ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DEL BARRI DE LA FONT D'EN FARGUES. DISTRICTE D’HORTA- GUINARDÓ, BARCELONA Barcelona, 15 de juliol de 2018 Sara Bartumeus, arquitecta i paisatgista Anna Renau, arquitecta i paisatgista renau bartumeus arquitectes Col·laboradores: Brenda Roqueta, Janna Paracolls i Anna Bosch, estudiants d’arquitectura S UBICACIÓ DE LA FONT D'EN ERR FARGUES EN RELACIÓ AL SEU AL ENTORN MÉS INMEDIAT. LA AO DA Font: elaboració pròpia ER M LS AR L INA Aquestp lànolm ostrae lsp rincipalsl ímitsq ue CO conformen el perímetre de la Font d'en El Turó de la Peira Farguese n relacióa l seu voltant.P el que fa Horta al seu entorn més inmmediat, aquests límits van des de la barrera natural i visual que forma el Parc del Guinardó a la seva franja sud, fins a les infraestructures que delimiten el barri, com ara, el Passeig Maragall i el Túnel de la Rovira, a la franja nord i oest, consecutivament. Vila- piscina La Val d'Hebron Passeig Mara La C glota al Pa Masia Can sseig F argues Maragal Masia Can Carabassa Font d'en Fargues Carrer de P rel e de Pe d drel Carre r La Teixonera El Carmel La Font d'en Fargues Parc del Guinardó El Col ELS TRES TURONS El Guinardó ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m Can Baró DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Valcarca Ubicació de la Font d'en Fargues en relació al seu entorn més inmediat. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. La Salut renau bartumeus arquitectes 00 El Baix Guinardó MAR ira Passeig de Ro v Font d'en laFargues de ne l Tú ovir a R la nel de Tú vira nel de la Ro Tú I. INTRODUCCIÓ I. OBJECTIUS DE L’ENCÀRREC 1. DESCRIPCIÓ DE L’ ÀMBIT 2. MARC METODOLÒGIC Estudis Previs per a l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del Paisatge Urbà de Barcelona II. IDENTIFICACIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE LA FONT D’EN FARGUES 3. ELS VALORS RECONEGUTS_RECULL D’ANTECEDENTS: a. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA b. ELS ORÍGENS I LA FORMA DEL BARRI c. LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA: PLANS I AFECTACIONS d. EL PAISATGE HUMÀ I L’IMPULS DEL MOVIMENT VEÏNAL ÍNDEX 4. VALORS OBSERVATS_PARÀMETRES DES DE LES VARIABLES SEGONS LA FORMA, ÚS I PERCEPCIÓ: a. LA TOPOGRAFIA b. L’AIGUA c. LA VEGETACIÓ d. EL TRAÇAT e. EL TEIXIT: EL BUIT L’EDIFICAT f. LA PELL 5. MATRIU TRANS-ESCALAR DE RELACIONS ENTRE ELS PARÀMETRES D’IDENTIFICACIÓ III. SÍNTESI DELS VALORS, ATRIBUTS I GENERADORS D’IDENTITAT DEL PAISATGE URBÀ 6. PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ D’IDENTITAT URBANA ATRIBUTS GENERADORS D’IDENTITAT 7. DETECCIÓ DE FRAGILITATS/POTENCIALS 8. OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA IV. ANNEXOS _ FITXES. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC _METODOLOGIA DE TREBALL PER A L’AUSCULTACIÓ DE LA FONT D’EN FARGUES PARÀMETRES D’ IDENTIFICACIÓ D’IDENTITAT URBANA. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT DES DE LES ESCALES I LES VARIABLES V. BIBLIOGRAFIA ÍNDEX DOCUMENTACIÓ GRÀFICA II. IDENTIFICACIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE LA FONT D’EN FARGUES ELS VALORS RECONEGUTS_RECULL D’ANTECEDENTS: PLÀNOL ELS EQUIPAMENTS DE BARRI...........................................................................................................................................33 ELS ANTECENDENTS DETECCIÓ DE FRAGILITATS/POTENCIALS L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI ..............................................................................................................................1 EL PLANEJAMENT VIGENT I EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC............................................................................................34 EL MOSAIC D’ENTITATS CONFIGURADORES D’IDENTITAT SOCIAL.................................................................................2 EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC.......................................................................................................................................35 LES POTENCIALITATS I DISCONFORMITATS DE LES ALÇADES EDIFICATÒRIES...................................................................36 ELS VALORS OBSERVATS_PARÀMETRES DES DE LES VARIABLES SEGONS LA FORMA, ÚS I PERCEPCIÓ: LES FRAGILITATS DEL PLANEJAMENT. ELS SEMÀFORS VERMELLS EN L’ORDENACIÓ........................................................37 LA TOPOGRAFIA LA PELL LA TOPOGRAFIA. PLANS I PENDENTS............................................................................................................................3 LA PELL DE L’ENVOLTANT. L’ATMOSFERA URBANA EL PENDENT DEL TRAÇAT VIARI.....................................................................................................................................4 FINESTRES I BALCONS......................................................................................................................................................38 ELS DESNIVELLS DELS CARRERS. SECCIONS I COTES COINCIDENTS.............................................................................5 PORTES ............................................................................................................................................................................39 ELS ELEMENTS DE LA TOPOGRAFIA A L’ESPAI PÚBLIC: MURS, MURETS DE CONTENCIO I ESCALES.............................6 TEXTURIA I MATERIALITAT..................................................................................................................................................40 ELS ELEMENTS CONSTRUÏTS DE LA TOPOGRAFIA A L’ESPAI PRIVAT: MURS, MURETS DE CONTENCIO I ESCALES.........7 CORONAMENTS ...............................................................................................................................................................41 LA MULTIPLICITAT I MULTIDIRECCIONALITAT DE VISTES I EIXOS VISUALS.....................................................................8 TANQUES..........................................................................................................................................................................42 LES VISTES I ELS FONS ESCÈNICS DES DELS MIRADORS FORMALS I INFORMALS........................................................9 L’AMPLITUD DE LES CONQUES VISUALS.......................................................................................................................10 III. CONCLUSIONS PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ D’IDENTITAT URBANA L’AIGUA LA PRESÈNCIA DE L’AIGUA: FÍSICA I SIMBÒLICA, D’AHIR I D’AVUI...............................................................................11 ELS CONDENSADORS D’ACTIVITAT, GENERADORS D’IDENTITAT.......................................................................................43 LA FONT D’EN FARGUES...............................................................................................................................................12 ELS ACTIVADORS DE MEMÒRIA I D’IDENTITAT COL.LECTIVA, GENERADORS D’IDENTITAT................................................44 ELS CONNECTORS AMB NATURA, GENERADORS D’IDENTITAT.........................................................................................45 LA VEGETACIÓ ELS CONDUCTORS DE MOVIMENT, GENERADORS D’IDENTITAT.......................................................................................46 L’ESTRUCTURA DEL VERD ............................................................................................................................................13 ELS TRANSMISORS DE BELLESA, GENERADORS D’IDENTITAT...........................................................................................47 EL VERD EN L’ESPAI PÚBLIC. ALINEACIONS D’ARBRAT A CARRER I LES SEVES ESPÈCIES MÉS CARACTERÍSTIQUES.....14 EL VERD EN L’ESPAI PRIVAT. ELS JARDINS....................................................................................................................15 EL TRAÇAT ELS CARRERS: FORMA I TOPONIMIA. Continuïtats i discontinuïtats.............................................................................16 LES CRUÏLLES: FORMA I DIMENSIÓ. Repetició i diferència.......................................................................................... 17 L’ACCESSIBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC.....................................................................................................................18 EL TEIXIT DEL BUIT I DE L’EDIFICAT EL TEIXIT DEL BUIT. EL BUIT CANÒNIC I EL BUIT INTERSTICIAL.......................................................................................19 ELS ELEMENTS DEL TEIXIT DEL BUIT: LES ESCLETXES ENTRE EDIFICACIONS..................................................................20 LES ESCLETXES A UN CARRER HORITZONTAL (PEDRELL + ALT DE PEDRELL). FORMA I PERCEPCIÓ..............................21 LES ESCLETXES A UN CARRER VERTICAL (PASSEIG DE LA FONT D’EN FARGUES). FORMA I PERCEPCIÓ........................22 LES ESCLETXES A UN CARRER HORITZONTAL (PEDRELL + ALT DE PEDRELL). DIMENSIÓ I ÚS.......................................23 ELS LLINDARS A CARRERS. FORMA I DIMENSIÓ............................................................................................................24 ELS LLINDARS A UN CARRER HORITZONTAL (PEDRELL + ALT DE PEDRELL). FORMA, ÚS I PERCEPCIÓ...................... ...25 EL PARCEL·LARI: FORMA ...............................................................................................................................................26 EL PARCEL·LARI: GRA I DIMENSIÓ.................................................................................................................................27 L’ANTIGUITAT DE L’EDIFICACIÓ......................................................................................................................................28 L’ALÇADA DE L’EDIFICACIÓ EN COTES RELATIVES..........................................................................................................29 L’ALÇADA DE L’EDIFICACIÓ EN COTES ABSOLUTES. TOPOGRAFIA EDIFICADA...............................................................30 TIPOLOGIES DELS EDIFICIS............................................................................................................................................31 EL MERCAT IMMOBILIARI AVUI................................................................................................................................... ..32 ÍNDEX I.INTRODUCCIÓ 3. MARC METODOLÒGIC 1. OBJECTIUS DE L’ENCÀRREC El marc metodològic emprat en l’Auscultació de la Font d’en Fargues es el desenvolupat per les autores d’aquest L’Auscultació del barri de la Font d’en Fargues té com objectiu inventariar els valors paisatgístics del barri i definir mateix treball, Anna Renau i Sara Bartumeus, en col.laboracio amb Eulàlia Gomez, en els Estudis Previs per a la seva identitat, o identitats, com a paisatge urbà per tal de d’establir objectius de qualitat paisatgística. La l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del Paisatge Urbà de Barcelona. Juliol 2017 catalogació dels diferents paisatges que conviuen a la Font d’en Fargues i la seva lectura paisatgística des de Tal com s’estableix als Estudis previs per a l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del paisatge Urbà diversos punts de vista permetrà posar-los en valor de cara al ciutadà, garantir que les intervencions que s’hi facin de Barcelona els paràmetres principals en l’anàlisi per a la identificació de la identitat urbana son les escales i les tinguin en compte les seves singularitats i activar i preservar la memòria històrica del barri. variables. Es realitzarà l’auscultació de l’àmbit seguint la metodologia de treball proposada als Estudis Previs per a l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del Paisatge Urbà de Barcelona. Juliol 2017 pel nostre equip, amb l’objectiu d’entendre millor la seva riquesa tant social com arquitectònica i urbanística i reconèixer, per tant, els elements que conformen la seva identitat col·lectiva. L’anàlisi de l’àmbit i la identificació dels elements d’identitat paisatgística de la Font d’en Fargues i de les condicions d’homogeneïtat i diferència permetrà evidenciar les fragilitats i potencialitats del barri per poder projectar amb objectius de qualitat paisatgística més específics. 2. DESCRIPCIÓ DE L’ ÀMBIT La Font d'en Fargues és un barri del districte d'Horta - Guinardó de la ciutat de Barcelona. Es troba al sud del barri d'Horta i a la falda nord del Turó de la Rovira, just entre la font que li dóna nom al Sud i el Passeig de Maragall al Nord. L'àmbit que es correspòn al sector del barri de la Font d’en Fargues te ́ una superfície de 700.000 m2. És avui és la zona més residencial d'Horta-Guinardó, encara amb predomini de torres, si bé moltes han estat substituïdes per nous blocs de mitjana alçada. L’àmbit d’anàlisi del present document s’estén mes enllà de la delimitació administrativa (MPGM) del barri de la Font d’en Fargues, per tal de no restar restringits per aquest límit en la recerca de les diferents identitats urbanes i valors paisatgístics.Tot i que la delimitació administrativa del barri queda referenciada en l’anàlisi a escala territorial i de ciutat (escala gran: 1/40.000), en l’escala de teixit (escala mitjana: 1/5.000) s’inclou un àmbit més ampli que abarca límits topogràfics i viaris significatius com el turo de la Peira a nord i la falda del Turo de la Rovira amb un dels accessos al Parc del Guinardó a sud; i les vies principals amb les vores dels seus teixits adjacents com ara la Ronda del Guinardó a est i el Túnel de la Rovira a oest. L’àmbit queda emmarcat pels següents barris: Carmel, Guinardó i Horta La conjugació de la topografia del territori, amb un fort pendent, i l’orientació a nord de la falda del Turó de la Rovira juntament amb el procés d’urbanització li ha conferit al barri una morfologia molt particular. 4. VALORS RECONEGUTS_RECULL D’ANTECEDENTS a. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA b. ELS ORÍGENS I LA FORMA DEL BARRI c. LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA: PLANS I AFECTACIONS II. IDENTIFICACIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE LA FONT D’EN FARGUES d. EL PAISATGE HUMÀ I L’IMPULS DEL MOVIMENT VEÏNAL a. L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA El naixement d’un nou barri a la falda del Turó de la Rovira i la seva evolució va lligat al creixement i transformació de Barcelona. Gràcies a les nombroses cartografies que existeixen de l’evolució històrica i urbanística de la ciutat, podem contextualitzar la història del barri de la Font d’en Fargas. Hem seguit l’escala del temps de la Carta Històrica de Barcelona de MHUBA: BARCELONA FONT D’EN FARGUES _150 aC.ELS ÍBERS I BARKENO Al Turó de la Rovira hi va haver un assentament ibèric als segles VII-IV aC. El poblat es trobava ubicat a la plana El Pla de Barcelona havia estat envoltat per diferents assentaments ibers, situats preferentment sobre elevacions superior del turó, delimitat per una muralla que seguia els límits que li marcava el terreny. Aquesta construcció com la del Turó de la Rovira, però també en punts de la plana com la Sagrera. De tota manera, el nucli habitat més estava feta amb pedres sense tallar i lligades en sec, documentat s'hi dues torres circulars, d'igual tècnica important, la Barkeno ibera, s’havia desenvolupat als segles V-IV aC vora el port natural que hi havia aleshores constructiva, fetes en un moment posterior a la muralla, en algunes zones es localitzà un doble parament. entre Montjuïc i el riu Llobregat, i es dedicava al conreu i al comerç. troballes de material ceràmic del vessant sud i estructures de l’assentament ibèric consistents en dos murs solidaris, que formaven part d’un angle d’una de les estances del poblat, ubicada a l’interior del recinte fortificat i conjunt de sitges pertanyents a l’hàbitat ibèric. El jaciment va desaparèixer per la instal·lació de bateries antiaèries i la construcció de barraques posteriorment. _200. L’ESTRUCTURA DE LA PLANA La xarxa de camins de la plana, condicionada pel sistema de la centuriació que delimitava les explotacions agràries a l’entorn de les villae romanes, es modifica per la importància creixent de Barcino davant de Baetulo, que va perdent protagonisme. Apareix així un sistema radial de camins, que connecta Barcino amb l’interior per la llera dels rius Llobregat i Besòs, i amb Collserola, aprofitant el traçat dels torrents existents. _1000. LA REPRESA DES DEL CAMP Apareixen els principals nuclis parroquials al voltant de Barcelona, alguns d’ells concentrats al llarg de la riera d’Horta com St. Genís dels Agudells, St Joan d’Horta i Sta Eulàlia de Vilapiscina, o al cim del Turó de la Creueta Després d’un llarg període històric de declivi, i allunyada la frontera amb al-Àndalus cap al sud del Penedès, a del Coll, La Mare de Déu del Coll. Tal com explica la historiadora Carlota Gimenez al llibre Font d’en Fargues. finals del segle x la represa ve del camp. Els camins de la plana es polaritzen cap al Mercadal o barri de la Bòria, Gènesi, història i records d’un barri en 100 anys “les parròquies van ser els primers nuclis d’aglutinació de població que es converteix en el centre econòmic on es comercialitza la producció del territori, estimulada al seu torn per la i organització de la comunitat”. La circumscripció parroquial aglutinava el barri i li donava els límits, alguns d’ells reactivació de la vida urbana. Els comtes de Barcelona es desvinculen progressivament dels reis francs, sobretot en avui dia encara coincideixen amb els límits municipals no rebre ajuda davant l’amenaça d’al-Mansur, que l’any 985 havia saquejat la ciutat. A partir dels XV les torres d’Horta que eren centres d’explotació agrícola es transformen en segones residències per als barcelonins. Exemples: Can Sabastida, la torre Llobeta i Mas Pujol ( Can Fargas). La urbanització de les terres dels dos propietaris més importants, can Fargas i can Pujolet, serien l’origen del barri de la Font d’en Fargas _CAN FARGA: S XI-XII Torre de defensa ( restes arqueològiques ) S XIII Es transforma en masia per explotar terres: producció de vi _1750. DERROTA POLÍTICA I CREIXEMENT MANUFACTURER L’aposta catalana per Carles d’Àustria en la Guerra de Successió no va triomfar, i Barcelona, derrotada l’11 de setembre del 1714, patia una dura repressió. Felip V havia abolit la Generalitat i el Consell de Cent amb el Decret de Nova Planta, que posava fi a l’autogovern. També havia fet demolir el barri de la Ribera, per bastir-hi una ciutadella que, junt amb un nou castell a Montjuïc, controlés la ciutat, i havia ordenat la divisió de la plana en petits municipis, per afeblir-la. La derrota política no pogué impedir, però, que l’impuls econòmic heretat del segle anterior es traduís en un gran dinamisme urbà, mercantil i manufacturer alhora, amb les fàbriques d’indianes com a incentiu de modernització. _1840. LA METAMORFOSI FABRIL INTRAMURS A l’àmbit d’Horta, on són presents les masies com a edificacions aïllades però ordenadores del paisatge, com a estructuradores del territori a prop de les rieres i com a primer impuls urbanitzador del territori amb grans Amb la crema de convents i la desamortització de propietats de l’Església, a partir del 1835 havien aparegut espais unitats d’explotació ( grans parcel·les), en aquest moment s’hi comencen a ubicar algunes d’aquestes fàbriques per crear-hi places, mercats i noves construccions en una Barcelona asfixiada per les muralles. Poc després, la de la indústria tèxtil de Barcelona, les fàbriques de teixits. saturació de fàbriques i el perill que comportaven les màquines de vapor van propiciar el trasllat de la indústria cap als pobles del pla, més enllà de l’espai lliure vedat per les normes militars. Al litoral, havia sorgit el barri de la La Masia de Can Fargas està o ha estat en l'imaginari de la gent d'Horta des de fa molts segles. La propietat Barceloneta, construït a partir del 1753, en part per compensar els habitatges perduts en l’enderroc del barri de la estava documentada de principis del segle XIII i la masia va ser construïda a principis del XIV i ampliada al Ribera. segle XV, durant els segles posteriors va ser objecte de diverses ampliacions i transformacions, partint d’una torre de vigilància romànica força ben conservada. La finca era molt gran i reunia tot el que es coneix com a parc del Guinardó i arribava fins darrera de l'Hospital de Sant Pau. _1859. L’EMERGÈNCIA DE LA NOVA CIUTAT El 1848 s’havia inaugurat la línia ferroviària de Barcelona a Mataró, i el 1854 les línies cap a Girona i Tarragona Amb el creixement de la ciutat projectat per Cerdà, l’abastament d’aigües a Barcelona era cada cop més arribaven a Granollers i Molins de Rei. El seu traçat, junt amb el del tren de Sarrià, inaugurat el 1863, condicionava problemàtic. Es fundà a la ciutat belga de Lieja la “Compagnie des Eaux de Barcelone” (1867) amb l’objectiu la disposició de l’Eixample. L’any 1854, durant el Bienni Progressista, Barcelona havia rebut per fi l’autorització per de portar a Barcelona les aigües subterrànies de la conca de la riera de Dosrius, distribuir-la i explotar-ne el enderrocar les muralles. El 1859 l’Estat aprova el Pla de Reforma i Eixample d’Ildefons Cerdà, que preveu una ciutat recursos. L’aqueducte de Dos Rius va ser la primera conducció moderna d’aigua que va tenir Barcelona. moderna estesa per la plana i la reforma de la ciutat antiga. El 1860 comença la construcció de la nova Barcelona. Es van expropiar diverses finques del Turó de la Rovira, entre elles la de Can Baró per construir-hi els dipòsits i el 1869 s’inicia la construcció. Des d’aquests dipòsits es distribuiria l’aigua, mitjançant canonades de ferro, cap Alguns llibres ha deixat testimoni de l’impacte del turó, del seu paisatge i les a Gràcia, Sant Gervasi i l’Eixample de Barcelona. El 1890, per controlar la maquinària i el manteniment de les seves vistes: canalitzacions, es construí la Casa de les Altures per a l’enginyer en cap del complex (avui seu del Districte d’Horta-Guinardó). –1907. L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE de Santiago Rusiñol: Es tria el Turó de la Rovira per situar-hi aquesta gran infraestructura d’aigua a escala de ciutat, per la seva “Van pujar muntanya amunt, amunt fins al cim, fins que no van trobar més muntanya, i ubicació i alçada. Hem de tenir-ho en compte a l’hora d’analitzar el nostre barri, perquè tot i fora de l’àmbit, era tan fora de mida lo que passava a l'Esteve, que aquell botiguer assossegat, al veure l’aigua és un element identitari que el barri comparteix amb el districte, de la mateixa manera que ho és el la ciutat estesa allà baix, a la blavor, amb la blancúria de les cases arrupides sota parc i els seus itineraris. Montjuïc, amb els braços dels carrers estirant-se sobre els conreus, va tenir un crit d'admiració, i va dir: «Això és espaiós», i espaiós, per a ell, era tant com lo que dirien en Malauradament, però, a dia d’avui la presència de l’aigua al barri ja no és evident, cal resseguir les antigues deu odes els que són del ram de fer odes. Realment ho era, d'espaiós. Ho era la vista, traces i fer emergir alguns vestigis lligats als torrents com el de Can Carbassa o la importància de les antigues ho era la tarda, ho era el sol ponent, ho eren els cors dels que baixaven ubriagats de masies lligades als traçats dels torrents, com la Masia de Can Fargas, origen del barri. Els diferents usos que Quadre de costums del segle XIX, joventut i relliscant serres avall al braç de l'enamorada. Aquells crits i aquelles guitarres, s’ha donat als Tres Turons, de lleure però també com a suport d’infraestructures, es fan evidents amb la dibuixat per Ramon Casas aquells xiscles i aquell cantar, que no havien parat tot lo dia, ara, amb el frec del presència d’aquests elements , - els dipòsits d’aigua i els búnkers de la Guerra Civil -, que formen part de la capvespre, s’havienb anat apagant; però si s'apagaven les paraules s'havien encès els memòria històrica més recent. cors. La fiblada de la llum els havia entrat a l'ànima, i el sol que duien a dintre seu els rebotia en els llavis, que s'apropaven a les fosques; a les mans, que s'ajuntaven, i als braços, que s'estrenyien ; i abans d'entrar a la ciutat bevien l'últim raig de sol, per guardar-ne la impressió al tornar-se a junyir a la feina. L'Esteve, sense dir res, va agafar la Tomasa i la va estrènyer. —Que t'has locat? —li va dir ella—. Que no veus que ja som a ciutat? I tenia raó la Tomasa: tornaven a ser a ciutat, amb el fang, amb les botigues, amb els carros i amb les empentes.” _1926 ELS NENS DE LA MEVA ESCALA de Joan Salvat Papasseit “Oh, com fa bo! De l'hort de casa s'albira el Montseny. Tant com és clar i quiet el dia, i retallat, el Parc de Catalunya apareix ple de neu! “ A la Muntanya Pelada, assentament ibèric abandonat, l’impuls de la Barcelona moderna i contemporània va anar transformant el paisatge del turó, que es va convertir en terreny de conreu de garrofers, ametllers i vinya, i –EL MAR DE LA TRANQUIL·LITAT de David Castillo, que narra com els protagonistes hi fan explotar una bomba més tard en un espai poblat de cases. Posteriorment es va convertir en un àmbit de suport d’infraestructures a de fabricació casolana. escala de ciutat, un lloc on emplaçar serveis de la ciutat com el dipòsit d’Aigües de Barcelona o les actuals antenes de telecomunicacions o les bateries antiaèrees de la Guerra Civil que formen part, també, de la _ÚLTIMAS TARDES CON TERESA de Juan Marsé, on recrea escenaris del seu imaginari, el paisatge del Carmel memòria històrica més recent. en el context dels anys seixanta que s’endinsa a la Barcelona de barraques, perifèrica i desitjosa d’estels que arribin La muntanya Pelada i les fontades com la Font de la Mulassa, Font Hortina i sobretot la Font d’en Fargues es al mar, com narra Marsé. van convertir en un entorn on la gent de ciutat hi buscava l’aire pur, les vistes i hi passaven els dies de festa, amb la frescor de l’aigua, l’aixopluc de l’ombra dels arbres i el berenar compartit. _ 1990 BARCELONES de Manuel Vazquez Montalban...”poques ciutats tenen el privilegi de néixer amb miradors naturals i de tenir els punt cardinals dibuixats per la geografia....el creixement de la ciutat ha cobert implacablement els El punt més alt del turó permet una vista de 360º de la ciutat i constitueix un mirador excepcional de Barcelona turons menors......els turons de Monterols, el Putget, la Creueta, el Carmel, la Muntanya Pelada i el Turó de la Peira prou ben des d’on es pot observar també el creixement de la ciutat. situats per tancar l’horitzó de la ciutat” _1903. L’ANNEXIÓ TARDANA D’HORTA A ABARCELONA I LESINFRAESTRUCTURES MODERNES El 1904 Horta s’annexiona a Barcelona i s’inicia la parcel·lació de les terres de can Fargas. El 1903 es convoca un concurs urbanístic Concurs Internacional sobre avantprojectes d'enllaços de la Zona El 1900, el matrimoni Fargas ja havia encarregat el projecte de la Font d’en Fargues amb cova, font, un recinte per d'Eixample de Barcelona i els pobles agregats entre si i amb la resta del terme municipal de Sarrià i Horta per a berenar i un quiosc d’estil modernista. enllaçar millor tots els nuclis. La proposta guanyadora, de Léon Jaussely, buscava la integració dels nous EL 20 de juny de 1901 es va inaugurar la línia 46 del tramvia elèctric, de la municipis agregats a Barcelona amb un intent de reformulació del Pla Cerdà, mal valorat per la Societat Anònima de Barcelona, que anava d’Horta a Barcelona. generació modernista. Es construeixen grans equipaments urbans als confins de l’Eixample, com l’Escorxador o l’Hospital de Sant Pau. El creixement de la xarxa de línies de tramvia propicia la consolidació d’aquesta nova dimensió de la ciutat. Plano de los tranvías y ferrocarriles Pla d'enllaços de Bracelona, 1905 L. Jaussely 1915 Plànol de la urbanització de la Plano de la línia 46 al seu pas per Horta 1901 Muntanya Pelada 1914 PLÀNOL GENERAL DE BARCELONA. La febre tifoide a Barcelona _1907 PLA JAUSSELY. ELS PARCS URBANS I LA CIUTA-JARDÍ El Parc del Guinardó per tant sorgeix del pla de Léon Jaussely i El 1907 el projecte és aprovat per l'Ajuntament. La seva proposta es basava principalment en tres criteris: un l’Ajuntament de Barcelona adquireix la finca per fer-ne una de esquema viari d'eixos principals (cinc radials i dos anells de circumval·lació), la zonificació d'activitats i la les zones verdes més extenses de la ciutat. El projecte sistematització dels espais verds. El projecte preveia grans infraestructures viàries (bulevards, grans places, paisatgístic de la zona històrica es va encarregar a Forestier, que passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims), parcs i jardins, enllaços ferroviaris —amb les línies interiors en féu els plànols bàsics, i més tard, Rubió en tingué cura de soterrades—, edificis públics i col·lectius en els punts centrals de les traces viàries, equipaments i àrees de l’execució. La presència d’un tipus específic de pedra rústega a serveis. l’indret farà que aquesta prengui molt de protagonisme en el Jaussely, influenciat per les teories del momento d’E. Howard i la "ciutat-jardí, introdueix entre d'altres propostes traçat del parc i en les adequacions de les antigues fonts, com la creació d'un sistema de parcs per a la ciutat. Barcelona fins a aquell moment disposava d'un únic espai verd de la Font del Cuento o en l’àmbit de la Font d’en Fargues, la Font dimensions pròpiament urbanes, el parc de la Ciutadella o el "parc de Barcelona" com se’l coneixia expressant el d’en Fargues o la Font de la Mulassa. caràcter d'excepció. En aquest context l’Ajuntament de Barcelona va iniciar una política de compra de sòl destinat a la creació de parcs, amb l’adquisició de terrenys allunyats de la ciutat i, per tant de preus relativament baixos, com els de Montjuïc, Vallvidrera, la falda del Tibidabo i del Guinardó. Aviat es porta a terme el Projecte d’urbanització de la finca can Pujol, que seria l’origen del projecte de parcel·lació de les propietats de Montserrat de Casanovas per a la construcció d'una CIUTAT-JARDÍ. Es comencen a urbanitzar a l'estil de les ciutats-jardí angleses els turons propers a la ciutat com el Tibidabo o la finca de Can Muntaner al peu del turó del Carmel, dissenyada per Antoni Gaudí i promogut per En èpoques de tuberculosis freqüents, en què els metges recomanen de passar temporades en llocs més l'industrial Eusebi Güell ( sense èxit ja que solament es van vendre dues parcel·les i el 1926 el terreny va ser cedit sans i allunyats de la gran ciutat, les muntanyes abundants en fonts naturals i vegetació són vistes com a a l'Ajuntament i reconvertit en el Parc Güell) espais d’oci i de salut o per a construir-hi les clàssiques torres d’estiueig. El matrimoni Fargas hi veu una oportunitat de negoci i aprofita el moment per amortitzar els terrenys i les seves aigües. Per contextualitzar el creixement del barri de la Font d’en Fargues en la forma de CIUTAT-JARDÍ, hem de situar-nos en les corrents urbanístiques de l'època que seguien un nou model urbanístic, les Garden Cities d'Ebenezer Howard, que presentava una ciutat utòpica basada en l'harmonia entre el món urbà i la natura. El corrent arribà a Catalunya de mans de Cebrià de Montoliu que creà el 1912 la societat-cívica "La ciutat Jardí", la SCCJ, juntament amb altres grans personatges com Jeroni Martorell o Frederic Rahola i la revista CIVITAS, on difondrien la manera de resoldre a través de l'urbanisme els problemes de les grans concentracions urbanes i la millora de la salubritat dels habitatges dels obrers així com la seva educació. A través de la Ciència Cívica defensaven, amb la creació de les anomenades ciutats, suburbis i colònies Jardí, l’oportunitat de la població de viure en una casa salubre, estètica i barata, en una ciutat amb les comoditats de les grans urbs i l’aire fresc que de la vida del camp. Els tres grans pilars de la Ciència Cívica eren l’Urbanisme, l’Habitació Popular -com a gran problema cívic que calia solucionar- i la Ciutat Jardí, que representava la nova ciutat. Exposaven les seves idees a la revista CIVITAS: Diagrama del concepte de garden city. Pla de Letchworth _La Ciutat Jardí era la ciutat ideal i Montoliu va voler marcar la diferència entre la Ciutat Jardí i altres interpretacions com els suburbis o colònies Jardí. El matrimoni Fargas va promoure també, a la ciutat-jardí, la construcció de torretes per als associats a la Cooperativa de Periodistes, les primeres cases barates del barri. Aquest col·lectiu de periodistes, que es van _A través de l’anomenat Urbanisme cívic proposaven noves formes d’urbanitzar, construir i reformar les ciutats, acollir a la ley de Casas Baratas de 1911, van preveure la construcció de 70 xalets, entre els sectors de la per satisfer les necessitats de la comunitat: el benestar dels ciutadans, la intensificació de la vida social, fomentar Mulassa, la Font d’en Fargues i la Salut. La dificultat per justificar que aquests xalets podien considerar-se el progrés i la cultura i utilitzar la ubicació dels llocs bells de la ciutat per a fer la vida agradable i amena. Seguint cases barates va reduir molt el projecte. aquestes teories, Frederic Rahola, el 1914 feia una comparació de la “ciutat ruralitzada” d’I. Cerdà amb la teoria El 1915 van aixecar un primer grup de vuit cases entre el carrer Peris Mencheta i el carrer Maryland, i es van de la ciutat ideal. inaugurar el 1917. El 1918, en un àmbit més proper a la muntanya van construir un segon grup de sis xalets amb jardí, entre el _La relació entre naturalesa i ciutat s’analitzava tan des d’un punt de vista regional i conservacionista (parcs carrer Pedrell i Frederic Rahola naturals) com des de l’espai pròpiament urbà (polítiques i activitats de foment dels espais lliures). Rubió i Tudurí va fer una extensa tasca d’informació sobre el projecte de parcs de Barcelona, mentre posaven atenció al Avui dia aquest grups de cases que encara problema de la conservació dels boscos i informaven del procés legislatiu que institucionalitzava els parcs subsisteixen, són un testimoni del projecte inicial de natural. A una altra escala però també en la relació naturalesa-ciutat, la SCCJ va proposar a l’Ajuntament de ciutat-jardí amb les cases unifamiliars envoltades de Barcelona la realització d’un concurs de balcons florits. jardins, amb les valles verdes o transparents que deixen veure la vegetació i amb homogeneitat Civitas era l’altaveu de la construcció de Cases Barates i els projectes d’Habitació Popular per a obrers realitzats tipològica i de materials. Són conjunts d’habitatges en aquells moments per entitats com la Cooperativa Nacional de la Habitació Popular o la Caja de Pensiones que manté la identitat del barri para la Vejez y de Ahorros de Barcelona. L’habitatge massiu és per tant un problema que, per primera vegada, ha de ser afrontat pels arquitectes en totes les seves dimensions: des de la problemàtica econòmica fins les seves conseqüències urbanístiques. _1911 LA CIUTAT MODERNA I EL NOUCENTISME El període que sorgeix a finals de segle XIX i que influencia el desenvolupament cultural, polític i social de Catalunya és el Noucentisme. Com hem comentat, el creixement desorbitat tant de la població com de les infraestructures de les ciutats, exigia urgentment la revisió d’un model en crisi, una organització més eficient de la ciutat moderna. Els arquitectes del moment es van implicar de ple en el projecte noucentista, amb un fort compromís amb la societat des de la dimensió divulgativa i pedagògica del moviment. Van aportar recerques teòriques, artístiques i constructives a través de les directrius de la Mancomunitat de Catalunya amb els edificis públics o de l’impuls d’associacions com la Societat Cívica Ciutat Jardí, dirigit per Cebrià de Montoliu, que va introduir a Catalunya les noves propostes que s’estaven implantant a Europa... Va ser l’època de la construcció de les grans xarxes d’equipaments com biblioteques i escoles; de les noves polítiques de creació de parcs; dels projectes més ambiciosos de ciutat jardí o d’innovadores propostes socials com les cases barates, els cellers cooperatius o els centres assistencials. Les torres d’estiueig o les cases barates que es van aixecar a principis de segle a la ciutat-jardí de la Font d’en El NOUCENTISME vol expressar els seus ideals de modernitat, mediterraneïtat i civilitat a través de les cases i els Fargues, seguien la tipologia de casa noucentista amb línies netes i composicions simètriques que no seu entorn, els jardins privats. renunciava, no obstant, a l’ornamentació d’esgrafiats, relleus i escultures. Van introduir, d’una banda, els elements d’arquitectura tradicional propi de les masies com les galeries i les pèrgoles i de l’altra, referències a La casa unifamiliar noucentista, va tenir un paper important en el moment dels grans equipaments, ja que a la estils que volien reivindicar com a símbols d’identitat, com era l’arquitectura grecollatina, amb la destacada vegada que reivindicava la cultura vernacla i es volia fondre en el paisatge que l’envoltava esdevenia una part presència d’arcs de mig punt i columnes clàssiques a la majoria de cases. Els materials utilitzats provenien essencial d’acostament cultural a les formes de vida dels països europeus més desenvolupats, d’ordenació del d’elements rurals tradicionals del país: teulades de teula àrab, parets blanques i decoració mínima a la vegada territori i del creixement de les ciutats que la incorporació de solucions arquitectòniques repetides com la planta regular, la torre adossada o el La masia, com a referent bàsic de l’arquitectura popular es va convertir en un model a seguir com a l’expressió neogoticisme a les finestres, concentrant en elles l’ornamentació. més pura i primitiva desproveïda d’elements i estils afegits. L’estètica noucentista va trobar al jardí el lloc ideal on aplicar els seus principis. Va prendre el model al jardí italià, en contraposició al jardí anglès Els seus jardins també recollien els elements més característics del El jardí privat noucentista, sovint autodidacta, es caracteritzava per un tractament arquitectònic de l’espai, model noucentista, amb els tancaments baixos de pedra ornamentats escales i camins que recorrien el jardí i jugaven amb espais de repòs, placetes i bancs, miradors i pèrgoles, per una línia mínima de rajoles de color blau i blanc, amb el porxos, baranes de peces de ceràmica amb rajoles de color blau i blanc... amb el contrapunt colorístic de la complement de la vegetació, transparents, amb escales i camins o ceràmica vidriada. estanys d’aigua que estructuraven l’espai. La voluntat era la d’ordenar, domesticar la natura i recrear el paisatge mediterrani, a mig camí entre el jardí de la masia (arrelat a la tradició popular) i els jardins clàssics de les viles mediterrànies, reivindicats a través de l'estètica de l'aigua amb la creació d’estanys i l’ús de l'escultura que donava la dimensió humana de l'espai. L’article de I. De Sola-Morales sobre la idealització del país i del paisatge dels artistes ens sitúa en el contexte: ...“Basta ahora dar noticia de que entre estas propuestas de una claridad voluntariamente simplificada y las versiones que algunos pintores del momento están dando de un cierto paisaje suavemente idealizado, cezaniamente arquitecturado, hay profundas conexiones. Los dibujos de Torné Esquius y sus Dolços indrets de 1910 ELS DOLÇOS INDRETS Torné Esquius Catalunya, ciertos fondos arquitectónicos de los paisajes de Joaquim Sunyer y de la obra pictórica de Manolo, el mundo menestral de Xavier Nogués, todos vuelven nostálgicamente hacia lugares ya sean rurales ya sean urbanos en los que la integración del hombre, el paisaje y la arquitectura se producen en un equilibrio casi idílico. Sin acudir a los mitos arcádicos de J. Torre García, se recrea una cierta imagen de la Catalunya rural o de las pequeñas ciudades, los alrededore de Vilanova, Mataró, Arenys, Sitges, Sant Feliu, ciudades junto al mar en las que el trabajo y el gozo de vivir tienen como marco arquitectónico las casa de vecinos, de pescadores , la masía sobre los colina… Surge así una evocación nostálgica de la prestancia provinciana en los primeros atisbos del orden burgués y de la vida cotidiana en las pequeñas poblaciones educadas y cultas tal como se describen en el paisaje veraniego de la Ben Plantada “ 1910 ELS DOLÇOS INDRETS Torné Esquius _1915-26 REALITZACIÓ DELS NOUS PARCS URBANS El 1915 Francesc Cambó va encarregar a Jean Claude Nicolas Forestier, l'enginyer forestal i paisatgista francés, 
 el disseny i execució del parc de Montjuïc. Juntament amb Nicolau Mª Rubió i Tudurí, que va ser el seu ajudant en una estreta col·laboració, van esdevenir les peces claus del desenvolupament de la política de parcs a Barcelona, més enllà del projecte teòric o pràctic. Forestier va introduir noves polítiques per la creació de nous parcs urbans -que havien de trobar el seu lloc a les ciutats modernes amb un disseny especialitzat dels seus elements- així com per resoldre temes relacionats amb la salubritat urbana o, amb un paper pedagògic, la introducció de la jardineria. Més endavant, Rubió, com a secretari de la Societat Cívica "La Ciutat-Jardí" va proposar polítiques de reserva de paisatge i creació d’un sistema de parcs suburbans per garantir el contacte del ciutadà amb la natura. És durant el període entre el 1921 i el 1926, en que Rubió treballava en la restitució del Parc de la Ciutadella, que es va anar desenvolupant el sistema de parcs de la ciutat. D’aquests parcs a escala de ciutat, en destacarien tres, cadascun amb un sentit social diferent: el parc de Pedralbes, el gran parc aristocràtic projectat per Forestier; el parc de Montjuïc, el parc mesocràtic de la ciutat inacabat i el parc del Guinardó, el parc popular 1917 Projecte pel Parc del Guinardó. Jean-Claude- que només es va realitzar una part. Nicolas Forestier _1932 i 1936. LA SEGONA REPÚBLICA Durant aquest període es proposa un planejament basat en dos plans: el PLA MACIÀ, racionalista, executat pels membres del GATCPAC; i la proposta d’una Catalunya-Ciutat, de Nicolau Rubió Tudurí, (pla de zonificació del territori català basat en el regional Planning anglo-americà, amb la contenció del creixement de Barcelona i la difusió del creixement a través de ciutats-jardí. Aquests dos plans no foren mai oficials i romania com a vigent el Plan General de Urbanización de Barcelona o Pla d’Enllaços de Jaussely, que responia a les pretensions de capitalitat de Barcelona de l’ideari de la Lliga Regionalista de dècades abans. _1936. BARCELONA ABANS I DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA El 1937 es va triar l’enclavament privilegiat del Turó de la Barcelona havia passat de mig milió a un milió d’habitants entre el 1900 i el 1930 per la immigració atreta Rovira, un mirador natural amb la millor panoràmica de pel creixement industrial i les grans obres urbanes. La primera línia de metro s’havia inaugurat el 1924, i Barcelona, per projectar una de les defenses antiaèries més l’Exposició Internacional, celebrada el 1929, havia transformat la plaça d’Espanya i els vessants de importants de la ciutat. Des de les visuals del Turó es Montjuïc. dominaven tant la ciutat com els accessos des del mar, Els quatre canons instal·lats tenien un abast d’entre 7.000 m. i El creixement ràpid, en unes condicions de forta desigualtat social, va comportar l’extensió de 13.000 m., fet que els permetia cobrir la ciutat en totes l’infrahabitatge i el barraquisme, pal·liats tan sols pels primers quatre grups de cases barates: Eduard direccions i crear una barrera de foc per dificultar l’accés Aunós, Can Peguera, Baró de Viver i Bon Pastor. El 1920 Barcelona havia incorporat la Marina de dels atacants. l’Hospitalet per ubicar-hi la Zona Franca. Apareix el fenòmen del barraquisme pel ràpid creixement de la població i la immigració que va comportar La bateria es va construir amb tots els elements: les una forta desigualtat social. plataformes dels canons, el centre de comandament, els espais per a la tropa i els oficials, a més de les dutxes, els Quan arriba la Guerra Civil, Barcelona va ser la primera ciutat de la història bombardejada lavabos i les cuines. Poc abans de la caiguda de Barcelona, indiscriminadament per causar por i desànim entre la població. 1937 Plano de la bateria aniaerea del Turó de la Rovira. Planta el 26 de gener de 1939, una part dels canons es van evacuar general i la resta es van destruir, per evitar que caiguessin en mans de l’enemic. Aquest espai patrimonial únic a Europa, recentment s’ha rehabilitat amb intervenció patrimonial basada en criteris arqueològics adaptats a la conservació d’estructures fràgils i modernes. _1954. LA POST-GUERRA I LA REPRESA DEMOCRÀTICA La Guerra Civil del 1936-1939 té seqüeles tràgiques i duradores. L’obertura de la SEAT a la Zona Franca, el 1953, Els nous polígons d’habitatges que creixen a tota l’àrea marcava l’inici d’una tímida represa, després de la regressió causada per la política autàrquica de la dictadura de perimetral de la ciutat, no afecten directament el barri de Franco. Es posaven els fonaments tecnocràtics d’un creixement sense democràcia i, davant del caos urbanístic, es la Font d’en Fargues, però si els barris amb els que reprenia el debat republicà sobre una Barcelona supramunicipal, que portava a l’aprovació d’un nou pla general: limita. el Pla comarcal del 1953. Comença llavors la construcció industrial de pisos per fer front a la greu crisi social de l’habitatge en temps de fort creixement migratori. Els polígons d’habitatge es concentren a llevant, de Sant Martí Tal i com s’explica al llibre El Carmel ignorat. Història a Nou Barris. L’onada migratòria de la postguerra dóna peu a l’aparició d’àrees amb cases autoconstruïdes i d'un barri impossible, el 1963 la companyia Aigües de edificis en alçada Barcelona construí, entre d’altres, un dels elements destacats del paisatge del turó de la Rovira: el dipòsit circular que, situat al cim de la muntanya, proveïa d’aigua les zones altes del Carmel, del Turó de la Rovira i L’any 1967, s’aprovava Pla Parcial dels Tres Turons de la Creueta del Coll. El dipòsit circular entrava en funcionament l’any 1966 gràcies a la construcció d’una estació elèctrica elevadora situada al carrer de Pasteur _1976. L’IINICI DE LA TRANSICIÓ El 1976 entra en vigor el Pla general metropolità (PGM). Era fruit de molts anys de treballs tècnics, i d’un intens debat ciutadà que havia enfortit el moviment veïnal de lluita contra els desordres urbanístics i l’especulació immobiliària dels anys del «desarrollo». En el context de l’inici de l’etapa democràtica, el PGM, integrat en la Llei del sòl d’aquell any, té un paper cabdal en l’ordenament urbanístic de l’àrea metropolitana, i perdura fins avui. El combat per les millores urbanes és un dels més importants de l’anomenada Transició. 1700 1706 1843-47 Gravat muralla Gravat Nicolas Visscher Configuració pla de Barcelona 1914 1920 1932 Pla general amb expansió de la febre tifoidea Pla general de Barcelona "Regional Planning" de Rubio i Tudurí 1855 1859 1905 Plànol topogràfic Ildefons Cerdà Pla Cerdà Pla Jaussely 1930-40 1953 1976 Plànol de Vicenç Martorel "Plan de ordenación de Barcelona y su zona de influencia". Esquema nuclear. Planejament de Barcelona b. ELS ORÍGENS I LA FORMA DEL BARRI Com ja s’ha esmentat, la Font d'en Fargues és un barri del districte d'Horta-Guinardó, situat a la vessant nord del Turó de la Rovira, al sud d’Horta. El barri queda delimitat nítidament a nord, sud i oest pels límits físics : _al nord, el Passeig Maragall és una important via a escala de districte i de ciutat que actua de frontissa amb els altres barris _a l’oest el tall del Túnel de la Rovira fa de barrera amb el Carmel _al Sud, el Parc del Guinardó li dóna l’esquena i l’amaga visualment de la ciutat. Vall d'Horta entre els turons de la Peira i Rovira1900 Fons: AMHG/ FFC En canvi, a l’est i al nord-oest és menys clara la delimitació formal del barri: els límits amb el Guinardó han estat històricament poc definits, de la mateixa manera que els parcel·laris i les edificacions del Carmel que s’enfilen per la vessant nord de la Muntanya Pelada es confonen amb els de la Font d’en Fargues. A l’escala urbana, la trama dels carrers i la baixa densitat de l’edificació envoltada de verd li donen un caràcter unitari a aquest barri entre barris, fronterer entre el Carmel, Horta i el Guinardó. Antigament, aquesta zona muntanyosa pertanyia al municipi d’HORTA i es va formar, juntament amb el Guinardó i el Carmel, a les faldes dels Tres Turons, conjunt de serralades que emergeixen als estreps de la muntanya de Collserola i que unifica els barris a les seves faldes. El barri de la Font d'en Fargues va néixer més concretament als peus del turó de la Rovira, antiga Muntanya Pelada, un dels tres turons on hi ha el Parc del Guinardó, “Contornos de la ciudad” 1850 L'antic municipi d'Horta, al nord de la ciutat de Barcelona, tenia el 1904, any de la seva annexió a la Ciutat Comtal, un perímetre molt vast i limitava amb els municipis de Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia i Sant Andreu de Palomar. El territori estava centrat per una vall àmplia, la vall d’Horta, limitada a oest per la Muntanya Pelada i més al nord-est pel turó de la Peira. La RIERA D’HORTA, l’espina dorsal de la vall rebia en el seu curs més alt Camins que enllaçaven Horta amb la ciutat de barcelona i loclaització de les aigües dels torrents de la vall com el de Carabassa o el d’en Mariner i en canvi, més avall, resseguia amb un Mapa del territori de Barcelona a la topònims traçat més rectilini l’actual Rambla de Prim paral·lel al riu Besós i, el llit de la llera anava a un nivell més alt que el segona meitat del s.XI S. X-XIII. Font: Huertas i Fabra, 1976 dels camps que travessava. Desembocava finalment al mar. Carreras i Candi, 1910 La presència d’aquestes unitats físiques potents, els accidents orogràfics dels serrats de la Rovira o les lleres per on discorrien la riera d'Horta i els torrents, caracteritzava el territori i a la vegada li oferia uns elements singulars, com el pendent i les vistes. L’evolució del territori ha seguit, en el temps i l’espai, una seqüència molt clara: Rieres/ masies / camins/ fonts/ parcel·lació/ carrers / torres estiueig/ El TURÓ DE LA ROVIRA (261m) amb el turó del Carmel ( 267 m.) conformen la Muntanya Pelada i juntament amb el 1890 Mas Pujol Turó de la Creueta del Coll ( 249 m) formen el conjunt dels tres Turons, denominació que ja apareix el 1924 en el primer Projecte de zonificació del Pla de Barcelona. Aquests turons, solcats per les rieres i torrents, eren rics en aigua i amb abundants fonts. El PARC DEL GUINARDÓ, al Turó de la Rovira, antigament era cobert de roureda i més tard va ser talat per plantar-hi vinyes ( desaparegudes per la fil·loxera de finals del s. XIX). Projecte elaborat l’any 1917 per J.C Forestier La riera d’Horta i els torrents que travessaven la topografia van propiciar l’assentament de masies al llarg del seu curs. Encara avui la presència de torres d’aigua, les fonts i pous, delaten la importància que tenia l’aigua i la riera a la zona. Al nord del nostre àmbit el torrent de Carabassa corria paral·lel al que avui és el carrer Peris Mencheta, donava Font de la Mulassa aigua a les hortes que travessava (queda un vestigi del torrent a la cantonada amb P. Maragall ) i anava a desembocar a la riera d’Horta. Altres torrenteres que banyaven les terres de la vessant de la Muntanya Pelada, Font d’en Fargues com el torrent de Can Pujolet, desaiguaven al Torrent de Carabassa. La persistència dels traçats històrics de rieres, parcel·lari, camins s’expliquen encara a dia d’avui amb la toponímia dels carrers . Font del Panorama Les terres que conformarien el barri de la Font d’en Fargues, que s’estenien per les faldes del Puig Màger a 130 metres sobre el nivell del mar, formaven part de les terres de Can Pujol o CAN FARGUES, masia que pertanyia a l’antic municipi de sant Andreu del Palomar. La urbanització de les terres dels dos propietaris més importants, can Fargas i Can Pujolet serien l’origen del barri. A finals del s. XIX, Montserrat de Casanovas Fernández de Landa i el seu marit  Pere Fargas i Sagristà, els nous FONTS existents l’any 1933 a la Muntanya Pelada ( Base: Can Pujol 1890 hereus de Can Fargas o MAS PUJOL propietat dels Marquesos de Fargas, van decidir amortitzar els terrenys i els Topogràfic Ajuntament de Barcelona. V. Martorell 1933) manantials que hi havia dins la seva propietat per a convertir-ho en un lloc d’oci i descans. Les FONTADES eren molt populars a les darreries del s. XIX i principis del s. XX, i les fonts amb berenadors eren un reflex de la necessitat d'evasió i distracció d'uns grups socials sotmesos a dures condicions de vida, a més d'un espai per a la llibertat d'expressió i reunió. El 1900, el matrimoni Fargas decideix encarregar a l’arquitecte Roc Cot i Cot el projecte de la Font de Can Fargas, amb una petita cova que albergava la font, un recinte per a berenar amb taules i bancs i un quiosc d’estil Tramvia de vapor del servei Horta-Sagrera.1883 modernista. El lloc, al TURÓ DE LA ROVIRA, es va popularitzar i periòdicament s'hi celebraven festes i aplecs. Les Foto: J. Magrans seves aigües oligometàliques i lítiques van aconseguir un gran prestigi. El 1905 la font va ser declarada per a ús públic i es va començar a vendre aigua embotellada que s’enviava a Barcelona en garrafes. Font d’en Fargues a la cova primitiva.1900 A principis del s. XX la FONT D’EN FARGUES va convertir-se en un dels molts símbols de la transformació de Barcelona per apostar per un nou model de ciutat. El creixement de la població, la insalubritat dels nuclis antics i la contaminació de les indústries aconsellaven allunyar-se d'aquells nuclis tan insans. Barcelona, d'una banda, més enllà de les seves recentment derruïdes muralles medievals va començar a créixer pel Pla de Barcelona gràcies al Pla Cerdà i a l’expansió de l’Eixample. De l'altra, les muntanyes, abundants en fonts naturals i vegetació, eren objecte de nombrosos projectes de parcs i ciutat-jardí. En aquest sentit l’oportunitat que es va presentar el 1904 amb l’annexió del municipi d’Horta a Barcelona, l’aparició del TRAMVIA que permetria una comunicació més directa i les clares possibilitats d’un negoci rendible, van ser els punts de sortida per iniciar la parcel·lació de les terres de can Fargas. Aviat es porta a terme el Projecte d’urbanització de la finca can Pujol, que seria l’origen del projecte de parcel·lació de les propietats de Montserrat de Casanovas per a la construcció d'una CIUTAT-JARDÍ. Aquestes barriades en plena muntanya eren escollides per les famílies de la ciutat com a paratges per a construir- hi les clàssiques torres o torretes per descansar i fer salut, ja que en èpoques de tuberculosis freqüents, els Emplaçament de la Font d’en Fargues 1900 metges recomanaven de passar temporades en llocs més sans i allunyats de la gran ciutat. Foto: Josep Sindreu El 1916 l’historiador Carreras Candi fa esment de manera puntual de la Font d’en Fargues com a barri, quan crea les Comissions Municipals per descentralitzar el municipi Recorregut del tramvia de vapor per Horta 1883 “Cooperativa de Periodistas para la construcción El matrimoni Fargas va promoure també la construcció de torretes per als associats a la Cooperativa de de Casa Baratas” Barriada de la Salud- Vista de Periodistes, les primeres CASES BARATES del barri. Aquest col·lectiu de periodistes, la Cooperativa de Periodistes conjunto, proyecto del arquitecto-asesor de la Cooperativa, Don Julio M. Fossas per a la Construcció de les Cases Barates fundada el 1912 van preveure la construcció de 70 xalets, entre els sectors de la MULASSA, FONT D’EN FARGUES I LA SALUT El 1915 construieixen un primer grup de cases al passeig de la Mulassa (avui carrer de Peris Mencheta) i al carrer de Maryland (actual carrer del Marquès de Foronda) i més endavant un segon grup de cases es va construir a la muntanya, més a prop del Passeig de la Font d'en Fargues, entre el carrer Pedrell i Frederic Rahola Als anys 20 comença a consolidar-se el barri. Els veïns reclamen una parròquia i l’any 1927, allà on hi havia hagut una antiga ermita rural, s’obre al culte l’ESGLÈSIA SE SANT ANTONI DE PÀDUA, construïda segons els plànols de l'arquitecte Florensa. Un any després, el 1928, es crea l'Associació de Propietaris i Industrials de la Barriades Fargas, Mulassa i els seus 1927 Església de Sant Antoni de Pàdua. Arqu.: Contorns que tiren endavant el finançament i la construcció del Casino, després CASAL FAMILIAR i ara Casal de Adolf Florensa barri. La construcció va anar a càrrec, també, de l’arquitecte Adolf Florensa. Amb la Guerra Civil molts d'aquells veïns benestants que tenien cases d’estiueig al barri es veuen obligats a fugir i quan la guerra acaba ja no tornen, i amb els anys algunes cases es van transformar en escoles i en llars d'avis, i d'altres es van enderrocar per aixecar-hi pisos, encara en una àrea de la ciutat tranquil·la i privilegiada gràcies a l’entorn natural i l’atmosfera de ciutat-jardí. 1967 Construcció d’habitatges per a la la Cooperativa de viviendas Agrupación de Juventud del Grupo Guinardó Fons: Casal FF Al 1967 la COOPERATIVA DE VIVIENDAS Agrupación de Juventud del Grupo Guinardó ( associació que neix vinculada al moviment parroquial, pertanyia a la parròquia de sant Pius X del barri del Congrés) construeix un conjunt d’habitatges dels carrers Alt Pedrell i Aguilar, projectat per l’arquitecte Jordi Bonet, que impulsa l’arribada de nous veïns i la creació no només dels 177 habitatges per a famílies joves, sinó també de locals comercials, guarderies infantils, escola i aparcaments. La Font d'en Fargas va continuar sent punt de trobada social però a mesura que la població evolucionava i canviava la manera d’entendre l’oci, l'espai va començar una lenta decadència i abandó. En l'actualitat, les reivindicacions de veïns i d’associacions de veïns de la FF, han aconseguit que l’Ajuntament es faci càrrec de la font i els seus voltants per a la seva rehabilitació, amb un projecte de reconstrucció de la font i el quiosc modernista que recuperi aquest símbol i espai de trobada per al barri. Avui dia encara perviuen algunes d’aquelles torres modernistes i noucentistes, si bé com dèiem, sota la pressió immobiliària, les que no han estat enderrocades subsisteixen entre nous blocs de més alçada. Tot i això, el 2018 Foto aèria de la CIUTAT-JARDÍ de la Font d’en Fargues caràcter de CIUTAT-JARDÍ encara es manté, per la baixa densitat de l’edificació i la forta presència del verd, el poc trànsit rodat i l’existència de petits equipaments a escala de barri. El 1980 va ser la primera vegada que la Font d’en Fargues es va anomenar com a barri, quan la FAVB va proposar una divisió dels límits dels districtes i barris de la ciutat segons els límits d’influència de les associacions de veïns. La proposta no es va dur a terme Fonts: ICGC MHUBA 1855 1890 1903 1933 Fragment plànol topogràfic Fragment "plano topográfico por curvas de nivel de Plànol topogràfic de l'Ajuntament de Barcelona Plànol topogràfic de l'Ajuntament de Barcelona Ildefons Cerdà Barcelona con sus alrededores y lano del Llobregat" Vicenç Martorel Pere Garcia Faria 1956 1992 2004 2010 Creixement zona Font d'en Fargues i entorn L'EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI Font: elaboració pròpia Aquesta seqüència de plànols il·lustra Inicis s.XIII Principis s.XX l’evolució històrica del barri de la Font d’en Fargues en quatre moments que hem considerat clau en la transformació del seu territori. el Torent de Ca rm l t d e Carabassa En el seu origen, al s.XIII,a mb l’aparició de orr en T Masia de les primeresm asies (Masiad e Can Fargas i Can Carabassa 1915 s.XVIII Masiad e CanC arabassa)a la faldan ordd el Masia de Can Fargas Turó de la Rovira, al costat dels torrents s.XIII afluents de la Riera d’Horta (torrent de Can Carabassa i del Carmel) i les seves torrenteres com a estructuradors del territori; Font en la posterior reparcel·lació, a principis del Hortina s.XX,d e les finques( amb les urbanitzacions deC anF arguesi del aM untanyaP elada);e n 1918 Font de el gran creixement demogràfic (entre el final la Mulassa Font d'en delsa nys3 0i els7 0s)d eguta lai mmigraciói Fargas 250 250 fins a la seva fragmentació a través de l’enderroc de cases consolidades i la seva substitució. 22 25 25 Nucli íber 150aC *Veure plànols de referència a l'apartat: 17 15 75 a. L'evolucióh istòricad elb arrie n relacióa la Parc del Guinardó de Barcelona. Camins 1912 Urbanització Can Fargas Rutes Parc del Guinardó Nucli íber 1915 Urbanització "Muntanya Pelada" Parc del Guinardó Camins Torrenteres Tranvia 1914 Cases dels periodistes 1936 - 1976 (PGM) Actual Habitatges cooperativa 1976 Font d'en Font d'en Bateries antiaèries Fargas2 Bateries2 antiaè Fargas50 5 ries 0 de Can Baró de Can Baró ESCALA N DIN A3 1/4000 22 25 25 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL 17 15 75 Parc del Guinardó Parc del Guinardó L'evolució històrica del barri Carrers urbanitzats Habitatges Cooperativa 1967 Carrers urbanitzats ESTUDI DE PAISATGE: Camins Àrees de creixement Camins Rutes Parc del Guinardó Túnel de la Rovira 1988 LA FONT D'EN FARGUES Dipòsit d'aigua EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 1 14 ia 19 v ort a m e t ra 'H mí d nia d a LíC 150 150 175 175 00 02 20 or ta d 'H a ierR 150 150 175 175 00 002 2 c. LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA: PLANS I AFECTACIONS En aquest apartat incidim en els plans urbanístics que van anar, consecutivament, afectant les terres de can Fargas des de la seva primera parcel·lació El barri de la Font d’en Fargues, com ja hem anat comentant, pertany al districte d’Horta-Guinardó que es va integrar tardanament a l'espai barceloní. No va ser afectat pel procés d'industrialització del Pla de Barcelona del segle XIX, ni va sofrir el creixement urbà d'altres nuclis de la ciutat, ja que fins ben entrat el nostre segle, Barcelona creix pels sectors sud i oest. 1901 A partir del 1901, Montserrat de Casanovas Fernández de Landa i el seu marit Pere Fargas i Sagristà, els marquesos de Fargas, comencen a demanar a l’Ajuntament de Barcelona els permisos per urbanitzar els seus 1905 terrenys. A partir del 1905 comencen a urbanitzar-se les terres del mas de Can Pujol per iniciativa dels marquesos de Fargas. L'Ajuntament de Barcelona aprova el PROJECTE DE PARCEL·LACIÓ que preveu la creació d’una CIUTAT-JARDÍ de cases unifamiliars aïllades a partir del passeig Font d'en Fargues, convertit en l'eix vertebrador del nou barri. El projecte del traçat del passeig de Font d’en Fargas ja estava recollit el 1907 pel Projecte d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i dels pobles agregats de L. Jaussely, que amb sinuosos parkways i avingudes cosia l’interior de la zona central de Barcelona amb els municipis de rodalies recentment annexionats. 1907 El 1907 s’amplia també la carretera de St Martí d’Horta, a 15 m. d’amplada. 1912 Del 1912 al 1915 es porta a terme el PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE LA FINCA CAN PUJOL (després CAN FARGAS), Urbanització Passeig de la Font d’en Fargues. El projecte va ser aprovat el 3 de desembre de 1912 i l’arquitecte fou Guillem Busquets. La senyora Montserrat de Casanovas no només va impulsar el projecte sinó que va controlar de molt a prop tot el procés, supervisava els plànols, assegurava el seu compliment, i proposava uns criteris d’urbanització molt concrets : edificar cases-xalets amb espai lliures amb bon accés i urbanitzar amb carrers amples. El PASSEIG DE LA FONT D’EN FARGUES havia de tenir 14 m. d’amplada i a l’encreuament amb el carrer Verdi es deixava un eixamplament (square) amb arbres i jardins on hi hauria una font; carrers en corba per tenir unes perspectives més belles; L’objectiu era embellir la muntanya amb la condició de respectar l’ús de materials concrets i unes normes de construcció: edificis amb torratxes i teulades de teula i limitació de la seva alçada; presència de grans jardins; evitar murs alts i utilitzar preferiblement tanques de ferro o vegetals; garantir l’aspecte social millorant la salubritat i oferint bons preus. En aquest moment ja estaven oberts alguns carrers com el Passeig de la Font d’en Fargues de 14 m. d’amplada, el carrer Verdi de 10 m. d’amplada i el Carrer de Montserrat de Casanovas, tots ells amb voreres, arbres i algunes cases ja construïdes. Les primeres torres es van començar a construir a les parcel·les més petites de la part alta de la falda de la muntanya, terres amb més pendent i de més difícil accés, i més tard, es van construir les torres més nobles de grans jardins, més avall i més a prop de la carretera d'Horta (passeig de Maragall) Com hem avançat, el Passeig de la Font d'en Fargues, l’eix vertebrador del nou barri, tenia prevista una amplada de 14 m., mentre que a la resta de carrers era de 10m. Les grans torres, a banda i banda del passeig, tenien el jardí a la part del davant, per dues raons: a l’inici, per la voluntat de crear un espai privat entre carrer i edificació, i més tard obligats per una afectació viària. Aquesta afectació viària tenia l’objectiu d’aconseguir una amplada de 30 m. És per aquesta raó que les noves edificacions han anat reculant. Aquesta afectació viària prové del Pla Parcial dels Tres Turons) 
 1915 El 1915 es comencen a construir les primeres torretes per als associats a la Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de les CASES BARATES, amb l’obertura del carrer de Verdi (avui dia carrer Pedrell), transversal a la carretera de l’Hort, (actualment el Passeig de Maragall) Primer es van aixecar un primer grup de vuit cases entre el carrer Peris Mencheta i el carrer Maryland ( avui Marquès de Foronda), i un segon grup de cases es va construir a la muntanya, més a prop del Passeig de la Font 1918 d'en Fargues, entre el carrer Pedrell i Frederic Rahola El 1918, més a prop del Passeig de la Font d'en Fargues i més a la muntanya, es construeixen entre el carrer Pedrell i Frederic Rahola un segon grup de sis xalets amb jardí ( *Veure plànol 1) Després de la Guerra, el barri es comença a transformar. Molts dels veïns que havien marxat ja no tornen i les torres residencials es transformen en escoles i en llars d'avis, o s’enderroquen per aixecar-hi nous blocs de mitjana alçada. El barri de la Font d'en Fargues continua però, sent la zona més residencial d'Horta-Guinardó un barri tranquil, de baixa densitat i no gaire gran. La tipologia dominant continua sent la casa unifamiliar aïllada tot i que en moltes s’ha canviat l’ús, i aquest fet es fa evident en la vida del barri. 1950 És durant els anys 50, el període de màxima expansió poblacional de la ciutat, que l'espai d'Horta-Guinardó i el barri de la Font d’en Fargues comença a urbanitzar-se en la major part del seu territori. Les modalitats d'ocupació del sòl per a residència han estat, però, molt diverses, combinant-se les àrees residencials de qualitat amb edificació caòtica en algunes zones i l'existència de nuclis barraquistes en altres 1953 El pla comarcal del 1953 definia els TRES TURONS com a parc urbà i, posteriorment, amb l’aprovació del Pla general metropolità (PGM) el 1976 es concretava aquest propòsit i es qualificava l’àmbit com a zona verda existent (clau 6a), zona verda de nova creació (clau 6b) i zona de renovació urbana en transformació de l’ús existent a zona verda (clau 17/6), situació que deixava fora d’ordenació un seguit d’edificacions amb estat de conservació i tipologia heterogènia. Des d’aleshores, s’han aprovat diferents plans especials en determinades zones del sector així com el de protecció del patrimoni arquitectònic. 
 Al llarg del s. XX es va continuar colonitzant la part baixa septentrional del Parc del Guinardó amb cases unifamiliars de baixa densitat. La tipologia es va mantenir fins que el Pla Comarcal va permetre la densificació plurifamiliar amb la zonificació com a Ciutat Jardí Intensiva. Del període de vigència d’aquest pla fins a l’aprovació del PGM del 1976, daten les edificacions més contundents que existeixen actualment, tant per dimensió com per alçada ( *Veure plànol 28) 1967 Ell 1967 la Cooperativa de Viviendas Agrupación de Juventud del Grupo Guinardó ( associació que neix vinculada al moviment parroquial) impulsa l’arribada de famílies joves al barri, amb la creació de 177 HABITATGES I LOCALS comercials, guarderies infantils, escola i aparcaments. Aquests edificis, entre els carrers Alt Pedrell i Aguilar, van ser projectats per l’arquitecte Jordi Bonet 1976 El PGM del 1976 va limitar l’edificabilitat neta de parcel·la a 1,00m2st/m2s, l’ocupació al 40% i les alçades a 9,15m i PB+2pl, donant lloc a la consolidació urbanística actual. ( *Veure plànol 34) 1979 El 1979 s’aprova el CATÀLEG DE PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC de la ciutat de Barcelona, que tenia el seu antecedent en el Catálogo de Edificios y Monumentos de Interés Artístico, Histórico, Arqueológico y típico o tradicional amb categoria de Pla parcial, redactat l’any 1962 per l'equip dirigit per l'Adolf Florensa, arquitecte municipal que dirigia el Servei d'Edificis Artístics i Arqueològics i d'Ornat Públic. Fins l’any 2000 que es van redactar els Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg, adaptats territorialment als districtes de la ciutat, no es van resoldre els problemes d’encaix entre la protecció i els plans urbanístics. Actualitat Els Plans Especials de PROTECCIÓ DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC han catalogat i per tant, protegit més de 50 edificis històrics de la Font d’en Fargues. Gràcies a aquest fet part de la memòria històrica s’ha pogut mantenir. ( *Veure plànols 34-35) La forta pressió immobiliària fa que, massa sovint, no s’arribi a temps a frenar l’enderroc d’edificis que tenien interès o per la seva qualitat, o perquè eren tipològicament irrepetibles o per la imatge unitària que donaven al conjunt del carrer, però que no estaven catalogats. Aquestes edificacions eren també testimoni de la memòria històrica i arquitectònica del barri i li conferien l’atmosfera i la identitat del paisatge urbà característic. Les reivindicacions veinals i l’Associació de Veins, que està recopilant en un inventari exhaustiu el patrimoni arquitectònic i ordinari que encara segueix dempeus, estan mobilitzats en contra dels enderrocs que amenacen la identitat de la Font d’en Fargues. Sovint, en un periode molt curt de temps, desapareixen antigues torres noucentistes i, al seu lloc, s’aixequen blocs de pisos que s’integren amb dificultat en un entorn fins ara homogeni. Projectes _Nous plans i projectes previstos: _MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ EN L’ÀMBIT DELS TRES TURONS Abril 2010. Ajuntament de Barcelona. Sector d’Urbanisme i Infraestructures. Direcció d’Urbanisme. El 2009 la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona aprovava inicialment la Modificació del PGM en l’àmbit dels Tres Turons. La proposta preveia una reducció important del nombre d’habitatges afectats, tot i que els veïns en mantenen l’oposició i encara aposten per la idea d’un parc mixt. Està previst que les obres del nou parc es duran a terme en diverses etapes. _ESTUDI HISTÒRIC DELS ELEMENTS PATRIMONIALS DE LA PLAÇA FONT D’EN FARGUES. Març 2017.IMPU Estudi de rehabilitació de la plaça Font d’En Fargues i dels seus tres elements patrimonials d’interès: la font, el quiosc modernista i l’espai d’envasament, amb la recerca, documentació i anàlisi historicoarquitectònic del conjunt, per tal de poder aportar elements objectius per a la seva valoració patrimonial. _PROJECTE DE REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LA FONT D’EN FARGAS, AL DISTRICTE D’HORTA- GUINARDÓ A BARCELONA. Des. 2016 BIMSA _PROJECTE DE MILLORA D’ACCÉS AL PARC DEL GUINARDÓ PER CARRER MONTSERRAT DE CASANOVAS. Associació de Veïns Font d'en Fargues. Arq: Jordi Badia. Oct. 2017 d. EL PAISATGE HUMÀ I L’IMPULS DEL MOVIMENT VEÏNAL La Font d’en Fargues és un barri amb una ESTRUCTURA SOCIAL molt organitzada des dels seus origens i malgrat el pas dels anys, l’arribada de nous veins i el canvi del teixit social, ha mantingut l’esperit de barri i s’ha refermat en la reclamació dels seus drets que, degut a la seva orografia i a la seva situació allunyada de la ciutat, sovint han estat deixats a banda. Fins els anys 70, el barri tenia una vida social basada en el Casal, la Parròquia, l’agrupament i el moviment infantil i juvenil, precursor de l’Esplai, i no existia cap moviment veïnal. Al 1977, amb l’arribada de la democràcia i l’eufòria associativa, hi ha uns primers moviments veïnals que són els que impulsen la idea de tirar endavant una associació de veïns: L’Associació de veïns i Veïnes Font d’en Fargues (AVVFF). El 1979 es va presentar, durant la Festa Major, la nova Associació de Veïns Font d’en Fargues. A partir de la dècada dels vuitanta, agafant el testimoni de la Asociación de Propietarios e Industriales de Fargas, Mulassa y sus contornos, dels anys trenta, l’Associació de Veïns va impulsar moltes iniciatives amb els primers contactes amb la Regidoria del Districte. L’abril de 1980 la FAVB va proposar una divisió dels límits dels districtes i barris de la ciutat segons els límits d’influència de les associacions de veïns. Va ser una proposta que no es va dur a terme, però va ser la primera vegada que la Font d’en Fargues es va anomenar com a barri, a part de l’esment que Carreras i Candi en va fer l’any 1916 de forma puntual. L’Associació de Veïns de la Font d’en Fargues va néixer per canalitzar reivindicacions urgents per al barri, que es van anar concretant en temes com el transport públic i la connexió amb l’entorn, la senyalització dels itineraris escolars, la demanda d’equipaments públics per als veïns per una banda, o amb temes més a llarg plaç com la preservació del patrimoni arquitectònic i la memòria històrica. Moltes van ser les reivindicacions veïnals relacionades amb la urbanització de carrers, el control de les alçades de nous edificis o la reclamació del transport públic per al barri. Durant aquells primers anys es van reclamar actuacions urbanístiques urgents com la reordenació de la Placeta de la Palmera, les escales de la Davallada de Gallecs o les escales del passatge Pedrell, o la renovació de serveis públics com l’enllumenat d’alguns carrers. De les reivindicacions que l’AVVFF ha gestionat, moltes han prosperat i ja són una realitat i d’altres estan en procés: _Realitzat: - Arribada del bus 39 al barri – començament dels anys 80 - Casal Font d’en Fargues com a equipament públic – 2005 (Campanya El Casal és barri!) – 2011 (inauguració nou Casal) - Can Fargues com equipament públic – 2000 (primera manifestació de la Plataforma Salvem Can Fargues!) – 2016 (inauguració de l’Escola Municipal de Música Can Fargues) - Rehabilitació Jardins de Can Fargues (Jardí romàntic i jardí de la part sud –av. Frederic Rahola) – 2017-2018 - Senyalització dels camins escolars 
 Demandes actuals: - Rehabilitació de la Font d’en Fargues i el seu mobiliari urbà - Projecte del Parc dels Tres Turons - Millores al Parc del Guinardó - Proposta de nou accés al Parc del Guinardó pel carrer Montserrat de Casanovas. TRANSFORMACIÓ DEL BARRI MOVIMENT SOCIAL - Recuperació zona de la finca de la Jungla (carrer Arc de Sant Martí) - Urbanització de la plaça del Torrent del Carmel Parcel·lació terres Can Fargas 1904 - Reurbanització del passatge de l’Arc de Sant Martí Construcció primeres CASES BARATES PERIODISTES 1915 Associació Cooperativa de Periodistes - Reurbanitzar i millorar els vials en mal estat Construcciósegon grup CASES BARATES PERIODISTES 1918 - Eliminar les barreres arquitectòniques més necessàries per mitjans mecànics. - Ascensor inclinat a la Davallada de Gallecs Construcció Parròquia de Sant Antoni de Pàdua 1925 La Font d'En Fargues i Hortina es queden petites - Recuperació del caixer automàtic i demanda de l’antic local de la Caixa per alguna funció social o per a les activitats dels veïns veïnal. 1928 Es constitueix l'Asociación de Propietarios y Industriales de las barriadas Fargas, Mulassa y sus Contornos A partir de l’any 2000 l’AVV, que ja compta amb uns 9.000 socis, ha donat suport a diverses plataformes Construcció Casal/Casino de caràcter recreatiu Els membres de l'Ass. paguen les obres i cultural, amb cooperativa de consum reivindicatives de propostes de millora urbana i ha tirat endavant campanyes de recuperació de patrimoni arquitectònic. Se situen les bateries antiaèries al Turó de la Rovira Patiment de la població civil Algunes d’aquests grups de treball són: _Salvem Can Fargas!, per la reivindicació de Can Fargas per recuperar la masia per a ús públic i els jardins romàntics per al barri i la ciutat. L’Ajuntament, finalment, un cop expropiada la propietat, s’ha ocupat de la La Parròquia compra el Casino 1952 El casino es transforma en Casal Familiar Parroquial rehabilitació de la masia, respectant el patrimoni arquitectònic (torre del segle XI) i hi ha creat l’Escola de Música del Districte que funciona des del curs 2016-2017. L’hivern i primavera del 2018 els serveis municipals han iniciat la S'acaba la Dictadura. Apareixen els primers esplais rehabilitació dels jardins de la masia per a ús públic. i agrupaments encara vinculats a les parròquies Construcció d'habitatges Grupo 1967 Es constitueix la Cooperativa de Viviendas Agrupación de Juventud _L’Associació Casal Font d’en Fargues per la municipalització de l’edifici del Casal i posterior rehabilitació per a ús Guinardó als carrers Alt Pedrell i Aguilar Arribada d'uns 400 nous veïns i famílies joves del barri Es reactiva el moviment associatiu amb noves entitats Neixen les associacions de veïns amb l'obertura i llibertat política _La Plataforma Cívica i Veïnal de la Font d’en Fargues per l’arranjament de la Plaça de la Font d’en Farguesi la Enderroquen torres per construir nous blocs de pisos municipalització de l‘espai privat anomenat la Jungla (entre els carrers Alt de Pedrell i l’Arc de sant Martí) Es reconverteixen moltes torres en escoles Renovació pedagògica Atracció d'alumnes d'altres barris a les noves escoles _ D’altres: Grup d’estudis El Pou, Plataforma Salvem Can Fargas, Col·lectiu d’arquitectes en defensa del patrimoni PGM 1976 d’Horta- Guinardó, Arran, CUP Horta-Guinardó. 1977 Creació del casal d'Avis 1979 Creació de l'AVVFF Actualment, juntament amb el grup El Pou, que està construint una base de dades sobre el patrimoni al districte, estan impulsant una campanya per denunciar la situació de ruïna d’alguns elements identitaris del barri o la Afany d'associacionisme desaparició d’edificis singulars degut a la pressió immobiliària, i per posar en valor el seu important patrimoni 2005 arquitectònic i urbanístic que ajuda a entendre la riquesa del barri i reconèixer els elements que conformen la seva L'Ajuntament adquireix el Casal identitat col·lectiva. 2016 Nova escola de música municipal a Can Fargas 2018 Obres d'adequació rehabilitació dels jardins de la masia per a ús públic. La campanya es concreta en: _ la protecció arquitectònica de la casa Pérez-Carrasco ( Guarderia Petit Príncep ) _la denúncia de les cases singualrs que s’han enderrocat a llocs tan emblemàtics com el Pg. de la Font d’en origen del moviment veinal Fargues (3 cases en 6 anys a la darrera reforma) Esquema cronològic de la transformació del barri impulsada pels moviments socials i liderada més endavant per l’Associació de Veïns de la _l’anàlisi de l’impacte del PGM del 1976 als barris i estudi de les afectacions i les escletxes que permeten defensar Font d’en Fargues el patrimoni 1980-ACTUALITAT 1960-1980 1940-1950 1936-1939 1904-1936 MOVIMENT REIVINDICATIU TRANSFORMACIÓ RECUPERACIÓ GUERRA CIVIL ORIGEN ____________ __ _______________ __ _____________________ ____________ _____________________________________________________________ __ CARTOGRAFIA CIUTADANA I PAISATGES APROPIATS _E4 Els carrers, espais urbans on les aceres s’amplien i s’hi creen “places” L’ACTIVITAT al barri ve dinamitzada per l’estructura social, pels agents del barri que la generen i l’espai públic que la _E5 Escales: espais d’intersecció a l’inici/final de les escales, amb replans amples per estar conté i distribueix. S’estableix una dinàmica de relacions de diferent intensitat entre els recorreguts lineals, els condensadors d’activital, els llocs d’estar i els equipaments, que van de més intenses a ocasionals i que depenen _E6 Espais verds: Parc del Guinardó i des de fa poc els jardins de Can Fargues. En previsió el projecte de la de l’horari, del dia i la nit i del calendari anual Plaça de la Font d’en Fargues A1 AGENTS DE BARRI El teixit associatiu al barri és molt actiu, amb propostes de projectes comuns que reforcen la cohesió social i _3. L’ESPAI PÚBLIC COM A RECORREGUT LINEAL. El recorregut com a estructura narrativa. No són llocs per ser l’enforteix. visitats per ells mateixos però formen part d’un itinerari, amb inici i final. Creen relacions entre diferents punts A la Font d’en Fargues, els AGENTS DEL BARRI, condensadors socials i d’activitats i pols d'atracció del ciutadans, d’interès. Són conductors de moviment. N´hi ha de dos tipus: són principalment: _ E7 Quan el recorregut té valor per ell mateix, com en les rutes històriques organitzades, entre d’altres, per _Centres educatius. La majoria són centres molt actius i vinculats històricament al barri, nascuts d’organitzacions l’Ajuntament de Barcelona al Districte d’Horta-Guinardó (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes) cooperativistes durant la Dictadura Els activadors de memòria i d’identitat col·lectiva del patrimoni arquitectònic i natural li confereixen al recorregut el seu el valor identitari. _Centres esportius, equipaments públics o escolars ( com el SAFA Horta). Promouen l’esport i generen molta oferta esportiva extraescolar _E8 Quan és un trajecte que proporciona un itinerari segur: el camí escolar-espai amic. L’objectiu principal dels camins escolars és proporcionar als alumnes uns itineraris segurs en els trajectes de casa a l’escola, són una _Entitats culturals, com l’Espai Boca Nord. Equipaments que donen suport a les iniciatives de grups juvenils i estratègia educativa recolzen l’associacionisme juvenil amb una programació cultural estable com concerts, exposicions, cicles culturals, xerrades… DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA _Entitats de lleure. L'Esplai Xangó és l’única entitat de lleure del barri i està vinculat al Casal Font d'en Fargues Historiadors, veïns de l’Associació i d’altres plataformes ciutadanes han recollit en articles, llibres i blogs molta documentació i fotografies del barri que il·lustren la seva història i les condicions socials al llarg dels _Serveis i equipaments públics. Manca d’equipaments i espais de joc lliure. El pati de l’Escola de la Font d’en Fargues acull bona part de les activitats de barri anys, fet que ha permès recuperar la memòria del barri i el testimoni d’un temps passat per posar en valor el seu important patrimoni, tant el tangible com l’intangible. També cal remarcar la gran utilitat que suposa ESPAIS URBANS la base de dades recollida pel Grup d’estudis El Pou sobre el patrimoni existent i derruït del barri A la Font d’en Fargues l’ocupació de l’espai públic es dóna d’una manera peculiar degut a la seva configuració com a ciutat-jardí i al fort pendent. La presència del verd privat és molt evident en front de l’espai públic verd ( a banda del verd del Parc del Guinardó) i no existeix l’espai urbà configurat com a projecte urbanístic ( places, rambles, àrees de joc infantil…). Els diferents espais urbans que es generen al barri els hem agrupat en tres categories: _1. L’ESPAI PÚBLIC COM A PUNT D’INTERCANVI, DE CONNECTIVITAT. Els centres d’activitat que hem anomenat Llibres de referència: generen al seu entorn uns espais de connectivitat perquè són pols d’atracció, punts de cohesió, finals o inici d’un trajecte quotidià. Són condensadors d’activitats i espais d’intercanvi: E1_ Espais al voltant de les escoles, centres esportius, entitats culturals o de lleure i equipaments públics. En aquest barri no hi ha els condensadors d’activitats típics com són els mercats, els comerços o les terrasses dels Font d'en Fargues. Gènesi, història i records d'un bars. barri en 100 anys de Paulina Almerich, Carlota Giménez i Compte, Teresa Morros 2006 _2. L’ESPAI PÚBLIC COM A PUNT DE TROBADA. Al barri no disposen d’un espai públic on celebrar els events Riera, torrents i fonts als barris d’Horta Guinardó de populars o la Festa Major. S’utilitza el pati de l’Escola de la FF o el carrer Pedrell com a punt de trobada. No hi ha Carlota Giménez i Compte places urbanes ni jardins conferidores d’identitat. Però hi ha llocs excepcionals per si mateixos, singulars espaialment o social. Són espais d’estar: _E2 Tridents: intersecció entre dos o més carrers amb un canvi de cota important, són punts de parada per les vistes Base de Dades del patrimoni de la Font d’en Fargues. Grup _E3 Miradors naturals o construïts amb les millors vistes d’estudis El Pou EL MOSAIC D'ENTITATS CONFIGURADORES D'IDENTITAT SOCIAL Font: elaboració pròpia La imatge vol representar la diversitat del mosaic d’entitats socialscondensadors d’activitat i generadores d’identitatque componen el ric teixit d’activisme social del barri, en contrast amb la concentració en la distribucióe spacialo na questi ntercanviv eïnal es produeix( tan sols en dos espais: el Casal deb arriF ontd ’enF arguesi l’EspaiJ oveB oca Nord). ESPAI JOVE 1.CASAL DE BARRI BOCA NORD CULTURA Associació d'Amics de l'Escola de Música Pausa Coral Font d'ent Fargues 2 Ekilikuà Teatre Grup de teatre el Casinet Grup de teatre TDC Grup líric OODEE Les Fusa, grup a capel·la Orquestra Felip Pedrell FF Cinema Racó de la Foto ESPORTS Agrupació Esportiva Xarxa Grup de tennis taula JOVENTUT I LLEURE Espai Xangó PARTICIPACIÓ CIUTADANA Associació Casal Font d'en Fargues Associació de Veïns i Veïnes Font d'en Fargues RELIGIÓ Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat ENSENYAMENT Grup de Mares i Pares, Fem Fargues GENT GRAN Casal de la Gent Gran 2.ESPAI JOVE BOCA NORD CASAL DE BARRI FONT D'EN FARGUES ENTITATSLaboratorio Malaka Batubaroa Ketubara Salav13 1 ProjectA Hip Hop Collective BocaBloc TALLERS BocaRàdio Salut i Natura Difusor Taller per a adolescents Skratcher Barcelona Dansa/ Circ Makarenko Música Èxode Tallers Tecnològics 3.PATI DE L'ESCOLA DE LAFF PATI DE L'ESCOLA 4.PARC DEL GUINARDÓ DE LAFF 3 ESCALA N DIN A3 1/4000 PARC DEL GUINARDÓ 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL El mosaic d'entitats configuradores 4 d'identitat social ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 2 5. VALORS OBSERVATS_PARÀMETRES DES DE LES VARIABLES, SEGONS LA FORMA, ÚS I PERCEPCIÓ. Són els que es desprenen a partir del reconeixement del paisatge urbà, tant del seu continent -l’envolupant entre espai obert i espai construït- com del seu contingut: a. LA TOPOGRAFIA b. L’AIGUA c. LA VEGETACIÓ d. EL TRAÇAT e. EL TEIXIT: EL BUIT I L’EDIFICAT f. LA PELL II. IDENTIFICACIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE LA FONT D’EN FARGUES La topografia. Barcelona Plans i pendents. Barcelona TOPOGRAFIA LA TOPOGRAFIA, PLANS I PENDENTS 100 Font: elaboració pròpia La topografia és el paràmetre principal configurador del caràcter del barri. Des de la cota 75 al límit amb el Passeig Maragallf insl ac ota1 55a lav orad elP arcd el Guinardó el barri presenta un pendent ascendent en direcció nord-sud que es 75 desenvolupa en 4 plans de diferent percentatge. Morfològicament en són característics els morros o llengües que coronen la part superior del barri i que es despleguene nl as evav essante stf insa cotes inferiors, replegant el barri i amagant-lo respecte la resta de la ciutat. Aquest plegament multiplica la direccionalitat de l’edi icaci q ues ’instal lae ne lsd iferentsp lans topogràfics i condiciona la forma corba dels carrers en la mencionada vessant. (* veure plànol ELS CARRERS: FORMA I TOPONIMIA. Continuïtats i discontinuïtats) 100 125 250 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL 22 La topografia, plans i pendents.5 ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus 17 arquitectes 5 3 75 150 175 20 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 10 11 86 1 14 2 712 13 153 9 4 5 ATMOSFERA URBANA Els carrers que s'enfilen. 13 14 15 EL PENDENT DEL VIARI Font: elaboració pròpia Elp lànolr epresentae lsd iferentsp endentsd elsc arrers. ’ell es desprèn una lectura tipològica (alhora que topològica) del viari segons el seu pendent: Carrersc ontra-pendents eguinte lm àximp endent,i que pentinene lb arrie nd irección ord-sud. ’ ist icP asseig de la Font d’en Fargues (amb un 10% de pendent) destacap erl as eval ongitud,t ravessante lb arrid eb aix a dalt, i generantu n patró de carrers paral·lels( el Del MasP ujol,D eC anP ujolet,D eC anongeA lmera).A mb una lleugera inclinació respecte del primer, trobem un altre patró establert pel Passeig de la Font de la Mulassa (amb un 12% de pendent) i el seu carrer en paral·lel (De Marí). Carer Peris i Mencheta Aquests carrers tenen un pendent pronunciat i unes P - 6% visuals molt obertes. Car Carrers horitzontals, que ressegueixen les corbes de P re - r 1 de nivelle n direccióe st-oest. ’ ih a de trest ipus:r ectes, % Pedr corbs i híbrids. El carrer principal gairebé horitzontal i el perpendicular a la Font d’en Fargues és un carrer híbrid:e lC arrerd eP edrell,q ueq uane s corbap assaa nomenar-se Alt de Pedrell. El seu paral·lel recte, que forma part del mateix patró que alhora inclou d’alt es carrers menors, és el de Montserrat Casanovas. (* veure plànol ELS CARRERS: FORMA I TOPONIMIA. s ue Continuïtats i discontinuïtats).g % Fa r 1 0 Aquestsc arrerst enenm oltp oc pendenti unes visuals n -'e P obertes amb fites significatives, els carrers sinuosos t dn ques ’adaptena la topografiap era rribara lsp untsm és F o ig elevats poden considerar-se carrers-miradors. ss e Pa Al plànol es distingeixen els carrers-escales (en la tramad ’inte lineatm ésd ens)a lsq ualse s fa referència més específica en el plànol ELEMENTS DE LA TOPOGRAFIA A ’E PÚBLIC: MURS, MURETS DE CONTENCIO I ESCALES LLEGENDA Pendent: +20 % Pendent: 5-20% Carre Pendent: 0- 5%r Montse Aquest anàlisi de pendents del viari (espai públic rrat principald elb arri)v olr epresentart ambél ’es q uee l Casa viananth a de fer,a lhoraq uel a percepciód ’es q ue n P ova el ciutad pe cep quant a l’accessi ilitat del a i - 4 s% 250 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL 22 El pendent del viari.5 ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus 17 arquitectes 5 4 Passeig de la Font de la Mu P la - s s1 a2% all ara g e M sei g d Pa s 5% - 0. P 150 175 002 155m 140m 122m 117m 100 m 95 m 82 m 75 m 69m Passeig Maragall Carrer Can Pujolet Carrer Font d'en Fargues Carrer de Peris i Mencheta Carrer Frederic Rahola Carrer Canonge Almera 113 m Carrer Font de la Mulassa 136 m Carrer de Pedrell Carrer Montserrat de Casanovas SEELCS CDIEOSNNSI VDEL LL'ES SDPEALI SP ÚCABLRIRCE -R S. CSEACRCRIEORNSS I COTES COINCIDENTS Font: elaboració pròpia Alp lànols e situenl es seccionsd elsc arrersa lSaes qeüvèanl coicaa lditeza clieóse xsaecctcaip oenrst adld’ ael c uonpss adre lns pcalarrnetras leinl epalesn:dent del barri, així com el dEelssn civaerlrle drse l8in0e males tvreesr tqicuaels a Nqu-eSs tt epnreesne nutna dPEeNs dDeE Nl’ Tva imn buu dna aMd aifreargèanllc fiiand se e clo ptuaq ntu mev éas eelnetvrea te dlse l3 c0amrr ei re lFso 5n0t mde. la Mulassa. EAl sl ’escqaureremrsa dlein elaals plhaonrai tzeosnqtualesr raE e-Os rdeessspelgeugeuiexne lne lsa s eccoctiao hnos rditezlosn ctaalr raemrsb e pno ucna vdaiarigarcaió de cota97,5m ma que posa els carrers--i els seus 82m P - 6% 76m 75m pendents--en relació a les seves cotes o 100m corbes de nivells coincidents. ’aquesta manera,a bandad e plasmarl a cotab aixad el barri (75m) i la cota alta del barri (155m) queden determinades altres cotes claus del barri (com la 95m i la 117m) coincidents a 75m voltes en determinats encreuaments. També es represental as ecció/f açanad elP asseigd e la Font d’en Fargues carrer principal 117m generador del barri. 117m 136m 106m 93m 10 % P -- 1 P% 155m P - 4% 69m 113m 140m 122m 107m 250 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL SEElsC dCeIsOnNivSe lDlsE d eLl'sE ScaPrAreIr Ps.Ú SBeLccICio -n s i 22 cCoAteRsR cEoRinScidents.5 ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus 17 arquitectes 5 5 P - 12% P - 14% P - 14% 5% 0 . P - 150 175 0 20 Tipus 1: Escales - Carer Tipus 2: Escales híbrides 3. Passatge Gabamet 1. C/ Peris i Mencheta 4. Rambla del Carmel 2. C/ dels Agudels 5. Rambla del Carmel 6. C/ de Marí 3. Passatge de la Mulassa 10. 7. C/ dels Gallecs 12. 11. 17. C/ de Vicent López 13. 14. C/ del Pintor Pradila 20. C/ de Dalmau Creixel 15. C/ Davalada dels Galecs 25. C/ Llobet i Val-losera Tipus 3: Escales amb dos trams 18. Baixador de Palautordera 8. C/ de can Pujolet 9. C/ del Mas de Pujol 22. Passatge Pedrel Tipus 4: Escales públiques - privades 10 23. C/ Alt de Pedrel 16. 15 12 19.2 11 14 4 24. Escales d'Albaras 1 1376 9 21. 3 5 8 ATMOSFERA URBANA Els elements i les tessel·les urbanes de la topografia a l'espai públic. ELS ELEMENTS DE LA TOPOGRAFIA A L'ESPAI PÚBLIC: MURS, MURETS DE CONTENCIÓ I ESCALES. Font: elaboració pròpia ’acce i ilitat al barri, limitada pel seu fort pendent, A la cartografia d’a ue ta plana es detecten totes les genera a l’e cala petita: a) elements construïts per a escales exteriors en terrenys públics en la seva 1 contenir les terres, com murs, murets o sòcols i localitzacióe xacta (la majoriaa ls extrems est i oest del talussosa l límitd e les parcel·lesa mb els carrers;i b) barri on hi ha més desnivell topogràfic) i ’a plien escales per tal de proporcionar accés i salvar els parcialment per a una millor visualització de les 2 desnivells topogràfics. diferencies en la seva forma i dimensió. Aquestar epresentacióh ap ermèsu na nàlisim ésd etallat de les diferents tipologies d’e cale (quant a forma i secció,q uana tipusd ’acc i quana úsd els òl)q ue ’ a 3 desenvolupat a la plana oposada: Escales Carrer (tipus 1): Com la denominació (que els hem atorgat) indica les escalese sdevenenc arrerse ns im ateixes( dreceres)q ue 4 15* salvene l desnivelli connectenc arrersp rincipalsa cotes diferents (tal com es mostra en el plànol). Escales híbrides (tipus 2): Ena questt ipusé s donau nac ondicióh íbridae n--las eva 5 secció transversal--entre carrer rodat i escales. Les escales,a voltesr ampa-escales,e s despleguena banda i banda de la calçada, substituint les voreres que en 16 forma de pla inclinat tindrien massa pendent. Escales amb dos trams (tipus 3): Son carrers híbrids que alternenen la seva secció longitudinal--tramsr odats i de vianants. Trams de viaris 6 amb seccions transversals de calçada amb vorera (per donar accés puntual a certs aparcaments privats) 17 ’alternen amb carrers per a vianants de secció amb escales a dues bandes i talussos o terrasses centrals. Escales públiques privades (tipus 4): Aquestesv iese s donene n sòlp rivatp eròt enend retd e * pa i ón d’acc p lic 7 La toponímiad ’a ue te v ies tan pròpies dels barris en 18 pendent (Carrer, Passatge, Davallada, Baixador, Escales, Rambla) ajuda també a caracteritzar altres trets característics (dimensionals i materials). Lam illorai el mantenimentd e les condicionsd e qualitat 8 en la urbanització d’a ue te vies és essencial per el manteniment del caràcter i la qualitat del paisatge urbà 19 del barri. LLEGENDA Es * cales mecàniques en constucció Murs de contenció 9 20 Sòcols Murs 21 Talús 10 22 11 23 12 ESCALA N DIN A3 1/5000 24 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Elements de la topografia a l'espai públic: 13 murs, murets de contenció i escales. ESTUDI DE PAISATGE: 25 LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. 14 renau bartumeus arquitectes 6 ATMOSFERA URBANA Els elements i les tessel·les urbanes de la topografia a l'espai privat. ELS ELEMENTS CONSTRUÏTS DE LA ’ MURS, MURETS DE CONTENCIO I ESCALES Font: elaboració pròpia En aquest plànol queda palès l’e uit d’ele ent construïts menors que salven el desnivells topogràfics i la micro-fragmentació en què queda dividida la parcel·lació privada degut a la forta topografia. Per tal de garantirl a contenciód e terrasses i permetre l’acc als seus diferents nivells apareixen murets i escales. El plànol en mostra la ubicació, alguns d’ell en el jardí anterioro llindard el ’ a itat e i d’altre e ne ls jardins posteriors als mateixos, al fons de la parcel.la. Aquestse lementsc onstruïts,t oti pertànyera l l’e paip rivat,a voltes,d eguta la proximitata l carrer o a l’e po ició visual pel salt de nivell, passen a formar part de paisatge més públic percebut des del carrer. ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Els elements construïts de la topografia a l'espai privat: murs, murets de contenció i escales. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 7 LA MULTIPLICITAT I MULTIDIRECCIONALITAT DE VISTES I 100 EIXOS VISUALS Font: elaboració pròpia Lam ulti-direccionalitatd ev isualsi dec aresd e l’edi icaci queda representada per la superposició a la topografia edificada (a l’al ada absoluta dels edificis) dels eixos visuals perpendiculars a les façanes . 75 La forma topogràfica del sòl i la topografia edificada multiplica les vistes en diferents direccionsd el barris obre ell mateixi sobre el paisatge proper de la ciutat i llunyà de les serralades. El plànol mostra la superposició de visuals al plànol d’al ades absolutes de l’edi icaci ’es a ien en blanc els eixos de les visuals, perpendiculars a les façanes de l’edi icaci per tal de mostrar la direccionalitat de les vistes des de les mateixes. El feix de visuals mostral ’ent ec euamentd ev istesd esd et otes les alçades. LLEGENDA < 75 m 85 m 100 m 100 125 m > 150 m 125 250 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL La multiplicitat i multidireccionalitat de 2 vistes i eixos visuals.25 ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 8 75 175 20 0 13 11 1 6 10 14 12 2 7 8 9 3 4 5 ATMOSFERA URBANA Vistes i fons escènics. LES VISTES I ELS FONS ESCÈNICS DES DELS MIRADORS FORMALS I INFORMALS Font: elaboració pròpia Vistesp rincipalsd esd el ’e paip úblicd elb arri: des de miradors informals--interseccions obertes de viari i punts elevats--i miradors formals--come l Miradord e la MitjaL luna--cap als fons escènics de Collserola en direcció oest i de la Serralada de Marina en direcció nord,s obre el fonsi perfild el propit uród e la Rovirao n el barri ’a entae n direccióc ap al sud i sobre si mateix . El perfil d’a due serralades i del turó i el seuv erdé s presentc oma fonse scènici com a horitzons persistents en pràcticament els 360 graus de les vistes que es poden gaudir des del barri. Algunes fites construïdes a escala d’ rea Metropolitanac oma ral aT orred eC ollserolao elT ibidabos ónp resentse nl esv isualsq uee s 1 despleguen cap al sud-oest. 11 2 6 10 14 12 7 3 9 8 250 Mirador de la 4 Mitja Lluna ESCALA N DIN A3 1/4000 5 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Les vistes i els fons escènics des dels 22 miradors formals i informals.5 ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus 17 arquitectes 5 9 175 002 L'AMPLITUD DE LES CONQUES VISUALS Font: elaboració pròpia La conca visual,é s l’ itd el territoriq ue és visibled es d’unp untc oncret.M etodologiap er representar la conca visual que es mostra: aquesta es calcula mesurant la tangent des del punt de vista del punt escollit, que funciona com un far enviant raigs cap a cada emergència en totes direccions, començant e pre per le propere a l’o ervador Es calculen les interseccions amb les corbes de nivell i ’o t una secció per cada raig visual,e s tirenr aigsv isualsa rrand elt errenyi es delimiten les zones d’o ra visual i les zones visibles. En aquest cas ’ a seleccionat un punt de vistae stàtice levatp er tal d’il lu trarl ’a plitud dev istaq uee s poto btenird esd els ectoro est delb arriq uec omprènl as ecciót ransversald el Pla de Barcelona, des de la serralada de Collserola fins el mar. C/ Alt de Pedrell 59 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL L'amplitud de les conques visuals. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 10 La riera d'Horta al pla de Barcelona. Conques hídriques. Barcelona L'AIGUA 6 3 155 109 11 12 7 8 14 1 4 2 13 ATMOSFERA URBANA Els elements i les tessel·les urbanes de l'aigua. LA PRESÈNCIA DE L’AIGUA: FÍSICA I SIMBÒLICA, D’AHIR I D’AVUI. Els elements construïts de l'aigua en l'espai públic i privat: fonts, dipòsits i piscines. Font: elaboració pròpia Torren L’aiguaé s un tret diferenciala destacar en la t d l e e la Carb memòriac ol·lectivad elb arri,q uep rene l nom rm aa ssa l C d’una Font, la Font d’en Fargues, que nt de juntament amb el Torrent de la Carabassa rre To dona origen al barri. Carr d ee r To estigi torent de Carba ssa la rr V De totes les fonts que hi havia al barri Ca er nb ta s (detectadese nl ac artografia)t ans olsq uedal a sa Font d’en Fargues. Al plànol queda reflectida l’aiguad els ubsòl( elsp ouse xistents)i lad el a superfície( escorrentia),l est racesd elsc amins d’aigua i dels bassals d’ahir i la presència de les piscines de la ciutat jardí d’avui. LLEGENDA es Piscines gu Fa r Fonts n co Font 'Enstr. nt d Dipòsit d'aigua o Hortina F e la Nom de carrer d ig relacionat amb l'aigua ss e Pa Rieres Vestigi torrent de Carbassa Escorrenties C/ Pedrell 78 Parcel·la sobre el torent La Font de la Mulassa La Font Dip25ò0sits de d'En Fargues Can Baró ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL La presència de l'aigua física i simbòlica, 22 d'ahir i d'avui.5 ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES Font del Panorama EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus 17 arquitectes 5 11 Passeig de la Font de la Mulassa ll rag a a g M eiss Pa rta d' Ho Rie ra all ra g a g M i ss e Pa l ga l ar a M ig ss e Pa rer Torrent de la C arbassa/ Car ixada de Can Mat eu Ba 175 20 0 Laq uev as erl a fontd e la Masiad e CanF argas es localitza a la desembocadura d’una antiga mina d’aigua als peus del turó de la Rovira. El brollador es va situar en una cova excavada al terreny, totalment oberta a l’exterior i revestida amb pedres calcàries de formes irregulars, formant una cova de rocalla. Aquesta tècnica de rocalla ornamental va ser molt emprada en la jardinera vuitcentista catalanai dels que en quedene xemplesc om la Cascadad eV enusd elP arcd el aC iutadello els camins coberts del veí Parc Güell Elc upd e la fonte n formad e campanai nvertida, està revestit amb trencadís de rajola blanca i blava. La vora de la pica està revestida amb motllures de ceràmica vidrada i mosaic del mateix material, amb la inscripció “FONT D’EN Alçat cova La font de la Mina FARGAS”. El quiosc de la Font d’en Fargues, l’element distintiu del conjunt tot i el seu estat de conservaciói les constantsa ddicionsd ’elements sense valor patrimonial, manté encara el seu esperit originari. El quiosc original estava format per dues dependències:l a cuinao rebotigai el mostrador que s’alça com un templet coronat per una coberta piramidal. L’edifici forma un conjunt modernistam olts ingulare n el que destaquene l treball de ferro forjat i fusteries del temple,t els seusa cabatsc eràmicsi molte specialmente ls eu sistema de coberta amb pendent pronunciada i revestiments ceràmics a base de trencadís de rajola blanca i blava Planta cova El Quiosc Les dependències subterrànies destinades a allotjar els magatzems i maquinària per a la comercialització de l’aigua de la Font es van excavar al mur de contenció ATMOSFERA URBANA Secció cova L'embotelladora El projecte de la Font d'en Fargues. LA FONT D'EN FARGUES I EL SEU 157.00 ENTORN 147.00 1900/ Modernista/ arq: J Roc Cot i Cot La Font d’en Fargues, que està essent objecte d’un projecte de renovació per acabar amb el seu deteriorament, tal com s’ha explicat 148.00 extensament en l’apartat ORIGEN I FORMA DEL BARRI en els antecedents, forma part de 158.00 l’origeni de la memòriac ol·lectivad elb arri( lloc 149.00 de festes i aplecs). El1 900,M ontserratd eC asanovasi els eum arit Pere Fargas, els hereus de Can Fargas, li van 150.00 encarregara l’arquitecteR ocC oti Cotl ’àread el 159.0 berenador al voltant de la Font d’en Fargues, 0 que havia de tenir una font dins d’una petita cova de rocalla, la canalització de l’aigua, un recinte per a berenar amb taules i bancs i un quiosc 151.00 d’estilm odernistad eb egudesa mbc uina.E ll loc es va popularitzar i periòdicament s'hi celebravenf estesi aplecs,a mbg enta rribadad e 160.00 del Clot, Horta, La Sagrera i Sant Andreu. Era habitual en aquell racó la celebració de festes, concertsd e músicai sardanes,f insi tot mítings polítics i obreristes. La Font d'en Fargas va continuar sent punt de trobada social però a mesura que van canviar 161.00 4.0 0 les formes d’oci de la població, l'espai va 16 començar una lenta decadència fins a 00 65 . 1 l’abandonament. L'última construcció va ser un restaurant edificat el 1976 que va destruir part del quioscm odernistai va construiru n murq ue A .00R 16 6 va "privatitzar"l a font. Va ser tancat l'any 2010 A Quiosc MLO després de fer fallida. VI 162.00 ICIR 00 En l'actualitat, les reivindicacions de veïns i de 7.U 1 6 A .00M 16 8 les associacions de veïns de la FF, han DE LA 9.0016 aconseguitq uel ’Ajuntamente s facic àrrecd e la FONT D'EN FARGAS Font d'en fonti elss eusv oltantsp era las evar ehabilitació, Fargues amb un projected e reconstrucciód e la fonti el quioscm odernista,p err ecuperara quests ímboli espai de trobada per al barri (projecte adjunt). 160.00 Planta 16 1.00 embotelladora 16 2 .00 CARRE 163 R.00 164.00 165.00 ESCALA N 1 _ESTUDI HISTÒRIC DELS ELEMENTS DIN A3 1/400066.00 PATRIMONIALS DE LA PLAÇA FONT D’EN 0 10 25 50 100 250m FARGUES. Març 2017.IMPU Estudi de DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL rehabilitació de la plaça Font d’En Fargues i La Font d'en Fargues i el seu entorn. delss eust rese lementsp atrimonialsd ’interès: la font, el quiosc modernista i l’espai ESTUDI DE PAISATGE: d’envasament,a mbl ar ecerca,d ocumentaciói LA FONT D'EN FARGUES anàlisi historicoarquitectònic del conjunt, per EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. tal de poder aportar elements objectius per a la renau bartumeus seva valoració patrimonial. arquitectes 12 163.00 154.00 DE 155.00 156.00 155.00 157.00 156.00 157.00 158.00 Espais verds. Barcelona Els coredors ecològics. Barcelona VERD ATMOSFERA URBANA La vegetació del barri. L'ESTRUCTURA DEL VERD: ELS TRES TURONS Font: elaboració pròpia Elb arrid e la Fontd ’enF arguese stàs ituata ls peus del Parc del Guinardó, al Turó de la Rovira l’anti a Muntanya Pelada), un dels TresT uronsq uee mergeixena ls estrepsd e la muntanyad eC ollserolai ques ónp eçac laue n la xarxa dels corredors verds urbans del sistema de parcs metropolitans i d’e pai forestals urbans de Barcelona. ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL L'estructura del verd: els tres turons. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 13 ACÀCIA BORDA 1 2 3 4 ACÀCIA DEL JAPÓ ALTEA 40 ESCUTS 5 6 7 8 LLEDONER PLÀTAN 9 10 11 12 4 10 9 1 PRUNER 12 14 6 3 2 8 11 13 15 5 TARONGER 7 ATMOSFERA URBANA Les tessel·les urbanes de l'arbrat. 13 14 15 E E E ’E E ’ E LES SEVES ESPÈCIES MÉS CARACTERÍSTIQUES Font: elaboració pròpia a partir de dades de "Open Data BCN" ACÀCIA DEL JAPÓ PLÀTAN Nom científic:Styphnolobium japonicum Nom científic:Platanus x Hispanica ’an lisim ostrac laramentq uel a vegetacióe n Fulla: Caduca Fulla: Caduca l’espai públic es redueix, principalment, a Alçada: Fins a 10-20 m. Alçada: Fins a 40 m. l’alineaci d’a at al carrer. A banda de la Habitat: Espècie Cultivada Habitat: Carers/parcs.. Altres: Altres: localitzaciód e l’a ats ’ ai dentificatl ’esp cie Floreix a la primavera avançada. Les Floreix durant els mesos d'abril-juny. (color icona) i s’ a distingit el p t’ arbori flors,b lanques,e sd isposene nr amells Lesf lorse stana grupadese ng lomèruls pedunculats semblants als de la rodons.E sr eprodueixp ere squeixos,j a (dimensió icona). robínia.S'utilitza moltc oma b onsai a l a que les llavors no acostumen a ser jardineria, també a Barcelona. viables. La homogeneïtat de l’esp cie d’a e en els S'utilitza com una de les 50 plantes Se'n fan plantacions per aprofitat la fonamentals en la medicina tradicional seva fusta. carrers respon clarament a la jerarquia del xinesa carrer (Passeig Font d’en Fargues, Avinguda Frederic Rahola i Carrer de Peris Mencheta,...) ’esp cie majoritària, al igual que a molts d’alt es carrers de la ciutat, és el plàtan. En alguns carrers aquesta espècie s’alte na (o substitueix) amb acàcies del Japó (Font d’en Fargues) op runers( Pedrell).A ltresc arrersd e PRUNER LLEDONER Nom científic:Robinia Pseudoacacia Nom científic:Celtis Australis secció o longitud menor tenen alineacions Fulla: Caduca Fulla: Caduca d’alt es fruiters com el taronger o d’alme Alçada: Fins a 52 m. Alçada: Fins a 15-25 m. americà i acàcies borders. El lledoner és Habitat: Espècie Cultivada Habitat: Teres poc compactes. present en l’ vin uda Maragall i carrers Altres: Altres: limítrofs. Floreix al maig o al juny. Les flors, Floreix durant els mesos d'abril i maig. blanques (o rosades en varietats de Les flors són solitàries i poc vistoses. És Al a bandae std elb arri,a mbc arrerss inuosos jardí)s óni ntensament flairoses.Laf usta multiplica per llavors. Pot viure fins a és extremadament durai resistenta la 600 anys. La fusta és molt resistent i en pendent i manca l’a at podridura. Abans s'utilitzava molt per fer flexible; des de temps antics s'ha travesses en les vies del ferrocarril. utilitzat per fer forques, rems, botes i Tambés 'haf ets ervirp erf erg raonse n estris de la pagesia. jardineria. LLEGENDA HORTS URBANS LLEDONER PLÀTAN ACÀCIA BORDA PRUNER ACÀCIA BORDA TARONGER ACÀCIA DEL JAPÓ Nom científic:Prunus Domestica Nom científic:Citrus sinensis ALTEA Fulla: Caduca Fulla: Perenne Alçada: Fins a 10 m. Alçada: Fins a 13 m. TARONGER Habitat: Espècie Cultivada Habitat: Espècie Cultivada ARBRE DELS 40 ESCUTS Altres: Altres: VEGETACIÓ TANQUES Floreixd urante lsm esosd em arç-abril. Les flors són de color blanc verdós i Elst arongerst enene ls euo rigena À sia estan reunides en petitsg rups de 2-3. i foren portats a Occident pels àrabs. Es reprodueix per empelt. Als Països Catalans, en trobem De les prunes, a més de consumir-se sobretota lP aís Valencià,o nd isposen coma fruita fresca, se'n fan diferents de sistemes de rec molt moderns i el productes: melmelades, preparats cultiud el af ruitaé sm olti mportantp era alimenticis, .. la zona. ALMER AMERICÀ ARBRE DELS 40 ESCUTS Nom científic:Hibiscus syriacus Nom científic:Gingko Biloba Fulla: Caduca Fulla: Caduca ESCALA Alçada: Fins a 2-5 m. Alçada: Fins a 30 m. N DIN A3 1/4000 Habitat: Plantat i Naturalitzat a Habitat: Boscos naturals Altres: Barcelona Altres: 0 10 25 50 100 250m Les fulle DESIGNACIÓ DEL PLÀNOLss ón de disposició alternada, simples, ovals o lanceolades, amb les És originarid e la Xinai el Japó, però El verd en l'espai públic. Alineacions d'arbrat a vores dentades o ondulades. actualment no es reprodueix en estat carrer i les seves espècies més Les flors són de simetria central salvatge.S 'hac onservatf insa lsn ostres (actinomorfes) de6 a 8 c m característiques.d ed iàmetre, diesg ràciesa lsm onestirsx inesosq ue apareixen de juliola octubre, rosades, el veneren com a arbre sagrat. El blanques, roges i són comestibles. podemt robare nt ote lm ónp lantata ls ESTUDI DE PAISATGE: El fruit és en càpsula parcs i jardins. LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 14 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 8 7 14 6 2 12 3 1 5 13 4 9 11 10 ATMOSFERA URBANA Elements i tessel·les urbanes del verd privat. 13 14 15 E E E ’E E JARDINS Font: elaboració pròpia Fortap resènciai continuïtatd elv erdp rivatc ap a l’espai públic (característic de la Ciutat Jardí). Els arbres subratllen l’alineaci dels carrers principals a l’espai públic i les seves copes se superposen al verd dels espais privats enjardinats, on els elements vegetals característics són entre d’alt es espècies els xiprers (tal com es trobaven a l’ent ada dels masos) o espècies exòtiques, tenen molt sovint un valor ornamental, simbòlic i patrimonial. En els carrers en els quals manca l’a at la vegetació dels jardins que sobrepassa les tanquese lss ubstitueixc ontribuinta emmarcar els carrers amb verd i a proporcionar-los ombra. ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL El verd en l'espai privat. Els jardins. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 15 Viari. Barcelona Mobilitat. Barcelona TRAÇAT ELS CARRERS: FORMA I TOPONÍMIA. Continuïtats i discontinuïtats Font: elaboració pròpia Tal com hem comentat en el plànol de endents delv ia i’ e lp endenté s unav ariabled eterminante n C la forma del carrer, alhora que aquest ho és en la arrer morfologiad el teixitp arcel·larid e les finques a les Del Ca quals donen accés (veure el plànol a cel la i M rr a er Dr eq l Llo ma u breè gós Carrersc ontra-pendents eguinte l màximp endent,i s nt quep entinene lb arrie nd irección ord-sud. ’ ist ic orr e De Passeig de la Font d’en Fargues (amb un 10% de Pass T a Ftge d'E rr er oro pendent)d estacap erl as eval ongitud,t ravessante l spiel Ca nda barri de baix a dalt, i generant un patró de carrers ls paral.lels (el Del Mas Pujol, De Can Pujolet, De e gu d Car Canonge Almera). Amb una lleugera inclinació Carer Dels A rer I Mencheta respected el primer,t robemu n altrep atróe stablert Peris pelP asseigd e la Fontd e la Mulassa( ambu n1 2% de pendent) i el seu carrer en paral.lel (De Marí). Carrers horitzontals, que ressegueixen les corbes de nivell. ’ i ha de tres tipus: rectes, corbs i Carre híbrids. El carrer principal gairebé horitzontal i r De P perpendicular a la Font d’en Fargues és un carrer edrel híbrid el Carrer de Pedrell, que quan gira passa a C Ca ar rr nomenar-se Alt de Pedrell. El seu paral.lel recte, rer eD re D que forma part del mateix patró que alhora inclou Sa ent La d’alt es carrers menors, és el de Montserrat a Oti li Va e Casanovas. rem ’an lisi mostra també la persistència en la C C a a jo l a r u continuïtat toponímica dels carrers, principalment rre rr e P M r D s els horitzontals, que, tot i la seva discontinuïtat on e a Bundó t s Pe l M morfològica, quan passen de ser traçats rectes a err d e a rt el r D s sinuosos segueixen conservant el mateix nom. O Ca C res a ar ue De com la toponímia,a mb l’ s de diminutiusr elaciona an ro rv e C l vola r M rg Trè carrersq uep ertanyiena la mateixaf incao riginària, s on Fats o com fa referència a elements paisatgístics err a en relacionats amb l’ai ua principalment com fonts, t Ca 's D rieres i torrents.ano Joa LLEGENDAva De n s r Me anenr C ar Carers contra-pendentar Cr a C r er r arr e Del nt rer C Carrers sinuosos D Dr. o e P Carers a corba deC nivelol g F edre Punts de discontinuïtat i l toponímica se Punts de continuïtat as toponímicaP Carre C r arrer D lt el APintor r Pr rr e r adi C a ila 2 la g u 50 'a er D ar r C ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL CONTINUÏTATS I DISCONTINUÏTATS 2 DElEsL cSa rCreArRs:R fEorRm2 S a - iT tOopPoOnNímIMiaI.A 5 ca Ro iga i ESTUDI DE PAISATGE: arr e G LA FONT D'EN FARGUES D arr er C as EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM.er il Oliv renau bartumeus 1 Ca m 7 rer D e arquitectes 5 Car 1.62 Carre Cr a D L ra ru ee M r r a Sa a ntr aí Pas Cas re rei rg D eF Mo arn ít C D a er r Le ar D M e u ilomara la aurici V ss M a Del Car C ma er lrer De C ano C na gr er e Ar lmDe e rP aicó I C Ca am rr p ea rm D a er C an Pujolet De Gallecs Carrer Alt De Pedrell De Pedrell Car L reó rp Dez e Vicent l rag al ig M a sse Pa Creixell au al m D r D e re Ca r art í tí nt M ar M Sa t De an rre r res S C a Po r e De c D 'a r L all D e g e r a Ca rr ar M eig ss Pa arrer ose p C olaJ ah n i è eri c R Llobet De s rer os r ra red s Call-lloseM F nova Va da au rat Ca s g rntse e vin o r D A M ar re C Carrer Torrent De La Caraba ssa 150 ns sc a e el D r D ar re C 175 002 "T" "Y" "+" "x" ATMOSFERA URBANA Les tessel·les urbanes del viari. LES CRUÏLLES: FORMA I DIMENSIÓ. Repetició i diferència Font: elaboració pròpia ’an li i representa la varietat morfològica de les interseccions viàries, producte de la diferència morfològica (carrers rectes, corbs i híbrids) i la direccionalitat del traçat viari per adaptar-se a la topografia existent (carrers rectes a cota o contra pendent i carrers sinuosos horitzontals o en pendent). Les tipologies de cruïlles ’ an representat en diferent color segons la seva forma: Les cruïlles en or a de ’ i la seva versió més deformada: les cruïlles en or a de ’ o trident ’ degut a l’e iai en la direccionalitatd els 2 carrers que es troben a cota o degut a l acord en un pla guerxo de carrers amb sentits i pendents diferents. Les cruïlles en or a de ’ i la seva versió més deformada: les cruïlles en or a de ’ per raons similars al parell de tipus descrits anteriorment. Aquestes interseccions entre els carrers rectes contra-pendenti els rectes esbiaixatse n la recerca delm ínimp endento elsc orbsq uer essegueixenl es corbes de nivell, i en especial els trident ’ són característics dels barris de muntanya. Les cruïlles, per la seva dimensió i per la seva varietatf ormalb uscantl ’acordd ec otese ntrec arrers ’ei a plen i acaben configurant obertures en el teixit edificat, esdevenint pauses en la circulació, canvis d’orientació i de pendent i miradors al paisatge envoltant i al propi barri que ’en ila a la topografias eguint diferentsd ireccionsA lgunsd ’ell ’ano enenp lacesi esdevenenot enene l potencial pere sdevenir--llocsp úblicsd et robada.E na questes interseccions,d eguta la sevas ingularitatf ormal,e s donen també tipologies edificatòries singulars, que acaben significant les cantonades i dotant-les de caràcter i de valor identificador. LLEGENDA Cruïla en forma de "T" Cruïla en forma de "Y" Cruïla en forma de "+" Cruïla en forma de "x" Tridents ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Les cruïlles. Forma i dimensió. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 17 L’ACCESSIBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Horta Línies d'autobusos Font: elaboració pròpia Línia 39 El barri, degut a la seva complexitat topogràfica, Horari: Feiners: 5:30 - 22:30 Dissabtes: 5:30 - talc omm ostral ’anàlisid ’accessibilitate nt ransport 22:30 Festius: 8:35 - 22:30 públice s trobai rregularments ervit.L es vores del Línia 45 barri en les seves cotes més baixes queden Horari: Feiners: 6:45 - 22:35 servides per les parades de metro (il·lustrat amb Dissabtes: 7:45 - 22:35 radis de 400 m) del Carmel, Horta, Vilapiscina i Festius: 8:40 - 22:35 Maragall (el cercle d’accessibilitat des de Virrei Care Línia 24r de Da Amat queda gairebé tangent a Pssg. Margall). nte Horari: Feiners: 5:20 - 23:00Aligh Dissabtes: 6:30 - 23:00i El Carmel eri Festius: 7:35 - 23:00 L’accessibilitat en autobús queda garantida en Línia 17 aquestes mateixes cotes (Línia 45-groga i línia Horari: Feiners: 5:50 - 22:30 39-vermella, ) i en les cotes elevades de carrers Dissabtes: 6:50 - 22:30 horitzontalst als com el carrer De Pedrell i Alt de Festius: 6:50 - 22:30 Carre Pedrell i el carrer Montserrat Casanovas (Línia r del Llobre 39-vermella) o el carrer Maurici Vilomara, gós D’Aguilar( Línia1 7-verda).L ap artc entrald elb arri Radi 400m del metro entre els carrers De Pedrell i el Passeig Margall- carrerD elL lobregós( end irección ord-sud)i entre Vilapiscina el carrer Altd e Pedrelli el carrer de les Ciències (en sentit est-oest) queda més dubtosament servida degut al pendent dels carrers en aquesta àrea. Quant a l’accessibilitat a peu, s’han localitzat els Carre encreuaments i s’observa la complexitat d’alguns r de P d’ells degut a l’amplada de la calçada i la edrel geometria complexa de les cruïlles, tal com ha quedat representat al plànol LES CRUÏLLES: FORMA I DIMENSIÓ. Repetició i diferència. Carre L’accessibilitata peu en els itinerarisd e vianants r de M també bé condicionadap er l’existència d’escales, onts veure ELS ELEMENTS DE LA TOPOGRAFIA A errat d L’ESPAI PÚBLIC: MURS, MURETS DE e C C Ca a rs arr re CONTENCIO I ESCALES.an er r ov d d e e P Alhora,e l nivelld ’accessibilitatp rivadar odadap er as Mo en dre el conductor que no és veí del barri ve molt tse lrra condicionadap erl ad imensiói pendentd el esv ies, t d Ca er C Virrei Amat que limita molt el nombre de places lineals a er del Dr. Bové asan carrer, que quan hi és es desplega tan sols de ovas forma asimètrica . lt er A ar r arC lui 'A g d ESCALA N DIN A3 1/4000 a 0 10 25 50 100 250mc i R o DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL rrig a Ga L'accessibilitat en transport públic. de arr er C ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus Maragall arquitectes 18 Rambla del Carmel Carrer de les Ciènc C iea srrer del Penyal Carrer C d ae rr ele r s B L el ae tt rr iues Carrer Car de Pedrelr ler de l'Arc de Sant M artí raa m iloV all ara g ig Me Pa ss all ag ar ig M se Pa s al l ra g a M ig ss e Pa aurici arrer d e M C ové. B l Dr rer de Ca r Espai buit. Barcelona El teixit urbà. Barcelona EL TEIXIT: EL BUIT I L'EDIFICAT EL TEIXIT DEL BUIT. EL BUIT CANÒNIC I EL BUIT INTERSTICIAL Font: elaboració pròpia La cartografia representa el teixit del buit, evidenciant la porositat del teixit urbà, format pe l’espai uit i el ple l’edi icat En ella es taca el negatiu a l’ cupaci del sòl per l’edi icaci l’espai no edificat, mostrant la relació edificació-parcel·la i la seqüència i forma de l’espai buit canònic: l’espai del carrer i els espais interiors d’illa i la dels espais intersticials: les escletxes entre edificacions i els llindars entre edificació i carrer. Eng risf osce s grafiae lb uitq uec orrespona ls carrers l’espaip úblic)i els llindars( else spais privats entre el front edificat i el carrer) i en línia discontínua les escletxes (els espais públics o privats entre edificacions). En gris clar es representen els espais interiors d’illa els espais buits privats a l’inte i de la parcel.la. LLEGENDA Escletxes Interiors d'illa Buit coresponent a carrers i llindars ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL El teixit del buit: el buit canònic i el buit intersticial. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 19 ATMOSFERA URBANA Els elements del buit. ELS ELEMENTS DEL TEIXIT DEL BUIT: LES ESCLETXES ENTRE EDIFICACIONS Font: elaboració pròpia La cartografia representa el ritme i la seqüència de l’e pai buit intersticial entre edificacions, que hem denominat escletxes entre edificacions, dibuixades a partir de les façanes laterals i representades en línia discontinua. Les escletxes són els espais buits resultants entre les edificacions aïllades, i són el producted el ad istànciae ntrev olumse dificats fruit de la normativa urbanística aplicable als sols classificats en clau 20a. Forma: quant a amplada responen a la separació normativae ntre edificacionse n les ordenacions en edificació aïllada segons PGM Ús: en els casos majoritaris, quan les parcel·les veïnes pertanyen a diferents finques, separen propietats i contenen en el seu eix la divisió parcel·lària amb la conseqüent tanca divisòria. També ’u en com a accés a la parcel·la o al habitatge. Percepció: quant a vistes, constitueixen finestresa lp aisatge( fonse scènicsa lac iutati al verd del Parc del Guinardó depenent de l’orientació Marquen el ritme de la façana discontínua als carrers. LLEGENDA Espais intersiticials entre edificacions ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Els elements del teixit del buit: les escletxes entre edificacions. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 20 LES ESCLETXES A UN CARRER HORITZONTAL (PEDRELL + ALT DE PEDRELL). Forma i percepció. Font: elaboració pròpia ’ a seleccionat el carrer de Pedrell (recte) que en continuïtat i gairebé horitzontal --resseguint la cota 110-- es converteix en el carrer Alt de Pedrell (corb) per tal d’analit ar les característiques formals, d’ i de percepció dels espais intersticials entre edificacions. ’analit a el ritme entre intersticis buits perpendicularsa lc arreri esm arquene lsp lans de fons, ressaltant les diferències en la profunditat del camp visual en les escletxes entre edificacions i les escletxes-carrers. Les escletxes tenen diferents característiques espacialsi de percepció:s egons la diferencia topogràfica n’ i ha que es troben: a nivell, salvant desnivells superiors o inferiors i proporcionen vistes tancades a part de l’edi icació o vistes obertes a la ciutat i al paisatge llunyà, etc... 110 LLEGENDA Espai intersticial entre edificaió Corba de nivell 110 Carrer de Pedrel 110 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Les escletxes a un carrer horitzontal. Pedrell + Alt de Pedrell. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 21 Carrer A lt de Pedrell LES ESCLETXES A UN CARRER VERTICAL ’ Forma i percepció. Font: elaboració pròpia ’ as eleccionatl ’ vin udaF ontd ’enF argues (recte) que en continuïtat verticalsalvant el desnivell des de la cota 75 a la 140--per tal d’analit ar les característiques formals, d’ i de percepció dels espais intersticials entre edificacions. ’analit a el ritme entre intersticis buits perpendicularsa lc arreri esm arquene lsp lans de fons, ressaltant les diferències en la profunditat del camp visual en les escletxes entre edificacions i les escletxes-carrers. Les escletxes tenen diferents característiques espacialsi de percepció:s egons la diferencia topogràfica n’ i ha que es troben: a nivell, salvant desnivells superiors o inferiors i proporcionen vistes tancades a part de l’edi icació o vistes obertes a la ciutat i al paisatge llunyà, etc... LLEGENDA Espai intersticial entre edificaió Corba de nivell 110 es gu ar n F d 'e ESCALA N on t F DIN A3 1/4000 a l de 0 10 25 50 100 250mg se i DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Pa s Les escletxes a un vertical. Passeig de la Font d'en Fargues. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 22 LES ESCLETXES A UN CARRER HORITZONTAL (PEDRELL + ALT DE PEDRELL). Dimensió i ús. Font: elaboració pròpia ’identi ica l’ de l’e pai intersticial entre edificació principalment com a ús d’acc Com es veu al recull fotogràfic les escletxes, sovint ’u enc oma :a )e spaisd ’acc d esd el carrera l’interiord el ap arcel·lap rivada( tanta nivell de vianant com rodat incorporant-ne l’acc a l’aparca ent b )c oma accésl ateral des del jardí privat exterior a l’interior de l’ a itat e o n se sol aprofitarp er localitzare l nucli de comunicacióv erticald e l’edi ici o bé c)c oma espaid ’acc e ntree l llindare xterior a carreri el jardía l fonsd e la parcel.la,t ambé sovinti ncloent-hie scaless i la parcel·lae stà a terrassada per a salvar un desnivell. Aa mbdósz oomss eleccionatse s potv eurel a diferència entre les escletxes a l’e tre oest del carrer Pedrell i les escletxes perpendiculars al carrer Alt de Pedrell que ressegueix la corba de nivell en el plec topogràfic,l esq uals ’ocupenp ere scalesq ue ajuden a salvar el desnivell entre carrers i terrasses a diferent cota. Aquests pauses espacials entre edificis contribueixena la porositati al ritmed el teixit edificat, a la presència del verd privat en l’e pai públic del carrer i en la permeabilitat visual i la multiplicació de vistes (curtes i llargues) i panoràmiques al llarg del carrer sobre el paisatge envoltant. LLEGENDA Espai intersticial entre edificaió Corba de nivell 110 110 ESCALA N DIN A3 1/1000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Les escletxes a un carrer horitzontal. Pedrell + Alt de Pedrell. Dimensió i ús. ESTUDI DE PAISATGE: 1/10000 LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 23 ELS LLINDARS A CARRERS. FORMA I DIMENSIÓ Font: elaboració pròpia Els espais-llindar-b- uits entre la façana principal de l’edi icació i el carreral igual que els espais entre façanes laterals, a les quals hem anomenat escletxes- són espais intersticials prototípics de la forma de creixement ciutat-jardí i determinants del paisatge urbà del barri de la Font d’en Fargues. Els llindars actuen de u er’ entre l’e pai públic del carrer i l’e pai domèstic interior de l’ a itat e Aquests espais serveixen com a vestíbul exterior o pati frontal privat--a voltes col·lectiu i majoritàriament enjardinat--als habitatges. El plànol resultant mostra la diversitat morfològica i dimensional d’a ue t espai de transició entre façana i vorera, evidenciant els trencaments en el pla de façana i la volumetria variable de l’edi icació aïllada i les discontinuïtats en l’alineació de l’edi icació a carrer LLEGENDA El buit ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Els llindars a carrers. Forma i dimensió. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 24 Secció A Secció B Secció C Secció D ATMOSFERA URBANA Els elements i les tessel·les del buit: tanques i llindars. ELS LLINDARS A UN CARRER HORITZONTAL (PEDRELL + ALT DE PEDRELL). Forma, ús i percepció. Font: elaboració pròpia Aquest estudi analitza amb més detall la importànciad els espais-llindarse n la percepciód e l’at o erau rbanad elc arreri delp aisatgeu rbàd el barri. ’identi ica el ritme i la freqüència en què, degut a l’opacitat o a la porositat de la tanca al perímetre del llindar, aquest espai ’incorpora visualmenta l carrer,e ixamplanti enriquintl a seva secció. Mitjançant el color l’an li i identifica i mostrad e maneraa bstractai simultàniamentd ues variables del límit o tanca com a paràmetres determinants del paisatge urbà: a) la seva materialitat,s i és un elementd ur o tou (vegetal),i b) la seva permeabilitat o porositat visual, dividint-les en tanques opaques (murs i murets), tanques permeables (reixes o combinació de murets baixos i reixes) i tanques vegetals (que filtrenl esv isualsi la llum).L ap orositatv isuald e la tanca ’ a determinat a l’al ada dels ulls d’una personaa mbu naa lturae stàndard( veures eccions D a la plana esquerra). També ’identi ica la B aterialitat d’a ue t l it El recull fotogràfic vol mostrar la diversitat de solucions formals i materials de la tanca del llindar-jardí, que acaba esdevenint la veritable façanad elc arrera escalah umana,l a caraq uel es persones, a peu o en vehicle, perceben amb tots els sentits. Lest anques:r eixes,m urets,c ombinaciód e murets i reixeso t anquesv egetalst enend iferentsg rausd e permeabilitat visual, participant del carrer o tancant-se a l’e pai públic per tal de garantir la privacitat en els espai privats dels jardins particulars.A lhora,a questse spaisi ntersticials,q ue són expressió paisatgística individual de cada veí acaben conferinta l’e pai col.lectiud e la ciutat un caràcterm oltv ariati rice ne xpressiói ndividual.E ls carrersd elb arrie sdevenen o aic p articipatiu ’i o aic te poral ’ ja que reflecteixen l’e til del temps en què es van construir. C A Carrer de Pedrel 110 ESCALA N DIN A3 1/4000 Tanques vegetals 0 10 25 50 100 250m Tanques opaques DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Tanques permeables Els llindars a un carrer horitzontal. Pedrell + Alt de Pedrell. Forma, ús i percepció. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 25 rrer Alt dCa e Pedrell EL PARCEL·LARI: FORMA Font: elaboració pròpia La morfologiad el teixit parcel·lari respon a la morfologia del sòl, del suport topogràfic, i del traçat viari que s’hi adapta. Carrer del Llobregós Talc omq uedar eflectite n aquestac artografia trobem tres grans tipus de patrons de teixit C parcel·laris egonsl a sevag eometria:e l format arrer del Llob perp arcel·lesd e geometriar ectilínia( delimitat regós pels carrers rectes i sol de pendent més constant), el format per parcel·les de geometriao rgànica( delimitatp erc arrersc orbs i sòl de pendentm és abrupteo irregular)i els formatsp erp arcel.esd e geometriah íbrida,e n espaisd e límita mb la topografiao d’encontre entre els dos patrons prèviament descrits. Carrer d ue s e Pe r g dre F a l 'e n nt d Fo Ca l a rr eer d d ge i ePe as s dre Pl s ue LLEGENDA ar g F Parcel·la On rgànica 'ed Ct ar Parcel·la Límitn rer F o de Parcel·la Rectilínia la P e ed Agrupacions d'iles per d re ei g l la seva morfologia s Pa s ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL El parcel·lari: forma. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 26 Passeig de la Font de la Mulassa all rag ig M a e Pa ss ll ag a ar M se ig Pa s al l ra g a M g se i s Pa Parcel·les fins a 14m 612 = 62% 371 = 38% EL PARCEL·LARI: GRA I DIMENSIÓ Font: elaboració pròpia Elg rap arcel·larip resentam oltav ariabilitat,t ot i que el 62% de les parcel·les són de mida petita,d ’unas uperfícied ’entre1 4 i 20 metres. Carrer d Aquestes parcel·les menors, potencialment el Llobregós poden ser agrupades fins a arribar a la superfície mínima per esgotar els 30 metres linealsm àximsd e fronte dificatq ue permete l Carrer del L planejamenta ctual.A questf et,j untamenta mb lobregós lad isposiciód eq uee lf rontm ínimd ep arcel·la a edificars iguid e1 4m etres,s uposau nag reu fragilitat urbanística, ja que es podria acabar amb el gra menut associat a la densitat i porositat de la forma de creixement característicad e ciutatj ardíq ued onai dentitat al paisatge urbà del barri. També podem comprovar l’agrupació de Ca moltesp arcel·lesp etitese nl ’àmbitS -O( tocant rre sr d uee g al Carmel),i en canvip arcel·lesd e midam és Pe rd Fare gran tocant al Passeig Maragall.l n 'e Les parcel·les més grans, superiors a una t d on superfícied e 40 metres se situen properes al F C la perímetred elb arrio en situacionsd e màxima arr eer g d topografia. Les parcel·les de major dimensió de se i P s corresponen a: a) llocs amb dificultat edr Pae geomètricad eguta lt raçatv iarii lat opografiao l béa b)l est resf inquesh istòriques,l esq uev an donaro rigena lb arri,t alsc oml aM asiad eC an Fargues, la Masia de Can Carabassa (actualmentl ’EscolaS agradaF amília)i laf inca privada anomenada ‘La Jungla’. esu ar g LLEGENDA F en d' Ca > 40 metrest rr on erF d 20-40 metres a e l Pe ed 14-20 metres d rg el ei 3-14 metres ss Pa ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL El parcel·lari: gra i dimensió. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 27 Passeig de la Font de la Mulassa gal l ara sei g M Pa s ll ag a ar M eig ss Pa al l g ar a M ig ss e Pa Nº PARCEL·LES 400 375 350 365 325 300 277 275 250 225 197 200 175 150 125 100 77 44 75 50 20 25 0 ANYS < 1900 1900-1920 1920-1950 1950-1976 1976-1990 > 1990 1900-1930 (1er Terç del segle XIX) ’a i adad ’uni mportantc ontingentd ’immi antsa Catalunyav ac ontribuira reforçar el potencial demogràfic català. Així, el 1930 hi havia a Catalunya més de 550.000 pe s nes d’ i en p p del del t tal de la p laci ’au e de les migracions interiors va comportar la intensificació del procés d’u anit aci d elt erritorie spanyol,f onamentalmente ne lp eríodeq uea braçad esd el finald e la PrimeraG uerraM undialf insl a crisid e 1929.A ixí,b onap artd e la població va tendir a concentrar-see n els principalsn uclis urbans del país. En conseqüència, Barcelonai Madridv anv eurei ncrementarn otablementl as evap oblació,f insa rribara supe a el mili d’ a itants el BARCELONA - 78% INCREMENT DE POBLACIÓ 1950-1970 (L'Espanya Franquista) En la dècadad e 1960,l a poblacióe spanyolav a experimentarl a taxad e creixement anualm ési mportantd et ote ls egleX X,p assantd e3 0,4m ilionsd ’ a itantse l1 960a 33,8 el 1970. Aquest creixement general s’e plica pel descens de la mortalitat, especialmentl ’in antil i per una natalitat elevada com a resultat de la millorad e les condicions de vida i les polítiques natalistes promogudes pel règim franquista. Però les migracions interiors van ser encara més espectaculars: entre 1962 i 1973 quatre milions de persones van canviar de residència. Aquest procés migratori va realitzar-ses ensec apt ipusd ep lanificaciói vat eniri mportantsc onseqüènciess ocials, a la vegada que va provocar forts desequilibris territorials. El barraquisme i la proliferaciód e barris mal equipats, amb habitatges precaris i amb dèficitd e serveis socials bàsics van caracteritzarl ’u anismed el tardofranquisme. ’aquestam anera, en el cas de Barcelona, van acumular-se nous habitatges en barris perifèrics construïts de forma deficient i infradotats d’equipaments Milers de persones van amuntegar-see np èssimesc ondicionsh igièniquesi sensec app ossibilitatd ’inse i se en la vida social. Evolució Demogràfica de Barcelona (1842-2017) 2 Milions 1 Milió 1842 1872 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2017 L'ANTIGUITAT DE L'EDIFICACIÓ Font: elaboració pròpia LLEGENDA < 1900 1900-1920 1920-1950 1950-1976 1976-1990 >1990 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL L'antiguitat de l'edificació. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 28 ’ E ’E E COTES RELATIVES Font: elaboració pròpia La cartografia constata, en general, que la barrejad else dificiss egonsl ’al adaé s bastant homogènia. Tot i això, es poden comparar, segons les alçades, les àrees de construccióm és recent (edificisp lurifamiliarsm és alts) amb les àrees de ciutat jardí (predominància d’ a itat es uni amilia s d’anti ues t es am a d am als límits del barri apareixen els habitatges autoconstruits de pb +1. LLEGENDA 1-2 Plantes 3-4 Plantes 5-6 Plantes +6 plantes ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL L'alçada de l'edificació en cotes relatives. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 29 L’ALÇADA DE L’EDIFICACIÓ EN COTES ABSOLUTES. TOPOGRAFIA EDIFICADA Font: elaboració pròpia Aquest plànol suma l’alçada edificatòria als nivellst opogràfics,o btenintu na representació de la suma d’ambues alçades, l’alçada absoluta del paisatge edificat del barri. Destaca clarament l'edifici de gran alçada -construït al Passeig Maragall abans de la redacció del PGM-, que assoleix la mateixa alçadaa bsoluta- sobree ln ivelld elm ar-q uel a cotam ésa ltad elb arri.E st ractad 'une dificid e PB+12p. LLEGENDA 130-139 m sobre nivel del mar 120-130 m sobre nivel del mar 110-120 m sobre nivel del mar 100-110 m sobre nivel del mar 90-100 m sobre nivel del mar 80-90 m sobre nivel del mar 70-80 m sobre nivel del mar ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL L'alçada de l'edificació en cotes absolutes. Topografia edificada. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 30 LES TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES Font: elaboració pròpia Elsd iferentsu sos,t alc omm ostrae lp lànol,e s barregen de manera bastant homogènia: Ús residencial és el predominant (on diferenciemh abitatgeu nifamiliard e l’ a itat e plurifamiliar). Ús d’equipament és puntual: normalment són antiguesr esidènciesr econvertidese ne scoles, centres cívics i petits equipaments de barri. Ús comercial: ocasional a les plantes baixes dels edificis als límits de l’ m it on es troben alguns locals de petit comerç. LLEGENDA Habitatges Plurifamiliars Habitatges Unifamiliars Equipaments ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Les tipologies edificatòries. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 31 Docent Caràcter públic 1. Escola Torrent de Can Carabassa 2. Escola Heura 3. EMM Can Fargues 4. Escola Àngels Garriga 5. Escola Font d'en Fargues 6. EBM Tres Turons 7. Escola Arc Iris Caràcter privat 8. Llar d'Infants Solcar 9. Llar d'Infants Calimero 10. Col·legi Sagrada Família-Horta 11. La NAU Taller d'arts plàstiques 12. Princess Margaret Scool 13. Escola Bressol Cargol 14. ABCD Música 15. Escola de música Pausa 16. El Petit Prícep Blau 17. Escola Rei S.C.C.L Sanitari Caràcter privat 1. Centre Mèdic Emília Torralba 2. Residència Los Olivos 3. Residència Assitida Clara 4. Resistència Assitida Bonavita 5. Residència Pedrell 6. Residència La Torreta de Font Fargues Esportiu Caràcter públic 1. Centre esportiu municipal del Carmel Caràcter privat 2. Nick Spa & Sports Club De culte Caràcter públic 1. Esglèsia Evangèlica Trèvol 2. Parròquia de Sant Antoni de Pàdua Caràcter privat 3. Iglesia Nueva Apostolica en España 4. Alianza Evangélica Española Social Caràcter públic 1. Casal de barri Font d'en Fargues 2. Espai Jove Boca Nord Allotjament 1. Mellow Hostel Barcelona ELS EQUIPAMENTS DEL BARRI Font: elaboració pròpia El plànol recull els equipaments del sector 17 docent, sanitari, esportiu, de culte, social i d'allotjament del barri; tant de caràcter públic 9 com privat. 10 1 1 8 2 2 1 2 11 3 2 5 3 13 12 3 2 4 1 14 2 4 1 5 6 151 9 16 5 17 6 7 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Els equipaments del barri. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 33 ZONA D’ORDENACIÓ EN EDIFICACIÓ AÏLLADA (20A) BARRI DE FONT D'EN FARGAS - 20a/9 Aquesta zona compren arees de sol urba, urbanitzades o en proces d’urbanitzacio, ambe lementss uficientsp er a la qualificacioc oma sol urba,d ’edificacio,e nvoltades de vegetacio i amb densitat d’habitatges variable, segons subzones. EDIFICABILITAT (m2 sostre/ m2 sòl) 1,00 SUPERFÍCIE MÍNIMA DE PARCEL·LA 400 m2 14 m LONGITUD MÍNIMA DE PARCEL·LA 40% OCUPACIÓ MÀXIMA DE PARCEL·LA PB + 2 ALÇADA MÀXIMA AUTORITZADA 9,15 m SEPARACIÓ DE L'EDIFICACIÓ 3 m 3 m FRONTAL 3 m LATERAL 1 FONS Nº MÀXIM D'HABITATGES PER PARCEL·LA Nop odràs uperare lq uer esultid ed ividirl ’edificabilitatm àximap ermesaa lap arcel·la pel mòdul de cent metres quadrats. AGRUPACIÓ MÀXIMA D'HABITATGES Ambl a finalitatd e controlari acotarl a grandàriae xcessivad ’algunesp romocions,a les zones plurifamiliarse s limital ’agrupacióm àximad ’habitatgess obreu na mateixa parcel·la,a laq uer esultad ’aplicaru nas uperfÍcied es ostree dificablec orresponenta tres parcel·les distribuÏda en una o més edificacions independents. Lesp arcel·lesq ue,p erl a sevam ajors uperfícied oninl loca uns ostree dificableq ue superi l’assenyalat al paràgraf anterior, hauran de tractar se com si fóssin dues o més parcel·les independents que no superin individualment la màxima agrupació d'habitatgesp er parcel·la assenyalada. En aquests casos cada agrupacióh aurà de tenir accés independent des de vial públic. L’espai lliure d’edificació quedarà sistematitzata mb jardineriai podrà establir-seu n règimd ’ús mancomunatd ’aquest. No es permetens olucionsd e passatgesp articularso anàlegsp er a l’accésc omúa parcel·les diferents. HABITATGES ADOSSATS EN FILERA Ambl a finalitatd e controlari acotarl a grandàriae xcessivad ’algunesp romocions,a les zones plurifamiliarse s limital ’agrupacióm àximad ’habitatgess obreu na mateixa parcel·la,a laq uer esultad ’aplicaru nas uperfÍcied es ostree dificablec orresponenta tres parcel·les distribuÏda en una o més edificacions independents. a.S ’haurand ec omplirl esc ondicionsd em àximaa grupaciód ’habitatgesp erp arcel·la que s’assenyalen al número anterior. b. Caldrà aplicar la densitat màxima d’habitatges, l’índex net d’edificabilitat, el percentatge d’ocupació maxima de parcel·la, l’alçada i el nombre de plantes que s’assenyalen per a la subzona respectiva. c. Cada agrupació independent d’habitatges addossats ha d’estar dotada d’accés rodat des de la via pública. d. L’edificació s’haurà de produir ordenadament pel que fa a les alineacions oficials de la parcel·la a la via pública. e. Amb la finalitat de controlar i acotar l’impacte excessiu d’algunes promocions, no es permetrana grupacionsq ue comportinu n fronte dificat,c ontinuo reculat,s uperiora 30 m; quan això s’esdevingui, s’haura de fraccionar una agrupació en dos o mes cossosi ndependentsq ue no superina questad imensioi que haurand e separar se entre si proporcionalment a la seva alçada respectiva amb un mínim de quatre metres. 13 c 13b EL PLANEJAMENT VIGENT I EL 13b 13 c 6b PATRIMONI ARQUITECTÒNIC13b 13b 13b 7a Font: elaboració pròpia 20a/9 c 20a/9 c 20a/9 c 13b13 c El plànol recull i superposa el patrimoni 13b arquitectònica mbe lp lanejamentv igentp ert al 6b 8a(p) 18 de detectar afectacions i conflictes, fragilitats, 13b 8a(p) potencials i mancances entre ells i l’equilibri 13b 20a/9 18 c 13b 20a/9 c 20a/9 c 13b 13b entre preservar i transformar. 7a 13b L’anàlisi més detallat i conclusiu resultant 20a/9 13 c 7a d’aquestac onstatacióe sp ott robare ll esf itxes 13b que es presenten en els plànols de LES 20a/9 13b FRAGILITATS DEL PLANEJAMENT.7b 18 LLEGENDA 20a/9 * 13b 8a(p)6b Verd privat proteg1 it3b 7a 13b Clau 8f: nou viari planejament 13b 13b Conjunt arquitectònic protegit 20a/9 13b 13b Àmbit de suspensió de llicències segons la modificació del PGM 13b 13b * Horta. Aprovat el Juliol 2018.20a/9 20a/9 13b 7a Modificació del PGM en l'àmbit 20a/9 20a/9 dels3 t urons.A provatl 'abril2 01 13 0b . 13b Ajuntament de Bcn. Sector d'Urbanisme i Infraestructures. 13b 20a/9 20a/9 Clau 7a: Equipaments comunitaris i dotacions actuals 20a/9 13b Clau 7b: Equipaments comunitaris 13b i dotacions de nova creació 20a/9 20a/9 20a/9 20a/9 Clau 6a: Parcs i jardins urbans actuals Clau 6b: Parcs i jardins urbans 20a/9 20a/9 7a 13b de nova creació 20a/9 6a Clau 13b: Densificació urbana 20a/9 semiintensiva 20a/9 13b *13 b/ c (Carmel) 7a 13b Clau 18: Zona subjecta a ordenació 7b 18 20a/9 volumètrica *18 c (Carmel) 20a/9 6a 20a/9 7a 13b Clau 20a/9: Zona d'ordenació en 7a edificació aïlada (plurifamiliar) 20a/9 7a *20a/9 c (Carmel) 7a 20a/9 Clau 20a/11: Zona d'ordenació en edificació aïlada (unifamiliar) 20a/9 18 13b 18 1 A - Valor Cultural a nivel nacional 20a/9 1 B - Valor Cultural a nivel local 18 20a/9 20a/9 20a/9 1 C - Valor Urbanístic18 * 7a 13b 6b 7a 20a/9 6a 20a/9 6a 18 18 6a 7a 18 20a/9 18 20a/9 20a/9 ESCALA N DIN A3 1/4000 13b 0 10 25 50 100 250m 18 DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL El planejament vigent i el patrimoni 6b 20a11 7b 7b 13b arquitectònic. 6a ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES 20a/9 13b EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. 13b renau bartumeus 20a/9 arquitectes 20a/9 20a/9 13b 34 PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CATALOGAT FITXES 33. Torre Maria_Carrer del Marquès de Foronda, 9 EDIFICIS PROTEGITS 34-35-36-37-38 Conjunt cases adosades_Carrer de PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CATALOGAT Peris i Mencheta, 57–59-61-63-65 _NIVELL A 39. Cases adosades_Carrer de Peris i Mencheta, Catalogació dels edificis pels Plans Especials de Protecció del Patrimoni 1. CAN CARBASSA/ Escola SAFA C. de Peris i 23-25 Arquitectònic i Catàleg que estableixen diferents nivells de protecció: Mencheta, 32-46 40. Casa unifamiliar_Carrer de la Verema, 5 _NIVELL B _EDIFICIS PROTEGITS 41. Casa unifamiliar_Carrer de la Verema, 16 La categoria superior la formen els elements de NIVELL A (Bé Cultural d'Interès 2. Masia Can Carabassa_Passeig de Maragall, 383-389 Nacional), decidit per la Generalitat. La següent categoria la formen els de 42. Casa unifamiliar_Passeig de la Font de la 3. Entorn de la Masia Can Fargas_ Passeig de Maragall, Mulassa, 25 NIVELL B (Bé Cultural d'Interès Local), decidits per l'Ajuntament i ratificats per 383-389 la Generalitat. El NIVELL C (Bé d'Interès Urbanístic) és competència absoluta 43. Casa unifamiliar_Passeig de la Font de la 4. TORRE ANTONI GARAU SIMONET. Carrer de de l’Ajuntament. Mulassa, 36 Montserrat Casanovas, 64 Per a les tres primeres categories és obligat el manteniment, no és possible 44. Villa Aurora_Passeig de la Font de la Mulassa, l'enderroc 5. Casa Giol_Font d'en Fargas, 2-4 34 _NIVELL C 45. Casa unifamiliar_Passeig de la Font de la _EDIFICIS NO PROTEGITS, però amb interès per la seva qualitat Mulassa, 19 arquitectònica, estètica o tipològicament irrepetibles. És el NIVELL D (Bé 6. Casa Delapi_ Passeig de la Font d'en Fargues, 8-10 d'Interès Documental). Es permet l'enderroc després de presentar i ser aprovat 46. Casa unifamiliar_Passeig de la Font de la 7. Casa unifamiliar._Font d'en Fargues, 39 Mulassa 13 un estudi històrico-arquitectònic. 8. Casal Font d’en Fargues_Passeig Font d'en Fargues, 47-48-49 Torre Maria_Torre Francisca-Torre _ELEMENTS QUE DONEN UNA IMATGE UNITÀRIA 40-44 al conjunt del carrer, i/o Elisa_Carrer de Pedrell, 148-150-152 estan inclosos en un Conjunt, Entorn o Sector Protegit. 9. Casa Bonmatí_Carrer del Pedrell 71-73 50. Casa unifamiliar_Carrer de Pedrell 157 ELEMENTS I CONJUNTS D’INTERÈS PAISATGÍSTIC 10. Casa unifamiliar_Font d'en Fargues 50 51. Casa pluriifamiliar_Carrer de Marí, 37 En aquesta categoria hem inclòs edificis que, per la seva singularitat o imatge 11. Casa Ribera_Passeig de Maragall, 357-359 52-53-54 Conjunt cases adosades_Passatge de unitària, hauríen de ser tinguts en consideració i ser catalogats en un futur Gabarnet 12-14-16 12. Casa unifamiliar_Passeig de Maragall, 347 EDIFICIS NO PROTEGITS PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DESAPAREGUT 13. Escola Arc Iris_Carrer de l'Arc de Sant Martí, 79-78 _NIVELL D Hem recuperat el llistat d’edificis enderrocats (que no estaven catalogats) 14. Casa Ramona_Carrer Camil Oliveras 40 amb gran qualitat arquitectònica, urbanística o pel seu caràcter identitari, per 55. La Font d'en Fargas_ Carrer de Maurici Vilomara, 74 posar en valor la riquesa patrimonial del barri 15. Casa unifamiliar_Carrer de Montserrat de Casanovas, 20 * Veure ANNEX: CATALOGACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNI 16. Villa Clara_Carrer de Montserrat de Casanovas, 49-51 FITXES 17. Casa unifamiliar_Carrer de Montserrat de Casanovas, 53 18-19-20. Conjunt cases adosades_Carrer de Montserrat de Casanovas, 46-48-50 21-22-23-24 Conjunt cases adosades_ Carrer de Pedrell, 45-47-49-51 25. Casa unifamiliar_Carrer de Pedrell, 55 26. Casa Garcia-Anné_Carrer del Pedrell, 36 27. Casa Altimis_Carrer del Pedrell, 38 28. Casa unifamiliar_Carrer de Peris i Mencheta, 50 29. Casa unifamiliar_Carrer de Peris i Mencheta, 52 30. Casa unifamiliar_Carrer de Peris i Mencheta, 54 31. Casa unifamiliar_Carrer de Peris i Mencheta, 56 32. Casaunifamiliar_Carrer del Marquès de Foronda, 3-5 EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC Font: elaboració pròpia t 2 33 32 1 31 30 29 28 x 52-54 39 a 6269 66 34-38 61 3 51 v 44 46 56-60 50 b a2 545 47-49 11 43 40 6 42 a1 d c67 63 1268 41 i q LLEGENDAm u p r 9 7 Patrimoni Arquitectònic DESAPAREGUT 8 n 25 Elements i conjunts d’INTERÈS 10 PPaAtrIiSmAoTnGi ÍASrTqI e u Citectònic NO CATALOGAT k w 64 f 65 l o 26 h 21-24 66 27 67 Patrimoni Arquitectònic VIGENTg 18-20 72 z 17 55 y s16 15 j 13 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL El patrimoni arquitectònic. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. 14 renau bartumeus arquitectes 35 LA PELL f. LA PELL / L’ENVOLVENT Les unitats de paisatge urbà a l’escala petita prenen la seva identitat de la forma, però sobretot de la percepció interès pel que l’envolta, sinó pel camí segur que ofereix als alumnes de les escoles. Molt sovint l’espai té interès de l’envolvent de l’espai col·lectiu que les persones tenen de l’entorn en el qual es mouen i de l’atmosfera urbana per ell mateix, sobretot per les vistes que genera, com per exemple a les interseccions entre dos o més carrers que se’n desprèn. Amb l’observació de l’escala petita podem qualificar les variables observades i identificar, per amb un canvi de cota important (els tridents) o als miradors naturals o construïts. La presència del verd privat és tant, els generadors d’identitat urbana. La identificació d’aquests generadors ens permet perfilar els perímetres molt evident i l’espai verd públic queda confinat pràcticament al Parc del Guinardó de continuïtat i solapaments entre elements urbans per acabar de definir els límits de les Unitats de Paisatge Urbà Podem definir aquesta unitat de paisatge més per l’absència de molts elements habituals a altres parts de la ciutat Els edificis, les seves façanes i els carrers, són els elements que defineixen l’espai urbà i emmarquen la vida que pels elements que conté: urbana. _ No hi ha mercats, comerços o terrasses dels bars. No hi ha semàfors, turistes, espectacles al carrer, estàtues L’ESCALA PETITA configura un paisatge urbà diferent des de la percepció de cada observador i aquest horitzó humanes o jardins públics amb horari d’obertura i tancament. No hi ha soroll de trànsit ni circulen molts cotxes. visible està format per dos components principals: No hi ha aparadors de botigues o imatges publicitàries... _ CONTINENT, l’envolupant de l’espai col·lectiu, és a dir, tot allò que el delimita com la pell de l’edificació, les _ Si que es pot percebre la metamorfosi de la natura, el cicle de les olors i de la llum, el desordre de les tanques, els murs... És la línia contínua i plegada terrat-cornisa-façana/ profunditat-planta baixa- vorera-calçada- edificacions i la presència de mitgeres, les panoràmiques des de molts punts de l’espai públic vorera-boca de metro-.... L’envolupant està configurat per: Les variables observades a partir dels elements que les configuren són: _Façana, la pell: Façanes com a elements compositius, segons materialitat, textura i color; Ritme i seqüència dels buits; Alçades reguladores; Continuïtat i/o diversitat. _la secció del carrer, la relació entre l’espai buit i l’edificat: Les façanes, el verd privat, els tancaments i els llindars Les façanes com a composició de finestres, portes, coronaments, color, textura. Els llindars entre carrer i façana, _Suport, el paviment: Suport dels elements del paisatge urbà com a espai privat, que delimita el jardí amb tancaments porosos amb ceràmica decorativa, portes de forja transparents, valles vegetals _ CONTINGUT, els elements que ocupen el continent, com la vegetació, el mobiliari urbà -enllumenat, quioscs, parades, postes, anuncis, terrasses...- i els que l’habiten, les persones. Els elements-contingut pot també canviar i _el gra de l’edificació i la parcel·lació: l’edificació aïllada amb una poca alçada, envoltada de jardí privat, confereix transformar-se davant de l’ús que se’n faci, ja sigui un ús continuat en el temps, puntual o d’intensitat variable, el caràcter de ciutat-jardí i provoca escletxes entre edificis com per exemple a les parades de bus, boques de metro; o elements singulars del patrimoni arquitectònic i urbanístic que deformen, amb la seva excepcionalitat, la homogeneïtat del lloc en el qual s’insereixen, o l’activitat _el pendent del suport: proporciona grans panoràmiques vistes des de l’espai públic, l’esglaonament del skyline i que provoquen les persones que l’habiten, com els itineraris temàtics que estableixen fluxos a la ciutat. la presència de mitgeres L’OBSERVADOR. L’aprehensió de l’entorn urbà des del punt de vista de les persones que l’habiten pot variar molt. Dependrà de l’alçada dels ulls segons sigui un ciclista, un conductor, un passatger d’autobús; de la distància entre l’observador i la caixa del carrer; de la velocitat amb què es travessa l’espai lliure (més lenta en els vianants i més elevada en els casos de ciclistes i conductors ); de l’escenari més obert o tancat limitat per un horitzó de fons construït o fons geogràfics.... Per les diferents distàncies d’observació, diferents alçades de visió i diferents velocitats obtindrem diferents percepcions de la caixa de carrer i de l’espai lliure que configura Els elements visibles del barri, des de les façanes fins al pendent, ofereixen diferents punts de vista i percepcions als que recorren l’espai urbà i travessen els diferents ambients. La vista és per sobre dels altres sentits el vector esencial d’apropiació de l’espai del ciutadà cap a l’entorn. Observant el que t’envolta i qualificant amb atributs les variables observades es poden identificar els generadors d’identitat urbana. A la Font d’en Fargues els elements de l’escala petita són molt singulars, des del fort pendent i l’esforç que suposa travessar el barri o la seva configuració com a ciutat-jardí. Com ja hem apuntat anteriorment al barri de la Font d’en Fargues l’espai urbà no està configurat com a la resta de barris més cèntrics ( no hi ha places, rambles, àrees de joc infantil...) sinó que es genera un espai urbà molt característic, amb una identitat i un caràcter singulars. Al barri, l’espai públic es pot llegir per una banda com a conductor de moviment, per a ser recorregut, que crea relacions entre diferents punts d’interès o per l’altra com a lloc d’estar, punt de trobada, lloc excepcional per ell mateix. Les variables observades variaran segons com es travessa aquest espai, amb quin ritme del caminar o la velocitat del vehicle: Quan es realitzen rutes històriques esporàdiques, el recorregut té valor per ell mateix i pel relat que construeix amb un fil conductor. Quan és un trajecte diari com el camí escolar-espai amic, l’itinerari no té ELEMENTS DEL TEIXIT: FINESTRES I BALCONS Font: elaboració pròpia DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Elements del teixit: finestres i balcons. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 38 ELEMENTS DEL TEIXIT: LES PORTES. Font: elaboració pròpia DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Elements del teixit: les portes. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 39 ELEMENT DEL TEIXIT: LA MATERIALITAT. Font: elaboració pròpia DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Element del teixit: la materialitat. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 40 ELEMENTS DEL TEIXIT: ELS CORONAMENTS. Font: elaboració pròpia DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Elements del teixit: els coronaments ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 41 ELEMENTS DEL TEIXIT: LES TANQUES. Font: elaboració pròpia DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Elements del teixit: les tanques. ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 42 6. MATRIU TRANS-ESCALAR DE RELACIONS ENTRE ELS PARÀMETRES D’IDENTIFICACIÓ DE LA UNITAT DE PAISATGE Les matrius són l’eina metodològica que relaciona els paràmetres de les variables i escales d’anàlisi que condicionen la Unitat de Paisatge Urbà de la Font d’en Fargues per tal d’identificar els valors observats al barri. Les matrius sobre TOPOGRAFIA, AIGUA, VEGETACIÓ, TRAÇAT, TEIXIT I PELL que es presenten, lluny de ser un inventari exhaustiu dels elements del paisatge urbà analitzat, és un patró indicatiu que té l’objectiu d’ajudar a visualitzar els valors d’aquest paisatge urbà en concret, endreçats per escales i relatius als tres aspectes de forma, II. IDENTIFICACIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE LA FONT D’EN FARGUES ús i percepció, per identificar identitats i definir les UPUs. FORMA ÚS PERCEPCIÓ RELLEU *: Forma part de la Serralada Litoral SUPORT ecològic : al ser una vall era molt ric per a  l’agricultura i la vinya FONS ESCÈNICS a gran escala. Vistes molt obertes, grans panoràmiques cap OROGRAFIA de Barcelona. Secció Nord-Sud: tres plans . JACIMENTS IBÈRICS a Barcelona, Collserola i la Serralada de Marina Ens trobem al segon pla, la PLANA ALTA: té un pendent del 4%, amb BATERIES ANTIAÈRIES SKYLINE de la ciutat LA TOPOGRAFIA 3 TURONS: Orografia característica, als estreps de la muntanya de Collserola. La falla que separa els tres turons de Collserola ha format les valls d’Horta LLEURE als turons. Antiga zona de trobada per a berenars “campestres” Des de Bcn: Turons urbanitzats i Sarria 3 turons que sobresurten del terreny pla i solcat per l’acció de les rieres. La Font d’en Fargues està als peus del Turó de la Rovira, que forma part del conjunt d’estribacions del sud de Collserola dels Tres Turons. Aquests formen part de la xarxa de corredors verds urbans de la ciutat, corredors de connexió nord- sud entre el litoral i la serralada de Collserola i l’est-oest entre els rius Besòs i Llobregat, que enllacen els grans espais verds del municipi. La presència dels accidents orogràfics dels serrats de la Rovira i les lleres per on discorrien TURÓ DE LA ROVIRA. FALDA del turó orientació Nord LÍMIT físic del barri: Barrera física i límit visual Riquesa de la fauna i flora Orientació nord: ombra del turó sobre el barri. Barri amagat darrera el turó les rieres i els torrents, caracteritzen un territori Relleu accidentat on l’element més característic és el PENDENT: Ús recreatiu i de lleure Conques visuals obertes i tancades: Discontinuitats visuals amb uns elements singulars, que són el PENDENT i Carrers amb un sol pendent/ carrers que segueixen corbes de nivell Accessiibilitat complicada (escletxes entre edificis) la ORIENTACIÓ A NORD. / carrers tallats Espais residuals, sense us concret, entre carrers en maxim pendent Vialitat difícil El pendent no salva tot el desnivell: apareixen al final murets i escales MIRADORS/ ANTIAERIS Les activitats que necessiten espais grans són de difícil implantació al districte. El pendent acusat comporta una vialitat i unes condicions d'edificació difícils. Memòria històrica L’àmbit del Tres Turons va quedar afectat l’any 1954 per un planejament que primava la consolidació d’una reserva de zones verdes per sobre del reconeixement dels habitatges existents, i més tard, el 2010, la Modificació del Pla General Metropolità del Tres Turons concretà les afectacions. 
 DIFERENTS TIPUS CARRERS: carrers a cota, gairebe horitzontals (rectes), carrers en pendent i carrers que s’enfilen (corbats) DESNIVELL: elements per salvar el desnivel: MURS, MIRADORS Pujades i baixades. Esforç ESCALES TRIDENTS Poca accessibilitat transport públic ESCLETXES Visuals emmarcades MURS CONTENCIÓ ATERRASSAMENTS Contenció terres, murs i murets FITES I FONS ESCENICS ESCLETXES CARRERS-ESCALA ESCALA PETITA ESCALA MITJANA ESCALA GRAN FORMA ÚS PERCEPCIÓ L’AIGUA Plana fèrtil, apta per a l’agricultura: aparició de MASIES i els seus camps agrícoles, en molts cassos amb vinya Clima mediterrani CONQUES HIDROGRÀFIQUES: Plana regada per rieres, generadores de topografia i de paisatge L'aigua crea hàbitats on hi ha flors i fauna diversa Memòria: camins de l'aigua L’aigua és l’element del patrimoni ordinari del Presència de la Riera d’Horta i torrents que desembocaven al riu Besós barri que l’identifica i li dóna el nom. L’estructura ESTRUCTURA VERTICAL de l'aigua i dels camins LLEURE: la gent de Barcelona va a les fonts en busca de frescor id'aigua Toponimia del barri lligada a l’aigua (font) de l‘aigua - rieres i camins- ha configurat el territori amb l’antic parcel·lari agrícola i les masies, vinculats a la presència de l’aigua. En queden traces subjacents i alguns vestigis visibles -com part del torrent de la carbassa al descobert- o els noms dels carrers que fan referència a la memòria de l’aigua. Caldrà, però, posar en valor aquests elements relacionats amb la cultura de l’aigua -com les LLEURE i DESCANS: Qualitat de l’aigua de la Font d’en Fargues. Al s.XIX: Sensació de fresca torres d’aigua o els recintes amb fonts poulars, Al seu voltant se celebren festes i aplecs Genera simbologies, valor simbòlic i patrimonial: la Font d’en Fargues FONT D’EN FARGUES I TORRENT DE LA CARBASSA: donen origen al barri Propietats medicinals i per consum diari Memòria històrica col·lectiva alguns pous i els estanys dels jardins privats - Venda de l’aigua embotellada que amb el pas del temps han quedat TORRENTS (Encara podem veure un tros del Torrent de la Carbassa RECUPERACIÓ PATRIMONI: Moviments socials i veinals per recuperar al descobert) Construccions hidràuliques: sèquies i recs el patrimoni abandonats, per no perdre el caràcter del lloc i preservar la seva MEMÒRIA 
 FONT D’EN FARGUES: cova, quiosc modernista per a begudes, berenador amb taules i bancs Soroll dels brolladors DIPÒSITS D'AIGUA LLEURE: Itineraris històrics FONTS Valor simbòlic i patrimonial dels elements d'arquitectura: els elements TORRENT FONTS PÚBLIQUES de lleure del “berenador” al voltant de la font PISCINES BROLLADORS JARDINS PRIVATS BROLLADORS com a element d'ornementació Literatura: escrits sobre les fontades ESCALA PETITA ESCALA MITJANA ESCALA GRAN FORMA ÚS PERCEPCIÓ SISTEMA DE PARCS METROPOLITANS: El parc dels Tres Turos, INFRAESTRUCTURA ECOLÒGICA: diversitat de flora i fauna C iutat renaturalitzada. Equilibri LA VEGETACIÓ peça clau en la xarxa dels corredors verds urbans Funció ambiental: regulació climàtica a gran escala i atractiu estètic. Contribució al lleure Pulmó verd de la ciutat com a part dels 3 Turons Valor forestal El parc forma part d’una estructura d’espais forestals urbans que conforma el que es coneix com a "verd estratègic de Barcelona" Connectivitat del verd. Connexió entre natura i ciutat: natura i urbs Visuals. Presència contínua/discontínua de verd. Els corredors verds dels quals forma part el interactúen Fons escènics amb vegetació ( el verd es concentra als turons) Boscos És un entorn natural de qualitat per a ús ciutadà, per al lleure Turó de la Rovira garanteixen la connectivitat ecològica, la naturalització dels espais urbans i la capacitat de desplaçament entre hàbitats de les diferents espècies que l’habiten. El seu valor justifica la seva conservació per garantir la permeabilitat ecològica i preservar el paisatge aturant la pèrdua d’espècies animals i vegetals. Els Tres Turons són molt importants per als Memòria històrica col·lectiva: Genera simbologies, valor simbòlic i intercanvis ecològics que requereixen moltes PARC DEL GUINARDÓ* I JARDINS PRIVATS: Corredors verds dins de la LLEURE: Ús de lleure, recreatiu i esportiu patrimonial: la Font d’en Fargues i la ciutat jardí trama urbana, carrers arbrats i espais enjardinats (Verd privat i verd públic). Esponja i pacifica la ciutat espècies, especialment les aus i l’alimentació CIUTAT JARDÍ: Seqüència i continuitat del verd privat a l’espai públic SERVEIS ECOLÒGICS, AMBIENTALS I ECONÒMICS CIUTAT JARDÍ: Jardins privats. Valor ornamental i patrimoni. Presència del d’espècies de rapinyaires Vegetació agrícola als horts urbans verd privat a l’espai públic. Efecte psicològic . Més verd, menys contaminació El verd com a interstici en alguns espais residuals amb maxima pendent Espais educatius i de coneixement: difusió sobre natura, jardins i jardineria acúsitica i atmosfèrica o en cantonades de geometria complexa entre carrers que s’enfilen. Efectes en la salut. Benestar físic i psíquic de les persones. El Parc del Guinardó té un gran valor Porositat del verd. estratègic a escala de ciutat i a escala de barri. I el conjunt de ciutat-jardí configura un paisatge molt singular de vil·les amb jardí de finals de s.XIX/ inicis dels s.XX, que conserven la vegetació característica de l’època i elements de gran qualitat com les tanques vegetals, les portes de forja o les decoracions de ceràmica esmaltada a les valles del jardí. La seva preservació potencia la memòria Importancia de l’arbrat privat en la percepcio del verd al carrer i històrica de l’àmbit del Parc i de la ciutat-jardí. Recobriment arbori. Verd privat i verd públic del primer pla vegetal que aporten els tancaments tous.. ARBRES alineats o en massa/ Arbres singulars. Utilització de l'element del verd com a tancament i/o límit entre espai Per aquesta rao els veïns i el Districte VERD PÚBLIC: Presència d’arbres en alineacio remarcant el caràcter públic i privat Ombra/ aixopluc . Aportació llum i color. Temporalitat i estacionalitata.   proposen la millora dels accessos al Parc, la del carrer: AVINGUDA/ PASSEIG IIntercepció de la radiació solar. Control de la temperatura Ritme i seqüència. Ordre i desordre. Comfort . JARDINS PRIVATS: espècies decoratives i exòtiques creació de recorreguts interns, amb la Jardins/ patis interiors illes Funció social de jardins i horts de proximitat, de gestió comunitària Elements de referència històric i cultural. resolució del tractament del paisatge i la Tanques vegetals, parterres, superfícies gespa Valor simòolic dels elements vegetals característics en l’enjardinament privat  (xiprés als masos, símbol de benvinguda i d’acollida, …..) vegetació; La reurbanització dels accessos a les Bateries Antiaèries, reordenant els recorreguts d’accés i la creació d’un nou espai museïtzat amb organització d’itineraris guiats; i el més important per als veïns del barri, la pavimentació dels camins d’accés i millores generals a la Font d’en Fargues i el seu entorn. ESCALA PETITA ESCALA MITJANA ESCALA GRAN FORMA ÚS PERCEPCIÓ Existència dels traçats subjacents de l’estructura vertical: MOBILITAT peatonal i rodada MEMÒRIA HISTÒRICA: Memòria del traçat els camins de l'aigua. ACCESSIBILITAT FONS ESCÈNICS llunyans més enllà de Barcelona: Serralada de Marina, EL TRAÇAT La riera d’Horta convertida en l’antic Camí d’Horta, actualment el c/ Cartellà Antigues traces convertides avui en carrers: connexió nord-sud amb la ciutat Collserola... Aïllament de les grans estructures viàries i de de transport públic FITES d’elements de la ciutat: Torre de Collserola, l’skyline dels edificis de la ciutat a la línea de costa L’estructura subjacent de rieres i torrents es manifesta en els carrers superposats a les traces de camins antics. Les parcel·lacions que es van portar a terme a principis del s.XX amb projectes urbanístics unitaris, han configurat a escala de barri una xarxa bàsica de carrers molt diversos però del mateix ordre, que es formalitzen segons la topografia que atravessen, amb carrers verticals amb molt pendent, carrers que ressegueixen la cota Passeig Maragall i Ronda del Guinardó: vies ràpides, amb 4 carrils ACCESSIBILITAT I COMUNICACIÓ Límits físics, fronteres: Passeig Maragall, turó del Guinardó horitzontal i carrers molt sinuosos. Vies ràpides de connexió amb Barcelona: XARXA BÀSICA dels carrers:  Estructura viària a escala de barri . Passeig Maragal, concentració dels comerços i serveis, i del Àrees de transició Els elements mes recurrents de l’espai públic Carrers singulars/ Toponímia transport públic Ròtules entre barris TRAÇAT dels carrers com a resultat de l’evolució històrica del sòl i la parcel·lació, Connexió i/o discontinuitat. Difícil orientació d’aquest barri són els que s’adapten al fort segons l’orografia del suport, canvi de propietats, nous plans urbanístics… Carrers de barri/ de ciutat-jardí: pendent dels carrers, com les escales i Ús trànsit cotxe. Carrers amb poc trànsit. Pas de cotxes i bicicletes CONQUES VISUALSs: Diferents tipus de carrer segons TOPOGRAFIA: Carrers amb un sol Ús vianants _obertes des dels miradors: Serralada de Marina o Collserola rampes. pendent/ carrers que segueixen corbes de nivell / carrers tallats, sense Ús miradors. Ex: Carrer d’Aguilar _tancades per la secció dels carrers: FITES dins del barri: Edificis de gran sortida/ Carrers on el pendent no salva tot el desnivell: apareixen murets, alçada... Molts d’aquests carrers delimiten visuals cap a escales i placetes. Els podem classificar en : DESPLAÇAMENTS i itineraris molt específics: escolars i esportius. Veins _delimitades per les escletxes entre edificis _carrers lineals verticals N-S. tenen un PENDENT molt pronunciat Accessos: passos zebra i aparcaments a l'aire lliure fites puntuals del barri i obren vistes entre les i unes visuals molt obertes BARRERES visuals: edificacions del Carmel enfilades al turó o el ESCLETXES dels edificis residencials, i d’altres es _carrers lineals horitzontals E-O. Van resseguint la cota horitzontal. MIRADORS I VISTES des de l'espai públic Parc del Guinardó   Poc PENDENT i visuals obertes amb fites significatives converteixen en MIRADORS PÚBLICS amb grans _carrers sinuosos: es van adaptant a la topografia per arribar al punt més ESPAI PÚBLIC com a espai de socialització panoràmiques sobre el territori alt: són carrers-mirador Trama de carrers: cruïlles/tridents i interseccions Eixamplament de la vorera on les façanes s’enretiren de l’alineació de carrer La caixa del carrer ve delimitada per la volumetria variable de l’edificació aïllada i les alineacions a carrer dels tancaments que separen els jardins privats de l’espai públic. Són espais intersticials entre la façana principal i el carrer, que, juntament amb la tanca transparent i porosa que els delimita, esdevenen elements determinant del paisatge urbà de la ciutat-jardí. CONTINENT. Caixa del carrer, diferents seccions segons: DELIMITACIÓ entre espai públic i espai privat Els vianants són els veïns, per tant, sensació de seguretat, col·lectivitat, veïnatge _Tipologia dels edificis Itineraris peatonals repetits en l'horari: escoles i residències _Alçada i amplada dels edificis _Posició de la façana dels edificis aïllats respecte el carrer Suport dels elements urbans: Punt de vista del vianant des del carrer: visuals molt obertes, _Presència de LLINDARS entre edificacio i carrer arbrat recorregut a peu, poca privacitat ( jardins oberts) _Alçada i material de les tanques de límit de les parcel·les mobiliari urbà activitat ESFORÇ per desplaçar-se: Molt pendent i poc transport públic CONTINGUT. Elements de l’escenari urbà ……. _Escales i rampes Poca contaminació acústica ( poc trànsit) _Passos privats convertits en públics _Miradors TOPÒNIMS I MEMÒRIA HISTÒRICA _Paviments de les voreres ESCALA PETITA ESCALA MITJANA ESCALA GRAN FORMA ÚS PERCEPCIÓ L'existència d'unes unitats físiques clarament diferenciades (Collserola, Poca diversitat d’activitat: Ús residencial i equipaments (escoles i Àrea residencial allunyada del centre dens de la ciutat. els 3 Turons o la Riera d'Horta), ha condicionat una estructura urbana residències de gent gran) Barris molt heterogenis i desvinculats entre si diferenciada per sectors, amb conjunts heterogenis d'àrees pràcticament comerç ni turisme ESCENOGRAFIA URBANA: CIUTAT JARDÍ, àrea enjardinada   EL TEIXIT: EL urbanes adaptades a les unitats físiques. Poca diversitat de grups socials Perspectives obertes que genera el barri a l'espai públic: intersticis entre edificis, miradors L’espai urbà està limitat pels relleus de Collserola I dels turons Miradors sobre Barcelona OCUPACIÓ DEL SÒL: Creació d’una àrea residencial de qualitat, que és la Fites construides: edificis de gran alçada predominant, barrejat puntualment per edificació caòtica Caràcter de poble: creixement en edificació aïllada unifamiliar BUIT I L’EDIFICAT La presència d'unes unitats físiques evidents com el Turó de la Rovira o la Riera d’Horta ha condicionat una estructura urbana adaptada a l’OROGRAFIA, el PENDENT i l’ORIENTACIÓ del barri. La planificació urbanística del territori en forma de CIUTAT JARDÍ, ha donat lloc a un barri residencial PARCEL·LA: Divisió parcel·lària heterogènia Combinació d'àrees residencials de qualitat, consolidades, amb àrees conjunt heterogeni d'àrees urbanes CIUTAT JARDÍ: barri residencial amb identitat pròpia d'edificació caòtica Aspecte desendreçat de les edificacions, sensació de desordre amb identitat pròpia, amb edificis aïllats - molts Existència d’antigues masies, torres noucentistes i edificis d’habitatge moderns CIUTAT JARDÍ: Habitatges unifamiliars d’antigues torres amb jardí Poques centralitats d’ells amb gran valor arquitectònic - i amb un espai amb edificis de gran alçada. MEMÒRIA COL·LECTIVA: Patrimoni històric i arquitectònic PARCEL·LACIÓ I OCUPACIÓ DEL SÒL: Edificis aïllats HABITATGES AUTOCONSTRUITS als límits del barri, de PB +1 Poc trànsit: poca  contaminació acúsitica i atmosfèrica. buit molt característic configurat pel carrer, les FORMA DEL BUIT/ ESPAI BUIT INTERSTICIAL: Ús predominant: residencial Diversitat de conques visuals: visuals obertes amb diferents horitzons / visuals ESCLETXES entre edificis i els LLINDARS entre la façana a) L’ESPAI PÚBLIC (carrer) Ús puntual: antigues residències reconvertides en escoles i centres cívics tancades a través de les escletxes b) ESCLETXES entre edificacions Ús ocasional plantes baixes: petit comerç Riquesa del TEIXIT ASSOCIATIU veïnal: Mobilització i reivindicació d’aquests i la vorera. c) LLINDARS entre edificacio (FACANA) i carrer Recorreguts/itineraris patrimoni arquitectònic   Delimitació clara del barri És urgent a necessitat de preservar la memòria col·lectiva del patrimoni històric i arquitectònic i actuar per la seva recuperació enfront la pressió immobiliària SECCIÓ TRANSVERSAL: Relació diferents plans, verticals i horitzontals Les façanes com a definidores de l’espai públic Percepció de l'envolvent: CARÀCTER DEL LLOC: Continuitat i/o diversitat d'elements singulars per Materialitat, textura i color de la façana MITGERES repetició, unitarietat, alineació Ritme i seqüència del gra edificat. Volumetria edificis i ombra FAÇANES: material, composició… Alçades reguladores (continues o discontinues) COBERTES: planes, teulades RECUPERACIÓ PATRIMONI Façanes laterals que emmarquen les visuals: ESCLETXES FINESTRES Presència constant de MITGERES PORTES FUNCIO DEL BUIT INTERSTICIAL: CARÀCTER I MEMÒRIA DEL BARRI: Edificis i elements protegits MURS I VALLES a) A les ESCLETXES entre edificis es produeixen els ACCESSOS PEATONALS Tranquilitat, silenci, (corredors i escales) i RODATS (aparcament) PERCEPCIO DEL BUIT: ESPAI BUIT INTERSTICIAL FORMA DEL BUIT: ESPAI BUIT INTERSTICIAL b) El LLINDAR entre façana i carrer és el pati frontal, vestibul exterior, buffer a) ESCLETXES: Espais d'accés PEATONALS I RODATS a) ESCLETXES entre edificacions i on es produeix l'acces des del carrer b) LLINDARS: Extensió domèstica entre casa i carrer, privat i públic b) LLINDARS entre edificacio (FACANA) i carrer ESPAIS AMB VERD DOMESTICAT VISUALS AL FONS ESCENIC VERD DEL TURO VISUALS A LA CIUTAT I LA SERRALADA DE COLLSEROLA I DE MARINA ESCALA PETITA ESCALA MITJANA ESCALA GRAN III. SÍNTESI DELS VALORS, ATRIBUTS I GENERADORS D’IDENTITAT DEL PAISATGE URBÀ 7. PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ D’IDENTITAT URBANA ATRIBUTS GENERADORS D’IDENTITAT 8. DETECCIÓ DE FRAGILITATS/POTENCIALS 9. OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA 7. PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ D’IDENTITAT URBANA _ATRIBUTS _GENERADORS D’IDENTITAT ATRIBUTS L’anàlisi i observació del paisatge urbà des dels aspectes de forma, ús i percepció a les diferents escales classifica les variables característiques del paisatge urbà. Aquestes variables, però, no són definidores per sí mateixes sinó que necessiten dels atributs que les adjectiven i qualifiquen. Aquests no són específics d’alguna de les 3 escales de treball, sinó que transcendeixen els límits de la classificació de la matriu d’anàlisi i es poden, per tant, aplicar a diferents variables i a escales. L’estudi estableix tres tipus d’atributs: atributs qualitatius que fan referència a les qualitats sensorials: _rugositat: del verd, del gra edificat, de la textura i el material de les façanes, de l’skyline llunyà _porositat: del verd als tancaments, a les escletxes entre vil·les i edificis, a les plantes baixes segons el llindar; poca fenestració, façanes molt opaques _transparència: de les vistes, del verd, de les escletxes entre edificis, a través de les tanques verdes, visuals creuades als llindars i a les interseccions, molta obertura visual; poca a transparència a les pb, intermitent en els tancaments dels llindars _llum: orientació a nord dóna una llum uniforme; ombres intermitents _color: edificació amb una paleta específica de colors, ocres i blancs als arrebossats de les façanes, vermell a la fàbrica de totxo, diversitat de colors a les ceràmiques; el color del verd _so: poc soroll, molt silenci atributs espacials que fan referència a la distribució a l’espai dels elements: _densitat: de l’edificació és baixa; de la parcel·lació és alta; del verd és alta; d’elements topogràfics ( escales i murs) _compacitat: el verd de la muntanya; els plans de façana _intensitat: del trànsit és baixa; fluxes peatonals en hores concretes és alta; del verd és alta; concentració d’equipaments; concentració d’elements topogràfics com escales i tridents, alta intensitat en l’esforç pel pendent; d’us comercial és baixa; d’ús residencial és alta; a les àrees de transició, llindars privats i cruïlles és alta, a les cantonades és baixa _ ritme i seqüència: del gra edificat, intermitent en l’edificació, seqüència dels arbres i dels llindars amb el verd privat; tancaments a carrer; seqüència d’escletxes de llum i ombra, d’escletxes que emmarquen les vistes i la profunditat visual i espacial _ profunditat: variabilitat de la caixa de carrer i de l’alineació del pla de façana; diferents distàncies de les visuals atributs estructurals que fan referència a les condicions de jerarquia entre els elements i a la seva disposició: conductors de moviment: itineraris històrics _continuïtat: del pendent, de la tipologia edificada; skyline continu / discontinuïtat: del verd, dels itineraris escolars carrers,presència de salts topogràfics, murs i mitgeres carrers de vianants carrers principals _unitarietat/ uniformitat: dels espais lliures i jardins privats; la prevalència d’edificació aïllada dóna carrers comercials un teixit edificat i una alçada uniforme; carrers no uniformes, no unitaris carrers amb transport públic i parades d’autobús carrers amb aparcament lineal _diferència/ variabilitat: variabilitat de la morfologia i mida de la parcel·lació; diferència d’alçades escales, escales-carrer dels edificis escletxes _dominància: del pendent i dels elements escales; del verd privat; dels edificis unifamiliars i les transmissors de bellesa: cases baixes; del silenci i de la presència dels peatons; de les panoràmiques i vistes controlades ciutat jardí com a estructura urbana reconeixible (patró urbà nítid) patrimoni arquitectònic patrimoni natural GENERADORS D’IDENTITAT De la mateixa manera que els atributs qualifiquen les variables, la combinació de composicions arquitectòniques-urbanes harmòniques determinades variables amb atributs positius qualifiquen el paisatge urbà i es converteixen en el que hem fons escènics i horitzons persistents anomenat generadors d’identitat urbana: condensadors d’activitats (també condensadors socials): agents de barri (entitats socials, entitats de lleure, entitats culturals i centres esportius i centres educatius públics i privats) petit comerç (manca de comerç de proximitat, molt escàs i concentrat) espais lliures associats a equipaments i espais esportius (principalment pertanyents a les escoles) espais públics existents (el Parc del Guinardó manca de places o espais de mida intermèdia o petita, el principal la Font d’en Fargues) espais públics reivindicats espais públics potencials (voreres amples a canvis d’alineació de façana, a parcel·les buides o restes del traçat viari a urbanitzar) miradors formals (Mirador de la Mitja Lluna) i informals (escletxes i cruïlles) activadors de memòria i d’identitat col·lectiva (sentiment de pertinença a un lloc): patrimoni arquitectònic (veure fitxes de patrimoni) itineraris històrics patrimoni natural i llocs lligats a la història (Font d’en Fargues, Torrent de la Carabassa, Parc del Guinardó, jardins públics de la Masia de Can Fargues) fites visuals, fons escènics i horitzons persistents presencia de l’aigua toponímia (associada a l’origen del barri i a la ciutat-jardí: antics propietaris, periodistes, intel·lectuals) entitats socials connectors amb natura: connectors i elements verds (alineacions arbrades, llindars i tanques verdes a carrer, vores verdes, jardins privats) fites naturals (patrimoni verd i de l’aigua) connectors visuals amb natura (miradors informals: escletxes i cruïlles en trident i miradors formals amb vistes i fons escènics al mar i a la muntanya: Serralada de Marina, Collserola i turó de la Peira) presència de l’aigua (fonts, pous, torrents) topografia ELS CONDENSADORS D'ACTIVITAT Font: elaboració pròpia Esc onformenp er:e lsa gentsd e barri( entitats socials, entitats de lleure, entitats culturals i centres esportius i centres educatius públics i Carrer d privats);el Llobregós elp etitc omerç(mancad ec omerçdep roximitat, molt escàs i concentrat); els espais lliures associats a equipaments i Carrer del espais esportius (principalment pertanyents a Llobregós les escoles); els espais públics existents (el Parc del Guinardó manca de places o espais de mida Mencheta intermèdia o petita, el principal la Font d’en Carer de Peris i Fargues); Col·legi Sagrada els espais públics reivindicats; Família d'Horta else spaisp úblicsp otencials( voreresa mplesa Centre esportiu canvis d’alineacióde façana, a parcel·les municipal Carmel buides o restes del traçat viari a urbanitzar); C EMM Can Farguesar elsm iradorsf ormals( Miradord el aM itjaL luna) rer de P i informals (escletxes i cruïlles).edrel es gu Fa r 'e n nt d C F o arr laer dede P iged ss e rel Pa LLEGENDA Miradors Entitats socials / equipaments Casal Font d'en Fargues Petit comerç Espais públics verds Espais públics reivindicats es Espais potencials: rg u Fa Ca Parcel·les buidesn r 'e re t d r d n e Voreres ampleso P a F ed l rel Àrees condensadores de g ei d'activitat ss Pa Escola Font d'en Fargues Bunkers del Carmel Escola Arc Iris Font d'en Fargues EBM Tres Turons ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL "La Jungla" Els condensadors d'activitat. ESTUDI DE PAISATGE: Parc del Guinardó LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 43 Túnel de la Rovira Passeig de la Font de la Mulassa allg Ma ra sse ig Pa all ag ar M se ig s Pa ll ag a ar g M se i s Pa ELS ACTIVADORS DE MEMÒRIA I Turó de la Peira D’IDENTITAT COL.LECTIVA, GENERADORS D’IDENTITAT Font: elaboració pròpia Es conformen per: Carre el patrimoni arquitectònic (veure fitxes de r D Toe rrent patrimoni);l M Car d r ee r la D Ce aa l rr b L alo ssa els itineraris històrics; qu breè gós s el patrimoni natural i llocs lligats a la història nt (Font d'en Fargues, Torrent de la Carabassa, e P To rr a Parcd elG uinardó,j ardinsp úblicsd e la Masia ssatg rere d'Es ar Dp e de Can Fargues);iel C Masia Can Carabassa Vestigi torent de Carba ssa les fites visuals, fons escènics i horitzons s de l For persistents;u o Carer Dels A g nda Carer Peris I Menche ta la presència de l'aigua; la toponímia( associadaa l'orígend el barrii a la ciutat-jardí: antics propietaris, periodistes, intel·lectuals...) Masia Can Fargues lao ah C F. RCa ar rr re Aver rD De eSa Ln ata VO er ue s tilia ema ar g Ca jo l F rr C er P u en a sr Dr ae e P M D ' Bundó LLEGENDA r M e l o e tn dt rs ee l r D nr ora C ret aC rre Ca r g F D i ea lsa r M Trèvolno ova nts ss e s e Patrimoni arquitectònicrrat Pa Ca APgarturipmaocnio Anrsq upitaetcrtiòmnoicn ialssanova De Joan EixoPsar hc idsetòl rGicusin paridnócipalss r Me anenr C ar RieRrierse si ei secscoorrentiesarr Ce arre r r D C Recore Itin eegraurtis t uhriístiòcrics l D districter.Col Fonts Carre C r arrer De lt l APintor rP rre r Font d'en Fargues rad C a ila i u 2 g5 l0 a 'a Búnkers del Carmel r D ar re C ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m Parc del Guinardó DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Els activadors de memòria i identitat 2 col·lectiva.25 a Ro c i ESTUDI DE PAISATGE: rrig a a e G LA FONT D'EN FARGUES D arr er C veras EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. mil O li renau bartumeus a 1 C75 arrer De arquitectes C 44 Carre Cr a D L rree a uM r r a Sa a ntr aí Carre P Cr D a ae s rrl eP sen e r D y ea igl F Mo arn ít C D a er r Le ar D M e u ra la Maurici Viloma ssa Del C Ca ar rr me er lDe C anon C ga er r Ae lr m D ee ra Picó I C Ca am rr p ea rm D a er C an Pujolet De Gallecs Carrer AClta rre De Pedrellr Alt De Pedrell Car L reó rp Dez e Vicent rta d'H o a Rie r rtí Ma rtí t an t M a e S n er D a arr re s S C r e e Po D c D r 'a e L D ll rre r a Ca ag ar M eig ss er olaa ep CarrP Jos ah ric R e bet i èn red rell De L lo ss F d er o a r De Pe arrC -llose ra M ud Carre nova s Vall ing a v rrat Cas e e A Mon ts er D r ar C Carrer Torrent De La Caraba ssa 150 ns ca De s De l r ar re C 175 vé r.B o el D er D Ca rr 20 0 ELS CONNECTORS AMB NATURA, GENERADORS D’IDENTITAT Font: elaboració pròpia Es conformen per: els connectors i elements verds (alineacions arbrades, llindars i tanques verdes a carrer, Torrent d l e vores verdes, jardins privats); e la C la a rm rbass les fites naturals (patrimoni verd i de l’aigua); ro ae l C a s e els connectors visuals amb natura (miradors ol t d C re n informals: escletxes i cruïlles en trident i orT miradorsf ormalsa mbv istesi fonse scènicsa l mar i a la muntanya: Serralada de Marina, Vestigi torent de Carb assa Collserola i turó de la Peira); la presència de l’aigua (fonts, pous, torrents); la topografia. LLEGENDA Accessos al parc Miradors Fonts Equipaments com a pols Arbrat Tanques vegetals Patis interiors Espais i verds públics Escorrenties Fites i vistes Àmbit unitats verd Font d'en Fargues 250 ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Connectors amb natura 225 ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES Font del Panorama EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus 17 arquitectes 5 45 M ar M editerrani 150 175 0 20 ELS CONDUCTORS DE MOVIMENT, ’ Font: elaboració pròpia El Carmel Es conformen per: els itineraris històrics; els itineraris escolars; els carrersd e vianants; els carrersp rincipals; els carrers comercials; els carrers amb transport públic i parades d’auto els carrers amb aparcament lineal; les escales, escales-carrer; les escletxes. Vilapiscina Col·legi Sagrada Família d'Horta Centre esportiu municipal Carmel EMM Can Fargues LLEGENDA Línia de bus Casal Font d'en Fargues Abast de la línia de bus Equipaments com a pols Recoreguts escolars Escletxes entre edificis Petit comerç Recoregut Parc Guinardó Ruta històrica del districte Horta-Guinardó Escola Font d'en Fargues Escola Arc Iris EBM Tres Turons ESCALA N DIN A3 1/4000 0 10 25 50 100 250m DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Els conductors de moviment. ESTUDI DE PAISATGE: Parc del Guinardó LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus Maragall arquitectes 46 TRANSMISSORS DE BELLESA GENERADORS D’IDENTITAT Font: elaboració pròpia a partir d'imatges pròpies i de la compta d'Instagram @salvemfontd'enfargues Es conformen per: la ciutat jardícom a estructura urbana reconeixible (patró urbà-nítid); el patrimoni arquitectònic; el patrimoni natural; les composicions arquitectòniques-urbanes harmòniques; els fons escènics i horitzons persistents. DESIGNACIÓ DEL PLÀNOL Transmissors de bellesa ESTUDI DE PAISATGE: LA FONT D'EN FARGUES EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. renau bartumeus arquitectes 47 8. DETECCIÓ DE FRAGILITATS/POTENCIALS L’anàlisi i observació dels elements i valors del paisatge urbà de la Font d’en Fargues, la definició dels atributs que 2._la ciutat-jardí, que configura un paisatge molt singular de viles amb jardí de finals del XIX/ inicis del XX, que els adjectiven i la qualificació dels generadors d’identitat urbana existents (d’acord amb els criteris establerts en els conserven elements característics de l’època i encara manté una forta personalitat per: Estudis previs per a l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del Paisatge Urbà de Barcelona) ens _la baixa densitat de l’edificació permet detectar les fragilitats d’aquest àmbit i els seus potencials com a unitat de paisatge. _el poc trànsit rodat Hem constatat que aquest barri té uns límits físics molt nítids que fan l’àmbit coherent i reconeixible i té unes _la forta presència del verd privat en front de l’espai públic verd característiques identitàries molt potents que ajuden a delimitar-lo de manera clara. _l’abundància d’equipaments i d’escoles FRAGILITATS: 3.-El Patrimoni Ordinari existent, els elements característics del paisatge urbà de la Font d’en Fargues que li atorguen identitat i, estiguin o no catalogats, són peces necessàries per entendre el conjunt. Parlem dels elements 1._La ubicació i l’orientació: L’emplaçament del barri a la vessant nord del Turó de la Rovira i la distància amb el que conformen l’envolupant de l’espai col·lectiu, és a dir, tot allò que el delimita com: centre de Barcelona comporta deficiència de serveis públics ( metro i línies d’autobus ) que enllacin amb la ciutat. _la pell de l’edificació, les façanes com a elements compositius, segons materialitat, textura i color; Ritme i 2._L’existència d’una orografia complicada amb molt pendent comporta una accessibilitat complicada i la seqüència dels buits; Alçades reguladores; Continuïtat i/o diversitat. mancança de places urbanes i d’espai públic dedicats a zona de lleure i de jocs infantils: _les tanques que delimiten els llindars com a paràmetres determinants del paisatge urbà, elements _necessitat d’invertir i implementar escales mecàniques i ascensors a llocs claus per garantir l’accés a característics de la ciutat-jardí persones amb mobilitat reduïda. _els jardins privats donen l’atmosfera verda i tranquil·la al barri _necessitat d’establir noves servituds de pas a través d’alguns dels accessos privats en les escletxes, per salvar els canvis de cota dels carrers i fer més directe el camí 3._el Parc del Guinardó, que té un gran valor en la memòria col·lectiva de Barcelona i estratègic en el conjunt dels Tres Turons, a més de ser un espai verd i de lleure dins del barri, on es practiquen activitats esportives, de passeig 3._La poca presència de l’aigua en la memòria històrica, tot i ser l’element del patrimoni ordinari del barri que o de gaudi de la natura l’identifica i li dóna el nom. La degradació progressiva de la Font d’en Fargues, espai identitari del barri implica la urgència de tirar endavant el projecte de rehabilitació del elements de la plaça i la font 4._les àrees de transició, que són molt singulars en aquest espai urbà: _els llindars entre el carrer i les vil·les 4._La vulnerabilitat del patrimoni arquitectònic, principalment les torres modernistes i noucentistes. La pressió _les escletxes entre edificacions immobiliària compromet la supervivència del patrimoni arquitectònic del barri i el planejament vigent no ho evita al _els tridents/ cruïlles, resultat de la intersecció entre dos o més carrers amb un canvi de cota important i permetre la substitució d’edificis catalogats, d’edificis no catalogats però de gran interès per la imatge unitària que que se singularitzen com a lloc de parada per les seves vistes panoràmiques donen al conjunt del carrer o perquè tipològicament són irrepetibles i permetre l’agrupació de parcel·les que posa _les vores i límits, espais residuals de tessel·les urbanes com els espais difusos de les estribacions del Parc en perill la tipologia de parcel·la característica del barri. del Guinardó al nord o la frontera nítida del Passeig de Maragall al sud 5._L’ús bàsicament residencial. La predominància d’habitatges i escoles al barri afavoreix l’absència d’un teixit 5._espais urbans i elements característics del lloc : comercial de barri i d’altres serveis com entitats bancàries i la falta d’espais d’aparcament _les aceres que s’amplien davant dels equipaments i hi creen “places” _les escales amb replans amples per asseure’s i que s’ocupen com a punt de reunió i mirador casual 6._La manca d’espai públic i espais de joc lliure per acollir els events populars o la Festa Major, que implica l´ús dels patis de les escoles, -sobretot el de l’Escola de la Font d’en Fargues-, d’alguns jardins particulars o del carrer 6._els miradors naturals o construïts que ofereixen les millors vistes, les grans panoràmiques o les emmarcades pels Pedrell. Reivindicació veïnal per convertir la parcel·la privada de la finca de la Jungla (carrer Arc de Sant Martí) en carrers i escletxes un espai per al barri 7._els itineraris, com a estructura narrativa pel seu valor identitari. Possibilitat d’organitzar rutes històriques, 7._la falta de senyalització i de formalització dels accessos al Parc del Guinardó. Proposta de nou accés al Parc del arquitectòniques o paisatgístiques per reconèixer i recuperar la memòria del patrimoni arquitectònic i natural Guinardó al carrer Montserrat de Casanovas. 8._el teixit associatiu del barri, que és molt actiu en el reforç de la cohesió social, la participació veïnal en les POTENCIALITATS reivindicacions del barri i les mobilitzacions per reclamar millores urbanístiques, culturals i socials 1._la cultura de l’aigua, que identifica el barri i els seus elements característics com: _les torres d’aigua, els recintes amb fonts populars o els estanys dels jardins privats _alguns vestigis visibles de les traces subjacents com el Torrent de la Carabassa _els noms dels carrers que fan referència a la memòria de l’aigua. 9. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA Una vegada detectades les fragilitats paisatgístiques del barri podem definir quins han de ser els objectius de qualitat paisatgística per preservar i potenciar els valors identificats i establir criteris i accions per facilitar millores al barri i al seu entorn més immediat: 
 1._posar en valor la singularitat de la ciutat-jardí Font d’en Fargues, de cases unifamiliars envoltades de jardí de finals del XIX/ inicis del XX, que manté encara el seu caràcter. Protegir els elements del paisatge urbà que li confereixen identitat i caràcter com els llindars privats entre les façanes i el carrer, les baranes i 1 tancaments verds o els materials i colors de les façanes. . Vista aèria del teixit de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la, que configura la CIUTAT-JARDÍ del barri de la Font d’en Fargues 2._revisar el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic per garantir la permanència de tots els edificis catalogats, 2. Casa Giol, una de les primeres torres que es van aixecar a dels edificis no catalogats però de gran interès per la imatge unitària que donen al conjunt del carrer o les terres de Montserrat de Casanovas amb la idea de dels edificis que tipològicament són irrepetibles construir una ciutat-jardí i és un dels edificis protegits pel Catàleg del Patrimoni Arquitectònic *Veure plànols 34-35 i FITXES CATALOGACIÓ DEL PATRIMONI 3._revisar el planejament vigent que permet l’agrupació de parcel·les i posa en perill la tipologia de parcel·la característica del barri, suposa una greu fragilitat urbanística ja que es podria acabar amb el gra menut associat a la densitat i porositat característics de la forma de creixement de ciutat jardí que dona identitat al paisatge urbà del barri. 3. Planejament urbanístic *Veure plànols 34-35 4._recuperar les traces subjacents dels antics camins o rieres, creant recorreguts cívics o itineraris que recuperin la memòria històrica de l’aigua establint rutes paisatgístiques. Reurbanitzar els espais vinculats als torrents i les fonts que identifiquen el barri i la seva memòria 5._posar en valor el Parc del Guinardó, important en la memòria col·lectiva de Barcelona, i integrar-lo al barri com a espai verd i de lleure, desdibuixant els límits del parc per ampliar el seu àmbit –el llindar amb bosc- i la connexió amb els espais verds del barri i millorar els accessos al Parc i proposar nous recorreguts interns, amb la millora del tractament del paisatge i la vegetació (com per exemple l’urbanització dels camins d’accés i millores generals a la Font d’en Fargues i el seu entorn) i mantenir el caràcter del parc al 5. Els límits del Parc del Guinardó servei dels veïns 4. La traça existent del Torrent de la en el llindar amb el teixit urbà i els Carabassa *Veure plànol 46 itineraris interiors 6_.recuperar el valor estratègic i ecològic del Parc del Guinardó com a part del conjunt dels Tres Turons i projectar de manera conjunta els accessos i la senyalització d’entrada, mitigar la fragilitat paisatgística i reforçar la connectivitat ecològica per la riquesa d’espècies d’ocells que presenta i els intercanvis ecològics que requereixen aquestes espècies 7._garantir l’accessibilitat amb un Pla de millora de l’accessibilitat del barri amb la implementació d’escales mecàniques i ascensors a llocs claus per garantir l’accés a persones amb mobilitat reduïda i establir noves servituds de pas a través d’alguns dels accessos privats de les escletxes, per salvar els canvis de cota dels carrers i fer més directe el camí. La millora i el manteniment de les condicions de qualitat en la urbanització d’aquestes vies és essencial pel manteniment del caràcter i la qualitat del paisatge urbà del barri. 6. Proposta d’ordenació de la MPGM en l’àmbit dels Tres Turons. Ajuntament de Barcelona 7. La dificultat del pendent fa necessàries les escales *Veure plànols 6-7 8. Exemple de mirador amb vistes sobre Barcelona al C. Aguilar *Veure plànols 9-10 8._projectar els miradors ocasionals o construïts com a llocs de trobada/places per gaudir de les vistes i 9. Espai públic entre els carrers F. Rahola i Pedrell panoràmiques sobre la ciutat *Veure plànols 16-17 _realitzar actuacions puntuals a l’espai públic com les escales o els tridents per garantir la seva llegibilitat _remarcar/ emmarcar les visuals i els fons escènics 9._recuperar l’espai públic per acollir els events populars o la Festa Major i no dependre dels patis de les escoles Fer actuacions puntuals a l‘espai urbà característic del lloc com les aceres que s’amplien davant dels equipaments i hi creen “places” o les escales amb replans que s’utilitzen com a llocs d’estar o miradors, dotant-los de mobiliari i transformant-los en espais d’estar o joc infantil. 10._rehabilitar espais del patrimoni arquitectònic per a ser utilitzats pel teixit associatiu del barri, que és molt actiu en el reforç de la cohesió social i té pocs espais on poder desenvolupar la seva activitat i l’intercanvi veïnal (tan sols el Casal de barri Font d’en Fargues i l’Espai Jove Boca Nord) 11._establir criteris d’intervenció i incentivar la rehabilitació dels elements del Patrimoni ordinari que li atorguen identitat al paisatge urbà de la Font d’en Fargues. Normativitzar de manera curosa sobre aquests elements: _les façanes, la seva materialitat, textura i color; el ritme i seqüència dels buits; les alçades reguladores; La continuïtat i/o diversitat. _les tanques i reixes: la mida i alçada, la seva materialitat, permeabilitat o porositat visual, l’opacitat (murs i 10. Torre abandonada al Passeig de la Font d’en Fargues, a murets) i la permeabilitat (reixes o combinació de murets baixos i reixes) prop de l’espai verd de la Font *Veure plànols 9-10 11. Exemples de torres amb els elements característics: façana, reixes i jardins privats IV. ANNEXOS _ FITXES. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC _METODOLOGIA DE TREBALL PER A L’AUSCULTACIÓ DE LA FONT D’EN FARGUES. PARÀMETRES D’ IDENTIFICACIÓ D’IDENTITAT URBANA. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT DES DE LES ESCALES I LES VARIABLES PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CATALOGAT FITXES 33. Torre Maria_Carrer del Marquès de Foronda, 9 EDIFICIS PROTEGITS 34-35-36-37-38 Conjunt cases adosades_Carrer de PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CATALOGAT Peris i Mencheta, 57–59-61-63-65 _NIVELL A 39. Cases adosades_Carrer de Peris i Mencheta, Catalogació dels edificis pels Plans Especials de Protecció del Patrimoni 1. CAN CARBASSA/ Escola SAFA C. de Peris i 23-25 Arquitectònic i Catàleg que estableixen diferents nivells de protecció: Mencheta, 32-46 40. Casa unifamiliar_Carrer de la Verema, 5 _NIVELL B _EDIFICIS PROTEGITS 41. Casa unifamiliar_Carrer de la Verema, 16 La categoria superior la formen els elements de NIVELL A (Bé Cultural d'Interès 2. Masia Can Carabassa_Passeig de Maragall, 383-389 Nacional), decidit per la Generalitat. La següent categoria la formen els de 42. Casa unifamiliar_Passeig de la Font de la 3. Entorn de la Masia Can Fargas_ Passeig de Maragall, Mulassa, 25 NIVELL B (Bé Cultural d'Interès Local), decidits per l'Ajuntament i ratificats per 383-389 la Generalitat. El NIVELL C (Bé d'Interès Urbanístic) és competència absoluta 43. Casa unifamiliar_Passeig de la Font de la 4. TORRE ANTONI GARAU SIMONET. Carrer de de l’Ajuntament. Mulassa, 36 Montserrat Casanovas, 64 Per a les tres primeres categories és obligat el manteniment, no és possible 44. Villa Aurora_Passeig de la Font de la Mulassa, l'enderroc 5. Casa Giol_Font d'en Fargas, 2-4 34 _NIVELL C 45. Casa unifamiliar_Passeig de la Font de la _EDIFICIS NO PROTEGITS, però amb interès per la seva qualitat Mulassa, 19 arquitectònica, estètica o tipològicament irrepetibles. És el NIVELL D (Bé 6. Casa Delapi_ Passeig de la Font d'en Fargues, 8-10 d'Interès Documental). Es permet l'enderroc després de presentar i ser aprovat 46. Casa unifamiliar_Passeig de la Font de la 7. Casa unifamiliar._Font d'en Fargues, 39 Mulassa 13 un estudi històrico-arquitectònic. 8. Casal Font d’en Fargues_Passeig Font d'en Fargues, 47-48-49 Torre Maria_Torre Francisca-Torre _ELEMENTS QUE DONEN UNA IMATGE UNITÀRIA 40-44 al conjunt del carrer, i/o Elisa_Carrer de Pedrell, 148-150-152 estan inclosos en un Conjunt, Entorn o Sector Protegit. 9. Casa Bonmatí_Carrer del Pedrell 71-73 50. Casa unifamiliar_Carrer de Pedrell 157 ELEMENTS I CONJUNTS D’INTERÈS PAISATGÍSTIC 10. Casa unifamiliar_Font d'en Fargues 50 51. Casa pluriifamiliar_Carrer de Marí, 37 En aquesta categoria hem inclòs edificis que, per la seva singularitat o imatge 11. Casa Ribera_Passeig de Maragall, 357-359 52-53-54 Conjunt cases adosades_Passatge de unitària, hauríen de ser tinguts en consideració i ser catalogats en un futur Gabarnet 12-14-16 12. Casa unifamiliar_Passeig de Maragall, 347 EDIFICIS NO PROTEGITS PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DESAPAREGUT 13. Escola Arc Iris_Carrer de l'Arc de Sant Martí, 79-78 _NIVELL D Hem recuperat el llistat d’edificis enderrocats (que no estaven catalogats) 14. Casa Ramona_Carrer Camil Oliveras 40 amb gran qualitat arquitectònica, urbanística o pel seu caràcter identitari, per 55. La Font d'en Fargas_ Carrer de Maurici Vilomara, 74 posar en valor la riquesa patrimonial del barri 15. Casa unifamiliar_Carrer de Montserrat de Casanovas, 20 * Veure ANNEX: CATALOGACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNI 16. Villa Clara_Carrer de Montserrat de Casanovas, 49-51 FITXES 17. Casa unifamiliar_Carrer de Montserrat de Casanovas, 53 18-19-20. Conjunt cases adosades_Carrer de Montserrat de Casanovas, 46-48-50 21-22-23-24 Conjunt cases adosades_ Carrer de Pedrell, 45-47-49-51 25. Casa unifamiliar_Carrer de Pedrell, 55 26. Casa Garcia-Anné_Carrer del Pedrell, 36 27. Casa Altimis_Carrer del Pedrell, 38 28. Casa unifamiliar_Carrer de Peris i Mencheta, 50 29. Casa unifamiliar_Carrer de Peris i Mencheta, 52 30. Casa unifamiliar_Carrer de Peris i Mencheta, 54 31. Casa unifamiliar_Carrer de Peris i Mencheta, 56 32. Casaunifamiliar_Carrer del Marquès de Foronda, 3-5 EDIFICIS PROTEGITS _NIVELL A 
 Originàriament era una masia com les que van aparèixer durant el segles XVI-XVII, moment de 1-2 CAN CARBASSA C. de Peris i gran eclosió de les masies en tot el paisatge rural català. Antic edifici aïllat d'origen rural, la finca Mencheta 32-46 Arxiu CEC tenia terres agrícoles ben regades gràcies a l’aigua abundant que provenia del Torrent de Carbassa i estaven dedicades bàsicament a la vinya. La terra era treballada per masovers, com a Origen: segle XVII; intervencions: segle la majoria de masies, ja que els masovers eren realment els que hi residien. XVIII i XIX (aspecte actual) El 1798 comencen les obres que transformen l’antiga masia de Can Carbassa en torre i Residencial i agrícola/ Neoclàssic residència, seguint els nous corrents neoclàssics que a finals del segle XVIII comencen a deixar- se sentir. Aposten per un nou llenguatge que s’adapta a les tipologies originals renovant els seus Actualment: Escola SAFA elements formals sense perdre la seva representativitat ni la productivitat S’aniran succeeint diversos propietaris fins el 1909 quan Carles Marés i Robert, arrival d’Ammèrica, compra la vella casa per convertir-la en un palauet d’estil neoclàssic. Fins el 1954 hi van residir els seus fills. Després la finca va ser venuda als Germans de la Sagrada Família que hi van establir el Col·legi de la Sagrada Família. Amb els anys s’ha anat ampliant el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, un gran passeig que travessava els cultius, el torrent i les casetes de pagès, una pineda i exuberant vegetació. A la part posterior s'ha perdut també un jardí romàntic amb arbres fruiters, fonts i estàtues i també un estany alimentat per una font  privada que venia d'una mina subterrània i que servia per a regar els horts que donaven al Torrent de Can Carabassa. Constitueix un magnífic exemple d'arquitectura neoclàssica organitzat en tres cossos, un de central més alt i amb frontons sostinguts per columnes a les dues façanes, i dos de laterals amb Arxiu particular dels Germans de la Arxiu Municipal el Districte d’Horta-Guinardó galeries porticades, més baixos, coronats per balustrades. Sagrada Família EDIFICIS PROTEGITS _NIVELL B 
 Aquesta masia dóna el nom al barri. La casa, datada del segle XII, va anar creixent al voltant d’una torre medieval de caràcter defensiu. L’edifici és el resultat de les modificacions que s’han 3. MASIA CAN FARGAS I produït al llarg del temps per adaptar-se als diferents usos. Està constituït per un cos central de ENTORN_Pg. de Maragall 383-389 planta rectangular, cobert a quatre aigües i en destaca la façana sud-oest amb una galeria d’arcs rebaixats. Les façanes són de maçoneria i arrebossades només en part. L’edifici està Origen: S XI-XII Torre de defensa ( restes envoltat per una àrea enjardinada distribuïda en dues cotes. A la cota inferior, hi ha un petit arqueològiques).; S XIII Es transforma en jardí de gust romàntic, amb brollador i estàtua, separat del carrer amb un mur d’obra no gaire masia per explotar terres: producció de alt i un tancament de xiprers. A la cota superior hi ha un conjunt d’arbres fruiters i algun vi. 2009 (aspecte actual) element arquitectònic. Actualment: Escola Municipal de Música Al segle XVIII s’anomenava Mas Pujol perquè era propietat de la família Pujol, importants especiers i adroguers. L’hereva dels Pujol es va casar a mitat segle XIX amb Antoni de Casanovas, propietari d’un extens territori que arribava fins a l’Hospital de Sant Pau. A finals del s. XIX els nous hereus de Mas Pujol, Montserrat de Casanovas Fernández de Landa i el seu marit   Pere Fargas i Sagristà, van decidir amortitzar aquests terrenys i els manantials que hi havia dins la seva propietat per a convertir-ho en un lloc d’oci i descans. A partir de 1997 la masia va començar un periple de despropòsits que va culminar finalment el febrer de 2009, amb l’expropiació de la finca per part del consistori després d'una dècada d'intensa lluita veïnal, per salvar la seva integritat tenint en compte el valor patrimonial i històric que representa. Actualment ja han acabat les obres per allotjar-hi la futura escola de música d'Horta-Guinardó i les obres de millora del jardí amb la neteja i arranjament dels jardins, la instal·lació d’una pèrgola i la plantació de vegetació per crear zones d’estada. També s’està fent la restauració i posada en funcionament de la font ornamental i s’hi està col·locant nou enllumenat i mobiliari urbà. La torre i el seu entorn han estat declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Arxiu Historic d’Horta-Gunardó LA CIUTAT-JARDÍ I LES CASES BARATES El Noucentisme va ser el període de finals de segle XIX i principis del segle XX que va influenciar el desenvolupament cultural, polític i social de Catalunya a través de les Diputacions, els ajuntaments i la Mancomunitat de Catalunya. Va ser l’època de la construcció de les grans xarxes d’equipaments, de projectes d’urbanització de carrers, places i sobretot parcs; de la construcció d’urbanitzacions d’estiueig i de projectes més ambiciosos com la ciutat jardí o d’innovadores propostes socials com les cases barates. Ens hem de situar en el moment en que el creixement desorbitat tant de la població com de les infraestructures de les ciutats, 
 exigia urgentment la revisió d’un model en crisi, una organització més eficient en la ciutat moderna. A principis del s. XX la urbanització unitària de les grans parcel·les propietats de Can Farga va convertir-se en un dels molts símbols de la transformació de Barcelona que apostava per un nou model de ciutat. L’oportunitat de negoci es va presentar als hereus de la propietat de Can Farga, Montserrat de Casanovas i el seu marit Pere Fargas, que van portar a terme el Projecte d’urbanització de la finca per a la construcció d'una CIUTAT-JARDÍ. Les seves terres situades a la falda de la muntanya de la Rovira, abundants en fonts naturals i vegetació, atreien la població de la ciutat. El PASSEIG DE LA FONT D’EN FARGUES va ser la columna verterbral del barri, un eix viari de 14 m. d’amplada que salvava el pendent contínu i que unia l’antiga carretera d’Horta amb la Passeig de la Font Font d’en Fargues 1900 aprox Font d’en Fargues. Aquesta fontada, com la Font de la Mulassa o la Font d’Hortina també al d’en Fargues 1950 barri, eren llocs molt populars on la gent d’arreu anava a berenar, beure aigua fresca i respirar aire pur. Al Passeig de la Font d’en Fargues és on es van edificar les cases-xalets més importants. El passeig tenia molt pendent i per aquesta rao les torres més grans es van construir a la part baixa del passeig, amb menys pendent i parcel·les amb jardins més grans. Era la zona més propera al Passeig de Maragall i oferia, per tant, una bona comunicació amb Horta i Barcelona. Als altres carrers importants del barri com el carrer Verdi (Pedrell) o el carrer de Montserrat de Casanovas, convivien cases més petites i modestes amb les grans cases d’estiueig d’estil modernista i bells jardins. Els jardins que envoltaven les torres seguien l’estètica noucentista, que troba en el jardí el lloc ideal on aplicar els seus principis: l’ordenació de la natura i la recreació del paisatge mediterrani, a mig camí entre el jardí de la masia (arrelat al la tradició popular) i els jardins A Primer grup: vuit cases entre B Segon grup: sis cases entre el clàssics de les viles mediterrànies. el carrer Peris Mencheta i el carrer Pedrell i el carrer Frederic carrer Maryland, Rahola El matrimoni Fargas van promoure, també, la construcció de torretes per als associats a la Cooperativa de Periodistes, les primeres CASES BARATES Foto: CAPÇALERA, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya Aquest col·lectiu de periodistes, que es van acollir a la  ley de Casas Baratas  de 1911, van preveure la construcció de 70 xalets, entre els sectors de la Mulassa, la Font d’en Fargues i la Salut. Tot i ser un gremi molt influent a l'època, van tenir dificultats per convèncer que aquells xalets podien considerar-se cases barates i el projecte va quedar molt reduït. El 1915 van aixecar un primer grup de vuit cases entre el carrer Peris Mencheta i el carrer Maryland (A), que als anys vint van canviar-li el nom pel de Marqués de Foronda. Aquest, president de la Companyia de Tramvies de Barcelona, havia concedit bitllets de lliure circulació als periodistes perquè es poguessin traslladar de les redaccions dels diaris a casa seva. Es van inaugurar el 1917. Encara podem veure en peu i rehabilitades algunes d’aquestes torres a Peris Mencheta, una d’elles amb una antiga torre d'aigua per garantir-ne l'abastament a totes les Estat actual del barri de la Font d’en Fargues. cases. Cooperativa de Periodistas para la construcción de Situació dels dos grups de CASES BARATES DELS PERIODISTES, aixecades el primer l’any 1915 i el segon Casa Baratas l’any 1918 El 1918, més a prop del Passeig de la Font d'en Fargues i més a la muntanya, construeixen Barriada de la Salud- Vista de conjunto, proyecto del entre el carrer Pedrell i Frederic Rahola un segon grup de sis xalets amb jardí (B) arquitecto-asesor de la Cooperativa, Don Julio M. Fossas Avui dia aquest grups de cases que encara subsisteixen, són un testimoni del projecte inicial de ciutat-jardí i ofereixen una visió de conjunt que manté el caràcter del barri, amb les cases unifamiliars envoltades de jardins, amb les valles verdes o transparents que deixen veure la LA CIUTAT-JARDÍ I LES CASES vegetació i amb una homogeneitat tipològica i de materials. BARATES DE LA LA FONT D’EN FARGUES És un habitatge unifamiliar de planta baixa amb torre de tres pisos, amb una equilibrada i 4. TORRE ANTONI GARAU SIMONET elegant composició,. Està adossat a la casa veïna per un dels costats mentre que la resta s'obre _Carrer de Montserrat Casanovas 64 al jardí. La façana principal, perpendicular al carrer, presideix la parcel·la, mentre que la façana que s’alinea al carrer és secundària. 1910, aprox./ Modernisme/ Arqu.: Roc Cot i Cot L’ús contingut dels recursos ornamentals singularitza aquesta edificació i són specialment rellevants les coronacions de les baranes dels diferents volums, 
 Manté els elements característics originals de la galeria tancada amb vitralls i reixes de ferro forjat, finestres allindades de formes ondulants i ampits de ceràmica blava vidriada, pilars amb capitells esglaonats i terrat amb barana de ferro forjat i pilars on es recolzen florons escultòrics.  El tractament de les obertures va des de l'emmarcament a base d'un ressalt d'estuc fins a l’agrupació de les obertures de la torrassa. Cal destacar el treball de les reixes de balcons i tanca; utilitzen en ambdós cassos motius diferents molt elaborats. 5. CASA GIOL_Passeig Maragall 383-389 
 Amb la idea de construir una ciutat-jardí seguint els ideals noucentistes, el 1908 Montserrat de Casanovas va parcel·lar les seves terres amb l’eix del Passeig de la Font 1912-13/ Noucentista /Residencial /Arqu. d’en Fargues com a columna vertebral, i s’hi van construir torres de considerable Guillem Busquets envergadura, entre elles la casa Giol, que va ser una de les primeres que s’hi van aixecar. La casa Giol és una de les peces més singular i desconeguda de l’arquitectura modernista de la Font d’en Fargues, tot i estar en una ubicació privilegiada a la cantonada del Passeig de Maragall amb el Passeig de la Font d’en Fargues. Construida amb els materials típics de maó, ceràmica vidriada i estuc llis, presenta elements arquitectònics únics dels que destaquen algunes característiques constructives com la cantonada en maó vist on confluiexen tres cossos que formen una terrassa amb tres angles i la presència de finestres emmarcades en arcs de maó vist. Una torre amb coberta a quatre aigües de ceràmica vidriada sobresurt del conjunt. A l'interior s'hi poden veure Arxiu Municipal el Districte d’Horta-Guinardó els mosaics hidràulics, propis del moviment artístic de principis de segle. Avui dia manté encara la volumetria i els elements de façana originals, com el revestiment, les baranes, la fusteria i les persianes de llibret de totes les obertures i es manté la tanca i el jardí originals. Va pertànyer tota la vida a la família Giol, fins que va ser la residència geriàtrica de sant Francesc. Actualmente está tencada. EDIFICIS PROTEGITS _NIVELL C Aquesta és una de les cases més nobles del Passeig de la Font d’en Fargues, propietat de la 6. CASA DELAPI_Passeig dela Font d’en família Delapi. Després va ser una escola d’educació especial i actualment està tancada Fargues, 8-10 És un edifici aïllat alineat a carrer, amb una façana unitària que uneix dos habitatges. Té planta baixa, planta pis i golfes, i una torrassa adossada lateralment. Molt probablement els dos 1908/ modernista/ residencial/ arq: Lluis Planas habitatges van ser construïts en un sol projecte, tot i les diferents solucions ornamentals a i Calvet façana. Són de gran qualitat els esgrafiats del número 8 i les elaborades reixes de ferro forjat. El mosaic del plafó sobre la porta d’entrada del número 10, realitzat amb tessel·les de rajola ceràmica esmaltada que representa motius florals, segurament fou realitzat posteriorment al 1908, data de construcció de l’edifici. L’arquitecte Lluís Planas va treballar al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya i la seva obra, tot i que amb reminiscències modernistes, s'inclou dins de l'estètica del Noucentisme. A la dreta de la imatge, Casa Delapi vista pel darrera. A l’esquerra, a la cantonada amb la carretera d’Horta ( avui Passeig de Maragall) es troba la Casa Giol i enmig de les dues, una torre actualment desapareguda 
 7. CASA UNIFAMILIAR_Passeig de la Font d’en Fargues, 39 1920/ modernista/ residencial/ Aquest magnífic exemple de casa modernista, es troba situat a la confluència entre els carrers Perdrell i el Passeig de la Font d’en Fargues, encreuament molt més ample que la resta per poder situar-hi arbres i una font, en una parcel·la triangular i comparteix la cantonada amb el Casal del Barri i la Parròquia. La casa, de planta rectangular, es col·loca amb la façana paral·lela al xamfrà. Aquesta façana principal està ornamentada amb relleus escultòrics de temàtica vegetal únicament als llindars de les obertures, a la barana d’obra i al coronament resseguit per una motllura curvilínia coronada per tres pinyes escultòriques, així com la utilització recurrent de la ceràmica blava tant a la façana com al tancament del jardí. A principis de s.XX, els feligresos de la Font d’en Fargues no tenien parròquia, havien d’anar a ESGLÈSIA DE SANT ANTONI DE PÀDUA l’església del Carmel o a la d’Horta. Els veïns van reclamar una parròquia pròpia. _C. de Pedrell 64 Montserrat de Casanovas els va cedir un terreny i van encarregar el projecte i la construcció de 1927/ Religiós/ arqu.: Adolf Florensa l’església a l’arquitecte municipal Adolf Florensa, arquitecte municipal, que tenia una casa Ferrer d’estiueig al barri. L’església es va aixecar amb les pedres de la capella de Can Fargas, derruïda el 1914 i es va inaugurar el 1927. Durant la Guerra Civil va resultar destruïda, però posteriorment va ser reconstruïda pel mateix Florensa. Aspecte de l’església, l’any 1937 
 El 1928 es va constituir la  Asociación de Propietarios de Fargas, Mulassa y sus entornos per 8. CASAL FONT D’EN FARGUES resoldre les noves demandes socials i reclamacions dels veïns, com l’urbanització dels carrers, Passeig dela Font d’en Fargues 50 subministrament d’aigua i enllumenat i es va tirar endavant el finançament i la construcció d’una 1928/ Classicista/ Equipament Cultural/ arqu: seu social, centre cultural i social del barri. Així el 1928 es va tirar endavant el finançament i la Adolf Florensa Ferrer construcció del Casino, després Casal Familiar i ara Casal de barri. El terreny es va aconseguir amb una escriptura d’establiment del propietari que tenia la casa al costat. Just un any després que l'església de Sant Antoni de Pàdua obrís al culte, el Casal es va inaugurar el 1928 com a Casino per a esbarjo, espai lúdic i cultural, per al teatre i la música. La construcció va anar a càrrec, també, de l’aqruitecte Adolf Florensa Després de la guerra civil, quan desapareix l’associació fundadora del Casino, els feligresos de la parròquia, amb els seus avals, compren l’edifici i s’inicia el Casal Familiar de Sant Antoni de Pàdua. Aquesta etapa religiosa dura fins l'any 2001, quan s’inicia un moviment reivindicatiu Teatre al casino 1950 veïnal per aconseguir la titularitat pública del Casin. Després de llargues negociacions l’Ajuntament de Barcelona compra l’edifici, i el 2011 s’acaben les obres de rehabilitació del nou Casal de barri Font d’en Fargues És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i semisoterrani tancat per una façana classicista que segueix la forma del xamfrà. Centra la composició, simètrica al cos de la cantonada, una gran finestra pal·ladiana coronada per un frontó triangular amb òcul, que trenca la balustrada que recorre el coronament de l'edifici, flanquejada per dues finestres trífores. Al costat de la biblioteca, l’escola és una de les infraestructures essencials del programa 13. ESCOLA ARC IRIS_Carrer de l'Arc de noucentista, l’època de la construcció de les grans xarxes d’equipaments. L’edifici, un exemple Sant Martí, 79-78
 d’escola noucentista, respòn a la tipologia edificatòria del Noucentisme, és una construcció de grans dimensions, organitzat en planta baixa i dues plantes pis, amb una torre annexa al cos 1930 aprox/ Noucentista/ Cultural docent edificat principal, amb coberta a quatre aigües. Està situada en un emplaçament privilegiat amb façana a tres carrers, enmig d’un bosc i amb grans vistes . S’utilitzen els elements característics d'una arquitectura que rememora els trets constructius populars com la teulada de teula àrab i les parets blanques i utilitza solucions arquitectòniques repetides com la torre adossada, l'esmentat tipus de coberta, la galeria d'arcs rebaixats a la planta superior, el gran ràfec fet d'obra vista, els elements de forja dels balcons... El 1940, el Sr. Víctor Valls, Interventor de la Corporació Municipal, va fer construir aquesta torre per a la seva filla, que tenia una disminució física i, a canvi d'un vitalici per ella, més tard va cedir la casa a l'Ajuntament de Barcelona. L'Ajuntament va convertir la finca Valls en una escola sanatori per acollir els nens i nenes amb retards de desenvolupament físic. Els alumnes venien de diferents barris de la ciutat. Es va inaugurar   l'escola el curs 1942-1943 sota el significatiu nom de 26 de Gener, data de l'entrada de les tropes nacionals a Barcelona. El centre va ser dirigit segons la línia pedagògica de les escoles i colònies escolars de l'Ajuntament de Barcelona durant el període republicà. Era una escola activa, oberta i lligada a l'entorn i al país, malgrat les duríssimes condicions polítiques de la dictadura franquista. Hi havia classes a l'aire lliure, tenien cura del jardí i de l'hort, i feien gimnàstica, música i plàstica. 
 Actualment és el centre públic Escola Arc Iris. Es tracta d'un conjunt de quatre cases unifamiliars adossades, en parcel·la de ciutat-jardí. 21-22-23-24 CONJUNT CASES Possiblement, la casa de major dimensió podria haver estat el nucli central d'aquest conjunt ADOSADES_C. Pedrell, 45-47- 49-51 d'edificacions, del qual resta només la meitat. Les cases de planta baixa són de factura ben senzilla; tenen un pati al davant i un altre de posterior. L'única ornamentació de les façanes la 1910- 1925/ Modernista- Noucentista/ constitueixen uns lleus esgrafiats en forma de garlanda, a l'altura dels forats de la cambra de ventilació de la coberta plana, i la barana del terrat, al número 49, més elaborat. La casa número 45, sobre una parcel·la més ampla, sobresurt del conjunt; té planta baixa, golfes i coberta a dues aigües trencada als testers. La construcció rememora l'arquitectura tradicional emprada pel llenguatge noucentista; així ho recorda l'ampli ràfec sustentat per cabirons de fusta, entre els quals s'inclouen esgrafiats de temàtica vegetal. En la mateixa línia apareixen esgrafiats a la part superior de les obertures de la planta baixa. Les obertures de les golfes estan formades per dues arcades de mig punt a manera de reduïda galeria. CASES DE PERIODISTES GRUP FONT D’EN FARGUES. EXEMPLES DE DUES CASES Casa unifamiliar aïllada en parcel·la de ciutat-jardí i pati al davant. Està formada per dos cossos, 26. CASA GARCIA ANNÉ_Carrer del un de planta baixa i planta pis, i l'altre a manera de torrassa, d'una planta més. Els forjats Pedrell, 36 Tal com ja hem comentat, la Cooperativa de periodistes va preveure la construcció de 70 queden ben delimitats per impostes corregudes que, a l'altura de la primera planta, es xalets, entre els sectors de la Salut i el de la ciutat-jardí de la Font d’en Fargues. En aquest nou converteixen, al cos de menor alçada, en una terrassa coronada per una balustrada. Aquesta, a 1919/ Noucentista/ Residencial barri s’hi va aixecar un primer grup de cases barates al sector de la Mulassa i un segon grup al la planta baixa, actua a manera de porxo d'accés recolzat per dues columnes d'ordre jònic. sector de la Font d’en Fargues. Destaca la coberta a quatre aigües truncada de la torrassa, amb potent ràfec recolzat en cabirons. Cal destacar el recercat d'obertures a base de senzills esgrafiats i que, a l'interior d'un En aquesta zona, a la muntanya i més propera al Passeig de la Font d'en Fargues, entre els òcul, conté la data de l'edificació. carrers Pedrell i Frederic Rahola, el 1918 s’hi van construir sis cases amb jardí dels quals en queden dempeus tres : La casa Garcia-Anné, la casa Altimis i la casa que actualment és l’Escola Petit Príncep Blau 
 Escola Petit Príncep Blau Casa del periodista Garcia Anné 1919 Fons Casal FF Casa unifamiliar aïllada, en parcel·la de ciutat-jardí amb pati davanter. De forma 27. CASA ALTIMIS_Carrer del Pedrell 38 rectangular, té planta baixa, planta pis i golfes. La planta baixa apareix separada de la resta mitjançant una imposta perimetral. S'estructura segons una composició molt senzilla 1915/ Modernista/ Residencial d'eixos verticals. En el cas de la façana principal, on existeixen dues obertures per planta llevat de les golfes on només en situa una, la porta d'accés està remarcada per una lleugera marquesina de ferro i vidre. A les llindes apareixen motius escultòrics de terracota poc remarcables. L'edifici està coronat per una coberta a dues aigües trencada als capcers i amb una sortida per les golfes a manera de mansarda; un ràfec de grans dimensions recolzat en cabirons envolta la construcció. Barri de la Font d’en Fargues, amb el grup de cases per a periodistes Grup FF, des del Tuiró de la Peira 1933 Fons Casal FF CASES DE PERIODISTES GRUP MULASSA. Conjunt d'edificacions ubicades en parcel·la de ciutat-jardí. En general, tenen planta baixa, 28-29-30-31 CONJUNT DE CASES planta pis i torrassa adossada , especialment característica és la del número 54 que conté a DE PERIODISTES_ C/ Peris Mencheta, Segons el previst, el 1917 es van inaugurar els vuit xalets entre el carrer Peris Mencheta l'interior un dipòsit d'aigües que servei d'abastament de la urbanització 50 , 52 , 54 i 56 (abans rebia el nom de passeig de la Font de la Mulassa) i el carrer Maryland, (des dels anys vint Marqués de Foronda.) Encara podem veure en peu les torres a Peris Mencheta, una Si bé resulta complicat enquadrar-les en un llenguatge artístic concret, algunes es poden Entre 1916 i 1920/ Noucentistes/ d’elles amb una antiga torre d'aigua per garantir l'abastament d'aigua a totes les cases. acostar a recursos emprats pels arquitectes noucentistes, com l'esmentada casa número 54 – Residencial/ arq:Juli Mª Fossas Martínez L’abastament d’aigua va ser un maldecap constant per als habitants de les torres. Per això es coberta a dues aigües que rememora l'arquitectura popular. Han mantingut la volumetria original en molts dels cassos Cases del speriodistes Grup Mulassa 1917 
 De planta baixa, planta pis i torrassa, la construcció està situada en parcel·la de ciutat-jardí. El 32. CASA UNIFAMILIAR__ C/ Marquès de volum està format per dos cossos perpendiculars coberts individualment, dels quals sobresurt la Foronda, 3 torrassa. Entre 1916 i 1920/ NoucentistA/ Residencial/ Les cases del carrer marquès de la Foronda segueixen pràcticament la mateixa tipologia llevat arq:Juli Mª Fossas Martínez dels ornaments en aquest cas desapareguts, possiblement arran de la darrera intervenció. Cases del periodistes 1917 Casa Francisco Alfonso 1920 
 És una de les torres dels periodistes del Grup de la Mulassa i va ser la casa d’estiueig d’Antoni Rovira i 33. TORRE MARIA__ C/ Marquès de Virgili, periodista, lingüista i polític, diputat i vicepresident primer del Parlament de Catalunya en temps de Foronda, 9 la Generalitat republicana, als anys trenta. fins a marxar a l’exili,. Quan van marxar a l’exili i li van requisara Entre 1916 i 1920/ NoucentistA/ casa es van endur tota la documentació, queva anar a parar a l’Arxiu de Salamanca,. En el moment enquè Residencial/ arq:Juli Mª Fossas Martínez Rovira i Virgili va marxar amb la seva famíliaa exili, van cremar tot el que hi havia a la casa i vaquedar en mans de forans (policies, marins...) del1939 al 1985 aproximadament. Gràcies a la previsióde Rovira i Virgili a partir de 1985 la família vapoder recuperar la casa i la va rehabilitar. Per foraha recuperat gairebé tot l’antic encant; per dins hovan haver de fer tot de nou.Actualment a la casa hi viuen els descendents deRovira i Virgili. Seguint la mateixa tipologia que les altres torres dels periodistes del Grup de la Mulassa amb planta baixa, planta pis i torrassa, el volum està format per dos cossos perpendiculars coberts individualment per teulades de teula ceràmica envidriada verda a dues vessants, llevat de la torrassa a quatre aigües. Destaquen els ràfecs recolzats sobre cabirons i els esgrafiats a base de garlandes sota cobert típics de l’arquitectura noucentista. Torre Maria. Fons família Rovira Virgili Grup cases dels periodistes 1919 AMHG La tipologia d'habitatge unifamiliar adossat, amb petit pati davant i jardí darrere és molt comú 52-53-54 CONJUNT CASES al barri i aquesta agrupació de tres casetes és l'últim reducte a la zona. De factura molt senzilla, ADOSADES__ Ptge. Gabarnet, 12 , 14 i 16 tenen planta baixa i tres obertures a façana, essent la porta d'accés centrada tot situant una lleugera marquesina de vidre –llevat de la casa número 12 que ha estat substituïda per una 1905, aprox./ Modernista/ Residencial/ arq: vulgar de teula–. Una petita sanefa esgrafiada sota la cornisa que engloba els forats de Josep Domènech Mansana ventilació de la coberta constitueix tota l'ornamentació modernista dels habitatges així com la ceràmica verda de la barana del terrat –desapareguda al número 12-. EDIFICIS NO PROTEGITS _NIVELL D A finals del segle XIX, Barcelona havia annexionat bona part de les poblacions del Pla. Per 55 LA FONT D’EN FARGUES_Plaça de articular i unificar el nou creixement urbà, l'Ajuntament de Barcelona l’any 1903 convoca un la Font d’en Fargues "Concurs internacional d'avantprojectes d'enllaç de la zona de l'Eixample de Barcelona i dels 1900/ Modernista/ arq: J Roc Cot i Cot pobles agregats". que guanya l'arquitecte francès Lleó Jaussely. El Parc del Guinardó sorgeix d’aquest pla i l’Ajuntament de Barcelona adquireix aquesta finca per fer-ne una de les zones verdes més extenses de la ciutat. El projecte paisatgístic es va encarregar a Forestier, que en féu Vista General de la Font d’en Fargues al 1936 els plànols bàsics, i més tard, Rubió en tingué cura de l’execució. Foto. Fons Sindreu En aquest context les fontades ja eren molt populars i les fonts amb berenadors eren un reflex de la necessitat d'evasió i distracció d'uns grups socials sotmesos a dures condicions de vida, a més d'un espai per a la llibertat d'expressió i reunió. Montserrat de Casanovas i el seu marit Pere Quiosc modernista1900 Fargas, els hereus de Can Fargas, van decidir amortitzar els terrenys i els manantials que hi havia dins la seva propietat per a convertir-ho en un lloc d’oci i descans. El 1900 li van encarregar a l’arquitecte Roc Cot i Cot l’àrea del berenador al voltant de la Font d’en Fargues, amb una font dins d’una petita cova de rocalla, -la presència d’un tipus específic de pedra rústega a l’indret farà que aquesta prengui molt de protagonisme en les adequacions de les antigues fonts com la Font d’en Fargues o la Font de la Mulassa, així com en els traçats dels nous parcs-, la canalització de l’aigua, un recinte per a berenar amb taules i bancs i un quiosc d’estil modernista de begudes amb cuina. Antiga entrada al recinte. 1900 Les seves aigües oligometàliques i lítiques van aconseguir un gran prestigi tant per les seves Repartidor de l’aigua embotellada excel·lents propietats medicinals com per a consum diari. El 1905 la font va ser declarada per a ús públic i més tard van sol·licitar el permís per a la venda de l’aigua embotellada, que aconseguiren amb una Real Ordre el 29 de juliol de 1919. L'aigua es venia a un local comercial al carrer Roger de Llúria i en diversos botigues de queviures i farmàcies de la ciutat, a part d'un servei a domicili que es realitzava a través d'uns carros de cavalls. El lloc es va popularitzar i periòdicament s'hi celebraven festes i aplecs, amb gent arribada de del Clot, Horta, La Sagrera i Sant Andreu. Era habitual en aquell racó la celebració de festes, concerts de música i sardanes, fins i tot mítings polítics i obreristes. Hi havia un espai habilitat per cuinar. Al taulell del berenador es venien els feixos de llenya i es llogaven les taules i els estris de graella La Font d'en Fargas va continuar sent punt de trobada social però a mesura que van canviar les Imatges de la font 1972 formes d’oci de la població, l'espai va començar una lenta decadència fins a l’abandonament. L'última construcció va ser un restaurant edificat el 1976 que va destruir part del quiosc modernista i va construir un mur que va "privatitzar" la font. Va ser tancat l'any 2010 després de fer fallida. En l'actualitat, les reivindicacions de veïns i de les associacions de veïns de la FF, han aconseguit que l’Ajuntament es faci càrrec de la font i els seus voltants per a la seva rehabilitació, amb un projecte de reconstrucció de la font i el quiosc modernista, per recuperar aquest símbol i espai de trobada per al barri. Anunci de qualitat de l’aigua a La Vanguardia. 4 de novembre de 1927 ELEMENTS I CONJUNTS D’INTERÈS PAISATGÍSTIC 56.57. CONJUNT DE CASES ADOSADES Conjunt de dues cases modernistes adosades, de planta baixa amb porta central, amb jardí davant i darrera, de l’arquitecte Matas 58.59. CONJUNT DE CASES ADOSADES 
 Conjunt de cases adosades amb jardí, amb façana simètrica amb la porta d’accés, que formen un conjunt homogeni en la topologia i 
 el tancament de la parcel·la 60. VILLA CARMEN Casa unifamiliar de planta baixa i terrat amb jardí al davant i al darrera 
 61. ESCOLA HEURA C. can Pujolet, 5 Antiga casa unifamiliar amb la característica torre que encara preserva alguns elements característics noucentistes com la torre amb coberta a quatre aigües de ceràmica vidriada tot i que ha patit moltes mutilacions 62. ESCOLA HEURA Passeig Maragall, 373 Antiga casa unifamiliar amb la característica torre que encara preserva alguns elements característics noucentistes com la torre amb coberta a quatre aigües de ceràmica vidriada. 63. HABITATGE UNIFAMILIAR C. Marí, 70 Casa de tipologia característica al barri de planta baixa i terrat, i façana simètrica amb la porta principal a l’eix de simetria i finestres a cada banda 64. 65. CONJUNT DE CASES ADOSADES C. Maurici Vilomara, 51, 53 Conjunt de cases adosades de tipologia característica al barri de planta baila i terrat, façana simètrica amb la porta principal a l’dix de simetria i finestres a cada banda, amb un remat calat molt singular 
 67. CASA UNIFAMILIAR C. de la Verema, 14 Habitatge unifamiliar d’estil modernista entre mitgeres amb pati al davant, façana amb especejament de carreus i coberta plana. M arquesina de teula i frontis amb un motiu vegetal modernista 68. TANCA TORRE/ ESCOLA Princess Margaret School  Passeig de la Font d’en Fargues 15-17 És un dels elements mes característics del Passeig de la Font d’en Fargues que ha mantingut el disseny original que combina un mur paredat rematat per ceràmica blava intercalant matxons arrodonits recoberts de trencadís blanc a la part superior. La resta de la tanca es completa amb porta de ferro forjat i barana entre els matxons també de ferro. _METODOLOGIA DE TREBALL PER A L’AUSCULTACIÓ DE LA FONT D’EN FARGUES Tal com s’estableix als Estudis previs per a l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del paisatge Urbà de Barcelona, una unitat de paisatge urbà es un àmbit de la ciutat que és coherent i reconeixible gràcies a una combinació específica de components paisatgístics i de dinàmiques pròpies i característiques que li atorguen caràcter i identitat i li confereixen una idiosincràsia diferenciada de la resta de l’àmbit urbà. Metodologia de treball Pas 1. Superposició de les cartografies ( realitzades per nosaltres) a escala territorial de topografia (corbes de nivell i pendents), hidrografia (mar, rius, rieres i conques hídriques), teixits residencials, equipaments locals i metropolitans, mercats i comerços a l’àmbit del barri de la Font d’en Fargues Pas 2. Observació de l’escala petita del barri de la Font d’en Fargues per identificar els generadors d’identitat urbana a través de variables observades com l’skyline, les façanes, les obertures i els sobresortints de la seva pell i l’estudi de les plantes baixes, quant a continent, i mobiliari urbà i vegetació/arbrat/enjardinaments, quant a contingut. O altres variables com les condicions de temporalitat/estacionalitat i activitat. El treball de camp d’observació, de fotografia, i el dibuix detallat de les variables i els elements urbans en diversos fragments de l’àmbit seran la principal eina de treball. L’anàlisi d’aquestes variables ens condueix a la identificació d’atributs i de generadors d’identitat urbana. Això, ens permet perfilar els perímetres de continuïtat i solapaments entre elements urbans d’identitat per acabar de definir els límits de les UPUs. Pas 3. Creuament de la informació obtinguda en els dos processos anteriors per tenir una lectura multi-escalar del barri, en el qual la superposició de les línies definidores d’UPUs definida a grans trets per l’escala territorial, queda perfilada per l’observació detallada a l’escala de tessel·la. Aquesta informació li sumem paràmetres de percepció fruit alguns de l’observació directa i altres resultants de tallers/enquestes al ciutadà. Els paràmetres que condicionen les UPUs son: ESCALA D’ANÀLISI VARIABLES ESCALA D’ANÀLISI en definitiva la distància d’observació, determina l’extensió de les unitats i els principals factors responsables de la seva individualització. A cada escala li corresponen unes variables principals que caracteritzen les unitats de paisatge urbà. escala gran: Es l’escala geogràfica i de ciutat. Escales d’anàlisi suggerides entre el 1/50.000 i el 1/20.000. L’enfoc disciplinar a aquesta escala es el de la geografia, el paisatgisme,... El tema d’estudi rellevant a la identitat del paisatge urbà a l’escala gran es el suport fisiogràfic i la variable del relleu el seu principal tret definidor. escala intermèdia: Es l’escala de ciutat i de barri, de comunitat. Escales d’anàlisi suggerides entre el 1/5.000 i el 1/1.000. L’enfoc disciplinar a aquesta escala es el de l’urbanisme, del paisatgisme, de l’arquitectura, de la geografia humana, sociologia… El tema d’estudi rellevant a la identitat del paisatge urbà a l’escala intermèdia es la forma urbana i la variable del teixit del buit urbà el seu principal tret definidor. escala petita: Es l’escala de barri i d’espai públic. Escales d’anàlisi suggerides entre el 1/100 a 1/20 i fins a Forma (morfologia i dimensió, tipologia...): 1/1. L’enfoc disciplinar a aquesta escala es el de l’arquitectura, el paisatge urbà, la psicologia ambiental,… -suport fisiogràfic El tema d’estudi rellevant a la identitat del paisatge urbà a l’escala gran es l’atmosfera urbana i la variable el relleu i la seva singularitat topogràfica de l’envoltant de l’espai col.lectiu el seu principal tret definidor. la hidrografia i els camins de l’aigua, la costa la vegetació i els sistemes del verd L’estudi denomina tres tipus d’unitats de paisatge que corresponen a cadascuna de les tres escales o distàncies l’agricultura, restes agrícoles, horts urbans,... d’observació: Parcel.lari d'Horts i Permeabilitat territoris urbans: Els defineixen fonamentalment els elements de la geografia i del paisatge, de les grans Jaciments Arqueològics i Traçats Subjacents xarxes d’infrastructura de la ciutat. El territoris urbans són les UPUs que es desprenen de l’observació a Patrimoni Arquitectònic i Ordinari l’escala gran. Escales d’observació i de treball aproximades: de 1/50.000 a 1/20.000. -traçat nodes i carrers territorials, carrers orgànics, rambles... teixits urbans: Corresponen als barris, no en el sentit administratiu, sinó en el d’àrees coherents i -teixit urbà (derivada de les distintes formes de creixement urbà homogènies. Els determina la xarxa d’espais lliures definida entre els teixits edificats i la relació que casc antics, eixample, creixement suburbà, polígons,... s’estableix entre ambdós. Els teixits urbans són les UPUs resultants del treball a escala mitjana. Escales -espai buit, espai public i col.lectiu d’observació i de treball aproximades: de 1/5.000 a 1/1.000. parcs, places, interiors d’illa, passatges, carrers i avingudes, xamfrans,... -envoltant tessel·les urbanes: Les defineixen el punt de vista de l’usuari, i per tant la percepció que té de l’espai lliure secció de la caixa edificació-carrer-edificació,.. que l’envolta, essent aquesta la principal eina de determinació de les UPUs a aquesta escala. Les tessel·les urbanes són les UPUs que es poden destriar des de l’observació a escala petita. Escales d’observació i de Us/Activitat: treball aproximades: de 1/100 a 1/20 -públic, privat i col·lectiu -us residencial, industrial i logístic VARIABLES són factors geogràfics, morfològics, econòmics, socials i culturals que afecten el medi urbà distingint-ne -us turistic, recreatiu i de lleure unes parts de les altres que ens serveixen per definir i ajustar els límits de les unitats de paisatge urbà. Les variables -intensitat comercial que determinen les UPUs responen als valors tangibles i intangibles reconeguts i observats pel que fa als aspectes -equipaments i condensadors d’activitats de forma, l’ús i la percepció que es té de la ciutat. En la recerca de les identitats de la ciutat, doncs, a més del -connectors ecològics coneixement dels processos naturals, de l’activitat i les anàlisis morfològiques s’ha de sumar la lectura perceptiva. -connectors intermodals, mobilitat (parades de metro i autobus) Per això, per llegir el paisatge urbà per una banda s’han de tenir en compte les variables, els elements que el -itineraris col.lectius,... configuren a diferents escales, la forma d’aquests components i com aquests components es relacionen entre ells (els seus atributs i i els valors), l’ús i les activitats que d’ell se’n fa i, alhora, la imatge, com la ciutat es percep. Percepció: Les variables es poden extreure des de -conques visuals, fites visuals i fons escènics miradors des de les singularitats del paisatge i del tracat a la ciutat (portes i recorreguts escènics) a) l’assimilació d’antecedents, des d’on s’obtindran els valors reconeguts: des dels antecedents sobre el fons escènics des de la ciutat als elements naturals (mar-muntanya) i construits Paisatge Urbà de la ciutat, Antecedents sobre el context urbà, consulta d’estudis previs, bibliografia, -distància (plans visuals) i velocitat (modes de circulació) en la qual es percep el paisatge urbà cartografia actual i plànols històrics, patrimoni natural i edificat, Planejament existent Modificacions PGM, -ritme del teixit urba, parcel.lacio, articulació de la planta baixa i skyline Valoració ciutadana per enquestes i tallers participatius -materialitat, textura, color -composició de la facana urbana b) l’anàlisi paisatgístic a diferents escales de l’àmbit de la ciutat estudiat des dels conceptes de forma, ús i opacitat/transparència de la pell urbana (rugositat/fenestració, porositat/porxos) percepció que ens ajudaran a obtenir els valors observats. Són els que es desprenen a partir del -llum dia/nit i ombres (orientació) reconeixement del paisatge urbà, tant del seu continent -l’envolupant entre espai obert i espai construït- com del seu contingut/ V. BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES _ESTUDIS PREVIS al CATÀLEG del PAISATGE URBÀ de BARCELONA LLIBRES: Ajuntament de Barcelona set. 2017 _EL NOUCENTISME: ARQUITECTURA, PINTURA, ESCULTURA, BELLESA PÚBLICA, L’ART DEL JARDÍ, L’ART _MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ EN L’ÀMBIT DELS TRES TURONS, Ajuntament de SOCIAL I LES ESTRUCTURES CULTURALS. Gran Enciclopèdia Catalana Barcelona. Direcció de serveis de planejament . 2009 _FONT D'EN FARGUES. GÈNESI, HISTÒRIA I RECORDS D'UN BARRI EN 100 ANYS. Paulina Almerich, Carlota _ORDENANÇA MUNICIPAL DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT DE BARCELONA. Ajuntament Giménez i Compte, Teresa Morros 2006 de Barcelona. Des. 2014 _RIERA, TORRENTS I FONTS ALS BARRIS D’HORTA GUINARDÓ. Carlota Giménez i Compte _PLA DEL VERD I DE LA BIODIVERSITAT DE BARCELONA. Hàbitat Urbà, Medi Ambient i Serveis Urbans Ajuntament de Barcelona. Abril 2016 _LA CASA NOUCENTISTA: ARQUITECTURA UNIFAMILIAR A CATALUNYA (1913-1932) Fundació Rafael Masó _CATÀLEG D’ARBRES D’INTERÈS LOCAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA. Ajuntament de _BARCELONES. Manuel Vázquez Montalbán. Editorial Empúries 1990 Barcelona Ecologia, Urbanisme i Mobilitat _EL ELOGIO DEL CAMINAR. David Le Breton. Biblioteca de Ensayo. Siruela _ELS CORREDORS VERDS URBANS. Exemples i criteris de disseny. Ajuntament de Barcelona 2010 _CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA Observatori del Paisatge. Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat. 2007 ARTICLES: _DOSSIER DELS TRES TURONS Ajuntament Barcelona. Març 2015 _SOBRE NOUCENTISME Y ARQUITECTURA. NOTAS PARA UNA HISTORIA DE LA ARQUITECTURA MODERNA EN CATALUÑA (1909 -1917 ). Ignasi Sola – Morales. CUADERNOS DE ARQUITECTURA Y _MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ EN L’ÀMBIT DEL BARRI DEL CARMEL I ENTORNS. Ajuntament de Barcelona. 2009 URBANISMO 1976 _PARÀMETRES URBANÍSTICS DEL DISTRICTE D’HORTA –GUINARDÓ DE BARCELONA. Ajuntament de _NICOLAU M. RUBIO I TUDIJRI, ENTRE LA RAZON y LA SENSIBILIDAD. Celia Cañellas / Rosa Toran / Barcelona. 2009 Llorenç Torrado. CUADERNOS DE ARQUITECTURA Y URBANISMO 1976 _MPGM D’ORDENACIÓ DEL PASSEIG DE LA FONT D’EN FARGUES ENTRE EL CARRER DE DR. COLL I EL PASSEIG DE MARAGALL. Ajuntament de Barcelona. 2007 REFERÈNCIES: _DOSSIER-RESUM DELS TREBALLS D’ANÀLISI I DIAGNOSI URBANISTICA DELS NUCLIS ANTICS DELS BARRIS TRADICIONALS DE BARCELONA Ajuntament de Barcelona. Sector d’Urbanisme i _BASE DE DADES DEL PATRIMONI DE LA FONT D’EN FARGUES. Grup d’estudis El Pou Infraestructures 2010 _INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA http://cartotecadigital.icgc.cat _DIAGNOSI DEL BARRI DE LA FONT D’EN FARGUES. Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta –Guinardó _COAC. CENTRE DE DOCUMENTACIÓ https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu Setembre 2010 _SOCIETAT CATALANA D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI (SCOT) http://territori.scot.cat _ESTUDI HISTÒRIC DELS ELEMENTS PATRIMONIALS DE LA PLAÇA FONT D’EN FARGUES. BIMSA 2017 _AJUNTAMENT DE BARCELONA www.barcelona.cat _ESTUDIS PREVIS PROPOSTA DE MILLORA DE L’ACCÉS AL PARC DEL GUINARDÓ DES DE MONTSERRAT CERCADOR PATRIMONI ARQUITECTÒNIC Ecologia, Urbanisme i Mobilitat DE CASANOVAS I CREACIÓ D’UN ÀREA PER GOSSOS. BAAS Oct. 2017 MHUBA MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria _PROJECTE DE REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LA FONT D’EN FARGUES AL BARRI DE LA FONT D’EN _http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es FARGUES AL DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ. BIMSA Des. 2016 _http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/home/el-barri-de-la-font-den-fargues _http://www.labarcelonadeantes.com/fargas.html _http://eltranvia48.blogspot.com.es/2014/04/recuperemos-la-font-den-fargas.html