I N F O R M E 2 0 1 8 Presentació Ens complau presentar-vos l’Informe 2018 de l’Observatori de Barcelona, que posa de manifest la consolidació de Barcelona i la seva àrea metropolitana com a capital econòmica i inno- vadora a escala internacional. La nostra ciutat ha viscut durant el 2017 moments d’incertesa i d’inestabilitat. En aquest context complex, l’economia i el mercat laboral de Barcelona han mantingut una gran vitalitat i un notable dinamisme. Així ens ho indiquen les xifres macroeconòmiques, com l’evolució del PIB —que augmenta més d’un 3% anual—, el les primeres Mobile Week Smart City Week o la Sharing Cities bon ritme de creació d’ocupació neta, la reducció de l’atur o el Summit. Un dels objectius és posicionar Barcelona com una creixement de les exportacions. Però també el teixit productiu ciutat innovadora que està reflexionant sobre els reptes urbans local ric i divers i els múltiples actius econòmics, socials i culturals de la nostra època i donant-hi unes respostes genuïnes, però amb què compta Barcelona i que la converteixen en una ciutat que poden servir per a moltes altres grans metròpolis. global amb un gran potencia i en una situació immillorable per afrontar el futur. Ara bé, també encarem reptes de gran magni- Barcelona avança, doncs, i el lideratge públic és fonamental per tud: continuar consolidant el lideratge internacional de la ciutat governar aquest procés. Per impulsar una innovació que ha de ser en tecnologia, innovació i ciència, treballar perquè l’ocupació que intel·ligent, inclusiva i sostenible. I per garantir que aquesta projecció es crea sigui de qualitat, i captar inversions que aportin un alt exterior reforça el teixit productiu local. Des de l’Ajuntament estem valor afegit a la ciutat. sectors productius amb un alt valor afegit. fent costat a aquest teixit amb el desplegament de sis Plans de Desenvolupament Econòmic als districtes amb nivell de renda inferior La promoció internacional de Barcelona és clau per poder-los a la mitjana de la ciutat. Enguany han començat a funcionar innoBA afrontar. I aquest informe que us presentem n’és un bon ter- —el nou centre de referència per a la innovació socioeconòmica de mòmetre. La nostra ciutat gaudeix d’un posicionament en el Barcelona Activa, que acollirà i acompanyarà projectes empresarials context internacional que la situa entre les vint-i-cinc prime- amb impacte social— i Nou Barris Activa, com a pas important de res àrees urbanes del món segons el Global Power City Index cara a la descentralització de BASA i el seu apropament als barris. 2018, i també entre les quinze més segures a escala global (The També hem assolit fites importants en matèria de contractació, Economist Intelligence Unit). Barcelona és també un pol que com la primera Fira de Contractació Pública o la compra d’una pla- aprofita el talent de la seva gent i n’atreu de fora, i el 2018 ha taforma electrònica de contractació. En definitiva, ens trobem en un estat considerada com la 4a. urbs del món més atractiva per moment en què les polítiques de desenvolupament local inèdites treballar a l’estranger segons l’Informe Decoding Global Talent activades aquest mandat estan començant a donar fruits i a ma- (Boston Consulting Group). Compta amb una important mas- terialitzar-se amb nombroses iniciatives i serveis arreu de la ciutat. sa crítica de treballadors i treballadores en sectors d’alt valor afegit al mercat laboral català —que ocupa més de 800.000 Estem convençuts que les ciutats seran actors clau a l’hora persones en ciència i tecnologia— i amb centres i equipa- d’afrontar els grans reptes que planteja el s. XXI. Des de Barce- ments de recerca punters i de referència al nostre continent. lona, procurarem unir forces amb les empreses, la ciutadania, els centres d’investigació i altres actors rellevants de la ciutat i Aquest és el resultat dels esforços de molts agents a la ciutat. altres territoris per a crear dinàmiques de col·laboració virtuo- Des de l’administració pública, seguim treballant per reforçar ses que ens ajudin a desenvolupar una economia diversificada aquesta projecció de Barcelona al món. Així, recentment hem i plural, innovadora i socialment inclusiva. posat en marxa el Pla Barcelona Ciència per tal de reforçar la capitalitat de la ciutat en matèria científica. L’informe revela la En presentar aquest setzè informe anual de l’Observatori de Bar- nostra és la 5a. metròpolis d’Europa i 18a. del món en producció celona, vull transmetre la meva felicitació als equips tècnics de la científica l’any 2017. Comptem, doncs, amb un gran ecosistema Cambra de Comerç i de l’Ajuntament de Barcelona que han fet de recerca. És aquest ecosistema el que permet aspirar a con- possible aquesta publicació, agrair la implicació de les entitats que vertir-nos en una de les grans capitals de ciència del sud d’Eu- hi donen suport i renovar el compromís de la ciutat amb la com- ropa. Alhora, Barcelona és també un pol d’innovació en aquesta parativa internacional rigorosa de les dinàmiques urbanes. És un regió: se situa ja com la 3a. ciutat europea preferida per esta- bon exemple de la col·laboració entre institucions que ha carac- blir una start-up, segons l’Startup Heatmap Europe Report 2018. teritzat la nostra història, i ens ha de recordar que Barcelona és També és la 8ª urbs més innovadora del continent segons l’In- un projecte col·lectiu d’institucions, d’empreses i de la ciutadania. novation Cities Index 2018. A partir d’aquesta realitat emergent, aquests dos darrers anys hem impulsat iniciatives com la Digital Gerardo Pisarello Future Society —amb col·laboració de la Fundació MWCapital—, Primer tinent d’alcalde OBSERVATORI BARCELONA 2018 2 Presentació Em plau presentar la 16a edició de l’Observatori Barce- lona, que és el fruit de la col·laboració entre la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat de totes dues institucions d’oferir indicadors sobre el posicionament de Barcelona en els rànquings mundials de ciutats. Les ciutats globals competeixen cada vegada més entre elles per atreure projectes d’inversió i això passa per disposar o atreure el millor talent, garantir un entorn d’estabilitat i seguretat jurídica, agilitzar la tra- mitació amb les administracions i oferir una bona qualitat dels darrers anys, segons el monogràfic «Clima empresa- de vida i un entorn de cohesió social. rial a l’AMB» que s’inclou en aquesta publicació per vuitè any consecutiu. Per tot això, és cabdal fer un seguiment de la informació existent i detectar els punts forts i els punts de millora de La gran transformació de Barcelona els darrers anys és la nostra ciutat. Ens hem de congratular de que la ciutat de haver-se convertit en el principal hub de l’emprenedoria Barcelona ha consolidat el seu bon posicionament al món tecnològica del sud d’Europa i aspirar a convertir-se en i a Europa en la majoria d’indicadors recollits en aquest In- líder europeu juntament amb ciutats com Berlin o Londres. forme. La ciutat es manté entre les 25 principals metròpolis De fet, Barcelona concentra el 34 % de totes les start-ups quant a la competitivitat global segons la Mori Memorial espanyoles, el que implica unes 1.100 start-ups tecnològi- Foundation, i entre les deu principals àrees urbanes del ques, i un 58 % de les inversions que s’han fet a Espanya món en captació de projectes d’inversió el 2017, segons el 2017. Barcelona és també la 3a. ciutat més desitjada de KPMG. Per altra banda, Barcelona continua molt ben po- 93 ciutats europees per començar un projecte empresarial, sicionada com a ciutat líder d’atracció del turisme el 2017, segons l’Startup Heatmap Europe. A més, Barcelona s’està ja que és el 6è destí turístic internacional més important especialitzant en la celebració de congressos de tecnologia d’Europa i el 23è del món per segon any consecutiu, el port (Mobile World Congres, 4TFN, Smart City Expo, IoT, Ind3dustry, de Barcelona manté el seu lideratge en creueristes per 17è etc.). A això se suma les firmes internacionals que han de- any consecutiu i l’aeroport del Prat assoleix la 7a posició sembarcat a Barcelona aquest 2018 per instal·lar els seus en el rànquing d’aeroports europeus en volum de perso- centres d’innovació tecnològica com són Microsoft, Face- nes passatgeres, i és el segon que més creix el 2017 d’en- book, Siemens o Allianz. Tot això està generant una demanda tre els 10 principals aeroports europeus. A això se suma creixent de professionals relacionats amb les Tecnologies que Barcelona ha escalat el 2017 fins a la primera posició de la Informació (TIC), que no pot ser coberta amb talent en el rànquing d’organització de congressos i nombre de intern i requereix atreure’l de fora, fet que està pressionant delegats i delegades, fet que succeeix per primera vegada els salaris a l’alça. Barcelona ha d’aprofitar aquesta oportu- des de l’inici d’aquest rànquing al 2004 que elabora l’ICCA. nitat en l’emprenedoria tecnològica fomentant les vocacions Tanmateix, no tots els indicadors ens són favorables. La tecnològiques entre els joves i millorant les condicions la- ciutat té grans reptes que afrontar, a l’igual que altres ciu- borals, i garantint la qualitat i el cost de la vida a la ciutat. tats globals, com són l’arribada d’immigració, l’encariment de preus de l’habitatge, la pressió turística que ens obliga a Miquel Valls i Maseda apostar més per la qualitat que per la quantitat, i la cohesió President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis social, entre d’altres. i Navegació de Barcelona La favorable evolució econòmica de la ciutat els darrers anys ha contribuït a consolidar el bon posicionament mundial de Barcelona. Després dels moments d’incer- tesa i d’inestabilitat que es van viure a finals de 2017, Barcelona ha recuperat el pols de l’activitat econòmica el 2018. De fet, el PIB de la ciutat ha continuat creixent per cinquè any consecutiu, i el tercer trimestre de 2018 s’ha assolit una xifra rècord de 1.114.634 afiliats a la ciutat. La marxa dels negocis de les empreses també mostra uns valors força positius de mitjana en els primers tres trimestres de 2018, si bé són més moderats que els anys anteriors, mentre que l’ocupació mostra el millor resultat OBSERVATORI BARCELONA 2018 3 Presentació Crèdits AJUNTAMENT DE BARCELONA Gerardo Pisarello Prados Primer tinent d’alcaldia de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica Sara Berbel Sánchez Gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local Àngels Santigosa i Copete Directora d’estudis Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Miquel Valls i Maseda President Xavier Carbonell i Roura Director gerent Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures EQUIP TÈCNIC Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona Teresa Udina Abelló Economista Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona Carme Poveda i Martínez Economista Sandra Gutiérrez i Cubero Estadística i llicenciada en investigació i tècniques de mercats Disseny gràfic i coordinació Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona Maquetació Cambra de Comerç de Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2018 4 Crèdits Índex El sumari és interactiu. Feu clic sobre l’apartat que voleu consultar per accedir-hi directament. Per tornar al sumari, cliqueu sobre el cercle vermell situat al peu de cada pàgina. 7 INTRODUCCIÓ 58 Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2017 i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2016 11 FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2017 60 Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica l’any 2017 15 RESULTATS 62 Innovació a ciutats del món l’any 2018 64 C iutats europees preferides per ubicar una nova 17 Pol d’activitat econòmica start-up l'any 2018 19 Introducció 67 Turisme 20 Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2018 69 Introducció 21 Ciutats del món amb millor reputació l’any 2018 70 Principals aeroports europeus per volum de persones 22 Principals àrees urbanes del món receptores de passatgeres l’any 2017 projectes d’inversió internacional l’any 2017 72 Turistes internacionals a ciutats del món l’any 2017 23 Activitat emprenedora a països del món l’any 2017 73 Creuers als principals ports d’Europa l’any 2017 25 Perspectives empresarials a Europa per a l’any 2019 75 Preus i costos 27 Principals ciutats del món per nombre de 77 Introducció congressos internacionals i de delegats i delegades 78 Cost de la vida en ciutats del món l’any 2018 l’any 2017 80 I mpost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món l’any 2018 29 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social 82 Preu del lloguer d’oficines a ciutats europees l’any 2017 31 Introducció 84 Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món 32 Seguretat en ciutats del món l’any 2017 l’any 2018 33 L’esport en ciutats del món l’any 2017 86 P reu del lloguer del sòl logístic prèmium a les 34 Població en risc de pobresa o exclusió social a les principals àrees urbanes del món l’any 2018 regions europees l’any 2017 88 P reu del lloguer de l’habitatge a les principals ciutats 35 Ciutats preparades per al futur l'any 2017 europees l’any 2018 36 Mobilitat urbana sostenible a les ciutats l’any 2017 90 Nivells salarials a ciutats del món l’any 2018 37 Ciutats creatives i culturals d'Europa l'any 2017 39 Mercat laboral i formació 93 SÍNTESI DE RESULTATS 41 Introducció 94 Síntesi de resultats 42 Atractiu laboral de ciutats del món l'any 2018 96 Posicionament de Barcelona en rànquings 44 Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2017 internacionals de ciutats 46 T reball a temps parcial a les regions europees l’any 2017 101 MONOGRÀFIC 48 L a taxa d’atur a les regions europees l’any 2017 49 Població treballadora amb estudis universitaris a les 103 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona regions europees l’any 2017 Evolució del 2018 50 Millors escoles de negocis europees l’any 2018 105 Resum executiu 106 Situació i evolució del clima empresarial el 2018 53 Societat del coneixement 115 Factors que han limitat la bona marxa dels negocis 55 Introducció el 2017 56 Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics 116 Situació i perspectives empresarials per al quart a les regions europees l’any 2017 trimestre 2018 117 Annex metodològic OBSERVATORI BARCELONA 2018 5 Índex INTRODUCCIÓ Introducció Us presentem l’Informe 2018 de l’Observatori de Barcelona. • Una taula de síntesi que presenta el conjunt dels in- dicadors per visualitzar-ne els resultats i un gràfic del L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda posicionament internacional de Barcelona segons per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç diferents rànquings. de Barcelona que compta amb la col·laboració d’altres • Un article monogràfic realitzat per la Cambra de Co- entitats de la ciutat que, any rere any, col·laboren faci- merç on es presenta una anàlisi del clima empresarial litant informació i fent aportacions clau sobre els seus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona dels tres primers sectors d’activitat. trimestres de 2018 i les perspectives a curt termini, que inclou un tractament específic dels principals sec- Amb aquesta setzena edició de l’informe anual de l’Observa- tors econòmics. D’aquesta manera, a partir de les opi- tori de Barcelona es pretén oferir diverses referències per a nions de l’empresariat es contextualitza l’entorn en el la presa de decisions dels agents econòmics interessats en qual s’han trobat Catalunya i la ciutat de Barcelona, fer negocis o en establir-se a Barcelona, per atraure talent i així com l’escenari de futur. donar suport a la presentació de candidatures a esdeveni- ments o a l’obertura de seus a la ciutat de Barcelona. Amb Pel que fa a la informació recollida, presenta les se- aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el posi- güents característiques: cionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món en un conjunt d’indicadors econòmics i socials. • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indica- dors, definits preferentment a escala de ciutat, però L’Informe 2018 presenta els següents continguts: susceptibles d’ampliació a altres àmbits territorials. • Les fonts d’informació són entitats i institucions in- • Una selecció de 33 indicadors significatius que ofereixen ternacionals de prestigi reconegut. als lectors i a les lectores una presentació sintètica i efi- • La major part de fonts són de rànquings internacio- cient del posicionament de la ciutat, del que la caracte- nals, excepte per a set indicadors, en què les dades ritza i dels reptes a assolir, que es presenten en sis àm- s’obtenen a partir d’una mostra que recull les princi- bits temàtics: pol d’activitat econòmica; qualitat de vida, pals àrees urbanes. sostenibilitat i cohesió social; mercat laboral i formació; societat del coneixement; turisme i preus i costos. • Els indicadors incorporen, on és possible, una repre- sentació gràfica de l’evolució que permet avaluar la Com a novetat, l’informe d’aquest any incorpora 4 nous progressió en cada àmbit concret. indicadors: Ciutats preparades per al futur tecnològic i • Les dades i la informació que es recullen són de Ciutats creatives i culturals que formen part del capítol màxima actualitat, atenent la disponibilitat existent. «Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social», Atracti- vitat pel talent global al capítol de «Mercat laboral i for- mació» i Ciutats preferides per ubicar una nova start-up al capítol de «Societat del Coneixement». D’altra banda, s’incorpora la perspectiva de gènere en aquells indica- dors on ha estat possible. OBSERVATORI BARCELONA 2018 9 Introducció FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2017 Fitxa estadística Barcelona 2017 Oslo Estocolm Copenhaguen Dublín Berlín Amsterdam Varsòvia Londres Brussel·les Frankfurt Praga París Munic Zuric Ginebra Lió Milà 1.800 km 1.000 km Bilbao Saragossa Barcelona 2 h 30 min 1 h 40 min Roma Madrid Palma Lisboa Atenes Sevilla Tunis Alger Rabat OBSERVATORI BARCELONA 2018 12 Fitxa estadística Barcelona 2017 ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 102,2 Població 1.628.936 Població estrangera (% sobre total) 18,5% Densitat (habitants/km2) 15.936,2 Climatologia (observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual 18,4 ºC Precipitació anual (mm) 438,5 Hores de sol 2.924,8 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES PIB (variació interanual %) - Catalunya 3,4 PIB (variació interanual %) - Barcelona 3,3 Persones afiliades a la Seguretat Social 1.087.344 Taxa d’atur 16-64 anys (%) 10,0 Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) 72,1 Taxa d’activitat 16-64 anys (%) 80,2 IPC (variació mitjana, %) - província de Barcelona 2,1 Exportacions (milions d’€) - província de Barcelona 54.771,6 Importacions (milions d’€) - província de Barcelona 68.232,9 Inversions a l’exterior (milions d’€) - Catalunya 6.543,4 Inversions de l’exterior (milions d’€) - Catalunya 3.093,0 Empreses - província de Barcelona 468.777 Empreses estrangeres a Catalunya 8.642 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - província de Barcelona 67.937 Eixos comercials 22 Mercats municipals (nombre i superfície comercial [m2]) 43/260.941 Hotels Nombre 650 Places 79.288 Turistes 7.656.747 INFRAESTRUCTURES Aeroport Pistes (nombre i longitud [m]) 3/3.352;2.660;2.528 Persones passatgeres 47.284.500 Persones passatgeres internacionals (%) 73,1 Port Superfície terrestre (ha) 1.082,2 Molls i atracadors (km) 22,2 Trànsit total (milers de tones) 60.070,1 Activitat firal i congressual Salons firals 77 Visites a Fira de Barcelona 2.500.000 Superfície ocupada pels salons (m2) 1.039.000 Reunions internacionals 1.000 FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Universitats catalanes 12 Alumnes universitaris a Catalunya (curs 2016/2017) 248.173 Escoles estrangeres (província de Barcelona) 40 Empreses innovadores a Catalunya* 3.602 QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 10; 4.703 Carril bici (km i abonats bicing) 126; 102.353 Biblioteques públiques (nombre i usuaris) 40; 6.376.796 Museus, col·leccions i centres d’exposició (nombre i usuaris) 54; 27.573.977 Equipaments esportius públics (nombre i usuaris) 1.890; 190.100 Espectadors teatre, música i cinema 9.693.288 Nota: Dades de 2017, excepte *2016. Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Ports de l’Estat, Secretaria d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona. OBSERVATORI BARCELONA 2018 1 3 Fitxa estadística Barcelona 2017 RESULTATS Pol d ’act ivitat econòmica Introducció L’economia de la ciutat de Barcelona mostra un bon la ciutat d’Europa que presenta la millor estratègia dinamisme de l’activitat econòmica i del mercat de de promoció i captació d’inversió estrangera per al treball durant el 2017 i el PIB de la ciutat experimen- període 2018-2019, segons l’informe FDi Cities and ta un creixement real del 3,3% en el conjunt de l’any, Regions of the Future 2018/19 (grup Financial Times) i impulsat per la reactivació de la demanda interna la segona del Sud d’Europa amb millors perspectives —especialment del consum de les famílies—, l’aug- de futur. ment d’inversió empresarial i el bon comportament de les exportacions. Per al 2018, les previsions són de Pel que fa a l’activitat de fires i congressos interna- continuïtat en el creixement de l’economia, amb l’aug- cionals, Barcelona se situa per primera vegada com ment del consum privat i de la inversió i el dinamis- a líder mundial en nombre de reunions organitza- me de les exportacions, tot i que es detecta una certa des i en nombre de participants en el rànquing que desacceleració de l’activitat en un context d’incerte- elabora la International Congress and Convention sa política i riscos a escala global que poden afectar Association (ICCA). aquestes perspectives. I, per al 2019, l’enquesta sobre perspectives empresarials d’Eurochambres mostra Quant a l’emprenedoria, l’any 2017, la taxa d’acti- uns resultats positius per a Catalunya, especialment vitat emprenedora (TEA) a la província de Barcelo- pel que fa a les vendes a l’exterior. na s’enfila fins al 8,5% i supera les de països com ara Suècia (7,3%), Alemanya (5,3%) o Itàlia (4,3%), En aquest context econòmic, Barcelona es manté per mentre que la taxa d’emprenedoria femenina de la tercer any consecutiu entre les 25 ciutats amb més demarcació (7,4%) supera clarament la mitjana de competitivitat global segons l’informe Global Power la Unió Europea (6%). Tant la Cambra de Comerç de City Index, de la Mori Memorial Foundation —on se Barcelona com l’Ajuntament de Barcelona treballen situa la 24a del món i l’11a d’Europa— i entre les 15 en aquest àmbit per impulsar l’emprenedoria i con- primeres ciutats del món amb millor reputació per tribuir a la creació de llocs de treball de qualitat a cinquè any consecutiu en l’informe City RepTrak, on, la ciutat. tot i baixar posicions en l’edició del 2018, se situa per davant de ciutats com Londres, Madrid o Amsterdam. D’altra banda, el rànquing World’s Best Cities 2019 de Resonance Consultancy, que valora la qualitat i la re- putació de la ciutat des de diverses perspectives, situa El 2017 Barcelona com la cinquena del món, només per dar- Barcelona se situa rere de Londres, París, Nova York i Tòquio, de manera per primera vegada que guanya 3 posicions respecte a l’any anterior. com a líder mundial en nombre Altres indicadors refermen l’atractiu de Barcelona per de congressos fer negocis i la bona imatge de la ciutat a l’exterior internacionals D’una banda, Barcelona genera confiança en l’àmbit i participants de la inversió internacional, com ho mostra el fet que ocupa la 9a posició entre les principals àrees urbanes del món en captació de projectes d’inversió estrange- ra l’any 2017, segons KPMG. Així mateix, Barcelona és OBSERVATORI BARCELONA 2018 19 Pol d’activitat econòmica Competitivitat global de les ciutats l’any 2018 Barcelona, entre les 25 primeres ciutats en competitivitat global per tercer any consecutiu L’any 2018, l’informe Global Power City Index, que compara en ambdós casos, atorguen a Barcelona la 9a posició. En 44 grans ciutats del món, atorga a Barcelona el 24è lloc canvi, per als residents, el personal investigador i el directiu mundial i l’11è europeu per la seva competitivitat global. se situa en 22è, 30è i 27è lloc, respectivament. En una classificació encapçalada per les grans metròpolis de Londres, Nova York, Tòquio, París i Singapur, Barcelona obté una puntuació global similar a les de Pequín i Bos- Competitivitat global de les ciutats del món. 2018 ton, i superior a les de Ginebra, Xangai o Milà. D’aques- ta manera, Barcelona manté el seu posicionament en el Posició Ciutat Rànquing europeu rànquing mundial i europeu, se situa entre les 25 ciutats globals capdavanteres per tercer any consecutiu i millora 1 Londres 1 la seva puntuació total respecte a l’any passat, malgrat els 2 Nova York difícils esdeveniments viscuts a la ciutat durant l’any 2017. 3 Tòquio 4 París 2 Des del 2008, i amb la participació d’universitats i de think 5 Singapur tanks de reconegut prestigi, la japonesa Mori Memorial 6 Amsterdam 3 Foundation elabora l’informe Global Power City Index a partir 7 Seül dels resultats d’un total de setanta indicadors ordenats en sis categories per àmbits de competitivitat urbana. En l’edi- 8 Berlín 4 ció del 2018, Barcelona se situa en la 4a posició mundial 9 Hong Kong en la categoria d’habitabilitat, la 14a en interacció cultural, 10 Sydney la 15a en accessibilitat i la 26a en medi ambient, mentre 11 Estocolm 5 que se situa en els llocs 30è i 33è, respectivament, en R+D 12 Los Angeles i economia, on guanya posicions respecte a l’any anterior. 13 San Francisco En els rànquings per agents consultats, visitants i artistes, 14 Toronto 15 Frankfurt 6 Categories de competitivitat urbana 16 Zuric 7 (posicionament de Barcelona) 17 Viena 8 18 Copenhaguen 9 Competitivitat global 24 24 19 Chicago 20 Boston Economia 33 39 21 Vancouver 22 Madrid 10 R+D 30 32 23 Pequín 24 Barcelona 11 Interacció cultural 25 Brussel·les 12 26 Xangai 12 14 27 Washington DC Habitabilitat 28 Osaka 4 6 29 Dubai 30 Ginebra 13 Medi ambient 23 26 31 Milà 14 32 Kuala Lumpur Accessibilitat 33 Moscou 15 34 Istanbul 16 1516 35 Taipei 2017 2018 Font: Global Power City Index 2018. Institute for Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation. Font: Global Power City Index 2018. Institute for Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation. OBSERVATORI BARCELONA 2018 20 Pol d’activitat econòmica Ciutats del món amb millor reputació l’any 2018 Barcelona, entre les quinze ciutats del món amb millor reputació per cinquè any consecutiu Els resultats de l’informe City RepTrak, del Reputation Insti- na ciutat del món (només per darrere de Londres, París, Nova tute, situen Barcelona com la 15a ciutat del món amb mi- York i Tòquio), de manera que millora el seu posicionament llor reputació l’any 2018, en un llistat de les 56 ciutats amb respecte el rànquing del 2018 quan va quedar en 8a posició. més PIB, població i reconeixement, a partir d’una enquesta en línia feta a 12.044 persones entrevistades dels països Ciutats del món amb millor reputació. 2018 més influents del món (G-8). En un període complex per a la imatge de la ciutat a causa de l’atemptat terrorista del Posició Ciutat Índex 17 d’agost a les Rambles i les dificultats derivades de la si- 1 Tòquio 81,8 tuació política, Barcelona es manté entre les quinze ciutats 2 Sydney 81,5 globals amb millor reputació per cinquè any consecutiu. 3 Copenhaguen 81,0 4 Viena Tòquio, Sydney i Copenhaguen encapçalen el rànquing de 80,9 2018, i Barcelona es troba en un grup d’una vintena de ciu- 5 Estocolm 80,8 tats, entre les quals hi ha Munic, Mont-real i Hèlsinki, que ob- 6 Venècia 80,3 tenen puntuacions similars (en un ventall de -2/+2 punts), fet 7 Roma 79,2 que ocasiona certa volatilitat en les posicions d’un any a l’altre. 8 Zuric 78.5 9 Munic 78,2 En un context de caiguda generalitzada de la reputació de les ciutats, l’informe apunta que sis de les deu primeres ciutats 10 Mont-real 78,2 del 2017 s’han situat per darrere del top ten l’any 2018. En el 11 Hèlsinki 77,7 cas de Barcelona, perd set posicions en relació amb el 2017, 12 Melbourne 77,7 però es manté per davant de ciutats com Londres, Madrid o 13 Toronto 77,6 Amsterdam, i assoleix un resultat molt similar al del 2016 (14a). 14 Milà 77,1 15 Barcelona 76,5 D’altra banda, el rànquing World’s Best Cities 2019 de Resonan- ce Consultancy, que valora la qualitat i la reputació de la ciutat 16 Vancouver 76,4 des de diverses perspectives, com ara el lloc, el producte, la 17 Londres 76,4 programació, les persones, la prosperitat i la promoció, i incor- 18 Dublín 76,1 pora dades de canals digitals, situa Barcelona com la cinque- 19 Madrid 76,1 20 San Francisco 75,9 Posicionament de Barcelona al City RepTrak (2011-2018) 21 Edimburg 75,7 22 Amsterdam 75,5 2011 7 23 Frankfurt 75,5 2012 6 24 Nova York 75,0 25 2013 Praga 74,423 26 París 73,3 2014 9 27 Singapur 73,1 2015 6 28 Gold Coast 73,0 2016 14 29 Seattle 72,9 2017 8 30 Brussel·les 72,1 2018 15 Nota: L’índex pren un valor entre 0 i 100. Font: City RepTrak. Reputation Institute. Font: City RepTrak 2018. Reputation Institute. OBSERVATORI BARCELONA 2018 21 Pol d’activitat econòmica Principals àrees urbanes del món receptores de projectes d’inversió internacional l’any 2017 Barcelona, novena àrea urbana global en projectes d’inversió estrangera L’informe Global Investment Monitor 2018, de KPMG, si- Principals àrees urbanes del món receptores tua Barcelona en la 9a posició entre les principals àrees de projectes d’inversió estrangera. 2017 urbanes del món en captació de projectes d’inversió es- trangera greenfield l’any 2017, amb 135 projectes que li Posició Àrea urbana Projectes 2017 permeten mantenir el mateix resultat al rànquing que 1 Londres 390 l’any anterior Pel que fa als projectes d’inversió en fun- 2 Singapur 354 cions estratègiques, Barcelona entra també en el top ten 3 París 338 i ocupa la 9a posició amb un total de 72 projectes en el pe- 4 Dubai 248 ríode 2013-2017. En aquest període, l’àrea de Barcelona 5 Xangai 173 representa el 44% dels projectes adreçats a les principals regions de destinació d’inversions estrangeres a Espanya, 6 Hong Kong 161 amb 591 projectes atrets que han creat 44.061 llocs de 7 Nova York 156 treball directes, i es col·loca en 4a posició europea en llocs 8 Bangalore 137 de treballs creats. 9 Barcelona 135 10 Dublín 132 A més, Barcelona és la ciutat d’Europa que presenta la 11 Amsterdam 124 millor estratègia de promoció i captació d’inversió estran- 12 Sydney 121 gera per al període 2018-2019, segons l’informe FDi Cities 13 and Regions of the Future 2018/19 (grup Financial Times). Toronto 114 D’acord amb aquesta prestigiosa font, Catalunya és la re- 14 Tòquio 112 gió del Sud d’Europa amb millors perspectives de futur 15 Sao Paulo 101 —per davant de la Comunitat de Madrid— i Barcelona se 16 Madrid 95 situa com la segona ciutat del Sud d’Europa en la mateixa 17 Frankfurt 94 categoria. 18 Munic 91 19 Pequín 79 Finalment, l’any 2017 a Catalunya la inversió estrangera 20 Ho Chi Minh 79 productiva ha estat de 3.093 milions d’euros i es localitzen Nota: Projectes greenfield. 8.642 empreses estrangeres, amb Alemanya, França i els Estats Units com a principals països de procedència. Font: Global Cities Investment Monitor 2018. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2018 22 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a països del món l’any 2017 La taxa de Barcelona assoleix el valor més alt des del 2007 D’acord amb les dades del Global Entrepreneurship Monitor Activitat emprenedora als països del món. 2017 (GEM), l’any 2017 la taxa d’activitat emprenedora (TEA) de (% sobre població 18-64 anys) la població resident a l’àrea de Barcelona se situa en un 8,5% i al conjunt de Catalunya en un 8%, de manera que TEA femenina País TEA total ambdues augmenten en 1,5 i 1 punts percentuals, respec- 20,7 Brasil 20,3 tivament, en relació amb l’any anterior i assoleixen el valor 14,4 Estònia 19,4 més alt des del 2007. 15,0 Canadà 18,8 11,0 Letònia 14,1 Amb aquesta evolució, el 2017, les TEA de Barcelona i Ca- talunya superen les de països com Suècia (7,3%), Aleman- 10,7 Estats Units 13,6 ya (5,3%) o Itàlia (4,3%). A més, el Principat se situa com la 9,8 Eslovàquia 11,8 comunitat autònoma amb la taxa d’activitat emprenedora 9,0 Sud-àfrica 11,0 més elevada, superant les Illes Balears, Madrid o Anda- 9,4 Països Baixos 9,9 lusia, i per sobre de les mitjanes espanyola (6,2%) i de la 9,2 Xina 9,9 Unió Europea ―on la taxa d’activitat emprenedora experi- 6,2 Irlanda 8,9 menta un lleu descens fins a situar-se al 7,9%―. 7,7 Polònia 8,9 Quant a la TEA femenina, el valor de Barcelona (7,4%) su- 4,7 Marroc 8,8 pera els de Catalunya i la UE (7,1% i 6%, respectivament) i 6,2 Taiwan 8,6 en major mesura el del conjunt de l’Estat (5,6%). Barcelo- 5,8 Suïssa 8,5 na se situa així per sobre de la taxa de països com ara el 7,4 Barcelona 8,5 Regne Unit (5,3%), Suïssa (5,8%) o Alemanya (3,9%). 5,3 Regne Unit 8,4 7,1 Catalunya 8,0 Pel que fa a la qualitat de l’activitat emprenedora, les da- 6,0 Mitjana UE* 7,9 des del 2017 confirmen la recuperació de l’emprenedoria per oportunitat ―que és la motivació principal de més de 5,7 Suècia 7,3 la meitat de persones que emprenen a la demarcació de 5,6 Espanya 6,2 Barcelona (56,5%), per un 26,6% que respon al motiu de 5,4 Argentina 6,0 necessitat― i mostren que prop de la meitat dels nous em- 3,9 Alemanya 5,3 prenedors (el 47%) ha completat estudis de grau o post- 3,9 Grècia 4,8 grau. 2,4 Itàlia 4,3 2,4 França 3,9 Nota: L’activitat emprenedora inclou empreses naixents (menys de tres mesos d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). La base de dades original conté 63 països, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de països de referència. * Mitjana referida a les economies de la UE basades en la innovació. Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2017-2018. Global Entrepreneurship Monitor (GEM). OBSERVATORI BARCELONA 2018 23 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a Europa. 2017 (% sobre població 18-64 anys) 7,3 Suècia 19,4 Estònia Irlanda 8,9 14,1 Letònia 8,4 Regne Unit Països Baixos 9,9 8,9 Polònia 5,3 Alemanya 3,9 11,8 EslovàquiaFrança 8,5 Suïssa Eslovènia 6,8 8,9 Croàcia 8,0 Catalunya 6,2 Espanya 8,5 Barcelona 4,3 Itàlia 3,7 Bulgària 4,8Grècia Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2017-2018. Global Entrepreneurship Monitor (GEM). OBSERVATORI BARCELONA 2018 24 Pol d’activitat econòmica Perspectives empresarials per a l’any 2019 Les perspectives de creixement són favorables, sobretot pel que fa a les exportacions Les perspectives empresarials per al 2019 a Catalunya són Perspectives empresarials a Catalunya positives per a les quatre variables analitzades (vendes in- (saldos, en percentatge) teriors, exportació, ocupació i inversió), segons l’enquesta d’Eurochambres que ha estat elaborada el setembre del 2018 a partir de l’opinió de més de 45.000 empreses eu- ropees, de les quals 1.200 estan ubicades a Catalunya. Les vendes a l’exterior és la variable que registra el resul- 36 35 32 tat més positiu de cara al 2019: un 26,4% del percentatge 30 de l’empresariat de Catalunya preveu que les vendes a 25 25 27 15 20 14 15 13 1145 l’exterior augmentaran, enfront d’un 6,7% que en preveu 128 8 95 5 5 6 5 el contrari, dada que dona com a resultat un saldo del 30 0 2 2 -2 19,7%. A la resta de variables els saldos són positius, però -3-4 -6 -6 més moderats, sobretot a causa que la gran majoria de -9 -12 -11 l’empresariat preveu que la situació es mantindrà estable. -13 -15 -20 Aquest fet dona com a resultat saldos del 2,0% per a les -26 -29 vendes interiors, de l’1,4% per a l’ocupació i 1,9% per a la -30-32 -40 inversió. -41 -45 -45 La comparativa de resultats entre les empreses catalanes -40 i europees1 mostra que les perspectives econòmiques -58 són menys favorables a Catalunya, excepte per a les ex- portacions, que estan més en línia amb la mitjana euro- 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 (e) (p) pea. Aquests resultats confirmen el canvi en les expecta- tives econòmiques que s’està produint actualment i que Vendes nacionals Exportacions Ocupació Inversió es notarà sobretot en les xifres de creixement del PIB del (e) estimació  (p) previsió 2019. De fet, la majoria dels organismes internacionals han revisat a la baixa les previsions de creixement de l’eu- Font: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona, a partir d’Eurochambres. rozona per al 2018 i el 2019, de la mateixa manera que ho ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona per a Catalunya. Concretament, la Cambra situa el creixement previst del PIB per al 2018 a l’entorn del 3% i per al 2019 en el 2,5%, si bé són previsions que encara podrien revisar-se més a la baixa els propers mesos. 1Les dades corresponents a Europa fan referència a la mitjana ponderada dels saldos del 26 països europeus participants en l’enquesta. OBSERVATORI BARCELONA 2018 25 Pol d’activitat econòmica Perspectives empresarials a Europa. 2019 Països Vendes Països Exportacions Països Ocupació Països Inversió nacionals (saldos p.p.) (saldos p.p.) (saldos p.p.) (saldos p.p.) Portugal 60,8 Portugal 60,0 Finlàndia 70,0 Finlàndia 61,0 Finlàndia 58,0 Irlanda 58,0 Malta 44,3 Romania 58,0 Romania 52,0 Pólonia 53,8 Pólonia 43,8 Portugal 50,4 Xipre 50,7 Àustria 47,9 Suècia 41,2 Malta 49,6 Irlanda 49,5 Turquia 47,0 Romania 41,0 Xipre 49,3 Suècia 49,3 Finlàndia 43,0 Turquia 39,0 Irlanda 40,1 Croàcia 47,4 Malta 42,6 Portugal 36,8 Pólonia 39,4 Pólonia 45,6 Estònia 39,3 Estònia 35,5 Suècia 36,1 Luxemburg 42,7 Luxemburg 38,9 Irlanda 32,0 Eslovàquia 30,4 Malta 42,1 Hongria 36,5 Xipre 31,8 Bulgària 26,7 Turquia 41,0 Croàcia 36,0 Luxemburg 30,9 Estònia 25,1 Hongria 36,5 Bulgària 35,5 Croàcia 27,6 Hongria 25,0 Països Baixos 31,1 Suècia 35,5 Bulgària 23,9 Croàcia 23,8 Estònia 31,0 Romania 33,0 Hongria 19,5 Turquia 23,0 Àustria 29,9 Xipre 25,8 Àustria 18,7 Luxemburg 22,0 Bulgària 28,7 Europa 23,5 Europa 15,3 Alemanya 19,0 Europa 22,1 Catalunya (BCN) 19,7 Països Baixos 15,1 Àustria 16,1 República Txeca 11,3 Itàlia 18,5 Alemanya 11,0 Europa 16,0 Itàlia 6,6 Alemanya 17,0 Catalunya (BCN) 4,8 Itàlia 8,6 Eslovàquia 4,4 Països Baixos 15,7 França 4,0 Països Baixos 6,9 França 4,0 Eslovàquia 4,3 República Txeca 3,7 República Txeca 6,5 Catalunya (BCN) 2,0 República Txeca 3,2 Itàlia 2,2 Catalunya (BCN) 1,9 Alemanya --- França 2,0 Eslovàquia 0,0 França 0,0 Notes: No es publiquen des dades d’Espanya fins a que la Cámara de España no les faci públiques a la seva pàgina web. Les dades corresponents a Europa fan referencia a la mitjana dels 26 països europeus que han participat en l’enquesta. Les dades de Serbia, Eslovènia, Litúania i Grècia no es presenten, perquè tenen una mostra de respostes inferior a 80 i els resultats són poc representatius. Els saldos es calculen com la diferència entre el % de respostes que indica «augment» i el % de respostes que indica «disminució». Font: Idescat, Cambra de Comerç de Barcelona i Cámara de España per a Catalunya, i Eurochambres Economic Survey per als països d’Europa. OBSERVATORI BARCELONA 2018 26 Pol d’activitat econòmica Principals ciutats del món per nombre de congressos internacionals i de delegats i delegades l'any 2017 Barcelona és la primera ciutat del món en l’organització de congressos internacionals L’any 2017, Barcelona se situa en la primera posició en els importants a la ciutat com el Mobile World Congress, que té rànquings de ciutats del món tant en nombre de congres- seu fixa a Barcelona i mobilitza més de 100.000 participants. sos internacionals organitzats com en nombre de delegats Segons la classificació de la UIA (Union of International As- i delegades, fet que succeeix per primera vegada des de sociations), Barcelona se situa en la desena posició del ràn- l’inici d’aquest rànquing, el 2004, segons la International quing per darrere de Berlín el 2017. Això implica baixar una Congress and Convention Association (ICCA). Barcelona posició respecte al 2016, tot i que ha augmentat el nombre ha organitzat un total de 195 congressos internacionals el de reunions celebrades de les 182 fins a les 193. 2017, 14 més que l’any anterior, i supera Viena i París, amb Posicionament de Barcelona 190 congressos cadascuna. En el top ten del rànquing, des- taca la incorporació de Praga, que escala tres llocs i obté la 8a posició, i la sortida d’Amsterdam, que passa al 16è lloc. 1 1 1 1 El nombre de persones participants en congressos inter- 2 2 2 2 nacionals a la ciutat de Barcelona ha estat de 148.624 el 3 3 3 3 2017 segons l’ICCA, fet que li ha permès superar Viena i 3 3 4 Seül i posicionar-se en primer lloc. Cal destacar que aques- 5 5 ta xifra és gairebé un 50% superior a la de l’any anterior 5 (99.468 persones participants). En el top ten s’incorporen Madrid, Praga, Berlín i Lisboa, en detriment de les quatre 11 ciutats que en surten: Roma, Pequín, Copenhaguen i Seül. 12 Cal esmentar que l’ICCA elabora el rànquing a partir del re- 2004 2005 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 gistre de participants en congressos que tenen un mínim de cinquanta delegats i delegades i que roten almenys entre Delegats/des Congressos tres països diferents i, per tant, no inclouen congressos tan Font: International Congress and Convention Association (ICCA). Principals ciutats del món per nombre de congressos internacionals i de delegats i delegades. 2017 Ciutats Variació Congressos Ciutats Variació Delegats/des 2017/2016 (%) 2017 2017/2016 (%) 2017 Barcelona 7,7 195 Barcelona 49,4 148.624 París 2,2 190 Viena -5,2 113.624 Viena 8,0 190 París 47,6 111.725 Berlín -5,6 185 Madrid n.d 110.438 Londres 15,7 177 Berlín n.d 97.549 Singapur 6,0 160 Singapur 36,7 83.762 Madrid 6,3 153 Londres -14,1 78.811 Praga 19,8 151 Lisboa n.d 76.549 Lisboa 8,0 149 Amsterdam -2,7 75.578 Seül 3,6 142 Praga n.d 66.790 Font: International Congress and Convention Association (ICCA). n.d.: no disponible OBSERVATORI BARCELONA 2018 27 Pol d’activitat econòmica Qualitat de vida, sostenibi l i tat i cohesió social Introducció Barcelona aspira a ser una referència en la transició tre les mesures més recents cal destacar les que s’ori- cap a un nou model econòmic, social i ambiental que enten a combatre la pobresa energètica, incrementar promou mesures de lluita contra la pobresa i les de- l’oferta d’habitatge social, dur a terme una contracta- sigualtats, així com de mitigació i adaptació al canvi ció pública amb criteris socials, lluitar contra la preca- climàtic. La ciutat, reconeguda internacionalment per rietat laboral o impulsar una economia de proximitat la seva qualitat de vida i per la seva capacitat creativa, més arrelada al territori i més justa i cooperativa. cultural i d’innovació tecnològica, afronta el repte de vetllar perquè el benestar i les oportunitats que s’hi Barcelona és reconeguda internacionalment per generen puguin contribuir al desenvolupament socio- l’avenç tecnològic associat a la millora de la qualitat de econòmic de tota la ciutadania. vida, com es desprèn de l’informe Index of Cities’ Readi- ness 2017 de PwC sobre les ciutats més preparades per Pel que fa a les dimensions associades a una bona al futur tecnològic, on obté la 4a posició mundial, i és qualitat de vida, Barcelona és considerada la 13a ciu- també un referent per la seva vitalitat cultural i creati- tat més segura del món segons The Safe Cities Index va, segons els resultats de The Cultural and Creative Ci- 2017. La ciutat també destaca com a referent inter- ties Monitor, elaborat per la Comissió Europea, on obté nacional en el camp de l’esport —amb la 7a posició la 9a posició en l’índex d’intensitat cultural. al Ranking of Sports Cities 2017—, una activitat que, a banda de contribuir directament a la qualitat de vida En l’àmbit de la sostenibilitat, Barcelona és una ciutat dels barcelonins i les barcelonines, genera un impac- reconeguda pel seu model de mobilitat sostenible i te econòmic i social important. se situa com la 15a d’Europa i la 21a del món en el Sustainable Mobility Index 2017. El 2018, la ciutat ha La crisi econòmica iniciada el 2008 ha comportat, a molts celebrat per primera vegada la reunió de la xarxa de països i regions europeus, un increment notable dels ni- ciutats C40 contra el canvi climàtic, que és una tro- vells de desigualtat, pobresa i exclusió social. A Barcelona, bada de primer nivell entre autoritats locals i experts s’ha reduït el pes de les rendes mitjanes i s’han eixamplat mundials que té per objectiu marcar l’agenda climà- les desigualtats territorials, tot i que a partir del 2015 es tica dels propers anys. El Pla Clima de Barcelona ha va interrompre el creixement d’aquestes diferències. En estat reconegut recentment com una de les millors concret, el 2016 el quocient entre la renda familiar dispo- iniciatives europees en aquest àmbit: es tracta d’un nible per habitant més alta i la més baixa dels barris de la pla alineat amb els objectius de París, que permetrà ciutat se situava en el 7,1, i el percentatge de població amb reduir un 45% les emissions l’any 2030 i fer de la ciu- un nivell de renda alt, mitjà i baix era del 16,6%, el 47,9% tat un espai neutre d’emissions abans del 2050 i el 35,5% del total, respectivament. Al conjunt de Ca- talunya, la taxa de risc de pobresa o exclusió social és inferior a la de la Unió Europea, però el 2017 la taxa cata- lana ha augmentat, mentre que la mitjana europea s’ha mantingut. Barcelona, La lluita contra les desigualtats i contra la pobresa és entre les una prioritat de l’Ajuntament de Barcelona. En el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, s’ela- 5 ciutats del món bora el nou pla d’inclusió social de la ciutat, l’Estratègia més preparades d’inclusió i reducció de les desigualtats socials de Bar- per al futur celona, que pretén aglutinar les actuacions d’inclusió tecnològic social de tots els actors de la ciutat i de totes les àrees municipals, amb un horitzó temporal de deu anys. En- OBSERVATORI BARCELONA 2018 31 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Seguretat en ciutats del món l’any 2017 Barcelona, entre les quinze ciutats més segures del món Segons The Safe Cities Index 2017, un informe elaborat Seguretat en les ciutats del món. 2017 per la revista britànica The Economist, Barcelona millora dues posicions respecte als resultats del 2015 i se situa Posició Ciutat Índex s/100 en el 13è lloc entre 60 ciutats de tots els continents, en 1 Tòquio 89,8 un rànquing encapçalat per Tòquio, Singapur i Osaka. 2 Singapur 89,6 Així mateix, obté la 6a posició entre les ciutats europe- 3 Osaka 88,9 es, per darrere d’Amsterdam, Estocolm, Zuric, Frankfurt i 4 Toronto 87,4 Madrid, i per davant de Brussel·les, Londres o París. 5 Melbourne 87,3 Els resultats de l’informe es basen en 49 indicadors que co- 6 Amsterdam 87,3 breixen les dimensions de la seguretat en els àmbits digital, 7 Sydney 86,7 de la salut, de les infraestructures i ciutadà. Cal destacar la 8 Estocolm 86,7 3a posició de Barcelona en seguretat pel que fa a les infra- 9 Hong Kong 86,2 estructures, un àmbit en què la ciutat escala onze posicions 10 Zuric 85,2 respecte al rànquing del 2015 i que té en compte aspectes 11 Frankfurt 84,9 com la inversió i la gestió de les infraestructures de la ciutat o la seva vulnerabilitat a desastres naturals. En relació amb 12 Madrid 83,9 la resta de dimensions analitzades, la ciutat se situa en 17a 13 Barcelona 83,7 posició pel que fa a la seguretat personal i en 16a en l’àmbit 14 Seül 83,6 de la salut, mentre que és la 21a en seguretat digital. 15 San Francisco 83,6 16 Wellington 83,2 Posicionament de Barcelona en les categories de seguretat urbana. 2017 17 Brussel·les 83,0 18 Los Angeles 82,3 Seguretat urbana global 19 Chicago 82,2 20 Londres 82,1 13 21 Nova York 81,0 22 Taipei 80,7 Seguretat digital 23 Washington DC 80,4 24 París 79,7 21 25 Milà 79,3 Seguretat salut Font: The Safe Cities Index 2017. The Economist Intelligence Unit. 16 Seguretat d’infraestructures 3 Seguretat personal 17 Font: The Safe Cities Index 2017. The Economist Intelligence Unit. OBSERVATORI BARCELONA 2018 32 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social L’esport en ciutats del món l’any 2017 Barcelona, setena ciutat més associada a l’esport Barcelona se situa en 7a posició entre les 50 ciutats ava- L’esport en ciutats del món. 2017 luades en el Ranking of Sports Cities 2017, elaborat per Around the Rings i TSE Consulting a partir d’una votació Posició 2016 Ciutat Posició 2017 en què persones líders d’opinió especialitzades i públic Londres 1 1 Londres general determinen quines són les ciutats més associa- Lausana 3 2 Los Angeles des a l’esport. Barcelona 4 3 París París 5 4 Lausana La ciutat s’ha mantingut entre les deu primeres des de Los Angeles 6 5 Tòquio la primera edició (2012), un posicionament que només Sydney 7 6 Sydney comparteixen altres ciutats olímpiques com Londres, Tòquio 8 7 Barcelona Sydney i Tòquio. La rellevància esportiva de Barcelona en Edmonton 9 8 Edmonton l’àmbit internacional deriva de la celebració de grans es- Nova York 10 9 Nova York deveniments esportius periòdics a la ciutat, la celebració Melbourne 11 10 Pequín de competicions esportives de primer nivell internacio- Pequín 12 11 Melbourne nal, el llegat dels Jocs Olímpics i Paralímpics de l’any 1992 Vancouver 16 12 Vancouver i l’atracció generada pels grans clubs de la ciutat, fets que situen Barcelona com una destinació turística esportiva. Europa Àsia i Oceania Amèrica B arcelona Font: Ranking of Sports Cities 2017. Around the Rings i TSE Consulting. L’esport contribueix a la millora directa de la qualitat de vida de la ciutadania i té un gran impacte econòmic i so- cial a la ciutat. L’Estudi de l’impacte de l’esport a la ciutat de Barcelona: indicadors econòmics, laborals i socials, im- pulsat per l’Ajuntament de Barcelona, va xifrar el sector en prop de 2.000 empreses, més de 2.500 entitats, més de 2.100 milions d’euros de facturació, 27.600 persones assalariades i 35.000 persones voluntàries l’any 2013. OBSERVATORI BARCELONA 2018 33 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Població en risc de pobresa o exclusió social a les regions europees l’any 2017 La taxa de risc de pobresa o exclusió social de Catalunya, inferior a la de la Unió Europea Segons dades d’Eurostat, la taxa de risc de pobresa o ex- Població en risc de pobresa o exclusió social. 2017 clusió social (AROPE, per les sigles en anglès) de Catalu- nya se situa en el 19,4% l’any 2017 i és inferior a la taxa País Regió (ciutat principal) Taxa AROPE (%) espanyola (26,6%) i a la de la UE-28 (22,5%). Per sobre de Eslovàquia Bratislavsky kraj (Bratislava)  8,6 Catalunya se situen regions com les de Budapest, Dublín República Txeca Praga (Praga)  9,4 o Berlín, mentre que per sota, i amb valors similars, s’hi Finlàndia Hèlsinki-Uusimaa (Hèlsinki) 11,8 troben les de Copenhaguen o Amsterdam, entre d’altres. Suècia Estocolm (Estocolm) 14,4 Regions com les de Praga o Hèlsinki presenten les taxes Polònia Region Centralny (Varsòvia) 15,5 més baixes de la mostra amb valors entre el 9% i el 12%. Cal remarcar que la taxa de Catalunya ha augmentat 1,5 Noruega Oslo og Akershus (Oslo) 16,1 punts percentuals respecte a l’any anterior —a causa de Alemanya Baviera (Munic)* 16,2 l’increment de població que viu en llars amb una intensi- Països Baixos Països Baixos-oest (Amsterdam) 18,0 tat laboral molt baixa, ja que disminueix lleugerament la Dinamarca Hovedstaden (Copenhaguen) 18,4 població amb una privació material severa—, mentre que Espanya Catalunya (Barcelona) 19,4 la mitjana europea es redueix en 0,9 punts percentuals Itàlia Llombardia (Milà) 19,7 respecte a 2016. Suïssa Espace Mittelland (Berna)* 20,6 Si es fa el càlcul de la població en risc de pobresa a partir Espanya Comunitat de Madrid (Madrid) 20,6 del llindar específic per a Catalunya (el 60% de la mitjana Hongria Hongria Central (Budapest) 22,3 dels ingressos disponibles anuals equivalents, després de Mitjana UE28 22,5 transferències socials de la població catalana, en comp- Irlanda Irlanda - sud i est (Dublín)* 22,7 tes de la mitjana estatal), la taxa AROPE se situa en el Alemanya Berlín (Berlín)* 24,8 23,8%, dada superior a la mitjana de la Unió Europea. A Romania Bucuresti - Ilfov (Bucarest) 25,0 partir d’aquest mateix llindar, a l’àmbit metropolità de Àustria Viena (Viena)* 26,0 Barcelona la taxa AROPE se situa en el 22,6% l’any 2017. Espanya 26,6 La crisi econòmica iniciada el 2008 ha comportat un in- Itàlia Laci (Roma) 28,9 crement notable dels nivells de pobresa i exclusió social a Bulgaria Bulgària - sud-oest (Sofia) 29,3 molts països europeus. La reducció del nombre de perso- Grècia Àtica (Atenes) 31,1 nes en risc de pobresa o exclusió social a la Unió Europea *Dada de 2016 és un dels objectius clau de l’estratègia Europa 2020, que Nota: La taxa «At Risk of Poverty or Social Exclusion» (AROPE) indica el percentatge de la població que es troba, com a mínim, en un dels següents es proposa impulsar un model de creixement intel·ligent, casos: en situació de risc de pobresa, en situació de privació material severa sostenible i inclusiu. o vivint en llars amb intensitat laboral molt baixa. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2018 34 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Ciutats preparades per al futur l’any 2017 Barcelona, 4a ciutat del món més preparada per al futur pel que fa a noves tecnologies Segons l’informe Index of Cities’ Readiness 2017 de PwC, Bar- Per àmbits d’activitat, Barcelona és la primera en habitat- celona se situa en quart lloc entre les ciutats més prepara- ges intel·ligents, en digitalització de la cultura i el turisme, País Regió (ciutat principal) Taxa AROPE (%) des per al futur pel que fa a les noves tecnologies. L’informe i en assistència sanitària intel·ligent. També destaca pel —que ofereix un rànquing global i altres rànquings per àm- fet d’ocupar el tercer lloc en preparació d’infraestructu- bits d’activitat— analitza l’existència d’estratègies, regulacions res i preparació social, així com la 4a posició en ciutat i creació de prototips o casos d’aplicació de solucions innova- virtual i la cinquena en serveis virtuals. Pel que fa a l’eco- dores; la preparació social de la ciutadania per usar solucions nomia digital i la seguretat proactiva, se situa en vuitè i productes innovadors, i la disponibilitat de fonts i xarxes de lloc, i obté la novena plaça en transport autònom i apre- transmissió i eines de gestió de dades. nentatge adaptatiu obert. Entre altres projectes duts a terme a Barcelona, l’informe destaca la creació de xarxes En el rànquing global, Barcelona se situa només per da- intel·ligents de ciutat per a la gestió del consum d’elec- rrere de Singapur, Londres i Xangai, mentre que supera tricitat i d’aigua, la disponibilitat d’aplicacions avançades urbs globals com Moscou, Nova York, Toronto, Tòquio, per als turistes, el desenvolupament de serveis de tele- Hong Kong i Sydney. medicina o la creació d’una plataforma unificada d’anàlisi i gestió de dades municipals. Ciutats preparades per al futur 2017 Posicionament de Barcelona per categories. 2017 Habitatges intel·ligents i serveis públics Posició Ciutat % preparació 1 1 Singapur 64 Digitalització de la cultura i el turisme 2 Londres 59 1 3 Xangai 55 Transport autònom 4 Barcelona 54 9 5 Moscou 53 Economia digital 6 Nova York 53 8 7 Toronto 52 Assistència sanitària intel·ligent 1 8 Tòquio 50 Aprenentatge adaptiu obert 9 Hong Kong 50 9 10 Sydney 47 Seguretat proactiva Font: Index of Cities' Readinees 2017. PwC. 8 Serveis virtuals 5 Ciutat virtual 4 Preparació d’infraestructures 3 Preparació social 3 Font: Index of Cities' Readiness 2017, PwC. OBSERVATORI BARCELONA 2018 35 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Mobilitat urbana sostenible a les ciutats Barcelona, entre les 25 ciutats del món amb una mobilitat urbana més sostenible Segons l’informe Sustainable Mobility Cities Index 2017, per al dens teixit urbà, reforçar la inversió en tecnologies Barcelona és la 21a ciutat del món i la 15a d’Europa en el de gestió del trànsit per reduir la congestió, millorar la rànquing global de mobilitat urbana sostenible i supera ciberseguretat i col·laborar amb el sector privat per con- ciutats com Berlín, Nova York o Madrid en una classifica- vertir estructures urbanes en espais verds. ció encapçalada per Hong Kong, Zuric i París. El rànquing s’elabora a partir de l’anàlisi d’indicadors clas- Posicionament de Barcelona. 2017 sificats en tres eixos: persones, planeta i benefici. El pri- 1 mer eix reflecteix les implicacions socials i humanes dels 6 sistemes de mobilitat a partir d’indicadors com la cobertu- ra del transport. El segon eix considera l’impacte ambien- 15 tal i mesura els nivells actuals d’emissions de gasos amb 21 21 efecte d’hivernacle i de pol·lució atmosfèrica, així com els 27 esforços per reduir aquestes emissions, la infraestructura per al vehicle elèctric i la bicicleta, els nivells de congestió del trànsit o l’increment del verd urbà. Finalment, el tercer 39 eix analitza l’eficiència i la fiabilitat del sistema de mobili- 44 tat per al creixement i el suport a les empreses. Total Persones Planeta Benefici Mundial Europa La ciutat de Barcelona se situa en 6a posició del món i 1a d’Europa en l’eix de persones, és la 39a mundial i la Font: Sustainable Cities Mobility Index 2017, Arcadis 27a europea en l’eix de planeta ―on les deu primeres posicions són per a ciutats europees―, i la 44a del món i 21a europea pel que fa a l’eix de benefici. Aquests resul- tats de Barcelona poden millorar en el futur, atès que es beneficien d’un model de ciutat compacta que afavoreix l’ecomobilitat i per l’aposta decidida pel transport públic sostenible que es desprèn del Pla de mobilitat 2013-2018 de l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, l’informe The Deloitte City Mobility Index 2017, que analitza la mobilitat en ciutats globals, conside- ra que Barcelona és proactiva i ofereix poques barreres. Com a aspectes positius, en ressalta l’accessibilitat, l’am- pliació progressiva dels sistemes de tarifació integrats del conjunt del transport públic, la cobertura geogràfica del transport públic i les polítiques de creació de més espai per a vianants; a més, destaca els 15 milions de persones usuàries de transport públic i comenta que es tracta d’una «dada reveladora de l’alta satisfacció» en el sistema. Entre els reptes que cal superar, ha proposat la identificació de plans per provar vehicles autònoms compactes adequats OBSERVATORI BARCELONA 2018 36 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Mobilitat urbana sostenible a les ciutats. 2017 Rànquing europeu Ciutat Rànquing mundial Hong Kong 1 1 Zuric 2 2 París 3 Seül 4 3 Praga 5 4 Viena 6 5 Londres 7 Singapur 8 6 Estocolm 9 7 Frankfurt 10 8 Amsterdam 11 9 Copenhaguen 12 Tòquio 13 10 Munic 14 11 Lió 15 Pekín 16 12 Edimburg 17 13 Milà 18 Shenzhen 19 14 Hamburg 20 15 Barcelona 21 16 Berlín 22 Nova York 23 17 Madrid 24 18 Rotterdam 25 Font: Sustainable Cities Mobility Index 2017, Arcadis OBSERVATORI BARCELONA 2018 37 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Ciutats creatives i culturals d’Europa l’any 2017 Barcelona, entre les deu primeres ciutats creatives i culturals d’Europa Barcelona ocupa el novè lloc en l’Índex d’intensitat crea- per construir una ciutat creativa —programa de Fàbriques tiva a Europa segons el Cultural and Creative Cities Moni- de Creació—, per impulsar l’emprenedoria creativa —s’hi tor 2017, un instrument creat per la Comissió Europea i esmenta el Canòdrom, Parc de Recerca Creativa— i per uti- que recull un conjunt ampli d’indicadors de 168 ciutats de litzar l’espai públic com a espai cultural —com en el cas de 30 països europeus que estan compromeses activament la Mercè Arts de Carrer o el festival Llum BCN. en la promoció de la cultura i la creativitat. Amb aquesta eina, la Comissió vol reivindicar la importància de la cultu- Ciutats creatives i culturals. 2017 ra i la creativitat per a la vida de les ciutats, per a la seva resiliència i també per al seu desenvolupament, ja que es Posició Ciutat Índex detecta una correlació clara entre activitat cultural, en un d’intensitat sentit ampli, i creixement econòmic. creativa 1 París 63 L’informe presenta els resultats per grups de ciutats se- 2 Munic 42 gons el volum de població, n’analitza les dimensions d’in- 3 Praga 38 tensitat cultural, economia creativa i entorn facilitador, 4 Milà 38 i les agrupa en un índex global d’intensitat creativa que 5 Brussel·les 35 està liderat per París, Munic i Praga entre les ciutats de més d’un milió d’habitants. 6 Viena 36 7 Londres 35 Barcelona destaca en l’apartat d’intensitat cultural, amb 8 Berlín 35 el 3r lloc en equipaments culturals, només per darrere de 9 Barcelona 33 Praga i París: en aquest apartat, obté el 1r lloc en seients 10 Budapest 30 de cinema, el 3r en concerts i espectacles, és 4a en mu- Font: Cultural and Creatives Cities Monitor 2017. Joint Research Center de la seus i 5a en visitants de museus, i se situa en 5è lloc en Comissió Europea. monuments i llocs d’interès i en 6è lloc en teatres. Posicionament de Barcelona per categories. 2017 En la dimensió d’economia creativa, Barcelona obté un ín- Monuments i punts d’interès 5 dex positiu en llocs de treball creatius —que la situa per davant de Londres i Berlín, i per darrere d’Amsterdam o Estada turística Munic— i resultats més febles en innovació i propietat 3 intel·lectual. En l’apartat d’entorn facilitador, Barcelona Museus destaca amb el segon lloc en capital humà i educació, no- 4 més per darrere de París, entre les ciutats de més d’un Visitants de museus milió d’habitants. 5 Seients de cinema L’informe sobre Barcelona ressalta els museus de la ciutat, 1 que reben milions de visitants cada any —Museu Picasso, Concerts i espectacles la Fundació Joan Miró o el Museu Nacional d’Art de Cata- 3 lunya i el Museu d’Art Contemporani—, i també esmenta els més de 170 festivals culturals anuals, molts de ressò Teatres 6 internacional, com el Festival Sónar i el Primavera Sound. A més, assenyala que la ciutat dissenya estratègies i mesures Nota: Ciutats amb més d’1 milió d’habitants. Font: Cultural and Creatives Cities Monitor 2017. Joint Research Center de la Comissió Europea. OBSERVATORI BARCELONA 2018 38 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Mercat laboral i formació Introducció Seguint la tendència de recuperació de tota l’econo- d’acció per l’ocupació, que promou un augment de mia de la Unió Europea, Catalunya mostra una evo- l’articulació i la concertació de les polítiques de fo- lució positiva en el mercat laboral el 2017: ha tancat ment de l’ocupació i un increment de les actuacions l’any amb un increment interanual de l’ocupació de per atendre tota la diversitat social de la ciutat. Alho- més de 110.000 persones i un descens interanual de ra, s’incideix a posar l’ocupació al centre de la política la població aturada de prop de 80.000 persones, se- municipal i es fa transversal la prioritat de l’ocupació gons l’Enquesta de població activa que publica l’Institut a totes les àrees del consistori, com també s’insisteix Nacional d’Estadística (INE). De tota manera, tal com a apropar els serveis al territori per adequar-se a les mostren les dades del 2017 presentades a l’informe, necessitats específiques de la ciutadania. la taxa d’ocupació del Principat se situa per sota de la mitjana europea i la taxa d’atur supera clarament la Un dels actius rellevants que té l’àrea de Barcelona mitjana de la UE, tot i haver descendit des del 2013. és una massa crítica important de capital humà qua- lificat. En aquest àmbit, cal assenyalar que, el 2017, En aquest context, Barcelona ha creat ocupació neta el percentatge de població treballadora amb estudis durant el 2017 per quart any consecutiu, després de universitaris a Catalunya creix fins a situar-se en el l’ajust derivat de la crisi en el mercat laboral. Efectiva- 45,8% i, en el cas de les dones treballadores, supera ment, la ciutat tanca el quart trimestre de l’any amb per tercera vegada el 50%, valors clarament més ele- 26.200 persones afiliades més respecte a un any en- vats que en el conjunt de la Unió Europea. Barcelona rere, una taxa d’activitat (de 16 a 64 anys) del 80,2% i és la 4a ciutat del món més atractiva per treballar una taxa d’ocupació del 72,1% —que superen en 6,7 i a l’estranger segons l’informe Decoding Global Talent 4 punts percentuals, respectivament, les mitjanes eu- 2018 de The Boston Consulting Group, només per ropees—, mentre que la taxa d’atur disminueix fins al darrere de Londres, Nova York i Berlín, i avança tres 10%, de manera que assoleix el valor més baix des del posicions respecte al 2014. 2008 i redueix la diferència amb la taxa de la UE-28. Finalment, Barcelona continua sent un referent com Així mateix, Catalunya registra una taxa d’ocupació a a ciutat d’excel·lència formativa en l’àmbit empresa- temps parcial del 14,3% el 2017, fet que la situa 6 rial, ja que és l’única urbs europea amb dues insti- punts per sota de la mitjana de la UE (20,3%) i lleuge- tucions docents (IESE i ESADE) entre les cinc millors rament per sota de l’espanyola (15%). La taxa d’ocu- escoles de negocis del continent, segons el Financial pació femenina és més elevada en tots els casos, amb Times. un indicador també menor per a Catalunya i una di- ferència més acusada amb la resta d’àmbits territo- rials. L’increment de la taxa d’ocupació a temps par- cial a partir de l’inici de la crisi ha estat una tendència generalitzada a Europa, en un context internacional en el qual adquireixen una rellevància especial els im- pactes que la crisi ha generat en la qualitat del treball. L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Estratègia Barcelona, d’ocupació de Barcelona 2016-2020, fomenta l’ocu- 4a ciutat del món pació de qualitat per a tothom i en consens amb tots més atractiva els agents de la ciutat involucrats. A partir de les qua- per treballar tre línies d’intervenció prioritàries, es desplega el Pla a l'estranger OBSERVATORI BARCELONA 2018 41 Mercat laboral i formació Atractiu laboral de ciutats del món l’any 2018 Barcelona, entre les cinc primeres ciutats en atractiu laboral Segons l’informe Decoding Global Talent 2018 de The Bos- Comparativa de posicionament de ciutats. 2014-2018 ton Consulting Group, Barcelona és la 4a ciutat del món més atractiva per treballar a l’estranger i se situa just per Nova York davant d’Amsterdam, Dubai i Los Angeles, en una classi- 2 2 ficació encapçalada per Londres i Nova York, dos centres Berlín globals dels negocis i la cultura que, alhora, són les ciutats 3 6 més cosmopolites i obertes del planeta. Barcelona Barcelona avança tres posicions en relació amb l’enquesta 4 7 del 2014 i se situa així entre les cinc ciutats preferides pel talent global, quatre de les quals són europees. També Amsterdam milloren el seu posicionament ciutats d’altres continents, 5 16 com Los Angeles, Dubai o Tòquio, que se situen entre les Sydney deu ubicacions preferides. 4 9 Aquesta recerca sobre la força de treball i les seves pre- 2014 2018 ferències en un context de globalització es basa en una Font: Decoding Global Talent Boston Consulting Group. àmplia enquesta en línia (la Global Talent Survey), que responen més de 366.000 persones de 197 països. L’in- forme reflecteix que el 57% de les persones enquesta- des estarien disposades a treballar en altres països —un percentatge elevat, però 7 punts inferior al de quatre anys enrere— i que la cerca d’oportunitats de carrera professional i la millora del nivell de vida guanyen pes entre les motivacions principals per al canvi. Ara bé, en- tre joves i professionals de països amb estabilitat políti- ca, el desig d’eixamplar l’experiència vital continua sent la motivació més important. OBSERVATORI BARCELONA 2018 42 Mercat laboral i formació Atractivitat laboral pel talent global Ciutat Posició 2014 Posició 2018 Londres 1 1 Nova York 2 2 Berlin 6 3 Barcelona 7 4 Amsterdam 16 5 Dubai 11 6 Los Angeles 12 7 París 3 8 Sydney 4 9 Tòquio 13 10 Madrid 5 11 Toronto 8 12 Viena 17 13 Abu Dhabi n.d. 14 Singapur 9 15 Melbourne 27 16 Brusseŀles 25 17 Zuric 20 18 Roma 10 19 Washington, DC n.d. 20 Miami 15 21 Ginebra 30 22 Munic 14 23 Vancouver 23 24 Chicago n.d. 25 Hong Kong n.d. 26 Boston n.d. 27 Estocolm 19 28 San Francisco 18 29 Mont-real 21 30 Font: Decoding Global Talent. Boston Consulting Group n.d. no disponible OBSERVATORI BARCELONA 2018 43 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2017 La taxa d’ocupació augmenta a Catalunya L’any 2017, la taxa d’ocupació a la Unió Europea creix en Taxa d’ocupació (%) un punt percentual respecte a la del 2016, com a resultat dels increments moderats a la major part de les regions analitzades. 67,6 66,6 66,9 En aquesta línia, la taxa d’ocupació en els àmbits català 65,6 65,564,5 64,8 64,2 64,2 i espanyol augmenta per tercer any consecutiu —en 1,4 64,1 64,163,7 64,1 63,163,0 i 1,6 punts percentuals, respectivament—, de manera 61,9 61,160,0 60,1 58,8 59,8 59,5 que superen el creixement de la mitjana de la UE, per bé 58,0 57,8 56,0 que continuen entre les més baixes del continent a cau- 55,8 54,8 sa de la forta reducció experimentada des del 2008 fins 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 al 2013. Així, la taxa d’ocupació a Catalunya ha estat del Catalunya Espanya UE-28 66,9% el 2017, de manera que se situa per sota de la mit- jana europea per novè any consecutiu, tot i que es manté Font: Eurostat i Idescat clarament per sobre de la taxa espanyola —en 5,8 punts percentuals— i supera també la de regions com Viena, Roma o Brussel·les. D’altra banda, la taxa d’ocupació fe- menina augmenta 1,4 punts fins a situar-se en el 62,8% a Catalunya el 2017, de manera que supera lleugerament la mitjana europea (62,4%) i, més clarament, la mitjana espanyola (55,7%) i la de regions com la Llombardia, tot i que continua lluny dels territoris capdavanters del conti- nent (on se situa per sobre del 70%) i també és inferior a la taxa global. El quart trimestre del 2017, la taxa d’ocupació se situa en el 72,1% a Barcelona, fet que suposa un augment de 0,7 punts percentuals d’aquest indicador respecte al ma- teix període del 2016. La taxa d’ocupació femenina de la ciutat (69,2%) supera en més de 6 punts la mitjana euro- pea després d’experimentar un augment d’1,1 punts en termes interanuals. Durant el primer semestre del 2018 es percep una certa estabilització de la taxa d’ocupació a Barcelona, mentre que continua l’augment d’aquest indi- cador a Catalunya (69,6%). OBSERVATORI BARCELONA 2018 44 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees. 2017 Taxa d’ocupació Regió (CIUTAT) Taxa d’ocupació (%) femenina (%) 75,8 Alta Baviera (MUNIC) 80,2 77,9 Estocolm (ESTOCOLM) 79,2 73,5 Stuttgart (STUTTGART) 78,3 70,5 Praga (PRAGA) 78,2 73,7 Holanda Nord (AMSTERDAM) 77,5 74,2 Dinamarca (COPENHAGUEN) 76,2 74,4 Oslo (OSLO) 75,8 70,7 Darmstadt (FRANKFURT) 74,9 71,1 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 74,0 68,5 Holanda Sud (ROTTERDAM) 73,8 70,9 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 73,3 67,0 Londres (LONDRES) 73,3 70,2 Gran Manchester (MANCHESTER) 73,0 69,7 Berlín (BERLÍN) 72,8 64,8 Hongria Central (BUDAPEST) 71,9 70,2 Lituània (VÍLNIUS) 70,4 64,5 Mazowsze (VARSÒVIA) 70,1 67,7 Lisboa (LISBOA) 69,3 64,6 Roine-Alps (LIÓ) 68,6 62,8 Irlanda Sud i Est (DUBLÍN) 68,2 62,4 UNIÓ EUROPEA 67,6 59,3 Llombardia (MILÀ) 67,3 63,7 Illa de França (PARÍS) 67,2 63,0 Comunitat de Madrid (MADRID) 66,9 62,8 Catalunya (BARCELONA) 66,9 60,9 País Basc (BILBAO) 65,4 62,4 Viena (VIENA) 65,3 55,7 Espanya 61,1 52,9 Laci (ROMA) 60,9 55,7 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 60,0 50,5 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 56,2 Nota: Població activa d’entre 15 i 64 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2018 45 Mercat laboral i formació Treball a temps parcial a les regions europees l’any 2017 Catalunya presenta unes taxes d’ocupació a temps parcial inferiors a la mitjana europea A Catalunya, la taxa d’ocupació a temps parcial, que me- Taxa de treball a temps parcial a les regions sura el pes de les persones que treballen a temps parcial europees. 2009-2017 (%) sobre el conjunt de persones treballadores, assoleix un valor del 14,3% el 2017, fet que la situa 6 punts per sota de la mitjana de la UE (20,3%), lleugerament per sota de 20,4 20,4 20,4 20,4 20,3 19,2 19,5 20,0 l’espanyola (15%) i molt lluny de les regions que presen- 18,7 ten taxes més elevades (les d’Holanda, Àustria, Alemanya 15,8 15,915,3 15,715,3 15,2 14,5 15,0 o Dinamarca), tot i superar les de regions com París, la 13,9 14,2 14,313,6 13,8 Comunitat de Madrid o Lisboa. Pel que fa a la taxa d’ocu- 13,0 13,412,5 12,3 pació a temps parcial femenina (que en totes les regions 11,6 analitzades és més elevada que la masculina i la total), a Catalunya és del 22,2% i se situa 10,1 punts per sota de 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 la mitjana de la UE (32,3%), 2 punts per sota de l’estatal Catalunya Espanya UE-28 (24,2%) i, novament, lluny de les regions dels països cap- Font: Eurostat davanters (les d’Holanda, Àustria, Alemanya o Dinamar- ca), on el treball a temps parcial voluntari femení és molt elevat. Pel que fa a l’evolució temporal, a partir de l’inici de la crisi, la taxa d’ocupació a temps parcial ha augmentat tant a la Unió Europea i a Espanya com a Catalunya, amb in- crements acumulats des del 2007 que se situen al voltant dels 3 punts percentuals en els tres àmbits territorials. Aquesta tendència és una de les formes que ha adoptat la flexibilització del mercat de treball i, a la major part dels països europeus, ha comportat també un augment del percentatge de treball a temps parcial involuntari. Quant a la ciutat de Barcelona, l’any 2017 presenta una taxa d’ocupació a temps parcial total del 13,3%, molt simi- lar a la de Catalunya (14,3%) i, per tant, inferior a les mit- janes espanyola i de la UE. Pel que fa a la taxa femenina de la ciutat (19,2%), és 3 punts inferior a la catalana, de manera que se situa també per sota de l’estatal i, sobre- tot, de la del conjunt de la UE. OBSERVATORI BARCELONA 2018 46 Mercat laboral i formació Taxa de treball a temps parcial a les regions europees. 2017 Taxa de treball femení Regió (CIUTAT) Taxa treball a temps parcial (%) a temps parcial (%) 70,2 Holanda Nord (AMSTERDAM) 50,1 73,2 Holanda Sud (ROTTERDAM) 48,8 42,4 Viena (VIENA) 29,9 46,5 Darmstadt (FRANKFURT) 28,1 49,4 Stuttgart (STUTTGART) 28,0 37,0 Berlín (BERLÍN) 27,5 42,8 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 27,0 33,8 Dinamarca (COPENHAGUEN) 26,7 40,0 Hamburg (HAMBURG) 25,9 44,0 Alta Baviera (MUNIC) 25,8 38,4 Gran Manchester (MANCHESTER) 25,3 30,2 Oslo (OSLO) 22,7 35,6 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 22,7 29,2 Estocolm (ESTOCOLM) 22,0 32,8 Londres (LONDRES) 21,9 34,1 Roine-Alps (LIÓ) 20,9 31,6 Irlanda Sud i Est (DUBLÍN) 20,7 30,8 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 20,7 32,3 UNIÓ EUROPEA 20,3 31,9 Laci (ROMA) 19,2 32,3 Llombardia (MILÀ) 18,5 27,7 País Basc (BILBAO) 17,2 20,4 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 15,8 24,2 Espanya 15,0 22,2 Catalunya (BARCELONA) 14,3 21,2 Illa de França (PARÍS) 14,2 17,1 Bucaresti -Ilfov (BUCAREST) 13,9 19,0 Comunitat de Madrid (MADRID) 12,9 14,6 Àtica (ATENES) 10,9 16,9 Praga (PRAGA) 10,6 13,3 Lisboa (LISBOA) 10,3 10,6 Lituània (VÍLNIUS) 8,6  9,3 Mazowsze (VARSÒVIA)  6,7  6,7 Hongria Central (BUDAPEST)  4,5 Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2018 47 Mercat laboral i formació La taxa d’atur a les regions europees l’any 2017 La taxa d’atur a Catalunya es redueix, però continua lluny de la mitjana europea El 2017, la recuperació de l’economia de la Unió Europea Taxa d’atur a les regions europees. 2017 ha propiciat que es tanqués l’any amb una taxa d’atur del Taxa d’atur Regió (CIUTAT) Taxa 7,8%, és a dir, 0,9 punts percentuals inferior a la del 2016. femenina (%) d’atur (%) La situació d’atur encara afecta amb especial intensitat 2,1 Praga (PRAGA) 1,7 els territoris del sud d’Europa, com ara Espanya i Cata- 2,0 Alta Baviera (MUNIC) 2,2 lunya, tot i que el seu diferencial respecte a la mitjana eu- ropea decreix respecte al del 2016, després que aquest 3,0 Hongria Central (BUDAPEST) 2,8 indicador hagi experimentat un descens anual de 2,4 i 2,3 2,9 Stuttgart (STUTTGART) 3,0 punts percentuals, respectivament. 2,8 Darmstadt (FRANKFURT) 3,5 3,4 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 3,9 Així, la taxa d’atur a Catalunya assoleix un 13,5% de mitjana 3,7 Gran Manchester (MANCHESTER) 4,0 anual l’any 2017, de manera que se situa 5,7 punts percen- 3,9 Hamburg (HAMBURG) 4,3 tuals per sobre de la mitjana europea i segueix lluny de 4,7 Holanda Nord (AMSTERDAM) 4,6 les principals regions de referència, per bé que continua per sota de la mitjana espanyola (17,3%). Paral·lelament, 4,1 Oslo (OSLO) 4,8 la taxa d’atur femenina registra un 14,4%, 2,5 punts menys 5,8 Londres (LONDRES) 5,4 que la del 2016, tot i que supera la taxa d’atur global. 6,1 Holanda Sud (ROTTERDAM) 5,6 5,5 Estònia (TALLINN) 5,9 El quart trimestre del 2017, la taxa d’atur a Barcelona va 6,5 Dinamarca (COPENHAGUEN) 6,2 assolir un valor del 10% —el més baix des del 2008—, 6,6 Estocolm (ESTOCOLM) 6,5 després de disminuir en termes interanuals per cinquè 6,2 Irlanda Sud i Est (DUBLÍN) 6,6 any consecutiu (-1,6 punts). Amb aquesta evolució des- cendent —que ha continuat els primers trimestres del 4,2 Escòcia del Sud-oest (GLASGOW) 6,7 2018—, la taxa d’atur de la ciutat està més pròxima a la 6,5 Berlín (BERLÍN) 7,1 de la Unió Europea que a l’espanyola. 5,9 Lituània (VÍLNIUS) 7,3 7,5 Roine-Alps (LIÓ) 7,3 Taxa d’atur (%) 8,0 UNIÓ EUROPEA 7,8 7,9 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 7,8 26,4 8,8 Illa de França (PARÍS) 8,8 25,0 24,4 9,9 Lisboa (LISBOA) 9,6 23,4 22,6 22,1 9,0 Viena (VIENA) 10,5 20,1 20,3 19,6 18,6 11,8 Laci (ROMA) 10,8 18,0 17,8 17,3 12,2 País Basc (BILBAO) 11,4 16,2 15,7 12,5 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 12,3 13,5 14,0 Comunitat de Madrid (MADRID) 13,4 10,4 10,8 10,2 14,4 Catalunya (BARCELONA) 13,5 9,6 9,2 9,4 14,9 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 15,0 9,0 9,0 8,5 7,8 19,1 Espanya 17,3 7,0 24,8 Àtica (ATENES) 21,6 2005 2009 2010 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Nota: Població de més de 15 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només Catalunya Espanya UE-28 una mostra seleccionada. Font: Eurostat Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2018 48 Mercat laboral i formació Població treballadora amb estudis universitaris a les regions europees l’any 2017 Més de la meitat de les treballadores a Catalunya tenen estudis universitaris Segons dades d’Eurostat, el 2017 el 45,8% de la població Població treballadora amb estudis universitaris treballadora de Catalunya tenia estudis universitaris, fet a les regions europees. 2017 que suposa un increment de 0,5 punts percentuals res- pecte a l’any anterior Aquest valor se situa clarament per Treballadores Regió (CIUTAT) Total de persones amb estudis treballadores sobre de la mitjana de la Unió Europea (36,1%) i supera universitaris (%) amb estudis també el de regions de referència com Manchester, Mu- universitaris (%) nic, Lió o Berlín, a més de situar-se per sobre de la mitjana 63,8 Londres (LONDRES) 61,6 espanyola (43,2%). 64,8 Oslo og Akershus (OSLO) 59,1 61,9 Regió de Brussel·les-Capital (BRUSSEL·LES) 57,5 El percentatge de treballadores catalanes amb formació 60,4 País Basc (BILBAO) 56,9 universitària supera per tercer any consecutiu el 50% i se situa en el 51,1%, de manera que es manté estable des del 63,3 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 55,8 2015. Així mateix, aquest indicador —novament superior 59,4 Escòcia Est (EDIMBURG) 54,7 al total— es manté molt per sobre del valor de la Unió 58,1 Estocolm (ESTOCOLM) 53,3 Europea (40,1%) i supera també el de les regions euro- 55,6 Illa de França (PARÍS) 53,3 pees de referència esmentades anteriorment, i la mitjana 56,0 Comunitat de Madrid (MADRID) 52,8 espanyola (48,9%). 58,1 Dinamarca (COPENHAGUEN) 51,4 Aquests resultats fan palès l’augment progressiu del nivell 57,4 Irlanda Sud i Est (DUBLIN) 51,4 educatiu en estudis superiors a Catalunya en els darrers 52,7 Viena (AT) (VIENA) 49,4 anys, a partir del qual cal continuar treballant per apropar 51,9 Holanda Nord (AMSTERDAM) 48,5 el nivell d’estudis de la força laboral al de les regions del 51,7 Escòcia Sud-Oest (GLASGOW) 47,0 nord d’Europa. 56,1 Mazowsze (VARSÒVIA) 46,6 46,1 Praga (PRAGA) 46,5 Població treballadora amb estudis universitaris (percentatge sobre ocupació total) 54,4 Lituània (VÍLNIUS) 46,3 51,9 Àtica (ATENES) 46,2 Holanda nord 43,2 51,1 Catalunya (BARCELONA) 45,8 (Amsterdam) 47,1 47,3 Berlín (BERLÍN) 45,2 48,5 48,1 Roine-Alps (LIÓ) 43,5 Irlanda 50,0 48,9 Espanya 43,2 del sud-est 50,0 (Dublín) 51,4 48,1 Bucarest - Ilfov (BUCAREST) 43,2 50,8 Sud-oest (BG) (SOFIA) 42,7 Alta Baviera 39,4 (Munic) 40,5 44,8 Gran Manchester (MANCHESTER) 42,3 41,4 47,0 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 42,3 43,7 Holanda Sud (LA HAIA) 42,0 Catalunya 42,2 (Barcelona) 45,3 37,1 Alta Baviera (MUNIC) 41,4 45,8 44,3 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 38,7 Llombardia 20,3 2013 41,7 Hongria central (BUDAPEST) 38,6 (Milà) 22,6 2016 23,8 41,5 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 36,72017 40,1 UNIÓ EUROPEA 36,1 Font: Eurostat Nota: % sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull una mostra seleccionada de regions de referència. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2018 49 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees l’any 2018 Barcelona és l’única ciutat amb dues institucions docents en el top five dels MBA d’escoles de negocis del continent europeu Segons el rànquing del diari Financial Times sobre els mi- Posicionament en el rànquing europeu llors 100 programes d’MBA a jornada completa, que duu a terme des de fa divuit anys, les escoles barcelonines de negocis IESE i ESADE es posicionen en 3è i 5è lloc en el rànquing europeu, per sobre d’escoles tan reconegudes 3 3 3 3 com l’HEC de París o la Saïd Business School de la Univer- 4 4 4 4 5 5 5 sitat d’Oxford. Això fa que, per primera vegada, Barcelona 6 6 sigui l’única ciutat amb dues institucions docents al top 7 7 7 7 five de les millors escoles de negocis en MBA del continent 8 8 8 8 9 europeu el 2018, i que per sisè any consecutiu es mantin- 10 gui en el Top 10. Així mateix, aquestes dues institucions se situen entre les vint escoles principals a escala mundial, 12 amb l’IESE en l’11è lloc i ESADE en la 20a posició. Respecte 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 als resultats de l’any anterior, l’IESE i ESADE escalen dues i una posicions, respectivament, en el rànquing europeu, IESE Business School ESADE Business School mentre que experimenten un lleuger retrocés d’una i tres Font: Global MBA Ranking, Financial Times. posicions, respectivament, en el mundial. Igualment, segons el rànquing d’MBA a temps complet de Which MBA? de l’any 2018, que publica anualment The Economist Intelligence Unit des de fa quinze anys, l’IESE assoleix la 1a posició en el rànquing europeu i la 6a en el mundial, mentre que ESADE ocupa l’11a plaça europea i la 46a a escala mundial. Aquests indicadors, any rere any, consoliden Barcelona com a ciutat d’excel·lència i pol d’atracció en formació em- presarial dins el panorama internacional. OBSERVATORI BARCELONA 2018 50 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees. 2018 Rànquing europeu Escola de negocis Ciutat Rànquing mundial 1 Insead Fontainebleau 2 2 London Business School Londres 4 3 IESE Business School Barcelona 11 4 University of Cambridge: Judge Cambridge 13 5 Esade Business School Barcelona 20 6 HEC París París 21 7 IMD Lausana 24 8 University of Oxford: Saïd Oxford 27 9 SDA Bocconi Milà 29 10 Alliance Manchester Business School Manchester 36 11 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 37 12 Warwick Business School Coventry 41 13 City University: Cass Londres 46 14 Imperial College Business School Londres 51 15 Universität St Gallen St.Gallen 60 16 Mannheim Business School Mannheim 61 17 Cranfield School of Management Cranfield 61 18 Durham University Business School Durham 64 19 Lancaster University Management School Lancaster 70 20 Edhec Business School Roubaix 75 21 The Lisbon MBA Lisboa 80 22 ESMT - European School of Management and Technology Berlín 88 23 Leeds University Business School Leeds 92 24 WHU Beisheim Düsseldorf 94 25 University College Dublin: Smurfit Dublín 94 26 Essec Business School París 96 27 University of Strathclyde Business School Glasgow 98 Font: Global MBA Ranking 2018. Financial Times. OBSERVATORI BARCELONA 2018 51 Mercat laboral i formació Societat del coneixement Introducció Barcelona ha demostrat ser líder i impulsora en el mo- tració i donar suport, a més d’organitzar conferències viment de ciutats intel·ligents d’àmbit europeu i mundial i esdeveniments en altres àmbits. En el segon cas, per com mostren diversos rànquings que la col·loquen so- exemple, s’ha posat en marxa «The Collider», un progra- vint en posicions capdavanteres. L'informe Smart Cities ma impulsat pel Mobile World Capital Barcelona (MWCB) World de Philips situa Barcelona com a 3a smart city, amb l’objectiu de crear futures empreses tecnològiques només per darrera de Singapur i Londres. A més Juni- i connectar emprenedors i talent per transformar el co- per Research que mesura «quant intel·ligent és una ciu- neixement científic en solucions tecnològiques. tat» segons la mobilitat, la seguretat pública, la salut i la productivitat, situa Barcelona 9a i entra en la selecció de En matèria de talent, el mercat laboral català es carac- les 20 ciutats més intel·ligents del món (la 3a a Europa). teritza per tenir un teixit prou rellevant en sectors d’alt Segons l’àmbit d’estudi, Barcelona es troba entre les valor afegit. El 2017, més de 810.000 persones amb es- deu primeres en mobilitat (5a), productivitat (7a) i salut tudis superiors treballen en l’àmbit de la ciència i la tec- (9a). Resultats en línia amb els del rànquing de ciutats nologia a Catalunya, que s’ha mantingut com la 4a regió intel·ligents Cities in Motion 2017 elaborat per l’IESE que d’Europa amb més població ocupada en manufactures situa la ciutat en la posició 26a d’un total de 165, i queda d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta i és la 6a quant molt ben posicionada en mobilitat i transport (12a), go- a l’ocupació en serveis intensius en coneixement i tecno- vernança (15a) o planificació urbana (16a), per exemple. logia punta. L’ocupació femenina en aquestes activitats representa el 29% del total. Aquests resultats positius La Ciutat Comtal està preparada per tenir un paper relle- es donen en un context en què, segons l’informe Tech vant en l’onada Smart City 3.0 on el concepte va més enllà Cities de 2018 de les consultores Manpower i Experis IT, del lideratge tecnològic o ciutadà i aposta per la cocrea- la ciutat té els salaris més elevats en el sector de les tec- ció ciutadana per vincular creació empresarial i capital nològiques de tota Espanya: dels 35.000 € anuals d’un social, democràcia i inclusió. Així, en el marc del pla «Bar- administrador de sistemes fins als 47.000 € anuals d’un celona ciutat digital 2017–2020, transició cap a la sobi- especialista en ciberseguretat. En aquest aspecte, la rania tecnològica», la ciutat avança i treballa per ser més ciutat ha de trobar l’equilibri entre generar talent propi eficient i eficaç en l’educació digital, la democratització de —amb projectes com la IT Academy de Barcelona Acti- les dades, la millora de la mobilitat urbana, la modernit- va, retenir aquest talent i dissenyar les condicions per zació de l’administració i en la cooperació publicoprivada competir internacionalment. per al seu desenvolupament «intel·ligent». Una competició entre urbs que s’ha vist palesa en els Igualment, la ciutat s’ha consolidat com a pol de l’empre- resultats en l’àmbit de la innovació. A nivell mundial, Bar- nedoria tecnològica i s’ha situat al capdavant de l’eCom- celona passa de la 13a posició el 2017 a la 30a el 2018 merce. Barcelona concentra el 34% de totes les start-ups en l’Innovation Cities Index per la millora de ciutats es- espanyoles, el que implica unes 1.100 start-ups tecnològi- tatunidenques. Tanmateix, a nivell europeu la ciutat se ques, i un 58% de les inversions que s’han fet a Espanya situa 8a i es manté entre les deu primeres amb el segon el 2017. De fet, segons l’Startup Heatmap Europe Report millor resultat de la sèrie històrica en l’àmbit europeu i 2018, Barcelona és la 3a ciutat preferida entre 93 ciu- un potencial notable per a convertir-se en un referent tats europees per establir una start-up. El Digital Startup en sectors com la genòmica, la realitat virtual i augmen- Ecosystem Overview 2017 apunta que l’eCommerce s’en- tada i el blockchain. duu el 24,7% de la inversió, només per darrere del sector mòbil que concentra el 54,6% del total. La fortalesa de Barcelona com a hub tecnològic també està marcada per l’organització de congressos de tecnologia i per la posa- da en marxa de projectes per mantenir actives aques- Barcelona, tes sinergies. En el primer cas, destaca el 4YFN amb un creixement imparable i, gràcies al seu protagonisme, el la 3a ciutat europea 2018 s’ha constituït una nova firma (GSMA 4YFN Event preferida per establir Management) amb l’objectiu de gestionar-ne l’adminis- una start-up OBSERVATORI BARCELONA 2018 55 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2017 Catalunya, 4a regió europea en població ocupada en manufactures i sisena en serveis tecnològics El 2017, Catalunya contínua ocupant el 4t lloc entre les Persones ocupades en serveis intensius en coneixement regions europees amb més població ocupada en manu- i alta tecnologia i persones ocupades en manufactures factures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, amb d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta. 2017 un total de 230 mil persones que treballen en aquests sectors, segons l’Eurostat. Així, el nombre de llocs de tre- Llombardia 411 ball d’aquestes activitats augmenta en 10.000 (un 4,5% (Milà) 135 més que l’any anterior), i es manté en la 4a posició per Alta Baviera 316 segon any consecutiu i queda només per sota de les re- (Munic) 107 gions d’Stuttgart, Llombardia i l’Alta Baviera. Gairebé un Catalunya 230 terç d’aquesta població ocupada són dones (74.100), un (Barcelona) 115 13,1% més que l’any anterior Com a resultat, Catalunya té un pes relatiu de l’ocupació en sectors de manufactures Roine-Alps 174(Lió) 91 d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta del 7%, un per- centatge que la situa a la franja mitjana-alta entre les 319 Sud-Est 80 109 regions europees. Aquestes dades i el pes de la indústria (Dublín) en el Valor Afegit Brut (21,4% el 2017), superior a la mitja- Londres 52 na de la Unió Europea (19,6%) configuren Catalunya com (Londres) 311 un dels territoris del continent amb un potencial impor- Persones ocupades en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana- tant pel desenvolupament de la Indústria 4.0. alta (en milers). Persones ocupades en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia Així mateix, el territori català ocupa el 6è lloc entre les (en milers). regions europees en ocupació en serveis intensius en Font: Eurostat coneixement i alta tecnologia, amb un total de 114.700 persones treballadores el 2017. Respecte a l’any anterior, l’ocupació en aquestes activitats augmenta en 16.500 persones ocupades (un 17%), de manera que Catalunya guanya tres posicions entre les regions europees. Així ma- teix, el pes d’aquestes activitats sobre el total de població ocupada augmenta en 0,4 punts percentuals, fins al 3,5%, un percentatge que se situa en la franja mitjana-alta de les regions europees. La població ocupada femenina en aquestes activitats augmenta un 7,2% respecte al 2016 i se situa en 32.900 dones (el 29% del total). Amb dades de la Seguretat Social, el pes d’aquests sectors sobre el total de llocs de treball a la ciutat de Barcelona arriba al 6,6% el desembre del 2017. OBSERVATORI BARCELONA 2018 56 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees. 2017 Serveis intensius en coneixement i alta Manufactures d’intensitat tecnològica tecnologia alta i mitjana-alta % Persones Dones Total Regió (CIUTAT) % Persones Dones Total ocupades ocupades persones ocupades ocupades persones s/població (milers) ocupades s/població (milers) ocupades ocupada (milers) ocupada (milers) total total 2,2 15 49 Stuttgart (STUTTGART) 19,8 96 435 3,1 40 135 Llombardia (MILÀ) 9,4 109 411 4,2 38 107 Alta Baviera (MUNIC) 12,4 76 316 3,5 33 115 Catalunya (BARCELONA) 7,0 74 230 3,3 16 48 Karlsruhe (KARLSRUHE) 14,4 46 207 1,9 23 107 Istanbul (ISTANBUL) 3,7 43 207 2,4 16 44 Piemont (TORÍ) 10,5 46 190 2,3 15 45 Emília-Romanya (BOLONYA) 9,3 41 183 2,0 10 38 Alta Silèsia (KATOWICE) 9,6 64 181 2,2 18 56 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 7,2 42 180 3,2 29 91 Roine-Alps (LIÓ) 6,1 53 174 3,7 23 76 Darmstadt (FRANKFURT) 8,1 41 164 6,3 109 336 Illa de França (PARÍS) 3,0 45 160 3,7 26 80 Colònia (COLÒNIA) 7,1 35 156 5,0 20 71 Hongria central (BUDAPEST) 6,6 34 94 2,7 14 43 País del Loira (NANTES) 5,8 25 91 4,5 44 112 Masòvia (VARSÒVIA) 3,4 30 84 4,3 15 54 Migdia-Pirineus (TOLOSA) 6,5 19 83 7,8 77 226 Comunitat de Madrid (MADRID) 3,1 28 90 5,7 36 109 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 4,2 27 80 5,5 38 99 Berlín (BERLÍN) 4,0 21 72 9,0 33 113 Berkshire, Comtat de Buckingham i Comtat d’Oxford (OXFORD) 4,9 20 61 3,0 20 58 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 2,8 11 55 6,8 106 311 Londres (LONDRES) 1,1 16 52 5,1 35 122 Laci (ROMA) 2,8 15 66 4,1 13 39 Hamburg (HAMBURG) 5,9 14 56 4,5 14 57 Comtat de Gloucester, Wiltshire i Somerset nord 4,5 10 57 5,7 16 54 Regió capital (COPENHAGUEN) 4,7 17 44 4,5 15 55 Ànglia de l’Est (ÀNGLIA DE L’EST) 4,2 17 50 5,3 21 78 Surrey, East Sussex i West Sussex (BRIGHTON) 3,7 14 53 2,1 9 29 Schleswig-Holstein (KIEL) 4,7 13 67 Nota: La base de dades original conté un total de 281 regions europees, si bé la taula recull les 10 primeres en la matèria i les 20 restants és una mostra seleccionada de regions d'interès. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2018 57 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2017 i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2016 Catalunya, cinquena regió europea en ocupació en ciència i tecnologia Catalunya registra 814.700 persones treballadores amb Població ocupada en ciència i tecnologia estudis superiors dedicades a la ciència i la tecnologia el (en percentatge sobre la població total*) 2017. Aquesta xifra la situa en la 5a posició del rànquing de regions europees per segon any consecutiu, per da- 22,2 rrere només de les de París, Londres, Madrid i Istanbul; i 19,9 21,3 per sobre de les Lió, Milà, Varsòvia, Munic o Berlín, entre 18,7 19,5 17,5 18,6 18,2 altres, segons l’Eurostat. Respecte a l’any anterior, el Prin- 14,3 14,6 cipat augmenta en 26.400 persones ocupades en aquest 13,4 12,5 12,9 13,211,9 sector (un 3,3%). El pes de la població treballadora dedi- 11,7 11,5 10,6 cada a la ciència i la tecnologia en relació amb la població 8,8 8,7 9,1 9,7 9,8 7,8 8,1 total a Catalunya se situa en el 14,6% (14,3% el 2016), un 6,5 percentatge que la col·loca en la franja mitjana-alta entre 4,7 les 319 regions europees. 2000 2005 2010 2012 2013 2014 2015 2016 2017 L’any 2016, la intensitat en recerca i desenvolupament Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) (R+D) al Principat es va situar en l’1,45% del PIB, un valor Nota: Persones treballadores que disposen d’una formació científica de superior al de regions com Londres o la Llombardia, i de nivell superior i estan ocupades com a professionals o tècniques. la mitjana d’Espanya (1,19%). En canvi, Catalunya encara *Població d’entre 15 i 74 anys. està allunyada d’àrees capdavanteres com Copenhaguen, Font: Eurostat Stuttgart o Estocolm, i se situa per sota de la mitjana eu- ropea (2,04%) i de l’objectiu a assolir segons l’estratègia europea per al 2020 (fixat en el 3%). OBSERVATORI BARCELONA 2018 58 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2017, i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2016 Despeses internes Despeses internes Regió (CIUTAT) Persones Persones totals en R+D en el sector treballadores en treballadores en (% PIB) 2016 empresarial en R+D ciència i tecnologia ciència i tecnologia (% PIB) 2016 (en milers) 2017 (en milers) 2017 2,90 1,99 Illa de França (PARÍS)*** 20,7 1.826 1,07 0,50 Londres (LONDRES) 25,4 1.695 1,66 0,94 Comunitat de Madrid (MADRID) 20,5 1.001 Istanbul (ISTANBUL) 8,3 919 1,45 0,83 Catalunya (BARCELONA) 14,6 815 2,77 1,83 Roine-Alps (LIÓ)*** 16,7 792 1,30 0,96 Llombardia (MILÀ) 10,6 788 1,74 0,75 Masòvia (VARSÒVIA)* 19,7 780 4,35 3,33 Alta Baviera (MUNIC)* 20,2 713 0,91 0,34 Andalusia (SEVILLA) 9,5 606 3,54 1,46 Berlín (BERLÍN)* 21,4 588 1,10 0,80 Irlanda del Sud-Est (DUBLÍN)* 17,3 531 2,49 1,52 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)*** 14,1 520 2,79 1,13 Colònia (COLÒNIA)* 15,4 519 1,68 0,67 Laci (ROMA) 11,5 510 6,17 5,71 Stuttgart (STUTTGART)* 16,4 508 3,13 2,48 Darmstadt (FRANKFURT)* 16,9 507 2,03 1,08 Holanda Sud (ROTTERDAM)** 18,2 498 1,75 1,31 Düsseldorf (DÜSSELDORF)* 12,6 494 1,76 0,80 Holanda Nord (AMSTERDAM)** 22,2 471 3,78 2,82 Estocolm (ESTOCOLM)* 27,1 462 0,53 0,35 Alta Silèsia (KATOWICE) 12,7 427 1,49 1,19 Surrey, East Sussex i West Sussex (BRIGHTON) 20,2 423 Ankara (ANKARA) 10,5 420 1,15 1,15 Àtica (ATENES)* 14,3 414 0,99 0,41 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 11,1 413 1,77 1,35 Hongria Central (BUDAPEST) 18,0 409 3,67 2,30 Berkshire, comtat de Buckingham i comtat d’Oxford (OXFORD) 23,0 392 1,23 0,79 País del Loira (NANTES)*** 14,2 379 0,91 0,44 Nord-Pas-de-Calais (LILLE)*** 12,8 377 Nota: persones treballadores que disposen d’una formació científica de nivell superior i estan ocupades com a professionals o tècniques. La despesa interna inclou despeses en capital, corrents i laborals (tant d’investigadors com de personal administratiu) vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB. * Dades del 2015 per a les despeses internes en R+D (total i empresarial). ** Dades del 2016 per a les despeses internes en R+D i 2014 per les empresarials. *** Dades del 2013 per a les despeses internes en R+D (total i empresarial). Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2018 59 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica l’any 2017 Barcelona és divuitena entre les ciutats del món i cinquena a Europa Barcelona, amb 18.167 publicacions científiques, se situa Posicionament de Barcelona en producció científica com a 5a ciutat d’Europa i 18a del món en producció (posicionament de Barcelona als rànquings mundial i europeu) acadèmica científica segons el Knowledge Cities Ranking 2017, elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions 4 4 de la UPC. La Ciutat Comtal incrementa el nombre de 5 5 5 5 56 6 7 7 publicacions en un 3,9% respecte l’any anterior, fet que li permet mantenir la posició 18a en el rànquing mundial 1013 12 11 i la 5a en el rànquing europeu. Barcelona presenta una 15 17 quantitat de publicacions superior a la de ciutats tan re- 18 18 18 llevants com les de Hong Kong, Berlín, Cambridge (Regne 21 20 Unit) o Oxford, tot i que segueix sent àmpliament supe- rada per les ciutats capdavanteres del rànquing (Pequín, Londres o Xangai). 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Paral·lelament, de les 269 Advanced Grant concedides a Rànquing mundial Rànquing europeu investigadors l’any 2017 per part del Consell Europeu d’In- Font: Elaboració del CPVS de la UPC a partir de les dades del SCI vestigació, vuit han estat per a institucions catalanes, cosa (Science Citation Index). que representa gairebé la meitat (44,4%) de les beques concedides a l’Estat espanyol (18). OBSERVATORI BARCELONA 2018 60 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica. 2017 Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Publicacions mundial 2016 mundial 2017 europeu 2017 2017* 1 Pequín 1 84.538 2 Londres 2 1 45.602 3 Xangai 3 41.901 4 Nova York 4 36.984 5 Boston 5 35.885 6 Seül 6 34.699 8 Tòquio 7 33.623 7 París 8 2 33.373 9 Madrid 9 3 20.652 11 Moscou 10 4 19.765 12 Chicago 11 19.457 13 Baltimore 12 19.451 14 Filadèlfia 13 18.873 10 Cambridge (EEUU) 14 18.838 15 Houston 15 18.790 16 Toronto 16 18.465 17 Los Angeles 17 18.325 18 Barcelona 18 5 18.167 19 São Paulo 19 17.706 20 Melbourne 20 17.312 21 Roma 21 6 16.927 22 Milà 22 7 16.020 24 Singapur 23 15.646 23 Berlin 24 8 15.365 26 Hong Kong 25 15.231 25 Cambridge (RU) 26 9 14.408 28 Mont-real 27 14.001 29 Oxford 28 10 13.873 27 Munic 29 11 13.665 30 San Francisco 30 13.596 31 Amsterdam 31 12 12.906 *Dades provisionals de setembre del 2018 Font: Universitat Politècnica de Catalunya-Centre de Política de Sòl i Valoracions. http://www-cpsv.upc.es/KnowledgeCitiesRanking/ OBSERVATORI BARCELONA 2018 61 Societat del coneixement Innovació a ciutats del món l’any 2018 Barcelona se situa com a la 8a ciutat més innovadora d'Europa i la 30a del món Segons la desena edició de l’Innovation Cities Index 2018, Posicionament de Barcelona Barcelona es posiciona en innovació com la 8a d’Europa i la 30a ciutat del món entre 500 ciutats analitzades per la consultora 2thinknow. En un rànquing a nivell mundial 5 8 encapçalat per Tòquio i seguit per Londres, San Francisco 13 13 i Nova York, Barcelona cau 17 posicions respecte a l’any passat per la notable millora de diverses ciutats estatu- 25 27 27 nidenques (destaquen Chicago, San Diego o Seattle). En 30 l’àmbit europeu, Barcelona es manté entre les deu ciutats més innovadores darrere de París, Berlin o Estocolm. La ciutat ha destacat per escalar posicions capdavanteres en pocs anys i, tot i passar de la 5a posició a la 8a en un any, 56 56 aquest es el segon millor resultat de la sèrie al continent 2012/13 2014 2015 2016/17 2018 europeu. L’índex classifica les ciutats en quatre categories per a la innovació segons la puntuació en 162 indicadors Rànquing mundial Rànquing europeu que mesuren les condicions propícies per a la creació Font: Innovation CitiesTM Index. 2thinknow. d’innovació a l’urbs. Barcelona és a la categoria superior «Nexus», juntament amb 52 ciutats més; a continuació se- gueixen les categories «Hub», «Node» i «Upstart». Aquests 162 indicadors s’agrupen en 31 segments que cobreixen totes les funcions econòmiques, industrials i socials d’una economia, que es resumeixen en tres factors: cultural, in- fraestructura humana i mercats interconnectats. Paral·lelament, segons l’State of European Tech 2017 —l’in- forme sobre tendències tecnològiques elaborat per la fir- ma britànica d’inversió Atomico, Barcelona se situa en la 10a posició d’entre les 30 principals ciutats europees per al desenvolupament del blockchain. En una classificació encapçalada per Londres amb 914 projectes vinculats al blockchain, París (298) i Moscou (més de 200), Barcelona entra al rànquing amb 88 projectes per darrere de Mu- nic (89) i per davant de Varsòvia (78). Igualment, la Ciutat Comtal destaca per posseir un ecosistema actiu en ma- tèria de criptomonedes, juntament amb Berlin, París o Lisboa. La ciutat apareix com acollidora d’una comunitat tecnològica força activa amb un 29,4% del total d’Espanya, que a més té un alt compromís amb les reunions i activi- tats vinculades a la tecnologia. En dos anys, ha passat de 20.981 assistents a quasi 50.000 assistents el 2017, el que la situa dins de les deu ciutats principals amb més partici- pants en meetings tecnològics. OBSERVATORI BARCELONA 2018 62 Societat del coneixement Índex de ciutats innovadores Ciutat Rànquing mundial 2018 Ciutat Rànquing europeu 2018 Tòquio 1 Londres 1 Londres 2 París 2 San Francisco – San José 3 Berlín 3 Nova York 4 Amsterdam 4 Los Angeles 5 Viena 5 Singapur 6 Munic 6 Boston 7 Estocolm 7 Toronto 8 Barcelona 8 París 9 Manchester 9 Sydney 10 Oslo 10 Chicago 11 Madrid 11 Seül 12 Copenhaguen 12 Dallas-Fort Worth 13 Milà 13 Berlín 14 Hamburg 14 Seattle 15 Hèlsinki 15 Melbourne 16 Roma 16 Houston 17 Moscou 17 Amsterdam 18 Dublín 18 Viena 19 Istanbul 19 Atlanta 20 Frankfurt 20 Munic 21 Stuttgart 21 Mont-real 22 Atenes 22 San Diego 23 Praga 23 Washington DC 24 Düsseldorf 24 Vancouver 25 Lió 25 Miami 26 Leipzig 26 Hong Kong 27 Colònia 27 Estocolm 28 Budapest 28 Austin 29 Brusel·les 29 Barcelona 30 Zuric 30 Font: Innovation Cities™ Index 2018. 2thinknow. www.innovation-cities.com OBSERVATORI BARCELONA 2018 63 Societat del coneixement Ciutats europees preferides per ubicar una nova start-up l’any 2018 Barcelona se situa com a la tercera ciutat preferida d’Europa per iniciar una start-up Segons la tercera edició del Startup Heatmap Europe Re- darrere de Londres i quasi un 50% de les cerques estan port, un 20% dels fundadors i fundadores d’start-ups es- vinculades a l’entorn empresarial de la ciutat. Quant al colliria Barcelona si haguessin d’encetar de nou un pro- turisme, ocupa la 2a posició per darrera de Londres i el jecte empresarial, el que fa que es mantingui per segon 41% de les cerques se centren en l’allotjament. Finalment, any consecutiu en la 3a posició d’entre 93 ciutats europe- pel que fa al talent, la ciutat es classifica 2a després de es. En primer lloc, es troba Londres, ciutat on un 41% de Londres i el 43% del total de cerques es fan en relació les persones enquestades iniciaria una activitat empre- amb els estudis. sarial demà i de la qual es valora especialment l’accés al capital. En segon lloc, se situa Berlin, ciutat citada per un 40% de les persones enquestades i on es destaca la qua- Els 10 primers Startup Hubs d'Europa litat de l’entorn empresarial. Respecte a la primera edició, Barcelona no ha variat en posicions, però sí en vots. Men- Rànquing 2017 Ciutat Rànquing 2018 tre el 2016 un 7% dels fundadors escollirien la ciutat, en 1 Londres 1 dos anys ha augmentat fins al 20%. A força distància de la 2 Berlín 2 resta, la ciutat és capdavantera en eCommerce start-ups i 3 Barcelona 3 plataformes de consumidor. 4 París 4 8 Lisboa 5 Aquests resultats es basen en una enquesta anual a fun- 5 Amsterdam 6 dadors d’start-ups i membres de la comunitat tecnològica, 9 Munic 7 en resposta a la pregunta «on començarien una empresa demà» i tenen l’opció de votar tres ciutats europees de la 10 Milà 8 seva elecció considerades start-up hubs segons diversos 20 Zuric 9 factors com l’accés al capital, talent o costos entre altres. 11 Copenhaguen 10 En aquesta edició van participar més de 1.500 persones. Font: Startup Heatmap Europe - Atomico. Altres resultats remarcables de l’estudi de la consultora Atomico són el 4t lloc de Barcelona en l’obtenció de finan- çament per a start-ups, amb 722 milions de dòlars el 2017, així com la 14a posició en nombre de desenvolupadors professionals. La popularitat de la ciutat també queda palesa en el Digi- tal City Index elaborat per Bloom Consulting. El 2017 Bar- celona puja una posició i se situa com la segona ciutat d’Europa més cercada a internet només per darrera de Londres i per davant de ciutats referents com París o Ber- lín. L’índex recull la quantitat total de cerques realitzades per ciutadans de tot el món cap a una ciutat determinada i cobreix una mostra total de 136 ciutats. Les cerques a internet es classifiquen segons tres àmbits: inversió, tu- risme i talent. Segons aquests tres àmbits, Barcelona se situa com la 4a ciutat més cada en matèria d’inversió per OBSERVATORI BARCELONA 2018 64 Societat del coneixement Percentatge de persones emprenedores que citen la ciutat per ubicar una nova start-up (amb un màxim de 3 vots per emprenedor) Londres 41% Berlín 40% Barcelona 20% París 20% Lisboa 12% Amsterdam 12% Munic 6% Milà 6% Zuric 6% Copenhaguen 6% Font: Startup Heatmap Europe - Atomico. OBSERVATORI BARCELONA 2018 65 Societat del coneixement Turisme Introducció El sector turístic ha continuat sent, el 2017, un dels Les principals vies d’entrada dels turistes interna- motors principals de l’activitat de la ciutat de Barce- cionals a la ciutat també han patit una certa desacce- lona, i el balanç de l’activitat turística ha estat positiu leració en el ritme de creixement de l’activitat, però en el conjunt de l’any. Així, el nombre de turistes que continuen registrant xifres rècord. D’una banda, l’ae- pernocten en hotels a Barcelona ha arribat gairebé a roport de Barcelona —el Prat registra un nou rècord 7,7 milions (7.656.747 turistes), una xifra que repre- de trànsit i supera el llindar dels 47 milions de per- senta un increment del 2,3% respecte al 2016; i les sones passatgeres, però modera el creixement du- pernoctacions hoteleres han augmentat un 0,5%, fins rant el 2017 respecte a l’any anterior (7,1% davant a les 19.688.076. En un any complicat per l’atemptat de l’11,2%), segons les dades de l’Airport Traffic Re- terrorista del mes d’agost i el conflicte polític que es port. Malgrat aquesta pèrdua d’empenta en el ritme va viure al mes d’octubre, i després d’una etapa forta- de creixement del nombre de persones passatgeres, ment expansiva, l’activitat turística entra en una fase l’aeroport del Prat és el 2n aeroport europeu que d’evolució més moderada. més creix entre els deu principals. D’altra banda, pel que fa al trànsit d’origen i destinació de creuers, La bona posició de la ciutat de Barcelona com a des- el Port de Barcelona es manté com a principal port tinació del turisme internacional queda reflectida en d’Europa i de la Mediterrània per dissetè any conse- els principals rànquings de referència del sector Així, cutiu, però baixa una posició en el rànquing mundial, el 2017, i per segon any consecutiu, Barcelona manté en ser superat pel de Xangai, i se situa com a 5è del la posició 23a entre les urbs del món preferides pels món, segons les estadístiques de MedCruise. Al llarg visitants internacionals i la 6a d’Europa, segons l’infor- del 2017, han passat 2,71 milions de creueristes pel me Top Cities Destination Ranking 2017 d’Euromonitor Port de Barcelona, una xifra que estableix un nou International. Quan es té en compte el total de turis- rècord i que és un 1,1% més alta que l’any anterior. tes (internacionals i nacionals), Barcelona perd una posició en el rànquing de ciutats europees amb més pernoctacions l’any 2017 en ser superada per Madrid i ocupa la 6a posició per darrere de Londres, París, Berlín, Roma i Madrid, segons l’European Cities Marke- ting Benchmarking Report 2018. En l’àmbit del turisme de reunions, Barcelona és una ciutat consolidada, amb unes xifres de delegats i de reunions celebrades que augmenten el 2017 respecte a l’any anterior (el 8,1% en reunions i el 14,2% en el nombre de dele- gats). Com ha passat els darrers anys, el Mobile World Congress, celebrat entre el final del febrer i l’inici del El sector turístic març, ha estat l’activitat principal del turisme de reuni- a Barcelona continua ons, amb 108.000 delegats, una xifra superior a la del contribuint de manera 2016 (101.000). Força per darrere, cal destacar l’ESC positiva a l’activitat Congress 2017, organitzat per l’Associació Europea de Cardiologia, amb 31.680 delegats. de la ciutat OBSERVATORI BARCELONA 2018 69 Turisme Principals aeroports europeus per volum de persones passatgeres l’any 2017 L’aeroport de Barcelona es manté en el setè lloc entre els principals aeroports europeus Durant l’any 2017, l’aeroport de Barcelona —el Prat ha as- l’aeroport de Copenhaguen fins al 38,4% d’Antalya. El solit un nou rècord de trànsit amb 47.284.500 persones Prat, amb un creixement anual del 7,1% (3,1 milions de passatgeres. El Prat és el 2n aeroport que més ha crescut persones més) és el 9è aeroport que més ha crescut el del Top 10 europeu el 2017, només per darrere d’Amster- 2017 dels 25 aeroports principals d’Europa i el 2n del dam, i ha passat de 44,2 milions de persones el 2016 a Top 10. El trànsit internacional ha estat el motor princi- 47,3 milions el 2017, un 7,1% més, segons les dades de pal de creixement del Prat el 2017, amb 34,6 milions de l’Airport Traffic Report. Com a conseqüència d’aquesta evo- persones passatgeres (gairebé tres quartes parts del to- lució, l’aeroport de Barcelona es manté en el 7è lloc del tal) i un augment del 6,9% respecte del 2016. En aquest rànquing europeu per volum de persones passatgeres, segment, destaca l’evolució del trànsit intercontinental només per darrere de Londres-Heathrow, París-Roissy, (de fora d’Europa), que, amb un increment del 18,5%, Amsterdam, Frankfurt, Istanbul i Madrid. assoleix la xifra de 4,7 milions de persones passatgeres el 2017. No obstant això, el trànsit aeri interior ha cres- L’evolució anual del trànsit de persones passatgeres ha cut més que l’internacional en termes relatius: el 7,7% estat positiva en els 25 aeroports principals d’Europa, (905.000 persones més) fins a 12,7 milions de persones amb l’excepció de l’aeroport de Roma-Fiumicino (-1,1%). passatgeres (el 27% del total de l’aeroport del Prat). L’increment, però, ha estat heterogeni: des del 0,5% de Persones passatgeres (milions) 68,5 63,7 58,2 52,5 54,9 7 47,3 49,7 51,0 47,7 47,4 7 44,2 44,646,0 44,1 45,2 40,9 42,343,5 38,3 38,6 39,7 10 39,7 37,7 33,9 34,5 34,7 9 34,3 9 35,1 10 35,2 10 37,5 30,7 9 28,6 9 29,9 32,7 9 30,1 32,6 10 29,1 9 27,1 9 27,3 21,7 23,8 22,2 19,6 19,2 18,9 19,2 19,3 17,5 18,5 18,8 17,9 18,4 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Barcelona (BCN) Amsterdam (AMS) Munic (MUC) Nota: L’any 2010, l’aeroport de Barcelona va baixar una posició per l’en- X Posició de Barcelona en el rànquing Milà (MXP) trada de l’aeroport d’Istanbul a l’estadística de l’ACI. Si no hagués estat per això, hauria mantingut la 9a posició. Font: Airport Traffic Report. Airports Council International, ACI Europe i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2018 70 Turisme Principals aeroports per volum de persones passatgeres. 2017 Ciutat (aeroport) Variació 2017/2016 (%) Persones passatgeres 2017 1 Londres Heathrow (LHR) 3,0 78.010.074 2 París Roissy (CDG) 5,4 69.472.922 3 Amsterdam (AMS) 7,7 68.515.425 4 Frankfurt (FRA) 6,1 64.500.386 5 Istanbul (IST) 6,0 63.727.448 6 Madrid (MAD) 5,9 53.402.506 7 Barcelona (BCN) 7,1 47.284.500 8 Londres-Gatwick (LGW) 5,7 45.554.606 9 Munic (MUC) 5,5 44.573.176 10 Roma-Fiumicino (FCO) -1,1 41.281.749 11 Moscou-Xeremétievo (SVO) 17,1 39.837.650 12 París-Orly (ORY) 2,6 32.040.890 13 Istanbul-Sabiha Gökçen (SAW) 6,1 31.385.841 14 Moscou-Domodédovo (DME) 7,6 30.657.854 15 Dublín (DUB) 6,0 29.582.321 16 Zuric (ZHR) 6,2 29.383.196 17 Copenhaguen (CPH) 0,5 29.177.833 18 Palma de Mallorca (PMI) 6,5 27.970.655 19 Manchester (MAN) 8,5 27.810.674 20 Oslo (OSL) 6,5 27.475.749 21 Lisboa (LIS) 18,8 26.663.385 22 Estocolm-Arlanda (ARN) 7,9 26.622.916 23 Antalya (AYT) 38,4 25.931.659 24 Londres-Stansted (STN) 6,5 25.902.830 25 Brussel·les (BRU) 13,6 24.775.370 Font: Airport Traffic Report 2017. Airports Council International i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2018 71 Turisme Turistes internacionals a ciutats del món l’any 2017 Barcelona és la 6a destinació turística internacional a Europa i la 23a al món per segon any consecutiu Per segon any consecutiu, Barcelona se situa com la 6a ciu- Turistes internacionals en ciutats del món. 2017 tat d’Europa i la 23a del món en arribades de turistes inter- nacionals sobre un total de 100 ciutats, segons l’informe Ciutat Variació Turistes 2017/2016 (%) internacionals Top Cities Destination Ranking 2017, WTM London Edition 2017 (milers) d’Euromonitor International. El nombre de turistes interna- cionals que han escollit Barcelona com a destinació turís- 1 Hong Kong -3,2 25.695,8 tica s’ha situat en 7,6 milions l’any 2017, un 8,3% més que 2 Bangkok 9,5 23.270,6 l’any anterior. Aquesta xifra de turistes situa Barcelona per 3 Londres 3,4 19.842,8 davant de Moscou, Pequín o Los Angeles a escala mundial, i 4 Singapur 6,1 17.618,8 d’Amsterdam, Viena o Budapest a escala europea. La Ciutat 5 Macau 5,9 16.299,1 Comtal manté la posició en el rànquing mundial respecte a 6 Dubai 7,7 16.010,0 l’any anterior, i també en el rànquing europeu, només per 7 París -0,9 14.263,0 darrere de Londres, París, Roma, Istanbul i Praga. 8 Nova York 3,6 13.100,0 Paral·lelament, segons l’European Cities Marketing Bench- 9 Shenzhen 3,1 12.962,0 marking Report 2018, Barcelona és la 6a ciutat europea 10 Kuala Lumpur 4,5 12.843,5 amb més pernoctacions de turistes l’any 2017, per dar- 11 Phuket 14,0 12.079,5 rere de Londres, París, Berlín, Roma i Madrid, i perd una 12 Delhi 37,7 10.257,0 posició respecte a l’any passat en ser superada per Ma- 13 Tòquio 4,8 9.713,5 drid. Si la mesura són les pernoctacions de turistes inter- 14 Roma 1,8 9.565,5 nacionals, però, la Ciutat Comtal se situa en 5a posició, per darrere de Londres, París, Roma i Praga. Finalment, 15 Taipei 1,0 9.318,9 segons la darrera edició de la classificació Global Destina- 16 Guangzhou 5,3 9.075,5 tion Cities Index de Mastercard, Barcelona és la 20a ciutat 17 Mumbai 23,5 8.884,9 del món quant a la despesa dels visitants internacionals. 18 Mecca 9,8 8.745,0 19 Istanbul -5,8 8.642,3 20 Praga 4,5 8.550,7 Turistes internacionals 21 Miami 3,1 8.075,8 (milions) 22 Seül -14,9 7.659,1 23 Barcelona 8,3 7.624,1 15,2 15,0 15,0 14,3 24 Pattaya 4,2 7.313,514,2 25 Xangai 4,3 7.201,2 9,7 26 Milà 2,8 6.882,5 9,5 9,4 9,5 27 Las Vegas -0,8 6.687,8 8,1 8,4 8,6 8,6 8,7 23 7,0 23 7,6 25 6,6 6,3 6,5 28 Amsterdam 3,6 6.570,45,9 26 5,9 5,6 5,7 5,9 23 5,4 25 5,5 29 Antalya 4,6 6.457,416 5,1 520,3 5,2 4,0 4,2 4,2 30 Viena 3,0 6.043,7 Nota: Les arribades internacionals inclouen tant les persones visitants estran- 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 geres que arriben a la ciutat com a primer punt d’entrada com les persones que arriben a la ciutat a través d’un altre punt d’entrada. Per «visitant» s’entén la persona que s’està a la ciutat almenys 24 hores i menys Barcelona Amsterdam París Roma de 12 mesos, i que s’allotja en un establiment privat o col·lectiu. X Posició de Barcelona al rànquing mundial Se n’exclouen les persones viatgeres d’un dia (excursionistes) i turistes domèstics. Font: Top 100 City Destinations Ranking. WTM London 2017 Edition. Font: Top Cities Destination Ranking. Euromonitor International. Euromonitor International. OBSERVATORI BARCELONA 2018 72 Turisme Creuers als principals ports europeus l’any 2017 El Port de Barcelona assoleix un nou rècord de creueristes i manté el seu lideratge a Europa El Port de Barcelona manté el lideratge per dissetè any Creueristes als principals ports de la Mediterrània. consecutiu com a principal port base de la Mediterrània 2017 i d’Europa en trànsit de creueristes. A més, el 2017 asso- leix un nou rècord de creueristes amb 2,7 milions de per- Ciutat Variació Persones2017/2016 (%) passatgeres sones, segons les estadístiques de MedCruise. No obs- 2017 (milers) tant això, a escala mundial el Port de Barcelona se situa 1 Barcelona 1,1 2.712 com a 5è port base i perd una posició en ser superat pel 2 Civitavecchia -5,8 2.204 port de Xangai —que augmenta un espectacular 61,3% el 3 Palma 8,0 1.858 nombre de creueristes respecte a l’any anterior. Les tres 4 Marsella -6,9 1.487 primeres posicions continuen ocupades pels tres grans 5 Venècia -11,1 1.428 enclavaments portuaris de Florida (Miami, Port Canaveral i Port Everglades), segons la revista Cruise Insight (tardor 6 El Pireu 3,5 1.056 del 2018). 7 Nàpols -29,0 927 8 Gènova -9,1 925 El nombre de creueristes que ha passat pel Port de Bar- 9 Savona -6,1 854 celona al llarg del 2017 ha augmentat un 1,1% respecte 10 Valletta 13,9 778 a l’any anterior Al contrari del que ha passat els dos anys 11 Dubrovnik -10,0 749 anteriors, aquest lleuger increment s’ha produït gràcies 12 Livorno -13,5 699 al creixement de passatgers en trànsit (del 12,2%, fins a arribar gairebé a 1,3 milions de persones), mentre que 13 Mykonos -3,3 699 el nombre de passatgers que han embarcat o desem- 14 Corfu -9,2 680 barcat a Barcelona s’ha reduït (al voltant del -7%). L’es- 15 Santorini -20,8 621 tacionalitat de la demanda en el mercat de creuers és 16 Katakolon 12,3 567 encara molt marcada, amb mínims de passatgers durant 17 Kotor (Montenegro) 0,7 541 els mesos d’hivern (sobretot al gener i al febrer) i màxims Font: Cruise Insight, tardor 2018 en els mesos d’estiu (del juliol a l’octubre). Tanmateix, l’augment relatiu de creueristes ha estat més elevat en Creueristes (milions de persones passatgeres) el conjunt de mesos considerats de temporada baixa —gener, febrer, març, novembre i desembre— amb un 1 2,66 1 2,68 1 2,71 creixement anual del 13% enfront de la resta de l’any que 1 2,60 ha acumulat un descens del 2% 1 2,54 1 2,35 1 1 2,41 1 2,36 2,00 1,96 1,79 1,82 1,86 1,78 1,73 1,62 1,61 1,59 1,61 1,55 1,58 1,49 1,54 1,43 1,34 1,15 1,20 1,30 1,06 0,98 1,09 1,06 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Barcelona El Pireu (Atenes) Venècia Palma de Mallorca X Posicionament de Barcelona al rànquing mediterrani Font: Cruise Insight. MedCruise i Ports de l’Estat OBSERVATORI BARCELONA 2018 73 Turisme Preus i costos Introducció El darrer any es confirma l’evolució ascendent dels forma que la bretxa salarial de gènere a Barcelona preus dels lloguers a la ciutat de Barcelona, tant d’ofi- va ser del 21,8%, lleugerament inferior a la d’anys cines com del sòl logístic i l’habitatge, que ja es va ini- anteriors (22,8% al 2015). Aquesta bretxa salarial és ciar el 2015 amb la recuperació econòmica. El 2017, inferior a la de Catalunya i Espanya (25,3% i 24,4% a més, se suma que la inflació ha estat del 2,1% a la respectivament). província de Barcelona, després de tres anys de crei- xements propers a zero. Malgrat aquesta tendència Pel que fa a la fiscalitat, des del 2016 que va entrar alcista, el conjunt de rànquings que incorpora aquest en vigor la segona baixada del tipus impositiu de capítol mostren que Barcelona és una ciutat que con- l’impost de societats, del 28% al 25%, no hi ha hagut tinua sent competitiva en termes de costos a escala canvis significatius en la pressió fiscal a les empre- mundial, atès que té un nivell de preus i salaris que ses, que se situa encara per sobre la mitjana euro- se situen a la franja mitjana-baixa del conjunt de les pea. Pel que fa al tipus de les cotitzacions socials, grans ciutats europees, la qual cosa afavoreix el seu Espanya es caracteritza per tenir un tipus baix en atractiu com a ciutat per fer-hi negocis. les cotitzacions que paga la persona treballadora en comparació amb la resta de països europeus i, El 2018 és el primer any en què s’observa una evolu- per contra, un tipus superior en les cotitzacions que ció a l’alça clara del cost de la vida a Barcelona en el paga l’empresa, si bé ambdues cotitzacions sumades rànquing mundial des de l’inici de la crisi econòmica, fan que el tipus mitjà se situï força en línia amb la segons Mercer Human Resource Consulting. Tanma- mitjana europea. teix, si la comparació es fa amb altres ciutats europe- es que comparteixen l’euro (28 ciutats), Barcelona es manté en la 14a posició en el rànquing de ciutats amb un cost de la vida més alt, igual que l’any 2017. Aquest fet s’explica perquè, malgrat que el nou escenari d’ex- pansió econòmica està fent augmentar els preus de consum, els preus de l’habitatge i els preus del lloguer a Barcelona, aquests increments s’han produït també a altres ciutats europees comparables, fet que li ha permès mantenir la mateixa posició en el rànquing. Segons l’estadística per al 2018 duta a terme per UBS, el nivell salarial a Barcelona continua situat en la ban- da mitjana-baixa quan es compara amb altres ciutats europees, ja que només és superior al de ciutats com Barcelona ara Lisboa, Atenes, Praga o Budapest, però està for- experimenta ça per sota del que tenen altres ciutats similars com una evolució alcista ara Dublín, Munic, Amsterdam o Milà. En comparació dels preus, amb tres anys enrere, la situació no ha variat, perquè en línia amb l’augment salarial que s’ha produït a Barcelona està en línia amb el que ha tingut lloc a altres ciutats del l’entorn europeu món. Des de la perspectiva de gènere, cal esmentar que el 2016 el salari de les dones va ser de 25.669 euros/any i el dels homes de 32.819 euros/any, de OBSERVATORI BARCELONA 2018 77 Preus i costos Cost de la vida en ciutats del món l’any 2018 Barcelona puja posicions en el rànquing de ciutats amb cost de la vida més alt Segons l’estudi Worldwide Cost of Living Survey de Mercer, Posicionament de Barcelona elaborat a partir de l’anàlisi de més de 200 productes i serveis bàsics de 209 ciutats del món, Barcelona puja 42 posicions en el rànquing de ciutats amb un cost de la vida 11 11 més alt el 2018 (passa de la posició 121a a la 79a) i se 12 situa en una posició similar a la que tenia els anys 2012, 31 38 2013 i 2014. El 2018 és el primer any en què s’observa 49 14 14 14 14 14 una evolució clara a l’alça del cost de la vida a Barcelona 15 en el rànquing mundial des de l’inici de la crisi econòmica, 71 16 79 un fet que té a veure amb l’augment de la inflació i dels 85 84 preus de l’habitatge i també amb l’apreciació de l’euro que s’ha produït el 2017 i primera part de 2018 —ja que la 110 121 comparativa es fa en relació amb Nova York i, per tant, en 124 dòlars americans. 2008 2009 2010 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Tanmateix, si la comparació es fa amb altres ciutats euro- Rànquing mundial Rànquing zona euro pees que comparteixen l’euro (28 ciutats), Barcelona es Nota: Les dades del 2011 no apareixen al gràfic perquè no estan disponibles manté en la 14a posició en el rànquing de ciutats amb un per fer el rànquing europeu. cost de la vida més alt, igual que l’any 2017. Així, la ciutat Font: Worldwide Cost of Living Survey, City Ranking. Mercer Human Resource de Barcelona manté una posició que ja va ocupar els anys Consulting. 2012, 2013 i 2014. Aquest fet s’explica perquè, malgrat que el nou escenari d’expansió econòmica està fent aug- mentar els preus de consum, els preus de l’habitatge i els preus del lloguer a Barcelona, aquests increments s’han produït també a altres ciutats europees comparables, fet que li ha permès mantenir la mateixa posició en el ràn- quing. OBSERVATORI BARCELONA 2018 78 Preus i costos Cost més baix Cost més alt Cost de la vida a ciutats del món Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Ciutat Rànquing 2017 2018 2017 2018 2 Hong Kong 1 19 Dubai 26 3 Tòquio 2 24 Taipei 27 4 Zuric 3 21 San Francisco 28 5 Singapur 4 24 Sydney 29 6 Seül 5 37 Tianjin 29 1 Luanda 6 46 Chengdu 31 8 Xangai 7 66 Dublín 32 15 N’Djamena 8 71 Milà 33 11 Pequín 9 62 París 34 10 Berna 10 23 Los Angeles 35 7 Ginebra 11 45 Tsingtao 36 12 Shenzhen 12 17 Kinshasa 37 9 Nova York 13 42 Shenyang 38 27 Copenhaguen 14 78 Viena 39 18 Guangzhou 15 22 Abu Dhabi 40 16 Tel Aviv 16 34 Nagoya 41 13 Moscou 17 28 Lagos 42 32 Libreville 18 57 Ashgabat 43 30 Brazzaville 19 70 Yaounde 43 29 Londres 19 52 Riyadh 45 13 Victòria 21 80 Roma 46 42 Nouméa 22 48 Oslo 47 20 Osaka 23 84 Bangui 48 42 Abidjan 24 35 St. Petersburg 49 32 Nanquín 25 121 Barcelona 79 Font: Cost of Living Survey, City Ranking 2018, Mercer Human Resource Consulting OBSERVATORI BARCELONA 2018 79 Preus i costos Impost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món l’any 2018 El tipus general d’IVA es manté en la franja mitjana quan es compara amb els països europeus Espanya continua a la banda mitjana-alta d’Europa pel Units, l’Argentina i Bèlgica, i variacions a l’alça a l’Índia i que fa als tipus impositius de les principals figures fiscals, Corea del Sud, entre d’altres. Finalment, si es comparen segons la comparativa publicada per KPMG. D’una banda, els tipus mitjans de les cotitzacions a la Seguretat Social, el tipus d’IVA del 21% se situa per sota dels països nòrdics s’observa que a Espanya el tipus impositiu de cotitzaci- (Dinamarca, Noruega i Suècia, que el tenen en el 25%), i ons que paga el treballador (6,4%) és força més baix en també d’Irlanda o Portugal (23%) i Itàlia (22%), però per comparació amb la resta de països europeus, mentre que sobre d’Alemanya (19%) o França (20%). La situació no ha el tipus que paga l’empresa se situa en la franja alta (a variat respecte a l’any anterior, perquè pràcticament no l’entorn del 30%). En conjunt, el tipus mitjà de cotitzacions s’han produït modificacions en aquest tipus impositiu a totals a Espanya se situa en línia amb la mitjana europea. cap país excepte a l’Índia, que ha passat del 15% al 18%. D’altra banda, el tipus nominal de l’impost de societats Segons l’estudi Paying Taxes 2018 de PwC i el Banc Mun- a Espanya és actualment del 25%, força en línia amb la dial, les empreses espanyoles tenen una taxa impositiva mitjana europea, si bé el que caldria comparar és el ti- total del 46,9% (dades del 2016). Aquesta taxa és superi- pus efectiu de l’impost una vegada actuen les deduccions or a la mitjana dels països europeus i l’EFTA (39,6%), però i bonificacions, que pot ser força inferior al tipus nominal. s’ha anat reduint els darrers anys, ja que fa dos anys es- Aquest any s’han produït variacions a la baixa als Estats tava situada en el 58,2%. Impost de Societats. 2018 (%) 20,0 Finlàndia 22,0 Suècia 23,0 Noruega 20,0 Letònia 12,5 Irlanda 22,0 Dinamarca 19,0 Regne Unit 25,0 Països Baixos 19,0 Polònia Bèlgica 29,0 30,0 Alemanya 26,0 Luxemburg 19,0 República Txeca 21,0 Eslovàquia 33,0 França 24,4 Suïssa 25,0 Àustria 9,0 Hongria 19,0 Eslovènia 21,0 Portugal 24,0 25,0 Espanya Itàlia 29,0 Grècia Font: Tax Rate Online 2018. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2018 80 Preus i costos Impost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món. 2018 País Taxa País Taxa base País Seguretat País Seguretat base IVA societats Social- Social- (%) (%) treballador (%) empresa (%) Hongria 27,0 India 35,0 Països Baixos 27,7 França 45,0 Dinamarca 25,0 França 33,0 França 23,0 Eslovàquia 35,2 Noruega 25,0 Japó 30,9 Eslovènia 22,1 República Txeca 34,0 Suècia 25,0 Alemanya 30,0 Alemanya 20,6 Xina 32,9 Finlàndia 24,0 Argentina 30,0 Hongria 18,5 Suècia 31,4 Grècia 24,0 Austràlia 30,0 Àustria 18,1 Itàlia 30,0 Irlanda 23,0 Bèlgica 29,0 Argentina 17,0 Espanya 29,9 Polònia 23,0 Grècia 29,0 Grècia 16,0 Bèlgica 27,5 Portugal 23,0 Sud-àfrica 28,0 Japó 14,5 Argentina 26,7 Eslovènia 22,0 Estats Units 27,0 Polònia 13,7 Grècia 25,1 Itàlia 22,0 Canadà 26,5 Eslovàquia 13,4 Letonia 24,1 Argentina 21,0 Luxemburg 26,0 Bèlgica 13,1 Portugal 23,8 Bèlgica 21,0 Àustria 25,0 Luxemburg 12,5 Finlàndia 22,1 Espanya 21,0 Corea del Sud 25,0 India 12,0 Àustria 21,5 Letonia 21,0 Espanya 25,0 Israel 12,0 Hongria 21,0 Països Baixos 21,0 Països Baixos 25,0 Letonia 11,0 Polònia 21,0 República Txeca 21,0 Tunísia 25,0 Portugal 11,0 Alemanya 19,4 Àustria 20,0 Xina 25,0 República Txeca 11,0 Països Baixos 19,0 Eslovàquia 20,0 Itàlia 24,0 Xina 10,5 Tunísia 16,6 França 20,0 Israel 23,0 Finlàndia 9,8 Eslovènia 16,1 Regne Unit 20,0 Noruega 23,0 Itàlia 9,5 Luxemburg 15,0 Alemanya 19,0 Dinamarca 22,0 Tunísia 9,2 Japó 14,9 Xipre 19,0 Suècia 22,0 Corea del Sud 8,4 Noruega 14,1 India 18,0 Eslovàquia 21,0 Noruega 8,2 Regne Unit 13,8 Tunísia 18,0 Portugal 21,0 Xipre 7,8 India 12,0 Israel 17,0 Finlàndia 20,0 Estats Units 7,7 Irlanda 10,9 Luxemburg 17,0 Letonia 20,0 Suècia 7,0 Corea del Sud 9,4 Xina 17,0 Eslovènia 19,0 Canadà 6,6 Israel 8,0 Sud-àfrica 14,0 Polònia 19,0 Espanya 6,4 Xipre 7,8 *Dada del 2017 Nota: la base de dades original conté 138 països, si bé la taula recull una mostra seleccionada de països de referència. Font: Tax Rate Online 2018. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2018 81 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats europees l’any 2017 Els preus de Barcelona pugen el 7% el 2017, però continuen per sota dels de ciutats de referència com Milà o Amsterdam El preu del metre quadrat del lloguer d’oficines a Barce- Rendiment del mercat d’oficines a ciutats d’Europa. lona és de 276 euros/any el 2017, el 7% més que l’any 2017 anterior, segons l’informe elaborat per Cushman & Wake- field Research. Barcelona se situa en la posició 37a d’un Moscou 10,0% total de 47 ciutats seleccionades de l’àrea d’Europa. Així, Istanbul 7,3% la ciutat de Barcelona es continua situant en la franja mit- Budapest 6,0% jana-baixa del rànquing, amb preus molt inferiors als de Praga 4,6% les grans capitals europees com Londres, París, Estocolm, Lisboa 4,6% Ginebra i Moscou, i també bastant per sota dels de ciutats de referència com Milà, Amsterdam o Munic, totes tres Brussel·les 4,5% amb preus superiors a 430 euros/m2/any. El preu de Bar- Amsterdam 4,4% celona se situa entre els 240 euros/m2/any de Lisboa i els Roma 4,0% 300 euros/m2/any de Lió o Brussel·les. En canvi, Madrid Dublín 4,0% es troba en una posició més alta en el rànquing (en el lloc Copenhaguen 3,8% 22è), amb un preu de lloguer d’oficines de 393 euros/m2/ Estocolm 3,5% any, i un augment del 9,2% respecte a l’any anterior Barcelona 3,5% Pel que fa a la rendibilitat del lloguer d’oficines, Barcelona Madrid 3,5% obté una taxa del 3,5%, només tres dècimes inferior a la Milà 3,5% de l’any anterior i idèntica a la de ciutats com Madrid, Milà Londres (West End) 3,3% o Estocolm. Les rendibilitats més altes s’observen a les Ginebra 3,3% ciutats de Moscou, Istanbul o Budapest (superiors al 6%), Berlín 3,1% mentre que en l’extrem contrari es troben París, Viena i París (CBD) 3,0% Munic amb rendibilitats del 3% o inferiors. Viena 2,9% Munic 2,8% Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en el sector oficines de cada ciutat. Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 4T 2017 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2018 82 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa. 2017 Rànquing Ciutat Var interanual Lloguer Rànquing Ciutat Var interanual Lloguer 2017 2017/2016 oficines 2017 2017 2017/2016 oficines 2017 (%) (€/m2/any) (%) (€/m2/any) 1 Londres (WE) -8,3 1.351 24 Leeds 11,1 368 2 Londres (City) -1,5 829 25 Glasgow 0,0 362 3 París (CBD) 2,5 810 26 Berlín 11,5 348 4 Estocolm 12,0 727 27 Düsseldorf 1,9 324 5 Ginebra -2,5 702 28 Viena 4,0 312 6 Zuric 0,0 675 29 Hamburg 4,0 312 7 Moscou 0,0 620 30 Gothenburg 5,3 311 8 Dublín 0,0 619 31 Cardiff 0,0 307 9 Luxemburg 8,7 600 32 Brussel·les 10,9 305 10 París (La Défense) 0,0 540 33 Lyon 1,7 300 11 Milà 8,0 540 34 Newcastle 2,2 289 12 Frankfurt 13,5 504 35 Budapest 9,1 288 13 Oslo 7,5 461 36 Varsòvia 0,0 285 14 Amsterdam (South Axis) 5,9 450 37 Barcelona 7,0 276 15 Hèlsinki 2,9 432 38 Marseille 0,0 260 16 Munic 4,3 432 39 Malmo 2,1 254 17 Manchester 3,1 411 40 Praga 0,0 252 18 Edimburg 1,5 411 41 Copenhaguen 0,0 249 19 Birmingham 3,1 405 42 Lisboa 5,3 240 20 Roma 0,0 400 43 Rotterdam 4,4 235 21 Bristol 14,0 399 44 Bucarest 0,0 222 22 Madrid 9,2 393 45 La Haia 0,0 210 23 Istanbul -14,6 372 46 Sofia 3,8 162 Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 4T. 2017 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2018 83 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món l’any 2018 El Portal de l’Àngel figura en el top 20 dels carrers comercials més cars d’Europa Segons l’informe Main Streets Across the World 2018 de Preu del lloguer de locals comercials Cushman & Wakefield, el Portal de l’Àngel repeteix com el (€/m2/any) carrer més car d’Espanya, amb una renta de 3.360 euros/ m2/any el segon trimestre del 2018, per davant del carrer Kalverstraat 2.900 2018 Preciados de Madrid, que té una renta de 3.240 euros/ (Amsterdam) 3.000 2017 2.900 2016 m2/any. Segons l’informe de Cushman & Wakefield que 2.900 2015 analitza els preus de 445 mercats a 65 països, el Portal de l’Àngel es manté en la posició 14a del rànquing mundial Preciados 3.240 (Madrid) 3.180 que s’elabora només amb el carrer més car de cada país. 3.060 El nivell de preus és comparable amb el dels carrers més 3.000 exclusius d’Amsterdam, Dublín o Berlín, però està molt Portal de l’Àngel 3.360 per sota dels 16.071 euros que s’assoleixen al New Bond (Barcelona) 3.360 de Londres o els més de 13.000 euros de l’avinguda dels 3.300 Camps Elisis de París o la Via Monte Napoleone de Milà. 3.240 Tanmateix, si el rànquing s’elabora tenint en compte tots Grafton Street 3.794 els carrers exclusius de cada país, no només el més car, (Dublín) 3.653 el Portal de l’Àngel de Barcelona passa a ocupar la 18a 3.327 3.091 posició a escala europea i la 67a a escala mundial. Kaufingerstraße 4.440 El 2018, el preu mitjà del lloguer comercial al Portal de (Munic) 4.440 l’Àngel s’ha mantingut estable respecte a l’any anterior, 4.4404.440 mentre que al carrer Preciados de Madrid ha augmentat un 1,9%, en línia amb la inflació. El manteniment de la Avenue des 13.992 posició de Barcelona en el rànquing mundial de carrers Champs Élysées 13.255(París) 13.255 comercials més exclusius és un reflex de l’atracció del tu- 13.255 risme de compres i de la bona imatge i la reputació de la ciutat a escala global. Via 13.500Montenapoleone 13.500 (Milà) 12.000 10.000 5th Avenue 20.733 (Nova York) 28.262 29.066 33.812 Font: Main Streets Across the World. Cushman & Wakefield. OBSERVATORI BARCELONA 2018 84 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món. 2018 2018 2017 País Ciutat Carrer Lloguer locals comercials (€/m2/any) 1 2 Hong Kong (Xina) Hong Kong Causeway Bay (main street shops) 24.606 2 1 EUA Nova York Upper 5th Avenue (49th-60th Sts) 20.733 3 3 Regne Unit Londres New Bond Street 16.071 4 5 França París Avenue des Champs Élysées 13.992 5 4 Itàlia Milà Via Montenapoleone 13.500 6 6 Japó Tòquio Ginza 11.232 7 7 Austràlia Sydney Pitt Street Mall 8.882 8 8 Corea del Sud Seül Myeongdong 8.364 9 9 Suïssa Zuric Bahnhofstrasse 7.872 10 10 Àustria Viena Kohlmarkt 4.740 11 11 Xina Pequín Wangfujing 4.532 12 12 Alemanya Munic Kaufinger/Neuhauser 4.440 13 13 Irlanda Dublín Grafton Street 3.794 14 14 Espanya Barcelona Portal de l’Àngel 3.360 15 19 Grècia Atenes Ermou 3.000 16 15 Països Baixos Amsterdam Kalverstraat 2.900 17 17 Singapur Singapur Orchard Road 2.842 18 16 Rússia Moscou Stoleshnikov 2.749 19 21 República Txeca Praga Na Příkopě street 2.640 20 18 Noruega Oslo Karl Johan 2.632 21 20 Luxemburg Luxemburg Grand Rue 2.160 22 24 Canadà Toronto Bloor Street 2.106 23 23 Índia Nova Delhi Khan Market 2.105 24 26 Malàisia Kuala Lumpur Suria KLCC 2.058 25 27 Bèlgica Anvers Meir 2.000 26 30 Suècia Estocolm Biblioteksgatan 1.942 27 28 Taiwan Taipei Ximen 1.887 28 29 Dinamarca Copenhaguen Stroget (including Vimmelskaftet) 1.842 29 22 Turquia Istanbul Centre - Istiklal Street 1.746 29 25 Vietnam Ho Chi Minh Best Achieved Shopping Mall (GF) 1.746 Nota: Aquest rànquing contempla només el carrer comercial més car de cada país. Font: Main Streets Across the World 2018. Cushman & Wakefield. Dades segon trimestre del 2018. OBSERVATORI BARCELONA 2018 85 Preus i costos Preu del lloguer del sòl logístic prèmium a les principals àrees urbanes del món l'any 2018 Barcelona ocupa la sisena posició en el rànquing d’àrees urbanes europees amb un preu del sòl logístic més elevat El preu del lloguer del sòl logístic prèmium a Barcelona és Preu del lloguer del sòl logístic premium a àrees de pràcticament 100 dòlars/m2, i supera en el 3,8% el de urbanes d’Europa. 2018 ($/m2/any) l’any anterior, segons l’informe de CB Richard Ellis (CBRE) Global Industrial and Logistics Prime Rents 2018. Barcelona Londres 240,6 se situa en una franja intermèdia-alta en el rànquing de Estocolm 110,8 71 ciutats mundials analitzades amb els preus més alts, Munic 103,5 en bona part degut a l’escassa oferta de sòl logístic dis- ponible a l’àrea de Barcelona i a l’augment recent de la Midlands 101,8 demanda. Manchester/ Liverpool 101,8 Barcelona En comparació amb altres àrees urbanes europees, Bar- 99,9 celona és la 6a amb un preu del sòl logístic més elevat, de Frankfurt 93,2 les 22 que integren el rànquing. Concretament, el preu a Leeds/Sheffield 90,5 Barcelona s’apropa al d'àrees urbanes europees de refe- Hamburg rència com ara Midlands i Manchester/Liverpool al Regne 85,8 Unit, o Munic a Alemanya (al voltant de 100 dòlars/m2), Rotterdam 80,2 però és superior al de ciutats com Madrid (77,7 dòlars/ París 80,2 m2), París, Rotterdam o Frankfurt. Düsseldorf/ Colònia 79,9 Madrid 77,7 Budapest 73,9 Praga 71,8 Tilburg/ Eindhoven/Venlo 70,9 Amsterdam 70,3 Moscou 70,0 Berlín 68,8 Milà 67,8 Varsòvia 59,2 Anvers 55,4 Font: 2018 Global Industrial & Logistics Prime Rents. CBRE, juliol 2018 (Dades referides al primer trimestre del 2018). OBSERVATORI BARCELONA 2018 86 Preus i costos Preu del lloguer del sòl logístic premium. 2018 Rànquing Àrea urbana País Lloguer sòl Rànquing Àrea urbana País Lloguer sòl logístic logístic ($/m2/any) ($/m2/any) 1 Hong Kong Hong Kong 333,6 26 Seattle Estats Units 81,4 2 Londres Regne Unit 240,6 27 Guangzhou Xina 81,3 3 Tòquio Japó 214,8 28 Suzhou Xina 81,3 4 Xangai Xina 113,1 29 Florida del Sud Estats Units 80,6 5 Estocolm Suècia 110,8 30 Rotterdam Països Baixos 80,2 6 Singapur Singapur 109,4 31 París França 80,2 7 Oakland Estats Units 107,2 32 Düsseldorf/Colònia Alemanya 79,9 8 Pequín Xina 105,3 33 Madrid Espanya 77,7 9 Munic Alemanya 103,5 34 Perth Austràlia 74,2 10 Sydney Austràlia 103,4 35 Budapest Hongria 73,9 11 Midlands Regne Unit 101,8 36 Praga República Txeca 71,8 12 Manchester/Liverpool Regne Unit 101,8 37 Adelaida Austràlia 71,7 13 Barcelona Espanya 99,9 38 Tilburg/ Eindhoven/Venlo Països Baixos 70,9 14 Auckland Nova Zelanda 99,1 39 Amsterdam Països Baixos 70,3 15 Shenzhen Xina 97,7 40 Moscou Rússia 70,0 16 Los Angeles/Comtat d’Orange Estats Units 95,6 41 Berlín Alemanya 68,8 17 Frankfurt Alemanya 93,2 42 Hangzhou Xina 68,1 18 Seül Corea del Sud 92,8 43 Wuhan Xina 67,9 19 Leeds/Sheffield Regne Unit 90,5 44 Milà Itàlia 67,8 20 Nova Jersey Estats Units 88,9 45 Santiago de Xile Xile 67,3 21 Brisbane Austràlia 87,6 46 Calgary Canadà 66,7 22 Hamburg Alemanya 85,8 47 Ningbo Xina 65,7 23 Canberra Austràlia 83,7 48 Melbourne Austràlia 64,8 24 Buenos Aires Argentina 81,8 49 Chongqing Xina 63,7 25 Vancouver Canadà 81,4 50 Chengdu Xina 63,1 Font: 2018 Global Industrial & Logistics Prime Rents. CBRE, juliol del 2018 (Dades referides al primer trimestre del 2018). OBSERVATORI BARCELONA 2018 87 Preus i costos Preu del lloguer de l’habitatge a les principals ciutats europees el 2018 Barcelona se situa en la franja mitjana de preus de l'habitatge a escala europea Segons la base de dades de Numbeo, el preu del lloguer Preu del lloguer d'habitatges en ciutats europees. mitjà d’un habitatge d’una sola habitació al centre de la 2018 ciutat de Barcelona és de 894 euros/mes, el 6,7% més (€/mes) que la dada referida a l’any anterior D’entre les 203 ciu- tats europees analitzades, Barcelona ocupa la posició 35a Dublín 2.683 2.158 d’aquest rànquing. Si el mateix habitatge d’una habitació 1.520 estigués ubicat fora del centre, el preu del lloguer mitjà 1.280 baixaria a 689 euros/mes. Estocolm 1.893 1.280 D’altra banda, si l’habitatge familiar té tres habitacions i 1.135 744 està ubicat al centre, el lloguer puja a 1.474 euros/mes, i en aquest cas Barcelona ocuparia una posició inferior en Munic 2.197 el rànquing, concretament la 42a, similar a la de ciutats 1.6241.104 com ara Manchester, Stuttgart o Berlín. Si aquest habitat- 837 ge està fora del centre, el lloguer mitjà baixa fins als 1.047 Barcelona 1.474 euros/mes. El fet que la Ciutat Comtal disposi de més 1.047 oferta de qualitat al centre en habitatges mitjans que en 894 habitatges petits en comparació amb altres ciutats com 689 ara Madrid, Brussel·les o Edimburg, fa que la seva posició Frankfurt 1.669 en el rànquing de lloguer d’habitatge d’una habitació sigui 1.208 860 més alt que en el d’habitatge de tres habitacions. 645 Madrid 1.573 1.051 854 632 Viena 1.625 1.160 820 624 Manchester 1.456 911 811 590 3 hab. en el centre 3 hab. fora del centre 1 hab. en el centre 1 hab. fora del centre Font: Numbeo. Consulta feta el setembre del 2018. OBSERVATORI BARCELONA 2018 88 Preus i costos Preu del lloguer d’habitatges en el centre de ciutats europees (€/mes). 2018 Rànquing Ciutat País 3 hab. 1 hab. Rànquing Ciutat País 3 hab. 1 hab. 1 Londres Regne Unit 3.407 1.827 26 Roma Itàlia 1.896 967 2 Gènova Suïssa 3.157 1.681 27 La Haia Països Baixos 1.632 963 3 Zuric Suïssa 3.001 1.574 28 Reading Regne Unit 1.776 950 4 Amsterdam Països Baixos 2.554 1.525 29 Berna Suïssa 1.913 931 5 Dublín Irlanda 2.683 1.520 30 Hèlsinki Finlàndia 1.679 930 6 Luxemburg Luxemburg 2.890 1.484 31 Bristol Regne Unit 1.650 920 7 Reykjavík Islàndia 2.341 1.479 32 Milton Keynes Regne Unit 1.431 916 8 Copenhaguen Dinamarca 2.308 1.310 33 Eindhoven Països Baixos 1.557 915 9 Oslo Noruega 2.118 1.247 34 Sliema Malta 1.731 903 10 Lausana Suïssa 2.365 1.238 35 Barcelona Espanya 1.474 894 11 Lugano Suïssa 2.458 1.193 36 Galway Irlanda 1.481 891 12 Oxford Regne Unit 2.215 1.164 37 Frankfurt Alemanya 1.669 860 13 París França 2.438 1.148 38 Edimburg Regne Unit 1.571 857 14 Cambridge Regne Unit 1.939 1.139 39 Espoo Finlàndia 1.443 856 15 Estocolm Suècia 1.893 1.135 40 Madrid Espanya 1.573 854 16 Munic Alemanya 2.197 1.104 41 Hamburg Alemanya 1.800 853 17 Basel Suïssa 2.185 1.096 42 Stuttgart Alemanya 1.465 848 18 Bergen Noruega 1.663 1.087 43 Leiden Països Baixos 1.390 845 19 Brighton Regne Unit 1.901 1.083 44 Birmingham Regne Unit 1.459 827 20 Utrecht Països Baixos 1.809 1.063 45 Bournemouth Regne Unit 1.510 826 21 Trondheim Noruega 1.717 1.047 46 Viena Àustria 1.625 820 22 Cork Irlanda 1.698 1.031 47 Göteborg Suècia 1.374 819 23 Rotterdam Països Baixos 1.653 1.028 48 Berlín Alemanya 1.550 814 24 Stavanger Noruega 1.681 984 49 Brussel·les Bèlgica 1.378 813 25 Milà Itàlia 2.012 977 50 Manchester Regne Unit 1.456 811 Font: Numbeo. Consulta feta el setembre del 2018. OBSERVATORI BARCELONA 2018 89 Preus i costos Nivells salarials a ciutats del món l’any 2018 Barcelona manté posicions en el rànquing de nivell salarial Segons l’informe Prices and Earnings Around the Globe Salari net per hora a les principals ciutats europees. 2018, que elabora UBS cada tres anys i que compara el 2018 (€) nivell salarial a 77 ciutats del món, Barcelona ocupa la 30a posició en el rànquing per salari brut. En canvi, si es Zuric 30,9 té en compte el salari net, la posició de Barcelona baixa a Ginebra 26,8 la 35a, amb un salari net per hora de 10 dòlars, idèntic al Luxemburg 22,3 de ciutats com Madrid o Brussel·les. Oslo 19,2 Copenhaguen 18,6 Entre el 2015 i el 2018, el nivell salarial brut a Barcelo- Munic 17,5 na ha augmentat en relació amb la ciutat de referència, Frankfurt 17,4 que és Nova York, una evolució que és compartida per les Dublín principals ciutats europees de referència, com a conse- 16,6 qüència de la recuperació econòmica, la pujada de la in- Viena 16,3 flació i l’apreciació de l’euro. El resultat és que Barcelona Berlín 15,9 manté la mateixa posició en el rànquing mundial de nivell Estocolm 15,7 salarial que tenia el 2015 (la 30a del rànquing mundial) Londres 15,3 i la posició 20a, si únicament es consideren les 37 ciu- Hèlsinki 15,0 tats europees analitzades. Per tant, Barcelona se situa en París 14,0 la franja intermèdia-baixa a Europa, per sota de Munic, Lió 13,5 Berlín, Dublín, Amsterdam, Lió o Milà, entre moltes altres, Roma 13,2 però per sobre de ciutats com ara Lisboa o Praga, i molt Amsterdam 12,9 en línia amb Madrid. Milà 12,0 Madrid 10,1 L’augment del salari net a Barcelona en el període ana- Barcelona 10,0 litzat (és a dir, un cop s’han descomptat els impostos i Brusel·les 10,0 les contribucions a la Seguretat Social) ha estat menys Ljubljana 7,2 important que si s’analitza en termes bruts, la qual cosa Tallinn 6,9 indica un comportament diferenciat dels impostos sobre Lisboa 6,5 la renda a Barcelona en relació amb la ciutat de referèn- Atenes 5,6 cia (Nova York). Varsòvia 5,5 Praga 5,3 Vilnius 5,2 Moscou 4,6 Bratislava 4,5 Zagreb 4,2 Nota: El salari net es calcula després d'impostos i contribucions a la Seguretat Social. Font: Prices and Earnings 2018, UBS. OBSERVATORI BARCELONA 2018 90 Preus i costos Nivells salarials a ciutats del món. 2018 Rànquing Ciutat Salari net Salari brut Rànquing Ciutat Salari net Salari brut 1 Ginebra 133,1 131,5 31 Madrid 50,0 58,3 2 Zuric 153,8 129,8 32 TelAviv 61,8 55,5 3 Luxemburg 110,9 111,3 33 Taipei 62,8 50,6 4 LosAngeles 107,8 101,7 34 Nicòsia 62,7 50,3 5 Copenhaguen 92,3 101,3 35 Manama 66,8 50,1 6 Oslo 95,4 100,6 36 Dubai 56,0 41,1 7 Nova York 100,0 100,0 37 Ljubljana 35,7 40,7 8 Miami 103,1 91,8 38 Seül 46,0 40,0 9 Viena 81,2 89,7 39 Al-Riyad 43,9 34,0 10 Chicago 94,9 89,6 40 Lisboa 32,4 32,1 11 Toronto 87,3 86,7 41 Doha 46,0 32,1 12 Munic 87,0 86,3 42 Tallinn 34,5 30,5 13 Estocolm 78,1 85,8 43 SaoPaulo 34,5 30,2 14 Frankfurt 86,4 85,7 44 Atenes 28,1 30,0 15 Mont-real 73,5 80,9 45 SantiagodeXile 34,7 29,5 16 Sydney 90,8 80,2 46 Varsòvia 27,1 26,7 17 Tòquio 85,3 79,2 47 Praga 26,4 26,7 18 Berlín 79,0 77,3 48 Panamà 31,2 26,4 19 Dublín 82,5 76,9 49 Zagreb 20,8 25,3 20 Hèlsinki 74,5 75,2 50 RiodeJaneiro 29,5 25,2 21 Amsterdam 64,2 73,9 51 Johannesburg 27,8 25,0 22 Roma 65,9 72,2 52 BuenosAires 23,7 24,1 23 París 69,4 68,6 53 Vílnius 26,1 24,0 24 Londres 76,0 68,5 54 Bratislava 22,6 21,5 25 Auckland 78,4 67,1 55 Bucarest 17,8 21,2 26 Lió 67,0 66,5 56 Kuala Lumpur 24,0 20,5 27 Milà 59,5 65,2 57 Budapest 18,8 19,7 28 Brussel·les 49,5 61,9 58 Xangai 22,1 19,3 29 HongKong 72,4 60,3 59 Lima 20,7 18,6 30 Barcelona 49,6 58,4 60 Riga 18,9 18,5 Nota: El salari net es calcula després d'impostos i contribucions a la Seguretat Social, i s'expressa com a número índex, considerant que el salari de Nova York té un valor de 100. Font: Prices & Earnings 2018. UBS. OBSERVATORI BARCELONA 2018 91 Preus i costos SÍNTESI DE RESULTATS Síntesi de resultats L’any 2017, l’economia catalana i la de la ciutat de Barce- més segura del món, segons The Safe Cities Index 2017 lona han continuat creixent a bon ritme malgrat els mo- —un rànquing en què ocupa la 3a posició en seguretat ments d’incertesa i inestabilitat que es van viure en aca- en infraestructures—, la 7a en l’àmbit de l’esport, segons bar l’any. De fet, el PIB de la ciutat ha continuat creixent a el Ranking of Sports Cities 2017, la 4a ciutat del món més un taxa superior al 3% per tercer any consecutiu i la taxa preparada per al futur pel que fa a noves tecnologies, se- d’atur ha continuat disminuint i acostant-se cada vegada gons l’Index of Cities’ Readiness 2017 de PwC, i es posiciona més a la xifra anterior a la crisi. Per al 2018, les previsions 9a entre les ciutats creatives i culturals d’Europa, segons són de continuïtat en el creixement de l’economia, tot i The Cultural and Creative Cities Monitor 2017 del Joint Re- que es detecta una certa desacceleració de l’activitat en search Center de la Comissió Europea. Quant a la cohesió un context amb riscos a escala global que poden afec- social, la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) tar aquestes perspectives. En aquest entorn, la ciutat de de Catalunya es manté inferior a la de la UE. Respecte a Barcelona ha aconseguit mantenir un bon posicionament l’indicador que fa referència a la sostenibilitat, Barcelona econòmic i empresarial en els contextos internacional i se situa en la 21a posició de ciutats del món amb una europeu en la majoria d’indicadors recollits a l’Informe mobilitat urbana més sostenible, i la 15a d’Europa, segons 2018 de l’Observatori Barcelona. l’informe Sustainable Cities Mobility Index 2017. Per al 2019, l’enquesta sobre perspectives empresarials Pel que fa al mercat laboral, el 2017 s'ha mantingut la d’Eurochambres mostra uns resultats positius, especial- tendència positiva que va iniciar el 2014. De fet, Catalunya ment pel que fa a les vendes a l’exterior. En paral·lel a va tancar aquell any amb un increment interanual de l’ocu- aquestes expectatives, els indicadors analitzats en el ca- pació de més de 110.000 persones i un descens interanual pítol sobre el pol d’activitat econòmica també refer- de la població aturada de prop de 80.000 persones. Mal- men l’atractiu de Barcelona i la bona imatge que la ciutat grat això, la taxa d’atur encara supera la mitjana europea té a l’exterior. En aquest sentit, per tercer any consecutiu i la taxa d’ocupació es manté per sota de l’europea per la ciutat es manté entre les 25 principals metròpolis del novè any consecutiu. Quant a la taxa d’ocupació a temps món pel que fa a la competitivitat global, segons el Global parcial (total i femenina), mostra una tendència d’augment Power City Index 2018, de la Mori Memorial Foundation, i generalitzada des de l’inici de la crisi, si bé encara és infe- es posiciona per cinquè any consecutiu entre les 15 ciu- rior a la mitjana europea i espanyola. D'altra banda, la taxa tats del món amb millor reputació al City RepTrak, on —tot d’ocupació a temps parcial femenina se situa per sobre de i baixar posicions en l’edició de 2018— se situa per davant la total a Catalunya (22,2% i 14,3%, respectivament), però de ciutats com Londres, Madrid o Amsterdam. La Ciutat és inferior a la mitjana de la UE (32,3%). Comtal també genera confiança en l’àmbit de la inversió internacional i ho demostra el fet que es manté entre les En l’àmbit de la formació superior, Barcelona continua 10 principals àrees urbanes del món en captació de pro- sent una ciutat de referència en formació empresarial, ja jectes d’inversió estrangera l’any 2017, segons KPMG. Pel que és l’única urbs europea amb dues institucions do- que fa a l’activitat de fires i congressos internacionals, per cents (IESE i ESADE) entre les cinc millors escoles de ne- primera vegada Barcelona assoleix el liderat en nombre gocis del continent europeu el 2018, segons el Financial de reunions organitzades i en nombre de persones parti- Times. Barcelona també destaca pel seu capital humà cipants, segons l’ICCA. Així mateix, la Ciutat Comtal també qualificat. D’una banda, el 2017, el percentatge de po- destaca pel seu esperit emprenedor i per les oportunitats blació treballadora amb estudis universitaris a Catalunya de negoci que ofereix, amb una taxa d’activitat emprene- ha crescut fins al 45,8% i, en el cas de les dones treba- dora (TEA) que augmenta el 2017 i se situa en el 8,5% a lladores, ha superat per tercer any consecutiu el 50%, la província de Barcelona, per sobre de la mitjana de la uns valors clarament més elevats que en el conjunt de UE (7,9%), mentre que la taxa d’emprenedoria femenina la UE, segons dades de l’Eurostat. I d’altra banda, segons de la demarcació se situa en el 7,4%, també per sobre la el nou indicador incorporat en aquest capítol, Barcelo- mitjana de la UE (6%). na és la 4a ciutat del món més atractiva per treballar a l’estranger, segons l’informe Decoding Global Talent 2018 Aquest any, el capítol sobre qualitat de vida, cohesió de The Boston Consulting Group, només per darrera de social i sostenibilitat de l’informe es renova amb la in- Londres, Nova York i Berlín. corporació de dos indicadors nous, el de ciutats prepa- rades per al futur i el de ciutats creatives i culturals d’Eu- En l’àmbit del coneixement i la tecnologia, la Ciutat ropa. Pel que fa a les dimensions associades a una bona Comtal es manté ben posicionada a escala europea i qualitat de vida, Barcelona és considerada la 13a ciutat avança com a referent en emprenedoria tecnològica i in- OBSERVATORI BARCELONA 2018 94 Síntesi de resultats novació. Quant a l’emprenedoria, Barcelona és la 3a ciu- La Ciutat Comtal continua sent competitiva en termes de tat preferida, entre 93 ciutats europees, per establir-hi preus i costos a escala mundial, atès que té un nivell una empresa emergent o start-up, segons el nou indica- de preus i salaris que la situen en la franja mitjana-baixa dor que analitza l’informe Startup Heatmap Europe 2018. del conjunt de les grans ciutats europees. Això afavoreix Pel que fa a la producció científica, l’estratègia d’impuls l’atractiu de Barcelona com a ciutat per fer negocis, mal- a la recerca ha permès que Barcelona s’hagi situat com a grat l’evolució alcista dels preus que es va iniciar amb 5a ciutat d’Europa i 18a del món en producció científica, la recuperació econòmica. Efectivament, la millora de la segons l’informe anual elaborat per la Universitat Poli- situació econòmica i l’atractiu creixent que té la ciutat en tècnica de Catalunya. Aquests bons resultats en coneixe- els mercats globals també s’està traduint en un augment ment es tradueixen en una ocupació important en sec- dels preus del lloguer a Barcelona, tant de l’habitatge tors d’alt valor afegit. El 2017, més de 810.000 persones com de locals comercials i d’oficines, però encara man- amb estudis superiors treballen en l’àmbit de la ciència i tenen una posició competitiva, ja que l’augment està en la tecnologia a Catalunya, que s’ha mantingut com la 4a línia amb el que ha tingut lloc a altres ciutats europees. regió d’Europa amb més població ocupada en manufac- Pel que fa al sòl logístic, a Barcelona se situa en la ban- tures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, i és la da mitjana-alta de preus entre les ciutats europees de 6a quant a l’ocupació en serveis intensius en coneixe- referència, segons CB Richard Ellis. Quant al cost de la ment i tecnologia punta. En l’àmbit d’innovació, segons la vida, el 2018 és el primer any en què a Barcelona s’ob- desena edició de l’Innovation Cities Index 2018, Barcelona serva una evolució clara a l’alça en el rànquing mundial es posiciona com a 8a d’Europa en innovació i 30a del des de l’inici de la crisi econòmica, segons Mercer Human món, de manera que —tot i que baixa 17 posicions en el Resource Consulting. Tanmateix, el fet que aquesta evo- rànquing mundial per la millora notable de diverses ciu- lució a l’alça també s’hagi produït en altres ciutats euro- tats estatunidenques—, es manté entre les 10 primeres pees de la zona euro ha permès a Barcelona mantenir la del continent europeu i mostra un potencial notable en 14a posició en el rànquing de ciutats amb un cost de la àmbits com el de la cadena de blocs o blockchain. vida més alt, la mateixa que ocupava l’any 2017. El sector turístic continua sent un dels motors princi- Per vuitè any consecutiu, l’Informe 2018 de l’Observatori pals de l’activitat econòmica de la ciutat. Amb una evolu- de Barcelona presenta el monogràfic Clima empresarial ció favorable, però més moderada, el 2017 Barcelona es a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ana- troba molt ben posicionada com a ciutat líder d’atracció litza l’evolució de l’activitat els tres primers trimestres de turisme, tant a escala europea com mundial. La bona de l’any 2018 i la previsió de la marxa dels negocis per situació de la ciutat de Barcelona com a destinació del al quart trimestre del mateix any. Segons els resultats turisme internacional queda reflectida en l’informe Top de l’Enquesta del clima empresarial a l’AMB, duta a ter- 100 City Destinations Ranking: WTM London 2017 Edition, me conjuntament per l’Idescat i la Cambra de Comerç on Barcelona se situa com la 6a ciutat d’Europa i la 23a de Barcelona, la situació empresarial a l’AMB ha conti- del món en nombre de visitants internacionals. Així ma- nuat evolucionant de forma positiva els tres primers tri- teix, segons l’European Cities Marketing Benchmarking Re- mestres de l’any 2018 en totes les variables analitzades, port 2018, Barcelona és la 6a ciutat europea amb més tot i que el resultat de la marxa de negocis comença a pernoctacions de turistes, només per darrere de Lon- mostrar senyals de desacceleració, mentre que l’ocupa- dres, París, Berlín, Roma i Madrid. L’evolució del turisme ció registra la dada més positiva des de l’inici de la crisi. està reforçada pels bons resultats de les principals vies Per la seva banda, els preus de venda abandonen la via d’entrada dels turistes, tant aèries com marítimes, que descendent i s’estabilitzen. Per sectors, l’evolució ha es- registren xifres rècord un any més. D’una banda, l’aero- tat positiva de forma generalitzada, però l’hostaleria i la port de Barcelona - El Prat continua ocupant el 7è lloc resta de serveis són els que presenten una marxa dels del rànquing d’aeroports europeus en volum de perso- negocis més positiva, malgrat que l’hostaleria també és nes passatgeres, amb un nou rècord (47,3 milions), i és el que mostra una moderació més acusada respecte a el segon aeroport europeu que més creix entre els 10 l’any anterior. Cal destacar que, per primera vegada, principals. De l’altra, el Port de Barcelona es manté per l’ocupació té un comportament positiu a tots els sectors setzè any consecutiu com a principal port d’Europa i de amb resultats força similars, excepte a l’hostaleria, on la Mediterrània en trànsit de creueristes (2,7 milions), pràcticament es manté estable. Per al quart trimestre però baixa una posició en el rànquing mundial en ser su- del 2018, l’empresariat preveu que la marxa dels negocis perat pel de Xangai, i se situa com a 5è del món, segons sigui estable respecte al trimestre anterior i positiva en les estadístiques de MedCruise. tots els sectors. OBSERVATORI BARCELONA 2018 95 Síntesi de resultats Síntesi de resultats Competitivitat Millor Projectes Taxa Organització Ciutats Ciutats Taxa de risc global reputació d’inversió d’activitat de congressos segures de l’esport de pobresa o estrangera emprenedora1,3 internacionals exclusió social1,2,4 2018 2018 2017 2017 2017 2017 2017 2017 1 Londres Tòquio Londres Brasil Barcelona Tòquio Londres Bratislava 2 Nova York Sydney Singapur Estònia París Singapur Los Angeles Hèlsinki 3 Tòquio Copenhaguen París Canadà Viena Osaka París Praga 4 París Viena Dubai Letònia Berlín Toronto Lausana Estocolm 5 Singapur Estocolm Xangai Estats Units Londres Melbourne Tòquio Varsòvia 6 Amsterdam Venècia Hong-Kong Eslovàquia Singapur Amsterdam Sydney Oslo 7 Seül Roma Nova York Sud-àfrica Madrid Sydney Barcelona Munic 8 Berlín Zuric Bangalore Països Baixos Praga Estocolm Edmonton Amsterdam 9 Hong Kong Munic Barcelona Xina Lisboa Hong Kong Nova York Copenhaguen 10 Sydney Mont-real Dublín Irlanda Seül Zuric Pequín Barcelona 11 Estocolm Hèlsinki Amsterdam Polònia Frankfurt Melbourne Milà 12 Los Angeles Melbourne Sydney Marroc Madrid Vancouver Berna 13 San Francisco Toronto Toronto Taiwan Barcelona Madrid 14 … Milà Tòquio Suïssa Seül Budapest 15 24 Barcelona Barcelona São Paulo Barcelona San Francisco Dublín 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2018 96 Síntesi de resultats Ciutats preparades Ciutats creatives Mobilitat urbana Ciutats més Taxa Taxa Taxa Persones per al futur i culturals sostenible atractives per d’ocupació1,2 d’ocupació d’atur1,2,4 treballadores treballar pel talent a temps parcial1,2 amb estudis global universitaris1,2 2017 2017 2017 2018 2017 2017 2017 2017 Singapur París Hong Kong Londres Munic Amsterdam Praga Londres Londres Munic Zuric Nova York Estocolm Rotterdam Munic Oslo Xangai Praga París Berlin Stuttgart Viena Budapest Brussel·les Barcelona Milà Seül Barcelona Praga Frankfurt Stuttgart Bilbao Moscou Brussel·les Praga Amsterdam Amsterdam Stuttgart Frankfurt Hèlsinki Nova York Viena Viena Dubai Copenhaguen Berlín Edimburg Edimburg Toronto Londres Londres Los Angeles Oslo Edimburg Manchester Estocolm Tòquio Berlín Singapur París Frankfurt Copenhaguen Hamburg París Hong Kong Barcelona Estocolm Sydney Edimburg Hamburg Amsterdam Madrid Sydney Budapest Frankfurt Tòquio Rotterdam Munic Oslo Copenhaguen Lió Amsterdam Madrid Hèlsinki Manchester Londres Dublín Hamburg Copenhaguen Toronto Londres Oslo Rotterdam Viena Madrid Tòquio Viena Manchester Montpeller Tallinn Amsterdam Colònia … Abu Dhabi … … … … Bucarest 21 Barcelona Singapur Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2018 97 Síntesi de resultats Població ocupada Escoles en manufactures Persones Producció Ciutats Ciutats preferides Aeroports Turistes de negocis d’intensitat treballadores científica innovadores per ubicar una nova segons persones internacionals tecnològica alta en ciència start-up passatgeres i mitjana-alta 2 i tecnologia2 2018 2017 2017 2017 2018 2018 2017 2017 Londres 1 Fontain ebleau Stuttgart París Pequín Tòquio Londres Heath row Hong Kong Insead (LHR) Londres 2 Lond on Milà Londres Londres Londres Berlín París-Roissy Business School (CD G) Bangkok Barce lona San Francisco – Amsterdam 3 IESE Bu siness Mu nic Mad rid Xan gai San José Barcelona (AM S) LondresSchool Cambridge Frankfurt 4 Univer sity of Barcelona Istanbul Nova York Nova York París (FR A) Singapur Cambridge: Judge Barcelona Istanbul 5 ESADE Busin ess School Karlsruhe Barcelona Boston Los Angeles Lisboa (IS T) Macau 6 Pa rís Istanbul Lió Seül Singapur Amsterdam Mad(MA rid D) DubaiHEC París 7 Laus ana Torí Milà Tòquio Boston Munic Barce lona París IMD (BCN) 8 Oxf ord Bolonya Varsòvia París Toronto Milà Londres- Gatwick Nova York University of Oxford: Saïd (LGW) 9 MilàSDA Bo cconi Katowice Munic Madrid París Zuric Mu nic Shenzhen (MUC) Manchester 10 Alliance M anchester Düsseldorf Sevilla Moscou Sydney Copenhaguen Roma-Fi umicino Kuala Lumpur Business School (FCO) Rotterdam Moscou 11 Rotterdam School of Lió Berlín Chicago Chicago Xerem étievo Phuket Management (SVO) 12 Coventry París-Orly Warwick Bus iness School Frankfurt Dublín Baltimore Seül Delhi(ORY) 13 Lond resCity University Cass París Marsella Filadèlfia Dallas-Fort Worth Istan bul Tòquio(SAW) Londres Moscou 14 Imperial College Colònia Colònia … … Domod édovo … Business School (DME) St. Gallen 15 Universität St Gallen Budapest Roma 18 Barcelona 30 Barcelona Dub(DU lín B) 23 Barcelona 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2018 98 Síntesi de resultats Creueristes Cost Impost Preu Preu de Preu de Preu de lloguer Nivells a Europa de la vida de Societats1,3 de lloguer lloguer de locals lloguer de sòl de l’habitatge salarials d’oficines comercials logístic premium 2017 2018 2018 2017 2018 2018 2018 2018 1 Barcelona Hong Kong India Londres (WE) Hong Kong Hong Kong Londres Ginebra Causeway Bay 2 Civitavecchia Tòquio França Londres (City) Nova York Londres Gènova Zuric Upper 5th Avenue 3 Palma Zuric Japó París (CBD) Lond res Tòquio Zuric Luxemburg New Bond Street París 4 Marsella Singapur Alemanya Estocolm Avenu e des Xangai Amsterdam Los Angeles  Champs-Élysées 5 Venècia Seül Argentina Ginebra Mi là Estocolm Dublín Copenhaguen Via Montenapoleone 6 El Pireu Luanda Austràlia Zuric Tòq uio Singapur Luxemburg Oslo The Ginza 7 Nàpols Xangai Bèlgica Moscou Sydn ey Oakland Reykjavík Nova York Pitt Street Mall 8 Gènova N’Djamena Grècia Dublín Se ül Pequín Copenhaguen Miami Myeongdong 9 Savona Pequín Sud-àfrica Luxemburg Zu ric Munic Oslo Viena Bahnhofstrasse 10 La Valletta Berna Estats Units París (La Défense) Vie na Sydney Lausana Chicago  Kohlmarkt 11 Dubrovnik Ginebra Canadà Milà Peq uín Midlands Lugano Toronto  Wangfujing 12 Livorno Shenzhen Luxemburg Frankfurt Mu nic Manchester/ Kaufinger/N euhauser Liverpool Oxford Munic 13 Mykonos Nova York Àustria Oslo Dub lín Barcelona París Estocolm  Grafton Street 14 Corfu … Corea del Sud … Barce lona Auckland … … Portal de l’Àngel 15 Santorini 79 Barcelona Barcelona 37 Barcelona Aten es Shenzhen 35 Barcelona 30 Barcelona Ermou 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2018 99 Síntesi de resultats Posicionament de Barcelona en rànquings internacionals de ciutats Competitivitat global. 2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 24 Londres Nova York Tòquio París Singapur Amsterdam Seül Berlín Hong Kong Sydney Estocolm Los Angeles San Francisco ... Barcelona Millor reputació. 2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Tòquio Sydney Copenhaguen Viena Estocolm Venècia Roma Zuric Munic Mont-real Hèlsinki Melbourne Toronto Milà Barcelona Projectes d’inversió estrangera. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Singapur París Dubai Xangai Hong Kong Nova York Bangalore Barcelona Dublín Amsterdam Sydney Toronto Tòquio São Paulo Ciutats segures. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Tòquio Singapur Osaka Toronto Melbourne Amsterdam Sydney Estocolm Hong Kong Zuric Frankfurt Madrid Barcelona Seül San Francisco Ciutats atractives per treballar. 2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 21 Londres Nova York Berlín Barcelona Amsterdam Dubai Los Angeles París Sydney Tòquio Madrid Toronto Viena Abu Dhabi Singapur Escoles de negocis europees. 2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Fontainebleau Londres Barcelona Cambridge Barcelona París Lausana Oxford Milà Manchester Rotterdam Coventry Londres Londres St. Gallen Insead London IESE Business University of ESADE Business HEC París IMD University SDA Bocconi Alliance Rotterdam Warwick City Imperial Universität Business School Cambridge: School of Oxford: Manchester School of Business University College Business St. Gallen School Judge Saïd Business School Management School Cass School Producció científica. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 18 Pequín Londres Xangai Nova York Boston Seül Tòquio París Madrid Moscou Chicago Baltimore Filadèlfia ... Barcelona Ciutats europees preferides per ubicar-hi una nova start-up. 2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Berlín Barcelona París Lisboa Amsterdam Munic Milà Zuric Copenhaguen … … … … … Ciutats innovadores. 2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 30 Tòquio Londres San Francisco- Nova York Los Angeles Singapur Boston Toronto París Sydney Chicago Seül Dallas- … Barcelona San José Fort Worth Aeroports europeus per volum de persones passatgeres. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres París Amsterdam Frankfurt Istanbul Madrid Barcelona Londres Munic Roma Moscou París Istanbul Moscou Dublín Heathrow Roissy (AMS) (FRA) (IST) (MAD) (BCN) Gatwick (MUC) Fiumicino Xeremétievo Orly (SAW) Domodédovo (DUB) (LHR) (CDG) (LGW) (FCO) (SVO) (ORY) (DME) Cost de la vida. 2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 79 Hong Kong Tòquio Zuric Singapur Seül Luanda Xangai N’Djamena Pequín Berna Ginebra Shenzhen Nova York ... Barcelona Nivells salarials. 2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 30 Ginebra Zuric Luxemburg Los Angeles Copenhaguen Oslo Nova York Miami Viena Chicago Toronto Munic Estocolm … Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2018 100 Síntesi de resultats MONOGRÀFIC Clima empresarial a l ’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució del 2018 Resum executiu Continuen els bons resultats durant el 2018 Factors que limiten la bona marxa dels negocis De mitjana, durant els tres primers trimestres del 2018 es manté l’evolució positiva en totes Pel que fa als factors que limiten la bona les variables analitzades en l’Enquesta de clima marxa dels negocis el 2017: empresarial a l’AMB: • La feblesa de la demanda continua sent • La marxa dels negocis continua l’evolució a el factor més esmentat per les empreses, l’alça, però modera lleugerament el resultat però perd rellevància per cinquè any con- respecte a l’any 2017. secutiu. • Els preus de venda abandonen la senda • També disminueix en importància el factor descendent i s’estabilitzen. de l’augment de la competència, el segon • L’ocupació registra el saldo més positiu es més esmentat, després de tres anys conse- de l’inici de la crisi. cutius en augment. • En comparació amb el conjunt de Catalu- • El tercer factor, les dificultats de finança- nya, l’AMB obté uns resultats més moderats. ment, perd importància i s’apropa al quart factor, la manca de mà d’obra adequada, • El segon trimestre del 2018 ha estat el més que és l’únic que manté la rellevància. positiu dels tres trimestres analitzats el 2018. Resultats positius en tots els sectors i, Perspectives estables per al quart sobretot, en el sector de la resta de serveis trimestre Els bons resultats assolits de mitjana en els tres primers trimestres del 2018 són generalit- • Les perspectives de la marxa dels nego- zats a tots els sectors analitzats en l’enquesta, cis per al quart trimestre del 2018 són amb algunes diferències que convé destacar: positives per a tots els sectors i estables respecte al trimestre anterior. • L’hostaleria i la resta de serveis són els sectors amb una marxa dels negocis més positiva, però • Respecte al tercer trimestre, la indústria l’hostaleria també és el que mostra una mode- i l’hostaleria són els sectors que empit- ració més acusada respecte a l’any anterior. joren les seves perspectives per al quart trimestre, tot i que encara són positives. • Per primera vegada, l’ocupació és positiva En canvi, milloren lleugerament en la en tots els sectors amb resultats força simi- construcció, el comerç i la resta de ser- lars, excepte en el sector de l’hostaleria, on veis. pràcticament es manté estable. • El sector de la resta de serveis destaca per- què és el que presenta el millor resultat en la marxa dels negocis, el segon millor resultat en ocupació i l’augment més destacat dels preus. OBSERVATORI BARCELONA 2018 105 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació i evolució del clima empresarial el 2018 En els tres primers trimestres del 2018, la marxa dels negocis a l’AMB registra una evolució positiva, però més moderada que un any enrere Marxa dels negocis Situació de la marxa dels negocis en el conjunt de l’economia3. Comparativa amb Catalunya 4 Durant els tres primers trimestres del 2018,1 la marxa dels (saldos , en %) negocis tant a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) com al conjunt de Catalunya ha mantingut una evolució po- 2014 -4 sitiva per quart any consecutiu, tot i que a un ritme més -6 moderat que l’any anterior, segons l’Enquesta de clima em- 2015 12 presarial de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat, 9 que obté resultats per a l’AMB a partir d’una mostra mitjana 2016 15 de 973 empreses per trimestre. Tanmateix, el comporta- 13 ment no ha estat homogeni per trimestres a l’AMB, ja que 2017 13 els saldos de la marxa dels negocis s’han mantingut més 15 baixos en el primer i el tercer trimestres del 2018 (al voltant 10 del 8%) que en el segon (16%). I-III 2018 11 AMB Catalunya Aquests resultats palesen la continuïtat de la fase expan- siva que es va iniciar el 2014, però alerten d’un afebliment Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat en el ritme de creixement a partir del 2018. De fet, se- gons les darreres previsions de la Cambra de Comerç de 3. E ls resultats per al conjunt de l’economia són l’agregació dels resultats de la Barcelona,2 el creixement del PIB a Catalunya pot acabar indústria, la construcció, el comerç, l’hostaleria i la resta de serveis, que repre- l’any 2018 al voltant del 3%, unes dècimes per sota del senten al voltant del 80% del PIB de Catalunya. 3,4% assolit el 2017. Aquesta desacceleració en el ritme 4. E l saldo és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que de creixement serà sobretot conseqüència d’una menor assenyala que la variable d’anàlisi en qüestió ha estat positiva i el percentat- ge d’establiments que assenyala que ha estat negativa. Cal esmentar que, en contribució positiva del sector exterior pel canvi d’expec- el cas del sector de l’hostaleria, els saldos presenten estacionalitat, però les tatives mundials i l’augment del proteccionisme comerci- sèries són massa curtes per poder desestacionar-les. al. Malgrat tot, el ritme de creixement previst a Catalunya continuarà sent força elevat i superior al que s’espera tant La marxa dels negocis ha estat positiva en tots els sectors, al conjunt d’Espanya (al voltant del 2,6%) com a la zona i l’hostaleria (hotels i restaurants) i la resta de serveis són euro (entorn del 2%). els que presenten la millor evolució. Però malgrat el com- portament positiu, l’hostaleria també és el sector que més En comparació amb el conjunt de Catalunya, l’AMB ha regis- ha moderat l’augment de la marxa dels negocis respecte a trat una evolució menys positiva de la marxa dels negocis tant l’any anterior. el 2017 com durant els tres primers trimestres del 2018, en contraposició amb el que havia passat els anys 2015 i 2016 quan era l’AMB la que registrava un saldo positiu més elevat. Preus de venda Tanmateix, la intensitat de la desacceleració respecte al 2017 és lleugerament menor a l’AMB que al conjunt de Catalunya. Els preus de venda de les empreses de l’AMB mostren una evolució lleugerament positiva, de mitjana, els tres primers trimestres del 2018, per primer cop des de l’inici de la crisi, 1.  L’En el moment de tancar aquest informe, encara no estan disponibles les però la tendència trimestral és a la baixa. Concretament, dades del quart trimestre. el saldo entre respostes positives (augment dels preus) i 2.  Publicades a l’octubre del 2018. negatives (disminució dels preus) ha estat de l’1%, és a dir, OBSERVATORI BARCELONA 2018 106 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució de la situació de la marxa dels negocis Evolució del clima empresarial en el conjunt de per sectors l’economia a l’AMB (saldos, en %) (saldos, en %) -4 -4 11 -12 Indústria 14 2014 -2 4 3 9 -25 12 -5 2015 -5 Construcció 1 5 4 7 5 15 -11 -3 8 2016 5 Comerç 13 15 14 9 13 10 -12017 34 6 Hostaleria 39 13 23 13 10 1 0 2018 I-III 7 12 Resta de serveis –14 16 12 Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió 2014 2015 2016 2017 2018 I-III Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat pràcticament d’estabilitat. Per subsectors, s’observa una descens significatiu en l’hostaleria, per bé que cal tenir en estabilitat en els preus de la indústria, la construcció i el co- compte que aquest darrer sector és el que té més volatilitat merç, un lleuger augment en el sector d’altres serveis, i un en l’evolució dels preus. Evolució de la situació dels preus de venda per sectors (saldos, en %) 29 33 30 19 20 13 10 9 -1 -3 6 9 9 10 8 8 -4 1 3 0 2 -2 3 4 0 1 -5 -4 -8 -8 -2-6 -2 -4 -4 -1 -5 -4 -2 0 -2 -3 -2 -1 -1-10 -8 -10 -7 -5 -4 -6 -6 -7 -9 -9 -6 -4 -5 -6 -10 -4 -4 -1 -8 -5 -16 -10 -13 -15 -11 -14 -22 -26 -26 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2018 107 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució de la situació de l’ocupació per sectors (saldos, en %) 27 22 14 15 1414 10 20 17 1314 9 9 10 11 8 11 11 6 13 13 8 10 13 14 5 5 12 11 2 5 4 7 6 6 8 6 3 4 11 11 6 7 4 2 5 3 2 4 5 5 2 -1 -6 0 -4 1 -1 -3 -1 -3 -3 -8 -10 -6-14 -13 -13 -11-17 -19 -21 -29 -34 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Ocupació L’anàlisi de la inversió no es pot fer per al 2018 perquè és una variable que es demana en l’enquesta del quart tri- L’ocupació a l’AMB registra un bon comportament al llarg mestre de l’any. Les darreres dades corresponents al quart dels tres primers trimestres del 2018, en línia amb la mitja- trimestre del 2017 mostren una evolució molt positiva de la na dels tres anys anteriors, però lleugerament menys posi- inversió (saldo del 12,7%), malgrat que l’any 2016 encara va tiu que en el conjunt de Catalunya. Així, l’ocupació manté el ser millor (15,2%). percentatge de respostes positives (creixement del nombre de persones ocupades) igual que el 2017, en el 17%, i alho- Tal com s’ha esmentat, tant la marxa dels negocis com l’ocu- ra disminueix el percentatge de respostes negatives (dis- pació mostren un comportament lleugerament més positiu minució del nombre de persones ocupades), des de l’11% a Catalunya que a l’AMB, de mitjana, durant els tres primers fins al 10%. Els resultats trimestrals posen de manifest que la millora en l’evolució de l’ocupació s’ha donat al llarg dels tres trimestres de l’any dels quals es disposa d’informació. Aquest bon resultat confirma la importància de la creació Evolució de la situació de la inversió d’ocupació en el cicle expansiu actual i, en conseqüència, (saldos, en %) la ràpida reducció de la taxa d’atur que s’està produint des que es va iniciar la recuperació econòmica el 2014. 15,2 L’evolució de l’ocupació ha estat positiva en el conjunt de 12,7 sectors analitzats, per primera vegada, però amb intensi- tats diferents. Així, els sectors amb una evolució millor en 6,5 els tres primers trimestres del 2018 han estat el de la resta 3,0 de serveis i el comerç, seguits per la indústria i la cons- trucció. L’augment més suau s’ha registrat a l’hostaleria. En comparació amb la situació del 2017, s’observa una millora clara en el sector de l’hostaleria i un empitjorament en el -10,1 comerç. En la indústria i la construcció també s’ha produït una millora respecte a l’any anterior, però no tan important 2013 2014 2015 2016 2017 com a l’hostaleria, mentre que la resta de serveis pràctica- ment ha quedat igual que el 2017. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2018 108 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima empresarial en el conjunt de l’economia. Evolució del clima empresarial a la indústria a l’AMB I-III 2018 (saldos, en %) (saldos, en %) 4 Marxa 10 11 dels negocis 11 2014 14 4 1 9Preus de venda 5 1 Ocupació 7 79 2015 4 -1 1 AMB Catalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat -11 -5 2016 -5 -3 1 -1 6 2017 5 4 6 trimestres del 2018. D’altra banda, els preus de venda estan començant a augmentar a Catalunya, mentre que a l’AMB es 8 5 mantenen gairebé estables. 2018 I-III 23 2 Resultats sectorials Marxa dels negocis Exportacions Preus de venda Ocupació Inversió La bona marxa dels negocis a les empreses ubicades a l’AMB durant els tres primers trimestres del 2018 ha estat generalit- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat zada en tots els sectors que s’analitzen en l’Enquesta de clima empresarial, però hi destaquen l’hostaleria i la resta de serveis com els sectors que presenten els resultats més positius. Tot i això, en el cas de l’hostaleria s’observa una desacceleració molt acusada respecte a l’any anterior. La resta de sectors (comerç, indústria i construcció) també presenten una evolu- ció positiva i força homogènia, però, mentre que en el cas de Clima empresarial a la indústria. I-III 2018 la construcció millora respecte a l’any anterior, en el comerç Comparativa amb Catalunya i la construcció és lleugerament menys positiva que el 2017. (saldos, en %) Industria Marxa 9 dels negocis 13 El sector de la indústria a l’AMB presenta uns resultats bons el 2018, amb saldos positius en totes les variables analit- Exportacions 1 6 zades. La marxa dels negocis és la variable que obté una evolució més favorable i, a més, millora respecte al resultat Preus 1 6 de l’any 2017. Les dades de producció industrial publica- de venda des per l’INE també assenyalen la dinàmica positiva de la Ocupació 6 indústria aquest any: l’índex de producció industrial (IPI) de 8 la indústria catalana ha registrat un creixement del 2,4% acumulat fins al setembre del 2018, davant el 3,7% de mit- AMB Catalunya jana de l’any 2017. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2018 109 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Aquesta millora de la marxa dels negocis en la indústria s’ha Evolució del clima empresarial a la construcció traduït en una evolució també molt positiva de l’ocupació, a l’AMB en línia amb el resultat assolit de mitjana els darrers tres (saldos, en %) anys (2015-2017). -25 Les exportacions industrials, en canvi, mostren un creixe- 2014 -24-24 ment mínim (1%), però, malgrat aquest feble increment, su- -23 posa una millora respecte a l’any anterior, quan el saldo de respostes va ser negatiu (-1%). Es recupera, així, l’evolució -5 positiva de la facturació a l’exterior que, segons l’opinió de 2015 -13 -6 les empreses, s’havia trencat el 2017. El feble creixement -1 de les exportacions també queda palès amb les dades del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’Agència 1 Estatal d’Administració Tributària, que mostren un creixe- 2016 -5 -1 ment nominal de les exportacions de béns, a la província -1 de Barcelona, del 4,5% acumulat de gener a agost del 2018, respecte al mateix període de l’any anterior. 8 2017 1 Pel que fa als preus de venda dels productes industrials, 18 han registrat un comportament lleugerament positiu, en 0 contrast amb el que passava en els darrers anys. Així, fins 5 al tercer trimestre del 2018, el percentatge de l’empresari- 2018 I-III 0 5 at que assenyala un creixement dels preus s’ha mantingut constant en el 9%, però ha disminuït el que n’assenyala un Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió descens, de l’11% al 8%, la qual cosa fa que el saldo negatiu de 3 punts percentuals assolit el 2017 es converteixi en un Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat saldo positiu d’1 punt el 2018. Els resultats de l’Enquesta de clima empresarial mostren uns saldos menys positius en el sector industrial a l’AMB que al conjunt del Principat en totes les variables analitzades. Destaca sobretot que a l’AMB tenen menys dinamisme les exportacions industrials, la marxa de les vendes i l’incre- ment dels preus de venda. En el cas de l’ocupació, també es dona aquesta diferència, però no és tan acusada. Clima empresarial a la construcció. I-III 2018 Construcció Comparativa amb Catalunya (saldos, en %) El sector de la construcció continua sent el sector més en- darrerit en la recuperació econòmica, malgrat que ha regis- Marxa 5 dels negocis 11 trat creixements importants els darrers dos anys. Però sem- bla que aquesta tendència es modera el 2018, ja que algunes Preus 0 variables, com la marxa dels negocis, mostren un cert alenti- de venda 2 ment. Malgrat tot, les xifres continuen sent positives tant pel 5 que fa a l’ocupació com a la marxa dels negocis, mentre que Ocupació 8 en els preus de venda s’observa estabilitat. Aquests resul- tats són coherents amb altres indicadors de conjuntura que AMB Catalunya també mostren un afebliment en el ritme de creixement des- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat prés de tres anys molt positius, com, per exemple, el nombre d’habitatges en construcció, que fins al mes d’agost del 2018 només van créixer un 1,9% acumulat, lluny del 25% que es OBSERVATORI BARCELONA 2018 110 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona va registrar en el conjunt de l’any 2017. S’observa la mateixa Evolució del clima empresarial al comerç a l’AMB tendència en el mercat laboral, atès que el nombre de treba- (saldos, en %) lladors de la construcció, segons l’EPA, només va créixer un 0,2% interanual el tercer trimestre del 2018, una dada que -11 contrasta amb el creixement del 12,6% assolit en el mateix -132014 trimestre de l’any 2017. -4 2 Pel que fa a la marxa dels negocis, el percentatge de l’em- 8 presariat que assenyala una evolució favorable (19%) supe- -7 2015 ra el que assenyala una evolució desfavorable (14%) i això 7 14 dona com a resultat un saldo positiu per tercer any conse- cutiu, però de menys magnitud que l’any 2017. Tot i això, el 13 saldo per a la construcció continua sent el menys positiu 2016 -5 del conjunt dels sectors analitzats. Així mateix, cal destacar 5 16 que l’evolució trimestral va ser especialment favorable en el segon trimestre del 2018, mentre que en el primer es va 14 registrar una dada negativa. 2017 -2 5 19 Els preus de venda, que des del 2013 s’han caracteritzat per un descens cada vegada més moderat, han arribat a 13 l’estabilització el 2018. Així, només el 7% de l’empresariat 2018 I-III 0 diu que ha augmentat els preus, mentre que el 8% diu que 80 els ha abaixat. La major part de l’empresariat (el 85%) sosté que els ha mantingut estables. Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Pel que fa a l’ocupació, el 2018 és el primer any des de l’inici de la crisi que s’observa una millora clara, que, a més, està en línia amb la mitjana de la resta de sectors econò- mics. Així, el percentatge de l’empresariat que indica que l’ocupació disminuirà ha estat del 13%, davant del 18% que assenyala que augmentarà. Tanmateix, la tendència trimes- tral d’augment observada en els dos primers trimestres del 2018 s’ha trencat en el tercer trimestre. Els resultats de l’Enquesta de clima empresarial en el sector de la construcció, igual que en la indústria, mostren saldos Clima empresarial al comerç. I-III 2018 menys positius a l’AMB que al conjunt de Catalunya fins al Comparativa amb Catalunya tercer trimestre del 2018 en les tres variables analitzades (saldos, en %) (marxa dels negocis, ocupació i preus de venda). Marxa 9 Comerç dels negocis 5 Preus 0 El sector del comerç registra resultats positius per quart de venda 4 any consecutiu, però per primer cop s’observa una desac- Ocupació 8 celeració en el creixement tant de la marxa dels negocis 7 com de l’ocupació. Els preus de venda, per la seva banda, s’estabilitzen després d’un llarg període de caigudes cada AMB Catalunya vegada més moderades. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Efectivament, el sector comercial a l’AMB ha registrat un saldo positiu del 9% en la marxa dels negocis, de mitjana, OBSERVATORI BARCELONA 2018 111 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona els tres primers trimestres del 2018, després de dos anys Evolució del clima empresarial a l’hostaleria consecutius amb saldos a l’entorn del 13%. Malgrat la de- a l’AMB sacceleració, és una dada favorable que prové del fet que (saldos, en %) el 26% de l’empresariat assenyala una millora de la marxa dels negocis i el 16% n’assenyala un empitjorament. Al llarg 10 de l’any s’ha mantingut la tendència positiva, però el segon 2014 -3 12 trimestre és el que ha assolit el millor resultat. 3 Els preus de venda s’aproximen a l’estabilitat en la mitjana 34 anual, malgrat que trimestralment s’observa un augment en 2015 1511 el primer trimestre i un descens en el segon i tercer trimes- 29 tres. En el conjunt de l’any, l’evolució dels preus de venda podria ser similar a la de l’any 2017, quan es va assolir un 39 saldo de respostes del -2%, que va ser el descens més suau 2016 12-4 des de l’inici de la crisi. 20 Pel que fa a l’ocupació, el saldo és positiu per segon any 23 1 consecutiu, però perd intensitat respecte al 2017. Aquest 2017 -14 comportament es deu al fet que el percentatge de respos- 15 tes que indiquen un augment de l’ocupació ha disminuït (del 22% el 2017 al 18% de mitjana els tres primers trimes- 13 tres del 2018), mentre que el percentatge de respostes que 2018 I-III -10 1 assenyala un descens de l’ocupació pràcticament s’ha man- 0 tingut igual que l’any passat, en el 10%. Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió A diferència del que ha passat a la indústria i la construc- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat ció, les magnituds dels saldos de les variables analitzades en l’Enquesta de clima empresarial per al comerç són més positives a l’AMB que al conjunt de Catalunya i, sobretot, és destacable la millor evolució de la marxa dels negocis. Quant als preus de venda, mentre que a l’AMB s’acosten a l’estabilitat, al conjunt de Catalunya ja mostren un clar increment. Clima empresarial a l’hostaleria. I-III 2018 Comparativa amb Catalunya Hostaleria (saldos, en %) L’hostaleria és el sector que ha registrat els millors re- Marxa 13dels negocis 11 sultats per a la marxa dels negocis en l’Enquesta de clima empresarial durant bona part del 2018, però, alhora, tam- Preus -10 4 bé és el sector que més ha moderat el seu increment en de venda relació amb l’any anterior. Els indicadors del sector turístic Ocupació 1 en la marca Barcelona confirmen aquest resultat, ja que 10 el nombre de pernoctacions hoteleres ha mostrat un des- cens interanual del 0,5% acumulat fins al setembre del AMB Catalunya 2018, pràcticament idèntic a la caiguda registrada de mit- jana el 2017 (-0,4%). Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Efectivament, la marxa dels negocis a l’hostaleria ha con- tinuat presentant un saldo positiu perquè el percentatge de l’empresariat que qualifica la marxa dels negocis de favora- ble és del 21%, molt superior al 9% que la qualifica de des- OBSERVATORI BARCELONA 2018 112 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona favorable, i això dona com a resultat un saldo del 13%, que, Evolució del clima empresarial a la resta de serveis tot i que encara és elevat, és el més baix dels darrers quatre a l’AMB anys. El 2016 va ser l’any en què es va assolir el millor re- (saldos, en %) sultat del sector, amb un saldo del 39%, i des de llavors s’ha produït un alentiment en l’evolució de la marxa dels negocis 0 que sobretot s’explica pel descens del quart trimestre del -12 2014 2017 i per la intensa moderació del saldo positiu el tercer -2 4 trimestre del 2018. 12 Els preus de venda a l’hostaleria experimenten valors ne- -82015 gatius, a diferència del que passa a la resta de sectors eco- 30 nòmics analitzats. El descens dels preus es fa més evident a mesura que avança l’any, ja que és en el segon i tercer 14 trimestres del 2018 quan es produeix una contracció dels -42016 preus. Aquest fet podria estar relacionat amb l’augment de 9 11 la competència per la recuperació dels països de la Medi- terrània, que havien patit una davallada intensa per conflic- 16 tes polítics anys enrere. 12017 8 15 El nombre de persones ocupades a l’hostaleria mostra un petit increment, de mitjana, els tres primers trimes- 12 tres de l’any 2018, després que el 2016 i el 2017 registrés 52018 I-III 9 un saldo negatiu. Malgrat tot, és el sector que mostra un 0 resultat més feble en termes d’ocupació. Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió Segons l’Enquesta de clima empresarial dels tres primers tri- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat mestres del 2018, la marxa dels negocis a l’hostaleria ha presentat una evolució lleugerament més positiva a l’AMB que al conjunt del Principat, però aquest resultat no s’ha traduït en una evolució més favorable de l’ocupació a l’AMB, ja que a Catalunya el saldo és del 10% davant de l’1% a l’AMB. Per la seva banda, els preus cauen amb força en el sector de l’hostaleria a l’AMB, en contraposició amb l’aug- Clima empresarial a la resta de serveis. I-III 2018 ment observat al conjunt de Catalunya. Comparativa amb Catalunya (saldos, en %) Resta de serveis Marxa 12 dels negocis 14 El sector de la resta de serveis (TIC, activitats jurídiques i comptabilitat, R+D, publicitat i activitats científiques, i Preus 5 5 activitats administratives) és el que obté el segon resultat de venda més positiu pel que fa a la marxa dels negocis després de Ocupació 9 l’hostaleria, el millor resultat quant a ocupació, i també 10 l’augment dels preus de venda més alt de tots els sectors analitzats. AMB Catalunya La marxa dels negocis obté, per quart any consecutiu, una Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat evolució molt favorable i la més positiva de tots els sectors, malgrat que el 2018 el resultat s’ha moderat respecte als dos anys anteriors. Trimestralment, s’observa una evolució molt favorable el segon trimestre del 2018, i més moderada el primer i tercer trimestres. OBSERVATORI BARCELONA 2018 113 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Per segon any consecutiu, els preus de venda han regis- trat, de mitjana, una evolució a l’alça el 2018, per bé que es modera a mesura que avancen els trimestres per la desac- celeració del consum privat. Respecte al 2017, el percentat- ge de l’empresariat que assenyala que hi ha un augment del preu de venda s’ha ampliat del 6% al 8%, mentre que el que diu que disminueix ha baixat del 5% al 4% i, com a resultat, el saldo positiu s’ha ampliat de l’1% el 2017 al 5% el 2018 (fins al tercer trimestre). L’ocupació en el sector de la resta de serveis registra un augment força notable des de l'inici del 2018, i similar al dels dos anys anteriors (2016 i 2017). Així, el percentatge de l’empresariat que assenyala que hi ha un augment és del 18%, superior al 9% que n’assenyala una disminució. Com a resultat, s’obté un saldo positiu del 9%, el més ele- vat de tots els sectors enquestats. Cal destacar que, en termes trimestrals, l’evolució ha estat positiva en els tres trimestres del 2018, però destaca especialment el segon trimestre de l’any. La branca de la resta de serveis registra uns resultats força similars a Catalunya i a l’AMB, tot i que, tant en la marxa dels negocis com en l’ocupació, els saldos obtinguts són lleuge- rament superiors a Catalunya. En canvi, els preus de venda presenten el mateix resultat en el dos territoris. OBSERVATORI BARCELONA 2018 114 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Factors que han limitat la bona marxa dels negocis el 2017 Disminució generalitzada dels factors que limiten la bona marxa dels negocis, excepte la manca de mà d’obra adequada, que és manté estable L’anàlisi dels factors limitadors de la bona marxa dels ne- Factors que limiten la bona marxa dels negocis gocis, igual que la inversió, són variables que només es- en el conjunt de l’economia. Comparativa 2014-2017 tan disponibles per al 2017, perquè se’n fa l’enquesta una (en %) vegada a l’any coincidint amb l’onada del quart trimestre. Debilitat 53 61 La debilitat de la demanda continua sent el factor més es- demanda 66 mentat per l’empresariat com a limitador de la marxa dels negocis l’any 2017 (el 53% l’assenyala), però per cinquè Augment 50 any consecutiu perd pes en comparació amb la resta de competència 59 57 factors com a conseqüència de la recuperació del consum privat. Per la seva banda, l’augment de la competència, el Dificultats 19 segon factor més esmentat com a limitador de la marxa finançament 26 30 dels negocis amb el 50% de respostes, i que havia guanyat rellevància en els darrers anys, ha retrocedit en importàn- Manca 17 cia pràcticament amb la mateixa intensitat que el factor mà d’obra 17 de debilitat de la demanda. adequada 13 Insuficiència 6 Paral·lelament, la millora contínua de les condicions en els equip 8 mercats financers ha fet que les dificultats de finançament productiu 7 perdin rellevància com a factor limitador després de l’aug- ment registrat durant els anys de crisi, tot i mantenir-se 2017 2016 2015 com a tercer factor, però cada cop més a prop del quart Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat factor limitador, que és la manca de mà d’obra adequada. De fet, aquest quart factor relatiu a la mà d’obra és l’únic que manté la importància com a factor limitador, assenya- lat pel 17% de l’empresariat, ja que la resta han retrocedit respecte a l’any anterior. El darrer factor és la insuficiència de l’equip productiu que només és assenyalat pel 6% de l’empresariat. OBSERVATORI BARCELONA 2018 115 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació i perspectives empresarials per al quart trimestre del 2018 Perspectives estables per al quart trimestre del 2018; per tant, es manté l’evolució positiva dels tres trimestres anteriors Segons els resultats de l’Enquesta de clima empresarial, la La marxa dels negocis en el conjunt de l’economia situació de la marxa dels negocis a l’AMB ha continuat sent (saldos5, en %) positiva els tres primers trimestres de l’any, però en general es percep un alentiment del ritme de creixement respecte 24 a l’any anterior, malgrat que encara són xifres molt bones. 19 19 Les expectatives per al quart trimestre són de continuïtat 17 1715 15 15 16 16 16 16 d’aquesta evolució positiva. Així, el 23% de les empreses 14 13 12 12 13 1311 pensen que anirà a millor i el 10% que anirà a pitjor; per 8 7 6 tant, el saldo resultant és del 13%, idèntic a les perspectives 5 obtingudes el trimestre anterior. I-16 II-16 III-16 IV-16 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 Per sectors d’activitat, les expectatives de la marxa dels negocis per al quart trimestre del 2018 són positives en Perspectives Situació tots els sectors, però sobretot al comerç (17%), a la resta Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat de serveis (15%) i a la indústria (11%). Els dos sectors amb unes perspectives més moderades són l’hostaleria (5%) i la Aquesta evolució de les perspectives està en concordança construcció (7%), precisament dos sectors que han tingut amb el fet que, durant el quart trimestre del 2018, l’economia un creixement molt important del valor afegit brut (VAB) catalana ha mostrat senyals més clars de desacceleració, fo- els darrers anys. Si es comparen aquests resultats amb els namentalment a causa de la feblesa de la demanda externa obtinguts en el tercer trimestre, s’obté que les expectati- per la rebaixa de les perspectives de creixement mundial i ves han disminuït únicament a la indústria, per l’alentiment l’impacte del proteccionisme comercial, a la qual s’ha afegit de les exportacions, i a l’hostaleria, per la recuperació dels un afebliment de la demanda interna per un menor impacte mercats competidors, entre altres factors estacionals vin- positiu dels vents de cua (retirada d’estímuls de la política mo- culats al turisme. netària, augment del preu del petroli i apreciació de l’euro). Perspectives de la marxa dels negocis per sectors (saldos5, en %) 50 45 41 40 37 33 30 26 26 24 23 19 19 2119 20 20 21 21 22 16 16 19 16 18 19 18 17 17 17 13 14 15 16 13 15 13 15 15 1412 12 12 12 13 15 15 9 11 9 9 10 11 12 11 7 7 10 6 8 95 5 73 3 3 4 5 0 1 0 -3 -1 -10 -8 -6 -16 -17 -15 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 5. E l saldo per a la situació és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que assenyala que la marxa dels negocis ha estat favorable i el percentatge d’establiments que assenyala que ha estat desfavorable. En el cas de les perspectives, és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que preveu que la marxa dels negocis serà favorable i el percentatge d’establiments que preveu que serà desfavorable. OBSERVATORI BARCELONA 2018 116 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Annex metodològic Sectors de l’Enquesta de clima empresarial Indústria Hostaleria 01 Alimentació, begudes i tabac (CCAE-2009: 10 a 12) CCAE-2009: 55 i 56 02 Tèxtil, confecció, cuir i calçat (CCAE-2009: 13 a 15) 55 Serveis d’allotjament 03 I ndústries de la fusta i el suro, paper i arts gràfiques 56 Serveis de menjar i begudes (CCAE-2009: 16 a 18) 04 Indústries químiques, cautxú i altres productes minerals Resta de serveis no metàl·lics (CCAE-2009: 20 a 23) 01 Informació i comunicacions (CCAE-2009: 58 a 63) 05 Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 02 Activitats jurídiques i de comptabilitat (CCAE-2009: 69) (CCAE-2009: 24 i 25) 03 R+D, publicitat i estudis de mercat i activitats científiques 06 Fabricació de maquinària i equips mecànics, elèctrics i tècniques (CCAE-2009: 71 a 75) i de productes informàtics, electrònics i òptics (CCAE-2009: 26 a 28) 04 A ctivitats administratives i serveis auxiliars (CCAE-2009: 77 a 82) 07 Altres indústries (CCAE-2009: 05 a 09, 19, 29 a 33, 35 a 39) 05 A ltres serveis Construcció (CCAE-2009: 49 a 53, 64 a 66, 68, 92, 93 i 96) Es té en compte la Secció F completa de la CCAE-2009, és a dir, les divisions: 41 Construcció d’immobles 42 Construcció d’obres d’enginyeria civil 43 Activitats especialitzades de la construcció Comerç 01 C omerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats (CCAE-2009: 472) 02 Comerç al detall d’articles d’ús domèstic, culturals i recreatius en establiments especialitzats (CCAE: 475 i 476) 03 Altre tipus de comerç al detall Errors mostrals. Àrea Metropolitana de Barcelona (CCAE-2009: 473, 474, 477, 478, 479) 2018* 04 C omerç al detall en establiments no especialitzats Sectors Mostra Error6 (CCAE-2009: 471) Indústria 130 9% 05 Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes Construcció 75 11% (CCAE-2009: 45) Comerç 193 7% 06 C omerç a l’engròs i intermediaris de comerç Hostaleria 70 12% (CCAE-2009: 46) Resta de serveis 495 4% Total 963 3% * Mitjana trimestres I-III. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 6. Màxim error possible calculat a partir d’un mostreig aleatori simple. OBSERVATORI BARCELONA 2018 117 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona