El Museu d’Història de Barcelona, mirall de la ciutat
La imatge de portada que teniu a les mans mostra les ba-
14 teries antiaèries del Turó de la Rovira retallades al cel i lesconstruccions del Carmel que han crescut allà on es van aix-ecar les barraques. Són dos temes que en els darrers anyss’han tractat des del Museu d’Història de la Ciutat.Sobre el primer, en aquest butlletí hi teniu l’explicació delTercer camp de treball internacional a les defenses anti-
aèries que es durà a terme amb la col•laboració del
Memorial Democràtic.
Sobre el segon, us anunciem que l’exposició “Barraques. La
ciutat informal” que us vam comentar en el darrer butlletí,
es presenta a la casa Padellàs a partir del 17 de juliol de 2008
MHCButlletí
BUTLLETÍ DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA
SEGON QUADRIMESTRE DE 2008. ANY V. NÚM. 14
MHCButlletí 1
EL PROGRAMA DEL MUSEU 
REPENSAR GAUDÍ AL PARK GÜELL
El Park Güell és un dels grans punts d’a- grans qüestions al llarg de tota la història lloc, es tractarà sobre l’arquitectura
tracció dels visitants que acudeixen a de l’art que Gaudí resol de manera dra- modernista a Barcelona –dels diversos
Barcelona atrets pel nom d’Antoni Gau- màtica i creativa a base d’incrementar les “modernismes” de la ciutat– que pre-
dí. L’objectiu d’aquest projecte de re- tensions entre aquests dos principis. sentarem com un moviment perifèric,
modelació és fer visible la ciutat a través L’altre tema a tractar és la personalitat de propi d’una cultura allunyada dels
de la figura de Gaudí però al mateix Gaudí com un artista isolat o, fins i tot, grans nuclis de producció, però per
temps definir amb tot el seu dramatisme fora de context per potenciar les condi- això mateix d’una gran originalitat. D’a-
estètic la singularitat del Park Güell i de la cions en les que l’arquitecte es mostra questa manera la visió democràtica de
figura de Gaudí. El projecte vol prendre més allunyat del modernisme/Art Nou- la ciutat projectada per Cerdà quedaria
com a punt de partida la mateixa Casa veau com estil internacional presentant trencada per la singularitat que els pro-
del Guarda. A la planta superior o dels l’arquitecte des d’un doble punt de vista. pietaris donen a les seves construccions,
cambres dormitori s’ubiquen els dos D’una banda, justificant la seva racionali- fet que s’explica per la situació margi-
espais que desenvolupen els dos argu- tat tècnica, el domini dels recursos tèc- nal de Barcelona dins del context euro-
ments centrals del projecte expositiu. En nics i teòrics que li permet convertir en peu de la fi de segle. El darrer lloc es
primer lloc, el dedicat a les condicions de arquitectura i paisatge el que havien estat farà una referència a l’arquitectura de
planejament i construcció del Park Güell, només projectes ideals o utòpics. De l’al- les grans ciutats Art Nouveau europees,
en origen, un projecte formulat per tra, insistint en l’ideari que el va portar a tant les grans capítals, París o Brussel•les
Eusebi Güell per crear una urbanització crear una obra plena de continguts sim- que defineixen un estil internacional
segons els esquemes utòpics –i burgesos bòlics en total contradicció amb els però també d’altres ciutats perifèriques,
alhora– de la ciutat-jardí. Però Gaudí ho corrents majoritaris de l’arquitectura el cas d’Hèlsinki, Riga, Ljubjana,
transforma de manera radical a través occidental moderna. Darmstad que, com Barcelona, prenen
d’un insòlit procés de creació que trenca A les golfes, uns espais d’una gran belle- posició en un difícil equilibri entre la
els límits estètics entre la natura i l’obra sa sota les corbes del teulat, es volen trac- modernitat i la tradició.
d’art entesa com “artifici”. El diàleg o la tar dues qüestions complementàries res-
mimesi de la natura ha estat una de les pecte a Gaudí i al Park Güell. En primer Mireia Freixa 
ARQUEOLOGIA EN DIRECTE
L’arqueologia s’està convertint cada cop d’assistir a una intervenció arqueològica rics, com saber a quina època pertany
més en un element de la vida quotidiana en directe on els visitants podien seguir el una peça o de quins materials solen ser
de les nostres ciutats. Sovint, els arqueò- procés de treball dels arqueòlegs i, sobre- els objectes trobats en les excavacions,
legs desenvolupen la seva feina enmig de tot poder dialogar amb ells, preguntant eren algunes de les preguntes més usuals
processos constructius complexos, tot fent aquells dubtes i inquietuds que tinguessin dels visitants de totes les generacions, i un
tasques de recerca que desperten la curio- sobre el tema. llarg etc., que l’Elisa Segués, directora de
sitat de la gent. Sovint, també, la gent es La intervenció s’ha desenvolupat al Mo- l’excavació, els anava responent en direc-
pregunta com i per a què es fan aquestes nestir de Santa Maria de Pedralbes, a la te. En resum, una experiència altament
investigacions, ja que no els sembla gaire part baixa i el pati posterior de la Sala positiva, on assistir a l’espectacle, entès
normal que pugui conviure la investigació Capitular. La intenció d’aquesta proposta com a experiència visual i cultural en
científica del passat amb processos indus- se situa en una línia d’acostament del directe, d’una excavació arqueològica, ha
trials lligats a la renovació del futur. públic a l’ofici d’arqueòleg; hom pretenia pogut aportar uns continguts més hu-
Finalment, les qüestions sobre les troba- més donar a conèixer els processos que mans i directes sobre l’ofici d’arqueòleg i
lles i els resultats de la tasca són usuals, no pas els resultats d’aquests. I així ha les seves vivències i, alhora, poder refle-
marcant el colofó del procés, ja que és estat. Les visites, realitzades durant el mes xionar sobre la manera com l’arqueologia
pròpia dels humans la curiositat per en- d’abril de 2008, es van dirigir a grups for- contribueix al coneixement històric.
tendre allò tant proper com desconegut. mats per adults, famílies i també per
Són diverses les activitats que han apropat alumnes de les escoles que participen en Sandra Ruano i Ferran Puig 
l’arqueologia urbana a la ciutadania des el projecte Patrimonia’m1, que han pogut
que es va inaugurar l’exposició “L’arqueo- seguir des d’una primera línia la feina 1.Patrimonia’m és un projecte de proximitat, amb l’ob-
jectiu d’establir vincles de treball cooperatiu amb els
logia a Barcelona. Un passat amb futur”. dels arqueòlegs. Les inquietuds tant de centres educatius més propers al museu. Cada centre
Entre aquestes activitats, Arqueologia en grans com de petits anaven en aquesta “adopta” un monument de la Barcelona romana i de-
directe ha estat una de les més demanda- línia: quines eines fa servir l’arqueòleg; senvolupa una activitat d’aprenentatge completa al seu
entorn, en diferents espais (l’aula, el Museu, les restes
des i exitoses. Els motius són clars, ja que com ho fan per no trencar els objectes; arqueològiques...) i en diferents aspectes: història,
des del Museu es donava la possibilitat com es documenten els moments histò- arqueologia, conservació, difusió.
2 MHCButlletí
EL PROGRAMA DEL MUSEU 
UN PASSEIG DE PERCEPCIONS 
PEL MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES
Un passeig de percepcions és una activi- d’aquests nens no ha suposat cap altera- coberta d’un mateix, el llenguatge i
tat  de l’MHCB al Museu-Monestir de ció substancial del projecte inicial, si bé l’expressió corporal. A l’escola es fan
Pedralbes que pretén treballar en s’han adaptat algunes de les activitats i treballs de formes i volums; es donen a
col•laboració amb les escoles i facilitar fet accessibles alguns espais per tal que conèixer les plantes, els arbres i les flors
l’accés de nous públics al museu. Es tots hi puguin participar. del claustre del Monestir; es treballa el
tracta, en aquest cas, d’un projecte de L’objectiu d’Un passeig de percepcions silenci, l’escolta, els valors i el respecte;
proximitat per a les escoles dels distric- és donar a conèixer als nens i les nenes amb les cançons, els rodolins i la poesia
tes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi el Monestir de Pedralbes, un espai es treballa el llenguatge i l’expressió
que va ser concebut inicialment per als característic del seu entorn, a través corporal a través del moviment i la
nens i nenes de segon cicle d’educació d’un passeig multisensorial en què la dansa. Cada escola adapta el projecte en
infantil (de 4 i 5 anys). L’any passat música és la protagonista, si bé no funció d’allò que li interessa treballar i
s’engegà l’activitat mitjançant una prova única. En el recorregut també es treba- de les necessitats dels seus alumnes.
pilot amb quatre centres del Districte de lla l’educació estètica a través de la per- Aquest treball previ permet que, quan
les Corts. La valoració positiva i el grau cepció amb els sentits de la vista, el tacte els infants participen de la visita-concert-
de satisfacció mostrat per les escoles i l’olfacte, i l’apreciació del silenci i la espectacle al Monestir, reconeguin els
participants han portat el museu a am- calma, per tal de despertar la sensibilitat espais, les músiques i els elements carac-
pliar el projecte amb dos centres més i l’emoció en la percepció de l’entorn. terístics dels diferents espais del mones-
del Districte de les Corts i set centres El desenvolupament d’aquesta activitat tir. L’església es percep com un espai
del de Sarrià-Sant Gervasi. Enguany implica una formació prèvia del profes- especial per viure el silenci i escoltar
participaran en l’activitat 370 alumnes, sorat, que es duu a terme en dues ses- l’orgue i la veu, observar les llums de
que visitaran el museu durant els mesos sions. L’objectiu d’aquesta formació és colors que es filtren a través dels vitralls
d’abril i maig. proporcionar als mestres una sèrie de i sentir l’olor de la cera. Al claustre
A banda de l’augment considerable dels recursos i de propostes per tal de poder reconeixen formes i textures que s’han
alumnes participants en aquesta activi- fer un treball a l’aula previ a la visita al treballat a l’aula: la quadratura del
tat, el més significatiu d’enguany és la Monestir. claustre i els arcs apuntats, la pedra
inclusió en el projecte d’algunes escoles En aquesta proposta per a l’escola bàsi- freda a l’ombra o calenta al sol, la gespa
que acullen a les seves aules nens i ne- cament es treballa un repertori de can- suau i humida, la fusta rugosa dels
nes amb discapacitats intel•lectuals i físi- çons i músiques de sac de gemecs, flauta troncs dels arbres, l’olor i el color dels
ques. Les característiques del lloc –pro- o percussió relacionades amb les que rosers i tarongers florits i de les plantes
per a les escoles dels dos districtes i sentiran durant la visita-concert-especta- aromàtiques del jardí medicinal… En
alhora aïllat del trànsit de la ciutat– i, cle al Monestir. Altrament, també es aquest espai de calma i tranquil•litat els
fonamentalment, la idoneïtat de l’activi- proposa un seguit d’activitats que per- acompanya la remor de l’aigua de la
tat per a aquest tipus d’alumnes expli- meten treballar transversalment l’ex- font de l’Àngel i el ressò de les seves
quen l’interès mostrat. La participació pressió plàstica, el medi natural, la des- veus dins del pou. Escolten i canten al
ritme dels sons dels pots de la cuina i
imaginen que mengen en silenci men-
tre escolten una poesia. Per acabar, s’u-
neixen al ritme d’una música com la
que es podia sentir a la cort de la reina
Elisenda, la que fou fundadora del
Monestir de Pedralbes. 
Amb aquest projecte el Museu enceta
un nou tipus de visites que s’aniran
adaptant a col•lectius diversos amb l’ob-
jectiu d’oferir una visita al Monestir a
través d’una lectura sensorial d’un espai
inigualable com és el de Santa Maria de
Pedralbes, un veritable «passeig de per-
cepcions». 
Gemma Bonet i Anna Castellano
MHCButlletí 3
EL MUSEU PER DINS
CERÀMICA A LA MANERA DE LIGÚRIA 
A Barcelona, la presència de ceràmica cionalment s’ha anomenat així perquè en terior amb cestinos o motius vegetals,
produïda en diversos tallers d’Itàlia és un algun lloc de l’orla es pot observar un mentre que els locals deixen el revers en
fet conegut i constatat en diferents inter- traç gruixut formant un semicercle, dels reserva, i que en la decoració dels paisat-
vencions arqueològiques efectuades a la extrems del qual surt una línia més pri- ges italians es troba la típica casa de la 
nostra ciutat. Entre aquests centres pro- ma, recordant la imatge d’aquest embotit. zona propera a Gènova, formada per 
ductors, el que més predomina és el de Les formes més representades en aquesta un cos central acompanyat d’una torre,
l’àrea de la Ligúria, és a dir, Gènova, Sa- producció corresponen a plats amb ala, mentre que en les produccions barceloni-
vona i Albisola, amb l’anomenada cerà- escudelles, escudelles de boca ampla i un nes s’hi pot observar la típica masia cata-
mica blau berettino, que es caracteritza cistell de fireta. Els temes decoratius em- lana. Altres diferències també poden ser
per tenir una coberta d’esmalt blau clar, prats segueixen les mateixes pautes que que les parets de les ceràmiques locals
a vegades tirant a gris, sobre la qual es la ceràmica blava catalana decorada en són més gruixudes, i que no presenten la
disposa la decoració a base de motius blau sobre blanc, amb motius vegetals, marca del terrisser a l’anvers.
vegetals o paisatges figurats, amb un animals, figures o paisatges, inspirats Quan estudiem els objectes que trobem
color blau més fosc. també en les ceràmiques importades en una excavació arqueològica, sovint
Dins del marc del projecte museístic del d’Itàlia. oblidem que és precisament la moda la
futur Centre Cultural del Born, s’està En els plats, la decoració només es localit- que marca la vida diària. O també que 
duent a terme l’estudi dels diferents ma- za a l’anvers i està formada per una orla la necessitat de satisfer les demandes so-
terials (ceràmiques, metalls, matèria or- amb un ram vegetal, que es repeteix tres cials, de voler aparentar més del que 
gànica, elements petris, vidre...) que han vegades, sobre un fons blau cel amb realment s’és, motiva que es requereixin
proporcionat les excavacions efectuades a ocells volant, entre els quals es dibuixa el objectes o arquitectures d’un nivell ad-
l’antic Mercat del Born i el seu entorn motiu de la botifarra. Aquesta orla em- quisitiu superior a les possibilitats econò-
immediat, com ara a la plaça Comercial, marca una figura central, que en el nos- miques que es poden suportar. Aquesta
el passeig Picasso i el passeig del Born, tre cas és de tipus animalístic: una llebre, demanda provoca que es facin imitacions
entre altres. Aquesta investigació ens ha un gos i un Agnus Dei (representació dels productes de moda, per tal de poder
permès identificar un nou tipus de cerà- mística de Crist com l’Anyell de Déu). adquirir-los a un menor cost monetari.
mica de producció local, amb un fort Per contra, les escudelles estan decora- Actualment passa exactament el mateix
ascendent en les produccions lígurs del des, tant a l’interior com a l’exterior, amb les falsificacions de les marques de
moment, i que es localitza en contextos amb els temes tradicionals de la botifarra, prestigi, elaborades, majoritàriament, a 
arqueològics de finals del segle XVII i ini- com ara vaixells de vela i animals com a la Xina. Aquest estudi connecta el passat
cis del segle XVIII (fins al 1714). motius centrals, envoltats d’elements amb el present, atès que en ple segle
S’han documentat peces decorades en vegetals i paisatges. XXI, en alguns aspectes, les coses no han
blau sobre una coberta blau cel –imitant Entre les ceràmiques blau berettino d’ori- canviat.
el berettino lígur–, que havien estat consi- gen lígur i les de «blau sobre blau» barce-
derades importacions italianes i no pro- lonines es poden observar diverses dife- Núria Miró i Alaix
duccions locals. Es tracta d’una versió al rències. Podem dir, per exemple, que
gust italià de la coneguda ceràmica blava l’esmalt de les catalanes no és tan depu- [a l’esquerra] [a la dreta]
catalana decorada en blau sobre fons rat ni brillant com el de les lígurs; que els Plat d’ala amb la figura de Escudella de boca ampla.l’Agnus Dei. MHCB-23992. MHCB-25596. 
blanc, del grup de la botifarra, que tradi- plats italians estan decorats en la part pos- Mercat del Born Pl. Comercial.
4 MHCButlletí
EL MUSEU PER DINS
LA CENTRAL DEL MUSEU D’HISTÒRIA 
En la construcció de la nova llibreria
del Museu hem tingut presents una
hipòtesi i dos objectius: 
La hipòtesi està relacionada amb el que
implica vincular-se a una institució com
el Museu d’Història de la Ciutat. A més
d’acollir una col•lecció patrimonial
fonamental tant per comprendre el pas-
sat com per a la construcció de qualse-
vol discurs pertinent sobre el present i
el futur de la ciutat, el Museu és un lloc
de trobada i un espai de comunicació i
diàleg. Per la projecció de les seves acti-
vitats i de les seves exposicions tempo-
rals, però també per la capacitat de sus-
citar inquietuds i formular interrogants,
el Museu és un generador permanent
de reflexions, un espai en el qual, i des
del qual, el públic interpreta un discurs
i planteja preguntes al voltant de la
transformació de la ciutat en la qual viu
o que visita. 
I el primer objectiu té a veure amb la
projecció cultural de Barcelona: en l’i-
maginari europeu actual, la cultura, o
millor dit, la particular síntesi entre tra-
dició i avantguarda que brinda l’eferves-
cència creativa de la ciutat, és un dels
trets que defineixen Barcelona. La cul-
tura és la seva identitat com a centre de
creació, com a gran plaça on confluei-
xen tradicions complexes i contradictò-
ries amb una extensa amalgama de ten-
dències artístiques, teatrals, literàries i
musicals innovadores. 
Si la cultura és l’eix central a partir del
qual una bona part dels visitants recorre
la ciutat, són els escenaris del passat
artístic i les expressions del seu bategar
present el que busquen i perceben als
monuments, als museus, als escenaris, a
les llibreries, als carrers i als parcs que
visiten. Si al final del recorregut el visi-
tant troba en el Museu d’Història la sín-
tesi de totes les ciutats visitades, la seva rència a un conjunt de reflexions que, tants, voldríem proposar una llibreria
llibreria hauria de ser capaç d’expandir tot i provenir de perspectives molt que prengui la vida a les ciutats com a
i dialogar amb aquesta demanda a la allunyades entre si, tracten d’aportar eix temàtic, una llibreria capaç de teixir
vegada real i imaginària d’urbs cultural lucidesa sobre el nostre present. Una vincles i reunir afinitats: entre els visi-
que guia gran part dels nostres visitants. bona part del pensament actual sobre el tants i la ciutat, entre els lectors i els
El segon objectiu és construir una lli- món contemporani és, d’alguna mane- seus itineraris urbans.  
breria centrada en la història urbana i ra, una reflexió sobre la vida a les ciu-
en la vida de la ciutat com a tema. En tats. Que totes aquestes reflexions tan Antonio Ramírez
l’orientació més recent dels estudis cul- heterogènies conflueixin en una llibre-
turals, l’anàlisi de les formes de la vida ria pot convertir-la, per molts lectors, en
urbana apareix com un punt de con- un espai de referència especial.
fluència de disciplines acadèmiques Així doncs, conscients que ens hem de
diverses com ara la història, la geogra- convertir en un estri per al diàleg entre
fia, la sociologia, l’antropologia i l’ar- el Museu i el seu públic que, al mateix
quitectura. Llegir la ciutat emergeix temps, reforci els llaços intel•lectuals i
com un principi capaç de donar cohe- emotius entre la ciutat i els seus visi-
MHCButlletí 5
TEMA CENTRAL
3
Prehistòria 
al cor del Raval
LA INTENSA ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA A LA CIU- Rambla, al solar on s’ha construït el nou conservatori del
TAT DE BARCELONA FA QUE EL CONEIXEMENT DE Liceu. El panorama va canviant, i a hores d’ara es pot
LA SEVA HISTÒRIA I EVOLUCIÓ CANVIÏ CONSTANT- donar una visió global del paleopaisatge i l’ocupació del
MENT. DE MICA EN MICA ES VA RECONSTRUINT pla de Barcelona en època prehistòrica.
EL PUZLE DEL PASSAT, DEL QUAL ENCARA ENS En aquesta breu introducció del passat més remot del terri-
MANQUEN PECES. UN DELS ASPECTES, PERÒ, QUE tori de la nostra ciutat no es pot oblidar citar les troballes a
HA CANVIAT MÉS EN ELS DARRERS TRENTA ANYS HA la muntanya de Montjuïc, bressol de Barcelona. Arran de
ESTAT LA DESCOBERTA DEL PASSAT PREHISTÒRIC les obres i transformacions que va patir el turó amb motiu
DEL PLA DE BARCELONA, DEL QUAL NOMÉS TENÍEM dels Jocs Olímpics de l’any 1992, es va poder excavar un
DADES PARCIALS OBTINGUDES ARRAN DE TROBA- taller d’extracció de jaspi a la zona del Morrot. Aquest
LLES DISPERSES I FORTUÏTES. ACTUALMENT ES POT taller, de moment, són les restes més antigues documen-
AFIRMAR QUE DURANT LA PREHISTÒRIA AQUEST tades a Barcelona, a banda de les restes paleontològiques
TERRITORI VA ESTAR OCUPAT INTENSAMENT, MOLT localitzades al llarg del primer quart del segle XX a di-
ESPECIALMENT L’ÀREA QUE ACTUALMENT CONFI- verses zones de la ciutat, com a les coves del Park Güell. 
GURA EL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA. El taller de jaspis del Morrot ha estat estudiat i els resultats
s’han publicat en una monografia dirigida per Eudald
El tret de sortida el va donar la intervenció a l’entorn del Carbonell, Artur Cebrià i Robert Sala.  
monestir de Sant Pau del Camp l’any 1989. Posteriorment El descobriment del jaciment de Sant Pau del Camp, al
s’han documentat restes prehistòriques a quasi totes les final dels anys vuitanta, representa un dels esdeveniments
intervencions arqueològiques dutes a terme en aquesta més importants de la prehistòria, no només de Barcelona
zona del Raval (carrer Sant Pau, Reina Amàlia). Així ma- sinó de tot Catalunya. Parlem d’un assentament estable del
teix també s’han excavat nivells de l’edat del bronze o del neolític i de l’edat del bronze, amb una zona de poblat i
neolític a la plaça Vila de Madrid, al carrer del Pi, al solar una de necròpolis, que ha proporcionat molta informació
del mercat de Santa Caterina i a l’entorn dels carrers Fo- de tipus econòmic, tecnològic, social i paisatgístic. En el
nollar i Jaume Giralt, sense oblidar la interessant interven- moment de l’excavació es van donar a conèixer informa-
ció, actualment en procés d’estudi, al carrer Nou de la cions puntuals a diversos mitjans, però mancava un estudi
6 MHCButlletí
aprofundit i global de les restes exhumades i la seva inter- de microestriació dentària. Cal destacar la presència de
pretació arqueològica. diversos cranis amb trepanacions.
És per això que des del Museu d’Història es va impulsar un De l’estudi de la ceràmica d’època neolítica exhumada, es
conveni amb el Departament de Prehistòria de la Univer- desprèn que és un conjunt remarcable pel que fa a la qua-
sitat Autònoma de Barcelona, per tal de tirar endavant litat i a la quantitat. La matèria primera utilitzada és local, i
aquest estudi i posterior publicació. La direcció del pro- hi ha varietat de formes i decoracions. S’ha de fer una dife-
jecte és del doctor Miquel Molist, qui coordina un equip renciació clara entre la ceràmica dels enterraments, nor-
interdisciplinari d’especialistes per a l’estudi de la prehis- malment peces senceres, i la recuperada a la zona d’hàbitat
tòria del pla de Barcelona. Els treballs van començar amb i sitges, molt més fragmentada i diversa.
la revisió de l’excavació de l’any 1990 a la caserna de la La indústria lítica és un dels fòssils directors més remarca-
guàrdia civil de Sant Pau del Camp. El resultat final d’a- bles d’un jaciment prehistòric, i en aquest cas s’han fet tres
questa primera fase del projecte n’ha estat la publicació a articles incidint en aspectes diversos. El primer que cal des-
la revista QUARHIS, presentada aquest mes de maig. Amb tacar és la seva excepcionalitat pel que fa a la quantitat i la
aquesta publicació es pot assegurar que s’ha avançat molt qualitat, i en especial l’aprofitament intensiu del jaspi al
en el coneixement de l’època neolítica a la ciutat de llarg del neolític antic; jaspi que, recordem, prové de la
Barcelona i a Catalunya. muntanya de Montjuïc. Pel que fa al material macrolític,
Es tracta d’un estudi monogràfic amb un total de deu arti- una bona part el constitueixen molins i morters, la majoria
cles, escrits per especialistes en el tema. El treball ha estat fets també amb gres de Montjuïc.
dedicat in memoriam a l’arqueòloga Alícia Estrada, que fa Les restes faunístiques també han estat objecte d’un arti-
poc que ens ha deixat; la seva darrera aportació ha estat cle. La ramaderia
precisament aquest estudi. era molt important
El primer que cal assenyalar és que ens trobem davant en època neolítica,
d’un assentament d’hàbitat sedentari, amb un mínim de cosa que ha quedat
mobilitat, molt proper a la línia de costa, cosa que s’ha demostrada en el
de destacar, atès que són pocs els nuclis coneguts a la faça- registre faunístic
na marítima del nostre país en època prehistòrica. Aquesta del jaciment. Cal
zona habitada, amb restes de diversos tipus de llars de foc, destacar la presèn-
fosses de combustió mig soterrades i sitges, es pot datar al cia d’ovelles i ca-
llarg de totes les fases del neolític antic. L’assentament bres, de bovins i 
estable estaria construït amb materials peribles, que deixen de porcs domèstics,
poques empremtes; és un tipus de construcció, amb restes així com restes de
vegetals especialment, que cada cop està més constatat al gossos. També
llarg de la Mediterrània occidental. s’han documentat
Pel que fa a la necròpolis, es van excavar un total de 24 restes d’animals sal- 3
enterraments d’època neolítica. La majoria són enterra- vatges, que deurien
ments en fossa, de planta ovalada. Es van poder diferenciar ser caçats, com cérvols, cabirols, porcs senglars i cabres
dos sectors, un a la zona sud-est de l’excavació, on es van salvatges. Pel que fa a les restes malacològiques, malgrat
documentar nou inhumacions, i la resta a la zona sud. trobar-nos davant d’un assentament a la costa, la majoria
Aquesta zona cementirial és única dins el moment del neo- de curculles recuperades havien estat recollides ja mortes,
lític postcardial a Catalunya, i es tracta del precedent dels i no es pot afirmar que fossin consumides pels habitants
sepulcres de fossa, més coneguts al llarg del territori del del poblat.
nostre país. Al llarg de l’estudi s’ha fet una sistematització Finalment cal assenyalar que també hi ha una aproximació
dels possibles rituals funeraris, cosa difícil atès que aquesta a l’agricultura i l’alimentació vegetal dels habitants del
poblat de Sant Pau, així com de l’aprofitament de l’entorn
forestal. Tot això ens dibuixa un paisatge concret, amb
unes especies vegetals definides.
Simplement s’ha volgut donar aquí una breu pinzellada
dels diferents temes que es troben a la publicació mono-
gràfica sobre Sant Pau a la revista QUARHIS. Només que-
da per remarcar la importància que aquest estudi surti a la
llum i es doni a conèixer tant a la comunitat científica com
al públic en general. El Museu d’Història de la Ciutat té
com a objectiu vetllar i promoure l’estudi de la història de
Barcelona, des del passat més remot fins a l’actualitat, i
promoure aquest tipus d’estudi i revisions és un camí vàlid
per avançar en aquest coneixement. 
2 Carme Miró Alaix
Responsable del Pla d’Arqueologia Urbana
necròpolis consta d’una gran varietat de sepultures i no hi
ha un únic tipus d’enterrament, ni una sola forma de dis-
posar-hi el difunt. Després de la revisió i recerca final s’ha
de seguir afirmant que es tracta d’una necròpolis única i 1 2 3
sense cap paral•lel proper. Per completar la informació Vista general de Material procedent de Enterrament neòlitic l'excavació de St.Pau St. Pau del Camp. de St. Pau del Camp.
donada per la necròpolis hi ha l’estudi de les restes huma- del Camp. Campanya 1990 Campanya 1990
nes, on es poden trobar dades amb relació a grups d’edat i Campanya 1990 © MHCB © MHCB
sexe i a possibles patologies, com també estudis d’ADN i © MHCB
MHCButlletí 7
LA PEÇA DEL MUSEU
ESMOCADORA Breus
A les bateries Turó de la Rovira
Aquest estiu, al llarg dels mesos de juliol i
agost, es durà a terme el tercer camp de tre-
ball internacional a les bateries aèries del
turó de la Rovira. El camp està inclòs en l’o-
ferta d’estiu de la Fundació Escolta Josep
Carol, i són diverses les institucions i empre-
ses que hi col·laboren: l’Agència de Promoció
del Carmel i entorns, el Districte d’Horta-
Guinardó, l’Associació de Veïns de Can Baró,
Parcs i Jardins de Barcelona i el Museu
Un dels objectes més familiars en la tisores amb dues fulles acabades en d’Història de la Ciutat. La intervenció arqueo-
vida domèstica durant més de tres pinça a les quals, posteriorment, es va lògica la durà a terme l’empresa Àtics SL,
sota la direcció tècnica i científica de l’arqueò-
segles eren les esmocadores. També afegir un petit dipòsit, de manera que leg Jordi Ramos. El principal objectiu del
conegudes com “espaviladores” o “ti- una de les fulles tallava el ble cremat i camp és la recuperació d’una part de la
sores per espavilar”, aquestes peces, físi- l’altra el recollia. La primera fulla tenia memòria històrica de la nostra ciutat, mitjan-
cament molt semblants a unes tisores, una placa per tancar el ble dins del çant la revaloració, en part, de l’espai de les
servien per “esmocar”, és a dir, per dipòsit. Al llarg del segle XVIII i fins la defenses antiaèries. 
tallar i retirar el ble cremat de les can- segona meitat del XIX s’aplicaren Actualment, el turó de la Rovira es troba ocu-
deles. moltes millores a les esmocadores, pat per set bateries antiaèries construïdes a
Fins a l’aparició de les làmpades de unes més pràctiques que d’altres: finals de l’any 1937 i inicis de 1938. Al cim del
querosè i d’oli de parafina a la segona plaques mòbils, rodets i tot tipus de turó, s’ha conservat quasi la totalitat de l’es-tructura de la bateria, tant la part militar com
meitat del segle XIX, la candela era una mecanismes enginyosos. les zones on hi havia la tropa i el lloc de
de les poques fonts d’il•luminació artifi- La finca del carrer Avinyó 16, d’on comandament. Enguany, però, tots els tre-
cial existents. La qualitat de la llum que prové aquesta, estava situada dins d’un balls que es duran a terme a la zona de les
emetia depenia del material amb què sector de la ciutat d’un cert nivell social bateries aniran en relació amb el projecte de
estava confeccionada, bàsicament sèu i i econòmic. Se sap, per exemple, que al recuperació i posada en valor d’aquestes, per
cera. Les candeles de sèu eren les més principi del segle XVIII la casa era tal com poden esdevenir un nou espai de
populars perquè eren molt barates, ja propietat del marquès Carles Alemany i l’MHCB per explicar una part de la història
que es confeccionaven amb greix d’ani- de Bellpuig. Si la peça, de cronologia més recent de Barcelona. S’està treballant
amb dues idees clau: per una banda la defen-
mal adquirit als escorxadors munici- incerta (el nivell estratigràfic és força sa de la ciutat, cosa explicada també al Refugi
pals. Eren, però, d’una qualitat molt heterogeni i de cronologia poc defi- 307, i per l’altra la ciutat informal, la ciutat
pobra i amb una llum d’intensitat nida, predominantment moderna), ha- que neix arran d’un procés de canvis econò-
baixa, fumejaven abundantment, des- gués estat propietat d’aquesta família mics i socials, que comporta un moviment de
prenien una olor forta i es fonien amb noble o d’una que hi habités abans o persones i una nova ocupació de l’espai urbà,
rapidesa. Les candeles de cera, en després, amb tota seguretat hauria con- fenomen representat, en part, pel barraquis-
canvi, eren molt valorades perquè feien viscut amb esmocadores de materials me. Aquest projecte, liderat des del barri,
una llum brillant i clara i produïen més luxosos, com ara la plata treballada rebrà una subvenció del Memorial Democrà-
menys fum. Normalment es confec- o altres que provessin d’ennoblir-la. tic, per iniciar una senyalització i una primeraactuació de rehabilitació.
cionaven amb cera importada del nord D’aquestes darreres, per les seves carac- Les matinals del Call
d’Àfrica, d’Orient o del Bàltic i, en con- terístiques més precioses, se’n conser- El cicle s’inaugurà el diumenge 9 de març
seqüència, el seu cost econòmic era ven exemplars a diferents museus. En amb el tema «La senyalització del Call: un
molt elevat, per la qual cosa quedaven canvi, d’aquest tipus de ferro, més projecte realitzat». Victòria Mora acompanyà
relegades a usos molt específics, com modestes, tècnicament senzilles, poc el públic assistent (unes 40 persones) a veure
ara les cerimònies religioses, algunes de sotmeses a una evolució formal, però in situ els nou tòtems i plafons dispersos pels
les organitzades pel municipi o bé el realment les més utilitzades quotidiana- calls Major i Menor i va comentar, a més dels
consum de luxe. ment, a penes se’n coneixen exemples. aspectes històrics i urbanístics, el procés i les
incidències de la ubicació. Tot seguit, s’obrí el
Unes i altres candeles necessitaven ser Això, juntament  amb el fet d’estar lli- col·loqui al Centre, amb una important parti-
esmocades amb major o menor fre- gades a un espai concret de la ciutat, cipació del públic.
qüència per tal de retirar el ble cremat atorga el veritable valor a aquestes El diumenge 13 d’abril va tenir lloc la xerrada
i, així, retardar-ne la consumició i l’apa- esmocadores del carrer Avinyó. «Documents hebraics de jueus catalans:
rició de fum i d’olor. Per poder-ho fer novetats», a càrrec del professor Ramon de
amb comoditat es van crear les esmo- Núria Rivero Déu Magdalena. Prèviament es va fer un itine-
cadores que, inicialment, eren unes Servei de Col·leccions rari per visitar tres punts del Call coneguts
per la documentació escrita. La conferència
va resultar molt interessant i també el
col·loqui que la seguí. Les dues activitats van
ESMOCADORA Època Dimensions Núm. d’inventari acabar amb una degustació-aperitiu a la tete-
Segle XVIII (?) 12,5 x 8 cm MHCB 32853 ria del barri. El diumenge 18 de maig, Ferran
Puig ens parlà de les actuacions arqueològi-
Material Procedència
Ferro carrer Avinyó, 16 (codi ques al Barri del Call.
intervenció: 046/05
UE:1320)
8 MHCButlletí
Propostes Agenda
Cinema Barcelona des estudi de 50 pàgines que contéde l’època les bases de la recerca sobre la Activitats
romana, era la qual posteriorment Núria MUSEU DE NIT 
Mirant al cel via que hom Baguena ha aprofundit fins Aquest estiu, seguint la tra-
Director: Jesús Garay. 2007. prenia per anar donar a llum aquest llibre. L’obra dició, l’MHCB prepara Una
85 min. cap al Vallès. vol ser una aproximació a la nit al Museu. La perspectiva
En aquest documental, el director A mitjans del manera com cuinaven, menjaven inesperada. Un programa
recrea els bombardejos a Barce- segle XII Bernat o compraven els habitants de d’activitats nocturnes durant
lona ocorreguts entre el 16 i el 18 Marcús, honora- Barcelona entre 1850 i 1900, un els mesos de juliol i agost
de març de 1938. En aquest atac, ble ciutadà de període en què la ciutat va patir per a tots els públics: rutes,
la població civil es va convertir per Barcelona, agraint un favor vingut grans transformacions: va créixer visites i “sessions golfes”
primera vegada en objectiu militar del cel, hi va fer construir un con- demogràficament fins triplicar el amb un enfocament inespe-
per guanyar una guerra. Narra la junt hospitalari per als pelegrins i nombre d’habitants, i va créixer rat per als més petits al
història d’un jove artiller que de- pobres que arribaven a la ciutat, i urbanísticament amb l’enderroca- Conjunt Monumental de la
fensa la ciutat des d’una bateria d’aquí ve el nom de la capella. En ment de les muralles, la creació Plaça del Rei; música al
antiaèria situada al turó de la un principi, Marcús va comprar de l’Eixample i l’annexió dels claustre entorn de la figura
Rovira i la d’un pilot italià que un terreny proper a Santa Maria pobles més propers. Cada capítol de la dona com a intèrpret i
ataca la ciutat. en una barreja del Mar que va transformar en un tracta un tema concret, com ara visites per a totes les edats
entre documental i ficció on s’en- cementiri per a pobres, i també va els mercats i les botigues de que- al Museu-Monestir de
trellacen els testimonis de supervi- començar a construir l’església, viures, les novetats, la cuina de Pedralbes, i lectures amb
vents dels bombardejos i de fami- un alberg i un hospital. Aviat va cada dia i la cuina festiva, el men- visita inclosa al Refugi 307. 
liars dels que hi van morir. ser la seu de la Mare de Déu de la jar a fora de casa, l'oferta gastro- I al Museu-Casa Verdaguer,
Guia, on s’aturaven els carruatges nòmica de l'exposició Universal, com cada any, tindran lloc
que entraven i sortien de la ciutat la salut i els aliments i la literatu- les Nits d’astronomia poèti-
Barcelona per implorar protecció o donar ra gastronòmica del segle XIX. ca. Una ocasió única per
les gràcies a la verge Maria. A fi- També recull 50 receptes d’è- visitar de nit la casa on
a la xarxa nals del segle XII i principis del poca. Verdaguer va passar els
segle XIII, la confraria dels «tro- seus últims dies, contem-
ters de bústia», formada pel servei
Barcelona bombardejada. RISQUES, Manel; MARÍN, Martí. plar la ciutat des dede correus creat pel mateix Mar-
Actes commemoratius dels Montjuïc: memòries en conflicte: Collserola i sentir textos delcús, estava sota l’advocació de la
bombardeigs a Catalunya el castell, la muntanya i la ciutat. poeta de la mà del rapsodeMare de Déu de la Guia. L’es-
www.barcelonabombardejada.cat Barcelona: L'esfera dels llibres, Miquel Palau mentre obser-glésia ha patit diverses remodela-
Web dels actes commemoratius del 2008. vem els estels.cions i restauracions que n’han
setantè aniversari dels bombardeigs El llibre comença quan Montjuïccanviat la fisonomia original, de la
sobre Catalunya durant la Guerra es constituí en fortí defensiu de la EXPOSICIÓ BARRAQUES. qual ens resta una capella de plan-
Civil. S’hi pot trobar informació ciutat arran la guerra de les insti- LA CIUTAT INFORMALta rectangular coberta amb volta
sobre les exposicions que s’han fet tucions catalanes i la monarquia A partir del 17 de juliol de canó. L’absis va ser suprimit el
o s’estan fent, informació acurada de Felip IV. El text ressegueix des-segle XVIII, moment en què segu-
sobre els bombardeigs, una relació prés la peculiar història de la Per conèixer totes les activi-rament, es va construir la cripta
detallada de les víctimes, relats dels muntanya i el castell tot fent refe- tats d’Una nit al Museu: Lasubterrània, amb planta de creu
records dels supervivents i també rència a la llarga cadena de con- perspectiva inesperada, aixíllatina. Als murs exteriors es con-
informació sobre els refugis que es flictes que ar-rossegaren les insti- com les dates, horaris iserva la decoració amb arcs cecs
van construir amb un mapa de tots tucions de la ciutat, i també les preus, consulteu eltípica del romànic de les nostres
els refugis de Barcelona. Igualment catalanes, amb la monarquia abso- Programa d’activitats juliol-terres. Alguns d’aquests arcs con-
inclou, entre altres continguts, l’a- lutista al llarg dels segles XVII i setembre 2008, disponibleserven les mènsules, entre les
genda de tots els actes que se cele- XVIII, amb les autoritats estatals al des de mitjans de juny.quals n’hi ha alguna amb forma
bren aquest any, etc. llarg dels segles XIX i XX, fins la Abonament per a totes lesde cara humana. L’accés principal Guerra Civil de 1936 i el franquis- activitats d’Una nit al
es troba a la façana; la reixa que la me. La Guerra Civil no alterà Museu: La perspectiva 
tanca va ser afegida a principis del aquesta condició. Obsolet en ter- inesperada, 60 euros.
segle XX. Com a anècdota, s’ex- mes militars i ocupat en nom del
plica que, quan sant Ignasi va arri- poble, esdevingué presó política
bar a la ciutat de Barcelona l’any en temps de guerra i espai d'exe-
1523, el primer lloc on va anar va cucions de les penes de mort.
ser aquesta capella. Amb l'ocupació franquista de la
ciutat passà a formar part dels es-
Racons de Llibres pais de repressió. Els afusella-
Barcelona per ments, pocs, selectius, assoliren en alguns casos un gran contingut
redescobrir BAGUENA I MARANGES, Núria simbòlic. La vaga de tramvies deCuinar i menjar a Barcelona 1951 hi aportà els darrers presos
(1850-1900) polítics. Montjuïc és un espai de
Capella d’en Marcús Barcelona: Edicions Cim, 2007. significació contraposada, d'imat-
C/ Carders, 2 / 238 p. ISBN 978-84-934972-5-5 ges diverses i de memòries oposa-
Placeta d’en Marcús Aquest llibre ha sorgit del treball des, utilitzades en el discurs polí-
El carrer dels Carders era un dels final de la llicenciatura d’huma- tic a l'hora de tractar dels usos de
camins d’entrada a la ciutat de nitats per part de l’autora, un la muntanya que coronava.
MHCButlletí 9
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
REUS, PARÍS, LONDRES ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...
ROMÀNIC AL CONFLENT
Dissabte, 7 de juny
«Reus, París, Londres». Per fer-hi honor, hem volgut dedicar
aquesta sortida cultural a conèixer Reus. Des del segle XVIII
la ciutat va esdevenir un punt de referència internacional grà-
cies al comerç de l’aiguardent. Aquesta riquesa es traduí a
finals del segle XIX i principis del XX en la construcció d’al-
guns dels edificis més emblemàtics de la població. 
Visitarem la Casa Navàs, obra de l’arquitecte Lluís Domènech
i Montaner i considerada un dels edificis modernistes més
ben conservats del nostre país, així com el Gaudí Centre, un
espai creat amb la voluntat de redescobrir la figura de l’arqui-
tecte Antoni Gaudí. Ja a la tarda, farem nostre l’Institut
Psiquiàtric Pere Mata, també de Domènech i Montaner, i con-
tinuarem amb un itinerari a peu que ens permetrà conèixer
alguns altres edificis modernistes de la ciutat, com la Casa
Rull o la Casa Gasull, i també l’església prioral de Sant Pere,
l’edifici més notable del Reus antic. La primavera ens obsequiava amb un cap de setmana radiant
i dissabte, a l’hora prevista, vam enfilar cap al priorat de Santa
Lloc i hora de trobada: plaça de Ramon Berenguer el Gran, Maria de Serrabona. En un bell paratge natural vam trobar
a les 8.30 h. aquest edifici singular, que té un claustre d’una sola galeria
Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. obert sobre un paisatge lluminós. A Serrabona s’amaga una
Preu: 15 € (dinar no inclòs). Places limitades. joia dels nostres avantpassats: l’admirable tribuna de marbre
Per reservar plaça, truqueu al 93 256 21 22 o bé escriu a rosa completament esculpida. Una meravella.
amics-mhcb@bcn.cat Després de dinar, ens esperava Sant Miquel de Cuixà. Al fons,
el Canigó cobert amb el seu millor mantell blanc ens contem-
plava de reüll i ens recordava la nostra cita de l’endemà. Sant
Miquel de Cuixà va adquirir la seva esplendor sota les direc-
trius de l’abat Oliba, qui el convertí en un dels grans conjunts
monumentals de l’art medieval català. Molt s’ha descrit i s’ha
publicat sobre l’ampli claustre, part del qual es pot admirar al
Cloisters Museum de Nova York; sobre els capitells; sobre els
arcs ultrapassats... I, especialment, sobre la cripta del Pessebre
presidida per la immensa columna central.
L’endemà culminàvem l’excursió al més emblemàtic centre
monàstic de la Catalunya Vella: vam iniciar a peu l’ascens a
Sant Martí del Canigó. A dalt ens esperava una membre de la
Comunitat de les Benaurances, els actuals habitants del
monestir, que en un català més que acceptable per ser una
francesa del nord, va fer-nos una exposició documentada i
concisa sobre les vicissituds de l’indret. Sant Martí del Canigó
és el resultat clar de la suma de voluntats; voluntats de perso-
nes que amb obstinació i treball han fet possible que hagi
arribat fins als nostres dies.
El punt final el va posar una passejada per la població emmu-
rallada de Vilafranca del Conflent. I... cap a casa! Amb aque-
Institut psiquiàtric Pere lla sensació d’haver aturat per un cap de setmana la quotidia-
Mata, obra de Domènech i
Montaner nitat i amb un retrat més per a l’àlbum dels records, on
l’MHCB i els seus Amics cada cop adquireixen un protagonis-
me més destacat. 
Finalment, agrair l’impecable bon saber de l’equip organitza-
Pel pont de Sant Joan els Amics i Amigues anem de tiu i la dedicació i professionalitat de la Lluïsa i la Mercè. Des
viatge a Nàpols, Pompeia i Herculà. El grup ja està d’aquí un reconeixement a la seva diligència.
tancat, però us explicarem el viatge a la tornada! 
Aurora Font Domínguez. Número d’Amiga de l’MHCB: 232
10 MHCButlletí
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...
L’EMPORDÀ
Avantatges
Vam sortir de Barcelona amb una pun- EL MÓN FUNERARI ROMÀ VISITA A L’EXPOSICIÓ ‘BARRAQUES.
tualitat immillorable, disposats a desco- Dijous, 19 de juny LA CIUTAT INFORMAL’
brir l’Empordà. A les deu del matí vam Visita exclusiva a la necròpolis romana Dijous, 18 de setembre
començar la visita a les sales i els espais de la plaça Vila de Madrid per tal d’apro- Visita exclusiva a l’exposició. 
més significatius i les obres més destaca- par-nos al món funerari dels segles Lloc i hora de trobada: Conjunt
des del Teatre-Museu Dalí. En conjunt tot I-III d.C. Monumental de
l’espai m’ha colpit força, i les explica- Lloc i hora de trobada: plaça Vila de la Plaça del Rei,
cions de la guia m’han permès conèixer Madrid a les 19 h. a les 18.30 h.
un món sorprenent, fantàstic, de somni Activitat gratuïta per a Amic/Amiga i Activitat gratuïta
inimaginable. Espais com el pati, l’esce- acompanyant. Places limitades. per a Amic/
nari-cúpula, la sala Mae West i la sala Amiga i acom-
Palau del Vent m’han xocat especial- UNA NIT DE LLEGENDA panyant. Places
ment. Ara puc entendre una mica més la Divendres, 11 de juliol limitades. 
personalitat de Dalí i la seva obra, molt Ruta nocturna que, juntament amb la 
especialment el surrealisme. Un cop aca- història documentada, ens portarà des de LA BARCELONA DELS
bada la visita, temps lliure per dinar, en la fundació de la ciutat fins a la visita dels GREMIS
companyia d’altres amigues que vaig fer Reis Catòlics, per tal de destriar què és Dissabte, 27 de setembre 
en la sortida anterior; una estona molt realitat i què és fantasia. Ruta per conèixer l’organit-
agradable de tertúlia i canvi d’impres- Lloc i hora de trobada: Conjunt zació i la pràctica dels dife-
sions. Monumental de la Plaça del Rei, a les rents oficis, la presència dels quals 
Fem un salt en el temps. A la tarda, ens 20.00 h. Durada: 2 h. es fa palesa encara en nombrosos
esperava la canònica de Santa Maria de Activitat per a Amic/Amiga i acompa- indrets de la ciutat medieval i mo-
Vilabertran (segles XI-XII), organitzada nyant. Preu: 3€ . Places limitades. derna.
al voltant d’un claustre trapezoïdal. Lloc i hora de trobada: Col·legi
Conserva perfectament les diverses Per participar en les activitats, podeu d’Arquitectes de Catalunya (plaça
dependències que es van anar construint fer la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé Nova, 5), a les 10.30 h. Durada: 3 h. 
posteriorment i que fan que aquest escriure a amics-mhcb@bcn.cat. Activitat per a Amic/Amiga i acompa-
Places limitades.
monument sigui d’un gran interès arqui- nyant. Preu: 3€ . Places limitades
tectònic pel bon estat de conservació i les
seves característiques peculiars. “Reg
I cap a Barcelona. alahistò
C ria ad ”a ami
e cn  q f ua ec  
Agnès Garriga i Santanach. i unn  do eu   rebrà
Número d’Amiga de l’MHCB: 350 un   regal!!!
ENCARA ELS TEUS AMICS 
NO SÓN AMICS DE L’MHCB?
ANIMA’LS I FAREU HISTÒRIA!
Ara, més avantatges:
Presentant el carnet d’Amic/Amiga,
tens un 5% de descompte a les 
llibreries de La Central
www.lacentral.com
MHCButlletí 11
Informació i reserves T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres, 
de 10 a 14h
www.museuhistoria.bcn.cat
01 02 03 04 05 06 07
Conjunt Museu-Monestir Museu-Casa Centre Centre Espai Santa Centre
Monumental de Pedralbes Verdaguer d’Interpretació d’Interpretació Caterina. Centre d’Interpretació 
de la Plaça del Rei Baixada del Ctra. Església, 104 del Park Güell Històrica. d’Interpretació del Call
Plaça del Rei, s/n Monestir, 9 Vil·la Joana. Pavelló de Refugi 307 Arqueològica Placeta Manuel
08002 Barcelona 08034 Barcelona Vallvidrera Consergeria, Nou de la Rambla, Mercat de Santa Ribé, s/n
Tel.: 93 256 21 00 Tel.: 93 256 34 34 08017 Barcelona Park Güell 169 Caterina 08002 Barcelona
Horari de visita: Horari de visita: Tel.: 93 204 78 05 Carrer d’Olot, s/n 08004 Barcelona Plaça Joan Tel.: 93 256 21 00
de l’1 d’abril de l’1 d’abril Horari de visita: 08024 Barcelona Tel.: 93 256 21 00 Camprubí Horari de visita:
al 30 de setembre, al 30 de setembre, de dimarts a Tel.: 93 285 68 99 Horari de visita: 08003 Barcelona dimecres, dijous, 
de dimarts a de dimarts a divendres, per a Horari de visita: dissabtes i Tel.: 93 256 21 00 i divendres, de 10
dissabte de 10 dissabte de 10 grups amb reserva de dilluns a diumenges d’11 Horari de visita: a 14 h.
a 20 h. a 17 h. prèvia. diumenge, d’11 a 14 h. dilluns, dimarts, Dissabte , d’11 
De l’1 d’octubre al De l’1 d’octubre al Dissabtes, a 15 h. dimecres i dissabte a 18 h. Diumenges i
31 de març, de 31 de març, diumenges i festius de 8.30 a 14 h. festius d’11 a 15 h.
dimarts a de dimarts de 10 a 14 h. Dijous i divendres Dimarts per a grups
dissabte de 10 a a dissabte de 10 a Dilluns, tancat. de 8.30 a 20 h. amb reserva prèvia.
14 h i de 16 a 19 h. 14 h.Diumenges de
Diumenges de 10 a 10 a 15 h. 
15 h. Dilluns, tancat.
Dilluns, tancat.
utlletí Equip de Redacció: Jordi Carrió, Anna Castellano, Encarna Cobo, MHCB Adolf Fernàndez, Isabel Fernández del Moral, Lluïsa Mañosa, Carme 
Miró, Núria Miró, Ferran Puig, Núria Rivero, Lourdes Solana, Lina 
Ubero Fotografies: Pep Herrero, Antonio Ramírez, Joan Roca, Roger 
Rovira, Pere Vivas Disseny gràfic: PFP Edició: L’Avenç Direcció: Joan Roca 
Dipòsit Legal: B.43370-20077
ISSN 1888-0975
L’MHCB compta amb el suport del Cercle del Museu:
MHCButlletí 12