ELCOMERÇA BARCELONA 2017 Índex Presentació ................................................................................................4 1.12.1¨El sector de l’hoteleria .......................................................32 Introducció .................................................................................................5 1.12.2¨Enquesta sobre l’activitat del sector de la restauració a Barcelona ......................................................................................... 34 1 ¨Dades del 2017 .................................................................9 1.1. ¨El sector terciari a Barcelona .......................................................9 2 ¨Hàbits de compra dels barcelonins 1.2. ¨Ocupació en el comerç .................................................................10 i barcelonines....................................................................36 1.2.1. ¨Centres de cotització en el comerç..................................11 2.1.¨Resultats globals ...........................................................................36 1.3. ¨Facturació i PIB .............................................................................12 2.1.1 ¨Perfil del comprador/a ........................................................36 1.4. ¨El comerç electrònic .....................................................................13 2.1.2 ¨Lloc de compra ...................................................................36 1.4.1. ¨El comerç electrònic a Barcelona .....................................15 2.1.3 ¨Les compres de productes quotidians .............................36 2.1.4 ¨Les compres de productes no quotidians ........................38 1.5. ¨Enquesta sobre l’activitat del sector comercial 2.1.5 ¨Principals motius d’elecció de l’establiment ....................38 a Barcelona .........................................................................................16 1.6. ¨Enquesta sobre l’obertura en diumenge ...................................21 2.2. ¨Comparativa del lloc i l’establiment de compra entre 1.7. ¨L’activitat turística a Barcelona ...................................................22 2012 i 2017 .........................................................................................41 1.8. ¨Barcelona, ciutat de compres internacional ..............................22 1.9. ¨Fires, mercats i mostres de comerç als carrers 3 Polaritats comercials de Barcelona .............44 de Barcelona .......................................................................................24 ¨ ¨ 3.1. Resultats globals ..........................................................................441.10. Enquesta d’opinió sobre el comerç mitjançant l’Òmnibus ¨ municipal 2017 ..................................................................................2 5 3.1.1 ¨Atracció de visites de les persones residents a ¨ Barcelona a les polaritats comercials ..............................................441.11. Enquesta d’opinió sobre els mercats municipals mitjançant l’Òmnibus municipal 2017 i l’Enquesta de serveis municipals ....32 3.1.2 ¨Perfil de les persones que visiten les polaritats ¨ comercials ..........................................................................................451.12. El sector de l’hoteleria i la restauració ......................................32 2 Índex 3.1.3 ¨Desplaçament a les polaritats comercials .......................45 5 ¨Memòria de la Direcció de Comerç ................64 3.1.4 ¨Activitats durant la visita a les polaritats comercials .....46 5.1. ¨GOVERNANÇA .................................................................................65 3.1.5 ¨Valoració de les polaritats comercials ..............................46 5.1.1 ¨Grups de treball ...................................................................65 3.1.6 ¨Motius d’elecció de la polaritat comercial ........................48 5.1.2 ¨Jornades de treball i debat ................................................65 3.1.7 ¨Les compres ........................................................................48 5.1.3 ¨Coordinació intramunicipal ...............................................66 5.1.4 ¨Participació i transparència ..............................................66 3.2. ¨Detall per districtes......................................................................51 3.2.1 ¨Ciutat Vella...........................................................................51 5.2. ¨PROMOCIÓ DEL COMERÇ DE PROXIMITAT .....................................67 3.2.2 ¨L’Eixample ...........................................................................52 5.2.1 ¨Campanyes de promoció i comunicació ..........................67 3.2.3 ¨Sants-Montjuïc ...................................................................53 5.2.2 ¨Comerç de proximitat, competitiu, responsable 3.2.4 ¨Les Corts .............................................................................54 i sostenible .........................................................................................67 3.2.5 ¨Sarrià - Sant Gervasi ..........................................................54 5.2.3 ¨Campanya de Nadal ...........................................................69 3.2.6 ¨Gràcia ...................................................................................55 5.2.4 ¨Promoció i protecció del comerç emblemàtic .................70 3.2.7 ¨Horta-Guinardó ...................................................................56 5.2.5 ¨Pla d’impuls per a l’ocupació de locals buits ...................71 3.2.8 ¨Nou Barris ...........................................................................57 5.2.6 ¨Comerç de barri culturalment divers ...............................71 3.2.9 ¨Sant Andreu ........................................................................58 5.2.7 ¨Premi Comerç de Barcelona ..............................................72 3.2.10 ¨Sant Martí ..........................................................................59 5.2.8 ¨Descentralització de polítiques de comerç al territori ...72 5.2.9 ¨El turisme i la cultura .........................................................72 4 ¨Maduresa i transformació digital 5.3. ¨ PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA .......................................................73 del comerç ............................................................................60 5.3.1 ¨Observatori de comerç i mercats ......................................73 4.1. ¨Maduresa i transformació digital del comerç ............................60 5.3.2 ¨Sistema d’informació integral d’espais i activitats econòmiques (EIAE)..........................................................................73 4.1.1 ¨Mesura de govern ...............................................................60 4.1.2 ¨Maduresa digital del comerç a internet ............................60 5.4. ¨INNOVACIÓ ......................................................................................74 4.1.3 ¨Estudi sobre l’impacte de la venda en línia i les 5.4.1 ¨Suport a la competitivitat ..................................................74 oportunitats de negoci per al comerç barceloní .............................62 5.4.2 ¨Pla de transformació digital del comerç de Barcelona ...75 5.4.3 ¨Moneda ciutadana ..............................................................75 3 Presentació L’Informe del comerç 2017, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, Els mercats municipals de Barcelona encara gaudeixen d’una gran mostra que, com en altres ocasions, el sector del comerç manté un acceptació i valoració per part de la ciutadania, estan molt arrelats paper clau no només en l’estructura econòmica de la ciutat, sinó en la vida quotidiana de la ciutat i mantenen el seu paper no només que també es constitueix com un autèntic vertebrador de la vida com a pols comercials alimentaris de primer nivell sinó també com quotidiana als barris i com un element de cohesió social. a eixos dinamitzadors i vertebradors de l’economia local, del territo- ri i de la societat. En aquest sentit, cal destacar l’aposta municipal L’any 2017, l’activitat comercial representa el 12,6% del valor afegit decidida i continuada per la remodelació d’aquests espais, que els brut (VAB) de la ciutat i el 14,4% dels llocs de treball, amb 151.386 fa més competitius, amb noves infraestructures, logística i serveis. persones ocupades, de les quals 96.530 ho estan en activitats de comerç minorista. L’informe també posa de manifest l’evolució i el creixement del comerç electrònic i els nous hàbits de consum. El 69% dels barce- Agustí Colom Cabau El model comercial de la ciutat és molt ben valorat pels barcelon- lonins i barcelonines ha fet alguna compra per internet el darrer any. Regidor de Turisme, Comerç i ins i barcelonines, amb un 8,2 sobre 10, una valoració que s’ha Mercats mantingut en un notable alt al llarg dels darrers anys. I, en aquest àmbit, creiem que la transformació digital del comerç és un dels reptes principals que cal afrontar. L’informe exposa Efectivament, l’anàlisi dels hàbits de compra i la valoració que la els resultats dels treballs previs duts a terme durant el 2017 per ciutadania fa del comerç de la nostra ciutat i que es presenta en a l’elaboració de la Mesura de govern “La transformació digital del aquest informe, posen de manifest la satisfacció global que hi ha comerç, mercats i serveis de Barcelona”, que esdevé un dels eixos en relació amb l’oferta comercial àmplia i variada, l’atenció rebuda, principals de les actuacions de la regidoria. el tracte personalitzat o la qualitat dels establiments, entre altres aspectes. La botiga especialitzada i de barri continua sent l’establi- Continuem apostant per una col·laboració conjunta, continuada, ment preferit per fer la compra. La majoria dels barcelonins i bar- permanent i estreta amb el sector, que permeti sumar esforços i celonines fa la compra al seu barri de residència (especialment la avançar conjuntament. Apostem també per millorar la competiti- compra quotidiana), però també a altres barris (en relació amb la vitat i la professionalitat del sector adaptant, millorant i reforçant compra no quotidiana). Cal destacar que molt pocs barcelonins i el catàleg de serveis i la formació i el suport als comerciants i a barcelonines fan compres fora de la ciutat. les entitats sectorials, professionals i territorials que agrupen el comerç de la ciutat. Índex 4 Introducció Aquesta edició de l’Informe del comerç de l’Ajuntament de Barcelo- 4) El comerç electrònic continua augmentant: el 69% dels ciutadans na —elaborat durant el 2018— presenta les dades relatives a l’any i ciutadanes de Barcelona ha comprat en alguna ocasió per inter- 2017 dels sectors comercial, d’hoteleria i de restauració. Aquestes net, fet que representa un creixement del 8,7% respecte al de- dades mostren la consolidació de la fortalesa del sector, així com sembre del 2016. Val a dir, però, que la majoria de persones que una sèrie de tendències que s’emmarquen en un context global ha comprat alguna vegada per internet ho fa de manera ocasion- dominat pels canvis en la demanda comercial i de restauració i en al (56,3%). Els productes o serveis principals adquirits en línia els canals de provisió de serveis. són: d’oci i cultura (47,5%), de roba i calçat (30,3%) i d’informàti- ca o telefonia (29%). Síntesi de resultats 5) En relació amb les perspectives dels dos anys vinents, el 38,5% Alguns dels resultats més rellevants que s’hi expliquen són els de les persones responsables de comerços entrevistades creu següents: que el volum del negoci augmentarà en els dos anys vinents, el 32,7% opina que es mantindrà igual i el 15,8%, que disminuirà. 1) L’any 2017, la ciutat de Barcelona va seguir la tendència de recu- Les que pensen que el seu comerç prosperarà, continuen confi- peració i consolidació de la seva economia iniciada feia alguns ant en una millora econòmica i política (31,6%); també posen al- anys. El sector terciari va crear llocs de treball per cinquè any gunes esperances en l’increment de la demanda (22,3%), la pro- consecutiu, amb un total de 946.288 persones afiliades al siste- fessionalitat i l’esforç personal (16,8%), i la qualitat i la varietat ma de la Seguretat Social a Barcelona el desembre del 2017, la del producte (7,7%). Les persones responsables de comerços qual cosa representa un augment del 2,7%. Aquest increment és entrevistades manifesten espontàniament que allò que més pot força similar al creixement del conjunt de l’economia de la ciutat afavorir la bona marxa del seu negoci en el futur és la millora de (+2,5%). les condicions econòmiques generals, l’estabilitat econòmica (10,4%) i la millora del poder adquisitiu (6,8%). També creuen 2) El comerç i les reparacions mantenen el seu paper clau en que hi ajudaria l’increment del turisme (6,8%), la millora del barri, l’estructura econòmica de la ciutat i concentren el 17% dels llocs la zona, les obres públiques (5,9%) i un tractament fiscal més de treball del sector terciari. L’ocupació en el sector comercial favorable (5,4%), entre d’altres. creix per tercer any consecutiu (+1,3%), la qual cosa representa un guany de gairebé 2.000 persones afiliades, amb un total de 6) L’obertura mitjana dels comerços en diumenges ha estat del 151.386 persones (entre règim autònom i general). 18,8%, un cop depurats els comerços del grup quotidià alimen- tari que ja podien obrir en diumenge. Pel que fa a l’opinió dels 3) El volum de negoci del comerç a Barcelona creix el 2,6% en el període comerços, el 2017, el 67,8% de les persones responsables de 2016-2017, fins a arribar a 35.706 milions d’euros. El comerç ma- comerços (el 2016 era el 70%) es mostra disconforme o molt Índex jorista creix en el 3,3% i el comerç minorista ho fa en l’1,5%. disconforme a obrir els diumenges, el 22,7% ho veu bé i el 8,4% 5 Introducció es mostra indiferent. Ara bé, sobre la possibilitat d’obrir en diu- fins al 94%), mentre que el 20% té lloc en altres barris (prin- menge, el 2017 hi ha dues opinions que prevalen. La primera és cipalment en compres de producte no quotidià, en el qual la “Cada comerç hauria de poder decidir” (35,1%) i la segona, gaire- compra en el mateix barri és del 63,8% i, en general, es constata bé igualant l’anterior, és “S’hauria de prohibir obrir en diumenge” que hi ha més predisposició a visitar altres zones comercials (31,8%). El 34,8% de les persones responsables pensa obrir el per comprar productes no quotidians). Tan sols una petita part proper diumenge autoritzat (l’any 2016 era el 40,4%). Aques- dels consumidors i consumidores de Barcelona es desplaça a ta divisió d’opinions del col·lectiu de comerciants respecte a altres municipis per comprar (3,5%). En relació amb l’establi- l’obertura en diumenge també es reflecteix en la societat. Així, ment preferit per fer la compra de productes quotidians: els pel que fa a la ciutadania, un 45,4% dels veïns i veïnes de Barce- supermercats són el canal principal de compra de productes lona està en contra de l’obertura dels comerços en diumenge, no frescos alimentaris (79,7%) i de drogueria i perfumeria mentre que el 42,7% hi està a favor. Per trams d’edat, la gent (51,0%); els mercats municipals són el canal habitual de com- jove hi estan majoritàriament a favor, mentre que a partir dels pra de producte fresc en carn (34,9%) i peix i marisc (44,0%), i 35 anys s’hi està majoritàriament en contra. les botigues de barri o especialitzades són el canal habitual de compra de la resta de productes alimentaris, com ara fruites 7) La ciutat es consolida com a destinació de compres turístiques. i verdures (50,3%) o pa, pastisseria i làctics (65,2%), així Segons Global Blue Tax Free, el 2017 la despesa associada a les com també de la compra de productes farmacèutics (94,8%) tramitacions de devolució de l’IVA ha estat de 48 milions d’euros, i d’herbolari (36,1%). Pel que fa a la compra de productes no que han donat com a resultat la pujada del nombre de xecs tra- quotidians, les botigues especialitzades o de barri també con- mitats o volum de compra en el 66,26% respecte al 2016, i ha tinuen sent majoritàries en calçat i pell (68,6%), llibres, diaris i suposat un total de reembossament en efectiu de 6,15 milions revistes (54,8%) i roba (50%). Els grans establiments especial- d’euros. Són diners que el turista potencialment torna a gastar al itzats creixen en l’àmbit de les joguines i els esports (el 15,1% moment a la mateixa ciutat. El tiquet mitjà de la despesa turística de les persones consumidores els hi compren) i en mobles i durant l’estada, és a dir, sense tenir en compte el preu del viatge decoració (11,4%). ni l’allotjament, se situa en 349 euros. El turisme és, segons creu el col·lectiu de comerciants, un dels factors que pot ajudar a afa- 10) Els mercats municipals de Barcelona continuen gaudint d’una vorir el seu negoci. gran valoració i acceptació ciutadana. El 65% hi sol anar a com- prar i el 80% n’està molt o força satisfet. Destaquen el tracte i 8) La ciutadania valora molt positivament el comerç de la ciutat, l’atenció rebuda, així com la qualitat i la varietat dels productes. amb un 8,2 sobre 10. Aquesta alta valoració ha esdevingut es- Entre les persones que no han anat a comprar als mercats mu- table i consolidada en els darrers anys. L’atenció, el tracte rebut, nicipals, la distància n’és el principal motiu. la professionalitat o l’honradesa són aspectes altament valorats per la ciutadania. 11) Pel que fa als eixos i les polaritats comercials de la ciutat, de mitjana, el 30% dels barcelonins i barcelonines ha visitat al- 9) Així, la botiga especialitzada i de barri continua sent l’establi- guna de les 17 polaritats analitzades. El Portal de l’Àngel i la ment principal per fer la compra. El 75% de les compres es fa al rambla de Catalunya / passeig de Gràcia són visitats per més mateix barri de residència (especialment pel que fa al producte de la meitat dels barcelonins i barcelonines, seguits de la plaça Índex quotidià, on el percentatge de compres al mateix barri arriba de Catalunya - El Triangle (40,4%) o El Corte Inglés de Maria 6 Introducció Cristina - Centre Comercial L’illa (36,2%). A l’extrem contrari Entre les despeses més elevades, hi ha les compres en centres trobem Cor d’Horta (9,7%) i el carrer Major de Sarrià (10,6%). i zones comercials de barris de renda més alta: El Corte Inglés La freqüència mitjana de visita dels barcelonins i barcelonines de Maria Cristina (97,1 euros), la plaça de Catalunya - El Trian- a aquestes zones comercials és aproximadament de cada 40 gle (81 euros) i Diagonal (entre passeig de Gràcia i plaça de dies. Val a dir que hi ha diferències entre polaritats i que els Francesc Macià, 79,7 euros). En canvi, les despeses de compra eixos amb més arrelament als barris tenen més freqüència més baixes es troben a les zones comercials de barri i amb una de visita (per exemple Cor d’Horta, Fabra i Puig, i Sant Andreu) diversificació d’activitats més alta: Cor d’Horta (27,5 euros), que no pas centres comercials com La Maquinista, Glòries o Di- carrer de Pelai - ronda de la Universitat - carrer dels Tallers (31,7 agonal Mar. En conjunt, es detecta una caiguda de la visita de euros) i carrer Gran de Gràcia (32,1 euros). barcelonins i barcelonines en la majoria de les polaritats comer- cials de la ciutat, en una mitjana del 4,3%. Destaca la plaça de 13) Pel que fa al sector de l’hoteleria i la restauració, es constata Catalunya - El Triangle (-24,5%) i Portal de l’Àngel (-6,7%). En una consolidació del creixement respecte al 2016. L’any 2017, canvi, augmenten lleugerament les visites a les polaritats d’El el sector de l’hoteleria a Barcelona té 85.482 persones afili- Corte Inglés de Maria Cristina - Centre Comercial L’illa (+2,2%), ades a la Seguretat Social, fet que representa un creixement Sants - Creu Coberta - Centre Comercial Arenas (+3,2%), i carrer de l’1,9%. En relació amb les expectatives per als dos anys vi- Major de Sarrià (+2,1%). El percentatge de visitants de naciona- nents, el 42,3% de les persones responsables d’establiments litat no espanyola ha crescut en 7 punts percentuals. Pel que fa de restauració enquestades és optimista i pensa que el negoci al lloc des d’on es desplacen, el 79,9% de visitants prové de Bar- millorarà en el futur; el 30,8% pensa que es mantindrà igual, i celona i només el 19,9% ve de fora de la ciutat. Ara bé, també l’11,6% que serà de signe negatiu. Per tipus d’establiment, les cal esmentar que les àrees comercials de l’hipercentre barce- persones responsables de restaurants són les més positives loní concentren una proporció de visitants de fora de Barcelona (56,1% de les enquestades). En aquesta mateixa línia d’expec- més alta que la mitjana. tatives de consolidació i creixement del sector, quant a les pre- visions de la plantilla, el 60,1% de les persones responsables 12) En conjunt, les polaritats gaudeixen d’una valoració molt bona, creuen que es mantindrà, el 22,2% que augmentarà i el 7,6% amb un 8,3 sobre 10. Les activitats principals que hi duen a que disminuirà. terme les persones visitants són: fer alguna compra (67%), passejar (67%) i activitats d’oci (41%). També cal remarcar la 14) Durant el 2017 s’han dut a terme estudis, anàlisis i diagnosis forta capacitat de les polaritats de generar una “compra impul- diversos sobre la maduresa digital del comerç de Barcelona. siva” o “compra induïda”. Així, el 48% de les persones visitants Aquests treballs han donat com a resultat la mesura de gov- que no hi va a comprar com a motiu principal de la visita, creu ern per impulsar “La transformació digital del comerç, mercats que també aprofitarà per fer alguna compra. Els motius més i serveis de Barcelona”, aprovada el març del 2018. La mesu- rellevants que addueixen les persones consumidores per expli- ra proposa un itinerari de transformació per a cada comerç i car la seva presència a les zones comercials són, per aquest estableix un conjunt d’activitats i un sistema d’acompanya- ordre, la localització del pol comercial (de mitjana, és el motiu ment que permet al comerç anar avançant, iterativament en el principal per al 67,87% de les persones enquestades), l’oferta temps, en els diversos nivells de maduresa, així com un itin- comercial (11,35%) i el gust personal per la zona comercial en erari per a les associacions comercials territorials o sectorials Índex concret (7,52%). La despesa mitjana en la visita és de 52 euros. que facin de prescriptores dels seus negocis associats. El pres- 7 Introducció supost total de les mesures ascendeix a un total d’1,7 milions Estructura del document d’euros distribuïts en dos anys (2018-2019). L’informe està organitzat en cinc grans blocs: el primer presenta 15) Efectivament, la transformació digital del món del comerç s’ha les dades de l’any 2017 per als diversos sectors comercials de la convertit un dels reptes principals als quals s’enfronta el sec- ciutat: comerç, hoteleria, restauració, etcètera. En aquesta secció tor en aquest moment. La compra en establiments físics con- s’inclou informació d’especial interès també en relació amb l’activ- vencionals continua sent predominant entre els consumidors itat turística, els mercats municipals o l’obertura dels comerços en i consumidores de Barcelona. Però la transformació de la bot- diumenge. Les dades s’han obtingut d’estudis elaborats o encarre- iga física per oferir una experiència de compra omnicanal és gats per l’Ajuntament. una fita quasi ineludible. El format de botiga física perviurà si també fa la necessària integració en l’entorn digital. El comerç El segon bloc inclou una monografia sobre els hàbits de compra electrònic, la mobilitat de les persones consumidores i l’ús que dels barcelonins i barcelonines, a partir de l’estudi fet durant el fan de tot el que és digital ha arribat per quedar-se i, per tant, 2017, i es presenta la seva comparació amb les dades de l’estudi continuarà creixent la proporció de persones consumidores d’hàbits de compra del 2012. que compren en línia o que s’ajuden de tecnologies digitals en les seves decisions de compra. Conseqüentment, el comerç de A continuació, el tercer bloc presenta els indicadors principals so- proximitat s’ha d’adaptar i ha de desenvolupar nous avantatges bre les 17 polaritats comercials analitzades (tipologia de visitant, competitius sostenibles que facin d’aquests canvis una palan- freqüència de visita, motius de la visita, valoració d’aspectes diver- ca per proporcionar un valor superior a les persones consumi- sos, compres fetes, etcètera) i la seva comparativa amb les dades dores i, així, fer que augmentin les vendes. disponibles del 2012. 16) A partir de les dades obtingudes en l’anàlisi que s’ha dut a El quart bloc se centra en la transformació digital del comerç de terme el 2017, es conclou que la maduresa digital global dels Barcelona. Fer front als reptes derivats de la irrupció del comerç en comerços és de 30,43 punts, el que implica que el comerç de la línia i la transformació digital de la societat constitueixen dues de ciutat té una presència digital a internet de nivell bàsic, mentre les prioritats principals del sector comercial. En aquest bloc es pre- que el nivell de maduresa digital desitjable hauria de ser supe- senta la mesura de govern aprovada per impulsar la transformació rior a 70 punts de mitjana, un nivell que permet considerar que digital, així com dos estudis de diagnosi i anàlisi de la situació i de el comerç ha fet gran part de la seva transformació digital, és la maduresa digital del comerç de Barcelona. a dir, té una presència activa a internet, es comunica amb les persones que en són usuàries i clientes a través de les xarx- Finalment, el cinquè bloc està orientat a presentar de forma sin- es socials i ha començat a fer les seves primeres vendes en tètica les activitats principals de l’Ajuntament en relació amb el línia. De forma detallada, es pot considerar que el 27,5% dels sector del comerç de la ciutat, estructurades segons les línies comerços no té presència digital a internet; el 32,1% té una estratègiques i les mesures d’actuació previstes en la Mesura de presència bàsica; el 19,0%, una presència àmplia; el 18,3%, govern “Estratègia de reforç i projecció del comerç de Barcelona una presència activa, i tan sols el 3,1% es poden considerar 2017-2019”. comerços digitals. Índex 8 1 ¨ Dades del 2017 Dades del 2017 1.1. El sector terciari a Barcelona L’any 2017 el sector terciari va crear llocs de treball per quart any descens interanual de més de 3.610 persones, la qual cosa signifi- consecutiu, amb un total de 946.288 persones afiliades al siste- ca la cinquanta-cinquena reducció interanual consecutiva de l’atur ma de la Seguretat Social a Barcelona el desembre del 2017, la qual en aquest sector (-5,8%). cosa representa un augment del 2,7%. Aquest increment és força similar al creixement del conjunt de l’economia de la ciutat (+2,5%). Persones afiliades* al sistema de la Seguretat Social a Barcelona en el sector terciari 2017-2016 El pes dels serveis dins l’estructura ocupacional de la ciutat se situa en el 89,8% dels llocs de treball de Barcelona, una xifra idèn- 2016 2017 Variació 17/16 tica a la de l’any anterior i que consolida la tendència estructural Nombre % de terciarització de l’economia de la ciutat que s’experimenta des Total de serveis 921.418 946.288 24.870 2,7% de fa dècades. Comerç i reparacions 158.032 160.020 1.988 1,3% Transports i emmagatzematge 45.147 48.248 3.101 6,9% El comerç i les reparacions mantenen el seu paper clau en l’estruc- tura econòmica de la ciutat i concentren el 17% dels llocs de treball Hostaleria 83.911 85.482 1.571 1,9% del sector terciari. L’ocupació en aquesta branca creix per terc- Informació i comunicacions 60.984 65.350 4.366 7,2% er any consecutiu (+1,3%), la qual cosa representa un guany de Activitats financeres i d’assegurances 35.530 35.100 -430 -1,2% gairebé 2.000 persones afiliades. Activitats immobiliàries 14.481 14.529 48 0,3% Serveis a les empreses 210.930 224.547 13.617 6,5% Pel que fa a l’hostaleria, l’ocupació creix l’1,9%, de forma que entre el Administració pública 84.417 74.362 -10.055 -11,9% 2016 i el 2017 el sector acumula un creixement dels llocs de treball del 24,8%, en un període en el qual els indicadors principals d’ac- Educació 69.835 72.657 2.822 4,0% tivitat turística han crescut de manera continuada i Barcelona ha Activitats sanitàries i serveis socials 95.760 102.217 6.457 6,7% mantingut una posició privilegiada en l’organització de congressos Activitats artístiques, recreatives 25.614 26.218 604 2,4% internacionals, fet que ha esdevingut un dels factors de fortalesa Altres serveis (1) 36.777 37.558 781 2,1% de l’economia i un dinamitzador del mercat de treball de la ciutat. * Suma de l’afiliació al règim general i d’autònoms. Pel que fa a l’atur, el desembre del 2017 els serveis acumulen (1) Inclou personal domèstic i organismes extraterritorials. 59.140 persones aturades a la ciutat —el 80,2% del total—. En Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de Índex comparació amb el desembre del 2016, els serveis registren un l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 9 Dades 1.2. Ocupació en el comerç Afiliació a la Seguretat Social en el comerç a Barcelona, 4t trimestre del 2017 del 2017 El 2017 el comerç ocupa 151.368 persones a la ciutat de Barcelona, Règim general Autònoms TOTAL de les quals 96.530 treballen en el sector minorista (el 63,8% del Afiliació Variació Afiliació Variació Afiliació Variació Pes del total) i 54.838 (el 36,2%) en el majorista. 16/17 16/17 16/17 sector (%) (%) (%) (%) El 2017 l’ocupació en el comerç barceloní registra un augment de Comerç 80.031 1,6% 16.499 -3,0% 96.530 0,8% 9,2% l’1,3%, una evolució similar a la de l’àmbit metropolità (+1,3%) i la minorista de Catalunya (+1,2%). Cal destacar que el comerç barceloní crea Comerç 46.149 2,9% 8.689 -1,5% 54.838 2,2% 5,2% ocupació neta per quart any consecutiu —després de perdre’n du- majorista rant el període de crisi—, tot i que amb un increment més suau que Total del 126.180 2,1% 25.188 -2,5% 151.368 1,3% 14,4% el del conjunt de l’economia de Barcelona (+2,5%). comerç Total de 934.389 2,9% 120.333 0,9% 1.054.722 2,7% 100,0% D’aquesta manera, el pes del comerç en el conjunt dels llocs de Barcelona treball de la ciutat al final del 2017 assoleix el 14,4% —distribuït en- Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de tre un 9,2% del comerç minorista i un 5,2% del majorista—, fet que l’Ajuntament de Barcelona, segons les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. confirma la importància cabdal que manté aquest sector madur en l’economia barcelonina. Cal destacar l’increment anual del nombre de persones assalariades —tant en el comerç minorista (+1,6%) com en el majorista (+2,9%)—, que contrasta amb el descens de Ocupació al comerç de Barcelona (Índex 4t trimestre 2008 = 100) l’afiliació al règim d’autònoms (-3,0% i -1,5%, respectivament). 105 100 100 98 99 El comportament de l’ocupació en el comerç al detall reflecteix les 95 95 94 oscil·lacions del consum intern. Així, després d’un fort ajust inicial 95 94 93 9293 91 91 fins al quart trimestre del 2009 i l’estabilització del 2010, torna a 93 9490 93 91 90 recular durant el trienni 2010-2013 i es recupera a partir del 2014, 9185 8888 88 89 86 impulsada per la millora de la demanda interna, fins que tanca el 85 80 84 84 2017 amb un nombre de llocs de treball molt semblant al que tenia 83 83 el desembre del 2008, lleugerament inferior a l’1%. 75 IV 2008 IV 2009 IV 2010 IV 2011 IV 2012 IV 2013 IV 2014 IV 2015 IV 2016 IV 2017 En canvi, la reducció de persones assalariades en el comerç ma- Minorista jorista ha estat un procés més gradual i sostingut, que —tot i el Majorista repunt recent— ha comportat una caiguda acumulada del 13,6% Total entre el desembre del 2008 i el del 2017. Nota: Persones afiliades als règims general i d’autònoms de la Seguretat Social. Font: Elaboració del De- partament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 10 Dades 1.2.1. Centres de cotització en el comerç Centres de cotització a la Seguretat Social en el comerç de Barcelona 2017 del 2017 Pel que fa als centres de cotització, al final de l’any 2017, Barcelo- 4t 4t Variació Variació Pes s/Bcn Pes s/total trimestre trimestre en en % (%) 2016 comerç na disposa de 16.164 centres de cotització al comerç, dels quals 2016 2017 nombre 2016 (%) 10.896 (el 67,4%) pertanyen al comerç minorista i 5.268 (el 32,6%) al majorista. A l’engròs 5.339 5.268 -71 -1,3% 7,0% 32,6% Detall 11.028 10.896 -132 -1,2% 14,5% 67,4% El nombre de centres de cotització al comerç de Barcelona es Total del comerç 16.367 16.164 -203 -1,2% 21,4% 100,0% redueix en termes interanuals (-1,2%) després de tres anys de Total dels sec- 74.627 75.372 745 1,0% 100,0% creixement moderat, fet que suposa una evolució menys favorable tors a Barcelona que la que experimenta el teixit empresarial al conjunt de la ciutat Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de (+1,0%). Per branques, els centres del comerç al detall experiment- l’Ajuntament de Barcelona, segons les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona en un descens (-1,2%) molt similar al del dels centres de comerç a l’engròs (-1,3%). En acabar l’any 2017, el sector comercial constitueix la primera Distribució de les empreses del comerç a l’engròs per sectors (2017) activitat econòmica de la ciutat quant a nombre de centres de cotització i representa més d’una cinquena part (el 21,5%) del to- tal. Les branques que el segueixen en el rànquing són els serveis a 4,8% 1,3% les empreses (18,7%) i l’hostaleria (10,8%). 8,5% D’articles d’ús domèstic Intermediaris del comerç El pes del comerç dins el conjunt del teixit empresarial de Barce- 28,2% De productes alimentaris, begudes i tabac lona és del 21,5% i es manté força estable respecte al 2016. Per 10,8% Altre comerç especialitzat branques, el comerç a l’engròs representa el 7,0%, i el comerç al No especialitzat detall, el 14,5%. 11,9% D’altra maquinària, equips i subministrament 19,2% D’equips TIC Pel que fa al comerç a l’engròs, destaca la distribució d’articles d’ús 15,5% De primeres matèries agràries domèstic (amb un pes relatiu del 28,4%) seguida de les branques d’intermediaris i productes alimentaris, que assoleixen el 19,2% i el 15,5% del total, respectivament. Al seu torn, en el comerç al detall a Barcelona destaca el pes relatiu dels establiments d’altres articles en establiments especialitzats —que representen el 33,6% dels centres de cotització—, seguits dels que venen productes alimentaris, begudes i tabac (28%), i els establiments no especialitzats (16,7%). Índex 11 Dades 1.3. Facturació i PIB del 2017 Distribució de les empreses del comerç al detall per sectors (2017) L’economia catalana confirma la seva recuperació al llarg del 2017 1,3% i encadena disset trimestres consecutius de variació interanual 2,4% 2,8% 0,5% positiva del producte interior brut (PIB) en tancar l’any; la deman- 4,3% da interna i l’exportació de béns i serveis n’han estat els motors D’altres articles en establiments especialitzats principals. En establiments no especialitzats 10,3% D’articles culturals i recreatius 33,6% Amb un PIB de 234.651 milions d’euros, el creixement real de En parades de venda i mercats ambulants De combustibles l’economia de Catalunya el 2017 ha estat del 3,4% —el tercer millor 16,7% De productes alimentaris, begudes i tabac resultat de la darrera dècada— i s’emmarca en un context també D’equips TIC caracteritzat per l’evolució positiva de l’activitat en els àmbits es- 28,0% D’articles d’ús domèstic panyol (+3,1%) i de la Unió Europea (+2,4%). Altres en establiments fora de parades i mercats L’economia de Barcelona participa d’aquest procés de recuperació de l’activitat econòmica i del mercat de treball, i el PIB de la ciutat Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament experimenta un creixement real del 3,4% el tercer trimestre de l’any. Local de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. La facturació del comerç a la ciutat de Barcelona assoleix un volum de negoci estimat de 35.706,6 milions d’euros l’any 2017, després d’experimentar un increment del 2,6%, que representa la millor evolució dels darrers anys. El comerç és un dels sectors que més riquesa genera a Barcelona. Efectivament, l’activitat1 aporta el 13,5% del PIB de la ciutat l’any 2017 un pes que continua sent fonamental, malgrat l’impacte dels anys de crisi. Així mateix, el 2017 el PIB dels serveis ha registrat un augment significatiu a Barcelona (+3,4% el tercer trimestre), un comportament favorable al qual ha contribuït el conjunt d’activitats format pel comerç, el transport, l’hostaleria, i la informació i les co- municacions, amb una evolució interanual molt dinàmica (+3,7%). El comerç al detall arriba el 2017 a un volum de negoci de 12.889,4 milions d’euros a Barcelona, una xifra que representa un incre- ment anual nominal de l’1,5%, i un lleuger descens en termes reals. Índex 1 Incloent-hi la venda i la reparació de vehicles de motor. 12 Dades La recuperació de la demanda interna motivada pel creixement de 1.4. El comerç electrònic del 2017 l’ocupació i les rendes familiars, el creixement del consum de les llars (+2,4%) i la confiança de les persones consumidores, juntam- El comerç electrònic continua la seva ràpida expansió a escala ent amb la demanda addicional generada pel turisme —que el 2017 mundial, amb una facturació global de 25 bilions d’euros que — registra a la ciutat nous màxims històrics de visitants i pernocta- segons les dades presentades per la UNCTAD (Nacions Unides) a cions en hotels— han propiciat aquesta evolució positiva. l’“E-Commerce Week 2017: Towards Inclusive E-Commerce”— sig- nifica un increment del 38% en els darrers tres anys. Projeccions La facturació del comerç a l’engròs a Barcelona se situa en 22.817,1 recents de l’evolució d’aquest canal comercial indiquen que la fac- milions d’euros l’any 2017 i augmenta el 3,3% respecte a l’any an- turació continuarà augmentant amb força els anys vinents, tot i terior. Així doncs, el comerç majorista assoleix el millor resultat que moderarà el ritme de creixement. dels darrers exercicis a la ciutat, tot i que des de fa anys la tendèn- cia estructural està portant aquesta branca a localitzar una part Quant a Espanya, segons Eurostat, l’any 2017 el percentatge d’em- creixent de la seva activitat en l’entorn metropolità, en un procés preses que compren en línia (32%) queda tretze punts per sota de gradual d’optimització de costos. la mitjana de la Unió Europea, i el de les que venen per aquest canal (21%) queda un punt per sobre. En tots dos casos, l’ús del canal es Facturació del comerç 2017 manté estancat respecte a l’any anterior. Milers d’euros Barcelona Catalunya En el període 2016-2017 gairebé la tercera part de les empreses Comerç minorista 12.889.448 39.188.195 espanyoles de deu o més persones assalariades (el 31,4%) han Comerç majorista 22.817.101 86.049.672 efectuat compres per comerç electrònic per un valor de 199.324,6 Total del comerç 35.706.550 125.237.867 milions d’euros, que representen el 20,7% del total de compres i un augment moderat (+1%) respecte al període 2015-2016. Pel que fa Font: Estimació elaborada pel Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econò- a les vendes, el 20,4% d’empreses utilitza el canal en línia, que a mica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, Espanya genera un volum de negoci de 228.323,1 milions d’euros, l’Idescat i l’INSS. una xifra que representa el 16,5% del total de vendes i situa el creix- ement de les vendes en línia en el 4,6%. Facturació del comerç a Barcelona 2017 Pel que fa a Catalunya, el 36,5% de les empreses amb deu o més Facturació 2017 Var. 2017/2016 persones assalariades de Catalunya ha comprat per comerç elec- (milers d’euros) (en %) trònic en aquest període, una dada superior en 1 punt a la de l’any Comerç minorista 12.889.448 1,5% anterior i 5,1 punts més alta que la mitjana espanyola. En el cas Comerç majorista 22.817.101 3,3% de les vendes, el percentatge d’empreses és força inferior (25,1%) Total del comerç 35.706.550 2,6% i aquesta xifra representa un augment d’1,3 punts respecte al període 2015-2016 i se situa 4,7 punts per damunt del valor es- Font: Estimació elaborada pel Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econò- tatal. L’accés als canals en línia està relacionat amb la dimensió mica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, empresarial: l’ús del canal en línia per a les compres és del 15,4% l’Idescat i l’INSS. Índex en microempreses, respecte al 36,5% en empreses de més de deu 13 Dades assalariats. En el cas de les vendes, el percentatge d’empreses que del 2017 usen el canal en línia és del 4,3% i del 25,1%, respectivament. Volum de compres i vendes de comerç electrònic de les empreses a Espanya (milers d’euros) La facturació total de les compres per internet de les empreses de deu o més assalariats de Catalunya ha estat de 31.185,4 milions d’euros en el període 2016-2017, una xifra que equival al 15% de les 228.323.121 compres totals i al 33,1% de les compres de les empreses que fan adquisicions per aquest canal. 199.324.635 Pel que fa a les vendes, la facturació supera la de les compres elec- 163.739.094 tròniques —tal com passa a Espanya— i arriba a 54.555,3 milions d’euros, que representen el 18,2% de les vendes totals i el 40,7% de 160.318.763 les vendes de les empreses que venen pel canal electrònic. 2008-2009 2010-2011 2012-2013 2014-2015 2016-2017 Volum de compres del comerç electrònic Pel que fa al comerç electrònic a les llars de Catalunya, l’any 2017 el Volum de vendes del comerç electrònic 51,5% de la població de 16 a 74 anys ha comprat per internet durant l’últim mes, la qual cosa representa un increment del 2,6% respecte Font: Institut Nacional d’Estadística. Enquesta sobre l’ús de les TIC i el comerç electrònic a les empreses. a l’any anterior. Per edats, la població entre 25 i 34 anys representa * Empreses amb una plantilla de més de deu persones. prop de la meitat (el 67,1%) de les persones que compren. Pel que fa als tipus de productes adquirits per internet, els allot- Comerç electrònic a Catalunya. 2016-2017 jaments de vacances són els més sol·licitats, amb un 59,1% dels compradors i compradores —un percentatge 6 punts superior al del Empreses amb deu o Microempreses més persones 2016—, seguits de les entrades a espectacles (53,7%)—que exper- assalariades imenten un creixement de 2,2 punts—, la roba i el material esportiu (48,9%) —augmenta respecte a l’any anterior (+7,6 punts)— i els Total d’empreses 416.501 22.986 productes per a la llar (37,7%), que creixen en 8,1 punts percentu- Compres a través de 15,4 36,5 als respecte al període anterior. Entre els productes amb menys comerç electrònic (%) demanda en línia destaquen els medicaments. Vendes a través de 4,3 25,1 comerç electrònic (%) Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. Índex 14 Dades Comerç electrònic a Catalunya per sector d’activitat de 1.4.1. El comerç electrònic a Barcelona del 2017 l’empresa. 2016-2017 Segons l’enquesta Òmnibus municipal de desembre del 2017, el Sector d’activitat 69% dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona ha comprat en algu- % d’empreses amb deu o més Indústria Construcció Serveis na ocasió per internet, fet que representa un creixement del 8,7% assalariats respecte al desembre del 2016. Compres a través de comerç 35,1 27,5 38,7 electrònic (%) És una compra influenciada, entre altres factors, per l’edat. Un Vendes a través de comerç 19,4 5,6 30,9 primer grup, de 55 anys o més, compra per sota de la mitjana de electrònic (%) la població. Dins d’aquest grup, el segment més distanciat de la mitjana és el de 65 anys o més (35,19%). El segon grup, de menys Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i de 55 anys, compra per sobre de la mitjana, i el segment que més Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. compra se situa en la franja d’edat de 16 a 24 anys (89,9%). A la vegada, s’observa que els homes (76,1%) hi han comprat més que Productes o serveis adquirits per internet en els darrers dotze les dones (62,1%). mesos. Catalunya, 2017. Percentatge total de compradors/ores També es detecten algunes diferències per districtes, ja que les Allotjament de vacances 59,1% persones que resideixen a les Corts són les que hi compren més Entrades a espectacles 52,7% (80,7%), mentre les de Sants-Montjuïc ho fan en la proporció més baixa (57,9%). Roba o material esportiu 48,9% Productes per a la llar 37,7% La majoria de persones que ha comprat alguna vegada per inter- net ho fa de manera ocasional (56,3%). El 17,2% ho fa cada mes, i Llibres, revistes, etcètera 20,1% l’11,3%, cada dos mesos. El 7,7% hi compra cada setmana i el 7,5%, Equipament electrònic 21,2% cada dues setmanes. Per bé que els percentatges de compra habitu- al en el canal en línia encara són baixos en relació amb les compres Productes alimentaris 19,1% que es fan de forma habitual en el canal físic, sí que s’observa que Material informàtic 21,1% es manté o puja aquest canal de forma regular cada any i, en canvi, Altres productes 25,6% disminueix la compra ocasional (2,2 punts en la darrera onada). Pel·lícules, música 15,8% La compra en línia que fan els barcelonins i barcelonines inclou Jocs d’ordinador i videoconsola 13,3% tota mena de productes, però una bona part són d’oci i cultura (47,5%), roba i calçat (30,3%) i informàtica o telefonia (29%). En Font: Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació relació amb el 2016, pugen les mencions als articles d’informàtica, a les llars, de l’INE. Idescat. i ho fan també, però amb menys intensitat, les de roba i calçat i parament de la llar. Índex 15 Dades 1.5. Enquesta sobre l’activitat del sector Evolució de la compra per internet a Barcelona del 2017 comercial a Barcelona 70 69,0 L’objectiu principal de l’enquesta de l’activitat del sector comer- 60 61,7 cial de la ciutat de Barcelona és conèixer les característiques dels 60,3 establiments comercials, l’opinió de les persones que en són re- 50 sponsables sobre l’activitat comercial a la ciutat, i les perspectives 40 de futur. 30 L’informe actual es basa en les entrevistes fetes a responsables de 20 2.400 establiments comercials visitats durant el 2017. 10 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Les característiques Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum (Ajuntament de Barcelona). L’antiguitat mitjana dels establiments és de 18,1 anys. Els establi- ments més nous són els d’alimentació dins els mercats i els d’oci i Productes o serveis adquirits per internet a Barcelona. 2010-2017 cultura, tots dos amb una antiguitat de 14,8 anys. Var. Var. El 58% dels establiments són societats civils particulars; el 26,5%, % 2005 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2005- 2006- 17 17 societats limitades, i el 5,3%, societats anònimes. D’altra banda, el Viatges 36,5 33,1 32,1 23,2 21,3 17,7 17,7 9,9 -26,6 -7,8 6,8% de les persones responsables dels comerços visitats mani- festen que són franquícies i el 13,8%, que tenen central de compres. Roba, calçat 7,4 23,5 22,4 28,7 30,6 31,5 26,6 30,3 22,9 3,7 Informàtica i telefonia 23,0 16,9 20,1 31,8 24,7 32,2 26,1 29,0 6,0 2,9 El 41,4% dels comerços enquestats de Barcelona està associat, i la tendència és que aquesta xifra es vagi incrementant (el 2016 era el Llibres 13,5 14,9 12,9 15,1 14,0 21,8 20,4 21,0 7,5 0,6 39,1%). Les associacions són gremials o de comerciants, i també hi Entrades per 9,6 13,4 15,9 9,6 9,9 8,8 12,5 4,0 -5,6 -8,5 ha entitats de carrer, veïnatge, centres i eixos comercials.a espectacles Aliments 13,0 12,5 9,0 7,0 10,9 9,2 9,0 8,5 -4,5 -0,5 Altres produc- tes quotidians 3,5 7,7 5,4 5,9 3,6 6,4 4,6 8,5 5,0 3,9 Parament de la llar 3,5 7,5 5,4 9,4 11,2 11,0 11,6 14,3 10,8 2,7 Música 10,4 6,4 5,1 3,8 4,5 5,3 4,5 6,5 -3,9 2,0 Altres 3,0 1,8 2,8 7,4 6,3 4,1 5,6 10,7 7,7 5,1 Índex Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum (Ajuntament de Barcelona). 16 Dades El local comercial Característiques principals del negoci del 2017 Antiguitat 18,1 anys El retrat del local comercial mitjà a Barcelona és una botiga a peu de Societat civil particular: 58,0% carrer, d’aproximadament 126,8 m2 de superfície total (dels quals Tipus societari Societat limitada: 26,5% 76,5 m2 corresponen a la sala de vendes), accessible amb un cert Societat anònima: 5,3% desnivell i en règim de lloguer, per la qual es paga prop de 1.317 Franquícies 6,8% euros al mes i majoritàriament amb el rètol identificatiu en català. Tenen central de compres 13,8% Ubicació: El 87% són botigues a peu de carrer, el 9,9% són parades Associacionisme 41,4% de mercats municipals i el 3% són botigues en centres o galeries Assistida: 54,3% comercials. Sistema de venda Lliure servei assistit: 32,9% Lliure servei: 9,1% La superfície: La superfície mitjana de la sala de vendes dels lo- 92,5% d’establimentsCobrament amb targeta cals comercials (sense incloure les parades de mercats) és de 47,3% de la facturació 79,5 m2. Les sales més grans es troben els sectors de l’automoció Cobrament amb mòbil 65,1% d’establiments (139,3 m2), la decoració i la llar (112,8 m2), i l’oci i la cultura (86,1 Comandes per telèfon 61,4% d’establiments m2). La resta solen ser espais més petits. Servei a domicili 42,7% d’establiments Gestió informatitzada 63,9% dels establiments Accessibilitat a la sala de vendes: El 41,2% dels establiments 42,2% dels establiments (d’aquests, el no tenen cap desnivell a l’entrada; en el 41,6% hi ha un graó baix Web propi 44,6% permet compra en línia) (menys de 12 cm); en el 13,6%, un graó mitjà (de 12 a 20 cm); en l’1,9%, un graó més alt, i en l’1,7% dels casos, una escala o diversos Característiques físiques principals de l’establiment graons. El 71,8% té una obertura a l’entrada d’una amplada superior a 70 cm. Aspectes 126,8 m 2 (76,5 m2 de sala de vendes) Al carrer: 87,0% Identificació del comerç: El 70% dels rètols estan escrits en català; Ubicació Parades de mercats municipals: 9,9% Centres o galeries comercials: 3,0% el 22,5%, en castellà; el 8,7%, en anglès, i el 4,5%, en altres llengües. Sense desnivell a l’entrada: 41,2% Amb un graó baix: 41,6% Règim de tinença del local: El 69,1% dels locals visitats són de Accessibilitat Amb un graó mitjà: 13,6% lloguer, el 15,7% són de propietat (sobretot els d’oci i cultura) i el Amb un graó alt o escala: 3,6% 9,4%, de concessió municipal. Català: 70,0% Castellà: 22,5% Preus del lloguer: El 2017, el lloguer mitjà dels comerços se situa Identificació del rètol Anglès: 8,7% en 1.317 euros. El sector de l’automoció és el que presenta un Altres: 4,5% lloguer mitjà més alt, amb 2.112,50 euros, també perquè la sala de Lloguer: 69,1% vendes acostuma a ser més gran. Tinença del local Propietat: 15,7% Índex Cessió municipal: 9,4% 10,4 e/m2/mes Preus de lloguer mitjans 1.317 e/mes 17 Dades Els serveis Comandes per telèfon: El 61,4% de les botigues visitades disposen del 2017 d’aquest servei, sobretot el sector d’alimentació situat fora dels Tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, tal com ens indica mercats (90,4%). l’índex de maduresa digital, en l’evolució del 2016 al 2017 veiem que els comerços ja estan treballant per instaurar noves tecnolo- Lliurament de les compres a domicili: L’ofereixen el 42,7% dels gies i serveis. comerços i és més habitual en els sectors de decoració-llar (55,6%) i alimentació fora dels mercats (68,2%). Sistema de venda: El 54,3% dels comerços disposa d’un sistema de venda assistida, el 32,9% tenen un sistema de lliure servei as- Gestió informatitzada: La tenen el 63,9% dels comerços. Els sec- sistit i el 9,1% té un sistema de lliure servei. tors més informatitzats són els de l’automoció (89,3%), el quotidià no alimentari (88,3%) i el d’oci-cultura (79,2%). Cobrament amb targeta: De cada 10 comerços, 9 disposen de cobrament amb targeta. Aquest tipus de cobrament va suposar el Pàgina web pròpia: El 42,2% dels comerços disposa de web i, 47,3% del total de la facturació. d’aquests, el 44,6% permet la compra en línia. Evolució de la implantació de serveis en el comerç, en tant per cent d’establiments que els ofereixen 100 90 80 70 65,1 60 50 40 39,8 30 20 10 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Pagament amb targeta Pagament amb mòbil Comandes per telèfon Lliurament a domicili Font: Elaboració pròpia segons els resultats de les enquestes del sector comercial fetes pels Serveis d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 18 Dades Els horaris i les vendes El 34,8% de les persones responsables pensa obrir el proper diu- del 2017 menge autoritzat (mentre que el 2016 era el 40,4%). L’obertura habitual en el comerç barceloní és de dilluns a dissabte; en concret, el 70% dels establiments obre en aquest interval, i el 17,5% ho fa tots els dies de la setmana. El personal El 19,8% dels comerços obre els diumenges. Per sectors, obren els La mitjana de la plantilla d’un establiment comercial (amb un màx- diumenges el 33,3% dels comerços d’alimentació (el 2016 era el im de 10 persones) és de 2,5 persones. D’altra banda, el 70,2% de 53,9%) i el 17,6% dels comerços del sector d’oci i cultura (el 2016 les persones treballa a jornada completa (l’any 2016 era el 76,4%) era el 27,6% dels comerços consultats). i, durant el 2017, el 39,9% ha fet algun curs formatiu. De dilluns a divendres, el més habitual és fer horari partit de matí Característiques del tipus de personal: i tarda (54,8%); el 43,6% fa jornada continuada. Se sol obrir abans de les 10.00 hores (59,7%) i tancar després de les 20.00 hores (63,6%). – El 49,9% de la plantilla és personal de base; el 28,1% són propi- etaris/àries del negoci, i el 22,0%, encarregats/ades. Dels comerços que obren els dissabtes, el 40% treballa només al – El 54,5% del personal són dones. matí i el 59,8% al matí i a la tarda. Dels comerços que obren els – El 51,5% dels negocis de propietat són d’homes. diumenges, el 32,4% ho fa només al matí i el 66,8% tot el dia (l’any – La major part del personal és de nacionalitat espanyola (77,9%), 2012 era el 49,7%). té entre 25 i 54 anys (67%) i ha cursat estudis obligatoris o se- cundaris (57,5%). Només 2 de cada 10 persones treballadores Per al 53,6% dels enquestats, el mes amb millors vendes és el (21,9%) tenen estudis universitaris. desembre, seguit del juliol (23,9%) i el juny (15,6%). En general, – El 88,9% del personal entén el català i el 79,3% el parla. divendres i dissabte són els dies de més vendes, i dimarts, di- – Pel que fa a les llengües en les quals poden atendre els clients, mecres i dilluns, els de menys. el 92,7% dels establiments pot atendre en castellà; el 82,4%, en català; el 41,2%, en anglès; el 13,6%, en francès, i el 14,1%, en altres idiomes. Cal destacar l’increment dels establiments que La intenció d’obrir en diumenge poden atendre en anglès, que han passat del 28,8% l’any 2014 al 41,2% l’any 2017. La major part de responsables de comerços, el 67,8%, es mostra – El 70,2% de les persones treballa a temps complet, sobretot si disconforme a obrir els diumenges, el 22,7% ho veu bé, i al 8,4% li són propietàries (84,6%) i encarregades (82,2%). és indiferent. – El 39,9% de les persones responsables entrevistades assegura que el seu personal ha fet algun curs formatiu en els dos darrers L’opinió més estesa, a diferència del 2016, és que “s’hauria de pod- anys. er decidir” (35,1%, quan el 2016 era el 34,3% i el 2015, el 44,7%), mentre que el 31,8% pensa que “s’hauria de prohibir” (el 2016 era el 34,8% i el 2015, el 28%). El 16,6% ho restringiria més i el 10,7% ho Índex mantindria com ara. 19 Dades La conjuntura del sector comercial Perspectives dels propers dos anys del 2017 Factors influents en la marxa del negoci El 38,5% de les persones responsables de comerços entrevistades creuen que el volum del negoci augmentarà els dos anys vinents; Les persones responsables de comerços entrevistades manifesten el 32,7%, que es mantindrà igual, i el 15,8%, que disminuirà. espontàniament que allò que més pot afavorir la bona marxa del seu negoci en el futur és la millora de les condicions econòmiques Les que pensen que el seu comerç prosperarà, continuen confiant en generals, l’ estabilitat econòmica (10,4%) i la millora del poder ad- una millora econòmica i política (31,6%); també posen algunes es- quisitiu (6,8%). També creuen que hi ajudaria l’increment del tur- perances en l’increment de la demanda (22,3%), la professionalitat isme (6,8%), la millora del barri, la zona, les obres públiques (5,9%) i l’esforç personal (16,8%), i la qualitat i la varietat del producte (7,7%). i un tractament fiscal més favorable (5,4%), entre d’altres. Les més pessimistes es basen en la desconfiança envers la situ- D’altra banda, la majoria considera perjudicials l’augment de la ació econòmica i política (24,5%), la competència (18,7%) i la competència (15,7%), l’augment de les grans superfícies o cen- tendència negativa de les vendes (15,3%). tres comercials (9,5%), els aspectes polítics o socials (9,4%) o la recessió econòmica, i l’empitjorament de les condicions En relació amb el nombre d’empleats/ades, la gran majoria assegu- econòmiques (8%), entre d’altres. ra que el nombre es mantindrà en els propers dos anys (71,3%), el 15,8% en preveu un augment i el 6%, que disminuirà. I de manera suggerida (les persones enquestades han d’avaluar uns factors concrets), les persones responsables veuen les noves Pel que fa als preus de venda al públic, el 52,9% de les persones grans superfícies comercials com el factor decisiu que impedeix la entrevistades creu que es mantindran en els dos anys vinents, el bona marxa del negoci (74,8%). Tampoc no ho faciliten les comis- 31,4% pensa que augmentaran i el 7,7%, que baixaran. sions bancàries (66,8%) o la situació econòmica general (65,1%). Ara bé, consideren que els poden afavorir el turisme (75%), les Canvis fets i canvis programats accions de l’Ajuntament de Barcelona en promoció econòmica (38,1%) i la creació d’àrees de nova centralitat als barris (35,1%). En els darrers dos anys, han dut a terme canvis el 61,7% dels comerços visitats. Els que menys s’han renovat són els establi- Pel que fa només a les botigues de roba i calçat, el 2017 el factor ments d’alimentació (55,6%). climàtic és considerat positiu pel 43,7% (el 2016 era el 39,2%) de les persones consultades i negatiu pel 36,3% (el 2016 era el 49,7%). Els canvis més comuns són la modernització de les instal·lacions (40,8%), la decoració (36,7%), el canvi d’assortiment (33,2%), l’augment del nombre d’empleats/ades (16,5%), la pàgina web (14,7%) i la incorporació de noves activitats o productes (12,7%). El 41,1% dels establiments s’ha plantejat canvis per l’any que ve, i Índex el 9,6% de les persones responsables entrevistades pensa tancar o traspassar el negoci en poc temps. 20 Dades 1.6. Enquesta sobre l’obertura en diumenge Tenint en compte només els comerços que no estaven autoritzats del 2017 prèviament a obrir en diumenge, els que més han aprofitat aques- Aquesta secció és una compilació de les dades procedents de ta autorització han estat els del Gòtic (ha obert el 63,1%); la Salut tres estudis diferents: en primer lloc, la verificació de l’obertura de (45,1%); la Barceloneta (34,2%); Sant Pere, Santa Caterina i la Rib- comerços els diumenges en barris turístics de la ciutat el 2017; en era (34%), i la Nova Esquerra de l’Eixample (24,8%). segon lloc, les opinions relacionades amb l’obertura d’establiments comercials els diumenges de l’enquesta Òmnibus municipal i, en Pel que fa a l’opinió dels comerços, el 2017, el 67,8% de les persones tercer lloc, l’Enquesta sobre l’activitat del sector comercial de Barce- responsables de comerços (el 2016 era el 70%) es mostra discon- lona, amb l’opinió de les persones responsables dels establiments forme o molt disconforme a obrir els diumenges, el 22,7% ho veu sobre les qüestions relacionades amb l’obertura els diumenges. bé i el 8,4% es mostra indiferent. L’obertura mitjana ha estat del 18,8%, un cop depurats els comerços Sobre la possibilitat d’obrir en diumenge, enguany hi ha dues opin- del grup quotidià alimentari que ja podien obrir en diumenge. ions que prevalen. La primera és “Cada comerç hauria de poder de- cidir” (35,1%) i la segona, gairebé igualant l’anterior, és “S’hauria de Per tipus d’establiment, va obrir el 30,0% dels comerços quotidians prohibir obrir en diumenge” (31,8%). El 34,8% de les persones re- alimentaris, seguits dels de roba i calçat, amb el 19,7%, i els de sponsables pensa obrir el proper diumenge autoritzat (l’any 2016 complements, amb el 18,7%. La branca de comerços que ha obert era el 40,4%). menys ha estat la de vehicles (2,1%). Pel que fa a la ciutadania, el 45,4% dels veïns i veïnes de Barcelona A l’hora d’establir comparacions, cal tenir en compte el canvi del està en contra de l’obertura dels comerços en diumenge, mentre que marc normatiu, ja que el 2014 i el 2015 es podia obrir de juliol a el 42,7% hi està a favor. Cal destacar les diferències entre barris (Sarrià setembre de 10.00 a 18.00 hores, i el 2016 i el 2017 del maig i a - Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample, hi estan majoritàriament a favor, i l’octubre de 12.00 a 20.00 hores. Sant Andreu, Nou Barris i Sants-Montjuïc, majoritàriament en contra). Comerços oberts, en comparativa interanual (2014-2017). 60 2014 52,4 50 48,4 2015 40 2016 28,6 3030 25,5 25,7 2017 22,2 22,9 22,7 20 17,6 18,8 17,6 19,7 21,2 22,9 18,7 18,8 13,1 15,6 12,9 9,7 9,5 10,1 10,7 10,610 7,7 8,1 7,9 6,54,5 7,4 5,8 2,2 1,5 0,7 2,1 0 Total Quotidià Quotidià no Roba i Complements Equipaments Oci i cultura Vehicles Altres alimentari alimentari calçat de la llar Índex 21 Dades 1.7. L’activitat turística a Barcelona2 La despesa total per persona a la ciutat durant l’estada és de 349,1 del 2017 euros: 157,3 euros en menjar i beguda El perfil sociodemogràfic dels turistes que visiten Barcelona se situa en una edat mitjana de 36,9 anys. • 82,4 euros en compres • 50,6 euros en entreteniment, oci i cultura El 86,0% dels turistes entrevistats resideix fora d’Espanya (princi- • 37,9 euros en transport intern palment provenen de la resta de la Unió Europea, 54,4%), el 12,7% • 20,9 euros en altres conceptes és de la resta d’Espanya i menys del 2% viu a Catalunya. Les nacio- nalitats estrangeres més freqüents són la britànica, l’americana, l’alemanya i la francesa. 1.8. Barcelona, ciutat de compres internacional L’any 2017, el 50,1% dels turistes es va allotjar en un hotel o Barcelona és una ciutat comercial que combina els grans eixos aparthotel; el 17,9%, en un apartament turístic o HUT; el 14,8%, en comercials amb el comerç de proximitat. Aquest és un dels atracti- un alberg juvenil o hostal; el 14,5%, a casa de familiars o amics, i el us de la ciutat per a les persones visitants. 2,6% restant, en altres tipus d’allotjament. El turisme no només aporta clients per a les diverses tipologies El 67,6% va venir per vacances o oci; el 21,4%, per motius profes- de comerços, sinó que també actua com a caixa de ressonància sionals, i la resta, l’11,1%, per altres motius. El 52,8% dels tur- i font de publicitat boca-orella a tot el món, especialment per la istes era el primer cop que visitava la ciutat, mentre que el 46,5% informació que comparteixen les persones visitants a les xarxes repeteix (segona o més visites). socials. Els llocs i les zones més visitats són: les Rambles (72,8%), el barri S’ha signat un acord amb Premier Tax Free per a la gestió del servei Gòtic (60,3%), la Sagrada Família (56,9%), el Port, Port Olímpic, Port propi a l’Oficina de Turisme de la plaça de Catalunya a partir del se- Vell i Maremàgnum (57,6%) i el passeig de Gràcia (55,6%). tembre del 2017. Pel que fa a la despesa del viatge, el total se situa en 998,4 euros. Aquestes iniciatives han donat com a resultat una pujada del nom- El preu del viatge se situa en 414,6 euros; l’allotjament per perso- bre de xecs tramitats o del volum de compra d’un 66,26% respecte na i dia, en 56,1 euros, i el paquet turístic (entre els que ho han al 2016 i han suposat un total de reembossament en efectiu de planificat totalment amb agència de viatges majorista), en 1.388,7 6,15 milions d’euros. Són diners que el turista potencialment tor- euros. na a gastar al moment a la mateixa ciutat. Segons les dades que subministra Global Blue Tax Free, cal destacar la lleugera pujada del 2 Font: Perfil i hàbits dels turistes a la ciutat de Barcelona, 2017. Ajuntament tiquet mitjà de compra (0,7%), que s’estabilitza en 443,59 euros de Barcelona. per al 2017. Índex 22 Dades Pel que fa a les nacionalitats que més gasten, s’han mantingut les del 2017 mateixes deu primeres durant tot l’any. Xifres d’IVA retornat 2013 2014 2015 2016 2017 Despesa 20.466.058 21.423.489 21.072.365 28.927.423 48.094.733 Reemborsament 2.691.085 2.798.694 2.758.907 3.754.522 6.150.000 en efectiu Font: Global Blue Tax Free, oficines de turisme de Barcelona Països de procedència dels turistes als quals se’ls retorna l’IVA, ordenats per volum mitjà de compra (despesa/nombre de xecs) Valor mitjà del xec 2017 % Variació 16/17 Macau 807 e 80,5% Kirguizistan 804 e 75% Xina 781 e 24,5% Mauritània 738 e -- Indonèsia 722 e 39,5% Uzbekistan 699 e 173,4% Hong Kong 697 e 12,6% Estats Units 689 e 3,2% Panamà 630 e 41% Malàisia 605 e 22,2% TOTAL 443,59 e 0,7% Font: Global Blue Tax Free, oficines de turisme de Barcelona. Índex 23 Dades 1.9. Fires, mercats i mostres de comerç als del 2017 carrers de Barcelona Distribució del total de fires i mercats de la ciutat per districte El 2017 a Barcelona s’han dut a terme 269 activitats de comerç 16 a l’espai públic, de les quals 33 van ser mercats tradicionals; 88, 15,2 mercats periòdics, i 148, activitats comercials puntuals. 14 13,4 13,4 12,6 12 Per tipus de producte, destaquen les activitats de producte nou 10,8 (112 activitats que representen el 41,4%), seguides de les de pro- 10 9,7 ducte artesà (66; 24,6%) i les de producte alimentari (44; 16,4%). 8 7,4 7,4 Pel que fa al nombre de paradistes, es pot observar que gairebé el 6 5,9 75% es distribueix entre les activitats comercials a l’espai públic dels 4,1 districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Andreu. 4 2 S’observa que Ciutat Vella representa el 48,2% de la durada total de les activitats de les quals es té registre a la ciutat de Barcelona, 0 a e c s i a ó s u tí amb activitats que representen 2.291 dies durant el 2017. ell pl juï rt s i it V oam nt C rv a àc rd rr re ar ta ix o s Ge G r uin a u B a ndA M iu ’E -M Le t G o - nt an t C L nts n a N a S Sa - Sa or t S A més de l’activitat comercial sedentària consolidada, cada cop arr ià H apareixen més noves ofertes de mostres sectorials o temàtiques S i esdeveniments festius, que incorporen iniciatives de comerç no sedentàries com una oportunitat d’emprenedoria o per la demanda del mateix comerç del barri de sortir al carrer per incrementar la seva visibilitat i les vendes. Les dades mostren una tendència creixent de sol·licituds d’ocu- pació a la via pública en tots els districtes per fer-hi activitats comercials. La gran majoria són activitats comercials puntuals i algunes són tradicionals o periòdiques. Durant els anys 2013-2017, els tipus d’activitats de comerç a l’es- pai públic més nombroses han estat les puntuals, seguides dels mercats periòdics i, finalment, els mercats tradicionals. Els dis- trictes amb més activitat de comerç a l’espai públic durant aquests anys han estat Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Índex 24 Dades 1.10. Enquesta d’opinió sobre el comerç del 2017 mitjançant l’Òmnibus municipal 2017 Valoració de l’oferta comercial L’Òmnibus municipal de comerç ens facilita informació sobre l’opinió de la ciutadania respecte al comerç de la ciutat i els seus hàbits de compra. 1,9% 10,1% 86,8% 1,2% L’any 2017 s’han dut a terme quatre onades corresponents a març, 0% 20% 40% 60% 80% 100% juny, setembre i desembre. En cadascuna d’aquestes onades s’han efectuat 1.000 entrevistes entre la població de Barcelona Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC més gran de 16 anys a llars amb telèfon. El 51,9% dels barcelonins i barcelonines afirma que acostuma a fer Pel que fa al grau de satisfacció amb els horaris comercials, les per- sempre les compres de casa seva i només el 7,8% de les persones sones que fan la compra els valoren amb una nota mitjana de 8,0 entrevistades no compra mai o gairebé mai, mentre que, a l’any (7,7 el 2016). 2016, les que feien aquesta afirmació constituïen el 8,4%. Les per- sones que fan la compra són especialment dones (68,1%). Valoració dels horaris comercials Valoració de l’oferta comercial 8,2 Valoració dels horaris comercials 8,0 3,6% 11,1% 84,8% 0,4% Valoració de l’atenció del personal 7,6 0% 20% 40% 60% 80% 100% Valoració del comerç Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC Els barcelonins i barcelonines que van a comprar amb certa fre- qüència valoren notablement l’oferta comercial, els horaris comer- I quant a l’atenció personal del col·lectiu de comerciants, es valora cials i l’atenció personal del col·lectiu de comerciants. amb un 7,6 sobre 10 de mitjana, mentre que el 2016 aquesta nota era de 7,4. Concretament, les persones entrevistades valoren l’oferta comer- cial amb una nota mitjana de 8,2 en una escala de 0 a 10. Aquesta nota s’ha mantingut força estable al llarg dels darrers anys, ja que el 2016 la nota era de 8,0. Índex 25 Dades Grau d’importància de diversos aspectes comercials Valoració de l’atenció del personal del 2017 Valoració d’aspectes en l’acte de compra (classificació d’aspectes segons 3% 17,3% 78,5% 1,2% el percentatge de persones entrevistades que han indicat que són els més importants en l’atenció comercial) 0% 20% 40% 60% 80% 100% 100% 98% Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC 96,0%96% 94,6% 95,6% 94,9% 93,5% 94,3% 94% 92% L’atenció segons el tipus de comerç 90% 89,2% 87,8%88,0% 88% 86,0% 86% El comerç de proximitat destaca per l’atenció personalitzada: el 84% 53,7% de barcelonins i barcelonines considera que les botigues 82% de barri o especialitzades són l’establiment on millor els atenen, 80% per davant dels mercats municipals (19,9%), els supermercats Tracte rebut Professionalitat Honradesa Rapidesa Assessorament del producte (13,4%), els centres comercials (1,6%), els grans magatzems 2017 2016 (1,3%) i els hipermercats (0,8%). A la qüestió del grau d’importància que donen a una sèrie d’as- Valoració de l’atenció segons el tipus de comerç (percentatge de persones pectes relacionats amb l’atenció comercial, els aspectes més entrevistades que han afirmat que és on millor els atenen) valorats són els següents: 60% 53,7 El 96% considera molt o força important el tracte rebut. També va- 50,9 50% loren molt positivament la professionalitat (95,6%) i l’honradesa de la persona que atén en un comerç (94,3%). 40% 30% 27,1 20% 19,9 11,8 13,4 10% 4,2 1,6 1,2 1,3 0,7 0,8 0% Comerç de Mercats Supermercats Centres Grans Hipermercats proximitat municipals comercials magatzems 2017 2016 Índex 26 Dades Hàbits de compra segons la tipologia de productes Zones comercials del 2017 a. Alimentació i altres productes d’ús quotidià: el supermercat és l’es- De cada 10 barcelonins o barcelonines, 7 compren en alguna zona tabliment preferit per comprar l’alimentació no fresca (57,9%) i altres comercial de la ciutat, és a dir, el 69,9%, per un 26,9% que diu que productes d’ús quotidià (75,9%). Respecte al producte fresc, les per- no hi va mai. sones entrevistades diuen que el compren al mercat municipal (38,0%). Per anar a comprar els aliments i productes d’ús quotidià, la gran ma- Les zones on més ciutadans i ciutadanes van a comprar són: Bar- joria dels barcelonins i barcelonines es desplaça a peu, el 82% en tots nacentre (18,4%), per davant de La Maquinista (17,5%), de L’illa dos casos. En el cas del producte fresc, el percentatge arriba al 85,5%. Diagonal - El Corte Inglés (17,1%) i del Centre Comercial Glòries (12,3%). b. Roba i calçat: Les botigues de barri o especialitzades continu- en sent les preferides pels barcelonins i barcelonines per anar a Pel que fa al tipus de producte que els barcelonins i les barce- comprar la roba i el calçat (40,8%); a continuació hi ha el centre lonines van a comprar a aquestes zones comercials, principalment comercial (33,1%) o un gran magatzem (9,2%). és roba i calçat (72,3%), productes d’alimentació (24,3%), oci i cul- tura (21,7%) i articles de parament de la llar (12,7%). El transport utilitzat per fer aquestes compres és a peu (43,4%) i el transport públic (33%). La varietat, o la llibertat d’elecció, és l’aspecte més valorat de les zones comercials (37,5%), seguit de la proximitat (30,2%), així com c. Parament de la llar: Per comprar productes de parament de la de la concentració de diverses ofertes (14,1%) i l’espai (11,2%). llar, la majoria dels barcelonins i barcelonines sol anar a botigues de barri o especialitzades (37,8%), seguides de grans establiments especialitzats (19,0%) i centres comercials (17,6%).El sistema de transport utilitzat és a peu, per al 37,6%, mentre que el 21,3% hi va en transport privat. d. Producte d’oci i cultura: Finalment, pel que fa a la compra de productes d’oci i cultura, la meitat dels barcelonins i barcelonines (50,7%) opta per comprar aquests productes a les botigues de bar- ri o especialitzades, per davant dels grans establiments especial- itzats (14,7%), els centres comercials (13,6%) o internet (9,5%). El desplaçament s’efectua majoritàriament a peu (53,5%), en transport públic (22,1%) i en transport privat (10,6%). Índex 27 Dades Taula 1. Quadre comparatiu d’hàbits de compra segons la tipologia de producte (any 2017) del 2017 On aneu a comprar? 2016 2017 Com pagueu? 2016 2017 Com hi aneu? 2016 2017 Alimentació Al supermercat 60,3 57,9 En efectiu 54,8 50,6 A peu 83,8 82,0 Al mercat municipal 18,8 20,1 Amb targeta 39,5 45,8 En transports privats 9,3 10,9 A la botiga del barri o especialitzada 14,1 12,5 Transports públics 6,4 4,7 A l’hipermercat 1,9 3,3 Altres 0,5 1,6 Als centres comercials 1,9 1,8 Al gran magatzem 1,1 1,7 Per internet 0,2 0,4 A cooperativa de consum 0,1 0 Alimentació fresca Al mercat municipal 37,5 38,0 A peu 85,4 85,5 Al supermercat 31,1 25,5 En transports privats 7,8 8,6 A la botiga del barri o especialitzada 25,7 29,8 Transports públics 6,3 3,8 Als centres comercials 1,6 1,2 Altres 0,5 2,1 A l’hipermercat 1,4 1,4 Al gran magatzem 0,7 1,2 Altres productes Al supermercat 75,6 75,9 En efectiu 51,4 47,7 A peu 81,9 82,0 A la botiga de barri o especialitzada 12,9 12,8 Amb targeta 43,2 48,4 En transports privats 11,9 11,4 A l’hipermercat 3,3 3,0 Transports públics 4,7 2,8 Als centres comercials 3,1 2,6 Altres 1,5 3,8 Al mercat municipal 1,6 1,2 Al gran magatzem 1,2 1,7 Per internet 0,3 0,5 A cooperativa de consum 0,1 0 Índex 28 Dades On aneu a comprar? 2016 2017 Com pagueu? 2016 2017 Com hi aneu? 2016 2017 del 2017 Roba i calçat A la botiga de barri o especialitzada 44,8 40,8 Amb targeta 69,4 71,9 A peu 49,4 43,4 Als centres comercials 36,2 33,1 En efectiu 28,6 24,7 Transports públics 30,9 33,0 Als grans magatzems 10,3 9,2 En transports privats 17,2 17,9 A l’hipermercat 1,6 0,5 Altres 2,5 5,7 Al mercat municipal 1,2 1,0 Per internet 0,7 2,3 Altres 1,4 0,7 Al gran establiment especialitzat 8,1 Parament de la llar A la botiga del barri o especialitzada 41,8 37,8 Amb targeta 72,8 71,0 A peu 45,4 37,6 Als centres comercials 22,8 17,6 En efectiu 19,3 18,7 Transports públics 27,0 30,0 Als grans magatzems 19,3 11,7 En transports privats 21,7 21,3 Al supermercat 3,0 1,3 Altres 5,9 11,1 A l’hipermercat 2,4 0,7 Altres 1,1 0,2 Al mercat municipal 0,8 0,2 Per internet 0,7 2,9 Al gran establiment especialitzat 19,0 Oci i cultura A la botiga del barri o especialitzada 62,3 50,7 Amb targeta 54,3 54,6 A peu 57,6 53,5 Als centres comercials 19,9 13,6 En efectiu 39,8 36,4 Transports públics 20,5 22,1 Als grans magatzems 5,6 3,9 En transports privats 15,2 10,6 Per internet 2,6 9,5 Altres 6,7 13,8 Al supermercat 1,2 0,5 A l’hipermercat 0,6 0 Al mercat municipal 0,2 0,3 Per internet 0,2 9,5 Al gran establiment especialitzat 14,7 Índex 29 Dades Quadre resum d’establiment habitual de Alimentació Alimentació fresca Altres productes Roba i calçat Parament de la llar Oci i cultura del 2017 compra per a cada categoria de productes 2016 2017 2016 2017 2016 2017 2016 2017 2016 2017 2016 2017 A la botiga de barri o especialitzada 14,1 12,5 25,7 29,8 12,9 12,8 44,8 40,8 41,8 37,8 62,3 50,7 Al mercat municipal 18,8 20,1 37,5 38,0 1,6 1,2 1,2 1,0 0,8 0,2 0,2 0,3 Al supermercat 60,3 57,9 31,1 25,5 75,6 75,9 3,0 1,3 1,2 0,5 A l’hipermercat 1,9 3,3 1,4 1,4 3,0 3,0 1,6 0,5 2,4 0,7 0,6 0 Als centres comercials 1,9 1,8 1,6 1,2 3,1 2,6 36,2 33,1 22,8 17,6 19,9 13,6 Als grans magatzems 1,1 1,7 0,7 1,2 1,2 1,7 10,3 9,2 19,3 11,7 5,6 3,9 Al gran establiment especialitzat 8,1 14,7 Per internet 0,2 0,4 0,3 0,5 0,7 2,3 0,7 2,9 2,6 9,5 Índex 30 Dades Comerç electrònic Pel que fa a la freqüència de compra per internet, augmenta el per- del 2017 centatge de persones consumidores que compra setmanalment El 69,0% dels ciutadans i les ciutadanes ha adquirit productes per —del 5,8% fins al 6,8%— i el de les que compren cada dues set- internet alguna vegada, el que suposa un augment de 8,7 punts manes —del 5,6% fins al 7,7%—. La tendència a un ús més habitu- percentuals respecte a l’any anterior. al del comerç electrònic també queda reflectida en el descens del col·lectiu de persones que compren ocasionalment per internet, Per edat destaca que el 89,9% de les persones residents d’entre 16 fins al 56,3% del total. i 24 anys ha fet alguna compra per internet, com ho ha fet també el 85,5% de les que estan entre els 35 i els 44 anys, i un 83,8% d’entre Per productes, els més demanats són la roba i el calçat (30,3%), la 45 i 54 anys. En canvi, en el col·lectiu de més de 65 anys, només informàtica i la telefonia (29%) i els llibres (21%). Tots tres tenen ha comprat en línia el 35,2%. variacions positives respecte a l’any anterior —de 3,7, 2,9 i 0,6 punts, respectivament— i també és destacable l’augment de la Per districtes, els de nivell de renda més elevada superen la mitjana demanda de productes de parament de la llar (de 3,9 punts per- de la ciutat en aquest indicador, com també ho fa Horta-Guinardó. centuals). Evolució de la compra per internet a Barcelona 69 70 60,3 60 54,8 45,6 62,650 41,4 36,6 36,1 54,6 40 26,1 30 38,9 16,6 33,1 20 22,2 23 10 5,9 6,9 0 10,3 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Consumidors en % Dades de desembre de cada any. Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç. Desembre del 2017. Índex 31 Dades 1.11. Enquesta d’opinió sobre els mercats del 2017 municipals mitjançant l’Òmnibus municipal Grau de satisfacció dels usuaris dels mercat municipals (2010-2017) 2017 i l’Enquesta de serveis municipals 100 Molt/bastant satisfet 90 Barcelona té 39 mercats municipals, distribuïts entre els 10 dis- Regular 80 trictes de la ciutat. 70 Poc/Gens satisfet Ns/Nc Entre tots agrupen 2.507 establiments, dels quals 1.731 (69%) són 60 de productes alimentaris i 776 (31%) de productes no alimenta- 50 ris. Tot plegat representa una superfície comercial en parades de 40 60.901 m2; una superfície comercial de planta de 115.340 m2, i una 30 superfície total construïda de 260.941 m2. 20 10 En termes de compra, el 65,0% de la ciutadania afirma que sol anar 0 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 a comprar al mercat, contra un 25,1% que diu que no ho fa. Pel que fa a la valoració dels mercats, cal destacar el següent: 1.12. El sector de l’hoteleria i la restauració • El 80,0% de les persones usuàries es declara “molt o força satisfet”. 1.12.1. El sector de l’hoteleria • Els motius principals de satisfacció són els següents: L’any 2017, l’hoteleria a Barcelona té 85.482 persones afiliades a – El tracte i l’atenció (27,9%) la Seguretat Social, de les quals 74.625 són assalariades i 10.857 – La qualitat dels productes (26,7%) autònomes (el 87,3% i el 12,7% del total sectorial, respectivament). – La varietat de productes (23,2%) El creixement de l’afiliació a l’hoteleria és de l’1,9%, més suau que el del conjunt de sectors de la ciutat (+2,5%). En canvi, entre els ciutadans i ciutadanes que afirmen que no compren als mercats municipals, la majoria assenyala la distàn- Per branques d’activitat, l’afiliació en els serveis d’allotjament creix cia respecte a casa seva com a motiu principal per no comprar-hi un 0,4% fins a assolir un volum de 18.191 persones afiliades i, en (29,5%), seguida de la consideració que és car (14,1%), que té més serveis de menjar i begudes, creix un 2,3%, amb 67.291 afiliacions a prop altres establiments (13,9%) i el fet de no ser la persona que totals, de les quals més de la meitat (53,6%) treballa en restau- s’encarrega de comprar a casa (9,7%). rants. Índex 32 Dades La restauració i l’allotjament representen el 6,4% i l’1,7%, respecti- Afiliació a la Seguretat Social en l’hoteleria a Barcelona, 4t trimestre 2017 del 2017 vament, del total de llocs de treball de la ciutat, de manera que les dues branques de l’hostaleria apleguen juntes el 8,1% de les per- Pes sobre Pes sobre Variació (%) 2016 2017 sector total ciutat sones que treballen a Barcelona. 2016/2017 hoteleria 2017 El 2017, la meitat dels 157.619 llocs de treball de l’hostaleria de Serveis d’allotjament 18.116 18.191 0,4% 21,2% 1,7% l’àmbit metropolità de Barcelona i un terç dels 242.290 de Catalun- Serveis de menjar i begudes 65.795 67.291 2,3% 77,0% 6,4% ya es concentren a la ciutat. El creixement a Barcelona (+1,9%) ha Total 83.911 85.482 1,9% 100,0% 8,1% estat lleugerament inferior als de l’àmbit metropolità i de Catalun- ya (+2,5 i +2,4%, respectivament). Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona disposa, l’any 2017, de 8.113 centres de cotització de la Seguretat Social del sector de l’hostaleria (7.071 com a serveis de restauració i 1.042 com a serveis d’allotjament). El pes d’aquesta Centres de cotització de la Seguretat Social en l’hoteleria a activitat dins el teixit empresarial de la ciutat és del 10,8% i la situa Barcelona 4t trimestre 2017 com el tercer sector en aquest indicador, només per darrere del comerç i les reparacions i els serveis a les empreses (amb pesos 4t 2016 4t 2017 Variació 2016/2017 relatius del 22,7 i el 18,7%, respectivament). En nombre En % Hoteleria 7.974 8.113 139 1,7% El 2017 s’han creat 139 centres de cotització a l’hostaleria (el que suposa un augment de l’1,7%). Així, el sector manté la tendència Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i ascendent que ha mostrat al llarg del període 2008-2017, que es Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. tradueix en un increment acumulat de 1.259 centres de cotització i el 18,4% en termes relatius. El salari mitjà de l’hostaleria a Barcelona és de 15.860 euros/any el 2017 (poc més de la meitat del de la ciutat, que és de 29.176 eu- ros/any), fet que el situa com el sector amb menys nivell salarial. És un dels sectors amb menys bretxa salarial de gènere, amb el -8,9%, quan el valor d’aquest indicador per al conjunt de la ciutat és del -21,8%. Índex 33 Dades 1.12.2. Enquesta sobre l’activitat del sector de la Les característiques principals del personal són les següents: del 2017 restauració a Barcelona • Els establiments de restauració petits i mitjans tenen una Les característiques del negoci de restauració es poden resumir plantilla de 3,3 persones. Els restaurants tenen una mitjana en els punts següents: de 4,8 persones; els bars restaurant, una mitjana de 3,7, i els bars, de 2,7. • De mitjana, els establiments tenen 13,6 anys d’antiguitat. • El 59,6% són personal de base, el 23,9% són propietaris/àries • El 46,6% dels establiments són bars, el 43,6% són bars de l’establiment i el 16,5%, encarregats/ades. restaurant i el 9,9%, només restaurants. • El 55,1% són homes i el 39% són dones. • El 60,5% dels negocis visitats són societats civils particulars; • El 42,6% del personal ha fet algun tipus de formació durant els el 27,9% són societats limitades, més pròpies de restaurants, dos darrers anys (el 49,9% en el cas dels restaurants). i el 2,1%, societats anònimes. El 2017 es detecta un 5,4% • Nacionalitat del personal: el 59,2% del personal és de d’establiments franquiciats. nacionalitat espanyola; el 7,3%, de nacionalitat europea, i el • El 31,3% dels establiments del sector de la restauració està 33,7%, d’altres nacionalitats. associat, i prop de la meitat pertany al Gremi de Restauració • Nacionalitat dels propietaris/àries: el 74,1% és de nacionalitat de Barcelona (l’altra meitat està molt diversificada entre la espanyola, seguits dels de nacionalitat europea (7,8%). resta de gremis i associacions de comerciants, de veïns i veïnes, etcètera). Característiques principals del negoci • El 82,5% dels establiments de restauració ofereix la possibilitat de pagar amb targeta. En el cas dels restaurants, Antiguitat 13,6 anys arriba al 99%. El 35,2% dels establiments disposa de xecs Bar: 46,6% restaurant, sobretot els restaurants (63,3%). Tipus de local Bar restaurant: 43,6% • Estan oberts una mitjana de 6,3 dies a la setmana. Restaurant: 9,9% Societat civil particular: 60,5% Tipus societari Societat limitada: 27,9% Pel que fa a les característiques físiques, el retrat del local mitjà a Societat anònima: 2,1% Barcelona és un local amb una superfície de 99,4 m2 (59,4 m2 de Franquícies 5,4% sala). El 57,9% dels establiments té terrassa, de 13,2 m2 aproxima- Associacionisme 31,3% dament. Cobrament amb targeta 82,5% d’establiments 99% en restaurants Per als establiments de restauració, els mesos de més feina són Vals restaurant 35,2% d’establiments 63,3% en restaurants juny (19,5%), juliol (29%), agost (17,4%) i desembre (21,6%). Els de menys activitat són gener (32,1%) i febrer (35,5%). Característiques físiques principals de l’establiment Aspectes 99,4 m2 (59,4 m2 de sala) Del total de persones que treballen al sector de la restauració, el Disposen de terrassa 57,9% dels establiments 13,2 m2 de superfície mitjana 46,6% ho fa en bars, el 43,5% en bars restaurant i el 9,9% en restau- Lloguer: 80% rants. Tinença del local Propietat: 15,6% Índex Cessió municipal: 0,3% 34 Dades En relació amb els factors que influeixen en la marxa del negoci, cal del 2017 destacar els punts següents: • Factors que poden afavorir la marxa del negoci – Les ampliacions, els nous serveis o les reformes a l’establi- ment (19,9%) – Millora de les condicions econòmiques, socials i polítiques (13,2%) – El servei, la bona atenció i la professionalitat (11,3%) – Més turisme (10,4%). • Factors que poden ser perjudicials per a la marxa del negoci – Una mala conjuntura econòmica, política i social perjudica el sector (17,7%) – Increment de la competència (13,8%) – Els problemes propis (11,2%) – Els problemes de la zona on està situat l’establiment (10,6%) – La manca de clients (9,9%) En relació amb les expectatives per als propers dos anys: El 42,3% de les persones responsables d’establiments de restaura- ció enquestades és optimista i pensa que el negoci millorarà en el futur; el 30,8% pensa que es mantindrà igual, i l’11,6%, que serà de signe negatiu. Per tipus d’establiment, les persones responsables de restaurants són les més positives (56,1% de les enquestades). Quant a les previsions de la plantilla de personal, el 60,1% de les persones responsables creu que es mantindrà; el 22,2%, que aug- mentarà, i el 7,6%, que disminuirà. El 62,4% de les persones responsables d’establiments de restaura- ció diu que ha dut a terme algun canvi en els darrers dos anys, com ara modernitzar l’establiment, canviar-ne la decoració, augmentar o disminuir la plantilla de personal, incorporar noves activitats o serveis i informatitzar la gestió. De cara a l’any vinent, el 43,2% Índex dels negocis preveu canvis. 35 2 ¨ Hàbits de compra dels barcelonins i Hàbits de barcelonines compra dels barcelonins i barce- 2.1. Resultats globals3 Els mercats municipals són el canal habitual de compra de pro- lonines ducte fresc de carn (34,9%) i peix i marisc (44,0%).2.1.1. Perfil del comprador/a Les botigues de barri o especialitzades són el canal habitual de El perfil de la persona que fa la compra és majoritàriament el d’una compra de la resta de productes alimentaris: fruites i verdures dona (74,4%). Aquest perfil es manté en quasi totes les categories (50,3%) i pa, pastisseria i làctics (65,2%), així com també de la de productes. Només a informàtica i telefonia les dones compra- compra de productes farmacèutics (94,8%) i d’herbolari (36,1%). dores se situen per sota del 70% (exactament en el 69,2%). El 94% de les compres de productes quotidians es fa al barri mateix. 2.1.2. Lloc de compra Els productes alimentaris que es consumeixen de manera més freqüent són les fruites i les verdures (el 60,8% de les persones A Barcelona, el 75% de les compres habituals es fa als barris de consumidores en compra dos cops per setmana o més), i el pa, els residència de les persones consumidores, mentre que el 20% té productes de pastisseria i els productes lactis (68,7%). D’entre els lloc en altres barris de la ciutat. Tan sols una petita part de les per- productes que es consumeixen menys sovint, destaquen el peix sones consumidores de Barcelona (3,5%) es desplaça a altres mu- i el marisc (el 21,8% en compra amb una freqüència inferior a la nicipis de manera habitual per comprar-hi. setmanal) i la resta d’aliments i begudes (28,9%). Els productes farmacèutics es compren majoritàriament entre un 2.1.3. Les compres de productes quotidians i dos cops al mes (el 65,4% de les persones consumidores), una freqüència de compra similar a la de productes de drogueria i per- L’establiment habitual de compra de productes quotidians varia de fumeria (el 58,9% en compra un o dos cops al mes). forma significativa segons el tipus de producte. Els supermercats són el canal principal de compra de productes 3 Estudi “Hàbits de consum i polaritat comercial de la ciutat de Barcelona”, no frescos alimentaris (79,7%) i de drogueria i perfumeria (51,0%). Direcció de Comerç, 2017 Índex 36 Hàbits de Establiment habitual de compra, lloc de compra i freqüència de compra de les persones residents a Barcelona en productes quotidians compra dels QUOTIDIÀ ALIMENTARI ALTRES PRODUCTES QUOTIDIANS NO ALIMENTARIS barcelonins resta ESTABLIMENT DE COMPRA carn i porc / peix fruites pa, pastisseria drogueria i i barce- d’aliments i farmàcia herbolariHABITUAL (%) ous i aus i marisc i verdures i làctics perfumeriabegudes lonines A la botiga especialitzada o de barri 28,6 22,8 50,3 65,2 6,3 94,8 36,1 33,9 Gran establiment especialitzat 0,6 0,8 0,4 0,6 0,3 0,4 1,0 2,2 Al mercat municipal 34,9 44,0 23,2 0,8 2,0 0,0 1,8 0,6 Al supermercat 30,1 24,0 20,0 26,6 79,7 0,1 4,7 51,0 A l’hipermercat 1,0 0,6 0,6 0,6 2,6 0,0 0,1 2,2 Al gran magatzem 0,8 0,9 0,4 0,2 1,1 0,0 0,0 2,3 Als centres comercials 0,3 0,5 0,2 0,1 1,2 0,0 0,2 1,7 A la drogueria, queviures 0,0 0,0 0,9 0,5 0,8 0,0 0,0 0,0 Internet 0,2 0,2 0,2 0,2 0,9 0,0 0,1 0,9 No compra 2,3 4,8 2,3 3,7 4,0 3,1 54,6 3,8 LLOC DE COMPRA (%) Barri de residència 92,0 90,8 95,4 96,7 95,0 98,4 87,1 92,9 Altres barris de la ciutat 6,8 8,3 3,7 2,7 3,8 1,4 12,2 5,9 Altres municipis 1,0 0,7 0,6 0,5 1,0 0,1 0,7 1,1 FREQÜÈNCIA DE COMPRA (%) Pràcticament tots els dies / cada dia 3,4 1,5 12,6 41,6 3,1 0,5 0,2 0,4 2-3 cops a la setmana 22,8 23,4 48,2 27,1 15,8 2,0 0,8 2,2 1 cop a la setmana 55,2 51,6 35,6 23,8 46,6 9,5 8,5 16,8 Cada 15 dies 11,7 15,6 1,8 4,1 15,5 17,6 13,6 22,4 1 cop al mes 4,7 5,3 0,4 1,7 11,2 47,8 35,5 36,5 Entre 3 i 6 mesos 0,4 0,7 0,2 0,2 1,0 8,0 19,8 8,3 Entre 6 mesos i 1 any 0,0 0,0 0,0 0,0 0,2 1,6 6,3 1,7 Amb menys freqüència 0,2 0,2 0,1 0,2 1,0 3,3 5,1 1,3 Índex 37 Hàbits de 2.1.4. Les compres de productes no quotidians • Hipermercat: compra dels – Diversitat de l’oferta (35,4%) Les botigues especialitzades o de barri continuen sent majoritàries – Proximitat (14,8%) barcelonins per a la compra de productes de calçat i pell (68,6%), llibres, diaris – Comoditat (9,2%) i barce- i revistes (54,8%) i roba (50,1%). Els grans establiments especial- itzats creixen en l’àmbit de les joguines i els esports (el 15,1% de • Gran magatzem: lonines les persones consumidores els hi compren) i en mobles i decoració – Diversitat de l’oferta (36,8%) (11,4%). – Qualitat de l’oferta (13,2%) – Coneixement de la zona (8%) El 63,8% de les compres de productes no quotidians es fa al barri mateix; el 30,2%, en altres barris de la ciutat, i el 5,4%, en altres • Centres comercials: municipis. – Diversitat de l’oferta (46,4%) – Per mirar altres botigues, passejar (17,2%) – Proximitat (9,2%) 2.1.5. Principals motius d’elecció de l’establiment • Botiga de queviures: • Botiga especialitzada o de barri: – Proximitat (28%) – Proximitat (45,8%) – Horari (10,8%) – Comoditat (13,7%) – Necessitat, urgència (9,3%) – Tracte personal, confiança (10,3%) • Basar: • Gran establiment especialitzat: – Preu (24,1%) – Diversitat de l’oferta (41,2%) – Diversitat de l’oferta (21,2%) – Per comprar algun producte específic (8,4%) – Proximitat (13,9%) – Preu (8,3%) • Internet • Mercat municipal: – Comoditat (41,1%) – Qualitat de l’oferta (41,7%) – Diversitat de l’oferta (18,3%) – Proximitat (14,6%) – Preu (14,9%) – Diversitat de l’oferta (11,4%) • Supermercat: – Proximitat (32,7%) – Diversitat de l’oferta (30%) – Comoditat (12,2%) Índex 38 Hàbits de Establiment habitual de compra, lloc de compra i freqüència de compra de les persones residents a Barcelona en productes no quotidians (I) compra dels barcelonins EQUIPAMENT DE LA PERSONA EQUIPAMENT DE LA LLAR i barce- ESTABLIMENT DE COMPRA roba calçat joieria, rellot- òptica mobles, tèxtil floristeria, electrodomèstics, HABITUAL (%) i pell geria, bijuteria i fotografia decoració de la llar jardineria ferreteria, bricolatge lonines A la botiga especialitzada o de barri 50,1 68,6 20,7 45,2 13,7 32,3 42,3 40,6 Gran establiment especialitzat 6,5 5,4 0,9 4,6 11,4 6,4 6,0 9,9 Al mercat municipal 1,3 0,4 0,0 0,0 0,0 0,4 0,8 0,1 Al supermercat 0,1 0,1 0,0 0,1 0,0 0,9 0,9 0,2 A l’hipermercat 0,7 0,4 0,0 0,1 0,2 1,4 0,4 0,9 Al gran magatzem 11,4 5,2 1,8 1,4 1,9 7,7 0,2 9,8 Als centres comercials 14,1 7,4 2,0 1,3 2,6 4,6 0,7 5,1 A la drogueria, queviures 0,0 0,7 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 Internet 0,8 0,6 0,1 0,5 0,5 0,7 0,1 1,5 No compra 8,3 7,0 72,1 45,0 66,8 42,7 45,9 30,0 LLOC DE COMPRA (%) Barri de residència 60,5 69,5 71,4 71,5 43,7 65,6 81,6 73,0 Altres barris de la ciutat 36,5 27,8 25,5 26,0 28,0 27,3 10,0 23,4 Altres municipis 2,2 1,9 2,3 2,0 27,2 6,3 8,1 3,2 FREQÜÈNCIA DE COMPRA (%) Pràcticament tots els dies / cada dia 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 2-3 cops a la setmana 0,4 0,1 0,2 0,0 0,0 0,1 0,6 0,1 1 cop a la setmana 0,5 0,2 0,2 0,1 0,0 0,6 4,0 0,6 Cada 15 dies 1,1 0,2 0,8 0,3 0,2 0,6 4,8 0,8 1 cop al mes 9,9 2,6 2,3 2,5 2,8 4,1 14,9 5,2 Entre 3 i 6 mesos 41,5 34,0 16,6 9,5 11,5 17,2 31,7 12,8 Entre 6 mesos i 1 any 28,0 41,8 40,9 28,1 28,3 39,2 23,2 16,0 Amb menys freqüència 10,0 14,5 30,1 50,6 50,2 29,3 13,2 44,7 Índex 39 Hàbits de Establiment habitual de compra, lloc de compra i freqüència de compra de les persones residents a Barcelona en productes no quotidians (II) compra dels OCI I CULTURA barcelonins ESTABLIMENT DE COMPRA llibres, diaris, revistes joguines i esports música informàtica, telefonia i barce- HABITUAL (%) A la botiga especialitzada o de barri 54,8 18,1 6,8 18,8 lonines Gran establiment especialitzat 6,0 15,1 5,3 7,4 Al mercat municipal 0,1 0,0 0,0 0,0 Al supermercat 0,1 0,1 0,0 0,0 A l’hipermercat 0,1 0,4 0,1 0,4 Al gran magatzem 1,6 5,4 3,7 4,2 Als centres comercials 2,0 6,6 2,7 5,4 A la drogueria, queviures 0,0 0,0 0,0 0,0 Internet 3,4 1,0 2,9 4,2 No compra 27,6 51,8 77,2 57,3 LLOC DE COMPRA (%) Barri de residència 81,2 49,3 40,4 57,8 Altres barris de la ciutat 17,5 44,6 56,9 38,7 Altres municipis 0,8 5,7 2,4 2,5 FREQÜÈNCIA DE COMPRA (%) Pràcticament tots els dies / cada dia 20,2 0,0 5,9 0,0 2-3 cops a la setmana 6,0 0,7 1,3 0,0 1 cop a la setmana 22,5 1,0 4,0 0,3 Cada 15 dies 6,1 1,3 1,9 0,7 1 cop al mes 16,4 6,7 11,7 2,5 Entre 3 i 6 mesos 15,1 34,8 26,9 10,4 Entre 6 mesos i 1 any 5,9 38,2 26,3 27,9 Amb menys freqüència 3,7 11,2 13,3 46,8 Índex 40 Hàbits de 2.2. Comparativa del lloc i l’establiment de compra dels compra entre 2012 i 2017 barcelonins En les taules següents es mostra l’evolució dels canals principals En general es conclou que no hi ha hagut una transformació sig- i barce- de compra i del lloc de compra per a les categories de producte de nificativa dels canals de venda habituals en els darrers anys, ni les quals es disposa de sèrie històrica entre els anys 2012 i 2017. tampoc del lloc de compra (barri, ciutat, altres municipis). lonines CARN I PEIX FRUITA I VERDURA Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Mercat municipal 45,2 Barri de 91,4 Botiga especialitzada 47,2 Barri de 95,6 39,4 residència 91,4 50,3 residència 95,4 Supermercat 30,6 Altres barris 6,8 Supermercat 27,9 Altres barris 3,4 27,0 de Barcelona 7,55 23,2 de Barcelona 3,7 Botiga especialitzada 20,2 Altres 1,8 Mercat municipal 21,4 Altres 1 25,7 municipis 0,85 20 municipis 0,6 2012 2017 2012 2017 2012 2017 2012 2017 PA I PASTISSERIA RESTA D’ALIMENTS Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Botiga especialitzada 73,5 Barri de 98,1 Supermercat 83 Barri de 95,1 65,2 residència 96,7 79,7 residència 95 Supermercat 19,9 Altres barris 1,8 Botiga especialitzada 5,2 Altres barris 3,2 26,6 de Barcelona 2,7 6,3 de Barcelona 3,8 Altres 0,1 Hipermercat 3,5 Altres 1,5 municipis 0,5 2,6 municipis 1 2012 2017 2012 2017 2012 2017 2012 2017 Índex 41 Hàbits de DROGUERIA I PERFUMERIA FARMÀCIA I HERBOLARI compra dels Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Canals de compra habitual Lloc de compra habitual barcelonins i barce- Supermercat 40 Barri de 86,8 Botiga especialitzada 96,1 Barri de 97,4 51 residència 92,9 78,6 residència 92,7 lonines Botiga especialitzada 35,6 Altres barris 10,7 Altres barris 2 33,9 de Barcelona 5,9 de Barcelona 6,8 Gran magatzem 3,7 Altres 2,4 Altres 0,5 2,3 municipis 0,1 municipis 0,4 2012 2017 2012 2017 2012 2017 2012 2017 ROBA I CALÇAT ELECTRODOMÈSTICS Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Botiga especialitzada 61,3 Barri de 60,8 Botiga especialitzada 42,6 Barri de 63,1 60,8 residència 65 40,6 residència 73 Centres Comercials 13 Altres barris 34,9 Gran establiment 16 Altres barris 31,7 10,2 de Barcelona 32,1 especialitzat 9,9 de Barcelona 23,4 Gran magatzem 12,4 Altres 3,4 Gran magatzem 17,5 Altres 4,3 7,8 municipis 2 9,8 municipis 3,2 2012 2017 2012 2017 2012 2017 2012 2017 Índex 42 Hàbits de DECORACIÓ I MOBLES INFORMÀTICA I TELEFONIA compra dels Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Canals de compra habitual Lloc de compra habitual barcelonins i barce- Botiga especialitzada 35,9 Barri de 56,1 Botiga especialitzada 33,4 Barri de 62,9 13,7 residència 43,7 18,8 residència 57,8 lonines Gran establiment 18,2 Altres barris 17,6 Gran establiment 9,5 Altres barris 31,7 especialitzat 11,4 de Barcelona especialitzat28 7,4 de Barcelona 38,7 Centres Comercials 3,9 Altres 25,7 Centres Comercials 5,6 Altres 4,4 2,6 municipis 27,2 5,4 municipis 2,5 2012 2017 2012 2017 2012 2017 2012 2017 LLIBRES, DIARIS I MÚSICA JOGUINES Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Canals de compra habitual Lloc de compra habitual Botiga especialitzada 48,9 Barri de 68,2 Botiga especialitzada 20,7 Barri de 49,3 54,8 residència 63 18,1 residència 49,3 Gran establiment 15,4 Altres barris 30,5 Gran establiment 23,1 Altres barris 40,1 especialitzat 6 de Barcelona 34,6 especialitzat 15,1 de Barcelona 44,6 Internet 1,7 Altres 0,9 Centres Comercials 7,2 Altres 10,3 3,4 municipis 1,7 6,6 municipis 5,7 2012 2017 2012 2017 2012 2017 2012 2017 Índex 43 3 ¨ Polaritats comercials de Barcelona Polaritats comercials 3.1. Resultats globals4 % de barcelonins i barcelonines que ha visitat cada polaritat de 3.1.1. Atracció de visites de les persones residents a Barcelona Barcelona a les polaritats comercials PORTAL DE L’ÀNGEL 55,7% De mitjana, el 30% dels barcelonins i barcelonines ha visitat alguna PLAÇA DE CATALUNYA - EL TRIANGLE 40,4% de les 17 polaritats analitzades en l’estudi. El Portal de l’Àngel i la PELAI - RONDA UNIVERSITAT - CARRER TALLERS 35,4% rambla de Catalunya / passeig de Gràcia són visitats per més de la meitat dels barcelonins i barcelonines, seguits de la plaça de Cata- SANT ANTONI 22,8% lunya - El Triangle (40,4%) o El Corte Inglés de Maria Cristina - Cen- EL BORN 26,7% tre Comercial L’illa (36,2%). A l’extrem contrari trobem Cor d’Horta (9,7%) i el carrer Major de Sarrià (10,6%). RAMBLA DE CATALUNYA - PASSEIG DE GRÀCIA 51,0% DIAGONAL (DE PG. GRÀCIA A FRANCESC MACIÀ) 30,4% La freqüència mitjana de visita dels barcelonins i barcelonines a aquestes zones comercials és aproximadament de cada 40 dies. EL CORTE INGLÉS DE MARIA CRISTINA - CC L’ILLA 36,2% Val a dir que hi ha diferències entre polaritats i que els eixos amb SANTS - CREU COBERTA - CC ARENAS 26,5% més arrelament als barris tenen més freqüència de visita (per ex- emple Cor d’Horta, Fabra i Puig, i Sant Andreu) que no pas centres CARRER MAJOR DE SARRIÀ 10,6% comercials com La Maquinista, Glòries o Diagonal Mar. CARRER GRAN DE GRÀCIA 28,6% En conjunt, es detecta una caiguda de la visita de barcelonins i bar- COR D’HORTA 9,7% celonines en la majoria de les polaritats comercials de la ciutat, en FABRA I PUIG 21,7% una mitjana del 4,3%. Destaca la plaça de Catalunya - El Triangle (-24,5%) i Portal de l’Àngel (-6,7%). En canvi, augmenten lleuger- SANT ANDREU 17,1% ament les visites a les polaritats d’El Corte Inglés de Maria Cristi- CENTRE COMERCIAL LA MAQUINISTA 32,0% na - Centre Comercial L’illa (+2,2%), Sants - Creu Coberta - Centre Comercial Arenas (+3,2%), i carrer Major de Sarrià (+2,1%). CENTRE COMERCIAL GLÒRIES 28,3% CENTRE COMERCIAL DIAGONAL MAR 30,4% 4 Estudi “Hàbits de consum i polaritat comercial de la ciutat de Barcelona”, FORA DE BARCELONA 29,1% Índex Direcció de Comerç, 2017 44 Polaritats Evolució 2012-2017 del % de barcelonins i barcelonines que ha visitat % de visitants de nacionalitat no espanyola comercials cada polaritat PORTAL DE L’ÀNGEL de 26,3% PORTAL DE L’ÀNGEL -6,7% Barcelona PLAÇA DE CATALUNYA - EL TRIANGLE 22,8% PLAÇA DE CATALUNYA - EL TRIANGLE -24,5% PELAI - RONDA UNIVERSITAT - CARRER TALLERS 19,2% RAMBLA DE CATALUNYA - PASSEIG DE GRÀCIA -8,6% SANT ANTONI 15,3% DIAGONAL (DE PG. GRÀCIA A FRANCESC MACIÀ) -5,8% EL BORN 21,7% EL CORTE INGLÉS DE MARIA CRISTINA - CC L’ILLA 2,2% RAMBLA DE CATALUNYA - PASSEIG DE GRÀCIA 24,7% SANTS - CREU COBERTA - CC ARENAS 3,2% DIAGONAL (DE PG. GRÀCIA A FRANCESC MACIÀ) 10,9% CARRER MAJOR DE SARRIÀ 2,1% EL CORTE INGLÉS DE MARIA CRISTINA - CC L’ILLA 11,8% CARRER GRAN DE GRÀCIA -1,4% SANTS - CREU COBERTA - CC ARENAS 18,7% FABRA I PUIG -2,9% CARRER MAJOR DE SARRIÀ 5,9% SANT ANDREU -4,0% CARRER GRAN DE GRÀCIA 9,3% CENTRE COMERCIAL LA MAQUINISTA -1,2% COR D’HORTA 9,4% FABRA I PUIG 11,7% 3.1.2. Perfil de les persones que visiten les polaritats SANT ANDREU 9,4% comercials CENTRE COMERCIAL LA MAQUINISTA 15,6% CENTRE COMERCIAL GLÒRIES L’edat mitjana de la persona que visita les polaritats comercials de 13,3% Barcelona és de 42,4 anys, majoritàriament dones (65,9%). CENTRE COMERCIAL DIAGONAL MAR 18,0% Majoritàriament (el 69,8% dels casos) la visita la fa una sola per- sona. 3.1.3. Desplaçament a les polaritats comercials Quant a la nacionalitat, el 84,4% de les persones visitants són de El 79,9% de les persones visitants prové de Barcelona i només el nacionalitat espanyola, el 3,1% europea i el 12,5% d’altres orígens. 19,9% ve de fora de la ciutat. De mitjana, de totes les polaritats de les quals es disposa de dades Ara bé, també cal esmentar que les àrees comercials de l’hipercen- del 2012, el percentatge de visitants de nacionalitat no espanyola tre barceloní concentren una proporció de visitants de fora de Bar- Índex s’ha incrementat en 7 punts percentuals. celona més gran que la mitjana: per exemple, el 31,3% en els casos 45 Polaritats de Portal de l’Àngel i de plaça de Catalunya - El Triangle, i el 29,8% - carrer dels Tallers (el 79,2% davant del 64,4%), però també dels comercials a la rambla de Catalunya - passeig de Gràcia. En canvi, els eixos eixos comercials de Sant Andreu (el 76,6% hi passeja i el 62,9% hi comercials de barri tenen poca capacitat d’atracció: són els casos compra) i Fabra i Puig (el 76,3% i el 50,8%). de del Cor d’Horta (7,3%), Sant Antoni (10,6%), Sant Andreu (11,4%) i Barcelona carrer Major de Sarrià (11,5%). Principals activitats durant la visita En relació amb el mitjà de transport, el 48,1% hi va caminant; el Comprar 67,0 38,1%, en transport públic, i només el 13,5%, en transport privat. L’ús Passejar del transport privat a les polaritats cèntriques de Barcelona és molt 67,0 minoritari (menys del 10%), mentre que en els centres comercials Activitats d’oci (bar, restaurant, cinema) 41,0 més allunyats augmenta considerablement (per exemple, el 35% al Anar o tornar a la feina o al centre d’estudis CC La Maquinista o el 24,3% a El Corte Inglés de Maria Cristina). 22,5 Fer gestions personals (metge, etc.) 16,5 El temps mitjà de desplaçament són 17 minuts. Les polaritats comercials del centre de Barcelona —que tenen un radi d’atracció Fer gestions relacionades amb la feina 11,3 i influència més gran—, presenten un temps mitjà de desplaça- Fer turisme 9,2 ment superior (aproximadament de 21 minuts). 3.1.5. Valoració de les polaritats comercials 3.1.4. Activitats durant la visita a les polaritats comercials La satisfacció i la valoració global de les polaritats comercials és de Les activitats principals durant la visita a les polaritats comercials 8,3 sobre 10. En general, tots els aspectes concrets que s’avaluen són comprar (67%) i passejar (67%), seguit de les activitats d’oci presenten una valoració alta per part de les persones que les visit- —bar, restaurant, cinema— (41%). en, tal com mostra el gràfic següent. Hi ha diferències, però, entre les diferents polaritats, tal com es Facilitat d’accés 8,1 mostra en la taula següent. Als centres comercials, l’activitat prin- Horari 8,1 cipal és la compra, mentre que el passeig es troba en una clara Ambient 8,0 segona posició. És el cas de Diagonal Mar (el 81,3% declara que hi Oferta comercial 7,9 compra, i el 51,7% que hi passeja), El Corte Inglés de Maria Cris- tina (el 80,3% davant del 47,5%) o La Maquinista (el 80% davant Proximitat 7,9 del 50,7%). En àrees comercials de barri o cohesionades amb el Tracte personal / confiança 7,6 seu entorn urbà, la relació és inversa: passejar és la primera op- Professionalitat 7,5 ció, mentre que comprar adquireix un paper relativament secund- Rapidesa 7,5 ari. És el cas de les zones de l’hipercentre, com Portal de l’Àngel Oferta d’oci / restauració 7,4 (el 85% hi passeja, pel 71,3% que declara comprar-hi), el Born (el Preus 6,5 Índex 82,3% davant del 58,7%) i carrer de Pelai - ronda de la Universitat 46 Polaritats Activitats dutes a terme en les visites a les polaritats comercials de Barcelona (% de visitants) comercials Activitats d’oci Anar o tornar a la Fer gestions Fer gestions Fer de Comprar (bar, restaurant, Passejar feina o al centre relacionades personals Altresturisme cinema) d’estudis amb la feina (metge, etc.) Barcelona Portal de l’Àngel 71,3 53,3 23,3 85,0 20,3 7,0 9,7 0,0 Plaça de Catalunya - El Triangle 73,3 39,1 11,4 64,5 19,2 11,1 22,5 0,0 Pelai - ronda Universitat - carrer Tallers 64,4 54,5 11,9 79,2 35,0 14,9 16,5 0,0 Sant Antoni 77,5 35,8 4,0 62,9 15,9 12,3 3,0 1,7 El Born 58,7 52,7 21,3 82,3 25,3 16,0 17,7 2,7 Rambla de Catalunya - passeig de Gràcia 52,5 54,2 15,7 73,9 21,1 17,1 22,7 3,7 Diagonal (de pg. de Gràcia a Francesc Macià) 65,6 36,8 6,0 69,9 26,8 12,9 23,8 7,9 El Corte Inglés de Maria Cristina 80,3 26,6 3,3 47,5 21,0 6,2 14,4 1,6 Sants - Creu Coberta - Centre Comercial Arenas 55,3 45,1 11,8 65,5 30,3 15,1 24,3 0,3 Carrer Major de Sarrià 73,4 32,2 3,6 60,5 28,3 16,1 19,1 2,6 Carrer Gran de Gràcia 72,7 35,0 5,3 61,3 26,0 9,0 11,7 2,0 Cor d’Horta 50,0 39,0 6,0 74,7 20,7 5,7 19,3 0,3 Fabra i Puig 50,8 36,1 3,7 76,3 22,4 11,7 22,4 2,0 Sant Andreu 62,9 53,5 3,3 76,6 18,7 10,0 12,4 1,3 Centre Comercial La Maquinista 80,0 42,0 9,0 56,7 15,0 10,0 16,7 1,0 Centre Comercial Glòries 68,7 36,3 10,3 50,7 24,0 12,7 12,3 0,0 Centre Comercial Diagonal Mar 81,3 25,7 5,7 51,7 12,7 5,0 12,3 0,7 Índex 47 Polaritats També cal remarcar la forta capacitat de les polaritats de generar 3.1.6. Motius d’elecció de la polaritat comercial comercials una “compra impulsiva” o “compra induïda”. Així, el 48% de les per- sones visitants que no hi va a comprar creu que també aprofitarà Els motius més rellevants que addueixen les persones consumi- de per fer alguna compra. Aquesta capacitat d’induir compres té un dores per explicar la seva presència a les zones comercials són, Barcelona comportament molt divers segons la polaritat, tal com mostra el per aquest ordre, la localització del pol comercial (de mitjana, és el gràfic següent. motiu principal per al 67,87% de les persones enquestades), l’ofer- ta comercial (11,35%) i el gust personal per la zona comercial en concret (7,52%). Per contra, tan sols el 3,4% de les persones en- Intenció d’aprofitar per fer alguna compra (% de visitants que no visita questades dona com a motiu principal la presència de determinats la polaritat amb l’objectiu de comprar) establiments a la zona de compra. PORTAL DE L’ÀNGEL 38,4 Tanmateix, en les desviacions respecte a aquestes xifres es poden PLAÇA DE CATALUNYA - EL TRIANGLE 64,6 identificar algunes tendències concretes: PELAI - RONDA UNIVERSITAT - CARRER TALLERS 47,2 • La localització de la zona és especialment rellevant per a les SANT ANTONI 52,9 àrees comercials de barri: carrer Major de Sarrià (84,87%), Cor d’Horta (82,33%) i Sant Antoni CC (79,14%). EL BORN 28,2 • L’oferta es valora més en les àrees situades a l’hipercentre RAMBLA DE CATALUNYA - PASSEIG DE GRÀCIA 44,4 barceloní o en centres comercials especialment allunyats DIAGONAL (DE PG. GRÀCIA A FRANCESC MACIÀ) 63,5 del centre: Portal de l’Àngel (29,67%), plaça de Catalunya - El Triangle (22,48%) i La Maquinista (18%). EL CORTE INGLÉS DE MARIA CRISTINA 45 SANTS - CREU COBERTA - CC ARENAS 34,6 • El gust per la zona és especialment important per a les persones consumidores d’àrees que permeten passejar per CARRER MAJOR DE SARRIÀ 72,8 la ciutat, no només comprar-hi: El Born (19,67%), rambla CARRER GRAN DE GRÀCIA 70,7 de Catalunya / passeig de Gràcia (13,71%) i Portal de l’Àngel (12%). COR D’HORTA 36 FABRA I PUIG 41,5 3.1.7. Les compres SANT ANDREU 25,2 40 Els productes alimentaris quotidians i els productes d’equipament CENTRE COMERCIAL LA MAQUINISTA personal constitueixen els objectes principals de compra adquirits CENTRE COMERCIAL GLÒRIES 58,5 en els centres de polaritat analitzats. Així, els primers suposen el 53,5% del total de compres i els segons, el 30,7%. Els productes CENTRE COMERCIAL DIAGONAL MAR 57,1 quotidians no alimentaris i els de lleure i cultura empaten en una Índex 48 Polaritats llunyana tercera posició (4,2%), mentre que l’equipament per a la comercials llar i la restauració tan sols constitueixen l’1,6% i l’1,2% del total de Despesa (E) mitjana transaccions, respectivament. de PORTAL DE L’ÀNGEL 53 e Barcelona En aquest context, hi ha dues tendències clares pel que fa a la dis- tribució del tipus de productes comprats entre àrees comercials (el PLAÇA DE CATALUNYA - EL TRIANGLE 81 e detall del tipus de productes comprats a cada polaritat comercial PELAI - RONDA UNIVERSITAT - CARRER TALLERS 32 e es pot consultar en la taula de la pàgina següent): SANT ANTONI 41e • Els eixos comercials de barri proveeixen fonamentalment productes alimentaris quotidians (fruites, verdures, carn, EL BORN 39 e porc, ous, aus, peix, marisc, pa, pastisseria, productes lactis RAMBLA DE CATALUNYA - PASSEIG DE GRÀCIA 72 e i altres aliments i begudes). És el cas de les zones del carrer Major de Sarrià (el 84,1% de les compres que s’hi fan és DIAGONAL (DE PG. GRÀCIA A FRANCESC MACIÀ) 80 e d’aquest tipus de productes), el Cor d’Horta (83,5%), el Born EL CORTE INGLÉS DE MARIA CRISTINA 97e (79,7%) i el carrer Gran de Gràcia (72,5%). SANTS - CREU COBERTA - CC ARENAS 40 e • En canvi, els centres comercials tenen un equilibri més CARRER MAJOR DE SARRIÀ 40 e clar entre compres alimentàries i d’equipament personal (perfumeria, roba, merceria, calçat, joieria, rellotgeria, bijuteria, CARRER GRAN DE GRÀCIA 32e òptica i fotografia). És el cas, per exemple, de Diagonal Mar (53,9%), La Maquinista (47,7%) i El Corte Inglés de Maria COR D’HORTA 28 e Cristina (45,2%). FABRA I PUIG 33 e La despesa mitjana és de 52 euros. Hi ha una gran variabilitat SANT ANDREU 37 e segons les polaritats comercials. CENTRE COMERCIAL LA MAQUINISTA 66 e – Entre les despeses més elevades, hi ha les compres en ENCANTS NOUS (GLÒRIES) 38 e centres i zones comercials de barris de renda més alta: CENTRE COMERCIAL DIAGONAL MAR 72 e El Corte Inglés de Maria Cristina (97,1 euros), la plaça de Catalunya - El Triangle (81 euros) i Diagonal (entre passeig de Gràcia i plaça de Francesc Macià, 79,7 euros). – En canvi, les despeses de compra més baixes es troben a les zones comercials de barri i amb una diversificació d’ac- tivitats més alta: Cor d’Horta (27,5 euros), carrer de Pelai - ronda de la Universitat - carrer dels Tallers (31,7 euros) i Índex carrer Gran de Gràcia (32,1 euros). 49 Polaritats Distribució dels productes comprats en les polaritats comercials comercials Productes no Alimentaris Equipament Equipament de alimentaris Lleure i cultura Restauració Altres / NS/NCquotidians personal per a la llar quotidians Barcelona Portal de l’Àngel 41,3 6,9 48,6 0,4 1,6 0,0 1,2 Plaça de Catalunya - El Triangle 34,2 3,3 45,8 0,4 8,3 0,0 8,2 Pelai - ronda Universitat - carrer Tallers 56,9 2,8 21,9 0,8 6,9 1,2 9,3 Sant Antoni 66,3 3,0 23,0 1,9 1,9 1,1 2,9 El Born 79,7 0,5 11,9 0,0 1,4 0,9 5,7 Rambla de Catalunya - passeig de Gràcia 27,8 2,8 56,3 0,0 2,7 4,1 6,4 Diagonal (de pg. de Gràcia a Francesc Macià) 33,4 4,9 49,5 2,3 3,8 0,8 5,4 El Corte Inglés de Maria Cristina 39,0 3,7 45,2 2,6 5,1 0,0 4,4 Sants - Creu Coberta - Centre Comercial Are- 59,5 7,4 22,0 1,4 5,1 0,5 4,3 nas Carrer Major de Sarrià 84,1 2,5 8,5 1,8 1,1 0,0 2,2 Carrer Gran de Gràcia 72,5 4,0 13,1 0,8 2,6 2,9 4,4 Cor d’Horta 83,5 5,0 5,0 0,5 2,5 1,0 3,0 Fabra i Puig 57,3 8,0 21,1 2,3 7,0 0,5 3,7 Sant Andreu 62,9 7,4 12,6 3,8 6,5 3,7 3,3 Centre Comercial La Maquinista 30,3 3,5 47,7 5,0 7,7 1,5 4,5 Centre Comercial Glòries - plaça de les Glòries 46,8 3,7 35,7 2,3 4,9 2,7 3,8 Centre Comercial Diagonal Mar 34,4 1,8 53,9 1,2 2,9 0 5,8 Nota: en la metodologia de l’estudi de les polaritats comercials a Barcelona es pregunta a les persones visitants de cada zona què han comprat, però aquestes compres no necessàriament s’han fet en la zona comercial en qüestió, sinó que les pot haver fet en altres establiments propers. Índex 50 Polaritats 3.2. Detall per districtes 22% i el 26% de les visites als eixos centrals (Portal de l’Àngel i plaça comercials de Catalunya - El Triangle). En tots els eixos, a més a més, s’observa 3.2.1. Ciutat Vella un augment significatiu del pes sobre el conjunt de visitants en rel- de ació amb el 2012, amb uns augments d’entre el 7% i el 15%. Barcelona Ciutat Vella concentra, en el seu interior o en les zones limítrofes, quatre de les zones analitzades en l’estudi d’hàbits i fluxos comer- El temps mitjà de desplaçament és de prop de 21 minuts. Els mit- cials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per l’Ajuntament jans de transport principals per accedir a aquestes zones són el de Barcelona: transport públic (especialment les zones cèntriques) i anar a peu. • Portal de l’Àngel Les motivacions principals de visita en totes les zones són, per • Plaça de Catalunya - El Triangle aquest ordre: passejar, fer alguna compra i les activitats d’oci. Val • Pelai - ronda universitat - carrer Tallers a dir que a la zona de la plaça de Catalunya - El Triangle i a Pelai - • El Born ronda universitat - carrer Tallers hi ha un gran factor de “compra Es tracta de zones comercials amb una gran freqüència de visita impulsiva”. Així, aproximadament entre el 47% i el 64% de les per- per part dels barcelonins i barcelonines (cada 41-46 dies). No ob- sones que han visitat la zona comercial per fer altres activitats no stant, es constata que ha caigut la visita de residents de Barcelona relacionades amb el comerç manifesta que probablement acabarà en totes les zones comercials cèntriques (-6% a Portal de l’Àngel comprant alguna cosa. A Portal de l’Àngel aquesta ràtio de “compra i -24% a plaça de Catalunya - El Triangle) en relació amb el 2012. impulsiva” baixa fins al 38% i al Born, al 28%. Aquest fet no és exclusiu del districte de Ciutat Vella, sinó que tam- bé s’observa en altres zones cèntriques de la ciutat com el passeig La localització/accés, la zona i l’oferta són les principals variables de Gràcia o la Diagonal. generals per decidir anar a aquestes zones comercials. Val a dir, però, que els reclams específics canvien segons la zona: a Portal El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona de l’Àngel són les botigues de roba i el Zara; a la plaça de Catalunya (entre el 55% i el 71% dels casos). L’edat mitjana a Portal de l’Àngel i - El Triangle, el reclam principal és El Corte Inglés, el Zara i la FNAC; Pelai - ronda Universitat - carrer Tallers és relativament jove (de 31 a Pelai - ronda Universitat - carrer Tallers són els bars i restaurants, a 34 anys, respectivament), mentre que a la plaça de Catalunya - les botigues de roba i altres comerços de la zona, i al Born són la El Triangle i al Born se situa entre els 42 i els 46 anys. restauració, els bars i les botigues de roba. La capacitat d’atracció de visitants de fora del districte és molt el- Pel que fa al tiquet mitjà de compra, la plaça de Catalunya - El Trian- evada. Excepte al Born, en la resta de les zones comercials el per- gle (81 euros) i Portal de l’Àngel (53 euros) es troben per sobre de la centatge de visitants del mateix districte de Ciutat Vella és inferior mitjana de Barcelona (52 euros). A la resta de zones, el tiquet mitjà al 15%, fet que mostra una elevada capacitat (i també necessitat) oscil·la entre 32 i 39 euros. La valoració global de les zones comercials d’aquestes zones comercials d’atraure visitants i compradors/ no presenta diferències significatives respecte a la mitjana de la ciu- ores. En el cas del Born, el 58% procedeixen del districte mateix. tat, que és de 8,3 en una escala del 0 al 10. El Born és la zona més ben valorada. Els aspectes més ben valorats (amb lleugeres diferències També cal destacar la forta atracció de visites de persones de na- entre cada zona) són la facilitat d’accés, la proximitat, l’oferta comer- Índex cionalitat no espanyola, que representen aproximadament entre el cial i l’horari. En el cas del Born, l’aspecte més ben valorat és l’ambient. 51 Polaritats 3.2.2. L’Eixample l’obertura del nou mercat augmentarà la capacitat d’atracció de la comercials zona comercial, tal com era —o més— abans de la seva reforma. L’Eixample és el districte amb més nombre de zones i polaritats de comercials. Concentra, en el seu interior o en les zones limítrofes, Cal destacar també la forta atracció de visitants de nacionalitat no Barcelona cinc de les zones analitzades en l’estudi d’hàbits i fluxos comer- espanyola, que representen aproximadament el 24% de les visites cials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per l’Ajuntament als eixos centrals (plaça de Catalunya - El Triangle, Pelai - ronda Uni- de Barcelona: versitat - carrer Tallers, rambla de Catalunya - passeig de Gràcia). En tots els eixos, a més a més, s’observa un augment significatiu • Plaça de Catalunya - El Triangle del pes de les persones visitants de nacionalitat no espanyola so- • Carrer de Pelai - ronda de la Universitat - carrer dels Tallers bre el conjunt de visitants en relació amb el 2012, amb augments • Sant Antoni d’entre el 7% i el 14%. • Rambla de Catalunya - passeig de Gràcia • Diagonal (de pg. de Gràcia a Francesc Macià) El temps mitjà de desplaçament és de prop de 20 minuts. Els mit- Es tracta de zones comercials amb una forta freqüència de visita jans de transport principals per accedir a aquestes zones són el per part dels barcelonins i barcelonines (37-44 dies segons la po- transport públic (especialment les zones cèntriques) i anar a peu. laritat considerada). Les motivacions principals de visita són passejar, fer alguna com- No obstant això, es constata que la visita de les persones residents pra i les activitats d’oci. Val a dir que en tots els casos hi ha un gran de Barcelona ha caigut en totes les zones comercials cèntriques factor de “compra impulsiva”. Així, aproximadament entre el 50% i en relació amb el 2012, entre el 6% i el 24%, depenent de la zona. el 60% de les persones que han visitat la zona comercial per fer al- Aquest fet no és exclusiu del districte de l’Eixample, sinó que tam- tres activitats no relacionades amb el comerç manifesta que prob- bé s’observa en altres zones cèntriques de la ciutat, com Portal de ablement acabarà comprant alguna cosa. l’Àngel. La localització/accés i l’oferta són les principals variables generals El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona per decidir anar a aquestes zones comercials. Val a dir, però, que els (entre el 57% i el 74% dels casos). L’edat mitjana està al voltant de reclams específics canvien segons la zona: a la plaça de Catalunya 40 o 42 anys, a excepció de Sant Antoni (48 anys) i Pelai - ronda - El Triangle, el reclam principal és El Corte Inglés, el Zara i la FNAC; Universitat - carrer Tallers (34 anys). a Pelai - ronda Universitat - carrer Tallers són els bars i restaurants, les botigues de roba i altres comerços de la zona; a Sant Antoni, els La capacitat d’atracció de visitants de fora del districte és molt el- electrodomèstics i altres comerços (el mercat municipal és tancat evada. A totes les zones el percentatge de visitants del mateix dis- en el moment de l’estudi); a la rambla de Catalunya - passeig de tricte de l’Eixample és inferior al 35%, fet que mostra una elevada Gràcia, les botigues de roba i la restauració, i a Diagonal (de pg. de capacitat (i també necessitat) d’aquestes zones comercials d’at- Gràcia a Francesc Macià), el Zara i les botigues de roba. raure visitants i compradors/ores. Només Sant Antoni mostra un perfil més proper, ja que el 45% de les persones visitants són del Plaça de Catalunya - El Triangle, rambla de Catalunya - passeig de districte mateix. Cal insistir a matisar, però, que el nou mercat en- Gràcia i Diagonal (de pg. de Gràcia a Francesc Macià) tenen un tiquet Índex cara no està obert en el moment de fer l’estudi. Molt probablement mitjà de compra molt més alt (70-80 euros) que la mitjana de Barce- 52 Polaritats lona (52 euros). Pelai - ronda Universitat - carrer Tallers i Sant Antoni L’afluència de visitants de nacionalitat no espanyola també creix i comercials se situen lleugerament per sota la mitjana (32 euros - 41 euros). passa del 9,2% el 2012 al 18,7% el 2017, amb el que es referma la consolidació d’aquesta zona com a polaritat comercial important de La valoració global de les zones comercials no presenta diferèn- de la ciutat. Barcelona cies significatives respecte a la mitjana de la ciutat, que és de 8,3 en una escala del 0 al 10. El temps mitjà de desplaçament és de prop de 17 minuts. Els mit- jans de transport principals per accedir a aquesta zona comercial Els aspectes més ben valorats (amb lleugeres diferències entre són anar a peu i el transport públic. cada zona) són la facilitat d’accés, la proximitat, l’oferta comercial i l’horari. Les motivacions principals de visita en totes les zones són, per aquest ordre: passejar, fer alguna compra i les activitats d’oci. Hi ha un gran factor de “compra impulsiva”. Així, el 34% de les per- 3.2.3. Sants-Montjuïc sones que han visitat la zona comercial per fer altres activitats no relacionades amb el comerç manifesta que probablement acabarà Al districte de Sants Montjuïc, la zona analitzada en l’estudi d’hàbits comprant alguna cosa. Aquest factor de compra impulsiva, però, i fluxos comercials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per ha decaigut des del 2012 (era del 52%), en part perquè la persona l’Ajuntament de Barcelona és l’entorn comercial format per Sants - que fa el consum més racionalitat, com a conseqüència dels canvis Creu Coberta - Centre Comercial Arenas. d’hàbits i de les prioritats de compra derivats de la crisi econòmica dels darrers anys. El 26,5% dels barcelonins i barcelonines visita aquesta zona cada 43 dies, de mitjana. En relació amb el 2012, el nombre de barcelon- La localització/accés i l’oferta són les variables principals per de- ins i barcelonines que visita aquesta zona comercial ha crescut un cidir anar a Sants - Creu Coberta - Centre Comercial Arenas. 3,2%. Aquesta dada és molt important, ja que l’efecte que s’obser- va en moltes zones comercials cèntriques de la ciutat és la con- Pel que fa al tiquet mitjà de compra, se situa en 40 euros, per sota trària i el percentatge de visites de barcelonins i barcelonines cau. la mitjana de Barcelona (52 euros). Molt probablement hi ha factors diversos que expliquen aquest fenomen: el posicionament i la consolidació de l’eix comercial de La valoració global de l’entorn comercial de Sants - Creu Coberta - Creu Coberta, l’obertura del nou mercat municipal i la consolidació Centre Comercial Arenas és significativament més elevada que la del Centre Comercial Arenas, que va obrir el 2011. mitjana de la ciutat. En una escala del 0 al 10, és valorada amb un 9,8, mentre que la mitjana de les zones comercials de la ciutat és El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona del 8,3. (69%). L’edat mitjana és de 41 anys. Els aspectes més ben valorats són la facilitat d’accés, la proximi- El 70% de les persones visitants és del districte mateix, mentre que tat, l’horari i l’ambient. el 30% prové d’altres districtes. Aquesta xifra ha augmentat un 10% respecte al 2012, quan les persones visitants d’altres districtes Índex eren només el 19%. 53 Polaritats 3.2.4. Les Corts que fa el consum més racionalitat, com a conseqüència dels canvis comercials d’hàbits i de les prioritats de compra derivats de la crisi econòmica Al districte de les Corts, la zona analitzada en l’estudi d’hàbits i dels darrers anys. de fluxos comercials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per Barcelona l’Ajuntament de Barcelona és l’entorn comercial format per El Corte La localització/accés i l’oferta són les variables principals per de- Inglés de Maria Cristina i el CC L’illa. cidir anar a El Corte Inglés de Maria Cristina - CC L’illa. El 36,2% dels barcelonins i barcelonines visita aquesta zona cada El tiquet mitjà de compra se situa en 97 euros, molt per sobre de la 44 dies, de mitjana. En relació amb el 2012, el nombre de barcelon- mitjana de Barcelona (52 euros). ins i barcelonines que visita aquesta zona comercial ha augmentat un 2,2%. La valoració global de l’entorn comercial d’El Corte Inglés de Maria Cristina - CC L’illa és lleugerament més elevada que la mitjana de la El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona ciutat. En una escala del 0 al 10, és valorada amb un 8,9, mentre (78%). L’edat mitjana és de 43,6 anys. que la mitjana de les zones comercials de la ciutat és del 8,3. Els aspectes més ben valorats són l’horari, la facilitat d’accés, l’ambi- Només el 35% de persones visitants és del districte mateix, mentre ent i l’oferta comercial. que el 65% prové d’altres districtes. Aquesta xifra ha disminuït un 10,8% respecte al 2012. 3.2.5. Sarrià - Sant Gervasi En canvi, l’afluència de visitants de nacionalitat no espanyola creix i passa del 4,7% el 2012 a l’11,8% el 2017, amb el que es referma el El districte de Sarrià - Sant Gervasi concentra, en el seu interior o creixement d’aquesta zona com a polaritat comercial de la ciutat en en les zones limítrofes, dues de les zones analitzades en l’estudi el segment de visitants de nacionalitat no espanyola. d’hàbits i fluxos comercials de la ciutat de Barcelona del 2017 elab- orat per l’Ajuntament de Barcelona: El temps mitjà de desplaçament és de prop de 18 minuts. Els mitjans de transport principals per accedir a aquestes zones són • Diagonal (de pg. de Gràcia a Francesc Macià) anar a peu i el transport públic. Cal destacar que el transport pri- • Carrer Major de Sarrià vat (24%) es troba per sobre de la mitjana de les zones comercials El 10,6% dels barcelonins i barcelonines visita la zona comercial analitzades (13%). del carrer Major de Sarrià cada 38 dies, de mitjana. En relació amb el 2012, augmenta un 2,1% el percentatge de barcelonins i barce- Les motivacions principals de visita en totes les zones són, per lonines que visita la zona, que era només del 8,5%. Aquesta dada és aquest ordre: fer alguna compra, passejar i les activitats d’oci. Hi important, ja que segueix la tendència contrària al que s’observa ha un gran factor de “compra impulsiva”. Així, el 45% de les per- en els eixos cèntrics de la ciutat, on cau el percentatge de barce- sones que han visitat la zona comercial per fer altres activitats no lonins i barcelonines que els visiten. relacionades amb el comerç manifesta que probablement acabarà comprant alguna cosa. Aquest factor de compra impulsiva, però, D’altra banda, el 30,4% de la ciutadania visita la zona de la Diagonal Índex ha decaigut des del 2012 (era del 55%), en part perquè la persona cada 39 dies. En relació amb el 2012, el nombre de barcelonins i 54 Polaritats barcelonines que visita aquesta zona comercial ha caigut un 5,8%. efecte l’exerceixen el comerç de proximitat (forns, altres comerços) comercials Aquesta dada mostra la mateixa tendència que el que s’observa en i la restauració i els bars. moltes zones comercials cèntriques de la ciutat, on el percentatge de de visites de barcelonins i barcelonines cau. El perfil de la persona Pel que fa al tiquet mitjà de compra, se situa en 80 euros a la Diag- Barcelona visitant és majoritàriament el d’una dona (74% -86%). L’edat mitja- onal i en 40 euros a Major de Sarrià. La mitjana de les zones comer- na és de 41 anys a la Diagonal, i de 49 anys a Major de Sarrià. cials analitzades a Barcelona és de 52 euros. Major de Sarrià presenta un gran arrelament al districte, ja que el La valoració global de les zones comercials no presenta diferèn- 79% de les persones visitants procedeix del mateix districte de Sar- cies significatives respecte a la mitjana de la ciutat, que és de 8,3 rià - Sant Gervasi. Al seu torn, creix el nombre de visitants d’altres en una escala del 0 al 10. districtes, que passa del 13% al 21% entre el 2012 i el 2017. Creix lleugerament el nombre de visitants de nacionalitat no espanyola, A la Diagonal, els aspectes més ben valorats són l’ambient, l’horari, que passa del 2% el 2012 al 6% el 2017. la facilitat d’accés i l’oferta comercial. A la zona de la Diagonal, les persones visitants que procedeixen En canvi, a Major de Sarrià, els aspectes més ben valorats són del districte de Sarrià - Sant Gervasi són el 42%. En aquesta zona l’ambient —també en primer lloc—, però seguit de la proximitat, el cauen les persones visitants procedents d’altres districtes (el 84% tracte personal i la professionalitat. el 2012 i el 57% el 2017). El nombre de visitants de nacionalitat no espanyola el 2017 és de l’11%, lleugerament per sota del 12% reg- istrat el 2012. 3.2.6. Gràcia El temps mitjà de desplaçament és de 14-16 minuts. El mitjà de El districte de Gràcia concentra, en el seu interior o en les zones transport principal per accedir a aquestes zones és anar a peu, se- limítrofes, dues de les zones analitzades en l’estudi d’hàbits i guit del transport públic. fluxos comercials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per l’Ajuntament de Barcelona: Les motivacions principals de visita en totes les zones són passe- jar, fer alguna compra i les activitats d’oci. Hi ha un gran factor de • Diagonal (de pg. de Gràcia a Francesc Macià) “compra impulsiva”. Així, entre el 63% i el 74% de les persones que • Carrer Gran de Gràcia han visitat la zona comercial per fer altres activitats no relaciona- El 28,6% dels barcelonins i barcelonines visita la zona comercial des amb el comerç manifesta que probablement acabarà comprant del carrer Gran de Gràcia cada 39 dies, de mitjana. En relació amb alguna cosa. el 2012, el percentatge de barcelonins i barcelonines que visita la zona es manté gairebé constant, amb un decreixement de l’1,4%. La localització/accés, la zona i l’oferta són les principals variables generals per decidir anar a aquestes zones comercials. Ara bé, hi D’altra banda, el 30,4% de la ciutadania visita la zona de la Diagonal ha diferències quant als establiments de reclam que exerceixen un cada 39 dies. En relació amb el 2012, el nombre de barcelonins i efecte tractor: a la Diagonal fan de reclam el Zara, les botigues de barcelonines que visita aquesta zona comercial ha caigut un 5,8%. Índex roba i El Corte Inglés, mentre que al carrer Major de Sarrià aquest Aquesta dada mostra la mateixa tendència que el que s’observa en 55 Polaritats moltes zones comercials cèntriques de la ciutat, on el percentatge Pel que fa al tiquet mitjà de compra se situa en 80 euros a la Diag- comercials de visites de barcelonins i barcelonines cau. onal i en 32 euros a Gran de Gràcia. La mitjana de les zones comer- cials analitzades a Barcelona és de 52 euros. de El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona Barcelona (67% -74%). L’edat mitjana és de 41 anys a la Diagonal i de 45 a La valoració global de les zones comercials no presenta diferèn- Gran de Gràcia. cies significatives respecte a la mitjana de la ciutat, que és de 8,3 en una escala del 0 al 10. Gran de Gràcia presenta un gran arrelament al districte, ja que el 59% de les persones visitants procedeix del mateix districte de Grà- A la Diagonal, els aspectes més ben valorats són l’ambient, l’horari, cia. Al seu torn, el nombre de visitants d’altres districtes es redueix la facilitat d’accés i l’oferta comercial. lleugerament i passa del 44% al 40% entre el 2012 i el 2017. Creix lleugerament el nombre de visitants de nacionalitat no espanyola, En canvi, a Gran de Gràcia, els aspectes més ben valorats són l’am- que passa del 5% el 2012 al 9% el 2017. bient —també en primer lloc—, però seguit de la proximitat, l’horari i el tracte personal. A la zona de la Diagonal, les persones visitants procedents del dis- tricte de Gràcia són el 10%. El nombre de visitants de nacionalitat no espanyola el 2017 és de l’11%, lleugerament per sota del 12% 3.2.7. Horta-Guinardó registrat el 2012. Al districte d’Horta-Guinardó, la zona analitzada en l’estudi d’hàbits El temps mitjà de desplaçament és de prop de 16 minuts. El mitjà i fluxos comercials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per de transport principal per accedir a aquestes zones és anar a peu, l’Ajuntament de Barcelona és l’entorn comercial format pel Cor d’Horta. seguit del transport públic. El 9,7% dels barcelonins i barcelonines visita aquesta zona cada 29 Les motivacions principals de visita en totes les zones són passe- dies, de mitjana. És una de les mitjanes de visita més elevades jar, fer alguna compra i les activitats d’oci. Hi ha un gran factor de de les zones comercials analitzades en l’estudi, és a dir, de més “compra impulsiva”. Així, entre el 63% i el 70% de les persones que freqüència de visita. han visitat la zona comercial per fer altres activitats no relaciona- des amb el comerç manifesta que probablement acabarà comprant El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona alguna cosa. (61%). L’edat mitjana és de 48,7 anys. La localització/accés és la variable general principal per decidir El 76% de les persones visitants és del districte mateix, mentre que anar a aquestes zones comercials, seguides de l’oferta. Ara bé, hi el 24% prové d’altres districtes. L’afluència de visitants de nacional- ha diferències quant als establiments de reclam que exerceixen un itat no espanyola està al voltant del 9%. efecte tractor: a la Diagonal fan de reclam el Zara, les botigues de roba i El Corte Inglés, mentre que al carrer Gran de Gràcia aquest El temps mitjà de desplaçament és de prop de 13 minuts. El mit- efecte l’exerceixen la restauració i els bars i les botigues de roba. jà de transport principal per accedir a aquesta zona comercial és Índex anar a peu, seguit del transport públic. 56 Polaritats Les motivacions principals de visita són, per aquest ordre: passejar, El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona comercials fer alguna compra i les activitats d’oci. Hi ha un factor significatiu (61%). L’edat mitjana és de 45 anys. de “compra impulsiva”. Així, el 36% de les persones que han visitat de la zona comercial per fer altres activitats no relacionades amb el El 56% de les persones visitants és del districte mateix, mentre que Barcelona comerç manifesta que probablement acabarà comprant alguna cosa. el 44% prové d’altres districtes. Aquesta xifra es manté aproxima- dament igual que el 2012, on el percentatge de visitants d’altres La localització/accés i l’oferta són les variables principals per de- districtes era del 48%. cidir anar al Cor d’Horta. Quant als establiments que exerceixen un efecte de reclam, destaquen els restaurants i els bars i els mercats L’afluència de visitants de nacionalitat no espanyola també creix i municipals. passa del 7,3% el 2012 a l’11,7% el 2017. Tot i que amb les dades de l’enquesta no es pot discernir si són turistes o residents d’altres Pel que fa al tiquet mitjà de compra, se situa molt per sota de la nacionalitats, el context del districte fa intuir que es tracta més avi- mitjana de Barcelona: 28 euros al Cor d’Horta respecte als 52 euros at del segon fenomen, relacionat amb la diversitat social, que no de mitjana de les zones comercials analitzades. pas dl primer, relacionat amb la capacitat d’atreure turistes. La valoració global de l’entorn comercial del Cor d’Horta es troba El temps mitjà de desplaçament és de prop de 15 minuts. El mit- dins la mitjana de la ciutat. En una escala del 0 al 10 és valorada jà de transport principal per accedir a aquesta zona comercial és amb un 8,4, mentre que la mitjana de les zones comercials de la anar a peu, seguit del transport públic. ciutat és del 8,3. Les motivacions principals de visita són, per aquest ordre: passe- Els aspectes més ben valorats són l’ambient, la proximitat i la fa- jar, fer alguna compra i les activitats d’oci. Hi ha un gran factor de cilitat d’accés. “compra impulsiva”. Així, el 41% de les persones que han visitat la zona comercial per fer altres activitats no relacionades amb el comerç manifesta que probablement acabarà comprant alguna 3.2.8. Nou Barris cosa. Aquest factor de compra impulsiva, però, ha decaigut des del 2012 (era del 62%), en part perquè la persona que fa el consum més Al districte de Nou Barris, la zona analitzada en l’estudi d’hàbits i racionalitat, com a conseqüència dels canvis d’hàbits i de les pri- fluxos comercials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per oritats de compra derivats de la crisi econòmica dels darrers anys. l’Ajuntament de Barcelona és l’entorn comercial format per Fabra i Puig. La localització/accés, l’oferta i la zona són les variables principals per decidir anar a Fabra i Puig. El 21,7% dels barcelonins i barcelonines visita aquesta zona cada 31 dies, de mitjana. És una de les mitjanes de visita més elevades El tiquet mitjà de compra se situa en 33 euros, força per sota de la de les zones comercials de Barcelona analitzades en l’estudi, és a mitjana de Barcelona (52 euros). dir, de més freqüència de visita. En relació amb el 2012, el nombre de barcelonins i barcelonines que visita aquesta zona comercial ha La valoració global de l’entorn comercial de Fabra i Puig és signifi- Índex caigut un 2,9%. cativament més alta que la mitjana de la ciutat. En una escala del 57 Polaritats 0 al 10, és valorada amb un 8,7, mentre que la mitjana de les zones de Barcelona, amb el 25% el 2012 i el 26% el 2017. El Centre Comer- comercials comercials de la ciutat és del 8,3. Els aspectes més ben valorats cial La Maquinista passa del 33% el 2012 al 29% el 2017. són la facilitat d’accés, la proximitat i l’ambient. de El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona Barcelona (aproximadament el 60% de les persones visitants). L’edat mitjana 3.2.9. Sant Andreu se situa entre els 44 i els 45 anys, a excepció de La Maquinista, amb un perfil més jove (37 anys). Sant Andreu concentra, en el seu interior o en les zones limítrofes, tres de les zones analitzades en l’estudi d’hàbits i fluxos comer- La capacitat d’atracció de visitants de fora del districte és molt cials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per l’Ajuntament diversa. A Sant Andreu, el 86% de les persones visitants són del de Barcelona: mateix districte de Sant Andreu. Al Centre Comercial La Maquinista, el 52% procedeix del districte mateix. A Fabra i Puig, el 24% de per- • Sant Andreu sones visitants procedeix de Sant Andreu. • Centre Comercial La Maquinista • Fabra i Puig Cal destacar també l’atracció de visites de persones de nacionali- Es tracta de zones comercials amb unes grans diferències. El 17,1% tat no espanyola, que representen el 9,4% a Sant Andreu (8,3% el dels barcelonins i barcelonines visiten Sant Andreu amb una fre- 2012), l’11,7% a Fabra i Puig (7,3% el 2012) i el 15,6% a La Maquini- qüència de cada 30 dies, de mitjana. Es tracta d’un dels indicadors sta (6,1% el 2012). més alts —és a dir, de més freqüència— de les zones analitzades. Fabra i Puig segueix un comportament similar, amb un 21,7% dels El temps mitjà de desplaçament és de 15-19 minuts. Excepte a La barcelonins i barcelonines que el visiten cada 31 dies, de mitjana. Maquinista, el mitjà de transport principal per accedir a aquestes El Centre Comercial La Maquinista el visiten el 32% dels barcelonins zones comercials és anar a peu, seguit del transport públic. En el i barcelonines, amb una mitjana de cada 44 dies; genera, doncs, cas de La Maquinista, el mitjà de transport principal és el vehicle una visita menys recurrent que les altres dues zones comercials privat, seguit d’anar a peu (els residents del mateix districte) i el analitzades. transport públic. L’evolució del percentatge de barcelonins i barcelonines que vis- Les motivacions principals de visita en totes les zones són, en ter- iten cada zona comercial mostra un comportament diferenciat. A mes generals, passejar, fer alguna compra i les activitats d’oci. Val Sant Andreu ha caigut del 21% del 2012 fins al 17,1% el 2017. Fabra a dir que la primera motivació de visita a La Maquinista és fer algu- i Puig manté un nivell inferior de visita per part de les persones na compra, mentre que la primera motivació a Sant Andreu i a Fabra residents de Barcelona, amb el 24,6% el 2012 i el 21,7% el 2017. El i Puig és passejar. La “compra impulsiva” és alta a La Maquinista i a Centre Comercial La Maquinista passa del 33,2% el 2012 al 32% el Fabra i Puig, on el 40%-41% de les persones que visiten la zona i no 2017, és a dir, que es manté pràcticament igual. tenen intenció de comprar manifesta que probablement acabarà comprant alguna cosa. A Sant Andreu aquesta ràtio de “compra im- L’evolució del percentatge de barcelonins i barcelonines que visiten pulsiva” cau fins al 25%. cada zona comercial mostra un comportament diferenciat. A Sant Índex Andreu ha caigut del 21% del 2012 fins a l’11% del 2017. Fabra i Puig La localització/accés i l’oferta són les principals variables generals per manté un nivell similar de visita per part de les persones residents decidir anar a aquestes zones comercials. Val a dir, però, que els rec- 58 Polaritats lams específics canvien segons la zona: a Sant Andreu i Fabra i Puig districte de Sant Martí. Al Centre Comercial Diagonal Mar el 65% pro- comercials són el comerç en general, els supermercats i les botigues de roba, cedeix del districte mateix. mentre que a La Maquinista són les botigues de roba i l’hipermercat. de Cal destacar també l’atracció de visites de persones de naciona- Barcelona Pel que fa al tiquet mitjà de compra, Sant Andreu (37 euros) i Fabra litat no espanyola, que representen el 13,3% en el cas del centre i Puig (33 euros) es troben per sota la mitjana de Barcelona (52 Glòries i el 17,8% a Diagonal Mar. euros). A La Maquinista és de 66 euros. El temps mitjà de desplaçament és de prop de 17 minuts. Els mit- La valoració global de La Maquinista està en la mitjana de valora- jans de transport principals per accedir a aquestes zones comer- cions de les zones comercials de la ciutat, que és del 8,3 en una es- cials són anar a peu i el transport públic. En el cas de Diagonal Mar, cala del 0 al 10. Els aspectes més ben valorats són l’horari, l’oferta el pes del vehicle privat també és important (25%, per sobre de la comercial i la facilitat d’accés. mitjana dels eixos i zones comercials analitzats en l’estudi). Sant Andreu i Fabra i Puig presenten ambdós una millor valoració Les motivacions principals de visita en totes les zones són, per global (8,7 sobre 10) que la mitjana de Barcelona (8,3 sobre 10). aquest ordre: fer alguna compra, passejar i les activitats d’oci. La A Sant Andreu es valora especialment l’ambient, la proximitat i el “compra impulsiva” és significativa en els dos centres comercials, tracte personal. A Fabra i Puig es valora especialment la facilitat on aproximadament el 58% de les persones que visiten la zona i no d’accés, la proximitat i l’ambient. tenen intenció de comprar manifesta que probablement acabarà comprant alguna cosa. 3.2.10. Sant Martí La localització/accés i l’oferta són les principals variables generals per decidir anar a aquestes zones comercials. En ambdós casos, Sant Martí concentra, en el seu interior o en les zones limítrofes, també, el reclam per visitar el centre són les botigues de roba, se- dues de les zones analitzades en l’estudi d’hàbits i fluxos comer- guides de l’hipermercat i en menor mesura la FNAC o el ZARA. cials de la ciutat de Barcelona del 2017 elaborat per l’Ajuntament de Barcelona: Pel que fa al tiquet mitjà de compra, hi ha grans diferències. A Glòries és de 38 euros, mentre que a Diagonal Mar és de 72 euros. La mitja- • Centre Comercial Glòries - plaça de les Glòries na de les zones comercials analitzades a Barcelona és de 52 euros. • Centre Comercial Diagonal Mar Entre el 28% i el 30% dels barcelonins i barcelonines visiten aquests La valoració global de Glòries (8,4 sobre 10) està en la mitjana de centres comercials. La freqüència de visita se situa en 45 dies. valoracions de les zones comercials de la ciutat, que és del 8,3 en una escala del 0 al 10. Els aspectes més ben valorats són l’horari, El perfil de la persona visitant és majoritàriament el d’una dona la facilitat d’accés i l’oferta comercial. (aproximadament el 63%-69% de les persones visitants). L’edat mitjana se situa en 39 anys. Diagonal Mar presenta una valoració per sobre de la mitjana de Bar- celona (9,0 respecte 8,3 de mitjana). De la mateixa manera que a Índex La capacitat d’atracció de visitants de fora del districte és molt Glòries, els aspectes més ben valorats són l’horari, la facilitat d’ac- diversa. A Glòries, el 48% de les persones visitants és del mateix cés i l’oferta comercial. 59 4 ¨ Maduresa i transformació digital Maduresa del comerç i trans- formació digital del 4.1. Maduresa i transformació digital del comerç 1. Formació: Definició d’itineraris de formació segons el nivell de maduresa digital de cada comerç. comerç 4.1.1. Mesura de govern 2. Assessorament i acompanyament: Servei d’assessorament i acompanyament en el procés de transformació digital ofert des de Durant el 2017 s’han dut a terme estudis, anàlisis i diagnosis di- l’Oficina d’Atenció a les Empreses (OAE). versos sobre la maduresa digital del comerç de Barcelona. Aquests treballs han donat com a resultat la mesura de govern per impulsar 3. Suport econòmic: Definició d’ajuts econòmics que facilitin les “La transformació digital del comerç, mercats i serveis de Barcelo- inversions necessàries que ha de fer el comerç per dur a terme la na”, aprovada el març del 2018. seva transformació digital. La mesura proposa un itinerari de transformació per a cada comerç 4. Coneixement: Recull d’informació sobre la transformació dig- i estableix un conjunt d’activitats i un sistema d’acompanyament ital per al comerç, les noves tecnologies i experiències d’altres que permet al comerç anar avançant, iterativament en el temps, comerços o de les proves pilot. en els diversos nivells de maduresa, així com un itinerari per a les 5. Noves solucions: Desplegament en el territori de solucions per associacions comercials territorials o sectorials que facin de pre- al comerç per experimentar amb noves tecnologies, obtenir coneix- scriptores dels seus negocis associats. ement i accelerar-ne la transformació digital. El pressupost total de les mesures ascendeix a un total d’1,7 mil- ions d’euros distribuïts en dos anys (2018-2019). 4.1.2. Maduresa digital del comerç a internet5 Nivells de maduresa digital De l’anàlisi de la presència digital a internet s’obté que el 62,75% dels comerços analitzats disposa d’una web publicada a internet, però, d’aquests, només el 42,86% n’actualitza els continguts regularment. Sense Presència Presència Presència Comerç presència Bàsica Àmplia Activa Digital 5 Estudi dut a terme durant l’any 2016 a partir de l’anàlisi de 480 comerços associats a 23 associacions de comerciants o eixos comercials, i 2 mercats municipals. Anàlisi de maduresa digital del comerç de Barcelona, Direcció de PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ DIGITAL Comerç de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 60 Maduresa En l’aspecte d’accessibilitat de les webs, es detecta que, en el En geolocalització i contacte, el 87,5% dels comerços es pot locali- i trans- 69,44% dels comerços que té web, aquesta es visualitza correct- tzar (ubicar) i contactar fàcilment des del mòbil gràcies als perfils ament als dispositius mòbils (responsive) i, d’aquests, el 50,71% existents de Google Maps i Google My Business. formació n’actualitza els continguts regularment. digital del De les webs analitzades, el 42,52% dels comerços ofereix més d’un Índex de maduresa digital comerç idioma a la persona usuària i, d’aquests, el 57,81% també inclou al- gun idioma internacional a més del català o el castellà. A partir de les dades obtingudes en l’anàlisi de la presència digital dels comerços s’ha calculat l’índex de maduresa digital per a cada Respecte als continguts, només el 28,57% dels comerços disposa comerç de forma individual i de forma agrupada, així com el sector d’una secció de notícies i, d’aquests, el 56,98% genera continguts d’activitat. o notícies regularment. Aquestes agrupacions permeten identificar si hi ha una bretxa dig- En l’aspecte de les transaccions econòmiques (e-commerce), on s’in- ital entre comerços i sectors. clou la venda en línia o bé un sistema de reserves, s’identifica que el 24,58% dels comerços que tenen web té una web o una secció dedi- Com a resultat del càlcul de l’indicador, s’obté que la maduresa dig- cada a la venda en línia o a oferir reserves a l’establiment, i, d’aquests, ital global dels comerços és de 30,43 punts, fet que implica que el 76,29% accepta transaccions amb pagament en línia i el 77,32% es el comerç de la ciutat té una presència digital a internet de nivell visualitza correctament en els dispositius mòbils (responsive). bàsic. En l’àmbit de la presència a les xarxes socials, hi destaca Face- De forma detallada, es pot considerar que el 27,5% dels comerços book, on el 56,88% dels comerços analitzats té un perfil de negoci no té presència digital a internet; el 32,1% té una presència bàsica; creat, i a continuació hi ha les xarxes socials Twitter, Google Plus el 19,0%, una presència àmplia; el 18,3%, una presència activa, i i Instagram, amb uns percentatges molt semblants del 27,3%, el tan sols el 3,1% es poden considerar comerços digitals. 25,4% i el 22,1%, respectivament. S’ha de destacar que, tal com passa amb els perfils web i els blogs, Valors % hi ha un volum de comerços que, tot i que disposen de perfils a les xarxes socials, no hi fa publicacions regularment i, per tant, el per- centatge de comerços que utilitzen activament les xarxes socials Sense Presència Presència Presència Comerç és inferior. presència Bàsica Àmplia Activa Digital Pel que fa a perfils de xarxes socials actius, és a dir, amb actual- 27,5% 32,1% 19,0% 18,3% 3,1% itzacions regulars, hi destaca la xarxa social d’Instagram, amb el 84,9% de comerços actius; seguidament hi ha Twitter, amb el 66,4% de perfils; Facebook, amb el 57,9% de comerços actius, i Google Índex Plus, amb només el 18,0% de comerços amb perfils actius. 61 Maduresa El nivell de maduresa digital desitjable hauria de ser superior a 70 a una cadena o grup comercial, amb un índex de maduresa de i trans- punts de mitjana, un nivell que permet considerar que el comerç 47,47 punts. ha assolit gran part de la transformació digital, és a dir, que té una formació presència activa a internet, es comunica amb els seus usuaris i digital del clients a través de les xarxes socials i ha començat a fer les seves 4.1.3. Estudi sobre l’impacte de la venda en línia i les primeres vendes en línia. oportunitats de negoci per al comerç barceloní6 comerç De l’estudi s’extrau que només el 7,71% dels comerços té un índex Els barcelonins i barcelonines encara compren majoritàriament en de maduresa digital superior a 70 i, per tant, es pot considerar que establiments físics convencionals i, malgrat que el format de bot- són comerços que han dut a terme una gran part de la seva trans- iga física no està en risc, sí que la societat i els hàbits de compra formació digital. requereixen un procés d’adaptació i de transformació del model comercial al nou entorn social. S’ha analitzat l’índex de maduresa digital de manera agregada per categoria d’activitat comercial, amb l’objectiu d’identificar si hi ha La ciutadania ha modificat força els hàbits i els comportaments, de diferències significatives en el nivell de maduresa digital de les di- manera que ha variat substancialment com s’informa, es comuni- verses categories d’activitats. ca, es relaciona, es comporta, pren les decisions de compra i con- sumeix, i ara fa ús de dispositius diversos, principalment el mòbil, La categoria amb un nivell de maduresa digital més elevat és la de per cercar informació a internet sobre els productes que vol i sobre serveis professionals, amb un índex de 35,51 punts, amb una dif- els establiments que els venen, per informar-se de valoracions i erència de més de 12 punts respecte a la categoria amb un índex ressenyes d’altres persones consumidores, per fer compres tant de maduresa inferior, en concret, l’alimentació, amb un índex de a botigues físiques com a botigues de venda en línia, per comu- 23,34 punts. nicar-se directament amb els establiments mitjançant els canals digitals i per tenir una experiència consistent en tots els punts de La resta de categories mostra un índex de maduresa de 35,22 contacte amb el comerç, tant a internet com a la botiga física, és a punts en equipaments i serveis personals, 30,88 punts en equi- dir, tenir una experiència omnicanal. paments i serveis per a la llar, 30,53 punts en salut i 30,41 punts en restauració. També és importat destacar que els processos de decisió de com- pra de les persones consumidores estan canviant; es busca un La categoria d’alimentació està més endarrerida en la seva trans- producte de qualitat, però també un servei còmode, en una am- formació digital, ja que hi ha una certa bretxa digital respecte a la plitud total d’horari, i comparativa de cerca d’opinions expertes o resta de categories d’activitat. de contrast i intercanvi amb altres persones consumidores amb fórmules de relació per canals digitals o telefònics. L’índex de maduresa analitzat segons la pertinença a una cadena o grup comercial o no, mostra també que hi ha una bretxa digital de més de 20 punts de distància entre els comerços independents, 6 Estudi dut a terme per la UOC durant l’any 2017 a partir de l’anàlisi de 369 amb un índex de maduresa de 26,97 punts, i els comerços adscrits comerços. Índex 62 Maduresa La compra en establiments físics convencionals continua sent L’informe acaba donant unes orientacions sobre el paper de l’Admin- i trans- predominant entre els consumidors i consumidores de Barcelona. istració local per facilitar els canvis que requereix l’omnicanalitat: Però la transformació de la botiga física per oferir una experiència formació de compra omnicanal és una fita quasi ineludible. El format de bot- 1) Explorar els avantatges competitius vinculats als establiments digital del iga física perviurà si també fa la necessària integració en l’entorn físics. digital. comerç 2) Desplegar un assortiment únic i diferenciat. El comerç electrònic, la mobilitat de les persones consumidores i l’ús que fan de tot el que és digital ha arribat per quedar-se i, per 3) Premiar la fidelitat. tant, continuarà creixent la proporció de persones consumidores que compren en línia o que s’ajuden de tecnologies digitals en les 4) Invertir en el personal de vendes. Un dels factors més impor- seves decisions de compra. Conseqüentment, el comerç de prox- tants és la confiança que es genera en els compradors i com- imitat s’ha d’adaptar i ha de desenvolupar nous avantatges com- pradores. En aquest àmbit, el comerç físic ha sabut crear una petitius sostenibles que facin d’aquests canvis una palanca per relació de confiança i tracte personal que els representa una proporcionar un valor superior a les persones consumidores i, així, gran fortalesa i una oportunitat que convé potenciar. fer que augmentin les vendes. 5) Cal promoure que els comerços es dotin de capacitats Segons l’anàlisi dels 369 comerços de la mostra de comerços de analítiques apropiades. la iniciativa “Comerç a la xarxa”, però, es conclou que el nivell de maduresa digital del comerç de la ciutat, és a dir, el grau d’aplicació de les noves tecnologies i les eines digitals en els processos del negoci, és molt millorable. Índex 63 5 ¨ Memòria de la Direcció de Comerç Memòria de la La Memòria d’activitats de la Direcció de Comerç recull els project- PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA: és imprescindible dotar-se d’un sub- Direcció es i les accions impulsades per la Direcció de Comerç o bé desen- strat de coneixement i informació que orienti la presa de decisions volupades en col·laboració o en coordinació amb altres àrees de i ajudi a dissenyar i planificar les polítiques adients per a les neces- de Comerç l’Ajuntament i agents externs, durant l’any 2017. sitats i els contextos nous. Tots els projectes segueixen les línies de treball de la Mesura de INNOVACIÓ: projectes adreçats a millorar la competitivitat del sec- govern “Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona tor, que acompanyin i donin suport en la transformació digital i en 2017-2019”, presentada en el Plenari municipal el 30 de juny de la professionalització empresarial. 2017 amb els objectius següents: A continuació es resumeixen les actuacions principals dutes a • Promocionar el comerç de proximitat des de la proximitat. terme en cadascun dels eixos anteriors i es mostren els projectes • Promoure la innovació digital. dedicats a fer del comerç de Barcelona un comerç competitiu, prop- • Professionalitzar el sector per fer-lo més competitiu. er, responsable i sostenible. • Promoure i professionalitzar l’associacionisme i les àrees de promoció econòmica urbana. Per assolir aquests objectius, la Direcció de Comerç treballa sobre quatre eixos transversals: GOVERNANÇA: projectes destinats a potenciar la participació dels agents i enfortir i transformar l’associacionisme comercial mit- jançant la generació de models innovadors de col·laboració publi- coprivada. PROMOCIÓ: es promou el comerç de proximitat mitjançant la gen- eració de sinergies amb altres sectors estratègics de la ciutat, com el turisme, la cultura i la restauració. S’aposta per la proximitat i es descentralitzen recursos, serveis i projectes municipals per donar resposta a les necessitats del territori. Índex 64 Memòria 5.1. GOVERNANÇA • Accions principals dutes a terme: de la – Anàlisi documental, iniciatives i marc legal de referència.5.1.1. Grups de treball – Estudi del coneixement dels establiments emblemàtics i Direcció de la seva situació i evolució. de Comerç S’han creat espais de treball amb persones expertes per abordar – Elaboració d’un informe jurídic. matèries considerades clau en els anys vinents: noves formes de cooperació publicoprivada i d’autogestió per al desenvolupament sostingut i coparticipat de determinades zones, amb el suport a la Grups de treball intern: creació d’àrees de promoció econòmica urbana (APEU), la cerca de c. Grup de treball per a la promoció d’activitats en planta baixa fórmules per preservar el comerç emblemàtic que dona identitat a la nostra ciutat, la promoció de la transformació digital, etcètera. • Grup de treball transversal per impulsar l’ocupació de locals buits, que ha donat com a resultat el Pla d’impuls per a Els grups de treball principals de l’any 2017 han estat: l’ocupació de locals buits, descrit en la secció 5.2.5. En col·laboració amb el sector: d. Grup de treball per a la creació del sistema d’informació inte- a. Grup de treball per a la implantació de la prova pilot de les gral d’activitats econòmiques àrees de promoció econòmica urbana (APEU) • Grup de treball per al desenvolupament d’un sistema • Agents implicats: Direcció de Comerç, Pla d’ocupació d’informació integral de les activitats econòmiques de municipal, associacions de comerciants, Barcelona Oberta, Barcelona, amb l’objectiu de donar resposta a la manca Fundació Barcelona Comerç, Universitat de Girona, Cambra de d’informació integrada de les activitats econòmiques i Comerç. dels espais susceptibles de contenir activitats de caràcter • Accions principals dutes a terme: econòmic (més informació a la secció 5.3.2). – Organització de tres jornades. – Definició de les proves pilot a Sant Andreu i el Born. – Elaboració dels plans d’accions de les proves pilot (s’acaba 5.1.2. Jornades de treball i debat el 2019). L’objectiu d’organitzar jornades de treball i debat és generar xarxes b. Grup de treball per a l’estudi de la protecció dels establiments de treball, col·laboració i debat amb entitats acadèmiques i per- emblemàtics sones expertes sobre aspectes que determinen la preservació, el manteniment i la promoció del model de comerç de proximitat que • Agents implicats: Direcció de Comerç, Universitat de caracteritza la ciutat. Jornades principals: Barcelona, Comissió Tècnica d’Establiments Emblemàtics i Singulars (CTEES), Associació d’Establiments Emblemàtics, a. “El futur dels eixos comercials: del comerç local al desenvo- IMPU, Barcelona Activa. lupament econòmic urbà integral”: tres jornades organitzades per la Direcció de Comerç i l’IESE sobre les APEU amb més de Índex 250 assistents. 65 Memòria b. Jornada Tècnica d’Estratègia, Reforç, Projecció i Recursos del com a vertebrador de la vida quotidiana dels barris, i incre- de la Comerç a Barcelona: de caràcter intern entre personal tècnic mentar-ne la competitivitat i la sostenibilitat econòmica. de diversos districtes i àrees, amb 81 assistents. Direcció • Carta de serveis de Comerç c. Jornades de Fusió Digital per al Comerç: quatre jornades or- – La Comissió de Govern, en la sessió celebrada el 15 de ganitzades per PIMEComerç en el marc del conveni de col·laboració desembre de 2016, va acordar aprovar la Carta de serveis anual amb la Direcció de Comerç, amb un total de 33 assistents. de la Direcció de Comerç. La Carta de serveis ajuda a fer que la ciutadania conegui els serveis que ofereix i duu a terme la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, 5.1.3. Coordinació intramunicipal alhora que apropa l’Administració pública als ciutadans i ciutadanes que en són usuaris: El sector del comerç, tot i que té una regidoria i una direcció de • D’una banda, mitjançant la carta, la ciutadania coneix què serveis específica dins l’organigrama municipal, es gestio- pot exigir i a què està obligada. na transversalment amb altres àrees de l’Ajuntament. Les re- • De l’altra, s’integra la veu dels ciutadans i ciutadanes en unions de coordinació serveixen per alinear polítiques i projectes: l’organització. Un dels punts fonamentals de la carta és a. amb Barcelona Activa que estableix canals de comunicació i de participació de b. amb els districtes, la ciutadania, i de recollida i resposta en relació amb les c. amb altres àrees de l’Ajuntament, queixes i els suggeriments. d. amb espais de corresponsabilitat. • La carta dona transparència a la gestió i permet conèixer el grau de compromís pel que fa a la qualitat en la prestació dels serveis i en el seu acompliment. 5.1.4. Participació i transparència • Consultes ciutadanes - IRIS Són els indicadors principals pel que fa als espais de participació i – 188 consultes totals ateses. transparència relacionats amb el comerç durant el 2017: Tipologia Nombre • Fòrum i Consell Ciutat i Comerç Comerç emblemàtic 8 – Tres convocatòries del Consell durant el 2017 Directori de Comerç 9 Documentació/estudis 19 • Mesura de govern “Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019” Eixos comercials 1 – Durant l’any 2017 i amb l’horitzó del 2019, es va posar en Horaris comercials 45 marxa un paquet de 43 mesures (organitzades en 8 línies Mercats i fires al carrer 49 estratègiques) per reforçar i projectar el comerç de proximi- Premis 2 tat de la ciutat amb les idees bàsiques de preservar el perfil “Vols obrir un comerç?” 55 comercial de cada àrea, reactivar el comerç de les zones amb TOTAL 188 Índex menys activitat, destacar el paper del comerç de proximitat 66 Memòria 5.2. PROMOCIÓ DEL COMERÇ DE PROXIMITAT c. “L’autèntic paper del Nadal”: vegeu la secció 5.2.3. de la 5.2.1. Campanyes de promoció i comunicació d. L’Any del Comerç i la Cultura: El projecte sobre comerç i cultura, Direcció presentat el 22 de novembre de 2017 al Born Centre de Cultura de Comerç Pla estratègic de comunicació de comerç i Memòria, vol interrelacionar el comerç de proximitat amb la di- namització cultural de la ciutat. Barcelona celebra el 2018 l’Any Per contribuir a l’impuls del comerç com a sector estratègic de la del Comerç i la Cultura amb més d’un centenar d’activitats que ciutat, s’ha dissenyat un pla de comunicació (2016-2019) que re- s’estenen pels 21 eixos comercials amb l’objectiu d’apropar la spon als valors de proximitat, sostenibilitat, integració i innovació. cultura als barris i convertir el teixit comercial de la ciutat en prescriptor i punt d’informació cultural per als veïns i veïnes. Aquest any 2017 s’ha donat un nou impuls al Pla de treball de comunicació de la Direcció de Comerç amb la contractació dels serveis d’assessorament i gestió de l’estratègia de comunicació, 5.2.2. Comerç de proximitat, competitiu, responsable i relacions públiques, coordinació-gestió i redacció de continguts en sostenible suports fora de línia i en línia (internet i xarxes socials) i producció audiovisual, així com també el redisseny i el manteniment del web, Sota aquesta línia d’actuacions s’inclouen un conjunt de projectes amb la inclusió del suport tècnic en el procés de publicació dels dirigits a potenciar una convivència socialment responsable en el continguts estructurals. territori, on el comerç té un paper rellevant. • Web de Comerç: www.barcelona.cat/comerç Els projectes principals són: • Twitter @BCN_Comerç • Butlletí informatiu mensual a. Programa “El comerç i les escoles” El programa “El comerç i les escoles” és una proposta impulsada Campanyes específiques per la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu és mostrar a l’alumnat l’ampli teixit comercial arrelat a la a. “El comerç de Barcelona, sona bé”: La campanya de comunicació ciutat i els seus oficis, despertar futures vocacions professionals de Comerç i Mercats reforça el posicionament de l’Ajuntament de i, alhora, educar per a un consum crític i responsable. El programa Barcelona en la seva aposta pel model de comerç de proximitat de inclou les activitats següents: la ciutat, i promociona tant el comerç del centre com el dels barris i els mercats, tot reforçant-ne el valor social, econòmic i urbà. – Visites guiades a comerços de la ciutat – Premi Punts de Llibre b. El comerç de Barcelona contra la violència de gènere: En el – Tallers sobre consum responsable marc del Dia Contra la Violència de Gènere (25 de novembre) i – Geoemblemàtics en el de la campanya de comunicació de BCN Antimasclista “No – Exposició artística itinerant “El comerç i les escoles” et giris d’esquena”, es va proposar una acció singular perquè Índex s’hi sumessin els comerços de Creu Coberta i el Born. 67 Memòria El 2017 s’ha assolit un nou rècord de participació, amb 103 centres Pel que fa a les activitats del 2017, s’han celebrat 5 sessions de pre- de la educatius, 12.997 alumnes i 62 comerços, tal com mostra la taula sentació del programa “Barcelona Comerç + Sostenible”, 1 sessió adjunta. de presentació de les càpsules de bones pràctiques en el comerç, Direcció 2 tallers de planificació d’accions i 3 formacions: “El camí escolar”, de Comerç “La correcta gestió de residus comercials” i “La millora de la recoll- ida de matèria orgànica”. Centres c. Campanya de sensibilització ciutadana i comercial per a la educatius 7 8 10 15 20 23 56 71 76 87 99 millora de la neteja participants Alumnes El mes de febrer, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa una 320 648 1.000 1.100 1.494 2.175 4.720 7.259 6.640 8.540 9.450 participants campanya de sensibilització ciutadana i comercial per a la millora de la neteja dels carrers i les places de la ciutat, vigent fins al 30 Comerços - - - - - 4 22 44 50 49 57 de gener de 2018. participants Al llarg del 2017, 13.803 comerços han estat informats i se n’ha fet b. Programa “Barcelona Comerç + Sostenible” el seguiment, amb un total de 50.122 visites. Com a resultat de la campanya de sensibilització als comerços es poden constatar “Barcelona Comerç + Sostenible” és el programa de l’Ajuntament de les millores següents, comparant el període entre febrer i maig del Barcelona, promogut per Ecologia Urbana amb el suport de la Direc- 2017 amb el de l’any 2016: ció de Comerç, adreçat a les entitats de comerç i als comerços que – Increment de la recollida de cartró comercial: +11% han signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. La finalitat – Increment de la recollida comercial: 4% del programa és millorar la sostenibilitat del sector comercial de – Increment de la recollida de cartró domiciliari: 8% Barcelona i promoure bones pràctiques ambientals i socials en les – Increment de la recollida domiciliària: +3% entitats i entre els seus associats. El 2017, 111 entitats de comerç, gremis industrials i de serveis, i d. Millora de les condicions dels locals comercials per fer-los establiments comercials han signat el Compromís Ciutadà per la més ecològics i accessibles Sostenibilitat, i 90 han presentat el Pla d’acció de sostenibilitat 2017. Des de la Direcció de Comerç, se subvencionen (2015-2017) actu- acions per millorar l’accessibilitat, la imatge exterior i l’eficiència D’altra banda, 3.632 activitats econòmiques s’han compromès a energètica de determinades zones comercials, amb l’objectiu de dur a terme accions de sostenibilitat i a adherir-se al pla d’acció de promocionar la millora de les condicions físiques del local comer- la seva entitat. cial i fer-lo més ecològic i accessible. La Secretaria Tècnica ha atès 1.364 consultes i ha fet 104 asses- – Millora de l’eficiència energètica, la imatge exterior i Índex soraments presencials. l’accessibilitat als establiments comercials: S’inicia un 68 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 Memòria projecte pilot al barri de la Trinitat Nova amb 23 comerços Les accions principals de la campanya de Nadal vinculades al de la analitzats, 15 comerços amb propostes de millora i pres- comerç són les següents: supost i 11 comerços participants finalistes, l’execució de Direcció les obres dels quals es farà el 2018. a. Enllumenat de Nadal de Comerç – Millora de l’accessibilitat als comerços: Es fan projectes i accions diversos encaminats a eliminar les barreres arqui- Acte d’encesa de ciutat, celebrat el 23 de novembre de 2017 per tectòniques (projecte CASBA - Ciutat Vella, Projecte SASBA l’alcaldessa Ada Colau, amb prop de 1.800 persones. Addicional- - MASBA Sants-Montjuïc, projectes a les Corts, etcètera), ment, es van celebrar actes d’encesa a tots els districtes. amb un total de 269 comerços que han demanat ajuts per eliminar les barreres arquitectòniques i 200 comerços D’altra banda, 79 associacions de comerciants han rebut subven- implicats en l’app que permet als discapacitats visuals cions per a l’enllumenat nadalenc de la seva zona comercial, per disposar d’informació comercial. un valor de 697.400 euros (el pressupost global d’enllumenat nad- alenc a la ciutat ha estat de 860.000 euros). També es va fer la presentació de la primera guia editada Fem ac- cessible el nostre comerç. Aquest 2017, en col·laboració amb Barcelona Centre de Disseny (BCD), s’ha dut a terme una acció innovadora de concurs per al disseny de l’enllumenat dels aparadors dels comerços de proxim- e. Compromís de Barcelona per l’amigabilitat amb les persones itat, sota el nom “Els llums de Nadal il·luminen els aparadors”, al grans qual s’han pogut presentar estudiants d’escoles de disseny. Hi van participar 7 escoles de disseny i 10 comerços. El Pla de millora de l’amigabilitat amb les persones grans s’adreça als membres de la comunitat com ara veïns i veïnes, comerciants i, en general, persones dedicades als serveis de proximitat. Els b. Concurs d’aparadors de Nadal comerços de la ciutat de Barcelona contribueixen a fer de la nostra ciutat un espai inclusiu i solidari, amb la possibilitat d’adherir-se El 2017 s’ha celebrat la tercera edició del concurs d’aparadors de a diversos programes i iniciatives, com, per exemple, el projecte Nadal. Aquest concurs té lloc a 9 barris del Pla de barris, els quals Radars. mostren un dels índexs de renda per família més baixos de la ciutat i formen part dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Enguany, hi han participat 55 comerços dels 9 5.2.3. Campanya de Nadal barris. Els valors que s’han volgut transmetre a través de la campanya de Nadal 2017 són la responsabilitat de construir barri amb l’acte c. “L’autèntic paper del Nadal” de comprar; la diversitat i el bon servei que ofereix el comerç de proximitat; el consum responsable; la sostenibilitat ambiental, so- La Direcció de Comerç, amb la col·laboració de la Fundació Barce- cial i econòmica que suposa el nostre model de comerç, i les seves lona Comerç i Barcelona Oberta, han impulsat una campanya per Índex aliances amb les entitats socials i culturals de la zona. fomentar el comerç de proximitat i els mercats i conscienciar de la 69 Memòria importància que té comprar i mantenir viu el barri on vivim, passe- d. Activitats organitzades des de la Direcció de Comerç de la gem o comprem. És una acció de sensibilització per a un Nadal sol- idari, sostenible, de convivència i de participació als barris i, alhora, S’han dut a terme 33 activitats complementàries en alguns indrets Direcció una aposta decidida pel comerç de proximitat. on no hi havia la possibilitat de posar-hi caseta, ni des del Districte de Comerç es podia organitzar cap activitat de dinamització. S’han tingut en En aquest sentit, s’ha dut a terme la promoció en relació amb el consideració també les zones comercials dels barris amb més ne- comerç de la campanya de Nadal sota el missatge “L’autèntic paper cessitats de dinamització comercial. Entre les activitats s’inclouen del Nadal”, que ha continuat tenint la bona acollida del 2016. jocs ambulants, tallers nadalencs, activitats d’animació, circ, música, etcètera. El 2017 s’han instal·lat 15 casetes en 15 barris de la ciutat per em- bolicar els regals comprats a les botigues del barri amb materials e. Altres activitats amb aportació econòmica de la Direcció de ecològics o robes reciclables produïdes per entitats socials (Fun- Comerç dació Pare Manel, CET Estel Tàpia i Cooperativa Tarpuna). El detall de la campanya ha estat: De forma complementària, s’han dut a terme altres projectes rela- cionats amb el Nadal: Principals indicadors dels materials de la campanya: – Barcelona Shopping City, amb la potenciació de la imatge • Paper d’embolicar: 75 bobines, 5 per 15 casetes, 15.000 de Barcelona com a ciutat per viure l’ambient nadalenc, metres. amb campanyes dirigides als mercats del Regne Unit, • 3.180 embolcalls de robes reciclades França, Itàlia, Alemanya, Rússia i Espanya (ciutats AVE). • 4.700 cartells de botigues Públic d’entre 25 i 65 anys de nivell mitjà-alt i alt. • 44.000 díptics informatius – La Targeta Solidària Barcelona, dirigida a dotar d’ajuts • 30.000 adhesius per a regal i 3.000 adhesius identificadors econòmics per a alimentació persones sense recursos. de botigues • 39.800 xapes amb missatges diferents 5.2.4. Promoció i protecció del comerç emblemàtic Principals peces de la campanya de comunicació: Promocionar el patrimoni comercial emblemàtic és l’aposta ferma • 60 davantals de promotors de l’Ajuntament de Barcelona per a aquests establiments. S’es- • Video motion graphics a MouTV: 2.149 pantalles al Metro de tan analitzant fórmules per augmentar-ne la protecció, més enllà Barcelona del que estableix el Pla especial de protecció de la qualitat urba- • 139 projeccions de les falques de ràdio na a la ciutat de Barcelona i el catàleg de protecció arquitectònic, • Anuncis redaccionals en premsa escrita i digital generalista històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de la ciutat. • Trenet de Sant Antoni Comerç A més, a l’Oficina d’Atenció a les Empreses, s’ha creat un servei • Vídeo promocional de la campanya d’atenció específic per a aquest tipus d’establiments. Finalment, Índex 70 Memòria la Direcció de Comerç continua avançant en la difusió del coneixe- 5.2.5. Pla d’impuls per a l’ocupació de locals buits de la ment d’aquests establiments amb eines diverses, com la web “La ruta dels emblemàtics”, l’exposició fotogràfica “De tota la vida. El Es vol reforçar l’atractiu de les zones amb menys ocupació comer- Direcció comerç emblemàtic de Barcelona”, la creació d’un joc de geocerca cial impulsant l’aixecament de persianes de locals buits. S’està de Comerç que té dimensió internacional, o l’elaboració d’un nou volum de la elaborant un pla pilot sobre locals buits a Ciutat Vella, dins el marc col·lecció de quaderns de viatge “L’encís del comerç emblemàtic dels programes de desenvolupament econòmic de proximitat de de Barcelona”. També es continuarà coordinant la creació de rutes Barcelona Activa, amb l’objectiu d’incentivar l’obertura de locals d’emblemàtics amb el Consorci de Turisme de Barcelona. buits amb diversos tipus d’activitats, a les zones amb poca densi- tat d’activitat en la planta baixa. a. Web d’emblemàtics, rutadelsemblematics.cat, que inclou 206 dels 209 establiments catalogats. El 2017 s’han incorporat 2 Per coordinar les actuacions que cal dur a terme en l’àmbit de ciu- videoentrevistes (d’un total de 62) i 42 rutes virtuals de l’es- tat, s’ha creat un grup de treball amb representants d’àrees divers- tabliment (d’un total de 201). es de l’Ajuntament, l’objectiu del qual és treballar per generar uns criteris i una fórmula de gestió dels locals buits de la ciutat de Bar- b. Exposició “De tota la vida. El comerç emblemàtic de Barcelo- celona. El resultat d’aquest grup de treball ha estat la definició de na”, a càrrec del fotògraf Esteve Vilarrúbies. l’Oficina Tècnica de Gestió de Locals Buits de la ciutat. c. Quadern de viatge il·lustrat L’encís del comerç emblemàtic de Barcelona, un llibre amb il·lustracions de la Patricia Soler, que 5.2.6. Comerç de barri culturalment divers recull l’encant d’aquests comerços i proposa un viatge en el temps a diversos barris per redescobrir el comerç barceloní de Es vol incorporar el comerç culturalment divers en les estructures tota la vida. associatives del sector, com a fórmula per poder accedir al coneix- ement i al reconeixement dels seus drets i deures, als recursos d. Geoemblemàtics, projecte pilot en el marc d’“El comerç i les es- de promoció i a l’oportunitat de poder aportar en un context on el coles” per fomentar la visita als comerços emblemàtics a través denominador comú és la promoció del negoci. El comerç de Bar- d’una ruta de geocerca. Hi han participat 32 comerços el 2017. celona ja no s’entén sense considerar aquesta dimensió d’inter- culturalitat. e. Grup de treball d’establiments emblemàtics. S’ha creat un grup de treball format per persones expertes que té com a objectiu El 2017 s’han elaborat cinc vídeos d’assessorament i acompanya- principal la recerca i la identificació d’instruments jurídics i de ment intercultural i s’han desenvolupat diverses càpsules d’inter- gestió que permetin definir un marc d’actuació en relació amb culturalitat per a les associacions de comerciants. la protecció dels comerços emblemàtics de la ciutat, més enllà del seu patrimoni moble o immoble. Índex 71 Memòria 5.2.7. Premi Comerç de Barcelona Complementàriament, al llarg del 2017 i dins el marc de la implant- de la ació de la Mesura de govern “Nous plans d’ocupació municipals”, El 2017 s’ha celebrat la vintena edició dels premis Comerç de Bar- s’ha dut a terme el projecte de dinamització sociocomercial als Direcció celona. Hi ha hagut sis persones premiades i dues mencions espe- barris. de Comerç cials. A l’acte de lliurament, hi van assistir 472 persones. La Direcció de Comerç i la Direcció de Serveis a les Persones i al Ter- ritori de cada districte, a través del seu tècnic/tècnica de Comerç, 5.2.8. Descentralització de polítiques de comerç al han dissenyat un pla de dinamització comercial que té en compte territori la realitat i les necessitats particulars de cada territori i les línies estratègiques de la Direcció de Comerç. L’any 2017, la Direcció de Comerç va posar, a disposició dels deu districtes, una dotació econòmica de 600.000 euros: 350.000 eu- Amb aquestes figures dinamitzadores, s’ha treballat la creació, ros per a projectes de dinamització al territori vinculats a neces- el desenvolupament, la implementació i la gestió d’actuacions de sitats diverses, i 250.000 euros per a projectes de dinamització cooperació entre comerciants, veïnat i entitats d’un territori; la din- durant la campanya de Nadal. amització i la promoció comercial, cultural i social, amb la finalitat d’afavorir el desenvolupament de la xarxa de comerç de proximitat, Els projectes objecte de subvenció estan vinculats a set aspectes a través de la professionalització de l’associacionisme, i la seva in- fonamentals, coherents amb els plans de desenvolupament tegració dins el teixit social i urbà dels barris. econòmic dels districtes i amb la Mesura de govern “Estratègia de reforç i projecció del comerç de Barcelona”. Aquests set aspectes L’any 2017 s’ha treballat a sis districtes de Barcelona: l’Eixample, són: organització; projectes de promoció; competitivitat, innovació Gràcia, Horta-Guinardó, les Corts, Nou Barris i Sant Andreu. i transformació digital; millora del teixit comercial; millora del teixit associatiu; sinergies entre els sectors de turisme, cultura i restau- ració, i increment de les sinergies entre comerç i mercats. 5.2.9. El turisme i la cultura En el marc d’aquests ajuts econòmics als districtes, l’any 2017 es S’han dut a terme accions diverses amb el Consorci de Turisme - va preveure la concessió d’ajuts econòmics a les entitats del món Barcelona Shopping City. Entre altres, cal destacar les accions: del comerç per fomentar activitats d’interès públic o social que di- Projecte “Barcelona Unique Shops”, projecte “Barcelona Genuine namitzin el comerç urbà de proximitat i la promoció de l’associa- Shops” i la campanya de Nadal a la premsa digital internacional. cionisme comercial, tant territorial com sectorial, i la millora de la sostenibilitat dels establiments. En total s’han concedit ajuts a 138 entitats (associacions i gremis) del món del comerç, amb un import global atorgat d’1.248.650 euros. Índex 72 Memòria 5.3. PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA El projecte vol sistematitzar l’actualització continuada de la infor- de la mació i la valorització d’una base de dades de comerços, mitjançant 5.3.1. Observatori de comerç i mercats el desenvolupament d’un sistema que integri fonts d’informació di- Direcció verses, l’aplicació d’un model distribuït de gestió, i l’elaboració de de Comerç L’any 2017, s’ha començat a treballar en la creació de l’Observato- productes, serveis i eines per a l’apoderament del teixit comercial. ri del Comerç de Barcelona, que també inclourà dades rellevants sobre els mercats municipals i sobre el sector de la restauració. En aquest sentit, aquest sistema pretén desenvolupar un La seva finalitat és donar suport a la ciutadania, al col·lectiu de mètode per integrar i normalitzar la informació de les activitats comerciants i a l’Ajuntament a l’hora d’assolir tres objectius i àm- econòmiques i dels espais (locals) que contenen o són suscepti- bits principals: bles de contenir activitats econòmiques. a) Poder analitzar constantment les tendències i conèixer mov- Aquesta base de dades serà la referència corporativa a l’hora de iments i noves fórmules interessants, i altres innovacions, no construir productes i serveis adreçats, entre d’altres, al teixit només a escala local sinó també en la lògica global en la qual la comercial, a l’estructura econòmica, als desenvolupadors externs ciutat està immersa en la majoria d’àmbits. a l’Ajuntament o a l’anàlisi estratègica en l’àmbit del desenvolupa- ment local. Conceptualment serà un node obert d’una xarxa de b) Tenir elements i coneixements de qualitat per aconseguir un sistemes d’informació. Les aplicacions informàtiques i, en espe- doble propòsit: d’una banda, que les institucions tinguin la millor cial, el sistema d’integració (interoperabilitat interna i externa) es informació per afavorir la presa de decisions i, de l’altra, que es pu- construiran amb la nova metodologia de desenvolupament àgil i gui abordar el disseny de polítiques noves que permetin continuar amb programari lliure i obert. millorant l’oferta comercial i la satisfacció de les necessitats de la ciutadania c) Poder oferir a tots els agents implicats en el comerç (comer- ciants, consumidors i consumidores, altres sectors econòmics relacionats, ciutadania) eines que els permetin, també en l’àmbit individual, conèixer la realitat i donar suport al canvi. 5.3.2. Sistema d’informació integral d’espais i activitats econòmiques (EIAE) La Direcció de Comerç impulsa el desenvolupament d’una prova pi- lot sobre un possible sistema d’informació integral dels espais i de les activitats econòmiques de Barcelona (EIAE). Índex 73 Memòria 5.4. INNOVACIÓ El 2017, s’han completat els 3 itineraris formatius, amb un total de de la 24 càpsules que, a la pràctica, han suposat 172 accions formatives 5.4.1. Suport a la competitivitat amb un total de 516 hores de formació en el sector del comerç. Direcció de Comerç En el marc dels projectes adreçats a la millora de la competitivitat S’han utilitzat 24 equipaments repartits pels 10 districtes de la del sector comercial, cal destacar aquests dos projectes rellevants: ciutat, on s’han registrat 1.334 participacions (formacions re- budes), que suposen el 74% del total de persones inscrites a totes a. Catàleg de serveis i programes de l’OAE les formacions (1.813). L’Oficina d’Atenció a les Empreses (OAE) s’ha convertit en l’espai 172 càpsules formatives referent que dona suport a l’economia i al teixit empresarial de la ciutat, entre el qual es troba el sector del comerç, i contribueix a 1.813 inscripcions millorar-los. 1.334 participacions Durant l’any 2016 es va iniciar la comunicació per aconseguir que l’OAE fos un referent per al sector del comerç. Es va dissenyar un 575 persones formades catàleg de serveis adreçat al comerç i als serveis de proximitat de la ciutat, que recollia els diversos serveis i també programes que el 503 comerços participants col·lectiu de comerciants podien trobar en aquest espai. El 2017, s’han atès 1.200 empreses comercials, el 18% més que el 2016. Cal destacar que, durant el 2017, s’han incorporat al programa hores d’assessorament individualitzat als comerços que hagues- b. Programes de formació i assessorament sin efectuat un mínim de 3 càpsules formatives i que haguessin sol·licitat el servei. Aquesta incorporació, ha fet que 92 comerços Programa “Obert al futur” de la ciutat hagin gaudit de 4 hores d’assessorament individual La cinquena edició del programa “Obert al futur” s’ha centrat a amb una persona experta que els ha permès posar en pràctica els augmentar la competitivitat, la digitalització, la innovació i la coneixements adquirits a les càpsules formatives. sostenibilitat del comerç i dels serveis de proximitat de la ciutat. Treballa en la innovació en el petit comerç, la fidelització de clients, les tècniques per millorar el servei o la dinamització del comerç a “Xarxa comercial en creixement” través de les xarxes socials, entre d’altres. “Xarxa comercial en creixement” és una iniciativa de la Regidoria de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, a través de Bar- Aquest any 2017, el programa s’ha redissenyat en 3 itineraris for- celona Activa i amb la col·laboració dels districtes i del teixit asso- matius. ciatiu de la ciutat. – Itinerari 1: Estratègia empresarial i gestió del negoci – Itinerari 2: El màrqueting digital i les seves eines L’objectiu del programa és contribuir a millorar la gestió de les entitats Índex – Itinerari 3: Estratègies de fidelització de clients associatives i reforçar el seu paper gràcies a millorar la competència 74 Memòria professional de les persones dinamitzadores de les entitats comer- 2. Definició del pilot d’implantació del sistema de fidelització Com- de la cials, així com dels membres de les juntes que les gestionen. pra Eixample. 3. Implantació del Pla de transformació digital del comerç de Bar- Direcció El 2017 s’han celebrat 2 edicions del programa que, a la pràctica, celona. de Comerç han suposat un total de 60 hores de formació i 232 hores d’as- 4. Implantació de la prova pilot del sistema de fidelització Compra sessorament al teixit associatiu comercial de la ciutat durant el Eixample. període comprès entre l’octubre del 2017 i el gener del 2018. En total s’han format 23 participants (+144% respecte a la primera 5.4.3. Moneda ciutadana edició, el 2016), que representen 25 associacions (+179% respecte al 2016), i 22 d’aquestes han elaborat un pla estratègic de l’entitat. És un projecte innovador de copromoció publicocomunitària, im- pulsat i gestionat per l’associació Novact juntament amb entitats comercials i socials de l’Eix Besòs i amb la col·laboració de l’Ajun- “Comerç a la xarxa” tament de Barcelona. El programa “Comerç a la xarxa” —que es va iniciar el 2016— té com a objectiu principal fomentar l’ús d’eines digitals per part del petit La moneda ciutadana neix en el marc del projecte pilot d’innovació comerç de la ciutat com a primer pas per tenir presència i visibilitat urbana i social, B-MINCOME, una iniciativa europea impulsada a a internet i ser fàcilment localitzable des de tot tipus de dispositius. través de l’Urban Innovative Actions (UIA) que posa en marxa una renda municipal d’inclusió. Novact, una associació d’innovació so- En conjunt, 5.592 comerços estan digitalitzats, és a dir, tenen un cial, serà l’executora del projecte i l’entitat gestora del rec (recurs perfil públic a internet a Google My Business. El projecte ha tingut econòmic ciutadà). una durada de 23 mesos: les visites es van iniciar al final del mes de febrer del 2016 i les últimes altes de comerços es van fer el mes El rec es posarà en circulació través de l’ajut econòmic que reben de juny del 2017. Al llarg del període d’execució, hi han participant les famílies del B-MINCOME, ja que a partir del mes de maig del 72 associacions comercials de la ciutat. 2018 el 25% d’aquest ajut es canviarà a moneda ciutadana. Tothom qui vulgui també es pot adherir a la xarxa i gaudir dels beneficis del rec. 5.4.2. Pla de transformació digital del comerç de Barcelona Hi participen, durant el 2017: – 10 barris dels districtes de l’Eix Besòs (Nou Barris, Sant El pla té com a objectiu millorar la competitivitat i la sostenibilitat Andreu, Sant Martí) dels negocis tenint en compte l’adaptació als nous hàbits de con- – 500 establiments participants (6 mercats: 200 establi- sum, la innovació i la incorporació de les noves tecnologies amb ments + 300 comerços associats) nous canals de venda i noves formes de comunicació i difusió. – 1.000 famílies Al llarg del 2017 s’han fet les accions següents: Índex 1. Definició dels requeriments de subvenció i del pla d’implantació de l’estratègia de transformació digital. 75