Q H 21 QH Qüestions d’Habitatge ///////////////////////////////////////////// Pla pel dret a l’habitatge 21 2016-2025 ABRIL 2018 Índex ///////////////////////////////////////////// Qüestions d’Habitatge Presentació: Número 21. Abril 2018 Un pla per defensar el dret a l’habitatge 3 Col·lecció Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona Qüestions d’Habitatge Coordinació: El nou camí de l’habitatge a Barcelona: Departament de Comunicació de l’Institut cap a un servei públic de qualitat 7 Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona Àngels Mira Cortadellas, Gerent de l’IMHAB Javier Burón, gerent d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona Fotogra>>>>>>>>>>>>>>>>>> teja noves metodologies de treball com els ajuts El nou pla se centra per a la rehabilitació de l’interior dels immobles o l’impuls de convenis de rehabilitació d’edificis en les persones i per facilitar-ne la millora i també per fer-los més posa les bases per sostenibles i alhora millorar, així, la salut de les construir un servei persones. públic d’habitatge Un dels trets distintius del nou pla, que s’ha elaborat tenint en compte les necessitats de les similar al que ja exis- persones i des d’un enfocament de drets, és que teix per a la sanitat o s’ha volgut dibuixar comptant amb la participació l’educació de la ciutadania, organitzant trobades per conèi- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> xer de primera mà les problemàtiques detectades pels veïns i veïnes dels barris. Per aquest motiu, el document s’ha construït a partir d’un procés par- ticipatiu* i ha incorporat la majoria de les propos- tes fetes per part dels grups polítics municipals i de les entitats socials. De les 196 al·legacions pre- sentades, se n’han acceptat més del 75%. Una altra de les singularitats del PDHB és que, per primera vegada, s’incorpora un capítol d’anà- d’una manera imminent, com l’emergència resi- lisi i diagnosi de cadascun dels districtes, així com dencial, la necessitat d’incrementar el parc públic un apartat amb actuacions específiques per a de lloguer, la necessitat de millorar el parc residenci- cada un dels deu districtes de la ciutat. Les pro- al existent, l’imperatiu d’impedir usos anòmals dels postes que es plantegen en l’àmbit de ciutat sur- habitatges o la dificultat per fer front al pagament ten així, d’aquesta anàlisi de districtes. del lloguer per part de les persones amb menys re- El Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016- cursos econòmics, entre altres. 2025 té una dotació pressupostària municipal Altres reptes tenen a veure amb situacions que de 1.671,8 milions d’euros en deu anys (un 58% es podrien considerar estructurals, com les di- a l’any més que en el període anterior), però la ficultats del jovent per accedir a un habitatge i inversió total que preveu generar a la ciutat en fenòmens recents com la substitució de pisos de polítiques d’habitatge és molt més elevada, ja residència habitual per allotjaments d’ús turístic que l’Ajuntament de Barcelona les desenvolupa —que ja no es concentren només en alguns barris, de manera consorciada amb la Generalitat i, al- com Ciutat Vella, la Barceloneta, la Dreta de l’Ei- hora, el pla preveu també altres iniciatives en les xample o la Vila Olímpica, sinó que s’han estès a quals participen el tercer sector i el sector privat. bona part de la ciutat— o l’envelliment progres- Sumant totes les aportacions d’altres adminis- siu de la població, un problema que s’accentuarà tracions (Generalitat de Catalunya i Govern de en els anys vinents i que cal tenir present perquè l’Estat), la despesa associada ascendeix a més de les persones grans puguin viure tants anys com 2.000 milions d’euros en els deu anys de vigència, els sigui possible a les seves llars o bé que dispo- sin d’una alternativa. Paral·lelament, el pla plan- * Explicat en la pàgina 53 ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››1›5››››› Les O(cines de l’Habitatge del Consorci de l’Habitatge de Barcelona són la (nestreta única d’atenció a la ciutadania en aquests temes. ja que la previsió és que el Govern autonòmic i el en col·laboració amb Barcelona Activa que per- central aportin un mínim de 333,8 milions d’eu- metran ocupar persones que estan a l’atur. És el ros en aquest període, mentre que les inversions cas, per exemple, de l’elaboració del cens de pisos d’entitats i operadors de lloguer serà de 505,4 mi- buits que es va posar en marxa el novembre del lions d’euros. 2016 i que es desenvolupa a través d’un d’aquests En termes econòmics, a més, les polítiques deri- plans d’ocupació. vades d’aquest pla generaran al voltant de 29.000 Si bé l’Ajuntament de Barcelona activa tot un llocs de treball vinculats principalment als ajuts a conjunt de noves accions i destina més recursos la rehabilitació i a les noves promocions*. Alhora, que mai a les polítiques d’habitatge, el Govern el PDHB incentiva l’impuls de plans d’ocupació municipal és conscient de la necessitat de col·la- boració i implicació de la resta d’administracions * Agència de desenvolupament local de l’Ajuntament per impulsar canvis legislatius i estructurals, que ››››1›6››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› >>>>>>>>>>>>>>>>>>> permetin consolidar un nou paradigma a la ciutat El pla marca set i construir un veritable servei públic d’habitatge. És per aquest motiu que el document incorpora reptes: preparar les demandes específiques que es faran formal- a la població per ment a l’Administració central i a l’autonòmica a l’envelliment, fi que impulsin aquelles accions necessàries —i augmentar el parc que estan fora de l’àmbit de la competència mu- nicipal— perquè el dret a l’habitatge sigui una re- públic i reforçar alitat, com altres drets ja consolidats. la mediació, entre d’altres, que es Reptes, eixos i actuacions tradueixen en El nou pla municipal estableix set grans reptes actuacions concretes i, per assolir-los, dibuixa quatre estratègies o eixos que queden desgranats en 59 actuacions de compromís amb la concretes, que permeten establir els compro- ciutadania misos municipals concrets del pla i facilitar-ne >>>>>>>>>>>>>>>>>>> el seguiment. Els set reptes són els següents: 1. Reforçar la mediació i els ajuts per al paga- ment del lloguer per facilitar l’accés i el man- teniment de l’habitatge: La prevenció és el millor mecanisme per afrontar les situacions de risc de pèrdua de la llar. Per fer-ho efectiu, la ciutat disposa de diferents mecanismes que cal desenvolupar. 2. Evitar la substitució d’habitatges i protegir les persones residents: Barcelona ha d’afavorir el manteniment de la residència habitual i la pos- sibilitat que els veïns i veïnes puguin continuar vivint al seu barri i a la seva llar. La pressió del turisme i altres usos no residencials incrementa els preus i redueix els immobles disponibles per a primeres residències. 3. I ncrementar el parc públic d’habitatge: Dis- posar d’habitatge social assequible és essencial per donar resposta a les necessitats residenci- als de la població que no pot accedir al mercat lliure. Cal fer un pas endavant en la capacitat de promoció de nou habitatge públic assequible a Barcelona, orientat principalment al lloguer. El pla es preveu desenvolupar-se en un horitzó de deu anys vista. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››1›7››››› 4. Mobilitzar el parc privat cap a l’habitatge asse- a casa seva i, alhora, generar habitatges amb quible: La mobilització d’immobles privats — serveis on poder-se traslladar en cas que no pu- per mitjà d’ajuts i incentius al lloguer— permet guin continuar vivint a la seva llar. Per fer-ho, es disposar de més habitatge assequible i de mane- posa un èmfasi especial a reforçar mecanismes ra dispersa pels diferents barris, en zones on hi d’atenció i intercanvi amb la ciutadania, i la ne- ha manca de pisos de protecció oficial, i evitar cessitat de millora del coneixement en relació així la concentració en determinats indrets de la amb el parc residencial i la demanda. ciutat d’un nombre més gran de persones o fa- mílies en situació de vulnerabilitat. Els quatre eixos estratègics i el resum general 5. D esenvolupar una política activa de rehabi- de les seves línies d’actuació: litació que potenciï els entorns més vulnera- Tant el pla com les línies i actuacions concretes bles: Els problemes de manteniment dels pisos que es resumeixen a continuació, es poden con- afecten especialment les unitats de convivència sultar de forma detallada a: amb menys recursos, de manera que l’augment http://habitatge.barcelona/ de les desigualtats socioeconòmiques suposa un increment de les diferències en les condici- 1. Prevenir i atendre l’emergència habitacional ons residencials. Per contrarestar aquests efec- i l’exclusió residencial tes, cal centrar els ajuts públics en la població 1.1. Prevenció de l’exclusió residencial amb menys ingressos i en les zones més degra- 1.2. Atenció a les persones en procés de pèrdua dades, perquè un habitatge en mal estat reper- de l’habitatge cuteix en la salut i la qualitat de vida de les per- 1.3. A tenció a les persones que no poden accedir sones que l’habiten. a un habitatge digne 6. C ontribuir a la garantia de la funció social de l’habitatge i evitar-ne els usos anòmals: L’Ad- 2. Garantir el bon ús de l’habitatge ministració ha de vetllar perquè els habitatges 2.1. Millora del coneixement compleixin la seva funció social, és a dir, apor- 2.2. Manteniment de l’ús de l’habitatge tin a les persones que hi resideixen l’espai, les 2.3. Disciplina de l’habitatge instal·lacions i els mitjans materials necessaris per satisfer les necessitats residencials. L’Admi- 3. Ampliar el parc assequible nistració té el deure d’impedir usos anòmals, 3.1 Adquisició d’immobles com ara habitatges que no presenten un estat 3.2. Mobilització del parc privat cap a la borsa de adequat de conservació, que estan desocupats lloguer de manera permanent i injustificada, o bé so- 3.3. Conveni amb el tercer sector de cessió breocupats. d’habitatges 7. Preparar la ciutat per a l’envelliment de la 3.4. Convenis amb les entitats financeres població: La població barcelonina està vivint 3.5. Promoció del parc de protecció oficial un procés d’envelliment que, segons les pro- jeccions demogràfiques, s’accentuarà els anys 4. Mantenir, rehabilitar i millorar el parc actual vinents. Cal preparar la ciutat per afrontar 4.1. Suport a la rehabilitació aquest procés amb actuacions perquè les per- 4.2. Pla de barris sones grans puguin allargar al màxim l’estada La prevenció de l’emergència habitacional és un dels principals objectius del nou Pla per evitar que es repeteixin situacions de pèrdua d’habitatge com les viscudes. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››1›9››››› 1. Prevenir i atendre l’emergència >>>>>>>>>>>>>>>>>>> pensables per trencar amb aquesta situació i que habitacional i l’exclusió residencial El consistori consi- requereixen la tramitació estatal o autonòmica. Un dels problemes més greus amb què es troba Cal recordar que existeix una corresponsabilitat, Barcelona i l’àrea metropolitana és el de l’emer- dera que la capacitat ja que les competències sobre l’habitatge corres- gència habitacional i l’exclusió residencial. Des de revertir i prevenir ponen a la Generalitat i a l’Estat, i l’Ajuntament del 2007, l’augment de l’atur i la precarietat labo- l’emergència ha- treballa per ampliar les actuacions en benefici ral han comportat la caiguda dels ingressos de les bitacional, i poder de la ciutadania i perquè els grans tenidors no llars, fet que ha generat un procés de reducció de defugin de les seves responsabilitats envers les atendre a les per- la renda mitjana de les famílies i un increment del persones. pes de la població que té ingressos baixos. Com sones afectades, és a conseqüència, han augmentat les dificultats per clau per garantir una 1.1. Prevenció de l’exclusió residencial accedir als habitatges i mantenir-los. ciutat socialment La ciutat ha de poder actuar per prevenir la pèr- A aquestes dificultats cal sumar la manca de pi- justa i equilibrada dua d’un pis, facilitar l’accés a una llar assequible sos a preus per sota dels de mercat —Barcelona i intervenir en situacions d’habitatge inadequat o >>>>>>>>>>>>>>>>>>> té només un 1,5% d’habitatge assequible, quan en insegur. Per aquest motiu, el nou pla preveu man- altres ciutats europees la xifra és molt superior: tenir els ajuts socials relatius a l’allotjament faci- París amb el 17% sobre el parc total; Londres, 23%; litats per Serveis Socials i aprofundir-hi, fomentar Berlín, 30%, i Amsterdam, 48%— i l’increment la comunicació i el traspàs d’informació entre les dels preus dels lloguers. Cal tenir en compte que, Oficines de l’Habitatge i els Serveis Socials terri- a més, els desnonaments per motius econòmics torials, i oferir acompanyament social a aquelles i les dificultats per pagar les hipoteques, en con- persones que reben ajuts. junt, han provocat que un bon nombre de famílies Concretament, el pla estableix inversions muni- tinguin problemes per pagar un habitatge digne, cipals en conceptes específics com la mobilització estiguin en situació de pobresa energètica o patint d’habitatge (que inclou compres, convenis, Borsa un desnonament. de Lloguer, etc.), els ajuts per a la rehabilitació, els Per trencar aquest cercle viciós, des del consis- ajuts per al lloguer i la promoció d’habitatge. tori es considera que la capacitat de revertir i pre- Els ajuts han de permetre afrontar situacions de venir l’emergència habitacional, i poder atendre dificultat puntual sobrevinguda (en cas de proble- les persones afectades, és clau per garantir una mes de llarga durada, es tramitaran els ajuts esta- ciutat socialment justa i equilibrada. Per aconse- bles per al lloguer), ja sigui per al pagament del guir-ho, no només cal atendre la situació actual, lloguer o de subministraments, i adequar el paga- sinó també establir les bases perquè no es repe- ment del lloguer d’habitatges públics a la renda de teixin situacions com les viscudes a la ciutat, on les unitats de convivència. milers de persones s’han vist abocades a la pèrdua Una altra de les accions que inclou el pla, i que de la seva llar o a viure en unes condicions molt ja ha estat realitzada, és la creació —el gener del precàries. 2016— de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial El nou pla preveu diferents actuacions per pre- (UCER), que treballa per millorar la mediació i venir l’exclusió residencial, atendre les persones l’acompanyament en els casos de desnonament. que estan en procés de pèrdua de la llar i les que Cal apuntar que, segons dades del Consell Gene- no poden accedir a un habitatge digne. A més, ral del Poder Judicial, en el conjunt de la província proposa tot un seguit de canvis normatius indis- de Barcelona es van produir 35.234 llançaments ››››2›0››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› O?cines de l’Habitatge Les Oficines de l’Habitatge aposten per un model “de proximitat”, que treballi tenint en compte les singularitats i característiques de cada districte de la ciutat. Entre les accions que preveu el pla trobem la internalització del personal d’atenció El Pla ha previst actuacions tenint en compte l’envelliment de la població per tal de prevenir la seva potencial exclusió residencial. entre el 2008 i el 2015. Destaca l’augment de casos de l’any 2008 al 2014, que van passar de 2.661 a 7.779. Aquesta situació s’ha traduït en un augment accelerat de l’actuació de la Mesa d’emergència social per valorar l’adjudicació d’habitatges i re- cursos assistencials a les unitats de convivència afectades. L’increment del nombre de desnona- ments no ha estat homogeni a tota la ciutat, sinó que els districtes de Sants-Montjuïc i Nou Barris han acumulat més de la meitat dels casos, amb una incidència també important a Ciutat Vella. Per aquest motiu, la voluntat del pla és treballar districte a districte perquè la realitat de la ciutat no és uniforme. El nou pla també preveu reforçar el paper de les Oficines de l’Habitatge de Barcelona —actu- alment n’hi ha una per districte— i els mecanis- mes d’informació, acompanyament i mediació que s’ofereixen per arribar d’una manera més clara i directa als ciutadans i intentar evitar futu- res situacions de risc, de pèrdua de l’habitatge i de desnonaments. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››2›1››››› acions de vulnerabilitat o models alternatius d’ac- cés a l’habitatge, entre altres. Per fer-ho possible, es reforcen les Oficines de l’Habitatge amb la incorporació de tècnics de ges- tió i juristes, i s’han internalitzat els serveis d’as- sessorament legal integrats per nou juristes. Amb la instal·lació a les mateixes Oficines de l’Habitatge dels Punts d’Atenció a la Pobresa Ener- gètica, aquestes estan esdevenint també espais de referència en l’atenció a persones en situació de pobresa energètica i a aquelles que volen optimit- zar el consum energètic dels seus habitatges. Als deu Punts d’Assessorament Energètic que hi ha a la ciutat —situats a les Oficines de l’Habitatge i a altres equipaments municipals—, els informadors orienten els ciutadans per a la millora de la gestió i l’eficiència energètica a les llars i en l’optimització dels serveis d’electricitat, aigua i gas, alhora que els assessoren quan no poden mantenir la casa en unes al front office (gestió externa) de les Oficines de condiciones energètiques i de benestar adequades, l’Habitatge, fet que facilitarà que es puguin com- o si han rebut un avís d’impagament o tall per part partir les dades amb altres departaments muni- de les empreses subministradores. cipals i, per tant, evitar la sol·licitud d’informació ja disponible per part municipal. Alhora, hi haurà Envelliment de la població la posada en marxa d’una aplicació informàtica Altres actuacions destacades que preveu el pla que permeti compartir dades amb altres departa- vinculades a prevenir l’exclusió residencial estan ments i altres administracions, cosa que permetrà relacionades amb l’envelliment de la població, un simplificar els procediments tant interns com ex- problema que s’accentuarà en els pròxims anys a la terns de cara al ciutadà, i també possibilitarà fer ciutat. Si el 2014 el 40% de la població de Barcelona la tramitació d’expedients electrònics mitjançant tenia més de 50 anys, es preveu que l’any 2032 la el portal de tràmits de l’Ajuntament i la Carpeta població més gran de 50 anys serà d’entre el 46,4 al del Ciutadà. Al mateix temps, s’implantarà la tra- 50% del total, segons diferents fonts. Aquest incre- mitació electrònica a les Oficines de l’Habitatge, ment del nombre de persones grans comportarà tot vinculant les Oficines amb el portal de tràmits >>>>>>>>>>>>>>>>>>> més problemes d’accessibilitat i mobilitat, una ne- municipal a fi de permetre una incorporació pro- El pla és una eina cessitat més gran de rehabilitació, i més dificultats gressiva de serveis a la tramitació electrònica. per prevenir l’ex- per fer front a les despeses de la llar. Entre les me- A més, es preveu treballar per ampliar els ser- clusió residencial, sures que el pla posa sobre la taula per evitar que veis que ofereixen les Oficines amb l’objectiu de les persones grans hagin d’abandonar el seu habi- prevenir l’emergència habitacional i captar nous especialment de les tatge, trobem la detecció de problemes vinculats públics, així com per formar el personal en temes persones grans amb la llar, les millores i els ajuts per condicionar com la perspectiva de gènere, la detecció de situ- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> els habitatges, la dotació de serveis als habitatges ››››2››2›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› La UCER és un equip multidisciplinari que treballen de manera preventiva en coordinació amb els altres serveis municipals. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››2›3››››› A la unitat treballen 20 persones amb diferents perfils professionals que són les encarregades de negociar amb els propietaris de l’habitatge, coor- dinar els serveis municipals implicats i gestionar les mesures necessàries per reduir els efectes que pot provocar la pèrdua de l’habitatge en cas que finalment es produeixi. Aquesta unitat també gestiona la imposició de multes a les entitats financeres i els grans propie- taris que tinguin pisos buits*. 1.2. Atenció a les persones en procés de pèrdua de l’habitatge Tot i que les competències majoritàries són de la Generalitat, el nou pla municipal posa un èmfa- si especial a maximitzar els esforços per evitar la pèrdua de l’habitatge habitual d’aquelles perso- nes en situació de vulnerabilitat i, en cas que no sigui factible, aturar el desnonament i garantir un reallotjament digne. Per fer-ho possible, és necessària una interven- ció social i habitacional que aplegui els serveis i per evitar la necessitat de trasllat a nous habitatges, l’acompanyament que ofereixen diferents agents la construcció de nous pisos amb serveis i l’ampli- com les Oficines de l’Habitatge, els Serveis Socials ació dels programes per compartir la llar que per- territorials, l’Institut Municipal de Serveis Socials metin reduir les despeses de la gent gran i disposar i el Centre d’Urgències i Emergències Socials de d’un suport en tasques de cura. Barcelona, entre d’altres. Tots ells s’han de coordi- nar per tenir coneixement dels casos de desnona- Unitat Contra l’Exclusió Residencial ment que es produeixin a la ciutat, fer-ne el segui- La Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) >>>>>>>>>>>>>>>>>>> ment i la mediació, tot acompanyant les persones està formada per persones interventores socio- El nou pla municipal afectades i buscant una solució a la problemàtica residencials, advocades i tècniques en edificació i que pateixen. És per això que s’han creat taules es- posa èmfasi a maxi- suport administratiu, i treballa de manera preven- pecialitzades a cada districte per dur a terme una tiva en coordinació amb els altres serveis munici- mitzar els esforços actuació intensiva i coordinada. pals implicats (Oficines de l’Habitatge, centres de per evitar la pèr- El servei de mediació és clau en aquells casos Serveis Socials o el Centre d’Urgències i Emergèn- dua de l’habitatge en què es tenen dificultats per pagar el lloguer o cies Socials [CUESB]) per fer acompanyament en habitual d’aquelles la hipoteca. Per aquest motiu, s’ha reforçat l’equip el cas de pèrdua de la llar de les famílies afectades de professionals de les Oficines de l’Habitatge per per processos de desnonament i reforçar l’aplica- persones en situació ció de la llei contra l’emergència habitacional i la de vulnerabilitat pobresa energètica (disciplina de l’habitatge). >>>>>>>>>>>>>>>>>>> * Per a més informació, vegeu l’apartat 2.3 Disciplina de l’habitatge. ››››2›4››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› poder atendre les situacions d’incapacitat de pa- gament abans que es generi el deute, i disposar d’ajuts econòmics puntuals o permanents flexi- bles per respondre a la diversitat de situacions. Alhora, s’han unificat els serveis de prevenció, intervenció i mediació municipals, vinculats a casos d’impagament i dificultats de pagament del lloguer o la hipoteca. Ajuts per al lloguer A la ciutat de Barcelona, el lloguer és el règim de tinença que permet un accés més assequible a l’habitatge, i ha esdevingut la forma més habitual dels barcelonins per poder tenir una llar. Els ajuts per al lloguer són una eina bàsica per evitar la pèr- dua de la llar i poden convertir-se en fonamentals per facilitar l’accés a un habitatge. Com que el mercat de l’habitatge barceloní pre- senta importants diferències respecte al de la res- ta de ciutats catalanes, el pla proposa simplificar a la ciutadania l’accés a la informació i la gestió • Establir unes línies d’ajut específiques per a centralitzant els recursos econòmics disponibles Barcelona, a partir del traspàs de la gestió dels i el disseny de les línies d’ajuts en el Consorci de ajuts de la Generalitat al Consorci de l’Habitatge l’Habitatge de Barcelona, amb l’objectiu d’establir de Barcelona, per iniciar un procés d’integració menys línies o tipologies d’ajuts, i concentrar la dels ajuts, tal com es va fer amb els de la rehabi- gestió a les Oficines de l’Habitatge. litació. Alhora, també estableix incrementar en prop • Possibilitar la continuïtat entre els ajuts d’emer- d’un 50% els recursos econòmics destinats a ajuts gència i els ajuts estables per al pagament del a les famílies per al pagament dels lloguers, in- lloguer. corporant com a beneficiàries aquelles unitats de • Flexibilitzar part dels ajuts per adequar-los a si- convivència que no tenen ingressos i que en plans tuacions particulars. anteriors quedaven fora dels ajuts a causa d’aques- • Facilitar la gestió perquè, des del mateix Consor- ta situació. Així, es destinaran 318 milions d’euros ci de l’Habitatge, es puguin dur a terme tots els a aquest concepte en el període de deu anys, amb tràmits independentment de l’Administració de una mitjana de despesa de 31,8 milions anuals (en la qual provinguin els fons. el període 2011-2015 es van destinar 108 milions • A favorir el traspàs d’informació entre els Serveis d’euros). Es calcula que unes 15.000 famílies de Socials i les Oficines de l’Habitatge. mitjana podran rebre aquests tipus d’ajuts anual- • Tendir cap a convocatòries permanents que ment (actualment els reben unes 10.000 famílies). permetin donar resposta a les dificultats de pa- Concretament, i vinculat als ajuts per al lloguer, gament del lloguer en el moment en què es pro- el pla preveu: dueixin. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››2›5››››› • Agilitzar els pagaments. • Mantenir una línia de suport al pagament de quotes d’hipoteca i les línies necessàries de su- port al pagament del lloguer. El pla destaca la necessitat de dissenyar un ajut que permeti l’accés a un pis de lloguer (els ajuts actuals estan destinats únicament al manteniment de l’habitatge, no a facilitar-hi l’accés) a aquelles persones o unitats familiars que tenen ingressos reduïts o amb escasses garanties d’estabilitat labo- ral, encara que la seva situació sigui molt similar a la d’altres unitats de convivència que estan rebent ajuts per al pagament del lloguer. El nou ajut per accedir a un pis de lloguer minimitzaria les reti- cències dels propietaris a arrendar un habitatge a aquestes persones. Una altra opció és crear un me- canisme que permeti assegurar al propietari del pis que cobrarà el lloguer, a més d’un compromís de sobre els béns i immobles (IBI), entre altres. seguiment en cas de conflicte o problemes, i altres En aquest sentit, les fórmules que indica el pla mesures que incentivin el lloguer, com poden ser en les quals es treballarà són la posada en marxa les subvencions a les obres de millora i a l’impost d’un fons de garantia, o una figura similar; la crea- ››››2››6›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Donat que el lloguer és la forma més habitual d’accés a l’Habitatge, l’Ajuntament segueix apostant pressupostàriament per una política d’ajuts forta. ció d’avals del mateix Ajuntament; la implantació que viuen en assentaments, tenint en compte que d’assegurances del mercat privat que permetin cada col·lectiu té unes problemàtiques molt es- garantir les rendes dels propietaris, i la vinculació pecífiques i que, en molts casos, la dotació d’un d’una línia d’ajuts per al lloguer per als habitat- habitatge és només un primer pas cap a la norma- ges inclosos a la borsa d’habitatge assequible (o lització de la seva situació. una figura que s’implanti) que permeti que l’Ad- Per atendre els diferents col·lectius que no po- ministració actuï com a garant a través d’una línia den accedir a un habitatge en condicions, el pla d’ajut en cas de deute. Aquest mecanisme podria estableix diferents actuacions, com són l’atenció permetre, alhora, activar un ajut mensual en cas >>>>>>>>>>>>>>>>>>> a la situació habitacional als assentaments; l’aten- que la impossibilitat de pagament no fos puntual. L’Ajuntament té ció a les persones sense llar, que està marcada en present que la dota- el Pla de lluita contra el sensellarisme de Barce- 1.3. Atenció a les persones que no poden accedir lona 2016-2020; la intervenció en les ocupacions ció d’un habitatge a un habitatge digne a precari; l’actuació en casos d’infrahabitatge en- El consistori barceloní té molt present que cal in- a persones sense tès com el lloguer d’espais que no compleixen les cloure de manera decidida en les polítiques d’ha- llar o que viuen en condicions mínimes d’habitabilitat; l’actuació en bitatge les persones que no poden accedir a una assentaments és el casos d’habitatges sobreocupats; l’extensió dels llar digna i que resideixen en habitatges inade- primer pas cap a la programes per compartir habitatge i l’ampliació quats i insegurs (com infrahabitatges, habitacions de la dotació d’allotjaments temporals. rellogades, habitatges sobreocupats, en situació normalització de la D’aquestes set actuacions, es poden destacar la d’ocupació irregular o en situacions de pobresa seva situació intervenció en les ocupacions a precari i l’amplia- energètica), així com les persones sense llar i les >>>>>>>>>>>>>>>>>>> ció de la dotació d’allotjaments. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››2›7››››› Aquesta regularització només es pot produir en cas que les persones compleixin les condicions esti- pulades. Entre les quals, la bona integració de la fa- mília a la comunitat i al seu entorn o també, comp- tar amb un informe favorable de serveis socials. També està previst l’ampliació d’allotjaments. Aquests són recursos residencials temporals que es destinen a col·lectius de persones vulnerables com a pas previ o d’emergència abans d’accedir a un habitatge. Mesa d’Emergència La modificació del Reglament d’accés a la Mesa d’Emergència s’amplia a famílies amb menors en habitatges en condicions d’inhabitabilitat, a uni- tats familiars sense títol habilitant i a dones vícti- mes de violència masclista. Al mateix temps, s’eli- mina el criteri d’ingressos mínim i elevat al màxim d’acord amb la Llei 24/2015. La Mesa d’Emergència és un mecanisme per En el primer cas, es considera que el tractament respondre a situacions d’emergència social que de les ocupacions a precari requereix actuacions posen la ciutadania en risc de perdre l’habitatge des de l’habitatge —per possibilitar que les per- habitual. Perdre l’habitatge comporta un impacte sones que estan ocupant per necessitat puguin negatiu en el nucli de convivència, l’allunyament tenir una solució habitacional digna— i des de de l’entorn social i la possibilitat de passar per un la seguretat per combatre les màfies. Per aconse- procés traumàtic de desnonament. guir-ho, s’inclouen els desnonaments sense títol Aquest òrgan és fruit de la voluntat de l’Ajunta- habilitant com a supòsit per accedir a la Mesa ment de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, d’emergències socials. Alhora, es preveu impulsar mitjançant el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, un pla d’intervenció en les ocupacions a precari >>>>>>>>>>>>>>>>>>> per assegurar que l’habitatge sigui un dret bàsic. que permeti actuar de manera diferenciada da- La Mesa d’Emergèn- Per a casos molt urgents de vulnerabilitat i de vant les distintes situacions (ocupacions que ge- pèrdua imminent de l’habitatge, el Consorci de cia és un mecanisme neren molèsties a la comunitat, ocupacions com l’Habitatge disposa dels habitatges del fons de a resultat d’estafa, ocupacions amb presència per respondre a si- lloguer social, que adjudica mitjançant la Mesa de màfies, etc.); identificar les ocupacions en els tuacions d’emergèn- d’Emergència Social de Barcelona. entorns on es detecten més problemàtiques per cia social que posen La Mesa valora els expedients que li trameten poder desenvolupar una actuació coordinada de la ciutadania en risc les Oficines de l’Habitatge i atorga l’accés al fons regularització de les situacions de les persones en de lloguer social després d’avaluar cada cas. Si les risc d’exclusió, i, en alguns casos, negociar amb de perdre l’habitatge demandes a la Mesa superen el nombre d’habitat- els propietaris d’habitatges ocupats per regularit- habitual ges disponibles al fons, s’habiliten altres solucions zar la situació dels residents. >>>>>>>>>>>>>>>>>>> temporals. El nou Pla defensa que el dret a l’habitatge passa per un ús residencial d’aquest i no cap altra. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››2›9››››› 2. Garantir el bon ús de l’habitatge >>>>>>>>>>>>>>>>>>> màtiques, és necessari un coneixement previ més Per garantir el bon ús de l’habitatge cal que com- Amb el cens exhaustiu que permeti adequar les actuacions a la pleixi la funció social per a la qual és creat; és a dir, realitat de la ciutat. El nou pla planteja actuacions que compleixi la seva funció original residencial i d’habitatges buits en dues línies: d’una banda, abordar la recollida no cap altra. El pla és un element clau per assegu- es podrà conèixer i la sistematització de la informació existent per rar que tota la ciutadania disposa d’una llar digna la realitat de la part de l’Administració, d’entitats socials, col·legis on viure, especialment en una urbs com Barcelo- ciutat i mobilitzar professionals, etc. i, de l’altra, generar nova infor- na on el teixit residencial representa el 67% de la mació en els casos en què no sigui possible utilit- l’habitatge superfície edificada de la ciutat1, ja que l’habitat- zar la informació existent. ge és un component essencial que dona forma i desocupat La recollida i la sistematització d’informació in- identitat als barris. Per preservar aquesta identitat >>>>>>>>>>>>>>>>>>> clou les dades en relació amb l’estat del parc, l’ela- i aconseguir que tothom pugui disposar d’una llar boració del mapa de les condicions de l’habitatge, en condicions, el consistori considera necessari la identificació d’infrahabitatges en entorns de protegir el bon ús de l’habitatge habitual i evi- renda mitjana i alta, l’avaluació i el seguiment de tar disfuncions davant de la pressió que exerceix les rehabilitacions fetes amb finançament públic el sector immobiliari, especialment aquell que i la creació d’un espai virtual open data de l’estat busca treure més rendiment dels pisos amb usos del parc residencial. vinculats al turisme, els habitatges de luxe, les ofi- cines o la substitució de residents per població Cens d’habitatges buits amb rendes més altes. El PDHB també preveu fer un cens per conèixer Per evitar i modificar aquesta realitat, i també la realitat a la ciutat i mobilitzar l’habitatge de- els usos anòmals que es donen en alguns pisos, el nou pla impulsa mesures perquè la ciutadania de Barcelona pugui continuar vivint als seus barris i les famílies amb rendes mitjanes i baixes no siguin expulsades del seu entorn per motius econòmics. 2.1. Millora del coneixement Per actuar, primerament cal conèixer. Amb aquest objectiu, el pla estableix la realització d’un cens d’habitatges buits, la inspecció del parc públic existent i la creació d’un observatori de l’habitat- ge en àmbit metropolità, que permeti, entre al- tres, establir paràmetres i un índex de preus del lloguer. Per poder desenvolupar una política amb un retorn social més alt, que prioritzi les situacions més greus i la millora dels barris amb més proble- 1. D’acord amb les dades cadastrals, sense considerar el sostre industrial de la Zona Franca i els equipaments de la muntanya de Montjuïc. ››››3››0›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Des del novembre del 2016 l’Ajuntament duu a terme un innovador treball de camp per elaborar un cens d’habitatges buits de tot Barcelona. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››3›1››››› socupat. La informació de la qual actualment es >>>>>>>>>>>>>>>>>>> recomanable estendre’ls a la resta d’entitats ges- disposa en relació amb el nombre de pisos buits L’Ajuntament ha tores del parc públic de lloguer. a la ciutat prové de dues fonts. D’una banda, el Durant el 2016 es van visitar 4.708 habitatges, Cens de població i habitatges de l’any 2011, que iniciat accions —com el 70,74% del conjunt del parc públic a visitar. estima el parc buit en un 10,9% dels habitatges, l’Observatori de D’aquest percentatge, es van registrar un 9% d’in- amb 88.259 unitats. D’altra banda, l’Ajuntament l’habitatge— per cidències entre habitatges en risc social, defunció de Barcelona va fer l’Estudi d’ocupació dels ha- tenir més informa- del titular, residents no trobats, etc. bitatges de Barcelona l’any 2015, que oferia una ció del mercat de imatge força diferent, amb únicament un 3,8% Regulació del mercat de lloguer dels habitatges buits. lloguer i poder fer un Malgrat que la regulació del mercat de lloguer Davant la manca de dades concretes i el ball de seguiment i control s’escapa de les competències municipals, des del xifres, des del mes de novembre del 2016 l’Ajun- del preu del lloguer consistori ja s’han iniciat accions per aconseguir tament duu a terme el treball de camp per elabo- lliure tenir, de manera progressiva, més informació rar en els cinc anys vinents un cens d’habitatges d’aquest mercat, i disposar de mesures de segui- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> buits dels 73 barris de la ciutat. El nou cens es basa ment i control del preu del lloguer lliure, que pas- d’una primera part d’anàlisi estadística a partir de sarien per la creació de l’Observatori Metropolità registres administratius (cens i padró) i dades se- de l’Habitatge. cundàries (consums d’aigua, fonamentalment) i una segona part de treball de camp. Aquest cens permetrà orientar els mecanismes per a l’acti- vació d’habitatge desocupat i en la imposició de sancions. Actualment ja s’ha efectuat el cens dels sis pri- mers barris. El treball de camp s’ha portat a terme a partir de plans d’ocupació impulsats per Barce- lona Activa, en els quals es visiten diversos barris de Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Ciutat Ve- lla i Gràcia per constatar i comprovar sobre el ter- reny la situació real de cadascun dels pisos d’una llista prèvia i obtenir diferent informació. Inspecció del parc públic Per garantir que tots els habitatges públics dis- posen de condicions d’ús adequades, es continu- aran impulsant censos periòdics dels habitatges gestionats per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), per verifi- car-ne l’ús correcte per part de les persones llo- gateres o usuàries, i detectar i abordar possibles casos de frau o ús inadequat. Aquests processos d’inspeccions que desenvolupa l’IMHAB seria ››››3››2›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› L’Observatori Metropolità de l’Habitatge és una >>>>>>>>>>>>>>>>>>> beneficiós per a la propietat mantenir el preu que eina per analitzar i estudiar les dades relatives a El Pla especial cobra pel lloguer dins d’aquest índex de referència. l’habitatge per dotar les administracions de tota aquella informació —dades, estudis i anàlisis— urbanístic 2.2. Manteniment de l’ús de l’habitatge que permeti detectar tendències dins l’àmbit me- d’allotjaments La ciutat ha de garantir el manteniment de l’ús tropolità i ajudi a dissenyar i impulsar polítiques turístics (PEUAT) residencial dels habitatges davant la pressió d’al- públiques d’habitatge. De fet, l’Observatori té va ser aprovat el tres usos, entre els quals destaca, especialment, el com a objectiu convertir-se en una autèntica base turístic. L’empenta d’aquesta activitat en els dar- gener del 2017 i és de dades agregada sobre l’habitatge que eviti du- rers anys i, sobretot, l’augment dels allotjaments plicitats innecessàries d’informacions tot valorant la primera regulació turístics i la seva concentració en determinades la tasca estadística i d’estudi que han anat fent les de ciutat per a tots zones, ha significat la pèrdua d’habitatges com a diverses administracions que l’integren. els allotjaments primera residència i l’augment de la pressió sobre Una de les tasques de l’Observatori —en col·la- turístics els preus del lloguer residencial. boració amb altres actors i administracions públi- Així, l’any 2016 Barcelona tenia 9.606 habitat- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> ques— és la d’elaborar l’índex de referència del ges d’ús turístic legals i s’estima que n’hi havia un preu de l’habitatge de lloguer lliure. 40% més d’il·legals. Aquests pisos ofereixen una Aquest índex és un indicador que mesura el rendibilitat d’entre 2,35 i 4,07 vegades superior a preu de l’habitatge lliure en règim de lloguer se- la que s’obtindria en el mercat de lloguer tradicio- gons diferents tipologies d’habitatge —segons la nal i, per tant, estableixen una forta competència superfície, l’any de construcció, l’estat de conser- sobre la disponibilitat d’habitatge de primera re- vació, la localització, les dotacions, etc.— per a sidència a la ciutat. En alguns barris com la Dreta una àrea determinada. de l’Eixample i la Vila Olímpica, els pisos turístics Aquest tipus d’índexs s’utilitzen en altres països representen més del 25% del total d’habitatges de per dur a terme un control de l’evolució dels preus lloguer, i superen el 14% als barris de la Sagrada de lloguer privat, ja que permeten obtenir dades Família, el Poble-sec, Diagonal Mar i el Front Ma- fiables i milloren el coneixement del parc de llo- rítim, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, el Poble- guer. A més, serveixen com a índex de referència nou, i el Parc i la Llacuna del Poblenou. per proposar polítiques públiques d’habitatge. Aquesta dinàmica entra en contradicció amb Concretament, els experts de l’Observatori la política d’habitatge municipal, ja que mentre Metropolità de l’Habitatge han proposat prendre es destinen esforços importants a crear un parc com a referència altres índexs, entre els quals hi d’habitatge assequible i a promoure ajuts per al ha l’observatori de rendes de Berlín i el de París pagament del lloguer, es produeix una fuga d’ha- —Observatoire des Loyers de l’Agglomération Pa- bitatges cap a l’ús turístic, que limita l’eficàcia risienne (OLAP)—, que des de l’agost del 2015 ela- dels esforços. bora els valors de referència per als 80 districtes Com ja s’ha recalcat, Barcelona ha de vetllar de la capital francesa. perquè els veïns i les veïnes no es vegin obligats L’índex és de gran utilitat, perquè permet tenir a marxar dels barris on van néixer i créixer, o dels un preu de referència, i tant la propietat com la que han triat per viure-hi. Per aquest motiu, el pla persona llogatera poden saber si el que paguen o estableix desenvolupar estratègies en dues direc- cobren és raonable. Alhora, està previst fomentar cions: l’atenció als residents que pateixen situaci- diferents ajuts i dur a terme accions perquè sigui ons de pressió perquè abandonin les seves llars, ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››3›3››››› el gener del 2017. El PEUAT determina que cap allotjament nou substituirà l’ús d’habitatge, i per- met que els allotjaments facin obres de millora i rehabilitació. A més, s’acompanya de mesures complementàries, com un reforç important de l’equip dedicat a la detecció de l’activitat il·legal dels habitatges d’ús turístic, que el 2018 disposarà de 110 persones. Adjudicació d’habitatges El nou pla destaca l’impuls de l’adjudicació d’ha- bitatge als diferents col·lectius demandants. Con- cretament, s’estableixen percentatges d’adjudi- cació per als diferents tipus de demandants per donar resposta a totes les necessitats. Hi ha una atenció als contingents especials (població eco- nòmicament vulnerable —unitats de convivèn- cia amb ingressos inferiors a 2,5 IPREM—, dones víctimes de violència domèstica, joves, persones discapacitades i gent gran), i s’estableixen uns criteris generals d’adjudicació que faciliten que part de l’habitatge social disponible es destini a aquests col·lectius. Es preveu que s’estableixi un A Barcelona és fonamental vetllar perquè els veïns i les veïnes no es vegin obligats a marxar dels 30% dels pisos per a menors de 35 anys i per a do- barris on van néixer i créixer, o dels que han triat per viure-hi. nes en el cas d’habitatges que no siguin d’emer- gència ni per a contingents especials. En el cas de la població que, tot i no patir la si- que poden arribar fins a l’assetjament immobili- tuació de vulnerabilitat del contingent especial, ari, i l’establiment de mecanismes que permetin també té dificultats per accedir al mercat lliure, es incidir en el preu de l’habitatge. promouen pisos que permeten garantir la mixtura A més de detectar i sancionar els casos d’asset- social en aquells entorns on la promoció d’habi- jament immobiliari, una línia d’actuació desta- tatge de protecció oficial sigui elevada. cada implica modificar la normativa per evitar la En aquest sentit, cal destacar que les persones substitució de l’ús residencial. És important es- inscrites al Registre de sol·licitants d’habitatge mentar que la normativa urbanística és una eina amb protecció oficial de Barcelona (RSHPOB) as- clau mitjançant la qual el consistori pot ordenar cendeixen a 53.889, que corresponen a un total de i regular els processos de substitució de l’ús resi- 28.238 llars(*) , de les quals el 89,3% tenen uns in- dencial per altres usos. gressos inferiors a 2,5 IPREM. Un exemple és el Pla especial urbanístic d’allot- jaments turístics (PEUAT), la primera regulació de ciutat per a tots els allotjaments turístics aprovat * Els demandants ascendien a 35.000 el 2017. ››››3›4››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Registre de sol·licitants d’habitatge de protecció >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Actualment, l’Ajuntament de Barcelona té un o?cial de Barcelona La Unitat Contra protocol d’actuació davant de situacions d’infra- El Registre de sol·licitants d’habitatge de protec- habitatge que es porta a terme des de les Oficines ció oficial de Barcelona (RSHPOB) és un registre l’Exclusió Residen- de l’Habitatge en coordinació amb el districte. El únic al qual s’han d’inscriure totes les persones cial té com a objectiu protocol preveu les fases següents: detecció, re- que vulguin tenir accés a un habitatge de protec- desplegar totes les cerca d’antecedents, anàlisi, comprovació i, final- ció oficial a la ciutat de Barcelona. És un registre possibilitats que ofe- ment, coordinació d’actuacions. no permanent al qual es pot presentar qualse- reix la Llei pel dret a vol persona que vulgui accedir a un habitatge de Sancions a habitatges buits protecció oficial de Barcelona i que compleixi els l’habitatge 18/2017 Les actuacions de foment de l’ocupació efectiva requisits que estableix la normativa per accedir a >>>>>>>>>>>>>>>>>>> dels habitatges han d’anar acompanyades de me- aquest tipus d’immobles. sures eventuals de control i sanció, d’acord amb Aquests requisits són: la legislació vigent, per a aquells casos en què no • Ser major d’edat o menor emancipat. està justificat el manteniment de la desocupació • Tenir necessitat d’habitatge. d’un habitatge i es produeix un incompliment de • E star empadronat a la ciutat de Barcelona la funció social de la propietat d’acord amb la Llei • N o superar els ingressos màxims. del dret a l’habitatge de Catalunya. • N o estar inclòs en les circumstàncies d’exclusió. • No estar incapacitat per a obligacions contractuals. Aquest registre, previst a la Llei del dret a l’ha- bitatge i desenvolupat pel Consorci de l’Habitat- ge de Barcelona, d’acord amb les competències que li atribueix la Carta municipal, té tres finali- tats següents: • Facilitar i agilitar els processos d’adjudicació i transmissió d’habitatges protegits. • G arantir la màxima transparència de tots els processos. • I nformar de la demanda real d’habitatges prote- gits de Barcelona. 2.3. Disciplina de l’habitatge La disciplina de l’habitatge és una eina fonamen- tal per posar fi als usos antisocials de l’habitatge com l’infrahabitatge, la sobreocupació o els habi- tatges buits. És per això que la Unitat Contra l’Ex- clusió Residencial (UCER) té com a objectiu des- plegar totes les possibilitats que ofereix la Llei pel dret a l’habitatge 18/2017 i la resta de normativa vigent en aquest àmbit. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››3›5››››› Primerament, s’envia a les entitats financeres una carta en què s’assenyalen els programes de mobilització de l’habitatge buit als quals es poden acollir, d’acord amb l’article 42 de la Llei del dret a l’habitatge. Si es persisteix en l’incompliment, s’imposen multes i sancions als habitatges d’en- titats bancàries que fa més de dos anys que estan desocupats. Assetjament immobiliari Barcelona disposa d’un protocol per fer front a casos d’assetjament. Aquest programa ofereix assessorament pel que fa als drets i deures de les persones afectades i dona resposta a la situació mitjançant la mediació. Entre els anys 2009 i 2015 es van obrir 247 expedients per possibles situaci- ons d’assetjament immobiliari a les Oficines de l’Habitatge, tot i que únicament en tretze ocasions es van trobar indicis de delicte suficients que van permetre presentar els expedients a la fiscalia. En tot cas, l’Ajuntament facilita l’assessorament ju- rídic als usuaris, amb l’acompanyament davant L’Ajuntament ha posat en marxa tots els mecanismes que permet la legislació vigent per d’una situació de desigualtat, la proposta de reso- posar ( a la utilització anòmala de la propietat. lució del possible conflicte per la via negociadora i de la mediació i, si escau, la denúncia de la si- tuació d’assetjament identificada o les actuacions Així doncs, l’Ajuntament ha posat en marxa tots administratives que se’n derivin. els mecanismes que permet la legislació vigent per També s’han creat grups de treball per a casos posar fi a la utilització anòmala i a l’incompliment de concrets, coordinats pel districte i els serveis ju- la funció social de la propietat que significa el man- rídics d’habitatge. Vinculats a aquests casos, es teniment dels habitatges buits sense justificació. Per promouen activitats i xerrades d’assessorament. millorar l’eficiència d’aquestes actuacions, a través de És el cas de les xerrades d’assessorament als ve- la Unitat Contra l’Exclusió Residencial s’han sistema- ïns i les veïnes del carrer de Lancaster, a Ciutat titzat i informatitzat els expedients i s’han implantat Vella, o la jornada sobre assetjament que es va fer diferents procediments tenint en compte que l’actu- a l’Eixample. ació que cal desenvolupar, una vegada identificats els Alhora, les Oficines de l’Habitatge han reforçat habitatges buits, varia en funció de si els habitatges fa el seu personal i han internalitzat els advocats i més o menys de dos anys que estan desocupats (per les advocades per poder assistir la ciutadania, no acollir-se a la definició d’habitatge buit establerta en només en problemes sobre assetjament, sinó en l’article 3.d) de la Llei 18/2007 de dret a l’habitatge). qualsevol problemàtica entorn de l’habitatge. Davant de la gran necessitat d’ampliar el parc d’habitatges socials i assequibles a Barcelona, el Pla explota totes les vies d’adquisició i cessió d’habitatge. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››3›7››››› 3. Ampliar el parc assequible >>>>>>>>>>>>>>>>>>> habitatge assequible tenint en compte els condi- La necessitat d’ampliar el parc d’habitatges soci- Barcelona hauria de cionants següents: als i assequibles de Barcelona obliga a treballar to- • C al diversificar els mecanismes per ampliar el tes les opcions, com l’adquisició i la cessió, i amb disposar l’any 2029 parc d’habitatge assequible (més enllà de la pro- diferents règims de tinença com el lloguer, les co- d’un parc mínim ducció de noves llars) perquè els pisos es distri- operatives en cessió d’ús o el dret de superfície, de 100.000 pisos bueixin de la manera més equilibrada possible entre altres. Tot amb l’objectiu d’incrementar la socials. L’escenari pels diferents districtes de la ciutat i evitar apro- capacitat de la ciutat de donar resposta a la manca fundir les diferències en relació amb la dotació actual no fa preveure d’habitatge a preus assequibles. d’habitatge social i assequible entre barris. A finals del 2015, s’estima que Barcelona dispo- que es pugui assolir • Els habitatges nous han de poder atendre tant sava de 57.000 pisos a un preu inferior al de mercat, aquest objectiu les emergències vinculades als processos de pèr- un 8,38% del parc d’habitatge principal. La ciutat >>>>>>>>>>>>>>>>>>> dua d’habitatge per desnonament d’hipoteca, tenia 10.552 habitatges del parc de lloguer prote- lloguers o ocupacions a precari, com les perso- git, 802 habitatges privats cedits a l’Ajuntament a nes amb dificultats greus per mantenir el seu través de diferents programes, 488 habitatges d’in- habitatge, o que ni tan sols han pogut accedir clusió gestionats per diferents entitats, 10.318 ha- a un habitatge i resideixen en pisos compartits, bitatges que rebien ajuts al lloguer i 807 pisos que espais no adequats o persones que no disposen els bancs tenien en lloguer social amb clients que de llar, així com la població amb ingressos mit- no havien pogut satisfer la hipoteca. D’altra banda, jans que igualment té dificultats per accedir a un s’estima que hi ha 19.000 habitatges de protecció habitatge lliure. oficial de venda que encara mantenen la protecció, • Es concentraran esforços en els règims de tinen- i entre 10.000 i 20.000 pisos amb contractes de ren- ça que en garanteixin el manteniment com a da antiga. Aquest parc és clarament insuficient per habitatge assequible al llarg dels anys. Concreta- atendre les necessitats de la població2. ment, el Govern aposta principalment per l’ha- D’acord amb la Llei 18/2007, del dret a l’habi- bitatge de lloguer. tatge, i el Pla territorial sectorial de l’habitatge de • E s valorarà el tipus de promocions que cal desen- Catalunya (en redacció), Barcelona —com a mu- volupar pel que fa al perfil dels beneficiaris, nombre nicipi amb una demanda d’habitatge assequible d’habitatges, tipologies, flexibilitat, materials, ori- forta i acreditada—requereix que un 15% de les gen de la propietat i agent promotor, entre d’altres. residències principals estiguin destinades a po- Les dues principals líni es d’actuació que preveu lítiques socials. D’acord amb aquest objectiu, la aquest tercer eix són la mobilització -que inclou ciutat hauria de disposar l’any 2029 d’un parc mí- el tanteig i retracte, la captació d’habitatge privat nim de 100.000 pisos socials. La situació actual, cap a habitatge assequible, cessions d’entitats fi- pel que fa al parc destinat a polítiques públiques, nanceres i convenis amb el tercer sector- i la pro- no fa possible preveure que en l’escenari d’aquest moció i l’augment del parc de protecció oficial. pla es pugui assolir l’objectiu previst. Segons el nou pla, a Barcelona s’ha de generar 3.1 Adquisició d’immobles Per complementar les actuacions vinculades a la po- lítica de sòl i a la promoció de nou habitatge, el pla 2. Amb les estimacions de població establertes al PTSHC, així com al preveu l’impuls de diferents instruments per captar mateix Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona, la necessitat ascendeix a 111.000 habitatges. i adquirir habitatges al mercat privat. Aquests instru- ››››3›8››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› ments permetran disposar d’habitatge assequible en tatges (cap a altres usos de gran rendibilitat, com un termini més curt que el que comporta la cons- l’ús turístic o els serveis) o per atreure poblacions trucció d’habitatges d’obra nova, alhora que generar amb una renda més alta, fa necessari establir me- habitatge assequible en districtes de la ciutat on ac- canismes que evitin l’expulsió de llogaters. La Llei tualment n’hi ha poc i on la promoció d’immobles de 18/2007 pel dret a l’habitatge incorpora la tècnica protecció oficial pot ser molt limitada, d’acord amb el del dret de tanteig i retracte com un dels instru- potencial d’habitatge previst en el planejament. ments per utilitzar en zones sotmeses a pressió Així, la compra de pisos en el mercat privat per- (article 15.1). Aquesta tècnica ofereix mecanis- metrà assolir dos objectius bàsics: incrementar a mes d’intervenció en entorns degradats i entorns curt i mitjà termini el parc assequible i facilitar la amb processos especulatius o d’assetjament im- distribució d’aquests habitatges per la ciutat, ja mobiliari que calgui controlar. Alhora, pot per- que les reserves per a la construcció de pisos pro- metre incrementar el parc d’habitatge assequible tegits estan molt concentrades en districtes on el en àmbits on hi hagi pocs immobles en aquestes parc assequible ja és el més important de la ciutat. condicions i on no es prevegi la creació d’habitat- ge assequible a través del planejament. Tanteig i retracte d’immobles La delimitació d’àrees de tanteig i retracte con- La forta pressió que hi ha en determinades àrees sisteix en àmbits geogràfics on les transmissions de la ciutat per aconseguir el canvi d’ús dels habi- oneroses queden subjectes a l’exercici dels drets ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››3›9››››› de tanteig i retracte, pels quals l’Ajuntament pot >>>>>>>>>>>>>>>>>>> qüestió puntual, poder activar un ajut mensual. optar a quedar-se amb els terrenys o immobles “Tu tens la clau” és • Establir excepcions al preu màxim fixat que rep objecte d’una compravenda entre privats, pel la persona propietària en el cas d’entorns on el preu convingut, abans (tanteig) o després (retrac- un programa muni- preu del lloguer és molt superior a aquest valor i te) d’escripturar-se’n la compravenda. Els propi- cipal per aconseguir es considera necessari obtenir pisos. etaris estan obligats a notificar a l’Ajuntament les que petits propieta- • Impulsar una campanya de difusió de la volun- transaccions que es produeixin dins de l’àmbit. ris lloguin, amb totes tat municipal de captar habitatge privat. L’aplicació d’aquestes eines requereix una capa- les garanties, els citat econòmica i de gestió municipal important Borsa de lloguer assequible per fer-se càrrec de les possibles adquisicions, seus pisos a través La Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona així com analitzar i valorar les diferents notifica- de la Borsa d’Habi- ofereix serveis de mediació i garanties entre per- cions d’alienacions que es produeixin a l’àmbit. tatge sones propietàries d’habitatges i possibles lloga- Aquesta actuació estarà subjecta a les previsions >>>>>>>>>>>>>>>>>>> teres i llogaters. Així, els propietaris de pisos que de l’exercici pressupostari anual d’inversions. els cedeixin a la Borsa tenen la seguretat que es compliran les condicions del contracte. Alhora, 3.2. Mobilització del parc privat les persones que busquen una llar poden accedir cap a la borsa de lloguer amb garanties a una borsa d’habitatges amb un Les actuacions previstes vinculades a la mobilitza- preu assequible. ció d’habitatge privat cap a assequible inclouen la Actualment, a la ciutat hi ha diferents programes captació de pisos privats per destinar-los a lloguer per aconseguir habitatge privat de petits tenidors. assequible, ja sigui a través de la borsa de lloguer El principal es vehicula a través de la Borsa de llo- o de la cessió d’habitatges de particulars a l’Ajun- guer assequible amb la campanya “Tu tens la clau”. tament, i els convenis; la generació d’habitatge as- Concretament, gràcies a aquest programa les sequible a través de la rehabilitació i els convenis persones propietàries que disposin de pisos de- amb entitats financeres per a la cessió de pisos. socupats i vulguin llogar-los a través de la Borsa Per millorar el funcionament i l’impacte dels d’Habitatge de Lloguer rebran diferents garan- programes de captació actuals es preveu avaluar ties i ajuts, com el cobrament garantit per part un seguit d’ajustos: de l’Ajuntament; un incentiu de 1.500 euros per • Vincular els ajuts a la rehabilitació per impulsar incloure el pis buit a la Borsa i, en cas que tingui la captació de pisos. llogaters però que no paguin, l’equivalent al deute • U nificar i reforçar els sistemes de captació d’ha- acumulat fins a 6.000 euros; subvencions de fins a bitatge. 15.000 euros per rehabilitar l’immoble; cobertura • P reveure la vinculació amb els ajuts al pagament d’assegurança multirisc de la llar; servei gratuït del lloguer per permetre que els sistemes de d’assessorament jurídic, i accés a assessorament captació esdevinguin un mecanisme perquè la tècnic per tramitar la cèdula d’habitabilitat o el població sense capacitat per pagar un lloguer a certificat d’eficiència energètica, així com un ser- preu de mercat pugui accedir a un pis de lloguer. vei de mediació entre les parts o reduccions que • E stablir un mecanisme que permeti que l’Admi- poden arribar a ser del 50% en el pagament de nistració actuï com a garant a través d’una línia l’IBI (no es descompta del pagament de l’impost, d’ajut que, en cas de deute, se li pagui al propietari sinó que s’abona amb posterioritat per transfe- i, si l’impagament per part del llogater no és una rència, prèvia sol·licitud). ››››4››0›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› A més, el programa ofereix una assegurança de >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Alguns dels habitatges captats per aquest pro- defensa jurídica i acompanyament de l’equip de El Programa de ces- grama s’adrecen a la Mesa d’Emergència Social. gestió de la Borsa; assessorament jurídic i tècnic per a la propietat de l’habitatge; seguiment social i sió d’habitatges per 3.4. Convenis amb les entitats ?nanceres servei de mediació a petició de les parts o d’ofici, i part de l’Ajuntament Les entitats financeres disposen d’una gran quan- facilitat i assessorament en la tramitació de la cer- preveu que la Funda- titat de pisos buits que han d’ajudar a donar res- tificació d’eficiència energètica (CEE) i la cèdula ció Hàbitat3 gestioni posta a les necessitats d’habitatge assequible de la d’habitabilitat (CH) inclosa (excepte taxes), con- ciutat. Des del 2013, l’Ajuntament de Barcelona, els pisos buits cedits dicionat a la signatura del contracte de lloguer. a través de convenis amb entitats financeres, pre- per particulars per tén aconseguir que aquestes facilitin habitatge va- 3.3. Conveni amb el tercer sector de cessió destinar-los a lloguer cant de la seva propietat per destinar-lo a lloguer d’habitatges social assequible. Aquest habitatge es destina a unitats En el marc del nou pla, l’Ajuntament ha renovat el >>>>>>>>>>>>>>>>>>> de convivència en situació d’exclusió residencial seu conveni amb la Fundació Hàbitat3 per continu- i l’adjudicació la fa l’Ajuntament o alguna entitat ar amb el programa de cessió d’habitatges de parti- social col·laboradora. culars per destinar-los a lloguer social. La renovació En els acords establerts fins a dia d’avui, les en- de l’acord de col·laboració, signat amb la Fundació titats financeres han cedit els seus habitatges en Hàbitat33 i impulsat per la Taula d’entitats del Tercer usdefruit a l’Ajuntament per un període de vuit Sector de Catalunya, permetrà desenvolupar durant anys. L’Ajuntament, per la seva banda, ha ofert els propers anys el Programa de cessió d’habitatges. una contraprestació mensual per cadascun dels Aquest projecte, que s’emmarca en l’Acord Ciuta- habitatges, que varia també en funció de si l’ha- dà per una Barcelona Inclusiva, preveu la captació bitatge està buit o ocupat, per exemple, per antics d’habitatges i la seva cessió al Fons de Lloguer Social deutors hipotecaris que estan en situació prèvia al de l’Ajuntament de Barcelona. llançament o ocupacions en precari. El Programa de cessió d’habitatges per part de En els casos d’habitatges ocupats en precari per l’Ajuntament preveu que la Fundació Hàbitat3 persones vulnerables, l’Ajuntament s’encarrega gestioni els pisos buits cedits. de regularitzar-ne la situació per evitar que les Aquest programa garanteix a la propietat el co- persones perdin el seu habitatge, sempre que l’in- brament de les rendes de lloguer del seu pis du- forme de serveis socials sigui favorable i es tracti rant 36 mesos i a uns preus molt similars als del de persones integrades de manera positiva a la mercat. També garanteix el retorn de l’habitatge comunitat. També s’ocupa de la gestió dels habi- a la propietat en les mateixes condicions en les tatges que han d’estar al corrent dels pagaments quals el va cedir. D’altra banda, els costos de ges- de la comunitat de propietaris, i alhora revisa que tió no assumits per l’Administració no repercutei- els habitatges compleixin les condicions adequa- xen en la propietat, ni es trasllada la resolució de des per al seu ús immediat i, en cas contrari, duu qualsevol incidència relacionada amb l’habitatge. a terme, a càrrec de les entitats, les intervencions addicionals necessàries. 3. Hàbitat és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu possi- El pla destaca la necessitat d’estendre aquests bilitar el dret a l’accés a l’habitatge digne a persones desafavorides, a fi de deslliurar-les de l’exclusió residencial i perquè puguin disposar d’un convenis amb les entitats financeres que tinguin pla d’acompanyament social que els faciliti la inclusió social. Aquesta habitatges buits disponibles a la ciutat de Barcelo- tasca la duu a terme en col·laboració amb altres entitats, i també amb les administracions públiques. na. A més, s’exploraran les possibilitats jurídiques ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››4›1››››› urbanístics ja previstos, però no desenvolupats, així com la seva gestió; incrementar les reserves per a habitatge amb protecció oficial en les ope- racions en sòl urbà consolidat que es facin, es- pecialment, als districtes amb més mancances, i impulsar estratègies que permetin generar nous habitatges protegits mitjançant la compleció i l’optimització del teixit urbà existent. La construcció del nou habitatge es durà a ter- me a partir de la promoció directa per part de l’Administració a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, antic Patronat Muni- cipal de l’Habitatge, i mitjançant la col·laboració amb entitats socials i cooperatives de la ciutat, a fi d’impulsar un mercat social de l’habitatge. En Llliurament de claus d’habitatges dotacionals a gent gran a l’entorn Glòries. aquest cas, l’Administració facilitarà el sòl, sense perdre’n la titularitat, que sempre serà pública, perquè aquests operadors construeixin i, fins i tot, gestionin nou habitatge assequible. que atorga la Directiva 2014/24/UE amb vista a El nou Institut Municipal de l’Habitatge incre- adjudicar una part de les rehabilitacions d’habi- mentarà amb força el seu ritme de producció ac- tatge que contracti el consistori a entitats especi- tual, que passarà dels 968 habitatges construïts alitzades de rehabilitació d’habitatge a través de l’últim quinquenni als 8.343 previstos per als prò- persones vulnerables en procés d’inserció. xims deu anys. Respecte al règim de tinença, l’Ajuntament ha 3.5. Promoció del parc de protecció o?cial fet una forta aposta pel lloguer assequible, i aquest La mobilització i la promoció de nou habitatge serà majoritari en les promocions que l’Institut són dues línies d’actuació bàsiques per incremen- Municipal de l’Habitatge desenvolupi (un 80% del tar el parc públic de la ciutat, que el pla preveu >>>>>>>>>>>>>>>>>>> total). També hi haurà un 20% d’habitatge de pro- fer créixer a través de totes les eines que té al seu La construcció tecció oficial en dret de superfície, de manera que abast, com ara la promoció pública o la col·labo- de nou habitatge es mantindrà en qualsevol cas la propietat muni- ració amb entitats socials i cooperatives. Concre- cipal del sòl i es preveu una part per a compra dels es durà a terme a tament, està prevista la construcció d’una mitjana afectats urbanístics que així ho sol·licitin, tal com de 1.400 habitatges anuals entre els diferents ope- partir de la promoció indica la normativa. radors, durant el període del pla. directa per part de El nou Institut Municipal de l’Habitatge de És evident que per construir habitatge social l’Administració a Barcelona serà l’agent principal pel que fa a la nou cal disposar del sòl necessari —i tenir pre- través de l’Institut producció d’habitatge assequible, amb 8.854 ha- sents els terminis que calen per a la seva execu- bitatges. D’aquests, el 44% serà habitatge de llo- ció— sense oblidar que la seva distribució sigui Municipal de l’Habi- guer protegit (3.814 habitatges), el 27% habitatge equilibrada en el conjunt de la ciutat. Amb aques- tatge i Rehabilitació dotacional (2.365 habitatges), el 20% habitatge ta finalitat cal impulsar un seguit de planejaments >>>>>>>>>>>>>>>>>>> en dret de superfície (1.760 habitatges) i el 10% ››››4››2›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Alhora, es preveu un augment en la despesa mitjana anual per ajut, que passarà dels 2.111 euros/any del període 2008-2016 als 2.400 euros/ any. Aquest increment representarà una despesa acumulada pels deu anys del pla de 318 milions d’euros. Cohabitatge: cooperatives d’habitatges en cessió d’ús Avui, a Barcelona es dona un context d’oportuni- tat que fa possible i necessari generar un mercat social de l’habitatge amb un paper important en la creació d’habitatges assequibles i la recerca de nous models residencials que potenciïn, per da- munt de tot, la concepció de l’habitatge com a bé Està prevista la construcció d’una mitjana de 1.400 habitatges anuals entre els diferents operadors, d’ús. A més, la manca important d’un parc asse- durant el període del pla. quible a la ciutat fa necessari establir complicitats amb altres agents interessats a fer de l’habitatge es destinarà a afectats urbanístics (915 habitat- un dret bàsic. ges). Per assolir-ho, l’IMHAB haurà d’augmentar En aquest sentit, hi ha una societat civil orga- de manera progressiva la seva capacitat de pro- nitzada a través d’entitats socials (cooperatives, ducció. Durant el primer quinquenni, 2016-2020, fundacions, entitats sense ànim de lucre, etc.) que es preveu promoure 3.550 pisos, mentre que du- vol continuar intervenint en la generació i la ges- rant el segon està prevista una producció anual tió d’habitatge social des dels paràmetres d’un llo- de 1.000 llars. guer que garanteixi l’accés a la població que té in- La producció de l’IMHAB es complementarà amb gressos baixos. I, a la vegada, hi ha una ciutadania la que portaran a terme altres agents, que també amb voluntat de generar els seus propis projectes augmentarà de manera progressiva al llarg del pla. residencials a partir de nous models de tinença de • C ooperatives de cessió d’ús: 500 habitatges, 155 l’habitatge i noves formes de convivència —com el primer quinquenni i 380 el segon. el model de cessió d’ús en règim cooperatiu o la • Promotores socials, que promouran especial- masoveria urbana— i amb voluntat de dialogar i ment habitatges en dret de superfície: 700 el pri- establir acords amb l’Ajuntament per fer realitat >>>>>>>>>>>>>>>>>>> mer quinquenni i 1.150 el segon. aquestes propostes col·lectives, no especulatives, • Operador metropolità d’habitatge assequible: Durant el primer d’accés a una llar basades en el suport mutu i el fet 750 pisos els primers cinc anys (se’n preveu la quinquenni, 2016- de construir comunitat. constitució el 2018) i 1.500 el segon quinquenni. 2020, es preveu que Dins d’aquesta línia d’actuació, s’emmarquen Pel que fa a la captació d’habitatge privat, es l’IMHAB promogui les cooperatives de cohabitatge, segons el model preveu captar uns 200 pisos a l’any. També es pre- de cooperatives en cessió d’ús. veu l’augment del nombre d’ajuts al lloguer con- la construcció de Les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús es cedits, dels 10.000 anteriors, s’estabilitzaran en 3.550 pisos caracteritzen jurídicament perquè la cooperativa uns 13.000 a l’any. >>>>>>>>>>>>>>>>>>> adjudica a les persones sòcies (mitjançant un con- ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››4›3››››› tracte de cessió per un període llarg o indefinit, i a >>>>>>>>>>>>>>>>>>> pública i privada, que ampliï la capacitat actual un preu establert) un dret real d’ús de l’habitatge, En les cooperatives d’inversió i producció de pisos de lloguer protegit però en manté la propietat col·lectiva. El pla esta- de l’Administració. bleix que l’impuls municipal es farà segons unes d’habitatge de cessió Així, per augmentar la capacitat tècnica i eco- característiques determinades: d’ús s’adjudica a nòmica necessària per executar l’habitatge po- • Es posarà a disposició de la cooperativa sòl de les persones sòcies tencial assequible a disposició de l’Ajuntament, titularitat pública a partir d’un dret de superfície un dret real d’ús de es planteja la necessitat d’incorporar nous agents per 75 anys. que puguin promoure habitatge de lloguer amb l’habitatge, però es • S’establirà sobre sòls destinats a habitatges de protecció oficial a la ciutat. Amb aquest objec- protecció oficial; per tant, la condició de la per- manté la propietat tiu, s’ha previst la creació d’una entitat de capital sona cooperativista usuària estarà limitada a col·lectiva públic i privat que garanteixi el lideratge públic unitats de convivència amb ingressos mitjans i >>>>>>>>>>>>>>>>>>> i que tingui com a objectiu la promoció i gestió baixos. d’habitatge de lloguer assequible a la ciutat de • Es desenvoluparà un model residencial més col- Barcelona. Es tracta d’una eina que ja es fa servir lectiu, amb espais d’ús comunitari. amb èxit a ciutats europees com Amsterdam, Vi- • Caldrà edificar o rehabilitar amb qualificació ena, París, Estocolm i Berlín, que es basen en un energètica alta, estratègies passives i materials servei d’habitatge fort i també en una col·labora- tan sostenibles com sigui possible. ció publicoprivada potent. Totes aquestes ciutats • Es promourà l’arrelament al territori. destaquen que sense la seva housing asociation no disposarien d’un parc públic com el que tenen. Per facilitar la implantació d’aquestes coope- En el cas de Barcelona, la societat estarà parti- ratives, es treballarà en diferents mesures per cipada per l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de difondre el model, facilitar l’activació de nous Barcelona com a entitats públiques i per una em- projectes, afavorir la viabilitat econòmica de les presa o un conjunt d’empreses guanyadores d’un promocions i millorar l’accessibilitat. concurs públic. També es preveuen altres modalitats alternati- Per garantir el lideratge públic del projecte, el ves com ara la masoveria urbana, en la qual la pro- sòl municipal que es posi a disposició mantin- pietat de l’habitatge en cedeix l’ús, per un temps drà la titularitat pública, els pisos tindran també determinat, a canvi que les persones usuàries aquesta qualificació i l’adjudicació es farà des de n’assumeixin les obres de rehabilitació i millora l’Ajuntament a través del Registre de sol·licitants. acordades. Es tracta d’un model que vol incentivar la inversió Les persones adjudicatàries d’aquesta moda- social no especulativa en l’àmbit de l’habitatge i litat hauran d’estar obligatòriament inscrites al que té, entre els seus objectius, facilitar la partici- Registre de Sol·licitats, és a dir, hauran de complir pació comunitària de veïnes i veïns. unes condicions i uns criteris econòmics i socials. Les noves promocions d’habitatge hauran de tenir en compte les necessitats específiques dels Operador metropolità de lloguer assequible nous models de convivència, la dotació d’espais Aquests models, que han de permetre generar un col·lectius i una atenció específica a la sostenibi- canvi de paradigma en el camp de l’habitatge a litat de l’edificació. A més, aquest operador tindrà la ciutat de Barcelona, es complementaran amb un benefici limitat que es fixarà en un 4%. la creació d’una societat mixta, amb participació ››››4››4›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› El nou Pla pel Dret a l’Habitatge té un ferm compromís en la promoció de noves tipologies per accedir a l’habitatge, des del cohabitatge (ns als habitatges promoguts per entitats i fundacions. Altres tipologies per accedir a l’habitatge mini, la propietat del que s’hi ha construït a sobre, A més de les ja citades, Barcelona també impul- passa a ser també municipal, de la mateixa mane- sarà altres fórmules, com les cooperatives d’habi- ra que ja ho era el sòl. Alhora, hi ha un percentatge tatge en dret de superfície o gestionades per fun- del que construeixi la cooperativa que passarà a dacions i entitats sense ànim de lucre. L’objectiu ser municipal per lloguer públic . és mobilitzar al màxim totes les possibilitats per Pel que fa al nou model per a fundacions o enti- ampliar el parc públic de lloguer. I és que les di- tats sense ànim de lucre, l’Ajuntament assegurarà ferents fórmules compleixen un mateix objectiu: la viabilitat del projecte, ja que permet incorporar • Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible. propostes de subvenció i ajuda per part de l’admi- • M antenir la titularitat pública del sòl. nistració per desenvolupar els seus projectes i evi- • I mpedir l’especulació amb l’habitatge. tar el dèficit en l’explotació dels projectes. Alhora, els habitatges de lloguer hauran d’oferir preus li- En el model que s’implementarà en les coope- mitats, iguals o inferiors als preus que la llei marca rativas d’habitatge en dret de supefície, el que es com a protegits, és a dir, fins a un màxim de 7’28 ven és el dret de superfície per un període de 75 euros/metre quadrat. anys, ampliable a 90 anys. Un cop finalitzat el ter- En tots els casos, els adjudicataris han de com- ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››4›5››››› plir els criteris establerts, és a dir, les persones ad- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> la instal·lació d’ascensors— com dels habitatges, judicatàries dels pisos hauran de formar part del El pla prioritza la mentre s’inicia la transició energètica que perme- Registre de Sol·licitants. ti reduir el risc de pobresa energètica i millorar la rehabilitació dels salut de la ciutadania. Per fer-ho, es potencia el 4. Mantenir, rehabilitar habitatges i dels paper de les Oficines de l’Habitatge com a punt i millorar el parc actual entorns amb més d’informació i assessorament en relació amb les Disposar d’un parc residencial en bon estat és es- di?cultats, i preveu polítiques que promouen l’habitatge digne, una sencial per garantir la qualitat de vida i la salut de la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic. l’ús de la disciplina ciutadania. A Barcelona, la política de rehabilitació Per millorar el parc actual, el pla estableix la ne- ha d’esdevenir una política redistributiva, que inter- de l’habitatge en els cessitat de desenvolupar actuacions en diferents vingui de manera proactiva per garantir les condici- casos en què les per- línies bàsiques: ons d’habitabilitat, els serveis mínims i la millora de sones propietàries no • Estendre la cultura del manteniment de l’habi- la salut pública. Alhora, cal avançar cap a una polí- mantinguin els seus tatge per evitar la degradació del parc i establir tica d’incentivació del manteniment preventiu i, per una política de rehabilitació activa basada en el immobles en bon tant, cap a una cultura del manteniment i la millora dret a l’habitatge, en la qual es prioritzi la identi- constant dels immobles amb l’objectiu que, pro- estat. També incorpo- ficació de les àrees més degradades i que l’Admi- gressivament, s’adeqüin a les necessitats d’accessi- ra mesures contra la nistració n’impulsi la millora. bilitat i eficiència energètica, tot garantint la qualitat gentri?cació • F acilitar ajuts i sistemes de finançament per a la i la seguretat del patrimoni arquitectònic. seva millora i rehabilitació, amb els quals s’arribi >>>>>>>>>>>>>>>>>>> El pla prioritza la rehabilitació dels habitatges i a finançar la totalitat de les obres (el 100%) en dels entorns amb més dificultats, perquè la rehabi- cas que la propietat no tingui capacitat per dur a litació n’augmenti la incidència allà on és més ne- terme la intervenció. cessària, com els entorns degradats on no es poden • En el cas que la propietat no assumeixi els seus garantir la seguretat i l’habitabilitat, i on la població deures de conservació, caldrà aplicar la discipli- no pot fer-se càrrec del manteniment i la millora na en relació amb la manca de conservació. dels seus habitatges. Alhora, també preveu l’ús de • Buscar mecanismes de finançament perquè la la disciplina de l’habitatge en els casos en què les població amb més recursos pugui dur a terme la persones propietàries no mantinguin els seus im- millora del parc construït sense recórrer a fons mobles en bon estat, fet que pot comportar que els públics. llogaters no visquin en condicions d’habitabilitat. • Canviar l’escala de les intervencions plantejant Per potenciar la rehabilitació, caldrà reforçar actuacions tant en el nivell de l’habitatge com els ajuts a la millora a l’interior dels habitatges, en el d’un conjunt d’edificis, d’illa o de superilla. els ajuts a la cohesió i la millora del finançament de les actuacions perquè les persones amb menys Alhora, la rehabilitació ha de preveure també recursos puguin assumir-ne la despesa, així com mesures per evitar la gentrificació. Els ajuts a la identificar els entorns urbans on l’actuació ha de rehabilitació han de prioritzar al petit propietari ser preferent a través de la definició d’àrees de amb pocs recursos econòmics i han d’activar me- conservació i rehabilitació, i la signatura de con- canismes per a que les millores que es realitzen venis per millorar els habitatges i els edificis. amb aquests fons públics no puguin repercutir en Cal continuar esforçant-se a millorar l’accessi- un augment desmesurat del preu del lloguer que bilitat, tant dels edificis —fonamentalment amb n’expulsi veïns i veïnes. ››››4››6›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› D’altra banda, caldrà impulsar el paper de la La ciutat, a través de l’Observatori de Barcelona rehabilitació com a motor econòmic que permeti per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), porta generar ocupació digna i crear economia local. El a terme un projecte per recollir tota la informació pla indica que la rehabilitació pot ser una oportu- que es genera i que pot permetre conèixer l’estat nitat per crear llocs de treball i oferir una oportu- del parc residencial actual, i que és fonamental nitat a joves i persones aturades de llarga durada estructurar i organitzar per poder-ne fer ús. La pri- i d’edat avançada amb dificultats per entrar en el mera fase del projecte inclou les inspeccions tècni- mercat laboral, ja sigui a través d’empreses exis- ques d’edificis, les cèdules d’habitabilitat, les obres tents, l’impuls de l’emprenedoria per mitjà de Bar- de rehabilitació i reforma, els ajuts a la rehabilita- celona Activa —amb plans d’ocupació en el camp ció, a la instal·lació d’ascensors i els projectes de de la rehabilitació—, la creació de cooperatives i la millora d’edificis o de barris d’elaboració pública. promoció de la contractació pública. Si tenim en compte que per cada milió d’euros que s’inverteix 4.1. Suport a la rehabilitació en obra nova es generen deu nous llocs de treball, El Pla pel dret a l’habitatge distribueix el pressu- i en el cas de la rehabilitació la xifra passa a ser de post per rehabilitació entre els ajuts, les interven- vint llocs, amb la inversió prevista pel consistori cions vinculades a convenis de rehabilitació i la en el nou Pla de l’habitatge es preveu crear 29.000 intervenció directa de l’Administració en la millo- llocs de treball repartits durant els deu anys. ra de l’interior dels habitatges. Aquest es mantin- drà estable en 20 milions d’euros anuals per part La millora del coneixement de l’estat del parc de l’Ajuntament de Barcelona i 10 milions d’euros residencial anuals procedents d’altres administracions (300 Per millorar el parc construït, cal tenir un millor co- milions d’euros en el conjunt del pla). Concreta- neixement del seu estat. L’anàlisi específica del parc ment, s’hi destinen un total de 300 milions d’eu- construït s’aprofundirà en entorns concrets com ros, és a dir, una mitjana de 30 milions anuals, Ciutat Vella, amb uns percentatges d’habitatges en pràcticament el doble que en el pressupost de estat deficient o dolent molt superiors a la mitjana plans anteriors. de la ciutat; els polígons residencials de Sant Martí, que tenen una problemàtica específica pel que fa a les intervencions públiques efectuades, o els en- torns de renda alta com l’Eixample, les Corts o Sarrià - Sant Gervasi, on l’infrahabitatge és menys visible. Entre les actuacions relacionades amb la ne- cessitat de millorar el coneixement pel que fa a l’estat dels habitatges, trobem la sistematització de la informació en relació amb l’estat del parc, l’elaboració del mapa de les condicions de l’habi- tatge, la identificació d’infrahabitatge en entorns de renda mitjana i alta, l’avaluació i seguiment de les rehabilitacions fetes amb finançament públic, i la creació d’un espai virtual open data de l’estat del parc residencial. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››4›7››››› El pressupost s’anirà traslladant dels ajuts a la re- habilitació, que l’any 2016 van representar el 90% de la inversió, als convenis i la intervenció a l’inte- rior dels habitatges. Així, mentre que l’any passat tant els convenis de rehabilitació com els ajuts a l’interior dels immobles van ser el 5% de la inversió pública, el 2025 la inversió pública en convenis re- presentarà un 35%, i la inversió en ajuts a l’interior dels habitatges un 30%. Per tant, la inversió en ajuts a la rehabilitació passarà del 90% al 35%, en deu anys. D’aquesta manera, es passa d’una actuació “passiva” vinculada als ajuts per a la rehabilitació a una de proactiva vinculada als convenis i ajuts per a l’interior dels habitatges i adreçada a les unitats de convivència amb menys recursos. Aquests canvis implicaran una reducció del nombre d’habitatges i edificis amb millores vin- culades a la inversió pública, ja que la inversió per llar serà molt diferent a causa tant del tipus d’in- tervenció com del percentatge aportat per l’Admi- nistració. Així, la inversió mitjana s’estima en 9.000 euros/habitatge en els casos d’intervenció en els interiors; en 4.000 euros/habitatge en els convenis i en 2.500 euros/habitatge en els ajuts. La inversió en ajuts per a la millora de l’accessibilitat es man- tindrà estable en el 30% de la inversió total. Convenis amb les comunitats La política de rehabilitació s’anirà centrant pro- gressivament en els convenis de rehabilitació, que s’estableixen entre l’Administració i la comunitat o les comunitats implicades. Aquests convenis permeten al consistori treballar directament amb comunitats que necessiten una atenció més acu- rada en temes de rehabilitació i atendre les seves necessitats des d’una estratègia transversal. La identificació dels entorns on convé aplicar-los ha de sorgir d’un estudi, ja desenvolupat, que analit- za les principals dades econòmiques i socials de la població, juntament amb l’estat dels habitat- ges. D’aquesta manera es podrà adequar la inter- ››››4››8›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› venció a la capacitat econòmica de la comunitat, abordar les millores de manera progressiva i obte- nir la cessió d’habitatges, entre d’altres. Això implica un canvi: no és la ciutadania la que sol- licita un ajut, sinó que és l’Administració, que treba- lla amb les comunitats, la que els proposa un seguit d’actuacions i subvencions per fer-ho. Es tracta d’una actuació proactiva i integral en l’àmbit arquitectònic i social que ha de permetre abordar la millora de co- munitats amb problemàtiques especifiques. Ajuts per promoure la rehabilitació de l’interior dels habitatges La política de rehabilitació de la ciutat s’ha cen- trat, des de l’any 1985, en els ajuts a la rehabili- tació concedits per diferents administracions. Sota el lema “Barcelona, posa’t guapa”, els ajuts a la rehabilitació s’han centrat, bàsicament, en la millora del paisatge urbà de la ciutat, configurat per l’espai públic, però també pels elements exte- riors dels edificis, les façanes dels habitatges, teló de fons de l’activitat ciutadana. Aquest objectiu de millora del paisatge urbà ha portat implícita la universalització dels ajuts i, per tant, la no discri- minació en funció de la renda de les persones re- sidents o de les necessitats d’intervenció dels ha- bitatges. S’ha posat una atenció important al que està construït, que s’ha centrat en els elements co- muns dels edificis, especialment façanes, accessi- bilitat i la seguretat estructural; però s’han atès en menor mesura les necessitats de les persones que residien als habitatges i les dificultats d’interven- ció derivades de la seva situació socioeconòmica. Aquest punt de partida ha permès, juntament amb la intervenció en l’espai públic, una millora important de l’estat del parc edificat, ja que men- tre el cens de l’any 1991 detectava un 21,9% del parc en estat ruïnós, dolent o deficient, en el cens de l’any 2011 aquest percentatge s’ha reduït fins al 10%, però en certs entorns de Barcelona, on re- sideix la població de rendes baixes, se segueixen ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››4›9››››› concentrant les problemàtiques principals vincu- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> cial d’estalvi energètic i un important camí per lades a l’estat dels habitatges. El nou pla habilita recórrer en la introducció d’energies renovables. Per donar resposta a aquesta realitat, cal desen- La millora del parc residencial permetrà, alhora, volupar mecanismes d’actuació nous, ja que el noves línies de sub- reduir el risc de pobresa energètica dels residents manteniment deficient de l’interior dels habitat- vencions per a petits i millorar-ne la salut, ja que el mal estat dels habi- ges comporta un problema doble. D’una banda, propietaris que ne- tatges, vinculat a la pobresa, genera problemes de afecta negativament la salut dels veïns i les veïnes, cessiten suport per salut i redueix l’esperança de vida. tal com ha posat de manifest l’informe elaborat Per fer-ho possible, es potenciarà el paper de les a la rehabilitació de per l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre Oficines de l’Habitatge com a punt d’informació i salut als diferents barris de la ciutat. D’altra ban- l’interior dels seus assessorament per a la ciutadania en relació amb da, es produeix el deteriorament dels edificis, fet habitatges, ajuts les polítiques que promouen l’habitatge digne i que provoca la pèrdua de qualitat de l’espai públic que poden arribar a una millora de l’eficiència i l’estalvi energètic, i i, per tant, de qualitat de vida de la comunitat. cobrir ?ns al 100% s’aprofundirà en els requisits de millora energèti- Així doncs, la rehabilitació de l’interior dels ha- ca vinculats als ajuts per a la rehabilitació i l’exi- del cost de les obres bitatges existents haurà de facilitar el dret a un gència de resultats en les intervencions que reben habitatge digne. Per fer-ho, cal que els habitatges >>>>>>>>>>>>>>>>>>> ajuts públics. Finalment, s’afavorirà l’ús de mate- siguin segurs, compleixin les condicions d’habi- rials d’origen local procedents de la valorització tabilitat, siguin accessibles, tinguin condicions de residus en les obres de rehabilitació*. adequades de confortabilitat tèrmica i aïllament acústic, i disposin d’instal·lacions adients i lliu- Millora de l’accessibilitat res de materials contaminants. D’altra banda, cal És important destacar que l’accessibilitat ha mi- iniciar el camí cap a la transició energètica que llorat molt els darrers anys, però la meitat dels permeti reduir els consums d’aigua i energia i que habitatges de la ciutat encara no compleixen les faciliti la introducció d’energies renovables. condicions d’accessibilitat, i l’any 2011 el 27,1% El nou pla habilita noves línies de subvencions del parc de la ciutat no disposava d’ascensors. Les per a petites i petits propietaris que necessiten dificultats principals per instal·lar-los se centren suport per a la rehabilitació de l’interior dels seus en tres grans aspectes: la impossibilitat tècnica, la habitatges, ajuts que poden arribar a cobrir fins al manca de recursos econòmics i les dificultats de 100% del cost de les obres de millora. gestió dins la mateixa comunitat de veïns. La rehabilitació ha de permetre la instal·lació Iniciar la transició energètica i prevenir d’ascensors i garantir l’accessibilitat, tant a l’edifici la pobresa energètica com a l’interior dels habitatges. D’altra banda, és Cal reduir el consum energètic de la ciutadania necessari que les millores físiques no es bloquegin per aconseguir reduir la factura energètica i am- per la manca d’acord a la comunitat i, per tant, cal- biental. Barcelona ha assumit diferents compro- drà reforçar els mecanismes de mediació actuals. misos internacionals en la lluita contra el canvi Pel que fa a l’actuació física, es mantenen els climàtic, entre els quals cal destacar el Pacte d’al- ajuts per instal·lar ascensors i es potencien els caldes per l’energia i el clima, que engloba la miti- gació del consum, l’adaptació al canvi climàtic i la garantia a l’accés a l’energia. *Trobareu informació ampliada sobre els Punts d’Atenció a la Pobresa Els habitatges de la ciutat tenen un gran poten- Energètica en el capítol 1, dins d’Oficines de l’Habitatge. ››››5›0››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› ajuts per a la cohesió, perquè la dificultat econò- mica no sigui el problema principal. Però també caldrà desenvolupar els ajustos al planejament necessaris, a través de la iniciativa pública, per possibilitar la instal·lació d’ascensors exteriors. En els casos en què no sigui possible instal·lar els ascensors, caldrà establir programes per bus- car mecanismes de resolució de necessitats mú- tues, per exemple, amb les Oficines de l’Habitatge com a punts de trobada actius de mediació entre la ciutadania. 4.2. Pla de barris L’important esforç que ha fet Barcelona per millo- rar el parc construït a través dels ajuts per a la re- habilitació no ha tingut els mateixos efectes a tota la ciutat. Les persones prescriptores de rehabili- tacions han fomentat la rehabilitació entre comu- nitats amb capacitat econòmica o que ja tenien iniciativa per rehabilitar, i han quedat al marge les cohesió social en aquests territoris. zones més degradades i socialment més vulnera- El Pla de barris es planteja quatre objectius bles on manca proactivitat per portar a terme les principals: millores. A aquesta realitat s’afegeix la dificultat • Recuperar i impulsar l’activitat econòmica als d’abordar la millora dels edificis per part de co- barris. munitats no constituïdes. • D onar resposta als dèficits urbanístics, a la baixa Així doncs, es fa necessària una actuació proac- qualitat dels habitatges, a la manca d’equipa- tiva en aquests entorns, una actuació que faciliti ments i fomentar-ne l’accessibilitat i centralitat. la millora de les condicions de seguretat, habita- • Establir accions d’atenció i millora de les condi- bilitat, accessibilitat i eficiència energètica dels cions de vida de la població. edificis i els habitatges. Per fer-ho possible, des del • A poderar els veïns i les veïnes a fi d’organitzar-se mes de gener del 2016 està en marxa el Pla de bar- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> i establir objectius i actuacions de millora de la ris, que busca una implicació activa de la comu- vida col·lectiva al barri. El Pla de barris nitat per millorar els seus habitatges i l’acompa- nyament en aquest procés. Aquest pla es planteja busca la implicació Aquestes actuacions requeriran un treball en amb un horitzó temporal de deu anys, pels quals activa de la comu- tres fronts: detectar problemàtiques; establir un es defineixen uns eixos estratègics i una aplicació nitat per millorar sistema de suport tècnic que faciliti la detecció i a través de plans concrets quadriennals. L’objec- els seus habitatges la definició de l’actuació i l’execució de la inter- tiu del Pla de barris és actuar davant de la situa- venció a través de mecanismes que potenciïn ció de desigualtat d’alguns àmbits de la ciutat de i l’acompanyament l’ocupació de la població de les àrees afectades, i manera transversal i integral amb mesures per en aquest procés activar el seu teixit comercial i de serveis. promoure tant la dinamització econòmica com la >>>>>>>>>>>>>>>>>>> L’àmbit de treball específic es correspon amb el ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››5›1››››› que s’ha anomenat Eix Besòs, Eix Muntanya, Ma- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> d’inserció laboral i Barcelona Activa per reforçar rines i Ciutat Vella. L’Eix Besòs inclou els distric- L’Ajuntament de l’ocupació local. tes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. L’Eix Muntanya inclou els districtes d’Horta-Guinardó Barcelona s’ha Apunt &nal i Sarrià-Sant Gervasi. L’eix Marines se situa ínte- compromès amb la A tall de conclusions, cal apuntar que el nou Pla grament a Sants-Montjuïc. S’actuarà en aquells ciutadania a crear un pel dret a l’habitatge 2016-2015 busca revertir barris on hi hagi més concentració de situacions servei públic d’habi- l’endarreriment històric en matèria de política de vulnerabilitat social, derivada de dèficits ur- d’habitatge que pateix la ciutat i fer que disposar tatge potent, i una banístics, baixa qualitat de l’habitatge, dèficits d’una llar a Barcelona sigui un dret. És per això d’equipaments o falta d’activitat econòmica, per bona eina per fer-ho que el pla s’ha concebut com un instrument de la qual cosa caldrà desenvolupar polítiques inte- possible és aquest llarga durada que incidirà en quatre eixos estratè- grals i transversals. ambiciós pla gics, tots ells clau a curt, mitjà i llarg termini: pre- Pel que fa a l’habitatge, es preveu desenvolupar >>>>>>>>>>>>>>>>>>> venir i atendre l’emergència habitacional i l’exclu- actuacions en les línies següents: sió residencial en una època en què, fruit de les • Programes de mediació i suport a la convivència conseqüències de la crisi i del gran nombre d’hi- i al funcionament de les comunitats de veïns. Es poteques que es van signar i el fort creixement del preveu un programa similar a “Escales: per una preu de l’habitatge, especialment dels lloguers, convivència saludable”, que ja es desenvolupa al han augmentat els desnonaments; garantir el bon Clot-Camp de l’Arpa i que té com a objectiu in- ús de l’habitatge, especialment en un moment crementar els espais de contacte comunitari que com l’actual, amb una forta demanda de pisos facilitin la creació de vincles entre les persones turístics i un increment dels preus dels lloguers; del barri, així com oferir suport i recursos per ampliar el parc assequible per poder donar res- promocionar la salut mental comunitària, espe- posta a les necessitats de la ciutadania que viu en cialment en domicilis i escales de veïns i veïnes situació precària, i mantenir, rehabilitar i millorar on hi hagi dificultats de convivència. el parc actual, fent especial incidència als entorns • Programes de suport a les persones reallotjades. més degradats i, especialment, en aquelles unitats • Programes de reforç tècnic de les Oficines de de convivència amb menys recursos per garantir l’Habitatge per facilitar la realització de diferents l’habitabilitat dels propis habitatges, ja que tot tasques: inspeccions tècniques de l’edifici, pro- plegat ajudarà a incrementar la qualitat de vida i jectes de rehabilitació, obtenció d’ajudes o sig- la salut dels barcelonins i les barcelonines i a ge- natura de convenis amb propietats / comunitats nerar llocs de treball. de propietaris per a les rehabilitacions o facilitar L’Ajuntament s’ha compromès amb la ciutada- tràmits, entre d’altres. Compra / obtenció d’ha- nia a crear un servei públic d’habitatge potent, i bitatges buits. Intervenció en “edificis vulnera- una bona eina per fer-ho possible és aquest am- bles”, amb una atenció especial a l’habitabilitat, biciós pla. Però és necessària la implicació de les la dignificació dels espais comuns, l’aprofita- diferents administracions —especialment per ment d’energies renovables i l’adaptació d’ha- poder portar a terme canvis legislatius i estructu- bitatges: instal·lacions, banys i cuines, fusteria rals—, institucions i agents vinculats al sector per i doble vidre. En relació amb els ascensors, es fomentar i defensar el dret a l’habitatge. Å complementaran, en cas necessari, els ajuts generals de la ciutat. Convenis amb empreses CAPÍTOL ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› CAPÍTOL 02 El procés de redacció del PlaUn punt de partida E l novembre del 2015 les cooperatives Lacol millors eines per garantir el dret a l’habitatge i a i Celobert, a partir d’un encàrrec de l’Àrea la ciutat. Es decideix, doncs, fer un pla a deu anys d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que permeti incorporar objectius amb aquest do- iniciem la coordinació i la redacció del Pla pel dret ble horitzó temporal i dotar la ciutat d’un potent a l’habitatge de Barcelona. servei públic d’habitatge. Aquest pla es desenvolupa en un moment es- Destaquem, a continuació, dues decisions de pecialment singular, marcat, d’una banda, per un partida que condicionen el procés de redacció del llarg període de crisi habitacional, iniciat el 2007 pla i en marquen el desenvolupament. amb l’esclat de la bombolla immobiliària, que ha 1. E n primer lloc, es vol que sigui un pla desenvo- deixat a la ciutat de Barcelona milers de desno- lupat amb molta col·laboració de la ciutadania. naments i persones en situació de vulnerabilitat, La definició dels mecanismes de participació amb moltes dificultats per satisfer les necessitats serà, doncs, un dels aspectes que centraran els bàsiques més essencials, entre les quals l’accés i el debats inicials del procés de treball. manteniment d’un habitatge digne i adequat. 2. En segon lloc, a diferència dels plans anteriors, D’altra banda, se situa en una ciutat que, si bé s’aposta per portar la planificació de les políti- des del 2004 ha fet un progrés en el desplegament ques d’habitatge al nivell de districte. Un nivell de les polítiques d’habitatge, té un gran recorregut més proper als barris i la ciutadania, des d’on es per davant per situar-se a l’altura de ciutats euro- ››››››››››››››››››››››››››››› poden establir diagnosis i plantejar actuacions pees de referència com Amsterdam, Viena, París o Núria Colomé més ajustades a les necessitats concretes dels Berlín, especialment pel que fa a la disponibilitat Arquitecta de la diferents territoris. d’un parc públic d’habitatge rellevant destinat a cooperativa Celobert polítiques socials. Amb tot, el Pla inclou quatre apartats: Així doncs, ens trobem en un context que plan- Arnau Andrés I. Anàlisi i diagnosi. teja la necessitat urgent d’atendre, revertir i pre- Arquitecte II. Pla pel dret a l’habitatge. Reptes, línies estratè- venir l’emergència habitacional a la ciutat, però, de la cooperativa Lacol giques, línies d’actuació, actuacions i estudi eco- a la vegada, treballar amb una mirada a més llarg nòmic i financer. termini que permeti dissenyar polítiques i meca- III. La situació als districtes. Anàlisi i diagnosi al nismes per avançar cap a una ciutat amb més i nivell de districte i recull de les actuacions descri- ››››5›4››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Habitatges amb serveis per a Gent Gran Can Travi, Barcelona.. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››5›5››››› tes a la part II que cal potenciar en àmbit de dis- >>>>>>>>>>>>>>>>>>> tricte. Se celebren dues sessions de participació tricte d’acord amb les necessitats específiques de Entre els mesos de per districte, en dos barris diferents, per intentar, cada territori. d’aquesta manera, conèixer diferents realitats i febrer i març del XX, IV. Col·lectius. Anàlisi i diagnosi de la situació de propostes. En aquestes sessions s’elabora una di- col·lectius especialment vulnerables i recull de les se celebren dues ses- agnosi conjunta per detectar necessitats i reptes actuacions descrites a la part II que cal potenciar sions de participació pel que fa a l’habitatge i es prioritzen actuacions per donar resposta a les necessitats específiques per districte, en dos per impulsar en els diferents barris segons un de cada col·lectiu. Aquests col·lectius són: les per- conjunt de primeres propostes presentades per barris diferents, per sones joves, les persones immigrants, les llars mo- l’equip municipal d’habitatge per al Pla d’actua- noparentals femenines, la gent gran i les persones intentar, d’aquesta ció municipal. El procés participatiu conclou el 2 amb discapacitat. manera, conèixer d’abril, amb una trobada en àmbit de ciutat cele- diferents realitats i brada a les Cotxeres de Sants, on es comparteixen Pas a pas propostes els resultats de les vint sessions de participació S’inicien els treballs elaborant una anàlisi i di- dutes a terme als districtes i es debat amb veïnes >>>>>>>>>>>>>>>>>>> agnosi per als deu districtes entre novembre del i veïns i els responsables de l’equip municipal so- 2015 i gener del 2016. Al llarg del gener del 2016, bre les estratègies i les propostes per a la ciutat. es porta a terme una trobada amb cadascun dels A banda d’aquestes sessions, també se celebra equips de districte on participen les persones que una sessió de participació oberta a totes les tèc- encapçalen la conselleria del districte, la gerència, niques i els tècnics municipals, així com reunions serveis socials, serveis tècnics, l’Oficina de l’Ha- específiques amb persones de diferents àrees de bitatge i la conselleria d’habitatge del districte. l’Ajuntament i representants de col·lectius especi- Aquestes trobades permeten completar l’anàlisi alment vulnerables que, com s’ha dit, tindran un i la diagnosi amb el coneixement des del mateix apartat específic en el Pla. territori i recollir les primeres propostes respecte Entre abril i juliol del 2016 es dona la forma de- a les polítiques d’habitatge que caldrà desenvo- finitiva al Pla pel dret a l’Habitatge, així com a la lupar. Aquesta anàlisi territorial permet bastir i resta de parts del Pla. En aquesta fase, destaca el completar les dades estadístiques de l’anàlisi al desenvolupament de 59 actuacions, que estructu- nivell de ciutat. ren la proposta i es plantegen amb la voluntat de A la vegada, partint de l’anàlisi i la diagnosi ini- concretar els compromisos municipals que assu- cials, es planteja l’esquema sobre el qual es preveu meix el Pla, així com facilitar el seguiment poste- estructurar les actuacions en matèria d’habitatge rior per part dels grups polítics, les entitats socials recollides en el pla. Aquestes actuacions s’inscriu- i la ciutadania. Complementàriament, es fixen els ran en quatre línies estratègiques: a) Prevenir i objectius quantitatius que preveu el Pla, així com atendre l’emergència habitacional, b) garantir el la seva calendarització, gestió i seguiment. Aques- bon ús de l’habitatge, c) ampliar el parc assequi- tes determinacions es defineixen de manera trans- ble i d) mantenir, rehabilitar i millorar el parc ac- versal amb les gerències dels diferents òrgans que tual, i en diverses línies d’actuació. desenvolupen les polítiques d’habitatge, així com Entre els mesos de febrer i març es porta a ter- amb el personal tècnic responsable de gestionar, me el procés participatiu. Aquest s’integra dins coordinar i executar les diverses actuacions. el mateix procés previst per a l’elaboració del Pla El Pla pel dret a l’habitatge inicia la seva tra- d’actuació municipal i els plans d’actuació de dis- mitació el novembre del 2016, període en què es ››››5››6›››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››› Ens trobem en un context que planteja la necessitat urgent d’atendre, revertir i prevenir l’emergència habitacional a la ciutat, però, a la vegada, treballar amb una mirada a més llarg termini. Imatge del ple del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. ››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››››5›7››››› recullen les al·legacions a la proposta i es fa la >>>>>>>>>>>>>>>>>>> població, la pressió turística, les operacions espe- presentació del document resultant als diferents També es va celebrar culatives i l’increment de preus també es presen- grups polítics, i a les sectorials d’habitatge de tots ten amb una gran intensitat que fan necessàries els districtes. El Pla s’aprova finalment a la sessió una sessió de partici- totes les mesures previstes, així com l’actuació en plenària del 27 de gener de 2017. pació oberta a totes diferents nivells institucionals, per part de la Ge- Cal destacar, finalment, que en la redacció del les tècniques i els neralitat i l’Estat, per habilitar altres instruments, Pla es disposa, en primer lloc, de l’anàlisi i la di- tècnics municipals, fora de les competències municipals, que perme- agnosi de la situació de l’habitatge a Barcelona tin defensar el dret fonamental a l’habitatge i a la així com reunions elaborades per l’IERMB, pels investigadors Car- ciutat. les Donat i Albert Cónsola. A més, en el procés de amb representants Caldrà, doncs, mantenir el llistó ben alt, portant redacció hi participen els economistes Sara Mur i de co!lectius i enti- endavant les mesures i els objectius previstos en Joaquim Clusa, concretament en l’elaboració de tats veïnals. el Pla i, a la vegada, actualitzant, millorant i am- l’estudi econòmic i financer, així com els professors >>>>>>>>>>>>>>>>>>> pliant l’acció municipal, amb la col·laboració de de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelo- tots els agents —entitats i moviments socials, par- na Juli Ponce i Domènec Sibina, que intervenen en tits polítics i ciutadania—, per donar resposta a les la redacció de la memòria jurídica del Pla. També necessitats d’una realitat en què cada dia s’accen- hi col·labora l’advocada Dolors Clavell, que porta a tua més la dicotomia entre dret a l’habitatge i la terme un seguiment del procés de redacció. concepció d’aquest com a mercaderia a mercè de les dinàmiques del mercat. Å Un gran pas endavant en l’impuls de les polítiques d’habitatge El Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona aprovat significa l’activació d’un amplíssim ventall d’ins- truments en matèria d’habitatge a disposició dels governs locals. La situació particular de Barce- lona, amb una capacitat econòmica i operativa exclusiva en el territori català, permet potenciar al màxim tots aquests instruments. Per exemple, intensificant la creació d’un parc d’habitatge as- sequible de lloguer a través del IMHAB, així com d’altres actors socials del territori; detectant el parc d’habitatge vacant, augmentant la disciplina en matèria d’habitatge i millorant els incentius per a la seva mobilització cap a l’habitatge asse- quible; impulsant la rehabilitació del parc d’habi- tatge amb criteris de retorn i redistribució social o, lògicament, posant tots els recursos necessaris per atendre i revertir les situacions d’emergència habitacional a la ciutat. Es cert, però, que, a Barcelona, les situacions d’emergència, les dinàmiques de substitució de la ))))))))))))))))))))))) ))))))))))))))))))))))) Annex )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) Índex A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial annex A1. Prevenció de l’exclusió residencial A1.1 Ajuts socials relatius a l’allotjament, facilitats per serveis socials A1.2 Reforç del paper de les Oficines de l’Habitatge A1.3 Atenció a la pobresa energètica A1.4 Mesures relacionades amb l’envelliment de la població A1.5 Mesures per a l’acollida de persones refugiades A2. Atenció a les persones en procés de pèrdua de l’habitatge A2.1 Servei de mediació per a casos de dificultat de pagament de lloguer i hipoteca A2.2 Mecanismes de seguiment i acompanyament als desnonaments A2.3 Sancions a grans propietaris que no ofereixen habitatge de lloguer social A3. Atenció a les persones que no poden accedir a un habitatge digne A3.1 Atenció a la situació habitacional als assentaments A3.2 Atenció a les persones sense llar A3.3 Intervenció en les ocupacions a precari A3.4 Actuació en casos d’infrahabitatge A3.5 Actuació en casos d’habitatges sobreocupats A3.6 Extensió dels programes per compartir habitatge A3.7 Ampliació de la dotació d’allotjaments B. Garantir el bon ús de l’habitatge B1. Mobilització dels habitatges buits B1.1 Realització de censos d’habitatges buits B1.2 Sancions als habitatges buits B2. Manteniment de l’ús residencial i els residents B2.1 Detecció i sanció de casos d’assetjament immobiliari B2.2 Modificació normativa del planejament per evitar la substitució de l’ús residencial B2.3 Incorporació de les propostes dels plans relatius a l’ús turístic B2.4 Mesures de seguiment i control del preu del lloguer lliure B3. Millora del coneixement i la gestió del parc públic B3.1 Inspecció, regularització i sanció dels mals usos del parc públic de lloguer B3.2 Reformulació del Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial de Barcelona (RSHPOB) B3.3 Adjudicació d’habitatge públic als diferents col·lectius demandants B3.4 Ampliació de l’abast de la Mesa d’emergències socials B3.5 Dotació d’habitatges a la Mesa d’accés d’entitats a habitatges públics d’inclusió B3.6 Coresponsabilització dels llogaters del fons social d’habitatge B3.7 Ampliació de l’actuació del Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges Públics B3.8 Desplegament d’una eina per gestionar la demanda d’habitatge assequible )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) C. Ampliar el parc assequible C1. Augment del parc públic actual C1.1 Generació de nous solars per a habitatge amb protecció oficial i dotacional C1.2 Desplegament de nous models d’habitatge de protecció oficial C1.3 Promoció de nou habitatge amb protecció oficial i dotacional C1.4 Compra d’habitatges i edificis per destinar-los a lloguer públic C1.5 Creació d’habitatge amb protecció oficial i dotacional en sòl urbà consolidat C2. Extensió i millora dels ajuts al lloguer C2.1 Ajuts al pagament del lloguer per al manteniment de l’habitatge C2.2 Suport a l’accés a l’habitatge de lloguer C3. Mobilització d’habitatge provat cap a l’habitatge assequible C3.1 Registre de solars vacants i promoció d’habitatge assequible als solars vacants C3.2 Captació d’habitatge privat per destinar-lo a lloguer assequible C3.3 Generació d’habitatge assequible a través de la rehabilitació C3.4 Convenis amb entitats financeres per a la cessió d’habitatge C4. Impuls del mercat social C4.1 Impuls al model de cooperatives d’habitatge de cessió d’ús: cohabitatge C4.2 Impuls a la masoveria urbana C4.3 Creació d’una Associació d’Habitatge Assequible, per a la producció i gestió de l’habitatge C4.4 Promoció d’habitatges de lloguer assequible per part d’entitats socials D. Mantenir, rehabilitar i millorar el parc actual D1. Ampliació del coneixement de l’estat del parc d’habitatge privat D1.1 Sistematització de la informació en relació amb l’estat del parc D1.2 Mapa de les condicions de l’habitatge D1.3 Identificació d’infrahabitatge a entorns de renda mitjana i alta D1.4 Espai virtual open data de l’estat del parc residencial (OBRA) D1.5 Avaluació i seguiment de les rehabilitacions fetes amb finançament públic D2. Establiment d’una política de rehabilitació amb enfocament més social D2.1 Promoció de la cultura del manteniment i la rehabilitació dels habitatges D2.2 Disciplina en relació amb la manca de conservació dels habitatges D2.3 Ajuts a la rehabilitació D2.4 Establiment de mecanismes actius de rehabilitació D2.5 Rehabilitació dels polígons residencials D2.6 Pla de Barris D2.7 Intervenció als entorns amb afectacions D2.8 Millora de l’accessibilitat als habitatges D3. Millora de la capacitat d’intervenció de la política de rehabilitació D3.1 Implantació de nous mecanismes per facilitar el finançament de les rehabilitacions D3.2 Foment de l’ocupació digna a través de la rehabilitació Cada un dels quatre grans eixos incorpora diverses línies d’acció que, al seu torn, es concreten en 59 actuacions. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) A Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial A1. Prevenció de l’exclusió residencial A1.1 Ajuts socials relatius a l’allotjament A1.2 Reforç del paper i facilitats per serveis socials de les O&cines de l’Habitatge Escenari temporal: 2016 – 2017 Escenari temporal: 2016 – 2018 EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial l’exclusió residencial LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA A.1. Prevenció de l’exclusió residencial A.1. Prevenció de l’exclusió residencial • Les Oficines de l’Habitatge són el punt de contacte de la ciutadania • D rets Socials destina anualment part del seu pres- amb la política d’habitatge de la ciutat. supost a ajuts al pagament de habitatge: ajuts a • C al millorar-ne la visualització, doncs només el 27,2% de les persones l’allotjament i el manteniment de l’habitatge des- enquestades per avaluar els serveis oferts per Drets Socials, coneixia tinades a les unitats de convivència que serveis la seva existència. Segons la franja d’edat, el col·lectiu que més desco- socials fa seguiment, ajuts al lloguers dels habitat- neix les oficines és el de la gent gran. En termes de recursos, els immi- ges inclosos al fons social i ajuts al pagament del grants són dels col·lectius que menys coneixien les oficines. deute d’habitatges del propi Fons social. • Caldrà desenvolupar una campanya informativa a escala de ciutat però • Per tal d’oferir una atenció integral a la ciutada- tenint en compte les particularitats i necessitats de cada districte. nia en situació d’exclusió residencial o en risc • Algunes mesures: d’exclusió, caldrà intensificar la coordinació - Ampliar l’horari d’atenció, actualment tots els matins i una tar- entre les Oficines de l’Habitatge i els serveis soci- da, amb la finalitat que hi tingui accés tota la població. als territorials. - M illorar la coordinació informàtica entre les Oficines de l’Ha- • E ls mecanismes de coordinació passen per: faci- bitatge i altres serveis municipals com els Punts d’Informació litar el traspàs d’informació entre els dos serveis Jove). els serveis socials o els districtes. per tal d’evitar que les persones ateses hagin de - Impulsar la tramitació electrònica dels ajuts. portar dues vegades la mateixa informació, de- - Reforçar l’equip de les Oficines reforçant el paper de coordinació terminar que tots els perceptors d’ajuts al Fons i millora i el d’assessorament tècnic i jurídic, entre altres. Social de Lloguer puguin disposar d’acompanya- - Oferir formació al personal de les oficines en aquells temes que ment social i establir taules d’habitatge als dis- es vol impulsar com els models alternatius d’accés a l’habitatge trictes per permetre l’intercanvi d’informació. o el dret a l’habitatge. )))))6))4))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) A1.3 Atenció a la pobresa energètica A1.4 Mesures relacionades amb Escenari temporal: 2016 – 2025 l’envelliment de la població Escenari temporal: 2016 – 2018 EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial i l’exclusió residencial LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA A.1. Prevenció de l’exclusió residencial A.1. Prevenció de l’exclusió residencial • D onat que les Oficines de l’Habitatge són espais de re- • L es projeccions demogràfiques apunten a una intensifica- ferència en l’atenció de persones en situació de pobresa ció del procés de maduració i envelliment de la població, i energètica s’ha optat per integrar-hi aquests serveis com a per tant, cal destinar una especial atenció a aquest col·lec- Punts d’Atenció a la Pobresa Energètica. tiu. Concretament a vetllar per la seva deguda qualitat de • Serveis que s’ofereixen: vida. - T ramitació d’ajuts al pagament dels subministraments • E l criteri d’intervenció fonamental serà el manteniment de i la negociació amb les companyies subministradores les persones al seu habitatge sempre que això sigui possi- - Assessorament i formació a les persones que volen ble. Per aconseguir-ho s’impulsarà: La millora de l’habitat- optimitzar el seu consum energètic. ge actual: En casos de manca de recursos, la despesa que - Assessorament per a la millora de l’eficiència energèti- suposa per exemple un ascensor o altres problemàtiques, ca als habitatges. l’Ajuntament pot subvencionar-ho a través dels ajuts a • S’ha implementat un telèfon d’atenció a la pobresa ener- la cohesió o els que ofereix el Consorci de l’Habitatge de gètica. Barcelona per millorar els habitatges. • Aquests punts són espais que han de permetre posar en • Potenciar la possibilitat de compartir l’habitatge que per- marxa iniciatives en el camp de l’eficiència i el consum met fer front a les mateixes despeses, a través de progra- responsable als habitatges reproduïbles a escala de ciutat. mes com “Viure i Conviure”. • T ambé s’inicia el procés per a què els habitatges titularitat • D otació als habitatges particulars dels serveis propis de l’IMHAB tinguin subministraments energètics d’em- d’habitatges per gent gran, per allargar l’autonomia de les preses que respectin els estàndards socials i mediambi- persones. entals definits per l’Ajuntament, amb preferència per les • E n aquells casos que no sigui possible que la persona se- cooperatives i, especialment, les prosumidores. gueixi residint al seu habitatge, caldrà generar nous espais residencials, ja siguin habitatges dotacionals amb serveis o places a residències de gent gran. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))6))5))))))) A2. Atenció a les persones en procés de pèrdua de l’habitatge A1.5 Mesures per a l’acollida de persones refugiades A2.1 Servei de mediació per a casos Escenari temporal: 2016 – 2020 d’impagament i di&cultat de pagament de lloguer i hipoteca Escenari temporal: gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial EIX ESTRATÈGIC LÍNIA ESTRATÈGICA A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional A.1. Prevenció de l’exclusió residencial i l’exclusió residencial LÍNIA ESTRATÈGICA • Davant la situació de crisi humanitària internacional que A.2. Atenció a les persones en procés de pèrdua de l’habitatge està vivint el món, segons dades de l’ACNUR l’any 2014, gairebé 14 milions de persones van abandonar casa seva • L’impagament de l’habitatge es dóna tant en casos de llo- a causa de conflictes armats o desastres naturals, entre guer com d’hipoteca, en aquest sentit les Oficines de l’Ha- altres. bitatge ofereixen serveis de mediació. • M és de la meitat de refugiats de tot el món provenen de • L a mediació en els impagaments al lloguer, passa tant per Síria, l’Afganistan i Somàlia. reforçar el personal com els ajuts al pagament i al deute • D es del 2015 que funciona “Barcelona, ciutat refugi” per del lloguer, que hauran de ser prou flexibles com per aten- preparar la ciutat per acollir donant i garantint serveis i dre la diversitat de situacions. necessitats dels refugiats. • Respecte a la mediació per afrontar la hipoteca hi ha dues • Algunes mesures: alternatives: - Definició de l’estratègia i del model d’acollida - P er fer front a un deute puntual activant a través de les - Atendre a les persones refugiades que ja són actual- Oficines de l’Habitatge el corresponent ajut sempre que ment a la ciutat existeixi una disponibilitat de seguit pagant la hipoteca. - C oordinar tasques de voluntarietat, sensibilització i - E n cas d’haver de negociar amb una entitat financera educació. unes millores condicions hipotecàries que permetin a - I mpulsar la coordinació i el suport entre ciutats i mu- la unitat de convivència mantenir l’habitatge, s’acce- nicipis europeus dirà al servei d’Ofideute que de forma coordinada amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) es presen- tarà una proposta a l’entitat. • Impulsar la unificació dels serveis vinculats als casos d’im- pagament, tant de lloguer com hipoteca, amb els progra- mes de desnonaments i del parc de lloguer públic, per tal d’oferir un servei integral. ))))))6)6))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) A2.2 Mecanismes de seguiment i A2.3 Sancions a grans propietaris que no acompanyament als desnonaments ofereixen habitatge de lloguer social Escenari temporal: gestió permanent en el temps Escenari temporal: gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial i l’exclusió residencial LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA A.2. Atenció a les persones en procés de pèrdua de l’habitatge A.2. Atenció a les persones en procés de pèrdua de l’habitatge • A profundiment en els protocols d’actuació per evitar i • La llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emer- atendre els desnonaments. gència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica • L a Taula de Desnonament del districte permet coordinar estableix que els propietaris han d’oferir als afectats una els agents que intervenen en el procés de llançament i proposta de lloguer social si: definir l’actuació més adequada a cada cas. Aquesta taula - Els afectats no tenen una alternativa habitacional pròpia. es composa d’un tècnic del districte, de la Unitat Contra - E ls afectats es troben dins dels paràmetres d’exclusió l’Exclusió Residencial (UCER), direcció de l’Oficina de residencial. l’Habitatge i representant de Serveis Socials. • P er tal que l’Ajuntament de Barcelona retiri la sanció cal • El procediment d’actuació passa per: que els propietaris realitzin l’oferta de lloguer social. - Informe de determinació de vulnerabilitat coordinat • L’encarregat de supervisar aquests procés és la Unitat amb Drets Socials. Contra l’Exclusió Residencial (UCER). - Les Oficines de l’habitatge emetran un informe d’ex- clusió residencial. (Des de l’aprovació del PDHB, els articles que permetien - L’UCER s’encarregarà d’identificar i agrupar totes les aquest procés es troben suspesos). situacions de llançament d’habitatges, definint-les i classificant-les. - U na vegada identificats els casos de desnonaments s’activa el procés de mediació - El Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació (SIPHO) fa l’acompanyament a les unitats de convivència durant tot el procés de desnonament. Sempre es prioritza l’acord, i en cas que de no aconse- guir-ho, s’acompanya a la família. ))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))6)7))))))) A3.1 Atenció a la situació habitacional A3.2 Atenció a les persones sense llar als assentaments Escenari temporal: gestió permanent en el temps Escenari temporal: gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial i l’exclusió residencial LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA A.3. Atenció a les persones que no poden accedir a un A.3. Atenció a les persones que no poden accedir a un habitatge digne habitatge digne • D ’acord amb les dades de l’Oficina del Pla d’Assentament • Dades del 2016 indiquen que a Barcelona 1.907 persones Irregular, al desembre del 2015, a Barcelona existien 56 dormen al carrer, per fer front a aquesta situació es va apro- assentaments, on hi vivien 463 persones. Majoritàriament var el “Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona”. situats al districte de Sant Martí. • E ntre altres, aquest pla proposa: • Es va aprovar el Pla d’Assentaments Irregulars amb quatre 1. Eliminar el sensellarisme de carrer de llarga durada, objectius: millorant el Servei d’Inserció Social, ampliant el pro- 1. Oferir alternatives inclusives a les persones vulnera- grama Primer la Llar i col·locant el dret de l’habitatge bles: formació, recursos jurídics o socials, entre altres. en el centre del model d’atenció. 2. Garantir la dignitat i la seguretat de les persones 2. P otenciar el programa “Housing First” / Primera llar, 3. Prevenir la conflictivitat social que permeti al col·lectiu la recuperació autònoma i la 4. Centralitzar la informació respecte als assentaments inserció social. • L’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), centra- 3. Millorar les condicions de vida als recursos residencials. litzarà l’atenció de les necessitats dels residents i sobretot • La diagnosi apunta que la primera sortida del sensellarisme treballarà per evitar la reutilització dels assentaments. és disposar d’un habitatge amb garanties de mantenir-lo. • També aposta per un canvi de model intensificant les acci- ons, entre altres, cap a: - La dignificació de les infraestructures existents - Nous serveis com els allotjaments individuals - Previsió de noves places d’allotjament per a persones sense llar en promocions d’habitatge amb protecció oficial o dotacional. )))))6))8))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) A3.3 Intervenció en les ocupacions a precari A3.4 Actuació en casos d’infrahabitatge Escenari temporal: Implantació 2016-2017. Gestió Escenari temporal: Gestió permanent en el temps. permanent en el temps. EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial residencial LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA A.3. Atenció a les persones que no poden accedir a un A.3. Atenció a les persones que no poden accedir a un habitatge digne habitatge digne • L’Ajuntament de Barcelona ha realitzat un esforç molt • La llei 18/2007 defineix l’infrahabitatge com l’immoble gran d’actualització de dades per detectar el volum d’ocu- que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat perquè no com- pacions irregulars a la ciutat sense títol habilitant. pleix les condicions per obtenir-la, es destina a habitatge. • L a principal conseqüència d’aquesta situació és la dificul- • L’actuació de l’Ajuntament de Barcelona es duu a terme tat d’accés d’aquestes unitats de convivència a la cobertu- des de les Oficines de l’Habitatge en coordinació amb el ra municipal i als desnonaments. districte. • A ccions empreses per l’Ajuntament per solucionar-ho: • E l procés d’actuació es composa de cinc fases: - C oordinar diverses entitats de l’Ajuntament per obte- 1. Detecció i recerca d’antecedents nir i organitzar les dades respectes a aquestes irregula- 2. Anàlisi i comprovació de la situació d’infrahabitatge ritats. 3. C oordinació d’actuacions entre Oficina i Districte - Modificar el Regalament de la Mesa d’Emergències 4. M ediació i sanció en els casos que es confirma el in- Socials que ha permès donar resposta a les persones frahabitatge en coordinació amb la direcció de Llicèn- sense títol i han de ser desnonades. cies i Inspecció del districte que podria acabar amb el - Intervenció diferenciada davant les distintes ocupaci- cessament d’ús d’habitatge. Alhora es busca una solu- ons que existeixen, ció residencial digna d’acord amb els situació. - Detectar les ocupacions que generen conflictivitat so- cial. - Impulsar la negociació amb els propietaris per regula- ritzar la situació )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))6))9))))))) A3.5 Actuació en casos d’habitatge A3.6 Extensió dels programes per compartir sobreocupats habitatge Escenari temporal: Implantació 2016-2017. Gestió Escenari temporal: Implantació 2016-2017. Gestió permanent en el temps. permanent en el temps. EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial residencial LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA A.3. Atenció a les persones que no poden accedir a un A.2. Atenció a les persones que no poden accedir a un habitatge digne habitatge digne • La llei 18/2007, defineix l’habitatge sobreocupat com • E l fet de compartir habitatge ha esdevingut una necessitat aquell on s’allotgen un nombre excessiu de persones en per a llars amb rendes baixes que tenen dificultats per co- consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de brir les seves necessitats d’habitatge de forma individual. superfície per persona d’habitabilitat. • L ’Ajuntament considera idoni estudiar mecanismes en • El decret 141/2012 que regula les condicions mínimes aquest: d’habitabilitat dels habitatge fixa el nombre màxim d’ocu- - D ifondre ajuts i suport social i legal des de les Ofi- pants per habitatge en funció del nombre d’habitacions. cines d’Habitatge • El protocol de detecció de l’Ajuntament passa per les - Impulsar programes com “Viure i Conviure” o “Com- dades d’empadronament, per exemple, l’any 2015 es van partim pis”. detectar a Barcelona 751 domicilis on hi havia empadro- - Implementar un lloguer d’habitacions públic. nades almenys 10 persones. • El programa “Viure i Conviure” es basa en la convivència • L’actuació es coordina des de les Oficines de l’Habitatge en entre persones grans i joves estudiants universitaris. El coordinació amb el districte compta de les següents fases: seu objectiu es potenciar les relacions solidàries d’ajuda 1. Detecció, per diverses vies des de les persones afecta- mútua. des al registre de l’Ajuntament. • “ Compartim pis” programa desenvolupat pel Centre de 2. R ecerca d’antecedents, anàlisi i comprovació de l’exis- Serveis Socials del Poble Sec creant unitats de convivència tència o no d’una situació de sobreocupació. per accedir a un habitatge compartit. 3. Coordinació d’actuacions entre l’Oficina de l’Habi- • El lloguer d’habitacions públic vol facilitar que les per- tatge i el districte per detectar l’origen de la situació, sones que ho necessitin, ja sigui per motius econòmics o segons això es determinarà si es dóna una resposta socials, puguin lloguer parcialment el seu habitatge. social o no. 4. Per últim, la direcció de Llicències i Inspecció anirà adreçada al cessament de la sobreocupació mitjan- çant ordre d’execució. ))))))7)0))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) A3.7 Ampliació de la dotació d’allotjaments Escenari temporal: Implantació 2016-2020. Gestió permanent en el temps. EIX ESTRATÈGIC A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial LÍNIA ESTRATÈGICA A.2. Atenció a les persones que no poden accedir a un habitatge digne • Els allotjaments són recursos residencials temporals que es destinen a col·lectius de persones vulnerables, com a pas previ o d’emergència abans d’accedir a un habitatge. • Son recursos temporals on s’ofereix un acompanyament a les persones residents. • E s preveu la construcció de nous allotjaments destinats a famílies en risc d’exclusió residencial, col·lectius vulnera- bles, persones amb addiccions i el col·lectiu de persones amb problemes de salut mental. Aquests nous allotja- ments es construiran en: - P lantes específiques d’edificis d’habitatges de protec- ció oficial. - Plantes baixes i espais sense ús d’edificis ja existents. per tal de diversificar la ubicació d’espais a la ciutat. - S’estudiarà la viabilitat d’introduir la reserva d’espais per a allotjaments socials en edificis d’ús turístic. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) B Garantir el bon ús de l’habitatge B1. Mobilització dels habitatges buits B1.1 Realització de censos d’habitatges buits B1.2 Sancions al habitatges buits Escenari temporal: 2016 – 2020 Escenari temporal: Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC B. Garantir el bon ús de l’habitatge B. Garantir el bon ús de l’habitatge LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA B.1. Mobilització dels habitatges buits B.1. Mobilització dels habitatges buits • La llei 18/2007 defineix l’habitatge buit com aquell que • L es mesures de control i sanció s’apliquen en aquells habi- roman desocupat permanentment sense causa justificada tatges buits no justificats produint-se un incompliment de per un termini de més de dos anys. la funció social de la propietat. • És necessari l’articulació d’un cens d’habitatges buits per • La UCER (Unitat Contra l’Exclusió Residencia) serà la que tal d’iniciar una actuació decidida de sanció dels habitat- sistematitzarà els expedients. Per fer-ho, ha implementat ges desocupats i per conèixer els entorns més problemà- una sèrie de procediments: tics. Aquest cens ses desenvoluparà barri a barri. - Procediment de declaració d’utilització anòmala de • T ambé permetrà actuacions proactives pel que fa a l’oferi- l’habitatge i aplicació de multes coercitives (article 41, ment de mecanismes de foment de l’ocupació i de millora Llei del Dret a l’Habitatge). d’aquests habitatges. - Procediment sancionador vinculat a la utilització anò- • Constarà d’una primera part d’anàlisi estadística en base mala per desocupació permanent (article 42, Llei del a dades de padró, cadastre i consum d’aigua i escombra- Dret a l’Habitatge). ries; i d’una segona part, d’anàlisi directa, a partir del tre- ball de camp. ))))))7)2))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) B2. Manteniment de l’ús residencial i els residents B2.1 Detecció i sanció de casos d’assetjament B2.2 Modi&cació normativa del planejament immobiliari per evitar la substitució de l’ús residencial Escenari temporal: Gestió permanent en el temps Escenari temporal: 2016-2020 EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC B. Garantir el bon ús de l’habitatge B. Garantir el bon ús de l’habitatge LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA B.2. Manteniment de l’ús residencial i els residents B.2. Manteniment de l’ús residencial i els residents • La llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge entén per assetja- • Existeix una forta pressió a Barcelona pel que fa a l’apari- ment “tota actuació o omissió amb abús de dret que té ció de nous usos, i l’Ajuntament treballa per evitar la subs- l’objectiu de pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic titució de l’ús residencial, ja sigui per usos vinculats amb del seu habitatge”. el turisme o altres. • E xisteix certa dificultat de denúncia ja que habitualment • S ’avaluarà la idoneïtat d’impulsar nous instruments que afecta a unitats de convivència en situació de vulnerabili- puguin ordenar i regular protegint l’habitatge. tat. • E l Codi Penal vigent exigeix que la persona afectada per aporti indicis (càrrega de la prova) que està patint una situació d’assetjament. • E s plantegen tres eixos d’actuació: 1. Facilitar la detecció de casos d’assetjament 2. Posar en marxa els mecanismes protectors de la Llei del Dret a l’Habitatge. 3. Seguiment dels casos per tal d’evitar els perjudicis. ))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))7)3))))))) B2.3 Incorporació de les propostes B2.4 Establiment d’un índex de referència dels plans relatius a l’ús turístc del preu de l’habitatge de lloguer lliure Escenari temporal: 2017-2019 Escenari temporal: Establiment índex de referència lloguer 2017. Implantació actuació 2016 – 2020. Gestió permanent en el temps. EIX ESTRATÈGIC B. Garantir el bon ús de l’habitatge LÍNIA ESTRATÈGICA EIX ESTRATÈGIC B.2. Manteniment de l’ús residencial i els residents B. Garantir el bon ús de l’habitatge LÍNIA ESTRATÈGICA • Instruments de planificació de l’ús turístic a la ciutat: B.2. Manteniment de l’ús residencial i els residents 1. P la Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PE- UAT) • La difícil situació econòmica fa que avui dia el lloguer si- 2. P la Estratègic de Turisme (PET) gui la via més assequible per accedir a un habitatge. • E l PEUAT ha de ser una eina per fer compatibles els allot- • Aquest paper essencial del lloguer fa imprescindible plan- jaments turístics de la ciutat amb un model urbà sosteni- tejar mecanismes per facilitar el control dels preus que ble, definint unes condicions comunes a tota a la ciutat, a permetin accedir a l’habitatge a tota la ciutadania. la vegada que defineix quatre àmbits territorials específics • Ara bé, la regulació del mercat de lloguer s’escapa de les amb regulació pròpia. Les condicions comunes a tota la competències municipals però l’Ajuntament treballarà ciutat preveuen que cap tipus d’allotjament pugui subs- per: tituir l’ús d’habitatge preexistent, així com condicions - Impulsar un observatori de preus de lloguer i publica- específiques. ció dels resultats. • El PET té per objectius un document amb propostes per a - Vincular els convenis de rehabilitació a l’establiment la gestió del turisme a la ciutat dels pròxims anys segons d’una limitació als lloguers. criteris de responsabilitat, sostenibilitat, cohesió, redistri- - Establir el concepte de renda abusiva. bució - P ressió per aconseguir un canvi legislatiu. • T ambé un Pla de xoc per combatre els habitatges d’ús tu- rístic que inclou mesures de detecció, inspecció i sanció, col·laboració interadministrativa, normatives i de sensibi- lització i per al qual es preveu una activitat duradora. ))))))7)4))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) B3. Millora del coneixement i la gestió del parc públic B3.1 Inspecció, regularització i sanció B3.2 Reformulació del Registre de Sol·licitants del parc públic de lloguer d’Habitatge amb Protecció O&cial de Escenari temporal: Gestió permanent en el temps Barcelona (RSHPOB) Escenari temporal: 2016-2017. Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC B. Garantir el bon ús de l’habitatge LÍNIA ESTRATÈGICA EIX ESTRATÈGIC B.3. Millora del coneixement i gestió del parc públic B. Garantir el bon ús de l’habitatge LÍNIA ESTRATÈGICA • La inspecció del parc d’habitatge de lloguer per tal d’asse- B.3. Millora del coneixement i gestió del parc públic gurar que tots els habitatges públics disposen de condici- ons d’ús adequades com també verificar el seu correcte ús • E l RSHPOB és l’instrument que permet accedir a un habi- (casos de frau o ús inadequat). tatge de protecció oficial o a un habitatge dotacional però • L a introducció de millores als habitatges pel que fa al seu també ofereix una radiografia de les característiques de les estat, programant les actuacions de manteniment i reha- unitats de convivència demandants. bilitació com també de l’eficiència energètica. • Es planteja la necessitat d’optimitzarel sistema d’adjudi- • E stabliment de mecanismes de coordinació entre els ser- cacions, ja que existeix un elevat nombre de renúncies i veis socials i els gestors dels habitatges per tal que es no- desistiments que implica un volum de gestió molt alt fent tifiquin i es coordinin per actuar conjuntament en casos necessari revisar els mecanismes d’adjudicació i que se- d’atenció social o conflictivitat veïnal. guin més àgils i adequats. • Caldrà reforçar la informació que s’obté de la demanda registrada al RSHPOB, per tal que aquesta informació per- meti oferir mecanismes per aconseguir més informació que permeti planificar la política d’habitatge de Barcelona. També serà important ampliar el nombre de persones inscrites per tenir un dibuix més aproximat del conjunt de la demanda. ))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))7)5))))))) B3.3 Adjudicació d’habitatge públic als B3.4 Ampliació de l’abast de la Mesa diferents col·lectius demandants d’Emergències socials Escenari temporal: Gestió permanent en el temps Escenari temporal: Implementació 2016-2017. Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC B. Garantir el bon ús de l’habitatge EIX ESTRATÈGIC LÍNIA ESTRATÈGICA B. Garantir el bon ús de l’habitatge B.3. Millora del coneixement i gestió del parc públic LÍNIA ESTRATÈGICA B.3. Millora del coneixement i gestió del parc públic • L ’elevat nombre de desnonaments ha fet que la major part dels pocs habitatges socials disponibles es destinin • La funció de la Mesa d’Emergències Socials és valorar els a reallotjar persones desnonades provinents de la Mesa expedients instruïts des de les Oficines de l’Habitatge i d’Emergències Socials. adjudicar els habitatges del Fons de Lloguer Social dispo- • Aquest fet ha suposat una disminució de la disponibilitat nibles. de recursos habitacionals per a altres demandants d’habi- • Segons la llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar tatge en situació de risc d’exclusió residencial, com: l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa ener- - A tenció als contingents especials gètica, s’exigeix que les administracions públiques han de - Atenció al contingent general garantir el reallotjament d’unitats familiars en risc d’ésser - A tenció a col·lectius específics desnonades. • C aldrà impulsar l’adjudicació d’habitatge als diferents • P er tal d’ampliar el Fons social de lloguer, es va establir el col·lectius inscrits al Registre de Sol·licitants d’Habitatge programa de “pisos buits” adreçat a propietaris que vul- amb protecció Oficial de Barcelona (RSHPOB). guin cedir el seu habitatge buit o permanentment desocu- pat al parc de lloguer social de la ciutat. • El reglament de la Mesa d’Emergències Socials ha estat modificat per tal d’ampliar els supòsits que permetin accedir-hi com l’atenció als desnonaments sense títol habilitant, l’eliminació del criteris d’ingressos mínims i l’augment dels ingressos màxims, així com l’accés en el cas d’habitatges en males condicions on resideixen menors • T ambé s’estudiarà maneres de simplificació i agilització dels processos d’acreditació de situacions de violència masclista o monoparentalitat. • A questes millores van acompanyades de la implantació de mecanismes d’acompanyament socioeducatiu a les uni- tats de convivència com el SIPHO. ))))))7)6))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) B3.5 Dotació d’habitatges a la Mesa B3.6 Corresponsabilització dels llogaters d’accés a habitatge públic d’inclusió del fons social d’habitatge Escenari temporal: 2016-2025 Escenari temporal: Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC B. Garantir el bon ús de l’habitatge B. Garantir el bon ús de l’habitatge LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA B.3. Millora del coneixement i gestió del parc públic B.3. Millora del coneixement i gestió del parc públic • Els habitatges d’inclusió són aquells habitatges de titu- • E l parc de lloguer social de Barcelona inclou tant habi- laritat pública o privada, gestionats majoritàriament per tatges de lloguer protegit al preu regulat, com habitatges entitats incloses a la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Bar- inclosos al fons social, en els quals les persones residents celona (XaHIB). paguen en funció dels seus ingressos, sense que l’import • L’Ajuntament ha establert el “Protocol d’accés d’entitats superi el 30% d’aquests. socials de la ciutat de Barcelona per sol·licitar habitatge • Per tal d’atendre els possibles conflictes veïnals que es protegit destinat a la inclusió social”, determinant els ele- puguin donar en aquests habitatges, s’ha constituït el ments de la sol·licitud i els criteris d’accés, entre altres. Servei SPIMH (Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació • També es promou la signatura d’un conveni de col·labo- en Habitatges). L’objectiu serà ampliar aquest servei per ració entre el promotor i l’entitat per a la cessió temporal atendre a col·lectius que resideixen en altres habitatges del de l’habitatge, on s’establirà el marc contractual, establint, parc públic o gestionat per l’administració pública. entre altres, els motius i les condicions de la resolució del • P aral·lelament s’ha creat la figura del contracte social que contracte. neix amb la voluntat preventiva i facilitadora d’acords que • A lhora, s’establirà un acord de seguiment per part de incentivin la coresponsabilització dels llogaters. l’àrea de Drets Socials. • L a possibilitat posterior d’accedir a un habitatge protegit és una de les opcions que facilita el salt d’aquestes per- sones a un habitatge normalitzat. Ara bé, els recursos de les emergències estan col·lapsats i la transició d’habitatge d’inclusió a un habitatge protegit és cada vegada més di- fícil. Fet que implica que les entitats necessitin un major nombre d’habitatges d’inclusió. • P er tant: caldrà avaluar la necessitat real d’habitatges d’in- clusió alhora que cal augmentar el nombre d’habitatges destinats a contingents especials, per tal que les unitats de convivència que hagin finalitzat el procés de reinserció puguin accedir a nous habitatges. ))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))7)7))))))) B3.7 Ampliació de l’actuació del Servei de B3.8 Implementació d’una eina per a la Prevenció, Intervenció i Mediació en gestió de la demanda d’habitatge Habitatge Públics assequible Escenari temporal: 2016-2018. Gestió permanent Escenari temporal: 2016-2018 en el temps EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC B. Garantir el bon ús de l’habitatge B. Garantir el bon ús de l’habitatge LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA B.3. Millora del coneixement i gestió del parc públic B.3. Millora del coneixement i gestió del parc públic • L’Ajuntament de Barcelona disposa de diverses aplicaci- • Es crea el 2014, el Servei de Prevenció, Intervenció i Medi- ons per a la gestió dels diferents serveis que s’ofereixen en ació en Habitatges Públics (SPIMH) adreçat especialment el camp de l’habitatge. Per això, s’estudia la implementa- als habitatges inclosos en el Fons d’Habitatges de Lloguer ció d’una nova aplicació que permeti la gestió dels dife- Social, tot i que s’hi poden acollir tots els habitatges de rents serveis. gestió pública. • A questa aplicació ha d’incloure: • A quest servei permet conèixer la situació del parc públic - L a funcionalitat del registre de sol·licitants d’habitatges i mantenir contacte amb els seus usuaris i usuàries, espe- amb protecció oficial de Barcelona. cialment amb aquells que viuen en habitatges de lloguer - La gestió de l’habitatge protegit. social, en situació de major vulnerabilitat. - La Borsa d’Habitatges, o el sistema de captació d’habi- • Després d’aquest període de funcionament es considera tatge privat que la substitueixi. positiva la seva tasca i caldrà valorar l’extensió d’aquest - E ls ajuts al lloguer. servei al conjunt del parc públic, incloent lloguer d’habi- - L es emergències socials. tatges o models per compartir habitatge com són els ajuts - L a rehabilitació. al lloguer, el lloguer públic d’habitacions o la Borsa de - L a gestió general a les Oficines de l’Habitatge Lloguer. • Aquesta aplicació permetrà major informació en relació • Finalment, es preveu la unificació del Servei de Prevenció, als demandants i per tant una explotació més eficient, Intervenció i Mediació en Habitatges Públics (SPIMHP) disposar d’un portal d’accés als tràmits electrònics com amb el Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i també l’avaluació més acurada del servei. Ocupació (SIPHO) i coordinació amb les lletrades del ser- vei de mediació per a casos d’impagament i de dificultat de pagament de lloguer i hipoteca. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) C Ampliar el parc assequible C1. Augment del parc públic actual C1.2 Implementació de nous models d’habitatge amb protecció oficial i dotacional Escenari temporal: 2016 – 2020 C1.1 Generació de nous solars per a habitatge amb protecció o&cial i dotacional Escenari temporal: 2016 – 2025 EIX ESTRATÈGIC. C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA. C.1. Augment del parc públic actual EIX ESTRATÈGIC • E ls nous projectes residencials d’iniciativa pública hauran C. Ampliar el parc assequible de respondre a diversos criteris: LÍNIA ESTRATÈGICA - Per donar resposta als requeriments socials actuals C.1. Augment del parc públic actual · P erspectiva de gènere, habitatges no androcèntrics que puguin incloure espais de vida comunitària, • D esenvolupar una política de sòl estratègica per impulsar jocs infantils, entre d’altres. el planejament urbanístic, amb l’objectiu de poder dispo- · S ostenibilitat i mobilitat sostenible i ús de materi- sar de sòl per a edificar habitatges amb protecció oficial i als naturals i reciclats, tal i com estableix el punt 3, dotacional. article 86 de la Carta Municipal. • El potencial d’edificació no es distribueix de manera ho- · Accessibilitat. mogènia, sinó que presenta potencials més elevats en · A ltres com adaptació cultural dels habitatges, aquells districtes que ja compten amb un número d’ha- adaptació a la unitat de convivència, compatibilitat bitatge assequible més alt avui dia (Sants-Montjuïc, Sant d’usos residencials amb productius. Andreu, Sant Martí). - Per donar resposta a les necessitats de gestió del parc: • Per tal de promoure la mixtura social i garantir el dret a la · Flexibilitat per adaptar habitatges als diferents usuaris i usuà- ciutat s’estudiarà: ries i a les diferents situacions de la unitat de convivència. - la definició de nous àmbits per edificar habitatge asse- • Així, es plantegen diferents línies de treball: quible. - D esenvolupament de projectes pilot per analitzar les no- - l’ampliació del sostre qualificat d’habitatge amb pro- ves formes de convivència i amb perspectiva de gènere. tecció oficial en els planejaments que es poden desen- - Desenvolupament de projectes pilot per avaluar el nivell d’aca- volupar als districtes centrals de la ciutat. bats necessari i la possibilitat de preveure habitatges perfectibles. • Els nous desenvolupaments urbanístics hauran d’assolir - A profundir en els criteris d’eficiència energètica i bioconstrucció. un percentatge mínim del 50% d’habitatges de protecció - P romoure la innovació en tot el procés de redacció i exe- oficial, amb preferència pel lloguer. cució del projecte, així com en els sistemes de rehabilita- • L’habitatge de protecció oficial no podrà ser desqualificable. ció, o la introducció de polítiques d’igualtat, accessibilitat o eficiència energètica, entre d’altres. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))7))9))))))) C1.3 Promoció de nou habitatge amb C1.4 Compra d’habitatges i edi&cis per protecció o&cial i dotacional destinar-los a lloguer social Escenari temporal: 2016 – 2025 Escenari temporal: 2016 – 2020 EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC C. Ampliar el parc assequible C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA C.1. Augment del parc públic actual C.1. Augment del parc públic actual • El Pla preveu la construcció de nou habitatge amb pro- • E s preveu l’impuls de diferents instruments per adquirir tecció oficial i dotacional en sòl de titularitat, tant pública habitatges en el mercat privat, com ara: com privada. Es combinarà la construcció pública de l’Ins- - Compra d’habitatges per exercici de tanteig i retracte: titut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona Per aplicació del Decret llei 1/2015, de 24 de març, de (IMHAB), amb la construcció per part de promotors soci- mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització als sense ànim de lucre o amb ànim de lucre limitat. dels habitatges provinents de processos d’execució - E s posarà sòl públic a disposició de promotores soci- hipotecària, adreçat a entitats financeres; i per apli- als, com cooperatives, per tal que desenvolupin nou cació de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a habitatge amb protecció oficial, augmentant d’aquesta l’habitatge i la Llei d’urbanisme de Catalunya adreçada manera la producció prevista per l’IMHAB. a tot tipus de propietats. • La major part de les promocions seran de lloguer (80% a les - Compra d’habitatges a entitats financeres mitjançant promocions de l’IMHAB i 69% en el total de promocions). Així: conveni. - Es garanteix el manteniment dels habitatges com a - Compra d’habitatges buits en el mercat privat. Es faran parc assequible. treballs de detecció i s’aplicarà un protocol determinat - S’avança cap al valor d’ús de l’habitatge en comptes segons normativa. del valor com a possessió, fent realitat el servei d’inte- rès general (art. 4 de la Llei del Dret a l’Habitatge). • Es prioritzarà la construcció d’habitatge de protecció ofi- cial per a contingents especials i d’habitatge dotacional destinat a joves i gent gran. • En les adjudicacions, hi haurà un percentatge reservat per a població de l’entorn, per tal d’afavorir el manteniment de les xarxes socials, l’arrelament comunitari i facilitar la integració dels residents de les noves promocions en el nou lloc de residència, evitant la gentrificació i avançant cap als objectius de la Llei del Dret a l’Habitatge de co- hesió social, equilibri territorial i mixtura social )))))8))0))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) C2. Extensió i millora dels ajuts al lloguer C1.5 Creació d’habitatge amb protecció o&cial C2.1 Ajuts al pagament del lloguer i dotacional en sòl urbà consolidat per al manteniment de l’habitatge Escenari temporal: 2016 – 2025 Escenari temporal: 2016 – 2025 EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC C. Ampliar el parc assequible C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA C.1. Augment del parc públic actual C.2. Extensió i millora dels ajuts al lloguer • E n l’actualitat, la major part dels sòls que permeten la • Els ajuts al pagament del lloguer estan concebuts com una construcció de nou habitatge amb protecció oficial a Bar- eina bàsica per fer front al sobreesforç que, per a moltes celona són solars resultants de l’aplicació de les reserves llars, representa el pagament de l’habitatge. Pemeten urbanístiques. Per poder per generar habitatge de protec- evitar situacions de desnonament i pèrdua de l’habitatge ció oficial en sòl urbà consolidat s’han d’impulsar els me- principal per motius econòmics. canismes derivats de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge • Pel que fa als ajuts d’emergència, estan concebuts com i la Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació uns ajuts puntuals. urbanes. Això permetrà activar dues vies: • L a diversitat i característiques específiques dels ajuts fa - M odificacions de planejament: permetran establir mo- necessari establir unes línies de treball que permetin: dificacions del percentatge d’ús terciari, l’ús de locals - I niciar un procés d’integració dels ajuts, tal com es va com a habitatge, l’ocupació del domini públic per a la fer amb els ajuts a la rehabilitació. instal·lació d’ascensors, els increments de volum per - Possibilitar la continuïtat entre els ajuts d’emergència i millores en l’eficiència energètica, eventuals incre- els ajuts estables al pagament del lloguer. ments de l’edificabilitat o la densitat, o l’establiment - Flexibilitzar part dels ajuts per adequar-los a situacions de qualificacions totals o parcials amb destinació a particulars. habitatge amb protecció oficial, així com modificaci- - Facilitar els tràmits de gestió perquè, des del mateix ons destinades a generar habitatge dotacional Consorci de l’Habitatge, es puguin dur a terme tots els - Optimització de sòl urbà consolidat: a partir de la iden- tràmits independentment de l’Administració de la qual tificació de solars vacants i solars que no han esgotat provinguin els fons. l’edificabilitat o la densitat residencial i que poden - Afavorir el traspàs d’informació entre els Serveis Soci- permetre generar habitatge assequible. als i les Oficines de l’Habitatge. - Tendir cap a convocatòries permanents que permetin donar resposta a les dificultats de pagament del lloguer en el moment en què es produeixin. - Agilitar els pagaments. - Mantenir una línia de suport al pagament de quotes d’hipo- teca i les línies necessàries de suport al pagament del lloguer. ))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))8))1)))))) C3. Mobilització d’habitatge privat cap a l’habitatge assequible C2.2 Suport a l’accés a l’habitatge de lloguer Escenari temporal: 2016 – 2018 Implantació. C3.1 Registre de solars vacants i promoció Gestió permanent en el temps. d’habitatge assequible als solars vacants Escenari temporal: 2016 – 2018 Implantació. Gestió permanent en el temps. EIX ESTRATÈGIC C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA EIX ESTRATÈGIC C.2. Extensió i millora dels ajuts al lloguer C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA • Determinats perfils tenen moltes més dificultats que altres C.3. Mobilització d’habitatge privat cap assequible per accedir al mercat de lloguer. Cal aportar garanties de cobrament a les persones propietàries per a que facilitin • Amb l’objectiu de facilitar la construcció d’habitatge as- d’aquesta manera la realització del contracte de lloguer, sequible als solars vacants de la ciutat es faran diferents sense necessitat que el mateix Ajuntament actuï com a accions: llogater. Així es treballarà en: - A nàlisi dels solars vacants de la ciutat, la seva ubicació - L a implementació d’un fons de garantia, o una figura i potencialitat per generar habitatge assequible. similar. - Foment, a través d’ajudes a la promoció o acords per la - L a creació d’avals del mateix Ajuntament. gestió del futur habitatge, de la generació de nou habi- - L a implantació d’assegurances del mercat privat que tatge assequible de lloguer en aquests solars vacants. permetin garantir les rendes dels propietaris. - En cas que les actuacions d’identificació i foment no - La vinculació d’una línia d’ajuts al lloguer per als ha- permetin obtenir resultats, s’activarà el Registre muni- bitatges inclosos a la Borsa d’Habitatge Assequible (o cipal de solars sense edificar que permetrà a l’Ajunta- figura que s’implanti). ment forçar l’execució d’obres a la propietat o, si escau, l’execució subsidiària per part de l’Ajuntament. ))))))8))2)))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) C3.2 Captació d’habitatge privat per C3.3 Generació d’habitatge assequible destinar-lo a lloguer assequible a través de la rehabilitació Escenari temporal: 2016 – 2018 Reformulació. Escenari temporal: 2016 – 2025 Gestió permanent en el temps. EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC C. Ampliar el parc assequible C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA C.3. Mobilització d’habitatge privat cap assequible C.3. Mobilització d’habitatge privat cap assequible • Potenciar actuacions vinculades a la rehabilitació que per- • La captació d’habitatge privat a Barcelona es fa a través de metin recuperar sostre habitable existent per destinar-lo a dos programes bàsics, un adreçat a la cessió d’habitatges habitatge assequible a través de: privats a l’Ajuntament i l’altre per captar habitatges per - A juts a la rehabilitació per incorporar habitatges buits incorporar a la Borsa de Lloguer. als programes de captació. • E s contemplen diverses línies per a la millora dels siste- - N ous instruments per rehabilitar edificis amb habitat- mes actuals: ges buits que permetin obtenir habitatges per desti- - Vincular els ajuts a la rehabilitació per impulsar la cap- nar-los a lloguer assequible. tació d’habitatge. - R ecuperació de sostre habitable destinat a altres usos - Establir excepcions al preu màxim fixat que rep la per destinar-ho a lloguer assequible. persona propietària en el cas d’entorns on el preu del - D elimitació d’unitats d’actuació per poder incremen- lloguer és molt superior a aquest valor i es considera tar l’edificabilitat o la densitat amb l’objectiu de gene- necessari obtenir habitatges.Unificar i reforçar els sis- rar habitatge assequible, principalment de propietat temes de captació d’habitatge. pública. - P reveure la vinculació amb els ajuts al pagament del lloguer perquè la població que no pugui accedir al preu de lloguer de mercat, pugui accedir a un habitatge de lloguer. - Que l’Administració actuï com a garant a través d’una línia d’ajut que, en cas de deute, se li pagui al propietari. - Impulsar una campanya de difusió de la voluntat mu- nicipal de captar habitatge privat. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))8))3))))))) C4. Impuls del mercat social C3.4 Convenis amb entitats &nanceres C4.1 Impuls al model de cooperatives per a la cessió d’habitatge d’habitatge de cessió d’ús: cohabitatge Escenari temporal: 2016 – 2020 Escenari temporal: 2016 – 2025 EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC C. Ampliar el parc assequible C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA C.3. Mobilització d’habitatge privat cap assequible C.3. Mobilització d’habitatge privat cap assequible • A través de convenis, l’Ajuntament vol aconseguir que les • L’Ajuntament ha impulsat la Taula de cohabitatge dins del entitats financeres posin a disposició habitatge vacant de Consell de l’Habitatge Social. Paral·lelament, es desenvo- la seva propietat per a destinar-lo a lloguer assequible luparan diversos concursos per impulsar aquest tipus de • L’adjudicació d’aquests habitatges la fa l’Ajuntament model. • En els acords establerts fins a dia d’avui, les entitats finan- • E s posarà a disposició de les cooperatives sòl de titularitat ceres han cedit els seus habitatges en usdefruit a l’Ajun- pública a partir d’un dret de superfície per 75 anys. tament per un període de vuit anys. L’Ajuntament, per • Serà per habitatges de protecció oficial, és a dir, les unitats la seva banda, ha ofert una contraprestació mensual per de convivència compliran uns requisits d’ingressos mit- cadascun dels habitatges (diferent si l’habitatge està buit jans i baixos. o ocupat). • Es desenvoluparà un model residencial amb espais d’ús • Els habitatges inclosos als convenis poden ser tant habi- comunitari. tatges buits com habitatges ocupats. L’Ajuntament s’ocupa • E s promourà l’arrelament al territori, la creació d’espais de regularitzar la situació en aquells casos que sigui possi- d’ús col·lectius, la sostenibilitat i la qualificació energètica ble i evitar, d’aquesta manera, que es produeixi el potenci- alta. al llançament. • Es treballarà en diferents mesures per difondre el model, facilitar l’activació de nous projectes, afavorir la viabilitat econòmica de les promocions i millorar l’assequibilitat • Es difondrà el model com a alternativa d’accés a l’habitatge. • Es facilitarà suport tècnic per iniciar la promoció per part de noves organitzacions i s’establiran ajuts econòmics així com facilitats per avals, línies d’ajuts o bonificacions de l’IBI. )))))8))4))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) C4.2 Impuls a la masoveria urbana C4.3 Creació d’una Associació d’Habitatge Escenari temporal: 2016 – 2025 Assequible, per a la producció i gestió de l’habitatge Escenari temporal: 2016 – 2017 Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA EIX ESTRATÈGIC C.3. Mobilització d’habitatge privat cap assequible C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA • El contracte de masoveria urbana és aquell en virtut del C.3. Mobilització d’habitatge privat cap assequible qual les persones propietàries d’un habitatge en cedeixen l’ús, per un temps determinat, a canvi que les usuàries • Es preveu la creació d’una empresa mixta de capital públic n’assumeixin unes obres de rehabilitació i millora acorda- i privat per la promoció i gestió d’habitatge assequible. des. Per implantar-lo es preveuen tres línies bàsiques: • E s tracta d’un model similar al que hi ha a altres països - F ormació i difusió: formació tècnica bàsica als tècnics europeus (Àustria, Alemanya, Regne Unit...) que ha servit de les Oficines de l’Habitatge i difusió per atraure per- per impulsar el parc d’habitatge assequible. sones usuàries i persones propietàries • A quest model permetrà incrementar l’habitatge públic de - Aplicació a immobles públics: permetrà donar visibi- lloguer a través de la col·laboració amb actors privats amb litat i confiança a les persones propietàries. Es desen- ànim de lucre limitat. voluparà a través de contractes de lloguer i es fixaran • E s mantindrà la titularitat pública del sòl. unes condicions equiparables com a màxim a l’habi- • E s tracta d’un model que vol incentivar la inversió social tatge amb protecció oficial. no especulativa en l’àmbit de l’habitatge. - Aplicació a immobles privats: caldrà definir el tipus • Alhora, també promourà valors de sostenibilitat, estalvi ener- d’immobles als quals s’adreça l’actuació. gètic, innovació, participació comunitària i bona gestió. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))8))5))))))) C4.4 Promoció d’habitatges de lloguer assequible per part d’entitats socials Escenari temporal: 2020 – 2025 EIX ESTRATÈGIC C. Ampliar el parc assequible LÍNIA ESTRATÈGICA C.3. Mobilització d’habitatge privat cap assequible • Cal generar mecanismes per a què les entitats socials, es- pecialment fundacions i cooperatives, continuïn generant l’habitatge que la ciutat necessita. - D’acord al context actual, serà necessari que l’habi- tatge que es generi sigui de lloguer i que les entitats disposin de capacitat tant per promoure’l com per gestionar-lo. • Així, s’establiran mecanismes com la concessió o acords de dret de superfície. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) D Mantenir, rehabilitar i millorar el parc actual D1. Ampliació del coneixement de l’estat del parc d’habitatge privat D1.1 Sistematització de la informació en D1.2 Mapa de les condicions de l’habitatge relació amb l’estat del parc Escenari temporal: 2017 Inici pilot Escenari temporal: 2016 – 2020. Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA D.1. Ampliar el coneixement de l’estat del parc privat D.1. Ampliar el coneixement de l’estat del parc privat • L ’actuació s’iniciarà a Ciutat Vella ja que, d’acord amb el • Per millorar la planificació i el desenvolupament de polí- Cens de Població i Habitatges de l’any 2011, el 30% dels tiques d’habitatge, cal tenir un bon coneixement del parc habitatges presentaven un estat dolent o deficient, un residencial, a través de diverses línies: percentatge molt per sobre de la resta de districtes de la - Sistematització de la informació dels serveis tècnics ciutat. municipals, inspecció tècnica de l’habitatge, certificats • Es desenvoluparà en quatre fases: d’eficiència energètica, d’accessibilitat, etc - Prova pilot d’anàlisi dels habitatges a través dels agents - Sistematització de la informació de les Oficines de del territori. l’Habitatge. - Campanya divulgativa. - Mapa de l’estat del parc, que incorpori els elements - Mapa de les condicions de l’habitatge. detectats. - Sistematització de la informació en relació a l’estat dels - Traspàs d’informació dels serveis socials a les Oficines habitatges. de l’Habitatge. - Inspecció d’habitatges. Establir un sistema de col·labo- ració perquè quan des dels serveis socials calgui visitar un habitatge els acompanyi una persona tècnica que pugui valorar l’estat de l’habitatge. - Creació de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge que permetrà sintetitzar la informació existent en ma- tèria d’habitatge, elaborar nova informació i desenvo- lupar un treball d’avaluació. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))8))7))))))) D1.3 Identi&cació d’infrahabitatge a D1.4 Espai virtual open data de l’estat entorns de renda mitjana i alta del parc residencial (OBRA) Escenari temporal: 2017. Inici Escenari temporal: 2017– 2019 EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA D.1. Ampliar el coneixement de l’estat del parc privat D.1. Ampliar el coneixement de l’estat del parc privat • E s preveu fer una identificació específica als entorns de • Iniciar un projecte, a través de l’Observatori de Barcelona renda alta, ja que en aquests entorns la problemàtica mos- per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), per recollir tra especial invisibilitat. informació en relació a l’estat del parc en un banc de da- • Es partirà de la informació extreta del desenvolupament des obert. Això permetria integrar informacions com: de l’actuació D1.1 que es complementarà amb una identi- - Inspeccions tècniques d’edificis. ficació dels habitatges on resideixen persones amb segui- - Cèdules d’habitabilitat. ment dels serveis socials i es durà a terme una campanya - Obres de rehabilitació i reforma. informativa per donar a conèixer les possibilitats de millo- - Ajuts a la rehabilitació. ra de l’habitatge. - Ajuts a la instal·lació d’ascensors. - P rojectes de millora d’edificis o de barris d’elaboració pú- blica. - Etc. )))))8))8))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) D2. Establiment d’una política de rehabilitació amb enfocament més social D1.5 Avaluació i seguiment de les rehabi- litacions fetes amb &nançament públic D2.1 Promoció de la cultura del manteniment Escenari temporal: 2016 – 2025 i la rehabilitació dels habitatges Escenari temporal: 2017 – 2018 Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA EIX ESTRATÈGIC D.1. Ampliar el coneixement de l’estat del parc privat D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA • Es farà una anàlisi exhaustiva de l’estat dels habitatges i D.2. Establiment política de rehabilitació més social edificis realitzats i rehabilitats amb finançament públic per assegurar que compleixen les condicions requerides • Barcelona disposa d’un parc residencial força envellit i, • Es plantejaran les millores necessàries, tant en les inter- per tant, es necessita la implicació de la ciutadania per vencions ja fetes com en els mecanismes d’adjudicació i abordar la millora i rehabilitació constant dels habitatges. realització de les futures intervencions. Per aconseguir-ho es plantegen diferents accions: • S ’iniciarà al districte de Sant Martí, amb especial atenció - C ampanya de difusió, centrada en l’habitabilitat, la al polígon de la Pau. seguretat estructural, l’accessibilitat i la millora ener- gètica. - Activació dels instruments normatius existents per garantir l’adequació dels habitatges i els edificis, espe- cialment la realització de la inspecció tècnica de - L’edifici (ITE) i la posada en marxa del llibre de l’edifici. - Implantació de la figura dels equips tècnics de capça- lera, que treballin amb vocació de mediació, assesso- rament i servei a la ciutadania i puguin donar suport i actuar a favor de preservar els drets i deures de les persones en relació amb la propietat. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))8))9))))))) D2.2 Disciplina en relació amb la manca D2.3 Ajuts a la rehabilitació de conservació dels habitatges Escenari temporal: 2016 – 2025 Escenari temporal: Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA D.2. Establiment política de rehabilitació més social D.2. Establiment política de rehabilitació més social • P er millorar l’aplicació de mesures per garantir el com- • Cal enfocar els ajuts a la rehabilitació amb nous criteris: pliment per part de la propietat del deure de conservació, - Focalitzar els ajuts en les persones i les comunitats s’ha de dur a terme una sistematització i informatització de veïns i veïnes amb menys recursos. Es prioritzarà dels expedients i implantar els procediments següents: l’atenció a les persones i comunitats amb incapacitat - Declaració d’inhabitabilitat de l’article 33 de la llei del de desenvolupar les actuacions sense ajuda municipal. dret a l’habitatge i imposició de multes coercitives. · S ’ampliaran els fons disponibles per als ajuts a la co- - Procediment sancionador per a la transmissió, el llo- hesió i es farà una divulgació específica d’aquests ajuts guer o la cessió d’ús d’habitatges que no compleixen entre les persones amb dificultats econòmiques. les condicions bàsiques de qualitat relatives a la segu- · Alhora es treballarà en la disposició de recursos per retat. Infracció molt greu, article 123.1b) de la llei del donar resposta a les comunitats i persones amb dret a l’habitatge (LDH). més recursos, però amb necessitat de finançament. - Procediment sancionador de condicions d’habita- - F ocalitzar els ajuts en la resolució de problemes es- bilitat de l’article 3 del Decret llei 1/2015 de mesures tructurals, d’habitabilitat, d’accessibilitat i d’eficiència extraordinàries i urgents per mobilitzar els habitatges energètica. S’estendran els ajuts a l’interior dels habi- provinents de processos d’execució hipotecària (vincu- tatges. L’Administració portarà a terme tant els projec- lat a ordres de conservació). Infracció molt greu, article tes com les obres. 123.1.f) i g) de la LDH. - Vincular la política de rehabilitació a la fidelització de les persones residents. S’estudiarà la creació d’una oficina de gentrificació, que faci un seguiment de les intervencions desenvolupades a través de subvencions i altres programes de suport municipal a la rehabilita- ció per avaluar els seus efectes en la població. - Vincular la política de rehabilitació a la generació d’habi- tatge assequible. Es potenciaran les línies d’actuació que permetin recuperar sostre habitable existent per desti- nar-lo a habitatge assequible (actuació C3.3 “Generació d’habitatge assequible a través de la rehabilitació”). )))))9))0))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) D2.4 Establiment de mecanismes D2.5 Rehabilitació dels polígons actius de rehabilitació residencials Escenari temporal: 2016 – 2025 Escenari temporal: 2016 – 2025 EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA D.2. Establiment política de rehabilitació més social D.2. Establiment política de rehabilitació més social • E s farà una actuació proactiva i integral en l’àmbit ar- quitectònic i social que permeti abordar la millora dels • Es preveu una actuació proactiva per part l’Administració entorns amb més problemàtiques. Aquestes actuacions re- per fer possible la millora d’aquests polígons: queriran: detectar problemàtiques; establir un sistema de - S e signaran convenis amb la participació de les dife- suport tècnic que faciliti la detecció i la definició de l’actu- rents administracions responsables de l’actuació en ació i l’execució de la intervenció a través de mecanismes cadascun dels polígons, seguint el model en aplicació que potenciïn l’ocupació de la població de les àrees afec- als polígons de Canyelles i Sud-oest del Besòs. tades; i activar el seu teixit comercial i de serveis. - Cal mantenir actuacions de millora dels diferents po- • Les actuacions previstes són les següents: lígons de la ciutat, que es podran desenvolupar en el - Àrees de conservació i rehabilitació: aplicació de tanteig i marc del Pla de Barris, especialment en els situats a retracte Els propietaris estan obligats a notificar a l’Ajunta- la franja Besòs, com Ciutat Meridiana, Trinitat Nova i ment les transaccions que es produeixin dins de l’àmbit. Sud-oest del Besòs. - Establiment d’àrees de conservació i rehabilitació: Aquest - A ixò permetrà una actuació integral en entorns on mecanisme s’aplica en entorns degradats i amb processos sovint existeix una major concentració de situacions de especulatius o d’assetjament immobiliari que calgui controlar. vulnerabilitat socioeconòmica. - Convenis de rehabilitació. Acords entre l’Administració - Serà especialment important mantenir els elevats per- i les comunitats de veïns i veïnes que permeten adequar centatges de subvenció actuals, que arriben fins al 85% la intervenció a la capacitat econòmica de la comunitat, en els polígons de promoció pública abordar les millores de manera progressiva i obtenir la - C al preveure un gran volum d’ajuts a la cohesió. cessió d’habitatges, entre d’altres. - Intervencions en illa o superilla. L’augment de l’escala d’in- tervenció permet fer un planejament global de la rehabilita- ció que permeti l’eradicació de l’habitatge buit, la possibili- tat de compartir habitatge, els augments d’edificabilitat per fer front a les obres, l’intercanvi d’habitatge, etcètera. - Intervenció subsidiària de l’Administració. Caldrà mi- llorar la capacitat d’intervenció de l’Administració en cas que sigui necessari aplicar-la. ))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))9))1)))))) D2.6 Pla de Barris D2.7 Intervenció als entorns amb afectacions Escenari temporal: 2016 – 2025 Escenari temporal: 2016 – 2018 Gestió permanent en el temps EIX ESTRATÈGIC EIX ESTRATÈGIC D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA LÍNIA ESTRATÈGICA D.2. Establiment política de rehabilitació més social D.2. Establiment política de rehabilitació més social • Aquest Pla ha de permetre fer front a la situació de desi- • L es afectacions urbanístiques tenen importants repercus- gualtat d’alguns àmbits de la ciutat (Eix Besòs, Eix Mun- sions sobre els veïns i veïnes; caldrà avaluar-les per poder tanya, Marines i Ciutat Vella) i planteja quatre objectius establir mecanismes que permetin la millora dels entorns principals: recuperar i impulsar l’activitat econòmica als afectats i minimitzar les futures afectacions sobre els habi- barris; fer front als dèficits urbanístics, a la baixa qualitat tatges. Es preveu: dels habitatges, a la manca d’equipaments i fomentar la - fer una anàlisi de les afectacions actuals sobre habitat- seva accessibilitat i centralitat; establir accions d’atenció i ges per plantejar les necessitats d’intervenció; millora de les condicions de vida de la població; apoderar - e stablir un protocol d’intervenció en cas d’afectació ur- els veïns i veïnes per organitzar-se i establir objectius i banística que faciliti que els processos es desenvolupin actuacions de millora de la vida col·lectiva al barri. seguint uns terminis coneguts i assumibles; • Es plantegen les següents actuacions en el marc d’habitatge: - p reveure les reserves necessàries, ja sigui d’obra nova o - Programes de mediació i suport a la convivència i al d’adjudicació d’habitatges existents, per donar respos- funcionament de comunitats de veïns. ta a les necessitats de reallotjament. - Programes de suport a les persones reallotjades. - Programes de reforç tècnic de les Oficines de l’Habitatge. - Compra/obtenció d’habitatges buits. - Intervenció a “edificis vulnerables”, amb especial aten- ció a l’habitabilitat, la dignificació dels espais comuns; l’aprofitament d’energies renovables i l’adaptació d’ha- bitatges. - Convenis amb empreses d’inserció laboral i BCN Acti- va, per reforçar l’ocupació local. ))))))9))2)))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))) D3. Millora de la capacitat d’intervenció de la política de rehabilitació D2.8 Millora de l’accessibilitat als habitatges D3.1 Implantació de nous mecanismes Escenari temporal: 2016 – 2025 per facilitar el &nançament de les rehabilitacions Escenari temporal: 2016 – 2018. EIX ESTRATÈGIC Gestió permanent en el temps D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA EIX ESTRATÈGIC D.2. Establiment política de rehabilitació més social D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA • Per millorar les condicions d’accessibilitat als habitatges D.3. Millora de la capacitat d’intervenció és necessari desenvolupar actuacions en diferents línies: - Ajuts per a la millora de l’accessibilitat i la instal·lació • En molts casos, per portar a terme una rehabilitació cal d’ascensors: inclou la millora de l’accessibilitat dels disposar del finançament necessari per realitzar-la i evitar edificis i de l’interior dels habitatges, així com la instal- que les veïnes i veïns hagin d’avançar el pagament. Així, lació d’ascensors. doncs, caldrà: - Modificacions de planejament per a la instal·lació d’as- - Crear un fons de garantia i aval d’operacions en matè- censors. ria d’habitatge. - M ediació per facilitar l’acord a les comunitats: En - Finançament i implicació de les empreses de serveis molts casos el desacord no fa possible l’aplicació de energètics en la implantació de mesures energètiques millores. Les Oficines disposaran de dues eines bàsi- en el camp de l’habitatge. ques per a l’establiment d’aquests acords: - E stabliment de convenis amb gremis professionals, per · Ajuts a la cohesió. reduir l’esforç econòmic inicial en les rehabilitacions, · Ajuts individualitzats. de manera que la subvenció es paga directament a les - Canvi d’habitatge per un habitatge públic: per facilitar empreses, sense necessitat de fer cap bestreta per part el reallotjament de les persones amb problemes de de la comunitat. mobilitat. - Acords amb entitats financeres perquè ofereixin finan- - Intercanvi d’habitatge entre privats: caldrà avaluar-ne çament a un interès baix a comunitats de propietaris les possibilitats que duguin a terme actuacions de rehabilitació. )))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))9))3))))))) D3.2 Foment de l’ocupació digna a través de la rehabilitació Escenari temporal: 2016 – 2025 EIX ESTRATÈGIC D. Mantenir, rehabilitat i millorar el parc LÍNIA ESTRATÈGICA D.3. Millora de la capacitat d’intervenció • La rehabilitació pot ser una oportunitat de crear llocs de treball digne i pot permetre oferir una oportunitat a atu- rats de llarga durada i d’edat avançada amb dificultats per entrar al mercat laboral. És un sector que requereix nous llocs de treball amb coneixements específics i variats, i també necessitat de mà d’obra. • U n dels objectius de les polítiques de rehabilitació serà formar treballadors i treballadores perquè adquireixin els coneixements necessaris per poder ser ocupats en aquest sector. S’incidirà especialment en les persones joves i les aturades de llarga durada, l’impuls de l’emprenedoria a través de Barcelona Activa per a la creació de cooperatives i la promoció de la contractació pública. • Per aconseguir-ho s’impulsaran convenis de col·laboració amb Barcelona Activa i entitats del Tercer Sector i l’economia cooperativa que treballin en els àmbits de la rehabilitació i l’eficiència energètica per fomentar l’ocupació de qualitat. • Es preveuen un seguit d’accions: la creació de plans d’ocu- pació en l’àmbit de la rehabilitació, l’impuls de plans de formació dual, la creació d’escoles taller, la formació pro- fessionalitzada i l’establiment de centres homologadors per a treballadors estrangers amb coneixements en cons- trucció, però sense títol homologat. • Per garantir uns sous dignes a les persones treballadores de la construcció que intervinguin en obres amb finan- çament públic s’utilitzaran al màxim les possibilitats pre- sents i futures que ofereixen les clàusules socials de la llei estatal de contractes públics.