AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Barcelona · Juny 2018 Client: Firmado digitalmente por 40326543E 40326543E MARTI FRANCH (R: B55218754) Institut municipal de paisatge urbà Nombre de reconocimiento (DN): i qualitat de vida 2.5.4.13=Reg:17010 /Hoja:GI-57483 / MARTI Tomo:3001 /Folio:106 / Fecha:25/11/2014 /Inscripción:1, Redactors: serialNumber=IDCES-40326543E, givenName=MARTI, sn=FRANCH FRANCH (R: BATLLORI, cn=40326543E MARTI FRANCH (R: B55218754), 2.5.4.97=VATES-B55218754, o=ESTUDI B55218754) MARTI FRANCH, ARQUITECTURA DEL V I L A N O V A – M O Y A arquitectes PAISATGE SOCIEDAD LIMITADA, c=ES Fecha: 2018.08.17 15:33:11 +02'00' AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 03. Des de la FORMA format escala núm. plànol 03.1-RELLEU 01. Context 3.1.1 Topografia A3/A1 e. 1:2500/1:1250 18 de 65 01.1-TOPOGRAFIA PLANS I PENDENTS A3/A1 s/e 01 de 65 03.2-ESTRUCTURES ESPAIS LLIURES 01.2-TOPOGRAFIA I HIDROLOGIA A3/A1 s/e 02 de 65 3.2.1 Tipologia espais lliures A3/A1 e. 1:3000/1:1500 19 de 65 3.2.2 Tipificació espais verds A3/A1 e. 1:3000/1:1500 20 de 65 01.3-TEIXITS RESIDENCIALS + ESPAIS A3/A1 s/e 03 de 65 03.3-CARRERS LLIURES + INFRAESTRUCTURES 3.3.1 Jerarquia eixos A3/A1 e. 1:2500/1:1250 21 de 65 01.4-EQUIPAMENTS PÚBLICS A3/A1 s/e 04 de 65 3.3.2 Pendents dels carrers A3/A1 e. 1:2500/1:1250 22 de 65 01.5-ESTRUCTURA COMERCIAL A3/A1 s/e 05 de 65 3.3.3 Mida de la vorera A3/A1 e. 1:2500/1:1250 23 de 65 01.6-TEIXITS RESIDENCIALS A3/A1 s/e 06 de 65 01.7-VOL D’OCELL CONTEXT A3/A1 s/e 07 de 65 03.4-TEIXITS URBANS 3.4.1 Tipologia de l’edificació A3/A1 e. 1:2500/1:1250 24 de 65 02. Des de la HISTÒRIA 3.4.2 Alçades de l’edificació A3/A1 e. 1:2500/1:1250 25 de 65 02.1-PATRIMONI GEOLÒGIC A3/A1 e. 1:2500/1:1250 08 de 65 3.4.3 Mitgeres A3/A1 e. 1:2500/1:1250 26 de 65 02.2-PATRIMONI HIDROLÒGIC A3/A1 e. 1:4000/1:2000 09 de 65 3.4.4 Discontinuïtats en la morfologia A3/A1 e. 1:2500/1:1250 27 de 65 02.3-PATRIMONI ARQUEOLÒGIC i buits urbans 2.3.1 Refugis antiaeris A3/A1 e. 1:2500/1:1250 10 de 65 02.4-PATRIMONI URBANÍSTIC 04. Des de l’ÚS / ACTIVITAT 2.4.1.1 Evolució urbanística cartografia A3/A1 e. 1:2500/1:1250 11 de 65 04.1-ACTIVITATS 2.4.1.2 Evolució urbanística cartografia A3/A1 e. 1:2500/1:1250 12 de 65 4.1.1 Mirada extensa A3/A1 e. 1:4000/1:2000 28 de 65 2.4.1.3 Evolució urbanística cartografia A3/A1 e. 1:2500/1:1250 13 de 65 4.1.2 Locals comercials A3/A1 e. 1:3000/1:1500 29 de 65 2.4.2 Evolució urbanística. 04.2-EQUIPAMENTS I VERD DE PROXIMITAT A3/A1 e. 1:3000/1:1500 30 de 65 Espais en transformació A3/A1 s/e 14 de 65 04.3-TRANSPORT PÚBLIC A3/A1 e. 1:4000/1:2000 31 de 65 2.4.3 Traçat històric A3/A1 e. 1:2500/1:1250 15 de 65 04.4-VALORS SOCIALS I IDENTITAT 2.4.4 Pervivència dels elements construïts A3/A1 e. 1:2500/1:1250 16 de 65 4.4.1 Mirada extensa- Places A3/A1 e. 1:5000/1:2500 32 de 65 2.4.5 Patrimoni arquitectònic A3/A1 e. 1:2500/1:1250 17 de 65 4.4.2 Mirada al barri- A3/A1 e. 1:2500/1:1250 33 de 65 punts conferidors d’identitat V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 04.5-PLANEJAMENT A3/A1 e. 1:4000/1:2000 34 de 65 07.3-BARRERES A3/A1 e. 1:2500/1:1250 51 de 65 07.4-ESCALES A3/A1 e. 1:2500/1:1250 52 de 65 05. Des de la PERCEPCIÓ 07.5-MURS A3/A1 e. 1:2500/1:1250 53 de 65 05.1-ESFORÇ A3/A1 e. 1:2500/1:1250 35 de 65 07.6-PLATAFORMES/ TERRASSES A3/A1 e. 1:2500/1:1250 54 de 65 05.2-CONFORT TÈRMIC 07.7-CANTONS I CORNISES A3/A1 e. 1:2500/1:1250 55 de 65 5.2.1 Obagues/Solanes Matí A3/A1 e. 1:2500/1:1250 36 de 65 07.8-PASSATGES A3/A1 e. 1:2500/1:1250 56 de 65 5.2.2 Obagues/Solanes Tarda A3/A1 s/e 37 de 65 05.3-VISUALS 08. VALORS I FRAGILITATS 5.3.1 Fons escènic. Horitzons persistents A3/A1 e. 1:4000/1:2000 38 de 65 08.1- VALORS A3/A1 e. 1:4000 57 de 65 5.3.2 Fites. Carrers congost A3/A1 e. 1:4000/1:2000 39 de 65 08.2- FRAGILITATS A3/A1 e. 1:4000 58 de 65 05.4-PAISATGE SONOR A3/A1 e. 1:2500/1:1250 40 de 65 09. OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA 06. UNITATS DE PAISATGE 09.1-PROJECTAR UN EIX CÍVIC A3/A1 e. 1:4500 59 de 65 06.1-DELIMITACIÓ UNITAT A3/A1 s/e 41 de 65 09.2-MITIGAR LES FRACTURES TOPOGRÀFIQUES A3/A1 e. 1:4500 60 de 65 FONT DE LA GUATLLA 09.3-PROTEGIR EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC A3/A1 e. 1:4500 61 de 65 06.2-SUB-UNITAT EIXAMPLE MENOR A3/A1 s/e 42 de 65 09.4-PACIFICAR EL COR DEL BARRI I PRESERVAR A3/A1 e. 1:4500 62 de 65 06.3- SUB-UNITAT BARRI PRE-INDUSTRIAL A3/A1 s/e 43 de 65 /RECUPERAR ANTICS PASSATGES 06.4- SUB-UNITAT PEU DEL TURÓ A3/A1 s/e 44 de 65 09.5-PASSEIG DE CORNISA PANORÀMIC A3/A1 e. 1:4500 63 de 65 06.5- SUB-UNITAT FONT FLORIDA A3/A1 s/e 45 de 65 09.6-DESENCLAVAR, OBRIR NOUS PASSATGES A3/A1 e. 1:4500 64 de 65 06.6- SUB-UNITAT PRE-MONTJUÏC A3/A1 s/e 46 de 65 09.7-FER TRANSICIONS MÉS FLUÏDES AMB BARRIS A3/A1 e. 1:4500 65 de 65 06.7- SUB-UNITAT EL TURÓ A3/A1 s/e 47 de 65 VEÏNS 06.8- SUB-UNITAT MONTJUÏC PARKWAY A3/A1 s/e 48 de 65 07. PATRON NÍTIDS DE PAISATGE *la major part dels plànols estan situats amb la mateixa orientació resseguint la Gran Via com a eix longitudinal a la part 07.1-COMPOSICIONS ARQUITECTÒNIQUES inferior i mirant cap a Montjuïc en la part superior, el nord està grafiat a cadascun d’ells A3/A1 e. 1:2500/1:1250 49 de 65 i URBANES 07.2-FRACTURES A3/A1 e. 1:2500/1:1250 50 de 65 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA MEMÒRIA Barcelona · Juny 2018 Client: Firmado digitalmente por 40326543E 40326543E MARTI FRANCH (R: B55218754) Institut municipal de paisatge urbà Nombre de reconocimiento (DN): i qualitat de vida 2.5.4.13=Reg:17010 /Hoja:GI-57483 / MARTI Tomo:3001 /Folio:106 / Fecha:25/11/2014 /Inscripción:1, Redactors: serialNumber=IDCES-40326543E, givenName=MARTI, sn=FRANCH FRANCH (R: BATLLORI, cn=40326543E MARTI FRANCH (R: B55218754), 2.5.4.97=VATES-B55218754, o=ESTUDI B55218754) MARTI FRANCH, ARQUITECTURA DEL V I L A N O V A – M O Y A arquitectes PAISATGE SOCIEDAD LIMITADA, c=ES Fecha: 2018.08.17 15:32:25 +02'00' AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida MEMÒRIA ........................................................................................................................................ pàgina 1. OBJECTE I MÈTODE .................................................................................................... 2 3.02.5 Murs ......................................................................................................... 67 3.02.6 Plataformes i terrasses ............................................................................. 67 2. CARACTERITZACIÓ DE VARIABLES 3.02.7 Cantons i cornisses ................................................................................... 68 2.01 Context ................................................................................................................ 4 3.02.8 Passatges ................................................................................................. 68 2.02 Des de la Història 2.02.1 Patrimoni geològic ..................................................................................... 5 3.03 Valors, fragilitats i potencialitats ........................................................................ 69 2.02.2 Patrimoni hidrològic ................................................................................... 7 2.02.3 Patrimoni arqueològic .............................................................................. 12 4. OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA 2.02.4 Patrimoni urbanístic ................................................................................. 15 4.01. Projectar un eix cívic que vertebri el barri tot establint i recosint centralitats .... 74 2.03 Des de la Forma .................................................................................................. 57 4.02. Mitigar les fractures topogràfiques ................................................................... 75 2.04 Des de l’ús / activitat ..........................................................................................60 4.03. Protegir el patrimoni arquitectònic ................................................................... 75 2.05 Des de la Percepció ............................................................................................ 62 4.04. Pacificar el cor del barri i preservar/recuperar antics passatges ......................... 77 4.05. Fer un passeig de cornissa panoràmic ............................................................... 77 3. CARTOGRAFIA DE SÍNTESIS 4.06. Desenclavar, obrir nous passatges ................................................................... 78 3.01 Unitat de Paisatge .............................................................................................. 63 4.07. Fer transicions més fluides amb barris veins ..................................................... 78 3.02 Patrons nítids de Paisatge 4.08. Projectar el verd del barri. Més i millor ............................................................. 79 3.02.1 Composicions arquitectòniques i urbanes ................................................. 67 4.09. Atenuar influència trànsit fira al barri ............................................................... 79 3.02.2 Fractures ................................................................................................... 67 4.10. Conciliar el paisatge sonor ................................................................................ 79 3.02.3 Barreres .................................................................................................... 67 3.02.4 Escales ...................................................................................................... 67 - BIBLIOGRAFIA V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 1 // OBJECTE i MÈTODE Dins el marc de les directrius extretes dels Estudis previs per a l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la A partir d’aquesta diagnosi sintètica, l’estudi formula una visió pel futur pel barri a partir d’identificar una sèrie Carta del Paisatge Urbà de Barcelona, el present treball procedeix a analitzar aquells paràmetres que ens d’objectius de qualitat paisatgística, en forma d’accions a realitzar. permetran la caracterització de la unitat de paisatge urbà de la Font de la Guatlla. Resumidament l’estudi recull i destil·la informació valuosa del paisatge urbà del Barri de la Font de la Guatlla així Per fer-ho s’analitzen i cartografien els atributs, valors i generadors d’identitat que caracteritzen la Font de la com anticipa algunes línies d’actuació per a la seva millora, a fi i efecte de nodrir el planejament urbanístic i Guatlla com a unitat de paisatge urbà. És a dir, un àmbit de la ciutat reconeixible i amb perspectives d’evolució futurs projectes urbans. L’accent és posa en donar llegibilitat de les traces a mantenir, identificar els coherent.. condensadors d’activitat, existents o potencials, emmarcar les visibilitats essencials a preservar i emfatitzar els seus components paisatgístics essencials així com les dinàmiques de paisatge a treballar. L’objecte de l’anàlisi dels paràmetres de caracterització de la unitat de paisatge de la Font de la Guatlla és identificar-ne els seus límits i revelar les vocacions del seu paisatge urbà per a establir criteris i accions dirigides a Es tracta, doncs, d’una primera caracterització de la Unitat de Paisatge Urbà de Font de la Guatlla, esbossant, millorar l’encaix amb el planejament urbanístic i les gestió del Barri en equilibri amb els valors socials, estètics, algunes línies d’actuació futures per la millora del paisatge urbà i la qualitat de vida. històrics, simbòlics i ecològics que concorren en el seu àmbit. L’escala de treball per l’anàlisi és una escala intermèdia. Es tracta de l’escala de ciutat i de barri, de comunitat. Es plantegen escales d’anàlisi de 1/2.500 i 1/4000 que permeten l’estudi de la identitat del paisatge urbà respecte l’espai públic, la forma urbana, la seva arquitectura i el seus valors paisatgístics. Es tracta d’identificar les traces, els sistemes i les estructures subjacents, és a dir els atributs del seus paisatges. Així mateix, es recollirà informació i s’avançarà en els coneixement des dels valors reconeguts, els observats i les seves variables per tal de cartografiar els valors del paisatge urbà. La descripció de variables s’agrupa sota quatre prismes: • Des de la HISTÒRIA 2 • Des de la FORMA • Des del ÚS/ACTIVITAT • Des de la PERCEPCIÓ Cada lectura ens explicarà i detallarà una mirada diversa sobre el territori de Font de la Guatlla. Però totes elles són complementàries al cap i a la fi, ja que un cop caracteritzats els seus valors i atributs, se superposen i jerarquitzen per mitjançant una sèrie de plànols de síntesis que ens permeten identificar els valors, fragilitats i potencialitats del paisatge del barri. • (sub)-UNITATS DE PAISATGE, definint els sub-sectors del barri • PATRONS NÍTIDS, identificant els elements i/o atributs recurrents que confereixen caràcter al barri • VALORS, FRAGILITATS I POTENCIALITATS destil·lant aquells atributs i patrons que generen la identitat del barri, identificant-ne les febleses i finalment fent una relació breu de les potencialitats que s’albiren. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 3 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 2 // CARACTERITZACIÓ DE VARIABLES 2.01 CONTEXT Partint dels plànols realitzats als Estudis previs per a l'elaboració del catàleg per a la redacció de la carta de paisatge urbà de Barcelona de renau bartumeus arquitectes i l’observació a escala urbana s’estudia el comportament, situació i relacions a nivell de ciutat del barri (vegeu plec de plànols 01 de la documentació gràfica). La topografia i hidrologia Situat en un context topogràficament molt contrastat a nivell interior de l’àmbit i també respecte la resta de barris de Barcelona, Font de la Guatlla es caracteritza bàsicament per estar emplaçat al peu de mont de la muntanya de Montjuïc en la seva vessant nord-oest. Aquest fet ofereix unes visuals inusuals a la ciutat. Les edificacions s’enfronten a la muntanya fins a arribar als talussos amb els pendents més acusats, on s’acumulen uns 40 m de diferència de cota aproximadament. Teixits residencials i estructura comercial Un barri delimitat per teixits residencials ben diversos, aquest fa de ròtula entre l’Eixample, Hostrafranchs i el Polvorí. Cadascun dels quals proveeix d’alguna manera dels serveis mancants a la Font de la Guatlla, que no té precisament un teixit comercial propi destacable. Per exemple el mercat, es troba ben proper però ja al barri d’Hostafranchs. Aïllat en un dels seu costats per l’espai i edificacions de la Fira de Barcelona de dimensions desproporcionades 4 respecte el gra del barri i pràcticament impenetrable. Interiorment es produeix una seqüència, un degradat que va des dels blocs tipus eixample de Gran Via fins a les cases adossades i unifamiliars com més ens acostem a l’Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. Espais lliures, equipaments i infraestructura El barri és pròxim a l'espai lliure de la muntanya de Montjuïc tan extens com alhora inapropiable. Amb un paper cabdal però a nivell de biodiversitat. En canvi, no té cap plaça interna, cap espai lliure apte per a la trobada i generació de friccions socials i convivialitat. Flanquejant els grans equipaments d'escala de país de la muntanya de Montjuïc, com la Fira. Font de la Guatlla penja literalment per un dels seu laterals de la Gran Via de les Corts Catalanes, un dels eixos Topografia, plans i pendents de Barcelona. Font: Estudis previs per a l'elaboració del catàleg per a la redacció de la carta de paisatge urbà de Barcelona. renau bartumeus arquitectes més importants de la ciutat. El transport públic abasteix pràcticament a tot el barri partint dels dos pols oposats del mateix, un d’ells cobert per el servei de metro i l’altre per ferrocarrils de la Generalitat. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 2.02 semblant al de les regions tropicals humides, es a dir, una fase humida i una altra de seca. DES DE LA HISTÒRIA Llims groguencs d’origen eòlic, loess, i que sembla que es formarien amb un clima sec i fred. Per últim, trobem el torturà, aquestes crostes calcàries s’haurien format en períodes de transició entre els dos Entenem que el concepte ampli que representa el patrimoni cultural de qualsevol identitat urbana, com el barri climes anteriors, és a dir, més humit que durant el loess perquè hi hagués circulació de carbonat càlcic, però més de la Font de la Guatlla, és molt més divers i enriquidor que concentrar l’anàlisi, estudi i diagnosi sobre la càlid que el primer nivell, per tal que s’evaporés l’aigua. En aquest nivells anirien incidint els diferents torrents i valorització dels conjunts i elements arquitectònics exclusivament. rieres, encaixant-se i produint formacions al·luvials i col·luvials de llims i argiles poc consolidades, la qual cosa L’estudi s’ha elaborat sota sis capítols, de manera separada però complementària, per tal d’entendre els explicaria l’aparició esporàdica de llengües de còdols i graves que trenca aquest cicle. aspectes essencials que cal protegir dins l’àmbit del patrimoni cultural. 2.02.1 Patrimoni geològic (vegeu plànol 2.1 de la documentació gràfica) Marc general de Barcelona L’estructura geològica del Pla de Barcelona presenta per un costat els materials paleozoics que defineixen la serra de Collserola. Aquesta està formada per pissarres les quals s’assenten damunt d’un basament granític que aflora en algunes zones d’Horta i del Guinardó i que domina a la serra de Marina. Al costat del Vallès, cap a Montcada i Olorda, la serralada presenta formacions de calcàries devòniques que són objecte d’explotació per empreses cimenteres. Els materials del Secundari venen definits per les calisses dolmòtiques, gresos i argiles vermelles que trobem als turons de la zona nord-est del Pla. 5 En el Terciari, predominen les formacions miocèniques i pliocèniques que es van sedimentar amb la transgressió marina del terciari superior, es tracta de la intercalació de margues blaves i gresos vermell-gris. A la part baixa del Pla trobem una sèrie d’elevacions amb una orientació nordest-sudoest produïdes a partir del plegament de les formacions pliomicocèniques a conseqüència de la falla que va afectar a la costa (Mons Taber, Puig de les Fàlzies...). Damunt d’aquest substrat s’assenta el material quaternari del qual s’han diferenciat dues unitats: 1. La plataforma superior s’inicia des del peu de la Serralada del Tibidabo i baixa fins al mar. Aquesta, que està molt afectada per l’acció dels torrents, és on s’assenta la ciutat, sobre tot el sector antic. En el substrat presenta argiles i sorres grogues pliocèniques damunt de les quals trobem els derrubis quaternaris molt potents, graves anguloses dins d’una matriu d’argiles vermelles que provenen de la zona del Tibidabo per aportacions torrencials. PLÀNOL DE LES PEDRERES QUE AFECTAVEN ELS ACTUALS BARRIS DEL POLVORÍ I LA FONT DE LA GUATLLA 2. La plataforma baixa va del graó o talús erosiu de 20/30 m de desnivell fins a la línia de costa. Està Ajuntament de Barcelona. Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Direcció General de Serveis de Planejament constituït per la formació de les terrasses i deltes dels rius Llobregat i Besòs. L’acció sedimentària de la plataforma presenta una sèrie de característiques que ha permès definir-la com un procés cíclic. Sembla que allà on l’efecte dels torrents no ha estat tan violent, es poden diferenciar tres nivells que es superposen quasi sempre en el mateix ordre i que es repeteix cíclicament unes tres vegades, és per aquest motiu que se’l coneix com “tricicle”. Aquests nivells son de baix a dalt: Cartografia Geològica de la muntanya de Montjuïc. Mapa de l’esquerra. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Argiles vermelles de procedència col·luvial i que seria la conseqüència d’un sòl format en condicions de clima Catalunya (ICGC) V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Montjuïc i la Font de la Guatlla La muntanya de Montjuïc, que forma part de l’estructura geomorfològica del Barri de la Font de la Guatlla, està situada al sud de Barcelona, a la línia de la costa i a la zona on està construït el port de Barcelona. Geològicament està formada per roques sedimentàries (argiles, gresos i conglomerats i margues i gresos poc cimentats) dipositats en un delta que, durant el Miocè (fa 15 milions d’anys), desembocava a la mar Mediterrània. Els seus materials provenien de l’erosió del massís de Collserola, de manera que, actualment, dins les roques de Montjuïc trobem còdols de totes les litologies presents en aquest massís (granits i pissarres). Durant molts anys ha estat un dels jaciments clàssics del Miocè català, encara que, a causa de la invasió urbana, molts dels seus millors jaciments són inaccessibles actualment. Aquest Turó, estructuralment és un anticlinal asimètric limitat en el contacte amb el mar per la falla del Morrot. MODEL DIGITAL D’ELEVACIONS. Àrea Metropolitana de Barcelona. Hostafrancs, la Font de la Guatlla i Montjuïc El vessant W de la muntanya, que en extensió es perllongaria fins el Barri de la Font de la Guatlla, té pocs Representació digital de la superfície del terreny mitjançant una malla regular de 0,5 metres de mida del píxel. El valor d'elevació es afloraments naturals, ja que el seu suau pendent és originat per les mateixes capes de Miocè que representa en escala de color amb valors entre -10 i 649 metres. Font: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’enfonsen a la ciutat de Barcelona. Els principals afloraments d’aquest vessant són els murs de les antigues pedreres i un exemple destacable és la pedrera del Sot del Migdia. A través del gràfic es pot veure clarament diferenciada la traça lineal de la Gran Via de les Corts Catalanes que se situa en la depressió orogràfica entre la Bordeta, la riera de la Magòria i Hostafrancs -assentats en el marc del pla Aquesta pedrera és formada per les mateixes capes de gresos massius i ben cimentats (silicificats) sobre les de Barcelona i amb elevacions molt suaus- respecte el pendent important que adquireix el barri a mesura que 6 que reposa el Castell. Igual que al Morrot, els gresos del Sot del Migdia són deltaics i estan s’aixeca sobre el vessant NO de Montjuïc. completament silicificats, aquesta pedrera és un bon indret per observar detalladament les nombroses fractures que travessen els estrats, en algunes de les quals es troben minerals d’interès (calcedònia, baritina...). L’estructura geològica, per tant, és una part que condiciona un dels aspectes més identificadors del barri que és la seva particular orografia i els forts pendents existents en el sentit transversal, des de la Gran Via de les Corts Catalanes fins l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. TOPOGRAFIA DE BASE. ESTAT ACTUAL. Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis de Planejament Representació de l’orografia sobre la cartografia de base on s’inclouen els vials per identificar les elevacions. La línia de punts assenyala el perímetre de la unitat morfològica que conformen els barris de la Font de la Guatlla i el Polvorí. Un cop implementada la topografia de base amb la presència de les corbes de nivell i la identificació dels vials, s’identifiquen clarament aquestes plataformes i de manera especial, la forta barrera que s’articula entre el carrer de la Font Florida i els de la Guatlla i el Polvorí, abans d’arribar la plataforma delimitada per l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 2.02.2 Patrimoni hidrològic (vegeu plànol 2.2 de la documentació gràfica) Montjuïc i la Font de la Guatlla Marc general de Barcelona El barri de la Font de la Guatlla s’emmarca dins el sector hidrològic sud-oest del Pla de Barcelona, especificat anteriorment. Pel que fa a la xarxa hidrogràfica del Pla de Barcelona on s’inscriu el Barri de la Font de la Guatlla i el seu entorn, cal assenyalar que respon a les típiques característiques d’una xarxa mediterrània. Per un costat tenim els dos El promontori de Montjuïc fa de partició entre dues zones deltaiques, la dels rius Besòs i Llobregat, la qual rius que delimiten el Pla: el Besòs i el Llobregat. Aquests són rius de caràcter extralocal, ja que un neix a la zona cosa no fa estrany que hi abundessin les fonts, tot i que la peculiar orografia ha provocat la seva aparició i del Prepirineu (el Llobregat) i l’altre a la serralada Prelitoral, no obstant tots dos desemboquen a la costa desaparició al llarg dels temps fins arribar al moment, a la meitat del segle XX, on tota l’aigua de la barcelonina desprès de travessar les serralades litorals. La seva principal característica és que el seu règim fluvial muntanya és canalitzada i els records són testimonials. és irregular, amb fortes avingudes, depenent en gran mesura de les condicions climàtiques. Aquest tret és Segons explica Francesc Carreras Candi a la memòria llegida l’any 1902 a l’Acadèmia de Bones Lletres de també el que defineix l’altre element de la xarxa hidrogràfica: les rieres. Aquestes són de caràcter torrencial, Barcelona (1), de l'any 959 és la primera referència d’una font a Montjuïc, la Font d'Ocua, també coneguda neixen al costat marítim de la Serralada Litoral i davallen pel pla lleugerament inclinat. Els seus cursos erosionen com “La Cova”, i que possiblement fos la Font del Geperut, on consta que hi havia una cova. El 1263, els el substrat geològic del pla formant torrenteres i contribuint a la creació d’un paisatge ple d’ondulacions i valls. frares dominics del convent de Santa Caterina, en virtut d'una concessió reial, van iniciar els treballs per dur Amb les seves crescudes aquests torrents arrastren tot tipus de materials detrítics. a terme la primera canalització pública de Barcelona amb aigua de Montjuïc. Probablement el cabal no era abundós, ja que es va prohibir utilitzar-la per a altres usos que no fossin estrictament els d’aigua de boca. En funció de la seva orientació, al llarg del Pla de Barcelona, s’han dividit en tres sectors: Les Fontades a Montjuïc 1. Sector central: el qual recollia les aigües del vessant del Tibidabo i conformaven la riera de Vallcarca i la riera de Sant Joan que baixaven per la zona de Gràcia i per l’actual passeig de Sant Joan; la riera de Sant 7 Gervasi i Sant Miquel que baixaven per l’actual Passeig de Gràcia entrava a ciutat pel Portal de l’Àngel, plaça del Pi i desembocava al mar pel carrer dels Còdols i posteriorment sembla ser que es va desviar per fora de la tercera muralla i aniria a desembocar al Cagalell per evitar les riuades; per Vallvidrera baixarien els torrents que més endavant configuraven la riera de Magòria o de Mogoria, que desembocava al Cagalell i que sembla que el seu curs coincidiria amb l’actual traçat que dibuixa el paral·lel; en aquesta zona també hi trobem la riera de Valldonzella que neix a la zona de Sarrià; cap l’est trobem els torrents de la Guineu, el del Pecat, el d’en Mariner i el Bogatell que desembocarien directament a la mar. 2. Sector sud-oest: on posicionament s’ubica el Barri de la Font de la Guatlla, està conformat pels torrents que porten les aigües cap la zona sud-oest de Montjuïc del qual destaquen dos torrents: Torrent Gornal, que neix a la zona de Sant Pere Màrtir, i desemboca a la mar ja dins de l’Hospitalet de Llobregat; i la riera Blanca que neix de la unió de diversos torrents i rieres procedents del Mont d’Òssa, fa de límit entre aquest municipi i Barcelona. 3. Sector nord: el composen els torrents que desemboquen al Besòs, que han contribuït en la creació del delta d’aquests riu, i la riera d’Horta que comparteix desembocadura amb el Besòs. Pujant a Montjuïc (1910-1920). AHCB-AF V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Les rieres: la Riera de la Magòria com a referent de proximitat Explicava Arturo Llopis el 24 de juny de 1965 a La Vanguardia: “otras de las tradiciones de la verbena de San Juan era de acabar con la coca entre las frondas de Montjuich, mientras la ciudad parecía arder en medio de jubilosas hogueras, y se encendía bajo el fuego multicolor de la vistosa y espectacular pirotecnia. A finales de siglo, prosiguiéndose, entre otras, una vieja costumbre, los barceloneses castizos, los menestrales de gorra, blusa y alpargatas, de corazón limpio como el Julián de «La verbena de la Paloma», se concentraban en los merenderos de la montaña, los que recaían al final de la calle Conde del Asalto, y por el Pueblo Seco se encaramaban a la montaña. En las noches de San Juan y San Pedro los barceloneses comían la «coca de forner» tapizada de azúcar y salpicada de piñones tostados, en las «Font del Gat», de la «Setalia», «d'en Pessetes», del «Geperut», «d' en Conna» o en la «Font Trobada El costum de fer fontades és una tradició que es remunta segles enrere quan la devoció popular va convertir les ermites de la muntanya (com les de Sant Julià, Sant Ferriol -que dona nom a un carreró estret d’habitatges obrers al barri de la Font de la Guatlla- , Sant Beltran o Santa Madrona, documentada el 1403 i única que continua dempeus) en lloc de romiatge. Aquestes excursions solien acabar al voltant d’alguna de les fonts de Montjuïc, on s’aprofitava per menjar i passar el dia, motiu pel qual aviat es van convertir en menjadors a l’aire lliure que es van anar complementant amb petites explotacions comercials on es venien aigua amb sucre, xarops i orxates, anissos i bolados. Amb el temps aquestes petites explotacions esdevingueren els famosos merenderos on els més grans encara recorden els balls i les revetlles que s’hi feien. 8 El públic d’aquestes fontades era eminentment popular. Els barcelonins de la segona meitat del segle XIX i del primer terç del XX treballaven en jornades inacabables i esgotadores, inclosos els dissabtes i molts diumenges. No existien mitjans de transport que permetessin fer grans desplaçaments d'anada i tornada en un sol dia, com PLÀNOL DE LES RIERES QUE AFECTAVEN ELS ACTUALS BARRIS DEL POLVORÍ I LA FONT DE LA GUATLLA sí ho podien fer les classes acomodades que gaudien de transport privat i de segones residències al camp i a la Ajuntament de Barcelona. Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Direcció General de Serveis de Planejament muntanya. Les famílies aprofitaven els pocs dies de festa per fer el que més desitjaven: gaudir d'una jornada de Representació del traçat de les rieres del sector. En blau intens les que procedeixen de les parts elevades del massís de Montjuïc i en blau clar, les que segueixen el curs inferior i que s’estenen dins el pla de Barcelona. llum solar, bé tan escàs en una ciutat que portava des del segle XIII tancada dins del mateix recinte emmurallat i on la revolució industrial havia disparat la demografia, els problemes d’habitatge i la insalubritat. Les rieres del pla de Barcelona han estat objecte d’adequacions, desviaments, canalitzacions, etc..., per tal de millorar i ampliar l’espai urbà al llarg de la història. Les diverses muralles van anar fent de dic per les mateixes. Pel que respecte a les Fontades, no tenim constància de que cap de les que existien a la Font de la No obstant, en època de Pere III, al segle XIV, es van desviar les aigües de la riera de Magòria -que drenava les Guatlla hagués tingut un relleu important en aquesta tradició. aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià- molt abans d’entrar a ciutat, ja que els aiguats envaïen el carrer de l’Hospital i penetraven a ciutat pel tram dels carrers que es coneixen com a Riera Alta i Riera Baixa. Ja en el segle XVIII, aquesta riera es va desviar cap el sector del Port, al sud de Montjuïc. Aquesta acció es repetirà en diversos sectors de la ciutat, amb altres canalitzacions i desviaments. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida la Riera de la Magòria com a referent de proximitat Cal reconèixer que a nivell cultural i identitari la Font de la Guatlla i la Magòria han configurat, al llarg de la història, una unitat històrico-social amb una estreta relació col·lectiva entre la ciutadania. Avui és una de les poques estructures de barri a Barcelona que té dos noms: Font de la Guatlla i la Magòria. L’Ajuntament, a nivell administratiu va decidir escollir el de Font de la Guatlla per identificar el teixit actual. Tot i això, l’Associació de Veïns del barri manté els dos noms. Fins al segle XV, la riera de Magòria començava a Sarrià, on encara rep el nom de riera de Gardenyes (l’actual Via Augusta), travessava l’esquerra de l’Eixample i baixava entre els carrers d’Urgell i de Villarroel a partir de l’avinguda de Roma fins a arribar al carrer de la Riera Alta, al Raval. La riera de Magòria seguia pel carrers de la Riera Alta i la Riereta fins arribar a una zona d’aiguamolls on, antigament hi havia hagut l’estany del Cagallell. Extraordinàriament, aquests dos carrers mantenen encara el nom i el traçat de la Riera de Magòria, més de cinc segle després. A partir del segle XVI, la riera es desvia just per sota de la Colònia Castells a les Corts i conforma l’actual traçat que s’endinsa dins el barri de Sants, vorejant els terrenys de l’antic conjunt de l’Espanya Industrial (actual plaça dels Països Catalans). Travessa el carrer de la Creu Coberta que, en aquest punt canvia de nom i passa a dir-se 9 carrer de Sants, fins el límit amb el barri d’Hostafrancs. Des d’aquest indret, el traçat de la Magòria es perd i seguiria la traça assenyalada en vermell sobre el plànol que l’enginyer Vicenç Martorell, des de l’Oficina del pla de la ciutat, realitza en les seves diferents edicions. El plànol de l’any 1931 que es mostra a continuació, va ser executat en diferents escales: 1:5000, 1:2000 i 1:500. PLÀNOL VICENÇ MARTORELL. Ajuntament de Barcelona. Pla de la Ciutat. Escala original 1:500. Any 1931. AMCB Representació del traçat de la Riera de Magòria entre l’antic recinte de l’Espanya Industrial i l’Estació. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Les Fonts històriques La Font de la Mina, situada al final del carrer de la Font Florida, prop del conjunt d’habitatges L’estructura del barri no s’entendria sense la presència de les fonts naturals procedents dels afloraments unifamiliars amb jardí. Era propietat de la Cooperativa de Cases Barates d’Obrers i Funcionaris de de la muntanya de Montjuïc. Dos són els testimonis que encara ens resten i són plenament identificats, l’Ajuntament. Està tancada des de finals dels anys 1980, quan la seva aigua es va considerar no potable, tot i no estar en servei: amb una reixa i porta. La primitiva Font de la Guatlla es trobava als terrenys on anys més tard es va erigir la fàbrica Butsems, per sobre del carrer de Sant Fructuós i fins al carrer de Dàlia. Aquesta font va desaparèixer, tot i que amb el temps, després que tanqués la fàbrica i s'urbanitzés tota la zona, l’any 1997, es va erigir un monument coronat per una pedra tallada en forma de cap (antiga gàrgola del s. XVIII) que fou col·locat al carrer de Chopin, a prop de la zona anomenada del Turó, que recorda aquella mítica font que ha donat nom al barri. 10 Font de la Mina. Fotografia: Antoni Vilanova, 2018 Element commemoratiu de la Font de la Guatlla. Fotografia: Antoni Vilanova, 2018 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida El plànol mostra, en color blau, els elements d’aigua (Hidrologia) actual. Font: Ajuntament de Barcelona En la proximitat cal destacar el sistema hídric del conjunt de la Font Màgica de Montjuïc i que es perllonga amb Les Fonts modernes les fonts de l’avinguda Maria Cristina. Davant del Centre Cívic, al carrer de Chopin, 40-42 es va instal·lar, l’any 1997, una font de columna de la Sèrie Barcelona, la més característica de la ciutat, realitzada en fosa. Es recolza sobre una base de formigó on apareix una placa commemorativa en record de la Font de la Guatlla (“RECORDANT La Font de la Guatlla”. Font Sèrie Barcelona (Codi 3-196) Base de la font amb la placa de record en bronze 11 Fotografia: Ajuntament de Barcelona, 2018 Fotografia: Jordi Díaz, 2018 Actualment, les fonts històriques del barri estan clausurades. Només queda la font pública ressenyada anteriorment. Hidrologia actual PLÀNOL DELS SERVEIS PRINCIPALS (AIGUA, ELECTRICITAT I SANEJAMENT) BARRIS DEL POLVORÍ I LA FONT DE LA GUATLLA Ajuntament de Barcelona. Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Direcció General de Serveis de Planejament Representació del traçat de proveïment d’aigua (en blau). Altrament són remarcables els ramals principals de proveïment a través de la xarxa pública d’abastament d’aigua soterrada i que envolten el Barri de la Font de la Guatlla: l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, connectada a l’anella de proveïment de Montjuïc; el Passeig de la Zona Franca, que enllaça amb el sistema de la Gran Via de les Corts Catalanes a través del carrer de la Mineria i de la Química; la pròpia Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Trajà que interconnexió els ramals de Montjuïc i de la Gran Via. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 2.02.3 Patrimoni arqueològic (vegeu plànol 2.3 de la documentació gràfica) Arran dels rebaixos portats a terme per a la construcció de l’edifici de La Campana, a la Gran Via de les Corts Catalanes, es pogué documentar una nova vila. Els materials recuperats van permetre establir l’inici d’aquest assentament en segle II-I aC, posteriorment es realitzà una reforma amb la construcció d’unes termes i aquest Marc general de Barcelona perdurà fins al segle IV dC. Entre el material arqueològic, destacaven una gran quantitat de fragments d’àmfora i elements constructius que constituïen el tester d’un forn, del qual no en restava cap resta. El domini visual del pla de Barcelona i de la serralada Pre-litoral, així com la proximitat del mar i del riu Llobregat (en temps antics possiblement navegable) van propiciar els establiments humans a Montjuïc des d’aquest estadi També caldria destacar que a prop del Centre Cívic La Bàscula, l’any 1989, es van excavar dues sitges, primerencs. Una de les principals evidències seria l’existència del taller del Morrot -a la vessant marítima de la amortitzades amb material del segle I aC. I als anys 1989-1990, quan es van fer els nous accessos a l’Anella muntanya- documentat durant les obres per les infraestructures olímpiques dels jocs de 1992, i que deuria Olímpica des del cinturó del litoral i la Zona Franca, es va localitzar, entre el carrer de Negrell i la nova avinguda dels Ferrocarrils Catalans, una pedrera d’explotació dels gresos de Montjuïc, en ús durant època romana i proveir d’instruments de jaspi a bona part de l’actual Barcelonès i el Baix Llobregat. La continuïtat de poblament actualment l’única coneguda a Barcelona. El front descobert, d’uns cinquanta metres de longitud, degué formar fins a períodes del Bronze sembla demostrada per la troballa de part d’una sitja datada cap el 900 aC a la part d’una gran explotació que s’estendria per tot el costat sud i sud-oest de la muntanya. cantonada del carrer d’Annibal amb el de Margarit, ja al barri del Poble Sec. La fundació de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino cap el 15 aC i la conseqüent intensificació de Montjuïc i la Font de la Guatlla la població del pla, provocaren un progressiu abandó del sector sud de Montjuïc en favor de la vessant nord, més propera a la ciutat. En el sector de Montjuïc en aquesta època, podrien relacionar-se amb l’existència de forns No serà però fins a època ibèrica quan es començarà a donar un poblament estable a Montjuïc. Així doncs, les d’àmfores localitzats a la zona de l’edifici de La Campana i de l’Estadi. restes més antigues d’aquesta època daten dels segles VII i VI aC i es localitzarien a al vessant sud-oest del turó, entre el castell i el cementiri, a la confluència dels camins del Molí Antic i de la Font de la Mamella. Les restes Si bé el port barceloní havia estat situat, sembla ser, a l’ampli estuari on desembocava el Llobregat (a la zona en qüestió formarien part d’una possible cabana (se’n va localitzar una sitja, les restes d’una llar de foc i una sèrie actualment ocupada pel Delta del Llobregat), protegit per l’abric natural de la muntanya, ja a l’any 1020 els de forats de pal), que probablement feu les funcions d’enclavament estacional. A la rodalia del castell de Port sediments dipositats pel riu i torrents propers l’havien inutilitzat, i a la zona s’hi havien format llacunes (els (que era situat al vessant sud-oest de Montjuïc, no gaire lluny de l’actual Cementiri) es recolliren materials en Banyols) i un gran estany (l’estany de Port, a la zona actualment coneguda com la Marina de Sants). superfície datats entre els segles VI / V i III / II aC. La primera referència documental d’ocupació a Montjuïc durant l’època medieval data de l’any 878, en què es Una de les àrees més fructíferes vers a restes ibèriques a la muntanya de Montjuïc es localitzaria en la zona on redacta un acte de donació d’una terra situada a la muntanya, feta per una tal Casta a la Seu barcelonina. 12 actualment es situa l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans (anteriorment hi havia hagut el Pont de l’Esparver – Documents del segle X assenyalen l’existència d’un nucli de cases amb torres al voltant de l’estany de Port, actualment hi ha el carrer de l’Esparver– i hi passava la via de Magòria). Així, en un petit promontori proper a propietat de famílies de l’elit barcelonina (es podria tractar de la Vilanova de Port, que podria ser la barriada de aquesta zona, es van localitzar restes del que semblaria el poblat ibèric de Montjuïc. Hi hauria un conjunt Fraga que es documenta al segle XII). Entre aquests membres de l’aristocràcia hi havia els vescomtes de d’estructures que podrien correspondre a hàbitats, així com un gran mur que podria ser el de tanca del poblat. A Barcelona, que eren senyors feudals del Castell de Port, el terme del qual abastava bona part del Pla de la plana, al peu del turó, a l’esplanada que hi ha davant del Centre Cívic La Bàscula, es van excavar un conjunt Barcelona (es creu que el castell estava situat al vessant sud-oest de Montjuïc, no gaire lluny de l’actual d’estrats (1984 i 1990), els més antics dels quals es dataven al segle IV aC i que segurament corresponien a Cementiri). Esmentat per primera vegada l’any 1020, va ser destruït amb l’obertura de la carretera del Port, esllavissaments del turó on se situava el poblat. També al sector del Pont de l’Esparver, a la darreria de la dècada l’any 1910, de la mateixa manera que la capella de la Mare de Déu de Port (o Santa Maria de Port), construïda a de 1920, quan es va obrir la gran trinxera de la línia del tren de Magòria al Port, van aparèixer una sèrie de retalls uns tres-cents metres del castell, de la qual es tenen les primeres notícies documentades l’any 1031. de forma oval, dels quals l’any 1946 Josep de Calassanç Serra Ràfols en va poder excavar un parell i que van resultar ser sitges d’època ibèrica de grans dimensions. També, d’època medieval, es té documentat a Montjuïc l’existència d’una necròpolis jueva a banda i banda del camí que conduïa al Castell de Montjuïc, que es correspon amb l’actual carretera del castell. La primera L’any 1990, quan es van reprendre les excavacions a la zona amb motiu de les obres d’infraestructura dels Jocs intervenció arqueològica que s’hi va dur a terme es va realitzar l’any 1893. Posteriorment, la destrucció d’un gran Olímpics de 1992, van aparèixer més sitges (aproximadament unes cinquanta) i es van poder datar des de la nombre de tombes del cementiri, l’any 1945, a conseqüència de les obres de construcció dels pavellons del segona meitat del segle V aC fins al segle II aC. Camp de tir, va propiciar una campanya d’excavació entre els mesos d’octubre de 1945 i d’abril de 1946, duta a terme pel Instituto Municipal de Historia. Aquesta intervenció va permetre documentar un nombre total de 171 L’ocupació humana d’aquest indret tingué continuïtat durant els períodes romans republicans amb un caràcter enterraments, alguns d’ells amb el seu corresponent aixovar. La darrera actuació arqueològica, efectuada l’any dispers i rural segles (II-I aC.). També es tindria constància d’un nucli d’origen republicà tardà (una vil·la rústica) 2001, va permetre constatar que els límits de la necròpolis s’estenien a tots dos costats de la carretera del documentat en el sector de l’Estadi l’any 1929 arran de les obres l’Exposició Universal d’aquell any. En aquest castell. A més, es va poder documentar l’existència d’un segon nivell de sepultures concentrades al sector cas es localitzaren sitges, murs i material ibèric i romà, que permeteren establir una data inicial del segle II aC. oriental de la necròpolis. per a aquest assentament, i que devia perdurar fins als segles V o VI dC. El mateix any 1929, prop de l’Estadi, s’identificaren una sèrie de forns dedicats a la fabricació d’àmfores. L’any 1984, en les obres d’ampliació del Cementiri del sudoest o Cementiri de Montjuïc, a la part alta del vessant que mira al Fossar de la Pedrera, es van documentar una sèrie d’estructures d’època republicana tardana (segles II-I aC.), segurament pertanyents a una altra vil·la rústica. Els materials recollits en superfície permeteren apuntar una perduració fins a l’època alt imperial (segle I dC.) i puntualment fins al segle IV dC. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida primera fila amb la celebració del Jocs Olímpics de l’any 1992, que suposen la rehabilitació de l’antic estadi i les Montjuïc i la Font de la Guatlla estructures creades l’any 1929, mitjançant la construcció de l’anomenada Anella Olímpica. El fet que la pràctica totalitat del Barri de la Font de la Guatlla es trobi situada en un indret d’interès arqueològic i Així doncs, d’una manera resumida, es pot esmentar que la totalitat del Barri de la Font de la Guatlla té alt valor històric ha donat peu a què es considerés necessari un control arqueològic preventiu en vistes a la interès històric i arqueològic pels motius següents: possible aparició de restes i estructures, seguint el procediment establert per la llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i el Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del 1. La muntanya de Montjuïc ha estat ocupada des d’època prehistòrica (taller de jaspi epipaleolític a la patrimoni arqueològic i paleontològic. zona del Morrot i una sitja de l’època del bronze final al carrer d’Anníbal), aquesta ocupació i ús va continuar en època protohistòrica (zona alta de la muntanya) i romana. Prehistòria 2. El 1031 apareixen les primeres referències documentals d’una torre al capdamunt de la muntanya de La Font de la Guatlla ha estat un territori pertanyent a l’antiga vila de Sants i que no fou urbanitzat fins ben Montjuïc. Al segle XV es construeix una petita caseta pel guarda. A partir del 1640, i després de successives entrat el s. XX. Tot i això, les dades arqueològiques demostren que la presència antròpica a tot l’àmbit de la reparacions, la torre esdevé un fort militar, depenent del Consell Municipal. Ampliat amb tres baluards a muntanya és un fet molt més primerenc. Altrament, podem dir que l’ocupació humana en la muntanya de partir de 1694, la fortalesa fou parcialment destruïda durant la guerra de Successió. El 1751 es va Montjuïc i els seus entorns morfològics, on se situaria pròpiament el Barri de la Font de la Guatlla, es remunta a encarregar una nova fortalesa seguint els models militars de l’època. la prehistòria, amb la presència d’estris, fets de jaspi de Montjuïc, localitzats en jaciments prehistòrics del Barcelonès i el Baix Llobregat. Les obres motivades pels Jocs Olímpics van propiciar, tal i com s’ha esmentat 3. Propera a aquesta zona, es localitzà una vil·la romana d’època tardo republicana amb nivells dels segles anteriorment, una campanya de prospecció a la muntanya, que va permetre localitzar, al peu del Castell de IV i V. Es localitzà part de les termes de la vil·la. Montjuïc, abundant industria lítica. 4. El Barri de la Font de la Guatlla es troba en la part baixa de la muntanya de Montjuïc i tot i que fins el Època Ibèrica moment no s’han trobat restes significatives, es fan prospeccions arqueològiques en totes les intervencions públiques realitzades en feines de soterrament de línies i/o obertures de rases per nous Serà durant el desenvolupament de que coneixem com a cultura ibèrica, quan es comença a trobar un proveïments. 13 poblament estable a Montjuïc, poblament que sembla concentrar-se al voltant de l’actual avinguda dels Ferrocarrils Catalans i el Centre Cívic La Bàscula, on, sobre un petit turó, es van localitzar un seguit 5. La Carta Arqueològica de Barcelona identifica en tot el conjunt del barri de la Font de la Guatlla 11 d’estructures que podrien correspondre a espais d’hàbitat, i un mur de pedra en sec, d’un metre d’amplada, que Refugis de la Guerra Civil (1936-1939). Tots ells són ressenyats en el document annex. bé podria ser la tanca del poblat; a això cal afegir tot un repertori estratigràfic pertanyent al s. IV aC, procedent de l’esllavissada del propi turó, i diverses sitges de grans dimensions (6 m de diàmetre x 6 m de profunditat) que es van documentar per primera vegada durant els anys 20 del segle passat; s’excavaren majoritàriament l’any Així mateix, es coneix l’existència d’una torre defensiva al capdamunt de la muntanya de Montjuïc l’any 1073 (és 1990 i que han estat interpretades com el port ibèric de Barcelona. Cal dir que, anteriorment, ja s’havien possible, no obstant aquesta primera documentació al segle XI, que fos una torre de guaita d’origen romà). documentat restes ibèriques entre el Castell i el Cementiri, probablement un enclavament estacional del qual Sembla que subsistí, si bé amb males condicions, durant tota l’edat mitjana. L’any 1640, en el context de la restaven part d’una llar de foc, forats de pal i una sitja, tot situable entre els segles VII i VI aC. Guerra dels Segadors, va esdevenir un fort militar. Després de la guerra de Successió, l’enginyer militar Juan Martín Cermeño va iniciar un projecte de reforma completa de la fortalesa: el resultat fou una fortificació a Època Romana l’estil Vauban (Sébastien Le Prestre de Vauban, 1633-1707), acabada el 1753. Així mateix, es construí un camí La ocupació humana tindrà continuïtat durant els períodes romans republicans, amb un caràcter dispers i rural, atrinxerat fins a la ciutat, un altre camí que des del castell avançava cap a la plana deltaica del Llobregat (el camí tot i que utilitzant altres àrees de la muntanya situades més al sud, sobretot els voltants de l’actual Anella de la “Llengua de serp”), i, en aquesta mateixa zona de ponent de la muntanya, un Polvorí (amb el seu cos de Olímpica, on és coneix l’existència d’una vil·la que perviu entre els segles II aC i VI dC, i diversos forns de guàrdia), acabat el 1752. L’edifici, que podia contenir fins a 4000 quintars de pólvora, estava situat, doncs, no producció d’àmfores. També s’han documentat altres establiments al costat del fossar de la Pedrera, on es situa entre el castell i la ciutat, sinó ben lluny d’aquesta, molt probablement per abastir el castell en cas de conflictes una vil·la existent entre els segles II aC i IV dC, i al sector avui ocupat per l’Edifici de la Campana, amb restes contra la ciutat o davant de la possibilitat d’un nou setge. d’una vil·la d’idèntica cronologia però amb l’afegit de presentar un petit àmbit termal. Igualment, l’existència del port en algun punt de la desembocadura del Llobregat, sota protecció de la No serà fins a finals del s. XIX, quan la muntanya pateix una següent transformació, aquest cop a la façana muntanya, va propiciar l’aparició de totes aquestes estructures d’hàbitat i producció agrícola. marítima, amb l’acabament de les obres del Cementiri del Sudoest, inaugurat el 1883. Seguidament es procedirà a una primera urbanització d’alguns espais aprofitant la celebració de l’Exposició Internacional de La fundació de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, esmentada anteriorment, i la conseqüent l’any 1929, que té com a centre neuràlgic l’avinguda de Maria Cristina i el Palau Nacional, avui seu del Museu intensificació de la població del pla, provoquen un progressiu abandó del sector sud de Montjuïc en favor de la Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Després d’una etapa de cert abandó municipal, Montjuïc tornarà a la vessant nord, més propera a la ciutat; potser la prova més evident d’aquest progressiu despoblament sigui la V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida inexistència de zones de necròpolis o restes d’enterraments a la part més meridional de la muntanya. Aquesta el procés de construcció del Cementiri va donar peu a troballes casuals com ara la làpida dedicada pel magistrat tendència és mantindrà gairebé sense canvis fins als períodes medievals. Gai Celi, apareguda l’any 1903, i que ens parla de la construcció d’una muralla amb torres i portes, potser referint-se a Barcino. Època Medieval La construcció de les estructures necessàries per a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, A més de seguir proporcionant a la ciutat la pedra necessària per bastir els seus edificis, la muntanya anirà sobretot la construcció de l’Estadi, permeteren documentar part de la vila rústica i altres estructures, així com adquirint altres usos. Així, la compra per part de la comunitat jueva de Barcelona d’un terreny per enterrar-hi els diversos forns d’àmfores i sitges pertanyents a l’època romana, a la zona coneguda com a Vista Alegre. Més seus morts cap el s. XI, origina el desenvolupament d’una extensa necròpolis que es va mantenir en ús fins endavant, en el decurs de l’any 1974, amb motiu de la construcció del Museu Etnològic, es va documentar i l’assalt i destrucció del call l’any 1391; aquesta necròpolis es situaria entre l’actual Mirador de l’Alcalde i les excavar un enterrament en tegula de doble vessant de cronologia baiximperial i a l’alçada del carrer Negrell, es instal·lacions del Camp de Tir, quedant posteriorment dividida per la carretera del Castell; segons la majoria va poder excavar part d’una pedrera romana. d’autors, seria aquest fet el que hauria donat el nom actual a la muntanya, derivant-se la paraula Montjuïc del topònim Mons Judaicus, idea contraposada a la d’aquells que creuen que Montjuïc derivaria del topònim romà Ja en els anys 1980 es documenten les viles existents al Fossar de la Pedrera i a l’Edifici de la Campana, Mons Iovis. esmentades abans, entroncant, amb l’auge constructor propiciat per la designació de Barcelona com a seu Igualment cal destacar l’existència d’una torre defensiva al cim, almenys des del 1073, hereva d’alguna torre de olímpica, que suposa una revisió de tots els treballs fets amb anterioritat, tornant-se a intervenir en els sectors guaita construïda durant la dominació romana, dins del recinte del castell. de l’avinguda dels Ferrocarrils, apareixent l’any 1990, 50 sitges de grans dimensions, datables entre els segles V i IaC. La realització de les entrades per accedir a la ronda litoral entre els anys 1989 i 1990, permeten Època contemporània: Els Refugis de la Guerra Civil documentar una explotació de gres, que es remunta a l’etapa romana, d’una cinquantena de metres, segurament part d’una pedrera molt més gran i que, a hores d’ara, és l’única coneguda a Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes. Finalment, caldria destacar els treballs realitzats al voltant de la necròpolis jueva, iniciats esporàdicament a Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la finals del s. XIX. La darrera actuació en aquesta zona data del 2001, en una campanya durant la qual es van ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un documentar unes 600 tombes disposades a dos nivells situats a la banda oriental de l’antiga carretera del castell, nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, però de les quals només se’n van excavar una vintena. un gran impacte psicològic. La resta de treballs realitzats fins l’actualitat han consistit en controls i seguiments arqueològics sense cap A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de resultat positiu, tret de l’obertura dels dos refugis antiaeris situats a la part alta del Parc de la Primavera, al barri Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis 14 del Poble Sec. emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social Elements arqueològics d’interès sense precedents. Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu Arqueologia clàssica interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos. El Barri de la Font de la Guatlla es troba en la part baixa de la muntanya de Montjuïc i propera a aquesta La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball zona, es localitzà una vil·la romana d’època tardo republicana amb nivells dels segles IV i V. Es coneix la abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició presència d’un forn d’àmfores en aquest sector. Tot i això, les intervencions arqueològiques realitzades fins el associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques. moment, dins l’àmbit del barri, han donat un resultat negatiu. Després d’una etapa de cert abandó municipal, Montjuïc tornarà a la primera fila amb la celebració del Jocs Olímpics de l’any 1992, que suposen la rehabilitació de l’antic estadi i les estructures creades l’any 1929, Arqueologia contemporània: Els Refugis de la Guerra Civil (1936-39) mitjançant la construcció de l’anomenada Anella Olímpica. La Carta Arqueològica de Barcelona té inventariats 11 Refugis antiaeris, de nova construcció (1938) i Al barri de la Font de la Guatlla, hi ha inventariats 11 refugis segons consta en la documentació aportada d’estructura en galeria, al llarg de l’àrea compresa dins el barri de la Font de la Guatlla. Es coneixen per la Carta Arqueològica de Barcelona. l’existència dels mateixos pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En tots ells, al no Intervencions arqueològiques realitzades a la muntanya de Montjuïc i entorn poder disposar de més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Aquest aspecte fa que la ciutadania del barri Han estat diversos els treballs arqueològics duts a terme a la muntanya de Montjuïc, motivats moltes vegades desconegui, de manera majoritària, la presència d’aquest patrimoni immoble. per la construcció de noves infraestructures, molts d’ells a principis del segle passat. Així durant la construcció de línia de tren entre Magòria i el port cap els anys 1920, es van començar a documentar les restes ibèriques de En el capítol d’annexos s’inclouen detallades les referències relatives als 11 Refugis antiaeris, així com el l’actual avinguda dels Ferrocarrils Catalans, treballs que foren continuats per Serra i Ràfols l’any 1946. També resultat d’algunes excavacions portades a terme aprofitant l’obertura de rases per a passos d’instal·lacions. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 2.02.4 Valorització del patrimoni urbanístic - arquitectònic (vegeu plec de plànols 02.4 de la documentació gràfica) A nivell urbanístic Context històric – territorial - social La franja compresa entre la muntanya de Montjuïc, la plaça d’Espanya, la riera de Magòria o el carrer de la L’avinguda, anomenada llavors com a Marqués del Duero, a l’extrem dret i al fons, ja està totalment urbanitzada Mineria i la Gran Via és coneguda a la vegada com a barri de Magòria i Font de la Guatlla, i això ho reprodueix el fins el Port, on es pot distingir -en una imatge ampliada- l’estàtua de Colom, construïda l’any 1887-88 amb motiu nom de la seva associació de veïns. Però encara que sigui un territori petit, diversos factors històrics i urbanístics de l’Exposició Universal de Barcelona. A la part del Poble Sec s’entreveuen forces xemeneies que reflecteixen la permeten definir el Barri de la Font de la Guatlla com l’àrea més arrecerada sota Montjuïc, mentre que la forta industrialització d’aquest sector. Destaquen les Tres Xemeneies de la Central Tèrmica de Mata, a tocar del Magòria seria la més propera a la plaça d'Ildefons Cerdà. El carrer de Trajà seria la línia divisòria entre les dues Paral·lel, construïda amb equips AEG per la Barcelona Traction Light & Power (La Canadenca). Altres més parts del barri. properes són les les de Tusell Hermanos, indústria dedicada a la fabricació de cautxú al carrer de la Font Honrada, Abans que s’urbanitzés la plaça d’Espanya el 1908 i que la Gran Via comencés a agafar forma, la Font de la 8; i la de la Trefilería y Puntería Catalana que fabricava filferro, situada al carrer de Ricart, 1-7. A la part superior Guatlla no era res més que una zona rural que en algunes ocasions s'atribuïa a Hostafrancs i en d’altres a una de la muntanya s’observa el Castell de Montjuïc. prolongació del barri de La Fransa del Poble-sec. El 1910 constava de poques masies que conreaven alfals, blat i arbres fruiters, i de vuitanta-dues cases repartides en vuit carrers, tots al voltant del carrer de Sant Fructuós, aleshores de Sant Jacint. D’un barri tan enretirat i petit en sobta la tradició associativa. El 1889 es va crear la primera entitat d’esbarjo, Els Hereus, al carrer de Sant Fructuós. I un any després El Recreu, al costat d’un hostal que hi havia al carrer d’Amposta. El 1910 es va fundar el cor La Nova Lira d’Hostafrancs, també, al carrer de Sant Fructuós, i dos anys més tard nasqué encara una altra entitat, Panxeta, al carrer del Rabí Rubén. Bona part d’aquesta activitat la generaven els obrers de les dues grans fàbriques que es van instal·lar al barri seguint l’exemple de la de gas 15 d’Emili Clausoles, ubicada a la Gran Via de les Corts Catalanes. El context territorial de principis del segle XX, es pot contemplar en aquest fotomuntatge d’una panoràmica de 180 graus del Paral·lel, la plaça d’Espanya i la Gran Via corresponent a l’any 1917, abans de la construcció dels edificis de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), la qual va canviar l’aspecte de la muntanya de Montjuïc i, com a conseqüència, la del Poble Sec i la Font de la Guatlla. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida En la imatge ampliada superior, a la part alta del Barri de la Font de la Guatlla, es veu la fàbrica de cotó de Fins aquell moment, aquest indret era vist com una continuació llunyana de la França, la barriada del Poble Sec Casimir Casaramona. Al seu costat , l’espai totalment buit on s’havia d’urbanitzar l’avinguda de Maria Cristina, que porta aquest nom. De fet quan Josep Amargós planificava el futur de Montjuïc va projectar un parc -que no amb tots els Palaus i Pavellons de l’Exposició Internacional de 1929. Al costat el carrer de Mèxic, amb edificis ja es va fer mai- i que hagués ocupat aquesta zona amb el nom de Parc de la França. aixecats, amb front a la Gran Via de les Corts Catalanes tot seguint les alineacions de l’Eixample Cerdà. Més a la Precisament un dels edificis més remarcables d’aquest període situat a la part alta del barri és la fàbrica de dreta es pot veure la torre de l’antiga Estació de la Magòria, inaugurada l’any 1912, on sortien els trens que teixits de Casimir Casaramona, que el 1912 es va instal·lar al carrer de Mèxic en un bell conjunt modernista de inicialment feien el recorregut de Barcelona a Martorell amb un traçat de via d’amplada mètrica. També Puig i Cadafalch, que va guanyar el premi de la Ciutat de Barcelona al millor edifici de l’any. Va funcionar com a s’observen la carretera de la Bordeta i la plaça d’Espanya, abans de la seva urbanització inicial (1908) i posterior indústria fins al 1920 i posteriorment va ser destinat a caserna de la policia. remodelació que es faria en coincidència de l’Exposició de 1929, on s’aixecarien les dues Torres Venecianes, la L’altra edifici fabril referent, Can Butsems, es trobava al final del carrer de Rabí Rubén i es bastí poc desprès Font Monumental, obra de l’arquitecte Josep M. Jujol i l’actual línia 1 del Metro (anomenat El Transversal). que un incendi destruís la seva seu del Poble Sec. La nova gran indústria estava especialitzada en la producció de materials de construcció va ajudar a la consolidació del barri situada al costat de la de Casimir Casaramona. Fou fundada per Carles Butsems, industrial conegut per haver introduït novetats en els procediments d'obtenció de pedra artificial així com de paviments hidràulics. Dins la fàbrica hi havia uns safareigs que s’omplien amb l’aigua procedent de la Font de la Guatlla. Els seus treballadors, que van arribar a ser un miler - en el moment de les obres de l’Exposició- constitueixen un Centre Mutual emplaçat al mateix carrer de la fàbrica, al desembre de 1913, apart de construir-se algunes casetes al turó, darrera del Mas de Can Cervera (1801). La indústria va plegar el 1978 i part del seu solar l’ocupen ara un centre de barri, l’Escola La Muntanyeta i un institut. 16 Publicitat i productes M.C. Butsems & Fradera. La Barcelona Artística e Industrial, 1917 Dins de la fàbrica Butsems, al costat d’una alzina, hi havia la font dita de la Guatlla, que va donar nom al barri. L’ús que en va fer la indústria i l’abocament d’escombraries a Montjuïc durant els anys seixanta la van contaminar. Avui només en queda el record, un monòlit i un himne: “Recorden els nostres avis quan el nom varen buscar,/ per batejar el nostre barri, fou molt fàcil de trobar. / Va fer un crit agut la guatlla, mentre cantava la font./ Fàbrica de Casimir Casaramona (1912) Van triar Font de la Guatlla com el més preciós del món.” V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida A l’altra banda del barri es trobava una altra important indústria, Foment d’Obres i Construccions, que es va marcada incidència en les diferents alçades dels edificis, així com la poca consolidació del front de la Gran Via de instal·lar l’any 1908, ocupant 45.000 m2 al costat de la Riera de la Magòria, amb la finalitat d’explotar les les Corts Catalanes. La torre de la fàbrica Casaramona ens serveix de referent que ens permet visualitzar les Pedreres de Montjuïc fins a mitjans dels anys 1950. Les instal·lacions van tancar a mitjans dels anys 1990. edificacions del carrer de Mèxic, ja finalitzades com a redós de la façana de l’avinguda de Maria Cristina. Tot i que el topònim de la Font de la Guatlla ja el trobem a principis del segle XX com a veu popular, doncs les referències oficials són escasses, les primeres veus que se’n fan ressò venen a través de la implantació de la fàbrica Butsems i de la urbanització de les cases per obrers, mostra de les quals encara la trobem al sector del barri situat al passatge de Sant Ferriol i al voltant del carrer de Valls. En els moments anteriors a la planificació de l’Exposició d’Indústries Elèctriques que s’havia de celebrar l’any 1914, la Gran Via encara era un espai molt poc consolidat, fins i tot desprès de la primera urbanització de la plaça d’Espanya. Aquest aspecte afavorir la relació entre els habitants del barri de la font de la Guatlla amb els d’Hostafrancs (a partir de l’Alcaldia, el Mercat i l’Església de Sant Àngel) i la Magòria, situació que tot i la barrera important que significa travessat l’avinguda, encara es produeix avui amb una forta interrelació entre el veïnatge. Per tant es pot afirmar que l’estructura morfològica del barri, a principis del segle XX era tan sols un conjunt de cases situades al voltant d’un carrer principal, que actualment segueix mantenint la seva importància. Es tracta del carrer de Sant Fructuós, anomenat com a Sant Jacint en aquell moment. L’any 1910 eren 82 cases repartides en vuit carrers i algunes masies com la de Can Pallarés (ara desapareguda) on es conreava alfals, blat i alguns fruiters. En aquest sentit es comentava que “les llavors de blat de Montjuïc eren les ideals per plantar” 17 (Casademunt, 1997). Vol sobre el recinte de l’Exposició Universal de Barcelona. Josep Gaspar, 1929. ICGC La primera imatge aèria que disposem, tot i ser parcial, ens mostra la visó d’una part del barri de la Font de la Guatlla on destaquen aspectes que s’han mantingut fins avui: la discontinuïtat en el teixit edificatori amb una Les Cases del Drapaire (1927-2017) V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Abans de la Guerra Civil, la Font de la Guatlla també va créixer per la Gran Via. S’hi van instal·lar una fàbrica de El 1930, la Cooperativa d’Obrers i Empleats Municipals va comprar uns terrenys al baró d’Esponellà i hi va fer xocolata, dues de llums i bombetes (Lámparas Z, al carrer de Mèxic, i del Trèbol). El drapaire enriquit Pau Forns els primers habitatges que serien els definitius. Malauradament, el projecte no va anar més enllà i el terreny va i Valls natural de Sant Pere de Riudebitlles havia promogut, entre els anys 1925-27, sis blocs de pisos, de lloguer acabar essent urbanitzat de manera més o menys descontrolada a partir de la postguerra, donant-li la fisonomia econòmic, entre els números 272 i 282 de la Gran Via de les Corts Catalanes, sota estil noucentista amb que observem avui en dia. Tot i això, a nivell social, en el període de la República, cada mes de juny organitzaven l’empremta monumentalista que encara es coneixen com les Cases del Drapaire o Casa de la Concepció.. una festa major de carrer que ara ha fet seva tot el barri. Després de la guerra, l’ambient rural del barri es va anar diluint. El 1949 la parròquia de Santa Dorotea es va erigir sobre un antic camp de blat. Al mateix temps, personatges com el matonaire, el pellaire, el mitjonaire o el pinyonaire, que venia cinc cèntims de pinyons als nens mentre els explicava un conte, van anar desapareixent. A canvi, els nou carrers que es van fer pujant cap a Montjuïc es van batejar amb noms de flors: carrer de la Dàlia, carrer del Gessamí, carrer del Crisantem... La voluntat d’aprofitar la bonança del clima, l’abundància de l’aigua, l’entorn de Montjuïc i les visions panoràmiques de la ciutat feien créixer la idea de materialitzar una ciutat jardí, aspecte que es portarà a terme parcialment, amb la construcció de les viles precisament ubicades en aquests carrers de la part aixecada del barri. En els anys 1950, aquesta voluntat queda totalment modificada, tant en l’aspecte social com en l’urbanístic. L’entrada en vigor del Pla Comarcal de 1953 ha de donar resposta a l’arribada de població immigrant per a treballar a la indústria de la postguerra. L’urbanisme i l’arquitectura trenquen amb la continuïtat iniciada en els models d’arquitectura noucentista i fins i tot, d’altres exemples racionalistes, per acabar reflectint arquitectures impersonals i poc arrelades al significat Can Cervera. La rampa que accedia a la Masia (esquerra). Fotografia: Antoni Vilanova (2018) . Situació (dreta). Google. d e l b a r r i . É s c e r t , p e r ò , q u e l ’ o r o g r a f i a s e m p r e h a constituït una gran dificultat en la materialització de traçats El contrast de les imatges històriques precedents posen de relleu el rol que juga el patrimoni arquitectònic en el viaris i en la solució de models arquitectònics integrats, especialment si aquests es basen més en l’aprofitament barri. D’una banda els testimonis del passat agrícola van perdent pes i resten com a senyal referent d’un temps, en alçada que en plantejaments més acotats, com s’havien fet fins el moment previ on coexistien tres o quatre 18 només cal veure l’entorn agrícola de la fàbrica Casaramona i el període on se situa l’Exposició de 1929. tipologies en funció de la posició orogràfica, del traçat i amplada de carrers i del servei i escala de les edificacions residencials. La situació actual de la masia de Can Cervera, al marge del seu estat, mostra el difícil encaix envers el teixit edificatori consolidat. Si la seva relació amb el conjunt de cases en filera del carrer de la Font Florida és Els aspectes socials estan perfectament interrelacionats amb el desenvolupament urbanístic del barri. Així, per perfectament identificable -la seva posició no distorsiona la lectura general del carrer, car tant per l’alçada i per afavorir la preservació de la consciència del barri, així com la integració dels nou vinguts, durant el primer la separació determinada per la parcel·la amb un entorn vegetal- per contra la lectura amb l’altre front, franquisme (1940-1960), neix una entitat anomenada Nia Nesto, que en esperanto vol dir El Meu Niu, amb la determinat pel carrer de Chopin, reflecteix un canvi d’escala que altera els valors paisatgístics del teixit finalitat d’integrar els treballadors i les seves famílies nouvingudes. Sota aquesta premissa va organitzar consolidat. xerrades i sessions de cinema. Va haver de plegar el 1968, quan alguns dels seus membres van ser detinguts. Prèviament, a través de la fotografia aèria de l’any 1929 (Josep Gaspar, 1929 © Institut Cartogràfic i Geològic de El seu relleu l’agafa la Cooperativa Escolar Magòria, l’entitat Veïns i Amics de Magòria i l’Associació de Veïns Catalunya) es pot observar, la primera transformació que diferencia els dos teixits. Font de la Guatlla quan van reprendre durant el franquisme tardà l’activitat social i reivindicativa. Fruit d’aquesta, ja en democràcia, són el Centre de Barri i el Col·legi La Muntanyeta, que els veïns van guanyar sense D’una banda l’existència de construccions aïllades o de baixa alçada (PB+1) en les parts on l’orografia de la Font haver de renunciar a l’altra escola pública, la Pau Vila. de la Guatlla ocupa els pendents baixos de Montjuïc i que encara coexisteixen amb els pocs espais agrícoles que van quedant per l’embranzida dels treballs de l’Exposició. De l’altra la construcció de les primeres cases de Avui, a la part sud-est del barri, és on s’hi poden trobar la majoria de les entitats cíviques i, entre totes aquestes, renda, especialment sobre els tres eixos més importants: la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer de Mèxic i el Centre Cívic Font de la Guatlla, de titularitat municipal, gestionat des dels seus inicis, l’any 1994, per el carrer de Sant Fructuós. l’Associació de Veïns i Veïnes Font de la Guatlla-Magòria, amb una clara voluntat d’emparar les dues barriades, tot i la separació física produïda per la Gran Via de les Corts Catalanes. Poc després de l’Exposició, quan la urbanització del barri s’accelera, especialment en la seva part baixa, encara es podia notar certa influència en l’esperit rural que aproximava més el barri a Montjuïc que a la Gran Via de les Corts Catalanes, on es començaven a aixecar els grans edificis d’habitatges que havies de conformar un potent front edificatori existent avui. Aquest aspecte es mostra amb la presència d’una font popular, com era la Font Al barri de la Font de la Guatlla tenim avui el model d’habitatges per obrers; en filera que tenen els inicis a Florida i que es trobava situada al carrer del mateix nom. finals del segle XIX (passatge de Sant Ferriol) o de disposició de dues edificacions enfrontades amb un passatge central (carrer de Valls); la primera implantació del model de ciutat jardí (carrer de la Font La riquesa d’aigua afavorí la planificació d’un model de ciutat-jardí, amb cases de planta i pis, i un petit hort al Florida); la segona implantació d’edificis unifamilair aïllats amb jardí (viles dels carrers de la Dàlia i entorn); davant, de les quals se’n van bastir tot un seguit al llarg de tot el carrer. els edificis de renda més acadèmics, fruit del noucentisme i/o del classicisme de la postguerra, representats pels front edificatoris de la Gran Via de les Corts Catalanes i del carrer d’Amposta (1924-1950) i finalment la materialització de la pràctica totalitat de l’espai edificable a través dels edificis de renda aixecats a partir dels anys 1970 fins a principis del segle XXI. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 19 Comparativa en la configuració del teixit urbà (Veure també document Annex. Creixement i evolució urbana de la Font de la Guatlla a través de la planimetria històrica i fotovols) 1945-46 Gran part del barri encara sense materialitzar la seva urbanització. Fronts força consolidats (Gran Via, Mèxic i Sant Fructuós); tres indústries: Casaramona, Butsems i Foment i contrast amb els teixits propers, especialment Hostafrancs. Identificació de la barrera física entre la Gran Via i la urbanització de Montjuïc. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 20 1956-57 S’han formalitzat els traçats viaris arran del Pla Comarcal de 1953 però no s’ha materialitzat l’edificació. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 1994 Es dibuixen clarament l’estructura de les illes Cerdà totalment materialitzades amb el front important de la Gran Via. L’enderroc de El factor descrit anteriorment te una estreta relació amb l’interès en monumentalitzar l’estrucutra edificatòria i les fàbriques, especialment Can Butsems deixa buits urbans a la part alta, lloc que presenta la major dificultat d’encaix alhora que permet imposar la trama Cerdà amb motiu del planejament urbanístic que es deriva de l’Exposició de 1929 possibilitant fer un esponjament important en contrast a la saturació del teixit a la part sud. L’orografia ha de seguir ajudant a l’articulació d’espais de lleure. l’ampliació de la mateixa. La imatge del plànol general de la mostra ho posa de relleu mostrant la implantació projectada de les illes Cerdà al barri de la Font de la Guatlla. L’operació es materialitza amb tres finalitats: donar Agents remarcables i configuradors relleu al front a la Gran Via de les Corts Catalanes; envoltar el recinte consolidat de la fàbrica Casaramona amb edificis representatius i donar continuïtat a les alineacions d’Eixample prescindint en bona part de l’orografia, El barri de la Font de la Guatlla s’articula segons una diferenciació clara en la seva estructura viària, fins que aquesta es torna infranquejable. marcada clarament a través de la seva evolució urbana i la pròpia configuració orogràfica. Dues situacions diferenciades totalment: la part baixa del barri, a redós de la Gran Via de les Corts Catalanes, Façana de ciutat on es va voler seguir en la mesura del possible l’esquema d’illes Cerdà i la part alta, el Turó, condicionada El front de la Gran Via de les Corts Catalanes representa una frontera del barri però, també, és la seva per la topografia i la seva situació orogràfica dominada pels importants pendents de Montjuïc. façana a la ciutat. Cal reconèixer, però, que el front edificatori no te cap personalitat diferenciada o singular si fem excepció de les Cases del Drapaire, construïdes l’any 1927. Un altre aspecte determinant són els anomenats vials de frontera “administrativa” del barri que L’articulació d’edificis residencials d’estils i èpoques molt diferents distorsionen la lectura homogènia separen les dues estructures morfològiques: d’una banda el sector inferior delimitat per la Gran Via de d’aquest front però denoten la realitat en la configuració progressiva del teixit edificatori. les Corts Catalanes i el carrer de Sant Fructuós, en sentit longitudinal i pels carrers de Mèxic i de Trajà, en sentit transversal. De l’altre la part del Turó a partir de la continuïtat dels carrers de Chopin i de la Font Florida fins el carrer de la Dàlia i que es pot estendre fins l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. Límit amb el barri del Polvorí Tot i que la separació amb el barri del Polvorí és molt difusa, en tots els àmbits i en especial el social, podem Límit amb Montjuïc 21 afirmar que el carrer de la Química i la plaça de les Matemàtiques, en ambdós casos d’estructura i formació El límit amb la resta del promontori de Montjuïc es produeix a través d’un vial, l’avinguda de Francesc Ferrer i contemporània, articulen el límit “urbanístic-administratiu” del barri. Encara que les seves traces ja estaven Guàrdia, que apareix en el moment de la urbanització de la muntanya amb motiu de l’Exposició Internacional de identificades com a camins, l’any 1929, es tracta de vials nous que no aporten identitat des del punt de vista 1929, i segueix un traçat que s’acomoda al perfil orogràfic que determinen las corbes de nivell. històric o patrimonial. El carrer de Sant Fructuós Seguint un traçat pràcticament paral·lel a la Gran Via de les Corts Catalanes, obligat per la topografia, se situa el carrer de Sant Fructuós. Te l’origen al carrer de Mèxic i el final al carrer de Trajà. La important secció del mateix, així com els seus dos fronts edificatoris han volgut emular, sense ser-ho, l’estructura d’un carrer d’Eixample. El carrer de la Font Florida Per damunt del carrer de Sant Fructuós, en un nivell més elevat, seguint una estructura més o menys paral·lela a aquest, forçada novament per la topografia es disposa el carrer de la Font Florida. Tres trets importants a destacar: el primer, la continuïtat en un recorregut que va des del carrer de Chopin fins a la plaça de les Matemàtiques i que per tant s’endinsa dins el barri del Polvorí; el segon, el traçat se situa pràcticament en la última plataforma que permet una circulació longitudinal i continua, a través del barri, abans de salvar el desnivell important (talús) del vessant de la muntanya de Montjuïc i, el tercer, la singular urbanització de habitatges unifamiliars en filera, amb jardí davant, realitzades entre els anys 1930 i 1934. Plànol General de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929-1930. Guies COB. ICGC V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida El carrer de Sant Roc: el nexe d’unió entre dos barris A nivell morfològic Originàriament, el carrer de Sant Roc ha estat el vial de connexió natural, reforçat pel seu traçat, entre els barri Estudi de l’evolució urbana del barri de la Font de la Guatlla a través de la planimetria i la cartografia històrica d’Hostafrancs i de la Font de la Guatlla. Fins la Guerra Civil, es mantingué el mateix nom a banda i banda de la analitzada. Tots els documents que es mostren a continuació i d’altres que complementen tot el cicle, es troben Gran Via de les Corts Catalanes. A la postguerra només es preservà al costat d’Hostafrancs i al barri de la Font de ampliats en l’Annex. Documentació gràfica, cartogràfica i planimètrica. la Guatlla s’anomenà carrer de Sant Germà. Avui encara preserva aquesta importància estratègica en la connexió dels dos barris, especialment en l’esfera comercial i social. És la unió de dos teixits comercials significatius entre el carrer de Sant Fructuós, d’un costat, travessant l’eix de la Gran Via fins arribar al Mercat d’Hostafrancs més tota l’àrea d’influència comercial que representen els carrers de la Creu Coberta i de Sants. La plataforma superior: els carrers de la Guatlla i de la Dàlia Desprès de l’important desnivell (talús) se situen dos carrers longitudinals que donen accés a la darrera plataforma, plenament assentada sobre la vessant de la muntanya, abans del límit definit per l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. Tots dos tenen continuïtat cap el barri del Polvorí a través del carrer del mateix nom. Entre ells, a la zona del turó s’havia situat a principis del segle XX, la fàbrica de M. Carlos Butsems & Fradera, dedicada a la fabricació de mosaics hidràulics i altres materials de construcció. En el moment del seu tancament i enderroc posterior a finals dels anys 1970, queda una important plataforma -reconeixible encara avui- que progressivament acollirà nous equipaments pel barri. Més endavant, en la confluència dels dos carrers, s’aixecaran en els anys 1930 diversos habitatges unifamiliars amb jardí, sota la influència noucentista. La morfologia de les edificacions (veure plànol inferior) mostra la diferenciació de les dues tipologies en base al 22 tall entre les dues plataformes, a partir del carrer de la Font Florida. 1861 Ampliació plànol Ildefons Cerdà. P. Roca. Sector d’Hostafrancs. RM.267960 ICGC Ildefons Cerdà en el seu Pla d’Eixample contempla la disposició de cinc illes, tres de les quals segueixen les característiques convencionals (110x110m amb les cantonades en xamfrà i dues franges d’edificis); les altres dues, es modifiquen per deixar pas al que esdevindria, en un futur, la plaça d’Espanya (1929). Aquest espai és condicionat d’una banda el pas de la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona i de l’altre l’alineació que correspondria amb l’actual avinguda del Paral·lel. El plànol ens aporta molta més informació, com les dificultats orogràfiques, a través de la presència detallada de les corbes de nivell, la presència del Canal de la Infanta; les línies que limiten l’abast de la incidència del Castell de Montjuïc; el traçat en projecte, ben definit, de la Gran Via de les Corts Catalanes i els teixits consolidats en els barris propers: la Bordeta i Hostafrancs. En canvi en el territori de la Font de la Guatlla només apareixen unes construccions, disperses, així com un sistema de camins que s’escampen per la muntanya de Montjuïc. Anys més tard, precisament el de la celebració de l’Exposició Universal (1888), tenim un altre interessant document -que es mostra a continuació-, realitzat per Leopold Riera que ens posa de manifest una situació urbanística pràcticament igual a l’assenyalada en el plànol d’Ildefons Cerdà. De fet el mateix autor agafa com a base cartogràfica el plànol aixecat per P. Roca que reflecteix les alineacions proposades per Cerdà. Un canvi important a l’entorn, fruit de la industrialització: l’aparició de la primera nau del complex dels Batlló a la Bordeta. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida al document anterior, elaborat dos anys abans. Aquest fet ens posa en crisi el plànol de L. Rovira, en el sentit que aquest fos molt precís. Cal destacar, també, altres detalls com la presència de nous equipament propers (la plaça del Mercat d’Hostafrancs (Antoni Rovira i Trías, 1888) o l’Escorxador; el traçat ben marcat de la Gran Via i una primera solució de la futura plaça d’Espanya com a lloc de creuament entre el Paral·lel, la Gran Via i la Creu Coberta, per on passa descobert el ferrocarril. Finalment, s’assenyala amb detall, el traçat de la Riera de la Magòria. 1888 Ampliació plànol de Barcelona. Leopold Rovira Deloupy. Sector d’Hostafrancs. (Moment de l’Exposició Universal) ICGC 23 1891 Ampliació plànol de Barcelona. J.M. Serra. Sector d’Hostafrancs – La França.ICGC Seguint la tendència del plànol anterior, els dos documents d’aquesta pàgina -que corresponen als plànols de 1891 i 1899- el planejament proposat pel sector on s’ubica l’actual barri de la Font de la Guatlla, proposa l’extensió de l’Eixample als límits, si cal modificant la morfologia de la part baixa del promontori de Montjuïc. En paral·lel apareix una proposta per formalitzar un gran parc que permeti arribar a la part alta de Montjuïc, des de la Gran Via de les Corts Catalanes, amb un front important d’entrada, a través de camins que envolten unes importants zones enjardinades. A finals del segle XIX, un cop més el teixit urbà existent a la Font de la Guatlla està totalment compromès davant de la voluntat urbanística d’implantar aquest planejament. Altres indicadors que permeten fer lectures d’entorn són: la importància de l’avinguda del Paral·lel, inaugurada el 8 d’octubre de 1894, que, especialment en el document inferior s’assenyala amb més importància que la 1890 Ampliació plànol de Barcelona. J.M. Serra. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.41381 ICGC pròpia Gran Via de les Corts Catalanes. Altres detalls són la presència dels equipaments (Mercat d’Hostafrancs i l’Escorxador) on cal afegir la plaça de Toros de les Arenes, que s’inauguraria el 29 de juny de 1900. En aquest plànol de Josep Maria Serra s’aprecien aspectes molt remarcables com: La voluntat de traslladar la malla d’Eixample Cerdà per damunt dels teixits històrics, aspecte que també passa a altres àrees urbanes del Pla Finalment, destacar novament la importància com és assenyalada la Riera de la Magòria. de Barcelona, com Sant Martí de Provençals, per exemple. Certament tot i que l’orografia fa inviable aquesta materialització, Serra apura les illes fins el límit per intentar relligar el Poble Sec i la França. Un altre aspecte és la definició del teixit construit ja existent, molt ben detallat i que ens indica un important creixement urbà respecte V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida la part baixa de Montjuïc i el traçat del tramvia que anava des de Sants al Mercat de Sant Antoni. El plànol inferior, de l’any 1904, manté amb tot el seu èmfasi la voluntat de materialització de l’Eixample en l’àmbit de la Font de la Guatlla. Fins i tot donant major dimensió a les illes que fan front a la Gran Via de les Corts Catalanes. Per contra es remarca el nom de la França; s’assenyalen els forts pendents de Montjuïc i es mostra la Gran Via interrompuda, abans d’arribar a l’actual plaça de Cerdà. 1899 Ampliació plànol de Barcelona. Ricard Alsina. Sector d’Hostafrancs – La França. BN RM.15789 ICGC 24 1904 Ampliació plànol anunciador de Barcelona i el seu entorn. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84492 ICGC 1900 Ampliació plànol de Barcelona. Editat per Montaner i Simón. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.64935 ICGC Dos plànols contradictoris de principis del segle XX, un cop abandonat el projecte de Parc que es mostrava en ell documents anteriors. Tots dos ens aporten informació sobre l’estat de la situació i el seu futur. En el primer, de l’any 1900 (imatge del damunt), es comença a reconèixer la impossibilitat, si més no parcial, de 1907 Ampliació plànol monumental de Barcelona. Sector d’Hostafrancs – La França. RM. 35377 ICGC desenvolupar el traçat de les illes Cerdà en l’àmbit del que avui seria la Font de la Guatlla. Sense el projecte de l’Exposició i, per tant, sense l’aparició de l’eix de l’avinguda Maria Cristina i la plaça d’Espanya, es dibuixa un El plànol monumental de l’any 1907 mostra alguns detalls rellevants: la plasmació de la configuració urbana híbrid entre la voluntat d’implantar 9 illes, parcials o totals d’Eixample, on una d’elles s’interrelaciona amb la existent amb la cruïlla de l’avinguda del Paral·lel (llavors Marqués del Duero), la Gran via de les Corts Catalanes i topografia i consolidació del teixit real en aquell moment. És important com s’assenyalen, també, els camins de la carretera de Sants, totes tres artèries confluents a la plaça d’Espanya, assenyalada ja amb el seu nom. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida L’altra característica és la importància de la industrialització. Així, en un plànol que s’anomena “monumental” A la tardor de 1914 va esclatar una epidèmia tífica a Barcelona. Quan semblava que els grans estralls demogràfics s’assenyalen: l’Espanya Industrial, l’Escorxador i la fàbrica tèxtil de Casimir Casaramona (Josep Puig i Cadafalch, medievals ja estaven superats el fet d'afectar a una ciutat ben entrat el segle XX i que estava en plena creixença 1909) que encara s’estava construint. Juntament a aquesta indústria que resultarà significativa en la seva posició econòmica i demogràfica, va commocionar a totes les capes socials i entitats cíviques de la capital catalana. El i en la lectura futura del barri de la Font de la Guatlla, no és casual veure el gràfic que simbolitza la muntanya de barri de la Font de la Guatlla, llavors conegut com la França, va estar afectat tal i com ho assenyala el plànol Montjuïc. anterior. En el plànol inferior, de 1913, ja s’havia projectar pel proper any l’Exposició d’Indústries Elèctriques (a celebrar el 1914) i per tant Josep Amargós i Samaranch va redactar l’avantprojecte d’urbanització rural de Montjuïc El plànol inferior cobreix un important període (1915-1929), l’he incorporat perquè es tracta del primer (rectificat el 1908) i reprès posteriorment on es veu un traça difús a la Font de la Guatlla, en una solució mixta document on, de manera molt esquemàtica, està reflectint la voluntat de seguir el planejament de l’Eixample a entre l’Eixample i el parc – plaça del Polvorí, delimitada per l’avinguda de l’Exposició i l’eix principal, ja definides. la Font de la Guatlla, indicant el traçat i, els noms dels carrers. Es tracta d’una versió modificada del plànol de 1913 on s’han actualitzat especialment les nomenclatures dels elements que es reflecteixen: vials, carrers i nom dels palaus de l’Exposició. 25 1913 Ampliació plànol Barcelona (Regina Hotel). Sector d’Hostafrancs – La França. Exposició Indústries Elèctriques. RM.3467 ICGC 1915-1929 Ampliació plànol Barcelona. (Publicitat. Magatzems El Siglo. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.2302 ICGC 1914 Ampliació plànol Barcelona. Febre tifoide. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.251625 ICGC V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 1920 Ampliació plànol general de Barcelona. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.216634 ICGC 1925 Ampliació plànol general de Barcelona. (Publicitat. Consultori Doctor Bové). Sector d’Hostafrancs – La França. RM.161497 ICGC El plànol de 1920 i l’inferior corresponent al 1925, reflecteixen encara aquesta indefinició entre la voluntat de materialitzar un planejament hereu del Pla Cerdà, malgrat els condicionants orogràfics del barri de la Font de la Guatlla (La França) i la realitat d’un teixit edificatori que, de manera molt lenta, pràcticament amb un creixement estancat, és el que es mostra realment sobre el territori. 26 Les parcel·les es veuen clarament inclinades sobre la traça Cerdà i, per tant, el parcel·lari derivat de la seva funció agrícola en els terrenys originals, agafa tot el protagonisme sobre els carrers i les alineacions d’Eixample. Aquest fet és notable arreu, fins i tot en el front amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Altrament, el plànol interior, de l’any 1925 mostra la voluntat d’assenyalar, de manera clarament diferenciada, l’Eixample consolidat (tramat en color negre), dels barris i territoris, com el que correspon a Hostafrancs i la França on els teixits i les alineacions són les històriques. 1929 Ampliació plànol general de Barcelona. Guíes COB. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.29924 ICGC Tots dos plànols corresponen a l’any 1929 quan se celebra l’Exposició Internacional de Barcelona. Novament la trama del barri de la Font de la Guatlla està falsejada. En canvi els noms dels carrers estan definits. Així trobem, sota una forma de vials regulars seguint el model de l’Eixample, el carrer de “las Cortes” (actualment Gran Via de les Corts Catalanes), els carrers de Feliu de la Peña (actualment carrer de Sant Fructuós), de Gimbernat, en sentit longitudinal i els carrers de Mèxic, de Castillejos (actualment carrer del Morabos) i el carrer de Cuenca (actualment carrer de Sant Germà) que abans havia estat carrer de Sant Roc i que enllaçava directament amb la zona del Mercat d’Hostafrancs a l’altra banda de la Gran Via i ara s’anomena carrer de Sant Germà. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Resta plenament identificat el Recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona que limita el barri de la Font de El plànol dels projectes d’urbanització i reforma que inclou el recinte de l’Exposició Internacional i el seus la Guatlla a través de l’actual avinguda de Francesc Ferrer i Guardia. entorns, entre ells el barri de la Font de la Guatlla, mostra únicament en aquest cas les axonomètriques dels edificis que haurien de constituir les “ampliacions de la Exposición”, sense reflectir altre teixit existent només que aquestes perspectives que complementen la d’altres exemples situats al voltant del carrer de Lleida. Per contra, en el plànol inferior, datat l’any 1930, per primera vegada es reconeix el teixit real i s’abandona, a partir d’aquesta planimetria en endavant, tota referència il·lusòria en la voluntat de seguir materialitzant les illes d’Eixample Cerdà en el barri de la Font de la Guatlla identificat, en part com a “Falda de Montjuich”. Tots els Palaus de l’Exposició, com el de la Metal·lúrgia que dona per darrera al carrer de Mèxic, són reflectits en posició. També es veu el front de la Gran Via de les Corts Catalanes perfectament identificat, on ja s’han construït -entre 1925 i 1927- les conegudes com a Cases del Drapaire; la trama dels carrers lineals i transversals, seguint la topografia, la posició de les indústries com Casaramona, Can Butsems i la de Foment al Polvorí, amb el seu nom. També apareix grafiada, a l’altra banda de la Gran Via, l’Estació de la Magòria (Domènec Estapà, 1911-12). 1929 Ampliació plànol general de Barcelona. Llibreria Sintes. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.2698 ICGC 27 1930 Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat i Districtes municipals i barris. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.275297 ICGC 1929 Ampliació plànol de Barcelona i els voltants amb els projectes d’urbanització i reforma. Hostafrancs – La França. RM.275297 ICGC V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 1933 Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84461 ICGC 1930 Ampliació plànol de Barcelona. (Publicitat. Magatzems El Siglo). Sector d’Hostafrancs – La França ICGC En aquest plànol, també de l’any 1930, cal esmentar que es reconeix com Hostafrancs el barri de la Font de la Guatlla i correspon administrativament al Districte II. La trama urbana es desenvolupa amb una estructura plenament ajustada a la realitat i apareix una perfecta correspondència amb la nomenclatura dels carrers. Pel barri de la Font de la Guatlla el període que va des de 1927 fins als inicis dels anys 1930 és molt important. D’una banda es construeixen els principals edificis residencials, tant a la Gran Via de les corts Catalanes, com al 28 carrer de Sant Fructuós, especialment; també els habitatges obrers i les cases barates al carrer de Sant Ferriol i a la zona del Turó, així com altres edificis que completaran aquest període marcat per les obres de l’Exposició i la presència de tres indústries importants com són: Casaramona, Can Butsems i Foment d’Obres i Construccions. L’allau de treballadors locals i nouvinguts determina un fort desenvolupament en el barri i identifica la procedència majoritària mitjançant els noms que es donen a alguns carrers. En el plànol inferior de 1933, a nivell de nomenclatura, la pràctica totalitat dels carrers ja prenen els noms actuals: carrer de Sant Fructuós, carrer del 1944 Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84473 ICGC Nord, carrer de Valls, carrer de Mèxic, carrer del Rabí Rubén, el carrer de Montfar, el carrer d’Amposta, el carrer dels Morabos, el carrer de Sant Ferriol, la Gran Via de les Corts Catalanes conviuen els noms del moment que En el plànol de 1944, realitzat per l’Oficina del Pla de la Ciutat, sota la direcció de l’enginyer Vicenç Martorell, es han estat modificats, llevat del carrer de Sant Roc que portava el mateix nom que el que encara disposa, a l’altra mostren perfectament diferenciats els teixits edificatoris consolidats (en color fosc) respecte a la resta.és un banda de la Gran Via, al barri d’Hostafrancs. El plànol mostra, també, la traça de Can Butsems, al Turó. document on ja són grafiades les operacions de conjunt, especialment els habitatges del carrer de la Font Florida (1930-1934) que es porten a terme en el mateix moment que els respectius carrers són urbanitzats. Aquestes referències es poden observar, també, en el primer fotovol que es presenta amb qualitat suficient (Vol Americà) i que correspon a l’any 1946 i que es mostra a continuació. En el mateix cal destacar el fort impacte que generen les dues grans fàbriques, Casaramona i Can Butsems, així com la de Foment, que apareix a l’extrem inferior esquerra. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida En la configuració actual dels fronts edificatoris i teixits diferenciats del barri de la Font de la Guatlla, es poden diferenciar els eixos i àrees següents amb personalitat pròpia: El front edificatori discontinu consolidat de la Gran Via de les Corts Catalanes 29 Part del front de la Gran Via de les Corts Catalanes. Google Street View. 1946 Fotovol ICCJPG_MRPJFPJP ICGC Format per edificacions que s’aixequen en el període anterior i posterior a l’Exposició de 1929 i que es complementa amb algunes operacions dels anys 1950 seguint el llenguatge del racionalisme de postguerra, fins la seva consolidació a finals del segle passat (1977- 1990) amb edificis residencials entre mitgeres sense referents arquitectònics de relleu. Al llarg d’aquest front edificatori, es poden llegir clarament les diferents tipologies edificades, amb un gran contrast entre les derivades del noucentisme, conformant la “façana” més urbana del barri, definint linealment el seu límit més identificador amb la ciutat. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida La frontera representada pel carrer de Mèxic Visió de l’eix del carrer de Mèxic, amb el MNAC al fons, des de la Gran Via de les Corts Catalanes. Google Street View. Curiosament, a continuació de l’edifici esmentat anteriorment, construït a finals dels anys 1920, i on ja s’ha alterat la façana mitgera amb El carrer de Mèxic determina tres visions morfològiques diferenciades: el límit est del barri de la Font de la obertures encarades al carrer de Mèxic, apareix una nova construcció residencial emmarcada en el racionalisme de postguerra que es conforma plenament amb la definició d’una façana ben composada amb front al carrer de Mèxic i seguint les alineacions especificades Guatlla; l’aparició de dos fronts edificatoris plenament diferenciats, d’una banda la façana formada pels antics per aquest vial. Només cal apreciar que l’immoble s’avança respecte al del costat per respectar la nova alineació. Apart de l’antiga fàbrica palaus de l’Exposició de 1929, amb la imatge renovada a partir de les diferents intervencions versus la façana Casaramona (BCIN) aquest edifici residencial seia l’únic que hauria de ser objecte de protecció, amb la finalitat de preservar un element urbana del barri constituïda a través d’edificacions de finals del segle XX i principis del XXI, sense cap lectura que determina un període concret en el procés de desenvolupament edificatori del barri. Google Street View. unitària i la posició de l’antiga fàbrica Casaramona (avui Caixa Fòrum) que articula la ròtula entre el carrer i 30 l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia essent, alhora, el més important equipament cultural -a escala internacional- que disposa el barri. Finalment l’antic conjunt industrial de Casimir Casaramona es mostra com una obra exemplar i perfectament reconeixible des de Visió de la cruïlla entre el carrer de Mèxic i el carrer de Sant Fructuós. Es pot apreciar que, fins i tot, en les primeres edificacions qualsevol posició. En aquest cas s’aprecia des del xamfrà entre els carrers de Mèxic i dels Gimbernat. Google Street View. residencials aixecades al voltant del període de l’Exposició, com la que apareix a la cantonada, és més important materialitzar la façana amb front al carrer de Sant Fructuós que al carrer de Mèxic, tractada com una façana mitgera, donant compliment a un planejament que havia previst la continuïtat del carrer de Sant Fructuós fins l’actual avinguda de Maria Cristina. Google Street View. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida El carrer de Sant Fructuós, entre la vertebració del barri i la discontinuïtat del teixit edificat Representa l’eix comercial que històricament ha recollit, també, la tradició associativa del barri. El 1889 es va crear la primera entitat d’esbarjo, Els Hereus, en aquest carrer. I un any després El Recreu, al costat d’un hostal que hi havia al carrer d’Amposta, molt a prop del carrer de Sant Fructuós. El 1910 es va fundar el cor La Nova Lira d’Hostafrancs, també, en aquest carrer, i dos anys més tard nasqué encara una altra entitat, Panxeta, al carrer del Rabí Rubén, situat a l’entorn d’aquest important vial. Bona part d’aquesta activitat social i participativa la generaven els obrers de les dues grans fàbriques que es van instal·lar al barri seguint l’exemple de la de gas d’Emili Clausoles, ubicada a la Gran Via de les Corts Catalanes. Per tant, en la realitat actual podem afirmar que l’estructura del carrer de Sant Fructuós i els seus vials adjacents, vertebra el barri de la Font de la Guatlla. Tot i el trànsit de vehicles la seva posició, en segona línia de la Gran Via de les Corts Catalanes, permet l’activitat comercial i social. Altrament, no podem deixar passar per alt el detall de la fundació del cor La Nova Lira d’Hostafrancs, l’any 1910, un fet que ja denota la fluida relació cultural, social i econòmica entre els dos barris. Aspecte que encara avui -tot i la barrera que simbolitza la Gran Via- es manté plenament gràcies, entre d’altres, Les primeres edificacions històriques del carrer de Sant Fructuós se situen en la confluència amb el carrer d’Amposta i conformen les a la ubicació del Mercat d’Hostafrancs. dues cantonades. Són edificis residencials de principis del segle XX, el de l’esquerra i de finals dels anys 1920 el de la dreta (d’acord amb la imatge 3D inferior). Google Street View. 31 Visió de l’eix del carrer de Sant Fructuós des del carrer de Mèxic. El primer tram del carrer presenten immobles residencials construïts entre finals dels anys 1970 i principis del segle XXI. Google Street View. Edifici residencial. Foto: Vilanova, 2018 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Altres edificis significatius, encara que molt desvirtuats per remuntes posteriors, com el primer del xamfrà, se situen en la confluència entre el carrer de Sant Fructuós amb el carrer del Rabí Rubén. Són edificis residencials originals de principis dels anys 1920 que tot i la Al carrer de Sant Fructuós es presenten encara algunes discontinuïtats no únicament a nivell d’estils o tipologies arquitectòniques, sinó seva composició de factura noucentista, presenten elements decoratius, com els que conformen les baranes dels balcons, influenciats que també a nivell volumètric. La fotografia ens permet observar un habitatge bifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, construït a encara en el modernisme. Google Street View. finals del segle XIX i seguint la composició simètrica derivada de l’arquitectura tradicional d’aquest període. Google Street View 32 Al carrer de Sant Fructuós cantonada amb el carrer de Chopin, se situa una altra de les edificacions residencials aixecades en el període anterior o posterior de l’Exposició Internacional de 1929, sota els cànons noucentistes, amb eixos de composició equilibrats; línies verticals determinades per pilastres; diferenciació dels nivells de plantes importants mitjançant la introducció exterior de les cornises; emmarcament de les obertures; utilització de les balustrades i coronament dels eixos de composició vertical mitjançant acroteris definits en cada cas. Google Street View. Edifici residencial. Fotografia: Antoni Vilanova, 2018 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Edifici residencial. Fotografia: Antoni Vilanova, 2018 El carrer de Sant Germà una continuïtat trencada per la Gran Via Un altra vial, amb transcendència històrica i de comunicació directe amb el barri d’Hostafrancs, és el carrer de Sant Germà. Situat a la part baixa del barri de la Font de la Guatlla, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Sant Fructuós, representa la connectivitat més important en la relació entre la Font de la Guatlla i Hostafrancs. No només el Mercat i el teixit comercial que apareix al voltant en l’altra costat de la Gran Via de les Corts Catalanes 33 és un pol d’interrelació entre els dos barris sinó que el lligam històric en el traçat de continuïtat del carrer de Sant Roc ha assenyalat una constant en els fluxos comercials, culturals i socials entre els dos barris. El tall o barrera que significa la Gran Via no és obstacle que impedeixi aquesta vertebració tan directe. Al carrer de Sant Fructuós cantonada amb el carrer de Sant Paulí de Nolla, se situa un important edifici residencial que fa front a tres carrers: el propi de Sant Fructuós; el de Sant Paulí de Nolla i el de la Gran Via de les Corts Catalanes. El conjunt és construït en els anys 1950 sota el corrent racionalista de postguerra. Amb una composició simètrica, de façana plana i amb dos tractaments diferenciats a base d’obra vista i de plans arrebossats en morter, obertures emmarcades en els brancals i les llindes i un coronament buit-ple a través d’un parament que conforma unes arcades obertes a les terrasses alternades amb els cossos tancats. Google Street View. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Des del punt de vista del patrimoni exclusivament arquitectònic i urbanístic cal destacar dos aspectes. El primer, l’articulació i accés al carrer-passatge de Sant Ferriol on es disposen els habitatges obrers, fruit de la llei de Cases Barates, dels que en parlarem més endavant i, segon, la presència d’edificis arquitectònics construïts en etapes i estils diversos com un aspecte que denota la seva evolució al llarg dels anys. El carrer de Sant Germà mirant en direcció al barri d’Hostafrancs. La perspectiva és molt clara fent veure la continuïtat visual al llarg de 34 tot un vial que arriba fins al carrer de la Creu Coberta (Hostafrancs). El canvi en la denominació dels dos trams separats per la Gran Via de les Corts Catalanes és una operació pensada més en el reconeixement d’una important barrera física que ho delimita, que no en la realitat que es mostra un cop més en aquesta perspectiva. Així, els carrers de Sant Roc (Hostafrancs) i Sant Germà (Font de la Guatlla) formen una única unitat tant en el traçat urbanístic com en la morfologia social i cultural entre els dos barris. Google Street View. Un exemple en la vitalitat cultural que representa el carrer de Sant Germà és la implantació, des de l’any 2016, de “l’espai de creació, investigació i agitació cultural” del centre de dansa i arts escèniques La Poderosa. Font de la Guatlla torna a sortir en el mapa, un cop més de la mà de la cultura. Si Carles Taché, galerista establert al El carrer de Sant Germà i l’entroncament amb el carrer- passatge de Sant Ferriol un vial sense sortida però que representa els valors barri, ja afirma que junt amb Montjuïc ha de ser “el centre museístic de la ciutat de Barcelona”, també ho dels passatges obrers, en aquest cas no vinculats directament amb la fàbrica sinó amb la formació d’un model d’habitatges de esmenta el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) qui situa Font de la Guatlla en el seu nou mapa dimensions reduïdes però on es cercava el compliment dels requeriments higienistes. Google Street View. d’espais de creació i producció de Catalunya. Respecte a la segona observació, que tractarem més endavant mostrant de forma individualitzada alguns Segons recull la seva pàgina web: “La Poderosa és un espai que dóna suport a la creació, que acull allò emergent edificis representatius d’èpoques diverses, cal destacar aquesta diversitat tipològica en les construccions que i que al mateix temps és contenidor i suport de tot allò que ja no ho és. Un espai com a ventre fèrtil, que potencia apareixen al llarg del carrer. Aquest aspecte reforça, un cop més la imatge no unitària que representa el procés projectes d’investigació al voltant dels llenguatges del cos. Un espai per a la proximitat que fomenta la relació de formació del barri de la Font de la Guatlla al llarg de la seva història. A diferència d’altres unitats entre artistes i públic, que porta a terme comissariats i que genera marcs d’exhibició específics per a pràctiques morfològiques amb personalitat pròpia com El Farró o Vallcarca, on el teixit edificatori és força homogeni en el individuals i col·lectives. Un espai que conté el créixer, l’engreixar-se i el menjar on compartir tot allò que sembla temps, en el cas de la Font de la Guatlla això no passa i el carrer de Sant Germà és un clar exemple d’aquesta impossible en altres llocs i contextos. Un espai que practica la resistència a través del qüestionament continu de reflexió analítica. la situació afectiva, social, política i cultural que l’envolta, intentant generar noves metodologies de treball que fomenten l’empatia i l’escolta de les realitats i necessitats presents dels artistes i del públic en general“. Per tan som davant d’un pol d’atracció cultural, des de la iniciativa de base, que cohesiona social i culturalment el barri en l’orgull d’una dimensió que traspassa el seu propi marc físic. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida El carrer de la Font Florida l’únic exemple de planificació seguint un model edificatori definit Aquest és un vial amagat al vessant de Montjuïc conegut pràcticament de manera exclusiva pels habitants del barri i que presenta la particularitat de reunir un conjunt d’edificacions seguint el model de casa amb jardí, totes elles planificades i materialitzades entre els anys 1930 i 1934. La major part d’elles ofereixen, aparentment, una visió uniforme, ornamentades amb senzills esgrafiats d’influència noucentista. Malauradament, durant la dictadura sota el govern de la ciutat de l’alcalde Porcioles, en ple procés d’especulació i en absència de cap tipus de protecció ni individual ni col·lectiva per aquestes edificacions, es van produir dos efectes lesius als valors arquitectònics i ambientals del conjunt arquitectònic i de la imatge del carrer. Alguns propietaris van enderrocar els habitatges unifamiliars i en operacions d’agrupació de parcel·les van aixecar edificis residencials de PB+3, Part inicial del carrer de la Font Florida arrencant des del carrer de Chopin. A l’esquerra apareix el mur cobert de vegetació, que afegint l’Àtic i el Sobreàtic en algun cas. Altres van fer importants modificacions sobre el model arquitectònic delimitava la Masia de Can Cervera. Google Street View. original, substituint parcialment o totalment el jardí anterior per convertir-lo en un garatge cobert. Les cases que no van construir-se aquest garatge, encara conserven una petita eixida amb arbusts i plantes en general ben cuidades. La circulació al carrer fou escassa fins els anys 1970, una veïna explica que abans no hi passaven cotxes en no tenir sortida el carrer. També recordava quan només un resident, el senyor Juncosa, tenia automòbil i que l’arribada per aquelles proximitats d’un cotxe desconegut convocava la curiositat de tota la mainada del veïnat. 35 A l’esquerra una de les viles unifamiliars amb jardí aixecades en l’etapa final del noucentisme. Anys 1930. Google Street View. Habitatges de Font Florida. Alteracions del model original. Conversió del jardí en aparcament. Fotografies: Antoni Vilanova, 2018 A nivell estratègic el carrer de la Font Florida determina l’eix que separa la zona alta del barri de la Font de la Guatlla -coneguda com el Turó- de la part baixa articulada entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Sant Fructuós i adjacents. Vila unifamiliar amb jardí situada a l’inici del carrer de la Font Florida (imatge de l’esquerra). Aquesta tipologia arquitectònica, diferenciada del conjunt d’habitatges entre mitgeres, tindrà també una rellevància destacada a la part alta del barri, just amb el límit de l’avinguda de Francesc Ferrer i Guardia entre els carrers de la Guatlla i de la Dàlia. Anys 1930. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Pràcticament de manera enfrontada es disposa un habitatge unifamiliar entre mitgeres i jardí davant (imatge de la dreta) que ha quedat totalment desvirtuada per les edificacions residencials, de nova planta, construïdes en els anys 1960-70 i que varen trencar absolutament l’homogeneïtat del carrer. Anys 1930. Fotografies: Antoni Vilanova, 2018 36 Les dues fotografies ens mostren, novament, el trencament del model de les edificacions unifamiliars de baixa alçada, PB o PB+1 (anys 1930), amb l’aparició de nous edificis plurifamiliars que substituïren les construccions originals (anys 1970). Google Street View. La imatge aèria permet identificar el conjunt original format pels habitatges unifamiliars, a banda i banda del carrer de la Font Florida, mantenint la volumetria. Google Street View. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida La plataforma superior i el límit amb la muntanya de Montjuïc La part alta del barri és potser la més desconeguda donat que les dificultats orogràfiques per accedir-hi fan que els residents arribin, en vehicle, des de l’avinguda de l’Estadi. Presenta una configuració singular que te orígens en les primeres viles unifamiliars amb jardí que es construeixen, generalment, un cop finalitzada l’Exposició Universal de 1929. El descobriment de les noves visions panoràmiques de la ciutat arran de la urbanització de la muntanya de Montjuïc i, especialment, des de l’actual avinguda de Francesc Ferrer i Guardia -anomenat llavors com a passeig de Santiago Rusiñol- demanden accelerar un planejament urbà per desenvolupar el procés de parcel·lació i posterior edificació residencial. 1947 Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.6570 37 1935 Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. ICGC. RM.84466 La zona emmarcada en vermell permet identificar les primeres construccions del conjunt d’habitatges unifamiliars del carrer de la Font Florida, així com el procés de formació dels vials corresponents als actuals carrers de la Font de la Guatlla i de la Dàlia, on s’instal·larien les viles unifamiliars. 1950 Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Base industrial. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84477 ICGC En la documentació corresponent al Pla Comarcal que s’aprovarà el 1953, s’identifica el barri de la Font de la Guatlla, a partir del carrer de Sant Fructuós cap amunt, com a “Zona Alta Limítrofe Montjuich”. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida La zona del Turó La part alta del barri és potser la més desconeguda donat que les dificultats orogràfiques per accedir-hi fan que els residents arribin, en vehicle, des de l’avinguda de l’Estadi. Presenta una configuració singular que te orígens en les primeres viles unifamiliars amb jardí que es construeixen, generalment, un cop finalitzada l’Exposició Universal de 1929. Fotografia aèria 1962. RF-SACE 920. ICGC 38 Fotografia aèria 1962. RF-SACE 897. ICGC. La imatge aèria assenyala molt clarament l’impacte que te la fàbrica de Can Butsems a la part del Turó. Una Visió panoràmica del barri de la Font de la Guatlla, amb la presència del conjunt d’habitatges del carrer de la altra de les característiques morfològiques que caracteritzen la relació amb l’espai inferior és que els vials que se Font Florida i les viles situades entre els carrers de la Font de la Guatlla i de la Dàlia. situen perpendicularment al carrer de Sant Fructuós mantenen un ordre en el seu traçat però en canvi, hi ha una gran discontinuïtat en les alçades de les seves edificacions. No només corresponen a èpoques diferents sinó que l’estructura urbana no presenta homogeneïtat en la seva lectura. Aquest fet impedeix la valoració arquitectònica de determinades edificacions pel contrast i el canvi d’escala en relació al conjunt. La imatge aèria permet l’assentament de les viles unifamiliars amb jardí, entre els carrers de la Font de la Guatlla i de la Dàlia, en la plataforma superior del barri. La identificació de les mateixes es pot fer a través dels seus volums i, més concretament, de la configuració de les cobertes que es disposen a quatre vessants. Es posa de manifest l’important desnivell amb la part baixa del barri respecte a la bona accessibilitat des de l’avinguda de Francesc Ferrer i Guardia. Google Street View. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 1957 Ampliació plànol de Barcelona. Plànol Cultural. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84477 ICGC 39 1956 Fotovol ICCJPG_GRVJMKLW ICGC Els comentaris realitzats sobre la fotografia aèria de 1962, també es poden corroborar a partir del fotovol de 1956 i el plànol de l’any 1957. Apareix el teixit del barri de la Font de la Guatlla, molt diferenciat en les seves parts constitutives: part inferior (entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Sant Fructuós); part central 1958 Ampliació plànol de Barcelona. Plànol Ordenances. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.26333 ICGC (entre el carrer de Sant Fructuós i el carrer de la Guatlla -comprenent la part que correspon a les operacions del Important document que afecta, especialment, a la configuració de les alineacions de la zona del Turó dins el carrer de la Font Florida); la plataforma alta amb el límit de Montjuïc (entre el carrer de la Guatlla i l’avinguda conjunt del barri de la Font de la Guatlla, assenyalades en un traç a ratlles de color vermell. El planejament de Francesc Ferrer i Guardia, comprenent el carrer de la Dàlia) i la part del Turó que comprèn l’espai que urbanístic també diferencia en el conjunt del barri dues zonificacions: Eixample Intensiu, pel front a la Gran Via ocupava la fàbrica de Can Butsems, on ara se situen els equipaments principals així com l’entramat que de les Corts Catalanes i Eixample Semi intensiu per la resta. configuren els carrers d’aproximació: carrers de Chopin - Montfar, carrer del Rabí Ruben, carrer d’Amposta i el Altrament, hi ha la voluntat de crear un vial perimetral de cintura que agafi els actuals carrers de Polvorí, seguint carrer dels Morabos. pel carrer de la Guatlla fins el Turó, carrer de Montfar per connectar amb el carrer de Mèxic fins la Gran Via de les Corts Catalanes. En el plànol inferior, corresponent al mateix any es veuen més clarament definides les alineacions proposades per tot el conjunt del barri de la Font de la Guatlla. Curiosament en el mateix s’ha corregit el vial de cintura, amb una clara aposta més urbanitzadora pel conjunt del barri, tornant a recuperar la retícula Cerdà en les futures V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida configuracions parcel·làries, per la part baixa del barri, donant continuïtat als carrers de Sant Fructuós i de la Font Florida. 1958 Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84463 ICGC 40 1961 Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 AMB Els passatges i habitatges obrers El barri de la Font de la Guatlla preserva avui dues unitats tipològiques d’habitatges obrers, diferenciats del model de cases amb jardí que s’estructuren al llarg del carrer de la Font Florida. El primer de tots és el que conforma, en gran part, el passatge de Sant Ferriol i, el segon es desenvolupa entre el carrer de la Guatlla i la perllongació a través d’un recorregut per a vianants del que seria el carrer de Valls. Tot i tenir el mateix simbolisme, les èpoques marquen els seus valors particulars, molt diferenciats. Així, metre el primer s’articula sota el model de les Cases Barates iniciat a finals del segle XIX, amb voluntat 1960 Fotografia aèria. RF-SACE 76 ICGC de manifestar una qualitat formal en oferir un habitatge digne i una presència ornamental, senzilla, però La fotografia agafa tota la panoràmica del barri de la Font de la Guatlla horitzontalment, amb la perspectiva de rellevant en la composició de la façana; el segon, establert sense una planificació determinada al llarg de l’important front de la Gran Via de les Corts Catalanes, encara sense consolidar en aquest període. El front es la postguerra, ofereix una estructura singular de dos cossos rectangulars enfrontats amb un passatge visualitza des de la plaça d’espanya, carrer de Mèxic, fins a la fàbrica de Foment d’Obres i construccions. central. En la part elevada, la fàbrica de Can Butsems i, a continuació, la plataforma entre els carrer de la Guatlla i de la Dàlia. Els canvis en l’escala dels teixits i l’estructura dels vials i dels edificis es pot observar en el fotovol inferior. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida El carrer passatge de Sant Ferriol Normalment eren d'una o dues plantes. En el nostre cas són edificis en filera (Cases de Rengla) construïdes, els de la primera època, en dos nivells i la formació de coberta inclinada de teula a dues vessants (finals del segle Encara resten avui una sèrie d’edificis entre fileres que responen a la tipologia de cases barates, molt XIX); i, en la segona època (anys 1920) amb la disposició del terrat (coberta plana). Aquests conjunts es situaven característiques pel seu llenguatge unitari, tant en la forma, la composició i el tipus de coberta. Moltes d’elles a les rodalies de les ciutats, en espais poc urbanitzats de les ciutats industrials i en terrenys de baix cost, per han estat transformades, amb l’addició d’una planta i altres intervencions. facilitar als seus habitants (propietaris o llogaters) una vida més confortable i sostenible, tant des del punt de vista sanitari com mediambiental. Aquests habitatges de baixa densitat constructiva, es gestionaven en règim A través de la cartografia històrica es pot identificar aquesta agrupació d’habitatges en el document de l’any cooperatiu o vinculades a institucions públiques (ajuntaments, partits polítics...). 1920 que es mostra a continuació. Tot i la seva manca de precisió en el detall, els habitatges obrers i la formació del passatge de Sant Ferriol apareixen en el traçat que es connectaria amb el carrer de Cuenca (actual carrer de Sant Germà). El traçat que es representa en el plànol és totalment forçat per assimilar-ho a la trama d’Eixample, tot i que en realitat donava continuïtat al carrer de Sant Roc que venia, des d’Hostafrancs, tallat per la Gran Via de les Corts Catalanes. 41 1961 Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 (ampliació 1) AMB. El conjunt d’habitatges encerclats en vermell. Tot i no disposar dels antecedents precisos, es pot validar l’argument que els habitatges s’haurien aixecat en dos etapes: la primera, a finals del segle XIX, seguint les iniciatives que emanen de la promulgació de la llei i, la segona, en el decurs dels anys 1920, promoguts sota l’empenta, un cop més, de l’Exposició Internacional de Barcelona, a fi de donar acollida al gran allau de treballadores que varen venir amb motiu de les grans obres d’infraestructures i de construcció dels pavellons. 1920 Ampliació plànol general de Barcelona. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.161497. ICGC Anys més tard, una imatge aèria ampliada de l’any 1961, mostra clarament la incidència dels habitatges obrers que conformen quasi la pràctica totalitat del passatge-carrer de Sant Ferriol. Curiosament, el seu traçat resulta Aquesta informació, apart del model arquitectònic i tipològic, ens situa clarament en una intervenció plenament imperceptible si no fos per les fileres d’habitatges, respecte la traça del carrer de Sant Germà. enquadrada dins el foment i materialització de les cases barates que s’estenen en moltes barriades obreres incipients de Barcelona. En la seva visió aèria actual aquest conjunt s’identifica clarament, així com les seves dues tipologies Les “Cases Barates” conformaren estructures d’habitatges mínims, en règim de propietat o de lloguer, que van diferenciades per la presència de la coberta plana (amb el tradicional terrat a la catalana i la balustrada senzilla ser edificades acollint-se a legislació específica, durant l'últim terç del segle XIX i el primer terç del segle XX, amb que apareix com a coronament de la façana) o els que disposen de la coberta inclinada, a dues vessants, amb ajuts oficials o préstecs a baix interès. Estaven pensades i dirigides a la classe obrera o mitjana baixa de l'època. teula àrab. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Tot i que, en la primera tipologia, s’han fet algunes alteracions en la façana (especialment als baixos), ambdós models son perfectament identificables i amb la capacitat de conformar un ambient particular en el passatge. La imatge aèria permet identificar avui el conjunt dels habitatges unifamiliars (Cases Barates), al carrer-passatge de Sant Ferriol. Google Street View. Fotografia: Antoni Vilanova, 2018 42 Habitatge bifamiliar integrat en filera de la segona època (a.1920) al carrer-passatge de Sant Ferriol. Fotografia: Antoni Vilanova, 2018 Objectivament l’entitat morfològica del conjunt d’habitatges associada a la disposició del carrer-passatge és remarcable des de l’enteniment d’una singularitat a preservar en la visió del barri de la Font de la Guatlla. Aquest aspecte ve reforçat per la recent actuació de reparació de les lesions i patologies de la façana i l’aplicació d’un arrebossat i pintat diferenciat en dues tonalitats. En el primer cas els habitatges presenten dues línies d’obertures seguint la composició de dos eixos verticals, el primer situat en coincidència amb la porta d’accés i que defineix el balcó, amb un vol de la llosana molt reduït i, el segon a través de dues finestres, una en els baixos i l’altra a la planta pis. No apareixen elements ornamentals; només una línia horitzontal, a nivell de forjat, serveix per integrar les llosanes dels balcons, totes de factura molt senzilla. Les baranes són amb barrots de forja. En la segona tipologia, originàriament de planta única, més evolucionada i que se situa clarament en el període noucentista, apareixen detalls que mostren una voluntat de manifestar un ordre y una ornamentació en el llenguatge clàssic. Les consideracions es manifesten a partir de la simetria compositiva; els emmarcaments de les portes i finestres; la línia de cornisa on s’inscriuen els orificis de ventilació del terrat a la catalana i el coronament de la façana amb una cornisa i, sobretot, la balustrada que conforma la barana del terrat. Conjunt d’habitatges en filera de la primera època (finals s.XIX) al carrer-passatge de Sant Ferriol. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Així, en el fotovols de 1946, tot i la seva dificultat en la lectura interpretativa a causa de la visió poc nítida que ofereix en l’aproximació, sí que es pot llegir la presència de les dues entitats edificatòries enfrontades (encerclades en vermell). La lectura es fa més nítida en el fotovol de l’any 1961. 43 1946 Fotovol ICCJPG_MRPJFPJP. ICGC. El conjunt d’habitatges encerclat en vermell. 1930 Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat i Districtes municipals i barris. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.275297 ICGC El plànol de 1930 ja ens mostra la disposició del carrer-passatge de Sant Ferriol plenament definida en un trencall del llavors anomenat com a carrer de Sant Roc, en plena continuïtat amb el seu homònim -sota el mateix nom- que apareix a Hostafrancs, a l’altre costat de la Gran Via de les Corts Catalanes. Els habitatges obrers del Turó, desenvolupats en el passatge perpendicular al carrer de la Guatlla El conjunt d’habitatges per obrers -dues edificacions lineals de planta baixa i pis amb coberta de plaques ondulades de fibrociment- que es desenvolupa al llarg d’un passatge perpendicular al carrer de la Font de la Guatlla fins a un vial que és la perllongació de l’actual carrer de Valls, respon més a la consideració d’intervenció d’urgència i no planificada d’habitatges obrers per tal de donar sortida a la forta demanda que hi havia en els anys de la postguerra, que no pas a una ordenació particularitzada com en el cas dels habitatges en filera del carrer de Sant Ferriol. 1961 Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 (ampliació 1) AMB. El conjunt d’habitatges encerclats en vermell. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Aquest conjunt d’habitatges obrers, organitzats en passatge que dona accés a banda i banda a les dues construccions, de planta baixa i pis i tipologia molt senzilla, tal i com es pot observar en la pròpia constitució de la coberta, totes elles realitzades a partir de plaques ondulades de fibrociment, representen el testimoni de la presencia associada a les tres indústries destacades del barri en el període de la postguerra (Casaramona, Can Butsems i Foment), diferenciades de l’ordenació fruit del període anterior i posterior a l’Exposició de 1929, materialitzada al carrer- passatge de Sant Ferriol. En aquest cas, tot i la simplicitat constructiva i de materials, presenta una composició equilibrada que ens permet fet una valoració del seu interès com a model a respectar, incloent l’actualització al compliment de les normatives sectorials actuals, especialment habitabilitat i accessibilitat. El planejament, a través de la clau 15 del Pla General Metropolità possibilitaria el seu enderroc i la seva reedificació seguint el model de dues edificacions enfrontades, amb les mateixes característiques volumètriques, i de forma de les respectives cobertes (a dues vessant amb acabat de teula àrab), conformant el passatge, però seguint totes les normatives sectorials aplicables en les condicions actuals de l’habitatge mínim i implementant els criteris de sostenibilitat tant en els usos dels materials com en el proveïment energètic i la 1961 Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 (ampliació 1) AMB. El conjunt d’habitatges encerclats en vermell. despesa de climatització. És a dir, la seva reedificació amb el manteniment de l’ordenació volumètrica, la tipologia (forma, característiques definitòries i tipus de coberta inclinada) i d’adequació d’habitatges (segons el model d’habitatge social seguint les normatives actuals). 44 A títol orientatiu aquest és un extracte de les normes del PGM de Barcelona. “Secció 4a Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria (15) Article 329. Definició. 1. Aquesta zona comprèn un conjunt de superfícies urbanitzades i edificades, amb tipus d’ordenació específica com són les edificacions desenvolupades en passatges, les cases en filera amb jardí frontal a la via pública, habitatges ordenats amb parcelplació gòtica, estreta o tradicional i d’altres. S’identifica aquesta zona als plànols 1974 Fotovol. VolsHistòrics-14-Vol historic 1974-JPG-1974_p29-3537 (ampliació 3) ICGC amb la indicació (15). 2. L’ordenació d’aquesta zona, continguda en aquestes Normes, i la que es desenvolupi mitjançant plans especials, respon al manteniment de les condicions d’edificació actuals, preservant-la d’augments de volum i densitat, i a la conservació de l’actual estructura urbana.” Aquestes referències anteriors es veuen reforçades per altres aspectes que són molt remarcables com, les visuals paisatgístiques i panoràmiques que es defineixen a partir de la presència física d’aquestes dues construccions assimilades a l’orografia de la part del Turó, al llarg de diferents punts i que ens permeten llegir l’skyline de la ciutat. La imatge aèria actual permet identificar avui el conjunt dels habitatges unifamiliars, situades en forma de passatge a partir del carrer de la Font de la Guatlla. Google Street View. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 45 El conjunt de les dues edificacions amb el passatge central mirant a la Serra de Collserola. Fotografia: Antoni Vilanova, 2018 Tot i arrossegar les mateixes valoracions pel que respecta al conjunt de les dues construccions, cal tornar a incidir en la importància dels valors paisatgístics, especialment en aquesta panoràmica de la lectura de la ciutat, amb el fons de la serra de Collserola, des de sant Pere Màrtir fins el Tibidabo. El conjunt de les dues edificacions amb el passatge central mirant a Montjuïc. Fotografia: Antoni Vilanova, 2018 Un cop més el zigzagueix de les línies elèctriques distorsiona aquesta visió urbana i territorial. Les parts del darrera d’aquestes construccions, ofereixen aspectes que donen a entendre les dificultats que va La visió longitudinal de les dues construccions obreres, aixecades en els anys 1940, ens aporten d’una banda les representar, degut a l’orografia, la disposició de les dues construccions, donat que únicament aflora el nivell de limitacions en les característiques tipològiques i l’absència d’elements decoratius (no formals) per damunt d’una la planta superior, quedant enterrada la planta baixa d’un dels dos edificis en la seva part del darrera. senzillesa i rigor en la composició de les façanes. Des del punt de vista ambiental, el passatge i les dues construccions presenten elements propis que l’identifiquen en els seus valors determinants, plantes, estructura del vial amb les dues voreres, l’estacionament de les motocicletes i bicis, així com el parament vegetal de fons on es disposen les escales que permeten salvar el gran desnivell posterior. Únicament, a nivell negatiu, cal esmentar la presència de les línies aèries, aspecte que és molt present en la part del Turó dins el barri de la Font de la Guatlla. Aquesta situació exigirà la necessitat de prendre mesures correctores per tal de recuperar les visions paisatgístiques de proximitat i de perifèria (entorn i paisatge general de la ciutat), a través del diàleg i la negociació amb les companyies de serveis. El petit pas posterior a una de les dues edificacions. Fotografies: Antoni Vilanova, 2018 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Tot i les consideracions esmentades, a nivell paisatgístic el fet més rellevant és la lectura de la ciutat que s’ofereix des de la part alta del Turó, concretament a tocar del carrer de la Dàlia. Per damunt del coronament de la coberta, perfectament delimitada per les plaques ondulades de fibrociment, apareix el retall d’una esplèndida visió de la ciutat, des de la Serra de Collserola fins als dos gratacels (Torre Mapfre i Hotel Arcs), que identifiquen la situació de la Vila i Port Olímpic. Al llarg d’aquesta panoràmica s’estableixen tot un seguit de fites rellevants perfectament definides, d’esquerra a dreta: els coronaments de les torres dels Palaus d’Alfons XIII i Victòria Eugènia; les Tres Xemeneies de l’antiga Central de Mata; la Torre o Edifici Drassanes; l’Edifici de Gas Natural; els dos gratacels del Port Olímpic (Mapfre i Arts); les dues torres de l’antiga fàbrica de Casaramona; el Campanar de l’església del Pi i les torres de la Categral; la torre de les Aigües del Besòs i els edificis de Diagonal Mar; la cúpula del Palau de la Metal·lúrgia; les Tres Xemeneies de Sant Adrià; les torres dels edificis del Banc de Bilbao i Banesto de la plaça de Catalunya; el gratacels de la plaça d’Urquinaona; la Torre Glòries (antiga AGBAR); les dues Torres Venecianes de la plaça d’Espanya; la nova Comissaria dels Mossos d’Esquadra de la plaça d’Espanya; la Sagrada Família; l’edifici Estel; la coberta de les Arenes; l’Hotel Plaza; el Turó de la Rovira; el Barri del Carmel; els edificis alts del carrer de Tarragona; els barris de Vallcarca i el Coll, la Torre Catalunya; els edificis Roma 2; així com la pràctica totalitat de les serralada de Collserola -des de Sant Pere Màrtir- fins el Turó de Montcada, la serralada de la Marina i, fins i tot el Montseny. 46 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida A nivell arquitectònic Plànol urbanístic actual amb els edificis inclosos en el Catàleg 47 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Edificis inclosos en el Catàleg (amb transcripció de les seves determinacions) EDIFICI D’HABITATGES Carrer d’Amposta, 36 (Referència 1620) 1904 aprox Eclèctic Residencial Nivell de protecció: C: Bé d'interès urbanístic Qualificació urbanística: 13b(p) Intervencions: Manteniment i recuperació de volums, façanes i elements comuns originals, així com recuperació de textures, colors i elements decoratius originals. CONJUNT DEL CARRER FONT FLORIDA (Referència 1714) Carrer de la Font Florida 22 40 42 44 46 48 50 52 Carrer de Sant Fructuós 75 77 79 81 83 85 93 95 97 99 101 103 105 Carrer de la Font Florida 24 26 28 30 32 34 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 48 Carrer de la Guatlla 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 1932-35 Noucentista Residencial Nivell de protecció: C: Bé d'interès urbanística Qualificació urbanística: 15(p) 8a(p) Descripció: Edifici d'habitatges, de planta baixa més quatre plantes pis construït a principis de segle en una Intervencions: Tenen protecció urbanística, Nivell C, les finques números 22 a 32 i 40 a 52. parcel·la estreta, característica de la urbanització dels terrenys propers al nucli històric. En cas de modificació de les qualificacions urbanístiques actuals i sempre que no sigui contradictori, també L'accés a l'interior de l'edifici és lateral donada l'amplada de la parcel·la, i en la mateixa planta baixa hi ha un tindrien protecció urbanística les finques números 7 a 15, 23 a 41 i 34 del mateix carrer Font Florida. habitatge. A les finques protegides serà obligatori el manteniment tipològic de la finca. La façana reflecteix que hi dona un habitatge a cada planta, amb dos forats verticals units per un balcó corregut. Manteniment i recuperació de volums, façanes i elements comuns originals, així com recuperació de textures, L'edifici es resol amb una composició i distribució força comuna en aquell moment, com bé es manifesta amb la colors i elements decoratius originals. solució de la façana principal, en què les baranes dels balcons són de ferro treballat, les llindes dels forats estan Manteniment i/o unificació de la fusteria i de les persianes, i substitució de les de PVC i altres materials plàstics. esculpits en alt relleu de pedra artificial i força decorats, i en què el coronament superior també està resolt amb decoració de pedra artificial format per una motllura considerable coronada centralment per un element Restauració i/o recuperació de les dimensions dels forats originals, havent-se de tapiar els que no siguin originals escultòric, també en alt relleu, que sobresurt en alçada. i recuperar els modificats. La façana està tractada amb un estuc que forma falsos carreus que la unifiquen. Qualsevol intervenció haurà de mantenir i restaurar i/o recuperar les tanques originals i els jardins davanters. S'ha de plantejar un estudi global, encara que no unitari, de recuperació de textures i colors originals a les façanes. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida EDIFICI DE LA CONCEPCIÓ (“CASES DEL DRAPAIRE”) Gran Via de les Corts Catalanes, 272 274 276 278 280 282 (Referència 1648) 49 1925-27 aprox Classicista Residencial Nivell de protecció: C: Bé d'interès urbanístic Qualificació urbanística: 13a(p) Intervencions: Manteniment i recuperació de volums, façanes i elements comuns originals, així com recuperació de textures, colors i elements decoratius originals. Manteniment i/o unificació de la fusteria i de les persianes, i substitució de les de PVC i altres materials plàstics. Eliminació de tancaments i unificació de les actuacions a la façana posterior. S'ha de plantejar un estudi Descripció: Conjunt d'habitatges unifamiliars, adossats, de planta baixa més una planta pis i coberta de teula cromàtic i de materials en els edificis protegits, global per a tot el conjunt, recuperant els cromatismes originals. inclinada a dues vessants, amb un petit jardí davanter i un jardí posterior -aquests desapareguts en gran part per donar lloc a la construcció d'aparcaments sobre els quals es creà una terrassa. Les cases estan estucades i en el Descripció: Bloc d'habitatges de planta baixa més deu plantes pis, amb sis porteries, cada una amb un ascenssor frontó format per la inclinació de la coberta s'esgrafia la data de construcció. A la planta baixa es disposen dues que funciona les 24 h i un servei de telèfon col·locat a les plantes baixa i cinquena. Els locals de les plantes baixes obertures, porta d'accés i finestra, i a la planta primera una, que dona a un llarg balcó amb barana de ferro i, en -dos a cada edifici, un a cada costat de la porteria-, estaven ocupats pels serveis que poguessin necessitar els algunes de les cases, una altra de petita. Coronen les façanes, flanquejant el frontó, grans testers que les llogaters, des d'una petita clínica i consultori a una escola i botigues d'alimentació. La filosofia del projecte era la vinculen en aquest aspecte amb la decoració del recinte expositiu del 1929. construcció massiva d'habitatges de lloguer amb una capacitat d'ocupació de cinc persones a cadascun d'ells, un cost mínim de lloguer i serveis per a l'ús d'aquesta gran comunitat de veïns. Cada planta es distribueix en dos El concepte de la urbanització procedeix de la filosofia de les ciutats-jardí, i d'elles manté l'ús estrictament pisos, amb els corresponents balcons (dos per pis) a la façana principal, i la tradicional galeria a la façana residencial. Allunyades de zones comercials, no disposen d'altres serveis i, en contrapartida, tenen ben a prop un posterior. El llenguatge amb què es definí el projecte és característic de l'arquitectura noucentista evolucionada gran parc amb força equipaments culturals. cap al darrer monumentalisme afrancesat, mesclant solucions constructives tradicionals -les galeries, per exemple- amb solucions que s'integren més dintre de l'arquitectura Beaux-Arts com es resolen les plantes 8, 9, i 10. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Les mitgeres un aspecte dissonant en el paisatge urbà de la Font de la Guatlla Una problemàtica especial, fruit de la discontinuïtat en les alçades del teixit edificatori entre les edificacions de renda aixecades al llarg dels anys 1920 i a l’època de la postguerra (PB+5, generalment) i les unifamiliars o bifamiliars (PB+1 o PB+2) és la presència de grans superfícies de mitgeres vistes. Aquest aspecte es veu incrementat en el cas dels carrers transversals, és a dir, perpendiculars a la Gran Via. La topografia fa que la diferència d’alçades i les perspectives donin més relleu a la visió de tall que representen les mitgeres impedint la lectura de fronts edificatoris amb una certa homogeneïtat. S’hauria d’estudiar un pla de tractament d’aquestes mitgeres per tal d’apaivagar l’efecte que presenten a l’actualitat. 50 Visió d’importants mitgeres en els carrers transversals d’Amposta i del Rabí Rubén. Google Street View Situació actual. Edificis a valorar ambientalment (apart dels ja destacats en els capítols anteriors) La valoració d’aquests edificis es fa a partir de la lectura de les seves característiques volumètriques, tipològiques i constructives, tot i que molts d’ells, tal i com s’ha manifestat en la diagnosi, representen canvis d’escala important dins el teixit edificatori d’un determinat carrer. Aquest fet ha estat una constant, especialment al carrer d’Amposta, on l’habitatge de substitució no ha estat tant present com en altres parts del barri. En aquest cas es tracta de teixit consolidat abans i poc desprès de la Guerra Civil amb una gran Fotografies: Antoni Vilanova, 2018 discontinuïtat d’alçades i estils. . V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Del llenguatge noucentista a l’incipient racionalisme Fotografies: Antoni Vilanova, 2018 51 Fotografies: Antoni Vilanova, 2018 És important resenyar aquest edifici, situat a la cantonada entre els carrers d’Amposta i del Nord. El llenguatge tipològic i la manera de resoldre el gir, en una parcel·la molt estreta, amb front als dos carrers, és molt notori. Caldria, al meu entendre, desafectar-lo i proposar la seva protecció física. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida L’arquitectura residencial de postguerra Situació actual. Edificis a valorar ambientalment. El carrer de Sant Germà Tal i com s’ha esmentat anteriorment el carrer de Sant Germà expressa la implantació de diferents tipologies arquitectòniques al llarg del temps, totes elles identificables, amb una successió harmònica a diferència d’altres carrers del barri on les discontinuïtats en alçades, volumetria, escales i model edificatori són molt evidents, com en el cas del carrer d’Amposta. 52 Habitatges a la zona del Turó, realitzat segons l’estil classicista de postguerra. Front edificatori del carrer de Sant Germà. Fotografies: Antoni Vilanova, 2018. Google Street View. Les successives imatges resumeixen de forma evident els comentaris anteriors. El primer edifici (a la dreta de la imatge) conforma la cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes. És una construcció de principis del segle actual que aprofita l’alçada que li atorga el planejament per ajustar-se a les característiques dels dos vials conformant les respectives mitgeres. El segon edifici és una construcció de crugia estreta, aixecat en el decurs dels anys 1920 seguint una composició senzilla amb un únic eix d’obertures. Aquest enllaça perfectament amb la tercera edificació, inspirada en el classicisme noucentista, seguint un ritme de composició a partir de la simetria. El quart, cinquè i sisè edificis (fotografia de la dreta i pàgina següent), són un reflex de l’arquitectura racionalista de postguerra, que tot i la diferència en la seva alçada i estils diferents en el tractament de les façanes (el primer amb un acabat arrebossat i pintat i el segon d’obra vista), es denota la voluntat d’integrar-se en el front Fotografies: Antoni Vilanova, 2018 edificatori general. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida El setè edifici (pàgina següent inferior esquerra), torna a ser un referent de l’arquitectura noucentista, amb més profusió de detalls ornamentals que els que hem tractat abans, seguint però l’esquema d’una composició simètrica. Finalment, el vuitè edifici del front edificatori destacat torna a ser un exemple de l’arquitectura classicista, dins el període dels anys 1920-30 amb una senzillesa i sobrietat que no exclou la utilització d’alguns referent ornamentals, especialment en la definició de la cornisa; els emmarcaments de les obertures i els baixos. 53 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Situació actual. Edificis a valorar ambientalment. Les viles del carrer de la Dàlia – Font de la Guatlla La relació de fotografies que acompanyen la descripció realitzada ens permet identificar diversos detalls, apart dels ja esmentats, especialment en la seva qualitat ambiental i paisatgística. Certament no podem parlar únicament del valor arquitectònic singular de cadascuna d’aquestes viles, sinó que cal esmentar la unitat que conforma a nivell urbanística la seva posició en el territori, prenent com a referent important l’orografia de Montjuïc. Aquest aspecte relliga amb els altres dos valors patrimonials, tots ells de conjunt per damunt de la seva visió unitària: el mediambiental, a partir de l’esponjament Fotografies: Antoni Vilanova, 2018. que suposa el model de casa i jardí, de Aprofitant la urbanització de la muntanya de Montjuïc arran de la celebració de l’Exposició Internacional de baixa alçada (PB+1), respecte a la situació Barcelona de l’any 1929, alguns propietaris dels terrenys limítrofes entre l’actual avinguda de Francesc Ferrer i majoritàriament implantada dins el barri Guàrdia i els carrers de la Dàlia i de la Font de la Guatlla, aprofitant la posició privilegiada, amb extraordinàries que és el d’habitatges de renda, entre perspectives sobre la ciutat de Barcelona, es construeixen les seves viles, seguint la tipologia del model de ciutat mitgeres i d’alçada considerable. El segon 54 jardí. Aquest esquema és completament diferenciat al que s’estableix pels habitatges entre fileres, també amb valor és el paisatgístic en les seves dues jardí davant, al carrer de la Font Florida. En aquest cas es tracta d’un procés d’urbanització i de construcció vessants, a nivell d’implantació ben plenament planificat, seguint el mateix model i tipologia edificatòria, mentre que les viles de la part alta del barri relacionada amb el territori i, per tant de la Font de la Guatlla s’aixequen sota una clara influència noucentista, però amb característiques tipològiques, assumida, així com les perspectives que volumètriques i de composició diferenciades en cada cas. Si que podem trobar un lligam de coherència, al marge s’ofereixen des dels vials que donen accés de l’estil, en els referents de les cobertes (generalment a quatre vessants, amb teula àrab i la formació a cadascuna d’aquestes edificacions: el d’importants ràfecs); en la formació d’un porxo d’entrada; en el tractament de l’acabat en les façanes carrer de la Dàlia i el carrer de la Font de la (arrebossades en morter de calç, sense presència d’esgrafiats); la formació del jardí que envolta l’edificació; Guatlla, especialment. l’aixecament del nivell de la planta baixa a la que s’accedeix a través d’una escala i, especialment en la formació de la tanca de delimitació, aspecte que es repeteix en la majoria dels casos que representen aquestes viles. Voluntat de conformar un sòcol, generalment revestit de pedra i una reixa. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 55 A nivell patrimonial d’aquestes finques, formades per la casa i el jardí, cal destacar les tanques perimetrals, realitzades en mur de pedra i el conjunt format per les portes i reixes d’accés així com les escales interiors que porten al nivell de la planta baixa. Aquests accessos al jardí i la casa se situen, pràcticament en la seva totalitat, al carrer de la Font de la Guatlla posició on son encarats els jardins de les respectives finques. Fotografies: Antoni Vilanova, 2018. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida El Turó: la dominació d’un paisatge d’abast metropolità Finalment, a l’igual que en el cas del conjunt dels dos blocs d’habitatges obrers del Turó, cal esmentar la importància que ofereixen les visuals paisatgístiques, ja no des de les pròpies viles, sinó des de l’espai públic. En concret des del mateix carrer de la Font de la Guatlla, tal i com es mostra en la imatge inferior on es pot obtenir una panoràmica des del Baix Llobregat fins a la Serra de Collserola. Per tant ens trobem en un altre indret de qualitat paisatgística del barri de la Font de la Guatlla, tot i que la circulació de vehicles i la velocitat dels mateixos posa en risc la contemplació del territori. Fotografies de les viles (casa i jardí) en la seva visió des del front al carrer de la 56 Dàlia. En alguns casos la proximitat entre les finques és més escassa. Un dels exemples més característics és la construcció que conforma la cantonada entre els carrers de la Dàlia i la Font de la Guatlla. Es tracta d’una solució molt ben resolta volumètrica i compositivament on el cos edificat se situa a la mateixa cantonada, delimitant quatre façanes, una d’elles (la posterior) queda encarada al jardí propi. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 2.03 DES DE LA FORMA Les que anomenem terrasses del Turó, conformen un nou espai recentment recuperat, algunes zones encara resten sense tractament específic, altres s’han habilitat com a zona de jocs/activitats físiques i una d’elles s’ha En aquesta part de l’anàlisi es cartografien el trets morfològics que caracteritzen el barri, des dels espais lliures convertit en un hort urbà comunitari. fins l’estructura dels teixits de l’edificació i la xarxa de camins que imbrica els dos elements. D’aquesta manera es produeix una reflexió objectiva de com és l’espai real de l’àmbit de treball. Relleu (vegeu plànol 3.1.1 de la documentació gràfica) Si ens fixem en els talussos, aquests poden ser de caràcters diferents: El barri de la Font de la Guatlla és incontestablement un cas molt específic en el qual la topografia influeix directament en el dia a dia i la forma d’habitar. Just a l’encontre entre l’eixample pla i la muntanya de Montjuïc i - Talussos enjardinats, sistema de parcs de Montjuïc, alt nivell de manteniment amb un desnivell total acumulat que va des de la cota 20 fins la 60, el barri queda pràcticament dividit per la - Talussos forestals, poc gestionats, pendents 2:1 i terreny irregular a vegades amb afloraments de roca. - Talussos deixats, pendents 1:1 amb problemes clars d’erosió, existència d’espècies invasores i on s’ha vessant de la muntanya en el seu punt central. dut a terme una gestió mínima o quasi inexistent. Molts d’aquests espais es corresponen a zones on antigament hi havia feixes d’ús agrícola, traces que avui en dia han quedat pràcticament esborrades a simple vista. Estructures dels espais lliures Tipificació dels espais lliures (vegeu plànol 3.2.1 de la documentació gràfica) Primerament cal fer un diferenciació entre els diferents tipus d’espais lliures que conviuen en el barri tot i estar Per últim i no per això menys destacable, es produeix un fenomen especial de relació entre espai públic i privat a molt clarament delimitats entre ells segons la posició respecte la muntanya a la que es troben. través de la porositat que confereixen els jardins de les cases individuals i els passatges de les cases barates del A la part més plana del barri, entre Gran Via, el c/St. Fructuós i c/Montfar, la densitat d'edificació és molt elevada turó que s’apropien i domestiquen espais exteriors donant caràcter i personalitat a bona part del barri. i el sistema d'espais oberts es conforma exclusivament pels carrers. A la part del barri adossada al turó els carrers es fan més estrets i predominen espais oberts marcats per la 57 topografia: talussos, terrasses i plataformes. A més, la densitat és menor i la tipologia de l’edificació fa aparèixer Carrers jardins privats. Jerarquia eixos (vegeu plànol 3.3.1 de la documentació gràfica) Més enllà del barri s’estén el sistema d'avingudes i parcs de Montjuïc. A partir de l’anàlisi feta a ’Estudi urbanístic, barris de vora de Montjuïc’ es destil·len els diferents nivells de circulació del viari i per tant es delimiten els àmbits amb més afluència de cotxes. Tot i que la velocitat a l’interior Tipificació dels espais verds (vegeu plànol 3.2.2 de la documentació gràfica) del barri està limitada a 30km/h la constant circulació de vehicles al carrer de St. Fructuós tot i ser considerat un La Font de la Guatlla té una proporció important d'espais verds connectors amb la natura potencials però la gran eix estructurant de barri suposa un pes important dins d’aquest. majoria d'ells resulten poc apropiables pel barri ja que es tenen pendents molt marcades provocant que els Indiscutiblement però l’eix de la Gran via d’importància a nivell de ciutat marca un límit clar així com l’Avinguda espais plans quedin elevats i allunyats, requerint un cert esforç per arribar-hi. I a més les plataformes-jardí de Montjuic són molt dibuixades i conformen un espai representatiu més que actiu. Francesc Ferrer i Guàrdia menys densa però amb nivells alts de velocitat. En canvi les terrasses, espais amb un gran potencial per el barri queden sub-qualificades. També s’han analitzat els carrers en quan a aparcament en superfície i situació d’entrades a garatge. Pel que fa a l’arbrat, en l’entramat viari predominen les alineacions d’arbrat de mida mitjana i en les plataformes Pendents dels carrers (vegeu plànol 3.3.2 de la documentació gràfica) que pengen de l’Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia el tractament de l’enjardinament dels espais adjacents és Curiosament, la major part de vials amb forta pendent del barri, aproximadament un 18% es troben en sentit molt intensiu. paral·lel a la vessant, corresponen als carrer de la Guatlla i carrer de la Font Florida. Pendents situades en els En els talussos i tot al voltant de la plataforma relacionada amb el carrer de la Dàlia, s’hi concentren les grans extrems dels mateixos ja que quan es produeix l'arribada a l'altura desitjada aquests mantenen una cota més o masses arbrades. menys uniforme. Altres arbres més dispersos es reparteixen entre els jardins privats i les terrasses del turó. En sentit perpendicular a la vessant. Trobem el pitjor cas en el C/del Gessamí i en el vial que connecta l'escola amb el C/del Polvorí, amb pendents superiors al 18%. Si ens centrem en els espais verds situats en el pla, trobem tres ambients ben diferenciats. El primer i més En canvi es produeixen altres situacions menys greus amb un pendent aproximat del 12% en què la inclinació del pròxim degut a que es troba al peu de la muntanya, és el Parc de la font Florida, espai molt ombrejat i amb ... carrer provoca que les façanes de les grans illes amb els seus corresponents accessos a planta baixa i garatges Les dues plataformes en canvi es consideren jardins representatius de Montjuïc, ambdues sense nom. La més juntament amb els locals comercials hagin adoptat diferents formes d'adaptar-s'hi amb més o menys efectivitat. pròxima al barri conté unes Washingtonies catalogades i una petita edificació central amb un ús no relacionat amb cap activitat pública i per tant que no participa de l’enriquiment dels seus espais adjacents. La segona amb una vocació de mirador a la ciutat de caire més emblemàtic i a escala de Barcelona. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida En resum, una part significativa del barri té problemes d'accessibilitat, cal buscar doncs una alternativa d'accés Mitgeres (vegeu plànol 3.4.3 de la documentació gràfica) suau. Donada la diferència de cotes dins del mateix barri ens trobem que podem apreciar l'aparició de mitgeres a la Voreres no funcionals (vegeu plànol 3.3.3 de la documentació gràfica) vista sobretot en l'àmbit de la zona post-industrial entre els carrers de Morabos i Rabí Rubén degut a la A l'interior del barri pràcticament no hi ha cap vorera generosa equiparable a l'Eixample. diferència d'alçades entre edificacions de parcel·les adjacents. Nombrosos carrers tenen voreres no funcionals i seccions globals molt estretes, s'hauria de valorar fer secció També en el conjunt de cases del turó, s'observen dues grans mitgeres que fan façana a l'espai obert i única en aquests casos. conformen els límits d'aquest. Discontinuïtats en la morfologia i buits urbans (vegeu plànol 3.4.4 de la documentació gràfica) S'identifiquen edificacions que es desmarquen de la tipologia predominant dins del conjunt del qual formen part i/o volumetries que destaquen i no ajuden a formar un espai públic de qualitat, suposen doncs una discontinuïtat en la morfologia. Així mateix es localitzen espais que actualment formen part del teixit privat però que estan buits, alguns amb vegetació, altres sense que tenen però una posició privilegiada respecte els espais lliures, ja sigui per proximitat, punt elevat amb vistes, etc. Es detecta la presència de línies aèries en punts estratègics on, apart de la seguretat, queden condicionades moltes visuals paisatgístiques referents. 58 Visió del carrer de la Guatlla al seu encontre amb les terrasses del Turó. Teixits urbans Tipologia de l’edificació (vegeu plànol 3.4.1 de la documentació gràfica) Les diferents tipologies s'han acabat definint segons la forma en la que s'han adaptat al desnivell existent i de l'època en què es van construir. Es detecta clarament que en la part central del barri i situada en la zona de més desnivell la tipologia dominant correspon a l'habitatge unifamiliar amb jardí, ja sigui adossat o no. En canvi pel costat de Gran Via tenim grans pastilles d'edificació amb patis interiors típics de teixits com el de l'eixample. Alçades de l’edificació (vegeu plànol 3.4.2 de la documentació gràfica) L'alçada augmenta a mesura que ens acostem al peu de talús de la vessant de Montjuïc, i paral·lelament a la Fotografia de l’entrada a la Villa Juanita. Gran Via. Per contrast en el turó trobem cases de planta baixa i pis amb teulat a 2 o 4 aigües. Així doncs tot i tenir alçades que arriben a +10 plantes per la banda de Gran Via, com que les edificacions de menys alçada es troben en les cotes superiors del barri les vistes que es tenen de tota la ciutat no queden obstruïdes quan et trobes en les cotes superiors. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 59 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 2.04 DES DE L’ÚS/ACTIVITAT Font de la Guatlla s’articula i es reconeix a si mateix com un micro-barri. La lectura següent ens apropa a l’ús que els habitants de la Font de la Guatlla fan del territori i ens ajuden a entendre els fluxos de moviments en el seu entorn. L’objectiu és, doncs, reconèixer els conductors de moviment Paradoxalment però el barri si que disposa d’un gran ventall d’elements d’interès tan històric com paisatgístic i els espais condensadors d’activitat-catalitzadors socials. Entenem així que caracteritzant la densitat com estètic. Aquests els podríem classificar en tres termes diferenciats: d’habitatges, el sector terciari, el transport públic i els equipaments i landmarks generadors de identitat, ens - els conjunts conferidors d’identitat, com el recent espai recuperat del turó on abans hi havia les cases aproparem a l’activitat i a com aquesta condiciona els paisatges urbans. barates i que ara ha esdevingut un espai de gran reivindicació per part de la comunitat representada per l’associació “Salvem el Turó” o el mateix carrer de la Font Florida en el seu tram entre cases jardí. Activitats (vegeu plànols 4.1 de la documentació gràfica) - els punts conferidors d’identitat, corresponent a edificis específics amb un ús determinat i/o interès pels Les vocacions dels sector terciari en el barri són minoritàries, tot i que trobem un bon coixí comercial a la vorera habitants del barri i alhora de la ciutat en general. Particularment en el barri s’està també reclamant la animada de la Gran Via i al carrer de St.Fructuós, aquest últim en una posició central del barri i amb petits conversió de la masia de Can Cervera des de l’associació “Salvem Can Cervera” en un equipament de comerços concentrats en un tram curt del mateix. Com més ens allunyem de la Gran Via i ens aproximem a la barri, respectant la seva fisonomia i caràcter reforçant en aquest el concepte d’activador de memòria i part més elevada els locals resten sense cap activitat en ús. identitat col·lectiva. El barri d'Hostafrancs molt pròxim a l'àmbit d'estudi també conté forces comerços i a més disposa de mercat a - les visuals conferidores d’identitat, són les perspectives i vistes a l’horitzó entre altres que capten diferència de la Font de la Guatlla. d’alguna forma el caràcter del barri i alhora ajuden a identificar un recorregut o estar específics d’es d’on El barri doncs no té condensadors d’activitats evidents, la població es desplaça constantment als barris s’aprecien aquestes visuals inusuals que generen un lligam molt fort amb l’entorn. adjacents per acabar d’aprofitar l’oferta existent i se sent partícip del que succeeix en ambdues bandes de la Gran Via. Equipaments i verd de proximitat (vegeu plànol 4.2 de la documentació gràfica) Al contrari dels comerços, una bona part del equipaments s'ubiquen al límit entre el teixit urbà i la muntanya, aprofitant l'espai lliure deixat per les antigues fàbriques (conjunt escoles i centre cívic, al peu del turó / conjunt parc de la Font Florida, escola Pau Vila i residència de gent gran). Aquest fet provoca que alhora que els habitants del barri depenen d’altres barris per a gaudir de serveis i equipaments diversos sentin-s’hi alhora 60 identificats, la zona d’influència dels centres docents provoca l’efecte contrari i esdevé un pol d’atracció per a la resta de ciutadans del districte (Zona Franca, Polvorí, la Bordeta, la Magòria, Hostafrancs i, fins i tot, el Poble Sec). Es fa evident doncs que la relació amb els barris veïns a mode de satèl·lits és important mantenir-la per tal de facilitar els intercanvis i connectivitats. La concentració d’elements de cohesió social com són les escoles no obstant presenten usos en els espais públics dispersos (i sovint mono-funcionals) de forma que no generen una sinèrgia o intensitat adequades. Transport públic (vegeu plànol 4.3 de la documentació gràfica) A excepció de la part central i més elevada del barri de la Font de la Guatlla, aquest resta cobert per els serveis ja sigui tant de metro com de ferrocarrils en un radi de 500m de distància fins a les estacions més pròximes. Fotografia de les façanes de les cases entre mitgeres de la Font Florida. Pel que fa al servei d'autobús, cap de les línies passa pel centre del barri però ja sigui per la banda de la cota Planejament (vegeu plànol 4.5 de la documentació gràfica) superior corresponent a l’Avd. Francesc Ferrer i Guàrdia i al C/Polvorí de Montjuïc com per la cota inferior El planejament urbanístic s’ha sobreposat en l’àmbit per tal d’entendre l’estat de consolidació del teixit urbà que corresponent a Gran Via, es té una cobertura total en uns 250m de radi per a cada parada. ens configura la nostra àrea d‘estudi. Segons aquest, es plantejaven canvis severs d’ús i morfologia en la zona Tot i això, el bus nº115 que connecta amb el mercat d’Hostafrancs no té parada al barri. del Turó, però aquesta afectació ha quedat clarament aturada i actualment s’està estudiant quina seria la millor Valors socials i identitat (vegeu plànols 4.4 de la documentació gràfica) ordenació per a aquest espai tan reivindicat per la gent del barri. S’han superposat en el plànol les àrees o punts estratègics clau per al desenvolupament dels objectius de qualitat paisatgística que a priori requereixen una El barri de la Font de la Guatlla no té cap plaça generadora d'activitat/centralitat. acció en l’àmbit de planejament urbanístic per a poder portar a terme les actuacions necessàries. Tampoc té un parc de proximitat en tan que els jardins vinculats al passeig de Montjuïc són concebuts com espais simbòlics i no veritablement pel seu ús actiu o per actes polivalents. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 61 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 2.05 DES DE LA PERCEPCIÓ L’objectiu final d’aquest apartat és aconseguir a través d’un procés cognitiu, analitzar allò que a simple vista no FONS ESCÈNICS es pot llegir fàcilment i mitjançant els recursos de percepció sensorial i la interacció del factors humans/ambientals podem destil·lar els atributs del lloc resultant-ne una carta del paisatge com a territori Es localitzen espais dins del barri que creen una atmosfera específica donat el llenguatge repetitiu d'elements definitoris de l'arquitectura. Des del punt de vista del vianant, en un pla intermedi es perceben doncs uns percebut. atributs qualitatius específics. En aquest cas el C/ de la Font Florida en el tram que passa entre façanes de cases entre mitgeres forma part de Esforç (vegeu plànol 5.1 de la documentació gràfica) l'escena més identificable del barri. Des del punt de vista del vianant, s'analitza quin esforç ha de dur a terme per moure's dins del barri, basant-nos FITES bàsicament en el tipus d'exercici físic ja sigui caminar en pla, pujar una rampa o escales i les pulsacions que Donada la proximitat del barri a espais tan emblemàtics per la ciutat com el conjunt de la fira de Barcelona, el aquest tipus d'accions comporten. MNAC i el Caixa Forum, molts dels vials direccionen la mirada cap a diverses tipus de fites relacionades amb El turó per la seva pendent concentra el gruix de situacions que exigeixen un gran esforç per arribar-hi/ habitar- aquests. lo. CARRERS CONGOST Confort tèrmic (vegeu plànols 5.2 de la documentació gràfica) Es tracta de vials existents que tenen un cert pendent i que mitjançant les façanes laterals de banda i banda del vial emmarquen una visual concreta. Es fa evident mirant les ombres projectades segons els ortofotomapes, que a l’estar el barri a la vessant nord de la muntanya de Montjuïc són molt pocs els espais oberts assolellats. Només els carrers perpendiculars a Gran via Totes i cadascuna de les visuals aquí descrites que trobem en diferents punts del barri però sobretot en les zones i les terrasses del turó gaudeixen del sol bona part del dia. Pel que fa als vials interiors del barri, el C/Chopin més elevades, es consideren un clars i potents transmissors de bellesa. també disfruta d'hores de sol i amb menys intensitat els carrers de Amposta i Rabí Rubén. 62 Representació del espais assolellats del barri un migdia d’hivern. Vista panoràmica de l’skyline de Barcelona vist des de dalt del Turó. Visuals (vegeu plànols 5.3 de la documentació gràfica) Paisatge sonor (vegeu plànol 5.4 de la documentació gràfica) HORITZONS PERSISTENTS Segons es dedueix del mapa acústic oficial el barri queda protegit del soroll de la gran via gràcies a les Es tracta de visuals de dimensions geomorfològiques que permeten reconèixer la nostra posició respecte la edificacions i pel costat de Montjuïc els decibels són acceptables. ciutat. En les cotes més altes del barri es pot visualitzar des de diferents punts de vista el perfil de Barcelona L'únic inconvenient en què es troben els veïns és amb el soroll que generen ocasionalment els esdeveniments conformat per els volums de les edificacions i pel relleu de la muntanya de Collserola. que es produeixen tan al poble espanyol com a l'àmbit de la fira, fet remarcable ja que no hi ha forma d’evitar-ho a menys que es deixin de fer aquest tipus d’activitats. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 3 // CARTOGRAFIA DE SÍNTESIS 3.01 UNITAT DE PAISATGE (vegeu plec de plànols 06 de la documentació gràfica) Una unitat de paisatge urbà es un àmbit de la ciutat -tant dels seus teixits densos, compactes o dispersos, Per comptes, a la part central del barri, a mesura que es guanya alçada, l’eixample desisteix i apareixen altres com dels seus límits territorials i geogràfics propers- que és coherent i reconeixible gràcies a una combinació formes d’urbanització millor adaptades a la topografia que generen espais públics i hàbitats amb caràcter propi: específica de variables, de components paisatgístics i de dinàmiques pròpies i característiques que li atorguen les terrasses del turó, les plataformes resultants del traçat de l’ Exposició, una sort de passeig de cornisa amb caràcter i identitat i li confereixen una idiosincràsia diferenciada de la resta de l’àmbit urbà . punts de visió panoràmica, les cases adossades, etc... espais amb potencial de generar espais d’estada, cohesió social i identitat col·lectiva però allunyats de la resta del barri i la seva vida quotidiana per la seva difícil En el cas del Barri de la Font de la Guatlla aquests són el trets que identifiquem com a conformadors del accessibilitat. paisatge: El turó, un micro-barri? Porta de Montjuïc - mirador a nord És just aquest aïllament propiciat per una banda pel desnivell i l’esforç i per l’altre per la afectació urbanística i la paràlisis en termes de rehabilitació que això ha suposat, que sembla han fet del turó, un micro-barri. Així es El barri de la Font de la Guatlla, és el connector natural entre Sants i la Muntanya de Montjuïc. Ostenta la reconeix a si mateix. La cohesió social que ha propiciat la campanya per defensar la seva desafectació condició de barri-porta. Una condició que no ha estat explorada-explotada fins al present. Això ens sembla una urbanística i que finalment s’ha produït amb moviments com “Salvem el Turó” o Salvem Can Cervera” il·lustren sinèrgia interessant entre les necessitats de connectivitat de barri i ciutat, en tant que qualsevol iniciativa que aquest activisme social que és un dels valors a enfortir per fer créixer un imaginari de barri compartit. contribueixi a millorar l’accessibilitat intra-barri, també o farà entre Sants i Montjuïc. Al cor del turó, el buit resultat de la demolició parcial de les edificacions existents, és avui la major oportunitat La Font de la Guatlla s’enfila al peu de mont de Montjuïc en la seva vessant nord i ofereix una singular visió de del barri del Font de la Guatlla per pensar una nova centralitat capaç de relacionar un gran nombre de Barcelona vers Collserola, a nord. equipaments i serveis propers: les pròpies terrasses del ‘Turó’ amb Can Cervera, el centre social del barri, els 63 CEIP i IES propers etc... aquest potencial s’exposa més àmpliament als objectius de qualitat paisatgística. Dos lògiques d’urbanitzar la muntanya, l’eixample i el turó. Un barri fragmentat Un llegat industrial i de la Exposició Universal que li confereix caràcter És un barri frontissa perquè es situa en la franja de col·lisió entre la lògica cartesiana de l’eixample de la Gran Via i els traçats que contornegen la topografia del Montjuïc de l’Exposició Universal. Aquestes lògiques contrastades En terme d’identitat col·lectiva ens sembla remarcable el llegat vinculat a la Exposició Universal i el passat generen també realitats contrastades: industrial del barri que deixen les edificacions més característiques del barri: - A baix, un barri dens i viu, amb serveis, organitzat en blocs segons el traçat de la Gran Via. Un teixit amb - La Fàbrica Casaramona, avui Caixa-Fòrum continuïtat amb Hostafrancs del qual se’n serveix en mesura. - les cases barates del turó que habitaven els treballadors de les fàbriques - A dalt, al turó, un barri menys dens que s’adapta a un desnivell exigent. Fet de cases adossades i aïllades, - Les cases adossades del passatge Ferriol i del carrer de la Font Florida construïdes per als agents més residencial, pausat i introvertit. Amb una relació més profitosa amb la topografia però també un municipals de la Exposició Universal tant allunyat i on cal esforç per arribar-hi. Efectivament, en escassos dos cents metres entre la Gran Via i el turó de la Font de la Guatlla, s’acumulen Alhora, els buits que van deixar les Fàbriques de Foment d’Obres i Construccions i la Fàbrica Butsems són avui el quaranta metres de desnivell i les lògiques per urbanitzar aquesta franja acaben per definir el caràcter del barri. Parc de la Font Florida i, CEIP La muntanyeta i IES XXV Olimpíada respectivament. Des de la Gran Via, el traçat cartesià de l’eixample s’enfila vessant amunt generant carrers amb pendents pronunciades i acumulant grans desnivells bé en forma de murs de contenció i talussos molt pronunciats i les seves correlatives escales. Aquests murs i talussos han esdevingut la façana posterior d’aquest eixample menor, un darrera poc valoritzat i de nul·la o complexa accessibilitat i apropiació. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Un barri dependent d’Hostafranchs Sense plaça, rambla o parc... L’absència d’espais qualificats de rencontre i cohesió social. El límit social en que s’identifiquen els ciutadans de la Font de la Guatlla és més ampli que el límit territorial del barri. La població es desplaça diàriament als equipaments situats al Polvorí i/o Hostafranchs i viceversa. En el cas A la Font de la Guatlla el espais planers i per tan universalment accessibles són molt escassos i preciosos. De fet, dels centres formatius això és rellevant en tan que són pols de cohesió social intra i inter-barris. amb l’excepció d’uns pocs vorals són pràcticament inexistents. A nivell de barri, els comerços es concentren sobretot a la Gran Via i menorment al C/ de Sant Fructuós. Aquests El barri té una proporció important d’espais verds, però la immensa majoria són talussos inaccessibles i aïllats, generen un teixit comercial apreciable, que no es veu enfortit per una bona relació amb espais públics de sovint amb un enjardinament francament millorable. qualitat perquè aquests no existeixen. Més enllà de la continuïtat dels carrers a banda i banda de la Gran Via hi ha una dependència d’Hostafrancs en termes de mercat i diversos comerços. Això es comprensible atesa la mida És un barri dens en que l’espai públic és devot a la mobilitat vehicular amb voreres sovint misèrrimes i pendents petita del barri de la Font de la Guatlla. Amb tot mesures que fessin més ‘passable’ la gran via, contribuirien a pronunciades, el que hipoteca l’aparició d’espais de rencontre, convivència i cohesió social. apropar aquest barris. El desnivell i la manca d’una interfase apropiable entre el barri baix, orientat a la Gran Via, i el barri alt, vorejant A la part elevada del barri hi ha molts locals buits, el que il·lustra el poc dinamisme i flux urbà d’aquests carrers. el turó, en fan un barri sense cap espai qualificat d’estada: plaça, centre o passeig confortable. Per comptes s’hi concentren el gruix del equipaments públics, escoles, institut i centre cívic que queden majoritàriament a prop d’espais verds però sempre connectats a través de pendents, de difícil accés i per tant no La demolició de part de les cases barates del turó ha obert un nou buit urbà, temporalment arranjat, que alhora en treuen massa profit. que té grans reptes: manca de façanes, edificació a rehabilitar, gran desnivell acumulat i trobar-se a mitja rasant, sembla que per posició podria convertir-se en un espai qualificat d’estada, un condensador d’activitat i un facilitador entre les diverses rasants del barri. Ens sembla que podria ser el node a partir del qual vestir tot un eix Un barri enclavat entre les macro-edificacions de l’Exposició i el C/Trajà central d’espais públics adaptats al relleu del barri: places-jardí terrassades, un sòcol connector, un passeig de cornisa, els passatges, pacificar certs, etc...que relliguin tot el barri. Al problema d’un cert aïllament del barri causat per la difícil accessibilitat que deriva de la seva elevada pendent i la manca d’espai públic qualificat s’hi afegeix les dos macro-edificacions (muralles) que l’encaixen en el seu En qualsevol cas, per ‘fer barri’, ens sembla imperatiu projectar un sistema d’espais públics i dotacions extrems . Per una banda al C/ Mèxic amb pràcticament 350m de façana contínua del complex d’edificis de suficientment accessibles, propers, confortables i conferidores d’identitat com per propiciar dinàmiques de l’Exposició Universal. A l’altre C/Trajà, també un bloc ininterromput de 150m de façana. A nivell de planejament rencontre i cohesió social. 64 urbanístic, fer més porós el barri en els seus extrems, és un repte major. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 65 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida SUB-UNITATS del Barri Una mirada atenta als períodes d’urbanització, la relació amb la topografia, la tipologia edificatòria , la condició del verd urbà ens permeten identificar 7 àmbits diferenciats dins el barri: (en el PLA) (en la VESSANT) • EIXAMPLE MENOR (vegeu plànol 6.2 de la documentació gràfica) El sistema d’illes de l’eixample s’estén fent front a Gran Via. Aquestes però s’aturen en el moment en el • PRE-MONTJUÏC (vegeu plànol 6.6 de la documentació gràfica) qual es col·lisiona amb el C/Sant Fructuós i la fractura que el segueix fins a l’inici del C/Font de la Guatlla. Comprèn tot l’espai de la vessant entre el Parc de la Font Florida i l’Avd.Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest majorment en forma de talús vegetat, incorpora l’edifici de l’escola Pau Vila, principi actiu del Aquest àmbit es caracteritza pel sistema de xamfrans i façanes més o menys nobles que alhora són molt actives pel costat de Gran Via. barri. • BARRI PRE-INDUSTRIAL (vegeu plànol 6.3 de la documentació gràfica) • EL TURÓ (vegeu plànol 6.7 de la documentació gràfica) En aquest àmbit ens trobem amb un teixit de gra petit, amb mides de carrers estrets, edificis de l’època Situat en una posició privilegiada és el nexe d’unió principal entre el pla del barri amb la cota superior de industrial, passatges i cablejat elèctric a la vista. Una petita colònia en el peu de muntanya amb l’edifici la vessant de Montjuïc en aquest àmbit coincidint amb l’espai vegetat de la plataforma que penja de de l’antiga fàbrica Casaramona com a element referent. l’Avd. Francesc Ferrer i Guàrdia. Amb espais oberts recentment recuperats per al seu ús públic i un compendi d’edificacions amb diferents atributs valorables per la ciutadania, el Turó representa l’únic espai lliure, capaç d’albergar el que seria una plaça (element inexistent en el barri avui en dia) tot i que de forma terrassada i enjardinada. (en el SÒCOL, peu de mont) • MONTJUÏC PARKWAY (vegeu plànol 6.8 de la documentació gràfica) 66 Respon al sistema d’espais verds que acompanya l’Avd. Francesc Ferrer i Guàrdia, juntament amb els • PEU DEL TURÓ (vegeu plànol 6.4 de la documentació gràfica) espais plataforma/mirador, de caràcter formalista i amb un tractament intens de l’estructura vegetal. La desaparició de la fàbrica Butsems deixa una petja clara on actualment s’hi situen un edifici Espais de mida proporcionada respecte el sistema viari(cotxes). d’habitatges en forma de C que es recolza a les edificacions anteiorment existents a través d’un passatge en el seu límit obert, el centre cívic i dos equipaments docents de grans dimensions que queden enclotats per sota del mur que salva el desnivell del pla respecte del C/Dàlia. • FONT FLORIDA (vegeu plànol 6.5 de la documentació gràfica) Aquest carrer en el seu tram situat a la cota intermèdia de la part baixa de la muntanya, tan per la seva situació com per el caràcter que desprenen les cases patrimonials que s’hi troben, representa un teixit propi dins del barri. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 3.02 3.02.4 Escales (vegeu plànol 7.4 de la documentació gràfica) PATRONS NÍTIDS DE PAISATGE Observant la posició del barri respecte el vessant de la muntanya és inevitable prendre en consideració tot el Hem identificat certes estructures urbanes regulars que per la seva repetició entenem confereixen el caràcter sistema d’escales existents en l’àmbit. Clarament definitòries del caràcter del mateix, entranyable i alhora del barri. Veure també els plànols corresponents. molest per a certs condicionants físics dels habitants. 3.02.1 Composicions arquitectòniques i urbanes (vegeu plànol 7.1 de la documentació gràfica) Les escales totes elles de diferents èpoques i morfologies, connecten espais estratègics per al correcte Un dels trets més característics del barri és la composició formada pel conjunt de cases del carrer de la Font funcionament del barri. A la part del turó les escales aconsegueixen relacionar el barri, a través de terrasses i Florida. Clarament marcada per un estil noucentista, de façanes treballades i repetitives totes elles de colors trams d’escales diferents, amb els espais verds de Montjuïc, així com en el talús de la Font Florida on les escales gamma pastel. també són imprescindibles per a la connectivitat amb l’escola Pau Vila. Un altre complex edificat, l’antiga fàbrica Casaramona respon en sí mateix a una composició que dóna a quatre Inclòs en l’àmbit privat però alhora visualment públic s’aprecien els desnivells entre casa i carrer resolts a través carrers i forma part també de l’imaginari col·lectiu del barri ja que moltes de les visuals que es tenen des d’escales. d’aquest permeten identificar clarament les xemeneies de la fàbrica d’entre l’skyline de Barcelona. Aquest tret característic del barri cal prendre’l com a element compositiu definitori del barri tot i que en el cas de Altres composicions de façana menys destacables són les cases obreres del passatge Sant Ferriol o inclòs els les escales que connecten el C/St. Fructuós amb el C/Dàlia no s’aprecia un encaix directe amb els espais públics. carrers interns de les cases del Turó. 3.02.5 Murs (vegeu plànol 7.5 de la documentació gràfica) 3.02.2 Fractures (vegeu plànol 7.2 de la documentació gràfica) Degut a l’impuls de l’eixample per créixer entorn de la Gran Via, la construcció de cases en la vessant de la Els desnivells existents al barri fruit de la seva relació amb la muntanya de Montjuïc esdevenen, segons les muntanya i la petjada deixada per l’existència de l’antiga fàbrica Butsems, ens trobem davant de moltíssims diverses formes d’adaptació de l’habitar en aquest entorn, en molts casos veritables fractures físiques i sovint casos d’utilització de murs de contenció per a poder habitar en aquest entorn. visuals. De vegades traduïdes en grans murs de contenció que conformen façanes opaques al carrer i d’altres en 67 En el cas del turó però aquests s’han fet amb tècniques antigues, murs de pedra que no salven desnivells majors talussos de pendents complexes i dissuasius de cap mena d’apropiació. de 3 metres d’alçada i que ens expliquen certa part de la història del barri. En canvi els murs que es veuen al llarg Tot i això , es considera que es tracta de fractures mitigables que a través de projectes específics, que incideixin del carrer de St. Fructuós, Indibil i Font Florida, conformen dos peces en forma de ‘L’ unides que creen una sobretot en revertir el caràcter d’uns elements contraris a generar espais urbans de qualitat, puguin convertir-se façana muda quasi continua. Aquests murs solucionen els principals desnivells del barri, es tracta de grans en part intrínseca del caràcter del barri. infraestructures difícils d'integrar visualment en el conjunt d'espais públics. Cal afegir també el concepte de propietat privada que incrementa el nombre de murs a la vista tot i que d’alçada molt menor i certa transparència visual, els quals però donen també una identitat a l’espai públic. 3.02.3 Barreres (vegeu plànol 7.3 de la documentació gràfica) L’entorn del barri queda definit per dos tipus de barreres que aïllen clarament els seus habitants de la resta del teixit urbà. 3.02.6 Plataformes i terrasses (vegeu plànol 7.6 de la documentació gràfica) En primer lloc i en sentit longitudinal els fluxos, amb un trànsit viari molt intens sobretot a la Gran Via de les Les plataformes corresponen a espais oberts amplis situats en àmbits plans de mida considerable, amb un Corts Catalanes i també a l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, es fa extremadament feixuc creuar aquestes vials diàmetre mínim aproximat de 50m, es situen al voltant de l'Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquestes es per a desplaçar-se a la resta de barris adjacents. situen en la cota més elevada del barri i són espais generalment fragmentats, de caràcter formalista i amb un ús poc polivalent. Ni tan sols tenen nom. La plataforma més pròxima al turó creiem que podria explorar-se com a En segon lloc i en sentit perpendicular, les façanes de longitud extrema sense cap mena de porositat que element a integrar en el barri, ja que conté elements d’interès valorables i també espais susceptibles de millorar. enclaven el barri entre els carrers de Mèxic i el Trajà. Les terrasses conformades per espais lliures més aviat rectangulars que es situen en plans intermedis generats En una primera aproximació aquestes barreres es consideren no mitigables però s’hauria de considerar instaurar en la vessant del talús de la muntanya de Montjuïc, són la gran esperança per a aquest barri de tenir un lloc de sistemes que permetin mitjançant canvis en el planejament recosir la Font de la Guatlla amb el seu entorn. trobada capaç d’adaptar-se a diverses funcions. Es detecten dues zones principals on succeeix aquest fenomen: primer en l’àmbit de turó, un espai assolellat i amb vistes a la ciutat i segon al llarg del camí que connecta el carrer de la Font Florida amb l’escola Pau Vila, aquestes en canvi resten a l’ombra. Aquests són els únics buits urbans públics plans de tot el barri. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 3.02.7 Cantons i cornises (vegeu plànol 7.7 de la documentació gràfica) Al barri de la Font de la Guatlla s’hi troben els anomenats cantons: passos, escales, rampes i carrers disposats informalment sobre la línia de màxima pendent del turó. Aquests solen estar no transitats per vehicles i confereixen visuals encaixades entre façanes baixes i no homogènies, recordant-nos a l’estètica típica de poble amb elevació predominant sobre el territori. Alhora existeixen també un altre tipus de camins amb vistes excepcionals disposats més aviat en el sentit de la corba topogràfica, als quals anomenem cornises. Actualment són vials que transcorren en la corba superior corresponent al C/Dàlia i intermèdia, C/de la Guatlla, de l’àmbit i que permeten la percepció de visuals a l’horitzó tot caminant per una pendent poc acusada. Seria bo doncs fer valer aquests camins ja sigui per les seves característiques de mirador i/o connectors peatonals, per sobre del seu ús com a vial rodat. 3.02.8 Passatges (vegeu plànol 7.8 de la documentació gràfica) Considerem la figura del passatge en aquest barri com a herència del seu passat industrial, tot i que no tots són fruit d’aquest moviment específic sí que tots ells conformen espais de secció molt humana, que acompanyen moltes vegades façanes d’especial interès patrimonial i que suposen un recorregut tipus drecera, segur i confortable que connecten diferents espais públics a través d’espais lliures però més aviat privatius tipus pati d’illa però amb una clara intencionalitat de formar part del teixit urbà. Fotografia actual de l’aspecte que presenta l’accés des del Turó al passatge de les cases barates. Clarament un patró a reivindicar en un barri on les voreres sovint no tenen mida suficient i on facilitar les 68 connexions de no requereixin d’esforç permetria vincular espais del pla que avui en dia queden desarticulats per la presència constant de vehicles. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 3.03 VALORS, FRAGILITATS I POTENCIALITATS Valors (vegeu plànol 8.1 de la documentació gràfica) Aquests valors són els elements amb un paper significatiu en la construcció de la imatge de paisatge urbà i de la identitat dels llocs determinats per les variables qualificades pels atributs i per la detecció de generadors d’identitat urbana que alhora impliquen valors paisatgístics a preservar, protegir o incentivar. • Barri-porta de Montjuïc des de Sants. • Balcó a nord, les terrasses superiors del turó ofereixen visuals singulars a la ciutat, a nord, amb Collserola com a rera-fons. • Patrimoni arquitectònic industrial i de l’Exposició Universal. Bé en forma de fàbriques Casaramona (Caixa Forum) i de diverses tipologies d’habitatge associades al passat fabril o el llegat directe de l’Exposició universal com ara les casses adossades del C/ Font Florida o les torres i les plataformes jardí – mirador sobre el barri entorn C/ Dàlia. • Presencia de natura als talussos de la façana posterior del barri i proximitat als Parcs i Jardins de Montjuïc. 69 • La tranquil·litat i visuals a la part elevada del barri, turó i passeig cornisa • Un cor de barri amb relativament poc trànsit passant. • L’existència de passatges que permeten connectar part dels barris de manera pausada. • Una dotació d’equipaments del barri raonable. Notablement d’ensenyament, i espais per a la gent gran que es veuen complementats en la proximitat per les facilitats existents i previstes al altes costat de la Gran Via. • Les escales i cantons com elements imprescindibles i característics del barri i espais ja pacificats i pausats. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Fragilitats (vegeu plànol 8.2 de la documentació gràfica) Recull mancances tant en termes de pobra qualitat o funcionalitat paisatgística dels elements com per l’absència de facilitats o serveis que entenem cabdals pel bon funcionament del barri. • El barri de la Font de la Guatlla no té cap plaça, passeig, parc o pol social, suficientment qualificat ni extens per promoure la trobada i la cohesió social que s’esperaria d’un barri. • Part del barri és un cul-de-sac. Els gran desnivell acumulat, i la seva mala resolució en termes de qualitat i confort de projecte urbà de ciutat, fa que accedir a la part elevada del barri, el Turó i des de allí a Montjuïc o l’escola Pau Vila comporta un esforç físic important que inhibeix la seva apropiació per al gruix del barri. • El barri queda aïllat entre dos edificis muralla • El intens trànsit i soroll de la Gran Via no contribueix a la connectivitat amb Hostafranchs de qui en certa mesura es depèn comercialment. • Mur del tram central del C/ Sant Fructuós pel qual ja existeix un projecte de millora. • El conjunt edificat del Turó que requereix una rehabilitació immediata. La demolició parcial del conjunt ha creat un espai central que és la gran oportunitat del barri, però alhora queda envoltat de mitjaneres i sense una façana que el valoritzi o pugui dotar-lo de serveis. • Sovint les voreres són funcionalment inservibles < 1.5 i amb elements de mobiliari. 70 • Les escales i cantons en mal estat, un tant insegurs i sobretot que transmeten deixadesa respecte l’espai públic i el barri. • S’han tancat passatges que són importants per la connectivitat del barri. • L’escassa accessibilitat i qualitat del tractament paisatgístic dels talussos que són el gruix dels espais verds del barri amb un enjardinament pobre i a voltes problemes d’erosió. • L’activitat econòmica es concentra en gran part a l’eix de la Gran Via i menorment al C/ Sant Fructuós, i en la resta del barri resten molts de locals buits. • Cablejat aeri en alguns carres • Els actes de la Fira tenen impacte en el trànsit del barri • El soroll que es crea durant els grans esdeveniments de la Fira o el Poble Espanyol resulta completament invasiu en la vida quotidiana dels veïns. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 71 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Potencialitats • Trobar i projectar un espai central del barri que pugui esdevenir un node-passeig d’estada i una nova centralitat capaç de promoure la trobada dels veïns i reforçar la cohesió social del barri. Pensem que el buit central del Turó té aquest potencial. Pensem cal projectar el buit urbà que va generar la demolició de part de les cases a forma de connector entre les diverses rasants del barri, rehabilitar les edificacions existents propiciant façanes al espai urbà, soterrar cablejat, etc...Entenem aquest nou espai central i multi-nivell s’ha d’estendre en la seva part baixa, pel C/Chopin, C/ Font Florida per relligar el barri entorn un nou passeig urbà qualificat . • Sobre aquest eix rehabilitar Can Cervera com a casal d’associacions o altre ens social que permeti posar-lo a disposició dels ciutadans, obrir-lo i connectar-lo a dos nivells, de carrer i del dos espai central. • Mitigar l’impacte del desnivells del barri mitjançant l’habilitació d’ajudes mecàniques o altres per facilitar l’accés a les parts elevades del barri i facilitar el transit intra i inter-barris amb Montjuïc. I així fer de la Font de la Guatlla un barri accessible i porta de Montjuïc. Per tant fer una connexió funcional entre els espais públics i equipaments de la Muntanya amb Sants a través de la Font de la Guatlla. • A partir de relligar les visuals des de les terrasses, plataformes i carrers de la part alta del barri entre el C/ Dàlia i l’Av. Francesc Ferrer i Guardia conformar una sort de passeig panoràmic de cornisa que reveli les vistes singulars a Barcelona. • Preservar i vetllar per a la rehabilitació curosa del patrimoni arquitectònic singular del barri. Bé sigui preservant les arquitectures singulars (catalogades), com per exemple les agrupacions del C/Font Florida, o bé preservant la tipologia edificatòria pròpia del període. Per la petita dimensió del barri, aquest té una 72 varietat gran de tipologies edificatòries que és bo preservar i posar en valor perquè permeten en poca distància trobar paisatges molt diversos i singulars. • Al cor del barri, en els carrers de menor secció, escàs trànsit i amb voreres misèrrimes, explorar seccions que en privilegiïn l’ús dels vianants i bicicletes. • Les escales i cantons són elements imprescindibles i característics del barri en tan que formen una part important del espai públic del mateix. En tant que espais ja pacificats i pausats, un projecte que els valoritzés com espai de pas confortables i de rencontre permetria augmentar la qualitat de vida i la identitat del barri. • Re-connectar –se amb els barris veïns de Poble-sec i El Polvorí incidint urbanísticament en les dos edificacions que el tanquen sobre si mateix. • Explorar opcions de minimitzar el impacte del trànsit que genera la Fira de Barcelona al Barri. • Explorar opcions per conciliar el impacte sonor del Poble Español i la Fira de Barcelona sobre els habitants del barri. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 73 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 4 // OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA (vegeu plec de plànols 09 de la documentació gràfica) Activar l’eix cívic amb noves dotacions. 4.01 PROJECTAR UN EIX CÍVIC que vertebri el barri tot establint i recosint centralitats. • Fer de Can Cervera un local d’entitats o punt de trobada del barri. Repensar els murs que l’encerclen i obrir (vegeu plànol 9.1 de la documentació gràfica) el que dóna al carrer C/ Guatlla que està a nivell per fer-lo permeable. Explorar de situar un ascensor per Es planteja repensar la secció dels carrers que situats a mitja-vessant del barri poden recosir els escassos buits accedir a mitja rasant del Parc del Turó. urbans existents tot estructurant un sistema potent i qualificat d’espais i equipaments de barriº. Una passeig accessible, confortable i encalmat que articula pols de natura i escala complementàries i relliga Font de la Guatlla • Negociar la utilització dels patis del CEIP la Muntanyeta i IES XXV Olimpíada com a espais públics de amb els barris veïns connectant: barri en horaris no lectius. Tractar paisatgísticament els talussos entre el CEIP i IES i el carrer Dàlia com a - la font de Montjuïc, simbòlica-turística i porta del Poblesec, fons qualificat. - una futurible plaça-parc al turó de la font de la Guatlla, que juntament amb Can Cervera podria esdevenir el centre de barri • La cota 47, a mitja rasant del Turó relaciona, l’arribada potencial de l’ascensor des de Can Cervera, amb el C/ - i el parc de la Font Florida, porta del Polvorí i que construeix barri des de l’escola Gessamí i una mitjanera que edificada podrien ser un micro-equipament central del barri. Pròxima a - aquesta rasant hi ha la façana posterior, tancada del Centre Turons, que tanmateix podria capgirar-se per Es requereixen dos famílies d’accions: re-pensar la secció dels carrers i buits per articular els espais i equipaments donar façana al Parc del Turó. existents i reforçar l’eix cívic de noves dotacions. • Des de fa anys els veïns demanen una ludoteca/biblioteca i un centre de la gent gran /jove aquesta seqüencia potencial d’equipaments: Can Cervera, mitjanera C/Gessamí i Espai Turons, amb la inversió corresponent, Re-pensar la secció dels carrers Montfar, Chopin i de la Font Florida per convertir-los en eix civic. bé podria convertir-se amb un eix pacificat de serveis. • C/ Montfar - Millorar el pas entre Passeig Francesc Ferrer i Guardia i C/ Montfar. Repensar materialitat / qualitat per 74 identificar secció/vorera com a ”Rambla de barri” - Tractament de mitgeres-façana al C/ Montfar • C/Chopin i Parc del Turó. Fer del buit del turó el node central del barri en forma d’un híbrid entre plaça i jardí amb varies terrasses, connectant les diverses rasants del barri i albergant usos diversos. - Tractar el C/ Chopin com el sòcol que relliga el CEIP- IES-Centre cívic- Font de la Guatlla amb Can Cervera. - Una primera terrassa que relligui Can Cervera i C/ Guatlla amb la primera esplanada existent del buit del Turó. En la mateixa terrassa i mitjançant una escala/grada es podria resoldre el desnivell existent amb el C/ Dàlia. - La segona terrassa es podria fer accessible des de Can Cervera mitjançant un ascensor exterior i així donar accés a les adossades entre el C/ Begonia i C/ de la Guatlla - La formació d’una tercera i quarta terrasses que gradualment guanyin la rasant fins als jardins del C/ Dàlia en acostar-se al C/ Dàlia. • C/ Font Florida. Canviar la secció del carrer a perfil únic. Trobar un tractament que contribueixi a pacificar la circulació i a construir l’imaginari d’un passeig de qualitat • Camí i CEIP Pau Vila. Millorar accessibilitat CEIP Pau Vila mitjançant un ascensors entre el C/de la Font Florida i l’Escola. Conformar una plaça-balcó, lliure de cotxes, com a lloc de trobada i socialització de la comunitat ‘escola’ V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 75 4.02 MITIGAR LES FRACTURES TOPOGRÀFIQUES (vegeu plànol 9.2 de la documentació gràfica) 4.03 PROTEGIR EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (vegeu plànol 9.3 de la documentació gràfica) Al barri de la Font de la Guatlla, els desnivells topogràfics sovint s’ha resolt amb murs de contenció de gran alçada En la diagnosi patrimonial el reconeixement dels valors i la justificació del procés metodològic s’ha establert segons que provoquen fractures i mala accessibilitat entre diferents parts del barri. A més sovint els desnivells topogràfics els paràmetres següents: existents es veuen agreujats per murs o mur-baranes opaques que incrementen la percepció de desnivell. S’identifiquen varies casos en que aquestes fractures poden ser mitigades: VALORITZACIÓ URBANÍSTICA • A tocar el n.10 del c/Dàlia semblaria factible fer una rampa-grada per donar accés a la terrassa central del Turó a - Per criteris ambientals (Fronts edificatoris, Ambients i Façana de Barri - Vials de frontera) la rassant 47m, tan sols 3 metres sota el nivell del carrer. Això escurçaria significativament la distància i el - Per criteris paisatgístics (Perspectives generals, visualització del paisatge interior i/o de ciutat, continuïtat en els desnivell respecte la situació actual. traçats viaris i unitat en les lectures dels teixits edificatoris) • Ja existeix un projecte de l’Ajuntament de Barcelona que proposa el tractament del mur de contenció, del C/St. Fructuós en el seu tram central. Pel C/ de Indíbil caldria considerar una solució equiparable. VALORITZACIÓ ARQUITECTÒNICA - Per raons ambientals (encaix en la lectura del carrer, vial, front edificatori o ambient) - Per raons estilístiques (qualitat arquitectònica referida a un període concret) - Per raons tipològiques (manteniment de la volumetria original; de l’estructura definitòria; del sistema constructiu; dels acabats, així com dels tancaments i les obertures) Secció tipus per al C/St. Fructuós del PROJECTE EXECUTIU DE - Per raons històriques i de dimensió social (referents associats a la memòria del barri, segons una doble lectura: REURBANITZACIÓ DEL CARRER INDÍBIL I DEL CARRER SANT FRUCTUÓS ENTRE SANTA DOROTEA I INDÍBIL física i/o documental) AL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC (BARCELONA) Font: BIMSA Autor: Rafael Cabré Villalobos V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida SEGONS USOS - Eliminar les línies elèctriques aèries, així com els pals de suport instal•lats. Apart dels temes normatius i de - Edificis industrials. Només resta l’antiga fàbrica Casaramona i ha estat reconvertit com un equipament cultural. seguretat presenten una incidència molt negativa en les perspectives i les visions paisatgístiques. Aquest aspecte és - Edificis residencials. Responen a característiques prou diferenciades. La valoració s’ha fet en consonància als molt eloqüent a la zona del Turó i es poden distingir segons dos tipus d’afectacions: diversos paràmetres apuntats anteriorment. o Les que afecten a la lectura de les façanes i els fronts edificatoris (AFECTACIÓ AMBIENTAL) o Les que afecten a la lectura distorsionant les visions panoràmiques (AFECTACIÓ PAISATGÍSTICA) SEGONS TIPOLOGIES - Residencial entre mitgeres (s’ha posat en relleu la problemàtica de la discontinuïtat del teixit edificatori en funció de les diferents alçades en un mateix front, aspecte que fa evident la presència de moltes mitgeres • A NIVELL ARQUITECTÒNIC vistes) - Habitatges unifamiliars en filera amb jardí/pati (Representats principalment per l’operació del conjunt - Millorar la preservació de la tipologia original dels habitatges unifamiliars del carrer de la Font Florida, a d’habitatges dels anys 1930, situats al llarg del carrer de la Font Florida) l’empara de la seva catalogació, ampliant la protecció i incentivant mesures per intentar revertir la disposició dels - Habitatges unifamiliars (Viles) amb jardí (Representats pels models arquitectònics materialitzats entre els garatges i afavorir la recuperació del model original. Caldria ampliar els continguts de la fitxa del catàleg vigent, a carres de la Dàlia i de la Guatlla) partir d’un estudi patrimonial del conjunt que posi en relleu els seus valors i justifiqui l’adequació d’aquest document - Conjunt d’habitatges obrers en filera (Representats pel conjunt d’habitatges en filera, aixecats al segle XIX, urbanístic. La idea unitària i morfològica es manté. Malauradament, però, s’han produït nombroses distorsions sobre amb aportacions posteriors, que conformen un dels dos fronts edificatoris del carrer- passatge de Sant Ferriol. el model original com l’aparició de garatges en substitució del jardí anterior, modificacions en la forma i els materials - Blocs d’habitatges confrontats amb passadís central (Representada per l’operació unitària de postguerra (anys de la tanca inclosos els elements de serralleria (baranes), increments de volum i modificació de cobertes, col3locació 1945) en base a dos edificis plurifamiliars d’habitatge amb un passatge central que configura un model d’antenes en façana, disposició de cablejat grapat o aeri en façanes, col•locació de tendals, disposició de reixes poc singular i conforma una unitat tipològica alhora) integrades, modificació i/o obertura de noves finestres en façanes, modificació i/o substitució parcial de fusteries originals, etc... Per tant caldria evitar que s’incrementessin aquestes afectacions distorsionadores en el futur, preveient la reversió al model original en els casos que sigui possible. A continuació s’expliciten les principals consideracions, moltes d’elles tractades dins el document, que emanen de la diagnosi patrimonial. 76 - Desafectar l’edifici d’habitatge plurifamiliar de PB+2, construcció dels anys 1880, situat a la cantonada del carrer del Nord amb el carrer d’Amposta, pel seu interès patrimonial en la configuració de la solució arquitectònica resolent la problemàtica d’una parcel•la estreta amb una dues façanes de proporcions contrastades i que representa • A NIVELL URBANÍSTIC un edifici plenament identificat en el context del barri. La composició arquitectònica és senzilla però molt correcte. Sense perseguir la simetria compositiva en els dues façanes, les mateixes tenen perfectament identificats els eixos - Preservar la tipologia dels dos models de passatges amb habitatges obrers (carrer-passatge Sant Ferriol i unitat verticals on es disposen les obertures; les línies referenciadores dels nivells de planta on se situen les llosanes dels tipològica del conjunt de dos unitats d’habitatges obrers amb passatge central). Important en la identitat del barri amb un passat clarament marcat pels elements de caire industrial i per la implicació dels seus habitants en el balcons i que determina una lectura de l’horitzontalitat, especialment manifestada en la façana longitudinal al carrer desenvolupament dels treballs per l’Exposició Internacional de Montjuïc. del Nord. - Preservar la tipologia de les viles que se situen entre els carrers de la Font de la Guatlla i de la Dàlia. Es tracta - En relació a l’apreciació anterior, cal millorar la urbanització dels dos culs de sac dels passatges de Sant Ferriol i del carrer de Valls. En el primer cas es tractaria d’adequació amb elements estructurals (instal•lacions, serveis); de d’edificacions d’habitatge unifamiliar amb jardí, de factura noucentista, que no estan incloses en el catàleg de tractament de l’espai públic (pavimentació, mobiliari urbà, enllumenat) i senyalització (disposició d’elements patrimoni vigent. Es construeixen en diferents etapes però totes elles mantenen la característica d’habitatge i jardí perimetral, amb un volum de planta baixa i pis i coberta poligonal segons diferents vessants, acabada en teula àrab. informatius sobre el context i la materialització del conjunt d’habitatges obrers en les dues situacions descrites. Totes elles presenten un important ràfec que formalitzen l’estil particular d’aquestes vil•les. - Identificar i senyalitzar els elements històrics i culturals del barri: la Font de la Guatlla, la Font Florida, les restes de Can Cervera, el lloc que ocupà la fàbrica de Can Butsems i la fàbrica de Foment d’Obres i Construccions, així com altres espais, camins i itineraris que reforcin la memòria i el reconeixement del barri i el seu apreci pels ciutadans. El procés de sensibilització pel coneixement i la identitat del barri ha de ser promogut a partir de la pedagogia i la informació a través de l’espai públic. Pel barri de la Font de la Guatlla és molt important reconèixer els seus orígens i identificar els seus referents, tant els que tenen presència física com els intangibles que han desaparegut. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 77 4.04 PACIFICAR EL COR DEL BARRI I PRESERVAR/RECUPERAR ANTICS PASSATGES 4.05 FER UN PASSEIG DE CORNISA PANORÀMIC (vegeu plànol 9.5 de la documentació gràfica) (vegeu plànol 9.4 de la documentació gràfica) La part més antiga del barri, es caracteritza pel seu origen industrial, el traçats de carrers són molt estrets i sovint Un projecte de re-urbanització de voreres i millores a les seccions del C/Dàlia, C/de la Guatlla i C/ Polvorí hauria de amb voreres impracticables. El trànsit és escàs. Es proposa repensar les seccions tipus d’aquesta xarxa de carrers del permetre conformar un passeig de cornisa panoràmic amb una visual insòlita de la ciutat a nord, cap a Collserola. ‘cor del barri’ per tal que propiciïn l’apropiació ciutadana i el dinamisme social. Detectem dos casuístiques. Aquest passeig transcorre en dos nivells, un primer camí a una cota més elevada per el C/de la Dàlia i un segon que • Als Carrer del Nord, de Valls i d'Amposta, de secció estreta amb aparcament i voreres no funcionals. Es proposa transcorre tot creuant per el Turó i connectant els C/de la Guatlla i C/ del Polvorí. igualment repensar la secció per trobar un tractament que contribueixi a pacificar circulació • Substituir el mur existent del C/ de la Dàlia, entre els C/ Montfar i C/ del Gessamí i que es situa per damunt dels • Finalment es proposa millorar els passatges/culs de sac testimonis de les antigues illes industrials: murs de contenció que delimiten l’espai dels centres educatius, per una vorera ample. Així es guanya un passeig • Millorar la urbanització del cul de sac del C/ Valls panoràmic de cornisa i alhora s’atenua la percepció de desnivell entre els CEIP, el IES i el C/ Dàlia. • Obrir l’interior d’illa entre C/de Chopin i C/Rabí Rubén que connecta de forma contínua i directa els • C/de la Guatlla: primerament, retirar elements verticals que obstaculitzin les visuals i seguir amb la vorera C/ de la Font Florida i C/ del Nord àmplia provinent del C/ del Polvorí resseguint la cornisa. I en segon lloc canviar la secció del carrer a perfil únic tal i com també es proposa per al C/Font Florida • C/ Polvorí. Escurçar el recorregut dels passos zebres compartit amb espai cotxe al creuar el vial per fer-los més segurs i confortables V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 78 4.06 DESENCLAVAR, OBRIR NOUS PASSATGES (vegeu plànol 9.6 de la documentació gràfica) 4.07 FER TRANSICIONS MÉS FLUÏDES AMB BARRIS VEÏNS (vegeu plànol 9.7 de la documentació gràfica) El barri de la Font de la Guatlla, queda encaixonat entre els C/ Mèxic, 325 ml de façana contínua, i el C/ Trajà, de 150 Facilitar el creuament de la Gran Via o de l'avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia (Montjuïc) ajudaria a relacionar el barri també de façana ininterrompuda. En ambdós casos aquestes façanes contínues separen el barri respecte el Poble- amb els veïns. Mentre els fluxes a la gran via es mantinguin la solució passa per aspectes de gestió com ara, garantir sec i el Polvorí (la Marina-Montjuïc) respectivament. En el context de desplaçar la Fira a Hospitalet, caldria explorar que els carrils laterals es circula a 30 km/h, eventualment inicidir en la regulació semafòrica en hores vall. l’opció d’obrir un passatge que travesses la fira en continuïtat al C/ dels Gimbernat, fins al Passeig de les Exposicions En un eventual projecte de reurbanització de la Gran Via, semblaria que plantar la mitjanera entre el carril lateral i la (Avinguda Reina Maria Cristina). Això disminuiria a la meitat l’efecte 'barrera' del carrer de Mèxic. calçada central també podria ajudar a trobar una escala més humana des de les voreres V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida • L’eix cívic, (rambla de barri) que es proposa en 4.01, i que passa pels carrers Montfar, Chopin, Guatlla, etc., que són assolellats, és important plantar arbrat que proveeixi ombra i confort als carrers càlids. En tant que la densitat d’ús no es preveu multitudinària, en aquest eix es podria explorar formes mixtes de verd i paviment. • Als carrers de cor de barri, explorar de plantar arbrat entre les places d’aparcament. • Enjardinar els espais verd associats als cantons i escales avui totalment descuidats • Les mitjaneres de la Gran Via, respecte al carril lateral podrien ser objecte de la plantació d’arbustives, com en d’altres trams de la Gran Via. Amb arbustives perennes al nivell 1,2, la dominància visuals dels automòbils es mitigaria parcialment donant la impressió d’un carril lateral d’una escala més humana. • Com previst a projecte, al mur del C/ Sant Fructuós, plantar vegetació re-tombant per atenuar l’alçada del mur. 79 4.08 PROJECTAR EL VERD DEL BARRI. MÉS I MILLOR 4.09 ATENUAR INFLUÈNCIA TRÀNSIT FIRA AL BARRI Un efecte co-lateral de la presencia de la Fira de Barcelona és el trànsit residual que general quan es talla El Barri de la Font de la Guatlla té molt espai verd però la majoria són talussos inaccessible i sense un estàndard l’Avinguda Maria Cristina als barris veïns. Els veïns demanen que en aquestes ocasions s’ajustin els semàfors del de cura desitjable. Creiem és oportú fer un projecte que contempli: C/ Mèxic per ajudar a descongestionar el barri. • L’enjardinament i gestió dels talussos és francament millorable. • Parc/Jardí del Turó com ja s’ha comentat apunta al cor del barri. Cal un projecte que a demés de resoldre totes les connexions a múltiples nivells que aquest espai pot tenir, defineixi la natura de les plantacions, la qualitat de l’ombra, espais exposats i recollits i la seva gestió associada. 4.10 CONCILIAR EL PAISATGE SONOR del barri, la fira, el Serrahima i el poble espanyol. Resta una de les demandes dels veïns la invasió sonora que provoquen els esdeveniments entorn la fira i el poble • La plataforma enjardinada entre l’Avinguda Francesc Ferrer i Guardia i el C/ Dàlia, en sembla un espai espanyol. Seria desitjable explorar les franges horàries en que es produeix aquestes afectacions, orientacions desaprofitat. Per una banda té el tractament formal-simbòlic provinent de la Exposició universal però per l’altre dels mitjans sonors o quan possible desplaçar els mitjans sonors a altres àmbits menys poblats de Montjuïc. ofereix ben poc al barri. En sembla que la seva confirmació, en dos façanes, permetria repensar el costat que dóna al C/Dàlia com un jardí de barri i no com un gest composicional de l’Exposició. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 80 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida 81 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida // BIBLIOGRAFIA AA. VV.- Actes del I congrés d’història del Pla de Barcelona, celebrat a l’Institut Municipal d’Història. El Pla de Barcelona i seva història. 1982. AA. VV.- Els barris de Barcelona, vol. II (Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi). Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1998. AA. VV.- Història de Barcelona, vol. 2, 3, 4, 5. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992. AA. VV.- Quaris 03. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Barcelona, 2003. AA. VV.- Quaris 03. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Barcelona, 2003. AA. VV.- El Poble-sec i la Font de la Guatlla. Recull Gràfic 1857-1979. L'Abans. Barcelona, 2016. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Geozona 344 Montjuïc AJUNTAMENT DE BARCELONA. Urbanisme de Barcelona. http://www.bcn.es/urbanime AJUNTAMENT DE BARCELONA. Estudi urbanístic. Barris de vora de Montjuïc. Font de la Guatlla. Barcelona, 2017 AJUNTAMENT DE BARCELONA. Estudis previs per a l’elaboració del catàleg per a la redacció de la carta del paisatge urbà de Barcelona. Barcelona, setembre 2017 GARCIA i ESPUCHE, A.- Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. Barcelona, 1986. MARRANI, L.- El Turó de la Font de la Guatlla. Història i memòria d’un barri. Barcelona, 2011. JUAN i GONZÁLEZ, Ll.- (ÀTICS, S.L.) Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer de Maldoni, 1-12. Barcelona, 2008 HARRIS, E.C.- Principios de estratigrafía arqueológica. Crítica. Barcelona, 1991. SANTANACH i SUNYOL, L.- Memòria de la intervenció arqueològica als carrers de Guadalquivir, 1, 2-7 / Guadalete, 6. Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya, 2005. GEIS ELÍAS, X.- (Arqueociència, S.L.) Memòria de la intervenció arqueològica al carrer del Polvorí i al passeig de 82 Santa Madrona. Barcelona, 2011 TRIAY OLIVES, V.- (ÀTICS, S.L.) Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada a la Gran Via de les Corts Catalanes, 192 – Parc de la Font Florida. Barcelona, 2011 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA ANNEXS Barcelona · Juny 2018 Client: Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Firmado digitalmente por 40326543E MARTI FRANCH (R: B55218754) 40326543E Nombre de reconocimiento (DN): 2.5.4.13=Reg:17010 /Hoja:GI-57483 / Redactors: Tomo:3001 /Folio:106 / MARTI Fecha:25/11/2014 /Inscripción:1, serialNumber=IDCES-40326543E, givenName=MARTI, sn=FRANCH FRANCH (R: BATLLORI, cn=40326543E MARTI FRANCH (R: B55218754), 2.5.4.97=VATES-B55218754, V I L A N O V A – M O Y A arquitectes B55218754) o=ESTUDI MARTI FRANCH, ARQUITECTURA DEL PAISATGE SOCIEDAD LIMITADA, c=ES Fecha: 2018.08.17 15:31:21 +02'00' Annex EVOLUCIÓ URBANA. Cartografia històrica + fotovols + ortofotos Associació de Veïns de la Satalia El setge de Barcelona pels Ducs de Popoli i Berwick. Fragment. Direcció de Serveis de Planejament 1714 -- Pla de la Ciutat de Barcelona y sos contorns. Rénart i Closas. Direcció de Serveis de Planejament 1740 -- Evolució de la construcció. Sector ampliat Font de la Guatlla - Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 1740 -- Plànol topogràfic de Barcelona. Fragment de Montjuïc. Ignacio Mayans. Direcció de Serveis de Planejament 1830 -- Plano topográfico de Barcelona y sus pueblos circunvecinos. Fragment de Montjuïc. Joaquín. Direcció de Serveis de Planejament 1845 -- Plànol de Barcelona. Fragment de Montjuïc. Direcció de Serveis de Planejament 1853 ICGC Ampliació plànol Ildefons Cerdà. Sector d’Hostafrancs. RM.267959 1855 ICGC Ampliació plànol Ildefons Cerdà. P. Roca. Sector d’Hostafrancs. RM.267960 1861 -- Plano topográfico de Barcelona. Ildefons Cerdà. Fragment de Montjuïc. Direcció de Serveis de Planejament 1855 -- Evolució de la construcció. Sector ampliat Font de la Guatlla - Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 1855 -- Plànol topogràfic de la Fransa. Salvador Vigo. Fragment. Direcció de Serveis de Planejament 1885 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Leopold Rovira Deloupy. Sector d’Hostafrancs. (Moment de l’Exposició Universal) 1888 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. J.M. Serra. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.41381 1890 -- Plano de Barcelona y sus alrededores. J.M. Serra. Sector ampliat Font de la Guatlla - Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 1891 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. J.M. Serra. Sector d’Hostafrancs – La França. 1891 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Ricard Alsina. Sector d’Hostafrancs – La França. BN RM.15789 1899 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Editat per Montaner i Simón. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.64935 1900 ICGC Ampliació plànol anunciador de Barcelona i el seu entorn. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84492 1904 ICGC Ampliació plànol monumental de Barcelona. Sector d’Hostafrancs – La França. RM. 35377 1907 ICGC Canal de la Infanta Carlota Joaquina. Fragment. Direcció de Serveis de Planejament 1908 ICGC Ampliació plànol Barcelona i el seu entorn. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.103703 1911 ICGC Ampliació plànol Barcelona (Publicitat. Regina Hotel). Sector d’Hostafrancs – La França. Exposició Indústries Elèctriques. RM.3467 1913 ICGC Ampliació plànol Barcelona. Febre tifoide. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.251625 1914 ICGC Ampliació plànol Barcelona. (Publicitat. Magatzems El Siglo. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.2302 1915-1929 -- Ciudad de Barcelona con su llano y alrededores. Federico Armenter. Fragment de Montjuïc. Direcció de Serveis de Planejament 1915 ICGC Ampliació plànol general de Barcelona. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.216634 1920 ICGC Ampliació plànol general de Barcelona. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.161497 1920 ICGC Ampliació plànol general de Barcelona. (Publicitat. Consultori Doctor Bové). Sector d’Hostafrancs – La França. RM.161497 1925 ICGC Ampliació plànol general de Barcelona. Enciclopèdia Seguí. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84469 1928 AMCB Plànol de Barcelona. Vicenç Martorell. Sector ampliat Font de la Guatlla - Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 1929 AMCB Plànol de Barcelona. V. Martorell. Evolució de la construcció. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. D. de Serv. de Planejament 1929 ICGC Ampliació plànol general de Barcelona. Guíes COB. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.29924 1929 ICGC Ampliació plànol general de Barcelona. Llibreria Sintes. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.2698 1929 ICGC Ampliació plànol de Barcelona i els voltants amb els projectes d’urbanització i reforma. Hostafrancs – La França. RM.275297 1929 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Guies COB. Plànol General de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929-1930 ICGC Fotografia aèria Montjuïc. Fons Josep Gaspar RF.16625 1929 Fàbrica Casaramona ICGC Fotografia aèria Montjuïc. Fons Josep Gaspar RF.16625 (ampliada) 1929 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat i Districtes municipals i barris. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.275297 1930 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. (Publicitat. Magatzems El Siglo). Sector d’Hostafrancs – La França 1930 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Guíes COB. Sector d’Hostafrancs – La França 1930 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Districtes Municipals i els seus Barris. Sector d’Hostafrancs – La França 1930 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. (Publicitat. Magatzems El Siglo). Sector d’Hostafrancs – La França. RM.5610 1931 AMCB Plànol de Barcelona. Vicenç Martorell. Fragment de Montjuïc. Direcció de Serveis de Planejament 1933 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84461 1933 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84466 1935 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84473 1944 ICGC Fotovol ICCJPG_MRPJFPJP 1946 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.6570 1947 -- Fotovol. Document informatiu per a la base del Pla Comarcal de 1954. Direcció de Serveis de Planejament 1950 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Base industrial. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84477 1950 AB Ampliació plànol de Barcelona. Pla Comarcal de 1953. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí 1953 ICGC Fotovol ICCJPG_GRVJMKLW 1956 ICGC Fotovol ICCJPG_GRVJMKLW (ampliació) 1956 AMB Fotovols VolsHistòrics-10-Vol historic 1956-JPG-1956_p04-51318 1956 AMB Fotovol. VolsHistòrics-10-Vol historic 1956-JPG-1956_p04-51318 (ampliació) 1956 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Plànol Cultural. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84477 1957 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Plànol Ordenances. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.26333 1958 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.84463 1958 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 76 1960 -- Fotovol 1961. Direcció de Serveis de Planejament 1961 AMB Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 1961 AMB Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 (ampliació 1) 1961 AMB Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 (ampliació 2) 1961 AMB Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 (ampliació 3) 1961 AMB Fotovol. VolsHistòrics-3-Vol històric 1961-JPG-1961_p11-8090 (ampliació 4) 1961 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 18376 1961 ICGC Ampliació plànol de Barcelona. Pla de la Ciutat. Sector d’Hostafrancs – La França. RM.44635 1962 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 764 1962 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 894 1962 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 895 1962 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 897 1962 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 897 (ampliació 1) 1962 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 897 (ampliació 2) 1962 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 909 1962 ICGC Fotografia aèria. RF-SACE 920 1962 ICGC Fotografia aèria. RF SACE 1006 (ampliada 1) 1962 ICGC Fotografia aèria. RF SACE 1006 (ampliada 2) 1962 AMB Fotovol. VolsHistorics-11-Vol històric 1965-JPG-1965_p16-6624 (ampliació 1) 1965 AMB Fotovol. VolsHistorics-11-Vol històric 1965-JPG-1965_p16-6624 (ampliació 2) 1965 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-5-Orto1965-JPG-420-04-04_1965_et89 1965 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-5-Orto1965-JPG-420-04-04_1965_et89 (ampliada) 1965 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-5-Orto1965-JPG-421-01-04_1965_et89 1965 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-5-Orto1965-JPG-421-01-04_1965_et89 (ampliació 1) 1965 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-5-Orto1965-JPG-421-01-04_1965_et89 (ampliació 2) 1965 AMB Fotovol. VolsHistorics-11-Vol històric 1965-JPG-1965_p16-6624 1965 AMB Fotovol. VolsHistòrics-12-Vol històric 1970-JPG-1970_p16-3577 1970 AMB Fotovol. VolsHistòrics-12-Vol històric 1970-JPG-1970_p16-3577 (ampliació 1) 1970 AMB Fotovol. VolsHistòrics-12-Vol històric 1970-JPG-1970_p16-3577 (ampliació 2) 1970 AMB Fotovol. VolsHistòrics-13-Vol històric 1972-JPG-1972_p17-7852 1972 AMB Fotovol. VolsHistòrics-13-Vol històric 1972-JPG-1972_p17-7852 (ampliació 1) 1972 AMB Fotovol. VolsHistòrics-13-Vol històric 1972-JPG-1972_p17-7852 (ampliació 2) 1972 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-420-8-7_1974 1974 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-420-8-7_1974 (ampliada 1) 1974 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-420-8-7_1974 (ampliada 2) 1974 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-420-8-7_1974 (ampliada 3) 1974 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-420-8-7_1974 (ampliada 4) 1974 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-420-8-7_1974 (ampliada 5) 1974 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-421-1-7_1974 1974 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-421-1-7_1974 (ampliació 1) 1974 AMB Fotovol. Ortofotos_històriques-25-Orto1974-JPG-421-1-7_1974 (ampliació 2) 1974 AMB Fotovol. VolsHistòrics-14-Vol historic 1974-JPG-1974_p29-3537 1974 AMB Fotovol. VolsHistòrics-14-Vol historic 1974-JPG-1974_p29-3537 (ampliació 1) 1974 AMB Fotovol. VolsHistòrics-14-Vol historic 1974-JPG-1974_p29-3537 (ampliació 2) 1974 AMB Fotovol. VolsHistòrics-14-Vol historic 1974-JPG-1974_p29-3537 (ampliació 3) 1974 AMB Fotovol. VolsHistòrics-14-Vol historic 1974-JPG-1974_p29-3537 (ampliació 4) 1974 AB Ampliació plànol de Barcelona. Pla General Metropolità (PGM) de 1976. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. D. Serv. Planejam. 1976 -- Plànol de Barcelona. Evolució de la construcció. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 1976 -- Estat Estructurals. Esquema viari segons el PGM de 1976. Direcció de Serveis de Planejament 1976 -- Estat Estructurals. Esquema viari segons el PGM de 1976. Direcció de Serveis de Planejament 1976 AMB Fotovol. VolsHistòrics-15-Vol històric 1977-JPG-1977_p15-1203 1977 AMB Fotovol. VolsHistòrics-15-Vol històric 1977-JPG-1977_p15-1203 (ampliació 1) 1977 AMB Fotovol. VolsHistòrics-15-Vol històric 1977-JPG-1977_p15-1203 (ampliació 2) 1977 AMB Fotovol. VolsHistòrics-16-Vol històric 1979-JPG-1979_p25-2961 1979 AMB Fotovol. VolsHistòrics-16-Vol històric 1979-JPG-1979_p25-2961 (ampliació 1) 1979 AMB Fotovol. VolsHistòrics-16-Vol històric 1979-JPG-1979_p25-2961 (ampliació 2) 1979 AMB Fotovol. VolsHistòrics-16-Vol històric 1979-JPG-1979_p25-2961 (ampliació 3) 1979 AMB Fotovol. VolsHistòrics-16-Vol històric 1979-JPG-1979_p25-2961 (ampliació 4) 1979 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-24-Orto1981-JPG-420-8-7_1981 1981 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-24-Orto1981-JPG-420-8-7_1981 (ampliació 1) 1981 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-24-Orto1981-JPG-420-8-7_1981 (ampliació 2) 1981 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-24-Orto1981-JPG-421-1-7_1981 1981 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-24-Orto1981-JPG-421-1-7_1981 (ampliació 1) 1981 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-24-Orto1981-JPG-421-1-7_1981 (ampliació 2) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p21-3753 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p21-3753 (ampliació) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p21-3753 (ampliació) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p22-3809 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p22-3809 (ampliació 1) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p22-3809 (ampliació 2) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p22-3809 (ampliació 3) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p22-3810 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p22-3810 (ampliació 1) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p22-3810 (ampliació 2) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-17-Vol històric 1981-JPG-1981_p22-3810 (ampliació 3) 1981 AMB Fotovol. VolsHistòrics-27-Vol històric 1983-JPG-1983_p23-2563 1983 AMB Fotovol. VolsHistòrics-27-Vol històric 1983-JPG-1983_p23-2563 (ampliació 1) 1983 AMB Fotovol. VolsHistòrics-27-Vol històric 1983-JPG-1983_p23-2563 (ampliació 2) 1983 AMB Fotovol. VolsHistòrics-27-Vol històric 1983-JPG-1983_p23-2564 1983 AMB Fotovol. VolsHistòrics-27-Vol històric 1983-JPG-1983_p23-2564 (ampliació 1) 1983 AMB Fotovol. VolsHistòrics-27-Vol històric 1983-JPG-1983_p23-2564 (ampliació 2) 1983 AMB Fotovol. VolsHistòrics-27-Vol històric 1983-JPG-1983_p23-2564 (ampliació 3) 1983 ICGC Fotovol. ICCJPG_EERWDTXH 1987 -- Plànol de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. CMB. Fragment de Montjuïc. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. D. de S. de Planej. 1987 AMB Fotovol. VolsHistòrics-28-Vol històric 1989A-JPG-1989A_p12-2818 1989 AMB Fotovol. VolsHistòrics-28-Vol històric 1989A-JPG-1989A_p12-2818 (ampliació 1) 1989 AMB Fotovol. VolsHistòrics-28-Vol històric 1989A-JPG-1989A_p12-2818 (ampliació 2) 1989 AMB Fotovol. VolsHistòrics-29-Vol històric 1990-JPG-1990_p15-8837 1990 AMB Fotovol. VolsHistòrics-29-Vol històric 1990-JPG-1990_p15-8837 (ampliació 1) 1990 AMB Fotovol. VolsHistòrics-29-Vol històric 1990-JPG-1990_p15-8837 (ampliació 2) 1990 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-4-Orto1992-JPG-420-8-7_1992 1992 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-4-Orto1992-JPG-420-8-7_1992 (ampliació 1) 1992 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-4-Orto1992-JPG-420-8-7_1992 (ampliació 2) 1992 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-4-Orto1992-JPG-421-1-7_1992 1992 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-4-Orto1992-JPG-421-1-7_1992 (ampliació 1) 1992 AMB Fotovol. Ortofotos_historiques-4-Orto1992-JPG-421-1-7_1992 (ampliació 2) 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p25-2561 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p25-2561 (ampliació 1) 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p25-2561 (ampliació 2) 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p25-2561 (ampliació 3) 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p25-2561 (ampliació 4) 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p26-2042 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p26-2042 (ampliació 1) 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p26-2042 (ampliació 2) 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p26-2042 (ampliació 3) 1992 AMB Fotovol. VolsHistòrics-18-Vol històric 1992-JPG-1992_p26-2042 (ampliació 4) 1992 ICGC Fotovol. ICCJPG_NZJSURZL 1993 ICGC Fotovol. ICCJPG_SPARGXJM 1994 ICGC Fotovol. ICCJPG_OSKGDGKQ 2000 ICGC Fotovol. ICCJPG_NGLDGOOV 2003 ICGC Fotovol. ICCJPG_NGLDGOOV (ampliació) 2003 ICGC Fotovol 2003 ICGC Fotovol 2004 ICGC Fotovol 2006 ICGC Fotovol 2008 ICGC Fotovol 2009 ICGC Fotovol 2010 ICGC Fotovol 2011 ICGC Fotovol 2012 ICGC Fotovol 2013 ICGC Fotovol 2014 ICGC Fotovol 2015 ICGC Fotovol 2016 ICGC Àmbit general i entorn d’afectació. Sector ampliat Font de la Guatlla - Polvorí Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- Plànol de Barcelona. Evolució de la construcció. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Annex PATRIMONI ARQUEOLÒGIC. Els Refugis de la Guerra Civil (1936-39) AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: L'Eixample Barri: Font de la Guatlla Codi de parcel·la:1 Codi d'illa: 87065 Adreces: Avinguda Gran Via de les Corts Catalanes 324 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428774,00000 | UTM Y: 4580744,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 1051 Descripció: Refugi antiaeri R. 1051. Es coneix l’existència d’aquest refugi al Barri de la Font de la Guatlla, en la seva part que conforma la trama d’Eixample, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: L'Eixample Barri: Font de la Guatlla Codi de parcel·la: 19 Codi d'illa: 87065 Adreces: Avinguda Gran Via de les Corts Catalanes 316 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428743,00000 | UTM Y: 4580704,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0683 Descripció: Refugi antiaeri R. 0683. Es coneix l’existència d’aquest refugi situat al Barri de la Font de la Guatlla, en la seva trama d’Eixample, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Sant Fructuós 21 Coordenades UTM fus 31N ED50:UTM X: 428792,00000 | UTM Y: 4580589,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0846 Descripció: Refugi antiaeri R. 0846. Es coneix l’existència d’aquest refugi, situat al Barri de la Font de la Guatlla, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Morabos 12 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428887,00000 | UTM Y: 4580544,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0731 Descripció: Refugi antiaeri R. 0731. Es coneix l’existència d’aquest refugi, situat al Barri de la Font de la Guatlla, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Amposta 9 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428832,00000 | UTM Y: 4580526,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0498 Descripció: Refugi antiaeri R. 0498. Es coneix l’existència d’aquest refugi, situat al Barri de la Font de la Guatlla, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Rabí Rubèn 25-27-29 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428796,00000 | UTM Y: 4580479,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0444 Descripció: Refugi antiaeri R. 0444. Es coneix l’existència d’aquest refugi, situat al Barri de la Font de la Guatlla, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Valls 45 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428818,00000 | UTM Y: 4580451,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0845 Descripció: Refugi antiaeri R. 0845. Es coneix l’existència d’aquest refugi, situat al Barri de la Font de la Guatlla, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Codi de parcel·la: 1 Codi d'illa: 87046 Adreces: Carrer Valls 56 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428784,00000 | UTM Y: 4580445,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0835 Descripció: Refugi antiaeri R. 0835. Es coneix l’existència d’aquest refugi, situat al Barri de la Font de la Guatlla, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Codi de parcel·la: 4 Codi d'illa: 86032 Adreces: Carrer Guatlla Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428609,00000 | UTM Y: 4580383,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0536 Descripció: Refugi antiaeri R. 0536. Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0536, situat al Barri de la Font de la Guatlla, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“. Segons les anotacions topogràfiques el refugi antiaeri es va dissenyar a l’agost de 1937, per a la Cooperativa d’Empleats i Obrers Municipals. Actualment, el refugi es trobaria al carrer de la Guatlla números 26-40. Aquest consistia en un refugi antiaeri amb 8 accessos; amb entrades a les finques 26, 28, 30, 32, 34, 36, 38 i 40 de l’esmentat carrer. Correspon a un entramat de galeries. La secció de la galeria presenta una alçada d’uns 2 metres per 0,80 metres d’amplada i una profunditat, aproximadament, d’uns 9 metres. En un principi hi han dos refugis, un que connectava la finca núm. 40 i la núm. 38; i altre per a les següents finques. Possiblement, aquests dos refugis antiaeris estaven projectats per a la seva unió a l’alçada de la finca núm. 38-36. Bibliografia: • PUJADÓ, J. , 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. • PUJADÓ, J. , 2006. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Gran Via Corts Catalanes 232 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428381,00000 | UTM Y: 4580372,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0599 Descripció: Refugi antiaeri R. 0599. Es coneix l’existència d’aquest refugi, situat al Barri de la Font de la Guatlla, pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació. Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria Cronologia inicial: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. / Cronologia final: Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Codi de parcel·la: 4 Codi d'illa: 86051 Adreces: Gran Via Corts Catalanes / Carrer Sant Fructuós / Carrer Santa Dorotea / Carrer Paulí de Nola Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428565,00000 | UTM Y: 4580529,00000 Nom singular: Refugi antiaeri R. 0456 Descripció: Refugi antiaeri R. 456. Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0456, situat al Barri de la Font de la Guatlla, amb data de setembre de 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“. Cal dir, que el projecte contempla la unificació d’un seguit de galeries, i del refugi núm. 894. Durant la Guerra Civil espanyola, el refugi estava situat a l’Avinguda de les Corts Catalanes 282-292. Aquest es troba topografiat per l’antiga “Dirección General de Protección Civil. Servicio Local de Refugios” entre 1969-1973, i presentat a la documentació de l’Atles de Clabsa (2002). Gràcies a la topografia de Clabsa coneixem tres entrades, totes elles al carrer Sant Fructuós, als núm. 71, 57 i 60; malgrat al projecte original estava dissenyada l’entrada principal a la finca núm. 286 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Segons els plànols del projecte el refugi comptava amb diferents pous de ventilació, però a la topografia de Clabsa hi han dos pous: un al carrer Fructuós núm. 60, i l’altre a la cruïlla amb aquest carrer i el carrer Santa Dorotea. Aproximadament, els túnels feien entre 1’45-1’75 m. d’alt i entre 2’20 -1’80 m. d’ample. Cal dir, que la gran majoria de galeries es troben en mal estat, malgrat que la mina que voreja tot aquest entramat està en bon estat. Bibliografia: • PUJADÓ, J. , 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. • PUJADÓ, J. , 2006. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida • 2.02 DES DE LA HISTÒRIA. Annex Patrimoni arqueològic. Altres llocs amb seguiment arqueològic Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Mandoni 1-12 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428382,00000 | UTM Y: 4580182,00000 Descripció: La intervenció arqueològica realitzada al Carrer de Mandoni, 1-12, situat al Barri de la Font de la Guatlla, consistent en el seguiment de l’obertura d’una rasa per documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats negatius. La rasa realitzada, de 100 m., comptava amb una amplada aproximada de 60 cm. i una profunditat màxima de 80 cm. El control de les obres no proporcionà cap tipus de resta arqueològica. Les pròpies característiques de la intervenció; l’escassa profunditat a què s’instal•là la canalització, la reduïda amplada de les rases i l’abundant presència de serveis, dificultaren l’obtenció de resultats. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra. Resultats: Negatius. Estratigrafia no exhaurida Actuacions: Data: 4 al 15 de febrer de 2008 Tipus: Seguiment Tipus admin..: Preventiva Director / Autor: Lluís Juan González - ATICS SL Motivació: Rasa electricitat Promotor/propietari: FECSA-ENDESA / Ajuntament de Barcelona Documentació: • Memòria 017/08 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Mandoni 1-12 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428382,00000 | UTM Y: 4580182,00000 Descripció: La intervenció arqueològica realitzada al Carrer de Mandoni, 1-12, situat al Barri de la Font de la Guatlla, consistent en el seguiment de l’obertura d’una rasa per documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats negatius. La rasa realitzada, de 100 m., comptava amb una amplada aproximada de 60 cm. i una profunditat màxima de 80 cm. El control de les obres no proporcionà cap tipus de resta arqueològica. Les pròpies característiques de la intervenció; l’escassa profunditat a què s’instal•là la canalització, la reduïda amplada de les rases i l’abundant presència de serveis, dificultaren l’obtenció de resultats. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra. Resultats: Negatius. Estratigrafia no exhaurida Actuacions: Data: 4 al 15 de febrer de 2008 Tipus: Seguiment Tipus admin..: Preventiva Director / Autor: Lluís Juan González - ATICS SL Motivació: Rasa electricitat Promotor/propietari: FECSA-ENDESA / Ajuntament de Barcelona Documentació: • Memòria 017/08 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Polvorí / Passeig Santa Madrona Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428423,00000 | UTM Y: 4579947,00000 Descripció: La intervenció arqueològica realitzada al carrer del Polvorí i al passeig de Santa Madrona, dins el Barri de la Font de la Guatlla, consistent en el seguiment de l’obertura de rases relacionades amb la xarxa de distribució d'aigües freàtiques, va concloure amb resultats negatius. Les pròpies característiques de la intervenció; l’escassa profunditat a què s’instal•laren les canalitzacions i la reduïda amplada de les rases dificultaren l’obtenció de resultats. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra. Resultats: Negatius. Estratigrafia no exhaurida Actuacions: Data: Gener-març 2011 Tipus: Seguiment Tipus admin..: Preventiva Director / Autor: Xavier Geis Elias - Arqueociència, SL Motivació: Xarxa de distribució d'aigües freàtiques Promotor/propietari: COPCISA/ Ajuntament de Barcelona Documentació: • Memòria 028/11 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Gran Via de les Corts Catalanes. 192 / Parc de la Font Florida 4b Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428157,00000 | UTM Y: 4579977,00000 Descripció: La intervenció arqueològica realitzada a la Gran Via de les Corts Catalanes i al Parc de la Font Florida, consistent en el seguiment de l’obertura d’una rasa per documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats negatius. Les pròpies característiques de la intervenció; l’escassa profunditat a què s’instal•là la canalització, la reduïda amplada de la rasa i l’abundant presència de serveis, dificultaren l’obtenció de resultats. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra. Resultats: Negatius. Estratigrafia no exhaurida Actuacions: Data: Juliol del 2011 Tipus: Seguiment Tipus admin..: Preventiva Director / Autor: Vanesa Triay Olives - ÀTICS S.L. Motivació: Rasa de telecomunicacions. Promotor/propietari: Elecnor, S.A./ Ajuntament de Barcelona Documentació: • Memòria 045-11 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: Font de la Guatlla Adreces: Carrer Mineria 54-78, 69 / Gran Via Corts Catalanes 158 -186, 190B Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 428063,00000 | UTM Y: 4579913,00000 Descripció: La intervenció arqueològica realitzada als carrers Mineria i Gran Via de les Corts Catalanes, consistent en el seguiment de l’obertura de rases per a documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats negatius. La rasa realitzada, amb una amplada aproximada de 80 cm. i una profunditat d’1 m., partia del núm. 158 de la Gran Via per anar a enllaçar amb el núm. 69 del carrer de la Mineria i, després travessar-lo i circular per aquest mateix carrer, vorejar la plaça Sarah Bernhardt fins a enllaçar altre cop amb la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 190B. Les pròpies característiques de la intervenció; l’escassa profunditat a què s’instal•là la canalització, la reduïda amplada de la rasa i l’abundant presència de serveis, dificultaren l’obtenció de resultats. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra. Resultats: Negatius. Estratigrafia no exhaurida Actuacions: Data: 27 de setembre - 5 d'octubre del 2004 Tipus: Seguiment Tipus admin..: Preventiva Director / Autor: Sergi Puente Perpinyà - ACTIUM S.L. Motivació: Rasa telecomunicacions Promotor/propietari: Auna / Ajuntament de Barcelona Documentació: • Memòria 185-04 V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Context: Zona urbana Districte: Sants-Montjuïc Barri: El Polvorí - Font de la Guatlla Codi de parcel·la: 1 Codi d'illa: 1 Adreces: Carrer Física / Carrer Química / Carrer Mare de Déu del Port 421 Coordenades UTM fus 31N ED50: UTM X: 427886,00000 | UTM Y: 4579743,00000 Descripció: L’any 1984 el Museu d'Història de la Ciutat va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència al carrer Mare de Déu del Port número 421. Arran de l’excavació es van localitzar diferents estructures muràries formades per pedres disposades en sec, que formarien part de la fonamentació dels àmbits d'una vil•la romana de fundació tardo-republicana. L'atribució cronològica arribaria fins als segles IV-V. A banda, també es va documentar part d'un hipocaust i un forn d'àmfores romanes amb el seu tester. Actuacions: Data: 1 març - 30 abril del 1984 Tipus: Excavació Tipus admin..: Urgència Director / Autor: Josep Oriol Granados / Camil·la Gonzalez V I L A N O V A – M O Y A arquitectes AUSCULTACIÓ DEL BARRI DE LA FONT DE LA GUATLLA, BARCELONA – Institut municipal de paisatge urbà i qualitat de vida Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la Cronologia inicial: Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C. Cronologia final: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C. Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes Cronologia inicial: Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C. Cronologia final: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C. Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn Cronologia inicial: Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C. Cronologia final: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C. Bibliografia: • CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20 • MIRÓ, C., 2001. "El passat antic de la muntanya de Montjuïc, Els barris de Barcelona: Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi", Jaume Sobrequés (dir.), vol.II, Enciclopèdia Catalana. Ajuntament de Barcelona, Barcelona. • ROCA BLANCH, E., 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. V I L A N O V A – M O Y A arquitectes Annex ESTAT ACTUAL. Models gràfics i cartografies (topografia, sistema hídric, eixos, planejament, etc) Font de la Guatlla Orografia – Topografia – Ombres – Pendents Models gràfics i digitals AMB MODEL DIGITAL D’ELEVACIONS Representació digital de la superfície del terreny mitjançant una malla regular de 0,5 metres de mida del píxel. El valor d'elevació es representa en escala de color amb valors entre -10 i 649 metres. -- ESTAT ACTUAL. Plataformes topogràfiques. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Plataformes topogràfiques. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Topografia de base. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 AMB MODEL DIGITAL D’OMBRES És una representació digital de la il·luminació de la superfície del terreny suposant que el Sol es troba a un azimut de 315º i una elevació de 45º respecte de l'horitzó, mitjançant una malla regular de 0,5 metres de mida del píxel. El valor d'il·luminació es representa en escala de grisos, de 0 negre a 255 blanc. -- ESTAT ACTUAL. Interpretació de la Topografia. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 AMB MODEL DIGITAL DE PENDENTS És una representació digital del pendent de la superfície del terreny, mitjançant una malla regular de 0,5 metres de mida del píxel. El valor del pendent es representa amb percentatge (%) entre 0 i 434. AMB MODEL DIGITAL DE PENDENTS MAJORS DEL 20% És una representació digital de les zones que tenen un pendent de la superfície del terreny major del 20%, mitjançant una malla regular de 0,5 metres de mida del píxel. El valor del píxel pot ser 1 (pendent major del 20%) o 0 (pendent menor). -- ESTAT ACTUAL. Interpretació de la Topografia. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Interpretació de la Topografia. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Pendent dels Carrers. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Pendent dels Carrers. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament 2018 AMB MODEL DIGITAL D’ORIENTACIONS És una representació digital de l'orientació de la superfície del terreny, mitjançant una malla regular de 0,5 metres de mida del píxel. El valor d'orientació es representa entre 0º i 360º mesurat en sentit horari des del nord. Font de la Guatlla Sistema hídric - Rieres -- ESTAT ACTUAL. Interpretació de la Topografia. Sector ampliat Font de la Guatlla - Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Sistema geològic - Pedreres -- ESTAT ACTUAL. Pedreres. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Camins històrics -- ESTAT ACTUAL. Camins històrics. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Arqueologia -- ESTAT ACTUAL. Carta Arqueològica. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Corredors naturals -- ESTAT ACTUAL. Corredors naturals. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Barreres -- ESTAT ACTUAL. Barreres. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Arbrat -- ESTAT ACTUAL. Arbrat. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Serveis -- ESTAT ACTUAL. Esquema de Serveis principals. Sector ampliat Font de la Guatlla - Polvorí Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Eixos estructurals -- ESTAT ACTUAL. Eixos estructurals. Sector ampliat Font de la Guatlla – Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Antecedents de planejament urbanístic AB Antecedents urbanístics. Recull de Plans. Direcció de Serveis de Planejament AMB PLÀNOL DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (CMB). Font de la Guatlla i El Polvorí. D. de S. de Planejament 1987 -- ESTAT ACTUAL. Parcel·lari. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Consolidació actual. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Alçades edificacions -- ESTAT ACTUAL. Alçades edificació. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Alçades edificació. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Morfologia edificació -- ESTAT ACTUAL. Morfologies de l’edificació. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Morfologies de l’edificació. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Propietats municipals -- ESTAT ACTUAL. Propietats municipals. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Propietats municipals. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Equipaments i Zones verdes -- ESTAT ACTUAL. Equipaments. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Equipaments i Zones verdes. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Activitats en planta baixa -- ESTAT ACTUAL. Activitats en Planta Baixa. Direcció de Serveis de Planejament 2018 -- ESTAT ACTUAL. Activitats en Planta Baixa. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Espais lliures -- ESTAT ACTUAL. Espais lliures. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament 2018 Font de la Guatlla Àmbits de planejament posterior al PGM 1976 / Qualificacions Àmbits pendents de gestió -- ESTAT ACTUAL. Àmbits de Planejament desprès del PGM. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament -- ESTAT ACTUAL. Qualificació urbanística vigent PGMO. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament -- ESTAT ACTUAL. Qualificació urbanística vigent PGMO. Barri de la Font de la Guatlla. Direcció de Serveis de Planejament AMB QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA PGMO. Sector Hostafrancs – Font de la Guatlla -- ESTAT ACTUAL. Àmbits pendents de gestió. Font de la Guatlla i El Polvorí. Direcció de Serveis de Planejament Font de la Guatlla Cadastre AMB CADASTRE Oficina Cadastre Virtual Font de la Guatlla Béns Catalogats AB URBANÍSTIC Catàleg Patrimoni Arquitectònic. Districte Sants-Montjuïc, 2000