Verda i Circular a les polítiques de l’Ajuntament de Barce lona Equip redactor: Ivan CAPDEVILA, director Elisa LINARES Carla GARCIA Aina ADROVER Assessorament expert: Jordi GARCIA BRUSTENGA ESTUDI RAMON FOLCH & ASSOCIATS www.erf.cat Coordinació de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local: Sara Berbel, gerent Àngels Santigosa, directora d’Estudis Teresa Udina, tècnica d’Estudis Edició de continguts, disseny i maquetació: Joan Roqueta - Mark&Co. Agraïments Álvaro Porro (Comissionat d’Economia Social i Desenvolupament Local i Consum), Frederic Ximeno (Comissionat d’Ecologia), José Luis Gómez (Comissionat de Promoció Econòmica, Empresa i Innovació), Miquel Ortega (assessor de la 4a Tinença d’Alcaldia), Sergi Marí (gerent de Turisme, Comerç i Mercats), Jordi Ayala (gerent de Presidència i Economia), Sonia Frías (adjunta a Gerència d’Ecologia Urbana), Adriana Malé (coord. tècnica Gerència Mobilitat i Infraestructures), Àngel López (dir. Plataforma LIVE), Cristina Castells (dir. d’Energia i Qualitat Ambiental), Jordi Amela (dir. Consorci Habitatge de Barcelona), Ester Vidal (dir. d’Economia Cooperativa, Social i Solidaria i Consum), Irma Soldevilla (Agència d’Energia de Barcelona), Arantxa Millas (Ecologia Urbana), Laura Reñaga (Estratègia Residu Zero), Mercè Domínguez (dir. Control i Qualitat de Gestió, BIMSA), Xavier Varela (dir. tècnic BCASA), Anna Llopart-Mascaró i Lina Martínez (BCASA), Marga Parés (cap del Programa de Biodiversitat de la Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat), Montse Rivero (Parcs i Jardins), Izaskun Martí (Parcs i Jardins), Ares Gabàs (Ecologia Urbana), Juli Fernández (IMHRB), Irma Ventayol, Toni Pujol, Patricia Lacera, Mar Campanero, Marta Cuixart, Elena Forcada i Helena Barracó (Oficina de Sostenibilitat), Marleny Colmenares i Jordi Matheu (Gerència de Turisme, Comerç i Mercats), Paco Ramos, Lorenzo di Pietro i Emilia Pallàs (dir. executives de Barcelona Activa), Enric Miravitllas (dir. Operatiu PDE), Elena Pla i Elisenda Veguer (Barcelona Activa). Economia Verda i Circular 1 Sumari 1. OBJECTIUS, ABAST I METODOLOGIA ...........................................................................................3 2. DEFINICIÓ D’ECONOMIA VERDA I CIRCULAR (EVC) .....................................................................5 3. IDENTIFICACIÓ DE POLÍTIQUES DE L’AJUNTAMENT I PROPOSTES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR ...................................................................................................................................9 3.1 Energia ........................................................................................................................... 10 3.2 Aigua .............................................................................................................................. 11 3.3 Residus .......................................................................................................................... 12 3.4 Verd urbà ........................................................................................................................ 13 3.5 Mobilitat i qualitat de l’aire ............................................................................................. 14 3.6 Habitatge ....................................................................................................................... 16 3.7 Desenvolupament econòmic local .................................................................................. 16 3.8 Comerç, consum i turisme .............................................................................................. 17 3.9 Sostenibilitat transversal ............................................................................................... 20 3.10 Urbanisme ...................................................................................................................... 21 4. RESULTATS QUANTITATIUS PER ÀMBITS ..................................................................................22 5. RESULTATS GLOBALS ...............................................................................................................44 6. ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES RELLEVANTS ............................................................................49 7. INDICADORS AMBIENTALS DE SEGUIMENT ..............................................................................84 8. CONCLUSIONS .........................................................................................................................85 ANNEX ............................................................................................................................................70 Economia Verda i Circular 3 1. Objectius, abast i metodologia 1.1 OBJECTIUS A) Avaluar els impactes de les polítiques públiques d’Economia Verda i Circular (EVC) executades en el mandat 2016-2019: • Impacte econòmic: pressupost Ajuntament + indirecte • Impacte ocupacional: temporal + permanent • Impacte ambiental B) Detectar els àmbits, sectors Horitzó: 2019 i perfils associats a l’Economia Verda Polítiques executades i Circular a prioritzar en les polítiques durant el mandat de desenvolupament econòmic local i Barcelona Activa. Valors reals (pressupost liquidat) quan ha estat possible C) Identificar propostes estratègiques de futur, coherents amb els plans vigents (Pla Clima, etc.) i útils per al futur Pla d’actuació i coordinació per a l’impuls de l’economia circular a Barcelona. 1.2 ABAST: ÀMBITS ANALITZATS Àmbits principals Altres àmbits analitzats • Energia • Canvi climàtic • Aigua • Urbanisme • Residus • Bons verds • Verd urbà • Mobilitat i qualitat de l’aire • Habitatge • Desenvolupament econòmic local • Consum, comerç i turisme • Sostenibilitat transversal 4 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 1.3. METODOLOGIA 1. Recopilació de documentació S’han analitzat els plans, programes i mesures de govern existents i tota la informació disponible relativa a les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona. 2. Concreció del concepte d’Economia Verda i Circular S’ha definit el concepte i l’abast a la ciutat de Barcelona de l’Economia Verda i Circular (EVC), a partir de criteri expert i de l’anàlisi de 9 fonts internacionals. Aquesta definició ha estat cabdal, també, per acotar l’abast d’aquest treball. 3. Entrevistes als/a les gestors/es municipals de diversos àmbits A més de cerca documental i de sol·licitud d’informació per correu electrònic i telèfon, s’han fet 10 reunions amb àrees i departaments diversos de l’Ajuntament: • Energia • Aigua • Residus • Verd urbà • Mobilitat i qualitat de l’aire • Habitatge • Urbanisme • Desenvolupament econòmic local • Comerç i consum responsables i turisme • Sostenibilitat transversal 4. Recopilació d’informació de detall i elaboració de l’eina de gestió de dades S’ha sol·licitat als agents entrevistats dades de detall, qualitatives i quantitatives, relatives a les diferents polítiques públiques municipals. S’ha complementat amb dades dels Pressupostos oberts (liquidats per als exercicis 2015-2017, pressupostat per al 2018 i estimat per al 2019). 5. Ratis i factors de conversió Un dels aspectes clau del treball és l’ús dels ratis i factors de conversió següents: a. Inversió addicional en Economia Verda i Circular La inversió addicional en EVC és el diferencial de preu de compra d’un producte eficient i sostenible respecte d’un producte convencional. Per exemple, el d’una làmpada LED respecte d’una làmpada halògena. En aquells casos on no hi ha hagut informació de detall, s’han fet servir els ratis d’inversió addicional següents –a partir del criteri expert dels/de les autors/es-: • Millores en enllumenat (20% EVC) • Millores en sanejament de l’aigua (10% EVC) • Regeneració urbana dels habitatges dels barris perifèrics (15% EVC) • Desenvolupament local (entre el 10-15% EVC segons les dades disponibles) • Comerç i productes (15% EVC) • Flotes de vehicles: càlcul ad-hoc per a diferents tipus de tracció (elèctrica, híbrida, gas natural) a partir de casos concrets dels vehicles més usats. Economia Verda i Circular 5 b. Rati de generació d’inversió i despesa privada Aquest rati permet calcular l’estimulació de l’economia privada derivada de les diferents polítiques públiques. Els ratis utilitzats són: • Mesures ambientals (aigua, residus, energia, qualitat de l’aire i canvi climàtic): 0,4 M€ privat/ M€ públic • Mesures socials (participació, coordinació, desenvolupament local, benestar, cultura i habitatge): 0,3 M€ privat/M€ públic • Mesures territorials (planejament, mobilitat, biodiversitat, risc ambiental i compra verda): 1,7 M€ privat/M€ públic Aquests ratis s’han pres com a referència a partir del treball Impacto económico de las políticas de sostenibilidad local de la CAPV, elaborat l’any 2015 per la Secretaria Tècnica d’Udalsarea 21, Xarxa Basca de Municipis cap a la Sostenibilitat. c. Rati d’ocupació temporal directa Aquest rati permet estimar l’ocupació directa generada per cadascuna de les polítiques: • Mesures d’obres públiques: 16 treballadors/es/M€ total invertit • Mesures de rehabilitació d’edificis: 18 treballadors/es/M€ total invertit • Mesures de consultoria i serveis tècnics: 20 treballadors/es/M€ total invertit Ratis estimats segons diverses fonts (BIMSA, CTR-Grupo de Trabajo sobre Rehabilitación i altres estudis nacionals i internacionals sobre casos internacionals). d. Rati d’ocupació indirecta Es considera el rati següent: 1 treballador/a directe/a genera 0,8 treballadors/es indirectes, segons criteri expert, recolzat amb estudis de casos similars, com l’Estudio sobre el empleo asociado al impulso de las energies renovables en España 2010 (CCOO en colaboración con IDAE-Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). No s’ha considerat de manera quantitativa la inversió ni l’ocupació induïda, la generada amb la compra d’altres béns i serveis per part de les persones ocupades. Podeu veure el detall dels ratis de cada mesura a l’annex. 6. Anàlisi de resultats per àmbit i globals Per tal d’identificar les mesures estratègiques i les conclusions globals, s’han analitzat els resultats dels impactes (econòmics, ocupacionals i ambientals) de les diferents mesures per àmbit i també la valoració global en relació als totals. 7. Identificació de les mesures estratègiques del mandat actual i de futur Gràcies a les dades recopilades i a les opinions dels/de les experts/es entrevistats/des, s’identifiquen les mesures estratègiques del mandat i les propostes de futur, algunes mesures iniciades que continuen i altres noves mesures. Aquestes propostes són coherents amb els plans i programes vigents, i en particular amb les prioritzacions del Pla Clima. Addicionalment, incorporen l’opinió dels agents i el criteri expert. 8. Indicadors de seguiment S’analitzen els indicadors de seguiment ambiental mesurats actualment a l’Ajuntament de Barcelona, i la conveniència de mesurar nous indicadors en relació a l’Economia Verda i Circular. 6 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 1.4. EINA DE TREBALL PER A LA GESTIÓ DE LES DADES El full de càlcul elaborat permet efectuar les següents valoracions: • Identificació qualitativa de les polítiques per àmbits • Valoració quantitativa de les polítiques de les que es disposa de dades • Econòmica • Inversió i despesa pública/mesura, àmbit lliurat pels agents • Inversió o despesa pública addicional en EVC/mesura • Inversió privada en EVC • Ocupacional • Temporal • Valorable per àmbits (ús de filtres) • Permanent (plantilles pròpies) • Eina actualitzable Dades de nous anys • Ambiental Ratis nous Economia Verda i Circular 7 2. Definició d’Economia Verda i Circular 2.1 FONTS DOCUMENTALS • Definicions d’Economia Verda i Circular • Àmbits inclosos (vegeu detall a l’annex) Fonts Agents Resultat internacionals locals definició + definició pròpia àmbits àmbits + àmbits Fonts internacionals consultades Agents i documents propis • ADEME • Sectors estratègics Ajuntament • PNUMA de Barcelona, 2018 • Ajuntament de París • Opinió dels agents locals • Ajuntament d’Amsterdam • Criteri expert • Comissió Europea • Manual Eurostat 2009 2.2 DEFINICIÓ PRÒPIA QUÈ ÉS L’ECONOMIA VERDA I CIRCULAR (EVC) A BARCELONA? Sistema econòmic d’intercanvi i producció destinat a minimitzar les externalitzacions ambientals dels sistemes oberts i augmentar l’eficiència en l’ús de recursos en totes les etapes del cicle de vida dels productes, tant de béns com de serveis, amb la finalitat de dissociar el desenvolupament econòmic del consum de recursos naturals. En l’àmbit urbà, afavoreix la qualitat ambiental, la naturalització de la ciutat, la regeneració de l’aigua, els circuits de proximitat, el consum responsable i la culturització ambiental. Adaptació pròpia a partir del Livre Blanc de l’Économie Circulaire du Grand Paris 8 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Àmbits i elements principals inclosos en l’Economia Verda i Circular (EVC) a l’Ajuntament de Barcelona 1. Energia • Energia renovable. Inclou la compra d’electricitat verda. • Eficiència energètica • Lluita contra la pobresa energètica • Operador energètic municipal i comercialitzadora energètica 2. Aigua • Regeneració i reutilització de l’aigua: aigües pluvials, grises, etc. • Aprofitament dels aqüífers urbans 3. Residus • Recollida selectiva de residus (no fracció resta) • Reutilització de materials i residus 4. Verd urbà • Impuls de la infraestructura verda urbana • Cobertes productives • Inversió i manteniment en verd urbà i biodiversitat 5. Mobilitat i qualitat de l’aire • Aportació al transport públic, local i metropolità (ATM) • Pacificació de carrers i superilles • Carrils bici • Control de la contaminació atmosfèrica • Promoció de vehicles de baixes emissions • Control de la contaminació acústica 6. Habitatge • Rehabilitació d’edificis: només rehabilitació energètica: aïllament de façanes i cobertes, canvis de finestres, canvis de caldera, etc. • Construcció d’edificis nous d’habitatge públic: inversió addicional en edificis de consum quasi nul. • Plans de regeneració urbana 7. Desenvolupament econòmic local • Plans d’ocupació, formació i desenvolupament econòmic local en àmbits d’EVC • Promoció econòmica i dinamització empresarial relacionats amb l’EVC 8. Consum, comerç i turisme • Compra sostenible i ambientalització de contractes • Bons verds i sostenibles • Promoció de productes ecològics i de proximitat • Suport al consum responsable • Turisme sostenible 9. Sostenibilitat transversal • Educació ambiental i cultura de la sostenibilitat • Convocatòries generals d’ajuts a la sostenibilitat Economia Verda i Circular 9 3. Identificació de polítiques estratègiques per àmbit i propostes de futur Àmbits principals • Energia • Aigua • Residus • Verd urbà • Mobilitat i qualitat de l’aire • Habitatge • Desenvolupament econòmic local • Consum, comerç i turisme • Sostenibilitat transversal Altres àmbits i aspectes analitzats • Canvi climàtic • Urbanisme • Bons verds Acrònims dels agents municipals i metropolitans • Agència de l’Energia de Barcelona (AEB) • Barcelona Gestió Urbanística SA (BAGURSA) • Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) • Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) • Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB) • Institut Barcelona Esports (IBE) • Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (IMHB) • Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUQV) • Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) • Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) • Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) • Oficina de Sostenibilitat, de la Direcció de Serveis d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat (OS) 10 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 3.1. ENERGIA 3.1.1. Energia. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Renovables MG Programa d’impuls a la generació energètica solar (autoconsum) AEB Bonificacions a solar tèrmica i fotovoltaica: IBI, IAE i ICIO IMHB / IMU Eficiència en Eficiència energètica de l’enllumenat públic AEB; BIMSA enllumenat Eficiència en Eficiència energètica d’equipaments municipals AEB; Gerència equipaments Recursos; IBE; ICUB; Ger. Segur. i Prevenció Cultura Punts d’Assessorament Energètic Gerència Drets Socials energètica Campanyes i accions de carrer AEB, Oficina de Sostenibilitat Transversal MG de Transició cap a la sobirania energètica AEB Comercialitzadora energètica municipal i operador energètic municipal Altres contractes de serveis de l’Agència d’Energia de Barcelona AEB Ocupació de l’Agència de l’Energia de Barcelona AEB 3.1.2. Energia. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES IMPULSADES AQUESTA LEGISLATURA AGENT PRINCIPAL Cultura Punts d'Assessorament Energètic Gerència Drets Socials energètica Transversal Comercialitzadora energètica municipal i operador energètic municipal Agència de l’Energia de Barcelona MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENT PRINCIPAL Renovables Programa d’impuls a la generació amb energia solar Agència de l’Energia de Les subvencions i bonificacions en autoconsum fotovoltaic, tot i cobrir els Barcelona costos, no són suficients per desencadenar inversions. La ciutadania té desconfiança en els sistemes, l’amortització d’equips i el marc normatiu Economia Verda i Circular 11 3.2. AIGUA 3.2.1. Aigua. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Disponibilitat Pla de Recursos Hídrics Alternatius (PLARHAB) BCASA del recurs i estalvi Política pública de l’aigua: elaboració dels estudis tècnics per a la gestió BCASA pública de l’aigua Protocol per situació de sequera BCASA Inversions per a l’eficiència en el reg BCASA Campanyes per a l’estalvi d’aigua a les llars Oficina de Sostenibilitat Altres Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA) BCASA Millores a les infraestructures de sanejament i clavegueram BCASA, BIMSA Manteniment preventiu eficient BCASA, BIMSA Eficiència en Millores en platges i promoció de l’economia blava (vegeu detall a la Diversos actors equipaments pàgina següent) Millores en fonts BCASA Inversions pròpies de BCASA BCASA 3.2.2. Aigua. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES IMPULSADES AQUESTA LEGISLATURA AGENTS Subministrament Pla de Recursos Hídrics Alternatius (PLARHAB), que inclou BCASA i estalvi l’aprofitament de freàtiques, pluvials, grises i regenerades Política pública de l’aigua: elaboració dels estudis tècnics per a la BCASA gestió pública de l’aigua Sanejament i Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA) BCASA estalvi Platges Pla estratègic dels espais del litoral, que inclou una línia d’impuls de Gerència municipal l’economia blava sostenible i socialment responsable del litoral Programa d’acció de les platges de Barcelona 2018. Inclou BCASA, Medi Ambient l’ambientalització de les activitats i serveis de les platges i el i Serveis Urbans desenvolupament d’activitats nàutiques sostenibles Pla director del Port Olímpic, que preveu una estratègia per impulsar Ecologia Urbana l’economia blava al port i convertir-lo en un referent de sostenibilitat. Algunes de les accions són: promoció d’empreses del sector nàutic que incloguin criteris de sostenibilitat, ambientalització del port, educació ambiental, etc. 12 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENT PRINCIPAL Disponibilitat del Millorar i ampliar la xarxa d’ús de l’aigua regenerada provinent de BCASA recurs i estalvi l’EDAR del Prat Estudiar la viabilitat de produir aigua regenerada a l’EDAR del Besòs AMB Increment de la permeabilitat de la ciutat: SUDS, els paviments tous, BCASA, Dir. Espais escocells de dimensions més grans, etc. Verds i Biodiversitat, Institut Municipal d’Urbanisme Aprofitar l’aigua pluvial de cobertes i de capçalera (Collserola) BCASA, Ecologia Urbana Potenciar l’ús de les aigües grises en els sectors domèstic i industrial BCASA, Ecologia Urbana Intensificar les campanyes de divulgació i sensibilització per Oficina Sostenibilitat aconseguir l’objectiu de consum inferior a 100 l/hab·dia Participació en la planificació estratègica supramunicipal (AMB i ACA) BCASA, Ecologia per millorar la qualitat del servei i garantir l’abastament a llarg termini urbana, Institut Municipal d’Urbanisme Platges i litoral Estratègies i accions d’impuls de l’economia blava BCASA, Ecologia Urbana, Medi Ambient i Serveis Urbans 3.3. RESIDUS 3.3.1. Residus. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Prevenció Estratègia residu zero (transversal) Dir. Serveis Neteja Objectiu: creació de 4.500 llocs de treball amb el desplegament i Gestió Residus complet de l’Estratègia (Nou contracte de neteja i recollida de residus, 2020). Campanyes de prevenció Dir. Serveis Neteja i Gestió Residus Reutilització Punts verds Dir. Serveis Neteja i reciclatge i Gestió Residus Cooperativa Alencoop (cooperativa de recollida de ferralla) Barcelona Activa Recollida porta a porta al casc antic de Sarrià Dir. Serveis Neteja i Gestió Residus Economia Verda i Circular 13 3.3.2. Residus. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES IMPULSADES AQUESTA LEGISLATURA AGENT PRINCIPAL Prevenció Estratègia residu zero (transversal) Dir. Serveis Neteja i Objectiu: creació de 4.500 llocs de treball amb el desplegament complet Gestió Residus de l’Estratègia (Nou contracte de neteja i recollida de residus, 2020). Reciclatge Recollida porta a porta al casc antic de Sarrià Dir. Serveis Neteja i Gestió Residus MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENT PRINCIPAL Reciclatge Implantar proves pilot de sistemes alternatius de recollida de residus per Dir. Serveis Neteja a barris més densos i Gestió Residus, • Exemples: porta a porta, tecnologia RFID (Radio Frequency Gerència d’Ecologia Identification), etc. Urbana • Aplicació a través de la nova contracta de neteja (plecs en curs) 3.4 VERD URBÀ 3.4.1. Verd urbà. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Millora de MG Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana Dir. Espais Verds i l’espai públic Biodiversitat, Inst. Mun. Parcs i Jardins Millores del verd urbà en rehabilitació de l’espai públic Dir. Espais Verds i Biodiversitat, Inst. Mun. Parcs i Jardins; BIMSA Millores del verd urbà en projectes singulars: Av. Meridiana, Pere IV, Dir. Espais Verds i Cristóbal de Moura, Parc de les Glòries (Canòpia Urbana), superilles, Biodiversitat, Inst. Mun. interior d’illes Parcs i Jardins; BIMSA Cobertes Concurs de cobertes productives IMPUQV, Inst. Mun. i mitgeres Parcs i Jardins verdes Gestió Pla director de l’arbrat 2017-2037 Dir. Espais Verds i sostenible Biodiversitat, Inst. Mun. del verds Parcs i Jardins MG eradicació de l’ús del glifosat Dir. Espais Verds i Biodiversitat, Inst. Mun. Parcs i Jardins Transversal Creixement de la plantilla de Parcs i Jardins Inst. Mun. Parcs i Jardins 14 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 3.4.2. Verd urbà. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES IMPULSADES AQUESTA LEGISLATURA AGENT PRINCIPAL Millora de MG Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana Dir. Espais Verds i l’espai públic • Objectiu: 44 ha de verd urbà noves Biodiversitat, Inst. Mun. Parcs i Jardins • Projectes singulars: Cristóbal de Moura, Parc de les Glòries (Canòpia Dir. Espais Verds i Urbana), etc. Biodiversitat, Inst. Mun. Parcs i Jardins; BIMSA Cobertes Concurs de cobertes productives: consolidació IMPUQV, Inst. Mun. verdes Parcs i Jardins MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENT PRINCIPAL Increment de Incrementar la superfície efectiva vegetada i la naturalització dels sòls Ecologia Urbana la superfície qualificats com a 6b que encara corresponen a places dures. verda Futura ordenança de cobertes verdes i productives Ecologia Urbana Incrementar la permeabilitat de la ciutat (escocells més grans, paviments Ecologia Urbana tous, sistemes urbans de drenatge sostenible o SUDS, etc.) 3.5. MOBILITAT I QUALITAT DE L’AIRE 3.5.1. Mobilitat. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Mobilitat Pacificació de l’espai públic Ger. Adj. Mobilitat i sostenible Infraestructures; BIMSA Carrils bici i ampliació de la infraestructura ciclista Ger. Adj. Mobilitat i Infraestructures; BIMSA Bicing Ger. Adj. Mobilitat i Infraestructures Increment de la transferència al transport públic metropolità (ATM i TMB) Ger. Adj. Mobilitat i Xarxa de bus ortogonal Infraestructures; TMB; Implantació d’una línia de bus elèctric ATM Promoció del vehicle elèctric Plataforma LIVE Actualització de la taxa d’aparcaments per a estacionament en la via Ger. Adj. Mobilitat i públic Infraestructures Subvencions i Subvencions en l’àmbit de la mobilitat Gerència d’Ecologia bonificacions urbana Bonificacions de l’IVTM a vehicles de baixes emissions IMHB Bonificacions d’aparcament per a vehicle elèctric IMHB Treballem per una economia més propera. 2018-2019 15 3.5.2 Qualitat de l’aire i soroll POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Qualitat de Protocol d’episodis de contaminació Dir. Serveis Energia i l’aire Qualitat Ambiental; Ger. Adj. Mobilitat i Infraestructures MG Programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica Dir. Serveis Energia i Qualitat Ambiental; Ger. Adj. Mobilitat i Infraestructures Soroll Campanyes de sensibilització per la reducció del soroll: oci nocturn Dir. Serveis Energia i Qualitat Ambiental 3.5.3. Mobilitat i qualitat de l’aire. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES IMPULSADES AQUESTA LEGISLATURA AGENT PRINCIPAL Mobilitat Pacificació de l’espai públic Ger. Adj. Mobilitat i sostenible Infraestructures; BIMSA Carrils bici i ampliació de la infraestructura ciclista Increment de la transferència al transport públic metropolità Ger. Adj. Mobilitat i Infraestructures; TMB; ATM Bonificacions a l’IVTM per a vehicles de baixes emissions Ger. Adj. Mobilitat i Infraestructures i Institut Hisenda Qualitat de Protocol d’episodis de contaminació AEB, Ger. Adj. Mobilitat l’aire i Infraestructures MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENT PRINCIPAL Transport T-Mobilitat, per poder bonificar als/a les usuaris/àries que facin servir Ger. Adj. Mobilitat i públic el transport públic amb més freqüència i integrar altres modes: Bicing, Infraestructures; TMB; vehicle compartit, etc. ATM Grans intercanviadors modals a les entrades de Barcelona Ger. Adj. Mobilitat i Infraestructures Pacificació Regulació de l’estacionament de motos, amb l’objectiu de treure les mal Ger. Adj. Mobilitat i bici aparcades de la vorera per recuperar espai per al/ a la vianant. i Infraestructures Ajuts per anar a la feina en bicicleta Ger. Adj. Mobilitat i Infraestructures Altres Potenciar i regular el vehicle compartit elèctric (cotxes i motos) Ger. Adj. Mobilitat (Vegeu detall al capítol 6) i Infraestructures Potenciar i regular els vehicles de mobilitat personal, en particular per a la Ger. Adj. Mobilitat distribució de mercaderies, última milla i Infraestructures 16 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 3.6. HABITATGE 3.6.1. Habitatge. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Rehabilitació Ajuts a la rehabilitació energètica: habitatges, comerços i altres edificis CHB; IMPUQV d’edificis Regeneració urbana (Canyelles, Can Peguera i Trinitat Vella) i Illa Eficient CHB; Dir. Model Urbà; BAGURSA; IMU Eficiència en Habitatges de promoció pública de consum quasi nul IMHAB edificis nous 3.6.2. Habitatge. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES IMPULSADES AQUESTA LEGISLATURA AGENT PRINCIPAL Rehabilitació Ajuts a la rehabilitació d’edificis: increment de les subvencions amb Consorci Municipal i regeneració mesures d’eficiència energètica de l’Habitatge urbana Regeneració urbana de Canyelles, Can Peguera i Trinitat Vella Institut Municipal d’Urbanisme MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENT PRINCIPAL Rehabilitació Centrar les ajudes a la rehabilitació d’edificis en aquelles que incloguin Consorci Municipal i regeneració millores energètiques passives. de l’Habitatge urbana Fer actuacions de rehabilitació de façana i coberta sense caràcter energètic constitueix una “hipoteca energètica”, ja que és una oportunitat perduda per als propers 30-40 anys. 3.7. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL I OCUPACIÓ 3.7.1. Desenvolupament econòmic local. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Emprenedoria Programes d’emprenedoria Barcelona Activa i empresa Revisió de criteris d’incubació i acompanyament empresarial Barcelona Activa Programa a mida de creació d’empreses Barcelona Activa Formació, acompanyament i assessorament (ESS i altres empreses) Barcelona Activa Promoció empresarial (sostenibilitat, Economia Verda i Circular, noves Barcelona Activa línies de finançament empresarial, etc.) Subvencions d’impuls de cooperatives Barcelona Activa Ocupació Plans d’ocupació en economia verda (Plans Integrals amb Contractació) Barcelona Activa Formació ocupacional en economia verda Barcelona Activa Cases d’oficis sostenibles i amb oportunitats per a joves Barcelona Activa Subvencions a la contractació Barcelona Activa Economia Verda i Circular 17 MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENTS Desenvolupament Plans de desenvolupament econòmic de districte Barcelona Activa econòmic local Projectes de desenvolupament local del Pla de Barris Barcelona Activa Subvencions de dinamització econòmica local “Impulsem el que fas” Barcelona Activa Anàlisi d’indicadors de l’Economia Verda i Circular a Barcelona Gerència de Política (periodicitat anual) Econòmica i Desenv. Local 3.7.2. Desenvolupament de l’economia local. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES D’AQUEST MANDAT AGENT PRINCIPAL Emprenedoria Formació, acompanyament i assessorament a les empreses de Barcelona Activa i empresa l’Economia Verda i Circular Ocupació Plans d’ocupació en economia verda i subvencions a la contractació Barcelona Activa Formació ocupacional en economia verda Barcelona Activa MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENT PRINCIPAL Ocupació Estratègia conjunta que alineï tots els actors ofertants i demandants Barcelona Activa de l’Economia Verda i Circular: AEB, IBE, IMHAB, Barcelona Activa, etc. cap a un objectiu comú i full de ruta. Desenvolupament Projectes tractor que permetin fer salts d’escala específics d’àmbit Promoció Econòmica, econòmic metropolità i atreure inversions internacionals d’economia circular: Empresa i Innovació - Àmbit residus i materials: Bon Pastor - Àmbit energia: Campus Besòs - Àmbit verd: Cristóbal de Moura “km verd” 3.8. COMERÇ, CONSUM I TURISME 3.8.1. Comerç i consum responsables. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Sostenibilitat en Pavelló de productes ecològics de Mercabarna Gerència Turisme, els establiments Comerç i Mercats i en els productes Mercats verds, mercats de pagès, altres millores a Mercabarna Assessorament a comerços (eficiència energètica, residus, etc.) Barcelona Activa MG Suport i impuls del sector de la restauració de Barcelona (reducció Gerència Turisme, malbaratament, productes de temporada, etc.) Comerç i Mercats; Ger. Ecologia Urbana Subvencions per a la millora de la sostenibilitat en el comerç Dir. Serv. Economia Coop., Social, Solidària i Consum 18 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Consum Renovació de l’OMIC i de l’Espai de Consum Responsable Dir. Serv. Economia Coop., responsable Social, Solidària i Consum Espais de compra-venda de productes i serveis responsables Dir. Serv. Economia Coop., Social, Solidària i Consum Estratègia de consum responsable Dir. Serv. Economia Coop., Social, Solidària i Consum Estratègia de política alimentària Dir. Serv. Economia Coop., Social, Solidària i Consum Altres Urban labs i espais de creació: Ca n’Alier, 22@, etc. Gerència Turisme, Comerç i Mercats Ajudes a cooperatives i pagesos 3.8.2 Turisme i finançament sostenible. Relació de polítiques públiques 2016-2019 POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Turisme Certificació Biosphere de turisme sostenible Gerència Turisme, Comerç • Comunitat Biosphere i Mercats Inspeccions associades al Pla de xoc d’habitatges d’ús turístic Gerència Turisme, Comerç i Mercats Finançament Bons verds: finançament de l’Ajuntament a través de bons Gerència de presidència sostenible sostenibles que garanteixin inversions verdes i socials. i economia 3.8.3. Comerç, consum i turisme. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES D’AQUEST MANDAT AGENTS Comerç Pavelló de productes ecològics de Mercabarna Gerència Turisme, Comerç i Mercats MG Suport i impuls del sector de la restauració de Barcelona Gerència Turisme, Comerç i Mercats Consum i Estratègia de consum responsable i Estratègia de política Gerència Turisme, Comerç innovació alimentària i Mercats • Promoció del consum i la producció ecològica i de proximitat i lluita contra el malbarament alimentari Urban Labs i espais de creació: Ca n’Alier, 22@, Cristóbal de Gerència Turisme, Comerç Moura, etc. i Mercats Finançament Bons verds Institut Municipal d’Hisenda • Objectiu: 100% finançament net Economia Verda i Circular 19 MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENTS Transversal Pla d’actuació i coordinació per a l’impuls de l’economia circular a Gerència Turisme, Comerç Barcelona i Mercats Productes Ecodisseny Barcelona: segell de qualitat que certifiqui la qualitat Gerència Turisme, Comerç de productes, serveis i experiències i Mercats Comerç Foment de la reducció de l’ús d’aigua embotellada, en particular Gerència Turisme, Comerç en bars i restaurants i Mercats Fomentar formacions i activitats amb l’objectiu d’acostar el Ger. Turisme, Com i Merc.; coneixement del vegetarianisme i les dietes amb poca carn Comissionat Economia Social i Solidària Indústria Pla estratègic d’economia circular per als polígons i les empreses Gerència Turisme, Comerç de Bon Pastor i Baró de Viver i Mercats Finançament de deute públic mitjançant bons verds L’Ajuntament de Barcelona va llançar l’any 2017 la seva primera emissió de deute públic en bons verds, destinats al finançament de projectes i inversions sostenibles que reportin beneficis ambientals i socials. Això la converteix en la primera administració pública de Catalunya en emetre bons verds. Amb un valor de 35 milions d’euros, els bons verds van suposar un 28% de les emissions de deute públic de l’any 2017. Els bons verds es van complementar amb banca ètica i banca pública. Concretament, Barcelona es va finançar mitjançant banca ètica per un valor de 22,5 M€ (18% del total) i mitjançant el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per un valor de 40 M€ (32% del total). Aquesta és una clara política d’Economia Verda i Circular, ja que té l’objectiu d’afavorir la incorporació de criteris de sostenibilitat en les eines de finançament municipal. Modalitat Entitat Import Termini Amortització Vida mitja financera (mesos) Bo verd i Emissió Mercat 35.000.000€ 10 anys A venciment 1220 sostenible Bons de capitals (bullet) (28% del total) Banca pública Préstec Banc Europeu 40.000.000€ 15 anys Anual 125 (32% del total) bilateral Inversions (5 carència) (BEI) Banca Ética Préstec Triodos 15.000.000€ 10 anys Semestral 68 (18% del total) bilateral Bank NV (1 carència) Préstec Fiare 7.500.000€ 15 anys Trimestral 104 bilateral Banca Ética (2 carència) Banca tradicional Préstec Banc Sabadell 28.625.000€ 10 anys Trimestral 68 (22% del total) bilateral (1 carència) Total 126.125.000€ 20 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 3.9. SOSTENIBILITAT TRANSVERSAL 3.9.1. Sostenibilitat transversal POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Canvi Climàtic Pla Clima Oficina Sostenibilitat •Projectes del Compromís Barcelona pel Clima •Redacció del Pla Clima (diagnosi i pla d’acció) Comunicació i Actuacions d’educació ambiental Oficina Sostenibilitat educació ambiental Subvencions Subvencions a projectes en l’àmbit de la sostenibilitat Oficina Sostenibilitat Compra verda Compra sostenible i contractació pública ambiental Oficina Sostenibilitat 13 àmbits: flotes de vehicles, alimentació, electricitat, elements de comunicació, equips informàtics, fusta, mobiliari d’oficina, projectes d’obres, esdeveniments, paper, neteja i recollida selectiva de residus d’edificis públics, productes tèxtils, etc. Participació Compromís ciutadà per a la sostenibilitat 2012-2022 Oficina Sostenibilitat Transversal Personal de la Dir. Serveis Estratègia i Cultura de Sostenibiltiat Oficina Sostenibilitat Contractes de serveis de la Dir. Serveis d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat 3.9.2. Sostenibilitat transversal. Mesures estratègiques MESURES ESTRATÈGIQUES D’AQUEST MANDAT AGENTS Canvi Climàtic Pla Clima Oficina Sostenibilitat Compra Compra sostenible de l’Ajuntament (13 àmbits). Oficina Sostenibilitat sostenible • Objectiu: Incorporar criteris socials i ambientals en el 80% de la contractació pública Transversal Contractes de serveis i personal de la Dir. Serveis d’Estratègia i Oficina Sostenibilitat Cultura de Sostenibiltiat Seguiment dels indicadors de sostenibilitat de ciutat MESURES ESTRATÈGIQUES DE FUTUR AGENTS Transversal Estratègia conjunta que alineï tots els actors de l’Economia Verda Tots i Circular de l’Ajuntament: Ecologia Urbana, AEB, IBE, IMHAB, Barcelona Activa, etc. cap a un objectiu comú i full de ruta. Aprofundir en l’impuls de la normativa interna d’ambientalització Tots existent (Programa Ajuntament + Sostenible) i la coordinació perquè tingui efectes enllà dels àmbits d’influència de la Dir. Serv. d’Estratègia i Cultura de la Sostenibilitat d’Ecologia Urbana: • Coordinació i ambientalització d’altres àrees de l’Ajuntament, inclosos Intervenció, Serveis Jurídics, Secretaria, Contractació Administrativa, etc. • Coordinació i ambientalització de clústers i coordinació público- privada • Coordinació i ambientalització d’organismes supramunicipals, en particular en temes de mobilitat i habitatge • Coordinació i ambientalització del sistema educatiu Economia Verda i Circular 21 3.10. URBANISME 3.10.1. Urbanisme. Relació de polítiques públiques 2016-2019 L’urbanisme és un àmbit transversal que incorpora actuacions de pacificació com les superilles, de verd urbà, com el Parc de les Glòries (Canòpia Urbana), etc. Es considera convenient d’identificar-ne les mesures tot i saber que aquestes han estat incorporades també als pressupostos dels àmbits específics als que fan referència les actuacions. POLÍTIQUES PÚBLIQUES PRINCIPALS 2016-2019 AGENTS Reformes Pla de rehabilitació integral de l’espai públic Dir. Model Urbà; BAGURSA; i rehabilitació IMU, BIMSA de l’espai públic Rehabilitacions i reformes singulars de l’espai públic Dir. Model Urbà; BAGURSA; (Av. Meridiana, Cristóbal de Moura, Parc de la Canòpia, superilles) IMU, BIMSA Subvencions Subvencions d’espai urbà i transformació Gerència d’Ecologia Urbana 22 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4. Resultats per àmbits En aquest apartat es presenten els principals resultats quantitatius de les diferents polítiques de l’Economia Verda i Circular. Així mateix, el full de càlcul adjunt al treball incorpora tots els resultats calculats, concretament els següents: • Inversió/despesa pública de cada mesura d’EVC • Inversió/despesa pública addicional en mesures d’EVC • Inversió/despesa privada generada per les mesures d’ECV • Inversió/despesa total (suma de pública i privada) • Ocupació temporal • Ocupació permanent • Indicadors ambientals de cada mesura 4.1. ENERGIA 4.1.1. Energia. Inversió i despesa en EVC Les mesures que presenten una despesa pública més elevada en el mandat són les mesures d’EVC relacionades amb l’impuls de la generació solar (el 42% de la despesa de l’àmbit), seguit dels Punts d’Atenció Energètica i de la millora energètica dels equipaments (19% i 16%, respectivament). Pel que fa a l’evolució de la inversió i despesa en el mandat, destaca, a partir de la meitat del període, l’increment de la inversió i de la despesa públiques en millores d’eficiència energètica en equipaments municipals, i en la creació de l’operador energètic municipal. Figura 4.1.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 Generació energia solar Eficiència energ. enllumenat públic (inversió addicional) Eficiència energ. equipaments Punt d'Atenció Energètica Operador energètic municipal (OME) Contractes de serveis de l'AEB Ocupació de l'Agència de l'Energia de Barcelona Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 Economia Verda i Circular 23 4.1.2. Energia. Ocupació temporal directa en EVC Les mesures d’impuls de la generació solar està previst que generin de mitjana 90 llocs de treball temporals anuals (el 55% de l’àmbit), seguit de les mesures d’eficiència energètica en equipaments, i de les millores en enllumenat públic (32 i 20 llocs de treball anuals, respectivament). Figura 4.1.2. Ocupació temporal en EVC (treballadors/es/any) 0 20 40 60 80 100 120 140 Generació energia solar Eficiència energ. enllumenat públic Eficiència energ. equipaments Punt d'Atenció Energètica Operador energètic municipal (OME) 2016 2017 2018 2019 4.1.3. Energia. Ocupació permanent directa en EVC Tres de les mesures d’aquest àmbit presenten ocupació permanent. Entre aquestes destaquen els 30 nous llocs de treball anuals que generen els punts d’atenció energètica, dels 47 llocs totals creats en l’àmbit l’any 2019. Figura 4.1.3. Ocupació permanent en EVC (treballadors/es/any) 0 5 10 15 20 25 30 35 Punt d'Atenció Energètica Operador energètic municipal (OME) Ocupació de l'Agència de l'Energia de Barcelona 2016 2017 2018 2019 24 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.1.4. Energia. Indicadors ambientals de les mesures Els indicadors ambientals més representatius de les mesures implantades són: Taula 4.1.1. Indicadors ambientals quantitatius Polítiques i accions Indicador ambiental Valor 2016-2019 Unitat Indic. Ambiental Generació energia solar Potència fotovoltaica 3,571 kWp instal·lada Bonificacions IBI Sol·licituds acceptades 50 Nombre de sol·licituds per a FV i TM acceptades anualment (període 2016-2018) Punt d’Atenció Energètica Nombre de persones 22.987 Persones ateses/any ateses Operador energètic Nombre d’escomeses 3.000 CUPS municipal (OME) cobertes amb l’OME 4.2. AIGUA 4.2.1. Aigua. Inversió i despesa en EVC Les mesures que presenten una despesa pública més elevada en el mandat són les mesures d’EVC relacionades amb el Pla de Recursos Hídrics Alternatius (el 24% de la despesa de l’àmbit), seguit de la part corresponent de la pròpia plantilla de BCASA, l’eficiència en el reg i les millores de sanejament de BIMSA (23%, 21% i 14%, respectivament). Pel que fa a l’evolució de la inversió i la despesa en el mandat, destaca l’increment de les mesures d’EVC en les millores de BIMSA, el Pla de Recursos Hídrics Alternatius i l’eficiència en el reg. Figura 4.2.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 Inversions en abastament (inversió addicional) Pla de recursos hídrics alternatius Eficiència en el reg Millores sanejament (part BIMSA) (inversió addicional) Millores sanejament (part BCASA) (inversió addicional) Millora fonts (Montjuïc...) (inversió addicional) Altres inversions BCASA (inversió addicional) Ocup. BCASA (inversió addicional) Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 Economia Verda i Circular 25 4.2.2. Aigua. Ocupació temporal directa en EVC La mesures d’EVC que comporten més ocupació temporal són el Pla de Recursos Hídrics Alternatius, l’eficiència en el reg i les mesures d’EVC de sanejament i clavegueram de BIMSA (8, 7 i 5 llocs de treball anuals, respectivament). Figura 4.2.2. Ocupació temporal en EVC (treballadors/es/any) 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Inversions en abastament Pla de recursos hídrics alternatius Eficiència en el reg Millores sanejament (part BIMSA) Millores sanejament (part BCASA) Altres inversions BCASA 2016 2017 2018 2019 4.2.3. Aigua. Ocupació permanent directa en EVC Només es disposa de dades d’ocupació permanent de les plantilles de treballadors/es de BCASA dedicades a EVC, 10 treballadors/es/any de mitjana en el mandat. Mancarien les dades de la plantilla corresponent de BIMSA. Figura 4.2.3. Ocupació permanent en EVC (treballadors/es/any) 9,6 9,7 9,8 9,9 10 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Ocup. BCASA (ocupació en EVC) 2016 2017 2018 2019 26 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.2.4. Aigua. Indicadors ambientals de les mesures No es disposa de dades quantitatives dels indicadors ambientals d’aquest àmbit. Sí que es tenen dades dels indicadors de sostenibilitat a escala de ciutat, però no es poden correlacionar amb les partides municipals (vegeu annex). 4.3. RESIDUS 4.3.1. Residus. Inversió i despesa en EVC Destaca de manera molt significativa la recollida selectiva de residus (88% del total del pressupost d’aquest àmbit), seguit dels punts verds (11%). Pel que fa a l’evolució de la inversió i la despesa en el mandat, destaca l’increment de la despesa de recollida selectiva de residus (4,8 milions d’euros d’augment entre 2016 i 2018, que representa un 16% del valor de 2016) i l’aparició de la prova pilot de recollida porta a porta de Sarrià els anys 2018 i 2019. F igura 4.3.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 Recollida de residus (Fraccions recollides selectivament) Punts verds Cooperativa Alencoop: recollida residus Porta a porta de Sarrià Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 4.3.2. Residus. Ocupació directa en EVC Destaca l’ocupació directa en EVC associada a la recollida de les fraccions selectives de residus, 465 llocs de treball anuals de mitjana, considerats ocupació temporal ja que estan relacionats amb una licitació pública, D’altra banda hi ha una sèrie de serveis que generen ocupació permanent, entre els que destaquen els punts verds (80 llocs de treball/any). Economia Verda i Circular 27 Figura 4.3.2. Ocupació directa en EVC (treballadors/es/any) 0 100 200 300 400 500 600 Recollida de residus (ocupació temporal) Punts verds Cooperativa Alencoop: recollida residus Porta a porta de Sarrià Nota: La resta és ocupació permanent. 2016 2017 2018 2019 4.3.3. Residus. Indicadors ambientals de les mesures Els indicadors ambientals més representatius de les mesures implantades són: Taula 4.3.3. Indicadors ambientals quantitatius Polítiques i accions Indicador ambiental Valor 2016-2019 Unitat Indic. Ambiental Recollida selectiva de residus Proporció de recollida 35,9 % selectiva a la ciutat Valorització material de Proporció de valorització 35,1 %) residus material de residus Punts verds Nombre de punts verds 2 Punts verds nous instal·lats 28 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.4. VERD URBÀ 4.4.1. Verd urbà. Inversió i despesa pública en EVC Destaca especialment la despesa en la pròpia plantilla de verd urbà (el 64% del pressupost de l’àmbit), seguit de les mesures d’EVC de millores del verd urbà i d’impuls de la infraestructura verda urbana (13% i 11% respectivament). Pel que fa a l’evolució de la inversió i la despesa en el mandat, destaca l’increment de pressupost públic en la construcció del nou parc de les Glòries (Canòpia Urbana), en el Pla director de l’arbrat i en el Concurs de cobertes verdes. Figura 4.4.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 40,0 Impuls infraestructura verda i urbana Millores del verd urbà Parc Canòpia (Pl. Glòries) Reforma Av. Meridiana (no iniciada) Reformes d'interior d'illa (part de verd) Concurs de cobertes verdes Pla director d'arbrat Mesura de reducció de glifosat Plantilla Parc i Jardins 2016 2017 2018 2019 Milions €, IVA inclòs Economia Verda i Circular 29 4.4.2. Verd urbà. Ocupació directa en EVC Amb la voluntat d’impulsar el verd urbà, durant el mandat s’han creat 93 nous llocs de treball en la plantilla de verd urbà a Parcs i Jardins. Aquesta plantilla representa 982 treballadors/es permanents l’any 2018, i se’n preveuen 10 més per 2019. A banda, destaca la generació de llocs de treball temporal associats a mesures com les millores del verd urbà, l’impuls de la infraestructura verda i el Pla director de l’arbrat (300, 265 i 128 treballadors/ es/any respectivament). F igura 4.4.2. Ocupació directa en EVC (treballadors/es/any) 0 200 400 600 800 1.000 1.200 Impuls infraestructura verda i urbana Millores del verd urbà Reforma Parc Canòpia (Pl. Glòries) Reforma Av. Meridiana (no iniciada) Reformes d'interior d'illa (part de verd) Concurs de cobertes verdes Pla director d'arbrat Mesura de reducció de glifosat Plantilla Parc i Jardins (ocupació permanent) Nota: La resta és ocupació temporal. 2016 2017 2018 2019 4.4.3. Verd urbà. Indicadors ambientals de les mesures Els indicadors ambientals més representatius de les mesures implantades són: Taula 4.4.3. Indicadors ambientals quantitatius Polítiques i accions Indicador ambiental Valor 2016-2019 Unitat Indic. Ambiental Impuls infraestructura Superfície verda 44 ha verda i urbana Millores del verd urbà Superfície verda 0,7 ha Construcció del Parc de les Superfície verda 19,2 ha Glòries (Canòpia Urbana) Reforma Av. Meridiana Superfície verda 1 ha (no iniciada) Concurs de cobertes verdes Nombre de projectes 50 Projectes 30 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.5. MOBILITAT I QUALITAT DE L’AIRE 4.5.1. Mobilitat i qualitat de l’aire. Inversió i despesa pública en EVC Destaca molt especialment l’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità (68% del pressupost anual de l’àmbit), seguit de la inversió en pacificació de carrers, i de la subvenció al Bicing (18% i 7%, respectivament). Figura 4.5.1.1 Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 40,0 80,0 120,0 160,0 Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (Impl. Actuacions) Pacificació de carrers Superilles (pacificació) Reforma c/Pere IV (pacificació) Reforma Av. Meridiana (pacificació) Interiors d'illa (pacificació) Carrils bici (Millores de foment de la bicicleta) Bicing Subvenció al transport públic (aportació a ATM) Nova Xarxa de Bus Millores a la xarxa de bus convencional Inversions Vehicle elèctric Plataforma LIVE (promoció VE) Microplataformes distrib. última milla i pas a tricicles elèc. Subv. de mobilitat Promoció del vehicle eficient Pla de millora de la qualitat de l'aire Mesures contra contaminació-zones baixa emissions Mapa estratègic del soroll Treballs tècnics, estudis de control de soroll Millores acústiques i condicionament Campanya de reducció soroll oci nocturn Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 Evolució de l’aportació de l’Ajuntament al transport públic metropolità Cal remarcar l’evolució de l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona a l’ATM al llarg del mandat, que s’incrementa fins arribar l’any 2019 (previsió) a 168.400.000 €, un 45% més que l’aportació de l’any 2015. L’aposta de l’Ajuntament pel transport públic contribueix plenament al model urbà d’Economia Verda i Circular que minimitza l’impacte ambiental de les emissions contaminants i maximitza la qualitat ambiental i l’habitabilitat. Economia Verda i Circular 31 Figura 4.5.1.2 Aportació de l’Ajuntament a l’ATM (Pressupost ECV públic, M€) Milions €, IVA inclòs 180 € 160 € 140 € 120 € 100 € 80 € 60 € 40 € 20 € 0 € 2015 2016 2017 2018 2019 La figura 4.5.1.3 (en què s’han extret les partides de l’aportació a l’ATM i la pacificació de carrers) permet veure amb més detall el pes de les altres mesures, com la subvenció al Bicing i la inversió en carrils bici. Figura 4.5.1.3 Pressupost públic parcial (*) en EVC (M€/any) 0,0 4,0 8,0 12,0 16,0 Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (Impl. Actuacions) Superilles (pacificació) Reforma c/Pere IV (pacificació) Reforma Av. Meridiana (pacificació) Interiors d'illa (pacificació) Carrils bici (Millores de foment de la bicicleta) Bicing Nova Xarxa de Bus Millores a la xarxa de bus convencional Inversions Vehicle elèctric Plataforma LIVE (promoció VE) Microplataformes distrib. última milla i pas a tricicles elèc. Subv. de mobilitat Promoció del vehicle eficient Pla de millora de la qualitat de l'aire Mesures contra contaminació-zones baixa emissions Mapa estratègic del soroll Treballs tècnics, estudis de control de soroll Millores acústiques i condicionament Campanya de reducció soroll oci nocturn Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 Nota (*). Per tal de visibilitzar millor les altres mesures, aquest gràfic parcial no inclou l’aportació a l’ATM ni la pacificació de carrers. 32 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.5.2. Mobilitat i qualitat de l’aire. Inversió i despesa total en EVC Destaca la generació d’inversió privada derivada de la pacificació de carrers i de la promoció del vehicle eficient. Pel que fa a la promoció de vehicles eficients (elèctrics i híbrids), a partir de les 27.150 bonificacions fiscals de l’IVTM atorgades en el període 2016-2018 i extrapolant les dades de 2018 a 2019, s’estima que hauran generat una inversió privada en EVC de 236 M€ en els quatre anys de mandat, 78 M€ el 2019. Figura 4.5.2. Pressupost total en EVC (M€/any) 0,0 50,0 100,0 150,0 200,0 Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (Impl. Actuacions) Pacificació de carrers Superilles (pacificació) Reforma c/Pere IV (pacificació) Reforma Av. Meridiana (pacificació) Interiors d'illa (pacificació) Carrils bici (Millores de foment de la bicicleta) Bicing Subvenció al transport públic (aportació a ATM) Nova Xarxa de Bus Millores a la xarxa de bus convencional Inversions Vehicle elèctric Plataforma LIVE (promoció VE) Microplataformes distrib. última milla i pas a tricicles elèc. Subv. de mobilitat Promoció del vehicle eficient Pla de millora de la qualitat de l'aire Mesures contra contaminació-zones baixa emissions Mapa estratègic del soroll Treballs tècnics, estudis de control de soroll Millores acústiques i condicionament Campanya de reducció soroll oci nocturn Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 Economia Verda i Circular 33 4.5.3. Mobilitat i qualitat de l’aire. Ocupació directa en EVC La mesura de pacificació de carrers és la que genera una ocupació directa més elevada, 1,765 treballadors/es temporals/any de mitjana (el 69% de treballadors/es directes generats/des a l’àmbit). Figura 4.5.3. Ocupació directa en EVC (treballadors/es/any) 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (Impl. Actuacions) Pacificació de carrers Superilles (pacificació) Reforma c/Pere IV (pacificació) Reforma Av. Meridiana (pacificació) Interiors d'illa (pacificació) Carrils bici (Millores de foment de la bicicleta) Bicing Subvenció al transport públic (aportació a ATM) Nova Xarxa de Bus Millores a la xarxa de bus convencional Inversions Vehicle elèctric Plataforma LIVE (promoció VE) Microplataformes distrib. última milla i pas a tricicles elèc. Subv de mobilitat Promoció del vehicle eficient Pla de millora de la qualitat de l'aire Mesures contra contaminació-zones baixa emissions Mapa estratègic del soroll Treballs tècnics, estudis de control de soroll Millores acústiques i condicionament Campanya de reducció soroll oci nocturn 2016 2017 2018 2019 Nota. L’única mesura representada que comporta ocupació permanent és el servei de Bicing. La resta és ocupació temporal. 4.5.4. Mobilitat i qualitat de l’aire. Indicadors ambientals de les mesures Els indicadors ambientals més representatius de les mesures implantades són: Taula 4.5.4. Indicadors ambientals quantitatius en mobilitat i qualitat de l’aire Polítiques i accions Indicador ambiental Valor 2016-2019 Unitat Indic. Ambiental Pacificació de carrers Superfície pacificada 5,6 ha Superilles Superfície pacificada 4,6 ha (part de pacificació) Carrils bici (millores de Longitud de carrils bici 65 km foment de la bicicleta) Nova Xarxa de Bus Nombre de línies noves 12 Línies noves Promoció del vehicle eficient Nombre sol·licituds de 27.147 Bonificacions atorgades bonificacions atorgades 34 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.6. HABITATGE 4.6.1. Habitatge. Inversió i despesa en EVC Les mesures d’EVC que presenten una despesa pública més elevada en el mandat són els ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis i habitatges (el 86% del pressupost de l’àmbit). F igura 4.6.1.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 4,0 8,0 12,0 16,0 20,0 Inversions eficients en HPO (inversió addicional) Pla regen. urbana Canyelles (inversió addicional) Pla regen. urb. Can Peguera (inversió addicional) Pla regen. urb. Trinitat Vella (inversió addicional) Illa Eficient Ajuts rehab. energètica: llars Rehab. d'habitatge (no energètica o resta) (inversió addicional) Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 Evolució dels ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis i habitatges Durant aquest mandat s’ha fet un gran esforç en promoure la rehabilitació energètica d’habitatges, de més de 56 M€. Aquesta partida també inclou la instal·lació d’ascensors, ja que els models que s’instal·len són altament eficients. Figura 4.6.1.2 Ajuts a la rehabilitació energètica de les llars (Pressupost públic ECV, M€) Milions €, IVA inclòs 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 2016 2017 2018 2019 Economia Verda i Circular 35 La figura 4.6.1.3 (en que s’ha extret la partida dels ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis i habitatges) permet veure amb més detall el pes d’altres mesures, com ara els plans de regeneració urbana. En aquest cas està previst que moltes obres s’acabin d’executar en el proper mandat (vegeu apartat següent). Figura 4.6.1.3. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 Inversions eficients en HPO (inversió addicional) Pla regen. urbana Canyelles (inversió addicional) Pla regen. urb. Can Peguera (inversió addicional) Pla regen. urb. Trinitat Vella (inversió addicional) Illa Eficient Rehab. d'habitatge (no energètica o resta) (inversió addicional) Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 Nota (*). Per tal de destacar altres mesures, aquest gràfic no inclou els ajuts a la rehabilitació energètica. Evolució de la inversió en regeneració urbana de barris L’increment de la inversió en plans de regeneració urbana s’allargarà fins el mandat següent, ja que el temps d’implantació d’aquestes polítiques és lent. En total, es preveu una inversió global addicional en mesures EVC de més d’11 M€ fins l’any 2024. Figura 4.6.1.4. Regeneració urbana de barris (Pressupost public real i previst addicional en EVC, M€) Milions €, IVA inclòs 1,8 1,6 1,4 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 36 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.6.2. Habitatge. Ocupació directa en EVC Destaca la generació de llocs de treball temporals dels ajuts a la rehabilitació energètica, 777 treballadors/es/any de mitjana en el mandat, seguit de les mesures d’EVC en la rehabilitació d’habitatge no energètica, 205 treballadors/es/any, F igura 4.6.2. Ocupació temporal en EVC (treballadors/es/any) 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 Inversions eficients en HPO (inversió addicional) Pla regen. urbana Canyelles (inversió addicional) Pla regen. urb. Can Peguera (inversió addicional) Pla regen. urb. Trinitat Vella (inversió addicional) Illa Eficient Ajuts rehab. energètica: llars Rehab. d'habitatge (no energètica o resta) (inversió addicional) 2016 2017 2018 2019 4.6.3. Habitatge. Indicadors ambientals de les mesures Els indicadors ambientals més representatius de les mesures implantades són: Taula 4.6.3. Indicadors ambientals quantitatius Polítiques i accions Indicador ambiental Valor 2016-2019 Unitat Indic. Ambiental Inversions eficients en HPO Nombre d’habitatges 192 Habitatges inclosos Pla regen. urbana Canyelles Nombre d’habitatges 1.707 Habitatges inclosos Illa Eficient Nombre d’habitatges 90 Habitatges inclosos Ajuts rehab. energètica: llars Nombre d’habitatges 34.501 Habitatges inclosos Rehab. d’habitatge (no Nombre d’habitatges 13.234 Habitatges energètica o resta) inclosos Economia Verda i Circular 37 4.7. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL 4.7.1. Desenvolupament econòmic local. Inversió i despesa en EVC La mesura que presenta una despesa pública més elevada en EVC d’aquest àmbit són els plans d’ocupació i els Projectes Integrals amb Contractació (PICs), que representen el 70% de la despesa de l’àmbit, seguit de les subvencions per dinamitzar l’economia “Impulsem el que fas”, i la formació a Barcelona Activa (11% i 9%, respectivament). Figura 4.7.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 0,4 0,8 1,2 1,6 Plans ocupació àmbits economia verda Formació BCN Activa Acompanyament, formació i serveis d'assessorament a empreses ESS. (inversió addicional) Fons amb Coop57 (inversió addicional) Matchfunding (inversió addicional) Subv. dinamitza economia local “Impulsem el que fas” (inversió addicional) Xarxa ESS: local i internacional (inversió addicional) Fira Consum Resp. Pl. Cat. (inversió addicional) Milions €, IVA inclòs 2016 2017 2018 2019 4.7.2. Desenvolupament econòmic local. Ocupació directa en EVC Els plans d’ocupació generen de mitjana 43 llocs de treball temporals anuals relacionats amb l’EVC. Figura 4.7.2. Ocupació temporal en EVC (treballadors/es/any) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Plans ocupació àmbits economia verda Formació BCN Activa 2016 2017 2018 2019 38 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.7.3. Desenvolupament econòmic local. Indicadors ambientals de les mesures Els indicadors ambientals més representatius de les mesures implantades són: Taula 4.7.1. Indicadors ambientals quantitatius Polítiques i accions Indicador ambiental Valor 2016-2019 Unitat Indic. Ambiental Plans ocupació àmbits Proporció de plans EVC Sense dades % ECV economia verda Formació BCN Activa Proporció de formacions 12 % ECV EVC Acompanyament, formació Proporció de projectes 7,3 % proj. ECV i serveis d’assessorament a EVC empreses ESS. Fira Consum Responsable Nombre visitants 42.000 Visitants Pl. Catalunya 4.8. CONSUM, COMERÇ I TURISME SOSTENIBLE 4.8.1. Consum, comerç i turisme. Inversió i despesa en EVC Les dues mesures que presenten una despesa més elevada són el nou pavelló de productes ecològics de Mercabarna i la inversió addicional en la compra de vehicles eficients (majoritàriament híbrids i elèctrics) per a la flota municipal (el 47% i el 45% de la despesa de l’àmbit, respectivament). Figura 4.8.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 Compra sostenible Flotes veh. eficients (inversió addicional) Despeses associades a les emissions de bons verds sostenibles Mercabarna: pavelló productes ecològics Mercabarna: millora processos Fruita i Verdura (inversió addicional) Mercabarna: tallers (inversió addicional) Subvencions convocatòria general consum responsable (inversió addicional) Ajuts a cooperatives i pagesos (inversió addicional) 2016 2017 2018 2019 Milions €, IVA inclòs 4.8.2. Consum, comerç i turisme. Ocupació directa en EVC El nou pavelló de productes ecològics generarà 186 llocs de treball temporals anuals relacionats amb l’EVC l’any 2019, 59 llocs de treball anuals de mitjana durant el mandat. Figura 4.8.2. Ocupació temporal en EVC (treballadors/es/any) 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 Despeses associades a les emissions de bons verds sostenibles Mercabarna: pavelló productes ecològics Ajuts a cooperatives i pagesos 2016 2017 2018 2019 4.8.3. Consum, comerç, turisme. Indicadors ambientals de les mesures Els indicadors ambientals més representatius de les mesures implantades són: Taula 4.8.1. Indicadors ambientals quantitatius Polítiques i accions Indicador ambiental Valor 2016-2019 Unitat Indic. Ambiental Compra sostenible: flotes de Nombre de vehicles 293 Vehicles vehicles eficients eficients adquirits Emissió de bons verds Proporció de bons verds 28 % sostenibles respecte el total de deute públic existent Promoció dels productes de Botigues de productes de 150 Botigues proximitat proximitat o ecològics Promoció dels horts Nombre d’horts urbans 15 Horts comunitaris comunitaris de producció comunitaris ecològica Promoció dels grups de Grups de consum ecològic 70 Grups de consum consum ecològic 4.9. SOSTENIBILITAT TRANVERSAL 4.9.1. Sostenibilitat transversal. Inversió i despesa en EVC Les mesures d’educació ambiental de la Secretaria Barcelona + Sostenible i l’educació ambiental en equipaments suposen gran part del pressupost municipal de l’àmbit (el 25% i el 19%, respectivament), seguit de la despesa en personal de l’Oficina de Sostenibilitat i els programes específics d’educació ambiental (12% i 11%, respectivament). Figura 4.9.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 Convocatòria proj. del Compromís Barcelona pel Clima Educació ambiental Secretaria Barcelona + Sostenible Educació ambiental en equipaments centralitzats Aules ambientals als districtes Educ. Ambiental: programes específics Subvencions (part de sostenibilitat) Subv. espai urbà i transformació (sense mob.) Ocupació Estr. i cultura de Sostenibilitat i part proporcional als districtes Ocupació Oficina de Sostenibilitat 2016 2017 2018 2019 Milions €, IVA inclòs Economia Verda i Circular 41 4.9.2. Sostenibilitat transversal. Ocupació directa en EVC Les mesures d’educació ambiental generen de mitjana 45 llocs de treball permanents relacionats amb l’EVC. L’Oficina de Sostenibilitat ocupa 11 persones. Figura 4.9.2. Ocupació permanent en EVC (treballadors/es/any) 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 Educació ambiental Secretaria Barcelona + Sostenible Educació ambiental en equipaments centralitzats Aules ambientals als districtes Educ. Ambiental: programes específics Ocupació Estr. i cultura de Sostenibilitat i part proporcional als districtes Ocupació Oficina de Sostenibilitat 2016 2017 2018 2019 4.9.3. Sostenibilitat transversal. Indicadors ambientals de les mesures Els indicadors ambientals més representatius de les mesures implantades són: Taula 4.9.1. Indicadors ambientals quantitatius Polítiques i accions Indicador ambiental Valor 2016-2019 Unitat Indic. Ambiental Convocatòria de projectes Nombre de projectes 10 Projectes ciutadans del compromís pel implantats clima Educació ambiental Nombre de persones Sense dades Persones beneficiàries Nota (*). Recordar que els indicadors relatius a la guia de contractació pública ambiental es troben a l’apartat 4.8.3. 42 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 4.10. CANVI CLIMÀTIC 4.10.1. Canvi climàtic. Inversió i despesa en EVC Es mostra el gràfic de l’àmbit transversal que presenta les mesures d’EVC anteriorment presentades relaciones amb la mitigació o l’adaptació al canvi climàtic. Destaca l’aportació a l’ATM com a mesura que comporta més pressupost. Figura 4.10.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0 160,0 180,0 Recollida de residus Pacificació de carrers Subvencions a l’ATM Ajuts a la rehabilitació energètica de llars 2016 2017 2018 2019 Milions €, IVA inclòs Economia Verda i Circular 43 4.11. URBANISME 4.11.1. Urbanisme. Inversió i despesa en EVC De forma equivalent a l’apartat anterior, es recullen totes les mesures relacionades transversalment amb l’urbanisme. Es pot veure que la mesura que presenta una despesa pública més elevada en EVC és la pacificació de carrers. Figura 4.11.1. Pressupost públic en EVC (M€/any) 0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 Eficiència energ. enllumenat públic Inversions en abastament Millores sanejament (part BIMSA) Impuls infraestructura verda i urbana Construcció Parc Canòpia (Pl. Glòries) Reformes d'interior d'illa (part de verd) Pla director d'arbrat Pacificació de carrers Reforma c/Pere IV (pacificació) Interiors d'illa (pacificació) Mapa estratègic del soroll Campanya de reducció soroll oci nocturn Pla regen. urb. Can Peguera Illa Eficient Compra sostenible Flotes veh. eficients 2016 2017 2018 2019 Milions €, IVA inclòs 44 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 5. Resultats globals En aquest apartat es presenten els principals resultats quantitatius globals agrupats pels àmbits analitzats. Com s’ha esmentat, l’eina full de càlcul adjunta al treball incorpora tots els resultats calculats, concretament, permet identificar els resultats següents: • Inversió/despesa pública de cada mesura d’EVC • Inversió/despesa pública addicional en mesures d’EVC • Inversió/despesa privada generada per les mesures d’ECV • Inversió/despesa total (suma de pública i privada) • Ocupació temporal • Ocupació permanent No s’ha considerat de manera quantitativa la inversió ni la ocupació induïda. 5.1. INVERSIÓ I DESPESA PÚBLICA GLOBAL EN EVC Les inversions i despeses públiques de l’Ajuntament de Barcelona en EVC representen 349 M€ de mitjana anual, un 13% del pressupost mitjà anual de l’Ajuntament del mandat 2016-2019. Les inversions públiques en EVC més elevades són en l’àmbit de la mobilitat i la qualitat de l’aire, i representen el 64% del pressupost total. Les polítiques d’EVC en millora del verd urbà i en la gestió de residus representen el 16% i el 11%, respectivament. Figura 5.1. Inversions i despeses públiques en EVC 0 50 100 150 200 250 300 Energia Aigua Residus Verd urbà Mobilitat i qualitat aire Habitatge Desenvolupament local Comerç, Consum, Turisme Sostenibilitat Transversal 2016 2017 2018 2019 Milions d'€, IVA inclòs Economia Verda i Circular 45 5.2. INVERSIÓ I DESPESA PRIVADA GLOBAL EN EVC Les inversions i despeses privades mobilitzades per les polítiques d’EVC de l’Ajuntament de Barcelona representen 254 M€ en mitjana anual. Les inversions privades en EVC més elevades són en l’àmbit de la mobilitat i la qualitat de l’aire, seguit de les mesures d’habitatge i del verd urbà (representen el 62%, el 20% i el 13% del total, respectivament). Figura 5.2. Inversions i despeses privades generades en EVC 0 50 100 150 200 250 Energia Aigua Residus Verd urbà Mobilitat i qualitat aire Habitatge Desenvolupament local Comerç, Consum, Turisme Sostenibilitat Transversal 2016 2017 2018 2019 Milions d'€, IVA inclòs 46 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 5.3. INVERSIÓ I DESPESA TOTAL GLOBAL EN EVC Les polítiques públiques d’Economia Verda i Circular implantades en aquest mandat suposen, com a mínim, una mobilització d’inversió total de 602,8 Milions € de mitjana anual dels anys de mandat. Destaquen mobilitat i qualitat de l’aire, verd urbà i habitatge (51%, 19% i 15%, respectivament). Figura 5.3. Inversions i despeses totals en EVC 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 Energia Aigua Residus Verd urbà Mobilitat i qualitat aire Habitatge Desenvolupament local Comerç, Consum, Turisme Sostenibilitat Transversal 2016 2017 2018 2019 Milions d'€, IVA inclòs Economia Verda i Circular 47 5.4. OCUPACIÓ PERMANENT GLOBAL EN EVC Les polítiques públiques en Economia Verda i Circular de l’Ajuntament han generat més de 1.380 llocs de treball permanents anuals de mitjana, que representa més del 10% de l’ocupació en economia verda de la ciutat del 2017. De les dades disponibles destaca l’ocupació permanent en verd urbà (71% de les plantilles generades) i en mobilitat (13%). No es comptabilitza la plantilla de TMB i d’altres empreses de transport metropolità, ja que són llocs de treball indirectes i amb aportacions d’altres administracions públiques. Si se li sumen els llocs de treball indirectes, suposen una mitjana global de 2.500 llocs de treball temporal anuals. Figura 5.4. Ocupació permanent en EVC (treballadors/es/any) 0 200 400 600 800 1.000 1.200 Energia Aigua Residus Verd urbà Mobilitat i qualitat aire Habitatge Desenvolupament local Comerç, Consum, Turisme Sostenibilitat Transversal 2016 2017 2018 2019 48 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 5.5. OCUPACIÓ TEMPORAL GLOBAL EN EVC Les polítiques públiques en Economia Verda i Circular de l’Ajuntament de Barcelona en aquest mandat han generat més de 5.200 llocs de treball temporal directe anuals de mitjana del mandat. Destaca de nou l’ocupació generada en mobilitat, verd urbà i habitatge. Si se li sumen els llocs de treballs indirectes, suposen una mitjana global de 9.400 llocs de treball temporal anuals. Figura 5.5. Ocupació temporal directa en EVC (treballadors/es/any) 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 Energia Aigua Residus Verd urbà Mobilitat i qualitat aire Habitatge Desenvolupament local Comerç, Consum, Turisme Sostenibilitat Transversal 2016 2017 2018 2019 Economia Verda i Circular 49 6. Estratègies econòmiques rellevants L’avaluació feta al llarg del treball ha permès identificar diverses estratègies especialment interessants quant a la dinamització econòmica i la creació de nous llocs de treball. El capítol 3 recull l’extensa relació de propostes estratègiques implantades aquest mandat i les estratègies de futur plantejades. En aquest apartat es desenvolupen, sense ànim d’exhaustivitat ni de compleció, algunes d’aquestes estratègies rellevants des d’un punt de vista de desenvolupament econòmic i ambiental. Concretament, són les següents: • El Bicing i la promoció de la bicicleta • El vehicle elèctric compartit per fomentar la intermodalitat • Una política integral d’impuls de la innovació en mobilitat • La rehabilitació energètica d’edificis • L’operador energètic municipal i l’impuls a la producció renovable • El verd urbà: l’oportunitat de les cobertes verdes • La reducció de residus: l’estratègia Residu Zero • L’economia circular en d’altres sectors estratègics • Les polítiques de promoció de Barcelona Activa 6.1. EL BICING I LA PROMOCIÓ DE LA BICICLETA Una política eficient El servei de Bicing, desenvolupat per part de l’Ajuntament de Barcelona a partir del 2007, és un exemple de política exitosa en EVC. Ha servit de desencadenant de l’ús popular de la bicicleta a la ciutat en 10 anys, multiplicant per més de 4 el nombre d’usuaris/àries diaris. Es considera un instrument públic amb un resultat evident de promoció eficient d’aquesta modalitat de mobilitat a la ciutat. Amb més de 34.000 usuaris/àries diaris del servei, ha contribuït a estabilitzar-ne més de 130.000 més amb bicicleta privada. Figura 6.1.1. Evolució dels usuaris/àries de la bicicleta a BCN 131.100 35.000 34.400 2005 2016 Usuaris/àries diaris bicicleta privada Usuaris/àries diaris Bicing Font: Indicadors de sostenibilitat de Barcelona, Informe 2016, i Mesura de Govern: Estratègia per a la Bicicleta a Barcelona (2015), Ajuntament de Barcelona. 50 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Una política eficaç Aquest resultat ha tingut un impacte positiu en les finalitats per les que es volia incrementar el nombre d’usuaris/àries de bicicleta a Barcelona: • Menys contaminació de l’aire • Menys contaminació acústica A més, indirectament: • Fomenta la intermodalitat amb transport públic • Redueix la tinença de vehicles Una política només de sostenibilitat? El Bicing i la promoció de la bicicleta provoquen Figura 6.1.2. Impacte de la bicicleta urbana impactes econòmics positius per a la ciutat, a més a més dels ambientals: m Men Volu y i s negoc trànsi • Promociona activitats econòmiques de t i ocupació relacionada (vegeu pàgina ó següent). ia M om i • Ocupa menys espai (al carrer i aparcada) n l o que altres modes privats; menys trànsit, i més espai públic i privat. • És més saludable, física i mentalment; augmenta la qualitat de vida. • Estalvia temps de transport; augmenta el temps per a un mateix. d vi • És més econòmica d’adquirir, llogar i Q e ualitat d mantenir; més estalvi familiar. ent T Se • Pot arribar a reduir la tinença de vehicles e u m n p m s s per Hàbit es • És més segura i contribueix a la imatge at l ei b x Saluda atractiva de ciutat. • Fomenta la intermodalitat amb transport públic. Una política de promoció econòmica La bicicleta s’ha mostrat eficaç, també, com a instrument de promoció econòmica, tant en volum de negoci generat com en nova ocupació, com es mostra en els gràfics adjunts. Bicicleta, i més Es proposa reforçar el desenvolupament del sector de la bicicleta i dels nous modes de mobilitat personal sense emissions: patins, patinets, patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal. Ocupaci Ec a guretat Imatge aip atractiva s es é lic M púb at riv i p tatu ci lo r os t Pressu p ilia r fam x Bai m ni Ba e ix cost nt de c pra m a om o lloguer Economia Verda i Circular 51 Figura 6.1.3. Impacte econòmic anual de la bicicleta a Catalunya Volum de negoci (M€) Comerç i serveis, 104 Infraestructures, 65 Cicloturisme, 611 Indústria, 481 Esport, 40 Llocs de treball Comerç i Esport, 741 serveis, 618 Cicloturisme, 2.965 Indústria, 1.482 Infraestructures, 371 Font: pròpia a partir de https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Impacte-economic-del-sector-de-la-bicicleta 6.2. EL VEHICLE ELÈCTRIC COMPARTIT PER FOMENTAR LA INTERMODALITAT Motos elèctriques compartides i ciutadania multimodal Barcelona també és pionera en un altre àmbit de la mobilitat sense emissions locals: les motos elèctriques compartides. A la ciutat operen (maig de 2018) 5 empreses privades de motosharing elèctriques, que tenen conjuntament més de 150.000 clients/es. L’experiència internacional de les empreses de vehicle compartit mostra que l’existència de transport públic de qualitat (en el cas de Barcelona, TMB i Bicing) afavoreix els actors privats de vehicle compartit, perquè reforcen el foment de la ciutadania multimodal, que no fa servir el vehicle propi sinó una combinació de modes diferents en funció del dia: a peu, patinet, bicicleta, bus, metro, motosharing, taxi, carsharing, etc. 52 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Els vehicles compartits, un exemple clar d’economia circular Metro, tramvia, bus i cotxe/moto elèctrics compartits: tots ells provoquen menys emissions contaminants i menys soroll que els cotxes i motos convencionals. També contribueixen a reduir el nombre de vehicles privats a la ciutat i els seus impactes ambientals: consum de materials, ocupació de l’espai públic, etc. El vehicle compartit i la renovació de la flota Les motos i els cotxes compartits tenen un ús més intensiu que els vehicles privats convencionals (que només s’usen de mitjana un 3-5% del temps) perquè els fan servir múltiples usuaris al llarg del dia. Aquest ús més intensiu fa rendible la inversió addicional en eficiència mitjançant vehicles híbrids i elèctrics, que s’amortitzen més com més intens sigui el seu ús. A la vegada, facilita la renovació de la flota, aspecte positiu perquè els vehicles nous són més eficients i menys contaminants que els antics. Impacte econòmic i llocs de treball Les empreses de vehicle compartit són intensives en mà d’obra (pel manteniment dels vehicles, la reposició de bateries de les motos, la gestió de les dades per optimitzar el servei, etc.) i moltes d’elles tenen la central d’operacions a Barcelona, des d’on lideren l’expansió internacional, cosa que reforça també els perfils qualificats. D’aquesta manera, a Barcelona s’obren noves oportunitats de desenvolupament econòmic en l’àmbit del vehicle compartit i sense emissions locals: • Moto elèctrica (motosharing) • Cotxe elèctric de flota (carsharing) • Cotxe elèctric llogat entre particulars La promoció de l’ús de cotxes compartits elèctrics Es proposa reforçar les polítiques de potenciació dels vehicles compartits elèctrics que ja s’estan duent a terme, en particular facilitant el cotxe elèctric free-float en calçada, si aconsegueix una ràtio d’ocupació mínima (p.ex., 8 usos diaris) en un termini determinat. Així mateix, estudiar la possibilitat de compartir els vehicles elèctrics de la flota municipal amb plataformes ciutadanes i cooperatives d’usuaris de mobilitat (Som Mobilitat, p.ex.) els caps de setmana, tal com s’està començant a fer en d’altres municipis. Economia Verda i Circular 53 6.3. UNA POLÍTICA INTEGRAL D’IMPULS DE LA INNOVACIÓ EN MOBILITAT El Bicing i el seu impacte a Barcelona és exemplar del nou paradigma sòcio-tecnològic que es va consolidant després de la crisi. És un component visible de la nova “bona vida urbana”, més sostenible, amb més temps i espais per a compartir, més saludable, més col·laborativa i connectada. Aprofitant el moment de maduresa de la mobilitat a la ciutat i les noves solucions tecnològiques existents, es proposa promoure la innovació lligada al nou paradigma de ciutadania intermodal sense vehicles a motor de propietat, impulsant nous productes, serveis i solucions, i entenent la ciutat com a laboratori i expositor d’aquestes innovacions. Convertir Barcelona en un referent de la innovació en la mobilitat del futur, pensada més com a servei (Mobility as a Service, MaaS) que com a producte. Mitjançant una política integral d’innovació orientada a la nova mobilitat, enfocant accions de generació i transferència de coneixement; de compra pública, de proves pilot i de regulació; de suport a l’empresa i l’emprenedoria; de creació d’ecosistemes d’innovació i treball en clústers col·laboratius; de dinamització dels agents i els/ les usuaris/àries; de marca de ciutat; de formació. També de formació. La nova mobilitat farà servir persones formades a tots els nivells professionals en els camps de l’electricitat, l’electrònica i les TIC per cobrir diverses necessitats derivades dels vehicles elèctrics, de la instal·lació i manteniment dels punts de recàrrega, de la sensorització, etc. El foment del transport públic i la mobilitat com a servei (MaaS) La inversió en transport públic beneficia els operadors privats de mobilitat com a servei El transport públic, compartit per definició i elèctric en molts casos (metro, tramvia i, properament, els autobusos) és un element clau de l’EVC urbana. A més, l’existència de transport públic de qualitat afavoreix la consolidació d’altres actors privats de vehicle compartit, perquè reforcen la mobilitat com un servei (MaaS). La mobilitat com a servei redueix la cultura de la tinença particular de cotxes i motos La MaaS associada a la múltiple oferta de serveis de mobilitat fàcils, eficients i assequibles és l’eina més important per consolidar un canvi cultural que s’està produint sobretot entre el jovent de renúncia a la tinença particular de cotxes i motos. Aquest fet és cabdal per reduir l’impacte urbà de la mobilitat en termes d’EVC. Fomentar la intermodalitat en totes les seves formes Per incrementar l’ús del transport públic i la consegüent millora en EVC, cal una aposta metropolitana decidida a potenciar i facilitar la intermodalitat, assegurant la connexió de les estacions d’autobús amb la xarxa de metro i Bicing, park&ride a l’entrada de la ciutat, consolidant uns preus assequibles al transport públic, etc. Plataformes d’integració multimodals, apps i T-mobilitat Per facilitar la ciutadania multimodal i la MaaS han aparegut iniciatives d’aplicacions digitals d’integració de la mobilitat, públiques (AMB Mobilitat, etc.) i privades (RACC Trips, Free to Move, etc.). 54 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona pot accelerar la MaaS a la ciutat, la creació de llocs de treball i la disminució d’impacte ambiental associats, si n’exerceix el lideratge i fa acords amb operadors privats de vehicle compartit. La futura targeta virtual metropolitana de transport T-mobilitat pot esdevenir una eina per avançar cap a la MaaS si s’hi integren els operadors de vehicle compartit. Les polítiques de pacificació viària i les superilles En una ciutat com Barcelona, on només el 25% dels desplaçaments es realitzen en vehicle privat motoritzat, el 60% de l’espai públic de la ciutat l’ocupen cotxes i motos. La necessitat de rehumanitzar els carrers sotmesos a un gran volum de trànsit de vehicles i millorar-ne la qualitat ambiental, és una de les grans prioritats a la ciutat, a la qual s’han dedicat grans esforços. Beneficis La pacificació permet reduir el trànsit rodat de pas (els vehicles que creuen però no s’aturen) i la velocitat i, per tant, el risc d’accidents greus, a més de reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, guanyar espai per a la ciutadania i per a nous usos. A més a més, fa més segurs els recorreguts a peu, permetent recuperar l’autonomia dels infants que van sols a l’escola. Impacte econòmic i llocs de treball La pacificació de carrers, l’establiment de zones de plataforma única i les superilles són intensives en mà d’obra, 16 treballadors/es temporals per milió d’euros invertit. A més a més, permeten la dinamització de l’economia local i de proximitat, permetent a més, puntualment, la celebració d’esdeveniments, fires, etc. 6.4. LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS Les polítiques municipals de rehabilitació d’edificis El potencial de rehabilitació d’edificis que incorporin mesures d’eficiència energètica (aïllament de façana, aïllament de coberta, canvi de finestres, etc.) és alt a Barcelona: el 72% de la superfície d’edificis residencials va ser construïda abans de 1979, any de la primera normativa que obligava a un mínim aïllament tèrmic de l’edificació. Barcelona i els equips tècnics de l’Ajuntament (Consorci de l’Habitatge, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUQV), districtes, etc.) disposen d’una extensa i profunda experiència en la rehabilitació d’edificis. “Barcelona, posa’t guapa” va ser una campanya de protecció i millora del paisatge urbà emblemàtica per a la ciutat, que en el seu origen, l’any 1986, va suposar un revulsiu Economia Verda i Circular 55 important per promoure la rehabilitació d’edificis, però també va provocar un canvi cultural: el canvi de l’imaginari col·lectiu de la ciutadania en relació a la importància de les façanes urbanes. Les polítiques municipals s’alineen amb la rehabilitació energètica. El Pla Clima, recentment aprovat, incorpora l’objectiu de rehabilitar energèticament el 20% dels edificis residencials de més de 40 anys d’aquí al 2030. Beneficis de la rehabilitació energètica La rehabilitació energètica d’edificis i habitatges és una oportunitat d’EVC global: • Redueix el consum energètic i les emissions contaminants locals associades a la combustió de les calderes (NOX, SO2 i CO2, principalment). • Millora el confort i la salut de les persones en el seu habitatge. • Redueix el risc a llarg termini de patir pobresa energètica. L’estalvi energètic també suposa la reducció de les importacions de combustibles fòssils, amb la consegüent millora de la balança comercial i de la renda nacional. Addicionalment, la rehabilitació energètica és una oportunitat, també, de dinamització econòmica clau per a la ciutat, com s’explica a la Casal de barri Can Portabella, rehabilitat amb criteris pàgina següent. d’eficiència energètica i sostenibilitat per part de l’Ajuntament de Barcelona. Impacte econòmic i llocs de treball La rehabilitació d’edificis és altament intensiva en llocs de treball. Diversos estudis xifren la generació d’ocupació del sector entre 14 i 21 llocs de treball directes i entre 50 i 100 llocs de treball totals per cada milió d’euros invertit. Els ajuts a la rehabilitació d’habitatges són altament multiplicadors a nivell econòmic. S’estima que cada euro (1 €) de subvenció pública en rehabilitació d’habitatge implica 4,2€ d’activitat productiva global. La rehabilitació energètica d’edificis i habitatges demanda una ocupació de més qualitat que l’ocupació generada tradicionalment pel sector de la construcció (perfils relacionats amb les empreses de rehabilitació, de serveis energètics i empreses consultores d’avaluació energètica). La rehabilitació energètica implica retorns fiscals importants, de fins al 82% de recuperació de la inversió pública (amb diferències en la recaptació en funció de l’administració local, autonòmica o estatal). Centrar els ajuts en la rehabilitació energètica Des d’un punt de vista d’EVC, fer actuacions de rehabilitació de façana i coberta sense caràcter energètic constitueix una “hipoteca energètica i ambiental”, ja que és una oportunitat de reducció de consums i emissions perduda per als propers 30-50 anys (fins a la propera rehabilitació de l’edifici). 56 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Per això es proposa centrar els ajuts de l’Ajuntament a la rehabilitació d’edificis en aquells que incloguin millores energètiques passives. En concret, actuar energèticament sobre l’envolupament en aquells casos que aquesta es toqui. Actuar sobre el conjunt de buits (finestres i balcons) és més difícil a nivell d’edifici, però també hauria de ser obligatori en el cas d’habitatges individuals. 6.5. L’OPERADOR ENERGÈTIC MUNICIPAL I L’IMPULS A LA PRODUCCIÓ RENOVABLE Les polítiques municipals de sobirania energètica Una de les principals actuacions d’aquest mandat ha estat la posada en funcionament de la comercialitzadora elèctrica municipal (2018) i la definició del futur operador energètic municipal, que englobarà actuacions ja iniciades en aquest mandat i que en el futur podran operar a escala metropolitana. L’operador energètic municipal té entre els seus objectius principals impulsar la producció d’energies renovables en el municipi i facilitar la seva implantació tant en espais públics com privats. Així mateix, s’aposta per la democratització del sistema energètic, amb un model de generació més descentralitzat, amb participació i control social sobre el sistema energètic, que fomenti l’ocupació de proximitat i l’economia local. L’operador energètic municipal i la dinamització econòmica associada a la producció renovable local Les funcions principals del futur operador energètic municipal seran: • Gestionar l’energia verda generada a les instal·lacions municipals i en el futur metropolitanes, per assolir estalvis econòmics i fer de catalitzador d’un nou model energètic. • Planificar i promoure noves inversions públiques i privades en energies renovables. • Comercialitzar energia verda als edificis i serveis públics. • Assessorament energètic a la ciutadania mitjançant els Punts d’Assessorament Energètic, tant en temes de pobresa energètica com en la rehabilitació d’habitatges, comerços i empreses. • Assessorament energètic als municipis de l’AMB. Les sinergies per a l’impuls de l’energia solar Com s’ha esmentat (2n punt anterior), l’operador municipal planificarà i promourà noves inversions públiques i privades en energies renovables. Això és degut a les raons següents: • Permetrà fer una promoció activa de l’autoconsum d’energies renovables, especialment la solar, gràcies a disposar de xarxa pròpia. • Conjuntament amb el “Programa d’impuls a l’energia solar” i la creació de microxarxes, facilitarà la generació de sinergies entre els diferents actors públics i privats implicats. Economia Verda i Circular 57 6.6. EL VERD URBÀ: L’OPORTUNITAT DE LES COBERTES VERDES Les polítiques municipals d’increment del verd urbà El Compromís de Barcelona pel Clima es marca com a objectiu incrementar en més de 160 ha la superfície verda l’any 2030, de manera que l’Ajuntament continua implementant mesures per incrementar la infraestructura verda a la ciutat. En aquest mandat, l’objectiu és incrementar en 44 ha la infraestructura verda de la ciutat. Com s’ha vist en els apartats anteriors, la inversió en aquest àmbit de l’Ajuntament aquests últims anys ha estat significativa. Barcelona és una ciutat densa i consolidada, amb una possibilitat limitada a mitjà termini d’obertura de nous parcs urbans. Per aquest motiu, per assolir un objectiu d’aquesta magnitud, les polítiques municipals s’orienten també en l’enverdiment de tot tipus d’espais urbans, com els interiors d’illa, la pròpia via pública, els murs i parets mitjaneres, i també les cobertes. Les cobertes verdes D’entre totes les actuacions per incrementar el valor del verd a la ciutat es destaquen les que impliquen la implantació de cobertes verdes. Algunes de les mesures municipals que hi tenen una relació directa són: • Ajuts a la rehabilitació de cobertes. • Estudi d’una instrucció interna i ordenança de cobertes verdes. • Implantació municipal de cobertes verdes. El Pla Clima es proposa com a objectiu executar 100 cobertes o façanes emblemàtiques en edificis públics municipals que puguin esdevenir exemples emblemàtics. En els últims anys s’han executat la coberta productiva de la Fàbrica del Sol, la coberta verda de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de la ciutat de Barcelona i la seu del districte de Sants, entre d’altres. Així mateix, actualment (primavera 2018) s’està executant un extens hort urbà a la coberta del Mercat de la Vall d’Hebron. • Concurs de cobertes verdes. 58 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Concurs de cobertes verdes i els seus beneficis L’Ajuntament de Barcelona va impulsar l’any 2017 el Concurs de cobertes verdes, amb l’objectiu d’aconseguir 10 nous terrats verds a la ciutat i difondre els seus beneficis a la ciutadania. S’ha fet una primera selecció de 41 propostes, que han rebut una ajuda de 1.500€ cadascuna per a l’elaboració dels treballs tècnics preliminars. Finalment, s’han seleccionat les 10 millors propostes, que rebran 10 ajuts de fins a 100.000 € cadascuna per executar la seva coberta verda. La profunda ambició, l’elevada qualitat, i la diversitat funcional i tipològica de les propostes presentades al Concurs de cobertes verdes fan preveure la seva execució satisfactòria, però també l’existència d’ampli interès ciutadà per les cobertes verdes. Els barcelonins i les barcelonines troben a faltar el verd i el terrat és una oportunitat per obtenir-lo. Els beneficis de les cobertes verdes des de l’òptica de l’Economia Verda i Circular (EVC) són els següents: • Increment del verd urbà; millora del confort i de la qualitat de l’aire. • Aïllament i protecció tèrmica dels pisos sota coberta, amb el consegüent estalvi energètic i d’emissions. • Elevada capacitat de dinamitzar l’activitat econòmica i, especialment, d’impulsar la inversió privada. • Com en el cas de la rehabilitació energètica, és una activitat altament intensiva en mà d’obra directa. La consolidació del Concurs de cobertes verdes, els ajuts econòmics a la rehabilitació de cobertes i l’aprovació d’una ordenança específica que en reguli la implantació (nova construcció, grans rehabilitacions, canvis d’usos,...) seran aspectes clau per promoure l’activitat econòmica associada a aquest sector. Economia Verda i Circular 59 6.7. LA REDUCCIÓ DE RESIDUS: L’ESTRATÈGIA RESIDU ZERO L’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’estratègia de Residu Zero de Barcelona amb l’objectiu de fer un avenç en la reducció progressiva de la generació de residus fins a reincorporar totes les matèries al cicle productiu o als sistemes naturals. L’intercanvi, la reutilització, els mercats de segona mà i l’aprofitament dels excedents alimentaris, per exemple, són accions de prevenció i reducció des de l’origen incorporades a l’estratègia Residu Zero. També l’economia circular dels materials, que contempla tot el cicle de vida dels productes, des del seu disseny fins al seu ús i recuperació, considerant el residu com a recurs reaprofitable. L’estratègia de prevenció Residu Zero de Barcelona es basa en: • Reducció de residus (prevenció), per sota dels 1,2 kg/habitant·dia • Reutilització dels residus: donar-los una segona vida mitjançant l’intercanvi o la reparació • Recollida selectiva: pas del 39% al 60% dels residus urbans, millorant especialment la matèria orgànica. • Corresponsabilitat ciutadana, per tal que aquesta s’impliqui en l’òptima gestió dels residus. Un primer pas és la prova pilot de la recollida porta a porta al casc antic de Sarrià, començada el 2018. Programa emblemàtic d’economia circular de materials al polígon de Bon Pastor – Baró de Viver En l’àmbit dels residus industrials, destaca el Programa de dinamització del polígon de Bon Pastor- Baró de Viver —i, per extensió, la franja del Besòs—, que es proposa reactivar l’activitat econòmica del Polígon com a motor per al desenvolupament del territori. L’Ajuntament està actuant tant sobre les empreses ja existents com atraient i fomentant la implantació de noves activitats, amb l’objectiu que el polígon esdevingui un espai privilegiat dins de la ciutat per al desenvolupament de la simbiosi industrial, el reciclatge i la innovació en economia circular. Beneficis ambientals de la recollida porta a porta És un sistema que suposa una sèrie de millores ambientals: • Millora la taxa de recollida selectiva, amb valors habituals d’entre el 60 i el 85% dels residus generats. • Millora de la qualitat dels residus recollits en totes les fraccions i, en especial, de la matèria orgànica (FORM), que té un 10% d’impropis de mitjana. • Millora de la qualitat de l’aire i la disminució del nivell de soroll, facilitant el descans de la ciutadania, en particular per la reducció de la freqüència de recollida de la fracció resta. • Més espai públic lliure com a conseqüència de la retirada dels contenidors d’envasos de plàstic i de paper i cartró. 60 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Impactes econòmics i ocupacionals Figura 6.7.1. Cost global de gestió per habitant equivalent, en funció del model de recollida (mitjana simple dels valors de cada municipi) Tot i comportar un cost inicial un 10% superior, en particular a causa de ser més intensiva en 80 l’ús de personal, permet reduir les despeses de 70 manteniment, neteja i reposició dels contenidors 60 69,97 de carrer i revertir la tendència a l’augment dels 63,50 costos dels tractaments finalistes. En paral·lel, 50 representa un augment dels ingressos per 40 reciclatge. 30 A més, una FORM d’alta qualitat (amb bosses 20 compostables) comporta un tractament 10 biològic de màxima simplicitat tecnològica i, en 0 conseqüència, de menor cost d’inversió. Àrea de vorera Porta a porta 6.8. L’ECONOMIA CIRCULAR EN D’ALTRES SECTORS ESTRATÈGICS L’economia circular és una oportunitat per potenciar la industria del futur, una industria renovada, innovadora, intel·ligent, digitalitzada i descarbonitzada. A més, les ciutats presenten una posició clau per liderar la transformació cap a l’economia circular. Barcelona n’és un clar exemple, amb diferents sectors estratègics que hi poden contribuir, i els quals ja estan essent impulsats pel consistori en el període 2016-2019. Empreses digitals i TIC La ciutat és consolida com a hub tecnològic i innovador, amb un creixement del 42% entre 2011 i 2017, arribant al 5,1% de l’ocupació (54.000 llocs de treball) i prop de 2.800 empreses (enfront del 4,2% de creixement mitjà de les empreses de la ciutat). El potencial de creixement d’aquest sector serà molt rellevant en àmbits com la intel·ligència artificial, la sensorització, i la IoT i el Big Data. A més, cal destacar el creixement dels 46% dels sectors creatius digitals, com els videojocs des de l’any 2008, que podrien contribuir en el canvi d’hàbits de la ciutadania a través del joc, la gamification. Eficiència energètica El sector nacional de l’eficiència energètica es troba relativament estancat i considerat com sector low cost, essent a nivell internacional on hi ha un mercat en plena expansió. Els/les experts/es asseguren que la situació estatal ha de canviar, i que l’administració pública ha de donar exemple en les seves licitacions. (€/hab. any) Economia Verda i Circular 61 Economia Social i Solidària (ESS) L’any 2015 l’Economia Social i Solidària representava el 8% de l’ocupació de la ciutat i el 2,8% de les empreses, havent-hi 861 cooperatives, 1.200 societats anònimes laborals, 2.400 entitats del tercer sector social, i 260 iniciatives d’economies comunitàries. Bona part d’aquestes empreses adopten els principis de l’economia circular per ideologia i són grans impulsores del treball col·laboratiu i de l’economia del bé comú. Turisme i comerç responsable L’any 2015, el turisme representava el 12% del PIB de la ciutat i una cinquena part dels contractes laborals signats, però, en general, la qualitat de l’activitat i de l’ocupació del sector és millorable. El futur desitjable, el turisme sostenible i respectuós, que inclou la lògica de l’economia circular, pot avançar mitjançant la millora de les seves activitats: hoteleria, restauració, comerç i activitats de lleure. Els hotels de qualitat, els edificis singulars i els festivals de música són espais on començar a aplicar l’EVC. Els certificats Biosphere, LEED i BREEAM són eines ja disponibles per avançar cap a aquest turisme sostenible. 6.9. LES POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ DE BARCELONA ACTIVA Les mesures en curs Barcelona Activa disposa de múltiples mesures d’impuls de sectors estratègics: incubació, preacceleració, suport financer, espais testeig, plans de capacitació digital, formació ocupacional, cases d’oficis als barris, etc. En temes relacionats amb l’economia circular, cal destacar els següents: • Programa Cleantechcamp de creació d’empreses en el camp de les energies netes • Projecte Synergys, en què empreses llancen reptes en termes d’Economia Verda i Circular perquè start-ups i pimes puguin oferir les seves solucions • Programa Innofood, per a la creació d’empreses del sector de l’alimentació, incloses empreses que redueixin el malbaratament i l’impacte ambiental • Programa Energy Investment Forum, per a la cerca d’inversors privats en l’àmbit energètic. • Programa de sostenibilitat i economia circular per a pimes industrials, amb auditories, simbiosi industrial i conducció eficient • Casa d’oficis “barris sostenibles” per a la inserció laboral de joves • Formació ocupacional en temes d’Economia Verda i Circular i mobilitat • Impuls d’esdeveniments del sector: Smart City Expo World Congress, Expoelectric, etc. • Subvencions ”Impulsem el que fas”, per dinamitzar l’economia dels barris • Acompanyament i formació en Economia Social i Solidària • Centre municipal per a la Innovació Socioeconòmica, que inclou un servei d’informació i difusió de les activitats i bones pràctiques existents, un servei de Comunitat d’incubació, una línia de re- cerca-acció i una línia internacional per al crosslanding i la participació en xarxes internacionals. 62 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Estratègies a potenciar en el futur Formació específica en àmbits d’EVC Es necessitaran persones formades a tots els nivells professionals en el camp de l’electricitat i l’electrònica per cobrir diverses necessitats presents i futures d’Economia Verda i Circular (EVC) que abasten diferents àmbits d’aquest treball: • Les derivades dels vehicles elèctrics i híbrids: manteniment i reparació de vehicles (diferents als habituals), instal·lació i manteniment de punts de recàrrega, sensorització i digitalització dels vehicles, etc. • Les associades a les energies renovables, sobretot, a escala urbana, la solar fotovoltaica: projectistes, instal·ladors/es i mantenidors/es. També d’altres renovables: eòlica, geotèrmia, etc. • Les derivades de la construcció de nous edificis amb estàndards nZEB (nearly Zero Energy Buildings). • Les relacionades amb l’eficiència energètica industrial i d’edificis existents. • La sensorització i el monitoratge de consums energètics, d’emissions contaminants, etc. • L’electrificació general del sector energètic, que ja està succeint i que totes les prospectives energètiques preveuen que es consolidi àmpliament. També serà interessant reforçar altres perfils com: • L’operador/a de reciclatge • El/la tècnic/a en materials, ecodisseny i la seva reutilització • L’expert/a en anàlisi de producte i compra sostenible • El/la tècnic/a en instal·lacions hidràuliques: energia termosolar, terra radiant, district heating & cooling, etc. • L’arquitecte/a bioclimàtic/a • El/la tècnic/a en contaminació atmosfèrica • El/la desenvolupador/a d’eines digitals, el màrqueting digital, l’analista de dades i la intel·ligència artificial en àmbits d’EVC. Formació transversal, contínua i flexible Cal anticipar-se i disposar dels programes de formació flexibles i adequats a les noves competències que es requeriran, amb un bon diàleg entre els sectors productius i els centres formatius. Si la paleta de formacions és flexible, cadascú es podrà configurar un currículum a mida. Es recomana fomentar les habilitats transversals: STEAM (science, tecnology, engineering, arts and maths) i l’aprentatge d’idiomes i eines digitals, sobretot en persones majors de 45 anys. També es proposa que es treballi en la unificació dels certificats professionals i les pràctiques remunerades per a joves com a millor entrada al mercat de treball. Economia Verda i Circular 63 Acompanyament, incentius i col·laboració entre agents No només s’ha de potenciar l’aparició de noves empreses ecoinnovadores i emprenedoria verda, sinó també l’adaptació de les empreses existents, en particular amb acompanyament i recolzament a les petites i mitjanes empreses perquè adoptin els principis de l’economia circular, amb incentius fiscals, ajuts a la innovació, etc. També s’ha de millorar la coordinació entre empreses i centres tecnològics o universitats, i els partenariats public-privats per trobar noves maneres de col·laborar i generar valor compartit per connectar agents dels diversos sectors perquè treballin transversalment. Cal fomentar la formació dual i els doctorats industrials. Barcelona i la seva àrea metropolitana compten amb clústers de referència cabdals per a l’economia circular: • Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Solartys i Domotys • Clúster de Materials Avançats • Clúster de l’Automoció i Plataforma LIVE d’impuls de la mobilitat sostenible • Associació Clúster Digital de Catalunya i EdutechCluster En el sector turístic es proposa millorar el diàleg entre tots els agents, inclosa la ciutadania, per desenvolupar un pacte local per a la gestió i promoció del turisme responsable i sostenible, que promogui la cultura de la responsabilitat social entre els agents. Ecosistemes d’innovació transversal També és convenient definir polítiques integrals, actuacions, instruments i infraestructures que recolzin la innovació i afavoreixen el manteniment de l’activitat industrial existent i la reindustrialització, si s’escau. Per això, és recomana fomentar i facilitar la creació d’ecosistemes innovadors transdisciplinars que afavoreixin la qualitat de les interrelacions entre els diferents actors i que ajudin a consolidar el sistema col·laboratiu de coneixement, per facilitar, així, l’escalabilitat dels projectes d’innovació disruptiva, propera al territori i que respongui a les necessitats de la ciutadania i la societat. Això permet també repartir els riscos de la innovació que per a una sola empresa serien inassumibles, fomentar l’experimentació i la dignificació del fracàs com element d’evolució i creixement. El Pacte Industrial de Catalunya 2018 proposa promoure els projectes de palanca de l’economia circular: • Mobilitat privada eficient • Habitatge circular • Reciclabilitat dels plàstics més enllà dels envasos • Reducció del consum d’energia i aigua associat el sector del turisme Els clústers, abans esmentats, podrien ser grans aliats per fomentar la creació d’aquests ecosistemes. 64 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona 7. Indicadors ambientals de seguiment Per tal de donar continuïtat a l’estudi, es considera necessari analitzar la conveniència o no d’establir un procediment per mesurar indicadors de seguiment, sabent que l’Ajuntament ja mesura una gran quantitat d’indicadors, i que sigui útil i pràctic per als seus actors. Indicadors ambientals mesurats actualment • Indicadors de sostenibilitat a nivell de ciutat, mesurats per l’Oficina de Sostenibilitat • Indicadors ambientals de les obres de BIMSA • Indicadors d’economia verda a Barcelona, mesurats per la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local Proposta d’indicadors clau mínims d’Economia Verda i Circular Tot i que l’estudi constata una manca de protocol·lització generalitzada de la mesura dels impactes i beneficis ambientals de les polítiques implantades, i una manca de seguiment de les mateixes, a dia d’avui, i veient l’esforç que suposa, no es considera convenient demanar una mesura exhaustiva d’indicadors ambientals de les diferents polítiques als/a les seus/ves gestors/es. Es proposa, doncs, començar a treballar una petita bateria d’indicadors amb un indicador clau per àmbit, tot i saber que hi haurà mesures que no es podran acollir directament a aquests indicadors. Taula 7.1. Indicadors ambientals de seguiment Àmbit Indicador ambiental Valor Unitat de mesura Energia Estalvi energètic KWh estalviats/any Aigua Estalvi d’aigua potable m3 estalviats/any Residus Percentatge de recollida % selectiva Verd urbà Superfície verda (nova o ha/any millorada) Mobilitat Superfície d’espai públic ha/any recuperat per als modes sostenibles Desenvolupament local i Persones beneficiàries Persones/any ocupació Comerç, consum i turisme (*) Persones beneficiàries Persones/any Sostenibilitat transversal Emissions de GEH t CO2/any Nota (*). L’indicador persones beneficiàries és un indicador que permet englobar totes les mesures d’impuls de l’economia local, l’ocupació, etc. Economia Verda i Circular 65 8. Conclusions L’estudi avalua l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona del mandat 2016-2019 en termes d’Economia Verda i Circular (EVC), remarca les polítiques estratègiques més significatives, i planteja propostes de futur que permetrien impulsar encara més el desenvolupament econòmic, la creació d’ocupació i els beneficis ambientals dels àmbits que hi estan relacionats. Atenent al que s’ha exposat al llarg de l’informe, es Figura 8.1 Pressupost públic EVC conclou que les inversions i despeses públiques (mitjana anual 2016-2019, M€) de l’Ajuntament de Barcelona en EVC representen Energia Desenvolupament local 349 M€ de mitjana anual, un 13% del pressupost Aigua Mobilitat i qualitat aire mitjà anual de l’Ajuntament del mandat 2016- Habitatge Comerç, Consum, Turisme 2019. Aquesta inversió pública de l’Ajuntament de mitjana Verd urbà Sostenibilitat Transversal mobilitza 264 M€ en l’àmbit privat Residus anual, cosa que representa 603 M€ en global. 0,8% 10,9% 4,7% 0,8% Els àmbits de les polítiques públiques en EVC que 2,5% 0,4% 0,3% presenten una inversió pública més rellevants són: • Mobilitat i qualitat de l’aire: 64%, • Millora del verd urbà: 16% 15,7% • Gestió de residus: 11% • Habitatge: 5% Si s’hi afegeix la inversió i despesa generada en l’àmbit privat, destaca l’increment de l’àmbit de l’habitatge, que arriba a representar un 15% de la inversió global generada en EVC. Aquestes 63,9% polítiques han generat més de 5.200 llocs de treball temporals directes de mitjana anual i, com a mínim, 1.380 llocs de treball directes permanents anuals segons les dades disponibles. Figura 8.2. Ocupació permanent Figura 8.3. Ocupació temporal (mitjana anual del mandat 2016-2019) (mitjana anual del mandat 2016-2019) 0,7% 10,8% 4,6% 2,5% 0,0% 8,9% 1,2% 1,0% 0,0% 16,3% 3,1% 0,0% 0,5% 12,5% 0,1% 20,4% 68,9% 48,6% 66 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona RESUM DE DADES GLOBALS Taula 8.1. Resum de mitjanes anuals del mandat 2016-2019 Àmbit Press. Prop. Press. Prop Press. Prop Press. Prop Ocup. Prop Ocup. Prop públic (%) Públic (%) Priv. (%) Total (%) Perm. (%) Temp. (%) (M€) EVC EVC (M€) (M€) (M€) Energia 12 3% 9 2% 3 1% 12 2% 35 3% 163 3% Aigua 5 1% 1 0% 0 0% 2 0% 10 1% 24 0% Residus 97 22% 38 11% 0 0% 38 6% 150 11% 466 9% Verd urbà 55 13% 55 16% 33 13% 88 15% 954 69% 854 16% Mobilitat 223 51% 223 64% 158 62% 381 63% 173 12% 2.543 49% i qualitat aire Habitatge 33 8% 16 5% 50 20% 66 11% 0 0% 1.068 20% Desenvo- 3 1% 1 0% 1 1% 3 0% 0 0% 53 1% lupament local Comerç, 3 1% 3 1% 5 2% 8 1% 0 0% 61 1% Consum, Turisme Sostenib. 3 1% 3 1% 3 1% 6 1% 63 5% 3 0% Transv. Total 435 100% 349 100% 254 100% 603 100% 1.386 100% 5.236 100% Mesures i partides quantificades més rellevants Pel que fa a les mesures que presenten una inversió pública més rellevants en termes d’EVC, destaquen: • Aportació al transport públic metropolità (ATM): 148 M€ de mitjana anual. També sobresurt pel seu increment pressupostari al llarg del mandat, que es preveu arribar l’any 2019 a 168 M€, un 45% més que l’aportació de l’any 2015. • Pacificació de carrers i espais singulars: 49 M€ en EVC de mitjana anual • Despeses de la plantilla de Parcs i Jardins: 35 M€ en EVC de mitjana anual • Recollida selectiva de residus: 33 M€ en EVC de mitjana anual Figura 8.4 Pressupost EVC de les mesures més rellevats (M€ en mitjana anual del mandat 2016-2019) Implantació de carrils bici Millores en verd urbà Impuls de la infraestructura verda urbana total Ajuts a la rehabilitació energètica de llars Bicing Recollida selectiva de residus Despeses de la plantilla de Parcs i Jardi Pacificació de carrers i espais singulars Aportació al transport públic metropolità 0 20 40 60 80 100 120 140 160 Economia Verda i Circular 67 Mesures i partides quantificades més rellevants Pel que fa a les mesures en EVC que presenten una ocupació directa total generada més rellevant destaquen: • Pacificació de carrers i espais singulars: 2.114 persones en EVC de mitjana anual • Plantilla de Parcs i Jardins: 954 persones en EVC de mitjana anual • Ajuts a la rehabilitació energètica de llars: 777 persones en EVC de mitjana anual Figura 8.5. Ocupació directa total (mitjana annual del mandate 2016-2019) Generació amb energia solar Mesures d’implus del desenvolupament local, comerç,… Bicing Implantació de carrils bici Impuls de la infraestructura verda urbana total Millores en verd urbà Recollida selectiva de residus Ajuts a la rehabilitació energètica de llars Plantilla de Parcs i Jardins Pacificació de carrers i espais singulars 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 Mesures estratègiques del mandat Pel que fa a les mesures d’Economia Verda i Circular empreses o potenciades aquest mandat, destaquen les següents: • Comercialitzadora energètica i operador energètic municipal • Pla de Recursos Hídrics Alternatius • Estratègia Residu Zero. Inclou la recollida porta a porta del casc antic de Sarrià • Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana i projectes singulars associats • Pacificació de carrers i espais singulars, incloses les superilles • Carrils bici i ampliació de la infraestructura ciclista • Increment de la transferència al transport públic metropolità • Protocol d’episodis de contaminació atmosfèrica • Ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis i habitatges • Plans d’ocupació en economia verda i subvencions a la contractació • Estratègies de consum responsable i política alimentària • Pla Clima • Compra sostenible i ambientalització de contractes municipals • Bons verds. Amb un valor de 35 milions d’euros, els bons verds van suposar un 28% de les emissions de deute públic de l’Ajuntament l’any 2017. Els bons verds estan destinats al finançament de projectes i inversions sostenibles que reportin beneficis ambientals i socials. L’Ajuntament ha esdevingut la primera administració pública de Catalunya en emetre bons verds. 68 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Mesures estratègiques de futur Entre les mesures estratègiques d’EVC de futur en termes de desenvolupament econòmic i creació d’ocupació , destaquen les següents: • Programa d’impuls a la generació amb energia solar • Ampliació de l’ús d’aigua regenerada a la ciutat. També potenciar l’ús de les aigües grises en els sectors domèstic i industrial • Implantar proves pilot de sistemes de recollida alternatius en barris densos • Ordenança de cobertes verdes • Implantació de la T-Mobilitat • Regular l’estacionament de les motos en via pública • Implantar ajuts per anar en bicicleta a la feina • Potenciar i regular el vehicle elèctric compartit i els vehicles de mobilitat personal • Centrar els ajuts a la rehabilitació d’edificis en aquelles que incloguin mesures energètiques • Projectes tractor que permetin fer salts d’escala específics d’àmbit metropolità i atreure inversions internacionals d’economia circular: Bon Pastor, Campus Besòs i Cristóbal de Moura. • Estratègia conjunta que alineï tots els actors públics oferents i demandants d’ocupació de l’EVC. • Pla d’actuació i coordinació per a l’impuls de l’economia circular a Barcelona. Estratègia conjunta que alineï tots els actors de l’Economia Verda i Circular de l’Ajuntament. • Ambientalització del conjunt de l’Ajuntament. Ampliació de les activitats transversals de la Dir. Serv. d’Estratègia i Cultura de la Sostenibilitat d’Ecologia Urbana cap a les altres àrees de l’Ajuntament, inclosos interventors/es, juristes, etc. Estratègies econòmiques rellevants El treball recull també, sense ànim d’exhaustivitat ni de compleció, les estratègies més rellevants des d’un punt de vista de desenvolupament econòmic. Concretament, les següents (vegeu anàlisi ampliada a l’apartat 6): 1. El Bicing i la promoció del vehicle compartit no contaminant. El Bicing ha servit de desencadenant de l’ús de la bicicleta a Barcelona, multiplicant per més de 4 el nombre d’usuaris/àries en 10 anys. Ha esdevingut una política de referència en EVC des de múltiples punts de vista, també de promoció econòmica. Ha contribuït a reforçar el ciutadà multimodal, que fa servir diferents modes de transport, i redueix els vehicles privats a la ciutat i les seves repercussions ambientals. L’experiència del Bicing fa plantejar noves oportunitats de desenvolupament econòmic en l’àmbit del vehicle compartit i sense emissions, com els patinets i VMP, la moto elèctrica i el cotxe elèctric. 2. Una política integral d’impuls de la innovació en la mobilitat. Aprofitant el moment de maduresa de la mobilitat a la ciutat, es proposa promoure la innovació lligada al nou paradigma de ciutadania intermodal sense vehicles de propietat, impulsant nous serveis i solucions centrades en el transport públic i la mobilitat com a servei (MaaS). L’Ajuntament pot accelerar la MaaS a la ciutat si n’exerceix el lideratge, fomenta la intermodalitat i la connexió entre serveis, i arriba a acords amb operadors privats de vehicle compartit. La T-mobilitat pot esdevenir una eina clau. Economia Verda i Circular 69 3. La rehabilitació energètica d’edificis. El potencial de rehabilitació d’edificis amb mesures d’eficiència energètica passiva és alt a Barcelona, perquè té un parc construït antic i sense proteccions tèrmiques significatives. La rehabilitació energètica és una oportunitat de reduir el consum i les emissions contaminants, de millorar el confort i la salut de les persones i de lluitar contra la pobresa energètica, però, a més a més, és altament intensiva quant a la generació de llocs de treball i al desenvolupament econòmic. Per aquest motiu, es proposa centrar els ajuts de l’Ajuntament a la rehabilitació d’edificis en aquells que incloguin millores energètiques passives. 4. El verd urbà: l’oportunitat de les cobertes verdes. L’Ajuntament està fent una aposta important per la infraestructura verda (44 ha en aquest mandat) mitjançant l’enverdiment de tot tipus d’espais urbans. Les cobertes verdes milloren el confort i la qualitat de l’aire i l’aïllament tèrmic dels edificis i, a la vegada, tenen una elevada capacitat de dinamització econòmica, ja que és una activitat altament intensiva en mà d’obra directa. El Concurs de cobertes verdes ha rebut 41 propostes. La profunda ambició, l’elevada qualitat, i la diversitat funcional i tipològica de les propostes presentades demostren l’existència d’ampli interès ciutadà per aquestes cobertes verdes. 5. L’operador energètic municipal i l’impuls a la producció renovable. L’operador energètic municipal té entre els seus objectius principals impulsar la producció d’energies renovables en el municipi i facilitar la seva implantació tant en espais públics com privats. Això es farà mitjançant la promoció activa de l’autoconsum d’energies renovables, especialment la solar, gràcies a disposar de xarxa pròpia. Així mateix, facilitarà la generació de sinergies entre els diferents actors públics i privats implicats per a la implantació de les renovables per part d’agents privats. 6. La reducció de residus i l’estratègia Residu Zero. L’Ajuntament compta amb l’estratègia Residu Zero, amb l’objectiu de reduir la generació de residus fins a reincorporar totes les matèries al cicle productiu o als sistemes naturals. La recollida porta a porta suposa múltiples beneficis ambientals i econòmics. Així mateix, en l’àmbit dels residus industrials l’Ajuntament promou el Programa de dinamització del polígon de Bon Pastor – Baró de Viver perquè esdevingui un espai de lideratge de la simbiosi industrial, el reciclatge i la innovació en EVC. 7. L’economia circular en d’altres sectors estratègics. L’economia industrial és una oportunitat per potenciar la indústria del futur, innovadora, intel·ligent, digitalitzada i descarbonitzada. Àmbits com les empreses digitals i TIC i l’eficiència energètica són importants. Bona part de l’Economia Social i Solidària ha adoptat els principis i les pràctiques d’EVC. El turisme sostenible pot avançar en hotels de qualitat, edificis singulars i festivals de música. El certificat Biosphere és una eina disponible per avançar. 8. Les polítiques de promoció de Barcelona Activa. Es preveuen necessitats formació en el camp de l’electricitat, l’electrònica i les TIC aplicades a diferents àmbits: vehicle elèctric, solar fotovoltaica i altres renovables, edificis nZEB, sensorització, etc., a més a més d’altres perfils singulars. També és important l’acompanyament per a l’adaptació de les empreses existents en EVC, així com la coordinació entre empreses, centres tecnològics i universitats, considerant els clústers de referència de l’economia circular. Així mateix, es recomana fomentar i facilitar la creació d’ecosistemes innovadors transdisciplinars en els àmbits que el Pacte industrial de Catalunya identifica com a palanca de l’economia circular: la mobilitat privada eficient, l’habitatge circular, la reciclabilitat dels plàstics, i la reducció del consum d’energia i aigua del sector turístic. 70 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona Annex. Anàlisi de definicions internacionals d’economia verda A.1 Introducció • Definicions d’Economia Verda i Circular • Àmbits inclosos Fonts Agents Resultat internacionals locals definició + definició pròpia àmbits àmbits + àmbits Fonts internacionals consultades Agents i documents propis • ADEME • Sectors estratègics Ajuntament de • PNUMA Barcelona, 2018 • Ajuntament de París • Opinió dels agents locals • Ajuntament d’Amsterdam • Comissió Europea • Manual Eurostat 2009 Economia Verda i Circular 71 A.1 Definicions internacionals d’Economia Verda i Circular Les definicions d’Economia Verda i Circular no difereixen significativament d’una font a l’altra. Taula 7.1. Indicadors ambientals de seguiment Sigles Organisme Definició d’Economia Verda i Circular ADEME Livre blanc de l’economie És un sistema econòmic d’intercanvi i producció destinat a augmentar circulaire du Gran Paris l’eficiència en l’ús de recursos i disminuir els impactes sobre el medi (Agència de Medi Ambient ambient en totes les etapes del cicle de vida del producte (béns i serveis), Francesa) reduir els residus i dissociar el consum de recursos del creixement econòmic PEC-P Plan d'economie circulare Economia que afavoreixi els circuits de proximitat i la cooperació entre du Paris (Aj. de Paris) actors, economia innovadora que crea ocupacions sostenibles i ens reconcilia amb la natura. PNUMA Programa de las Naciones Economia que té com a resultat la millora del benestar humà, equitat social, Unidas para el Medio reducció dels riscos ambientals i de la pressió sobre els sistemes naturals Ambiente i l’harmonització del desenvolupament econòmic i el consum eficient dels recursos MEUR Manual Eurostat 2009 Defineix el sector de béns, tecnologies i serveis ambientals que han estat realitzats amb una finalitat relacionada amb el medi ambient: - Prevenir la degradació o disminució dels recursos ambientals - Recuperar espais degradats, reduir, tractar i gestionar la contaminació - Desenvolupar altres activitats com la mesura i el control ambiental, recerca i desenvolupament ICLEI ICLEI (Governs locals Nova contribució de les activitats econòmiques al desenvolupament per a la sostenibilitat) sostenible, resultat d’una millora en l’equitat social, reducció dels riscs ambientals i danys ambientals. Una economia basada en un ús eficient dels recursos i socialment inclusiva (UNEP Green Economy Initiative) Com.CE Comissió Europea - L’economia circular procura reduir els residus, de protegir el medi ambient, Comunicat de premsa però també de transformar el funcionament de la nostra economia. (Brusel·les, 2 de desembre Es proposa reconfigurar l’economia de mercat i millorar la competitivitat, 2015) reconsiderant la manera de produir, treballar i comparar. ACE Towards the Amsterdam L’ús eficaç de les matèries primeres implica pensar en termes de circulars. Circular Economy Mitjançant un enfocament integrat de tots els cicles urbans, a través de (Aj. Amsterdam) l’eficiència en els processos i a nivell d’escala local podrem contribuir a la reducció de l’empremta ecològica de la ciutadania CE Comissió Europea En una economia circular, el valor dels productes i materials es manté el màxim possible. La producció de residus i l’ús dels recursos es minimitzen i quan el producte arriba al final de la seva vida útil, es reutilitza per augmentar el seu valor. D’aquesta manera es contribueix a: - Conservar els recursos naturals - Estalviar costos econòmics - Crear noves oportunitats de mercat - Construir una nova generació d’innovació i eficiència en l’ús dels recursos - Fomentar el mercat local - Crear oportunitats per a la cohesió i la integració social RCE-UE The route to circular Sistema basat en les sinèrgies entre conceptes econòmics, ecològics i de economy (UE). Definició: disseny. Ghisellini, Cialani i El seu element definitori és “l’ús restauratiu” de recursos per tal de reduir la Ylgiati(2016) + Geisendorf generació de residus. (2017) D’entre els seus objectius essencials, segons la Fundació Ellen MacArthur (2012) destaquen la creació de sistemes basats en la millora de l’eficiència en l’ús dels recursos i el foment de l’ús restauratiu dels productes per tal d’evitar les pèrdues (econòmiques i de materials) al llarg de la cadena de producció. 72 Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona A.2 Àmbits inclosos dins l’economia verda en cada font L’anàlisi permet detectar que, en general, no s’inclou la rehabilitació no energètica dels edificis com Economia Verda i Circular, de la mateixa manera que hi ha disparitat d’opinions pel que fa a la inclusió de la valorització energètica de residus. Taula 8.1. Resum de mitjanes anuals del mandat 2016-2019 Mesures i àmbits ADEME PEC-P PNUMA M.EUR ICLEI Com. ACE DUE RCE-UE BCN-A inclosos CE Energia renovable X X X X X X Rehabilitació no energètica X Construcció verda X X Aigua (gestió i infraestructures) X X X Residus (ecodisseny, reutilització X X X X X X X X i reducció) Valorització energètica de residus X X X X Recursos naturals (gestió, protecció i X X X X valoració ecònom.) Socials (ocupació, cooperació X X X X X X X X X i acció local) Administració pública X X X X X X X Econòmiques (taxes, inversions i subvencions) X X X X X Sector privat (indústria, mercats i X X X X X X X X empreses) Innovació (empresarial i tecnològica) X X X X X X