ACTA DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA 
 
Sessió d’11 de desembre de 2018 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, l’11 de desembre de 2018, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina 
Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo 
Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Irma Rognoni i Viader, Raimond 
Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, 
Xavier Mulleras Vinzia, Eulàlia Reguant i Cura, i Juanjo Puigcorbé i Benaiges, assistits per 
l’assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari 
general i que certifica. 
 
També hi són presents els Ims. Srs. Koldo Blanco Uzquiano i Josep Maria Montaner i 
Martorellles i les Sres. i els Srs.: Marta Clari i Padrós, gerent de l’Institut de Cultura, Jordi 
Ayala i Roqueta, gerent de Presidència i Economia, Josep Lluís Gómez Fernández, comissionat 
de Promoció Econòmica, Empresa i Innovació i Antonio Muñoz Juncosa, interventor general.  
 
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño i l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata. 
 
S’obre la sessió a les 16,30 h. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 
S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
Acords de la Comissió de Govern de 15 de novembre de 2018: 
 
1.-  (2018/582) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i 
Barcelona Plataforma Empresarial, SL per la realització del Projecte BPE Fledge Barcelona 
amb la finalitat de seleccionar set startups per a realitzar 10 setmanes d’acceleració i 5 anys 
d’acompanyament amb els objectius de donar visibilitat a BPE Fledge Barcelona davant de tot 
l’ecosistema empresarial de la ciutat, consolidar aquestes set empreses pilot, connectar-les amb 
l’ecosistema empresarial de Barcelona i crear nous vincles institucionals Barcelona-Startups-
Ciutats emergents, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i 
amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 
17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la Normativa general reguladora de les 
subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 30.000,00 euros; DECLARAR la 
no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en l’informe que 
consta a l’expedient; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de 30.000,00 euros amb càrrec a 
la partida corresponent del pressupost de l’any 2018; REQUERIR l’entitat beneficiària per tal 
que, en un termini no superior a tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat 
Ref.: CCP Economia 12/18 1 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
subvencionada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts; FACULTAR el Primer 
Tinent d’Alcaldia, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura del conveni i DONAR-
NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
2.-  (3-166/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-166/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, provinent del reconeixement d’ingrés de l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona, per un import de 132.243,16 euros, derivat del Conveni de 14 de juny de 2018 en 
matèria d’atenció i informació ciutadana, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
18110595; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a 
la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 22 de novembre de 2018: 
 
3.-  (F1807) APROVAR la formalització d’un Contracte de Finançament per import de 100 milions 
d’euros amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), d’acord amb les 
condicions annexes i DELEGAR a l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, primer Tinent d’Alcaldia 
d’Economia i Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals, i el Sr. Jordi Ayala Roqueta, 
gerent de Presidència i Economia, de forma indistinta, l’atorgament de tota la documentació 
necessària per dur a terme la signatura i disposició de les operacions. DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
4.-  (3–172/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-172/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 
2018, d’import 300.000,00 euros, per fer front a despeses per la gestió del sistema de transport 
BICING, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 18110991; i PUBLICAR 
aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
5.-  (3–174/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-174/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 
2018, d’import 60.176,00 euros, per fer front a despeses de l’increment d’horari i serveis del 
CAS Baluard del Districte de Ciutat Vella que gestiona l’Agència de Salut Pública, de 
conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta 
a l’expedient, referència comptable núm. 18111391; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta 
Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 29 de novembre de 2018: 
 
6.-  (16005111-001) PRORROGAR, a l’empara dels articles 23.2 i 303 del TRLCSP, de mutu acord 
per un període comprès des de l’1 de desembre 2018 fins al 30 de novembre de 2019, el 
contracte 16005111-001 que té per objecte Pòlisses assegurances, adjudicat a l’empresa Vida 
Caixa SA Seguros y Reaseguros, amb NIF A58333261, per un import total de 389.465,68 euros 
(IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 389.465,68 
euros, IVA inclòs, amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen que s’indica en 
aquest document, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de 
l’exercici posterior a l’actual. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a les 
dependències de Direcció de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona per a la seva 
Ref.: CCP Economia 12/18 2 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
7.-  (16005085-001) PRORROGAR, a l’empara dels articles 23.2 i 303 del TRLCSP, de mutu acord 
per un període comprès des de l’1 de desembre de 2018 fins al 30 de novembre de 2019, el 
contracte 16005085-001 que té per objecte Pòlisses assegurances, adjudicat a l’empresa 
Segurcaixa Adeslas SA Seguros y Reaseguros, amb NIF A28011864, per un import total de 
2.266.882,72 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en 
l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 
2.266.882,72 euros, IVA inclòs, amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen que 
s’indica en aquest document, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en el 
pressupost de l’exercici posterior a l’actual. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a 
les dependències de la Direcció de Patrimoni per a la seva formalització en el termini de 15 dies 
hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR-NE compte a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. 
 
8.-  (3–167/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-167/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, provinent de l’ingrés de la Diputació de Barcelona, per un import 
de 114.281,00 euros, derivat del Conveni per a la realització d’esdeveniments esportius 
d’interès per la ciutat de Barcelona durant l’any 2017, de conformitat amb la documentació i 
amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
18110695; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a 
la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 5 de desembre de 2018: 
 
9.-  (2018/648) APROVAR el Protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, GSMA, 
AENA, Fira Internacional de Barcelona, Futbol Club Barcelona, Acció (Generalitat de 
Catalunya), Consorci Turisme de Barcelona, Associació Catalana d’Universitats Públiques, 
Barcelona Global, Port de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Cambra Oficial de 
Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i Diputació de Barcelona, que té per objecte 
establir un marc de col·laboració per la dinamització de la identitat i reputació de Barcelona 
com a palanques per a potenciar l’economia local i la millora de l’ocupació de qualitat dels 
ciutadans; FACULTAR el Comissionat de Promoció Econòmica, Empresa i Innovació Lluís 
Gómez Fernández per a la signatura del protocol; DONAR-NE compte a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. 
 
10.-  (3–186/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-186/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en l’anul·lació de transferència de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2018, per import d’1.038.422,00 euros, per despeses no realitzades per l’Institut 
Municipal d’Informàtica (IMI) del servei multi consulta de l’Àrea de Drets de Ciutadania, de 
conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta 
a l’expedient, referència comptable núm. 18112891; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta 
Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 Expedients SAP 
 
1.- (961/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 30 de juliol de 2018, que adjudica a 
Irene del Pozo Garcia el contracte relatiu a la realització d’una diagnosi territorial on es 
defineixin les fortaleses i les mancances comercials i de territori de l’eix comercial Sants Les 
Ref.: CCP Economia 12/18 3 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
Cort, l’elaboració d’un pla estratègic i la definició d’un sistema d’indicadors d’avaluació per al 
seguiment de la seva implementació, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 14.883,00 
euros. 
 
2.- (706/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 17 de setembre de 2018, que inicia 
expedient, aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei 
d’actualització i estudi de les activitats comercials, per als exercicis 2018-2019, i per un import 
de 126.137,42 euros. 
 
3.- (1123/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 2 d’octubre de 2018, que adjudica a la 
Fundació Universitat Oberta de Catalunya el contracte relatiu a l’elaboració de l’estudi sobre 
Barcelona i el retailing de proximitat de nous horitzons i noves idees i oportunitats, per als 
exercicis 2018-2019, i per un import de 18.129,55 euros. 
 
4.- (2018/548) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 31 d’octubre de 2018, que adjudica a 
la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació el contracte relatiu a la coordinació i gestió 
del compromís de sostenibilitat, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 96.267,60 
euros. 
 
5.- (0805/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 5 de novembre de 2018, que adjudica a 
Iluminaciones Ximenez, SA. el contracte relatiu als serveis d’instal·lació, manteniment i 
desmuntatge de l’enllumenat nadalenc a determinades vies de la ciutat de Barcelona, lot 1, per 
als exercicis 2018-2019, i per un import de 81.070,00 euros. 
 
6.- (0805/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 5 de novembre de 2018, que adjudica a 
Iluminaciones Ximenez, SA. el contracte relatiu als serveis d’instal·lació, manteniment i 
desmuntatge de l’enllumenat nadalenc a determinades vies de la ciutat de Barcelona, lot 2, per 
a l’exercici 2018, i per un import de 20.545,80 euros. 
 
7.- (0805/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 5 de novembre de 2018, que adjudica a 
Imesco Iluminaciones Artísticas, S. el contracte relatiu als serveis d’instal·lació, manteniment i 
desmuntatge de l’enllumenat nadalenc a determinades vies de la ciutat de Barcelona, lot 3, per 
a l’exercici 2018, i per un import de 47.190,00 euros. 
 
8.- (0805/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 5 de novembre de 2018, que adjudica a 
Instalaciones Nycsa, SL. el contracte relatiu als serveis d’instal·lació, manteniment i 
desmuntatge de l’enllumenat nadalenc a determinades vies de la ciutat de Barcelona, lot 5, per 
a l’exercici 2018, i per un import de 16.008,30 euros. 
 
9.- (0805/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 6 de novembre de 2018, que anul·la 
part de l’autorització de la despesa del contracte relatiu als serveis d’instal·lació, manteniment i 
desmuntatge de l’enllumenat nadalenc a determinades vies de la ciutat de Barcelona, per a 
l’exercici 2018, i per un import de 7.610,90 euros. 
 
10.- (2018/625) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 12 de novembre 
de 2018, que inicia expedient, amb tramitació urgent, aprova el plec de clàusules i autoritza la 
despesa del contracte relatiu als serveis de vigilància IV Fira CR i ESS, per als exercicis 2018-
2019, i per un import de 50.578,00 euros. 
 
11.- (0896/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 14 de novembre de 2018, que adjudica 
a Iniciatives Events, SL. el contracte relatiu a la conceptualització, programació cultural, 
Ref.: CCP Economia 12/18 4 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
coordinació, producció, execució i comunicació de les accions de la campanya de promoció de 
Nadal en suport al comerç de proximitat de l’any 2018, per als exercicis 2018-2019, i per un 
import de 227.345,02 euros. 
 
12.- (0896/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 14 de novembre de 2018, que anul·la 
part de l’autorització del contracte relatiu a la conceptualització, programació cultural, 
coordinació, producció, execució i comunicació de les accions de la campanya de promoció de 
Nadal en suport al comerç de proximitat de l’any 2018 adjudicat a Iniciatives Events, SL., per 
als exercicis 2018-2019, i per un import de 22.350,58 euros. 
 
13.- (267/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 15 de novembre de 2018, que adjudica a 
Etic Habitat, SCCL el contracte relatiu als serveis d’execució del Programa de convivència 
entre veïns i veïnes i propietaris/es d’habitatges i altres allotjaments d’ús turístic, per als 
exercicis 2018-2019, i per un import de 215.380,00 euros. 
 
14.- (1239/18) Del gerent del districte de l’Eixample, de 20 de novembre de 2018, que adjudica a 
Dommia Design Studio, SL. el contracte relatiu a la implementació d’un programa de 
fidelització per al comerç associat de l’Eixample, per als exercicis 2018-2019, i per un import 
de 17.424,00 euros.  
 
15.- (1265/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 22 de novembre de 2018, que adjudica 
a D’Aleph Iniciativa y Organización el contracte relatiu als serveis de suport tècnic per 
analitzar la situació de la Direcció de Serveis de Comerç, definir un quadre de comandament 
amb una selecció de línies estratègiques, els indicadors de seguiment bàsics i elaborar un 
dictamen amb les propostes de millora, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 
10.618,96 euros. 
 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
La PRESIDENTA comunica que s’ha arribat a un acord entre tots els portaveus per tractar 
primer de tot el punt número 6, relatiu a Can Batlló.  
 
1.-  (F-1808) AUTORITZAR a Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA) la formalització 
d’un préstec col·lectiu a llarg termini pel sistema crowdlending per un import màxim de 
300.000,00 euros, d’acord amb les condicions annexes, i destinat a la instal·lació de dues 
plaques fotovoltaiques en dos edificis municipals de Ciutat Vella i Nou Barris respectivament. 
 
El Sr. AYALA presenta la proposta d’autorització a l’empresa TERSA perquè formalitzi un 
préstec a cinc anys i fins a un màxim de 300.000 euros mitjançant crowdlending per finançar la 
instal·lació de dues plaques fotovoltaiques a dos edificis municipals a Ciutat Vella i a Nou 
Barris. Explica que el crowdlending és com el crowdfunding amb la diferència que no és a fons 
perdut, sinó a retornar amb un tipus d’interès, que estaria dins de les previsions del principi de 
Ref.: CCP Economia 12/18 5 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
prudència financera. Matisa que es pretén intentar fer una mica de pedagogia sobre aquest tipus 
d’energia implicant la ciutadania en el finançament d’aquesta operació. 
 
La Sra. RECASENS anuncia que hi votaran a favor, com sempre han fet en totes les polítiques 
d’impuls a les energies renovables, per millorar la qualitat de l’aire i per avançar en 
l’autosuficiència energètica a la ciutat, ja que és per millorar la qualitat de vida dels barcelonins. 
Indica que el seu grup, en l’anterior mandat, van iniciar la feina per posar en marxa l’operador 
municipal energètic. Així mateix, mostra el seu acord en el fet que es busquin fórmules de 
col·laboració entre l’Administració i els privats. Tot seguit, pregunta com es donarà a conèixer 
al gran públic aquesta oportunitat d’inversió, si s’endegarà una campanya de promoció, si es 
farà a través d’alguns canals especialitzats o quin serà el canal que s’utilitzarà.  
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia que el seu grup fa una 
reserva de vot, perquè encara tenen molts dubtes sobre aquest tipus de projectes i tampoc 
entenen per què l’ajuntament, en aquests moments, no pot fer aquesta inversió directament en 
lloc d’acudir a aquests sistemes de finançament, que no veuen gaire clars, perquè aquest deute 
no computa com a deute de l’ajuntament, sinó que es trasllada als ciutadans. Concreta que 
tampoc tenen clar quin és el termini de finançament ni tampoc quin és el retorn d’aquesta 
inversió, entre d’altres preguntes, com ara quina és la plataforma que operarà, quins límits 
tindran els inversors que no estiguin acreditats o quina serà la campanya que es farà per intentar 
promocionar la inversió dels ciutadans en aquests projectes.  
 
La Sra. CAPDEVILA informa que fan reserva de vot. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia que també faran una reserva de vot. Manifesta que no entenen per 
què s’opta per 300.000 euros per instal·lar dues plaques i per què no s’opta per instal·lar més 
plaques i un endeutament més gran, perquè hi ha marge. Comenta que potser l’element 
pedagògic que apuntava el gerent no és suficient per optar per aquesta fórmula. Conclou que 
estudiaran millor l’expedient i es pronunciaran en el Ple. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que també tenen alguns dubtes sobre aquest expedient, per 
exemple, per què per a la instal·lació de dues plaques fotovoltaiques s’utilitza aquesta fórmula 
del crowdlending i no ho fa directament TERSA o l’ajuntament. Demana que expliquin el 
motiu pel qual han optat per aquest tipus de finançament, si pot ser en aquesta sessió o, si no, 
abans del Ple. Comunica que fan una reserva de vot. 
 
La Sra. REGUANT assenyala que fan una reserva de vot. 
 
El Sr. Puigcorbé expressa el vot a favor. 
 
El Sr. AYALA constata que sí que computa com a deute de l’Ajuntament. Informa que el 
termini és d’un màxim de cinc anys. Quant a com es farà la promoció, explica que en 
l’expedient s’estableix el concurs per una plataforma i que aquestes plataformes tenen sistemes 
de promoció. A més, comenta que són dues plaques que tenen molta visibilitat ciutadana, cosa 
que ajudarà a fer-ne la difusió. Reitera que no es busca només el finançament, atès que aquesta 
empresa no té previst fer dèficit i, per tant, amb recursos propis cobrirà aquesta part del deute –
és a dir, serà simplement deute però no dèficit–, sinó que l’objectiu és implicar la ciutadania, 
petits inversors, en aquest tipus d’energia com a element pedagògic.     
 
Es dictamina amb posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata i 
regidor no adscrit Sr. Puigcorbé i la reserva de vot de Cs, ERC, PSC, PP i CUP.  
Ref.: CCP Economia 12/18 6 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
2.-  (2018/610) APROVAR l’expedient 2018/610 de reconeixement de crèdit per un import de 
60.902,04 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de l’Autoritat Portuària 
de Barcelona, amb CIF Q0867012G i no reconegudes en l’exercici que li corresponien. 
AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació de la despesa per un import de 
60.902,04 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor 
de l’Autoritat Portuària de Barcelona amb CIF Q0867012G. 
 
El Sr. AYALA exposa que, el 2014, l’ajuntament va adquirir dues concessions que havia 
atorgat l’Autoritat Portuària a la Fundació de Navegació Oceànica de Barcelona, que estan 
subjectes a dues taxes: una d’aprofitament especial del domini públic i una altra d’ocupació 
privativa del domini públic portuari. Indica que l’ajuntament està exempt de la primera de les 
taxes i que de la segona s’havia sol·licitat una exempció sobre la base que s’hi feien activitats 
d’ensenyament, que el Port ha rebutjat. Matisa que a la concessió no figura aquesta activitat. 
Arran d’aquesta no acceptació, informa que l’ajuntament ha pagat la taxa del 2017 i del 2018 i 
que queden per pagar les taxes del 2014, 2015 i 2016, que és el període en què s’havia 
sol·licitat aquesta exempció. 
 
La Sra. RECASENS expressa el seu vot a favor. 
 
El Sr. SIERRA comunica que hi votaran a favor. Entenen que aquesta fundació, que opina que 
és un dels tants «xiringuitos» polítics de l’antiga Convergència i Unió a la ciutat, no està 
exempta de pagar taxes, perquè no feien una activitat educativa, sinó simplement 
emmagatzemaven embarcacions. 
 
La Sra. CAPDEVILA fa reserva de vot. 
 
La Sra. BALLARÍN manifesta que hi votaran a favor, perquè, després d’aquest període de 
debat, la resolució ha estat que cal pagar aquestes taxes i, per tant, cal regularitzar la situació: 
pagar el deute i complir les lleis, que és el que li pertoca a un ajuntament. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia que s’hi abstenen. 
 
La Sra. REGUANT comunica que fan reserva de vot. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot a favor. 
 
La Sra. RECASENS explica que, des del seu grup, es va estar treballant perquè la Fundació de 
Navegació Oceànica es convertís en un referent internacional de la vela oceànica i que fos una 
vocació esportiva per a la ciutat. Comenta que l’única cosa que el seu grup pot lamentar és que 
això hagi acabat amb la suspensió de la Barcelona World Race, que suposa que el Grup de 
Ciutadans estaven a favor d’aquesta competició internacional.  
 
El Sr. SIERRA respon a la senyora Recasens que un «xiringuito» polític és una fundació en 
què, en l’últim any de mandat del senyor Trias, Convergència i Unió va rebre una quantitat 
indecent de milions des del Consorci d’Educació per mantenir un «xiringuito» polític que 
costava a la ciutat al voltant d’uns 15 milions d’euros, sense gairebé cap patrocinador. Constata 
que el seu grup està a favor que aquesta mena d’esdeveniments, com la Barcelona World Race, 
es facin a Barcelona, però ben fets i no mitjançant «xiringuitos» polítics. 
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 7 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
                        
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, 
PSC i del regidor no adscrit Sr. Puigcorbé, amb la reserva de vot d’ERC i CUP i amb 
l’abstenció del PP.  
 
3.-  (EM 2018-12/15) PRENDRE RAÓ dels acords de la Junta General ordinària i extraordinària de 
la societat Fira 2000, SA, de 29 de juny de 2018, relatius a la reducció de capital social, per 
import de 92.054.297,66 euros, mitjançant l’amortització i consegüent anul·lació d’accions, de 
les quals 36.728 accions, de 601,01 euros de valor nominal cadascuna, dels números 575.480 a 
la 585.585, de la 632.461 a la 645.771 i de la 676.611 a la 689.921 corresponen a l’Ajuntament 
de Barcelona, així com la consegüent renumeració de les accions resultants, de manera que es 
reassignen a l’Ajuntament de Barcelona 133.213 accions de 601,01 euros de valor nominal 
cadascuna, dels números 76.199 a 209.411, ambdues inclusivament. AUTORITZAR la 
modificació de l’article 6 dels estatuts de Fira 2000, SA, relatiu al capital social, per tal 
d’adequar-lo a l’import resultant de les operacions aprovades. FACULTAR el representant de 
l’Ajuntament de Barcelona en la Junta General d’accionistes de Fira 2000, SA per a que pugui 
efectuar totes les actuacions encaminades a la plena efectivitat d’aquest acord. 
 
El Sr. AYALA exposa que es tracta de la reducció de capital, en compliment de la Llei de 
societats, de Fira 2000, que és una societat patrimonial, i l’objectiu és fer front a aquestes 
inversions que va fer inicialment i que van comportar un endeutament. Explica que la via 
escollida, en el conveni, per finançar, a través de la diputació, Generalitat i ajuntament, aquesta 
acció va ser fer ampliacions de capital. Fa palès que, lògicament, això no passa pel compte de 
resultats i, en conseqüència, s’acumulen unes pèrdues que, en un moment donat, s’han 
d’eixugar a través d’aquestes aportacions que han fet les administracions, tal com estava 
previst. Concreta que es demana, tal com ja han aprovat la Generalitat i la diputació, autoritzar a 
fer aquesta reducció per tornar al capital inicial que tenia aquesta societat. 
 
La Sra. RECASENS expressa el seu vot a favor, atès els informes favorables de Serveis Jurídics 
i d’Intervenció. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Comunica que fa reserva de 
vot. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia que fan reserva de vot. 
 
La Sra. BALLARÍN informa que hi voten a favor, ja que simplement és compliment del que 
estableix el conveni i la llei.  
 
El Sr. MULLERAS comunica que fan reserva de vot. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que fan reserva de vot. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot a favor. 
   
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, PSC 
i del regidor no adscrit Sr. Puigcorbé i amb la reserva de vot de Cs, ERC, PP i CUP.  
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 8 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
4.-  (01- PPPNT2018) APROVAR inicialment l’ordenança per prestacions patrimonials de caràcter 
públic no tributari dels serveis de cementiris d’acord amb el projecte que consta a l’expedient i 
SOTMETRE l’esmentada ordenança a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, 
comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, dins dels 
quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin 
oportunes. 
 
El Sr. AYALA exposa que es tracta d’uns canvis que es produeixen per l’aprovació de la Llei 
de contractes, que modifica la Llei d’hisendes locals i fa diferents canvis en el criteri de 
concepció de taxes. Especifica que són uns canvis, bàsicament, pensats per al servei d’aigua o 
de recollida de residus i que, de retruc, afecten també les taxes de cementiris. Per això, d’acord 
amb la nova interpretació de la llei, aquestes taxes de cementiris s’han de considerar prestacions 
patrimonials de caràcter públic no tributari. Concreta que es presenta l’aprovació d’aquesta 
modificació i d’aquestes prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari, amb 
compliment de la llei, que bàsicament és tal com està la taxa, a excepció de la incorporació de 
les prestacions gratuïtes de serveis funeraris, que es va aprovar al Ple fa poc, i l’exclusió de la 
cremació, que, a efectes legals, no correspon ni a una taxa ni a una prestació patrimonial, sinó 
que s’ha de considerar un preu privat, ja que és un servei ofert pel mercat.  
Així mateix, explica que aquest projecte té un procediment especial d’aprovació, el primer punt 
del qual és facilitar als grups polítics la seva valoració i que el Partit Popular i el Partit 
Socialista han presentat al·legacions. Precisa que no s’ha acceptat l’al·legació del Partit 
Popular, perquè demanava incorporar una cosa que legalment no era possible; i que del Partit 
Socialista s’han fet algunes incorporacions, com el tema de l’impacte de gènere i alguns ajustos 
de caràcter tècnic.  
Comenta que en el procediment no hi ha una consulta prèvia ciutadana, sinó que hi ha una 
consulta posterior a aquesta aprovació, amb un procediment similar al de les taxes, que durarà 
trenta dies. 
 
La Sra. RECASENS comunica que s’hi abstindran, perquè és cert que hi ha part de compliment 
de la llei i que, fruit d’aquesta modificació, s’hi incorporen les bonificacions socials pactades 
amb el Grup Demòcrata, però els preocupa que, a partir d’ara, els preus públics seran fixats pel 
Consell d’Administració i no pel Consell Plenari, mitjançant les ordenances fiscals.  
 
El Sr. BLANCO valora que els canvis introduïts, en generals, són per a l’adaptació al nou 
Decret sobre la universalitat dels serveis públics i a la nova ordenança de cementiris, aprovada 
en comissió, i que altres canvis han estat suggerits per la síndica de la ciutat. Indica que els 
serveis dels cementiris municipals ara es denominen prestacions patrimonials, excepte el servei 
de cremació. Remarca que és un canvi obligatori i és determinat pel compliment de la legislació 
vigent i que tampoc hi ha cap canvi significatiu en les tarifes, ja que es mantenen els preus 
d’anys anteriors. Per tot això, manifesta que el seu vot és favorable. 
 
La Sra. CAPDEVILA assenyala que és una qüestió essencialment tècnica per als canvis en la 
Llei reguladora d’hisendes locals que inclou la nova Llei de contractes del servei públic, que fa 
que els serveis coactius que, anteriorment, es regulaven en l’Ordenança fiscal 3.9 de les taxes 
Ref.: CCP Economia 12/18 9 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
de serveis de cementiris i de cremació s’hagin de regular per una ordenança de prestacions no 
tributàries amb relació a les antigues taxes de cementiris i als preus de cremació com a preus 
privats. Esperen que en el tràmit previ al Ple s’inclogui l’informe sobre l’impacte de gènere de 
l’ordenança per poder-lo analitzar abans de la seva aprovació inicial al Consell Plenari. Per tant, 
anuncia que s’hi abstenen. 
 
La Sra. BALLARÍN indica que, a partir d’ara, hi ha moltes taxes que passaran a ser prestacions 
patrimonials de caràcter públic no tributari i caldrà veure com es fa l’adaptació. Comenta que hi 
van presentar algunes al·legacions: la primera sobre la nomenclatura, perquè consideraven que 
no es tractava d’un tribut i al projecte es parlava contínuament de subjecte passiu, fet 
imposable, etcètera, cosa que s’ha corregit; una altra sobre les taxes de l’epígraf cinquè de les 
tarifes per als pensionistes amb pensió mínima i sense altres béns econòmics per aclarir les 
possibles contradiccions que es plantejaven, i una tercera per demanar un informe sobre 
l’impacte de gènere en aquesta proposta. Com que aquestes al·legacions s’han acceptat en part, 
hi votaran a favor. 
 
El Sr. MULLERAS matisa que no és només una qüestió tècnica, sinó que és una qüestió amb 
molts efectes polítics i socials, sobretot tenint en compte que la cremació és ja un sistema que 
s’utilitza més que la inhumació a Barcelona i que cada vegada s’utilitzarà més, per la qual cosa 
generarà més despeses als barcelonins i més ingressos a l’empresa Cementeris de Barcelona. 
Entenen que el Govern està incomplint un mandat polític que es va aprovar en la Comissió de 
Presidència del mes passat en què es deia, proposta del Partit Popular aprovada, que es tornarien 
a incloure les taxes de cremació en aquest tipus d’ordenança i que, a més, se sotmetrien a 
votació del Consell Plenari. Incideix que, amb aquesta aprovació, estan deixant la porta oberta 
que aquest preu privat de cremació es pugui apujar sense cap mena de control polític per part de 
la Comissió de Govern. Per tot això, indica que el seu grup ha presentat esmenes en aquest 
període previ i ara presentaran al·legacions i votaran en contra d’aquesta aprovació inicial. 
 
La Sra. REGUANT informa que s’hi abstindran.  
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot a favor. 
 
El Sr. AYALA aclareix que les prestacions patrimonials se segueixen aprovant pel Consell 
Plenari, tal com estableix la llei, i que no es pretén que s’aprovin per Comissió de Govern, 
exceptuant el tema de cremació. Remarca que l’impacte de gènere ja està incorporat a 
l’expedient i, a més, és favorable. Quant al tema de cremació, comenta que per canviar-ho 
caldria canviar la Carta de Barcelona, ja que l’article 16 estableix que els preus públics són 
competència pròpia de la Comissió de Govern, no una competència delegada com passa en 
altres ajuntaments.  
 
La Sra. RECASENS indica que es referia a les taxes de cremació. 
 
El Sr. MULLERAS assenyala que no estan debatent un tema legal, sinó un tema de voluntat 
política i de no obrir la porta a increments abusius de la cremació a Barcelona. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa l’abstenció del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Reguant expressa l’abstenció de la CUP i el 
Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
Ref.: CCP Economia 12/18 10 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
5.-  (E.10.6049.17) APROVAR inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de 
l’ús privatiu de domini públic d’una part del conjunt industrial protegit situat al carrer de 
Pellaires núm. 30-38 conegut com Palo Alto, amb la finalitat de consolidar el conjunt industrial 
de Palo Alto com a centre de producció artística i cultural, a l’entorn del disseny i la creació de 
la ciutat, a través de la implantació d’una residència d’empreses amb projectes “tractor” i la 
d’una incubadora d’empreses; SOTMETRE’L a informació pública durant el termini de trenta 
dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per elevat automàticament 
aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; CONVOCAR la concurrència pública per 
adjudicar la concessió; i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions 
encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
El Sr. MONTANER exposa que aquest 2018 ha caducat la concessió que es va fer el 1998 a la 
Fundació Palo Alto per gestionar durant vint anys el conjunt industrial anomenat Palo Alto i 
que, per tant, a partir del febrer del 2017, es va iniciar un procés de balanç i de revisió de com 
havia funcionat durant aquest temps i, el 2018, un procés participatiu amb les entitats de 
l’entorn de Palo Alto i amb els grups polítics en què es va establir una sèrie de criteris i 
d’aspiracions en relació amb aquest conjunt, com ara recuperar la seva gestió municipal. Indica 
que, arran d’això, s’ha treballat durant uns mesos en l’elaboració del plec de clàusules que ara 
presenten a aprovació inicial, que implica un seguit de decisions: recuperar el lideratge públic 
de Palo Alto, per tant, el 55 % serà de gestió pública de l’Ajuntament de Barcelona i un 45 % 
seran projectes empresarials creatius dins del món de la cultura, del disseny i de la creació dins 
de la ciutat, dels quals el 30 % són els projectes tractors, que són projectes ja consolidats, i un 
15 % és una incubadora de nous projectes creatius. Precisa que aquest 45 % surt a licitació 
pública, que és el que s’ha de fer en aquest moment. Concreta que aquest plec estableix un 
termini per a aquesta concessió de quinze anys, prorrogables a cinc anys més; i que els projectes 
tractors hi poden estar cinc anys, prorrogables a dos i mig i de manera excepcional dos i mig 
més, és a dir, un màxim de deu anys; també unes normes per als projectes d’incubadora i tot un 
sistema de governança regit per tres organismes: un consell rector, per l’Oficina Tècnica de 
Gestió i per una comissió tècnica de selecció i avaluació bàsicament d’aquests projectes 
d’incubadora. 
 
El Sr. BLASI matisa que mai havia existit un lideratge públic, que era una iniciativa privada de 
la mà d’una concessió pública que va tirar endavant un projecte que avui és d’èxit i amb una 
marca de reconegut prestigi internacional. Explica que, el març del 2017, el Grup Demòcrata va 
formular al Districte de Sant Martí una proposició en què posaven èmfasi que s’acaba el termini 
de la concessió i demanaven un procés participatiu. Quant al procés participatiu, ni hi entra en 
discussió ni en valoració. Indica que l’abril del 2018 va caducar la concessió i que es va fer un 
arranjament per poder-la prolongar fins al 31 de desembre, amb aquesta situació de precarietat. 
Creu que no han establert un diàleg de veritat amb l’actual gestor, la Fundació Palo Alto, amb 
transparència i per donar seguretat a la continuïtat de determinats projectes. Matisa que hi ha 
molts mecanismes per poder exercir sense fer un trossejat, que complica la gestió, que permeten 
establir un sistema de governança i de control per part de l’Administració. Retreu que 
estableixen mecanismes que posen en crisi la viabilitat econòmica.  
Per tot això anuncia que no hi donen suport. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Demana que el Sr. Montaner li 
expliqui per què la concessió de Can Batlló s’atorga per trenta anys, prorrogables fins a 
cinquanta, i la de Palo Alto només a deu, com també vol saber quantes vegades s’ha reunit amb 
les persones que treballen al recinte de Palo Alto i que fa anys que han fet inversions, que han 
rehabilitat els espais, que han donat forma a un projecte de gran rellevància pública i notorietat, 
Ref.: CCP Economia 12/18 11 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
simplement a través de desenvolupar projectes personals, que, en aquests moments, són un 
referent d’innovació, d’expressió artística i de disseny i que tenen una projecció en l’àmbit de 
ciutat i internacional.  
D’altra banda, considera que no són dos projectes incompatibles, sinó que es poden 
compatibilitzar les activitats del veïnat amb les activitats de les empreses que hi ha a Palo Alto. 
Tot seguit, retreu que el Govern ha tingut una nul·la relació amb les persones que hi treballen, 
que es queixen que no els han volgut escoltar, que s’han reunit amb tots els grups polítics 
menys amb el grup del Govern. Per tot això, manifesta que els preocupa que la futura gestió que 
vol dur a terme el Govern posi en risc aquestes activitats, que tenen una certa projecció pública 
i notorietat. Conclou que no donaran suport a aquesta proposta, que opina que té més un interès 
polític o partidista que no pas l’interès de desenvolupament i projecció del recinte de Palo Alto. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia que s’hi abstenen. 
 
La Sra. BALLARÍN manifesta que aquest cas és com Can Batlló, però a l’inrevés. Explica que 
fa vint-i-cinc anys l’ajuntament va concedir la gestió a precari de l’antiga fàbrica Gal i Puigsech 
a un grup d’artistes i emprenedors que han fet un projecte impressionant amb una projecció 
molt extensa.  
Anuncia que hi votaran en contra per cinc raons fonamentals: primer, perquè no es respecta la 
tasca realitzada pels concessionaris en aquests vint-i-cinc anys, de fet, existeix una clara 
utilització del valor afegit creat sense cap mena de reconeixement en aquests plecs; segon, 
perquè aquest plec no aporta cap mena de memòria projectual i econòmica mínimament sòlida 
sobre el nou ús que es preveu; tercer, perquè el termini de cinc anys, més dos i mig opcionals, 
significa que, si s’arribés a constituir una fundació amb aquestes empreses, seria una fundació 
que l’única funció que tindria seria fer com una gestió immobiliària, canviar els locals dels uns 
als altres; quart, perquè les despeses de manteniment i millora passaran a ser mesurades en 
termes de propietari privat i lloguer privat, cosa que implicarà un marc de despesa que no ha 
estat mesurat, i, cinquè, perquè s’exclou de facto el concessionari de l’evolució del projecte, 
quan fins ara era el concessionari qui portava de manera exclusiva tot el projecte, ja que en 
aquests futurs òrgans rectors la part empresarial simplement és un representant. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que en aquesta sessió hi ha tres expedients, Can Batlló, Can Ricart i 
Palo Alto, en els quals el Govern municipal utilitza criteris diferents per a l’adjudicació dels 
usos. Comenta que l’experiència de Palo Alto ha estat un èxit; per això, entenen que no és 
justificable que ara es plantegi un canvi de gestió. Opina que potser s’hauria de plantejar com 
millorar aquesta situació i no com posar-hi fi de manera dràstica. Apunta que aquest projecte 
que plantegen tampoc convenç les associacions de veïns afectades ni els gestors actuals, amb 
els quals sembla que el diàleg no ha estat del tot constructiu, si n’hi ha hagut. Demana que el 
regidor expliqui la raó d’aquest canvi de model d’una gestió que funciona i que és un èxit. 
Afegeix que tampoc es garanteixen les inversions a Palo Alto amb aquest nou plantejament. 
Recorda que hi treballen quatre-centes persones i hi ha quaranta-quatre empreses instal·lades, 
start-ups de creativitat i digitals. Opina que, amb aquest plantejament, potser s’està perdent 
l’esperit creatiu de Palo Alto, aquesta manera de rehabilitació constant. Manifesta que tampoc 
tenen clar quina és l’anàlisi financera, la viabilitat econòmica d’aquest projecte, que amb una 
part molt petita dels usos es vol finançar una part molt més gran de tots els usos nous que volen 
imposar a Palo Alto. 
 
La Sra. REGUANT assenyala que, en aquest tema, considerarien millor que s’inserís en la 
lògica de retorn social i balanç comunitari, com en el cas de Can Batlló. Manifesta que els 
percentatges de 55-45 li semblen una pèrdua, tenint en compte que fa algunes setmanes es 
Ref.: CCP Economia 12/18 12 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
parlava d’altres xifres, com ara que la part de la incubadora estaria a la part del 55 % gestionada 
per Barcelona Activa, i que, a més, és un detriment de cara a enfortir aquest espai amb una 
vocació que s’acosti més, tot i que no serà una lògica del retorn social i el balanç comunitari, a 
la dimensió pública i del retorn al barri i a les veïnes. Constata que és millor això que el que hi 
havia fins ara. Conclou que s’hi abstindran. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ destaca que, en aquest cas, es tracta d’una sèrie de professionals que 
s’associen i que una ruïna la converteixen en excel·lència, cosa que considera que té un valor 
tan gran com una associació de veïns. És per això que no entén per què no s’esglaona i és el 50-
50, per què no es fa el 30 % d’empreses de disseny i es puja del 15 al 20 % la incubadora, que 
és el que dona un resultat social més important, i es baixa el 10 % pendent de destinació al 5 %. 
Indica que la proporció de 50-50 és la petició extrema que fa la concessionària actual. 
Manifesta que, si fos així, hi votaria a favor. 
 
El Sr. MONTANER manifesta el màxim reconeixement i admiració per la feina que s’ha fet. 
Aclareix que la feina que estan fent és, precisament, per donar la possibilitat que els experts, el 
hardcore, que estan a Palo Alto puguin tornar a guanyar la concessió, però que, com a 
administració pública, tenen la responsabilitat de treure un concurs públic. Especifica que, en 
aquest cas, va ser una concessió no prorrogable. Recorda al Sr. Blasi que van intentar recuperar 
aquesta gestió pública abans que el PDeCAT ho reclamés. Concreta que aquests projectes 
d’incubadora entren en licitació i, dins de la comissió tècnica que els valora, Barcelona Activa 
té un paper important per decidir quins són els projectes que s’incorporen i valorar-los. Matisa 
que els percentatges són revisables, que podria arribar a ser un 50 i un 50, però que han 
considerat que era important que la part pública fos una mica més gran que la part de concessió 
privada. 
 
El Sr. BLASI constata que el recinte continua sent públic i que estan debatent sobre models de 
gestió. Insisteix que aquest projecte s’ha fet amb poc temps i mal gestionat, apressats pel temps, 
i que s’ha incidit massa en percentatges en lloc de veure com es podia conservar aquest esperit 
de Palo Alto i poder garantir una seguretat per als actuals gestors. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ demana la possibilitat que hi hagi el 50-50, o 51-49, i anuncia que hi vota a 
favor.         
 
El Sr. MULLERAS expressa el seu vot en contra d’aquesta proposta i a favor de Palo Alto.   
         
El Sr. Montaner expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot contrari 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, el 
Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Reguant expressa l’abstenció de la CUP i 
el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. NO S’APROVA. 
 
6.-  (DP-2018-27309) APROVAR inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de 
l’ús privatiu respecte dels espais situats en el recinte de Can Batlló, grafiats en el plànol annex, 
a favor de l’Associació Espai Comunitari i Veïnal Autogestionat de Can Batlló (NIF G-
66733684) i, amb caràcter onerós i un termini de trenta anys prorrogable, amb la finalitat de 
destinar-los al Projecte de Can Batlló; SOTMETRE’L a informació pública durant el termini de 
trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per elevat automàticament 
aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; ADJUDICAR la concessió directament a 
l’Associació Espai Comunitari i Veïnal Autogestionat de Can Batlló; FORMALITZAR la 
Ref.: CCP Economia 12/18 13 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
concessió; i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
La Sra. PIN exposa que Can Batlló porta treballant des del 2007, que, des del 2011, hi ha 
diverses concessions de diferents espais, que és un projecte que aplega 370 persones i entitats, 
24 projectes, amb un nombre anual d’usuaris de 48.400. Tot seguit, comunica que en aquest cas 
es tracta de l’aprovació inicial del Plec de clàusules reguladores per a la concessió a Can Batlló. 
Matisa que la novetat és que és una concessió basada en el retorn social i el balanç comunitari i 
que no mesura només amb paràmetres mercantils l’aportació de Can Batlló a la ciutat. 
Manifesta que el compromís del Govern és que, el període d’al·legacions, també sigui un 
període de negociació per introduir-hi aclariments o parlar d’altres aspectes de cara a 
l’aprovació definitiva. 
 
La Sra. ROGNONI fa palès que durant el mandat del seu grup es va fer molta feina en aquest 
tema, en què hi havia una gran manca de diàleg, i que l’elaboració d’aquest plec de clàusules és 
un tema molt important. Ara bé, retreu que només hagin tingut vint-i-quatre hores per 
gestionar-ho i, per això, comunica que s’hi abstindran, tot i que els hauria agradat poder-lo 
acceptar.  
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Comenta que cal treballar 
molts aspectes d’aquest document. Indica que els sembla excessiu la concessió a trenta anys 
prorrogable per deu anys més. Remarca que li sembla bé les activitats que es fan a Can Batlló, 
que és un espai comunitari i veïnal, però precisa que tenen molts dubtes sobre com s’ha 
adjudicat aquesta concessió. Per això, també s’hi abstindran, amb la idea de poder aclarir, en el 
període d’al·legacions, alguns dels dubtes que tenen.  
 
La Sra. CAPDEVILA expressa la seva satisfacció perquè aquesta concessió s’atorgui a 
l’Associació Espai Comunitari i Veïnal Autogestionat de Can Batlló, que ja fa temps que hi 
treballa i s’ha comprovat que fa una bona feina. Tanmateix, es queixa del poc temps que han 
tingut per analitzar-lo, i que hi ha punts del documents que els creen dubtes, el dubte principal 
és el tema dels trenta anys renovables a deu més deu. És per això que, tot i que els agrada la 
idea, consideren que necessiten més temps per aprofundir en el document i s’hi abstindran.  
 
La Sra. BALLARÍN considera que la tasca que fan les associacions que hi ha a Can Batlló és 
molt positiva per a tot el seu entorn. Comunica que coneix molt bé el projecte i que, en qualitat 
de presidenta del districte, els ha visitat i ha dialogat sovint amb els seus representants. Creu 
que calia posar fi a la precarietat d’aquestes associacions i mostra la seva satisfacció que s’hagi 
entomat aquesta tasca. Ara bé, considera que s’ha fet massa improvisadament i que no hi ha 
hagut prou temps per treballar-ho. Manifesta que el seu grup també té dubtes sobre aquesta 
concessió, sobre el format i sobretot sobre la durada.  
 
El Sr. MULLERAS indica que presentar un expedient per regular l’ús d’un equipament tan 
important con és Can Batlló, amb menys de vint-i-quatre hores convocar una reunió, aquest 
matí, per parlar-hi, sense haver fet cap reunió prèvia, no és la forma adequada. Expressa que no 
entenen aquesta adjudicació directa a les entitats que l’estan gestionant actualment. Considera 
que cal regular millor totes les activitats que s’hi fan. Així mateix, tampoc considera adient el 
termini de trenta anys més les pròrrogues, que equivaldria a cinquanta anys, per a una 
concessió directa. Anuncia que hi faran al·legacions i estaran atents a les al·legacions que hi 
puguin fer entitats o veïns o qualsevol persona implicada. Per tot això, informa que s’hi 
abstindran.  
Ref.: CCP Economia 12/18 14 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
La Sra. REGUANT manifesta que celebren l’arriba d’aquest expedient, després de deu anys de 
projecte, que regularitza l’existència d’aquest espai autogestionat, que té un retorn social i per a 
l’entorn important. Informa que hi votaran a favor, d’acord amb el que els han manifestat les 
veïnes de Sants i la Bordeta. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ informa que també hi vota a favor. Entén que aquesta entitat 
autogestionada fa deu anys que treballa sòlidament i que és necessari que aquest ajuntament li 
faci aquesta concessió a tan llarg termini.  
 
La Sra. PIN reitera que en el període d’al·legacions podran aclarir els dubtes. Agraeix la feina 
als tècnics que han treballat en aquesta nova modalitat de concessió. Explica que, aquesta 
modalitat de concessió, té la novetat que, amb paràmetres objectius, es pot quantificar quin és 
el retorn social i quin és el balanç comunitari, cosa que obre noves vies a altres concessions 
municipals de terrenys de domini públic que han de respondre també a una funció social. 
Finalment, comenta que, en aquests moments difícils, encara tenen més importància aquests 
projectes que treballen des d’una vessant comunitari per teixir xarxa, per fer arrelament social i 
que impulsen maneres de fer que suposen innovació democràtica i econòmica, que demostren 
que moltes vegades la ciutadania va per davant de les institucions i les institucions el que han 
de fer és institucionalitzar aquestes maneres de fer.    
 
La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa l’abstenció del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa l’abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. 
Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
7.-  (DP-2018-27076) APROVAR inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de 
l’ús privatiu respecte dels edificis 1, 2, i 3 de la finca del carrer Bolívia núm. 196-200- Emilia 
Coranty núm. 8-16 coneguda com a Can Ricart, grafiats en el plànol annex, a favor de la 
Fundació Privada AAVC, amb caràcter onerós i un termini de quinze anys prorrogable, amb la 
finalitat de destinar-los a Fàbrica per a la Creació en el camp de les arts visuals i multimèdia 
mitjançant el projecte Hangar, que permet posar a disposició dels artistes espais per als seus 
tallers, facilitar cobertura tècnica al desenvolupament de les produccions i potenciar programes 
d’intercanvi i residències internacional; SOTMETRE’L a informació pública durant el termini 
de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per elevat 
automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; ADJUDICAR la concessió 
directament a la Fundació Privada AAVC; FORMALITZAR la concessió; i FACULTAR 
l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
 
La Sra. CLARÍ comenta que ha fet arribar a tots els grups l’informe i tota la informació respecte 
a fer una nova concessió, amb el format que ja existia, a la Fundació Privada de l’Associació 
d’Artistes Visuals de Catalunya per a la gestió d’Hangar, que és un projecte que es va iniciar el 
1997, a proposta de l’associació que, més tard, es va convertir en fundació, i que després s’ha 
estès a altres projectes de Fàbrica de Creació. Exposa que és un espai dedicat a les arts visuals 
en què s’ofereix la possibilitat de residència i hi ha un plató, a la planta baixa, per fer-hi 
gravacions i activitats culturals. Precisa que, en l’última etapa, s’hi han afegit dues residències 
fixes per dormir, que era l’antiga residència del conserge del complex de Can Ricart.  
 
Ref.: CCP Economia 12/18 15 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
Tot seguit, explica que la proposta és fer una concessió per deu anys, més cinc prorrogables, 
amb un cànon de caràcter social de 650 euros l’any, i hi ha una comissió de seguiment que fa 
les convocatòries per seleccionar els artistes de manera pública. Conclou que, en resum, és un 
projecte força conegut i reconegut.  
 
El Sr. BLASI fa palès que, en aquest cas, és evident que si l’Administració no impulsa una mica 
i ajuda aquesta fàbrica de creació el seu èxit quedaria en entredit.  
Tot seguit, expressa el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia que no hi votaran 
favorablement per la raó que han explicat al llarg de tota aquesta comissió: són tres 
adjudicacions d’espais públics de maneres molt diferents a diferents concessionaris. Indica que, 
en aquest cas, és una concessió directa a una fundació privada. Pregunta per quina raó a Palo 
Alto no es fa així i al programa Hangar sí; quina és la raó per la qual, en aquest cas, hi ha un 
cànon social de 650 euros i en el cas de Palo Alto no; quina és la raó per la qual en el cas de 
Can Batlló s’adjudiqui per cinquanta anys, en aquest cas per quinze i a Palo Alto per quinze. 
Creu que el Govern no té gaire clar com s’han de fer les concessions. Constata que és evident 
que aquest projecte té un reconeixement i que, a més, és per donar suport als artistes i als seus 
espais, facilitar tallers i cobertura tècnica al desenvolupament dels seus projectes. Matisa que el 
seu grup no posa en dubte el projecte, sinó la manera de fer les concessions per part del Govern, 
que creu que obeeix més a interessos partidistes que no pas d’interès social o de promoció 
d’aquests espais. Afegeix que, a més, aquest espai encara està pendent de rehabilitar.  
Com que no comparteixen la manera com es volen fer aquestes concessions, reitera el vot en 
contra del seu grup. 
 
La Sra. CAPDEVILA explica que el 1997 es va iniciar el projecte Hangar, ubicat a l’antic 
recinte industrial de Can Ricart, amb l’objectiu de facilitar espais de treball a creadors i 
esdevenir un centre de recursos per a la producció artística a la ciutat, donar cobertura tècnica a 
produccions multimèdia i fer programes d’intercanvi i residències internacionals; que el 2007 el 
projecte Hangar es va incloure al projecte de les Fàbriques de Creació, que preveia la 
transformació de deu antigues fàbriques en centres de suport a la producció i creació artística, i 
s’hi va incorporar dues naus adjacents als edificis 2 i 3, que es van cedir a la fundació el 2008, 
amb la qual cosa es va assolir una superfície total de 2.600 metres quadrats. Indica que la cessió 
del 2008, que tenia una vigència de deu anys, finalitzava l’octubre del 2018 i, per tant, la 
fundació va trametre, el gener del 2018, una petició a l’ICUB en què sol·licitava una cessió dels 
tres espais per consolidar aquest projecte. És per tot això que avui se’ls proposa renovar la 
cessió de les tres naus per un període de deu anys, prorrogables a cinc més, amb un cànon anual 
de 650 euros al mes. 
Tot seguit, manifesta que el seu grup hi dona suport. 
 
La Sra. BALLARÍN comunica que el seu grup sempre ha apostat per les fàbriques de creació, i 
recorda que, l’octubre del 2017, el tinent d’alcalde de Cultura d’aquell moment, Sr. Collboni, va 
presentar la mesura de govern «Nou impuls al programa de Fàbriques de Creació de 
Barcelona», que era una continuació del que ha estat el model Barcelona, en què es reivindicava 
la ciutat de Barcelona com a capital cultural i per generar idees, curiositats i innovació a través 
de la participació crítica i creativa de la ciutadania i destacava l’aparició d’artistes amb les seves 
aportacions, de companyies i de creadors de tota mena.  
A continuació, informa que actualment hi ha onze fàbriques de creació a la ciutat, classificades 
en diferents categories, gestionades per entitats externes. Incideix que, en aquest cas, la 
Ref.: CCP Economia 12/18 16 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
Fundació Privada de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya ha fet una magnífica tasca al 
llarg del temps. I, per això, anuncia el vot a favor del seu grup. 
 
El Sr. MULLERAS incideix que avui es presenten tres expedients, Can Batlló, Can Ricart i 
Palo Alto, amb criteris molt diferents quant a les adjudicacions per part del Govern. Expressa 
que aquest Govern, que semblava que ho havia de municipalitzar tot, ara té un estrès 
privatitzador, com és el cas d’aquests tres expedients.  
A continuació, assenyala que el seu grup està en contra d’aquest sistema d’adjudicació directa, 
perquè, a més, el Govern no aplica el mateix criteri a tot arreu, fins i tot apliquen criteris 
diferents a equipaments del mateix districte. Comunica que hi presentaran al·legacions ja que 
entenen que no és la manera de fer les adjudicacions i que, evidentment, hi votaran en contra. 
 
La Sra. REGUANT indica que s’hi abstenen. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot a favor. 
 
La Sra. CLARÍ matisa que Can Ricart és un espai molt gran i que l’espai que ocupa el projecte 
Hangar no està pendent de rehabilitar, ja fa més de vint anys que treballen conjuntament, 
l’associació i l’ajuntament, i s’hi han anat fent obres i està en perfecte estat. Puntualitza que 
aquest model és el model de fàbriques de creació, el que s’ha fet a totes les fàbriques de creació, 
i segueix la coherència que són equipaments de titularitat i contingut públic que són gestionats 
pel mateix sector i que, per això, s’han buscat entitats de segon nivell –federacions o col·lectius 
amplis– que puguin conèixer molt directament les necessitats del sector. Quant a la durada, 
explica que aquests deus anys més cinc els ajuda a poder ajustar que qui ho està gestionant 
s’adeqüi als sistemes i a les maneres, continguts i objectius que planteja el model de fàbriques 
de creació, els quals, com ha comentat la regidora Ballarín, es van definir clarament en una 
mesura de govern. 
Per acabar, comenta que fa bastants dies ja els va fer arribar tota la informació i es va posar a la 
seva disposició, i reitera que segueix estan a la seva plena disposició per aclarir qualsevol dubte 
i per donar més informació. 
 
El Sr. BLASI demana si poden enviar-li la documentació, perquè no sap a qui del seu grup la 
van enviar. Reitera el seu vot a favor.  
 
La Sra. MEJÍAS també demana que els facin arribar la informació. 
 
El Sr. MULLERAS agrairia que li enviessin qualsevol informació addicional al respecte. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix l’antelació amb què han rebut la informació.                     
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Reguant expressa l’abstenció de la CUP i el 
Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
8.-  (DP-2018-27110) DESESTIMAR el recurs potestatiu de reposició presentat per GL Events 
CCIB SL contra l’acord adoptat per la Comissió d’Economia i Hisenda del Consell Municipal 
en sessió de 16 d’octubre de 2018, relatiu a l’aprovació definitiva del Plec de clàusules 
reguladores de la concessió d’ús privatiu del Centre de Convencions Internacional de 
Ref.: CCP Economia 12/18 17 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
Barcelona, situat al passeig Garcia Fària núm. 99-103, i les seves instal·lacions 
complementàries i a l’adjudicació de la concessió directament a Fira Internacional de 
Barcelona, d’acord amb els informes jurídics que s’annexen, que s’adjunta; DENEGAR la 
petició de suspensió de l’execució de l’acte recorregut per no concórrer cap dels supòsits 
previstos en l’article 117.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu 
Comú de les Administracions Públiques; ESMENAR la clàusula divuitena del Plec de clàusules 
reguladores de la referida concessió en el sentit de corregir un error material sobre el punt 
aplicable de l’article 137.4 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de Patrimoni de les 
Administracions Públiques, establint que l’article aplicable és el “137.4 a)”; i FACULTAR 
l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
 
El Sr. AYALA explica que, el 16 d’octubre passat, aquesta Comissió d’Economia i Hisenda va 
acordar desestimar les al·legacions presentades contra l’acord, pres per aquesta comissió, 
d’aprovació inicial de la concessió del CCIB a Fira Internacional de Barcelona i que ara es 
presenta desestimar un recurs potestatiu de reposició amb la mateixa argumentació que ja es va 
rebutjar en aquell moment. Apunta que els motius són els mateixos, bàsicament dos. D’una 
banda, al·leguen que no concorren circumstàncies excepcionals per adjudicar la concessió, quan 
l’article 136.4 de la llei no preveu cap circumstància excepcional, la llei simplement preveu 
aquesta situació d’administració pública que té Fira, i, de l’altra, que la concessió hauria de ser 
un contracte subjecte a la Llei de contractes del sector públic, quan la Directiva 2014/23/Unió 
Europea i la Llei de patrimoni estatal exclouen expressament de la legislació de contractes del 
sector públic aquesta concessió.  
Conclou que són dos arguments sense fonament jurídic i que per això proposen que siguin 
rebutjats. 
 
El Sr. BLASI anuncia que hi voten a favor, com ja van fer en el seu dia. Demana que els 
expliquin quin seguiment s’ha fet des del Govern de cara a la continuïtat de les relacions entre 
Fira i GL Events, per promoure-les i sobre la continuïtat laboral de les persones que treballen al 
CCIB. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Comunica que hi votaran en 
contra, com ja van fer en el seu moment. Pensen que una concessió que s’atorga de manera 
directa dos anys abans que caduqui és una bona ocasió per fer un concurs públic en el qual 
l’empresa que ha estat gestionant aquest establiment, el CCIB, i que ho ha fet amb bastant 
d’èxit hauria pogut tenir la possibilitat de donar continuïtat al seu projecte. Assenyala que no 
comparteixen la decisió presa pel Govern municipal, d’acord amb la Generalitat i la Fira, i els 
preocupa molt com pot afectar això la celebració de grans esdeveniments a Barcelona, que en 
aquests moments no s’estan gestionant o, si es gestionen, es fa amb una empresa que està en 
una situació d’incertesa, o que marxa, i també la situació en què queden els treballadors, als 
quals es va prometre que hi hauria continuïtat i que, de moment, no han tingut notícies ni del 
Govern municipal ni de Fira.  
Per tot això, mantenen el seu vot en contra. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que en la sessió del 16 d’octubre del 2018 no es van admetre les 
al·legacions i es va aprovar definitivament la concessió d’aquest equipament a Fira de 
Barcelona. Precisa que el seu grup en aquella ocasió hi van votar a favor i que avui també hi 
votaran a favor. 
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 18 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
La Sra. BALLARÍN indica que, en coherència amb el seu posicionament anterior, votaran de 
nou a favor de desestimar aquest recurs. Recorda que el seu grup va posar molt èmfasi que es 
fes un seguiment sobre en quina situació quedaven els treballadors de GL Events i que es fessin 
totes les gestions possibles perquè poguessin continuar treballant en el mateix projecte. Per 
això, vol saber si per part de l’ajuntament s’ha demanat a Fira que faci alguna gestió per 
garantir la continuïtat d’aquests treballadors, que és evident que, conjuntament amb l’empresa, 
en el passat van fer una molt bona feina per a la ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS s’afegeix a aquesta petició de saber si s’ha fet efectiva, o com es farà 
efectiva, aquesta subrogació del personal al nou gestor. Manifesta que, segons els Serveis 
Jurídics de l’ajuntament, la tramitació de l’expedient és correcta. Des del seu grup, reitera que 
consideren que era millor fer un concurs per a la gestió d’aquest centre de convencions. 
Entenien que tant el gestor que portava el centre de convencions com la Fira, o com qualsevol 
altre gestor que pogués optar a aquesta concessió, havien d’optar amb igualtat de drets, amb 
igualtat de concurrència i publicitat. Assenyala que és per això que s’hi van abstenir i que s’hi 
abstenen ara. 
 
La Sra. REGUANT fa palès que es van abstenir, en el seu moment, en la concessió, perquè 
entenien que la Fira no responia al cent per cent als interessos públics que, per al seu grup, 
havia de tenir la gestió del centre, però que era millor que l’empresa que fins ara l’ha gestionat.  
Per tant, comunica que voten a favor de desestimar el recurs presentat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot a favor. 
 
El Sr. AYALA matisa la diferència entre l’oportunitat política d’aquesta concessió i un recurs 
de reposició amb uns arguments jurídics que, segons els serveis jurídics de l’ajuntament, no 
tenen base jurídica. Remarca que ara el que voten és si aquests arguments jurídics tenen base, 
no si s’és més favorable o menys a la decisió inicial. 
Pel que fa a les accions que s’han fet, comenta que ja s’estan produint contactes entre la futura 
empresa i l’actual gestora. Recorda que venç el 2021 i que, per tant, hi haurà molts contactes 
durant aquest temps per fer el traspàs. Quant als treballadors, precisa que hi ha el compromís, 
que no es pot fer jurídicament en el mateix plec, de la mateixa empresa i de l’ajuntament perquè 
sigui així, en el seu moment. 
 
El Sr. MULLERAS aclareix que el seu grup ha manifestat que els Serveis Jurídics de 
l’ajuntament han dit que no hi ha cap problema jurídic en la tramitació d’aquest expedient.         
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sr. Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa el vot favorable de la CUP i 
el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
9.-  (DP-2018-27307) PRORROGAR amb efectes 24 de novembre de 2017, per un termini de dos 
anys, el dret real de superfície respecte de la finca de propietat municipal situada al carrer 
Motors núm. 21-23 (Motors núm. 266-270 de l’Hospitalet de Llobregat), registral 1.680 del 
Registre de la Propietat núm. 7 de l’Hospitalet de Llobregat, constituït a favor de la societat 
Corporación CLD Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos, Unió Temporal d’Empreses 
(UTE Corp CLD) per acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos de 17 de setembre de 
Ref.: CCP Economia 12/18 19 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
2009 i formalitzat en escriptura publica de 23 de novembre de 2009 davant el Notari senyor 
Mario Romeo García, número de protocol 2.411, societat adjudicatària per a la Zona Nord 
(Districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris) de la contracta dels serveis de neteja de l’espai 
públic i recollida de residus; mantenint inalterades la subjecció a les Condicions reguladores del 
dret de superfície aprovades per l’esmentat acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos de 
17 de setembre de 2009, incorporades a l’escriptura de constitució del dret de 23 de novembre 
de 2009, que ara es prorroga. 
 
El Sr. AYALA explica que es tracta de prorrogar un dret de superfície ja existent que es 
concedeix a l’adjudicatari dels serveis de neteja i recollida de residus, que el té des del 2009, 
que es va fer la pròrroga del contracte de neteja i que faltava fer aquesta segona part, la pròrroga 
del dret de superfície, amb les mateixes condicions que fins ara. 
 
La Sra. ROGNONI comunica que hi votaran a favor, atès que és una proposta més tècnica que 
política. Incideix que la pròrroga s’hauria d’haver fet el 2017. 
 
El Sr. SIERRA expressa el seu vot a favor. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia que hi voten a favor, perquè ho troben absolutament raonable, 
però incideix que es fa amb un any de retard.  
 
La Sra. BALLARÍN també comunica el seu vot a favor, i també insisteix que s’hauria d’haver 
fet dins del termini, ara fa un any. 
 
El Sr. MULLERAS expressa l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que s’hi abstenen. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ comunica el seu vot favorable.      
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa l’abstenció de la 
CUP i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
La PRESIDENTA informa que els punts 10, 11, 12, 13 i 14 de l’ordre del dia, relatius a 
renúncies de l’ús privatiu de domini públic de diferents quioscos, es tractaran conjuntament, 
amb un temps de dos minuts per al Govern i un minut per als grups municipals. 
 
10.-  (DP-2018-27007) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic 
municipal del quiosc situat a la Gran Via de les Corts Catalanes davant núm. 619 amb el núm. 
del codi d’activitat 160, formulada per la senyora Olga Chulic i, en conseqüència, DECLARAR 
extingida l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi, la possessió del quiosc i les seves 
instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular 
de la concessió. 
 
El Sr. AYALA explica que, com ja ha succeït malauradament altres vegades en aquesta 
comissió, es proposa acceptar la renúncia dels titulars de cinc quioscos i declarar l’extinció de 
la concessió, i que l’ajuntament recupera la possessió del quiosc i de les instal·lacions fixes 
associades. 
Ref.: CCP Economia 12/18 20 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
La Sra. ROGNONI fa palès que a cada comissió tenen un parell de renúncies de quioscos i que 
ja fa anys que estan amb aquest tema. En aquest sentit, apunta que la regidora Capdevila va fer 
una proposta el novembre del 2017 i el seu grup va fer una pregunta l’abril del 2018. Comenta 
que, mitjançant una roda de premsa, es van assabentar que el Govern, juntament amb l’Institut 
Municipals de Persones amb Discapacitat, IMPD, faria una radiografia de l’estat dels quioscos i 
que hi ha 53 quioscos vacants. Comunica que els sembla molt correcte que la xarxa d’inserció 
laboral de l’IMPD ho treballi, però que no hi ha un ordre i és una mica caòtic. Indica que han 
passat quatre anys i continuen sense el pla estratègic que es va dir que es faria.    
 
El Sr. SIERRA comunica que voten de nou a favor de l’extinció d’aquestes concessions. Valora 
positivament que, després d’haver-ho sol·licitat en la primera concessió que s’extingia per part 
dels concessionaris i per la no viabilitat del negoci, el Govern hagi encarregat uns estudis per 
saber què fer amb els quioscos i explorar iniciatives i opcions que s’estan fent a la resta 
d’Europa, com ara a Londres amb les antigues cabines telefòniques. Espera poder arribar a una 
posició de consens per millorar la ciutat i dotar aquestes infraestructures d’una utilitat per a tots. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el seu vot a favor. Remarca que són cinc quioscos més a la ciutat 
que tanquen. Fa palès que el seu grup ha demanat, en diverses ocasions, quin pla té l’ajuntament 
per a aquests quioscos que tanquen. Assenyala que, mitjançant una nota de premsa, s’han 
assabentat que l’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa una prova pilot, que considera que 
és una bona notícia. Ara bé, indica que és lamentable que, una vegada més, els grups de 
l’oposició s’hagin d’assabentar per una nota de premsa que fa el mateix ajuntament d’algunes 
coses que es demanen en comissió, allà on s’han de demanar, com aquest projecte, que el 
Govern es va comprometre a explicar quan el tinguessin. Demana que es tingui la delicadesa 
d’explicar, més quan s’ha demanat en diverses ocasions, si hi ha el projecte de fer aquesta prova 
pilot, que reitera que la troben interessant.    
 
La Sra. BALLARÍN, en primer lloc, informa del seu vot a favor. Ara bé, destaca que, per al seu 
grup, els quioscos formen part de la identitat i la imatge de la ciutat i que, per tant, és important 
que hi hagi un pla clar de què es vol fer amb els quioscos de cara al futur. Pensa que cal fer un 
pla per donar una sortida amb garanties de futur a tot aquest col·lectiu que durant molts anys ha 
fet que la ciutadania de Barcelona tingués molt a prop la informació i la cultura, ja que, avui 
dia, per tots els canvis que viu la societat, cada vegada és més inviable viure de la premsa i la 
cultura. Considera correcte que s’hagin demanat aquests estudis per fer-ne un diagnòstic i 
demana que aquests estudis es facin arribar als grups municipals.  
 
El Sr. MULLERAS manifesta que el seu grup també ha demanat que hi hagi un pla del Govern 
municipal respecte als quioscos, perquè, malauradament, a causa de la crisi de la premsa escrita, 
cada vegada hi ha més quioscos que no fan l’activitat que els pertoca. Indica que un exemple és 
el magatzem il·legal ocupa que hi ha a la plaça de la Revolució, que aprofita per tornar a 
preguntar al Govern municipal quan el desallotjaran. Tot seguit, pregunta quin seria aquest pla 
que té el Govern per als quioscos al conjunt de la ciutat i en què es basen les notícies que han 
vist a la premsa i quin transfons real hi ha i de dimensió de ciutat.  
Finalment, anuncia que voten favorablement tots aquests punts. 
 
La Sra. REGUANT expressa el seu vot a favor. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot a favor.  
 
Ref.: CCP Economia 12/18 21 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
El Sr. AYALA explica que s’ha fet el diagnòstic, com s’havien compromès, i que consta de 
diversos informes, uns de caire més econòmic que determinen que el quiosc en aquest moment 
és rendible. Comenta que l’actual concessió és del 2013 i que, per tant, pel que diuen els grups, 
ha quedat obsoleta molt ràpid.  
Comunica que s’ha fet també un estudi de quina és la situació internacional dels quioscos en 
aquest moment i s’ha vist que la situació és la mateixa a tot arreu, que no hi ha en altres ciutats 
ni un sistema jurídic ni uns productes diferenciats respecte als que es venen aquí. Incideix que 
han mirat totes les possibilitats, que és un estudi que ha fet la Universitat Autònoma de 
Barcelona, de cara al futur dels quioscos i poder veure sobretot quin és l’entorn de cada un dels 
quioscos per poder determinar cada quiosc quina és la funció que pot fer. Atès que el ventall de 
possibilitat és tan ampli, comunica que s’ha optat per fer un pla pilot que ja han començat a 
treballar amb aquesta cooperativa de persones amb diversitat funcional, que seran els que 
provaran totes aquestes possibilitats per veure la viabilitat de cara al futur. 
Així mateix, comenta que ja s’han reunit amb els propietaris de quioscos, amb els quals 
treballaran de manera conjunta per veure aquesta viabilitat. Incideix que no es podria canviar 
aquesta situació fins al 2030, ja que la concessió no venç fins al 2030. 
Finalment, indica que els aniran comunicant com funciona aquest pla pilot i com es pot adaptar 
a la concessió actual.                
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
11.-  (DP-2018-27112) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic 
municipal del quiosc situat al carrer Indústria davant núm. 28 cantonada amb carrer Roger de 
Flor, amb el núm. del codi d’activitat 176, formulada pel senyor Manuel Dominguez Sanquirico 
i, en conseqüència, DECLARAR extingida l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi 
la possessió del quiosc i les seves instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació 
de cap classe a favor del titular de la concessió. 
 
Tractat conjuntament amb els punts 10, 12, 13 i 14 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Sierra 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot favorable de la 
CUP i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
12.-  (DP-2018-27240) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic 
municipal del quiosc situat al carrer Castillejos davant el núm. 175, amb el núm. del codi 
d’activitat 48, formulada per la senyora Maria Teresa Anguera Cendra i, en conseqüència, 
DECLARAR extingida l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi la possessió del 
quiosc i les seves instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a 
favor del titular de la concessió. 
 
Tractat conjuntament amb els punts 10, 11, 13 i 14 de l’ordre del dia. 
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 22 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
13.-  (E.09.6003.18) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic 
municipal del quiosc situat a la plaça Maragall davant núm. 12 amb el núm. del codi d’activitat 
212, formulada pel senyor Carlos González Rifa i, en conseqüència, DECLARAR extingida 
l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi la possessió del quiosc i les seves 
instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular 
de la concessió. 
 
Tractat conjuntament amb els punts 10, 11, 12 i 14 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
14.-  (E.10.6002.18) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic 
municipal del quiosc situat al carrer Llull davant núm. 198, amb el núm. del codi d’activitat 
200, formulada pel senyor Angel Baiges Casanovas i, en conseqüència, DECLARAR extingida 
l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi, la possessió del quiosc i les seves 
instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular 
de la concessió. 
 
Tractat conjuntament amb els punts 10, 11, 12 i 13 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
  
V)  Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
La presidència comunica que es tractaran conjuntament les declaracions de grup en relació amb 
la campanya de Nadal, punts 15, 18 i 19, i la pregunta del Grup de Ciutadans, punt 25.  
 
En aquest moment marxen de la sessió la Sra. Mejías, la Sra. Reguant, i el Sr. Puigcorbé i passa 
a exercir la presidència de la sessió el Sr. Colom. 
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 23 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
15.-  (M1519/10153) La Comissió d’Economia i Hisenda insta al govern municipal a que l’Àrea de 
Comerç i Mercats recuperi el lideratge de l’organització i coordinació de la Campanya de Nadal 
presidint a tal efecte una Taula de coordinació entre els diferents Departaments, sectorials i 
territorials, implicats, així com les entitats representatives del sector del Comerç i del Turisme, 
per tal de poder debatre i acordar les diferents iniciatives i activitats a desenvolupar. A que 
s’iniciï tan bon punt finalitzada la Campanya de Nadal 2018-2019 un debat profund i participat 
sobre la il·luminació de carrers, equipaments municipals i façanes d’edificis durant la 
Campanya de Nadal per tal de garantir que la foscor que s’ha viscut els darrers anys no es torni 
a produir, comprometent-se a mantenir i incrementar el nombre de carrers il·luminats enguany, 
seguint els criteris mediambientals corresponents. A que es reprenguin el concurs 
d’il·luminació de façanes i aparadors de Nadal per promoure la participació de la ciutadania i el 
Concurs d’idees de l’enllumenat de Nadal, "Encén el Nadal", pels carrers de la ciutat per 
promoure la creativitat i el disseny. 
 
El Sr. BLASI exposa que, com altres vegades, presenten aquesta proposta sobre el que creuen 
que hauria de passar al voltant del Nadal. Explica que, malauradament, han vist als mitjans de 
comunicació el fracàs de l’aposta del Govern de l’Ajuntament de Barcelona per a la campanya 
de Nadal i el seu desenvolupament. En aquest sentit, i entenen que hi haurà un canvi de mandat, 
plantegen aquesta proposició que conté diversos aspectes. Consideren que la taula de 
coordinació, si n’hi ha, continua amb la mateixa dinàmica de manca de lideratge, quan almenys 
fins al mandat anterior s’havia fet amb la satisfacció de totes les parts, des de l’Àrea de Comerç 
i de Mercats. Per això, en primer lloc, demanen que es recuperi aquest lideratge i que hi hagi 
una coordinació efectiva amb totes les parts implicades, des de l’àmbit dels drets socials fins a 
l’àmbit d’empresa, passant per l’àmbit importantíssim de la cultura. En segon lloc, demanen 
que, un cop finalitzada la campanya actual, es faci un debat profund i participat en relació amb 
la il·luminació dels carrers, dels equipaments municipals, de les façanes dels edificis durant la 
campanya de Nadal per garantir que hi hagi llum, ja que en aquestes dates se celebra el canvi 
dels dies foscos als dies de llum. En tercer lloc, demanen recuperar projectes interessants, com 
ara el concurs d’il·luminació de les façanes i d’aparadors per Nadal per promoure la 
participació de la ciutadania i el projecte «Encén el Nadal», que és un concurs d’idees de 
l’enllumenat de Nadal per a carrers de ciutat que promou la creativitat i el disseny a Barcelona.  
Reitera que en aquest mandat el Nadal ha estat unes dates més aviat de foscor que no pas de 
llum. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que la seva proposta va en el mateix sentit i demana que, el mes de 
gener, el Govern municipal constitueixi una taula integrada per associacions de comerciants, del 
món de la cultura, del turisme, dels gremis, d’associacions de consumidors i els grups polítics 
per treballar un pacte de ciutat per a la propera campanya de Nadal. Opina que no és casualitat 
que, en les últimes comissions, grups polítics de l’oposició hagin coincidit a presentar 
proposicions, precs i preguntes sobre temes idèntics o similars, com és el cas d’avui, perquè el 
Govern ni escolta la ciutadania ni fa cap esforç per treballar amb eficàcia per resoldre els 
problemes quotidians de la ciutadania, com ara la inseguretat o la paràlisi de la ciutat.  
Tot seguit, explica que presenten aquesta proposició perquè entenen que Barcelona ha perdut 
pistonada a l’hora d’aprofitar dates o esdeveniments que poden ser una bona oportunitat per 
generar riquesa i ocupació a la ciutat, tal com ho comuniquen cada dia responsables 
d’associacions de comerciants, de turisme, de cultura, de consumidors, els gremis de la ciutat, 
sobretot el de restauració o d’hotelers, i els sindicats de classe. Com a exemple, indica que 
Ref.: CCP Economia 12/18 24 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
aquests agents diuen que aquesta campanya de Nadal està sent la més diluïda, la menys 
il·lusionant i amb menys dinamisme de les darreres dècades, cosa que es tradueix en pèrdua 
d’atracció comercial, turística i cultural. Finalment, explica que, amb aquesta proposició, volen 
denunciar que hi ha una manca de dinamisme que repercuteix de manera molt negativa en 
l’activitat econòmica i comercial de la ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS assenyala que el Nadal a Barcelona és hostatge de la ideologia política 
d’Ada Colau, que la campanya de Nadal a Barcelona té un problema que es diu Ada Colau, 
perquè aquest Govern municipal no creu ni en el Nadal ni en el comerç i, per tant, no pot creure 
amb la campanya de Nadal que uneix Nadal i comerç. I un exemple d’això és el pessebre, que 
ha costat 114.000 euros, i que no sembla un pessebre sinó una botiga de mobles. Considera que 
és una malversació dels diners públics.  
Afegeix que aquest Govern va en contra de la tradició social i cultural de Barcelona i dels 
barcelonins i, quant al comerç, limiten i enfosqueixen la campanya nadalenca, ja que considera 
que l’enllumenat de Nadal és la punta de l’iceberg del Nadal i del comerç a Barcelona. Indica 
que tothom coincideix que l’enllumenat de Nadal d’enguany és trist, repetitiu i monòton, i que 
per això no és casualitat que tres grups de l’oposició presentin propostes amb objectius molt 
similars. 
Remarca que el Govern ha enfosquit la ciutat, simbòlicament i de forma real, prova d’això és la 
Diagonal i el carrer Balmes. Considera que l’Ajuntament de Barcelona ha de liderar aquest 
enllumenat amb un model de col·laboració publicoprivada, donant facilitats burocràtiques i 
tècniques als eixos comercials i escoltant els comerciants. 
Declara que aquesta campanya de Nadal ha estat un fracàs, insuficient, equivocada i no respon 
ni a criteris comercials ni a la projecció que ha de tenir Barcelona. Precisa que, des del Partit 
Popular, volen una campanya que col·loqui Barcelona al món, que hi hagi mercats nadalencs 
dels quals es parli, amb un Cap d’Any que sigui referència internacional. Incideix que altres 
ciutats com Vigo, Bilbao o València són més referents quant a la campanya de Nadal i al 
comerç de Nadal que no pas Barcelona.    
Considera que Barcelona ha de recuperar lideratge, també en la campanya de Nadal i el Cap 
d’Any. Per això, des del seu grup, proposen, primer, censurar la campanya de l’actual Govern 
municipal i, segon, que es constitueixi una taula amb els comerciants per dissenyar una nova 
campanya de Nadal útil per al comerç de proximitat, més internacional i amb el consens dels 
comerciants amb la seva gestió i finançament. Entenen que això s’ha de liderar des de 
l’ajuntament i que cal posar llum i transparència sobre els comptes municipals en relació amb la 
campanya de Nadal. Recorda que a l’anterior comissió van demanar quin era el pressupost 
d’aquesta campanya de Nadal i que no els ho van dir. Remarca que també ho han demanat per 
escrit i tampoc han tingut cap resposta. I, per això, ho tornen a demanar en aquesta proposició.  
 
El Sr. SIERRA remarca que els grups que han presentat aquestes proposicions i la pregunta 
sumen la majoria absoluta del consistori, vint-i-tres regidors, quan el grup del Govern són 
només onze regidors, la minoria més absoluta de la història del consistori. Incideix que el 
problema de fons és que, com fa el Govern amb tot, han barrejat la ideologia amb la gestió 
diària de la ciutat, en la preservació de la tradició i en el suport al comerç de la ciutat, com 
també en la seguretat i en la política econòmica, que són un desastre, i el mateix amb la 
campanya de Nadal o la inexistent campanya de Nadal. Opina que el Govern perd oportunitats 
de fer de Barcelona una ciutat més atractiva i el que fa és maltractar el comerç de la ciutat.  
Quant a l’enllumenat, opina que és lamentable anar a algunes ciutats andaluses o a Madrid i 
sentir-ne enveja, ja que han apostat per continuar una tradició i per ajudar el comerç. Retreu al 
senyor Colom, que és regidor de Comerç, que al Nadal, que és el període més important de 
vendes de tot l’any del comerç, han deixat Barcelona en la foscor.       
Ref.: CCP Economia 12/18 25 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
D’altra banda, considera que cal desestacionalitzar el turisme a la ciutat i que aquesta és una 
bona oportunitat per fer-ho. Demana que el Govern faci de Barcelona una ciutat atractiva per al 
turisme de compres i on es pugui venir a celebrar el Nadal, a veure l’enllumenat i a gaudir 
d’esdeveniments i atractius. Retreu que el motiu nadalenc de la plaça Sant Jaume és una 
aberració, que només hi falta una cadira elèctrica, de 114.000 euros, i no un pessebre, i que amb 
això ofenen gran part de la població. 
Finalment, remarca que qui ha de liderar aquest turisme de compres és el senyor Colom, com a 
regidor de Comerç, i qui ha de liderar les campanyes de Nadal és l’Ajuntament de Barcelona.  
Per acabar, anuncia que votaran a favor de totes les proposicions.  
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que el comerç de proximitat és un dels sectors més dinàmics i 
importants de Barcelona i, per això, entenen que l’ajuntament té l’obligació de preservar-lo i 
promocionar-lo, perquè representa el 15 % del PIB i dona feina a milers de persones, a més 
d’aportar qualitat urbana, millora de la seguretat i dinamisme i cohesió social als barris de la 
ciutat. Considera que, a banda de les campanyes més puntuals que més o menys va fent 
l’ajuntament, la campanya de Nadal és la més significativa ja que el gruix de les vendes de 
l’any es concentren en aquesta època. Per això, creu que cal impulsar una campanya potent que 
animi els veïns i les veïnes a comprar al comerç de proximitat dels barris i situï Barcelona al 
mapa de turisme de compres.  
Indica que, al llarg d’aquest mandat, Esquerra Republicana ha presentat diverses iniciatives: 
impulsar una campanya de suport al comerç durant tot l’any que aprofités els canals de 
comunicació que té el consistori, com ara BTV, mesura que el Govern municipal va aprovar 
però que no ha dut a terme; la proposta de treballar de manera consensuada amb els eixos 
comercials de la ciutat una campanya de promoció comercial de cara al Nadal que enfortís el 
teixit comercial i que contribuís a la millora de l’autonomia financera dels eixos; reforç i 
ampliació de la campanya de Nadal per fer-la més ambiciosa, millor repartida pels diferents 
barris i amb un projecte potent per a la plaça de Catalunya. Recorda que, el mes passat, en 
aquesta comissió, van presentar una proposició en què es demanava al Govern municipal que 
presentés en la propera sessió d’aquesta comissió –aquesta d’avui– una relació de les actuacions 
que tenia previst implementar de cara a la campanya de Nadal i les activitats que es farien a la 
plaça de Catalunya, però, de moment, no els han fet arribar cap relació.  
Manifesta que el Govern municipal ha estat incapaç de fer una campanya de Nadal com es 
mereix Barcelona i el seu comerç, que els últims nadals han estat un total fracàs i que aquesta 
d’enguany encara és molt pitjor que la de l’any passat: carrers sense il·luminar, Balmes, Pau 
Claris, ronda Sant Pere, ronda Universitat, excepte el tros que deu pagar El Corte Inglés, i la 
plaça Catalunya; o la Diagonal, que s’ha quedat sense llum per problemes produïts per 
l’empresa subministradora, però que des de l’ajuntament tampoc no s’ha donat cap alternativa, 
o carrers tan poc il·luminats que fan pena. Assenyala que la plaça Sant Jaume fa pena i 
suggereix posar una línia de LED dibuixant l’edifici de l’ajuntament i l’edifici de la Generalitat, 
com fan la majoria d’ajuntaments de diferents ciutats. Expressa que el Govern ha perdut 
l’ocasió de donar a conèixer al món, aquest Nadal, la meravella del Mercat de Sant Antoni, que 
li consta que s’ha demanat que s’il·luminés.  
A continuació, reitera que no es creu el que va dir el regidor Colom en el Consell Ciutat i 
Comerç, del 29 de novembre, sobre que havia augmentat un 11 % l’enllumenat de la ciutat, sinó 
que opina que ha disminuït. Tot seguit, vol saber, com ja va demanar en aquell consell sense 
obtenir resposta, exactament on són aquests trenta-vuit trams de llum que diu el regidor Colom 
que ha posat en els carrers en què el comerç està afectat per obres de llarga durada.  
Reitera que tots els grups coincideixin que el Govern municipal ha estat ineficaç a l’hora de 
muntar un Nadal digne per a Barcelona. Per tot això, anuncia que votaran a favor d’aquestes 
tres proposicions. Entenen que és imprescindible que, a partir del mes de gener, es constitueixi 
Ref.: CCP Economia 12/18 26 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
aquesta taula de treball amb la participació dels diferents sectors, associacions comercials, 
culturals, de turisme, gremis, consumidors i els representants dels grups polítics de 
l’ajuntament, ja que és evident que el Govern sol no se n’ha sortit. 
 
El Sr. COLOM manifesta que el Govern té clar que Barcelona presenta, entre les campanyes de 
Nadal de les diverses ciutats, una de les més riques en suport al comerç de proximitat. Concreta 
que aquesta campanya, iniciada amb l’acte d’encesa del 22 de novembre a Sant Martí, es basa 
en dos eixos i un principi: l’enllumenat dels carrers i la promoció d’una multitud d’activitats 
culturals, lúdiques i socials per promoure –aquest és el principi– i potenciar el comerç de 
proximitat. Especifica que el model de Barcelona de llums de Nadal es va instituir en l’última 
normativa, l’any 2005, i estableix que la instal·lació de l’enllumenat nadalenc es fa per 
iniciativa de les associacions de veïns o comerciants que, al seu càrrec, contracten amb un 
instal·lador els muntatge dels conjunts ornamentals, gestionen el disseny i la ubicació de les 
instal·lacions i poden accedir a una subvenció del 50 % del cost. Reitera que aquest model 
funciona des de l’any 2005 i que, des de llavors, han governat el Partit Socialista, Esquerra 
Republicana i el Grup Demòcrata i cap ha canviat aquesta normativa, aquest model de 
Barcelona, de col·laboració públicoprivada. 
D’altra banda, comenta a la Sra. Ballarín que a Màlaga l’oposició, que és on està el Partit 
Socialista, quan es debat quina hauria de ser l’alternativa al model que tenen justament parlen 
del model de Barcelona.  
Tot seguit, exposa que han treballat amb 76 associacions, que són les que han demanat 
subvencions, per un import pressupostat de 860.000 euros, als quals cal sumar el 50 % de les 
associacions, per enllumenar 505 trams de 453 carrers de Barcelona. Apunta que no té cap 
comparació amb ciutats com Màlaga, Vigo, que el Govern del PP es gasta 600.000 euros per 
il·luminar un tros d’un carrer, fins i tot Madrid, que només n’il·lumina 100. 
Reconeix que hi ha alguns carrers que els establiments existents no efectuen la despesa per 
il·luminar-los. Considera que l’enllumenat dels carrers s’ha de fer a partir de l’aportació que fan 
els comerços d’aquests carrers i que ens els casos en què hi ha els grans operadors comercials o 
financers, que alguns no hi contribueixen, cal treballar per aconseguir que es pugui finançar 
aquest carrer. Indica que seria una injustícia que el Govern financés aquests carrers amb el cent 
per cent, quan a la resta de carrers els comerciants financen un 50 %. Per això, informa que, des 
del Govern, s’ha iniciat un doble enfocament: iniciar el treballar amb els grans operadors 
comercials i financers per trobar una solució a la seva contribució a la il·luminació dels carrers i 
augmentar la despesa directa de l’ajuntament per a comerços a zones afectades per obres de 
llarga durada i per als situats en la cobertura del projecte Pla de barris. Indica que per promoure 
el comerç de proximitat als barris, que és el que més ho necessita, han aportat més llum a 
aquests carrers, han multiplicat 2,2 la despesa respecte a l’any 2017 als carrers amb obres de 
llarga durada i l’1,8 la despesa de carrers del projecte Pla de barris.  
Incideix que Barcelona enguany ha dedicat 1.979.182 euros a enllumenat nadalenc, del qual 
l’ajuntament paga 1.119.189 euros, un 10,13 % més que l’any anterior, i que, per tant, hi ha més 
carrers il·luminats. Concreta que Barcelona engalana 573 trams de 519 carrers, i demana que li 
diguin alguna de les ciutats que han citat que il·lumini tant com Barcelona. Afegeix que 
l’Ajuntament de Barcelona fa un gran esforç per portar activitats de promoció del comerç de 
proximitat a tots els barris. Remarca que, per segona vegada, la Direcció de Comerç té un 
projecte propi, «Barcelona, un comerç de conte», que treballa directament en els diversos 
districtes de la ciutat per portar i replicar projectes que es fan a la plaça Catalunya.  
Precisa que enguany a plaça Catalunya totes les activitats culturals i lúdiques estan vinculades 
directament amb el comerç, a més de la Fira de Consum Responsable, Economia Social i 
Solidària, a més de totes les activitats als diversos districtes promogudes pels mateixos 
districtes. Assenyala que totes aquestes activitats signifiquen una despesa d’1.252.960 euros, un 
Ref.: CCP Economia 12/18 27 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
22 % més que el 2017. Especifica que l’ajuntament s’ha gastat en la campanya de Nadal 
3.232.000 euros, dels quals un 73 % és d’aportació pública. Remarca que l’any 2018 hi ha hagut 
més despesa, més carrers il·luminats i més activitats de promoció del comerç de proximitat als 
barris.  
Per acabar, retreu als grups de l’oposició que l’únic que han fet és desqualificar sense aportar-hi 
cap dada.  
 
El Sr. BLASI replica que no poden aportar dades perquè el Govern no les facilita. A més, indica 
que les dades que ha donat el regidor Colom han portat més confusió, ja que primer ha dit que 
s’han il·luminat 505 trams de 453 carrers i al final de la intervenció ha parlat de 573 trams de 
519 carrers.  
A continuació, comenta que no només en fan crítica els grups municipals, sinó també els veïns i 
les veïnes i les associacions de comerciants, que són els que il·luminen els carrers i que no 
reben l’acompanyament pertinent de l’ajuntament.  
Remarca que en la seva proposició, dins de la part d’impuls, que el Govern no en té, fan una 
sèrie de propostes a les quals el regidor Colom no ha donat ni una sola resposta. Espera que, en 
aquests dos minuts i mig que li queden, hi doni alguna resposta.  
Exposa que l’edifici de l’ajuntament abans s’il·luminava, el carrer Balmes també, el carrer 
Muntaner, com que el Govern va ensorrar el projecte «Encén el Nadal», que va engegar la 
regidora Recasens al mandat anterior, tampoc s’ha il·luminat; Via Laietana, per manca de 
complicitat amb el Govern municipal, es deixa d’il·luminar; l’avinguda Diagonal, amb 
problemes, però, per manca d’acompanyament i suport del Govern, no es busquen alternatives; 
plaça Catalunya, sense pista de gel i, a més, sense un mecanisme de finançament del teixit 
associatiu, en aquest cas, la Fundació Barcelona Comerç, per poder, entre altres coses, 
il·luminar els carrers sense haver de recórrer a les subvencions. Quant a la il·luminació de les 
zones afectades per obres de llarga durada, especifica que no han il·luminat Príncep d’Astúries, 
ni el Mercat de Sant Antoni ni l’avinguda Meridiana a l’entorn de les Glòries, etcètera. Tot això 
a causa de la ineficàcia i ineficàcia del Govern per manca d’aptitud i d’actitud. 
Remarca que el que pretenen transmetre és la voluntat que, per a propers anys, de manera 
participada i consensuada, des de l’àmbit de comerç i mercat es recuperi el lideratge i s’obri un 
debat. Insisteix en l’agraïment al sector del comerç i no a l’Àrea de Comerç ni a la de Mercats i 
encara menys al regidor, que no escolta els grups de l’oposició, ni el món del comerç associat ni 
la ciutadania.  
Anuncia que donaran suport a les altres dues proposicions. 
 
La Sra. BALLARÍN retreu també que l’oposició no ha disposat de les dades. Remarca que, tal 
com escrivia en un mitjà de comunicació el president del seu grup, Barcelona ha de ser un 
referent nacional i internacional també en períodes específics com el Nadal. Considera que és 
imprudent, com fa el Govern d’Ada Colau, convertir en un valor positiu la renúncia al consum 
material. Matisa que comparteixen amb el Govern que cal fer pedagogia contra la bogeria 
consumista, però pensen que és imprudent i irresponsable lluitar contra el consumisme fent a 
Barcelona una campanya de Nadal de tercera divisió, perquè significa castigar l’economia local 
i dirigir el consum cap als canals digitals de les grans distribuïdores multinacionals, que sí que 
fan bé les seves campanyes de Nadal, de Sant Valentí o del Black Friday. 
Reconeix que hi ha polítiques que podien tenir sentit fa vint anys, però que actualment són 
antiquades i desfasades. 
D’altra banda, els preocupa que l’eficàcia de la despesa de l’ajuntament sigui nul·la, perquè el 
regidor ha dit que gasten més, però realment no es nota. Remarca que en l’últim Consell de 
Comerç i Ciutat, que es va convocar de manera forçada perquè no s’hi havia ni pensat, els 
comerciants es van queixar que no hi havia llums i que hi havia problemes de seguretat i la 
Ref.: CCP Economia 12/18 28 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
reacció del regidor Colom, l’endemà, va ser explicar que aniria a les grans superfícies a intentar 
que també paguessin els llums de Nadal, cosa que fa molt de temps que demana tothom. 
Explica que, per això, hi ha una fórmula que són els bits traduïts a les àrees de promoció 
econòmica urbana l’objectiu principal dels quals és que tothom s’impliqui en les despeses 
comunes, de manera obligatòria. Assenyala que aquesta solució no és la fórmula que considera 
el Govern com a correcta per treballar pel comerç de la ciutat. Per tot això, mostra el seu 
desacord en com està gestionat el Govern aquest tema. Anuncia que donaran suport a la resta de 
proposicions. 
 
El Sr. MULLERAS indica al regidor Colom que no és guanya un debat negant la realitat, que és 
el que ha fet en aquesta comissió. Destaca que tres grups polítics de l’oposició han presentat 
propostes amb objectius molt similars i que, a més, s’han aprovat per unanimitat, ja que el seu 
grup també donarà suport a les altres dues proposicions. Remarca que, primer, s’aprova per 
unanimitat censurar la política de la campanya de Nadal del Govern municipal. Afegeix que, a 
més, també hi ha una gran majoria social en contra de com fa el Govern municipal la campanya 
de Nadal. Reitera que no tenen dades perquè no els les donen, que l’única dada que han 
aconseguit, gràcies a una pregunta del PP en la sessió d’aquest matí de la Comissió de Cultura, 
és el cost del pessebre de la plaça de Sant Jaume: 114.000 euros.  
Incideix que també s’aprova per unanimitat que es faci una taula de treball amb els comerciants 
i la gent afectada per aquest problema, amb els grups polítics, i que les decisions es prenguin de 
manera consensuada.  
Finalment, assenyala que avui dia hi ha més avanços tècnics que fa uns anys, com la 
il·luminació LED, que permeten un tipus d’il·luminació molt més adequada a la ciutat sense 
que signifiqui un gran cost afegit.  
 
El Sr. SIERRA pregunta al regidor Colom si viu a Barcelona, ja que se sorprèn que els expliqui 
que s’han gastat més diners que l’any passat perquè Barcelona llueixi. Es queixa de les poques 
llums d’aquesta campanya i demana que treguin la ideologia d’aquest tema. Assenyala que hi 
ha grups que s’estan queixant d’aquestes quatre últimes campanyes de Nadal que també hi han 
tingut alguna responsabilitat, com el pessebre que es va fer quan el senyor Collboni tenia la 
responsabilitat de Cultura; o Esquerra Republicana, que van votar a favor de treure la pista de 
gel. Incideix que, si es vol una campanya de Nadal excel·lent que promocioni el turisme 
desestacionalitzat, de qualitat i de compres i que faci que Barcelona torni a ser referent mundial, 
cal que una majoria absoluta, com ha passat en aquesta sessió, vint-i-tres regidors sobre onze, 
imposi uns criteris racionals per millorar la vida dels barcelonins. 
 
La Sra. CAPDEVILA comunica que el regidor Colom no l’ha convençut en absolut, que ha 
explicat el mateix que va explicar a l’últim Consell de Comerç.                
      
El Sr. COLOM contesta al regidor Sierra que aquest desembre vindran a Barcelona uns 760.000 
turistes, que és un 14 % més que el 2014, i que, d’acord amb el criteri que utilitza el regidor 
Sierra, això vol dir que la campanya de Nadal funciona i el turisme la valora. Així mateix, pel 
que fa als comerciants i als operadors de turisme, remarca que al Consell de Comerç i Ciutat 
només una senyora d’una associació de comerciants va fer uns comentaris sobre el problema de 
les llums a l’avinguda Diagonal, que dos dies abans de l’encesa a la Diagonal hi havia llums, i 
que la resta d’associacions sobre el tema del Nadal no van dir res en contra de com s’estava 
fent; i que al Consell de Turisme i Consell no es va discutir sobre el Nadal.  
Assenyala que els grups de l’oposició ho argumenten tot sobre una peça periodística i que 
només diuen insults perquè no tenen arguments i simplement perquè han entrat en campanya 
electoral.     
Ref.: CCP Economia 12/18 29 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
El Sr. BLASI replica que no han entrat en campanya electoral i tampoc en campanya de Nadal. 
Insisteix que no ha respost absolutament res de la part propositiva que han fet. Apunta que, el 
mandat passat, davant d’una proposta com aquesta de donar més competències a l’àrea que 
dirigeix el regidor, haurien estar molt contents i que, en canvi, el regidor Colom s’hi ha negat, 
cosa que li sembla lamentable. Indica que també és lamentable que el regidor Colom mostri una 
certa satisfacció sobre el Consell de Comerç i Ciutat, quan la participació va ser tan baixa. 
Reitera que s’han deixat d’il·luminar carrers importants en aquest mandat i que el Govern no 
facilita les dades. Insisteix en la proposició que fa el seu grup de dialogar amb el sector per 
mirar quins mecanismes es poden canviar per modificar i poder millorar la il·luminació i el seu 
finançament i que l’Àrea de Comerç prengui el lideratge per fer una bona campanya de Nadal 
amb la complicitat de les àrees implicades: Drets Socials, Economia, Empresa, Comerç, 
Cultura, Esports, Districtes. Per acabar, es queixa del to alliçonador del regidor Colom. 
 
La Sra. BALLARÍN apunta que ella en cap moment ha parlat del Consell de Turisme, que ja 
sap que l’obsessió del regidor Colom és el turisme i que ignora el comerç. Concreta que en 
l’inici d’aquell Consell de Comerç i Ciutat només hi havia dues persones que no fossin partits 
polítics i l’únic tema que es va tractar va ser inseguretat i llums. Manifesta que el seu grup vol 
que també al Nadal Barcelona faci lluir el seu patrimoni arquitectònic, la cultura, el seu model 
de convivència, el seu model de comerç i la seva restauració. Opina que passejar pels carrers de 
Barcelona, comprar als mercats, participar de les festes adornades per un imaginari tradicional 
ric i suggeridor hauria de ser tan competitiu com són les llums nadalenques del centre de 
Londres, els mercats ambulants alemanys, els espectacles de Broadway o les exposicions de 
París.   
Creu que la insensibilitat i prepotència que ha demostrat el Govern en aquesta sessió fan encara 
més evident la necessitat de fer una taula transversal amb la participació dels sectors implicats i 
tots els grups polítics perquè el 2019 el Nadal sigui absolutament diferent del d’enguany.                   
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d’ERC, La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
16.-  (M1519/10144) La Comissió d’Economia i Hisenda insta al govern municipal a presentar els 
informes de contractació menor i subvencions, mensualment, on consti el contractista o 
adjudicatari, objecte del contracte, l’import i la partida pressupostària. 
 
El Sr. SIERRA exposa que aquesta proposició té a veure amb l’import i la partida 
pressupostària de les contractacions menors i les subvencions que atorga l’Ajuntament de 
Barcelona, ja que del total dels 14.235 contractes del 2015 la contractació menor va significar el 
89,7 %, un total de 12.774; el 2016 va ser el 88,7 %; el 2017 va ser el 90,8 %; el 2018 és el 
90 %. Fa palès que es demana per transparència i per una seguretat jurídica i pressupostària. 
Matisa que volen tenir aquests informes no només per l’impacte pressupostari que té la 
contractació menor, sinó també per les mateixes normes que el Govern municipal va establir a 
l’inici del mandat sobre una contractació sostenible i que afavorís a petits i mitjanes empresaris, 
que sembla que no s’està complint, com és el cas del concurs sobre paqueteria ja que per poder 
participar-hi cal presentar al voltant d’1 milió i escaig euros d’aval.  
 
Ref.: CCP Economia 12/18 30 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
La Sra. RECASENS expressa el seu vot a favor. Manifesta que al seu grup també voldria que hi 
hagués més transparència al voltant de la contractació. Assenyala que van presentar al·legacions 
als comptes generals en què deien que el 94 % dels contractes s’havien fet mitjançant el procés 
d’adjudicació directa, cosa que vol dir que dels 13.040 contractes signats per l’ajuntament el 
2017 només 806 han estat mitjançant procediment de concurs obert. Recorda que el primer 
tinent d’alcalde, el 2016, en una roda de premsa va adquirir uns compromisos que després no 
s’han complit, com ara que ja no hi hauria grans paquets de contractes adjudicats sense 
concurrència pública; que un mateix proveïdor no podria acumular més de 200.000 euros anuals 
amb contractes menors d’obra sense concurrència pública i 100.000 euros en altres modalitats 
de contracte, per exemple, en serveis; i que el 80 % de la contractació no recauria en un total de 
seixanta empreses. Això no obstant, constata que, d’acord amb les dades que han pogut 
recopilar, més de cent proveïdors, l’any 2017, superen els límits dels 200.000 euros i els 
100.000 euros i el 80 % de la contractació continua recaient només en unes seixanta empreses.  
Per tot això, indica que s’afegeixen a aquesta demanda de més transparència al voltant de la 
contractació pública. 
 
La Sra. CAPDEVILA assenyala que el tancament, el mes d’octubre, de l’execució 
pressupostària de l’Ajuntament de Barcelona indica una tendència menys favorable que els anys 
anteriors: l’any 2017 es van tancar els comptes de l’ajuntament amb un superàvit escàs de prop 
de més d’1 milió d’euros; enguany el pressupost dels ingressos corrents era més de 60 milions 
d’euros superior al de l’any passat, però els ingressos corrents realment executats han disminuït 
prop de 20 milions d’euros. Manifesta que el pressupost del 2018 és més elevat que el del 2017 
basant-se especialment en uns suposats ingressos exponencialment majors de plusvàlues.  
Remarca que han demanat claredat al Govern a l’hora d’explicar la informació i, per això, 
anuncia que hi votaran a favor. 
 
La Sra. BALLARÍN comunica el seu vot a favor, ja que considera que totes les passes en 
l’àmbit de la transparència sempre són positives. A més, pensa que la tecnologia ofereix moltes 
més possibilitats que en anys anteriors i que s’ha avançat molt en la implantació de 
l’administració electrònica. Per això, considera que la proposta del Grup de Ciutadans és 
possible i insta el Govern que així ho faci. Creu que l’objectiu final és arribar a una informació 
immediata de les contractacions. Recorda que, al dia següent d’aquesta sessió, a la Comissió de 
Presidència aprovaran l’Ordenança de l’administració electrònica, l’objectiu de la qual és la 
utilització dels mitjans electrònics en l’àmbit del sector públic municipal de Barcelona, facilitar 
la consecució dels principis de simplificació, transparència, proximitat i servei efectiu a la 
ciutadania dels procediments administratius i fer més possible la participació ciutadana. Indica 
que aquesta ordenança va en la mateixa línia que aquesta proposta que es presenta.  
 
El Sr. MULLERAS expressa el seu vot favorable. Constata que els informes de les subvencions 
estan desfasats, que les últimes dades penjades al web són del primer trimestre del 2018. 
Afegeix que a dia d’avui altres formacions polítiques no poden accedir a les dades de 
comptabilitat de l’ajuntament del 2017 ni a expedients electrònics de contractació o subvenció.  
D’altra banda, manifesta que els grups polítics tenen un programa de comptabilitat instal·lat, 
però que tenen bloquejada la consulta d’expedients de contractació, subvenció i facturació del 
2017. 
Quant a l’execució del pressupost municipal del 2018, opina que és greu que encara no s’hagin 
donat a conèixer, per exemple, les inversions pressupostades que es deixaran de fer aquest any i 
els motius de per què no es faran. 
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 31 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
El Sr. PISARELLO indica que estan d’acord amb la proposta, sobretot amb els termes que ho 
ha plantejat la regidora Ballarín. Recorda que, de fet, fa unes setmanes van fer una presentació 
sobre contractació electrònica amb diferents ajuntaments de Catalunya amb els quals han 
compartit un programa per avançar en aquest sentit. Assenyala que s’està treballant en aquest 
sentit, però que en termes tècnics no és tan fàcil de fer.  
 
El Sr. SIERRA agraeix els vots positius de tots els grups i l’aprovació per unanimitat.    
 
La Sra. BALLARÍN indica que la filosofia està bé, però que cal forçar la maquinària per 
avançar perquè es faci realitat la filosofia.       
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la 
Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
17.-  (M1519/10124) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda que el govern municipal elabori, en 
el marc del Pla de Màrqueting Turístic i conjuntament amb el Consorci Turisme de Barcelona, 
un catàleg de productes i serveis turístics de la Destinació Barcelona classificats en funció dels 
principals segments de mercat, àrees d’especialització, capacitat de càrrega i posicionament 
dins l’estratègia de desenvolupament turística dels pròxims deu anys. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat al Consorci de 
Turisme de Barcelona la redacció d’un pla de màrqueting turístic amb els objectius de 
consolidar una aplicació i gestió més integrada amb l’estratègia turística de la destinació 
Barcelona, que per fer-ho possible el pla preveu que, en un moment de creixement exponencial 
del fenomen del turisme mundialment, cal que Barcelona innovi per continuar sent un referent 
en aspectes con la sostenibilitat, la competitivitat i el retorn social i territorial del turisme. 
Argumenta que també cal que, a més de les polítiques d’ordenació, s’actualitzin també les 
polítiques de promoció, atès que si es vol una destinació més equilibrada cal treballar els 
mitjans amb els quals els turistes s’interessen pels productes turístics i, així, fomentar la 
permeabilitat de la destinació i plantejar-ne els límits que, tradicionalment, s’imposaven com a 
destinació Barcelona. 
Considera que cal identificar quines actuacions estratègiques es poden dur a terme des de 
l’Administració i el Consorci de Turisme de Barcelona per identificar els productes turístics 
clau per desplegar una nova estratègia territorial.  
Per això, en el marc del Pla de Màrqueting Turístic i conjuntament amb el Consorci de Turisme 
de Barcelona, el seu grup proposa l’elaboració d’un catàleg de productes i serveis turístics que 
permetin concretar les línies que esbossi el mateix pla. 
Argumenta que no serveix de res fer grans proclames si no s’identifiquen i classifiquen els 
productes turístics en funció de segments de mercat i especialització, amb una estratègia de 
promoció diferenciada per a cada segment i identificant els principals mercats emissors i les 
sinergies en productes turístics consolidats o per consolidar; capacitat de càrrega, és a dir, 
identificar quins productes i àrees estan en el seu límit de capacitat de càrrega i els que, en 
canvi, encara tenen marge de creixement i per a la diversificació turística; desenvolupament 
turístic dels pròxims deu anys, amb una planificació de quina haurà de ser la distribució òptima 
de l’activitat turística de la destinació Barcelona en un futur sobre la base dels seus productes 
turístics. 
Ref.: CCP Economia 12/18 32 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
En definitiva, conclou que, des d’Esquerra Republicana, consideren que, per actualitzar la 
política turística de la ciutat, el sector públic i el privat han de seguir col·laborant, ja que sense 
aquesta col·laboració difícilment s’aconseguiran els objectius estratègics per consolidar una 
destinació turística de qualitat i sostenible, que són uns conceptes en els quals la majoria dels 
grups polítics sempre arriben a consensos en l’àmbit teòric, però que, després, costa concretar la 
seva aplicació.  
Incideix que cal ser valents en l’elaboració d’un catàleg i no limitar-se a la línia estratègica, 
concretar les accions de planificació i promoció que afavoreixin garantir un millor retorn social 
i convertir el turisme en una palanca de canvi també per a altres territoris que necessiten més 
turisme que no aquells que, tradicionalment, ja se n’han beneficiat però que també n’han patit 
les externalitats. Tot seguit, llegeix la proposta que presenten. 
 
La Sra. RECASENS subscriu la intervenció de la regidora Capdevila. Mostra el seu acord que 
hagin posat remei a les mancances flagrants que aquesta ciutat ha tingut darrerament en matèria 
de política turística, sobretot en promoció, amb l’inici d’aquesta estratègia de màrqueting 
turístic de la destinació Barcelona. Ara bé, matisa que el Govern arriba molt tard, ja que van 
presentar el pla estratègic del qual emana aquesta estratègia de màrqueting turístic el 2017, quan 
el pla anterior era del 2010 al 2015. Destaca que, en aquests dos anys sense pla estratègic, hi ha 
hagut nombroses manifestacions d’aquesta turismofòbia que ha practicat el Govern municipal, 
per exemple, quan ha parlat del turisme amb termes com la «materialitat del turisme», «què i 
com explota la indústria turística» o «treball turístic, l’imperi de la precarietat», o quan ha parlat 
amb un cert menyspreu de les infraestructures clau de país, com ports, aeroports i carreteres, 
com a infraestructures al servei del turisme, o el famós curs de decreixement turístic que el 
Govern va titular «¿Cómo dominamos la bestia?».  
Per tant, esperen que les estratègies de màrqueting turístic donin resultats, que el Govern 
abandoni aquest tipus de llenguatge, que s’espavilin en matèria de promoció del turisme, que 
detectin on hi ha les oportunitats, on es pot atreure aquest turisme de qualitat que Barcelona 
necessita, com es pot treure pressió a determinades zones de Barcelona i com es pot fer front a 
fenòmens com els apartaments turístics il·legals.        
 
El Sr. BLANCO manifesta que podria estar d’acord amb el to general i en la majoria dels 
arguments utilitzats en la defensa d’aquesta proposta. Creu que la clau està quan s’ha referit que 
els grups polítics sovint, quan es parla del turisme sostenible i responsable, arriben a un consens 
teòric, que és cert, però que és a l’hora de posar aquests acords en pràctica quan hi ha dificultats 
per posar-se d’acord els grups polítics, perquè hi ha mesures que corren el risc de tenir un 
intervencionisme excessiu. Manifesta que no tenen cap problema que hi hagi un catàleg de 
productes i serveis turístics, però la idea de classificar-los els genera alguns dubtes. Explica que, 
d’una banda, és molt qüestionable el terme capacitat de càrrega, que és impossible d’objectivar 
en el conjunt de la ciutat i quan s’aplica a determinats productes o serveis no saben amb quin 
criteri s’establirà, més enllà de la capacitat dels locals, i, de l’altra, això del posicionament 
estratègic de cara als propers deu anys tampoc els agrada, perquè és evident que el seu grup no 
comparteix el posicionament estratègic del Govern en relació amb el turisme ni la promoció 
turística, ja que no aposta per la qualitat del turisme. Afegeix que, en aquests quatre anys, el 
Govern ni tan sols ha aconseguit que hi hagi un turisme responsable, sostenible, de més qualitat 
i més cívic, sinó tot el contrari. Constata que hi ha menys turisme, que el turisme és de pitjor 
qualitat i que la facturació hotelera i comercial està baixant, com a conseqüència de la situació 
política i de l’aposta pel decreixement turístic del Govern municipal. 
Conclou que podrien votar a favor d’aquesta proposta, en el pla teòric, però com que no 
comparteixen aquesta estratègia del decreixement, desconfien de l’ús que pugui fer el Govern 
d’una classificació d’activitats turístiques, sospiten que això pot donar peu a una distinció entre 
Ref.: CCP Economia 12/18 33 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
activitats millors o pitjors, es temen que aquest catàleg pot arribar a produir una mena de llista 
negra d’activitats turístiques negatives per a la ciutat i, en definitiva, no es fien de la neutralitat 
d’un govern que ha actuat contra el sector hoteler i que estigmatitza el turisme, doncs, no poden 
donar suport totalment aquesta proposta i, per tant, s’hi abstenen. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia que donaran suport a aquesta proposició, tot i que no acaben 
d’entendre quin sentit té en aquests moments, perquè hi ha un pla d’empresa que ahir es va 
presentar al Consell de Turisme i s’està elaborant una estratègia de màrqueting turístic de la 
destinació Barcelona, que és on considera que s’haurien de plantejar aquestes mesures que 
esbossa Esquerra Republicana. En tot cas, entén que la finalitat d’aquesta proposició és 
aconseguir un turisme de qualitat i equilibrat, que estengui els seus beneficis i el seu retorn 
social al màxim als sectors i a la ciutat, fins i tot a l’àrea metropolitana, finalitat que 
comparteixen. 
D’altra banda, manifesta que voldria que es treballés deixant plena llibertat als professionals 
que estan elaborant l’estratègia i sense cap mena d’ideologia sobre el turisme per part del 
Govern.  
   
El Sr. MULLERAS no creu que, en el pla teòric, tots els grups polítics coincideixin en el tema 
del turisme, ja que, per exemple, el grup del Govern municipal ha basat la seva estratègia 
electoral i de govern municipal en el decreixement turístic, per exemple, amb el PEUAT, i que 
els grups que hi van donar suport també se sumaven a aquesta estratègia de decreixement 
turístic. En aquest sentit, assenyala que el Govern no aposta per grans esdeveniments que 
atreguin turisme de qualitat, ni per la cultura, com ho demostra l’assistència ínfima de 
barcelonins al Museu Picasso, menys del 3 %, com van informar en el Consell de Turisme i 
Ciutat passat.  
D’altra banda, apunta que cal concretar, que, de fet, és el que fa aquesta proposta, esperant que 
el Govern no en faci un mal ús, com ha passat amb l’Ordenança de terrasses, que a més 
l’apliquen amb criteris diferents segons el districte de la ciutat.  
Finalment, anuncia el seu suport a aquesta proposició i el seu rebuig a la tasca del Govern 
municipal en relació amb el turisme de la ciutat.  
 
El Sr. COLOM indica que la regidora Capdevila deia que Barcelona torni a ser un referent. En 
aquest sentit, remarca que el Govern ha explicat a bastament en diversos espais que, per 
exemple, al World Travel Market, el gran congrés de turisme mundial, un dels premis a la 
millor gestió turística enguany se li va donar a la ciutat de Barcelona, en concret a l’equip del 
Govern de Barcelona, i que en el document del premi es deia que la gestió del turisme 
sostenible i responsable, a diferència de moltes altres ciutats, a Barcelona s’ha portat a la 
pràctica. Afegeix que també els van donar el premi Overall Winner, que és el premi de tota la 
gestió amb totes les seves diferències. Destaca que a Londres reconeixen la feina que es fa a 
Barcelona: temps enrere van fer una taula que es deia «Què podrem aprendre de Barcelona», 
que era la primera vegada que s’estudiava en el món turístic una ciutat per veure què se’n podia 
aprendre, i tot era en positiu. Remarca que Barcelona actualment és un referent en la gestió 
turística en l’àmbit mundial. Anuncia que acceptaran la proposta perquè, un cop es tingui 
aquesta estratègia, es podrà desenvolupar aquest catàleg de productes i serveis, atès que 
Turisme de Barcelona necessita poder revisar els seus productes i fins i tot la seva política de 
comercialització.  
Quant a les queixes de Ciutadans que el Govern no facilita les dades, remarca que es publiquen 
totes les dades, però que això no l’importa al grup de Ciutadans, perquè ells tenen una 
preconcepció i sí que fan ideologia. Replica que si al Museu Picasso hi ha pocs barcelonins 
potser és perquè hi ha molts turistes.  
Ref.: CCP Economia 12/18 34 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
               
La Sra. CAPDEVILA felicita el regidor Colom pels dos premis i remarca que, en cap moment, 
en la seva intervenció s’ha pogut entendre que l’Ajuntament de Barcelona està fent una mala 
gestió del turisme, però sí que és millorable.  
D’altra banda, manifesta que respecta l’abstenció del regidor Blanco, però no l’entén, perquè en 
la proposta en cap moment es parla de decreixement i el Grup de Ciutadans sap quina és la 
posició d’Esquerra Republicana en relació amb el turisme, que bàsicament és millorar la imatge 
de Barcelona, promocionar Barcelona al món, que vingui turisme de més qualitat, repartir 
millor el turisme, etcètera, que són qüestions en les quals, excepte un grup que no hi està 
present, en general, els grups polítics estan d’acord. Argumenta que la proposta de 
desenvolupar un projecte turístic a deu anys vista és per poder treballar-ho amb temps, que és 
quan es treballa millor. Per tot això, manifesta que agrairia que el regidor Blanco s’ho repensés. 
Finalment, agraeix a la resta de grups el vot favorable. 
 
El Sr. BLANCO demana una mica de flexibilitat en el temps per poder respondre a les 
al·lusions directes. Comenta a la regidora Capdevila que la diferència, per posar un exemple 
ràpid, és que Ciutadans va votar en contra del PEUAT i Esquerra Republicana a favor.        
 
El Sr. COLOM reconeix que tot és millorable, fins i tot l’oposició. Demana que admetin que la 
ciutat de Barcelona ha aconseguit un reconeixement en la gestió turística que fins ara no tenia.     
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa l’abstenció de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC 
i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
18.-  (M1519/10136) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: - Que al mes de gener de 2019, el 
govern de la Ciutat constitueixi una taula de treball integrada per les associacions de 
comerciants, de cultura, de turisme, de gremis, i de consumidors, així com pels grups polítics 
representats a l’Ajuntament de Barcelona. - Que aquesta comissió treballi per aconseguir un 
pacte de ciutat perquè Barcelona torni a situar-se en la primera línia de promoció i de 
desenvolupament d’actuacions que fomentin esdeveniments tan significatius com és la 
campanya de Nadal. 
 
Tractada conjuntament amb els punts 15, 19 i 25 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
19.-  (M1519/10111) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: 1.- Censurar l’actual Campanya de 
Nadal del govern municipal per insuficient, equivocada i no respondre a criteris comercials ni 
de projecció de Barcelona. 2.- Constituir de manera immediata al gener de 2019 una taula de 
treball amb els comerciants i els diferents sectors productius de la ciutat per consensuar una 
nova Campanya de Nadal a posar en marxa el proper any. 3.- Que el govern municipal presenti, 
Ref.: CCP Economia 12/18 35 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
en el marc d’aquesta Comissió, el cost de cadascuna de les activitats de la Campanya de Nadal 
del 2018 i 2017 (enllumenat nadalenc, activitats a la plaça Catalunya, pessebre, cavalcada, Cap 
d’Any, activitats destinades a potenciar el comerç de proximitat...). 
 
Tractada conjuntament amb els punts 15, 18 i 25 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
El Sr. Colom comunica que s’ha acordat tractar ara la pregunta 29, del Partit Popular. 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
20.-  (M1519/10155) Que se’ns entregui per escrit la previsió de tancament i liquidació del compte 
de resultats de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2018, així com els ajustos previstos que 
determini des d’Intervenció de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
La Sra. RECASENS manifesta que els continua preocupant la liquidació pressupostària, tant la 
desviació entre la previsió d’ingressos i l’execució real dels ingressos com la desviació entre la 
previsió de despeses i l’execució real de les despeses. Per això, demanen que se’ls entregui per 
escrit, durant aquesta comissió, la previsió de tancament i liquidació del compte de resultats de 
l’ajuntament de l’exercici i els ajustos previstos que hagi determinat Intervenció. 
 
El Sr. AYALA palesa que si tanquessin tal com estan les dades a 31 d’octubre es mostraria un 
superàvit de 264 milions d’euros i un estalvi brut del 22,3 %. Per tant, constata que la situació 
de l’ajuntament continua sent molt bona.  
Tot seguit, comunica que no poden acceptar el prec perquè la informació que es demana no 
existeix, atès que, d’acord amb la Llei d’hisendes locals, el termini per aprovar la liquidació del 
pressupost no finalitza fins al 28 de febrer del 2019, i és aleshores quan l’interventor fa les 
seves observacions i anàlisis; per tant, el tancament no serà fins al mes de març amb el compte 
general.  
Així i tot, informa que tenen a la seva disposició, a través del web, tota la informació relativa a 
l’estat mensual d’execució del pressupost. Comunica que les previsions actuals i que es fan 
arribar trimestralment al Ministeri d’Hisenda són d’un lleuger superàvit en el tancament, amb 
un increment d’ingressos final a l’entorn del 2,3 %.   
 
La Sra. RECASENS replica que ha estat tinent d’alcalde i que, per tant, sap perfectament la 
informació de què disposa el Sr. Ayala; per això quan demana per escrit aquesta previsió de 
tancament sap què demana. En tot cas, demana que les dades que li acaben de donar li entreguin 
per escrit i que responguin el que demana. 
 
El Sr. AYALA insisteix que no es poden donar aquestes dades, perquè l’interventor no intervé 
els comptes fins que no hi ha el tancament.  
 
La Sra. RECASENS apel·la al dret a rebre aquesta informació per escrit. 
Ref.: CCP Economia 12/18 36 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
El Sr. AYALA precisa que no accepta el prec. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
21.-  (M1519/10137) Que el govern municipal faciliti als grups municipals, per escrit, l’avantprojecte 
de pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per l’any 2019 en el que es fonamenta el "power 
point" lliurat als grups polítics i als mitjans de comunicació el dia 24 d’octubre de l’any 2018. 
Que aquest document inclogui el detall de les partides pressupostàries a un nivell de 5 dígits. 
 
La Sra. BALLARÍN manifesta que el seu grup estan astorats en el que està passant en el 
projecte de pressupostos per al 2019, ja que es qualifiquen com a ingressos determinades 
quanties que no estan compromeses de manera ferma ni per l’Estat ni de la Generalitat. 
Comenta que el 24 d’octubre el Govern va presentar un powerpoint amb dibuixets en què 
s’explicava que arribarien, si s’aprovaven els pressupostos de l’Estat i els pressupostos de la 
Generalitat, uns quants milions d’euros que anirien molt bé per al pressupost del 2019. 
Manifesta que ara encara estan més astorats perquè, des de dins de l’ajuntament, els ha arribat 
que no existeixen els pressupostos. Per això, demana si és cert que no existeix l’expedient 
pressupostari que dona lloc al pressupost, és a dir, si estan detallades totes les partides 
pressupostàries o si aquest powerpoint és un invent del Govern. 
 
El Sr. AYALA comenta que no es tracta d’un powerpoint amb dibuixets i demana una mica de 
respecte a la feina que es fa des de la Gerència d’Economia. Precisa que és un powerpoint amb 
totes les dades que els ha permès pactar dues modificacions pressupostàries. Ratifica que 
òbviament existeix i que les dades tenen fins als cinc dígits darrere. Comenta que òbviament la 
regidora Ballarín sap quina és la política del Govern a l’hora de negociar enguany els 
pressupostos. En aquest sentit, comunica que, en aquests moments, ni l’Estat ni la Generalitat 
han presentat el projecte de pressupostos. Per això, es queixa que sigui a l’entitat més petita a la 
que es demani que els presenti primer. Remarca que estan a l’espera de la presentació dels 
pressupostos de l’Estat i insten totes les forces que van fer possible el Govern del senyor 
Sánchez a intentar arribar a un pacte amb les tres administracions perquè aquests diners no 
s’hagin de prorrogar en totes tres administracions i no s’hagin de quedar al calaix. 
 
La Sra. BALLARÍN opina que és molt greu que no els presentin els números que hi ha darrere 
d’aquest powerpoint. D’altra banda, manifesta que tenen una notícia bona i una de dolenta: la 
bona és que han après a fer powerpoints; la dolenta és que no saben fer un pressupost, que és 
l’element més important de funcionament d’aquesta ciutat. Remarca que el Govern ha de 
presentar el seu projecte, perquè tenen autonomia financera i pressupostària plena, i no 
comparar-se amb les administracions de l’Estat i de la Generalitat. Declara que, amb la seva 
resposta, està confirmant els rumors que li han arribat des de diferents sectors de l’ajuntament 
que no existeix el pressupost. 
 
El Sr. AYALA pregunta, en primer lloc, per què quan diu que sí que existeix el pressupost li 
confirma que no existeix el pressupost. En segon lloc, pregunta a la regidora Ballarín què li 
sembla que el Govern Sánchez no hagi presentat el pressupost i si creu que el Govern Sánchez 
no té pressupost. Anuncia que no es pronuncien sobre aquest punt. 
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 37 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
La Sra. RECASENS demana intervenir per una qüestió d’ordre, perquè vol preguntar a 
Secretaria si formalment aquest prec està acceptat. 
 
El Sr. COLOM diu que en aquest punt no li correspon intervenir.  
 
La Sra. RECASENS pregunta a la secretària si pot intervenir per una qüestió d’ordre en aquest 
punt de l’ordre del dia.  
 
El Sr. SIERRA també vol intervenir per una qüestió d’ordre. 
 
El Sr. COLOM ratifica que, com a president, en aquest punt de l’ordre del dia no poden 
intervenir ni la regidora Recasens ni el regidor Sierra. 
 
La Sra. RECASENS demana que consti en acta que el vicepresident no els dona la paraula per 
una qüestió formal en aquesta comissió. 
 
El Sr. SIERRA també vol que consti en acta que no l’han deixat intervenir. 
 
Es dona per tractat. 
 
22.-  (M1519/10138) Que l’Ajuntament faci les gestions oportunes per adquirir l’edifici de ronda 
Sant Pere, 41, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, per destinar-lo a equipaments pel 
Districte de l’Eixample. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que en aquest prec demana que l’ajuntament faci les gestions 
oportunes per adquirir l’edifici de ronda Sant Pere, 41, de la Tresoreria General de la Seguretat 
Social, per destinar-lo a equipaments per al districte de l’Eixample. 
 
El Sr. AYALA comenta que l’article 9 de la Llei 1/2006, que regula el règim especial de 
Barcelona, preveu per a casos de desafectació del servei públic estatal, com el cas d’aquest 
prec, la seva alineació preferent a favor de l’ajuntament per a usos dotacionals, però que, 
malauradament, l’Administració de l’Estat no ha fet cas d’aquesta possibilitat i no ha ofert la 
possibilitat d’arribar a un acord d’aquest tipus. Explica que es va fer la subhasta i que 
l’Ajuntament de Barcelona, quan se’n va adonar, es va posar immediatament en contacte amb 
l’oficial major del Ministeri de Treball i Seguretat Social que els va comunicar que el Govern 
de l’Estat havia decidit optar per la via de la subhasta i que, fins que no acabi aquesta via, no 
pensaven parlar amb l’ajuntament. Apunta que la subhasta ha quedat deserta i, llavors, 
l’ajuntament s’ha tornat a posar en contacte amb el Govern de l’Estat i, en principi, s’està 
començant a negociar per trobar-hi una solució.  
Per tant, anuncia que accepten el prec i demana a la regidora Ballarín si des del seu partit poden 
col·laborar perquè el Govern de l’Estat estigui disposat a negociar. 
 
La Sra. BALLARÍN agraeix que acceptin el prec. Ara bé, demana que no sigui un mer 
formalisme i que no desaprofitin aquesta magnífica oportunitat d’obtenir un espai per fer un 
nou equipament al districte de l’Eixample, que és el districte que té una ràtio d’equipaments 
més baixa per nombre d’habitants, 2,09 metres quadrat per habitant, la quarta part per sota de la 
resta de la ciutat.  
Tot seguit, comunica que estan a la seva disposició per demanar que l’altra part s’assegui a 
negociar i que estaran molt pendents de la feina que es faci des de l’ajuntament i des del Govern 
de Madrid.  
Ref.: CCP Economia 12/18 38 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
El Sr. AYALA assenyala que aprofitaran l’oportunitat quan hi sigui. Repeteix que, en aquests 
moments, és l’Estat qui ha comunicat que havien optat per la via de la subhasta i que, per tant, 
no hi havia res a negociar amb l’ajuntament. Tot i que ara sembla que, com que la subhasta ha 
quedat deserta, l’Estat està disposat a negociar.   
      
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
23.-  (M1519/10112) Que els preus públics s’aprovin en el Consell Municipal, facilitant els costos de 
prestació de servei que justifiquen aquests preus i establint un procediment públic per a que 
veïns/es, entitats i grups polítics puguin fer les aportacions que creguin adients. 
 
El Sr. MULLERAS demana que no responguin aquest prec amb arguments legals, sinó amb 
arguments propis d’aquesta comissió. Exposa que en aquest ajuntament el mes de gener, en 
comptes de ser el mes de les rebaixes, acostuma a ser el mes de les pujades de preus públics, 
perquè els aprova directament la Comissió de Govern i no passen pel Ple, amb la qual cosa no 
tenen el control polític que tenen els impostos i les taxes, per exemple. Incideix que els preus 
públics tenen un impacte econòmic gairebé tan important com les taxes per a la ciutadania, a 
través dels centres cívics, dels pisos tutelats, de la recollida de residus o dels poliesportius 
municipals. A tall d’exemple, esmenta que el 2018 la previsió d’ingressos per preus públics és 
de 27,3 milions d’euros, molt superior a algunes taxes o impostos.  
Per tot això, i sabent que legalment no és obligatori, proposen que hi hagi la voluntat política 
per part del Govern municipal que hi hagi un procediment més transparent i més democràtic en 
els preus públic, que es publiquin els seus costos, que s’estableixi un procés participatiu amb els 
veïns i que es votin per majoria del Ple municipal. 
 
El Sr. AYALA indica que no és voluntat de fer arguments legalistes, sinó que simplement és un 
argument legalista aquesta situació. Aclareix que no és voluntat del Govern decidir quina és la 
institució encarregada de l’aprovació dels preus públics i privats, sinó que està regulat, a 
diferència dels altres municipis del règim comú, a l’article 16 de la Carta municipal, que 
estableix que la Comissió de Govern té la competència pròpia, no delegada del Ple, d’aprovar 
els preus públics. Remarca que el Govern el que fa és complir la llei i que el Ple no pot aprovar 
els preus públics.  
D’altra banda, fa palès que ja hi ha un procediment públic per a la transparència que permet que 
les persones que ho desitgen, com els grups municipals, puguin participar en les diferents fases 
del procediments d’aprovació dels preus a través dels mecanismes de participació: el Consell 
d’Equipament i, posteriorment, els consells de districtes.  
Quant a l’anàlisi del cost d’aquests serveis, creu que l’Ajuntament de Barcelona és pioner en la 
implantació d’un sistema ABC de costos, que es pot consultar al web, i que, fins i tot, fa poc 
l’ajuntament va guanyar un premi per aquesta gran capacitat de determinar els costos 
municipals, molt per sobre de qualsevol altre ajuntament i probablement de la majoria 
d’empreses privades. 
 
El Sr. MULLERAS especifica que des del Partit Popular li demanen que, a més de complir la 
llei, vagin més enllà de la llei, que siguin transparents i democràtics, que els veïns hi puguin 
participar, que coneguin els costos i que hi hagi també les garanties que els preus públics que el 
Govern aprova per Comissió de Govern prèviament se sotmetin a votació del Ple municipal o 
dels plens de districte. 
Ref.: CCP Economia 12/18 39 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
El Sr. AYALA matisa que no veu clar això d’anar més enllà de la llei, ja que la llei estableix el 
procediment i anar més enllà de la llei és incomplir la llei. Incideix que ja s’aproven pel Consell 
de Districte. Finalment, comenta que la previsió per a aquest any és la pràctica congelació de 
tots els preus, excepte algun preu concret que pot pujar com a màxim amb l’IPC. 
            
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
24.-  (M1519/10154) Quins projectes finançarà i quines són les condicions del contracte de 
finançament per import de 100 milions d’euros signat entre el Banc de Desenvolupament del 
Consell d’Europa i l’Ajuntament de Barcelona? 
 
La Sra. RECASENS anuncia que farà servir el primer torn d’intervenció per exposar que en 
relació amb el prec número 21, del Partit Socialista, i com a part afectada, ja que diu que «el 
Govern municipal faciliti als grups municipals», i ella forma part d’un grup municipal, vol 
saber si formalment el Govern ha rebutjat o ha acceptat el prec. 
 
El Sr. AYALA comunica que ell ha donat una explicació i aquesta és l’explicació que vol que 
consti en acta. Apunta que ja ha passat altres vegades i des de Secretaria s’ha dit que és correcte 
i que un pot cenyir-se a l’argumentari que consideri.  
 
La Sra. RECASENS demana a Secretaria si formalment un prec no cal que s’accepti o es 
rebutgi. 
 
La SECRETÀRIA informa que, com ja han dit altres vegades, el Govern, quan contesta, 
contesta el que considera que ha de contestar i que no ha de dir obligatòriament si l’accepta o 
no l’accepta. Matisa que, si no diu res, formalment s’entén que és com si no l’acceptés a efectes 
d’un possible seguiment. Explica que això es va parlar en Junta de Portaveus i es va establir 
aquest criteri. 
 
La Sra. RECASENS vol saber quins projectes finançarà i en quines condicions el contracte de 
finançament de 100 milions d’euros signat amb el Banc de Desenvolupament del Consell 
d’Europa. 
 
El Sr. AYALA comunica que en la Comissió d’Economia passada ja van comentar que des de 
la Gerència s’estan buscant totes les vies possibles de finançament per prendre finalment la 
decisió de quina és la via que més interessa a l’ajuntament. Informa que es disposarà de 50 
milions d’aquest préstec, que és la xifra coincident amb les amortitzacions de l’exercici i, per 
tant, l’endeutament a final d’any serà el mateix que hi havia l’any passat; i que la disposició 
dels altres 50 milions d’euros és fins al 2021 i, per tant, el Govern municipal que hi hagi en el 
seu moment podrà decidir si en disposa o no sense cap cost d’aquesta diferència. Concreta que 
és una operació amb venciment 12 de desembre del 2033, un termini de quinze anys, a un tipus 
d’interès fix de l’1,17 %, 77 punts bàsics per sota de prudència financera, que és el que 
estableix l’Estat per finançar les administracions públiques. Especifica que aquesta disposició 
de 50 milions té com a finalitat finançar les inversions previstes en el pressupost 2018, les que 
no es financen amb això es financen amb els recursos de l’ajuntament (IBI, IAE, etcètera), que 
Ref.: CCP Economia 12/18 40 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
la selecció de les inversions, com cada any, es fa al final de l’exercici d’acord amb la seva 
execució i, en aquest cas, a més a més, han de coincidir amb els projectes d’inversió elegibles 
pel Consell d’Europa, al qual s’ha donat una llista de projectes que sumen més de 900 milions 
d’euros. Indica que, bàsicament, les inversions elegibles són millores de les condicions de vida 
en àrees urbanes i de protecció del medi ambient.     
  
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
25.-  (M1519/10145) Quin model nadalenc es preveu per al proper any 2019, sobretot pel que fa a la 
il·luminació, com per exemple, de l’avinguda Diagonal? 
 
Tractada conjuntament amb els punts 15, 18 i 19 de l’ordre del dia. 
 
Es dona per tractada. 
 
26.-  (M1519/10146) Quins són els criteris objectius que ordenen les cessions d’espais a entitats 
ciutadanes de Barcelona i els seus preus de lloguer? 
 
El Sr. SIERRA vol saber quins són els criteris objectius per ordenar les cessions d’espais a 
entitats ciutadanes de Barcelona i els seus preus de lloguer, que sembla que poden ser dispars. 
 
El Sr. AYALA comenta que la cessió de patrimoni públic a projectes sense ànim de lucre ha 
estat una pràctica habitual de l’Ajuntament de Barcelona, amb programes propis, com el Pla de 
locals o el Pla BUITS. D’altra banda, informa que hi ha una creixent demanda de participació 
ciutadana en la conservació, gestió i promoció del patrimoni urbà i, per ordenar aquestes dues 
situacions, es va constituir per decret d’alcaldia el 2016 la Taula del Patrimoni Ciutadà, que és 
una taula transversal representada per les àrees i pels districtes de l’ajuntament que coordina la 
cessió d’aquests béns patrimonials municipals i decideix les adjudicacions a tercers. Concreta 
que les cessions es fan a projectes socials sense ànim de lucre que responguin a criteris 
d’arrelament territorial, impacte i retorn social, gestió democràtica participada i transparent i 
atenció a la cura de les persones, dels processos i de l’entorn. 
 
El Sr. SIERRA constata que els criteris de l’ajuntament són totalment subjectius. En aquest 
sentit, demana que justifiquin per a la propera comissió, també ho demanaran per escrit, si són 
projectes socials sense ànim de lucre i per a la cura de les persones, els 24.188.362,58 euros que 
han costat les cases que han comprat als ocupes i a certs sectors antisistema de la ciutat, com ara 
les cases de l’Hort de la Vila, el Bloc 17, l’antiga comissaria de la Policia Nacional de Tres 
Lliris, el Casal de Barri Ateneu de l’Harmonia, el Casal de la Font d’en Fargas, l’Espai de 
l’Immigrant, Can Seixanta, Flor de Maig, l’Ateneu de l’Eixample. Opina que de les moltes 
escoles bressol que havien promès a la campanya electoral alguna en podrien haver fet, a més 
de tenir criteris objectius i no donar els locals als seus «amics», com s’ha vist a l’inici d’aquesta 
comissió i al llarg de tot el mandat.  
 
El Sr. AYALA comenta que, a vegades, fan una pregunta i després, en realitat, no té res a 
veure. Assenyala que el regidor Sierra pregunta per les cessions i ara posa en dubte la política 
de compres de l’ajuntament. Admet que no venia preparat per contestar sobre la política de 
compres de l’ajuntament. Quant a les cessions, ofereix reunir-se amb el Grup de Ciutadans per 
explicar de manera seriosa i objectiva com funciona tot el procés. 
Ref.: CCP Economia 12/18 41 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
 
El Sr. SIERRA agraeix la resposta, ja que a vegades responen, a vegades no responen. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
27.-  (M1519/10125) En quin termini farà públic el govern municipal l’informe que va encarregar 
sobre l’aplicabilitat a la ciutat de Barcelona de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió 
Europea sobre el cobrament d’impostos municipals com l’IBI, l’IAE i l’ICIO a béns propietat 
de l’Església o entitats del seu entorn on s’hi exerceix activitat econòmica? 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que el 27 de juny del 2017 el Tribunal de Justícia de la Unió 
Europea va emetre una sentència que obria la porta a poder gravar les activitats econòmiques 
d’entitats jurídiques vinculades a l’Església catòlica i va qualificar d’ajudes estatals prohibides 
certes excepcions a entitats jurídiques vinculades a l’Església catòlica, segons es defineix a 
l’article 107.1 del Tractat de funcionament de la Unió Europea. D’altra banda, comenta que, en 
diverses informacions de premsa i d’òrgans del mateix ajuntament, s’ha comunicat que s’estava 
estudiant aquesta qüestió des de l’ajuntament. És per això que pregunta en quin termini farà 
públic el Govern municipal l’informe que va encarregar sobre l’aplicabilitat a Barcelona 
d’aquesta sentència.  
 
El Sr. AYALA comunica que no s’ha encarregat l’informe, que ja van dir que ho estaven 
estudiant. Indica que s’ha elaborat un informe des de la Direcció de Política Fiscal i des de 
l’Institut Municipal d’Hisenda s’ha estudiat la situació i s’ha detectat que, efectivament, aquesta 
sentència podia tenir aplicació bàsicament en relació amb la Llei de fundacions, ja que el 
recorregut d’aquesta sentència anava molt en línia amb la Llei de fundacions. En aquest sentit, 
anuncia que ja s’està valorant quines són les fundacions que fan una activitat econòmica amb un 
impacte de la subvenció fiscal superior a 200.000 euros, que és el que estableix la sentència, i 
que ja s’han fet els primers requeriments des de l’Institut Municipal d’Hisenda, des d’Inspecció, 
perquè totes aquestes desgravacions es justifiquin i, en aplicació d’aquesta sentència, valoraran 
en quins casos queda justificada.  
 
La Sra. CAPDEVILA pregunta si poden obtenir aquest informe que s’ha fet. Tot seguit, 
pregunta quantes fundacions hi ha a Barcelona vinculades a l’Església catòlica, o no, que 
exerceixen una activitat econòmica i no paguen impostos a l’Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. AYALA insisteix que no s’ha fet un informe escrit, sinó que s’ha fet un estudi en què 
s’ha estudiat la viabilitat d’aplicar aquesta sentència en determinats casos a Barcelona, i s’ha 
detectat que en alguns casos la Llei de fundacions podia tenir impacte, però quin serà aquest 
impacte ho sabran quan es faci la inspecció.  
Quant a la informació que ara demana sobre quantes fundacions, precisa que són dades fiscals 
que, d’acord amb la llei, no es poden facilitar. 
          
Es dona per tractada. 
 
28.-  (M1519/10126) En quina fase es troben els treballs per catalogar, divulgar i protegir els 
comerços singulars i arrelats de la ciutat? 
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 42 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que, després de l’aprovació del Catàleg d’establiments 
emblemàtics de la ciutat de Barcelona, Esquerra Republicana ha demanat en reiterades ocasions 
la definició i elaboració d’una guia o catàleg dels comerços singulars de la ciutat, és a dir, dels 
comerços que, malgrat no tenir elements arquitectònics o patrimonials que els incloguin en la 
categoria d’establiments emblemàtics, disposen d’altres elements de patrimoni ordinari o de 
caràcter intangible que els fan singulars i, per tant, susceptibles de protecció per la seva 
contribució a afavorir la diversitat o aportar personalitat al teixit comercial de la ciutat. Apunta 
que el Govern sovint ha donat respostes vagues: primer, un suposat estudi que s’estava 
elaborant des de l’ICUB i, arran d’una proposició del seu grup en aquesta comissió, del mes de 
març passat, la promesa del regidor Colom d’elaborar un pla per treballar aquesta qüestió. 
Per tot això, pregunta en quina fase es troben els treballs per catalogar, divulgar i protegir els 
comerços singulars i arrelats de la ciutat. 
 
El Sr. COLOM matisa que, quan es parla dels comerços singulars i arrelats a la ciutat, els tres 
verbs que ha utilitzat la regidora Capdevila, catalogar, divulgar i protegir, són diferents des del 
punt de vista de la seva factibilitat. Constata que tots estan d’acord que els comerços singulars i 
arrelats s’han de poder potenciar i afavorir el seu desenvolupament.  
Matisa que, en relació a catalogar, ja saben els problemes que hi va haver per catalogar els 
comerços emblemàtics. A més, assenyala que protegir més enllà de la protecció urbanística és 
molt difícil. Si es considera la protecció en un sentit ampli de divulgar, promocionar i fer 
visibles aquests comerços és evident que es pot fer. Ara bé, si el que es pretén és preservar la 
seva activitat, constata que la Sra. Capdevila sap les dificultats que això comporta. 
En aquest sentit, assenyala que hi han estat treballant i la prova és, per exemple, les rutes que 
s’han fet en diversos districtes, com ara els textos que sí que tenen com una mena de catàleg 
que s’han fet a les Corts o a Gràcia, o les «Unique Shops» de Turisme de Barcelona.  
Creu que tenen un cert bagatge per poder veure que cal fer un pas endavant i, per tant, una 
avaluació de les coses que s’han anat fent i la seva efectivitat. Comenta que ho estan parlant 
amb altres ciutats i que hi ha ciutats que estan mirant Barcelona.  
Entén que ara estan en condicions de poder-ho portar a la Comissió Tècnica d’Establiments 
Emblemàtics i Singulars i presentar ja tota una sèrie d’elements que permetin, a partir de les 
experiències, poder fixar un criteri que unifiqui el concepte de singular i, a partir d’aquí, 
intentar fer una catalogació, valorar les actuacions fetes i establir els passos següents. 
 
La Sra. CAPDEVILA matisa que el Govern no serà a temps de fer això, perquè li queda poc 
temps. Comenta que el regidor Colom, el mes de març, es va comprometre a elaborar un pla per 
treballar aquesta qüestió i, després de cinc o sis mesos, continua dient que ho estudiaran. 
D’altra banda, apunta que té un seguiment de prec per a la propera Comissió d’Economia 
perquè van fer un prec en què es demanava que la mateixa guia que ha fet el Districte de les 
Corts es pogués fer a la resta de districtes.  
Finalment, remarca que només demana que facin una guia que divulgui els establiments que 
tenen un caràcter especial dintre de la ciutat, perquè són establiments centenaris o perquè estan 
arrelats al barri o perquè venen un determinat producte que està en vies d’extinció, etcètera. 
Insisteix que no demana que faci una guia estrictament de protecció d’aquests establiments, que 
està d’acord amb el regidor Colom que realment és difícil, sinó fer una guia per donar-los a 
conèixer i intentar preservar-los.  
  
Es dona per tractada. 
 
 
 
Ref.: CCP Economia 12/18 43 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
29.-  (M1519/10113) Quines són les accions realitzades, el cost i els resultats assolits de la mesura de 
govern sobre Barcelona davant el Brexit del Regne Unit, presentada en la Comissió 
d’Economia i Hisenda en sessió de setembre de 2016? Sol·licitem que se’ns faciliti còpia de la 
resposta per escrit en la sessió de la Comissió. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que l’estiu del 2016 el titulars de la premsa deien «Barcelona diseña 
un plan para atraer a las empresas británicas que quieran huir del Brexit» o «El Ayuntamiento 
de Barcelona apuesta por atraer empresas de Londres tras el Brexit»; que a la sessió 
d’Economia del setembre del 2016 el Partit Popular va presentar un prec per demanar mesures 
fiscals i econòmiques per atreure empreses que fugin del Brexit cap a Barcelona, prec que el 
Govern municipal va rebutjar; que després el Govern va presentar una mesura de govern per 
atreure empreses a Barcelona procedents del Brexit, amb accions de prospecció, promoció, 
captació i aterratge d’empreses. Assenyala que actualment el Brexit ja s’està concretant i, per 
això, demanen un balanç d’aquesta mesura de govern, el cost de les accions i els resultats 
concrets quant a nombre d’empreses i treballadors. 
 
El Sr. GÓMEZ creu que això del Brexit encara els britànics tampoc ho tenen gaire clar. Explica 
que el pla el 2017 es va centrar molt en la candidatura per portar l’Agència del Medicament cap 
a Barcelona, cosa que malauradament no es va aconseguir; els anys 2017 i 2018, especialment 
des del Departament de Promoció de Ciutat, de l’Àrea de Promoció Econòmica, s’ha fet èmfasi 
en la participació a determinades fires a Londres i, en col·laboració amb Acció i altres àrees, 
sempre s’està intentant captar empreses no només britàniques. Destaca que una altra acció molt 
important és fer-se molt visibles davant de la Unió Europea com a ciutat atractiva.  
Concreta que s’hi han instal·lat nou empreses britàniques entre el 2017 i 2018, que només pot 
donar el nom d’una: Ocado, que és un supermercat en línia, que té el seu centre per a 
desenvolupament de software a Barcelona, amb setanta-cinc programadors i enginyers. Indica 
que les altres empreses encara no ho han anunciat a la premsa i, per això, els prohibeixen que en 
donin les dades. Informa que el pressupost és d’uns 80.000 euros per a accions directes del pla 
Brexit. Comunica que els donaran tota aquesta informació per escrit.       
 
El Sr. MULLERAS precisa que demanaven un balanç de les mesures i no creu que ni per escrit ni 
verbalment això sigui un balanç real d’aquestes mesures. Comenta que, quan es va presentar aquesta 
mesura, fa dos anys i mig anys, ja van dir que la percepció del Partit Popular era que els estaven venent 
fum i ara constaten aquesta percepció. Informa que, segons informes d’Ernst & Young, el 35 % de les 
empreses que han fugit del Brexit han anat a París. Apunta que Amsterdam, Frankfurt i fins i tot Madrid 
han creat grups de treball per atreure empreses, i el Govern parla només de 80.000 euros de pressupost, 
que per fer front a un pla com el Brexit considera que és insuficient. Remarca que el Brexit era una 
oportunitat d’inversió, de feina i de riquesa per a Barcelona i que aquest Govern municipal l’ha deixat 
escapar, per una mala gestió i també potser perquè, en el fos, no creuen en Europa.    
 
Es dona per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.26 h. 
Ref.: CCP Economia 12/18 44 
v. 13/ 12/ 2018     10: 22