Quan el Museu és una festa
La imatge que obre el número 11 del butlletí de l’MHCB ens pre-
11 senta un Saló del Tinell diferent i fins i tot podríem dir que pocmuseístic. Al Tinell, el Museu hi presenta des de fa anys les exposi-cions de gran format. S’hi han celebrat també importants actescom el II Congrés Internacional sobre museïtzació de jacimentsarqueològics. Però l’actitud informal de les persones que, assegu-des a terra, omplen el gran saló del Palau Reial Major ens mostrauna altra activitat: es tracta de la festa de cloenda del programa Les
10 i una nits de l’estiu de l’any passat.
L’editorial del butlletí sol referir-se a les tasques habituals del
Museu. Si els guardeu, podeu fer una ullada als deu números publi-
cats: «Memòria i permanència. Conservar, preservar, prevenir, res-
taurar» al número 6 o «Els espais de la memòria i l’MHCB» al
número 10, entre altres, són exemples clars de la nostra dedicació
constant. Aquesta vegada, amb la fotografia de la portada us volem
animar un cop més (i ja en són 11!) a participar del programa d’ac-
tivitats nocturnes de l’estiu a l’MHCB. No tanquem a la nit és el nom
del programa d’aquest any, que trobareu explicat a les pàgines cen-
trals. Quan el Museu és una festa també fem “patrimoni”. 
MHCButlletí
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA
SEGON QUADRIMESTRE DE 2007. ANY IV. NÚM. 11
MHCButlletí 1
Senyalització de EL PROGRAMA DEL MUSEU 
nous itineraris: els
portals medievals EL MUSEU-MONESTIR DE PEDRALBES 
i la ruta del Call I L’ANY DE LA CIÈNCIA
Seguint la bona experiència i la resposta Claustre del 
positiva per part del públic envers el cir- Museu-Monestir 
de Pedralbes.
cuit de senyalització de l’itinerari romà per
l’antiga Barcino iniciat el 2003, el mes de © MHCB-Pere Vivas 
juny l’MHCB posa en marxa la senyalitza-
ció de dos nous itineraris: els portals
medievals de la muralla i el barri del Call. 
La senyalització dels portals medievals
constarà, d’una banda, de tres monòlits
ubicats als punts on hi ha restes i estruc-
tures visibles, i de l’altra, de l’edició d’una
guia. El primer monòlit estarà situat a
tocar de l’ascensor del carrer Pelai amb
Rambla, que permet l’accés a l’estació
dels FCG i del metro, i s’hi podran veure
les restes de la torre del Portal de Sant
Sever; el segon es trobarà al Portal de
Santa Madrona, l’únic portal de tota la
muralla que s’ha conservat intacte; i el En el marc de la celebració de l’Any titut d’Estudis Medievals (UAB). Al
darrer, al costat de l’accés a l’aparcament de la Ciència, el Museu-Monestir de llarg dels segles medievals la ciència
subterrani del Pla del Teatre a la Rambla, Pedralbes presenta dues activitats que experimentà un desenvolupament
on es veurà un fragment de muralla asso- s’afegeixen als actes de commemo- constant que va fer possible la revolu-
ciat a l’antic Portal de Trentaclaus. La ració que s’estan organitzant des del ció científica moderna exemplificada
guia, on s’explica el procés constructiu de Museu d’Història de la Ciutat de per Galileu. El desig d’assolir una
les muralles i s’ubiquen tots els portals i Barcelona. explicació racional dels fets i de la
els llocs on s’han trobat restes arqueolò- D’una banda, del 28 de juny de 2007 matèria dels objectes va comportar el
giques d’aquestes fortificacions, està dis- al 12 de febrer de 2008 es podrà vi- desenvolupament d’un mètode cien-
ponible a la botiga del Museu, es publica sitar l’exposició Plantes, remeis i tífic experimental, i alhora matemàtic
en quatre idiomes i està profusament
apotecaris. El jardí medieval del Mo- i racional. Exponents d’aquest nou
il·lustrada amb fotografies, plànols i grà-
nestir de Pedralbes, que s’instal•larà al concepte de ciència seran, entrefics. També recull les dades que han apor-
tat les intervencions arqueològiques dutes claustre, la farmaciola i la infermeria altres, el filòsof Francis Bacon,
a terme en els darrers anys pel MHCB. del monestir. Amb ella es pretén Avicenna en el camp de la medicina
Per a la senyalització del barri jueu de la recrear un hipotètic jardí medicinal o Averrois en el de les matemàtiques.
Barcelona medieval, s’ha continuat amb el per tal d’explicar els principis bàsics Els seus escrits, traduïts a llengües
mateix sistema utilitzat en la Barcelona de la medicina medieval i les seves vernacles com el català i el castellà,
romana i els portals medievals, però amb diferències respecte a la medicina van assolir una gran difusió al costat
una diferència important: en aquest cas la moderna. Aquesta recreació s’ha fet a d’altres tractats considerats aleshores
senyalització no pot fer referència a un partir d’alguns dels tractats sobre els igualment “científics”, com els d’al-
punt concret que podem veure ja que, “medicaments simples” que van tenir químia, fisiognomia o màgia. Durant
malauradament, no s’ha conservat pràcti- més difusió a l’edat mitjana. Un dels les jornades d’enguany podrem assis-
cament res de l’antic call. Així, s’intenta tractats seria el Llibre de les medecines tir a conferències com la inaugural
despertar la curiositat o la imaginació dels particulars, obra original del segle XI «La Ciència i els seus límits al
vianants, experts o interessats a conèixer escrita en àrab pel metge toledà Ibn segle XXI» (Jordi Camí, director del
la història d’un barri barceloní, amb Wáfid, de la qual es va fer la versió Parc de Recerca Biomèdica de
detalls del que havia estat l’espai on es catalana al segle XIII, on es recull la Barcelona), enguany d’accés lliure,
troben els mòduls de senyalització. Els tradició clàssica grega. Igualment, es «Com trenca els límits la ciència ara-
punts que es destaquen són: el carrer de recullen un seguit de plantes del bois-làmica» (Miquel Forcada, UB),
Sant Honorat i la façana antiga del Palau
, el repertori aportat per la mística bene-
«El saber dels constructors de cate-
de la Generalitat carrer de Sant Sever
i la baixada de Santa Eulàlia, el carrer de dictina Hildegarda de Bingen (segle drals» (J. E. Ruiz-Domènec, UAB),
Sant Domènec, la placeta de Manuel Ribé, XII) que, a més de poetessa, va ser «Les Escoles de Traductors»
la làpida del carrer de Marlet, el carrer naturalista i compositora. Aquesta (Salvador Claramunt, UB), «El viatge
de l’Arc de Sant Ramon del Call, la cruïlla mostra s’organitza en col•laboració com a transmissió de coneixement»
coneguda com «els Quatre Cantons del amb l’Institut Botànic de Barcelona. (Rossend Arqués, UAB), «Medicina
Call» i la Volta del Remei, un dels princi- D’altra banda, la XXXV Setmana androcèntrica: dones metges, dones
pals carrers del Call Menor. En el fulletó Internacional d’Estudis Medievals de pacients» (Antoni Carré, UOC) i
que s’edita com a complement de l’itinera- Pedralbes tindrà lloc del 26 al 29 de «Ciència, màgia i els límits del prohi-
ri, s’esmenten també les sales de l’exposi- juny de 2007, sota el títol La ciència i bit en Arnau de Vilanova» (Sebastià
ció medieval del Museu d’Història de la els seus límits a l’edat mitjana, amb la Giralt Soler, UAB).
Ciutat de Barcelona i els fragments epi- col·laboració de l’Institut d’Estudis
gràfics conservats a la placeta de Sant Iu, de la Cultura Medieval (UB) i l’Ins-
a la plaça del Rei i també a Montjuïc. 
2 MHCButlletí
EL PROGRAMA DEL MUSEU 
JUAN NEGRÍN 1892-1956. 
BARCELONA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA
El Museu d’Història de la Ciutat de 2. Negrín socialista de la República a Barcelona, i comença
Barcelona acull l’exposició Juan Negrín Des de la proclamació de la II Repúbli- el difícil període de discussió de compe-
1892-1956. Barcelona, capital de la ca, Negrín es va dedicar plenament a la tències entre la Generalitat i el Govern
República, a les sales de la Casa Padellàs política i va abandonar la seva professió de la República.
del 21 de juny al 4 de novembre de de metge. El fet de dominar les princi-
2007. La mostra, organitzada per la pals llengües que es parlaven a Europa 5. ¡Resistir es vencer!: Negrín aïllat
Sociedad Estatal de Conmemoraciones va fer que fos designat representant La figura de Juan Negrín apareix lligada,
Culturales, adscrita al Ministeri de d’Espanya en dos organismes interna- en la segona etapa de la Guerra Civil, a la
Cultura, tracta de la figura de Juan cionals de gran importància: l’Oficina seva decisió de resistir i a la dependència
Negrín, metge i home d’estat, artífex Internacional del Treball i la Unió internacional de l’URSS, juntament amb
del trasllat de la capitalitat d’Espanya a Interparlamentària Europea. En aquest el protagonisme del Partit Comunista
Barcelona durant la II República i diri- àmbit es destaca que Negrín es va ali- d’Espanya, insòlits en la història del país.
gent del país, probablement en el perío- near amb la facció “centrista” del Aquest fet va comportar que la política
de més dur del segle XX. Aquesta expo- PSOE, encapçalada per Indalecio de Negrín s’identifiqués amb el PCE,
sició, renovada amb documents i objec- Prieto. cosa que va arribar a dividir el PSOE
tes procedents d’arxius i institucions de entre els partidaris de la política de
Catalunya, arriba a Barcelona després 3. La Guerra Civil: Negrín i els partidaris d’Indalecio Prieto.
d’haver-se presentat a Madrid, La Lagu- l’ajuda de l’URSS i l’or de Moscou. Entre altres peces, hi podem veure l’in-
na i Tenerife. Negrín, ministre d’Hisenda forme on s’afirma que el gran enemic
L’exposició presenta dos enfocaments L’única potència que va ajudar la del moment és el pluralisme que manté
importants: la divulgació científica i la República amb el subministrament Negrín.
divulgació històrica. Per una banda, és d’armes fou l’URSS. Per pagar-les es va
un homenatge al científic, motiu pel haver de fer ús dels estocs d’or del Banc 6. La doble derrota de Juan Negrín: 
qual la mostra s’inscriu en el marc de d’Espanya des dels primers dies de la el final de la guerra i l’exili
l’Any de la Ciència que se celebra rebel•lió, abans que Negrín tingués cap Aquest darrer àmbit tracta de la derrota
enguany i, per l’altra, és una activitat responsabilitat pública, tot i que la utilit- política i militar de Negrín, i dels 17
que s’emmarca plenament en el progra- zació de l’or durant la guerra ha quedat anys d’exili fins a la seva mort a París el
ma d’actes que estem organitzant per associada a la seva figura. novembre de 1956. Podem veure expo-
commemorar l’aniversari de la procla- Aquest àmbit reuneix, entre altres sats alguns documents inèdits.
mació de la II República. Des del peces, armament de la Guerra Civil uti- La mostra s’acompanya d’un catàleg i de
museu, amb aquesta exposició esperem litzat pel bàndol republicà i documenta- l’audiovisual Juan Negrín. Resistir es ven-
ajudar a donar a conèixer una persona- ció notarial. cer, produït per la Sociedad Estatal de
litat i un període històric fonamental Conmemoraciones Culturales, TVE S.A.
per entendre el present. 4. Barcelona, capital de la República i la Fundación Pablo Iglesias, amb guió
El comissari i catedràtic d’Història El 1937, Manuel Azaña atorgà el poder a de Ricardo Miralles i Pedro Carvajal. 
Contemporània Ricardo Miralles repas- Negrín amb el propòsit d’influir en la Amb aquesta exposició, el Museu
sa la biografia de Juan Negrín, al mateix democràcia europea a través d’ell, però d’Història de la Ciutat de Barcelona vol
temps que presenta la història de la II Franco sempre es va negar a qualsevol convidar a repassar i reviure una part
República i la Guerra Civil en uns esce- mediació internacional. El mateix any del nostre patrimoni col•lectiu, fent de
naris claus com són Catalunya i Barce- Negrín decideix traslladar la capitalitat la memòria una eina de futur.
lona durant aquests períodes.
L’exposició s’estructura en sis apartats
que van seguint, de forma cronològica, Juan Negrín al laboratori
de l’Institut de Fisiologia
la trajectòria vital i professional de la de Leipzig
figura de Negrín.
© Arxiu Juan Negrín
López, París 
1. Infància i joventut a Canàries i
Alemanya. Negrín, metge fisiòleg
Aquest àmbit explica el seu nucli fami-
liar i la seva trajectòria com a estudiant
a Las Palmas i a diverses universitats
alemanyes. El 1916 Santiago Ramón i
Cajal li demanà que posés en marxa i
portés la direcció d’un nou Laboratori
de Fisiologia al soterrani de la
Residència d’Estudiants de Madrid. En
aquest laboratori i sota la seva direcció
es van formar metges de gran prestigi
científic com Severo Ochoa, entre
altres.
MHCButlletí 3
EL MUSEU PER DINS
EL PLA DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC 
DE LA CIUTAT DE BARCELONA
Una de les principals funcions de Des de l’Àrea de Coneixement i Recerca cultura, cada cop més els organismes
l’MHCB és la salvaguarda del patrimoni del Departament de Cultura de la Ge- d’urbanisme i planejament urbà redacten
arqueològic de la nostra ciutat. Aquesta neralitat de Catalunya s’està duent a normatives per a la protecció i el coneixe-
necessitat de protecció passa per disposar terme l’Inventari del Patrimoni Arqueo- ment del patrimoni. Un pla especial és
d’un bon coneixement global del patri- lògic de Catalunya, que s’estructura a par- un pla territorial en un àmbit comarcal o
moni arqueològic de tot el terme munici- tir de l’elaboració, comarca a comarca, municipal, d’abast general o parcial del
pal. El patrimoni arqueològic és un bé de les cartes arqueològiques. Pel que fa territori, que només s’ocupa d’una matè-
cultural sotmès a riscos, ja que sovint es als nuclis urbans, s’han dut a terme els ria concreta essencial, la qual s’adequa 
tracta de patrimoni desconegut fins a la anomenats “programes d’arqueologia a la resta de normatives i al planejament
seva localització, avaluació, documenta- urbana”, on hi ha una documentació més urbà. La documentació necessària per a
ció, recerca, difusió i protecció. Un tret extensa pel que fa al patrimoni objecte l’elaboració del Pla Especial consta de
que el diferencia és el fet que el seu estu- d’estudi. Tot i la redacció d’aquests pro- dues parts diferenciades:
di sistemàtic pot ser tan o més important grames, s’ha cregut adient, per tal de
que l’existència material. Des d’aproxima- complementar l’Inventari del Patrimoni • La normativa pròpiament dita, on es
dament els anys setanta del segle XX les Arqueològic, elaborar cartes arqueològi- definiran els graus de protecció i les
disposicions a favor de la protecció i la ques dels nuclis urbans, seguint la ma- actuacions que cal dur a terme, així
recerca dels jaciments arqueològics han teixa metodologia emprada per a la rea- com el procediment administratiu
estat estretament lligades al desenvolupa- lització de les cartes arqueològiques de adient.
ment de la legislació en matèria de plani- les diverses comarques del país. Pel que fa • El catàleg de punts d’interès explicitat
ficació urbana i al reconeixement de l’ar- a Barcelona, al llarg de l’any 2006 l’Àrea en forma de fitxa, on s’ha de fer cons-
queologia com a part del desenvolupa- de Coneixement i Recerca va encarregar tar la identificació de l’àrea, l’entorn
ment de l’urbanisme. l’elaboració d’una part de la carta immediat de protecció, l’estat de con-
En la introducció del 16e Document arqueològica del terme municipal a l’em- servació, el nivell de protecció, els
d’évaluation du patrimoine archéologique des presa Àtics SL, representada pels arqueò- antecedents i la bibliografia. En aquest
villes de France, dedicat a la ciutat legs Marta Fàbregas i Jordi Ramos. La pla- apartat també s’ha d’incloure tota la
d’Auxerre1, se’ns fa una distinció entre nimetria la va efectuar el geògraf, especia- planimetria, tant la de detall d’inter-
“patrimoni real”, que és el que realment lista en GIS, Àlex Moreno. S’ha dut a vencions o àrees com l’elaborada per
s’ha documentat, i “patrimoni ideal”, que terme l’inventari de bona part dels dis- èpoques històriques i tipologies dife-
és el que suposadament creiem que exis- trictes de la ciutat: Horta-Guinardó, Sant renciades. Així mateix, s’hauria de
teix, però del qual encara no hi ha una Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Gràcia, redactar una introducció genèrica
constància concreta. S’ha d’avançar en el Sants-Montjuïc i les Corts. Ciutat Vella i amb l’evolució territorial per fases his-
coneixement i en la interrelació de la l’Eixample n’han quedat exclosos, per la tòriques de la ciutat.
documentació per poder acotar amb cura gran magnitud de les intervencions ar-
el patrimoni arqueològic encara existent. queològiques efectuades al primer i per Un cop el Pla Especial sigui aprovat ini-
Així, un dels trets comuns a tota la legisla- la presència d’un dels baluards de la cialment per l’Ajuntament, s’haurà de
ció vigent referent al patrimoni –tant Ciutadella dins del segon. lliurar a la Generalitat de Catalunya, la
internacional, com nacional i local– és la Des de l’MHCB s’ha col•laborat en di- qual, ja assabentada, n’iniciarà la revisió
necessitat de dur a terme inventaris. Pel verses fases del treball de la Carta Arqueo- per si s’escau fer esmenes i proposar
que fa al patrimoni arqueològic, la majo- lògica de Barcelona i, al mateix temps, algun canvi de protecció abans de l’apro-
ria d’administracions amb competències s’ha impulsat la redacció del Pla Especial vació definitiva.
en matèria patrimonial han fet o estan de Protecció del Patrimoni Arqueològic
NOTES
elaborant inventaris de protecció, que de la Ciutat. Ja s’ha assenyalat anterior- 1. DD.AA., Auxerre. Do- Ministère de la Culture et
han rebut el nom de “cartes arqueològi- ment que, encara que la protecció del cument d’évaluation du de la Communication,
ques” o “mapes de riscos”. patrimoni recaigui en els organismes de patrimoine archéologique 1998. des villes de France.
© MCHB-Jordi Ramos
4 MHCButlletí
EL MUSEU PER DINS Darrers préstecs 
de l’MHCB
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES I
TÈCNIQUES DE L’MHCB
Recentment s’han presentat els nous Tècnics de conservació i restauració, Actualment el Museu col·labora amb
números de dues publicacions de que va sortir a la llum el mes de diverses institucions amb el préstec d’o-
l’MHCB que tenen per objectiu la maig, són un perfecte reflex de la bres de la seva col·lecció. L’exposició
divulgació de la recerca i la salvaguar- diversitat d’àmbits en què treballen Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí,
da del patrimoni que el Museu duu a els equips de conservació i restaura- que ha visitat primer el Cleveland
terme de manera constant: Quaderns ció del Museu: des de la protecció de Museum of Art i després el Metropolitan
d’Arqueologia i Història de la Ciutat de les col•leccions, dels edificis històrics Museum of Art de Nova York, n’és un
Barcelona (Quarhis) i Quaderns Tècnics i de les àrees arqueològiques fins a la exemple. Per a aquesta mostra, que per
labor que acompanya les excavacions primera vegada als Estats Units ha reunitde l’MHCB. En el tercer número de
arqueològiques, així com el tracta- 300 peces d’art català datades entre ella revista Quarhis, disponible des de 1888 i el 1939, hem deixat dues litogra-
mitjans d’abril, s’inclou un dossier ment i restauració dels materials pro- fies de mitjan segle XIX: el Projecte de
monogràfic sobre els treballs d’inves- cedents d’aquestes excavacions. En Reforma i Eixample d’Ildefons Cerdà i
tigació de la necròpolis de la plaça relació a béns immobles, trobem Barcelona a vol d’ocell d’Onofre
Vila de Madrid. Es tracta d’una pre- dos estudis, un dedicat a la conser- Alsamora.
sentació interdisciplinària dels dar- vació-restauració de la cuina del També s’ha donat suport a la Fundació
rers estudis efectuats, que van des Monestir de Pedralbes i l’altre cen- Jaume II el Just de València, que ha
d’una anàlisi dels rituals funeraris trat en les noves aportacions en la muntat l’exposició A la búsqueda del
durant l’Alt Imperi fins a l’estudi tècnica d’execució de les pintures Toisón de Oro. La Europa de los prínci-
pes / La Europa de la ciudades, per a la
qual es fa el préstec del reliquiari dels
sants Abdó i Senén, patrons del gremi
dels hortolans de la Porta de Sant Antoni,
del segle XV.
Continuant amb la política de difusió del
patrimoni que el Museu té encomanat,
s’estan gestionant altres préstecs. Tot
seguit ens repassem els més destacats.
La bomba Orsini i les obres Vista de les
Drassanes i de Montjuïc des del port, 
d’A. Battistuzzi, i Les Rambles il·lumina-
des, de J. Gomà, participaran en l’exposi-
ció que el prestigiós Museu Van Gogh
d’Amsterdam presentarà entre el 21 de
setembre de 2007 i el 20 de gener de
2008 amb el títol Barcelona 1900. Es
tracta d’«un retrat topogràfic des del
qual ensenyarem diferents llocs des de 
la mirada dels artistes», en paraules 
de Teresa M. Sala, comissària de l’expo-
sició i professora de la Universitat de
Barcelona. 
També s’està gestionant la cessió de 
l’obra anònima Pintura del Bornet amb la
arqueozoològic, antropològic i del murals de la capella de Sant Miquel Ciutadella al fons, dels canons
jardí funerari d’aquesta necròpolis. ubicada al mateix monestir. Quant Destructor i Bruch, de la clau de la
També podem trobar articles sobre el a temes d’arqueologia, es presenta Ciutadella de Barcelona i de la caixeta
dipòsit d’àmfores de la torre 16 de la l’anàlisi microestratigràfica i el trac-
d’ivori amb un suposat retrat de l’Arxiduc
(rei Carles III). Aquestes peces participa-
muralla romana i una nova produc- tament de les pintures murals de ran en la mostra Catalunya i la Guerra
ció de pisa arcaica decorada en verd i l’aula episcopal dels segles V-VI con- de Successió que prepara el Museu
manganès a la ciutat, així com un servades in situ al subsòl arqueològic d’Història de Catalunya i que romandrà
estudi arqueomètric sobre aquest del Museu, i l’estudi dels productes oberta de l’11 de setembre de 2007 al 6
tipus de ceràmica. La presentació i tècniques per a la reconstrucció de de gener de 2008.
d’aquest tercer número de Quarhis va vidre arqueològic. Per acabar, i com a dipòsit permanent,
comptar amb una interessantíssima Aquestes dues publicacions, que coin- s’han deixat al recentment inaugurat
conferència a càrrec del doctor cideixen amb la commemoració en- Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona
Desiderio Vaquerizo, catedràtic d’Ar- guany de l’Any de la Ciència i amb el les maquetes de l’Àrea Diagonal, de la
queologia de la Universitat de Còr- programa Barcelona Ciència 2007, urbanització de l’Anella Olímpica i de la
dova, que va versar sobre el ritual col•laboren a la difusió de la tasca Vall d’Hebron.
funerari al món romà. tècnica i científica que es genera des
Per la seva banda, els temes que pre- del Museu d’Història de la Ciutat de
senta el segon número dels Quaderns Barcelona. 
MHCButlletí 5
TEMA CENTRAL
1 2
1
3 4
No tanquem a la nit!
Activitats d’estiu de l’MHCB
UN ESTIU MÉS, I JA EN SÓN 11, EL MUSEU D’HISTO` RIA Nits medievals
DE LA CIUTAT DE BARCELONA PREPARA UN PROGRA- Seguint la línia d’Una nit a la romana, amb les Nits medie-
MA D’ACTIVITATS NOCTURNES PER A TOT TIPUS DE vals també sortirem al carrer. De la mà d’un guia visitarem
PÚBLIC. D’AQUESTA MANERA, PODREU CONÈIXER EL l’exposició permanent Barcelona a l’alta edat mitjana, el
RIC PATRIMONI HISTO` RIC DEL MUSEU I DE LA CIUTAT Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. Trepitjarem la
SOTA UNA LLUM DIFERENT. SERAN UN VENTALL D’AC- ciutat medieval de nit i descobrirem alguns dels edificis,
TIVITATS I UN CONCURS PER APRENDRE, DESCOBRIR, espais, carrers i racons més significatius de la Barcelona
DIVERTIR-SE, COMPARTIR… I OBLIDAR LA CALOR! gòtica. Podrem conèixer des de l’urbanisme i l’arquitectu-
ra de l’època fins a les activitats quotidianes (festes, tradi-
Com cada vegada que arriben les nits d’estiu, des de l’MHCB cions, comerç, artesania, gastronomia, etc.), sense oblidar
volem oferir un programa atractiu, divers, amè i didàctic. En l’organització política i eclesiàstica de la ciutat. Al llarg de
la programació de No tanquem a la nit trobareu un cicle de la visita parlarem de Barchi-nona des d’una perspectiva
cinema, tallers familiars, diverses rutes nocturnes, visites d’història social, però també farem referència a l’ambient i
temàtiques… De totes aquestes activitats, que es duran a a la vida quotidiana dels seus habitants. Des del Conjunt
terme al vespre durant els mesos de juliol i agost, en podríem Monumental medieval de la plaça del Rei, passant per la
destacar les següents. plaça Sant Jaume i el carrer Argente-ria, recorrerem els
carrers de la Vilanova de Mar.
Una nit a la romana 
Ens alegra dir que aquesta activitat ja és un clàssic. Ara, Sessions golfes romanes 
però, i per complementar-la, sortirem del recinte del Con- Com entenien el cosmos els romans? Quins déus i creen-
junt Monumental de la Plaça del Rei per conèixer altres ces conformaven el seu pensament religiós? La religió
espais de la Barcino romana (la muralla, l’aqüeducte, etc.). romana es caracteritzava per ser politeista i antropomòrfi-
Acabarem la nit amb bon sabor de boca: un tast de menges ca. Els déus personificaven aspectes de la natura i repre-
romanes a les galeries de la Casa Padellàs. sentaven les necessitats pràctiques de la vida quotidiana.
6 MHCButlletí
Aquestes sessions golfes, una activitat especialment pensa- Una nit de llegenda
da per participar-hi en família, inclouen un complet taller És una activitat per endinsar-se en l’univers mític de la ciu-
sobre l’univers i els déus en època romana. tat i deixar-se emportar per un món de fantasia i evoca-
cions no exemptes de veracitat. De fet, conèixer la història
Nits de música al Monestir es conèixer també els seus mites i llegendes. Durant aques-
Les nits també continuen al Museu-Monestir de Pedralbes. ta ruta trepitjarem diferents espais de la ciutat, vinculats a
Enguany us oferim un cicle de concerts molt especial dedicat narracions, personatges i llegendes que ens permetran
a les dones compositores, entre les quals sobresurt l’abadessa apropar-nos a la història de la ciutat, des d’una altra per-
benedictina del segle XII Hildegarda Von Bingen, que també pectiva. Passat i present, realitat i fantasia, visions paral-
destacà com a mística, poetessa, metgessa i escriptora. Una leles de la història que seran contrastades amb la història
hora abans de començar l’acte, podreu fer una visita lliure al en majúscules, aquella que anomenem objectiva i que ens
Monestir. ha permès desmitificar i sobretot destriar allò que la lle-
genda té de veraç o imaginari.
Ruta nocturna per la Barcelona de la II República
La nit també fou testimoni dels canvis que va viure la ciu-
tat amb l’arribada de la II República, que va permetre
que la gent visqués l’espai públic amb entusiasme i gaudís
del temps d’oci de manera diferent. En aquest itinerari
per la Barcelona nocturna dels anys trenta, basant-nos en
les transformacions polítiques, socials i culturals que es
van viure durant aquells anys, explicarem com aquestes
van afectar el paisatge i l’entorn del centre de la ciutat. 
La ruta inclou la visita a l’exposició Juan Negrín 1892-
1956. Barcelona, capital de la República, que té lloc a la 
Casa Padellàs de l’MHCB.
5
Visita nocturna al Refugi 307
Aquest estiu el museu incorpora un nou centre a les activitats
nocturnes: el Centre d’Interpretació Històrica del Refugi 307.
Aquest és un dels pocs refugis antiaeris visitables a la ciutat,
un símbol de la història contemporània de Barcelona. Pel
potencial simbòlic de les seves restes, la seva rellevància histò-
rica i els fets relacionats amb la vida quotidiana a la reraguar-
da, el refugi antiaeri del Poble Sec és testimoni excepcional
de la defensa passiva de la població davant els bombardeigs
de les aviacions franquista i italiana. El nou projecte museo-
gràfic permet recórrer els 200 metres de túnels, tot fent una
reflexió sobre el context històric que el va originar i sobre els
fets trascedentals dels quals va ser testimoni. Serà una visita
comentada molt especial que finalitzarà amb una tertúlia.
Contes giratoris 6
Aquest taller, per participar-hi en família, us convida a escoltar
els contes que quatre narradors amb titelles aniran explicant
al voltant del claustre del Museu-Monestir de Pedralbes. Tots Enfoca, dispara i fes història!
els seus relats tenen a veure amb les plantes medicinals que es Per completar aquesta programació, hem convocat un
trobaven al claustre. Per co-mençar a endinsar-vos en aquest concurs molt especial; només cal que vingueu al museu
món i abans de fer l’ac-tivitat, podreu visitar l’exposició Plan- amb la càmera fotogràfica i hi participeu! Us espera un
tes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del Monestir de Pedralbes, gran premi! 
mostra amb què es pretén recrear un hipotètic jardí medici-
nal per tal d’explicar els principis bàsics de la medicina me-
dieval i les seves diferències respecte a la medicina moderna.
1 5
Degustació de productes Concert al claustre del No us perdeu!
romans a les galeries de Museu-Monestir de
Casa Padellàs. Pedralbes.
Per conèixer totes les activitats de No tanquem a la nit, 
2 6
Cinema a la Plaça del Rei. així com les dates, horaris i preus, consulteu el ProgramaRuta nocturna per 
la Barcelona de la d’Activitats Juliol-Setembre 2007, que estarà disponible des 
3 II República. de mitjans de juny.
Taller familiar durant
una sessió golfa. © MHCB-Pep Herrero
4 Abonament per a totes les activitats de No tanquem a la nit: 
Una nit a la romana: visi-
ta del subsòl arqueològic 60 euros
MHCButlletí 7
LA PEÇA DEL MUSEU
CAIXA DE  FITXES 
PER AL JOC DEL “TRESILLO” Breus
Nou centre de l’MHCB
L’1 d’abril passat, el Museu d’Història de la
Ciutat de Barcelona va inaugurar el Centre
d’Interpretació Històrica del Refugi 307 
(c/ Nou de la Rambla, 169). Amb l’assistència
de més de 600 veïns i veïnes i de diversos tes-
timonis que van fer-lo servir durant els bom-
bardeigs de la Guerra Civil, es van presentar 
a la ciutat les obres de recuperació integral i 
el projecte museogràfic. Durant tot el mes
d’abril, un total de 2.055 persones han pogut
gaudir de la visita dels més de 200 metres de
galeria de mina sota la muntanya de Montjuïc.
La Festa! de la primavera republicana
El cap de setmana republicà, celebrat els dies
12, 13, 14 i 15 d’abril, va ser tot un èxit: 7.580
persones van participar en les activitats dutes
a terme als diferents espais del Conjunt
Monumental de la Plaça del Rei. El cap de
setmana republicà va començar el 12 d’abril
amb les jornades de portes obertes, durant
els quatre dies, a l’exposició La Primavera
Republicana. Barcelona, 1931-1939, a les
© MHCB-Carla Puerto sales de la Casa Padellàs del Museu. A la
tarda, la conferència a la Fundació Pi i Sunyer
va convocar més de 70 persones. Divendres i
dissabte a la tarda, les dues sessions del Cicle
Aquesta caixa amb les fitxes per dur els aquesta caixa fos una novetat, si tenim de Cinema van omplir el Saló del Tinell de
comptes del joc del tresillo va ser dona- en compte que la majoria dels autors gom a gom. Dissabte, tot i que la forta pluja i
da al Museu pel dibuixant, escriptor i situen l’origen del joc del tresillo al la inestabilitat del temps ens van obligar a
prendre decisions d’urgència sobre la marxa,
músic Apel•les Mestres (1854-1936), que segle XVIII, cap a 1780-90. Primer va ser tant el nombre de visitants a l’exposició com
la rebé per transmissió familiar del seu conegut amb el nom de “rocambor”, el de participants a les activitats va ser
pare, l’arquitecte Josep Oriol Mestres i més tard com a “mediator”, després “tre- extraordinari. Podem destacar la divertida
Esplugas, el qual l’havia rebuda igual- sillo de voltereta” i finalment “tresillo”. experiència del grafit republicà, i la degusta-
ment del seu pare. Com el seu nom indica, aquest joc de ció de tastets republicans. Ja de nit, La Vella
L’interior de la caixa conté quatre peti- cartes espanyoles es juga entre tres, si bé Dixieland va desafiar els núvols i  quan van
tes capses amb les respectives fitxes de per fer el joc més descansat i còmode sonar els primers acords, va esclatar l’am-
colors diferents, i a la tapa de cada una s’acostuma a jugar amb quatre; en bient de revetlla a la plaça del Rei. 
El 10 de juny al Museu-Casa Verdaguer
un comptador per fer el seguiment de aquest cas, el que reparteix la baralla es Un any més, el proper 10 de juny el Museu
la puntuació dels jugadors. Tant la queda sense jugar però participa també d’Història de la Ciutat de Barcelona recordarà
caixa exterior com les quatre interiors de les contingències del joc i guanya o la mort de Jacint Verdaguer a Vil·la Joana,
són de fusta policromada decorada perd com els altres tres. Entre els quatre l’any 1902. Enguany, un cop feta l’ofrena flo-
amb plata envernissada amb una cola jugadors es reparteixen unes fitxes que ral, tindrà lloc una lectura teatralitzada de
groguenca que imita l’or, d’estil neo- representen un nombre determinat de diversos fragments de L’Atlàntida, obra amb
clàssic i decorades amb els mateixos punts, cosa que permet una major facili- la qual el poeta va guanyar els Jocs Florals
motius ornamentals. tat per al cobrament i pagament de les l’any 1877. Tot seguit, s’oferirà un berenar als
La caixa fou portada des de Madrid a jugades, en comptes d’utilitzar diners. assistents a l’acte. 
Documentació de Can Fabra, Canòdrom
Barcelona per a l’esbarjo de Carles IV i El museu conserva una baralla de naips Meridiana i estació de la Sagrera
la seva família durant la visita que van (MHCB 318), també procedent de la Des de l’MHCB s’ha iniciat la documentació de
fer a la ciutat, entre l’11 de setembre i el col•lecció d’Apel•les Mestres, que tradi- les dependències de l’antic conjunt fabril de
8 de novembre de 1802, amb motiu de cionalment es deia era la utilitzada per Can Fabra, del Canòdrom Meridiana i de les
la doble boda del príncep d’Astúries, la família reial per jugar amb aquest joc instal·lacions ferroviàries de l’estació de la
Ferran, amb la princesa de Nàpols, de tresillo. Es tracta d’uns naips calco- Sagrera, referents del patrimoni arquitectònic
Maria Antònia, i el príncep reial de grafiats i acolorits a mà fets a Barcelona de la ciutat. Els treballs que es porten a
Nàpols, Francesc Genar, amb la infanta per uns dels fabricants més importants, terme contemplen la realització de tasques de
d’Espanya Maria Isabel. els Macià, actius des de mitjan segle recerca centrades en la recopilació de tota ladocumentació gràfica, tant planimètrica com
En aquell moment és probable que XVIII fins a la meitat del XIX. fotogràfica, i de l’estat actual que presenten
aquests equipaments, per tal de poder dispo-
CAIXA DE FITXES PER Època Dimensions sar d’un registre que en permeti la interpreta-
AL JOC DEL ” TRESILLO” Inicis s. XIX 15 x 19 x 4,3 cm ció històrica. 
Material Núm. d’inventari
Fusta MHCB 317
8 MHCButlletí
Propostes
Cinema diverses dependències modifica- sats i barroers. El crim que investi-des al llarg del temps. guen els porta a freqüentar els
A la casa rectoral de la parròquia- ambients més sofisticats de la ciu-
Ramon Perea, l’home que va de Santa Creu d’Olorda es va con- tat, gairebé sempre situats al nord
salvar Barcelona. servar fins a la Guerra Civil una de la Diagonal, on funcionen uns
Producció del programa 30 imatge d’època gòtica de la Mare codis excloents molt determinats.
minuts, TV Catalunya, 2006. de Déu amb el Nen, coneguda Amb aquesta novel•la, una obra
Documental de Montse també com a Mare de Déu de sarcàstica, fresca i intel•ligent, Te-
Armengou i Ricard Belis. Racons de Gràcia. A banda de l’església hi ha resa Solana s’ha convertit en l’au-
Investigació i documentació: Barcelona per un veritable entorn per descobrir, tora revelació de la literatura cata-Judit Pujadó i Julius Purcell i es pot visitar també la pedrera, lana actual.
redescobrir anomenada dels Ocells, un granVa ser amb la Guerra Civil espa- forat on s’explotaven pissarres. Hi PIJOAN, Joaquim. 
nyola que es va començar a atacar ha una llegenda que explica que Sayonara Barcelona.
la població civil des de l’aire, la Parròquia de la Santa Creu les roques que s’observen al fons Barcelona : Edicions Proa, 2007,
qual cosa va comportar el disseny d’Olorda de la gran excavació són ossos fos- 234 p.
i l’organització de tot un nou Ctra. Santa Creu d’Olorda a silitzats del drac d’Olorda. En aquesta novel•la, Premi Sant
tipus de defenses. Barcelona, Sarrià (BV 1488) És un indret ideal per anar-hi a Jordi 2006, el protagonista torna 
davant d’aquest nou perill, s’or- Al mig de la serra de Collserola, passar tot un dia fora, i alhora un a Barcelona després de 25 anys 
ganitza i sorgeix la Junta de De- dalt d’una carena i darrere del mirador amb vistes privilegiades. de viure al Japó. Va a la recerca
fensa Passiva de la Generalitat. puig d’Olorda, hi ha una gran del delta del Llobregat. del seu passat i prova de refer els
En el marc d’aquesta institució plana enmig del bosc, on es troba llaços trencats, però s’encara a
Ramon Perea va treballar cons- un conjunt d’edificis de caràcter una ciutat molt diferent de la que
truint refugis i, com a enginyer rural construïts sobre unes restes Llibres va deixar.
que era, dissenyant nous tipus de anteriors, a l’entorn de l’església
construccions per fer-los més de la Santa Creu d’Olorda. S’hi MORIEL, Enrique. 
resistents. El fet d’estar al costat pot arribar des del barri de Sarrià, HUERTAS CLAVERIA, Josep M. La ciudad sin tiempo. 
perdedor de la guerra va fer que per la carretera de Vallvidrera, o Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Destino, 2007, 469 p.
s’exiliés. De Barcelona va passar a des de Molins de Rei, per la carre- Barcelona: Edicions 62, 2006 Novel•la històrica escrita amb
ajudar a l’organització de la tera d’Olorda. Santa Creu d’Olor- Amb aquest llibre Josep M. Huer- pseudònim. A la Barcelona actual
defensa passiva a Anglaterra, on, da va ser un municipi indepen- tas, recentment desaparegut, va apareix el cadàver d’un prohom
per desgràcia, no va ser escoltat dent fins al 1916, any en què es va aconseguir convertir en mites i de l’alta societat, totalment dessag-
del tot. El documental repassa la dividir entre Molins de Rei, Sant llegendes històries dels ambients nat i amb unes misterioses ferides.
vida d’aquest lluitador català, que Feliu de Llobregat i Sarrià. És un populars que són descripcions Mentre que al present s’investiga
va intentar ajudar a salvar víctimes exemple interessant d’antiga força exactes de fets reals succeïts aquest misteriós cadàver, també es
innocents de dues grans guerres parròquia rural que manté l’esglé- a Barcelona. Des del Putxet i veurà la implicació de la família,
del segle XX a Europa. sia oberta al públic. Un dels edifi- Sarrià fins a Torre Baró i el Bon al llarg dels segles, amb una altra
cis ha estat transformat en bar-res- Pastor, sense oblidar barris des- família noble de la ciutat.
taurant al servei de la gran zona apareguts com Somorrostro o
Barcelona de pícnic i esbarjo creada a l’es- Pequín, és un recull que ofereixplanada de davant d’aquest con- un plànol de la memòria popular
a la xarxa junt. L’accés es fa a través d’un i literària de la ciutat.
barri amb xiprers, que porta a
una portalada renaixentista en arc
www.bcn.cat/volvirtual de mig punt, amb la data de 1632
Passeig virtual per seixanta anys a la llinda i un rellotge de sol al
d’història de Barcelona. Gràcies al damunt. L’església, d’origen pre-
programa GeoShow3D, és possi- romànic tot i que la construcció
ble veure les modificacions de la que es conserva és el fruit de
ciutat des de l’aire durant sis eta- diverses remodelacions al llarg del
pes històriques: l’any 1947, durant temps, té diversos tipus de para-
el període de la postguerra; el ments i combina filades horitzon-
1958, quan la ciutat va créixer tals de maons, carreus i arrebos-
urbanísticament; el 1970, quan es sats. Si bé no ho sabem amb pre- Montjuïc: Barcelona Parc
van construir els barris perifèrics; cisió, tot fa pensar que Central. 
el 1986, amb les millores introduï- els elements preromànics de l’es- Barcelona: Ajuntament de
des per l’Ajuntament democràtic; glésia, centrats en l’absis, daten de Barcelona, Barcelona Serveis
el 1994, amb la Barcelona posto- la fi del primer mil•lenni. Aquesta Municipals, 2007, 227 p. 
límpica, i el 2005, després del tesi la corroboren documents SOLANA, Teresa. Obra col•lectiva en què han
Fòrum de les Cultures. conservats dels anys 1032 i 1066. Un crim imperfecte. col•laborat més de seixanta articu-
De l’absis primitiu parteix, potser, Barcelona: Edicions 62, 2006, 256 p. listes, que donen la seva visió de la
tota l’evolució arquitectònica: el El llibre, ambientat en els refugis muntanya de Montjuïc, i que pre-
creuer elevat d’estil carolingi més emblemàtics de l’alta burge- tén donar a conèixer el passat,
(segles IX-X), el campanar d’espa- sia barcelonina, explica en clau present i futur de la muntanya. És
danya (segle XIV) reformat a par- de sàtira les desventures de dos l’última obra en què va col laborar
tir del 1619, la porta renaixentista germans bessons que es guanyen Josep M. Huertas Claveria, qui ens
actual (segle XVI), la rectoria i les la vida com a detectius improvi- parla de la història de Montjuïc .
MHCButlletí 9
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
SOLSONA I CARDONA, ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...SORTIDA A BESALÚ
UN PASSEIG PER LA SEVA 
HISTÒRIA I ART 
Dissabte 16 de juny.
Us proposem una sortida
per gaudir de la història 
i l’art de dues poblacions
claus del Solsonès i el
Bages. Començarem visi-
tant la catedral de Sol-
sona (finals del segle XI -
segle XVII), actualment
gòtica, però que conserva
els absis i el campanar
d’estil romànic. Una de
les joies que s’hi alber-
guen és la Mare de Déu
del Claustre –patrona de
la ciutat–, una talla de pe- Ho trobàvem a faltar… Aquestes sortides tan interessants
dra catalogada entre les que ens organitzen per als Amics del Museu.
escultures més significati- El proppassat dissabte 21 d’abril vam visitar durant el matí el
ves del romànic universal. conjunt medieval de l’antic comtat de Besalú. Una vegada
A continuació, ens en- creuat el majestuós pont que presideix l’entrada a la vila,
dinsarem en les col•lec- ens donaren la benvinguda unes guies locals que ens acom-
cions d’art romànic i panyaren en la nostra passejada tot explicant-nos els edificis,
gòtic del Museu Diocesà entre ells l’església de l’antic convent de Santa Maria, la de
i Comarcal. Conjunts de Sant Vicenç (que custodia entre altres peces la relíquia de la
pintura mural preromà- Vera Creu), l’antic hospital de Sant Julià i l’edifici de la
nica i romànica com els Cúria Reial. 
de Sant Quirze de Pedret I el més sobresortint i diferent de tots: el micvé, que com ja 
i Sant Vicenç de Rus són uns dels exponents més importants sabeu es tracta d’uns banys de purificació dels jueus, únics
de l’art català. Pel que fa a les mostres d’art gòtic, en podríem de moment a la Península i uns dels deu que hi ha a Europa
destacar el monument sepulcral de Sant Pau de Casserres, el en bon estat de conservació. Per finalitzar el recorregut, din-
Sant Sopar de Jaume Ferrer I o les taules de Pere Serra i Lluís tre de la Casa Cornellà ens mostraren un audiovisual que
Borrassà. Havent dinat, un passeig pel nucli històric de Car- abastava des dels inicis de la vila, en l’època dels ibers, fins
dona ens durà per carrers, places i racons de l’antiga població. als nostres dies, presentant-ne els canvis i transformacions al
Acabarem el dia fent una visita a la Col•legiata de Sant Vicenç, llarg de més de mil anys.
temple erigit el 1040, d’estil romànic llombard, que destaca per A la tarda i de la mà de la nostra guia seguírem la ruta per
les seves dimensions i per la llum natural que entra a través de descobrir petits tresors amagats dins d’uns paratges perduts
grans finestrals. entre valls i muntanyes. En destaquem les ermites romàni-
Per participar en aquesta activitat, podeu fer la reserva al ques: una d’elles, la de Sant Feliu de Beuda, era un antic
93 256 21 54 o bé a amics-mhcb@bcn.cat cenobi, mentre que a la basílica del Sant Sepulcre de Palera
es podien aconseguir les mateixes indulgències que pelegri-
Lloc i hora de trobada: plaça de Ramon Berenguer el Gran, a les nant al Sant Sepulcre de Jerusalem.
8 h. Preu: 15 € (dinar no inclòs). Activitat per a Amic/Amiga i acom- Com diu un tros d’una cançó d’en Llach, “el nostre país és
panyant. Places limitades. tan petit”… Sí, és cert, però nosaltres afegiríem que és tan
ple d’història, monuments i paratges meravellosos que cada
vegada esperem amb més ganes aquestes sortides. I si el dia
es presenta formós i assolellat com el que vam tenir, només
ens resta dir-vos fins a la propera i que sigui ben aviat.
Pilar Simon Codina. Número d’Amiga de l’MHCB: 45
Bibliografia recomanada per a la visita
Josep ALANYÀ i ROIG, Besalú, vida i organització d’una juderia,
Besalú: Ajuntament, 1996.
Joan LÒPEZ i CARRERA, Besalú, Girona: Diputació de Girona-
Caixa de Girona, 1988. Quaderns de la revista de Girona. 17.
Vicenç VILLATORO, Del call a la sinagoga, Barcelona: Editorial
Barcanova, S.A., 1992.
Martí GIRONELL, El pont dels jueus, Barcelona: Columna, 2007.
Eduard CARBONELL, L’art romànic a Catalunya, segle XII, vol. I i
II, Barcelona: 1974, 1975.
DD.AA., Catalunya romànica. Vol. IV. La Garrotxa, Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 1990.
10 MHCButlletí
Avantatges
RUTA PEL PATRIMONI INDUSTRIAL RUTA VIU LA BARCELONA NOCTURNA BAETULO, CIUTAT ROMANA. EL
DEL POBLENOU DELS ANYS TRENTA MUSEU DE BADALONA
Dissabte, 9 de juny us proposem un Dimarts, 10 de juliol us proposem un Dissabte, 29 de setembre. El Museu
recorregut per l’antiga Farinera Sant itinerari per la Barcelona nocturna dels de Badalona es troba ubicat damunt
Jaume, avui restaurada com a centre anys trenta. La nit també fou testimoni les restes d’unes termes romanes
cultural, i per alguns dels edificis que dels canvis que va viure la ciutat amb descobertes el 1954 i ens permetrà
han configurat el paisatge industrial l’arribada de la Segona República, que fer un viatge en el temps fins a la
del Poblenou i resten com a símbol va permetre que la gent visqués l’espai Baetulo romana. L’exposició recorre
del procés d’industrialització de la públic amb entusiasme i gaudís del el jaciment de l’àrea coneguda com el
ciutat a partir del segle XIX. A més temps d’oci de manera diferent. Clos de la Torre; al seu subsòl hi tro-
d’analitzar el procés d’industrialitza- Basant-nos en les transformacions barem part d’un carrer amb les seves
ció de la ciutat i les seves repercus- polítiques, socials i culturals que es botigues, com també les termes, els
sions en la transformació urbana de van viure durant aquells anys, explica- banys públics
Sant Martí de Provençals, amb aques- rem com aquestes van afectar el pai- romans dels
ta ruta es pretén fer una reflexió satge i l’entorn del centre de la ciutat. quals s’han con-
sobre les causes de la concentració Coneixerem per què la Rambla de servat diverses
fabril al territori del Poblenou, com Barcelona gaudeix encara avui d’una dependències on
també sobre les condicions de vida activitat cultural i social excepcional i destaquen els
dels treballadors, la seva procedència reconeguda arreu del món. Durant els mosaics que deco-
i especialitzacions, i els canvis soferts anys republicans, juntament amb el raven el paviment.
al barri amb els nous plans urbanís- Paral·lel i el carrer Nou de la Rambla, L’exposició Baetulo, ciutat
tics i funcionals. fou l’entorn on la vida ciutadana es romana presenta una varia-
Lloc i hora de trobada: Centre podia copsar amb més intensitat. díssima mostra de restes
Cultural La Farinera del Clot (Gran Via Acabarem la visita en un bar típic de la materials i objectes del perío-
de les Corts Catalanes, 837) a les Barcelona republicana, amb una copa de romà, procedents de les
10.30 h. Durada aproximada: 3 hores. per a tothom. excavacions efectuades a la zona del
Activitat per a Amic/Amiga i acompa- Lloc i hora de trobada: Conjunt fòrum i altres punts de la ciutat
nyant. Preu: 3 € . Places limitades.  Monumental de la Plaça del Rei a les romana i del seu territori. Entre
20 h. Durada aproximada: 2 hores. aquest important fons destaquen les
Activitat per a Amic/Amiga i acompan- pollegueres de bronze d’una de les
yant. Preu: 3 € . Places limitades.  portes d’entrada a la ciutat i una
representació d’elements construc-
Per participar en les activitats, podeu fer tius com bases de columna, capitells,
la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé a mosaics i pintures murals, entre
amics-mhcb@bcn.cat. Places limitades. altres.
Lloc i hora de trobada: entrada del
Museu de Badalona (plaça de
l’Assemblea de Catalunya, 1) a les
“Re 10.30 h. Activitat per a Amic/Amiga iga
h laistò acompanyant. C ra id aa ” am Preu: 3 € . Places limitades.
en ic  f qa uci e u
n no  du e r  e
u bn rà r  egal!!!
ENCARA ELS TEUS AMICS NO 
SÓN AMICS DE L'MHCB?
ANIMA'LS I FAREU HISTÒRIA!
Ara, més avantatges:
Presentant el carnet d'Amic/Amiga,
tens un 5% de descompte a les 
llibreries de La Central
www.lacentral.com
MHCButlletí 11
de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres, 
01 02 03 04 05 06
Conjunt Monumental Museu-Monestir Museu-Casa Verdaguer Centre d’Interpretació Centre d’Interpretació Espai Santa Caterina.
de la Plaça del Rei de Pedralbes Ctra. Església, 104 del Park Güell Històrica del Refugi 307 Centre d’Interpretació
Plaça del Rei, s/n Baixada del Monestir, 9 Vil·la Joana. Vallvidrera Pavelló de Consergeria, Nou de la Rambla, 169 Arqueològica
08002 Barcelona 08034 Barcelona 08017 Barcelona Park Güell 08004 Barcelona Mercat de Santa
Tel.: 93 256 21 00 Tel.: 93 256 34 34 Tel.: 93 204 78 05 Carrer d’Olot, s/n Tel.: 93 256 21 00 Caterina
Horari de visita: Horari de visita: Horari de visita: 08024 Barcelona Horari de visita: Plaça Joan Camprubí
de l’1 d’abril al 30 de l’1 d’abril al 30 de dimarts a divendres, Tel.: 93 285 68 99 dissabtes i diumenges 08003 Barcelona
de setembre, de dimarts de setembre, de dimarts per a grups amb reserva Horari de visita: d’11 a 14 h Tel.: 93 256 21 00
a dissabte de 10 a 20 h. a dissabte de 10 a 17 h. prèvia. de dilluns a diumenge, Horari de visita:
De l’1 d’octubre al 31 De l’1 d’octubre al 31 Dissabtes, diumenges d’11 a 15 h dilluns, dimarts, 
de març, de dimarts de març, de dimarts i festius de 10 a 14 h. dimecres i dissabte 
a dissabte de 10 a 14 h a dissabte de 10 a 14 h. Dilluns, tancat de 8.30 a 14 h. 
i de 16 a 19 h. Diumenges de 10 a 15 h. Dijous i divendres 
Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat de 8.30 a 20 h
Dilluns, tancat
Direcció: Antoni Nicolau Equip de Redacció: Teresa Blanch, Jordi Carrió, 
Anna Castellano, Encarna Cobo, Adolf Fernàndez, Lluïsa Mañosa, Carme Miró,
Ferran Puig, Núria Rivero, Lina Ubero, Judit Vives Fotografies: Arxiu Juan Negrín
López, Pep Herrero, Carla Puerto, Jordi Ramos, Pere Vivas Disseny gràfic: PFP
Edició: L’Avenç Dipòsit legal:
MHCButlletí 12