ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
Sessió de 12 de febrer de 2019 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 12 de febrer de  2019, s'hi reuneix 
la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías 
Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello 
Prados, Gala Pin Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i 
Navarro, Francisco Sierra López, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier 
Mulleras Vinzia, Eulàlia Reguant i Cura, i Juanjo Puigcorbé i Benaiges, assistits per l'assessora 
jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que 
certifica. 
 
També hi són presents les Imes Sres i Srs: Gemma Sendra Planas, Koldo Blanco Uzquiano i 
Santiago Alonso Beltrán, i les Sres i els Srs.: Joan Subirats Humet, comissionat de cultura, 
Àlvaro Porro Gonzàlez, comissionat d'economia social, desenvolupament local i consum, Jordi 
Ayala Roqueta, gerent de presidència i economia, Sara Berbel Sánchez, directora general de 
Barcelona Activa i gerent de política econòmica i desenvolupament local, Anna Terra Sans, 
directora de Foment de Ciutat, Anna Romagosa i Ignacio Pedro García García representants de 
la comissió promotora de la iniciativa ciutadana “Cap a la Misericòrdia”. 
 
Excusen la seva absència La Ima. Sra Laura Pérez Castaño i l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata. 
 
S'obre la sessió a les 16,30 h. 
 
I)  Aprovació de l'acta de la sessió anterior 
 S'aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d'ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (15010079) Districte de Nou Barris 
Del primer Tinent d'Alcaldia, de 31 de desembre de 2018, que autoritza la despesa de 3.256,42 
euros amb càrrec al Pressupost de 2019 per l'arrendament del local botiga dreta (local 2) del cr. 
Estudiantes, 22-24, on s'ubica l'Associació de Veïns de Porta, i disposar-la a favor d'Indicesa 
l'illa, SL. 
 
2.-  (15010079) Districte de Nou Barris 
Del primer Tinent d'Alcaldia, de 31 de desembre de 2018, que amplia l'autorització i disposició 
de despesa per un import de 102,66 euros amb càrrec al Pressupost de 2018 per l'increment 
percentual (IPC) de la renda mensual per a l'any 2018 corresponent a l'arrendament del local 
botiga esquerra (local 1) del cr. Estudiantes, 22-24, on s'ubica l'Associació de Veïns de Porta, i 
disposar-la a favor d'Indicesa l'illa, SL. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 1 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
3.-  (15010080) Districte de Nou Barris 
Del primer Tinent d'Alcaldia, de 31 de desembre de 2018, que autoritza la despesa per un 
import de 3.256,42 euros amb càrrec al Pressupost de 2019 corresponent a la renda mensual per 
l'arrendament del local botiga esquerra (local 1) del cr. Estudiantes, 26-28, on s'ubica 
l'Associació de Malalts Mentals, i disposar-la a favor d'Indicesa l'illa, SL. 
 
4.-  (15010080) Districte de Nou Barris 
Del primer Tinent d'Alcaldia, de 31 de desembre de 2018, que amplia l'autorització i disposició 
de despesa de 102,66 euros amb càrrec al Pressupost de 2018 per l'increment percentual (IPC) 
de la renda mensual per a l'any 2018 corresponent a l'arrendament del local botiga esquerra 
(local 1) del cr. Estudiantes, 26-28, on s'ubica l'Associació de Malalts Mentals, i disposar-la a 
favor d'Indicesa l'illa, SL. 
 
Acord de la Comissió de Govern de  17 de gener de  2019: 
 
5.-  (3-002/2019) APROVAR l’expedient núm. 3-002/2019 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2018 per a l’exercici 2019, d’import 37.963.726,57 euros, per fer front a despeses 
de personal i despeses corrents de diversos orgànics, de conformitat amb la documentació i amb 
la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 
19010291; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la 
Comissió d’Economia i Hisenda 
 
Acords de la Comissió de Govern de  24 de gener de  2019: 
 
6.-  (2018/147) APROVAR l’addenda al conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, 
el Consorci Turisme de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, en relació a la iniciativa 
“Destinació Barcelona 2018-2019” per la millora de la gestió de l’activitat turística a la 
destinació, modificant els pactes segon, tercer, quart, cinquè i novè, complint la voluntat de les 
tres parts d’aprofundir en els objectius del conveni i d’adaptació als nous plantejaments 
orientats per la Direcció de Turisme de Barcelona i a les directrius que es puguin despendre de 
l’Estratègia de Màrqueting Turístic de la Destinació Barcelona; AUTORITZAR i DISPOSAR 
la despesa per import total de 50.000,00 euros a favor del Consorci Turisme de Barcelona per 
tal de donar suport a la dotació tècnica adequada de l’Observatori de Turisme de Barcelona; 
FACULTAR el Regidor de Turisme, Comerç i Mercats, Im. Sr. Agustí Colom Cabau, per a la 
signatura de l’addenda al conveni; DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
7.-  (1287/18) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Instituto de 
Turismo Responsable, Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona 
i Diputació de Barcelona per a la implementació del Sistema Biosphere de Turisme Sostenible i 
Responsable a la Destinació Barcelona, consistent en la certificació de les destinacions 
Barcelona, Costa Barcelona, Paisatges Barcelona i Pirineus Barcelona i el Compromís 
Biosphere de sostenibilitat turística aplicat a destinacions i empreses turístiques d’aquest àmbit 
territorial, com un sistema de doble nivell del Sistema Biosphere de Turisme Sostenible i 
Responsable; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per import total de 50.000,00 euros a 
favor de Instituto de Turismo Responsable per a dur a terme les accions objecte de conveni. 
L’import total de 50.000,00 euros es desglossa en 30.000,00 euros amb càrrec al pressupost 
municipal vigent i 20.000,00 euros amb càrrec al pressupost 2020, condicionat a l’existència de 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 2 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
crèdit pressupostari adequat i suficient en l’anualitat de 2020; FACULTAR el Regidor de 
Turisme, Comerç i Mercats, Im. Sr. Agustí Colom Cabau, per a la signatura del conveni; 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
8.-  (2019/22) APROVAR el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, l’Institut 
Català del Sòl i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la promoció conjunta del Projecte 
Barcelona-Catalonia 2019-2020 de promoció de l’oferta de Barcelona i la seva àrea 
metropolitana a nivell nacional i internacional com a destinació preferent per a inversions d’alt 
impacte al nostre territori, que instrumenta una transferència corrent a un organisme públic 
autonòmic, per un import de 544.500,00 euros, distribuït en l’import de 273.500,00 euros 
corresponents a 2019 i 271.000,00 euros corresponent a 2020, condicionat a l’existència de 
crèdit adequat i suficient en aquesta anualitat; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de 
544.500,00 euros a favor de l’Institut Català del Sòl amb càrrec de la partida indicada; 
FACULTAR el Primer Tinent d’Alcaldia, Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura 
del present conveni; DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acord de la Comissió de Govern de  31 de gener de  2019: 
 
9.-  (DP-2018-27332) APROVAR el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i 
l’Associació Casal de Joves Queix, per a l’autorització d’ús de l’espai de propietat municipal 
anomenat Lola Anglada situat als Jardins Montserrat al carrer Rocafort núm. 236, que incorpora 
com annex l’antic local de Parcs i Jardins ubicat en la mateixa adreça, amb la finalitat de 
promoure i potenciar la vida associativa dels joves de l’Esquerra de l’Eixample, a través del 
desenvolupament d’activitats estables, obertes al barri i altres entitats; AUTORITZAR 
l’esmentada ocupació, segons els termes derivats del referit Conveni; i FACULTAR a l’Im. Sr. 
Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, actuant en la 
seva qualitat de Regidor del Districte de l’Eixample, per a la seva formalització. DONAR-NE 
compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. 
 
Acords de la Comissió de Govern de  7 de febrer de  2019: 
 
10.-  (DP-2019-27362) APROVAR el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i 
l’Ajuntament de Vielha e Mijaran, per a la cessió temporal de les instal·lacions de la pista de 
gel desmuntable de la ciutat de Barcelona, CEDIR l’ús de l’esmentada instal·lació, fins al dia 1 
de juny de 2021, amb caràcter onerós, segons els termes derivats del referit Conveni; 
FACULTAR a l’Im. Sr. Jaume Asens i Llodrà, Tercer Tinent d’Alcaldia i President de l’Institut 
Barcelona Esports, per a la seva formalització. DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i 
Hisenda. 
 
11.-  (3–017/2019) APROVAR l’expedient núm. 3-017/2019 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2018 per a l’exercici 2019, d’import 172.132,00 euros, per fer front a despeses de 
gestió d’Espais i Casals de Gent Gran del Districte de l’Eixample, de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 19012991; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 3 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
 DESPATX D’OFICI SAP 
 
1.- (1013/18) Del gerent de Turisme, Comerç i Mercats, de 7 de gener de 2019, que inicia 
expedient, aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu als serveis 
d’assessorament i gestió de l’estratègia de comunicació, relacions públiques, coordinació, 
gestió i redacció de continguts en suport offline/online (internet i xarxes socials) i producció 
audiovisual, per als exercicis 2019-2020, i per un import de 130.680,00 euros (IVA inclòs). 
 
2.- (2112/2018) Del gerent municipal, de 25 de gener de 2019, que anul·la part de l’autorització de 
la despesa del contracte relatiu al servei de gestió i dinamització del Centre d’Interpretació dels 
Tres Tombs de Sant Andreu, per a l’exercici 2018, i per un import de 6.019,37 euros (IVA 
inclòs). 
 
3.- (2018/671) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 29 de gener de 
2019, que declara desert el procediment obert simplificat per a l’adjudicació del contracte 
relatiu als serveis de vigilància per a la IV Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i 
Solidària a la plaça Catalunya i anul·la autorització de despesa, per a l’exercici 2019, i per un 
import de 14.362,70 euros. 
 
4.- (2018/337) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 6 de febrer de 
2019, que aprova el reajustament de l’autorització i disposició de despesa del contracte relatiu a 
la prestació d’un servei d’assistència tècnica i assessorament tècnica a l’àmbit de les 
Economies Comunitàries, per a l’exercici 2019, i per un import de 8.396,79 euros (IVA inclòs). 
 
b)   Mesures de govern 
c)  Informes 
 
1.-  Conjuntura econòmica. 
 
El Sr. PISARELLO diu que es tracta d’un informe que demostra que després d’un 2017 que ha 
estat convuls, l’activitat econòmica s’ha reactivat a la ciutat. 
Explica que a l’inici d’aquest mandat hi havia unes cent mil persones aturades a la ciutat i ara la 
xifra és de setanta mil, de manera que no hi havia hagut mai tantes persones afiliades a la 
Seguretat Social com a finals del 2018, i que és una bona tendència si es compara amb el que 
passa a Europa, i sobretot pel fet que l’ocupació, i especialment l’ocupació de més qualitat, s’ha 
incrementat en sectors que el Govern considera estratègics, com el de les tecnologies o el de les 
indústries creatives, on des de Barcelona Activa s’havia fet una aposta molt concreta. 
Remarca que cal continuar lluitant perquè l’ocupació que es creï no sigui tan precària, perquè 
tot i que s’ha millorat relativament continua havent-hi un nivell de precarietat important, de 
llarga durada i la bretxa salarial en matèria de gènere continua tenint un pes. 
Considera, però, que el que corrobora l’informe és que la línia d’actuació des de Barcelona 
Activa és la correcta, per exemple fomentant iniciatives com aquelles que, quan es fa mediació 
amb les empreses, garanteixin mil euros com a mínim, contractes com a mínim de sis mesos. 
Explica que, en la mesura del que és possible, des de Barcelona Activa acompanya aquest canvi 
reforçant sectors amb valor afegit que són estratègics i fent un esforç, dins de les competències 
pròpies, perquè les condicions salarials i les condicions de temps de treball siguin millors. 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 4 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
La Sra. BERBEL explica que presentarà alguns dels elements més destacables de l’informe i es 
disculpa d’entrada perquè, per qüestions de temps, només en farà algunes pinzellades. Recorda 
als grups que tenen tota la documentació i que després en poden comentar tot el que vulguin. 
Explica que farà referència a quins són els principals sectors creadors d’ocupació de qualitat, 
una visió molt breu del mercat de treball, una altra d’emprenedoria i empresa i, en darrer lloc, 
de la internacionalització. 
Reitera el que ja ha avançat el primer tinent d’alcalde: el sector TIC s’està convertint en un 
motor de creació a Barcelona. Exposa que l’any passat va superar per primera vegada les 
cinquanta-nou mil persones ocupades, i que a més cal tenir en compte positivament és que el 
salari mitjà supera en un 25 % el del conjunt de la ciutat. 
Manifesta que Barcelona continua sent una ciutat europea preferida per ubicar-hi una empresa 
emergent; en concret, és la tercera ciutat després de Londres i Berlín, la qual cosa també genera 
ocupació. 
Detalla que més de quatre-cents mil llocs de treball estan associats a la indústria 4.0: les TIC, el 
R+D+I, la indústria manufacturera o la logística. Diu que estan molt contents de veure com 
l’àmbit dels sectors creatius representen el 12,7 % de l’ocupació de Barcelona, i tant es parla 
dels sectors creatius tradicionals (l’art, la cultura, l’arquitectura o el disseny), però sobretot els 
que estiren més de l’ocupació són els creatius no tradicionals, que tenen a veure amb les noves 
tecnologies, edició electrònica, videojocs, R+D o publicitat. 
Pel que fa a la qualitat de l’ocupació, remarca que hi ha un màxim històric d’afiliació a la 
Seguretat Social, i des del 2014, encara que sigui de manera moderada, els salaris sembla que es 
recuperen una mica. 
Explica que a Barcelona hi ha una taxa d’atur en un 10,3 % a finals del 2018, i es tanca l’any 
amb un volum rècord de contractació acumulada total i indefinida. No obstant això, posa sobre 
la taula alguns dels reptes fonamentals, com la curta durada dels contractes i el pes de l’atur de 
llarga durada. 
Pel que fa al punt de l’informe d’empresa i emprenedoria, relata que el teixit empresarial de 
l’àrea de Barcelona s’aproxima a les 470.000 empreses, i hi afegeix que unes dades molt recents 
referides només a la ciutat de Barcelona indiquen que la quantitat també és molt bona. Respecte 
a la taxa d’activitat emprenedora, assenyala que hi ha el valor més alt des del 2007, i posa 
l’accent en l’emprenedoria femenina perquè era un dels reptes que s’havien proposat, de 
manera que en destaca que està augmentant i ja està per sobre de França, Alemanya o Itàlia. 
En l’apartat de la internacionalització, fa notar l’evolució positiva de les exportacions a la ciutat 
i com l’aeroport de Barcelona ja supera actualment els 50 milions de passatgers. 
Per tant, destaca que, dins d’un context de moderació del creixement i de dificultats generals, 
s’ha pogut tenir uns informes moderadament positius. 
 
La Sra. RECASENS indica que, tal com diu l’informe, l’economia mundial continua creixent a 
bon ritme i això ens permet, també, poder explicar unes taxes de creixement i uns bons 
indicadors per a la ciutat. Creu, tal com deia el tinent d’alcalde, que potser no felicitar, però sí 
tenir una visió optimista que potser els efectes més devastadors de les crisis ja han passat i que 
estem recuperant aquestes xifres. 
Diu que estan orgullosos perquè les polítiques d’ocupació que segueix Barcelona Activa en 
molt bona part segueixen el caire que es va iniciar durant el mandat de Xavier Trias, com per 
exemple els bons Compromís, que ara se’n diuen «Bona feina, Barcelona», o l’Oficina 
d’atenció a les empreses. 
Vol posar un èmfasi especial que la contractació continua sent de massa curta durada, continua 
havent-hi precarització. De fet, quatre de cada deu contractes signats a Barcelona tenen una 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 5 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
durada igual o inferior a un mes, i el 20 % dels assalariats tenen un contracte temporal. Per tant, 
volen continuar treballant perquè l’ocupació sigui de qualitat i aconseguir aquest salari mínim 
de ciutat, que no entenen per què, després de quatre anys, encara no s’ha pogut fer un pas ferm 
en aquesta direcció. 
També vol donar una dada interessant per a aquells grups, sobretot, que especifiquen que a 
Catalunya les empreses marxen, que no funciona, i és que a Barcelona ha augmentat un 1,7 %, 
unes vuit mil empreses, respecte al 2017, i des del 2014 ja han estat 33.863, un 7,8 % de 
creixement, i que a més a més el sector TIC sigui el que està sent punter i que faci de motor. 
Vol recordar dues coses, però: que tenen un recull de mesures de la comissió extraordinària que 
es va celebrar amb un munt d’agents econòmics i socials que hi van donar el seu parer, i allà hi 
havia mesures importants per lluitar contra la bretxa salarial, segons la qual les dones 
assalariades encara reben un salari mitjà un 22,8 % inferior als homes, o contra les diferències 
de renda entre els districtes. 
També li ha sobtat que no es faci més èmfasi de distribució territorial de la renda disponible per 
capita 2017, i ho diu perquè en l’informe només hi fa referència una diapositiva i que no 
explicita exactament el que passa, que és que algun dels indicadors que es fan servir per veure 
aquesta bretxa familiar és justament l’augment del preu dels habitatges, i això no vol dir que les 
famílies recuperin renda, sinó que simplement en els seus barris hi ha bombolla immobiliària. 
Diu que això ens hauria d’alertar per prendre-hi mesures. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Agraeix a la senyora Berbel 
l’exposició de les dades. Alerta que, tot i que les dades macroeconòmiques són aparentment 
bones, el cert és que tots els indicadors de l’informe apunten a una certa desacceleració 
econòmica de l’activitat que, curiosament, aquest últim any s’ha aguditzat molt en el tercer 
trimestre, i que això no deixa de sorprendre perquè considera que és el trimestre més important 
en activitat i tancaments econòmics, i sobretot el trimestre més important de la campanya de 
vendes. 
Expressa la preocupació per algunes qüestions que apunta l’informe: la desacceleració en les 
vendes del comerç, que se suma a una caiguda de la confiança del consumidor, i contràriament 
al que ha comentat la senyora Recasens, la pèrdua de 4.108 seus socials d’empreses i la caiguda 
de la creació de societats mercantils, gairebé un 8,9 %, a conseqüència de la situació 
d’inestabilitat política, com també apunta l’informe. També vol expressar la preocupació per la 
caiguda de la inversió productiva, amb una reducció interanual d’un 16 %, és a dir, que hi ha un 
problema en l’atracció d’inversions per més que es vulgui maquillar, com també ho apunta la 
dada de previsions per a l’any vinent, que també incideix en el fet que hi haurà una 
desacceleració econòmica que se centra precisament en una disminució del consum, perquè hi 
ha desconfiança per part del consumidor, i troba que són fets que afectaran de manera incisiva 
l’economia de la ciutat. Vol saber si hi ha alguna previsió o apunten a alguna mesura per evitar 
aquesta situació. 
També els preocupa la desacceleració en la producció industrial, de gairebé un 0,3 % en el 
tercer trimestre, i sobretot el clima comercial, és a dir, com afecta aquesta desacceleració del 
consum al comerç. 
Manifesta que sí que és cert que s’apunta un cert canvi en el model productiu: les empreses de 
serveis i les de tecnologia s’han convertit en un dels grans motors i de la creació de feina de la 
ciutat, i que Barcelona és una ciutat preferida per generar les noves empreses emergents, i fins i 
tot que les empreses emergents que es creen aquí creixen i acaben sent empreses més grans. El 
que pretén és que es creï el clima perquè, tenint present que tot això es genera i es crea entorn 
de la presència del Mobile World Congress a Barcelona, es facin tots els esforços possibles per 
mantenir-lo i perquè aquesta creació d’empreses vinculades a les noves tecnologies continuï 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 6 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
sent un dels camins per variar aquest model productiu que els havia preocupat tant quan s’havia 
concentrat en un monocultiu determinat de comerç i turisme. D’altra banda, expressa que també 
cal crear les condicions perquè el comerç i el turisme tinguin oportunitats a la ciutat de 
Barcelona i continuïn sent un dels sectors més dinàmics juntament amb el sector dels transports. 
Creu que és un informe que apunta algunes qüestions que preocupen i que caldria reflexionar 
sobre com s’han de crear les condicions per evitar que vagin a pitjor. 
 
La Sra. SENDRA també agraeix l’informe i destaca que sempre és positiu rebre bones notícies. 
Creu que sobretot s’han de felicitar perquè ha estat un any difícil: fa anys que s’arrosseguen 
dificultats, primer per la crisi econòmica i després per les dificultats polítiques del darrer any, 
que creu que tampoc no ha estat fàcil ni per a les empreses ni per a les institucions que les han 
acompanyat. Reitera que ha estat un any de conflicte, en què s’ha convidat les empreses del país 
a marxar, i per tant considera que no ha estat un any favorable per crear expectatives de futur i 
de creixement per a la ciutat ni per al país. 
Creu que, malgrat tot, la ciutat funciona: la ciutadania i el teixit social i empresarial són actius, 
positius, emprenedors, que tenen ganes i força per créixer a la ciutat, i quan s’ajunta això amb 
un acompanyament de les institucions públiques els èxits estan assegurats. En aquest sentit, 
considera que, tal com ha apuntat la senyora Recasens, la feina de Barcelona Activa va 
començar fa molts anys, i que és d’aquelles polítiques que se’n dirien institucionals: hi ha 
acords, hi ha pactes d’aquesta ciutat perquè aquelles coses que funcionen continuïn, i avui se’n 
veuen els èxits. 
Així i tot considera que, com a institució que són a l’ajuntament, cal centrar-se allà on són els 
problemes. En aquest sentit, destaca el tema de la precarietat, que afecta especialment les dones, 
així com la temporalitat i els falsos autònoms, punt que considera que requereix una inspecció 
forta per part de la institució i també requereix un pacte amb el sector empresarial. 
Vol posar l’accent en què és un moment de diàleg i de pacte per crear les bases perquè aquestes 
coses es corregeixin, ja que troba que els últims anys no hi ha hagut una conjuntura de pacte i 
diàleg amb el sector empresarial, però que en aquest moment és imprescindible estimular un 
pacte empresarial que posi les bases per a l’estabilitat i el creixement. Creu que és 
imprescindible, sobretot, perquè tota aquesta economia, especialment la que està ancorada en 
les TIC, té uns efectes a escala global, i per tant la ciutat de Barcelona competeix constantment 
en això. 
És per aquest motiu que considera que cal crear una estructura forta que ajudi i acompanyi 
l’atracció de talent per tal que aquest talent pugui crear una emprenedoria que pugui créixer i 
desenvolupar-se com a empresa, i que aquesta empresa pugui créixer i desenvolupar-se com a 
indústria. Exposa que això s’ha de connectar amb el sector científic, i que per tant hi ha un espai 
de recerca importantíssim al país que no està vinculat a la creació de patents, i considera que és 
una assignatura pendent que cal posar en marxa. 
També manifesta que caldria prendre’s seriosament la formació professional perquè ajudi tot un 
sector de joves a tenir accés a aquesta nova economia. 
 
La Sra. BALLARÍN comença agraint la presentació de l’informe. En primer lloc, diu que valora 
els efectes de la recuperació econòmica de Barcelona després d’un període de retrocés de 
l’economia global que es va iniciar el 2008 i que va tenir una incidència especial al país. 
Constata que en els darrers anys ha millorat el dinamisme de l’activitat econòmica i del mercat 
laboral, un dinamisme que en termes generals consideren positiu, però on vol situar 
determinades alertes. 
Veuen que la millora del dinamisme es basa en la demanda interna, consum, també en les 
inversions i en les exportacions. Si és així, els agradaria saber quina estratègia hi ha per 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 7 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
continuar potenciant el consum, les inversions i les exportacions. Pregunta si hi ha accions 
concretes per no aturar el dinamisme interior. Demana quina opinió tenen de la caiguda de 
confiança del consumidor i com es valora el major impacte que ha guanyat la construcció sobre 
el PIB. 
Manifesta que també sap que una part d’aquesta recuperació econòmica es demostra amb 
indicadors com el rècord històric d’afiliació a la Seguretat Social. Diu que la dada els alegra, 
però pensa que cal garantir-ne la continuïtat amb polítiques actives des de la promoció 
econòmica, i que també cal garantir un impacte social i territorial adequat d’aquest creixement, 
perquè considera que créixer també ha de comportar redistribuir i garantir la qualitat de vida en 
condicions d’igualtat. 
Exposa que el que els preocupa especialment d’aquest informe és, tal com ja s’ha dit, la 
temporalitat i la precarietat: quaranta-tres de cada cent contractes són temporals o de durades 
inferiors a un mes. També els preocupa la bretxa, tant de gènere, de gairebé un 23 %, com la 
intergeneracional, que encara és més alta, així com la distribució territorial de l’atur: els deu 
barris amb més pes sobre l’atur de la ciutat concentren pràcticament el 30 % del total de l’atur. 
Alerta sobre el fre de la creació de societats mercantils, amb un descens interanual de gairebé el 
9 %, i sobre la fugida d’empreses, amb 40.108 trasllats de seus socials fora de Catalunya. 
També manifesta que la caiguda de la inversió estrangera és preocupant, de gairebé un 17 %, i 
considera que té com a causa els dubtes que hi ha hagut al voltant de la promoció i de la marca 
Barcelona, un projecte que es va iniciar quan el senyor Collboni era tinent d’alcalde que va ser 
frenat i que finalment s’ha presentat com a impuls i posicionament de Barcelona, però pensa 
que no hi ha hagut una aposta prou decidida per la marca Barcelona. 
En últim lloc, diu que cal congratular-se pel dinamisme d’aquesta economia, però que cal 
continuar mantenint aquestes estratègies correctes. 
 
El Sr. MULLERAS diu que estan en un informe de la conjuntura econòmica de la ciutat, i que 
Barcelona és un gran transatlàntic que, quan el Govern d’Ada Colau va arribar al poder, el que 
va fer va ser aturar-ne els motors. Continua la metàfora dient que, des d’aleshores, el 
transatlàntic continua avançant per inèrcia, però que cada vegada avança una mica menys, cada 
vegada va més a poc a poc, i que és aquesta inèrcia la que ha fet que anés avançant, però que 
aquesta aturada de motors d’Ada Colau és la que fa que ara estiguem davant d’aquests primers 
símptomes de desacceleració a la ciutat. 
Explica que una anàlisi conjuntural no té sentit si no es fan comparacions, per exemple respecte 
a l’inici del mandat. Destaca que el creixement actual del PIB de Barcelona és del 3 %, mentre 
que el 2015 era del 3,5 %, de manera que s’ha baixat un 14 % en creixement econòmic de la 
ciutat. Si es mira per què es produeix aquesta aturada en el creixement econòmic, apunta que un 
dels indicadors és la creació d’empreses mercantils, i exposa que, amb dades publicades avui 
mateix, només els últims dos anys a Barcelona s’ha reduït un 16 %, que són 1.404 empreses 
menys. 
També vol parlar dels afiliats a la Seguretat Social, ja que l’increment mitjà del 2018 és del 2,7 
% mentre que el del 2017 era del 3,4 %, i que per tant també en això s’està baixant. Apunta que 
el ritme dels nous contractes laborals el 2018 té un augment interanual del 7,6 % mentre que el 
2016 era de l’11,4 %, i també en aquest punt s’ha desaccelerat. També destaca que l’índex de 
confiança del consumidor ha caigut 11,2 punts entre juny i desembre del 2018. 
Reitera que Barcelona té símptomes greus de desacceleració i indica que això es deu, entre 
altres coses, a l’aturada econòmica d’Ada Colau quan va arribar al poder d’aquest ajuntament, i 
que ara ja s’estan començant a patir. 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 8 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
La Sra. REGUANT també agraeix l’informe. Diu que, contràriament al que han fet la majoria 
de grups, no començaran valorant les dades macroeconòmiques perquè creu que centrar-s’hi fa 
perdre’s o que no es tinguin en compte les microeconòmiques o la realitat de la ciutat, 
d’elements que considera clau per saber si la ciutat avança o no, que és tot el que té a veure amb 
les condicions de vida i amb el dia a dia de la gent. 
En aquest sentit, troba preocupant que quatre de cada deu contractes nous siguin de menys d’un 
mes o que sis de cada deu nous contractes siguin de menys de sis mesos, així que posa en relleu 
que, si bé la inscripció a la Seguretat Social creix, la inseguretat de no saber fins quan es tindrà 
feina, la precarietat, la por de no poder arribar a final de mes continua sent un element clau per 
a moltes de les veïnes de la ciutat. També considera preocupant que la taxa de temporalitat sigui 
del 21 %, dada que posa de manifest que, malgrat que els elements d’anàlisi macroeconòmics 
són positius, el dia a dia no millora, i per tant vol dir que potser cal deixar de mirar tant les 
dades macroeconòmiques i fixar-se més en les altres. 
Un altre element que el seu grup creu que cal analitzar des d’un altre punt de vista té a veure 
amb l’emprenedoria, perquè entenen que segons com s’analitzi es reprodueix el model 
neoliberal de sempre. Aclareix que això no vol dir que no sigui positiu crear nous llocs de feina 
i generar noves maneres d’entendre l’economia i les relacions laborals, però que, quan es parla 
de l’activitat de l’emprenedoria a la ciutat, també cal tenir en compte quin és el context social 
de les persones que la duen a terme i quina n’és l’estructura socioeconòmica per poder analitzar 
si és positiu o no, si acaba sent tirar la pilota endavant i poca cosa més, i allargar una mica més 
l’agonia. 
Per tant, considera que, per determinar si és positiu o no i si podem celebrar o no que hi hagi 
més emprenedoria o no, cal fer-ne una anàlisi de llarga durada, d’un període de cinc anys. Creu 
que són elements que cal incorporar cada cop més en els estudis per poder analitzar després si 
això dona fruits o no, perquè de vegades amb la solució a curt termini s’amaga que a mitjà o a 
llarg termini les persones no milloren. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix en primer lloc la presentació de l’informe i felicitar-se per les 
dades macroeconòmiques, que reflecteix que són molt bones. 
Manifesta que en les enquestes de vegades es reflecteix la ciutat de Barcelona, d’altres l’àrea 
metropolitana, d’altres la regió de Barcelona i d’altres Catalunya, i per això considera que els 
límits no estan ben definits, ja que la ciutat, com a unitat econòmica i política, és molt més gran 
del que representen els deu districtes de la ciutat. 
Per tant, troba que en primer lloc cal plantejar-se aquests límits; en segon lloc, la desigualtat i 
l’empobriment d’una població que com més va és més gran, i que això només queda reflectit en 
un quadre. Subratlla que el consistori ha de mirar de discernir quina és la ciutat real de què es 
parla, que és molt més gran que els deu districtes. 
 
La Sra. BERBEL manifesta que incorporen totes les aportacions que els han fet els grups. 
Vol apuntar que per a la precarietat tenen tot un pla de xoc que estan intentant desenvolupar, un 
acord i conveni amb la Pimec, i que intermedien només amb empreses que paguin més de mil 
euros i facin contractes de com a mínim sis mesos, que són unes dotze mil empreses cada any. 
Exposa que han fet encara més gran el programa «Barcelona, bona feina», que contracta 
persones durant un any i col•lectius específics, i que aquest any han impulsat un ajut a 
autònoms, que ara mateix són els més precaris a la ciutat. 
Manifesta que també tenen un pla de ciència que des de la perspectiva econòmica desenvolupen 
des de Barcelona Activa tot i que és un pla de tot l’ajuntament, justament per a aquest sector 
estratègic que és tan necessari. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 9 
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
La Sra. RECASENS s’adreça a la senyora Mejías per deixar clar que en el mateix informe es 
diu que els trasllats de les seus socials de les empreses no han tingut una translació directa en 
els llocs de feina ni centres productius. També destaca que hi ha una altra evidència que la 
senyora Mejías omet, i és que en aquest període les empreses que han vingut a la demarcació de 
Barcelona 33.863 més i que, per tant, no hauria d’aferrar-se en un indicador que no és tal. 
També s’adreça a la senyora SENDRA per dir-li que evidentment les polítiques d’ocupació són 
una feina de tots i que fa anys que s’han inventat, i que es referia al fet d’haver inclòs el tema de 
les polítiques d’ocupació dins de les empreses per després poder continuar treballant per tal que 
els salaris fossin com a mínim de mil euros. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Insisteix que la dada hi és, a 
l’informe: són més de quatre mil empreses les que han marxat de Catalunya, i que a més a més 
es veu que n’han marxat per la situació d’inestabilitat política que s’ha produït a la ciutat de 
Barcelona. 
 
Es dona per tractat. 
 
2.-  Balanç Mesura de Govern: Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019. 
 
El Sr. COLOM manifesta que la mesura de Govern es va presentar al Plenari del 30 de juny del 
2017 i que dijous passat se’n va presentar el balanç al darrer Consell de Ciutat i Comerç. 
Exposa que la mesura de Govern preveu 8 línies estratègiques, 43 mesures i que implica 135 
actuacions. Vint mesos després d’haver-se presentat, 75 d’aquestes actuacions (el 56 %) ja estan 
implantades, o bé de forma contínua o bé ja finalitzades perquè tenien una durada concreta, i 
n’hi ha 58 (el 43 %) que estan iniciades; per tant, només dues actuacions estan en una fase 
incipient, cosa que indica un altíssim grau de compliment d’un instrument que engloba la feina 
de la regidoria i de la direcció de Comerç en la promoció i el suport al comerç de proximitat de 
la ciutat i que marcava les grans línies estratègiques a seguir en aquest mandat. 
Manifesta que econòmicament ha significat que durant l’any 2017 es destinessin 5,5 milions 
d’euros a aquestes actuacions, i que el 2018 hi hagués un increment del 6,65 %, és a dir, 5,8 
milions d’euros. 
De les diverses línies estratègiques desenvolupades vol destacar, en primer lloc, la promoció del 
comerç de proximitat, que és la línia 2, ja que ocupa una part important del pressupost, el 41 %, 
i que ha significat campanyes com la de «El comerç a Barcelona sona bé» del 2018 o la 
d’enguany de transformació digital, o campanyes específiques sobre aliments segurs, Sant 
Jordi, Nadal i comerç i cultura. També destaca que la mesura incorpora polítiques d’impuls, 
amb més de 2 milions d’euros destinats tant a la convocatòria de subvencions generals i a 
l’específica de digitalització, o a través de convenis, i la potenciació de programes com «El 
comerç i les escoles», «Obert al futur» o «Comerç + sostenible». I encara en aquesta línia, posa 
l’accent en la realització de programes específics com el pla d’impuls per a l’ocupació de locals 
buits i la protecció de patrimoni comercial emblemàtic de la ciutat. 
Explica que una segona línia de treball rellevant ha estat el suport al teixit comercial als barris, 
que és la línia 4, i a l’associacionisme comercial i APEU, que és la línia 5, destí del 33 % de la 
despesa realitzada, i que significa, entre altres coses, la potenciació de polítiques de comerç al 
territori; el treball continu amb les associacions de comerciants, tant per potenciar el 
desenvolupament de les existents com per contribuir a les noves associacions creades, que en 
aquest període han estat tres: una a Gràcia i dues a les Corts, com també el desenvolupament 
dels plans estratègics dels eixos comercials de Sant Andreu i el Born amb relació a les proves 
pilot d’APEU que s’hi han realitzat. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 10
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
En tercer lloc, vol assenyalar les línies de treball que es fan amb relació a la competitivitat, la 
innovació i la transformació digital, que significa un canvi en el plantejament estratègic de la 
competitivitat del comerç de proximitat que se situa en dos grans vectors: consolidar la força 
que té i la utilització de les noves tecnologies i la digitalització, des de la targeta de fidelització, 
el comerç electrònic, xarxes socials o màrqueting digital com a grans elements per millorar la 
competitivitat del sector. Afirma que aquesta és, de fet, la gran batalla del comerç del moment: 
entrar en el món de la digitalització i poder competir de forma associada, de tu a tu, amb les 
noves realitats del comerç actualment. 
Indica que en aquest darrer aspecte s’ha fet una diagnosi i es treballa en temes de formació i 
assessorament, ajuts per a la transformació i la implantació de la targeta Viba, que és una de les 
eines de transformació importants. 
En quart i cinquè lloc, el senyor Colom vol destacar la creació de l’observatori del comerç per 
la necessitat de tenir-ne un coneixement profund, i el treball de la interacció entre el comerç, el 
turisme i la cultura, així com els comerços i els mercats, en què els comerços dels mercats 
municipals tenen un paper fonamental en la dinamització comercial dels seus entorns. 
 
El Sr. BLASI agraeix la presentació d’aquest balanç, però manifesta que el mandat va començar 
malament i no acaba millor, i diu que la desorientació i la falta de compromís no se salva amb 
una mesura de govern. Es pregunta, en qualsevol cas, si el Govern actual realment hi creu. 
Indica que, ja el senyor Colom s’ha referit al Consell de Ciutat i Comerç, no pot obviar referir-
s’hi, sobretot amb relació a la darrera reunió. El senyor Blasi no hi va poder assistir, però afirma 
que li han posat de manifest que el to del regidor que n’ostentava la presidència va estar fora de 
lloc i va ser inoportú amb alguns dels representants del sector del comerç que de forma 
desinteressada participen i col•laboren en el bon desenvolupament d’aquesta ciutat. 
Es pregunta quants consells de comerç continuen en marxa a Barcelona. Manifesta que el 
Govern actual diu que aprofita la feina realitzada en mandats anteriors, i precisament per això 
pregunta pels locals buits, concretament del districte de Ciutat Vella, ja que considera que era 
una feina treballada i que tenia un fonament que es va deixar aparcada, que es va posar en 
marxa amb un plantejament nou i que ara sembla que els resultats que no són ni els desitjats ni 
els esperats. 
Pel que fa als comerços emblemàtics, es queixa que, tot i la insistència dels grups a la comissió, 
el Govern gairebé dona per feta gairebé tota la feina amb relació a aquest punt. Manifesta que el 
que està molt clar és que s’ha acabat, però que el que s’ha acabat és el comerç emblemàtic fruit 
de la seva inacció. 
Amb relació a la venda no sedentària il•legal, el «top manta», es pregunta quantes vegades ha 
estat un tema en aquesta comissió o en la de Presidència i en la de Drets Socials, i considera que 
ni molt menys s’ha aconseguit aparcar. 
També formula què ha passat amb la campanya de Nadal, perquè creu que també ha estat 
àmpliament qüestionada. 
El senyor Blasi reconeix al senyor Colom que han realitzat un cert esforç en el pla de 
digitalització i considera que és una línia de treball que s’ha de potenciar. 
Pel que fa als APEU manifesta que li sembla una mica ridícul que en parlin quan precisament 
no s’hi ha fet absolutament res.  
Critica que, amb relació a la descentralització del comerç, no hagin dit res de La Pionera, ni del 
«rec», ni hagin fet balanç del Viba, i es queixa que tot brilla per la seva absència. 
Contraposa el fet que el senyor Colom parli de l’enfortiment del teixit associatiu comercial amb 
els endarreriments en el pagament de les subvencions. També critica que plantegi el turisme 
com una oportunitat, perquè considera que potser el senyor Colom sí que pot ser un referent de 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 11
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
treball del turisme a favor del comerç i de la ciutat, però no el Govern que representa, i es 
queixa que s’obvien, per exemple, els plans de turisme de mandats anteriors. 
Amb relació als mercats, pregunta què passa amb el del Bon Pastor, amb el de la Vall 
d’Hebron, i exclama que no gosa preguntar-li pel de l’Abaceria ni els seus terminis, i que en 
qualsevol cas ja no vol ni preguntar si realment acabarà havent-hi un mercat de Sant Andreu. 
 
El Sr. SIERRA manifesta que, posats a aplicar un terme comercial, ara que és època de 
rebaixes, se’ls podria anomenar el «Govern de la secció d’oportunitats», però per totes les 
oportunitats que han perdut amb el comerç de la ciutat i per com l’han maltractat. Es queixa que 
en l’últim Consell de Comerç i Ciutat, tal com ja s’ha esmentat, també van maltractar els 
comerciants. Per tot plegat, afirma que es podria qualificar el consistori del «Govern del “top 
manta”», ja que considera que és a qui realment afavoreixen i de part de qui realment estan, 
malgrat que no és justament pels greuges del «top manta» que se’ls van aixecar els comerciants 
del Consell de Comerç i Ciutat, que tot i això són els que continuen complint les seves 
obligacions amb rigor, pagant els impostos, ocupant l’espai públic amb unes taxes. 
Critica que el pla estratègic consta de vuit mesures però que n’hi podrien haver posat tres-
centes, quatre-centes o cinc-centes. Critica que el Govern esmenti la governança del comerç 
basada en la confiança i corresponsabilitat del sector des del Consell de Comerç i Ciutat, i que 
en l’últim maltractessin els comerciants, i no només no ajudant-los ni posant-se al seu costat, 
sinó que fins i tot van maltractar el president d’una de les principals associacions de 
comerciants de la ciutat com és Barcelona Oberta. 
Exclama que el que fa el Govern és desistiment de funcions i que l’única bona notícia és que, al 
capdavant d’aquesta regidoria, al senyor Colom li queden 102 dies i 5 hores, que és exactament 
el mateix temps que li queda al Govern d’Ada Colau. 
Manifesta que podria parlar en el mateix sentit de tot; per exemple, de les línies d’estratègia des 
d’un barri cohesionat i vertebrat fent esment dels APEU, que considera que és un projecte que 
tenia molt en compte la regidora de Turisme i Comerç anterior, la senyora Ballarín, i que el 
Govern actual ha deixat en la via morta, amb dos projectes en què hi havia il•lusió per part dels 
comerciants de Sant Andreu i del Born. Critica que passa el mateix amb la cultura i el turisme, 
amb els mercats de Barcelona, on l’únic que ha fet el consistori és continuar l’herència i la 
inèrcia de reforma de determinats mercats, però sense cap projecte que il•lusioni ni convenci 
ningú. 
 
La Sra. CAPDEVILA explica que avui els han portat a la comissió el balanç de la mesura de 
Govern de reforç i protecció del comerç a Barcelona. Considera que la van presentar després 
d’un primer any força erroni en matèria de comerç, i que en aquest final de mandat la paràlisi 
s’ha tornat a instal•lar en aquesta àrea. 
Vol recordar que justament en aquest mandat hi ha hagut tres responsables diferents pel que fa 
al tema del comerç a la ciutat. Critica que el primer, el senyor Ortega, potser hi deu entendre, de 
moltes altres coses, però que el comerç no era ben bé el seu fort; manifesta que els primers 
mesos de Govern no es va fer res amb el sector. Explica que després se’n va responsabilitzar el 
senyor Colom, però que quan van entrar els socialistes al Govern se’n va fer càrrec la regidora 
Ballarín; més endavant, quan els socialistes van sortir del Govern se’n va tornar a 
responsabilitzar el senyor Colom. Per tot plegat pensa que queda demostrat que el Govern no 
s’ha acabat de creure del tot el comerç i hi donen poca importància. 
Creu sincerament que després de dos anys de la posada en marxa de la mesura el balanç és 
força pobra, i es disposa a repassar-ne alguns dels objectius principals. Comença pel 
d’«augmentar la col•laboració entre comerç i ajuntament»: diu que només cal seure cinc minuts 
amb les associacions de comerciants per captar el descontentament que hi ha en el sector i per 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 12
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
evidenciar que la col•laboració publicoprivada en el cas del sector comercial genera al Govern 
el que considera una certa incomoditat. 
Continua per l’objectiu de reforçar l’associacionisme comercial i les noves formes de gestió en 
el tema dels APEU. Suggereix que parlin amb els comerciants del Born i de Sant Andreu, els 
barris on s’havia de dur a terme aquesta prova pilot, i en veuran l’estupefacció per la paràlisi 
que ha patit aquest projecte. I pel que fa al reforç de l’associacionisme comercial, considera que 
també és una assignatura pendent, i que el senyor Colom sap perfectament que el grup 
d’Esquerra ha presentat proposicions durant aquest mandat reclamant mesures que afavoreixin 
aquest augment, que actualment es troba només al voltant d’un 40 %. 
Amb relació a l’objectiu de redactar unes noves normes reguladores del Consell de Ciutat i 
Comerç, critica que, tal com indica l’informe, no s’hagi fet. 
Sobre el desenvolupament de l’observatori Barcelona Comerç i la creació d’un sistema que 
integri informació provinent de diferents fonts, lamenta que sigui un altre dels projectes que 
hagi quedat en no-res, tot i la necessitat de disposar d’algun tipus d’organisme que proporcioni 
coneixement sobre la realitat comercial de la ciutat. 
 
La Sra. BALLARÍN agraeix la presentació de l’informe, i també que hagi estat amb un temps 
limitat, perquè considera que el temps que va tenir el regidor en l’últim Consell de Comerç i 
Ciutat va ser desproporcionat respecte al temps que van tenir la resta de membres del consell 
per fer-hi aportacions o debatre sobre el tema. També vol lamentar, com han fet la resta de 
grups, la conducta poc respectuosa per part del regidor cap a un dels membres del consell. 
Comenta que avui s’exposa el balanç d’una mesura que es va presentar davant del Govern quan 
el seu grup, el PSC, en formava part i que havia estat el fruit d’un treball conjunt amb tot el 
teixit comercial i també de la restauració de la ciutat, que va acabar cristal•litzant amb aquests 
objectius: crear models de regulació, relació i cooperació amb el sector per tal de reforçar i 
incentivar el consum en botigues de proximitat. Aclareix que el comerç de proximitat no és que 
en fos una de les línies, sinó que l’objectiu era potenciar aquest tipus de comerç, així com els 
mercats com a peces clau en el desenvolupament comercial del territori, al costat de fomentar 
les associacions i les entitats com a promotores d’aquest desenvolupament comercial a les 
diferents zones, i treballant molt pel que és la professionalització, la competitivitat, 
l’acompanyament en la transformació digital i l’adequació a les noves demandes d’hàbits i 
demandes de consum. 
Explica que tot plegat es va plantejar en vuit mesures que pivoten al voltant de la promoció i 
l’enfortiment del teixit comercial de proximitat de la ciutat, i que malauradament el balanç 
exposat no compleix amb les expectatives plantejades. Considera que el balanç s’ha fet a 
correcuita abans d’acabar el mandat i que entremig no se n’ha fet cap seguiment, com tampoc 
de les campanyes que s’han fet. Recorda que fa pocs dies es va debatre força sobre la campanya 
de Nadal, però lamenta que no hi ha hagut ocasió de debatre ni avaluar les campanyes que el 
Govern ha fet. 
També vol destacar, com ja s’ha dit, el baix nivell d’execució de les quaranta-tres mesures. Des 
del Govern es diu que setze ja estan finalitzades, però la senyora Ballarín puntualitza que en 
alguns casos la finalització passa per constituir grups de treball i en d’altres no es coneixen els 
resultats de la finalització. A més, pregunta on són les normes de regulació del Consell de 
Comerç i Ciutat, el tema de la revisió i adaptació del PECAB, o la normativa que regula la 
venda no sedentària a la ciutat, el tema del control de la venda il•legal, i sobretot vol posar 
l’accent en temes com les APEU, en què les dues proves pilot que s’havien plantejat han caigut 
en l’oblit. 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 13
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
El Sr. MULLERAS també creu que, en el Consell de Comerç i Ciutat on es va presentar el 
balanç exposat avui, el regidor va tenir una intervenció desafortunada quan es va referir als 
representants del comerç. 
A aquest mateix regidor, però, no li nega el voluntarisme ni la capacitat de treball, però 
malauradament al senyor Colom li ha tocat defensar el comerç amb un grup municipal que el 
veu com un enemic, quan en canvi considera que el comerç és un col•laborador de la ciutat. 
Troba que, malauradament, el Govern d’Ada Colau l’ha tractat com un enemic i com un 
problema, i no com una part de la solució de Barcelona, perquè el comerç crea riquesa, llocs de 
feina, dona vida als barris, és un soci, un col•laborador, i considera que l’ajuntament de 
Barcelona l’hauria de tractar com a tal. Planteja que les polítiques de comerç no han de ser una 
obligació institucional, sinó un objectiu en si mateixes. 
Creu que des del Govern s’ha fet exactament el contrari: unes polítiques de comerç que, com 
totes les altres polítiques municipals que tenen a veure amb el comerç (urbanístiques, les que 
tenen a veure amb el turisme, o les de seguretat), han anat en contra del que necessitava el 
comerç. 
Recorda que en el Consell de Comerç i Ciutat els comerciants van dir que no estaven contents 
amb la campanya de Nadal, que havia estat un autèntic fracàs, i que el Partit Popular va 
demanar en la darrera comissió que es fes una taula amb els comerciants per millorar el que és 
l’època més important del comerç de la ciutat de l’any. 
 
La Sra. REGUANT manifesta que, a diferència de la resta de grups, celebra que el projecte dels 
APEU estigui com a mínim en stand-by, tot i que els preocupa que sigui no tant per una 
voluntat política d’entendre que és un projecte que no respon al bé comú ni al bé col•lectiu, sinó 
que respon a unes lògiques que el privat acabi administrant el que és públic de forma que el que 
és públic accepta directament la seva pèrdua de poder davant dels interessos privats. En tot cas, 
com a mínim celebren que el que fa dos anys semblava que estava més a tocar de moment 
estigui paralitzat, perquè més enllà de grups de treball i etcètera no s’ha avançat, i esperen que 
en els mesos vinents finalment canviï la lògica d’impulsar projectes pilot dels APEU i 
s’entengui l’espai públic com un espai de totes i que la manera de potenciar el comerç local i de 
proximitat no és aquesta mena de projectes, sinó que cal analitzar-ne d’altres. Per tant, reitera 
que en això celebra el que de moment han pogut llegir aquí i les polítiques que fins ara s’hi han 
fet. 
Tot i això, considera que en aquest informe sí que hi ha un element en els mercats com a espais 
que entén que encara està lluny de la lògica que dels mercats siguin espais de proximitat que 
també incorporin tot el que té a veure amb la sobirania alimentària, espais positius i cabdals per 
dur a terme aquesta mena de polítiques. 
També vol celebrar iniciatives com la moneda ciutadana i les proves pilot que se n’han fet. 
Lamenta que encara sigui molt limitada i expressa que, tal com s’està portant a terme, els 
genera dubtes que incorpori de manera clara el comerç dels barris on es vol dur el projecte i, per 
tant, que sigui una eina per generar comunitat xarxa i per relacionar les veïnes amb els 
comerciants.  
 
El Sr. PUIGCORBÉ pregunta quin impacte ha tingut l’efectivitat d’aquesta moneda ciutadana, 
el «rec», i quina incentivació ha produït dintre del comerç de proximitat. 
 
El Sr. COLOM respon al senyor Puigcorbé que sí que ha tingut un impacte. A l’Eix Besòs la 
capacitat de rotació de la moneda, dins de la dimensió que té, que és petita, començava a ser 
rellevant. No en recorda la xifra exacta però es compromet a fer-la-hi arribar. Diu que encara 
cal veure com funciona, però creu que pot tenir una perspectiva interessant. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 14
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Considera que el senyor Puigcorbé ha marcat una mica la línia del que esperava d’aquest debat, 
que era parlar de comerç. Creu que tots els grups s’han dedicat a fer els seus chascarrillos, però 
que realment no se n’ha parlat. Manifesta que, si es parla del comerç de la ciutat, el gran repte 
és la proposta a través de la digitalització, i que el treball de col•laboració publicoprivada a 
través de la targeta Viba marca un abans i un després en la ciutat, no sols pel treball que es fa 
amb les associacions sinó perquè han estat capaços, des de l’administració, treballar perquè les 
associacions poguessin ser capaces de portar una única targeta i totes col•laboressin, en un 
sector en què creu que de vegades també té un problema d’atomització, i per tant en aquest 
sentit li sembla rellevant. 
El senyor Colom considera que el comerç és un element essencial de la ciutat, però també té 
reptes molt importants, i que la mesura de govern serveix per poder-los afrontar. Òbviament, 
assenyala camins i estratègies, i en aquest sentit, quan els grups es mirin detingudament el 
treball realitzat i passin una mica de la campanya, veuran que està marcant un treball important 
i que al capdavall és el que marcarà el futur del comerç a Barcelona. 
 
El Sr. BLASI manifesta que havien vingut a parlar de comerç però no en tres minuts, i li 
recorda que ja li han comentat com va anar el Consell de Ciutat i Comerç de la setmana 
anterior. 
Apunta que el fet és que els resultats de l’àmbit del món del comerç i de mercats fruit de l’acció 
del Govern municipal actual és zero, i que el senyor Colom hauria de tenir una mica 
d’humilitat, perquè no passa res per no haver estat el millor regidor de Comerç que haurà tingut 
la ciutat. 
 
El Sr. SIERRA lamenta que el senyor Colom hagi perdut una gran oportunitat de demanar 
perdó al comerç de la ciutat i a l’associació de Barcelona Oberta. 
 
El senyor COLOM expressa que els temps es marquen entre tots. Considera que en sis minuts 
ha parlat de moltes coses i que els grups tenien tres minuts per parlar de comerç i han preferit 
parlar d’altres coses. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
3.-  (DPPF-04 OOFF2018) RESOLDRE les al•legacions presentades durant el termini d’informació 
pública de la modificació per a l’exercici de 2018 i successius de les Ordenances fiscals 
següents: núm. 1.1. Impost sobre Béns Immobles, núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa 
del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis i núm. 3.13. Taxes per serveis 
culturals, aprovades provisionalment pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 23 de 
novembre de 2018, en el sentit dels informes que figuren a l’expedient. APROVAR 
definitivament la modificació per a l’exercici de 2018 i successius de les Ordenances fiscals 
següents: núm. 1.1. Impost sobre Béns Immobles, núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa 
del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis, i núm. 3.13. Taxes per serveis 
culturals, segons proposta de text que consta a l’expedient. PUBLICAR aquest acord i el text 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 15
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
íntegre de la modificació de les esmentades ordenances al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona i al web municipal. 
 
El Sr. PISARELLO anuncia que serà molt breu perquè ja s’ha tractat aquest tema en altres 
comissions. Exposa que les ordenances que avui es presenten tenen a veure amb tres qüestions: 
una primera amb l’IBI, per poder agrupar-les; unes altres tenen a veure amb les motos i els 
cotxes compartits, i les darreres són temes vinculats a taxes en matèria de cultura. 
Anuncia que s’hi han rebut seixanta-una al•legacions: d’empreses de lloguers de bicis, del Partit 
Popular i del PSC. Se n’han estimat cinc, i en les properes setmanes s’aprovarà la normativa 
municipal sobre aquest fenomen, complementari a la taxa. 
 
La Sra. RECASENS es queixa que ja els ho han dit moltes vegades que s’han passat tot el 
mandat fent pedaços a les Ordenances fiscals i han estat incapaços de portar una política fiscal 
d’aquella revolució fiscal que havien promès. 
Manifesta que el seu grup votarà a favor, com no pot ser d’altra manera, d’un millor IBI per a 
les famílies nombroses, i més quan la Fanoc hi està d’acord, i també per aquesta bonificació 
fiscal per als habitatges que es destinin a lloguer social. Espera que ara aquesta mesura sigui 
una mica més exitosa que les que el Govern ha intentat fins ara. 
Exposa que el seu grup votarà en contra de les taxes del sharing perquè considera que els 
avenços tecnològics obren les portes a moltes oportunitats i a polítiques innovadores a favor 
d’una millor mobilitat a la ciutat. Recorda que recentment s’ha nomenat Barcelona capital 
europea de la mobilitat sostenible, i considera que la ciutat hauria de ser capdavantera a l’hora 
de regular determinats fenòmens que són autèntiques realitats, i no només aquí sinó arreu del 
món. Explica que el sharing afavoreix que s’ocupi menys l’espai públic i que es renovin flotes 
no contaminants. 
Proposa un debat serè i profund sobre el model de sharing que necessita Barcelona. Subratlla 
que el sector que avui opera a la ciutat no està d’acord amb la taxa que presenta el Govern, i no 
hi està d’acord perquè considera que incompleix el tràmit de consulta prèvia i de participació 
ciutadana, no està justificada la taxa com a tal ni la seva quantitat, suposa una infracció a la 
llibertat d’establiment, és improcedent establir llicències temporals i a més a més proposen 
establir un conveni de bonificació temporal de la taxa a canvi de certs compromisos d’interès 
públic per part dels operadors. 
Recrimina al Govern que en comptes d’agafar-se a tot això tiri pel dret i faci una mala taxa. Diu 
que cal regular-ho amb una ordenança coherent abans de posar-hi taxes, que considera que és 
començar la casa per la teulada. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Manifesta que aquesta 
modificació de les Ordenances fiscals posa una vegada més en evidència que el Govern 
municipal no té capacitat per portar aquí un debat sobre el conjunt de les ordenances, i 
considera que s’hi van posant pedaços i fent-hi modificacions petites per adaptar-les a les noves 
necessitats que el consistori troba adients. 
Anuncia que votaran favorablement a la nova bonificació d’habitatge de lloger social i també a 
la bonificació a les famílies nombroses, llargament reivindicada atenent aquest criteri de 
valoració cadastral per renda. 
També anuncia que votaran en contra d’aquesta taxa per utilització privativa del domini públic. 
Creu que, en un moment en què la ciutat de Barcelona és la capital de la mobilitat, tal com s’ha 
comentat, caldria estar parlant d’un nou pla general de mobilitat urbana en el qual 
s’incorporessin les noves tècniques de mobilitat, que inclouen moltíssim novetats vinculades a 
les noves tecnologies. Considera que no es poden posar pedaços ni intentant limitar que 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 16
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
aquestes activitats s’incorporin a la ciutat d’una forma natural. El seu grup creu que és el 
moment idoni per obrir un debat molt més ampli, que s’ha de fer un pla de mobilitat general 
perquè l’actual està caducat i incorporar-hi aquestes noves fórmules de mobilitat a la ciutat de 
Barcelona en comptes d’anar posant limitacions i també regulacions específiques. 
Manifesta que votaran favorablement a la taxa per serveis culturals, perquè introdueix 
bonificacions en les entrades, que a Ciutadans els semblen una manera d’incentivar el consum 
cultural a Barcelona. 
 
La Sra. SENDRA vol recordar, en primer lloc, que el Grup Municipal d’Esquerra va posar 
sobre la taula el tema de la modificació de l’IBI el juliol del 2018. Si bé d’una banda es feliciten 
que el Govern agafi aquest tema i faci una reforma en profunditat de l’IBI, de l’altra manifesta 
que els hauria agradat molt més tenir un debat sobre la nova fiscalitat i una política de fiscalitat 
molt més global que ens doni una perspectiva de possibles ingressos en els primers anys. 
Troba que és una mica el mateix que els va passar en la presentació del pressupost, de no tenir 
un escenari econòmic ni de possibles despeses ni de possibles ingressos de l’ajuntament en els 
quatre anys vinents. Creu que això hauria estat molt millor tenir-ho en un marc global de 
fiscalitat i d’ingressos de l’ajuntament. Així i tot, s’alegren que es faci aquesta reforma de l’IBI, 
tot i que voldrien que es corregís i que les famílies se’n poguessin beneficiar a partir de l’1 de 
gener del 2019, ja que, per la documentació que els han lliurat, les famílies se’n podran 
beneficiar a partir del 2020, i creu que una acceleració de la gestió en tot el que és el lloguer 
social seria important. 
Pel que fa a la bonificació del 95 % de l’IBI als habitatges de lloguer social, recorda que ho van 
proposar l’any 2015. Remarca que han passat gairebé quatre anys i que això ha suposat una 
pèrdua de gairebé cinc-cents mil euros cada any per part de l’ajuntament. Creu que és important 
que això es posicionament en marxa ràpidament. Per tant, manifesta que votaran a favor 
d’aquestes dues mesures. 
Amb relació a la resta, faran reserva de vot perquè veuen que hi ha moltes al•legacions. 
Considera que el tema de l’ocupació de l’espai públic és un tema important que cal veure amb 
més profunditat i mirar bé què es taxa: les que contaminen, les que congestionen o les que 
ajuden a millorar la mobilitat. 
Manifesta que també votaran a favor de la taxa cultural. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia que formularan una reserva de vot en totes. 
En la de l’IBI havien plantejat unes al•legacions que els han estat respostes. Però sobretot vol 
manifestar que pel que fa al sharing de bicicletes i motos el que havien plantejat era intensificar 
el diàleg hi havia amb les companyies que operen i que com s’ha explicat aquí estan en absolut 
desacord en com es pretén regular aquest sector, via decret. 
Diu que els consta que dijous vinent tenen una reunió amb la regidora de Mobilitat i amb la 
tinent d’alcalde Janet Sanz, i per tant volen saber com va aquesta reunió per veure si 
efectivament s’ha produït un diàleg sincer amb aquestes operadores. És en funció d’això que 
decidiran de cara al Plenari vinent. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que el PP i el PSC van ser els dos únics grups polítics que van 
presentar al•legacions a aquesta modificació d’ordenança, però és que a més a més recorda que 
també en van presentar deu empreses privades relaciondes amb la mobilitat. Diu que també 
volen analitzar a fons aquestes al•legacions i que també volen veure com evolucionen les 
reunions pendents. 
Anuncia que faran una reserva de vot en totes les modificacions que avui es plantegen, en 
primer lloc perquè ja van dir que en el cas de les famílies nombroses seria molt més just i adient 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 17
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
aplicar un criteri de renda per capita i no un de renda total familiar a l’hora d’atorgar les 
bonificacions. D’altra banda, perquè entenen que el tema de la taxa per a les bicicletes, per a les 
motos d’ús compartit s’ha de regular conjuntament amb la regulació de mobilitat: una cosa no 
pot anar sense l’altra i no pot ser que ara se n’aprovi una i més endavant una de diferent. A més, 
considera que cal discutir quin import és el més adient per a aquesta taxa, que consideren que 
ha de ser molt més baix del que ara es planteja. Manifesta que el tractament fiscal s’ha 
d’enquadrar en un tractament global d’aquesta mena de mobilitat: limitacions totals a la ciutat, 
import de les concessions, tipus de col•laboració publicoprivada, tractament metropolitada, i 
que el que no es pot fer és començar la casa per la teulada. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que faran reserva de vot en tot. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el vot a favor als tres punts. 
 
Ordenança fiscal 1.1: 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, 
ERC i Sr. Puigcorbé i amb la reserva de vot de PSC, PP i CUP.  
Ordenança fiscal 3.10: 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i Sr. Puigcorbé, amb el 
posicionament contrari del Grup Municipal Demòcrata i Cs i amb la reserva de vot d’ERC, 
PSC, PP i CUP.  
Ordenança fiscal 3.13: 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs i Sr. 
Puigcorbé i amb la reserva de vot d’ERC, PSC, PP i CUP.  
 
4.-  (01- PPPNT2018) APROVAR definitivament l’Ordenança per prestacions patrimonials de 
caràcter públic no tributari dels serveis de cementiris per a l’exercici de 2019 i successius, 
segons proposta de text que consta a l’expedient. PUBLICAR aquest acord i el text íntegre de 
l’ordenança al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al web municipal. 
 
El Sr. AYALA exposa que es tracta del dictamen per a l’aprovació final d’una ordenança per 
prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari que es va aprovar al desembre. Explica 
que bàsicament es tracta d’un compliment de la llei en el sentit que la Llei de contractes va 
incorporar uns canvis que obligaven a canviar la taxa i convertir-la en aquesta Ordenança per 
prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari, i el que s’ha fet és transcriure 
exactament com estava la taxa excepte dos canvis: un primer que és incorporar el Decret de 
prestacions gratuïtes de serveis funeraris, i un segon que és excloure’n la cremació, que 
tècnicament no forma part d’aquest expedient, sinó que, pel tipus de prestació que és, és un 
preu. 
 
La Sra. RECASENS lamenta que hagi marxat el tinent d’alcalde, perquè el Grup Demòcrata va 
assolir un acord amb el Govern en matèria de descomptes i bonificacions en els serveis 
funeraris. Explica que amb aquesta proposta d’acord es constata que s’incorpora la modificació 
de l’ordenança. Entén que és un compromís important que han assolit amb el Govern i que per 
tant li sap greu que el tinent d’alcalde responsable no hi sigui. 
Manifesta, en tot cas, que el seu compromís continua endavant i que avui el seu grup hi votarà a 
favor perquè es fa realitat aquest acord, i que a partir d’ara es garanteix la universalitat i l’accés 
als serveis a persones i famílies amb necessitats socials a través de serveis o bé gratuïts o bé 
bonificats amb un 30 % de l’import de la factura. A més a més, explica que s’ha aconseguit que 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 18
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
l’accés a aquests serveis es fixés a partir de l’indicador de renda suficient de Catalunya, de 
manera que s’elimina la possibilitat que moltes famílies que ho necessitessin estiguessin 
excloses dels serveis funeraris gratuïts o bonificats, ja que els indicadors que s’hi utilitzaven 
fins ara considera que havien quedat desfasats. 
En últim lloc, declara que els sap greu que a partir d’ara això queda fora del Consell plenari, 
però en tot cas és la llei la que ho determina i, per tant, quedarà com un preu. 
 
El Sr. BLANCO expressa que pel seu grup el més important és que no s’incrementa cap preu 
dels serveis dels cementiris municipals, de la mateixa manera que no s’han modificat durant els 
últims anys. 
Manifesta que algun grup al•lega que el servei de cremació hauria de continuar sent una 
prestació patrimonial de caràcter públic no tributari, però Ciutadans entén que és impossible: la 
cremació és un servei funerari, no és un servei de cementiri municipal, i Cementiris de 
Barcelona el presta en competència amb altres empreses privades. Per tant, considera que el 
cost de cremació no es pot sufragar mitjançant una taxa, sinó a través d’un preu privat. 
No obstant, vol subratllar que la bona notícia és que aquesta modificació no afecta el preu que 
es paga finalment pel servei, com tampoc les taxes dels cementiris municipals són cap part 
important del preu total que els ciutadans paguen per un servei funerari, ja que només en suposa 
un 10 %, i és per això que el seu vot és favorable. 
 
La Sra. CAPDEVILA manifesta que Esquerra Republicana farà reserva de vot. 
 
La Sra. BALLARÍN explica que el Partit dels Socialistes està satisfet perquè algunes de les 
observacions de les al•legacions que hi havien fet s’han tingut en consideració, tot i que també 
ha vist que la síndica de greuges ha fet arribar unes observacions en el sentit que es millori el 
detall de l’informe tècnic i econòmic per tal que els costos unitaris puguin vincular-se amb les 
prestacions del servei. Pensen que estaria bé que això es fes, que seria un exercici de 
transparència, i si se’ls explica com s’intentarà fer aquesta vinculació ho estudiaran i en tot cas 
ho votaran en Plenari. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que el més important que s’aprova en aquest punt és que a partir 
d’ara el preu de la cremació a Barcelona el podrà establir el Govern municipal per decret, 
sobretot de cara al barceloní. Subratlla que, si bé legalment això és així, també ho és que això 
era legal des de l’any 93. Pregunta per què es canvia ara després de vint-i-cinc anys, i que si no 
exigiran la dimissió de cap responsable polític ni tècnic que durant aquests vint-i-cinc anys no 
ha trobat indispensable fer aquest canvi. 
Exposa que el Grup Popular va al•legar que, malgrat que legalment no fos obligatori, hi hagués 
un control polític sobre el preu de la cremació, que és un preu molt important a l’hora de 
sufragar l’últim comiat dels barcelonins, molt més del que seria la inhumació tradicional. 
Explica que el seu grup fins i tot va aprovar una proposició en aquesta comissió perquè hi 
hagués aquest mandat polític obligatori i exposa que, com que el Govern no ho ha volgut fer ni 
ho ha volgut portar a la pràctica, el Partit Popular votarà en contra d’aquest punt. 
 
La Sra. REGUANT manifesta que la CUP farà reserva de vot. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ manifesta que hi votarà a favor. 
 
El Sr. AYALA vol aclarir el que la senyora Ballarín comentava de la síndica. Explica que el 
Govern hi ha posat el mateix informe que hi havia fins ara; la síndica ha fet veure que es pot 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 19
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
millorar molt aquest informe, i Cementiris està en procés, però que representa fer un nou estudi 
econòmic profund. Per tant, aclareix que d’aquí al Plenari no hi haurà temps de fer aquest 
informe. 
En aquest mateix sentit, sobre per què ara es fa aquest canvi, manifesta que legalment els ho 
exigeix la llei i que per això fan els canvis, però això quedaria en una segona part. Explica que 
han contestat a la síndica que sí que ho faran, però que amb deu dies és impossible. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs i Sr. 
Puigcorbé, amb el posicionament contrari del PP i amb la reserva de vot del PSC, ERC i CUP. 
 
5.-  (2019/118) APROVAR el conveni entre la Secretaria d’Estat d’Hisenda (Direcció General del 
Cadastre) i l’Ajuntament de Barcelona de col•laboració en matèria de gestió cadastral. 
FACULTAR el Primer Tinent d’Alcaldia, Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura 
del conveni. 
 
El Sr. AYALA comenta que el conveni existent entre el cadastre i l’Ajuntament de Barcelona 
és de l’any 2004. Explica que aleshores, lògicament, hi havia una situació tecnològica diferent, i 
que ara hi ha l’oportunitat d’adherir-se a uns canvis tecnològics que està fent el cadastre; 
puntualitza que des de l’Ajuntament de Barcelona ja se n’havia iniciat l’estudi, però que ja que 
ells ho tenen avançat i que a més no costarà diners fer aquest programa informàtic des del 
Govern municipal es proposa adherir-s’hi. 
Explica que el programa és bàsicament una plataforma amb tres potes: les dades del cadastre, 
l’e-Notaris, amb totes les dades d’escriptures notarials, i l’e-Llicències, de manera que quan es 
produeixi un fet que tingui conseqüències cadastrals, automàticament aquesta plataforma 
enviarà un esborrany al contribuent per tal que pugui presentar els papers sense haver de tornar 
a emplenar totes les dades. A més a més, també permetrà portar un control de quins elements no 
s’han inscrit i que les inspeccions hi puguin anar directament. 
 
La Sra. RECASENS explica que el conveni els sembla interessant, i a més a més és una 
necessitat perquè l’anterior és del 2004, però que hi tenen un dubte important que els havia de 
resoldre el Govern municipal i encara no n’han obtingut resposta. Expressa que, si bé la nova 
plataforma facilitarà la inspecció i es podran creuar dades entre l’Institut Municipal d’Hisenda i 
el sistema de llicències de l’ajuntament o el cadastre, no té tan clar si a partir d’ara això crearà 
més dependència de l’Estat, en el sentit que, com que el cadastre no deixa de ser l’Estat, podrà 
decidir en matèria d’inspecció sobre ciutadans catalans sense que cap autoritat catalana en 
tingui coneixement. 
Per tant, com que no saben veure quina és la protecció dels contribuents en matèria de protecció 
de dades, de moment hi faran una reserva de vot.  
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Manifesta que també hi faran 
una reserva de vot perquè entenen que tota la incorporació de les noves tecnologies en les 
tasques administratives facilita la tasca respecte a l’administrat i que facilita l’accés a les bases 
de dades, però que en aquest cas hi ha hagut una qüestió que els ha sorprès, i és el fet que, si bé 
això significa que s’incrementa molt més el control de l’ajuntament sobre les inscripcions en el 
cadastre, aquestes possibles actualitzacions es fan sempre a través d’una eina gestionada per 
una empresa que es diu SEGIPSA. El que vol saber el Grup de Ciutadans és exactament per què 
s’ha atribuït a aquesta empresa. Si fins ara ho feia manualment l’ajuntament, entén que s’hi ha 
de tenir una eina informàtica, però creu que s’hauria de ser una mica més transparent a l’hora 
d’atribuir determinades transaccions a aquesta empresa. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 20
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Per tal de tenir més temps per saber com s’ha adjudicat i quines són les eines que s’hi 
utilitzaran, en aquest cas Ciutadans farà una reserva de vot. 
 
La Sra. SENDRA manifesta que també hi faran una reserva de vot, i que les causes són el que 
han explicat els dos grups anteriors: tenir temps per estudiar-ho més i poder saber quina és la 
gestió que se’n fa, quina autonomia tindrà l’ajuntament, quina relació i quin protocol es farà 
amb l’estat, com s’ha adjudicat a aquesta empresa, quant de temps i en quines condicions, quina 
és la capacitat de privadesa dels ciutadans. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que hi votaran a favor. Considera que el 26 de juliol del 2004 es va 
fer un conveni que va ser pioner en aquell moment i que el model de gestió cadastral portava el 
nom de «model Barcelona» i que va tenir l’honor de ser qui va signar el conveni per part de 
l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que amb el temps les tecnologies han millorat i que fan 
possible que sigui molt més automàtica la introducció de dades, que es tradueix en una gestió 
tributària més ràpida, eficaç i eficient. Com que en aquest cas afecta l’IBI i és un tribut de 
gestió compartida, considera que s’agilitza la relació entre les dues administracions que 
treballen per determinar el valor cadastral, que és la base imposable de l’IBI. 
 
El Sr. MULLERAS expressa que és evident que les tecnologies, sobretot en l’aspecte fiscal, 
ajuden a ser més eficients, i ajuden a tractar les dades d’una manera molt més àgil i 
especialment en un tema que és important com tota la lluita contra el frau fiscal. Considera que 
l’encreuament de dades entre administracions és vital per poder millorar aquesta eficiència 
fiscal amb l’Estat, amb la Generalitat i amb qui sigui. 
En aquest cas el Grup Popular hi farà una reserva de vot perquè volen mirar a fons l’expedient. 
 
La Sra. REGUANT manifesta que la CUP farà reserva de vot. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ manifesta que hi votarà a favor. 
 
El Sr. AYALA agraeix els vots a favor. Comenta que és veritat que havia quedat algun dubte 
pendent de resoldre amb la senyora Recasens, i l’aclareix tot seguit dient que, tal com està 
contemplat, les dades que se cedeixen a aquesta plataforma són només, exclusivament, per a ús 
cadastral. Tot i això, s’ha de dir que l’agència estatal o l’agència catalana en qualsevol moment 
poden demanar informació a l’Ajuntament de Barcelona i aquesta institució està obligada a 
donar-la, però no seria una cessió automàtica, sinó que hauria de fer-ne la petició. 
D’altra banda, explica que SEGIPSA és l’empresa cent per cent estatal que es dedica a gravar 
les dades del cadastre i que, òbviament, no ho pot fer ningú més, no és que sigui una empresa 
privada que en tregui un negoci. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, PSC i Sr. Puigcorbé i amb la 
reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP i CUP.  
 
6.-  (DP-2018-27327) DESESTIMAR íntegrament les al•legacions formulades el 31 de gener de 
2019 pel Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per les raons 
exposades als informes de la Direcció de Serveis Jurídics del Districte de Ciutat Vella i de la 
Direcció de Patrimoni, que s’adjunten a la present als efectes de motivació. EXTINGIR la 
concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal de la finca situada al carrer de Montalegre 
núm. 4, atorgada per acord del Plenari del Consell Municipal, de 28 de juny de 2013, a favor del 
Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per a la instal•lació d’un nou 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 21
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
equipament destinat a l’ampliació del Museu, en aplicació del que preveu la clàusula 9 apartat 
b) del plec regulador de la concessió, i RECUPERAR immediatament la possessió de la finca, 
d’acord amb el que preveu l’art. 71 i 147.1 del decret 336/86, de 17 d’octubre, pel que s’aprova 
el reglament de patrimoni de les entitats locals i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de 
totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
La PRESIDENTA anuncia que la majoria de grups municipals han signat una proposta que 
sol•licita al Govern la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia perquè en aquests moments hi ha 
una taula per arribar a un acord. 
 
La Sra. PIN demana si els grups poden especificar el motiu pel qual demanen la retirada del 
punt de l’ordre del dia. 
 
La PRESIDENTA proposa, doncs, començar pel Grup Demòcrata. 
 
La Sra. PIN manifesta que després tindrà una altra pregunta. 
 
La PRESIDENTA li demana que faci totes les preguntes alhora. 
 
La Sra. PIN aclareix que la segona pregunta depèn justament de per què se’n demana la 
retirada. 
 
La PRESIDENTA exposa que és perquè hi ha una proposta aprovada a la Comissió de Drets 
Socials que així ho demana. Insisteix que és un acord majoritari per part de tots els grups 
ajornar aquesta proposta. 
Creu que l’acord majoritari i democràtic dels grups hauria de prevaldre, però, en tot cas, 
demana a la senyora Recasens si hi vol afegir alguna cosa. 
 
La Sra. RECASENS suposa que la situació sobre la retirada o no del punt de l’ordre del dia es 
deu al fet que només han passat vint-i-quatre hores des de l’acord. Entén que el Govern hi 
hauria de ser coherent, per respecte i lleialtat institucional als òrgans de què es doten 
mútuament per tirar endavant els acords de ciutat. 
Recorda que es va portar una proposició a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports que, 
en concret, deia que l’Ajuntament havia de vetllar per la convivència cívica i l’enteniment dels 
veïns i del teixit social d’un barri. Manifesta que, al barri del Raval, el Govern municipal ha 
enfrontat aquesta convivència forçant que un dret prevalgui per sobre d’un altre. Vol deixar clar 
que tan important és el dret a la salut i un servei en un CAP digne com el dret a la cultura i a 
gaudir d’un equipament cultural de primer ordre, i que no se’n pot prioritzar un en detriment de 
l’altre. 
Manifesta que la proposició aprovada diu exactament: «Exigir al Govern que no enfronti el dret 
a la cultura i a la salut al barri del Raval i que no es presenti a votació cap expedient sobre el 
solar de la capella de la Misericòrdia sense el consens de totes les institucions implicades.» 
Informa que el Govern s’hi va abstenir i que Esquerra Republicana s’hi va abstenir, però que la 
resta dels grups hi van votar a favor excepte la CUP, que hi va votar en contra. Fa èmfasi en el 
fet que això va quedar aprovat i que entenen que el consens esmentat en la proposició encara no 
existeix. 
Demana, per al bé de tots, donar-se un temps prudencial i retirar aquest punt de l’ordre del dia. 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 22
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Reitera que ahir va quedar 
aprovada majoritàriament una proposta que parlava de poder ajornar qualsevol decisió sobre 
aquest assumpte fins que no hi hagués un consens entre les dues administracions, tant de 
Cultura com de Salut, per evitar aquest enfrontament, que a més a més considera que s’ha 
produït innecessàriament. 
Exposa que, a més a més, hi ha una taula de tècnics que estudia la situació, i per tant demana al 
Govern que, en compliment d’aquest acord majoritari, s’ajorni el debat i la votació d’aquest 
punt de l’ordre del dia fins que hi hagi un acord majoritari. 
 
La Sra. SENDRA explica que Esquerra Republicana el dia anterior es va abstenir i no ha signat 
la carta, i aclareix que no ho ha fet perquè volen, justament, donar temps a les dues conselleries 
que estan negociant. Exposa que esperen que s’arribi a un acord perquè volen que surtin els dos 
projectes: volen que el Raval tingui un CAP en condicions i el MACBA en condicions. 
Així i tot, respecte a la votació de si aquest punt s’ha de retirar o no, manifesta que, com a 
presidenta de la Comissió de Drets i de Cultura, creu que portar aquest punt a votació és una 
deslleialtat institucional, ja que la majoria de grups van votar a favor d’aquest pacte de temps i, 
per tant, considera que institucionalment i democràticament és el que correspondria. 
 
La Sra. BALLARÍN també demana formalment retirar aquest punt de l’ordre del dia atenent el 
mandat democràtic que es va aprovar en la Comissió de Drets Socials del dia anterior. 
Vol recordar que la proposició que ha llegit la regidora Recasens la va presentar el PSC i es va 
aprovar amb els vots a favor del mateix PSC, PDCat, Ciutadans, el Partit Popular i el regidor 
Puigcorbé; les abstencions de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, i el vot en contra de 
la CUP. I també vol recordar que dins d’aquesta proposició es deia de manera expressa que el 
Govern municipal no presentés a votació cap expedient sobre el solar de la capella de la 
Misericòrdia sense el consens de totes les institucions implicades. 
Exposa que, a més a més, avui han fet arribar per escrit de nou aquesta demanda, i que entenen 
que, com ja s’ha dit, portar aquest punt aquí és una manca de compliment del mandat 
democràtic sorgit de la comissió del dia anterior. Per això mateix, des del Partit dels Socialistes 
demanen que es retiri. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que el Partit Popular també ha signat la petició perquè es retiri el 
punt de l’ordre del dia. 
Exposa que l’ordre del dia d’aquesta Comissió d’Economia va sortir el divendres anterior al 
migdia i que, lògicament, el Govern municipal ja hi havia incorporat la qüestió del MACBA i 
del CAP del Raval. Recorda que en la Comissió de Drets Socials de dilluns es va aprovar una 
proposta en què es demanava que el Govern municipal no portés aquesta qüestió fins que no hi 
hagués aquest consens entre les administracions, precisament per evitar aquest enfrontament 
innecessari entre Salut i Cultura. 
Considera que si bé és legítim que el Govern Municipal portés aquest punt a la comissió d’avui, 
també és legítim demanar-li que el retiri per la proposició que es va aprovar en la Comissió de 
Drets Socials d’aquest mateix ajuntament. 
 
La Sra. REGUANT manifesta que no comparteixen el que s’ha entrat. El seu grup entén que 
aquest expedient es pot votar, però demana per què es parla del consens entre les 
administracions, ja que se subratlla tant la confrontació entre Salut i Cultura, i no del de les 
veïnes. Pregunta amb contundència als altres grups municipals si volen escoltar les veïnes del 
barri del Raval o no. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 23
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
El Sr. PUIGCORBÉ exposa que va votar a favor de la proposta del PSC a la Comissió de Drets 
Socials, i que creu que el consens ha de ser de les administracions i dels veïns. Ell entén que es 
portava aquest punt aquí perquè el grup de treball estava avançant unes resolucions, però es 
demana si són realistes. S’adreça a la senyora PIN per preguntar-li si el grup tècnic que estudia 
això té alguna cosa sobre la taula, ja que, si no és així, no modificaria la proposta signada. 
 
La Sra. PIN diu que es va decidir divendres però que encara no s’ha reunit. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ es pregunta, aleshores, si es porta aquest punt a debat i votació perquè hi 
ha la convicció que en aquests deu dies hi haurà temps que aquesta comissió tècnica es 
pronunciï, i que, si no és així, lògicament no tindria sentit. 
 
La Sra. PIN anuncia que vol exposar dues qüestions. En primer lloc, que a la Comissió de Drets 
Socials el seu grup es va abstenir dient que sí que portaria el punt a tramitació, i que no entén la 
votació d’Esquerra Republicana, perquè des de la Conselleria de Salut els van transmetre la 
urgència de poder tramitar-ho i poder tenir via lliure per poder fer un nou CAP. En segon lloc, 
que el seu grup també es va comprometre a no portar-ho a votació al Plenari si no hi havia el 
consens dels grups. 
Prega a la presidenta que demani a la Secretària per quins motius contempla el ROM que es pot 
demanar la retirada d’un punt de l’ordre del dia, ja que entén que els motius d’oportunitat 
política o de l’aprovació de la proposició del dia anterior no són els que preveu el ROM per 
poder fer-ho. 
 
La PRESIDENTA comença a explicar que entén que és un acord majoritari i, per tant, 
democràtic. 
 
La Sra. PIN interromp la presidenta per demanar-li que sigui la secretària la que ho expliqui. 
 
La SECRETÀRIA llegeix l’article 80.2 del ROM: «Qualsevol regidor podrà demanar, durant el 
debat, la retirada d’algun expedient inclòs en l’ordre del dia per tal que s’hi incorporin 
documents o informes.» i puntualitza que això seria perquè l’expedient no estigués complet, que 
no és el cas, perquè l’expedient sí que està complet. 
Continua llegint l’article 80.2 del ROM: «També podrà demanar que l’expedient quedi sobre la 
taula i que la discussió s’ajorni per a la sessió següent.» Especifica que seria aquest el cas, i 
continua llegit: «En tots dos casos, la petició serà votada en acabar el debat i abans de procedir 
a la votació sobre el fons de l’assumpte. Si la majoria simple votés a favor, no es votarà la 
proposta d’acord.» 
Diu que en aquest cas la retirada del punt no és procedent i fa avinent la diferència entre retirar 
un punt de l’ordre del dia i deixar-lo sobre la taula, cosa que obliga a portar-lo a la sessió 
següent. 
 
La PRESIDENTA suggereix que, en tot cas, s’està pendent que hi hagi uns acords que després 
es podrien incorporar a l’expedient. 
 
La Sra. PIN manifesta que jurídicament l’expedient està complet. Explica, però, que és un 
expedient viu perquè passa a efectes de dictamen i, per tant, s’entén que s’hi han de poder 
incorporar d’altres elements fins al Plenari. Reitera que el seu grup té el compromís de no 
portar-lo al Plenari fins que no hi hagi un consens, però que, per a la tramitació, l’expedient està 
complet. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 24
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Recorda que el que es demana en l’escrit que han entrat els diferents grups és que es retiri el 
punt de l’ordre del dia, i la senyora Pin entén que, pel que acaba de dir la Secretària, no 
compleix els requisits que estableix el ROM. 
 
La PRESIDENTA diu que es votarà el debat i votació d’aquest expedient. 
 
La Sra. RECASENS demana fer una apreciació a la presidenta.  
 
La PRESIDENTA diu que no creu que hi calguin apreciacions i que es procedeixi al debat. 
 
La Sra. RECASENS apunta que es podria demanar, durant el debat, que quedi sobre la taula. En 
demana el parer a la Secretària. 
 
La SECRETÀRIA manifesta que poden demanar que l’expedient quedi sobre la taula i que la 
discussió s’ajorni per a la sessió següent. 
 
La PRESIDENTA obre un torn especificant que només és per decidir si es demana que 
l’expedient quedi sobre la taula. 
 
La Sra. RECASENS expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata. 
 
La Sra. MEJÍAS expressa el vot favorable de Ciutadans. 
 
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable d’Esquerra Republicana de Catalunya. 
 
La Sra. BALLARÍN expressa el vot favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya. 
 
El Sr. MULLERAS expressa el vot favorable del Partit Popular de Catalunya. 
 
La Sra. REGUANT expressa el vot favorable de la CUP Capgirem Barcelona. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot favorable. 
 
La Sra. PIN expressa el vot contrari de Barcelona en Comú. 
 
SOBRE LA TAULA. 
 
c)  Proposició d’iniciativa ciutadana: 
 
7.-  (1387/18) Instar el Govern municipal a iniciar els tràmits pertinents per extingir la concessió de 
l’espai de la capella de la Misericòrdia, atorgada en el seu dia a favor del MACBA, amb la 
finalitat de destinar aquest espai a la construcció del nou CAP Raval Nord. 
 
La PRESIDENTA manifesta que, com que es tracta d’una iniciativa ciutadana, el ROM preveu 
que primer intervingui el ponent representant de la comissió promotora, que en aquest cas és el 
senyor Ignacio Pedro García, i que compartirà el temps amb un altre portaveu, la Sra. Anna 
Romagosa. 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 25
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
La PRESIDENTA explica que, en aquest cas, quan acabi el primer ponent, s’aturarà el temps i 
intervindrà l’altre. També detalla que els ponents poden intervenir durant sis minuts en total 
(exposició i rèplica) i que als grups municipals els corresponen tres minuts i un per als regidors 
no adscrits. 
 
La Sra. ROMAGOSA es presenta com a metgessa del CAP Raval Nord i que també hi fa les 
funcions de direcció. Explica que l’acompanya a la taula l’Iñaki (Ignacio Pedro García) en 
representació dels veïns i les veïnes del barri i dels professionals, una mostra petita dels quals 
els acompanyen a la comissió. 
Anuncia que tot seguit llegirà un escrit que està consensuat amb tota la plataforma: «Després 
del darrer estiu, professionals del CAP i sectors veïnals van constituir la Plataforma Per un Nou 
CAP Raval Nord Digne Ja. Volíem donar visibilitat a un conflicte que ve de lluny, des de fa 
tretze anys, sense que les diferents administracions hi haguessin donat solució. Les raons són 
públiques i no creiem necessari tornar a insistir-hi gaire, però en resum us direm que el CAP 
Raval Nord no és un centre digne ni compleix les condicions necessàries per donar una atenció 
sanitària de qualitat. 
»En els darrers anys s’han valorat diferents alternatives ‒set o més, que sapiguem‒, i finalment 
els tècnics del CatSalut ens van dir categòricament que l’única opció viable era l’antiga capella 
de la Misericòrdia. Sabíem que aquest espai havia estat cedit gratuïtament al MACBA per a la 
seva ampliació en un conveni amb el consistori anterior a l’actual. Això suposava que un altre 
ple de l’Ajuntament havia de revocar aquest conveni per cedir l’espai per a la construcció del 
nou CAP Raval Nord. 
»Érem i som conscients que això ha passat en un moment de precampanya electoral que 
bloqueja totes les iniciatives, i vam decidir mobilitzar-nos per aconseguir que s’arribés a un 
acord abans de la finalització de l’actual mandat. A més, sabíem que el pressupost per a aquest 
nou CAP està acceptat i reservat per poder fer-ho al més ràpid possible. 
»No ens va quedar més remei que fer servir la possibilitat d’engegar aquesta iniciativa 
ciutadana que ens permetés portar al Ple la petició de la revocació de la cessió de la capella al 
MACBA i fer que tots els grups municipals es posicionin públicament donant satisfacció a 
aquesta necessitat urgent de manera que es tinguin en compte els interessos del veïnat i no els 
interessos polítics partidaris. Vam pensar que la millor manera, la més transparent i democràtica 
estava al nostre abast si aconseguíem traslladar aquest debat a l’opinió pública. Vam recollir les 
signatures suficients en el termini establert i vam parlar amb totes les administracions i partits 
implicats per trobar la millor solució possible. 
»I vam aconseguir el més important, i no era gens fàcil: vam aconseguir mobilitzar tothom i, en 
poc temps i amb el Nadal pel mig, vam presentar 6.500 signatures enfront de les 3.750 exigides. 
Vam mobilitzar el Raval i els sectors culturals i socials que compartien el nostre criteri que 
aquesta necessitat era urgent i que no es podia demorar més, i que qui hi guanya és la ciutat, i 
en concret la gent del barri que pateix les conseqüències de les polítiques en les quals no ha 
estat la prioritat. Hem fet debats del consell de barri, hem convidat el MACBA, la consellera de 
Cultura i la de Salut, els experts i qui hi volgués donar la seva opinió, i no hem aconseguit fer-
ho amb la tranquil•litat ni la calma necessària, però ho hem fet. 
»La nostra exigència és clara i senzilla: volem un nou CAP Raval Nord ja, i l’única alternativa 
possible, contrastada i viable és la Misericòrdia. Per al MACBA hi ha altres alternatives que 
s’han de valorar amb el temps, i la possible que així ho exigeixin, però les urgències i les 
prioritats s’han de solucionar ja, no poden seguir debatent-se. 
»Per això entenem que vostès tenen l’oportunitat de permetre que tot això es faci realitat, que 
escoltin les raons i la veu de les veïnes del Raval, i que responguin públicament a la pregunta, 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 26
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
que obrin espais de participació i de decisió d’aquells a qui normalment no es té en compte i 
que prioritzin les necessitats de la gent comuna per sobre d’altres interessos. 
»La situació al Raval és extrema, som a l’UCI, i és per això que els que hi vivim o hi treballem 
estem disposats a lluitar per aconseguir continuar-hi vivint o treballant amb les condicions 
dignes. Està en joc revertir les inèrcies i apostar per millorar les condicions de vida de qui 
hauria de tenir els mateixos drets que la resta de la ciutat. Estem disposats a lluitar per 
aconseguir-ho i esperem que així sigui.» 
 
La PRESIDENTA agraeix la intervenció i dona la paraula al Grup Municipal Demòcrata. 
 
La Sra. RECASENS aclareix que veu una certa disfunció en el fet que això seria un punt de 
participació ciutadana que s’hauria de debatre en la Comissió de Presidència però que s’està 
debatent en la d’Economia.  
Vol dir molt clarament als veïns i a la senyora Romagosa que ells no es mouen d’on eren: 
creuen fermament que una solució global i de consens és possible. També vol dir als veïns 
presents que tindran un CAP digne i que garanteixi les condicions que es necessiten, però que 
això no es pot fer a costa de malmetre les necessitats d’ampliació del MACBA, i manifesta que 
no es poden enfrontar les necessitats de cultura amb les necessitats de sanitat. 
Troba, a més a més, que és una greu irresponsabilitat del Govern que s’hagi arribat a produir 
aquesta situació, i que, si es tira endavant el CAP hipotecant la futura ampliació del MACBA, 
no hi guanyarà ningú i hi perdrà tothom.  
 
La PRESIDENTA demana silenci a la sala. 
 
La Sra. RECASENS continua i manifesta que és evident que hi ha unes necessitats al CAP del 
Raval i exposa un seguit de condicions que considera indignes: portes massa estretes, lliteres 
que no passen per les portes, passadissos estrets, humitats, goteres, cadires de rodes que no 
passen. Vol deixar clar que el Grup Municipal Demòcrata s’hi ha reunit moltes vegades i que en 
són coneixedors. 
Aleshores diu que es vol adreçar al Govern per acusar-lo d’una greu irresponsabilitat per tal 
com ha actuat en aquest extrem. S’adreça concretament a la senyora Pin per recordar-li que va 
votar a favor del pla estratègic del 2017 que preveia l’ampliació del MACBA, i que la mateixa 
alcaldessa ha presidit el Consell General del MACBA quatre dels cinc anys que hi ha hagut de 
termini per poder tirar-ne endavant l’ampliació i que, per tant, tampoc pot girar-hi l’esquena. 
Manifesta que el Govern ha llançat de forma improvisada fins a quatre propostes que inclouen, 
entre altres coses, traslladar una escola bressol o traslladar un arxiu, i que fins i tot han ofert un 
espai de la Diputació de Barcelona sense que la diputació en sabés res, cosa que la senyora 
Recasens creu que és una gran deslleialtat institucional. Per tant, es pregunta com pot presentar-
se el Govern davant dels veïns i explicar-los que tindran un CAP havent produït tot aquest 
conjunt d’absolutes irresponsabilitats. 
Diu que el Govern ha incomplert compromisos; no ha fet la reunió que havien promès i previst 
entre els grups municipals, el MACBA, CatSalut, Cultura i els veïns; no ha fet la reunió entre 
els signants del manifest, més Cultura, més el MACBA amb els grups municipals. Afirma que, 
quan el Govern ho ha volgut, ha gestionat sol, i posa els exemples de les compres del 
Tantarantana i Lancaster, per acabar dient que renuncien a gestionar Ciutat Vella. 
Afirma que és un procés viu i demana que el deixin tirar endavant. Informa que ahir mateix les 
conselleres de Cultura i de Salut van dir que es posarien d’acord, que hi hauria solucions i que 
de fet n’hi ha, per tirar endavant de manera consensuada. Per tant, demana al Govern que 
simplement es permetin entre tots un temps prudencial mentre alhora es garanteix, almenys per 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 27
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
part del Grup Municipal Demòcrata, que hi haurà un CAP digne, perquè Salut així ho preveu i 
així ho necessita, però que no s’ha de fer a costa d’altres interessos. S’adreça a la senyora Pin 
per puntualitzar que la política és conciliar interessos, no generar problemes. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Agraeix que els ponents hagin 
vingut a explicar la seva iniciativa ciutadana i també la presència dels veïns que els 
acompanyen. 
Diu que tenen molt clar que ja fa molts anys que les retallades pressupostàries han portat els 
serveis públics a un límit insostenible i que l’atenció primària és fonamental per als ciutadans, 
molt especialment per als d’aquells barris més desafavorits. 
Però, d’altra banda, també vol dir als assistents que el Govern municipal ha creat de forma 
injustificada un problema i un enfrontament entre les necessitats, molt justificades, que han 
vingut a exposar a la Comissió d’Economia, que són les necessitats sanitàries del CAP Raval 
Nord, i l’ampliació del MACBA. 
Recorda que la situació del CAP Raval Nord no és nova, i que les reivindicacions de millora ja 
venen del 2015. En canvi, l’actual Govern municipal, tot i saber que aquesta reivindicació 
provenia de l’any 2015, quan ells van entrar al Govern, el 2017 van votar a favor del pla 
estratègic, que incorporava la capella de la Misericòrdia com un dels elements d’ampliació del 
MACBA. 
Critica que ara ofereixin als veïns una cosa que ja estava oferta anteriorment perquè considera 
que no és ni més ni menys que un enfrontament injustificable entre dues conselleries, Cultura i 
Salut, i com a soci majoritari del MACBA troba sorprenent que s’hagin atrevit a generar 
aquesta situació sabent que l’ampliació del MACBA té ara mateix una dotació pressupostària i, 
per tant, que aquesta dotació es perdria en el cas de perdre també el nou lloc d’ubicació. 
Expressa que el fet que la plataforma sigui avui a la Comissió d’Economia i que la regidora de 
Ciutat Vella els hagi convidat a participar en aquesta iniciativa després d’haver fet aquesta 
recollida de firmes, quan el 2017 el Govern va signar a favor que la capella de la Misericòrdia 
s’incorporés a l’ampliació del MACBA, fa pensar que tot té un rerefons certament electoral, i 
que per tant només obeeix a una estratègia electoralista que considera molt poc acceptable en 
una situació tan delicada com és la millora d’un CAP que mereix tenir les condicions més 
dignes. 
Afirma que al llarg d’aquests mesos que fa que es debat aquest tema, perquè reitera que no és 
nou i ha generat molta polèmica i molt debat, s’ha posat de manifest que tant l’ampliació del 
MACBA com l’ampliació CAP són perfectament compatibles: hi ha espai per fer les dues 
ampliacions i en aquests moments hi ha projectes sobre la taula estudiats perfectament factibles 
per a les dues ampliacions perfectament legítimes i perfectament necessàries. 
Finalment, la senyora MEJÍAS diu que entenen molt bé la reivindicació de la plataforma i 
poden comprendre quina és la reivindicació del MACBA, però el que no entenen és per què el 
Govern municipal ha generat un problema on no n’hi havia i ha provocat aquest enfrontament si 
no és per mer caràcter electoralista. 
 
La Sra. SENDRA agraeix la presència dels ponents per haver explicat quin és el problema. El 
seu grup comprèn quin és el greu problema que tenen, sap les condicions en què treballen, sap 
que és urgent trobar una solució al CAP del Raval Nord. Creu que és una emergència i que 
tothom s’ha de posar a buscar-hi solucions, perquè troba que el que és evident és que no s’hi 
han buscat solucions, ja que remarca que el que hi ha sobre la taula no és una solució. Expressa 
que el que li sap més greu és que estem davant d’una emergència i que alguns dels escenaris 
que s’han posat sobre la taula són poc viables o gens. 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 28
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
Manifesta que té la sensació que tots s’haurien de donar un temps i que, sabent clarament que 
tenen un mes de marge per resoldre aquest problema, buscar realment quina és la solució viable. 
Per tant, li agradaria que la regidora d’Urbanisme repassés tot el Raval Nord per estudiar-ne tots 
els espais possibles, perquè considera que d’espais n’hi ha d’haver, i amb més raó després 
d’haver vist, diu, com en una reunió de la setmana anterior el Govern es va treure de la butxaca 
quatre propostes per al MACBA, que d’altra banda afirma que són poc viables i costoses: fer un 
edifici en un solar que no és municipal i que a més calgui expropiar una part d’un pàrquing 
costa 8 milions d’euros. 
La Sra. SENDRA exposa que cal explorar quines són les possibilitats, les alternatives, i amb 
quins costos, però sempre amb la voluntat ferma de tenir un CAP en condicions. Reitera que en 
això hi estan absolutament compromesos i que, per tant, cal exigir-ho, però emfatitza que cal 
exigir-ho posant les peces de manera transparent damunt la taula i podent analitzar amb calma 
quines són les oportunitats per veure fins a quin punt es poden fer les dues coses, perquè el 
millor per a les veïnes del Raval i per a la ciutat de Barcelona és que no es perdin oportunitats 
per a les dues coses. 
No té cap dubte que la reivindicació dels veïns és urgent i que cal resoldre-la, però expressa que 
tampoc té cap dubte que, si es donen un temps per analitzar oportunitats amb profunditat, s’hi 
poden trobar solucions. El que demanen és justament aquest temps i manifesta que per això hi 
faran reserva de vot. 
 
La Sra. BALLARÍN també dona la benvinguda als veïns i veïnes, i agraeix la mobilització que 
han fet per intentar solucionar els problemes del seu CAP. 
Expressa que la solució a aquest enfrontament entre el CAP del Raval Nord i el MACBA s’ha 
d’abordar i solucionar des del consens. Recorda que el dia anterior van presentar una proposició 
a la Comissió de Drets Socials que es va aprovar, i que per tant hi ha un mandat democràtic que 
ordena que no es porti cap punt a votació sobre aquest tema fins que no hi hagi un consens per 
tirar endavant alguna solució que sigui beneficiosa per a tothom. 
Entén que és possible arribar a un acord que sigui bo per a les dues parts, on no hi hagi ni 
guanyadors ni perdedors, perquè no volen inclinar la balança ni a favor del MACBA ni del CAP 
en aquest punt. Volen que s’abordi el problema amb rigor i reitera que cal arribar a solucions 
que siguin bones per a tothom. 
Expressa que els veïns i les veïnes del Raval no es mereixen que, per la incompetència dels seus 
governants, hagin de renunciar a gaudir d’un CAP en condicions per garantir el dret que tenen a 
una salut pública universal i de qualitat, la que va aconseguir universalitzar el socialista Ernest 
Lluch, ni tampoc a un MACBA que va ser un projecte emblemàtic per a la cultura de la ciutat i 
que té dret també a créixer i que sigui gaudit per tota la ciutadania, un projecte al qual l’alcalde 
Maragall va donar suport en el seu moment entenent que era bo per al Raval i per a la ciutat. 
Manifesta que finalment sembla que s’ha proposat aquest grup tècnic, i creu que s’hauria 
d’haver començat per aquí, per trobar una solució de consens sobre aquest tema. Entén que 
aquest grup de treball ha de poder desfer l’enrenou causat per la manca de diàleg entre els 
departaments i per, també, totes les manifestacions d’incompetència que s’han donat per part 
del districte, com votar un pla estratègic i després cedir una part del que s’havia compromès al 
MACBA per fer un CAP, o també encarregar al Departament de Cultura un projecte d’un CAP, 
o també prometre un espai que no era seu. 
Entén que ara mateix l’enrenou és gros però considera que es pot desfer, i que quan aquest 
consens arribi serà el moment de presentar-lo a debat i a votació. 
Manifesta que el seu grup no té cap idea preconcebuda de com ha d’acabar aquest tema ni de 
quines són les solucions arquitectòniques ni constructives, que és als tècnics i al Govern a qui 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 29
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
els correspon aportar-hi les solucions, sobretot amb el condicionant clau de no contraposar el 
dret a la salut i el dret a la cultura. Vol deixar clar que, si al final d’aquest procés no arriben a la 
solució, el problema serà el Govern. 
 
El Sr. MULLERAS diu que, com els ponents, també volen un nou CAP Raval Nord. En vol una 
ampliació que deixi enrere totes les instal•lacions tal com les tenen, amb tots els problemes de 
tota mena que té l’actual, que dona servei als veïns i les veïnes del Raval. 
El seu grup entén que ampliar el MACBA i ampliar el CAP Raval Nord és compatible. I 
s’adreça als veïns per dir-los que creu sincerament que els han convertit en ostatges d’una 
batalla política, i que això ho ha fet el Govern municipal, que en comptes de resoldre problemes 
s’ha dedicat a crear-ne, a enfrontar la gent. Vol deixar clar que la pitjor política és la que 
enfronta, la que crea problemes en comptes de donar solucions, i recorda que aquí el que s’ha 
de fer és donar solucions. 
Manifesta que hi ha hagut dues administracions, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, 
absolutament ineficaces a l’hora de resoldre els problemes, i especialment el problema de fer 
compatible la salut i la cultura al Raval, dues coses que troba que són necessàries i bones per als 
veïns i les veïnes del Raval i que no s’han d’enfrontar. 
No entén per què s’ha creat aquest problema de manera artificial si no és per una greu 
irresponsabilitat electoralista de l’actual Govern municipal. Reitera que ha estat per guanyar 
vots, per fer batalla per crear un problema on no n’hi havia, per buscar aquest rendiment 
electoral. 
Insisteix que pensen que salut i cultura són compatibles al Raval, i que ho són per al bé dels 
veïns i les veïnes del Raval. I, per tant, creu que cal fer compatible l’ampliació del MACBA i la 
del CAP. Recorda que el deure dels polítics és conciliar, buscar solucions, no buscar 
enfrontaments ni crear batalles per treure’n un rèdit electoral, i creu que justament això és la 
gran irresponsabilitat de les dues administracions que estan implicades en aquest assumpte: la 
Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. 
 
La Sra. REGUANT dona les gràcies a les veïnes i les treballadores del CAP Raval Nord per 
haver estat durant molt de temps treballant i defensant el dret a la salut i el dret a un barri digne, 
i puntualitza que, més enllà del moment en què es constitueix la plataforma per fer visible el 
problema del CAP, era gent que ja treballava i defensava la necessitat d’un nou CAP. 
S’adreça a la senyora Recasens per dir-li que no és un fenomen que aparegui ara ni que vingui 
d’aquests darrers quatre anys, i per recordar-li que, quan el Grup Municipal Demòcrata era al 
Govern, el CAP Raval Nord ja estava en les condicions en què està ara i no hi van fer res. 
Reitera que és un tema que s’arrossega de fa temps i diu que no és una qüestió de dret a la salut 
i dret a la cultura, sinó que és una qüestió d’un CAP o de grans institucions culturals que s’han 
convertit, considera, en l’eina que s’ha fet servir al Raval per a grans canvis urbanístics i per 
generar grans canvis en el barri que han tingut conseqüències urbanístiques i econòmiques que 
han acabat fent més difícil la vida de la gent del barri. 
Manifesta que no hi ha una percepció generalitzada dels beneficis del MACBA per a la vida 
cultural de l’entorn, i que aquesta és una realitat que tampoc s’ha d’amagar. Aclareix que no es 
tracta de generar una pugna al voltant d’això, però que també cal posar sobre la taula quan es 
dediquen a defensar sistemàticament el MACBA com un ens que garanteix el dret a la cultura al 
barri per sobre del CAP, o fins i tot contraposant-lo, sense tenir en compte les conseqüències 
que els canvis urbanístics generen a l’entorn i els que va generar en aquell barri. 
És per això que el seu grup dona suport a la iniciativa veïnal, sense que això estigui renyit amb 
el fet que el MACBA necessiti una ampliació. Considera que potser el lloc d’aquesta ampliació 
no ha de ser aquell i que hi ha més propostes sobre la taula que cal analitzar. En tot cas, 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 30
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
manifesta que, davant la urgència d’un CAP que fa anys que està en una situació com l’actual, i 
amb uns veïns que fins que no han muntat una plataforma i hi han posat el focus ningú els ha fet 
gaire cas, el que vol el seu grup és preservar la vida al barri del Raval, i que per preservar-la ara 
mateix cal tirar endavant l’ampliació del CAP, i que per això donaran suport a les veïnes. 
Agraeix un cop més als veïns que siguin a la comissió i que hagin estat posant aquest tema 
sobre la taula els darrers mesos, i esperen que, malgrat algunes intervencions amb un to més 
paternalista cap a les veïnes i malgrat el resultat que sembla que hi haurà, no defalleixin i 
continuïn defensant el dret a la salut i el dret al barri. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també agraeix la presència de la plataforma. Explica que sobre aquest tema 
han corregut rius de tinta i que en correran més, però subratlla que en el poc temps que fa que és 
a la política no ha vist mai un posicionament tan clar i tan explícit de la totalitat dels regidors 
del consistori: els assistents i les veïnes del Raval Nord necessiten un CAP digne, i assegura que 
el tindran, ja que, a més, aquest compromís s’ha explicitat. 
Reitera la idea ja plantejada que cal que tots plegats arribin a una solució de consens, i que en 
aquest sentit hi ha un compromís verbal. Posa damunt la taula la proposta de la senyora Sendra 
del termini d’un mes per trobar aquesta solució. Pregunta per què cal córrer si a més a més hi ha 
un consens de la totalitat dels regidors del consistori de trobar una solució per als dos 
equipaments, per tant, demana esperar una mica. 
 
La Sra. PIN es disculpa amb la senyora Recasens per no haver-se entès en la negociació prèvia 
de la comissió. 
En primer lloc, celebra que els veïns hagin intervingut per primera vegada en una comissió i 
que, gràcies al nou reglament de participació, siguin els ciutadans els que puguin portar un punt 
a l’ordre del dia d’una comissió o del Plenari. 
Tot seguit, manifesta que vol fer algunes puntualitzacions: fa tretze anys que es busca espai per 
al CAP del Raval Nord, amb un govern socialista que hi va buscar solucions però no en va 
trobar; amb un govern convergent que ni tan sols hi va buscar solucions però que tenia un 
conveni vigent amb la Generalitat 2008-2015. Posa l’accent en què allò que el 2006 era 
necessari ara és molt urgent. 
En aquest sentit, recorda que efectivament van votar favorablement al Pla estratègic del 
MACBA, perquè no han dit mai que no s’hagi d’ampliar, i per això també hi han ofert 
alternatives. Informa que en aquell moment el CatSalut estava estudiant altres opcions per al 
CAP Raval Nord, perquè no és res que surti d’ara: han estat dos anys i mig buscant alternatives 
en un altre lloc, que no fos ni la seva pròpia ampliació ni l’església de la Misericòrdia, i no 
n’han trobat. També diu que, quan es va aprovar el Pla estratègic del MACBA, ja van advertir 
que, si allà hi havia d’anar el CAP Raval Nord, caldrà buscar un altre espai per a l’ampliació del 
MACBA, cosa que també han fet per donar-hi compliment. 
S’adreça a la senyora Sendra per dir-li que no entén la seva relació amb el Departament de 
Salut, ja que és el Departament de Salut el que demana al Govern municipal que busqui un 
emplaçament i és el que des d’un primer moment els diu que Esquerra hi votaria favorablement, 
i ara, des que la senyora Sendra ha entrat al Grup Municipal d’Esquerra Republicana, s’han tirat 
endarrere. No entén aquest canvi de posicionament i aquesta descoordinació. Recorda que la 
senyora Recasens ha dit que ara les dues conselleres, que fins ara no s’havien posat d’acord, 
s’han tornat molt amigues i hi trobaran un acord. 
La senyora Pin creu que ells hi han fet tot el possible i han mantingut la coherència. Diu que 
faran el que sigui necessari perquè hi hagi un nou CAP al Raval Nord segons els requisits que 
marqui el CatSalut. Ara bé, si el CatSalut diu que hi ha un altre emplaçament, com a Govern 
municipal ho acataran. Però en tot cas creu que és urgent tenir un nou CAP al Raval Nord. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 31
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Aclareix que els terrenys que han proposat per a l’alternativa del MACBA no són de la 
Diputació de Barcelona, són del Consorci del CCCB, amb qui sí que s’han tingut relacions. 
Manifesta que es poden fer tots els brindis al sol que es vulguin quan es diu que cal trobar un 
espai per al CAP en condicions i permetre l’ampliació del MACBA a la Misericòrdia, però creu 
que tots coneixen mínimament el barri del Raval per saber que la seva densitat urbana fa que 
calgui fer-hi un tetris i que cal implicar-hi totes les administracions a buscar-hi solucions. 
Assegura que el MACBA les té i el CAP podria tenir-les a la Misericòrdia, si els grups 
municipals volguessin prioritzar una cosa tan bàsica com és la salut. 
 
La PRESIDENTA dona la paraula als proposants. 
 
El Sr. GARCÍA manifesta que la gent del Raval està una mica farta que se’ls descobreixi el 
món cada vegada que aixequen la veu. Es queixa que s’ha mostrat una preocupació 
impressionant sobre la seva salut quan els veïns ho han mogut i abans mai. Manifesta que 
durant disset anys les treballadores del CAP Raval Nord han treballat en unes condicions que 
els polítics no es poden ni imaginar ni se les trobaran mai. Els veïns han suportat una vergonya, 
i ara els diuen que la víctima és el MACBA perquè reclamen. Subratlla que tenen pressa perquè 
estan farts que els expliquin històries que no són veritat. 
Manifesta que ja saben que hi ha eleccions i que també saben que qualsevol canvi suposarà un 
any o dos de demora, i com que en fa disset que s’hi juguen la salut n’estan farts que ajornin 
l’acord i ja no els creuen. Reitera que ho diu ben clarament i amb tot el respecte: n’estan farts. 
Es queixa que quan hi ha hagut narcopisos, quan s’han jugat la vida al Raval, les institucions 
han reaccionat quan els veïns han donat la cara. Manifesta que ja en tenen prou que els parlin 
com si fossin nens, i que podrien dir-ho de tots els grups. 
Apunta que ells ja ho han estudiat i manifesta que, per una vegada, Salut té els diners per fer 
això, que mai en té. Manifesta que els grups demanen tècnics, però és que ells fa cinc anys que 
estan en comissions. Pregunta als grups si desconfien dels tècnics de CatSalut, perquè ells són 
els únics que han dit quina és l’única opció possible i han rebutjat totes les altres. Es queixa que 
ara els grups diuen que és l’ajuntament, o que ara han parlat amb el Col•legi d’Enginyers, o que 
un altre col•legi hi presenta informes nous. Vol deixar clar que no s’empassaran les raons 
burocràtiques. 
Afirma que és l’última oportunitat, perquè si no es trobaran cinc anys més sense cap solució. Fa 
avinent que no ho toleraran, i com que els hi va la vida i el barri, faran tot el possible per evitar-
ho.  
 
La PRESIDENTA anuncia que hi ha un torn de segona intervenció dels grups, però que només 
li queda temps al d’Esquerra Republicana. 
 
La Sra. SENDRA s’adreça a la Sra. Reguant per dir-li que de vegades no sap de quin barri 
parla, perquè ella va néixer al carrer Joaquim Costa i ha viscut al Raval molt temps. 
S’adreça a la Sra. PIN per dir-li que no està canviant cap posició: ha començat dient que creu 
que el Raval necessita un CAP urgentment, i que s’hi ha de donar solució immediatament. 
Reitera que hi ha dues persones que en aquest moment estan negociant i que cal donar-los 
temps per veure on arriben. Proposa deixar-los tres setmanes o un mes, un temps limitat, però 
que cal deixar que les negociacions es facin, perquè considera que el pitjor que es pot fer és 
començar a trencar acords quan s’està negociant. Proposa, doncs, posar-hi un termini i ser 
contundents. 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 32
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
El Sr. MULLERAS hi afegeix que, com s’ha dit, hi ha un consens molt majoritari sobre la 
necessitat d’un nou CAP Raval Nord, una ampliació, una millora de les instal•lacions, perquè fa 
molts anys que ho pateixen. Manifesta que el que s’ha dit és que s’han de fer compatibles salut i 
cultura, i que les administracions han de treballar coordinadament per resoldre els problemes i 
no pas per generar-ne, que considera que és el que s’ha fet fins ara. 
 
La PRESIDENTA demana que es manifesti el vot. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i CUP, i amb la reserva de vot del 
Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, PP i Sr. Puigcorbé 
 
En aquest moment, s’absenta de la sessió la Sra. Reguant. 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
8.-  (241/19) APROVAR inicialment la modificació de l’Ordenança municipal de les activitats i 
dels establiments de concurrència pública, exclusivament en els articles i redactat segons la 
redacció que consta a l’expedient; i DONAR-LI el tràmit d’informació pública durant el període 
de trenta dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord en el BOP de 
Barcelona i en el web de l’ajuntament, perquè les persones i entitats que així ho estimin 
convenient puguin presentar al•legacions o suggeriments al seu redactat. 
 
El Sr. SUBIRATS explica que és una proposta de modificació d’una ordenança municipal en el 
sentit d’incorporar-hi una nova categoria, que és un espai anomenat de cultura viva. 
Bàsicament el que s’ha volgut és intentar solucionar un tema que fa molts anys que s’arrossega 
i que ha creat certes contradiccions, ja que per exemple el 2012 es va donar un premi Ciutat de 
Barcelona a l’Heliogàbal, que al cap d’un temps va veure’s obligat a tancar perquè no complia 
les condicions. 
Detalla que s’ha treballat amb el sector cultural, especialment amb el musical, però també amb 
les entitats veïnals, amb la FAVB; s’ha parlat amb tots els grups polítics aquí representats i els 
regidors no adscrits, i anuncia que el que es vol és aconseguir millorar aquesta situació, que 
realment era una mica insòlita. També s’ha treballat a l’interior de l’ajuntament, en les àrees 
d’Ecologia Urbana, amb el departament de llicències, amb els caps tècnics dels districtes, amb 
Bombers de Barcelona, amb Serveis Jurídics Centrals, amb l’ICUB i també amb Comerç. I, a 
més, s’ha acompanyat d’una política de subvencions des de fa mesos: s’han donat subvencions 
als locals perquè poguessin adequar les instal•lacions a les noves demandes que se’ls aplicava 
per poder-se adscriure a aquesta nova categoria. 
Explica que aquesta idea d’Espais de Cultura Viva són espais de petit format, de proximitat, que 
duen a terme una programació cultural estable, vinculada a la música en directe, a arts 
escèniques o qualsevol manifestació lligada a l’art contemporani i a la cultura popular, i que 
tenen un paper d’articulació social del territori. Aquesta nova categoria entén que millora una 
circular del 2016 que ampliava la possibilitat de fer música en directe en espais amb llicència de 
bar, cafeteria o restaurant, i que permetia regular espais que no disposaven d’aquesta 
possibilitat, que és més o menys el 70 % de l’activitat musical que es fa a la ciutat, la que es 
troba dins d’aquesta categoria. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 33
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Concreta que el «petit format» vol dir establiments que en cap cas tinguin un aforament 
superior a cent cinquanta persones; pel que fa a la proximitat s’entén que són equipaments 
públics o privats que promouen la interacció amb diferents institucions, i per això es demana 
que es facin convenis en aquest sentit, i també es demana que tinguin un paper d’acció social 
tant des del punt de vista de la diversitat com de la perspectiva de gènere. 
Per intentar evitar que qualsevol pugui adscriure’s en aquesta categoria, es demana que hi hagi 
una programació estable, d’un mínim de quaranta activitats l’any. Per demostrar les relacions de 
proximitat, el local ha de tenir com a mínim dos convenis amb entitats del territori. Detalla que 
hi ha tres categories: música amplificada, música semiamplificada i música estrictament 
acústica no amplificada, i que el 60 % de l’activitat es fa en la música semiamplificada. 
Explica que un element important pel Govern és que es parla d’«aforament variable», perquè en 
molts casos quan en aquests bars hi ha taules i cadires hi caben vint persones, però quan hi ha 
una activitat cultural d’aquesta mena poden retirar-les i hi podrien arribar a haver quaranta o 
cinquanta persones. Aquest aforament variable ja passava en locals grans i ara s’incorpora en 
aquests altres. 
Entén que la proposta millora el fet que Barcelona sigui una ciutat musical potent, relaciona els 
grans festivals com Sonar o Primavera Sound amb activitats més de base, i permet que dijous es 
pugui donar el Premi Ciutat de Barcelona a Rosalía, que és una persona que potser també va 
començar en activitats de petit format i semiamplificada. 
 
El Sra RECASENS hi expressa el vot favorable. 
 
El Sr. BLANCO expressa l’abstenció en aquesta aprovació inicial i vol explicar el sentit del vot. 
Explica que el seu grup està d’acord en la importància d’impulsar la música en viu, perquè és 
necessari per dinamitzar la cultura, per oferir alternatives d’oci saludable als joves. 
Volen que sigui música en viu en locals que reuneixin les condicions de seguretat oportunes, i 
sempre que es garanteixi el dret al descans i la tranquil•litat dels veïns dels locals. És per això 
mateix que aquesta iniciativa concreta els genera algunes preocupacions. 
En una primera lectura, troben que continua sent massa restrictiva respecte de la prohibició de 
la música en viu en locals situats en edificis on hi hagi habitatges, i creuen que es pot ser menys 
restrictiu si s’assegura que aquests locals estiguin insonoritzats adequadament o que es 
comprometin a tenir l’activitat en horaris que no siguin incompatibles amb el descans nocturn. 
D’altra banda, temen que pretenguin regular una activitat de venda i consum de begudes 
alcohòliques en determinats locals on hi ha música en viu però que no tenen llicència de 
restauració amb l’excusa que fan una activitat cultural, i de fet això els ho han transmès una part 
dels operadors de locals d’oci que ara mateix ofereixen música en viu, que es veuen afectats per 
aquesta mesura, i que això posa en evidència que no han parlat amb tothom. Aquest fet no els 
sorprèn i critica que aquest Govern, com ja ha fet altres vegades, parli amb les associacions 
afins i actuï d’una manera unilateral, i recorda que té l’obligació de parlar amb tots els 
operadors i no només amb els seus amics. 
És pels motius exposats que el seu grup s’hi abstindrà, tot i que comparteixen els objectius 
d’aquesta modificació. Adverteix que durant els mesos vinents els hauran d’explicar molt bé 
aquesta mesura, però que sobretot l’hauran d’explicar als operadors privats que els afecta, que 
són els que fa molts anys que fan un gran esforç per programar música en viu malgrat totes les 
dificultats burocràtiques que tenen sovint. 
Posa com a condició per votar a favor de l’aprovació definitiva que el Govern municipal acordi 
aquesta mesura amb els operadors privats, i espera que durant aquest temps s’atenguin les 
al•legacions i es consensuï aquesta modificació de la normativa amb els negocis i locals 
afectats. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 34
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
La Sra. CAPDEVILA hi expressa el vot favorable. 
 
La Sra. BALLARÍN hi expressa el vot favorable. Recorda que és una mesura que es va 
començar a treballar quan el PSC formava part del Govern municipal i que ara afortunadament 
es porta a aprovació. Explica que encara que són conscients que queda molt a fer per 
normalitzar la presència de la cultura en viu als escenaris i als carrers de la ciutat, confia que 
més aviat que tard es podrà avançar en aquesta direcció per donar a totes les expressions 
culturals el pes que han de tenir en la construcció dels imaginaris socials que volen per a la 
ciutat de Barcelona. 
També vol recordar que ha estat un objectiu llargament treballat per aquest ajuntament portar 
una ordenança que permeti regular l’activitat musical d’establiment que, sense tenir les 
condicions necessàries per dedicar-se de manera prioritària a la programació de concerts, 
vulguin contribuir a promoure i divulgar la música en viu. En aquest sentit, subratlla que és 
evident que Barcelona té un dèficit d’espais on celebrar concerts musicals, i justament 
l’objectiu d’aquesta ordenança és resoldre aquesta realitat anacrònica que impedia que les 
activitats musicals, evidentment amb determinats límits i requisits, es puguin celebrar en un 
ventall més ampli de locals del que fins ara permetia la normativa específica per als bars 
musicals. 
 
El Sr. MULLERAS diu que la música és una bona manera de fer cultura i que la música en viu 
és la millor manera de fer música. Troba que tot el que sigui afavorir que hi hagi aquesta mena 
d’activitats a la ciutat és una bona notícia, sobretot perquè, tal com s’ha dit, actualment a 
Barcelona és un problema desenvolupar aquesta mena d’activitats, a diferència d’altres ciutats 
similars, on segurament aquest tipus d’activitats han tingut més èxit perquè és més fàcil dur-les 
a terme. 
Considera que és una aprovació inicial i que, per tant, ara s’obre un període d’exposició pública 
en el qual el PP també vol veure quines al•legacions s’hi presenten i com s’ha d’analitzar la 
raonabilitat de totes les normes. Creu que hi ha una gran demanda del sector, de la mateixa 
manera que n’hi ha algun altre que hi té reticències perquè voldria més amplitud, com sempre, i 
per tant caldrà veure on és el punt d’equilibri. D’altra banda, exposa que volen que hi hagi totes 
les garanties a l’hora de la convivència i el descans del veïnat. 
És per aquests motius que manifesta que ara el Grup Popular s’hi abstindrà, perquè volen estar 
amatents a aquest període d’exposició pública per si es pot millorar aquesta ordenança. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ hi expressa el vot favorable. Creu que és un bon inici i entén que serà molt 
ben rebuda pel sector, i més ara que comença la temporada musical de l’estiu. 
Troba que el fenomen de la música en viu creix de forma exponencial, i si d’una banda el jazz 
ha tingut una tradició de petites caves i s’ha mantingut mundialment, últimament s’ha demostrat 
que la música en streaming és la que es ven, per sobre dels CD, de manera que el petit local pot 
generar el consens de crítica i de públic fidel perquè després es faci la venda en streaming. 
Considera que això deu voler dir que la sala petita que es crea el públic fidel que expandeix el 
fenomen és el del futur. Per tant, troba molt benvinguda la llei. 
 
El Sr. SUBIRATS agraeix els vots favorables dels diferents grups. Amb relació a les 
abstencions i a alguna consideració que s’ha fet, vol aclarir que la proposta implica una taula de 
seguiment administratiu per garantir el compliment d’aquests requisits on hi haurà l’ICUB, 
Ecologia Urbana i, el que per ells és molt important, els responsables dels diferents districtes. 
Explica que quan van parlar amb el Grup Demòcrata se’ls va fer avinent la importància que 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 35
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
tindria que això es territorialitzés, que hi hagués presència dels districtes, perquè a l’hora 
d’assegurar el descans dels veïns els que millor saben el que passa són els districtes. 
Pel que fa als comentaris que s’han fet sobre altres que no han estat consultats i que hi poden 
presentar al•legacions, expressa que estan encantats de rebre la informació d’aquest sector. 
Aclareix que no és una normativa que permeti que hi hagi canvis d’un dia a l’altre perquè es 
demana que hi hagi una programació de quaranta activitats l’any, de manera que hi ha d’haver 
programadors estables treballant-hi, i també es requereixen convenis d’arrelament al territori. 
Són del parer que, amb aquest conjunt de garanties, i amb tota la feina que el Dani Granados ha 
fet de vinculació amb tots aquests sectors, la proposta pot funcionar. 
Reitera l’agraïment pels vots favorables i es mostra disposat a millorar la proposta en el que es 
pugui. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa l'abstenció de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, 
el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. 
S'APROVA. 
 
V)  Part d'impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
9.-  (M1519/10999) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda sol·licitar al govern municipal que 
encarregui la revisió i actualització de l'Atles Comercial de Barcelona, per tal d'oferir una 
radiografia actualitzada del sector i que segueixi sent una font bàsica d'informació per elaborar 
estratègies comercials a la ciutat. 
 
La Sra. RECASENS intervé per una qüestió d’ordre. Anuncia que el Grup Municipal 
Demòcrata deixa ara la comissió i renuncia a la defensa de les seves proposicions i de la part 
d’impuls i control perquè assistiran a les concentracions que s’estan produint a tot el país en 
defensa dels drets civils i polítics. Per tant, per part seva deixen aquí la comissió. 
 
La Sra. CAPDEVILA també anuncia que Esquerra Republicana també marxa de la comissió 
perquè van a donar suport a les concentracions que avui es fan contra el que anomena «judici de 
la vergonya» que asseu al banc dels acusats dotze persones innocents. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també anuncia que marxa. 
 
NO ES TRACTA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
10.-  (M1519/10987) La Comissió d'Economia i Hisenda insta al govern a convocar de forma urgent 
la Comissió de seguiment; per tal d'informar de les inversions executades en 2018 i previstes 
per a 2019 i de l'execució del passat exercici. 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 36
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
El Sr. ALONSO manifesta que es troben en una situació en què el Govern d’Ada Colau no té 
cap credibilitat en matèria econòmica. Es mostra molt preocupat perquè no saben quina és 
l’herència que deixarà a les finances de l’ajuntament. Considera que les paraules que defineixen 
la gestió d’aquest pressupost són «improvisació», «descontrol», «falta de polítiques 
econòmiques», «desconcert», «retallades» o «reprogramacions». Tot seguit en donarà algunes 
dades, que són les que tenen els grups municipals. 
Pel que fa a ingressos, informa que al novembre, que és quan en tenen dades, encara faltaven 
per ingressar 500 milions d’euros del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, i considera que 
és una quantitat molt important. Amb relació a les inversions, al novembre no se n’havien 
executat pràcticament ni el 50 %, i els sembla molt difícil de creure que només al desembre 
s’executi aquest 50 % d’inversions, que s’ingressin els 500 milions que falten. De fet, concreta 
que en el tema d’inversions tenen localitzats fins a 100 milions d’euros en partides en què se 
n’havia executat un zero per cent el mes de novembre. 
Tot plegat ho troba molt preocupant, genera moltes incerteses i per això els grups municipals 
van demanar al juliol, al Plenari, una comissió de seguiment del pressupost que tenia com a 
objectius conèixer la veritat, tenir una gestió transparent d’aquest pressupost, tenir tots les 
mateixes dades per no haver de tenir, justament, debats estèrils. Lamenta que aquesta comissió 
no s’hagi creat i no saber per què no s’ha creat. 
Manifesta que tot plegat els genera molts dubtes i recorda que el Govern municipal ha de 
presentar aviat un tancament de comptes i una aprovació de comptes. Considera que la falta de 
credibilitat d’aquests comptes serà molt gran i pensa que en posarà en dubte l’aprovació, perquè 
no es creu que en un mes s’executin la meitat de les inversions de l’ajuntament. Pensa que els 
presentaran uns comptes maquillats, ja que estan convençuts que els comptes quadraran perquè 
faran l’enginyeria comptable necessària perquè així sigui. 
Reitera la pregunta de per què no han creat la comissió de seguiment. I demana una cosa molt 
senzilla: que compleixin amb els acords democràtics del Consell plenari, que posin en marxa 
aquesta comissió de seguiment del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, i que facin un 
exercici de responsabilitat i de transparència amb els diners de tots els barcelonins. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que el Grup Municipal Popular ha presentat diverses iniciatives 
respecte a les inversions del 2018 i els seus efectes al 2019. Recorda que el mateix mes de 
setembre del 2018 van presentar una proposta, que es va aprovar en aquesta Comissió 
d’Economia, en què es demanava que el Govern municipal presentés un informe sobre les 
retallades en les inversions municipals de l’any 2018. El mes següent, a l’octubre, com que no 
es disposava d’aquest informe malgrat haver-se’n aprovat la proposta, van preguntar a la 
Comissió d’Economia quins projectes d’inversió municipal es deixarien de fer dels que 
s’havien pressupostat l’any 2018. 
Continua relatant que el gener del 2019, i veient que tampoc en tenien resposta per part del 
Govern municipal, van presentar una proposició per demanar una modificació que incorporés 
les noves inversions municipals que a causa de la pròrroga, precisament, no es podien prorrogar 
i per tant no es podrien dotar l’any 2019, que seria de 87,1 milions d’euros en inversions. 
Aquesta proposta no va ser aprovada però considera que va posar de manifest que la pròrroga 
pressupostària reduïa el pressupost del 2019 respecte al del 2018, i feia que es perdessin 87,1 
milions d’euros. 
Avui, en aquesta mateixa comissió, tornen a presentar aquesta qüestió i pregunten quins 
projectes d’inversió pressupostats l’any 2018 no s’han fet o no s’han finalitzat, detallats per 
import i concepte, i quins es faran o continuaran aquest 2019, també amb l’import detallat. 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 37
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
Reitera que la pròrroga del pressupost provocava aquesta pèrdua de pressupost, aquesta pèrdua 
d’inversió en el pressupost 2019 respecte a l’any 2018. En aquesta tasca d’investigació que el 
Grup Popular ha fet respecte al Govern municipal, han pogut localitzar 35 milions d’inversions 
que es deixaran de fer a causa d’aquestes retallades per la reducció d’ingressos municipals a 
finals d’any. 
Volen saber quina és l’autèntica dimensió d’aquestes retallades que el Govern municipal vol 
ocultar i creuen que és necessari que es faci aquest informe i que el Govern convoqui aquesta 
comissió de forma urgent. Aprofita per dir que votaran a favor d’aquesta proposició i el que 
demana és que se’ls faciliti la informació demanada sobre aquestes inversions pressupostades 
l’any 2018 però que no s’han fet o no s’han finalitzat. 
 
La Sra. BALLARÍN expressa que també votaran a favor d’aquesta proposició perquè creu que 
aquí es tornen a trobar amb dos temes que fa mesos que es debaten: d’una banda, el tema de 
quina és la situació economicofinancera de l’ajuntament. Recorda que sobretot al juliol el PSC 
va posar de manifest que s’havia planificat malament el pressupost i que s’hi havien inflat els 
ingressos. Manifesta que ja van denunciar que, com que els ingressos estaven inflats, es 
recaptava menys i a més a més es disparaven les despeses, i que caldria, per quadrar el 
pressupost de l’ajuntament de l’any 2018, fer retallades. Diu que també es van trobar amb una 
pròrroga pressupostària, a conseqüència de la qual l’Ajuntament de Barcelona tindrà 118 
milions d’euros menys, publicada a la gaseta municipal del dia 2 de gener del 2019 sense cap 
explicació prèvia de quines conseqüències comportaria aquesta pròrroga pressupostària ni en 
quines retallades es traduiria. 
Recorda que van insistir a dir que la planificació econòmica a la pràctica s’ha vist que és un 
veritable desastre, i els preocupa aquesta manca de planificació, que es tradueix, a final de 
mandat, en reducció de la despesa social, amb moltíssims programes socials que es veuen 
reduïts a darrera hora, i a més a més en una manca d’inversions públiques. 
També els preocupa de manera especial la manca de transparència que Barcelona en Comú 
demostra en aquest punt. Vol recordar que el programa del 2015 Barcelona en Comú deia que 
innovarien en participació i en control ciutadà, i considera que, veritablement, si aquest canvi 
que el Govern ha fet, aquesta innovació en participació i control ciutadà es tradueix en la manca 
de transparència que estan demostrant en el tema econòmic, la veritat és que s’haurien pogut 
estalviar qualsevol innovació. 
També vol recordar que precisament la comissió que s’esmenta en aquesta proposició va ser 
aprovada per una majoria aclaparadora d’aquest ajuntament i ni tan sols s’ha arribat a constituir. 
Per tant, no entenen què passa, i elucubra que potser tenen por d’haver de mentir en aquesta 
comissió, o que no tenen capacitat per explicar el que hi ha al darrere. 
Vol aprofitar per posar de manifest que al despatx d’ofici d’avui hi ha un expedient de 38 
milions d’euros d’una modificació pressupostària que els arriba així mateix. 
 
El Sr. AYALA demana al senyor Alonso que retiri les seves paraules perquè són molt greus. 
Considera que dir que es maquillen els comptes és una ofensa gravíssima contra els funcionaris 
i contra l’interventor de l’ajuntament. Li ho demana sincerament, per l’honor també dels 
funcionaris de l’ajuntament i de l’interventor, i reitera que ho troba molt greu. 
Amb relació al tema que els ocupa, explica que el que demanen és prematur, perquè tots els 
ajuntaments i totes les administracions d’Espanya tenen el tancament a finals de febrer, que és 
un mes abans que les empreses privades. Diu que, lògicament, encara no ho tenen enllestit. 
Demana que tinguin en compte que la Generalitat els ha comunicat el detall dels seus ingressos 
el 24 de gener del 2019, que les factures s’entren fins al 31 de gener, que l’informe ha de passar 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 38
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
per intervenció i que s’hi portarà el 18 de febrer, i que ha de passar a intervenció precisament 
com una garantia que no es maquilla cap compte; també detalla que finalment se signa la 
liquidació la darrera setmana de febrer. 
Per tant, diu que, òbviament, com han fet aquest mandat cada tancament d’any, i subratlla que 
els anteriors no, presentaran i penjaran al web per a tota la ciutadania un detall de totes les 
inversions que s’han fet. Demana que els deixin tancar els comptes, i recorda que són més 
ràpids que l’empresa privada. 
Adverteix que també tinguin present que en les inversions al final cal comptar-hi BSM i el 
Patronat de l’Habitatge, que també tanquen els comptes el 31 de març. 
Com a avançament només vol dir que les dades globals que tenen ara mateix indiquen que hi 
haurà superàvit, que mantindran la solvència de l’ajuntament tal com han fet els últims quatre 
anys, i que a més a més hi haurà un tancament superior al del 2017, i que, per tant, no només no 
hi haurà retallades, sinó que el tancament serà el més gran de tot el mandat. 
Vol recordar, també, que aquest mandat ha fet 870 milions d’euros més que l’anterior, és a dir, 
un 10 % més, i que només en despesa social són 583 milions d’euros més que el mandat 
d’Hereu i 848 més que el mandat de Trias. 
 
El Sr. ALONSO vol aclarir el que ha dit per si no s’ha entès bé o no ha utilitzat les paraules 
correctes. Remarca que no es referia a irregularitats comptables, sinó a la improvisació en la 
gestió, ja que considera que si al desembre falten 500 milions d’ingressos i la meitat de les 
inversions estan sense fer, està clar que al final s’improvisa, i que aleshores les inversions es fan 
depenent dels ingressos. Insisteix en el fet que creu que s’està improvisant, que no hi ha un 
relat, ni cap planificació de l’execució del pressupost, i en aquest sentit és en el que 
s’expressava quan ha dit que es maquillaven els comptes, ja que aquesta improvisació li sembla 
bastant clara. 
Es queixa que el senyor Ayala no li ha contestat, i recorda que la proposta era crear la comissió 
per tenir tota la informació. Manifesta que ja saben que es presentaran els comptes, i recorda 
que tenen l’obligació legal de fer-ho, però insisteix a dir que al juliol es va arribar a un acord al 
Consell Plenari amb l’objectiu de tenir informació de com va evolucionant el pressupost de 
l’ajuntament. 
Amb la falta de resposta del senyor Ayala entén que no faran cas de l’acord del Plenari, i 
expressa que per ell això és una molt mala notícia que els genera molts dubtes, perquè no saben 
en quina situació deixaran l’ajuntament. Manifesta que s’acabarà la legislatura i que la 
informació que té el seu grup és que hi ha una davallada d’ingressos important. Diu que a més 
el Govern municipal està comptant en el nou pressupost amb partides de pressupostos estatals 
que no saben si finalment hi seran. 
Reitera que tot plegat els genera una gran incertesa sobre en quina situació quedarà 
l’Ajuntament de Barcelona, i expressa que el mínim que es pot demanar és que hi hagi una 
explicació més enllà del mínim legal i crear la comissió que es va aprovar en el Consell plenari. 
Insisteix que li sembla una mica sorprenent que no facin cas d’una decisió democràtica d’aquest 
ajuntament. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que ells no demanen una liquidació legal avui perquè saben 
perfectament que la liquidació es fa el mes que ve. El que sí que demanen és informació i 
transparència, així com un tancament d’inversions. Diu que està convençut que aquest 
tancament d’inversions el té damunt la taula, i que de fet hi patiria, si no és així, perquè 
considera que el senyor Ayala és un bon professional i que no només ja el té, sinó que l’ha fet 
arribar als seus superiors. 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 39
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
Reitera que el que demanen és que hi hagi transparència, i que la informació que tinguin també 
la puguin tenir els barcelonins a través dels regidors de l’oposició, perquè si el Govern 
municipal no és transparent amb la informació financera de l’ajuntament, si amaguen aquestes 
retallades que s’han fet al final de l’any, s’acaba posant en dubte la bona salut financera de 
l’ajuntament, cosa que perjudica a tothom. I creu que això és el que passa actualment en 
l’opinió pública i entre els barcelonins: es posa en dubte una cosa que feia molts anys que no es 
posava en dubte i que semblava que no es posaria mai en dubte, que és la salut financera de 
l’Ajuntament de Barcelona. Reitera que això és el que passa actualment i és el que ha 
aconseguit el Govern municipal de Barcelona en Comú. 
Argumenta que hi ha dades que són reals que ho corroboren, com la davallada real dels 
ingressos de plusvàlues respecte al que està pressupostat, i que el Govern municipal ho sap i a 
més s’ha debatut en aquesta comissió, i hi afegeix que també hi ha una retallada real de les 
inversions que és, com a mínim, de 35 milions d’euros, que són els que el PP ha pogut 
comprovar en les actes de les comissions de Govern. Per tant, insisteix que aquestes dades són 
reals i constatables, i que només demanen és que es faci arribar a tots els regidors el tancament 
d’inversions de l’any 2018. Manifesta que el fet que no se’ls faci arribar dona l’opacitat que fa 
posar en dubte que la salut financera de l’ajuntament sigui actualment la que ha estat els últims 
anys, i que el que ho posa en dubte és la seva manca de transparència. 
 
El Sr. AYALA comenta que és complicat debatre sense certa informació com el calendari 
fiscal. Explica que l’últim padró de l’IBI es fa al desembre, com la recollida de residus; que 
normalment el mes de desembre només l’IMH fa entre 300 i 400 milions, i que això passa cada 
any. Insta els regidors a comparar-ho amb l’any anterior i amb l’altre. 
Pel que fa al tema d’inversions, manifesta al senyor Mulleras que les factures i certificacions 
d’obres s’entren fins al 31 de gener i que encara les estan processant, i que cada any passa el 
mateix. Afirma, doncs, que ho estan fent tan bé com els requereix la llei, però que no ho poden 
fer millor perquè, com ja ha manifestat, les empreses privades tenen un mes més per fer aquesta 
feina. Es lamenta que els treguin un terç del temps que tenen les empreses privades, i demana 
que no els en tregui més. 
Insisteix que, quan tinguin la informació, passaran comptes amb total transparència a la 
Comissió d’Economia i al Plenari, com no pot ser d’altra manera. Considera que crear aquesta 
comissió abans de temps no aportaria res, perquè primer ells han de tenir la informació. Fa 
notar que els regidors li discuteixen dades que es troben a la pàgina web, i que si no hi hagués 
transparència no podrien fer-ho, sinó que li reclamarien la informació. Insisteix que la 
transparència és total. 
Finalment vol comentar que aquest 2019 ja hi ha 458 inversions en marxa i que, per tant, no es 
preocupin, que tal com han fet el 2018, el 2019 continuaran augmentant la despesa municipal. 
 
El Sr. ALONSO remarca que s’han mirat el calendari fiscal i ho han analitzat, i els surt un 
dèficit de 544 milions d’ingressos i que, pel tema pendent d’impostos, no s’arriba a aquests 544 
milions. Contrasta la xifra de 300 milions que ha comentat el senyor Ayala amb els 200 que els 
surten a ells, o sigui que en tot cas encara faltarien més de 200 milions d’euros que no se sap 
encara gaire bé per on arribaran. 
En qualsevol cas, constata que el que veuen és que el Govern municipal no vol fer la comissió i 
que no vol donar més transparència i vol fer el mínim. Expressa que la realitat és que aquesta 
legislatura han dilapidat superàvits de centenars de milions d’euros sense haver solucionat els 
grans problemes socials de la ciutat, i que no han estat capaços d’arribar a acords amb cap dels 
quatre pressupostos, que s’han hagut d’aprovar per mocions de confiança i pròrrogues. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 40
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Insisteix que s’ha demanat una comissió de seguiment, aprovada al Plenari de l’ajuntament, i 
que no es vol fer aquesta comissió, i reitera que el seu grup municipal té molts dubtes de quina 
és l’herència que deixaran en aquest ajuntament, tot i que esperen equivocar-se i que no sigui 
així. 
Manifesta que esperaran a tenir-ne les dades definitives per continuar-ne parlant. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de 
Cs, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. Mulleras expressa el vot 
favorable del PP. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
11.-  (M1519/10984) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda, en el marc del Pla de Màrqueting 
Turístic que està elaborant el Consorci de Turisme de Barcelona, complementar l'estratègia de 
desconcentració i diversificació de l'oferta turística de la destinació Barcelona a través dels 9 
itineraris turístics del Grand Tour Catalunya, amb l'objectiu d'afavorir la itinerància del turista 
que arriba a la nostra ciutat, i fent de Barcelona la porta d'entrada a la resta del país. 
 
NO ES TRACTA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
12.-  (M1519/11003) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: - Exigir que en el termini d'un mes 
l'Ajuntament presenti un informe detallat sobre l'impacte que tindrà el tancament de les 
diferents companyies VTC a Barcelona sobre l'ocupació, així com de les necessitats que tenen 
els i les treballadores que han perdut el seu lloc de treball. - Que l'Ajuntament posi a disposició 
dels treballadors i treballadores i dels seus representants informació i assessorament jurídic per 
a garantir el ple compliment dels seus drets laborals. - Que l'Ajuntament de Barcelona 
consensui de manera urgent amb els treballadors i treballadores afectades, amb els sindicats i 
resta d'agents econòmics i socials i amb la Generalitat de Catalunya, un acord per garantir la 
seva continuïtat o reinserció laboral. - Que l'Ajuntament de Barcelona doti pressupostàriament i 
executi de forma urgent un Pla de reinserció per a aquest col·lectiu, especialment adreçat a 
aquelles persones de mes de 52 anys amb més dificultat d'inserció laboral. 
 
La Sra. BALLARÍN comença manifestant que, com és sabut, durant els darrers mesos 
l’ordenació del sector del transport en vehicles de fins a nou places ha afectat i ha enfrontat 
taxistes i empreses propietàries de llicències de VTC. Sap que es tracta d’un tema complex en 
què és difícil equilibrar els interessos de taxistes i empreses de VTC i els dels usuaris i que, com 
a conseqüència, s’ha provocat una gran conflictivitat als carrers de Barcelona. 
Exposa que, a conseqüència de la decisió de la Generalitat d’establir en un mínim de quinze 
minuts el temps d’antelació per reservar un vehicle que no sigui un taxi, importants empreses 
implantades al territori han decidit abandonar Barcelona i també l’àrea metropolitana. Continua 
exposant que també són diverses les empreses que han demanat un expedient de regulació 
d’ocupació. 
 
El Sr. ALONSO diu que aquest conflicte dels taxis i els VTC és la història d’un gran engany de 
Barcelona en Comú, d’Ada Colau i també del PSC. Li sembla que és una proposta per rentar la 
imatge del PSC i calmar la seva consciència, perquè es parla de tres mil treballadors 
acomiadats, d’ERO, i per a un partit que es diu «socialista» deuen ser massa remordiments de 
consciència. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 41
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Proposa fer una mica d’història. Explica que tot això va començar amb el Govern d’Ada Colau i 
el PSC a l’àrea metropolitana, que van impulsar aquesta llicència urbana que havia de ser la 
solució a tot, que considera que va ser una gran mentida perquè ja no en parla ningú. Continua 
relatant que hi va haver un decret del PSC a Madrid que tampoc va solucionar res, i que el 
Govern d’Ada Colau i del PSC a l’àrea metropolitana van pressionar la Generalitat perquè 
acceptés els temps de precontractació, i que el resultat de tot plegat és que hi ha empreses que 
diuen que no són competitives i que se n’han d’anar i milers de treballadors acomiadats. 
Exposa que encara hi ha un engany més, que és dir a l’Ajuntament de Barcelona que se’n 
responsabilitzi. Exposa que l’ajuntament no té competències per buscar llocs de feina, de 
manera que dir que el consistori serà el que assumirà donar feina a aquests tres mil treballadors 
de VTC li sembla que és continuar el mateix engany. Lamenta molt la situació i està convençut 
que els treballadors no es deixaran enganyar perquè troba que la maniobra està molt clara. 
Anuncia que Ciutadans s’hi abstindrà perquè el que es pugui fer d’aquesta proposta els sembla 
bé, però el que no poden fer és donar suport al que consideren que és continuar enganyant la 
gent i continuar generant més conflicte, tant als taxis com als VTC. 
 
El Sr. MULLERAS coincideix en el fet que el PSC i el PSOE actuen amb una gran demagògia 
en aquest tema i enganyant la gent. S’adreça a la senyora Ballarín per dir-li que intenten 
enganyar novament la gent. 
Exposa que des del Grup Popular hi han presentat una esmena en què precisament el que 
demanava era que aquesta proposta a qui instés fos a l’àrea metropolitana, perquè realment qui 
té competències en el sector del taxi i el sector de la mobilitat metropolitana és l’Àrea 
Metropolitana de Barcelona, i que troba que precisament el PSC ho hauria de saber perquè són 
els que hi governen juntament amb Barcelona en Comú. 
Considera que el PSC no ha acceptat l’esmena perquè volen defugir un altre cop la seva 
responsabilitat. Subratlla que qui hi té responsabilitats i competència en el problema del taxi és 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 
Manifesta que el PP creu que els VTC i els taxis són sectors complementaris que han de 
coexistir, i consideren que aquí algú ha tingut interès a atiar un conflicte, a crear un conflicte, 
també per motius electoralistes. 
Reitera que el PSC continua enganyant la gent, perquè qui va crear aquest problema va ser el 
PSOE amb el senyor Zapatero quan va obrir l’aixeta de les llicències de VTC. Detalla que qui 
va continuar aquest problema va ser el senyor Pedro Sánchez, que en comptes de solucionar-lo 
el que va fer és traspassar-lo a totes les comunitats autònomes d’Espanya, i després es va 
continuar el que considera que és un còctel explosiu amb la demagògia d’Ada Colau, que 
incentivant i ajudant en aquesta última vaga que hi ha hagut, amb una greu irresponsabilitat i de 
manera hipòcrita, i complementària amb el senyor Pedro Sánchez, ha jugat a atiar el conflicte 
entre el taxi i els VTC. 
El senyor Mulleras indica que la pèrdua de milers de llocs de feina que es planteja en aquesta 
proposta és responsabilitat del PSC, precisament. Reitera que són corresponsables d’aquesta 
pèrdua de llocs de feina. 
Manifestar que si cal fer aquesta proposició a alguna institució, entitat o administració és 
justament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Demana que els la presentin allà i pregunta per 
què no fan. 
 
La Sra. BERBEL manifesta que l’ajuntament es posarà en contacte amb l’administració 
competent en matèria laboral, que en aquest cas és el Departament de Treball, Afers Socials i 
Famílies. També diu que parlaran amb Relacions Laborals, amb Inspecció Laboral i amb el 
SOC, si s’escau, en primer lloc per veure com evoluciona el cas dels VTC si realment es 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 42
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
produeixen aquestes pèrdues de llocs de treball derivades d’ERO, per aleshores veure en quina 
mesura es poden coordinar les diferents administracions amb una diagnosi feta per tal de poder 
dimensionar les actuacions. 
A través de Barcelona Activa posaran a disposició de les persones treballadores tots els seus 
dispositius, com tots els punts d’informació de drets laborals, i que això ho faran reunint-se tant 
amb les persones treballadores com amb els seus representants per estructurar i coordinar una 
estratègia, com per exemple ja es va fer quan va passar una cosa similar amb Open Camp, per 
poder oferir serveis i programes ocupacionals. 
Segons tot això, i si realment hi ha un ERO, cal veure en què consisteix el pla social associat 
que l’empresa ha de tenir per als treballadors, i aleshores Barcelona Activa oferiria els serveis i 
programes dins de l’estratègia d’ocupació de Barcelona. Detalla que en concret articularien un 
pla específic amb tota una sèrie d’accions d’acollida per a la recerca de feina i per al 
desenvolupament professional, amb activitats d’orientació professional i amb una part grupal 
però també atenció individualitzada si fos necessària, i finalment farien una sèrie d’accions 
d’inserció a mida: participar en plans d’ocupació segons el seu perfil, esdeveniments de 
reclutament per entitats vinculades als serveis municipals, accés a les ofertes de feina de la 
plataforma d’empresa i ocupació. Creu que és important remarcar que passarien a ser un 
col·lectiu·prioritari en les convocatòries de subvencions a la contractació de Barcelona Activa 
perquè passarien a ser usuaris seus, i tindrien accés a les ofertes de feina que es generen 
mitjançant l’aplicació del Dret d’alcaldia de contractació pública social, on també serien un 
col·lectiu·prioritari. 
En resum, diu que dibuixarien un pla específic per a aquestes persones en el cas que no el 
cobreixi el pla social de l’empresa i que hi hagi un ERO que mostri que ho necessitin. 
 
La Sra. BALLARÍN comença agraint la resposta de la senyora Sara Berbel, tot i que manifesta 
que no preveu la literalitat de tot el que s’expressa en la proposició, però entén que en reflecteix 
l’esperit. 
S’adreça als portaveus de Ciutadans i del PP per recordar-los que en la proposta es parla del que 
és la competència en matèria de formació i de reinserció laboral, que és la Generalitat de 
Catalunya i, a la ciutat de Barcelona, Barcelona Activa. Per tant, remarca que no es parla de 
competències de l’àrea metropolitana i recorda que ha insistit al començament que no volia 
entrar en el conflicte dels taxis i els VTC perquè de pèrdues de feina n’hi pot haver en totes 
dues bandes depenent de la decisió que es prengui. 
En aquest sentit, lamenta que Ciutadans i el PP, en comptes de posicionar-se per donar una 
solució a les persones que poden patir aquest conflicte, com en aquest cas ha fet el Govern, 
simplement utilitzin els arguments electoralistes contra Pedro Sánchez i el senyor Zapatero, i 
remarca que ja se sap que el més fàcil del món és muntar una manifestació a Madrid, ja sigui 
per una paraula com «relator» o amb una excusa com la que busquen aquí. 
Creu que el seu grup ha posat l’accent allà on calia posar-lo, que és sobre les persones i sobre el 
seu futur professional. Exposa que cada vegada que es pren una decisió hi ha d’haver una 
responsabilitat al darrere per suavitzar-ne les conseqüències negatives. 
 
El Sr. ALONSO reconeix que ha passat una mica de vergonya quan ha sentit les explicacions 
del Govern. Manifesta que el Govern d’Ada Colau s’ha carregat milers de llocs de feina, i ara 
encara els haurem d’estar agraïts perquè farem un curset als extreballadors dels VTC. 
Li sembla que no enganyaran a ningú. Reitera que ha passat una mica de vergonya i que li 
sembla que el que cal fer és una altra cosa, com reestructurar el sector amb una normativa 
estatal coherent, i diu que veu que no sembla que se n’ocupin. 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 43
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Alonso expressa l'abstenció de Cs, la 
Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP. 
S'APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
13.-  (M1519/10995) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar l'Àrea Metropolitana de 
Barcelona a reduir la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) que recau sobre 
l'activitat dels comerços de Barcelona i que, al mateix temps, el seu cobrament s'efectuï en un 
rebut individualitzat en comptes de formar part del rebut de l'aigua. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que Barcelona és la ciutat més cara d’Espanya, amb una triple 
fiscalitat elevadíssima, l’autonòmica, la municipal i la metropolitana. Explica que el recàrrec de 
mobilitat a l’IBI és innecessari i que també hi ha altres figures fiscals com la TMTR. 
Diu que presenten aquesta moció amb contingut de declaració institucional perquè el que volen 
des de l’ajuntament és instar l’Àrea Metropolitana de Barcelona que és la que és competent a 
l’hora de reduir aquesta taxa. 
Explica que la TMTR és una taxa que serveix per al tractament de residus, per al reciclatge, i 
que s’aplica tant a particulars com a industrials o simplement no domicilis particulars. Exposa 
que la regulació i el destí és metropolità, per això ho tracta l’àrea metropolitana i que per això 
insten l’àrea metropolitana. Explica que la càrrega, el cost de la taxa, recau de forma molt 
intensa sobre els barcelonins a través del rebut de l’aigua. 
Manifesta que no entenen per què una taxa de generació de residus s’ha de pagar en funció del 
consum d’aigua, que és la primera discrepància que tenen des del Grup Popular i que plantegen 
també en aquesta proposta. No entenen que es vulgui aplicar una taxa sobre els residus però que 
es faci en funció dels metres cúbics d’aigua consumida i que, per tant, es cobri a través del rebut 
de l’aigua. Explica que aniria contra un principi bàsic de la fiscalitat, que és el de qui contamina 
paga, i que en aquest cas s’està pagant no en funció dels residus generats, sinó en funció de 
l’aigua consumida. 
D’altra banda, entenen que hi ha una manca absoluta de transparència des de l’administració ja 
que no es posa especial interès a comunicar i, de fet, en el rebut de l’aigua més de la meitat de 
l’import són taxes i impostos que cobren les administracions. 
A causa d’aquesta manera d’actuar, de cobrar aquesta taxa, explica que s’han camuflat 
ingressos, increments fiscals que entenen que són absolutament abusius. Al pressupost de 2019, 
la TMTR generarà uns ingressos de 124,7 milions d’euros i gairebé la meitat provenen de la 
ciutat de Barcelona, per això la importància que té aquesta taxa als particulars, als domicilis i al 
comerç de la ciutat. Considera que hi ha hagut increments el 2019 molt importants que 
demostren l’afany recaptatori d’aquest ajuntament i d’aquesta àrea metropolitana amb aquesta 
taxa, en els usos domèstics, particulars, un 5,25 %, i en el comerç, amb augments de fins a un 
30 %. 
Entenen que no té sentit cobrar aquesta taxa en funció de l’aigua consumida i no en funció de la 
superfície del local o habitatge, per exemple, o en funció del tipus de negoci o de la capacitat 
econòmica de negoci, que seria molt més adient. Reitera que s’han produït increments abusius 
que posen de manifest l’afany recaptatori de l’aplicació d’aquesta taxa. Manifesta que la taxa de 
la TMTR per a usos comercials és un sistema fiscal injust i regressiu que va en contra de la 
progressivitat fiscal i de l’equitat, que haurien de prevaldre en qualsevol sistema fiscal, i més en 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 44
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
un sistema fiscal local com és el de l’ajuntament o el de l’àrea metropolitana. Explica que la 
càrrega tributària no va en funció de la capacitat econòmica del subjecte passiu, sinó que va en 
funció d’altres consums, en aquest cas, del consum d’aigua i, en canvi, perjudica els petits 
comerciants i beneficia els grans centres comercials o els negocis més grans, que segurament no 
paguen proporcionalment la mateixa taxa. 
Entenen, per tant, que aquesta taxa té una finalitat merament recaptatòria i regressiva i que no 
respon al servei del que realment s’hauria de prestar. I per això des del Grup Popular presenten 
aquesta proposta, perquè es redueixi la taxa metropolitana del tractament de residus sobre els 
comerços de Barcelona i al mateix temps el cobrament efectiu de manera individualitzada i no a 
través del rebut de l’aigua. 
 
El Sr. ALONSO anuncia que votaran favorablement no tant pel contingut del text, però sí 
perquè pensen que tot això s’ha de repensar. Manifesta que és evident que cobrar una taxa a 
través d’un rebut de l’aigua és una mala pràctica en el sentit que hi ha una falta de 
transparència, perquè no s’entén bé què s’està pagant i, en aquest sentit, pensa que s’ha de 
repensar la taxa metropolitana del tractament de residus. Recorda que és una taxa que ha sofert 
importants increments aquest any i també recorda que hi ha una altra taxa de l’ajuntament, de 
preus públics de l’ajuntament i li sembla que hi ha una certa dispersió, falta de transparència i 
falta de claredat. 
En aquest sentit de repensar la taxa, manifesta que hi voten favorablement, pensant tant en 
comerços com en persones particulars, i pensen que efectivament s’ha de revisar. Hi voten 
favorablement. 
 
La Sra. BALLARÍN manifesta que són coneixedors de l’existència d’algunes queixes per part 
de comerciants i de restauradors contra la taxa de residus i el que entenen és que, quan els 
comerciants i els restauradors s’estan queixant, el que estan demanant és tenir un suport de les 
administracions, sobretot perquè en aquests darrers anys no n’han rebut suficient per part de la 
Generalitat i de l’ajuntament, però entenen que demanar la rebaixa d’aquesta taxa no és la 
millor manera d’obtenir aquest suport que estan demanant de les administracions. 
Vol recordar que aquesta taxa no és un caprici de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és una 
taxa imposada en compliment del Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el 
text refós de la Llei reguladora de residus, i que alhora aquesta llei ve imposada per la 
normativa de la Unió Europea i la normativa espanyola. 
També recorda que a l’àrea metropolitana s’ha avançat molt en tractament de residus, però 
encara falta, perquè la Unió Europea va marcar l’objectiu del 50 % de recollida selectiva el 
2020 i, en canvi, actualment és d’un 34 %. Recorda que si aquests objectius no es compleixen 
els rebuts encara seran més cars, perquè es repercutiran sancions que encariran més els rebuts 
dels comerciants. 
També vol recordar que ara per ara la totalitat de la recaptació d’aquesta taxa no serveix, no 
arriba més que per cobrir el 75 % del cost del servei que comporta la gestió dels residus, per 
tant, hi ha un 15 % que es cobreix amb altres ingressos i si es cobreix menys, si es rebaixa la 
taxa, caldrà augmentar els ingressos generals i quedaran sense cobrir altres necessitats. 
Vol recordar també que els comerços generen el 40 % de residus totals, però només aporten el 
30 % de la recaptació de la taxa, segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Diu que si 
bé és cert que els darrers anys s’ha incrementat la factura per als comerciants, cal dir que és per 
intentar fer una redistribució de costos entre particulars i comerciants i que, en realitat, les 
quantitats són quantitats assumibles. 
També vol recordar que si el servei sembla massa car, l’empresa o els comerciants sempre 
poden optar per gestionar mitjançant un operador privat i, en aquest cas, hi hauria una exempció 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 45
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
de la taxa, és a dir, que poden gestionar-s’ho ells i quedar exempts de la taxa si troben una altra 
solució que sigui més barata. I recorda que també poden obtenir reducció o bonificació de la 
taxa en determinades conductes. 
Pel que fa a la gestió separada, explica que ja es pot demanar que vagi al marge del rebut, però 
que quan es tracta de quantitats que no són massa elevades, sempre és millor fer la recaptació 
amb el rebut de l’aigua perquè abarateix els costos de recaptació i garanteix menys 
impagaments. Vol recordar, a més a més, que el seu grup va donar suport a l’ordenança del mes 
de desembre i, per tant, voten en contra d’aquesta proposició. 
 
El Sr. COLOM explica que els residus comercials suposen el 40 % dels residus municipals 
produïts en l’àmbit metropolità i que han d’oscil·lar entre el 15 i el 48 %, com és el cas de 
Barcelona. Diu que s’ha d’assenyalar que els comerços contribueixen amb un 26,3 % del cost 
de tractament dels residus quan produeixen el 48 % del total de residus, tant comerços com 
activitats econòmiques. I diu que també s’ha assenyalat que aquesta taxa només cobreix el 
84,7 % del cost del tractament de residus. Per tant, diu que, quan sent parlar d’afany recaptatori, 
té la sensació que o que no se saben les dades o que el que fan és una altra cosa, que manifesta 
que deu ser apologia d’una ideologia que consisteix a abaixar impostos, perquè, si s’abaixen els 
impostos, s’abaixen les despeses i així es van desmuntant totes les activitats que configuren 
l’estat del benestar, com per exemple tot el que significa el benestar en termes de sostenibilitat o 
en el tractament de residus d’un element important. 
Contesta al senyor Mulleras que ha vingut a explicar el que sempre explica, amb el mateix 
nivell de rigor com el que ha fet ara de parlar d’afany recaptatori amb una taxa que encara no 
recapta el 85 % del que és el seu cost, i que barreja opacitat amb el fet que una part del rebut de 
l’aigua correspon a impostos. Li diu que parla de la ciutat més cara quan sap o hauria de saber 
que Barcelona, des del punt de vista municipal, està en la banda baixa de càrrega impositiva, la 
número 17, entre les ciutats. 
Manifesta que sí que estan d’acord i de fet s’hi està treballant, amb la necessitat de reconfigurar 
aquesta taxa i tenir en compte elements com el tipus de comerç, la superfície, el resultat de la 
recollida efectiva, però que no donaran suport a una apologia simplement que utilitza aquest 
argument per fer apologia sobre la desfiscalització que tindria i, per tant, redundaria en un pitjor 
tractament dels residus del nostre entorn. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix els vots favorables i diu que no sap si parla amb rigor o no parla 
amb rigor, però que intenta parlar amb respecte, sobretot amb els seus oponents polítics i amb 
les seves argumentacions, diu que intenta fer-ho sempre que pot. 
Manifesta que poc defensen els comercials, tant els senyors i les senyores de Barcelona en 
Comú com els senyors i les senyores del PSC, quan voten en contra de canviar el cobrament 
d’aquesta taxa, perquè són els comerciants els que s’han queixat de l’increment abusiu que 
tindrà en el 2019 aquesta taxa i dels increments que han tingut durant aquests anys en aquesta 
taxa. Reitera que són els comerciants els que es queixen perquè els estan gravant el tractament 
dels residus no en funció dels residus que generen, sinó en funció de l’aigua que consumeixen. 
Li pregunta al senyor Colom, que diu que és tan adalil de la justícia, si creu que això és just, si 
creu que és equitatiu fiscalment. Li diu que ho pensi. 
 
El Sr. COLOM diu al senyor Mulleras que és tan respectuós amb ell com quan li atribueix que 
no donant-li suport li estan faltant el respecte als comerciants. Li diu que han fet un discurs 
sobre aquesta proposició que no comparteixen, que sap que estan treballant a l’àrea 
metropolitana per millorar una taxa que han de fer i ja que tenen el govern ho faran. Manifesta 
que, per tant, el que no poden votar és que des d’aquí estipulin com ha de ser aquest resultat que 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 46
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
s’està treballant per millorar una taxa que sens dubte ha de permetre que sigui més equitativa, si 
cal, en la seva configuració, que tingui en compte tots aquests elements i també que sigui 
eficient a l’hora de recaptar. 
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, 
la Sra. Ballarin expressa el vot contrari del PSC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del 
PP. ES REBUTJA. 
 
En aquest moment, s’absenta de la sessió la Presidenta, Sra. Mejías i pren la presidència el Sr. 
Colom.  
 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
14.-  (M1519/10988) Sol·licitem se’ns presenti un informe detallat de les inversions planificades, el 
seu grau d’execució i tots els conceptes de despesa realitzada, així com un cronograma que 
detalli la reprogramació de les inversions no realitzades. 
 
El Sr. ALONSO sol·licita que se’ls presenti un informe detallat de les inversions planificades, 
el seu grau d’execució i tots els conceptes de despesa realitzada, així com un cronograma que 
detalli la reprogramació de les inversions no realitzades. Manifesta que ho sol·liciten perquè es 
troben moltes vegades que fan un seguiment de pressupost, troben moltes inversions que estan a 
zero per cent d’execució, vol dir que no s’executaran, entenen que n’hi ha d’altres que 
substitueixen aquestes inversions i no tenen aquesta informació. Diu que és tan senzill com 
això, que es doni la informació de les inversions que hi ha, les que substitueixen, les que hi ha a 
cada moment per poder fer un mínim seguiment del que està fent l’ajuntament en matèria 
d’inversions. 
 
La Sra. TERRA manifesta que el detall de l’execució de la inversió és complex sobretot perquè, 
com que són inversions relativament petites, la inversió està molt fraccionada. Li diu que aquí 
tenen el que demanava, el calendari de cadascuna de les obres, si han començat i quin és el 
calendari d’execució. Diu que les obres que s’han posposat són les que posa «reprogramades», 
perquè el pressupost era molt més alt del previst. Hi ha 122 actuacions. 
Explica que, quant a les xifres globals, el 2017 es van executar 12 milions d’inversió, es va 
executar tota la inversió prevista. El 2018, 19 milions d’inversió, que també era tota la inversió 
que hi havia prevista. I el 19 hi han 59 milions i mig previstos d’inversió. Diu que la 
planificació ja es va fer així perquè ja es va preveure que el 17 i el 18 hi hauria una fase de 
definició dels projectes i que el 19 seria l’any més alt de volum d’execució, i el 59,5 estan 
assignats ja. 
Diu que han afegit el total de la despesa corrent per anualitats perquè tinguin el global de tot el 
Pla de barris, no només de la inversió. 
 
El Sr. ALONSO agraeix l’acceptació del prec. Diu que ho revisaran i en continuaran parlant. 
 
Es dona per tractat. 
 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 47
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
15.-  (M1519/10985) Que el govern municipal dugui a terme les accions necessàries per tal de 
subsanar les mancances que pateix la zona dels Encants del Mercat de Sant Antoni en 
climatització, il·luminació i senyalització. 
 
NO ES TRACTA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
16.-  (M1519/10996) Que el govern municipal ens informi sobre les inversions i actuacions 
pressupostàries a realitzar en el Mercat de Sant Antoni i els seus voltants, entre d’altres la 
situació del gimnàs del mercat, el sistema de calor/fred, i la reforma de la Ronda de Sant 
Antoni. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que el 2018 es va acabar l’eterna obra de remodelació del Mercat de 
Sant Antoni, 80 milions d’euros amb una desviació del 30 % del pressupost original, que era de 
60 milions d’euros, i que es va fer una gran inauguració el 23 de maig de l’any passat. Diu que 
el que ningú pot entendre és que després del que ha costat, del que l’ajuntament ha invertit en 
aquest mercat, doncs tingués les goteres que va tenir inicialment i que avui dia no funcioni la 
climatització, que a l’hivern les temperatures siguin de set o vuit graus a algunes parades o que 
a l’estiu la calor fos asfixiant. 
Explica que els paradistes lògicament tenen por que la gent pugui deixar d’anar al mercat per 
aquests raons i, a més, també es plantegen la queixa que ara estan pagant un cànon quatre 
vegades superior al d’abans de la reforma i expressa que no és pertinent que, amb la inversió 
que s’ha fet, hi hagi aquests problemes de manteniment al mercat. 
D’altra banda, manifesta que voldria conèixer, a part de les explicacions sobre les inversions i 
les actuacions que s’han fet per solucionar el tema de la climatització, també com està la 
situació del gimnàs al mercat amb una sèrie de compromisos que el regidor havia posat sobre la 
taula quan es va aprovar i també sobre la reforma de la Ronda de Sant Antoni al tram on estava 
ubicada la carpa. 
 
El Sr. COLOM explica que el sistema de climatització o els problemes que han sorgit no és per 
un problema estrictament de la climatització, sinó que és una obra de rehabilitació en un edifici 
catalogat en el qual s’han respectat una sèrie d’elements decoratius de l’edifici original i que 
això fa que hi hagi unes entrades i sortides d’aire, perquè no és un edifici que estigui 
perfectament tancat i, per tant, s’ha vist que aquestes entrades que són aquests elements 
decoratius dificulten que es pugui regular la climatització tal com s’esperava que es regulés. 
Diu que el que s’ha decidit i s’ha fet és cobrir aquests elements, i que això farà que l’edifici 
tingui un caràcter estanc i es puguin produir els elements de climatització dels edificis que tenen 
aquesta característica. 
Manifesta que té un cost aproximat de 200.000 euros i que s’ha iniciat una licitació per procés 
d’urgència per poder resoldre-ho i que consisteix en aquests elements. 
Sobre el gimnàs, explica que l’adjudicació definitiva es va fer amb data de 18 de desembre del 
18 i que el contracte de concessió serà vigent a partir de l’1 d’abril. Diu també que un dels 
acords que s’havien pres en el qual l’ajuntament, l’Institut Municipal de Mercats, treballaria per 
aconseguir que l’aportació a l’associació fos des del començament, des del gener, ja està 
establert i des del mes de gener el gimnàs, l’empresa concessionària, ja està fent les aportacions. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 48
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
I sobre la Ronda de Sant Antoni explica que a finals de gener es va adequar l’espai de la ronda 
que ocupava el mercat provisional, per Nadal ja es va obrir, s’hi van posar llums de Nadal com 
una manera de dinamitzar l’entorn comercial i en aquests moments ja estan instal·lats tota una 
sèrie de jocs infantils, bancs, cadires i enllumenat que fan que aquest espai sigui una rambla 
d’ús per als veïns i les veïnes del barri. 
 
El Sr. MULLERAS demana que respecte al tema de la climatització es digui quan es posarà en 
marxa aquesta solució al manteniment i quan els paradistes podran disposar d’aquesta 
climatització arreglada perquè lògicament no entenen que amb tot el que s’ha gastat amb la 
inversió que s’ha fet al Mercat de Sant Antoni no funcioni aquesta climatització. Manifesta que 
li agrairia que els pogués donar aquesta data. 
Amb relació al gimnàs, expressa que li agradaria saber si les mesures que es van comentar de 
promoció econòmica dels paradistes del mercat amb relació a aquest gimnàs, si això s’està fent 
o no, i les mesures que es van posar sobre la taula amb relació als gimnasos afectats, si s’ha 
posat o no en marxa. 
Quant a la remodelació de la Ronda Sant Antoni, demana la màxima celeritat possible perquè 
entenen que queda molt per fer encara de la remodelació d’aquesta primera fase. 
 
El Sr. COLOM respon que la qüestió de l’adequació s’està fent per urgència, vol dir que aquest 
mes es farà la licitació, les obres començaran el mes de març i a finals d’abril podran estar fetes 
i, per tant, tindran la climatització. 
I quant a la resta, comenta que ho estan treballant amb tots els elements que van assenyalar. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
17.-  (M1519/11000) Quina valoració fa el govern municipal sobre la primera edició del programa 
dels Baixos de Protecció Oficial? Com pensa atraure comerç de proximitat en la propera 
convocatòria de locals? 
 
NO ES TRACTA. 
 
18.-  (M1519/11001) S’iniciaran aquest 2019 les obres de construcció de la Biblioteca de Sarrià que 
havien estat programades per finalitzar-se durant aquest mandat? 
 
NO ES TRACTA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
19.-  (M1519/10989) Quin ha estat el balanç de l’activitat turística de l’exercici 2018? Proporcionar 
un informe amb les dades més destacables. Quins són els objectius concrets del nou Pla de 
màrqueting turístic? 
 
El Sr. BLANCO manifesta que recentment l’ajuntament ha difós algunes xifres sobre l’activitat 
turística el 2018, però creu que aquesta informació és parcial i incompleta. Diu que encara no 
tenen les dades de l’activitat turística de l’any passat i les últimes dades que es poden consultar 
al web municipal són del 2017. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 49
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Exposa que una altra informació bàsica sobre el turisme a Barcelona que no tenen són els 
objectius concrets del nou Pla de màrqueting turístic. Saben que s’hi està treballant i que 
possiblement es presentarà aviat, però demana poder saber-ne els objectius concrets. 
 
El Sr. COLOM explica que les dades que en van donar no eren parcials sinó totals i que es 
poden trobar al web municipal. Detalla que a les estadístiques econòmiques de l’Ajuntament de 
Barcelona es fa el buidatge de l’enquesta d’allotjaments turístics en hotels i que les de l’any 
2018 hi són. 
Sobre els objectius del Pla de màrqueting turístic, es van fixar quan se’n va fer la presentació, 
on creu que va assistir la senyora Carina Mejías. 
En tot cas, diu que el 2018 hi va haver un increment d’un 5,24 % de turistes allotjats en hotels, 
8 milions, respecte al 2017, que en termes de turisme internacional va significar un 7 % més, 
mentre que el turisme nacional va disminuir l’1,78 %. Això va anar acompanyat d’un increment 
de les pernoctacions en hotels, que van superar els 20 milions, que suposa un increment del 
2,91 %. Per nacionalitats, el dels Estats Units, que supera els dos dígits, va créixer un 16,78 %, 
Itàlia també, Rússia un 15,42 %, la Xina un 13,99 %, el Canadà un 11 %, Portugal i Brasil un 
12 % cadascun, Corea del Sud un 35 %, i, també, encara que són quantitats de partida molt més 
baixes, vol destacar que els països exsoviètics també han presentat creixements del 33, 39 i 
18 %, que mostren una mica quines són les tendències en el turisme internacional. 
 
El Sr. BLANCO concreta que va consultar el web de l’ajuntament ahir mateix, i no hi són, les 
dades, només les del 2017. Insisteix que ho va comprovar personalment i, per tant, no entén 
aquesta resposta. 
Reitera que pregunta per les dades, i aclareix que les dades del turisme no són simplement les 
pernoctacions en hotels. Explica que el turisme és una activitat que va més enllà del sector 
hoteler. Manifesta que la percepció que tenen els operadors turístics de la ciutat és que els ha 
anat pitjor aquest darrer any. Diu que no vol prejutjar, sinó que vol les dades completes, que 
insisteix que no hi són, al web. Li agradaria que, si no es presenten aquí, que almenys ho facin 
al Consell de Turisme i Ciutat, que ahir es va reunir en un grup de treball i encara no es tenen 
aquestes dades. 
Diu que com més aviat en tinguin les dades, més aviat es podrà fer un balanç de l’activitat 
turística amb dades concretes a la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. COLOM explica que, sobre les dades de turisme, ara mateix les úniques dades oficials 
d’àmbit barceloní que hi ha són les que provenen de l’INE i que són l’enquesta d’allotjaments 
en hotels. Diu que treballen amb la Universitat Rovira i Virgili en un sistema anomenat TDS 
que ha de permetre tenir dades dels apartaments turístics, perquè les úniques dades que se’n 
tenen són de viatgers i de pernoctacions, però com que no tenen caràcter oficial el web no les 
recull. Concreta que els introdueixen en els informes que envien, i que ara mateix es treballa 
amb la Generalitat per poder aplicar a tota la ciutat el sistema TDS, però només aportaria unes 
dades de turisme d’una àrea concreta. 
L’INE no recull dades sobre albergs de Barcelona i per tant no se’n tenen. Explica que tot això 
és el que es vol regular amb el TDS, i insisteix que tot el que és oficial està publicat. 
 
Es dona per tractada. 
 
 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 50
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
20.-  (M1519/10986) Quin és el llistat de projectes compromesos amb la ciutadania per part del 
govern municipal que es bloquejaran el 2019 a causa de la manca de voluntat del govern 
municipal de presentar un projecte de pressupost per al 2019? 
 
NO ES TRACTA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
21.-  (M1519/11004) Després d’un temps prudencial per la consolidació de l’espai d’incubació de 
projectes del món del comerç i els mercats, l’art i el disseny, la gastronomia i les activitats 
culturals que volia suposar l’espai de La Pionera. Quina és la valoració que fa el govern del 
funcionament de l’espai de La Pionera? 
 
La Sra. BALLARÍN recorda que el passat 16 de febrer del 2018, fa ara un any, el tinent 
d’alcaldia, el senyor Pisarello, va presentar conjuntament amb la Fundació Formació i Treball 
una iniciativa que van anomenar La Pionera, que es va posar en funcionament l’abril del 2018. 
En aquell moment es va presentar com una prova pilot amb un èxit contrastat en altres ciutats 
europees. 
Explica que a la pàgina web de La Pionera s’anuncia que les properes edicions seran el 21 
d’octubre i el 24 i 25 de novembre al passeig Calvell. Pregunta si des de llavors no s’ha realitzat 
cap altre mercat o espai de La Pionera i quina és la valoració que fa el Govern del funcionament 
d’aquest espai. 
 
El Sr. PORRO informa que l’última Pionera que es va realitzar al districte de Sant Martí va ser 
el 25 de novembre, però que també ha estat present en la Fira del Consum Responsable de la 
plaça de Catalunya del Nadal com a Pionera itinerant. 
Informa que des que es va inaugurar l’abril del 2018 se n’han fet quinze edicions fins al 
novembre, amb 30 mòduls de venda i promoció, i 7 de gastronomia, zones de descans i espai 
cultural. Hi han participat 97 iniciatives i s’hi van presentar 207 sol·licituds, de les quals també 
se’n van aprovar 56 però no hi van participar per raons dels seus propis projectes. La majoria 
han estat de roba, complements i articles infantils, i els districtes més representats per projectes 
han estat l’Eixample i Sant Martí, mentre que més o menys el 25 % dels projectes provenien de 
fora de la ciutat de Barcelona. 
Explica que La Pionera és un espai d’escola, d’incubadora a cel obert on poder posar en 
pràctica en clau de testeig amb consumidors i consumidores els productes per vendre. També 
intenta fer de pont entre col·lectius en situació de vulnerabilitat i altres perfils com artesans i 
artistes i generar uns espais de creativitat i d’aprenentatge mutu. 
Remarca que, com bé ha dit la regidora Ballarín, ha estat una prova pilot i que era un projecte 
de la Fundació Formació i Treball amb la col·laboració de l’ajuntament. Explica que ara mateix 
s’està en un procés d’avaluació amb tots els actors que hi han participat i que encara no se’n 
tenen els resultats, tot i que diu que el procés està sent força ric i interessant, i esperen tenir-ho 
enllestit a finals d’aquest trimestre. 
Tot seguit n’avança algunes idees: se n’ha revisat la periodicitat i la ubicació, així com poder 
funcionar com es va fer per Nadal a la fira de la plaça Catalunya en altres espais fixos que ja 
tenen un públic propi. Informa que sí que han comprovat la necessitat d’aquesta mena de suport 
a l’emprenedoria en clau de testeig de venda, i per tant troba que té sentit continuar amb un 
projecte d’aquestes característiques.  
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 51
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
La Sra. BALLARÍN manifesta que esperaran que n’acabin de fer el balanç i que els en lliurin 
l’avaluació, però que creu que es pot parlar de fracàs, perquè recorda que la idea era que la fira 
es reproduís amb una periodicitat setmanal o quinzenal. 
Considera que segurament el projecte hauria tingut més aspectes positius si s’hagués fet amb la 
participació i el consens del món del comerç, i si s’hagués fet tenint més en compte 
l’experiència de l’entorn i del món comercial i dels veïns. Creu que segurament hauria pogut 
funcionar d’una altra manera si no s’haguessin volgut importar idees que havien funcionat en 
altres indrets però que no han funcionat a Barcelona. 
Li agradaria que, a més de totes les dades que el senyor Porro ha aportat sobre les edicions, els 
mòduls i les iniciatives, els digués quin és el cost que ha tingut per a l’Ajuntament de Barcelona 
aquest projecte que malauradament no ha estat reeixit. 
 
Es dona per tractada. 
 
22.-  (M1519/11005) S’iniciaran aquest 2019 les obres de construcció del camp de rugbi del carrer 
Santander que havia estat programat al Pla de barris per executar durant aquest mandat? 
 
La Sra. BALLARÍN exposa la manca d’informació que tenen sobre diferents inversions que 
entenien que estaven previstes per executar dins del Pla de barris durant aquest mandat dels 
quals no en tenen coneixement i pregunta si s’iniciaran aquest 2019 les obres de construcció del 
camp de rugbi del carrer Santander que havia estat programat al Pla de barris per executar-se 
durant aquest mandat. 
 
La Sra. TERRA diu que quedaria respost amb l’altra pregunta i amb el detall que els entregarà. 
Respecte al camp de rugbi del carrer Santander, explica que efectivament s’incorpora al Pla de 
barris del Bon Pastor i Baró de Viver en una proposta que es diu «plantejar un sistema 
d’equipaments adequats de les necessitats del barri», que també incorporava el camp de futbol 
de Baró de Viver que tenia una dotació de 3 milions d’euros per les dues actuacions, diu que es 
comença a treballar amb l’Agrupació Esportiva de Bon Pastor i l’associació de veïns i 
s’elaboren uns estudis previs i es defineix que l’equipament inclourà un camp de rugbi i unes 
pistes de vòlei platja. 
Expressa que hi ha un problema que és el que fa endarrerir-ho tot, que és que requereix una 
modificació de planejament molt complexa perquè s’ha de fer un intercanvi entre dues peces 
perquè això és espai verd i s’ha de reconvertir en sòl d’equipament, i que a part hi ha un tros de 
la parcel·la que és privat, amb la qual cosa s’haurà d’expropiar aquesta part privada, però 
prèviament s’ha de fer la modificació del planejament. Diu que aquesta tramitació fa dilatar els 
tempos d’aquesta actuació i que és una de les que apareixen com a reprogramades. 
Manifesta que és cert que el Pla de barris del Bon Pastor i Baró de Viver és el que té més 
inversió de tots els plans de barri i que s’hi incorpora una nova actuació d’inversió que és el 
casal de la gent gran que inicialment no estava previst al Bon Pastor, que ja es va inaugurar el 
14 de desembre i que s’ha construït amb el Pla de barris, i que s’executa el camp de futbol de 
Baró de Viver i que es fan diverses actuacions de millora en pistes esportives. Explica que 
s’estan fent també les obres del carrer Caracas, el clavegueram de Clariana i Campins i que el 
dissabte s’inaugura la plaça Mossèn Cortinas, que també és una de les inversions del Pla de 
barris. 
Manifesta que el motiu bàsic de la dilatació del camp de rugbi és la modificació de planejament 
i els tempos que això ha comportat, que ha fet traspassar la planificació inicial que hi havia. 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 52
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
La Sra. BALLARÍN diu que entén que la resposta és que no i manifesta que voldria destacar 
que es troben davant d’una de les promeses del Pla de barris que la ciutadania lògicament, 
després d’haver estat inclòs, perquè el Pla de barris no va ser automàtic, que es va fer un estudi 
per veure què es podia incloure i al cap d’un temps es van aprovar unes determinades inversions 
al pla de barris i que, per tant, els veïns i veïnes de l’entorn pensaven que comptarien amb 
aquest equipament i no hi comptaran. 
Manifesta que com a tràmit previ és cert que hi havia fer una permuta de terreny d’equipament 
per terreny de zona verda, que és la qualificació que té aquest camp, però aleshores es troben 
que segons els documents de Foment de Ciutat no hi ha ni un sol euro per al període 2017-2020 
i que en la resposta que els han donat per escrit també es troben el mateix. 
Vol destacar que potser faran algunes altres coses, però que compromisos que havien assumit 
seriosament, a punt d’acabar el mandat, no tenen ni l’inici del que són les requalificacions 
urbanístiques i els canvis per obtenir l’espai per construir aquest camp de rugbi, ni dotació 
pressupostària per fer el camp ni, per descomptat, la permuta del terreny per adaptar la 
qualificació urbanística. 
Reitera que per a ells és un fracàs més del Pla de barris, que realment va aconseguir posar un 
gran titular, però sota el titular hi havia molt poca cosa. 
 
La Sra. TERRA repeteix que, dels compromisos que van assumir al Bon Pastor, el camp de 
futbol de Baró de Viver està en marxa, que el casal de la gent gran no era un compromís i es va 
inaugurar el 14 de desembre, que estan en marxa les obres del club de lluita de les pistes de 
futbol sala de Baró de Viver, que estan en marxa les obres del carrer Caracas, que és una via 
central de comunicació entre els dos barris, i que s’inaugura la plaça Mossèn Cortinas aquest 
dissabte. 
Manifesta que els veïns amb els quals han treballat estan al cas que la modificació del 
planejament per construir el camp de rugbi requereix els temps que necessita una modificació 
de planejament i que no han pogut fer res més que això. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
23.-  (M1519/10997) Quins projectes d’inversió pressupostats l’any 2018 no s’han fet o finalitzat, 
detallats per import i concepte, i quins d’ells es faran o continuaran enguany, detallant l’import? 
Sol·licitem que se’ns faciliti còpia de la resposta per escrit en la sessió de la Comissió. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 10 de l’ordre del dia. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
24.-  (M1519/11002) Que el govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició 
aprovada a la Comissió d’Economia i Hisenda de 10 de juliol de 2018, amb el contingut 
següent: (M1519/9412) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal 
presenti a la Comissió d’Economia i Hisenda del mes de setembre un informe detallat de les 
línies estratègiques i de les accions executades (amb les corresponents partides pressupostàries) 
en relació al sector del disseny i de la moda així com que doni trasllat als grups municipals de 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 53
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
l’anunciat pla de moda de la ciutat de Barcelona. Que a tals efectes es concretin les sessions de 
treball corresponents per poder-ne fer el seguiment. 
 
NO ES TRACTA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
25.-  (M1519/11006) Que el govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició 
M1519/9117 aprovada a la Comissió d’Economia i Hisenda de 19 de juny de 2018, amb els 
acords següents: La Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona acorda: · 
Exigir el compliment de tota la normativa municipal en els entorns de les Glòries. · Exigir una 
solució a la presència de venda no autoritzada de productes vells i sense cap garantia a l’espai 
públic dels entorns de Glòries. Aquesta solució en cap cas pot passar per la permissivitat o la 
facilitació d’una activitat que afecta la viabilitat econòmica de molts negocis, la convivència, 
l’espai públic, i no contribueix a la dignificació ni a la millora de les condicions socials de les 
persones que l’exerceixen. · Exigir una resposta clara, urgent i concretada en una acció conjunta 
des dels àmbits socials i de l’economia circular, social i solidària que contemplin les necessitats 
socials de les persones més vulnerables. · Garantir que aquesta solució sigui el resultat de la 
participació, la coordinació i la col·laboració de tots els agents implicats; i que, en tot cas, 
permeti recuperar i protegir l’activitat econòmica i el prestigi del mercat dels Encants de 
Barcelona Fira de Bellcaire en tant que mercat singular, ciutadà i turístic. · Per tal de fer realitat 
les anteriors propostes, constituir en el termini de 15 dies, un grup de treball integrat, com a 
mínim, per: - Junta de venedors del Mercat dels Encants de Barcelona Fira de Bellcaire. - 
Associacions de veïns i veïnes i comerciants de l’entorn de la plaça de les Glòries (Fort Pienc, 
Clot, Poblenou). - Institut Municipal de Mercats de Barcelona. - Guàrdia Urbana de Barcelona. 
- Mossos d’Esquadra. - Districte de l’Eixample. - Districte de Sant Martí. - 1a. Tinència 
d’alcaldia, àmbits de turisme, comerç i mercats d’economia social i desenvolupament local i 
consum. - 2a. Tinència d’alcaldia, àmbit de drets socials. - 3a. Tinència d’alcaldia, àmbit de 
drets de ciutadania. - 4a. Tinència d’alcaldia, àmbits d’urbanisme i mobilitat. · Dotar dels 
recursos suficients les mesures que l’esmentat grup de treball acordi, tant respecte a la solució 
del problema de la ubicació de la venda no autoritzada, com respecte a la prevenció, 
convivència, seguretat i atenció social als col·lectius necessitats que realitzen la venda no 
autoritzada. 
 
La Sra. BALLARÍN explica el contingut de la proposta i tot seguit exposa que la setmana 
anterior va visitar el mercat dels Encants i que els paradistes continuen tenint moltes queixes. 
Concreta que no només no s’ha posat límits a l’anomenat «mercat de la misèria» dels voltants, 
sinó que s’ha incrementat i hi ha molta degradació i problemes de seguretat: explica que fa poc 
temps es va detenir una persona que entrava habitualment al mercat presumptament implicada 
en terrorisme gihadista. 
Per tant, vol saber què s’ha fet respecte a aquesta proposició. 
 
El Sr. COLOM indica que la senyora Ballarín ha adjudicat problemes de seguretat en un espai 
pel fet que una persona hi hagi pogut passar, i creu que cal ser més curós a l’hora d’assenyalar 
una cosa així. 
Respecte a la proposta, afirma que el «mercat de la misèria» que hi havia hagut a l’entorn 
immediat del mercat dels Encants el degradava. Diu que s’havia treballat durant molts anys per 
dignificar el mercat dels Encants i entenien que s’havia de procurar que n’estigués molt més 
allunyat i no hi estigués inserit. Explica que ja fa temps que no hi ha episodis d’aquesta mena 
perquè la Guàrdia Urbana no permet que s’hi instal·li. 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 54
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
Exposa que els Serveis Socials han treballat amb les persones del «mercat de la misèria» i que 
els consta que la majoria estan cobertes des del punt de vista social, tal com també ha plantejat 
la regidora de Serveis Socials. Recorda que el Govern municipal es va abstenir en la proposició 
de la senyora Ballarín i que ja van dir que en treballarien tots els elements però que el grup de 
treball no es faria. 
Diu que parla sovint amb els paradistes del mercat dels Encants i que actualment en percep que 
no tenen la preocupació d’abans, i que la situació de l’entorn està molt més dignificada. 
 
La Sra. BALLARÍN apunta que els paradistes es queixen d’una manca de diàleg amb l’Institut 
Municipal de Mercats i també del fet que encara no han aconseguit portar a terme algunes 
actuacions, com un identificatiu per poder entrar al mercat, tot i que fa molt de temps que ho 
demanen. Manifesta que no s’ha creat el grup de treball. 
Sobre els problemes de seguretat, insta el senyor Colom a parlar amb els paradistes, perquè sí 
que n’hi ha i ara s’han intensificat les mesures de control a l’entrada. 
Acaba dient que el resum és que no han fet res. 
 
El Sr. COLOM ho nega i que el resum és que han fet el que van dir que farien. Reitera que en el 
seu moment van manifestar que el grup de treball no el farien. Assegura que han treballat en 
tota la resta, i que la prova és que a l’entorn més immediat del mercat ja no hi ha aquella 
situació que no es volia que es produís. 
Diu que agrairia que ho personalitzessin en ell, perquè afirma que l’Institut Municipal de 
Mercats està en contacte permanent amb els paradistes i que els serveis de direcció hi treballen 
constantment. Creu si els paradistes diuen que no tenen relació amb l’Institut Municipal de 
Mercats falten a la veritat perquè la situació no és aquesta. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
26.-  (M1519/10998) Es requereix el govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 22 de març de 2016: 
(M1519/2892) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern Municipal a 
presentar un informe econòmic, elaborat per expert independent, en la propera sessió de la 
Comissió d’Economia sobre l’impacte de les mesures municipals en matèria de turisme en 
l’economia de la ciutat (moratòria d’allotjaments turístics actual i possible futura, i Pla Especial 
Urbanístic d’Allotjaments Turístics, PEUAT), especialment els efectes en l’inici o 
desenvolupament d’activitats empresarials, creació de llocs de treball, la inversió a la ciutat i la 
hisenda municipal, tant a nivell directe com indirecte i tenint en compte els projectes perduts i 
els litigis judicials. 
 
El Sr. MULLERAS subratlla que la proposició de la qual demanen el seguiment és de fa 
gairebé tres anys i tot seguit la recorda. 
Explica que la primera moratòria turística que va donar lloc a la proposició va suposar, segons 
fonts empresarials, paralitzar 38 projectes d’inversió, 200 milions d’euros de pèrdues de 
corrents i xifrava en 10.000 els llocs de treball. Afirma que la realitat és que s’han perdut hotels 
com els que s’havien d’ubicar a la torre Agbar o al Deutsche Bank, i que la causa no n’ha estat 
tant el PEUAT com la voluntat de l’ajuntament. 
 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 55
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
 
Manifesta que les mesures del Govern municipal tenen un impacte directe i també indirecte 
sobre l’economia de la ciutat. Per tant, vol saber si s’han fet els informes que reclamava la 
proposició i, si és així, que se’ls facilitin. 
Informa que fa pocs dies sortia a les notícies que s’ha demanat una indemnització de 70 milions 
d’euros per un hotel situat a les Drassanes, i insta el Govern municipal no només a corroborar-
ho o no, sinó que també informi de totes les indemnitzacions que tenen sobre la taula. 
 
El senyor COLOM recorda que sempre havia dit que no farien l’informe i hi argumenta que no 
és possible fer-ne sobre l’impacte del que no succeeix o del que pot succeir perquè ningú té la 
vareta màgica de saber què pot passar. 
Diu que el senyor Mulleras ha fet dues afirmacions que no són correctes. Aclareix que a la torre 
Agbar, ara Torre Glòries, no s’hi va fer l’hotel perquè Hyatt va considerar que no li resultava 
rendible i anuncia que aquesta empresa avui ha tancat un acord comercial amb l’hotel Sofia, de 
manera que Hyatt tindrà presència a la ciutat. D’altra banda, vol aclarir que el Four Seasons no 
és un problema de PEUAT, sinó d’un planejament urbanístic que ni l’alcalde anterior es va 
atrevir a realitzar, i recorda que mai s’ha obert cap expedient perquè hi hagués la transformació 
urbanística d’aquell edifici. 
Amb relació a la Torre Glòries, manifesta que l’11 de novembre de 2018 el mitjà El 
Confidencial deia que la propietat immobiliària ja n’havia llogat el 80 %: tot d’oficines 
d’empreses i start-ups que generen llocs de treball a la ciutat de Barcelona: Facebook, Oracle o 
Dynatrace. Segons la mateixa notícia, la rendibilitat que obté el propietari en aquest edifici 
actualment en oficines és del 6,5 %, molt superior a la que obté qualsevol propietat 
immobiliària respecte a un hotel, que ara mateix se situa més o menys al 4,5 %. 
També diu que a l’antiga seu del BBVA, que no se sap si es pretenia que hi hagués un hotel o 
no, ara mateix hi ha les oficines d’e-commerce de Lidl. 
Per tant, afirma que l’activitat econòmica de la ciutat s’ha diversificat i ha millorat, i que el 
PEUAT ha permès que Barcelona sigui, des del punt de vista econòmic, una ciutat molt més 
mixta, on ha crescut l’ocupació de qualitat i vinculada a les start-ups, i, com ja ha assenyalat, 
això no ha impedit que continuïn venint turistes, que s’han incrementat un 7 %. 
Assegura que la ciutat és capaç de combinar aquestes dues capacitats d’atracció: talent estranger 
en start-ups i turistes. 
 
El Sr. MULLERAS pregunta al senyor Colom si realment es creu el que diu i lamenta que 
intenti vendre’ls motos. 
Contradiu l’explicació del senyor Colom sobre que l’ajuntament no va intervenir en l’ús de la 
torre Agbar afirmant que el regidor de Sant Martí se’n va voler posar la medalla públicament, i 
que va passar el mateix amb l’edifici del Deutsche Bank: no recorda si va ser la tinent d’alcalde 
o la mateixa alcaldessa, però també es van voler posar la medalla que allà no s’hi faria cap 
hotel. 
Diu que potser al senyor Colom no li deu agradar, però que el seu Govern municipal va arribar 
al poder gràcies a la turismofòbia, i que per això estan en guerra contra els hotels i contra el 
turisme. Afirma que tampoc els agraden altres coses, però que en aquest cas ara estan parlant 
d’això, i que del comerç, per exemple, n’han parlat abans. 
Reitera la pregunta de si realment l’Ajuntament de Barcelona haurà de pagar 70 milions d’euros 
per no fer el que ha de fer a l’hotel de les Drassanes. Subratlla que la pregunta és senzilla i que 
el Govern ho hauria de saber, perquè tenen una demanda interposada contra l’ajuntament sobre 
aquest assumpte. 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 56
v.  14/ 2/ 2019     13: 28 
 
El senyor COLOM afirma que no hi ha més cec que el que no hi vol veure i insta el senyor 
Mulleras a llegir la premsa. 
Reitera que la Torre Glòries està plena d’oficines amb una alta rendibilitat, i que molts espais de 
la ciutat que podrien haver estat un hotel actualment acullen altres activitats, però que això no 
ha anat en detriment del turisme ni de les places hoteleres de la ciutat. 
Afirma que el que s’ha fet a Barcelona és simplement ordenar el que semblava una bombolla 
hotelera i que els mateixos hotelers els ho agraeixen arreu. Acaba dient que aquesta capacitat 
d’ordenació de Barcelona és un exemple per a altres ciutats. 
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.35 h. 
 
Ref:  CCP 2/19 Economia i Hisenda 57
v.  14/ 2/ 2019     13: 28