Balanç i perspectives de futur de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat Eva Garcia Chueca 23 de gener de 2018 TAULA DE CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 5 2. EL MOVIMENT “CIUTATS PELS DRETS HUMANS” A EUROPA .............................................................. 7 2.1. ANTECEDENTS DE LA “LOCALITZACIÓ DELS DRETS HUMANS” A EUROPA: EL PAPER DEL CONSELL D’EUROPA .............. 7 2.2. MUNICIPALISME COMPROMÈS : DEL « COMPROMÍS DE BARCELONA » A LA CESDHC ......................................... 9 2.3. LA PERSPECTIVA DE LA UNIÓ EUROPEA I LES NACIONS UNIDES SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ LOCAL DELS DRETS HUMANS ............................................................................................................................................................... 11 3. PRINCIPALS TENDÈNCIES EN L’APLICACIÓ DE LA CESDHC ............................................................. 13 PART I. DISPOSICIONS GENERALS ........................................................................................................... 14 Art. I - DRET A LA CIUTAT ................................................................................................................... 14 Art. II - PRINCIPI D'IGUALTAT DE DRETS I DE NO DISCRIMINACIÓ ..................................................... 17 Art. III - DRET A LA LLIBERTAT CULTURAL, LINGÜÍSTICA I RELIGIOSA ................................................ 19 Art. IV - PROTECCIÓ DELS COL·LECTIUS I CIUTADANS MÉS VULNERABLES ........................................ 21 Art. V - DEURE DE SOLIDARITAT ......................................................................................................... 23 Art. VI - COOPERACIÓ MUNICIPAL INTERNACIONAL.......................................................................... 24 Art. VII - PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT............................................................................................... 25 PART II. DRETS CIVILS I POLÍTICS DE LA CIUTADANIA LOCAL ................................................................... 26 Art. VIII - DRET A LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA .................................................................................... 26 Art. IX - DRET D'ASSOCIACIÓ, DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ .............................................................. 28 Art. X - PROTECCIÓ DE LA VIDA PRIVADA I FAMILIAR ........................................................................ 28 Art. XI - DRET A LA INFORMACIÓ ....................................................................................................... 29 PART III. DRETS ECONÒMICS, SOCIALS, CULTURALS I AMBIENTALS DE PROXIMITAT ....................... 30 ART. XII - DRET GENERAL ALS SERVEIS PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL ............................................ 30 Art. XIII - DRET A L'EDUCACIÓ ............................................................................................................ 31 Art. XIV - DRET AL TREBALL ................................................................................................................ 33 Art. XV - DRET A LA CULTURA ............................................................................................................ 34 Art. XVI - DRET A L'HABITATGE .......................................................................................................... 35 Art. XVII - DRET A LA SALUT ............................................................................................................... 36 Art. XVIII - DRET AL MEDI AMBIENT ................................................................................................... 37 Art. XIX - DRET A UN URBANISME HARMONIÓS I SOSTENIBLE .......................................................... 38 Art. XX - DRET A LA CIRCULACIÓ I LA TRANQUIL·LITAT A LA CIUTAT ................................................. 40 Art.XXI - DRET AL LLEURE ................................................................................................................... 41 Art. XXII - DRETS DELS CONSUMIDORS .............................................................................................. 41 PART IV. ELS DRETS RELATIUS A L'ADMINISTRACIÓ DEMOCRÀTICA LOCAL ............................................ 42 Art. XXIII - EFICÀCIA DELS SERVEIS PÚBLICS ....................................................................................... 42 Art. XXIV- PRINCIPI DE TRANSPARÈNCIA............................................................................................ 43 PART V. MECANISMES DE GARANTIA DELS DRETS HUMANS DE PROXIMITAT ....................................... 44 Art. XXV - ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA LOCAL ................................................................................. 44 Art. XXVI - POLICIA DE PROXIMITAT .................................................................................................. 45 Art. XXVII - MECANISMES DE PREVENCIÓ .......................................................................................... 46 Art. XXVIII - MECANISMES FISCALS I PRESSUPOSTARIS ...................................................................... 48 2 4. ALTRES PROPOSTES SORGIDES A NIVEL MUNDIAL PER PROMOURE L’APLICACIÓ LOCAL DELS DRETS HUMANS ................................................................................................................................... 49 EUROPA (MUNICIPIS NO SIGNATARIS DE LA CESDHC) ........................................................................................ 49 Graz (Àustria): diverses mesures i accions municipals en matèria de drets humans ......................... 49 Londres (Regne Unit): Programa de Seguretat de les Dones als Parcs .............................................. 50 York (Regne Unit): Indicadors locals de drets humans ....................................................................... 50 Utrecht (Països Baixos): Com traduir les obligacions internacionals en polítiques municipals ......... 50 AMÈRICA DEL NORD .................................................................................................................................... 51 Montreal (Canadà): Carta de Drets i Responsabilitats de Montreal .................................................. 51 Diverses ciutats d'Estats Units: Comissions de Drets Humans ........................................................... 52 Eugene (Estats Units): iniciatives per promoure la transversalització dels drets humans ................. 52 San Francisco (Estats Units): Transposició local del CEDAW .............................................................. 53 AMÈRICA LLATINA ....................................................................................................................................... 53 Bogotá: planificació estratègica amb perspectiva de drets ............................................................... 53 Brasil: l'Estatut de la Ciutat................................................................................................................ 54 Ciutat de Mèxic (Mèxic): Carta de Ciutat de Mèxic pel Dret a la Ciutat............................................. 55 Diverses ciutats de la xarxa Mercociudades: els drets humans com a eix transversal de les polítiques públiques ............................................................................................................................................ 56 ÀSIA ......................................................................................................................................................... 56 Gwangju (Corea): sistema municipal de drets humans ..................................................................... 56 Seül (Corea): sistema municipal de drets humans ............................................................................ 57 Bandung (Indonèsia): Carta per una Ciutat de Drets Humans ........................................................... 58 Diversos municipis del Japó: Ordenances de Drets Humans .............................................................. 58 INICIATIVES PROMOGUDES A NIVELL MUNDIAL .................................................................................................. 59 La xarxa "Ciutats pels Drets Humans" promoguda pel PDHRE .......................................................... 59 La Carta Mundial pel Dret a la Ciutat ................................................................................................ 59 La Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat ................................................................. 60 5. ANÀLISI COMPARATIVA DE LES EXPERIÈNCIES IDENTIFICADES I BALANÇ CRÍTIC DE L’IMPACTE DE LA CESDHC EN LA PROMOCIÓ DE POLÍTIQUES MUNICIPALS DE DRETS HUMANS ................................. 61 La província de Barcelona, el territori més compromès amb la CESDHC ........................................... 61 Les polítiques socials concentren el gruix d'experiències d'aplicació de la CESDHC .......................... 62 La CESDHC no és usada per al disseny de polítiques, sinó més aviat per crear discurs ..................... 62 Institucionalitzar i transversalitzar els drets humans a nivell local: el repte pendent ....................... 63 A nivell europeu, diverses ciutats presenten experiències interessants sense ser signatàries de la CESDHC .............................................................................................................................................. 64 A les ciutats dels Estats Units, la principal preocupació gira entorn la lluita contra la discriminació i la garantia de l'administració de justícia local .................................................................................. 65 A Amèrica Llatina es posa ènfasi en el dret a la ciutat en comptes dels "drets humans a la ciutat" . 65 Les ciutats coreanes de Gwangju i Seül constitueixen l'exemple més avançat a nivell mundial pel que fa a la localització dels drets humans ......................................................................................... 67 A la regió africana, la proposta del PDHRE és la que ha arrelat més ................................................ 67 La Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat hauria pogut regenerar l'interès per la localització dels drets humans ........................................................................................................... 67 6. PERSPECTIVES DE FUTUR: PROPOSTES PER A REFORÇAR LA UTILITAT DE LA CESDHC .................. 68 REFERÈNCIES ........................................................................................................................................ 70 3 ANEXOS ............................................................................................................................................... 71 I. LLISTAT DE CIUTATS SIGNATÀRIES DE LA CESDHC ..................................................................................... 71 II. MATRIU D'EXPERIÈNCIES D’IMPLEMENTACIÓ DE LA CESDHC IDENTIFICADES EN L'INFORME .............................. 75 4 1. Introducció Aquest informe té com a objectiu fer balanç de l'aplicació de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (CESDHC en endavant), tant a Catalunya, com al conjunt de l'estat espanyol i la regió europea. Vint anys després de l'inici dels treballs que van conduir a l'elaboració del document (Barcelona, 1998), es fa necessària una reflexió analítica sobre l'impacte que aquest instrument ha tingut en el disseny de polítiques municipals de drets humans per tal de determinar la seva vigència. A tal efecte, l'informe també analitza algunes experiències rellevants d'implementació dels drets humans a nivell local que no tenen el seu origen en l’aplicació de la CESDHC per tal de valorar en quina mesura convé actualitzar- la o adoptar mesures que permetin reforçar la seva utilitat. El document s'inicia (secció 2) contextualitzant el sorgiment de la CESDHC i destaca, com a possible antecedent de la narrativa sobre la localització dels drets humans, la tasca del Congrés d'Autoritats Locals i Regionals del Consell d'Europa, que va promoure des de mitjans dels anys 80 una sèrie de convenis i cartes articulats al voltant de la idea que els governs locals juguen un paper fonamental en l'aprofundiment de la democràcia i la realització dels drets humans. Amb aquest rerefons, va sorgir a finals d’aquella dècada un moviment de ciutats europees compromeses amb la defensa dels drets humans que van treballar estretament amb la societat civil (acadèmia i ONGs) per elaborar un document, la CESDHC, que permetés inspirar l'acció política dels municipis d'acord amb una sèrie de principis i drets dirigits a millorar la qualitat de vida dels habitants de les ciutats.Diverses dècades més tard, la Unió Europea i les Nacions Unides també han donat algunes passes en aquest camp, però de forma més tímida. A continuació (secció 3), l'informe analitza algunes de les principals experiències d'implementació de la CESDHC que s'han pogut identificar a Catalunya, al conjunt de l'estat espanyol i a la resta d'Europa. Cadascun dels 28 drets continguts a la CESDHC s'il·lustra amb una o diverses pràctiques d'implementació. El nombre de casos analitzats ascendeix a 58, d’entre els quals destaquenels que han estat protagonitzats per municipis catalans, on existeix el major gruix de casos d'aplicació de la CESDHC. La secció 4explora gairebé una vintena d’experiències rellevants procedents de munipis europeus no signataris de la CESDHC, així com exemples de localització dels drets humans a Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, Àfrica o Àsia. Per últim, també es fa referència a altres iniciatives o cartes sorgides amb posterioritat a la CESDHC quepersegueixen promoure la localització dels drets humans però que, a diferència de la CESDHC, són d’abast mundial. Així, es presenta la tasca promoguda pel Moviment Popular per a l'Aprenentatge dels Drets Humans (PDHRE, en les seves sigles en anglès) en la creació de "Ciutats pels Drets Humans", la Carta Mundial pel Dret a la Ciutat o la Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat. Tot seguit (secció 5), l'informe proposa una lectura comparativa de les experiències recollides, de la qual s'extreuen algunes conclusions sobre l'impacte de la CESDHC i sobre les 5 principals tendències en matèria de localització dels drets humans a nivell mundial. En aquest sentit, es destaca l'important arrelament que ha tingut la CESDHC a Catalunya i, en particular, a la província de Barcelona, on s'ha identificat el principal nombre d'experiències d'aplicació de la CESDHC. D'entre els diferents casos recollits, es constata una forta preocupació per les qüestions socials i pel desplegament de polítiques dirigides a protegirels col·lectius i ciutadans més vulnerables, a promoure la igualtat i la no discriminació,així comla solidaritat i l'educació. També és molt significativa la implantació de la figura del síndic de greuges en nombrosos municipis de Catalunya. En relació a aquesta última qüestió, als Estats Units també s'aprecia un predomini en l'interès de garantir l'administració de justícia local, però a través d'una institució dotada d'un mandat jurídic més ampli, les Comissions de Drets Humans, que també poden actuar enfront a particulars i empreses, a diferència dels defensors locals, que només estan legitimats per actuar enfront de les administracions locals. Pel que fa a les iniciatives polítiques identificades en municipis signataris de la CESDHC, l'informe adverteix que no són fruit directe de la voluntat d'aplicació de la CESDHC. En alguns casos, responen a campanyes existents a nivell europeu (promoció de l'accessibilitat) o mundial (l'Agenda 21 Local); a deures imposats per lleis catalanes (els Portals de Transparència); o senzillament a iniciatives polítiques locals desconnectades de la CESDHC. En aquest sentit, el text ha servit més aviat per crear discurs i no tant per orientar de manera concreta l'elaboració de polítiques municipals. El mateix sembla haver succeït en relació a la Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat, que hauria pogut ser una nova oportunitat per impulsar polítiques locals de drets humans, però que s'ha quedat en un exercici que ha incidit principalment des d'un punt de vista simbòlic i discursiu, en aquest cas, a nivell nivell mundial. Un altra qüestió important que s’ha constatat és la manca d’adopció de mesures d'institucionalització i transversalització dels drets humans a nivell local, a pesar de que, en alguns territoris (com el de la província de Barcelona), han existit condicions per a fer-ho. En aquest sentit, la perspectiva de treball que han seguit la gran majoria de municipis ha estat l'adopció de programes o polítiques puntuals de drets humans, la qual cosa té un impacte més reduït sobre el conjunt de l'actuació municipal i sobre els principis que la vertebren. Dins la província de Barcelona, l’excepció és l’Ajuntament de Barcelona, i fora del marc de la CESDHC, destaquen ciutats com Gwangju o Seül (Corea), que sí han intentat abordar la promoció dels drets humans de forma integral i podrien ser experiències inspiradores per altres municipis. D'altra banda, si bé la signatura de la CESDHC no ha estat garantia d'una major realització dels drets humans nivell local, el contrari també és cert: la no signatura de la CESDHC no és indicativa de la manca de compromís polític envers aquesta qüestió. De fet, hi ha alguns municipis europeus, com Graz, Londres, York o Utrecht, que han desenvolupat experiències interessants en la matèria i que s’analitzen en l’informe. L'informe també conclou que, si bé la narrativa dels drets humans a la ciutat és la que ha impregnat majoritàriament el discurs dels governs locals, sobretot a Europa i Àsia, la regió llatinoamericana presenta un major interès pel dret a la ciutat. Aquest dret també es troba reconegut a la CESDHC, però el seu enunciat és considerablement vague, mentre que a Amèrica Llatina ha estat objecte d'una conceptualització més àmplia i d'una forta reivindicació 6 per part de la societat civil. El dret a la ciutat, a més, presenta elements innovadors en la seva comprensió llatinoamericana que podrien nodrir una revisió de la CESDHC, tot incorporant qüestions que tenen un interessant potencial transformador, com la funció social de la ciutat. A la llum d'aquestes i altres conclusions, l'informe es clou (secció 6) amb diverses propostes sobre com podria reforçar-se la utilitat de la CESDHC pel que fa al disseny de polítiques municipals de drets humans. 2. El moviment “Ciutats pels Drets Humans” a Europa 2.1. Antecedents de la “localització dels drets humans” a Europa: el paper del Consell d’Europa Podem situar els antecedents del procés de localització dels drets humans impulsat pel moviment de “Ciutats pels Drets Humans” en la tasca realitzada pel Consell d'Europa (CoE), una organització intergovernamental creada després de la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu de vetllar pels drets humans, la democràcia i l'Estat de dret en el continent europeu.1 El 1954, aquesta organització es va dotar d'una estructura específica per debatre el fenomen urbà: la Conferència d'Autoritats Locals i Regionals que, quatre dècades més tard, davant l'envergadura del fenomen de la urbanització, es convertiria en el Congrés de Poders Locals i Regionals (CPLR), un òrgan consultiu del CoE en matèria de polítiques locals i regionals. Actualment, formen part del CPLR més de 200.000 governs locals i regionals procedents dels 47 països membres del CoE i el seu paper dins l'organització consisteix a promoure la democràcia local i regional, millorar la governança d'aquestes dues esferes de govern dins el marc nacional i enfortir l'autonomia local.2 Al treball promogut pel CPLRes deu la producció dels diferents textos jurídics que marquen l'inici del procés de reconeixement europeu de les ciutats com a actors clau del sistema democràtic. Els textos més rellevants des del punt de vista de la implementació local dels drets humans són la Carta Europea d'Autonomia Local (1985), el Conveni per a la Participació dels Estrangers a la Vida Pública a Nivell Local (1992), la Carta Urbana Europea (1992 ) i la Carta Urbana Europea II (2008). A continuació, es farà una breu descripció del contingut de cadascun d'aquests textos.3 La Carta Europea d'Autonomia Local (en vigor a partir de 1988) reconeix formalment el principi d'autonomia local i el compromís del CoE de preservar-lo. La signatura d'aquest instrument per part dels estats implica, d'una banda, la voluntat d'aplicar una sèrie de normes bàsiques dirigides a garantir la independència política, administrativa i financera dels governs locals i, de l'altra, enfortir els mecanismes de participació política de la ciutadania en la vida 1 Per a mésinformació, v. www.coe.int. 2 Per a mésinformació, v. www.coe.int/en/web/congress. 3 Espanya va signar la Carta Europea d'Autonomia Local el 1985, però no així el Conveni per a la Participació dels Estrangers a la Vida Pública a Nivell Local. Els altres dos textos no tenen rang de convenció. 7 pública. El Protocol Addicional de 2009 sobre el dret a participar en els assumptes locals reforça les disposicions de la Carta en aquesta matèria. Alguns anys més tard, es va elaborar el Conveni sobre la Participació dels Estrangers a la Vida Pública a Nivell Local (en vigor des de 1997), un instrument que reconeix obertament el dret a la participació política de la població migrant i addueix que el desplegament d'aquest dret condueix a una millor integració d'aquestes persones en les societats d'acollida. A diferència d'aquests dos instruments, la Carta Urbana Europeano té rang de convenció. Pel que fa al seu contingut, estableix una sèrie de principis per a una gestió urbana de qualitat i un ventall bàsic de drets que les autoritats locals han de garantir a tota la ciutadania, en concret, els drets: a un habitatge digne, a la salut, a la mobilitat, a la seguretat, a un entorn saludable i no contaminat, a la feina, l'esport i l'oci, a la integració multicultural, a un urbanisme de qualitat, a la participació política, al desenvolupament econòmic, a la riquesa natural, a l'harmonització de les diferents facetes de la vida, a un desenvolupament sostenible, a serveis i béns, a la realització personal, a la col·laboració intermunicipal, als mecanismes i estructures financeres, a la igualtat. Crida l'atenció que el preàmbul de la Carta Urbana Europeaen francès es titula“Declaració europea sobre el dret a la ciutat” (Déclarationeuropéennesurledroit à la ville), mentre que, en la versió anglesa, la traducció és “Declaració europea de drets urbans”(EuropeanDeclaration of UrbanRights). Segons la informació que s'ha pogut analitzar, aquesta és la primera vegada que el CoE utilitza el terme “dret a la ciutat” en un text legal, encara que només en la seva versió francesa. Potser hi va tenir a veure el paper que va jugar França en la discussió del text i el fet que en aquest país es teoritzés el dret a la ciutat a finals dels anys 60 per part del filòsof Henri Lefebvre.4 4 De tota manera, cal assenyalar que, més enllà d'un eventual abanderament discursiu del dret a la ciutat en l’àmbit europeu, aquest concepte no va incidir de manera especial a França, tant des del punt de vista de les reivindicacions socials, com des del punt de vista del seu impacte político-institucional. Pel que fa a les reivindicacions socials, a pesar que Lefebvre va ser proper als grups que van protagonitzar l’anomenat Maig del 68, el terme com a tal no es va convertir en una bandera política (com sí va succeir a finals dels anys 80 a Brasil, per exemple). Pel que fa a la vessant político- institucional, l'intent més significatiu d'implementar el dret a la ciutat va tenir lloc a la dècada dels 80 8 La Carta Urbana Europeava serposteriorment revisada per la Resolució 269 (2008) del Congrés, en la qual s'adopta la Carta Urbana Europea II - Manifest per a una Nova Urbanitat, que va ser elaborada amb l'objectiu d'actualitzar el text promogut 15 anys abans i que, atenent la velocitat dels canvis esdevinguts en les ciutats europees, calia adaptar. La Carta Europea de la Ciutat II posa èmfasi novament en els principis de participació política en assumptes públics locals i en matèries com la promoció del desenvolupament sostenible, la cohesió social, el coneixement, la cultura i l'art. Novament, el dret a la ciutat s'esmenta en el preàmbul, però només en francès. En anglès, es reitera la fórmula “drets urbans” (urbanrights). Tot i que aquesta carta tampoc té rang de convenció, en la Recomanació 251 (2008) el CPLR va proposar al Consell de Ministres fer difusió del document entre tots els estats membres del CoE i entre aquelles organitzacions internacionals que es consideressin oportunes. Aquest breu recorregut per la producció politico-jurídica del CoE en matèria urbana posa de manifest que, ja a mitjans de la dècada dels 80, es van començar a establir en l’àmbit europeu les bases polítiques i jurídiques de la importància de les administracions locals en la implementació dels drets humans i en l'enfortiment de la democràcia, principalment a través de la promoció de la participació local. I, per tal que l'esfera local disposés de suficient capacitat d'actuació en aquest àmbit, quedava clar que calia impulsar processos de descentralizació i autonomia local que dotessin els governs locals de suficients competències polítiques i recursos financers. 2.2. Municipalisme compromès : del « Compromís de Barcelona » a la CESDHC El progressiu reconeixement del paper polític que juguen els governs locals en matèria de democràcia i drets va abonar el terreny perquè sorgís, a finals dels anys 90, el moviment municipalista “Ciutats pels Drets Humans”, una xarxa de governs locals que es van comprometre a impulsar polítiques públiques dirigides a reforçar la democràcia local i la garantia dels drets humans. L'esperit i compromís d'aquesta xarxa cristal·litzà amb l'adopció de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (2000), la redacció de la qual va començar el 1998 durant la Conferència “Ciutats pels Drets Humans”, organitzada per la ciutat de Barcelona en commemoració del 50è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. En aquest marc, es va originar un procés d'articulació política entre administracions locals de tota Europa, organitzacions de la societat civil i l'acadèmia que, dos anys més tard, culminaria amb l'adopció de la CESDHC a Saint-Denis (França). amb l'arribada al poder del Partit Socialista, liderat per François Mitterrand. La proximitat d’aquesta formació política amb els moviments socials urbans va motivar al govern a impulsar un marc regulador de les polítiques urbanes (inexistent fins aquell moment) per intentar donar resposta als problemes que provocaven des de finals dels anys 60 revoltes populars a les perifèries de les ciutats (les banlieues). A tal efecte, es van dur a terme projectes pilot en alguns barris que prenien com a eixos d'intervenció diversos principis del dret a la ciutat, com la importància d'assegurar la participació social, d'establir un marc de gestió política descentralitzada o d'abordar de manera complexa dels problemes urbans, és a dir, entendre que la provisió d'habitatge i la millora física dels barris són únicament una dimensió de les problemàtiques urbanes. Per trobarsolucionsefectives i sostenibles, ésnecessari incidir en la manca de llocs de treball, la pobresa o el fracàs escolar. Malauradament, la política urbana que va acabar aprovant el governdesprés de les provespilot no va recolliraquestsprincipispropers al dret a la ciutat,sinó que va quedar supeditada a una lògicaburocràtica i mésaviat centralista (Dikec, 2007: 37-67). 9 Han signat el document unes 400 ciutats, d'entre les que es troben múltiples ciutats espanyoles (158) i italianes (137), seguides per franceses (22), alemanyes (8) i britàniques (7). El cicle de conferències que es va iniciar amb les trobades de Barcelona (1998) i Sant-Denis (2000) ha tingut continuïtat durant una mica més d'una dècada. Amb una periodicitat biennal, s'han organitzat conferències sobre la CESDHC dirigides a promoure l'intercanvi de bones pràctiques i l'aprenentatge mutu a les ciutats de Venècia - Itàlia (2002), Nuremberg - Alemanya (2004), Lió - França (2006), Ginebra - Suïssa (2008) i Tuzla - Bòsnia i Hercegovina (2010). Des d'un punt de vista substantiu, la CESDHC comprèn un ventall clàssic de drets humans (que es mencionaran a continuació), juntament amb algunes provisions específiques sobre qüestions urbanes i governança local, com la cooperació municipal internacional (art. 6), el principi de subsidiarietat (art. 7), el dret a serveis públics municipals de protecció social (art. 12), el dret a un urbanisme harmoniós i sostenible (art. 19), el dret a la circulació i a la tranquil·litat a la ciutat (art. 20) il'administració de justícia local (art. 25). El textestableix que els titulars dels drets enunciats són totes les persones que viuen a la ciutat signatària, independentment de la seva nacionalitat. Aquests drets i principis són: Disposicions generals: dret a la ciutat, igualtat i no discriminació; llibertat cultural, lingüística i religiosa; protecció als col·lectius més vulnerables; deure de solidaritat; cooperació intermunicipal; principi de subsidiarietat. Drets civils i polítics de proximitat: dret a la participació política; dret d’associació, de reunió i de manifestació; protecció de la vida privada i familiar; dret a la informació. Drets econòmics, socials i culturals: dret als serveis públics de protecció social; dret al treball; dret a la cultura; dret a l’habitatge; dret a la salut; dret al medi ambient; dret a un urbanisme harmoniós i sostenible; dret a la circulació i a la tranquil·litat a la ciutat; dret al lleure; drets dels consumidors. Drets relatius a una administraciólocal: eficàcia dels serveis públics; principi de transparència. Mecanismes de garantia dels drets humans de proximitat: administració de justícia local (resolució extrajudicial de conflictes i jutges de pau); policia de proximitat; mecanismes de prevenció (mediació, síndics de greuges locals i comissió d’alerta); mecanismes fiscals i pressupostaris (processos de participació). Les disposicions finals de la Carta estableixen una sèrie de mecanismes d’aplicació, com la signatura individualitzada de la Carta i l’adaptació de les normatives municipals per part de cada ciutat signatària; la constitució, cada dos anys, d’una comissió municipal d’avaluació sobre l’aplicació dels drets; la denúncia, per part de les ciutats signatàries, de qualsevol acte jurídic que vulneri els drets de la Carta, particularment, els que derivin de la contractació municipal; i, finalment, l’establiment d’un mecanisme de seguiment a nivell europeu (inexistent encara a dia d’avui). Per últim, les disposicions addicionals fan referència a la mobilització de les ciutats signatàries perquè llurs legislacions nacionals reconeguin el dret de participació política dels ciutadans i ciutadanes residents no nacionals a les eleccions locals; a què sol·licitin als estats i a la Unió Europea que es completin les declaracions constitucionals en matèria de drets humans 10 i el Conveni Europeu de Drets Humans per tal que sigui possible efectuar un control jurisdiccional dels drets enunciats en la Carta; a què elaborin i executin Agendes 21 del medi ambient; a què, en cas de conflicte armat, vetllin pel manteniment del govern municipal en el respecte als drets de la Carta; i, finalment, a què validin la signatura de la Carta en els respectius Plens Municipals. En l’àmbit europeu, la CESDHC ha jugat un paper clau en el sorgiment del discurs dels “drets humans a la ciutat”, erigint-se en una eina fonamental per superar la visió estatocèntrica dels drets humans al basar-se en la idea que llur implementació és responsabilitat de les diferents esferes de govern i no únicament dels governs nacionals. Aquesta nova mirada político-jurídica té implicacions que no són trivials i que poden contribuir significativament a millorar la implementació dels drets humans a nivell local. En primer lloc, i pel que fa als drets econòmics, socials i culturals, la CESDHC parteix de la certesa que els governs locals, com a responsables i gestors dels serveis públics, tenen un paper molt important en la promoció de la salut, l'educació, l'habitatge, l'abastament d'aigua i el sanejament públic, entre d'altres. A més, la situació de proximitat de les administracions municipals permet conèixer millor les necessitats de la població i, per tant, és més procliu a proporcionar un millor servei. En segon lloc, els drets civils i polítics també es veuen enfortits amb aquesta nova narrativa a través, per exemple, de l'impuls de processos locals de participació ciutadana, la qual cosa pot contribuir a què les polítiques públiques municipals siguin més efectives i sostenibles, i a incidir en la presa de decisions relatives a la gestió del sòl urbà i la planificació de la ciutat. Aquesta mirada innovadora sobre la implementació dels drets humans, més enllà del Consell d’Europa i del propi moviment municipalista europeu, no va arrelar en altres organitzacions multilaterals fins a diverses dècades més tard, com veurem en la secció següent. 2.3. La perspectiva de la Unió Europea i les Nacions Unides sobre la implementació local dels drets humans De la mateixa manera que el Consell d’Europa, la Unió Europea disposa d'un òrgan que representa la veu dels governs regionals i locals, el Comité Europeu de les Regions.5No obstant això, aquest va ser creat quatre dècades després del Congrés de Poders Locals i Regionals del CoE (el 1994), quan ja s'havien establert les bases del discurs sobre la garantia dels drets humans a nivell local per part del CoE i del moviment municipalista europeu. De manera que l’aportació de la Unió Europea a la localització dels drets humans a través de la tasca del Comité Europeu de les Regions no només és tardana, sinó que no presenta innovacions significatives respecte a la contribució feta pel CoE. Sí mereix una menció especial el treball que va dur a terme l’Agència de Drets Fonamentals de la UE de 2010 a 2013 per tal d’afavorir la coordinació multinivell en la implementació dels drets humans. La reflexió es va desplegar en el marc del projecte “Governança integrada: connectant els drets fonamentals” (Joined-up Governance: ConnectingFundamentalRights), que va identificar i analitzar, mitjançant grups de discussió amb representants de governs locals, regionals i nacionals, pràctiques, reptes i solucions 5 Per a mésinformació, v. http://cor.europa.eu. 11 existentsen un conjunt de països pilot: Bèlgica, Països Baixos, Espanya, Suècia i Regne Unit. Els models de cooperació multinivell més existosos es van posar a prova posteriorment a Bulgària, la República Txeca, Itàlia, Holanda, Espanya, Suècia i el Regne Unit. Els aprenentatges extretsestan disponibles en una caixa d’eines que ofereix informació sobre mecanismes de coordinació multinivell i consells pràctics pel que fa a cinc àmbits d’actuació: i) entendre els drets fonamentals; ii) coordinació i lideratge; iii) difondre els drets fonamentals; iv) participació i societat civil; v) planificació, seguiment i avaluació. 6 La importància d’aquest projecte pel que fa a la localització dels drets humans radica en el fet d’intentar proporcionar pistesper superar la manca de coordinació en l’actuació nacional, regional i local en matèria de drets humans. Mentre que els textos jurídico-polítics del CoE esmentats abans proporcionen elements sobre com els governs locals poden contribuir efectivament a la implementació dels drets humans, aquest projecte de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE s’ha centrat en aportar informació sobre com millorar el diàleg entre les diferents esferes de govern per tal de reforçar la coherència i eficàcia de les polítiques de drets humans. Ambdós punts d’entrada són indispensables per avançar en la garantia del drets humans a la ciutat. Pel que fa a les Nacions Unides, l'interès pel paper dels governs locals en la implementació dels drets humans és molt recent. El 2012 el Consell de Drets Humans va sol·licitar al seu Comité Assessor que elaborés un estudi sobre aquesta qüestió. L'informe resultant (A/HRC/30/49)7 es va finalitzar el 2015 i, de la mateixa manera que va expressar el CoE en el seu moment, el text parteix de la idea que la descentralització política, fiscal i administrativa és un element indispensable per a un complet desplegament local dels drets humans i un bon sistema democràtic. En aquest sentit, el Comité Assessor afirma que les autoritats locals no s'haurien de limitar a executar decisions i polítiques dissenyades pel govern central, sinó que haurien de poder actuar amb autonomia, la qual cosa només és possible si es compta amb suficients competències polítiques i recursos financers. A continuació l'informe assenyala, pel que fa el dret internacional públic, que l'estat constitueix una sola entitat, independentment del seu caràcter unitari o federal i de la seva divisió administrativa interna. Per aquest motiu, les obligacions derivades dels tractats internacionals dels quals l'estat és signatari vinculen jurídicament al conjunt d'institucions estatals, inclosos els governs locals. Això també és aplicable en aquells casos en què, d'acord amb el dret intern, existeixi un alt grau d'autonomia de les diferents esferes de govern. Per aquest motiu, els governs centrals, en tant que actors que intervenen en la signatura i ratificació dels tractats internacionals, haurien de prendre les mesures necessàries per tal que les diferents institucions de l'estat compleixin amb les obligacions adquirides en matèria de drets humans. Pel que fa als governs locals, a més de dotar-los de suficients competències i recursos per tal de poder fer front a les obligacions internacionals de l'estat, l'escenari ideal seria establir una disposició jurídica explícita que els obligui a promoure i protegir els drets humans, així com posar en marxa procediments i mecanismes de seguiment que permetin vetllar per l'efectiu compliment de les obligacions internacionals a través de l'actuació política municipal.L’informe també reconeix que seria útil garantir la cooperació multinivell entre el govern central i els governs locals en aquesta matèria. La importància d'aquests suggeriments, 6 La caixad’einesestà disponible a la página web de l’Agència de DretsFonamentals: http://fra.europa.eu/en/joinedup/home. 7 L’informeestà disponible al següentenllaç: https://documents-dds- ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G15/174/91/PDF/G1517491.pdf?OpenElement. 12 tal com apunta l'informe, ve donada pel fet que qualsevol fet il·lícit d'una autoritat pública relatiu a les obligacions establertes pels tractats internacionals podrà ser atribuïble a l'estat per l'actuació de qualsevol de les seves institucions i esferes de govern, fins i tot en aquells casos en quèl'autoritat en qüestió s'excedeixi de les seves competències o vulneri alguna llei o normativa domèstica. Per últim, el text també posa ènfasi en la necessitat de promoure institucionalment la formació i sensibilització dels funcionaris públics i responsables polítics locals en matèria de drets humans, i la importància d'establir diàlegs amb la societat civil per part dels governs locals per tal de poder atendre millor les necessitats dels grups vulnerables. L'informe A/HRC/30/49 constitueix un document important en tant que cristal·litza la recent atenció de les Nacions Unides en la localització dels drets humans. Tanmateix, si comparem el seu contingut amb els documents emanats del CoE, la forma en què aborda la qüestió resulta molt menys transformadora. Si bé el document reconeix explícitament des de l'inici que cal garantir als governs locals un marc institucional sòlid dotat de suficients competències polítiques, capacitat administrativa i recursos financers per tal que puguin actuar amb eficàcia com a garants dels drets humans, les conclusions i recomanacions finals no només ignoren aquesta qüestió, sinó que més aviat suggereixen tutel·lar l'actuació dels ajuntaments. En aquest sentit, l'informe recomana: i) que els governs centrals orientin els governs locals proporcionant-los informació i fulls de ruta sobre com promoure els drets humans a nivell local; ii) que la societat civil intervingui directament en la planificació i realització de les activitats relacionades amb els drets humans a nivell local; iii) que s'actuï contra la corrupció local. És a dir, s'apunta a la necessitat de tutel·lar de dalt a baix (des del govern central) o de baix a dalt (des de la societat civil) les polítiques municipals. Tot i que aquestes recomanacions són, sens dubte, pertinents, també és necessari convidar els estats a endegar processos de descentralització política, administrativa i financera perquè, sense aquests canvis político-institucionals, els governs locals difícilment podran avançar de manera efectiva i sostenible en la implementació dels drets humans. 3. Principals tendències en l’aplicació de la CESDHC8 En aquesta secció, es presenten algunes de les experiències d'implementació de la CESDHC que s'han pogut identificar tant a Catalunya, com al conjunt de l'estat espanyol i la resta d'Europa. Per tal de posar en context cadascun dels casos d'acord amb l'articulat de la CESDHC, primer es recull el text de cada article i, a continuació, es descriuen sintèticament els programes, polítiques o iniciatives identificades com a exemple de bona pràctica del dret o principi en qüestió. Tenint en compte que les experiències compilades tenen a veure, en bona part dels casos, amb diferents articles de la CESDHC, la informació s'ha organitzat en funció de l'article més rellevant, tot i que també es menciona al final de la descripció del cas, si escau, la resta d'articles que hi estan relacionats. 8 En l’annex 2 es conté la matriud’experiènciesd’implementació de la CESDHC a les quals es fa referencia en aquestasecció. 13 Cal destacar que aquesta secció no té per objectiu dur a terme una anàlisi detallada de cada una de les experiències recollides, sinó més aviat presentar-les de forma succinta per tal de poder identificar posteriorment les principals tendències en l'aplicació de la CESDHC. Com s'exposa a la introducció, l’objectiu d’aquest informeés fer balançde la utilitat de la CESDHC com a eina per promoure la localització dels drets humans. Sent així, resulta més adient disposar d'una fotografia general que permeti copsar l'impacte que ha tingut la CESDHC en l'impuls de polítiques públiques municipals de drets humans que no explorar com s'han dissenyat i implementat aquestes polítiques. Aquest objectiu seria més propi d'una guia o full de ruta per a la implementació de la CESDHC. Pel que fa a la metodologia utilitzada per a la identificació i anàlisi de casos, és important mencionar dues qüestions. En primer lloc, assenyalar que s’ha dut a terme una investigació de caràcter documental a partir de la informació i material disponible en diverses publicacions i pàgines web. En aquest sentit, ha estat especialment útil consultar, entre d’altres fonts, el banc d’experiències de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans desenvolupatper la Diputació de Barcelona,9 que s’ha procedit a verificar, actualitzar i ampliar. En segon lloc, cal esmentar que la majoria d’experiències identificades no responen a una aplicació expressa de la CESDHC. Si aquest hagués estat un criteri ineludible de la selecció,el volum d’informació recollit hauria estat molt baix perquè poques iniciatives municipals mencionen com a punt de partida explícitla CESDHC. Com hi haurà l’ocasió de comentar amb més deteniment a la secció 5, la CESDHC no és generalment invocada com a base de mesures o polítiques, de manera que ha estat necessari prescindir d’aquest criteri de filtre. Això ha obligat a optar per un tipus d’exercici que permetés més aviat oferir pistes sobre com estan actuant els municipis signataris de la CESDHC en relació als diferents drets i principis continguts al text, independentment de si s’ha utilitzat o no la CESDHC com a guia.Per aquest motiu, la selecció que s’ha fet es basa en els següents criteris: i) diversitat de casos per tal d’il·lustrar tots els articles de la CESDHC amb experiències concretes; ii) diversitat territorial per tal de copsar les diferents formes d’actuació a Catalunya, al conjunt de l’estat espanyol i a la regió europea; iii) èmfasi en la realitat catalana un cop garantida una certa pluralitat territorial d’actuacions; iv) rellevància de l’experiència. PART I. DISPOSICIONS GENERALS Art. I - DRET A LA CIUTAT 1. La ciutatésespaicol·lectiu que pertany a totselsseushabitants que tenendret a trobar-hi les condicions per a la sevarealització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat. 2. Les autoritatsmunicipals fomenten, ambtotselsmitjans de quèdisposen, el respecte de la dignitat de tots i la qualitat de vida delsseushabitants. 9 Aquestbancd’experiènciesestà disponible a la següent página web: http://www.diba.cat/web/acciocomunitariaparticipacio/xarxa-de-pobles-i-ciutats-pels-drets-humans. 14 Barcelona: diverses mesures per esdevenir una “Ciutat de Drets” Des de la dècada dels 90, la ciutat de Barcelona ha impulsat diverses mesures perquè el respecte, protecció i garantia dels drets humans fos una realitat tangible per a tots els habitants de la ciutat. La primera acció que destaca en aquest sentit va ser la creació d’una responsabilitat política i executiva dins l’organigrama municipal per tal d’impulsar aquesta agenda: el Comissionat de Drets Civils des de principis dels anys 90, la Regidoria de Drets Civils de 1995 a 2015 i la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat més recentment. A través d’aquestes estructures, amb les quals s’ha aconseguit institucionalitzar el compromís del consistori vers els drets humans, s’han impulsat al llarg de gairebé tres dècades una sèrie de mesures significatives que, en molts casos, han invocat la CESDHC com a fonament polític: l’establiment de dos serveis municipals dirigits a la salvaguarda dels drets humans: l'Oficina per la No Discriminació(1998) i l'Oficina d'Afers Religiosos (2003); la creació d'un mecanisme de garantia i administració de justícia local, la síndica de greuges(2003); l’establiment del Consell Municipal de Gays, Lesbianes, i dones i homes Transexuals (2004), un òrgan de participació social que persegueix donar veu a aquest col·lectiu; la creació d'un Observatori de Drets Humans (2008), que té la missió d’analitzar anualment l’estat dels drets a Barcelona en relació amb les competències i els compromisos del govern municipal; l'adopció d'una Carta de Drets i Deures de Barcelona (2010) que vincula jurídicament l’Ajuntament i es basa en el principi de corresponsabilitat; múltiples accions de sensibilització i formació en drets humans. Des del 2016, l’Ajuntament impulsa també el programa “Barcelona, Ciutat de Drets”, que té per objectiu reforçar la transversalització dels drets humans en les polítiques municipals mitjançant10 línies d’acció: 1) revisar la normativa municipal segons estàndards de drets humans; 2) enfortir la incidència política sobre la normativa que afecta drets humans que no és competència municipal; 3) impulsar la campanya “Barcelona, Ciutats de Drets”; 4) posar en marxa plans de formació; 5) elaborar guies metodològiques sobre l’aplicació de l’enfocament basat en els drets humans; 6) promoure unaxarxa de persones i entitats defensores de drets humans; 7) prevenir i lluitar contra el discurs de l’odi; 8) participar activament a les xarxes i fòrums internacionals de drets humans; 9) elaborar un estudi sobre els mecanismes municipals de garantia; 10) consolidar l’Oficina per la No Discriminació com a mecanisme de garantia dels drets humans a la ciutat. Aquest programa s’està implementant en coordinació amb el programa “Barcelona intercultural” i la perspectiva intercultural com a segona estratègia i metodologia de treball, juntament amb l’enfocament de basat en els drets humans. Més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/home Altres drets relacionats: Art. II. Principi d’igualtat de drets i no discriminació 15 Lleida: Pacte Social per a la Ciutadania de Lleida Des de l’any 2007, l’Ajuntament de Lleida i els sindicats CCOO i UGT signen aquest Pacte Social per impulsar una àmplia bateria de mesures relacionades amb polítiques socials, laborals, d’educació, igualtat de gènere, medi ambient o mobilitat. Destaquen, per exemple, la campanya contra la contaminació acústica, la creació de la figura del defensor per a les persones jubilades, habitatges tutelats per a les persones amb malalties mentals, l’impuls del Consell de la FP de Lleida, el compromís de la Paeria d’oferir sòl per a habitatges a canvi del compromís del sindicats signants de construir-hi habitatges de protecció oficial, la millora de les Escoles Bressol Municipals, la introducció de paràmetres de qualitat en l’alimentació a les escoles amb criteris d’alimentació ecològica, la consolidació del Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere, la gratuïtat del transport públics per a escolars menors de 16 anys o l’obtenció d’un salari social. Més informació: www.paeria.cat Altres drets relacionats: Art. VIII. Dret a la participació política Madrid: Pla Estratègic de Drets Humans Aquest Pla, aprovat al febrer de 2017, conté les línies d'acció a seguir per garantir el compliment de totes les obligacions municipals en matèria de drets humans. Per a la seva elaboració, l'Ajuntament de Madrid ha comptat amb les aportacions de la ciutadania, de representants de totes les àrees de govern de l'Ajuntament i dels districtes, de la plantilla municipal, així com de nombrosos representants de la societat civil. El Pla preveu un total de 22 metes o drets, reunits en 5 seccions diferenciades, amb els quals l'Ajuntament de Madrid es compromet a fer efectiva la protecció dels drets humans de la ciutadania madrilenya. Cadascuna d'aquestes metes es desgranen, de forma concreta i específica, en diversos objectius estratègics i línies d'acció que persegueixen reforçar l'actuació municipal enfront dels seus principals mancances de drets humans. Més informació: https://decide.madrid.es/derechos-humanos Altres drets relacionats: Art. VIII. Dret a la participació política 16 Art. II - PRINCIPI D'IGUALTAT DE DRETS I DE NO DISCRIMINACIÓ 1. Elsdretsenunciats en aquesta Carta sónreconeguts a totes les persones que viuen a les ciutatssignatàries, independentment de la sevanacionalitat. 2. Aquestsdretssóngarantits per les autoritatsmunicipals, sensecapdiscriminació per raó de color, edat, sexe o opció sexual, llengua, religió, opinió política, origen nacional o social o nivelld'ingressos. Diversos municipis catalans: moció a favor del dret a vot de les persones migrades no comunitàries L'any 2006, l'ONG SOS Racisme va impulsar una campanya dirigida a promoure el dret a vot de les persones migrades no comunitàries, tot reivindicant un concepte de ciutadania vinculat a la residència i no a la nacionalitat. D'entre les diferents mesures previstes a la campanya, destaca la promoció de l'adopció de mocions municipals a favor d'aquest dret. Els municipis catalans que van respondre a aquesta crida van ser Castellbisbal, Collbató, Corbera de Llobregat, Gavà, La Garriga, Llagostera, Manresa, Masnou, Mataró, Mediona, Moià, Olesa de Montserrat, Pinell de Brai, Premià de Mar, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan de Vilatorrada, Rubí, Tarragona, Terrassa, Tossa de Mar, Salitja, Sant Dalmai i Vilobí d’Onyar. Més informació: http://www.sosracisme.org/que-fem/historic-de- campanyes/dret_al_vo Altres drets relacionats: Art. VIII. Dret a la participació política Diversos municipis catalans: Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació L'Observatori és una instància de participació ciutadana que persegueix fomentar una reflexió crítica davant de continguts sexistes i discriminatoris dels mitjans de comunicació. En concret, té per objectiu i) crear espais de debat ciutadans en relació als mitjans de comunicació; ii) fer visible el punt de vista de les dones pel que fa a la seva representació en els mitjans de comunicació; iii) incorporar la reflexió sobre els mitjans de comunicació a les propostes participatives adreçades a les dones; iv) incrementar la sensibilització social de tota la ciutadania sobre el paper dels mitjans de comunicació i el gènere. L'Observatori és una iniciativa endegada l'any 2000 per part de de cinc Consells de Dones del Baix Llobregat i que actualment està integrat per 20 ajuntaments: Barcelona, Sant Just Desvern, Vilafranca, Castellbisbal, Sant Joan Despí, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Gavà, Esplugues, Cornellà, Cubelles, El Masnou, Rubí, Santa Coloma de Gramenet, Girona, Sant Boi de Llobregat, Martorelles, Malgrat de Mar, Altafulla i Castelldefels. D'entre els diferents serveis i recursos proporcionats per aquests municipis, destaquen la realització d'estudis i anàlisis especialitzats en gènere i mitjans de comunicació; la gestió de queixes ciutadanes; materials per a campanyes de sensibilització; i l'organització d'exposicions, xerrades, tallers i altres activitats participatives. Més informació: http://www.observatoridelesdones.org/ 17 Venècia: Oficina de Drets Civils, Polítiques contra la Discriminació i Cultura LGTBQ Aquesta oficina es va crear l’any 2013 amb la finalitat de promoure i implementar (en col·laboració amb altres departaments municipals) accions, esdeveniments i iniciatives destinades a millorar la protecció dels drets civils, lluitar contra qualsevol tipus de discriminació i promoure la cultura de la dignitat, la llibertat, la solidaritat i la igualtat. L'Oficina duu a terme tasques d’evaluació de les polítiques i reglaments municipals, i treballa per afavorir els intercanvis entre el govern municipal i les entitats locals que actuen en la defensa dels drets civils i la lluita contra qualsevol forma de discriminació. Més informació: https://www.comune.venezia.it/it/archivio/80140 Nüremberg: Oficina de Drets Humans Aquesta oficina duu a terme diferents tipus d’activitats de sensibilització i promoció dels drets humans, com la concessió d’um Premi de Drets Humans des de 1995, l’organització de cursos permanents de formació en drets humans o la realització d'esdeveniments puntuals sobre la matèria (com taules rodones o conferències). També té per objectiu actuar com a Oficina per la No Discriminació per tal de garantir la igualtat i el tracte equitatiu de totes les persones. Els principals àmbits d'activitat del treball antidiscriminació són l'assessorament en casos individuals i, paralel·lament, l'acció preventiva. En aquest sentit, l'assessorament en casos individuals pretén reforçar la capacitat d'actuar de les persones afectades per la discriminació, tot situant els casos individuals en un context estructural per tal de facilitar una prevenció eficaç. Més informació: https://www.nuernberg.de/internet/menschenrechte_e/ Altres drets relacionats: Art. XIII. Dret a l’educació; Art. IV. Protecció dels col·lectius més vulnerables 18 Art. III - DRET A LA LLIBERTAT CULTURAL, LINGÜÍSTICA I RELIGIOSA 1. Es reconeix el dretdelsciutadans i ciutadanes a exercir i desenvolupar la llibertat cultural. 2. Totselsciutadans i ciutadanestenen el dret a exercir la sevallibertat lingüística i religiosa. Les autoritatsmunicipals, en col·laboracióamb les altresadministracions, fan totallònecessari per tal que elsinfants de grupslingüísticsminoritarispuguin estudiar la sevallengua materna. 3. La llibertat de consciència i de religió individual i col·lectiva queda garantida per les autoritatsmunicipals a totselsciutadans i ciutadanes. En el marc de la legislació nacional, les autoritatsmunicipalsduen a terme totes les accionsnecessàries per garantir aquestdret i vetllen per evitar la creació de guetos. 4. En el respecte del laïcisme, les ciutatsafavoreixen la tolerànciamútua entre creients i no creients, com també entre les diferentsreligions. 5. Les autoritatsmunicipals conreen la història de la sevapoblació i respecten la memòriadelsdifunts, totassegurant el respecte i la dignitatdelscementiris. Barcelona: Oficina d’Afers Religiosos (OAR) L’OAR és un servei que treballa per garantir que totes les opcions de consciència, religioses o no, siguin reconegudes i respectades i puguin participar amb normalitat en la vida ciutadana. Les seves principals línies d’actuació són: i) donar suport a les entitats religioses a l’hora de dur a terme les seves activitats a la ciutat; ii) facilita la col·laboració entre les entitats religioses i l’Ajuntament; iii) promoure la inclusió de les entitats religioses en les xarxes ciutadanes del seu entorn i treballar per normalitzar-ne la presència a l’espai públic; iv) fer difusió de la diversitat religiosa existent a Barcelona. Més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/oficina-afers-religiosos/ca Altres drets relacionats: Art. II. Principi d'igualtat de drets i de no discriminació 19 Sant Cugat: Observatori de la Ciutadania i la Immigració El principal objectiu de l'Observatori és esdevenir un instrument útil i eficaç per a analitzar la realitat del municipi en els terrenys de la immigració, la diversitat cultural i la ciutadania. El seu objectiu és avançar en el coneixement per tal d’afavorir la coordinació i la millora de la gestió i planificació de serveis. L'Observatori s'adreça tant a la ciutadania com als serveis municipals, entitats, institucions i empreses que treballen al voltant del fet migratori. Més informació: https://www.santcugat.cat/web/observatori-diversitat-i-ciutadania Altres drets relacionats: Art. II. Principi d'igualtat de drets i de no discriminació; Art. III. Dret a la llibertat cultural, lingüística i religiosa; Art. IV. Protecció dels col·lectius i ciutadans més vulnerables Logroño: II Pla de Convivència Intercultural El II Pla de Convivència Intercultural 2015/2018 és el marc de referència i desenvolupament de l'estratègia "Logronyo Intercultural". En aquest Pla es descriuen les línies d'actuació previstes per a la consecució de diversos objectius, d’entre els quals destaquen: i) impulsar un procés d'adequació de polítiques, serveis i actuacions mitjançant l'aplicació de mesures que incorporin la perspectiva intercultural; ii) promoure el desenvolupament de la mediació comunitària i intercultural mitjançant la comunicació, el diàleg, la interacció i la comprensió mútua; intervenir en el conflicte com a oportunitat per a superar les diferències a través del reconeixement i revalorització de la diversitat; iii) potenciar l'educació intercultural de la ciutadania i la formació de tècnics per al desenvolupament d'una nova cultura cívica que aporti beneficis en l'assoliment de l'equitat i la cohesió social de la ciutat; iv) garantir i posar els mitjans necessaris perquè totes les persones que viuen a la ciutat puguin fer-ho en igualtat de condicions, lluitant contra qualsevol manifestació de discriminació, racisme, xenofòbia o qualsevol forma d'intolerància en tots els camps de la vida social, tant en el àmbit del públic com en el privat; v) incorporar i expandir la perspectiva de la convivència intercultural a tots els processos, iniciatives i accions destacades de la ciutat com a oportunitat per a la interacció entre tota la diversitat existent. Més informació: http://xn--logroointercultural-z3b.com/ii-plan-de-convivencia 20 Art. IV - PROTECCIÓ DELS COL·LECTIUS I CIUTADANS MÉS VULNERABLES 1. Elscol·lectius i ciutadans i ciutadanesmés vulnerables tenendret a gaudir de mesures específiques de protecció. 2. Les persones discapacitadesgaudeixend'unaassistència municipal particular. Se'ls han d'adaptarelshabitatges, elsllocs de treball i de lleure. Els transports públicshan de seraccessibles a tothom. 3. Les ciutatssignatàries adopten polítiques actives de suport a la poblaciómés vulnerable, garantint a cada persona el dret a la ciutadania. 4. Les ciutatsprenen totes les mesures indispensables per tal de facilitar la integració de totselsciutadans i ciutadanessigui quina sigui la causa de la sevavulnerabilitat, i evitar elsassentaments de caràcterexcloent. Granollers: Sírius, Centre per a l'Autonomia Personal El Centre per a l'Autonomia Personal Sírius és un equipament municipal destinat a atendre persones amb discapacitat física i psíquica i/o sensorial i a donar-los suport. El centre atèn, a més de les persones amb autonomia reduïda, la gent gran, els familiars i cuidadors, les associacions i entitats, i els professionals i estudiants relacionats amb les persones discapacitades. El centre ofereix orientació i assessorament sobre els mecanismes tècnics que faciliten una millor mobilitat, els sistemes de transport, la tramitació d'ajuts i diverses accions per facilitar les activitats de la vida diària, la feina i l'oci. Granollers és una de les poques ciutats mitjanes de Catalunya que compta amb aquest equipament, que presta servei també a la resta de municipis del Vallès Oriental i del Maresme. Més informació: http://www.granollers.cat/adreces/socials/centre-lautonomia- personal-sirius Vilafranca del Penedès i Terrassa: Rebosts municipals Promogut pels ajuntaments d’aquests municpis en col·laboració amb entitats locals, aquest servei consisteix en distribuir aliments a les persones més necessitades de la ciutat a través d’un punt únic. Més informació; http://www.elrebostdeterrassa.cat/; http://www.vilafranca.org/jsp/directori/detall.jsp?id=41924 Articles relacionats: Art. V.Deure de solidaritat 21 Diversos municipis de l'estat: bonificacions en l'IBI per a determinats col·lectius Múltiples municipis contemplen en les seves ordenances fiscals diferents tipus de bonificacions en la quota íntegra de l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI) a favor de determinats subjectes passius. El supòsit més àmpliament extès és el de les famílies nombroses i monoparentals, peròl'Ajuntament de Barcelona, per exemple, també concedeixaquestesbonificacions a vidus/es, majors de 65 anys o persones ambpocs recursos econòmics. Més informació (municipis catalans): http://www.fanoc.org/fileadmin/user_upload/Documentos%20pdf/BONIFICACIONS.p df Terrassa: Oficina Tècnica per a la Promoció de l'Accesibilitat L'Ajuntament de Terrassa va crear el 2003 aquest servei per tal d'aglutinar i promoure accions municipals en matèria de millora de l'accessibilitat. A tal efecte, aquesta oficina presta els següents serveis: informació i assessorament en matèria d'accessibilitat universal; recepció i tramitació de suggeriments, propostes i queixes en matèria d'accessibilitat universal; promoció de la participació de les entitats i altres agents rellevants locals en la presa de decisions envers l'accessibilitat universal; impuls del treball transversal dels diferents serveis municipals per facilitar l'accessibilitat universal; i implementació del Pacte de Terrassa per a l'Accessibilitat Universal. Més informació: http://www.terrassa.cat/oficina-tecnica-promocio-accessibilitat Articles relacionats: Art. IV. Protecció dels col·lectius i ciutadans més vulnerables; Art. XI. Dret a la informació Pallejà: Programa d’Envelliment Actiu Aquest programa, impulsat desde 2016 per la Unitat de Serveis Socials i Gent Gran en col·laboració amb l’Associació de la Gent Gran de Pallejà i altres entitats municipals, preveu l'organització de diferents tallers i activitats amb l’objectiu d’activar i estimular els interessos, capacitatsi socialització de la gent gran. En concret, els objectius del programa són: promoure estils de vida saludables i l'adquisició de nous coneixements; sensibilitzar la població que l’edat no és un obstacle per aprendre; estimular una vida activa; millorar la convivència entre els ciutadans; captar noves persones que s’han jubilat perquè participin en les activitats que es fan de forma anual; potenciar la xarxa comunitària i les relacions intergeneracionals; i fomentar el treball transversal de les diferents Unitats de l’Ajuntament. Més enllà de la programació permanent, també es duen a terme cada mes diferents sortides i tallers. Més informació: http://www.palleja.cat/pl191/ajuntament-seu-electronica/serveis-i- tramits/id21/envelliment-actiu.htm 22 Saint-Denis: Prohibició de les tallades d’electricitat La signatura de la CESDHC l’any 2000 va servir a l’ajuntament per prohibir l’expulsió de les seves llars o els talls en el subministrament d’electricitat i aigua a les famílies amb problemes econòmics. Per a l’Ajuntament, es tractava d’una actuació de lluita contra l’exclusió i de defensa del dret a la ciutat recollit a la CESDHC, en considerar que la privació d’aquests drets fonamentals atempten contra la dignitat i la salut de les persones (Saura, 2011: 118-137). Art. V - DEURE DE SOLIDARITAT 1. La comunitat local estàunida per un deure de solidaritatrecíproca. Les autoritatslocals hi participen i fomenten el desenvolupament i la qualitatdelsserveispúblics. 2. Les autoritatsmunicipalsafavoreixen la creació de xarxes i associacions de solidaritat entre ciutadans i ciutadanes, i controlaran la bonaexecuciódelsdeurespúblics. Santa Coloma de Gramenet: Fons Documental de Solidaritat i Cooperació Can Gomis El Fons Documental de Solidaritat i Cooperació Can Gomis és un fons multimèdia especialitzat per difondre i sensibilitzar en valors com la cooperació, la solidaritat, els drets humans i la cultura de pau. Ubicat a la Biblioteca Central del municipi, s'hi pot accedir des dels ordinadors de qualsevol biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Més informació: https://www.gramenet.cat/temes/amb-les-persones/cooperacio-i- solidaritat/fons-joan-gomis/ Altres drets relacionats: Art. V. Deure de Solidaritat 23 Art. VI - COOPERACIÓ MUNICIPAL INTERNACIONAL 1. Les ciutatsfomenten el coneixementmutudelspobles i les seves cultures. 2. Les ciutatssignatàries es comprometen a cooperarambles col·lectivitatslocalsdelspaïsos en vies de desenvolupament en els àmbits de l'equipamenturbà, la protecciódelmedi ambient, la salut, l'educació i la cultura, i a implicar-hi el major nombre possible de ciutadans i ciutadanes. 3. Les ciutatsinciten en particular els actorseconòmics a participar en programes de cooperació per tal d'associar-hi tota la població i desenvolupar un sentiment de solidaritat i de plenaigualtat entre els pobles, que vagi mésenllà de les fronteresurbanes i nacionals. Manresa: Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera La Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera és l'espai de trobada de totes les iniciatives solidàries de la ciutat de Manresa. Va entrar en funcionament el 2003 i s'hi programen mensualment activitats i tallers de sensibilització sobre solidaritat, propostes d'educació en valors,cursos i xerrades de formació sobre cooperació internacional. Disposa d'espais per a la trobada de les entitats de solidaritat i de sales per a tot tipus d'activitats que potenciïn la participació ciutadana. La casa també acull un centre de recursos especialitzat en temàtiques de solidaritat i cooperació (el Centre de Recursos Bambylor) i impulsa projectes a països del sud per promoure la interaccció amb altres pobles. La Casa Flors Sirerai el Centre Bambylor funcionen a partir d'un model de cogestió entre l'Ajuntament i Creu Roja i l'associació Amics de la Unesco, respectivament, entitats que representen i consensuen les seves línies d'actuació al Consell Municipal de Solidaritat. Més informació: https://casaflorsirera.wordpress.com/la_casa/ Altres drets relacionats: Art. VI. Cooperació municipal internacional; Art. IX. Dret d'associació Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: Projectes de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat Internacional El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament es va constituir el 1986 a iniciativa de diversos ajuntaments catalans amb l'objectiu de sumar recursos financers que permetessin dur a terme projectes de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional. Avui en dia, conformen el Fons Català 300 ajuntaments catalans, així com altres organitzacions municipalistes (diputacions, consells comarcals i mancomunitats). Més informació: http://www.fonscatala.org/index.php 24 Art. VII - PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT 1. El principi de subsidiarietat que regeix el repartiment de les competències entre l'estat, les regions i les ciutats ha de serpermanentmentacordat per tal d'evitar que l'estat central i les altresadministracionscompetents no descarreguin les sevespròpiesresponsabilitats sobre les ciutats. 2. Aquestaconcertació té l'objectiu de garantir que els serveispúblicsdepenguindelnivelladministratiumésproper a la població per tal que siguinméseficaços. Diversos municipis del món: Incidència política mitjançant la participació en xarxes internacionals de ciutats Des de finals dels anys 90, nombrosos municipis d'arreu del món s'articulen a nivell global per fer arribar la seva veu a les instàncies de governança mundial (com les Nacions Unides) i per reivindicar una major autonomia política. La xarxa municipalista més rellevant en aquest sentit és Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), que representa actualment a més de 240.000 ciutats, metròpolis i regions, i a 175 associacions de governs locals procedents de 140 països. CGLU duu a terme una important tasca de promoció de la descentralització a tot el món. Més informació: www.uclg.org Altres articles relacionats: Art. VI. Cooperació Municipal Internacional 25 PART II. DRETS CIVILS I POLÍTICS DE LA CIUTADANIA LOCAL Art. VIII - DRET A LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA 1. Elsciutadans i ciutadanestenen el dret de participar en la vida política local mitjançantl'elecciólliure i democràticadelsrepresentantslocals. 2. Les ciutatssignatàries fomenten l'ampliació del dret de sufragiactiu i passiu en l'àmbit municipal a totselsciutadans i ciutadanesmajorsd'edat no nacionals, desprésd'unperíode de dos anys de residència a la ciutat. 3. Al marge de les eleccionsperiòdiques que estandestinades a renovar les instànciesmunicipals, es fomenta la participaciódemocràtica. A aquestefecte, elsciutadans i ciutadanes i les sevesassociacions poden accediralsdebatspúblics, interpel•lar les autoritatsmunicipalspel que fa als reptes que afecten l'interès de la col•lectivitat local i expressar les sevesopinions, o bé de manera directa mitjançant un referèndum municipal, o bé a través de les reunionspúbliques i l'acció popular. 4. Les ciutats, per tal de salvaguardar el principi de transparència i de conformitatamb les disposicionslegislativesdelsdiferentspaïsos, organitzen el sistema de govern i l'estructura administrativa de manera que faci efectiva la responsabilitatdelsrepresentantselectesenverselsciutadans i ciutadanes, aixícom també la responsabilitat de l'administració municipal enverselsòrgans de govern. Diversos municipis de l'estat: Reglaments de Participació Ciutadana i espais institucionals de participació Per promoure la participació ciutadana com a estratègia transversal de les polítiques locals, molts municipis catalans i espanyols han adoptat Reglaments de Participació Ciutadana. D'entre els principals eixos en què es basen els reglaments, poden mencionar-se els següents: dinamització i enfortiment del teixit associatiu, reconfiguració de l'organigrama municipal per tal de garantir que la participació ciutadana esdevingui el principi transversal d'un nou model de gestió pública i creació d'espais i processos participatius que permetin permeabilitzar les polítiques locals amb la veu de la ciutadania i de les entitats locals. D'entre aquests espais i processos, poden mencionar-se els consells (de ciutat, d'infants o temàtics), la planificació participativa (per exemple, del Pla d'Actuació Municipal, del Pla d'Igualtat o del Pla Comunitari de Barri), els pressuposts participatius, els fòrums o les audiències públiques. Altres drets relacionats: Art. I. Dret a la Ciutat; Art. IX. Dret d'associació, de reunió i manifestació. 26 Mollet del Vallès: el Consell dels Infants divulga la figura del Síndic Els Consells dels Infants són un dels mecanismes previstos en molts Reglaments de Participació Ciutadana que, per tant, trobem instaurats en múltiples municipis catalans, especialment a partir de l’any 2000. La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència i el Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i adolescents de Catalunya van reforçar l’aposta per la promoció de la participació de la infància i l’adolescència en tot el territori català, tant pel que fa a l’àmbit autonòmic com municipal. Els principals objectius dels Consells dels Infants consisteixen en afavorir la participació dels infants en el debat sobre la vida de la ciutat, promoure l’educació en valors democràtics i donar a conèixer als adults el punt de vista dels infants. El municipi de Mollet del Vallès compta amb un Consell dels Infants, d’acord amb el Reglament de Participació Ciutadana aprovat el 2005, que té la particularitat de constituir un espai a través del qual s’ha decidit molt recentment (2017) difondre la figura de l’ombudsman local, que rep el nom de Síndic Personer. Més informació:http://www.molletvalles.cat/DetallNoticia/_wEovPETJ6teHAluhcFp4TZC0j- gPOdL8S7ELiFXVIM0 Altres articles relacionats: Art. XIII. Dret a l’Educació; Art. XXV. Dret a l’Administració de Justícia Local; Art. XXVII. Mecanismes de Prevenció Ginebra: Contractes de Barri Els “Contractes de Barri” (Contrats de Quartier) són processos de consulta a través dels quals es convida als habitants i usuaris/es de cada barri a expressar llurs punt de vista i llurs necessitats. A partir de l'organització d'una assemblea plenària, es conforma una comissió de coordinació de caràcter mixte integrada per representants del territori i de l'ajuntament. La principal tasca de la comissió de coordinació és fer un diagnòstic de les necessitats del barri i realitzar propostes de millora. Aquest treball és la base per a l'elaboració d'un full de ruta que, després de ser aprovada per una nova assemblea de barri, és presentada a l'executiu municipal (Conseiladministratif). L'executiu municipal evalua la proposta i, en cas de ser validada, n’impulsa la seva implementació. Més informació: http://www.ville-geneve.ch/themes/social/contrats-quartier/ Altres drets relacionats: Art. I. Dret a la Ciutat 27 Art. IX - DRET D'ASSOCIACIÓ, DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ 1. Elsdretsd'associació, de reunió i manifestació es garanteixen a tothom a les ciutats. 2. Les administracionslocals fomenten la vida associativacom a expressió de la ciutadania, en el respecte de la sevaautonomia. 3. La ciutatofereixespaispúblics per a l'organització de reunionsobertes i trobadesinformals. Garanteix el lliureaccés de tothom a aquestsespais en el respecte de les normes. Diversos municipis de l'estat: Equipaments municipals al servei de les associacions Com a forma de promoure l'associacionisme, diversos municipis posen a disposició del teixit associatiu de la ciutat determinats equipaments municipals perquè les associacions puguin utilitzar-los com a espais de reunió o, fins i tot, puguin gestionar-hi els serveis que s'hi presten, sovint relacionats amb la promoció dels drets humans, la solidaritat o l'educació. Vegi's, per exemple, en aquesta secció el centre Can Gomis de Santa Coloma de Gramenet (art. V), la Casa per la Pau i la Solidaritat de Manresa (art. VI) o la Casa de la Paz y los Derechos Humanos de San Sebastián (art. XIII). Art. X - PROTECCIÓ DE LA VIDA PRIVADA I FAMILIAR 1. La ciutatprotegeix el dret a la vida privada i familiar i reconeix que el respecte a les famílies, en la diversitat de les seves formes actuals, és un elementessencial de la democràcia local. 2. La família, des de la sevaformació i senseintervenció en la seva vida interna, gaudeix de la protecció de les autoritatsmunicipals i de facilitats, en particular en l'àmbit de l'habitatge. Les famíliesmésdesafavoridesdisposendoncs d'ajuts financers, comtambé d'estructures i serveis per a l'assistència a la infància i la vellesa. 3. Les autoritatsmunicipalsdesenvolupenpolítiques actives per vetllar per la integritatfísicadels membres de les famílies i encoratgen la desapariciódelsmaltractaments en el seu si. 4. En el marc del respecte de la llibertat d'elecció en l'àmbiteducatiu, religiós, cultural i polític, les autoritatslocalsadoptentotes les mesures necessàries per protegir la infància i la joventut i afavorir l'educació sobre les bases de la democràcia, la tolerància i la possibilitat de plenaparticipació en la vida de la ciutat. 5. Les autoritatslocalscreen les condicionsadients a fi que els infants puguin gaudir de la sevainfantesa. 28 Castelldefels: Quadern de suport a la criança i educació dels infants de 0 a 3 anys Aquesta publicació persegueix contribuir al diàleg entre els diferents agents educatius (les famílies, l'escola i espais educatius en sentit ampli, i la comunitat), tot entenent que educar és una tasca compartida. A tal efecte, el quadern planteja algunes qüestions que volen afavorir el diàleg dins de la família entre adults i infants, així com promoure l'intercanvi d'experiències entre famílies i amb professionals sobre la criança i l'educació dels infants. En la selecció dels continguts hi han participat professionals de diversos àmbits (la salut, els serveis socials, l'educació, el lleure i els mitjans de comunicació) i tres grups de mares i pares dels espais familiars de La Casa dels Infants, la xarxa de centres educatius de què disposa el municipi. Més informació: http://www.castelldefels.org/compartir/catala/frameset.htm; http://www.castelldefels.org/casainfants/doc_generica.asp?dogid=1267 Art. XI - DRET A LA INFORMACIÓ 1. Elsciutadans i ciutadanestenendret a ser informats de totallò que pertoca a la vida social, econòmica, cultural i administrativa local. Elsúnicslímitssón el respecte de la vida privada de les persones i la protecció de la infància i la joventut. 2. Les autoritatsmunicipalsofereixenelsmitjansperquè la circulaciód'informació que afecti la poblaciósiguiaccessible, eficaç i transparent. A aquestefecte, desenvolupenl'aprenentatge de les tecnologiesinformàtiques, el seuaccés i la sevaactualitzacióperiòdica. Gavà: CESDHC en braille El municipi de Gavà ha estat pioner en editar la CESDHC en braille. La intenció d'aquesta iniciativa, duta a terme el 2006, va ser fer difusió dels drets humans entre totes les persones, especialment aquelles amb algun tipus de discapacitat visual. El projecte va comptar amb la col·laboració de l'ONCE. Més informació: http://www.gavaciutat.cat/es/carta-europea-de-salvaguarda-dels- drets-civils-a-la-ciutat Altres drets relacionats: Art. IV. Protecció dels col·lectius i persones més vulnerables 29 Terrassa: Arxius accessibles L'Ajuntament de Terrassa va impulsar el 2010 el projecte “Arxius accessibles” per facilitar l'accés als continguts dels arxius de la ciutat a les persones amb problemes visuals. El projecte va comprendre les següents actuacions: i) la senyalització de l'Arxiu Històric per a persones cegues mitjançant l'elaboració de dos plànols tàctils; ii) L'edició adaptada del “Llibre de privilegis de Terrassa (1228-1652)” en tres formats diferents (sistema braille, format àudio i format de fàcil lectura) per donar accés al seu contingut a persones amb diferents tipus de problemes visuals. Es tracta del primer arxiu en braille que s'edita en tot l'estat espanyol. Més informació: http://arxiumunicipal.terrassa.cat/recarxiu.php?id_menu=9&idp=9 Altres drets relacionats: Art. IV. Protecció dels col·lectius i persones més vulnerables PART III. DRETS ECONÒMICS, SOCIALS, CULTURALSIAMBIENTALSDE PROXIMITAT ART. XII - DRET GENERAL ALS SERVEIS PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL 1. Les ciutatssignatàries consideren les polítiquessocialscom a part central de les polítiques de protecciódelsdretshumans i es comprometen a garantir-los en el marc de les sevescompetències. 2. Es reconeix el dretdelsciutadans i ciutadanes a accedirlliurementalsserveismunicipals d'interèsgeneral. Ambaquestafinalitat, les ciutatssignatàries s'oposen a la comercialitzaciódelsserveispersonals d'ajuda social i vetllenperquèexisteixin uns serveisessencials de qualitat a preus acceptables en altressectorsdelsserveispúblics. 3. Les ciutatssignatàries es comprometen a desenvoluparpolítiquessocialsespecialmentdestinadesalsmésdesfavorits, com a forma de rebuig a l'exclusió i en la recerca de la dignitathumana i de la igualtat. Diversos municipis de l'estat: Preus socials per als serveis municipals Alguns ajuntaments contemplen en les seves ordenances un sistema de tarificació social que té en compte la renda personal dels ciutadans i ciutadanes, així com altres circumstàncies personals i familiars. Les tarifes socials més exteses són les relatives als serveis educatius. Sant Cugat, per exemple, aplica des de 2011 rebaixes als preus de les escoles bressol municipals, l'Escola de Música Victòria dels Àngels, el Conservatori i l'Escola municipal d’Art i Disseny. Altres municipis, d'entre els quals destaca Terrassa, ofereixen també bonificacions en un ventall més ampli de serveis, comla gestió de residus, l'accés a les instal·lacions esportives municipals, la sanitat preventiva, l'ocupació i ús del parc de Vallparadís, l'assistència a activitats organitzades per participació ciutadana, els horts urbans, el cementiri o, més recentment, l'abastament d'aigua. 30 Més informació: https://www.santcugat.cat/web/tarifaciosocial-ebm; http://www.terrassa.cat/ca/noticies/- /asset_publisher/hnvmFofv5TFo/content/noticia-l-ajuntament-de-terrassa-informa- del-calendari-i-de-les-bonificacions-i-exempcions-tributaries-pel-2017 Altres articles relacionats: Art. IV. Protecció dels col.lectius i ciutadans més vulnerables Art. XIII - DRET A L'EDUCACIÓ 1. Elsciutadans i ciutadanes de la ciutatgaudeixen del dret a l'educació. Les autoritatsmunicipalsfaciliten l'accés a l'educacióelementaldels infants i els joves en edatescolar. Encoratgen la formacióde lespersones adultes, en un marc de proximitat i respecte delsvalorsdemocràtics. 2. Les ciutatscontribueixen a la posada en disposició de tothomdelsespais i centres escolars, educatius i culturals, en un contextmulticultural i de cohesió social. 3. Les autoritatsmunicipalscontribueixen a augmentar el nivell de ciutadaniamitjançantpedagogieseducatives, en particularpel que fa a la lluita contra el sexisme, el racisme, la xenofòbia i la discriminació, tot implantant principis de convivència i hospitalitat. Gavà: Mostra de Cinema i Drets Humans GavàMón L'Ajuntament de Gavà organitza anualment des de 2005 la Mostra de Cinema i Drets Humans GavàMón. La seva finalitat és la sensibilització, promoció i educació en la pau i els drets humans. La Mostra comprèn la projecció de cinema infantil i juvenil amb el suport de les escoles del municipi, l'organització de diferents activitats als barris amb la col·laboració de les entitats locals o l'exposició “Els Drets Humans a la Ciutat de Gavà”. Més informació: http://www.gavaciutat.cat/amb-els-drets-fem-ciutat Cardedeu: Vídeo divulgatiu de la CESDHC L'any 2010 la Regidoria de Participació Ciutadana de Cardedeu, amb la col·laboració de RTVCardedeu, va produir un vídeo que presenta el contingut de la CESDHC i aquelles actuacions municipals que contribueixen a la seva salvaguarda. Més informació: http://www.cardedeu.cat/public/ambits/participacio-i-entitats/drets- humans/ 31 Granollers: Centre de Cultura per la Pau Can Jonch El Centre de Cultura per la Pau Can Jonch va ser inaugurat el 2008 amb la voluntat de preservar la memòria històrica del municipi, que va ser bombardejat el 1938, i de fomentar una cultura de pau. La seva missió és impulsar serveis i programes que contribueixin a la millora de la convivència, el respecte pels drets humans i la solidaritat entre la ciutadania. D'entre els serveis que ofereix, destaquen la informació i assessorament a entitats, la resolució o mediació de conflictes, un centre de documentació,la cessió d'espaisal teixit associatiu i la participació en xarxes mundials de ciutats per la pau. Més informació: http://www.granollers.cat/can-jonch/can-jonch-centre-cultura-pau San Sebastián: Casa de la Paz y de los Derechos Humanos Aquest equipament municipal està ubicat al Parc Cultural d'Aietei té com a eix vertebrador la promoció dels drets humans. Està integrat pel Centre Cultural Aiete, que ofereix una programació i serveis especialitzats en drets humans (biblioteca, cursos o exposicions, entre d'altres); la Torre dels Contes, un espai dedicat a sensibilitzar els infants; i l'espai Topalekua, destinat al moviment associatiu que treballa en la promoció dels drets humans, la solidaritat i la justícia. El conjunt del Parc Cultural d'Aiete, a més, compta amb diversos jardins i espais per a jocs infantils. Les principals activitats que es desenvolupen en aquest complextsón la formació, educació i investigació en democràcia i drets humans (és la seu de l'Institut de Governança Democràtica); sensibilització i conscienciació; promoció de la memòria històrica, la reconciliació i la concòrdia cívica; informació i assessorament; estudi i documentació (és la seu del Centre de Documentació i Filmoteca especialitzades en concòrdia cívica i drets humans); i difusió (publicacions). Més informació: https://www.donostia.eus/info/ciudadano/ddhh_presentacion.nsf/fwHome?ReadFor m&idioma=cas&id=A513328487158 Altres articles relacionats: Art. V. Deure de solidaritat; Art. IV. Protecció dels col·lectius més vulnerables; Art. IX. Dret ‘d’Associació 32 Art. XIV - DRET AL TREBALL 1. Els ciutadans i ciutadanestenendret a exerciractivitatsremunerades, mitjançant un lloc de treball digne que garanteixi la sevaqualitat de vida. 2. Les autoritatsmunicipals, en la mesura de les sevespossibilitats, contribueixenaassolir la plenaocupació. Per tal de ferefectiu el dret al treball, les ciutatssignatàriesafavoreixen el puntd'equilibri entre l'oferta i la demanda d'ocupació i encoratgenl'actualització i la requalificaciódelstreballadorsmitjançant la formació continuada. Desenvolupenaccionsaccessibles a les persones a l'atur. 3. Les ciutatssignatàries es comprometen a no firmar cap contracte municipal senseintroduir- hi una clàusula que rebutgi el treballil•legal, tant si es tracta de treballadorsnacionalscomestrangers, de persones en situaciótant regular com irregular en relacióamb les lleisnacionals, com també clàusules que rebutgin el treballdelsinfants. 4. Les autoritatsmunicipalsdesenvolupen, en col•laboracióamb les altresinstitucionspúbliques i les empreses, mecanismes per garantir la igualtat de tots i totes davant el treball, per impedir qualsevoltipus de discriminació per motius de nacionalitat, sexe, opció sexual, edat o discapacitaciópel que fa al salari, les condicions de treball, al dret de participació, a la promocióprofessional i a la protecció contra l'acomiadament. Les autoritatsmunicipalsencoratgen la igualtat en l'accés de les dones al treballmitjançant la creació de llars d'infants i d'altres mesures, i la igualtat en l'accés de les personesdiscapacitades, mitjançant la creaciódelsequipamentsadients. 5. Les autoritatsmunicipalsafavoreixen la creació de llocs de treballprotegits per a les persones que han de tornar a inserir-se dins la vida professional. En particular, les autoritatsmunicipalsencoratgen la creació de llocs de treballrelacionatsambelsnousjacimentsd'ocupació i les activitats que tenen un benefici social: serveis a les persones, mediambient, prevenció social i educació Molins de Rei: Gestió social de la deixalleria municipal (Solidança) De 2011 a 2017 l'Ajuntament de Molins de Rei va concedir la gestió de la deixalleria municipal a l'empresa Solidança, que treballa per garantir la inserció sociolaboral de persones amb risc d'exclusió social. La meitat de la plantilla que va gestionar la deixalleria durant aquest periode formava part d'aquest col·lectiu i, a més, cada any es contractaven dues persones adicionals per ampliar les oportunitats laborals concedides a aquest segment de la població. Més informació: http://www.laxarxa.com/infolocal/area-barcelona/noticia/solidanca- es-fa-carrec-de-la-gestio-de-la-deixalleria-de-molins-de-rei; http://www.solidanca.cat/accio-social.html Altres articles relacionats: Art. IV. Protecció dels col·lectius i ciutadans més vulnerables 33 Manresa: Viver d'empreses cooperatives i d'economia social L'any 2011, el municipi de Manresa va crear el Viver d´Empreses Cooperatives de Manresa, un equipament que pretén impulsar i acompanyar empreses d'economia social, solidària i cooperativa. En aquest sentit, el Viver presta informació i assessorament gratuïts a emprenedors/es interessats en impulsar projectes d'economia social amb l'objectiu de facilitar la incorporació al mercat de treball de col·lectius en risc d'exclusió social. El Viver també ofereix als emprenedors/es despatxos equipats, sala d'emprenedoria, sales de reunions, aula de formació i 'office' per iniciar la seva activitat econòmica. En el marc de l'establiment del Viver, l'Ajuntament de Manresa va constituir i desenvolupar el Pla i la Taula de l'Economia Cooperativa de Manresa, i va impulsar la creació d'una Xarxa d'Economia Solidària. Més informació: https://www.manresa.cat/web/oficinavirtual/fitxa/625 Altres articles relacionats: Art.V. Deure de solidaritat; Art. IV. Protecció dels col·lectius i ciutadans més vulnerables Art. XV - DRET A LA CULTURA 1. Els ciutadans i ciutadanestenendret a la cultura en totes les seves expressions, manifestacions i modalitats. 2. Les autoritatslocals, en cooperacióamb les associacionsculturals i el sectorprivat, encoratgen el desenvolupament de la vida cultural urbana en el respecte de la diversitat. Es posena la disposiciódelsciutadans i ciutadanesespaispúblicsadients per a les activitatsculturals i socials en condicions d'igualtat per a tothom. Viladecans: l'Àtrium posa la cultura a l'abast de tothom L´Atriumés un equipament municipal que proporciona serveis esportius i culturals. L'any 2011 es va sumar al programa “Apropa Cultura”, que pretén posar a l´abast de col·lectius en risc d´exclusió social activitats i espectacles culturals. El programa és una iniciativa promoguda per l'Auditori de Barcelona durant la temporada 2006-2007 que aplica un preu social de 3 euros a persones amb discapacitat física o intel·lectual, drogodependents o persones amb malalties mentals, entre d'altres, per assistir a bona part de la programació de la temporada. Poc a poc, altres equipaments es van anar sumar a la proposta. L'Àtriumva ser el primer en fer-ho fora de Barcelona. Actualment, 90 equipaments formen part de la plataforma Apropa Cultura. Més informació: http://www.atriumviladecans.com/; https://www.apropacultura.cat/ Altres articles relacionats: Art. IV. Protecció als col·lectius més vulnerables 34 Tuzla: Accions de preservació de la memòria històrica a través de l’art públic Al parc Slana Banja, es concentren un bon nombre de monuments i memorials dirigits a preservar la memòria històrica d’una ciutat que va viure de prop les conseqüències de la Segona Guerra Mundial i de la guerra civil que va travessar els Balcans als anys 90. Més informació: http://www.transconflict.com/2011/06/reconstructing-cultural- heritage-in-bosnia-the-case-of-the-slana-banja-memorial-complex-in-tuzla-156/ Art. XVI - DRET A L'HABITATGE 1. Tots els ciutadans i ciutadanestenendret a un habitatge digne, segur i salubre. 2. Les autoritatsmunicipalsvetllen per l'existènciad'unaofertaadient d'habitatge i d'equipaments de barri per a tots els ciutadans i ciutadanes, sensedistinciódeguda al nivell d'ingressos. Aquestsequipaments han de disposar d'estructures d'acolliment per alssensesostre que puguin garantir la sevaseguretat i dignitat, comtambé d'estructures per a les donesvíctimes de violència, en particular de violènciadomèstica, de maltractaments, i per a les que intentenfugir de la prostitució. 3. Les autoritatsmunicipalsgaranteixen el dretdelsnòmades a residir en la ciutat en condicions compatibles amb la dignitathumana. Badalona: Arranjament de llars de col·lectius vulnerables El Projecte Àngels és un servei que ofereixen diferents associacions socials, empresarials i l'Ajuntament de Badalonadesde 2010 per arranjar les llars dels col·lectius més vulnerables de la ciutat. La iniciativa ofereix dues vessants socials: d'una banda, que les persones amb pocs recursos o en situacions de dependència física, psíquica, sensorial o social puguin disposar d'un habitatge digne i en condicions; i, de l'altra, fomentar l'ocupació de treballadors en situació d'atur i amb la qualificació necessària per fer reformes i millores en habitatges, o formar aquells que no ho estiguin. Més informació: http://rocaipi.cat/projecte-angels-i-insercio-laboral/ Altres articles relacionats: Art.IV. Protecció als col·lectius més vulnerables; Art. XIV. Dret al treball 35 Diversos municipis catalans: mocions per a garantir el dret a l'habitatge En resposta a la campanya impulsada el 2011 per la Plataforma d'Afectats perla Hipoteca (PAH), diversos ajuntaments han aprovatuna moció instant el govern espanyol a modificar la Llei Hipotecària per tal que reguli la dació en pagament (és a dir, que el lliurament del bé immoble canceli el deute) i adopti les mesures necessàries per evitar els desnonaments per motius econòmics. Uns dos-cents ajuntaments de tot l'estat han aprovat aquesta moció. La PAH ha impulsat amb posterioritat altres mocions que també han rebut un important suport municipal, especialment la que estableix una sanció als immobles permanentment desocupats que siguin propietat d'entitats financeres i grans empreses, que ha estat aprovada per gairebé un centenar de municipis. L'Ajuntament de Terrassa va ser pioner el 2013 aplicant aquesta sanció, seguit pels municipis de Santa Coloma de Gramenet i Girona (2014) i Granollers i Barcelona (2015). Més informació: http://afectadosporlahipoteca.com/documentos-utiles/#mocion- modificacion-ley-hipotecaria; https://www.ara.cat/societat/Terrassa-Granollers- Girona-municipis-multat_0_1427857314.html Art. XVII - DRET A LA SALUT 1. Les autoritatsmunicipalsafavoreixen l'accés en igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, a l'atenció i prevenciósanitàries. 2. Les ciutatssignatàries, per mitjà d'accions en l'àmbiteconòmic, cultural, social i urbanísticcontribueixen de manera global a promoure la salut de tots els seus habitants amb la sevaparticipació activa. Molins de Rei: Mapa de zones lliures d'antenes de mòbil Molins de Rei va aprovar el 2012 una ordenança pionera dirigida a regular les condicions d’emplaçament, instal·lació i funcionament de les infraestructures de telecomunicacions radioelèctriquesa l’efecte de compatibilitzar les exigències tècniques que requereix el seu correcte funcionament amb la deguda protecció de la salut, l’entorn urbà i natural i el medi ambient.En aquest sentit, l'ordenança restringeix l'emplaçament d'aquestes infraestructures en determinades zones del municipi (patis d'escola, zones esportives o indrets amb gran afluència de gent, entre d'altres) per evitar molèsties a la població, especialment a infants i joves. Més informació: https://www.molinsderei.cat/lajuntament/seu-electronica/tauler- danuncis/edictes/edicte-aprovacio-definitiva-ordenanca-reguladora-activitats-i- instal.lacions-de-telefonia-mobil Altres drets relacionats: Art. IV. Protecció dels col·lectius ciutadans més vulnerables; Art. XVII. Dret al medi ambient 36 Art. XVIII - DRET AL MEDI AMBIENT 1. Els ciutadans i ciutadanestenen el dret a un medi ambient sa que cerqui la compatibilitat entre desenvolupamenteconòmic i equilibriambiental. 2. Ambaquestafinalitat, les autoritatsmunicipalsadopten, sobre la base delprincipi de precaució, polítiques de prevenció de la contaminació (incloent-hi la contaminacióacústica), d'estalvi de l'energia, de gestió, de reciclatge, reutilització i recuperaciódelsresidus; amplien i protegeixen els espaisverds de les ciutats. 3 . Les autoritatsmunicipalsexecutentotes les accionsnecessàriesperquè els ciutadans i ciutadanesapreciïn, sensedegradar-lo, el paisatge que envolta i configura la ciutat i perquèsiguinconsultats sobre les modificacionsque elpuguinalterar. 4 . Les autoritatsmunicipalsdesenvolupenunaeducacióespecíficamentorientada envers el Sabadell: Capacitació energètica amb l'ajut de comptadors digitals L'Oficina Municipal de l'Energia (OME) de Sabadell impulsa des de 2009 de forma pionera a l'estat espanyol una campanya de comptadors intel·ligents a habitatges del municipi. L'objectiu de la campanya és fomentar l'estalvi energètic en l'àmbit domèstic a partir de la informació facilitada per un comptador digital que l'ajuntament cedeix durant sis mesos i que informa a l'instant del consum energètic efectuat, la despesa econòmica derivada i les tones de CO2 produïdes. Després d'aquest període, cada llar rep un informe que recull el consum mitjà diari i setmanal, els consums més elevats, la corba de consum (diferenciant entre laborables i festius), l'evolució del consum en CO2, els quilovats ( kWh) i el cost en euros del consum elèctric, basant-se diverses variables com ara els metres quadrats de l'habitatge o el nombre d'habitants que hi viuen. L'estalvi aconseguit s'estima que se situa en una mitjana del 13,1% anual per família. Més informació: http://ca.sabadell.cat/Energia/p/comptadors_cat.asp; http://www.edcities.org/ Diversos municipis del món: Agenda 21 Local L’Agenda 21 és el document resultant de la Cimera de la Terra, celebrada l’any 1992 a Rio de Janeiro, que conté el compromís dels estats d'avançar vers un model de desenvolupament sostenible. El 1994, múltiples governs locals europeus van signar la Carta d'Aalborg, mitjançant la qual es comprometien a adoptar Agendes 21 Locals per garantir un desenvolupament urbà sostenible. El procés habitual d'adopció d'una Agenda 21 Local és la realització d'una auditoria ambiental, a través del qual s'analitza l'estat medioambiental d'un determinat territori i els seus problemes, i l’establiment de processos de participació que permetin que la ciutadania i els agents socioeconòmics de la ciutat s'impliquin en la valoració, solució i prevenció dels problemes ambientals diagnosticats. A l'estat espanyol, un important gruix d'experiències per promoure la sostenibilitat urbana se situa en territori basc, d'entre les quals destaquen les impulsades per Bilbao, Ermua, Navaridas, San Sebastián o Vitoria. Més informació: http://www.sustainablecities.eu/transformative-actions-database/ 37 Art. XIX - DRET A UN URBANISME HARMONIÓS I SOSTENIBLE 1. Elsciutadans i ciutadanestenendret a un desenvolupamenturbanísticordenat que garanteixi una relació harmoniosa entre l'hàbitat, elsserveispúblics, elsequipaments, elsespaisverds i les estructures destinadesals usos col·lectius. 2. Les autoritatsmunicipalsduen a terme, amb la participaciódelsciutadans i ciutadanes, una planificació i una gestióurbanes que assoleixinl'equilibri entre l'urbanisme i el mediambient. 3. En aquestmarc, es comprometen a respectar el patrimoni natural, històric, arquitectònic, cultural i artístic de les ciutats i a promoure la rehabilitació i la reutilització del patrimoniconstruït, per tal de reduir les necessitatspel que fa a les noves construccions i al seu impacte en el territori. Barcelona: Urbanisme amb perspectiva de gènere L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat la mesura de govern “Urbanisme amb perspectiva de gènere”, que inclou un paquet de mesures per integrar la mirada de gènere en totes les polítiques urbanístiques i aconseguir una ciutat més justa, igualitària, segura i sense barreres.Per garantir una vida quotidiana òptima i sense discriminacions, s’aplicaran criteris de transversalitat de gènere en grans projectes de transformació, com la pacificació de la Meridiana, la nova xarxa de bus, les superilles i el Pla de barris. També s’elaborarà un mapa de ciutat a partir de la realització de marxes exploratòries (visites in situ al territori amb tècnics municipals, veïnes i veïns i experts en àmbits com el gènere i seguretat) per detectar on cal millorar l’espai públic. A més, al barri de Gràcia s’elaborarà un mapa de la xarxa quotidiana que inclogui equipaments i serveis i indiqui les rutes accessibles i segures. Finalment, al polígon industrial del Bon Pastor i Torrent de l’Estadella s’impulsarà un projecte pilot per rellançar-lo i obrir-lo a la ciutat amb polítiques de gènere, d’ocupació i de planejament.A més, tots els projectes d’espai públic i planejament urbanístic s’elaboraran tenint en compte un manual amb criteris de gènere que serà operatiu a finals de 2018. Més informació: https://www.slideshare.net/Barcelona_cat/mesura-de-govern- urbanisme-amb-perspectiva-de-gnere; http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/03/20/barcelona-incorpora-la-mirada- de-genere-en-la-gestio-de-lespai-public-i-lecologia-urbana/ Altres drets relacionats:Art. II. Principi d’igualtat de drets i no discriminació 38 Granollers: Reforma Urbana del Barri del Congost De 2006 a 2011 l'Ajuntament de Granollers va desenvolupar un projecte de reforma urbana al barri del Congost a l'ampara de la Llei de Barrisde la Generalitat (Llei 2/2004, de 4 de juny). Els objectius de l'actuació van ser: i) millorar l'accessibilitat i qualitat dels espais públics i creació d'equipaments municipals; ii) rehabilitar determinats edificis; iii) desplegar programes dirigits a afavorir la cohesió i convivència mitjançant la participació activa i la dinamització de les entitats i col·lectius del barri; iv) dinamitzar econòmicament el barri amb la creació d'una associació de comerciants. D'aquesta experiència destaca la importància que es va donar a la perspectiva de gènere, que va permetre copsar fins a quin punt la dona juga un paper cabdal en la dinamització de la vida social del barri. Més informació: http://habitat.aq.upm.es/dubai/12/bp_42.html Mataró: Pla d'Actuació Integral del Barri de Cerdanyola Cerdanyola és un dels barris més grans de Mataró on es concentra gairebé un 25% de la seva població. Es tracta d'una de les zones més desafavorides de la ciutat on, entre 2005 i 2013, es van dur a terme actuacions urbanístiques de millora per reduir les desigualtats territorials d'aquest barri. La reforma es va desenvolupar en el marc de la Llei de Barris i va afectar diversos carrers, trams, cruïlles, mobiliari urbà, equipaments o la xarxa de subministrament, entre d'altres, i va possibilitar el sorgiment de nous usos i espais de relació, passeig i oportunitats en sentit ampli. A finals de 2016, l'Ajuntament va decidir elaborar un nou Pla d'Actuació Integral del Barri de Cerdanyola per seguir promovent la seva regeneració. De moment, ja s'ha constituït una Taula de treball amb representants de les entitats del barri, amb qui s’ha iniciat un procés participatiu per consensuar els eixos d’actuació del Pla. El treball s'ha iniciat elaborant una diagnosi sobre el barri. Més informació: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/noticia/2017/11/13790_Pla_actuacio_i ntegral_Cerdanyola.html 39 Art. XX - DRET A LA CIRCULACIÓ I LA TRANQUIL·LITAT A LA CIUTAT 1. Les autoritatslocalsreconeixen el dretdelsciutadans i ciutadanesa tenir mitjans de transport compatibles amb la tranquil•litat a la ciutat. A aquestefecte, afavoreixen transports públics accessibles atothomsegons un pla de desplaçamentsurbans i interurbans. Controlen el tràficautomobilístic i garanteixen la sevafluïdesatot respectant el medi ambient. 2. El municipicontrolarigorosament l'emissió de sorolls i vibracions de tottipus. Defineix les àreescompletamentreservades, o reservades en determinats moments, alsvianants i encoratja l'úsdelsvehicles no contaminants. 3. Les ciutatssignatàries es comprometen a assignar els recursosnecessaris per fer efectiusaquestsdrets i, si escau, recorren a formes de col•laboracióeconòmica entre entitatspúbliques, empresesprivades i la societat civil. Diversos municipis de l'estat: Projecte Compartir cotxe El projecte “Compartir cotxe” és una xarxa de municipis, empreses i organismes que va néixer a Terrassa amb la voluntat de fomentar un ús més racional del cotxe entre la població, disminuir la contaminació atmosfèrica i sonora, millorar l'ús de l'espai públic i promoure l'estalvi energètic i econòmic. El servei consisteix a facilitar, de manera virtual, la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a l'hora de fer un viatge. Diversos municipis de l'estat espanyol conformen aquesta xarxa, amb una especial presència d'ajuntaments catalans i bascos (Arrasate-Mondragón, BaztangoUdala, Betxí, Bilbao, Caldes de Montbui, Castellbisbal, Derio, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Gràcia, Irun, La Llacuna Online, Majadahonda, Matadepera, Miranda de Ebro, Pamplona, Roses, Sant Joan Despí, Sant Quirze del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Santander, Súria, Tiana, Toledo, València i Vic). Més informació: www.compartir.org 40 Art.XXI - DRET AL LLEURE 1. Elsgovernslocalsreconeixen el dretdelsciutadans i ciutadanes a disposar de tempslliure. 2. Les autoritatslocalsgaranteixen l'existència d'espaislúdics de qualitatoberts a tots els infants sensediscriminació. 3. Les autoritatsmunicipalsfaciliten la participació activa en l'esport i fan possible que les instal·lacionsnecessàries per a la pràcticaesportivaestiguin a la disposició de tots els ciutadans i ciutadanes. 4. Les autoritatsmunicipalsencoratgen un turismesostenible i vetllen per l'equilibri entre l'activitatturística de la ciutat i el benestar social i ambientaldelsciutadans i ciutadanes. Palma: Programa Escoles Obertes El Programa “Escoles Obertes” pretén fomentar l'obertura dels centres educatius i dels seus serveis (patis, instal·lacions esportives, sales d'estudi, etc.) en horari no lectiu com a espais d'ús públic i educatiu per a les famílies, nens i joves, i ciutadania en general per tal d'afavorir les relacions interpersonals del barri. També són destinatàries d'aquest programa les associacions de pares i mares, a les quals es proporciona informació, orientació, capacitació i assessorament perquè siguin el més autònomes possible en la creació i manteniment de serveis i l'organització d'activitats. El programa es coordina amb les activitats lúdiques i educatives organitzades per altres centres de la zona. Més informació: http://www.edcities.org/ Altres drets relacionats: Art. XIII. Dret a l'educació Art. XXII - DRETS DELS CONSUMIDORS Les ciutatsvetllen, en els límits de les sevescompetències, per la protecciódelsconsumidors. A aquestefecte, i pel que fa alsproductesalimentaris, garanteixen o fan garantir el control dels pesos i les mesures, de la qualitat, la composiciódelsproductes i l'exactitud de les informacions, comtambé de les dates de caducitatdels aliments. 41 Diversos municipis de l'estat: Oficines Municipals d'Informació al Consumidor (OMIC) L'OMIC és un servei del que disposen nombrosos ajuntaments catalans, a través del qual posen proporcionen informació, orienció i ajuda als consumidors i usuaris per a l'adequat exercici dels seus drets en matèria de consum. En particular, les OMIC tramiten queixes i reclamacions dels consumidors referents a establiments ubicats en el terme municipal, actuen com a mediadores en cas de conflicte, duen a terme inspeccions de consum, inicien procediments sancionadors i dissenyen campanyes i accions formatives sobre consum. Més informació: http://www.tarragona.cat/lajuntament/tramits-i-serveis/atencio- ciutadana/omic-oficina-municipal-dinformacio-al-consumidor; http://www2.girona.cat/ca/omic Altres articles relacinats: Art. XXV. Administració de Justícia Local PART IV. ELS DRETS RELATIUS A L'ADMINISTRACIÓ DEMOCRÀTICA LOCAL Art. XXIII - EFICÀCIA DELS SERVEIS PÚBLICS 1. Les autoritatslocalsgaranteixen l'eficàciadelsserveispúblics i la sevaadaptació a les necessitatsdelsusuarisvetllant per evitarqualsevolsituació de discriminació o d'abús. 2. Les administracionslocals es dotaran d'instruments per a l'avaluació de la sevaacció municipal i tindran en compte els resultats d'aquestaavaluació. Mollet del Vallès: Oficina d'Atenció Ciutadana accessible per a persones sordes L'any 2011, l'ajuntament de Mollet del Vallès va posar en marxa un sistema per tal que les persones amb discapacitat auditiva puguessin fer elles mateixes els tràmits a l'OAC sense la necessitat d'anar acompanyats. Gràcies a una eina tecnològica anomenada “Sightos”, un intèrpret de la Federació de Persones Sordes de Catalunya tradueix la demanda de l'usuari/a per videoconferència. Més informació: http://www.molletvalles.cat/DetallNoticia/_wEovPETJ6tf2A_1ORZtF21PsozUOK71ly- 7K1RIMajiTwjT2Ntmz3Q Articles relacionats: Art. IV. Protecció dels col·lectius i ciutadans més vulnerables; Art. XI. Dret a la informació. 42 Art. XXIV- PRINCIPI DE TRANSPARÈNCIA 1. Les ciutatssignatàriesgaranteixen la transparència de l'activitatadministrativa. Els ciutadans i ciutadanes han de poderconèixer els seusdrets i obligacionspolítiques i administratives mitjançant la publicitat que es fa de les normes municipals, que han de sercomprensibles i actualitzades de forma periòdica. 2. Elsciutadans i ciutadanestenendret a disposard'unacòpiadelsactesadministratius de l'administració local que els afecten, llevatdels casos en quèexisteixenobstaclesd'interèspúblic o en relacióamb el dret a la vida privada de terceres persones. 3. L'obligació de transparència, publicitat, imparcialitat i no discriminació de l'acciódelspodersmunicipalss'aplica a: la conclusiódels contractes municipalsarran de l'aplicaciód'unagestió rigorosa de la despesa municipal; la selecció de funcionaris, empleats i treballadorsmunicipals en el marcdelsprincipis de mèrit i competència. 4. Les autoritatslocalsgaranteixen la transparència i el control rigorós de l'úsdelsfonspúblics. Barcelona: Bústia Ètica i Bon Govern La Bústia Ètica és un canal de participació electrònica que neix de la conveniència d'oferir un espai que permeti tenir coneixement de qualsevol acció o omissió contrària als principis de bon govern, com una forma de reforçar la gestió pública.Inclou mecanismes per garantir la confidencialitat de totes les informacions i ofereix un espai de comunicació segur per mantenir el contacte amb l'òrgan gestor i saber l'estat de tramitació. Es vol afavorir que qualsevol persona o servidor públic pugui facilitar informació, sense patir represàlies.La Bústia Ètica també constitueix un mitjà de prevenció i resolució de conflictes que preserva la identitat de la persona que fa la comunicació i incorpora eines per garantir els drets de les persones a les quals s'atribueix una conducta que no s'ajusta a les regles ètiques. Més informació: https://ajuntament.barcelona.cat/bustiaetica/ca Articles relacionats: Art. VIII. Dret a la Participació Política; Art. XI. Dret a la informació; Art. XXV. Administració de Justícia Local; Art. XXVII. Mecanismes de prevenció de conflictes 43 Diversos municipis catalans: Portals de Transparència Arran de l'adopció de la Llei19/2014, de 29 de desembre, de transparència,accés a la informació pública i bon govern, les administracions catalanes estan obligades a garantir la màxima obertura dels assumptes del govern perquè la ciutadania estigui degudament informada i eventualment pugui prendre part de les decisions que li afecten. En compliment d'aquesta norma, nombrosos municipis han adaptat els seus llocs webs per tal de proporcionar informació de manera comprensible i senzilla a tota la ciutadania amb l'objectiu de reforçar la seva confiança i possibilitar el control directe de la seva actuació. Més informació: http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mod e=single&documentId=680124&language=ca_ES; http://www.transparenciacatalunya.cat/es/inici/ PART V. MECANISMES DE GARANTIA DELS DRETS HUMANS DE PROXIMITAT Art. XXV - ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA LOCAL 1. Les ciutatsdesenvolupenpolítiques de millora de l'accésdelsciutadans i ciutadanes al Dret i la Justícia. 2. Les ciutatssignatàriesafavoreixen la solució extrajudicial delsconflictescivils, penals, administratius i laborals, mitjançant la implantació de mecanismespúblics de conciliació, transacció, mediació i arbitratge. 3. Si s'escau, la justícia municipal, exercidapelsjutges de pauindependents (homes de bé), elegitspelsciutadans i ciutadanes o pelsgovernslocals, té la competència per resoldreambequitatelsconflictes que oposenelsciutadans i ciutadanes i l'administració municipal i que presenten caràcter de recurs. Barcelona: Oficina per la No Discriminació (OND) L’Ajuntament de Barcelona va crear el 1998 l’Oficina per la No Discriminació, un mecanisme de garantia de drets humans a escala local dirigit a atendre les vulneracions de drets humans relacionades amb l'àmbit de la discriminació. El servei s'adreça a tota la ciutadania, amb atenció especial a les discriminacions patides per origen, pertinença cultural o religiosa, orientació sexual i identitat de gènere, entre altres.L’OND centra els seus esforços en els següents àmbits d’actuació: i) informació, formació i sensibilització en tot allò que faci referència a la igualtat de drets; ii) atenció i assessorament a persones víctimes de vulneracions de drets humans (quan es tracta d’una vulneració constitutiva de delicte, l'OND 44 ofereix assessorament jurídic per a la tramitació de la denúncia oportuna per discriminació; en la resta de casos, busca una solució extrajudicial); iii) implicació de l'Ajuntament en determinats casos que es consideren estratègics i la resolució dels quals pot suposar un canvi o transformació profunda, tant de la societat com de la política; iv) detecció de problemes estructurals que provoquen vulneracions de drets humans i proposta de millores per revertir- los. Més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/oficina-no-discriminacio/ca Altres drets relacionats: Art. II. Principi d’igualtat de drets i no discriminació Terrassa: Oficina d'Intermediació Hipotecària L'any 2012 l'Ajuntament de Terrassa, amb la col·laboració del Col·legi d'Advocats del municipi, va crear la primera Oficina d'Intermediació Hipotecària de tot l'estat amb l'objectiu de proporcionar informació, assessorament legal i suport a les persones i famílies que comencen a tenir dificultats per fer front al pagament dels préstecs hipotecaris o de lloguer, i poden trobar-se en risc de perdre el seu domicili habitual. L'oficina també duu a terme accions d'intermediació per tal de facilitar la comunicació entre la part deutora i l'entitat financera amb l'objectiu de trobar una solució abans que es produeixi la demanda d'execució hipotecària i/o durant el procés d'aquesta. Actualment, existeixen un total de 35 oficines d'intermediació hipotecària a l'estat espanyol. A Catalunya, a banda de Terrassa, les ciutats de Granollers, Mataró i Vic també en disposen d'una. Més informació: https://aoberta.terrassa.cat/tramits/fitxa.jsp?id=7422; http://www.abogacia.es/ Altres drets relacionats: Art. XVI. Dret a l'habitatge Art. XXVI - POLICIA DE PROXIMITAT Les ciutatssignatàries fomenten el desenvolupament de cossos de policia de proximitataltamentqualificats, ambmissionsd'agents de seguretat i convivència. Aquestsagents apliquen polítiquespreventives contra elsdelictes i actuencom una policiad'educació cívica. Lisboa: Acció policial comunitària Amb l'objectiu d'aproximar la policia local a la ciutadania per tal de millorar el servei prestat i la qualitat de vida dels ciutadans, la Policia Municipal de Lisboa està desenvolupant a un barri de la ciutat el projecte “Alta de Lisboa més Segura”. L'estratègia es basa en el principi de participació comunitària i persegueix integrar la policia en grups comunitaris per tal de planificar i dur a terme intervencions articulades. La implicació de la comunitat en el procés d'identificació de les seves principals preocupacions permet respondre, de forma més eficaç, a 45 les necessitats de la població i crear un major sentiment de seguretat que contribueix a millorar el manteniment de l'ordre públic al territori. Més informació:http://www.edcities.org/ Art. XXVII - MECANISMES DE PREVENCIÓ 1. Les ciutatssignatàries implanten en el seuterritorimecanismespreventius: - mediadorssocials o de barri, en particular a les àreesmés vulnerables; Ombudsman municipal o defensor del poblecom a institucióindependent i imparcial. 2. Per tal de facilitar l'exercicidelsdretsinclosos en aquesta Carta i sotmetre al control de la poblaciól'estat de la sevaconcreció, cada ciutatsignatària crea una comissiód'alertaconstituïda per ciutadans i ciutadanes que s'encarregarà de l'avaluació de l'aplicació de la Carta. Terrassa: Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la CESDHC L'any 2016 el Servei de Ciutadania de l’Ajuntament de Terrassa va establir un marc de col·laboració amb la plataforma d'entitats cíviques anomenada “Espai per la Defensa dels Drets Humans i Socials de Terrassa” perquè aquesta plataforma fos la Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat de Terrassa. Aquesta Comissió té com a objectius facilitar l'exercici dels drets inclosos a la Carta i sotmetre al control de la població l'estat de la seva concreció. Més informació: http://www.terrassa.cat/comissio-ciutadana-de-seguiment-i-impuls- de-la-carta-europea-de-salvaguarda-dels-drets-humans-a-la-ciutat-de-terrassa Diversos municipis de l’estat: Síndics municipals El síndic vetlla perquè la ciutadania pugui gaudir d'una bona administració local. En aquest sentit, està legitimat a supervisar l’administració municipal amb l'objectiu de defensar els drets de la ciutadania. A tal efecte, examina i resol les queixes formulades d’acord amb els criteris de legalitat i d’equitat, i actua com a mediador (si les parts així ho acorden) o proposa fórmules de conciliació o acord entre l’administració i la ciutadania. Catalunya és l'única comunitat que, amb la intervenció dels mateixos síndics locals, ha regulat formalment aquesta institució. La seva inclusió en la normativa d'àmbit local respon a la potestat reglamentària i d'autoorganització dels municipis, en virtut de la qual poden optar per crear la institució del Síndic municipal de Greuges com un òrgan complementari de l'administració. L'any 2002 es va incloure la Sindicatura municipal de Greuges a la normativa autonòmica dins de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril), on es concreten els mínims que cal per implantar la figura als municipis (articles 48.2 c i 59). L'Estatut d'Autonomia de 46 Catalunya de 2006 també reconeix aquesta realitat, tot mencionant la possibilitat d'establir relacions de col·laboració entre el Síndic de Greuges de Catalunya i els síndics i defensors locals (article 78.4). A Catalunya, hi ha un total de 39 municipis dotats d'aquesta figura10 i fins i tot una xarxa que els articula, el Fòrum SD - Síndics, Síndiques, Defensors Locals, la missió del qual és promoure el coneixement i el desenvolupament de la institució, facilitar la seva implantació en els municipis i proporcionar informació, suport, intercanvi i assessorament als ombudsman locals. Tot i ser una figura existent a territori català amb anterioritat a la CESDHC (Lleida, per exemple, va crear el seu síndic local als anys 90), l'adopció de la Carta per part de nombrosos municipis catalans ha impulsat indubtablement la creació de síndics a Catalunya. En canvi, aquesta institució es troba menys arrelada a la geografia espanyola, on només l’han implantatPalma, Vigo, Paterna, Vitoria-Gasteiz o Segovia. Més informació: http://www.forumsd.cat/inici/ Altres drets relacionats: Art. XXV. Administració de Justícia Local Lió: Consell Lionés pel Respecte dels Drets (ConseilLyonnaispourleRespect des Droits) El Consell Lionés pel Respecte dels Drets fou una comissió extra-municipal que es va crear el 1989 al municipi de Lió en la que participaven organitzacions locals que treballaven en l’ámbit dels drets humans. Desapareguda fa uns anys, va complir durant més de dues dècades una missió de salvaguarda de drets humans i, arran de la signatura de la CESDHC per part de l’ajuntament, complí funcions de Comissió d’Alerta, no només analitzant la situació del municipi pel que fa al respecte dels drets humans, sino també proposant accions concretes per reforçar la seva garantia. Estava integrat per grups de treball permanents que giraven entorn a qüestions socials, de justícia, esports o cultura, entre d’altres, així com per grups ad hoc que duien a terme accions concretes (per exemple, la Xarxa d’Observadors de ComparecènciesInmediates a la 14ª Cambra Correccional del Tribunal de GrandeInstance de Lió; la Xarxa de Visitadors/es de Presons; o la Xarxa d’Acompanyament a les Persones Mortes en Solitud). 10 Actualment, elssegüentsmunicipisdisposen de síndicslocals: Arenys de Mar, Argentona, Badalona, Barcelona, Calonge, Cambrils, Cornellà de Llobregat, SantSadurníd’Heura, Figueres, Gavà, Girona, Igualada, L’Escalada, La Seud’Urgell, Lleida, Lloret de Mar, Manlleu, Mataró, Mollet, Palafrugell, Palamós, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salt, SantBoi, SantCugat del Vallès, SantFeliu de Guíxols, SantFeliu de Llobregat, Sant Jaume d’Enveja, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Tortosa, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt. 47 Art. XXVIII - MECANISMES FISCALS I PRESSUPOSTARIS 1. Les ciutatssignatàries es comprometen a establirelsseuspressupostos de manera que les previsionsdelsingressos i les despesespuguinferefectiuselsdretsenunciats en aquesta Carta. Poden implantar a aquestefecte un sistema de pressupostparticipatiu. La comunitat de ciutadans i ciutadanes, organitzada en assemblees de barris o sectors o fins i tot en associacions, podràd'aquesta manera expressar la sevaopinió sobre el finançament de les mesures necessàries per a la realitzaciód'aquestsdrets. 2. Les ciutatssignatàries es comprometen, en nom del respecte de la igualtat de totselsciutadans i ciutadanesdavant les càrreguespúbliques, a no permetre que elsàmbits o activitats de la sevacompetènciaescapin a la legalitat en matèria social, fiscal, ambiental o de qualsevolaltreordre; i actuen de manera que les àreesd'excepció a la legalitatdesapareguinallàonexisteixen. Rubí: Pressupost Participatiu Als anys 90, l’Ajuntament de Rubí va impulsar diversos processos de participació ciutadana (jurats ciutadans, planificació estratègica, consell d’infants...) i es va convertir en un referent a Catalunya en el terreny de la innovació democràtica. També va ser laprimera ciutat catalana en dur a terme un pressupost participatiu l'any 2002. El disseny de l'experiència es va elaborar durant més d'un any mitjançant un procés de consulta ciutadana, que va incloure la realització d'entrevistes, grups de discussió i alguna assemblea. El model que va acordar-se es basava en l'organització d'assemblees territorials de participació oberta en una primera fase i la creació de consells representatius de caràcter temàtic en un segon temps. La selecció final dels projectes a desenvolupar la prenia el Consell de Ciutat, que havia de sotmetre posteriorment la seva decisió a l'Ajuntament per a la seva aprovació. La discussió es va cenyir a l'àmbit de les inversions, sense cap tipus de limitació temàtica. Recentment (estiu de 2017), l'Ajuntament de Rubí ha expressat la seva voluntat de reprendre l'experiència dels pressupostos participatius en relació a l'assignació del pressupost del consistori per al 2018. Més informació: http://www.scea.cat/documents/forum2000_6/comunicacions/N%FAria%20Buenaven tura2.pdf; http://elmon.cat/totrubi/general/els-pressupostos-de-lany-que-ve-tindran- un-apartat-participatiu Còrdova: Pressupost Participatiu L'any 2001, Còrdova va ser pionera a nivell europeu en posar en marxa el pressupost participatiu, primer per debatre sobre inversions en infraestructures i posteriorment sobre altres qüestions. L'experiència va seguir en gran mesura el model instaurat per Porto Alegre i va tenir continuïtat fins el 2007. El procés, de caràcter deliberatiu, estava ordenat d'acord amb 48 un autoreglament elaborat pels propis agents socials de la ciutat. El municipi també va ser una de les primeres ciutats espanyoles en aprovar un reglament de participació ciutadana als anys vuitanta i ha tingut tradicionalment un ric teixit associatiu i una gran capacitat de mobilització social, especialment pel que fa al moviment veïnal. Existeix també una llarga tradició de cooperació i entesa entre l’Ajuntament i les associacions de veïns. Més informació: https://participedia.net/en/cases/c-rdoba-presupuesto-participativo 4. Altres propostes sorgides a nivel mundial per promoure l’aplicació local dels drets humans L’anterior secció ha fet una radiografia més o menys detallada de la forma en què els governs municipals han implementat els diferents drets recollits a la CESDHC. En aquesta, en canvi, l’interès radica en conèixer que ha succeït més enllà d’aquest text o fora de la regió europea. En aquest cas,el nombre d’experiències recollitsés considerablement menor perquès’han seleccionat únicament els casos més rellevants des d’una perspectiva comparativa a nivell internacional. Europa (municipis no signataris de la CESDHC) Graz (Àustria): diverses mesures i accions municipals en matèria de drets humans L'any 2001, l'Ajuntament de Graz va votar per unanimitat una declaració política amb el compromís de convertir el municipi en la primera “Ciutat pels Drets Humans” a Europa i es va comprometre a considerar els drets humans en totes les seves decisions futures. La idea i la iniciativa de les “Ciutats de Drets humans” va sorgir a finals dels anys 90 impulsada pel PDHRE (al qual es farà referència més endavant). Les principals accions polítiques en matèria de drets humans que ha posat en marxa Graz són: la creació del Departament d'Integració (2005); l'establiment del Consell Interreligiós (2006); la creació del Consell de Drets Humans i l'adopció d'un Full de Ruta de Drets Humans (2007); el Primer Informe de Drets Humans de la Ciutat de Graz i la creació del Premi de Drets Humans de la Ciutat de Graz (2008); l'adopció d'una Resolució contra la violència vers les dones (2009); l'establiment de l'Oficina de Lluita contra la Discriminació de la Província d’Estíria (2012); i, finalment, l'adopció de la Declaració de Graz sobre Diàleg Interreligiós (2013). Més informació: https://www.graz.at/cms/ziel/7686362/DE/ Articles relacionats de la CESDHC: Art. I. Dret a la ciutat; Art. II. Principi d'Igualtat de Drets i No Discriminació; Art. III. Dret a la Llibertat Cultural, Lingüística i Religiosa; Art. VIII. Dret a la Participació Política 49 Londres (Regne Unit): Programa de Seguretat de les Dones als Parcs Aquest programa es va dur a terme entre 1987 i 2012 i es basava en la idea que les diverses comunitats de dones que viuen a la ciutat han de gaudir d'un entorn de qualitat ben dissenyat, accessible, ambientalment sostenible, assequible i segur. Amb aquesta finalitat, el Programa va treballar amb dones per millorar l'entorn urbà, així com amb organitzacions de caràcter legal, associatiu i acadèmic per incorporar les necessitats de les dones en el disseny d'edificis, de sistemes de transport i d’espais oberts. Més informació: http://www.wds.org.uk/ Articles relacionats de la CESDHC: Art. II. Principi d’igualtat de drets i no discriminació; Ar.t. XIX. Dret a un urbanisme harmoniós i sostenible York (Regne Unit): Indicadors locals de drets humans En el marc de la Xarxa de York “Ciutat de Drets Humans” (plataforma conformada per l’administració local i diverses entitats del territori), l'ajuntament de York ha impulsat des de 2016 diverses iniciatives en matèria de drets humans, d'entre les que destaca l'elaboració d'una bateria d’indicadors sobre 5 drets: i) educació, ii) condicions de vida decents, iii) habitatge, iv) salut i atenció social, v) igualtat i no discriminació. Els indicadors mesuren alguns aspectes de l’Estratègia de Drets Humans de York amb la finalitat d’evaluar els avenços assolits, fomentar el debat crític i constructiu, i inspirar accions polítiques futures per a la defensa dels drets humans. Més informació : http://www.yorkhumanrights.org/wp- content/uploads/2015/10/York-Human-Rights-Indicator-Report_2016.pdf Articles relacionats de la CESDHC: Art. XXIII. Eficàcia dels Serveis Públics Utrecht (Països Baixos): Com traduir les obligacions internacionals en polítiques municipals El treball de la ciutat d'Utrecht en matèria de drets humans es va iniciar al voltant del 2010 quan el municipi va ser convidat a participar al projecte “Governança integrada: connectant els drets fonamentals” promogut per l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea.11 Aquest inici estimulat per una institució de caràcter governamental que treballa per als governs nacionals, ha marcat de manera considerable el camí recorregut per la ciutat Utrecht i la principal preocupació que ha orientat la seva acció fins avui: explorar a través de quines polítiques locals el municipi pot contribuir a implementar els drets humans que es recullen en els tractats internacionals. Amb aquest interrogant de fons, el municipi va elaborar el 2011 l'estudi Els drets humans a Utrecht. Com Utrecht dóna efectivitat als tractats internacionals de drets humans? (Ajuntament d'Utrecht, 2011) en el qual s'analitzen 10 polítiques municipals a la llum dels drets humans d'acord amb la seva regulació internacional. Les àrees temàtiques escollides per a l'estudi van ser: anti-discriminació, eradicació de la pobresa, immigració, inviolabilitat de la persona, assistència social, ordre públic, tràfic humà, 11 V. la pàgina 11 d’aquest informe. 50 responsabilitat social corporativa, educació en drets humans i salut. Pel que fa a cadascuna d'aquestes àrees, es va identificar la política municipal que hi estava relacionada amb l'objectiu de determinar en quina mesura l'acció política de govern local contribuïa a garantir les obligacions internacionals en matèria de drets humans. En alguns casos, es va arribar a la conclusió que el municipi estava complint amb aquestes obligacions i, en altres, que havia de millorar alguns aspectes de les seves polítiques. L'informe també assenyalava que, en ocasions, el municipi donva continuïtat a polítiques nacionals (per exemple, la política contra la violència domèstica), mentre que, en d’altres, en canvi, contravenia obertament la tendència nacional en prioritzar la protecció dels drets humans (p. ex., proporcionant alberg a les persones sol·licitants d'asil polític). Finalment, l'estudi identificava supòsits en què la política municipal omplia un buit polític enfront de l'absència de mesures a nivell nacional (p. ex., respecte a la gestió de la prostitució). A banda d'aquesta reflexió interna, el municipi també ha desenvolupat una altra línia d’actuació consistent en l'articulació de les diferents iniciatives locals en matèria de drets humans liderades per la ciutadania, per les ONG o, fins i tot, pel sector privat. L'objectiu final d'aquesta iniciativa ha estat establir una xarxa d'actors que compartissin una mateixa “cultura de drets humans” que permetés multiplicar la seva defensa drets en el territori de la ciutat, més enllà de l'acció del propi ajuntament. Més informació: http://humanrightsutrecht.nl/ Articles relacionats de la CESDHC: Art. VII. Principi de subsidiarietat; Art. XXIII. Eficàcia dels Serveis Públics Amèrica del Nord Montreal (Canadà): Carta de Drets i Responsabilitats de Montreal Aquest municipi va adoptar l’any 2006 la Carta montrealesa de Drets i Responsabilitats, que va prendre com a un dels principals documents de referència la CESDHC. En termes de contingut, els drets enunciats en aquesta carta fan referència a les següents dimensions de la vida local: democràcia local; economia i drets socials; cultura, lleure i esports; medi ambient i desenvolupament sostenible; seguretat; serveis municipals.Respecte a cada una d’aquestes dimensions, s’estableixen les responsabilitats que assumeix l’ajuntament, però també les responsabilitats que han d’assumir els ciutadans i ciutadanes montrealesos perquè el dret en qüestió es faci realitat. En aquest sentit, la Carta montrealesa posa èmfasi en la idea de corresponsabilitat, és a dir, en la idea que la garantia dels drets humans a nivell local és responsabilitat tant de les administracions municipals, com de tots els ciutadans. Això és quelcom que no trobem en la CESDHC, on bàsicament es fa referència a les obligacions dels governs locals envers els drets humans. De tota manera, el fet distintiu més rellevant de la Carta montrealesa és que estableix el dret d’iniciativa, és a dir, la possibilitat de sol·licitar a l’ajuntament que dugui a terme una consulta pública sobre un determinat tema. La petició ha d’anar signada per 15.000 ciutadans i no pot fer referència a cap de les matèries excloses determinades per la Carta, com l’organització administrativa, el pressupost o les taxes municipals, entre d’altres. També es poden fer peticions que afectin només un determinat barri i aquí, òbviament, el nombre de signatures requerit és inferior. El dret d’iniciativa es va introduir el 2010 i, des de llavors, s’han presentat dues peticions: per a la promoció de l’agricultura urbana i per a la millora de la reglamentació sobre l’ús del carril bici. En els dos casos, la consulta pública va ser favorable i l’ajuntament va adoptar mesures per a donar resposta a les peticions. 51 Més informació: http://ville.montreal.qc.ca/portal/page?_pageid=3016,3375607&_dad=portal&_sche ma=PORTAL Articles relacionatsde la CESDHC: Art. Dret a la Ciutat; Art. VIII. Dret a la Participació Política Diverses ciutats d'Estats Units: Comissions de Drets Humans Des de finals dels anys 60, diverses ciutats del país s'han anat dotant progressivament de Comissions de Drets Humans. Aquests òrgans estan conformats per membres de la societat civil, generalment en representacióde diferents minories, i tenenper missiópromoure la igualtat i els drets humans mitjançant diferents tipus d’actuacions: investigació i persecució legal de casos de discriminació o violació de drets (sovint relacionats amb l'àmbit laboral, la contractació pública, l'habitatge social, la concessió de crèdits o la contractació d'assegurances); serveis de mediació;assessorament al govern municipal sobre qüestions de drets humans i no discriminació;promoció d’accions de convivència entre els ciutadans; i impuls d’iniciatives d'educació i sensibilització dirigides al sector públic i privat. Ciutats com Eugene, Nova York, Seattle, Portland o Washington DC han creat Comissions de Drets Humans.Algunes d’aquestes ciutats, com Eugene o Washington DC, van ser pioneres a tot el paísamb la creació, a finals dels anys 40, decomissions de drets humans i es van anticipar així al que seria una pràctica estesa en altres ciutats com a conseqüència de la lluita del moviment afro-americà en defensa dels drets civils dues dècades més tard. Més informació:https://www.eugene-or.gov/2376/Mission-History; http://www1.nyc.gov/site/cchr/index.page; https://www.seattle.gov/humanrights; https://www.portlandoregon.gov/oehr/62165; https://www.hum.wa.gov/discrimination-complaint Articles relacionatsde la CESDHC: Art. II. Principi d’igualtat de drets i no discriminació; Art. XIII. Dret a l'educació; Art. XXV. Administració de Justícia Local; Art. XXVII. Mecanismes de Prevenció Eugene (Estats Units): iniciatives per promoure latransversalització dels drets humans La ciutat d’Eugene (Estat d’Oregon) disposa des de 1946 d’una Comissió de Drets Humans que ha treballat des dels seus inicis per combatre la discriminació. A partir de l’any 2006, però, va decidir anar més enllà de la promoció dels drets civils, tot incorporant el conjunt dels drets humans (incloent, per tant, els drets socials, econòmics i culturals) en el seu mandat. Des de llavors, aquesta Comissió, juntament amb l’Oficina de Drets Humans i Participació Comunitària (que depèn del Gabinet d’Alcaldia), ha dut a terme diferents accions dirigides a convertir-se en una “ciutat pels drets humans”, la qual cosa li ha permès adquirir una certa notorietat a nivell nacional i internacional.D’entre aquestes accions, destaquen, per exemple, i) el Pla Estratègic per a la Diversitat i l’Equitat 2009-2014 (DiversityandEquityStrategicPlan), que persegueix promoure aquests dos principis com a eixos vertebradors del conjunt de l’actuació política municipal; ii)la Triple BottomLineAnalysisTool, una eina per a l’avaluació de l’impacte de programes, polítiques, procediments i pressupostos respecte a tres àmbits: salut 52 mediambiental, desenvolupament econòmic i prosperitat, i equitat social; iii)millora de l’accessibilitat dels serveis municipals i de l’entorn construït (aquesta darrera, a través d’un procediment autoavaluació del grau d’inclusió de l’entorn urbà anomenat City’sInclusiveEnvironment Self-Assessment); iv) promoció de la participació social mitjançant recomanacions (PublicParticipationGuidelines: A Framework for Culturally Competent Outreach);v) diverses activitats de formació i sensibilització; vi) algunes mesures per garantir els drets de les persones sense llar. Més informació: http://www.humanrightscity.com/; https://www.eugene- or.gov/DocumentCenter/Home/View/4954; https://www.eugene- or.gov/DocumentCenter/Home/View/2710 Articles relacionats de la CESDHC: Art. II. Principi d’igualtat de drets i no discriminació; Art. VIII. Dret a la Participació Política; Art. XIII. Dret a l'Educació; Art. XIII. Eficàcia dels Serveis Públics San Francisco (Estats Units):Transposició local del CEDAW Aquesta política tradueix i implementa localment els drets de les dones, tal com es defineixen en la Convenció de l'ONU sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, en les seve sigles en anglès). Es va posar en marxa el 1998 amb l'aprovació de l'anomenada Ordenança CEDAW i encara roman vigent. La política promou la igualtat de gènere posant especial ènfasi en l'ocupació, la violència contra les dones i les nenes, i l'assistència sanitària. La implementació de la políticaha seguit dues vies entrellaçades: i) iniciatives d'àmbit municipal per a integrar els drets de les dones en les operacions de la ciutat; ii) una anàlisi amb perspectiva de gènere de la plantilla, pressupost i serveis dels diferents departaments municipals. Al llarg dels anys, aquesta segona actuació ha permès reforçar la conciliació de la vida laboral amb la familiar i la contractació de dones per a llocs de treball dels quals havien estat tradicionalment exclosos. Diverses ONG han participat en la formulació i en la implementació de la política, i el sector privat col·laborai dóna suport financer a la “Iniciativa de Principis d'Igualtat de Gènere”, que pretén implementar la igualtat de gènere en el sector privat. Mes informació: https://www.uclg-cisdp.org/es/observatorio/implementar-la- convenci%C3%B3n-de-la-onu-sobre-los-derechos-de-las-mujeres-nivel-local Articles relacionatsde la CESDHC: Art. II. Principi d’igualtat de drets i no discriminació Amèrica Llatina Bogotá: planificació estratègica amb perspectiva de drets El Pla de Desenvolupament Econòmic, Social, Ambiental i d’Obres Públiques per a Bogotà (2012-2016), conegut com a Bogotá Humana (Acord 489 de 2012), va configurar un model de ciutat que es basava en l’objectiu de millorar el desenvolupament humà de la ciutat, tot donant prioritat a la infància i l’adolescència. En concret, el Pla perseguia reduir totes les formes de segregació social, econòmica, espacial i cultural, donar suport al desenvolupament de l'economia popular,alleugerir la càrrega de la despesa dels sectors més pobres i promoure 53 polítiques de defensa i protecció dels drets humans.Així mateix, es va proposarenfrentar el canvi climàtic mitjançant, entre d’altres, un ordenament especial del territori de la ciutat on es troba l’aigua, la protecció de l’estructura ecològica de la ciutat i la promoció d’un sistemade transport multimodal. Per últim, el Pla Bogotá Humana també tenia com a eix estratègic reforçar la gestió pública com a principide l'Estat social de Dret, mitjançant el foment de la participació i decisió de laciutadania, l'eficàcia i eficiència administrativa, i la transparència i lluita contra la corrupció. Es tracta d’un exercici de planificació estratègica molt exhaustiu que es declina en múltiples programes i projectes municipals, i que compta amb diversos mecanismes de seguiment i avaluació. Més informació: http://www.sdp.gov.co/portal/page/portal/PortalSDP/ciudadania/PlanesDesarrollo/B ogotaHumana/2012_2016_Bogota_Humana_Plan_Acuerdo489_2012.pdf Articles relacionats de la CESDHC: Art.I. Dret a la Ciutat; Art. II. Igualtat de Drets i No Discriminació; Art. IV. Protecció dels Col·lectius i Ciutadans més Vulnerables; Art. VIII. Dret a la Participació Política; Art. XIX. Dret a un Urbanisme Harmoniós i Sostenible Brasil: l'Estatut de la Ciutat L'Estatut de la Ciutat (Llei Federal nº 10.257/2001) és una norma aprovada l'any 2001 per operacionalitzar el capítol relatiu a la política urbana recollit a la Constitució de 1988 (art. 182-183).No es tracta d’una mesura local (com la resta de casos recollits en aquest informe), sinó nacional, però la seva rellevància en la lluita pel dret a la ciutat justifica fer-ne menció. A grans trets, l’Estatut de la Ciutat configura un nou marc jurídico-polític per al dret urbanístic, estableix processos participatius per a garantir una gestió democràtica de les ciutats i proposa diversos instruments jurídics per a la regularització dels assentaments urbans espontanis (habitualment anomenats assentaments informals). Tant el capítol constitucional sobre la política urbana com l'Estatut de la Ciutat són fruit de dècades de lluites populars protagonitzades per nombroses organitzacions de la societat civil i moviments urbans brasilers des de finals dels anys 80. Aquest origen ha quedat reflectit en diversos principis i drets que persegueixen promoure la justícia social i garantir una millor qualitat de vida per als col·lectius urbans més desfavorits. D'entre ells, destaca el reconeixement constitucional de la funció social de la propietat i de la ciutat. Aquest principi s'estableix en l'article que fa referència als principis rectors de l'ordre econòmic i financer, amb la qual cosa implica prioritzar l'interès general per damunt dels interessos econòmics i financers pel que fa al sòl i les propietats urbanes (art. 170.3 de la Constitució Federal de Brasil). De l'Estatut de la Ciutat, destaca el reconeixement del dret d'usucapió col·lectiva (article 10), que té unes importants implicacions socials i econòmiques. La usucapió consisteix en l'adquisició del dret de propietat sobre un determinat bé després de posseir-lo durant el període de temps i d'acord amb les condicions establertes per la llei. La usucapió individual, que és la figura habitualment reconeguda per les legislacions nacionals, implica fonamentalment reconèixer el títols de propietat dels immobles on viu la població de baixa renda, que sovint construeix els seus habitatges en àrees urbanes perifèriques o no urbanitzades. A diferència d'aquesta figura, la usucapió col·lectiva no només implica cedir la propietat d'un bé a una determinada família, sino que, en poder-se aplicar a béns o zones d'ús col·lectiu, facilita als governs locals la urbanització de les àrees de la ciutat amb població més 54 desfavorida perquè evita els costos que implicarien la compra o cessió dels terrenys en qüestió. Un altre element important de l'Estatut de la Ciutat és l'ampliació dels agents implicats en la producció de la ciutat. En aquest sentit, el text estableix l'obligatorietat d'adoptar de manera participativa plans directors(articles 39-42) i defineix altres mecanismes dirigits a garantir una gestió democràtica de la ciutat, com el pressupost participatiu o la participació social en òrgans de gestió metropolitana (articles 43-45). Pel que fa als plans directors, la Constitució només havia establert aquesta obligació per als municipis de més de 20.000 (art. 182.1 de la Constitució), però l'Estatut de la Ciutat va ampliar-laa aquelles ciutats que entressin en algun dels següents supòsits:municipis integrats en regions metropolitanes o aglomeracions urbanes;àrees d'especial interès turístic;àrees on es duen a terme activitats de significatiu impacte ambiental d'àmbit regional o nacional;àrees susceptibles de riscos ambientals;municipis que vulguin obligar als propietaris de sòl urbà ociós a procedir al seu aprofitament d'acord amb l'interès social (art. 41 de l'Estatut de la Ciutat). A nivell executiu, l'òrgan encarregat de promoure la traducció de l'Estatut de la Ciutat en polítiques públiques és el Ministeri de les Ciutats, creat l'any 2003 i integrat per quatre secretaries: habitatge, sanejament ambiental, transport i desenvolupament urbà. Aquell mateix anytambé van començar a organitzar-se les Conferències Nacionals de les Ciutats, espais institucionals de participació social que tenen lloc cada dos anys per donar accés a la societat civil a la definició de polítiques nacionals en matèria urbana.En la primera edició d'aquestes conferències es va conformar el Consell de les Ciutats (conegut també com a ConCidades), que passaria a ser un òrgan consultiu del Ministeri. La composició d'aquest Consell es considera una victòria del moviment brasiler de lluita per la reforma urbana ja que, dels seus 86 integrants, 41 són representants de la societat civil, mentre que la resta procedeixen del sector públic (37 membres) i del sector privat (8). Aquesta trajectòria ha erigit Brasil en país pioner en la promoció del dret a la ciutat des d’un punt de vistapolítico-institucional. Més informació: http://www.planalto.gov.br/ccivil_03/leis/LEIS_2001/L10257.htm; https://www.cidades.gov.br/; https://www.cidades.gov.br/conselho-das-cidades Articles relacionatsde la CESDHC: Art.I. Dret a la Ciutat; Art. VIII. Dret a la Participació Política Ciutat de Mèxic (Mèxic): Carta de Ciutat de Mèxic pel Dret a la Ciutat La Carta de Ciutat de Mèxic pel Dret a la Ciutat és una iniciativa que va sorgir de diversos moviments socials urbans i entitats de la societat civil que, després d'un intens treball de negociació i discussió política, van aconseguir que el govern del Districte Federal adoptés el text de la Carta el 2010, convertint-se en la primera ciutat del món en adoptar una carta pel dret a la ciutat (no “pels drets humans a la ciutat”). El text proposa un seguit de mesures polítiques a un ventall ampli d'actors: el govern local en totes les seves dimensions (executiu central, delegacions subdistritals, poder legislatiu, poder judicial i Comissió de Drets Humans), organitzacions públiques independents, entitats educatives, moviments socials, organitzacions de la societat civil, sector privat i ciutadania en general. Aquestes mesures i compromisos s'articulen al voltant de sis fonaments estratègics: el ple exercici dels drets humans a la ciutat; la funció social de la ciutat, de la terra i de la propietat; la gestió democràtica de la ciutat; la 55 producció democràtica de la ciutat ia la ciutat; i la gestió sostenible i responsable dels béns naturals, patrimonials i energètics. Més informació: http://derechoalaciudaddf.blogspot.com.es Articles relacionats de la CESDHC: Art.I. Dret a la Ciutat; Art. VIII. Dret a la Participació Política Diverses ciutats de la xarxa Mercociudades: els drets humans com a eix transversal de les polítiques públiques De 2010 a 2013 es va dur a terme el projecte “Drets Humans: Estat i Societat Civil, Construcció de Ciutadania” (E+D), liderat pel municipi argentí de Morón en el marc de la xarxa Mercociudades i amb el suport financer de la Unió Europea. El seu objectiu consistia en promoure els valors de la pau i el respecte, reforçar les capacitats dels actors locals (governs i societat civil) per a la construcció d’una ciutadania basada en els drets humans i promoure la participació ciutadana. A tal efecte, el projecte va desplegar diferents tipus d’accions, articulades entorn els següents eixos de treball: comunicació, promoció, capacitació i investigació, amb el propòsit d’afavorir la planificació de polítiques transversals que permetessin coordinar les diferents àrees de govern per tal de desplegar actuacions integrals basades en els drets humans. El projecte es va desplegar en un total de 19 ciutats d’Argentina, Brasil, Bolivia, Chile, Paraguay, Uruguai i Veneçuela. Més informació:https://issuu.com/juanmac023/docs/revista_completa Articles relacionats de la CESDHC: Art. II. Principi d’Igualtat de Drets i No discriminació; Art. IV. Protecció dels Col·lectius i Ciutadans més Vulnerables; Art. VIII. Dret a la Participació Política. Àsia Gwangju (Corea): sistema municipal de drets humans Gwangju va ser la primera ciutat coreana en posar en marxa un sistema municipal de protecció dels drets humans que, per la seva amplitud i complexitat, també constitueix un exemple pioner a nivell mundial. La primera acció que es va dur a terme va ser l'adopció d'una Ordenança per a la Protecció i Millora dels Drets Humans el 2009, amb la qual el conjunt del govern municipal quedava jurídicament obligat a posar en marxa un conjunt de mesures dirigides a configurar un sistema municipal de drets humans. Aquestes mesures es van concretar en la creació d'unComité Ciutadà per a la Millora dels Drets Humans (2009); la celebració de debats participatius a nivell de ciutat (2010); el desplegament de Projectes Comunitaris de Drets Humans a 5 barris del municipi a través dels quals es van dur a terme treballs participatius de diagnosi de l'estat de protecció dels drets humans i de sensibilització; l'establiment d'unaOficina Municipal de Drets Humans dins l'organigrama del consistori (2010); l'adopció d'una Carta de Drets Humans mitjançant un procés participatiu (2012); l'elaboració d'un Pla Director de Drets Humans, acompanyat d'una bateria de 100 indicadors i d'un sistema d'avaluació del seu acompliment (2011); la projecció internacional de la ciutat com a “ciutat de drets humans” a través de l'organització anual d'un Fòrum Mundial de Ciutats pels Drets 56 Humans (2011); la creació d'un Ombudsman local; l'adopció dels Principis Rectors de Gwangjuper a una Ciutat pels Drets Humans;i, finalment, el desplegament de diverses accions d'educació i sensibilització en drets humans dirigides a ciutadans, alumnes, funcionaris i grups vulnerables (2013). Més informació: http://www.ohchr.org/Documents/HRBodies/HRCouncil/AdvisoryCom/LocalGvt/Gwan gju%20Metropolitan%20City%2C%20Republic%20of%20Korea.pdf Articles relacionats de la CESDHC: Art. I. Dret a la ciutat; Art. VIII. Dret a la Participació Política; Art. XIII. Dret a l'educació; Art. XXIII. Eficàcia dels Serveis Públics; Art. XXV. Administració de Justícia Local; Art. XXVII. Mecanismes de Prevenció Seül (Corea): sistema municipal de drets humans La capital del país també ha desplegat un sistema municipal de drets humans que presenta gran similituds amb el de Gwangju. En concret, el marc impulsat per Seül comprèn les següents mesures: i) l’aprovació de diverses ordenances municipals;ii) l’establiment de mecanismes per a la promoció o salvaguarda dels drets humans, iii) l’elaboració d’un Pla d’Acció en Drets Humans; iv) la formació a funcionaris i treballadors municipals en matèria de drets humans. Pel que fa a les ordenances municipals, se n’han adoptat tres:una ordenança dirigida a protegir els drets de les persones amb algun tipus de discapacitat (2011),una ordenança de drets humans (2012) i una tercera dirigida a protegir els drets dels infants i joves (2012). En relació als mecanismes de promoció o salvaguarda, destaquenla creació d’una Divisió de Drets Humans dinsl’organigrama municipal, conformada per un total de 18 persones i un pressupost de gairebé un milió de dòlars (2012); l’establiment d’un Consell Ciutadà de Drets Humans que supervisa les polítiques de l’ajuntament perquè siguin coherents amb els drets humans i està legitimada per fer recomanacions polítiques a l’alcalde; la creació del Síndic Local (2013); la configuració d’un Jurat Ciutadà, que intervé en els casos que més controvèrsia o interès social poden tenir i assessora el Síndic Local, que és qui finalment haurà de prendre la decisió (2014);i la creació d’un Centre de Drets Humans per a Persones amb Discapacitatque persegueix prevenirles violacions de drets humans contra aquest col·lectiu, particularment, la discriminació o violència sexual (2014). Pel que fa al Pla d’Acció enDrets Humans (2013-2018), s’estableixen cinc grans eixos d’acció: la protecció dels grups més vulnerables, la preservació mediambiental, sensibilització en matèria de drets humans, institucionalització dels drets humans, cooperació amb la societat civil i, finalment, formació a funcionaris i treballadors municipals en matèria de drets humans. Més informació: http://www.ohchr.org/_layouts/15/WopiFrame.aspx?sourcedoc=/Documents/HRBodi es/HRCouncil/AdvisoryCom/LocalGvt/Seoul%20Metropolitan%20Government.docx&a ction=default&DefaultItemOpen=1 Articles relacionats de la CESDHC: Art. I. Dret a la ciutat; Art. VIII. Dret a la Participació Política; Art. XIII. Dret a l'educació; Art. XXV. Administració de Justícia Local; Art. XXVII. Mecanismes de Prevenció 57 Bandung (Indonèsia): Carta per una Ciutat de Drets Humans L'any 2015 la ciutat de Bandung va adoptar la Carta per una Ciutat de Drets Humans després de dur a terme un procés participatiu en què van intervenir ciutadans, ONGs, el sector privat i la acadèmia. El text estableix com a mecanisme de seguiment la publicació periòdica, per part del govern municipal, d'una auditoria sobre la implementació de la Carta. Així mateix, legitima els ciutadans del municipi a resoldre en els tribunals qualsevol cas en què es doni una eventual vulneració d'alguns dels drets previstos a la Carta. Més informació: http://www.hrcitycenter.org/post/view/135 Articles relacionats de la CESDHC: Art. VIII. Dret a la Participació Política; Art. XXV. Administració de Justícia Local; Art. XXVII. Mecanismes de Prevenció; Art. XIII. Eficàcia dels Serveis Públics; Art. XXIV. Principi de Transparència Diversos municipis del Japó: Ordenances de Drets Humans Al Japó, diversos muncipis han adoptat ordenances de drets humans. La ciutat de Higashiosaka(Prefectura d'Osaka) és un d'ells. L'any 2004 aquest municipi va adoptar l'Ordenança Municipal per a la Creació d'una Comunitat de Drets Humans en la que s'estableixen les obligacions del govern municipal i dels ciutadans en matèria de drets humans. Així mateix, el text preveu la creació d'un Consell per a la Creació d'una Comunitat de Drets Humans amb la missió d'assessorar l'alcalde/sa. Més recentment, la ciutat de Oizumi (Prefectura de Gunmi) va adoptar l'Ordenança per a la Protecció dels Drets Humans amb l'Objectiu d'Abolir totes les Formes de Discriminació (2017). En aquest municipi ja existia un Consell de Drets Humans, al qual la nova Ordenança també assigna un paper consultiu. Com a element destacable d'ambdós textos, és important mencionar la incorporació d'una clàusula que expressa la necessitat de coordinar esforços amb altres nivells de govern (coordinació multinivell) i amb altres actors del territori (coordinació multiactoral) per tal d'assegurar una millor garantia dels drets humans a nivell local. Més informació: http://www.city.higashiosaka.lg.jp/cmsfiles/contents/0000003/3779/english.pdf&sa= U&ved=0ahUKEwjxldflkOnXAhVK1BoKHdNRAZIQFggEMAA&client=internal-uds- cse&cx=001539289924499723672:puqkl4zdwe4&usg=AOvVaw0PWJ6WEDQMVXGgJr D_5wQi; https://www.town.oizumi.gunma.jp/01soshiki/02kikaku/02kouhou/images/jinkenjyou rei_eigo1.pdf Articles relacionats de la CESDHC: Art. I. Dret a la Ciutat; Art. VIII. Dret a la Participació Política 58 Iniciatives promogudes a nivell mundial La xarxa "Ciutats pels Drets Humans" promoguda pel PDHRE Aquesta iniciativa va ser promoguda entre finals dels anys 90 i inicis dels 2000 pel Moviment Popular per a l'Aprenentatge dels Drets Humans (PDHRE, en les seves sigles en anglès). Aquesta plataforma es va fundar el 1989 com una organització internacional de serveis basada en la convicció que promoure l'aprenentatge dels drets humans és una eina fonamental a l'abast de les comunitats per aconseguir la justícia econòmica i social. En base a aquesta idea, el PDHRE va promoure la creació de diverses “Ciutats pels Drets Humans” en el marc del procés global d'implementació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). La iniciativa perseguia fomentar la formació de comunitats locals d'aprenentatge de drets humans com a estratègia participativa dirigida a promoure l'empoderament i el pensament crític de la societat civil. El procés d'empoderament es basava fonamentalment en incrementar la consciència dels ciutadans sobre els seus drets per influir en les lleis, polítiques i l’assignació de recursos d'acord amb els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals. L'objectiu final d'aquesta iniciativaera conformar comunitats en les quals els ciutadans, activistes, responsables polítics i funcionaris locals participessin en un diàleg comunitari que permetés impulsar accions per millorar la vida de les persones en base als drets humans. Algunes de les ciutats o pobles que s'han adherit a aquesta iniciativa són Rosario(Argentina), Graz (Austria), Santa Cruz (Bolivia), Bihac(Bosnia-Herzegovina), Porto Alegre (Brasil), Edmonton i Winnipeg (Canadà), Temuco iValparaiso (Xile), Bongo, Newton, Wa, Nimamobi i Walewale (Ghana), Nagpur (India), Korogocho(Kenia), Kita, Kati, Kayes, Sikasso i Timbuktu(Mali), Bucuy(Filipines), Musha (Ruanda), Thies(Senegal), Mogale(Sudàfrica) iKaohsiung(Taiwan). Més informació: https://www.pdhre.org/about-sp.html La Carta Mundial pel Dret a la Ciutat En el marc del I Fòrum Social Mundial (FSM), celebratel 2001 a Porto Alegre (Brasil), es va elaborar la Carta Mundial pel Dret a la Ciutat a iniciativa de dues plataformes de la societat civil, la Coalició Internacional de l'Hàbitat (HIC) i el Fòrum Nacional de Reforma Urbana de Brasil (FNRU). El document conté les reflexions d'un conjunt de moviments populars, ONG, associacions professionals, fòrums i xarxes nacionals i internacionals de la societat civil sobre com construir un model alternatiu de ciutat. La Carta Mundial pel Dret a la Ciutat va ser revisada en edicions posteriors del FSM i en diversos tallers internacionals, essent discutida per última vegada el 2005 a Barcelona.Des d'un punt de vista substantiu, la Carta Mundial entèn el dret a la ciutat a partir de dues dimensions fonamentals. D'una banda, com un dret col·lectiu dels habitants de la ciutat (i, especialment, dels grups vulnerables i desafavorits), consistent en l’“usdefruit equitatiu de les ciutats” (art. 1.2), és a dir, el ple gaudi dels serveis i potencial de la ciutat pel que fa a l'accés al treball, la salut, l'educació, l'habitatge, elsrecursos simbòlics i la participació política, entre d'altres. I, d'altra banda, el dret a la ciutat es concep com un dret a l'“acció i organització” dels habitants de les ciutats, “basat en els seus usos i costums, amb l'objectiu d'arribar al ple exercici del dret a la lliure autodeterminació i un nivell de vida adequat”. En síntesi, el dret a la ciutat consisteix en l'ús i gaudi de la ciutat, i en l'agència dels seus habitants per tal que puguin escollir la seva trajectòria vital. Per tal que aquestes dues dimensions del dret a la ciutat es puguin desplegar és necessarique es garanteixin el conjunt de drets internacionalment reconeguts (civils, polítics, econòmics, socials i culturals), entesos de manera indivisible i interdependent (art. 1.2). 59 Els pilars sobre els quals s'assenta aquest concepte (o els seus “fonaments estratègics”, en terminologia de la mateixa Carta) són (art. 2): l'exercici ple de la ciutadania i la gestió democràtica de la ciutat; la funció social de la ciutat i de la propietat urbana; la igualtat i no discriminació; la protecció especial de grups i persones en situació de vulnerabilitat; el compromís social del sector privat; l'impuls de l'economia solidària i de polítiques impositives progressives. La materialització d'aquests pilars es concreta mitjançant la implementació d'un ampli ventall de drets (art. 3-16), mitjançant la capacitació i formació dels agents responsables de posar en pràctica el dret a la ciutat i a través de la sensibilització i divulgació de la Carta en centres educatius, universitaris i mitjans de comunicació (art. 18). Des del punt de vista de qui són els subjectes de drets, la Carta estableix que gaudeixen del dret a la ciutat tots els habitants de la ciutat (tant si viuen en permanència, com si estan en trànsit), independentment de la seva nacionalitat i de qualsevol altra consideració (art. 1.1 i 1.5). Pel que fa als subjectes d'obligacions, els estats no són els únics responsables de garantir el seu respecte, protecció i implementació, sinó que també ho són les autoritats locals (art. 1.6 i 17.1). Finalment, la Carta defineix com a lesió del dret a la ciutat determinades accions i omissions, mesures legislatives, administratives i judicials, així com certes pràctiques socials; determina els termes d'exigibilitat del dret i estableix un llistat de compromisos a assumir per part de diversos actors, des de xarxes i organitzacions socials, governs nacionals i locals, fins a parlamentaris i organismes internacionals (art. 19-21). L'articulació transnacional d'organitzacions de la societat civil que es va gestar a partir del primer FSM i que va donar com a resultat la Carta Mundial del Dret a la Ciutat s'ha revifat i ampliat des de finals de 2014 amb la creació de la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat. Aquest nou actor aplega un ventall ampli d'organitzacions i persones (professionals, moviments socials, ONG, investigadors o xarxes internacionals) i algunes xarxes de governs locals per promoure el dret a la ciutat a nivell mundial. De fet, aquesta plataforma ha jugat un paper clau en la negociació de la Nova Agenda Urbana adoptada a la Cimera d’Hàbitat III i, gràcies a la seva capacitat de pressió política, el dret a la ciutat ha quedat explícitament reconegut en el text, encara que no en tota la seva complexitat. Més informació: www.hic-gs.org/content/Online/Crta_derecho_ciudad-ESP.doc La Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat Aquest text va ser adoptat formalment per Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) el 2011, després de diversos anys de discussió internacional. La idea d'elaborar una carta mundial de drets humans va sorgir en 2005 en el marc del Fòrum d'Autoritats Locals per la Inclusió Social i la Democràcia Participativa (FAL), espai de trobada i reflexió política entre governs locals progressistes de diverses regions del món que es va reunir de 2001 a 2011 en el marc del FSM. Dins d'aquesta xarxa de municipis, la Carta-Agenda va sorgir, de fet, a iniciativa política de diversos dels electes que, en el seu dia, van promoure la CESDHC.A diferència d'aquesta última, però, la Carta-Agenda no només conté una bateria de drets humans que els governs 60 locals signataris es comprometen a respectar (la “carta”), sinó que estableix per a cada dret humà un pla d'acció (una “agenda”), és a dir, una sèrie de mesures polítiques dirigides a implementar-lo en la pràctica. Així mateix, el text incorpora la noció de corresponsabilitat (que, com s'ha comentat, també contempla la Carta de Drets i Responsabilitats de Montreal), introduint per a cada dret humà obligacions dirigides tant al govern local, com a la ciutadania. En relació a la titularitat dels drets, la Carta-Agenda no dista molt de la CESDHC i els atorga a tots/es els habitants de la ciutat, tinguin o no domicili fixe. La Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat ha estat signada per la ciutat de Gavà i per un total de 24 municipis belgues (Ottignies, Louvain-la-Neuve, Visé, La Bruyère, Chaumont-Gistoux, Ramillies, Couvin, Schaerbeek, Somme-Leuze, Soignies, Bouillon, Uccle, Courcelles, Genappe, Gesves, Lincent, Thuin, Evère, Nivelles, Ixelles, Neufchâteau, Mons, Vresse-sur-Semois i Huy) gràcies a la feina de promoció política d'Amnistia Internacional Bèlgica - Secció Francòfona.12 Més informació: https://www.uclg-cisdp.org/es/el-derecho-la-ciudad/carta-mundial 5. Anàlisi comparativa de les experiències identificades i balanç crític de l’impacte de la CESDHC en la promoció de polítiques municipals de drets humans La província de Barcelona, el territori més compromès amb la CESDHC La secció 2 tenia per objectiu analitzar les experiències d'aplicació de la CESDHC, tant a Catalunya, com al conjunt de l'estat espanyol i la regió europea. La primera observació que es desprèn d'aquest exercici és que, des d'un punt de vista comparatiu, el principal gruix d'iniciativesque s'han pogut identificar durant el procés d'investigació s'ha desplegat en territori català. Aquesta major representativitat de Catalunya en la mostra analitzada no ve donada perquè s'hagi prioritzat la recerca d'informació en aquest territori, sinó perquè el volum de ciutats i pobles signataris de la CESDHC a Catalunya és considerablement més alt que en qualsevol altre indret. Així, del total aproximat de 400 ciutats signatàries de la CESDHC a tota Europa, gairebé un 40% són espanyoles. D'entre elles, el 90% procedeixen de Catalunya i, més particularment, de la província de Barcelona.13 El fet que la CESDHC s'elaborés, com s’ha mencionat a la secció 1, a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona probablement explica l’ampli arrelament d’aquest instrument en el territori de la seva província. Tot i que també hi ha tingut molt a veure l’important paper de promoció de la CESDHC exercit per la Diputació de Barcelona, especialment arran de la creació l'any 2003 de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans amb la missió d’oferir suport als municipis de la província per materialitzar la CESDHC. En l'actualitat, dels 311 municipis de la província de Barcelona, gairebé la meitat (147) són signataris de la CESDHC. El perfil d'aquests municipis és considerablement heterogeni: el ventall va des d'una metròpolis (la ciutat de Barcelona, amb més de 1,5 milions d'habitants) 12Amnesty International Bèlgica – SeccióFrancòfona també ha promogut una publicaciómoltinteressant titulada Placer les droitshumainsaucoeur de la cité (2010) que explora de quina forma diversesciutats (no signatàries) han dut a terme mesures que il·lustrencom es pot implementar la Carta-Agenda Mundial pelsDretsHumans a la Ciutat. 13 El còmputs’harealitzat en base al llistat de ciutatssignatàriescompilat per la Comissiód’Inclusió Social, Democràcia Participativa i DretsHumans de Ciutats i GovernsLocalsUnits (CGLU). V. www.uclg-cisdp.org. 61 fins a pobles petits de caràcter rural d'uns 200 habitants, passant per ciutats intermèdies dins i fora del cinturó metropolità de Barcelona (Saura, 2011: 123). Les polítiques socials concentren el gruix d'experiències d'aplicació de la CESDHC Una segona qüestió important a mencionar és que el ventall de drets de la CESDHC que ha estat objecte d'implementació és considerablement divers. Pràcticament la totalitat d'articles del text ha pogut il·lustrar-se amb una bona pràctica. Tanmateix, podem identificar un major èmfasi en les polítiques socials, particularment les relatives a la protecciódels col·lectius i ciutadans més vulnerables (art. VI), seguides per les polítiques d'igualtat de drets i de no discriminació (art. II), solidaritat (art. V) i educació (art. XIII). També destaca l'àmplia implantació del síndic de greuges com a mecanisme de prevenció de la vulneració de drets (art. XXVII) i d'administració de justícia local (art. XXV). En canvi, els drets que no s'han traduït en programes o polítiques locals amb la mateixa intensitat són, per exemple, el d'eficàcia dels serveis públics (art. XXIII), la policia de proximitat (art. XXVI) o la implantació de mecanismes fiscals i pressupostaris (art. XXVIII). La CESDHC no és usada per al disseny de polítiques, sinó més aviat per crear discurs Durant el procés de recerca d'experiències, s'ha observat que la CESDHC no és generalment invocada com a base de les mesures o polítiques descrites, tal com es menciona a l'inici de la secció 2. Un informe que va encarregar la Diputació de Barcelona per fer balanç dels 10 anys d'existència de la CESDHC assenyala, de fet, que hi ha un alt grau de desconeixement de la CESDHC, tant per part de la ciutadania, com dins de l'administració local. Encara que l'estudi no té caràcter exhaustiu perquè no analitza el conjunt de membres de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, les seves conclusions són representatives de diverses tendències importants que il·lustren alguns dels desafiaments que presenta l'efectivitat d'aquest tipus d'instruments. El desconeixement de la CESDHC al qual apunta l'informe resulta paradoxal amb el fet que, per ser membre de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans a la Ciutat, és necessari adoptar la CESDHC. Generalment, l'adopció d'aquest tipus de textos políticsimplica signar un document mitjançant l'acord del govern municipal i això, a més, acostumaa anar seguit d'algun acte públic cap a la ciutadania. Tot i així, l'informe constata “un important grau de desconeixement tant sobre la pròpia existència de la Carta com, allà on hi ha consciència de l'existència, del seu contingut detallat” (Saura, 2011: 124- 125). Les excepcions a aquest fenomen serien l'ombudsman local (en aquells municipis on hi ha aquesta figura), les organitzacions de la societat civil més actives en la defensa dels drets humans (que sovint fan servir la CESDHC com a base de les seves reivindicacions) i eventualment l'existència de responsables polítics a càrrec de la promoció de la CESDHC dins l'organigrama municipal. Tanmateix, però, fins i tot en aquells casos en què hi ha una major consciència sobre la Carta, aquesta no és usada per al disseny de les polítiques municipals de drets humans, sinó més aviat com “inspiració”, “guia”, “marc” o “eix vertebrador”i, en definitiva, com una eina que permet crear discurs. Aquesta constatació és congruent amb el fet que sovint la signatura de la CESDHC no ha anat acompanyada de la seva incorporació a la normativa municipal a través d'una ordenança. 62 Institucionalitzar i transversalitzar els drets humans a nivell local: el repte pendent Com s'ha indicat a l'inici d'aquesta secció, les experiències que s'han identificat responen generalment a algun dret en concret (tot i que, en ocasions, dos o tres drets estan relacionats amb la iniciativa descrita). En aquest sentit, es pot afirmar que manca encara dur a terme un treball més integral que permeti, d'una banda,institucionalitzar els drets humans com a marc orientador de l'actuació municipal i, de l'altra, garantir la seva transversalitat en el conjunt de les polítiques públiques locals. Una important excepció a aquesta tendència, però, és el cas de Barcelona, que ha desplegat una política de drets humans més àmplia que els seus homòlegs catalans. Fora de Catalunya i, de fet, de la regió europea, destaquen de manera important les experiències de Gwangju o Seül, que seran objecte de comentari més endavant. Val a dir que a la província de Barcelona han existit les condicions perquè fos possible avançar cap a la institucionalització i transversalització de les polítiques municipals de drets humans. En aquest sentit, és important mencionar que la Diputació de Barcelona, a banda de promoure l'adhesió a la CESDHC a través de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, dugué a terme durant diversos anys un treball molt important d'assessoria als municipis que es va traduir en l'elaboració de diversos materials. Destaca, en primer lloc, laGuia per a l'Adaptació de les Normatives Municipals a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat(Diputació de Barcelona, 2007), que persegueix facilitar la tasca dels pobles i ciutats signatàries respecte a la implementació del punt 2 de la Disposició Final de la Carta, segons el qual “les ciutats signatàries incorporen dins l'ordenament local els principis i les normes de la Carta”. A tal efecte, la guia comprèn un conjunt d'orientacions per a l'aplicació i desenvolupament del contingut de la carta en el marc normatiu municipal (Diputació de Barcelona, 2007: 7). Aquestes orientacions són molt variades i comprenen, entre altres, les següents accions: adopcions de reglaments o regulacions municipals (reglament de participació ciutadana, carta de drets i deures dels ciutadans enfront de l'administració municipal, etc.), creació de serveis municipals d'atenció a la ciutadania, configuració d'òrgans sectorials de participació, aprovació de plans específics (d'accessibilitat, de construcció d'habitatge social, de salut, etc.), establiment de beneficis fiscals per a determinats grups de població o béns, formació d'electes i treballadors/es públics, reserva de sòl urbà per a determinats fins socials (construcció de serveis residencials per a persones amb algun tipus de discapacitat o per a gent gran, guarderies, etc.), signatura de convenis amb el sector privat (per exemple, amb empreses proveïdores de serveis d'electricitat, gas i aigua per evitar el tall de subministrament a les famílies amb dificultats econòmiques, etc.) o l'establiment de determinades clàusules (socials o mediambientals) en els processos de contractació pública o de concessió de subvencions, entre d'altres. Un any més tard, la Diputació de Barcelona va publicar la Guia per a la Creació d'Ombudsman Locals(Diputació de Barcelona, 2008), que respon al que estableix l'article 27.1 de la CESDHC relatiu a la creació de mecanismes de garantia dels drets humans de proximitat. Com ja s'ha comentat, la figura dels síndics locals està ampliament estesa en la geografia catalana. Menció especial mereix una tercera iniciativa que, malauradament, es va quedar en fase de projecte: la Guia per a la Planificació Estratègica de les Polítiques Municipals amb un Enfocament de Drets Humans(també anomenada Agenda Local dels Drets Humans a la Ciutat). L’objectiu d’aquest document era esdevenir una eina metodològica per donar resposta al punt 4 de la Disposició Final de la Carta, segons la qual “[l] es ciutats signatàries es comprometen a crear una comissió encarregada d'establir, cada dos anys, una avaluació de l'aplicació dels drets reconeguts per la present Carta i a fer pública aquesta avaluació.” En virtut d'aquesta clàusula, la Diputació de Barcelona va elaborar una metodologia perquè les 63 ciutats signatàries puguessin realitzar una planificació estratègica de les seves polítiques públiques en base als principis o drets de la CESDHC, així com per dur a terme revisions periòdiques del seu grau d’implementació. En concret, l'esborrany de la guia establia les següents etapes: (i) realització d'un diagnòstic sobre l'estat dels drets humans a la ciutat (anàlisi quantitativa i qualitativa de les polítiques municipals); (ii) redacció d'una “agenda local de drets humans” a través d'un debat participatiu (línies estratègiques, objectius, projectes o programes, indicadors, recursos, calendari d'execució i responsables); (iii) creació de mesures participatives d'execució i avaluació (Comissió de Seguiment o Comissió d'Alerta). Es van dur a terme unes proves pilot de l'Agenda Local dels Drets Humans a la Ciutat als municipis de Sant Boi de Llobregat, Santa Perpètua de la Moguda i Cubelles, però la Diputació no va publicar finalment la Guia. Aquesta guia hauria pogut donar un nou impuls al treball dels municipis de la província en l'aplicació de la CESDHC, potser motivant un canvi d'orientació pel que fa a l'adopció de mesures o polítiques puntuals i avançant cap al desplegament d'una estratègia política més integral en matèria de drets humans. A nivell europeu, diverses ciutats presenten experiències interessants sense ser signatàries de la CESDHC Com es mencionava abans, el país on es concentra el major nombre de ciutats signatàries és Espanya, amb gairebé 200 ciutats. També destaca el cas italià, on trobem unes 137 adhesions. Més enllà de l'eix hispano-italià, el tercer país on la CESDHC ha tingut una major recepció és França però, a diferència d'Espanya i Italià, aquí se supera escassament la vintena de municipis signataris. Aquest informe, a banda de fer referència a un nombre significatiu d'experiències catalanes i, en menor grau, a casos procedents de l'estat espanyol, ha posat ènfasi en algunes pràctiques dels governs locals que han acollit, en un moment o altre, una conferència de la CESDHC: Venècia, Nüremberg, Lió, Ginebra o Tuzla. Aquests són els municipis que, des de l'adopció de la CESDHC l'any 2000, han demostrat un major compromís envers la seva aplicació i difusió. No obstant això, fora de l'àmbit de la CESDHC, hi ha diverses ciutats europees, com Graz, Londres, York o Utrecht, que han posat en marxa iniciatives molt interessants en matèria de drets humans. D'entre elles, destaca el cas de la ciutat de Graz, per exemple, on s'ha dut a terme un ventall considerabled'actuacions per a la promoció i defensa dels drets humans. El recorregut iniciat per Graz es va iniciar només un any després de l'adopció de la CESDHC a Saint-Denis, quan el moviment “Ciutats pels Drets Humans” s'estava articulant amb força a la regió europea. No obstant això, aquesta ciutat austríaca no es va sumar a aquesta xarxa, sinó que va optar per seguir la proposta del PDHRE. Es tracta de l'única ciutat europea en fer-ho.La proposta d'aquesta plataforma internacional, com s'indicava abans, ha estat seguida per diverses ciutats de tot el món. Analitzada a la llum de la CESDHC, trobem que es tracta d'una proposta significativament diferent. En primer lloc, perquè se centra exclusivament en promoure l'educació i sensibilització en drets humans respecte al conjunt d'actors locals, incloent els governs municipals. El seu objectiu és, doncs, promoure una major consciència sobre els drels humans i sobre el que implica realitzar-los. En canvi, la CESDHC és un text político-normatiu que persegueix de manera específica orientar el disseny de polítiques públiques municipals de drets humans (d'entre les que s'inclouen el dret a l'educació) i s'adreça directament a les autoritats locals. En segon lloc, la proposta del PDHRE es caracteritza per ser promoguda de “dalt a baix” perquè ha estat impulsada per part d'una organització internacional que perseguia incidir en els actors del territori. En canvi, la CESDHC és una iniciativa que ve de baix perquè es va elaborar a iniciativa dels propis actors que han 64 d’aplicar-la: els governs locals (tot i que això tampoc ha estat garantia d’una major implementació de l’eina, com es comentava abans). A les ciutats dels Estats Units, la principal preocupació gira entorn la lluita contra la discriminació i la garantia de l'administració de justícia local El llegat de la lluita històrica contra l'esclavitud i la igualtat de drets del col·lectiu afroamericà explica l'ènfasi posat per nombroses ciutats dels Estats Units en garantir la no discriminació. Si bé, en un inici, la qüestió racial constituïa l'eix transversal sobre el qual es basava la lluita contra la discriminació, actualment s'actua en relació al més ampli ventall de situacions i elements identitaris que poden ser objecte de discriminació, com l'origen nacional, la religió, l'edat, el sexe, l'orientació sexual, la identitat de gènere, estar embarassada, la lactància materna en espais públics, ser veterà de guerra, qualsevol tipus de discapacitat sensorial, mental o física (real o percebuda), tenir la sida o l'hepatitis C, l'ús d'animals de servei o l'estat civil.Sobre aquesta base, el denominador comú de les experiències dels Estats Units és la creació de mecanismes de garantia, particularment Comissions de Drets Humans. A diferència dels ombudsman locals, que constitueixen la tendència més arrelada al continent europeu i poden únicament supervisar l'actuació de les administracions municipals, les Comissions de Drets Humans nord-americanes també poden intervenir en casos que impliquin a subjectes privats (individus o empreses).Una segona diferència significativa és que estan legitimades no només per resoldre queixes o mediar entre les parts (aquest és el mandat habitual dels ombudsman locals), sinó també sotmetre a un procediment judicial eventuals violacions de drets. A tal efecte, les Comissions de Drets Humans fonamenten la seva actuació en una llei local que les legitima a perseguir jurídicament els casos que se'ls presenten. A Amèrica Llatina es posa ènfasi en el dret a la ciutat en comptes dels "drets humans a la ciutat" A diferència del que ha succeït a Europa (i a altres regions del món), a Amèrica Llatina els actors que han tingut un major protagonisme situant en l'agenda política local els drets humans han estat els moviments socials i la societat civil en sentit ampli. A partir de l'experiència brasilera, que ha incidit posteriorment de manera significativa en altres països de la regió (com Colòmbia, Mèxic, Ecuador, Bolivia, Argentina o Xile), la narrativa que ha arrelat en aquesta regió no ha estat la dels “drets humans a la ciutat”, sinó la del “dret a la ciutat”. Aquest dret també es troba recollit a la Carta Urbana Europea adoptada pel Consell d'Europa, la CESDHC i la Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat, però no de la mateixa manera. La Carta Urbana Europea només menciona el dret a la ciutat en el preàmbul de la versió francesa del document, titulada "Declaració europea sobre el dret a la ciutat" (DéclarationeuropéennesurleDroit à la Ville). En la versió anglesa, en canvi, s'utilitza la fórmula “drets urbans” (EuropeanDeclaration of UrbanRights). La CESDHC sí reconeix el dret a la ciutat de manera explícita, però de forma genèrica: com el dret a gaudir de la ciutat, entesa com a un “espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants”, els quals “tenen dret a trobar les condicions per a la seva realització política, social i ecològica, assumint deures de solidaritat”. A tal efecte, “les autoritats municipals fomenten, per tots els mitjans de què disposen, el respecte de la dignitat de tots i la qualitat de vida de llurs habitants” (art. I CESDHC). Per la seva banda, la Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat recull el dret a la ciutat de forma més detallada: 65 1. a) Totes les persones que habiten la ciutat tenen dret a una ciutat constituïda com a comunitat política municipal que asseguri condicions adequades de vida a tots i totes i que procuri la convivència entre tots els seus habitants i entre aquests i l'autoritat municipal. b) Tots els homes i les dones es beneficien de tots els drets establerts en aquesta Carta- Agenda i són actors plens de la vida de la ciutat. c) Totes les persones que habiten a la ciutat tenen dret a participar en l'articulació de l'espai públic, incloent la participació en la gestió i ús d'aquests espais, fonament de la convivència a la ciutat. d) Totes les persones que habiten a la ciutat tenen dret a disposar d'espais i recursos per a la pràctica d'una ciutadania activa i al fet que els espais de convivència i treball siguin respectuosos amb els valors dels altres i amb el valor del pluralisme. 2. La ciutat ofereix als seus habitants tots els mitjans disponibles per a l'exercici dels seus drets. Els signataris de la Carta haurien de desenvolupar contactes amb ciutats i territoris veïns per tal de construir comunitats i metròpolis solidàries. Aquest dret, com a compendi i síntesi de tots els drets previstos en la present Carta-Agenda, es veurà satisfet en la mesura que tots i cadascun dels drets en ella descrits quedin plenament garantits. 3. Els habitants de la ciutat tenen el deure de respectar els drets i la dignitat dels altres. (...) (Article 1 de la Carta-Agenda Mundial de Drets Humans a la Ciutat) Mentre que la Carta Europea posava en ènfasi en què l'àmbit local ha de constituir un espai de realització dels seus ciutadans que garanteixi la seva qualitat de vida, la Carta-Agenda introdueix alguns principis addicionals: la interdependència dels drets humans, la participació ciutadana, el respecte a les diferències, la necessitat de donar una resposta metropolitana als problemes urbans i, finalment, la importància de l'espai públic i de proporcionar instruments per a l'exercici d'una ciutadania activa. Juntament amb aquest major desenvolupament conceptual del dret a la ciutat, la Carta-Agenda suggereix algunes eines per operacionalizar-lo a la part final del seu primer article: formació en drets humans per al personal municipal; planificació participativa de polítiques de drets humans; establiment de mecanismes d'informació, estudi, seguiment i mediació; avaluació periòdica i participativa de l'aplicació de la Carta. A Amèrica Llatina, en canvi, a aquesta definició s'hi afegeix un altre element important: el dret a la ciutat com a garant de la funció social de la ciutat. Aquesta nova dimensió té el valor afegit de confrontar el model predominant de desenvolupament urbà basat en la mercantilització del sòl i de l'habitatge. D'acord amb la comprensió llatinoamericana del dret a la ciutat, aquesta narrativa, a diferència dels “drets humans a la ciutat”, permet articular una sèrie de reivindicacions de caràcter espacial que no aborden de la mateixa manera els drets humans en general. D'entre elles destaca, per exemple, la defensa del policentrisme urbà, és a dir, la necessitat de repartir les oportunitats, serveis, infraestructures i espais públics en tot el territori de la ciutat per tal d'evitar la periferització de la pobresa i de la vulnerabilitat. Per al dret a la ciutat, doncs, l'espai urbà és un camp de batalla on es reprodueixen les contradiccions que emanen de l'existència de relacions de poder asimètriques entre les diferents capes de la societat i no un territori abstracte on senzillament cal traduir a nivell local principis adoptats en l'escena internacional. Des d'aquest punt de vista, aquesta narrativaaporta la novetat de donar veu als col·lectius afectats pel model predominant d'urbanització segregadora. No obstant això, és important dir que la narrativa dels “drets humans a la ciutat” no ha estat històricament menys important. De fet, també va ser molt innovadora en el seu moment 66 perquèva contribuir a augmentar el reconeixement dels governs locals en matèria de drets humans,discurs que posteriorment han assumit organitzacions com les Nacions Unides, com vèiem a la secció 1. A més, aquesta narrativa presenta el valor afegit d'incorporar els anomenats “drets de proximitat” al ventall clàssic de drets humans. Aquesta nova categoria de drets està relacionada amb qüestions urbanes i de democràcia local, com la promoció del transport públic, una urbanització sostenible i saludable, la cooperació municipal internacional, l'administració local de justícia, el principi de transparència, la rendició de comptes a nivell local o la participació ciutadana, entre d'altres. Les ciutats coreanes de Gwangju i Seül constitueixen l'exemple més avançat a nivell mundial pel que fa a la localització dels drets humans Com s'exposava a la secció anterior, els municipis de Gwangju i Seül han creat un sistema municipal de drets humans que conté els principals elements que permeten garantir la institucionalitzaciói transversalització dels drets humans en les polítiques municipals. D'una banda, l'adopció d'ordenances municipals permet establir l'obligació jurídica de respectar, protegir i garantir els drets humans. A diferència de l'adopció de cartes de drets humans (com la CESDHC) per part dels municipis, que consisteixen principalment en expressions de compromisos polítics, l'adopció d'ordenances muncipals vincula jurídicament els governs locals i, per tant, configura un marc legal que orienta l'actuació municipal cap a la realització dels drets. D'altra banda, la creació de diversos mecanismes de promoció (departaments de drets civils, programes d'educació i formació, diagnosis comunitàries) o de salvaguarda de drets humans (síndics locals, jurats ciutadans o consells participatius de drets humans) permet dotar la institució d’estructures permanents que vetllen perquè l'actuació municipal respongui a un marc de drets. Finalment, el disseny de plans estratègics en drets humans (i no mesures o polítiques puntuals), acompanyats per indicadors i per mecanismes d'avaluació, acaba de conformar un sistema sòlid en aquesta matèria. A la regió africana, la proposta del PDHRE és la que ha arrelat més Hi ha poca informació disponible sobre com les ciutats africanes s’han aproximat a la localització dels drets humans. Però, d’entre els instruments i iniciatives mencionats en aquest informe, la proposta del PDHRE és la que, en el seu moment, va arrelar més. D’entre les diferents ciutats de tot el món que s’han sumat a aquesta iniciativa (26), gairebé la meitat són africanes: Newton, Wa, Nimamobi i Walewale (Ghana), Korogocho (Kenia), Kita, Kati, Kayes, Sikasso i Timbuktu (Mali), Musha (Ruanda), Thies (Senegal) iMogale (Sudàfrica). Probablement aquesta tendència pugui explicar-se pel fet que la proposta del PDHRE es dirigeix al conjunt d’actors locals del territori, com es mencionava abans, i no només als governs locals. A Àfrica la societat civil juga un paper molt rellevanti sovint té més capacitat d’actuació que les pròpies institucions. La Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat hauria pogut regenerar l'interès per la localització dels drets humans La iniciativa d'elaborar una carta d'abast mundial per promoure la localització dels drets humans va sorgir d'alguns líders locals que, en el seu moment, van participar en el procés d'adopció de la CESDHC. L'interès suscitat per la CESDHC s’ha posat de manifest en el nombre 67 significatiu de ciutats signatàries existents. I, si bé és cert que l'aplicació de la CESDHC hauria pogut arribar més lluny, no pot negar-se que ha tingut un impacte clar situant les administracions municipals com a protagonistes de la realització de drets i generant un discurs polític de defensa dels drets humans. La Carta-Agenda Mundial pels Drets Humans a la Ciutat, en canvi, no ha arribat ni tan sols a motivar una onada de signatures com la que es va produir entorn la CESDHC: poc més d'una vintena de municipis han signat el text. L'ausipici de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), la xarxa mundial que representa la veu dels governs locals i regionals en l'escena internacional, no ha estat malauradament garantia d'un ampli suport local. 6. Perspectives de futur: propostes per a reforçar la utilitat de la CESDHC Com es desprèn de l'anterior anàlisi, l'existència de cartes municipals no és garantia per se de la realització dels drets humans a nivell local. Per a això, és necessària la convergència de diversos factors. A continuació, es llencen una sèrie de propostes dirigides a reforçar la utilitat de la CESDHC, 20 anys després de la seva adopció. A nivell local, és important: 1. Institucionalitzar la política de drets humans a través de les ordenances municipals i a través de la creació d’estructures de drets humans dins l’organigrama municipal dotades de suficient centralitat política. 2. Transversalitzar la política de drets humansmitjançant plans estratègics que orientin el conjunt de l'actuació municipal i incideixin en les diferents polítiques sectorials del municipi. 3. Establir mecanismes participatius de seguiment (auditories participatives, consells de drets humans, comissions de seguiment) i mecanismes de garantia (síndics locals, jurats ciutadans). 4. Dotar de suficients recursos humans i financersa les polítiques, processos i estructures relacionats amb el respecte, protecció i garantia dels drets humans. 5. Impulsar el teixit associatiu i dialogar amb la societat civil per tal que participi activament en el govern democràtic de la ciutat i pugui vetllar pel compliment dels drets humans. Seria molt útil desenvolupar totes aquestes propostes en una mena de “guia o full de ruta per a l’aplicació de la CESDHC” per tal d’orientar els governs locals signataris en la implementació del text. A continuació, es tornarà a fer referència a aquesta proposta. A nivell regional o global, també seria important crearun espai de treball en xarxa (que es podria inserir en alguna plataforma municipalista ja existent, com CGLU) per tal de facilitar l’intercanvi d’experiències, l’aprenentatge mutu i la reflexió col·lectiva. En concret, seria de gran utilitat que dotar aquest espai de treball en xarxa de: 68 1. Una secretaria tècnicaque centralitzés la informació relativa a adhesions, dades de contacte, resultats de trobades o conferències. 2. Un observatori de bones pràctiques que permitís documentar les experiències d'aplicació de la CESDHC. 3. Una guia o full de ruta que establís, per cada dret, els diferents programes o polítiques que contribuirien a implementar-lo, així com els instruments de seguimentdel grau d'aplicació de la CESDHC. Per tal que aquesta guia fos realment útil, la seva elaboració hauria d’anar acompanyada per una campanya de difusió, formació i assessorament. 4. Un programa d'aprenentatge, que podria concretar-se en la realització de visites tècniques, reunions d'asssessorament (mentoring) o tallers participatius. 5. Conferències que promoguin l’intercanvi d’experiències, la reflexió col·lectiva i el treball en xarxa. 6. Un Premi Ciutat pels Drets Humans que permeti donar visibilitat internacional a aquelles ciutats que hagin demostrat un important compromís cap a la implementació de la CESDHC i que, al seu torn, permeti inspirar l’actuació d’altres municipis. 69 Referències Amnesty International - Belgiquefrancophone (2010), Placerles droitshumains au coeur de la cité. Bruselas: AmnestyInternational - Belgiquefrancophone. Disponible en: www.lesdroitshumainsaucoeurdelacite.org. Ajuntament de Barcelona (2010), Carta de Derechos y Deberes de Barcelona. Disponible a: http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/cartaciutadanmaa5cast1.826.pdf. Ajuntament d'Utrecht (2011), HumanRights in Utrecht. Howdoes Utrecht GiveEffect to International HumanRightsTreaties? Utrecht: Ajuntament d'Utrecht. Consell d'Europa (1985), Carta de la Autonomía Local y Regional. Disponible a: http://conventions.coe.int/Treaty/en/Treaties/Html/122.htm. ——— (1992), Carta Urbana Europea. Disponible a: https://wcd.coe.int/ViewDoc.jsp?id=887405. ——— (2008), Carta Urbana Europea II –Manifiesto para una nuevaurbanidad. Disponible a: https://wcd.coe.int/ViewDoc.jsp?id=1302971. ——— (1992), Convenio sobre la Participación de los Estranjeros en la Vida Pública a Nivel Local. Disponible a: http://conventions.coe.int/Treaty/en/Treaties/Html/144.htm. Ciutats i Governs Locals Units (2011), Carta-Agenda Mundial de Drets Humans a la Ciutat. Disponible a: http://www.uclg-cisdp.org/es/el-derecho-la-ciudad/carta-mundial. Diputació de Barcelona (2007), Els drets humans a la ciutat. Adaptació de les normatives municipals a la Carta Europea. Barcelona: Diputació de Barcelona. ——— (2008), Síndics defensors de la ciutadania. Serie Igualtat i Ciutadania 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. Dikec, Mustafa (2007) Badlands of theRepublic. Space, PoliticsandUrbanPolicy. Malden, Oxford, Carlton: Blackwell. Saura Estapà, Jaume (2011), “Vigencia de la Carta europea de salvaguarda de los derechoshumanos en la ciutat: el caso de la provincia de Barcelona”, en VVAA, El derecho a la ciudad. SerieDerechos Humanos Emergentes (7). Barcelona: Institut de Drets Humans de Catalunya. 70 Anexos I. Llistat de ciutats signatàries de la CESDHC14 Albania 25. Cardedeu 1. Tirana 26. Castellar de n’Hug 27. Castellar del Vallès Alemania 28. Castellbeli i el Vilar 1. Hersbruck 29. Castellbisbai 2. Mülheim an der Ruhr 30. Castellcir 3. München 31. Castelldefels 4. Nordhausen 32. Castellfollit del Boix 5. Nürnberg 33. Castellerçol 6. Stuttgart 34. Centelles 7. Weimar 35. Cerdanyola 8. Zwickau 36. Cerdanyola del Vallès 37. Collbató Bélgica 38. Copons 1. Anvers 39. Córdoba 2. Bruxelles 40. Cornellà de Llobregat 3. Charleroi 41. Corvera de Asturias 4. Liège 42. Cubelles 43. Donostia- San Sebastian Bosnia y Herzegovina 44. El Bruc 1. Sarajevo 45. El Brull 2. Tuzla 46. El Papiol 47. Esparreguera Croacia 48. Esplugues De Llobregat 1. Rijeka 49. Figaró-Montmany 50. Figueres Eslovenia 51. Franqueses del Vallè 1. Ljubljana 52. Gavà 53. Gelida España 54. Gernika-Lumo 1. Abrera 55. Gijon 2. Aiguafreda 56. Girona 3. Alcalá de Henares 57. Gironella 4. Alcobendas 58. Granera 5. Alella 59. Granollers 6. Almeria 60. Guardiola de Beruedà 7. Argentona 61. Igualada 8. Arenys de Mar 62. Irún 9. Arenys de Munt 63. Jerez de la Frontera 10. Badalona 64. La Llagosta 11. Badia del Vallès 65. L’Esquirol 12. Bagà 66. La Garriga 13. Balsareny 67. L’Ametlla del Vallès 14. Barbera del Vallès 68. Las Casas De San Juan 15. Barcelona 69. Laviana 16. Begues 70. Les Masies de Roda 17. Berga 71. Lluçà 18. Cabrera de Mar 72. Lebrija 19. Cabrils 73. L'Hospitalet de Llobregat 20. Caldes d’Estrac 74. Lleida 21. Callús 75. Logroño 22. Calonge de Segarra 76. Madrid 23. Canet de Mar 77. Manlleu 24. Capellades 78. Manresa 79. Martorell 14 Aquestllistats’haextret de la pàgina web de la Comissiód’Inclusió Social, Democràcia Participativa i DretsHumans de Ciutats i GovernsLocalsUnits (CGLU): https://www.uclg-cisdp.org/es/el-derecho-la- ciudad/carta-europea. 71 72. Masquefa 134. Sant Mateu de Bages 73. Matadepera 135. Sant Pere de Ribes 74. Mataró 136. Sant Pere de Riudebiltlles 75. Mediona 137. Sant Quirze del Vallès 76. Molins de Rei 138. Sant Sadurní d’Anoia 77. Mollet de Vallès 139. Sant Vicenç de Castellet 78. Monistrol de Calders 140. Sant Vicenç de Montalt 79. Monistrol de Montserrat 141. Santa Cecília de Voltregà 80. Montcada i Reixac 142. Santa Coloma de Gramenet 81. Montmajor 143. Santa Cruz De Tenerife 82. Montmeló 144. Santa Eulàlia de Ronçana 83. Montornès del Vallès 145. Santa Margarida de Montbui 84. Móstoles 146. Santa Maria de Corcó 85. Muntanyola 147. Santa Maria de Palautordera 86. Navarcles 148. Santa Perpètua de Mogoda 87. Navàs 149. Santiago De Compostela 88. Òdena 150. Sentmenat 89. Olesa de Bonesvalls 151. Seva 90. Olivella 152. Sevilla 91. Òrrius 153. Sitges 92. Olot 154. Súria 93. Pallejà 155. Tagamanent 94. Palma de Mallorca 156. Tarragona 95. Parets del Vallès 157. Terrassa 96. Piera 158. Tiana 97. Pineda de Mar 159. Torrelavit 98. Polinyà 160. Torrelles de Llobregat 99. Prats de Lluçanès 161. Utrera 100. Premià de Dalt 162. Valencia 101. Premià de Mar 163. Vallbona d’Anoia 102. Puig-Reig 164. Vallirana 103. Reus 165. Vallromanes 104. Ripollet 166. Vic 100. Rubí 167. Viladecans 113. Sabadell 168. Vilafranca del Penedès 114. Sallent 169. Vilanova d’Anoia 115. Sant Adrià de Besòs 170. Vilanova del Camí 116. Sant Andreu de la Barca 171. Vilanova i la Geltrú 117. Sant Bartomeu del Grau 172. Vilassar de Dalt 118. Sant Boi de Llobregat 173. Vilassar de Mar 119. Sant Climent de Llobregat 174. Vilobí del Penedès 120. Sant Cugat del Vallès 175. Vitoria-Gasteiz 121. Sant Cugat Sesgarrigues 122. Sant Esteve de Palautordera Francia 123. Sant Esteve Sesrovires 1. Angers 124. Sant Feliu de Codines 2. Bobigny 125. Sant Feliu de Llobregat 3. Bordeaux 126. Sant Feliu Sesserra 4. Caudebec - les - Elbeuf 127. Sant Fruitós de Bages 5. Créteil 128. Sant Hipòlit de Voltregà 6. Evreux 129. Sant Iscle de Villalta 7. Grenoble 130. Sant Julià de Cerdanyola 8. Ivry-sur-Seine 131. Sant Joan Despi 9. La Rochelle 132. Sant Joan de Vilatorrada 10. Lille 133. Sant Llorenç d’Hortons 11. Lyon 1. Marseille 33. Cossato 2. Montauban 34. Cutigliano (Pt) 3. Nantes 35. Due Carrare (Pd) 4. Orléans 36. Empoli 5. Pau 37. Erba (Co) 6. Perpignan 38. Fasano (Br) 7. Rezé 39. Ferrara 8. Quimper 40. Fiesole (Fi) 9. Saint-Denis 41. Firenze 10. Strasbourg 42. Galeata (Fo) 11. Toulouse 43. Galliate (No) 12. Villeneuve-le-Roi 44. Genova 45. Geraci Siculo (Pa) Grecia 46. Giovinazzo (Ba) 1. Korydalos 47. Guardiagrele (Ch) 48. Guastalla (Re) Hungría 49. Imola (Bo) 1. Budapest Irlanda 50. Jesi (An) 1.Bangor 51. Ladispoli (Rm) 2. Dublin 52. Lecce 53. Lequile (Le) Italia 54. Macerata 1. Agna (Pd) 55. Marano Sul Panaro (Mo) 2. Alberobello (Ba) 56. Massa Lombarda (Ra) 3. Ancona 57. Melfi (Pz) 4. Arese 58. Mercogliano (Av) 5. Ascoli Piceno 59. Mesagne (Brindisi) 6. Bagnara Di Romagna (Ra) 60. Mignanego (Ge) 7. Bagnolo In Piano (Re) 61. Mirano (Ve) 8. Bisceglie (Ba) 62. Misterbianco (Ct) 9. Bitonto (Ba) 63. Modena 10. Bologna 64. Mogliano Veneto (Tv) 11. Bolsena (Vt) 65. Monfalcone (Go) 12. Bompensiere (Cl) 66. Montalto Dora (To) 13. Borgone Susa (To) 67. Montemarciano (An) 14. Borgo San Dalmazzo (Cn) 68. Monza 15. Brindisi 69. Monzuno (Bo) 16. Calderara di Reno(Bo) 70. Moraro (Go) 17. Caltagirone (Ct) 71. Napoli 18. Casola Valsenio (Ra) 72. Nardo’ (Le) 19. Casole D’elsa (Si) 73. Novafeltria (Pesaro e Urbino) 20. Castellammare di Stabia (Na) 74. Nove (Vi) 21. Castel Maggiore (Bo) 75. Olgiate (Lc) 22. Catania 76. Orvieto (Tr) 23. Cattolica (Rn) 77. Ospedaletto Euganeo (Pd) 24. Cervarese S. Croce (Pd) 78. Ostini (Br) 25. Cetona (Si) 79. Palermo 26. Chioggia (Ve) 80. Pastorano (Ce) 27. Colle Val D’elsa (Si) 81. Pavia 28. Comacchio (Fe) 82. Pavullo Nel Frignano (Mo) 29. Collegno (To) 83. Pero (Mi) 30. Conselice (Ra) 84. Perugia 31. Corleto Perticara (Pz) 85. Pesaro 32. Cosenza 86. Pescara 87. Piacenza 1. Pianoro (Bo) 1. Vilniusç 2. Piazzola Sul Brenta (Pd) 3. Pieve Di Alpago (Bl) Polonia 4. Piozzano (Pc) 1. Warszawa 5. Poggio a Caiano (Prato) 6. Pomigliano D’arco (Na) Portugal 7. Pontecagnano Faiano (Sa) 1. Lisboa 8. Ponte S. Nicolò (Pd) 2. Loures 9. Portoferraio (Li) 3. Porto 10. Preganziol (Tv) 11. Racale (Lecce) Reino Unido 12. Radda In Chianti (Si) 1. Belfast 13. Ravenna 2. Kirklees 14. Recanati (Mc) 3. Manchester 15. Riccione (Rn) 4. Newcastle 16. Rivalta Di Torino (To) 5. North Lanarkshire 17. Roma 6. Reading 18. Roseto Degli Abruzzi (Te) 7. Swansea 19. Rovereto (Tn) 20. Rubano (Pd) Serbia 21. Rubiera (Re) 1. Zvezdara-Belgrado 22. Russi (Ra) 23. Salzano (Ve) Suecia 24. San Lazzaro Di Savena (Bo) 1. Stockholm 25. San Michele Salentino (Br) 26. San Nicola la Strada (Ce) Suiza 27. San Piero A Sieve (Fi) 1. Geneva 28. San Pietro Di Cadore (Bl) 29. Santa Maria Capua Vetere (Ce) Turquía 30. Sant’Andrea Apostolo Dello Jonio (Cz) 1. Istanbul 31. Sant’Antonino di Susa (To) 32. Santo Stefano Di Cadore (Bl) 33. Santo Stefano Ticino (Mi) 34. Sarzana (Sp) 35. Sergnano (Cr) 36. Settimo Torinese (To) 37. Siena 38. Sommariva Del Bosco (Cn) 39. Spinea (Ve) 40. Stanghella (Pd) 41. Tassullo (Tn) 42. Terrassa Padovana (Pd) 43. Torino 44. Trapani 45. Trecate (No) 46. Venezia 47. Verbania 48. Vetralla (Vt) 49. Vicovaro (Rm) 50. Vigonza (Pd) Letonia 1. Riga Lituania 74 II. Matriu d'experiències d’implementació de la CESDHC identificades en l'informe ARTICLE CATALUNYA ESTAT EUROPA EXPERIÈNCIA ESPANYOL PART I. DISPOSICIONS GENERALS Art. I - DRET A LA CIUTAT 1. Barcelona 1. Diverses mesures per esdevenir una “Ciutat de drets” 2. Lleida 2. Pacte Social per a la Ciutadania de Lleida 3. Madrid 3. Pla Estratègic de Drets Humans Art. II - PRINCIPI D'IGUALTAT 1. Diversos municipis 1. Moció a favor del dret de vot de les persones migrades no DE DRETS I DE NO 2. Diversos municipis comunitàries DISCRIMINACIÓ 2. Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació 3. Venècia 3. Oficina Drets Civils, Polítiques contra Discrim. i Cultura LGTBQ 4. Nüremberg 4. Oficina de Drets Humans Art. III - DRET A LA 1. Barcelona 1. Oficina d’Afers Religiosos (OAR) LLIBERTAT CULTURAL, 2. Sant Cugat 2. Observatori de la Ciutadania i la Immigració LINGÜÍSTICA I RELIGIOSA 3. Logroño 3. II Pla de Convivència Intercultural Art. IV PROTECCIÓ DELS 1. Granollers 1. Sírius, Centre per a l’Autonomia Personal COL·LECTIUS I CIUTADANS 2. Vilafranca del P. 2. Rebost Municipal MÉS VULNERABLES 3. Terrassa 3. Idem 4. Diversos municipis 7. Diversos municipis 4. Bonificacions en l’IBI per a determinats col·lectius 5. Terrassa 5. Eliminació de barreres entre les persones sordes i l’OAC 6. Pallejà 6. Programa d’envelliment actiu 8. Saint-Denis 7. Prohibició de les tallades d’electricitat Art. V - DEURE DE 1. Santa Coloma de 1. Fons documental de solidaritat i cooperació Can Gomis SOLIDARITAT Gramenet Art. VI - COOPERACIÓ 1. Manresa 1. Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera MUNICIPAL INTERNACIONAL 2. Fons Català de 2. Projectes de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat Cooperació Internacional Art. VII - PRINCIPI DE 1. Diversos municipis 1. Diversos municipis 1. Diversos municipis 1. Incidència política mitjançant la participació en xarxes SUBSIDIARIETAT internacionals PART II. DRETS CIVILS I POLÍTICS DE LA CIUTADANIA LOCAL Art.VIII - DRET A LA 1. Diversos municipis 1. Diversos municipis 1. Reglaments de Participació Ciutadana i espais institucionals de PARTICIPACIÓ POLÍTICA participació 2. Mollet del Vallès 2. El Consell dels Infants divulga la figura del Síndic 3. Ginebra 3. Contractes de Barri Art. IX - DRET D'ASSOCIACIÓ, 1. Diversos municipis 1. Diversos municipis 1. Equipaments municipals al servei de les associacions DE REUNIÓ I DE MANIFESTACIÓ Art. X. PROTECCIÓ DE LA 1. Castelldefels 1. Quadern de suport a l criança i educació dels infants de 0 a 3 VIDA PRIVADA I FAMILIAR anys Art. XI - DRET A LA 1. Gavà 2. CESDHCen Braille INFORMACIÓ 2. Terrassa 3. Arxius accessibles PART III. DRETS ECONÒMICS, SOCIALS, CULTURALS I AMBIENTALS DE PROXIMITAT Art. XII - DRET GENERAL ALS 1. Diversos municipis 1. Diversos municipis 1. Preus socials per als serveis municipals SERVEIS PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL Art. XIII - DRET A 1. Gavà 1. Mostra de Cinema i Drets Humans GavàMón L'EDUCACIÓ 2. Cardedeu 2. Vídeo divulgatiu de la CESDHC 3. Granollers 3. Centre de Cultura per la Pau Can Jonch 4. San Sebastián 4. Casa de la Paz y de los Derechos Humanos Art. XIV - DRET AL TREBALL 1. Molins de Rei 1. Gestió social de la deixalleria municipal (Solidança) 2. Manresa 2. Viver d’empreses cooperatives i d’economia social Art. XV - DRET A LA 1. Viladecans 1. L'Àtrium posa la cultura a l’abast de tothom CULTURA 2. Tuzla 2. Accions de preservació de la memòria històrica a través de l’art públic Art. XVI - DRET A 1. Badalona 1. Arranjament de llars de col·lectius vulnerables L'HABITATGE 2. Diversos municipis 2. Mocions per a garantir el dret a l’habitatge Art. XVII - DRET A LA SALUT 1. Molins de Rei 1. Mapa de zones lliures d’antenes de mòbil Art. XVIII - DRET AL MEDI 1. Sabadell 1. Capacitació energètica amb l'ajut de comptadors digitals AMBIENT 2. Diversos municipis 2.Diversos municipis 2.Diversos municipis 2. Agenda 21 Local 76 Art. XIX - DRET A UN 1. Barcelona 1. Urbanisme amb perspectiva de gènere URBANISME HARMONIÓS I 2. Granollers 2. Reforma Urbana del Barri del Congost SOSTENIBLE 3. Mataró 3. Pla d'Actuació Integral del Barri de Cerdanyola Art. XX - DRET A LA 1. Diversos municipis 1. Diversos municipis 1. Projecte Compartir Cotxe CIRCULACIÓ I A LA TRANQUIL·LITAT A LA CIUTAT Art.XXI- DRET AL LLEURE 1. Palma 1. Programa Escoles Obertes Art. XX II- DRETS DELS 1. Diversos municipis 1. Oficines Municipals d'Informació al Consumidor CONSUMIDORS PART IV. DRETS RELATIUS A L'ADMINISTRACIÓ DEMOCRÀTICA LOCAL Art. XXIII - EFICÀCIA DELS 1. Mollet del Vallès 1. OAC accessible per a persones sordes SERVEIS PÚBLICS Art. XXIV PRINCIPI DE 1. Diversos municipis 1. Portals de Transparència TRANSPARÈNCIA 2. Barcelona 2. Bústica Ètica i Bon Govern PART V. MECANISMES DE GARANTIA DELS DRETS HUMANS DE PROXIMITAT Art. XXV. ADMINISTRACIÓ 1. Barcelona 1. Oficina per la No-Discrminació (OND) DE JUSTÍCIA LOCAL 2. Terrassa 2. Oficina d’Intermediació Hipotecària Art. XXVI - POLICIA DE 1. Lisboa 1. Acció policial comunitària PROXIMITAT Art. XXVII - MECANISMES DE 1. Terrassa 1. Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la CESDHC PREVENCIÓ 2. Diversos municipis 3. Diversos municipis 2. Síndics municipals 3. Lió 3. Consell Lionés pel Respecte dels Drets Art. XXVIII - MECANISMES 1. Rubí 1. Pressupost Participatiu FISCALS I PRESSUPOSTARIS 2. Còrdova 2. Pressupost Participatiu 77