BUTLLETÍ INFORMATIU DELS MERCATS MUNICIPALS DE BARCELONA DESEMBRE DE 2012 • Nº 41 HORARIS ALS MERCATS MERCATS OBERTS MATÍ I TARDA Els mercats obren ara Els comerciants es Les associacions gremials en total 60 hores setmanals plantegen el repte de promouen l’obertura de tarda més que el 2007 reorganitzar-se i fl exibilitzar la normativa 07.00 20.30 DANIEL GALLEGO PAQUITA BLÁZQUEZ MARIA MASCLANS GULLERMINA CASTELLÓ CAYETANO MARTÍNEZ JUANI TRINIDAD Comerciants de Bacallaneria Masclans. A les fotografi es apareixen d’esquerra a dreta en funció de l’hora en què cadascú treballa a la parada del mercat. ESTALVI HÀBITS PREMIS UN ‘RASCA-RASCA’ ARRIBA LA CUINA AMB PREMIS D’APROFITAMENT ALS MERCATS D’1 A 5 EUROS “De les sobres se’n fan obres”. És la idea que persegueixen uns AGAFA EL RELLEU tallers organitzats per Mercats i Medi DE LA CAMPANYA Ambient. Es tracta d’aprendre com ‘PRACTICA reaprofi tar el menjar i crear EL MERCAT DEL CARMEL I ‘PEIXOS RIPOLL’, DE LA EL MERCATING’ i gaduirde la cuina. BOQUERIA, MILLORS INICIATIVES DELS COMERCIANTS 3 4 - 5 6 7 8 HORARIS ALS MERCATS PROMOCIONS I ESTALVI INICIATIVES A LA XARXA SOM DE MERCAT OPINIÓ Obrir a la tarda: una oportunitat, no un problema Alejandro Goñi President de PIMEC Comerç (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya) Tots els mercats de Barcelona han anat ampliant progressi- vament les hores de venda de manera que actualment tots ofereixen servei a les tardes: des del Ninot, la Concepció o MERCATS MUNICIPALS, COMERÇ DE FUTUR la Llibertat fi ns a la Barceloneta, Santa Caterina o Galvany, A vegades no donem importància a les i donaríem una imatge de força i d’unitat l’últim que ha decidit obrir els divendres a la tarda. coses més quotidianes i, per tant, tampoc davant dels clients. Per exemple: jo estic Obrir a les tardes no s’improvisa. Implica organitzar-se, les valorem prou. convençut que les tardes no funcionaran Això és el que li passa a molta gent amb a ple rendiment fi ns que tots els mercats pensar en les possibilitats del negoci, en com rendibilitzar- els mercats municipals: fa molts anys obrin i els clients ho tinguin clar, és a dir, lo, assumir uns costos. Però molts comerciants heu vist una que els tenim a prop, els hem utilitzat a que abans de sortir de casa no hagin de oportunitat en l’obertura a les tardes, conscients que els través de les nostra família durant molt pensar quin dia és i si el seu mercat, o un de temps i, per tant, no ens adonem de la altre, estarà obert a la tarda. canvis que es produeixen a la societat, amb nous horaris de seva fragilitat. Els mercats municipals hem de voler el compra per necessitats laborals, porten a una demanda Pot semblar un contrasentit que jo ara millor, els millors productes, els millors que cal satisfer, i que es produeix entre les 19 i les 21 hores, parli de la fragilitat d’unes realitats preus, el millor servei, i per aconseguir- quan es concentren bona part de les vendes de cada dia. comercials que en molts casos tenen ho hem d’apostar amb valentia per canvis més de cent anys de vida activa, que han importants, sobretot en l’Ordenança de Els mercats s’han d’adaptar a una nova situació. No fer-ho remodelat les seves estructures físiques Mercats de Barcelona, que cal posar al dia seria anar endarrere. Dades positives de l’increment de i han incorporat serveis nous per als de manera prioritària. clients en diversos mercats arran de l’obertura a la tarda clients, nous horaris, obertures a les Des de fa anys moltes administracions tardes -no totes- o repartiment a domicili, municipals estan fent un bon treball amb la posen sobre la taula una realitat i una solució adequada. pàrquing, calefacció i aire condicionat, remodelació dels mercats municipals. Posaria Obrir a la tarda o ampliar els horaris és una qüestió de establiments nous amb més ofertes, com a exemple l’Ajuntament de Barcelona i la reorganització comercial que no s’afavoreix per la via de la etc., però em refereixo a la fragilitat de seva aposta ferma en aquest sentit. l’element humà, al conjunt de persones S’està aconseguint canviar les pedres, imposició, però a la qual tampoc podem renunciar. És o ha que conformen la realitat interna fer-les més boniques, més actuals. Però de ser una actitud. Es tracta sobretot de ser competitius. d’aquests establiments i al pas que s’ha de no aconseguim canviar les mentalitats Des de l’Institut Municipal de Mercats tenim interès que els fer des d’una mentalitat pretèrita a una dels venedors i venedores cap a una mentalitat de futur, i això no és fàcil. estructura més empresarial dels seus negocis als mercats municipals siguin més rendibles. Incen- Cada mercat, de manera individual, fa negocis, i això a la llarga pot ser un tivem l’obertura a la tarda en els mercats renovats. Per això moltes accions: de promoció, solidàries, element que invalidi l’esforç actual. la normativa ho recull, i si és necessari revisar-la o fer-hi de formació dels clients, però cadascú Tenim un futur envejable, prestigi, modifi cacions, parlem-ne. Però no podem fer passos enrere. pel seu costat. Aquí tenim una prova reconeixement públic, proximitat, de la nostra fragilitat: si el mateix que producte fresc i història, de la qual no en Ara comencem una campanya de promoció de compra fem individualment ho féssim de forma viurem, però sí que n’aprendrem. als mercats. Aviat, al gener, se’n posarà en marxa una conjunta, els resultats es multiplicarien Aprofi tem-ho. altra amb premis econòmics amb la idea que els clients El textos continuen a somdemercat.cat/infomercats gaudeixin d’un estalvi en les seves compres. En aquesta mateixa línia, l’Institut Municipal de Mercats pot con- tribuir a l’ampliació d’horaris posant en marxa noves QUÈ ÉS I COM FUNCIONA UN ‘CODI QR’ iniciatives de promoció i de coneixement dels mercats, Un codi QR és un sistema d’emmagatzemament d’informació en serveis i horaris que benefi ciïn els comerciants en la una sèrie de punts. Els textos que veieu a la revista que van acom- decisió d’ampliar horaris. Des de l’Institut podem assu- panyats d’aquest codi indiquen que continuen a Internet, al web somdemercat.cat. Podeu accedir-hi amb el vostre telèfon mòbil tot mir-les. És el moment d’abordar-ho. apuntant amb la càmera al codi. Abans us heu de descarregar una aplicació gratuïta a Internet -busqueu per “lectors de codis QR”- en Jordi Torrades funció del vostre terminal i sistema operatiu. L’aparell ha de dispo- Gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona IMMB sar de càmera i de connexió a Internet. 2 INFOMERCATS DESEMBRE DE 2012 • Nº41 S U M A R I HORARIS Venda per franges horàries en autoserveis EL SERVEI DE TARDA PLANTEJA UNA REORGANITZACIÓ Amb Galvany, que ha començat a obrir els divendres a la tarda des del dia 30 de novembre, tot els mercats obren almenys una tarda a la setmana. Els comerciants es plantegen com reorganitzar-se per * Cada barra correspon a un espai de temps de 15 minuts. Font: Mercadona atendre la venda i proposen que la normativa tingui en Altres mercats com la Barceloneta, Sant Martí o Provençals obren els divendres a la compte la situació de cada mercat. tarda. Santa Caterina obre a les tardes dijous i divendres. Una dada a tenir en compte: abans de la remodelació, i sense obrir a les tardes, la Llibertat rebia setmanalment Des del passat dia 30 de novembre, el Mercat de Galvany obre també els divendres a una mitjana de 15.000 visitants. Un cop rehabilitat el mercat i amb les parades la tarda. Amb la seva decisió, tots els mercats de Barcelona obren almenys una tarda a obertes cada tarda, rep una mitjana de prop de 37.000 visitants. la setmana. Per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), aquesta oferta horària permet donar resposta a una demanda d’una part important de clients que Les contrapartides, a parer de l’Institut de Mercats, són: més clients, més benefi cis opta per fer les seves compres a última hora del dia. i un lloc de venda que es posiciona com a referent entre els consumidors en la compra de productes alimentaris frescos i de qualitat. L’Institut de Mercats demana als comerciants dels mercats que es remodelen -on també es fa una L’any 2007, tots els mercats barcelonins van obrir un reorganització de la seva oferta comercial- que obrin Els mercats mantenen total de 2.034 hores setmanals. Actualment, obren a la tarda per obtenir una rendibilitat més gran i que un notable 2.094 hores. Això vol dir 60 hores guanyin en competitivitat. I s’ha acceptat la proposta. Els mercats barcelonins mantenen des de més de servei, o el que és el mateix: 1,5 Llegiu el text sencer al web En major o menor mesura, els mercats barcelonins fa tres anys el notable que atorguen els hores més de mitjana per cada mercat. tot apuntant que han estrenat instal·lacions després de reformar- ciutadans quan valoren els serveis munici- amb la càmera del vostre les de dalt a baix obren a la tarda. Des del dilluns o el pals. Junt amb les biblioteques, la recollida Maria Soler i Ramon Garriga, Presi- mòbil a aquest codi QR dimarts fi ns al divendres, amb variacions. d’escombraries i el metro, els mercats se si- dents del les Juntes de Comerciants de la tuen dalt del rànquing dels serveis més ben Llibertat i del Clot respectivament, Maria Mercats amb més clients i referents valorats pels ciutadans. A més, entre els Masclans, comerciant del Mercat de Sant en la venda d’alimentació usuaris dels mercats -que són el 68,8% dels Antoni, Joan Estapé i Constantino Mora, Alguns exemples de com els diferents mercats fan barcelonins- la nota que els atorguen és un Presidents de la FEGRAM i de l’Associació front a l’ampliació d’hores de venda a la tarda: el Ninot, pèl més alta: un 7,2, la mateixa que l’any de Mercats Municipals de Catalunya, junta- la Llibertat o la Boqueria obren tot el dia de dilluns anterior. La qualitat del producte i el trac- ment amb el Cap del Servei de Mercats de a divendres. La Concepció, també, però de dimarts a te continuen sent els valors més destacats Barcelona, Genís Arnàs, exposen les seves divendres. Hostafrancs obre també cada dia tot i que pels ciutadans en referència als mercats. opinions en aquest reportatge que podeu tanca als migdies, igual que Sant Antoni. El Clot ho fa continuar llegint a: d’una manera similar, però de dimarts a divendres. somdemercat.cat/infomercats. LES HORES DE MERCAT Marga Pradas de la tele, del futbol o de la política mentre migdia, i des de fa uns Blogaire de ‘L’hora del tupper’ netegen i acaben de col·locar la mercaderia quants anys, els diven- tot esperant l’arribada del primer client, no dres a la tarda també. Els mercats comencen a funcionar abans (crec jo) de les 8 del matí. El mercat, -Divendres a la tarda? molt i molt d’hora (prou que ho sé, jo malgrat la foscor, ja té una vida intensa. -em preguntaria la www.horadel que visc davant d’un mercat). A les 6.30 h, I aquestes imatges matineres del mercat són meva àvia-, si a mercat tupper.com quan em llevo, del carrer m’arriba el soroll les mateixes que guardo entre els records de s’hi va als matins! del tragí. Hi ha qui s’ha llevat més d’hora que la meva infantessa, quan també vivia davant I jo li hauria d’exp licar que la so- Llegiu el text sencer al web jo: la gent del mercat. Miro per la fi nestra i del mercat. Potser ara ja no hi ha el soroll cietat ha canviat, i que les necessitats tam- tot apuntat amb la càmera els llums del mercat ja estan oberts, els pro- dels carretons de fusta amunt i avall per pa- bé. Li hauria de dir que les dones ja no som del vostre veïdors i paradistes porten les viandes a les rar les botigues exteriors, però en essència únicament mestresses de casa, sinó que mòbil a aquest codi QR botigues. Tres quarts d’hora després, quan les imatges són les mateixes. treballem i que passem moltes hores fora surto per la porta de casa, em trobo les de- La vida al mercat, però, ni s’atura -ni de la llar i que als matins no podem anar a pendentes que ja arriben al mercat -els seus s’aturava- en aquestes primeres hores, i el mercat. davantals blancs inconfusibles les delaten-. no parar de mercaderies i persones conti- El text continua a Ja hi són tots plegats per xerrar d’alguna cosa nua de dilluns a dissabte fi ns ben entrat el cuinescuina.blogspot.com.es www.somdemercat.cat 3 ESTALVIAR ALS MERCATS L’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Mercats han posat en marxa una campanya de publicitat que pretén promoure la compra als mercats com una experiència en què els consumidors i els comerciants assoleixen un benefi ci en la seva relació. L’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Mercats han im- Servei personalitzat pulsat una nova campanya de comunicació a través de la Amabilitat, servei personalitzat, coneixement del client i as- qual, en una acció de publicitat, es promouen els mercats sessorament són algunes de les característiques de la venda barcelonins d’acord amb els seus valors de qualitat i de als mercats que la campanya ha tractat de refl ectir des que proximitat. “Practica el Mercating”, lema de la campanya, es va posar en marxa, a mitjans del mes de novembre. Els l’ha desenvolupat l’agència DDB i té com a objectius fi delit- mitjans de comunicació -diaris impresos i digitals, revistes, zar els clients actuals i apropar-ne de nous, entre els quals emissores de ràdio i mitjans digitals, des de Spotify fi ns a els joves, promoure la professionalitat dels comerciants i do- Facebook, per exemple-, banderoles, opis i autobusos han nar a conèixer els benefi cis de l’acció de comprar al mercat. estat els expositors de la campanya, en què s’ha pogut veure l’acció de la venda per part del professional, amb el produc- El concepte o idea que guia la campanya és mostrar una ex- te en primer terme i amb el disseny d’un tiquet particular. periència positiva en l’acció de comprar als mercats. En la re- Aquest disseny inclou gràfi cament els propòsits de la cam- lació amb els comerciants, els clients obtindran un bon pro- panya, com ara els consells i algunes de les peculiaritats del ducte de qualitat i, a més, bons consells dels professionals i producte en qüestió. bon preu. En defi nitiva, deixar-se cuidar pels qui més en saben sobre el menjar, les seves característiques, conservació i aprofi tament, Comprar que com podeu veure a la pàgina següent és important per evitar el malbaratament del no és només que comprem. omplir el carro Una pràctica amb benefi cis L’experiència que es promou i la consecució Per exemple, en el cas del peix, la imatge dels seus benefi cis es basen en la participa- gràfi ca que projecta la campanya és la del ció: “Practica el Mercating”. Una invitació a venedor que està tallant a rodanxes un lluç participar en la compra de productes frescos, i regala al seu client unes gambetes per als de qualitat i a bons preus, virtuts que ofe- nens, però a més li aconsella com conservar- reixen els mercats. Però també s’ha volgut lo, i de llençar les espines, res. Cap al caldo, destacar els trets dels comerciants en la seva a fer fumet. Idees que els comerciants co- relació amb el client. Com que l’altre gran va- neixen i també practiquen en la relació amb lor dels mercats és la relació directa, del trac- els seus clients, que ara s’ha potenciat en la te entre venedors i clients se n’obté un bene- comunicació al públic. La carn, els ous, les fi ci. A la balança no només hi ha un producte verdures i, pel que fa al producte no alimen- a un bon preu. També l’experiència i la cura tari, per exemple, la llana, han estat també de qui atén, i per tant l’inici o la continuació elements de la campanya, que destaca en d’una relació molt positiva tant per al client conseqüència el missatge “Comprar no és com per al professional. només omplir el carro”. 4 INFOMERCATS DESEMBRE DE 2012 • Nº41 Un “rasca-rasca” amb petits premis Tots els mercats alimentaris, les para- conté premi tot gratant la banda que des exteriors i els encants de Sant An- amaga el resultat. toni oferiran entre l’11 i el 24 de febrer als seus clients un tiquets que, si estan 150.000 euros en premis premiats, contenen diners: imports Els tiquets premiats tenen valor d’1, 2, 3 d’entre 1 i 5 euros que es podran acu- i 5 euros, que es poden obtenir de forma mular o descomptar de la compra feta immediata a través d’un descompte en la a l’establiment del mercat. És una ini- compra feta o bé acumular-los per a una ciativa conjunta entre els comerciants altra ocasió. Tindran una validesa màxi- dels 40 mercats alimentaris de la ciutat ma de 15 dies un cop acabada la campan- i l’Institut de Mercats. ya. La previsió de l’Institut Municipal de Mercats és repartir 150.000 euros en Es tracta d’una campanya de descomp- premis. El fet que els premis continguin tes a tots els mercats de la ciutat. El fun- imports petits i molt fraccionats permet cionament és molt similar al del conegut que tots els mercats ofereixin quantitats joc del “rasca-rasca”: el client rebrà un molt similars en premis als seus clients. tiquet per cada compra que faci, inde- pendentment del seu valor econòmic. Tots els comerciants rebran la mateixa A continuació, haurà de comprovar si quantitat de tiquets per parada. En total, s’editaran uns 3 milions de tiquets, tot tenint en compte que els mercats reben cada setmana més d’un milió de visites. ELS BONS HÀBITS TORNEN A LES CUINES CATALANES Qui no recorda la melmelada de l’àvia o l’enginy. Diu la dita que quan el pare ratllava pa sec? Les dades “de les sobres se’n fan sobre el malbaratament alimentari són obres”, i és d’aquí d’on molt preocupants. És hora de tornar a neix la voluntat de reapro- reaprofi tar, rescatar els vells hàbits a la fi tar creant mentre es gaudeix cuina i crear innovant receptes sense llençar a la cuina. cap engruna de menjar En aquest context, l’any 2011 Al llarg de les últimes dècades, la cultura de la l’Ajuntament de Barcelona va engegar la cam- sobreproducció alimentària ha forçat un canvi panya “A la cuina, redueix residus” emmarcada gradual en els usos de les cuines d’arreu del món dins del Pla de Prevenció de Residus de Barce- i l’excés ha contribuït a crear nous hàbits, so- lona amb l’objectiu de reduir un 10% la genera- vint poc respectuosos amb l’entorn, tant social ció de residus a la ciutat. L’Institut Municipal com mediambiental. Actualment, en temps de de Mercats de Barcelona també s’hi ha volgut crisi econòmica però també social o moral, els sumar i, conjuntament amb l’Àrea de Medi Am- vells costums tornen a la cuina i l’aprofi tament i bient, que fa un any que realitza l’elaboració de conserves casolanes, per destacar- tallers d’aprofi tament a Barcelo- Llegiu el text sencer al web tot ne un exemple, torna a estar a l’ordre del dia. na, han organitzat tot un seguit apuntant amb la càmera del de tallers de cuina d’aprofi ta- vostre mòbil a Cuina d’aprofi tament als mercats ment en diversos formats amb aquestcodi QR. El menjar que queda al fons de la nevera, els tà- l’acompanyament d’una ecocui- pers que guardem de fa més d’un parell de dies, els nera que “aconsegueix unir la ossos, la fruita ben madura o, fi ns i tot, les fulles part tradicional de la cuina amb de les pastanagues o la pell de patata poden tenir la creativitat”. una segona oportunitat a la cuina si els fem ser- El text continua a vir per reinventar i crear receptes tot aguditzant somdemercat.cat/infomercats www.somdemercat.cat 5 PREMIS MILLORS MERCATS DEL MÓN GUANYA QUI S’ADAPTA Peixos Ripoll Estera, de la Boqueria, pel seu procés d’adaptació als nous temps amb la creació d’un web de venda de peix en línia, i la campanya del 10% de descompte engegada per l’Associació de Comerciants del Mercat del Carmel són les iniciatives guardonades als premis ‘Barcelona, els millors mercats del món’ Què tenen en comú la fàbrica de Els guardons Iniciativa particular cerveses Moritz de Barcelona Cinc generacions a la Boqueria i amb l’establiment Peixos Ripoll reconeixen voluntat de renovar-se i adaptar- Estera de la Boqueria? I Cul- les iniciatives se a les noves circumstàncies so- truta.com amb l’Associació de individuals cials i tecnològiques són els dos Comerciants del Mercat del Car- eixos vertebradors que han dut els mel? Ells i molts més han estat i col·lectives germans Ripoll a recollir el premi els protagonistes de la 15a edició dels mercats a la millor iniciativa individual: dels premis ‘Barcelona, la millor de Barcelona “El rendiment de vendes havia botiga del món’, un homenatge baixat molt, ens havien tancat el que l’Ajuntament de Barcelo- pàrquing per reformes, la crisi na ret cada any a les persones i empenyia fort i vam decidir en- entitats del sector que contri- gegar el web Peix al cove. Vam co- bueixen a potenciar el comerç urbà de proximitat i a mençar a rumiar opcions fa un parell d’anys i en menys l’excel·lència d’un sector que és font de riquesa i eix d’un any ja l’hem muntat”, explica en Jaume Ripoll. vertebrador de la vida a la ciutat. Coneixement i qualitat L’Institut de Mercats Municipals de Barcelona ha Moltes vegades els peixaters comenten la descon- hem tingut una cosa molt clara: la Llegiu el text sencer al web tot atorgat recentment els premis ‘Barcelona, els mi- fi ança que provoca el seu producte, ja que el client, si qualitat ha de ser de primera”. apuntant amb la càmera del llors mercats del món’, els quals reconeixen les ini- no el veu, no se’n refi a. La Lluïsa, però, tot i que admet Peix al cove encara camina i busca vostre mòbil a aquest ciatives comercials que durant el 2011 han ajudat a la preocupació inicial davant d’aquest nou repte, ex- noves propostes per adaptar-se al codi QR. la millora d’aquests equipaments. Segons el cap de plica: “Ens va ajudar molt ser la cinquena generació públic dels mercats. Ara bé, una Servei de Mercats, Genís Arnàs, aquests guardons de peixaters, perquè era molt més fàcil vendre, i més de les peculiaritats de la pàgina és van néixer ja fa tres anys amb l’objectiu de “des- sabent que si el client vol, pot apropar-se a la Boque- precisament l’opció de les cistelles tacar les iniciatives individuals i col·lectives dels ria i conèixer-nos a nosaltres i també el producte. intel·ligents: “La comanda és per- mercats de Barcelona, ja que són part fonamental Això va animar molta gent a fer el salt, i la majoria sonalitzada, cadascú tria el que vol del comerç i de l’activitat econòmica de la ciutat, i dels clients subscrits són gent que no venien a com- i el que li agrada, el que es vol gastar completen així tot l’abast del comerç de Barcelona, prar, no anaven al mercat ni venien a la Boqueria, són i cada quan volen que els ho por- característic i singular pels seus eixos comercials i clients nous, i està funcionant molt bé”. Una aposta tem”, explica la Lluïsa. una xarxa de mercats públics com no trobem en cap arriscada que ha tingut molt bona acollida entre els El text continua a altra ciutat”. consumidors: “Tot té un risc, però nosaltres sempre somdemercat.cat/infomercats LA UNIÓ MUNDIAL DE MERCATS ELS MERCATS, UNA CULTURA ALIMENTÀRIA Vegeu el vídeo del reportatge a NOVES FASES D’OBRES EN PREMIA LA REMODELACIÓ DEL youtube.com o tot apuntant amb LA REMODELACIÓ DE SANT MERCAT DE LA LLIBERTAT la càmera del vostre ANTONI, NINOT I SANTS mòbil al codi QR. La  Unió Mundial de Mercats Majoristes Ja s’han convocat els con- (WUWM)  ha atorgat a l’IMMB el premi més cursos públics per adjudicar important dels que concedeix anualment les pròximes fases d’obres per la remodelació feta del Mercat de la Lli- de remodelació dels mercats bertat. 10 mercats d’arreu del món optaven de Sant Antoni i del Ninot, al premi, en la categoria d’or, que distingeix al districte de l’Eixample. La l’excel·lència en noves infraestructures de inversió prevista és de més de mercats. De la Llibertat es va destacar la vo- 40 milions d’euros en total. El luntat de transformació urbana i comercial Mercat del Ninot i el Mercat i de preservació d’un edifi ci històric. El regi- de Sants iniciaran la seva últi- dor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond La revista Barcelona Metròpolis Me- s’acompanyen d’un audiovisual en què ma fase de remodelació. Sants Blasi, va afi rmar: “L’èxit del nostre model de diterrània, editada per l’Ajuntament l’arquitecte i historiador Manel Guàrdia; afronta una etapa en què, ja mercats el compartim amb els comerciants, de Barcelona, dedica en el seu últim nú- el regidor de Comerç, Consum i Mercats, acabada la nova infraestruc- ja que és precisament aquesta col·laboració mero l’espai central del dossier als mer- Raimon Blasi, i el gerent de l’Institut de tura subterrània, comença público-privada la que ha fet possible l’impuls cats. Sota el títol “Els Mercats, una cultura Mercats, Jordi Torrades, expliquen la his- l’adequació de l’espai, la mi- dels mercats d’alimentació com un model co- alimentària”, la revista analitza l’evolució tòria i el valor dels mercats barcelonins. llora dels serveis i la rehabi- mercial urbà de proximitat, de qualitat, i gene- de la tradició del mercat a Barcelona, un El dossier el podeu llegir a litació exterior de l’històric rador de llocs de treball i de cohesió social”. model que s’ha preservat. Els articles bcn.cat/bcnmetropolis edifi ci modernista. 6 INFOMERCATS DESEMBRE DE 2012 • Nº 41 A LA XARXA COMUNICACIÓ AMB BITS I PÍXELS FACEBOOK: LES PÀGINES PER ALS NEGOCIS, ELS PERFILS PER A LES PERSONES Conscient de les grans i variades possibili- cionals com la de Nadal, o especials com les tats de comunicació que ofereixen les xarxes endegades arran d’aniversaris o iniciatives socials, l’Institut Municipal de Mercats ja fa puntuals, com ara mostres gastronòmiques VOLEM QUE EL NOSTRE dos anys que impulsa i explora noves mane- i de producte. NEGOCI TINGUI FACEBOOK. res de difondre i promocionar els mercats PER ON COMENCEM? de Barcelona a través de l’univers virtual. En aquest sentit, l’IMMB està duent a terme per a la present campanya de Nadal una ac- Primer hem de distingir A desembre del 2012, la presència dels mer- ció selectiva amb instagramers que pot obrir entre el que és un perfi l i cats de la ciutat en el 2.0 passa per comptes noves vies de relació amb aquest col·lectiu i el que és una pàgina dins en canals tan populars com Facebook -amb noves possibilitats de col·laboració futura. d’aquesta xarxa social. més de 2.700 seguidors-, Twitter L’acció passa per convocar una dot- -amb més de 4.300 seguidors- i zena d’instagramers, fer-los anar Un perfi l representa una sola persona. Els contactes d’aquesta Instagram -amb gairebé 500 segui- a un mercat per fer una fotografi a persona a Facebook són els seus amics, i per comunicar-se amb dors-, però també pel plantejament amb un tió o un caganer i pujar-la als ells és necessari enviar una sol·licitud d’amistat que ha de ser i proposta d’accions de comunicació seus perfi ls amb les etiquetes #mer- acceptada. El nombre d’amics per perfi l és limitat. concretes, com la duta a terme en el catsbcn i #nadaldemercat. Guanya Una pàgina ( fan page) representa un negoci, un producte, un servei o recent Mercat de Mercats. el participant que aconsegueixi més una organització. Les pàgines tenen un nombre il·limitat de seguidors: likes, i com que l’han de votar els seus només has de clicar el botó M’agrada i no has d’esperar que ningú En el marc d’aquesta fi ra es van pro- seguidors, és una manera senzilla i t’accepti com a amic. posar tres accions per dinamitzar les efi caç de fer arribar els mercats de El perfi l de Facebook està pensat per a persones, no per a entitats. diverses xarxes en les quals Mercats Barcelona a persones que no en són Contràriament, una pàgina de Facebook està dissenyada per donar a de Barcelona és present: un sorteig i usuàries, ni a nivell real ni virtual. conèixer el nostre negoci: per al client és fàcil de seguir i a nosaltres dos concursos que van representar ens dóna moltes dades estadístiques que ens permeten fer una feina un impacte de difusió, en especial els con- Propostes senzilles com aquesta estan a millor a l’hora de comunicar. cursos, ja que van ajudar a promocionar els l’abast de tots els mercats, alguns dels quals mercats en col·lectius amb infl uència en la ja tenen presència en el 2.0 a través de Fa- DECIDIT! El nostre negoci tindrà pàgina a Facebook! Ara cal saber comunicació actual, com són els blogaires cebook o Twitter, i dels seus comerciants. qui serà l’administrador o administradors que s’encarregaran de gastronòmics i els instagramers. Els organitzadors en decideixen l’abast i dinamitzar-la i començar la feina. l’impacte que busquen amb l’acció i l’acoten Però una bona estratègia de comunicació segons les seves necessitats. Només han de ATENCIÓ Sí! Per crear una pàgina a Facebook has de tenir un perfi l, i virtual no considera només esdeveniments tenir en compte dues condicions indispen- un perfi l pot administrar més d’una pàgina a Facebook. extraordinaris, sinó que també integra les sables: un responsable que s’ocupi de la ges- Si voleu fer cap consulta sobre l’ús de les xarxes socials, us podeu adreçar a accions promocionals continuades que es tió i seguiment de l’acció i un incentiu que Mercats de Barcelona a través del correu electrònic xarxessocials@mercatsbcn.cat fan als mercats, com ara campanyes esta- atregui possibles participants. Sofía Cortina @sofcort Teresa Medina, @robterphoto Mercats de Barcelona Les fotos guanyadora (So a Cortina) i nalista (Teresa Medina) 264 57 503 Segueix-nos fotos seguim seguidors del concurs #instamdm. instagram.com/mercatsbcn www.somdemercat.cat 7 “ TROBEM TOT EL QUE EL CLIENT ENS DEMANA” Sorprèn que vengui peix i alhora li agradi el la primera que es va posar a vendre peix quan encara submarinisme: “Tinc una barreja estranya Tinc molta es feia en una plaça oberta. Ella, que va inaugurar el de sentiments, perquè no vull que pesquin gent de Barcelona Mercat de la Barceloneta, comprava a llotja, i jo ho peixos, però els vull tenir a la parada”, explica tot que em ve a comprar continuo fent”. Per regla general, troben tot el que aguantant un llamàntol amb molt de caràcter per a el client demana: “Ara el més estrany que ens dema- una de les fotos. “Jo el que vull és estar al mar i això i ja venia en temps nen són ortiguillas (anèmona de mar comuna)”. ho tinc amb el submarinisme. M’agraden molt les im- de la mare L’Asun, que considera el mercat la seva vida, té una mersions nocturnes, perquè és quan més peixos hi clientela molt fi del: “Són bona gent, de la Barcelo- ha”, i les experiències que més recorda són nedar al neta, però també em vénen a comprar molts clients costat d’un mero de més de 100 quilos a Lanzarote i de Barcelona”. Diu que són com els psicòlegs, parlen fer immersió a la segona barrera de corall del món, a la Riviera Maia. molt amb la gent, i ara més perquè tothom està en crisi: “Sempre “M’agradaria molt anar a la barrera de corall d’Austràlia, veure man- he anat contenta al mercat, però ara amb la crisi la gent està molt tes gegants i anar a Sud-àfrica per nedar amb el tauró blanc”. desanimada, i tu, per molt contenta i arreglada que vinguis, també La seva parada es diu Baleta perquè “és el nom de l’àvia, Isabeleta, acabes desanimada”. Assumpció Ferrer Mercat de la Barceloneta He nascut a la Barceloneta, i per mi aquest barri ho és tot. Tinc 50 anys aca- bats de fer i ho vaig celebrar durant tres dies. Sóc peixatera, la tercera genera- ció, i la meva fi lla serà la quarta. A la pa- Vegeu el vídeo de l’entrevista rada he de tenir el terra ben net, perquè a l’Assumpció Ferrer al web somdemercat.cat, em fa angúnia trepitjar peix, i sempre hi o tot apuntant amb la càmera vaig ben arreglada: no perquè siguem del vostre mòbil al codi QR. peixateres hem d’anar lletges. CRÈDITS Consell Rector Raimond Blasi (President), Sònia Recasens (Vicepresidenta), Gerard Ardanuy, Mercè Homs, Jordi Martí, Sara Jaurrieta, Xavier Mulleras, Isabel Ribas, Joan Laporta, Jordi Joly, Albert Gon- zález, Bernat Morales, Salvador Domínguez, Alejandro Goñi, Faustino Mora, Joan Estapé, Josep-Lluís Gil, Eva Maria Gajardo, Lluís Orri, Jordi Torrades (Gerent), Manel Armengol (Secretari), Antonio Muñoz (Interventor) Comitè de Direcció Jordi Torrades (Gerent) Francisco Collados (Director del Servei Econòmic Financer), Manel Armengol (Cap del Servei Jurídic), Pere X. Sirvent (Cap de Projectes), Ferran Fernández (Cap dels Serveis Tècnics), Genís Arnàs (Cap del Servei de Mercats), Òscar Martín (Cap d’Estudis), Núria Costa (Cap de Comunicació) Edita Departament de Comunicació de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona Disseny i maquetació Marta Carbó Conceptualització Extra! i Comuniza Coordinació de continguts i textos Joan Ariza i Marta Roda Producció de vídeo i fotografi a Matilde V. Alsina Vídeos Xavier Pinyol i Jose A. Santos Fotografi es Pau Fabregat i Jordi Casañas Correcció Rosa Barrieras Web Cero Design Impressió Creacions Gràfi ques Canigó, SL Dipòsit legal B-13750-2012 www.somdemercat.cat FOTOS: PAU FABREGAT