Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Urbanisme amb perspectiva de gènere Febrer del 2019 L’urbanisme no és neutre, pot crear guanyadors i perdedors, Es tracta d’un manual dirigit als equips tècnics que pot estar al servei d’una minoria, o ser un poderós participen en la planificació, redacció i execució dels plans i instrument democràtic, una eina a favor del dret a la ciutat. projectes de la ciutat. En la seva formulació hi ha la voluntat L’urbanisme amb perspectiva de gènere és una opció per de superar la tradicional separació de l’urbanisme entre una ciutat més justa. Situa la vida quotidiana al centre de zones i sistemes, en espai públic i privat, en urbanisme de les seves polítiques i treballa des d’una visió inclusiva per dues dimensions. El manual concep la ciutat com un continu, donar resposta a les necessitats i els desitjos del conjunt de i intenta reflexionar-hi des de la seva complexitat, proposa la societat, tenint en compte la seva diversitat de gènere, treballar a diferents escales, i incloure factors tan diversos d’edat, d’origen o funcional, entre altres. com el temps, el teixit social o el grau d’autonomia dels seus habitants. No és un urbanisme exclusiu de les dones, sinó que proposa un model de ciutat que tingui en compte els rols que Per últim, el manual estableix diferents metodologies per tradicionalment s’han assignat a la dona, que actualment recollir aquesta capa de coneixement, que reflecteix com també exerceixen els homes. Es tracta de tenir en compte s’utilitza la ciutat, quins i com són els seus habitants i totes les etapes de la vida de l’ésser humà, de la infància quines necessitats tenen. a la vellesa, i no donar més rellevància a l’etapa del treball Per això adaptem la perspectiva de gènere a Barcelona. Per productiu, com s’ha fet tradicionalment fins ara. nodrir i enriquir les polítiques i accions per una ciutat més Amb l’objectiu final de fomentar una ciutat que resulti saludable, inclusiva i justa. Impulsem una nova manera de adequada per fer més confortable la vida quotidiana, el treballar que fa millor la ciutat, perquè la fa amb i per a treball reproductiu i les labors de cura, l’Àrea d’Ecologia tothom, sense exclusions i amb nous accents. Urbana edita el manual de l’urbanisme de la vida quotidiana. Es tracta d’una primera versió, que pretén definir en què es concreta l’urbanisme amb perspectiva de gènere, a Janet Sanz Cid diverses escales, des del planejament fins al disseny d’un Quarta tinenta d’alcaldia espai públic, però que a la vegada fuig de donar receptes tancades, i té la voluntat de ser un procés obert, amb la idea d’anar-se actualitzant i adaptant amb noves aportacions fruit de l’experiència i de la seva posada en pràctica. Edita Ajuntament de Barcelona Àrea d’Ecologia Urbana Febrer del 2019 Direcció Departament de Prospectiva. Direcció de Model Urbà Departament de Transversalitat de Gènere Autoria Ana Paricio Barcelona Regional Suport tècnic i administratiu de Barcelona Regional Col·laboració d’Ignacio Paricio Disseny i suport a la conceptualització Pla Estel (Alba Domínguez, Konstantina Chrysostomou i Arnau Boix) Agraïments Departament de Projectes Urbans, Direcció de Serveis de Planejament, Departament d’Informació de Projectes i Recepcions, Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures, Espais Verds i Biodiversitat i Direcció de Serveis de Comunicació i Participació Índex 00. Guia de lectura ........................................................................................................ 5 0.1 Objectiu del manual .......................................................................................................................... 7 0.2 Com funciona el manual? .............................................................................................................. 8 0.3 Els límits i les possibilitats de l’aplicació .................................................................................... 8 01. Criteris generals de planejament .......................................................................... 11 1.1 L’urbanisme amb perspectiva de gènere ..................................................................................... 13 1.2 Principis de l’urbanisme inclusiu ................................................................................................... 14 1.3 Eixos de l’urbanisme amb perspectiva de gènere .................................................................... 16 02. La qualitat de l’espai urbà ...................................................................................... 23 2.1 “Components” de l’espai urbà i “criteris de qualitat” ............................................................. 25 - Façana / perímetre - Vials - Elements urbans - Entorn - Perfil de les persones - Usos de l’espai 03. Eines per a la diagnosi i l’avaluació ..................................................................... 33 3.1 Eina d’anàlisi de la vida quotidiana ............................................................................................... 36 - Preguntar: Instrument per a la recollida de la participació ciutadana - Observar: Instrument per a l’avaluació de la qualitat de l’espai 3.2 Passos de l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana ........................................................................ 37 - Pas 1: Definir les unitats d’estudi de l’espai - Pas 2: Organitzar la participació/observació - Pas 3: Recollida d’informació - Pas 4: Visualització del resultat i redacció de conclusions - Pas 5: Proposta de línies d’actuació - Pas 6: Disseny del projecte 3.3 Altres eines d’aproximació a l’urbanisme amb perspectiva de gènere ........................... 66 Annex A. Cas d’exemple d’aplicació de l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana ... 73 Annex B. Legislació, manuals de referència i bibliografia ..................................... 91 B.1 Legislació ................................................................................................................................................ 92 B.2 Manuals de referència ...................................................................................................................... 94 B.3 Bibliografia ........................................................................................................................................... 95 00 Guia de lectura Definició Definim l’urbanisme amb perspectiva de gènere com 6 la disciplina que concep la ciutat i el territori com un espai que facilita i acompanya la realització de les tasques quotidianes i de sosteniment de la vida, amb equitat per a totes les persones i col·lectius. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 0.1 Objectiu del manual Aquest manual té com a finalitat donar criteris de planejament i eines de diagnosi, des d’una perspectiva de gènere, al personal tècnic que redacta planejament urbanístic i al que elabora projectes d’espai públic i d’equipaments. 7 Aquest manual és una primera versió d’un treball en procés. Per tant, el propòsit d’aquest manual és anar-se actualitzant i enriquint amb noves aportacions fruit de l’experiència i la posada en pràctica. Guia de lectura 0.2 Com funciona el manual? El manual parteix d’uns principis generals de • Una eina d’anàlisi de la vida quotidiana, que l’urbanisme amb perspectiva de gènere, que va s’estructura en fitxes. Les fitxes es divideixen desglossant per establir: en “Preguntar” i en “Observar”, i permeten valorar el compliment dels criteris de qualitat. • Uns eixos, continguts bàsics de l’urbanisme de Les fitxes guien en la recollida de dades sobre gènere que estructuren la resta del manual. cadascun dels criteris de qualitat. • Uns components, l’espai urbà es descompon en • La recollida d’aquestes dades possibilita una sis elements per a la seva anàlisi. diagnosi molt matisada de l'espai i del seu ús • Uns criteris de qualitat, que es basen i es i permet elaborar unes línies d’actuació que concreten en els conceptes establerts en els seran una guia per al projecte. eixos i que s’agrupen dins de cadascun dels • Per acabar es presenta, a l’annex A, un cas components. d’exemple d’aplicació de l'eina d’anàlisi de la vida quotidiana. 0.3 Els límits i les possibilitats de 8 l’aplicació Aquest manual posa l’accent en la diagnosi prèvia L’urbanisme amb perspectiva de gènere incorpora a qualsevol projecte i en allò que suggereix aquesta l’urbanisme de la quotidianitat i de l’escala anàlisi per al disseny posterior. Es considera que és petita (d’anar a l’escola, xerrar amb el veïnat o difícil intervenir sobre qualsevol espai sense conèixer anar a comprar). En conseqüència, la diagnosi, primer les persones que l’habiten i com l’usen en independentment de la grandària de la zona per el seu dia a dia. És per això que el manual vol ser estudiar, es fa sobre espais delimitats (subunitats de innovador, propositiu i pràctic pel que fa a l’anàlisi i la la zona d’estudi), de dimensions d’un tram de carrer. La proposta sobre entorns definits i en ús, no per establir suma d’aquestes observacions serveix per caracteritzar receptes fixes de disseny general plantejades des la zona d’intervenció. de l’abstracció. El manual està pensat per a l’anàlisi de barris existents i ocupats, com és el cas de la L’aplicació del manual permetrà caracteritzar l’espai ciutat de Barcelona, però també dona criteris per al públic d’aquest barri o unitat amb tot detall. Les planejament. necessitats i les possibilitats hi queden reflectides de manera que es converteixen automàticament en un La diagnosi necessària i prèvia a qualsevol decisió suggeriment per al projecte de remodelació. en el context de ciutat, de barri, i d’àmbit de carrer o plaça, es fa amb un enfocament interescalar. És Com es veurà més endavant, quan la intervenció a dir, s’analitza el detall dins la globalitat i també projectual es fa sobre un espai no edificat, el manual s’estudia la globalitat amb la comprensió d’allò que és no es pot aplicar de manera directa. Si es tracta d’un particular. Així, aquesta guia proposa principis, eixos i buit urbà d’una grandària més o menys reduïda, es pot criteris de qualitat per superposar i revisar de manera utilitzar el manual per conèixer el seu entorn edificat interrelacionada en les diferents escales de treball i de i l’opinió del veïnat d’aquest entorn. El manual podrà presa de decisions. ajudar a establir alguns dels criteris projectuals per resoldre les mancances imposades per l’entorn. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana CRITERIS GENERALS DE L’URBANISME AMB PERSPECTIVA ON PUC TROBAR DE GÈNERE LA INFORMACIÓ? Principis Capítol 01 Criteris generals de planejament Eixos Capítol 01 Criteris generals de planejament Components Capítol 02 La qualitat de l’espai urbà Criteris 9 Capítol 02 La qualitat de l’espai urbà Fitxes “Preguntar” Capítol 03 Eines per a la Fitxes diagnosi i l’avaluació “Observar” Línies d’actuació Capítol 03 Eines per a la diagnosi i l’avaluació Cas d’exemple Annex A Cas d’exemple d’aplicació Guia de lectura 01 Criteris generals de planejament Principis i eixos Introducció Quan es planifiquen ciutats, es tenen presents la mobilitat, les infraestructures, l’edificació o la sostenibilitat. Ara és el moment de sumar una nova capa de coneixement a l’hora de planejar. Es tracta 12 d’apropar-se a la vida quotidiana de la ciutadania, de posar la vida al centre i veure com la ciutat i els seus barris poden incloure aquesta mirada. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 1.1 L’urbanisme amb 2. Teixit social: On es troben, les persones, en aquestes ciutats? Quines relacions estableixen? perspectiva de gènere Quines necessitats quotidianes tenen? 3. Edificació: Quina relació hi ha entre edificis i Tradicionalment la nostra cultura ha relacionat la carrer? Hi ha espais comunitaris? Quines activitats hi productivitat i l’economia de mercat a l’esfera pública, ha als baixos? mentre que les activitats domèstiques i de cura, assignades tradicionalment a les dones, s’han vist 4. Mobilitat: A quina mobilitat es dedica més espai desvalorades, invisibilitzades i relegades a l’àmbit públic? Les rutes i els horaris estan adaptats a les privat. La perspectiva de gènere pretén fer visibles tasques quotidianes? aquestes desigualtats i aportar una nova mirada a l’hora de concebre les ciutats. 5. Autonomia: Els infants es poden moure independentment pel barri? Hi ha espais que facilitin Tots els éssers humans som interdependents, i en la cura comunitària? algun moment totes les persones necessitem l’ajuda d’una altra persona en la infància, en la malaltia, en 6. Temps: Com s’organitzen els serveis i equipaments? la vellesa i, molt sovint, en el dia a dia. Els éssers Quins horaris tenen? Per a quins col·lectius? humans també som ecodependents, necessitem l’oxigen, els boscos o l’aigua. El model econòmic actual ignora aquestes dues dependències (Herrero, Totes aquestes preguntes tenen com a objectiu 2013). repensar el model de ciutat i crear alternatives urbanes que posin la vida al centre. Per a això caldrà L’urbanisme amb perspectiva de gènere posa el conèixer no només la forma de la ciutat, sinó també focus d’atenció en el coneixement dels processos com la viuen les persones. Aquest manual s’aproxima 13 de vida dels diferents col·lectius, i busca la manera a la vida quotidiana fent una diagnosi que pregunta de permetre i donar suport espacial i temporal a les a la ciutadania i observa el seu entorn. Amb aquesta necessitats quotidianes i, alhora, ser respectuós amb informació es planteja fer propostes i recomanacions els ecosistemes. per generar espais més inclusius. Un procés de millora continuada Les activitats de sosteniment de la vida (com comprar aliments, visitar-se en un centre mèdic, tenir cura No es tracta de crear el disseny perfecte per a un d’infants o persones malaltes, jugar, socialitzar-se moment puntual sinó de pensar en el projecte com a o participar en la comunitat) tenen una traducció procés, com una tasca contínua de millora. Crear un espacial i temporal. Depenent de les formes que projecte i mesurar-ne l’impacte. La recollida de dades prenen les ciutats i de com organitzen les activitats, que posi xifres als canvis que s’han portat a terme i les serà més o menys fàcil dur-les a terme i compartir-les seves conseqüències en l’ús de l’espai també ajuda a (socialitzar-les). veure els canvis de forma diferent al veïnat. D’aquesta manera, el procés es convertiria en un cicle de mesurar Per tal d’apropar-se a aquesta ciutat que compatibilitza i millorar. tasques productives i reproductives i promou la socialització de les tasques de cura, es plantegen Cada comunitat, espai i moment té les seves diferents preguntes temàtiques entorn dels eixos que peculiaritats; fugir de les receptes fixes i adaptar-se es presenten: a cada entorn és fonamental. Serà molt útil testar conceptes i idees que no s’han provat abans. Els 1. Teixit urbà: Són ciutats compactes o difuses? projectes temporals o l’urbanisme tàctic no només ens Polifuncionals o monofuncionals? Com són les seves permeten provar noves idees, sinó que també donen connexions i vials? Com és el seu verd? Com són els l’oportunitat a la comunitat d’incorporar-se al procés seus equipaments? de canvi i construir un millor coneixement de l'altre i de les seves necessitats. Criteris generals de planejament Obert i compartit Interdisciplinar Participar Transversal Interescalar Flexible 1.2 Principis de l’urbanisme inclusiu Sostenible sUSTENIBLE Obert i compartit Un urbanisme que posi al centre la cura dels ecosistemes en què vivim i que proposi un model urbà Obert i compartit compatible i respectuós amb els recursos naturals existents. Un urbanisme que fomenti la regeneració dels barris i la rehabilitació dels edificis. Interdisciplinari Interdisciplinar Interdisciplinar Es tracta d’incorporar àrees amb diferents competències a l’hora de planificar i projectar, aprofitar la diversitat de coneixements per apropar-se a una societat complexa. Participar Participat Participar 14 La ciutadania ha de ser part de la presa de decisions de qualsevol projecte sobre el seu espai quotidià. Aquesta participació té un doble vessant: d’una banda, permet recollir el coneixement acumulat pel Transversal veïnat, i de l’altra, permet la implicació i la negociació col·lectiva (cogestió) sobre el projecte. Transversal Interescalar Interescalar Flexible Flexible sUSTENIBLE sUSTENIBLE Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Obert i compartit Interdisciplinar Obert i compartit Obert i compartit Participar Interdisciplinar Interdisciplinar Transversal Transversal Suposa que tots el projectes han d’incorporar el gènere, és a dir, tenir presents les diferències i les Participar desigualtats entre homes i dones i garantir l’accés a Participar tots els béns i recursos en igualtat de condicions. Interescalar Obert i compartit Obert i compartit Tot procés urbanístic ha de ser transparent; això Transversal implica claredat i accés a tota la informació durant Transversal el procés. També ha de ser compartit, és a dir, tota la informació ha de ser accessible, per poder comparar i Flexible analitzar en l’àmbit global. Interdisciplinar Interescalar Interescalar Interescalar 15 Qualsevol projecte urbà, quan s’analitza des de diferents escales, des de l’urbs fins a la cantonada, ens sUSTENIBLE ofereix moltes lectures, totes importants a l’hora de crear espais inclusius i totes elles complementàries. Participar Flexible Flexible Flexible Un procés de treball flexible aborda nous conceptes per a la millora de la vida quotidiana i assaja nous models urbans des de les petites intervencions i els usos temporals de l’espai urbà. Preveu les necessitats Transversal i requeriments canviants al llarg de la vida del projecte i, per tant, el pensa de manera oberta i modificable. sUSTENIBLE sUSTENIBLE Interescalar Flexible sUSTENIBLE Criteris generals de planejament 1.3 Eixos de l’urbanisme amb perspectiva de gènere Aquest manual es basa en sis eixos, els quals superar la tradicional divisió de l'urbanisme en sorgeixen de les preguntes temàtiques presentades. A zones i sistemes, en espai públic i espai privat, en continuació s’inclou una aproximació i descomposició dues dimensions. Al mateix temps dona més pes a de cadascun. Aquesta divisió temàtica ajuda a tenir altres aspectes que no s'han tingut tan en compte una visió de la diversitat d’aspectes que tracta en l'urbanisme tradicional, i en canvi tenen un paper l’urbanisme amb perspectiva de gènere i busca fonamental en la vida quotidiana. 1 Teixit urbà Les ciutats compactes i diverses (barreja de residència, escales d’espai lliure: parcs, jardins, places, carrers, 16 oficines, indústries i serveis) funcionen molt millor per avingudes. El joc a l’aire lliure té un paper destacat a la ciutadania que les ciutats disperses, zonificades en la salut i el desenvolupament dels infants i per activitats, dependents d’automòbils i consumidores adolescents i per a la millora de la vida comunitària de recursos i temps. La vida urbana rica i diversa del conjunt de la ciutadania. La ciutat jugable amplia exigeix una densitat mínima, diversitat d’usos i mixtura la mirada respecte als llocs de joc i concep també d’habitants. el ventall de possibilitats que s’obren als entorns i accessos de les àrees designades per al joc, així com a La trama de parcel·les petites (a escala humana), les l’entorn urbà del conjunt de la ciutat. obertures (com portes i finestres) o les transparències donen vida al carrer i augmenten la percepció de Els equipaments són una peça clau en el sosteniment seguretat. La porositat de l’edificació dona dinamisme de la vida (escoles, CAP, centres cívics, etc.) i la i interès al carrer. seva integració en el territori és cabdal. La xarxa Els espais públics inclusius compatibilitzen tasques d'equipaments ha d'estar planificada de manera que de cura i reproducció i reuneixen una barreja de reforci i alimenti la vida quotidiana; per tant, respon funcions (jugar, comprar, fer vida social o tenir cura) a una bona diagnosi plurisectorial i social, regulant i serveis (la plaça del museu, el pati de l’escola, el les peces de manera flexible (en forma i ús, en l'espai jardí de la biblioteca, la botiga local o la residència i el temps), permetent la mixtura d'usos en una de persones grans). L’espai públic, des d’aquesta mateixa parcel·la. També ha d'incloure una avaluació i perspectiva, és acollidor, llegible, continu, segur i seguiment de la inversió pública realitzada. accessible. Les qualitats que descriuen aquest eix són: diversitat La xarxa del verd urbà genera espais saludables i de de funcions, densitat, proximitat, espais verds, millora de la qualitat de vida. Verd urbà interconnectat sostenibilitat, comerç de proximitat, connectivitat i amb la xarxa de vianants i que recull les diverses distribució, espai jugable. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 2 Teixit social La vida urbana no és el resultat d’un projecte L’urbanisme inclusiu remarca també el patrimoni urbanístic, sinó una dialèctica entre allò físic i allò i la memòria del lloc. No només destaca les 17 social. Cada societat donarà un significat i un ús qualitats d’edificis i espais amb valor artístic i diferent a l’espai que habita. Assumir la diversitat històric, també els teixits i conjunts que defineixen social, la diferència d’opinions i la possibilitat de un tipus de vida d'un determinat barri o xarxa social, conflicte és part de la vida urbana. la utilització d'un recurs natural com l'aigua, o un determinat tipus de vegetació, etc. També reivindica Per això, la participació de la ciutadania en la els espais simbòlics, aquells que tenen un significat definició i apropiació del seu espai quotidià és crucial. especial per a un conjunt d’individus, de manera que Una governança compartida permet la negociació contribueixi a donar una identitat al grup; són espais entre els diferents actors (Administració, ciutadania, que faciliten teixir relacions i intercanvis socials. sector privat...) i ressitua les responsabilitats com a col·lectives. Les qualitats que descriuen aquest eix són: espais de trobada o d’evitació, patrimoni, espais La ciutat inclusiva fomenta les xarxes socials, simbòlics, xarxes socials, cultures, edats o classe l’apropiació temporal, i els espais d’estada, de trobada socioeconòmica. i de joc. L’apropiació de l’espai per part d’un teixit social viu fomenta la cura comunitària, la socialització de les tasques de sosteniment de la vida i el control informal. Criteris generals de planejament 3 Edificació Des de la perspectiva de l’urbanisme inclusiu, no es Els equipaments s’integren en l’entorn i són oberts pot separar l’edifici del carrer: formen un contínuum al carrer, amb una línia d’edificació propera a l’espai i el “dins” i el “fora” es desdibuixen. Les plantes públic i sense tanques, especialment opaques (Pernas baixes tenen la funció de posar en relació allò públic i Román, 2017). Estan vinculats a la xarxa de vianants i allò privat, i per això els espais oberts al carrer i i del transport públic i tenen una comprensió fàcil dels 18 transparents faciliten aquest paper. La diversitat de accessos i del funcionament. Això genera espais, entre funcions en aquestes plantes baixes, des de comerç l’exterior i l’interior, d’estada i de trobada. Els espais de proximitat fins a equipaments, ajuda a facilitar les interiors són multifuncionals i permeten l’apropiació tasques quotidianes. En tot cas, les peces no suposen per part de diferents col·lectius en diferents dies una barrera en la trama urbana ni en la connectivitat i (laborables i festius) o franges horàries. Pel que fa a s’eviten les dimensions fora d’escala humana. la gestió dels equipaments, i atès el seu paper actiu en l’articulació i la dinamització socials, es fomenta la El disseny de l’habitatge permet la flexibilitat de les col·laboració amb organitzacions veïnals i socials, així distribucions interiors (evoluciona amb les unitats de com amb empreses locals de petita escala. convivència) i sense jerarquies (facilita la diversitat de funcions). És una edificació amb diversitat de Les qualitats que descriuen aquest eix són: ús dels tipologies, que inclou espais comunitaris i intermedis baixos, transparències, espais intermedis, relació on les persones es poden trobar (com ara sala d’estar, entre peces urbanes, jerarquies, multifuncionalitat, cuina compartida, terrassa, pati, etc.). També preveu patrimoni. espai d’emmagatzematge comunitari (per a carretons d’anar a comprar, cotxets, etc.) i aparcament de bicicletes. Finalment, cuida els espais de pas per tal de no crear espais foscos, espais amb poca visibilitat, passadissos llargs, murs opacs o espais aïllats que augmentin la percepció d’inseguretat. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 4 Mobilitat La mobilitat de la vida quotidiana prioritza els És, per tant, una mobilitat sostenible, que fuig de la moviments a peu i té presents els recorreguts contaminació atmosfèrica, la contaminació acústica, que fan les persones per dur a terme les tasques el malbaratament de recursos i la fragmentació de quotidianes, tant laborals com reproductives, és a la ciutat degut a grans infraestructures viàries. Per dir, recorreguts complexos i diversos (en contra de acabar, afavoreix una mobilitat compartida (entre l’anàlisi bidireccional casa-feina-casa). Una mobilitat diferents persones) i multimodal (amb diferents 19 integrada en la trama urbana de la quotidianitat que mitjans de transport). connecti els espais de cura, educació o joc, tant a peu com en transport públic i en diferents horaris segons Les qualitats que descriuen aquest eix són: les necessitats. Aquesta trama, a més de connectada, recorreguts complexos i quotidians, temps, també és permeable, accessible, segura i agradable. accessibilitat, seguretat, sostenibilitat o economia compartida. Posar la vida al centre significa repartir l’espai públic seguint la següent jerarquia d’importància: vianant, transport públic, bicicletes, transport de mercaderies i transport privat. També vol dir deixar 3,6 metres d’amplada desitjable de vorera, sense obstacles o plataforma única. Amb passos de vianants segurs, abundants, coherents amb la mobilitat a peu i amb prou temps per creuar per a les persones amb velocitats diferents. El disseny de les cruïlles, clar i de fàcil lectura, propicia una reducció efectiva de la mobilitat de vehicles i reserva, a l’entorn dels passos de vianants, un espai lliure d’obstacles que afavoreix la visibilitat i, per tant, la seguretat (és l’espai de vida). Criteris generals de planejament 5 Autonomia Aquest eix engloba tota una sèrie de qualitats que Finalment, cal atendre la seguretat des de la promouen la presència i el moviment de les persones perspectiva de gènere, ja que les dones, en general, de manera autònoma a les ciutats. Fa referència a perceben l’espai públic com a més insegur. Les l’accessibilitat, la cura comunitària, el manteniment i explicacions que limiten l’autonomia de les dones a la neteja, la capacitat de cobrir necessitats bàsiques i, l’espai públic es poden dividir en tres. Primer, el risc finalment, la seguretat. de patir agressions a l’espai públic és més gran per 20 a aquest col·lectiu. Segon, la seguretat s’ha definit Una ciutat que promou l’autonomia és una ciutat d’acord amb les vivències i necessitats de seguretat accessible per a tots els col·lectius, els infants, les dels homes. En tercer lloc, les dones perceben l’espai persones amb diversitat funcional o la gent gran. Això com a insegur en més situacions degut a la diferent permet que tots els col·lectius es puguin moure de socialització per sexes. manera independent en la realització de les tasques quotidianes. Al mateix temps, és una ciutat cuidadora Les línies d’actuació per augmentar l’autonomia de que facilita i promou la cura de petits i grans per part les dones són variades, des d’iniciatives encaminades de la comunitat. a afavorir la presència de dones en tots els espais públics com a forma d’empoderament, el disseny Els espais públics nets i amb un bon manteniment, d’espais urbans amb la participació de les dones que amb bona qualitat i diversitat de materials, augmenten augmentin la seva percepció de seguretat o l’aplicació l’apropiació i l’ús de l’espai i, per tant, la percepció d’uns criteris de disseny: bona visibilitat, bona de seguretat. Els elements urbans per atendre les il.luminació, concurrència de persones, control informal necessitats bàsiques i de benestar, com lavabo proper, i oportunitat de demanar ajuda (Michaud, 2002). font d’aigua, lloc per seure o estirar-se, fomenten l’autonomia, especialment dels infants. Les qualitats que descriuen aquest eix són: cura comunitària, edat, accessibilitat, il·luminació, ampoderament o seguretat. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 6 Temps Finalment, l’eix del temps es planteja de manera transversal, ja que travessa d’una manera o altra tots els eixos anteriors. Els diferents col·lectius tenen diversitat de ritmes temporals i d’experiències sobre l’ús de la ciutat que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar i gestionar una ciutat. 21 En centrar l’atenció en la variable temporal des de la perspectiva de gènere, sorgeixen dos aspectes importants: la pobresa de temps i la diferent lògica temporal de les tasques de sosteniment de vida. El desigual repartiment de les tasques de cura han col·locat les dones en una posició desavantatjosa no només socialment i econòmicament sinó també temporalment (les dones dediquen una mitjana de dues hores més al dia a les tasques quotidianes que els seus companys). D'altra banda, les tasques domèstiques i de cura no només tenen horaris diferents sinó que aquestes activitats tenen una lògica temporal sincrònica i quotidiana (realització de diverses activitats de cura a la vegada) molt diferent de la lògica temporal diacrònica del treball-ocupació (Torns, 2003). Per això, en cadascun dels eixos esmentats anteriorment cal preguntar-se com afecta la variable temps des d’una perspectiva de gènere i de vida quotidiana. Criteris generals de planejament 02 La qualitat de l’espai urbà Components i criteris Introducció Disposem d’una immensa biblioteca, real i virtual, de components arquitectònics i urbanístics per a la construcció física de la ciutat. Sabem de murs i finestres, de voreres i calçades... però no hem codificat el nostre saber sobre l’ús quotidià de la ciutat. 24 Sense aquesta tipificació d’activitats —i en la mesura del possible, la quantificació corresponent—, és difícil compartir coneixements, comparar situacions i optimitzar dissenys. Per això, el primer esforç en la construcció d’aquesta guia ha estat la codificació de les formes d’ús més habituals a la ciutat per dur a terme les tasques de sosteniment de la vida. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 2.1 “Components” de l’espai urbà i “criteris de qualitat” Com s’ha vist en el punt anterior, l’urbanisme inclusiu es pot observar seguint una sèrie d’eixos o línies d’anàlisi. Dins de cadascun d’aquests eixos es poden distingir un seguit de criteris de qualitat que ens apropen a la complexitat i transversalitat de la ciutat inclusiva, com poden ser: diversitat d’usos, cura comunitària, qualitat de l’aire, vegetació, accessibilitat, etc. La gran quantitat i diversitat d’aquests criteris de qualitat dificulta fer-ne una anàlisi globalitzada. Per això es proposa agrupar-los en diversos “components” que es poden distingir com a integrants de l’espai urbà. L’organització d’aquests aspectes per analitzar es fa en sis grups de “components”: 25 1. Façana / perímetre 2. Vials / paviments 3. Elements d’equipament urbà 4. Entorn 5. Perfil de les persones 6. Usos de l’espai Un precedent d’aquesta forma d’agrupació va ser utilitzat per Gehl en el seu projecte sobre les façanes a Pittsburgh. Aquesta guia proposa un model que passa dels components físics (com els components verticals i horitzontals) als més qualitatius (com els components urbans i la qualitat de l’entorn) i, finalment, s’acosta als usos i perfils de les persones que els ocupen. La qualitat de l’espai urbà Diversitat d’usos Una façana amb diversitat d’usos, que inclogui espai residencial, comerç quotidià (aliments i productes de primera necessitat), equipaments i oficines/tallers, facilita molt la realització de les tasques quotidianes. Un perímetre amb diversitat donarà cabuda a la trobada, el joc, el passeig, etc. La diversitat de funcions facilita la mobilitat de proximitat i les xarxes socials. Transparència A la façana construïda, els vidres, les obertures 1. Façana / perímetre o les tanques amb transparències trenquen les dinàmiques privat/públic i faciliten la Els primers components que s’analitzen són parts de comunicació dins i fora. Les plantes baixes la realitat física del barri. El més significatiu és el pla obertes al carrer i en comunicació amb vertical que envolta els espais públics i quines són l’habitatge són un enllaç clau per a la vida les seves característiques de diversitat, permeabilitat comunitària. Quan l’habitatge es barreja amb etc. La intensitat, la vitalitat d’aquests espais, ve altres funcions, l’activitat domèstica presta molt determinada pels intercanvis amb el perímetre la seva energia a tallers, oficines i serveis envoltant. (Habitar - Grupo de Investigación de la UPC, 2010). En el perímetre (façana no construïda), En els teixits de la ciutat mediterrània, aquest aquesta comunicació dins i fora s’observa posant 26 perímetre en la majoria dels casos és la façana de les l’atenció en com són les parets vegetals, murs, cases situades tocant a la vorera, però en altres casos tanques, etc. també ho són els jardins perimetrals, l’arbrat d’una plaça, els límits d’un parc, etc. Unitats i obertures Sota l’epígraf es reuneixen els “criteris de qualitat” L’activació d’una façana construïda mesurada següents: en la grandària de les unitats i la quantitat d’entrades és un bon predictor del grau d’activitat de la façana i de les oportunitats de trobada i barreja social (Gehl Institute, 2016). Un perímetre actiu es mesura en els accessos i les restriccions que hi ha a l’espai obert (jardí, una plaça, descampat…). Existència d’espais buits i passius Qualitat materials i detalls (diversitat) Fa referència a espais exteriors sense activitat Les façanes poden ser més interessants o o baixos tancats. Un pàrquing en superfície, un menys, o donar caràcter a un carrer, segons la descampat on no hi passa mai res o comerços composició dels seus materials i els detalls. tancats no ofereixen espais de trobada ni Aquest apartat vol valorar l’atractiu de la façana activitat i poden suposar inseguretat. Els espais o perímetre. buits, però, poden ser espais de joc, lúdics i de vida en comú; dependrà de l’ús que la ciutadania li doni. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Distribució de l’espai i espai lliure de pas La mobilitat quotidiana és essencial i passa per posar la mobilitat a peu al centre; per tant, l'amplitud de les voreres i l'espai dedicat als vianants és un factor clau. Aquest espai lliure de pas i sense obstacles es recomana que sigui de 3,6 metres amplada per tal de facilitar no només la mobilitat a peu i en els dos sentits, sinó també el desenvolupament de la vida quotidiana (com ara comprar, jugar, socialitzar, passejar, etc.) Passos de vianants i espais de vida 2. Vials / paviments Els passos de vianants han de ser suficients i coherents amb patrons de mobilitat per a El segon component és el pla horitzontal de vianants (un bon exemple són els creuaments en l’espai. S’hi inclouen els tipus de vials i formes x). Els semàfors han de donar temps per travessar de trànsit, voreres, proteccions, paviments, etc. a peu als diferents col·lectius. A l’entorn dels Amb els criteris d’aquest grup s’intenta apreciar la passos de vianants es preveu “l'espai de vida”, seguretat, l’accessibilitat i la comoditat que aquest espai sense obstacles visuals d’un radi de 10 pla horitzontal dona a la ciutadania. En l’entorn de metres, per tal de garantir la màxima seguretat la ciutat mediterrània, on aquest treball es planteja en els creuaments. en primera instància, aquests aspectes venen molt definits per l’amplada de les voreres, la velocitat i Infraestructura ciclista proximitat del trànsit rodat, l’atenció als recorreguts És prioritari garantir un espai segur i les 27 per a les persones amb diversitat funcional, etc. En infraestructures necessàries per a aquest altres entorns més oberts, altres aspectes poden ser mitjà de transport sostenible i quotidià. L'ús més importants. Per això es reuneixen els “criteris de de la bicicleta per part de les dones és un bon qualitat” següents: indicador de la qualitat de les polítiques de gènere en matèria de mobilitat i espai públic. Sòl tou drenant o no pavimentat Velocitat dels vehicles El paviment és la base i el suport de les activitats La disminució del trànsit privat (en benefici del quotidianes; per això, ha de donar resposta a transport públic) i la reducció de la velocitat la multiplicitat de requeriments que l’activitat del vehicle (màxim de 30 km/h) en general són humana i ciutadana exigeix. En aquest criteri es mesures fonamentals per garantir la seguretat posa l’atenció en la superfície de sòl tou drenant i la salut de la ciutadania. A les cruïlles o no pavimentat, per les seves qualitats de especialment s’ha de provocar una reducció millora del medi ambient i de qualitat de vida. efectiva de la velocitat dels vehicles. Aquest tipus de sòl és capaç de recollir l'aigua de la pluja i també de mitigar l'efecte d'illa de calor Connectivitat en un entorn proper. La connexió amb la trama urbana circumdant Accessibilitat (per a persones amb ha de ser contínua, fàcil i fluïda. Els murs, diversitat funcional, gent gran, cotxets...) carrers de molts carrils de vehicles, passos La normativa ja recull com cal que siguin els elevats, passadissos, culs-de-sac, etc., són espais accessibles per a tota la ciutadania; la barreres que dificulten aquesta connectivitat i, materialització d’aquesta és el que pretén recollir per tant, la vida quotidiana. aquest punt. La qualitat de l’espai urbà Il·luminació Una distribució uniforme de la llum al carrer, especialment a les voreres i a l’espai de vianants, sense racons foscos i obstruccions com ara arbres o cartells publicitaris, promou una percepció de seguretat més gran i una accessibilitat millor. Elements per seure (no comercials) o 3. Elements urbans recolzar-se Amb els dos grups anteriors s’ha recorregut tot Perquè tinguin lloc activitats d’estada, descans l’envoltant físic de l’espai urbà; amb el tercer i socialització, els espais per seure o recolzar-se component de l’espai s’analitza l’equip de què disposa. són cabdals. Experts en la matèria diuen que una Aquí s’inclouen criteris de qualitat que poden canviar bona regla és situar llocs adequats per seure completament l’apreciació de l’espai per part de les (adaptats a les diferents diversitats funcionals) a persones usuàries, com ara l’arbrat o la il·luminació, intervals regulars, per exemple, cada 75 metres. o que simplement faciliten la seva ocupació i gaudi, Protecció del clima com els espais de joc, descans o conversa. Per això es reuneixen en aquest component els “criteris de La protecció del sol a l’estiu i de la pluja o el vent qualitat” següents: a l’hivern fa d’un espai públic un lloc agradable 28 o no. Són especialment sensibles a aquesta variable els espais d’estada (com bancs, cadires, espais de joc) o d’espera (com parades de bus). Elements de joc / activitats Afavorir el joc i les activitats esportives a l’espai Necessitats bàsiques públic. L’objectiu no és només crear parcs L’urbanisme de la vida quotidiana ha de infantils, sinó convertir la ciutat en un espai cobrir les necessitats bàsiques de la seva “jugable”, inclusiu i saludable, especialment població, especialment d’aquells col·lectius per als infants. El joc, a la vegada, promou la més vulnerables. La proximitat de WC públic convivència i la vida comunitària (Cap a una (amb canviadors) o font d’aigua potable, política de joc a l’espai públic, Barcelona, 2018). principalment als espais de trobada, hauria d’estar garantida. Verd urbà Un bon indicador de qualitat de vida i salut a la Parades de transport ciutat és l'extensió i biodiversitat dels espais L’existència de parades de transport públic verds, superfície plantada i arbrat viari. Verd urbà accessibles amb horaris de pas i recorreguts comprès en tots els seus estrats (plantes, arbusts suficients és fonamental per a la vida i arbres), i en tots els components de l'espai quotidiana de la ciutadania. públic (façanes, perímetre i vials). Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Visibilitat La percepció de seguretat augmenta amb una bona visibilitat. Els racons, zones fosques, passadissos, entrades amagades, etc., són espais d’inseguretat per a alguns col·lectius, especialment les dones. “Veure i ser vist” és un dels principis de planejament urbà per a ciutats més segures desenvolupat per Montreal. 4. Entorn Llegibilitat La percepció de la qualitat de l’espai també està “Saber on ets i a on vols anar” també és un dels condicionada per alguns criteris que no es poden principis establerts per a ciutats més segures de associar a cap component físic, sinó que impregnen Montreal. Aquest apartat se centra a promoure l’entorn en la seva consideració més àmplia. Criteris uns espais coherents, ben senyalitzats i de com el soroll, la qualitat de l’aire o les males olors lectura fàcil per al vianant. són evidents, però també tot el que pugui contribuir a la seguretat o a la imatge de neteja i cura. Per això Soroll es reuneixen en aquest component els “criteris de qualitat” següents: Nombrosos estudis i l’experiència pròpia demostren els efectes perjudicials del soroll 29 sobre la salut (trastorns del son, problemes psicològics, cardíacs, etc.). Una ciutat cuidadora Neteja i manteniment ha d’establir uns màxims de soroll permesos per al benestar de la ciutadania. Tot i ser un tema cabdal, moltes vegades no es té present des de l’inici del disseny; el treball Qualitat de l’aire interdepartamental i transversal és una bona La cura de la vida requereix un aire en les millors manera d’enfocar-ho. Una de les demandes condicions possibles; per això, l'urbanisme constants que fa la ciutadania en els espais de la vida quotidiana treballa per reduir la de participació urbana és la necessitat d’una contaminació de l'aire. Un aire net i unes olors bona neteja i un bon manteniment en tots agradables com les de la vegetació augmenten el els espais. En aquest aspecte, la cogestió i benestar i la salut de tota la ciutadania. la corresponsabilitat entre Administració i ciutadania són clau. Cura comunitària i control social Percepció d’escala Hi ha espais que, tant pel seu disseny com per les xarxes socials que els sustenten, són Una ciutat que posa al centre les persones i facilitadors de la vida quotidiana. Són espais on el seu benestar construeix una ciutat a escala conviuen diferents activitats, diferents perfils de humana. Es tracta de situar-se des de la persones, en diversos moments del dia, allunyats perspectiva de les persones, adaptar-se a la seva del trànsit, amb una xarxa de persones que es velocitat caminant, al seu angle de visió, a les coneixen i es donen suport. seves percepcions ambientals, etc. La qualitat de l’espai urbà Edats Un bon predictor d’un espai inclusiu és la diversitat de generacions que ocupen aquest espai. Un plaça amb infants, adults i gent gran permetrà l’intercanvi intergeneracional. Cura 5. Perfil de les persones L’urbanisme amb perspectiva de gènere promou la cura comunitària i socialitza les tasques Un espai on es trobin el màxim nombre de perfils de sosteniment de la vida. Des d’aquesta de persones, ja sigui per edat, cultures i orígens perspectiva, la cura deixa de ser una activitat o autonomia/dependència, serà un espai més individual i privada per passar a ser una tasca inclusiu, amb més capacitat d’acollida i, per tant, de col·lectiva i pública. Per tant, també serà un sosteniment de la vida quotidiana. bon indicador d’espai inclusiu la presència de persones cuidadores i persones cuidades. L’observació del teixit social permetrà un aterratge millor en qualsevol intervenció. Per això, és també part d’aquesta diagnosi representar les coneixences, les Autonomia i mobilitat xarxes i els grups que transiten i es reuneixen en els Quan un espai és accessible, segur i conegut, 30 espais públics. En aquest component es reuneixen els els infants i les persones amb mobilitat reduïda “criteris de qualitat” següents: poden transitar-hi i estar-hi de manera autònoma. Això també representa que no necessiten persones cuidadores que els acompanyin en els seus recorreguts quotidians i, per tant, significa més temps i autonomia per a les persones cuidadores en el seu dia a dia. Cultures i orígens Finalment, la presència de persones d’orígens i cultures diferents també serà senyal que ens trobem en un espai de convivència i intercanvi; per tant, un espai inclusiu. Grau de relació Un entorn on les persones es reconeixen i coneixen, on formen un teixit de relacions, serà un espai en què la cura comunitària i l’ajuda mútua seran molt més fàcils. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Activitats La diversitat de les activitats que es duen a terme a l’espai públic també és clau per a una ciutat inclusiva. La possibilitat de realitzar activitats de joc, socialització, descans o activitats artístiques, a més de ser espai de trànsit, assegura que es facilitin les tasques de cura. 6. Usos de l’espai Horaris del dia L’últim component és el d'usos, una aproximació a les Són molt diferents els perfils de persones i activitats que es duen a terme a l’espai públic i les les activitats que tenen lloc a l’espai públic, xarxes socials que les sustenten. El disseny de l’espai depenent de la franja horària i de si és laborable físic no és garantia d’èxit, si per èxit s’entén que o festiu. Una ciutat amb perspectiva de gènere l’espai faciliti la realització i socialització del treball s’adapta als diferents ritmes i horaris. Les domèstic i de cura, l’intercanvi generacional i cultural. necessitats d’il·luminació a la nit, la gestió I és que les solucions generalistes no funcionen; el d’horaris d’un equipament o la gestió d’activitats que dona bons resultats en un lloc o moment donat d’un espai d’ús comú fan cabdal tenir present les pot no fer-ho més endavant, en un altre lloc o en dinàmiques temporals. circumstàncies diferents. Les persones i les seves 31 relacions són el fet diferencial que no es pot oblidar, Patrimoni i simbolisme controlar ni predir. El teixit social que s’amaga darrere La ciutat inclusiva destaca el patrimoni i el de les estructures físiques és el que dona sentit als simbolisme dels espais i elements. El veïnat espais comuns i els espais públics (Paricio, 2018). els ha omplert de significat, de manera que són espais i elements que recullen la memòria Per analitzar aquest component caldrà una observació històrica i faciliten teixir relacions i intercanvis més detallada, feta en diferents moments del dia socials. Aquesta perspectiva també valora i i en dies diferents (laborable / no laborable). En promociona els espais que reconeixen el llegat aquest component s’agrupen els “criteris de qualitat” de les dones en la història o que les fan partícips següents: del present (nomenclatura dels carrers, obres artístiques a l’espai públic, etc.). Seguretat Un espai es percep com a segur quan compleix els principis de bona visibilitat, bona il·luminació, concurrència de persones, control informal i oportunitat de demanar ajuda (Michaud, 2002). La qualitat de l’espai urbà 03 Eines per a la diagnosi i l’avaluació Introducció Aquest capítol explica l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana i altres tècniques de recollida i anàlisi de 34 la informació en què la ciutadania és la protagonista. Les tècniques es divideixen en “Preguntar” i “Observar”. L’objectiu és tant recollir la visió i les opinions del veïnat com observar el seu entorn i els seus moviments. La diagnosi és un punt de partida imprescindible per a l’acció i la transformació posterior. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Diagnosi participada recollida d’informació anàlisi i classificació de la informació Resultats Diagnosi participada preguntar grups de necessitats i components bones pràctiques recollida d’informació anàlisi i classificació de la informació Resultats preguntar grups de necessitats i components bones pràctiques Preguntar: Instrument per recollir la participació ciutadana mapa PROPOSTES síntesi 35 grups de índex de vida components quotidiana Observar: mapa PROPOSTES Instrument per avaluar la qualitat de l’espai grups de índex de vida síntesi components quotidiana preguntar preguntar preguntar preguntar marxes marxes elements elements físics físics Eines per a la diagnosi i l’avaluació cartografies cartografies socials socials les les persones persones tallers tallers observar observar observar preguonbtsaerrvar preguntar observar preguonbtsaerrvar preguntar façana vials elementfsa çaneantornvialsusos edlee ments entorn usosf adçea na vials elementfsa çaneantornvialsusos edlee ments entorn usos de urbans l’espaui rbans l’espai urbans l’espaui rbans l’espai observar preguonbtsaerrvar preguntar observar preguonbtsaerrvar preguntar observar preguonbtsaerrvar preguntar 3.1 Eina d’anàlisi de la vida quotidiana Aquest manual presenta una eina de diagnosi L’objectiu principal de l’eina és fer fàcil i eficient la participada per a la vida quotidiana. Es tracta d’un diagnosi de l’espai perquè els resultats directes ens conjunt de fitxes estructurades pels components permetin arribar a fer una avaluació sense necessitat presentats al capítol 2. S’ha dividit aquesta diagnosi de cap tractament complex posterior de les dades. en dos apartats: d’una banda, preguntar al veïnat, També es busca estandarditzar o uniformitzar el procés i, de l’altra, observar de manera directa l’entorn i de diagnosi per poder comparar diferents espais en els usos socials que se’n fa. L’eina desenvolupada diferents moments. Els resultats recollits, tot i avaluar consta d’unes fitxes d’avaluació que ha d’emplenar el l’espai, busquen més adjectivar que no pas avaluar en dinamitzador/a del taller en el cas de preguntar i el el sentit de classificar de positiu o negatiu; es tracta tècnic/a en cas d’observar. Si es pot, seria interessant de tenir més components per conèixer un espai abans emplenar les fitxes en tots dos casos per poder recollir d’intervenir-hi. Tampoc es pretén que tots els espais el màxim d’informació. Si no és possible, se n’haurà analitzats tinguin tots els components; els carrers d’escollir un (sempre serà més interessant recollir la i les persones que els habiten formen un sistema, i informació del veïnat). uns espais alimenten els altres. A més, no tots els espais tindran la mateixa repercussió sobre la vida Fitxes “Preguntar”: quotidiana, així que no els podem donar la mateixa importància; un parc, una cantonada o un equipament La finalitat és copsar el punt de vista dels habitants poden exercir un paper crucial en el desenvolupament 36 del barri, recollir tot aquell coneixement que acumula de les tasques de cura i domèstiques. el veïnat del seu propi barri. És una construcció col·lectiva del coneixement des de la participació i una eina d’ampoderament. D’una banda, es tracta d’un reconeixement a tot el saber que té una comunitat sobre l’espai on habita i, de l’altra, aporta noves perspectives i narracions (no institucionals) a la definició d’un territori. És, per tant, un procés que promou la transformació social i l’ampoderament. Fitxes “Observar”: L’objectiu és observar i valorar la vida quotidiana a l’espai públic seguint els components esmentats. L’observació permetrà un aterratge millor en qualsevol intervenció. El mètode consisteix a caminar per totes les voreres de la zona d’estudi i classificar segons una escala de gradació de positiu a negatiu els sis components. Cal tenir present que aquesta eina s’ha desenvolupat per a una trama consolidada i densa d’edificacions. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 3.2 Passos de l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 37 4 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Eines per a la diagnosi i l’avaluació Diagnosi participada recollida d’informació anàlisi i classificació de la informació Resultats preguntar grups de necessitats i components bones pràctiques mapa PROPOSTES índex de vida síntesi grups de components quotidiana Preguntar 1 Definir les unitats d’estudi de • Vetllar per la presència paritària de l’espai dones de diferents perfils en totes les etapes, tant tècniques com La unitat bàsica d’anàlisi és un tram participants. de vorera entre dos carrers. Es tracta de dividir l’espai d’estudi en tantes • Dissenyar metodologies i unitats d’anàlisi com necessitem. mecanismes basats en habilitats Si s’ha d’estudiar un espai concret diferents en parlar en públic o (una cantonada o una entrada, per defensar les pròpies idees davant exemple), també serà interessant dels altres. (Solsona, 2003) estudiar la vorera de davant o algun • Donar suport oferint espais de carrer adjacent. També es pot analitzar cura, lactància, horaris flexibles, tot un barri, però el més recomanable diferents dies i espais de trobada serà treballar en un radi de 10 minuts (per exemple, una escola en horari caminant. 2 de sortida)... Organitzar grups per al/s taller/s: • Tenir present que les dones són un col·lectiu molt gran, i molt L’objectiu és recollir el màxim de veus heterogeni. No generalitzar 38 diverses tenint en compte els eixos ni arribar a formes rígides de d’edat, gènere, classe socioeconòmica, participació; cal tenir en compte cultura i perfil (persona autònoma, cada espai, cultura, edat, origen, dependent o cuidadora), i també moment històric, etc. tenint en compte els diferents rols que desenvolupen com a veïnat, Desenvolupament del/s taller/s i Administració (personal polític o 3 recollida d’informació tècnic), comerciants, empresariat, etc. L’aproximació a una representativitat més gran s’ha de fer, per tant, amb Es presenten les fitxes per component diferents grups i assegurant la d’aquest apartat. És importat enregistrar participació diversa. Per això serà molt i transcriure les trobades per poder important una primera fase de cerca i recollir tota la informació aportada per dinamització per a la presència de tots les persones participants. Es formulen ells. les preguntes presentades a les fitxes i s’apunten les respostes col·lectives. De nou, serà important tenir present Cada conjunt de preguntes ha de portar la perspectiva de gènere a l’hora de a una qualificació del component (de posar en marxa processos participatius i positiva a negativa) per part del grup seguir aquests principis: que participa en la sessió. • Utilitzar un llenguatge inclusiu. preguntar preguntar Manual d’urbanisme de la vida quotidiana marxes elements físics cartografies socials les persones tallers observar observar preguntar observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar observar preguntar observar preguntar 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 39 4 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Eines per a la diagnosi i l’avaluació 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació Fitxes “Preguntar” A continuació es presenten les fitxes per component de l’apartat “Preguntar”, i també es facilita el sistema de lectura de les fitxes. Aquest apartat co4rrespoRne sau lutant s i conclusions 4 dels sis components de l’espai urbà. Cada fitxa es distingeix pel color de cada component. S’especifica una de les dues eines d’anàlisi, en aquest cas, la de preguntar. Aquí es detalla la preguntaL índiee sla d ’actuació 5 unitat d’estudi. Component Preguntar Es faciliten les respostes de la 40 pregunta ordenades, de positiu Pregunta Pregunta Pregunta Pregunta a negatiu. Opció 01 Opció 01 Opció 01 Opció 01 Opció 02 Opció 02 Opció 02 Opció 02 Cada pregunta co6rrespoRne ad aucnc ió del projecte Opció 03 Opció 03 Opció 03 Opció 03 criteri de qualitat de l’espai urbà. CRITERI 01 CRITERI 02 CRITERI 03 CRITERI 04 Les preguntes i respostes son En quin dels dos casos et trobes? diferents segons el cas. Cas A Cas B Pregunta Pregunta Pregunta Les preguntes que tenen un Opció 01 Opció 01 Opció 01 color diferent fan referència Opció 02 Opció 02 Opció 02 al barri, i no només a la unitat Opció 03 Opció 03 Opció 03 d’estudi. CRITERI 05 CRITERI 06 Aquí s’inclou un apartat per anotar aspectes que puguin Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? sorgir durant el taller i que Opció 1 siguin rellevants per a la Opció 2 diagnosi. Opció 3 Finalment, es deixa un espai per fer una valoració global de cada component o comentari d’aspectes no recollits a la fitxa. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 FDietxseensv “oPlurpeagmuenntt adre”ls tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació Suport gràfic per imprimir 41 4 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Eines per a la diagnosi i l’avaluació Suport gràfic per imprimir Façana / Perímetre Preguntar En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes? Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí... Quina diversitat d’usos (comerç Hi ha diversitat d’usos (llocs Hi ha moltes transparències Hi ha moltes transparències quotidià / residencial / oficines per seure, espai de joc, espai (com portes i finestres obertes (sense mur de separació, paret / equipaments) hi podem per observar...) o amb vidre)? vegetal o similar)? trobar? Molta (2 o més usos Molta (2 o més usos Sí, més de la meitat de la Sí, més de la meitat de la diferents) diferents) façana façana Força (2 o menys usos) Força (2 o menys usos) No hi ha gaire No hi ha gaire transparència transparència Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens DIVERSITAT D’USOS TRANSPARÈNCIA En quin dels dos casos et trobes? Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat com una plaça, un jardí... Com és la relació entre el QuinSaó qnu eallsit aetd icfirceiuss p qeutiet st ei naemnb Hi ha espais passius com Els edificis són petits i amb carrer i el parc, la plaça o els dfeotraçlals p io ertles sm? aterials de la entrades de pàrquing o baixos força portes? espai no construït? façana? tancats? Sí, molts edificis amb Hi ha força entrades i Molta qualitat i diversitat No n’hi ha moltes portes l’accés és obert La qualitat dels materials Hi ha pocs espais passius 42 Hi ha unitats grans i Les entrades i els i els detalls és correcta petites i no sempre portes accessos són limitats Sí, la majoria Les façanes són Les unitats són grans o Hi ha només una entrada uniformes sense detall o una de sola i amb una o o l’accés és restringit res per observar cap porta UNITATS I OBERTURES QUALITATS ESPAIS PASSIUS Hi ha suficients equipaments i comerç primera necessitat a 10 min caminant? Sí, de tots dos En falta algun És clarament insuficient DIVERSITAT D’USOS A 10’ Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? Actiu Indiferent Inactiu Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Suport gràfic per imprimir Vials / Paviments Preguntar A què es dedica més espai Són els passos de vianants Hi ha infraestructura per a les Quanta superfície de sòl amb públic? suficients, coherents i sense bicicletes? paviment tou o sense obstacles visuals? paviment hi ha? Al vianant Sí Sí, bona Abundant Al vianant i als vehicles No ho compleixen Parcialment Suficient igual sempre No, gens Molt poca o gens Es prioritza el vehicle No ho són DISTRIBUCIÓ DE L’ESPAI PASSOS DE VIANANTS INFRAESTRUCTURA CICLISTA SÒL TOU És un espai accessible a A quina velocitat van els Com és la connexió amb la persones amb diversitat vehicles? resta del barri i la ciutat? funcional, gent gran, cotxets...? Sí, és accessible en tot el Circulen a poca velocitat i La connexió és bona a tot tram amb cura dels vianants el voltant La majoria és accessible, Van més o menys ràpid, La connexió amb algunes però no tot has de posar atenció com parts del barri o resta de la a vianant, i el soroll i la ciutat no és fàcil (murs, És inaccessible la majoria contaminació se’n carrers de molts carrils, ressenten desnivells...) Van massa ràpid i poden Hi ha connexions crear situacions perilloses complexes o impossibles 43 amb altres parts del barri o de la ciutat (murs, carrers de molts carrils, desnivells...) ACCESSIBILITAT VELOCITAT DELS VEHICLES CONNECTIVITAT Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? Òptim Correcte Advers Eines per a la diagnosi i l’avaluació Suport gràfic per imprimir Elements urbans Preguntar La il·luminació és suficient? Hi ha suficients llocs per Hi ha protecció del clima Hi ha elements per al joc / seure? suficient (sol a l’estiu, pluja i altres activitats? vent a l’hivern)? Sí, és suficient Sí, clarament Sí, clarament Força elements És escassa Són escassos És escassa Escassos És inexistent No n’hi ha No n’hi ha Cap IL·LUMINACIÓ ELEMENTS PER SEURE PROTECCIÓ DEL CLIMA JOC / ACTIVITATS Hi ha elements urbans Les parades de transport Com és l'arbrat i la superfície propers per cobrir necessitats públic estan a prop, els plantada? bàsiques, com WC o font recorreguts i els horaris de pas d'aigua potable? són suficients? Abundant Sí, clarament Sí, clarament Suficient Són escassos Són escassos/escasses o no cobreixen totes les Escàs o inexistent No n’hi ha necessitats No n’hi ha 44 VERD URBÀ NECESSITATS BÀSIQUES PARADES DE TRANSPORT Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? Plaent Neutre Insuficient Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Suport gràfic per imprimir Entorn Preguntar HiS hóan beolsn ae dviifiscibisil ipteatti?ts i amb És fàcil saber on ets i per Com percebeu el soroll? Com percebeu la qualitat de força portes? on anar a on vols? l'aire? Sí, s’hi veu per tot Sí, és fàcil És tranquil, amb poc soroll Bona arreu (mur, cantonada, arbre, racó, passadís...) És correcte Hi ha una mica de soroll, Regular en certs moments del Hi ha alguns obstacles És molt complicat dia... Dolenta visuals És un lloc sorollós, no es Hi ha molts obstacles pot mantenir una conversa visuals VISIBILITAT LLEGIBILITAT SOROLL QUALITAT DE L'AIRE És fàcil en aquest espai tenir Què et semblen la neteja i Creus que aquest espai té cura comunitària de persones el manteniment? escala humana, unes dependents? dimensions amables? Sí (per exemple, hi puc Bons Sí venir amb els meus fills petits, fer-hi activitats Suficient Correcte diferents i estar tranquil/il·la perquè els Insuficient No cuidem entre tots) 45 Hi ha escassa possibilitat de cura comunitària Sense possibilitat de cura comunitària ESPAIS DE CURA NETEJA I MANTENIMENT PERCEPCIÓ D’ESCALA Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? Acollidor Neutre Incòmode Eines per a la diagnosi i l’avaluació Suport gràfic per imprimir Perfil de persones Preguntar Infants i persones amb Quants grups d’edat podem Hi ha persones cuidadores diversitat funcional es mouen Quantes cultures podem trobar en aquest espai? i cuidades? soles per l’espai públic? trobar en aquest espai? 3 o més grups d’edat Perfil de cuidador/a i Sí, per tot el barri 2 o més diferents representats persona cuidada presents cultures, orígens, En algunes parts sí que llengües dels residents 2 grups d’edat Perfil de cuidador/a i poden i en d’altres no representats persona cuidada 1 o més cultures, orígens, possibles No van soles llengües dels residents 1 o cap grup d’edat representat Perfil de cuidador/a i 1 o cap cultura, origen, persona cuidada no llengua dels residents presents EDATS CURA AUTONOMIA I MOBILITAT CULTURES I ORÍGENS Com descriviu la relació entre les persones? Majoritàriament, les persones a l’espai són amistats/familiars Majoritàriament, les persones a l’espai són conegudes 46 Majoritàriament, les persones a l’espai són desconegudes GRAU DE RELACIÓ Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? Divers Indiferent Uniforme Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Suport gràfic per imprimir Usos de l’espai Preguntar Quantes activitats (xerrar, És un espai que destaca el Com us sentiu en aquest espai jugar, passejar, etc.) diferents En quantes franges horàries patrimoni? És un espai respecte a la seguretat es poden observar realitzades es pot observar gent a l’espai? simbòlic? Reconeix el llegat personal? per persones? de les dones? 3 activitats o més a En 2 o més franges Sí, a totes les preguntes Segurs/ures dia i nit l’espai horàries trobem persones Sí, a alguna de les Hi ha moments o persones 1 o 2 activitats a l’espai En 1 franja horària preguntes que no ens hi sentim trobem persones segures 1 o cap activitat No, a totes les preguntes En 1 o cap franja horària En general, les persones no ens sentim segures a l’espai ACTIVITATS HORARIS DEL DIA PATRIMONI I SIMBOLISME SEGURETAT Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? Viu Neutre Apagat 47 Eines per a la diagnosi i l’avaluació Diagnosi participada recollida d’informació anàlisi i classificació de la informació Resultats preguntar grups de necessitats i components bones pràctiques mapa PROPOSTES grups de índex de vida síntesi components quotidiana Observar 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai La unitat bàsica d’anàlisi és un tram de vorera entre dos carrers. Es tracta de dividir l’espai d’estudi en tantes unitats d’anàlisi com necessitem. Si s’ha d’estudiar un espai concret (una cantonada o una entrada, per exemple), també serà interessant estudiar la vorera de davant o algun carrer adjacent. També es pot analitzar tot un barri, però el més recomanable serà treballar en un radi de 10 minuts caminant. 2 Organitzar sortida La diagnosi, si es pot fer amb un equip multidisciplinari, serà més rica i diversa. També serà interessant fer-la en dia laborable / no laborable i en diferents moments del dia (matí-tarda-nit), per tal de recollir la màxima informació dels components “usos de l’espai” i “perfil de les persones”. 48 3 Treball de camp i recollida d’informació La persona encarregada de fer l’observació (poden ser perfils diferents; si ho pot fer la persona que després dissenyarà l’espai, millor) sortirà a l’espai a analitzar i anirà anotant per a cada un dels components les diferents qualitats de l’espai amb l’ajut de les fitxes d’anàlisi. Cal repetir l’acció per a cadascuna de les unitats d’anàlisi. preguntar Manual d’urbanisme de la vida quotidiana preguntar marxes elements físics cartografies socials les persones tallers observar observar preguntar observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar observar preguntar observar preguntar 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 49 4 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Eines per a la diagnosi i l’avaluació 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació Fitxes “Observar” A continuació es presenten les fitxes per component de l’apartat “Observar”, i també es facilita el sistema de lectura de les fitxes. S’especifica una de 4les duReess ultats i conclusions 4 eines d’anàlisi, en aquest cas, la d’observar. Aquest apartat correspon a un dels sis components de l’espai urbà. Cada fitxa es distingeix pel color de cada component. Aquí es detalla la característica 5 que cal observar de cada uniLtaínti es d’actuació d’estudi. FITXA TÈCNICA D’OBSERVACIÓ 50 Component per observar: Les valoracions són diferents CRITERIS DE QUALITAT VALORACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT ALTRES ASPECTES segons el cas. CRITERI 6 Redacció del projecte En quin cas et trobes? Es faciliten les possiblitats de Cas A: Opció 01 Opció 02 Opció 03 Cas B: Opció 01 Opció 02 Opció 03 valoració per cada observació. Les valoracions estan ordenades CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03 de positiu a negatiu. CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03 Els textos que tenen un color CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03 diferent fan referència a CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03 l’observació del barri, i no CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03 només a la unitat d’estudi. VALORACIÓ GLOBAL OPCIÓ 01 OPCIÓ 02 OPCIÓ 03 DEL COMPONENT Aquí s’inclou un apartat per anotar aspectes que puguin sorgir durant l’observació i que siguin rellevants per a la diagnosi. Finalment, es deixa un espai per fer una valoració global de cada component o comentari d’aspectes no recollits a la fitxa. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 DFietsxeensv o“lOupbasmeernvta dre”ls tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació Suport gràfic per imprimir 51 4 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Eines per a la diagnosi i l’avaluació Suport gràfic per imprimir FITXA TÈCNICA D’OBSERVACIÓ FAÇANA / PERÍMETRE CRITERIS DE QUALITAT VALORACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT ALTRES ASPECTES DIVERSITAT D´USOS En quin dels dos casos et trobes? Façana construïda: Diversitat d'usos Diversitat d'usos Monofuncional comerç quotidià / comerç quotidià / residencial / oficines / residencial / oficines / equipaments (2 o més equipaments (2 o usos diferents) menys usos) Perímetre no Molta diversitat Diversitat d'usos (2 o Monofuncional edificat (plaça, d'usos (llocs per més) jardí, etc.): seure, espai de joc, espai per observar...) TRANSPARÈNCIA En quin dels dos casos et trobes? Façana construïda: Transparència alta Transparència baixa Molt poc o gens (sobre el 50%) (sobre el 25%) transparents (10% o menys) Perímetre no Transparència alta Transparència baixa Molt poc o gens edificat (plaça, (sobre el 50%) (sobre el 25%) transparents jardí, etc.): (10% o menys) UNITATS I OBERTURES 52 En quin dels dos casos et trobes? Façana construïda: Unitats relativament Unitats grans amb Unitats grans amb petites amb moltes poques portes poques portes portes (1 porta cada (1 porta cada 25 m) (1 porta cada 50 m) 10 m) Perímetre no Força entrades i accés Entrada i accés Una entrada o accés edificat (plaça, obert limitat restringit jardí, etc.): QUALITATS Qualitat de materials i Qualitat de materials Façanes uniformes detalls correcta i amb i detalls correcta sense detall o res cura (diversitat) per observar ESPAIS PASSIUS Sense espais buits o Poques unitats Domini d'unitats passius (espai exterior passives passives (pàrquing, amb activitat, baixos espai buit o tancat) oberts) DIVERSITAT D'USOS Suficients Suficients equipaments Insuficients A 10 MIN equipaments i comerç i comerç de primera equipaments i de primera necessitat necessitat a 10 min comerç de primera a 10 min caminant (de caminant (en falta necessitat a 10 min tots dos) algun dins d’alguna de caminant les categories) VALORACIÓ GLOBAL ACTIU INDIFERENT INACTIU DEL COMPONENT Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Suport gràfic per imprimir FITXA TÈCNICA D’OBSERVACIÓ VIALS / PAVIMENTS CRITERIS DE QUALITAT VALORACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT ALTRES ASPECTES DISTRIBUCIÓ DE L’ESPAI Voreres amb espai Voreres amb espai Voreres d’amplada lliure de pas de 3,6 m lliure de pas de 1,8 m insuficient (< 1,80 m) d'amplada mínim; si d'amplada mínim, si no, plataforma única no, plataforma única PASSOS DE VIANANTS Són suficients, Compleixen la majoria No compleixen els coherents i sense dels requisits: requisits: suficients, obstacles visuals suficients, coherents i coherents i sense (>10 m) sense obstacles obstacles visuals visuals ( >10 m) (> 10 m) INFRAESTRUCTURA Hi ha infraestructura És suficient la És insuficient la CICLISTA ciclista i és de qualitat infraestructura infraestructura ciclista ciclista SÒL TOU Abundant, més del Suficient, més del Insuficient, menys 30% 10% del 10% ACCESSIBILITAT Accessibles (a Practicables (a Inaccessibles (a persones amb persones amb persones amb diversitat funcional, diversitat funcional, diversitat funcional, gent gran, cotxets...) gent gran, cotxets...) gent gran, cotxets...) VELOCITAT DELS VEHICLES Sense vehicles o Velocitat moderada Velocitat alta velocitat limitada a (de 10 km/h a 30 (més de 30 km/h) 53 10 km/h km/h) CONNECTIVITAT Bona connexió amb la La connexió amb Hi ha connexions resta del barri, algunes parts del barri complexes o equipaments i o resta de la ciutat no impossibles amb transports és fàcil (murs, carrers altres parts del barri de molts carrils, o de la ciutat (murs, desnivells...) carrers de molts carrils, desnivells...) VALORACIÓ GLOBAL ÒPTIM CORRECTE ADVERS DEL COMPONENT Eines per a la diagnosi i l’avaluació Suport gràfic per imprimir FITXA TÈCNICA D’OBSERVACIÓ ELEMENTS URBANS CRITERIS DE QUALITAT VALORACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT ALTRES ASPECTES IL·LUMINACIÓ Il·luminació suficient Il·luminació escassa Il·luminació inexistent ELEMENTS PER SEURE Elements per seure Elements per seure Sense elements per (no comercials) o (no comercials) o seure o recolzar-se recolzar-se cada 75 m recolzar-se cada 150 m PROTECCIÓ DEL CLIMA Protecció del clima Protecció del clima Protecció del clima suficient (sol a l’estiu, escassa insuficient pluja i vent a l’hivern) JOCS/ACTIVITATS Força oportunitats de Escasses Cap oportunitat de joc oportunitats de joc joc VERD URBÀ Arbrat i superfície Arbrat i superfície Arbrat i superfície plantada abundant plantada suficient plantada escàs o inexistent NECESSITATS Elements de primera Elements de primera Elements de primera BÀSIQUES necessitat propers i necessitat poc necessitat llunyans, 54 de fàcil accés: WC, propers i/o accés inexistents i de font d'aigua, etc. regular: WC, font difícil accés: WC, d'aigua, etc. font d'aigua, etc. PARADES DE Les parades de No totes les parades Clarament les parades TRANSPORT transport públic estan de transport públic de transport públic no a prop, els recorreguts estan sempre a prop, estan sempre a prop, i els horaris de pas els recorreguts o els els recorreguts i els són suficients horaris són suficients horaris no són suficients VALORACIÓ GLOBAL PLAENT NEUTRE INSUFICIENT DEL COMPONENT Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Suport gràfic per imprimir FITXA TÈCNICA D’OBSERVACIÓ ENTORN CRITERIS DE QUALITAT VALORACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT ALTRES ASPECTES VISIBILITAT Sense obstacles Amb algun obstacle Molts obstacles visuals (mur, visual visuals cantonada, arbre, racó, passadís...) LLEGIBILITAT Lectura i comprensió Lectura i comprensió Lectura i fàcil, saber on ets i suficient comprensió difícil com anar on vols SOROLL Soroll < 55 dB Soroll < 65 dB Soroll > 65 dB QUALITAT DE L'AIRE És bona Està a prop dels Supera els límits límits admissibles de admissibles de contaminació contaminació ESPAIS DE CURA Abundant possibilitat Escassa possibilitat Sense possibilitat de cura comunitària de cura comunitària de cura comunitària (fàcil tenir cura de persones dependents) NETEJA I MANTENIMENT Bona neteja i Suficient neteja i Insuficient neteja i manteniment manteniment manteniment 55 PERCEPCIÓ D’ESCALA Escala humana de la Escala humana de la Escala humana de la secció excel·lent secció adequada secció inadequada VALORACIÓ GLOBAL ACOLLIDOR NEUTRE INCÒMODE DEL COMPONENT Eines per a la diagnosi i l’avaluació Suport gràfi c per imprimir FITXA TÈCNICA D’OBSERVACIÓ PERFIL DE PERSONES Les observacions, és recomanable fer-les en diferents moments del dia (matí, tarda i vespre) i diferents dies (laborable i festiu). CRITERIS DE QUALITAT VALORACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT ALTRES ASPECTES EDATS 3 o més grups d’edat 2 grups d’edat 1 o cap grup d’edat representats representats representat CURA Perfil de cuidador/a i Perfil de cuidador/a i Perfil de cuidador/a i persona cuidada persona cuidada persona cuidada no presents possibles presents AUTONOMIA I MOBILITAT Infants i persones Infants i persones Infants i persones amb diversitat amb diversitat amb diversitat funcional es mouen funcional es mouen funcional no es soles per l’espai soles per l’espai mouen soles per públic en un radi de públic en un radi de l’espai públic més d’1 km menys d’1 km CULTURES I ORÍGENS 2 o més diferents 1 o més cultures, 1 o cap cultura, cultures, orígens, orígens, llengües origen, llengua dels llengües dels residents dels residents residents GRAU DE RELACIÓ Majoritàriament, les Majoritàriament, les Majoritàriament, les persones a l'espai són persones a l’espai són persones a l’espai amistats/familiars conegudes són desconegudes 56 VALORACIÓ GLOBAL DIVERS INDIFERENT UNIFORME DEL COMPONENT Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Suport gràfic per imprimir FITXA TÈCNICA D’OBSERVACIÓ USOS DE L’ESPAI Les observacions, és recomanable fer-les en diferents moments del dia (matí, tarda i vespre) i diferents dies (laborable i festiu). CRITERIS DE QUALITAT VALORACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT ALTRES ASPECTES ACTIVITATS 3 activitats o més a 1 o 2 activitats a 1 o cap activitat l’espai l’espai HORARIS DEL DIA En 2 o més franges En 1 franja horària En 1 o cap franja horàries trobem trobem persones horària trobem persones persones PATRIMONI I SIMBOLISME És un espai que És un espai que posa És un espai que no destaca el patrimoni, destaca el patrimoni, destaca el és un espai simbòlic o bé, és un espai patrimoni, no és un pel veïnat i també simbòlic pel veïnat o espai simbòlic pel reconeix el llegat de reconeix el llegat de veïnat i tampoc no les dones les dones reconeix el llegat de les dones SEGURETAT Em sento segur/a en Hi ha moments que En general no m'hi (Cal tenir present el aquest espai, dia i nit no m'hi sento sento segur/a gènere i perfil de segur/a l’observador/a en l’anàlisi) VALORACIÓ GLOBAL VIU NEUTRE APAGAT DEL COMPONENT 57 Eines per a la diagnosi i l’avaluació DiagnoDsiia pganrotisci ipardtaicipada recollida rde’cinoflolirdma adc’inóformació anàlisi i calansàsliisfiic ia ccliaós sdiefi cla ciniófo drme laac inóformació ResultatsResultats preguntarpreguntar grups de grups de necessitatnse ic essitats i componenctosmponents bones pràbctoinqeuse spràctiques mapa mapa PROPOSTPERSOPOSTES índex de víinddae x de vida síntesi síntesi grups de grups de componenctosmponents quotidianqauotidiana + Preguntar + observar 4 Visualització de resultat i redacció de conclusions En aquest moment es visualitzen les dades recollides en els passos anteriors i es redacten unes conclusions per a cada unitat i component. Aquestes conclusions porten a destacar uns reptes (cadascun dels criteris de qualitat en vermell) i unes potencialitats (per als criteris de qualitat en verd). Aquest senzill sistema permet obtenir la informació d’una manera directa i comparar espais amb altres o el mateix al llarg del temps. 58 preguntar preguntar Manual d’urbanisme de la vida quotidiana preguntar preguntar marxes marxes elements físics cartografies elements socials físics cartografies les socials persones tallers les persones tallers observar observar observar preguntar observar preguntar observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar observar preguntar observar preguntar observar preguntar observar preguntar observar preguntar 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 59 4 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Eines per a la diagnosi i l’avaluació 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació Fitxes de resultat i conclusions A continuació es presenta un model per visualitzar totes les dades recollides en les fitxes de "Preguntar" i "Observar", i que pot ajudar a tenir una visió conjunta per poder redactar les conclusions. 4 Resultats i conclusions 4 En aquest apartat s’analitzen Codi d’identificació de la conjuntament les dades unitat d’estudi recollides de les fitxes “Preguntar” i “Observar”. La informació se separarà pels sis components d’anàlisi. Línies d’actuació 5 UNITAT D’ESTUDI Cada component es descompon RESULTATS amb els seus criteris de qualitat. COMPONENTS COMPONENT 01 COMPONENT 02 COMPONENT 03 COMPONENT 04 COMPONENT 05 COMPONENT 06 60 Aquí es recullen les respostes col·lectives dels habitants del CRITERIS barri de cada criteri de les Preguntar Resultat fitxes de “Preguntar6”. S’utilitza EINES Redacció del projecte Observar Resultat el mateix codi de colors: verd positiu, vermell negatiu, taronja neutral. CONCLUSIONS REPTES Aquí es recull la valoració de cada criteri de les fitxes d’”Observar”. S’utilitza el mateix codi de colors: verd positiu, vermell negatiu, taronge neutral. Dels resultats es poden destacar POTENCIALITATS els reptes i les potencialitats de cada component analitzat, ens podem guiar detectant els punts vermells per als reptes i els verds per destacar les potencialitats. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Criteri 01 Criteri 02 Criteri 03 Criteri 04 Criteri 05 Criteri 06 Criteri 01 Criteri 02 Criteri 03 Criteri 04 Criteri 05 Criteri 06 Criteri 01 Criteri 02 Criteri 03 Criteri 04 Criteri 05 Criteri 01 Criteri 02 Criteri 03 Criteri 04 Criteri 05 Criteri 01 Criteri 02 Criteri 03 Criteri 04 Criteri 05 Criteri 06 Criteri 07 Criteri 01 Criteri 02 Criteri 03 Criteri 04 Criteri 05 Criteri 06 Criteri 07 Suport gràfic per imprimir UNITAT D’ESTUDI RESULTATS COMPONENTS FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI CRITERIS Preguntar Resultat EINES Observar Resultat CONCLUSIONS REPTES 61 POTENCIALITATS Diversitat d’usos Transparència Unitats i obertures Qualitats Espais passius Diversitat d’usos a 10 min Distribució de l’espai Passos de vianants Infraestructura ciclista Sòl tou Accessibilitat Velocitat dels vehicles Connectivitat Il·luminació Elements per seure Protecció del clima Jocs/Activitats Verd urbà Necessitats bàsiques Parades de transport Visibilitat Llegibilitat Soroll Qualitat de l’aire Espais de cura Neteja i manteniment Percepció d’escala Edats Cura Autonomia i mobilitat Cultures i orígens Grau de relació Activitats Horaris del dia Patrimoni i simbolisme Seguretat Eines per a la diagnosi i l’avaluació DiagnoDsiia pganrotisci ipardtaicipada recollida rde’cinoflolirdma adc’inóformació anàlisi i calansàsliisfiic ia ccliaós sdiefi cla ciniófo drme laac inóformació ResultatsResultats preguntarpreguntar grups de grups de necessitatnse ic essitats i componenctosmponents bones pràbctoinqeuse spràctiques mapa mapa PROPOSTPERSOPOSTES síntesi síntesi grups de grups de índex de víinddae x de vida componenctosmponents quotidianqauotidiana + Preguntar + observar 5 Proposta de línies d’actuació Amb tota la informació recollida a les conclusions, es proposen unes línies d’actuació per a cada component a fi de millorar cadascun dels criteris de qualitat. Aquestes línies d’actuació guiaran el disseny del projecte. 6 Disseny del projecte La diagnosi de la vida quotidiana és una capa més d’informació que el projectista haurà de tenir present a l’hora de dissenyar l’espai. La diagnosi posa la vida al centre i apropa al coneixement del dia a dia del veïnat des d’una perspectiva de gènere. Serà interessant que el projecte faci explícit quines accions tant del disseny com de la gestió milloren els aspectes detectats com a 62 reptes a la diagnosi. preguntar preguntar Manual d’urbanisme de la vida quotidiana preguntar preguntar marxes marxes elements físics cartografies elements socials físics cartografies les socials persones tallers les persones tallers observar observar observar preguntar observar preguntar observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar observar preguntar observar preguntar observar preguntar observar preguntar observar preguntar 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 63 4 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Eines per a la diagnosi i l’avaluació 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació Fitxes de les línies d’actuació A continuació es presenta un model per definir les línies d’actuació per a cada component. Aquest model engloba totes les unitats d’estudi. 4 Resultats i conclusions 4 Codi d’identificació de les unitats d’estudi En aquest apartat s’anoten leLsín ies d’actuació 5 línies d’actuació per a cada component i de totes les unitats UNITAT D’ESTUDI d’estudi. LÍNIES D’ACTUACIÓ COMPONENT 01 COMPONENT 02 COMPONENT 03 COMPONENT 04 COMPONENT 05 COMPONENT 06 64 6 Redacció del projecte Definir els punts clau de les línies d’actuació. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Suport gràfic per imprimir UNITAT D’ESTUDI LÍNIES D’ACTUACIÓ FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI 65 A l’annex A del manual es presenta un cas d’exemple d’aplicació de l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana Eines per a la diagnosi i l’avaluació 3.3 Altres eines d’aproximació a l’urbanisme amb perspectiva de gènere Diagnosi participada A continuació es presenten altres tècniques de participació i diagnosi que es reconeixen com a útils dins de l’urbanisme per a la recollida de dades. L’elecció de la tècnirceac odlelidpae ndd’irnàf odremlsa coibójectius del projecte o intervenció anàlisi i classificació de la informació Resultats i de la mida de l’espai d’estudi (àrea delimitada o localització puntual). Utilitzar diferents tècniques sempre serà millor que utilitzar-ne només una. Descrivim les metodologies en “Preguntar”, “Observar” i “Consultar”: preguntar grups de necessitats i components bones pràctiques Preguntar La recollida d’informació es pot fer de manera individual (entrevistes o qüestionaris) o col·lectiva (tallers); en urbanisme sempre serà millor de manera grupal. Les tècniques també es poden posar en pràctica de forma presencial o virtual, i tot i que podem arribar a més persones amb el format virtual, la discussió en grup a l’espai d’investigació ens permetrà extreure molta més informació i detall. mapa PROPOSTES Segons els objectius que es marquin en la investigació, les dades recollides poden donar lloc grups de índex de vida síntesi a diferents maneres de representar la informació: components quotidiana 66 Línia de temps Es representa en una línia de temps un dia quotidià lindia’ udnea te pmeprssona; els paràmetres que es visualitczoemnp staórn les activitats realitzades (productives i reproductives), els horaris, el mitjà de transport per moure’s entre aquestes activitats i on s’ubiquen. És especialment útil sopcieorg rpaomsaar de manifest les tasques domèstiqumesa pi edjaer cures, els moviments i temps que representen. linia de temps comptar Sociograma caÉdesn uan dae rteaspqrueessentació gràfica dels vincles socifaoltso gqruaea r sotcéio gurnaam paersona o un grup de persones (associmacapioenjasr, entitats, etc.). Es tracta d’un dibuix gràfic que traça l’estructura de les relacions interpersonals mai rixnat exrgprlourpaatolsri.a És molt útil per conèixer les xafrexre usn diari socials que sustenten un territori. cadena de tasques fotograar cartOgraa social marxa exploratoria fer un diari cartOgraa social Manual d’urbanisme de la vida quotidiana preguntar preguntar marxes elements físics cartografies socials les persones tallers observar observar preguntar observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar observar preguntar observar preguntar linia de temps comptar sociograma mapejar liCnia de nteam dpes tasques comptar Demanem a les persones participants que marquin sobre el mapa quins són els seus moviments en un dia cadena de tasques fotograar quotidià al barri/ciutat, assenyalant-hi les rutes i els sociograma mapejar lilnloiac dse d tem dpes tinació.. Aquesta tècnica ajuda a ecnotmenpdtarre 67 quines són les vies que més s’utilitzen i quines les que mmaerxnay esx, palomrabt oqruiains transports es mouen o quinsfe er usnp adiisa ri són les destinacions més habituals. csoadcieongar adme atasques fmotaopgerjaar ar Marxa exploratòria cÉarst Ougnraa eai nsoac piael r dur a terme auditories d’espai urbà a mpaarrxtair e dxpel ol’roabtosreiarvació, de l’experiència directa fie dr uen l ad iari cpadaertniac idpea tcaisóq dues les dones. Les marxes exploratfòortioegsr aar es realitzen amb les persones dels barris i permeten fer comprovacions in situ dels components que poden millorar la seva vida quotidiana. cartOgraa social marxa exploratoria fer un diari Cartografia social L’objectiu és recollir i situar sobre un mapa de manera ccaortlO·lgercativaa s otcoiat lel coneixement que té una comunitat sobre el seu espai o territori, definir els seus espais, situar els seus moviments, posar de manifest els seus desitjos i necessitats. Eines per a la diagnosi i l’avaluació Diagnosi participada recollida d’informació anàlisi i classificació de la informació Resultats preguntar grups de necessitats i components bones pràctiques mapa PROPOSTES grups de índex de vida síntesi components quotidiana Observar Podem trobar moltes formes de recollir dades a l’hora d’observar; aquí se'n proposen algunes de les més utilitzades. De nou, segons els objectius que es marquin i l’espai d’estudi, resultaran més útils unes que d’altres. Comptar El recompte és una eina molt utilitzada en estudis de linia de temps comvipdtaa rpública. En principi, tot es pot comptar (persones, tipus de transport, persones cuidades, cadires, fonts…); els números permeten fer comparacions entre diferents àrees geogràfiques o amb el pas del sociograma matpeemjapr s. linia de temps comptar Mapar linia de temps comptar Es poden representar activitats, persones i molt més. clsioandciaieo dngear atdmeem atapsques fcmotamLopagper jttaaèrrcanr ica consisteix a dibuixar símbols en un plànol 68 per marcar el nombre i l’espai que ocupen aquests sociograma macpoemjarponents, persones o activitats. msoacrioxag reaxmplaoratoria fmera Fpuonejt adoriagrriafiar cadena de tasques fotograar És una part essencial dels estudis de la vida pública cadena de tasques fotpogerra daorcumentar situacions en què la vida quotidiana i la forma urbana interactuen. cartOgraa social cmaadrexnaa e dxpe ltoarsaqtoureisa feort ougnr adiarri Fer un diari marxa exploratoria fer un diari Un diari pot registrar detalls i matisos sobre la marxa exploratoria fer iunnte driaarcició entre la vida quotidiana i l’espai al llarg del cartOgraa social temps. Aquestes observacions més endavant poden ser categoritzades i/o quantificades (Gehl i Svarre, cartOgraa social 2013). cartOgraa social Manual d’urbanisme de la vida quotidiana preguntar preguntar marxes elements físics cartografies socials les persones tallers observar observar preguntar observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar observar preguntar observar preguntar Diagnosi participada recollida d’informació anàlisi i classificació de la informació Resultats preguntar grups de necessitats i components bones pràctiques mapa PROPOSTES grups de índex de vida síntesi components quotidiana Consultar censos i estadístiques: A continuació es presenta una selecció de dades per estudiar des de la perspectiva de gènere, però òbviament n’hi ha moltes altres i dependran de l’objectiu de la diagnosi. Hi ha una gran quantitat de bases de dades que contenen dades sobre la ciutat i la ciutadania, generades sobretot per l’Administració, però cada dia en sorgeixen més, de nous gestors, com ara companyies de telefonia, banca, cercadors web, etc., que serà interessant consultar. El més recomanable serà agafar el barri com a unitat d’anàlisi, perquè s’hi pot trobar molta informació ja treballada en aquesta escala, i així les dades seran comparables. Les dades, sempre que sigui possible, s’han de segregar per sexe. Façana Títol Objectiu Usos del sòl Observar la diversitat de funcions (residencial, oficines, industrial, etc.). 69 Equipaments Conèixer la ubicació dels equipaments (CAP, escoles, centres cívics, etc.) i la seva integració en la xarxa de vianants. Comerç quotidià / grans Conèixer la ubicació del comerç quotidià / grans superfícies i la seva integració en la superfícies xarxa de vianants. Antiguitat dels edificis Descriure el parc d’habitatges per conèixer la història del barri i les seves possibles necessitats de rehabilitació. Nombre de portes per cada Expressar la densitat d’unitats dins de l’àrea per observar la vitalitat del teixit. 100 m Localització de diferents Identificar la localització d’allotjaments turístics, hotels i Airbnb per conèixer la possible allotjaments turístics pressió turística a la zona. preguntar preguntar marxes elements físics cartografies socials les persones tallers Eines per a la diagnosi i l’avaluació observar observar preguntar observar preguntar façana vials elements entorn usos de façana vials elements entorn usos de urbans l’espai urbans l’espai observar preguntar observar preguntar observar preguntar Façana Vials Objectiu Títol Objectiu Mapa de fluxos de vianants Conèixer les rutes més utilitzades pel veïnat a peu. Si també es poden saber intensitats d’ús, la informació serà més acurada. Trànsit mitjà de vehicles Descriure la quantitat de vehicles que passen per les vies principals dona una idea de quina mobilitat es prioritza a l’espai públic i les possibles conseqüències per a la salut del veïnat. Pendents Quan parlem d’accessibilitat, els pendents són molt importants; en casos extrems representen la possibilitat de transitar pel carrer o no de manera independent per persones amb mobilitat reduïda. Ràtio voreres / calçada Conèixer la prevalença de vorera respecte de la calçada per poder estudiar la mobilitat dels vianants. Transport públic, situació i Mostrar la situació de les parades de transport públic i els seus horaris per estudiar si horaris s’adapta a les necessitats de la mobilitat quotidiana. Ús del transport públic A través de les estadístiques de TMB i l’Enquesta de la mobilitat quotidiana (EMQ), (TMB i EMQ) aproximar-se als usos que fa la població local del transport públic, segregant per sexe i edat. Ús de la bicicleta Conèixer el percentatge de dones usuàries de la bicicleta. 70 Vials Elements urbans Títol Objectiu Localització de vegetació i Descriure la situació geogràfica dels arbres i les zones verdes de la zona per l’impacte àrees verdes sobre el benestar i la salut que suposa per al veïnat. Localització de bancs, Mostrar la situació dels diferents elements urbans per observar si es facilita l’estada i cadires, fonts i altres els espais de cura. elements de mobiliari Localització d’àrees de joc / Localitzar les àrees de joc o activitats per saber si es facilita la diversitat d’usos per a activitats edats i perfils diferents. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Elements urbans Entorn Títol Objectiu Soroll dia / nit Conèixer en quines franges, tipus i espais hi ha soroll per l’impacte directe sobre el benestar i la salut. Condicions de vida i salut Recollir les dades de les diferents enquestes que ajudin a conèixer les condicions de vida de les persones, segons sexe i perfils (Enquesta de condicions de vida, Enquesta de benestar dels infants, etc.). Qualitat de l’aire Recollir les dades sobre contaminació de l’aire a l’àrea d’estudi. Usos de l’espai Perfil de persones Títol Objectiu Dades demogràfiques Descriure la població que viu al barri per conèixer les seves necessitats i especificitats. Exemples d’aquest tipus de dades: població estimada, nivell d’estudis, nivell socioeconòmic, pes de l’atur registrat, piràmide d’edats, esforç per al pagament del lloguer/hipoteca, etc. 71 Moviments de la població Mostrar els moviments poblacionals entre barris i ciutats properes, per tal de conèixer intra-/interbarri millor processos com la gentrificació o la guetització. Entorn Usos de l’espai Títol Objectiu Mapa d’activitats Dibuixar la localització de les diferents activitats que es desenvolupen a l’espai públic. Mapa de denúncies En referència a la seguretat, conèixer el tipus i la localització de les denúncies en l’espai públic. Mapa de xarxa d’entitats Per aproximar-se al coneixement del teixit social de l’espai, és important conèixer el (sociograma) teixit associatiu i d’entitats del barri. Eines per a la diagnosi i l’avaluació AnnexA Cas d’exemple d’aplicació de l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana Descripció 74 A continuació es presenta un exemple d’aplicació de l’eina. Es tracta d’una anàlisi completa d’un espai existent i socialment consolidat. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 1 Definir les unitats 1 d’estudi de l’espai 1 1 2 Definició d’unitats d’estudi 3 CS’AesStu Ddi’aE lSa TreUmDoIdelació de vials i recorreguts de Dvieasncarniptsc eión un entorn massificat dels anys setanta, el carrer de la Farigola (al barri de Vallcarca i Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Aenean nec velit arcu. NulPlraegmunt amr auris magna, lobortis inO ebssetrv uart, mollis aeulcst oPre lnaictuesn. tMs)o. rSb’i easct uaudgieune ianq puuír utrse pso usuneitraet pso, sduueeres ut ac augue. Aliquam quOrigsa nmitzaar glerupssu ada quam. Sed lacinia mauris a nulla 2 Organitzar sortida 2 fidneibl ums apteelliexn cteasrqreuer .( vVoesretibreuslu cmo fnetuiggiüaet sd)ic it ulam v eorroesr, ae ua f eugiat justo tincidunt nepcel/.s Mtallear/es cenas vel ultrices lacus. continuació (inclou un equipament escolar). 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 1 Unitat d’estudi 1 4 Resultats i conclusions 4 2 Unitat d’estudi 2 Línies d’actuació 5 75 6 Redacció del projecte 3 Unitat d’estudi 3 Plànol Annex A. Cas d’exemple d’aplicació 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 2 1 2 3 Organització de sortida i tallers En aquest cas d’exemple es recull la informació de Preguntar Observar diferents tallers que es van organitzar per al projecte 2 Organitzar grups Organitzar sortida 2 del Mapa de la Xarxa Quotidiana. En concret, es pel/s taller/s van fer tallers amb: infants independents, famílies amb infants petits, gent gran, adolescents i dones. Cadascun dels tallers va donar respostes diverses; se n’ha extrapolat la informació que semblava més 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació interessant per fer més senzill l’exemple. 76 3 4 Resultats i conclusions 4 Desenvolupament dels tallers, treball de camp i recollida d'informació Línies d’actuació 5 A “Preguntar”, el dinamitzador formula les preguntes presentades a les fitxes per a cadascuna de les unitats i s’apunten les respostes col·lectives. A “Observar”, la persona encarregada passeja per les diferents unitats i emplena cadascuna de les fitxes. Cada conjunt de 6 Redacció del projecte criteris de qualitats ha de portar a una qualificació general del component (de positiva a negativa). Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Unitat d’estudi 1 Façana / Perímetre Preguntar En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes? Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí... Quina diversitat d’usos (comerç Hi ha diversitat d’usos (llocs Hi ha moltes transparències Hi ha moltes transparències quotidià / residencial / oficines per seure, espai de joc, espai (com portes i finestres obertes (sense mur de separació, paret / equipaments) hi podem per observar...) o amb vidre)? vegetal o similar)? trobar? Molta (2 o més usos Molta (2 o més usos Sí, més de la meitat de la Sí, més de la meitat de la diferents) diferents) façana façana Força (2 o menys usos) Força (2 o menys usos) No hi ha gaire No hi ha gaire transparència transparència Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens DIVERSITAT D’USOS TRANSPARÈNCIA En quin dels dos casos et trobes? Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat com una plaça, un jardí... Com és la relació entre el Quina qualitat creus que tenen Hi ha espais passius com Els edificis són petits i amb Són els edificis petits i amb carrer i el parc, la plaça o els dfeotraçlals p io ertles sm? aterials de la entrades de pàrquing o baixos força portes? espai no construït? façana? tancats? Sí, molts edificis amb Hi ha força entrades i Molta qualitat i diversitat No n’hi ha moltes portes l’accés és obert La qualitat dels materials Hi ha pocs espais passius Hi ha unitats grans i Les entrades i els i els detalls és correcta petites i no sempre portes accessos són limitats Sí, la majoria Les façanes són Les unitats són grans o Hi ha només una entrada uniformes sense detall o una de sola i amb una o o l’accés és restringit res per observar cap porta UNITATS I OBERTURES QUALITATS ESPAIS PASSIUS Hi ha suficients equipaments i comerç primera necessitat a 10 min caminant? Sí, de tots dos En falta algun És clarament insuficient DIVERSITAT D’USOS A 10’ Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? Actiu Indiferent Inactiu Unitat 77 d’estudi 2 Unitat d’estudi 3 Façana / Perímetre Façana / Perímetre Preguntar Preguntar En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes? Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí... Quina diversitat d’usos (comerç Hi ha diversitat d’usos (llocs Hi ha moltes transparències Hi ha moltes transparències Quina diversitat d’usos (comerç Hi ha diversitat d’usos (llocs Hi ha moltes transparències Hi ha moltes transparències quotidià / residencial / oficines per seure, espai de joc, espai (com portes i finestres obertes (sense mur de separació, paret quotidià / residencial / oficines per seure, espai de joc, espai (com portes i finestres obertes (sense mur de separació, paret / equipaments) hi podem per observar...) o amb vidre)? vegetal o similar)? / equipaments) hi podem per observar...) o amb vidre)? vegetal o similar)? trobar? trobar? Molta (2 o més usos Molta (2 o més usos Sí, més de la meitat de la Sí, més de la meitat de la Molta (2 o més usos Molta (2 o més usos Sí, més de la meitat de la Sí, més de la meitat de la diferents) diferents) façana façana diferents) diferents) façana façana Força (2 o menys usos) Força (2 o menys usos) No hi ha gaire No hi ha gaire Força (2 o menys usos) Força (2 o menys usos) No hi ha gaire No hi ha gaire transparència transparència transparència transparència Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens DIVERSITAT D’USOS TRANSPARÈNCIA DIVERSITAT D’USOS TRANSPARÈNCIA En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes? Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí... Com és la relació entre el Quina qualitat creus que tenen Hi ha espais passius com Com és la relació entre el Quina qualitat creus que tenen Hi ha espais passius com Els edificis són petits i amb Són els edificis petits i amb Són els edificis petits i amb carrer i el parc, la plaça o els dfeotraçlals p io ertles sm? aterials de la entrades de pàrquing o baixos Els edificis són petits i amb carrer i el parc, la plaça o els dfeotraçlals p io ertles sm? aterials de la entrades de pàrquing o baixos força portes? espai no construït? façana? tancats? força portes? espai no construït? façana? tancats? Sí, molts edificis amb Hi ha força entrades i Molta qualitat i diversitat No n’hi ha Sí, molts edificis amb Hi ha força entrades i Molta qualitat i diversitat No n’hi ha moltes portes l’accés és obert moltes portes l’accés és obert La qualitat dels materials Hi ha pocs espais passius La qualitat dels materials Hi ha pocs espais passius Hi ha unitats grans i Les entrades i els i els detalls és correcta Hi ha unitats grans i Les entrades i els i els detalls és correcta petites i no sempre portes accessos són limitats Sí, la majoria petites i no sempre portes accessos són limitats Sí, la majoria Les façanes són Les façanes són Les unitats són grans o Hi ha només una entrada uniformes sense detall o Les unitats són grans o Hi ha només una entrada uniformes sense detall o una de sola i amb una o o l’accés és restringit res per observar una de sola i amb una o o l’accés és restringit res per observar cap porta cap porta UNITATS I OBERTURES QUALITATS ESPAIS PASSIUS UNITATS I OBERTURES QUALITATS ESPAIS PASSIUS Hi ha suficients equipaments i Hi ha suficients equipaments i comerç primera necessitat a comerç primera necessitat a 10 min caminant? 10 min caminant? Sí, de tots dos Sí, de tots dos En falta algun En falta algun És clarament insuficient És clarament insuficient DIVERSITAT D’USOS A 10’ DIVERSITAT D’USOS A 10’ Altres aspectes Després del debat, com Altres aspectes Després del debat, com considereu aquest component? considereu aquest component? Actiu Actiu Indiferent Indiferent Inactiu Inactiu Annex A. Cas d’exemple d’aplicació 4 1 Definir les unitats d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Visualització de resultats i redacció de conclusions S’analitzen conjuntament les dades recollides a Preguntar Observar “Preguntar” i a “Observar”. Algunes dades a observar Organitzar grups no s’han recollit perquè no s’ha fet una observació 2 pel/s taller/s Organitzar sortida 2 prou acurada per poder reflectir la informació. 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 4 Resultats i conclusions 4 78 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Manual d’urbanisme de la vida quotidiana UNITAT D’ESTUDI 1 RESULTATS COMPONENTS FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI CRITERIS Preguntar Resultat Indiferent Advers Insuficient Neutre Divers Neutre EINES Observar Resultat Indiferent Advers Insuficient Acollidor Divers Neutre CONCLUSIONS REPTES Edificis amb poca L’espai de vianants Es fa difícil Les entrades L’autonomia dels La façana té poca diversitat d’usos i és molt escàs, a col·locar-hi profundes dels infants i les diversitat i la baixos no gaire vegades elements urbans pàrquings i les persones amb mobilitat a peu 79 actius amb força intransitable amb per a la vida cantonades problemes de està restringida, i espais passius un cotxet o cadira quotidiana si la fosques que mobilitat es veu això no deixa espai (com entrades de de rodes. A la vorera és escassa i generen no deixen limitada pels per a les activitats pàrquing o locals calçada, el vehicle la prioritat és el una bona visibilitat. temes de vialitat a l’espai públic. La tancats). Baixa privat ocupa dos cotxe. Hi ha espais El soroll que fan esmentats. També percepció de transparència. De carrils, un de per seure, però no els autobusos i l’escassetat seguretat a la nit l’apartat de trànsit i l’altre de hi ha proteccions camions de les d’espai limita les minva per les “Preguntar” es pàrquing gratuït. La climàtiques. escombraries es activitats que s’hi cantonades, els reflecteix que prioritat del vehicle descriuen com a poden realitzar. racons i la poca l’únic bar és clara, i s’hi sorollosos en els activitat. d’aquesta unitat afegeix l’alta tallers. no és un espai velocitat de pas gaire utilitzat i no dels vehicles. serveix gaire al veïnat per les seves condicions. POTENCIALITATS Les unitats són Els passos de A dues cantonades Degut a la La zona és Si es diversifiquen petites, amb força vianants estan hi ha seients o proximitat de principalment els usos, obertures. A 10 elevats i ben bancs per seure. l’espai verd i residencial i està s’inclouen minuts es troba un senyalitzats. La il·luminació és l’escala humana, prop d’una parada activitats als petit eix comercial correcta. l’entorn és apreciat de metro i de dues baixos, s’amplia (diversitat d’usos com a agradable. escoles de l’espai de vianants al barri). primària. Així que i es connecta amb hi podem observar l’espai verd de diferents perfils: davant, es pot persones que van i convertir en un venen del metro, espai molt viu. infants Seria molt dependents interessant fer una acompanyats marxa exploratòria d’adults, i infants amb les dones per independents. millorar la percepció de seguretat. Diversitat d’usos Transparència Unitats i obertures Qualitats Espais passius Diversitat d’usos a 10 min Distribució de l’espai Passos de vianants Infraestructura ciclista Sòl tou Accessibilitat Velocitat dels vehicles Connectivitat Il·luminació Elements per seure Protecció del clima Jocs/Activitats Verd urbà Necessitats bàsiques Parades de transport Visibilitat Llegibilitat Soroll Qualitat de l’aire Espais de cura Neteja i manteniment Percepció d’escala Edats Cura Autonomia i mobilitat Cultures i orígens Grau de relació Activitats Horaris del dia Patrimoni i simbolisme Seguretat Annex A. Cas d’exemple d’aplicació UNITAT D’ESTUDI 2 RESULTATS COMPONENTS FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI CRITERIS Preguntar Resultat Indiferent Advers Neutre Neutre Divers Viu EINES Observar Resultat Indiferent Advers Neutre Acollidor Divers Neutre CONCLUSIONS REPTES La façana L’espai de vianants No hi ha cap WC a L’espai verd, ara El disseny de Aquesta vorera, en 80 s’analitza com a és inexistent, no hi prop. L’espai verd inaccessible des l’espai no dona no ser tota perímetre, ja que ha vorera és un espai en de la vorera, que cabuda a altres practicable, no és es tracta d’una (inaccessible). desús sense cap connecta amb el activitats ni a una alternativa a la zona verda i un Comparteix la element urbà. Park Güell, d’altres de davant (com parc. Pocs punts calçada amb la Només hi ha representa una apropiacions. La s’ha comentat, no d’accés, al vessant façana de davant; il·luminació a bona oportunitat resta de l’espai es percep com a del parc infantil hi per tant, el vehicle l’espai de joc per crear un espai verd, en ser segur). ha una tanca amb privat ocupa dos infantil. El taller de per al veïnat. inaccessible, es una entrada, i a la carrils, un de famílies posa de troba sense zona verda, un trànsit i l’altre de manifest que no hi activitat. mur de poca pàrquing gratuït. La toca el sol a alçada sense cap prioritat del vehicle l’hivern; per això es accés. No és clara. valora diferent. s’observa cap ús a l’espai verd (espai passiu) i en el parc infantil només s’observa un ús, jocs per a infants petits. De l’apartat de “Preguntar” (grup adolescents) POTENCIALITATS es critica la manca d’espais de trobada i joc. La transparència Els passos de A l’espai infantil hi Les olors, els El parc infantil és L’espai infantil és és alta, ja que les vianants estan ha una font, espai sorolls i la neteja freqüentat per anomenat “el parc tanques són elevats i ben per seure i els són descrits i infants de les fustes” pel baixes. I la meitat senyalitzats. arbres protegeixen observats com a dependents amb veïnat i és un lloc de la unitat està L’entrada al parc del sol. La bons en aquest cuidadors/ores i conegut i apreciat, ocupada per un infantil està il·luminació és espai verd. infants dotat de cert parc infantil. protegida amb una suficient a independents. simbolisme. tanca. l’entrada del parc. Alguns infants S’utilitza més en independents cap de setmana i accedeixen al parc de dia. i la zona verda per Del taller dels la part de darrere. infants s’extreu que el parc infantil té altres usos no previstos, com les cabanyes que fan darrere del parc. Es podria donar suport a aquests usos no previstos a la zona i facilitar-los. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana Diversitat d’usos Transparència Unitats i obertures Qualitats Espais passius Diversitat d’usos a 10 min Distribució de l’espai Passos de vianants Infraestructura ciclista Sòl tou Accessibilitat Velocitat dels vehicles Connectivitat Il·luminació Elements per seure Protecció del clima Jocs/Activitats Verd urbà Necessitats bàsiques Parades de transport Visibilitat Llegibilitat Soroll Qualitat de l’aire Espais de cura Neteja i manteniment Percepció d’escala Edats Cura Autonomia i mobilitat Cultures i orígens Grau de relació Activitats Horaris del dia Patrimoni i simbolisme Seguretat UNITAT D’ESTUDI 3 RESULTATS COMPONENTS FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI CRITERIS Preguntar Resultat Indiferent Advers Insuficient Neutre Divers Viu EINES Observar Resultat Indiferent Advers Insuficient Acollidor Divers Viu CONCLUSIONS REPTES L’escola ocupa L’espai de vianants No hi ha elements Tot i ser una En aquesta vorera L’equipament aquesta unitat, és escàs, a urbans en aquesta escola de primària, es veu poca gent només és utilitzat només té un vegades inexistent; unitat, la l’espai públic de de pas durant el per l’escola, al 81 accés al carrer. Un a l’escola només il·luminació està transició dia. A les hores voltant no hi ha mur opac separa s'hi pot arribar dirigida a la calçada interior/exterior no d’entrada i sortida cap altre l’equipament del caminant des de la (no a la vorera). Als es pot descriure d’escola s’hi equipament que li carrer (d’entre 3 i vorera de davant tallers es troben com a espai de observen familiars doni vida. 1 metres); per (manca connectivi- mancances a les cura (l’espai de i escolars. tant, la transparèn- tat). Els passos de parades d’autobús, vida és escàs, la cia no és alta. vianants no són per la poca proximitat del Tampoc trobem coherents amb la freqüència, anar vehicle privat i la diversitat de mobilitat a peu. massa plens o no falta de funcions en Reduir la velocitat a tenir proteccions. proteccions no en aquesta unitat. De 30 km/h en una fan un espai segur, l’apartat de zona escolar no i tampoc hi ha “Preguntar” (grup sembla suficient si possibilitat famílies) es posa s’hi afegeix que no d’estada o d’altres èmfasi en la hi ha cap protecció activitats). manca d’espai entre la sortida de públic d’espera a l’escola i la calçada. l’accés a l’escola. POTENCIALITATS Un equipament Els passos de Com s’apuntava, la La visibilitat és Com s’ha Dels tallers es escolar sempre és vianants estan ubicació d’un correcta, i altres comentat, la zona desprèn que un espai quotidià elevats i ben equipament hauria elements de és principalment l’escola és també que és important senyalitzats. de portar a l’espai com soroll, residencial. un equipament tenir present i l’adequació de olors i neteja, L’escola de apreciat i estudiar-ne la l’entorn per a la també. primària és reconegut pel relació entre trobada i l’estada. freqüentada veïnat. La interior i exterior. La proximitat a la principalment per percepció és de zona verda obre infants del barri. seguretat durant el moltes possibilitats Tot i les dia laborable. de connexió amb mancances en l’escola. mobilitat a peu, hi ha un sector d’infants que van sols a l’escola. L’escola és un lloc de trobada i on es generen coneixences i xarxes de veïnat. Diversitat d’usos Transparència Unitats i obertures Qualitats Espais passius Diversitat d’usos a 10 min Distribució de l’espai Passos de vianants Infraestructura ciclista Sòl tou Accessibilitat Velocitat dels vehicles Connectivitat Il·luminació Elements per seure Protecció del clima Jocs/Activitats Verd urbà Necessitats bàsiques Parades de transport Visibilitat Llegibilitat Soroll Qualitat de l’aire Espais de cura Neteja i manteniment Percepció d’escala Edats Cura Autonomia i mobilitat Cultures i orígens Grau de relació Activitats Horaris del dia Patrimoni i simbolisme Seguretat Annex A. Cas d’exemple d’aplicació 1 Definir les unitats 5 d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Línies d’actuació Amb tota la informació recollida a les conclusions, es proposen unes línies d’actuació per a cada component a fi de millorar cadascun dels criteris de qualitat. Preguntar Observar 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 4 82 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Manual d’urbanisme de la vida quotidiana UNITAT D’ESTUDI 1 2 3 LÍNIES ACTUACIÓ FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI Diversificar els Donar prioritat al Ampliar l’espai L’entorn natural i Les escoles i L’espai té la usos i aportar vianant i, per tant, per als vianants l’escala humana diferents potencialitat de vida al carrer a la vida també és donar del teixit construït associacions del convertir-se en ocupant baixos quotidiana espai per situar dona caràcter al barri promouen l’espai de trobada amb equipaments ampliant les elements urbans barri alhora que una xarxa que el veïnat públics i facilitant voreres, facilitant com seients o promou la qualitat comunitària reclama. la instal·lació de els creuaments fonts. Aquests de vida i la salut. estable. La relació Especialment comerç de de vianants, espais d’estada i Oferir un entre el veïnat i interessant seria proximitat. millorant de cura contacte més els equipaments generar un nou Controlar el tipus l’accessibilitat i comunitària cal gran amb aquest (l’escola i el parc espai per a les d’activitats que limitant la connectar-los entorn i incorpo- són coneguts i famílies i s’implanten al velocitat dels amb la parada de rar l’espai verd al reconeguts) és adolescents on barri mitjançant vehicles bus, la sortida de carrer i a la zona una bona base convergissin un pla d’usos que motoritzats. l’escola o el parc de pas beneficia- perquè, si es espai de joc, protegeix el infantil. rà tant per donen les estada i bar. comerç quotidià l’augment d’espai condicions de la zona (ja públic, ara escàs, físiques, es existent). com per la millora converteixi en de la mobilitat espai de trobada i segura. de cura del barri. 83 Possibilitar Connectar l’autono- els equipa- Cocrear mia en la ments espais de mobilitat trobada Impulsar la Fomentar diversitat l’apropiació d’usos Gaudir del de l’espai verd urbà públic Annex A. Cas d’exemple d’aplicació 1 Definir les unitats 6 d’estudi de l’espai 1 1 2 3 Disseny del projecte La diagnosi de la vida quotidiana realitzada és una capa més d’informació que el projectista ha de tenir present a l’hora de dissenyar l’espai. En aquest Preguntar Observar exemple es fa explícit quines accions tant del disseny 2 Organitzar grups pel/s taller/s Organitzar sortida 2 com de la gestió milloren els aspectes detectats com a reptes a la diagnosi. 3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida 3 i recollida d’informació d’informació 84 4 Resultats i conclusions 4 Línies d’actuació 5 6 Redacció del projecte Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 2 3 PROPOSTA Proposta àmbit 01 2 Bar/comerç de proximitat amb façana transparent Millora dels criteris de qualitat: diversitat d'usos, transparència, seguretat, visibilitat, espai passiu, connectivitat 1 Estat actual Obertura a l’angle agut actual Millora dels criteris de qualitat: espai lliure vianants, distribució de l'espai, accessibilitat, visibilitat, seguretat 4 Eixamplament de la vorera per donar continuïtat 85 Millora dels criteris de qualitat: espai lliure vianants, distribució de l'espai, accessibilitat 1 Proposta Plànol propostes actual Annex A. Cas d’exemple d’aplicació PROPOSTA 2 Proposta àmbit 02 3 Possible equipament als baixos amb façana transparent Millora dels criteris de qualitat: diversitat d'usos, transparència, seguretat, visibilitat, espai passiu Passos de vianants elevats (modificació del triangle de la palmera) i senyalització de velocitat màxima 10 km/h Estat actual Millora dels criteris de qualitat: pas de vianants, de 2 l'espai lliure vianants, distribució espai, accessibilitat, visibilitat, seguretat, velocitat, connectivitat, soroll, autonomia i mobilitat 86 Obertura d’espai amb accés al parc infantil Millora dels criteris de qualitat: necessitats bàsiques, 1 accessibilitat, verd urbà, obertures, transparència, espai de cura, espai de joc actual Proposta 4 Plànol 1 propostes actual Manual d’urbanisme de la vida quotidiana PROPOSTA 2 3 Proposta àmbit 03 Zona de trobada amb llocs per seure públics, pèrgola i possible guingueta amb WC públic Millora dels criteris de qualitat: diversitat d’usos, transparència, connectivitat, seguretat, visibilitat, espai passiu, espai de cura, protecció del clima, espai de joc Nova vorera que relaciona l’escola amb 2 Estat actual el parc infantil per la zona verda Millora dels criteris de qualitat: pas de vianants, espai lliure vianants, distribució d’espai, accessibilitat, visibilitat, seguretat, velocitat, connectivitat, soroll, autonomia i mobilitat 87 Ampliació de la vorera (vessant façana construïda) eliminant el carr1il d’aparcament de vehicles Millora dels criteris de qualitat: pas de vianants, espacatiu al lliure vianants, distribució de l'espai, accessibilitat, 4 visibilitat, seguretat, velocitat, connectivitat, soroll, Proposta autonomia i mobilitat Plànol 1 propostes actual Annex A. Cas d’exemple d’aplicació 2 3 PROPOSTA Proposta àmbit 04 2 Obertura de nova sortida de l’escola i ampliació de vorera protegida Millora dels criteris de qualitat: transparència, diversitat d’usos, accessibilitat, visibilitat, espai de cura, espai lliure vianants, distribució de l'espai, autonomia i mobilitat Nova vorera per a vianants i eliminació de l'espai d’aparcament de vehicles 1 Estat actual Millora dels criteris de qualitat: pas de vianants, espai actual lliure vianants, distribució de l'espai, accessibilitat, visibilitat, seguretat, velocitat, connectivitat, soroll, 4 autonomia i mobilitat 88 Pas de vianants elevat i senyalització de velocitat màxima 10 km/h Millora dels criteris de qualitat: pas de vianants, espai lliure vianants, distribució de l'espai, accessibilitat, visibilitat, seguretat, velocitat, connectivitat, soroll, autonomia i 1 Proposta mobilitat propostes Plànol actual Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 89 Annex A. Cas d’exemple d’aplicació Annex B Legislació, manuals de referència i bibliografia B.1 Legislació Normativa de l’Ajuntament de Barcelona Mesura de govern “Urbanisme amb perspectiva de gènere”, 2017. Reglament de participació ciutadana, 2017. Mesura de govern per una democratització de la cura, 2017. Mesura de govern “BCN dona molt de joc”, 2018. Mesura de govern “Omplim de vida els carrers. La implantació de les superilles a Barcelona”, 2016. Altra normativa Decret legislatiu 1/2010 text refós de la Llei d’urbanisme (disposició addicional divuitena) 92 Incorporació de la perspectiva de gènere El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d’incorporar la perspectiva de gènere en el desplegament d’aquesta Llei per tal de garantir la promoció de la representació paritària en la composició dels òrgans urbanístics col·legiats i de l’avaluació de l’impacte de l’acció urbanística en funció del gènere. Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament d’urbanisme (art. 69) 69.5 També ha de formar part de la memòria social una avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tals com els immigrants i la gent gran, amb l’objecte que les decisions del planejament a partir de la informació sobre la realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així com afavorir els altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir: a) Una diagnosi de la situació a partir de l’anàlisi de la informació sobre la població a la qual afecta el pla, la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l’àmbit. b) La valoració de l’impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn: 1r. La justificació de la coherència de l’ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial als paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta atenció. Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius d’igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials. 3r. Previsió de com incidirà l’ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels altres col·lectius. Decret 344/2006, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada (art. 10) Article 10 Indicadors de gènere Per elaborar els estudis d’avaluació de la mobilitat generada s’han d’utilitzar indicadors de gènere quantitatius i qualitatius, que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta i transport públic. Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (art. 5.2) Article 5.2 Determina que les normes i les polítiques públiques han d'ésser avaluades des de la perspectiva dels infants i els adolescents, per garantir que inclouen els objectius i les accions pertinents adreçats a satisfer l'interès superior d'aquestes persones. Els infants i els adolescents han de participar activament en aquesta avaluació. 93 Annex B. Legislació, manuals de referència i bibliografia B.2 Manuals de referència Autors/ores Data Títol Lloc Publica ARUP 2017 Cities Alive: Designing for Urban Childhoods Londres ARUP Guia per al planejament urbanístic i Bofill, Anna 2008 l’ordenació urbanística amb la incorporació Barcelona Institut Català de les Dones de criteris de gènere Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de Col·lectiu Punt 6 2014 Barcelona Diputació de Barcelona Qualitat Urbana amb perspectiva de Gènere Conselleria d’Habitatge, Set para introducir la perspectiva de género Obres Públiques 2017 València Generalitat Valenciana en el proceso urbano i Vertebració del Territori Gehl Institute 2016 The Public Life Diversity Toolkit Nova York Gehl Institute Le Service égalité Guide référentiel 2016 París Mairie de Paris 94 intégration Genre & espace public inclusion Ministerio de Vivienda y MINVU, PNUD, La dimensión humana en el espacio público. 2017 Xile Urbanismo. Gobierno de Gehl Recomendaciones para el análisis y el diseño Chile Naredo, Maria; Guia per a l’elaboració de diagnòstics de Departament d’Interior, Praxágora 2010 seguretat amb visió de gènere a l’àmbit rural Barcelona Relacions Institucionals i Cooperativa i urbà Participació Área de Gobierno de Pernas, Begoña; Ciudades igualitarias. Guia práctica de 2017 Madrid Desarrollo Urbano Sostenible Román, Marta urbanismo y género del Ayuntamiento de Madrid Project for Public 2016 Healthy places Nova York Project for Public Spaces Spaces Sánchez de Instituto andaluz de la Madariaga, 2004 Urbanismo con perspectiva de género Andalucia mujer. Junta de Inés Andalucía. Urban Gender Mainstreaming in Urban Planning and Development 2013 Viena Urban Development Vienna Urban Development Vienna Índex d’inclusivitat. Guia per a un urbanisme UrbanIn 2009 Barcelona Institut Català de les Dones inclusiu als barris i municipis Manual d’urbanisme de la vida quotidiana B.3 Bibliografia Carrasco, Cristina (2001). “La sostenibilidad de la vida humana: ¿un asunto de mujeres?”. Mientras Tanto, núm. 82, p. 43-60. Delgado, Manuel (2015). “En busca del espacio perdido”. Recuperat de: http://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2015/07/en-busca-del-espacio-perdido.html Fraser, Nancy (1990). “Rethinking the Public Sphere: A Contribution to the Critique of Actually Existing Democracy”. Social Text, núm. 25/26, p. 56-80. García Cortés, J. M. (2006). Políticas del espacio. Arquitectura, género y control social. Barcelona: IAAC. Gehl, Jan; Svarre, Birgitte (2013). How to Study Public Life. Washington: Island Press. Habitar - Grupo de Investigación de la UPC (2010). Exposició “Rehabitar: Las plantas bajas [4]”. Ministerio de Vivienda. Recuperat de: http://habitar.upc.edu/wp-content/uploads/rehab4.pdf Herrero, Yayo (2013). “Miradas ecofeministas para transitar a un mundo justo y sostenible”. 2013. Revista de economía crítica, núm. 16, p. 278-307. 95 Massey, Doreen (1994). Space, Place and Gender. Minnesota: University of Minnesota Press. Michaud, Anne (coord.) (2002). Pour un environment urbain sécuritaire. Guide d ‘aménagement. Programme Femmes et ville de la Ville de Montréal. Nash, Mary; Tello, Rosa; Benach, Núria (ed.) (2005). Inmigración, género y espacios urbanos. Los retos de la diversidad. Barcelona: Edicions Bellaterra. Oliver, Laia (2007). “De la recerca sobre la por a la por en la recerca. Reflexionant entorn dels sentiments i les percepcions d’inseguretat de les dones en el treball de camp”. Documents d’anàlisi geogràfica, núm. 49, p. 183- 196. Paricio, Ana (2018). “Hábitat inclusivo y género, ¿ampliamos la cocina?”. Recuperat de: http://www2.ual.es/RedURBS/BlogURBS/habitat-inclusivo-y-genero-ampliamos-la-cocina/ Pateman, Carole (1983). “Feminist critics of the public/private dichotomy”. A: Stanley I. Benn i Gerald F. Gaus (ed.), Public and Private in Social Life (p. 281-303). Nova York: St. Martin’s Press. Quintana, Imma (2005). Polítiques de temps des d’una perspectiva de gènere. Treball de recerca 2005. Diputació de Barcelona. Annex B. Legislació, manuals de referència i bibliografia Román, Marta; Pernas, Begoña (2009). “¡Hagan sitio, por favor! La reintroducción de la infancia en la ciudad”. Organismo Autónomo Parques Nacionales. Solsona, Glòria (2007). Introducció de la perspectiva de gènere en els processos de participació ciutadana. Cerdanyola del Vallès: Diputació de Barcelona. Torns, Teresa (2003). Les polítiques de temps: Un repte per a les polítiques de l’estat del benestar. Quaderns de la Fundació Nous Horitzons. Velázquez, Isabela; Román, Marta (2008). Guía de urbanismo con perspectiva de género. Múrcia: Comunidad Autónoma de la Región de Murcia. Völkl, Petra (2018). “Here we go! Changing the paradigm for a child-friendly transport planning”. ECOMM Uppsala 2018. Recuperat de: http://epomm.eu/ecomm2018/docs/A-Sessions/A3/Petra_Voelkl-Patricia_Kandler.pdf 96 Manual d’urbanisme de la vida quotidiana 97 Annex B. Legislació, manuals de referència i bibliografia