Els espais de la memòria i l’MHCB
10 El patrimoni es considera avui la suma dels béns naturals i delsbéns creats per la humanitat, materials o no, i sense límit espacialni temporal. Entre ells hi ha els susceptibles de ser patrimonimonumental. Al llarg de la història s’ha anat ampliant el conceptede “bé cultural” i la seva cronologia. Els museus d’història investi-guen, conserven i difonen en un marc espacial concret, un deter-minat territori, i en un marc temporal obert, des de la prehistòria
fins a la contemporaneïtat. En el cas del nostre Museu, Barcelona,
com a ciutat oberta i acollidora, és també un marc obert, al llarg
de la història i avui mateix, a influències provinents de molt diver-
sos territoris.
Els articles d’aquest butlletí parlen d’espais de la memòria en què 
el Museu treballa per obtenir més coneixements i poder-los oferir
als nostres visitants i conciutadans, sovint també a través de l’ex-
periència de la visita, com és el cas de Santa Caterina i del refugi
del Poble Sec. Aquesta és la nostra feina.
Però ara, a l’inici del nou segle, des del Museu i el seu cercle pen-
sem que és també el moment de debatre a Barcelona les reflexions
més actuals al voltant del significat i la transcendència dels concep-
tes “espais de la memòria” i “idea de futur”, i participar-hi acti-
vament. Ben aviat us convidarem a fer-ho a través del programa
Espais, memòria, futur que estem preparant i que es desenvolupa-
rà al llarg dels anys 2007 i 2008.
MHCButlletí
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA
PRIMER QUADRIMESTRE DE 2007. ANY III. NÚM. 10
MHCButlletí 1
Museu-Monestir EL MUSEU PER DINS
de Pedralbes: 
un passeig de IL·LUMINACIÓ PERMANENT 
percepcions DEL SALÓ DEL TINELL: 
CONTRACTE DE PATROCINI AMB IGUZZINI
L’MHCB vol continuar obrint-se als més
petits. Des de sempre, el museu ha volgut
apropar-se al públic escolar oferint una
programació pensada a partir de les 
característiques dels seus centres, però
tenint molt presents el programa i les
necessitats de les escoles. En aquest sen-
tit, el Programa d’Activitats Escolars s’ha
anat ampliant gradualment amb noves
activitats. Aquest curs el Museu-Monestir
de Pedralbes (MHCB), conjuntament amb
algunes escoles del Districte de Les Corts,
ha programat una nova activitat adreçada
al segon cicle d’educació infantil. Tenint
molt en compte l’etapa evolutiva dels nens
en aquesta edat, s’ha pensat en una activi-
tat bàsicament musical, tot i que pretén
relacionar-se amb altres sentits i també
intenta cercar un punt de trobada amb el
món emocional i de les percepcions.
L’objectiu general és obrir el Monestir als
nens i nenes del parvulari i conèixer
alguns trets característics de l’entorn. Es
vol oferir una passejada multisensorial
que prèviament s’haurà pogut treballar a
© MHCB -Pere Vivas
l’aula, fent especial incidència en l’aspecte
musical. Es treballa d’una manera espe- Durant els darrers anys el Museu relació a les necessitats de manteni-
cial la percepció auditiva, visual, tàctil i d’Història de la Ciutat de Barcelona i ment i seguretat, s’ha optat per un
olfactiva, com també la possibilitat de l’empresa d’il•luminació iGuzzini han enllumenat que faciliti el manteni-
viure el silenci, la calma i la tranquil·litat mantingut una estreta relació per dur ment de les instal•lacions, simplifiqui
perquè els sentits despertin a la sensibili- a terme la il•luminació d’algunes de la posada en marxa dels diferents
tat del lloc.
Per aconseguir aquests objectius es treba- les exposicions més importants orga- tipus d’il•luminació i disposi de llums
llarà sobre un repertori de cançons i audi- nitzades pel Museu. Fruit d’aquesta d’emergència. Durant les hores de
cions enregistrades lligades a aquesta pro- relació sempre altament satisfactòria, tancament al públic s’ha previst un
posta. Es proporcionarà la possibilitat de ambdues parts han convingut treba- enllumenat de vigilància de baix con-
conèixer alguns instruments musicals llar per a la renovació de la il•lumina- sum, suficient per captar imatges
relacionats amb el monestir: el sac de ció interior del Saló del Tinell, per amb les càmeres de seguretat. Per 
gemecs, l’orgue i la veu. Els infants podran tal de modernitzar la instal•lació exis- a exposicions i actes, amb aquest nou
reconèixer, en la sessió al museu, formes i tent i posar en relleu els aspectes projecte s’aconsegueix una gran 
espais prèviament treballats a l’aula i així arquitectònics més característics. versatilitat que permet disposar d’un
s’aconseguirà sensibilitzar-los davant Tenint en compte les necessitats dels enllumenat de treball en els mun-
d’espais, entorns i situacions diferents dels diferents departaments de l’MHCB, tatges, il•luminar sectorialment i
habituals. L’església es contempla com iGuzzini adaptar les diferents il•luminacions
un espai especial per percebre el silenci i ha confeccionat la nova proposta proposades als diversos projectes i 
escoltar la música de l’orgue i el to de la d’il•luminació del Saló del Tinell i ha muntatges.
veu, mirar la claror, observar els contras- facilitat el subministrament del ma-
tos de colors dels vitralls i olorar l’encens. terial necessari per a la realització 
La grandiositat del claustre i la decoració d’aquest projecte. 
dels capitells i dels escuts permeten reco- Aquesta nova proposta és una respos-
nèixer les diverses formes. Les plantes, 
les herbes aromàtiques o les flors fan pos- ta a les necessitats d’il•luminació
sible treballar els colors, les olors i els artística de l’espai per realçar l’arqui-
refranys populars. El soroll de l’aigua de la tectura pròpia del Tinell (especial-
font, les ressonàncies del pou, els nenú- ment els arcs), remarcar les diferents
fars, els peixos de l’estany, també contri- “cicatrius” de l’espai per poder expli-
buiran a despertar els sentits dels nens. car-ne la història i les diverses modi-
Aquests passeigs de percepcions amb les ficacions patides al llarg dels segles, 
escoles pel Museu-Monestir de Pedralbes i il•luminar les pintures murals tot
es duran a terme els dies 3 i 4 de maig de respectant els requisits de conserva-
2007. ció. En qualsevol dels casos s’ha
hagut de tenir molt en compte la
incidència de la llum natural. Amb
2 MHCButlletí
EL MUSEU PER DINS
EL TURÓ DE LA ROVIRA. 
RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC
La primera quinzena del mes d’agost excavació en extensió que localitzà les d’origen anglès d’un model de l’any
passat es va dur a terme al turó de la restes del poblat iber. Aquest estava 1923, conegut amb el nom de Vickers
Rovira un camp de treball internacional delimitat per una muralla que seguia 105. Durant l’alçament de les tropes
per a la recuperació del seu patrimoni: les corbes de nivell del turó. Les restes franquistes el 1936, l’exèrcit republicà
24 joves d’arreu del món (Catalunya, trobades consistien en una construcció disposava de 48 peces d’aquest model.
França, Àustria, Mèxic, Corea, Palestina, de pedra seca sense lligar, amb dues Actualment, el turó de la Rovira es
Regne Unit, Canadà, Marroc, Alema- torres circulars. Posteriorment, el troba ocupat per set bateries antiaèries
nya, Dinamarca, Itàlia, Ucraïna, Eslo- Museu d’Història de la Ciutat de Bar- construïdes a finals de 1937 i inicis de
vàquia, Rússia i Sèrbia) van treballar de celona ha dut a terme diverses campa- 1938. L’erosió del cim i l’acció antròpi-
valent en la neteja i el condicionament nyes de seguiment de les obres d’ade- ca, com també les instal•lacions d’ante-
de les bateries antiaèries del cim de la quació del parc, les quals han con- nes i el barraquisme que va patir des
muntanya. La intervenció arqueològica firmat la presència de material iber de mitjan segle XX fins als Jocs Olím-
la va dur a terme l’empresa Àtics SL, i d’una zona d’hàbitat del mateix pics de 1992, han desfigurat l’orografia
sota la direcció tècnica i científica de moment històric. de l’indret. Al cim del turó, s’ha con-
l’arqueòloga Roser Pou, amb la col- Barcelona va ser una plaça forta impor- servat quasi la totalitat de l’estructura
laboració de l’arqueòleg Jordi Ramos i tant de la banda republicana durant la de la bateria, tant la militar com les
sota la supervisió del Museu d’Història Guerra Civil. Així mateix, va ser modèlica zones on hi havia la tropa i el lloc de
de la Ciutat de Barcelona. En aquest pel que fa a la defensa passiva, la defensa comandament. 
projecte van col•laborar diferents dels ciutadans. De tots és coneguda la Des de totes les entitats i agents organit-
agents, com l’Agència de Promoció del gran xarxa de refugis subterranis de què zadors i col•laboradors del camp de tre-
Carmel i Entorns, el Districte d’Horta- disposava la ciutat, en part públics, cons- ball s’ha valorat molt positivament la
Guinardó, l’Associació de Veïns de Can truïts per l’Administració, tasca duta a terme. Tota aquesta expe-
Baró, la Fundació Escolta Josep Carol, i i en part privats. A banda d’aquest fet, el riència no ha estat una activitat aïllada
l’MHCB. A banda de la feina dalt del govern republicà va fer construir les ba- sinó que és l’inici de tot un projecte de
jaciment, els participants van gaudir teries antiaèries de Sant Pere Màrtir i del revaloració del patrimoni del turó, per
d’un extens programa d’activitats, en- turó de la Rovira, per tal de defensar la destacar-ne els trets característics.
tre lúdiques i científiques, la majoria ciutat dels atacs dels avions i vaixells fei- Esperem poder-vos informar en propers
relacionades amb la Guerra Civil i la xistes. Hem de recordar que a Montjuïc butlletins de totes les activitats i accions
ciutat de Barcelona. ja existia la bateria Bonavista, per com- preparades per tal de recuperar un es-
El principal objectiu del camp ha estat pletar el triangle de defensa. pai important per al patrimoni de la
la recuperació d’una part de la memò- El maig de 1937 es va crear la Defensa nostra ciutat.
ria històrica de la nostra ciutat mitjan- Especial Contra Aeronaves i l’Arma
çant la revaloració, en part, de l’espai d’Aviació República, organisme responsa- Vista general de les 
de les defenses antiaèries. Les tasques ble de la defensa contra els atacs del bateries antiaèries 
que s’hi han dut a terme han estat la insurrectes. Possiblement, els canons que del Turó de la Rovira
retirada de la runa de l’interior de les ocupaven les bateries eren unes armes © MHCB -Jordi Ramos
sales del búnquer, acumulada durant 
la fi del barraquisme, i la neteja i ade-
quació del camí d’accés a les estructures
de la Guerra Civil. 
Respecte al búnquer, es van documentar
les diverses modificacions d’aquest espai
per part dels barraquistes que s’hi van
instal•lar a viure. En un principi aquesta
estructura era la zona dormitori de les
dues companyies que estaven a les bate-
ries més al sud. Cadascuna de les com-
panyies de soldats entrava per unes esca-
les diferents, que s’unien en una matei-
xa porta, tal com estava marcat per les
normatives militars.
L’Institut d’Estudis Catalans, sota la
direcció de Josep Colominas i Roca, del
Servei d’Investigacions Arqueològiques
de la Generalitat de Catalunya, l’any
1931 va dur a terme la primera campa-
nya d’excavacions al turó, la qual va
documentar l’existència d’un conjunt
de sitges amb material d’època ibera.
Posteriorment, l’any 1932 es va fer una
MHCButlletí 3
EL MUSEU PER DINS
NOVES RECERQUES ARQUEOLÒGIQUES
Barcelona continua oferint agradables monial pugui ser conservat de manera tes de Sant Pau. Aquesta seqüència tem-
sorpreses pel que fa al patrimoni arqueo- visible en el nou espai públic que es crea- poral, si hi afegim la immediata presència
lògic. Moltes de les intervencions que es rà properament, tot fent compatible l’ac- de la vil•la romana excavada l’any 1989,
duen a terme a la ciutat –gairebé totes– tuació urbanística i arquitectònica que suposa un qüestionament sobre l’exten-
aporten elements i dades útils per acréi- s’hi ha de dur a terme amb la preservació sió o situació de l’esmentat estany del
xer el seu patrimoni i millorar-ne el d’elements culturals d’interès. Cagalell.
coneixement històric. D’altres, a banda El següent indret a què ens volíem referir Finalment voldríem esmentar un altre
d’això, ofereixen resultats innovadors i és un espai de dimensions més reduïdes, indret on les recerques arqueològiques
fins i tot aporten sorpreses inesperades. però que també ha permès millorar no- han ofert noves sorpreses sobre el passat
Valguin com a exemples d’aquest darrer tablement el coneixement sobre el pas- de la ciutat. Es tracta d’una intervenció
tipus tres intervencions que han tingut sat de la ciutat. Ens referim a un solar de modestes dimensions situada en un
lloc en els darrers mesos i que volem situat entre els carrers Nou de la Rambla indret molt cèntric i conegut. Ens referim
destacar pel seu interès. i Tàpies, a la zona propera al monestir de a l’excavació i seguiment de les obres que
La primera intervenció s’està duent a Sant Pau del Camp, on s’està construint s’han dut a terme a la Rambla, concreta-
terme en un gran solar situat entre l’esta- el nou edifici que acollirà el Conservatori ment a l’estació de metro de Liceu. Els
ció del metro de Barceloneta i l’Estació del Liceu. En la zona immediata situada treballs, motivats per la construcció d’as-
de França. En aquests terrenys, fins fa al voltant del carrer de Sant Pau s’han censors per a persones amb mobilitat
pocs anys, hi havia l’estació de Rodalies anat efectuant, d’ençà l’any 1989, diverses reduïda, es van centrar, pel que fa a la zo-
de RENFE i l’actuació suposa un pas pre- excavacions arqueològiques que han na més propera al carrer de la Boqueria,
vi a la construcció d’habitatges amb apar- permès situar una àrea de notables di- en la localització de les estructures que
caments i locals comercials, tant públics mensions amb restes prehistòriques. restessin de l’antic Portal de la Boqueria.
com privats. Just en aquest indret, a tocar La sorpresa ha sorgit quan al solar abans Esmentada ja els segles XIII i XIV, aques-
del carrer de la Marquesa, les previsions esmentat han aparegut restes arqueològi- ta defensa urbana se situava en el traçat
de l’Àrea d’Arqueologia Preventiva del ques en un indret que semblava corres- de l’eix de comunicació principal de la
Servei d’Arqueologia de l’MHCB in- pondre, segons estudis geològics, a una ciutat, ja que corresponia a l’antiga via
cloïen la possibilitat que s’hi localitzessin zona lacustre que en època medieval romana i medieval. Un cop localitzades
alguns elements de les fortificacions marí- s’anomenava estany del Cagalell. Les res- les restes d’una de les torres, malaurada-
times de la ciutat enderrocades la segona tes aparegudes semblen correspondre a ment molt malmeses, es va procedir a
meitat de segle XIX. La intervenció va la fase del neolític antic –fa uns 6.000 l’excavació dels nivells arqueològics de
iniciar-se amb una fase de sondatges per anys– i consisteixen, bàsicament, en terres que s’hi relacionaven, amb l’espe-
tal d’avaluar la conservació o no de restes estructures de llars de foc circulars. rança de poder obtenir una datació ar-
arqueològiques al subsòl. Davant dels Deixant de banda la seva situació més ori- queològica de l’estructura. La sorpresa va
resultats positius es va procedir a excavar ental respecte a restes conegudes de la ser que les terres corresponien a fases
el solar en extensió, cosa que ha permès mateixa zona, volem destacar la profundi- prèvies a la construcció de la porta. Con-
l’excavació i recuperació de restes de tat on s’han localitzat: a més de 6 metres cretament es van localitzar dos estrats
l’anomenat Baluard del Migdia, una for- respecte al nivell actual del carrer i pràcti- arqueològics que en conjunt assolien 
tificació quadrangular datada al segle XVI cament coincidint amb el nivell del mar. una profunditat al voltant dels tres me-
que protegia l’àrea portuària de Bar- Així, bona part de les estructures han es- tres, i que corresponen a una fase amb
celona. Els resultats han estat molt més tat de difícil excavació, ja que s’han hagut elements prehistòrics i una altra amb ele-
espectaculars del que inicialment hom d’utilitzar bombes per extreure l’aigua ments d’època romana altimperial. 
preveia, ja que el baluard es conserva que les cobria. En un estrat superior han A la banda del carrer Sant Pau, i també
íntegrament en planta i amb una alçada aparegut altres restes més escadusseres d’aquest moment històric, es va poder
d’uns quatre metres, fet bastant inusual. que semblen correspondre a l’edat del excavar un fons de sitja situat a l’altura de
Aquesta bona conservació ha portat a bronze, i més amunt, altres d’època me- l’andana del metro que confirma que, 
reconsiderar part dels projectes previstos dieval corresponents als pous que perme- a més del pas de l’esmentada via, aquest
al solar, per tal que aquest element patri- tien regar la zona coneguda com a Hor- era un indret utilitzat en època romana.
Vista general de les restes arqueològiques 
del Baluard de Migdia
Fotografia: MHCB - Mikel Soberón
4 MHCButlletí
EL MUSEU PER DINS
LA RESTAURACIÓ D’UN LLIBRE DE COR 
DEL REIAL MONESTIR DE PEDRALBES
La creació dels llibres de cor va proli- el llom i la zona en contacte amb la relligat. Això suposava un risc veritable-
ferar el segle XVI, quan la reforma vora superior del faristol. Malgrat els ment important que es perdessin o
espiritual del moment volia redreçar reforços metàl•lics que, d’origen, s’estripessin els fulls. Així doncs, va ser
els costums i les cerimònies dels cen- duien les cobertes dels cantorals (fol- imprescindible la manipulació del llom
tres monàstics aplegant els religiosos res de planxa de metall i bollons), la per poder fer un nou relligat i, sobre-
al cor de l’església durant les diverses superposició de noves capes de planxa tot, fer-ho sense malmetre ni alterar la
celebracions diàries. El llibre de cor metàl•lica i els pedaços de cuir indi- superposició de reparacions que s’ha-
que ha estat restaurat correspon a quen que era necessari fer repara- via anat acumulant damunt la coberta.
aquest moment i en va ser promotora cions constants. Per la seva banda, els Per tant, es va emprendre un treball
l’abadessa Maria d’Aragó (1514-1520). fulls de pergamí es veien alterats per delicat de desmuntatge del llom, amb
El volum conté els cants per a l’ofici l’ús continuat i, així, a les vores –con- la dificultat que ofereixen els llibres de
de la dominica de Resurrecció i l’ofi- sumides de tantes vegades de passar cor quant a la manipulació al laborato-
ci celebrat en honor de la Santíssima full– era freqüent cosir un retall de ri. Com es veu a les imatges, es van res-
Trinitat. L’il•lustren tres miniatures: pergamí en bon estat que suplia la pectar els elements afegits en el decurs
una representa un Crist triomfant i les pèrdua de material. En època més de la vida del llibre i es van resoldre els
dues restants estan dedicades a l’As- recent, quan calia introduir algunes problemes que presentava l’estructura
censió del Senyor i a la Pentecosta, esmenes a la partitura, això es feia del volum.
respectivament. Pel que fa a l’escriptu- agafant al full un tros de pergamí amb
ra, és gòtica librària cal•ligrafiada, i la agulles de cap. Una darrera mostra LLIBRE DE COR
notació musical, quadrada amb quatre de la gran utilització que es feia d’a- Autor
grups de pentagrama per full. quests objectes, emprats fins a dates Anònim
Els cantorals són objectes voluminosos molt recents, és la pèrdua dels tanca- Època
i de molt pes, de manera que durant dors originals. c.1516-1520 
la cerimònia religiosa havien de dispo- Aquest cantoral presenta una bona Mides
sar-se damunt d’un faristol molt mostra de totes aquestes intervencions, 77,6 x 58 cm 
robust; després, es desaven en vertical cap de les quals constituïa per si matei- Número d’inventari
dins un moble de fusta. És per això xa un problema de conservació que MHCB–MMP–150.206 
que l’ús continuat provocava la dete- posés en risc la pervivència de l’objec- Restauració 
rioració de l’extrem inferior de les co- te. En aquest sentit, s’ha de destacar el Elvira Gaspar, Lourdes López
bertes, que suportava tot el pes del lli- bon estat en què es trobava la miniatu-
bre. També s’alteraven les zones del ra i el pergamí. En canvi, resultava 1, 3, 4 i 5 © MHCB–Elvira Gaspar 
cuir que tocaven el faristol, com ara molt problemàtica la deterioració del 2 i 6 ©MHCB-Gasull Fotografia
1 2 3
4 5 6
MHCButlletí 5
TEMA CENTRAL
2
1 3
L’Espai Santa Caterina.
Centre d’Interpretació
Arqueològica
EL MUSEU D’HISTO` RIA DE LA CIUTAT DE BAR- de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va considerar que
CELONA (MHCB), CONJUNTAMENT AMB ALTRES la importància de les restes arqueològiques conservades al sub-
ORGANISMES, ÉS LA INSTITUCIÓ ENCARREGADA DE sòl del mercat convertia en fonamental, no tan sols la seva pre-
LA SALVAGUARDA DEL PATRIMONI ARQUEO` LOGIC servació, sinó també la presentació i difusió adequades. 
DE LA CIUTAT I TREBALLA PER PRESERVAR I DIFON- La resolució de la Comissió Territorial de Barcelona de la
DRE EL CONEIXEMENT HISTO` RIC DE L’ESPAI URBÀ. Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de
EN AQUEST CONTEXT L’MHCB, AMB EL SUPORT DE Catalunya establia la conservació del sector oriental de l’esglé-
L’IMMB (INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE sia de Santa Caterina, ja que d’aquesta manera es preservaven
BARCELONA), HA TREBALLAT PER A LA PRESENTACIÓ els elements més significatius del que havia estat el convent 
PÚBLICA I POSADA EN VALOR DEL JACIMENT de Santa Caterina. Aquest espai conservat se situa en el qua-
ARQUEO` LOGIC UBICAT AL SUBSO` L DEL MERCAT DE drant de la intersecció entre els carrers Giralt el Pellisser i
SANTA CATERINA, CREANT L’“ESPAI SANTA CATERINA. Colomines. El sector comprèn aproximadament uns 600 m2
CENTRE D’INTERPRETACIÓ ARQUEO` LOGICA”. de subsòl, que resta cobert per un forjat en el que exterior-
ment és un gran espai obert o plaça. 
El projecte de senyalització de l’Espai Santa Caterina. L’espai que comprèn el subsòl del mercat de Santa
Centre d’Interpretació Arqueològica, respon a la necessitat de Caterina, conegut gràcies a les fonts documentals, però sobre-
difondre i adequar a la visita les restes descobertes durant els tot per les darreres intervencions arqueològiques, representa
treballs arqueològics efectuats entre els anys 1998 i 2000 amb un exemple important de les transformacions de l’entramat
motiu del projecte de la renovació del mercat de Santa urbà de la ciutat de Barcelona. L’interès fonamental de les
Caterina, les obres del qual van comportar una actuació dades obtingudes rau en la documentació d’una continuïtat
arqueològica al solar. En el moment corresponent, la Comissió històrica d’ocupació des de l’antiguitat que culmina amb les
6 MHCButlletí
estructures que van pertànyer a l’antic convent de Santa amb pa d’or, però el segle XVIII va ser reaprofitada i redeco-
Caterina, un edifici emblemàtic en el context històric de la rada amb policromia.
Barcelona de l’època medieval i moderna. Les excavacions L’any 1835, el convent va ser desamortitzat: va passar a
arqueològiques realitzades ens mostren una completa i inte- mans públiques i poc després fou enderrocat. L’espai és ocu-
ressant evolució històrica del solar i constaten una ocupació pat per edificacions, carrers i el mercat d’Isabel II o de Santa
humana des de l’època prehistòrica fins a l’actualitat. Caterina, que esdevé el segon mercat de la ciutat de
Amb la creació de l’Espai Santa Caterina. Centre Barcelona, després de la Boqueria. L’actual mercat ocupa
d’Interpretació Arqueològica, es dóna a conèixer l’evolució només una part de l’extensió de l’antic. Això ha fet possible
d’aquest sector de la ciutat al llarg del temps. La primera ocu- complementar-ne l’ús comercial amb l’ús residencial i amb
pació del solar s’ha de situar fa uns 4.000 anys, amb un pobla- espais públics que entrellacen totes les activitats del barri. Al
ment del bronze inicial (1800-1500 a.C.), del qual s’han recu- mateix temps, com hem vist, ha permès conservar visible una
perat alguns enterraments i unes petites sitges, que es podrien part de les ruïnes del convent dominic de Santa Caterina. 
relacionar amb alguna zona d’hàbitat de la qual no s’han con- A partir d’aquesta informació històrica, i en aquesta prime-
servat evidències. Al voltant de l’any 10 a.C. es funda la ciutat ra fase de senyalització de l’Espai Santa Caterina. Centre
romana de Barcino, protegida per un recinte de muralles que d’Interpretació Arqueològica, s’ha creat un espai museogràfic
delimiten la ciutat. A uns 150 metres a l’est d’aquest recinte, amb una senyalització destinada a posar en valor les restes con-
se situen les restes arqueològiques que conformen l’Espai servades al subsòl del mercat. Així, el públic té accés a un mira-
Santa Caterina, en un sector ocupat per llocs d’habitació dor situat a l’interior de l’edifici, des del qual s’explica el con-
(villae amb assentaments agropecuaris) i espais de producció. tingut de les restes arqueològiques.
A partir del segle IV d.C., una part important del solar és ocu- Quan visitem el mirador, ens trobem amb diversos ele-
pat per una necròpolis cristiana que s’articula al voltant d’un ments museogràfics, com ara una projecció (actualment en
edifici, probablement de culte. execució per part de Benedetta Tagliabue i el seu equip) que
Les restes arqueològiques associades al període comprès mostrarà l’evolució històrica de l’espai, fent un èmfasi especial
entre els segles VIII i XI ens indiquen que aleshores es tracta- en la darrera fase de reforma i el projecte actual del mercat.
va d’una zona de conreu, ja que s’han localitzat nombroses sit- Hi trobem també una sèrie de plafons on s’expliquen els resul-
ges i pous d’extracció d’aigua. No és fins als segles XI i XII que
l’espai torna a ser ocupat. El segle XI s’hi construeix una peti-
ta església i, al llarg del segle XII, es basteixen al seu voltant
diverses edificacions de caire domèstic que comencen a dibui-
xar un primer urbanisme a la zona. 
Els frares predicadors o dominics arriben a la ciutat el 1219.
Quatre anys més tard, reben una capella a l’exterior de la ciu-
tat situada en aquesta zona. Els dominics ocupen el convent
existent i el reformen, però molt aviat comencen la construc-
ció d’un nou gran conjunt conventual. El centre d’aquest pro-
jecte és una església de capçalera triabsidal. La zona al voltant
de la capçalera i el costat sud de l’església es constitueixen en
sagrera o àrea funerària. Entre els contraforts es disposen els
vasos funeraris, i la resta és ocupada per foses simples excava-
des. Serà en aquest primer convent dominic on es reuneixi el
4
Consell de Cent abans de disposar d’un espai propi, i on va
viure i va ser enterrat sant Ramon de Penyafort, personatge
eminent de la ciutat. tats de les intervencions arqueològiques, sota el títol «Espai
Al segle XIV i principis del XV es va portar a terme una Santa Caterina. Evolució en el temps», i un plafó on es plasma
gran reforma a l’església. La capçalera es va substituir per una la informació general de primer nivell dividida en tres apar-
altra de poligonal i es van construir capelles laterals. Aquestes tats: «Santa Caterina, de convent a mercat», «La ciutat i Santa
obres van fer necessària la reforma del claustre i la desaparició Caterina» i, per últim, «L’arqueologia i Santa Caterina». 
d’una capella adossada a la nau. La reforma afectà moltes A l’hora de definir els objectius de comunicació de l’Espai
altres parts del convent, i es va produir en el moment àlgid Santa Caterina, l’MHCB ha tingut en compte, entre altres
dels dominics a la ciutat. Es documenten noves reformes els coses, la seva situació al centre històric de la ciutat, que el con-
segles XVI-XIX. Les més significatives són la construcció, verteix en un indret de concentració d’un gran flux de visi-
el segle XVII, d’una segona línia de capelles i, el 1793, la cons- tants. Per aquest motiu, s’ha orientat el discurs museològic de
trucció d’una nova cripta funerària per als frares. Aquesta crip- manera que sigui atractiu i entenedor per a tot tipus de públic
ta està formada per 33 nínxols, disposats en ambdós costats, (veïnal, familiar, turístic, escolar, especialitzat…) i garanteixi,
amb un nínxol destacat en una posició central, a sobre del alhora, el desenvolupament de diferents nivells d’aprofita-
qual es va situar un alt relleu d’una Verge amb Nen acompa- ment i de lectura del conjunt. 
nyada de dos oferents. La peça, d’estil gòtic, estava decorada
ESPAI SANTA CATERINA. Organització: Horari: Entrada lliure
CENTRE D’INTERPRETACIÓ Museu d’Història Dilluns, dimarts, dimecres,
ARQUEOLÒGICA de la Ciutat de dissabtes de 8.30 a 14 h.
Barcelona Dijous i divendres de 8.30 a
20 h. 
1 2 3 4
Vista aèria del jaciment Detall de la Necròpolis Interior de l’Espai Santa Mercat de SantaCaterina
durant el procés cristiana Caterina actualment amb l’emble-
d'excavació © MHCB-Pere Vivas © MHCB-Roger Rovira màtica coberta 
© MHCB-Pere Vivas © MHCB–Pere Vivas
MHCButlletí 7
LA PEÇA DEL MUSEU
LLÀNTIES RITUALS (HANUKKIYA) Breus
1 3 Valoració de l’any 2006
Peça MHCB 20375 Peça MHCB 20534 Amb un total de 347.164 persones, l’MHCB
2 consolida el nombre de visitants que han visitat
Peça MHCB 20533 © MHCB-Jordi Puig els nostres centres l’any 2006. 
Can Saladrigas i la col·laboració amb l’Arxiu
Històric del Poblenou 
L’exposició Fet al Poblenou, organitzada per
1 l’Arxiu Històric del Poblenou, va tenir lloc al
Centre Cívic Can Felipa entre els dies 9 i 29 de
setembre de 2006. Va mostrar objectes quoti-
dians i industrials produïts al barri, però tam-
bé es podia passejar i observar els aparadors
dels comerços, empreses i serveis del Poble-
nou vinculats amb l’exposició. Atès l’èxit de
visitants, l’interès que va suscitar la mostra i la
possible continuïtat del projecte, des de l’Arxiu
Històric del Poblenou i el Museu d’Història de
la Ciutat de Barcelona (MHCB) es vol tirar en-
davant la publicació d’un llibre relacionat amb
l’exposició, que també portaria per títol Fet al
2 3 Poblenou. Igualment, des de l’MHCB s’està
treballant en els continguts del futur Centre de
Cultura Industrial de Barcelona - Can
Avui, la peça del museu és múltiple: importància afegida pel lloc on van ser Saladrigas, juntament amb un consell asses-
volem presentar tres objectes ceràmics trobades: les ja esmentades excavacions sor format per reconeguts especialistes, com
–més ben dit, tres fragments d’objec- del carrer de Sant Honorat, és a dir, en ara els professors Jordi Nadal i Jordi Maluquer
tes– trobats en unes excavacions un espai del Call Major de Barcelona, de Motes, entre altres. En una segona fase d’e-
recents a Barcelona. Es tracta d’unes on s’ha pogut identificar un magatzem volució del projecte museològic, des de l’MHCB
llànties d’oli múltiples datades al segle amb grans sitges contemporani al Call es treballarà per aconseguir la implicació de
diferents sectors de la ciutat relacionats amb
XIII, molt interessants no tan sols per medieval, molt a prop d’una de les dues el patrimoni industrial.
les seves característiques sinó encara portes d’entrada al barri jueu; aquesta Setanta anys després del primer bombardeig
més pel seu significat. La peça amb excavació ens ha donat a conèixer tota sobre Barcelona
número d’inventari MHCB 20375 cons- una sèrie d’objectes d’ús quotidià que El proper dia 13 de febrer farà 70 anys que el
ta de dues cassoletes ceràmiques sence- es poden identificar sens dubte com creuer italià Eugenio di Savoia va fer el primer
res unides a una altra de més petita i pertanyents als jueus barcelonins. Però dels 192 bombardejos que patí Barcelona du-
fragmentada. El seu interior és vidriat què són i què signifiquen aquests tres rant la Guerra Civil, la majoria obra de l’aviació
melat. Datada entre finals del segle XIII objectes fragmentats? Es tracta d’unes italiana amb base a Mallorca. L’acció ocasionà
i principis del XIV, va ser trobada en llànties rituals (hanukkiya) que es fan 18 víctimes mortals i va suposar la dramàticainserció del conflicte bèl·lic a la ciutat. Aquest
unes excavacions al mercat de la servir en la Hanukkà, la Festa de les primer atac accelerà les diferents polítiques
Boqueria l’any 1999. Llums o de la Dedicació, que la cultura institucionals adreçades a protegir la població
L’objecte MHCB 20533 és un fragment jueva celebra anualment. Aquesta festa, civil, fins llavors molt embrionàries, i sobretot
d’una altra llàntia múltiple, format per que dura vuit dies seguits, comença el esperonà la iniciativa popular, que es materia-
dues cassoletes unides; entre les dues hi 25 de kislev, el tercer mes del calendari litzà en la construcció de més de 1.300 refugis
ha una petita perforació per tal de jueu, corresponent més o menys al des- antiaeris a la ciutat, un veritable patrimoni ar-
poder penjar-la. Acabada en pisa blan- embre, i commemora la nova consagra- queològic. L’MHCB treballa actualment en la
ca, està datada al segle XIII i es va tro- ció del Temple de Jerusalem per Judes recuperació integral i en el projecte museogrà-
fic d’un d’aquests refugis, el 307 del Poble Sec,
bar a les excavacions del número 3 del Macabeu l’any 165 a.C., després que el per tal que sigui totalment visitable i, alhora,
carrer de Sant Honorat, l’any 2001- santuari fos profanat per Antíoc IV serveixi d’element vehicular per reflexionar
2003, en un estrat de farciment d’un Epífanes, rei de Síria i senyor de Pa- sobre el context històric que el va originar i so-
dels dipòsits quadrats d’un edifici de lestina. Quan el Temple es purificà de bre els fets transcendentals dels quals va ser
magatzems. nou, celebraren festes durant vuit dies testimoni.
I finalment, la peça MHCB 20534 és i, segons la tradició talmúdica, quan La guia del Call
molt semblant a l’anterior, però acaba- van anar a encendre la llum, només van Fruit de la recerca duta a terme des de l’MHCB
da en vidriat verd. També és del segle trobar oli pur d’oliva consagrat per a i atenent les noves aportacions sobre el barri
XIII i es va trobar en un estrat de farci- un sol dia, però la llum es mantingué del Call de Barcelona, està a punt de sortiruna actualització del llibret El Call. El barri
ment d’una de les sitges del mateix edi- encesa durant tots vuit. En record d’a- jueu de Barcelona. Aquesta actualització s’ha
fici de magatzems del carrer de Sant quest fet, els canelobres o llànties de materialitzat en la producció de dues publica-
Honorat, 3. Hanukkà tenen vuit cassoletes, amb cions (que es podran adquirir a l’MHCB), una
És la primera vegada que trobem a una de més gran que fa de servidor de en català i francès i l’altra en castellà i anglès,
Barcelona uns objectes d’aquestes les altres; les llums s’encenen de dreta a de 38 pàgines, amb fotografies a color i con-
característiques que es poden datar en esquerra, una cada dia, fins al vuitè dia, tinguts que expliquen com vivia la comunitat
un context arqueològic. Principalment, quan totes cremen. La llàntia es posa jueva a la Barcelona medieval, l’organització
les dues darreres llànties tenen molta en un lloc visible des de l’exterior. interna, la vida al Call i la política religiosa.
8 MHCButlletí
PROPOSTES
Propostes Agenda
Cinema Sants. Sant Pau del Camp es vabastir sobre les restes d’una vil•la Llibres Activitats
romana i d’una àrea de necròpo-
Salvador lis de l’antiguitat tardana. Hi ha La Primavera Republicana AGENDA D’ACTIVITATS AL
Dirigida per Manuel Huerga, una manca de documentació pel Barcelona: Institut de Cultura. VOLTANT DE LA II REPÚBLICA
2006. 138 min. que fa als orígens històrics del Museu d’Història de la Ciutat de SOPARS-TERTÚLIA (MARÇ)
La pel•lícula recrea la trajectòria monestir, però segurament es va Barcelona, 2006, 159 p. F. Vilanova i J. Barrachina
personal de Salvador Puig i fundar al començament del Llibre amb motiu de l’exposició (sobre història), E. Gallén
Antich, jove anarquista que mili- segle X. Hi ha dubtes sobre l’or- que té lloc al Museu d’Història de (sobre teatre), M. Crusells
tava al MIL (Movimiento Ibérico de que el va governar, si bé és la Ciutat de Barcelona. És un (sobre cinema).
de Liberación). Abasta des de les cert que al llarg del segle XIII va recull de testimonis, proposats per
primeres accions amb el MIL fins ser una comunitat benedictina. Francesc Vilanova, que reflectei- CAP DE SETMANA REPUBLICÀ
al seu assassinat institucional, a Actualment se’n conserven l’es- xen les sensacions i els records (13, 14 I 15 D’ABRIL)
causa de la mort d’un policia en glésia, el claustre i unes quantes provocats per la proclamació de la Amb motiu de l’exposició La
el tiroteig que va precedir la seva dependències del cenobi, total- II República a Barcelona, el 14 primavera republicana. Bar-
detenció. El consell de guerra ment transformades pel pas del d’abril de 1931. S’hi ha reunit 20 celona 1931-1939 i coincidint
contra Puig i Antich va ser una temps i per les diverses activitats protagonistes directes d’aquella amb la data de la proclama-
farsa en què el van condemnar a que s’hi han dut a terme. experiència històrica, que parlen ció de la II República, tindrà
mort. Tots els intents per salvar-lo L’església és d’una nau amb de les esperances i les pors de l’è- lloc al Conjunt Monumental
van ser inútils i el 2 de març de volta de canó, amb un transsepte poca. de la Plaça del Rei un seguit
1974 va ser executat mitjançant el força ampli. La capçalera la con- d’actes de commemoració.
garrote vil. figuren tres absis semicirculars, Agnes HODGSON, Divendres tarda: presentació
La pel•lícula pren com a escenari decorats a l’exterior amb arcua- A una milla de Huesca: diario de del cicle de cinema a càrrec
tota mena d’exteriors de la ciutat cions cegues. A l’absis central hi una enfermera australiana en de Fèlix Ibàñez. Projecció de
de Barcelona, que inclouen el ha tres finestres de doble esquei- la guerra civil española Las Hurdes, tierra sin pan 
cementiri de Montjuïc, la Rambla xada, i una a cadascuna de les Saragossa: Prensas (L. Buñuel), Almadrabas (Velo
de Catalunya, el passatge del absidioles laterals. Cal remarcar Universitarias de Zaragoza, 2005, / Mantilla) i España (Buñuel /
Crèdit, la plaça Reial i d’altres. la cúpula que cobreix el creuer, 438 p. Dreyfus).
construïda sobre quatre trom- La doctora Judith Keene, especia- Dissabte matí: activitats 
pes. La façana principal és senzi- lista en estudis sobre la Guerra per a famílies.
lla, decorada amb arcuacions Civil espanyola, i el periodista i Dissabte tarda: projecció de
Barcelona cegues, i hi podem veure les res- investigador Víctor Pardo Lancina La hija de Juan Simóntes d’un matacà que coronava la posen la firma a aquesta edició, (Sobrevilla / Sáez de Heredia)
a la xarxa façana. El claustre es troba a la prologada per Gabriel Jackson i i Madrid (Villegas López).banda sud de l’església. Té qua- traduïda per Isabel Pahissa. El lli- Dissabte vespre: revetlla
tre galeries cobertes amb un bre reflecteix les vivències diàries republicana.
http://www.tmb.net embigat de fusta, que delimiten d’una jove infermera australiana Diumenge matí: activitats 
Web de Transports de Barcelona un pati molt petit. Els porxos que va treballar durant la Guerra per a famílies.
on destaca, per la seva comodi- són de quatre arcades, suporta- Civil com a voluntària als hospitals Durant els tres dies hi haurà
tat, l’apartat de «Vull anar», que des per dobles columnes, amb de guerra instal•lats als pobles portes obertes a l’exposició. 
descriu molt bé com moure’s pilars massissos a les cantonades monegrins de Grañén, Poleñino 
per la ciutat. Posant les adreces i al centre de cadascuna de les o Sariñena, i també a Fraga i RUTA PER LA BARCELONA
de sortida i d’arribada, descriu si ales. Cal destacar les arcades: en Boltaña. En un dels passatges de DE LA II REPÚBLICA
és millor el metro o el bus, indi- tres dels porxos són trilobulades, l’obra relata la seva visita el 13 de Calendari: 10 i 24 març i 14 i
ca el temps que es trigarà i dóna i pentalobulades en l’altre. Pel desembre del 1936, amb diversos 28 d’abril, 10.30 hores
diverses opcions per triar les que que fa a l’escultura dels capitells, periodistes, al Monestir de Santa Lloc de trobada: Conjunt Mo-
més interessin. hi predomina la temàtica vegetal Maria de Pedralbes. numental de la Plaça del Rei.
i de tant en tant algun animal, Durada: 3 hores.
éssers híbrids i escenes de lluita, Llorenç CAPDEVILA, Idioma: català.
amb només un tema historiat Ànima de llop Preu: 6,25 €.
Racons de que representa l’escena d’Adam Barcelona: Editorial Proa, 2004,
i Eva. Us recomanem vivament la RUTA VIU LA BARCELONA
Barcelona per 251 p.visita d’aquest monument. Novel•la ambientada en un NOCTURNA DELS ANYS
redescobrir moment clau de la història del TRENTAnostre país, les dues guerres dels Calendari: 29 març, 19 abril i
remences, que no és gaire cone- 3 maig a les 20.00 hores
Sant Pau del Camp gut pel públic en general. Jaume Lloc de trobada: Conjunt Mo-
Al cor del barri del Raval trobem Bru, pagès de l’Empordà conegut numental de la Plaça del Rei.
una petita joia de l’art romànic com Matallops, iniciarà arran Durada: 2 hores.
de la nostra ciutat. Un espai que d’un succés un itinerari que el Idioma: català.
ens convida a la reflexió, la pau i portarà a travessar el país. Llorenç Preu: 9 €.
la tranquil•litat. És el monestir Capdevila s’ha documentat molt Per les dues rutes les places
de Sant Pau del Camp, situat als bé a l’hora d’escriure aquest lli- són limitades. 
peus del camí que menava des bre, per la qual cosa la descripció Es recomana reserva prèvia
de dins de la ciutat fins a la mun- que ens fa de les diferents comar- Consulteu el nostre 
tanya de Montjuïc i la zona de la ques i indrets per on passa en programa d’activitats 
Creu Coberta, l’actual barri de Jaume Bru és sensacional.
MHCButlletí 9
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
BESALÚ, LES PETJADES DE LA COMUNITAT JUEVA I EL ROMÀNIC
AL PLA DE L’ESTANY
monestir de Sant Pere i la de Sant Per participar en aquesta activitat,
Vicenç, a més del pont romànic sobre el podeu fer la reserva al 93 256 21 54 o
riu Fluvià, que ens apropa al temps d’es- bé a amics-mhcb@bcn.cat
plendor del comtat de Besalú. La pobla-
ció fou també un dels nuclis més impor- Lloc i hora de trobada
tants amb presència de població jueva, Plaça de Ramon Berenguer el Gran, 
de la qual podrem resseguir les petjades a les 8.30 h. 
i visitar l’únic micvé o casa de banys Preu
rituals jueus conservat de la península. 15 € (dinar no inclòs). 
Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant.
A la tarda, visitarem les esglésies del Places limitades.
Dissabte, 21 d’abril. Iniciarem la sortida Sant Sepulcre de Palera i Sant Feliu de
visitant Besalú, un dels conjunts histori- Beuda, dos exemples de la sobrietat
coartístics més ben conservats de Cata- decorativa i arquitectònica del primer
lunya. Hi destaquen l’església del romànic.
ARQUEOLOGIA DEL SEGLE XXI, 
EL MARQ D’ALACANT I EL JACIMENT DE LUCENTUM
Cap de setmana del 18, 19 i 20 de per la ciutat d’Alacant ens descobrirà Lloc i hora de trobada
maig. Sortirem cap a Alacant el diven- els racons més amagats del nucli histò- Us en mantindrem informats. 
dres a la tarda amb tren. Dissabte al ric. L’endemà visitarem l’exposició Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant.
matí visitarem el jaciment de permanent del MARQ, un museu que, Preu
Lucentum i la necròpolis de amb un projecte renovat i innovador, 220 € (en habitació doble) / 275 € (en ha-
bitació individual). Inclou bitllet de tren,
l’Albufereta, un jaciment arqueològic ofereix als visitants una forma atrac- allotjament (2 nits), desplaçament als
romà construït sobre un assentament tiva i gens convencional de presentar jaciments, entrades i visites.
ibèric, que destaca per la seva ampli- l’arqueologia.
tud i conserva les restes de la muralla, Per participar en aquesta activitat, Cal fer la reserva abans del 5 d’abril.
les portes, el traçat dels carrers, les podeu fer la reserva al 93 256 21 54 Places limitades.
torres i les termes. A la tarda, una ruta o bé a amics-mhcb@bcn.cat
ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...
VISITA A ULLASTRET I EMPÚRIES
El dissabte 21 d’octubre de 2006 un grup ens va anar explicant amb tot detall el
d’Amics i Amigues del Museu vam fer que allà s’ha trobat. És impressionant, i si
una sortida per visitar Ullastret i a més hi afegim la bellesa del paisatge,
Empúries. Vam sortir puntualment, molt amb el blau del mar de fons, el verd dels
contents. També ens acompanyaven la pins i totes aquelles pedres carregades
Sandra i la Lluïsa. “La cosa prometia”… d’història... La tornada, molt relaxada, va
A Ullastret ens esperava una jove del ser un bon final per a un dia en el qual
poblat, la Indiketa, que ens va guiar per els déus ens van afavorir amb bon temps,
tot el territori mentre ens explicava com perquè poguéssim gaudir de tot el patri-
havia estat la vida allà. La visita va resultar moni que vam visitar.
molt interessant i amena, ja que vam Esperem la propera sortida per poder
poder descobrir moltes coses que desco- gaudir de la cultura i la bona companyia
neixíem. Vam dinar a l’Escala i a la tarda dels Amics i Amigues del Museu. 
vam visitar la colònia grecoromana
d’Empúries. Aquí ens esperava una sim- Carme Alòs Martínez. Número d’Amiga de l’MHCB: 12
pàtica arqueòloga que durant dues hores
10 MHCButlletí
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...
CAP DE SETMANA 
A MADRID Avantatges
Divendres dia 3 de novembre de 2006, ENTRE LA CRÒNICA I L’IMAGINARI. ELS ESMORZARS AL MONESTIR
a dos quarts de set de la tarda, un grup FOTOGRAFIES DE LA II REPÚBLICA. Diumenges 4 i 11 de març. Veniu a pas-
d’uns 45 Amics del Museu vam sortir en 6 i 27 de març. De la mà del seu comis- sar un matí diferent. Esmorzeu xocolata
tren cap a Madrid per passar-hi un cap sari, visitarem aquesta mostra que pre- amb melindros i descobriu que la màgia
de setmana cultural. El matí del dissab- tén reviure el temps de la República del monestir és molt a prop vostre.
te, uns guies ben preparats ens van fer amb la fotografia com a gran cronista. Lloc i hora de trobada: Plaça del
descobrir racons que encara conserven Lloc i hora de trobada: Arxiu Fotogrà- Monestir de Pedralbes, a les 10.30 i
l’alè del Madrid dels segles XVI i XVII. fic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de 11.30 h (dos grups). 
A través de les seves explicacions, mi- Barcelona (pl. Pons i Clerch, 2, 2n) a Es reserven 60 places per a Amic/Amiga
rant les façanes dels palaus de la prin- les 17.30 h. i acompanyant. Preu: 4€ (inclou esmor-
Activitat gratuïta per a Amic/Amiga i zar i visita comentada).  
cesa d’Èboli, del duc d’Uceda o el del acompanyant. Places limitades.  
nebot del cardenal Cisneros, com RUTA PER LA BARCELONA ROMÀNICA
també les del monestir de La Encar- VISITA A L’EXPOSICIÓ EL MÓN Dissabte 12 de maig. Us proposem des-
nación i de l’església de Las Carbo- D’ANGLADA CAMARASSA cobrir alguns edificis testimoni del temps
neras, o contemplant amb cert detall Dimecres 7 de març.L’exposició resse- i l’art del romànic que han quedat ama-
les estàtues de Felip III i de Felip IV, gueix l’obra de l’artista des de la seva gats entre els estrets carrers de
vam reviure no solament les figures etapa parisenca, convertit en cronista la que fou la ciutat
d’aquests reis, sinó també les de Felip del París nocturn de la Belle Époque, medieval de Barcelona,
II, Margarida d’Àustria, Lope de Vega, fins a l’exuberància del color dels seus sovint eclipsats per l’es-
els galans de monges i els espadatxins, paisatges mallorquins i la particular plendor del gòtic. El
fins arribar a la Plaza Mayor. depuració de determinats elements recorregut començarà al
El trazo oculto era una exposició tem- populars hispànics. Inclou també obres monestir de Sant Pau del
poral muntada al Museu del Prado. dels qui foren els seus mestres i con- Camp, al barri del Raval, i
Gràcies a la reflectografia infraroja es temporanis per tal de copsar la influèn- ens portarà tot passant pel
pot saber què va fer el pintor quan cia de la seva producció. vell centre de la ciutat, amb la cape-
es va enfrontar a la tela, si la va aprofi- Lloc i hora de trobada: vestíbul del lla de Santa Llúcia i la capella d’en
tar, si va modificar la situació i el traç Caixaforum (Av. Marquès de Comillas, Marcús, fins a un altre centre monàs-
dels elements que va acabar pintant, 6-8) a les 18.00 i 18.30 h (dos grups). tic, el de Sant Pere de les Puel·les.
quantes mans hi van intervenir i quina Activitat per a Amic/Amiga i acompa- Lloc i hora de trobada: monestir de Sant
nyant. Preu: 2 €.  Pau del Camp (c. Sant Pau, 101) a les
tècnica es va fer servir. Això es mos- 10.30 h. Durada: 3 hores.
trava a través d’una petita selecció Activitat per a Amic/Amiga i acompa-
d’obres, pertanyents al Prado i pinta- nyant. Preu: 3 €. 
des per grans mestres. A més, vam dis-
posar d’una guia de luxe: una tècnica Per participar en les activitats, podeu fer 
del Departament de Documentació, la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé a
una persona entusiasmada amb la seva amics-mhcb@bcn.cat. Places limitades.
feina. 
Vam dedicar el matí del diumenge a
visitar el Museo Arqueológico Nacional.
Vam poder gaudir dels meravellosos
mosaics romans, de la corona votiva de “Re
Recesvint i dels objectes i els elements galahist
arquitectònics de l’Espanya musulmana. C òa rd iaa ” am
A dos quarts de sis de la tarda vam sor- fac ici  u qn u ed  en
tir d’Atocha cap a Barcelona, amb mol- e nou un  r ere bg ràtes ganes de tornar a viure una expe- al!!!
riència semblant molt aviat.
Isidre Margarit Prades. Número d’Amic de l’MHCB: 63
Bibliografia–Novel·les 
Néstor LUJÁN, Decidnos, ¿quién mató al
conde? Las siete muertes del Conde de
Villamediana, Barcelona: Plaza y Janés,
1987.
Alfonso MATEO-SAGASTA, Ladrones de
tinta, Barcelona: Ediciones B, 2004.
Gonzalo TORRENTE BALLESTER, Crónica
del Rey pasmado (diverses edicions).
Arturo i Carlota PÉREZ-REVERTE, El
Capitán Alatriste, Madrid: Alfaguara, 2001
MHCButlletí 11
Informació i reserves T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@mail.bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i dimarts i dijous, 
de 16 a 18 h
www.museuhistoria.bcn.es
01 02 03 04 05 06
Conjunt Monumental Museu-Monestir Museu-Casa Verdaguer Centre d’Interpretació Espai Santa Caterina.
de la Plaça del Rei de Pedralbes Ctra. Església, 104 del Park Güell Centre d’Interpretació Refugi 307
Plaça del Rei, s/n Baixada del Monestir, 9 Vil·la Joana. Vallvidrera Pavelló de Consergeria, Arqueològica Nou de la Rambla, 169
08002 Barcelona 08034 Barcelona 08017 Barcelona Park Güell Mercat de Santa 08004 Barcelona
Tel.: 93 315 11 11 Tel.: 93 203 92 82 Tel.: 93 204 78 05 Carrer d’Olot, s/n Caterina, Tel.: 93 256 21 00
Horari de visita: Horari de visita: Horari de visita: 08024 Barcelona Plaça Joan Camprubí Horari de visita:
fins al 31 de maig, de fins al 31 de maig, de dimarts a divendres, Tel.: 93 285 68 99 08003 Barcelona Dissabtes i diumenges
dimarts a dissabte de 10 de dimarts a dissabte per a grups amb reserva Horari de visita: Tel.: 93 256 21 00 d'11 a 14 h (a partir del
a 14 h i de 16 a 20 h. de 10 a 14 h. prèvia. de dilluns a diumenge, Horari de visita: 17 de març).
A partir de l’1 de juny, A partir de l’1 de juny, Dissabtes, diumenges d’11 a 15 h. dilluns, dimarts, 
de dimarts a dissabte de dimarts a dissabte i festius de 10 a 14 h. dimecres i dissabte de
de 10 a 20 h. de 10 a 17 h. Dilluns, tancat 8.30 a 14 h. Dijous i
Diumenges de 10 a 15 h. Diumenges de 10 a 15 h. divendres de 8.30 a 20 h.
Dilluns, tancat Dilluns, tancat
utlletí Direcció: Antoni Nicolau Equip de Redacció: Jordi Carrió, Anna Castellano,MHCB Encarna Cobo, Lluïsa Mañosa, Carme Miró, Ferran Puig, Lina Ubero, Judit Vives 
Fotografies: Elvira Gaspar, Gasull Fotografia, Jordi Puig, Jordi Ramos, Roger
Rovira, Mikel Soberón, Pere Vivas Disseny gràfic: PFP Edició: L’Avenç••
Dipòsit Legal: B.43370-20077
ISSN: 2013-8237
12 MHCButlletí