L’MHCB, un museu en marxa
Entre la publicació dels números 12 i 13 del nostre butlletí, el
13 Museu ha obert al públic l’exposició L’arqueologia a Barcelona alSaló del Tinell, ha posat en marxa un nou espai, el Centre d’inter- pretació del Call i, amb l’impuls del Cercle del Museu, ha iniciatde ma nera sòlida i brillant, amb la conferència del professorSteiner, el cicle Espais, història i futur, que tindrà continuïtat alllarg d’aquest i dels propers anys. Són només tres exemples. L’ac- tivitat pública i la interna del museu no s’han aturat en cap mo -
ment. En l’article «Nou curs, noves cares, nous reptes» del butlletí
número 12, Anton i Nicolau ens parlava de la renovació com un
element positiu amb vista a l’enfortiment del Museu. Ara, en el
número 13, Joan Roca, el nou director, ens parla de la «trans for-
mació gradual» d’una trajec tòria ja consolidada i, amb ànim refle- 
xiu i serè, ens convida a tots a fer un nou pas en una direcció ja
apuntada amb anterioritat: fer del museu un espai clau en una
constel·lació d’institucions de tota men a que han de desenvolupar,
cada cop més, la seva activitat en xarxa.
Aquesta transformació, respectuosa i innovadora alhora, reque- 
reix l’ajut de totes i cadascuna de les persones que fem el Museu:
l’equip que signa aquest editorial, el mateix Ajuntament i l’Ins- 
titut de Cultura, els Amics i Amigues, les entitats i institucions
que formen el Cercle del Museu, les escoles que hi col·laboren, i
les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona i de fora que ens visi- 
ten i participen activament i són alhora els destinataris de tota
aquesta tasca. Com diu el nou director en el seu article de
presentació, hem fet només un punt i seguit. Endavant!
MHCButlletí
BUTLLETÍ DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA
PRIMER QUADRIMESTRE DE 2008. ANY V. NÚM. 13
MHCButlletí 1
EL PROGRAMA DEL MUSEU 
MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA, 
PUNT I SEGUIT
En el número anterior, Antoni Nico - amb un ampli ventall d’exposicions plans de la vida urbana, des dels temps
lau s’acomiadava del Museu, després temporals i d’activitats de tota mena. preromans fins als temps contempora-
de catorze anys d’estar-ne al capda- Ara con vé assajar un nou pas endavant, nis. Una visió del món signif icativa que
vant, assegurant que «les renovacions en la direcció de fer del Museu un mi- trobi fonaments en la trajectòria històri-
sempre són bones: ajuden a revitalit- rall inter actiu de la trajectòria de Bar- ca de la ciutat en la llarga durada i en el
zar-se, a imposar-se nous reptes, a re - celona, des dels inicis de la ciutat fins marc de la xarxa urbana del continent
visar allò que no funciona prou bé». al nostre temps. Convé que el pat ri- ha de ser, alhora, una aportació específi-
A mitjan novembre es va produir el re- moni i les exposicions permanents als ca i substancial del Museu d’Hist òria de
lleu i, certament, el projecte que vaig diferents centres del Museu, que les la Ciutat de Barcelona a l’entramat
presentar al concurs públic convocat exposicions temporals i que les línies museístic de Catalun ya, que actualment
per escollir nou director comporta al- de recerca, el projecte educatiu i la es troba a debat.
guns canvis. Ara bé, proposar-los costa programació d’activitats –així com el
molt poc: el que costa és fer-los efec- futur centre de documentació– puguin 3. Establir referències comparatives
tius i que suposin una renovació pro - relligar-se a partir d’uns eixos vertebra- amb les trajectòries d’altres ciutats
fitosa. dors ben identificables en la construc- d’una Europa que té en les grans urbs
En una institució que ja té una llarga ció d’una visió de la ciutat necessària- un pal de paller més antic i tan destaca-
trajectòria, com és el cas del Museu ment polièdrica, però amb les peces ble com el que puguin tenir-hi nacions i
d’Història de la Ciutat de Barcelona, ben encaixades. estats. Aquesta és una perspectiva que
sovint són més rellevants i efectives les En aquest sentit, el Museu ha de poder sembla especialment rellevant davant
transformacions graduals que no els elaborar un pla estratègic per als propers l’emergència de les grans ciutats com a
grans trasbalsos aparents. A més, per anys, que esperem presentar cap a finals protagonistes molt destacats del segle
avan çar no n’hi ha prou de tenir de primavera. Heus aquí algunes línies XXI; les metròpolis reclamen, amb raó,
idees, cal comptar amb tot l’equip hu - que poden orientar-ne l’elaboració: el seu reconeixement com a subjectes
mà de la institució, amb el suport de polítics amb substància pròpia. 
l’ICUB i del nounat Consell Ass essor 1. Apostar d’entrada per l’impuls de
d’Història, i amb la complicitat de la les línies de treball en marxa i per 4. Considerar que, si bé la definició
societat civil, començant pel Cercle mantenir els projectes ja previstos: del Born és clau per al projecte mu- 
del Museu i pel col·lectiu d’Amics i innovar sumant i no restant, no deixar seogràfic dedicat a la ciutat moderna,
Amigues del Museu. En aquest sentit, de fer res del que es fa ara fins tenir el que es faci al Poblenou i en altres
he de dir que he rebut la millor de ben experimentades, en allò que espais engendrats per la ciutat indus-
les acollides. Gràcies, de tot cor. s’escaigui, alternatives millors. trial –inclosos els de Ciutat Vella– serà
Des dels seus inicis, el Museu d’Histò- molt rellevant de cara a mostrar la ciu-
ria de la Ciutat de Barcelona ha anat 2. Articular les diferents seus, exposi- tat contemporània, del segle XVIII
bastint una sòlida base arqueològica i cions i activitats del museu amb eixos ençà. En els propers anys, l’aposta per
patrimonial i en els darrers temps ha interpretatius consistents de les conti- la patrimonialització i la construcció
incrementat la seva projecció ciutadana nuïtats i discontinuïtats en els diferents de fons del Museu ha d’atendre sobre-
2 MHCButlletí
EL PROGRAMA DEL MUSEU 
tot aquest tram més recent de la histò- [a dalt]
ria de la ciutat, amb una preocupació Reunió dels Amics i
Amigues de l'MHCB el
important, en sintonia amb l’Arxiu passat mes de desembre
Municipal, pel rescat de fonts mate-
[a baix]
rials, escrites i orals dels darrers segles, Inauguració del Centre
especialment del segle XX. El Museu d’Interpretació del Call
ha de tenir a més un programa estable
de recerca i ha de sistematitzar les © MHCB-Pep Herrero
seves publicacions en els camps de 
la història urbana i el patrimoni. En
aquesta mateixa línia convindria que
s’orientés la llibreria ubicada a la seu
central, a la cantonada de Veguer amb 
Llibreteria.
5. Apostar per les sinergies del treball
coordinat amb altres institucions de
l’Ajuntament, especialment amb els
altres museus i la xarxa d’arxius. En
aquest sentit, resulta especialment im- 
portant la complementarietat entre el
que fa i pot fer l’MHCB i el que fa i
pot fer l’Arxiu Històric de la Ciutat i,
dins seu, el Seminari d’Història de
Barcelona.
6. Considerar que el subjecte perti-
nent de la història urbana és la ciutat
metropolitana, en el benentès que
aquesta és la conurbació consolidada
més que no pas la vasta i difusa “regió
metropolitana”. Cal emprendre el dià-
leg amb les institucions museístiques, l’As sociació de Museòlegs, etc.), sinó voluntat de dirigir-se a tots els sectors de
culturals i educatives de la metròpoli també amb la xarxa de recerca i d’acti- la societat i sense deixar d’atendre qües-
amb vista a perfilar convenis igual- vitat cult ural que en constitueix una tions d’interès en cada conjuntura, con-
ment satisfactoris i productius per a remarcable base territorial (centres vergeixi al màxim possible amb la línia
totes les parts, lluny de qualsevol d’estudis locals, biblioteques, centres general de treball del museu, pugui esti-
intent d’imposició de punts de vista cívics, associacions, etc.) i amb els ser- mular produccions d’interès per a altres
des del municipi més gran. veis d’estudis que tan nombrosos són ciutats i, sobretot, ajudi a configurar
avui la a ciutat. No es tracta d’efectuar trams històrics i aspectes concrets del
7. Aprofundir en la inserció del museu una crida genèrica amb vista a una projecte museístic perm anent.
en les xarxes museístiques estatals i in- relació merament formal, sinó d’atè- 
ternacionals, més enllà de les orienta- nyer la massa crítica de relacions L’MHCB ha de ser l’eco de la ciutat i
des a l’arqueologia i les col·leccions necessària per intentar fer un salt de la vida a la ciutat al llarg de la seva
de béns mobles, de les quals ja forma endavant en el coneixement de la existència, i més encara en temps de
part. A més d’assegurar la presència trajectòria de la ciutat i en la difusió ràpid canvi demogràfic, quan la incor-
del Museu al CAMOC (The Interna- d’aquest con eixement. poració a la vida diària de persones vin-
tional Committee for the Collections gudes d’arr eu del món requereix que
and Activities of Museums of Cities), 9. Apostar per inserir més directament puguin situar les seves històries i me- 
cal avançar en la idea que els museus la tasca del museu dins de la progra- mòries en una altra història que ara
d’història de les ciutats poden ser un mació curricular d’escoles, instituts i també és seva. Ha de poder ser un eco
mirall de les trajectòries europees més centres d’estudis superiors. El Museu prestigiós, legitimat per presentar qües-
substancials en el llarg termini, les de compta amb una experiència en el tions significatives, amb un enfocament
les seves grans urbs, per a la qual cosa camp educatiu prou sòlida per poder enriquit per la distància que atorga la
es proposa impulsar des de Barcelona proposar la història urbana com una reflexió històrica. Lluny de qualsevol
la creació d’una nova City History part substancial, i no complementària, temptació contemporaneista o populis-
Museums and Archives Network of de la programació reglada de ciències ta en l’ús de la història, el Museu d’His- 
Europe. socials, com ja s’ha fet en alguns cen- tòria de la Ciutat de Barc elona ha de
tres educatius. Si Barcelona vol ser constituir un referent alhora sintètic i
8. Crear, tal com proposa el Pla estra- una ciutat educadora, el Museu d’His- amb ramificacions múltiples per a
tègic de cultura de Barcelona, meca- tòria de la Ciutat de Barcelona ha de “autòctons”, “immigrants” i “visitants”
nismes de relació estable no sols amb tenir un paper estratègic en la cons- en la construcció de formes d’iden titat
les altres institucions culturals i educa- trucció de la ciutadania. àmpliament compartibles.
tives d’excel·lència de la ciutat (mu- 
seus, centres i fundacions artístiques i 10. Apuntar cap a una política d’exposi- Joan Roca i Albert
culturals, universitats, entitats com cions temporals que, amb una clara Director
MHCButlletí 3
Catalogació de EL MUSEU PER DINS
les ceràmiques del
Museu-Monestir EXPOSICIÓ SOBRE ELS BARRIS 
de Pedralbes
DE BARRAQUES DE BARCELONA
En la línia d’actuació que ha portat a terme
el Museu-Monestir de Pedralbes en els
darrers anys, s’ha iniciat un projecte de
classificació del material ceràmic dipositat
a la sala anomenada Procures de les
Canyes. La major part de la ceràmica que
forma aquesta col·lecció prové de les obres
de restauració del monestir dutes a terme
durant els anys setanta i dirigides per Joan
Bassegoda i Nonell; poste riorment, s’hi va
anar afegint altre material sorgit en el 
de curs de noves obres. 
Juntament amb la riquesa de la ceràmica
de les voltes i de les peces apare gudes
en les obres de restauració, el museu
compta amb nombroses peces que con- 
formaven la vaixella de taula. Destaquen
especialment les peces fetes per encàr- 
rec de la comunitat i que abast en des del
segle XV, moment en què les monges van
començar a menjar plegad es, fins al
1983, quan van deixar el monestir per
pass ar a residir al convent nou. Es tracta,
majoritàriament, d’escud elles i plats de © Frederic Ballell-ICUB
pisa blanca decorada amb blau, de dife- 
rents mides, que pres ent en l’escut del El Museu d’Història de la Ciutat de men social producte dels problemes
monestir: les quatre barres reials i l’es- Barcelona presentarà a la Casa Pade - d’habitatge, de l’augment sobtat de la
cut dels Montcada. A banda d’aquestes llàs una exposició sobre els barris de població i de la manca de planif ica-
peces fetes espec ialment per al mon es- 
tir, aquest també n’adquiria d’altres a barraques de Barcelona, fruit de la ció urbana. Explicita, igualment, el
diferents terriss aires: pitxers, salers recerca portada a terme per l’equip que succeeix a Barcelona, una ciutat
setrills, aiguamans… Igualment solen ser d’estudi Barraques de Barcelona – Pas en procés de construcció, dur ant les
de pisa esmaltada en blanc, decorada a Pas. Aquest equip està format per: primeres dècades del segle XX, quan
amb blau o amb reflexos metàl·lics, o bé Mercè Tatjer Mir, catedràtica de es produeix una arribada massiva de
de cer àmica oxidada. Juntament amb els Didàctica de les Ciències Socials de la persones a la recerca de feina. Per
recip ients de ceràmica comuna utilitzats UB; Cristina Larrea, professora altra banda, l’exposició mostra la
a la cuina, els recipients contenidors de d’Antrop ologia Social de la UB; morfologia i les dimensions d’alguns
gra, oli o vi, completen aquesta col·lecc ió. Óscar Casasayas, llicenciat en història; dels barris de barraques més repre- 
Les peces més significatives es pod en Pili Díaz, llicenciada en antropologia; sentatius, com gran part dels nous
veure ja actualment en diferents sales Max Díaz-Molinaro, llicenciat en his- pobladors hi arriben a través de xar- 
del monestir, com ara una xarop era de tòria; Flora Muñoz, llicenciada en an- xes familiars, com aquest context 
ceràmica verda oxidada que presenta una tropologia i en sociologia; Xavi Ca mi- esdevé un tipus de vida en comunitat
forma nova dins del repert ori de formes no, llicenciat en antropologia, i Eva i com els poders públics aborden el
establert de la prod ucció barcel onina de Cervet o, llicenciada en antropologia. fenomen segons el moment. 
ceràmica comuna de la baixa edat L’exposició vol explicar com els barris L’equip de comissaris dóna un caràc- 
mitjana. També en són exemp les els de barraques de la ciutat de Barcelona ter important a la manera de fer ciu -
coneguts pots d’apotecari de pisa blanca han contribuït a la construcció d’un tat per part dels protagonistes que van
decorada amb verd i mangan ès, o un
altre pot, també de pisa blanca però nou paisatge urbà i a forjar el tarannà contribuir al creixement d’aquesta; a
decorada amb blau, on es llegeix el nom de la seva gent, al mateix temps que la les barraques i als seus habitants, que
del producte que havia de contenir: seva població lluitava per accedir a la són part substancial de la ciutat en
«Veratrum album». Sens dubte l’estudi plena ciutadania. creixement, i també als nous barris,
recentment encetat haurà de permetre El discurs expositiu anirà acompanyat generadors de nous veïnats i de rela- 
constatar el repertori ja conegut dels d’una publicació en format de llibre, cions comunitàries. Es tracta d’un
obradors de la ciutat, però també apor- el qual contindrà les idees centrals procés complex que, de vegades, esde- 
tarà informació molt valuosa per al plantejades en l’exposició. Aquestes vindrà un banc de proves del futur
con eixement de les produccions fetes a idees tenen l’objectiu d’emmarcar-se moviment veïnal de les acaballes de la
Barcelona, que, en molts casos, només dins del debat central sobre els barris dictadura i que dóna raó de les estra- 
es coneixen per referències documentals. de barraques en el procés de cons - tègies i dels afers quotidians dels
trucció de la ciutat. barraquistes en la lluita per constituir-
Anna Castellano La mostra explica com la construcció se en ciutadans de ple dret.
Conservadora del Museu-Monestir de barraques a la ciutat ja era present
de Pedralbes a finals del segle XIX com un feno- Servei d’Exposicions de l’MHCB
4 MHCButlletí
EL MUSEU PER DINS
NOVETATS DE L’ARQUEOLOGIA DE BARCELONA
L’activitat arqueològica continua. Dia a quació d’un edifici per a hotel, s’estan
dia, la recerca a la ciutat ens està oferint estudiant, a més de 2 metres de profun-
novetats que són d’interès per tothom ditat, diverses estructures romanes de
que estima Barcelona i la seva història. caire domèstic o industrial d’època
No es tracta de troballes casuals sinó que altimperial. El lloc fou ocupat a partir
són el resultat de la feina que el Museu del segle III per una necròpolis d’inhu-
duu a terme a través del Servei mació.
d’Arqueologia. Cal una intensa tasca de
recerca preventiva per tal d’avançar-se a • En els treballs de rehabilitació d’un 
les obres i fer-ne un intens control, amb edifici per a habitatges situat al carrer
l’objectiu de recuperar el patrimoni i les Ataülf estan apareixent noves estructu-
pàgines de la història que poden amagar res de muralla que pertanyen al caste-
les diferents finques i solars de la ciutat. llum tardoromà. També han aparegut
I, per fer-ho possible, també cal que tots estructures de l’edifici públic altimpe-
–Administració, ciutadans i promotors rial que ocupava prèviament aquest es -
públics i privats– ens hi impliquem. No pai. Es tracta de construccions indicati- • En urbanitzar el subsòl del carrer de
és una tasca fàcil atesa la intensitat de la ves, segurament, d’una funció de tipus Salses a Horta, i gràcies a la col·labora-
renovació urbana i el creixement immo- termal. ció de veïns conscienciats, s’ha pogut
biliari dels darrers anys, però també és localitzar i estudiar part d’un torcularium
cert que la societat és cada vegada més • Com a pas previ a la construcció de la d’una vil·la romana. Es tracta d’un edi- 
conscient de la necessitat de preservar nova Filmoteca de la Generalitat, a la fici, una mena de celler, on es trobava
aquest patrimoni. plaça de Salvador Seguí s’han estudiat, una zona de premsa de vi o oli. Possi- 
En aquest butlletí presentem algunes de en una primera fase, diverses estructu- blement corresponia a instal·lacions
les intervencions arqueològiques que res domèstiques i els fonaments de l’an- industrials de la vil·la romana de Can
s’han desenvolupat en els darrers mesos tiga presó pública de dones coneguda Cortada.
o bé encara s’estan duent a terme, i que com La Galera, que es va construir a 
volem destacar pel seu interès: finals de segle XVIII al carrer de Sant • Fruit de tasques d’estudi per a la reha-
Pau cantonada amb Robador. bilitació de l’església de Santa Maria del
• A l’avinguda del Portal de l’Àngel, al Pi, dutes a terme pel Departament de
subsòl del solar de l’antic Cine París, • Segueixen les excavacions del solar de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
s’han localitzat alguns sectors pavimen- l’antiga estació de Rodalies de RENFE, s’ha localitzat una làpida epigràfica ro- 
tats amb fragments de terrissa i pedres a la plaça de Pau Vila. Aquests treballs, mana reutilitzada en els fonaments de
irregulars que semblen correspondre que corresponen a nivells inferiors d’on la façana de l’edifici. El text fa referèn-
al paviment d’un petit tram d’un camí es va trobar el Baluard del Migdia, es cia a un antic edil de la colònia, Q. Cal- 
romà d’època altimperial. Es tractaria troben centrats en la localització de l’es- purnius, i és ben possible que proce- 
d’una via secundària que podria ser l’an- pigó de pedra del segle XV que va ser deixi del fòrum de Barcino. Després de
tecedent del carrer Canuda i que s’uni- l’origen de l’actual port de Barcelona, i valorar-ne l’interès, s’ha executat un
ria a la via on es desenvolupa la necrò- també del barri de la Barceloneta. Es projecte per a la recuperació i l’ingrés
polis de la plaça de la Vila de Madrid. tracta d’una estructura de grans pedres en les col·leccions del Museu.
irregulars construïda al fons marí i que
• Al carrer Ample, a tocar de la plaça del va començar a ser coberta per les sorres Ferran Puig
Duc de Medinaceli, en les obres d’ade- poc després de la construcció. Director del Servei d’Arqueologia
[a esquerra]
Via romana del Portal 
de l’Àngel
© MHCB-José Manuel
Espejo
[a dreta]
Làpida trobada a Santa
Maria del Pi
© MHCB-Antoni Juárez
[a dalt]
Espigó de la plaça Pau
Vila
© MHCB-Pere Vivas
MHCButlletí 5
TEMA CENTRAL
2
1 3
El Centre de Conservació 
de Béns Mobles de l’MHCB
EL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE Dos edificis, dues funcions
BARCELONA RECULL LA CULTURA MATERIAL El CCBM disposa de dos edificis: un primer que, des de
QUE EXPLICA EL PASSAT I EL PRESENT DE LA final de l’any 2006, ha passat a ser d’ús exclusiu del Museu
CIUTAT. AIXÒ ES TRADUEIX EN UNA COL·LECCIÓ d’Història de la Ciutat de Barcelona; i un segon, de nova
HETEROGÈNIA I, SOBRETOT, EXTENSA, FORMADA construcció, en func ionament des del setembre del 2006.
PER MÉS DE 35.200 OBJECTES. L’edificació d’aquesta segona nau, amb l’addició de molts
metres quadrats al conjunt de l’equipament, i la recupe- 
Un dels trets més singulars del museu, i que el diferencia ració dels espais cedits de manera temporal al Museu de 
de la resta dels centres museístics municipals, és el creixe- la Música han fet possible marcar un nou circuit per seguir
ment constant del seu fons, creixement que suposa un en el lliurament i la cura dels materials, replantejar la
increment d’uns 4.000-5.000 objectes anuals, en essència reordenació integral dels fons del museu i assegurar-ne la
gràcies a l’entrada del material arqueològic provinent de conservació en les millors condicions possibles. 
les intervencions efectuades a la ciutat. A curt i mig ter- La nova situació ha permès separar, en dos edificis ben
mini aquesta progressió anual es veurà, a més, sens ible- diferenciats, la col·lecció. D’una banda, hi ha els materials
ment augmentada com a resultat de la revisió i actual it- arqueològics tot just exhumats de les excavacions, que
zació del registre de la col·lecció, feina endegada la tardor s’han de tractar i emmagatzemar de forma correcta i eficaç
de l’any 2006. de cara al treball futur que cal fer amb ells; i de l’altra, la
Per donar resposta a aquesta realitat singular, conformada resta d’objectes de la col·lecció, aquells ja singularitzats pel
per un fons ja de per si molt ampli i pel seu augment cons- número d’inventari i custodiats en sales de reserva ade- 
tant, l’MHCB ha creat el Centre de Conserv ació de Béns quades a les seves necessitats de conservació.
Mobles (CCBM), les funcions del qual són custodiar,
conservar i ordenar la col·lecció que recull (a l’entorn L’arxiu arqueològic 
d’un 75% del total del fons del museu), tot pos ant-la a Així s’anomena el nou edifici del CCBM, perquè està
disposició de la recerca i la divulgació. destinat, com tota la resta d’arxius, a rebre i custodiar
6 MHCButlletí
conjunts de materials que restaran a disposició de la intervencions arqueològiques exhumen gran quantitat de
recerca dels diferents especialistes: lligalls, en el cas dels material. En aquest sentit, només cal apuntar que l’ex- 
arxius documentals; caixes en el nostre. Aquest arxiu cavació efectuada a l’antic mercat del Born va significar,
arqueològic, però, comporta de fet dues vessants: aquesta en el seu moment, l’ingrés de més de 3.000 objectes al
primera, formada pels materials, i una segona, situada a la museu. L’MHCB, però, no només recull aquest material
seu central del museu i dependent del Centre de Docu- de procedència arqueològica, sinó que també conserva
mentació, que aplega tota la informació escrita i gràfica una important quantitat d’objectes vinculats a la vida
generada per una excavació, generalment molt abundant. municipal, a les festes, desfilades i trad icions de la ciutat,
L’edifici de l’arxiu arqueològic ocupa una superfície de als gremis… En definitiva, a la seva història.
2.020 m2 útils, distribuïts en quatre plantes. En aquests L’edifici que hi està destinat ocupa una superfície de
espais es fa l’ingrés i el registre del material arqueològic 3.250 m2 útils repartits en tres plantes que acullen les
que hi arriba. L’empresa d’arqueologia que, en cada cas, oficines, les sales de treball i consulta, el taller de res- 
s’ha fet càrrec de l’excavació és l’encarregada de treb a- tauració del Servei d’Arqueologia i dotze sales de reserva
llar els materials, des de la neteja i el siglatge fins a organitzades segons les necessitats de conservació dels
l’inventari, estudi i catàleg; aquestes tasques es fan totes materials: pintura mural i mosaics, ceràmica, pedra, vidre,
al CCBM, sota la supervisió i el control del Servei de metall, os, paper, fusta, teixit, etcètera.
Colleccions del museu. 
Una vegada els arqueòlegs finalitzen l’inventari i estudi Una aposta de futur
del material, es fa una de les operacions més importants Gràcies a les capacitats d’aquest equipament, resulta pos -
de tot el procés: la selecció dels objectes arqueològics que sible, per primera vegada, fer una tasca de manera siste mà-
passaran a formar part de la col·lecció permanent del tica i disposar d’una visió global i constantment actualitz ada
museu amb número d’inventari individual per a cadascun de les condicions, físiques i de coneixement, de la col·lecció
d’ells i que, en conseqüència, formaran part d’un sistema de l’MHCB, extensa i en creixement continu.
documental amb tota una sèrie de dades associades que La feina que s’hi porta a
en per metran la documentació i posterior catalogació. terme és, en certa manera,
Aquesta tria decisiva, que segueix unes directrius pree sta- com la dels educadors a les
blertes ja consensuades, corre a càrrec d’un equip format escoles: poc aparent, es -
per difer ents membres dels serveis tècnics del museu, cassament lluïda, complexa
amb l’assess orament d’especialistes externs quan això en ocasions, però del tot
resulta nec essari. La resta del material no seleccionat bàsica i fon amental. És
queda, convenientment registrat, dipositat a les sales de precisament aquest caràcter
reserva de l’arxiu arqueològic. allò que fa més meritori el
suport institucional que ha
La col·lecció inventariada rebut, un suport que s’ha
Sota aquest títol s’aplega tota la col·lecció que disposa fet realitat palpable en
d’un número d’inventari i que físicament es conserva, com l’ampliació i millora del 5
hem apuntat, en un edifici diferent de l’arxiu arqueològic. CCBM. És aquesta una línia
La part de la col·lecció conservada en aquest arxiu, que d’actuació que va en la direc ció de permetre la creació de
podem anomenar «ordenada», i la que rep el nom d’«in- coneixement i de facilitar-ne la transmissió, com a pas previ i
ventariada» conformen el conjunt del fons del museu. imprescindible a les man ifestacions culturals més visibles que
La segona, que ara ens ocupa, és la formada per peces s’hi poden recolzar. 
que, ateses les seves característiques històriques, El museu té una cara pública, amb una seu central que
artístiques, simbòliques i científiques, requereixen ser gaudeix d’espais de gran valor patrimonial, com ara el 
singularitzades amb un número d’inventari. Saló del Tinell o el jaciment arqueològic del subsòl de la
La col·lecció inventariada que es custodia al CCBM és plaça del Rei, i on es presenten activitats d’evident i 
molt heterogènia i de procedència diversa. Una bona part, reconegut interès ciutadà. Però també té una altra cara,
com sabem, està integrada per objectes procedents de les quasi del tot desconeguda, formada per uns equipaments
intervencions arqueològiques a la ciutat, un conjunt que allunyats del centre històric, desenvolupada en edificis
no farà sinó créixer i de manera molt considerable, tant sense atractiu especial on es fa una feina callada i poc
perquè en l’actualitat és gairebé l’única font d’adquisició vistosa, però imprescindible per posar les bases d’allò de
del conjunt de la col·lecció, com perquè algunes què el gran públic podrà gaudir més tard. Són dues cares
que ha d’impulsar, al mateix temps, una ciutat que aposta
pel coneixement i la seva difusió.
Servei de Col·leccions de l’MHCB
1 3 5
Sala d’arxiu del Sala de reserva de Sala de reserva de fusta,
material arqueològic pintura i maquetes i paper i tèxtil. En procés
altres objectes de grans de reorganització
2 dimensions. En procés
Sala de treball destinada de reorganització Servei de 
al siglatge, classificació i Col·leccions-MHCB
in ventari del material 4
arqueològic Sala de reserva de
metall i vidre. En procés
de reorganització
4
MHCButlletí 7
LA PEÇA DEL MUSEU
INTERIOR: ESTUDI DEL PINTOR Breus
George Steiner a l’MHCB. 
Conferència “ Remembering the future”
Amb 720 assistents omplint el Saló del Tinell,
la Capella de Santa Àgata i la Sala Martí l’Hu- 
mà, la conferència que el professor George
Steiner va celebrar el 22 d’octubre de 2007 a
l’MHCB inaugurà el cicle Espais, història, fu- 
tur, que es durà a terme aquest 2008 i durant
els propers anys. La necessitat de construir el
futur a partir de la reflexió sobre el passat i de
fer dels espais de la memòria els nous espais
de la convivència, van ser, entre d’altres, els
eixos de la conferència. Aquesta serà publica-
© Servei de Col·leccions-MCHB da per l’editorial Arcadia al mes de juny.
El juny del 1934, l’Arxiu Històric de la Aquest oli, pràcticament desconegut,
Arqueotiquet
Ciutat comprà aquesta petita pintura a d’Antoni Caba ocupa un espai molt Des del mes de novembre de 2007 ja funciona
J. Roig, juntament amb un conjunt de singular dins la seva trajectòria l’Arqueotiquet, una proposta conjunta del 
dibuixos i fotografies. Més tard va artística. Es tracta de la captació d’un Mus eu d’Història de la Ciutat de Barcelona, el
passar a formar part de la col·lecció de racó d’un interior auster i silenciós, Mu seu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu
pintures del Museu d’Història de la entès a la manera d’una natura Barbier-Mueller d’Art Precolombí, el Museu
Ciutat de Barcelona. morta, treballat amb pocs elements: Egipci i el Museu Marítim, que dóna accés als
Representa l’interior de l’estudi del una cadira, una tauleta al damunt de cinc museus amb fons arqueològic de Barce- 
pintor Antoni Caba, que compartia la qual reposa un recipient de cerà- lona a un preu de 17 €. 
amb els també pintors Tomàs Padró i mica blanca, dos bastidors girats con- Visitants el 2007
Durant el 2007 els set centres de l’MHCB han
Agustí Rigalt. Estava situat en alguna tra la paret i dos tapissos, en cont rast rebut un total de 351.736 visitants, xifra que
de les dependències de la casa de amb els bigarrats estudis dels pintors, representa un increment respecte a l’any
l’Ardiaca, després que aquesta es desbordats d’objectes. Les dues anterior.
dividís i reformés a mitjan segle XIX i pintures recolzades al terra, invis i- El Patrimonia’m continua
abans de la restauració integral de bles, i els dos tapissos penjats, quasi El Patrimonia’m, una proposta del Museu
l’edifici iniciada el 1870 per Josep meres taques de color, no expliquen d’Hist òria de la Ciutat de Barcelona per esta-
Altimira, nou propietari de la casa. res, perquè la voluntat de l’artista no blir vincles de treball cooperatiu amb les es- 
L’interès històric i artístic que aquest és narrar una història, sinó captar un col es i els instituts de Ciutat Vella, segueix
petit oli revestia en ser adquirit pel instant i congelar-lo. Allunyada dels end avant un curs més. Als centres educatiusque ja hi participaven des de fa dos anys (el
director Agustí Duran i Sanpere corrents artístics de més èxit del mo- CEIP Baixeras, el CEIP Rubén Darío i l’IES 
queda perfectament justificat, encara ment, la pintura és, en certa manera, Mil à i Fontanals), enguany s’han afegit quatre
que no resulta possible identificar molt moderna, perquè s’apropa a les nous centres: el CEIP Collasso i Gil, el CEIP
l’àmbit exacte que capta l’escena. natures mortes i els interiors creats Parc de la Ciutadella, el CEIP Pere Vila i l’Es- 
L’espai protagonista del quadre devia per artistes que pinten el buit, l’ab- cola Vedruna. En aquest projecte, cada centre
ser el primer taller de l’artista, que sència, la immobilitat i la suspensió “patrimonia” un vestigi de la Barcelona roma-
havia de compartir amb els dos amics i del temps. Tot en aquesta obra de na i desenvolupa una activitat d’ensen yament-
companys abans d’esdevenir un dels Caba respon a aquesta intenció: aprenentatge completa a l’entorn d’aquest
vestigi tenint en compte el conjunt de Barcino.
pintors de més èxit del moment. En l’escassetat d’objectes representats, el Vint-i-cinc anys del Museu-Monestir 
efecte, educat a Barcelona amb Claudi peculiar enquadrament i la col·lo- de Pedralbes
Lorenzale, a Madrid i a París, Caba fou cació dels dos tapissos a la part su- El 25 de setembre de l’any 1983 el Museu-
catedràtic de colorit i composició i, més perior que, en crear un marc dins la Monestir de Pedralbes passava a obrir-se al
tard, director de l’Escola de Belles Arts pintura, centra la mirada en l’escena públic de forma permanent; d’aquesta manera
de Barcelona el 1887, un segon pas que inferior i la dota de profunditat. No es complia el pacte establert entre l’Ajunt a- 
significà la consagració de la seva car - hi ha, per tant, res d’espontani en ment de Barcelona i la comunitat de clarisses
rera acadèmica. Autor de pintures his - aquesta pintura; res en ella és acci- de Pedralbes, pel qual aquestes cedien per a
tòriques i murals, s’espec ialitzà ràpida - dental, sinó el fruit d’un treball que usos culturals l’històric monestir i les col·lec-ciones aplegades per les religioses al llarg de
ment en el retrat, gènere en el qual no busca simplement  retratar una més de sis-cents anys d’història. Aquest any
desenvolupà una intensa activitat. Així, realitat, sinó construir-la. 2008, doncs, el Museu-Monestir de Pedralbes
esdevingué el retratista de moda per al celebrarà vint-i-cinc anys d’història. Durant
qual posaven distingits models de la tots aquests anys l’edifici s’ha anat rehabilitant
societat burgesa i aristòcrata coetània. Servei de Col·leccions de l’MHCB i ha obert noves sales expositives al públic, i
també ha programat activitats de diferent caire
amb la intenció d’arribar a un públic ampli i
INTERIOR: ESTUDI Autor Dimensions divers. Al llarg d’aquest any el Museu preveu
DEL PINTOR Antoni Caba 37 x 401,5 cm dur a terme un seguit d’actes per tal de donar
(Barcelona,1838-1907) Núm. d’inventari a conèixer encara més aquest indret tancat
Material MHCB 29237
Oli sobre tela durant segles a l’exterior i ara obert a tothom
que el vulgui conèixer i gaudir-ne.
8 MHCButlletí
Propostes Agenda
Cinema un principi eren dues fàbri ques diverses representacions teatrals,autònomes: el Va por del Fil de lectures teatralitzades i cursos. Activitats
Fer ran Puig, i el Vapor del Rech ENTORN DE L’EXPOSICIÓ
Barcelona (un mapa). de Mas i Esteve, const ruïdes vers L’ARQUEOLOGIA A
Director: Ventura Pons. 2006. el segon quart del segle XIX. Llibres BARCELONA
147 min. Posteriorment s’uneixen i l’any El cap de setmana del 16, 17 i
Basada en l’obra teatral de Lluïsa 1884 es consol iden com Filatures 18 de maig, l’MHCB celebra La
Cunillé Barcelona, mapa d’ombres, i Fabra. L’any 1903 la firma es fu- Barcelona fotografiada: Festa de l’Arqueologia. Portes
amb guió del mateix director, sis siona amb la casa anglesa J&P 160 anys de registre i obertes a l’exposició L’arqueo- 
personatges –arquetips contem - Coats, creant l’emp resa Compa - representació: guia dels fons logia a Barcelona, tallers per
poranis de la solitud urbana– es ñía Anónima de Hilaturas Fabra i i les col·leccions de l’Arxiu a famílies, visites familiars
troben en un pis vell de l’Eixam- Coats, què mon opolitzarà el sec - Fotogràfic de l’Arxiu Històric amb audioguies, rutes... En
ple de Barcelona. Són un matri- tor en l’àmbit de l’Estat espanyol. de la Ciutat de Barcelona. destaquem:
moni d’ancians, el germà de la Aquesta fà brica, però, era conegu- Barcelona: Institut de Cultura
dona i tres rellogats: una dona da popu larment com Can Mame - de Barcelona, Arxiu Municipal ARQUEO... QUÈ? 
rossa que dóna classes de francès, lla, ja que donava feina a gran de Barcelona, 2007 (taller per a famílies)
un jove vigilant de seguretat, part de les famílies del districte de Aquesta guia de l’Arxiu Foto grà- A partir de 6 anys, al Conjunt
exfutbolista, i una noia sud-ameri- Sant And reu. Amb la crisi de la fic de l’Arxiu Històric de la Ciutat Monumental de la Plaça del
cana, embarassada. L’ancià, antic indústria tèxtil i la rec onversió és el resultat d’un treball sistemà - Rei. 17 i 18 de maig.
porter del Liceu a qui li agrada industrial de finals del segle XX la tic d’identificació dels fons i les
transvestir-se, els reuneix a tots fàbrica va anar tan cant sectors, col·leccions de fotog rafia conser - VISITA FAMILIAR AMB 
per demanar-los que se’n vagin, ja fins que va ser adquirida, gràcies a vats al centre. Per metrà donar a AUDIOGUIES
que s’ha de morir i vol estar sol una forta pressió dels veïns, per conèixer el pa trimoni fotogràfic Conjunt Monumental de la
en el tram final de la seva vida. l’Ajuntament de Barcelona, i es va que l’Ajunt ament de Barcelona Plaça del Rei.  16, 17 i 18 de
convertir en un espai socio cultu- ha aplegat i conservat des dels maig, de 10 a 20 h.
ral. Actualment part del conjunt inicis del segle XX. 
Barcelona ha estat transformat i rehabilitat VISITES COMENTADES Acom al Centre Cultural Can Fa - ESPAIS ARQUEOLÒGICS:
a la xarxa bra, el qual s’ha configurat com
un edif ici aïllat al mig d’una plaça • Des del cel de Barcelona.
pública, amb un jardí amb una Visita a les bateries anti- 
Arqueologia a Barcelona  font. L’interior de l’edifici acull aèries del turó de la Rovira.
www.arqueologiabarcelona.cat serveis per a la cultura i la part i- • Les muralles. 
Web de l’exposició organitzada cipació ciutadana de primera • Temple d’August.
per l’MHCB que es pot veure ara magn itud i qualitat. En destaca la • Necròpolis Vila de Madrid.
al Saló del Tinell amb el títol L’Ar - Biblioteca Ignasi Iglesias, amb • Subsòl de Conjunt Mon u- 
queologia a Barcelona, un pas sat un important fons documental, mental de la Plaça del Rei. 
amb futur. S’hi pot trobar in for- dependències àmplies i totes les O’LONGH, Adèle. • Espai Santa Caterina.
mació sobre els diferents àm bits tecnologies per a la recerca i la De Beauchastel a Barcelona. Centre d’Interpretació
de l’exposició: «La ciutat, esce nari lectura de docum ents. Està espe- Barcelona: La Magrana, 2007. Arqueològica 
de vida», «Mètodes de l’ar queo- cialitzada en el sector del còmic i Relat de la convivència d’un avi i
logia», «L’arqueologia a Bar celo- de les arts vis uals. També hi ha la seva néta, la novel·la ens ofe- Activitats gratuïtes. 
na» i «Històries viscu des». Hi ha l’espai de fòr um i trobades inter- reix un retrat de la Barcelona Places limitades.
també materials inte ractius d’un nacionals, un bar-cafè amb pro - d’avui i, sobretot, del barri Xino. Imprescindible reserva
enterrament, un ví deo sobre les gra mació d’esp ectacles, sales És el barri de les carnisseries prèvia al 93 256 21 22
intervencions a Barcelona, els ví - d’estudi i d’altres activitats, sala halal i dels venedors d’antigalles
deos de les hist òries viscudes, etc. d’exposicions, punt d’informació sospitoses, de les discussions a ALTRES ACTIVITATS
i un gran espai soc ioc ultural crits, dels veïns que posen la ENTORN DE L’EXPOSICIÓ
equipat per acollir i produir pro- música a tot volum i de la vida
Racons de L’ARQUEOLOGIA A jectes.  Un altre espai que cal als balcons i els terrats. BARCELONA.
Barcelona per remarcar són les golfes, que el (visita comentada a Districte de Sant Andreu i d’Ins- MARGARIT, Joan. l’exposició)
redescobrir titut de Cultura de Barc elona han Barcelona amor final. Cada diumenge a les 11.30 h.cedit per a la seva ges tió a l’Asso- Barcelona: Editorial Proa, 2007 Preu: 6 € (inclou entrada a
ciació d’Actors i Direc tors Profes - (Óssa Menor sèrie gran, núm. 15) l’exposició i al museu). 
Can Fabra sionals de Catalunya. Són una La poesia de Joan Margarit, arqui -
C/ Sant Adrià, 11-21; Segre, port a oberta a la crea tivitat, la tecte i professor de Càlcul d’Es - DATA DE CADUCITAT...
24-32; Parellada, 13-25, i Doctor formació, la investigació i l’ex- truct ures, és molt subtil. En aquest (visita amb degustació)
Juvany i Otger. Edifici inclòs en periència escènica, on es fan llibre s’aplega un conjunt de poe- Com podem saber què men-
el Pla Especial de Protecció del mes sobre la relació de Margarit javen els nostres avantpas-
Patrimoni arquitectònic i catàleg amb Barcelona, en una edició tri - sats a partir de les restes
del Districte 9. lingüe: català, castellà i anglès. Ens arqueològiques?
El conjunt industrial conegut com trobem davant d’una relació amo - Tots els diumenges d’abril 
a Can Fabra, ubicat al district e de rosa entre un ciutadà i una ciutat, a les 11.30 h.
Sant Andreu, era antigam ent un en la qual no hi ha una descripció
indret dedicat a la filatur a de se - de l’espai, sinó un rec ull de 
da, lli i cotó, la torsió i el teixit. En sentiments envoltats de records. 
MHCButlletí 9
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
L’EMPORDÀ, SOMNI I TRADICIÓ ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...VIATGE A EXTREMADURA
(PONT DEL PILAR 2007)
Dissabte, 1 de març
Us proposem de visitar la pàtria de Salvador Dalí i el seu gran
llegat, el Teatre-Museu Dalí de Figueres. La visita ens aproparà
a l’art i a la personalitat d’aquest controvertit creador que, tot i
marcat inicialment per l’avantguarda surrealista, desenvoluparà
una trajectòria personalíssima. A la tarda, visitarem la canònica
de Santa Maria de Vilabertran, conjunt monàstic del segle XI
en què destaquen el claustre i l’església, la construcció de la
qual avança les formes constructives del romànic del segle XII. 
Lloc i hora de trobada: plaça Ramon Berenguer el Gran, a les 8 h.
Preu: 15 € (dinar no inclòs). 
Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. Places limitades.
ROMÀNIC A LES TERRES Els dies 11 a 14 d’octubre, el Museu va organitzar per als Amics
DEL CONFLENT i Amigues una sortida a Extremadura. Aquesta vegada el Museuva apostar més fort i ens va portar més lluny; és clar que amb
l’equip responsable dels Amics i Amigues, amb el seu entusias-
me i eficàcia, no hi ha risc. Divendres vam visitar la joia de la
corona d’aquesta sortida: Emerita Augusta (Mèrida).
Cap de setmana del 5 i 6 d’abril Extremadura era terra de frontera i els romans, àrabs i cristians
Sortida de cap de setmana per conèixer alguns dels centres hi van deixar la seva petjada, però en aquest cas els vestigis ro -
monàstics més antics de la Catalunya Vella. Dissabte visitarem el mans són els que més destaquen. De la mà d’un erudit arqueò-
priorat de Santa Maria de Serrabona, on podrem admirar una leg vam fer un recorregut que ens va portar al pont romà, l’al-
de les joies del romànic, la seva tribuna de marbre rosa com - cazaba i el temple de Diana. D’aquí vam anar a veure el millor
pletament esculpida. Ja a la tarda, visitarem Sant Miquel de de la ciutat: el teatre romà, construït “a la grega” aprofitant el
Cuixà, obra del segle X que serà ampliada un segle més tard desnivell del terreny. A la tarda vam anar al Museo Nacional de
sota les directrius de l’abat Oliba, per convertir-se en un dels Arte Romano. Aquest museu te un valor afegit que és l’edifici,
grans conjunts monumentals de l’art medieval català. A última obra de l’arquitecte Rafael Moneo. És de maó vist, cosa que
hora de la tarda, passejarem per la població de Prades, on po - destaca les peces exposades. Entre moltes obres, vam tenir 
drem admirar el retaule barroc més gran de França. Diumenge ocasió de veure un espectacular mosaic, conegut com La caça
pujarem fins al monestir de Sant Martí del Canigó, fundat a del porc senglar.
principis del segle XI i mostra d’una combinació perfecta entre Dissabte al matí vam anar a Plasència. Aquesta ciutat no és ni
art i natura. I acabarem la nostra estada amb una passejada per romana ni àrab, sinó cristiana de soca-rel. La va fundar Alfons
la població emmurallada de Vilafranca del Conflent. VIII de Castella per defensar la frontera contra els sarraïns. El
nom ve de «Ut placeat Deo et ominibus», que vol dir «Para
Lloc i hora de trobada: plaça Ramon Berenguer el Gran, a les 7 h complacer a Dios y a los hombres». Una mica ambiciós, oi? 
(dissabte 5). Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. 
Preu per persona: 114 € (en habitació doble) / 140 € (en habitació Té una gran muralla molt ben conservada i de la mà de la Mer -
individual). Inclou transport en autocar, allotjament (1 nit), sopar, cè, la nostra guia, en vam recórrer la Plaza Mayor i alguns dels
esmorzar, visites i assegurança. No inclou les entrades (aprox. 9 €) palaus més importants. En concret, vam poder veure unes
i el transport de pujada a Serrabona. estances del palau del marquès de Griñón per fer-nos una idea
Cal fer la reserva abans del 22 de febrer. Places limitades. de com són per dintre. Plasència té la particularitat de tenir
dues catedrals. L’antiga és romànica i està inacabada perquè
se’ls van acabar el diners. Més tard, quan ja tenien la guardiola
plena, van decidir acabar-la, però en estil plateresc. A la tarda
Avanç de programa vam anar a fer la visita a Càceres. El casc antic és una joia. A la
nit està meravellosament il·luminat i passejar, com nosaltres
VIATGE A NÀPOLS, POMPEIA I HERCULÀ vam fer, entre aquells palaus que ja havíem vist la tarda va ser
Del 21 al 24 de juny tota una experiència de pau i tranquil·litat. Diumenge vam
Us anunciem el proper viatge que estem preparant per anar a Trujillo, que també va ser romana, àrab i cristiana. El
tal que tots aquells que hi estigueu interessats us pugueu més destacat és el monumental castell que domina la ciutat.
reservar les dates i us hi apunteu amb suficient antelació. Havia estat una alcazaba, que després els cristians van engran-
Hem previst la visita, a Nàpols, del Museu Arqueològic dir i van fer quasi inexpugnable. 
Nacional i del Museu Nacional de Capodimonte (obres I fins aquí una petita crònica, feta amb més voluntat que traça,
dels més destacats artistes italians), i també als jaciments d’un viatge que no s’esborrarà fàcilment de la nostra memòria.
de Pompeia i Herculà, que culminarà amb la pujada fins Esperem la pròxima sortida. Ja ens hi apuntem des d’ara.
al cràter del Vesuvi
Carles Ayerbe i M. Esperança Güell. Número d’Amics de l’MHCB: 221 i 572
10 MHCButlletí
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...
SORTIDA A POBLET I MONTBLANC
Avantatges
A primera hora del matí del dissabte Ja al migdia, ens vam traslladar a la VISITA A L’EXPOSICIÓ ‘PRÍNCEPS
10 de novembre ens trobàrem al punt capital de la comarca, Montblanc, on ETRUSCS’
habitual de sortida de les excursions primer vam dinar i després vam fer un Dimarts, 11 de març
amb el desig de conèixer els temps recorregut pel centre històric de la Visitarem la mostra que CaixaForum
medievals. A mig camí vam fer una vila medieval. Començant la passejada dedica al poble etrusc. 
parada per esmorzar i un cop a Poblet des de la plaça Major, de curiosa for- Lloc i hora de trobada: av. Marquès de
iniciàrem la visita amb una guia del ma asi mètrica i resultat dels diferents Comillas, 6-8, a
monestir, per cert una mica “a l’es- camins medievals, vam anar on se les 18 h. 
print”. Per això la nostra superespe- suposa que va estar ubicat el call. Activitat per a
cialista guia, la Mercè, va posar els Vam seguir veient diverses cases Amic/Amiga i
punts sobre algunes is. importants, com el Casal dels Josa, acompanyant.
La importància de Poblet rau en el fet fins arr ibar a l’església de Santa Maria Preu: 3 €.
que és el darrer destí dels reis de la la Major. 
Corona d’Aragó. Per aquesta raó les Les muralles de la ciutat, d’una gran VISITA A LES
seves possessions van ser consid era- extensió, avui dia estan molt recons- TERMES
bles. La visita s’inicià per la Porta truïdes, però ajuden a mantenir l’es- ROMANES DE
Reial i després vam accedir al claustre. perit medieval. SANT BOI DE
És remarcable la barreja d’estils Al vespre, ja érem a la sorollosa i LLOBREGAT
romànic i gòtic que es reflecteix en els atrafegada Barcelona, retornant del Dissabte, 19 d’abril
diferents finestrals. Seguint el claustre nostre viatge a l’edat mitjana. Coneixerem les termes
trobem l’antiga cuina i, més endavant, romanes de Sant Boi,
la sala capitular, on la comunitat es Valèria de Pedro Valverde. Número d’Amiga de construïdes a finals del 
reunia per escoltar els capítols de la l’MHCB: 113 segle II d.C.
regla de Sant Benet. Al pis de dalt, a Lloc i hora de trobada: av. Maria Girona
sobre de la biblioteca, trobem el dor- cantonada carrer Hospital (Sant Boi),
mitori, una espectacular nau coberta a a les 11 h. 
doble vessant sobre dinou arcs de dia- Per participar en les activitats, podeu fer Activitat per a Amic/Amiga i
la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé a
fragma. A l’església destaca el Panteó acompanyant. Preu: 3 €. amics-mhcb@bcn.cat. Places limitades.
Reial a banda i banda del presbiteri. 
VISITA AL CENTRE DE CONSERVACIÓ
DE BÉNS MOBLES DE L’MHCB
Dissabte, 26 d’abril
“Regala Us suggerim una visita exclusiva a les
histò
C ria ad ”a sales de reserva del museu, situades a ami
e cn  q f ua ec  i u la Zona Franca.n
n  do eu   rebrà Lloc i hora de trobada: plaça Ramonun regal!!! Berenguer el Gran, a les 10 hores.
Desplaçament en autocar.
Activitat gratuïta per a Amic/Amiga i
acompanyant. 
ENCARA ELS TEUS AMICS 
NO SÓN AMICS DE L’MHCB?
ANIMA’LS I FAREU HISTÒRIA!
Ara, més avantatges:
Presentant el carnet d’Amic/Amiga,
tens un 5% de descompte a les 
llibreries de La Central
www.lacentral.com
MHCButlletí 11
Informació i reserves T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres, 
de 10 a 14h
www.museuhistoria.bcn.cat
01 02 03 04 05 06
Conjunt Monumental Museu-Monestir Museu-Casa Verdaguer Centre d’Interpretació Centre d’Interpretació Espai Santa Caterina.
de la Plaça del Rei de Pedralbes Ctra. Església, 104 del Park Güell Històrica del Refugi 307 Centre d’Interpretació
Plaça del Rei, s/n Baixada del Monestir, 9 Vil·la Joana. Vallvidrera Pavelló de Consergeria, Nou de la Rambla, 169 Arqueològica
08002 Barcelona 08034 Barcelona 08017 Barcelona Park Güell 08004 Barcelona Mercat de Santa
Tel.: 93 256 21 00 Tel.: 93 256 34 34 Tel.: 93 204 78 05 Carrer d’Olot, s/n Tel.: 93 256 21 00 Caterina
Horari de visita: Horari de visita: Horari de visita: 08024 Barcelona Horari de visita: Plaça Joan Camprubí
de l’1 d’abril al 30 de l’1 d’abril al 30 de dimarts a divendres, Tel.: 93 285 68 99 dissabtes i diumenges 08003 Barcelona
de setembre, de dimarts de setembre, de dimarts per a grups amb reserva Horari de visita: d’11 a 14 h Tel.: 93 256 21 00
a dissabte de 10 a 20 h. a dissabte de 10 a 17 h. prèvia. de dilluns a diumenge, Horari de visita:
De l’1 d’octubre al 31 De l’1 d’octubre al 31 Dissabtes, diumenges d’11 a 15 h dilluns, dimarts, 
de març, de dimarts de març, de dimarts i festius de 10 a 14 h. dimecres i dissabte 
a dissabte de 10 a 14 h a dissabte de 10 a 14 h. Dilluns, tancat de 8.30 a 14 h. 
i de 16 a 19 h. Diumenges de 10 a 15 h. Dijous i divendres 
Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat de 8.30 a 20 h
Dilluns, tancat
utlletí Direcció: Joan Roca Equip de Redacció: Teresa Blanch, Jordi Carrió, MHCB Anna Castellano, Encarna Cobo, Adolf Fernàndez, Lluïsa Mañosa, Carme Miró,
Ferran Puig, Núria Rivero, Lina Ubero, Judit Vives Fotografies: Frederic Ballell
José Manuel Espejo, Pep Herrero, Antoni Juárez, Servei de Col·leccions de
l’MHCB, Pere Vivas Disseny gràfic: PFP
Edició: L’Avenç
Dipòsit Legal: B.43370-20077
ISSN 2013-8237
L’MHCB compta amb el suport del Cercle del Museu:
MHCButlletí 12