ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
Sessió de 15 de gener de 2019 
 
 
 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de gener de 2019, s'hi reuneix 
la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías 
Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello 
Prados, Gala Pin Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra 
López, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia, Eulàlia 
Reguant i Cura i Juanjo Puigcorbé i Benaiges, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam 
Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
 També hi són presents la Ima. Sra. Gemma Sendra Planas i l’Im. Sr. Josep Maria Montaner i 
Martorell i els Srs.: Jordi Ayala Roqueta, Gerent de Presidència i Economia, Sr. Lluís Gómez 
Fernández, Comissionat de Promoció Econòmica, Empresa i Innovació, Javier Burón 
Cuadrado, Gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, Àlvaro Porro González, 
Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum; Ramon Lamiel Villaró, 
Gerent de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i Antonio Muñoz Juncosa, 
Interventor general. 
 
 Excusen la seva absència les Imes. Sres. Laura Pérez Castaño, Irma Rognoni i Viader i l’Im. Sr. 
Gerard Ardanuy i Mata. 
 
 S'obre la sessió a les 16.30 h. 
 
 I)  Aprovació de l'acta de la sessió anterior 
 
 S'aprova. 
 
 II)  Part Informativa 
 
La PRESIDENTA comunica que s’ha arribat a un acord entre tots els portaveus per tractar 
conjuntament la compareixença soŀlicitada pel Grup Municipal PSC (punt núm 1 de l’ordre del 
dia), la proposició del Grup Municipal Demòcrata ( punt núm.5 de l’ordre del dia) i la 
proposició del Grup Municipal PP ( punt núm. 9 de l’ordre del dia), sumant en cada intervenció 
dels grups els temps disponibles per a cada punt.  
 
La Sra. RECASENS es mostra partidària de la proposta sobre els temps.  
 
La PRESIDENTA detalla la distribució total del temps disponible per a cada grup.  
 
La Sra. BALLARÍN demana informació addicional sobre els punts números 14 i 15 del despatx 
d’ofici SAP. Aclareix que no cal que la hi donin immediatament. 
 
El Sr. COLOM respon que ja ho detallaran, però que ja pot avançar que el primer punt és 
l’adjudicació, i que aquesta adjudicació ha tingut una baixa respecte al preu de licitació. Això 
Ref:  CCP 1/19 Economia 1 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
explica, diu, que s’anuŀli aquesta part de l’autorització, la que correspon a la baixa. Assegura 
que ho comprovarà i que informarà sobre el tema. 
 
 a)  Despatx d'ofici 
  
 En compliment del Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (20199101) Districte de l'Eixample. Del primer tinent d'alcalde, de 17 de desembre de 2018, 
que autoritza i disposa la despesa que té per objecte el lloguer del local del carrer Enric 
Granados, 47, local on es troba ubicat l'espai de gent gran Ma. Aurèlia Capmay del Districte de 
l'Eixample, i adjudica l'esmentat contracte a favor de José Luis Amirola Olsina, per als exercicis 
2019 a 2022, i per un import de 168.432,00 euros. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 13 de desembre de 2018: 
 
2.-  (3–171/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-171/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, provinent d’ingressos recaptats i compromisos d’ingrés derivats 
de l’Addenda del contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Famílies de la 
Generalitat de Catalunya per al 2018, aprovada en Comissió de Govern de 25 d’octubre de 
2018, i de la liquidació del Contracte Programa 2017 segons el Dictamen de la Comissió 
d’Avaluació i Seguiment de 26 de setembre de 2018, per un import de 4.956.182,87 euros, de 
conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta 
a l’expedient, referència comptable 18110995; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta 
Municipal. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
3.-  (3–188/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-188/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, d’acord amb els ingressos provinents de la Generalitat de 
Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT) derivats de l’impost sobre estades 
en establiments turístics (IEET) dels quart trimestre de 2017 i primer trimestre de 2018, per 
l’aportació corresponent al Consorci Turisme de Barcelona, per un import de 2.086.883,20 
euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries 
que consta a l’expedient, referència comptable 18113095; i PUBLICAR aquest acord a la 
Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 24 de desembre de 2018: 
 
4.-  (2016/490 (contracte 16005774-001)  PRORROGAR, a l'empara dels articles 23.2 i 303 del 
TRLCSP, de mutu acord per un període comprès des del 29 de desembre de 2018 fins el 29 de 
desembre de 2019, el contracte 16005774-001 que té per objecte auditoria Ajuntament i grup 
econòmic mun. (Lot 1), adjudicat a l'empresa Ernst & Young, amb NIF B78970506, per un 
import total de 120.165,98 euros (IVA inclòs), d'acord amb els informes i documentació que 
consta en l'expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l'esmentat contracte per un 
import de 120.165,98 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i al pressupost municipal dels 
exercicis 2018-2019 que s'indiquen en aquest document, condicionat a l'existència de crèdit 
adequat i suficient en el pressupost de l'exercici 2019. REQUERIR l'adjudicatari per tal que 
comparegui a les dependències de la Gerència de Presidència i Economia per a la seva 
formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. 
DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 2 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
5.-  (2016/490 (16005866-001)  PRORROGAR, a l'empara dels articles 23.2 i 303 del TRLCSP, de 
mutu acord per un període comprès des del 29 de desembre de 2018 fins al 29 de desembre de 
2019, el contracte 16005866-001 que té per objecte auditoria Ajuntament i grup econòmic mun. 
(Lot 2), adjudicat a l'empresa Uniaudit Oliver Camps, SL UTE Auren Auditores SP SLP –, amb 
NIF U66892589, per un import total de 54.014,40 euros (IVA inclòs), d'acord amb els informes 
i documentació que consta en l'expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de 
l'esmentat contracte per un import de 54.014,40 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i al 
pressupost municipal dels exercicis 2018-2019 que s'indiquen en aquest document, condicionat 
a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l'exercici 2019. REQUERIR 
l'adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de la Gerència de Presidència i 
Economia per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la 
recepció de la notificació. DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. 
 
6.-  (2016/490 (16005782-001) DOTAR econòmicament la pròrroga aprovada per la Comissió de 
Govern en 24 de novembre de 2016 a l'empara dels articles 23.2 i 303 del TRLCSP, de mutu 
acord per un període comprès des del 29 de desembre de 2018 fins el 29 de desembre de 2019, 
el contracte 16005782-001 que té per objecte auditoria Ajuntament i grup econòmic mun. (Lot 
3), adjudicat a l'empresa Faura Casas Auditors SL, amb NIF B58671710, per un import total de 
218.937,40 euros (IVA inclòs), d'acord amb els informes i documentació que consta en 
l'expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l'esmentat contracte per un import de 
218.937,40 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i al pressupost municipal dels exercicis 
2018-2019 que s'indiquen en aquest document, condicionat a l'existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l'exercici 2019. DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i 
Hisenda. 
 
7.-  (2016/490 (16005783-001)  PRORROGAR, a l'empara dels articles 23.2 i 303 del TRLCSP, de 
mutu acord per un període comprès des del 29 de desembre 2018 fins al 29 de desembre 2019, 
el contracte 16005783-001 que té per objecte auditoria Ajuntament i grup econòmic mun. (Lot 
4), adjudicat a l'empresa Gabinet Tècnic Auditoria Consultori, amb NIF A58604745, per un 
import total de 81.844,40 euros (IVA inclòs), d'acord amb els informes i documentació que 
consta en l'expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l'esmentat contracte per un 
import de 81.844,40 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i al pressupost municipal dels 
exercicis 2018-2019 que s'indiquen en aquest document, condicionat a l'existència de crèdit 
adequat i suficient en el pressupost de l'exercici 2019. REQUERIR l'adjudicatari per tal que 
comparegui a les dependències de la Gerència de Presidència i Economia per a la seva 
formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. 
DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. 
 
8.-  (2018/1206) APROVAR el conveni de coŀlaboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la 
Universitat de Barcelona, amb CIF Q0818001J, per a la realització del Projecte creació de la 
Càtedra d’economia urbana UB-Ciutat de Barcelona, dirigit a desenvolupar diferents línies de 
treball que investiguin aspectes clau per entendre millor l’economia de les ciutats i les relacions 
socials que en elles s’estableixen, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant 
concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la 
Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la Normativa general 
reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 65.000,00 euros 
que representa el 50% del projecte; DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública per 
raons d’interès públic justificades en l’informe que consta a l’expedient; AUTORITZAR i 
DISPOSAR la despesa de 65.000,00 euros a favor d’Universitat de Barcelona, distribuïts en 
Ref:  CCP 1/19 Economia 3 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
15.000,00 euros per a l’any 2018 i 50.000,00 euros per a l’any 2019, condicionat a l’existència 
de crèdit adequat i suficient en aquesta anualitat; REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, 
en un termini no superior a tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat 
subvencionada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts; FACULTAR el Regidor 
de Turisme, Comerç i Mercats, Im. Sr. Agustí Colom Cabau, per a la signatura del conveni; i 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
9.-  (3–192/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-192/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, provinents de l’aportació de la Generalitat per Fons de Foment 
del Turisme corresponent al quart trimestre de 2017 i primer trimestre de 2018, per finançar 
projectes municipals en matèria de turisme aprovats en la Comissió de Govern, de 5 de 
desembre de 2018, per un import total de 3.960.452,79 euros, de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable 18121195; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR 
compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
10.-  (3–194/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-194/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, derivat de l’ingrés provinent de l’European Space Agency (ESA)-
ESTEC corresponent a la sisena bestreta de la subvenció del projecte ESABIC per a atendre 
despeses de les empreses instaŀlades a la incubadora ESA BIC, per un import total de 56.250,00 
euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries 
que consta a l’expedient, referència comptable 18121795; i PUBLICAR aquest acord a la 
Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
11.-  (3-195/2018) 1.- APROVAR l’expedient núm. 3-195/2018 de modificacions de crèdit, 
consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de 
l’exercici 2018, d’import 380.435,00 euros, per fer front a despeses del projecte “Visualització 
Allotjament Turístic” que gestiona Barcelona Serveis Municipals (BSM), de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 18122091; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. 2.- 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 DESPATX D’OFICI SAP 
 
1.- (20179102) Del primer tinent d’alcaldia, de 29 de novembre de 2018, que amplia part de 
l’autorització del contracte relatiu al lloguer del c/ València, 307 7ª / Porta 3a ubicació del 
departament de comunicació, per a l’exercici 2018, i per un import de 1.356,83 euros. 
 
2.- (20169112) Del primer tinent d’alcaldia, de 29 de novembre de 2018, que amplia part de 
l’autorització del contracte relatiu al lloguer del C/ València, 307  1r 2a ubicació del 
Departament d’obres i manteniment, per a l’exercici 2018, i per un import de 5.618,62 euros. 
 
3.- (20179103) Del primer tinent d’alcaldia, de 29 de novembre de 2018, que amplia part de 
l’autorització del contracte al lloguer c/ València, 3017 3r pir/porta 1a4a ubicació de la Direcció 
de Serveis a les Persones i al Territori, per a l’exercici 2018, i per un import de 2.979,64 euros. 
 
4.- (1256/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 3 de desembre de 2018, que adjudica a 
Eulàlia Altes de Caralt el contracte relatiu a la millora del flux de visitants de l’entorn de 
Ref:  CCP 1/19 Economia 4 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
l’Avinguda Gaudí, generar compres creuades, identificar la zona com a modernista creant 
sinergies amb el recinte modernista de Sant Pau, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 
18.136,73 euros. 
 
5.- (1240/18) El gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 3 de desembre de 2018, que adjudica a 
Intueri Consulting, SL, el contracte relatiu a l’acompanyament al projecte APEU-Born per tal 
de garantir l’eficàcia de les accions proposades, la integració de perspectives i visions i la 
construcció d’un relta compartit sobre el futur del Born com a projecte de dinamització 
econòmica, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 17.726,50 euros. 
 
6.- (2018/671) La gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 5 de desembre de 
2018, que inicia expedient, aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte 
relatiu als serveis de vigilància per a la IV Fira de Consum Responsable id’Economia Social i 
Solidària a la plaça Catalunya, per els exercicis 2018-2019, i per un import de 50.578,00 euros. 
 
7.- (2018/15) La gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 10 de desembre de 
2018, que aprova el reajustament de les anualitats del contracte relatiu a l’Estratègia d’Impuls 
del Consum Responsable, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 0,00 euros. 
 
8.- (2018/24) La gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 10 de desembre de 
2018, que aprova el reajustament de les anualitats del contracte relatiu a l’Estratègia d’Impuls 
de Política Alimentària, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 0,00 euros. 
 
9.- (0563/16) El primer tinent d’alcaldia, de 10 de desembre de 2018, que amplia l’autorització de 
despesa del contracte relatiu a l’arrendament del local situal cal carrer Francesc Cambó, núm, 
17  6-B, per a l’exercici 2018, i per un import de 97,28 euros. 
 
10.- (074//16) El primer tinent d’alcaldia, de 10 de desembre de 2018, que amplia l’autorització de 
despesa del contracte relatiu a l’arrendmanet d’un despatx per ubicar el Departament Jurídic de 
la Gerència de Recursos Humans, situat a la tercera planta de l’edifici del carrer Escar núm, 1 
cantonada Pg. de Joan de Borbó, per a l’exercici 2018, i per un import de 1.182,91 euros. 
 
11.- (2018/690) La gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 10 de desembre de 
2018, que adjudica a Associació Espai Ambiental, el contracte relatiu a la Gestió i dinamització 
Espai Consum Responsable i punt informatiu de la IV Fira de Nadal de Consum Responsable i 
d’Economia Social i Solidària, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 17.690,44 euros. 
 
12.- (2018/719) La gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 11 de desembre de 
2018, que adjudica a Unió de Pagesos de Catalunya el contracte relatiu a l’”Exploració per 
identificar la tipologia de pagesia potencialment interessada en usar un centre d’intercanvi de 
productes agroalimentaris de proximitat i altres estratègies de venta directa a la ciutat de 
Barcelona, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 16.093,00 euros. 
 
13.- (2018/717) La gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 17 de desembre de 
2018, que adjudica a Tecum Consultoria Prog. Des. SL el contracte relatiu al suport a la gestió 
de la justificació per la convocatòria de Subvencions de Promoció i Reforç de l’ESS 2017, i per 
als exercicis 2018-2019, i per un import de 15.609,24 euros. 
 
14.- (638/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 20 de desembre de 2018, que adjudica a 
Lavola 1981, S.A., el contracte relatiu a la gestió i realització de les activitats del programa 
Ref:  CCP 1/19 Economia 5 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
pedagògic “El Comerç i les escoles”, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 137.940,00 
euros. 
 
15.- (638/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 20 de desembre de 2018, que anuŀla part 
de l’autorització de la despesa del contracte relatiu a la gestió i realització de les activitats del 
programa pedagògic “El Comerç i les Escoles”, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 
30.855,00 euros. 
 
16.- (2018/625) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 20 de desembre de 
2018, que declara desert el contracte relatiu als servies de vigilància per a la IV Fira de Consum 
Responsable i d’Economia Social i Solidària a la plaça Catalunya, per als exercicis 2018-2019, i 
per un import de 50.578,00 euros. 
 
17.- (2018/611) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 20 de desembre de 
2018, que adjudica a Danico Events 2020, S.L., el contracte relatiu als serveis de lloguer, 
transport, muntatge i desmuntatge de 38 casetes per a la IV Fira de Consum Responsable i 
d’Economia Social i Solidària a la plaça Catalunya, per als exercicis 2018-2019, i per un import 
de 34.485,61 euros. 
 
18.- (2018/730) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 20 de desembre de 
2018, que adjudica a Barna Porters, S.L., el contracte relatiu als serveis de control d’accessos 
per a la IV Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i Solidària, per als exercicis 2018-
2019, i per un import de 14.912,91 euros. 
 
19.- (2018/729) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 20 de desembre de 
2018, que adjudica a Barna Portesr Seguretat, S.L., el contracte relatiu als serveis de vigilància 
per a la IV Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i Solidària, per als exercicis 2018-
2019, i per un import de 18.137,90 euros. 
 
20.- (2017/818) Del gerent municipal, de 20 de desembre de 2018, que aprova el reajustament de les 
anualitats del contracte relatiu a l’Assistència Tècnica Dir. D’Economia Social i Solidària, per 
als exercicis 2018-2019, i per un import de 0,00 euros. 
 
21.- (2017/818) Del gerent municipal, de 20 de desembre de 2018, que aprova el reajustament de les 
anualitats del contracte relatiu a l’Assistència Tècnica Dep. Consum i Política Alimentària, per 
als exercicis 2018-2019, i per un import de 0,00 euros. 
 
22.- (2017/818) Del gerent municipal, de 20 de desembre de 2018, que aprova el reajustament de les 
anualitats del contracte relatiu a l’Assistència Tècnica per al Programa de Temps Econ. Cures, 
per als exercicis 2018-2019, i per un import de 0,00 euros. 
 
b)   Mesures de govern 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
1.-  (M1519/10852) Que comparegui el responsable del Govern municipal de la hisenda municipal 
per donar compte, explicacions i detalls de la pròrroga dels pressupostos 2018 per al 2019, així 
com de les conseqüències de la pròrroga pel que fa a programes, serveis i inversions municipals 
que es veuran retallats i/o suprimits durant el 2019. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 6 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
La Sra. BALLARÍN justifica la petició de compareixença perquè voldria saber les 
conseqüències que tindrà la pròrroga dels pressupostos del 2018 al 2019 pel que fa a serveis i 
inversions, atès que considera que no se n’ha informat els grups de l’oposició. Diu que, per 
exemple, aquesta pròrroga afectarà el lloguer de deu furgonetes de la Guàrdia Urbana. De fet, 
diu que la Guàrdia Urbana tindrà un 8 % menys de pressupost que el 2018. Afirma que potser 
s’havia de fer així, però denuncia que no s’ha fet amb transparència.  
 
La Sra. RECASENS recorda que el seu grup ja va dir el mateix al novembre. Expressa la seva 
perplexitat per la situació actual dels pressupostos, dels quals no se’n coneix cap esborrany ni 
cap tràmit previ. Apeŀla a la responsabilitat del Govern, al qual acusa de menystenir el 
pressupost o de parlar-ne només referint-se a retallades. Reitera el que ha dit la Sra. Ballarín 
sobre l’afectació especialment dels capítols 2 i 4 del pressupost si es prorroga el del 2018.  
Pregunta si no haver presentat nous pressupostos es deu al fet que aquests inclourien fortes 
davallades, encara que el Govern ho negui. Acusa el Govern d’amagar-se en excuses per no 
invertir més, com van fer respecte als pressupostos del Govern de l’Estat, que deien que si no 
els aprovaven no es podria apujar el salari mínim i al cap d’unes setmanes, a Barcelona mateix, 
el Govern de l’Estat va apujar per decret aquest salari mínim, sense esperar-se als pressupostos. 
Diu que el Govern municipal fa el mateix i que fan servir excuses de mal pagador, emparant-se 
en els pressupostos de l’Estat per no fer el que han de fer a Barcelona. Reclama al Govern que 
es posi a treballar per tenir uns pressupostos adequats, com han fet altres administracions, i que 
segueixi el que li demanen el Consell de Ciutat i el Consell Econòmic i Social.  
Assegura que per part del seu grup no hi haurà obstacles perquè el Govern pugui tramitar els 
pressupostos del 2019. 
 
El Sr. MULLERAS diu que la pròrroga pressupostària, oficialitzada el 2 de gener per un decret 
d’alcaldia, té conseqüències. Recorda que el pressupost del 2018 era de 2.740 milions d’euros, 
però que la pròrroga implica que aquell pressupost disminueixi a 2.647 milions, 92,5 milions 
menys que l’any passat, dels quals 87,1 milions corresponen a inversions. Per això el seu grup 
proposa una modificació del crèdit, i atès que considera que el grup governant està mancat de 
lideratge per demanar aquesta modificació, diu que ho ha de fer el seu grup. Proposa 32 
inversions de barri per als deu districtes de la ciutat i n’esmenta una per districte a manera 
d’exemple. Considera que és una proposta de mínims, oberta a ser complementada i ampliada 
pel Govern o pels altres grups municipals.  
 
El Sr. PISARELLO recorda que el dia d’avui tant el Govern de l’Estat com la Generalitat de 
Catalunya tenen també prorrogats els seus pressupostos, i en el cas de la Generalitat diu que és 
el novè any consecutiu que passa això, cosa que li sembla realment insòlit. Reconeix que no és 
bo prorrogar els pressupostos i que per això el seu grup ha proposat que s’aprovin tots tres 
pressupostos, començant pel de l’Estat, que és el que té més recursos: 200.000 milions d’euros. 
Recorda que el de la Generalitat és de 28.000 milions i el de l’Ajuntament de Barcelona 2.500-
2.600 milions.  
Diu que dels tres casos, fins ara només hi havia hagut propostes detallades de l’ajuntament i que 
ara la novetat és que el Govern de l’Estat ha presentat també, ahir mateix, una proposta 
detallada. Assegura que l’estan estudiant i que quan ho hagin fet presentaran una nova proposta 
a tots els grups municipals, però que d’entrada algunes de les partides que ja s’han anunciat, 
com la del nou salari mínim, tenen repercussió en el pressupost municipal, i altres li sembla al 
seu grup que són interessants, com ara la participació de tots els ajuntaments en la PIE, la 
partida de transports públics, l’augment de la partida per a la dependència o la inversió en 
habitatge. També diu que hi creix la inversió a Catalunya, tot i que reconeix que hi ha una 
Ref:  CCP 1/19 Economia 7 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
discussió sobre si es compleixen o no els pressupostos en el punt de la disposició addicional 
tercera de l’Estatut. Diu que també canvia la política fiscal, de manera que l’Estat podrà 
comptar amb més ingressos. Reconeix que no els agrada tot de la política pressupostària del nou 
Govern de l’Estat, com ara la falta de control dels preus dels lloguers, que obliga els 
ajuntaments a despeses més altes; també hi troba a faltar la no compensació de les plusvàlues. 
Conclou, doncs, que els pressupostos de l’Estat tenen llums i ombres, però que encara es poden 
modificar.  
Reitera que amb aquestes xifres de l’Estat estan en condicions de presentar una nova proposta 
de l’ajuntament encara més detallada; assegura que els pressupostos seran expansius, perquè els 
pressupostos de l’Estat ho permetran, encara que no seran tan expansius com voldrien. Amb 
aquests nous càlculs diu que obriran converses amb els grups, que sempre tindran el 
condicionant de l’aprovació dels pressupostos de l’Estat.  
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i expressa, adreçant-se al Sr. 
Pisarello, que ha manifestat una dependència absoluta de l’Estat, en contradicció, ha dit, amb la 
seva condició d’integrant del sector independentista i en una ciutat que ella pensa que té prou 
capacitat de recaptació per fer els seus propis pressupostos sense dependre dels altres.  
Demana al Govern, presentant-se com a portaveu de tots els grups municipals de l’oposició, 
com és que hi ha hagut una caiguda d’ingressos municipals i li demana també garanties que si 
tot el que prometen es fa realitat no hi haurà retallades en polítiques socials i en equipaments 
municipals. Pensa que hi ha una manca de transparència sobre l’estat real dels comptes 
municipals i sobre com s’han gestionat. 
Adreçant-se a la Sra. Ballarín, li demana sobre l’estat de la comissió creada el juliol, amb 
l’aprovació de tots els grups, per fer el seguiment de totes les inversions previstes. Diu que si 
aquesta comissió s’hagués constituït, ara tindrien més informació.  
Creu que és una mala notícia haver d’esperar l’aprovació dels pressupostos de l’Estat per 
elaborar amb detall els de la ciutat, perquè llavors sembla que l’Estat hagi de salvar 
l’ajuntament de la seva mala gestió. 
Afegeix que les xifres no són clares: que la Sra. Recasens ha dit que hi havia una reducció entre 
el 5 i el 10 % de despesa corrent, mentre que la primera xifra que els havia donat el Sr. Pisarello 
era de l’1 %. A més, assegura que a tots els districtes ha arribat la comunicació de paralitzar 
projectes que estaven en marxa. I diu que això se suma a la qüestió de les plusvàlues, a la 
revisió cadastral, a la recaptació per IAE i a la caiguda de les taxes municipals com a 
conseqüència de la frenada de l’activitat econòmica.  
 
La Sra. SENDRA, manifesta la seva perplexitat per la informació que li ha arribat fins ara sobre 
els pressupostos, i es mostra partidària d’elaborar uns pressupostos reals, del dia d’avui, sense 
menystenir el que pugui venir més endavant, i a partir d’aquí, veure què prioritzen. Diu que no 
fer-ho així és no voler governar, que prorrogar pressupostos és immobilisme. Assegura que el 
seu grup està disposat a parlar-ne quan el Govern vulgui, a negociar com es reajusta el que 
tenen. Li sembla que supeditar els pressupostos de l’ajuntament a altres pressupostos és un acte 
de no sobirania i que la pròrroga de pressupostos no ha sigut mai una bona experiència, perquè 
afecta tots els coŀlectius de manera negativa. Afirma que faci el que faci la Generalitat, 
l’ajuntament no ho ha de fer igual, que ha de tenir l’ambició i la sobirania per poder fer la seva 
visió, i que és una responsabilitat envers la ciutat i la ciutadania.  
 
La Sra. REGUANT es queixa que fa molts mesos que es parla de pressupostos i poc dels 
pressupostos de Barcelona. Recorda que hi ha necessitats de veïnes a cobrir, debats a fer i 
prioritats per invertir. Diu que passa el temps i que es continua igual, perquè es fa una pròrroga. 
Per l’explicació del Sr. Pisarello, diu que semblava que els pressupostos de l’Estat fossin 
Ref:  CCP 1/19 Economia 8 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
fantàstics, però que ell mateix no ha trigat gaire a reconèixer que no els agradava tot.  
Conclou dient que reserva la seva opinió fins que el Govern manifesti quines són les 
conseqüències reals dels pressupostos fins ara mateix prorrogats. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ reconeix que ni el Sr. Ardanuy ni ell poden negociar els pressupostos, però 
agraeix les explicacions que ha donat el Sr. Pisarello i espera que el Govern arribi a acords amb 
els grups que, encara que no estiguin al Govern, sí que van junts en altres institucions, per tal 
que s’arribi a un consens conjunt.  
Respecte a les proposicions presentades, anuncia que s’abstindrà a les dues. 
Per acabar, manifesta que voldria que els pressupostos fossin els més expansius possibles i els 
més socials possibles, i amb una atenció especial a la ciència i a la cultura, que és l’assignatura 
pendent de tots els pressupostos.  
 
La Sra. BALLARÍN diu que passa vergonya quan sent el Sr. Pisarello que diu que el pressupost 
de l’ajuntament és petit, sent com és de 2.900 milions d’euros. Assegura que Barcelona té 
autonomia financera i que mai no ha estat subordinada a l’aprovació de pressupostos d’altres 
administracions. Denuncia que tota la vida hi ha hagut incompliments per part de l’Estat i de la 
Generalitat respecte a l’Ajuntament de Barcelona, i això no ha comportat que l’ajuntament no 
hagi presentat i negociat els seus pressupostos.  
Diu que la pròrroga pressupostària és el resultat de la incapacitat del Govern d’assolir el mínim 
consens polític per aprovar els pressupostos que la ciutat necessita. I assegura que no és que 
hagi fracassat la negociació, sinó que no hi ha hagut negociació. Compara la situació de 
l’ajuntament amb la de l’Estat, on sí que hi ha hagut una llarga negociació del Govern amb 
Podemos, amb punts detallats que ella diu que comparteix.  
Denuncia que a Barcelona, per contra, hi ha una pròrroga pressupostària publicada a la Gaseta 
Municipal, amb 118 milions d’euros menys respecte al pressupost del 2018, i assegura que el 
Sr. Pisarello no ha explicat res sobre les conseqüències d’aquesta pròrroga. Recorda l’afectació 
que té això sobre la Guàrdia Urbana, que ja ha explicat abans, o sobre la zona esportiva de la 
Magòria, o sobre les dues escoles bressol previstes a Nou Barris i a Horta, o sobre els pisos per 
a dones maltractades que s’havien de fer a Ciutat Vella. Conclou dient que és evident que la 
pròrroga tindrà conseqüències. 
Afegeix que el mal és que es prorroguen els pressupostos inicials del 2018, i diu que el Govern 
sap que estaven mal fets pel que fa a la previsió d’ingressos, i no per culpa dels altres, afirma, 
sinó per responsabilitat pròpia. Assegura que aquesta mala programació ha convertit l’any 2018 
en l’any de les retallades, encara que el Sr. Pisarello en digui l’any de la reprogramació, de la 
contenció de la despesa o de la «recalendarització», la qual cosa implica, segons diu, falta de 
transparència, que no es mereix la ciutadania. 
Demana saber, finalment, què passarà amb el dèficit, perquè diu que no estava previst per al 
2018. Considera que si hi ha dèficit no podrà haver-hi serveis nous, com el que avui han 
presentat d’odontologia.  
 
La Sra. RECASENS recorda a la Sra. Ballarín que el servei d’odontologia anunciat pel Govern 
va ser aprovat amb els vots del Grup PSC. 
Adreçant-se al Sr. Pisarello, afirma que els comptes de Barcelona no han estat mai supeditats ni 
a la Generalitat ni a l’Estat. Li recomana també, a més, que no confiï en la PIE, perquè l’Estat 
pot no tornar aquests diners, o descomptar-los. Acusa el Govern d’haver posat de genolls 
Barcelona a l’albir del «papà Estat» i dels diners que puguin venir d’allà, i li sembla que això ja 
no és un acte de no sobirania, com ha dit la Sra. Sendra, sinó un acte de dependència, que 
qualifica de renúncia a la Carta Municipal, a la sobirania local i a la fortalesa de la ciutat.  
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 9 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Diu que sembla que no sàpiga ni quin pressupost té. Assegura que, amb operacions financeres, 
són 2.908, i sense operacions financeres, 2.800, i que, per tant, no són ni 2.500 ni 2.600, com ha 
dit abans el Sr. Pisarello.  
Afirma que li fa vergonya veure el Sr. Pisarello com defensa els comptes del Sr. Sánchez, cosa 
que li sembla inaudita. Defensa el que va fer el Govern anterior respecte a les plusvàlues, que 
assegura que va ser ajudar les famílies i presentar uns pressupostos de creixement.  
Aclareix a la Sra. Mejías que la retallada dels capítols 2 i 4 és del 7,90 %.  
Acusa el Govern d’esperar-se als pressupostos de l’Estat per fer els propis perquè d’aquesta 
manera podrà amagar les retallades que estan fent per la seva mala gestió econòmica.  
Apeŀla al Govern a no amagar-se rere els pressupostos del Sr. Sánchez ni del Sr. Torra i a posar 
la seva fortalesa econòmica damunt la taula, i promet que així tindrà la coŀlaboració d’uns grups 
municipals que treballaran a l’una per la ciutat.  
 
El Sr. MULLERAS entén que s’està parlant de tot excepte dels pressupostos de Barcelona i que 
el Sr. Pisarello els ha parlat dels pressupostos de l’Estat. Li diu també, a propòsit d’això, que no 
es refiï dels increments de les PIE, perquè els socialistes, assegura, són els campions de les PIE 
negatives. Recorda que l’ajuntament va haver de tornar 700 milions d’euros per aquest concepte 
en dos anys, per la mala previsió per part d’un govern socialista de l’Estat. Assegura que això 
no ha passat amb governs del Partit Popular. Denuncia que als pressupostos actuals de l’Estat 
s’augmenta la pressió fiscal als catalans en 1.000 milions d’euros.  
Referint-se ja als pressupostos de Barcelona, diu al Sr. Pisarello que en cinc minuts s’ha 
carregat l’autonomia financera d’aquest ajuntament, perquè ha supeditat els pressupostos de 
l’ajuntament als pressupostos de l’Estat. Considera que els grups GMD i ERC haurien d’estar 
contents, perquè al cap i a la fi el Govern ha supeditat els comptes de l’ajuntament als 
pressupostos de l’Estat, els quals estan supeditats al PDECat i a ERC, i qui decideix en aquesta 
coalició independentista, segons diu, és «el senyor fugit a Waterloo». D’aquesta manera, creu 
que el Sr. Pisarello ha donat al Sr. Puigdemont tres claus: la de l’Estat, que li va donar el Sr. 
Pedro Sánchez, la de l’Ajuntament de Barcelona, i la que ja tenia de la Generalitat de 
Catalunya.  
Es mostra partidari de no dependre d’altres administracions i d’aprovar per la via directa una 
modificació pressupostària, per no perdre els 87 milions d’euros d’inversions, tal com els altres 
grups li demanen al Govern que faci.  
 
El Sr. PISARELLO defensa que totes les crítiques tan pejoratives que s’han fet de la 
presentació dels pressupostos del Govern es podrien fer de la dels pressupostos de l’Estat. Diu 
que sembla que tothom s’hagi tornat sobiranista, fins i tot el Sr. Mulleras, i recorda a la Sra. 
Recasens que va ser durant molts anys regidora d’Unió i que no pot parlar d’agenollar-se o no 
davant l’Estat, perquè és el que ella feia davant el Sr. Montoro. Li recorda també el Pacte del 
Majestic, quan el seu grup va pactar els pressupostos amb el PP.  
Explica a continuació que el sistema vigent implica que un 40 % dels ingressos de l’ajuntament 
depenen de les transferències de l’Estat i la resta de la política impositiva que es vulgui fer. Per 
tant, diu que quan tant es parla de «sobirania, sobirania!», cal explicar què es fa amb aquest 
40 %. Afegeix que fins i tot el Sr. Aragonès, quan presenta la seva proposta, incorpora els 
ingressos que creu que l’Estat li ha de pagar. Diu que no entén que facin servir la paraula 
«sobirania» d’aquesta manera. Posa l’exemple de Berga i diu que tampoc tenen pressupostos 
del 2019, perquè també depenen d’aquests ingressos. Diu que això es podria canviar, però que 
Ciutadans ho impedeix perquè reclama que s’abaixin impostos. S’adreça també al Grup PP, al 
qual acusa d’estar en contra, igual que el Grup de Ciutadans, de la progressivitat fiscal, encara 
que estigui recollida a la Constitució espanyola. Llavors no entén d’on volen que tregui 
l’ajuntament aquests ingressos.  
Ref:  CCP 1/19 Economia 10 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Recorda el que ha dit abans: que els pressupostos de l’Estat tenen algunes coses interessants i 
d’altres que s’han de complir, tot i que ell no es refia del Govern Sánchez. Reconeix que es pot 
revertir la PIE, i per això explica que s’ha de continuar vigilant, com han fet tots els regidors 
quan han governat.  
Admet al Sr. Mulleras que, si continués la pròrroga dels pressupostos de l’Estat, els 
responsables de totes les àrees de govern de l’Estat han reconegut que no es faria tot allò que 
han promès. I que, per tant, com l’exemple de la Guàrdia Urbana de Barcelona n’hi haurà sis-
cents a l’Estat i sis-cents a la Generalitat, perquè, assegura, les pròrrogues no són bones per a 
ningú. A la proposta del Grup PP de modificar els pressupostos per mantenir algunes 
inversions, diu que té raó, i que per això porten a la Comissió de Govern una modificació per 
poder mantenir algunes de les inversions plantejades. Assegura que de les que el Grup PP ha 
presentat, n’hi ha divuit que ja es fan.  
Apeŀla finalment a la Sra. Sendra i li recorda que el seu grup governa a l’altre costat de la plaça 
i que el Sr. Aragonès també supedita els seus pressupostos als pressupostos de l’Estat. Recorda 
que els pressupostos de l’Estat diuen que les escoles bressol no estan afectades pel sostre de 
despesa, però que ell no necessita que l’Estat li digui això, sinó que necessita que la Generalitat 
li pagui els 40 milions que deu a l’ajuntament per poder fer aquestes escoles bressol. Per tant, 
assegura, no és que supediti els comptes, és que se li deuen aquests diners i sense ells no poden 
fer aquestes escoles, perquè no és qüestió de reorganitzar les inversions, sinó de pagar aquest 
deute. Per això els reclama que si no poden aconseguir aquests diners, el que han de fer és 
donar suport als pressupostos de l’Estat: o una cosa o l’altra.  
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Li sembla que el debat dels 
pressupostos municipals ha donat per a molt, especialment respecte als pressupostos de l’Estat. 
Es demana on ha quedat aquella reivindicació de l’alcaldessa sobre la sobirania municipal, que 
ha esdevingut dependència absoluta en relació amb els pressupostos generals de l’Estat. 
Recorda que la ministra Sra. Montero havia informat que aquests pressupostos no s’aprovarien 
fins al mes de març com a mínim, de manera que havent-hi eleccions municipals al maig 
l’actual Govern municipal ja no podrà aprovar els seus. I considera que sí que és un pacte a tres, 
perquè supedita els comptes de l’Ajuntament de Barcelona a un possible acord entre el PSOE, 
Unidos Podemos i els partits independentistes. Afirma que aquests pressupostos no són els seus 
i per això hi votaran en contra, perquè augmenten la pressió fiscal i la pressió sobre els 
autònoms, i concretament la pressió sobre la ciutat de Barcelona.  
Assegura que li agradaria no haver d’estar pendent d’aquests acords externs, i saber com estan 
amb data d’avui els comptes municipals, i si les retallades de les quals s’ha parlat són veritat o 
no: quants, quins i quan. I també voldria saber si hi ha alguna partida d’ingressos que estigui 
mal calculada com a conseqüència de la caiguda d’alguna de les recaptacions, com l’IBI, l’IAE 
o les plusvàlues.  
Recomana al Sr. Pisarello que no es refiï dels comptes del Sr. Sánchez, que qualifica de fakes 
perquè, assegura, fins i tot d’Europa li han dit que estaven mal calculats i que no eren 
admissibles. Diu que també per això hi votaran en contra.  
Reitera que, en canvi, el que interessa al seu grup és saber quant serà capaç de recaptar 
l’ajuntament a la ciutat, en què ho invertiran i que ho comuniquin als districtes, que esperen si 
les promeses que se’ls han fet per millorar els barris i la vida de les persones quedaran 
paralitzades o no.  
 
La Sra. SENDRA assegura que la seva intervenció anterior no pretenia ser agra, sinó 
constructiva, però recorda que, tal com ha dit el Sr. Pisarello, les pròrrogues no són bones mai. I 
per tant, diu que quan apeŀlava a la sobirania no pretenia fer imaginaris, sinó a actuar si es té 
oportunitat de fer-ho, i si després venen més ingressos, ja els incorporaran. Es mostra 
Ref:  CCP 1/19 Economia 11 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
convençuda de la bondat d’incrementar els comptes de Barcelona amb eventuals aportacions de 
l’Estat, i diu que no han de deixar de reclamar-ho com a ciutadans. 
Diu també que quan es parla dels dèficits de les aportacions de la Generalitat o de l’Estat s’ha 
de tenir en compte que això potser és una qüestió ja estructural, tot i que segons les seves dades 
el dèficit que tenia la Generalitat amb l’ajuntament era de 130 milions i ara s’ha reduït a 30. 
Afirma que això no vol pas dir que s’hagi de deixar de reclamar, tot i que considera que la 
Generalitat està en un moment molt difícil, pel dèficit fiscal que té acumulat durant molts anys. 
Creu que els anys foscos ja han passat i que s’ha de treballar per bastir una estructura en la qual 
tothom tingui el que li correspon i pugui desplegar amb plenitud els seus pressupostos. Rebutja 
que el que s’inclou en els pressupostos de l’Estat tingui res a veure ni amb Puigdemont, ni amb 
Brusseŀles, sinó que diu que és el que correspon a l’Estatut del 2006.  
Reclama no deixar perdre l’oportunitat actual de la ciutat de Barcelona de redefinir la proposta i 
redefinir prioritats dels pressupostos, encara que després es puguin modificar. Considera que la 
supeditació a l’Estat implica una qüestió de valors i d’ètica, i afecta la llibertat, i demana on cal 
posar la prioritat. Defensa que Barcelona no s’ha de vendre, que hi ha d’haver un canvi en 
major responsabilitat i coresponsabilitat i que Barcelona no pot cedir el seu compromís amb la 
llibertat, i que les dues coses han d’anar alhora.  
 
La Sra. REGUANT es queixa que el debat s’ha convertit en un pim-pam sobre els pressupostos 
de l’Estat en lloc de parlar-se de la ciutat de Barcelona. Li sembla evident que l’ajuntament té 
un calendari bastant ajustat per poder tenir pressupostos aprovats, si no són els prorrogats.  
Anuncia que s’abstindran en les dues proposicions. 
I afegeix un parell d’apunts: li diu a la Sra. Sendra que el dèficit no és que comenci a ser 
estructural, sinó que és estructural per si mateix, i que aquesta estructura dificulta que es puguin 
fer polítiques municipalistes on es posi la vida al centre; i li diu a la Sra. Ballarín que, per això 
mateix, és discutible que els pressupostos que han presentat siguin socials, feministes i 
municipalistes. Reclama una derogació de l’LRSAL, que considera que és la llei que empetiteix 
cada vegada més les competències municipals. 
 
La Sra. BALLARÍN comença recordant que el Govern de la Sra. Colau havia promès que 
Barcelona seria la ciutat amb més despesa social d’Espanya i que havien acabat sent els reis de 
les retallades socials i en les inversions als barris.  
Considera que avui no s’ha donat resposta a les qüestions sobre la pròrroga pressupostària, cosa 
que, diu, demostra que no li importa gens el que passa amb les finances municipals.  
Pel que fa a les altres proposicions, anuncia que donaran suport a la del Grup GMD i 
s’abstindran en la del Grup PP perquè considera que aquest debat s’ha de fer amb els 
pressupostos i no amb les inversions, i a més perquè alguns dels projectes no els comparteixen. 
 
El Sr. MULLERAS diu que independentment que s’aprovi o no la seva proposta, que es faci la 
modificació de crèdit que s’hi diu, perquè no tenen cap seguretat que hi hagi d’haver nous 
pressupostos.  
Reconeix al Sr. Pisarello que li sembla, efectivament, que avui és més autonomista que ell i que 
la majoria dels intervinents, però li sembla de sentit comú aplicar l’autonomia que té Barcelona 
sense estar supeditats a altres administracions. Pensa que si el Govern no actua així és perquè 
no té la voluntat política de fer-ho.  
Afirma que les PIE negatives no van venir per la crisi, sinó per les mesures fiscals del Govern 
Zapatero i per la mala gestió dels socialistes. Adreçant-se al Sr. Pisarello, li recomana que no es 
refiï ni dels socialistes ni de Podemos, que és el seu grup polític, perquè la PIE positiva d’avui 
es pot convertir en un deute per a demà.  
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 12 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Assegura que no estan en contra de la progressivitat fiscal, sinó que estan en contra de la 
fiscalitat confiscatòria i d’incrementar els impostos a les classes mitjanes, que és el que diu que 
fa l’esquerra. Avisa que l’increment de la pressió fiscal implica que els ciutadans tinguin menys 
diners a les butxaques i que hi hagi menys empreses. Alerta que això és el que passa ara a 
Espanya, que es comença a frenar la recuperació econòmica, i el que passa també a Barcelona, 
on ha baixat la creació d’empreses, els últims dos anys, un 16 %. Denuncia que Barcelona és la 
ciutat més cara d’Espanya, perquè no sols té la fiscalitat autonòmica més cara sinó que té també 
la fiscalitat local més alta.  
Diu que per això cal un canvi en la fiscalitat i un canvi polític a l’Ajuntament de Barcelona. 
 
La Sra. RECASENS es queixa de la pobresa d’arguments del Sr. Pisarello, que per defensar la 
seva incompetència es trasllada vint-i-tres anys enrere i després ha d’evocar el cas de Berga.  
Avisa també el Sr. Pisarello que un regidor d’Hisenda no pot controlar les PIE, i recorda que 
quan ells eren al Govern, malgrat les PIE, presentaven pressupostos expansius. També alerta 
sobre l’anomenada «pròrroga pressupostària» de la qual parlen tots, i diu que no és així, perquè 
assegura que hi ha un decret del Govern amb una retallada de 118 milions d’euros i que el 
Govern espera que li arribin 140 milions de l’Estat per tapar-ho. Demana al Govern si esperen 
aprovar els pressupostos al març, o a l’abril, quan ja no tindran plenaris per fer-ho. Li sembla 
molt trist que el tinent d’alcalde d’Hisenda deixi a la ciutat la petjada de les retallades, tot i que 
anuncia que ho revertiran.  
Recorda al Sr. Pisarello que deixarà el Govern amb dues pròrrogues pressupostàries i amb dues 
mocions de confiança, que segons diu només s’expliquen per l’aïllament amb què s’ha viscut 
aquest mandat municipal. Assegura que Barcelona no es mereix ni aquesta retallada de 118 
milions ni aquest Govern. 
Per acabar, anuncia al Sr. Mulleras que s’abstindran en la seva proposició perquè inclou moltes 
mesures que el seu grup no contempla. 
 
La PRESIDENTA demana els posicionaments dels grups sobre la proposició del Grup 
Municipal Demòcrata: 
 
El Sr. PISARELLO anuncia que s’abstindran en aquesta proposició perquè presentaran una 
altra proposta que la incorporarà al pressupost del Govern. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i expressa el vot favorable. 
 
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable. 
 
La Sra. BALLARIN expressa el vot favorable. 
 
El Sr. MULLERAS expressa el vot favorable. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que s’hi abstindran. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també diu que s’hi abstindrà. 
 
La PRESIDENTA anuncia que amb els vots expressats queda aprovada la proposició del Grup 
Municipal Demòcrata i tot seguit demana els posicionaments dels grups sobre la proposició del 
Grup Municipal del PP: 
 
El Sr. PISARELLO manifesta que hi votaran en contra. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 13 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
La Sra. RECASENS diu que s’hi abstindran. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i anuncia que faran abstenció. 
 
La Sra. SENDRA diu també que s’hi abstindran. 
 
La Sra. BALLARÍN també anuncia que s’hi abstindran. 
 
La Sra. REGUANT diu igualment que s’hi abstindran. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ diu també que s’hi abstindrà. 
 
La PRESIDENTA anuncia que la proposició del PP ha quedat rebutjada. 
 
Es dona per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
2.-  (DP-2018-27288) APROVAR el contracte de lloguer de la planta baixa, primera i segona de la 
finca del carrer de la Llacuna núm. 63- 73 amb la societat MRC Constructores, SL, per un 
termini de 10 anys, prorrogable, per a ubicar la nova seu de l’Institut Municipal d’Hisenda de 
Barcelona, amb efectes de l’1 de febrer de 2019. AUTORITZAR i DISPOSAR l’esmentat 
arrendament, amb la societat MRC Constructores SL (CIF B08296972) per una renda 
contractual mensual del primer any de (181.578,64 euros) més l'IVA i de despeses (29.254,37 
euros) més l'IVA, amb subjecció a les normes de la Llei d'Arrendaments Urbans i les 
modificacions introduïdes per la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat 
de lloguer, fent un total pressupostari anual de 871.517,18 euros per l'exercici 2019; 
3.061.295,31 euros per l'exercici 2020; 3.149.789,78 euros per l'exercici 2021; i 3.184.846,86 
euros per l'exercici 2022, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient; ABONAR 
trimestralment la renda acordada mitjançant la presentació de la factura electrònica 
corresponent; FORMALITZAR el contracte d'arrendament, segons el redactat annex, que 
s'aprova, i FACULTAR l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
El Sr. AYALA informa que el Govern va decidir buscar una nova ubicació a l’Institut 
Municipal d’Hisenda, per les condicions laborals desfavorables en què es troba la seu actual, i 
fer-ho ràpidament, de manera que calia descartar la construcció d’un nou edifici i buscar, en 
canvi, una solució de lloguer. Fa una presentació per explicar que la seu triada són tres plantes 
d’un dels tres edificis d’un complex d’oficines de nova construcció, per estrenar, amb una 
superfície d’uns 6.200 metres quadrats. Detalla també les condicions de la nova seu, una de les 
quals era descartar completament la possibilitat que es repetissin casos de lipoatròfia. Una altra 
condició, diu, era que la nova seu tingués una planta baixa per a l’atenció al públic. Explica 
també que el lloc està ben comunicat i es felicita perquè hi ha un guany important de superfície, 
a més d’un pati interior de 1.400 metres quadrats. També considera un avantatge el fet que el 
contracte de lloguer sigui de deu anys però prorrogable fins a vint, de manera potestativa per a 
l’ajuntament però obligatòria per a la propietat. Diu que tot plegat justifica que el cost total del 
Ref:  CCP 1/19 Economia 14 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
lloguer sigui superior a l’actual, però el preu per metre quadrat és inferior a l’actual i molt per 
sota del preu de mercat. 
 
La Sra. RECASENS diu que s’alegren que els treballadors resolguin així els problemes de 
lipoatròfia que s’havien diagnosticat fins en tretze casos, a més d’altres mals i molèsties de 
molts altres. Assegura que fins i tot no entén com s’ha trigat tant a solucionar aquesta qüestió. 
Anuncia que faran una reserva de vot, per estudiar bé l’expedient i tota la qüestió. Considera 
que un dels aspectes que cal examinar és si no es podria aprofitar l’immoble que es va comprar 
a la Via Laietana, quan ells eren al Govern, justament per a serveis municipals, i així potser es 
podrien estalviar aquests 5 milions d’euros de lloguer. 
 
El Sr. SIERRA anuncia que s’hi abstindran. Li sembla que aquesta despesa és un 
malbaratament de diners públics i que hi ha moltes fórmules de compra i de construcció ràpida 
per resoldre aquesta qüestió i estalviar 10 milions d’euros, que el Govern actual no haurà de 
pagar però que sí que haurà d’afrontar el pròxim.  
 
La Sra. SENDRA diu que hi votaran a favor. Li sembla que la situació és força urgent i que els 
treballadors no entendrien que es demorés, tenint en compte que el nou local comportarà a més 
una reducció de costos.  
 
La Sra. BALLARÍN expressa que s’alegren amb el personal de l’IMH perquè per fi s’ha pogut 
trobar un espai on podran treballar de manera adequada, sense tots els inconvenients que hi 
havia fins ara. 
Reconeix que la solució arriba una mica tard, que el seu grup havia presentat iniciatives al 
Consell Plenari perquè la qüestió anés més de pressa, atès que les malalties i les molèsties es 
multiplicaven, però entén que la raó del retard ha estat que no es trobava el lloc més adequat.  
Demana finalment que li permetin una frivolitat, que és remarcar que la nova seu de l’IMH és 
davant mateix de la seu nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya, la qual cosa els 
facilitarà molt les gestions que hi hagin de fer. 
 
El Sr. MULLERAS assegura que celebren el canvi i que feliciten els treballadors de l’IMH. Diu 
que també felicita el Grup PP, que va presentar fa nou mesos una proposta per fer aquest canvi, 
per abandonar l’edifici malalt on estava l’IMH. Confia que està garantit que la nova seu no 
patirà mals estructurals de la mateixa mena. 
No entén, però, que s’hagi de fer aquesta despesa tan elevada per a la nova seu. Recorda que, 
com s’ha comentat abans, hi ha altres edificis de l’ajuntament que es podrien aprofitar. Li 
sembla que el lloguer que es pagarà és molt elevat i amb uns creixements molt alts en anys 
vinents.  
Anuncia que per aquests motius volen estudiar més bé l’expedient i que de moment faran una 
reserva de vot de cara al Consell Plenari. 
 
La Sra. REGUANT anuncia la reserva de vot per analitzar l’expedient, però avança algunes 
dificultats que hi veuen: la renúncia a l’edifici propi, fins i tot la renúncia explícita a comprar 
l’edifici que es lloga, i les clàusules desfavorables del lloguer a deu anys, que impliquen pagar 
tot el període encara que s’abandoni abans l’edifici.  
Diu que tot i això celebren que s’abandoni l’edifici actual de l’IMH, amb totes les 
conseqüències negatives que té per a les treballadores, tal com s’ha dit.  
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el vot a favor. 
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 15 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
El Sr. AYALA diu que vol felicitar els funcionaris de la direcció de Patrimoni, perquè creu que 
realment han aconseguit que el contracte tingui una carència molt gran, cosa que no és normal 
en aquests casos, que l’IPC no s’hi apliqui fins al quart any i que el preu estigui molt per sota 
del de mercat.  
Explica que si s’ha trigat a resoldre-ho ha estat perquè l’edifici llogat estava en obres. Respecte 
a l’edifici de Via Laietana, objecta que es tardaria quatre anys a habilitar-lo per al servei que ha 
de complir per a l’IMH i que per aquest motiu es va descartar.  
 
La Sra. RECASENS li respon que quatre anys és el que ha durat el mandat del Govern actual i 
que si s’hi haguessin posat des del primer moment ja estaria i tindríem un edifici de propietat i 
no de lloguer. 
 
El Sr. SIERRA afegeix que les tècniques de construcció de l’alcaldessa són conegudes: diu que 
va prometre 8.000 habitatges de protecció oficial o de lloguer assequible i amb prou feines en 
farà 800. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, ERC, PSC i Sr. Puigcorbé, amb 
la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, PP i CUP i amb l'abstenció de Cs.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
3.-  (E.01.6049.17) APROVAR inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de 
l’ús privatiu de domini públic d’una part del conjunt industrial protegit situat al c/ de Pellaires 
núm. 30-38, conegut com Palo Alto, amb la finalitat de consolidar el conjunt industrial de Palo 
Alto com a centre de producció artística i cultural a l’entorn del disseny i la creació de la ciutat, 
mitjançant la implantació d’una residència d’empreses amb projectes “tractor”, i la d’una 
incubadora d’empreses; SOTMETRE’L a informació pública durant el termini de trenta dies i, 
si no s’hi formulen reclamacions o aŀlegacions, TENIR per elevat automàticament aquest acord 
d’aprovació inicial a definitiva; CONVOCAR la concurrència pública per adjudicar la 
concessió; i FACULTAR l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
El Sr. MONTANER explica que el permís de vint anys per a l’ús privatiu ha caducat. Diu que 
ja es va informar que el conjunt passaria a ser de gestió pública en un 55 %, que un 30 % 
aproximadament el gestionaran les empreses amb els projectes tractor, i un 15 % serà dels 
projectes incubadora. Garanteix que la gestió serà compartida amb el concessionari que guanyi 
el concurs i que es conservarà la finalitat pròpia del conjunt com a centre de producció artística 
i cultural.  
Recorda que ja es va presentar fa un mes i que llavors no hi va haver prou vots, i explica que fa 
dos anys que s’hi treballa i gairebé un any que s’elaboren, amb els Serveis Jurídics de 
Patrimoni, les clàusules per fer la convocatòria. Detalla que l’últim mes s’hi ha introduït tota 
una sèrie de canvis, que són sobretot que les empreses hi podran estar quinze anys, una millor 
governança i qüestions com que el concessionari podrà obtenir un 10 % de benefici propi. 
Acaba dient que si s’aprovés entraria en un període de trenta dies d’informació pública per 
presentar aŀlegacions, i que en aquest temps hi introduiran alguns canvis que han quedat 
pendents, com ara assegurar la continuïtat de Palo Alto com a centre de producció artística i 
cultural, la gestió integral i unitària del conjunt i la transició, que pot durar mesos, de la situació 
actual fins a la definitiva, amb la progressiva cessió d’espais a l’ús públic.  
Ref:  CCP 1/19 Economia 16 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
El Sr. BLASI confirma que el mes de desembre ja es va tractar aquest punt. Per al seu grup, els 
canvis que s’hi han fet no són substancials, encara que hi hagi un període d’aŀlegacions durant 
el qual n’hi pot haver més. Reconeix que aquesta iniciativa va amb retard, però que no és per 
culpa ni del gestor actual ni dels grups de l’oposició, sinó del Govern, que n’ha marcat els 
tempos.  
Afegeix que els agradaria que hi hagués acord amb l’actual gestor de Palo Alto. 
Recorda que, com ja va dir al desembre el seu grup, hi ha dos altres recintes, Can Ricart i Can 
Batlló, on havia prosperat i tirat endavant la concessió de la gestió, i que els agradaria que el 
model fos el mateix.  
Anuncia que hi faran una abstenció, però que seran molt rigorosos amb les aŀlegacions i 
vigilaran amb molta atenció si s’accepten o no. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Demana saber on és la 
diferència entre el que el Sr. Montaner va presentar fa un mes i el que presenta avui. Afirma que 
han parlat amb els concessionaris i que aquests asseguren que ni tan sols s’han reunit amb 
l’ajuntament i que no hi ha hagut cap canvi. No entén com poden fer això.  
Diu que no els queda cap més remei que posicionar-s’hi en contra, però voldrien saber com és 
que de les novetats que el Sr. Montaner anuncia que s’han produït no n’han parlat amb els 
promotors. 
 
La Sra. CAPDEVILA informa que han assolit un acord amb el Govern que els permet fer un 
vot favorable a la proposta, perquè els obstacles que els van portar a abstenir-s’hi en la comissió 
anterior s’han resolt parcialment.  
Afirma que l’acord al qual han arribat millora les condicions per a les entitats i associacions del 
barri del Poblenou i del districte de Sant Martí en general. Alerta, però, que l’acord assolit és 
per a aquesta aprovació inicial. Diu que gràcies al teixit associatiu i al Grup ERC s’aconsegueix 
que Palo Alto tingui una gestió i una participació majoritàriament pública, amb un 55 %, però 
que el seu grup hauria volgut anar més enllà.  
Destaca un altre element de l’acord que considera essencial per al seu grup, i és que la Comissió 
d’Equipaments del Poblenou tindrà garantides instaŀlacions per a les entitats que en formen 
part.  
Finalment, recorda que resta pendent la formalització d’aquests acords amb les entitats i 
demana al Govern que ho faci amb la màxima celeritat, de manera que els permeti votar 
afirmativament en el moment de la tramitació final del projecte. 
 
La Sra. BALLARÍN opina que aquest concurs hauria d’homologar-se al corresponent a una 
fàbrica de disseny i a l’economia creativa i que això s’havia estat treballant a Palo Alto.  
Anuncia que votaran a favor en aquesta aprovació inicial, després d’haver-ne parlat amb la 
regidoria del districte, però exigeix diversos compromisos que, si no es compleixen durant la 
fase d’aŀlegacions, no hi votaran a favor en l’aprovació definitiva.  
Diu que per al seu grup és important distingir entre els espais de gestió directa del 
concessionari, que han de complir tot un seguit de condicions, i els espais que mantingui 
temporalment l’ajuntament. També proposa diverses condicions sobre la governança, amb 
majoria pública però amb representació de la concessionària i dels grups municipals. Diu que 
també s’ha de garantir la viabilitat econòmica del projecte i que, sobretot, és molt important la 
coherència temàtica del projecte.  
Avança que, amb aquests condicionants, també votarien a favor l’aprovació final.  
 
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 17 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
El Sr. MULLERAS demana al Sr. Montaner què els ha promès als membres dels grups ERC i 
PSC, perquè el que han dit avui a la comissió no figura a l’expedient, que és gairebé calcat al 
que es va presentar fa un mes. Diu que li ha semblat que algunes de les coses que han dit uns i 
altres es contradeien i que no sap què farà amb aquest trencaclosques.  
Es mostra sorprès que s’apliqui un criteri amb Palo Alto diferent del que es va aplicar a Can 
Ricart i a Can Batlló, per exemple segons si el gestor és un o és un altre. Assegura que el Sr. 
Montaner no ha parlat amb els gestors de Palo Alto des de la votació anterior.  
Conclou que, per coherència, el seu vot ha de ser el mateix que l’altra vegada: negatiu.  
 
La Sra. REGUANT recorda les seves objeccions de fa un mes, que continuen sent la distribució 
de la gestió, que inicialment s’havia parlat que seria d’un 65 % pública, i el que s’aprova ara és 
d’un 55 %, amb la qual cosa es renuncia a una part que hauria estat positiu que gestionés 
directament Barcelona Activa.  
Acaba dient que mantenen la posició de fa un mes i s’hi abstindran. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que hi votarà a favor.  
Creu que no es pot comparar Can Batlló, que és una cooperativa, i Palo Alto, que és un projecte 
completament diferent. Precisa que la proposta del Grup PSC la troba molt adient i li agrada la 
paritat en la governança, com ell demanava en l’anterior comissió, amb un 45 % per a la 
concessió, i també aprova el 10 % dels beneficis, per tal com això també compensarà aquesta 
empresa de possibles dèficits. Assegura que no és fàcil trobar empreses culturals d’aquesta 
mena. 
 
El Sr. MONTANER confirma que, efectivament, l’encaix de voluntats i interessos és difícil i 
que intenten arribar a la millor solució. Li sembla lògic que sigui diferent cada cas i que cada 
cas trobi el seu model, perquè les ciutats no són homogènies. I per això, explica, no és el mateix 
Fabra i Coats que Can Batlló, que Can Ricart, i diu que ara s’ha de trobar el model per a Palo 
Alto, que ja existeix en part i que ara ha d’entrar en una nova fase.  
Assegura que els de Palo Alto sí que han participat en el procés.  
Confirma que hi ha paràmetres que es mantenen, el més important dels quals és el dels 
percentatges i el caràcter públic del conjunt. Diu que han canviat els anys, els ajustos per fer-ho 
més sostenible econòmicament, la paritat del Consell de Direcció i altres matisos que són 
importants. Concedeix que no ho han treballat directament amb els que ara hi són, que poden 
ser els concessionaris, sinó que s’ha treballat políticament per arribar a aquest encaix tan difícil. 
 
El Sr. BLASI recorda que el barri on és Palo Alto no és el Poblenou, sinó el Front Marítim.  
Vol saber exactament quins acords s’han tancat, perquè diu que no en sabia res, i li hauria 
agradat conèixer quines eren les intencions amb relació a les aŀlegacions que s’hi presentaran.  
Diu que no modificaran el vot, com ara es plantejava, però que no li ha agradat gens el 
contingut del debat. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Confessa que li sembla greu el 
que ha reconegut el Sr. Montaner, que no havia parlat amb els concessionaris actuals, perquè 
són els més interessats a donar continuïtat al projecte. Això li fa pensar que al Govern no li 
interessa que els qui han posat en marxa el projecte s’assabentin que el seu projecte passarà a 
mans públiques perquè s’hi instaŀlin unes altres entitats que s’ho trobaran tot fet.  
També li reclama que si arriba a pactes amb altres grups municipals els ho anunciï abans 
d’entrar a la comissió, per saber exactament què es votarà. Demana una mica de transparència 
en la gestió pública. 
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 18 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
El Sr. MULLERAS insisteix en el mateix, que venen a una comissió i es troben una sèrie de 
pactes dels quals ningú n’ha parlat amb el seu grup.  
Insisteix a expressar el seu vot en contra, també, perquè el Govern no ha parlat amb els qui 
havia d’haver parlat primer, que són els que han gestionat Palo Alto tots aquests anys. 
 
El Sr. Montaner expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa l'abstenció del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Reguant expressa l'abstenció de la CUP i el 
Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S'APROVA. 
 
4.-  (DP-2018-27329) APROVAR inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de 
l'ús privatiu respecte de la finca de propietat municipal del carrer Ciutat de Granada núm. 108-
116, grafiada en el plànol annex, a favor de la Fundació Privada Hospital Evangèlic, amb 
caràcter onerós i un termini de cinquanta anys, amb la finalitat de dur a terme la construcció i 
gestió d’un centre d’atenció intermèdia sociosanitària, prestant serveis d’internament de llarga i 
mitja estada, àrea ambulatòria, farmàcia hospitalària i diagnòstic per la imatge; SOTMETRE’L 
a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o 
aŀlegacions, TENIR per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; 
ADJUDICAR la concessió directament a la Fundació Privada Nou Hospital Evangèlic; 
FORMALITZAR la concessió; i FACULTAR l'Alcaldia per a la realització de totes les 
actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
El Sr. AYALA informa que el conveni amb aquest hospital que es va signar l’any 2016 ja 
preveia el trasllat a la nova ubicació. Afirma que el centre donarà servei al 80 % de la població 
de l’AIS Barcelona Litoral Mar, que fins ara s’han de desplaçar per a determinats tractaments 
mèdics. Diu que l’Hospital Evangèlic està integrat a la Xarxa de Centres d’Internament 
d’Utilització Pública de Catalunya i que té convenis amb les entitats públiques de salut de 
Catalunya des de l’any 2012. Recorda que el Consell Plenari ja va aprovar el 21 de desembre el 
Pla urbanístic integral que regulava aquest equipament sanitari. 
 
El Sr. BLASI anuncia que hi votaran favorablement i s’alegra que el periple d’aquesta institució 
finalment sembla que arriba al seu punt final. 
 
El Sr. SIERRA explica que tenen algun dubte sobre l’expedient i que volen preguntar al Sr. 
Ayala respecte a la subjecció d’aquestes clàusules, havent-hi un termini de cinquanta anys, a la 
Llei hipotecària, concretament sobre les conseqüències que podria tenir que es produís algun 
tipus de gravamen sobre la finca o algun impagament.  
 
La Sra. CAPDEVILA expressa que, tal com van fer a la Comissió d’Urbanisme i al districte de 
Sant Martí en relació amb el tràmit urbanístic previ, avui també votaran favorablement aquest 
punt, que permetrà obrir un nou hospital al districte i compensar la manca de serveis sanitaris 
que tenen allà. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia que el seu vot també serà afirmatiu. Informa que han constatat 
l’esforç que ha fet aquest hospital per traslladar-se al nou emplaçament i construir aquest 
edifici. Informa que es tracta d’un centre sociosanitari destinat sobretot a gent gran. Es felicita 
en constatar que en tots els tràmits (Comissió d’Urbanisme, districte, etc.) hi ha hagut consens i 
no hi ha hagut aŀlegacions, i que això és difícil que passi en un projecte d’aquesta ciutat.  
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 19 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
El Sr. MULLERAS insisteix a recordar el consens que hi va haver a la Comissió d’Urbanisme i 
diu que, per tant, també hi votaran a favor avui.  
 
La Sra. REGUANT anuncia que hi votaran en contra i s’adreça a la Sra. Ballarín fent-li veure 
que no hi ha consens. Estan en contra de cedir sòl públic a una entitat privada i religiosa. Sap 
que es necessiten més centres sociosanitaris a la ciutat, però pensa que cal treballar per un 
sistema sanitari cent per cent públic i sobirà. Entén que expropiar forçosament sòl a petits 
negocis i a habitatges per acabar revertint-lo en aquest tipus de centres no és cap aposta per un 
sistema sanitari públic.  
Anuncia que s’absentarà una estona de la comissió perquè a la plaça de Sant Jaume hi ha una 
manifestació de suport al moviment feminista i a les dones d’Andalusia davant del que 
anomena «pacte de la vergonya infame» per fer govern d’alguns dels partits que hi ha presents a 
la comissió.  
 
El Sr. PUIGCORBÉ manifesta que hi votarà a favor. 
 
El Sr. AYALA precisa que la concessió no grava mai el sòl, que sempre és propietat municipal, 
i que en cas d’impagament es produiria una subhasta judicial, en la qual l’ajuntament retiraria la 
subhasta pagant el deute hipotecari. Explica que és per això que al mateix plec es reserva el dret 
a autoritzar la hipoteca. S’adreça al Sr. Sierra dient-li que si necessita més informació després la 
hi pot donar amb més exactitud.  
 
El Sr. SIERRA manifesta el vot favorable a l’expedient i dona la benvinguda al Govern a aquest 
sistema de coŀlaboració publicoprivat. Expressa que si ho haguessin fet abans i no quan falten 
només cent trenta dies perquè hi hagi un nou govern municipal, hauria anat millor aquest 
mandat.  
 
El Sr. Montaner expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
contrari de la CUP i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S'APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d'impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
5.-  (M1519/10848) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: i. Que el govern municipal articuli, 
de forma immediata, els mecanismes necessaris per tal de sotmetre a aprovació inicial un 
pressupost expansiu i de progrés pel 2019 que respongui a les necessitats reals de la ciutat. ii. 
Iniciar un procés de participació real amb la ciutadania i els grups municipals sobre unes bases 
solvents com a punt de partida per poder dialogar. iii. Elaborar un document formal de 
Pressupost per l'actual exercici que sigui sotmès als mecanismes legalment previstos per tal de 
ser aprovats de forma definitiva. 
 
Tractat conjuntament amb els punts 1 i 9 de l’ordre del dia. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 20 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Sendra expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el 
Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa l'abstenció de la CUP 
i el Sr. Puigcorbé expressa la seva abstenció. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
6.-  (M1519/10821) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: - Constatar el rebuig dels ciutadans 
vers la gestió econòmica municipal. - Desenvolupar un Pla Estratègic, amb les aportacions de 
tots els grups municipals per promocionar i rellançar l'activitat econòmica de Barcelona. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Vol recordar el debat que han 
tingut abans respecte al pressupost municipal i diu que hi ha una dada de l’últim baròmetre 
municipal que ha passat desapercebuda, que és que el 51,8 % considera que ha empitjorat la 
situació econòmica de la ciutat, i tampoc tenen perspectives gaire positives de cara al futur. 
Creu que això és el resultat d’una degradació constant durant tota la legislatura, que se suma, 
afegeix, a la inestabilitat política provocada pel procés i a la inseguretat jurídica creada per 
l’ajuntament amb moltes decisions que han provocat, diu, la caiguda d’empreses de gairebé un 
16 %, la caiguda de l’ocupació hotelera i la fugida d’inversions. Es refereix també a la 
moratòria de llicències, a les decisions arbitràries en el sector de la restauració i el comerç, al 
top manta, als llauners i mojiteros que fan competència deslleial al comerç. Considera que a 
banda del comerç i el turisme també han quedat molt afectats els autònoms i l’economia més 
innovadora. 
Vol que es torni a parlar de les conclusions d’aquella Comissió d’Estudi de la Situació 
Econòmica que es va fer a l’ajuntament, unes conclusions que van ser aprovades pel Consell 
Plenari i que pensa que s’han desat en un calaix. Proposa que amb aquelles conclusions i altres 
aportacions es podria fer un pla estratègic que capgirés la situació econòmica que viu en aquests 
moments la ciutat, a fi de revitalitzar-la. 
Sosté que la dada del baròmetre és preocupant i que porta conseqüències, i per això pensa que 
la situació s’ha de revertir, cosa que considera que es pot fer amb la seva proposta. 
 
La Sra. RECASENS diu que votaran a favor de la proposta. Es refereix també al baròmetre, en 
què el 51,8 % dels enquestats creuen que la situació econòmica a la ciutat ha empitjorat, un 8 % 
més que al juny. Recorda també que al juny un 52 % de la població valorava la gestió de 
l’ajuntament com molt bona i un 22 % com dolenta o molt dolenta, al desembre un 43 % de la 
població la valora bé, però els que la troben dolenta són el 42 %, xifra que és un 20 % més alta.  
Diu que això ha passat amb una alcaldessa que evita parlar de creixement econòmic, de 
coŀlaboració publicoprivada, d’agents econòmics. Assegura que el partit del Govern es va 
presentar a les eleccions parlant de decreixement econòmic i que han hagut de virar el discurs 
quan han vist que amb això no es generava progrés social ni econòmic sinó que, diu, es 
centrifugava la pobresa. Acusa el Govern d’haver desfet la Taula Barcelona Creixement, una 
taula que pretenia que la responsabilitat del creixement econòmic fos compartida i no de 
l’ajuntament, i creu que va ser una decisió errònia. Recorda que era una iniciativa liderada per 
l’ajuntament, però que reunia tots els agents econòmics i socials de la ciutat, que estava 
orientada a promoure el desenvolupament econòmic, i que havia treballat i posat en marxa 
trenta mesures, i calia consolidar-la. Reconeix que el Govern ha posat en marxa cap al final de 
mandat el Consell Assessor de Promoció de Ciutat, intentant recuperar la idea anterior, però 
constata que aquest consell s’ha reunit només una vegada, el dia mateix de la constitució. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 21 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Demana què ha passat amb aquest consell assessor.  
 
La Sra. CAPDEVILA troba que la proposta és redundant amb les reflexions que es van fer en el 
si de la Comissió Permanent per Avaluar la Situació Econòmica, que es va acabar fa mig any. 
Diu que allà es van apuntar mesures per garantir un desenvolupament econòmic sostenible a la 
ciutat, i que s’hi van elaborar unes conclusions que haurien de ser el pla estratègic que ara el 
Grup de Cs demana. Per això creu que aquest pla ja hi és.  
Comparteixen l’opinió sobre la deixadesa del Govern per treballar amb el teixit productiu i 
garantir una millor situació econòmica que reverteixi en les millors condicions de vida dels 
barcelonins i com una eina potent de reducció de les desigualtats, però no comparteixen moltes 
afirmacions del Grup de Cs que han fet en aquesta mateixa comissió i en diverses ocasions, avui 
també. Posa com a exemple la campanya que han fet desitjant que es complís la seva pròpia 
profecia sobre l’enfonsament de l’economia catalana, que no s’ha complert tal com demostren 
les dades sobre congressos o inversió estrangera, que han tingut rècords històrics; diu també que 
Barcelona és la tercera ciutat europea preferida per iniciar una start-up i que el creixement de 
l’economia catalana es manté per sobre de la mitjana espanyola.  
Conclou que per tot això que ha dit s’abstindran en aquesta proposta. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que no tenen cap problema per constatar el rebuig de la ciutadania a la 
gestió econòmica municipal i que les dades del baròmetre parlen per si mateixes. Afegeix, però, 
que a més d’això cal proposar mesures realistes per millorar la situació i considera que aquesta 
proposta de pla estratègic, a cent trenta dies de la fi del mandat i sense cap esment al Pla 
estratègic metropolità, al Pla visió 2020, a altres condicionaments que existeixen, no té gaire 
sentit.  
Fa notar que quan el seu grup va deixar el Govern municipal, en el qual van fer tot el possible 
perquè l’economia municipal funcionés bé, i de fet funcionava molt millor en aquells moments 
que aquest 2018, van demanar la creació d’aquesta comissió d’estudi a la qual feia esment la 
Sra. Capdevila. Explica que la comissió va tenir 8 sessions i 64 compareixences i que van ser 
capaços de pactar-hi 149 mesures, però que ja havien avisat que al costat d’aquestes mesures 
calia posar-hi dotacions pressupostàries i calendari, i això va ser rebutjat de manera expressa.  
Considera, per tant, que proposar ara un pla estratègic, en aquest context i a cent trenta dies de 
les eleccions, és un brindis al sol.  
Diu que comparteixen la preocupació i l’interès, però que s’hi abstindran. 
 
El Sr. MULLERAS constata que en aquests quatre anys la gestió de l’ajuntament ha estat 
negativa. Recorda una dada prou significativa que han comentat abans sobre la creació 
d’empreses a la ciutat, que diu que en dos anys ha baixat un 16 %. Assegura també que un 51 % 
dels barcelonins rebutgen la gestió econòmica municipal. Considera que amb aquestes dades es 
demostra que la Sra. Ada Colau és un llast per a la ciutat, tant internament com externament. 
Esmenta internament la disminució d’inversions, la disminució de l’activitat potencial i futura, 
l’impost del 30 % immobiliari, les terrasses, la fiscalitat més elevada d’Espanya, i assegura que 
totes aquestes actuacions són algunes de les que fan que la gestió de la Sra. Ada Colau sigui 
negativa per a l’economia de Barcelona.  
Afegeix que, externament, ja se sabia que la Sra. Ada Colau no era gaire business friendly, però 
assegura que la seva acció és business hater, perquè el missatge que envia és de fre a les 
inversions internacionals i a l’atracció de talent, al turisme, a la imatge internacional de 
Barcelona. Diu que a tot això hi contribueix l’activitat dels okupes, del turisme incívic, del 
turisme cannàbic, etc., i també, malauradament, diu, la inestabilitat política que genera el 
procés independentista a la ciutat, l’actuació dels CDR el passat 21 de desembre o el mes 
d’octubre. Assegura que tot això es trasllada a una disminució de les inversions i de l’economia. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 22 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Conclou que per tots aquests motius hi votaran a favor i que la proposta és molt adequada. 
 
El Sr. GÓMEZ confessa que fa un any, quan ell va arribar, les previsions de l’economia de 
Barcelona feien pànic i que en canvi avui poden estar molt contents. Vol destacar dues dades: 
una, l’atur està ja en nivells de 2011, i cada any baixa; dues, la creació d’empreses i la captació 
d’inversió d’empreses estrangeres estan en nivells altíssims, sobretot en tecnologia, o 
biomedicina. Creu que Barcelona viu avui un dels millors moments econòmics de la seva 
història. Assegura que calen més oficines, més espai per a empreses. Per això pensa que, venint 
d’on venim, hauria d’estar tothom molt content. 
Explica que el Consell de Ciutat, del qual forma part gent privada, que no és de l’ajuntament, 
presentaran aviat unes conclusions, i d’aquí sortiran unes propostes.  
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Dona les gràcies als grups que 
li han donat suport i vol respondre a tres coses. Diu a la Sra. Capdevila que entén que vulguin 
disfressar tot això d’alguna manera, però li recorda que acabem de discutir que Barcelona no té 
precisament una salut econòmica de ferro, una situació amb els comptes desquadrats, amb un 
pressupost que està pendent d’uns ingressos que no se sap si arribaran. Li recalca que la fugida 
d’empreses és una evidència, que hem perdut congressos com el Barcelona Convention Bureau, 
que aquest any se’n faran molts però que es perdran en el futur. Li recomana que parli amb el 
sector turístic, i no li vol dir res del sector comercial, perquè ja sap que hi parla, i no creu que 
parlin bé de la situació econòmica de Barcelona, perquè només esmentant el top manta ja n’hi 
hauria prou. Assegura que quan va començar el mandat a Barcelona hi devia haver dos-cents 
manters i ara n’hi ha gairebé dos mil.  
S’adreça a la Sra. Ballarín, que havia dit que «no hi som a temps». Creu que sí que hi són a 
temps, precisament per això, perquè hi ha unes conclusions d’una comissió d’estudi econòmic 
de la ciutat que es podrien implementar perfectament com a pla estratègic. Afirma que només 
necessita voluntat política, dotació pressupostària i impuls per part del Govern. Diu que ja tenen 
la meitat de la feina feta, i que el fet que estiguin a cent trenta dies de les eleccions no ha 
d’aturar tota l’activitat de la ciutat. Pregunta si cal esperar aquests cent trenta dies mentre el 
comerç té problemes, quan es parla d’arribar a acords al Consell Plenari per intentar solucionar 
els problemes de la restauració. Pensa que l’oposició ha de fer prou feina per impulsar l’acció 
de govern i intentar que aquesta ciutat funcioni millor.  
Assegura que, quan el Sr. Gómez diu que «vivim un dels millors moments...», li recomanaria 
que deixés les xifres, es posés unes vambes i sortís al carrer a parlar amb els comerciants, amb 
els restauradors, amb la gent del sector turístic, i que escoltés el que diuen, que no és 
precisament que la ciutat de Barcelona visqui un dels seus millors moments, i estan bastant 
preocupats. 
 
La Sra. RECASENS s’adreça al Sr. Gómez i li diu que esperaran amatents aquestes 
conclusions. Reconeix que aquest estudi parla de bonances, però també adverteix de millorar els 
estímuls fiscals i la burocràcia, d’afavorir el creixement i la consolidació d’empreses, i que la 
delinqüència i la inseguretat es perceben com el primer aspecte negatiu associat a Barcelona. I 
recorda que s’han perdut grans convocatòries: l’Agència del Medicament, inversions 
milionàries com la de l’hotel al Deutsche Bank, de la Torre Agbar, etc. Recomana que es posi 
tothom a treballar pel bé de la ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu que la Sra. Mejías no pot confondre el primer punt de l’ordre del dia, 
en què s’ha posat en tela de judici si l’ajuntament fa les coses com cal, amb la salut econòmica 
de Barcelona. Li ha dit que «parli...» i assegura que parla amb gent del món del turisme i amb 
gent del comerç, i que evidentment ningú li transmet aquest missatge catastrofista que el Grup 
Ref:  CCP 1/19 Economia 23 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
de Cs sempre vol transmetre, i que encara sort que no hagi parlat, per casualitat, del procés, que 
surt habitualment. Li agraeix que avui no n’hagi parlat, i diu que no té res a veure una cosa amb 
l’altra. Afirma que la salut de Barcelona no és dolenta del tot, que ho van discutir molt i que 
aquest pla estratègic el van elaborar entre tots els grups de l’oposició.  
 
El Sr. GÓMEZ afegeix que no sols no s’han perdut esdeveniments internacionals, sinó que se 
n’han guanyat. Diu que la Fira està en el seu millor moment, com els operadors, que s’ha captat 
un esdeveniment que és de la mateixa dimensió que el Mobile World Congress, que fa poc 
anunciaven que a Ca l’Alier s’hi instaŀlarà el centre de mobilitat urbana de la Unió Europea, 
amb una inversió de centenars de milions per a la ciutat. Assegura que són notícies no bones, 
sinó boníssimes. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i agraeix el suport dels altres 
grups. Diu a la Sra. Capdevila que sí que ha sortit el procés, perquè abans ha parlat de les 
empreses fugides de la ciutat de Barcelona, que en molts casos era a conseqüència de la 
inestabilitat política.  
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
7.-  (M1519/10818) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el govern municipal creï un 
Grup de Treball amb els agents econòmics, culturals i socials pertinents amb l'objectiu de 
definir un projecte d'activitats i accions de promoció de la ciutat durant els mesos d'hivern que 
fomenti una desestacionalització del turisme i una major oferta d'activitats culturals i lúdiques 
per als barcelonins. 
 
La PRESIDENTA llegeix el text transaccionat de la proposta. 
 
La Sra. CAPDEVILA explica que han acceptat una transacció amb el Govern, que és el text que 
s’acaba de llegir.  
Diu que han fet aquesta proposició perquè Barcelona és una ciutat viva i activa, i amb bon 
temps durant tot l’any. Diu que tanmateix la ciutat aprofita molt bé la temporada d’estiu, que es 
pot considerar que va del congrés mundial de mòbils fins a l’octubre. Considera que la 
promoció de «Barcelona d’estiu» és fins i tot excessiva, com s’ha debatut molts cops en aquesta 
mateixa comissió o en altres debats, i genera externalitats per als veïns i veïnes que assegura 
que no s’han reduït en aquest mandat i que fan que Barcelona corri el risc de semblar un parc 
temàtic.  
Exposa que, en canvi, l’hivern és un període mancat d’oferta d’activitat, i la manca de suport de 
l’ajuntament fa que la ciutat estigui lluny, en programes d’hivern, d’altres ciutats europees en 
les quals s’hauria d’emmirallar. Diu que aquest Cap d’Any ha estat el primer en què s’ha creat 
un atractiu important per a visitants, però sobretot per a gent de la ciutat, i constata que en 
aquest mandat les alternatives ofertes no s’han impulsat amb l’energia que requeririen per 
assolir l’èxit esperat. Afirma que hi ha activitats tradicionals que funcionen des de fa moltíssims 
anys, com la Fira de Santa Llúcia, però entén que està poc promocionada per l’ajuntament. Diu 
que tothom ha sentit a parlar de les fires de Nadal de Centreeuropa, com ara de Viena, i 
considera que la Fira de Santa Llúcia està absolutament a l’altura d’aquestes fires, però dubta 
Ref:  CCP 1/19 Economia 24 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
que sigui coneguda pels ciutadans europeus, per falta de promoció. Es lamenta que Barcelona 
estigui fora del circuit europeu de les grans orquestres i que l’ajuntament desaprofiti 
l’oportunitat d’oferir les condicions òptimes perquè hi hagi una oferta cultural, de comerç de 
proximitat, gastronòmica, etc., que sigui un element més per desestacionalitzar el turisme i de 
crear un model de turisme més de qualitat i més respectuós amb la ciutadania.  
Creu per això que cal garantir l’actuació dels agents econòmics i socials per repensar quina 
ciutat ens agradaria tenir a l’hivern, amb quines activitats per a la gent que ens ve a visitar però 
sobretot per als veïns i veïnes, per als comerciants, per a les entitats de la ciutat, i mostrar una 
Barcelona lluminosa i que aposta per un projecte de ciutat de qualitat.  
Conclou que en el marc del Consell de Ciutat i Comerç es pot trobar el consens necessari i 
sortir del debat sovint estèril i que representa un xoc, gairebé cada any, entre agents, grups 
municipals i ciutadania. Proposa, en definitiva, que ens agradi l’hivern i que l’hivern agradi als 
nostres visitants.  
 
La Sra. RECASENS assegura que és un error que la transacció esmenti el Consell Ciutat i 
Comerç, quan la proposta parla de turisme i tenim el Consell de Turisme i Ciutat.  
Li plau molt que Esquerra reivindiqui les activitats de Nadal, però assegura que el sector estava 
molt més content amb la pista de gel que amb la seva proposició. Reconeix que 
desestacionalitzar el turisme és un dels reptes que ha tingut la ciutat i que cal repartir els 
beneficis del turisme durant tot l’any i ajudar a corregir les externalitats negatives que hi pugui 
haver, per aconseguir més estabilitat laboral, menys massificació dels punts d’interès turístic o 
la sobrecàrrega dels serveis públics, i millorar la qualitat de l’experiència del visitant i, en 
definitiva, la qualitat de Barcelona com a destinació. Pensa que una bona campanya d’hivern 
podria ser una bona solució.  
Recorda que en anteriors comissions el seu grup ja ha denunciat la manca de compromís 
nadalenc del Govern pel que fa a promoció del comerç, iŀluminació de carrers, organització 
d’activitats culturals i lúdiques. Diu que voldrien recuperar la iniciativa del concurs 
d’enllumenat que es feia per a estudiants i per a dissenyadors consolidats i del qual recorda que 
ja se n’havien fins i tot proclamat els guanyadors, i no se’n va fer res.  
Recorda que van demanar al Govern que un cop passades les festes haurien de dissenyar de nou 
la campanya i parlar de reprogramació cultural, que doni més pes a les èpoques de menys 
afluència turística, d’incentivar productes turístics no vinculats a la temporada alta, com el 
turisme gastronòmic, el creatiu, el de fires o congressos i l’esportiu. I assegura que tot això ho 
reclamen de la mà del sector econòmic i social. 
 
El Sr. SIERRA anuncia que hi votaran a favor. Denuncia, però, que són poc creïbles respecte a 
aquesta iniciativa, a la qual veuen poca viabilitat. Entén també que la qüestió s’ha de tractar al 
Consell de Turisme i Ciutat, i no al Consell de Ciutat i Comerç.  
Rebla que el Grup ERC és poc creïble perquè són ells els qui van votar la Sra. alcaldessa, els 
qui governen amb ella a l’àrea metropolitana encara que no els necessitin perquè amb el PSC 
podrien fer-ho folgadament, i els qui amb la CUP són còmplices d’aquest model de 
desacceleració del turisme, de la turismofòbia que han anat proferint aquest mandat. I respecte a 
la proposició, parlen de crear, quan falten cent trenta dies, un grup de treball per fomentar la 
desestacionalització. Recorda que això ho ha estat proposant el seu grup des del començament 
del mandat, que ho portaven al programa electoral. Però denuncia que no proposen mesures 
concretes per a aquesta desestacionalització i que, en canvi, han estat còmplices de retirar la 
pista de gel, o que hi ha hagut propostes museístiques d’escala mundial que han estat incapaços 
de portar a terme, o possibles concentracions multitudinàries de motos com la que hi ha ara a 
Valladolid, que atrau turisme de tot el món, mentre que aquí s’ha anat en contra de les 
concentracions de Harley Davidson. Diu que també s’ha perdut un esdeveniment esportiu 
Ref:  CCP 1/19 Economia 25 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
mundial, com el Mundial d’Hoquei femení, i que aquesta ha estat la tònica durant tot el mandat.  
Reitera que hi votaran a favor i que n’entenen l’esperit i la voluntat, però que hi veuen poca 
viabilitat. 
 
La Sra. BALLARÍN afirma que defensen un model de turisme que respecti la ciutat i els veïns i 
que per aconseguir aquest model és fonamental una promoció conjunta de la ciutat entre el 
sector públic i el privat. Diu que també volen un turisme sostenible, i que per aconseguir-ho cal 
que es desestacionalitzi. I afegeix que volen un turisme que reparteixi els beneficis per tota la 
ciutat i que doni l’oportunitat de crear activitat nova arreu de la ciutat a fi que de totes les noves 
activitats culturals, musicals, comercials se’n puguin beneficiar els turistes i els mateixos 
barcelonins.  
Defensa que el temps que el seu grup va estar al Govern van treballar en aquesta línia. Posa 
com a exemple la destinació d’una part de la taxa turística a la restauració de la capella del 
monestir de Pedralbes. I recorda que també van programar el Grec per al mes d’agost, i que 
això té un efecte crida d’un turisme cultural i una mica diferent, ja que els comerciants sempre 
es queixen que a l’agost el turisme no té gran potència econòmica ni deixa recursos a la ciutat. 
Es lamenta que allò del Grec va durar un any i va desaparèixer quan el seu grup va deixar el 
Govern. 
Entenen que la cultura, la música i el turisme de compres poden ser un bon instrument per crear 
activitats, perquè en gaudeixin els ciutadans de Barcelona i els visitants, i votaran a favor 
d’aquesta proposició. 
Troba estrany també que això vagi al Consell de Ciutat i Comerç. Considera que el Consell de 
Turisme i Ciutat i seria més adient. 
 
El Sr. MULLERAS rebla que coincideixen amb el text, que hi votaran a favor, però que també 
dubten de quin és el consell més adient, tot i que consideren que el més adequat seria el de 
Turisme i Ciutat.  
Pensa que és veritat que el Grup ERC no té gaire credibilitat en matèria de turisme d’hivern o 
de turisme de Nadal, perquè van afavorir que es retirés la pista de gel de la plaça de Catalunya, 
que era una activitat, que no només atreia molta gent i molts nens sinó que ajudava molt el 
comerç del centre. També els acusa de donar cobertura a unes crítiques que va fer la CUP, 
absolutament innecessàries, a propòsit de la cavalcada de Reis de Sarrià, que no han entès els 
comerciants que la van organitzar.  
Assegura que malgrat aquestes incoherències entre el que diuen i el que després presenten amb 
aquesta proposició, hi donaran suport.  
Critica que el Govern municipal no creu ni en el comerç ni en el Nadal, i que per tant no creu en 
el comerç de Nadal, i per això no han posat l’èmfasi necessari per donar suport a aquesta 
campanya de Nadal que ara han viscut. Creuen per això que ha estat una campanya insuficient i 
equivocada, que no respon ni als criteris comercials ni a la projecció de Barcelona. Pensa que la 
ciutat ha de ser un destí prioritari per al turisme d’hivern. 
Recorda que fa un mes van proposar, i es va aprovar, la constitució de la taula amb els 
comerciants per dissenyar una nova campanya de Nadal que fos útil per al comerç de proximitat 
i útil a escala internacional per atraure compres, i li agradaria que el Govern informés de què se 
n’ha fet.  
 
El Sr. COLOM coincideix que tant la desestacionalització com la desconcentració són bones 
guies per a la gestió d’un turisme sostenible i responsable, però també creu que s’ha de 
reconèixer quina és la realitat a la ciutat. Afirma que a Barcelona venen una mitjana 
d’1.300.000 turistes cada mes i que el mes de desembre són el 96 % d’aquesta mitjana, el mes 
de gener el 78 %, el mes de febrer el 83 %. Conclou que, efectivament, no arriben visitants cada 
Ref:  CCP 1/19 Economia 26 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
mes igual, però que avui es pot dir que el turisme està ja altament desestacionalitzat i que el mes 
de desembre té un nivell que ja és gairebé el mitjà de la ciutat. 
Assegura també que han treballat en l’aspecte cultural i que Barcelona és rica en oferta per a la 
ciutadania, i un punt d’atracció d’altra gent. Diu que aquest hivern hi ha exposicions temporals 
de Picasso, Toulouse-Lautrec, Velázquez, Jaume Plensa, Charlotte Salomon, tres de les quals en 
centres públics. 
Pel que fa a la taxa turística, diu que contribueix al Festival de Llum Barcelona, a la Biennal de 
Pensament Ciutat Oberta i al març al Festival d’Obertura.  
S’adreça a la Sra. Ballarín demanant-li si quan diu «el Govern» es refereix a tots els membres 
del Govern, perquè quan ha parlat de la capella sap que va ser una iniciativa del districte de les 
Corts, del qual ell és regidor. 
Pensa que es fa un treball continuat i que continuaran fent-lo, i per això han fet aquesta 
transacció, perquè creuen que en el Consell de Ciutat i Comerç es treballen tots aquests 
aspectes.  
 
La Sra. CAPDEVILA reconeix que gairebé tots els intervinents han recomanat que aquesta 
qüestió es tractés al Consell de Turisme i Ciutat, i que per ells no hi hauria cap problema per 
canviar-ho, però aŀlega que és el Govern qui fa la transacció. Considera que si es tracta 
d’atraure barcelonins però també gent de fora, potser sí que seria més adient el Consell de 
Turisme i Ciutat.  
S’adreça al Sr. Sierra i li diu que a la proposició no parlen només de Nadal. Assegura que de 
Nadal el Grup ERC n’ha parlat moltíssim i que ha criticat moltíssim el Govern, tant en aquesta 
comissió, com al Consell Plenari, com en altres comissions. Diu que han dit, i ho mantenen, que 
el Govern no creu en Nadal i fa un Nadal pobre i trist, que van criticar el fet que aquest any 
s’iŀluminessin menys carrers que mai. Vol aclarir, però, que la seva proposta és per atraure gent 
de Barcelona i gent de fora durant tot l’hivern. Per això ha explicat que Barcelona quedava fora 
del circuit europeu de grans orquestres, que el Gran Teatre del Liceu es promociona poquíssim i 
que calia arribar aquests mesos d’hivern a un turisme de qualitat, que vingui a buscar coses 
diferents que el que ve habitualment amb la campanya d’estiu. Volen un turisme que vingui a 
buscar cultura i bona gastronomia, que vingui a comprar a totes les botigues de Barcelona, i 
pensa que aquesta és la manera d’afavorir aquests mesos. 
S’alegra del que deia el Sr. Colom, que el mes de desembre ha anat molt bé. Agraeix els vots 
favorables, i que decideixi el Govern si es canvia al Consell de Turisme i Ciutat. 
 
La Sra. RECASENS afirma que el mes de desembre ha anat molt bé per la festa de Cap d’Any 
que va instaurar l’anterior Govern, i que és això el que ha salvat el mes de desembre.  
Diu que han passat el mandat parlant i elaborant un pla estratègic i creu que el que fa falta són 
accions concretes i sobretot diversificació en matèria cultural. 
 
El Sr. COLOM respon que la festa esmentada s’ha anat fent cada any i cada any s’ha anat 
millorant.  
Retreu als grups de l’oposició que, digui el que digui el Govern, ells diran que la realitat és una 
altra.  
Assegura que han negociat i han consensuat la transacció, que parla del Consell Ciutat i 
Comerç, i creu que és el lloc adequat per parlar d’aquest aspecte amb les entitats econòmiques i 
socials. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la 
Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA amb el redactat següent: 
Ref:  CCP 1/19 Economia 27 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal treballi en el marc del 
Consell Ciutat i Comerç, amb els agents econòmics, culturals i socials pertinents amb 
l’objectiu de definir activitats i accions de promoció de la ciutat durant els mesos d’hivern 
que fomentin una desestacionalització del turisme i una major oferta d’activitats culturals i 
lúdiques per als barcelonins i les barcelonines. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
8.-  (M1519/10855) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que es convoquin de forma 
extraordinària el Consell de Ciutat i Comerç i el Consell de Ciutat i Turisme per tractar sobre 
les pèrdues econòmiques derivades de l'increment de la inseguretat ciutadana a Barcelona i 
debatre mesures per minimitzar-ne l'impacte, de prevenció i de millora dels protocols de 
presentació de denúncies, en coŀlaboració amb el sector.  
 
La Sra. BALLARÍN diu que presenten aquesta proposició perquè assegura que sovint s’oblida, 
entre els efectes que provoca la inseguretat, el perjudici a les activitats comercials, turístiques i 
hoteleres, que tenen un pes específic important en l’economia de la ciutat i en com es viu a 
Barcelona. Considera que el Govern ha tancat durant anys els ulls a aquest problema que pateix 
la ciutat i que, com a conseqüència, el problema s’ha anat agreujant. Assegura que la Sra. Pin va 
confessar que havia trigat tres anys a adonar-se que la policia era necessària, i afirma que això 
els sembla molt preocupant. Afegeix que aquest Govern no ha volgut escoltar comerciants, 
restauradors i hotelers, que alerten com aquesta inseguretat perjudica l’estabilitat econòmica, 
perquè es produeix justament a peu de carrer.  
Reconeix que el problema no té la mateixa dimensió en tots els barris, però assegura que hi ha 
carrers, que no cita per no estigmatitzar-los més, en els quals l’Associació de Comerciants 
denuncia que cada dues hores hi ha un robatori o bé als comerços o bé a la gent que passeja. 
Constata que aquesta situació és letal per al comerç, per a la restauració i per a les activitats 
turístiques.  
Declara que aquesta situació d’inseguretat és insostenible, i posa exemples concrets: els lladres 
professionals de rellotges de gamma alta, arribats l’estiu passat, que van assaltar desenes de 
turistes i barcelonins; els fullets repartits pels Mossos a l’aeroport i a la Sagrada Família per 
advertir els turistes que no tenen prou mitjans per garantir la seva seguretat; la falta de temps 
que diuen els comerciants que no tenen per anar a interposar les denúncies, perquè no poden 
tancar les botigues, en molts casos negocis unipersonals o de dues persones, i dedicar les tres, 
quatre o cinc hores que calen per denunciar. Es queixa al Sr. Colom sobre com de lluny queda 
aquella promesa de l’exconseller d’Interior Joan Saura, l’any 2009, que va prometre que el 
temps d’espera de les denúncies no superaria els trenta minuts. Assegura que tampoc molts 
turistes no denuncien tots els delictes de què són víctimes, sovint per manca de temps o pels 
nuls efectes positius que treuen de presentar la denúncia.  
Agrega que tot això explica el resultat del darrer baròmetre municipal, que ha constatat que la 
inseguretat ha esdevingut la principal preocupació per als ciutadans de Barcelona.  
Diu que el seu grup ha portat aquesta qüestió a la comissió perquè els preocupa molt, i que de 
fet ja han presentat diverses iniciatives en aquest sentit. Entenen que la seguretat ha de tractar-
se d’una manera integral dins de les mesures per donar suport a les activitats econòmiques, i per 
això esmenten tant l’acció de govern de suport al comerç com al Pla estratègic de turisme. I 
proposen que aquestes afectacions econòmiques que pateixen els comerciants, propietaris 
d’allotjaments turístics, hotels o la restauració, derivades de la inseguretat, s’abordin de manera 
integral, implicant-hi els afectats, sobre com han d’actuar els cossos de seguretat i la Guàrdia 
Urbana a l’hora d’afrontar el problema, tant pel que fa a la prevenció com a la reacció davant 
Ref:  CCP 1/19 Economia 28 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
dels delictes. Per això proposen que es convoqui de manera extraordinària els consells de Ciutat 
i Comerç i el de Turisme i Ciutat, per tractar la qüestió de les pèrdues derivades de l’increment 
de la inseguretat ciutadana i per debatre les mesures per minimitzar el seu impacte.  
 
El Sr. BLASI considera que hi haurà temps de fer aquestes reunions que es demanen d’acord 
amb la voluntat política que hi hagi, però reconeix que tenen poc marge de maniobra. Pensa que 
s’hauria pogut fer una barreja de les dues propostes, com comentava abans la Sra. Capdevila, i 
fins i tot convocar un macroconsell de Ciutat i Comerç i de Turisme i Ciutat per debatre tants 
aspectes que han quedat pendents en aquest mandat, probablement, diu, per la manca d’acció 
del Govern en els àmbits de la promoció del comerç i de la prevenció de la inseguretat.  
Afirma que el tema de la inseguretat el coneixia tothom, si no n’era conscient, amb el darrer 
baròmetre, i recorda que ha estat objecte de la soŀlicitud d’un Consell Plenari extraordinari per 
part també del seu grup i que serà objecte demà de la Comissió de Presidència. Diu que ja es 
veurà quina possibilitat hi ha de resposta a aquesta qüestió, no sols políticament, sinó de 
voluntat de govern per canviar dinàmiques i protocols que no funcionen. Explica que avui 
mateix una associació de comerciants de la plaça Reial els ha dit que el seu problema més 
important és el de la seguretat.  
Reconeix que és la recta final del mandat i que serà un tema de debat en campanya electoral, 
però que s’ha de posar al damunt de la taula i no es pot obviar. 
 
El Sr. SIERRA anuncia que hi votaran a favor i que ho faran perquè han defensat el comerç de 
la ciutat durant tot el mandat i també perquè han denunciat la inseguretat durant tot el mandat.  
Dona la benvinguda al Grup PSC al sentit comú, perquè afirma que tant el Govern com els 
ciutadans de Barcelona com el sector del comerç saben que són còmplices de la inseguretat, 
perquè van votar la Sra. Colau com a alcaldessa i amb ella, encara que van ser expulsats del 
Govern, continuen governant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.  
Els demana si no van explicar a la Sra. Pin, en els divuit mesos de compartir govern, què era la 
Guàrdia Urbana, i creu que no. Recorda a la Sra. Ballarín que ella va assumir la responsabilitat 
de Comerç, i en aquell temps la Sra. Colau va continuar sent la regidora de Seguretat. Demana 
si cap dels quatre membres del Grup PSC no van proposar-se com a regidors de Seguretat de 
l’ajuntament. Retreu a la Sra. Ballarín que com a presidenta del Consell de Ciutat i Comerç no 
va esmentar l’expressió «top manta», en un discurs de quaranta-cinc minuts sobre el comerç de 
la ciutat, ni la inseguretat. Recorda que el resultat va ser que es van aixecar de la reunió 
membres d’aquest consell i que és l’única vegada que ha vist que passava això.  
Recorda també que els van fer fora del Govern i que, si no, caldria demanar-se si continuarien 
defensant el model de seguretat de la Sra. Colau, que ha esdevingut un model d’inseguretat, i el 
model de comerç del Sr. Colom, que diu que coincidia molt amb el seu.  
Acaba demanant-los coherència i recordant que per més que estiguin en campanya electoral 
tothom sap què ha fet cadascú al llarg del mandat.  
 
La Sra. CAPDEVILA constata que segons els indicadors econòmics, la salut del turisme a 
Barcelona és força positiva. Diu que encara no hi ha xifres oficials, però que segons les seves 
dades l’any 2018 serà un dels millors anys pel que fa al nombre de visitants.  
Reconeix que la inseguretat ciutadana i els delictes han augmentat a la ciutat, fins al punt que 
segons el darrer baròmetre representa el problema més greu pels barcelonins, i ha passat del sisè 
al primer lloc. Diu que el turisme, en canvi, que havia estat la principal preocupació, passa del 
primer al setè lloc, per darrere de l’atur, dada que considera també molt significativa.  
Diu que el Grup ERC troba interessant debatre aquesta qüestió al Consell de Turisme o al 
Consell de Ciutat i Comerç, però no veu la necessitat que s’hagin de convocar consells 
extraordinaris. El que demanen al PSC és que es convoqui amb urgència el consell ordinari i 
que com a punt de l’ordre del dia es tracti aquest tema.  
Ref:  CCP 1/19 Economia 29 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Diu que si fos així, ells hi votarien favorablement; en el cas que es demanés el consell 
extraordinari, s’hi abstindrien. 
 
El Sr. MULLERAS diu que al marge que sigui un consell ordinari o extraordinari, l’important 
és que es faci el consell i s’hi pugui debatre la qüestió. Pensa que tant el Consell de Turisme i 
Ciutat com el de Ciutat i Comerç són punts de trobada del sector del comerç, l’ajuntament i la 
ciutat, i el sector del turisme. 
Anuncia el seu vot favorable a la proposició, independentment que sigui ordinari o 
extraordinari. 
Recorda que estan a la recta final del mandat i que la inseguretat ha esdevingut un dels temes 
principals d’aquest període, i no per voluntat dels polítics, precisa, sinó perquè així ho han dit 
els barcelonins, el baròmetre municipal. Explica que la inseguretat s’ha convertit en el principal 
problema perquè l’últim any s’ha multiplicat per cinc la inseguretat a Barcelona. Diu que s’ha 
passat del 4 al 21 %, o sigui, que un de cada quatre barcelonins ha estat víctima d’un delicte. És 
per això, conclou, que els barcelonins perceben aquest problema com el més important que 
tenen. 
Considera també que a la inseguretat cal afegir també, parlant de comerç i de turisme, 
l’incivisme de la venda iŀlegal, que diu que afecta també de manera molt important el comerç, 
sobretot en els llocs turístics, que és on tenen més activitat.  
Quant a inseguretat, esmenta els narcopisos, els furts, que diu que s’han incrementat l’últim any 
un 19 %, i diu que aquest és un tipus de delicte que impacta directament en el barceloní o en el 
visitant que passegen per la ciutat. Esmenta les estrebades, els robatoris a comerços, els 
robatoris amb violència –amb un increment també del 19 %– o fins i tot els robatoris a 
domicilis, que s’han incrementat un 23 %. 
Entén que hi ha un evident impacte en el comerç i el turisme que creu que no cal justificar, i 
entén que això s’ha de millorar, tant pel que fa a la prevenció com pel que fa a l’atenció a la 
víctima, barcelonina o visitant. 
Considera, per tant, que aquesta proposició és raonable i hi votaran a favor. 
 
La Sra. REGUANT explica que ha arribat tard i que no ha sentit l’explicació de la Sra. Ballarín, 
i pensa que els espais de participació són necessaris i cal convocar-los, i que cal treballar 
escoltant les veïnes, però que no poden compartir part del titular de la proposició. Sospita que 
en el fons sembla que alguns hagin aconseguit, després d’insistir-hi molt per crear titulars, que 
la inseguretat ara sigui la principal preocupació de les veïnes. Denuncia que el que es busca són 
solucions simplistes que omplen les xarxes, i que no s’aborden de manera complexa els 
problemes reals, als quals no s’aporten solucions reals. Diu que es parla dels problemes 
d’inseguretat de les veïnes sense tenir en compte els problemes reals que hi ha al darrere.  
Diu que no donaran suport a aquesta proposta, però no perquè no comparteixin la necessitat de 
crear espais de participació real, sinó perquè creu que les motivacions que es busquen amb 
aquesta convocatòria són continuar creant l’alarmisme que alguns s’han entestat a crear en 
aquesta ciutat. 
 
El Sr. COLOM es vol referir al que ha dit el Sr. Mulleras sobre la inseguretat, que ha assegurat 
que ha passat del 4 al 21 % per als barcelonins. Accepta que això és la realitat, però que vol dir 
que durant anys no ha estat així, que Barcelona és una ciutat segura, que The Economist diu que 
Barcelona està en el lloc tretzè dels millors destins i l’any 2015 estava en el lloc quinzè, la qual 
cosa vol dir que en dos anys de govern s’han millorat posicions.  
Reconeix que les estadístiques de criminalitat s’han deteriorat aquest any, tant a Barcelona com 
a setze ciutats més de Catalunya. Explica que ciutats com Santa Coloma, Vic, Figueres o 
Girona tenen nivells iguals o superiors de creixement de les activitats delictives, bàsicament 
Ref:  CCP 1/19 Economia 30 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
furts, i que són ciutats amb governs de diversos colors. Conclou que, per tant, és un problema 
de tothom.  
Recorda que quan la Sra. Ballarín li parlava dels mossos que repartien tríptics es referia al Sr. 
Joan Saura, un conseller, i per tant no parlava d’un regidor de l’ajuntament. Afirma que en 
aquest punt els Mossos hi tenen una responsabilitat important, perquè és competència seva la 
seguretat pública, però reconeix que també és veritat que totes les administracions hi han de 
vetllar i hi han de treballar. Diu que és veritat que els Mossos reclamen 2.000 places més a 
Barcelona, però fa veure que, tot i això, els últims mesos han portat a terme operacions 
importants, avui mateix una altra, i fa unes quantes setmanes una desarticulació important d’un 
nombre significatiu de narcopisos a Ciutat Vella. Explica que en aquest context, d’alerta 4 sobre 
5, no és estrany que la inseguretat dels barcelonins pugi. Considera que si aquest és el primer 
problema, cal fixar-se també en el tercer, el personal, que ens parla de moltes qüestions sobre 
quina és la percepció que caldria tenir. 
 
La Sra. BALLARÍN dona les gràcies als grups que els han donat suport. Respon al Grup ERC 
que han proposat un consell extraordinari perquè es tractés la qüestió i que no faran d’això una 
batalla: es conformen que es tracti en un punt de l’ordre del dia en un consell.  
Subratlla que, encara que estiguin al final de mandat, voldria començar a capgirar algunes de les 
errades que s’han produït en la seguretat. Pensa que els espais que proposen són els espais 
afectats: els experts, el Govern municipal, l’oposició. Com a Grup PSC, avança que hi 
aportaran el seu model de seguretat integral, amb el convenciment que els comerciants i el 
sector de la restauració són les millors antenes per saber què passa a cada barri i a cada carrer, i 
també per ajudar les administracions a lluitar contra la inseguretat ciutadana. Diu que hi 
explicaran el seu pla de xoc per a Ciutat Vella, la necessitat de fer una oferta pública de 1.000 
nous guàrdies urbans, però també 4.000 mossos d’esquadra. I recorda que l’alcaldessa de 
Barcelona és la presidenta de la Junta Local de Seguretat, la qual cosa vol dir que hi són tots 
però que el lideratge ha de venir de l’alcaldessa.  
 
El Sr. BLASI recorda la seva primera intervenció i diu que el tema de la seguretat és al damunt 
de la taula i ja no en sortirà fins passada la campanya electoral i fins que no canviï la situació 
d’inseguretat a la ciutat de Barcelona, que és el que interessa, i no el que els passa a altres. 
Retreu al Sr. Colom que es refugiï en la inseguretat d’altres municipis, i li diu que el que afecta 
els ciutadans de Barcelona és el que passa aquí i no a altres ciutats, i que està molt bé que digui 
que la inseguretat és l’1 però que en la percepció de la ciutadania és el 3. Recorda que això 
també passava amb el turisme i que el Govern no parava de fer consells.  
Conclou dient que tant de bo hi hagi alguna mesura, però que fins que no acabi la campanya 
electoral tot el que hi hagi per part del Govern serà gesticulació.  
Anuncia que hi votaran a favor. 
 
El Sr. SIERRA vol fer una reflexió a la Sra. Reguant per fer-li veure que allò que ella denuncia, 
que alguns grups polítics fa temps que fan pública una sensació d’inseguretat i que com que ara 
ja ho percep la ciutadania estan contents, no és així, perquè precisament les persones amb 
menys recursos, les veïnes que a ella tant li preocupen, són les que realment pateixen aquesta 
inseguretat, són les que tenen por. Diu que, en canvi, les persones que tenen piscina a casa seva 
i seguretat privada no perceben els perjudicis tan greus de la inseguretat. 
 
La Sra. CAPDEVILA es vol adreçar tant a la Sra. Reguant com al Sr. Colom, per dir-los que 
vagin a parlar amb els veïns i els comerciants, per exemple de Ciutat Vella, i que els preguntin 
si estan més insegurs ara que quatre anys enrere, o que vagin al Besòs, a parlar amb els 
comerciants i amb l’Associació de Veïns del Besòs perquè els expliquin com hi proliferen els 
narcopisos.  
Ref:  CCP 1/19 Economia 31 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Reclama a la Sra. Reguant que no vingui a donar lliçons, com si estiguessin per sobre del bé i 
del mal. Li sembla evident que en aquesta ciutat alguna cosa no s’ha fet bé perquè en alguns 
barris de la ciutat, justament als barris més desfavorits, que haurien de ser els que preocupessin 
més al seu grup –assegura que almenys al Grup ERC són els que preocupen més–, és on ha 
pujat més la inseguretat. I constata que això és el que reflecteixen els barcelonins, que han 
convertit aquest problema en el primer problema, i ells no els han fet pas un rentatge de cervell. 
 
La Sra. REGUANT assegura que amb les veïnes i amb els veïns hi parlen. Els recomana, també 
com a exercici, que llegeixin un article d’Enric Canet, del Casal d’Infants del Raval, que es 
titula «Les pors reals».  
Reconeix que és veritat que la gent té por, però té por de quedar-se sense casa, o que els 
expulsin de casa, com diu que ha passat avui al Poble-sec. Assegura que no han negat mai la 
percepció de la gent que hi ha problemes, i del que parlen és d’abordar els problemes amb la 
seva complexitat, d’abordar les causes de fons, i que a partir d’aquí podran parlar de la resta de 
coses. No accepta que es quedin només amb la punta d’un iceberg, perquè això no resol les 
condicions de vida de la gent. 
 
El Sr. COLOM s’adreça a la Sra. Capdevila i li assegura que parlen amb els veïns i que són 
conscients que existeixen els narcopisos, i diu que del 2017 ençà n’han tancat cent cinquanta, i 
que cal reconèixer la feina que fan els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana malgrat les 
condicions. 
Diu que en el que no està d’acord, i per això no hi votaran a favor, és a utilitzar la inseguretat 
com una arma política. S’adreça a la Sra. Ballarín i li diu que quan ella li demanava per a què 
volia els consells, ella mateixa ha contestat que vol fer una campanya política. Pensa que 
s’equivocaran tots si utilitzen la seguretat com un element de campanya política, i que acabaran 
com en altres llocs que s’està utilitzant, i creu que ningú dels presents voldria acabar-hi.  
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Reguant expressa el vot contrari de la 
CUP. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
9.-  (M1519/10837) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar el govern municipal a 
presentar una modificació de crèdit del pressupost prorrogat per dotar noves inversions 
municipals de l'any 2019, per import mínim de 87,1 milions d'euros, per a la seva aprovació 
inicial en la següent sessió de la Comissió d'Economia i Hisenda, que contempli els següents 
projectes d'inversió, entre altres: - Redacció del projecte d'obres de la reforma de Via Laietana, 
mantenint el doble sentit de circulació a la calçada. - Estudi de viabilitat d'aparcament públic 
soterrat al Pou de la Figuera. - Remodelació del Pou de la Figuera per convertir-lo en espai verd 
pel barri. - Ampliació i adequació del casal Pou de la Figuera per acollir una oficina de 
denúncies per al barri de Sant Pere-Santa Caterina i la Ribera. - Adquisició de baixos en la 
Barceloneta per destinar-los a habitatge per a persones grans amb problemes de mobilitat. - 
Rehabilitació i adequació dels habitatges municipals de Lancaster 7-9-11. - Redacció del 
projecte d'obres de la reforma de la plaça Urquinaona. - Adequació de la Casa de la Premsa. - 
Reforma dels carrers Enamorats, Mata i Piquer. - Redacció del projecte d'obres d'una piscina 
municipal i sala de fitness al carrer Energia. - Major dotació econòmica per a les instaŀlacions 
esportives de Magòria. - Construcció de la tercera escala dels habitatges de reallotjament de la 
Ref:  CCP 1/19 Economia 32 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Colònia Castells, junt amb la urbanització de la zona verda i reurbanització de l'espai de les 
cases enderrocades. - Reforma de les voreres de l'avinguda Madrid entre els carrers Lluçà i 
Vallespir. - Dotació d'espai per a la construcció de la residència-llar per a persones amb 
discapacitat inteŀlectual al Districte de Les Corts. - Rehabilitació i usos del Mercat de 
Vallvidrera. - Redacció del projecte d'obres de la construcció de l'IES Vallcarca. - Execució del 
projecte de reforma del carrer Pi i Maragall. - Execució del Pla de Millora Urbana del carrer 
Aiguafreda. - Execució del Pla urbanístic Teixonera 1. - Major dotació econòmica per a la 
cobertura de la Ronda de Dalt. - Dotació de solar per a la residència per a persones grans a 
Cotxeres de Borbó. - Redacció del projecte d'obres per a la construcció d'equipaments i 
habitatges a la carretera Alta de Roquetes. - Reforma d'interiors d'illa en el barri de Canyelles. - 
Rehabilitació de Can Ensenya al barri de Vallbona. - Construcció d'habitatges de protecció 
oficial i de reallotjament a Trinitat Vella. - Execució del Pla de millora i reactivació del polígon 
industrial Bon Pastor. - Major dotació econòmica per a la reforma de l'avinguda Meridiana i el 
carrer Pere IV. - Redacció del projecte d'obres de l'equipament municipal al carrer Veneçuela. - 
Ampliació dels ajuts per a la rehabilitació d'habitatges, especialment al barri Maresme-Besòs. - 
Elaboració del planejament urbanístic de la Verneda Industrial - Torrent de l'Estadella. - 
Redacció del projecte d'obres per urbanitzar el front marítim des de la platja de la Mar Bella 
fins a la plataforma prevista inicialment per al zoo marí. - Redacció del projecte d'obres per 
construir el delfinari del Zoo de Barcelona. 
 
Tractat conjuntament amb els punts 1 i 5 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Recasens expressa l'abstenció del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa l'abstenció de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa l'abstenció de la CUP i el Sr. 
Puigcorbé expressa la seva abstenció. ES REBUTJA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
10.-  (M1519/10849) Instar el govern municipal a executar els compromisos contrets el 21 d'agost 
amb ABROPORT abans no es compleixi l'any de l'acord de ciutat de 6 de febrer per la 
remodelació del Port Olímpic: - Compartint amb els restauradors el calendari de la licitació dels 
locals de restauració a la nova etapa del Port. - Amb relació a l'abast del dret preferent dels 
actuals concesionaris de drets d'ús i gaudi a estudiar-ne la seva legalitat i a incorporar-lo, 
sempre que fos possible, al plec de condicions. - Informant sobre l'estat del plec de condicions 
administratives i tècniques de licitació dels locals de restauració que es va comunicar que es 
coneixeria abans de la finalització del 2018. Que també s'informi als grups municipals 
degudament. 
 
El Sr. BLASI recorda que el 6 de febrer es va fer públic l’acord de ciutat per a la remodelació 
del Port Olímpic i que el 21 de juliol es va reunir el Govern amb Abroport, i senzillament 
demana que els compromisos que van assumir, malgrat que probablement ja estan caducats, els 
compleixin, és a dir, que comparteixin amb els restauradors el calendari de licitació dels locals, 
perquè la situació actual els provoca neguit i inseguretat, atès que no poden programar el futur.  
Afegeix, amb relació a l’abast del dret preferent dels usuaris actuals, la legalitat del qual s’havia 
d’estudiar, que s’incorpori al plec de condicions, i que s’informi de l’estat d’aquest plec, que li 
Ref:  CCP 1/19 Economia 33 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
semblava que s’havia de fer públic al final del 2018, i en qualsevol cas reclama que tinguin 
informats els grups municipals.  
 
El Sr. COLOM contesta que l’ajuntament va elaborar un pla director estratègic amb les bases i 
els criteris, amb una funció de seguiment i diversos grups de treball, i que treballen en diversos 
aspectes com els que assenyalava el Sr. Blasi. Assegura que pel Govern la restauració és un 
element significatiu, rellevant i identificador del Port Olímpic i que treballen perquè es pugui 
fer en les millors condicions i que tingui una base de generació de riquesa en aquell espai.  
Diu també que en el marc de contractació pública vigent es faran els processos que s’hagin de 
fer, i que la comissió de seguiment anirà treballant i explicitant. Diu, per tant, que el seu prec 
que es treballi i que s’informi del que es fa no pot fer més que acceptar-lo.  
 
El Sr. BLASI agraeix l’acceptació del prec i precisa que no li interessa tant que li doni a ell la 
resposta sinó que la doni a la gent d’Abroport en els tres aspectes mencionats: el calendari, la 
relació de l’abast de dret preferent i en quin estat es troben les condicions. Insisteix que el 
temps apressa i que cada dia ens acostem més no ja al final del mandat sinó al final d’una 
concessió. Agraeix que tinguin informats els grups municipals, però sobretot, en aquest cas, els 
d’Abroport.  
 
El Sr. COLOM diu que així ho faran. 
 
Es dona per tractat. 
 
11.-  (M1519/10850) Que es reforci la iŀluminació arquitectural del Mercat de Sant Antoni tant per 
donar rellevància a l'edifici així com per millorar la iŀluminació de l'entorn. 
 
El Sr. BLASI espera que en aquest prec tingui també sort. Afirma que és una demanda que no 
només surt del seu grup sinó que l’han recollit també dels veïns i les veïnes de l’entorn del 
mercat de Sant Antoni i dels paradistes del mateix mercat, tant del fresc, com dels encants, com 
del dominical. La petició és que es reforci l’enllumenat arquitectural del mateix edifici, que 
lògicament seria també beneficiós per a la iŀluminació ambiental de l’entorn.  
Precisa que, tot i que no ho han escrit, qui hauria d’assumir el cost tant de la instaŀlació com del 
manteniment hauria de ser l’ajuntament, perquè entenen que és enllumenat públic i no es pot 
carregar la despesa en els operadors. Diu que si hagués de ser així, retirarien el prec. 
 
El Sr. COLOM diu que no li pot acceptar el prec per dos motius: el primer perquè la 
iŀluminació de l’entorn, ell, que hi sol passar de camí a casa seva, considera que és bona i que, 
en el cas de les pèrgoles, és molt potent, i a més això es correspon amb el que han parlat amb 
els veïns i el que els explica el districte, és a dir, que no se’ls ha transmès cap preocupació, que 
les fotos són clares i ho ha pogut comprovar. 
Afegeix que des del punt de vista arquitectònic precisament la llum de l’entorn fa que la planta 
baixa i la primera finestra tinguin un joc de llums indirecte, però que es veuen, i que la resta de 
l’edifici, la iŀluminació arquitectural, no s’ha de resoldre en un mercat concret o en un 
monument concret, sinó que s’ha de plantejar en termes del conjunt de la ciutat, perquè 
Barcelona té una trajectòria pel que fa a la iŀluminació dels edificis emblemàtics i és per aquí 
que s’hauria d’enfocar, d’acord amb la tònica general de la ciutat. 
 
El Sr. BLASI lamenta que no coincideixin i li recorda l’època de conseller municipal de 
l’Eixample, en què la seva tasca era ocupar-se de la iŀluminació, i pensa que això li permet dir-li 
que la iŀluminació del mercat de Sant Antoni, tant de la façana com de l’entorn, és pobre i 
Ref:  CCP 1/19 Economia 34 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
insuficient, i no només perquè ho digui ell sinó perquè n’han parlat amb els veïns i les veïnes, 
n’han parlat amb els operadors del mercat i n’han parlat amb els comerciants de l’entorn, i per 
això han elevat aquest prec. 
Assegura que ell no hi passa, sinó que és el seu barri –diu que viu entre el Ninot i Sant Antoni–, 
i creu francament que no té la iŀluminació que es mereix ni l’entorn ni, en qualsevol cas, 
aquesta obra important que hi ha fet l’Ajuntament de Barcelona. Recorda que la mateixa 
discussió es va tenir respecte a la façana del mercat del Ninot al carrer Mallorca.  
Reitera la reflexió i proposa que, si ho ha de fer Paisatge Urbà, que ho facin ells, però que 
reprenguin el tema, encara que ara no l’acceptin, perquè considera que és una opció interessant 
per a la ciutat de Barcelona i també per al mercat de Sant Antoni.  
 
El Sr. COLOM respon que cal diferenciar dos aspectes, un l’entorn immediat i l’altre 
l’arquitectònic. Reitera que l’entorn compleix molt més que suficientment pel que fa a 
seguretat, perquè això interessa a tothom, i pel que fa a l’aspecte arquitectònic creu que és un 
aspecte que cal abordar en el conjunt de la ciutat, i que així ho faran. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
12.-  (M1519/10854) Que el govern de Barcelona, en un termini d'un mes, iniciï els tràmits 
corresponents per modificar l'ordenança fiscal de l'IBI, amb el propòsit d'exigir el recàrrec de 
fins el 50% pels pisos desocupats amb usos residencials. 
 
La Sra. BALLARÍN vol recordar que l’any 2002 es va aprovar una modificació de la Llei 
d’hisendes locals, que permetia aplicar un recàrrec del 50 % als pisos permanentment 
desocupats, però que havien de complir les condicions que es determinessin reglamentàriament. 
Explica que això feia remissió a un reglament estatal que no s’ha elaborat, i afirma que diversos 
ajuntaments han intentat aplicar el recàrrec ajustant-se a la definició d’habitatge desocupat de la 
comunitat autònoma, però que els tribunals superiors de justícia han negat als municipis aquesta 
potestat.  
Diu que ara, amb el Reial decret llei 21/2018, del 14 de desembre, de mesures urgents en 
matèria d’habitatge i lloguer, del Govern de Pedro Sánchez, s’ha fet una modificació normativa 
que permet que les ordenances fiscals, d’acord amb les normes de cada comunitat autònoma, 
estableixin condicions, requisits, mitjans de prova i procediments per aplicar aquest recàrrec.  
Recorda que Barcelona ho havia tingut des de l’any 2003 però que mai es va poder aplicar tot i 
que es van fer diversos requeriments per al desenvolupament reglamentari a diversos 
organismes estatals, i demana que ara que hi ha la possibilitat i que la normativa de la 
Generalitat es guia per aquesta definició, es prengui aquesta mesura en favor de la política 
d’habitatge. 
 
El Sr. AYALA respon que, òbviament, acceptaran el prec, no sols perquè hi estan d’acord sinó 
perquè ja fa dies que hi treballen, des de l’aprovació del decret esmentat.  
Només vol fer un parell de precisions que considera importants. D’una banda, es lamenta que 
l’Estat hagi defugit la responsabilitat de determinar concretament els casos en què es podria 
aplicar aquest supòsit i la traslladi als ajuntaments, perquè això pot crear conflictes judicials, i 
per tant diu que caldrà anar amb compte amb la manera com això es fa realitat. Diu que de tota 
manera entomen el repte. 
Afegeix que l’altre problema al qual feia referència és un impost de la Generalitat en el mateix 
supòsit. Diu que en aquests moments el Govern ho pensa tirar endavant, però que a l’hora 
Ref:  CCP 1/19 Economia 35 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
d’aplicar-lo es trobaran que no ho poden fer per la doble imposició de la Generalitat. Reconeix, 
però, que el mateix impost de la Generalitat ja preveu que en el moment que els municipis 
puguin fer aquest recàrrec, o bé els compensarà o bé retirarà l’impost, i explica que ja han 
encetat converses amb la Generalitat per veure com s’aplica aquest supòsit: si compensarà els 
municipis o si modificarà la llei.  
Ho resumeix dient que tiraran endavant aquesta mesura, però que la seva efectivitat quedarà 
supeditada que la Generalitat faci aquest canvi. 
 
La Sra. BALLARÍN desitja que ho facin bé i expressa que és bo que hi hagi autonomia, perquè 
el concepte l’ha de fixar la comunitat autònoma, però recorda que la doble imposició no és en 
tots els casos, perquè el gravamen de la Generalitat és per quan són propietàries persones 
jurídiques, etcètera. Creu, per tant, que hi ha un àmbit molt important perquè hi camini 
l’ajuntament. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
13.-  (M1519/10838) Que se'ns faciliti el detall dels moviments comptables de tercer de l'Ajuntament 
de Barcelona amb cadascuna de les entitats ubicades al carrer Casp núm. 43 corresponent a 
l'any 2018, detallat per número de contracte o subvenció i import. Soŀlicitem que se'ns faciliti 
còpia de la resposta i la documentació comptable per escrit en la sessió de la Comissió. 
 
El Sr. MULLERAS diu que és només una demanda d’informació, perquè assegura que els 
grups municipals no poden accedir ni a la comptabilitat ni a les subvencions de l’ajuntament del 
2018, atès que «la web de la transparència» no ho permet. Constata que en un any electoral com 
aquest la fiscalització del compte general es farà al juliol o al setembre, i que avui dia no es pot 
accedir a les dades comptables. Demana, doncs, una informació que si pogués la consultaria 
directament.  
 
El Sr. AYALA excusa l’absència de la persona que venia a explicar aquest punt, perquè han 
concertat que durant aquesta setmana li passaria la informació a què fa referència i que 
d’aquesta manera no repetirien aquest punt. Afirma que es pensava que el Sr. Mulleras ho sabia. 
Insisteix que li passaran la informació, que estan tancant l’exercici i que la informació la 
tindrien durant aquesta setmana. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix que li pugui facilitar la informació, però que volia explicar per què 
feien aquest prec. Repeteix que, com ha dit abans, era un prec bàsicament informatiu i que si 
se’ls dona la informació quedaran satisfets. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
14.-  (M1519/10822) Quin balanç fa el govern municipal sobre la seva campanya de Nadal i la seva 
influència en l'activitat comercial? 
 
El Sr. SIERRA exposa el contingut literal de la pregunta. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 36 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
El Sr. COLOM respon que, com ja ha dit abans, des del punt de vista de les activitats culturals o 
de les activitats que s’han fet a la ciutat, el balanç és positiu. Informa que la celebració de Cap 
d’Any ha estat la que ha tingut més assistents dels darrers, uns 94.000, que les valoracions que 
se n’han fet eren que havia estat al nivell de les grans ciutats, que s’ha destinat un 16 % més de 
recursos que l’any anterior a la dinamització del comerç, quan l’any passat ja havia superat anys 
anteriors. Assegura que des del punt de vista de les vendes els mateixos comerciants, en les 
primeres valoracions, parlen d’un increment del 2,6 % o, en general, del to positiu d’aquesta 
campanya per al comerç. 
 
El Sr. SIERRA diu que de vegades té la sensació que viuen en ciutats diferents. Assegura que el 
sentiment del sector és justament el contrari, perquè en multitud d’entrevistes que se’ls han fet i 
en les aparicions en programes de televisió han dit que hi ha hagut una davallada significativa 
de les vendes, una afluència de turistes més baixa i sobretot de turistes de qualitat. 
Afirma que allò que el sorprèn són els increments que diu el Govern que ha fet i demana on han 
gastat aquests diners, perquè creu que la ciutat ha sigut tota la campanya de Nadal una ciutat 
fosca, grisa, trista. Li sembla que han focalitzat la seva campanya en la seva ideologia, com ara 
el Senyor Hivern. Li parla de dues ciutats que han tingut campanyes de Nadal molt exitoses: 
Vigo, que ha importat una campanya d’iŀluminació d’èxit mundial que ha atret visitants de tot 
el món i de tot Espanya, i Torrejón de Ardoz, molt pròxima a Madrid, que ha estat designada 
Capital Europea de Nadal i on hi havia fins a tres pistes de gel, on els nens i les famílies podien 
gaudir d’aquestes dates i on de passada es promocionava el comerç de la ciutat.  
Denuncia que aquí no és que no hi hagi pista de gel, sinó que l’ajuntament fa experiments 
estranys com la fira que va muntar a la plaça de Catalunya, en comptes de promocionar la Fira 
de Santa Llúcia o altres iniciatives com la campanya de Cap d’Any.  
 
El Sr. COLOM recomana al Sr. Sierra una mica d’esperit nadalenc. Explica que va estar una 
tarda de Nadal a la plaça de Catalunya i va veure una quantitat enorme de nens i nenes amb les 
seves famílies que hi anaven per veure el Senyor Hivern. Li fa veure que el Senyor Hivern està 
pensat per als nens i nenes de la ciutat i no per a ell, perquè ja veu que no manté aquest esperit. 
Diu que pel que fa a la ideologia, ho deixaria córrer, perquè sobre aquest esperit de Nadal que 
alguns regidors de vegades esmenten i que sembla que vulguin dir que no són cristians, li ha de 
dir que tenen una visió diferent, i en qualsevol cas li recorda que el papa i molts teòlegs 
demanen que Nadal no es perdi en el consumisme, que els seus valors no es perden amb el que 
fa l’ajuntament, sinó en altres aspectes. I li proposa que en el que segur que estan d’acord és a 
recuperar per Nadal la fraternitat i la companyonia. 
Acaba dient que el sector s’ha pronunciat i que el Sr. Sierra no pot dir una altra cosa. Li 
recomana llegir La Vanguardia i l’Ara del 8 de gener.  
I respecte als turistes, assegura que hi havia un 20 % més de reserves i que està convençut que 
no sols les cobriran sinó que fins i tot deuen haver augmentat. 
 
Es dona per tractada. 
 
15.-  (M1519/10823) L'Ajuntament ha comprat un edifici de 114 pisos protegits al carrer Encuny 
(Marina Port Vell) per 5,8 milions d'euros, l'habitatge té 59 pisos buits. Com finançaran aquesta 
inversió? Segons dades de la Taula d'Emergència Social a desembre de 2018 hi ha 442 
expedients amb dictamen favorable pendents d'adjudicar habitatge. Dels 59 pisos buits de 
l'immoble, 30 s'adjudicaran a la taula d'emergències socials. Per què no els 59? 
 
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 37 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Demana la lletra petita de 
l’operació de compra de l’edifici de 114 pisos del carrer Encuny, amb 59 pisos buits: com 
pensen finançar l’operació i per què dels 59 pisos buits només se n’han adjudicat 30, quan hi ha 
442 persones que esperen una resolució de la taula d’emergència per a un habitatge digne. 
 
El Sr. BURÓN explica que el 100 % de la compra s’assumirà amb contractes municipals a 
través del programa «100 x 1.000», que és un programa que està gairebé esgotat 
pressupostàriament perquè se n’ha executat la quantitat corresponent. Diu que la raó per la qual 
s’ha adjudicat la meitat dels habitatges a la mesa i l’altra meitat a altres sistemes d’adjudicació, 
que en qualsevol cas seran de lloguer públic, és que en la política d’adjudicacions han de ser 
capaços de combinar règims diferents amb diversos tipus de llogaters per mirar de buscar 
operació rere operació peces que permetin un cert equilibri a la ciutat. Explica que volen evitar 
dos fenòmens: que hi hagi uns barris en què per diverses raons es rebutgi l’existència 
d’habitatge públic i uns altres en què hi hagi excessiu habitatge públic o amb el mateix tipus 
d’usuaris d’habitatge públic. Diu que l’objectiu és barrejar tant com sigui possible.  
 
La Sra. MEJÍAS es continua demanant igualment com és que han aparegut els diners d’aquest 
projecte de «100 x 1.000», perquè diu que fa molt de temps que els regidors preguntaven on 
havien anat a parar els diners d’aquest programa, i ara el Sr. Burón s’hi refereix per primer cop i 
assegura que són diners que han anat a parar a comprar un edifici que ja estava destinat a 
lloguer social. Vol saber quins criteris s’utilitzen per fer aquesta combinació, perquè no li 
sembla normal que si tenen un total de 59 pisos buits, n’hi hagi només 30 d’adjudicats a la mesa 
d’emergència social mentre que a les altres 442 persones que s’esperen no se’ls adjudiquen. Li 
agradaria conèixer, a més dels criteris de compra, quins són els criteris d’adjudicació, perquè no 
sap si aquestes persones continuen allà mentre els pisos són buits. Li sembla que la política 
d’habitatge és molt estranya, sobretot pel que fa al finançament. Si diu que s’ha acabat la 
partida pressupostària, li agradaria saber com s’ha adjudicat.  
 
El Sr. BURÓN explica que, com saben tots els regidors que seuen al consell d’administració de 
l’Imhab, al programa «100 x 1.000» hi ha pressupostats una mica més de 73 milions d’euros per 
a la compra i rehabilitació d’habitatges comprats. Precisa que en aquests moments treballen 
amb 820 habitatges, dels quals n’han escripturat 660, i la despesa és del voltant de 89.000 euros 
per unitat incloent-hi la rehabilitació, de manera que estan esgotant el programa. Afirma que el 
programa es pot criticar o no, però que és un d’aquells projectes que en què tants diners tens, 
tants diners gastes.  
Explica, pel que fa a la política d’adjudicació, que consta al Pla pel dret a l’habitatge, i que en 
aquest pla es trien les opcions segons els règims d’accés: dret de superfície, lloguer assequible o 
lloguer social. Especifica que en aquests casos es prefiguren uns percentatges de destí preferent 
d’habitatges a uns coŀlectius o a uns altres amb la idea de barrejar-los al màxim. Contesta a la 
pregunta de per què hi ha 30 habitatges que van a la mesa d’emergències i 29 que no se sap on 
van havent-hi les necessitats tan extremes que hi ha a la mesa, i explica que hi ha altres 
coŀlectius de tota mena, com persones que són seguides per Serveis Socials, Contingents 
Especials i altres tipus de necessitats, i que cal intentar resoldre-les totes amb els mitjans que es 
tenen. 
 
La Sra. MEJÍAS agraeix la resposta. 
 
Es dona per tractada. 
 
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 38 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
16.-  (M1519/10819) Quines mesures ha pres el govern municipal durant el present mandat per tal 
d'afavorir i garantir un correcte finançament de totes les iniciatives emprenedores que han sorgit 
a Barcelona, amb l'objectiu de facilitar el seu naixement, però sobretot, el seu arrelament a la 
ciutat? 
 
La Sra. SENDRA aclareix que és més un prec que una pregunta, perquè parla de mesures de 
suport a l’ecosistema d’emprenedoria de la ciutat, una aposta que Barcelona ha mantingut 
durant molts anys i que suma l’experiència de moltes persones, institucions i partits polítics. 
Explica que s’han creat bons instruments de tota mena: plans de formació, estructures 
d’acompanyament, assessorament jurídic i econòmic, mentories personalitzades... Creu que 
Barcelona Activa hi ha jugat un paper important i que Barcelona té una de les taxes 
d’emprenedoria més importants, més que a l’Estat i també més que en altres països europeus 
que podrien servir de referència.  
Recorda que abans es feia referència a Barcelona com business friendly i pensa que a Barcelona 
s’ha aconseguit un nou model, que no és business friendly sinó business oriented, que està 
orientant bé els seus emprenedors, però alerta que això té un sostre i cal passar d’un 
desenvolupament empresarial de start-ups a un desenvolupament empresarial productiu, i que 
per tant cal prendre mesures d’escalabilitat econòmica d’aquestes start-ups i assegurar-los 
rondes de finançament que superin els 15-20 milions d’euros.  
Diu que la pregunta que feia anava per aquí: quines mesures hi ha, en aquest moment en què 
s’ha arribat a un cert nivell de consolidació de les start-ups o dels petits emprenedors, perquè 
això passi a ser un teixit productiu i estable a la ciutat. Té la percepció que aquí hi ha una 
mancança i voldria conèixer les mesures o els plans del Govern per fer aquest salt qualitatiu del 
creixement inicial a una consolidació permanent. 
 
El Sr. PORRO comparteix l’anàlisi de la Sra. Sendra sobre la potència emprenedora de 
Barcelona, sobretot en relació amb altres ciutats similars. Lamenta que la pregunta final és molt 
més específica que la que incloïa el text escrit, i per tant diu que potser caldria una conversa 
més llarga per poder entrar a aquest nivell. Diu que en el temps que té pot enunciar les mesures 
que s’han pres en aquest mandat i els serveis disponibles. Pensa que hi ha dades que comencen 
a donar idea de magnitud, però que hi ha aspectes que no els podrà respondre ara. 
Diu que l’Oficina d’Atenció a les Empreses entre 2016 i 2018 ha atès 739 empreses i projectes 
empresarials, 509 dels quals han aconseguit finançament per un valor global de 145 milions 
d’euros; que també s’han organitzat activitats específiques per aconseguir finançament privat, 
com 11 fòrums d’inversió privada, 9 del sector healthcare i 2 del sector esport, i 3 edicions d’un 
programa d’inversió que permet a les empreses del sector de la salut preparar-se per entrar en 
processos d’inversió privada.  
Descriu tot un seguit d’ajudes econòmiques directes, que han beneficiat més de 3.200 empreses; 
2 convocatòries del Programa d’ajut per a noves empreses autònomes; 2 convocatòries del 
Programa de foment de continuïtat empresarial; «Barcelona es compromet» i «Barcelona, bona 
feina», que han beneficiat més de 800 empreses amb 11 milions d’euros, i el nou Programa 
d’economia de proximitat als barris, amb 275 projectes i un valor de 7 milions d’euros.  
Diu que d’esdeveniments d’emprenedoria n’hi ha de molt coneguts, com el Biz Barcelona, amb 
12.000 assistents a l’última edició, el Youth World Congress, l’Smart City Congress, el Four 
Years From Now, també Finanwomen, suport a projectes liderats per dones, suport a 
emprenedoria solidària, on s’han acompanyat més de 2.000 persones, s’han finançat al voltant 
de 400 projectes, i s’han acompanyat al voltant de 150 projectes l’any ja realitzats. 
 
Es dona per tractada. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 39 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
17.-  (M1519/10820) És cert que l'Ajuntament de Barcelona ha destinat 5,8 milions d'euros del 
pressupost municipal a l'adquisició d'un edifici de 114 habitatges de protecció oficial i 
dotacional ubicat al carrer Encuny 17, en un solar propietat del propi Ajuntament de Barcelona 
del qual hagués recuperat el dret a superfície en un període aproximat de 40 anys? 
 
La Sra. CAPDEVILA llegeix la pregunta de l’enunciat. 
 
El Sr. BURÓN respon que és cert. 
 
La Sra. CAPDEVILA pensa que si és cert l’operació no s’ha fet bé. Exposa que hi ha un edifici 
amb 114 habitatges en condicions de protecció oficial en un solar municipal gestionat per una 
societat participada indirectament per l’ajuntament a través del Consorci de la Zona Franca, i 
que 59 d’aquests habitatges estan buits. Denuncia que el Govern, com sol fer, anuncia 
l’ampliació del parc públic d’habitatges amb una adquisició d’un edifici que ja estava destinat a 
habitatge protegit, i en el qual l’ajuntament participava a través de la societat propietària.  
Diu que no poden entendre com és que no han garantit des de la seva posició que els habitatges 
buits s’omplissin. Pensa que, per una banda, podrien haver garantit l’ús d’aquests habitatges 
sense haver-hi destinat els 5,8 milions, i per l’altra, que hi ha un cost d’oportunitat molt elevat 
que es podria haver invertit a generar nou habitatge públic a la ciutat. 
Conclou dient que no entén com lliga aquesta operació de recuperació d’un dret de superfície 
amb la política de cessió de dret de superfície que impulsa el Govern municipal i que aplica 
habitualment. Es demana si en comptes de destinar aquests 5,8 milions a recuperar aquest dret 
de superfície no es podria haver impulsat habitatge de titularitat municipal en solars on ja s’ha 
concedit o es preveu concedir la cessió del dret de superfície. 
 
El Sr. BURÓN creu en la racionalitat econòmica de l’operació perquè han estat més de dos anys 
negociant altres solucions amb la propietat, que no han estat possibles, abans de passar a l’opció 
de la compra. Explica també que han treballat amb tres preus diferents: que durant força temps 
van ser 7,4 milions d’euros; que després van ser 6,8, que és el valor en llibre que té l’edifici per 
als dos propietaris, el Consorci de la Zona Franca i el Banc Bilbao Vizcaya, i que finalment han 
aconseguit que el venguin per sota del preu que figura en la seva comptabilitat, la qual cosa 
significa que assumeixen unes pèrdues patrimonials, un esforç que el Govern agraeix tant al 
consorci com al BBVA.  
Afegeix que si es té en compte que és un dret de superfície per a 42 anys i de 114 habitatges, 
això comporta un cost de 100 euros/habitatge/mes, i són habitatges nous que no requereixen 
rehabilitació. Pensa que tot es pot debatre a la vida, però que aquest preu és impossible trobar-lo 
a Barcelona. Concedeix que l’ideal hauria estat que els 114 habitatges estiguessin tots plens, 
però diu que feia quatre anys que l’edifici no estava completament ocupat. Accepta que seran la 
comissió i el Consell Plenari els qui diguin si l’operació és raonable o no, però defensa que del 
punt de vista estrictament econòmic és una de les millors oportunitats que han tingut 
d’incorporar edificis en molt bon estat al parc municipal de lloguer. 
Conclou que el fet que l’operació s’hagi treballat durant tant de temps vol dir que no s’han 
utilitzat alegrement els recursos públics, i assegura que només s’ha fet quan han tingut una 
valoració per part del departament de Patrimoni, el suport i la intervenció dels Serveis Jurídics, i 
els informes corresponents dels Serveis Socials, que eren apressants perquè des del 
començament deien que era una oportunitat molt interessant. Està convençut que és una de les 
bones operacions patrimonials que han fet els darrers anys.  
 
Es dona per tractada. 
Ref:  CCP 1/19 Economia 40 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
18.-  (M1519/10853) Quines són les noves dates de previsió per a la finalització dels Mercats 
Municipals que estan en construcció o en reforma? Preguem se'ns lliuri un llistat de les 
previsions al llarg de la Comissió d'Economia i Hisenda. 
 
La Sra. BALLARÍN fa la pregunta tal com està formulada a l’ordre del dia.  
 
El Sr. COLOM li lliura informació escrita i li explica que no són noves dates sinó que són les 
dates que es van donar en el Consell Rector del 23 d’octubre. Precisa que al mercat de 
l’Abaceria havien de començar aquest mes de gener les obres d’enderroc i han començat el 14 
de gener, i que la previsió per a les obres del nou mercat és la primavera del 2020, amb un 
termini previst de 22-26 mesos. Respecte al mercat del Bon Pastor, diu que continua amb la 
previsió inicial de la primavera d’aquest any; respecte al de Sant Andreu, que les obres del nou 
mercat començaran l’estiu d’aquest any i està previst que acabin el 2020; i respecte al de la Vall 
d’Hebron - Teixonera, que al final de gener es preveu la inauguració del supermercat i que està 
en marxa el procés de licitació de les obres del nou ascensor, el qual s’ha d’adjudicar de manera 
immediata i al febrer es podran iniciar les obres. 
 
La Sra. BALLARÍN contesta que el seu to reposat contrasta amb el que els diuen els paradistes 
i veïns d’aquests mercats. Li recorda que del paviment del mercat de la Boqueria ha 
desaparegut la previsió que hi havia, com el sistema de tancament perimetral; que del mercat de 
Sant Antoni es pot dir que està acabat, però no sap si realment està acabat perquè continuen els 
problemes amb les goteres i amb la calefacció. Concedeix que a l’Abaceria va començar ahir 
l’enderroc, segons els van comentar, però que han reduït una de les plantes subterrànies que hi 
havia. Diu que del mercat del Bon Pastor no tenen cap indici per confiar que estarà acabat la 
data que el Govern preveu, perquè «la primavera» és molt llarga. I afirma que estan 
especialment preocupats pel mercat de la Vall d’Hebron - Teixonera, perquè la previsió era que 
les obres estarien acabades a l’octubre del 2018 i el Govern va anunciar que la inauguració seria 
abans de Nadal, però continua en obres, i recorda que la urbanització estava prevista inicialment 
per al 2018.  
Assegura que aquests són alguns exemples que els preocupen, i que només en té dues 
explicacions: que hi ha un retard excessiu perquè no s’ha estat prou eficaç en la gestió 
d’aquestes obres, o que hi ha pocs diners, per restriccions pressupostàries, i llavors caldria 
endarrerir l’execució. 
 
El Sr. COLOM retreu a la Sra. Ballarín que quan la realitat no li agrada diu que existeix una 
altra realitat. Reitera que li ha donat les dades que ja van donar el mes d’octubre i que s’han 
anat complint. Van dir que l’Abaceria al gener, i van fer un acord amb els veïns i els 
comerciants de l’entorn perquè es podia haver començat abans, però els van proposar començar 
després de Reis, i el 14 de gener ha començat. Van dir que a la Vall d’Hebron per Nadal les 
obres estarien fetes, i les obres estan fetes; que el supermercat seria al gener, i al final de gener 
ho comprovarem però totes les dades ens diuen que estaran; i que l’ascensor estarà...  
Diu que hi ha una tercera possibilitat, que ell no ha esmentat perquè abans de l’octubre ja ho 
van discutir. Recorda a la Sra. Ballarín que hi ha algunes coses que el Govern va dir però que 
les van dir conjuntament, perquè el seu grup estava aleshores al Govern, i quan es va fer el 
traspàs hi havia algunes coses que s’havia promès que estarien i que tampoc no estaven. Però 
diu que no vol parlar del passat, sinó de l’octubre, i afirma que allò de l’octubre s’està fent, que 
els diners hi són, que els tempos es compleixen i que la resta forma part del politiqueig, allò que 
deien que ja havia començat la campanya electoral.  
Ref:  CCP 1/19 Economia 41 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
19.-  (M1519/10839) Quin és l'import liquidat (drets reconeguts nets) i l'import recaptat per 
l'Ajuntament de Barcelona en concepte de sancions per infraccions d'ordenances municipals, 
detallat per tipus d'infraccions i nombre de sancions, en cadascun dels Districtes de la ciutat 
l'any 2018? Soŀlicitem que se'ns faciliti còpia de la resposta per escrit en la sessió de la 
Comissió. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix la informació facilitada. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
20.-  (M1519/10830) Quins criteris d'adjudicació tindrà aquesta cessió gratuïta dels quioscos? Com 
es regularan els nous usos de multi-venda? Quin control tindrà l'Ajuntament envers a la 
Cooperativa, malgrat la relació contractual sigui amb l'IMPD? 
 
La Sra. REGUANT recorda que dels quioscos se n’ha parlat aquí de manera recurrent i vol, 
davant el que s’ha aprovat i sobre el que s’ha informat, fer una sèrie de preguntes sobre els nous 
criteris d’adjudicació gratuïta, sobre la cooperativa vinculada a l’Institut Municipal de Persones 
amb Disminució, sobre com es regularan els nous usos i sobre quin control tindrà l’ajuntament 
respecte a la cooperativa.  
 
El Sr. LAMIEL explica que és una idea que han treballat amb la direcció de Patrimoni, a la qual 
vol agrair la seva implicació i complicitat. Precisa que atès que és una activitat econòmica de 
proximitat i tradicional, els va semblar que era idònia per a un projecte d’inclusió laboral per a 
persones amb discapacitat, anant més enllà de la inserció. Diu que han treballat amb el seu 
equip d’assessorament laboral, que és una agència de coŀlocació que facilita la inserció dins del 
mercat ordinari, i amb la xarxa d’inserció laboral de set entitats més, i que han seleccionat vint-
i-cinc persones, que ja estan formant-se en aquests moments, per a la creació d’una cooperativa 
d’inserció laboral. Assegura que ells continuaran fent un seguiment de totes aquestes persones. 
Explica que s’han seleccionat quatre perfils professionals perquè puguin entrar a la cooperativa 
persones amb diverses discapacitats, i que es preveu que aquestes persones treballin al llarg de 
quatre/sis mesos la constitució de la cooperativa i el seu pla d’empresa.  
Afirma que es parteix d’unes premisses, que marca l’actual concessió de quioscos, però que 
poden sortir noves idees i que es preveu que la direcció de Patrimoni els faci una cessió de deu 
quioscos per fer una prova pilot, amb la qual es faria un conveni durant tres anys amb la 
cooperativa.  
Conclou dient que tenen a la seva disposició tota la informació que vulguin, per compartir-la. 
 
La Sra. REGUANT afirma que hauran de trobar la manera de poder continuar, que sempre 
n’havien parlat amb Patrimoni i que els faltava aquesta part de la informació. Emplaça el Sr. 
Lamiel a continuar la conversa. 
 
Es dona per tractada. 
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 42 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
21.-  (M1519/10851) Que el govern municipal informi sobre l'estat d'execució de la proposició 
aprovada a la Comissió d'Economia i Hisenda de 19 de juny de 2018, amb el següent contingut: 
(M1519/9296) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el govern municipal impulsi la 
creació d'un espai museístic a la ciutat per divulgar i preservar la història i el patrimoni tangible 
i intangible dels coneguts com establiments emblemàtics, a la vegada que faci referència als 
establiments singulars i als arrelats. Que a tal efecte es creï, de forma immediata, un grup de 
treball de l'Ajuntament en el que també hi siguin representades les entitats referents del món del 
comerç, representants d'establiments emblemàtics, propietaris i els grups municipals, entre 
d'altres. Que s'iniciï un treball de recerca d'elements patrimonials que es puguin posar a 
disposició d'aquest espai. 
 
El Sr. BLASI només vol saber si han fet alguna cosa sobre el particular, perquè no n’han tingut 
coneixement, ni els han reunit, ni els han dit res. 
 
El Sr. COLOM recorda que el grup del Sr. Blasi els va fer una proposició en què demanaven 
que el Govern fes un museu d’establiments emblemàtics i que ja li van dir que no ho farien, 
perquè el pitjor que podien fer amb els emblemàtics, en una situació difícil, era abandonar la 
lluita i museïtzar-los, i que els emblemàtics havien d’estar vius. Explica que sí que els 
encoratgen, que els inclouen a les rutes de Turisme de Barcelona, a Unique Shops, a la pàgina 
web de Comerç, en llibres, en jocs de geocaching, per fer valdre’ls. Assegura que també fan 
actuacions com la d’El Ingenio, amb Barcelona Activa. 
Recorda que una línia que havien dit era la possibilitat de fer exposicions temporals, i tot i que 
de moment no han sortit diu que hi continuaran treballant. Informa que pròximament es 
convocarà una comissió tècnica d’establiments emblemàtics on es podrà continuar treballant en 
tots aquests aspectes per veure com es pot anar avançant. 
 
El Sr. BLASI es demana si això és per informar del que no fan, perquè informen d’un 
seguiment de proposició que realment no fan. Li sembla fantàstic que els avisin que es convoca 
una reunió de la taula tècnica d’establiments emblemàtics, perquè diu que serà la primera que es 
convoca des de no sap quant de temps. Recorda que ja va documentar en aquella comissió que 
hi havia dues opcions de posar en marxa l’espai museístic: una part virtual, que li sembla molt 
interessant i que pot lligar en part amb el que el Sr. Colom deia, però també una part física, i el 
que li demanaven era preservar aquell patrimoni, perdut pel tancament d’establiments 
emblemàtics que s’ha produït, o fins i tot conservar materials o mobles d’establiments que 
encara perduren.  
Es queixa que tampoc se’n va sortir en demanar que els facilitessin les dades actualitzades dels 
establiments emblemàtics i que ara veu que amb aquesta proposició passa el mateix. Es lamenta 
que s’han perdut quatre anys, potser amb un petit parèntesi, diu, perquè no vol ser groller, en un 
tema que semblava que era «l’hecatombe» fa quatre anys i que ha passat en aquest mandat 
sense pena ni glòria. Pensa que no ha de ser ell qui li expliqui com està la situació perquè creu 
que el Sr. Colom n’és conscient.  
Agraeix, finalment, l’explicació que li ha donat.  
 
El Sr. COLOM li recorda que ha estat en aquest mandat que es va aprovar el pla especial de 
protecció, i amb suport majoritari. Ofereix al Sr. Blasi reconèixer que és un pla de tothom, però 
que ell ha de reconèixer que s’ha aprovat en aquest mandat. Assegura que s’hi ha estat 
Ref:  CCP 1/19 Economia 43 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
treballant, que les rutes d’Unique Shops s’han fet en aquest mandat, i aconsella al Sr. Blasi que 
la seva credibilitat hi guanyaria si quan diu que «alguna cosa han fet», també reconegués això.  
Recalca que és un tema que han de continuar abordant, que el pla especial deia que els valors 
arquitectònics de les botigues han de preservar-se allà i no en un museu, i diu que això és una 
altra visió del que és l’emblemàtic en la qual creu que el Govern ha treballat. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
22.-  (M1519/10840) Es requereix el govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 10 de juliol de 2018: 
(M1519/9392) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Adherir-se a la demanda de la 
"Plataforma d'Afectats pel top manta i la venda iŀlegal", que exigeix accions i solucions 
immediates, i que es plasmen en el document signat el darrer 22 de juny de 2018 amb 
representants de 5 grups polítics municipals, on es demana: - Assolir un "Acord de Ciutat per 
un espai públic digne per tothom i contra el seu ús iŀlegal per fer-hi activitats amb afany de 
lucre". - Adherir-se a les reivindicacions de l'esmentada plataforma. - Demanar el compliment 
de les iniciatives polítiques sobre aquest tema aprovades durant el mandat municipal. 
 
El Sr. MULLERAS diu que no podia ser que passés una comissió sense parlar del top manta i 
que per això hi són ells, per defensar el comerç enfront del top manta a Barcelona.  
Recorda que al juliol del 2018 es va aprovar una proposició del seu grup, en resumeix el 
contingut i afegeix que la venda iŀlegal implica una competència deslleial contra el comerç. 
Afirma que set mesos després, a la campanya de Nadal, el centre de Barcelona ha tornat a ser el 
gran basar del top manta: a la plaça de Catalunya, tant a la zona comercial com al subsol, on 
s’han creat evidents problemes d’inseguretat, a la Rambla, al passeig de Gràcia, al Port Vell, a 
Joan de Borbó, a la Barceloneta, a la Ciutadella, a la Sagrada Família. Constata que, en general, 
en tots els emplaçaments cèntrics i turístics de Barcelona ha proliferat d’una manera molt 
generalitzada el top manta. Demana al Govern, que segons ell parla tant de la privatització de 
l’espai públic, com anomenen la privatització iŀlegal per ocupació de l’espai públic. Assegura 
que això és el que passa a la Barcelona de la Sra. Colau, el que ha passat durant aquesta 
campanya de Nadal. 
Vol saber què ha fet el Govern perquè s’apliqués aquesta proposició, perquè es donés suport a 
aquesta Plataforma d’Afectats pel Top Manta i la Venda Iŀlegal, i quines accions ha organitzat. 
 
El Sr. PORRO fa avinent que abans de festes van fer una ronda de contacte amb tots els grups 
municipals, perquè pensa que aquest no és l’espai adequat per parlar del tema, i menys amb 
profunditat, perquè diu que al final es dediquen a tirar-se acusacions d’aquesta mena. Recorda 
que en la ronda esmentada van explicar als grups municipals les cinc línies de treball que tenen 
establertes, perquè diu que comparteixen que hi ha una venda ambulant iŀlegal i un ús de l’espai 
públic inapropiat i iŀlegal. S’excusa que ara no té temps d’explicar-ho amb el detall amb què 
pot fer-ho en aquelles reunions, però recorda que hi ha una línia de gestió de l’espai públic 
orientada sobretot a la seguretat, en la qual es fan dos dispositius per setmana de decomisos, 
que és el que s’ha vist que té més impacte, i que necessiten el suport dels Mossos per poder 
arribar a dispositius de més estabilitat. Concreta que en el cas de la plaça de Catalunya hi havia 
previst un dispositiu amb els Mossos abans de les festes, però que l’alerta antiterrorista va 
endarrerir aquest dispositiu i que ara esperaven que els Mossos tornessin a aprovar el suport per 
a un dispositiu superior als dispositius regulars.  
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 44 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13 
 
Relata que també busquen alternatives sociolaborals, que són els únics que ho fan i que han 
aconseguit que s’hagin regularitzat cent vint persones en aquest mandat. Assegura que la 
interlocució amb el comerç és bastant fluïda i que avui mateix ha parlat amb Fermín Villar, 
portaveu de la plataforma del top manta a la qual es feia referència. Recorda que no van votar a 
favor d’aquella declaració, però que en comparteixen alguns aspectes i creuen que han de 
treballar conjuntament amb el comerç, com diu que fan setmanalment.  
Afegeix que si realment preocupa aquest problema el que cal és que s’hi impliquin altres 
administracions, perquè ara com ara la de l’Ajuntament de Barcelona és l’única que hi està 
implicada. Reclama, dels grups municipals que s’hi sentin concernits, el suport per aconseguir 
aquesta implicació. Diu que necessiten el compromís de la conselleria d’Interior per als 
dispositius estables que necessiten per fer-hi front de debò en les grans concentracions; de la 
conselleria de Treball, en alternatives sociolaborals, per no ser els únics que ho fan; de la 
Delegació del Govern, per agilitar tràmits de permisos de treball, i de la Generalitat i l’Estat per 
intervenir en origen, naus, mercaderies, duanes, que no s’hi està fent pràcticament res.  
 
El Sr. MULLERAS accepta que van tenir una reunió abans de Nadal, però que també és veritat 
que aquest Nadal s’han batut tots els rècords de top manta als carrers de Barcelona. Denuncia 
que hi havia alguns espais públics per on els era impossible als vianants caminar per les voreres, 
perquè estaven inundades iŀlegalment pel top manta. Li demana per què hi ha hagut aquesta 
impunitat dels top manta aquest Nadal i per què, continuant l’alerta 4 després de Nadal, ara sí 
que s’actua amb els cossos de seguretat, i no abans.  
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
 
 No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.55 h. 
 
Ref:  CCP 1/19 Economia 45 
v.  16/ 1/ 2019     13: 13