SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA I n f o r m e 2 0 1 8 La defensora dels teus drets SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Informe al Consell Municipal 2018 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Ronda de Sant Pau, 45. Barcelona 08015 Tel.: 934 132 900. Fax: 934 132 910 Internet: www.sindicadegreugesbcn.cat Correu electrònic: sindicadegreuges@bcn.cat SÍNDICA DE GREUGES Maria Assumpció Vilà Planas DIRECTOR ADJUNT Marino-Enrique Villa Rubio CAP DE GABINET Natàlia González del Pueyo ASSESSORIA TÈCNICA I JURÍDICA Pilar Aldea Lacambra: habitatge, urbanisme i llicència d’obres Anna Maria Botella Muñoz: transport, circulació i accessibilitat Patrícia Mestre García: medi ambient i llicències d’activitat Francesca Reyes Pozo: ciutadania, seguretat i procediments administratius Elisa Salichs Asturias: salut, educació i cultura Montserrat Saltó Oliva: serveis socials, comunicació i participació Manuel María Sanz Bazán: espai públic, treball al sector públic i hisenda SECRETARIA Mercedes Tello Díaz Esther Tresserra Salvador Edició i impressió: Ajuntament de Barcelona Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Fotografies: Sindicatura de Greuges Fotografia de la coberta: Paola de Grenet © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © de les fotos: els fotògrafs i les institucions esmentades DL: B.16.526-2019 Imprès en paper ecològic Em plau transmetre la convicció que l’informe anual de la Síndica de Greuges de Barcelona s’ha convertit en una documentació de gran valor per als drets de la ciutadania barcelonina. Les recomanacions, els advertiments i els suggeri- ments que emeto com a síndica de greuges en les meves decisions constitueixen la veritable raó de ser de la institució. Són l’eina per procurar esmenar les situacions insatisfactòries descobertes amb la investi- gació; per tant, mereixen una consideració activa per part dels i les responsables municipals. Ens devem al veïnat i a la ciutat. Així mateix, aques- ta institució es nodreix de drets, necessitats i serveis. La Sindicatura, a més de vetllar pels drets humans a la ciutat, representa una dimensió que copsa, promou i vehicula les petites coses quo- tidianes, que a voltes queden oblidades, o bé dificultades i desateses, per l’enorme funciona- ment procedimental del municipi. Estic molt satisfeta perquè la Sindicatura de Greuges de Barcelona avança i es consolida en aquest tercer mandat des de la seva creació, l’any 2005. Podem executar la nostra tasca gràcies al treball seriós i compromès d’un equip de professionals del qual m’enorgulleixo, pel fet d’a- prendre de la seva professionalitat i tenir el goig de liderar-lo. Som davant del 13è Informe de la Sindicatura, el 8è de l’actual síndica. Agraeixo profunda- ment la confiança atorgada tant per la ciutadania com pel consistori. Sempre hem demostrat que som una institució independent i objectiva que atén tota persona, col·lectiu o entitat ju- rídica que se senti agreujada per l’Ajuntament. En el tractament de les queixes hem aprofundit en els paràmetres de referència tradicionals d’aquesta defensoria: l’equitat al costat de la norma, la interpretació que segueix la lògica de la norma, i la proporcionalitat de l’actuació enfront de la justícia material concreta. Considero que les 100 recomanacions que des de la Sindicatura posem sobre la taula han de ser valorades pel Govern municipal, perquè han sorgit de l’objectivitat, la ponderació, el co- neixement profund de l’Administració i el desig d’avançar cap a la plenitud dels drets de la ciutadania. I amb aquestes recomanacions hem de mirar cap endavant amb l’objectiu d’oferir camins a les persones que a Barcelona s’han sentit agreujades, perquè tinguin un lloc segur on acudir per comprovar si l’Administració municipal ha actuat conforme a dret i conforme als principis d’una bona Administració. El balanç que presento a continuació correspon al que ha estat l’any 2018 quant a greuges de- nunciats per la ciutadania de Barcelona, amb el tractament que hem donat a aquestes deman- des d’empara i els resultats obtinguts. M. Assumpció Vilà i Planas Síndica de Greuges de Barcelona Barcelona, gener de 2019 PRESENTACIÓ 5 INFORME 2018 INFORME AL CONSELL MUNICIPAL 2018 TÍTOL I. LA SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA L’ANY 2018 Capítol 1. MARC JURÍDIC I OPERATIU............................................................. 11 Capítol 2. MEMÒRIA D’ACTIVITATS GENERALS DE LA SÍNDICA................. 17 TÍTOL II. INTERVENCIONS DE LA SÍNDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS Capítol 1. HABITATGE......................................................................................... 27 Capítol 2. URBANISME ........................................................................................ 33 Capítol 3. MEDI AMBIENT .................................................................................. 38 Capítol 4. TRANSPORT PÚBLIC, CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT ... 46 Capítol 5. SEGURETAT CIUTADANA I LLIBERTAT CÍVICA ............................ 56 Capítol 6. ÚS I MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC ....................................... 61 Capítol 7. ACCESSIBILITAT.................................................................................. 69 Capítol 8. ATENCIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ................................... 77 Capítol 9. PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS................................................ 84 Capítol 10. ACTIVITATS ECONÒMIQUES.......................................................... 90 Capítol 11. LA FUNCIÓ PÚBLICA ....................................................................... 96 Capítol 12. HISENDA MUNICIPAL ................................................................... 102 Capítol 13. SERVEIS SOCIALS ............................................................................ 110 Capítol 14. CIUTADANIA, VEÏNATGE I IMMIGRACIÓ.................................. 122 Capítol 15. SANITAT I SALUT PÚBLICA........................................................... 129 Capítol 16. EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT.................................................. 139 TÍTOL III. CLASSIFICACIÓ DE LES QUEIXES I ELS EXPEDIENTS CLASSIFICACIÓ DE LES QUEIXES REBUDES L’ANY 2018 ........................... 151 INFORME 2018 TÍTOL I LA SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA L’ANY 2018 1. MARC JURÍDIC I OPERATIU 2. MEMÒRIA D’ACTIVITATS GENERALS DE LA SÍNDICA INFORME 2018 Capítol 1 LA SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA: MARC JURÍDIC I OPERATIU 1.1. La missió de la Sindicatura de Greuges de Barcelona La institució de la Síndica de Greuges de Barcelona és un òrgan unipersonal complemen- tari de l’Administració municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i també de les persones que es trobin a la ciutat encara que no en siguin residents. Amb aquesta finalitat supervisa l’ac- tuació de l’Administració municipal i dels serveis públics que en depenen, especialment tot allò que fa referència als drets i llibertats establerts en la Carta Europea de Salvaguar- da dels Drets Humans a la Ciutat. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Reglament de la Sindicatura de Greuges en sessió del dia 21 de març de 2003, i més tard, amb data de 19 de gener de 2005, van reglamentar-se els aspectes complementaris de l’organització i el seu funcionament. El dia 31 d’octubre de 2014, en el Plenari del Consell Municipal, tots els grups polítics per unanimitat van aprovar la incorporació de la Sindicatura a la Carta Municipal. La pro- posta de modificació es va trametre a la Generalitat de Catalunya, que, després de donar-li el tràmit corresponent, la va aprovar definitivament el dia 18 de desembre de 2014. D’a- questa manera, amb aquesta incorporació en el títol IX, article 143 de la Carta Municipal, la Sindicatura va quedar reconeguda amb rang de llei. La figura del síndic/a local està creada i definida per la Llei municipal i de règim local de Catalunya i és –en l’àmbit municipal– anàloga a la del Síndic de Greuges de Catalunya o del Defensor del Pueblo. Aquesta figura ja està present en més de quaranta ajuntaments catalans, que han aprovat la incorporació d’aquest organisme a l’estructura municipal. La missió de la institució de la Síndica de Greuges de Barcelona es desenvolupa en dues di- mensions d’actuació: – la defensa del dret del ciutadà o ciutadana davant d’un presumpte greuge, i – la prevenció general de les garanties dels drets fonamentals de tothom davant de projec- tes o omissions de l’Ajuntament. MARC JURÍDIC I OPERATIU 11 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA L’obligació de defensa del ciutadà o ciutadana que se sent agreujat té rang de llei, i, per tant, és el mandat prioritari. Però allò que s’encarrega a la Síndica de Greuges de Barcelo- na no és només una funció supervisora de les resolucions administratives dictades pels òr- gans municipals. La missió de la Síndica de Greuges és també preventiva, segons diu el Re- glament de la institució, en línia amb el que està previst en la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat; preventiva perquè els ciutadans i ciutadanes de Barcelona tin- guin una institució vetlladora i garant dels seus drets i llibertats. La funció de la Síndica de Greuges de Barcelona s’ha d’executar amb independència i ob- jectivitat, i per aquest motiu no té dependència jeràrquica; només es deu al ciutadà o ciu- tadana i a l’esperit de la llei, i rendeix comptes al Ple municipal, que és qui la nomena amb un mandat de cinc anys independent dels cicles electorals. És una forma de garantia demo- cràtica paral·lela als recursos administratius i contenciosos judicials. Per això, la Síndica de Greuges de Barcelona no és una institució creada per interferir en els processos administratius o judicials, i no li és permès anul·lar resolucions administra- tives. I tampoc pot intervenir en els casos pendents d’una resolució judicial. Però pot cer- car solucions de consens voluntari, proposar alternatives, tenir accés a la documentació ad- ministrativa sobre els casos estudiats, i posar de manifest possibles defectes procedimentals que hagin perjudicat el ciutadà o ciutadana o que justificarien una revisió de la resolució per la mateixa Administració. 1.2. Principis operatius Les persones que demanen la intervenció de la Sindicatura tenen un posicionament i uns drets davant d’aquesta institució. La síndica, en aquesta relació amb els ciutadans i ciuta- danes, ajusta tota la seva activitat als principis operatius següents: I. Empara: tota persona que visqui, treballi o transiti per Barcelona té dret a demanar la intervenció de la Sindicatura de Greuges per supervisar el seu cas si considera que ha patit un greuge per acció o omissió de l’activitat municipal deguda. II. Defensa: la Sindicatura ha de vetllar perquè tota persona, de qualsevol origen o condi- ció, no quedi en indefensió davant de qualsevol ens administratiu o empresa de serveis pú- blics a Barcelona. III. Gratuïtat: l’actuació de la Sindicatura no està subjecta a cap taxa o preu per la seva actuació. IV. Proactivitat: la Sindicatura ha d’actuar d’ofici quan un assumpte d’interès general, a parer seu, no estigui prou assumit pels poders públics, i també quan una persona mancada d’iniciativa o capacitat no estigui sent atesa pels serveis públics essencials. Igualment ha d’impulsar la investigació exhaustiva i la resolució ben fonamentada de totes les reclama- cions que rebi i admeti a tràmit. V. Intimitat: les queixes no poden ser anònimes però la persona demandant té garantida la re- serva de dades personals; també pot demanar el secret de la identitat per raons de seguretat personal, i la Sindicatura pot intervenir d’ofici en el seu interès per prevenir la indefensió. VI. Reserva d’informació pública confidencial: la informació que rebi la Sindicatura de fonts municipals es considera pública llevat de les dades personals i de les notes de confi- dencialitat que reclami la persona interessada o justifiqui l’Ajuntament. 12 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 VII. Independència: la Sindicatura no pot rebre ni acceptar instruccions de cap persona o organisme de com tractar una reclamació o demanda d’intervenció. VIII. Imparcialitat: per assolir l’amplitud i equilibri de criteris, les decisions de la Sin- dicatura tenen en compte els diferents interessos i drets contraposats i fonamenten objec- tivament els que han de prevaldre. IX. Objectivitat: els pronunciaments de la Sindicatura han de complir els principis de l’es- tat social i democràtic de dret i han de promoure el compliment de l’ordre jurídic per part de tothom. X. Justícia: les resolucions de la Sindicatura són ajustades a dret i equitat i cerquen la jus- tícia social. XI. Cientificitat: els pronunciaments de la Sindicatura tenen valor de dictamen en termes de dret i d’equitat, per tant han d’estar revestits de qualitat jurídica i sociològica. XII. Eficàcia: les decisions de la Sindicatura no són executives, però el Govern municipal ha de promoure’n el compliment o ha de justificar-ne la inviabilitat. 1.3. Tipologia d’intervenció 1. INTERVENCIÓ SUPERVISORA • L’assessoria de la Sindicatura duu a terme una consulta a l’òrgan competent i finalitza amb una decisió directa, en termes d’eficàcia i eficiència. Si escau, la síndica formula recomanacions a l’Ajuntament. • S’inicia una investigació i supervisió de l’actuació municipal. Sol·licita i rep documentació i informació de l’òrgan competent. Finalment, la síndica emet una decisió i, si escau, formula recomanacions a l’Ajuntament. QUEIXA CIUTADANA 2. ASSESSORAMENT TÈCNIC I/O JURÍDIC Quan la supervisió de la queixa ciutadana no és competència de la Sindicatura, pot dur a terme dues accions: assessorament tècnic i jurídic al ciutadà o ciutadana, o bé es deriva a l’òrgan públic o privat pertinent. 3. NO ADMESES A TRÀMIT TIPOLOGIA D’INTERVENCIÓ El Reglament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona estableix que noseran admeses a tràmit aquelles queixes que estiguin pendents de resolució judicial, siguin anònimes o actuin de mala fe. Detecció d’un S’inicia una Recepció d’informació ACTUACIÓ problema d’interès investigació i de l’òrgan competent, general que afecta supervisió de anàlisi d’aquesta i D’OFICI drets i/o llibertats de l’actuació municipal decisió final de la la ciutadania. respecte d’aquest síndica en què problema. s’emeten, si escau, recomanacions a l’Ajuntament. MARC JURÍDIC I OPERATIU 13 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 1.4. Col·laboració de l’Ajuntament en l’exercici de les funcions de la síndica de greuges Les vigents normes de funcionament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona preve- uen que, per tal de fer possible les funcions que li han estat encomanades pel Plenari del Consell Municipal, ha de gaudir de recursos personals i materials, així com de la col·la- boració dels organismes municipals, inclosos els autònoms, de les societats amb capital íntegrament municipal i d’aquelles en les quals tingui una participació superior al 50 % del capital social. Així doncs, per fer possible la funció de supervisió que l’Ajuntament s’autoimposa mit- jançant la Sindicatura de Greuges i pel principi de congruència, l’Ajuntament també s’autoimposa una sèrie de deures per fer possible les funcions d’una institució lliurement creada en exercici de la seva potestat d’autoorganització. La síndica de greuges elabora les seves recomanacions, suggeriments i advertiments fo- namentant-se en els fets i en la informació que pot obtenir dels organismes municipals i de qualsevol altra font que consideri adient, i aplicant la normativa legal amb criteris d’equitat. El deure de col·laboració s’expressa amb la dotació de recursos materials, en la resposta raonada per part de l’Ajuntament quan no cregui oportú acceptar les consideracions de la síndica de greuges, i en el subministrament diligent i correcte de la informació que la síndica de greuges cregui convenient sol·licitar als organismes supervisats. Informe rere informe hem posat de manifest la lentitud de resposta municipal, que so- vint pot equivaldre a una manca de col·laboració. Les normes de funcionament de la Sin- dicatura de Greuges aprovades per l’Ajuntament fixen en quinze dies el temps de respos- ta a les peticions d’informació formulades per la síndica de greuges. Durant l’any 2018 l’oficina de la institució de la Síndica de Greuges de Barcelona ha rebut un total de 427 respostes a peticions d’informació necessàries per poder tramitar les queixes. D’aquest total, 1 és la resposta a una petició d’informació formulada l’any 2015; 11, a peticions corresponents a l’any 2016; 88 a peticions corresponents a l’any 2017, i la resta, a l’any objecte d’aquest informe. La mitjana de temps de resposta per als anys 2017 i 2018 ha estat de 98,6 dies. Segons les dades de la institució del Defensor del Pueblo, durant l’any 2017, el temps mitjà de resposta de l’Ajuntament de Barcelona a les peticions fetes per aquesta institució va ser de 96,29 dies, temps molt similar al que ha hagut d’esperar la Sindicatura de Greuges. Segurament el termini de quinze dies que preveu el nostre reglament resulta poc realis- ta. Però quan el retard resulta excessiu i la res- Informe rere informe hem posta arriba en un temps del tot desproporcio- nat i sovint no justificat, en la pràctica equival posat de manifest la lentitud a una manca de resposta. Aquest fet suposa que de resposta municipal, que la síndica de greuges no pot complir la funció sovint pot equivaldre a una de defensa dels drets de la ciutadania encoma- manca de col·laboració nada pel Consell Plenari Municipal. 14 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 En aquests moments, les eines a disposició de la síndica de greuges per obtenir informa- ció són: per una banda, les dades que puguin subministrar els òrgans municipals super- visats en resposta a les peticions de la síndica i, per altra banda, l’accés a la informació municipal mitjançant els portals de transparència, en situació d’igualtat amb el conjunt de la ciutadania. La síndica de greuges ha reclamat a l’Ajuntament de Barcelona més recursos per poder complir la tasca encomanada, recursos que tenen a veure amb un accés més fàcil a la in- formació municipal sobre actuacions en marxa. La millora en l’accés a la informació municipal sobre procediments en marxa o finalit- zats agilitaria les actuacions de la Sindicatura de Greuges, reforçaria el caràcter objectiu de la informació obtinguda i trauria càrrega de treball als òrgans municipals que han de dedicar temps a contestar les peticions d’informació. L’Ajuntament de Barcelona, com la resta d’organitzacions, disposa d’eines informàtiques per tramitar i fer el seguiment dels diferents processos. Des de la Sindicatura de Greu- ges es té el convenciment que la possibilitat d’accedir a algunes d’aquestes eines millo- raria la gestió de la seva funció. L’accés no seria amb caràcter universal, és a dir, a la to- talitat de les dades disponibles, sinó únicament a aquelles que tinguessin a veure amb les queixes en tramitació. Cal dir que l’Ajuntament de Barcelona, de moment i referint-se a una de les eines infor- màtiques coneguda amb la denominació Autòritas, no accedeix a la petició de la síndica de greuges emparant-se en el parer dels serveis jurídics municipals, que entenen que “un accés directe i generalitzat a l’aplicatiu Autòritas per part de la Sindicatura de Greuges pot resultar contrari a la normativa reguladora de la protecció de dades, en tant que aquest accés s’ha de fer de conformitat amb el principi de qualitat de les dades que comporta que les dades a les quals en tingui accés siguin les adequades, pertinents i no excessives per al compliment de les seves funcions legítimes”. La Sindicatura de Greuges discrepa d’aquesta apreciació i en el mes de juny de 2018 es va adreçar a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (Apdcat) per demanar el seu parer en aquesta matèria. L’Apdcat va emetre el seu dictamen en data 25 de juliol de 2018. En aquest dictamen, l’Apdcat considera que un accés generalitzat, per part de l’oficina de la Sindicatura de Greuges, a l’eina informàtica Autòritas no s’adequaria al principi de minimització de dades que estableix la normativa. No obstant això, tenint en compte allò que estableix l’article 3.2 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, sobre l’obligació que tenen les administracions públiques de relacionar-se entre els seus òrgans a través de mitjans electrònics, l’Apdcat diu: En principi, aquesta priorització dels mitjans electrònics per a articular la comu- nicació d’informació general a la Síndica podria, certament, contribuir a una tra- mitació i resolució més àgil de les queixes que ha de resoldre la síndica de greuges de Barcelona i és una possibilitat que no entra en contradicció amb la comunica- ció de dades. MARC JURÍDIC I OPERATIU 15 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Ara bé, aquest accés, en cas de produir-se, haurà de ser adequat, pertinent i limi- tat per al compliment de les funcions d’investigació de la síndica, per exigència del principi de minimització de dades (article 5.1.c de Reglament general de protec- ció de dades). (...) en virtut del principi de minimització només sembla adequada la possibilitat de poder accedir als expedients concrets, o parts d’expedients, a què es refereix les investigacions de la síndica. En conseqüència, l’Autoritat Catalana de Protecció L’Autoritat Catalana de de Dades no veu inconvenient en el fet que la Sin- Protecció de Dades no dicatura de Greuges pugui tenir accés informàtic a veu inconvenient en el fet la tramitació dels procediments concrets que són objecte de la seva supervisió. que la Sindicatura pugui tenir accés informàtic a En el moment de redactar aquest informe, restem la tramitació dels en espera que l’Ajuntament es manifesti en relació procediments concrets amb les mesures concretes que implementarà per que són objecte de la fer possible aquest accés en els termes que estableix seva supervisió el dictamen de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. 16 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 Capítol 2 MEMÒRIA D’ACTIVITATS GENERALS DE LA SÍNDICA 2.1. Presentació de l’informe anual 2017 El dia 23 de març de 2018, la síndica de greuges, M. Assumpció Vilà Planas, va presentar davant del Plenari del Consell Municipal l’informe anual. En aquest informe es recullen el contingut i el balanç de les queixes rebudes durant l’any 2017 i les recomanacions que for- mula a l’Ajuntament. Un any més, la síndica va ressaltar la problemàtica de l’habitatge a la ciutat com un dels problemes més exposats per les persones que s’adrecen a la Sindicatura, sobretot per la manca de resposta de l’oferta pública d’habitatges especialment per a aquelles persones amb in- gressos molt baixos. En aquest sentit, va recomanar que es planifiqués i prioritzés pressu- postàriament, a través del Consorci de l’Habitatge amb la Generalitat, l’adopció de mesu- res destinades a assolir l’objectiu de solidaritat urbana del 15 % d’habitatges principals a Barcelona abans de l’any 2027. Altres apartats destacats de l’informe van ser el transport urbà, l’ús i manteniment de l’es- pai públic, el medi ambient o la bona Administració. També en l’àmbit de la ciutadania i convivència, la síndica va fer una menció especial a l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic. Tot i que la Sindicatura va qüestionar la necessitat de disposar d’aquesta Ordenança, va va- lorar la seva remodelació per aconseguir una aplicació ponderada i educativa. La síndica va recordar que la proposta de la nova Ordenança recull moltes de les recomanacions realitza- des per la Sindicatura, i que en aquesta nova proposta normativa es reconeixia la institució com l’encarregada de garantir i defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes que puguin veure’s afectats per l’aplicació de l’Ordenança, així com de supervisar l’actuació de l’Administració municipal en el desenvolupament dels seus deu- res per al foment dels usos ciutadans de l’espai públic i la convivència. Per acabar, la síndica va demanar al Govern municipal que valorés les recomanacions reco- llides en l’informe, ja que són fruit de l’objectivitat, la ponderació, el coneixement profund de l’Administració i el desig d’avançar cap a la plenitud dels drets humans a la ciutat. MEMÒRIA D’ACTIVITATS GENERALS DE LA SÍNDICA 17 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 2.2. Difusió i presència pública • Difusió de la institució Durant l’any 2018 la síndica va continuar la difusió de la institució amb la presència en els mitjans de comunicació i amb la participació en diferents conferències, taules rodones i col·loquis sobre temes d’actualitat. Va fer xerrades per presentar i donar a conèixer la Sindicatura a diferents entitats de la ciutat: Associació Nusos Culturals, Escola Salesians Rocafort, Associació de Veïns Barri del Coll, Associació de Comerciants de Creu Coberta, Escola Sant Pere de Ribas, Asso- ciació de Veïns de la Barceloneta, Associació de Veïns de Sant Martí, V Jornada de Treball i Crisi Associació T’acompanyem, Espai Municipal Alchemika i el “Debat maltractament i abusos sexuals a persones menors” al Districte de l’Eixample. • Visites i entrevistes amb entitats de la ciutat Durant l’any 2018, la síndica de greuges de Barcelona va fer visites a diferents entitats de Barcelona. Aquestes visites permeten tenir un coneixement directe dels serveis que han estat causa de queixa i també conèixer i recollir parers d’entitats i associacions de la ciutat. També els i les membres del seu equip es desplacen habitualment a diferents llocs de la ciutat per comprovar la realitat de les situacions referides en les queixes presentades per la ciutadania i poder tenir un coneixement més exacte a l’hora de dictar resolucions. Les entitats que s’han visitat o amb les quals s’ha mantingut una entrevista són: FEATE, Consell de la Joventut, Fundació Roger Torné, Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals (Vocalia Persones Amb Diversitat Funcional), Convivim, CO- CARMI, AFATRAC, Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Fede- ració Catalana de Voluntariat Social, Associació Helia, Creu Roja, Plataforma con- tra la Violència de Gènere, Fundació Oncològica Infantil Enriqueta Villavechia, Fundació Roure, Associació Àgata, Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Fundació Agrupació, Assem Catalunya, Fundació Pere Tarrés, FAVVB, Fundació Lliga Cata- lana d’Ajuda Oncològica (Barcelona i Girona), ECOM, Associació Errants, SOS Ra- cisme, FATEC, Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), ONCE, Fundació Arrels, Fundació Trinijove, Associació T’Acompanyem, Associació Rauxa, AGBAR, ECOM, Amics de les Rambles, Associació de Llogaters, , Espai Gos, Barnaclínic, APARTUR, Filmoteca de Catalunya, Departament d’Antropologia Social de la UB, Fundació Social, Gremi d’Hotels de Barcelona, Gimnàs Sant Pau i el Centre Maria Feixa de l’Ajuntament de Barcelona. El dia 10 de novembre, la síndica de greuges de Barcelona va rebre el premi “Fem Pinya” atorgat per ASEM Catalunya, en la categoria Col·laboració en l’assoliment dels objectius de l’entitat. Es va ressaltar el seu suport continuat a les activitats que porta a terme l’en- titat i la seva disponibilitat i col·laboració en les diferents demandes rebudes. 18 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 • Trobades als barris de Barcelona El projecte de visites als barris de Barcelona fetes per la síndica de greuges i el seu equip va ser iniciat l’any 2013 i té la finalitat d’aprofundir en el coneixement dels barris de Bar- celona i de formular propostes per disminuir els conflictes i incidir en l’estabilitat, la con- vivència, la cohesió social i la millora de la qualitat del sistema urbà. Algunes de les queixes més recurrents que han arribat a la Sindicatura en aquests darrers anys tenen a veure amb qüestions relacionades amb l’espai públic que afecten directament la convivència veïnal. Amb aquest projecte es pretén conèixer in situ quins són els obstacles que interfereixen en la convivència i la cohesió social en cada un dels barris de Barcelona i analitzar els compro- misos de l’Ajuntament en relació amb la millora d’aquest espai públic. En cadascun dels barris que es visiten s’estableix prèviament una reunió amb diferents en- titats i associacions de veïns i veïnes on es recullen els problemes del barri i s’analitzen les àrees que es volen abordar. A partir d’aquí s’acorda la data de la visita i les persones que han d’acompanyar la síndica, entre les quals hi ha d’haver persones significatives que co- neguin la realitat del barri. Tenint en compte els aspectes observats i els comentaris realitzats per les entitats i la cor- responent associació de veïns i veïnes, la síndica fa arribar a la regidoria del districte un in- forme amb diferents suggeriments i aspectes que es consideren que cal millorar. El projecte de visites als barris de Barcelona va ser iniciat l’any 2013 i té la finalitat d’a- profundir en el coneixement de la ciutat Al vespre, la síndica organitza una xerrada col·loqui oberta a tots els veïns i veïnes del barri per explicar quines són les funcions de la Sindicatura de Greuges, en quins assumptes pot intervenir, i de quina manera es pot presentar una queixa quan un ciutadà o ciutadana se sent perjudicat per part de l’Ajuntament. Els barris que s’han visitat durant l’any 2018 han estat: Barri del Coll, Trinitat Vella, Sant Martí de Provençals, Vallvidrera, Esquerra de l’Ei- xample, Barceloneta, Dreta de l’Eixample, el Gòtic, el Raval i el Baix Guinardó. 2.3. Relacions institucionals • Ajuntament de Barcelona Pel que fa als contactes amb l’Ajuntament de Barcelona, la síndica va mantenir entrevistes amb l’alcaldessa i amb els i les caps dels diferents grups polítics municipals, els regidors i regidores dels deu districtes de la ciutat i de les diferents àrees, així com amb els i les ge- rents i la resta de personal directiu relacionat amb la tasca que es desenvolupa des de la Sin- dicatura. La síndica assisteix periòdicament, en qualitat d’observadora, a diferents consells de participa- ció de la ciutat, cosa que li permet tenir una visió més àmplia de les problemàtiques i inquie- tuds de la ciutadania, i establir un contacte directe amb altres entitats i institucions de la ciu- tat. Durant l’any 2018 va estar present als plenaris del Consell Municipal, als plenaris del MEMÒRIA D’ACTIVITATS GENERALS DE LA SÍNDICA 19 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La Sindicatura i l’OND Consell de Ciutat, als plenaris del Consell de Turis- han signat un protocol me, a la Comissió de Seguiment de la Problemàtica de coordinació amb de les Drogues al Raval, i a la XXIII Audiència Pú- l’objectiu de garantir blica dels nois i noies. la resolució eficaç La síndica junt amb diverses persones del seu de les reclamacions equip van col·laborar com a voluntàries en el re- compte de persones sense sostre que es va fer la nit del 16 al 17 de maig, organitzat per la Xarxa d’A- tenció a Persones Sense Llar de Barcelona. • Conveni de col·laboració amb l’Oficina de la No Discriminació La Sindicatura de Greuges de Barcelona i l’Oficina per la No Discriminació (OND) han signat un protocol de coordinació amb l’objectiu de garantir la resolució eficaç de les reclamacions dels usuaris i usuàries. El protocol va ser signat el dia 14 de desembre de 2018 a l’Ajuntament de Barcelona per la síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, i el tercer tinent d’alcaldia, Jaume Asens. Per tal d’assegurar la coordinació entre les dues institucions, mantenir un intercanvi fluid d’informació sobre els assumptes d’interès comú i evitar duplicitats en les actua- cions, s’ha constituït una comissió de seguiment formada per un o una representant d’ambdues entitats. Aquesta comissió farà reunions periòdicament, amb un mínim de dues vegades l’any, per avaluar el seguiment de les situacions treballades en comú. En casos de discriminació, l’OND serà el servei municipal de referència quan la ciuta- dania plantegi una vulneració dels seus drets, a través d’una actuació discriminatòria, sempre que aquesta provingui d’un particular, d’una empresa o d’una institució de ca- ràcter privat. Quan el mateix tipus de queixa tingui el seu origen en una actuació mu- nicipal o dels òrgans, ens o empreses que depenen de l’Ajuntament de Barcelona, serà la Sindicatura de Greuges de Barcelona (SGB) qui actuï. Ambdues institucions treba- llaran de forma conjunta per tal de facilitar els tràmits als usuaris i usuàries i dirigir- los al servei correcte en cada cas. En matèria de prevenció, es potenciarà el treball conjunt per desenvolupar campanyes de sen- sibilització sobre drets humans i per informar la ciutadania dels serveis que ofereix tant la SGB com l’OND. També es podran compartir i treballar conjuntament accions formatives dirigides a professionals municipals que tractin de forma directa amb la ciutadania per tal de prevenir i evitar un tracte discriminatori. El protocol també preveu la possibilitat d’ofe- rir formació específica conjunta orientada a entitats i col·lectius professionals específics de la ciutat que treballen en defensa dels drets humans i contra la discriminació. • Síndics de greuges municipals Assemblea extraordinària del Fòrum de Síndics i Síndiques El dia 3 de maig de 2018 es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet la XXI Trobada - Assemblea extraordinària del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD). En la reunió es va escollir el nou president del Fò- rumSD i la Junta Directiva. 20 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 Lluís Martinez Camps, síndic personer de Mollet del Vallès, va ser escollit per unanimi- tat president, i M. Assumpció Vilà Planas, síndica de Barcelona, vicepresidenta. L’objectiu de la nova etapa és aprofitar l’actual moment d’expansió i consolidació que viuen les sindicatures locals. El propòsit princi- pal és aprofundir en el paper de l’entitat com a La síndica de greuges plataforma de serveis per als seus associats i as- de Barcelona, sociades amb el propòsit d’aprofitar el moment d’expansió i consolidació que viuen les sindica- Maria Assumpció Vilà, tures locals. és la nova vicepresidenta del FòrumSD Els darrers mesos s’han creat noves defensories a ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Vic, Alella o Calella, i s’han renovat els defensors i defensores de la Seu d’Urgell, Palafrugell, Sabadell, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vilano- va del Vallès i Vilanova i la Geltrú. La nova junta directiva pretén desenvolupar estratègies per valorar les sindicatures lo- cals, de forma que el FòrumSD esdevingui també una palanca per a la creació de nous organismes municipals de defensa dels drets de la ciutadania. Per aconseguir aquestes finalitats, el pla de treball per als pròxims mesos inclou des de la inauguració d’un nou espai web fins a la realització de jornades i cursos de formació sobre ètica i bon govern, comunicació i noves sindicatures o sindicatures locals i dret a la ciutat, entre d’altres. La nova Junta també emprendrà una renovació dels estatuts per tal d’adap- tar-los a la realitat actual i potenciarà les relacions amb administracions supramunicipals, entitats municipals, universitats i associacions i plataformes de defensa dels drets humans. Congrés Iberoamericà a Alcalá de Henares La Universidad de Alcalá de Henares (UAH) va acollir durant els dies 6 i 7 de juny el IV Congreso PRADPI (Programa Regional de Apoyo a las Defensorías del Pueblo de Iberoamérica), on va participar una representació del Fòrum de Síndics, Síndiques, De- fensors i Defensores de Catalunya, encapçalada pel seu president, Lluís M. Camps, i la seva vicepresidenta, M. Assumpció Vilà. El Programa Regional de Apoyo a las Defensorías del Pueblo de Iberoamérica (PRAD- PI), de la UAH, treballa des del 2001 per a l’enfortiment de la figura de l’ombudsman i especialment de les seves tasques de protecció i promoció dels drets humans. Amb aquest objectiu, posa els seus recursos a la disposició de les defensories i desenvolupa di- verses activitats a les àrees de capacitació, recerca, promoció i assistència tècnica. La Fe- deració Iberoamericana d’Ombudsman (FIO) i les institucions que la integren sempre han col·laborat activament en l’exigència del compliment dels tractats, resolucions i re- comanacions de les Nacions Unides. Entre altres temes, durant el PRADPI va tractar-se el rol de l’ombudsman envers els temes següents: pobresa, salut, educació, igualtat de gènere, treball, aigua i medi am- bient, conflictes socials, habitatge, etc. El president del FòrumSD i síndic personer de Mollet, Lluís M. Camps, va participar en la taula rodona Experiencias y desafíos de las Defensorías del Pueblo en Europa de cara a la Agenda 2030. MEMÒRIA D’ACTIVITATS GENERALS DE LA SÍNDICA 21 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Conferència col·loqui a l’Ajuntament de Maó El dia 29 de setembre la síndica de Barcelona va participar en la conferència “Per a què serveix un defensor/a de la ciutadania?”, organitzada per l’Ajuntament de Maó. La conferència va ser inaugurada per l’alcaldessa de Maó, Conxa Juanola, i va comp- tar amb la participació d’Anna Moilanen, defensora de la ciutadania de la ciutat de Palma, i Gràcia Seguí, de la Comissió de Greuges del Consell Insular de Menorca. Cadascuna de les persones participants en la taula van exposar quines eren les seves funcions com a defensores dels drets de la ciutadania i el funcionament de les dife- rents oficines. Posteriorment hi va haver un col·loqui amb les persones assistents. XVII edició del taller de formació del FòrumSD El dia 10 d’octubre, i amb motiu del 25è aniversari de la Sindicatura Municipal de Vilafranca del Penedès, es va celebrar el XVII taller de formació sota el títol “El repte de la comunicació a les sindicatures locals”. L’acte va ser inaugurat per l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i va comptar amb la participació de nombrosos síndics i síndiques locals. La ponència introductòria va anar a càrrec de Marc Sabaté, responsable d’Essabedé Comunicació, amb el títol “La comunicació, una tasca essencial per a les sindicatu- res de proximitat”. Seguidament es va fer una taula rodona en què van exposar-se di- versos casos pràctics de comunicació en diferents sindicatures. En la taula, hi va par- ticipar el responsable de comunicació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, Pablo Monfort, la síndica de Sabadell, Eva Abellan, i el síndic de Vic, Joan Sala. Jornades Els drets dels infants i els adolescents El dia 10 de desembre van dur-se a terme a Mollet del Vallés les jornades Els drets dels infants i els adolescents, organitzades pel síndic de Mollet i president del Fò- rumSD, Lluís Martínez Camps. L’acte va ser inaugurat per l’alcalde de la ciutat, Josep Monràs, i va ser presentat i conduït per la síndica de Barcelona, M. Assumpció Vilà. La jornada va comptar amb les exposicions de Maria Jesús Larios, adjunta al Síndic de Greuges de Catalunya per a la Defensa dels Drets dels Infants i dels Adolescents, i Carlos Villagrasa, professor de dret civil a la Universitat de Barcelona i president de l’Associació per la Defensa dels Drets de la Infància i Adolescència (ADDIA). Xarxa de l’Ombudsman El dia 19 de setembre va celebrar-se a Girona una nova activitat de la Xarxa de l’Om- budsman organitzada per la institució del Síndic de Greuges de Catalunya. L’acte va tenir lloc a la Universitat de Girona, i va estar inaugurat pel seu rector, Quim Salvi. La jornada va comptar amb la participació de l’ombudsman federal de Bèlgica, Guido Herman, que va explicar com es coordinen les defensories estatals, subestatals i lo- cals belgues, i va destacar les peculiaritats de l’ombudsman federal al seu país, d’a- cord amb la situació de pluralitat identitària que hi ha a Bèlgica. La trobada també va servir per posar en comú la tasca executada pels diferents nivells d’ombudsman a Catalunya davant de la vulneració de drets socials en aquests darrers anys de crisi econòmica. En aquest sentit, hi va intervenir la síndica de greuges de Barcelona, Assumpció Vilà, l’adjunt general al síndic de greuges de Catalunya, Jaume 22 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 Saura; Lluís Caballol, síndic de greuges de la Universitat de Barcelona, i el defen- sor del client d’AGBAR, Sergi Sanchís. La Xarxa de Defensories de Catalunya és una plataforma d’una clara vocació for- mativa i impulsada per la institució del Síndic de Greuges de Catalunya, per donar veu i coordinar la seva tasca amb la resta de defensors i defensores de tots els sec- tors en els quals hi ha la figura de l’ombudsman: síndics i síndiques locals, defen- sors i defensores universitaris i empreses que presten serveis d’interès general. • Visita de la delegació de defensors i defensores dels drets humans de Corea del Sud El 12 de desembre la síndica va rebre a la seu de la Sindicatura de Barcelona una delega- ció de defensors i defensores dels drets humans a Corea del Sud. La delegació coreana va demanar una entrevista amb la síndica per conèixer el funcionament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, des de l’organització i funcions fins a la tasca que fa la defensoria a favor dels drets humans i la protecció dels col·lectius més vulnerables. En la reunió es va fer un intercanvi d’informació sobre el funcionament i les competèn- cies d’ambdues institucions i sobre les diferents temàtiques que són motiu de supervisió per part dels defensors i defensores dels drets de la ciutadania. • Jornada amb el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona: Dignitat, igualtat, discapaci- tat i dret La síndica de greuges de Barcelona, juntament amb la Comissió dels Drets de les Perso- nes amb Discapacitat del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), van organitzar el dia 30 de maig les jornades Dignitat, igualtat, discapacitat i dret, amb motiu del desè aniversari de l’entrada en vigor a Espanya de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. La jornada va ser conduïda pel periodista Adrià Bas, i va comptar amb la participació de nombroses persones i entitats de la ciutat. Va ser inaugurada per Núria Flaquer Molinas, diputada de la Junta General de l’ICAB, i la síndica de greuges de Barcelona, M. As- sumpció Vilà Planas. La ponència introductòria, “Dignitat, capacitat de les persones i dret” , va anar a càrrec de Xavier Puigdollers Noblom, president de la Comissió dels Drets de les Persones amb Disca- pacitat de l’ICAB. L’any 2018 vam rebre la visita d’una delegació Seguidament es va fer una taula rodona on es van plasmar les diferents necessitats de les persones de defensors i defensores amb discapacitats, i on van participar Antonio dels drets humans Galiano, secretari delegat de l’Institut de Perso- de Corea del Sud nes amb Discapacitat, que va parlar del marc ad- ministratiu i de la responsabilitat pública, i Josep Moya, psiquiatre del Centre de Salut Mental del Parc Taulí, que va exposar els mè- todes d’inserció social de les persones amb discapacitat intel·lectual. MEMÒRIA D’ACTIVITATS GENERALS DE LA SÍNDICA 23 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Per part de les entitats representatives de persones amb discapacitat i llurs famílies, van parlar Pilar Diaz, vicepresidenta de COCARMI, i Carme Guinea, presidenta de la Coordi- nadora Catalana d’Entitats Tutelars, que van exposar les necessitats no ateses i van plante- jar diferents propostes des del món associatiu. 2.4. Campanya de comunicació En el primer trimestre de l’any 2018 la Sindicatura de Greuges, juntament amb la Direc- ció de Comunicació de l’Ajuntament, va executar una campanya de comunicació per donar a conèixer la seva tasca entre la ciutadania. Sota el lema “Fem valdre els teus drets”, durant el mes de març alguns carrers de la ciutat van lluir banderoles de la campanya de comunicació. També es va fer promoció en altres suports: en els opis de les estacions d’autobusos i mitjançant banners al portal web i a les nostres xarxes socials. Aquesta campanya de comunicació va anar acompanyada de la realització d’un nou vídeo en què s’explica la tasca de la Sindicatura, i de la creació de nous tríptics informatius que permetin que la ciutadania conegui la institució de la Síndica de Greuges de Barcelona. 24 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 TÍTOL II INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS 1. HABITATGE 2. URBANISME 3. MEDI AMBIENT 4. TRANSPORT PÚBLIC, CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT 5. SEGURETAT CIUTADANA I LLIBERTAT CÍVICA 6. ÚS I MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC 7. ACCESSIBILITAT 8. ATENCIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ 9. PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS 10. ACTIVITATS ECONÒMIQUES 11. LA FUNCIÓ PÚBLICA 12. HISENDA MUNICIPAL 13. SERVEIS SOCIALS 14. CIUTADANIA, VEÏNATGE I IMMIGRACIÓ 15. SANITAT I SALUT PÚBLICA 16. EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT Capítol 1 HABITATGE 1.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 110 queixes relatives a aquest àmbit: HABITATGE NOMBRE DE QUEIXES Règim jurídic general de l’habitatge 21 Habitatge de protecció oficial 79 Dignitat de l’habitatge i rehabilitació 10 Total 110 HABITATGE 27 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 1.2. Introducció L’habitatge és un dret i un bé de primera necessitat, però malauradament la seva configuració en la Constitució espanyola en l’article 47 no el considera un dret exigible individualment per a tothom. A Catalunya, la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, en l’ús de les competències exclusives en aquesta matèria, estableix la política de protecció pública de l’habitatge. El Govern municipal ha manifestat que té com a objectiu que “tots els veïns i les veïnes de la ciutat puguin gaudir del seu dret a un habitatge digne i assequible, segons recull l’article 18 de la Carta de Ciutadania (Carta de drets i deures de Barcelona), i amb aquesta finalitat d’a- cord amb les seves competències i en col·laboració amb la resta d’administracions, entre altres accions, impulsar l’ús, la conservació i la rehabilitació, la reforma i la renovació del parc d’ha- bitatges, vetllar per la transparència del mercat immobiliari i per assegurar la informació i pro- tecció dels consumidors i usuaris d’habitatges i combat l’assetjament immobiliari”. I la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per l’Ajuntament de Barcelo- na, estableix que la família gaudeix de la protecció de les autoritats municipals i de facilitats, en particular en l’àmbit d’habitatge. Però, malgrat ser un objectiu prioritari de l’acció del Govern municipal. l’accés a l’habitatge a la ciutat ja es troba entre els problemes que més preocupen a la ciutadania, que veuen com aquest accés, sigui de compra o de lloguer, s’ha convertit en una missió impossible, no única- ment a la ciutat de Barcelona sinó també en bona part de municipis del voltant. S’ha de reconèixer el gran esforç municipal per endegar mesures destinades a la creació i capta- ció d’habitatge per posar-ho a disposició principalment de lloguer a preus de protecció públi- ca, assequible o social. En aquest sentit, l’aprovació del Pla del Dret a l’Habitatge 2016-2025 en data 27 de gener de 2017 (redactat sobre quatre eixos estratègics: prevenir i atendre l’emer- gència habitacional i l’exclusió residencial; garantir el bon ús de l’habitatge; ampliar el parc as- sequible, i mantenir, rehabilitar i millorar el parc actual) va suposar un nou impuls a les políti- ques públiques d’habitatge a Barcelona amb la posada en marxa de noves actuacions en els darrers anys, que han estat valorades positivament per aquesta Sindicatura en informes anteriors. Aquest any 2018 l’Ajuntament ha promogut, amb la iniciativa d’entitats socials, la Modi- ficació del Pla General Metropolità per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat, del municipi de Barcelona. Aquesta modificació ha estat aprovada recent- ment per la Subcomissió d’Urbanisme de la ciutat Barcelona i obligarà, en les noves cons- truccions d’edificis d’habitatges plurifamiliars o en les grans rehabilitacions on el sostre ur- banístic d’habitatge sigui superior als 600 m², a destinar el mínim del 30 % a habitatge de protecció Malgrat ser un objectiu pública. També a l’empara de la Llei del dret a l’ha- prioritari del Govern bitatge, s’ha declarat zona de tanteig i retracte tota municipal, l’accés a la ciutat. l’habitatge es troba entre Aquests esforços municipals, però, es preveuen insu- els temes que més ficients (davant d’un dèficit històric d’habitatge adre- preocupen a la çat a polítiques socials) per tal d’aconseguir l’objec- ciutadania tiu de solidaritat urbana, que s’estableix en la Llei de dret a l’habitatge, de disposar d’un parc mínim d’ha- 28 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 bitatges destinats a polítiques socials del 15 % respecte del total d’habitatges existents. Aquest és un objectiu que novament s’ha de recordar a les administracions competents, especialment a la Generalitat de Catalunya, la qual ha de participar pressupostàriament de manera adequa- da a través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. En les conclusions recollides en l’informe anual de l’any 2016 d’aquesta Sindicatura ja s’iden- tificaven dos dels obstacles més destacables que s’evidencien a la ciutat de Barcelona per fer efectiu el dret a l’habitatge. D’una banda, la minsa oferta d’habitatges de lloguer a la ciutat i, d’altra banda, el preu del lloguer dels habitatges particulars en oferta de lloguer ordinari, que creix especulativament en funció de la demanda, que no pot ser satisfeta per una manca d’o- ferta. Com ja hem dit anteriorment, aquests dos components s’han d’abordar des de totes les possibilitats que dona l’ordenament jurídic però també requereixen canvis legislatius que in- cideixin en la protecció i recuperació de l’ús residencial i veïnal dels habitatges, que garantei- xi la seguretat i estabilitat de la relació contractual, així com mesures que limitin la pujada dels preus dels arrendaments urbans. La crisi habitacional que pateix la ciutat afecta especialment els ciutadans i ciutadanes que perta- nyen al col·lectiu de persones de major vulnerabilitat econòmica i/o social, els quals tenen vetat l’accés a l’habitatge a la ciutat (excepte per la resposta que realitzen les administracions públiques) i per als quals l’única solució és conviure amb altres famílies en un mateix habitatge, ocupar irre- gularment un habitatge privat o públic o viure en infrahabitatges. Tal com aquesta Sindicatura ha reiterat diverses vegades, la disponibilitat d’habitatge és bàsica i ha de servir de complement a les prestacions socials per tal que aquestes cobrin efectivitat. Per aquest motiu, novament hem de re- cordar que s’ha de millorar notablement la provisió d’allotjament assistencial que gestionen els serveis socials, amb un sistema propi de serveis socials (amb un règim no contractual arrendatici) per a aquelles situacions d’exclusió residencial per tal de poder viure dignament durant un perío- de de temps durant el qual es faci una intervenció social dirigida a l’autonomia personal i laboral sense consolidar el dret de permanència a l’allotjament transitori facilitat. 1.3. Valoracions • Espera en l’assignació d’un habitatge d’emergència Els problemes més destacats de la ciutadania que s’ha adreçat a aquesta Sindicatura durant l’any 2018 els troben les persones en espera d’assignació d’un habitatge d’emergència. Aquesta Sin- dicatura és observadora de la Mesa de Valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a emergèn- cies socials i també és coneixedora de la tasca que es realitza per donar resposta a les situacions de pèrdua de l’habitatge de les famílies a la ciutat i del gran volum d’expedients que tramita. Les queixes rebudes de les persones que es troben en espera d’assignació d’un habitatge respo- nen al fet de no disposar d’habitatges suficients en el Fons de lloguer social. Actualment, segons les dades que facilita el Consorci de l’Habitatge de Barcelona a Segons el Consorci de finals de l’any 2018 hi havia 442 expedients valorats l’Habitatge de Barcelona, positivament en espera d’assignació d’habitatge. a finals del 2018 hi havia 442 expedients valorats La modificació del Reglament per a l’adjudicació d’ha- positivament en espera bitatges i altres recursos residencials per emergència d’assignació d’habitatge social per pèrdua d’habitatge que es va dur a terme HABITATGE 29 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA l’any 2016 va suposar millorar la resposta davant de l’emergència habitacional, ja que va aug- mentar considerablement el nombre d’expedients estimats amb dret a un habitatge d’emer- gència per la Mesa de Valoració. Abans d’aquesta modificació, la negativa a atorgar un habi- tatge d’emergència havia estat un motiu de queixa recurrent en aquesta Sindicatura, que havia defensat la necessitat de reformar el Reglament amb l’ampliació dels supòsits d’emergència econòmica i social i la rebaixa dels requisits a les persones sol·licitants. Però la falta de dotació suficient del Fons de lloguer social comporta que el temps d’espera d’assignació d’un habitat- ge (una vegada ja es disposa d’una resolució estimatòria) superi, moltes vegades, àmpliament un any. Nodrir suficientment el Fons de lloguer social que ha de donar resposta a les situacions d’emergència i a situacions de vulnerabilitat social i econòmica és una recomanació reiterati- va d’aquesta Sindicatura. Per pal·liar parcialment aquest dèficit, l’Ajuntament, junt amb els programes per adquisició i cessió d’habitatges que duu a terme, ha anunciat aquest any la posada en marxa del progra- ma d’“Allotjaments de proximitat provisionals” (APROP), habitatges industrialitzats tem- porals en què una part dels habitatges seran destinats a l’emergència habitacional. • Compra d’edificis per fons inversors que posen en risc la continuïtat de les perso- nes residents Novament aquest any s’han adreçat a aquesta Sindicatura persones afectades per la compra de l’edifici on resideixen, que veuen que el canvi de persona propietària posa en risc llur conti- nuïtat com a residents en l’immoble o els deixa en una situació de desprotecció, ja que se’ls informava que no se’ls prorrogarien els contractes de lloguer o, en els casos de llogaters o llo- gateres amb contracte de renda antiga, es detectaven problemes de conservació de les finques i habitatges sense una resposta adequada. En molts d’aquests casos s’evidenciava que l’actua- ció dels serveis municipals no havia estat suficient, ja que s’hi constatava l’existència d’expe- dients per adoptar mesures de conservació que no havien finalitzat la seva tramitació i, per tant, havien caducat o d’altres en què, després d’ordenar mesures de conservació, aquestes no havien estat executades. La Sindicatura ha recordat la necessitat d’una actuació municipal ferma per fer com- plir a les persones propietàries els seus deures de conservació, que es recullen en la normativa d’urbanisme i habitatge. D’altra banda, cal fer un seguiment adequat de les pos- sibles situacions de mobbing immobiliari que puguin provocar aquestes persones propietà- ries. L’existència de taules d’habitatge als districtes està millorant clarament, i quan detecten aquests casos, duen a terme la coordinació necessària entre els serveis d’habitatge i els serveis d’inspecció dels districtes. Aquest any 2018 l’Ajuntament ha modificat l’Ordenança reguladora dels procediments d’in- tervenció municipal en les obres, que regula els permisos i tràmits per realitzar obres, amb la proposta de requerir a les persones propietàries que realitzin determinades obres la presenta- ció d’un pla de reallotjament i l’emissió d’un informe preceptiu per part dels serveis d’habi- tatge que avaluï l’adequació de les previsions contingudes en el pla. La finalitat és reforçar el dret al reallotjament i el dret de retorn, davant de la detecció de l’increment d’aquestes situa- cions descrites anteriorment, en què les obres de rehabilitació que executaven les persones pro- pietàries de les finques comportaven, a la pràctica, una expulsió de les persones que hi residien. 30 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 • Incidències en els processos d’adjudicació d’habitatges de protecció oficial Per a molts ciutadans i ciutadanes, les convocatòries públiques són l’únic mitjà per aconsegu- ir un habitatge adequat a les seves necessitats. Tal com recull el preàmbul del Reglament de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial de Barcelona, “l’habitatge es configura com un bé bàsic, de primera necessitat, el preu del qual ha anat augmentant de manera important, cosa que ha deixat fora de l’abast de la disposició d’un habitatge un gran nombre de persones i fa- mílies, els salaris de les quals no els permeten accedir a un habitatge en el mercat lliure”. Aquest any s’han atès queixes de ciutadans i ciutadanes que, després de formar part de la llis- ta de participants inicials mitjançant la presentació d’una sol·licitud de participació en la con- vocatòria, se’ls ha considerat desistits per no presentar-se a la cita per acreditar el compliment dels requisits. Aquests ciutadans i ciutadanes, una vegada han tingut coneixement que se’ls considerava desistits, van presentar un recurs d’alçada. Aquestes dues actuacions de dirigir-se a l’Administració ja demostren clarament la seva voluntat activa d’optar als habitatges. Les bases específiques per a les adjudicacions solen parlar del fet que el Consorci de l’Habitat- ge ha de fer un requeriment fefaent a les persones participants provisionalment afavorides per tal d’acreditar el compliment dels requisits. La notificació a la persona beneficiària de l’adjudicació per acudir a la cita concertada es pro- dueix a través d’un operador postal que teòricament deixa un avís d’arribada a la bústia de la persona destinatària (art. 42.3 del Reglament de serveis postals, aprovat pel Reial decret 1829/1999, de 3 de desembre). Els actes d’aquest operador, però, no disposen de la presump- ció de veracitat. Posteriorment es realitza una publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que no és un mitjà de consulta habitual dels ciutadans i ciutadanes, i en alguns casos hi ha algun intent aïllat de trucada telefònica. Aquesta Sindicatura entén que cal reforçar aquesta comunicació amb mesures complementà- ries i altres mitjans per assegurar-nos que les persones han tingut coneixement real d’aquesta adjudicació provisional, coneixement que en aquests casos no es va tenir, com demostren les actuacions immediatament posteriors dels ciutadans i ciutadanes amb la interposició d’un re- curs d’alçada en saber que se’ls tenia per desistits en el procediment, fet que demostra clara- ment la seva voluntat activa d’optar als habitatges. La manca de coneixement real d’aquest fet pot significar un perjudici irreparable del dret bàsic d’accés a l’habitatge, per això els mitjans empleats han d’assegurar que el re- queriment és realment fefaent, i no sembla suficient una notificació feta per un ope- rador privat amb resultat negatiu, un intent aïllat de trucada i una publicació poste- rior en un diari oficial que no és de consulta habitual per a la ciutadania. • Queixes en la gestió del parc públic Reiteradament aquesta Sindicatura atén residents del parc públic municipal que expressen les seves queixes referents a l’atenció i resposta per part de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), encarregat de la gestió del parc, tal com ha quedat re- collit en informes anteriors. Els problemes exposats van des de despeses que les persones resi- dents consideren que haurien d’anar a càrrec de la persona arrendadora, d’acord amb l’article 21 de la Llei d’arrendaments urbans, per problemes amb el sistema de refrigeració dels habi- HABITATGE 31 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Caldria reforçar la tatges, fins a queixes sobre el manteniment general comunicació d’adjudicació que es duu a terme a les finques o la seguretat en d’habitatges de protecció aquestes per ocupacions a les finques. oficial amb mesures L’IMHAB porta la gestió de més de 8.000 habitat- complementàries ges a la ciutat, amb les dificultats i problemàtiques que això comporta i amb la necessitat de respondre a uns criteris d’eficàcia, eficiència i plena ocupació, gestió que està sotmesa a una avaluació continuada. Per aquest motiu, és necessari que des de l’IMHAB (tal com s’havia informat a aquesta Sindicatura que s’hi estava treballant) s’elabori un codi de bona Administració i bon veïnatge per millorar la gestió integral. Durant el darrer any, han augmentat les queixes en què es denuncien problemes greus de con- vivència i actuacions incíviques a les finques, i es detecten cada vegada més problemes de co- hesió social. L’IMHAB disposa d’un servei de mediació que, tal com aquesta Sindicatura ja ha recomanat, ha d’actuar de seguida que es detecten problemàtiques recurrents amb actuacions preventives i educatives entre el veïnat encaminades a la bona conservació del patrimoni pú- blic i a fomentar la convivència cívica entre el veïnat. 1.4. Recomanacions destacades • Planificar i prioritzar pressupostàriament, a través del Consorci de l’Habitatge amb la Ge- neralitat, l’adopció de mesures destinades a polítiques socials d’habitatge que permetin as- solir l’objectiu de solidaritat urbana del 15 % d’habitatges principals a Barcelona abans de l’any 2027. • Millorar els procediments per a l’adjudicació dels habitatges de protecció oficial, especial- ment la comunicació que es fa a les persones beneficiàries d’adjudicacions definitives. • Reforçar les polítiques encaminades a augmentar el Fons d’habitatges de lloguer social i les polítiques d’habitatge destinades als col·lectius més desfavorits. 32 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS Capítol 2 URBANISME 2.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 73 queixes relatives a aquest àmbit: URBANISME I CIUTAT NOMBRE DE QUEIXES Planejament i gestió urbanística 4 Infraestructures i obra pública 11 Llicències d’obres i disciplina urbanística 52 Patrimoni historicoartístic monumental 6 Total 73 URBANISME 33 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 2.2. Introducció De nou, un grup important de les queixes que rep la Sindicatura anualment fan referència a la disciplina urbanística i la manca de diligència deguda en la tramitació dels expedients de pro- tecció de la legalitat urbanística. S’ha fet esment reiteradament en els pronunciaments d’aques- ta Sindicatura i en els informes anuals de la necessitat d’activar les inspeccions, les actuacions d’ofici, els controls i el seguiment d’obres per denúncies de terceres persones, a més d’iniciar correctament els procediments corresponents, fer un seguiment continuat i tancar-los adequa- dament. És necessari que la tramitació d’aquests respongui al principi de legalitat i de bona Administració per evitar així que pugui entrar en joc la caducitat dels procediments, així com la prescripció de les accions per a la restauració i de les possibles infraccions. Cal reiterar de nou la necessitat que els serveis municipals encarregats d’aquesta tasca estigu- in dotats d’eines adequades per tramitar de manera àgil i eficient els procediments dels quals són responsables, per afrontar aquest problema que perjudica l’interès general. Com ja hem dit anteriorment, són procediments que es dilaten excessivament en el temps en les seves diferents fases sense que finalitzi positivament, i en què es consolida el perjudici a l’interès general i als interessos particulars afectats. S’ha de recordar novament el dret que té la ciutadania que els procediments es tramitin de manera àgil, d’acord amb els criteris d’efi- càcia, eficiència i servei a les persones, i que finalitzin amb una resolució expressa i motivada en els terminis legalment previstos, tal com recull la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, cada vegada la ciutadania és més conscient de la importància de la seva partici- pació activa en la creació de la ciutat i en les polítiques d’urbanisme. Per això és coneixedora i fa ús dels mecanismes de participació que s’han fomentat darrerament. Tal com defensa aques- ta Sindicatura, l’urbanisme ha de ser democràtic i només ho és si les actuacions urbanístiques tenen en compte les persones, el benefici de l’interès general, la participació ciutadana i l’ade- quada gestió dels recursos econòmics. Cal recordar que la Carta Municipal de Barcelona té com a objectiu assegurar a tots els ciutadans i ciutadanes un urbanisme pensat per a ells i per a la millora de la qualitat de vida en tots els àmbits de la ciutat. 2.3. Valoracions • Manca de compliment de les ordres de suspensió provisional d’obres En molts dels expedients revisats per aquesta Sindicatura que fan referència a procediments re- latius a la restauració de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat, es detecta la insu- ficient actuació municipal a l’hora d’acomplir les Caldria reforçar la mesures provisionals de suspensió d’obres. Tot i haver-se denunciat unes obres en el moment d’estar- comunicació d’adjudicació se realitzant, i que els serveis municipals hagin com- d’habitatges de protecció provat que efectivament es tractava d’obres que s’e- oficial amb mesures xecutaven sense permís o no ajustades al permís que complementàries disposaven, i que s’hagi dictat la corresponent ordre 34 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 de suspensió, d’acord amb el que estableix el procediment, l’actuació municipal no ha estat capaç d’aturar-les i, a més, sovint es permet que caduqui l’expedient iniciat. En aquestes actuacions es fa palesa la deixadesa municipal en el seguiment d’aquests expe- dients, i des d’aquesta institució considerem que és bàsica una actuació ràpida i contun- dent, sobretot en aquells casos en què es tracti d’obres sense permís o no ajustades a allò que disposen, perquè és una manera de no fer gran el problema. Com bé tothom sap, és més fàcil solucionar un problema des de la prevenció o des de l’inici d’aquest, és a dir, abans de tenir una obra possiblement il·legalitzable acabada. En aquests casos clars d’incompliment, és necessari fer ús de les mesures coercitives que la normativa preveu i valorar l’inici d’ex- pedients sancionadors. • Expedients de protecció de la legalitat urbanística que no es tramiten d’acord amb el procediment El capítol segon del títol segon del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre la protecció de legalitat urbanística, regula el procediment de restaura- ció de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat, i estableix que en la resolució d’i- nici s’ha de fer saber motivadament si l’acte de què es tracti és manifestament il·legalitza- ble o, si aquest no ho fos, s’ha de requerir la seva legalització amb l’advertiment de les conseqüències que pot comportar no fer-ho. En alguns expedients revisats es dona l’incom- pliment d’aquest pronunciament sobre la possible legalització o no de les obres en la reso- lució d’inici d’expedient, fet que ha comportat una expectativa en les persones sobre la pos- sibilitat d’esmenar la manca d’actuació prèvia amb la sol·licitud del corresponent permís, que posteriorment se’ls ha denegat d’acord amb la normativa. • Anomalies en la tramitació d’expedients d’obres en finques catalogades en el Patri- moni Arquitectònic, Històric i Artístic de la Ciutat de Barcelona Arran d’una queixa atesa per aquesta Sindicatura, s’ha detectat que la informació que es fa- cilita en les consultes prèvies dutes a terme mitjançant l’oficina virtual (que permet conèi- xer el règim d’intervenció que cal tramitar per fer unes obres: llicència, comunicat, assa- bentat o actuació d’urgència, així com la documentació necessària per presentar en el tràmit) requereix de manera obligatòria annexar al projecte, en els casos de béns protegits, un in- forme previ del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic. Posterior- ment, a l’hora de tramitar la llicència/comunicat diferit corresponent, el districte ha de sol·licitar un nou informe a aquest Departament. L’article 47.2 de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (ORPIMO) recull que la persona promotora o que redacta un projecte relatiu a un bé del patrimoni arquitectònic historicoartístic de nivell A, B, C, o a edificis urbanísticament considerats de nivell D, pot formular la consulta prèvia a la presentació de la corresponent sol·licitud del permís. Aquesta és una consulta potestativa, que té la finalitat de disposar d’un pronunciament previ sobre l’adequació o inadequació de la intervenció que vol execu- tar-se en aquest bé protegit. L’exigència de l’informe al servei del Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic no es pot configurar com una obligació prèvia a la presentació de la sol·li- URBANISME 35 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA citud de la llicència o presentació d’un comunicat, sinó com una recomanació als ciutadans i ciutadanes encaminada a facilitar les actuacions a realitzar posteriorment. L’informe posterior que demanen els serveis que tramiten els permisos d’obres es troba re- collit en l’article 32 de l’ORPIMO i en l’article 31 de les Normes urbanístiques de la mo- dificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de la Ciutat de Barcelona, que sí que és un informe preceptiu sobre el projecte d’obres que s’ha presentat. D’aquesta manera, en els casos de tramitació del comunicat diferit d’obres de béns que for- men part del patrimoni protegit, es requereix en determinades obres, com ja hem dit an- teriorment, un informe preceptiu favorable del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic que s’ha d’emetre en el termini de trenta dies, d’acord amb allò que es- tableix l’ORPIMO. Per aquest motiu, en aplicació de l’article 22 lletra d) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es resol suspendre el termini d’un mes per la seva tramitació. Però en alguns dels casos estu- diats se superen amb escreix els terminis que estableix la normativa per a la suspensió dels procediments (màxim sis mesos), però aquest retard no és imputable a la ciutadania, sinó als serveis municipals. En alguns dels casos estudiats se superen amb escreix els terminis que estableix la norma- tiva per a la suspensió dels procediments (màxim sis mesos) També sovint col·lideixen normes que afecten, d’una banda, la conservació del patrimoni protegit i, de l’altra, l’accessibilitat de les persones. D’aquesta manera, projectes per a la instal·lació d’ascensors o per a la substitució d’aquests són rebutjats o requerits per esme- nar, ja que es valora que aquesta intervenció no s’adequa a les condicions de protecció que corresponen a aquest bé, i les persones promotores sovint entenen que aquestes dificultats els impedeixen garantir el dret d’accessibilitat o fan molt difícil el seu compliment. La Carta de Ciutadania. Carta de Drets i Deures de Barcelona recull el dret de les persones grans a viure i a envellir a casa seva, amb les adaptacions necessàries, i compromet l’Ajun- tament a vetllar per l’accessibilitat dels habitatges. El consistori ha manifestat el “compro- mís de treballar per millorar l’accessibilitat als edificis d’habitatges, fomentant que les co- munitats de propietaris instal·lin rampes, pujaescales, ascensors o altres dispositius mecànics i electrònics que facilitin l’entrada i sortida de l’immoble”. Per aquest motiu, la Sindica- tura valora que és necessari que el Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Ar- tístic de l’Ajuntament continuï treballant per tal de compatibilitzar la conservació dels edi- ficis catalogats amb l’accessibilitat, i que apliqui criteris de proporcionalitat i flexibilització davant de les propostes per facilitar l’accessibilitat dels edificis d’habitatges. • Retard en l’execució del planejament que afecta el reallotjament de les persones Novament un altre tema recurrent dels ciutadans i ciutadanes que s’han adreçat a aquesta Sindicatura aquest any són queixes relacionades amb el retard en l’execució del planejament d’iniciativa municipal i els perjudicis que això comporta per a la ciutadania. Les caracte- rístiques comunes de les persones que s’adrecen a aquesta Sindicatura és que solen ser per- sones grans o amb dificultats de salut i/o persones en situació de vulnerabilitat social que esperen l’execució del planejament i l’ocupació dels seus habitatges o finques perquè es pugui fer efectiu el dret de reallotjament previst. 36 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 El retard dels terminis d’execució establerts pel planejament comporta que no disposin d’un habitatge en condicions adequades d’habitabilitat i accessibilitat, ja que sovint l’estat de conservació i les condicions de seguretat i salubritat no responen a les condicions mínimes d’habitabilitat que haurien de tenir. En aquests casos, sovint no és viable fer les obres de conservació i/o d’accessibilitat per impossibilitats tècniques, per manca de recursos econò- mics o perquè no sembla escaient fer-les quan hi ha un planejament de propera execució. És per aquest motiu que aquesta Sindicatura recomana, en aquestes situacions, avançar el reallotjament (malgrat que no s’ha produït encara l’ocupació de les finques) en algun ha- bitatge públic o la possibilitat d’oferir un habitatge dotacional com una solució adequada per millorar el benestar i la salut d’aquestes persones. Hem de recordar que Barcelona és referent en l’àmbit de l’accessibilitat, que cal entendre com una condició per garantir l’au- tonomia, la no-discriminació i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones. 2.4. Recomanacions destacades • Tramitar els expedients de protecció de la legalitat urbanística eficaçment i eficientment per tal d’evitar que es consolidin les vulneracions de l’ordenament jurídic. • Complir els terminis previstos per a l’execució del planejament aprovat, especialment en aquells casos on hi ha afectats urbanístics pendents d’un reallotjament. • Controlar que les obres que es duguin a terme en el Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de la ciutat s’adeqüin a les llicències URBANISME 37 Capítol 3 MEDI AMBIENT 3.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 525 queixes relatives a aquest àmbit: MEDI AMBIENT NOMBRE DE QUEIXES Contaminació acústica 63 Contaminació atmosfèrica 14 Neteja, reg i recollida d’escombraries 21 Parcs i jardins, platges, arbrat i aigües 18 Animals de companyia i lliures o abandonats 409 Total 525 38 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 3.2. Introducció Tant la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, com la Llei 34/2007, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, atorguen als municipis la inspecció i con- trol i, si és procedent, l’adopció de mesures per garantir el compliment dels límits esta- blerts per normativa. Des d’aquesta Sindicatura sempre hem advertit a l’Ajuntament que cal un tractament ur- gent de totes les denúncies relacionades amb la contaminació acústica i atmosfèrica que pu- guin suposar un greu perjudici per a la salut de les persones, i que, malauradament, any rere any es repeteixen. Tanmateix hem constatat que, tot i les nostres advertències i reco- manacions en aquesta matèria, no tots els districtes actuen amb la mateixa celeritat. Amb referència a la contaminació atmosfèrica que presenta la ciutat, i que tant ens preocu- pa, les queixes que hem rebut aquest any han estat pels inconvenients que pot suposar a determinades persones el seu desplaçament en dies de restricció del trànsit en episodis d’alts nivells de contaminació i, per aquest motiu, s’han tractat en el capítol referent al transport públic i circulació de vehicles. Per altra banda, i amb referència als serveis de neteja i recollida d’escombraries, hem con- tinuat rebent queixes, com en els últims anys, principalment per molèsties de soroll. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat estableix que les autori- tats municipals han d’adoptar polítiques de prevenció de la contaminació i de gestió, reci- clatge, reutilització i recuperació dels residus. En aquest sentit, i durant aquest període, el consistori ens ha comunicat que en la nova contracta de neteja, i tal com ho havíem reco- manat des d’aquesta institució, s’ha estudiat la possibilitat que alguns dels serveis es pu- guin realitzar en horari diürn i amb un nombre més gran de vehicles elèctrics per poder minimitzar els sorolls que generen. Finalment, i amb referència als animals de companyia i lliures o abandonats, i a la Llei 22/2003, de protecció dels animals, que estableix les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben d’una manera permanent o temporal a Catalunya, cal remarcar que, tot i el treball intensiu que ens consta que s’està fent des de la Direcció dels Drets dels Animals per poder assolir el nivell màxim de protecció i benestar dels animals, garantir una tinença responsable, fomentar la participació ciutadana en la defensa i protec- ció dels animals, així com preservar la salut, la tranquil·litat i la seguretat de les persones, encara resta pendent la concreció de les zones d’ús compartit a la ciutat. En aquest apartat referent als animals de companyia hem rebut un gran nombre de quei- xes sobre què suposa la tramitació d’un carnet de ti- nença cívica que es pretén exigir a les persones que tinguin un gos. L’Ajuntament està tractant aquest Referent als animals de assumpte ara mateix en el grup de treball anomenat companyia, hem rebut un Convivència Gossos a l’Espai Públic, i per aquest gran nombre de queixes motiu encara no s’han conclòs aquests expedients. sobre què suposa la tramitació d’un carnet de A continuació exposem alguns exemples represen- tatius de casos treballats sobre les matèries d’aquest tinença cívica que es capítol. pretén exigir MEDI AMBIENT 39 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 3.3. Valoracions • Arxivament d’ofici en un assumpte de soroll? En una de les queixes tramitades aquest any, un veí havia presentat una denúncia per l’excés de soroll provocat pel tub d’extracció de fums d’un restaurant. Exposava que passats uns set o vuit mesos d’aquesta denúncia, tècnics de l’Ajuntament van presentar-se a casa seva per fer les mesures acústiques de comprovació de les molèsties, segons regula el títol IV de l’Ordenança del medi ambient de Barcelona. Segons el veí, la titularitat del local va fer un petit canvi o ajustament de la instal·lació per re- duir mínimament el soroll que generava. Només amb aquesta petita disminució del soroll, el Districte va arxivar l’expedient que tenia en tramitació per l’incompliment dels límits perme- sos de soroll que estableix la mateixa ordenança en l’annex II del títol IV sobre contaminació acústica, considerant que el problema estava solucionat i sense haver fet cap comprovació tèc- nica. El promotor de la queixa deia que continuava patint molèsties, sobretot per les vibracions que produïa el tub d’extracció de fums que transcorria per la paret mitgera de la seva finca, ja que tenia els ancoratges solts i oxidats, i manifestava que no estava d’acord amb el fet que es tan- qués un expedient sense haver-se assegurat que hagués cessat el soroll i finalitzat el problema. Des d’aquesta instància supervisora hem constatat que s’ha resolt l’expedient de disciplina me- diambiental amb el resultat d’arxivament sense haver realitzat unes mesures sonomètriques ob- jectives que permetin constatar el compliment de la normativa. També s’ha comprovat que l’ex- pedient s’ha arxivat únicament amb la declaració del propietari de l’habitatge on es patien les molèsties pel fet que ha notificat al Districte que el llogater, que era la persona que es queixa- va i qui realment patia les molèsties, ja no viu allà i que, segons ell, el soroll ja no es produeix. Segons una conversa telefònica mantinguda amb la persona promotora de la queixa, ens infor- ma que finalment ha hagut de marxar del pis, ja que els problemes de soroll per vibracions del tub d’extracció de fums del restaurant denunciat no han cessat. També ens informa de les ame- naces rebudes per part dels responsables del local, que li van assegurar que només soluciona- rien correctament el problema si retirava la denúncia. Si no fos així, només farien petits ajus- tos per minimitzar els sorolls i evitar qualsevol sanció. Considerem que l’actuació de Districte no ha estat correcta per diferents motius: pel temps ex- cessiu transcorregut per comprovar unes molèsties de soroll, pel fet de no comprovar in situ la correcta instal·lació de la xemeneia tan sols perquè el denunciant no en va fer esment en la seva denúncia i per l’arxivament de l’expedient sense una verificació justa i objectiva. També creiem d’interès recordar que totes les per- S’ha arxivat un expedient sones tenen dret que els procediments es tramitin de disciplina mediambiental de manera àgil, d’acord amb els criteris d’eficàcia, sense haver executat eficiència i servei a la ciutadania, i que finalitzin mesures sonomètriques que amb una resolució expressa i motivada en els ter- permetin saber si s’ha minis legalment previstos, com s’estableix en l’ar- complert la normativa ticle 5.2 de la Carta de Ciutadania. Carta de Drets i Deures de Barcelona. 40 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 • Nocturn. La música, plaer festiu o insomni En el darrers informes s’ha comentat l’increment de queixes referides a les molèsties acús- tiques provocades per les celebracions de concerts a l’espai públic, habitualment en horari nocturn, amb motiu dels diferents tipus de festes majors i de diferents esdeveniments lú- dics que poden organitzar-se ja sigui des de l’Ajuntament o des de la iniciativa privada. En definitiva es tracta de reclamacions per l’elevada intensitat acústica que han de supor- tar els veïns i veïnes, habitualment per sobre dels valors màxims acordats i sovint amb una manca d’informació sobre les seves característiques i, per tant, incertesa sobre el moment en què l’activitat es donarà per finalitzada. La normativa en matèria de lluita contra la contaminació acústica preveu la possibilitat d’establir, en situacions considerades extraordinàries, una excepció al confort acústic, és a dir, la possibilitat legal i acceptada que l’activitat lúdica provoqui uns valors d’immissió acústica per sobre dels ordinaris. Aquesta situació d’excepcionalitat, però, no és arbitrària. Està subjecte a les condicions que preveu la Llei catalana 12/2006, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acús- tica, la normativa municipal congruent amb les previsions de la Llei i amb les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que s’han dictat davant de reclamacions de veïns i veïnes que han considerat vulnerats els seus drets a una qualitat de vida digna i al dret a la seva intimitat. En el cas de la ciutat de Barcelona, amb unes ca- La síndica ha rebut queixes racterístiques de trama urbana d’alta densitat, so- per molèsties acústiques vint es fa difícil conciliar els requeriments legals produïdes per concerts de les activitats lúdiques a l’espai públic amb els celebrats arreu de la ciutat legítims drets al descans i a la celebració col·lec- tiva. La situació es pot veure agreujada davant de concerts amb un determinat estil de música que, segons els tècnics entesos en la matèria, han de celebrar-se amb uns requeriments mínims de potència acústica molt per sobre dels valors acceptats inclús per les situacions d’excepcionalitat acústica. La síndica de greuges ha rebut queixes per concerts celebrats al Poble-sec, a les Corts, al barri de Can Porta, a Nou Barris, al Districte de Sant Andreu, i en ple barri de la Nova Es- querra de l’Eixample, però segurament la decisió més significativa sobre aquest tema i on la síndica de greuges va expressar la seva preocupació i les recomanacions que més tard ha anat reproduint, és aquella que feia referència a les molèsties per soroll i vibracions provo- cades pels concerts que se celebraven a la cruïlla dels carrers Rosselló i Cartagena amb motiu de les festes patronals de la Mare de Déu de la Mercè. Concretament aquesta queixa va ser comentada en l’informe anual corresponent a l’any 2015, pàgines 42 a 44, i on es pot con- sultar quin és el determini d’aquesta institució. Com a resultat de les actuacions de supervisió en aquell moment la síndica de greuges va fer les consideracions següents: • Advertir a l’Ajuntament de la necessitat de complir i fer complir els valors màxims d’immissió acústica en l’ambient exterior amb motiu de les festes, concerts i revet- lles celebrades a l’aire lliure, i que condicioni les activitats lúdiques i musicals al seu compliment. MEDI AMBIENT 41 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA • Recomanar una reflexió sobre la possibilitat de revisió de les condicions de celebra- ció de concerts als espais oberts de la trama urbana i una possible nova regulació dels requisits d’emplaçament de les activitats musicals que per ser realitzades de forma adequada requereixen valors acústics per sobre dels 80 dB(A) i l’ocupació de l’espai públic. Amb motiu d’una de les darreres queixes referides als concerts que van tenir lloc els dies 6 i 7 d’octubre de 2017 a la cruïlla dels carrers Viladomat i Consell de Cent, la síndica de greuges va tornar a reproduir les seves consideracions dirigides a l’Ajuntament. Durant l’any 2018 l’Ajuntament ha respost a través del Districte de l’Eixample i des del co- missionat d’Ecologia a les referides consideracions de la síndica de greuges. La resposta del Districte de l’Eixample ha estat la de manifestar que comparteix amb la síndi- ca de greuges la necessitat que cal reflexionar sobre aquesta qüestió tenint en compte el con- junt de la ciutat, per la qual cosa n’ha donat trasllat als estaments municipals corresponents. En la seva resposta el comissionat d’Ecologia informa que es farà un recordatori als departa- ments i organismes municipals que organitzen i autoritzen activitats a l’aire lliure amb siste- mes de música/so sobre l’obligatorietat de complir amb allò que estableix l’article 44.7 de l’Or- denança de medi ambient de Barcelona, i afegeix que “s’estan recollint tots els comentaris i suggeriments realitzats per la síndica de greuges sobre aquest tema, els quals es tindran en compte a l’hora d’actualitzar l’article 44.7 de l’esmentada ordenança”. La síndica de greuges considera que han estat acceptats els seus suggeriments i celebra les res- postes donades ja que expressen quina és la voluntat de l’Ajuntament amb relació a aquests conflictes i confia que es trobarà una solució acordada i respectada que signifiqui un compro- mís entre els legítims drets a gaudir d’una qualitat de vida digna i a la intimitat i el dret a la festa i celebració col·lectiva. • Intervenció municipal per la convivència En un altre cas supervisat per molèsties de soroll, una veïna denunciava els sorolls constants que patia de dilluns a divendres, entre les set del matí i les set de la tarda, pel funcionament d’una escola bressol. L’Ordenança del medi ambient de Barcelona regula els instruments de gestió municipal i el règim jurídic de la intervenció administrativa de l’Ajuntament en l’acció de prevenció, vigi- lància, reducció i correcció de la contaminació acústica. Després d’avaluar el problema que suposa per a la majoria de veïns i veïnes el fet de tenir un es- tabliment o centre escolar d’aquesta tipologia prop de casa, bàsicament pels sorolls que es generen durant Des de la Sindicatura les estones de pati i de realització d’activitats extraes- defensem un procés de colars a l’espai exterior que necessàriament han de mediació entre les parts tenir, i basant-nos en la bona Administració com a implicades en problemes principi rector de l’actuació de les administracions de convivència públiques, tal com s’estableix en l’article 41 de la Carta Europea dels Drets Fonamentals, des d’aquesta Sindicatura considerem que, en casos com aquest, és 42 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 del tot recomanable la realització d’un procés de mediació entre les parts implicades, ja que, si no, difícilment s’aconseguirà un resultat satisfactori. L’Administració municipal ha de vetllar per la tutela efectiva dels drets de la ciutadania. De la mateixa manera que ha de comprovar que els infants disposin de les àrees exteriors per al seu esbarjo que estableixin les normatives sectorials, també s’ha d’assegurar que no es vulneri el dret al descans dels veïns i veïnes afectats que pateixen el soroll que generen els infants en el moment de sortir al pati de la guarderia. Una possible solució podria ser l’establiment d’un horari regular, predeterminat i limitat, d’ús del pati de manera que les veïnes i veïns fossin coneixedors del període en què sentiran els so- rolls típics que fan els infants en el moment del lleure i el joc, activitats que són tan necessà- ries per al seu desenvolupament. D’aquesta manera podrien organitzar les seves rutines de ma- nera que minvessin les seves molèsties. El districte afectat ens ha traslladat la voluntat d’iniciar el procés de mediació d’acord amb la recomanació de la síndica. • El malson que suposa la recollida de residus voluminosos De les queixes rebudes referents a les molèsties que genera la recollida d’escombraries, expo- sem el cas d’una ciutadana que es queixava dels sorolls que havia de suportar cada dimarts quan es duia a terme la recollida de mobles i trastos vells al seu carrer, entre les tres i les quatre de la matinada. L’article 42-1 de l’Ordenança del medi ambient estableix que en el desenvolupament de les di- ferents tasques de planejament urbà i d’organització de tota mena d’activitats i serveis, l’Ajun- tament ha de tenir present la contaminació acústica en les tasques de planejament urbanístic, d’intervenció administrativa i control de tota mena d’activitats i ser- Cal dur a terme mesures veis. Ha de garantir que les actuacions municipals sonomètriques en horari comportin, sempre que sigui possible, la disminució nocturn per valorar dels nivells sonors ambientals. l’impacte acústic que té Ja fa temps que el consistori ens va comunicar que estu- la recollida nocturna de diava la possibilitat de modificar els horaris dels serveis residus voluminosos de neteja i recollida d’escombraries amb l’objectiu de mi- nimitzar l’impacte sonor que produeixen quan es realit- zen en horari nocturn i que, evidentment, és més gran que quan es realitzen en horari diürn. Ens va traslladar que no és una tasca fàcil, ja que s’ha de mirar de no perjudicar altres aspectes, com poden ser la mobilitat i la seguretat ciutadana, que podrien quedar-ne afectades. En el cas concret que ens ocupa, la persona afectada, que és qui més coneix el barri, indica que de dia hi ha molt poc trànsit en aquest carrer, així com en altres carrers de la zona, i creu que no suposaria un inconvenient fer la retirada de trastos i mobles vells durant el dia. En canvi, sí que suposaria un gran avantatge i una millora en la qualitat de vida del veïnat que cada di- marts a la nit es desperten quan es produeix la recollida d’aquests estris. Des d’aquesta Sindicatura considerem que caldria fer una gradació del problema mitjançant la realització d’una mesura sonomètrica en horari nocturn per tenir coneixement de l’impacte que produeix al veïnat afectat la prestació d’aquest servei i, en funció dels resultats obtinguts, va- lorar la possible modificació d’horaris sol·licitada. MEDI AMBIENT 43 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Creiem d’interès recordar que l’article 44.1 del títol IV de l’Ordenança del medi ambient, sobre contaminació acústica, estableix que l’Ajuntament ha de garantir la protecció del dret a dis- posar d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de les persones, del dret a la protec- ció de la salut, del dret a la intimitat i la integritat física i el benestar i qualitat de vida de la ciutadania. • Compartir l’espai públic amb els gossos Entre les queixes referents als animals de companyia i lliures o abandonats que hem trac- tat, exposem la d’un ciutadà que denunciava la llarga distància que tenia des de casa seva a l’àrea d’esbarjo per a gossos (AEG) més propera. Actualment l’Ajuntament està definint les zones d’ús compartit en les quals els animals podran anar sense lligar, en horaris determinats, si compleixen els aspectes següents: sem- pre que restin al costat de la persona propietària o conductora i sota el seu control visual, estiguin educats per respondre a les seves ordres verbals, i es disposi del carnet de tinença cívica responsable, segons estableix l’Ordenança de protecció, tinença i venda d’animals. Mentre aquestes zones d’ús compartit no s’hagin establert per decret d’Alcaldia i vist que encara estan per acabar de definir, no podrem valorar si la distància des de casa del promo- tor de la queixa fins a un espai disponible per a gossos és excessiva. Allò que sí que hem pogut constatar és que un dels criteris que es fan servir per determinar aquests espais és la distància de les persones que tenen gossos i que s’intenta que aquesta no sigui superior a uns quinze minuts reals de temps caminant. Ara bé, aquest aspecte només pot comprovar- se en aquells casos en què els gossos estiguin censats, i sabem que encara n’hi ha molts que no ho estan. Així mateix volem recordar que, mentre no s’aprovi el decret d’Alcaldia que reguli aquests espais establerts en l’Ordenança, segueixen vigents les exempcions al requeriment de dur el gos lligat a l’espai públic (sempre que obeeixi les ordres verbals de la persona conducto- ra, que estigui sota el seu camp visual i que no sigui un gos considerat potencialment pe- rillós), llevat dels parcs i jardins, on han d’anar sempre lligats. Des d’aquesta Sindicatura s’ha traslladat l’emplaçament de la queixa al districte afectat per- què pugui tenir-ho en consideració a l’hora d’establir les zones d’ús compartit i el Distric- te ja ens ha respost i ens ha informat que ha pres nota de la nostra recomanació i que es tin- drà en compte la demanda de la persona promotora de la queixa. Arribats a aquest punt, creiem convenient recordar que s’ha advertit en diverses ocasions al consistori que cal el desplegament definitiu de l’Ordenança de protecció, tinença i venda d’animals. Un altre tema tractat dins d’aquest apartat ha estat la denúncia de les inundacions que es produïen en una àrea d’esbarjo per a gossos (AEG) quan plovia i la inactivitat dels serveis municipals, cosa que implicava que l’aigua estancada es mantingués els dies posteriors fins a aconseguir el seu assecatge natural. Des d’aquesta instància supervisora hem fet un seguiment del cas i hem pogut constatar que efectivament aquest problema hi és i dura força dies després dels episodis de pluja. També hem observat que la situació es repeteix en altres AEG de la ciutat, quan ha coin- 44 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 cidit amb els diversos episodis de forts aiguats que Des de la Sindicatura s’han donat aquesta tardor. hem recomanat al Sabem que el consistori és coneixedor d’aquest pro- Consistori que cerqui blema, que sembla que és generalitzat i que és degut una solució, encara que a un mal funcionament del sistema de drenatge d’a- sigui provisional, al questes àrees, i que està estudiant possibles solucions, problema de drenatge però mentrestant l’aigua continua estancada amb els de les AEG consegüents riscos que això suposa per a la salut dels animals i de les persones. Considerem que, mentre no es trobi una solució definitiva, cal extreure aquesta aigua o clausurar aquestes zones, ja que gairebé no s’utilitzen quan presenten aquest estat proba- blement pels problemes que poden suposar per als gossos i les persones usuàries. Des d’aquesta Sindicatura hem recomanat al consistori que cerqui una solució, encara que sigui provisional, al problema que suposa tenir l’aigua estancada durant tant de temps, ja que, segons l’Ordenança del medi ambient, l’Ajuntament és responsable de la neteja i man- teniment de les condicions higièniques d’aquestes àrees i té l’obligació de conservar tots els espais públics amb bones condicions. 3.4. Recomanacions destacades • Prioritzar la tramitació de les denúncies sobre contaminació acústica que afecten greument la salut de les persones. • Implementar procediments de mediació en els conflictes per sorolls que es generin entre el veïnat i les persones titulars o gestores de col·legis, escoles bressol i/o instal·lacions espor- tives. • Seguir treballant per tal de minorar la contaminació atmosfèrica incentivant la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica als edificis i l’optimització en la gestió de residus. • Avançar l’horari establert de recollida de residus voluminosos i també d’altres tipus d’es- combraries en aquelles zones més molestes i en general en tota la ciutat en coordinació amb la reducció del trànsit de vehicles de motor. • Definir la llista d’espais reservats per a gossos i solucionar de manera definitiva el proble- ma de drenatge que pateixen moltes àrees d’esbarjo per a gossos. MEDI AMBIENT 45 Capítol 4 TRANSPORT PÚBLIC, CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT 4.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 164 queixes relatives a aquest àmbit: CIRCULACIÓ I TRANSPORTS NOMBRE DE QUEIXES Transport públic 65 Circulació i estacionament de vehicles de motor 86 Vialitat i senyalitzacions 13 Total 164 46 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 4.2. Introducció La mobilitat i els diferents elements que hi conflueixen promouen que els continguts d’a- quest capítol refereixin un ventall de temàtiques molt diferenciades. A més a més, cal tenir en compte que la transversalitat d’aquesta matèria, per l’afectació que té sobre el conjunt de la ciutadania i sobre els diferents aspectes de la vida quotidiana, pot tenir, en major o menor mesura, vinculació amb altes matèries d’aquest informe. Seguint la tendència de l’informe de l’any 2017, cal remarcar que moltes de les queixes que s’han dirigit a aquesta Sindicatura de manera individualitzada (ús dels títols de transports, la xarxa ortogonal, el procediment sancionador en matèria de circulació i estacionament de vehicles, els càrrecs en l’ús del servei del Bicing, entre d’altres) esdevenen qüestions extra- polables al conjunt de la ciutadania o, si més no, a col·lectius de persones usuàries d’aquests mateixos serveis. En matèria de transport públic i amb relació a exercicis anteriors, s’han estabilitzat les quei- xes per l’exigència de la percepció mínima per ús indegut del transport públic, tot i que continua preocupant la incidència del frau. En canvi, s’han incrementat les queixes sobre les condicions d’ús dels títols de transport, en especial la T-16, i el desplegament de la xarxa ortogonal. El tractament poc personalitzat de la resposta a les queixes que es formulen a TMB i l’exigència de càrrecs econòmics per excés d’ús del servei Bicing, vinculades al retorn de les bicicletes, també han estat motiu de queixes i recoma- nacions en el mateix sentit que els darrers anys. Cal dir que, tot i que l’any 2018 ha finalitzat amb l’anunci del manteniment de les tarifes del transport públic per a l’any 2019 i l’aplicació de la tarifa plana en tots els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es resta en espera de la T-Mobilitat que hauria d’impli- car una aposta decidida pel replantejament del sistema tarifari perquè el transport públic esdevingui una veritable opció per a la ciutadania. L’altre gran bloc que configura aquest capítol, vinculat a la circulació de vehicles i la via- litat, continua mantenint com a eix principal de les queixes el procediment sancionador en matèria de circulació i estacionament de vehicles. En concret, els problemes amb la pràc- tica de la notificació de les presumptes infraccions i denúncies i l’actuació del servei de la grua municipal segueixen sent un tema de queixa recurrent i esdevenen, sobretot en el cas de les notificacions, problemàtiques cròniques no resoltes en el decurs dels anys, després d’haver estat objecte d’estudi des d’aquesta Sindicatura per mitjà d’una actuació d’ofici. La defensa de les manifestacions de la ciutadania i l’acreditació i l’accés als mitjans de prova i la sensació d’indefensió són aspectes cada cop més emergents. La convivència de diferents tipologies de vehicles que comparteixen espais potser no ade- quats, com ara el cas dels patinets, ha estat objecte d’aplicació del règim sancionador de manera incipient, per mitjà de l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles. Caldrà estar amatents als possibles canvis legislatius que estableixi la Dirección General de Tráfico en relació amb aquesta matèria. El 31 de desembre del 2018 finalitza la moratòria relativa a la circulació de bicicletes per les voreres, en relació amb la qual també caldrà veure l’evo- lució del compliment normatiu, i en cas de no compliment, l’aplicació del règim sancio- nador. TRANSPORT PÚBLIC. CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT 47 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Les places d’aparcament per a Aquesta síndica també vol fer menció als pro- residents de Barcelona canvien blemes que algunes senyalitzacions dubtoses o del color verd al blanc, no prou clarificadores poden causar a la ciuta- com recomana la síndica des dania, cosa que implica que es produeixin in- de l’any 2014 fraccions. En aquest sentit, aquesta síndica es congratula del fet que s’hagin atès les diverses recomanacions relatives al canvi de color de la senyalització de les àrees verdes d’estacionament regulat, exclusives per a residents, que pro- duïen confusions i que han passat del verd al blanc, i amb especificació de la seva condició. La sinistralitat a la ciutat també és objecte de preocupació i ha de ser un dels objectius a tre- ballar per part de totes les administracions implicades. Un apunt final vol recordar que l’article 48 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya mana que els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic, la millora de la mobilitat i l’ac- cessibilitat a les persones de mobilitat reduïda, així com l’impuls de mesures destinades a la se- guretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la preven- ció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. També defineix la circulació, els serveis de mobilitat i la gestió dels transports públics com a competències pròpies dels ajuntaments, tot i que cal tenir en compte la singularitat del municipi de Barcelona, on és d’aplicació la Carta Municipal. Aques- ta Llei disposa que la coordinació del servei de transports urbans correspon al consorci Autoritat del Transport Metropolità (ATM), participat pel mateix Ajuntament, entre altres administracions. També estableix que l’ordenació del trànsit de les persones i vehicles, així com la vigilància i les sancions de les infraccions en vies urbanes, són competència pròpia de l’A- juntament. 4.3. Valoracions TRANSPORT PÚBLIC • 2021, nou endarreriment de la T-Mobilitat La T-Mobilitat, concebuda com la base d’un nou sistema d’ús del transport públic, havia de substituir de manera gradual la diversitat de títols de transport amb una nova targeta unipersonal que, entre altres avantatges, havia de permetre calcular el preu del transport públic de manera personalitzada, és a dir, cada persona usuària pagaria en funció de les seves rutines de transport, dels quilòmetres recorreguts i de la freqüència amb què fes servir el transport públic. S’havia previst que a la tardor del 2017 es faria una prova pilot a l’L9 del metro de Barce- lona, que un any després hauria començat la implementació al conjunt de l’ATM de Bar- celona, i finalment, a la tardor del 2019 s’iniciaria el desplegament a tot el país. Posterior- ment van anunciar que les proves es realitzarien a finals de l’any 2018 però un nou endarreriment fa preveure que caldrà esperar fins a l’any 2021. Més enllà del canvi de model tarifari, aquest fet té transcendència perquè significa mante- nir les circumstàncies que motiven queixes sobre les condicions d’ús dels títols de trans- 48 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 port. La impossibilitat d’obtenir duplicats, o recuperar l’import corresponent als títols de transport d’ús personal –que requereixen la presentació d’un document acreditatiu de la identitat per verificar-ne el correcte ús–, en cas de pèrdua i sobretot de sostracció acredita- da per mitjà de denúncia (cal tenir en compte que els abonaments trimestrals, com la T- Jove o la T-Trimestre, superen i amb escreix els 100 euros d’import), és una constant en l’àmbit de les queixes vinculades al transport públic rebudes per aquesta Sindicatura. Cal dir que aquesta problemàtica fa temps que és objecte de recomanacions dirigides, per mitjà del representat municipal, a l’Autoritat del Transport Metropolità. En aquest sentit, les diferents informacions rebudes per aquesta síndica des de l’Adminis- tració, en concret per part de l’ATM, fan menció al fet que els canvis que hauria d’introdu- ir la T-Mobilitat donaran resposta a aquestes problemàtiques, ja que la nova targeta de re- càrrega en suport plàstic i d’ús personal incorporaria un xip que hauria de permetre la seva anul·lació o el control del saldo existent, a més d’introduir un nou concepte d’aplicació d’u- sos i preus del transport que l’actual suport magnètic no permet. També dificultaria la ma- nipulació i falsificació del títol. Però els reiterats endarreriments en la introducció de la T- Mobilitat impliquen seguir sense possibilitat de respostes o alternatives vàlides a les problemàtiques exposades, cosa que no hauria de repercutir negativament en les persones usuàries del transport públic. Per aquest motiu, es reitera de nou a l’Administració que cer- qui mesures provisionals de resposta. Finalment, cal fer esment que, tot i les campanyes informatives –objecte de recomanacions efectuades des d’aquesta Sindicatura– per conscienciar la ciutadania que l’adquisició dels títols de transport s’ha de dur a terme en els punts de venda autoritzats, atesa l’existència de títols fraudulents i les conseqüències que el seu ús pot significar a les persones usuàries del transport públic (“Si la targeta és autèntica, tu també”), segueix havent-hi ciutadans i ciutadanes que han estat penalitzats per fer un ús indegut del transport públic per viatjar amb títols no vàlids i que han al·legat desconèixer l’existència de títols fraudulents. • Tarifació social: la T-16 i la targeta rosa De nou s’han rebut queixes per les dificultats en l’obtenció de duplicats de la T-16, en cas de pèrdua o sostracció i en el cas de reedició per causa de mal funcionament de la targeta. També s’han continuat rebent queixes en relació amb el greuge que el criteri de caducitat d’aquest títol, establert el 31 de desembre de l’any en què es compleixen setze anys, signi- fica per a les persones menors nascudes els darrers mesos de l’any, ja que quasi no disposen de l’ús del transport gratuït l’any de compliment dels setze anys en relació amb les nascu- des a començaments d’any. Dels problemes relacionats amb els tràmits re- latius a la gestió de la T-16, han destacat les queixes per l’atenció i gestió telefònica, tant en L’enèsim endarreriment de un primer nivell de l’atenció que assumeix el la T-Mobilitat implica el servei del 010, com per les dificultats de poder manteniment de les accedir al segon nivell per part de l’Àrea Metro- circumstàncies que motiven politana de Barcelona (Cetramsa), les quals han les queixes de la ciutadania estat objecte de recomanacions per a la millora TRANSPORT PÚBLIC. CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT 49 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La síndica demana a l’ATM del servei. La informació rebuda des de la Di- la modificació del reglament recció de Serveis d’Informació i Atenció Ciuta- de la T-16 per evitar el dana ha constatat el volum de trucades que o bé greuge a causa de la data no es poden transferir del sistema IRIS a l’AMB de naixement en el moment de la gestió telefònica o aquelles persones comunicants que han de trucar més d’una vegada per contactar amb el 010. La gra- tuïtat del servei d’atenció del 010 pot haver-hi influït. Des de l’Administració municipal s’ha posat de manifest el creixement exponencial del volum de registre de consultes i gestions vinculades a la T-16 en els darrers tres anys, que ha passat de 21.020 l’any 2016 a 199.550 compatibilitzades el mes de setembre de 2018, així com l’increment de fitxes IRIS creades des del 010 (de 6.064 el 2016 a 36.366 al setembre de 2018). Les trucades a transferir a l’AMB també han tingut un increment significatiu: de les 39.680 de l’any 2016 a les 119.630 d’aquest any. A tall d’exemple, cal assenyalar que aquesta Sindicatura ha arribat a atendre queixes de fa- mílies que, tot i haver esgotat l’ús dels dos títols provisionals –que han incrementat la seva validesa temporal de 30 a 45 dies– amb motiu de mal funcionament de la T-16 original, seguien sense rebre el nou títol definitiu, fet que els implicava assumir les despeses de trans- port dels seus fills i/o filles tot i tenir-ne reconegut l’ús gratuït i sense que s’hagi conside- rat cap compensació. També la demanda de duplicats per casos de pèrdua o sostracció, que implica assumir de nou les despeses de 35 euros de gestió, i la tardança en el lliurament del nou títol han estat motiu de queixa. Els endarreriments que es produeixen a l’estiu, afe- gits al tancament de l’empresa encarregada del repartiment, han repercutit en la gestió d’a- quest any. En resposta a les recomanacions i demandes d’informació emeses des d’aquesta Sindicatu- ra, atenent els principis d’eficàcia, eficiència i coordinació que han de regir l’actuació de l’Administració, cal indicar que des del servei municipal s’ha informat que s’han establert diversos mecanismes per resoldre la problemàtica, conjuntament amb l’AMB, amb qui s’ha redefinit el conveni establert. En aquest sentit, s’ha informat la síndica que les reformes or- ganitzatives i tècniques han aconseguit una millora del servei. Si bé el mes de gener de 2018 un 38,20 % de comunicants havien de trucar més d’una vegada per contactar amb el 010 i un 14,18 % no hi arribaven a contactar, el mes d’octubre aquestes xifres s’han redu- ït: d’un 10,86 % a un 3,42 %, respectivament. També des de l’AMB s’ha informat que, com a reforma del servei d’atenció i tramitació, s’ha realitzat una licitació per a l’externalització, durant el primer trimestre de 2019, d’al- gunes de les tasques de la T-16 per optimitzar el servei ofert als ciutadans i ciutadanes. En el cas dels bescanvis –que només s’efectuen igual que per a la resta de títols integrats per problemes de mal funcionament–, en cas de superar per diferents circumstàncies el termi- ni estimat de tramitació, l’AMB autoritzarà títols provisionals quan els ciutadans i ciuta- danes contactin amb el servei de gestió per mitjà del 010 o de la pàgina web. Cal comen- tar que la reducció de queixes en aquesta matèria en el darrer període de l’any fa pensar que les millores en el funcionament del servei estan tenint resultats. La targeta rosa és l’altre títol de tarifació social que ha estat objecte de queixes i atenció des d’aquesta Sindicatura, i que es troben en fase d’estudi. Tot i que l’Ordenança reguladora 50 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 del sistema de tarifació social que la regula hagi estat objecte de modificació l’any 2018 per ampliar els potencials destinataris i destinatàries de la targeta rosa metropolitana, aquesta Sindicatura ha estat receptora de queixes per part de particulars i associacions que consideren restrictives les condicions d’accés i poc efectives les revisions del com- pliment dels requisits. També recentment s’ha rebut la queixa d’una ciutadana, titular de la targeta rosa, que ha exposat que, tot i haver seguit les indicacions de l’agent interventor arran d’un con- trol de títols de transport, i haver presentat davant de TMB en el termini de 2 dies la documentació acreditativa de l’ús d’aquell títol, li ha estat exigida la percepció mínima i desestimades les al·legacions presentades. Aquest expedient resta pendent de resposta i d’estudi, però ha posat de manifest que possiblement caldrà revisar les condicions de compliment d’ús del transport públic per a aquests títols socials, que ja van ser objecte de modificació legislativa l’any 2015, i valorar la conveniència d’unificar o reduir la do- cumentació requerida per al seu ús i acreditació. • 26 de novembre del 2018, finalitza el desplegament de la nova xarxa ortogonal Durant els darrers anys, i d’acord amb les diferents fases d’implementació de la nova xarxa ortogonal, aquesta Sindicatura ha estat receptora d’algunes queixes en relació amb la supressió i/o substitució d’algunes línies d’autobús tradicionals, com va ser al seu mo- ment la línia 64, la 20 o la 51, entre d’altres. A partir de la finalització del desplega- ment de la nova xarxa, el 26 de novembre del 2018, el nombre de queixes i/o demandes d’assessorament ha sofert un important augment, en relació amb les modificacions efec- tuades a les línies 39 i 55, i sobretot a la línia H10, que ha modificat el seu recorregut i ha deixat de circular entre Sants i Badal. Les queixes reiterades per part del passatge Des de la Sindicatura se centren en el fet que la línia 54 no resul- ta una alternativa vàlida per cobrir un recor- estarem pendents de la regut suprimit i que a més a més comunica- possible afectació que la va serveis sanitaris, centres de transport, etc. nova xarxa ortogonal pugui El veïnat posa de manifest l’increment del tenir en la ciutadania de nombre de transbordaments que han d’efec- Barcelona tuar per realitzar un mateix recorregut, fet que dificulta l’ús del transport públic a aque- lles persones amb problemes de mobilitat. Tot i que era intenció d’aquesta síndica esperar al desplegament definitiu per valorar els possibles dèficits que es produïssin a la ciutat, s’ha iniciat una demanda d’informació sobre aquests darrers casos per les peticions dels ciutadans i ciutadanes que s’han diri- git a la síndica. També s’han tractat algunes queixes en relació amb la capacitat, la freqüència de pas i en definitiva la qualitat del servei d’algunes noves línies com la D20, que sembla que tendirà a ser coberta per vehicles de més capacitat. Cal fer referència al fet que la remodelació de la xarxa també ha comportat canvis d’u- bicació de les parades i recorreguts que han generat queixes. TRANSPORT PÚBLIC. CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT 51 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT • Les garanties del procediment sancionador: els mitjans de prova i el tractament dels escrits d’al·legacions Diferents ciutadans i ciutadanes han demanat l’empara d’aquesta síndica en relació amb l’apli- cació del dret d’audiència i defensa que atorga el procediment sancionador a qui se li atribu- eix una infracció administrativa per esvair una possible situació d’indefensió. Amb indepen- dència del sentit final de la resolució administrativa que s’adopti, aquesta ha d’incloure una referència concreta a les al·legacions plantejades per la persona interessada d’acord amb allò que estableix la regulació del procediment administratiu, i en concret l’article 15 del Reial de- cret 320/1994, de 25 de febrer, per mitjà del qual s’aprova el Reglament del procediment san- cionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, que disposa que les resolucions hauran de ser sucintamente motivadas i decidiran sobre totes les qüestions plantejades per les persones interessades i aquelles altres derivades del procediment. Així mateix, la condició de valor probatori de les denúncies formulades pels i les agents de l’autoritat es produeix a excepció de prova en contrari dels fets denunciats. En aquest sentit, un ciutadà va presentar una queixa en relació amb una sanció en matèria de circulació, després de la desestimació de dos escrits d’al·legacions, acompanyades de documen- tació gràfica que permetien deduir la incompatibilitat entre els fets i el lloc objecte de la pre- sumpta infracció –i en conseqüència amb el presumpte motiu de la denúncia–, ja que no hi havia a l’emplaçament cap senyal a una distància raonable, ni semàfor, ni tan sols un pas de vianants. Cal afegir que, d’acord amb el contingut de la queixa, el seu promotor havia tingut coneixement de la denúncia i de la sanció que en va derivar quan aquesta ja es trobava en fase executiva de cobrament. Tot i que arran de la demanda d’informació efectuada des d’aquesta Sindicatura, l’Institut Mu- nicipal d’Hisenda va procedir a la revisió de l’expedient i de la sanció, caldria treballar perquè aquestes situacions no es produïssin i estudiar a fons les al·legacions que presenten les perso- nes interessades. Si bé la síndica de greuges és conscient de l’elevat volum de treball que implica la correcta tra- mitació dels expedients sancionadors a l’Administració i que algunes parts del procediment potser poden ser objecte de sistematització, la tasca d’avaluació i presa de decisions requereix un tractament individualitzat, i no fer-ho situa la persona reclamant en una clara situació d’in- defensió. En aquest sentit, també és convenient que es facilitin aquells mitjans de prova que permetin esvair dubtes sobre la presumpta conducta infractora objecte de sanció i que aquests acompa- nyin les denúncies. • Les mesures de restricció de la circulació per episodis de contaminació atmosfè- rica: l’interès del bé comú i les exigències a les persones particulars. Responsabili- tat versus proporcionalitat A finals de l’any 2017 i durant aquest exercici, l’anunci de les mesures de restricció de la cir- culació de turismes i algunes furgonetes, i les possibles sancions que el seu incompliment poden 52 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 produir, van ser objecte de múltiples demandes. Darrerament s’ha incorporat alguna nova quei- xa amb motiu de l’extensió de les restriccions a les motocicletes. Les queixes presentades per entitats i particulars expressen les dificultats i les sobrecàrregues personals que la implementació de les mesures comportaran a una part de la població. Dife- rents estudis estimen que uns 130.000 vehicles no podran circular, cosa que podria afectar unes 150.000 persones, sense tenir en compte l’ampliació de les restriccions a les motocicletes. A tall d’exemple, algunes de les problemàtiques que s’han exposat se centren en: particulars o professionals a qui no els és vàlida l’alternativa de l’ús del transport públic per efectuar despla- çaments per motiu del lloc o dels horaris de treball o estudis (port, polígons industrials, torns de nit, etc.); persones que venen puntualment a la ciutat per fires; gent gran o amb problemes de mobilitat; utilització puntual del vehicle per anar a la ciutat per causes mèdiques o per cau- ses professionals, i que han de desplaçar aparells i eines de treball per a la realització de les seves tasques, i finalment, persones amb dificultats econòmiques per assumir un canvi de vehicle. Les persones reclamants veuen difícil poder assumir els canvis demanats sense mesures de su- port tècnic o econòmic que els permetin alternatives viables o la concreció d’excepcionalitats que poden ser puntuals o limitades. La síndica considera que és necessari cercar alternatives al problema mediambiental que pateix la ciutat de Barcelona per les afectacions que produeix sobre la salut de la població. Ara bé, cal tenir en compte que l’impacte del cost de les mesures pot ser molt alt per a les persones afec- tades, que també consideren que els criteris emprats no són prou eficients, que es regeixen per l’etiquetatge efectuat per la DGT i no per una revisió individualitzada. Si bé el preàmbul de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, assenyala que és un bé comú indispensable per a la vida i respecte del qual totes les persones tenen el dret d’ús i gaudiment, així com l’obligació de la seva conservació, aques- ta actuació ha de ser compartida pel conjunt de les administracions i en especial per part dels municipis de més de 100.000 habitants. Ara bé, aquesta síndica entén que cal tenir en comp- te el principi de proporcionalitat a l’hora de determinar els graus d’exigència i de correspon- sabilitat dels diferents agents implicats, sobretot pel que fa als costos que implica per a les per- sones particulars. Diferents estudis consideren que el sector de la mobilitat és el principal causant dels proble- mes de qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu, l’Ajuntament va implan- tar a partir del dia 1 de desembre de 2017 la zona de baixes emissions, que ha de funcionar du- rant els episodis de contaminació ambiental que es produeixin, tot i que l’any 2018 no s’ha activat. Ara bé, cal tenir en compte que a partir del dia 1 de gener del 2020 aquestes mesures esdevindran permanents, fet que implica revisar a fons si les actuals alternatives (T-Verda, T- Aire, etc.) són suficients i cercar respostes que es- devinguin alternatives vàlides per a les persones La mobilitat afecta el dia a afectades i que provoquin un canvi d’hàbits del conjunt de la població. dia de la societat i és necessari que la normativa També caldrà avaluar l’impacte que pugui pro- s’implanti amb totes les duir-se sobre l’ús del transport públic, ja prou garanties, sense cap sobrecarregat en hores punta. Tot i el contingut perjudici per a la ciutadania del Programa de Mesures contra la Contamina- ció Atmosfèrica, ara per ara aquesta síndica TRANSPORT PÚBLIC. CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT 53 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA entén que de la documentació que li ha estat aportada no es dedueix que es concreti ni res- posta ni atenció suficient a les persones afectades per les restriccions, en relació amb les op- cions i/o alternatives a les quals poder optar. També cal, per part de l’Ajuntament, instar la corresponsabilitat amb la resta d’administracions competents per poder facilitar un ven- tall d’alternatives i suport al conjunt de la ciutadania. De la documentació aportada i de la informació obtinguda no es dedueix que hi hagi sufi- cient concreció de l’impacte que les mesures produiran, de les opcions vàlides de què dis- posarà la ciutadania per resoldre els problemes que les restriccions originaran a les perso- nes afectades i al conjunt de la població, ja que tampoc es coneix l’impacte que produirà sobre els actuals serveis públics de transport, ja prou sobrecarregats, en especial en hores punta, que haurien de ser redimensionats. Tampoc es dedueix que s’hagi realitzat un estu- di o planificació suficient de les places d’estacionament de vehicles (Park & Ride) fora de la ciutat amb connexió amb la xarxa de transport, entre altres mesures que permetin afa- vorir un veritable canvi d’hàbits per afavorir la utilització del transport públic. 4.4. Recomanacions destacades TRANSPORT PÚBLIC • Reiterar a la representació municipal de l’ATM les recomanacions ja efectuades en expe- dients anteriors sobre la revisió de les condicions d’ús dels títols de transport, en especial per als títols personals i que requereixen identificació, als efectes que s’estableixin mesures que permetin bescanviar o compensar, en cas de pèrdua i sobretot de robatori acreditat per mitjà de denúncia policial, el seu import, en espera de la implementació de la T-Mobilitat. • Recomanar a la Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana i, per tant, a l’Àrea de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència que realitzin aquelles actuacions neces- sàries, en coordinació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal de corregir les defi- ciències en la prestació del servei d’obtenció del títol de transport T-16 mitjançant l’aten- ció telefònica del 010. • Reiterar les recomanacions ja efectuades a l’efecte d’instar la revisió de les condicions d’ús dels títols de transport per a joves, com el pas d’un títol trimestral a mensual mentre s’esti- gui treballant per a la implementació de la nova T-Mobilitat, i noves tarifes per a les perso- nes menors d’edat. • Recomanar a TMB que es revisi i estudiï el volum les persones usuàries del transport pú- blic en funció de les franges horàries de les línies i l’adequació de la tipologia dels vehicles que presten el servei, sobretot en hores de màxima afluència. 54 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 CIRCULACIÓ I VIALITAT • Recomanar als organismes competents que es faciliti l’accés i el coneixement de l’estat de tramitació dels recursos i del conjunt de proves relatives als expedients sancionadors, i en es- pecial a l’Institut Municipal d’Hisenda, la revisió dels procediments emprats per al tractament de les al·legacions i recursos interposats amb la incorporació dels recursos suficients, per asse- gurar la consideració de les al·legacions que puguin formular les persones denunciades. • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona, en concret a la Quarta Tinència d’Alcaldia d’E- cologia, Urbanisme i Mobilitat que: a) S’estableixen mesures concretes o un servei d’atenció i orientació per a les persones titulars dels vehicles afectats per les mesures de restricció de circulació per atendre aquells casos o situacions que requereixen respostes individualitzades, i/o facilitar l’o- rientació per a la recerca d’alternatives. b) En el marc de les seves competències i en aquelles que corresponguin a altres admi- nistracions, fomenti aquelles accions necessàries perquè la xarxa de transport públic de la ciutat i entorns es converteixi en una alternativa vàlida i real a l’ús del vehicle par- ticular, amb independència de l’aplicació de mesures de caràcter restrictiu. També que insti les administracions competents a fer plans d’ajuda per a la renovació de vehicles per afavorir la reducció de les emissions de partícules contaminants, l’estudi i possible adopció d’alternatives tècniques i, si és possible, una categorització més individualit- zada dels vehicles. c) S’estudiï l’impacte que sobre el transport públic generaran les mesures previstes i l’e- xistència d’una oferta suficient de places d’aparcament fora de les zones restringides amb connexió amb el transport públic. TRANSPORT PÚBLIC. CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIALITAT 55 Capítol 5 SEGURETAT CIUTADANA I LLIBERTAT CÍVICA 5.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 56 queixes relatives a aquest àmbit: SEGURETAT CIUTADANA NOMBRE DE QUEIXES Llibertat cívica (expressió, manifestació...) 2 Mediació i convivència 7 Seguretat i protecció (Guàrdia Urbana) 46 Prevenció i protecció d’incendis 1 Total 56 56 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 5.2. Introducció Del conjunt de queixes rebudes en aquest àmbit, destaquen numèricament les que versen sobre seguretat i protecció. En aquest apartat hem de posar en relleu que dominen les queixes que es re- fereixen al tracte presumptament irrespectuós i poc adequat que alguns ciutadans i ciutadanes ha- vien rebut per part d’agents de la Guàrdia Urbana. Arran de les intervencions i les recomanacions de la síndica respecte d’aquestes queixes, el responsable municipal de la Guàrdia Urbana l’ha in- format que recordarà als i les agents la congruència, oportunitat i proporcionalitat en les seves ac- tuacions, especialment quant a matèria sancionadora, amb el propòsit de denunciar aquelles con- ductes contràries a les normatives vigents. Així mateix, ha manifestat a la síndica la voluntat d’incorporar càmeres unipersonals en els uniformes dels i les agents, cosa que de ben segur ajuda- rà a una millor resolució en les actuacions, ja que les dotarà de majors garanties tant per als i les agents com per als mateixos ciutadans i ciutadanes. Una altra circumstància que ha estat atesa per la síndica ha estat relacionada amb la situació d’in- seguretat que pateixen els veïns del barri del Raval amb l’increment de l’activitat il·lícita de venda de drogues i estupefaents en habitatges buits, fenomen conegut com a narcopisos. També ha estat motiu de queixa la disconformitat amb el contingut d’alguns infor- mes tècnics, o atestats, redactats per les unitats de la Guàrdia Urbana després d’accidents de tràn- sit en què hi havia hagut persones ferides. En l’àmbit més estricte de la convivència ciutadana, les queixes han estat relacionades amb la tra- mitació de procediments sancionadors incoats amb motiu de diversos incompliments de l’Orde- nança del civisme. A tall d’exemple, esmentem algunes de les conductes presumptament infrin- gides: penjar cartells a l’espai públic; acampar a la via pública amb motiu de la reivindicació d’un habitatge just, o exercir la venda ambulant no autoritzada. Sobre aquest darrer assumpte n’hem parlat específicament en el capítol “Ciutadania, veïnatge i immigració” per considerar que l’ori- gen de la problemàtica esdevé de la situació administrativa de les persones immigrades. També s’ha supervisat l’actuació municipal derivada de la imposició indiscriminada de sancions a una per- sona que tenia una greu afectació de salut mental. Quant a l’apartat sobre llibertat cívica, la Sindicatura de Greuges ha rebut queixes que reivindicaven el dret a manifestar-se pels carrers de la ciutat. També va rebre una queixa relativa a la manca de nor- mativa i senyalització de les platges nudistes. Ara bé, com que es tracta d’una problemàtica que abas- ta tot el territori català, el seu estudi es va derivar a la institució del Síndic de Greuges de Catalunya. 5.3. Valoracions • La seguretat i el disseny de l’espai públic Disposar d’un espai públic de qualitat pot afectar positivament la seguretat de les persones. La pro- blemàtica d’accessibilitat, una inadequada il·luminació, la deficient qualitat de les infraestructu- res urbanes i de la seva planificació, entre altres aspectes, són factors que contribueixen a la per- cepció d’inseguretat i dificulten l’ús ordinari de l’espai públic per part de la ciutadania, i arriben a afectar negativament la convivència. Per contra, un espai amb condicions que permeti la conti- nuïtat d’un ús adequat i la presència de persones, garanteix la seguretat, ja que es produeix una vi- gilància natural per part de les mateixes persones usuàries. Així doncs, podem afirmar que la re- SEGURETAT CIUTADANA I LLIBERTAT CÍVICA 57 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA És important actuar de lació entre espais públics i seguretat ciutadana és directa i forma preventiva en el que és important actuar de forma preventiva a través d’un disseny de l’espai públic disseny idoni amb la finalitat de crear un ambient segur. amb la finalitat de crear Aquest any ha estat objecte d’estudi per part d’aquesta ins- un ambient segur tància supervisora una queixa relacionada amb l’ús inapro- piat i vandàlic que s’estava produint en un parc d’interior d’una illa, en els baixos de la qual hi ha ubicats dos equi- paments municipals. Segons relataven, la planificació d’aquell espai, al qual s’havia d’accedir a través d’un passadís per la façana de la finca, va aixecar reticències entre el veïnat atès que queda- va completament resguardat de la vista. L’Ajuntament va acordar la implementació de determinades mesures per tal d’evitar el mal ús d’a- quell espai i la inseguretat i molèsties que podria provocar entre el veïnat. Però les mesures com- promeses, tendents a controlar l’espai a través del seu tancament o de l’increment de la vigilàn- cia, mai es van arribar a posar en marxa i l’espai va ser ocupat per persones que l’utilitzaven de forma inapropiada i generaven molèsties i inseguretat. La Guàrdia Urbana va confirmar a la síndica que en aquell indret s’havien dut a terme vint-i-tres intervencions relacionades amb sorolls; gossos deslligats; presència de persones sense llar; actes vandàlics que havien ocasionat desperfectes a la porta d’entrada, al mobiliari urbà i a la porta d’ac- cés a la instal·lació elèctrica de l’immoble; danys i robatori d’elements del mobiliari urbà; delic- tes de furt i danys, i delictes d’apropiació indeguda. Després de visitar el parc objecte de la queixa, la Sindicatura de Greuges va constatar certs aspec- tes referents al disseny de l’espai que no potenciaven un ús socialitzador del veïnat. A tall d’exem- ple, la part destinada a jocs infantils era insuficient i presentava moltes deficiències, tant de man- teniment com d’elements que fessin atractiu el seu ús a les famílies amb menors. Per això va considerar que calia definir nous usos per a aquell espai i, en funció d’aquells nous usos, procedir a modificacions en el disseny de la plaça. Així mateix, va valorar com una proposta interessant la incorporació d’aquell espai en les activitats ordinàries dels equipaments públics existents a la finca, tal com havien suggerit treballadors dels referits equipaments amb la finalitat de fomentar un ús cívic per al veïnat i generar un espai segur. En el moment d’elaborar aquest informe, el parc fa mesos que està tancat a l’accés públic, amb un rètol informatiu sobre la realització d’actuacions puntuals. • El fenomen dels narcopisos al barri del Raval En els darrers dos anys, al barri del Raval hi ha hagut un repunt en el negoci de la venda de dro- gues. L’especulació immobiliària i la manca de conservació dels habitatges havia comportat que molts d’ells estiguessin buits i que fossin ocupats pels traficants amb la finalitat de vendre la droga i permetre’n el consum a l’interior, cosa que dificultava la intervenció dels cossos de seguretat per tal d’investigar els delictes contra la salut pública que es produïen en aquells pisos. La pràctica d’aquesta activitat delictiva havia portat a una degradació de l’espai públic i a diversos episodis de baralles entre narcotraficants al carrer, amb armes blanques, fet que malmet la convivència i genera una situació objectiva d’inseguretat al veïnat. Des del Districte de Ciutat Vella s’ha promogut una Comissió de Seguiment de la problemàtica de les drogues al Raval en què participen representants veïnals, responsables municipals del Dis- 58 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 tricte de Ciutat Vella, de neteja, de salut pública, d’habitatge, i de policia autonòmica i local. Es tracta d’un espai de col·laboració ciutadana on cada representant públic fa un balanç de la situa- ció i relata les futures actuacions a emprendre. La síndica de greuges de Barcelona també forma part d’aquesta Comissió, en qualitat d’observadora i amb la finalitat de fer un seguiment de l’e- volució de la problemàtica. A la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’han dirigit diverses persones afectades per tal de de- nunciar la problemàtica dels narcopisos. En alguns casos es posava de manifest l’ansietat amb què vivien la situació, sobretot en finques on hi havia menors d’edat. Es tracta d’un fenomen complex en el qual conflueixen competències municipals, autonòmiques, estatals i judicials, i en què queda palesa la dificultat de coordinar les diferents administracions públiques. Aquesta coordinació també ha estat insuficient en l’àmbit policial, malgrat que el Con- veni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policial entre el Depar- tament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona disposa la col·la- boració de la Guàrdia Urbana en matèria de vigilància i control de la venda d’estupefaents, prevenció de delictes contra la salut pública competència dels Mossos d’Esquadra. Finalment, el passat mes de novembre va dur-se a terme una actuació contundent de la Guàrdia Ur- bana i els Mossos d’Esquadra contra els narcopisos del Raval, els efectes de la qual s’han traslladat a l’espai públic, se n’ha normalitzat l’ús i ha disminuït considerablement la inseguretat ciutadana. En el moment d’elaborar aquest informe continua exercint-se una pressió policial en el barri del Raval i es mantenen els efectes dissuasius de l’activitat il·lícita. No obstant això, preocupa a la Sindicatura de Greuges el fet que l’esmentada activitat s’hagi traslladat a altres indrets de la ciu- tat. Per aquest motiu, creu que cal persistir en el treball conjunt i col·laboratiu entre les diferents administracions per arribar a aconseguir-ne l’erradicació. Cal persistir en el treball conjunt i col·laboratiu entre les diferents administracions per erradicar els narcopisos • Quan la presumpta persona infractora té importants afectacions en la salut mental Un ciutadà va demanar l’empara de la síndica, atès que s’havia sancionat diverses vegades el seu fill per conductes encabides en el mateix tipus infractor. Explicava que en el moment d’imposar- li les denúncies el seu fill estava desaparegut i patint un brot psicòtic. Aportava documentació que acreditava que l’endemà dels fets havien ingressat l’afectat en un centre mèdic on l’havien es- tabilitzat. Malgrat que arran de la intervenció d’aquesta institució, l’Institut Municipal d’Hisenda va anul·lar els procediments sancionadors per defectes formals en la notificació, la síndica de greuges va es- timar la queixa, ja que va considerar que s’havia resolt únicament sobre la forma i no sobre el fons de l’assump- te plantejat. La síndica forma part, en qualitat d’observadora, La Llei 16/1991, de 10 de juliol, confereix a les poli- de la Comissió de cies locals catalanes l’exercici de policia administrati- va, a fi d’assegurar el compliment dels reglaments, de Seguiment de la les ordenances, dels bans, de les resolucions municipals problemàtica de les i de les altres disposicions i actes municipals. Així ma- drogues al Raval SEGURETAT CIUTADANA I LLIBERTAT CÍVICA 59 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA teix, la Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, en el capítol XVI regula les competèn- cies municipals en matèria de seguretat ciutadana, i disposa que l’Ajuntament de Barcelona ha de regular, mitjançant ordenança municipal, les conductes constitutives d’infracció administra- tiva i atribueix a la ciutat competències en matèria de seguretat. Alhora atorga potestats a la Gu- àrdia Urbana, com a policia d’autoritat, per vetllar pel compliment de les ordenances, els bans i altres disposicions municipals. La síndica considera que el cos de la Guàrdia Urbana està format per poder diferenciar si l’origen d’una conducta infractora esdevé per una alteració psíquica o per una transgressió voluntària de la norma pel presumpte infractor. Aquesta situació es va produir tot i que la Guàrdia Urbana de Barcelona disposa d’una instrucció que estableix un protocol d’actuació per a l’atenció, els tras- llats i els ingressos involuntaris de persones amb malalties mentals. També l’agent va denunciar diverses conductes. Entre aquestes, dues es corresponien al mateix tipus infractor: llençar a terra puntes de cigarreta i llençar a terra qualsevol deixalla. Ambdues conductes s’havien produït a la Rambla de Barcelona, amb dos minuts de diferència entre l’una i l’altra, i es feia constar el mateix precepte infringit: l’article 63.2 e) de l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics, i per part del mateix agent. Davant dels fets, aquesta instància supervisora va determinar que es podia haver donat una incon- gruència amb el principi de proporcionalitat del procediment sancionador recollit en l’article 29 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, ja que, d’acord amb aquest principi, la con- tinuïtat o persistència en la conducta infractora pot determinar la gradació de la sanció, però no la imposició d’una nova sanció. En qualsevol cas, la síndica és del parer que els i les agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, davant de persones que denoten una afectació a la salut mental, no han d’intervenir des del ves- sant sancionador i de forma excessiva. Per aquest motiu, va recomanar a les persones responsables municipals de seguretat que valorin la conveniència de revisar el protocol d’atenció a persones amb afectacions a la salut mental, per adequar les instruccions i evitar que es reprodueixin casos com el descrit. 5.4. Recomanacions destacades • Recomanar a la Guàrdia Urbana que es valori la conveniència de revisar el protocol d’aten- ció a persones que puguin tenir afectacions en la salut mental, per adequar les instruccions i evitar sancionar a persones que pateixen aquestes afectacions. • Recomanar a la Guàrdia Urbana que complementi les instruccions amb les indicacions per- tinents per tal d’evitar múltiples denúncies per la mateixa infracció que puguin originar una pluralitat de procediments sancionadors. • Recomanar a la Guàrdia Urbana que s’asseguri que els i les agents s’ajusten, en tot moment, al codi de conducta en virtut del qual han de mantenir en tot moment un tracte correcte i acu- rat en les relacions amb la ciutadania. • Recomanar a la Guàrdia Urbana que es revisi l’actual Conveni marc de coordinació i col·la- boració en matèria de seguretat pública i policial entre el Departament d’Interior de la Gene- ralitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per considerar que el moment actual podria no constituir l’instrument operatiu necessari per garantir la qualitat del servei. 60 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS Capítol 6 ÚS I MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC 6.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 50 queixes relatives a aquest àmbit: ÚS I MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC NOMBRE DEQUEIXES Manteniment de la via pública i mobiliari 14 Ús de l’espai públic 36 Total 50 ÚS I MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC 61 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 6.2. Introducció Aquest escenari, en què es representa la vida ciutadana que és l’espai públic, i a les carac- terístiques del qual ens hem referit en els darrers informes, es troba en plena transforma- ció i continua suportant l’increment de les tensions que comporten la modificació dels usos legals i els que es produeixen pel canvi d’hàbits, sobretot en matèria de mobilitat. En aquest darrer cas, i com es diu popularment, la regulació legal va al darrere de la realitat. Quant a les queixes i consultes que rebem, podem fer una fotografia dels conflictes més ha- bituals que es donen amb l’ús compartit de l’espai públic. Sense pretensió exhaustiva, a continuació fem una relació d’aquests (alguns d’ells són tractats amb més deteniment en altres apartats d’aquest informe): • Vetlladors de les activitats econòmiques dedicades a la restauració. • Presència d’expositors de floristeries i fruiteries. • Estacionament de motocicletes i bicicletes. • Instal·lació dels contenidors de recollida selectiva de brossa. • Carrils bicicleta, ja sigui en calçada o en vorera. • Reubicacions dels contenidors de recollida de brossa provocades per l’increment dels carrils bicicleta, que sovint han de ser reubicats sobre la vorera. • Increment de l’ús dels denominats vehicles de mobilitat personal. • Creació d’àrees d’esbarjo per a gossos. • Noves àrees de joc infantil. • Mercats i fires ambulants i de celebració esporàdica. • Nou mobiliari urbà. • Itineraris per a les persones amb discapacitats funcionals. • Celebració de proves esportives. El conjunt de totes aquestes activitats i situacions, la majoria de les quals poden coincidir en l’espai i el moment, genera tota una sèrie de conflictes que tenen a veure amb l’ús, i a vegades disputa, de l’espai públic, sempre limitat. Des de l’Ajuntament es pot intervenir en la gestió d’aquests conflictes segregant impera- tivament l’espai segons els usos, com seria el cas de les persones que van a peu i les que van en bicicleta o en un vehicle de mobilitat personal, o del tancament de carrers per a la cele- bració de proves esportives, mercats, fires i festes populars, esdeveniments que haurien de ser anunciats i difosos amb suficient antelació. Altres conflictes, segons hem pogut comprovar, conciten l’enfrontament entre les persones interessades, com pot ser la coincidència en l’espai de gossos, per una banda, i els jocs i el passeig dels infants o dels i les vianants ordinaris, per l’altra. Ens consta que l’Ajuntament fa esforços en aquest àmbit mitjançant el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Pro- tecció dels Animals. 62 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 6.3. Valoracions Posem èmfasi en algunes • Espais privats d’ús públic peticions d’intervenció que hem tingut en relació amb En aquesta ocasió volem posar èmfasi en algunes espais privats d’ús públic, peticions d’intervenció que hem tingut en relació en els quals concorren amb espais privats d’ús públic, en els quals con- algunes circumstàncies corren algunes circumstàncies particulars. Un particulars d’ells és el delimitat pels carrers Súria, Sallent, pas- satge d’Andalusia i rambla del Raval, i l’altre el que constitueix el passatge Mulet. El primer dels esmentats forma un tot continu, diàfan i integrat plenament en la trama urba- na del barri de Sants. És d’ús públic manifest i incorpora usos com els vetlladors de locals de restauració, ús previst en la corresponent ordenança de terrasses. Soterrat a la plaça Súria hi ha un aparcament de vehicles de titularitat privada. També s’observa l’existència d’enllumenat públic, papereres i bancs. Aquesta situació deriva de les condicions aprovades d’urbanització ja que es va autoritzar, al seu moment, al promotor dels habitatges del voltant la concentració de l’edificabilitat en al- çada, per tal d’alliberar així espai en superfície que continuaria sent privat. El promotor de la queixa es va adreçar a la síndica de greuges ja que entenia que l’espai s’esta- va degradant ràpidament per una manca de manteniment que teòricament havia de ser a càr- rec de les persones copropietàries i per la manca d’iniciativa municipal per afrontar el proble- ma. El promotor afegia que feia uns quaranta anys que insistia per tal que l’Ajuntament participés d’una manera més activa en el manteniment de l’espai públic. L’Ajuntament va con- testar la síndica de greuges que el manteniment corresponia a les persones propietàries priva- des de les finques confrontants en funció de la seva quota de participació. A la ciutat de Barcelona són freqüents els espais de propietat privada d’ús públic. Alguns d’a- quests espais, habitualment passatges, són d’accés lliure en horari diürn i en hores nocturnes les persones propietàries que els gestionen tanquen l’accés. Altres espais situats en porxos, entre blocs d’habitatges o en espais francament oberts, com és el cas que planteja el promotor de la queixa, són d’accés i ús públic permanent, fins al punt que la ciutadania els gaudeix amb in- diferència total al seu règim de propietat i integrant en la seva consciència el caràcter públic i municipal d’aquests. Els conflictes que poden aparèixer són pel seu manteniment. Durant el treball d’instrucció de la queixa, no es va aconseguir localitzar algun criteri, instrucció o circular municipal que re- gulés quin ha de ser el tractament d’aquests espais privats d’ús públic a l’espai urbà. Podíem deduir que cada districte actua com creu convenient o en funció de les demandes ciutadanes o l’estat d’oportunitat i necessitat que en cada moment resulti. La segona comunicació va tenir lloc el 17 d’octubre de 2017, quan la gerència del Districte co- municava al promotor de la queixa que s’estava treballant en un conveni de col·laboració res- pecte de la plaça Súria i que se’ls convocaria aviat. En tres mesos es visualitza un canvi d’acti- tud municipal. La síndica de greuges entén que en els espais d’ús públic descrits ha d’intervenir activament l’Ajuntament sense discriminació respecte d’altres d’ús públic intensiu, per tal d’assegurar el ÚS I MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC 63 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La síndica entén que en els seu manteniment, neteja i renovació, i rellevar les espais d’ús públic descrits, persones propietàries veïnes en l’esmentada tasca, l’Ajuntament ha d’intervenir tal com determina l’article 4 del Reglament de pa- activament sense trimoni dels ens locals de Catalunya. També reco- discriminació respecte mana una lògica raonable i de prestació de servei d’altres d’ús públic intensiu públic en un espai que, malgrat la seva titularitat formal privada sense cap mena de profit particu- lar, ans al contrari, es manifesta integrat en la trama urbana municipal i d’ús públic i universal. La darrera informació és que l’Ajuntament ja ha fet arribar la proforma de conveni a les perso- nes propietàries per tal de regular de forma definitiva el manteniment d’aquell espai d’ús pú- blic i així dignificar-lo. Segons la proposta presentada, l’Ajuntament es compromet a assumir el cost de redacció del projecte d’arranjament de la plaça Súria, la direcció d’obra, el cost de les actuacions en la superfície i el mobiliari urbà, així com el futur manteniment de l’espai d’ús públic, inclòs l’enllumenat públic i la neteja. Per la seva banda, les persones propietàries assu- miran la licitació i execució del conjunt de les obres i el cost de la reparació de l’estructura de l’aparcament fins a la capa d’impermeabilització. La segona de les actuacions correspon al passatge Mulet. En aquest cas, es tracta d’un passat- ge que seria propietat de vint titulars on durant el dia es permet el pas franc de la ciutadania i a la nit roman tancat. En aquest cas, el règim i ús privat queda més clar, així com el públic restringit. El promotor de la queixa manifesta que l’Ajuntament no es fa càrrec de la repara- ció de l’enllumenat del passatge. Es tracta d’un espai indiscutiblement privat amb regulació d’ús per part de les persones pro- pietàries comunes, estiguin o no constituïdes en comunitat de persones propietàries, i a qui corresponen les obligacions de manteniment, conservació i ús, establertes en la norma amb rang de llei del Text refós de la Llei d’urbanisme amb les conseqüències, en cas d’incompli- ment, d’una possible execució subsidiària per part de l’Ajuntament. Mentre no es disposi d’un acord amb la totalitat individualitzada de les persones propietàries o amb la seva comunitat en el cas que arribés a constituir-se, la síndica de greuges considera que aquest és el règim d’ús i manteniment d’aquest espai privat. No obstant això, no pot obviar-se el fet que el passatge és transitat per la ciutadania, que de fet resulta d’ús públic en determinades hores i que, en funció de les hores de pas franc i l’èpo- ca de l’any, l’enllumenat resulta un element de seguretat imprescindible. Així, al nostre en- tendre, forma part consubstancial de l’espai privat considerat en el seu conjunt. La il·lumina- ció d’aquest espai pot considerar-se i ha de ser tractada com una qüestió d’ordre públic. En conseqüència, la inevitable il·luminació del passatge o bé es realitza a càrrec de les perso- nes propietàries de les finques que confronten i en el marc d’allò que estableix l’article 197 del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, o bé se’n fa càrrec l’Ajuntament, previ acord amb les persones propietàries, acord en el qual es poden in- cloure la resta d’aspectes reclamats per a aquesta situació singular. Cal recordar que l’any 2013 ja es va tramitar una queixa pel mateix motiu a petició del ma- teix veí. L’any 2014 la síndica va recomanar al Districte de Sarrià - Sant Gervasi que promo- gués una reunió amb les persones copropietàries del passatge amb la finalitat d’establir quin ha de ser l’ús del passatge i a qui ha de correspondre el seu manteniment. 64 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 Amb motiu de la presentació de la mateixa reclamació tres anys després, al març del 2018, la síndica de greuges va reiterar la seva recomanació. L’Ajuntament, en la seva resposta a la sín- dica de greuges, només reconeix el servei de l’enllumenat i anuncia una renovació definitiva per a l’any 2018. Afegeix que hi ha dificultat per promoure una comunitat de persones pro- pietàries per a la gestió del passatge. En ambdues decisions la síndica va suggerir a l’Ajuntament la possibilitat d’elaborar uns cri- teris mínims amb caràcter general i establir el tractament que han de tenir els espais de pro- pietat privada, però d’ús públic manifest, qüestió que podria ser tractada en el Comitè Execu- tiu, com a òrgan col·legiat de direcció superior de l’Administració executiva, integrat pels i les gerents sectorials i de districte. L’Ajuntament, en resposta a les consideracions de la síndica de greuges, ha contestat que es tre- balla en el sentit suggerit en allò que fa referència a l’establiment de criteris a aplicar en aquest tipus d’espais. Igualment, es va informar a la síndica que el propòsit és que les actuacions d’en- llumenat als espais privats d’ús públic manifest tinguin el mateix tractament que el públic, de manera que es percebi seguretat. • Menys obstacles a la via pública per a les persones invidents Finalment, es vol deixar constància que amb motiu d’una queixa presentada per una persona invident pel que considerava un desordre en l’emplaçament de diferents andròmines a la via pública, al maig de 2017 la síndica de greuges va suggerir l’harmonització de l’emplaçament de les terrasses i dels expositors autoritzats de floristeries i fruites i verdures. Amb motiu d’una actuació d’ofici duta a terme en matèria d’ús de l’espai públic urbà l’any 2014, la síndica de greuges va constatar una discrepància en la regulació d’aquesta matèria entre diferents orde- nances, discrepància que va reiterar quan va resoldre l’esmentada queixa. Així, resulta que les ordenances municipals d’ús de les vies i els espais públics de Barcelona, l’Ordenança del paisatge urbà i la d’establiments i centres de comerç alimentari, preveuen l’au- torització d’expositors de mercaderies que en part ocupin la via pública. Es pot autoritzar que aquests expositors se situïn a la façana dels edificis, i realment així es fa (article 47 de l’Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari), quan resulta que les terrasses i els vetlladors dels establiments de restauració han de deixar un espai lliure per als i les vianants entre la façana i la terrassa (article 11.1.a de l’Ordenança de terrasses). Com es pot comprovar, les ordenacions resulten contradictòries i poden ocasionar confusió entre les perso- nes vianants i sobretot molèsties de desplaçament a les persones invidents. Cal tenir en compte que la vigent Llei del Parlament de Catalunya 13/2014, del 30 d’oc- tubre d’accessibilitat, té per objecte, entre d’altres, “establir les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic (...) garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportu- nitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’in- teracció amb l’entorn” (article 1.a). El Reial decret 505/2007, de 20 d’abril, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’ac- cessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions, estableix també en els articles 10, 11 i 13.3 el que ha d’entendre’s per itineraris accessibles per a vianants, i les condicions que han de reunir lliures d’obstacles, i quant al paviment. ÚS I MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC 65 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La Direcció de Serveis de Al juliol del 2018, la Direcció de Serveis de Co- Comerç ha acceptat el merç de la Gerència de Turisme, Comerç i Mer- suggeriment de la síndica cats de l’Ajuntament va contestar i va informar d’eliminar l’article 47 del que s’acceptava el suggeriment fet per la síndi- nou projecte d’Ordenança ca de greuges de manera que en “el nou projec- d’establiments i centres de te d’Ordenança d’establiments i centres de co- merç alimentari s’ha eliminat l’article 47, que comerç alimentari preveu la possibilitat d’autoritzar la instal·lació d’expositors mòbils de fruites i hortalisses a les façanes dels establiments”. • Lavabos d’ús públic. Una necessitat imperiosa De nou, la síndica de greuges ha intervingut amb motiu de la presentació d’una queixa per part del pare d’un nen que, tenint aquest la necessitat d’orinar, va demanar l’ús dels lavabos d’una escola de música municipal, però el personal d’aquesta instal·lació pública va negar l’ús del servei al seu fill. La manca de serveis públics d’accés gratuït a la ciutadania i visitants és un debat que fa molts anys que està present a la ciutat de Barcelona. Quan va aprovar-se l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic l’any 2005, es va qüestio- nar la sanció d’algunes conductes que sovint eren realitzades per persones que fan un ús in- tensiu del carrer. Així, la necessitat d’haver d’anar al lavabo en un moment donat del dia és quelcom universal, afecta qualsevol persona de qualsevol edat, sexe i nacionalitat. No dis- posar ni conèixer on es pot trobar un recurs d’aquestes característiques fa que sovint s’aca- bin utilitzant els d’establiments comercials o de restauració si es disposa de diners per fer- hi despesa o, en cas contrari, de forma furtiva. L’alternativa incívica o obligada és fer-ho al mateix carrer. Revisant les diferents solucions que han cercat els diferents equips de Govern de l’Ajunta- ment de Barcelona per erradicar aquest problema d’ençà de l’aprovació de l’Ordenança, es pot recordar la polèmica generada el mes d’octubre del 2010, quan l’equip de Govern mu- nicipal d’aquella legislatura va anunciar la reforma de l’Ordenança de vetlladors de bars i terrasses i la introducció d’una proposta que finalment no va reeixir: tots els establiments havien d’obrir els seus serveis al públic en general, independentment que fossin o no clien- tela seva. L’any 2012, amb l’augment significatiu de sancions per orinar al carrer, novament el consis- tori es va plantejar estudiar alternatives per lluitar contra aquesta mostra d’incivisme. En aquesta ocasió, la via proposada va ser tornar a instal·lar urinaris públics al carrer, actuació que des d’aleshores només succeeix quan se celebren revetlles, festes majors o activitats a les quals es preveu una gran afluència de públic. A principis de l’any 2014, la Comissió d’Habitat Urbà i Medi Ambient va debatre la qües- tió i va proposar que el Govern municipal garantís l’accés i la senyalització a la via pública de tots els lavabos públics de la ciutat, tant dels que es troben a l’interior d’equipaments pú- blics com dels que es troben en parcs i jardins. En aquella Comissió es va informar que l’o- ferta de serveis públics a la ciutat és aproximadament de 104 en parcs i jardins, 117 a les 66 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 platges (temporals) i 1.000 repartits en equipaments. L’objecció que es va plantejar era que la major part de la ciutadania i les persones que visitaven la ciutat en desconeixien la ubica- ció perquè no estaven degudament indicats. La Comissió va concloure la necessitat urgent d’implementar un sistema de senyalització que permetés conèixer en un radi proper la dis- ponibilitat de serveis públics. Aquesta proposta garantia l’accés als lavabos les hores d’ober- tura d’atenció al públic dels equipaments municipals però continuava deixant al descobert el problema encara més greu de l’horari nocturn. Amb tot, no va arribar a aplicar-se. Tam- poc no va prosperar la proposta que l’ús dels serveis de l’estació de Sants tornessin a ser gra- tuïts i que se n’obrissin a l’estació de la plaça Catalunya. Així mateix, la síndica ha propo- sat en més d’una ocasió la instal·lació de lavabos públics a les estacions de metro. A finals de l’any 2015, el nou consistori va fer una valoració positiva de la prova pilot ini- ciada durant els mesos d’estiu al Districte de Ciutat Vella amb la instal·lació de sis urinaris públics, malgrat les crítiques rebudes per la ubicació d’algun dels serveis. La reducció de sancions imposades fa bona la proposta d’augmentar-ne el nombre. Aquests urinaris s’han mantingut fixos des d’aleshores, juntament amb els altres quatre d’obra que hi ha al mateix districte. Els dos estius següents, les deu unitats fixes s’han vist incrementades amb nou més de caràcter temporal. L’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona disposa d’un capítol per tractar les necessitats fisiològiques i les emmarca en la pro- tecció de la salut pública i la salubritat, en el dret de gaudir d’un espai públic net i no degra- dat, i en el respecte a les pautes generalment acceptades de la convivència ciutadana i de civis- me. Per possibilitar el compliment d’aquests principis, l’Administració municipal ha de facilitar a la ciutadania l’accés als lavabos públics arreu de la ciutat les 24 hores del dia. Les persones segueixen sense saber on tenen un lavabo públic per dirigir-s’hi quan l’hagin d’utilitzar. Indicar la ubicació de biblioteques, centres cívics, casals de joves, casals d’avis, museus, mercats, seus de districtes, oficines d’atenció ciutadana i altres establiments muni- cipals d’atenció al públic, permetria compensar el greuge que moltes persones creuen que pateixen. Aquesta seria una primera actuació que permetria oferir a la població un missat- ge d’interès per resoldre el problema existent. Paral·lelament caldria estudiar sense demora la implementació del model emprat al Districte de Ciutat Vella als altres nou districtes de la ciutat, per oferir així als diferents barris l’oportunitat de disposar de serveis públics les 24 hores del dia, i reduir així les conductes incíviques volgudes o obligades. La Síndica de Greuges va recomanar la implementació en tota la ciutat d’un sistema de se- nyalització dels serveis públics ubicats a les instal·lacions municipals de tots els districtes, així com la instal·lació de lavabos portàtils als diferents barris de la ciutat per oferir aquest servei les 24 hores del dia. Finalment es va reiterar el suggeriment d’instal·lar serveis pú- blics en tots els vestíbuls de les estacions de metro. L’Ajuntament va contestar a la síndica de greuges i va Barcelona necessita informar que estava en marxa l’objectiu de posar a dis- més lavabos públics i posició de la ciutadania 100 unitats de sanitaris públics la senyalització dels ja distribuïdes per tot el territori municipal. En el mo- existents ment d’oferir la resposta, juliol del 2018, s’estaven ava- luant els emplaçaments i es preparava la redacció de les clàusules administratives i tècniques per permetre la li- citació i execució d’aquest servei públic. ÚS I MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC 67 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 6.4. Recomanacions destacades • Advertir a l’Ajuntament de la necessitat de complir i fer complir la normativa en matèria d’accessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat de tal manera que s’as- seguri un itinerari accessible per a les persones amb limitacions en la seva mobilitat. • Recomanar a les persones responsables municipals que, mentre no s’executi la urbanitza- ció definitiva d’un espai assimilable a un interior d’illa, es consideri la possibilitat de realit- zar el tancament perimetral de l’illa pública, i regular-ne l’ús, per tal de permetre l’accés lliure únicament en hores diürnes. • Suggerir a l’Ajuntament la possibilitat d’elaborar uns criteris mínims amb caràcter gene- ral per a tot el municipi que estableixi el tractament que han de tenir els espais de propie- tat privada, però d’ús públic manifest o parcial. • Recomanar que s’estudiï la instal·lació de lavabos portàtils als diferents barris de la ciutat per oferir aquest servei les 24 hores del dia, així com la implementació en tota la ciutat d’un sistema de senyalització dels serveis públics ubicats a les instal·lacions municipals de tots els districtes. 68 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS Capítol 7 ACCESSIBILITAT 7.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 43 queixes relatives a aquest àmbit: ACCESSIBILITAT NOMBRE DE QUEIXES Accessibilitat general i als edificis de serveis 21 Accessibilitat al transport i estacionament vehicles 22 Total 43 ACCESSIBILITAT 69 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 7.2. Introducció L’accessibilitat defineix la qualitat de ser accessible, que pot ser aplicada a espais, serveis, persones, i fins i tot projectes, als quals una persona pot arribar o assolir, amb independèn- cia de quines siguin llurs circumstàncies personals. D’acord amb la tendència dels exercicis anteriors, les disconformitats relacionades amb la mobilitat, en sentit ampli, són uns dels àmbits que més peticions d’intervenció motiven la síndica de greuges dins d’aquesta matèria, tot i que la seva transversalitat pot comportar que en altres capítols d’aquest informe també es tractin aspectes relacionats, com ara les li- mitacions o dificultats per a l’ús de l’espai públic de les persones amb problemes de mobi- litat. En l’àmbit normatiu també segueix pendent de definir-se el desplegament de la Llei 13/2014, d’accessibilitat, que ha de permetre la concreció dels principis i directrius de la norma, és a dir, aconseguir una societat més inclusiva que garanteixi l’autonomia de tot- hom i la no-discriminació de la gent gran o persones amb diversitat funcional, i actualit- zar el marc normatiu amb un règim d’infraccions i sancions. Cal recordar que aquest any 2018 s’han complert deu anys de la ratificació per l’Estat es- panyol de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides del 2006. El seu article 9 fixa el compromís de promoure, protegir i asse- gurar el ple gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en condicions d’igual- tat per a les persones amb discapacitat i promou- re el respecte a llur dignitat inherent. Segueix pendent de Tot i el temps transcorregut i que la ciutat de definir-se el desplegament Barcelona és capdavantera en molts aspectes, cal de la Llei 13/2014, seguir treballant per poder fer efectiva la plena d’accessibilitat igualtat per mitjà de mesures que caldrà aplicar a l’urbanisme, l’edificació, els espais i vies pú- bliques, el transport, els serveis, la informació, les comunicacions, etc. És a dir, en tots els àm- bits que regeixen el dia a dia, des de les grans infraestructures fins a les petites coses, que, tot i que potser són irrellevants per a una gran part de la població, poden esdevenir trans- cendents per a aquelles persones a qui la seva condició els limita l’accés. 7.3. Valoracions • El repte de pesar-se amb cadira de rodes A tall d’exemple, una ciutadana va posar en coneixement de la síndica les dificultats que tenen les persones usuàries de cadires de rodes per pesar-se, és a dir, conèixer i poder con- trolar el seu pes, fet que podria tenir incidència en la cura de la seva salut. La reclamant exposava que, tot i haver-se dirigit al seu ambulatori, a diferents estaments oficials –entre els quals l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD)– i ne- cessitant fer un control de pes, com a única opció al seu abast havia de fer ús de les bàscu- les destinades a mercaderies d’un gran centre comercial. Tot i resoldre temporalment el pro- 70 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 blema, era una opció que li generava problemes de desplaçament, a banda de resultar un entorn poc adequat, per no dir indigne per a una persona. Cal afegir que des de l’assessoria d’aquesta Sindicatura es van efectuar diferents consultes a serveis i associacions que van posar en relleu que es tractava d’una problemàtica que anava més enllà del cas concret, en relació amb la qual les persones afectades no disposaven d’al- ternatives vàlides suficients ni conegudes. En aquest sentit, la síndica de greuges de Barcelona, i d’acord amb les conclusions derivades de la supervisió de la queixa, va dirigir a la comissionada de Salut –en qualitat de presidenta de l’Agència de Salut pública de Barcelona, vicepresidenta del Consorci Sanitari de Barcelona i comissionada de Diversitat Funcional–, i també a l’Institut Municipal de Persones amb Dis- capacitat, un seguit de recomanacions a l’efecte que es treballi de manera coordinada la reso- lució d’aquesta problemàtica. Ha demanat, entre d’altres, que es creï un registre dels diferents centres i serveis que disposen de bàscules adaptades i que se’n faciliti el coneixement i l’ús. • Llarga espera sense resposta als problemes de barreres arquitectòniques per accedir a l’habitatge Un veí del barri de Gràcia, de seixanta-sis anys i afec- tat per una malaltia neurodegenerativa que li dificul- ta cada cop més la mobilitat, va dirigir-se a la síndica Les persones usuàries per posar de manifest la seva disconformitat per la de cadires de rodes manca de resposta efectiva a les reiterades demandes tenen problemes per que des de l’any 2014 dirigeix als serveis municipals trobar bàscules on del seu districte, per cercar una resposta a les barreres pesar-se arquitectòniques –unes plataformes successives amb escales que superen un important desnivell de més de La síndica demana un 12 metres–, que li dificulten l’accés a l’edifici on té el registre dels diferents seu habitatge. centres i serveis que El cas està en fase d’estudi perquè, tot i haver rebut disposin de bàscules una primera resposta a la demanda d’informació diri- adaptades gida al Districte de Gràcia, aquesta era del tot insufi- cient i inconcreta, fet que va motivar una nova deman- da d’ampliació de la informació. Tot i haver-se superat amb escreix el temps establert per donar resposta, aquesta no ha estat facilitada. Aquest cas posa de manifest les dificultats que pateixen aquelles persones a les quals els dèficits de mo- bilitat arriben a limitar-los l’accés, en sentit ampli (entrar i sortir), a l’habitatge i, en con- seqüència, a la seva socialització i accés als diferents recursos i serveis. • L’ús dels elements mecànics per remuntar carrers en pendent Durant aquest any han estat diverses les queixes rebudes pel mal funcionament o la manca de reparació de les avaries que han patit algunes escales mecàniques públiques. Aquests en- ginys van ser molt ben rebuts a les zones de la ciutat amb forts desnivells, on els veïns i ve- ïnes amb problemes de mobilitat tenen dificultats de desplaçament. ACCESSIBILITAT 71 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Hem rebut diverses queixes Les queixes han arribat de les zones de Sarrià, pel mal funcionament Sant Gervasi, el Guinardó i Trinitat Vella, i les o la manca de reparació persones promotores de les queixes relaten que de les avaries que han patit els aparells romanen moltes setmanes sense re- algunes escales parar i, per tant, fora d’ús i sense que les seves mecàniques públiques reclamacions siguin ateses. Aquesta situació, mantinguda en el temps, també ha provocat que moltes persones no hagin pogut sortir del seu domicili per fer les compres ordinàries o per desplaçar-se a rebre aten- ció mèdica. Així consta que els serveis mèdics han hagut d’incrementar les visites domici- liàries. Com que la situació ha afectat un ampli sector de la ciutat, aquell que està assentat als tu- rons, la síndica va decidir, d’ofici, iniciar una actuació per tal de supervisar quina és l’ac- tuació municipal davant d’aquesta situació i quin és el fet que motiva la no reparació dins d’un termini de temps prudencial. A principis del mes de novembre, la síndica es va diri- gir a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat per demanar la necessària informació. En el moment de redactar el present informe continuem en espera de la resposta a les qües- tions plantejades per tal de formar el nostre determini. • La mobilitat: un repte continu. Accessibilitat al transport públic Com en exercicis anteriors aquest és l’àmbit que més queixes genera, tot i que, com ja s’ha dit, cal tenir en compte que la ciutat de Barcelona treballa des de fa temps per facilitar l’ac- cessibilitat als serveis al conjunt de la ciutadania, però aquestes prestacions de serveis al- hora generen noves demandes. A tall d’exemple, l’accessibilitat als autobusos aconseguida per mitjà del sistema de ram- pes de què disposen els vehicles està generant queixes en relació amb els freqüents proble- mes de funcionament, fet que sovint pot implicar haver d’esperar el pas del autobús segü- ent. Aquest fet té una major incidència atesa la nova estructura de la xarxa ortogonal d’autobu- sos que incorpora l’intercanvi com a característica de la nova estructura. L’article 21 de la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat, preveu que les administracions públiques competents en l’àmbit del sistema de transport públic a Catalunya han d’elaborar i man- tenir actualitzat un pla d’implementació progressiva de l’accessibilitat dels mitjans de trans- port públic. En l’àmbit municipal, cal indicar que el Pla d’Accessibilitat Universal de la Ciutat (2018- 2026) té com un dels seus objectius l’accessibilitat universal en el transport públic. • El “porta a porta”. Repensar el servei i alternatives a les persones usuàries El servei públic de transport especial “porta a porta”, ofert per l’Institut Municipal per a Persones amb Discapacitat (IMPD) juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona 72 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 (AMB), complementa el transport públic regular quan aquest no està adaptat a les perso- nes que pateixen alguna discapacitat. Tot i ser un servei pioner i capdavanter, ha estat motiu de queixes per part de particulars i d’entitats que posen de manifest problemes de gestió i de prestació dels serveis, sobretot amb els de tipus esporàdic, és a dir, els que no tenen un horari i destí fix i assignat durant l’any i que requereixen una petició per a cada ús. Un exemple del que s’ha exposat va posar-se en relleu per mitjà de la supervisió que aques- ta Sindicatura va efectuar d’una queixa que va presentar una veïna de Barcelona de vuitan- ta-quatre anys, amb afectacions de salut i problemes per desplaçar-se. Explicava les dificul- tats per aconseguir contactar telefònicament amb el servei per efectuar una demanda. A més a més, la reclamant va explicar que el fet de poder establir comunicació o que terceres persones li gestionin la demanda telemàticament –ja que no disposa de mitjans ni conei- xements per realitzar-ho per ella mateixa–, tampoc era garantia que el servei de taxi, en el seu cas per poder desplaçar-se a vistes mèdiques, fos atorgat per manca de disponibilitat. Només ho va aconseguir en una ocasió trucant per telèfon a les 8 en punt del matí. Aquesta queixa i la informació facilitada des de l’IMPD ha exposat que la Normativa d’ús del servei públic de transport especial, aprovada pel Consell Rector de l’IMPD el 7 d’octu- bre de 2009, no preveu la realització de serveis escolars ni sanitaris, tot i que s’ha pogut constatar que els centres mèdics o hospitalaris són en gran part el destí de molts dels ser- veis demanats. En concret, i sobre dades corresponents a l’any 2017, resulta que d’un total de 348.013 viatges efectuats, un 58 % de les persones usuàries han fet algun viatge esporàdic a un cen- tre de salut, i que un 65 % d’aquestes tenen més de seixanta-cinc anys. Ara bé, com ja es va posar de manifest en la decisió emesa des d’aquesta Sindicatura, resulta paradoxal que aquestes condicions del servei no tinguin més ressò informatiu cap a les persones usuàries ni es conegui quina alternativa vàlida pot oferir-se en aquests casos. Si bé l’IMPD planteja la necessitat de reconsiderar aquest servei, la síndica valora que aques- ta tasca hauria de requerir una mirada àmplia i la implicació dels diferents serveis afectats (gent gran, salut, etc.), de manera que l’eficàcia i eficiència del “porta a porta” no hauria de comportar el fet de deixar al descobert problemàtiques a les quals actualment s’està do- nant resposta. Per tot el que s’ha exposat, convé recordar que la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessi- bilitat, en el seu preàmbul refereix que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitu- ció espanyola disposen que els poders públics han de promoure les condicions perquè la lli- bertat i la igualtat de l’individu i els grups en què s’integra siguin reals i efectives. L’article 5 del mateix text legal disposa que correspon als municipis establir i coordinar els serveis de transport adaptat, i l’article 19.1 afegeix que les administracions públiques han de vet- llar perquè el sistema de transport compleixi les con- dicions d’accessibilitat necessàries que permetin a Tot i ser un servei pioner totes les persones fer-ne ús amb seguretat, comodi- i capdavanter, el “porta a tat i autonomia, tenint en compte d’una manera pre- ferent les necessitats de les persones amb discapaci- porta” ha estat motiu de tat, de la gent gran i de la ciutadania en situació de queixes per part de vulnerabilitat. particulars i d’entitats ACCESSIBILITAT 73 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Els taxis adaptats • Incompliment del mínim legal del 5 % sobre el representen un 0,86 % total de les llicències de taxis adaptats del total, molt lluny del percentatge mínim L’estudi del servei “porta a porta” ha mostrat la pre- legalment establert: 5% ocupació de l’IMPD pel dèficit de taxis adaptats que pateix la ciutat de Barcelona, fet que alhora esdevé un incompliment legal d’allò que estableix l’article 8 del Reial decret 1544/2007, un cop sobrepassat el termini de deu anys a fi que els ajun- taments adoptessin mesures per fomentar que, com a mínim, un 5 % del total de les lli- cències de taxi corresponguessin a vehicles adaptats. Segons dades facilitades pel mateix IMPD durant el mes de setembre de 2018, l’Àrea Me- tropolitana de Barcelona (AMB) només disposava de 91 taxis amb vehicles adaptats d’un total de 10.521 llicències, xifra que representa el 0,86 % de la flota, molt lluny del per- centatge mínim legalment establert. Si bé des de l’AMB s’informa que l’any 2018 l’Institut Metropolità del Taxi (IMET) ha mo- dificat l’article 27 del Reglament del taxi per tal d’animar els i les taxistes a l’adquisició de vehicles adaptats, resta molt marge per assolir el mínim regulat. Tot i que de les dades rebudes no es pot establir una relació directa entre la prestació del servei “porta a porta” i el dèficit de taxis adaptats, ja que el servei públic de transport es- pecial també es presta amb vehicles no adaptats, cal que des de l’Ajuntament de Barcelo- na, l’AMB i l’IMET se cerquin mesures urgents, més enllà dels incentius, per complir el percentatge mínim legalment estipulat. També relatiu al servei del taxi, com a opció de transport per a les persones amb problemes de diversitat funcional i possiblement vinculat a la manca d’oferta existent, cal assenyalar que aquesta Sindicatura té en fase d’estudi tractar una queixa presentada sobre el presump- te cobrament de tarifes il·legals i abusives no regulades en els transports privats que es pres- ten amb taxis adaptats. En aquest sentit, i tot i que l’IMPD manifesta la coneixença d’a- questa problemàtica, que ha traslladat a responsables de l’AMB i de l’EMT en reiterades ocasions des de l’any 2013, des de l’EMT la posició és del tot contradictòria, ja que s’ha in- format aquesta síndica que no es té constància de cap cobrament diferent del corresponent a les tarifes aprovades. • Una reforma urbanística promoguda per l’Ajuntament perjudica la mobilitat d’una veïna discapacitada La ubicació i criteris per a la determinació de l’emplaçament o possibles canvis de les reserves d’estacionament (PMR) ha estat una tònica general en els darrers exercicis, de manera que es constata que no existeixen criteris clars a la ciutat ni en els diferents districtes que actuen sota el paraigua de la potestat discrecional de l’Administració, és a dir, la valoració sota criteris tèc- nics del que es considera el millor emplaçament. També han estat objecte de queixa la tardan- ça en la modificació o retirada de senyalitzacions que ja no són vigents. Ara bé, aquest any la síndica ha atès una queixa en què l’actuació urbanística promoguda pel mateix Ajuntament per transformar un passatge en plataforma única, de la qual ha de- rivat el canvi d’ubicació d’una reserva d’estacionament, ha causat greus problemes a una 74 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 veïna, sense que sembli que s’hagin tingut en compte ni previst les afectacions provocades sobre la mobilitat de la veïna. El cas que s’exposa correspon a una ciutadana que, tot i patir una discapacitat funcional i motora d’un 65 %, explica que podia realitzar activitats de manera autònoma gràcies al fet que tenia el seu vehicle estacionat davant de casa seva –per mitjà d’una reserva d’estacio- nament des de fa molts anys–, cosa que li permetia fer-ne ús i moure’s. La reclamant va dirigir-se a la síndica per exposar el seu desacord amb el trasllat de la re- serva i el procediment seguit derivat de les obres executades ja que, a banda de la manca de valoració del seu cas i de la recerca d’alternatives vàlides, en un primer moment el tras- llat de la PMR es va proposar a una plaça que no era idònia. Per accedir-hi havia de supe- rar un fort desnivell del carrer i com a conductora havia d’entrar al vehicle per la calçada en un lloc amb poca visibilitat, ja que els vehicles que circulen provenen d’un revolt. Tot i que posteriorment aquest emplaçament va ser modificat, la promotora de la queixa va destacar que el canvi d’ubicació de la reserva d’estacionament li ha comportat una re- ducció important de la seva autonomia, ja que per accedir al vehicle ara necessita ajuda d’una tercera persona. A més a més, en cap moment ha resultat acreditat que hagi estat ava- luada pels serveis municipals la repercussió de la nova definició del passatge, ni s’han donat respostes tècniques suficients a les demandes d’informació i atenció demanades per la pro- motora de la queixa. 7.4. Recomanacions destacades • Instar l’IMPD, així com la resta de departaments i organismes implicats en l’àmbit de la mobilitat (Regidoria de Mobilitat), l’atenció a la gent gran i la salut (Àrea de Drets Socials), que conjuntament s’estudiï una possible redefinició o redimensionament del servei que doni resposta a les necessitats de transport públic del conjunt de la ciutadania, a banda que aques- ta estigui informada de manera suficient. • Instar l’IMPD a fer un seguiment de l’impacte que sobre el servei “porta a porta” pugui significar el desplegament de la xarxa ortogonal d’autobusos a l’efecte que es valori si el fet que el trajecte necessiti més d’un transbordament té validesa atenent els canvis soferts amb la implementació de la nova xarxa d’autobusos i que, en funció dels resultats, s’adoptin les mesures adients. • Instar l’Ajuntament de Barcelona i en concret la regidora de Mobilitat, ja que també és presidenta de l’IMET, a implementar les mesures necessàries a fi que la ciutat de Barcelona disposi del percentatge mínim d’un 5 % de taxis adaptats sobre el conjunt de les llicències de la ciutat. • Recomanar a l’Ajuntament que la reacció i intervenció davant de l’avaria de les escales me- càniques i altres aparells per facilitar els desplaçaments amb un fort desnivell situats a la via pública sigui diligent, i que vetlli perquè la reparació es realitzi en el menor temps possi- ble. • Recomanar a la comissionada de Salut, com a presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i vicepresidenta del Consorci Sanitari de Barcelona, i a l’Institut de Persones amb Discapacitat, la creació d’un registre dels diferents centres i serveis que disposen de bàscu- les adaptades i valorar la possibilitat que puguin ser d’ús per a la població general. Així ACCESSIBILITAT 75 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA mateix, cal que es valori la possibilitat que a l’antiga seu del PAMEM, edifici amb nous usos vinculats a l’atenció sanitària, pugui disposar-se d’una bàscula adaptada, i que s’insti el De- partament de Salut de la Generalitat a dotar de bàscules adaptades, per facilitar l’atenció preventiva i assistencial a tota la ciutadania sense distincions, en els centres dels diferents nivells de l’atenció sanitària. • Recomanar que des de l’Ajuntament i en especial des de l’IMPD s’insti el desenvolupa- ment i concreció de mesures que facilitin la determinació de les places d’estacionament re- servat i que s’insti la seva concreció legal a l’Administració competent. • Recomanar que des de la Tinència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat s’estudiï la imple- mentació d’un protocol d’actuació en cas que la planificació i execució d’obres municipals afectin PMR a fi de valorar la seva viabilitat i cercar amb les persones interessades solucions vàlides i efectives. • Recomanar a l’IMPD que faci un seguiment complet de la prestació del servei “porta a porta”, tenint en compte que es prestarà per mitjà d’una nova contractació, i que caldria im- plementar mecanismes per analitzar les incidències, sobretot en relació amb la dificultat de contactar amb el servei i les demandes que no poden ser assumides. 76 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS Capítol 8 ATENCIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ 8.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 45 queixes relatives a aquest àmbit: PARTICIPACIÓ CIUTADANA I PROMOCIÓ SOCIAL NOMBRE DE QUEIXES Atenció al públic 24 Comunicació pública 10 Participació ciutadana. Informació pública de projecte 11 Total 45 ATENCIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ 77 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 8.2. Introducció L’atenció al públic, d’una manera o altra, es desenvolupa de forma àmplia des de pràctica- ment tots els àmbits, departaments i serveis de l’Ajuntament de Barcelona. No obstant això, en aquest apartat es recull fonamentalment l’atenció al públic que no queda engloba- da en altres punts d’aquest informe, i es refereix, bàsicament, a les oficines d’atenció ciu- tadana (OAC) i les entrades telemàtiques o telefòniques de peticions de la ciutadania. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, com ja s’ha expressat en edicions anteriors, es considera que, donat l’elevat volum d’instàncies i peticions que s’adrecen a l’Ajuntament de Barcelona a través dels diferents mitjans i canals habilitats, el nombre de queixes que arriben a la Sindicatura en matèria d’atenció al públic dona mostra que, en termes generals, les per- sones que s’hi adrecen reben una atenció i servei que s’ajusta a les seves expectatives o s’hi apro- xima prou. Tot i això, hi ha alguns problemes que persisteixen, com retards en les respostes o continguts imprecisos, sobre els quals es vol parar una especial atenció. Pel que fa a la comunicació pública que ha d’efectuar l’Ajuntament de Barcelona en relació amb la seva activitat, l’article 5.1 de la Carta de Ciutadania. Carta de Drets i Deures de Bar- celona estableix que totes les persones tenen dret a relacionar-se amb l’Administració munici- pal d’una manera imparcial i objectiva, amb respecte als principis de bona fe, transparència i confiança legítima. Aquest dret es pot veure vulnerat Hi ha alguns problemes ocasionalment quan la comunicació emesa pel consisto- que persisteixen, com ri sobre determinats assumptes resulta poc clarificado- ra, com s’ha pogut constatar a partir del treball realitzat retards en les respostes sobre els requisits tècnics per a tràmits en línia o la re- o continguts imprecisos gulació dels permisos per a parades de llibres per a la Diada de Sant Jordi, que s’exposen més endavant. En relació amb la participació ciutadana, cal tenir en compte la complexitat amb què es desenvolupen les dinàmiques i problemes que es generen a les grans ciutats, també a Bar- celona, sobre les quals difícilment es poden aportar solucions definitives i úniques, cosa que genera la necessitat d’espais de debat, aportació i intercanvi, que sols són possibles des d’una perspectiva àmplia i actualitzada de participació. L’Ajuntament de Barcelona va promoure un avenç significatiu en aquesta matèria quan l’any 2017 va aprovar el nou Reglament de participació ciutadana. Per endavant queda, però, el repte de la seva aplicació i l’avenç en el seu desenvolupament. 8.3. Valoracions • Els terminis i el contingut en les respostes a la ciutadania Un ciutadà exposava que havia sol·licitat, a través d’una instància, còpia de la documenta- ció en suport paper de tots els documents que formaven part d’un expedient sancionador del qual era persona interessada i sobre el qual no havia rebut resposta dos mesos després. En aquella ocasió, l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) va revisar l’expedient i va detec- tar dèficits en el procés de notificació. Posteriorment, va formular una proposta de resolu- ció per anul·lar l’esmentat expedient i procedir a la devolució dels càrrecs que la persona ja havia efectuat. 78 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 La resposta en aquests termes, a la instància presentada pel ciutadà, es produïa finalment quatre mesos més tard que aquest formalitzés la seva petició. Malgrat que finalment l’in- teressat es mostrava conforme amb la resolució municipal pel seu contingut, va estimar-se la queixa perquè, tot i que l’actuació corregia el procediment de l’expedient, la notificació de la resposta es produïa en un termini que excedia el que preveia la normativa. Cal recordar que l’article 21 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix l’obligació de resoldre i de notificar en tots els procedi- ments. Així mateix, determina un període màxim de tres mesos per fer-ho, quan les normes reguladores dels procediments no fixin un altre període màxim. A més, l’article 27.4 de la Llei 39/2015 diu que les persones interessades poden sol·licitar, en qualsevol moment, l’expedició de còpies dels documents públics administratius que hagin sigut vàlidament emesos per les administracions públiques, i que s’ha d’expedir en el termini de quinze dies. L’incompliment dels terminis en la resposta municipal ha estat en aquest cas evident, així com en d’altres que la ciutadania ha fet arribar a la Sindicatura. Al retard en les respostes munici- pals –i a vegades també la manca d’aquestes– cal afegir-hi els desajustos als continguts. Un fet que es constata en nombroses ocasions, en què la resposta municipal es produeix segons el ca- lendari previst, és el fet que la informació que allà s’hi expressa és tan vaga o genèrica que no aporta res al ciutadà o ciutadana. Fins i tot pot ser incorrecta, com quan persones que es diri- geixen a l’Ajuntament per comunicar algun problema de manteniment a l’espai públic, reben la resposta que la incidència està solucionada, quan realment no és així. Complir amb el temps mitjà de resposta no hauria de suposar una resposta menys precisa. • Obtenció d’un duplicat de la inscripció al Registre censal d’animals de companyia En relació amb l’article 27.4 de la Llei 39/2015 també es vol fer referència a la queixa d’una ciutadana que sol·licitava un duplicat del cens d’animals. Es va dirigir en primer lloc a l’OAC i, com que allà li facilitaven hora per a vint-i-tres dies després, va trucar al servei del 010, on la van informar que el rebria en un termini de deu dies. La interessada va rebre finalment la resposta municipal vint-i-cinc dies després de la seva comunicació al 010. L’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona informava la Sindicatura que el circuit establert passava per sol·licitar el duplicat a través del telèfon d’atenció ciutadana del De- partament de Benestar Animal o enviant un correu a l’Oficina de Protecció dels Animals. Si el cens està prèviament introduït a la base de dades, s’envia còpia del cens el mateix dia o el dia següent, i en cas que no estigui introduït, el termini d’enviament pot allargar-se dos o tres dies més. Aquesta informació, però, no va ser facilitada a la ciutadana, ni a l’OAC, ni al 010. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es va estimar en part la queixa, ja que es va consi- derar que la informació que havia rebut la ciutadana no era prou correcta, i a més, se li havia expedit la còpia del duplicat del cens d’animals, més enllà del que estableix la normativa. • Requisits tècnics per a tràmits en línia Un ciutadà va dirigir diversos escrits a l’Ajuntament en els quals plantejava les dificultats amb què s’havia trobat quan intentava accedir a una notificació electrònica amb certificat ATENCIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ 79 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA L’article 38.3 de la Llei digital, amb Windows 10, i en tots ells se l’in- 40/2015 diu que les formava d’una alternativa per descarregar el pdf administracions públiques per poder realitzar el tràmit que perseguia, sense han de garantir els mitjans que se li dones cap resposta concreta a com s’hi disponibles per formular podia accedir amb un ordinador amb Windows suggeriments i queixes, en 10. S’observava que la pàgina web municipal contenia informació sobre els requisits tècnics relació amb els mitjans generals per a l’accés a l’Administració electrò- electrònics nica amb l’Ajuntament de Barcelona i que, entre les versions Windows, n’hi apareixen algunes que podien resultar obsoletes, i era poc precisa quan anomenava “Windows Server 2008 i superiors”. L’article 38.3 de la Llei 40/2015 diu que les administracions públiques han de garantir els mitjans disponibles per formular suggeriments i queixes, en relació amb els mitjans elec- trònics, precepte que ha de tenir en compte l’Ajuntament de Barcelona. Alhora, l’article 13.b de la Llei 39/2015 (tot i que s’ha prorrogat la seva posada en marxa, en relació amb l’Administració electrònica) assenyala que les persones tenen el dret a ser assistides en l’ús dels mitjans electrònics. El ciutadà, per tant, fa ús dels mitjans previstos per la normativa i que l’Ajuntament de Barcelona ha disposat, però aquests no resulten eficaços, atès que en cap moment aconse- gueix resposta a una sol·licitud d’informació concreta que plantejava i que tampoc no pot aclarir-ho a partir de la informació apareguda a la pàgina web. Aquest funcionament no obeeix als principis que determina la Llei 40/2015, en l’article 38.3, en relació amb les seus electròniques de les administracions públiques, de transparència, publicitat, seguretat, entre d’altres. L’article 6.k de la Llei 11/2007 preveu que els ciutadans i ciutadanes puguin escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les administracions. A més, el mateix Ajunta- ment de Barcelona, en l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica, vetlla i es compromet, en l’article 6.d, per una evolució tecnològica d’acord amb el que s’utilitzi dins de la societat, com seria el cas de Windows 10. La normativa també estableix que, en l’ac- cés de la ciutadania a l’Administració electrònica, ha de regir el principi d’igualtat i el de no-discriminació, cosa que no estaria garantida davant de les dificultats d’accés amb ver- sions de Windows d’ús comú. En aquell cas, la síndica va estimar la queixa en el sentit que es posaven a disposició de la ciu- tadania mitjans de relació electrònics amb informació que no s’ajustaven plenament als usos possibles i les respostes facilitades al ciutadà no es corresponien a una actuació eficaç. Es feien recomanacions per millorar les informacions que apareixien a la pàgina web sobre els requisits tècnics generals. L’Ajuntament ha respost que s’han fet modificacions al respecte. • La regulació dels permisos per a parades de llibres en el marc de la Diada de Sant Jordi La Diada de Sant Jordi també té el seu espai en la gestió municipal i en la tasca de super- visió de la síndica. Un ciutadà va comunicar que havia sol·licitat una llicència d’ocupació 80 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 de la via pública per instal·lar-hi una parada de llibres per Sant Jordi, que s’havia resolt des de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic del Districte de Ciutat Vella. El pro- motor de la queixa informava que havia rebut una resposta telefònica denegatòria perquè no era ni autor ni editor. L’Ajuntament confirmava que en un primer moment es va trans- metre la informació per via telefònica a causa del volum de sol·licituds rebudes. Cal tenir en compte que l’article 21.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que l’Administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la. Malgrat que, posteriorment, l’informe municipal diu que es va enviar una llicència d’ús comú especial de la via pública, la informació faci- litada per via telefònica era substancialment diferent d’aquella que va comunicar-se després per escrit, atès que telefònicament només se li va explicar que no podia optar a la parada per no estar vinculat al sector. Tot i això, en la comunicació escrita se li va assignar un espai per a parada de llibres el dia 23 d’abril al passeig Lluís Companys. Aquestes diferents informacions no s’ajusten als principis establerts per l’article 3 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic. El Districte de Ciutat Vella deia que les fires tradicionals queden excloses de la normativa general de concessió de permisos a l’espai pú- blic i que per a aquesta fira no existeixen criteris escrits d’atorgament de parades. L’Orde- nança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona diu, en l’article 2.3, que l’al- calde o alcaldessa ha d’harmonitzar els usos i activitats que es desenvolupen a la via pública donant preferència a aquells que en cada moment Tres entitats de la ciutat van siguin prioritaris a l’interès públic. traslladar a la síndica la Més endavant, a l’article 48.2, es diu que l’ator- seva inquietud pel resultat gament de llicències d’ocupació dels espais pú- del Plenari del dia 10 d’abril blics és discrecional. Aquesta discrecionalitat és de 2018, que va comportar necessària per poder harmonitzar diferents usos la denegació de la i necessitats de la ciutat. Ara bé, aquest fet no celebració de les consultes pot comportar un funcionament arbitrari davant ciutadanes del qual el ciutadà o ciutadana no pugui dispo- sar d’informació sobre els criteris existents o pel qual rebi respostes diferents d’una mateixa sol·licitud. Pels motius exposats, va estimar-se parcialment la queixa, donat que, encara que s’havia atès la petició del ciutadà i finalment se li havia facilitat una resposta positiva per escrit, el procediment emprat resultava arbi- trari per la manca d’una regulació específica, i es recomanava la correcció de la manca de regulació. • Consultar i participar, tot és començar Tres entitats de la ciutat van traslladar a la síndica la seva inquietud pel resultat del Ple- nari del Consell Municipal del dia 10 d’abril de 2018, que va comportar la denegació de la celebració de les consultes ciutadanes que havien impulsat, i consideraven que no s’havia complert amb l’article 74.3 de les Normes de participació ciutadana, el qual estableix que el Consell Municipal només pot denegar la celebració de la consulta si no s’adequa a l’or- denament jurídic. ATENCIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ 81 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA En aquest cas, el Consell Consideraven que es tractava d’una denegació in- Municipal només podria deguda que vulnerava els drets de les 41.000 denegar la celebració de la persones que de manera formal van sol·licitar per consulta, per majoria escrit la celebració de les consultes seguint es- simple, si no s’adequa a trictament l’ordenament aprovat i, a més, inva- l’ordenament jurídic lidava el futur de noves consultes a través de la iniciativa ciutadana. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, de la qual Barcelona és ciutat signatària, determina en l’article VIII.3 que, al marge de les eleccions periòdiques destinades a renovar les instàncies municipals, es fomenta la participació democràtica. A tal efecte, els ciutadans i ciutadanes i les seves associacions poden accedir als debats pú- blics, interpel·lar les autoritats municipals pel que fa als temes que afecten l’interès de la col·lectivitat local i expressar les seves opinions, bé de manera directa mitjançant un "refe- rèndum municipal" o bé a través de les reunions públiques i l’acció popular. La ciutat ra- tificava el compromís a través de la Carta Municipal de Barcelona, concretament en l’arti- cle 30.1, en què diu que l’Ajuntament de Barcelona ha de garantir la participació ciutadana, especialment en les matèries que afecten més directament la qualitat de vida de la ciuta- dania. No podia ser d’altra forma, d’una banda, perquè la participació en els afers públics està re- coneguda com a dret fonamental en l’article 23.1 de la Constitució i recollida també en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el qual va més enllà i estableix el dret de la ciutada- nia a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. D’altra banda, també cal tenir en compte la llarga tradició històrica de parti- cipació de la ciutat, a la qual actualment s’uneix un important grau de maduresa democrà- tica del veïnat, que està reclamant més participació en els afers públics. L’Ajuntament de Barcelona recollia aquest precepte, primer amb les Normes reguladores de la participació ciutadana aprovades el 2002, i posteriorment amb el Reglament de participació ciutadana del 2017. La sessió extraordinària del Consell Plenari del dia 10 d’abril de 2018 incloïa, a l’ordre del dia, la proposta d’acord per a l’aprovació de la celebració de dues consultes d’iniciativa ciu- tadana. El motiu de la incorporació d’aquest punt era l’indicat en l’article 74.3 del Regla- ment de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el qual, quan la consulta provingui d’una iniciativa ciutadana de les previstes a l’apartat 2, lletra f) de l’article 8 que hagi recollit les signatures vàlides suficients, el Consell Municipal només pot denegar, per majoria simple, la seva celebració si no s’adequa a l’ordenament jurídic. De forma prèvia, la Direcció de l’Àrea de Règim Jurídic de la Direcció de Serveis Jurídics havia emès un “informe sobre la proposta d’acord del Consell Municipal d’aprovació d’una consulta ciutadana múltiple”. En la mateixa línia, el secretari general de l’Ajuntament de Barcelona va elaborar un informe en què s’informava favorablement sobre la proposta de sotmetre a la consideració del Plenari del Consell Municipal l’adopció dels acords d’apro- var les consultes d’iniciativa ciutadana i d’iniciativa municipal. Amb posterioritat a aquests informes es desenvolupa la sessió extraordinària del Plenari del Consell Municipal en què es van rebutjar les propostes d’acord per aprovar les consultes proposades. 82 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 Els informes esmentats, de caràcter tècnic i amb la solvència necessària, haurien de poder ser el patró en el qual s’emmirallessin els diferents grups polítics a l’hora de posicionar-se per aprovar o denegar una consulta ciutadana. Després d’analitzar detalladament el debat que va tenir lloc en el decurs de la sessió extraordinària del Plenari del Consell Municipal del 10 d’abril de 2018, es constatava que els raonaments expressats per les diferents forma- cions polítiques que van votar en contra eren fonamentalment de caràcter polític i no jurí- dic. Aquest hauria de ser el debat a desenvolupar després dels resultats de la consulta, tal com recull l’article 94 del Reglament de participació ciutadana, ja que els òrgans de go- vern exerceixen les capacitats decisòries indelegables i com determina l’article 154.2 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atenent el marc normatiu del dret fonamental a Després d’analitzar el Ple, la participació ciutadana, els compromisos del la síndica va constatar que municipi de Barcelona adquirits a través de la els raonaments expressats Carta Municipal de Barcelona, el dilatat i parti- cipat procés que va portar a l’aprovació de l’actu- pels grups polítics que van al Reglament de participació ciutadana i, final- votar en contra eren de ment, per les garanties que cal donar a la caràcter polític i no jurídic ciutadania en el procés de recollida de signatures per tal d’impulsar consultes d’iniciativa ciutadana, la síndica va concloure que l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona no havia estat prou eficaç per garantir el dret de participa- ció i va estimar la queixa, i va recomanar al consistori que es promogués la conservació de les actuacions validades especialment pel que feia a les signatures recollides. En aquesta línia, el dia 26 d’octubre de 2018, el tema es va tornar a plantejar en el Plenari del Con- sell Municipal, en aquesta ocasió, amb el resultat d’aprovació. 8.4. Recomanacions destacades • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que respongui als escrits de sol·licitud, comuni- cació o queixa de la ciutadania en els terminis previstos per la normativa, així com amb un contingut escaient a la informació que al·ludeix la persona interessada. • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que garanteixi que la informació que es facilita a la ciutadania a través de la pàgina web o altres mitjans de divulgació, sigui prou clara i concisa. • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que vetlli per tal que totes les consultes promo- gudes per iniciatives ciutadanes que comptin amb les signatures necessàries i compleixin amb l’ordenament jurídic, siguin tractades amb el màxim rigor, tant des de l’àmbit tècnic com des del polític. ATENCIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ 83 Capítol 9 PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS 9.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 65 queixes relatives a aquest àmbit: PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS NOMBRE DE QUEIXES Procediment administratiu comú 16 Gestió de serveis públics 37 Responsabilitat patrimonial 12 Total 65 84 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 9.2. Introducció Respecte de les incidències en els procediments administratius, destaquem un elevat volum de queixes referides a la pràctica notificadora derivades de la fallida d’una de les empreses notificadores adjudicatàries: Unipost. Un altre dels aspectes del procediment que ha estat objecte de múltiples queixes és la manca de resposta municipal als recursos o requeriments diversos dels ciutadans i ciutadanes, l’incompliment dels terminis màxims determinats per la normativa d’aplicació, fet que produeix, en alguns casos, la caducitat dels procediments o la generació d’inseguretat jurídica a les persones interessades ja que se’ls nega la possibi- litat de presentar recursos contra actes de tràmit qualificats. Quant als procediments de responsabilitat patrimonial, una gran part de les queixes tenien a veure amb la manca d’informació sobre la fonamentació jurídica de les resolucions deses- timades, així com amb la disconformitat amb el pronunciament municipal i amb la supe- ració dels terminis legals establerts per resoldre. Especial atenció mereix una de les quei- xes d’aquest àmbit, referida al dret a ser indemnitzat a causa del trencament del principi de confiança legítima de l’Administració. Finalment, en l’apartat de gestió de serveis, novament el volum de queixes s’ha referit als serveis prestats per part de Cementiris de Barcelona, SA, i el seu cost, qüestió que es trac- ta en l’apartat de tributs d’aquest informe d’actuació. Així mateix, ha tornat a ser objecte de queixa la prestació dels serveis funeraris, com a servei essencial, per part de l’empresa funerària Serveis Funeraris de Barcelona, SA, de la qual l’Ajuntament té una participació de 15 %. 9.3. Valoracions • Recurs d’alçada contra els informes urbanístics previs desfavorables La Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental d’activitats de Catalunya, regula l’infor- me urbanístic en l’article 60, i disposa que, si l’esmentat informe és desfavorable, indepen- dentment del moment en què s’hagi emès, sempre que s’hagi rebut abans que s’atorgui l’au- torització ambiental, l’òrgan ambiental del departament competent ha de dictar una resolució que posi fi al procediment i arxivar les actuacions. L’Ordenança municipal d’ac- tivitats i d’intervenció integral de l’Administració ambiental de Barcelona, en l’article 33 també es refereix a la certificació de compatibilitat amb el planejament urbanístic amb idèntica solució que la Llei 20/2009, en cas que resulti desfavorable. A l’Ajuntament de Barcelona, l’informe urbanístic previ és emès pel Departament d’Urba- nisme. Aquest document té com a finalitat comprovar l’adequació de la localització de l’ac- tivitat a l’ordenació urbanística. Es tracta d’un certificat que s’exigeix com a tràmit previ i necessari en la comunicació d’una activitat inclosa en els plans d’usos per a activitats con- dicionades a densitat o distància. Com ja hem dit, el resultat desfavorable d’aquest infor- me comporta necessàriament la denegació de la pretesa llicència d’activitat. Un ciutadà va posar en coneixement de la síndica que, després de sol·licitar un informe ur- banístic previ per exercir l’activitat de despatx de pa, aquest havia resultat desfavorable per superar el nombre màxim d’activitats permeses en aquella zona. En aquell moment, l’inte- PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS 85 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La síndica considera que ressat va interposar un recurs d’alçada, ja que una un informe urbanístic previ de les activitats que l’Ajuntament comptabilitza- desfavorable és un acte de va no es trobava en funcionament. És més, hi cons- tràmit qualificat contra el tava que en aquell local l’Ajuntament havia donat qual hi cap la interposició una llicència de primera ocupació per instal·lar-hi de recurs una estació transformadora. El districte en qüestió va manifestar que no es pot qualificar de recurs d’alçada el presentat per l’in- teressat, ja que l’informe contra el qual s’interpo- sava no era objecte de recurs. La síndica no compartia aquesta afirmació municipal, ja que considera que un informe urbanístic previ desfavorable és un acte de tràmit qualificat con- tra el qual hi cap la interposició de recurs, segons la legislació de procediment administra- tiu. Es dona la circumstància que, arran de l’estudi d’una altra queixa, un altre districte havia arribat a la mateixa solució de no admetre un recurs contra la certificació urbanística. Per aquesta raó, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va trobar adient sol·licitar als Serveis Jurídics Centrals un pronunciament amb relació a la naturalesa jurídica del tràmit d’infor- me urbanístic previ. L’informe elaborat per la Direcció dels Serveis Jurídics i de l’Àrea de Règim Jurídic con- clou que en el tràmit de llicència ambiental és potestatiu aportar l’informe urbanístic amb la sol·licitud de la llicència. El contingut d’aquest informe urbanístic només és vinculant quan és desfavorable, de manera que correspon considerar l’informe urbanístic desfavora- ble com un acte de tràmit qualificat i, per tant, susceptible de recurs administratiu de con- formitat amb l’article 112.1 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. Finalment, el districte afectat va informar la Sindicatura de Greuges que s’havia procedit a la revisió del procediment referit i s’havia tramitat de nou l’informe urbanístic previ amb resultat favorable • El trencament del principi de confiança legítima i el dret a rebre una indemnització Els i les representants legals d’una fundació van dirigir-se a la síndica per explicar la situa- ció en què es trobaven després que l’Ajuntament formalitzés amb la fundació un conveni de cessió d’un solar de titularitat pública, amb la finalitat d’implementar una activitat de caràcter social i, després de diverses traves per poder accedir a l’espai cedit, l’Ajuntament decidís de forma unilateral revocar la cessió de l’ús. Les persones que van plantejar el greuge es referien, entre altres qüestions, a la negativa municipal a instruir un expedient de responsabilitat patrimonial per rescabalar-se de les despeses que els havia ocasionat aquest fet. Interpel·lat el Districte sobre aquesta qüestió, va respondre a la síndica que no seria possible una indemnització atesa la condició precà- ria de l’autorització atorgada. La síndica va discrepar sobre aquest posicionament, ja que creu que el caràcter precari de l’autorització es refereix a la impossibilitat de consolidar drets sobre l’esmentat solar com 86 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 a bé de domini públic que és, però en cap cas aquest caràcter precari desvincula una possi- ble indemnització. Sorprenia a la síndica aquesta conclusió municipal sense que estigués avalada per la trami- tació del corresponent expedient administratiu, amb les garanties previstes legalment, i que hauria d’apreciar si l’actuació de canvi de criteri municipal havia ocasionat a les perso- nes particulars una càrrega que aquestes no estaven obligades a suportar. Però és que, a més, aquesta institució és del parer que en el cas objecte de la queixa s’ha pogut donar un trencament del principi de confiança legítima que podria ser susceptible de rescabalament pels danys i perjudicis. Aquest principi de confiança legítima està incor- porat en el nostre ordenament jurídic a través de l’article 3.1.e) de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, quan es refereix als principis generals de l’Administració: “Les Administracions públiques hauran de respectar en la seva actuació i relacions els següents principis (...) e) bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional”. De fet, algunes sentències del Tribunal Suprem determinen que la finalitat d’aquest prin- cipi és la de protegir la persona particular davant del canvi brusc i per sorpresa, davant de l’alteració sensible d’una situació en la permanència de la qual es podia confiar legítima- ment. La seva aplicació no impedeix que es pugui realitzar una modificació que es consi- deri oportuna i favorable als interessos generals, però el perjudici que s’ocasiona a les per- sones particulars ha de ser sufragat a través de la institució de la responsabilitat patrimonial. Com no pot ser d’una altra manera, el principi de confiança legítima està vinculat als princi- pis de seguretat jurídica, bona fe, interdicció de l’arbitrarietat, entre d’altres, i es produeix quan l’Administració genera una situació jurídica i la persona interessada ha actuat de bona fe i amb confiança, i ha adaptat la seva conducta a l’aparença que genera l’Administració. Per a la seva aplicació no basta que es produeixi qualsevol classe de convicció psicològica subjectiva en la persona particular, sinó que l’esmentada confiança s’ha de basar en signes i fets externs produïts per l’Administració prou concloents perquè indueixin racionalment a aquell a confiar en “l’aparença de legalitat” d’una actuació administrativa concreta, i moure la seva voluntat a realitzar determinats actes i inversions de mitjans personals o econòmics que després no conflueixen amb les verdaderes conseqüències dels actes que realment i en definitiva són produïts amb posterioritat per l’Administració. Encara amb més motiu quan l’esmentada “aparença de legalitat” que va induir a confusió a l’interessat va originar en la pràctica per a aquest uns danys o perjudicis que no ha de suportar jurídicament (STS de 8 de juny de 1990). Així doncs, en el supòsit plantejat, el mateix Ajuntament va signar amb la part interessa- da un contracte de cessió pel qual l’autoritzava a l’ús privatiu d’una porció de terreny amb la finalitat de desenvolupar un projecte con- cret en un termini de cinc anys. Davant d’a- El districte afectat va informar questa voluntat pública legalment forma- la Sindicatura que s’havia litzada, les persones promotores de la queixa van iniciar una sèrie d’actes preparatoris que procedit a la revisió del els va ocasionar una despesa que es va con- procediment referit i s’havia vertir en pèrdues després que l’Ajuntament, tramitat de nou l’informe unilateralment, proposés la revocació de urbanístic previ amb resultat l’autorització d’ús. favorable. PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS 87 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA En atenció a aquestes consideracions, la síndica va recomanar a l’Ajuntament que es resolgués expressament la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada. • La discriminació més enllà de la mort Una persona que formava part del Grup de Treball de Sensellarisme de l’Ajuntament de Bar- celona denunciava a la síndica una sèrie d’irregularitats en la gestió d’un servei funerari de ca- ràcter gratuït d’una persona atesa per una entitat social i que no tenia familiars, però sí que tenia amistats. Concretament denunciava que l’empresa funerària no havia informat la persona referent de l’en- titat social a la qual estava vinculat el difunt sobre la programació de l’enterrament, tot i haver- ho sol·licitat expressament en diverses ocasions. Així mateix, considerava inapropiat el termi- ni de dotze dies que s’havia utilitzat per tal de donar sepultura al difunt. D’una banda, segons Serveis Funeraris de Barcelona, SA, empresa que s’havia fet càrrec del ser- vei, justificava el temps que va transcórrer entre el moment de la mort i el de l’enterrament en l’aplicació del “principi de prudència requerit en aquests casos”. La síndica va plasmar la seva consideració del fet que l’esmentat principi, per si mateix, i sense anar acompanyat de cap cir- cumstància de caràcter excepcional, no era una justificació suficient per doblar el termini màxim legalment previst per donar destí final al cadàver. El Decret 297/1997, pel qual s’aprova el Reglament de policia sanitària mortuòria, determina que en circumstàncies normals, el termini màxim per procedir a la destinació final d’un cadà- ver és de 48 hores. Aquest termini es pot veure incrementat en 48 hores més si el cadàver està convenientment refrigerat, o en 96 hores en cas d’estar congelat. Així doncs, el termini màxim previst és de 144 hores, equivalent a sis dies. En el cas objecte d’estudi per part d’aquesta ins- tància supervisora, el temps transcorregut va ser de 288 hores, equivalent a dotze dies. En el cas objecte d’estudi per part d’aquesta instància supervisora, el temps transcorregut va ser de 288 hores, equivalent a dotze dies La síndica de greuges de Barcelona creu del tot necessari que l’Ajuntament de Barcelona, com a Administració que ha de garantir que el servei es presta de forma adequada i sense que es pro- dueixi cap mena de discriminació, i com a Administració que assumeix part dels costos del ser- vei, ha d’investigar sobre els fets succeïts i determinar si s’ha produït un incompliment de les disposicions normatives, i comprovar si s’ha prestat el servei en idèntiques condicions que a al- tres usuaris i usuàries i sense cap discriminació. De fet, el recent Decret municipal pel qual es regulen les obligacions derivades del principi d’universalitat en l’accés als serveis funeraris, pre- veu com a supòsit d’execució de la garantia a l’em- El Decret 297/1997, pel presa funerària el tracte discriminatori en la presta- ció de serveis funeraris gratuïts o bonificats a les qual s’aprova el Reglament persones usuàries respecte de la resta d’usuaris i usuà- de policia sanitària ries de l’empresa funerària. mortuòria, determina que el temps màxim per D’altra banda, va donar-se la circumstància que no procedir a la destinació es va informar sobre la fixació de la data d’inhuma- ció a la persona i a l’entitat que ho havien sol·licitat final d’un cadàver és de de forma expressa. Consta en l’expedient que l’assis- 144 hores tenta social del centre hospitalari on es va produir 88 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 la defunció, en tramitar el funeral de caràcter gra- Cal superar els estereotips tuït, va facilitar a l’empresa funerària el contacte que presumeixen que les de l’entitat i l’educadora referent del difunt. A persones vulnerables i més, la mateixa empresa funerària reconeix tenir sense família no tenen constància de les diverses trucades de l’esmentada vincles emocionals afectius educadora interessant-se pel sepeli. Tot i això, atri- o xarxes de suport social bueixen a un error el fet de no haver-la informat. La síndica creu que, precisament, el fet d’haver contactat amb l’entitat amb la qual estava vinculat el difunt hauria pogut ser una de les actua- cions del “principi de prudència” referit per l’empresa funerària. I més quan la derivació del servei no s’havia efectuat des dels serveis socials municipals, tal com estableix l’article 40.2 del Decret 2009/1999. Així mateix, Serveis Funeraris de Barcelona, SA, afirma que, normalment, en aquest tipus d’en- terrament no assisteixen familiars al sepeli. Davant d’aquesta afirmació, la síndica creu del tot necessari superar els estereotips que presumeixen que les persones vulnerables i sense família no tenen vincles emocionals afectius o xarxes de suport social. Com ha quedat palès en aquest cas, malgrat que el finat no tenia família, hi havia una sèrie de persones amb les quals l’unia llaços d’amistat i de solidaritat, i que precisament són les que han denunciat els fets i han col·la- borat amb la Sindicatura amb la finalitat que s’esclareixin les circumstàncies sobre com va pro- duir-se aquest servei, perquè consideraven que s’havien vulnerat els seus drets a acompanyar al seu amic fins a l’últim instant. La síndica va concloure que el fet que una empresa funerària, en la prestació d’un servei de ca- ràcter gratuït, mantingui un cos en estat de congelació durant dotze dies, i que se li doni se- pultura sense avisar les persones que havien manifestat interès a assistir al funeral, pot ser in- diciari d’una vulneració de les disposicions normatives d’aplicació, així com d’una prestació discriminatòria del servei. Per aquest motiu, ha recomanat a l’Ajuntament que investigui aquests fets. 9.4. Recomanacions destacades • Recomanar a l’Ajuntament que elabori un protocol per a la prestació dels serveis funera- ris de caràcter gratuït i bonificat, en què s’assegurin unes bones pràctiques corporatives per tal que la gratuïtat del servei no interfereixi en una prestació qualitativa i respectuosa, i que es clarifiqui quin òrgan o servei ha de sol·licitar la prestació gratuïta o bonificada. • Recordar l’obligació de les autoritats i el personal al servei de les administracions públi- ques de respectar els terminis de tramitació legalment establerts, així com l’obligació de motivar suficientment les resolucions denegatòries. • Recomanacions arran del col.lapse d'un bloc de nínxols del cementiri de Montjuïc, diri- gides a garantir la transparència, les bones pràctiques en la identificació de les restes, l'es- clariment dels fets, i la seguretat de la resta d'edificacions funeràries . El conjunt de les re- comanacions de la Sindicatura van ser acceptades per unanimitat de tots els grups municipals, en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, re- unida en sessió de 17 de gener de 2018.. PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS 89 Capítol 10 ACTIVITATS ECONÒMIQUES 10.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 42 queixes relatives a aquest àmbit: ACTIVITATS ECONÒMIQUES NOMBRE DE QUEIXES Llicències d’activitat econòmica 32 Llicències d’ocupació de l’espai públic 8 Atenció a les persones consumidores i usuàries 2 Total 42 90 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 10.2. Introducció Des de la Sindicatura sempre hem recomanat que les intervencions municipals encamina- des tant a promoure el progrés econòmic com social a la ciutat, es basin en els principis de solidaritat, cohesió i igualtat d’oportunitats per a tothom, així com en el desenvolupament sostenible. Alhora que sota el principi de la mínima intervenció possible i la reducció de terminis pel que respecta a la tramitació de les llicències, com bé estableix la Llei 16/2015, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels go- verns locals de Catalunya. Amb referència a la intervenció administrativa per a la prevenció i control de les activitats que es realitzen a la ciutat, sempre hem recomanat una actuació àgil i eficaç sobretot en as- sumptes relacionats amb l’exercici d’activitats que no s’ajusten a llicència, que lesionen in- teressos generals i que a més ocasionen molèsties al veïnat, com ha estat el cas d’una gran part de les queixes rebudes en aquest apartat durant aquest any 2018. Per altra banda, en l’ordenació de l’espai públic, i tal com s’estableix tant en la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques, com en el Decret 336/1998, que aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya, cal recordar el deure municipal de garantir la qualitat dels espais per a la ciutadania i les veïnes i veïns i la convivència ciuta- dana, sense deixar de banda el suport i promoció de l’activitat econòmica i tenint en comp- te els principis d’objectivitat, publicitat i concurrència. I novament aquest any, amb referència a l’atenció a les persones consumidores i usuàries per les quals l’Ajuntament ha de vetllar per a la seva protecció en el límit de les seves com- petències segons la carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, hem de referir-nos a algunes pràctiques d’empreses funeràries de la ciutat, com es pot veure en l’úl- tim dels exemples exposats a continuació. 10.3. Valoracions • Les infraccions que comporten guanys il·lícits Una comunitat de propietaris i propietàries denunciava als i les responsables municipals l’exercici de l’activitat de prostitució que s’estava duent a terme en un dels locals de l’im- moble. Aportaven algunes proves dels fets denunciats. Així i tot, havia transcorregut un any des de la denúncia veïnal i la gestió administra- tiva per posar fi a la situació il·lícita havia estat del tot infructuosa, amb el resultat que es mantenia la si- Un any des de la tuació denunciada. denúncia veïnal, i la La Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de gestió administrativa per les activitats, en l’article 82.2 b) tipifica com a infrac- posar fi a la situació ció greu exercir una activitat sense haver fet la comu- il·lícita havia estat del nicació prèvia a l’Ajuntament o sense disposar de la tot infructuosa, amb el llicència ambiental pertinent, i l’article 65 disposa la resultat que es mantenia clausura d’activitats que s’exerceixen sense l’autorit- la situació denunciada zació ambiental, la llicència ambiental o la comuni- ACTIVITATS ECONÒMIQUES 91 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA cació exigibles, i afegeix que aquest procediment és independent de la instrucció de l’ex- pedient sancionador que correspongui. A més, l’article 36.2 de la Llei 11/2009, de regulació administrativa dels espectacles pú- blics i les activitats recreatives, estableix que no es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions que són objecte d’un procediment d’inspecció o d’un expedient sancionador. Segons va manifestar el districte afectat, es va produir un canvi de titularitat per silenci ad- ministratiu positiu, després d’haver estat comunicat a l’Ajuntament, i aquest no va reac- cionar a temps. Aquest fet, a parer d’aquesta Sindicatura, hauria d’haver comportat l’inici de nous expedients administratius però, en canvi, el Districte va incorporar el nou titular a l’expedient inicial i per aquest motiu es va haver de suspendre en dues ocasions l’acte de precintament dictat. Aquesta instància supervisora entén que el Districte disposa d’àmplies facultats que li perme- tien posar fi a l’activitat il·lícita. El Districte, en constatar l’exercici de l’activitat de prostíbul sense llicència, tenia la possibilitat legal d’ordenar el tancament provisional de l’activitat en el marc d’un procediment sancionador com a complement a la sanció a imposar, i al marge del corresponent expedient administratiu de disciplina, tal com preveu l’Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona (art. 71). Una solució similar ofereix l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració ambiental de Barcelona, en el cas que el Districte hagués considerat l’ac- tivitat com a “saló de bellesa”, ja que, en comprovar que no s’hi ajustava, l’Ordenança pre- veu el cessament de l’activitat per dues vies: com a complement de la sanció a imposar (art. 110.3) i com a mesura cautelar (art. 111 i 112), ja sigui en el marc d’un procediment san- cionador o en un expedient autònom no sancionador. Arribats a aquest punt, creiem d’interès recordar que el principi de proporcionalitat del procediment sancionador, recollit en l’article 29 de la Llei 40/2015, disposa que l’establi- ment de sancions haurà de preveure que la comissió de les infraccions tipificades no resul- ti més beneficiós per a l’infractor que el compliment de les normes infringides. • Ordenar per desigualar L’Ajuntament decideix que els bars del carrer Blai que vulguin col·locar una terrassa a la via pública s’han d’inscriure abans del dia 15 de setembre de cada any, segons l’Ordenan- ça de terrasses de Barcelona. El problema sorgeix quan l’Ajuntament decideix que en al- guns trams del carrer la selecció dels titulars de terrasses es farà per sorteig donada la con- currència de sol·licituds. Diferents titulars dels Diferents titulars dels establiments de restauració establiments de restauració d’aquest carrer s’han dirigit a la Sindicatura per del carrer Blai s’han dirigit a denunciar la manca d’equitat en aquesta decisió i la Sindicatura per denunciar per sol·licitar que, en el cas que no sigui possible la manca d’equitat en una redistribució de les taules totals, com havien aquesta decisió en el procés demanat tots els locals afectats per tal que cap res- d’adjudicació de terrasses taurador o restauradora es quedi sense terrassa, al- menys que canviïn les condicions en què es realit- za el sorteig, de manera que els establiments que 92 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 ja han patit les conseqüències econòmiques que supo- El Districte, tot i sa quedar-se un any sense terrassa no hagin de repe- considerar la decisió tir-ho l’any següent i successius fins que tots els esta- de la síndica i fer-la bliments afectats hagin passat pel mateix tràngol. saber als restauradors En data 28 de gener del 2016, i d’acord amb les pre- i restauradores, va visions de l’annex II de l’Ordenança de terrasses de continuar amb el Barcelona, aprovada definitivament el dia 20 de de- procediment escollit, sembre de 2013 pel Consell Plenari, la Comissió de que no respecta els Govern d’aquest Ajuntament va aprovar definitiva- criteris d’equitat ment l’Ordenació singular de terrasses dels carrers Blai i Blesa, per tal de trobar un equilibri entre l’ús privatiu de la via pública per a l’activitat comercial amb el fet de gaudir per part dels ciutadans i ciutadanes de l’espai públic, i proposa una ocupació màxima controlada. En la disposició transitòria 2a d’aquesta ordenació es preveu la realització del sorteig per tal d’assignar les llicències de terrasses en els trams de carrer on hi ha més sol·licituds que llicències atorgables, tota vegada atesa la concurrència de sol·licituds. Atès que en cap moment s’especifiquen les condicions de realització de l’esmentat sor- teig, aquesta instància supervisora va dirigir-se a les persones responsables municipals perquè reconsideressin la seva posició amb la possibilitat d’extreure del sorteig que s’ha- via de realitzar per a l’autorització de terrasses per al pròxim any 2019 aquells establi- ments que ja havien estat sense l’autorització aquest any 2018, ja que, si no es feia així, es consideraria que s’incompliria amb l’obligació legal de distribuir de forma equitati- va l’espai susceptible d’ocupació. És evident que l’espai públic és de gestió municipal i ha de ser l’Ajuntament qui assigni i autoritzi el seu ús de forma raonada. En aquest cas, va optar-se pel sorteig davant de la con- currència de sol·licituds, però cal recordar que hi havia un acord previ d’utilització entre les parts afectades, és a dir, entre totes les titularitats dels establiments susceptibles de sol·li- citar la terrassa, i l’Ajuntament ho podia solucionar sense haver de perjudicar econòmica- ment a cap dels restauradors i restauradores i sense infringir els principis d’igualtat i pro- porcionalitat. El Districte, tot i considerar la decisió de la síndica i fer-la saber als restauradors i restauradores presents el dia del sorteig, va continuar amb el procediment es- collit. A més, resulta que la regidora del Districte, en una carta enviada a una treballadora d’un dels establiments afectats el mes d’abril, assegurava que durant aquest any se cercaria una altra fórmula per limitar el nombre de terrasses al carrer Blai per tal de mantenir un sistema equitatiu per a tots els establiments i que la solució es posaria en pràctica per a l’exercici de l’any 2019. Resulta evident que no s’ha produït la modificació en el sentit anunciat per la regidora en l’esmentada comunicació escrita, cosa que ha frustrat una expectativa de solució. • Un laude sobre serveis funeraris Una persona va dirigir-se a la Sindicatura amb la finalitat que reviséssim una factura d’un servei funerari perquè considerava que el preu final era molt elevat en relació amb el servei que havia sol·licitat. L’import final que havia satisfet pel servei era de 11.127 ACTIVITATS ECONÒMIQUES 93 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Aquesta Sindicatura ja va euros i, segons explicava, únicament havia dema- alertar l’any 2015 sobre nat tenir les cendres del seu familiar en una urna l’elevat cost dels serveis i que un capellà li donés una senzilla benedicció. funeraris a la ciutat de No havia fet ús de sala de vetlla ni de l’oratori. Barcelona a causa de la Des d’aquesta institució, després d’observar algu- manca de competència en nes incoherències en la factura que presentava i ad- el mercat funerari vertir que es podia haver donat un vici del consen- timent en el contracte, i després de valorar la vulnerabilitat de la reclamant, que mostrava un limitat grau de discerniment per prendre decisions de contingut econòmic, es va acordar fer-li un acompanyament en la reclamació de consum a l’empresa funerària. En un primer moment, l’empresa no va acceptar la reclamació i la consumidora, acompanyada per la Sin- dicatura de Greuges, va plantejar la qüestió davant de l’Agència Catalana del Consum, i l’assumpte va arribar a substanciar-se en seu arbitral. L’òrgan arbitral va palesar que: “Malgrat la importància econòmica de la contractació, aques- ta no es va plantejar de forma pautada o progressiva. Tot i assumir que per raó de l’objec- te del negoci no hi ha gaire marge de temps per a la reflexió, aquesta peremptorietat no ex- clou la incorporació de determinades cauteles que impedeixin una prestació irreflexiva del consentiment, afavorida pel context que fàcilment pot rodejar la contractació pel que fa a la fragilitat emocional en què es pot trobar.” Així mateix, va assenyalar que el foli de sol·licitud de serveis esdevé alhora, en unitat d’ac- te de signatura, el contracte que determina les obligacions de les parts, i perd així la seva funció de pressupost, que ha de ser revisat per a una formació idònia del consentiment, i com a garantia contra l’abús contractual. Altres aspectes tinguts en consideració en l’extens laude tenien a veure amb la prestació del consentiment en relació amb alguns dels serveis contractats: “En l’elecció contreta d’un taüt d’alta gamma de fusta ecològica que, segons l’apreciació de l’òrgan arbitral, no es corres- pon en absolut amb una especial consciència mediambiental de la reclamant, segons el tes- timoni recollit i l’estàndard en un consumidor de la seva edat i formació. El mateix s’esde- vé respecte del cotxe fúnebre que novament es correspon amb la tria del de cost més elevat i que raonablement no escauria de la voluntat de qui podia saber que no assistiria ningú al servei i, per tant, el vehicle no podria complir amb la finalitat sumptuosa a la qual el triat serviria.” El laude arbitral conclou que: “La formació de la voluntat no va esdevenir-se de manera ex- acta i que a banda de l’especial situació de vulnerabilitat de la reclamant, en aquest resul- tat també hi va contribuir l’activitat comercial desplegada per la reclamada (l’empresa fu- nerària) i la manera predisposada d’emissió del consentiment contractual en un únic acte i sense possibilitat de desistir del contracte ni haver-lo de ratificar amb posterioritat a l’as- sessorament conductiu dut a terme per la prestadora del servei.” Afirmen també que el dol no va viciar la voluntat de contractar, sinó les condicions econò- miques del contracte, que efectivament sí que es volia concloure. Finalment l’òrgan arbi- tral resol, en dret i per unanimitat, estimar en part la reclamació, i fa una valoració del cost del servei real sol·licitat per la reclamant i ordena a l’empresa funerària que la indemnitzi per la diferència de l’import abonat. 94 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 Aquesta Sindicatura de Greuges ja va alertar l’any 2015 sobre l’elevat cost dels serveis fu- neraris a la ciutat de Barcelona a causa de la manca de competència en el mercat funerari, i va recomanar a l’Ajuntament que, entre altres mesures, s’instés les empreses del sector fu- nerari que s’adherissin a arbitratge en consum com a prestadores d’un servei essencial. Ara per ara, consta que únicament ho ha fet una de les empreses. Fruit de l’adhesió ha estat possible l’arbitratge en consum amb el resultat favorable per a la persona reclamant. 10.4. Recomanacions destacades • Continuar combatent l’oferta turística il·legal a la ciutat i, per tal de millorar el servei mu- nicipal, informar les persones denunciants de totes les actuacions que es duen a terme en la tramitació dels expedients de disciplina. • En situacions d’irregularitats administratives, implementar totes les mesures previstes le- galment per tal de posar fi a les activitats il·lícites i poder responsabilitzar i penalitzar les presumptes persones infractores. • Gestionar de forma equitativa l’assignació i l’autorització de l’ús comú especial de la via pública per a la instal·lació de terrasses i especialment en els casos d’ordenacions singulars. • Exigir de manera definitiva el compliment de l’Ordenança de terrasses amb referència a la delimitació visual de l’espai autoritzat per tal de prevenir possibles excessos d’ocupació de l’espai públic. • Revisar les condicions tècniques i d’ubicació de les autoritzacions per a la celebració de concerts a l’espai públic que siguin molestes per tal que no siguin reincidents en els anys. • Garantir que les empreses funeràries, com a prestadores d’un servei essencial, compleixin rigorosament amb el principi de transparència i el Codi de bones pràctiques acordat. ACTIVITATS ECONÒMIQUES 95 Capítol 11 LA FUNCIÓ PÚBLICA 11.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 30 queixes relatives a aquest àmbit: FUNCIÓ PÚBLICA I TREBALL NOMBRE DE QUEIXES Règim funcionarial 26 Règim laboral 3 Treball externalitzat 1 Total 30 96 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 11.2. Introducció Els treballadors i treballadores de l’Ajuntament, com a ciutadans i ciutadanes de Barcelo- na, i en tot cas objecte de l’actuació municipal per la relació laboral que els vincula, és clar que estan facultats per sol·licitar l’actuació de la síndica de greuges si consideren que l’A- juntament afecta els seus drets. No obstant això, cal recordar que les institucions que, de manera tradicional i històrica, estan dedicades de forma plena a la defensa dels drets dels treballadors i treballadores, són les organitzacions sindicals. En conseqüència, entenem que, en allò que fa referència a la reivindicació i conquesta de millores en les condicions de treball o la interpretació i aplicació de les condicions pacta- des, l’actuació preferent ha de ser la de les organitzacions sindicals a les quals poden acu- dir les persones afectades o que considerin que hi ha marge per obtenir millores. D’altra banda, en l’àmbit dels conflictes laborals i més enllà de la jurisdicció de l’àmbit so- cial, es disposa d’instruments com el Tribunal Laboral de Conciliació, Mediació i Arbitrat- ge de Catalunya, i al servei exclusiu de les administracions locals, el Consorci d’Estudis, Mediació i Conciliació a l’Administració Local (CEMICAL). La institució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona intervé, essencialment, en situa- cions que tenen a veure amb les garanties en els procediments seguits en els processos se- lectius i quan existeixen indicis d’aplicació inadequada o insuficient de la normativa posi- tiva en matèria de treball públic. Així doncs, en aquesta ocasió exposem dues reclamacions que ens han estat presentades sobre la situació de segona activitat teòricament reconeguda als i les membres de la Guàr- dia Urbana que estiguin en condicions de sol·licitar el seu passi a aquella. 11.3. Valoracions • La petició del passi a segona activitat dels i les membres de la Guàrdia Urbana La situació administrativa especial de segona activitat per raó d’edat és un dret subjectiu previst en l’article 43 de la Llei 16/1991, de les policies locals de Catalunya. Aquest arti- cle preveu aquesta situació un cop complerts els cinquanta-set anys i remet el seu desenvo- lupament als respectius reglaments municipals. Hi hagi o no reglament municipal, ente- nem que aquest és un dret efectivament reconegut i, per tant, directament exigible. En el cas concret de l’Ajuntament de Barcelona, es disposa d’un reglament aprovat pel Consell Municipal en sessió de 15 de febrer de 2002. En la primera de les situacions plantejades la persona interessada havia sol·licitat el passi a la segona activitat un mes abans de complir l’edat reglamentària. Quan demana la inter- venció de la síndica de greuges havien transcorregut catorze mesos sense que l’Ajuntament li hagués ofert una resposta expressa i, per tant, un reconeixement formal a la situació a la qual tenia dret. L’Ajuntament va contestar que la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) estava en procés de des- envolupar un procediment operatiu per regular l’assignació de llocs de treball en segona acti- LA FUNCIÓ PÚBLICA 97 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La síndica valora que el vitat per atendre les nombroses sol·licituds, i que hi Reglament de segona havia la intenció d’oferir-li un nou destí. activitat de la Guàrdia Així doncs, al reclamant se li va oferir una situa- Urbana de Barcelona és ció de fet, prescindint dels procediments establerts poc concret per a la tramitació d’aquestes situacions adminis- tratives. Per això, creiem convenient recordar que La síndica de greuges l’Administració està sotmesa a la llei i al dret, i ha recomana a l’Ajuntament d’actuar d’acord amb les disposicions normatives. la modificació del Tot i que l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un Reglament de segona Reglament de segona activitat de la Guàrdia Ur- activitat de la Guàrdia bana de Barcelona, valorem que aquest és poc con- Urbana de Barcelona, o bé cret pel que fa a la definició dels procediments en el seu desenvolupament les diferents situacions, i veiem la necessitat d’un major desenvolupament normatiu. La síndica observa com altres cossos de seguretat, com el cas dels Mossos d’Esquadra, disposen d’una instrucció d’ordre intern, Instrucció 4/2009, de 23 de febrer de 2009, sobre el procediment d’adaptació dels llocs de treball i de passi a la situació administrativa especial de segona activitat en el cos de Mossos d’Es- quadra, en què es desenvolupa el procediment per a l’exercici del dret al passi a la situació administrativa especial de segona activitat, fet que atorga més seguretat jurídica als i les agents policials als quals va dirigit. La síndica de greuges var recomanar a l’Ajuntament la modificació del Reglament de se- gona activitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona, o bé el seu desenvolupament a través d’una instrucció que reguli els diferents procediments a seguir per tal que els i les agents de la policia municipal puguin accedir i desenvolupar una segona activitat, amb plenes ga- ranties jurídiques, des del mateix moment en què neix el seu dret a gaudir-ne. En el supòsit d’accedir per raó de l’edat, l’esmentada instrucció determina la necessitat de presentar la sol·licitud al Registre, com a mínim sis mesos abans de la data en què es vul- gui passar a la situació administrativa especial de segona activitat. Entenem que aquest ter- mini és el considerat com a necessari per al desenvolupament del procés administratiu que implica la declaració de la situació administrativa del treballador o treballadora, així com el de l’assignació del lloc de treball de segona activitat. La segona de les reclamacions va ser presentada per un altre membre de la GUB, que va co- municar a l’Ajuntament la seva voluntat de passar a la segona activitat amb sis mesos d’an- telació al compliment de l’edat reglamentària. Davant de la manca de resposta municipal, va demanar la intervenció de la síndica de greuges. En la resposta municipal a la síndica de greuges, l’Ajuntament informa que, segons el seu criteri, no pot iniciar-se la tramitació del passi a segona activitat fins que no s’hagi com- plert l’edat reglamentària. Un cop complerta aquesta condició, l’Ajuntament va contactar telefònicament amb el promotor de la queixa i li va oferir una destinació que l’interessat no va acceptar si no es formalitzava per acord formal. La síndica no pot compartir la raó de l’actuació municipal. Considerem que la petició amb antelació per part de l’interessat tenia com a objectiu preveure la situació i instar l’Ajun- 98 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 tament a iniciar el procés de declaració. De fet, el mateix Ajuntament, en l’escrit de res- posta a la Sindicatura, reconeix aquest tràmit quan diu haver informat l’interessat que “tenir el Decret és una qüestió administrativa que implica uns tràmits de llarga durada”. En qual- sevol cas, cal recordar que l’Administració està obligada a oferir una resposta expressa. L’anteriorment esmentada instrucció d’ordre intern, Instrucció 4/2009, de 23 de febrer de 2009, sobre el procediment d’adaptació dels llocs de treball i de passi a la situació administrativa es- pecial de segona activitat en el cos de Mossos d’Esquadra, determina la necessitat de presentar la sol·licitud al Registre, com a mínim sis mesos abans de la data en què es vulgui passar a la situació administrativa especial de segona activitat. Amb aquesta previsió temporal havia ac- tuat el reclamant. Entenem que aquest termini és el considerat com a necessari per al desen- volupament del procés administratiu que implica la declaració de la situació administrativa del treballador, així com el de l’assignació del lloc de treball de segona activitat. • Llistes definitives de persones admeses i excloses en processos de selecció per for- mar la borsa de personal interí Un ciutadà va demanar la intervenció de la síndica de greuges davant de la manca de pu- blicació de les llistes definitives per ordre de puntuació de la convocatòria del 27 de març de 2017 per cobrir les places vacants o en règim d’interinitat en els centres docents muni- cipals gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). Malgrat haver-se publicat les llistes definitives de persones admeses i excloses el mes de juliol del 2017, el mes de de- sembre del mateix any seguia sense fer-se públic el resultat de la convocatòria per ordre de puntuació o mèrits. La informació facilitada pel comissionat d’Educació feia referència als tres blocs en què se situen les persones que formen la borsa de personal interí, i diferencia les que pertanyen a la darrera convocatòria d’aquelles que ja consten admeses de convocatòries anteriors però no han fet cap suplència, i finalment les persones que fa temps que són contractades per co- brir places vacants. Aquesta informació és incompleta si no es coneixen els criteris que el CEB utilitza per determinar a quin dels tres blocs ha de recórrer quan té una plaça per co- brir; per això la resposta rebuda deia que “el criteri prioritari per aquests nomenaments és l’ordre a la borsa de personal docent”, fet que no aporta cap element aclaridor. L’altre aspecte remarcable és el desconeixement que té qualsevol persona que ha participat en una convocatòria per saber l’ordre de puntuació de les persones admeses. Així doncs, per saber el lloc que s’ocupa o quantes persones hi ha al davant de qui consulta la llista, s’ha de demanar per Un ciutadà va demanar la telèfon o per correu electrònic. Si es té en compte la intervenció de la síndica quantitat de persones que concorren en aquestes con- de greuges davant de la vocatòries, és comprensible que el personal del CEB no pugui atendre les sol·licituds d’informació i es tri- manca de publicació de gui setmanes o mesos per donar resposta. les llistes definitives per cobrir places en els Efectuar 634 contractacions durant els tres primers centres docents mesos de curs sense haver donat a conèixer pública- municipals gestionats pel ment les persones que formen part de la borsa i el lloc Consorci d’Educació de que ocupen segons la puntuació obtinguda, pot gene- Barcelona LA FUNCIÓ PÚBLICA 99 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La síndica de greuges rar recels i desconfiança entre les persones im- considera que la informació plicades i oferir una imatge del CEB de poca rebuda posava en evidència transparència. que l’actuació del Consorci La síndica de greuges pot entendre la comple- d’Educació de Barcelona xitat que suposa gestionar una convocatòria de havia estat insuficient cinc especialitats diferents, entre les quals arri- ba a haver-hi un total de trenta-vuit subespecia- litats, a la qual s’han d’afegir les dades de les persones que han participat en convocatòries anteriors i que segueixen formant part de la borsa. La dificultat de treballar amb informació tan nombrosa i sensible no ha d’anar en de- triment dels principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat que ha de garantir qualsevol procés d’accés a l’Administració pública. El mes de novembre de l’any 2016, la Gerència de Recursos Humans i Organització de l’Ajuntament de Barcelona va consensuar amb els sindicats un document sobre la cons- titució i funcionament de les borses de treball en el qual defineixen els tipus de borses, els criteris de configuració i ordenació, com es gestionen els nomenaments i les contra- ctacions, les àrees funcionals dins d’una borsa de categoria general, quins són els criteris de permanència i d’exclusió de la borsa, etc. La síndica de greuges va considerar que la informació rebuda posava en evidència que l’actuació del Consorci d’Educació de Barcelona havia estat insuficient, ja que no s’havia donat publicitat del resultat final del procés selectiu ni de la configuració definitiva de la borsa per cobrir places vacants o substitucions en els centres docents de titularitat mu- nicipal. La síndica de greuges va recomanar que cada any, abans d’iniciar el curs escolar, es pu- bliqués la llista definitiva per ordre de puntuació de totes les persones que formen part de la borsa d’interinatge segons l’especialitat a la qual s’han presentat, com a condició necessària per comprometre contractacions. El comissionat d’Educació, Infància i Joventut va contestar a la síndica de greuges que s’havien recollit les consideracions fetes i que s’havien publicat a la pàgina web del CEB, ja el juliol del 2018, les llistes tal com s’havia recomanat. • Sobre la precarietat laboral a Barcelona Activa En el passat informe, corresponent a l’any 2017, fèiem referència a una actuació inicia- da a petició del sindicat UGT, en què en nom dels treballadors i treballadores de l’em- presa municipal Barcelona Activa, SA, Societat Privada Municipal, plantejava les tres qüestions següents (vegeu l’informe de l’any 2017, p. 115 a 120): - La superació dels límits temporals en la concatenació de contractes per obra i servei de persones adscrites als programes Treball als Barris. - La manca d’informació sobre la taxa de reposició de treballadors i treballadores que apli- ca l’empresa. - La manca de resposta la petició d’informació sobre la massa salarial dels anys 2012 a 2016. 100 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 Com a resultat de les nostres actuacions, la síndica de greuges va emetre la recomanació se- güent: “Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona i a Barcelona Activa que estudiïn i implementin els mecanismes jurídics adequats per posar fi a la possible situació de precarietat laboral d’aquells treballadors i treballadores que hagin pogut superar el límit de contractació tem- poral a Barcelona Activa SAU, i que es reconeguin, en aquest cas, els drets d’estabilitat es- tablerts a l’Estatut dels treballadors.” Ara volem destacar la resposta que ens ha ofert l’organisme municipal Barcelona Activa, en què comunica a la síndica de greuges que “la Direcció de l’empresa va signar amb la ma- joria del Comitè d’Empresa, representada per la secció sindical de CCOO, un acord que ha de permetre l’estabilitat en l’ocupació d’un conjunt de 45 persones que havien encadenat diferents contractes eventuals per un període superior a l’establert a l’art. 15.q de l’Estatut dels Treballadors”. 11.4. Recomanacions destacades • Recomanar a l’Ajuntament que les convocatòries dels processos selectius per a l’ocupació de llocs de treball siguin clares en aquells aspectes que poden crear confusió en allò que fa referència a l’esmena d’errors en les sol·licituds de participació. • Recomanar al Consorci d’Educació de Barcelona que cada any, abans d’iniciar el curs es- colar, publiqui la llista definitiva per ordre de puntuació de totes les persones que formen part de la borsa d’interinatge segons l’especialitat a la qual s’han presentat, com a condició necessària per comprometre contractacions. • Recomanar a l’Ajuntament que modifiqui el Reglament de segona activitat de la Guàr- dia Urbana de Barcelona, o bé el desenvolupi a través d’una instrucció que reguli els dife- rents procediments a seguir per tal que els i les agents de policia municipal puguin accedir i desenvolupar una segona activitat, amb plenes garanties jurídiques, des del mateix mo- ment en què neix el seu dret a gaudir-ne. LA FUNCIÓ PÚBLICA 101 Capítol 12 HISENDA MUNICIPAL 12.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 76 queixes relatives a aquest àmbit: HISENDA MUNICIPAL NOMBRE DE QUEIXES Tributs: IBI, IVTM, plusvàlua 64 Altres: preus públics, ordenances fiscals 5 Gestió i recaptació 7 Total 76 102 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 12.2. Introducció En el preàmbul d’aquest apartat corresponent a l’informe de l’any 2017 fèiem una exposi- ció del sentit i funció de la hisenda municipal. La hisenda municipal resulta un instrument imprescindible per disposar de recursos econòmics amb els quals poder atendre l’atenció dels serveis públics municipals respectant els principis d’igualtat i progressivitat. Tot i el convenciment que pot tenir la ciutadania que és necessari i obligatori contribuir eco- nòmicament al sosteniment de les despeses comunes, cal reconèixer que aquest àmbit d’actua- ció no resulta popular i que, lògicament, existeix una especial sensibilitat envers aquelles ac- tuacions públiques que tenen a veure amb la funció de recaptació de recursos públics. És per això que per procurar conciliar la funció social d’obtenció de recursos amb la millo- ra de la disposició de la ciutadania a contribuir-hi, l’Administració municipal, a més de respectar els principis clàssics de la funció tributària, ha de ser especialment diligent i aten- ta, així com esmerçar esforços pedagògics per explicar i intentar fer entendre les raons de les seves actuacions. Diligent per oferir una resposta suficient i fonamentada a les reclamacions que se li pugu- in plantejar. Sovint la ciutadania té la percepció que és tractada de forma injusta i que ha d’afrontar expectatives de drets que no es concreten o esmerçar recursos econòmics neces- saris que creu que no li correspon afrontar. Atenta per tal de procurar conèixer quines són les raons de qui reclama o expressa discon- formitat, i respondre, quan calgui, les al·legacions concretes presentades de forma suficient motivada i comprensible per a aquelles persones que no en són especialistes. Amb pedagogia per fer entendre, de forma comprensible, el sentit i les raons de l’actuació municipal, que pot semblar injusta o mancada de sentit. Per exemple, sovint cal explicar la potestat municipal per embargar sense necessitat de mandat judicial; o el fet de poder beneficiar-se de la rebaixa en el 50 % de l’import de la sanció amb la impossibilitat poste- rior de presentar recurs administratiu; o la localització de comptes bancaris embargables de la persona deutora quan al llarg del procés previ no ha estat possible notificar a la per- sona interessada les actuacions administratives; la difícil explicació que, per mandat legal, les notificacions de les actuacions administratives a les persones particulars han d’intentar fer-se personalment, o l’obligació d’haver de pagar el preu de recollida de residus comer- cials i industrials per activitats que, efectivament, no generen cap mena de residu. Tenint la ciutadania la percepció que l’Administració municipal és especialment diligent i ràpida a l’hora de cobrar els tributs meritats, resulta més difícil d’explicar el fet que, real- ment, l’Administració és injustificadament lenta i morosa a l’hora de tornar a la persona con- tribuent aquells imports que ha pagat de forma indeguda o als quals té dret que li siguin retor- nats. O el fet d’embargar saldos en comptes ban- Des de fa aproximadament caris quan no es disposa dels mínims ingressos dos anys, la Sindicatura de per assumir les necessitats bàsiques. Greuges i la Gerència de En aquest preàmbul cal deixar constància que, des l’Institut Municipal d’Hisenda de fa aproximadament dos anys, la Sindicatura de duen a terme reunions Greuges i la Gerència de l’Institut Municipal periòdiques per coordinar-se HISENDA MUNICIPAL 103 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA d’Hisenda han realitzat reunions periòdiques per coordinar-se i despatxar qüestions que fan re- ferència a queixes concretes. També s’aprofiten aquestes trobades per abordar dubtes i conèi- xer millor el funcionament i els procediments dels dos organismes. Valorem molt positivament aquesta iniciativa iniciada durant l’anterior Gerència de l’Institut Municipal d’Hisenda i que té continuïtat amb l’actual. Creiem que aquestes trobades periòdiques han de poder instaurar- se amb els organismes municipals respecte als quals es tramiten més queixes per part de la Sin- dicatura de Greuges. Igualment, i pel que fa a les actuacions de coordinació entre organismes municipals i la Sindicatura de Greuges de Barcelona, cal deixar constància que el Consell Tributari de l’A- juntament de Barcelona i la Sindicatura treballen en una proposta de protocol per tal de coordinar les seves actuacions. El Consell Tributari, d’acord amb la Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona, té atribuïda, entre d’altres, la funció de: “Aten- dre les queixes i suggeriments que presentin els contribuents sobre el conjunt de l’activi- tat tributària municipal.” Al mateix temps, per acord del Plenari del Consell Municipal de 21 de març de 2003, pel qual es crea la institució de la Sindicatura de Greuges de Barce- lona, s’encomana a aquesta la funció de “defensar els drets fonamentals i les llibertats pú- bliques de la ciutadania i, d’acord amb allò que estableix l’article 38.2 de la carta Munici- pal de Barcelona, també totes aquelles persones que es trobin a la ciutat encara que no en siguin residents, especialment pel que fa als drets i llibertats relacionats a la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat”. Entre aquests drets es troba el dret al respec- te en termes d’igualtat en matèria fiscal i la garantia en l’eficàcia dels serveis públics que es prestin. Aquest mandat atribuït a la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat ele- vat a mandat legal pel Parlament de Catalunya, mitjançant la Llei 18/2014, del 23 de de- sembre, de modificació de la Carta Municipal de Barcelona. Tenint, doncs, en compte les competències d’aquests dos organismes, es tracta d’assegurar una major eficiència en l’exercici de les funcions atribuïdes i, per tant, de millorar el ser- vei prestat a la ciutadania. 12.3. Valoracions • De nou el retard en la devolució dels ingressos indegudament cobrats En l’informe corresponent a l’any 2017, vegeu les pàgines 128 i 129, ja es tractava la qües- tió de l’excessiu i desproporcionat retard en la devolució dels ingressos indeguts, i es deta- llava el procediment per al seu reconeixement i el retorn efectiu. Dues fases diferents que, en conjunt, s’han allargat de forma incompren- sible per a la ciutadania. L’Institut Municipal Doncs de nou hem de posar de manifest que al d’Hisenda ha posat en llarg de l’any 2018 i de forma significativa, han marxa un pla de treball per continuat presentant-se, a les oficines de la Sin- corregir els retards en la dicatura de Greuges, queixes formals o consul- devolució dels ingressos tes sobre aquesta matèria. indegudament cobrats En quatre de les queixes tramitades, i sobre les quals la síndica de greuges ha adoptat decisions, 104 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 els terminis transcorreguts entre la formalització Hem detectat pràctiques en de les peticions de devolució i l’abonament efec- matèria de càlcul de costos, tiu ha oscil·lat entre els quinze mesos i els dos facturació i informació dels anys i mig. Com ja es va deixar constància en l’an- serveis de cementiris que terior informe, l’Institut Municipal d’Hisenda ha considerem manifestament posat en marxa un pla de treball per corregir millorables aquesta situació, que ja comença a donar resultats malgrat que és possible que es puguin continuar presentant queixes en aquesta matèria. • Els costos dels serveis funeraris: un laberint per als vius Continuant el fil de la reflexió amb què s’inicia aquest apartat, la confiança de la ciutada- nia també es pot aconseguir amb la transparència i la claredat expositiva en la facturació dels serveis que se li presten. També formen part de la hisenda municipal la prestació dels serveis consistents en la ges- tió dels nou cementiris de la ciutat i totes les actuacions d’atenció a la persona difunta i a les famílies que tenen lloc en aquests recintes. Aquests serveis tenen un cost que ha de ser tarifat i aprovat per l’Ajuntament i pagat per qui els rep. De la prestació d’aquests tipus de serveis funeraris, se n’encarrega Cementiris de Barcelo- na, SA (CBSA), societat amb capital 100 % municipal i pertanyent al conglomerat d’em- preses municipals de Barcelona de Serveis Municipals, SA (B:SM). A la pàgina web de CBSA es diu que els principals objectius d’aquesta empresa municipal són “d’una banda apropar la gestió dels cementiris i de tota l’activitat als usuaris, millorar l’atenció personal i oferir un servei de qualitat als serveis funeraris que traslladen les per- sones difuntes als nostres espais i, d’altra banda, difondre la cultura i la història que hi ha dins dels recintes”. Cal tenir en compte les característiques singularíssimes de la prestació dels serveis de ce- mentiris. Són moments dolorosos per a les persones que tenen necessitat del servei funera- ri, d’una forta tensió emocional i en els quals la capacitat ordinària de discerniment i deci- sió es pot veure fàcilment alterada. En conseqüència, la intervenció dels i les professionals que hi intervenen ha d’estar presidida per la sensibilitat, l’empatia, el respecte i una infor- mació transparent i clara dels serveis oferts, i on l’objectiu del màxim benefici econòmic no hi sigui present. Així doncs, compartint aquests propòsits, a continuació donem compte d’algunes actua- cions de la Sindicatura de Greuges en les quals hem supervisat pràctiques en matèria de càlcul de costos, facturació i informació dels serveis de cementiris que considerem mani- festament millorables. Dues de les actuacions han estat a iniciativa de persones disconfor- mes amb el servei rebut i l’altra es tracta d’una actuació duta a terme per iniciativa pròpia de la síndica de greuges. La primera de les actuacions fa referència a una queixa sobre la qual la síndica de greuges va pren- dre la decisió l’any 2017, però s’exposa en aquest moment per la similitud que té amb aquelles que es descriuran posteriorment de l’any 2018. Es tracta de la disconformitat d’una ciutadana a HISENDA MUNICIPAL 105 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Analitzant la insuficient acceptar que el cost per a la tramitació del canvi de ti- resposta donada per tularitat del dret funerari d’una tomba (236,23 euros) CBSA, la síndica va sigui superior al d’un nínxol (136,40 euros), cost que, recomanar que es al seu entendre, no estava justificat per la senzillesa i demanés al Consell similituds dels tràmits. La queixa prèvia formulada Tributari un dictamen per la interessada davant de CBSA va ser contestada manifestant que aquestes eren les tarifes aprovades per sobre els elements que l’Ajuntament en l’ordenança fiscal corresponent. Una havien de valorar en el resposta del tot insuficient i insatisfactòria que no en- càlcul de la taxa trava en el fons de la reclamació, la raó del cost del ser- vei. La resposta oferta per CBSA a la síndica de greu- ges no va ser més explícita. La síndica de greuges, en la seva decisió, va recordar que l’import de les taxes per a la pres- tació d’un servei o per a la realització d’una activitat no pot excedir, en el seu conjunt, el cost real o previsible del servei o activitat de què es tracti o, si no n’hi ha, el valor de la prestació rebuda. D’altra banda, els acords d’establiment de taxes han d’adoptar-se a la vista dels preceptius d’informes tecnicoeconòmics que han d’acompanyar el procediment d’apro- vació de les ordenances fiscals, en què es posi de manifest el valor del mercat o la previsi- ble cobertura del cost d’aquests. La Sindicatura va voler consultar l’informe tecnicoeconò- mic per tal de verificar la vinculació entre els costos de l’activitat i la fixació de les tarifes. No sense algunes dificultats, finalment, es va poder consultar aquest document, i es va cons- tatar que, si bé incloïa una estimació de les partides de despeses i ingressos de l’activitat, no s’inferia una vinculació ni una deducció de les taxes i preus finalment aprovats. La síndica de greuges va estimar la queixa tenint en compte la insuficiència de la resposta donada per CBSA i va recomanar que es demanés al Consell Tributari un dictamen sobre els elements que havien de ser tinguts en compte en el càlcul de la taxa, en funció del tipus de sepultura, i va recomanar a CBSA que s’informés de forma suficient la ciutadania sobre els tipus de serveis oferts i els seus costos. L’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica va contestar a la síndica de greuges que s’havia iniciat una auditoria interna sobre les tarifes dels serveis consistents en l’expe- dició, rectificacions i modificacions de drets funeraris “amb l’objectiu d’analitzar els pro- cediments administratius i de gestió aplicats, i aconseguir millores en termes d’eficiència de processos i de costos”. Per la seva banda, CBSA va contestar atenent la recomanació de la síndica de greuges. En la resposta a les consideracions de la síndica, es diu que “hem pogut constatar que no hi ha motiu per mantenir diferents taxes de modificació de titularitat mortis causa o inter vivos en sepultures que requereixen el mateix nivell de complexitat de tramitació”. I s’afegeix que les sepultures de construcció particular poden comportar una gran complexitat perquè sovint disposen de diversos compartiments adjudicats a diverses persones o branques fami- liars. Per això no pot equiparar-se el preu de la taxa de les sepultures de construcció parti- cular a les de construcció municipal. En el moment de redactar el present informe, es troba en informació pública, per a la seva aprovació definitiva, la proposta d’una nova ordenança de prestacions patrimonials de ca- ràcter no tributari dels serveis de cementiris. S’hi reflecteix l’agrupació de les sepultures de 106 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 construcció municipal, per una banda, i les de construcció particular, per l’altra, a l’efecte de determinar l’import uniforme de les taxes per a l’expedició de títols funeraris per bes- canvi, ampliació de titularitat, rectificacions, duplicats i transmissions per diferents cau- ses. No obstant això, consultat l’informe tecnicoeconòmic que ha de formar part de l’expe- dient de formació i aprovació de l’ordenança, de nou es constata l’absència de vinculació entre els ingressos i costos reflectits, d’una banda, i l’import de les tarifes que es proposen aprovar, de l’altra. La segona actuació que es presenta fa referència a la disconformitat del promotor de la quei- xa amb el preu que se li demana per traslladar les restes d’un familiar dins del mateix re- cinte funerari, en concret 894,67 euros. En la seva decisió, la síndica de greuges fa una anàlisi tècnica per tal de diferenciar els con- ceptes de taxa, preu públic i preu privat, i el seu diferent règim de càlcul i aprovació. Pels dos primers conceptes es recorda que, com ja s’ha dit en l’anterior cas exposat, cal un in- forme tecnicoeconòmic per a la determinació dels imports. En el present cas, finalment, va obtenir-se el referit informe, que formalment era un balanç global econòmic de l’empresa municipal CBSA relatiu als costos previstos en el servei i la recaptació prevista de l’aplica- ció de les taxes. Ara bé, no ofereix dades que ajudin a entendre en què consisteixen els de- talls dels serveis que corresponen a cada taxa, ni l’estructura dels costos que justifiqui la seva quantia de forma unitària. En definitiva, dels costos descrits no s’infereix l’import con- cret de les taxes que s’apliquen. La síndica entén que aquests requisits són exigibles per ga- rantir, entre d’altres, que es compleixi el principi d’equivalència cost/servei. D’altra banda, la síndica constata poca claredat en la definició dels conceptes facturats i que respondrien a operacions aparentment duplicades o innecessàries, com per exemple un im- port pel trasllat de les restes i un altre per l’ús d’un vehicle: trasllat restes 34,06 euros i cotxe interior 65,77 euros, i això dins del mateix recinte funerari, cost que s’ha considerat no prou justificat, ni necessari. Igualment, apareixen conceptes barrejats de recepció obli- gatòria, com el trasllat i l’ús d’un determinat vehicle, que seria de recepció voluntària i qualificat de preu privat. La conclusió de la síndica amb relació a l’estudi d’aquesta queixa és que, d’una banda, en l’Ordenança fiscal i en l’informe tecnicoeconòmic que l’acompanya hi ha una manca de cla- redat i una indefinició, amb caràcter general, i no queden suficientment clars quins són els actes necessaris que comporta cadascun dels serveis de sol·licitud o recepció obligatòria, ni quina és l’estructura de costos que donen suport a cadascuna de les taxes. En opinió d’a- questa institució, seria convenient disposar d’un document que fos útil a la ciutadania i que complís amb la funció expressada per la jurisprudència de constituir un mitjà per garantir, justificar i controlar que el principi d’equivalèn- cia es respecta, i per evitar la indefensió de la per- sona administrada davant d’actuacions adminis- La síndica considera que tratives arbitràries. És per aquest motiu, i per els informes complir les disposicions de la Llei 19/2014, de tecnicoeconòmics haurien transparència, que la síndica considera que els in- de fer-se públics en seu formes tecnicoeconòmics haurien de fer-se públics electrònica per tal de en seu electrònica per tal de garantir la transpa- garantir la transparència de rència de la informació pública. la informació pública HISENDA MUNICIPAL 107 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA D’altra banda, a parer de la síndica, no queda garantit que s’informi adequadament les per- sones que requereixen els serveis sobre la part del servei de recepció obligatòria i la que és de contractació voluntària, amb la finalitat que les persones interessades puguin fer una manifestació real i efectiva de voluntat per contractar aquells serveis que són de lliure dis- posició. Finalment, i amb motiu de la tramitació d’altres queixes disconformes amb els serveis re- buts per part de CBSA, la síndica de greuges va decidir iniciar una actuació d’ofici per tal d’esbrinar a què corresponia un concepte no prou determinat que apareixia en totes les fac- turacions i identificat amb la denominació de “tramitació de gestió documental”, per un import de 42,65 euros. La seva presència en totes les facturacions podia induir a pensar que es tractava d’un servei de recepció obligada i, per tant, amb les característiques pròpies d’una taxa. Però no era així. Ni el concepte, ni l’import apareixen en l’Ordenança fiscal 3.9, que recull les taxes per a serveis de cementiris i cremació. CBSA va contestar a la síndica de greuges el següent: “El concepte de tramitació gestió documental sempre ha estat regulat a la llista de preus privats de Cementiris de Barcelona, S.A., de manera que la Síndica té raó i mai ha estat re- gulat a l’ordenança fiscal. La raó, tal com també apunta la Síndica, és que aquest concepte no compleix amb les característiques d’una taxa, per exemple, ser un servei de recepció ob- ligatòria, i per tant és un preu privat.” CBSA afegeix que aquell concepte es refereix a tot un seguit d’actuacions documentals ne- cessàries en la tramitació dels serveis funeraris però que no és de gestió obligatòria. D’a- questa manera, la tramitació la podria realitzar la persona interessada directament o bé l’em- presa funerària, si hi intervé. Com a conseqüència de la petició d’informació de la síndica de greuges, CBSA informava que “s’ha arribat a la conclusió que aquest concepte tramitació gestió documental és massa genèric i pot induir a confusió. És per aquest motiu que s’ha pres la determinació de can- viar la denominació en el catàleg de preus de Cementiris de Barcelona, S.A. i que passaria a ser Gestió documental voluntària per exhumació/trasllat”. CBSA ha elaborat una propos- ta de reordenació i redefinició de conceptes tarifaris en què ha millorat el redactat que els defineix i ha remarcat el caràcter voluntari de la seva contractació. La síndica de greuges manifesta a CBSA que ja en aquest moment i sense esperar a l’entra- da en vigor formal de les modificacions aprovades, els serveis que no siguin de recepció ob- ligatòria han de ser comunicats i informats suficientment a les possibles persones deman- dants per tal que aquestes manifestin de forma expressa el seu consentiment. La facturació de tots els serveis, però molt especialment aquells que no són obligatoris, ha de fer-se amb posterioritat al subministrament al client o clienta de la informació verbal, suficient i com- prensible sobre el seu sentit i significat. La síndica de greuges recomana a CBSA que ela- bori les factures pels serveis prestats desglossant els conceptes de recepció obligatòria d’a- quells prestats a petició de la persona interessada (voluntaris). En definitiva, es tracta de millorar l’esforç d’informació, transparència i exemplaritat quan es demanin aportacions obligades o voluntàries a la ciutadania, especialment en situacions de vulnerabilitat i manca de coneixement especialitzat dels conceptes i procediments pro- pis del sistema econòmic de la hisenda municipal. 108 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 12.4. Recomanacions destacades • Advertir a l’Institut Municipal d’Hisenda de la necessitat de restablir, al més aviat possi- ble, l’eficàcia i la diligència prevista en l’adopció de les decisions sobre les peticions de de- volució d’ingressos indeguts i, si és procedent, el seu abonament efectiu. • Recomanar a l’Institut Municipal d’Hisenda la necessitat de disposar dels recursos i mè- todes necessaris per resoldre les peticions i les al·legacions presentades per la ciutadania dins dels terminis legals que estiguin establerts. • Recomanar a Cementiris de Barcelona, SA (CBSA), que revisi les factures per prestació dels serveis objecte de queixa, desglossi els conceptes de recepció obligatòria d’aquells que són de recepció voluntària i justifiqui formalment la necessitat i el sentit dels serveis factu- rats. • Recomanar que es publiquin al portal web de transparència els informes tecnicoeconòmics preceptius de les ordenances fiscals municipals i de les ordenances reguladores de les pres- tacions patrimonials de caràcter públic no tributari, amb la finalitat de complir les disposi- cions legals i per tal de garantir la transparència de la informació pública. • Recomanar a la primera tinència d’alcaldia que, d’acord amb la modificació de la Llei d’hi- sendes locals, elabori una nova Ordenança reguladora de les prestacions patrimonials de ca- ràcter públic dels serveis de cementiris, informada pel Consell Tributari, que especifiqui i concreti els costos de cada servei, justificats mitjançant un informe tecnicoeconòmic complet. • Recomanar a CBSA que asseguri que la informació continguda en l’informe tecnicoeco- nòmic que ha de figurar en el procediment d’aprovació de taxes i preus, sigui completa, su- ficient i entenedora per poder deduir-ne els corresponents imports individualitzats. HISENDA MUNICIPAL 109 Capítol 13 SERVEIS SOCIALS 13.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 115 queixes relatives a aquest àmbit: SERVEIS SOCIALS NOMBRE DE QUEIXES Serveis bàsics territorialitzats (IMSS) 105 Serveis centralitzats i especialitzats 8 Infància en risc (en CSS i en EAIA) 2 Total 115 110 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 SERVEIS SOCIALS BÀSICS 13.2. Introducció Les desigualtats socials existents a la ciutat poden ser determinants en la vida de les persones i les dinàmiques socials. La lluita contra aquestes desigualtats ha d’esdevenir un dels reptes als quals han d’enfrontar-se les administracions públiques, i per la seva proximitat i competèn- cies, amb un gran pes per a l’Administració local. L’origen d’aquestes desigualtats, però, és multifactorial i el seu abordatge s’ha de produir des de diferents àmbits (salut, habitatge, en- senyament, etc.), així com per les diverses territorialitats de les administracions públiques. En aquesta amalgama, els serveis socials són uns dels serveis que més pressió reben des de dife- rents sectors, pressió que sovint recau en uns equips professionals que, malgrat l’esforç gene- ral, no poden abastar la immensitat del repte. La crisi va comportar un col·lapse dels serveis socials, que ja s’hi ha instal·lat, tot i els esforços municipals de creixement continuat de personal, de dotacions pressupostàries i de recursos. Les accions, però, sempre van al darrere de la realitat, fet que genera insatisfacció de les perso- nes i col·lectius atesos, així com dels i les professionals que hi treballen. Els serveis socials provenen d’una tradició de treball en xarxa i de coordinació amb altres ser- veis del sistema de benestar social, però, ara més que mai, els serveis socials han de procedir des d’una mirada més àmplia. La seva tasca no només té incidència sobre les persones o famí- lies particularment, sinó que en el seu conjunt també incideixen en la cohesió social i final- ment en el dret a la ciutat que ha de poder seguir tenint o recuperar la ciutadania de Barcelo- na. Per aquest motiu, cal que els serveis socials deixin de definir-se a partir dels marges d’altres sistemes i s’avancin a la realitat per definir-se i estructurar-se, de forma que puguin ser més eficaços i deixin de treballar en la contradicció permanent. 13.3. Valoracions • El tractament de la informació en els centres de serveis socials (CSS) Quan la ciutadania vol accedir als serveis socials, entès en un sentit ampli, es troba amb dife- rents dificultats, especialment pel que fa als canals habilitats d’informació, tant del mateix sis- tema a la ciutadania, com de les persones o col·lec- tius cap als equips o professionals. Les persones usuàries La part de serveis socials de la pàgina web muni- dels centres de serveis cipal, per exemple, conté informació molt general socials es queixen per la sobre aquests i no dona resposta al contingut que dificultat per poder les persones que la consulten hi estan cercant. En contactar amb el o la aquest sentit, caldria fer un esforç, una redefinició, professional que les atén actualització i transparència sobre els serveis que es presten, així com d’indicadors d’activitat. Un altre escull sobre el qual es manifesten totes les persones que es dirigeixen a la Sindicatu- ra, i que són ateses pels CSS, és la dificultat per poder contactar amb el o la professional que les atén. Refereixen múltiples intents de deixar comunicacions als i les professionals, a través HISENDA MUNICIPAL 111 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA del dispositiu d’atenció telefònica centralitzat (DATC) i amb les unitats de gestió administrativa (UGA), sense que en moltes ocasions rebin cap resposta ni puguin obtenir cap constància que la informació hagi arribat al seu destí. D’altra banda, els CSS tampoc tenen habilitat un canal d’accés telemàtic per facilitar l’enviament de documentació al respecte o d’informació que pot ser clau, per tal que el o la professional pugui decidir si cal avançar la data de l’entrevista, per exemple. L’atenció personalitzada i integral, un dels principis rectors que estableix la Llei 12/2007, de serveis socials, així com la qualitat d’a- quests, fan necessària una revisió d’aquests canals, per tal de garantir a la ciutadania la proximitat necessària. L’Administració pública en general, atenent els principis normatius, ha de facilitar a la ciutadania l’accés a través de canals telemàtics. Els serveis socials, integrants d’aquesta Adminis- tració pública i, per tant, sotmesos també al marc normatiu que en fa referència, han d’afrontar un repte que de ben segur planteja moltes dificultats, però en el qual cal avançar decididament. • L’atenció a les urgències socials en els centres de serveis socials Està previst que l’atenció a les urgències socials a la ciutat es pugui prestar des de dos nivells di- ferents, a través del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) o dels cen- tres de serveis socials (CSS) territorialitzats que tenen habilitat un dispositiu en els horaris d’aten- ció al públic. La realitat de diferents situacions que exposen a la síndica persones que s’han dirigit als CSS en situacions que elles consideraven urgents, no ha tingut un resultat que es correspongui amb l’eficàcia del servei atès. Sovint no poden passar del primer taulell d’atenció i no les pot aten- dre cap professional que pugui valorar aquella urgència i determinar, si és procedent, la disposi- ció dels recursos necessaris, així com prestar a la persona interessada la informació que necessita. Un ciutadà que vivia en un infrahabitatge va tenir coneixement que havia de deixar l’habitatge (ja que no disposava de contracte de lloguer; la comunicació i el procediment de desnonament no van ser els ordinàriament establerts) i es va dirigir al seu CSS per exposar que perdia l’habitatge, no tenia on passar la nit del diumenge (i següents) ni on deixar les seves coses, i va sol·licitar aten- ció d’urgència. Li van dir que li telefonarien. No va ser fins a tres dies després, i amb la intervenció de la Sindicatura, que va ser atès per la seva referent social. És obvi que la pèrdua de l’habitatge genera una situació de vulnerabilitat màxima. En aquest cas, a més, se sumava el fet que es tractava d’una persona de seixanta-set anys i sense xarxa social, que ho vivia amb una forta preocupació i que requeria un acompanyament social a la situació. Malgrat que l’estudi d’aquest expedient encara no s’ha conclòs en el moment en què s’e- labora l’informe perquè també es donen altres circumstàncies concomitants, es considera que l’a- tenció en aquest cas no es correspon al que preveu l’article 9.2 de la Llei 12/2007, de serveis so- cials, i que aquesta persona hauria d’haver estat atesa, per tal d’escoltar com a mínim la seva situació i facilitar-li la informació que necessitava per poder gestionar o prendre les decisions oportunes. • La reglamentació insuficient del servei d’atenció domiciliària (SAD) El volum de persones ateses pel SAD que es presta a través dels CSS municipals és molt elevat. Se- gons dades disponibles a partir del portal intern de serveis socials, les dades del mes de maig de 2018 (les darreres que hi apareixen en el moment de l’elaboració de l’informe) fan referència a 20.123 expedients de SAD actius a la ciutat en aquell moment. L’amplitud d’aquest servei gene- 112 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 ra una complexitat important en la seva gestió, fet que no ha d’afectar en cap moment la qua- litat amb què es presta aquest servei, ni les garanties amb què han de comptar les persones ate- ses a través d’aquest. La síndica ja s’ha referit en repetides ocasions a la necessitat de millora del control sobre la qua- litat d’aquest servei prestat per empreses i del re- sultat de les quals l’IMSS i, per tant, l’Ajuntament de Barcelona, en són responsables. Un dels meca- La síndica ha recomanat nismes que han de poder facilitar el control del en reiterades ocasions servei és la documentació escrita que reguli de la necessitat que s’elabori forma oficial el SAD. Actualment el document un Reglament del servei que existeix és el de “Condicions dels serveis d’a- d’atenció a domicili tenció personal i cura de la llar dels serveis socials d’atenció domiciliària”, que resulta massa breu i pot deixar en l’àmbit de l’arbitrarietat aspectes bà- sics del SAD. Per aquest motiu, la síndica ha recomanat en reiterades ocasions la necessitat que s’elabori un Reglament del servei d’atenció a domicili, sobre el qual l’IMSS diu que està tre- ballant, però sense que es conegui cap avenç en aquest sentit. Una ciutadana que gaudeix del SAD referia a la síndica el seu malestar per allò que considera- va una insuficiència d’hores del servei i per la manca d’una visita de valoració tècnica per part de la professional del CSS. El document “Condicions dels serveis d’atenció personal i cura de la llar dels serveis socials d’atenció domiciliària” no fa referència a com s’ha de realitzar el se- guiment dels casos. El Plec de clàusules Tècniques Particular sí que preveu la possibilitat de realització de dos tipus de seguiment: seguiment indirecte (a realitzar per part de l’empresa prestadora del servei) i seguiment directe (a realitzar conjuntament entre la persona referent del CSS i l’empresa prestadora del servei). La persona interessada relatava que a l’alta d’un ingrés en un centre sociosanitari se li van aug- mentar les hores de treballadora familiar (que considerava insuficients) i la seva referent va comprometre’s a realitzar una visita al domicili, que va produir-se sis mesos més tard. La in- formació municipal exposava que el retard en la visita era degut a un canvi de referent del cas. En aquesta situació, s’havia dirigit a l’Ajuntament i a l’empresa prestadora de servei, i havia rebut resposta d’ambdues, malgrat que en cap cas se li havia resolt el que ella considerava fo- namental, que era la visita de la referent del seu cas per valorar quin era el servei que li corres- ponia de forma ajustada a la seva situació. En relació amb els procediments a través dels quals la persona que és usuària del SAD ha de tramitar les queixes i suggeriments, també es troben diferències entre el que especifica el document de “Condicions (...)”, que diu, en el punt 22, que ha d’utilitzar diferents serveis del mateix Ajuntament de Barcelona (010, web, OAC...), mentre que en el Plec de clàusules tècniques particulars estableix un sistema de queixes que inclou també l’empresa. Tant el seguiment dels casos, com els mecanismes de gestió de les queixes, presenten unes di- ferències òbvies entre el document de “Condicions (...)” i el que estableix el Plec. Aquestes di- ferències poden generar desinformació i informacions contradictòries que disten del dret a la qualitat en els serveis a rebre i als estàndards aplicables establerts per l’article 9 de la Llei 12/2007, de serveis socials. Tampoc es compleix el dret a rebre informació suficient i entene- dora sobre els serveis i les prestacions disponibles, determinats per l’article 10.a de la Llei 12/2007, de serveis socials. MISSIÓ, FUNCIONS I RÈGIM JURÍDIC 113 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La síndica considera imprescindible un Reglament que reguli el servei d’atenció domiciliària a la ciutat, en tots els aspectes que es puguin donar de forma previsible, de forma que estigu- in clarament definits els drets, deures, seguiments, queixes, i que garanteixi que la informa- ció estigui plenament a l’abast de la ciutadania, en un exercici de proximitat al ciutadà o ciu- tadana, alhora que de transparència en l’actuació municipal. La situació actual pot deixar el ciutadà o ciutadana en situació d’indefensió. També es vol destacar que la demora de sis mesos en una visita a domicili anunciada i pactada amb la ciutadana és excessiva, i que el motiu de canvi de referent, per bé que necessàriament ha de comportar reajustaments de la tasca a re- alitzar, no ha d’anar en detriment de l’atenció a la ciutadania. Es va estimar que l’actuació mu- nicipal havia ser més eficaç i es van recomanar millores tant en la reglamentació del SAD com en qüestions que afectaven l’atenció concreta a la ciutadana. • El malestar dels equips professionals dels centres de serveis socials Tal com es deia al principi d’aquest capítol, la pressió que recau sobre els equips dels CSS de la ciutat és molt forta, especialment des de l’inici de la crisi. De fet, el mateix consistori feia públiques unes dades a principis del 2018, segons les quals en dos anys s’havien incrementat en un 9,9 % les persones ateses pels CSS de la ciutat, i s’havia arribat l’any 2017 a 81.638. Al- hora també s’exposava el creixement d’un 62 % del pressupost d’ençà del 2014, i s’havia arri- bat als 154,47 milions, així com del nombre de treballadors i treballadores, que havia passat dels 599 el 2014 als 665 el 2017. En paral·lel, l’IMSS està promovent millores en els CSS a través del projecte “Impulsem”, que han d’incidir tant en la millora de la qualitat en l’atenció, com en les condicions en què aques- ta es presta, i que, per tant, haurien d’impactar en la tasca quotidiana dels CSS. Els equips dels CSS, però, preocupats des de la dimensió professional i humana de les situacions que atenen i davant de la manca o inadequació de mitjans de què disposen, van fer arribar a la síndica un escrit titulat “Reflexions entorn a la crisi d’habitatge a la ciutat de Barcelona”, en el qual ma- nifestaven que també l’havien fet arribar a l’Ajuntament de Barcelona, així com a diversos col·legis professionals. En l’esmentat document, que ha estat el fomentador de l’obertura d’un expedient d’investi- gació per part de la síndica, es fa referència a la multiplicitat de dificultats en matèria d’ha- bitatge en què es troben les persones o famílies que s’atenen en els CSS de la ciutat i com aquesta problemàtica afecta l’àmbit de la salut, el psicològic i relacional, entre d’altres. Aques- tes situacions interfereixen en la tasca dels i les professionals, atès que la possible pèrdua o manca d’habitatge centralitza la intervenció a realitzar, alhora que les actuacions es tempora- litzen d’acord amb els ritmes dels processos judicials, cosa que fa augmentar la pressió per part de les persones usuàries i dels serveis externs, amb una forta incidència en l’agenda dels i les professionals. S’hi afegeix l’augment de desnonaments amb data La pressió que recau oberta que, malgrat que són assistits pel CUESB, sobre els equips dels també cal fer l’atenció des dels CSS. Aquestes i altres CSS de la ciutat és molt situacions i circumstàncies comporten alts nivells forta, especialment des d’estrès, impacte emocional i desgast en les famílies de l’inici de la crisi ateses i en els treballadors i treballadores dels CSS. El col·lectiu professional reconeixia l’esforç de l’Ajunta- 114 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 ment per evitar desnonaments i ampliar l’accés a l’habitatge, però constatava que la situació real havia desbordat les oficines de l’habitatge i els CSS. D’aquesta manera, l’augment de sol·licituds a la Mesa d’Emergència comporta un temps d’es- pera per a l’assignació d’habitatges d’un any aproximadament, de forma que el recurs d’urgèn- cia deixa de funcionar com a tal, i cal facilitar allotjament a les famílies amb diferents alterna- tives que poden comportar una despesa econòmica molt elevada i/o l’allunyament o pèrdua dels seus entorns habituals, escoles, centres de salut, etc. Manquen places en pisos d’emergència, d’inclusió, A tall de conclusió, deien que la ciutat està patint CATF, habitatges de una greu crisi de l’habitatge, atesa des dels serveis protecció oficial, etc. socials amb microintervencions quan la solució està en l’àmbit legal i de disseny de polítiques d’habitatge, que cal reformular. Els CSS partici- pen de l’abordatge d’una problemàtica de manca d’habitatge que està bloquejada pel gran aug- ment de la demanda i la saturació de recursos existents. Manquen places en pisos d’emergèn- cia, d’inclusió, CATF, habitatges de protecció oficial, etc. També estan augmentant les famílies que, malgrat tenir una relació laboral, aquesta és fràgil, com la seva economia, i no tenen accés a habitatges privats pels preus elevats. Consideraven que calia revisar l’acord de col·laboració signat per l’IMSS amb estaments judicials i reclamaven que els i les professionals dels CSS no haguessin d’assistir als llançaments. Creien que l’acompanyament a les famílies en els proces- sos de desnonament s’havia de donar en els centres. En el moment de tancar el present informe anual, l’estudi d’aquest expedient no s’ha pogut concloure perquè l’IMSS no ha fet arribar encara a la síndica la informació que aquesta va re- querir el mes de juliol del 2018, un període que excedeix amb escreix el que podria ser consi- derat eficient en una Administració pública. Tot i això, no s’ha volgut deixar passar l’oportu- nitat de fer ressò d’aquesta problemàtica en l’informe anual, a causa del volum de persones que afecta en l’àmbit dels serveis socials, tant pel que fa a la ciutadania, com pel que fa als i les pro- fessionals dels equips, als quals es vol reconèixer la tasca ingent que realitzen dia a dia des de tots els CSS de la ciutat. • El sensellarisme pren veu L’exclusió residencial manifesta el seu vessant més dur quan les persones en aquesta situació es veuen abocades a viure (malviure) al carrer i quan, a més, a partir de les dades de què es dis- posa, el nombre de persones en aquesta situació a la ciutat (al voltant de tres mil entre les que fan ús d’algun servei de la Xarxa d’Atenció a Persones Sensellar (XAPSLL) i les que dormen a l’espai públic) no es redueix sinó que tendeix, almenys en els dos darrers anys, a estancar-se. Des de la Sindicatura es té coneixement dels esforços del consistori per atendre aquestes per- sones, però les dificultats d’accés al mercat ordinari d’habitatge, així com la manca d’oferta d’habitatge públic, configuren el principal obstacle per sortir d’aquesta situació. L’increment, en els darrers anys, de persones que es troben en aquesta situació ha comportat, entre d’altres, una diversificació dels perfils, fet que ha suposat també la visibilització creixent d’aquest col·lectiu, per exemple, a través de l’acampada de persones sensellar que es va produ- ir el mes d’abril d’enguany a la plaça Catalunya o posteriorment en altres punts de la ciutat, MISSIÓ, FUNCIONS I RÈGIM JURÍDIC 115 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La síndica està ultimant una entre aquests a la porta de la Sindicatura de Greu- actuació d’ofici per tal de ges de Barcelona. valorar l’eficàcia del model La síndica està ultimant una actuació d’ofici per municipal d’atenció a les tal de valorar l’eficàcia del model municipal d’a- persones sensellar tenció a les persones sensellar i, en espera dels re- sultats finals, no pot avançar unes conclusions més fermes. No obstant això, s’han pogut constatar les especials dificultats amb què es troben les persones sensellar malaltes o més grans de seixan- ta-cinc anys. Aquest és el cas d’una persona de seixanta-sis anys i amb diferents problemes de salut que va dirigir-se a la Sindicatura perquè, tot i les seves circumstàncies, entre les quals di- ficultats per caminar i, per tant, per desplaçar-se, quan havia sol·licitat allotjament en el ser- vei municipal corresponent, se l’havia orientat a anar a tres albergs de la ciutat per tal de saber si en algun tenien plaça. L’Ajuntament havia informat que es tractava d’una persona conegu- da i atesa des de l’any 2001 de forma intermitent, que havia disposat de diversos plans de tre- ball i havia fet ús de diferents centres residencials de la ciutat per a persones sensellar. En aquest temps, s’havia evidenciat l’existència de problemes per seguir les orientacions dels i les professionals i la persona s’havia desvinculat dels serveis. Des d’aquesta perspectiva, la in- tervenció municipal s’havia desenvolupat segons el que preveu la normativa i els protocols in- terns d’actuació. Ara bé, també s’observaven aspectes de l’actuació municipal incoherents amb la situació social del ciutadà. Se li plantejava la possibilitat de desplaçar-se fins als centres de primera acollida per sol·licitar plaça de pernocta. Aquest fet feia palesa la dificultat existent a la ciutat per aconseguir una plaça per pernoctar en equipaments públics, alhora que compor- tava desplaçaments per la ciutat llargs i costosos per a persones amb dificultats per a la seva realització. També calia tenir en compte que es tractava d’una persona major de seixanta-cinc anys i amb problemes de salut. Per la doble condició de persona gran i malalta, presentava unes condi- cions de vulnerabilitat que haurien d’haver fet possible unes garanties de cobertura de neces- sitats bàsiques. Finalment el servei municipal que atenia el ciutadà, i després que aquest pas- sés dies i nits assegut en una cadira al carrer per les dificultats de mobilitat que presentava, li va facilitar allotjament en una pensió, en espera d’un centre residencial, amb el qual es confia- va que es pogués vincular. La síndica va considerar que, malgrat la dilatada intervenció duta a terme, no s’havia pogut garantir la cobertura de necessitats bàsiques d’una persona major de seixanta-cinc anys. Aquest cas deixa palès que cal introduir modificacions en l’atenció a aques- tes persones, per tal que en cap moment puguin trobar-se en situacions de desemparament i molt menys romandre en les mateixes condicions de màxima exclusió. • El Fons extraordinari d’ajuts puntuals d’urgència social per a les famílies amb fills i/o filles menors de 16 anys Al llarg de l’any 2018 s’han rebut nombroses queixes a la Sindicatura relacionades amb la de- negació del Fons extraordinari d’ajuts puntuals d’urgència social per a les famílies amb fills i/o filles menors de 16 anys. Davant d’aquest fet, a més, la síndica, ha obert una actuació d’ofici al respecte. En el moment de la redacció de l’informe anual, s’està treballant en les conclusions tant de les queixes particulars com de l’expedient d’ofici. No obstant això, poden avançar-se algunes de les consideracions que s’han realitzat amb caràcter general. 116 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 Una bona part de les queixes rebudes es motivaven en la manca de valoració social acreditati- va de la situació de necessitat, per la qual s’ha de tenir un expedient obert de seguiment en algun CSS de la ciutat abans del 31 de desembre del 2017. Tot i que des de la primera edició d’aquest fons, l’any 2015, és requisit imprescindible, d’una manera o altra, la valoració social, no és fins al 2018 quan s’introdueix la necessitat del “seguiment”. Això significa que per a moltes famílies que havien disposat del Fons en edicions anteriors i que es dirigien als CSS sols de forma puntual, o ja no hi anaven, precisament perquè en disposar del Fons podien desen- volupar-se i assumir de forma autònoma les necessitats dels seus fills i/o filles, ara ja no tin- drien accés a l’ajut. A partir de les dades facilitades per l’IMSS, s’observa que s’han denegat per aquest motiu 9.473 sol·licituds, cosa que representa un 32,89 % del total, xifra que suposa un percentatge important. A més la dotació econòmica aprovada per al Fons va passar de 17.590.000 euros el 2017 a 16.500.000 euros per a l’any 2018. Si bé és cert que, com es diu en l’informe que l’IMSS ha fet arribar a la síndica, aquests ajuts no tenen la condició de prestacions garantides, d’acord amb el que preveu l’article 24.4 de la Llei 12/2007, de serveis socials, i, per tant, no poden ser exigides com a dret subjectiu, cal tenir en compte que la seva finalitat, tal com s’expressa en l’Acord d’aprovació del Fons, és pal·liar la situació de vulnerabilitat de les famílies amb infants i/o adolescents entre 0 i 16 anys, amb situacions de necessitat, amb l’objectiu que la situació econòmica de la unitat familiar perme- ti que puguin cobrir les necessitats bàsiques de subsistència. D’acord amb aquesta finalitat, i tenint en compte el que estableix l’article 5.1 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència, quan diu que l’interès superior de l’infant o l’adolescent ha de ser el principi inspirador i fonamentador de les actuacions públiques, la reducció del pressupost en aquest Fons, i/o la constatació de la quantitat de denegacions en aquesta edició del Fons, haurien d’haver comportat la previsió d’altres mecanismes per garantir la cobertura de neces- sitats bàsiques d’aquestes persones menors d’edat que en resulten afectades i que segueixen te- nint les mateixes necessitats, al marge de les decisions de recórrer als CSS que puguin prendre les persones que en són responsables. Es vol recordar, a més, que el Fons va néixer també per l’impuls realitzat des del Grup de Tre- ball d’Igualtat d’Oportunitats en la Infància en el marc del Consell Municipal de Benestar So- cial, després d’una aprofundida tasca per part d’entitats i persones expertes en l’àmbit dels drets dels infants. • La manca de garanties en l’atenció a persones menors d’edat no acompanyades Durant l’any 2018 la ciutat ha assistit a l’arri- bada creixent de persones menors d’edat no El 2018 hem rebut nombroses acompanyades (MENA), fet davant el qual les queixes relacionades amb la diferents administracions públiques s’han mos- trat desbordades. Encara en el moment del tan- denegació del Fons cament de l’informe, es té coneixement de grups extraordinari d’ajuts puntuals d’aquestes persones menors d’edat que malvi- d’urgència social per a les uen a la intempèrie, per exemple, a la munta- famílies amb fills i/o filles nya de Montjuïc, en una situació intolerable per menors de 16 anys a totes les persones, i molt especialment per a joves, menors d’edat, que han de gaudir d’una MISSIÓ, FUNCIONS I RÈGIM JURÍDIC 117 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA protecció especial, tal com estableix a l’article 5.1 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportu- nitats en la infància i adolescència, quan determina que l’interès superior de l’infant o l’ado- lescent ha de ser el principi inspirador i fonamentador de les actuacions públiques. La ciutat ha assistit a l’arribada creixent de persones menors d’edat no acompanyades (MENA), fet davant el qual les diferents administracions públiques s’han mostrat desbordades. La presència dels MENA no és un fenomen nou a la ciutat i preocupa el veïnat, com en el cas d’un conjunt d’entitats i comerços, que van posar en coneixement de la síndica la situació que es produïa al seu barri, on podien observar com joves en aquesta situació realitzaven pràctiques que afectaven la seva salut i es generava inseguretat. Es va tenir coneixement que algunes de les persones menors d’edat eren tutelades per la Di- recció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalu- nya, de la qual no s’estava obtenint suficient resposta en aquells moments. A més, els infor- mes municipals posaven de manifest que els esforços municipals per abordar la situació eren nombrosos i s’observava que: - Personal tècnic de l’espai públic treballava des del vessant educatiu amb els nois i noies, i que s’havien incrementat el personal i la dedicació. Es realitzava un treball coordinat i con- junt amb altres serveis del municipi i també amb instàncies judicials i amb l’Administra- ció competent en la protecció de les persones menors d’edat. - Des del Districte s’havia mantingut interlocució amb els veïns i veïnes i s’havien vetllat i liderat els espais de coordinació amb altres serveis i administracions a l’efecte que el tre- ball resultant provingués d’una estratègia dissenyada conjuntament. - En matèria de salut, s’estava treballant coordinadament amb l’equip de salut d’un hospi- tal públic de referència a la ciutat, alhora que s’havia realitzat un pla de xoc sanitari per a alguns d’aquests nois i noies. − L’Ajuntament havia obert, en aquest període, dos centres: un que realitza una atenció in- tegral (salut física i mental, educació, alimentació i higiene) i diürna, de 9 a 21 hores, cada dia de l’any, i que atén 25 joves, i un altre, que és un centre residencial que acull nois i noies sensellar, d’entre 18 i 25 anys, i que compta amb 21 places. La tasca realitzada estava tenint un efecte positiu sobre molts d’aquests nois i noies, pel seu vessant educatiu i sanitari, ja que havien pogut comptar amb un suport i un acompanyament clau en la millora de les seves condicions. L’estratègia municipal no es limitava, però, a la part de suport, sinó que també incloïa la vigilància policial, amb dispositius d’atenció especialment dissenyats, així com la creació de recursos en altres barris, per tal de rebaixar la pressió en aquell territori. Tant l’abordatge des de múltiples vessants efectuat per l’Ajuntament de Barcelona, com l’in- crement de recursos de què s’havia disposat i i que s’havien coordinat per intervenir des dels diferents àmbits necessaris, responia a allò que preveu la normativa. L’Ajuntament de Barce- lona ha de compatibilitzar, i fer possible, un espai públic per a totes les persones que conviuen a la ciutat, garantir el respecte als drets dels veïns i veïnes del barri i la protecció de l’activitat econòmica, així com la protecció a les persones més vulnerables, especialment si es tracta de persones menors d’edat que veuen vulnerats els seus drets a una protecció adequada. Ara bé, malgrat els esforços, realitzats de forma subjecta a la llei, el resultat és difícil d’acon- seguir. La ciutat de Barcelona, com a gran urbs de la costa del Mediterrani, resulta un pol d’a- tracció important per a col·lectius de persones que han de deixar els seus països d’origen, em- 118 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 peses per la pobresa i, a vegades també, per les con- La solució passa dicions polítiques en aquests. L’entrada a la ciutat indefectiblement pel disseny de persones que arriben amb l’objectiu de trobar de polítiques en matèria un lloc millor, així com la possibilitat que pugu- d’immigració dictades des in regularitzar la seva situació i poder integrar-se de l’Estat i des de la a la societat d’acollida, passa indefectiblement pel Comunitat Europea, i sobre disseny de polítiques en matèria d’immigració que les quals l’Ajuntament no té es dicten des de l’Estat i des de la Comunitat Eu- ropea, i sobre les quals l’Ajuntament no té com- competència. petència. De forma similar, en matèria de protecció a la infància, tot i que l’Ajuntament pot habilitar o promoure recursos, la competència en matèria de protecció a la infància correspon a la DGAIA de la Generalitat de Catalunya, que actualment es troba desbordada per la gran quantitat de persones menors d’edat que estan arribant al país, com és prou conegut i difós a través dels mitjans de comunicació. Aquestes realitats no detreuen l’Ajuntament de Barcelona dels seus deures de fer una ciutat habitable i que garanteixi els drets a totes les persones que hi viuen, però resulta imprescindible una política global, en què totes les administracions implicades es comprometin. La síndica va concloure que calia persistir per a la consecució d’un resultat eficaç i va recoma- nar a l’Ajuntament mesures concretes per aplicar en aquell territori, així com que s’intensifi- qués la promoció de diàleg amb altres administracions per tal de poder realitzar un abordatge més integral de la situació dels i les joves migrants a la ciutat de Barcelona. A finals de l’any 2018, aquesta intensificació s’ha produït i es té constància dels esforços de totes les administracions, malgrat l’abast del fenomen i la urgència amb què cal implementar les solucions o els recursos. Malgrat les dificultats, la síndica vol recordar el contingut de l’ar- ticle 15.2 de la Llei 14/2010, que estableix que els poders han d’adoptar amb caràcter urgent les mesures necessàries per evitar que el contingut essencial dels drets dels infants i els i les adolescents resti afectat per la manca de recursos adaptats a llurs necessitats. SERVEIS SOCIALS ESPECIALITZATS • Residències de gent gran. Un problema crònic que esdevé urgent: la manca de places La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, defineix els serveis socials especialitzats com aquells que s’organitzen atenent la tipologia de les necessitats, per tal de donar resposta a si- tuacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició d’uns recursos determinats. Si bé l’article 107 de la Carta Municipal de Barcelona atorga competència a l’Ajuntament per programar, prestar i gestionar els serveis residencials per a gent gran, la creació i gestió (exter- nalitzada o no) de les places públiques residencials per a gent gran, ara per ara, correspon a la Generalitat de Catalunya, i la gestió de les llistes d’espera al Consorci de Serveis Socials. A finals de l’any 2017, la síndica de greuges de Barcelona va concloure la supervisió d’una quei- xa presentada per una coordinadora constituïda per familiars de persones ingressades en cinc MISSIÓ, FUNCIONS I RÈGIM JURÍDIC 119 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Barcelona està per sota de residències per a gent gran. Amb l’aval de la Fe- la ràtio establerta per la deració d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barce- Generalitat de 2,37 places lona, manifestaven que les condicions d’aquells per cada 100 habitants centres no eren adequades. Aquella queixa va per- metre alhora dimensionar el problema del dèficit de places residencials per a gent gran que pateix la ciutat de Barcelona. En aquell moment es va in- formar que Barcelona estava per sota de la ràtio establerta per la Generalitat de 2,37 places per cada 100 habitants. Concretament es trobava en 1,49 places per 100 habitants, fet que supo- sava 6.000 places de dèficit a la ciutat comtal. Per aquest motiu, la síndica va recomanar a l’A- juntament promoure, mitjançant el Consorci de Serveis Socials (CSSB), una planificació d’e- quipaments residencials per a gent gran que permetés solucionar el greu dèficit crònic que pateix la ciutat. En resposta a aquesta demanda de la síndica, el mes de maig de 2018, l’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament va informar que l’Ajuntament, en el marc de les actuals competències, seguiria vetllant per tal que la Generalitat de Catalunya augmentés el nombre de places residencials per a gent gran a Barcelona, així com la creació d’espais de negociació a l’efecte de desenvolu- par la Carta Municipal. La Sindicatura, aquest estiu, ha tornat a tenir coneixement dels nous problemes relatius a les condicions de les persones residents d’un d’aquells mateixos centres, en relació amb quals es van efectuar les gestions oportunes. Així mateix, el mes de juliol de 2018, l’Àrea de Drets Socials va presentar un informe sobre l’atenció residencial a persones grans, amb l’objectiu de fer un diagnòstic de la situació de dè- ficit de places residencials públiques a la ciutat de Barcelona per afrontar l’envelliment actual i futur. La signatura d’un conveni l’any 2005 entre l’Ajuntament –que havia de cedir terrenys– i la Generalitat –que s’encarregava de la construcció dels equipaments– havia de donar lloc a la construcció de deu residències per a gent gran (1.200 places) amb els correspo- nents centres de dia. Només quatre han estat construïdes (384 places). A aquestes circumstàn- cies s’ha d’afegir que la programació territorial de la Generalitat de Catalunya (2008-2012) preveia un increment de 2.299 places per a la ciutat de Barcelona, fet que podria implicar que la ràtio se situés en un 1,73 quan hauria d’arribar al 2,37. L’informe municipal posava de manifest que la programació territorial de la Generalitat 2015-2018 ja no considera l’anàlisi en l’àmbit de Barcelona ciutat sinó de la comarca, con- siderada zona d’actuació prioritària “molt alta”, i assenyala la necessitat d’incrementar l’o- ferta fins a 6.228 places amb finançament públic. Segons dades del CSSB, el mes de març del 2018 hi havia 8.063 persones informades en llista d’accés a residències a la ciutat de Barcelona, de les quals 3.942 restaven en el seu domicili esperant plaça, tot i que potser eren ateses per altres serveis, sovint de caràcter municipal, com serveis d’urgències o d’aju- da a domicili, entre d’altres. Tot i que ha estat motiu d’atenció dels informes de la síndica dels darrers anys la conveniència que l’Ajuntament de Barcelona impulsi l’assumpció de la planificació, titularitat i gestió dels serveis socials de segon nivell, i que obtingui, per tant, el traspàs dels recursos corresponents al seu territori gestionats per la Generalitat de Catalunya, i que promogui complementar el 120 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 tercer nivell per tal de complir allò que recull l’ar- Novament, la síndica posa ticle 107 de la Carta Municipal de Barcelona, de manifest la seva aquest traspàs no s’ha efectuat. preocupació per la qualitat Per aquest motiu, amb independència de vehicu- de l’atenció rebuda per les lar les queixes rebudes, aquesta síndica vol posar persones grans en els de manifest novament la seva preocupació per la serveis residencials, així qualitat de l’atenció rebuda per les persones grans com el dèficit de places i les en els serveis residencials, així com el dèficit de llistes d’espera places i les llistes d’espera, fet que genera impor- tants repercussions sobre la gent gran de la nostra ciutat i llurs famílies, en especial per a aquelles persones que necessiten comptar amb recursos i respostes adequades a les seves necessitats. Cal tenir en compte que, segons dades de l’Ajuntament, 349.433 persones (un 21,5 % de la població) tenen seixanta-cinc o més anys segons el Padró de la ciutat de gener del 2018. Tot i que aquestes xifres no equivalen al nombre de persones que necessitin atenció residencial, l’en- velliment de la població és un factor que ha de ser determinant en la previsió i planificació d’a- quests recursos, ja que es preveu que l’any 2030 un de cada tres habitants de Barcelona tindrà seixanta anys o més, i el 8,3 % de la ciutadania tindrà vuitanta anys o més. 13.4. Recomanacions destacades • Recomanar a l’IMSS que millori els canals d’informació a la ciutadania en els seus dife- rents vessants. • Recomanar a l’IMSS que millori l’atenció a les urgències als CSS per tal que es pugui ga- rantir una valoració professional d’aquestes en tots els casos. • Recomanar a l’IMSS que s’elabori un Reglament del servei d’atenció a domicili que regu- li exhaustivament el SAD i pugui mantenir adequadament informades les persones que són usuàries del servei. • Recomanar a l’IMSS que es millori l’escolta dels i les professionals dels equips dels CSS i es tingui en compte la seva expertesa i propostes per implementar millores en els processos, i que aquests es desenvolupin segons criteris tècnics. • Recomanar a l’Institut Municipal de Serveis Socials que vetlli perquè els col·lectius de per- sones sense llar més vulnerables, com les més grans de seixanta-cinc anys, puguin disposar de garanties d’allotjament, si cal, amb places de baixa exigència en forma suficient. • Recomanar a l’IMSS que davant de la denegació de nombroses sol·licituds del Fons extra- ordinari d’ajuts puntuals d’urgència social per a les famílies amb fills i/o filles menors de 16 anys es prevegin altres mesures per tal de garantir els drets dels infants i adolescents afectats. • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que, en relació amb els MENA, persisteixi en el treball amb altres administracions per tal que es garanteixi a la ciutat de Barcelona els drets dels infants que estableix la legislació en la matèria. MISSIÓ, FUNCIONS I RÈGIM JURÍDIC 121 Capítol 14 CIUTADANIA, VEÏNATGE I IMMIGRACIÓ 14.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 24 queixes relatives a aquest àmbit: CIUTADANIA, VEÏNATGE I IMMIGRACIÓ NOMBRE DE QUEIXES Empadronament de persones nacionals i estrangeres 15 Integració social i reagrupació familiar de persones estrangers 6 Assentaments col·lectius i nòmades 3 Total 24 122 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 14.2. Introducció Aquest any 2018, la gran majoria de queixes s’han referit a diferents incidències en la ges- tió del Padró municipal d’habitants de Barcelona. S’han posat de manifest dificultats quant a donar d’alta en el Padró municipal a alguna persona atès que el contracte de lloguer que s’aportava tenia un format digital; o la impossibilitat d’empadronar una persona en un car- rer de nou nomenclàtor a causa de disfuncions en l’aplicatiu municipal. Així mateix, s’han realitzat diverses consultes relatives a la tramitació d’empadronament sense domicili fix. La síndica ha supervisat també dues queixes relacionades amb assentaments, ambdues al mateix barri i districte de la ciutat, que exposem de manera més àmplia en aquest mateix capítol. En matèria d’immigració aquest any 2018 novament s’han atès queixes en relació amb les persones que exerceixen la venda ambulant sense autorització prèvia i amb la percepció d’in- seguretat que generen els venedors d’aquesta tipologia de venda, l’anomenada top manta, quan ofereixen els seus productes dins de les instal·lacions del metro. També han estat motiu de diverses queixes els retards en l’obtenció de cita prèvia per tramitar la nacionalitat es- panyola, qüestió aquesta de la qual s’ha donat trasllat al Defensor del Pueblo. Considerem necessari mencionar que aquest any 2018 el Plenari del Consell Municipal va aprovar el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, que entrarà en vigor aquest any 2019. Es tracta d’una normativa que pretén la implementació d’una sèrie de mecanismes dirigits a aconseguir una igualtat efectiva d’homes i dones en l’àmbit intern municipal i a incorporar la perspectiva de gènere en el marc de les competències mu- nicipals. Aquest Reglament és d’aplicació a l’Ajuntament de Barcelona, als organismes au- tònoms, les societats mercantils i la resta d’entitats vinculades o dependents de l’Ajunta- ment de Barcelona, en el present o de futura creació i/o vinculació. Els estudis recents en matèria d’igualtat de gènere revelen dades força preocupants. Mal- grat els grans esforços del les dones, dels moviments feministes i d’entitats compromeses a combatre les desigualtats de gènere, encara hi ha molt camí per recórrer fins a arribar a un repartiment equitatiu i just del mercat laboral. Ara per ara, la bretxa salaria entre homes i dones a la ciutat de Barcelona és d’un 25 %. I les dones tenen el 66 % dels contractes tem- porals. També les dones tenen un major impacte en els treballs de baixa qualificació. Per això, la síndica de greuges aplaudeix aquesta iniciativa municipal i restarà amatent a l’avaluació dels resultats de la seva implementació. 14.3. Valoracions Cal mencionar que aquest • De nou, davant del fenomen de la venda am- any 2018 el Plenari del bulant no autoritzada Consell Municipal va aprovar el Reglament per a Fa anys que assistim, com a persones espectado- l’equitat de gènere a res i protagonistes, a un canvi accelerat dels equilibris i referents que fins ara han presidit les l’Ajuntament de Barcelona, relacions de convivència, veïnatge i comerç en el que entrarà en vigor aquest conjunt de la població mundial. any 2019 CIUTADANIA, VEÏNATGE I IMMIGRACIÓ 123 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA L’exercici de la venda La permeabilitat i el coneixement que aporten les ambulant no autoritzada noves tecnologies sobre les diferents realitats, provoca efectes no l’augment de les diferències econòmiques i socials desitjats, com l’ús intensiu entre les poblacions més desenvolupades i les més de l’espai públic i la pobres, la presa de consciència de l’imperatiu per- competència il·lícita als sonal d’assolir unes millors condicions de vida i de fer respectar els drets humans fonamentals, la comerços manca d’autèntiques polítiques de desenvolupa- ment de les nacions més pobres, els conflictes bèl·lics regionals i la pressió demogràfica dels països veïns a Europa, dibuixen una realitat punyent que altera la nostra situació de confort col·lectiu i respecte de la qual no podem romandre indiferents. Barcelona, Catalunya i Espanya formen part de la frontera sud de la Unió Europea i de la comunitat de territoris de la Mediterrània amb realitats tan diferents com Itàlia, la matei- xa Espanya, Grècia, el Marroc, el Líban i el Pròxim Orient, amb l’existència de forts con- trastos entre riquesa i pobresa, i la presència de conflictes bèl·lics que provoquen grans mo- viments migratoris, afegits a la migració per motius econòmics. Des del passat 1 de gener de 2018 i fins al dia 30 de novembre, segons dades del Ministe- ri de l’Interior, a Espanya han ingressat 59.048 persones immigrades de forma irregular, enfront de les 25.786 que ho van fer durant l’any 2017. Davant d’aquestes realitats, Europa ha de reaccionar i ha d’adoptar polítiques públiques concertades que facin possible mantenir el desenvolupament de la seva població i la dels països més desafavorits per raons de solidaritat internacional, i de defensa de la qualitat de vida assolida i dels valors democràtics. Europa i, per tant, el nostre país, ha de preguntar- se si davant d’aquestes realitats veïnes tan punyents és possible mantenir-se indiferent o si cal reaccionar amb solidaritat, amb tot el que això pot comportar. La immigració irregular i la seva presència a Catalunya i a la ciutat de Barcelona en parti- cular, és una expressió de la situació del desequilibri i de la injustícia descrita. Els i les im- migrants econòmics i aquells que ho són a causa dels conflictes bèl·lics són persones titu- lars dels drets humans fonamentals, que legítimament aspiren a una vida millor. D’aquesta manera, l’exercici de la venda ambulant no autoritzada resulta un recurs de supervivència al qual es veuen empesos davant del bucle legal amb què es troben. L’exercici de la venda ambulant no autoritzada provoca efectes no desitjats, com l’ús intensiu de l’espai públic i la competència il·lícita als comerços que exerceixen la seva activitat amb el compliment de tots els requisits legals. Certament, correspon als ajuntaments complir i fer complir les normes sobre l’exercici de la venda ambulant. Però aquesta competència i aquest deure es demana en una situació ordinà- ria i ideal d’un cert equilibri entre els diferents actors presents a la realitat social. Ara això no és així. Ens trobem davant d’un fenomen extraordinari pel qual no s’han previst instruments d’intervenció que no siguin únicament els repressius, que poden resultar inadequats i contra- produents. Els ajuntaments no poden afrontar sols aquesta nova realitat i les tensions que pro- voca. Els diferents nivells d’autoritat democràtica, com són la comunitat autònoma, el Govern central i la Unió Europea, han d’intervenir amb noves solucions per a situacions extraordinà- ries. No es pot imputar als ajuntaments tota la responsabilitat per afrontar el fenomen massiu de la venda ambulant no autoritzada. Cal un acord social i polític que superi les legítimes con- 124 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 frontacions pel poder polític des del convenciment col·lectiu que la repressió i la persecució no és l’únic instrument d’intervenció, ni la solució. Des pràcticament l’entrada en vigor de l’Ordenança de la convivència, la síndica de greu- ges va demanar a l’Ajuntament que posés en marxa l’acció social que incorpora la mateixa l’Ordenança o bé, si es considera ineficaç, que en dissenyés una altra més idònia per aconseguir l’objectiu d’erradicar o minimitzar la venda ambulant no autoritza- da sense criminalitzar les persones víctimes d’explotació que l’exerceixin. Davant de la importància que té la presència a la via pública de la venda ambulant no au- toritzada, la síndica de greuges de Barcelona es veu en l’obligació de reiterar aquelles con- sideracions que ja ha fet públiques en moments anteriors: • Cal abordar les causes que originen el fenomen massiu de la venda ambulant no autorit- zada a la via pública des de tots els estaments públics i de responsabilitat política, de ma- nera que no s’imputi als ajuntaments, de forma exclusiva, la responsabilitat única per afron- tar aquesta situació. • Tot i ser conscient de les dificultats existents, la síndica de greuges fa una crida als dife- rents grups polítics per treballar coordinadament i trobar consensos dirigits a preservar els drets de les persones immigrades, els drets de les persones comerciants a exercir la seva ac- tivitat econòmica sense ser perjudicades per una competència il·lícita i el dret de tothom a gaudir d’un espai públic pacificat. • A criteri de la síndica de greuges, els esforços policials més intensos han de dirigir-se a la persecució dels grups organitzats que puguin facilitar les mercaderies per a la seva venda il·lícita. • Simultàniament, cal oferir eines de formació i suport que fomentin i facin possible la in- serció del col·lectiu de persones venedores i el seu propi sosteniment responsable. • La síndica de greuges de Barcelona manifesta la seva preocupació pel fet que conductes violentes puguin ser elevades a categoria universal i utilitzar-se per a la desqualificació de tot el col·lectiu de persones venedores. • La síndica de greuges expressa el seu malestar per la presència d’indicis d’ús partidista i de confrontació política en el tractament d’aquest conflicte. • Quan l’exclusió social és més visible La presència d’assentaments a la ciutat és un fet que, malgrat els canvis socioeconòmics i demogràfics, persisteix en el temps, tot i que es modifiquen les causes que els originen, així com els col·lectius que en resulten afectats. La sín- dica ha rebut durant el 2018 dues queixes relacio- nades amb assentaments, ambdues al mateix barri Ens trobem davant d’un i districte de la ciutat. fenomen extraordinari pel qual no s’han previst En una d’elles, una veïna mostrava la seva preocu- instruments d’intervenció pació per la situació que es produïa en una illa del que no siguin únicament seu barri, i per aquest motiu havia adreçat una sol·licitud a l’Ajuntament, en què se li contestava els repressius, que poden que es tenia coneixement de la situació i que s’hi resultar inadequats i estava intervenint, així com que es procediria a fer contraproduents CIUTADANIA, VEÏNATGE I IMMIGRACIÓ 125 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA La presència una actuació parcial. La promotora de la queixa d’assentaments a la ciutat constatava com, amb el pas dels dies, la situació, és un fet que persisteix lluny de millorar, empitjorava, i afegia que l’actua- en el temps, tot i que es ció parcial no havia suposat un canvi significatiu en modifiquen les causes l’assentament. Mentre això passava, manifestava que els originen, així com haver trucat en repetides ocasions als Bombers i a la Guàrdia Urbana, sense resultats. els col·lectius que en resulten afectats La síndica i el seu equip van dur a terme diferents visites a l’assentament, i van constatar la precarietat extrema en què hi vivien les persones pel que fa a: la manca de salubritat; la protecció mínima davant de les inclemències del temps, i la peri- llositat que suposava la realització de diferents activitats destinades a la supervivència, les quals havien de compartir espai amb el desenvolupament de la vida quotidiana, amb la pre- sència d’infants, persones grans i malaltes, entre d’altres. La síndica va considerar que les condicions de l’habitatge i de la vida que s’hi desenvolupaven constituïen una greu vulne- ració dels drets més bàsics, fet que no s’hauria de donar en una ciutat compromesa amb els drets humans, com ho és Barcelona. Però no és exigible a l’Ajuntament que no apareguin aquests problemes, sinó que, un cop detectats, s’intervingui de forma diligent per evitar l’a- fectació en les condicions de vida, tant de les persones que es troben en aquesta situació, com de l’entorn més proper. En aquest cas, quan l’Ajuntament va intervenir, l’assentament ja es- tava massa consolidat i aquest és l’aspecte en què cal fer un esforç de prevenció. La síndica ja havia estudiat anteriorment la intervenció municipal en matèria d’assenta- ments a la ciutat i l’any 2014 valorava positivament el conjunt d’accions que havia enge- gat el consistori (com la consolidació de l’Oficina del Pla d’Assentaments (OPAI) el 2012, i el desenvolupament del Pla d’Assentaments irregulars). També havia recomanat seguir treballant en la línia de reforçar les polítiques socials d’allotjament i inserció laboral de les persones empadronades a la ciutat que no podien gaudir dels recursos de les persones resi- dents per dignificar la vida de tots els ciutadans i ciutadanes sense discriminació. L’OPAI va treballar en aquest assentament conjuntament amb el Servei d’Inserció Social de Famí- lies (SISFA), ambdós serveis dependents de l’IMSS, els quals havien pogut arribar a un co- neixement exhaustiu de les persones i famílies que l’integraven i realitzar un abordatge in- tegral (habitatge, salut, formació i recerca laboral, juridicolegal, entre d’altres, així com tràmits amb Hisenda, el Registre Civil, consolats, etc.). Les dades recollides per aquests serveis, amb caràcter general, mostren uns resultats positius de totes aquelles famílies amb les quals s’aconsegueix establir un vincle assistencial, malgrat que els processos esdevenen lents (per la naturalesa dels canvis que es persegueixen) i poc visibles. Cal afegir que en els darrers anys aquests serveis han incrementat de forma substancial el nombre de professionals que integren els seus equips, així com l’assignació pressupostària, de manera que s’ha pogut millorar l’abast i la qualitat de la seva intervenció, com corres- pon d’acord amb allò que estableix l’article IV.4 de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, quan diu que les ciutats han de prendre totes les mesures indis- pensables per tal de facilitar la integració de tots els ciutadans i ciutadanes sigui quina sigui la causa de la seva vulnerabilitat, i evitar els assentaments de caràcter excloent. Una de les millores introduïdes, en la línia d’allò que recomanava la institució del Síndic de Greuges de Catalunya, en una resolució relativa als assentaments de famílies amb infants a la ciutat 126 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 de Barcelona, és l’especialització del SISFA en l’atenció a la infància per tal de garantir els drets de les persones menors d’edat i en el treball a llarg termini amb les famílies. Per la seva banda, el districte en què es trobava l’assentament exposava un relat de la ges- tió realitzada a partir del darrer trimestre del 2017, moment en què es realitza una visita conjunta de diferents serveis, a partir de la qual s’activen les diferents accions posterior- ment desenvolupades, de forma concatenada i d’acord amb els preceptes legals establerts, amb resultats que constaten l’eficàcia de l’acció municipal. Les intervencions més visibles al solar es produeixen al maig i al juliol del 2018. Per la seva part, l’IMSS havia portat a terme una detallada tasca per tal de conèixer les persones que vivien en aquest solar, elabo- rar els diagnòstics socials que corresponien i iniciar el recorregut necessari amb cada una d’elles i/o amb les famílies, per tal de cercar i activar els recursos oportuns. Ara bé, tenint en compte que tant els serveis dependents de l’IMSS, com els que ho eren del Districte, treballaven de forma diligent, no s’explica com l’assentament en qüestió va assolir les dimensions que tenia en el moment del seu desallotjament, quan s’arriben a comptabilitzar unes setanta persones. Aquesta amplitud i les condicions que s’hi donaven, s’haurien pogut evitar, si s’hagués fet una detecció inicial de la situació i s’haguessin pres les mesures oportunes en aquell moment. Els informes municipals no aporten cap dada re- ferent a la coordinació entre serveis més que en el moment dels desallotjaments. Es presu- meix que prèviament deuen haver-se desenvolupat gestions de forma comuna, però cal ga- rantir plataformes estables de coordinació per tal de compartir informacions i preveure actuacions conjuntes, en cas que no existeixin. Per altra banda, també es vol comentar que la manca de polítiques amb una dimensió terri- torial més àmplia que el municipi de Barcelona, així com l’existència determinades políti- ques expulsives en l’àmbit europeu, poden comportar l’arribada a la ciutat de persones de di- ferents procedències, fenomen davant del qual l’Ajuntament de Barcelona, tot i l’increment continuat de recursos, no pot donar l’abast. En aquest sentit, és important, com ja s’està fent, que el consistori insti altres administracions a involucrar-se en aquest problema i en la recer- ca conjunta de garanties de drets per a totes les persones. La síndica va concloure, en aquesta ocasió, que, malgrat que l’actuació municipal havia estat eficaç, s’havia desenvolupat de forma tardana i va recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que actués amb més celeritat davant de la detecció d’assentaments a fi de prevenir situacions d’insalubritat i inseguretat que afectin les persones que hi viuen i els entorns, així com que es facin esforços proactius per mantenir informat el veïnat de les actuacions municipals, entre d’altres. En l’altra queixa presentada en matèria d’assentaments per una entitat veïnal, es mostrava preocupació per la És important, com ja presència de persones menors d’edat en un nucli de s’està fent, que el barraques. Les circumstàncies d’inseguretat, insalubri- consistori insti altres tat i màxima precarietat es repetien. En aquest cas, administracions a però, l’assentament persistia malgrat les actuacions involucrar-se en aquest municipals. L’informe municipal exposava el relat de problema i en la recerca la gestió realitzada a partir del mes d’octubre del conjunta de garanties de 2015, moment a partir del qual van activar-se un se- drets per a totes les guit d’accions per part del districte, amb l’objectiu de persones posar fi a l’assentament, les quals havien resultat, però, infructuoses. CIUTADANIA, VEÏNATGE I IMMIGRACIÓ 127 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA En relació amb la coordinació entre els diferents serveis implicats, constava en l’informe municipal l’existència d’una taula de coordinació. Es desconeixia, però, des de quan es por- tava a terme, ni amb quina freqüència es realitzava. No obstant això, resultava obvi que, com a mínim durant cinc anys, es va produir algun dèficit en aquesta coordinació, si es té en compte que l’assentament existeix des del 2011 i que des de l’IMSS s’informa que his- tòricament hi intervenia el Servei d’Inserció Social (SIS). Més enllà de l’existència o no d’una coordinació adequada entre els serveis, cal afegir que l’Ajuntament es dota de serveis, pels quals el districte havia de conèixer de forma prèvia l’assentament abans de l’actuació del 2015. Per les informacions que consten en l’informe municipal, sembla haver-hi un buit en la gestió per part del districte sobre aquest espai de titularitat municipal, per la qual cosa es considera que hi ha hagut un període excessivament llarg en el qual resulta injus- tificable la inactivitat municipal. En aquesta ocasió, també s’observava una manca d’informació al veïnat sobre les actuacions municipals, aspecte sobre el qual la síndica va considerar que calia incidir per facilitar les informacions adients. Es va estimar parcialment la queixa perquè, tot i l’actuació munici- pal, el resultat no havia estat eficaç i es mantenia l’assentament per un espai de set anys. Es va recomanar a l’Ajuntament, entre d’altres, la necessitat de mantenir espais de coordina- ció estable per realitzar el seguiment dels assentaments i preveure actuacions, així com la necessitat de seguir instant altres administracions per tal de cercar solucions conjuntes a problemes que no es generen únicament en el si de la ciutat. 14.4. Recomanacions destacades • Recomanar a l’Ajuntament que posi en marxa l’acció social que incorpora l’Ordenança de la convivència o bé, si es considera ineficaç, que en dissenyi una altra de més idònia per acon- seguir l’objectiu d’erradicar o minimitzar l’activitat de venda ambulant no autoritzada sense criminalitzar les persones víctimes d’explotació que l’exerceixin. • Tot i que no correspon a la síndica de greuges oferir i executar solucions concretes, el mes d’abril de 2017 va proposar a l’Ajuntament de Barcelona estudiar la creació d’un mercat so- cial a la ciutat. Aquest hauria de ser un espai que no entrés en conflicte amb el comerç de proximitat i que integrés persones amb risc d’exclusió, entitats, comerç just, gastronomia i cultura (arts escèniques i musicals de caràcter amateur). Les llicències haurien de ser de ti- tularitat municipal. Fins al moment no s’ha obtingut cap resposta municipal a aquesta pro- posta. • Reiterar la recomanació a l’Ajuntament per tal que insti enèrgicament la resta d’adminis- tracions competents que articulin mecanismes de cooperació i coordinació permanents, i el disseny d’un instrument propi per abordar íntegrament la venda ambulant no autoritzada i les causes que l’originen. • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona la necessitat de mantenir espais de coordinació interdepartamental estable per realitzar el seguiment dels assentaments, així com preveure actuacions. • Recordar a l’Ajuntament de Barcelona la conveniència de seguir instant altres adminis- tracions per tal de cercar solucions conjuntes a problemes, com els assentaments, que no es generen únicament en el si de la ciutat, mentre no hi hagi una política al respecte, en un marc territorial més ampli. 128 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS Capítol 15 SANITAT I SALUT PÚBLICA 15.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 12 queixes relatives a aquest àmbit: SANITAT I SALUT PÚBLICA NOMBRE DE QUEIXES Salut pública (tabaquisme, alcohol, drogues, zoonosi) 8 Serveis sanitaris 4 Total 12 SANITAT I SALUT PÚBLICA 129 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 15.2. Introducció En primer lloc es vol fer esment de la queixa presentada per un grup de persones funcionà- ries municipals que no estaven d’acord amb el desmantellament de l’antiga mútua muni- cipal de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal, coneguda com a PAMEM, i el pas de totes les persones que n’eren beneficiàries al règim de la Seguretat Social. La re- clamació va mencionar-se en l’informe de l’any 2017 però en aquell moment no es dispo- sava de tota la documentació requerida a l’Ajuntament. La investigació posterior va con- cloure que l’actuació del consistori no va ser prou curosa a l’hora d’informar el personal afectat, la qual cosa va generar certs neguits pel desconeixement de com i on quedaria ga- rantida la seva atenció sanitària i el traspàs dels seus antecedents mèdics. Malgrat l’alarma que va generar-se a l’inici del procés, finalment el trasllat a la Seguretat Social va realitzar- se sense grans dificultats. En aquest mateix àmbit de salut del personal funcionari, s’han rebut diverses queixes de persones que han considerat que l’Ajuntament no estava respo- nent adequadament als problemes de salut que presentaven com a conseqüència del lloc de treball on estaven ubicades. Pel que fa a l’estudi d’ofici sobre l’actuació interdepartamental municipal en els casos de persones acumuladores patològiques, en l’informe de l’any passat s’explicava que represen- tants de la Gerència Municipal, l’Àrea de Salut i de la Gerència de Districtes van presen- tar el model pilot del que havia de ser el protocol d’intervenció davant de la detecció d’a- quest tipus de comportament. Se sap que l’experiència prèvia a la implementació en tots els districtes de la ciutat va dur-se a terme durant els primers mesos del 2018. Posterior- ment va informar-se que s’estaven analitzant i valorant els resultats obtinguts des dels di- ferents àmbits intervinents i treballant amb la previsió d’implementar el model a princi- pis del 2019. Restem en espera de conèixer formalment el resultat de l’experiència i la posterior aplicació del protocol. En aquesta mateixa matèria, finalment es va rebre tota la informació sol·licitada als diferents agents intervinents, i s’han pogut concloure les inves- tigacions de totes les queixes que s’havien rebut en què es denunciaven les dificultats de convivència que provoca viure en el mateix edifici amb una persona amb tendència a gene- rar grans acumulacions en el seu domicili. També s’ha atès i estudiat una queixa en què es denunciava que en un local de concurrèn- cia pública es permetia fumar a la seva clientela i, malgrat haver-ho posat en coneixement de l’Ajuntament de Barcelona, se seguia infringint la Llei antitabac. Una altra supervisió realitzada enguany ha estat relacionada amb el perill que suposa per a la salut de les persones l’alliberament de fibres d’amiant. Aquest material, comercialitzat amb el nom d’uralita, va utilitzar-se durant anys com a revestiment per les seves qualitats aïllants. Amb el temps s’ha demostrat que les seves fibres, les quals s’alliberen en fragmentar-se un objecte Una altra supervisió d’aquest material, poden tenir efectes molt noci- realitzada enguany ha estat us per a qui hi està en contacte reiterat. La queixa relacionada amb el perill emesa per representants d’un grup de veïns i ve- que suposa per a la salut de ïnes denunciava que l’Ajuntament no estava actu- les persones l’alliberament ant en una finca on hi havia una nau industrial to- de fibres d’amiant talment abandonada, sense tanques segures per 130 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 privar-ne l’accés i amb les parets que s’ensorraven per manca de manteniment, amb la conse- güent caiguda i trencament de la coberta d’uralita. Per acabar, cal esmentar la denúncia de l’aparent inhibició de diferents departaments mu- nicipals a actuar davant d’una plaga de xinxes en un local de pública concurrència, concre- tament una pensió. L’oficina responsable de la salut pública a Barcelona només es fa càrrec de plagues d’insectes si es donen a la via pública i la resta de serveis municipals actuen si la propietat de l’establiment o habitatge hi accedeixen. 15.3. Valoracions • Quan a la finca hi viu una persona que acumula Les diferents queixes que s’han atès des d’aques- ta oficina tenen aspectes en comú: veïnat d’una L’Ajuntament de Barcelona finca que conviuen amb una persona que tendeix té competències en el a acumular objectes de forma compulsiva, l’ha- manteniment i la promoció bitatge acostuma a desprendre males olors i en de la salut pública, entre les surten insectes per la brutícia acumulada, sensa- quals cal destacar el control ció de perill perquè pugui provocar-se un incen- sanitari d’edificis i llocs di pel caràcter inflamable del material acumulat d’habitatge i convivència i, en algunes ocasions, el mal manteniment del humana pis o dels subministraments (aigua, sobretot) provoca problemes d’estructura que sobrepassen el mateix habitacle de qui acumula. La Llei de la Carta Municipal atorga a l’Ajuntament de Barcelona diferents competències en l’àmbit del manteniment i la promoció de la salut pública, entre les quals convé desta- car el control sanitari d’edificis i llocs d’habitatge i convivència humana. Una altra característica comuna és que les persones promotores de la queixa s’han dirigit a més d’un servei municipal per denunciar els greus problemes de convivència que estaven patint i no han rebut la resposta de l’Administració local que esperaven. Serveis Socials i Llicències i Inspecció dels districtes acostumen a ser els serveis més demandats i més qües- tionats per la sensació d’ineficàcia. En la majoria dels casos atesos, a partir de la informació sol·licitada a l’Ajuntament de Bar- celona, s’ha pogut constatar que quan una persona presenta una instància en què es plan- teja aquest tipus de problema, s’acostuma a derivar al Departament de Llicències i Inspec- ció. Normalment, l’inspector o inspectora a qui s’assigna l’expedient es desplaça al domicili denunciat i, gairebé sempre, no pot comprovar el motiu de la denúncia per absència o per manca de col·laboració de la persona que hi viu. En alguna ocasió es pot repetir la visita; si es dona el mateix resultat, l’expedient quedarà aturat o bé s’arxivarà per manca de col·la- boració. En un dels casos coneguts, el veí denunciat finalment havia netejat l’escala de la comuni- tat, que havia envaït completament de material inflamable (papers i cartons), i també havia buidat una part del terrat, però no va permetre l’accés al seu habitatge ni a l’altre terrat co- munitari, on només s’hi accedia per casa seva. El ciutadà agreujat havia explicat que s’ha- SANITAT I SALUT PÚBLICA 131 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Els servidors públics vien produït acumulacions similars en èpoques haurien de demostrar passades però, amb insistència, havia aconseguit sensibilitat i empatia que deixés els espais comuns en condicions. La re- envers les persones iteració d’aquesta tendència acumuladora eviden- afectades per tenir en el cia la necessitat d’una intervenció professional que veïnat algú que acumula afronti amb la persona acumuladora el problema que pateix, l’acompanyi en el procés de tracta- objectes i deixalles ment, si així es valora, i es treballi per prevenir que aquest comportament empitjori o es cronifi- qui més. La manca de col·laboració d’una persona que genera problemes de convivència en qüestions de salubritat i pel risc d’incendi que su- posa el que acumula a casa seva, no ha de ser la disculpa de la inacció dels serveis munici- pals. Malgrat els precedents, va considerar-se que es podia tancar l’expedient, tot i que els problemes de filtracions d’aigua que provocava al promotor de la queixa es mantenien. Els criteris tècnics per valorar si s’ha de demanar una ordre judicial per accedir a un pis amb aquestes característiques (quan la persona que hi viu no permet l’entrada) han de que- dar molt ben argumentats perquè sovint la negativa a iniciar aquests tipus d’expedient és viscut per les persones perjudicades amb un sentiment de desemparament i fins i tot de- sistiment de funcions de l’Administració. En aquest mateix cas, en una de les visites que va realitzar la inspecció municipal, va ob- servar algunes irregularitats a la finca (la façana presentava despreniments i al terrat hi havia una construcció il·legal). La comunicació d’aquestes irregularitats correspondria dirigir-la a les tres persones propietàries de l’edifici però només es va remetre l’avís de sanció al pro- motor de la queixa. Des d’aquesta institució es vol reflexionar sobre la sensibilitat i empa- tia que haurien de demostrar els servidors públics envers les persones afectades per tenir en el veïnat algú que acumula objectes i deixalles. No hauria de donar-se que les possibles ir- regularitats detectades en una finca com a conseqüència de la denúncia d’un veí o veïna, si- guin comunicades únicament a aquest. Malgrat que la normativa preveu que pot fer-se si es desconeixen les dades de la resta de persones propietàries, l’Administració disposa de mecanismes suficients per esbrinar les dades de les persones copropietàries i no delegar la responsabilitat en el ciutadà o ciutadana que ha demanat ajuda. Quan la persona acumuladora és usuària dels serveis socials, sovint els temps i terminis de la intervenció planificada pels i les professionals, juntament amb el respecte escrupolós dels drets de la persona atesa, desesperen el veïnat, que no se sent escoltat i considera com a in- acció, per la manca de resultats observables, el pla de treball que s’executa. Els problemes de convivència que generen les persones acumuladores compulsives als seus veïns i veïnes massa sovint els depassa i requereixen l’orientació i el suport de l’Administració compe- tent. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, entenem la dificultat i complexitat de la intervenció professional en situacions com aquestes i es tenen en compte els princi- pis de bona fe i de proporcionalitat pels quals ha d’actuar l’Administració municipal, de manera que, malgrat no disposar d’informació, no es vol posar en dubte l’adequada inten- cionalitat i dedicació dels centres de serveis socials. Un altre cas supervisat va ser la situació plantejada per una comunitat de persones propie- tàries, que s’ajustava a un problema de salut mental sense tractar del qual es derivava una tendència acumuladora compulsiva. Nombrosos serveis públics estaven al cas de la situa- 132 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 ció de la persona afectada, tant des de l’àmbit de la salut mental, com de l’àmbit dels ser- veis socials i el dels cossos de seguretat. El veïnat va posar-se en contacte amb la família més propera i aquesta, seguint les orientacions dels serveis municipals, va iniciar els trà- mits per sol·licitar una incapacitació judicial. La Llei 12/2007, de serveis socials, descriu, com una de les finalitats dels serveis socials, asse- gurar el dret a les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida, mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques. També es refereix al fet que el sistema de ser- veis socials s’ha de fonamentar en l’actuació coordinada entre els diversos sistemes de benestar social i, quan es refereix a les persones destinatàries, posa un èmfasi especial a les que es tro- ben en una situació d’especial vulnerabilitat, entre elles les que pateixen algun trastorn men- tal. Així doncs, s’interpreta que aquests serveis han de donar suport a les persones que ho re- quereixen, però calen unes circumstàncies que permetin el treball en comú i de col·laboració que possibiliti la superació de les dificultats socials i l’acompanyament en el procés de millo- ra. Quan aquestes condicions no es donen, els serveis socials han de seguir actuant per tal de garantir que, en el cas de persones especialment vulnerables per qüestions de salut, la seva fa- mília implicada rebi tot el suport necessari per recórrer a instàncies especialitzades que poden determinar mesures protectores i de cura, malgrat l’oposició de qui les requereix. Tant si l’es- tament judicial respon a la petició de la família com si ho desestima, caldrà un replantejament de l’enfocament de la intervenció professional. La persona continuarà en el seu estat de vulne- rabilitat social i de salut i requerirà suport un cop finalitzi el tractament o bé serà necessari re- llevar la família en el procés d’aconseguir l’autorització judicial. La darrera actuació que vol exposar-se d’aquesta matèria va presentar una evolució força sa- tisfactòria. La persona que va promoure la queixa va alertar de la situació que presentava el domicili d’un veí, en un moment en què l’emmagatzematge d’estris i objectes es trobava en una fase intermèdia. L’estratègia dels i les professionals municipals de treballar el vin- cle amb la persona afectada per assolir el reconeixement de l’estat de l’habitatge i la neces- sitat de sanejar-lo per millorar les seves condicions de vida i, alhora, millorar les relacions amb el veïnat, va donar els seus fruits. Ara bé, un alt nombre de persones acumuladores que han La darrera actuació estat objecte d’una intervenció de neteja, tant re- alitzada per elles mateixes com les que han reque- d’aquest àmbit va rit la presència d’equips especialitzats, tornen a re- presentar una evolució petir els mateixos hàbits. Aquesta recaiguda en positiva: van treballar el l’acumulació podria evitar-se amb un seguiment vincle amb la persona periòdic dels i les professionals vinculats amb la afectada per assolir el persona que hauria de permetre la detecció dels in- reconeixement de l’estat dicis que ajudaran a preveure i diagnosticar la con- de l’habitatge i la veniència d’una nova intervenció higienitzant. necessitat de sanejar-lo Finalment, cal recordar a l’Àrea de Drets Socials i a l’Institut Municipal de Serveis Socials, l’obligació que determina l’article 3 de la base II del Reglament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona de subministrar-li les dades, els expedients i altres documents que li permetin dur a terme adequadament les seves activi- tats investigadores. En el darrer expedient comentat, ambdós organismes han negligit en l’aportació del Protocol d’actuació davant de persones acumuladores esmentat en el primer informe sobre l’actuació dels serveis socials. SANITAT I SALUT PÚBLICA 133 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA • Les conseqüències de treballar en un edifici malalt Un grup de treballadores de l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) afectades de lipoatrò- fia semicircular van demanar l’empara de la síndica de greuges perquè consideraven que se’ls estava vulnerant el seu dret de treballar en un lloc segur. Les funcionàries deien que l’Administració local no estava aplicant totes les mesures per fer front a l’aparició d’aquest trastorn, i quan les que implementava ho feia de forma molt lenta. La lipoatròfia semicircular (LS) és una lesió que es Un grup de treballadores caracteritza per l’atròfia localitzada de greix subcu- de l’IMH afectades de tani, en forma de depressions de banda semicircular lipoatròfia semicircular a la superfície de la pell i que acostuma a localitzar- van demanar empara a la se a les cuixes i els avantbraços. El document “Li- síndica perquè poatròfia semicircular: protocol d’actuació 2015” re- consideraven que se’ls coneix que, tot i que l’etiologia de la LS no està clara, vulnerava el dret a s’ha observat que l’aparició de la lesió està associada treballar en un lloc segur a microtraumatismes repetits per pressió reiterada sobre l’àrea afectada i també a la presència de camps electromagnètics i/o d’electricitat estàtica. Indica que correspon al servei mèdic fer el seguiment de l’evolució de les persones afectades i vetllar perquè s’implementin les mesures preventives, atenent que, en el 90 % dels casos entre els 6-12 mesos després de l’aplicació de les mesures, els desapareix la simptomatologia. El primer cas va ser detectat el mes de maig del 2017 per la Direcció de Prevenció de Riscos Laborals de l’Ajuntament, i la Mútua d’Accidents va confirmar-ne el diagnòstic el mes de juny del 2017. Aquesta Direcció va informar immediatament de l’inici del brot a l’IMH però fins al mes d’octubre següent no va sol·licitar a MAPFRE, propietària de l’edifici on té les seves dependències, que realitzés diverses actuacions en les instal·lacions de clima. El mes de novembre Hisenda va contractar una empresa externa per realitzar una auditoria de riscos la- borals relacionats amb l’LS. Aquest estudi va concloure amb les recomanacions següents: • Climatització: les humitats mesurades són molt baixes, majoritàriament per sota del 30 %, la qual cosa suposa un risc objectiu per a l’aparició de nous casos d’LS. El sistema de cli- matització no permet mantenir unes condicions estables de temperatura i humitat relativa. • Electroestàtica: usar sistemàticament detergent antiestàtic, substitució de les cadires per d’altres d’antiestàtiques i retirar els reposapeus o bé substituir-los per antiestàtics. • Mobiliari i equipament: suavitzar les taules amb cantell inferior agut. • Instal·lació elèctrica: recomanació de limitar l’ús de bases mòbils d’endolls i canalitzar i agrupar el cablejat en conduccions aïllants i procedir a allunyar dels llocs de treball els equips amb transformadors elèctrics (bombetes halògenes, destructores de papers, etc.). La Sindicatura va traslladar a l’IMH que, després dels mesos transcorreguts des de l’apari- ció del primer cas, encara no s’havia fet cap actuació per millorar les condicions ambien- tals, les taules de treball continuen mantenint cantells que facilitaven els microtraumatis- mes i no s’havien fet intervencions suficients per combatre els camps elèctrics i electromagnètics. També va comunicar que aquesta inacció dels i les responsables de vet- llar pel benestar laboral dels treballadors i treballadores havia incentivat el sentiment de desatenció i desprotecció que vivien les persones afectades. 134 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 Els problemes estructurals de l’edifici Vela, de climatització i sobretot de manteniment, feia molt temps que generaven molèsties al personal municipal que hi treballava, i corres- ponia solucionar-los a l’empresa propietària, MAPFRE, que havia negligit des de feia temps aquesta responsabilitat. L’ens municipal que havia llogat les instal·lacions, lluny d’oferir una resposta ràpida, reparadora i preventiva, va actuar de manera lenta, parcial i gens re- solutiva, i per tant incomplint el deure de protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball del personal al seu servei, com indica la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals. Concretament aquesta Llei fa referència a la política en matèria de prevenció de qualsevol empresa o Administració que tindrà com a objectiu la promoció de la seguretat i la salut del seu personal i haurà de promoure la integració eficaç de la prevenció riscos en l’empresa. També es fa esment de la protecció especial que hauran de rebre les persones es- pecialment sensibles a determinats riscos. En aquest sentit, tot i que es van seguir progres- sivament les recomanacions respecte de l’electroestàtica, el mobiliari, l’equipament i la ins- tal·lació elèctrica, pel que fa als factors més determinants per minorar els efectes dels trastorns relacionats amb la regulació del grau d’humitat relativa i de la temperatura am- biental, no s’hi va intervenir per considerar que era responsabilitat de la propietat de l’im- moble. Després de les recomanacions de la Sindicatura de Greuges, el personal afectat per la lipoa- tròfia semicircular va ser traslladat a altres dependències que oferissin unes condicions am- bientals òptimes. Per la seva part, l’Institut Municipal d’Hisenda està cercant un altre edi- fici atenent la negativa de la propietat de fer les inversions necessàries per condicionar adequadament les instal·lacions de l’edifici Vela. • Qui fa complir la prohibició de fumar als locals públics de Barcelona? Es va rebre una denúncia en què es comunicava que un local de pública concurrència dedi- cat al joc, ubicat en una zona molt cèntrica del Districte de l’Eixample, havia habilitat dos espais diferenciats al seu interior on es permetia fumar. En aquests dos llocs es fumava lliu- rement mentre es jugava, es menjava o es bevia, amb les repercussions que aquesta conduc- ta podia provocar a les persones que hi treballaven. L’extensa documentació adjuntada a la queixa donava a entendre que, malgrat haver-se dirigit a diferents serveis de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya per informar d’aquesta il·legalitat, les actua- cions que havien realitzat no impedien que es continués infringint la llei. La missió d’aquesta Sindicatura de Greuges de supervi- sar l’actuació de l’Administració local obliga a centrar- se exclusivament en els diferents organismes i serveis de Després de les l’Ajuntament de Barcelona que han intervingut, ob- recomanacions de la viant en l’anàlisi les actuacions de l’Administració au- Sindicatura de Greuges, tonòmica per no ser de la seva competència. el personal afectat per Els Serveis Tècnics del Districte de l’Eixample van la lipoatròfia emetre un comunicat d’admissió com a conseqüència semicircular va ser de la presentació d’un projecte tècnic de la propietat traslladat a altres de l’establiment per habilitar un espai a l’aire lliure dependències per poder-hi fumar, però no van realitzar cap inspec- ció posterior per comprovar el compliment de les SANITAT I SALUT PÚBLICA 135 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Es va rebre una denúncia en obres efectuades amb el permís concedit i, què es comunicava que un quan l’any 2017 l’Agència de Salut Pública de local de pública concurrència Barcelona els va comunicar que al local es per- dedicat al joc permetia fumar metia fumar, tampoc no van iniciar cap actua- a les seves instal·lacions ció perquè no van considerar que fos de la seva responsabilitat. Les dues inspeccions La Direcció de Serveis d’Inspeccions de l’Ajun- municipals que van tament de Barcelona no va respondre al reque- realitzar-se defensaven que riment d’aquesta Sindicatura, malgrat la reite- l’establiment es mantenia ració de la sol·licitud. dins de la legalitat, però les La Llei 18/2009, de salut pública, detalla les visites efectuades per la funcions de l’Agència de Salut Pública de Ca- síndica demostraven que s’hi talunya, entre les quals es troba la de coordi- seguia fumant nar les actuacions en matèria de salut pública, especialment amb els organismes executius d’inspecció i control especialitzats en salut pú- blica. La disposició addicional primera de la mateixa Llei especifica que l’Agència de Salut Pública i Medi Ambient de Barcelona as- sumeix les funcions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya pel que fa a la ciutat de Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va coordinar-se amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) per aclarir la situació de l’establiment. Això va perme- tre saber que l’empresa disposava d’uns documents que els deixava crear un espai a l’aire lliure per poder-hi fumar però, segons la Llei 42/2010, de 30 de desembre, per la qual es modifica la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries davant del tabaquis- me i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels produc- tes del tabac, no s’hi podia realitzar cap activitat de joc. La representació de la propietat els va admetre la confusió de què havien estat objecte i van comprometre’s a realitzar les modificacions oportunes per complir la normativa vigent. Les dues inspeccions que van realitzar-se amb posterioritat donaven a entendre que l’establiment es mantenia dins de la legalitat, però el resultat de les visites que va efectuar aquesta Sindicatura de Greuges, el mes de novembre de 2017 i el mes d’octubre de 2018, feia que no es pogués compar- tir aquesta valoració. El negoci denunciat disposa de dos espais diferenciats en què es permet fumar lliurement. Un d’ells és l’espai al qual es fa referència com a “l’espai a l’aire lliure”. Pot descriure’s com una terrassa amb màquines escurabutxaques, coberta amb un sostre retràctil que, en les visites efectuades, sempre s’ha vist tancat. Sense cap separació s’accedeix a una altra sala, també amb el mateix tipus de màquines, que pertany a la part edificada. Les perso- nes que es trobaven allà en el moment de la visita consumien tabac mentre jugaven a les màquines. L’altre espai es troba dins de la sala de bingo, separat per una gran paret de vidre, la qual disposa de diverses portes per accedir-hi. En aquesta estança, on s’indica amb el rètol cor- responent que es permet fumar, les persones consumeixen tabac amb normalitat mentre participen del joc del bingo. El personal de l’establiment (venedores de cartons i cam- brers) entra i surt de la sala a requeriment de la clientela. La paret paral·lela a la de vidre 136 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 té diverses finestres que també donen a l’interior de l’illa i que, en el moment de la visita, estaven totes obertes però en cap cas serveixen d’atenuant de la infracció. L’article 7 de la Llei 42/2010, coneguda popularment com la Llei del tabac, defineix els llocs on es prohibeix fumar, a part dels llocs o espais que hagin pogut determinar en les seves normatives pròpies les comunitats autònomes. En un dels seus apartats fa referència a les sales de festes, establiments de joc o d’ús públic en general, tret dels espais a l’aire lliure. Aquest apartat especifica la prohibició de fumar en l’establiment objecte d’aquesta resolució i l’excepció final, la que va permetre a l’empresa iniciar consultes, demanar i ob- tenir permisos d’obres i crear uns espais “a l’aire lliure que creien que complien la norma- tiva”. Malgrat el compromís adquirit, la propietat segueix infringint la Llei 42/2010 i, més greu encara, en les dues inspeccions realitzades per l’ASPCAT s’ha obviat la comprovació de la zona de fumadors i fumadores de la sala de bingo. Ens trobem davant d’un establiment que vulnera de forma reiterada la normativa vigent malgrat la intervenció de diferents administracions. Es fa difícil entendre que des que a principis de l’any 2017, quan el promotor de la queixa va donar a conèixer la flagrant vul- neració d’una llei tan restrictiva com la del consum de tabac en locals de pública concur- rència, més de vint mesos després la situació no s’hagi modificat i aparentment cap Admi- nistració hagi pres les mesures contundents perquè la propietat del negoci modifiqui la seva actitud. El fet de saber que s’han fet reunions amb els representants dels propietaris on s’ha aclarit la suposada confusió que havien generat uns documents oficials, que s’han realitzat dues inspeccions i que els dos espais segueixen en ple funcionament d’activitat de joc i amb una part de la clientela fumant, és un clar desafiament i una desautorització de la propie- tat vers l’Ajuntament de Barcelona. L’ASPB afirma en l’informe que no té competència per intervenir perquè les seves funcions queden restringides a l’àmbit de la seguretat alimentària, però l’establiment ofereixi a la seva clientela el servei de bar i restauració durant tot l’horari d’obertura. A més, la legisla- ció vigent determina que la funció d’inspecció i control i la potestat sancionadora en ma- tèria antitabac recau en les autoritats sanitàries, amb la col·laboració de les instàncies au- tonòmiques i locals competents. Aquesta informació facilitada no coincideix amb allò que regula la Llei 18/2009, de salut pública, que s’ha esmentat abans. No és la primera vegada que aquesta Sindicatura ha pogut comprovar que, en matèria de vetllar pel compliment de la Llei 42/2010, a la ciutat de Barcelona no queda clar quina de les dues agències de salut té la funció inspectora i sancionadora que determina la Llei de salut pública. Concretament es fa referència a dues queixes ateses sobre consum de tabac en un espai de treball i a la terrassa d’un bar ubicat a l’interior d’un passatge comercial. A aquest fet, s’hi pot afegir una tercera desavinença quan l’incompliment afecta les persones que treballen en el negoci on es consumeix tabac. Aleshores, tal com ha fet el Departament de Llicències i Inspeccions de l’Eixample, es fa esment de la Llei de prevenció de riscos la- borals i del fet que l’organisme responsable en No queda clar si és l’ASPB o aquesta matèria és Inspecció de Treball. l’ASPCAT qui ha de vetllar pel Aquesta manca d’entesa entre els diferents or- compliment de la Llei 42/2010 ganismes deixa la ciutadania completament a la ciutat de Barcelona desprotegida i desorientada, ja que cap ens es fa càrrec de fer complir la llei en aquest àmbit. SANITAT I SALUT PÚBLICA 137 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 15.4. Recomanacions destacades • Garantir que les intervencions dels departaments de Llicències i Inspeccions siguin dili- gents i eficients en els casos d’habitatges de persones acumuladores; en cas de no poder ex- ecutar la inspecció, cal gestionar judicialment els tràmits necessaris per dur-la a terme. • Vetllar perquè el veïnat afectat d’una persona que acumula rebi una informació unificada i aclaridora que pugui reduir els nivells d’angoixa en què viuen, tot preservant la intimitat de la persona afectada. • Recordar a l’Ajuntament de Barcelona de la responsabilitat que té de garantir l’avaluació dels factors de risc que puguin afectar la seguretat i la salut laboral del personal que treba- lla a l’Administració local, de proposar les mesures de correcció adients i de fer el seguiment de la seva execució, sobretot quan l’ens responsable no assumeix els seus compromisos. • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que quan el seu personal pateixi afectacions de salut provocades per aspectes ambientals o arquitectònics del lloc de treball i les instal·la- cions no siguin de propietat municipal, actuï amb rapidesa per protegir les persones i no permeti que la possible negligència de la propietat a aplicar les mesures correctives perju- diqui encara més les persones afectades. • Recomanar a la Regidoria de Drets Socials que iniciï un debat tècnic amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya per tal de discernir les competències de cada Administració a l’hora de vetllar pel compliment de la Llei 20/2010 a la ciutat de Barcelona. • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que estableixi un protocol d’actuació davant de les infraccions de la Llei del tabac que es poden donar a la nostra ciutat, especialment als lo- cals de concurrència pública, i que s’especifiquin les competències de cada un dels agents implicats (Agència de Salut Pública, departaments de Llicències i Inspeccions dels distric- tes, Guàrdia Urbana, Direcció dels Serveis d’Inspeccions, etc.). 138 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS Capítol 16 EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 16.1. Queixes i greuges Durant l’any 2018 s’ha rebut un total de 63 queixes relatives a aquest àmbit: EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT NOMBRE DE QUEIXES Educació (escoles i matriculacions) 34 Formació de persones adultes i formació ocupacional 3 Cultura (biblioteques, museus, patrimoni) 14 Esport (instal·lacions, curses a la via pública, promoció) 12 Total 63 EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 139 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 16.2. Introducció En l’àrea d’educació i concretament en l’àmbit de matriculació i accés a centres escolars s’han rebut dos tipus de queixes, totes elles relacionades amb l’escolarització a primer de secundà- ria. En uns casos es plantejava que algunes famílies no havien obtingut plaça en el mateix ins- titut on estudiaven els altres fills i/o filles, i això els suposava greus problemes d’organització familiar, en d’altres eren queixes vinculades a la planificació del Consorci d’Educació de Bar- celona en la creació de nous instituts públics i els criteris d’accés establerts. També s’han rebut diverses queixes sobre aspectes relacionats amb el manteniment d’edificis es- colars, l’aprovació d’un nou pla especial urbanístic i l’afectació que provocava en una escola i una escola bressol, i la denúncia d’un ciutadà que exposava els seus dubtes sobre si una escola concer- tada disposava de tots els permisos per exercir l’activitat. La implementació per segon any con- secutiu de la nova tarifació social a les escoles bressol municipals ha seguit generant dubtes a un col·lectiu de famílies usuàries d’aquest recurs, que han qüestionat que fos un model equitatiu. Quant a la matèria de cultura, al llarg de l’any 2018 s’han resolt diverses reclamacions rebu- des l’any anterior. D’aquestes cal destacar, per la seva complexitat, l’empara que va sol·licitar una escriptora que considerava que l’Ajuntament de Barcelona, que li havia publicat un llibre feia dos anys, havia col·laborat en la publicació d’una altra obra de la mateixa matèria, l’autor de la qual s’havia aprofitat de la seva investigació amb la connivència del consistori. L’altra ac- tuació que es vol assenyalar és la denúncia rebuda contra una associació cultural que s’ocupa- va d’un centre de titularitat municipal, sota la fórmula de la gestió cívica, per la forma inefi- caç i poc transparent de l’equipament cultural. Enguany, altres queixes d’aquest àmbit han estat relacionades amb l’idioma que utilitza l’Ajuntament per adreçar-se a la ciutadania. En l’àrea d’esports la majoria de les queixes resoltes han estat relacionades amb centres espor- tius municipals dependents de l’Institut Barcelona Esports i presentades per persones abona- des: reclamació per l’augment desproporcionat de la quota mensual; pel tancament del centre esportiu en un dia de vaga, per l’horari restringit d’accés a la piscina els caps de setmana, etc. Caldria destacar l’actuació de resultes de la instància presentada pel veïnat d’una finca prope- ra a la piscina exterior d’un d’aquests centres. El tipus de manteniment que s’hi efectuava du- rant el període que no estava oberta al públic provocava males olors, proliferació d’insectes i suposava un perill pel seu fàcil accés. Després de gairebé dos anys d’esperar la informació requerida, es va poder concloure la valora- ció d’una queixa relacionada amb els inconvenients de mobilitat que es donen a Barcelona molts caps de setmana per les activitats esportives que s’hi organitzen. 16.3. Valoracions EDUCACIÓ • El Consorci d’Educació de Barcelona, les coordinacions amb altres estaments i la par- ticipació ciutadana Enguany s’han atès dos col·lectius de famílies que presentaven queixes amb el denominador comú que ambdues reclamacions tenien com a objectiu un institut de secundària: en un cas es 140 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 reclamava l’obertura de l’IES Angeleta Ferrer, pro- Enguany s’han atès dos mesa pel Consorci d’Educació, i en l’altre es de- col·lectius de famílies que nunciava la mala planificació del mateix ens en la presentaven queixes amb el gestió del nou IES 22@. denominador comú que En el primer cas la queixa presentada per diverses ambdues reclamacions famílies de l’Escola dels Encants tenia el seu ori- tenien com a objectiu un gen en la manca històrica d’instituts públics de se- institut de secundària cundària a la Dreta de l’Eixample. La queixa també tenia el seu fonament en l’expectativa que havia generat el Consorci d’Educació de Barcelona, a la tardor del 2017, quan va anunciar que l’Ins- titut Angeleta Ferrer estaria operatiu, en mòduls prefabricats i en una ubicació diferent de la prevista, el curs següent, el 2018-2019, fet que feia avançar la seva inauguració dos anys abans del que estava previst. En realitat, l’Institut Angeleta Ferrer estava aprovat per les administracions competents des dels anys noranta. A mitjans d’aquella dècada va adjudicar-se un terreny al carrer Marina, el pressupost per a la construcció i fins i tot es disposava del projecte executiu. Quan s’havia de dur a terme, la crisi econòmica que van patir totes les inversions en serveis públics va aturar el projecte. Dècades després, l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat de Cata- lunya van tornar a valorar conjuntament la mancança de recursos educatius públics a Barcelo- na i van aprovar la creació d’escoles de primària i d’instituts en diferents districtes de la ciu- tat. En el cas de l’Angeleta Ferrer, inicialment es va preveure la seva inauguració en un edifici consolidat per al curs 2019-2020 atenent que ja es comptava amb el projecte executiu. El canvi de normativa en matèria d’edificacions escolars va suposar que s’hauria de refer el disseny i en- darrerir la inauguració un any més tard del que s’havia decidit. Paral·lelament, dos instituts de la zona que presentaven greus problemes de segregació esco- lar, havien comptat amb la forta implicació de tota la comunitat educativa per revertir aques- ta situació: havien aconseguit implementar un nou projecte educatiu que havia suposat una re- valorització dels dos centres i un augment progressiu de matrícula els darrers cursos. Aquests processos de reversió de centres educatius requereixen un temps d’implementació del nou model i un període de consolidació. La inauguració de l’IES Angeleta Ferrer amb la data prevista pre- servava aquest procés i la demanda de places de primer de secundària durant aquest període seria absorbida pels instituts referenciats. En aquest context i de forma unilateral, al desembre del 2017 el Consorci d’Educació anunciava l’obertura de l’Angeleta Ferrer en mòduls prefabri- cats per al curs 2018-2019. Aquesta informació va generar a les famílies promotores de la queixa l’expectativa de poder es- colaritzar els seus fills i/o filles en un centre de nova creació i la perspectiva de donar continu- ïtat al model educatiu de la seva escola. En canvi, les famílies dels dos instituts veien perillar el projecte en el qual havien abocat tant esforç i expectatives; obrir l’institut nou abans del curs que ja s’havia acordat podia generar una reducció de matrícules que potser abocaria aquests instituts a una crisi difícilment superable. Després de la polèmica generada, sobretot entre les associacions de pares i mares dels cen- tres implicats i amb la reflexió aportada pel Consell Escolar Municipal del Districte de l’Ei- xample al Consorci d’Educació, al cap d’uns mesos aquest organisme va fer pública la rec- tificació de la decisió i el manteniment de la planificació prevista: edificar l’IES Angeleta Ferrer (sense construcció modular prèvia) amb la inauguració prevista per a l’inici del curs EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 141 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 2020-2021 i la creació de grups addicionals durant els cursos previs per a alumnes de pri- mer de secundària, de forma excepcional, quan la sol·licitud de matrícula ho requerís. Els consells escolars municipals del districte (CEMD) estan previstos per la Llei 22/1988, de la Carta Municipal de Barcelona, i el Reglament de règim intern del Consell Escolar Municipal de Barcelona els defineix com a organismes de participació i consulta, que des- envolupen els seus mecanismes representatius i oberts per facilitar i dinamitzar la parti- cipació de la comunitat educativa del seu àmbit territorial. Aquests organismes han de ser consultats per l’Administració educativa, per l’Ajuntament i pel Consorci d’Educació de Barcelona sobre diferents qüestions, entre les quals destaca la relacionada amb la pro- gramació prevista sobre la creació i distribució territorial dels centres docents. Si el Con- sorci d’Educació de Barcelona hagués consultat el CEMD de l’Eixample sobre l’avança- ment de l’obertura de l’IES Angeleta Ferrer, la qüestió s’hauria parlat en la sessió corresponent del Consell, i les reflexions que van aportar-se a posteriori per demanar la retirada de la decisió, i que van ser acceptades pel Consorci, haurien permès que el debat es dugués a terme en el context corresponent i no al carrer i en els mitjans de comunica- ció. Per altra banda, la Plataforma en Defensa de l’Educació Pública a Poblenou va queixar- se a la Sindicatura de Greuges perquè el Consorci d’Educació de Barcelona no els havia tingut en compte en el moment de planificar les adscripcions del nou Institut 22@ ubi- cat al barri. L’argument de la reclamació se sustentava en el fet que, malgrat tenir equi- librada l’oferta i la demanda de places de primer de secundària amb el nou IES en termes generals, la planificació dissenyada pel Consorci havia obligat a crear un grup addicional en un institut, augmentar la ràtio d’alumnes en dos instituts més i que a tres alumnes se’ls assignés un centre fora del districte. Amb el nou institut, el barri del Poblenou disposava de cinc instituts per absorbir l’a- lumnat de les deu escoles públiques de primària. L’any 2015, el Consorci d’Educació va establir el model experimental d’adscripcions d’escoles i instituts com a zona única. Això suposava que totes les escoles del barri quedaven adscrites a tots els instituts de la zona. Fins aquell moment, cada escola tenia assignat un o diversos instituts, però amb el canvi es facilitava que les famílies del territori sol·licitessin plaça en qualsevol dels quatre cen- tres de secundària de la zona. En aquell moment la informació a les famílies no va ser su- ficient i va haver d’endarrerir-se un curs la seva implementació. Dos cursos després, el mateix Consorci d’Educació decideix implementar, novament de forma experimental, un model d’adscripció anomenat unitats de referència. Aquest model permet que les famí- lies puguin escollir aquells instituts de la seva zona que coincideixin en el model peda- gògic, curricular i en aspectes organitzatius amb l’escola de primària on han estudiat els seus fills i/o filles. A la pràctica, va suposar que es va mantenir el mateix sistema que els darrers cursos excepte que el nou IES només el podien demanar en primera opció quatre de les deu escoles. El resultat va ser que moltes famílies d’aquestes quatre escoles van sol·licitar plaça als altres instituts ja existents, als quals no van tenir accés perquè no van quedar places per les peticions de les famílies de les altres sis escoles. L’element que va desestabilitzar el mapa de places de primer de primària de la zona 26 va ser que moltes de les famílies de l’Escola dels Encants que havien reclamat infructuosa- ment l’avançament de l’obertura de l’IES Angeleta Ferrer, van inscriure els seus fills i/o filles al 22@, i aquest els va ser assignat perquè no hi havia demandes de la zona. 142 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 El Consorci d’Educació va admetre que s’havien Caldria establir els canals donat unes circumstàncies especials que explica- necessaris per vehicular els rien per què l’aplicació del nou model d’unitats parers de tots els col·lectius de referència va resultar diferent del que estava que resulten afectats per les previst, i que la decisió d’implementar un nou decisions que pren el model d’influència entre instituts i escoles la va Consorci d’Educació de consultar i informar a les juntes de direccions i Barcelona al Consell del Districte. Cal recordar que el De- cret 84/2002, de 5 de febrer, de constitució del Consorci d’Educació de Barcelona, defineix com a finalitats de l’ens la planificació, la pro- gramació i la gestió de les funcions, activitats i els serveis en matèria educativa en l’àmbit territorial de Barcelona. Des d’aquesta Sindicatura de Greuges es respecta l’autoritat que té el Consorci d’Educació de Barcelona en la planificació i la programació de la matèria educativa a la nostra ciutat. Amb tot, aquesta atribució no hauria d’estar desavinguda amb el concepte de democràcia participativa defensada pel nostre Ajuntament; caldria establir els canals necessaris per ve- hicular els parers de tots els col·lectius que resulten afectats per les decisions que pren aquest organisme. L’altre aspecte sobre el qual caldria reflexionar és la pertinència d’aplicar un nou model d’ads- cripció escolar a la mateixa zona on només feia dos cursos que s’havia implementat experimen- talment el model d’adscripció única. Es vol pensar que els tècnics i tècniques del Consorci d’E- ducació van tenir en compte aquest aspecte però, amb els precedents existents, o bé s’hauria hagut d’haver compartit amb les entitats i comunitats educatives dels centres implicats la pro- posta, o bé cercar una altra zona de la ciutat per dur a terme l’experiència pilot. Finalment també cal deixar constància de les conseqüències que pot tenir els pròxims anys l’escolarització a l’Institut 22@ d’un grup elevat d’alumnes que no pertanyen a la seva zona d’influència. Quan els germans i germanes d’aquest col·lectiu d’alumnes hagin d’iniciar la secundària, les seves famílies demanaran poder-los inscriure en el mateix centre educatiu, i llavors ocuparan places previstes a priori per als i les estudiants de primària de la zona 26 del Poblenou. • Un any de la nova tarifació social de les escoles bressol municipals En l’informe de l’any passat s’explicava que aquesta Sindicatura de Greuges havia emès una resolució referida a una queixa en què es qüestionava la idoneïtat del sistema de tarifació social que l’Ajuntament de Barcelona tenia previst implementar en el curs 2017-2018 a les escoles bressol municipals (EBM). En aquell moment, els i les responsables municipals havien declarat la seva predisposició a ajustar el nou model, però la revisió es faria una vegada s’hagués implementat i es dispo- sessin de dades que permetessin ser contrastades i avaluades, possiblement per al curs 2018- 2019. De resultes de les recomanacions efectuades per aquest organisme, la Comissió de Govern, en sessió del dia 14 de desembre de 2017, va aprovar una modificació de la regulació de preus per als serveis d’educació, en què es van preveure nous supòsits de revisió del tram del preu públic EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 143 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA d’escolaritat i alimentació: en el cas d’un canvi de la situació familiar per naixement d’un germà o germana de l’infant matriculat a l’EBM i també el canvi de la situació socioeconòmica fami- liar per causes sobrevingudes. Enguany s’ha estudiat la queixa presentada per una plataforma de famílies representants de més de trenta de les cent escoles bressol que actualment té l’Ajuntament de Barcelona, en què es continuava posant en dubte el nou model i les conseqüències negatives de la seva implementació. La valoració que ha fet l’Ajuntament a l’inici del present curs, 2018-2019, segon any d’im- plementació del model de tarifació social, és la de “confirmar la tendència d’increment dels trams de menys renda i també un lleuger increment del tram de major renda. El 63 % de la matrícula en surt beneficiat, un 8 % queda igual i un 27 % paga més.” Un dels aspectes del nou model de càlcul de les quotes de les escoles bressol valorats per aques- El 2018 s’ha estudiat la ta Sindicatura és que les famílies que disposen queixa presentada per una de rendes més baixes no hauran de sol·licitar un plataforma de famílies informe als serveis socials per gaudir d’una men- representants de més de sualitat més baixa. És cert que les famílies que trenta de les cent escoles disposaven del 100 % de gratuïtat ara estan in- bressol que actualment té closes en el primer tram de la tarifació, cosa que l’Ajuntament de Barcelona suposa un abonament de 50 euros mensuals i que podria considerar-se com un impediment per es- colaritzar els seus infants, però segueix existint l’opció de rebre el suport econòmic dels serveis socials si queda justificat. La resta de famílies que gaudien d’un 80 %, 50 % o 30 % de bo- nificació abans del nou sistema tarifari, s’ha calculat que l’import mensual que els corres- pongui sigui progressiu, i s’ha utilitzat com a referència l’índicador de renda de suficièn- cia de Catalunya, cosa que suposarà una despesa similar a les mensualitats anteriors però sense el requeriment de l’informe esmentat. Pel que fa a les conseqüències que podria suposar l’aplicació del tram més elevat a les fa- mílies amb major poder adquisitiu, les dades aportades fan pensar que no ha tingut un efec- te significatiu, perquè del 3,4 % de famílies d’aquest grup que s’han donat de baixa en el període indicat, només una ha argumentat que era per qüestions econòmiques. Revisant les quotes mensuals del mostreig de llars d’infants privades de Barcelona durant el curs 2014- 2015, s’observa que la mitjana de la mensualitat d’escolarització més alimentació és de 396,26 euros. Aquest import està una mica per sobre del màxim de les escoles bressol mu- nicipals però, si s’actualitzés en el curs 2018-2019, probablement la diferència seria molt més elevada. Quant a la qüestió relacionada amb l’import dels àpats esporàdics, s’informa que el preu del contracte d’alimentació està tarifat, igual que l’escolaritat. L’organització del servei d’a- limentació suposa la contractació d’un cuiner o cuinera i d’un ajudant o ajudanta de cuina, més el suport educatiu extern de la franja del migdia. El personal de cuina és fix per apli- cació del conveni col·lectiu del sector, i el de monitorat s’estableix en funció del nombre de grups de l’escola, i per tant també és fix. Els costos més importants els representen les hores de les persones, dimensionades per atendre totes les criatures matriculades en el cen- 144 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 tre. La disposició d’aquest servei és independent de l’assistència de més o menys infants al menjador (no es flexibilitza en funció de l’assistència real en el centre). A les escoles bres- sol municipals, el fet de contractar l’alimentació per a tot el curs comporta un compromís mutu i un preu més avantatjós que si es tractés d’un fet aïllat. El servei no es flexibilitza en funció de l’època de l’any. No cal dir que si es cobrés a les famílies en funció de l’assis- tència real al centre, el preu del servei (anual i esporàdic) s’hauria d’incrementar en un per- centatge alt per tal d’assegurar la cobertura dels costos d’aquest. La Llei 12/2009, d’educació de Catalunya, estableix que l’educació infantil forma part del sistema educatiu. En el seu articulat determina que existeixen dos cicles: el primer, que comprèn el període de 0 a 3 anys, i el segon, que comprèn l’ensenyament entre els 3 i els 6 anys. Fixa que el primer cicle d’educació infantil és voluntari i que no és ni gratuït ni universal i preveu que els ens locals poden crear centres propis amb convenis amb el De- partament d’Ensenyament. Així es va fer des de l’Ajuntament de Barcelona, i durant uns cursos, a la despesa generada pel manteniment de l’estructura de prop d’un centenar d’es- coles bressol en tots els districtes de la ciutat, hi va contribuir la Generalitat de Catalunya, sense oblidar la contribució proporcional de les famílies. En el curs 2012-2013, la Generalitat de Catalunya va decidir, de forma unilateral, deixar de finançar el primer cicle d’educació infantil, i va dipositar en les administracions locals tota la responsabilitat del valor subvencionat d’aquest servei. Molts ajuntaments van haver de tancar les escoles bressol públiques, però a Barcelona, l’Ajuntament i les famílies dels infants es van fer càrrec de la despesa total de les escoles bressol municipals. La quantifica- ció que l’Ajuntament de Barcelona ha fet del deute acumulat suma uns quaranta-un mi- lions d’euros. Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia, arran de la denúncia d’un ajunta- ment, deia que “es reconeixia que la Generalitat de Catalunya manté una responsabilitat financera respecte de les llars d’infants gestionades per l’Ajuntament recorrent”. Aquesta decisió ha esperonat l’Ajuntament de Barcelona per iniciar les gestions, cordials en primer terme o bé per la via contenciosa administrativa, per recuperar els diners pendents. Quan l’Administració autonòmica aboni aquest import, caldrà estar amatents en com l’in- verteix el consistori, tenint en compte el reconeixement explícit que ha fet sobre l’esforç realitzat per les famílies durant els anys d’impagament de la Generalitat de Catalunya. • Les matriculacions escolars fora de termini Entre els mesos d’agost i setembre del 2018 qua- Entre els mesos d’agost i tre famílies van demanar l’empara de la síndica de setembre del 2018 quatre greuges per les greus dificultats que estaven tro- famílies van queixar-se per bant per poder escolaritzar els seus fills i/o filles les greus dificultats que en escoles públiques de Barcelona. En algun dels casos, havien contactat amb el Consorci d’Educa- estaven trobant per poder ció mesos abans per agilitar el tràmit del canvi escolaritzar els seus fills i/o d’escola per divergències amb la Direcció de l’es- filles en escoles públiques cola assignada, pel canvi de domicili previst, o bé de Barcelona per un canvi sobtat en la situació familiar. EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 145 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Totes les famílies reclamants exposaven que, malgrat els diferents tràmits que havien fet seguint les indicacions del Consorci d’Educació, el curs estava a punt de començar o ja s’ha- via iniciat i els seus infants seguien sense tenir escola assignada. Des d’aquest organisme es van fer gestions directes amb personal tècnic del Consorci i es va sol·licitar un informe de cada una de les quatre famílies per conèixer i analitzar l’actuació d’aquest organisme en cada cas. Les respostes facilitades van ser incompletes i totalment insatisfactòries, motiu pel qual es va demanar una reunió amb el comissionat d’Educació, Infància i Joventut i un o una responsable del Consorci per tractar el sistema d’escolarització fora de termini a la ciutat de Barcelona. CULTURA • L’ús de les llengües oficials a l’Ajuntament Al llarg de l’any 2018 s’han rebut diverses queixes en les quals les persones se sentien dis- criminades per la manca o poc ús de la llengua castellana per part de l’Ajuntament de Bar- celona. El fet que la informació de la Guia del contribuent 2018 estigui impresa en llengua cata- lana i s’adreci a una pàgina web a la ciutadania que vulgui llegir-la en castellà, suposava haver de disposar de mitjans tecnològics, però no tota la població en té, cosa que generava una situació discriminatòria per a qui volgués informar-se en llengua castellana. La Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, diu que el català és la llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’Ajuntament de Barcelona, i que aquest ha de normalitzar l’ús del català en l’àmbit de les seves competències. El Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat pel Ple- nari del Consell Municipal en sessió del 5 de febrer de 2010, indica que el català és la llen- gua oficial i d’ús normal de l’Ajuntament de Barcelona. Prenent en consideració el docu- ment motiu de la queixa, aquest ha de ser considerat com un opuscle informatiu, que Al llarg de l’any 2018 s’han quedaria regulat per l’article 14 del capítol VI: rebut diverses queixes en les “Dels avisos, publicacions i activitats públi- quals les persones se sentien ques del Reglament”. Aquest article diu tex- discriminades per la manca o tualment: “Els llibres, revistes i en general, poc ús de la llengua tots els cartells, opuscles i publicacions que castellana per part de editi l’Ajuntament de Barcelona, com també l’Ajuntament de Barcelona els missatges que s’emetin a través dels mit- jans de comunicació i la publicitat institucio- nal, s’han de fer normalment en català.” Una altra qüestió seria si es tractés d’una comuni- cació o notificació de l’Ajuntament dirigida a una persona física i jurídica resident en l’àm- bit lingüístic català. Aquestes trameses s’han de fer normalment en llengua catalana, sense perjudici del dret de la ciutadania a rebre-les també en castellà (art. 5.3). Cal dir, però, que la manera d’oferir el document en llengua castellana entra en contradic- ció amb l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica del mateix Ajuntament. L’article 8 d’aquesta Ordenança, nomenat principi de no-discriminació per raó de l’ús de 146 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 mitjans electrònics, diu que “l’ús de mitjans electrònics no podrà comportar cap discrimi- nació ni perjudici per a la ciutadania en les seves relacions amb l’Administració municipal. El marc de la legislació vigent i de les disposicions d’aquesta Ordenança estableix que els sistemes de comunicació telemàtica només es podran configurar com a obligatoris i exclu- sius en les relacions interadministratives, en les relacions juridicotributàries i en les rela- cions de subjecció especial”. En el seu escrit de queixa, un ciutadà explicava que va voler inscriure’s al programa “In Museu” per visitar el Reial Monestir de Pedralbes però només hi havia quatre grups en llen- gua castellana davant dels deu en llengua catalana. Segons el seu criteri, el nombre de grups havia de ser igual per a ambdós idiomes, ja que els pocs grups en llengua castellana van ex- haurir les places ràpidament i no va poder fer la visita. L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) va informar que el criteri seguit per establir el nombre de sessions en cada un dels idiomes oficials s’havia basat en la demanda idiomàti- ca de les activitats i visites guiades que es registren en els museus de titularitat municipal. Aquesta seria, doncs, l’explicació que justificaria la decisió d’oferir el nombre de grups en cada llengua. També explicava que, en les visites guiades dels museus municipals, és habi- tual que en els grups previstos en llengua catalana es pregunti a l’inici de l’activitat si totes les persones assistents entenen l’idioma, per fer-la en castellà si és necessari. En el cas d’al- tres idiomes diferents del català no es donava aquesta flexibilitat. Aquesta Sindicatura de Greuges valora positivament aquesta iniciativa d’oferir visites gra- tuïtes a la ciutadania per conèixer des de dins els museus municipals. L’interès que ha ge- nerat aquesta proposta entre el públic amb inquietuds culturals explicaria que, abans d’a- cabar el primer dia en què es podien reservar de franc les visites, s’havien exhaurit totes les invitacions, de tots els museus, de tots els horaris i en tots els idiomes. Respecte de la informació que fa referència a la pràctica habitual de preguntar a les perso- nes que assisteixen a una visita guiada en llengua catalana si algú no l’entén per canviar in situ l’idioma de l’explicació, caldria reflexionar sobre si aquesta pràctica no suposa una vul- neració del dret a l’opció lingüística de les persones que, informades amb antelació sobre l’idioma en què es durà a terme la visita, lliurement opten per un idioma que després se’ls canvia. En una altra reclamació rebuda s’exposava que l’Ajuntament de Barcelona infringia de ma- nera reiterada l’article 56 del Text refós de la Llei estatal de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovada pel Decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre. Tex- tualment s’hi transcrivia: “las indicaciones escritas de la señales se expresarán, al menos, en la lengua española oficial del Estado” i es constatava que, malgrat aquesta directriu, cap dels senyals viaris de la ciutat estava escrit en espanyol i, per tant, no s’estaven respectant els drets lingüístics de la població. Un informe de la Direcció dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona que analit- zava l’impacte de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010, en què s’anul·lava, entre altres aspectes, el mot “preferent” de l’article 6.1 de l’Estatut de Catalu- nya, considerava que no modificava cap llei anterior ni l’asseveració del mateix Estatut quan afirmava que el català és la llengua d’ús normal de les administracions a Catalunya. D’al- tra banda, confirmava l’aplicabilitat de l’article 56 de la Llei de seguretat viària (que coin- cideix textualment amb l’article 56 del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 147 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i segu- retat viària), sense detriment de la legislació autonòmica sobre l’ús de la llengua. S’entén que la norma de la legislació de trànsit a què fa referència el ciutadà té la finalitat que els senyals siguin intel·ligibles per a tota la població d’Espanya. En realitat, els seny- als usats a Barcelona i en tot l’Estat espanyol coincideixen amb els que estan oficialment reconeguts a escala internacional. A causa de la importància que té el que vol comunicar un senyal de trànsit i que aquesta comunicació es faci de forma eficaç, independentment del país on s’estigui i quina sigui la seva llengua, el missatge que es vol transmetre s’esta- bleix mitjançant pictogrames. Així doncs, els senyals de trànsit són comprensibles per si mateixos i només excepcionalment s’afegeixen inscripcions per limitar-ne l’abast o concre- tar-lo, mai no poden ser indicacions de prohibicions afegides o superiors a la que indica el pictograma. Per tant, el text dels senyals no és una finalitat en si mateixa sinó un suport a la seguretat viària i a la garantia jurídica, cosa que no genera indefensió. Aquesta Sindicatura considera que cal evitar i prevenir tot tipus d’indefensió, tant a la po- blació espanyola que no resideix a Catalunya com a les persones estrangeres que circulen per la ciutat, i per a això seria convenient que la informació complementària dels senyals es fes únicament mitjançant símbols expressius col·locats en faldons sota els senyals, per tal de superar la barrera del llenguatge. Aquesta alternativa proposada requerirà un esforç complementari del departament municipal responsable del disseny de la senyalització de la ciutat. Amb tot, la vigència del debat sobre l’idioma dels senyals, recentment reeixit per una sentència judicial que empara una persona infractora per aquest motiu, ha de ser sufi- cientment motivador per al consistori per estudiar-ne la viabilitat. ESPORTS • L’impacte de les curses a la ciutat Una persona es va dirigir a aquesta Sindicatura per expressar el seu malestar a l’hora de cir- cular per la ciutat els caps de setmana, generat per la proliferació de proves esportives que provocaven el tall de les seves principals vies, i feia un esment especial a l’impacte que su- posa la celebració de la marató. Es va sol·licitar informació als dos àmbits municipals que entenen d’aquesta qüestió: mo- bilitat i esports. Després de vint-i-dos mesos, es va disposar del protocol de mobilitat de la ciutat que elabora exclusivament la Guàrdia Urbana. És un document molt detallat del desplegament d’efectius que ha de fer el cos policial el dia o els dies previs i el dia que se celebra un esdeveniment esportiu d’aquestes característiques. S’inclou el circuit previst, els carrers afectats, les franges horàries en què cada tram de carrer restarà tallat, la senyalitza- ció necessària en cada part del trajecte, etc., però no inclou de quina manera s’informa el veïnat i a tota la ciutadania sobre les conseqüències circulatòries que pateixen els carrers directament i indirectament inclosos en la cursa ni de les alternatives de circulació. En una altra queixa similar a aquesta, l’Institut Barcelona Esports (IBE) informava a aques- ta Sindicatura de Greuges que, com a titular d’aquests tipus d’esdeveniments, era qui di- rigia la coordinació amb l’empresa responsable de l’organització tècnica i amb la Guàrdia Urbana, per establir les infraestructures necessàries per al correcte desenvolupament de l’ac- tivitat. Aquestes coordinacions permetien identificar les necessitats de cada cursa, avaluar 148 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 les afectacions i decidir quines accions s’havien La síndica recomana posar d’implementar. Amb aquesta prèvia, la comuni- a l’abast públic la informació cació a organismes com Transports Metropoli- de totes les curses que es tans de Barcelona, Barcelona Serveis Municipals duran a terme a la ciutat, fet - Divisió Grues, els districtes afectats i els ser- que permetria facilitar la veis municipals corresponents, i segons el tipus mobilitat i la convivència i l’abast de l’esdeveniment la comunicació a al- tres administracions, als Mossos d’Esquadra i a serveis d’àmbit privat, facilitava que es prengu- essin les mesures destinades a gestionar l’impacte de l’acte esportiu. En l’àmbit publicita- ri, habitualment l’Ajuntament utilitza entre altres mitjans: banderoles, cartelleria d’apa- rador, d’opi o de pirulí, i avisos a les porteries de les finques ubicades al llarg del recorregut de les proves esportives. Amb la informació referida, es constata que l’Ajuntament de Barcelona endega campany- es publicitàries per donar a conèixer els esdeveniments esportius els dies previs a l’acte en l’àmbit de barri o de ciutat, en funció de la incidència del recorregut, i també específica- ment al veïnat per on ha de discórrer la cursa. Malgrat aquest desplegament, es troba a fal- tar un portal web on es pugui consultar en qualsevol moment quan està previst celebrar una cursa esportiva i per quins barris o districtes transcorrerà. No s’ha trobat cap planifi- cació d’aquestes característiques ni a la pàgina web de l’IBE, ni a la de l’Àrea de Mobilitat ni a la de la Guàrdia Urbana. La consolidació de la majoria de les cites atlètiques esportives fa pensar que el calendari anual i els respectius recorreguts estan previstos gairebé en la seva totalitat d’any en any. Posar a l’abast públic la informació de totes les curses que es duran a terme a la ciutat, per- metria facilitar la mobilitat i la convivència entre les persones que participen en aquest tipus d’activitats esportives i la resta de la ciutadania i de les persones visitants que volen gaudir de Barcelona sense impediments previsibles. 16.4. Recomanacions destacades EDUCACIÓ • Recomanar al Consorci d’Educació de Barcelona i al Districte de l’Eixample que no es de- mori més la creació de l’IES Angeleta Ferrer, documentalment previst des dels anys noran- ta, que garanteixin que s’executarà la seva construcció definitiva per acollir els primers alum- nes el curs 2020-2021, i que s’estudiïn amb temps els efectes en el mapa de la secundària de la zona del Poblenou de la presència del col·lectiu d’alumnes de l’IES 22@ provinent de l’Escola dels Encants. • Recomanar al Consorci d’Educació de Barcelona que analitzi amb una visió més àmplia tots els factors que poden determinar i condicionar la implementació de nous models d’ads- cripció d’escoles a instituts, que promogui la participació ciutadana per aconseguir-ho i que respecti la funció consultiva dels consells escolars municipals de districte abans de donar a conèixer decisions que impliquen directament les competències d’aquests organismes. • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que avaluï a fons el model amb les dades obtin- gudes dels dos primers cursos d’implementació del nou model tarifari de les escoles bressol municipals (2017-2018 i 2018-2019) i que apliqui els ajustos que se’n derivin. EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 149 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA • Recomanar a l’Ajuntament de Barcelona que segueixi els procediments establerts per re- clamar a la Generalitat de Catalunya els diners que aquesta Administració va deixar de pagar en concepte de cofinançament de les escoles bressol municipals, i quan disposi d’aquests, que estudiï i informi de quina manera revertirà en les famílies l’esforç que han fet durant aquests anys. CULTURA • Recomanar a l’Institut Municipal d’Hisenda que en els impresos distribuïts per a tota la ciutadania editats en català, indiqui com aconseguir la informació en format paper en llen- gua castellana. • Recomanar a l’ICUB que reflexioni sobre la vulneració del dret de les persones que trien una activitat cultural organitzada en algun dels seus museus en llengua catalana quan aques- ta opció lingüística es modifica sense avís previ. • Recomanar a l’Ajuntament que estudiï la substitució de les inscripcions complementàries dels senyals de trànsit per pictogrames o símbols expressius per prevenir la possible inde- fensió que puguin patir les persones que no resideixen a Catalunya i desconeixen la llengua catalana. ESPORT • Recomanar a l’Institut Barcelona Esports que publiqui el calendari de totes les curses es- portives previstes al llarg de l’any, incloent-hi el mapa del recorregut de cadascuna d’elles, i uns dies abans de cada esdeveniment, i on s’especifiqui l’horari previst dels talls dels car- rers afectats per trams. • Recomanar a l’Institut Barcelona Esports que, si és factible la recomanació anterior, es co- ordini amb els districtes per tal que s’inclogui aquesta informació en la publicitat i fullets que es distribueixen als barris i veïnats afectats per un esdeveniment esportiu. 150 INTERVENCIONS DE LA SINDICATURA: GREUGES I RECOMANACIONS INFORME 2018 TÍTOL III CLASSIFICACIÓ DE LES QUEIXES REBUDES L’ANY 2018 INFORME 2018 CLASSIFICACIÓ PER TEMES HÀBITAT URBÀ Nombre de queixes Percentatge Habitatge 110 15,5 % Urbanisme 73 10,3 % Medi ambient 525 74,2 % TOTAL 708 100 % CARRER I CONVIVÈNCIA Nombre de queixes Percentatge Transport públic i circulació 164 52,4 % Seguretat ciutadana i llibertat cívica 56 17,9 % Accessibilitat 43 13,7 % Ús i manteniment de l’espai públic 50 16 % TOTAL 313 100 % ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Nombre de queixes Percentatge Atenció, comunicació i participació 45 17,4 % Procediments administratius 65 25,2 % Activitats econòmiques 42 16,3 % Hisenda municipal 76 29,4 % Funció pública 30 11,6 % TOTAL 258 100 % PERSONES I SOCIETAT Nombre de queixes Percentatge Serveis socials 115 53,7 % Ciutadania, veïnatge i immigració 24 11,2 % Sanitat i salut pública 12 5,6 % Educació, cultura i esport 63 29,4 % TOTAL 214 100 % ALTRES Nombre de queixes Derivades a altres organismes 236 CLASSIFICACIÓ DE LES QUEIXES REBUDES L’ANY 2018 153 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA CLASSIFICACIÓ DE LES QUEIXES REBUDES L’ANY 2018 TIPUS DE TRAMITACIÓ Nombre de tramitacions Resolucions 866 Assessorament tecnicojurídic 840 Actuacions d’ofici 23 TOTAL 1.729 Consultes i assessoraments generals 1.875 TOTAL 3.604 QUEIXES INDIVIDUALS PRESENTADES SEGONS GÈNERE I MATÈRIA HABITAT URBÀ Dones 473 Homes 221 CARRER I CONVIVÈNCIA Dones 141 Homes 147 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Dones 112 Homes 137 PERSONES I SOCIETAT Dones 108 Homes 85 Total general Dones 834 Homes 590 154 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 EXPEDIENTS TANCATS AMB DECISIÓ DECISIÓ Nombre d’expedients Percentatge Estimats 158 33,8 % Estimats en part 188 40 % Desestimats 87 18,6 % Desistits, sobreseguts, tancats 19 4,1 % D’ofici 15 3,2 % TOTAL 467 100 % QUEIXES PRESENTADES SEGONS EL DISTRICTE DE RESIDÈNCIA DISTRICTE Nombre de queixes Percentatge Ciutat Vella 190 11 % Eixample 236 13,6 % Sants-Montjuïc 186 10,8 % Les Corts 53 3,1 % Sarrià - Sant Gervasi 126 7,3 % Gràcia 125 7,2 % Horta-Guinardó 155 9 % Nou Barris 99 5,7 % Sant Andreu 126 7,3 % Sant Martí 164 9,5 % Sense domicili fix 21 1,2 % Altres municipis 225 13 % D’ofici 23 1,3 % CLASSIFICACIÓ DE LES QUEIXES REBUDES L’ANY 2018 155 SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA QUEIXES PRESENTADES SEGONS L’ÒRGAN AFECTAT DECISIÓ Nombre d’expedients Percentatge PERCENTATGE Districte de Ciutat Vella 37 2,1 % Districte de l’Eixample 54 3,1 % Districte de Sants-Montjuïc 43 2,5 % Districte de les Corts 8 0,5 % Districte de Sarrià - Sant Gervasi 36 2,1 % Districte de Gràcia 20 1,2 % Districte d’Horta-Guinardó 34 2 % Districte de Nou Barris 19 1,1 % Districte de Sant Andreu 20 1,2 % Districte de Sant Martí 31 1,8 % Àrea d’Economia i Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals 85 4,9 % Àrea de Drets Socials 27 1,6 % Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència 26 1,6 % Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 471 27,2 % Comissionat d’Educació, Infància i Joventut 4 0,2 % Comissionat de Programes de Memòria 1 0,1 % Comissionat de Seguretat 54 3,1 % Comissionada de Salut i Diversitat Funcional 6 0,3 % Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació 9 0,5 % Regidoria de Mobilitat 62 3,6 % Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 8 0,5 % Institut Municipal de Parcs i Jardins 3 0,2 % Institut Municipal de Cultura 3 0,2 % Institut Municipal d’Informàtica 9 0,5 % Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació 52 3 % Institut Municipal d’Hisenda 131 7,6 % Institut Barcelona Esports 9 0,5 % Institut Municipal del Paisatge Urbà 1 0,1 % Institut Municipal de Serveis Socials 76 4,4 % Institut Municipal d’Urbanisme 1 0,1 % Àrea Metropolitana del Transport 14 0,8 % Autoritat del Transport Metropolità 11 0,6 % Consorci de Biblioteques de Barcelona 2 0,1 % Consorci d’Educació 27 1,6 % Consorci de l’Habitatge 50 2,3 % Consorci de Serveis Socials 4 0,2 % Consorci Sanitari de Barcelona 1 0,1 % Junta Arbitral de Consum 1 0,1 % Altres entitats/organismes 279 16,1 % 156 LA SINDICATURA DE GREUGES L’ANY 2018 INFORME 2018 CLASSIFICACIÓ PER TEMES CLASSIFICACIÓ DE LES QUEIXES REBUDES L’ANY 2018 157 SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA La defensora dels teus drets