescència. Generalitat de Catalunya. 2007. Figura 1.36. Recursos residencials. Centres d’Acollida de Barcelona. Franges d’edat. Any 2008. Franges d’edat Places 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 22 Centre CODA 30 Centre d’Acolliment Talaia 27 Centre d’Acolliment Els Llimoners 36 Centre d’Acollida i Urgències Infantils JosepPallach Font: Direcció General d’Infància i Adolescència. Generalitat de Catalunya. 2008. 44 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Taula 1.13. Recursos Residencials. Centres d’Acolliment per districtes de Barcelona. 2006. Centres d'acolliment Iniciativa pública 2 Establiments (4) Iniciativa social 2 Iniciativa pública 57 Places (114) Iniciativa social 57 Font: Ajuntament de Barcelona. Estadístiques de la ciutat. 2006. Centres de primera acollida i centres d’atenció a menors immigrants El Centre de Primera Acollida és un servei residencial que ofereix allotjament i atenció a menors estrangers que arriben a Catalunya sense referents familiars. En el cas de Barcelona, el centre El Bosc és un servei d’atenció transitòria diürn que ofereix el servei d’atenció immediata als menors i fa un diagnòstic inicial dels preadolescents/adolescents. Una vegada s’ha realitzat el diagnòstic inicial d’atenció transitòria en el servei, el preadolescent/adolescent ingressa en un Centre d’Acollida o bé en un Centre de Primera acollida nocturn. En el cas de Barcelona, hi ha 5 centres d’atenció a menors immigrants les places dels quals sumen un total de 200. En aquests centres s’atenen només nois d’entre 12 i 18 anys i no existeix cap centre mixt ni específic per a noies d’origen estranger. Figura 1.37. Centres d’Acollida d’atenció a menors immigrants de Barcelona. Franges d’edat. Any 2008 Franges d’edat Places 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 50 Centre Alcor 18 C.A.CESEMI 70 C.A.S.A.T. El Bosc 30 Mas Pins 32 Castell Font: Direcció General d’Infància i Adolescència. Generalitat de Catalunya. 2008. Centres Residencials d’Acció Educativa Els Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) acullen menors sota mesura de tutela o guarda administrativa mentre no poden retornar amb la seva família o no tenen una família 45 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència d'acollida. Els EAIA o els equips tècnics dels centres d’acollida fan la proposta a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, l’organisme responsable d’aquests recursos. Com indica el quadre, el nombre total de places de CRAE l’any 2007 va ser de 1.770 i l’àrea geogràfica amb més centres i places és Barcelona comarques, on es troben ubicats 42 centres i 877 places que suposen la meitat de les places de CRAE existents a Catalunya. A Barcelona ciutat es troben ubicats 22 centres que sumen un total de 439 places que suposen el 24,8% del total. El 26% restant es reparteix entre els àmbits territorials de Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre. Taula 1.14. Recursos Residencials. Centres Residencials d’Acció Educativa. 2007 Centres Places Percentatge Barcelona ciutat 22 439 24,8% Barcelona comarques 42 877 49,5% Girona 12 148 8,4% Lleida 8 155 8,7% Tarragona 5 121 6,8% Terres de l'Ebre 2 30 1,69% Total Catalunya 91 1.770 100% Font: Direcció General d’Infància i Adolescència. Generalitat de Catalunya. 2008. Dels 22 Centres Residencials d’Acció Educativa de la ciutat de Barcelona, dos són públics i la resta estan gestionats per entitats sense ànim de lucre. Només dos districtes no acullen un CRAE (Eixample i Sant Martí) mentre que a Sarrià Sant Gervasi n’hi ha 5, a Ciutat Vella i Sant Andreu n’hi ha quatre, a Sants Monjuïc, Gràcia, Horta Guinardó i Nou Barris n’hi ha dos i a les Corts, un. Taula 1.15. Recursos Residencials. Centres Residencials d’Acció Educativa per districtes de Barcelona. 2006. Ciutat Sants Les Sarrià Horta Nou Sant Sant BCN Eixample Gràcia Vella Montjuïc Corts St.Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí Establiments 22 4 0 2 1 5 2 2 2 4 0 Iniciativa 2 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 pública Iniciativa 20 4 0 2 1 4 2 2 2 3 0 social Font: Direcció General d’Infància i Adolescència. Generalitat de Catalunya. 2008. 46 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Tal com es pot veure a la figura 1.38, la franja d’edat més coberta és la que va dels 6 als 14 anys, ja que 13 dels 22 Centres Residencials que hi ha a la ciutat atenen a infants / adolescents d’aquestes edats. Els infants que tenen entre 14 i 18 anys poden accedir a vuit centres, tres dels quals, només atenen adolescents o preadolescents – el Centre Vilana cobreix la franja que va dels 12 als 18 anys, Al Qàntara Càrites cobreix dels 16 als 18 anys i la Residència Kairós, dels 14 als 18 anys. Pel que fa a l’atenció dels més menuts, cal destacar que en un centre de la ciutat, la Llar d’infants Nostra Sra. Fàtima, es fa atenció residencial a bebès de 0 a 2 anys. L’atenció residencial dels infants de 2 a 4 anys es realitza en aquest mateix centre, així com a la Casa Solaz Infantil. Dels 22 CRAE que actualment hi ha a Barcelona, dos centres són específicament per a nens, quatre són per a nenes i 16 centres són mixts. Figura 1.38. Centres Residencials d’Acció Educativa de Barcelona. Franges d’edat. Any 2007 Franges d’edat Places 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 6 Casa de Família Jesús María Trafalgar 29 Casa de Família Nazareth Jesús – María 6 Llar Claudina 10 Llar Turó Blau 16 Sants Medir 8 La Salle 20 La Llar Collsersola 16 Casa Solaz Infantil 12 Centre les Palmeres 80 Llar Sant Josep de la Muntanya 12 La Llar 28 Llar Maria Reina 24 Comunitat Infantil de Sant Andreu 32 Llar Inf. Nostra Sra. Fàtima 20 Residència d’Acció Educativa Minerva 12 Dolors Aleu 21 Residència Kariós 14 Residència Vilapiscina 12 Al Qàntara Càrites 12 Centre ASPASIM 9 Institució Psicopedagògica Llar Guru 40 Centre Vilana Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General d’Infància i Adolescència. Generalitat de Catalunya. 2007. Famílies Acollidores Pel que fa al recurs de les famílies acollidores destaca l’elevada proporció present a la demarcació de Barcelona respecte a la resta de Catalunya. Les famílies extenses i alienes de Barcelona van ser el 73,8% del total de famílies de Catalunya i les famílies alienes, el 68,1%. 47 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Taula 1.16. Famílies acollidores. 2007 Extensa Aliena Preadoptiva Barcelona 1443 338 354 Girona 182 36 57 Lleida 106 34 49 Tarragona 158 50 60 Terres de l'Ebre 66 . . Total Catalunya 1.955 458 520 Font: Direcció General d’Infància i Adolescència. Generalitat de Catalunya. 2007. Recursos de lleure Les ludoteques i casals infantils i juvenils són equipaments i serveis per a l’educació en el lleure en què es programen activitats i tenen per objectiu fomentar la participació i convivència. Els casals, a més, organitzats en determinats períodes com l’estiu, faciliten la conciliació de la vida laboral i familiar. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, els centres d’educació infantil i primària que organitzen casals són 38 i aglutinen un total de 3.216 infants inscrits i, per altra part, es produeixen 157.000 usos de les ludoteques de la ciutat l’any 2006. L’anàlisi per districtes mostra una concentració dels serveis i activitats de lleure en el districte de Ciutat Vella (de les 480 inscripcions en ludoteques realitzades l’any 2006, 371 van ser a Ciutat Vella). Per altra part, l’oferta de casals per a infants presenta una distribució territorial més equilibrada entre els diferents districtes de Barcelona. L’any 2006, tant a Nou Barris com a Sant Martí, 6 centres educatius van oferir casals infantils. Concretament, a Nou Barris s’hi van inscriure 826 infants i a Sant Martí 633, els quals sumen el 45,4% de les inscripcions efectuades a la ciutat. També és destacable que a Horta Guinardó, 7 centres van organitzar casals d’infants i s’hi van inscriure 575 nens i nenes. Taula 1.17. Recursos de lleure per a la infància a Barcelona per districtes. Casals d’infants i ludoteques. 2006 Ciutat Sants Les Sarrià St Horta Nou Sant Sant BCN Eixample Gràcia Vella Montjuïc Corts Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí CEIP on es 38 4 3 3 2 2 2 7 6 3 6 fan Casals Infants 3.216 494 nd 252 nd nd 316 575 826 120 633 inscrits Usos en 157.183 nd 34.576 13.484 12.874 44.105 5.767 46.314 nd nd 63 ludoteques Font: Ajuntament de Barcelona. Estadístiques de la ciutat. 2006. 48 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Centres Oberts Els Centres Oberts són serveis diürns preventius fora de l’horari escolar dirigits a infància i adolescència que tenen per objectiu donar suport i estimular l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo per compensar deficiències socioeducatives. L’any 2007, es comptabilitzen 20 Centres Oberts a la ciutat de Barcelona, 13 dels quals ubicats a Ciutat Vella que concentren el 645% de les places (680 de les 1.001 places). Figura 1.39. Centres Oberts de Barcelona. Franges d’edat. Any 2007 Places Districte 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 20 Ciutat Vella Aula Jove Estel d’Assís 32 Cuitat Vella Casal Infantil Estel d’Assís 80 Ciutat Vella Casal Infants del Raval I 80 Ciutat Vella Casal Infants del Raval II 60 Ciutat Vella Casal dels Infants del Raval III 40 Ciutat Vella Centre Obert Espai Jove 30 Ciutat Vella Aula Oberta Estel d'Assís 20 Ciutat Vella Aula Jove E.A. 100 Ciutat Vella Centre Obert Joan Salvador Gavina 45 Ciutat Vella Centre Obert l’Esquitx 15 Ciutat Vella C.O. l’Esquitx 18 Ciutat Vella Ludoesquitx 100 Ciutat Vella Centre Obert Tria 80 H. Guinardó Martí Codolar 40 H. Guinardó Centre Obert per adolescents ADSIS 40 Nou Barris Centre Obert del Carmel 80 Nou Barris Centre Obert infantil i juvenil Ciutat Meridiana Alta 33 Nou Barris Centre Obert Torre Baró 48 Sant Andreu Centre Obert Don Bosco 40 Eixample Casal Friends Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Generalitat de Catalunya. (2007) i informacions dels centres (2008) L’edat dels infants i adolescents atesos va dels 3 als 18 anys, amb una especial incidència entre els 6 i els 16 anys. Alguns Centres Oberts també atenen joves de més de 18 anys. La major part dels Centres Oberts de la ciutat es concentren a Ciutat Vella, seguit de Nou Barris, Horta Guinardó, Sant Andreu i l’Eixample. 49 Diagnòstic / 1. Infància i adolescència Figura 1.40. RESUM: La població infantil i adolescents en risc i desemparada atesa. Anàlisi de la demanda. 2006. 50 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista 2. DONES I VIOLÈNCIA MASCLISTA 2.1. ANÀLISI DE LA POBLACIÓ FEMENINA Entre els anys 1991 i 2006, la població de la ciutat de Barcelona ha tendit a una lleugera disminució. El nombre total d’homes ha variat molt poc ja que s’ha passat de 775.988 efectius homes l’any 1991, a 761.870 l’any 2006, la disminució en xifres absolutes ha estat de 14.118 homes. Entre aquests mateixos anys, el nombre de dones ha disminuït en 23.822, passant de 867.554 a 843.732 dones. Les dones tenen un pes poblacional major. En el cas de Barcelona, les dones representen el 52,6% de la població, 5,2 punts percentuals per sobre dels homes (47,4%). La causa d’aquesta diferència és la major esperança de vida de les dones. En el cas de Catalunya, la distribució de la població entre dones i homes és més equilibrada, les dones només signifiquen un 0,6% més que els homes, ja que en el conjunt del país les taxes d’envelliment són menys acusades que en el cas específic de Barcelona. La distribució de la població per grups d’edat i sexe ens mostra que fins als 64 anys les dones tenen un pes (dins de la població del mateix sexe) menor que en el cas dels homes. És a partir dels 65 anys que les dones grans tenen un pes poblacional més gran en el total de dones, que en el cas dels homes grans respecte al total d’homes. Com ja s’ha comentat, aquesta diferència per sexe és més exacerbada en el cas de Barcelona (7,1 punts percentuals) que en el conjunt de Catalunya (5,1 punts percentuals). Taula 2.1. Evolució de la població per sexes. 1991 2006 1991 1996 2001 2006 Homes 775.988 704.985 705.224 761.870 Dones 867.554 803.820 798.660 843.732 TOTAL 1.643.542 1.508.805 1.503.884 1.605.602 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 5 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista El pes poblacional de les dones grans de la ciutat majors de 65 anys ha augmentat progressivament entre els anys 1991 i 2001 passant de significar el 10,8% del total de la població, al 13,3% l’any 2001. Tanmateix, entre l’any 2001 i l’any 2006, el percentatge de dones grans disminueix lleugerament (0,7%), probablement a causa de l’augment de la immigració i de la natalitat, fenòmens que comporten el rejoveniment de la població de la ciutat. Figura 2.1. Distribució de la població per sexes. Catalunya. 2006 68,4% 64,6% 17,7% 19,0% 16,4% 13,9% de 0 a 17 anys de 18 a 64 anys de 65 a 99 anys i més Homes Dones Figura 2.2. Distribució de la població per sexes. Barcelona. 2006 67,9% 62,9% 24,0% 15,2% 16,9% 13,1% De 0 a 17 anys De 18 a 64 anys De 65 a 99 anys i més Homes Dones Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 5 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista L’augment del pes poblacional de les dones grans en els darrers anys ha estat encara més marcat en el cas de les dones de 75 o més anys. A més, així com el pes poblacional del conjunt de dones grans retrocedeix lleugerament entre 2001 i 2006, en el cas específic de les dones de 75 anys, segueix augmentant entre aquests anys. L’augment de l’esperança de vida de les dones explica l’augment del pes poblacional del sobreenvelliment femení que en el cas de Barcelona passa del 4,9% de la població total l’any 1991, al 7,1% l’any 2006. Figura 2.3. Evolució de la població femenina de 65 anys i més en relació a la població de Barcelona 1991 1996 2001 2006 Dones de 65 anys i més 177.805 192.299 199.392 202.864 Total població 1.643.542 1.508.805 1.503.884 1.605.602 12,7% 13,3% 12,6% 10,8% 1991 1996 2001 2006 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. Figura 2.4. Evolució de la població femenina de 75 anys i més en relació a la població de Barcelona 1991 1996 2001 2006 Dones de 65 anys i més 177.805 192.299 199.392 202.864 Total població 1.643.542 1.508.805 1.503.884 1.605.602 7,1% 6,6% 5,8% 4,9% 1991 1996 2001 2006 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 5 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Del total de dones grans que hi ha a la ciutat de Barcelona, el 32% viuen soles. L’índex de solitud desagregat per districtes mostra que a Ciutat Vella (38,1%), l’Eixample (34,3%) i Gràcia (34,3%) hi ha un pes significativament major de dones grans que viuen soles. L’any 2007 i en termes absoluts, les dones de nacionalitat estrangera a Barcelona són un total de 113.260, i signifiquen el 14,1% de les dones de Barcelona. L’anàlisi per districtes mostra unes proporcions força similars a les del global de la ciutat, tret del cas de Ciutat Vella on el percentatge de dones immigrades respecte el total de dones del districte s’eleva al 37,2%, més del doble que en el cas de la mitjana de la ciutat. Figura 2.5. Índex de solitud. Barcelona. 2006. Dones de 65 Dones soles Districte Percentatge anys i més de 65 anys i més Ciutat Vella 11.573 4414 38,1% Eixample 37.878 13009 34,3% Sants Montjuïc 21.817 7149 32,8% Les Corts 10.034 2958 29,5% Sarrià Sant Gervasi 18.412 5644 30,7% Gràcia 16.619 5701 34,3% Horta Guinardó 22.346 6740 30,2% Nou Barris 22.296 6745 30,3% Sant Andreu 16.722 5206 31,1% Sant Martí 26.314 8015 30,5% BARCELONA 204.011 65581 32,1% 38,1% 34,3% 34,3% 32,1% 32,8% 29,5% 30,7% 30,2% 30,3% 31,1% 30,5% Barcelona Ciutat Vella Eixample Sants Les Corts Sarrià Sant Gràcia Horta Nou Barris Sant Sant Martí Montjuïc Gervasi Guinardó Andreu Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 5 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Taula 2.2. Població femenina de la ciutat de Barcelona segons nacionalitat espanyola o altres nacionalitats. 2006 Nacionalitat Districtes Nacionalitat estrangera Percentatge Percentatge espanyola BARCELONA 113.260 14,1% 721.616 85,9% Ciutat Vella 18.889 37,2% 33.143 62,8% Eixample 19.894 14,7% 121.321 85,3% Sants Montjuïc 13.945 15,4% 78.808 84,6% Les Corts 4.239 10,3% 39.043 89,7% Sarrià Sant Gervasi 7.614 10,7% 68.667 89,3% Gràcia 7.723 12,7% 57.030 87,3% Horta Guinardó 9.124 10,5% 79.666 89,5% Nou Barris 11.077 13,1% 74.673 86,9% Sant Andreu 7.597 10,3% 67.212 89,7% Sant Martí 13.158 11,8% 102.053 88,2% Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. L’origen de les dones immigrants de Barcelona és divers. Tanmateix, gairebé la meitat de les dones immigrants de Barcelona provenen d’Amèrica del Sud (45,5%). També és destacable que el 23,3% de les dones immigrants provenen de la Unió Europea i el 10,7% d’Àsia. L’anàlisi per districtes mostra el pes més elevat de les dones procedents d’Amèrica del Sud en els districtes d’Horta Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. També cal destacar l’11,1% de dones immigrants procedents d’Amèrica Central a Nou Barris i el 18,9% de marroquines en el districte de Ciutat Vella. Taula 2.3. Les dones de Barcelona amb la nacionalitat estrangera segons origen. Districtes. 2007 (en percentatge) Unió Resta Amèrica Amèrica Amèrica Districtes Àfrica Marroc Àsia Altres Europea Europa del Nord Central del Sud BARCELONA 23,3% 5,1% 1,4% 4,1% 3,4% 6,3% 45,5% 10,7% 0,1% Ciutat Vella 24,4% 5,1% 1,2% 6,6% 2,4% 5,4% 35,9% 18,9% 0,1% Eixample 29,9% 4,3% 0,8% 1,9% 5,0% 5,3% 40,8% 11,9% 0,1% Sants Montjuïc 17,4% 5,1% 1,3% 6,2% 2,3% 7,9% 47,0% 12,8% 0,1% Les Corts 31,2% 5,1% 1,3% 1,4% 6,3% 5,9% 40,0% 8,8% 0,0% Sarrià Sant 38,7% 5,4% 0,8% 1,4% 7,5% 3,7% 34,1% 8,4% 0,0% Gervasi Gràcia 34,8% 4,3% 0,9% 2,9% 5,4% 4,2% 41,8% 5,7% 0,0% Horta Guinardó 17,5% 5,5% 1,2% 3,1% 2,7% 6,5% 58,8% 4,8% 0,0% Nou Barris 9,1% 6,2% 3,9% 3,8% 0,7% 11,1% 59,8% 5,5% 0,0% Sant Andreu 12,2% 5,5% 2,1% 6,4% 1,4% 7,0% 57,0% 8,3% 0,1% Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 5 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista El nivell educatiu de les dones de Barcelona, en termes generals, és més baix que el dels homes per tots els nivells d’estudis a l’any 1996. El 1% de les dones de Barcelona no tenen estudis i el 17,4% tenen els estudis primaris incomplets. En percentatges, les dones amb estudis primaris són el 29,7% i els homes, el 26,4%. En el cas dels homes, l’11,2% tenen els estudis primaris incomplets i el 0,3% no tenen estudis. Pel que fa a les persones que han completat els estudis secundaris, destaca que les dones de Barcelona amb aquest nivell d’estudis representen el 44,3%, mentre que en el cas dels homes representen més de la meitat del total d’homes de la ciutat. Les diferències per sexe en el nivell d’estudis són també marcades en el cas dels estudis universitaris. L’any 1996, l’11,3% dels homes de Barcelona tenien estudis universitaris mentre que les dones eren només el 7,7% del total de la ciutat. Per districtes, cal destacar que els nivells d’estudis més baixos es concentren a Nou Barris i a Ciutat Vella tant per homes com per dones. L’any 1996, el 17,7% dels homes i el 25,1% de les dones de Nou Barris tenien l’ensenyament primari incomplet – 6,6 i 7,7 punts percentuals per sobre de la mitjana de la ciutat, respectivament – i només un 2,8% dels homes i de les dones – 6,7 punts percentuals per sota de la mitjana de la ciutat – tenien nivell d’estudis universitari. A Ciutat Vella, el 17,2% dels homes i el 26,4% de les dones tenien l’ensenyament primari incomplet – 6 i 9 punts percentuals per sobre de la mitjana de la ciutat, respectivament – i només el 5,8% dels homes i el 4,5% de les dones tenien nivell d’estudis universitari– 5,5 i 3,2 punts percentuals per sota de la mitjana de la ciutat, respectivament. L’any 1996 les diferències de gènere més destacades en el nivell d’estudis les trobem en els districtes de Sarrià Sant Gervasi, l’Eixample i Gràcia. En el cas de Sarrià Sant Gervasi la diferència és especialment marcada pel que fa al nivell d’estudis universitaris ja que la proporció d’homes amb estudis universitaris (32%) és gairebé el doble que la proporció de dones (18%). Les mateixes dades per l’any 2001, mostren que el nivell educatiu de la població de Barcelona ha augmentat en termes generals. La incidència de l’augment del nivell educatiu és més marcada en el cas de les dones que en el cas dels homes. La proporció de dones amb estudis primaris incomplets (passem del 17,4% al 12,3%) o estudis primaris (passem del 29,7% al 24%) retrocedeix a favor de la proporció de dones amb estudis secundaris (passem del 44,3% al 51,1%) o universitaris (passem del 7,7% al 10,8%). La desigualtat de gènere en el nivell d’estudis retrocedeix significativament però els nivells d’estudis dels homes segueixen sent més alts que en el cas de les dones, sobretot pel que fa als estudis secundaris (el 56% dels homes i el 51,1% de les dones de la ciutat). Per districtes, segueix sent a Nou Barris i a Ciutat Vella on la proporció de població amb l’ensenyament primari incomplet és més gran. Concretament, el 14,1% dels homes i el 18,7% de les dones de Nou Barris no tenen l’ensenyament primari completat – 5,6 i 6,4 punts percentuals per sobre de la mitjana de la ciutat, respectivament – el 14,3% dels homes i el 18,8% de les dones de Ciutat Vella no tenen l’ensenyament primari completat– 5,8 i 6,5 punts percentuals per sobre de la mitjana de la ciutat, respectivament. Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista En el cas dels estudis universitaris, els districtes amb una proporció de població més reduïda amb estudis superiors són Nou Barris i Sant Andreu. En el cas de Nou Barris, la població amb estudis universitaris significa el 4,4 % tant en el cas dels homes com de les dones – 8 punts percentuals per sota de la mitjana de la ciutat – i a Sant Andreu, el 7,3% dels homes i el 6,6% de les dones – 6,6 i 4,2 punts percentuals per sota de la mitjana de la ciutat, respectivament. Figura 2.6. Nivell d’estudis de la població de Barcelona per districtes per sexe. 2001. Homes. Barcelona 8,5% 20,8% 56,0% 13,9% Sant Martí 10,1% 23,6% 57,4% 7,9% Sant Andreu 9,1% 23,6% 59,2% 7,3% Nou Barris 14,1% 27,0% 53,2% 4,4% Horta Guinardó 10,9% 22,5% 57,0% 8,7% Gràcia 5,5% 18,0% 58,9% 17,1% Sarrià Sant Gervasi 2,6%11,1% 51,2% 34,7% Les Corts 4,5% 15,6% 57,0% 22,5% Sants Montjuïc 9,2% 24,0% 58,1% 7,9% Eixample 4,7% 16,5% 58,8% 19,5% Ciutat Vella 14,3% 25,8% 49,7% 8,6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Sense estudis Primaris incomplets Primaris complets Secundaris Universitaris Figura 2.7. Nivell d’estudis de la població de Barcelona per districtes per sexe. 2001. Dones. Barcelona 12,3% 24,0% 51,1% 10,8% Sant Martí 14,4% 26,1% 50,1% 7,2% Sant Andreu 12,9% 26,7% 51,8% 6,6% Nou Barris 18,7% 28,3% 45,5% 4,4% Horta Guinardó 14,9% 24,8% 50,5% 7,7% Gràcia 9,1% 22,6% 53,3% 14,0% Sarrià Sant Gervasi 4,5% 15,6% 56,7% 22,6% Les Corts 8,0% 19,4% 55,7% 16,0% Sants Montjuïc 13,7% 27,1% 50,1% 7,2% Eixample 8,1% 22,4% 54,0% 14,6% Ciutat Vella 18,8% 27,3% 43,2% 7,6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Sense estudis Primaris incomplets Primaris complets Secundaris Universitaris Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista En els anys que van del 2001 al 2008, a la ciutat de Barcelona hi ha una clara tendència a l’augment de la participació en el mercat de treball tant dels homes com de les dones. Tanmateix, la proporció de l’augment en la participació és més elevada en el cas de les dones que en el dels homes. Entre l’any 2001 i l’any 2008, la taxa d’activitat dels homes augmenta en 4,7 punts percentuals i la de les dones en 9,9 punts percentuals. L’any 2008, 72 de cada 100 dones de Barcelona en edat de treballar, treballen o tenen intenció de fer ho. La taxa d’ocupació mostra un augment progressiu al llarg dels anys per ambdós sexes però més exacerbat en el cas de les dones. Entre l’any 2001 i el 2008 la taxa d’ocupació masculina augmenta en 5,1 punts percentuals i la femenina en 12,6 punts percentuals. Resulta interessant destacar que l’any 2008, hi ha 66,9 dones que treballen per cada 100 dones de 15 a 64 anys actives, malgrat que hi hagi una diferència de 12,8 punts entre la taxa d’ocupació dels homes i la de les dones. Pel que fa a la taxa d’atur femení, entre l’any 2001 i l’any 2007, es va reduir pràcticament a la meitat per gairebé equiparar se a la xifra de la taxa corresponent als homes. L’any 2001, 13 de cada 100 dones actives i 9 de cada 100 homes actius estaven a l’atur. En el tercer trimestre de l’any 2008, gairebé 8 de cada 100 homes i 7 de cada 100 dones actives estan a l’atur. Cal fer esment l’augment de l’atur entre l’any 2007 i l’any 2008 – d’1,2 punts en el cas dels homes i de 0,4 punts en el cas de les dones – tenint en compte que des de l’any 2002 en el cas de les dones, i des de l’any 2004 en el cas dels homes, no havia fet més que disminuir (vegeu la taula 2.4.). Taula 2.4. Evolució de les taxes globals d'activitat, ocupació i atur a Barcelona per sexes. Població de 16 anys i més. Evolució 2001 2008. Any Taxa Activitat Taxa Ocupació Taxa Atur Homes Dones Homes Dones Homes Dones 2008 86,4 72,1 79,7 66,9 7,7 7,1 2007 83,9 70,3 78,5 65,5 6,5 6,7 2006 84,9 69,1 80,3 63,4 5,5 8,2 2005 85,1 66,0 79,6 60,2 6,6 8,8 2004 85,9 67,2 77,1 58,7 10,3 12,7 2003 84,1 65,0 75,5 56,6 10,3 12,9 2002 81,4 63,5 73,2 54,7 10,1 13,9 2001 81,7 62,2 74,6 54,3 8,7 10,1 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. L’anàlisi de la situació professional de la població ocupada per sexes mostra marcades desigualtats de gènere tant en la qualitat de les condicions laborals com en el perfil dels llocs de treball. Segons dades de l’Enquesta de Població Activa de l’any 2001, del total de població ocupada a Barcelona, el 18,9% són persones assalariades eventuals, de les quals, el 9% són homes i el 9,9 són dones. La població ocupada assalariada amb contracte fix representa el 65,3% del total, de la qual, el 30% són dones i el 35,3% són homes. A més, les persones que són empresàries (amb o sense personal assalariat) representen el 15,2% de la població ocupada, el 10,1% de les quals són homes i només el 5,1% són dones. Les dones signifiquen el 45% de la població ocupada i els homes el 56,6%. En síntesi, les dones a més d’estar 6 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista infrarepresentades en el mercat de treball en pràcticament 5 punts percentuals respecte als homes, tenen més presència en els segments del mercat de treball més precaritzats i, en canvi, tenen un pes inferior en els càrrecs de responsabilitat del sector privat que solen estar caracteritzats pel prestigi i la bona remuneració. L’anàlisi de les xifres referents a treball eventual per edat i sexe, només mostra una presència més elevada d’homes que de dones en situació de precarietat laboral en la franja d’edat que va dels 16 als 19 anys. Aquesta diferència segurament s’explica per la incorporació més tardana de les noies respecte els nois al mercat de treball, ja que actualment, en termes generals, les primeres romanen més temps en el sistema educatiu. A partir dels 20 anys fins a l’edat de jubilació, el nombre de dones en situació laboral de precarietat és més elevat que el nombre d’homes. Figura 2.8. Ocupats per situació professional a Barcelona per sexe. Població de 16 anys i més. Any 2001. 0,2% 0,1% 0,1% 0,2% 9,0% 9,9% Ajudes familiars Membres de cooperatives Assalariats eventuals 35,3% Assalariats fixos 30,0% Empresaris amb o sense personal assalariat 10,1% 5,1% Dones Homes Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 6 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Figura 2.9. Assalariats eventuals a Barcelona ciutat per sexes. Població de 16 anys i més. Any 2001. 35% 30% 25% 20% homes 15% dones 10% 5% 0% Segons l’enquesta d’usos del temps dels anys 2002 2003 per la ciutat de Barcelona, les dones dediquen 4 hores i 17 minuts de mitjana a la cura de la llar i la família mentre que els homes hi dediquen 2 hores i 10 minuts. En contrapartida, els homes dediquen una mitjana de 7 hores i 32 minuts a activitats relacionades amb els mitjans de comunicació, les aficions o jocs i els esports o activitats a l’aire lliure, mentre que les dones hi dediquen una mitjana de 5 hores i 12 minuts al dia. A més, les dones dediquen de mitjana una hora menys (7 hores i 19 minuts) de treball que els homes (8 hores i 8 minuts). Figura. 2.10. Usos del temps diaris de la població de Barcelona per sexes. 2002 2003. Durada mitjana diària segons activitat i sexe. Desplaçaments i temps no especificat 01:3501:44 Mitjans de comunicació 02:3003:04 Aficions i jocs 01:2301:57 Esports i activitats a l'aire ll iure 01:5902:18 Vida social i diversió 02:0402:07 Treball voluntari i reunions 02:3202:32 Llar i famíl ia 04:1702:10 Estudi 04:3604:40 Treball 07:1908:08 Cura personal 11:2811:31 Homes Dones Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’estadística. 6 60 64 55 59 50 54 45 49 40 44 35 39 30 34 25 29 20 24 16 19 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista 2.2. L’OFERTA I LA DEMANDA DELS SERVEIS La ciutat de Barcelona disposa de serveis especialitzats d’atenció a les dones que pateixen violència masclista i d’un Circuit que coordina els diferents àmbits i professionals per assolir una intervenció integrada i preventiva i amb capacitat per donar resposta a situacions d’urgència. Els principals serveis d’atenció a les dones que pateixen violència masclista així com a la seva prevenció a la ciutat de Barcelona s’exposen a la taula següent. Taula 2.5. Serveis d’atenció a les dones que han patit violència masclista i de la seva prevenció a la ciutat de Barcelona Servei Descripció Característiques En els 47 tallers organitzats a 17 centres Prevenció i Tallers de prevenció de relacions abusives adreçats d’educació secundària hi ha participat al sensibilització a gent jove llarg de 2007 un total de 1.106 joves (512 noies i 594 nois). Servei universal d’orientació i assessorament Línia d’atenció a les Funciona les vint i quatre hores tots elsimmediat que proporciona atenció i informació dies de l’any i compta amb professionals, dones en situacions de integral sobre els recursos públics i privats. Es advocades, psicòlogues, etc. que atenen violències coordina amb els serveis d’emergències en els casos els casos de forma especialitzada. necessaris. Espais d’atenció a les dones de la ciutat que tenen per objectiu donar resposta a les diferents Existeixen 10 PIAD a Barcelona, un per demandes d’informació i assessorament vinculades districte, que atenen 15 hores setmanals Punts d’Informació i al coneixement de recursos, participació i en horaris de matí i tarda (2 hores Atenció a les Dones associacionisme, així com donar resposta a les setmanals són d’assessoria jurídica) discriminacions en l’àmbit laboral, social, parella i/o L’equip està format per 10 professionals unitat familiar, especialment a les problemàtiques referents, una per districte. de violència masclista. Servei municipal especialitzat en l’atenció de les Està format per 11 professionals (2 a Equip d’Atenció a la situacions de violència contra les dones. És un equip jornada parcial). Gestionat per una Dona interdisciplinari que treballa els processos de entitat sense ànim de lucre (Fundació recuperació amb els recursos existents. Salut i Comunitat) Servei que ofereix assessorament jurídic, suport psicològic i derivació, si és necessari, a altres serveis especialitzats a dones que pateixen violència L’any 2007, l’OADV ha atès a Barcelona L’Oficina d’Atenció a masclista. L’Oficina, amb seus provincials, vetlla pels 2.624 dones víctimes de la violència les Víctimes de Delictes drets de les víctimes i constitueix un punt de masclista. coordinació de les ordres de protecció de dones víctimes de violència que emeten els jutjats a Catalunya. 6 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Servei Descripció Característiques Són les unitats dels Mossos d’Esquadra que tenen les funcions d’escoltar i informar les dones; coordinar se amb els diversos agents que intervenen en l’abordatge del fenomen de la Entre el juny del 2006 i el juny del 2007, Grups regionals violència contra les dones; proposar, si s’escau, la es van atendre en el GRAV de la ciutat de d’atenció a la víctima protecció policíaca i protegir en el cas que Barcelona 15.342 casos de violència (GRAV) l’autoritat judicial, la Fiscalia o el/la responsable succeïts en l’àmbit de la parella o bé de la policial de la demarcació així ho estableixi; prevenir família. la violència masclista mitjançant accions adreçades a la comunitat, programes per a joves, etc. i formar part de circuits i protocols locals. El servei, iniciat el 2005, consta de dos programes: Servei de suport a la L’any 2007, el servei dirigit a homes ha Programa d’atenció a homes que maltracten atès a 109 usuaris i el servei d’atenció a violència de gènere en Programa d’atenció a nenes i nens que han la infància ha donat suport familiar a 184 l’àmbit familiar patit violència persones (109 menors i 75 mares). La Casa disposa de 27 places i atenció 24 Serveis per a dones que pateixen violència masclista hores tots els dies de l’any. Casa d’acolliment i necessiten un servei temporal d’allotjament així Gestionat per una entitat sense ànim de com atenció i recursos específics. lucre (Institut per a la Promoció Social i de la Salut) Altres serveis destacats són el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de l’Ajuntament de Barcelona que s’encarrega de sistematitzar i difondre informació i fomentar projectes d’especial interès per a les dones; el Centre Municipal d’Atenció a les Urgències Socials (CMAUS) que atén qualsevol situació d’emergència a la ciutat i l’Oficina de l’Institut Català de les Dones que presta serveis d’assessorament, orientació i derivació. El Circuit Barcelona contra la Violència vers les Dones va ser creat el 2001 per l’Ajuntament de Barcelona i la Corporació Sanitària de Barcelona per respondre a la necessitat de coordinar els àmbits i professionals que atenen les dones víctimes de violència i prevenir aquestes situacions. Posteriorment, s’han constituït circuits a tots els districtes de la ciutat per assolir més proximitat en les respostes. En conjunt, el Circuit integra unes 250 persones i s’ha dotat d’una Comissió Tècnica de coordinació que vetlla pel seu funcionament. L’objectiu dels circuits territorials és crear una xarxa a nivell territorial per millorar l’atenció, evitar la victimització secundària i promoure la complementarietat i coordinació dels serveis. Les estratègies de proximitat són considerades les més adequades per trencar l’aïllament que pateixen les dones sotmeses a violència. Un altre objectiu del Circuit és posar en comú pràctiques professionals i innovar en noves formes d’intervenció més efectives, incorporant la perspectiva transversal i la integralitat dels serveis. Els circuits territorials tenen reunions periòdiques, organitzen sessions informatives i de formació – en funció de les demandes dels i de les professionals – i constitueixen grups de treball per avançar en temes específics. En el marc del Circuit de Barcelona s’han elaborat diversos protocols adreçats a la intervenció i l’atenció de les dones 6 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista des d’una perspectiva individual i grupal i en relació als fills i filles de dones que pateixen violència masclista. Canals d’entrada: Serveis especialitzats: Denúncies a la policia (Guàrdia Urbana i EAD Mossos d’Esquadra) Casa d’Acolliment Serveis Socials Bàsics Atenció jurídica Hospitals i centres sanitaris Xarxa de Serveis Socials Punts d’Informació i Atenció a les Dones Entitats especialitzades Entitats de Dones Telèfon d’atenció Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes Centres de Salut Mental, etc. Els canals d’entrada a partir dels quals s’expressa la demanda d’atenció són diversos, però segurament són tres els àmbits que reben de forma directa les denúncies i la demanda d’informació: la línia d’atenció a les dones en situacions de violències, les denúncies a l’oficina especialitzada i les denúncies als cossos de seguretat. L’anàlisi concreta de dades es referirà a la línia d’atenció a les dones en situació de violència, a l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes i al Grup Regional d’Atenció a la Víctima (GRAV) l’òrgan especialitzat a Barcelona dels Mossos d’Esquadra. Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120 El nombre total de trucades ateses a la línia d’atenció a les dones en situacions de violències ha augmentat en més d’un miler entre els anys 2004 i l’any 2007. S’ha passat de 6.448 trucades ateses l’any 2004 a 7.647 l’any 2007, cosa que ha significat un augment del 18,6%. Cal destacar que el nombre de trucades ateses procedents de Barcelona ciutat, en proporció, ha augmentat més que les trucades procedents de la resta de Catalunya, l’Estat Espanyol o altres països. De les 1.199 trucades més que es van atendre l’any 2007 respecte el 2004, el 63,6% corresponien a trucades provinents de Barcelona ciutat. A l’any 2007, pràcticament el 40% de les trucades ateses a la línia d’atenció a les dones en situacions de violència provenen de Barcelona ciutat. Taula 2.6. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 Barcelona Resta de Estat Altres països No consta Total ciutat Catalunya espanyol 2004 2.245 4.055 45 0 103 6.448 2005 2.456 3.879 69 1 92 6.497 2006 2.524 3.849 73 2 136 6.584 2007 3.008 4.468 63 1 107 7.647 Total 10.233 16.251 250 4 438 27.176 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la “Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120”. Institut Català de les dones. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. 6 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista En els anys successius, per al cas de Barcelona ciutat, el perfil més repetit de la persona que truca és una dona (més del 90% de les trucades) de 31 a 40 anys (entre el 42% i el 45% de les trucades) i en menor mesura, de 41 a 50 anys (entre el 26% i el 28% de les trucades) o de 19 a 30 anys (sobre el 13%). En el 73% dels casos, truca la mateixa persona que pateix la violència i en el 12,4% dels casos, truca una persona de la família de la víctima i en el 10% dels casos és una persona de l’entorn social, laboral o bé de la comunitat. En proporcions que no passen de l’1 per cent – però també importants a tenir en compte – la trucada denunciant del cas prové dels diferents serveis socials bàsics i especialitzats o bé de les administracions d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona (1,1,%); dels serveis sanitaris (1%); la parella o exparella de la víctima (0,3%); de les associacions o entitats (0,3%); els serveis educatius on s’estan escolaritzant els fills/es de la víctima (0,3%); els cossos de seguretat (0,2%); i de l’atenció psicològica de la víctima (0,1%). Taula 2.7. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat per sexe de la persona que truca (en percentatge) Dona Home 2004 92,8% 7,2% 2005 93,2% 6,8% 2006 93% 7% 2007 93,2% 6,8% Total 93,1% 6,9% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la “Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120”. Institut Català de les dones. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. Taula 2.8. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. Edat de la persona que truca. Menys de 19 30 31 40 41 50 51 60 Més de 60 Total 18 anys anys anys anys anys anys Total 28 311 948 587 265 106 2.245 2004 % 1,2 13,9 42,2 26,1 11,8 4,7 100 Total 45 353 1.037 679 210 132 2.456 2005 % 1,8 14,4 42,2 27,6 8,6 5,4 100 Total 54 341 1.133 718 179 99 2.524 2006 % 2,1 13,5 44,9 28,4 7,1 3,9 100 Total 47 406 1.354 784 274 143 3.008 2007 % 1,6 13,5 45 26,1 9,1 4,8 100 Total 174 1.411 4.472 2.768 928 480 10.233 Total % 1,7 13,8 43,7 27 9,1 4,7 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la “Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120”. Institut Català de les dones. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. 6 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Taula 2.9. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. Perfil de la persona que truca 2004 2005 2006 2007 Total Total 1.638 1.786 1.862 2.213 7.499 Persona que pateix violència % 73 72,7 73,8 73,6 73,3 Total 9 12 4 5 30 Parella/ exparella % 0,4 0,5 0,2 0,2 0,3 Total 297 288 334 355 1.274 Família % 13,2 11,7 13,2 11,8 12,4 Entorn social, laboral o Total 219 270 235 295 1.019 comunitat % 9,8 11,0 9,3 9,8 10 Associacions o entitats sense Total 8 11 3 8 30 ànim de lucre % 0,4 0,4 0,1 0,3 0,3 Serveis d’Acció Social i Total 20 27 21 49 117 Ciutadania % 0,9 1,1 0,8 1,6 1,1 Serveis Socials de l’Atenció Total 1 0 0 0 1 Sanitària % 0 0 0 0 0 Total 24 23 21 38 106 Serveis Sanitaris % 1,1 0,9 0,8 1,3 1,0 Total 3 4 3 3 13 Atenció Psicològica % 0,1 0,2 0,1 0,1 0,1 Total 7 8 9 9 33 Serveis Educatius % 0,3 0,3 0,4 0,3 0,3 Total 1 7 7 6 21 Cossos de Seguretat % 0 0,3 0,3 0,2 0,2 Total 18 18 22 27 85 Altres % 0,8 0,7 0,9 0,9 0,8 Total 0 2 3 0 5 No consta % 0 0,1 0,1 0 0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la “Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120”. Institut Català de les dones Centrant nos en el perfil de la persona víctima de la violència que truca, cal destacar que en la majoria dels casos és una dona d’entre 31 i 40 anys (965 trucades l’any 2007) o bé de 41 a 50 anys (634 trucades l’any 2007) i en menor mesura, de 19 a 30 anys (254 trucades l’any 2007) i de 51 a 60 anys (215 trucades l’any 2007). Taula 2.10. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. Perfil de la persona víctima de la violència que truca. Edat i sexe. Edat 2004 2005 2006 2007 Total Dones 10 12 16 11 49 Menys de 18 anys Homes 1 1 1 1 4 Dones 190 219 224 254 887 19 30 anys Homes 3 5 2 2 12 31 40 anys Dones 681 762 822 965 3.230 6 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Edat 2004 2005 2006 2007 Total Homes 26 16 24 20 86 Dones 440 527 555 634 2.156 41 50 anys Homes 20 10 12 13 55 Dones 198 155 137 215 705 51 60 anys Homes 4 2 5 3 14 Dones 64 75 63 93 295 Més de 60 anys Homes 1 1 0 0 2 Dones 1.583 1.750 1.817 2.172 7.322 Total Homes 55 35 44 39 173 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la “Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120”. Institut Català de les dones. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. En el 82% de les trucades realitzades a Barcelona ciutat entre els anys 2004 i 2007 es denunciava una situació de violència originada en la parella, exparella o el seu entorn. En menor mesura, la violència denunciada es va generar en l’entorn familiar (11% de les trucades); en l’àmbit social o comunitari (3,7% de les trucades); en l’àmbit laboral (1,4%); o bé en altres àmbits (1,5% de les trucades). El tipus de violència més denunciada és la violència psicològica (82%), seguit de la violència física (48,4%), i en menor mesura, les agressions sexuals (3,8%) i la violència econòmica (0,3%). En molts casos les víctimes pateixen més d’una tipologia de violència. Taula 2.11. Àmbits en què s’exerceix la violència en les trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. 2004 2005 2006 2007 Total Parella, exparella i el Total 1.829 2.022 2.109 2.432 8.392 seu entorn % 81.5 82.3 83.6 80,9 82 Total 268 262 217 380 1.127 Familiar % 11,9 10,7 8,6 12,6 11,0 Total 38 25 48 37 148 Laboral % 1,7 1 1,9 1,2 1,4 Total 70 101 104 107 382 Social o comunitari % 3,1 4,1 4,1 3,6 3,7 Total 37 40 34 40 151 Altres % 1,6 1,6 1,3 1,3 1,5 Total 3 6 12 12 33 No consta % 0,1 0,2 0,5 0,4 0,3 Total 2.245 2.456 2.524 3.008 10.233 Total % 100 100 100 100 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la “Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120”. Institut Català de les dones. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Taula 2.12. Tipologia de violència masclista en les trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. Tipus de violència Total 1.056 1.172 1.260 1.471 Física % 47 47,7 49,9 48,9 Total 1.864 2.015 2.027 2.497 Psicològica % 83 82 80,3 83 Total 86 94 97 110 Sexual % 3,8 3,8 3,8 3,7 Total 0 0 0 36 Econòmica % 0 0 0 1,2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la “Línia d’atenció a les dones en situacions de violències. 900 900 120”. Institut Català de les dones. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. L’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes L’OAVD va ser creada a finals dels anys 90 com a servei que ofereix informació i assessorament a persones perjudicades i víctimes de qualsevol delicte o falta, encara que s’ha especialitzat en dones que pateixen violència masclista. L’Oficina, amb seus provincials, vetlla pels drets de les víctimes i constitueix un punt de coordinació de les ordres de protecció de dones víctimes de violència que emeten els jutjats a Catalunya. A més d’assessorament jurídic, l’Oficina ofereix suport psicològic i pot derivar a altres serveis especialitzats o de la xarxa social i comunitària. L’any 2007, l’OADV ha atès a Barcelona 2.624 dones víctimes de la violència masclista, una xifra que supera en gairebé un miler el nombre de dones ateses el 2005. Concretament, l’any 2006 es van atendre 2.610 dones, el que representa el 46% de les persones ateses aquell any per les oficines a tot Catalunya, i el 70% per la província de Barcelona (atenció tant presencial com telefònica). Això mostra, per una part, el pes específic de la ciutat de Barcelona en relació als delictes de violència masclista a Catalunya i, per l’altra, l’especialització de l’oficina en aquest tipus de violència. A l’any 2006, el 73% dels delictes a Catalunya són tipificats com a violència domèstica i en el 80% del total dels casos la relació de la víctima amb l’autor del delicte és de parella o exparella (segons dades de la memòria de 2006 de l’ OADV). En relació a l’edat, la gran majoria de víctimes (75%) tenen entre 18 i 50 anys, mentre que el nombre de dones de més edat i menors representen poc més del 10% (la resta no es troben identificades per edat). Les dones d’entre 31 i 40 anys representen el grup més nombrós però seguit de prop per les dones d’entre 18 i 30 i d’entre 51 i 60 anys. Mentre que l’anàlisi de les trucades al telèfon d’atenció mostra que les dones més joves (d’entre 19 i 30 anys) no representen ni el 15%, en el cas de l’Oficina, aquest grup suposa una quarta part de les dones ateses. Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Respecte a l’origen de les dones, encara que la majoria tenen nacionalitat espanyola (el 60% l’any 2007), es produeix un augment de dones amb nacionalitat estrangera. Si el 2005, el 30% de les dones ateses a Barcelona ciutat eren estrangeres, els anys següents es duplica la xifra total fins a situar se gairebé en el miler. Aquestes dades evidencien que l’augment d’intervencions de l’OAVD es produeix especialment en casos de dones d’origen estranger. Les dades detallades per països també mostren algunes tendències significatives. El quadre considera l’origen de les dones ateses a l’Oficina segons vuit agrupacions geogràfiques a les quals s’afegeixen les dones amb nacionalitat espanyola i les que no se’ls coneix la nacionalitat (que no arriba al 5%). S’han considerat separadament els països que conformen la Unió Europa de la resta de països europeus entre els que s’inclouen Albània, Bielorússia, Croàcia, Noruega, Rússia, Sèrbia i Ucraïna. D’aquesta categoria cal destacar que més del 80% de les denúncies corresponen a dones de Rússia i Ucraïna. Entre els anys 2006 i 2007, les dades per països no presenten diferències importants perquè és respecte el 2005 que es produeix un fort augment de les dones ateses que, a més, es reparteix de forma bastant coherent entre els diferents orígens geogràfics. Taula 2.13. Dones ateses a l’OAVD per trams d’edat (2005 2007) Fins a 18 18 30 31 40 41 50 51 60 Més de Any N/C Total anys anys anys anys anys 60 anys Total 24 337 498 355 153 110 265 1.742 2005 % 1,3 19,3 28,5 20,3 8,7 6,3 15,2 100 Total 29 680 768 546 190 141 256 2.610 2006 % 1,1 26 29,4 20,9 7,2 5,3 9,8 100 Total 57 755 810 490 192 119 201 2.624 2007 % 2,1 28,7 30,8 18,6 7,3 4,5 7,6% 100 Font: Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008), Departament de Justícia, Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives Taula 2.14 . Nacionalitat de les dones ateses a l’OAVD (2005 2007) Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera Dones % Dones % Total 2005 1.171 70 488 30 1.659 2006 1.531 61 978 39 2.509 2007 1.517 60 995 40 2.512 Font: Elaboració pròpia a partir dels indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) Del nombre total de dones s’han descomptat les que no consta la seva nacionalitat. 7 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Taula 2.15. Procedència de les dones ateses a l’OAVD. (2005 2007) 2005 2006 2007 Nombre Percentatge Nombre Percentatge Nombre Percentatge Espanya 1.171 67,2 1.531 58,7 1.517 57,8 Unió Europea 41 2,4 80 3,1 93 3,5 Resta Europa 26 1,5 42 1,6 39 1,5 Àfrica 56 3,2 101 3,9 105 4,0 Amèrica del Sud 317 18,2 641 24,6 641 24,4 Amèrica Central i Carib 30 1,7 74 2,8 81 3,1 Amèrica del Nord 3 0,2 6 0,2 5 0,2 Àsia 14 0,8 32 1,2 29 1,1 Oceania 1 0,1 2 0,1 2 0,1 Altres (N/C) 83 4,8 101 3,9 112 4,3 Total 1.742 100,0 2.610 100,0 2.624 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir dels indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) La taula següent (número 2.16.) posa en relació el percentatge de dones ateses estrangeres amb la població de dones estrangeres de Barcelona per l’any 2007. Les dones de la Unió Europea, Amèrica del Nord i Àsia ateses a l’Oficina tenen, proporcionalment, una menor representació que el seu pes poblacional a Barcelona, i en el cas de la resta de països europeus, el percentatge és lleugerament inferior. Pel contrari, en el cas de les dones africanes i d’Amèrica del Sud i Central, les dones ateses d’aquests orígens superen el pes poblacional que tenen les dones d’aquestes nacionalitats en el conjunt de la ciutat. Les dones provinents del Marroc s’han presentat separadament ja que, amb diferència, són el nombre més elevat de dones africanes. En el conjunt del continent suposen entorn del 7% de les dones estrangeres que reben suport a l’Oficina, mentre que les dones marroquines són el 4,1% de les dones estrangeres de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, el col lectiu de dones d’origen llatinoamericà és el que suma el major nombre de dones estrangeres ateses. L’any 2007, van significar el 64,4%, una xifra que supera el percentatge de dones d’aquest origen respecte el total de dones estrangeres de la ciutat. Taula 2.16. Dones amb nacionalitat estrangera ateses a l’OAVD segons àrea geogràfica i dones de la mateixa procedència a Barcelona (2007). Percentatges % Dones ateses a l’OAVD Dones a Barcelona Unió Europea 9,3 23,3 Resta Europa 3,9 5,1 Àfrica 2,8 1,4 Marroc 7,7 4,1 Amèrica del Sud 64,4 45,5 Amèrica Central i Carib 8,1 6,3 Amèrica del Nord 0,5 3,4 Àsia 2,9 10,7 Altres 0,2 0,1 Total 100 100 Font: Elaboració pròpia a partir dels indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) i dades de població municipals. En el cas d’Amèrica Central, el Carib no consta en les dades poblacionals. La categoria Altres, inclou Oceania per a les dades de l’OAVD i no s’especifica en les dades poblacionals de Barcelona. 7 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Les altes són els expedients oberts el mateix any, no es tracta d’una dada acumulativa ja que una víctima pot tenir un expedient obert més d’un any. Entre el 2005 (amb 1.307 altes) i els anys següents (se superen els 2.000 expedients oberts) es produeix un salt important. Els protocols vigents són expedients oberts perquè la víctima encara està essent atesa o té alguna mesura judicial vigent. El tancament de l’expedient finalitza quan ja no hi ha intervenció ni mesura judicial activa. L’any 2007, l’Oficina té 2.324 protocols actius, un 30% més que dos anys abans. Taula 2.17. Expedients oberts: altes i protocols vigents els anys 2005 2007 Any Altes Protocols vigents 2005 1.307 1.742 2006 2.268 2.610 2007 2.022 2.324 Font: Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) En relació a les dones ateses pels serveis, el 2007, els serveis de l’Oficina atenen 1.685 dones i realitzen més de 5.000 actuacions, el que representa una ràtio de 3 actuacions per dona. Si bé les dones que reben suport d’algun servei es dupliquen el 2007 respecte l’any 2005, hi ha una lleu davallada en relació amb el 2006. Taula 2.18. Dones ateses a l’OAVD pels diferents serveis d’atenció (2005 2007) Actuacions Ratio Any Dones ateses realitzades (Accions per dona) 2005 801 2.166 2,7 2006 1.828 4.314 2,3 2007 1.685 5.067 3 Font: Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) Les actuacions realitzades es classifiquen segons la tipologia de la intervenció: els serveis d’informació – són els que presenten un nombre més alt d’usuàries, el 2007 hi accedeixen 1.442 dones – , l’atenció psicològica, l’acompanyament al judici, l’assessorament jurídic – realitzat per una jurista a partir del 2006 – i l’atenció davant de situacions de crisi – informació que es disposa des de 2007 perquè no es comptabilitzava prèviament. El servei d’informació és clarament el que més dones ha rebut en els anys assenyalats i el que més actuacions concentra (el 80% el 2005 i 2006). L’any 2007 es produeix un augment de les intervencions especialitzades: augmenten les actuacions de suport psicològic (encara que el nombre de dones disminueix) i l’assessorament jurídic (el 2006 es fan 35 actuacions, el 2007 sumen 147 i es quadruplica el nombre de dones que reben aquesta atenció). Els acompanyaments a judicis presenten més estabilitat en el període de tres anys presentat, amb una mitjana de 26 dones que són acompanyades per any. Per últim, s’aporten dades 7 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista dels serveis d’atenció en situacions de crisi que es comencen a comptabilitzar el 2007: 184 dones utilitzen aquest servei, en alguns casos més d’una vegada. Taula 2.19. Dones ateses i actuacions dels serveis d’atenció (2005 2007) 2005 2006 2007 Dones Actuacions Dones Actuacions Dones Actuacions Informació 782 1.560 1.789 3.329 1.442 2.789 Suport Psicològic 205 296 562 699 307 887 Acompanyament judici 24 29 30 42 26 28 Assessorament jurídic 29 35 112 147 Atenció crisi 184 236 Total 1.011 1.885 2.410 4.105 2.071 4.087 Font: Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) La majoria de mesures dutes a terme són ordres de protecció (OP) i/o mesures cautelars (MC): el 2007, reben aquesta mesura 2.495 dones, el que suposa el 95% de les dones ateses per l’OAVD aquest mateix any i un augment de 755 dones respecte el 2005. En segon lloc, reben mesures de prohibició d’apropament, comunicació i allunyament, un total de 1.694 dones el 2007, una xifra similar el 2006. Les mesures de privació del dret a dur armes són les que augmenten més amb 562 dones el darrer any, un nombre que duplica l’any anterior. Per últim, cal destacar que els casos amb mesures d’inhabilitació i suspensió de règim de visites als fills i filles són gairebé inexistents (un sol cas el 2007). Taula 2.20. Dones amb mesures de protecció (2005 2007) 2005 2006 2007 Dones Causes Dones Causes Dones Causes OP + MC 1.740 2.149 2.608 3.137 2.495 3.071 Mesures Prohibició: Apropament 1.245 1.570 1.605 1.999 1.694 2.110 Comunicació Allunyament Mesures Privació: Dret armes 106 118 273 296 562 594 Inhabilitació Pàtria Potestat 0 0 0 0 0 0 Suspensió règim visites fills/es 0 0 0 0 1 1 Font: Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) En els casos de violència masclista, la gran majoria dels agressors tenen o han tingut una relació sentimental amb la víctima. Per al conjunt de Barcelona, la memòria per l’any 2006 de l’Oficina assenyala que en el 80% dels delictes la relació és de cònjuge o excònjuge. Les dades del 2007 per Barcelona són orientatives, ja que s’han obtingut a partir d’una mostra seleccionada entre els agressors amb mesures penals alternatives o presó i, a més, de les quals no es disposa d’informació en el 43% dels casos. En el 53% dels casos, la relació amb la víctima és de parella o exparella, mentre que en un percentatge molt inferior (el 3,4% dels 7 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista agressors) la relació afectiva amb la víctima és diferent (en 5 casos qui exerceix l’agressió és el fill o filla, en 2 casos és la parella del pare, en 2 casos és el germà o germana i resten dos casos que corresponen al pare/mare i el nét/a del total de 327 casos. Taula 2.21. Tipus de relació de l’agressor cap a la víctima (2007) Relació 2007 % Parella 93 28,4 Exparella 80 24,5 N/C 143 43,7 Altres 11 3,4 Total 327 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir d’Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) En relació al perfil dels agressors, els trams d’edat entre 31 i 40 anys i 41 i 50 anys són els predominants entre els homes que compleixen mesures penals alternatives, ja que són més del 60%. És destacable l’augment en el nombre d’homes que tenen entre 26 i 30 anys i, pel contrari, els pocs casos de més grans de 60 anys. Encara que el nombre total d’homes és molt inferior a les dones ateses per l’oficina, si es comparen els perfils d’edat s’extreuen tendències similars, encara que les dones joves d’entre 18 i 30 anys són més nombroses que en el cas dels homes. Taula 2.22. Edat dels penats sota Mesures Penals Alternatives (2005 2007) 18 25 26 30 31 40 41 50 51 60 61 70 71 80 Total anys anys anys anys anys anys anys Total 1 2 8 6 2 0 0 19 2005 % 5,3 10,5 42,1 31,6 10,5 0,0 0,0 100,0 Total 5 9 27 12 6 2 1 62 2006 % 8,1 14,5 43,5 19,4 9,7 3,2 1,6 100,0 Total 12 24 49 25 4 1 1 116 2007 % 10,3 20,7 42,2 21,6 3,4 0,9 0,9 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir dels Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) L’indicador sobre psicopatologies – s’extreu un cop els programes han finalitzat – no mostra dades significatives. L’any 2006, no consta cap cas de psicopatologies, i el 2007, s’atenen 7 casos, 4 dels quals estan en tractament. En canvi, els problemes de drogodependències afecten 27 del total d’agressors penats l’any 2007 (el que representa gairebé el 20% de les persones que comencen mesures penals alternatives aquell mateix any), dels quals 3 inicien tractament. L’Oficina gestiona les dades referents a les mesures penals alternatives, mentre que els centres penitenciaris gestionen les penes privatives de llibertat. Sobre aquestes últimes, de les víctimes residents a Barcelona ateses el 2007, consta que 170 agressors es trobaven 7 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista complint penes privatives de llibertat en els centres penitenciaris (representen el 6,4% de les denúncies interposades el 2007). El mateix any, 140 agressors són donats d’alta en diversos programes com a mesura penal alternativa. A la taula 2.23, es presenten xifres d’altes en els programes d’execució de mesures penals alternatives els anys 2005, 2006 i 2007, i el nombre de programes finalitzats a partir de 2006. Taula 2.23. Altes dels programes de Mesures Penals Alternatives (2005 2007) 2005 2006 2007 Altes programes Altes % Altes % Finalitzen Altes % Finalitzen Mesura seguiment internament centre 0 0 0 5 3,5 0 deshabituació Mesura seguiment internament centre 0 1 3,2 0 1 0,7 1 psiquiàtric Mesura tractament deshabituació 0 0 0 2 1,4 0 Mesura tractament salut mental 0 1 3,2 0 1 0,7 1 Obligació comparèixer davant administració 4 16 0 0 10 7 0 Obligació compliment deures 0 0 0 4 3 0 Obligació participació programes formatius 18 72 22 71 4 57 41 22 Obligació tractament deshabituació 1 4 0 1 5 3,5 0 Pena de treballs benefici comunitat 2 8 7 22,6 1 55 39 7 Total 25 100 31 100 6 140 100 31 Font: Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) La majoria de les mesures penals alternatives es refereixen a la participació en programes formatius, especialment en els anys 2005 i 2006 que suposen el 70% del total d’altes. En els anys 2006 i 2007, augmenten significativament les mesures de treball en benefici de la comunitat, el darrer any presentat constitueixen, juntament amb els programes formatius, el 80% del conjunt d’altes en aquests programes. L’any 2007 es produeix una major diversificació d’aquests programes: l’obligació de comparèixer davant l’administració (10 casos), les mesures relatives a la deshabituació, ja sigui l’internament en un centre de deshabituació o l’obligació de seguir un tractament (corresponen 12 casos als tres programes). En relació als programes finalitzats, el 2007 mostra un augment lògic de la finalització dels programes (un total de 31), especialment en relació als programes formatius. Mentre que el 2006 són 6 els programes tancats dels 56 donats d’alta aquell any i l’anterior. La Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere del 2004 crea uns tribunals específics i endureix les penes pels delictes de violència masclista. En referència els processos judicials, els delictes que han patit les dones ateses a Barcelona es troben classificats en 42 tipologies. Entre aquestes, les que presenten més casos són els genèrics “violència domèstica habitual” i “violència domèstica no habitual”, mentre que altres tipologies delictives es refereixen a l’agressió en detall. Entre aquestes, les lesions i amenaces són les més nombroses, seguides per les agressions de tipus sexual i també consta com a categoria delictiva el trencament de condemna. La resta de tipologies són més 7 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista puntuals i concretes (per exemple, segrest, furt, danys contra la llibertat individual, robatoris, etc.). Entre el 2005 i 2007 es produeixen també casos d’homicidi (14 casos), assassinat (4) i homicidi imprudent (1 cas). El nombre total de dones ateses és diferent al total de tipologies delictives perquè una mateixa dona pot patir diverses agressions i, a més, en alguns casos no es té constància del delicte. El 2007 es classifiquen els diferents delictes per un total de 2.495 víctimes, pel 2006 en corresponen un total de 2.606 i l’any 2005 són 1.740 dones que els pateixen, en alguns casos, hi ha més d’un delicte associat. El delicte de “violència domèstica habitual” és el que més víctimes presenta (el 60% l’any 2005 i el 46% l’any 2007) i la violència domèstica no habitual creix en el període de tres anys: la pateixen el 31% de les dones que són ateses a l’oficina. Els altres delictes tenen un grau de detall important i entre aquests, els més reiterats són els casos de lesions (l’11% de les dones les pateixen com a mitjana dels tres anys presentats) i amenaces (el 5,8% de les víctimes). Cal destacar també com a delicte els trencaments de condemna, encara que la seva comptabilització és difícil si la dona no interposa denúncia i hi ha una sentència condemnatòria. L’any 2007, el 2,7% de les víctimes ateses van patir un trencament de condemna per part del seu agressor (68 casos). Taula 2.24. Tipologia dels delictes i percentatge de dones que els pateixen (2005 2007) 2005 2006 2007 Violència domèstica habitual 60% 72% 46% Violència domèstica no habitual 4,3% 6,6% 31,5% Altres 21% 9,9% 7% N/C 14,7% 11,5% 15,5% Total 100 100 100 Font: Indicadors de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de Delictes (2008) Programa de Seguretat contra la Violència Masclista Els Grups regionals d’atenció a la víctima (a partir d’ara GRAV) són les unitats dels Mossos d’Esquadra instal lades a les comissaries, que tenen la funció d’atendre i tramitar els casos de violència masclista. Concretament, les seves principals tasques són: escoltar i informar les dones; coordinar se amb els diversos agents que intervenen en l’abordatge del fenomen de la violència contra les dones; proposar, si s’escau, la protecció policíaca i protegir en el cas que l’autoritat judicial, la Fiscalia o el/la responsable policial de cada demarcació així ho estableixi i prevenir la violència masclista mitjançant accions adreçades a la comunitat, programes per a joves, etc. tot formant part de circuits i protocols locals. Persones detingudes per violència domèstica i de gènere2 Els GRAV de Barcelona van assumir competències en els casos de violència domèstica i de gènere l’any 2005. Des del juny de 2005, fins al juny de 2008, el cos policial ha realitzat 5.814 2 La violència domèstica es defineix com aquelles agressions que es produeixen en l'àmbit privat en el que l'agressor, generalment home, té una relació de parella amb la víctima. La violència de gènere inclou tot acte de violència basat en la pertinència al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic per la dona tant si es produeix en la vida pública com privada. 7 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista detencions per violència domèstica i de gènere (5 al dia). Entre els anys 2005 i 2008, el nombre total de detinguts ha augmentat un 3%. En contrast, entre els anys 2005 i 2007, disminueixen els delictes greus com els homicidis i els intents d’homicidi (15 casos l’any 2005, 11 l’any 2006 i 7 l’any 2007). En l’evolutiu dels tres anys, els/les mossos/es d’esquadra són el cos policial que ha practicat més detencions (el 86,3% dels casos), seguit de la guàrdia urbana (11,5%). El 2,2% restant, són detencions efectuades pel Cos Nacional de Policia, el Cos de la Guàrdia Civil i els Agents judicials. El 80,7% de les detencions són per violència de gènere i el 19,3% són per violència domèstica. Taula 2.25. Persones detingudes per cos policial. Barcelona ciutat. Període juny 2005 – juny 2008. Violència Violència Violència Violència Violència Violència Violència Violència Total Total Total Total domèstica gènere domèstica gènere domèstica gènere domèstica gènere Mossos 298 1.188 1.486 333 1.385 1.718 332 1.482 1.814 963 4.055 5.018 Esquadra Guàrdia Urbana 47 166 213 50 161 211 60 184 244 157 511 668 Barcelona Cos Nacional 1 118 119 0 0 0 1 5 6 2 123 125 de Policia Cos Guàrdia 0 0 0 0 2 2 0 0 0 0 2 2 Civil Agents 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 1 1 judicials Total 346 1.473 1.819 383 1.548 1.931 393 1.671 2.064 1.122 4.692 5.814 Font: Direcció General de Policia. Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya. 2008. L’any 2008, el 82,7% dels casos denunciats a Barcelona i el 79,9 % en el conjunt de Catalunya van ser de violència de gènere, mentre que el 17,3% i el 20,1% respectivament van ser violència domèstica. Taula 2.26. Nombre de casos atesos segons l’àmbit on s’ha donat la violència. Percentatges. Catalunya segons Regió Policial. 2007 Territori Desplegament 2007 Violència de gènere Violència domèstica Total Regió Policial Metropolitana Barcelona 12.689 2.653 15.342 Percentatge respecte total 82,7% 17,3% 100,0% Regió Policial Central 4.221 1.235 5.456 Percentatge respecte total 77,4% 22,6% 100,0% Regió Policial Girona 7.173 1.764 8.937 Percentatge respecte total 80,3% 19,7% 100,0% Regió Policial Metropolitana Nord 18.955 5.456 24.411 Percentatge respecte total 77,6% 22,4% 100,0% Regió Policial Metropolitana Sud 7.970 1.780 9.750 Percentatge respecte total 81,7% 18,3% 100,0% 7 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Territori Desplegament 2007 Violència de gènere Violència domèstica Total Regió Policial Ponent 3.514 752 4.266 Percentatge respecte total 82,4% 17,6% 100,0% Regió Policial Pirineu Occidental 717 167 884 Percentatge respecte total 81,1% 18,9% 100,0% Regió Policial Camp de Tarragona 216 108 324 Percentatge respecte total 66,7% 33,3% 100,0% Total Catalunya 55.455 13.915 69.370 Percentatge respecte total 79,9% 20,1% 100,0% Font: Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana (ATPSC). Web del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. 2007. Els casos més freqüents processats en els Grups d'Atenció a la Víctima, tant en el cas de Barcelona com en el conjunt de Catalunya, han estat els fets localitzats de violència de gènere (16,5% a Barcelona i 16.2% a Catalunya), els procediments de violència de gènere (15,9% i 16,1%), les víctimes de violència de gènere (15,8% i 14,8%), les altes d’ordre de protecció (13,2% i 10,8%), les sol licituds d’ordre de protecció (9,5% i 11%) i els detinguts majors per causa de violència de gènere. Taula 2.27. Casos de violència atesos segons àmbit. Regió Policial Metropolitana de Barcelona i total Catalunya. Regió Policial Metropolitana Total Catalunya Barcelona Fets localitzats Violència de gènere 2.531 16,5% 11.250 16,2% Fets localitzats Violència domèstica 764 5,0% 4.030 5,8% Trencaments condemna Violència de gènere 429 2,8% 1.728 2,5% Trencaments condemna Violència domèstica 105 0,7% 399 0,6% Procediments Violència de gènere 2.445 15,9% 11.146 16,1% Procediments Violència domèstica 679 4,4% 3.862 5,6% Detinguts majors Violència de gènere 1.377 9,0% 5.927 8,5% Detinguts majors Violència domèstica 281 1,8% 1.435 2,1% Detinguts menors Violència de gènere 5 0,0% 25 0,0% Detinguts menors Violència domèstica 37 0,2% 87 0,1% Víctimes ateses Violència de gènere 2.420 15,8% 10.234 14,8% Víctimes ateses Violència domèstica 786 5,1% 4.093 5,9% Víctimes mortals Violència de gènere 1 0,0% 9 0,0% Víctimes mortals Violència domèstica 1 0,0% 9 0,0% Sol licituds d'ordre de protecció 1.462 9,5% 7.630 11,0% Altes d'ordres de protecció 2.020 13,2% 7.515 10,8% Total 15.343 100,0% 69.379 100,0% Font: Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana (ATPSC). Web del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. 2007. 8 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista L’època de l’any en què es produeixen més detencions per violència de gènere i domèstica a Barcelona és durant els mesos de maig, juny i desembre (casi el 10% dels casos cada mes) encara que l’evolutiu de dones tractades que mostra la figura 2.11. és força estable. Les denúncies es produeixen sobretot els caps de setmana, nits i matinades. Figura 2.11. Persones detingudes a Barcelona per violència de gènere i domèstica per mes de detenció en el període juny 2005 – juny 2008. 600 500 525 550 512 517503 400 452 465 480 468 458 442 442 300 200 100 0 Mes Persones detingudes Percentatge Gener 452 7,8% Febrer 465 8,0% Març 480 8,3% Abril 468 8,0% Maig 525 9,0% Juny 550 9,5% Juliol 512 8,8% Agost 503 8,7% Setembre 458 7,9% Octubre 442 7,6% Novembre 442 7,6% Desembre 517 8,9% Total 5.814 100,0% Font: Direcció General de Policia. Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya. 2008. Ordres de protecció sol licitades i concedides Durant el període analitzat (2005 2008), les ordres de protecció sol licitades per les víctimes de violència de gènere i domèstica en dependències policials han estat un total de 4.581. El nombre de sol licituds ha tendit a augmentar, del 2006 al 2008 s’ha incrementat en un 3,6%. Les ordres de protecció concedides judicialment durant el mateix període han estat de 5.879, el nombre és superior a les ordres de protecció sol licitades ja que en les concedides hi ha englobades les atorgades com a mesures cautelars i les atorgades posteriorment en la Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista resolució judicial per sentència ferma. És important destacar que dels tres anys, és el 2007 quan es concedeixen més ordres de protecció. El juny del 2007 s’havien concedit judicialment 2.141 sol licituds d’ordres de protecció, un 5% més que l’any anterior, i un 4% més que l’any posterior. Figura 2.12. Ordres de protecció sol licitades i concedides judicialment en el període juny 2005 – juny 2008. 2.141 1.830 1.908 1.574 1.587 1.420 2006 2007 2008 Sol licituds en dependències policials Concedides judicialment Font: Direcció General de Policia. Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya. 2008. Trencaments de condemna S’entén per trencament de condemna el trencament d’una mesura de seguretat, presó, mesura cautelar, conducció o custòdia. En el cas de Barcelona ciutat, la instrucció d’atestats per trencaments de condemna s’ha incrementat un 9,2% entre juny de 2006 i juny de 2007. Entre els anys 2007 i 2008 l’augment s mod ra en el 7,2%. Cal de t c r que del primer any al tercer s’ha produït un augment del 16% en la instrucció d’atestats per trencament de condemna. Figura 2.13. Trencaments de condemna. Barcelona ciutat. 2006 2008. 2006 358 Increment 595 2007 491 9,2% 491 2008 595 7,2% Total 1.444 16,4% 358 2006 2007 2008 Font: Direcció General de Policia. Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya. 2008. 8 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Perfil de les víctimes Del total de víctimes ateses per violència de gènere des del juny de l’any 2005 fins al juny del 2008, més d’una tercera part tenien entre 26 i 35 anys en el moment de la denúncia, el 25% tenien entre 36 i 45 anys, el 20% entre 18 i 25 anys i el 10% entre 46 i 55 anys. En el cas de la violència domèstica, el nombre de casos no és tant acusat en la franja que va dels 26 als 35 anys, sinó que la proporció és similar en les diferents edats. Entre el 16% i el 18% de les víctimes tenien entre 26 i 55 anys o bé més de 65 anys. És important observar que els casos de violència de gènere i domèstica entre menors d’edat s’ha mantingut en el 3% i en el 9 10% dels casos respectivament en els anys 2006, 2007 i 2008. Figura 2.14. Edat de les víctimes. Barcelona ciutat. 2006 2008. 2006 2007 2008 Total Edat /Tipus V. V. V. V. V. V. V. V. violència Domèstica Gènere Domèstica Gènere Domèstica Gènere Domèstica Gènere 0 17 9% 3% 8% 3% 10% 3% 9% 3% 18 25 11% 19% 10% 20% 12% 20% 11% 20% 26 35 18% 36% 17% 34% 16% 37% 17% 36% 36 45 19% 27% 19% 25% 16% 25% 18% 25% 46 55 16% 9% 16% 10% 18% 11% 17% 10% 56 65 12% 3% 13% 3% 12% 3% 12% 3% Més de 65 anys 15% 3% 17% 5% 16% 1% 16% 3% Violènciadomèstica Violènciade gènere 36% 25% 20% 9% 17% 17% 16%11% 18% 12% 3% 3% 10% 3% 0 17 18 25 26 35 36 45 46 55 56 65 Mésde 65 anys Font: Direcció General de Policia. Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya. 2008. 8 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Perfil dels agressors El perfil de l’agressor, en pràcticament dues terceres parts dels casos de violència de gènere, estava en la franja d’edat que va dels 26 els 45 anys. En el 13% dels casos, l’agressor tenia entre 18 i 25 anys o bé entre 46 i 55 anys. La nacionalitat més freqüent ha estat l’espanyola (40%) seguida dels països del continent Americà (26%) i d’altres països d’Europa (23%). En el cas de la violència domèstica, destaca que el 17% dels agressors tenien entre 18 i 25 anys i el 60% entre 26 i 45 anys. En el 74% dels casos, la nacionalitat de l’agressor era espanyola, seguida dels països d’Amèrica (15%). Figura 2.15. Edat dels/les agressors/es. Barcelona ciutat. 2006 2008. 2006 2007 2008 Total Edat /Tipus V. V. V. V. V. V. V. V. violència Domèstica Gènere Domèstica Gènere Domèstica Gènere Domèstica Gènere 0 17 2% 1% 2% 1% 2% 1% 2% 1% 18 25 17% 12% 18% 12% 16% 15% 17% 13% 26 35 28% 35% 25% 33% 33% 34% 29% 34% 36 45 28% 29% 31% 31% 28% 31% 29% 30% 46 55 14% 13% 15% 11% 14% 13% 15% 13% 56 65 6% 4% 5% 5% 6% 4% 5% 5% Més de 65 anys 5% 6% 4% 7% 1% 2% 4% 5% Violència domèstica Violència de gènere 34% 30% 29% 29% 17% 15% 13% 2% 5% 13% 5% 1% 5% 4% 0 17 18 25 26 35 36 45 46 55 56 65 Mésde 65 anys Font: Direcció General de Policia. Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya. 2008. 8 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Figura 2.16. Nacionalitat de l’autor de la violència de gènere. Barcelona ciutat 2006 08. Àsia3% Amèrica8% Espanya 40% Àfrica26% Resta d'Europa23% Figura 2.17. Nacionalitat de l’autor de la violència de domèstica. Barcelona ciutat 2006 08. Àsia 2% Sense especificar 1% Amèrica 15% Àfrica4% Resta d'Europa 4% Espanya74% Font: Direcció General de Policia. Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya. 2008. 8 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista 2.3. ELS PRINCIPALS SERVEIS D’ATENCIÓ Els Punts d’Informació i Atenció a les Dones Els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) de l’Ajuntament de Barcelona són serveis de proximitat situats en els districtes de Barcelona. Amb la inauguració del PIAD de Sant Andreu a principis de l’any 2007, són 10 els punts de la ciutat. A més d’oferir informació i assessorament a les dones de la ciutat, aquests serveis treballen en la promoció de l’associacionisme i la participació, la prevenció i sensibilització respecte la violència masclista. Es tracta de serveis complementaris a d’altres més especialitzats i que realitzen atenció individual, grupal i comunitària i la derivació a altres recursos. Amb l’augment dels punts d’informació, s’ha realitzat també un salt en el nombre d’usuàries: del 2003 al 2007 es passa de 4 punts a 10 i el nombre d’usuàries es triplica. L’any 2007 els PIAD van atendre 2.103 dones. Figura 2.18. Dones ateses en els PIAD de Barcelona. Anys 2003 2007. Nombre Any Punts d'usuàries 2003 795 4 2500 2341 12 2103 2004 833 4 2000 10 2005 1267 6 101267 2006 2341 9 81500 2007 2103 10 795 833 6 1000 4 500 4 4 6 9 2 0 0 2003 2004 2005 2006 2007 Any Font: Balanç dels Serveis Municipals d’atenció a les dones 2003 2006 (abril 2007) L’any 2007, la distribució d’usuàries per districtes és bastant equitativa: gairebé tots els PIAD reben entre el 10 i el 14% de la demanda a excepció de tres districtes. Ciutat Vella, Sant Andreu i, seguidament, Sarrià Sant Gervasi atenen significativament menys dones que a la resta de districtes, en el cas dels dos primers, menys de la meitat que els PIAD amb més usuàries. 8 Usuàries PIADs Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Taula 2.28. Dones ateses en els PIAD de Barcelona per districte. Anys 2003 2007. DISTRICTE Dones ateses % Ciutat Vella 101 4,80% Eixample 233 11,08% Sants Montjuïc 290 13,79% Les Corts 228 10,84% Sarrià Sant Gervasi 137 6,51% Gràcia 266 12,65% Horta Guinardó 215 10,22% Nou Barris 272 12,93% Sant Andreu 104 4,95% Sant Martí 257 12,22% Total 2.103 100,00% Font: Balanç dels Serveis Municipals d’atenció a les dones 2003 2006 (abril 2007) Les dones ateses per violència de gènere representen el 25% de les demandes ateses, però la seva distribució per districtes presenta pautes diferenciades. Així, a Sarrià Sant Gervasi el 13% de les demandes totals són per violència de gènere, el districte amb menys casos atesos per aquest motiu respecte el total de dones ateses en el districte; a Sants Montjuïc són el 40% de les demandes totals que reben, és el districte amb més demandes, supera el centenar de dones i suposa el 20% del conjunt de demandes per violència de gènere a Barcelona. L’any 2007, s’apropen als PIAD per realitzar consultes en relació a la violència un total de 540 dones, el que representa una quarta part de totes les demandes. Taula 2.29. Dones ateses per violència de gènere per districtes. Any 2007. Dones ateses per % ateses per DISTRICTE Dones ateses % violència de gènere violència de gènere Ciutat Vella 101 100 35 34,65 Eixample 233 100 67 28,76 Sants Montjuïc 290 100 116 40,00 Les Corts 228 100 60 26,32 Sarrià Sant Gervasi 137 100 18 13,14 Gràcia 266 100 0,00 Horta Guinardó 215 100 59 27,44 Nou Barris 272 100 57 20,96 Sant Andreu 104 100 36 34,62 Sant Martí 257 100 92 35,80 Total 2.103 100 540 25,68 Font: Balanç dels Serveis Municipals d’atenció a les dones 2003 2006 (abril 2007) 8 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Del total de dones ateses en els PIAD el 2007, el 29% són estrangeres, un indicador que també presenta diferències segons districtes. Ciutat Vella i Sant Martí són els territoris amb un percentatge més alt de dones estrangeres (45% i 43% respectivament), seguits per Nou Barris (36%). A l’altre extrem, els districtes amb menys dones ateses amb nacionalitat estrangera són Sants Montjuïc i Horta Guinardó. El total de dones de nacionalitat estrangera a la ciutat de Barcelona és del 14% (en termes absoluts, 113.260 dones l’any 2007), un percentatge inferior al pes de les dones estrangeres ateses als PIAD. En tots els districtes, les dones ateses pels PIAD amb nacionalitat estrangera es troben sobrerepresentades atesa la proporció existent d’aquest grup poblacional i, en alguns casos, les diferències encara són més accentuades que en el conjunt de la ciutat. Sant Martí presenta el diferencial més destacat entre dones estrangeres ateses i el total de dones estrangeres que resideixen en el districte (vegeu la taula 2.30.: més de 30 punts de diferència). Ciutat Vella, amb un major nombre de població immigrada, presenta una diferència notablement més baixa, passa el mateix a Horta Guinardó i a Sants Montjuïc. Taula 2.30. Dones ateses als PIAD i total de dones segons nacionalitat i districte. 2007. Dones ateses Dones ateses % població Diferencial Total dones DISTRICTE nacionalitat nacionalitat femenina per districtes ateses espanyola (%) estrangera estrangera (%) Ciutat Vella 101 55,0 45,0 37,2 +7,8 Eixample 233 72,0 28,0 14,7 +13,3 Sants Montjuïc 290 82,0 18,0 15,4 +2,6 Les Corts 228 78,0 22,0 10,3 +11,7 Sarrià Sant Gervasi 137 74,0 26,0 10,7 +15,3 Gràcia 266 74,0 26,0 12,7 +13,3 Horta Guinardó 215 83,0 17,0 10,5 +6,5 Nou Barris 272 64,0 36,0 13,1 +22,9 Sant Andreu 104 71,0 29,0 10,3 +18,7 Sant Martí 257 57,0 43,0 11,8 +31,2 Figura 2.19. Dones ateses als PIAD segons nacionalitat. 2007 Sant Martí 43% 57% Sant Andreu 29% 71% Nou Barris 36% 64% Horta Guinardó 17% 83% Gràcia 26% 74% Estrangeres Sarrià Sant Gervasi 26% Espanyoles74% Les Corts 22% 78% Sants Montjuïc 18% 82% Eixample 28% 72% Ciutat Vella 45% 55% Font: Balanç dels Serveis Municipals d’atenció a les dones 2003 2006 (abril 2007) 8 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista L’Equip d’Atenció a les Dones L’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) és el nucli del conjunt de serveis municipals que atenen les dones víctimes de violència masclista. La intervenció del servei es concentra en casos de violència de gènere principalment en l’àmbit de la parella, però que també pot produir se en altres relacions familiars o socials. El 95% de les dones que accedeixen a l’EAD pateixen violència masclista en l’àmbit de la parella, segons dades de 20072: la gran majoria per part de la seva parella sentimental (844) i un nombre menor per part de la seva exparella (77). El 5% restant pateixen violència de gènere per part del seu fill o filla (1%), d’altres familiars (3%) o per part d’altres persones (1%). El 2007, l’EAD ha atès a 971 dones i 136 unitats familiars. El nombre de dones ha crescut des de 2002, tal i com mostra la taula, en gairebé 200 dones més. L’any 2006 es va començar un programa específic d’atenció als fills i filles de les dones ateses per l’EAD. S’ha treballat amb unitats familiars i han iniciat tractament amb professionals d’infància un total de 65 nenes i nens el 2006 i 99 el 2007. Aquest any, el 47% de les dones que arriben a l’EAD tenen fills: d’aquestes, el 59% en tenen més d’un. Taula 2.31. Dones ateses a l’EAD entre els anys 2002 i 2007. EAD 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Dones ateses 787 814 835 864 917 971 Fonts: Regidoria de la Dona i Drets Civils, Informe de gestió 2003 2005; Memòries EAD de 2006 i 2007 L’accés de les dones a l’EAD es pot produir per dues vies: bé per accés directe de la dona, bé per derivació d’altres serveis i professionals. És significatiu un augment de les dones que arriben per compte propi (fet que es pot atribuir al major coneixement del servei) i la disminució de derivacions des de 2005. La taula mostra el percentatge de dones que hi arriben per les dues vies, comptabilitzant les dones que arriben per primera vegada al servei. De les 541 dones ateses per primera vegada, el 2007, els serveis derivadors han estat els següents: provinents de cossos de seguretat i justícia el 13%; dels PIAD el 12%; dels serveis socials l’11%; del CMAUS (Centre Municipal d’Atenció a les Urgències Socials) el 5%; de familiars i amics/amigues el 2%; de la xarxa sanitària el 8%; i les dones que hi accedeixen directament representen el 42%. Taula 2.32. Accés de les dones a l’EAD (2006 2007) 2006 2007 Accés directe de la dona 35% 42% Derivació professional 65% 58% 100% 100% Font: Memòries EAD de 2006 i 2007. 2 La font principal per l’elaboració d’aquest apartat són les Memòries 2006 i 2007 de l’Equip d’Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Barcelona. 8 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Figura 2.20. Accés directe i serveis que deriven a les dones ateses a l’EAD (2006 2007) CSS municipals 18058 CMAUS 5227 Cossos de seguretat 6672 Familiars i amics 3811 Càritas i altres entitats 278 2006 Xarxa sanitària 81 200744 Servei 010 1112 PIAD 50 67 Altres 1913 233 Pròpia usuària 229 0 50 100 150 200 250 Font: Memòries EAD de 2006 i 2007. Les usuàries noves que accedeixen al servei creixen significativament: el 52% de les usuàries del 2007 són noves en relació a l’any anterior. La majoria de les dones que arriben al servei ho fan per primera vegada (59% el 2006; 53% el 2007) tot i que hi ha un gruix considerable de dones que continuen al servei després d’alguns mesos d’intervenció (entre el 38% i el 44%). Una quarta part de les dones ateses han entrat d’urgències. Els expedients reoberts es refereixen a dones que acaben voluntàriament el procés però que al cap d’un temps tornen al servei. Taula 2.33. Dones ateses per l’EAD, totals i percentatges, el 2006 i 2007 2006 2007 Noves usuàries 293 32% 291 30% Usuàries any anterior 348 38% 430 44% Urgències 247 27% 218 23% Expedients reoberts d’anys anteriors 29 3% 32 3% Total 917 100 971 100 Expedients reoberts mateix any 15 14 Font: Memòries EAD de 2006 i 2007 Aproximadament el 3% del total de dones ateses són reobertures d’expedients d’altres anys (des del 2005 els expedients reoberts cada any són una trentena). Finalment, alguns casos són reoberts el mateix any. Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista El treball de l’Equip d’Atenció a les dones s’organitza en diversos àmbits d’intervenció: una àrea social, psicològica, jurídica i una àrea orientada a la inserció laboral. L’Àrea social és, amb diferència, la que treballa amb més dones, representen més de la meitat de les dones ateses cada any per l’EAD (els percentatges de la taula es calculen sobre el total de les dones ateses). Taula 2.34. Àrees d’intervenció de l’EAD i nombre de dones ateses Àrea i dones ateses 2006 2007 Social 536 58% 507 52% Psicològica 12 1,3% 36 3,7% Jurídica 21 2,2% 6 0,6% Inserció 78 8,5% 84 8,6% Total dones ateses EAD 917 971 Font: Memòries EAD de 2006 i 2007 El servei de suport a la recerca de feina funciona com un Punt d’Informació Laboral en el qual s’elaboren itineraris personalitzats per a les dones en situació d’atur que a l’any 2006 van ser el 44% i el 2007 el 33%. Es realitzen contactes amb altres entitats socials que poden facilitar la inserció, així com treball de prospecció per contactar amb empreses. L’any 2007, 84 dones diferents accedeixen al servei d’inserció laboral, el 8% del total i el 24% de les dones en atur, i es realitzen un total de 187 entrevistes de seguiment. Com a resultats, destaca que un 48% de les dones que han passat pel servei treballen o han trobat feina al llarg de l’any. Aquests resultats són valorats com a molt satisfactoris per l’equip de l’EAD per les dificultats d’inserció del perfil de dones que atenen. Amb tot, el 55% accedeixen a un contracte temporal i el 45% a un contracte indefinit (una xifra que augmenta respecte l’any anterior que era el 32%). Com es recull a les memòries de l’EAD, una de les principals dificultats és que la majoria de dones tenen fills menors i han de cercar una feina compatible amb l’horari escolar o bé amb remuneració suficient per pagar la persona cuidadora. Taula 2.35. El servei d’inserció laboral Servei Inserció 2006 2007 Utilitzen el servei Inserció (dones) 78 84 Dones en atur sobre el total 44% 33% Nivell d’inserció 48% Contractes indefinits 32% 45% Total dones ateses EAD 917 971 Font: Memòries EAD de 2006 i 2007. La taxa de dones ateses per 10.000 habitants en el conjunt de la ciutat és de 4,8 dones: 4 districtes estan per sobre de la mitjana i aquests coincideixen amb els territoris amb una situació socioeconòmica més desfavorable. La Renda Familiar Disponible per districtes expressa les diferències de renda a Barcelona que mostren com a Nou Barris i Ciutat Vella es 89 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista concentren els índex més baixos, mentre que a l’altre extrem se situen Sarrià Sant Gervasi i Les Corts, seguits de l’Eixample i Gràcia, tots quatre districtes per sobre la mitjana de la ciutat. Taula 2.36. Usuàries de l’EAD segons districte de residència (2006 2007) Districte 2006 2007 Diferència Ciutat Vella 76 13,97% 88 11,43% 12 5,31% Eixample 56 10,29% 92 11,95% 36 15,93% Sants Montjuïc 48 8,82% 80 10,39% 32 14,16% Les Corts 14 2,57% 30 3,90% 16 7,08% Sarrià Sant Gervasi 16 2,94% 21 2,73% 5 2,21% Gràcia 87 15,99% 48 6,23% 39 17,26% Horta Guinardó 43 7,90% 74 9,61% 31 13,72% Nou Barris 52 9,56% 102 13,25% 50 22,12% Sant Andreu 92 16,91% 113 14,68% 21 9,29% Sant Martí 60 11,03% 122 15,84% 62 27,43% Total 544 100,00% 770 100,00% 226 100,00% Font: Memòries EAD de 2006 i 2007 Les dades constaten que els territoris amb una pitjor situació socioeconòmica presenten més casos de violència masclista i, en el cas contrari, els districtes amb menor nombre de dones ateses per l’EAD corresponen als que tenen la renda familiar disponible més alta. Així, contrasten els casos de Ciutat Vella (7,9 dones per cada 10.000 habitants) amb els de Sarrià Sant Gervasi (amb una taxa de 1,5 dones). Segons l’Equip, cal tenir present que les dones amb una situació econòmica més favorable no utilitzen amb la mateixa intensitat els serveis públics ni el perfil de violència és el mateix, també s’hi afegeix el temor a la pèrdua d’estatus com un fre a l’hora d’efectuar la denúncia. Taula 2.37. Taxa de dones ateses a l’EAD (per 10.000 habitants) i Renda Familiar Disponible per districtes (2005) Districte Població total Dones ateses Taxa Índex RFD (BCN=100) Ciutat Vella 111.518 88 7,9 72,0 Eixample 262.469 92 3,5 116,3 Sants Montjuïc 178.482 80 4,5 80,7 Les Corts 81.628 30 3,7 139,4 Sarrià Sant Gervasi 141.091 21 1,5 178,8 Gràcia 120.177 48 4,0 104,5 Horta Guinardó 168.541 74 4,4 85,5 Nou Barris 164.982 102 6,2 68,5 Sant Andreu 143.148 113 7,9 82,4 Sant Martí 223.074 122 5,5 85,7 Barcelona 1.595.110 770 4,8 100,0 Fonts: Dades poblacionals a 1 de gener de 2007: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona; Institut d'Estadística de Catalunya. Memòria EAD 2007. Índex Renda Familiar Disponible 2005: es calcula a partir de diverses variables (taxa de persones titulades, taxa d’atur, turismes per 1.000 habitants, turismes nous d’alta potència fiscal, preu dels habitatges de segona mà). Font: Barcelona Societat 9 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Pel que fa a l’edat, el perfil majoritari de les dones que arriben a l’Equip d’Atenció a les Dones és relativament jove, ja que tenen entre 26 i 45 anys. Les dones de 35 i 45 anys representen el 27,6%, seguides de la franja de 26 a 35 que són el 26,3%, edats que corresponen al moment d’estabilitat d’una parella i de planificació de futur. Les edats més extremes, dones més joves o més grans, són les que menys accedeixen al servei. Això pot ser motivat perquè les dones més joves tenen problemes per reconèixer una relació de parella violenta i les més grans perquè els és més difícil sortir de la situació. En el cas de violència exercida pels fills o filles la situació és més complexa i el procés més lent. En relació a l’estat civil, el 43% estan casades o conviuen amb la seva parella (augmenta 10 punts respecte l’any anterior), un 28% estan separades, divorciades o en procés de fer ho en el moment que arriben a l’EAD, un 29% són solteres i un percentatge molt baix (2%) són vídues. Taula 2.38. Situació i estat civil de les dones ateses a l’EAD 2006 2007 Dones % Dones % Soltera 191 29 233 29 Vídua 14 2 20 2 Convivència 4 0,6 12 1,5 Casada 268 29 321 39 Divorciada 57 9 77 9 Separada 116 18 132 16 Unió de fet regularitzada 3 0,5 21 3 Total que consta 653 71 816 84 Font: Memòries EAD de 2006 i 2007. Respecte la formació, el perfil de les dones és divers. Contrasten les dones amb menys estudis (32% el 2007) com a grup més nombrós, seguides de les dones amb batxillerat o cicles formatius de grau mitjà (23% el 2007), amb el nombre de dones universitàries que són gairebé una quarta part de les dones ateses (22%). La comparació d’aquestes dades amb els indicadors educatius de les dones de Barcelona presenta similituds en alguns casos, i diferències en altres: per exemple, les dones amb un nivell educatiu més baix (sense estudis o amb estudis primaris acabats o incomplets) suposen el 36% del total de dones segons dades de 2001, una xifra força similar a les dones ateses a l’EAD en aquesta situació. En contrast, les dones universitàries representen el 10,8% el mateix any de referència, mentre que les dones ateses amb estudis superiors supera el 20% del total. Taula 2.39. Nivell d’estudis de les dones ateses a l’EAD 2006 2007 Analfabetisme 3% 1% Estudis primaris 37% 31% ESO 12% 13% Batxillerat / CFGM 23% 29% 9 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista 2006 2007 Estudis universitaris 24% 22% Altres 1% 3% Total 100 100 Font: Memòries EAD de 2006 i 2007 Sobre el perfil de l’activitat laboral, gairebé la meitat de les dones es dediquen a “neteja i serveis a les persones” i a “atenció social i sanitària” prenent com a referència les dades de 2007. El 17% es dedica a activitats comercials, una xifra igual al gruix de dones que tenen la seva ocupació en l’administració i empreses. Un percentatge menor el representen les dones ocupades en l’hostaleria o cadenes de producció. Les dones ocupades com a mestresses de casa signifiquen el 7%. Tan sols l’1% són estudiants. En quant als ingressos, el 34% de les dones que accedeixen al servei l’any 2007 no disposen de cap ingrés econòmic. El 24% tenen uns ingressos inferiors els 600€ mensuals; el 30% cobren entre 600 i 1000 €; només superen aquesta quantitat el 13% de les dones (del total de 652 dones de les quals es disposa d’aquesta informació). Taula 2.40. Ingressos mensuals de les dones ateses a l’EAD el 2007 Sense Menys 1.001 Més 301 600€ 601 1.000€ Total ingressos de 300€ 1.500€ de 1.501€ Dones 220 46 110 192 62 22 652 % 33,7 7,1 16,9 29,4 9,5 3,4 100 Font: Memòries EAD de 2006 i 2007 El nombre de dones amb algun trastorn mental creix entre el 2006 i el 2007 en 10 punts percentuals, passant del 10% al 22%. En aquest darrer grup es troben dones ja diagnosticades o bé que se sospita que pateixen algun trastorn mental encara no diagnosticat (algunes dones prefereixen no informar sobre aquesta qüestió). D’aquestes, el 83% són dones amb trastorn mental diagnosticat i el 17% restant se sospita que el pot patir. En quant a la nacionalitat de les dones ateses a l’EAD, cal destacar que la majoria de dones tenen nacionalitat espanyola (entre el 60 i el 70%) i que l’evolució de dones immigrants és força estable en els tres anys que mostra la taula següent. En definitiva, les dones amb nacionalitat estrangera tenen un pes específic en els serveis de suport contra la violència masclista. Si bé a Barcelona, el 14,1% de les dones tenen nacionalitat estrangera, les dones d’aquest col lectiu que accedeixen a l’EAD representen una proporció molt més elevada (entre el 35 40% de dones ateses estrangeres respecte el total). Es reprodueix la mateixa pauta a tots els serveis d’atenció a la dona: una proporció més elevada de dones amb nacionalitat estrangera que la que representen per al conjunt de la població. En el cas d’un servei especialitzat com l’EAD, a més, el percentatge de dones immigrants supera al que presenten els Punts d’Informació i Atenció a la Dona. 9 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Taula 2.41. Nacionalitat de les dones ateses a l’EAD. 2005 2007 2005 2006 2007 Dones % Dones % Dones % Dones amb nacionalitat espanyola 517 60% 609 66% 628 65% Dones immigrants 345 40% 308 34% 343 35% Total 862 100 917 100 971 100 Font: Memòries EAD de 2006 i 2007 Figura 2.21. Nacionalitat de les dones ateses a l’EAD. 2005 2007 Àfrica subsahariana i Oceania Europa Est 2% resta Àfrica 11% 4% Unió Europea Àsia 3% 4% Resta Europa 1% Magrib 16% Amèrica Llatina 59% En relació a la procedència de les dones estrangeres, una part majoritària de dones ateses pel servei provenen d’Amèrica Llatina (el 58% del total de dones immigrants el 2007), una dada coherent, encara que superior, amb el pes de les dones d’aquest continent sobre el total de dones que provenen d’altres països al conjunt de la ciutat (el 45,5% són llatinoamericanes). Seguidament, els dos orígens més presents entre les dones que arriben al servei són el Magrib (55 dones) i Europa de l’Est (38 dones). Les dones de la Unió Europea i la resta d'Europa (sense incloure Europa de l’Est) representen el 4% de dones immigrades, un percentatge similar suposen les dones de l’Àfrica i Àsia (28 en total). L’escassa presència de dones provinents d’altres països de la Unió Europea, segons dades de l’EAD, contrasta amb el percentatge que suposen les dones d’aquestes nacionalitats a Barcelona (l’any 2007, el 23,3% de les dones amb nacionalitat estrangera són de països de la UE). En contrast, el 20% de dones immigrants ateses a l’EAD tenen com a lloc de procedència el Magrib i el continent africà, un pes específic superior ja que les dones d’aquest origen representen el 5,5% de les dones amb nacionalitat estrangera a la ciutat (la diferència és especialment forta en el cas de les dones magribines). 9 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista L’any 2006, el 70% dels presumptes agressors tenen nacionalitat espanyola i, l’any posterior, representen el 53%, el que suposa un augment d’homes estrangers maltractadors. Les dades sobre procedència presenten similituds entre homes i dones. El 2006 es constatava un predomini d’homes espanyols que exercien maltractament sobre les seves parelles estrangeres mentre que el 2007 la situació es produeix a la inversa (homes estrangers que maltracten dones amb nacionalitat espanyola). Les conclusions que es poden extreure de la memòria 2007 respecte al maltractament són les següents: en el 87% dels casos que s’atenen, la violència se circumscriu a l’àmbit de la parella, el 8% es refereix a l’exparella i en el 5% de casos restants la violència és exercida per fills o filles, algun familiar o una altra persona propera. Les situacions que segons les dones ateses desencadenen el maltractament són difícils de definir: un 37% tenen la percepció que els maltractaments comencen amb l’inici de la convivència; l’11% en casar se; el 12% durant el període de nuvis; el 5% durant l’embaràs i el 4% amb el naixement del primer fill. Un 3% consideren altres situacions com el consum de drogues, episodis de gelosia i altres. En l’apartat de les toxicomanies és on es presenten més diferències entre homes agressors i dones víctimes: si el 2007 es detecta el 3,5% de dones amb addicció a alguna substància, en el cas dels homes el percentatge és del 45%, segons la informació que aporta la dona. La distribució segons la tipologia de droga en el cas dels homes correspon la meitat a alcoholisme, un 15% a cocaïna i un 19% a politoxicomanies. En l’apartat d’altres tipus d’addiccions, hi apareix el joc mentre que no s’identifica cap dona amb aquesta problemàtica. Taula 2.42. Consums de drogues en els homes agressors l’any 2007 Tipus de droga % Homes Alcohol 50% Cocaïna 15% Heroïna 0,4% Psicofàrmacs 1,5% Politoxicomania 19% Altres 7% Font: Memòries EAD de 2006 i 2007 Respecte a la infància en tractament, es tracten els nens i nenes que conviuen amb la persona agressora. El nou servei d’infància ha atès 43 nens/es (del total de 99) i a les seves mares (30 dones) el 2007. Pel que fa al perfil dels infants, cal destacar que els nens atesos signifiquen el 40% i les nenes el 60%, la majoria dels quals (el 72%) tenen entre 7 i 12 anys. Els casos més difícils es produeixen en l’adolescència ja que molts joves es desvinculen de la situació familiar i no volen participar en cap tractament. A 1 de gener de 2008, gestionades per l’EAD, hi ha 157 unitats de teleassistència mòbil en actiu a la ciutat de Barcelona. El 2007 es van produïr 13 baixes i 20 dones van rebutjar el 9 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista TAM (perquè convivien amb la presumpta persona maltractadora o perquè no el consideraven un recurs útil o necessari). La Casa d’Acollida per a Dones La Casa d’Acollida funciona des de 1986 com un recurs transitori que ofereix allotjament, suport i atenció a dones i a les seves filles i fills que pateixen la violència masclista. Com a servei especialitzat residencial presta una atenció integral a les dones amb l’objectiu de facilitar el seu procés de recuperació i la seva autonomia. Per aquest motiu, el servei ha de garantir allotjament, un espai de seguretat física i emocional i un treball psicosocial personalitzat. El recurs garanteix atenció psicològica, escolarització dels nens i les nenes, l’accés i acompanyament a altres serveis comunitaris i la gestió d’ajudes econòmiques quan sigui necessari. La Casa d’Acollida de Barcelona es coordina amb l’Equip d’Atenció a la Dona en la derivació i el seguiment dels casos fins a la sortida de la casa. Des del 2005 s’han establerts diversos protocols de treball que configuren el treball en xarxa amb altres serveis assistencials i educatius, a més de l’articulació específica amb l’EAD. La Casa d’Acolliment presta el seu servei les 24 hores del dia, tots els dies de l’any i té una capacitat màxima de 27 places distribuïdes en 10 habitacions per a les dones i els seus fills i filles, encara que l’ocupació mitjana no supera les 22 places. A partir d’un acord institucional, una plaça està reservada per a casos d’urgència derivats d’altres cases d’acolliment de la xarxa estatal. L’any 2006, la casa ha acollit 25 dones i 30 infants i el 2007 han estat 23 dones i 25 nens i nenes4. El temps de permanència mitjà, com mostra la taula, ha augmentat dels 7 mesos el 2006, als 9 mesos l’any 2007, encara que com a directriu general les dones no hi haurien de residir més de 6 mesos. La mitjana mensual d’ocupació del servei és de 23,5 persones ateses el 2006 i de 21 persones el 2007. Prenent com a referència el 2007, el temps d’estada màxima va ser de 684 dies i l’estada mínima de 10 dies. Taula 2.43. Persones ateses a la casa d’acolliment (2006 2007) Atenció 2006 2007 55 48 Persones acollides (25 dones, 30 infants) (23 dones, 25 infants) Altes 14 12 Total dones ateses 25 23 Mitjana mensual d’ocupació del servei 23,5 21 Temps de permanència (mitjana d’estada) 215 dies 272 dies Font: Institut per a la Promoció Social i de la Salut (IPSS). Memòries d’activitats 2006 i 2007. 4 Segons Memòries d’activitats 2006 i 2007 de l’Institut per a la Promoció Social i de la Salut. 9 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Els anys 2006 i 2007 es van realitzar 25 i 22 entrevistes respectivament per valorar possibles ingressos. Més d’un 50% d’aquests primers contactes van ser resolts amb l’acceptació i ingrés de la dona a la casa. L’ ingrés es realitza aproximadament en 48 hores des del moment en què es manté l’entrevista. Els motius dels ingressos no realitzats van ser majoritàriament perquè la dona no es presenta a l’entrevista o perquè rebutja l’estada a la casa i, en menor mesura, perquè es considera que el recurs no és adequat o poden produir se riscos a causa de la ubicació de la casa d’acolliment. Majoritàriament, les dones que finalitzen l’estada al centre ho fan perquè han assolit total o parcialment els objectius marcats: el 2006, de les 14 dones que reben l’alta, 9 dones assoleixen els objectius definits i l’any 2007, de les 15 altes, també 9 ha superat la seva situació total o parcialment. El 2006 es produeixen 3 trasllats a altres centres i, de forma excepcional, es decideixen expulsions motivades per l’incompliment de les normes de la casa, sobretot en relació a la confidencialitat de la seva ubicació, o bé per problemes de salut mental greus. La memòria de la casa d’acolliment assenyala que l’any 2007 es produeix un augment de dones amb problemàtiques afegides que s’han de tractar específicament, com poden ser trastorns mentals i/o toxicomanies. Les dones ateses a la casa fugen d’una situació de maltractament i vulnerabilitat agreujada per la manca de recursos personals i familiars. Per aquest motiu, un nombre majoritari de les dones que no disposen de xarxa social i familiar són estrangeres. L’any 2006 tenien nacionalitat estrangera el 52% de les dones residents i l’any 2007 el 56% (mentre que les dones estrangeres ateses a l’Equip d’Atenció a les Dones eren el 35%). Com mostra la taula i el gràfic, segons dades del 2007, les dones amb nacionalitat espanyola són les més nombroses (44%), seguides per les originàries d’Amèrica Llatina (26%), del Magrib (22%) i resta d’Àfrica (4%) i Europa (4%). En contrast, són excepcionals els casos de nens i nenes residents a la casa que hagin nascut a l’estranger. Taula 2.44. Perfil de les dones i els fills/es ateses a la casa. 2006 – 2007. 2006 2007 Procedència dones Nombre Percentatge Nombre Percentatge Espanya 12 48% 10 44% Europa 1 4% 1 4% Amèrica Llatina 5 20% 6 26% Magrib 4 16% 5 22% Àfrica 3 12% 1 4% Lloc naixement nens/nenes Espanya 27 90% 23 92% Estranger 3 10% 2 8% Font: IPSS, Memòries d’activitats 2006 i 2007. 96 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Figura 2.22. Origen de les dones acollides a la Casa. 2007. Àfrica 4% Magrib 22% Espanya 44% Amèrica Europa Llatina; 26% 4% Els serveis que ofereix la casa s’estructuren en tres àmbits d’intervenció: atenció, integració social i substitució de la llar. A més, com presenta la taula, s’han establert protocols d’atenció i coordinació actius des de 2005. Taula 2.45. Serveis i protocols a la casa d’acollida Serveis de l’àmbit Serveis de l’àmbit Serveis de l’àmbit de Protocols d’atenció i d’atenció d’integració social substitució de la llar coordinació Servei d’atenció Servei d’orientació Servei d’organització Protocol d’acolliment i psicològica infantil laboral del treball domèstic adaptació al servei Servei d’atenció Servei per l’habitatge Servei de bugaderia Protocol de coordinació psicològica a les dones amb els serveis Servei d’educació i Servei de neteja educatius Servei de suport formació Servei emocional Protocol de coordinació Servei d’ajut per la d’aprovisionament amb els serveis Servei sanitari convivència Servei de manteniment sanitaris Servei de suport Servei de preparació de Protocol de coordinació econòmic la sortida amb l’EAD Servei Servei d’educació en el Protocol de sortida i de d’acompanyament lleure derivació Servei de seguretat Font: IPSS, Memòries d’activitats 2007 Com a serveis d’atenció, el suport psicològic i emocional per a la infància té per objectius tractar les conseqüències del maltractament i ajudar a l’adaptació dels nens i nenes a la dinàmica de la casa. L’any 2007 s’ha reforçat l’atenció psicològica a les dones amb incorporació d’una psicòloga que ha atès 18 dones al llarg d’aquest any, rebent un suport individualitzat en què es treballa, principalment, l’acompanyament i acollida al servei, les 9 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista crisis de retorn amb la parella, la preparació de judicis, les visites amb el pare, els conflictes de convivència i, en la fase final, la preparació per a la sortida i la vida autònoma. El servei de suport emocional tracta, a partir de trobades formals i informals, la convivència i la vida quotidiana establint una educadora com a referent. Per la seva part, el servei sanitari té per finalitat garantir la prevenció, detecció i tractament de malalties i promoure la cura del cos i la salut. El centre cobreix totes les despeses quotidianes i d’altres com material farmacèutic però amb l’objectiu de cobrir altres necessitats bàsiques i facilitar la integració social, el servei de suport econòmic suposa un ajut per a les dones que no disposen de cap ingrés i la seva quantia es decideix en funció del nombre de fills i filles. Per últim, en aquest àmbit d’activitats s’hi inscriuen el servei d’acompanyament i el servei de seguretat: el primer, consisteix a acompanyar les dones i els menors allà on no puguin anar sols, un servei especialment important quan se celebren judicis, mentre que el servei de seguretat garanteix la protecció per evitar possibles agressions aplicant les mesures estructurals i tècniques necessàries. Per assolir la normalització i la integració social de les dones, la casa té uns serveis específics d’intervenció. L’orientació laboral i el suport en la recerca d’un habitatge, ateses les circumstàncies de les residents, són uns serveis importants per facilitar la formació, la recerca d’una ocupació i un lloc adequat on viure. En alguns casos, les dificultats per trobar un habitatge han provocat un allargament innecessari de residència a la casa, fet que ha impedit una millor rotació en l’ús del recurs. El servei d’educació i formació està especialment destinat a fer seguiment dels infants de la casa per garantir la seva escolarització, el servei d’educació en el lleure promou activitats i el coneixement dels recursos comunitaris. El servei d’ajut per a la convivència pretén afavorir un bon clima a la casa, el servei de preparació de la sortida ajuda les dones en la seu pas cap a l’autonomia personal. Per altra part, la casa té una sèrie de serveis per organitzar la vida en comunitat i les tasques domèstiques i compta amb cinc protocols de coordinació amb altres recursos. Finalment, cal esmentar els diversos grups de treball que pretenen generar bones dinàmiques de convivència així com activitats destinades tant a les dones com als infants. Els serveis destinats a homes que maltracten i a l’atenció de nens i nenes En el servei d’atenció a homes que maltracten (SAHM) durant el 2007 es van atendre 109 homes i 19 dones com a parelles. S’han constituït 4 grups de treball als quals han assistit un total de 27 homes. 98 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Figura 2.23 . Nombre d'usuaris del Servei d'Atenció a Homes que maltracten (2005 2007) 138 109 Usuaris 65 2005 2006 2007 El servei d’atenció a nens i nenes (SAN) és un servei de suport familiar d’intervenció psicològica i educativa que té per objectiu facilitar les relacions entre mares o pares i els seus fills i filles, promoure unes relacions igualitàries entre homes i dones i evitar nous episodis de violència. Des de la seva posada en marxa, s’ha incrementat el nombre de persones usuàries arribant a les 184 (109 menors, 75 mares) que representa un augment del 33% respecte l’any anterior. Del conjunt de nens i nenes, el grup més nombrós és el d’edats compreses entre els 10 i els 14 anys, encara que també hi ha menors de 5 anys i alguns majors de 18 anys (3 joves). Sobre la violència que han patit, el 36% han patit maltractaments psicològics, el 42% agressions físiques (el 4% abusos sexuals per part del pare) i el 19% altres tipus de maltractaments (econòmic, social, ambiental). Figura 2.24. RESUM: les dones que han patit/pateixen la violència masclista. Anàlisi de les necessitats i de la demanda d’atenció. Any 2007. Barcelona ciutat Situació demogràfica Edat 65 anys o més Més de 75 anys 202.864 114.525 Nacionalitat Nacionalitat estrangera Nacionalitat espanyola 113.260 730.472 Estudis Primaris incomplerts Primaris Secundaris Universitaris 12,3% 24% 51,1% 10,8% Activitat Taxa activitat Taxa ocupació Taxa atur 72,0% 66,8% 7,2% Total dones Barcelona 843.732 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Canals d’entrada Dones que han patit violència masclista Línies d’atenció a les dones en situació de violència Trucades ateses 3.008 La víctima 2.213 La família 355 Efectuades L’entorn social, laboral 295 per Associacions o entitats 8 Servies d’Acció Social ciutadania De 31 a 40 anys 965 Perfil víctimes De 41 a 50 anys 634 Física 1.162 Tipus de violència patida Psicològica 786 Sexual 110 Parella o exparella 173 Àmbit on s’exerceix la violència Família 380 Denúncies als Mossos d’Esquadra. Programa Seguretat contra la Violència masclista (Departament d’Interior) Detencions violència domèstica i de gènere 1.931 Casos de violència en l’àmbit de la parella 2.531 Ordres de protecció concedides 2.141 De 26 a 35 anys 34% Violència de gènere De 36 a 45 anys 25% Perfil víctimes De 26 a 35 anys 17% Violència domèstica De 36 a 45 anys 19% De 26 a 35 anys 33% De 36 a 45 anys 31% Violència de gènere Espanyols 40% Perfil Amèrica: 26% agressor De 36 a 45 anys 33% De 26 a 35 anys 31% Violència domèstica Espanyols 74% Amèrica: 15% Denúncies Oficina d’Atenció a les Víctimes de delicte: Dones ateses 2.624 De 18 a 30 anys 755 Perfil víctimes De 31 a 40 anys 810 L’entorn social, laboral 295 De 31 a 40 anys 42,2% Perfil agressor De 41 a 50 anys 21,6% Violència domèstica habitual 1.162 Tipus de violència patida Violència domèstica no habitual 786 Àmbit on s’exerceix la violència Parella o exparella 173 10 Diagnòstic / 2. Dones i violència masclista Atenció en serveis especialitzats Dones que han patit violència masclista Atenció PIADS Dones ateses 2.103 Ateses per violència de gènere 540 Atenció EADS Dones ateses 971 Ateses violència masclista 921 àmbit parella Atenció social 2.213 Atenció Psicològica 355 Àmbit d’intervenció Atenció Jurídica 295 Inserció 8 Atenció Casa d’Acollida Dones acollides 23 Infants acollits 25 Servei d’atenció a homes que maltracten Homes atesos 109 Servei d’atenció a nens i nenes Infants atesos 109 Mares ateses 75 10 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència 3. LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència del 2006 estableix un conjunt de recursos per donar suport a persones dependents, un col lectiu que augmenta, en gran mesura, a causa del procés d’envelliment de la població. Com a persona en situació de dependència la mateixa llei considera aquelles que per raons d’edat, malaltia o discapacitat necessiten atenció específica per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària. També s’inclouen les persones amb discapacitat intel lectual o malaltia mental que precisen de suports per a la seva autonomia personal. L’aprovació el 2007 de la Llei de serveis socials de Catalunya complementa el nou sistema d’atenció a la dependència que universalitza l’accés a serveis i prestacions per a aquelles persones que no poden desenvolupar amb autonomia les activitats bàsiques de la vida diària. L’escenari en què es desenvolupa la nova normativa és força complex, amb les diverses esferes de govern implicades i amb un important rol dels governs locals així com la cooperació amb el sector privat i no lucratiu en la provisió dels serveis4. 3.1. LA GENT GRAN A BARCELONA La població de Barcelona l’any 2006 era de 1.603.178 persones, un 20,6% de les quals eren més grans de 65 anys. Entre aquest col lectiu, les dones són el grup majoritari, representen el 61% de la població major de 65 anys i en xifres absolutes 128.000 són homes i 202.864 són dones. En totes les edats, el nombre de dones grans és superior al nombre d’homes grans, com s’observa a la piràmide de la figura 3.1. La franja d’edat de 70 a 74 anys és la que concentra un volum major de població d’edat avançada. La població entre els 70 i 74 anys suma un total de 83.279 persones, de les quals, 35.473 són homes i 47.806 són dones. Figura 3.1. Piràmide d’edats de la població de Barcelona. Any 2006. Font: Padró Municipal d'Habitants (2006) Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona 4 Vegeu els articles de Serra, A. i Mas, P. (2008) El desplegament de la Llei de la dependència: reptes de gestió per al govern local i Espelt, A. et alt. (2008) La posada en marxa de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència a Barcelona, ambdós publicats a Barcelona Societat, Núm. 14. 10 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència L’índex de sobreenvelliment de la ciutat se situa en el 51,7% si el calculem en base a la població de 75 anys i més, i en el 13% si el llindar és el dels 85 anys. Les diferències segons el sexe són acusades (vegeu figura 3.2) sobretot si prenem com a referència l’índex calculat en base a la població de 85 anys i més. Les dones de 85 i més anys signifiquen el 15,7% de les dones grans de la ciutat i els homes de 85 i més anys representen el 8,8% dels homes de més de 65 anys a la ciutat. A Catalunya, l’índex de sobreenvelliment en base a la població de 75 anys i més, se situa en el 48,9% i en el 11,7% prenent com a referència la població de 85 anys i més. A Barcelona, el sobreenvelliment femení se situa 3 punts percentuals per sobre del resultat per Catalunya – calculat en base a la població de 75 anys i més – i 2,2 punts percentuals més en el cas de l’índex masculí. Si prenem com a referència l’índex de sobreenvelliment calculat en base a la població de 85 anys o més, Barcelona se situa per sobre de Catalunya en 1,4 punts percentuals en el cas de les dones i 0,7 punts percentuals en el cas dels homes. La distribució de la gent gran per sexes mostra un patró força similar en els diferents districtes. Destaca la major proporció de les dones grans en els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sarrià Sant Gervasi i Gràcia, com assenyala la figura 3.3. Les dones grans signifiquen entre el 12% i el 14% de la població total en cinc dels districtes (l’Eixample, Sarrià Sant Gervasi, Gràcia, Horta Guinardó i Nou Barris) i entre el 10 i el 12% de la població total en la resta de districtes. Els homes grans representen entre el 6% i el 8% de la població total en sis districtes (Sant Martí, Sant Andreu, Sants Monjüic, Ciutat Vella, Sarrià Sant Gervasi i Gràcia) i entre el 8% i el 9% de la població en els districtes restants (Horta Guinardó, Nou Barris, Eixample i Les Corts). Figura 3.2. Sobreenvelliment de la població de Barcelona. Any 2006. 60% 50% 40% Homes 30% Dones 20% Total 10% 0% 75 i més anys 85 i més anys Font: Padró Municipal d'Habitants. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. 10 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència Figura 3.3. Pes de les persones de 65 i més anys en relació a la població total per sexes. Districtes de Barcelona. Any 2006. Font: Padró Municipal d'Habitants. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. El creixement de les persones més grans de la ciutat i la seva feminització també es reflecteix en el nombre de persones que viuen soles i que poden derivar en situacions de vulnerabilitat i risc. El següent gràfic presenta la població de 85 o més anys que viu sola segons districtes de residència i sexe. En coherència amb les dades anteriors, el nombre de dones soles supera els homes que viuen sols a tots els districtes, especialment significatiu és el cas de Ciutat Vella on la meitat de dones de més de 85 anys viuen soles. Figura 3.4. Població de 85 i més anys que viu sola segons el districte i el sexe. Barcelona. 2007 50,3% 41,8% 43,1% 41,3% 38,7% 39,7% 39,3% 36,7% 38,2%35,8% 26,7% 21,2% 21,4% 21,9% 21,7%19,6% 19,7% 17,8% 18,0% 18,4% Ciutat Vella Eixample Sants Les Corts Sarrià Gràcia Horta Nou Barris Sant Sant Martí Montjüic Sant Guinardó Andreu Gervasi Homes Dones Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, La Salut a Barcelona 2007. 10 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència 3.2. LA POBLACIÓ AMB DEPENDÈNCIA El percentatge de població de 65 anys o més a la ciutat de Barcelona ha crescut en els últims anys, passant d’un 17,4% als inicis dels anys noranta a un 20,5% el 2006. Aquest percentatge pren més rellevància si es té en compte que la proporció de persones dependents de 65 anys o més també ha anat augmentant lleugerament respecte el total de persones d’aquesta edat. Si s’observa l’evolució de la distribució de tots els graus de dependència, podem veure que en la majoria dels graus hi ha una tendència a l’alça en el període 1992 2006 (figures 3.5)5. Figures 3.5. Evolució del grau de dependència a la ciutat de Barcelona. Població de 65 anys o més. Any 2006. Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Enquesta de Salut Pública de Barcelona. A Barcelona, segons l’estimació realitzada a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB), l’any 2006 hi havia 163.041 persones de 65 anys o més (un mínim de 145.334 i un màxim de 186.095) que presentaven algun tipus de dependència. Tot i aquest volum, la major part de la població de Barcelona de 65 anys o més no és dependent (56,1%). La majoria d’aquestes persones dependents a la ciutat són dones (72,1%) i aquestes representen tres quartes parts de les persones amb dependència severa o gran dependència. El grup d’edat que presenta més persones amb dependència és el de 75 a 84 anys (41,5%). Respecte l’estat civil, els homes amb dependència estan majoritàriament 5 Agència de Salut Pública (2006) Enquesta de Salut Pública de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Vegeu l’estudi de Ferrando, J. et alt. (2006) Magnitud i característiques de la població amb dependència a Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona, Consorci Sanitari de Barcelona, Consorci de Serveis Socials de Barcelona. 10 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència casats (77,3%), mentre que el 50,1% de les dones són vídues. A més, una de cada quatre persones que pateix alguna dependència viu sola. Requereix especial atenció el fet que el 10,8% de les dones amb gran dependència viuen soles. Tant en homes com en dones, els percentatges de persones dependents augmenta amb l’edat essent el grup de dones de 85 anys o més el que té unes prevalences més altes (88,5%). Destaca també el fet que en tots els grups d’edat les dones presenten uns percentatges de dependències superiors als que presenten els homes (per exemple, un 1,6% d’homes de 65 74 anys amb dependència severa respecte al 3,3% de dones del mateix grup d’edat o el 20,5% d’homes de 85 o més anys amb dependència també severa respecte al 28,7% de les dones també d’aquest grup d’edat). El gràfic següent mostra el grau de dependència per homes i per dones. Figura 3.6. Grau de dependència a la ciutat de Barcelona segons edat i sexe. Població de 65 anys o més. Any 2006. 100% 80% 60% 40% 20% 0% 65 74 75 84 >85 anys Total 65 74 75 84 >85 anys Total anys anys anys anys Homes Dones Sense dependència Dependència lleu Dependènciamoderada Dependència severa Gran dependència Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Enquesta de Salut Pública de Barcelona En termes absoluts, l’Eixample i Sant Martí són els districtes que presenten un nombre més gran de persones dependents i Ciutat Vella, Sants Montjuïc i Sant Andreu són els que tenen un major percentatge de persones dependents respecte el total de població, com s’assenyala al mapa de la ciutat. Un 63,8% de les persones de 65 anys o més dependents i un 95,8% de les que tenien una dependència severa o gran, presenten dues o més discapacitats que afecten les seves activitats quotidianes. Les discapacitats més freqüents en pràcticament tots els grups de dependència són les relacionades amb les limitacions per realitzar moviments o caminar. A més, la meitat de les persones amb dependència té un nivell d’ingressos baix. 10 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència Figura 3.7. Distribució territorial de la dependència a Barcelona. Població de 65 anys o més. Any 2006. En percentatge. Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Enquesta de Salut Pública de Barcelona. 3.3. L’OFERTA DE SERVEIS L’any 2007, la ciutat de Barcelona disposa de 17.983 places de serveis d’atenció especialitzada per a la gent gran sumant l’oferta pública i privada, de les quals el 76% són serveis residencials. El 66,2% del total de places són d’oferta privada mentre que el 33,8% són d’oferta pública directa o oferta privada amb finançament del Departament d’Acció Social i Ciutadania (a partir d’ara oferta pública total). Segons dades de l’ICASS, l’any 2007 el total de places en recursos residencials i centres de dia s’incrementen en 1.452 places respecte l’any anterior. La taula 3.1 detalla la distribució de l’oferta pública i privada per a les diferents tipologies de serveis. Les places de l’administració pública més aquelles que gestionen les entitats col laboradores (d’iniciativa mercantil i social) conformen el total de l’oferta pública a la ciutat. D’aquest conjunt de places, la gran majoria són d’atenció residencial, 13.757 places, 2.681 són centres de dia i 1.545 són places a habitatges tutelats. Mentre l’oferta pública i privada dels centres de dia és equilibrada, en el cas de les places residencials, l’oferta privada supera àmpliament a l’oferta pública que representa el 35,5% del total. Pel contrari, les places en habitatges tutelats són majoritàriament públiques. 1 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència El model de provisió dels recursos públics presenta diferencies segons la tipologia de places (vegeu taula 3.2.). Els habitatges tutelats són gestionats principalment per l’administració local i es tracta de recursos de provisió pública directa. En canvi, les places de centres de dia (principalment de suport a l’acolliment diürn) es distribueixen entre el 54% gestionades per l’administració amb la Generalitat com a proveïdor fonamental i el 45% en mans d’entitats col laboradores, majoritàriament d’iniciativa mercantil. Segons dades de l’ICASS de 2008, a Barcelona hi ha 72 centres de dia, 21 dels quals són de gestió directa d’aquest organisme. Per últim, l’oferta pública de places residencials es distribueix entre el 31% de gestió directa de l’administració –amb la Generalitat amb el 80% de les places i el 44% amb gestió concertada amb entitats col laboradores, que majoritàriament són d’iniciativa mercantil (1.779 places, que representen el 82% de les places sota conveni). Principalment, l’oferta privada amb finançament del Departament d’Acció Social i Ciutadania s’insereix en el Programa de suport a l’acolliment residencial. Les places residencials restants (gairebé el 25% del total) corresponen als centres sociosanitaris i inclouen també els concerts amb centres públics. A Barcelona, l’any 2008, es troben un total de 133 residències, de les quals 15 estan gestionades directament per l’ICASS. Taula 3.1. Places d’atenció especialitzada per a la gent gran a la ciutat de Barcelona. Any 2007. Oferta pública Oferta Places % Oferta pública total Privada totals / places totals Centre de dia 1.324 1.357 2.681 49,3 Residència assistida 4.885 8.904 13.757 35,5 Habitatge tutelat 1.343 202 1.545 86,9 Total 7.552 10.463 17.983 41,9 Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Mapa de Serveis Socials de Catalunya. Taula 3.2. Places d’atenció especialitzada d’oferta pública per a la gent gran a la ciutat de Barcelona. Any 2007. Centres Oferta Administració Iniciativa Generalitat sociosanitaris pública total local Social Mercantil Centre de dia 649 68 111 496 1.324 Residència assistida 1.244 293 382 1.779 1.187 4.885 Habitatge tutelat 24 1.319 1.343 Total 1.917 1.680 493 2275 1.187 7.552 Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Mapa de Serveis Socials de Catalunya. 1 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència L’oferta pública de places d’atenció residencial i de centres de dia s’ha incrementat significativament en els darrers anys. En els serveis residencials per a gent gran, l’augment ha estat del 66,7% amb 1.956 places noves en el període 2005 2007, tal com indica la taula 3.3. En els centres diürns l’increment ha estat de 382 places, mentre que en el cas de l’habitatge tutelat s’han afegit 230 places noves en els anys consignats. Com s’apuntava a la taula 3.2, del total de places d’oferta pública, aproximadament un 56% estan gestionades per l’administració, un 36% per entitats d’iniciativa mercantil i un 8% per entitats d’iniciativa social per a l’any 2007 (excloent les places a centres sociosanitaris). Respecte l’any anterior el nombre de places es manté estable excepte aquelles gestionades per l’administració local que creixen en 224 unitats. La relació de places de residències i de centres de dia per a la gent gran per cada 1.000 habitants per a la ciutat de Barcelona és de 14,8 places de residències i de 4 places de centres de dia per a l’any 2007. Aquest any, la població de més de 65 anys a la ciutat de Barcelona era de 330.169 habitants mentre que la projecció per l’any 2009 és de 338.354 persones d’aquest grup d’edat, segons dades de l’Institut Català d’Estadística. Segons les dades de Catalunya de l’any 2007, com assenyala la taula, tenint en compte que la població de més de 65 anys va ser de 1.175.519, la raó obtinguda és de 20 per places de residències i 4,6 per places de centres de dia. Prenent com a referència el 20% d'augment en l'oferta de places públiques que estableix la llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials i les projeccions poblacionals de l'IDESCAT per a l'any 2009, les ràtios resultants són les següents: 17,5 places per cada 1.000 habitants en residències i 4,7 en centres de dia per la ciutat de Barcelona, mentre que per Catalunya les ràtios són més favorables amb 24,6 places per 1.000 habitants en el cas de residències i 5,6 en centres de dia. Aquestes previsions es revisaran en funció de la programació territorial de l’ICASS. Taula 3.3. Places d’atenció especialitzada d’oferta pública per a la gent gran a la ciutat de Barcelona. 2005 2007. 2005 2006 2007 Diferencial 2005 2007 % Variació Residències 2.929 3.317 4.885 1.956 66,7% Centres de dia 942 1066 1.324 382 40,5% Habitatge tutelat 1.117 1.117 1.347 230 20,5% Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Base de dades d’entitats i establiments socials (dades 2005-2006) i Mapa de Serveis Socials de Catalunya (dades 2007) 110 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència Taula 3.4. Places d’atenció especialitzada d’oferta pública per a la gent gran a la ciutat de Barcelona. 2007 i projecció 2009. Barcelona Catalunya 2007 2009 (+20%) 2007 2009 (+20%) Places Residències 4.885 5.862 25.373 30.448 Places Centres de dia 1.324 1.589 5.774 6.929 Població de 65 anys o més 330.169 338.354 1.175.519 1.246.286 Ràtio places residències per 1.000 14,8 17,53 20,5 24,62 habitants de 65 anys o més Ràtio places centres de dia per 1.000 4,01 4,75 4,67 5,60 habitants de 65 anys o més Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (2008). El nombre total d’equipaments de centres de dia és de 137 amb un total de 2.681 places, el 49,3% de les quals són d’oferta pública l’any 2007, un augment de 258 places de provisió pública respecte l’any anterior. Seguint dades de 2006, els districtes que presenten una major proporció de places de centres de dia són l’Eixample (110 places públiques i 284 privades), Sarrià Sant Gervasi (99 places públiques i 258 privades), Sant Martí (140 places públiques i 175 privades) i Horta – Guinardó (72 places públiques i 210 privades). L’oferta de places de centres de dia públiques està més distribuïda entre els districtes de la ciutat que les places residencials. Nou Barris, Sant Andreu, Ciutat Vella i Sant Martí concentren més de la meitat del total d’oferta pública. Figura 3.8. Distribució del percentatge de places de centre de dia per districte. Barcelona, 2006. 12,3% Sant Martí 11,6% 13,1% 9,8% Sant Andreu 6,8% 14,0% 9,7% Nou Barris 6,4% 14,4% 11,0% Horta Guinardó 14,0% 6,8% 6,3% Places totals Gràcia 9,4% 1,9% Places privades 13,9% Sarrià Sant Gervasi 17,1% Places públiques 9,3% 5,5% Les Corts 5,9% 4,9% 7,2% Sants Montjuïc 4,3% 11,6% 15,3% Eixample 18,9% 10,3% 9,0% Ciutat Vella 5,6% 13,7% 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Base de dades d’entitats i establiments socials. 11 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència 3.4. LA DEMANDA DE PRESTACIONS L’anàlisi de la sol licitud única i les demandes per valorar el grau de dependència aporten informació sobre els perfils i situacions de les persones amb problemes per a l’autonomia personal. La sol licitud única ha estat l’instrument per accedir als serveis socials i programes destinats a la gent gran de la Generalitat de Catalunya abans de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Durant el període 2005 2006, els ciutadans de Barcelona majors de 65 anys van presentar 13.212 sol licituds per a un recurs o prestació contemplats a la sol licitud única, el 60% de les quals corresponia a l’any 2005 i el 40% de sol licituds l’any 2006. La taxa de sol licituds per 10.000 habitants de 65 anys i més va passar de 253,35 l’any 2005 al 156,4 l’any 2006, per tant es produeix una disminució del 33,5% en la taxa de sol licituds. Taula 3.5. Gestió de les sol licituds úniques. Barcelona, 2005 2006. 2005 2006 Total Recurs Nombre % Nombre % 2005 2008 Sol licituds aprovades 3.811 48,3 1.650 31 5.461 Sol licituds en tràmit 683 8,1 2.788 52,2 3.471 Sol licituds rebutjades 3.444 43,6 895 16,8 4.339 Sol licituds Totals 7.893 100 5.325 100 13.218 Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Base de dades de la sol·licitud única. Durant el període 2005 2006, els grups d’edat més freqüents que es presenten a la convocatòria són els de 75 a 94 anys, que representen el 79,4% del total de la població que ha presentat sol licitud, predominantment dones, gairebé el 70% de les persones que presenten la sol licitud única. Figura 3.9. Piràmide d’edat i sexe de les persones que han presentat la sol licitud única. Homes i Dones. 2005 2006. Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Base de dades de la sol·licitud única. 2005-2006. 11 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència Per districtes, cal destacar que és a l’Eixample, Horta Guinardó i Sant Martí on el nombre de persones que han presentat la sol licitud única és més elevat, superant les 1.500 persones. En l’extrem oposat, es troben Sarrià Sant Gervasi, amb el 1,7% del total de sol licituds i Gràcia amb el 3,7%. Taula 3.6. Persones que han presentat la sol licitud única segons districte i sexe. Barcelona, 2006. Homes Dones Total Total % Total % Total % Ciutat Vella 296 7,3% 560 6,1% 856 6,5% Eixample 403 10,0% 1.145 12,5% 1.548 11,7% Sants Montjuïc 448 11,1% 944 10,3% 1.392 10,5% Les Corts 199 4,9% 488 5,3% 687 5,2% Sarrià Sant Gervasi 73 1,8% 147 1,6% 220 1,7% Gràcia 165 4,1% 319 3,5% 484 3,7% Horta Guinardó 558 13,8% 1.228 13,4% 1.786 13,5% Nou Barris 369 9,2% 787 8,6% 1.156 8,7% Sant Andreu 391 9,7% 904 9,8% 1.295 9,8% Sant Martí 528 13,1% 1.190 13,0% 1.718 13,0% No data 602 14,9% 1.474 16,0% 2.076 15,7% Total 4.032 100% 9.186 100% 13.218 100% Font: Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Base de dades de la sol licitud única. Pel que fa al grau d’autonomia per desenvolupar les activitats de la vida diària (AVD), els problemes més greus de les persones que presenten la sol licitud se centren en fer se la toaleta, el 65% dels homes i les dones els cal ajuda per realitzar la, i en vestir se, en què prop d’un 50% en homes i un 64,9% de les dones no ho poden fer sense ajuda. Tanmateix, la majoria de les persones que presenten la sol licitud no tenen excessius problemes per alimentar se, el 60% dels homes i el 63% de dones no els cal ajuda per alimentar se, en fer transferències bancàries (gairebé la meitat de les persones no els cal ajuda) ni en el control de l’eliminació (prop del 48% no necessita ajuda). Respecte a la mobilitat, hi ha una proporció baixa de familiars que poden assumir els desplaçaments diaris (entorn el 5%) o els desplaçaments ocasionals de la persona sol licitant (8,7% en homes i 9,5% en dones). Cal destacar que un de cada cinc familiars de les persones que han presentat la sol licitud es troba en situació d’esgotament emocional per estrès continuat i un 16,8% no pot assumir l’esforç físic que es requereix per tenir ne cura. Les dades presentades al quadre referents a l’any 2005 mostren que la demanda preferent amb un nombre més alt de sol licituds – dos terços del total de sol licituds – va ser el suport econòmic, seguida per l’atenció residencial (22% de les sol licituds) i, a més distància, els centres de dia (el 8,2%), els habitatges tutelats (1,4%) i les estades temporals (0,5% del 11 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència total). Del total de sol licituds efectuades se n’han aprovat el 48%, com mostra la taula a continuació. Taula 3.7. Recurs preferent segons estat de gestió de les sol licituds úniques. Barcelona, 2005. Sol licituds Sol licituds Sol licituds Recurs Recurs Preferent Aprovades rebutjades en tràmit Suport econòmic 5.353 2.300 2.788 265 Atenció residencial 1.733 910 531 292 Centre de dia 652 546 41 65 Habitatge tutelat 115 24 76 15 Estades Temporals 40 31 8 1 Total 7.893 3.811 3.444 638 Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Base de dades de la sol licitud única. Anàlisi de les valoracions de dependència L’edat és un factor clau que condiciona enormement la dependència. Així, s’observa un gradient entre l’edat i el nombre de sol licituds presentades. El 74% del total de sol licituds són de persones de més de 75 anys i el 61% tenen 85 anys o més. Taula 3.8. Distribució per grup d’edat quinquennal del nombre de sol licituds. Període Maig 2007 – 30 Setembre 2008. Anys Freqüència 0 5 anys 126 6 10 anys 137 11 15 anys 158 16 20 anys 145 21 25 anys 157 26 30 anys 232 31 35 anys 274 36 40 anys 327 41 45 anys 337 46 50 anys 333 51 55 anys 364 56 60 anys 473 61 65 anys 645 66 70 anys 858 71 75 anys 1.889 76 80 anys 3.622 81 85 anys 5.914 86 90 anys 6.015 > 90 anys 5.159 No consta 442 Total 27.607 Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Base de dades de la sol licitud de valoració de la dependència. 11 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència Els resultats en la distribució territorial de les sol licituds de valoració de dependència són desiguals. Segons el districte municipal de residència, el volum més gran de sol licituds prové de l’Eixample amb un 17% (també és el districte amb un major nombre de gent gran), Sant Martí (10,9%), Horta Guinardó (10,7%), Nou Barris (9,4%) i Sants Montjuïc (8,4%). Com mostra la taula, en l’altre l’extrem es troben Les Corts i Ciutat Vella amb poc més del 4%. El 30 de Setembre del 2008, eren 15.876 les persones valorades a la ciutat de Barcelona, d’aquestes, gairebé el 73% havien obtingut una valoració de grau III, el 17,8% de grau II i el 7% de grau I. Taula 3.9. Distribució del nombre de sol licituds per districte. Homes i dones. Període Maig 2007 – 30 Setembre 2008. Homes % Dones % Total % Ciutat Vella 438 32,71% 901 67,29% 1.339 4,8% Eixample 1.405 29,16% 3.413 70,84% 4.818 17,1% Sants Montjuïc 775 32,99% 1.574 67,01% 2.349 8,4% Les Corts 345 29,90% 809 70,10% 1.154 4,1% Sarrià Sant Gervasi 523 28,99% 1.281 71,01% 1.804 6,4% Gràcia 552 28,24% 1.403 71,76% 1.955 6,9% Horta Guinardó 997 33,10% 2.015 66,90% 3.012 10,7% Nou Barris 936 35,37% 1.710 64,63% 2.646 9,4% Sant Andreu 612 32,52% 1.270 67,48% 1.882 6,7% Sant Martí 1.031 33,62% 2.036 66,38% 3.067 10,9% Sense informació 1.056 32,89% 2.155 67,11% 3.211 13,3% Fora de Barcelona 124 33,51% 246 66,49% 370 1,3% Total 8.794 31,85% 18.813 68,15% 27.607 100,0% Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Base de dades de la sol licitud de valoració de la dependència. Taula 3.10. Percentatge segons el grau de dependència. 2008. Nombre % Grau I 1.123 7,07 Grau II 2.833 17,84 Grau III 11.560 72,81 No Dependents 360 2,27 Total 15.876 100 Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Base de dades de la sol licitud de valoració de la dependència. 11 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència Per sexes, cal fer esment al fet que les dones representen més de la meitat de les persones valorades amb graus de dependència I, II i III. Per edats, és destacable que dues terceres parts de les persones amb una valoració de grau III tenen 65 anys o més. El districte que presenta un major percentatge de valoracions de grau III respecte el total de valoracions és Gràcia (gairebé el 90%), al que segueixen amb més del 80% de les valoracions Sarrià Sant Gervasi i Sant Andreu. El districte on aquest percentatge és més baix, com assenyala la taula següent, és Sants Montjuïc amb un 60% de les valoracions de grau III. Taula 3.11. Percentatge segons el grau de dependència i sexe. 2008. Dones Homes % Dones % Homes Sense informació Total Grau I 677 387 60,28 34,46 59 1.123 Grau II 1.765 946 62,30 33,39 122 2.833 Grau III 7.879 3463 68,16 29,96 218 11.560 No Dependents 198 134 55,00 37,22 28 360 Total 10.519 4.930 66,26 31,05 427 15.876 Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Base de dades de la sol licitud de valoració de la dependència. Taula 3.12. Percentatge segons el grau de dependència i grup d’edat. Anys I % II % III % ND % Total % 0 20 anys 9 0,06 44 0,28 323 2,03 8 0,05 384 100 21 65 anys 177 1,11 487 3,07 1.290 8,13 48 0,30 2.002 100 > 65 anys 937 5,90 2.302 14,50 9.947 62,65 304 1,91 13.490 100 Total 1.123 7,07 2.833 17,84 11.560 72,81 360 2,27 15.876 100 Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Base de dades de la sol licitud de valoració de la dependència Taula 3.13. Percentatge de valoracions de dependència segons grau i districte. Període Maig 2007 – 30 Setembre 2008. Grau I % Grau II % Grau III % ND % Total % Ciutat Vella 69 9,24 166 22,22 495 66,27 17 2,28 747 100 Eixample 144 5,16 439 15,72 2.181 78,09 29 1,04 2.793 100 Sants Montjuïc 142 10,33 334 24,31 838 60,99 60 4,37 1.374 100 Les Corts 53 7,51 145 20,54 495 70,11 13 1,84 706 100 Sarrià Sant Gervasi 53 4,95 142 13,27 864 80,75 11 1,03 1.070 100 Gràcia 26 2,46 75 7,11 948 89,86 6 0,57 1.055 100 Horta Guinardó 99 5,67 276 15,82 1.331 76,28 39 2,23 1.745 100 Nou Barris 166 10,45 291 18,32 1.081 68,07 50 3,15 1.588 100 Sant Andreu 44 4,40 115 11,49 825 82,42 17 1,70 1.001 100 Sant Martí 140 7,34 463 24,27 1.266 66,35 39 2,04 1.908 100 Sense informació 183 9,84 387 20,81 1.211 65,11 79 4,25 1.860 100 Fora de Barcelona 4 13,79 0 0,0 25 86,21 0 0,0 29 100 Total 1.123 7,07 2.833 17,84 11.560 72,81 360 2,27 15.876 100 Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Base de dades de la sol licitud de valoració de la dependència 11 Diagnòstic / 3. Persones amb dependència En la seva majoria, les persones valorades no viuen en un recurs residencial. El 51,4% de les persones de la comunitat que han estat valorades han obtingut una valoració de grau III. El percentatge de les persones que viuen en una residència valorades amb grau III és el 29,3 %, el més elevat dels grups valorats. Les dones representen un percentatge del total de persones valorades amb el grau III més elevat que els homes, tant si provenen de la comunitat com de les residències. Taula 3.14. Percentatge de valoracions de la dependència segons grau i lloc de residència. Període Maig 2007 – 30 Setembre 2008. Comunitat Residència Grau I 91,18% 8,82% Grau II 86,34% 13,66% Grau III 70,64% 29,36% No Dependents 94,17% 5,83% Figura 3.10. Percentatge de valoracions de la dependència segons grau i lloc de residència. Maig 2007 –Setembre 2008. 29,36% Grau III 70,64% 13,66% Grau II 86,34% Residència 8,82% Comunitat Grau I 91,18% 5,83% No Dependents 94,17% Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Base de dades de la sol licitud de valoració de la dependència. 11 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat 4. LES PERSONES AMB DISCAPACITAT 4.1. EL PERFIL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A la ciutat de Barcelona, hi viuen un total de 110.364 persones amb algun tipus de discapacitat que en el cas de Catalunya són 400.384, segons dades del Departament d’Acció Social i Ciutadania de l’any 2008. En percentatge, les persones amb algun tipus de discapacitat representen el 6,8% de la població de la ciutat i a Catalunya són el 5,4%. Les persones amb discapacitat de Barcelona representen el 36% del total de Catalunya. Per sexes, a Barcelona hi ha 57.713 dones (52,29%) i 52.651 homes (47,7%) amb alguna discapacitat, i en el global de Catalunya són 204.475 dones i 195.909 homes. Tant en el cas dels homes com en el de les dones, les persones amb discapacitat representen el 6,8% del total poblacional per cada sexe. El nombre total d’homes d’entre 0 i 54 anys és més elevat que el de les dones en les mateixes edats. La diferència és especialment destacada en la franja d’edat que va dels 6 als 15 anys 717 dones i 1.299 homes – i en la franja que va dels 20 als 34 anys – 2.937 dones i 4.133 homes. A partir dels 55 anys, el nombre de dones és més elevat que en el cas dels homes. La diferència és especialment marcada en les persones que tenen 75 anys o més ja que els homes són un total de 13.237 i les dones 21.138. Taula 4.1. Persones amb alguna discapacitat a Barcelona i a Catalunya en relació a la població total. Any 2008. Barcelona Catalunya Persones discapacitades 110.364 400.384 Població total 1.615.908 7.364.078 Total 6,8% 5,4% Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Institut d’Estadística de Catalunya 1 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat Figura 4.1. Persones amb alguna discapacitat per grups d’edat i sexe. Any 2008 Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Institut d’Estadística de Catalunya El nombre de persones amb alguna discapacitat en relació a la població total augmenta a mesura que augmenta l’edat. És destacable que a partir dels 35 anys la proporció de persones amb alguna discapacitat és més elevada a Barcelona que en el global de Catalunya. La diferència s’incrementa especialment partir dels 75 anys (vegeu gràfic) ja que el 18,5% de les dones i el 21,9% dels homes de 75 anys o més de Barcelona tenen alguna discapacitat. En el global de Catalunya, el 15,4% de les dones i dels homes de 75 anys o més, tenen alguna discapacitat. Figura 4.2. Persones amb alguna discapacitat per grups d’edat i sexe en relació a la població total. Percentatges. Barcelona i Catalunya. Any 2008. 12 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Institut d’Estadística de Catalunya Per tipologies, el 60% de les persones tenen discapacitat física. Aquesta proporció es dóna tant en el cas de la ciutat de Barcelona com en el global de Catalunya. Les dones amb alguna discapacitat física són el 30,9% i els homes el 28,3%. El següent grup més nombrós són les persones amb alguna malaltia mental que signifiquen el 18,5% del total. Les diferències per sexe segons la tipologia només són destacables en el cas de la discapacitat física motora, en què les dones són el 19,6% i els homes el 13,9% del total de la ciutat. Taula 4.2. Persones amb alguna discapacitat a Barcelona i a Catalunya per sexe i tipologia de discapacitat. Any 2008. Catalunya i Barcelona. Persones amb Física Física no Total Malaltia No discapacitat per Visual Auditiva Psíquica Total motora motora física mental consta tipologia Catalunya Homes 61.285 56.088 117.373 13.248 9.393 24.161 31.312 422 195.909 Catalunya Dones 75.585 44.614 120.199 16.707 10.071 17.352 39.719 427 204.475 Total Catalunya 136.870 100.702 237.572 29.955 19.464 41.513 71.031 849 400.384 Barcelona Homes 15329 15.926 31.255 4.392 2.541 4.907 9.468 88 52.651 Barcelona Dones 21620 12.510 34.130 5.498 2.783 3.494 11.733 75 57.713 Total Barcelona 36949 28.436 65.385 9.890 5.324 8.401 21.201 163 110.364 Catalunya Homes % 15,3% 14,0% 29,3% 3,3% 2,3% 6,0% 7,8% 0,1% 48,9% Catalunya Dones % 18,9% 11,1% 30,0% 4,2% 2,5% 4,3% 9,9% 0,1% 51,1% Barcelona Homes % 13,9% 14,4% 28,3% 4,0% 2,3% 4,4% 8,6% 0,1% 47,7% Barcelona Dones % 19,6% 11,3% 30,9% 5,0% 2,5% 3,2% 10,6% 0,1% 52,3% Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. 12 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat Figura 4.3. Persones amb alguna discapacitat per sexe i tipologia de discapacitat. Barcelona i Catalunya. Any 2008. 18,9% 11,1% 9,9% 15,3% 14,0% 4,3% 4,2% 2,5% 6,0% 7,8% 3,3% 2,3% Físics Físics no Visuals Auditius Psíquics Malalts motòrics motòrics mentals Catalunya Dones % Catalunya Homes % 19,6% 11,3% 10,6% 13,9% 14,4% 5,0% 3,2% 2,5% 8,6% 4,0% 2,3% 4,4% Físics Físics no Visuals Auditius Psíquics Malalts motòrics motòrics mentals BarcelonaDones % BarcelonaHomes % Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. 4.2. L’OFERTA DE SERVEIS SOCIALS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT A la ciutat de Barcelona, les persones que tenen alguna discapacitat poden accedir, a més dels serveis socials bàsics, a un conjunt de serveis especialitzats per respondre a les seves necessitats. A continuació, es presenten alguns d’aquests serveis i es fa referència específica als serveis que gestiona el Consorci de Serveis Socials de Barcelona. 12 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat Servei de suport a la integració laboral de les persones amb discapacitat Aquests recursos tenen per objectiu l’adaptació de les persones amb alguna discapacitat a l’entorn laboral. Donen suport a la persona en la transició dels centres especials de treball cap al sistema ordinari de treball. En aquest servei hi poden accedir les persones amb discapacitat que treballin en centres especials de treball, amb un grau del 33% de disminució. L’any 2007, a Barcelona ciutat hi ha un total de 34 serveis d’aquest tipus i se n’han beneficiat 1.514 persones. Taula 4.3. Serveis de suport a la integració laboral. Any 2007. Oferta Oferta Persones usuàries amb finançament del Total pública privada Departament d’Acció Social i Ciutadania Barcelona 1 33 34 1.514 Catalunya 11 127 138 7.301 Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Centres ocupacionals per a persones amb discapacitat Aquests centres ofereixen atenció diürna de tipus rehabilitador integral basada en la teràpia ocupacional a persones que tenen un grau de disminució igual o superior al 65% i que estan en edat laboral (a partir dels 16 anys). Entre d’altres, en aquests centres s’ofereix suport a la inserció sociolaboral, valoració de les capacitats funcionals i suport personal. A Barcelona, s’han acollit a aquest servei un total de 2.381 persones l’any 2007. Taula 4.4. Centres ocupacionals per a persones amb discapacitat. Any 2007. Persones usuàries i oferta finançada pel Dept. d’Acció Social i Ciutadania Oferta pública Oferta privada Total usuaris/es Barcelona 130 2.251 Barcelona Catalunya 267 642 Catalunya Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Serveis de centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat Els serveis d’acolliment diürn presten atenció individual a persones que per causa del seu alt grau d’afectació, necessiten atenció i suport per a les activitats de la vida diària. Els objectius principals del servei són aconseguir el màxim grau d’autonomia personal i social i afavorir el manteniment de la persona a casa seva. Com a serveis bàsics s’ofereix atenció diürna, alimentació, atenció en caps de setmana i festius i neteja. En quant a serveis d’integració social i suport familiar, entre d’altres serveis, es fan activitats de lleure, assessorament en els 12 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat arranjaments de la llar i reparacions, grups d’ajuda mútua i recuperació dels hàbits d’autocura. Un total de 22 persones van accedir a aquest servei a Barcelona l’any 2007. Llars amb serveis de suport Són serveis d’acolliment residencial substitutoris de la llar que proporcionen atenció global a persones que necessiten de forma permanent o temporal, supervisió i ajuda per a les activitats de la vida diària. Com a serveis generals, les persones reben allotjament diürn i nocturn, alimentació, bugaderia, cura i repàs de la roba, manteniment de la llar i neteja. Com a serveis d’integració social i suport personal, entre d’altres, es realitzen activitats de lleure, afavoriment de les relacions amb l’entorn, valoració de les capacitats funcionals i suport personal. L’any 2007, 390 persones van fer ús d’aquest servei a la ciutat de Barcelona. Taula 4.5. Llars amb serveis de suport. Any 2007. Persones usuàries i oferta amb finançament del Dept. d’Acció Social i Ciutadania Oferta pública Oferta privada Total Usuaris/es Total Centres Barcelona 24 366 390 39 Catalunya 137 2.202 2.404 198 Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Serveis de residència per a persones amb discapacitat intel lectual i física Els recursos d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent donen atenció integral a persones amb greus discapacitats que, per causa del seu alt grau d’afectació, necessiten atenció i suport per a les activitats de la vida diària. Els serveis que ofereixen els centres residencials són similars als de les llars residències ja esmentats però amb una intensitat del suport més gran. L’any 2007, 196 persones van rebre aquest servei a la ciutat de Barcelona. Taula 4.6. Serveis de residència per a persones amb discapacitat psíquica i física. Any 2007. Persones usuàries i oferta amb finançament del Dept. d’Acció Social i Ciutadania Oferta pública Oferta privada Total Usuaris/es Total Centres Barcelona 18 178 196 10 Catalunya 882 2.344 3.260 81 Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. El Consorci de Serveis Socials de Barcelona gestiona de forma directa una residència per persones amb discapacitat física i el centre de dia per persones amb discapacitat 12 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat intel lectual. La resta de places residencials estan concertades amb entitats amb una llarga experiència en el sector d’atenció i promoció dels drets de les persones amb discapacitat. Els equipaments estan dissenyats per atendre a persones amb necessitat de suport extens o generalitzat: en el primer cas, el suport es presta de forma continuada amb una freqüència regular o alta a persones que depenen en determinades situacions de tercers i en el cas del suport generalitzat aquest es presta amb una freqüència i intensitat més altes a persones que depenen de tercers pràcticament en totes les situacions de la seva vida. El següent quadre mostra la tipologia de places i el model de gestió: el 81% de les places són concertades i la resta, 40 places, de gestió directa. Entre els recursos gestionats directament pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona es troben el centre de dia Oràlia i el centre residencial Amílcar. La meitat de les places van destinades a persones amb discapacitat física, el 28% a persones amb discapacitat psíquica i un 11% a persones amb problemes d’autisme. Taula 4.7. Places segons perfil de discapacitat i model de gestió. 2007. Gestió Places Total Perfil persones usuàries pròpia concertades Places Persones amb discapacitat psíquica amb necessitat de suport 22 50 72 generalitzat Persones amb discapacitat psíquica amb necessitat de suport 12 12 generalitzat i trastorns de conducta Persones amb discapacitat física amb necessitat de suport 11 67 78 generalitzat Persones amb discapacitat física amb necessitat de suport 7 25 32 extens Persones amb problemes d’autisme 24 24 Total places 40 178 218 Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. El següent gràfic mostra la distribució de places per a cadascun dels centres residencials i la diferència entre l’ocupació real i el nombre de places concertades, en total 196. El novembre de 2008, aquesta diferència se situava en 18 places residencials que no estaven ocupades. 12 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat Figura 4.4. Nombre de persones usuàries per centre residencial a Barcelona. Ocupació real i places concertades. 2008. 32 3232 28 27 24 24 19 1818 1212 1212 1010 10 10 8 8 8 8 ar im et ti os rú ias r a ça ac x u e et ixa u il as ed or G Tr lm P u inx o p Fe N e Am s en S P a A an PaB L X riaA ob l . ELE J o LA L a PM Ocupació real Places concertades Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Del total de persones acollides als centres, el nombre d’homes supera les dones, encara que la distribució per sexes és força equilibrada entre centres (amb l’excepció de 4 de les residències, la resta tenen gairebé paritat per sexe). En relació a l’edat, la majoria (el 55,3%) de les persones residents tenen entre 21 i 45 anys, el 7,8% són menors de 20 anys, el 34,6% tenen entre 46 i 65 anys i un petit nucli, el 2%, superen els 65 anys. El gràfic mostra el nombre de persones segons tram d’edat, essent el grup de 41 45 anys el majoritari. Figura 4.5. Percentatge de persones usuàries dels centres residencials segons edat. 2008. 14,1% 12,1% 10,5% 9,5% 9,0% 7,5% 6,5% 5,5% 6,0% 3,0% 2,5% 2,0% 1,0% 0,5% 0 5 6 10 11 15 16 20 21 25 26 30 31 35 36 40 41 45 46 50 51 55 56 60 61 65 >65 anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys 126 Diagnòstic / 4. Persones amb discapacitat Figura 4.6. Percentatge de persones usuàries dels centres residencials segons sexe. 2008. Dones 43% Homes 57% Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona. 12 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents 5. LES PERSONES DROGODEPENDENTS 5.1. LA POBLACIÓ I LES DROGUES El consum de substàncies que provoquen addicció sempre ha existit si bé se’n creen de noves i els patrons de consum i els seus efectes també es modifiquen. Les actuacions en l’àmbit de les drogodependències fan front a un fenomen complex i en transformació permanent, es tracta d’un camp de política pública amb múltiples enfocaments en el qual participen una diversitat d’agents en funció de la seva orientació social, sanitària o de control i regulació. Per altra part, el debat sobre les drogues i la seva representació simbòlica ha evolucionat fins a incloure les substàncies legals i il legals i encara és motiu de controvèrsia la legalització de determinades substàncies. En definitiva, la definició conceptual –què s’entén per drogues és important ja que té conseqüències en les actuacions, tant de prevenció com en relació als tractaments que han de rebre les persones amb problemes de drogodependències i el seu entorn. La resposta a la problemàtica de les drogues sorgeix especialment de forma alarmista i reactiva a partir dels anys setanta a causa del consum d’heroïna. A partir dels anys vuitanta, es comença a treballar a partir de bases més científiques i amb una visió preventiva i de promoció de la salut, a més de reforçar l’atenció dels col lectius afectats, i a incloure com a drogues tant les de curs legal com il legal. Les polítiques públiques que intervenen en aquest àmbit consideren, per tant, drogues psicoactives legals i il legals, els efectes de les quals són enormement diferenciats: el tabac, les begudes alcohòliques, l'heroïna i altres opiacis, la cocaïna, el cànnabis, els hipnosedants (tranquil litzants o somnífers), els estimulants (amfetamina, èxtasi) i els al lucinògens6. Per altra part, la representació social de les drogues ha evolucionat en els darrers trenta anys cap a una percepció més oberta i tolerant però que també ha implicat una percepció menor del risc per a la salut. Les polítiques preventives intenten conscienciar de les problemàtiques de salut i discapacitat que provoca el consum abusiu de drogues i incorporen una perspectiva més integral que valora altres efectes i riscos que es produeixen a l’entorn social7. Les drogues no són una de les principals preocupacions de la societat i la percepció dels seus riscos ha anat disminuint. Segons els baròmetres d’opinió del CIS, les drogues, cada cop preocupen menys persones. A l’any 2005, el 6,5% de les persones enquestades van contestar que les drogues eren un dels problemes principals8; a l’any 2008, només ho era pel 1,9%. 6 Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (Memòries anuals) i Observatori Espanyol sobre Drogues, Informe 2007. Situación y tendencias de los problemas de drogas en España, Ministeri de Sanitat i Consum. 7 Sobre els diferents enfocaments conceptuals vegeu Subdirecció General de Drogodependències (2008) Llibre Blanc de la prevenció a Catalunya: Consum de drogues i problemes associats, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. 8 Es tracta de preguntes amb resposta múltiple: mentre que el problema de drogues és assenyalat com una de les principals problemàtiques per l’1,9% de les persones enquestades, l’atur és escollit pel 62,2% i els problemes de tipus econòmic pel 54,1% de les persones (Centre d’Investigacions Sociològiques, Baròmetre d’opinió de setembre de 2008). 1 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents L’informe 2007 de l’Observatori Espanyol sobre Drogues estableix com han canviat les principals tendències en el consum de drogues: Es produeix un descens del consum del tabac, però encara continua elevada la proporció de persones fumadores Encara que decreix el consum d’alcohol, s’intensifiquen els episodis de consum intensiu. Disminueix el nombre de persones que opten per la via parenteral de consum. Decreixen les morts relacionades amb les drogues il legals però el nombre encara és elevat (gairebé 800 persones el 2004). En el consum per via endovenosa hi continuen havent alts índex d’infecció per VIH i hepatitis. Es produeix un lleu augment del consum d’heroïna després d’anys de descens. El consum de cànnabis i cocaïna s’estabilitza i comença a disminuir, després d’un fort augment en els anys anteriors. Les persones joves són la població diana més destacada de les polítiques de prevenció de les drogodependències, ja que, per una part, ha augmentat el nombre de joves que consumeixen substàncies que creen addicció i, per l’altra, apareixen nous trastorns derivats d’aquest consum. Les estratègies d’intervenció han de ser capaces d’adaptar se a aquesta nova situació davant la qual algunes actuacions tradicionals no resulten eficaces. L’enquesta estatal sobre consum de drogues en estudiants d’educació secundària (ESTUDES) és una de les fonts d’informació clau per detectar les tendències del consum de drogues entre els i les estudiants d’entre 14 i 18 anys. De caràcter bianual, els seus resultats estan orientats a la planificació i avaluació de les polítiques que tenen per objectiu prevenir el consum de drogues i els problemes associats. Els resultats per als centres educatius de Catalunya indiquen que l’alcohol, el tabac i el cànnabis són les substàncies més consumides (el 2006, el 82% dels estudiants d’educació secundària han consumit begudes alcohòliques alguna vegada a la vida, el 53% el tabac i el 45,8% el cànnabis). Per altra part, els joves comencen a consumir substàncies psicoactives de forma precoç: entre els 13 i 14 anys es comença a consumir tabac, alcohol i inhalants (aquest cas per una minoria) i amb mínimes diferències entre sexes9. Sens dubte, la substància d’abús més estesa entre la població escolar catalana de 14 a 18 anys és l’alcohol: un 77,1% (2004) i un 82,5% (2006) l’ha consumit alguna vegada; un 76,8% (2004) i un 79% (2006) ho va fer el darrer any, un 60,6% (2004) i un 61,5% (2006) els darrers 30 dies i un 12,3% han fet un consum de risc en l’últim mes. Tot i que l’evolució d’aquest consum ha tendit a un augment moderat en la darrera dècada, s’han observat alguns fenòmens de canvi de patrons, com el consum concentrat en els caps de setmana (gairebé el 70%, molt similar entre nois i noies, segons resultats del 2006), els consums intensos de begudes alcohòliques en poc espai de temps i els consums en espais oberts. El consum d’alcohol en dies feiners s’ha reduït i és del 20,4% (26,3% nois i 15,1% noies). Els següents 9 Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi de l’Enquesta estatal sobre el consum de drogues en l’ensenyament secundari, Observatorio Español sobre Drogas. 13 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents gràfics mostren les pautes molt similars en les prevalences del consum d’alcohol per als anys 2004 i 2006 en el cas dels homes i les dones. Figura 5.1. Consum d’alcohol en els homes joves (estudiants de 14 18) 90% 82,6 79,1 80% 75,5 75,0 70% 60,6 61,9 60% 50% 2004 40% 2006 30% 20% 10% 0% Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies Figura 5.2. Consum d’alcohol en les dones joves (estudiants de 14 18 anys) 90% 82,4 78,9 78,8 78,9 80% 70% 60,6 61,2 60% 50% 2004 40% 2006 30% 20% 10% 0% Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies Font: elaboració pròpia a partir d’ESTUDES 2004 i 2006. El tabac és una de les substàncies que més addicció crea i, juntament amb l’alcohol, la que més es consumeix i que més problemes sanitaris genera al nostre país. El 2006, el 53% de la població de l’Estat entre 15 i 64 anys ha fumat tabac almenys alguna vegada i prop d’un 30,9% de la població fuma diàriament. Els últims anys, la proporció de fumadors s’ha reduït lleugerament entre els homes, però ha augmentat entre les dones. L’edat d’inici del consum de tabac se situa entre els 13 i el 14 anys. 13 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents En el cas de la població escolar catalana, el tabac ocupa el segon lloc en consum. Les dades suggereixen un declivi de l’epidèmia tabàquica ja que, tant en els nois com en les noies, les prevalences han disminuït en els darrers quatre anys. Les dades de l’enquesta per a l’any 2006 mostren un descens del consum de tabac respecte als anys anteriors. Així, el consum de tabac realitzat alguna vegada a la vida s’havia mantingut entre el 65% dels joves en el període 1994 2004 i es redueix fins al 53% en el 2006. No obstant això, la prevalença de consum de tabac durant els darrers trenta dies previs a l’enquesta es redueix molt poc: entre el 1994 i el 2006 es manté en torn el 31%. El cànnabis és la droga il legal més consumida a Europa. El 24,4 % de la població de l’Estat entre 15 i 64 anys l’ha provat alguna vegada i prop d’un 6,5% en fa un consum regular. La baixa percepció dels riscos i el seu preu assequible han afavorit el consum del cànnabis o cànem, especialment entre els i les joves. Es tracta de la substància il legal més estesa en la població escolar catalana i la que ha experimentat en l’última dècada un augment més important. A més, és la droga il legal que es comença a consumir en una edat més primerenca: l’edat mitjana de consum és de 14,4 anys per Catalunya, per a Barcelona se situa en els 13,4 anys segons un estudi sobre consum de cànnabis entre alumnes d’Educació Secundària Obligatòria de 47 centres escolars de la ciutat10. Es considera que el consum continuat de cànnabis abans dels 16 anys pot comportar problemes de dependència i neuropsicològics que poden generar un baix rendiment escolar, l’abandonament dels estudis, major conflictivitat, accidentalitat i conductes sexuals de risc. A més, alguns estudis apunten que és la droga que actua com a porta d’entrada al consum d’altres substàncies, com la cocaïna i l’heroïna. Des de l’any 1994 fins l’any 2004, el consum de cànnabis ha tendit a ascendir, especialment entre els joves. El gràfic mostra l’augment del consum entre estudiants de secundària en el període que va del 1994 al 2004. L’evolució del consum és ascendent si es prenen dades des de 1994, tant en la població catalana com entre el sector juvenil, el consum del qual és sempre més elevat. El gràfic mostra aquest augment del consum entre estudiants de secundària en el període 1994 2006 a Catalunya. Tanmateix, entre els anys 2004 i 2006, s’observa un descens del consum, després de molts anys d’un augment continuat. Paral lelament, ha augmentat la percepció de risc davant del consum de cànnabis i ha disminuït la seva disponibilitat percebuda. En aquesta línia, la importància de l'haixix o la marihuana en les relacions entre joves sembla haver perdut centralitat (en les converses i sortides segons l’estudi de l’Observatori dels nous consums de drogues en l’àmbit juvenil). Entre la població de 14 a 18 anys la proporció d’adolescents que han consumit cànnabis de forma regular és del 30,4%. Per altra part, segons dades del 2006, el 45,8% l’han provat alguna vegada a la vida, el 39% l’han consumit durant l’últim any i una quarta part dels i les joves en els últims 30 dies (només 5 punts percentuals per sota del consum de tabac en el mateix període que era del 31,3%). Aquest consum regular, considerat com a problemàtic, s’ha duplicat des de l’any 1994, i actualment, prop d’un de cada tres adolescents catalans fa un consum habitual d’aquesta substància. Realitzen un consum diari d’aquesta substància el 10 Morales, E. et alt. (2008) “Consumo de cànnabis en los estudiantes de secundaria de Barcelona: inicio en el consumo, efectos experimentados y expectativas” a Gaceta Sanitaria; 22(4) 13 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents 3,8% dels joves, un percentatge més elevat en el cas dels nois. Els gràfics assenyalen les diferències de consum per sexe que no difereixen excessivament encara que les noies consumeixen lleugerament menys que els nois. Figura 5.3. Evolució del consum de cànnabis entre la població d’estudiants de secundària a Catalunya (en percentatge per al període 1994 2006) 50 40 Algunavegada a la vida Algunavegada en els darrers dotze mesos 30 Algunavegada en els darrers trenta dies 20 10 0 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 Font: elaboració pròpia a partir d’ESTUDES 2006. Figura 5.4. Consum de cànnabis en els homes joves (estudiants de 14 a 18) 60 50 47,3 47,8 43 41,1 40 32,2 2004 30 27,1 2006 20 10 0 Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies Font: elaboració pròpia a partir d’ESTUDES 2004 i 2006. 13 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.5. Consum de cànnabis en les dones joves (estudiants de 14 a 18 anys) 60 50 47,2 44 40,5 40 36,9 28,3 2004 30 2006 23,2 20 10 0 Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies Font: elaboració pròpia a partir d’ESTUDES 2004 i 2006. En el cas de Barcelona, la prevalença en el consum de cànnabis entre estudiants d’Educació Secundària Obligatòria és del 37,5% en la resposta de “alguna vegada a la vida” i del 10% en el cas dels que l’han consumit en el darrer mes. Entre aquest sector es relaciona positivament el consum de cànnabis a una millora en les relacions socials i sexuals encara que també s’assenyala que el seu consum pot provocar alteracions intel lectuals i de comportament. Els efectes provocats pel seu consum, assenyalats a l’estudi, apunten a la pèrdua de memòria, tristesa i depressió i problemes per a la concentració. La correlació entre baix nivell acadèmic i consum habitual i ocasional així ho mostra. El percentatge de joves consumidors amb baix nivell autoreferenciat duplica el cas dels estudiants no consumidors/es). La disponibilitat d’aquesta substància és un factor clau que facilita el seu consum: 9 de cada 10 adolescents van consumir cànnabis a través de les amistats i sense pagar. Conèixer les expectatives entre els joves i la seva percepció de les conseqüències del consum ajuden a establir estratègies preventives. Així, entre els i les joves que no consumeixen, un 82,3% van considerar que aquesta substància té efectes negatius en la salut, mentre que entre les persones consumidores habituals la percepció del risc en la salut es redueix al 72%. Tanmateix, dos de cada tres joves enquestats que havien consumit cànnabis declaraven que havien patit efectes negatius. Amb tot, el seu consum es justifica com un mitjà per divertir se, relaxar se i oblidar problemes i, sobretot, la curiositat motiva l’inici del consum (Morales et alt., 2008). 13 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Taula 5.1. Raons per iniciar el consum de cànnabis entre joves consumidors ocasionals i habituals (enquesta a estudiants de tercer d’ESO de Barcelona) Raons per iniciar el consum % Curiositat 83,6 Per sentir noves sensacions 37,7 Per divertir me 23,1 Perquè ho feien els meus amics 9,1 Per relaxar me / desinhibir me 8,7 Perquè em sentia agobiat/da 3,8 Font: Morales et alt., 2008 (n=767, respostes múltiples) En els últims anys ha augmentat el consum de cocaïna i els problemes que se’n deriven. Segons les últimes dades de l’Observatori Espanyol sobre Drogues, un 4,9% de la població de l’Estat d’entre 15 i 64 anys han consumit cocaïna alguna vegada a la vida i aproximadament l’1,4% ho han fet en els últims 30 dies (essent aquest un indicador de consum regular). Per fer nos una idea de la significació d’aquesta prevalença a la ciutat de Barcelona això representaria que més de 22.000 persones consumeixen regularment cocaïna. El consum de cocaïna, amb taxes molt allunyades del consum d’alcohol, del tabac i del cànnabis, entre la població escolar catalana també ha experimentat un augment en els darrers anys, però amb una prevalença de consum que indica un descens en els darrers dos anys passant del 8,7% (2004) al 6,9% (2006) en els que han consumit alguna vegada a la vida, del 6,8% (2004) al 4,7% (2006) en els que han consumit en els darrers 12 mesos i del 3,4% (2004) al 2,7% (2006) en els que han consumit en el darrer mes (gairebé la meitat dels que han consumit l’últim mes ho han fet un o dos dies). Les dades de l’any 2006 ens mostren que s’ha produït un descens del consum de cocaïna, trencant amb la tendència creixent dels últims anys (el salt és important entre els estudiants de secundària que havien consumit en el darrer mes que al 1994 representen el 0,8% i el 2006 es triplica aquest percentatge). No obstant això, les prevalences que presenta el jovent català en consum habitual s’incrementen de forma notable, arribant a un consum habitual similar al del Regne Unit i EUA. L’any 2006, l’edat mitjana d’inici de consum de cocaïna, en la població escolar catalana, es va produir als 15,4 anys. Els gràfics presenten les pautes de consum de cocaïna entre la població escolar catalana segons sexes i en percentatge. Per primera vegada es produeix un descens en el consum el 2006 respecte dos anys abans. Per altra part, les dones joves consumeixen menys cocaïna que els homes en totes les freqüències presentades i especialment significatiu és el consum en els darrers trenta dies en què els nois dupliquen el percentatge a les noies. 135 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.6. Consum de cocaïna en els homes joves (estudiants de 14 a 18) 12 10 10 8,5 8,1 8 2004 5,6 6 2006 4,3 3,6 4 2 0 Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies Figura 5.7. Consum de cocaïna en les dones joves (estudiants de 14 a 18 anys) 12 10 8 7,2 5,5 20046 5,4 2006 3,9 4 2,3 1,8 2 0 Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies Font: elaboració pròpia a partir d’ESTUDES 2004 i 2006. La resta de substàncies se situen en prevalences de consum al voltant o inferiors al 5% en els 12 últims mesos. Entre la població escolar catalana, el 2006, les prevalences de consum dels tranquil litzants sense recepta mèdica eren de 10,1%, la ingesta alguna vegada a la vida, 6,4% en els últims 12 mesos i un 3,5% en els últims 30 dies. Per l'altra banda, l’èxtasi i amfetamines han estat consumides per un 3,7% dels joves alguna vegada a la vida i en el cas dels al lucinògens per un 5,3%. Els següents gràfics mostren la diferència intersexes en el consum d’hipnosedants (tranquil litzants o hipnòtics) amb una prevalença superior de les dones que gairebé dupliquen al consum dels homes. Pel contrari, en el cas de l’èxtasi o les amfetamines els homes tenen un consum superior (vegeu taula). 13 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.8. Consum de tranquil litzants en els homes joves (estudiants de 14 18) 14 12 10 2004 8 7,3 2006 6 5,4 5,4 4 3,3 2,8 2 1,4 0 Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies Figura 5.9. Consum de tranquil litzants en les dones joves (estudiants de 14 18) 14 12,6 12 9,7 10 8 7,3 7,4 2004 6 2006 4 4,2 4 2 0 Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies Font: elaboració pròpia a partir d’ESTUDES 2004 i 2006. Encara que històricament, a l’Estat, l’heroïna ha estat responsable de la majoria dels problemes greus relacionats amb les drogues il legals, en els darrers anys han disminuït, de forma important, tant el consum com els problemes associats amb aquesta droga. Fins l’any 2004, les enquestes domiciliàries i escolars reflectien les estimacions de consum problemàtic, els tractaments, les urgències o les morts relacionades amb l’heroïna, elements que han mostrat una tendència descendent en relació al consum d’heroïna. El nombre de persones tractades a l’Estat per abús o dependència d’heroïna ha anat descendint 20.017 persones el 1992, 16.647 persones el 1996, 7461 persones el 2001 i 3.836 persones el 2004. En la proporció d’urgències directament relacionades amb les drogues, la causa per consum 13 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents d’heroïna ha passat del 61,5 de les urgències al 1996, el 40,5% de les urgències el 2000, el 24,2% de les urgències el 2004, i el 24,8% el 2005. No obstant això, a partir del 2004 s’ha notat un augment de la prevalença del consum d’heroïna en alguna vegada a la vida entre els estudiants de 14 a 18 anys, passant del 0,5% el 1994, a l’1% el 2006%. S’ha detectat també un alentiment en el descens de primeres admissions a tractament per abús o dependència d’heroïna, essent 3.836 admissions el 2004 i 3.604 admissions el 2005. Finalment, entre la població escolar catalana el consum de l’heroïna algun cop a la vida ha passat del 0,5% el 2004 a l’1,1% el 2006. L’edat mitjana d’inici en el consum dels estudiants de 14 a 18 anys durant el període de 1994 a 2004 és diferent segons la substància estudiada. Cal ressaltar que les primeres substàncies consumides són el tabac i l’alcohol, amb inicis al voltant dels 13,5 anys, seguit del cànnabis que es produeix un any després, una tendència que es manté el 2006. Les dades mostren una evolució positiva, amb un descens del consum d’algunes de les drogues més esteses entre els estudiants. Aquest descens s’ha observat per al tabac (especialment per als qui declaren haver fumat alguna vegada), el cànnabis i la cocaïna. En el cas d’aquestes últimes drogues s’ha trencat la tendència creixent que han presentat durant els últims anys. La resta de substàncies psicoactives (cocaïna, hipnosedants, amfetamines, etc.) tenen inicis superiors als 15 anys. Cal destacar que al 2006 s’observa que a Catalunya, els psicoestimulants, tipus èxtasis o amfetamines, i els al lucinògens estan menys estesos que la cocaïna (el percentatge de consumidors anuals no supera en cap de les drogues citades en primer lloc, és el 3,6%). Existeixen algunes diferències intersexes en el consum de drogues i els seus problemes associats. Els hipnosedants són les úniques drogues considerades en les quals la prevalença és més elevada en les dones que en els homes. Al 2005 entre la població de l’Estat de 15 64 anys la prevalença d’homes fumadors diaris era del 37% i la prevalença de les dones fumadores diàries era del 28,6%. Aquest mateix any i per la mateixa població la prevalença mensual de consum de begudes alcohòliques era del 76% en homes i de 53% per a les dones. El 2006 entre els joves de 15 a 34 anys les diferències intersexes relatives es redueixen molt i en estudiants de secundària de 14 a 18 anys és clarament més alta la prevalença de consum de tabac diari en les dones que en els homes (16,9% de dones i 12,5 % d’homes). També s’observa aquesta tendència en el consum d’alcohol. Al 2005 en la població de l’Estat de 15 64 anys la prevalença mensual de consum de cànnabis va ser del 12,5% en homes i del 4,7% en dones, i en cocaïna del 2,5% en homes i el 0,7% en dones. Novament en la població més jove les diferències intersexes es redueixen, especialment en el cas del cànnabis amb prevalences i consum molts semblants entre nois i noies de 14 18 anys. 1 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Taula 5.2. Prevalences de consum de drogues entre els estudiants d’educació secundària de 14 a 18 anys segons sexe, 2006 2006 Algun cop Últims 12 mesos Últims 30 dies homes dones homes dones homes dones Alcohol 82,6 82,4 79,1 78,9 61,9 61,2 Tabac 52,4 53,6 38,5 41 31,1 30,7 Cànnabis 47,8 44 41,1 36,9 27,1 23,2 Cocaïna 8,5 5,5 5,6 3,9 3,6 1,8 Tranquil litzants 7,3 12,6 5,4 7,4 2,8 4,2 Èxtasi 5 2,6 3,8 1,9 2,5 0,6 Speed /Amfetamines 4,3 3,2 3,5 2,6 2,1 1,1 Al lucinògens 7,1 3,6 4,8 2,5 2,8 1,3 Font: ESTUDES 2006. La família té un paper important en la transmissió de valors, actituds i estils de vida. Algunes dades de l’Observatori Espanyol sobre Drogues així ho indiquen i apunten a la importància de treballar amb les famílies: el 15,4% de joves consumidors d’heroïna i/o cocaïna tenen els pares consumidors d’aquestes substàncies i dels quals el 86% eren injectors; els factors que amb més freqüència s’associen amb una intervenció amb menors són el 56% d’història familiar d’alcoholisme i 33% d’alta conflictivitat familiar. El nucli familiar i l’ambient social bàsic dels i les joves, són dos dels factors clau de pressió per abandonar el consum actiu de drogues. Així ho corroboren diversos estudis que consideren que les relacions familiars poden crear el context propici per al consum abusiu però també que poden esdevenir el motor de canvi per superar addiccions a les drogues. De fet, les taxes de consum dels pares i mares de fills/es també consumidors són molt més elevades que les del conjunt de la població segons l’Enquesta Domiciliària sobre Consum de Drogues. En conclusió, determinades variables de l’àmbit familiar influencien enormement en el consum de drogues i el seu abandó: el tipus de relació afectiva i comunicació existent, l’establiment de disciplina i supervisió, i l’ús de drogues per part dels pares així com l’actitud d’aquests davant aquesta problemàtica11. El context familiar és en gran mesura explicatiu de les situacions de drogodependències entre els i les joves i al mateix temps l’espai idoni on treballar la seva superació. 11 Vegeu estudi de Secades, R i García, O. (2007) “La percepción de la gravedad del uso de drogas en las famílias con hijos adolescentes”a Proyecto Hombre, Memoria 2006. 139 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents 5.2. POBLACIÓ EN CONSUM ACTIU Les prevalences en consum de drogues es coneixen, principalment, a partir de resultats d’enquestes que aporten una informació orientativa respecte a l’ús problemàtic de substàncies. Per al cas de la ciutat de Barcelona aquests estudis assenyalen una reducció del consum de tabac, alcohol i heroïna mentre que no ha disminuït la prevalença en l’ús de cànnabis i cocaïna i els patrons de consum de les diferents substàncies mostren diferències segons l’edat i el sexe. L’estudi de les persones usuàries dels serveis aporta una informació més precisa sobre el consum problemàtic de drogues. En aquest apartat, es presenten el nombre d’inicis de tractament i els programes de reducció de danys, les urgències hospitalàries per consum i la situació respecte a la morbiditat i, en els casos extrems, la mortalitat per consum de drogues. Cada any, unes 5.000 persones accedeixen a un Centre d’Atenció i Seguiment de Barcelona per iniciar tractament per la dependència a alguna substància, un nombre de persones que es manté relativament estable pel període 2000 2006 i que representa el 36% del total de Catalunya (segons dades de 2006). El Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona recull dades trimestralment detallant les substàncies consumides i el perfil de les persones ateses. Les dades globals assenyalen un descens fort dels tractaments per consum d’opiacis, mentre que augmenten els inicis de tractament per consum de cocaïna, alcohol i cànnabis, uns patrons similars al conjunt de Catalunya. Entre altres drogues il legals es contemplen substàncies volàtils, al lucinògens, drogues de disseny i amfetamines i el seu consum és més estable en el període indicat i molt més baix que la resta de substàncies (l’any 2006 representen el 0,9% dels inicis de tractament als CAS). L’alcohol és la substància que comporta, amb diferència, el major nombre de tractaments (el 42% al darrer any), seguida de la cocaïna (el 25%) i els opiacis (malgrat el descens del seu consum, representen el 17% dels inicis de tractament, l’any 2000 eren el 40%). Per últim, els inicis de tractament per consum de tabac i psicofàrmacs (benzodiazepines) suposen el 10% del total l’any 2006. En definitiva, les diferències en el període 2000 2006 mostren un fort augment en tres tipologies de drogues: el consum de tabac i psicofàrmacs creix un 150%, el consum de cànnabis un 120% i la cocaïna experimenta un increment del 55% en aquest període. Taula 5.3. Inicis de tractament per tipus de droga que motiva el tractament a Barcelona (2000 2006) Altres drogues Tabac i Opiacis Cocaïna Alcohol Cànnabis Total il legals psicofàrmacs 2000 2.084 818 1.841 85 52 210 5.090 2001 1.997 882 2.071 98 62 294 5.404 2002 1.418 966 1.960 124 73 436 4.977 2003 1.264 1.301 2.082 145 36 802 5.630 2004 1.095 1.439 2.191 230 40 701 5.696 2005 943 1.300 1.991 189 38 603 5.064 2006 889 1.268 2.133 188 49 524 5.051 Diferència 57,5% 55% 15,8% 121% 5,7% 149,5% 0,7% 2000 2006 Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. 14 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.10. Distribució d’inicis de tractament per tipus de droga (2006) Tabac i psicofàrmacs; 10,4% Altres drogues il legals; 1,0% Opiacis; 17,6% Cànnabis; 3,7% Cocaïna; 25,1% Alcohol; 42,2% Figura 5.11. Inicis de tractament per abús de drogues a la ciutat de Barcelona 2500 2000 opiacis 1500 cocaïna alcohol 1000 cannabis altres il.legals 500 tabac i psicofàrmacs 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Les diferències entre sexes en el consum de drogues i els tractaments per deshabituació són importants: totes les drogues tenen un predomini masculí en el seu consum, excepte en el cas del tabac i dels psicofàrmacs dels quals els inicis de tractament són equilibrats entre homes i dones. En el cas de l’heroïna i la cocaïna, el consum està fortament masculinitzat ja que les dones representen menys del 20% del total i en el cas del cànnabis i l’alcohol les diferències també són notables (el 2006, el 79% dels usuaris consumidors de cànnabis són homes, en el consum d’alcohol són 77% homes). Com apunta el Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006 2008, les desigualtats de gènere també s’expressen 14 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents en el camp de les drogodependències ja que, encara que les dones tinguin un consum inferior o patrons diferents dels homes, es troben en situacions més vulnerables en funció de la situació socioeconòmica, la salut mental, les malalties infeccioses, l’embaràs i la maternitat o els casos de prostitució vinculats al consum de drogues. Els inicis de tractament a Barcelona i Catalunya demostren patrons de consum similars com indica la taula. Tant la cocaïna, l’alcohol com el cànnabis són drogues amb un nombre similar de tractaments, mentre que l’heroïna presenta una major nombre d’inicis de tractament a la ciutat de Barcelona l’any 2006 (això pot ser causat per la utilització d’un sistema de comptabilització diferent, ja que Catalunya considera separadament l’heroïna d’altres derivats opiacis). La darrera columna mostra que del total de persones que inicien tractament per consum d’opiacis, cocaïna, alcohol o cànnabis, el 36% són casos atesos a la ciutat de Barcelona. En el cas específic dels opiacis, el nombre de casos atesos a Barcelona ciutat és gairebé la meitat del total de Catalunya. El nombre de persones ateses pels CAS entre el 2003 i 2007 decreix en gairebé 700 persones, especialment en el cas dels i les pacients que consumeixen drogues no institucionals. Aquestes tenen un pes important en els programes de deshabituació ja que corresponen al 50% dels tractaments, encara que el seu pes decreix lleugerament (el 2003 representaven el 52% dels casos, el 2007 el 48%). Una de cada tres persones reben tractament en els CAS per problemes d’alcoholisme. Taula 5.4. Inicis de tractament per tipus de droga que motiva el tractament a Catalunya i Barcelona l’any 2006* Catalunya Barcelona BCN/Cat Persones % Persones % % Opiacis** 1.904 14,5 889 19,6 46,7 Cocaïna 3.738 28,5 1.268 28,0 33,9 Alcohol 6.130 46,7 2.133 47,1 34,8 Cànnabis 659 5,0 188 4,2 28,5 Total 12.431 100 4.478 100 36% *No es considera el tabac ni altres psicofàrmacs (benzodiazepines) que en el cas de Barcelona es presenten de forma agregada. Tampoc s’han inclòs “altres drogues il legals” que el 2006 afecten 49 persones ni el concepte “Resta de drogues” que a Catalunya correspon a 690 persones. **En el cas de Catalunya, es considera l’heroïna de forma independent a altres opiacis, que són comptabilitzats com altres drogues juntament amb substàncies psicoactives, hipnòtics, al lucinògens i altres estimulants. Fonts: Sistema d’informació sobre Drogodependències de Catalunya (2007) i Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. 14 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.12. Persones ateses als serveis d'atenció a les drogodependències (Centres d'Atenció i Seguiment) 2003 2007 2003 2004 2005 2006 2007 Pacients alcoholisme 1.756 2.186 1.958 1.987 1.568 Pacients tabaquisme 682 637 548 446 750 Pacients addictes a drogues no institucionals 2.743 2.884 2.493 2.325 2.165 Total 5.181 5.707 4.999 4.758 4.483 3.500 3.000 Pacients alcohòlics 2.500 2.000 Pacients tabac 1.500 Pacients addictes a 1.000 drogues no institucionals 500 0 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Prevenció i Atenció a les Dependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Les urgències hospitalàries són un altre indicador rellevant sobre els efectes greus en la salut de la població que consumeix drogues. El nombre d’urgències hospitalàries es manté estable entre els anys 2000 i 2006 i és un nombre similar al de les persones que inicien tractament en un Centre d’Atenció i Seguiment, com s’indica a la taula següent. Taula 5.5. Nombre urgències hospitalàries en addictes a drogues il legals a Barcelona (2000 2006) Any Nombre urgències 2000 5.361 2001 4.829 2002 4.972 2003 4.678 2004 4.526 2005 5.387 2006 4.926 Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. 14 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Al llarg dels anys, les diferències per sexe de les urgències hospitalàries es mantenen: una de cada quatre persones ateses és un home. Les persones ateses als Serveis d’Urgències a Barcelona tenen uns patrons per sexe similar als inicis de tractament. Concretament, dels gairebé 5.000 casos atesos l’any 2006, la distribució ha estat de 74,7% d’homes i 25,3% de dones. A més, les drogues que motiven l’atenció hospitalària presenten proporcions similars entre homes i dones, com assenyalen les taules. La cocaïna suposa el major nombre d’atencions per urgència, el 34% tant per homes com per dones. Una quarta part de les persones que arriben a urgències ho fan per haver pres heroïna o altres opiacis, un 18% per consum de cànnabis, i en el 5% dels casos, l’atenció està motivada per altres drogues il legals. En el cas de l’alcohol, contrasten les proporcions que representen les urgències i els inicis de tractament. Els tractaments iniciats per alcoholisme representen el 42% del total el 2006, mentre que les urgències hospitalàries motivades per aquesta causa representen menys del 15% el mateix any. Taula 5.6. Tipologia de droga que motiva l’atenció urgent a Barcelona per sexe l’any 2006 Homes % Dones % Opiacis 1.360 23,0 493 24,6 Cocaïna 2.056 34,7 685 34,2 Cànnabis 1.133 19,1 354 17,7 Alcohol 833 14,1 288 14,4 Altres drogues 305 5,2 114 5,7 NC 230 3,9 67 3,3 Total 5.917 100 2.001 100 NC: no s’especifica el tipus de droga il legal en el full d’urgències. El sumatori de persones ateses a urgències no coincideix amb la suma de les drogues preses ja que una mateixa persona pot consumir més d’una droga. Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. L’evolució de les drogues que motiven l’atenció urgent a Barcelona mostra pautes diferenciades. D’aquesta manera, l’augment de les urgències és molt pronunciat en el cas del cànnabis tant en homes com en dones es quintupliquen les urgències en el període 2000 2006 i en l’extrem oposat, els casos d’urgències per consum d’heroïna o algun opiaci, com la metadona, es redueixen de forma important. En aquest període, les urgències causades per altres drogues augmenten, les urgències per consum de cocaïna creixen un 30%, especialment en el cas de les dones; els casos per ingesta d’alcohol augmenten un 68%, i en les dones es dupliquen els casos per alcoholisme entre els set anys presentats. Finalment, les urgències per consum d’altres substàncies al lucinògenes i drogues de disseny també experimenten un augment des de l’any 2000, sobretot, entre la població femenina. De les persones que acudeixen a urgències, aquelles que han consumit només opiacis o conjuntament amb cocaïna són les que han tingut un índex de freqüentació més alt. El nombre d’urgències per usuari en aquests casos per al darrer any és de 1,7 visites per al cas d’opiacis i 1,8 visites per al consum d’opiacis combinats amb cocaïna, mentre que el cànnabis presenta l’índex més baix de 1,212 (La Salut a Barcelona, 2007). 12Agència de Salut Pública de Barcelona (2007) La Salut a Barcelona 2006, Ajuntament de Barcelona. 14 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents 14 Taula 5.7. Evolució de les drogues il legals consumides per les persones ateses a urgències segons sexe (2000 2006) OPIACIS COCAÏNA ALCOHOL CÀNNABIS ALTRES IL LEGALS Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 2000 2.206 749 2.955 1.632 472 2.104 527 140 667 213 74 287 208 65 273 2001 2.208 678 2.686 1.528 479 2.007 419 137 556 335 73 408 299 117 416 2002 2.113 745 2.858 1.768 549 2.317 472 165 637 433 131 564 319 127 446 2003 1.795 687 2.482 1.785 559 2.344 464 156 620 376 114 490 240 71 311 2004 1.611 551 2.162 1.824 621 2.445 559 186 745 482 135 617 222 79 301 2005 1.636 608 2.244 2.072 718 2.789 772 260 1.032 772 242 1.014 300 132 432 2006 1.360 493 1.853 2.056 685 2.741 833 288 1.121 1.133 354 1.487 305 114 419 Diferència 38,3 34,2 37,3 26,0 45,1 30,3 58,1 105,7 68,1 431,9 378,4 418,1 46,6 75,4 53,5 2000 2006 (%) Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.13. Evolució de les drogues il legals consumides per les persones ateses a urgències: nombre de persones i evolució 2000 2006 3500 3000 opiacis 2500 cocaïna 2000 alcohol 1500 cannabis 1000 altres il.legals 500 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 La mortalitat per reacció aguda a drogues augmenta a Barcelona entre els anys 1988 i 2000, coincidint amb els efectes de l’augment del consum d’heroïna. Com assenyala la taula, des de 1983, s’han produït a Barcelona 2.429 morts, de les quals el 82% són homes, per reacció aguda a drogues. El gràfic mostra l’augment de la mortalitat a partir de 1988, superant el centenar de morts anual i la disminució que es comença a produir a partir de l’any 2000. 14 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Taula 5.8. Mortalitat per reacció aguda a drogues (1983 2006) Homes Dones Total 1983 15 4 19 1984 27 6 33 1985 36 9 45 1986 29 6 35 1987 34 18 52 1988 75 27 102 1989 140 33 173 1990 107 32 139 1991 124 35 159 1992 132 28 160 1993 129 22 151 1994 105 23 128 1995 123 28 151 1996 120 21 141 1997 102 20 122 1998 96 17 113 1999 101 20 121 2000 86 15 101 2001 74 13 87 2002 65 9 74 2003 72 13 85 2004 61 12 73 2005 64 16 80 2006 70 15 85 Total 2.429 1.987 442 Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. Figura 5.14. Mortalitat per reacció aguda a drogues. 200 180 160 140 120 100 Homes 80 Dones 60 Total 40 20 0 14 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Els casos de SIDA entre persones usuàries de drogues per via parenteral (UDVP) aporta informació sobre la morbiditat per consum de drogues. Des de l’any 1984 fins el 2007 (els primers sis mesos) són 6.577 les persones amb VIH/SIDA a la ciutat de Barcelona, de les quals la meitat es refereixen a persones addictes a l’heroïna per via endovenosa. A finals dels anys vuitanta és quan es produeix un creixement en l’ús de l’heroïna injectada i és el moment amb més persones afectades, com mostra el gràfic entre els anys 1992 1997. El nombre d’homes és molt superior, així com el percentatge que es troba afectat per la SIDA en relació als consumidors d’aquesta droga i que supera el 70%. Les dones són un grup menor i també les infeccions per SIDA d’aquest col lectiu de consumidores actives és molt més baix en relació als homes (en torn del 20% de les dones tenen SIDA). Taula 5.9. Evolució dels casos de SIDA en usuaris de drogues per via parenteral (UDVP) Casos de SIDA Casos de SIDA Total en Casos de Casos de SIDA Any en homes UDVP en dones UDVP UDVP SIDA totals en UDVP Nombre % Nombre % Nombre Nombre % 1984 2 100 2 8 25 1985 5 100 5 16 31,3 1986 21 80,8 5 19,2 26 55 47,3 1987 60 79 16 21,1 76 140 54,3 1988* 122 76,7 37 23,3 159 269 59,1 1989 152 78,4 42 21,6 194 359 54 1990 201 80,4 49 19,6 250 443 56,4 1991 170 77,3 50 22,7 220 457 48,1 1992 191 75,2 63 24,8 254 515 49,3 1993 197 77,6 57 22,4 254 493 51,5 1994* 326 80,1 81 19,9 407 704 57,8 1995 271 77,9 77 22,1 348 647 53,8 1996 221 75,7 71 24,3 292 517 56,5 1997 139 74,3 48 25,7 187 388 47,9 1998 91 79,1 24 20,9 115 253 45,8 1999 70 76,9 21 23,1 91 205 44,4 2000 68 73,1 25 26,9 93 193 48,2 2001 63 75,5 21 25 84 178 47,2 2002 48 76,2 15 23,8 63 149 42,3 2003 54 83,1 11 16,9 65 169 38,5 2004 37 67,3 18 32,7 55 145 37,9 2005 39 90,7 4 9,3 43 110 39,1 2006 20 83,3 4 16,7 24 107 22,4 2007 20 77 6 23 26 57 45,6 Total 2588 78 745 22,55 3333 6577 50,5 *Anys de canvi de definició de la SIDA Per al 2007 són casos fins al 15 de juliol. Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. 1 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.15. Evolució dels casos de SIDA en usuaris de drogues per via parenteral (UDVP) 450 400 350 300 Homes 250 Dones 200 150 Total 100 50 0 Les polítiques assistencials tenen per objectiu la millora de la qualitat i l’esperança de vida de les persones drogodependents. Les polítiques de reducció de danys s’han centrat especialment en els hàbits i comportaments de risc entre les persones consumidores d’heroïna injectada. El programa de manteniment amb metadona i l’intercanvi de xeringues han millorat progressivament la qualitat de vida i els hàbits de les persones heroïnòmanes. Per una banda, l’esperança de vida s’ha incrementat en 21 anys, encara que és inferior al de la població en general en 25 anys, segons consta al Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006 2008. Per altra banda, ha disminuït el nombre de persones que consumeixen heroïna per via endovenosa i les que ho continuen fent milloren les seves pràctiques gràcies a una reducció de la reutilització de xeringues. La reutilització de xeringues són les principals responsables dels casos d’infecció per VIH i SIDA d’aquest col lectiu i alguns estudis suggereixen que la pràctica de compartir xeringues sumades a les pràctiques sexuals de risc són encara importants. Els serveis de dispensació de metadona i d’intercanvi de xeringues es presten principalment als Centres d’Atenció i Seguiment, a farmàcies, i en el marc del programa de consum supervisat (PCS). Com assenyala la taula, en el període 2000 2007 disminueixen en gairebé 600 les persones que accedeixen al programa de manteniment amb metadona que l’any 2000 se situaven en 2.548, i set anys després són 1.956. Taula 5.10. Pacients amb programa de manteniment amb metadona a Barcelona. Total 2000 2.548 2001 2.501 2002 2.279 2003 2.197 2004 2.292 2005 2.303 2006 2.203 2007 1.956 Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. 1 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Els programes de disminució de risc es desenvolupen principalment en les sales de consum i en el servei d’atenció i prevenció sociosanitària, atenent a unes 5.000 persones drogodependents. En aquest servei i la sala de consum Baluard es concentren la majoria d’usuaris actius, la sala de Vall d’Hebron té una menor incidència i la unitat de la Zona Franca, estable en aquesta localització, atén uns 250 usuaris. La taula assenyala el volum de persones usuàries d’aquests serveis. Taula 5.11. Persones ateses en els serveis i sales de consum a Barcelona (2004 2006) 2004 2005 2006 Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària 2.739 2.867 2.137 Sala Baluard 2.608 2.266 Sala mòbil Zona Franca 305 251 Sala Vall d’Hebron 33 76 Total persones usuàries 5.813 4.730 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Memòria 2006. El programa d’intercanvi de xeringues ha crescut des dels noranta fins a l’actualitat. Com s’assenyala a la taula i el gràfic següents, el percentatge de retorn ha anat en augment: a partir de 1994 són més del 50% les xeringues retornades i en els darrers anys presentats, de l’any 2002 al 2006, aquest percentatge es manté estable per sobre del 70% (excepte l’any 2004). De les 5.000 xeringues donades, s’augmenta a més d’un milió entre els anys 2002 i 2003, i a partir d’aquesta data, el nombre decreix fins a les 374.928 unitats donades i un percentatge de retorn del 77,7% l’any 2006. Per una banda, els agents de salut desenvolupen els programes de disminució de risc al carrer i el 2006 van tenir 12.166 contactes, un nombre molt més inferior que dos anys abans quan la xifra d’atencions superava les 50.000. Per altra banda, són 87 les farmàcies amb agents de salut, segons dades de la memòria de 2006 de l’ASPB. Taula 5.12. Xeringuesdonades i retornades i percentatgede retorn Xeringues donades Xeringues retornades % de retorn 1990 4.977 1.300 26,1% 1991 7.319 2.434 33,3% 1992 13.275 5.810 43,8% 1993 60.614 22.496 37,1% 1994 93.718 53.863 57,5% 1995 157.715 104.926 66,5% 1996 218.539 119.595 54,7% 1997 273.939 161.568 59,0% 1998 372.033 224.182 60,3% 1999 476.582 283.311 59,4% 2000 660.632 475.587 72,0% 2001 859.236 498.968 58,1% 2002 1.022.710 804.342 78,6% 2003 1.071.185 811.251 75,7% 2004 718.871 480.505 66,8% 2005 473.181 352.275 74,4% 2006 374.928 291.407 77,7% Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. 15 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.16. Evolució del percentatge de retorn de xeringues (1990 2006) 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Font: Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Maig 2008. Figura 5.17. Evolució anual de les xeringues donades i retornades en els dispositius de reducció de danys, en nombre absolut (1990 2006) 1200000 Xeringues donades 1000000 Xeringues 800000 retornades 600000 400000 200000 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Els trastorns mentals són un problema molt sovint associat a les drogodependències. Com assenyala el Pla Director de Salut Mental i Addiccions 2006 2008, la salut mental no és una prioritat en el sistema sanitari. L’escassa atenció que s’ofereix als trastorns i problemes de salut mental contrasta amb l’augment de la demanda de serveis: a l’Atenció Primària de Salut els casos per trastorn mental representen el 25% de la demanda. A Catalunya, el 50% de les persones que pateixen trastorns mentals i d’addiccions al llarg d’un any, no contacta amb els recursos de salut durant aquest període. Això implica que és necessària una orientació a la detecció precoç i la prevenció per tractar i reduir l’estigma que pateixen aquestes malalties i la dependència de substàncies. A més, aquesta orientació de prevenció i 15 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents promoció de la salut es contradiu amb l’orientació assistencial i medicalitzadora dominant centralitzada en el consum de fàrmacs. Una altra de les mancances en aquest camp són les dificultats en la detecció dels problemes de salut mental, especialment la infradetecció de determinats col lectius de risc. El Pla Director de Salut Mental i Addiccions apunta alguns col lectius com la infància amb trastorns greus del desenvolupament i trastorns mentals greus (TMG), adolescents amb trastorns per abús de substàncies i altres addiccions comportamentals i persones grans amb trastorns mentals o amb risc. Un altre problema són les barreres o filtres en determinades problemàtiques que afecten la salut mental. Un exemple és que el diagnòstic de drogodependències està considerat com a criteri d’exclusió per als serveis de salut mental (juntament amb altres patologies emergents com ara els Trastorns Límits de la Personalitat). S’assenyala com a proposta enfortir i coordinar els recursos i la territorialització dels serveis per al cas de la població infantil i juvenil. Finalment, la incidència del consum problemàtic de drogues per districtes mostra algunes diferències. El Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006 2008 estableix un Índex de Consum Problemàtic de Drogues (ICPD) que calcula la incidència de l’ús de substàncies a partir dels inicis de tractament (no es comptabilitza el tabac), les urgències i els casos de mortalitat per reacció aguda adversa a les drogues que es produeixen a cada districte ordenant los segons la seva intensitat. A la ciutat de Barcelona es produeixen una mitjana de 235 inicis de tractament per 100.000 habitants, les urgències per motius de consum de drogues són 408 per 100.000 habitants i els casos de mortalitat 7,66 casos per 100.000 habitants segons dades de 2004. L’índex més alt correspon al districte de Ciutat Vella, que té els resultats més desfavorables en els tres indicadors, seguit de Sant Martí i Nou Barris. Els districtes amb un Índex de Consum Problemàtic més baix són Les Corts, Sarrià Sant Gervasi i l’Eixample. Taula 5.13. Consum problemàtic de drogues a la ciutat per districtes (2004) Total inicis Urgències Mortalitat Ordre Ordre Ordre Districte Taxes per Taxes per Taxes per ICPD Inicis Urgències Mortalitat 100.000 h. 100.000 h. 100.000 h. Ciutat Vella 420,7 10 1.896,7 10 31,3 10 30 Eixample 165,6 3 330,1 7 4,3 4 14 Sants Montjuïc 233,9 5 420,6 9 1,2 2 16 Les Corts 137,5 1 188,9 2 0 1 4 Sarrià St. Gervasi 165,5 2 127,3 1 3,2 3 6 Gràcia 196,3 4 300,4 6 7,4 7 17 Horta Guinardó 274,9 9 216,9 4 5 6 19 Nou Barris 253,9 7 227,3 5 10,1 9 21 Sant Andreu 255,6 8 195,2 3 4,4 5 16 Sant Martí 249,7 6 366,1 8 9,7 8 22 Font: Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006 2008 15 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents 5.3. OFERTA I DEMANDA DE SERVEIS Des dels anys vuitanta, tots els nivells de govern elaboren intervencions en el camp de les drogues, que s’han anat modificant al mateix temps que canviaven les pautes de consum a causa de l’aparició de noves substàncies amb les seves conseqüències socials i sanitàries. L’any 1985 és una data assenyalada en relació a les polítiques adreçades a atendre les drogodependències. Per una banda, l’Estat va aprovar el Pla Nacional de Drogues, la revisió del qual ha donat lloc a l’Estratègia Nacional sobre Drogues 2000 2008. Per l’altra, les Comunitats Autònomes van començar a elaborar les seves pròpies polítiques preventives i d’atenció als col lectius. Concretament, Catalunya es va dotar el 1985 d’una de les primeres lleis de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència. El 1991 es va modificar amb l’objectiu d’actualitzar el règim sancionador i introduir noves mesures per limitar l’ús del tabac i de les begudes alcohòliques. Els governs locals, en el marc de les seves competències i des d’un enfocament comunitari i preventiu, han desenvolupat Plans Locals de Drogodependències. A més dels ajuntaments, en el territori actuen altres administracions com els Consells Comarcals, les Diputacions i la Generalitat de Catalunya, conformant una xarxa en què col laboren altres entitats. Des d’instàncies comunitàries també s’han impulsat projectes amb l’objectiu de prevenir i atendre les drogodependències, com és l’aprovació de l’estratègia europea 2005 2012 adoptada pel Consell Europeu que pretén aportar valor afegit a les polítiques dels estats. En el cas català, el mapa d’actors de les polítiques sobre drogues és ampli. El desplegament normatiu es va concretar en la creació de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD) conformada per centres vinculats a diversos organismes. Els 64 Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) de drogodependències de Catalunya són el nucli d’aquests serveis als que s’han d’afegir els gestionats per institucions, entitats, ONG, fundacions i empreses que desenvolupen les seves activitats en aquest àmbit. Els CAS són els recursos públics de referència per a l’atenció integral a les persones que pateixen qualsevol tipus de drogodependència, ofereixen ajuda personalitzada i específica prenent en consideració els factors biològics, psicològics i socials associats a les addiccions. En definitiva, distribuïts per tota Catalunya, són la porta d’entrada als tractaments, deriven cap a altres serveis i programes i disposen d’equips professionals multidisciplinaris. La XAD està organitzada en quatre nivells: 1. Atenció primària sanitària i social: intervenció breu per a la detecció precoç i l’atenció al consum de risc. 2. Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències: es troben territorialitzats i ofereixen tractaments especialitzats de tipus ambulatori. 3. Unitats Hospitalàries de Desintoxicació i Comunitats terapèutiques: en les primeres es tracta la síndrome d’abstinència, en les segones es fa una estada transitòria en règim residencial en què es fa seguiment terapèutic i s’orienta a la reinserció social. 4. Centres i programes de reinserció: dispositius específics per a persones que han patit drogodependències o adreçats a la població en general. 15 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Les intervencions en matèria de drogodependències tenen necessàriament un enfocament sociosanitari. En el camp institucional, les polítiques de rehabilitació i reinserció i les vinculades a la prevenció són funcions especialment assignades a les àrees socials i de salut. Mentre l’àmbit sanitari es concentra en el tractament, els serveis socials es focalitzen en la rehabilitació i la reinserció social per mitjà de centres d’acollida, centres residencials i actuacions de suport per a les persones afectades i el seu entorn familiar. També s’han de coordinar amb altres sectors com infància i joventut, als que es poden sumar els cossos de seguretat, centres d’atenció primària o la xarxa associativa de cada localitat. Per altra part, la Línia Verda és el telèfon d’informació i orientació sobre els problemes derivats de l’abús de l’alcohol i altres drogues. Fases del Pal liatius Programes lliures de drogues tractament o reducció de danys Ambulatoris Residencials / No residencials Centres d’Atenció i Seguiment Centres d’Atenció i Unitats Hospitalàries Desintoxicació Manteniment amb agonistes, Seguiment de desintoxicació programa de metadona Deshabituació i Programes d’intercanvi de xeringues Centres d’Atenció i Comunitats rehabilitació Programes sociosanitaris Seguiment Terapèutiques Inserció Centres de dia Pisos de reinserció /Reinserció social Programes d’inserció social El Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006 2008 va ser aprovat pel plenari de l’Ajuntament el febrer de 2006 i es desenvolupa en el Pla d’equipaments pel tractament de les persones drogodependents. El primer Pla d’Acció es va crear el 1988 i des de llavors la seva gestió ha estat responsabilitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, concretament del Servei de Prevenció i Atenció a les Dependències (SEPAD). L’Agència coordina tots els recursos assistencials amb finançament públic i gestiona els de titularitat municipal. El Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya de l’any 2006, s’emmarca en la Declaració d’Hèlsinki que es concreta en el compromís dels països europeus per abordar l’increment de trastorns de salut mental des d’un enfocament integral de la salut pública. El govern català ha fet una aposta per un nou model sanitari adreçat a promoure la salut pública i de resposta a les problemàtiques de les drogues de forma transversal i relacional, associant la política de salut amb l’àmbit educatiu, dels serveis socials, laboral, la promoció del teixit associatiu i la vida comunitària i familiar. Entre els organismes públics que operen a la ciutat de Barcelona també s’hi compten els serveis cogestionats amb l’Institut Català de Serveis Socials i les institucions hospitalàries, a 15 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents més de les diverses entitats sense ànim de lucre i entitats privades que gestionen recursos públics i en desenvolupen de propis. Les següents taules recullen els principals serveis a Barcelona i algunes de les entitats que participen en la seva gestió. Taula 5.14. Serveis d’atenció a les drogodependències a Barcelona. Centres d’Atenció i Seguiment Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències al territori Centre d’Atenció Primària: Unitat de Drogodependències de Barcelona Casa Bloc Fundació Centre Català de Solidaritat CECAS Centre d’Atenció Banys Nous Creu Roja Catalunya – Centre d’Atenció i Seguiment Toxicòmans Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic Unitat d’Alcoholisme de Barcelona (Generalitat ICS) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – Unitat de Psiquiatria Clínica i Conductes Addictives SPOTT Centre Comunitari d’Atenció a les Drogodependències (Diputació de Barcelona) Comunitats terapèutiques Comunitat Terapèutica Can Puig Pisos Terapèutics d’Integració Social i recursos residencials Fundació Mercè Fontanilles Associació Rauxa: Comunitat Terapèutica per la persones amb dependència de l’alcohol i sense casa Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO) i comunitat terapèutica fora de Barcelona Associació d’Ajuda al Toxicòman Associació Social Forma 21 Altres entitats del tercer sector i privades Altres serveis específics Sales de consum i atenció sociosanitària: Baluard, Vall d’Hebron, SAPS Centre Pere Camps Programa intercanvi de xeringues (farmàcies, sales de consum, etc.) Programa Metadona (sales de consum mòbil, centre de dispensació) Servei d’orientació per adolescents amb problemes de consum de drogues Energy Control: programa de reducció de riscos per a joves Tallers socioeducatius Agents de salut al carrer Punts d’informació i orientació Telèfon InfoAjuda Telèfon Línia Verda Servei d'Orientació sobre Drogues per a joves Font: Agència de Salut Pública de Barcelona i web de l’Ajuntament de Barcelona. A la ciutat de Barcelona, existeixen moltes entitats que presten serveis en el camp de les drogodependències. Les seves activitats estan vinculades a la prevenció i la formació i, especialment, al tractament directe de les persones amb problemes d’addicció. Algunes d’aquestes entitats gestionen programes i presten serveis municipals, o bé treballen de 15 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents forma més autònoma en el camp de la reinserció i promoció social, en alguns casos superant l’àmbit de les drogodependències. El següent quadre recull les associacions que desenvolupen projectes subvencionats o col laboren amb l’administració en les polítiques de prevenció i tractament de les drogodependències. Taula 5.15. Associacions a Barcelona que gestionen recursos i presten serveis en el camp de les drogodependències Associacions Associació d'Ajuda als Toxicòmans Associació per al Tractament de les Addiccions Associació Rauxa Associació Retorn Associació Social Forma 21 Fundació Mensalus Fundació Mercè Fontanilles Fundació Privada Font Picant Fundació Salut i Comunitat Insercoop S.C.C.L. Fundació Obra d'Integració Social (OBINSO) Creu Roja CECAS Càritas ABD (Associació Benestar i Desenvolupament) Institut Genus Font: Elaboració pròpia a partir de Web Ajuntament de Barcelona i el Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006 2008. Els Grups d’Ajuda Mútua tenen per objectiu donar suport material i emocional a persones que pateixen un mateix problema associat a les drogodependències, així com al seu entorn. L’Institut Municipal d’Assistència Sanitària té registrats sis grups vinculats a les drogodependències: tres pels casos d’alcoholisme (Grup d'Ajuda Mútua d'Alcohòlics Rehabilitats, Alcohòlics Anònims, Grups de familiars i Amics d'Alcohòlics) i tres per altres addiccions (Associació d'Ajuda als Toxicòmans, Associació de Familiars Afectats per la Droga, Associació per al Foment de la Salut Mental contra les Addiccions). Els itineraris de tractament dels programes lliures de drogues s’inicien en centres de dia, i si es requereix continuïtat, el següent pas és accedir a un servei residencial. Les comunitats terapèutiques són els recursos que treballen en la deshabituació en un context de separació de l’individu del seu entorn social. Posteriorment, els pisos de reinserció serien els darrers serveis residencials amb suport. 15 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents L’any 2006, es van atendre 5.051 persones als CAS de Barcelona, algunes de les quals han estat derivades a serveis més especialitzats. La taula presenta el nombre de persones usuàries de serveis de tractament i reinserció per al període 2003 2007. La comunitat terapèutica ha rebut més d’un centenar de residents per any i el centre diürn ha oscil lat entre els 222 usuaris el 2006 i els 334 del 2003. També es presenta informació sobre diversos serveis com tallers específics per al tractament de l’alcoholisme i programes residencials urbans (nombre de llits). Taula 5.16. Serveis d'atenció a les drogodependències. Recursos específics i residencials del Pla Municipal d’Atenció a les Drogodependències. 2003 2007 Centres 2003 2004 2005 2006 2007 Comunitat terapèutica 112 146 135 119 109 Centre d'acolliment 334 291 285 222 242 Tallers de persones alcohòliques 31 40 26 34 24 Programes residencials urbans 37 34 48 63 60 Fonts: Prevenció i Atenció a les Dependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona; CECAS, Memòries 2005, 2006 i 2007. Centre d’acolliment diürn Els centres d’acolliment diürn són recursos per promoure un canvi de vida a partir de l’abstinència a les drogues, i si es considera convenient, és el pas previ a l’ingrés a la comunitat terapèutica. Les persones que accedeixen a un CAS i necessiten un servei residencial han d’adreçar se primer al centre diürn, on se’ls elabora un programa individualitzat. El centre d’acolliment – situat al carrer Banys Nous de Ciutat Vella – i la comunitat terapèutica de Can Puig – fora del terme municipal de Barcelona – són recursos gestionats pel Centre Català de Solidaritat (CECAS) el qual està vinculat a Càritas i va ser fundat el 1991. Té per objectius l’atenció, tractament i reinserció de persones drogodependents. Segons CECAS, el centre d’acolliment tracta més de 200 casos l’any, dels quals aproximadament el 40% provenen derivats d’un Centre d’Atenció i Seguiment de la ciutat. El 2007, s’han atès 242 persones en total, de les quals, 102 van ser derivades dels diferents CAS i aquestes van realitzar un total de 3.767 estades, el que suposa uns 37 dies per persona. Es van realitzar 15.432 estades i 8.329 entrevistes individuals, el que suposa una mitjana de 63,77 dies d’estada i 34 entrevistes per persona. Aquestes entrevistes són un primer contacte amb la persona atesa i la seva família en què s’ofereix informació i orientació puntuals, o si es tracta d’una demanda explícita o implícita de tractament, s’elabora un diagnòstic integral de la persona afectada. En funció del perfil dels casos, poden ser derivats a la comunitat terapèutica o a un pis d’acollida, d’altres a reinserció social o bé a un altre recurs d’atenció. Una trentena de les persones que accedeixen al servei a través d’un CAS són derivats a la comunitat terapèutica, 15 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents és a dir, aproximadament el 30% continua el tractament en un centre terapèutic residencial i gairebé la meitat de les persones són derivades a un pis d’acollida. En canvi, les persones que passen a la reinserció social directa (del total només 2 per a l’any 2007) o a un altre centre de dia són una quantitat molt menor. Taula 5.17. Nombre de persones usuàries del centre de dia que es deriven a altres recursos. 2005 2006 2007 Total % Total % Total % Abandonaments 40 19,7 27 21,1 30 21,9 Expulsions 14 6,9 6 4,7 5 3,6 Ingrés a presó 1 0,5 1 0,8 0 0 Canvis de programa 7 3,4 2 1,6 0 0 Total altes 120 59,1 83 64,8 88 64,2 Resten 21 10,3 9 7,0 14 10,2 Total 203 100 128 100 137 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les memòries del CECAS, 2006, 2007 i 2008. La següent taula fa referència als itineraris de les persones ateses al centre diürn provinents d’un Centre d’Atenció i Seguiment de la ciutat. La majoria de casos són altes en el tractament (el 59% l’any 2005, el 64% els anys següents) mentre el nombre d’abandonaments es manté estable en els anys indicats (en torn el 20% del total de casos). Es produeixen casos puntuals de canvis de programa o d’ingrés a la presó (només dos casos en els tres anys). Les expulsions del servei són 14 el 2005 que es redueixen a menys de la meitat els anys posteriors. Finalment, un grup de persones continuen tractament: representen entre el 7 i el 10% del total per als anys indicats. Taula 5.18. Persones tractades al centre de dia provinents dels CAS segons el seu itinerari (2005 2007) CAS TOTAL 2005 2006 2007 2005 2006 2007 Total casos 141 92 102 285 222 242 Es deriva a comunitat terapèutica 38 33 31 88 78 90 Es deriva a reinserció social 3 0 0 8 5 2 Es deriva a pis d'acollida 69 55 49 124 94 127 Es deriva centre de dia 3 1 4 6 4 6 Altres teràpies 17 14 22 37 29 47 Font: Elaboració pròpia a partir de les memòries del CECAS, 2006, 2007 i 2008. Pel que fa a la tipologia de droga, l’any 2007, gairebé la meitat de les persones que accedeixen al centre de dia consumeixen cocaïna. Els problemes d’alcoholisme són la segona causa més repetida per la qual s’inicia l’atenció al centre de dia. La proporció de persones consumidores d’alcohol es manté estable en els tres anys, representant una quarta part del 1 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents total de persones ateses. Mentre s’incrementen els casos de cocaïna, les persones consumidores d’heroïna disminueixen significativament (de 46 l’any 2005 a 13 el 2007). Per últim, s’assenyala la metadona com a droga principal, amb un nombre de casos similar al consum d’heroïna per part dels usuaris del servei. Els consumidors d’heroïna disminueixen mentre que els casos de metadona augmenten en els anys indicats. Taula 5.19. Droga principal que motiva l’atenció del centre de dia13 2005 2006 2007 Droga principal Persones % Persones % Persones % Heroïna 46 18,5 36 16,3 13 7,5 Cocaïna 97 39,1 83 37,6 78 44,8 Alcohol 65 26,2 59 26,7 49 28,2 Metadona 37 14,9 32 14,5 21 12,1 Altres casos 3 1,2 11 5,0 13 7,5 Total 248 100,0% 221 100,0% 174 100,0% Font: Elaboració pròpia a partir de les memòries del CECAS, 2006, 2007 i 2008. Figura 5.18. Droga principal que motiva l’atenció del centre de dia (2005 2007) 2005 2006 2007 44,8% 39,1% 37,6% 26,2% 28,2% 26,7% 18,5% 14,9% 16,3% 14,5% 12,1% 7,5% 7,5% 5,0% 1,2% Font: Elaboració pròpia a partir de les memòries del CECAS, 2006, 2007 i 2008. 13 Les dades que recull la taula es refereixen a la droga principal, la qual cosa significa que la persona atesa pot ser que consumeixi altres drogues a part de l’assenyalada com a principal. 1 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Les activitats que es realitzen al centre diürn s’organitzen en dos àmbits, el terapèutic i l’educatiu. Els grups terapèutics són la via central del tractament al qual s’afegeixen altres recursos de tipus ocupacional, formatiu i lúdic per ajudar a abandonar la dependència. El nombre de grups terapèutics s’ha incrementat passant dels 196 als 468 el 2007. Aquests grups d’autoajuda han tingut una assistència de 5.200 persones l’any 2007 i la mitjana de participants per grup ha passat de 26 participants el 2005 a 11 el 2007. Taula 5.20. Grups terapèutics de la unitat d’acollida i nombre de participants (2005 2007) Nombre de grups Assistència Mitjana 2005 196 5.172 26,4 2006 196 4.417 22,5 2007 468 5.207 11,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les memòries del CECAS, 2006, 2007 i 2008. En l’àmbit educatiu es realitzen activitats formatives bàsiques com educació sanitària, repàs escolar i reforç en determinades matèries (matemàtiques, llengua castellana i catalana, ciències socials, història de Catalunya, informàtica) o bé tallers de manualitats i comentaris de l’actualitat. Segons CECAS, aquests cursos tenen una durada d’un any i les sessions es realitzen una hora per setmana. A més, s’organitzen activitats recreatives (pintura, manualitats, teixits, etc.) , esportives i una sortida cultural cada divendres. Per últim, les activitats mèdiques s’organitzen en base als protocols d’atenció orgànica establerts pel Pla Municipal de Drogodependències de l’Ajuntament de Barcelona. Consten d’una avaluació de l’estat de salut, analítiques i tractaments o derivació a centres especialitzats. El tractament de desintoxicació s’acompanya de tasques educatives per orientar i supervisar els hàbits higiènics i la dieta. La comunitat terapèutica de Can Puig El recurs residencial pel tractament de drogodependències són les denominades comunitats terapèutiques. El moviment de les comunitats terapèutiques neix als Estats Units i posteriorment s’expandeix per Europa. Aquesta teràpia de grup consistent a fomentar la vida en comunitat i l’autogestió, ja s’havia experimentat amb pacients que patien malalties psiquiàtriques. Encara que aquests dispositius de tractament poden tenir diverses orientacions, la seva filosofia els confronta a l’excessiva medicalització de les persones amb algun tipus de trastorn i prioritza la convivència i el treball comunitari. A Europa, les comunitats terapèutiques per tractar les toxicomanies tenen el seu auge durant els anys setanta i vuitanta i, posteriorment, pateixen un cert declivi. Un procés similar es viu en el cas espanyol: en els anys vuitanta, s’estén aquest tractament focalitzat en el consum d’heroïna com a resposta social davant la inicial manca de reacció institucional. A partir dels anys noranta, es comença a parlar de crisi de les comunitats terapèutiques atribuïdes a diversos factors: el context de crisi econòmica, la intensivitat del tractament que suposen aquests dispositius, els canvis en els patrons de consum, l’aparició dels programes de reducció de 16 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents danys i un enfocament més sanitari i flexible són alguns dels assenyalats14. S’han comptabilitzat unes 125 comunitats terapèutiques a l’Estat, de les quals una dotzena són a Catalunya15 A Barcelona, la Comunitat Terapèutica de Can Puig és el recurs residencial que aplica les teràpies i programes per fomentar l’autonomia de les persones a partir de la deshabituació a les drogues. Situada fora del terme municipal de Barcelona, la seva orientació és treballar tant en la rehabilitació com en l’entorn familiar de les persones a partir d’un conjunt de serveis de suport (reinserció, residencial, laboral, etc.) així com d’activitats de prevenció i formació. La Comunitat Terapèutica forma part de la segona fase del programa de reinserció, un cop superats els programes realitzats al Centre d’acolliment. Aquest centre diürn és la primera porta de contacte amb la persona drogodependent en què s’ofereix un programa de deshabituació i el seguiment d’una sèrie de normes, la més important de les quals és l’abstinència de drogues. A més, qualsevol persona tractada a un Centre d’Atenció i Seguiment, al marge del programa que realitzi, pot ser derivada a la comunitat terapèutica de Can Puig. CECAS és també responsable de la gestió del centre de dia Banys Nous, localitzat a Ciutat Vella i que té 3 places contractades per a derivar pacients de Can Puig. Aquest recurs és, doncs, utilitzat com a porta d’entrada a la comunitat terapèutica ja que realitza un diagnòstic de la situació de la persona i en programa la seva atenció. La comunitat terapèutica de Can Puig té 55 places, de les quals, 30 es troben sota conveni amb l’ajuntament de Barcelona, i en 10 de les quals, tenen preferència usuaris del programa de manteniment amb metadona. A banda, hi ha una comunitat terapèutica de llarga estada i una altra per estades curtes. En total es disposen de 33 places com a màxim, comptant el centre d’acollida i destinades exclusivament a homes (una comunitat terapèutica a Tarragona realitza el tractament per a les dones). Els tractaments estan enfocats per àrees coordinades: àrea terapèutica, àrea laboral, àrea social i àrea de temps lliure. L’àrea terapèutica reuneix diverses tipologies de tractament que s’enumeren a la taula següent. Taula 5.21. Àmbits d’actuació terapèutics. Àrea terapèutica de Can Puig Entrevistes personals amb professionals de l’equip interdisciplinari Teràpia grupal: grups d’autoajuda i grups de teràpia per a familiars Grups temàtics i seminaris Control d’Abstinència Espais de mediació i trobada resident família Sortides programades Font: Memòria del CECAS, 2008. 14 Abeijon, J.A i Pantoja, L. (eds.) (2002) Las comunidades terapéuticas: pasado, presente y futuro. Universidad de Deusto: Bilbao 15 Comas, Domingo (2006) Comunidades terapéuticas en España, Grupo Gid y Plan Nacional sobre Drogas: Madrid. 16 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents A la comunitat terapèutica hi ha en tractament més d’un centenar de persones per any. D’aquestes, entre el 35 45% provenen d’un Centre d’Atenció i Seguiment de Barcelona, la resta són persones que provenen d’altres programes gestionats per CECAS. També és destacable que cada any hi ha un nombre menor de persones que han iniciat el tractament l’any anterior, el que és simptomàtic d’una major mobilitat. En relació a la reinserció, del total de residents a la comunitat, en torn el 30% deixen el centre per incorporar se a altres programes de reinserció social i, un nombre molt menor, es deriven a un centre de dia (entre el 2 i el 5% del total) o bé a altres teràpies (entre el 5 i el 8% en els anys assenyalats). La taula 5.23 presenta els itineraris de les persones que accedeixen al servei entre els anys 2005 i 2007, i d’aquestes, les que provenen d’un CAS de Barcelona. Entre el 70% i el 75% dels i les residents acaben el tractament, el que vol dir que el 25% del total de les persones abandonen el tractament cada any (com a mitjana dels tres anys presentats), un percentatge més alt per les persones derivades d’un CAS (el 30%). En torn el 10% dels usuaris i usuàries són expulsats de la comunitat terapèutica cada any amb l’excepció de l’any 2007, durant el qual es va expulsar el 16% de les persones provinents d’algun Centre d’Atenció i Seguiment. Les altes per any fluctuen segons els anys: el 2005 es produeixen un 75% d’altes respecte als casos totals, el 2006 cau el nombre d’altes i es queda en el 38% (encara que el nombre de casos és el mateix que l’anterior) i tornen a augmentar fins al 75% l’any 2007 (vegeu gràfic amb el nombre absolut d’altes). Vora el 25% del total de casos que es tracten cada any romanen a la comunitat els anys següents. Entre les persones residents a la comunitat en els tres anys estudiats, cap ha ingressat a la presó durant el seu tractament, una dada significativa ja que les memòries contemplen aquest indicador. Taula 5.22. Nombre de residents que passen a reinserció social o al centre de dia per any 2005 2006 2007 Total % Total % Total % Es deriva a reinserció social 29 21,4 36 30,2 30 28 Es deriva a centre de dia 6 4,4 4 3,3 2 1,8 Altres teràpies 7 5,1 10 8,4 9 8,4 Total casos 135 119 107 Font: Memòria del CECAS, 2006, 2007 i 2008. 16 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Taula 5.23. Persones tractades a la comunitat terapèutica totals i provinents dels CAS segons el seu itinerari (2005 2007) 2005 2006 2007 CAS Total CAS Total CAS Total Abandonaments 17 41 15 27 11 27 Expulsions 5 15 5 14 6 12 Canvis de programa 2 4 0 0 0 0 Total altes 38 102 20 41 31 80 Resten 14 33 12 28 6 27 Total casos 52 135 52 119 37 107 Estada total (dies) 5.073 15.413 5.866 14.486 3.920 13.874 Dies per persona 97,56 114,17 112,81 121,73 105,95 129,66 Font: Memòria del CECAS, 2006, 2007 i 2008. Les figures mostren la situació de les persones provinents dels Centres d’Atenció i Seguiment en els tres anys presentats en xifres absolutes i en percentatge. De forma gràfica, s’observa que les altes augmenten fins al 83,8% per a l’any 2007, mentre que el nombre d’abandonaments decreix, en xifres absolutes, encara que es manté estable en el 30% dels residents. El percentatge de persones que es mantenen a la comunitat terapèutica d’un any a l’altre disminueix; passen de ser el 27% el 2005 al 16% dos anys després. Per últim, les expulsions romanen estables (cinc en els anys 2005 i 2006 i una l’any 2007). Figura 5.19. Seguiment dels casos provinents dels CAS (en percentatge) 16,2 Resten 23,1 26,9 83,8 Total altes 38,5 73,1 2007 2006 16,2 2005 Expulsions 9,6 9,6 29,7 Abandonaments 28,8 32,7 Font: Memòria del CECAS, 2006, 2007 i 2008. 16 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Els dies d’estada mitjana per resident es mantenen entre els 114 i els 129 dies en els tres anys estudiats. En el cas de les persones provinents de CAS, la mitjana de dies se situa entre els 98 i els 106 dies. La mitjana dels tres anys indica que les estades són de 121 dies per persona, i en el cas de les persones provinents dels CAS de Barcelona, se situa en els 104 dies per persona. Finalment, es presenten el nombre d’altes que es produeixen cada any. Figura 5.20. Dies d’estada per persona provinent del CAS i el total de residents 140 129,66 121,73 120 114,17 112,81 105,95 97,56 100 80 60 40 20 0 2005 2006 2007 Figura 5.21. Nombre d’altes de les persones provinents dels CAS i del total de residents. 120 102 100 80 80 Total altes CAS 60 Total 38 41 40 31 20 20 0 2005 2006 2007 Font: Memòries del CECAS, 2006, 2007 i 2008. 16 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Les entrevistes són un instrument de seguiment de la teràpia i es troben classificades entre trobades individuals, familiars i mèdiques. En total s’han realitzat unes 2.000 entrevistes per any de mitjana en el període 2005 2007 de les quals, com és lògic, la gran majoria són individuals (el 73%, l’any 2007) i al llarg de l’any s’efectuen unes 12,8 entrevistes per resident. Les entrevistes familiars augmenten en els tres anys presentats, passant de 76 el 2005 a 144 el 2007, encara que la mitjana del període d’entrevistes familiars per resident no arriba a una, el que constata un seguiment encara feble de l’entorn familiar. En el cas de les entrevistes mèdiques, el 2006 hi ha una forta davallada, la mitjana pel període de tres anys és de 2,3 entrevistes per pacient. El gràfic mostra el pes i l’evolució de les entrevistes en els tres anys presentats. Taula 5.24. Entrevistes realitzades individuals, familiars i mèdiques (2005 2007) Individuals Familiars Mèdiques Total 2005 1.836 76 436 2.338 2006 1.375 114 37 1.526 2007 1.414 144 364 1.922 Mitjana període triennal 1.542 111 279 1.929 Mitjana entrevistes per resident 12,85 0,93 2,33 16,07 Font: Elaboració pròpia a partir de les Memòries de CECAS, 2006, 2007 i 2008. Figura 5.22. Entrevistes realitzades individuals, familiars i mèdiques. 2500 2338 2000 1836 1922 1526 1500 13751414 1000 436 500 364 76 114144 37 0 Individuals Familiars Mèdiques Total 2005 2006 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de les Memòries de CECAS, 2006, 2007 i 2008. 16 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents La dimensió social i relacional del tractament en les CT es concreta en el treball en equip i en l’adquisició de compromisos i responsabilitats en la col lectivitat per potenciar una sèrie d’hàbits i actituds. Aquest treball s’estructura en diferents àrees: una àrea laboral i formativa, una àrea sanitària, una àrea de temps lliure i una sèrie de grups de treball específics. L’àrea laboral i formativa consta de tres grups: les àrees de treball i els grups ocupacionals són els que consten amb més participants i tenen per objectiu organitzar les tasques i serveis de la comunitat (manteniment, cuina, bugaderia, neteja, hort jardí, granja), a la vegada, que es treballa la formació (per exemple, en els sectors de cuina o manteniment). Aquests dos grups són dels més nombrosos en quant a nombre de participants: els grups ocupacionals són els que més han augmentat l’assistència, de 3.484 persones han passat a 5.276 l’any 2007 i també en nombre de grups creats, que el darrer any són més d’un miler. El tercer grup d’aquesta àrea és de tipus formatiu i funciona com a reforç escolar, hi assisteixen unes 300 persones cada any. Taula 5.25. Tipologia, nombre de grups i nivell d’assistència (2005 2007). 2005 2006 2007 Núm. Mitjana Núm. Mitjana Núm. Mitjana Assistència Assistència Assistència Grups participants Grups participants Grups participants Orientació 264 98 2,7 349 40 8,7 730 112 6,5 Temàtics 629 77 8,2 400 36 11,1 640 74 8,6 Autoajuda 3508 451 7,7 3185 343 9,3 2540 314 8,1 Seminaris 257 10 25,7 259 9 28,8 472 22 21,5 Àrees de treball 2700 260 10,3 2806 186 15,1 2608 298 8,8 Ocupacionals 3484 514 6,7 1734 193 9 5276 1022 5,2 Reforç escolar 289 27 10,7 340 58 5,9 234 42 5,6 Font: Memòries del CECAS, 2006, 2007 i 2008. Els grups d’autoajuda, juntament amb els laborals i de treball, són els més nombrosos i, per tant, els que tenen més assistència (el 2007 són 314 grups amb una mitjana de participació de 8 persones a cadascun). Els grups d’orientació realitzen la funció d’acolliment de les persones nouvingudes a la comunitat per treballar la seva integració i informar sobre el funcionament intern de l’espai. Aquests grups han crescut des de 2005, tant en nombre de grups organitzats com de participants. Els grups temàtics tenen un funcionament de seminari taller amb l’objectiu d’incidir en diferents aspectes de la teràpia, varien en nombre en els anys presentats i tenen una mitjana de 8 participants per grup l’any 2007. Per últim, els seminaris, que pel seu format tenen una densitat participativa més alta, amb una mitjana de més de 20 persones per seminari. L’any 2007 es van organitzar 22 seminaris, doblant en nombre els dels anys anteriors. Les següents figures mostren el nivell d’assistència als grups de treball, el nombre de grups de treball per tipologia i la mitjana de persones que hi participen cada any. La comunitat terapèutica de Can Puig disposa d’una Àrea Sanitària en què es realitza el seguiment de la salut i control d’abstinència de les persones residents així com programes de vacunació. Finalment, l’àrea de temps lliure organitza diverses activitats (esportives, lúdiques, culturals), formació, tallers i sortides en funció dels interessos dels residents. 16 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.23. Assistència als grups de treball per tipologia (nombre de participants) Reforç escolar Ocupacionals Àrees de treball 2007 Seminaris 2006 Autoajuda 2005 Temàtics Orientació 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 Figura 5.24. Mitjana de persones que assisteixen als grups de treball 35 30 25 20 15 2005 2006 10 2007 5 0 Figura 5.25. Nombre de grups de treball per tipologia Reforç escolar Ocupacionals Àrees de treball 2007 Seminaris 2006 Autoajuda 2005 Temàtics Orientació 0 200 400 600 800 1000 1200 16 Diagnòstic / 5. Persones drogodependents Figura 5.26. RESUM: Xarxa d’atenció a les drogodependències a Barcelona SERVEIS D’INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ Telèfon InfoAjuda Telèfon Línia Verda Servei d’orientació per a adolescents amb problemes de consum de drogues Energy Control: programa de reducció de riscos per a joves. CENTRES D’ATENCIÓ I SEGUIMENT RECURSOS RESIDENCIALS A LES DROGODEPENDÈNCIES Casa Bloc – Centre d’Atenció Primària Unitat d’Alcoholisme de Barcelona Comunitat teapèutica de Can Puig Unitat d’Alcohologia – Corporació Sanitària Clínic Usuaris derivats de CAS 90 SPOTT Servei de prevenció i orientació Total usuaris atesos 109 Unitat de Toxicomanies St.Pau Servei de Toxicomanies de Creu Roja CAS Barceloneta Pisos terapèutics d’integració social CAS Sants i recursos residencials CAS Sarrià CAS Horta Guinardó Fundació Mercè Fontanilles (ICASS privat) CAS Nou Barris Fundació Obra d’Integració Social (OBINSO) CAS GARBIVENT Associació d’Ajuda al Toxicòman CAS Vall d’Hebron Associació Social Forma 21 Total 5.051 Altres entitats del tercer sector i privades Opiacis 889 Associació Rauxa: Comunitat Terapèutica per a persones Cocaïna 1.268 amb dependència de l’alcohol i sense casa Alcohol 2.133 Cànnabis 188 SERVEIS ESPECÍFICS Altres drogues il legals 49 Tabac i psicofàrmacs 524 Programa Consum Supervisat Fundació Centre Català de Solidaritat Usuaris 4.730 CECAS Centre d’atenció Banys Nous Servei d’Atenció i Prevenció sociosanitària 2.137 Usuaris atesos 242 Sala Baluard 2.266 Heroïna 13 Sala mòbil Zona Franca 251 Cocaïna 78 Alcohol 49 Programa Intercanvi Xeringues Metadona 21 Xeringues donades 374.928 Altres drogues 13 Xeringues retornades 291.407 URGÈNCIES HOSPITALÀRIES Programa manteniment metadona (en adictes a drogues il legals) Usuaris 1.956 Atesos 4.926 Homes Dones Opiacis 1.360 493 Cocaïna 2.056 685 Alcohol 833 288 Cànnabis 1.133 354 Altres drogues il legals 305 114 1 Apartat 2. Línies estratègiques, objectius i mesures Propostes / Línies estratègiques i objectius LÍNIES ESTRATÈGIQUES LÍNIES LÍNIES ESTRATÈGIQUES TREBALL Millorar els models i les cobertures dels serveis socials especialitzats i altres LT1 prestacions adaptant los a la singularitat de la ciutat amb la planificació estratègica de l'àmbit dels serveis socials especialitzats a Barcelona. Millorar la qualitat dels serveis socials especialitzats amb la reglamentació i avaluació d'entitats, serveis i establiments, públics i privats, que presten LT2 serveis socials especialitzats a Barcelona i amb la formació de llurs professionals. Prestar gestionar i programar per part del Consorci de Serveis Socials els LT3 serveis d’atenció especialitzada que impliquen valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació a la ciutat de Barcelona. Impulsar el coneixement en matèria de serveis socials especialitzats proporcionant suport informatiu i estadístic a les administracions consorciades LT4 i organitzar la informació a la ciutadania en matèria de serveis socials especialitzats a Barcelona. Impulsar la millora i innovació dels serveis socials especialitzats a Barcelona en LT5 coordinació amb les administracions locals, autonòmica i estatals i cooperant amb entitats, col lectius socials i l'acció privada ciutadana. 171 Propostes / Línies estratègiques i objectius LÍNIES ESTRATÈGIQUES I OBJECTIUS LÍNIES LÍNIES ESTRATÈGIQUES OBJECTIUS TREBALL Desenvolupar l’ordenació territorial i protectora dels 1 serveis socials especialitzats i altres prestacions amb models adaptats a les singularitats socials de la ciutat. Millorar els models i les Analitzar i millorar la cobertura dels serveis socials cobertures dels serveis socials especialitzats i altres prestacions destinats a : les persones especialitzats i altres amb diferents graus i nivells de dependència, les persones LT1 prestacions adaptant los a la 2 discapacitades, la infància i l’adolescència en risc i singularitat de la ciutat amb desemparada, les persones drogodependents i de les la planificació estratègica de dones que han patit la violència masclista. l'àmbit dels serveis socials Convertir el Consorci en una comunitat de serveis i establir especialitzats a Barcelona. en el si del Consorci de Serveis Socials de Barcelona una 3 estructura de centres de responsabilitats que promogui la transversalitat i el treball per objectius en tots els àmbits de la seva competència. Realitzar el seguiment dels diferents models de provisió de 1 recursos socials especialitzats, propis i aliens i elaborar Millorar la qualitat dels eines per la millora de la qualitat d’aquests serveis. serveis socials especialitzats Impulsar la cultura de la millora permanent, avaluar els amb la reglamentació i diferents models de provisió de recursos socials propis i avaluació d'entitats, serveis i 2 aliens i avaluar el grau de satisfacció de les persones LT2 establiments, públics i usuàries. privats, que presten serveis socials especialitats a Garantir l’equitat en l’accés als serveis socials especialitzats 3 Barcelona i amb la formació i a altres prestacions. de llurs professionals. Millorar els processos d’atenció social dels serveis i 4 millorar la formació de llurs professionals. Gestionar i exercir el control de la gestió dels centres i serveis de valoració, diagnòstic, tractament, suport o 1 rehabilitació de les persones amb discapacitat, i gestionar els equips valoradors de les dependències per orientar la Prestar, gestionar i programar posterior assignació i ordenació dels recursos. per part del Consorci de Serveis Socials els serveis Gestionar i exercir el control de la gestió dels centres i d’atenció especialitzada que 2 serveis socials especialitzats per a la infància i adolescència LT3 en risc i desemparada. impliquen valoració, diagnòstic, tractament, Gestionar i exercir el control de la gestió dels serveis suport o rehabilitació a la 3 d’atenció especialitzada en matèria de lluita contra la ciutat de Barcelona. violència masclista. Gestionar i exercir el control de la gestió dels serveis 4 especialitzats residencials per a les persones drogodependents. 172 Propostes / Línies estratègiques i objectius LÍNIES LÍNIES ESTRATÈGIQUES OBJECTIUS TREBALL Impulsar el coneixement en matèria de serveis socials Promoure el coneixement de les necessitats socials i la1 especialitzats proporcionant seva evolució a Barcelona. suport informatiu i estadístic LT4 a les administracions consorciades i organitzar la informació a la ciutadania en Organitzar la informació i informar a les administracions i a 2 la ciutadania en tot el referent als serveis socials matèria de serveis socials especialitzats que gestioni el Consorci. especialitzats a Barcelona. Coordinar les actuacions del Consorci de Serveis Socials de Barcelona amb les administracions consorciades i molt 1 especialment amb el Consorci d'Habitatge de Barcelona, Impulsar la millora i innovació amb el Consorci d'Educació de Barcelona i amb el Consorci dels serveis socials Sanitari de Barcelona. especialitzats a Barcelona en coordinació amb les LT5 administracions locals, Col laborar amb les entitats i empreses de l'àmbit dels autonòmica i estatals i 2 serveis socials per a la millora i innovació en la prestació cooperant amb entitats, dels serveis socials especialitzats. col lectius socials i l'acció privada ciutadana. Fomentar la participació d’entitats, empreses, institucions i 3 la ciutadania per a la millora i la innovació dels serveis socials especialitzats. 173 Propostes / Línies estratègiques i objectius LÍNIA ESTRATÈGICA LT1 Millorar els models i les cobertures dels serveis socials especialitzats i altres prestacions adaptant los a la singularitat de la ciutat amb la planificació estratègica de l’àmbit dels serveis socials especialitzats a Barcelona. Objectiu 1: Desenvolupar l’ordenació territorial i protectora dels serveis socials especialitzats i d’ altres prestacions amb models adaptats a les singularitats socials de la ciutat. Mesura àmbit temps indicador 1. Coordinació amb el pla estratègic de serveis socials previst en la llei 12/2007, d’11 d’octubre, 2009 nº accions de general de serveis socials, i molt especialment en els 2010 coordinació aspecte de l’aplicació territorial del pla. 2. Participació en l’ordenació del sistema d’ajuts derivats dels programes per a la gent gran i dels redistribució quantitat dependència 2009 econòmica destinada programes d’atenció social per a persones amb discapacitat 2010 ajuts programes gent discapacitat, després del desplegament de la gran i discapacitat lapad. 3. Avaluació del desplegament de la lapad a 2009 Barcelona i de les prestacions previstes en dependència nº avaluacions 2010 aquesta llei. 4. Implantació d’un model de contractació de serveis destinat a incrementar la compra de dependència 2009 % quantitat econòmica discapacitat 2011 contractada serveis amb una progressiva disminució de la drogodependents subvenció dels serveis. 5. Implantació d’un model de contractació i compra de places residencials i de centre de dia en nº residència i centres 2009 paquets de places per a cada centre respectant dependència de dia amb compres de 2010 els criteris que dicti el reglament d’acreditació de paquets de places serveis. 6. Col laboració amb el serveis territorials, el departament i el Prodep per a la gestió de les 2008 llistes d’espera de la ciutadania de Barcelona per dependència nº de col laboracions 2013 accedir a les prestacions que recull la llei de promoció de l’autonomia personal. 7. Col laboració amb el serveis territorials i el departament per a la gestió de les llistes d’espera 2008 discapacitat nº de col laboracions de les persones discapacitades de Barcelona per 2013 accedir a la valoració. 8. Col laboració en l’extensió de programes que promoguin la vida independent i promoguin dependència 2009 nº de programes en l’autonomia personal en les persones amb menor discapacitat 2010 col laboració grau de dependència. 174 Propostes / Línies estratègiques i objectius Mesura àmbit temps indicador 9. Participació activa del Sector d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona i del Consorci de Serveis Socials, si s’escau, en l’adjudicació de 2009 nº participacions en dependència pisos dotacionals tutelats per a la gent gran 2011 adjudicacions destinant majoritàriament els immobles a les persones grans amb menor grau de dependència. 10. Extensió de programes de suport als vetlladors, tipus respir o bé programes de formació, dependència 2009 nº de programes de especialment en aquelles zones de la ciutat amb discapacitat 2013 formació i altres la població de persones amb més grau i nivell de dependència i que viuen en la comunitat. 11. Impuls d’actuacions de suport per a les famílies vetlladores proporcionant informació, formació, dependència 2009 nº actuacions per a orientació a les famílies vetlladores que tenen 2013 famílies cura de persones amb grau elevat de dependència. 12. Implantació progressiva d’un servei sanitari, amb un mòdul de prestacions sanitàries, per als dependència 2010 nº centres residencials centres residencials amb persones dependents o discapacitat 2013 amb mòdul sanitari amb discapacitats. 13. Impuls de programes conjunts d’activitats entre els centres residencials i centres de dia, que nº programes impulsatsdependència 2009 amb casals de la gent atenen persones grans dependents, i els casals de discapacitat 2011 gran gent gran de la xarxa de serveis bàsics. 14. Promoció de mesures per a l’adaptació d’habitatges per a persones amb discapacitat i 2009 nº mesures especialment per a les persones amb greus discapacitat 2011 promogudes discapacitats en les quals no ha estat valorada una elevada dependència. 15. Posicionament del Consorci com a l’ens nº d’accions de coordinador de les valoracions a Barcelona i en un dependència 2008 coordinació de les futur com l’ens valorador de la ciutat de discapacitat 2010 valoracions i accions de Barcelona. valoració 16. Coordinació, conjuntament amb els serveis territorials, dels equips de valoració de les dependència 2008 nº accions de dependències que assumeixin també valoracions discapacitat 2011 coordinació de les discapacitat a Barcelona. 17. Col laboració amb els serveis territorials per a la reordenació dels professionals, els equips i els nº accions de2009 discapacitat col laboració centres d’avaluació de les discapacitat de 2010 reordenació Barcelona. 18. Creació d’un gran centre de valoracions que reuneixi els 4 serveis de valoració de les dependència 2011 centre de valoracions dependències i els equips avaluadors de les discapacitat 2013 discapacitats. 19. Col laboració amb l’Ajuntament de Barcelona per 2008 nº de diferents a l’elaboració d’alguns plans individuals d’atenció dependència 2013 tipologies de pies per a casos especials i molt determinats. 175 Propostes / Línies estratègiques i objectius Mesura àmbit temps indicador 20. Cooperació del Consorci en les anàlisis que realitzi l’Ajuntament de Barcelona en l’estimació del 2008 dependència nº col laboracions sad model i de la demanda del servei d’atenció a 2010 domicili. 21. Adaptació dels horaris dels serveis socials dependència especialitzats a les necessitats de les persones discapacitat 2009 usuàries especialment pel que fa als serveis infància nº de serveis adaptats 2010 d’informació i orientació i als serveis d’atenció dona diürna. drogodependència 22. Impuls i adaptació horària de la unitat d’informació de la dependència del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, incorporant una ordenació de tasques harmònica amb el nou dependència 2008 % atencions realitzades model d’atenció primària municipal, i assumint les 2011 en el nou horari directrius del Pla Estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana (2008 2018) de la Generalitat de Catalunya. 23. Millora de la xarxa de centres oberts de Barcelona nou model de centre infància 2009 amb l’impuls d’un nou model de centres públics. obert públic 24. Millora dels centres oberts existents amb increment de l’aportació econòmica municipal en 2008 nº de centres oberts un 50% i amb la incorporació progressiva infància 2011 amb millores d’unitats d’educació compartida, programes d’inserció laboral i serveis d’atenció a les famílies. 25. Creació, en una primera fase, de 2 centres oberts 2009 nº de centres oberts públics amb la previsió de crear ne de nous en infància 2011 públics municipals una segona fase. 26. Col laboració amb l’ICAA en campanyes per la nº campanyes en les infància 2010 què col labora el cerca de famílies acollidores. Consorci 27. Impuls d’un nou contracte programa amb les ICIF nº ICIF adherides al de Barcelona ciutat per a la millora del servei i infància 2010 contracte programa l’increment del banc de famílies. 28. Participació del Consorci conjuntament amb nº ICIF coordinades 2010 l’ICAA en la coordinació de les ICIF actuants a infància amb col laboració del 2013 Barcelona. Consorci 29. Creació en el consorci d’una ICIF pública de referència que absorbeixi el servei d’integració infància 2010 ICIF pública familiar municipal. 30. En el marc del nou acolliment professional millora dels ajuts periòdics a les famílies acollidores 2010 nº ajuts familiars infància extenses per equiparar los progressivament als 2013 periòdics millorats ajuts a famílies alienes. 31. En el marc dels nous acolliments professionals millora dels ajuts periòdics a les famílies 2009 nº ajuts familiars infància acollidores extenses i alienes prenent com a 2013 periòdics millorats referent les despeses per als serveis a la ciutat. 176 Propostes / Línies estratègiques i objectius Mesura àmbit temps indicador nº ajuts familiars 32. Promoure recursos específics per a famílies periòdics millorats perinfància 2010 a famílies acollidores acollidores d’infància amb discapacitat. discapacitat 2013 d’infància amb discapacitat 33. Elaboració amb la participació activa del Consorci 2008 d’un nou model de serveis d’atenció a la infància i infància nou model 2009 l’adolescència a la ciutat de Barcelona. 34. Coordinació per part del Consorci dels diferents equips d’atenció especialitzada a la infància i 2011 nº de serveis dels seaias infància l’adolescència de la ciutat i dels diferents serveis 2013 coordinats pel Consorci que prestin. 35. Redefinició, distribució i ordenació de funcions en els equips d’atenció a la infància i l’adolescència existents i en els futurs SEAIAS: equips dedicats a nº equips atenció a la2009 infància infància i adolescència orientació, diagnòstic, avaluació i seguiment dels reordenats infants i adolescents amb alt risc; i equips dedicats a la teràpia i el seguiment familiar. 36. Impuls de projectes de treball amb pares i mares, 2010 nº de projectes especialment en l’etapa infantil a diferents infància 2013 impulsats districtes de la ciutat. 37. Impuls de serveis d’atenció a les famílies en risc amb programes de suport d’atenció a les famílies amb majors índex de negligències, suport a les 2010 nº de serveis d’atenció famílies en situacions especials, mediació familiar. infància 2011 a les famílies implantats Ubicació d’aquests serveis d’atenció a les famílies en els nous serveis d’atenció a la infància per complementar l’atenció a les famílies ja existent. 38. Impuls en el si del Consorci d’un servei d’atenció a 2009 servei d’atenció del les famílies per complementar l’acció dels centres infància 2010 Consorci residencials d’acció educativa. 39. Millora del servei d’espais familiars i del punts de nº d’espais familiars i2010 infància punts de trobada trobada. 2011 millorats 40. En el marc de la nova legislació en matèria d’infància, i del nou pla director d’infància, taules territorial 2008 creació de la taula territorial de Barcelona ciutat i infància d’infància de Barcelona 2010 districtes contra el maltractament infantil (circuït ciutat i de districtes Barcelona contra el maltractament infantil). 41. Establiment d’un model de coordinació entre els centres d’acollida i els equip d’educadors dels 2008 nº intervencions serveis municipals que atenen els menors infància 2009 coordinades estrangers no acompanyats a la ciutat de Barcelona. 42. Revisió dels convenis existents per la creació d’un nou model d’atenció psicològica a la infància en risc i desemparada, especialment a la infància nou conveni i nou atesa en centres d’acollida i centres residencials infància 2009 model d’acció educativa amb : formació dels educadors, 2010 mètodes de prevenció i contenció de crisis, reforç d’accions amb el cesmij de referència. 177 Propostes / Línies estratègiques i objectius Mesura àmbit temps indicador 43. Coordinació de tots els serveis d’atenció psicològica a la infància existents en els diferents àmbits d’acció i gestió del Consorci: serveis d’atenció a la infància que ha patit la violència 2009 nº coordinacions o infància masclista, servei d’atenció psicològica als menors 2010 protocols establerts atesos en la casa d’acollida de dones, servei d’atenció d’assistència psiquiàtrica i psicològica als menors amb trastorns. 44. Implantació de nous models de centres d’acollida i centres residencials d’acció educativa, on 2009 nº de centres amb nou infància convisquin les poblacions de menors autòctons i 2013 model poblacional menors no acompanyats. 45. Impuls del seguiment i acompanyament familiar, nº seguiments i des dels centres d’acollida, pels infants que poden infància 2009 acompanyaments retornar al nucli familiar o la família extensa. familiars 46. Coordinació dels 10 punts d’informació i atenció a les dones de la ciutat amb el telèfon d’atenció a nº de punts vinculats al 2009 les dones derivant així a un servei territorial dones telèfon d’informació i 2011 d’informació i d’atenció més proper per a les atenció a les dones dones. 47. Coordinació de l’atenció telefònica amb contenció psicològica amb els centres d’atenció a les 2009 protocol coordinat dones urgències socials i amb l’equip d’atenció a les 2010 d’actuació a Barcelona dones. 48. Per a la prevenció de la violència masclista establir una major coordinació i un major impuls 2009 nº actuacions de difusió dones del servei d’atenció a homes que maltracten 2010 del servei especialment en el si dels serveis del Consorci. 49. Coordinació del servei d’atenció a la infància i dels serveis d’atenció a les dones en el si dels serveis dones 2010 nº coordinacions del Consorci per a la prevenció de la violència masclista. 50. Participació en el circuit Barcelona contra la 2008 violència masclista i participació en l’elaboració dones nº assistències al circuit 2013 de protocols d’atenció en el circuit. 51. Impuls i consolidació programes d’acompanyament a recursos de salut dones 2008 nº programes reproductiva per a usuàries de drogues (control drogodependències 2013 acompanyament de l’embaràs, planificació familiar i revisions ginecològiques). 52. Propiciar la coordinació i coherència entre les diferents xarxes públiques o privades que atenen 2009 nº protocols nous i drogodependències a usuaris drogodependents, per tal de millorar la 2010 existents seva intervenció i derivació. 53. Participació del Consorci en l’elaboració del nou 2009 nº accions participació i pla d’equipaments d’atenció a les drogodependències 2010 elaboració del pla drogodependències a la ciutat de Barcelona. 54. Resposta als consums emergents amb noves 2010 nº de noves modalitats modalitats terapèutiques i recursos assistencials drogodependències 2011 terapèutiques adequats. 178 Propostes / Línies estratègiques i objectius Mesura àmbit temps indicador 55. Impuls d’un nou model de comunitat terapèutica nou model amb places que permeti incorporar un major nombre de 2010 residencials de dia i drogodependències places per a teràpies residencials de dia; i un nou 2011 mixt amb homes i model de tractament mixt, amb homes i dones. dones 56. Coordinació amb els serveis bàsics i especialitzats, per part del Consorci de Serveis Socials de nº actuacions de drogodependències 2009 coordinació en el nou Barcelona, en matèria d’inserció comunitària de protocol les persones drogodependents. 57. Impuls per part del Consorci, des de la comunitat 2010 nº programes nous terapèutica, de nous programes d’atenció a les drogodependències 2013 d’atenció a les famílies famílies. 58. Impuls per part del Consorci de nous programes d’inserció sociolaboral de persones 2010 nº accions noves de drogodependents, molt especialment en les drogodependències 2013 reinserció laboral persones ateses a les comunitats terapèutiques de Barcelona. 59. Coordinació dels serveis especialitzats amb les polítiques de prevenció de trastorns mentals i les conductes de risc relacionades amb el consum de 2010 nº serveis coordinats i drogues en poblacions més vulnerables i drogodependències 2011 promoguts participació del Consorci en la promoció de la salut de forma transversal a tots els serveis socials especialitzats. 179 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 2: Analitzar i millorar la cobertura dels serveis socials especialitzats i altres prestacions destinats a: les persones amb diferents graus i nivells de dependència, les persones discapacitades, la infància i l’adolescència en risc i desemparada, les persones drogodependents i a les dones que han patit la violència masclista. Mesura àmbit temps indicador 1. Increment del 20% com a màxim de les places pú 2009 dependència % places incrementades bliques o concertades residencials per a la gent gran. 2011 2. Execució de les obres previstes en el conveni 2008 d’equipaments i creació de les places públiques dependència nº places creades 2013 residencials previstes per a la gent gran. 3. Increment del 20% com a màxim de les places 2009 publiques o concertades de centre de dia per a la dependència % places incrementades 2011 gent gran. 4. Execució de les obres previstes en el conveni 2008 d’equipaments i creació de les places públiques dependència nº places creades 2013 de centre de dia previstes per a la gent gran. 5. En compliment del pla local de l’habitatge i les previsions municipals d’habitatge dotacional, construcció de pisos tutelats per la gent gran 2009 % de places promovent l’adjudicació, preferiblement, a dependència 2011 incrementades persones grans amb un important grau d’autonomia personal i a les persones grans amb menor grau de dependència. 6. Increment, per al 2013, de places públiques o concertades de residència per a persones 2011 nº places públiques o dependents i gent gran, per tal de tendir a igualar dependència 2013 concertades les ràtios de places per majors de 65 anys de Barcelona amb les ràtios existents a Catalunya. 7. Increment, per al 2013, de places públiques o concertades de centre de dia per a persones 2011 nº places públiques o dependents i gent gran per tal de tendir a igualar dependència 2013 concertades les ràtios de places per majors de 65 anys de Barcelona amb les ràtios existents a Catalunya. 8. Increment dels professionals destinats a 2009 l’avaluació de discapacitats en un 50% com a discapacitat nº equips creats 2011 màxim. 9. Increment de les hores dels serveis d’atenció 2009 % d’hores discapacitat precoç. 2011 incrementades 10. Increment del 20% com a màxim de les places o 2009 usuaris de residència per a persones amb discapacitat nº places 2011 discapacitat. 11. Increment del 20% com a màxim de les places o usuaris de llar residència per a les persones amb discapacitat 2009 nº places discapacitat. 12. Increment del 20% com a màxim de les places o 2009 usuaris de centre de dia de persones amb discapacitat nº places 2011 discapacitat. 180 Propostes / Línies estratègiques i objectius Mesura àmbit temps indicador 13. Increment del 20% de places o usuaris dels 2009 centres d’atenció especialitzada (llars amb serveis discapacitat nº places 2011 de suport) de les persones amb discapacitat. 14. Increment del 20% de les places de centres ocupacionals o usuaris per a persones amb discapacitat 2009 nº places discapacitat. 15. Execució de les obres previstes en el conveni d’equipaments i creació de les places residencials 2008 amb finançament públic per a persones amb discapacitat nº places 2013 discapacitats psíquiques, trastorns de conducta, discapacitats físiques i pluridiscapacitats. 16. Execució de les obres previstes en el conveni 2008 d’equipaments i creació de les places de centre de discapacitat nº places 2013 dia per a persones amb discapacitat física. 17. Increment, per al 2013, de places públiques o usuaris de residència per a persones amb 2011 discapacitat per tal de tendir a igualar les ràtios discapacitat nº places 2013 usuaris/població projectada de discapacitat, de Barcelona amb les ràtios existents a Catalunya. 18. Increment, per al 2013, de places públiques o usuaris de centres de dia per a persones amb 2011 discapacitat per tal de tendir a igualar les ràtios discapacitat nº places usuaris/població projectada de discapacitat de Barcelona amb les ràtios existents a Catalunya. 19. Increment, per al 2013, de places públiques o usuaris de centres d’atenció especialitzada (llars residència i llars amb serveis de suport) per a 2011 persones amb discapacitat per tal de tendir a discapacitat nº places 2013 igualar les ràtios usuaris/població projectada de discapacitat, de Barcelona, amb les ràtios existents a Catalunya. 20. Increment, per al 2013, de places públiques o usuaris de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat per tal de tendir a igualar les 2011 discapacitat nº places ràtios usuaris/població projectada de 2013 discapacitat, de Barcelona amb les ràtios existents a Catalunya. 21. Augment del nombre de persones ateses en els serveis d’atenció precoç a la ciutat de Barcelona, infància 2009 nº persones ateses aconseguint que els serveis siguin de fàcil accés discapacitat 2011 per al conjunt de districtes de la ciutat. 22. Increment dels professionals en el conjunt infància 2010 nº professionals nous d’EAIAS de la ciutat. 23. Distribució de les tasques dels professionals en els nous SEAIA aconseguint un model d’anàlisi 2010 nº casos per infància pluridisciplinar i una càrrega màxima de casos per 2011 professional per any professional i per any idònia. 24. Increment del 50% de les places socioeducatives 2009 infància nº places d’infància. 2010 181 Propostes / Línies estratègiques i objectius Mesura àmbit temps indicador 25. Dotació de les places d’acolliment residencial per a infants i adolescents previstes en el conveni 2009 infància nº places d’equipaments i que permetran atendre les 2013 necessitats detectades. 26. Dotació de les places de centres d’acollida previstes actualment en el conveni 2009 infància nº places d’equipaments i que permetran atendre les 2013 necessitats detectades. 27. Reforma i millora de 50 places de centre de 2009 infància nº places primera acollida per a menors no acompanyats. 2010 28. En el marc del nou model de contractació 2010 % acolliments increment del % de nous acolliments familiars per infància 2011 incrementats a la infància i l’adolescència. 29. En el marc del nou model de contractació % de famílies 2010 increment del % de noves famílies disponibles per infància disponibles 2011 a l’acolliment de la infància i l’adolescència. incrementades 30. Creació d’un nou CREI específic per a l’atenció a la població de menors amb un cert nivell de infància 2011 nou centre contenció. 31. Impuls de línies específiques de subvencions per a nova línia de projectes innovadors en els centres i per millorar infància 2010 subvencions les condicions estructurals dels centres. 32. Creació, per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un nou centre d’acollida d’urgències per a les 2008 dones nou centre dones que han patit la violència masclista en 2010 l’àmbit de la parella. 33. En el marc del Pla d’Habitatge de Barcelona, i amb coordinació amb el Consorci d’Habitatge de nº pisos habitatge infància 2009 Barcelona, impuls d’habitatge dotacional de pisos dotacional per a joves i dones 2011 pont per a dones que han patit violència per a dones masclista, i pisos per a joves extutelats. 34. Avaluació de la futura creació d’un nou equip 2011 dones nou equip d’atenció a les dones a la ciutat de Barcelona. 2013 35. Coordinació dels serveis d’atenció a les dones que dones 2009 mantenen un consum actiu de drogues i que han nº de serveis coordinats drogodependències 2011 patit la violència masclista en l’àmbit de la parella. 36. Incorporació de 10 places de tractament 2010 nº places de tractament residencial de dia per a nous perfils drogodependències 2011 residencial de dia d’usuaris/àries. 37. Contractació de noves places en pisos terapèutics de reinserció sociolaboral per a persones amb 2010 drogodependències nº de noves places problemes de drogues i que han avançat en el seu 2011 procés terapèutic. 38. Creació d’una comunitat terapèutica per a 2011 comunitat terapèutica adolescents amb problemàtica de consums de drogodependències 2013 adolescents drogues. 182 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 3: Convertir el Consorci en una comunitat de serveis i establir en el si del Consorci de Serveis Socials de Barcelona una estructura de centres de responsabilitats que promogui la transversalitat i el treball per objectius en tots els àmbits de la seva competència. Mesura àmbit temps indicador 1. Elaboració i revisió del pla director dels serveis socials aprovació del general 2008 especialitzats de Barcelona 2008 2013. pla director 2. Creació d’una base de dades per al seguiment del centres gestionats pel consorci, amb l’aplicació d’un nº àmbits2008 general recollits a la treball per objectius i amb la implantació d’un sistema 2009 base de dades de recull d’indicadors. 3. Posicionament del Consorci com a cooperativa de serveis que administra un banc de serveis amb la nº serveis2009 general transferits en el finalitat de proporcionar la combinació i la transferència 2011 banc de serveis especialitzats. 4. Posicionament del Consorci com a cooperativa de 2009 nº de recursos recursos per esdevenir un proveïdor eficaç i eficient per general 2011 proveïts als centres gestionats. 5. Posicionament del Consorci com a cooperativa d’informació, en el marc del nou Sistema d’Informació 2009 nº informacions Social, amb una xarxa intranet interior per als centres, i general 2011 consultades una web dinàmica com a finestra exterior d’informacions per a la ciutadania. 6. Creació de centres de responsabilitat en el si de 2009 nº de centres de l’organització del Consorci centres amb responsabilitat general 2011 responsabilitat sobre els seus ingressos i les seves despeses. nº unitats amb 7. Distribució de funcions i responsabilitats de les diferents 2009 funcions i general unitats directives. responsabilitats definides 8. Elaboració del pressupost per programes i objectius per nº programes a cada unitat i en la qual participaran cadascuna de les general 2008 pressupostaris unitats. 9. Elaboració d’un quadre d’indicadors per als programes quadre de pressupostaris que formarà part del quadre de general 2008 comandament comandament del Consorci. indicadors 10. Definició d’un organigrama orientat als serveis. general 2008 organigrama 11. Establiment d’un reglament intern que reguli òrgans tècnics, relacions dels centres de responsabilitat, espais reglament general 2009 de decisió, elements de comunicació del Consorci i els intern recursos humans. 183 Propostes / Línies estratègiques i objectius LÍNIA ESTRATÈGICA LT2 Millorar la qualitat dels serveis socials especialitzats amb la reglamentació i avaluació d'entitats, serveis i establiments, públics i privats, que presten serveis socials especialitzats a Barcelona i amb la formació de llurs professionals. Objectiu 1: Realitzar el seguiment dels diferents models de provisió de recursos socials especialitzats, propis i aliens i elaborar eines per la millora de la qualitat d’aquests serveis. mesura àmbit temps indicador 1. En el marc del desplegament de la Llei de Serveis Socials dependència de Catalunya participació del Consorci en l’elaboració discapacitat nº de 2009 dels requeriments específics per a l’acreditació dels infància requeriments 2011 diferents serveis de la xarxa de serveis socials dones elaborats especialitzats de Barcelona. drogodependència 2. Elaboració i implantació de models contractuals nº contractes discapacitat 2010 amb part consensuats de serveis especialitzats amb una part infància 2013 variable segons variable depenent dels objectius aconseguits. objectius 3. Emissió d’informe de subvencions i convenis formulats pel Departament d’Acció Social i Ciutadania o l’Ajuntament de Barcelona amb l’Estat o altres entitats nº informes general 2009 públiques o privades que afectin Barcelona i les funcions emesos del Consorci o bé afectin ajuts adreçats a entitats de Barcelona. 4. Elaboració i implantació d’un sistema de treball per dependència nº de centres processos, treball per objectius i recull de dades en un discapacitat 2010 amb la infància quadre de comandament integral amb els indicadors 2013 implantació de dones associats. qcidrogodependència 5. Establiment de criteris per a la recollida d’informació i dependència nº de centres i indicadors que permetin l’elaboració de memòries dels discapacitat 2009 àrees del CSSB infància serveis completes i que permetin detectar els aspectes 2013 amb criteris dones de millora. establertsdrogodependència dependència nº centres amb 6. Recollida de les dades de les persones usuàries dels discapacitat recollida de infància 2009 serveis desagregades, com a mínim, per sexe i edat. dades dones 2013 segregada drogodependència dependència 7. En el marc del nou Pla de Qualitat català elaboració i nº de centresdiscapacitat 2010 amb pla de implantació d’una programació estratègica per la millora infància 2013 millora de la de la qualitat dels serveis especialitzats del Consorci. dones qualitat drogodependència dependència 8. Elaboració d’un document anual que reculli bones discapacitat 2009 nº documents infància pràctiques, valors, procediments i innovacions. 2013 publicats a l’any dones drogodependència 184 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 9. Establiment d’estratègies informatives, formatives i de dependència sensibilització que contribueixin a: la promoció de nous discapacitat 2009 nº estratègies models relacionals, la promoció de formes no violentes infància 2010 establertes de resolució dels conflictes, la promoció de relacions dones igualitàries entre homes i dones. drogodependència dependència 10. Promoció de la coeducació amb l’acció educadora per la discapacitat nº de nous 2009 infància centres amb igualtat, eliminant estereotips sexistes i androcèntrics. 2010 dones coeducació drogodependència 11. Avaluació de l’eficàcia dels tractaments de reinserció per a persones especialment en el cas de les comunitats infància nº serveis 2009 terapèutiques, enfocant l’anàlisi de la reinserció de les dones reinserció 2010 persones des de la perspectiva dels usuaris i usuàries drogodependència avaluats dels serveis i les seves famílies. 12. Participació en l’ordenació i promoció de bones pràctiques en l’acció tutelar a Barcelona i aconseguir dependència 2008 l’elaboració d’un protocol sobre l’aplicació de la mesura discapacitat 2009 protocol de protecció legal a les persones que la puguin necessitar. 185 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 2: Impulsar la cultura de la millora permanent, avaluar els diferents models de provisió de recursos socials propis i aliens i avaluar el grau de satisfacció de les persones usuàries. Mesura àmbit temps indicador 1. Avaluació dels diferents serveis especialitzats mitjançant dependència la implantació d’un sistema de benchmarking consistent discapacitat nº àmbits2009 infància adherits al en un grup d’indicadors consensuat amb els diferents 2013 dones benchmarking grups d’operadors o de serveis. drogodependència dependència 2. Supervisió i exercici del control de la gestió dels diferents discapacitat 2008 nº centres infància serveis dels serveis gestionats pel Consorci. 2013 supervisats dones drogodependència dependència 3. Participació del Consorci en l’acció inspectora dels serveis nº accionsdiscapacitat 2011 inspectores amb socials especialitzats del tercer nivell a la ciutat de infància 2013 participació del Barcelona. dones Consorci drogodependència dependència 4. Imposició de sancions a les infraccions lleus i greus en el discapacitat 2012 nº sancions municipi de Barcelona en relació als serveis socials infància 2013 imposades especialitzats vinculats al Consorci. dones drogodependència dependència 5. Instància de la incoació d'expedients sancionadors en cas discapacitat nº instàncies 2009 d’infraccions molt greus en relació als serveis socials infància d’incoació 2013 especialitzats. dones expedients drogodependència dependència 6. Establiment, coordinació, anàlisi i resposta d’un sistema nº de centres idiscapacitat 2009 serveis adherits de recollida de queixes i reclamacions i suggeriments dels infància 2010 al sistema de serveis socials especialitzats gestionats pel Consorci. dones reclamacions drogodependència dependència 7. Coneixement, per part de les persones usuàries i les seves nº de serveis idiscapacitat 2009 centres amb famílies, de les condicions de la prestació del servei per infància 2010 difusió de drets i tal que coneguin els seus drets i les responsabilitats. dones responsabilitats drogodependència dependència 8. Elaboració d’estudis d’opinió i satisfacció anuals de les discapacitat 2009 nº estudis persones usuàries sobre les diferents prestacions i serveis infància 2013 opinió especialitzats vinculats al Consorci. dones drogodependència 186 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 3: Garantir l’equitat en l’accés als serveis socials especialitzats i a altres prestacions. Mesura àmbit temps indicador 1. Millora i homogeneïtzació dels instruments de valoració per a una òptima determinació de graus i nivells de dependència 2009 nº instruments dependència i una adequada prescripció de prestacions i discapacitat 2010 revisats serveis. 2. Introducció de nous instruments de valoració que siguin dependència 2010 nº de nous adequats per efectuar les valoracions de les discapacitat 2011 instruments dependències i les discapacitats. 3. Col laboració activa del Consorci en la coordinació dels nº valoracions 2009 serveis valoradors de la dependència que participen en discapacitat discapacitat 2010 les valoracions de discapacitat pendents de realitzar. realitzades 4. Fixació del nivell de qualitat de vida de la ciutadania dependència atesa establint uns estàndards mínims socials de qualitat discapacitat 2010 índex de nivell infància per al conjunt de ciutadans i ciutadanes de Barcelona 2011 de qualitat dones atesos. drogodependència nº accions 5. En el marc dels nous Programes d’Actuació Municipals, discapacitat difusió i infància 2008 aproximació difusió i aproximació de l’atenció especialitzada en tots dones 2011 serveis els barris de la ciutat. drogodependència especialitzats als barris 6. Coordinació dels recursos i territorialització dels serveis de prevenció i atenció a les drogodependències en nº recursos infància 2009 relació a la població infantil i juvenil, especialment la infantil i juvenils drogodependència 2010 població atesa en centres d’acollida i en centres coordinats residencials d’acció educativa. 7. Atenció especialitzada davant trastorns per ús de infància 2009 nº atencions substàncies (TUS) entre població adolescent dels centres drogodependència 2010 especialitzades residencials d’acció educativa i dels centres d’acollida. 8. Facilitats a l’accés als recursos de tractament per a drogodependències a aquelles dones que es troben en nº accions perdones 2009 facilitar atenció una situació d’alt risc (adequant horaris, establint espais drogodependència 2010 de dones alt risc per a atendre els fills i filles.) 187 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 4: Millorar els processos d’atenció social dels serveis i millorar la formació de llurs professionals. mesura àmbit temps indicador dependència 1. Promoció de la formació en el marc del Pla Director de discapacitat nº accions2008 infància formatives del Formació 2008 2010 del Departament d'Acció Social. 2010 dones pla drogodependències 2. Activitats per a la millora de protocols de coordinació dependència entre els dispositius d’assistència social: serveis bàsics, discapacitat 2009 infància nº activitats serveis especialitzats, serveis especialitzats del tercer 2013 dones nivell. drogodependències dependència 3. Activitats de coordinació de criteris tècnics per als discapacitat 2009 diferents àmbits competencials del consorci: valoració, infància nº activitats 2013 diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació. dones drogodependències dependència 4. Activitats de comunicació interna de la comunitat de discapacitat nº activitats de2009 infància comunicació serveis Consorci i promoció del coneixement. 2013 dones interna drogodependència dependència 5. Gestió de l’opinió i suggeriments dels professionals, amb discapacitat nº reunions de2009 infància directors de reunions periòdiques dels directors de centres i serveis. 2013 dones centres drogodependència 6. Participació dels i de les professionals dels equips dels dependència nº serveis gestionats pel Consorci, dels treballadors i discapacitat 2009 participacions infància treballadores, en la revisió de la planificació, gestió i 2013 dels dones avaluació dels projectes. professionalsdrogodependència 7. Activitats formatives per al personal del Consorci i per a dependència la comunitat de serveis del Consorci i organitzades pel discapacitat 2009 nº accions propi Consorci. Formació per als professionals dels infància 2013 formatives serveis socials especialitzats en diferents àmbits: salut, dones immigració, noves tecnologies, bones pràctiques. drogodependència 8. Formació per als professionals d’atenció a les persones grans, d’atenció especialitzada a l’envelliment de les 2009 nº accions dependència persones amb demències, d’atenció a les discapacitat, 2013 formatives d’atenció a la malaltia mental i trastorns de conducta. 9. Suport i formació per als professionals dedicats a 2009 nº accions l’atenció directa: acertivitat, empatia, formules dependència 2010 formatives d’atenció, sistemes d’atenció a persones discapacitades. 188 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 10. Formació per als professionals dels serveis socials que atenen infants i adolescents en risc socials sobre: 2009 nº accions sociologia de la família, intervenció amb infància i discapacitat 2013 formatives adolescència en risc, atenció educativa, tècniques de infància dinamització, neuropsicologia de l’aprenentatge. 11. Formació per als professionals dels serveis socials d’atenció especialitzada en: intervenció en famílies en infància 2009 nº accions risc, cultura de la mediació, gestió de serveis i dones 2013 formatives intervenció davant situacions que poden desencadenar drogodependència violència domèstica i violència masclista. 12. Formació especialitzada a tots els equips professionals 2009 nº accions que intervenen en les diferents etapes d’informació i dones 2013 formatives d’atenció a les situacions de violència contra les dones. 13. Per mitjà del circuit Barcelona contra la violència organització de noves jornades d’intercanvi 2009 nº accions intersectorial i interinstitucional i organització d’accions dones 2013 formatives formatives específiques que facilitin l’aplicació de les estratègies preventives, educatives i assistencials. 14. Per mitjà dels 10 circuits territorials contra la violència vers les dones, un per districte, impuls de la formació 2009 nº accions contínua dels i de les professionals en tot el referent als dones 2013 formatives recursos especialitzats en atenció a les violències contra les dones. 15. Incloure accions formatives dins dels plans de formació permanent dels diferents agents implicats en el circuit 2009 nº accions Barcelona contra la violència vers les dones (cossos de dones 2013 formatives seguretat, professionals d’atenció primària, professionals de sanitat). 16. Promoció dels espais de reflexió, participació i nº assistències coordinació entre professionals dels diferents àmbits 2009 del cssbcn en drogodependència per tal de potenciar les intervencions i cercar una major 2013 espais de coherència. reflexió creats 17. Formació continuada dels professionals de la comunitat nº accions terapèutica en noves problemàtiques i noves pràctiques drogodependència 2010 formatives per a l’abordatge de les drogodependències. 189 Propostes / Línies estratègiques i objectius LÍNIA ESTRATÈGICA LT3 Prestar gestionar i programar per part del Consorci de Serveis Socials els serveis d’atenció especialitzada que impliquen valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació a la ciutat de Barcelona. Objectiu 1: Gestionar i exercir el control de la gestió dels centres i serveis de valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació de les persones amb discapacitat, i gestionar els equips valoradors de les dependències per orientar la posterior assignació i ordenació dels recursos. mesura àmbit temps indicador 1. Coordinació dels serveis de valoració de la dependència nº2008 dependència coordinacions a la ciutat de Barcelona. 2010 realitzades 2. Compliment de la Cartera de Serveis en els serveis de valoració de la dependència amb la presència d’equips de valoradors/es amb formació de base preferent: infermers/es, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, treballadors/es socials, psicòlegs/logues. Equip 2008 % criteris dependència consultor (amb temps de dedicació parcial): metge/essa, 2009 acomplerts psicòleg/loga, treballador/a social. 1 equip de valoració per cada 350.000 habitants aproximadament. Per cada 5 valoradors/es hi haurà 0,5 metge/essa, 0,3 psicòleg/loga, 0,3 treballador/a social. 3. Realització de les valoracions en un termini no superior percentatge de 2008 valoracions als tres mesos des de la presentació de la sol licitud de dependència 2013 realitzades en valoració per part de l’usuari. termini 4. Valoració de la dependència per part del Consorci amb nº valoracions2010 dependència realitzades pel els equips valoradors i serveis contractats. 2013 Consorci 5. Realització d’informes complementaris en el procés de nº informes 2009 complementaris valoració per facilitar l’elaboració dels plans individuals dependència 2013 realitzats en d’atenció. valoracions 6. Elaboració i coordinació, per part del Consorci, dels nº plans plans individuals que presenten característiques individuals2008 dependència d’atenció especials: persones difuntes i persones ateses en 2013 realitzats pel centres residencials privats i altres casos específics. Consorci 7. Realització d’informes per determinar l’existència de nº informes dependència complementaris barreres arquitectòniques als domicilis i orientació sobre 2010 discapacitat realitzats en possibles serveis de suport. valoracions 190 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador nº plans 8. Elaboració dels plans individuals d’atenció en els individuals dependència 2008 períodes òptims per garantir la qualitat del servei i els d’atenció discapacitat 2013 drets de la ciutadania. realitzats a la ciutat 9. Gestió i control de la gestió del centres de dia amb prestació d’atenció especialitzada en un acolliment nº de centres de diürn per a persones amb greus discapacitat psíquiques, 2009 dia gestionats o discapacitat físiques o amb pluridiscapacitat d’acord amb els 2013 en control de requeriments de la Cartera de Serveis Socials 2008 gestió 2009. 10. Gestió i control de gestió de serveis d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent que té una funció substitutòria de la llar, adequats per acollir a nº de serveis persones amb discapacitat psíquica, discapacitat física o residencials2008 discapacitat gestionats o en amb trastorns de conducta, amb una necessitat de 2013 control de suport d’acord amb el que estableix el Decret 318/2006, gestió de 25 de juliol, dels serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. 11. Compliment de la Cartera de Serveis amb la dotació de 2008 % criteris professionals prevista per a cada tipologia de discapacitat 2009 acomplerts discapacitat. 12. Exposició i explicació del catàleg de serveis a les persones discapacitades o dependent i a les seves nº persones discapacitat 2009 famílies i promoció de la seva participació en l’elecció participants dels serveis per part de la persona en risc. 13. Impuls dels serveis d’atenció a les famílies per millorar nº activitats2009 discapacitat atenció a les ne la seva qualitat de vida i la seva autonomia. 2010 famílies 14. Millora dels instruments de valoració per a una òptima nº instruments2009 discapacitat millorats o prescripció de prestacions i serveis. 2010 modificats 15. Impuls de mesures de treball protegit i suport social per 2009 nº mesures a la integració en l’empresa ordinària de persones amb discapacitat 2013 impulsades discapacitat. 16. Traspàs de la gestió dels centres d’avaluació de les nº centres i2010 discapacitat equips discapacitats. 2011 traspassats 191 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 2: Gestionar i exercir el control de la gestió dels centres i serveis socials especialitzats per a la infància i adolescència en risc i desemparada. mesura àmbit temps indicador 1. Gestió i control de gestió dels serveis residencials d’estada limitada i transitòria, que tenen per objecte nº centres realitzar l’observació i el diagnòstic de la situació o risc gestionats 2008 d’acollida de desemparament de menors respecte llurs familiars, infància 2013 gestionats i en per tal d’elaborar la corresponent proposta de mesura, control de quan és impossible o inconvenient realitzar l’estudi en el gestió territori. nº centres 2. Gestió i control de gestió servei d’acolliment residencial, residencials per a la guarda i educació dels seus usuaris i usuàries, on d’acció2008 infància educativa resideixen temporalment amb la mesura administrativa 2013 gestionats i en d’acolliment simple en institució. control de la gestió 3. Gestió i control de la gestió dels serveis especialitzats d’infància a Barcelona, centres d’acollida, centres 2008 nº centres infància residencials d’acció educativa, exercint la coordinació i 2013 coordinats seguiment de la guarda dels menors. 4. Compliment de la Cartera de Serveis, en els centres d’acolliment, amb director/a responsable (professional amb estudis universitaris, com a mínim, de primer cicle en l’àmbit de les ciències socials). Equip tècnic format 2008 % criteris per: treballador/a social, psicòleg/loga, pedagog/a, infància 2009 acomplerts metge/essa. Equip educatiu format per educadors/es socials. Un equip tècnic cada 30 infants. Educadors/res socials: no inferior a 0,20, incrementat fins 0,33 en cas d’infants de 0 a 3 anys. 5. Compliment de la Cartera de Serveis, en els centres residencials d’acció educativa, amb director/a responsable (professional amb estudis universitaris, com a mínim, de primer cicle en l’àmbit de les ciències % criteris2008 infància acomplerts socials). Educadors/es socials. Centres de 0 a 3 anys: 2009 educador/a social/menor resident: no inferior a 0,25. Resta de centres: educador/a social/menor resident: no inferior a 0,10. 6. Implantació progressiva a la ciutat de Barcelona del nou 2009 infància nº craes urbans model de CRAE per zones urbanes d’alta densitat. 2013 7. Participació en la gestió de les polítiques adreçades a nº famílies 2009 l'acolliment familiar: assumpció del seguiment i control infància d’acollida 2010 de gestió de les ICIF actuants a Barcelona. gestionades 8. Gestió del servei d’integració familiar que presta creació icif l’Ajuntament de Barcelona i creació d’una nova ICIF en infància 2011 Consorci gestió delegada des del Consorci de Serveis Socials. 192 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 9. En el marc del futur pla director per a la infància i l’adolescència i dels futurs SEAIA implantació progressiva del referent professional del cas en infància nº de nous 2009 i adolescència en risc i desemparada, explorant les infància models 2013 possibilitats que ofereixen els i les professionals dels implantats centres oberts, els serveis d’atenció a les famílies i els centres residencials. 10. Establiment d’estratègies informatives, formatives i de sensibilització que contribueixin a: la promoció de nous nº accions models relacionals, la promoció de formes no violentes infància 2009 realitzades de resolució dels conflictes, la promoció de relacions igualitàries entre homes i dones. 11. Promoció de la coeducació amb l’acció educadora per la igualtat, eliminant estereotips sexistes i androcèntrics, i Infància nº accions promoció de la convivència entre menors de diferents 2009 realitzades orígens, en els centres d’acolliment i en centres residencials 12. Introducció de la perspectiva coeducativa en els nº centres ambinfància 2010 acció Projectes Educatius de Centre. coeducativa 13. Detecció precoç i prevenció de trastorn mental i infància 2010 addiccions als fills i filles de pares amb malaltia mental nº deteccions drogodependència 2013 i/o addiccions. 14. En col laboració amb la xarxa de serveis públics creació nou programa d’un programa d’atenció i prevenció d’addiccions dels infància 2008 d’atenció i pre adolescents i adolescents, de centres residencials, drogodependència 2009 prevenció per que són o poden ser consumidors precoços. adolescents 193 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 3: Gestionar i exercir el control de la gestió dels serveis d’atenció especialitzada en matèria de lluita contra la violència masclista. mesura àmbit temps indicador 1. Gestió de la casa d’acollida per a dones, fills i filles que han patit la violència masclista, prestant serveis especialitzats, residencials i temporals, que ofereixen acolliment i atenció integral per a possibilitar el procés 2009 nº persones dona 2013 (fills, filles i dones de recuperació i reparació a les dones i a llurs filles i fills ateses) dependents, que requereixen un espai de protecció a causa de la situació de risc motivada per la violència masclista, tot vetllant per llur autonomia. 2. Compliment de la Cartera de Serveis amb la presència d’un equip format per director/a responsable, 2008 % criteris dona treballador/a social, psicòleg/a, jurista, integrador/a 2010 acomplerts social, educador/a social, mediador/a cultural. 3. Gestió i control de la gestió de 2 pisos amb suport amb un servei d’acolliment temporal destinat a les dones i els seus fills i filles a càrrec, que es troben en situació de violència masclista, que han hagut d’abandonar el domicili familiar i que disposen de recursos personals i econòmics per fer front a aquesta situació però amb el nº persones 2009 suport personal, psicològic i jurídic de professionals del dona (fills, filles i dones 2010 servei. Es tracta de Dones que pateixen qualsevol forma ateses) de violència masclista en l’àmbit de la parella, l’àmbit familiar o l’àmbit social o comunitari en la manifestació d’agressions sexuals, de tràfic i explotació sexual, de mutilació genital femenina o risc de patir la i de matrimoni forçós. 4. Compliment de la Cartera de Serveis amb la presència 2008 % criteris d’un equip format per 1 directora responsable, 2 dona 2009 acomplerts educadores socials, 1 psicòloga. 5. Establiment d’un protocol de relació entre la Casa 2008 d’Acollida i l’Equip d’Atenció a les Dones per mantenir la dona conveni de relació 2009 continuïtat establerta entre ambdós serveis. 6. Confecció dels plans individuals d’atenció en coordinació amb l’equip d’atenció a les dones municipal dona 2008 plans individuals aconseguint elaborar el pla d’intervenció en els períodes òptims de qualitat. 7. Establiment d’un protocol de coordinació dels dos pisos d’atenció a les dones que han practicat el treball sexual i 2008 protocol de han estat explotades per xarxes organitzades i pel tràfic dona 2009 coordinació de persones, amb el programa per l’abordatge integral del treball sexual a la ciutat de Barcelona. 194 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 8. Contractació de places en pisos pont per facilitar l’emancipació de les dones i els seus fills i filles que han nº places estat ateses en la casa d’acollida i que necessiten un nou dona 2010 contractades recurs d’habitatge per refer la seva vida individual i familiar. 9. En el marc del programa d’actuació municipal de Barcelona impuls de la creació d’un centre d’atenció dona 2010 centre d’urgències. 10. Administració per part del Consorci dels recursos d’ajuts 2009 directes a les dones, fills i filles atesos en la casa dona nº ajuts gestionats2013 d’acollida. 11. Participació del Consorci en el circuit Barcelona contra la 2008 violència masclista i participació del consorci en la taula dona nº assistències2013 tècnica del pla per l’abordatge integral del treball sexual. 12. Impuls de programes de seguiment de les dones fills i 2010 filles que han estat ateses i atesos a la casa d’acollida i dona nº de seguiments2013 als pisos d’acollida. 13. Participació en la xarxa catalana de coordinació de cases d’acollida i promoció d’intercanvis d’experiències 2009 nº intercanvis innovadores en el camp de l’atenció a dones que han dona 2013 d’experiències patit violència masclista i facilitació de l’intercanvi i el coneixement de bones pràctiques. 14. Incrementant i millora dels serveis i recursos de suport per a dones en sortir dels centres d’acolliment: increment del suport per a la formació i la inserció 2009 nº de nous dona laborar; millora de les estratègies de suport per l’accés a 2013 recursos l’habitatge en sortir de la casa d’acollida (pisos pont, mesures d’accés a l’habitatge). 15. Increment dels programes de tractament a fills/filles 2009 nº de nous víctimes de violència directa o indirecta, en col laboració dona 2013 programes amb serveis municipals o entitats especialitzades. 16. Disseny d’un model integrat d’atenció sociosanitària per a model atenció 2009 sociosanitària dones amb problemàtiques de toxicomanies i/o salut dona 2013 salut mental i mental, víctimes de violència, en col laboració amb salut. drogodependència 17. Avaluació de les possibilitats d’acollida en les cases d’acollida per a dones que han patit violència masclista dona 2010 avaluació de nou en l’àmbit de la parella, tenint en compte la drogodependència sistema d’atenció problemàtica específica del consum de drogues. 195 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 4: Gestionar i exercir el control de la gestió dels serveis especialitzats residencials per a les persones drogodependents. mesura àmbit temps indicador 1. Participació des del Consorci, en la promoció de nº de programes programes de prevenció indicada, realitzada per iguals 2009 promocionats amb drogodependència per tal d’evitar les sobredosi, fomentar el consum higiènic 2013 participació de Consorci i impulsar el sexe segur. 2. Atenció, consell i tractament a aquelles unitats familiars 2009 nº atencions que algun dels seus membres s’estigui tractant per una drogodependència 2013 familiars problemàtica de drogues. 3. Gestió de la comunitat terapèutica que consisteix en un servei d’acolliment residencial que amb caràcter transitori, procurant un règim d’autogestió com a eina socialitzadora, proporciona a les persones amb 2008 nº persones drogodependència dependència de l’alcohol i d’altres drogodependents en el 2013 ateses seu procés de rehabilitació, l’acolliment, cura i la vida comunitària per tal de facilitar la seva integració social. Servei de suport a la prestació sociosanitària. 4. Compliment de la cartera de serveis amb director/a tècnic/a, metge/essa, psicòleg/loga, diplomat/da en infermeria, treballador/a social, monitor/a. El suport 2008 % criteris drogodependència social, psicològic i mèdic es realitzarà de forma directa 2009 acomplerts per part de l’entitat o bé de forma externa per part dels CAS de referència. 5. En el marc del nou pla d’equipaments de drogues creació d’unitats de llarga estada i centres de dia per a persones 2010 nº nous drogodependència drogodependents amb trastorns de la personalitat, del 2013 equipaments comportament i altres trastorns psiquiàtrics. 6. Establiment de garanties per l’assistència sanitària global, consolidant els tractaments directament observats de les 2009 tractaments malalties infeccioses tractables (tuberculosi, HIV), així drogodependència 2013 establerts com assegurar el tractament de les comorbiditats psiquiàtriques. 7. Foment tallers ocupacionals i espais de cerca laboral en 2009 nº tallers drogodependència els centres de tractament especialitzats. 2013 ocupacionals 8. Establiment de xarxes socials complementàries als 2009 nº de noves xarxes tractaments amb funcions d’inserció laboral, social, drogodependència 2013 socials ocupació del temps lliure i creació de xarxa relacional. 196 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 9. Establiment d’estratègies informatives, formatives i de sensibilització que contribueixin a: la promoció de nous 2009 nº estratègies models relacionals, la promoció de formes no violentes drogodependència 2013 establertes de resolució dels conflictes, la promoció de relacions igualitàries entre homes i dones. 10. Promoció de la coeducació amb l’acció educadora per la 2008 nº accions drogodependència igualtat, eliminant estereotips sexistes i androcèntrics. 2013 realitzades 197 Propostes / Línies estratègiques i objectius LÍNIA ESTRATÈGICA LT4 Impulsar el coneixement en matèria de serveis socials especialitzats proporcionant suport informatiu i estadístic a les administracions consorciades i organitzar la informació a la ciutadania en matèria de serveis socials especialitzats a Barcelona. Objectiu 1: Promoure el coneixement de les necessitats socials i la seva evolució a Barcelona. mesura àmbit temps indicador 1. Participació en un sistema integrat i permanent dependència nº participacions d’informació social a Barcelona que permeti conèixer discapacitat 2009 sistema infància periòdicament les necessitats, la demanda de serveis i 2013 d’informació dones Barcelona prestacions i l’oferta del sistema a Barcelona. drogodependències 2. Participació i suport en els observatoris que analitzen les poblacions de les persones dependents, de les persones dependència amb discapacitat, de la infància i l’adolescència, de les discapacitat 2010 infància nº participacions persones drogodependents i de les dones que han patit 2013 dones la violència masclista i aplicar ne les recomanacions en drogodependències el si del Consorci. 3. Col laboració amb les entitats de l’àmbit dels serveis socials en l’elaboració d’estudis estadístics i avaluacions dependència en l’àmbit dels serveis socials especialitzats i informar discapacitat 2010 nº col laboracions infància les administracions consorciades dels resultats 2013 informades dones d’avaluacions i treballs estadístics realitzats en l’àmbit drogodependències dels serveis socials especialitzats. 4. Participació en investigacions i estudis de l’àmbit dels serveis socials impulsats per les universitats i dependència nº investigacions i participació en les investigacions impulsades pels discapacitat 2010 estudis en les què infància col legis professionals que proporcionin un major 2013 el Consorci dones participa coneixement de l’àmbit social i una millora de les drogodependències pràctiques socials. 5. Gestió de les demandes d’estudiants en pràctiques en dependència matèria de serveis socials especialitzats que vulguin discapacitat nº estudiants en2010 infància pràctiques realitzar l’aprenentatge en alguna de les dues 2013 dones conveniats administracions consorciades. drogodependències 6. Elaboració i presentació d’informes anuals sobre l’estat dependència d’execució del Pla Director recollint la síntesi de les discapacitat 2009 nº presentació infància actuacions portades a terme i l’avaluació del seu 2013 informes anuals dones impacte. drogodependències 7. Publicació quadriennal d’un mapa de serveis socials, que dependència inclogui el conjunt de l’oferta de serveis socials discapacitat infància 2012 mapa de serveis especialitzats, tant pública com privada, per a la ciutat dones de Barcelona. drogodependències dependència 8. Organització d’una jornada bianual amb la participació, discapacitat 2010 nº de jornades si s’escau, de la resta de consorcis locals, amb capacitat infància 2012 bianuals de generar debat social. dones drogodependències 198 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 9. Estudi sobre necessitats de les famílies vetlladores que tenen cura de persones amb grau elevat de dependència o discapacitat recollint la línia d’actuació dependència per estudiar i quantificar el valor social i econòmic del 2010 estudi realitzat discapacitat treball de cura i atenció a les persones del Pla Estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana (2008 2018) de la Generalitat de Catalunya. 10. Estudi sobre els centres d’atenció precoç per conèixer 2010 les persones ateses, els perfils de les atencions i les discapacitat estudi realitzat 2011 noves necessitats. 11. En coordinació amb altres ens actuants a la ciutat, promoció del coneixement d’experiències significatives i 2009 nº informes difusió de bones pràctiques en l’àmbit de les discapacitat 2013 anuals discapacitat a partir d’informes anuals i la seva presentació pública. 12. En coordinació amb altres ens actuants a la ciutat i amb nº informes 2009 anuals amb equips universitaris elaboració d’un informe anual sobre infància 2013 participació la situació de la infància a la ciutat. Consorci 13. En coordinació amb els ens actuants a la ciutat elaboració anual d’un catàleg de serveis públics i privats 2009 nº catàlegs anuals dona especialitzats en l’àmbit de la violència de gènere amb 2013 elaborats dades actualitzades. 14. En coordinació amb els ens actuants a la ciutat elaboració d’un mapa de la situació de la violència masclista a la 2010 nº mapes de ciutat que mostri tant els serveis públics i privats dona 2013 violència especialitzats d’atenció a les víctimes de violència com les dades sobre violència masclista a la ciutat. 15. Participació en l’elaboració i actualització anual d’uns indicadors bàsics sobre la situació de la violència vers les 2010 dona nº indicadors dones a Barcelona i la seva evolució amb una proposta 2013 d’indicadors comuns a tots els actors implicats. 16. Participació i impuls d’estudis sobre la població immigrada especialment la femenina amb la finalitat de nº estudis amb2010 dona participació o conèixer els nous perfils i pautes culturals per a una 2013 impuls millor intervenció. 17. Participació en estudis de població usuària de drogues, i en estudis de causes i conseqüències del consum actiu Infància nº estudis amb2010 dona participació del de drogues en els col lectius més vulnerables, amb una 2013drogodependències Consorci especial atenció a la infància i a la dimensió de gènere. 18. Difusió de materials existents i de guies anuals sobre la nº guies i 2009 inserció sociolaboral adreçada als professionals de drogodependències materials en2013 l’àmbit de les drogodependències, febrer 2007. difusió 199 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 2: Organitzar la informació i informar a les administracions i a la ciutadania en tot el referent als serveis socials especialitzats que gestioni el Consorci. mesura àmbit temps indicador 1. En coordinació amb altres ens actuants a la ciutat i amb dependència equips universitaris, creació d’un sistema d’informació discapacitat sistema2009 infància d’informació dels serveis especialitzats a Barcelona en el que participi 2010 dones Barcelona activament el Consorci de Serveis Socials. drogodependències 2. Instal lació d’un sistema d’informació comú per a tots dependència els centres gestionats pel Consorci, una intranet discapacitat nº centres 2009 Consorci, per tal de compartir la informació, quantificar i infància adherits a la2013 qualificar la gestió i avaluar el servei per a la millora dones intranet consorci continuada. drogodependències dependència 3. Millora de la web del consorci per fer la més dinàmica i discapacitat nº consultes a la accessible, facilitar tramitacions a la ciutadania i activar infància 2009 web la seva presència a altres webs institucionals. dones drogodependències dependència 4. Elaboració d’un flaix informatiu electrònic i fer ne una discapacitat nº flaix infància 2009 informatius tramesa a institucions i persones interessades. dones emesos drogodependències dependència 5. Elaboració d’un quadre anual de xifres significatives per discapacitat 2010 nº quadres de als equips directius de les administracions consorciades infància 2013 xifres als quals pugui ser d’utilitat. dones drogodependències dependència 6. Elaboració periòdica, semestral, d’un document síntesi discapacitat 2008 nº de documents amb quadres i gràfics de resultats de l’atenció al públic infància 2013 síntesi realitzada pel Consorci. dones drogodependències dependència 7. Connexió i presència del Consorci a les web de les discapacitat nº banners del infància 2009 consorci en administracions consorciades. dones pàgines webs drogodependències 8. Creació d’un servei d’atenció telefònic i presencial especialitzat en dependència especialment dedicat a servei d’atencions 2008 telefòniques i facilitar la informació referent al procés de valoració i a dependència presencials al tota la tramitació per al reconeixement de la situació de servei creat dependència segons la Lapad. 9. Atenció telefònica i presencial a les demandes dependència nº atencions discapacitat d’informació referents als serveis socials especialitzats telefòniques i infància 2009 presencials per de la ciutat i molt especialment als serveis socials 2013dones serveis especialitzats que presta el Consorci. drogodependències especialitzats dependència servei 10. Creació d’un servei telemàtic gratuït per a la informació i discapacitat d’informacions i orientació, dirigit als professionals que treballen en els infància 2009 orientacions a centres gestionats pel Consorci. dones professionals en el drogodependències servei creat 200 Propostes / Línies estratègiques i objectius LÍNIA ESTRATÈGICA LT5 Impulsar la millora i innovació dels serveis socials especialitzats a Barcelona en coordinació amb les administracions locals, autonòmica i estatals i cooperant amb entitats, col lectius socials i l'acció privada ciutadana. Objectiu 1: Coordinar les actuacions del Consorci de Serveis Socials de Barcelona amb les administracions consorciades i molt especialment amb el Consorci d'Habitatge de Barcelona, amb el Consorci d'Educació de Barcelona i amb el Consorci Sanitari de Barcelona. mesura àmbit temps indicador dependència 1. Participació en els circuits de serveis i taules tècniques nº àmbitsdiscapacitat 2008 coordinació amb destinats a la millora de l’atenció dels col lectius en risc infància 2013 participació del d’exclusió abordats en el pla director. dones Consorci drogodependències 2. Participació en les comissions territorials del PRODEP, l’ICASS i el Departament d’Acció Social i Ciutadania per a drogodependències nº àmbits amb 2008 l’avaluació de necessitats, la planificació, l’avaluació dels dependència participació del 2013 sistemes d’accés als serveis i prestacions, i el disseny i discapacitat Consorci execució d’actuacions i programes. dependència nº plans acció 3. Participació del Consorci en el plans comunitaris o plans discapacitat social o 2009 d’acció social municipals on es vegin implicats els serveis infància comunitaris amb2013 socials especialitzats gestionats per l’ens. dones la participació del drogodependències Consorci 4. Implantació d’un nou model sociosanitari especialment per a les persones dependents i especialment per les nº centres amb afectades amb malaltia mental. Implantació progressiva 2009 aplicació mòdul dependència d’un servei sanitari, amb un mòdul de prestacions 2011 sanitari sanitàries, per als centres residencials amb persones dependents. 5. Reordenació de les llistes d’espera i demanda de places 2009 reordenació de la dependència entre els serveis sanitaris i socials. 2011 demanda 6. Col laboració amb el PRODEP en el desplegament de la Lapad a Barcelona en els àmbits de la informació a la 2008 conveni de ciutadania, la valoració del grau i nivell dependència i en dependència 2010 col laboració la l’elaboració de plans individuals d’atenció de característiques molt especials. 7. Inclusió en el nou model d’atenció domiciliària una atenció especial per a les persones amb discapacitat dependència 2011 nova atenció psíquica i malaltia mental iniciant experiències pilot a discapacitat 2013 domiciliària Barcelona. 8. Col laboració amb la Secretaria d’Immigració per a la conveni de 2009 l’atenció i la inserció sociolaboral en origen dels menors dependència col laboració2010 immigrants no acompanyats 9. Col laboració amb la Secretaria d’Immigració per a la 2008 conveni de millora de la gestió dels fluxos migratoris de menors no infància 2010 col laboració acompanyats. 201 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 10. Col laboració amb la Secretaria d’Infància per a 2008 conveni de l’elaboració del Pla Director d’Infància de Catalunya i les infància 2010 col laboració seves implicacions a la ciutat de Barcelona. 11. Participació, en coordinació amb el CEB, en els plans nº plans d’entorn2009 infància amb participació d’entorn en funcionament a la ciutat de Barcelona. 2013 del Consorci 12. Participació en els futurs plans d’entorn a les escoles nº plans d’entorn 2009 municipals per a l’educació en el lleure i l’educació social infància amb participació 2013 de la infància, en el seu de barri. del Consorci 13. En el marc de la nova llei d’acollida i del nou pacte nacional per a la immigració promoció de programes nº programesinfància 2009 educatius educatius comunitaris amb especial atenció a infants, dones 2013 promoguts adolescents i dones. 14. En el marc dels programes d’actuació municipal impuls de l’educació en el lleure millorant les línies de 2008 nº línies de millora subvenció per activitats i millorant els espais de les infància 2009 engegades agrupacions mitjançant una dotació pressupostària adient. 15. Conjuntament amb el CEB i el Departament difusió del programa “aprendre amb tu” a les escoles de Barcelona 2009 nº escoles amb el infància perquè totes les escoles organitzin tallers en els propers 2011 programa anys. 16. Difusió per part del Consorci del programa “aprendre a 2008 nº programes en infància llegir” perquè hi participin escoles i famílies. 2013 difusió 17. Cessió de l’espai del propi Consorci com a punt de difusió del programa “aprendre amb tu” fent de l’ens un nº sessions del 2010 punt de trobada de famílies o participant activament en infància programa al 2013 la recerca de famílies interessades a conèixer el Consorci programa. 18. Estendre els programes formatius d’”aprendre amb tu” 2010 nº espais amb el en espais familiars, punts de trobada municipals per infància 2013 programa aprendre a ser pares i per aprendre amb el joc. 19. Difusió dels programes de salut, hàbits de vida, trastorns 2010 nº programes en alimentaris conjuntament amb CSB i el CEB, a escoles i infància 2013 difusió CAPs. El Consorcis podrien ser el cercadors de famílies. 20. Acompanyament des del CSSBCN i el CEB, els consells 2010 nº programes en escolars i les AMPES de la ciutat en la creació de infància 2013 difusió programes formatius per als seus pares i mares. 21. Recopilació de recursos per part del CSSBCN on se sumin els recursos del Departament i els recursos de 2010 nº de recopilatoris infància l’Ajuntament per la informació i la formació de pares, 2013 realitzats mares, fills i filles. 22. Promoció de la Ruta dels Drets dels Infants de 2009 nº elements de Barcelona, on es proposen activitats culturals i de lleure infància 2013 promoció per fer en família a la ciutat. 23. Promoció amb la col laboració del Consorci de tots els 2009 nº elements de elements, programes i activitats per aprendre amb el infància 2013 promoció joc. 202 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 24. Impuls del projecte minuts menuts a la ciutat per a fer compatible l’agenda domèstica i la vida en família, amb 2009 nº projectes en infància la col laboració dels agents econòmics de la ciutat de 2013 funcionament Barcelona. 25. Participació en l’elaboració d’una reglamentació 2010 adequada per a la implantació de les ludoteques a la infància reglamentació ciutat de Barcelona. 26. Participació amb la Secretaria de Família i amb els ens municipals implicats en la difusió de l’aprenentatge en 2009 infància nº participacions família en els actes que es realitzin a la ciutat de 2013 Barcelona. 27. En el marc de la planificació de les administracions 2011 nº programes consorciades impuls de programes de formació i infància 2013 impulsats promoció de mares i pares cangurs. 28. En col laboració amb el CSB impuls de condicions de residència sanitària, especialment hospitalària, més 2010 nº programes de infància òptimes per a la infància millorant l’acompanyament i 2013 col laboració les activitats lúdiques durant el temps d’estada. 29. En col laboració amb el CEB detecció i atenció educativa 2009 nº programes de dels infants amb necessitats educatives especials infància 2013 col laboració derivades de discapacitats intel lectuals lleus. 30. Col laboració amb la Secretaria de Família per a la 2008 conveni de concreció i desplegament de la xarxa de serveis d’atenció dones 2009 col laboració a les dones que han patit la violència masclista. 31. Coordinació específica amb el Consorci d’Habitatge per facilitar l’accés a un habitatge a les dones que pateixen violència masclista i estiguin en situació de precarietat 2008dones 2013 nº coordinacions econòmica, vetllant per al seu accés prioritari als habitatges de promoció pública o residències públiques (Art 34 i 35 llei 2008). 32. Participació en la taula d’adjudicació de la borsa 2008 nº participacions d’habitatge per emergència social inclosa en el dones 2013 en la taula reglament del registre de sol licitants d’habitatge. 33. Informació i cogestió, amb el departament d’acció dones 2010 nº ajuts informats social, del fons d’ajuts per al pagament de la renda de infància 2013 o cogestionats lloguer d’habitatge a Barcelona. 34. Informació i cogestió, a la ciutat de Barcelona, amb el departament d’acció social, del fons d’ajuts per a l’ 2010 nº ajuts informats dones impagament de rendes per part de l’home que 2013 o cogestionats maltracta. 35. Establiment d’estratègies informatives, formatives i de sensibilització que contribueixin a: la promoció de nous 2010 models relacionals, la promoció de formes no violentes dones nº estratègies 2013 de resolució dels conflictes, la promoció de relacions establertes igualitàries entre homes i dones. 36. Col laboració amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el seu Servei de Prevenció i Atenció a les drogo 2009 Dependències en la planificació i estudi de la situació de nº col laboracions dependències 2013 les drogodependències i els serveis d’atenció i prevenció. 203 Propostes / Línies estratègiques i objectius mesura àmbit temps indicador 37. Promoció i foment d’espais de coordinació interinstitucional –sanitària, social, educativa i judicial drogo 2009 nº espais de per tal d’impulsar programes de detecció i intervenció dependències 2013 coordinació creats dirigits a joves en risc o amb problemes de consum de drogues. 38. Promoció del treball en xarxa amb la coordinació dels diferents nivells d’intervenció sanitària, social, educativa nº participacions drogo 2009 i comunitària, donant importància a la detecció precoç del consorci en dependències 2013 dels factors de risc associats al consum problemàtic de xarxa drogues. 204 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 2: Col laborar amb les entitats i empreses de l'àmbit dels serveis socials per a la millora i innovació en la prestació dels serveis socials especialitzats. Mesura àmbit temps indicador 1. Extensió del model de compra de serveis mitjançant dependència concerts i contractació de serveis impulsant també discapacitat 2009 nº de serveis amb infància noves fórmules i concessions en la inversió 2010 nous modelsdones d’equipaments. drogodependències dependència 2. Extensió del model de finançament plurianual per discapacitat 2009 nº finançaments infància 2010 aquelles activitats excloses de concert. plurianualsdones drogodependències dependència nº agrupacions i 3. Impuls de la cooperació i l’agrupació d’empreses i discapacitat 2009 associacions infància entitats per a la millora del serveis. 2010 d’empreses idones entitats drogodependències dependència 4. Participació, en l’àmbit de Barcelona, en programes per discapacitat 2009 nº col laboracions al suport tècnic o assessorament a les entitats socials en infància 2010 en la planificació matèria de planificació. dones drogodependències dependència 5. Informació i recull de convocatòries d’ajuts i discapacitat 2009 subvencions per a projectes d’innovació, qualitat i noves infància nº informacions2010 tecnologies a les entitats socials. dones drogodependències dependència 6. Participació del Consorci en la campanya de discapacitat 2009 infància nº participacions comunicació sobre el Tercer Sector. 2010dones drogodependències dependència 7. Suport a entitats d’associacions de familiars, afectats, discapacitat 2009 nº ens als quals persones ateses, malalts, en l’àmbit dels serveis socials infància 2010 s’ha donat suport especialitzats a Barcelona. dones drogodependències dependència 8. Participació en la difusió de la informació per als discapacitat 2009 nº d’accions possibles acords amb les Obres Socials de les Caixes per infància 2010 informatives a la inversió del Tercer Sector. dones drogodependències dependència 9. Participació en la difusió de la informació referent als discapacitat 2009 nº d’accions crèdits tous de les caixes, al fons de capital social de infància 2010 informatives futura creació, i als sistemes d’avals disponibles. dones drogodependències dependència 10. Participació en la implantació d’un Registre Únic discapacitat 2009 registre únic infància d’Associacions i Fundacions. 2010 d’associacionsdones drogodependències dependència nº accions de 11. En col laboració amb les administracions consorciades discapacitat foment 2009 foment de la col laboració del voluntariat en l’àmbit dels infància voluntariat en 2010 serveis socials especialitzats a la ciutat de Barcelona. dones serveis socials drogodependències especialitzats 205 Propostes / Línies estratègiques i objectius Mesura àmbit temps indicador 12. Foment de la contractació en les entitats i empreses dependència col laboradores de persones en risc d’exclusió i discapacitat nº persones2008 infància contractades per col lectius amb especials dificultats d’inserció laboral 2013dones clausulat social mitjançant clàusules socials als contractes. drogodependències 13. Col laboració i promoció de projectes comunitaris i socials que tinguin per objectiu la sensibilització i la 2009 nº de projectes discapacitat promoció dels drets de les persones amb discapacitat o 2013 promocionats diversitat funcional. 14. Promoció de projectes per la inclusió de les persones discapacitat 2010 nº de projectes amb discapacitat tot eliminant barreres 2013 promocionats arquitectòniques, urbanístiques, comunicatives i socials. 15. En el marc de l’Àrea de suport al Joves o de futura nº de noves Agència per a l’Atenció de Joves Tutelats i Extutelats, 2010 adhesions al infància impuls amb el teixit associatiu de l’experiència “punt de 2013 projecte punt de referència referència”. 16. Coordinació per part del Consorci del Servei Punt de 2010 consorci punt de infància Referència a la ciutat de Barcelona. 2013 referència 17. Cooperació amb les iniciatives i els serveis promoguts des de les entitats del teixit associatiu i des de la comunitat en: les iniciatives del treball promogudes per nº cooperacions 2009 amb els serveis associacions veïnals, grups de dones dels barris i entitats dones 2013 del teixit dels barris; els serveis específics pel tractament i la associatiu prevenció de la violència que presenten les entitats i ONG. 18. Promoció de grups d’ajuda mútua i de l’associacionisme per a la prevenció i tractament de toxicomanies; i nº grups coordinació amb les associacions de persones afectades, 2010 promoguts amb drogodependències associacions de familiars, per tal de fomentar activitats 2013 participació del Consorci d’integració social i de canvi d’imatge social de les persones drogodependents. 19. En coordinació amb l’Agència de Salut Pública intensificació de la col laboració amb les organitzacions infància 2010 dones nº col laboracions no governamentals, en els programes de prevenció i 2013drogodependències reducció de danys. 20. Foment de la creació d’empreses o cooperatives d’usuaris/es de drogues que puguin establir convenis 2010 nº iniciatives drogodependències amb altres empreses per fer treballs de baixa exigència 2013 fomentades amb benefici social. 206 Propostes / Línies estratègiques i objectius Objectiu 3: Fomentar la participació d’entitats, empreses, institucions i la ciutadania per a la millora i la innovació dels serveis socials especialitzats. Mesura àmbit temps indicador dependència 1. Recollida de les propostes elaborades pels òrgans de discapacitat 2008 nº propostes infància participació existents a la ciutat de Barcelona. 2013 sistematitzadesdones drogodependències 2. Incorporació de les iniciatives sorgides des de les dependència associacions i entitats vinculades als col lectius i àmbits discapacitat 2009 nº de contactes infància de treball del consorci i incorporació de les seves 2013 establertsdones demandes. drogodependències dependència 3. Establiment de metodologies participatives en la gestió discapacitat nº de serveis que 2010 dels serveis per implicar als seus treballadors i infància incorporen 2013 treballadores. dones participació drogodependències dependència 4. Establiment de metodologies participatives en la gestió discapacitat nº de serveis que2010 infància incorporen dels serveis per implicar als seus usuaris i usuàries. 2013dones participació drogodependències dependència 5. Promoció i suport a la creació de col lectius i entitats discapacitat 2009 nº de noves infància que treballin en l’àmbit dels serveis socials. 2013 entitatsdones drogodependències 207 Índex / Taules i figures Índex Taules Taula 1.1. Evolució del nombre de naixements a la ciutat Barcelona per districtes. 1991 2006. ........................ 18 Taula 1.2. Evolució del percentatge de nascuts fora del matrimoni a Barcelona i Catalunya. 1991 2006 ..................................................................................................................................................... 21 Taula 1.3. Evolució de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona de 0 a 19 anys en relació a la població total. 1991 2006. ............................................................................................................... 22 Taula 1.4. Llars segons l’estructura per districtes. Barcelona. 2001. .................................................................... 25 Taula 1.5. Nombre d’infants i adolescents de 0 17 anys atesos pels EAIA de Barcelona en els anys 2003 2006. ........................................................................................................................................... 31 Taula 1.6. Percentatge d'infants de 0 17 anys atesos pels EAIA respecte el total de població de 0 a 17 anys. Barcelona Ciutat. Any 2006......................................................................................................... 32 Taula 1.7. Evolució dels recursos utilitzats pels infants i adolescents atesos pels EAIA de Barcelona. Percentatges. 2003 2006. .................................................................................................................... 39 Taula 1.8. Recursos proposats i assignats. Percentatges. 2006. ........................................................................... 40 Taula 1.9. Població infantil en el sistema de protecció, per tipologia de la mesura i proposta. Barcelona. Percentatges. 2006. ........................................................................................................... 41 Taula 1.10. Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA). Barcelona i Catalunya. 2007.......................... 42 Taula 1.11. Ràtio de casos atesos als EAIA per professional. Districtes de Barcelona. ......................................... 43 Taula 1.12. Recursos Residencials. Centres d’Acolliment. 2007. .......................................................................... 44 Taula 1.13. Recursos Residencials. Centres d’Acolliment per districtes de Barcelona. 2006. .............................. 45 Taula 1.14. Recursos Residencials. Centres Residencials d’Acció Educativa. 2007............................................... 46 Taula 1.15. Recursos Residencials. Centres Residencials d’Acció Educativa per districtes de Barcelona. 2006. .................................................................................................................................. 46 Taula 1.16. Famílies acollidores. 2007 .................................................................................................................. 48 Taula 1.17. Recursos de lleure per a la infància a Barcelona per districtes. Casals d’infants i ludoteques. 2006 ................................................................................................................................. 48 Taula 2.1. Evolució de la població per sexes. 1991 2006...................................................................................... 53 Taula 2.2. Població femenina de la ciutat de Barcelona segons nacionalitat espanyola o altres nacionalitats. 2006............................................................................................................................... 57 Taula 2.3. Les dones de Barcelona amb la nacionalitat estrangera segons origen. Districtes. 2007 (en percentatge)......................................................................................................................................... 57 Taula 2.4. Evolució de les taxes globals d'activitat, ocupació i atur a Barcelona per sexes. Població de 16 anys i més. Evolució 2001 2008. ..................................................................................................... 60 Taula 2.5. Serveis d’atenció a les dones que han patit violència masclista i de la seva prevenció a la ciutat de Barcelona .............................................................................................................................. 63 Taula 2.6. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 ..................................................................................... 65 Taula 2.7. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat per sexe de la persona que truca (en percentatge) .................................................................................................................. 66 Taula 2.8. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. Edat de la persona que truca. .................................................................................................................................................... 66 209 Índex / Taules i figures Taula 2.9. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. Perfil de la persona que truca ..................................................................................................................................................... 67 Taula 2.10. Trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. Perfil de la persona víctima de la violència que truca. Edat i sexe....................................................................................... 67 Taula 2.11. Àmbits en què s’exerceix la violència en les trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. ............................................................................................................................... 68 Taula 2.12. Tipologia de violència masclista en les trucades acumulades entre l’any 2004 i 2007 a Barcelona ciutat. .................................................................................................................................. 69 Taula 2.13. Dones ateses a l’OAVD per trams d’edat (2005 2007)....................................................................... 70 Taula 2.14. Nacionalitat de les dones ateses a l’OAVD (2005 2007) .................................................................... 70 Taula 2.15. Procedència de les dones ateses a l’OAVD. (2005 2007) .................................................................. 71 Taula 2.16. Dones amb nacionalitat estrangera ateses a l’OAVD segons àrea geogràfica i dones de la mateixa procedència a Barcelona (2007). Percentatges...................................................................... 71 Taula 2.17. Expedients oberts: altes i protocols vigents els anys 2005 2007 ....................................................... 72 Taula 2.18. Dones ateses a l’OAVD pels diferents serveis d’atenció (2005 2007)................................................ 72 Taula 2.19. Dones ateses i actuacions dels serveis d’atenció (2005 2007)........................................................... 73 Taula 2.20. Dones amb mesures de protecció (2005 2007) ................................................................................. 73 Taula 2.21. Tipus de relació de l’agressor cap a la víctima (2007) ........................................................................ 74 Taula 2.22. Edat dels penats sota Mesures Penals Alternatives (2005 2007) ...................................................... 74 Taula 2.23. Altes dels programes de Mesures Penals Alternatives (2005 2007) .................................................. 75 Taula 2.24. Tipologia dels delictes i percentatge de dones que els pateixen (2005 2007)................................... 76 Taula 2.25. Persones detingudes per cos policial. Barcelona ciutat. Període juny 2005 – juny 2008................... 77 Taula 2.26. Nombre de casos atesos segons l’àmbit on s’ha donat la violència. Percentatges. Catalunya segons Regió Policial. 2007 ................................................................................................. 77 Taula 2.27. Casos de violència atesos segons àmbit. Regió Policial Metropolitana de Barcelona i total Catalunya. ............................................................................................................................................ 78 Taula 2.28. Dones ateses en els PIAD de Barcelona per districte. Anys 2003 2007. ............................................ 85 Taula 2.29. Dones ateses per violència de gènere per districtes. Any 2007. ........................................................ 85 Taula 2.30. Dones ateses als PIAD i total de dones segons nacionalitat i districte. 2007..................................... 86 Taula 2.31. Dones ateses a l’EAD entre els anys 2002 i 2007. .............................................................................. 87 Taula 2.32. Accés de les dones a l’EAD (2006 2007)............................................................................................. 87 Taula 2.33. Dones ateses per l’EAD, totals i percentatges, el 2006 i 2007 ........................................................... 88 Taula 2.34. Àrees d’intervenció de l’EAD i nombre de dones ateses.................................................................... 89 Taula 2.35. El servei d’inserció laboral.................................................................................................................. 89 Taula 2.36. Usuàries de l’EAD segons districte de residència (2006 2007) .......................................................... 90 Taula 2.37. Taxa de dones ateses a l’EAD (per 10.000 habitants) i Renda Familiar Disponible per districtes (2005) ................................................................................................................................... 90 Taula 2.38. Situació i estat civil de les dones ateses a l’EAD................................................................................. 91 Taula 2.39. Nivell d’estudis de les dones ateses a l’EAD....................................................................................... 91 210 Índex / Taules i figures Taula 2.40. Ingressos mensuals de les dones ateses a l’EAD el 2007 ................................................................... 92 Taula 2.41. Nacionalitat de les dones ateses a l’EAD. 2005 2007......................................................................... 93 Taula 2.42. Consums de drogues en els homes agressors l’any 2007................................................................... 94 Taula 2.43. Persones ateses a la casa d’acolliment (2006 2007) .......................................................................... 95 Taula 2.44. Perfil de les dones i els fills/es ateses a la casa. 2006 – 2007. ........................................................... 96 Taula 2.45. Serveis i protocols a la casa d’acollida................................................................................................ 97 Taula 3.1. Places d’atenció especialitzada per a la gent gran a la ciutat de Barcelona. Any 2007. .................... 109 Taula 3.2. Places d’atenció especialitzada d’oferta pública per a la gent gran a la ciutat de Barcelona. Any 2007. ........................................................................................................................................... 109 Taula 3.3. Places d’atenció especialitzada d’oferta pública per a la gent gran a la ciutat de Barcelona. 2005 2007. ......................................................................................................................................... 110 Taula 3.4. Places d’atenció especialitzada d’oferta pública per a la gent gran a la ciutat de Barcelona. 2007 i projecció 2009. ........................................................................................................................ 111 Taula 3.5. Gestió de les sol licituds úniques. Barcelona, 2005 2006. ................................................................. 112 Taula 3.6. Persones que han presentat la sol licitud única segons districte i sexe. Barcelona, 2006. ................ 113 Taula 3.7. Recurs preferent segons estat de gestió de les sol licituds úniques. Barcelona, 2005. ..................... 114 Taula 3.8. Distribució per grup d’edat quinquennal del nombre de sol licituds. Període Maig 2007 – 30 Setembre 2008. ............................................................................................................................. 114 Taula 3.9. Distribució del nombre de sol licituds per districte. Homes i dones. Període Maig 2007 – 30 Setembre 2008. ............................................................................................................................. 115 Taula 3.10. Percentatge segons el grau de dependència. 2008.......................................................................... 115 Taula 3.11. Percentatge segons el grau de dependència i sexe. 2008................................................................ 116 Taula 3.12. Percentatge segons el grau de dependència i grup d’edat. ............................................................. 116 Taula 3.13. Percentatge de valoracions de dependència segons grau i districte. Període Maig 2007 – 30 Setembre 2008. ............................................................................................................................. 116 Taula 3.14. Percentatge de valoracions de la dependència segons grau i lloc de residència. Període Maig 2007 – 30 Setembre 2008. ........................................................................................................ 117 Taula 4.1. Persones amb alguna discapacitat a Barcelona i a Catalunya en relació a la població total. Any 2008. ........................................................................................................................................... 119 Taula 4.2. Persones amb alguna discapacitat a Barcelona i a Catalunya per sexe i tipologia de discapacitat. Any 2008. Catalunya i Barcelona................................................................................... 121 Taula 4.3. Serveis de suport a la integració laboral. Any 2007. .......................................................................... 123 Taula 4.4. Centres ocupacionals per a persones amb discapacitat. Any 2007.................................................... 123 Taula 4.5. Llars amb serveis de suport. Any 2007............................................................................................... 124 Taula 4.6. Serveis de residència per a persones amb discapacitat psíquica i física. Any 2007. .......................... 124 Taula 4.7. Places segons perfil de discapacitat i model de gestió. 2007............................................................. 125 Taula 5.1. Raons per iniciar el consum de cànnabis entre joves consumidors ocasionals i habituals (enquesta a estudiants de tercer d’ESO de Barcelona)...................................................................... 135 Taula 5.2. Prevalences de consum de drogues entre els estudiants d’educació secundària de 14 a 18 anys segons sexe, 2006 ...................................................................................................................... 139 211 Índex / Taules i figures Taula 5.3. Inicis de tractament per tipus de droga que motiva el tractament a Barcelona (2000 2006) .......... 140 Taula 5.4. Inicis de tractament per tipus de droga que motiva el tractament a Catalunya i Barcelona l’any 2006*......................................................................................................................................... 142 Taula 5.5. Nombre urgències hospitalàries en addictes a drogues il legals a Barcelona (2000 2006) ............... 143 Taula 5.6. Tipologia de droga que motiva l’atenció urgent a Barcelona per sexe l’any 2006............................. 144 Taula 5.7. Evolució de les drogues il legals consumides per les persones ateses a urgències segons sexe (2000 2006)................................................................................................................................ 145 Taula 5.8. Mortalitat per reacció aguda a drogues (1983 2006) ........................................................................ 147 Taula 5.9. Evolució dels casos de SIDA en usuaris de drogues per via parenteral (UDVP) ................................. 148 Taula 5.10. Pacients amb programa de manteniment amb metadona a Barcelona. ......................................... 149 Taula 5.11. Persones ateses en els serveis i sales de consum a Barcelona (2004 2006) .................................... 150 Taula 5.12. Xeringues donades i retornades i percentatge de retorn ................................................................ 150 Taula 5.13. Consum problemàtic de drogues a la ciutat per districtes (2004) ................................................... 152 Taula 5.14. Serveis d’atenció a les drogodependències a Barcelona.................................................................. 155 Taula 5.15. Associacions a Barcelona que gestionen recursos i presten serveis en el camp de les drogodependències............................................................................................................................ 156 Taula 5.16. Serveis d'atenció a les drogodependències. Recursos específics i residencials del Pla Municipal d’Atenció a les Drogodependències. 2003 2007............................................................... 157 Taula 5.17. Nombre de persones usuàries del centre de dia que es deriven a altres recursos.......................... 158 Taula 5.18. Persones tractades al centre de dia provinents dels CAS segons el seu itinerari (2005 2007) .................................................................................................................................................. 158 Taula 5.19. Droga principal que motiva l’atenció del centre de dia ................................................................... 159 Taula 5.20. Grups terapèutics de la unitat d’acollida i nombre de participants (2005 2007) ............................ 160 Taula 5.21. Àmbits d’actuació terapèutics.......................................................................................................... 161 Taula 5.22. Nombre de residents que passen a reinserció social o al centre de dia per any ............................. 162 Taula 5.23. Persones tractades a la comunitat terapèutica totals i provinents dels CAS segons el seu itinerari (2005 2007) .......................................................................................................................... 163 Taula 5.24. Entrevistes realitzades individuals, familiars i mèdiques (2005 2007)............................................. 165 Taula 5.25. Tipologia, nombre de grups i nivell d’assistència (2005 2007). ....................................................... 166 212 Índex / Taules i figures Índex Figures Figura 1.1. La població infantil i adolescent de Barcelona en xifres absolutes. Evolució 1991 2006. ................. 13 Figura 1.2. Població infantil i adolescent en relació a la població total de Barcelona. Evolució 1991 2006. .................................................................................................................................................... 14 Figura 1.3. Població infantil i adolescent en relació a la població total de Catalunya. Evolució 1991 2006. .................................................................................................................................................... 14 Figura 1.4. Població de 0 a 17 anys segons edats. Barcelona. Evolució 1991 2006.............................................. 15 Figura 1.5. Població de 0 a 17 anys de Barcelona. 2006. ...................................................................................... 16 Figura 1.6. Població de 0 a 17 anys de Barcelona per districtes. 2006. ................................................................ 16 Figura 1.7. Població infantil i adolescent en relació a la població total de Barcelona per districtes. 2006 ..................................................................................................................................................... 17 Figura 1.8. Evolució de la taxa de natalitat de Barcelona per districtes. 1991 2006 (%) ...................................... 19 Figura 1.9. Evolució de la taxa de natalitat a Barcelona i a Catalunya. 1991 2006............................................... 20 Figura 1.10. Evolució de l’indicador conjuntural de fecunditat a Barcelona i a Catalunya. 1991 2004................ 20 Figura 1.11. Evolució de la mitjana d'edat en la maternitat a Barcelona i a Catalunya. 1991 2002.................... 21 Figura 1.12. Població de nacionalitat estrangera en relació a la població total de Barcelona per Districtes. Població de 0 a 19 anys. 2006. ............................................................................................ 23 Figura 1.13. Percentatge de naixements a Barcelona per districte segons nacionalitat espanyola o estrangera. 2006. ................................................................................................................................. 23 Figura 1.14. Llars segons el nombre de persones que hi viuen. Barcelona. 1991................................................. 24 Figura 1.15. Llars segons el nombre de persones que hi viuen. Barcelona. 2006................................................. 24 Figura 1.16. Evolució de les llars segons el tipus de nucli per Barcelona i per Catalunya. 1991 2001................. 25 Figura 1.17. Demandes, inicis d’intervenció i menors donats de baixa. 2003 2006............................................. 27 Figura 1.18. Total infància i adolescència atesa. 2003 2006................................................................................ 28 Figura 1.19. Infants en llista d’espera. 2003 2006 ............................................................................................... 28 Figura 1.20. Temps mig d’espera (dies). 2003 2006. ........................................................................................... 28 Figura 1.21. Procedència dels infants de 0 17 anys atesos pels EAIA de Barcelona en els anys 2003, 2004, 2005 i 2006................................................................................................................................. 29 Figura 1.22. Origen dels casos atesos per districtes. Percentatges. 2006. ........................................................... 30 Figura 1.23. Nombre d’infants i adolescents atesos a l’any en relació al nombre d’inicis d’intervenció en el mateix any (2003 2006) .............................................................................................................. 31 Figura 1.24. Infants i Adolescents atesos pels EAIA respecte el total de població de 0 a 17 anys. Percentatges. Barcelona. ..................................................................................................................... 32 Figura 1.25. Temps mig d’espera per districte (dies). ........................................................................................... 33 Figura 1.26. Població infantil atesa pels EAIA per situació tècnica. Barcelona per districtes. 2006. Percentatges. ....................................................................................................................................... 34 Figura 1.27. Tipus de maltractament al/ a la menor. Incidència de cada tipus respecte el total. Percentatges 2006. .............................................................................................................................. 34 Figura 1.28. Causes principals de la situació de risc. Percentatges 2006.............................................................. 35 213 Índex / Taules i figures Figura 1.29. Infants i adolescents atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència per edats. Districtes de Barcelona. Percentatges....................................................................................... 35 Figura 1.30. Infants i adolescents atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència per sexe. Barcelona. ................................................................................................................................... 36 Figura 1.31. Nombre d’infants i adolescents amb nacionalitat estrangera i espanyola atesos en els EAIA de Barcelona per districtes el 2006. Percentatge respecte el total de menors atesos. .............. 37 Figura 1.32. Nombre d’infants i adolescents atesos pels EAIA de Barcelona. Percentatges. 2006. ..................... 38 Figura 1.33. Situació dels casos atesos en els anys 2003, 2004, 2005 i 2006 ....................................................... 39 Figura 1.34. Motius de tancament dels casos atesos pels EAIA de la ciutat de Barcelona................................... 41 Figura 1.35. Ràtio de casos atesos als EAIA per professional. Districtes de Barcelona. 2006............................... 43 Figura 1.36. Recursos residencials. Centres d’Acollida de Barcelona. Franges d’edat. Any 2008......................... 44 Figura 1.37. Centres d’Acollida d’atenció a menors immigrants de Barcelona. Franges d’edat. Any 2008 ..................................................................................................................................................... 45 Figura 1.38. Centres Residencials d’Acció Educativa de Barcelona. Franges d’edat. Any 2007............................ 47 Figura 1.39. Centres Oberts de Barcelona. Franges d’edat. Any 2007.................................................................. 49 Figura 1.40. RESUM: La població infantil i adolescents en risc i desemparada atesa. Anàlisi de la demanda. 2006. ................................................................................................................................... 50 Figura 2.1. Distribució de la població per sexes. Catalunya. 2006 ........................................................................ 54 Figura 2.2. Distribució de la població per sexes. Barcelona. 2006 ........................................................................ 54 Figura 2.3. Evolució de la població femenina de 65 anys i més en relació a la població de Barcelona ................ 55 Figura 2.4. Evolució de la població femenina de 75 anys i més en relació a la població de Barcelona ................ 55 Figura 2.5. Índex de solitud. Barcelona. 2006. ...................................................................................................... 56 Figura 2.6. Nivell d’estudis de la població de Barcelona per districtes per sexe. 2001. Homes.......................... 59 Figura 2.7. Nivell d’estudis de la població de Barcelona per districtes per sexe. 2001. Dones........................... 59 Figura 2.8. Ocupats per situació professional a Barcelona per sexe. Població de 16 anys i més. Any 2001. .................................................................................................................................................... 61 Figura 2.9. Assalariats eventuals a Barcelona ciutat per sexes. Població de 16 anys i més. Any 2001................. 62 Figura. 2.10. Usos del temps diaris de la població de Barcelona per sexes. 2002 2003. Durada mitjana diària segons activitat i sexe. .................................................................................................. 62 Figura 2.11. Persones detingudes a Barcelona per violència masclista per mes de detenció en el període juny 2005 – juny 2008............................................................................................................. 79 Figura 2.12. Ordres de protecció sol licitades i concedides judicialment en el període juny 2005 – juny 2008.............................................................................................................................................. 80 Figura 2.13. Trencaments de condemna. Barcelona ciutat. 2006 2008. ............................................................. 80 Figura 2.14. Edat de les víctimes. Barcelona ciutat. 2006 2008. .......................................................................... 81 Figura 2.15. Edat dels/les agressors/es. Barcelona ciutat. 2006 2008. ................................................................ 82 Figura 2.16. Nacionalitat de l’autor de la violència de gènere. Barcelona ciutat 2006 08. .................................. 83 Figura 2.17. Nacionalitat de l’autor de la violència de domèstica. Barcelona ciutat 2006 08. ............................. 83 Figura 2.18. Dones ateses en els PIAD de Barcelona. Anys 2003 2007................................................................ 84 Figura 2.19. Dones ateses als PIAD segons nacionalitat. 2007 ............................................................................. 86 214 Índex / Taules i figures Figura 2.20. Accés directe i serveis que deriven a les dones ateses a l’EAD (2006 2007) .................................... 88 Figura 2.21. Nacionalitat de les dones ateses a l’EAD. 2005 2007 ....................................................................... 93 Figura 2.22. Origen de les dones acollides a la Casa. 2007. .................................................................................. 97 Figura 2.23 . Nombre d'usuaris del Servei d'Atenció a Homes que maltracten (2005 2007) ............................... 99 Figura 2.24. RESUM: les dones que han patit/pateixen la violència masclista. Anàlisi de les necessitats i de la demanda d’atenció. Any 2007. Barcelona ciutat....................................................................... 99 Figura 3.1. Piràmide d’edats de la població de Barcelona. Any 2006. ................................................................ 103 Figura 3.2. Sobreenvelliment de la població de Barcelona. Any 2006................................................................ 104 Figura 3.3. Pes de les persones de 65 i més anys en relació a la població total per sexes. Districtes de Barcelona. Any 2006. ......................................................................................................................... 105 Figura 3.4. Població de 85 i més anys que viu sola segons el districte i el sexe. Barcelona. 2007...................... 105 Figures 3.5. Evolució del grau de dependència a la ciutat de Barcelona. Població de 65 anys o més. Any 2006. ........................................................................................................................................... 106 Figura 3.6. Grau de dependència a la ciutat de Barcelona segons edat i sexe. Població de 65 anys o més. Any 2006.................................................................................................................................... 107 Figura 3.7. Distribució territorial de la dependència a Barcelona. Població de 65 anys o més. Any 2006. En percentatge. ........................................................................................................................ 108 Figura 3.8. Distribució del percentatge de places de centre de dia per districte. Barcelona, 2006.................... 111 Figura 3.9. Piràmide d’edat i sexe de les persones que han presentat la sol licitud única. Homes i Dones. 2005 2006. ............................................................................................................................. 112 Figura 3.10. Percentatge de valoracions de la dependència segons grau i lloc de residència. Maig 2007 –Setembre 2008. ....................................................................................................................... 117 Figura 4.1. Persones amb alguna discapacitat per grups d’edat i sexe. Any 2008............................................. 120 Figura 4.2. Persones amb alguna discapacitat per grups d’edat i sexe en relació a la població total. Percentatges. Barcelona i Catalunya. Any 2008................................................................................. 120 Figura 4.3. Persones amb alguna discapacitat per sexe i tipologia de discapacitat. Barcelona i Catalunya. Any 2008. ......................................................................................................................... 122 Figura 4.4. Nombre de persones usuàries per centre residencial a Barcelona. Ocupació real i places concertades. 2008.............................................................................................................................. 126 Figura 4.5. Percentatge de persones usuàries dels centres residencials segons edat. 2008. ............................. 126 Figura 4.6. Percentatge de persones usuàries dels centres residencials segons sexe. 2008. ............................. 127 Figura 5.1. Consum d’alcohol en els homes joves (estudiants de 14 18) ........................................................... 131 Figura 5.2. Consum d’alcohol en les dones joves (estudiants de 14 18 anys) ................................................... 131 Figura 5.3. Evolució del consum de cànnabis entre la població d’estudiants de secundària a Catalunya (en percentatge per al període 1994 2006) ....................................................................................... 133 Figura 5.4. Consum de cànnabis en els homes joves (estudiants de 14 a 18) .................................................... 133 Figura 5.5. Consum de cànnabis en les dones joves (estudiants de 14 a 18 anys) ............................................. 134 Figura 5.6. Consum de cocaïna en els homes joves (estudiants de 14 a 18) ...................................................... 136 Figura 5.7. Consum de cocaïna en les dones joves (estudiants de 14 a 18 anys) ............................................... 136 Figura 5.8. Consum de tranquil litzants en els homes joves (estudiants de 14 18) ........................................... 137 215 Índex / Taules i figures Figura 5.9. Consum de tranquil litzants en les dones joves (estudiants de 14 18) ............................................ 137 Figura 5.10. Distribució d’inicis de tractament per tipus de droga (2006).......................................................... 141 Figura 5.11. Inicis de tractament per abús de drogues a la ciutat de Barcelona ................................................ 141 Figura 5.12. Persones ateses als serveis d'atenció a les drogodependències (Centres d'Atenció i Seguiment) 2003 2007....................................................................................................................... 143 Figura 5.13. Evolució de les drogues il legals consumides per les persones ateses a urgències: nombre de persones i evolució 2000 2006 ..................................................................................................... 146 Figura 5.14. Mortalitat per reacció aguda a drogues.......................................................................................... 147 Figura 5.15. Evolució dels casos de SIDA en usuaris de drogues per via parenteral (UDVP) .............................. 149 Figura 5.16. Evolució del percentatge de retorn de xeringues (1990 2006)....................................................... 151 Figura 5.17. Evolució anual de les xeringues donades i retornades en els dispositius de reducció de danys, en nombre absolut (1990 2006) ............................................................................................. 151 Figura 5.18. Droga principal que motiva l’atenció del centre de dia (2005 2007).............................................. 159 Figura 5.19. Seguiment dels casos provinents dels CAS (en percentatge).......................................................... 163 Figura 5.20. Dies d’estada per persona provinent del CAS i el total de residents .............................................. 164 Figura 5.21. Nombre d’altes de les persones provinents dels CAS i del total de residents. ............................... 164 Figura 5.22. Entrevistes realitzades individuals, familiars i mèdiques. ............................................................... 165 Figura 5.23. Assistència als grups de treball per tipologia (nombre de participants) ......................................... 167 Figura 5.24. Mitjana de persones que assisteixen als grups de treball............................................................... 167 Figura 5.25. Nombre de grups de treball per tipologia....................................................................................... 167 Figura 5.26. RESUM: Xarxa d’atenció a les drogodependències a Barcelona ..................................................... 168 216