Haga clic para modificar el estilo 
de título del patrón
Informe de Conjuntura Econòmica de la ciutat de Barcelona
Departament d’Estudis
Gerència de Política Econòmica i
Desenvolupament Local
Ajuntament de Barcelona
Barcelona,  Febrer de 2019
ÍNDEX
1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural
1. Producte interior brut
2. Demanda interna i preus
3. Indústria
4. Clima empresarial
2. Mercat laboral de Barcelona i cohesió social
1. Llocs de treball 
2. Taxes d’activitat, ocupació i atur
3. Contractació
4. Salaris
5. Atur registrat
6. Sectors estratègics
7. Cohesió social
3. L’economia de Barcelona
1. Empresa. L’activitat emprenedora femenina a Barcelona.
2. Ecosistema tecnològic i recerca 
3. Port i aeroport
4. Internacionalització i posicionament internacional
2
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1) 
Evolució del PIB català
• L’economia mundial segueix creixent a bon ritme però mostra una expansió menys equilibrada i amb riscos
rellevants, com els derivats de l’augment del proteccionisme, el to menys expansiu de la política monetària i
l’encariment del petroli. En aquest context, el Fons Monetari Internacional ha revisat a la baixa les seves
estimacions i preveu un creixement de l’economia global del +3,7% el 2018 i el +3,5% el 2019, tot situant el
creixement esperat de la zona euro –que perd embranzida- lleugerament per sota del +2%.
• A Catalunya el PIB assoleix un creixement interanual del +2,7% durant el tercer trimestre de 2018, superior a
la mitjana espanyola (+2,4%) i al de la UE (+1,9%). Aquesta evolució respon al comportament dinàmic de la
construcció (+5,2%) i a l’evolució més moderada dels serveis (+2,8%) i la indústria (+2,0%).
6,0 Taxa del creixement interanual del PIB (%)
4,0 (En volum. Corregit d'estacionalitat) 2,7
2,0 2,5
0,0
-2,0
-4,0 Catalunya
-6,0 Espanya
-8,0
* Avanç. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades 
de l'Idescat i l’INE.
3
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)
El terciari impulsa el desenvolupament de l’activitat econòmica a Barcelona
• El PIB de Barcelona manté una evolució positiva a
Evolució del PIB a Barcelona
partir de 2014 i assoleix un creixement interanual Variació interanual en volum (%)
del +2,9% el tercer trimestre de 2018, després 3,5 3,4 3,3 3,1 3,1
d’una certa desacceleració que també 2,9
experimenten l’economia catalana i espanyola. 1,9
• El principal motor de l’activitat és el sector serveis,
que experimenta una variació interanual del VAB
del +2,9%. Dins del terciari, el comerç, transport,
hostaleria i informació i comunicacions (+3,2%) 2014 2015 2016 2017 I TRIM II TRIM III TRIM
són les branques que més creixen. 2018 2018 2018
0,1% Estructura sectorial del PIB de Barcelona 
Variació interanual del PIB de Barcelona per grans sectors i 2017
subsectors del terciari- III Trimestre 2018 (%) 3,0%
Construcció 5,1
7,4% Serveis
Indústria 3,4
Indústria
Comerç, Hostaleria, Transport i Informació 3,2
Financeres, Immobiliàries i Professionals 3,1 Construcció
Serveis 2,9 Agricultura, ramaderia,
AAPP, Eduació, Sanitat, Serveis Socials i altres 2,2 89,6% silvicultura i pesca
Font: Oficina Municipal de Dades, Ajuntament de Barcelona.
4
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Previsions
Previsions de moderació del creixement 
• Les perspectives econòmiques pel 2019 són positives però preveuen una certa desacceleració respecte al
2018, que situaria el creixement del PIB català en un +2,5% que permetria mantenir un diferencial positiu
amb la UE. L’economia catalana tancaria el 2018 amb un creixement anual del PIB del 3%.
• Aquesta evolució respondria al menor dinamisme tant dels components de la demanda interna -el consum 
i la inversió- com de les exportacions, que es veurien afectades per l’alentiment del comerç mundial.
• Al mercat de treball es preveu la continuïtat de la creació neta d’ocupació, que -tot i ser més suau que la
de 2018- faria possible un nou descens de la taxa d’atur tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya.
6,0
Previsions econòmiques pel 2019
5,0
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
PIB Consum de les Consum públic FBCF Exportacions Importacions IPC Ocupació
llars
Catalunya Espanya
Font: Cambra de Comerç,  Informe trimestral de conjuntura catalana. Octubre 2018, i FUNCAS, Panel de previsiones de la economia española. Noviembre 2018.
Nota: Variació interanual en % 
5
1.2. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Demanda 
interna i preus
La inflació oscil·la a la baixa els darrers mesos de l’any
EVOLUCIÓ DE L'IPC PER COMPONENTS Variació interanual de l'IPC per àmbits territorials 
BARCELONA (provincia). Desembre 2018
5 (en %)
Var. Interanual (%)
4
Aliments i begudes no alcohòliques 1,7
Begudes alcohòliques i tabac 1,5 3
Vestit i calçat 1,1 2
Habitatge 3,0
Parament de la llar 1,0 1
Medicina 1,0 0
Transports 0,2
Comunicacions 2,1 -1
Esbarjo i cultura -0,4 -2
Ensenyament 1,0
Hotels, cafès i restaurants 1,9
Altres béns i serveis 1,6
General 1,4 Barcelona Catalunya Espanya
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INE. 
• El mes de desembre la variació interanual de l'Índex de Preus al Consum (IPC) se situa en l’1,4% a la
província de Barcelona, dada similar a les de Catalunya i Espanya (+1,4 i +1,2% respectivament). És el segon
mes consecutiu que la inflació mostra indicis de refredament, especialment en els transports (on la variació
anual de preus baixa del +5,9 al +0,2%), mentre que els preus de l’habitatge segueixen a l’alça (+3%). El 2018
la inflació mitjana anual a la demarcació se situa en l’1,8%, lleugerament per sota de la de 2017 (+2,1%).
• L’EURIBOR ha tancat el mes de desembre en -0,129% i confirma la seva recent tendència alcista, mentre que
el BCE ha decidit mantenir els tipus d’interès de referència estables fins al menys l’estiu de 2019.
6
1.2. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Demanda 
interna i preus (2)
Comportaments dispars dels indicadors de consum privat 
• Les vendes del comerç al detall a Catalunya evolucionen positivament al llarg del 2018, amb una variació
interanual nominal (+1,9%) similar a la del conjunt d’Espanya (+2,0%) -impulsada per l’augment de l’ocupació i la
renda de les famílies- que suposa la seva estabilització en termes reals. Després de l’increment moderat del primer
semestre (+2,1%), aquest indicador s’estanca al tercer trimestre (-0,2%) i es recupera al quart (+3,4%).
•La matriculació de vehicles a Barcelona experimenta un augment interanual del +7,7% el 2018, el que suposa un
comportament alcista superior al del conjunt d’Espanya (+6,5%), mentre que a Catalunya l’indicador disminueix (-3,5%).
• L’indicador de confiança del consumidor a Barcelona elaborat per l’Oficina Municipal de les Dades se situa en 105,5
punts el desembre de 2018. Aquest resultat suposa una caiguda de la confiança del consumidor d’11,2 punts percentuals
respecte al valor del mes de juny que deriva principalment pel deteriorament de les expectatives (-15,6 p.p.).
* A preus corrents. 
Font: Idescat.
7
1.3. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Indústria
Els indicadors d’activitat industrial segueixen creixent, a un ritme més moderat
• El VAB industrial creix en un +2,0% interanual el tercer trimestre de 2018, i alenteix la seva evolució en
relació als dos trimestres anteriors. El mateix trimestre, la inversió en béns d’equipament creix un +3,5%
interanual, una evolució menys dinàmica que la del segon.
• L’evolució de l’índex de producció industrial (IPI) durant els tres primers trimestres de 2018 mostra un
augment interanual acumulat del +2,3% a Catalunya que suposa una evolució més dinàmica que la
registrada al conjunt d’Espanya (+1,3%) i de l’Eurozona. Tot i així, aquest indicador mostra una clara
desacceleració –especialment al tercer trimestre, en què disminueix un -0,3%.
• La utilització de la capacitat productiva assoleix el 75,9% el tercer trimestre de 2018, amb una
expectativa a l’alça per al quart (77,3%).
Variació interanual de la inversió (FBCF) en béns d'equipament i altres actius
2014 - III trim 2018
9,4%
7,9% 7,7%
6,9% 6,8% 7,3% 7,0%6,3% 6,1% 6,4%
5,0% 4,6% 4,5%
3,5% 3,4% 3,5%
2,4% 2,5%
1,1%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat..
8
1.4. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural: Clima
empresarial
El clima empresarial a l’AMB manté un to positiu
• La marxa dels negocis a l’AMB manté una evolució favorable per tercer any consecutiu, i assoleix resultats
positius durant els tres primers trimestres de 2018. Tot i així, en la segona part de l'any aquest indicador es
desaccelera, i tanca el tercer trimestre amb un saldo positiu (+7) inferior en 5 punts al d'un any enrere.
• Tots els sectors analitzats per l’Enquesta registren un indicador positiu de la marxa del negoci el tercer
trimestre del 2018 -fet que posa de manifest el bon pols de l’activitat econòmica-, tot destacant els bons
resultats del comerç i la resta de serveis (amb saldos de 9 i 8 punts, respectivament).
Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l'AMB
(Saldos, en %)
19
15 15 15 17 1612 13 11 12
16
6 5 8 73
-1
-5
-12 -13
-20
-27
-37
-42
-49 -46
-43
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
9
2.1. Mercat laboral: Llocs de treball
Barcelona tanca el 2018 amb un màxim històric d’afiliació a la Seguretat Social
Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona 
1986 - IV trimestre 2018
1.200.000 1.120.737
1.100.000
1.000.000 965.851
900.000
800.000
700.000
600.000
500.000
400.000
R.G Conjunt de règims
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del 
Departament d’Estadística municipal.
• Barcelona tanca el quart trimestre de 2018 amb 1.120.737 persones afiliades al conjunt de règims de la
Seguretat Social (33.393 i un +3,1% més que un any enrere). Aquesta xifra situa el nombre de llocs de
treball a la ciutat en el valor màxim de la sèrie històrica, després de superar el nivell d’ocupació d’abans
de la crisi.
• L’augment interanual de l’afiliació a Barcelona ciutat (+3,1%) és idèntic al que experimenta Catalunya i
lleugerament inferior al d'Espanya (+3,2%), xifres que afermen el bon ritme de creació neta de llocs de
treball als tres àmbits territorials.
10
2.1. Mercat laboral (2): Afiliació per sectors econòmics 
La majoria d’activitats econòmiques de la ciutat crea ocupació el 2018
• El 2018 destaca la creació Variació interanual de l’afiliació* a la Seguretat Social per 
activitat econòmica a Barcelona. IV trim. 2018 (en nombre)
d’ocupació neta als serveis a les
empreses (>9.280 persones el Serveis a les empreses 9.287
Informació i comunicacions 4.291
darrer any) i informació i Transports i emmagatzematge 4.072
comunicacions (4.290), seguits dels Activ. Sanitàries i serveis socials 3.475
Hostaleria 3.348
transports i emmagatzematge i la Administració pública 2.823
sanitat i serveis socials. Educació 2.065
Activitats artístiques, recreatives 1.483
Comerç i reparacions 1.102
• En termes percentuals destaca Construcció 947
Activitats immobiliàries 753
l’increment interanual dels llocs de Altres serveis 685
treball dels transports i Activ. Financeres i d'assegurances 445
Organismes extraterritorials 36
l’emmagatzematge (+8,4%), la Indústries extractives 32
informació i comunicacions Agricultura, ramaderia i pesca 32
Aigua, sanejament, residus -66
(+6,6%) i les activitats artístiques i Energia elèctrica i gas -77
recreatives (+5,7%). Llars que ocupen personal domèstic -109
Indústries manufactureres -235
*Afiliació al Règim General i Autònoms. No inclou Agricultura, ramaderia i pesca i Organismes extraterritorials
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.
11
2.2. Mercat laboral: Taxes d’activitat, ocupació i atur
La taxa d’atur de Barcelona se situa en el 10,3%
• La taxa d’ocupació a Barcelona se Taxes d'activitat, ocupació i atur
situa en el 70,9% el quart trimestre de IV trimestre 2018 (en % s/ població de 16-64 anys)
2018 i es manté per sobre de la mitjana Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur
europea. La taxa d’activitat (79%)
Barcelona 79,0 70,9 10,3
supera les mitjanes catalana,
espanyola i de la UE, després que la Catalunya 78,5 69,2 11,9
ciutat guanyi 8.400 persones actives Espanya 74,9 64,0 14,6
(+1%) en relació al tancament de 2017. Unió Europea-28* 74,0 69,0 6,7
• Barcelona registra una taxa d’atur del
Evolució de la taxa d'atur per àmbits territorials (%)
10,3% el quart trimestre, un valor inferior
30%
–en 1,6 i 4,3 punts, respectivament- a
les mitjanes catalana (11,9%) i 25%
espanyola (14,6%) i més proper al de la 20%
UE (6,7%) que a l’estatal. 15% 14,6
11,9
10% 10,3
• Continua l’alta incidència de l’atur entre
5%
els joves: la taxa d’atur juvenil de la
ciutat el quart trimestre (22,7%) és 0%
clarament inferior a l’espanyola (33,5%) i
la catalana (27,6%) i està 7,5 punts per
Barcelona Catalunya Espanya
sobre de l’europea.
*Dades del III trimestre 2018.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa.
12
2.3. Mercat laboral: Contractació
La ciutat tanca l’any amb volums rècord de contractació acumulada total i
indefinida
• Barcelona tanca l’any 2018 amb un Contractació laboral acumulada* a Barcelona
2008-2018
total de 1.199.330 contractes 1.400.000
signats, el que suposa un augment
del +7,6% respecte al 2017. 1.200.000
173.054
156.664
1.000.000
• Es tracta de les millors dades de 142.179
123.231
contractació acumulada de la sèrie 800.000 144.588 107.183
92.490 83.119 86.728
històrica (iniciada el 2000), fet que 98.147 112.034
també es produeix a la contractació 600.000
1.026.276
indefinida acumulada, que supera 958.072890.895
400.000 804.267
744.766 750.138
els 173.000 contractes (+10,5%). 658.132 685.121 689.703 667.081 698.896
200.000
• Així doncs, el pes dels contractes
0
indefinits sobre la contractació total
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
acumulada se situa en el 14,4%.
Temporals Indefinits
*Nombre de contractes signats
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament
Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística municipal.
13
2.3. Mercat laboral: Contractació (2)
Tipus de contracte
Durada dels contractes signats a Barcelona Taxa de temporalitat per àmbits territorials (% 
(% s/total) - 2018 s/ ocupació assalariada) - IV trimestre 2018
2,6% 0,6%
30%
26,9%
FINS A 1 MES 25% 22,1%
21,0%
14,4%
TEMPORAL DURADA 20%
INDETERMINADA
42,9% 1 - 6 MESOS 14,4%15%
15,4%
INDEFINITS
10%
6 MESOS - 1 ANY
5%
24,0% + 1 ANY
0%
Barcelona Catalunya Espanya UE-28*
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i *Dades del III trimestre de 2018.
Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i
d’Estadística municipal. Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'Enquesta de
Població Activa, INE.
• La contractació a Barcelona es segueix caracteritzant per la curta durada de molts contractes. Així,
durant l’any 2018, el 42,9% dels contractes signats a Barcelona tenien una durada igual o inferior a un
mes, i el 58,3% a 6 mesos.
• El quart trimestre de 2018 la ciutat de Barcelona presenta una taxa de temporalitat del 21% de
l’ocupació assalariada, inferior (en 1,1 i 5,9 punts percentuals, respectivament) a les de Catalunya i
Espanya però superior a l’europea (14,4%).
14
2.4. Mercat de treball: Salaris
Els salaris a Barcelona recuperen capacitat adquisitiva a partir de 2014 
• El salari nominal mig de la població Evolució dels salaris mitjans a Barcelona
resident a Barcelona es va reduir en (Salaris reals, €/any)
termes reals de 2010 a 2014 i des
d’aleshores ha evolucionat a l’alça, de
forma continguda en el trienni 2014-
2016 i més intensa en 2017 (quan
assoleix un augment nominal del
+3,7%).
•Tot i aquesta recuperació de la
capacitat adquisitiva de les persones
treballadores –propiciada per la
recuperació econòmica-, de 2010 a
2017 el salari real a la ciutat
experimenta una reducció acumulada
del -4,2%.
Font: Oficina Municipal de Dades, “Distribució territorial de la Renda Familiar 
Disponible per càpita a Barcelona (2017)”,  Ajuntament de Barcelona
15
2.4. Mercat de treball: Salaris (2)
Salaris per districtes
• El 2016, els salaris oscil·len entre Salaris mitjans per districte. 2016
els 20.969€ de Ciutat Vella i els
46.093€ de Sarrià- St. Gervasi, amb Sarrià-St Gervasi 46.093
una mitjana de la ciutat de 29.176€ Les Corts 36.834
Eixample 31.930
• Ciutat Vella és el districte amb una
menor retribució mitjana l’any 2016, Gràcia 30.088
amb una xifra propera a la de Nou
BARCELONA 29.176
Barris i 8.000€ inferior a la mitjana
de la ciutat. Aquesta dada posa de Sant Martí 28.997
relleu que –tot i l’acostament
Horta-Guinardó 27.594
progressiu de la renda disponible
del districte a la de Barcelona- les Sants-Montjuïc 25.967
condicions laborals de les persones Sant Andreu 25.962
que hi resideixen estan entre les
Nou Barris 21.034
més precàries de la ciutat.
Ciutat Vella 20.969
Font: Departament d’Anàlisi/GTP- Oficina Municipal de Dades
16
2.4. Mercat de treball: Salaris (3)
Les dones assalariades reben un salari mitjà un 21,8% inferior al dels homes  
• L’any 2016 les dones assalariades
residents a Barcelona van percebre
un salari mitjà -25.669 euros- un
21,8% inferior al dels homes. Les
bretxes salarials de Catalunya i
Espanya van ser superiors a les de la
ciutat (25,3% i 24,4% respectivament).
• Entre 2010 i 2016, la pèrdua de
capacitat adquisitiva dels treballadors
barcelonins (-7%) és superior a la de
les treballadores (-3,6%). Aquest fet
respon a que la incorporació de nous Capacitat Adquisitiva per sexe a Barcelona. 2010-2016
treballadors al mercat laboral –que els
2010 2016 Variació real (%)
darrers anys ha estat superior entre els
homes- es produeix amb salaris Homes 32.454 30.185 -7,0%
inferiors als anteriors. Dones 24.486 23.608 -3,6%
Font: “Evolució de la Capacitat Adquisitiva dels Treballadors 2010-2016”
Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona
17
2.5. Mercat laboral: Atur registrat a Barcelona
Continua la reducció de l’atur registrat a la ciutat
PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A BARCELONA
• Barcelona tanca el mes de desembre amb Desembre 2018
69.316 persones registrades com a Nombre % s/total Variació anual (%)
PERSONES EN ATUR 69.316 100,0% IIIIIIII -6,0
aturades a les oficines del SOC, el que
suposa la xifra més baixa en un desembre Sexe:
Homes 31.734 45,8% IIIIIIIII -6,7
des de 2007. El valor d’aquest indicador es Dones 37.582 54,2% IIIIIII -5,4
redueix en 4.436 persones respecte a un Edat:
any enrere (un -6%). <25 anys 3.815 5,5% 3,6
25-29 anys 5.850 8,4% IIII -3,1
30-44 anys 22.520 32,5% IIIIIIIIIIII -8,6
>45 anys 37.131 53,6% IIIIIIII -5,7
• Més de la meitat (el 53,6%) de les
persones aturades a Barcelona tenen més Estudis:
Primaris o sense 4.070 5,9% IIIIIIIIIIIIII -10,4
de 44 anys, i el 36,6% porta més d’un any Educació general 42.020 60,6% IIIIIIIII -7,0
FP-Tècnics 11.407 16,5% IIIIIII -5,3
en aquesta situació. L’atur registrat es
Universitaris 11.819 17,1% I -1,4
redueix en termes interanuals en tots els
Durada:
grups d’edat, amb especial intensitat en el Fins a 6 mesos 33.505 48,3% IIIIIII -5,2
comprès entre 30 i 44 anys. De 6 a 12 mesos 10.430 15,0% I -1,0
Més de 12 mesos 25.381 36,6% IIIIIIIIIIII -9,0
Persones estrangeres: 14.191 20,5% III -2,5
• La població d’origen estranger aturada
disminueix (-2,5%) fins a 14.191 persones. Persones perceptores (%): 49,47% 0,87 p.p.
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i
Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’Observatori
de Treball i Model Productiu de la Generalitat.
18
2.5. Mercat laboral: Atur registrat a Barcelona (2)
L’atur té una evolució favorable als districtes, amb una incidència desigual 
VARIACIÓ INTERANUAL DE L'ATUR REGISTRAT PER Atur registrat sobre població 16-64 anys (%)
DISTRICTES Desembre 2018
Desembre 2018-17 (En %)
-1,8%
-2,9%
-4,7%
-6,6% -6,5% -6,4% -6,4% -6,0%
-5,9%
-7,1% -6,8%
• El desembre de 2018 l'atur registrat assoleix un
descens interanual a tots els districtes de la ciutat, fet
que es produeix per cinquè any consecutiu.
• El mateix mes, el percentatge de persones en atur
respecte a la població amb edat de treballar a
Barcelona és del 6,5%. El valor d'aquesta ràtio als
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política 
districtes oscil·la entre el 3,7% de Sarrià- Sant Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona 
Gervasi i el 8,9% de Nou Barris. amb base a dades del Departament d’Estadística municipal.
19
2.5. Mercat laboral: Atur registrat a Barcelona (3)
El percentatge de persones en situació d’atur que perceben prestació es manté 
per sota del 50%
Atur de llarga durada i persones perceptores de prestacions a Barcelona. 2014- 2018 
100% (en % s/total)
75%
50%
25%
0%
Llarga durada (>1 any) Molt llarga durada (>2 anys) Persones perceptores
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de
l'Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.
• El percentatge de persones en atur que percep prestacions a Barcelona –després de reduir-se
notablement des del 2010- es manté per sota del 50% i se situa en el 49,5% el desembre de 2018 (0,9
punts més que un any enrere).
• L’atur de llarga durada afecta 25.381 persones –un 59,1% de les quals són dones-, i representa el 36,6% del
registrat a la ciutat al mes de desembre mentre que l’atur de molt llarga durada (>2 anys) se situa en el
23% del total i un volum de 15.945 persones al desembre de 2018, després de reduir-se en 1,1 punts
percentuals en relació al mateix mes de 2017.
20
2.6. Mercat laboral: Sectors estratègics 
El sector TIC, motor de creació d’ocupació
Llocs de treball en activitats TIC a Barcelona 
59.393
54.039
51.510
48.479
44.215
39.767 38.388 39.122
2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
*Afiliació als Règims General i d’Autònoms de la Seguretat Social.
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del
Departament d'Estadística de l’Ajuntament.
• El 2018 el sector TIC supera per primera vegada les 59.000 persones ocupades a Barcelona, després
de crear més de 19.000 llocs de treball des de 2011. Barcelona és el nucli central del sector a Catalunya, ja
que concentra el 56,7% de l’ocupació i el 49,1% de les empreses que té al Principat.
• El 2016, el salari mitjà del sector informació i comunicacions -que inclou el sector TIC- a Barcelona és de
36.430 euros/any i supera en més de 7.200€ (un +25%) el del conjunt de la ciutat. La bretxa salarial de
gènere en aquestes activitats (-10,7%) es clarament inferior a la mitjana de Barcelona (-21,8%).
21
2.6. Mercat laboral: Sectors estratègics (2)
Els sectors creatius representen el 12,7% de l’ocupació a Barcelona
• Les activitats creatives compten amb 138.410
llocs de treball a Barcelona el 2018, el que Evolució dels llocs de treball als sectors 
representa el 12,7% dels de la ciutat i la meitat (el creatius i a l'economia de Barcelona 
49,7%) de l’ocupació creativa a Catalunya. 2008-2018 (Índex 2008=100)
130
121
• Des de 2008 aquest sector mostra un augment
de l’ocupació (+20,6%) quatre vegades
superior al del conjunt de Barcelona +(4,9%), 105
amb un increment de 23.633 llocs de treball que
100
el converteix en un dels motors de creixement
de l’ocupació a la ciutat.
• Els sectors creatius no tradicionals (tecnologies
de la informació, R+D i publicat) presenten una 70
dinàmica molt més accelerada de creixement 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
ocupacional els últims anys i salaris superiors a la Sectors creatius Barcelona
mitjana de Barcelona, mentre que els tradicionals
(com l’art, la cultura, l’arquitectura o el disseny)
mostren un pes dels autònoms (26,6%) molt *Afiliació als règims General i d’Autònoms de la Seguretat Social
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i
superior al del conjunt de la ciutat (11%). Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament
d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
22
2.6. Mercat laboral: Sectors estratègics (3)
Més de 400.000 llocs de treballs potencialment associats a la Indústria 4.0 a 
l’Àmbit Metropolità de Barcelona
• A l’Àmbit Metropolità de Barcelona es Llocs de treball* potencialment associats a la 
indústria 4.0 a l'Àmbit Metropolità de Barcelona
compten 402.746 llocs de treball
potencialment associats a la indústria 402.746
4.0 el 2017, el que representa un
augment de 27.400 llocs de treball i 386.564
un +7,3% en relació al 2010, fruit
375.252
d’una reducció de més de 29.000 entre 371.606
366.900
2010 i 2013 i un guany de més de
56.500 entre aquell any i 2017. 357.974
349.447
346.113
• La Indústria 4.0 incideix sobre diferents
sectors que mostren evolucions
contrastades: així, l’ocupació als
serveis TIC i la consultoria empresarial
creix per sobre d’un 50% en el període
2010-17 i la d’R+D augmenta un +7%, 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
mentre que la indústria manufacturera *Afiliació als règims General i d’Autònoms de la Seguretat Social
perd efectius (-5%). Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i
Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament
d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
23
2.6. Mercat laboral: Sectors estratègics (4)
Economia Social i Solidària: es dobla la creació de cooperatives el 2016-2017
Nombre de cooperatives constituïdes a Barcelona.
• Entre 2014 i 2017 a Barcelona
2014-2017
s’han constituït 193 70
cooperatives, de les quals
predominen les de treball 60
associat amb un 80,3%. El Treball associat
2016 i 2017 la constitució de
50
cooperatives dobla la del 2015. Serveis
40 Mixtes consumidors i
• D’altra banda, el tercer sector usuaris de treball associat
social genera unes 30.000 Mixtes
contractacions l’any 2016. A 30
més, la ciutat te una Habitatges
cinquantena de centres 20
Cooperativa de Segon Grau
especials de treball i una
vintena d’empreses d’inserció 10 Consumidors i Usuaris
que fan possible la integració
sociolaboral de persones amb
0
necessitats específiques. 2014 2015 2016 2017
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament
Local de l’Ajuntament de Barcelona amb base a dades del Departament d’Estadística municipal.
24
2.7. Cohesió social: Distribució de la renda
Es redueix la polarització en la distribució territorial de la renda
• El 2017, la renda familiar disponible per Renda familiar disponible per càpita als barris 2017 
càpita a Barcelona oscil.la entre (Índex. Mitjana Bcn=100)
l’índex 182,8 de Sarrià- Sant Gervasi i
el 55 de Nou Barris (mitjana Bcn=100).
• El darrer any es redueixen les
desigualtats territorials, que la crisi
havia accentuat. Així, el quocient entre el
valor del barri de més renda (Pedralbes)
i el de menys (Ciutat Meridiana) es
redueix de 7,3 a 6,4 vegades. Tot i així, el
2008 aquesta ràtio se situava en 4,3
(amb les Tres Torres i Baró de Viver com
a valors màxim i mínim, respectivament).
• En relació al 2016, cal destacar
l’increment de l’índex de renda de Sants-
Montjuïc (+5,5 punts) i l’estabilització del
de Nou Barris.
Font: Oficina Municipal de Dades, “Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible 
per càpita a Barcelona (2017)”,  Ajuntament de Barcelona
25
2.7. Cohesió social: Distribució de la renda (2)
Més de la meitat de la població resident a Barcelona viu en un barri de 
renda mitjana 
Distribució de la població segons nivell de RFD 2007-2017
• El 2017, més de la meitat de la
7,5% 7,7% 7,7% 7,8% 7,8% 7,9%
població resident a Barcelona (un 10,7% 11,6% 11,3% 11,1% 11,1%
52,9% del total) viu en un barri de 12,2% 9,4% 9,5% 8,0% 8,0% 8,8% 3,2% 5,0% 5,3% 5,5% 5,6%
renda mitjana per primera vegada
13,9% 13,1%
des de 2009. 14,2% 18,1% 21,5% 17,5% 19,1% 20,3%
20,3% 22,9% 25,6%
• En relació al 2016, el pes relatiu
de les rendes mitjanes augmenta 33,0% 30,5%
28,3% 22,8% 29,3% 25,0%
en 5,3 punts, i el de les baixes es 40,1% 27,6%
redueix en similar mesura. 27,3%38,2% 36,1%
• Entre 2007 i 2017 les rendes 24,0%
24,8% 21,1% 23,7%
baixes han passat de suposar el 25,7% 20,2%29,9% 17,4%
21,7% al 30,4% de la població, 18,8%16,0%
prenent espai a les rendes 17,6%
12,1% 14,9%
17,8% 15,5% 15,5% 15,3%
mitjanes. 13,0%7,8% 9,7%
4,1% 7,4%
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Molt baixa Baixa Mitjana-baixa Mitjana-alta Alta Molt alta
Font: Oficina Municipal de Dades, Ajuntament de Barcelona.
26
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa
El teixit empresarial de l’àrea de Barcelona s’aproxima a les 470.000 empreses
Nombre d'empreses amb seu a la província de Barcelona. 2001-2018
477.942
468.777
460.778
434.914
374.027
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades d’INE.
• La província de Barcelona és seu de 468.777 empreses l’any 2018, el que suposa un augment del +1,7%
i unes 8.000 empreses respecte al 2017.
• Des de l’any 2014 el nombre d’empreses a la demarcació s’ha incrementat en 33.863 (un +7,8%), tot i que
encara es manté per sota del nivell pre- crisi.
27
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa (2)
Es manté el nombre de centres de cotització a la ciutat
Llocs de treball segons grandària del centre 
Evolució del nombre d'empreses amb assalariats*   
de cotització. Barcelona II tr. 2018 (%)
Barcelona (Variació interanual en %). 2010-2018
4% 3,5%
18,0
23,7 3% 2,4%
1,8% 1,8%
2%
0,9%
1% 0,4%
28,3 0%
29,9
-1% -0,2%
-2%
-1,9%
-3%
-2,8%
D'1 a 10 treballadors D'11 a 100 treballadors -4%
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
De 101 a 1.000 treballadors Més de 1.000 treballadors
*Centres de cotització a la Seguretat Social. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
• Barcelona compta amb 76.018 centres de cotització a la Seguretat Social el quart trimestre de 2018.
El nombre d'empreses amb personal assalariat augmenta a Barcelona un +0,9% respecte al 2017, tot
suavitzant l’evolució positiva que ve mostrant des del 2013.
• El 46,3% de les persones treballadores afiliades al Règim General de la Seguretat Social a la ciutat
estan ocupades en pimes i microempreses.
28
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa (3)
Fre a la creació de societats mercantils el 2018
• L’any 2018 a Barcelona s’han
constituït 6.803 societats mercantils
fins al novembre, el que suposa un
descens interanual (-8,9%) més intens
que els de província (-5,0%) i
Catalunya (-5,6%), mentre que la dada
d’Espanya es manté estable (+0,8%).
• Des de l’octubre de 2017 fins al 31
de desembre de 2018 s’han pres
4.108 decisions empresarials de
traslladar seus socials de Catalunya a
altres comunitats autònomes.
•Tot i que a curt termini aquests
indicadors no han tingut translació
directa en llocs de treball i centres
productius i les dades d’activitat i Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local
de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística municipal.
ocupació mostren la resiliència de la
ciutat, en els propers mesos caldrà
seguir la seva evolució i impacte.
29
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa (4)
La taxa d’activitat emprenedora de Barcelona assoleix el valor més alt des de 
2007
Taxa d’activitat emprenedora  el 2017
• Segons el Global Entrepreneurship
(% sobre població 18-64 anys)
Monitor, el 2017 la taxa d’activitat
Brasil 20,3
emprenedora a la província de Barcelona Canadà 18,8
Mèxic 14,1
se situa en un 8,5% de la població adulta EE.UU 13,6
Egipte 13,2
resident, valor similar al de Catalunya (8%) i Corea 13,0
Israel 12,8
superior als d’Espanya (6,2%), la Unió Australia 12,2
Eslovàquia 11,8
Europea (7,9%) i països com Suècia Sud-Àfrica 11,0
Xina 9,9
(7,3%), Alemanya (5,3%) o França (3,9%). Països Baixos 9,9
Índia 9,3
Aquest resultat –el millor des de 2007- Polònia 8,9
Croàcia 8,9
suposa un augment interanual de 1,5 punts. Marroc 8,8
Suïssa 8,5
Barcelona* 8,5
Regne Unit
• Respecte a la qualitat de l’emprenedoria a 8,4Catalunya 8,0
l’àrea de Barcelona, cal remarcar que la Mitjana UE** 7,9
Suècia 7,3
motivació fonamental per a emprendre és Eslovènia 6,8
Espanya 6,2
l’aprofitament d’oportunitats de negoci Argentina 6,0
Alemanya 5,3
(56,5%) -que recupera pes respecte al Grècia 4,8
Japó 4,7
període de crisi- , mentre que el 26,6% del Itàlia 4,7
França 3,9
total respon al motiu necessitat. *Dada provincial.** Dada referida a les economies de la UE basades en la innovació
Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe Executiu Catalunya 2017/18.
30
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa (5)
Activitat emprenedora femenina
• Segons l’estudi Retrat de les dones emprenedores de Barcelona elaborat per la Universitat de Vic, les
emprenedores en fase inicial representen el 6,5% de la població adulta femenina de Barcelona al període
2014-16, una taxa 1,5 punts inferior a la dels homes (8,0%).
• En la comparació amb altres àmbits territorials la taxa d’activitat emprenedora (TEA) de Barcelona és
superior a les de França, d’Alemanya i Itàlia -que se situen entre el 3 i el 4%-, superior però propera a la
de Catalunya, Espanya o Irlanda (entre el 5 i el 6%), i inferior a la dels EEUU (10,2%).
Taxes d'activitat emprenedora (TEA) femenina per àmbits territorials (% pobl. 18-64 
anys). 2014-2016
10,2%
6,5%
6,0%
4,9% 5,0%
3,7% 4,0%
3,0%
BCN CAT ESP Alemanya EEUU França Irlanda Itàlia
Font: Guallarte, C.; Genescà, E.; Obis, T. (2017): Activitat emprenedora femenina a Barcelona. (Informe no publicat). Universitat Autònoma de 
Barcelona. Dades analitzades a l’estudi “Retrat de les dones emprenedores de Barcelona”, de la Universitat de Vic.
31
3.1. L’economia de Barcelona: Empresa (6)
Motivacions, valors i actituds a l’hora d’emprendre
• Les dones de Barcelona mostren un equilibri entre l’emprenedoria per necessitat (31%) i la
d’oportunitat (36%), mentre que el 64% del homes que emprenen manifesten que ho fan per
oportunitat -i principalment per augmentar ingressos-.
• D’altra banda, les dones contemplen la por a fracassar en l’aventura empresarial com un dels principals
frens per donar el pas (46% de les que emprenen a Barcelona, per un 40% entre els homes) i consideren
més important que aquests el fet de comptar amb els coneixements i les habilitats necessàries.
• A Barcelona, Catalunya i Espanya, la valoració de l’estatus social de l’emprenedoria és clarament
inferior a la dels principals països europeus i especialment els EUA.
Percepcions, valors i aptituds emprenedores a Barcelona per sexe. 
(2014-2016)
68% 73%
58% 61% 57% 58%
51% 55%
46% 47% 46%
40%
34% 34% 37%31%
Dones
Homes
Emprendre Emprendre és Difusió de Equitat en els Oportunitats per Possessió de La por a fracassar L’existència de 
aporta estatus una bona opció l’emprenedoria estàndards de emprendre en els coneixements i com un obstacle models de 
social i econòmic professional als mitjans de vida pròxims 6 mesos habilitats per per emprendre referència
comunicació emprendre
Font: Guallarte, C.; Genescà, E.; Obis, T. (2017): Activitat emprenedora femenina a Barcelona. (Informe no publicat). Universitat Autònoma de Barcelona. 
Dades analitzades a l’estudi “Retrat de les dones emprenedores de Barcelona”, de la Universitat de Vic.
32
3.2. L’economia de Barcelona: Ecosistema tecnològic i recerca
Barcelona, tercera ciutat europea preferida per ubicar una start-up
• Segons la consultoria britànica Atomico, Principals Start-up Hubs d’Europa el 2018 
Barcelona és la tercera ciutat d’ Europa Ciutat Rànquing 2018
preferida per establir-hi una start- up, després
de Londres i Berlín, i la quarta en volum Londres 1
d’inversió rebuda per les start- ups el 2018. Berlín 2
Barcelona 3
• La ciutat destaca per tenir més de 200 start-
París 4
ups digitals en sectors com la tecnologia mòbil,
l’e-commerce, els videojocs i el B2B, per la seva Lisboa 5
condició de Mobile World Capital i per la Amsterdam 6
localització d’empreses de renom com Privalia,
Edreams o Softonic. Munic 7
Milà 8
• Així mateix, “The Digital City Index” situa Zuric 9
Barcelona com la segona ciutat digital
Copenhagen 10
d’Europa el 2017, després de millorar una
Font: Startup Heatmap Europe - Atomico
posició respecte al rànquing de l’any anterior.
33
3.2. L’economia de Barcelona: Ecosistema tecnològic i 
recerca (2)
Barcelona, setena ciutat europea en concentració de ScaleUps
• Segons un informe de Mind the Bridge per TOP StartupCity Hubs in Europe - 2018
a la Comissió Europea, Barcelona és la 7a Ciutat #Scaleups
ciutat europea amb més Scaleups, amb un
Londres 1.153
total de 125 que la situa per sobre
París 487
d’Amsterdam. Madrid o Milà.
Estocolm 309
• Barcelona acumula el 49% de les Scaleups Berlín 288
d’Espanya i el 62% del finançament, el que Dublín 157
la situa entre les 4 ciutats que passen per Hèlsinki 132
davant de la capital del respectiu país junt
Barcelona 125
amb Milà, Zurich i Limassol.
Amsterdam 115
Copenhagen 101
Madrid 93
Nota: Una Scaleup és una start-up que ha crescut fins
al milió de dòlars i aspira a escalar el model de negoci. Milà 80
Oslo 74
Font: European Comission, StartupCity Hubs in Eruope – Mind the Bridge
34
3.2. L’economia de Barcelona: Ecosistema tecnològic i 
recerca (3) 
Catalunya genera prop de la quarta part de la despesa en R&D a Espanya 
• El 2017, Catalunya és la quarta Despesa en R+D s/PIB el 2016 (%)
comunitat autònoma en termes de
despesa en R+D sobre el PIB –amb un Berlín 3,54%
1,47%- el que representa un lleuger
augment interanual (+0,01 p.p). USA** 2,76%
Roine-Alps*** 2,77%
• Es tracta d’un valor superior al de
regions com Londres o la Llombardia, i
Xina** 2,06%
del conjunt d’Espanya (1,20%), però
inferior a la mitjana europea (2,04%) i a Unió Europea 2,04%
l’objectiu a assolir segons l’estratègia
europea per al 2020 (fixat en el 3%). Catalunya* 1,47%
Llombardia
• El Principat genera el 23,3% de la 1,30%
despesa en R&D realitzada a l’Estat el
Espanya* 1,20%
2017, amb un volum de 3.273,4M€ que
suposa un increment rellevant (+5,5%) Londres 1,07%
respecte a l’any anterior.
Fonts: Eurostat i INE. Dades 2017; **Dades 2015; ***Dades 2013.
35
3.3. L’economia de Barcelona: Port i aeroport
L’aeroport supera els 50 milions de persones passatgeres el 2018
Indicadors d'activitat al port i l'aeroport de Barcelona
2018
Variació interanual 18/17
Any 2018
Absoluta En %
Nombre de passatgers Aeroport 50.172.457 2.888.111 6,1%
Mercaderies Aeroport (tones) 172.934,0 16.834,7 10,8%
Variació interanual 18/17
Any 2018
Absoluta En %
Nombre de contenidors Port (TEU) 3.422.978 450.183 15,1%
Mercaderies Port (tones) 65.895.125 5.717.713 9,5%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de
dades del Port i AENA.
• L’Aeroport de Barcelona ha registrat 50,2 milions de persones passatgeres l’any 2018, xifra que representa
un increment interanual del 6,1%, un nou rècord de tràfic i el manté en 7è. lloc al rànquing europeu de l’Airport
Council International.
• Al port, el tràfic de contenidors augmenta un +15,1% en termes interanuals l’any 2018 i supera per primera
vegada els 3,4 milions de TEU's, mentre que el tràfic total de mercaderies també experimenta un creixement
anual significatiu (+9,5%).
36
3.3. L’economia de Barcelona: Internacionalització
Evolució positiva de les exportacions
Exportacions de l'Àrea de Barcelona 
45.000 Gener-Setembre 2000-2018* (Milions d'€) 42.10739.921
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
* Dades provisionals. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament 
de Barcelona a partir de dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
• Els nou primers mesos de 2018 les exportacions de la província de Barcelona ha assolit un volum de
42.107,5M€, que suposa un augment del 5,5% respecte a l’any anterior i el màxim històric en aquest període de
l’any. Tot i aquesta tendència positiva, caldrà seguir amb atenció l’evolució d’aquest indicador degut al context de
refredament del comerç internacional i augment del proteccionisme.
• Les exportacions de la província continuen representant una cinquena part (el 19,8%) de les de l’Estat, després
d’evolucionar més favorablement que les d’Espanya (3,3%) i Catalunya (3,6%) el darrer any.
37
3.3. L’economia de Barcelona: Internacionalització (2)
El balanç comercial amb l’estranger continua sent negatiu
Distribució sectorial de les exportacions de Països amb majors volum d'exportació de l'àrea 
l'àrea de Barcelona*. I- III tr. 2018 (% s/ total) de Barcelona Ir. - III trim. 2018 (% s/total)
França
8,7% 14,6%Química (amb
medicaments) Alemanya 11,3%
8,5% 26,0%
Automoció Itàlia 8,3%
Portugal 6,8%
Resta sectors Regne Unit 5,4%
18,4%
Suïssa 3,9%
Béns equip i maquinària
Estats Units
19,4% 3,4%
Tèxtil, confecció i calçat Països Baixos 2,9%
18,9% Mèxic 2,3%
Alimentari Argèlia 2,1%
Xina 2,0%
* Dades provisionals
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del
Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
• El sector químic, l’automoció i els béns d’equip i maquinària són les principals activitats exportadores de l’àrea
de Barcelona, i representen conjuntament el 64% de les vendes a l’exterior de la demarcació.
• La Unió Europea és la receptora de la major part (el 61,8%) de les exportacions de la província. Pel que fa a
altres àrees geogràfiques, els tres primers trimestres de 2018 creixen de forma important les exportacions a Àfrica
(+14,3%) i a Amèrica Central (+13,8%), i també es destacable l’augment del +4,9% de les adreçades al conjunt del
continent europeu, amb un increment del +3,5% de les vendes a França i un 2,4% a Alemanya (els dos principals
països compradors).
38
3.3. L’economia de Barcelona: Inversió estrangera
La inversió estrangera productiva a Catalunya baixa el 2018
• La inversió estrangera productiva a Catalunya ha estat de 1.846,2 milions d'euros els tres primers
trimestres de 2018, el que suposa una reducció interanual del -16,8%. Cal tenir present la volatilitat
d’aquest indicador i que en el període 2013-2017 va superar en un 34% el volum de 2008-2012.
• La inversió bruta catalana a l'estranger ha estat de 1.829,4 milions d'euros els tres primers trimestres
de 2018, un -60,4% menys que el mateix període de l’any anterior. La inversió bruta a l'estranger del
Principat ha representat el 12,3% de l’efectuada per les empreses de l'Estat espanyol, que disminueix
un -13,5% respecte als tres primers trimestres de 2017.
Inversió estrangera productiva* a Catalunya  
Ac. 3r trimestre, 2006 - 2018 (en milions d'€)
6.464
3.733 3.765
2.210 2.144 2.136 2.218
1.587 1.636 1.8461.355 1.090
785
*Inversió Bruta, sense ETVE’S. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de
Barcelona en base a dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
39
3.3. L’economia de Barcelona: Inversió estrangera (2)
Barcelona, ben posicionada en l’atracció d’inversió estrangera
Principals àrees urbanes del món en captació de projectes d'inversió 
estrangera 2017
390
354
338
248
173 161 156
137 135 132
Londres Singapur París Dubai Xangai Hong-Kong Nova York Bangalore Barcelona Dublín
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de
dades del Global Cities Investment Monitor 2018, KPMG.
• L’informe Global Cities Investment Monitor 2018 de KPMG situa Barcelona en novena posició
entre les principals àrees urbanes del món en captació de projectes d’inversió estrangera
l’any 2017, amb un total de 135 projectes greenfield, el que li permet mantenir la posició de l’any
anterior, tot captant un major nombre de projectes.
• El 2018, empreses internacionals com Facebook, Satellogic, Microsoft, Moodle, Chartboost, IGG i
altres vinculades al sector tecnològic han decidit implantar-se a Barcelona.
40
3.4. L’economia de Barcelona: Posicionament internacional
Barcelona, 24ª ciutat en competitivitat urbana a escala global
Posicionament de Barcelona
4
14 15
24
26
30
33
Global InteraccióEconomia R+D Habitabilitat Medi ambient Accessibilitat
cultural
Font: Global Power City Index 2018, Institute of Urban Strategies, The Mori Memorial Foundation
• D’acord amb el rànquing Global Power City Index 2018 de la Fundació Mori, Barcelona se situa com
a 24ª ciutat del món en competitivitat global i es manté en el top 25 a nivell mundial per tercer any
consecutiu. Per categories, destaca el quart lloc que assoleix la ciutat en habitabilitat, així com el seu
posicionament en interacció cultural i l’accessibilitat -on se situa en 14è. i 15è lloc, respectivament-.
• Segons l’informe Decoding Global Talent 2018 -elaborat per Boston Consulting Group- Barcelona se
situa en 4a. posició mundial en el rànquing de ciutats més atractives pels treballadors/res
globals, només per darrere de Londres, Nova York i Berlín, i millora 3 posicions entre 2014 i 2018.
41