EL PLA DE BARRIS DE LES ROQUETES NOVEMBRE 2017 EL PLA DE BARRIS DE LES ROQUETES NOVEMBRE 2017 Projecte: Pla de Barris de les Roquetes Emplaçament: Barri de les Roquetes, districte de Nou Barris, Barcelona Promotor i redactor: Foment de Ciutat Disseny, maquetació i suport a la redacció: Urbaning C/ de Montserrat, 95 08221 Terrassa www.urbaning.cat Fotografia: Andreu Adrover Esquena Dortoka (fotos aèries) Correcció: M. Amor Montané March Edició i producció: Direcció d’imatge i serveis editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona www.barcelona.cat/barcelonallibres Barcelona, novembre de 2017 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: els autors esmentats DL: B.4748-2018 Pla de Barris les Roquetes 4 Denominació general del programa “Pla de Barris” Barcelona la conformen 73 barris que te- nostra ciutat. Té com a objectiu principal - La dotació de recursos extraordinaris. nen orígens històrics i evolucions molt reduir les desigualtats socials i territo- diversos. Tots tenen elements que sumen rials, tot impulsant l’accés a la renda, als - La transversalitat de les actuacions que per fer de Barcelona un bon lloc on desen- serveis, a la qualitat urbana i al benestar ha d’implicar el treball entre diferents àre- volupar el projecte vital de la ciutadania, per a tota la ciutadania. es de l’Ajuntament. on fer efectiu el dret a la ciutat, en el seu sentit més ampli. Això no obstant, el des- El Pla de Barris està concebut com un ins- - La voluntat de col·laboració interadmi- envolupament asimètric d’alguns barris al trument en la lluita contra l’increment de nistrativa. llarg del temps ha generat desigualtats so- les desigualtats socials a la ciutat. A més, cioeconòmiques importants. En els últims pretén abordar els efectes negatius que es - L’apoderament veïnal, tant en la definició anys, malgrat la recuperació que assenya- deriven de la concentració dels nivells de com en el seguiment i la gestió del progra- len molts indicadors, les diferències terri- renda més baixos en aquells barris que pa- ma. torials han augmentat. teixen dèficits urbanístics més acusats i on la qualitat de l’habitatge és menor. I pretén - El reforç i el protagonisme de la xarxa as- Davant d’aquesta situació, el Govern pren fer-ho aplegant la capacitat, els recursos i sociativa i d’entitats. el compromís de treballar per reduir la legitimitat de l’Ajuntament amb la ini- aquestes desigualtats entre els barris en ciativa, la creativitat i l’eficàcia de l’acció - La capitalització de l’experiència en els àmbits tan fonamentals com l’habitatge, ciutadana. Amb aquest criteri, el Pla de processos de transformació urbana a Bar- l’espai públic, l’educació, la salut i la crea- Barris vol incidir en quatre àmbits d’actu- celona i a Catalunya. ció de condicions per a la millora de l’acti- ació estratègica: ecologia urbana, activitat vitat econòmica. Per això defineix accions econòmica, drets socials i educació. - El compromís d’avaluació i de rendició de per aconseguir territoris resilients, que comptes. sumin les capacitats dels veïns i veïnes. Així, els principals trets del Pla de Barris, entès com a eina per aconseguir un abor- Aquest document recull el procés d’ela- En aquest context neix el Pla de Barris, datge integral i transversal de les mancan- boració i el conjunt d’accions que es volen com una iniciativa municipal de millora ces de cada territori, són: dur a terme a les Roqutes i s’estructura en de les condicions de vida als barris de la quatre blocs. Pla de Barris · Les Roquetes | 5 Bloc 1. Context Bloc 2. Elaboració Bloc 3. Intervenció Bloc 4. Marc de coproducció i gover- nança. Desenvolupament del Pla En el primer apartat d’aquest primer bloc En els tres primers apartats del segon bloc En aquest bloc s’identifiquen els objec- El quart bloc fa incidència en el procés s’exposa la raó de ser del Pla de Barris i es duu a terme una descripció del barri en tius específics per a cadascun dels àmbits de gestió i governança, en la participació se’n contextualitza la necessitat a partir el qual s’intervé, una anàlisi quantitativa temàtics i els projectes motor, que són i l’acció comunitària, en els indicadors de diversos indicadors del territori. En dels principals indicadors del territori i aquells que per les seves característiques d’avaluació del projecte i en tot allò que té el segon apartat es presenta una visió una diagnosi, la qual permet interpretar esdevenen centrals en l’actuació del Pla a veure amb la comunicació del Pla. conjunta a escala de ciutat, a partir dels les dades de l’anàlisi i identificar els princi- de Barris. A continuació es detallen les tres grans eixos de referència on s’inscriu pals temes en els quals el Pla ha d’incidir. propostes i les accions concretes de cada cada Pla de Barris. En els apartats tercer i Tant l’anàlisi com la diagnosi s’estructuren àmbit temàtic i es presenta el pressupost quart s’apunten alguns dels indicadors de en quatre grans àmbits temàtics: drets so- previst per al seu desplegament. Final- vulnerabilitat del territori i els objectius cials, educació, activitat econòmica i eco- ment, es mostra una visió de global de la generals del Pla de Barris. Finalment, en logia urbana. intervenció del Pla de Barris. el cinquè apartat s’exposa la metodologia de treball i d’elaboració del Pla. Tot i que l’educació és reconeguda com un dret social, té un paper molt impor- tant en el marc de les desigualtats socials que s’aborden des d’aquest programa. Per aquest motiu s’ha considerat oportú do- nar-li entitat pròpia perquè encapçali un àmbit temàtic independent dins del qual s’aglutinaran totes les actuacions encami- nades a garantir la igualtat d’oportunitats educatives. En el darrer apartat d’aquest bloc s’es- menten els plans actius i l’acció de govern present a cada barri. 6 ÍNDEX Bloc Bloc 1 2 Context 3 Indicadors devulnerabilitat Elaboració del P 22 Pla de Barris de El context territorial • 3.1 Pobresa i desigualtat: renda familiar les Roquetes1 disponible del Pla de Barris P 12 • 3.2 L’atur i la RFD 6 Àmbit territorial • 3.3 Nivell formatiu i igualtat d’oportu- d’actuació específic Eixos de referència nitats educatives 2 P 52 P 14 • 3.4 Salut física i mental. Les desigual- tats en salut als barris • 6.1 Descripció i encaix territorial • 2.1 Eix Besòs • 3.5 Habitatge • 6.2 Història • 2.2 Eix Muntanya-Turons • 3.6 Taxa de població estrangera • 6.3 Dades generals • 2.3 Eix Litoral • 6.4 Antecedents 4 Objectius generals P 40 • 6.5 Dades sociodemogràfiques 5 Metodologia d’elaboració del Pla de Barris P 42 Pla de Barris · Les Roquetes | 7 Bloc Bloc 3 4 Anàlisi • 7.4.8 Xarxa de tren, metro i tramvia, i la seva 7 influència Intervenció a les Marc de P 70 • 7.4.9 Xarxa de bici Roquetes coproducció • 7.1 Drets socials • 7.4.10 Xarxa viària • 7.4.11 Pendents del vial • 7.1.1 Salut • 7.4.12 Contaminació i governança. • 7.1.2 Distribució d’atur • 7.1.3 Habitatge 10 Objectius específics Desenvolupament • 7.1.4 Teixit associatiu P 136 • 7.1.5 Acció comunitària Diagnosi • 7.1.6 Serveis socials 8 • 7.1.7 Convivència P 118 11 Projectes motor 15 Gestió i governança P 186 •7.2 Educació P 140 • 7.2.1 Nivell formatiu 9 Plans actius i acció de • 7.2.2 Equipaments docents govern 16 Participació i coproducció • 7.2.3 Escletxa digital Propostes i accionsP 128 12 P 190 P 144 • 7.3 Activitat econòmica • 7.3.1 Renda familiar disponible Indicadors d’avaluació • 7.3.2 Activitat comercial 13 Pressupost desglossat 17 del projecte per conceptes • 7.4 Ecologia urbana P 194 P 176 • 7.4.1 Planejament urbanístic • 7.4.2 Densitat de població • 7.4.3 Equipaments La comunicació Visió global 18 • 7.4.4 Espais lliures 14 del Pla de Barris • 7.4.5 Jocs infantils i activitats a l’aire lliure P 180 P 196 • 7.4.6 Solars buits • 7.4.7 Xarxa de bus i la seva influència Pla de Barris · Les Roquetes | 9 Bloc 1 Context Bloc 1> 1 2 El context Eixos de territorial referència del Pla de 2.1. Barris Eix Besòs 2.2. Eix Muntanya-Turons 2.3. Eix Litoral Pla de Barris · Les Roquetes | 11 3 4 5 Indicadors de Objectius Metodologia vulnerabilitat generals d’elaboració 3.1. del Pla de Pobresa i desigualtat: renda familiar disponible Barris 3.2. L’atur i la renda familiar disponible 3.3. Nivell formatiu i igualtat d’oportunitats educatives 3.4. Salut física i mental. Les desigualtats en salut als barris 3.5. Habitatge 3.6. Taxa de població estrangera Bloc 1 > 1 | El context territorial del Pla de Barris A escala municipal, les desigualtats entre Davant d’aquest fet, al llarg del present - Dèficits urbanístics. els barris més rics i més pobres de Bar- mandat, el desenvolupament del Pla de celona s’han incrementat en els darrers Barris pretén actuar contra aquestes de- - Estat del parc d’habitatges. anys. I és que el creixement en termes ma- sigualtats en setze barris de la ciutat, dis- croeconòmics globals de la ciutat els dar- tribuïts en sis districtes, que s’aniran con- - Existència d’actuacions complementàri- rers quinquennis ha anat acompanyat d’un cretant per etapes en deu plans de barris, es. eixamplament de les diferències entre les tenint present que un pla pot incidir sobre rendes altes i les baixes, el consegüent més d’un barri. Amb aquests criteris s’elaboren deu plans aprimament de les classes mitjanes i la de barris, que són els següents: la Trini- desigualtat territorial que ens ocupa aquí. Els principals criteris de selecció dels bar- tat Nova, Bon Pastor i Baró de Viver, el ris per dur a terme el programa són els Besòs i el Maresme, la Marina de Port i Les conseqüències d’aquesta situació es- següents: la Marina del Prat Vermell, el Raval Sud devenen particularment greus als barris i el Gòtic Sud, Sant Genís dels Agudells més desafavorits de Barcelona, en aspec- - Nivell de renda mitjana del barri respec- i la Teixonera, la Zona Nord (format pels tes com ara l’augment de les situacions de te del conjunt de la ciutat. barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i risc de pobresa i d’exclusió social, la man- Vallbona), la Trinitat Vella, la Verneda i ca d’ocupació i l’impacte de l’atur de llar- - Indicadors socioeconòmics, educatius i la Pau i les Roquetes. Aquests plans afec- ga durada sobre les llars, l’empitjorament sociosanitaris. ten sis districtes de la ciutat: Sant Martí, progressiu de les condicions laborals, la Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat Vella, pèrdua de serveis del sistema de protecció - Presència de col·lectius amb necessitats Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc. social i la manca de mitjans per a les políti- especials. ques preventives i de garantia social. Pla de Barris · Les Roquetes | 13 D1 CIUTAT VELLA 36 La Font d’en Fargues 1 El Raval 37 El Carmel 2 El barri Gòtic 38 La Teixonera 3 La Barceloneta 39 Sant Genís dels Agudells 4 Sant Pere, Santa Caterinai la 40 Montbau Ribera 41 Vall d’Hebron 42 La Clota D2 EIXAMPLE 43 Horta 5 El Fort Pienc 6 Sagrada Família D8 NOU BARRIS 7 Dreta de l’Eixample 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 8 L’Antiga Esquerra de 45 Porta l’Eixample 46 El Turó de la Peira 9 La Nova Esquerra de 47 Can Peguera l’Eixample 48 La Guineueta 10 Sant Antoni 49 Canyelles 50 Les Roquetes D3 SANTS - MONTJUÏC 51 Verdum 11 El Poble-Sec 52 Prosperitat 12 La Marina del Prat Vermell 53 La Trinitat Nova 13 La Marina de Port 54 Torre Baró 14 La Font de la Guatlla 55 Ciutat Meridiana 15 Hostafrancs 56 Vallbona 16 La Bordeta 17 Sants - Badal D9 SANT ANDREU 18 Sants 57 Trinitat Vella 58 Baró de Viver D4 LES CORTS 59 Bon Pastor 19 Les Corts 60 Sant Andreu 20 La Maternitat i Sant Ramon 61 La Sagrera 21 Pedralbes 62 El Congrés i els Indians 63 Navas D5 SARRIÀ - SANT GERVASI 22 Vallvidrera, Tibidabo i Les D10 SANT MARTÍ Planes 64 El Camp de l’Arpa del Clot 23 Sarrià 65 El Clot 24 Les Tres Torres 66 El Parc i la LLacuna del 25 Sant Gervasi - la Bonanova Poblenou 26 Sant Gervasi - Galvany 67 La Vila Olímpica del Poblenou 27 El Putxet i el Farró 68 El Poblenou 69 Diagonal Mar i Front Marítim D6 GRÀCIA del Poblenou 28 Vallcarca i els Penitents 70 El Besòs i el Maresme 29 El Coll 71 Provençals del Poblenou 30 La Salut 72 Sant Martí de Provençals 31 La Vila de Gràcia 73 La Verneda i la Pau 32 Camp d’en Grassot i Gràcia Nova D7 HORTA - GUINARDÓ _Situació dels àmbits del Pla de Barris / 33 El Baix Guinardó Font: Urbaning 34 Can Baró 35 El Guinardó Bloc 1 | El context territorial del Pla de Barris Bloc 1 > 2 | Eixos de referència Barcelona s’inscriu en un àmbit amb molta venen el marc territorial de referència en nexió i la interacció entre territoris. influència sobre el territori des d’una òpti- el qual s’inscriuen els diferents programes ca econòmica, demogràfica o del medi na- del Pla de Barris que s’implementaran, es- - Definir una estratègia d’actuació capaç de mitigar els tural. Aquest àmbit està delimitat pel riu tableixen un nexe entre els programes i els retards acumulats de les inversions de les altres admi- Besòs, el front litoral, la serra de Collsero- doten d’una eina addicional per fer front a nistracions públiques (com en l’estació de la Sagrera o les la i la plataforma econòmica del delta del les desigualtats territorials. parades de metro a la Marina). Llobregat. La definició d’àrees territorials perse- - Establir una priorització i un cronograma de les actuaci- La naturalesa d’aquests eixos metropoli- gueix, principalment, els objectius se- ons i dels programes previstos, amb l’objectiu d’incidir de tans els confereix un gran potencial estra- güents: la forma més transversal possible sobre les causes estruc- tègic de transformació i desenvolupament, turals de la desigualtat. capaç de fer confluir sinergies i d’articular - Diagnosticar de forma conjunta les pro- el territori d’acord amb una nova manera blemàtiques i les potencialitats de cada - Coordinar les actuacions amb les altres administracions. de construir les ciutats, perquè esdevin- àrea. Algunes actuacions, com ara les guin nuclis generadors de noves centra- vinculades a drets socials o a promoció Una de les principals potencialitats i innovacions del Pla litats. Tanmateix, aquest gran potencial econòmica, difícilment poden acotar-se a de Barris és la interrelació entre l’impuls de projectes de contrasta amb el fet que bona part dels escala de barri. barri i l’adopció d’estratègies d’eix per a diferents àrees barris més desafavorits de la ciutat de Bar- de la ciutat. Es tracta de dues línies d’actuació comple- celona, en termes de renda familiar dispo- - Raonar l’equilibri d’inversions i d’actua- mentàries i que s’han d’enriquir mútuament, per diversos nible mitjana, s’inscriuen dins d’aquests cions entre els diferents barris, ateses les motius: eixos. Es constata, doncs, una dissociació importants diferències entre ells, les seves entre uns eixos d’abast metropolità amb necessitats i el volum de població. - Actuen a escales diverses (de barri i d’eix). gran potencial transformador i uns terri- toris a escala de barri amb dificultats per - Definir les actuacions en un escenari - Els horitzons temporals són diferents (quatre anys per accedir a les oportunitats que aquests ei- temporal de llarg termini, ja que es tracta als plans de barris, i de mitjà a llarg termini per els eixos). xos ofereixen en condicions d’igualtat. d’accions de fons, estratègiques i no tàcti- ques. - El tipus d’actuacions que han de preveure també són di- Per tant, els eixos Besòs, Muntanya-Turons ferents (els plans preveuen actuacions de caràcter social, i Litoral (en connexió amb el parc del delta - Establir una estratègia de generació de d’equipament i urbanisme local i d’apoderament veïnal, del Llobregat, a través de la Marina) esde- centralitat urbana, reforçant la intercon- mentre que els eixos preveuen actuacions d’estratègia Pla de Barris · Les Roquetes | 15 econòmica, de reequilibri urbà i d’abast infraestructural). - Els actors amb què cal comptar són tam- bé diferents: els projectes de barri s’han de basar essencialment en l’actuació del propi ajuntament i de les entitats i veïns i veïnes de cada barri, en estreta col·laboració; les estratègies d’eix han d’incorporar, a més, altres administracions i empreses. Tot i el seu caràcter divers, ambdós tipus d’instruments són indissociables i l’èxit d’un depèn de l’èxit de l’altre. Pel que fa a la pertinença dels barris als eixos, cal remarcar que, atesa la seva ubi- cació, alguns barris esdevenen llocs fron- tissa. És el cas de Ciutat Meridiana, Tor- re Baró, Roquetes i Trinitat Nova, que se situen en la confluència dels eixos Besòs i Muntanya-Turons. En una situació anàlo- ga es troba la Marina, ja que se situa en la confluència entre l’eix Litoral i l’àmbit d’actuació del Pla Delta. _Situació dels eixos de referència / Font: Urbaning Bloc 1 | Eixos de referència 16 2 | Eixos de referència 2.1 | Eix Besòs Els barris que configuren la llera del riu tat urbana com a eix cívic vertebrador de promovent la creació de nous elements Besòs constitueixen un eix força homogeni la futura ciutat metropolitana. compartits de reequilibri territorial entre pel que fa a la caracterització social i ter- municipis de centralitat metropolitana. ritorial, i delimiten una àrea d’intervenció El Consorci del Besòs, constituït fins al sobre la qual existeix una necessitat ur- 2015 per Montcada i Reixac, Santa Coloma En aquest eix es planteja una estratègia de gent d’acció municipal per afavorir-ne la de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barce- desenvolupament urbà sostenible i inte- cohesió. Les iniciatives dutes a la pràctica lona, el 2016 s’amplia, incorporant Badalo- gral que innova i interrelaciona economia, fins ara necessiten una visió integral, un na, i canvia els estatuts per passar de ser medi ambient, cultura, societat i política canvi d’escala per incrementar-ne i inten- un consorci urbanístic a ser un consorci per afavorir la cohesió social i territorial, sificar-ne la incidència, i un enfocament amb plenes competències per desplegar i per esdevenir un nou eix de centralitat col·laboratiu per poder concentrar els es- totes les polítiques intermunicipals que els urbana, d’igualtat i de qualitat de vida. forços en la lluita contra la vulnerabilitat. socis acordin. La redacció del Pla Besòs, Aquesta es duu a terme des de l’Àrea de com a document guia que ha de definir el Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelo- Dins de l’àrea que correspon a les dues lle- marc de cooperació i de polítiques conjun- na i les entitats de l’Acord Ciutadà per una res del riu Besòs, en la qual es concentra tes dels municipis, té per objecte dotar el Barcelona Inclusiva. un 10 % de la població catalana i on es bus- continu urbà de l’entorn del riu d’una es- ca establir sinergies amb els barris dels tratègia d’acció compartida per a la millo- La intervenció en l’àmbit de l’eix Besòs va municipis adjacents (Sant Adrià de Besòs, ra de la qualitat de vida a ambdues lleres ser presentada com a projecte específic i Santa Coloma, Badalona i Montcada i Rei- del Besòs en matèria d’infraestructures, diferenciat a la convocatòria de fons FE- xac), s’hi concentren alguns dels barris de mobilitat, espais lliures, equipaments i DER i EDUSI el 13 de gener de 2016, i es la ciutat que pateixen amb més intensitat serveis, així com en promoció econòmica resoldre favorablement amb una dotació la situació més precària. El riu ha de dei- i ocupació, cultura, esports i drets socials, de 30 milions d’euros. xar de ser un límit i ha d’adquirir centrali- garantint la inclusió i la cohesió social, i Pla de Barris · Les Roquetes | 17 Vallbona Trinitat L’eix Besòs en xifres na Vella dia eri Dins de l’eix Besòs s’hi inscriuen sis bar- v. MA ris sobre els quals s’implementarà el Pla Baró de Viver de Barris: Vallbona, Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, la Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme. En ocasions, depenent dels projectes, s’afegeixen a aquest eix els Bon Pastor barris de la Trinitat Nova, Ciutat Meridia- na i Torre Baró. Aquests barris abasten una superfície de 592 ha, que representa el 5,79 % de la su- La Verneda perfície de la ciutat, i tenen una població i la Pau de 78.402 persones (equivalent al 4,87  % de la població total de la ciutat). La den- sitat bruta (considerant tota la superfície de l’àmbit) és de 132,52 h./ha (inferior a la mitjana de la ciutat), però la densitat neta (considerant només la superfície de sòl d’ús residencial) és de 655,6 habitants per hectàrea residencial (superior a la mitjana El Besòs i el de la ciutat). Maresme ani edite rr M Mar _Àmbit de l’eix Besòs / Font: Urbaning Bloc 1 | Eixos de referència Riu Besòs 18 2 | Eixos de referència 2.2 | Eix Muntanya-Turons L’eix Muntanya-Turons aglutina, en con- El fet que els barris de la Trinitat Nova, L’eix Muntanya-Turons neix amb vocació metropolitana, junt, barris caracteritzats per les dificul- Ciutat Meridiana, Torre Baró, Roquetes i atès que moltes de les necessitats i de les oportunitats que tats derivades de l’orografia i de la confi- Sant Genís dels Agudells facin de frontissa vol abordar entren en contacte amb el Parc Natural de la guració a partir del creixement urbanístic amb el verd metropolità implica la neces- Serra de Collserola. L’objectiu proposat comporta passar no gaire planificat dels anys 60 i 70. Les sària definició d’una urbanització “tova” d’un territori frontera a un espai de connexió, i crear un dificultats d’accessibilitat s’agreugen amb específica en els contactes entre la ciutat gran eix de lligam entre el teixit urbà i l’àmbit natural en l’envelliment de la població. A més, les i la muntanya, que permeti millorar la contacte amb el vessant de Collserola, per tal d’afavorir diverses onades d’immigració i la baixa connectivitat ambiental del medi natural i la cohesió social, la qualitat de l’espai públic, els equipa- formació i qualificació professional de la afavorir la penetració del verd dins de la ments i la connectivitat. població, fan encara més complexa la situ- ciutat. Alhora, cal actuar per posar en va- ació d’aquests barris. lor els recursos naturals. En aquest sentit, Els barris que configuren la part baixa del vessant de cal dir que el barri de la Teixonera s’ha in- Collserola delimiten una àrea d’intervenció que necessi- Un altre punt fonamental és la connecti- clòs en aquest eix pel potencial que té com ta urgentment l’acció municipal per afavorir la cohesió vitat, tant amb els barris veïns com dins a connector entre Collserola i el parc dels social. Es tracta d’un territori fragmentat per una gran dels mateixos barris: les dificultats del re- Tres Turons (Parc Güell, turó del Carmel, densitat d’infraestructures i un model urbanístic pendent lleu, la població reduïda i sovint la densitat parc de la Creueta del Coll, turó de la Ro- de definició on, al mateix temps, es concentren barris amb baixa de població dificulten la prestació de vira i parc del Guinardó). unes característiques semblants i una situació social pre- serveis i la disponibilitat d’equipaments de cària. proximitat. Unides al relleu i a la manca de connexions entre barris, cal mencionar dues altres Les iniciatives dutes a la pràctica fins ara necessiten un La precarietat de part del parc d’habitat- barreres: la manca de permeabilitat i de canvi d’escala i una visió integral per incrementar-ne i in- ges afegeix complexitat a la zona. La reha- recorreguts segurs per accedir als grans tensificar-ne la incidència, i concentrar els esforços en la bilitació és una de les àrees fonamentals paquets d’equipaments d’escala de ciutat lluita contra la vulnerabilitat. És per això que es proposa de treball en aquests barris: cal generar (per exemple, a l’Hospital de la Vall d’He- l’eix Muntanya-Turons com a estratègia i nou espai de re- propostes innovadores i dirigides a la sos- bron), i la necessitat de millorar la connec- ferència. En resum, la part baixa del vessant de Collserola tenibilitat energètica i mediambiental. tivitat entre les dues bandes de la ronda ha de deixar de ser un límit i ha d’adquirir connectivitat de Dalt. urbana com a eix cívic vertebrador de la futura ciutat me- tropolitana. Pla de Barris · Les Roquetes | 19 L’eix Muntanya-Turons en xifres Dins de l’eix Muntanya-Turons s’hi ins- criuen sis barris sobre els quals s’imple- mentarà el Pla de Barris: Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Roquetes i Trinitat Nova (els quatre últims esdevenen frontissa amb l’eix Besòs). Aquests barris abasten una superfície de 538 ha, que representa el 5,26 % de la su- perfície de la ciutat, i tenen una població de 53.884 persones (equivalent al 3,35 % de la població total de la ciutat). La densitat bruta (considerant tota la superfície de l’àmbit) és de 100,18 h./ha i la densitat neta (considerant només la superfície de sòl Parc Natural de la Serra de Collserola d’ús residencial) és de 534,5 habitants per hectàrea residencial. Els dos tipus de den- CiutatSant Genís dels sitat són inferiors a la mitjana de la ciutat. MeridianaAgudells Torre Baró Ronda de D Les Roquetesalt La Teixonera Les Trinitat Nova Turó de la Peira Tres Turons _Àmbit de l’eix Muntanya-Turons / Turó del Font: Urbaning Putxet Bloc 1 | Eixos de referència C-33/C-58 20 2 | Eixos de referència 2.3 | Eix Litoral El front litoral de la ciutat està format per anava més enllà d’aquests esdeveniments (com el desvi- el Pla estratègic dels espais litorals de la un conjunt de territoris de gran diversitat, ament del corredor ferroviari de la costa, la construcció ciutat és l’instrument mitjançant el qual es complexitat i atributs diferencials que han de les noves infraestructures que els plans de sanejament vol vehicular aquest repte. estat en permanent transformació, especi- dels anys 80 preveien per a la recuperació de les aigües alment en els darrers 40 anys, i que tenen de bany, la substitució tèrmica del fuel del Besòs per una Els barris del Raval Sud, el Gòtic Sud i la per davant el repte que suposa un canvi de central de cicle combinat, la transformació de l’antiga in- Marina són objecte del Pla de Barris i alho- paradigma que afronti un nou model de cineradora en una planta de valorització energètica inte- ra formen part de l’eix Litoral; representen ciutat. Dins d’aquesta complexitat hi tro- gral amb simbiosi amb la central de climatització centra- un bon punt de partida per aprofundir en bem punts de gran singularitat, com per litzada del 22@ o les infraestructures marítimes del Port les actuacions, sobretot en matèria social, exemple el centre històric (que té un clar Olímpic i el Port Fòrum Sant Adrià). i com a espai d’oportunitats. Alguns dels caràcter monumental, representatiu i ciu- temes que cal tractar en aquests territo- tadà, i que requereix una mirada diferen- Tanmateix, com a resultat de l’evolució soferta des dels ris en concret són els següents: la pèrdua ciada i sostinguda) o el teixit industrial de anys 80, la ciutat disposa d’un front litoral amb espais que de població, aprofundint en les causes que la Marina que, a partir de la connexió amb han estat sotmesos a grans transformacions urbanes a fa- generen la marxa de persones i detectant el Pla Delta, pot esdevenir un altre pol de vor de la cultura del consum i que no han sabut resoldre quines eines estructurals hi ha a l’abast revitalització ciutadana. les necessitats de la ciutat, o bé que ja s’han esgotat dins per revertir el procés (com ara generar d’aquest model, ja sigui pel cicle econòmic de recessió o dinamisme local amb els establiments co- Des de finals dels anys 80, el front litoral per la necessitat de generar àrees funcionals i de valor al mercials, fomentar el comerç de proximi- ha estat un dels principals escenaris dels seu territori. D’altra banda, no s’ha de perdre de vista el tat o crear oportunitats educatives amb canvis urbanístics de la Barcelona contem- potencial que ofereix l’elevada concentració d’empreses instituts potents i atractius); la diversifi- porània. La seva transformació no només especialitzades en serveis logístics d’alt valor afegit als cació econòmica, en particular d’activitats s’ha desenvolupat a través de projectes de voltants de la zona portuària. artesanals i industrials, la qual cal poten- reconversió de sòls obsolets, de la imple- ciar; la millora de la connexió del districte mentació d’equipaments culturals i d’oci, Davant d’aquest escenari, cal retrobar la relació del mar amb el front marítim i amb Montjuïc; l’ús o de l’establiment de zones residencials o amb la ciutat, reforçar el tarannà propi del territori i la equilibrat de l’espai públic; els problemes terciàries, sinó que també s’ha aprofitat component social i cultural, i superar les reeixides actu- d’accessibilitat i de mobilitat; la rehabilita- del volum de recursos públics relacionats acions dels anys 80 i 90. Cal postular un model pel front ció del parc d’habitatges; els projectes per amb la preparació dels Jocs Olímpics de litoral focalitzat en la capacitat de les persones per donar fomentar la convivència i la cohesió social, l’any 1992 i del Fòrum Universal de les vida a l’espai urbà, en la regeneració de l’espai i en la re- i la consolidació de l’activitat local, pel seu Cultures de 2004. En ocasió d’aquests cerca de fórmules que n’augmentin la rendibilitat social, a caràcter de ròtula d’encaix metropolità en esdeveniments es van emprendre profun- través de nous usos i noves maneres de gestió. L’objectiu l’àmbit del Pla Delta. des transformacions de les infraestructu- és transformar-lo en un àmbit cada cop més habitable, res urbanes, amb una visió de ciutat que sostenible i econòmicament arrelat. En aquest context, Pla de Barris · Les Roquetes | 21 L’eix Litoral en xifres Dins de l’eix Litoral s’hi inscriuen quatre barris sobre els quals s’implementarà el Pla de Barris: Raval sud, Gòtic sud, la Ma- rina de Port i la Marina del Prat Vermell (els dos últims esdevenen frontissa amb el Pla Delta). Aquests barris abasten una superfície de 294 ha, que representa el 2,88 % de la su- perfície de la ciutat, i tenen una població de 94.405 persones (equivalent al 5,87  % de la població total de la ciutat). La densi- tat bruta (considerant tota la superfície de l’àmbit) és de 321,24 h./ha (molt superior a la mitjana de la ciutat) i la densitat neta (considerant només la superfície de sòl Gran Via d’ús residencial) és de 551,8 habitants per hectàrea residencial. Tanmateix, si s’ana- litza per separat, s’observa que al territo- ri de Ciutat Vella la densitat bruta i neta La Marina de Port és molt superior a la mitjana de la ciutat, Raval Sud mentre que a la Marina és inferior. Gòtic La Marina del Sud Prat Vermell Parc de Montjuïc rani Med iter Mar _Àmbit de l’eix Litoral / Font: Urbaning Bloc 1 | Eixos de referència Bloc 1 > 3 | Indicadors de vulnerabilitat Tant l’evidència estadística com la litera- - Els dèficits urbanístics, l’espai públic o parc d’habitatges, per citar-ne alguns. tura científica indiquen que el confinament els equipaments. de ciutadans i ciutadanes de rendes baixes Tanmateix, cal tenir present que els indi- en els barris més desafavorits contribueix - La qualitat i la salut del parc d’habitat- cadors són el reflex d’una realitat comple- a l’empitjorament de les seves condici- ges. xa i que, en general, estan molt interrela- ons de vida i esdevé una barrera afegida cionats entre si. Per tant, és mitjançant a la igualtat d’oportunitats i a l’accés a la - Les oportunitats educatives. una anàlisi creuada entre els diferents in- renda i als serveis. En aquest context, el dicadors que es pot tenir una visió àmplia programa per a la millora dels barris està - Les condicions de salut física i mental. d’aquesta realitat i, conseqüentment, plan- concebut com un instrument en la lluita tejar accions més efectives per revertir la contra l’increment de les desigualtats so- - L’atenció a col·lectius amb necessitats situació. Mitjançant una anàlisi estadística cials a la ciutat. Pretén abordar de manera especials. de correlacions es posen de manifest algu- integral i transversal les mancances i les nes d’aquestes interrelacions, a escala de problemàtiques de cada territori, incidint En tots els barris objecte d’aquest progra- ciutat, entre els diferents vectors que inci- en alguns àmbits estratègics, com ara els ma es detecten dèficits estructurals en deixen en la desigualtat territorial. següents: molts d’aquests àmbits, cosa que genera greus desigualtats socials entre els resi- Renda familiar disponible (RFD) - La igualtat d’oportunitats per a persones dents i la resta d’habitants de la ciutat que amb rendes baixes. cal corregir. Aquestes desigualtats s’evi- En els territoris de Barcelona amb menor dencien quan s’analitzen indicadors con- RFD es detecten uns índexs elevats d’atur, - L’activitat econòmica, fent especial èm- crets quantificables, com per exemple la d’expedients de desnonament, d’embaràs fasi en l’economia social, el comerç de pro- distribució territorial de la renda familiar entre adolescents o d’edificis en estat ru- ximitat, la recuperació de la capacitat in- disponible, el nivell formatiu de la població ïnós, dolent o deficient. També coincidei- dustrial local i la millora de l’ocupabilitat. en estudis superiors, la taxa d’atur, la taxa xen amb uns percentatges baixos de pobla- d’embaràs entre adolescents o l’estat del ció amb estudis superiors. Pla de Barris · Les Roquetes | 23 Atur Expedients de desnonament La distribució de l’atur té una relació evi- Els barris amb un major nombre d’expedi- dent amb índexs baixos de RFD, però es- ents de desnonament també tenen un ín- 1 tadísticament també es posa de manifest dex elevat d’atur, d’embaràs entre adoles- Esp. vida 1 -0,49 -0,31 -0,11 -0,28 0,31 0,27 0,30 0,18 0,04 0,17 -0,13 que en els barris amb índexs d’atur elevats cents, i d’edificis antics i en estat deficient. 0,8 es produeixen més desnonaments, l’estat La RFD, l’esperança de vida i la taxa de Embar. adol. -0,49 1 0,60 0,08 0,38 -0,26 -0,15 -0,41 -0,68 0,07 -0,57 0,68 del parc d’habitatges és més deficient i població amb estudis superiors són relati- es produeixen més problemes relacionats vament baixes. Desnonaments -0,31 0,60 1 0,25 0,64 0,01 -0,08 -0,36 -0,68 0,33 -0,66 0,51 0,6 amb la salut, com per exemple d’embaràs entre adolescents. Estudis superiors Antig. edificis -0,11 0,08 0,25 1 0,27 -0,13 0,05 0,06 -0,01 0,42 -0,05 -0,08 0,4 Edificis en estat ruïnós, dolent o defi- Pel que fa als estudis, s’observa que com Estat ruïnós -0,28 0,38 0,64 0,27 1 -0,11 0 -0,39 -0,41 0,31 -0,42 0,38 0,2 cient més alt és l’índex de població amb estudis Edif. 4 pl. sense asc. 0,31 -0,26 0,01 -0,13 -0,11 1 -0,44 0,02 -0,17 -0,20 -0,23 0,03 superiors, més elevada és la RFD. Per con- 0 Pel que fa a l’estat dels edificis, per una tra, en els barris amb una taxa més baixa Loc. buits en PB 0,27 -0,15 -0,08 0,05 0 -0,44 1 0,34 0,23 0,37 0,19 -0,17 banda, s’observa que en els barris que te- de població amb estudis superiors s’hi nen un índex més alt d’edificis en mal estat concentren taxes més altes d’atur, d’emba- -0,2Loc. comercials en PB 0,30 -0,41 -0,36 0,06 -0,39 0,02 0,34 1 0,38 0,01 0,23 -0,35 hi ha índexs més alts de població estrange- ràs entre adolescents, d’expedients de des- ra, d’atur i d’expedients de desnonament. nonament i d’habitatges en estat deficient. Est. superiors 0,18 -0,68 -0,68 -0,01 -0,41 -0,17 0,23 0,38 1 0,05 0,90 -0,80 -0,4 Per una altra banda, en aquests barris hi ha pocs locals comercials en planta baixa, Aquestes dades posen de manifest la in- Pobl. estrangera 0,04 0,07 0,33 0,42 0,31 -0,20 0,37 0,01 0,05 1 -0,07 0,14 -0,6 menor esperança de vida i un percentatge terrelació dels factors socials, educatius, baix de població amb estudis superiors. econòmics, de salut i d’habitatge en el de- RFD 0,17 -0,57 -0,66 -0,05 -0,42 -0,23 0,19 0,23 0,90 -0,07 1 -0,78 -0,8 sequilibri que es produeix en els territoris més desafavorits en termes de RFD. Tot Atur registrat -0,13 0,68 0,51 -0,08 0,38 0,03 -0,17 -0,35 -0,80 0,14 -0,78 1 seguit es comenten amb més detall alguns -1 d’aquests indicadors que tenen rellevància _Taula de correlacions entre variables / Font: Urbaning en els territoris objecte d’aquest progra- ma. NOTA: En blau figuren les correlacions positives entre variables i en vermell, les correlacions negatives. Els valors i la intensitat del color representen la magni- tud de la correlació. Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat Esperança de vida Embaràs adolescent Desnonaments Antiguitat edificis Estat ruïnós Edificis 4 pl. sense ascensor Locals buits en PB Locals comercials en PB Estudis superiors Població estrangera RFD Atur registrat 24 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.1 | Pobresa i desigualtat: renda familiar disponible L’any 2015, dels 73 barris de la ciutat, 32 te- nen un índex de renda familiar disponible (IRFD) inferior al de l’any anterior. Si es té en compte el període des de l’any 2008, el nombre de barris és molt superior. Dels deu barris amb l’IRFD més alt, vuit es troben entre els barris que tenen una taxa d’atur més baixa entre la població en edat activa, segons les darreres dades disponi- bles, corresponents a l’any 2015. Aquests barris són Pedralbes, les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, Sarrià, Sant Gervasi-la Bonanova, la Dreta de l’Eixample, Vallvi- drera–Tibidabo-Les Planes, i el Putxet i el Farró. Per contra, dels deu barris que tenen una _Evolució de la població de Barcelona per grans grups de RFD (2007-2015) / taxa d’atur més alta entre la població de Font: Ajuntament de Barcelona 16 a 64 anys, sis estan entre els que tenen un IRFD més baix. Aquests barris són la Marina del Prat Vermell, Ciutat Meridia- na, Trinitat Nova, Vallbona, Trinitat Vella i Torre Baró. Pla de Barris · Les Roquetes | 25 En línies generals, la distribució de la ren- da de 2015 reflecteix una gran estabilitat en comparació amb l’any anterior. Per es- trats de renda, el grup de rendes mitjanes (mitjana-baixa i mitjana-alta) continua sent predominant (44,2 % de la població), tot i que les rendes baixes i molt baixes aglutinen el 39,2 % de la població. Ara bé, la novetat del 2015 és que s’ha produït un desplaçament del segment intermedi cap a les rendes baixes, mentre que les rendes altes s’han estabilitzat i mantenen la posi- ció respecte del 2014. En una visió retrospectiva, des del 2007 la distribució de la població per nivell de ren- da a la ciutat ha evolucionat seguint unes tendències ben marcades: l’avanç progres- siu de les rendes baixes (passant del 20 % al 40 %), la reducció de les rendes mitjanes (passant del 60 % al 44 %) i l’augment del pes dels dos segments extrems, el de ren- da molt baixa i el de renda molt alta. _Fotografia aèria de Barcelona / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 26 Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat | Pobresa i desigualtat: renda familiar disponible Legenda Índex RFD (BCN=100) Molt Baixa (menys de 63) Baixa (de 63 a 79) Mitjana-baixa (de 79 a 100) D’acord amb el que s’observa en altres _Distribució per barris de l’IRFD (2008) / Mitjana-alta (de 100 a 126) Alta (de 126 a 159) Molt alta (més de 159) ciutats o països, el procés de polarització i Font: Urbaning, a partir de dades del De- Àmbits Pla de Barris d’augment de les desigualtats que s’ha do- partament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona nat a Barcelona en els darrers anys s’em- marca en un fenomen força global que, per ara, no presenta indicis d’esmorteir-se. L’anàlisi dels valors de l’IRFD per barris revela que una gran majoria s’ha tornat a situar en valors pròxims als d’anys ante- riors, amb suaus moviments a l’alça o a la Legenda baixa, tant del valor dels índexs com de la Índex RFD (BCN=100) posició relativa. També hi ha alguns barris Molt baixa (menys de 63) amb avenços o retrocessos significatius. Baixa (de 63 a 79) Mitjana-baixa (de 79 a 100) En qualsevol cas, la visió general del mapa Mitjana-alta (de 100 a 126) de distribució de la RFD per barris conti- Alta (de 126 a 159) Legenda Índex RFD (BCN=100) nua perfilant de manera acusada el con- Molt alta (més de 159) Molt baixa (menys de 63) Baixa (de 63 a 79) trast de renda entre els barris de la zona Àmbits Pla de Barris Mitjana-baixa (de 79 a 100) Mitjana-alta (de 100 a 126) oest (que per primer cop avança de forma Alta (de 126 a 159)Molt alta (més de 159) Àmbits Pla de Barris discontínua cap al mar) i els de la zona nord-est amb la resta de la ciutat. Entre el 2007 i el 2015 aquesta escletxa s’ha estès de vuit a dinou barris. _Distribució per barris de l’IRFD (2015) / Font: Urbaning, a partir de dades del De- partament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Legenda Estudis superiors (població de 16 anys i més) Menys del 10 % Entre 10 % i 20 % Entre 20 % i 30 % Pla de Barris · Les Roquetes | Entre 30 % i 40 % 27 Legenda Més del 40 % Estudis superiors (població de 16 anys i més) Índex RFD (BCN=100) Menys del 10 % Molt baixa (menys de 63) Entre 10 % i 20 % Baixa (de 63 a 79) Legenda Entre 20 % i 30 % Mitjana-baixa (de 79 a 100) Entre 30 % i 40 % Mitjana-alta (de 100 a 126) Estudis superiors (població de 16 anys i més) Alta (de 126 a 159) Més del 40 % Menys del 10 %Molt alta (més de 159) Índex RFD (BCN=100) Àmbits Pla de Barris Entre 10 % i 20 % Molt baixa (menys de 63) Entre 20 % i 30 % Baixa (de 63 a 79) Entre 30 % i 40 % Mitjana-baixa (de 79 a 100) Mitjana-alta (de 100 a 126) Més del 40 % Alta (de 126 a 159) El nivell baix de RFD és un dels indicadors Molt alta (més de 159) Índex RFD (BCN=100) més característics dels territoris objecte Àmbits Pla de Barris Molt baixa (menys de 63) del Pla de Barris. En aquest sentit, s’obser- Baixa (de 63 a 79) va que, quantitativament, té una relació di- Mitjana-baixa (de 79 a 100) recta amb molts dels altres indicadors que Mitjana-alta (de 100 a 126) reflecteixen la desigualtat social. Aquest Alta (de 126 a 159) és el cas, per exemple, de la taxa de po- blació amb estudis superiors. Així, trobem Molt alta (més de 159) que en aquells barris on la RFD és baixa, Àmbits Pla de Barris el nivell d’estudis superiors de la població també és baix, mentre que els territoris amb RFD elevada presenten una taxa de població amb estudis superiors també ele- vada. Aquesta interrelació de la RFD tam- bé la trobem amb indicadors com la taxa d’atur, els expedients de desnonament o la taxa d’embaràs entre adolescents. _Relació entre l’IRFD (2015) i la taxa de població amb estudis superiors (2015) per barris / Font: Urbaning, a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 28 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.2 | L’atur i la RFD Legenda Atur registrat 3,6 % - 5,8 % 5,8 % - 7,9 % Legenda 7,9 % - 9,5 % L’accés a l’ocupació és un altre dels indi- Atur registrat 9,5 % - 11,1 % cadors que evidencien l’escletxa territo- 11,1 % - 13,0 % 3,6 % - 5,8 % 5,8 % - 7,9 % rial. El pes de l’atur registrat en la pobla- 13,0 % - 19,5 % 7,9 % - 9,5 % ció de 16 a 64 anys s’ha reduït a tots els Àmbits Pla de Barris 9,5 % - 11,1 % barris de la ciutat, menys a la Marina del 11,1 % - 13,0 % Prat Vermell, que és l’únic barri on l’atur 13,0 % - 19,5 % Àmbits Pla de Barris s’incrementa al llarg de l’any 2015. Els per- centatges més elevats d’atur registrat en la població de 16 a 64 anys es troben a bar- ris del districte de Nou Barris, mentre que els percentatges més baixos es concen- tren al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Els deu barris amb major pes de l’atur de llarga durada es troben a Sants-Montjuïc, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. D’aquests, Nou Barris és el districte que presenta més barris en aquesta situació. En contrast, més de la meitat dels deu bar- ris que presenten un menor pes de l’atur de llarga durada es localitzen al districte de Sarrià-Sant Gervasi. _Distribució per barris de l’atur registrat (desembre 2015) / Font: Urbaning, a partir de dades del Departament d’Estadís- tica de l’Ajuntament de Barcelona Legenda IRFD (BCN=100) Molt baixa (menys de 63) Baixa (de 63 a 79) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Pla de Barris · Les Roquetes | Mitjana-alta (de 100 a 126)29 Alta (de 126 a 159) Legenda Molt alta (més de 159) IRFD (BCN=100) Atur registrat (%) Molt baixa (menys de 63) 3,6 % - 5,8 % Legenda Baixa (de 63 a 79) 5,8 % - 7,9 % Mitjana-baixa (de 79 a 100) 7,9 % - 9,5 % IRFD (BCN=100) Mitjana-alta (de 100 a 126) 9,5 % - 11,1 % Molt baixa (menys de 63) 11,1 % - 13,0 % Alta (de 126 a 159) 13,0 % - 19,5 % Baixa (de 63 a 79) Molt alta (més de 159) Àmbits Pla de Barris Mitjana-baixa (de 79 a 100) Atur registrat (%) Mitjana-alta (de 100 a 126) 3,6 % - 5,8 % Alta (de 126 a 159) 5,8 % - 7,9 % D’altra banda, l’anàlisi estadística eviden- 7,9 % - 9,5 % Molt alta (més de 159) 9,5 % - 11,1 % cia que l’atur i la RFD tenen una correlació 11,1 % - 13,0 % Atur registrat (%) directa molt significativa. Així, s’observa 13,0 % - 19,5 % que els barris amb les majors taxes d’atur Àmbits Pla de Barris 3,6 % - 5,8 % sobre la població de 16 a 64 anys són els 5,8 % - 7,9 % que presenten IRFD més baixos. En aquest 7,9 % - 9,5 % extrem destaquen els barris de Ciutat Me- 9,5 % - 11,1 % ridiana, Vallbona, Trinitat Nova, Trinitat 11,1 % - 13,0 % Vella i la Marina del Prat Vermell. En sen- 13,0 % - 19,5 % tit contrari, els territoris amb menors ta- Àmbits Pla de Barris xes d’atur presenten IRFD més alts. _Relació entre l’IRFD (2015) i l’atur registrat (desembre 2015) per barris / Font: Urbaning, a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajunta- ment de Barcelona Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 30 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.3 | Nivell formatiu i igualtat d’oportunitats educatives El pes de l’atur registrat en la població de Cal esmentar també les notables diferèn- 16 a 64 anys també està directament rela- cies que existeixen entre els deu districtes Legenda cionat amb el nivell educatiu de la pobla- en relació amb l’índex sintètic dels resul- ció. La majoria dels barris amb una taxa tats de la prova de competències bàsiques Estudis superiors (població de 16 anys i més) reduïda d’atur entre la població en edat feta a les escoles de la ciutat. En efecte, els Menys del 10 % 10 % - 20 % de treballar es troba entre els barris de la resultats d’aquestes proves es poden con- 20 % - 30 % ciutat que presenten majors percentatges siderar com un factor de risc que afecta les 30 % - 40 % Legenda de població amb estudis superiors o amb escoles i els instituts, però n’hi ha altres Més del 40 % Estudis superiors (població de 16 anys i més) Menys del 10 % cicles formatius de grau superior (CFGS). que són igualment importants, com ara els Àmbits Pla de Barris 10 % - 20 % 20 % - 30 % Així, els deu barris amb un major índex de següents: 30 % - 40 %Més del 40 % Àmbits Pla de Barris població amb estudis superiors es troben entre els 27 que tenen un menor atur rela- - La baixa demanda de sol·licituds. tiu. A més, tots estan entre els tretze bar- ris que tenen una major RFD. D’altra ban- - La complexitat socioeconòmica. da, els barris amb els percentatges més elevats de població que només ha cursat - El nombre d’alumnes amb necessitats fins a primària són, normalment, aquells educatives especials. on el pes de l’atur registrat en la població de 16 a 64 anys és major: dels onze barris - Un entorn desafavorit, amb RFD molt de la ciutat on l’atur és major en relació baixes. amb la població en edat de treballar, vuit es troben entre els barris de la ciutat amb - Els resultats de l’avaluació anual de cen- un proporció més elevada de població amb tres (AVAC). estudis fins a primària. - El nombre d’alumnat estranger. _Distribució per barris de la taxa de població amb estudis superiors (2015) / Font: Urbaning, a partir de dades del De- partament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Legenda Atur registrat 3,6 % - 6,3 % 6,3 % - 8,9 % Pla de 8 ,B9 a%r r-i s11 ·, 6L %es Roquetes | 31 11,6 % - 14,2 % 14,2 % - 16,8 % Legenda 16,8 % - 19,5 % Atur registrat Estudis superiors (població de 16 anys i més) Legenda 3,6 % - 6,3 % Menys del 10 % 6,3 % - 8,9 % 10 % - 20 % Atur registrat 8,9 % - 11,6 % 20 % - 30 % 3,6 % - 6,3 % 11,6 % - 14,2 % 30 % - 40 % Més del 40 % 6,3 % - 8,9 % 14,2 % - 16,8 % Àmbits Pla de Barris 8,9 % - 11,6 % 16,8 % - 19,5 % 11,6 % - 14,2 % Estudis superiors (població de 16 anys i més) Menys del 10 % 14,2 % - 16,8 % 10 % - 20 % Entrant en més detall en els territoris 20 % - 30 % 16,8 % - 19,5 % objecte d’aquest programa s’observa que, 30 % - 40 % Estudis superiors (població de 16 anys i més) d’aquests set factors de risc, els més ge- Més del 40 % Menys del 10 % neralitzats són uns resultats baixos en Àmbits Pla de Barris les proves de competències bàsiques a 4t 10 % - 20 % d’ESO (educació secundària obligatòria), 20 % - 30 % seguits de la complexitat socioeconòmica 30 % - 40 % i un entorn desafavorit. En segon terme, Més del 40 % també és destacable la baixa demanda de Àmbits Pla de Barris sol·licituds de matrícules en aquests bar- ris. Concretament, i segons dades de 2015, la mitjana de factors de risc (la qual té en compte els factors de risc de totes les esco- les i instituts de l’àmbit) més elevada cor- respon a la Zona Nord (Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona) (5,58), seguida de la Trinitat Vella (4,75), el Raval Sud i el Gòtic Sud (3,88) i la Verneda i la Pau (3,50). _Relació entre la taxa de població amb estudis superiors (2015) i l’atur registrat (desembre 2015) per barris / Font: Urbaning, a partir de dades del Departament d’Es- tadística de l’Ajuntament de Barcelona Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 32 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.4 | Salut física i mental. Les desigualtats en salut als barris Els indicadors de salut no estan distribuïts - L’esperança de vida en néixer (calcula- Martí. El districte de Nou Barris també de forma homogènia a la ciutat, sinó que hi da a partir de taules de vida i mortalitat). mostrava una fecunditat adolescent alta ha indicadors diferents segons els barris. L’any 2014, l’esperança de vida més baixa l’any 2003, la qual s’ha reduït molt lleu- L’informe “La Salut a Barcelona 2015” pre- es registrava a Ciutat Vella (77,5 anys en gerament fins a l’any 2015. D’altra banda, senta els determinants de la salut, l’estat homes i 85,7 anys en dones) i la més alta, els districtes amb menys fecunditat ado- de salut i la desigualtat en salut als barris a les Corts (83,3 anys en homes i 88,2 anys lescent eren i són Sarrià-Sant Gervasi, les de Barcelona i constitueix, avui dia, una en dones). Tanmateix, on més augmenta Corts i l’Eixample, on la baixa fecunditat eina bàsica de monitoratge i de disseny de l’esperança de vida entre el 2005 i el 2014 en l’adolescència continua reduint-se. polítiques de promoció de la salut. En l’edi- és als districtes amb menor nivell socioe- ció de l’informe de l’any 2014 es van iden- conòmic, concretament a Nou Barris, que - La taxa de tuberculosi (nombre de tificar els barris amb més necessitats, en registra un increment de quatre anys en nous casos de tuberculosi diagnosticats els quals durant el 2015 es van intensificar ambdós sexes. per cada 10.000  habitants). El districte els programes de “Salut als barris”, es van de la ciutat amb la incidència més eleva- prioritzar els recursos i les noves inver- - La taxa de fecunditat adolescent (nom- da de tuberculosi és Ciutat Vella, seguit de sions sanitàries i es van definir les línies bre de naixements per part de noies d’en- Sants-Montjuïc en homes i de Nou Barris prioritàries d’acció, que s’han incorporat tre 15 i 19  anys per cada 1.000 noies en en dones. Agrupant els barris de la ciutat al Programa d’Actuació Municipal i al Pla aquesta edat). L’any 2003 la fecunditat per la RFD, observem que la malaltia és de salut de Barcelona, com la salut mental, adolescent més alta es va detectar al dis- més freqüent en els barris de RFD baixa sexual, ambiental i laboral. tricte de Ciutat Vella, però l’any 2015 mos- i que la incidència va disminuint a mesura tra una disminució del 50 %. Al districte de que augmenta la RFD, tant en homes com Algunes de les dades més rellevants de Sants-Montjuïc també es redueix la fecun- en dones. l’informe i la seva matriu d’indicadors per ditat adolescent durant aquest període, als barris de Barcelona es resumeixen en la qual esdevé inferior a la dels districtes els punts següents: d’Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Legenda Estudis superiors (població de 16 anys i més) Menys del 10 % 10 % - 20 % 20 % - 30 % Pla de Barris · Les Roquetes | 30 % - 40 % 33 Legenda Més del 40 % Estudis superiors (població de 16 anys i més) Embaràs adolescent Menys del 10 % Menys del 0,04 % 10 % - 20 % 0,04 % - 0,11 % Legenda 20 % - 30 % 0,11 % - 0,22 % Estudis superiors (població de 16 anys i més) 30 % - 40 % 0,22 % - 0,37 % Més del 0.37 % Menys del 10 % Més del 40 % Àmbits Pla de Barris 10 % - 20 % Embaràs adolescent 20 % - 30 % Menys del 0,04 % 0,04 % - 0,11 % 30 % - 40 % 0,11 % - 0,22 % Més del 40 % 0,22 % - 0,37 % Més del 0.37 % Embaràs adolescent Des d’un punt de vista estadístic, s’obser- Àmbits Pla de Barris ven relacions significatives entre diversos Menys del 0,04 % indicadors de salut i altres variables. Així, 0,04 % - 0,11 % s’evidencia que en els barris amb menor 0,11 % - 0,22 % esperança de vida hi ha un major nombre 0,22 % - 0,37 % d’habitatges en estat deficient, d’expedi- Més del 0.37 % ents de desnonament i d’embaràs entre Àmbits Pla de Barris adolescents. De la mateixa manera, aquest darrer indicador té una correlació positiva significativa amb la taxa d’atur. En conjunt, les fortes desigualtats de di- versos indicadors de salut i els seus de- terminants socioeconòmics entre els dis- trictes i els barris de la ciutat marquen la necessitat de continuar aprofundint en les mesures de disminució d’aquestes de- sigualtats. _Relació entre la taxa d’embaràs adolescent (2015) i la taxa de població amb estudis superiors (2015) per barris / Font: Urbaning, a partir de dades del Departament d’Es- tadística de l’Ajuntament de Barcelona Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 34 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.5 | Habitatge L’habitatge és un dret i un bé de primera litació, i a les dificultats per fer front a les el 7  % a l’impagament de la hipoteca. necessitat. Tanmateix, no tots els ciuta- despeses. Aquesta situació no és homogènia, sinó dans de Barcelona hi tenen accés en les que els districtes de Sants-Montjuïc i Nou mateixes condicions. Hi ha territoris de la - Risc d’exclusió. Des de 2007, l’augment Barris han acumulat més de la meitat dels ciutat on aquest dret genera desigualtats de l’atur, la precarietat laboral i la caiguda casos atesos; la incidència també és eleva- socials importants, ja sigui en termes d’ac- dels ingressos han provocat un increment da a Ciutat Vella. cés i esforç econòmic o en termes de quali- de les dificultats per accedir i mantenir els tat del parc d’habitatges. habitatges. Alhora, s’ha produït un aug- - Existència de situacions d’exclusió resi- ment de les situacions de pobresa energè- dencial severa: persones sense llar, resi- En aquest sentit, el Pla pel dret a l’habi- tica lligat a l’existència d’un parc edificat dents en assentaments, residents en habi- tatge de Barcelona (2016-2025) descriu, en antic que no proporciona un aïllament tèr- tatges sense títol habilitant i persones que clau de ciutat, l’escenari següent entorn de mic correcte, al descens de la renda men- viuen en habitacions rellogades, infrahabi- l’habitatge: sual de les llars, a l’alt cost de l’habitatge i tatges o habitatges sobreocupats. als preus de subministrament massa ele- - Augment de població. S’ha produït un vats en relació amb els ingressos familiars. - El mercat immobiliari i els seus efectes. guany de població en els districtes amb Entre el 2008 i el 2013, el lloguer és el rendes baixes en relació amb els de ren- - Pagament de l’habitatge. El major esforç primer mecanisme d’accés a l’habitatge. des més altes des de 2007, a excepció de es dóna als barris amb menor renda. Aquesta tendència s’ha començat a modi- Sarrià-Sant Gervasi. ficar a partir de l’any 2014, la qual cosa ha - Increment dels desnonaments, especial- tingut una incidència especial en el preu - Població en procés d’envelliment. Això ment entre els anys 2008 i 2014. El 70 % del lloguer, que està patint un augment comporta un augment dels problemes dels casos atesos a les oficines de l’habitat- molt significatiu. Aquesta alça en el preu associats a l’accessibilitat i la mobilitat, a ge s’han degut a l’impagament del lloguer, del lloguer provoca la substitució de llo- l’infrahabitatge i les necessitats de rehabi- el 23 % a ocupacions a precari i únicament Pla de Barris · Les Roquetes | 35 gaters amb rendes mitjanes o baixes per llogaters amb rendes altes i per persones foranes. - Pressió turística a l’habitatge de primera residència, especialment a Ciutat Vella. - Existència d’un parc d’habitatges amb deficiències de conservació, accessibilitat i eficiència energètica. Tots aquests factors apunten a un aug- ment de les desigualtats socials en matèria d’habitatge en els territoris amb RFD més baixes, a les quals cal posar-hi fre. _Àmbits de vulnerabilitat residencial. Vulnerabilitat conjunta / Font: Urbaning, a partir de l’estudi de la UPC “Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d’àmbits de vulnerabilitat residencial” (febrer de 2017) Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 36 Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat | Habitatge Legenda Parcel·les amb edificis de 4 o més plantes sense ascensor Pel que fa a la qualitat del parc d’habitat- de rehabilitació. Aquesta situació es mani- 12,1 % - 21,4 % ges, d’acord amb els resultats del projecte festa amb més força a Ciutat Vella, la Tei- 21,4 % - 34,2 % ”Estudi i detecció d’àmbits de vulnerabi- xonera i Ciutat Meridiana, on es concentra 34,2 % - 43,6 % litat residencial a Barcelona”, promogut un nombre elevat d’expedients de conser- 43,6 % - 54,5 % des del Pla de Barris i dut a terme per vació per falta de manteniment en relació 54,5 % - 63,9 % l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat amb el parc total d’habitatges. 63,9 % - 76,8 % 76,8 % - 100,0 % Politècnica de Catalunya (UPC), les prin- Àmbits Pla de Barris Legenda cipals problemàtiques detectades en els - A Ciutat Vella, la Marina, Sant Genís dels Parcel·les amb edificis de 4 o més plantes sense ascensor 12,1 % - 21,4 % territoris objecte del Pla de Barris són les Agudells i Torre Baró hi ha una proporció 21,4 % - 34,2 % 34,2 % - 43,6 % següents: elevada d’habitatges principals en edificis 43,6 % - 54,5 %54,5 % - 63,9 % en estat ruïnós, dolent o deficient. 63,9 % - 76,8 %76,8 % - 100,0 % Àmbits Pla de Barris - Baixa superfície mitjana de l’habitatge i baixa ràtio de superfície de l’habitatge per - En relació amb el règim de tinença de habitant. l’habitatge principal, s’observa que a Ciu- tat Vella hi predomina l’habitatge de llo- - Proporció elevada d’habitatges de quatre guer, el qual també té un pes molt signifi- o més plantes sense instal·lacions d’ascen- catiu a Sant Genís dels Agudells . Aquests sors. barris, juntament amb Ciutat Meridiana i Torre Baró, són els que tenen un major - Proporció elevada de parcel·les amb edi- percentatge d’ajuts per al pagament del ficis de més de 40 anys sense expedients lloguer. _Parcel·les amb edificis de 4 o més plantes sense instal·lacions d’ascensors (2016) per barris / Font: Urbaning, a partir del projecte “Estudi i detecció d’àmbits de vulnerabilitat residencial a Barcelona” Legenda IRFD (BCN=100) Molt baixa (menys de 63) Baixa (de 63 a 79) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Mitjana-alta (de 100 a 126) Alta (de 126 a 159) Pla de Barris · Les Roquetes | 37 Molt alta (més de 159) Legenda Expedients de desnonaments IRFD (BCN=100) 0,2 % - 1,5 % Molt baixa (menys de 63) Legenda 1,5 % -2,2 % Baixa (de 63 a 79) 2,2 % - 3,0 % Mitjana-baixa (de 79 a 100) IRFD (BCN=100) 3,0 % - 4,5 % Mitjana-alta (de 100 a 126) Molt baixa (menys de 63) 4,5 % - 9,1 % Alta (de 126 a 159) Baixa (de 63 a 79) 9,1 % - 19,7 % 19,7 % - 42,9 % Molt alta (més de 159) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Àmbits Pla de Barris Expedients de desnonaments Mitjana-alta (de 100 a 126) 0,2 % - 1,5 % Alta (de 126 a 159) 1,5 % -2,2 % 2,2 % - 3,0 % Molt alta (més de 159) 3,0 % - 4,5 % A més, cal dir que els indicadors de l’estat 4,5 % - 9,1 % Expedients de desnonaments del parc d’habitatges també estan direc- 9,1 % - 19,7 % 0,2 % - 1,5 % tament relacionats amb altres indicadors 19,7 % - 42,9 % 1,5 % -2,2 % socioeconòmics. Així, s’observa una cor- Àmbits Pla de Barris 2,2 % - 3,0 % relació positiva elevada entre l’estat ruï- nós, dolent o deficient dels habitatges, la 3,0 % - 4,5 % població que està a l’atur i els expedients 4,5 % - 9,1 % de desnonament, o entre la manca d’instal- 9,1 % - 19,7 % lacions d’ascensor als edificis i els nivells 19,7 % - 42,9 % baixos de RFD, la població estrangera i Àmbits Pla de Barris l’embaràs entre adolescents. Totes aques- tes evidències posen novament de mani- fest la concentració de les desigualtats socials en els territoris més desafavorits. _Relació entre l’IRFD (2015) i els expedients de desnonament (2014-2016) per barris / Font: Urbaning, a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona i del projecte “Estudi i detecció d’àmbits de vulnerabilitat residencial a Barcelona” Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 38 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.6 | Taxa de població estrangera Legenda Població estrangera Menys del 8,7 % 8,7 % - 13,8 % Legenda 13,8 % - 17,8 % 17,8 % - 20,9 % Població estrangera 20,9 % - 31,9 % Menys del 8,7 % 31,9 % - 48,5 % 8,7 % - 13,8 % Tal com s’ha apuntat, la taxa de població Àmbits Pla de Barris 13,8 % - 17,8 % 17,8 % - 20,9 % estrangera (en situació administrativa re- 20,9 % - 31,9 % gular) presenta una correlació estadísti- 31,9 % - 48,5 % cament significativa amb altres variables, Àmbits Pla de Barris com per exemple els expedients de des- nonament, l’antiguitat dels edificis o els edificis en estat ruïnós, dolent o deficient. A més, cal no oblidar que un dels factors de risc estudiats per als centres educatius de la ciutat és la concentració d’alumnes estrangers. Es posa de manifest, doncs, la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu i l’interès pels efectes de les actuacions que prete- nen desenvolupar-se als barris objecte d’intervenció. _Distribució per barris de la població amb nacionalitat estrangera (2016) / Font: Urbaning, a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajun- tament de Barcelona Legenda IRFD (BCN=100) Molt baixa (menys de 63) Baixa (de 63 a 79) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Mitjana-alta (de 100 a 126) Pla de Barris · Les Roquetes | Alta (de 126 a 159) 39 Legenda Molt alta (més de 159) IRFD (BCN=100) Població estrangera Molt baixa (menys de 63) Menys de 8,7 % Baixa (de 63 a 79) 8,7 % - 13,8 % Legenda Mitjana-baixa (de 79 a 100) 13,8 % - 17,8 % 17,8 % - 20,9 % IRFD (BCN=100)Mitjana-alta (de 100 a 126) 20,9 % - 31,9 % Molt baixa (menys de 63) Alta (de 126 a 159) 31,9 % - 48,5 % Baixa (de 63 a 79) Molt alta (més de 159) Àmbits Pla de Barris Mitjana-baixa (de 79 a 100) Població estrangera Mitjana-alta (de 100 a 126) Menys de 8,7 % 8,7 % - 13,8 % Alta (de 126 a 159) 13,8 % - 17,8 % 17,8 % - 20,9 % Molt alta (més de 159) Pel que fa a la distribució de la població 20,9 % - 31,9 % estrangera per barris, el Raval i el Gòtic 31,9 % - 48,5 % Població estrangera són els que tenen les taxes de població es- Àmbits Pla de Barris Menys de 8,7 % trangera més elevades (48,52 % i 43,26 %, 8,7 % - 13,8 % respectivament), seguits dels altres dos 13,8 % - 17,8 % barris del districte de Ciutat Vella (Sant 17,8 % - 20,9 % Pere, Santa Caterina i la Ribera, i la Bar- celoneta), amb taxes superiors al 30 %. A 20,9 % - 31,9 % més distància, també destaquen el Poble 31,9 % - 48,5 % Sec, la Trinitat Vella i Ciutat Meridiana, Àmbits Pla de Barris amb taxes superiors al 27 %. _Relació entre la població amb nacionalitat es- trangera (2016) i l’IRFD (2015) per barris / Font: Urbaning, a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat Bloc 1 > 4 | Objectius generals Tenint en compte les desigualtats que - Apoderar els veïns i les veïnes impulsant ballar, amb espais de trobada i codecisió s’observen en els principals indicadors les pràctiques d’innovació social i la copro- conjunts, però també en la cerca de l’en- de vulnerabilitat, es plantegen una sèrie ducció de polítiques. caix amb altres polítiques i projectes, per d’objectius fonamentals que proporcionen assolir una major efectivitat en la conse- molta informació sobre l’objecte de què De forma resumida, el Pla de Barris pre- cució de resultats a través de la generació s’ocupa el Pla de Barris i com funciona: tén desplaçar la centralitat en la visió de la de sinergies. ciutat, per convertir territoris tradicional- - Enfortir la xarxa educativa als barris. ment oblidats en nous pols d’atracció pels - D’una altra banda, allò que ha de succeir seus models innovadors en la formulació quan finalitzi el programa, és a dir, com ga- - Recuperar i impulsar l’activitat econòmi- i la gestió d’iniciatives transformadores. rantir la continuïtat de les iniciatives enge- ca als barris. Així mateix, conscients de les seves limita- gades un cop acabat aquest temps excep- cions, en la formulació del Pla s’han consi- cional d’intervenció reforçada, mitjançant - Establir accions d’atenció i millora de les derat dues qüestions importants per al seu la introducció d’una perspectiva estratègi- condicions de vida de la població. desenvolupament i evolució posterior: ca sostenible i integral. L’horitzó a mig ter- mini ha de ser aconseguir barris més forts - Fer front als dèficits urbanístics, la baixa - D’una banda, la necessitat impres- i més capaços d’afrontar les dificultats de qualitat de l’habitatge, la manca d’equipa- cindible de bastir actuacions de forma la població a través d’eines col·lectives. ments, i els dèficits de mobilitat, accessibi- col·laborativa amb altres actors, siguin litat i connexió dels barris entre si i amb la públics, privats o comunitaris. Aquesta Per tant, el Pla de Barris no té un únic fi, resta de la ciutat. necessitat es concreta en la forma de tre- sinó que té objectius múltiples que aspiren Pla de Barris · Les Roquetes | 41 a transformar qüestions clau en lògica de - Impulsar la cultura com a eina de trans- ciutat. Per a cadascun dels àmbits abor- formació social, vinculant-la als equipa- dats (drets socials, educació, activitat eco- ments de proximitat, als centres educatius nòmica i ecologia urbana) es concreten en i a l’accés i la participació igualitària de una sèrie d’objectius específics. Aquests tots els col·lectius. objectius més operatius són els següents: - Afrontar les principals desigualtats soci- - Crear projectes educatius, integrals i als que causen problemes de salut, refor- transformadors, i donar suport a les esco- çant la perspectiva integral, preventiva i les en les tasques socioeducatives comple- comunitària. mentàries. - Promoure el desenvolupament local i de - Facilitar les transicions vitals entre l’eta- l’economia de proximitat, lligada a les ne- pa formativa i la laboral, garantint la quali- cessitats de les persones, i fomentar-ne les tat en l’oferta educativa. oportunitats laborals. - Garantir la igualtat d’oportunitats d’in- - Fer front als dèficits urbanístics, a la fants i joves en l’educació en el lleure i l’ac- baixa qualitat de l’habitatge i a la manca cés a la cultura. d’equipaments. _Fotografia aèria de Barcelona / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 1 | Objectius generals Bloc 1 > 5 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris de les Roquetes El procés d’elaboració Una primera constatació que cal posar de d’una visió més estratègica, que vagi més fa imprescindible la implicació del teixit associatiu, el re- manifest és la voluntat transformadora de enllà de les mesures puntuals destinades forç del seu paper com a vertebrador de l’acció col·lectiva la política del Pla de Barris, que té com a afrontar situacions concretes i que trac- dels barris, l’apoderament de moltes capes de la població a objectiu revertir les situacions de desi- ti d’abordar problemes complexos des de que no han figurat prèviament en l’esfera pública i el des- gualtat en els barris. Les línies de treball respostes integrals, que incorporin una envolupament d’eines col·lectives de construcció de comu- expressades en aquest Pla tenen la clara major capacitat de transformació. nitat. vocació d’esdevenir una suma d’elements clau en la lluita per una major igualtat en- Hi ha, doncs, una aposta decidida per una El procés d’elaboració del Pla de Barris s’ha efectuat tre les persones que viuen a la ciutat, per- triple aproximació metodològica a l’hora amb la col·laboració de diferents agents. Això aporta un què aconsegueixin millorar efectivament de formular el Pla de Barris: en primer valor afegit a la recollida d’informació i a l’anàlisi, ja que la seva qualitat de vida. lloc, el treball en xarxa entre diferents s’ha fet de manera transversal, incloent les diferents vi- agents, com a via per multiplicar els efec- sions i perspectives a través d’una diagnosi compartida. Per aquest motiu, el procés d’elaboració tes positius de les polítiques i per generar D’aquesta manera s’ha recollit la informació aportada pels del Pla de Barris ha estat influenciat per una visió compartida al territori; en segon agents següents: aquesta necessitat d’alterar la situació ac- lloc, l’aposta decidida per la innovació, tual dels territoris objecte del Pla. El can- amb l’objectiu d’aconseguir, mitjançant - Agents de barri. Persones que formen part de l’entorn vi previst fins i tot ha afectat els principis propostes diferents i atrevides, posar de immediat dels barris: entitats, tècnics, taules i espais co- inspiradors d’aquesta política de xoc. La manifest i contrarestar els problemes més munitaris i veïns i veïnes que treballen i viuen en el terri- filosofia del Pla recull l’experiència de les complicats de resoldre als territoris objec- tori. polítiques públiques en l’àmbit municipal, te del Pla; per últim, com a particularitat que compten amb un bagatge extens i in- d’aquest pla de xoc, la definició d’un model - Agents de districte. Tècnics de l’Ajuntament o personal tens en referència a les intervencions en d’intervenció que compti des de l’inici amb que treballa a l’Administració en equipaments del distric- territoris on hi ha desigualtats. En aquest la participació de la població dels barris i te, que tenen un coneixement detallat del que passa als sentit, s’ha tingut en compte la feina feta que la converteixi en protagonista en totes barris i una perspectiva de districte. fins ara per les administracions, però tam- les fases del Pla. bé s’ha volgut anar més enllà en aspectes - Agents municipals i supramunicipals. Tenen una pers- que, si bé s’intuïen en alguna iniciativa con- Aquesta coproducció de polítiques públi- pectiva de ciutat, d’eix o d’àmbit metropolità que permet creta, no havien estat generalitzats. El salt ques entre àrees i territoris de l’adminis- ubicar els barris en relació amb la ciutat i amb la resta que pretén aportar el Pla de Barris consis- tració i la ciutadania ha de convertir-se en de barris o territoris. S’hi inclouen les àrees, instituts i teix a dotar la planificació de les polítiques una ensenya del Pla de Barris. Per això, es departaments sectorials de l’Ajuntament. Àmbit supramunicipal Pla de Barris · Les Roquetes | 43 Àmbit municipal Consorci d’Educació de Barcelona Consorcis, fundacions i altres estaments Agència de Gerència Municipal Àmbit Salut Pública de Barcelona de districte Gerència de Presidència Consorci del i Economia Parc Natural de Collserola Oficina de Àmbit l’habitatge de barri Gerència de Recursos Gerència Gerència del d’Empresa, Districte de Cultura Nou Barris Equipaments de proximitat i Innovació Entitats, Pla de Barris veïns i veïnes Gerència de Drets Socials Direcció de Pla Serveis a Comunitari de Entitats, veïns i les Persones les Roquetes i al Territori Tècnic veïnes de Barri Gerència d’Ecologia Grup impulsor Urbana de Pla de Barris de les Ajuntament de Direcció de Tècnics de Territori Roquetes Barcelona Serveis de (Salut i treball als barris) Gerència Llicències i de Seguretat Espai Públic i Prevenció Taula de Seguiment Tècnic Direcció Local de Districte de Proximitat Direcció Gerència de Barcelona Territorial d’Habitatge Activa de Serveis Comitè de Socials pilotatge Gerència d’Empresa Consell i Turisme Gerència de assessor Gerència de Drets Política Econòmica de la Ciutadania, i Desenvolupament Òrgans de Participació Local i Transparència seguiment _Diagrama d’agents interventors / Font: Urbaning Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris 44 Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris El conjunt d’aportacions i visions des de nalment, el cada pla inclou les propostes, Barri. Els àmbits són el social, l’educatiu, les diferents escales ha permès elabo- que són les eines per assolir els objectius. l’econòmic i l’urbà. L’àmbit social el for- rar el Pla de Barris. El contingut i l’abast Aquestes propostes són les que caldrà men totes les accions que intervenen de d’aquest document s’estructura en anàli- desplegar de forma comunitària al llarg manera directa sobre les persones, com si, diagnosi, objectius, projectes motor, dels propers anys, executant les accions ara accions de millora de la convivència, i propostes i accions. concretes que ja apareixen en el docu- de la salut o de l’acció cultural, entre d’al- ment o definint-ne de noves a mesura que tres. L’àmbit educatiu va des de l’educació En l’anàlisi es realitza una valoració se’n faci el desplegament. En aquest sentit, formal fins a l’educació fora de l’horari lec- quantitativa de la situació, resultat d’un cal entendre que el desplegament de les tiu i el lleure. L’àmbit econòmic agrupa el treball de recerca i d’interlocució amb els accions proposades en cada territori farà conjunt d’accions de millora de l’economia, diferents agents implicats. En la diagnosi que es puguin redefinir en el procés d’im- des d’accions d’ocupació fins a la millora i s’exposen les conclusions que s’extreuen plementació del propi pla, el qual, conse- l’activació del comerç. Finalment, l’àmbit de l’anàlisi, des d’un punt de vista més güentment, no s’ha d’interpretar com un urbà incorpora les accions urbanes, de re- qualitatiu. Els objectius defineixen quins document tancat, sinó com un full de ruta habilitació i millora de l’espai públic i de elements es volen abordar en el territo- per seguir. l’habitatge. Respecte de l’àmbit educatiu ri i fins on es vol arribar. Aquests aspec- cal precisar que, tot i que l’educació és un tes estan desenvolupats en el tercer bloc En paral·lel a aquesta estructura, s’han dret social reconegut, el paper rellevant d’aquest document. Els projectes motor definit quatre àmbits temàtics que em- que pren a l’hora de corregir desigualtats són els projectes que, per la seva dimensió marquen el contingut del Pla, des de la socials motiva el fet que es consideri com i transversalitat, abasten diferents àmbits part d’anàlisi fins a les propostes i accions, un àmbit independent amb les seves prò- i defineixen la singularitat de cada Pla. Fi- i que són compartits per tots els Plans de pies accions. Pla de Barris · Les Roquetes | 45 Bloc 1 Bloc 2 Bloc 3 Bloc 4 Contextualització Elaboració Intervenció Desenvolupament Context Anàlisi Diagnosi Objectius Projectes Propostes i Gestió i motor accions governança Participació i coproducció Drets socials Indicadors Educació d’avaluació Comunicació Activitat econòmica del Pla de Barris Ecologia urbana Apoderament veïnal Perspectiva de gènere Salut pública Interculturalitat-equitat _Diagrama de la metodologia d’elaboració del Pla de Barris / Font: Urbaning Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris Àmbits temàtics 46 Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris Participació ciutadana La participació ciutadana és present en A partir d’aquí es va iniciar un procés per tota l’execució del projecte, però en aquest generar propostes i actuacions. Interna- document volem destacar el seu paper ment, es va seguir treballant amb les àrees durant el període d’elaboració del Pla de perquè proposessin accions, basant-se en Barris. el seu coneixement. Pel que fa als barris, en funció de les seves característiques, es La redacció del Pla es va començar a treba- va buscar la manera d’obrir el document llar a partir de l’elaboració d’una diagnosi als veïns i veïnes i a les entitats del barri, compartida. Aquesta diagnosi es va crear a través de punts informatius, de jornades amb les aportacions i els estudis tècnics participatives obertes o de sessions de tre- dels districtes i de les àrees municipals, ball amb col·lectius específics. Després de així com de les propostes realitzades per la fer-ne el buidatge, es van valorar les apor- ciutadania recollides en el Pla d’Actuació tacions i es van incloure en el Pla les que es Municipal (PAM), en els Plans d’Actuació van considerar viables i eren competència del Districte (PAD) i en les trobades amb del Pla de Barris. Al final d’aquest docu- entitats del barri. Amb aquesta diagnosi ment, en el bloc 4, s’exposa com s’ha realit- es va construir un primer esborrany amb zat el procés de definició del Pla de Barris i les línies estratègiques que el Pla de Barris com se’n planteja el desenvolupament. hauria d’abordar. Aquest document es va presentar a les entitats i al veïnat. _Sessió de participació a la Trinitat Nova / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 47 Dades i indicadors emprats Per a l’elaboració de la diagnosi del Pla de Barris s’ha seleccionat una sèrie d’indica- dors clau de cadascuna de les temàtiques que s’hi aborden. Per exemple: factors de risc en educació; percentatge de superfície destinada a equipaments; RFD de 2015; ín- dex de vulnerabilitat social, etc. D’aques- ta manera, el criteri seguit per a l’anàlisi quantitativa ha permès uniformitzar i fer comparables les dades dels diferents ter- ritoris. En línies generals, s’han emprat les dades del 2015 (les més actuals disponibles en el moment de redactar els documents de diagnosi), excepte per a les dades de població estrangera, per a les quals s’han analitzat les dades disponibles de gener de 2016. En tot moment s’esmenta la font i la data de referència de les dades comenta- des o representades. _Fotografia aèria de Barcelona / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris Pla de Barris · Les Roquetes | 49 Bloc 2 Elaboració del Pla de Barris de les Roquetes Bloc 2> 6 7 Àmbit territorial Anàlisi d’actuació específic 7.1. Drets socials 6.1. Descripció i encaix territorial 7.1.1. Salut 6.2. 7.1.2. Història Distribució d’atur 7.1.3. 6.3. Habitatge Dades generals 7.1.4. Teixit associatiu 6.4. Antecedents 7.1.5. Acció comunitària 6.5. 7.1.6. Dades sociodemogràfiques Serveis socials 7.1.7. Convivència 7.2. Educació 7.2.1. Nivell formatiu Pla de Barris · Les Roquetes | 51 8 9 Diagnosi Plans actius 7.2.2. 7.4.5. i acció de Equipaments docents Jocs infantils i activitats a l’aire lliure govern 7.2.3. Escletxa digital 7.4.6. Solars buits 7.3. 7.4.7. Activitat econòmica Xarxa de bus i la seva influència 7.3.1. Renda familiar disponible 7.4.8. Xarxa de tren, metro i 7.3.2. tramvia, i la seva Activitat comercial influència 7.4.9. 7.4. Xarxa de bici Ecologia urbana 7.4.10. 7.4.1. Xarxa viària Planejament urbanístic 7.4.11. 7.4.2. Pendents del vial Densitat de població 7.4.12. 7.4.3. Contaminació Equipaments 7.4.4. Espais lliures Bloc 2 > 6 | Àmbit territorial d’actuació específic de les Roquetes 6.1 | Descripció i encaix territorial L’encaix territorial del barri de les Roque- _Part alta del barri, en con- tes ve determinat principalment per fac- tacte amb el Parc Natural de tors morfològics i orogràfics. D’una banda, la serra de Collserola / Font: Ajuntament de Barcelona les característiques geomorfològiques del territori i els forts pendents de l’arc sep- tentrional del barri limiten el creixement cap al nord i deixen pas a l’extensió rural del Parc Natural de la serra de Collserola, que té com a punts de referència el Castell de Torre Baró i la via pedalable de Collse- rola. D’una altra banda, la construcció de la ronda de Dalt a finals dels 80, que és una de les principals artèries viàries de la ciutat de Barcelona, dibuixa un nou límit meridional al barri de les Roquetes i esde- vé una frontera important amb el barri de Verdum. _Cobertura de la ronda de Les Roquetes disposa de dos parcs urbans Dalt / Font: Ajuntament de situats als dos extrems del barri: els jar- Barcelona dins de Rodrigo Caro (ubicats a la part alta del barri, a l’extrem oest) i el parc del Pla de Fornells (ubicat a la prolongació del carrer de la Mina de la Ciutat, a l’extrem est). El carrer de la Mina de la Ciutat divideix el barri en dues zones força marcades: la zona nord de les Roquetes, que limita amb el Parc Natural de la serra de Collserola, i la zona sud de les Roquetes, que limita amb el barri de Verdum. Pla de Barris · Les Roquetes | 53 _Plànol d’encaix territorial / Font: Urbaning Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 54 6 | Àmbit territorial d’actuació específic 6.2 | Història El barri de les Roquetes deu el seu nom a les pedreres de roca que estaven ubicades a la zona i que servien per abastir el sector de la construcció mitjançant l’extracció de materials rocosos. L’orografia del barri, caracteritza- da per forts pendents, ha dificultat durant molt temps la intervenció urbanística i ha deixat l’àmbit lliure d’edifi- cació fins fa menys d’un segle. La toponímia dels carrers del barri forma part de la seva memòria històrica i dels seus estrats de roca: el carrer de la Cantera, la baixada del Pedregar o el camí Vell de la Pedrera en són alguns exemples. Abans del segle xx, les Roquetes era un paratge on pre- dominaven els boscos de pins, les vinyes i les muntanyes de roca. El territori estava pràcticament despoblat i sen- se urbanitzar; tan sols hi havia alguna casa d’estiueig. En aquella època, les mines de ferro i les pedreres, com la pe- drera de Tardà, eren les fonts d’explotació principals del territori. Vinculada a les mines de ferro, l’aigua també era un element natural molt present a la zona i s’expressava mitjançant l’existència de fonts naturals d’aigua, com la font de Canyelles, o la presència de diversos torrents aflu- ents del riu Besòs o de la riera de Sant Andreu, com el torrent de Canyelles, Can Campanyà, el torrent de Tissó o Can Borràs. Actualment, la toponímia dels carrers de les Roquetes també reflecteix aquest passat hídric i s’hi reconeixen les zones on hi havia les fonts d’aigua i els tor- _L’orografia del barri es caracteritza per forts pendents (carrer de Llobera) / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 55 rents (carrer de l’Artesania, carrer de Jau- me Pinent, carrer de la Font de Canyelles o carrer d’Almansa). A principis del segle xx apareixen les pri- meres urbanitzacions al barri. El propie- tari de les terres dels entorns del turó de Roquetes pretenia la construcció d’un pro- jecte inspirat en el model de ciutat-jardí de Howard, a Anglaterra, que finalment no es va dur a terme. Les primeres construc- cions del barri apareixen als voltants de 1920 com a conseqüència de l’ambició de la burgesia de la ciutat de Barcelona, que comença a construir petites cases d’esti- ueig de planta baixa als afores de la ciutat. A partir dels anys 50 i 60, l’aspecte del bar- ri comença a patir canvis importants. Amb la nombrosa arribada d’immigració anda- 1946-47 1955-56 actual lusa s’engega un procés d’autoconstrucció _Evolució del territori / Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 56 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Història d’habitatges. És el mateix veïnat qui inicia àlgid del moviment d’organització veïnal la urbanització del barri mitjançant pro- va arribar el 1970, amb el segrest d’un au- cessos de construcció col·lectiva, que col- tobús, amb la col·laboració de barris veïns. laboren a pal·liar la manca d’habitatges Volien demostrar que els autobusos podi- al polígon residencial existent. Aquests en arribar als barris de muntanya, malgrat processos comunitaris van propiciar l’apa- la complexitat orogràfica. Altres reivindi- rició de xarxes de solidaritat importants i cacions de l’època van aconseguir l’ober- d’un gran moviment veïnal bolcat en l’ac- tura d’un centre d’atenció primària (CAP) ció comunitària del barri. Anys més tard, o la transformació d’una planta asfàltica ja amb els habitatges construïts, el movi- contaminant en un centre d’activitat cul- ment veïnal va iniciar la reivindicació del tural (l’actual Ateneu Popular 9 Barris), clavegueram, amb l’objectiu de millorar la que més endavant es va convertir en un salubritat del barri i canalitzar l’aigua de- referent cultural de gestió cívica a la ciutat gudament. Davant la negativa del consis- de Barcelona. tori d’aquell moment, la comunitat va tor- nar a impulsar l’acció organitzada per dur Així doncs, és durant la segona meitat del a terme la construcció del clavegueram, en segle xx quan el barri assoleix un nivell un moviment que es va batejar amb el nom d’autoorganització important i el veïnat Urbanitzar en diumenge. entén la força que pot generar un bon tei- xit veïnal i una bona organització comuni- El barri de les Roquetes és un referent tària. en acció comunitària. En certa mesura, aquest reconeixement prové dels diversos Actualment, entrant al segle xxi, el barri èxits aconseguits en les reivindicacions i ha estat un dels territoris on s’ha destinat en les mobilitzacions veïnals i, sobretot, de més inversió pública, en una època marca- la capacitat d’organitzar-se per dur a ter- da per la promoció i l’impuls de polítiques me la construcció col·lectiva. El moment públiques en favor del desenvolupament _Els veïns de les Roquetes construeixen la xarxa de clavegueram durant els diumenges de l’estiu de 1964 / Font: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris (http://arxiuhistoric.blogspot.com.es) Pla de Barris · Les Roquetes | 57 local. Les principals iniciatives han estat mica i els programes de drets socials. Tot i basades en la construcció d’equipaments així, les dinàmiques i els serveis principals (casal de gent gran, rehabilitació del Cen- del barri es concentren a la zona més me- tre Ton i Guida, Biblioteca Les Roquetes, ridional, mentre que la zona nord del barri Espai Via Favència), la urbanització de té un marcat caràcter residencial i no dis- carrers, la reforma estructural del barri, posa de serveis, equipaments ni comerç. la instal·lació d’escales mecàniques o la inauguració de la parada de metro de Ro- Les Roquetes s’ha anat configurant com quetes, de la línia 3 (L3). En aquest sentit, un espai de construcció col·lectiva, des del la Llei de Barris (2004-2010) ha significat moviment veïnal i a cop de reivindicació. un impuls econòmic important que ha faci- L’autoconstrucció continua avui visible i litat la transformació urbana i la implanta- les dificultats orogràfiques segueixen dei- ció de programes d’ocupació i programes xant petjada en la configuració de l’espai socials. públic. L’accessibilitat universal és encara un deure en un entorn on els serveis no es- Durant les dues últimes dècades, doncs, el tan distribuïts de manera homogènia i els barri de les Roquetes ha vist créixer i aug- desplaçaments es fan necessaris i obligats mentar els equipaments i els serveis, els per a tota la població. programes de promoció d’activitat econò- _Cartell reivindicatiu de les obres del metro / Font: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris (http://arxiuhistoric.blogspot.com.es) Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 58 6 | Àmbit territorial d’actuació específic 6.3 | Dades generals Àmbit El barri de les Roquetes és un dels tretze barris que conformen el districte de Nou Barris. Situat a la perifèria nord de la ciu- tat, es troba al peu del turó amb el mateix nom, el turó de Roquetes, als vessants del Parc Natural de la serra de Collserola. És un barri que està en contacte amb sis bar- ris del mateix districte: la Trinitat Nova i Prosperitat a la zona est; Verdum a la zona sud; la Guineueta i Canyelles a la zona oest, i la zona més rural de Torre Baró a la zona nord. El barri de les Roquetes està situat a la perifèria nord de la ciutat, al peu del turó amb el mateix nom _Situació de l’àmbit respecte de la ciutat de Barcelona / Font: Urbaning Pla de Barris · Les Roquetes | 59 _Ortofoto de l’àmbit / Font: Urbaning, a partir de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 60 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Dades generals Població, superfície i densitat Segons el padró municipal d’habitants de Població, superfície i densitat (2015) 2015, el barri de les Roquetes té 15.523 ha- bitants. Seguint amb la mateixa dinàmica Nombre Densitat neta que la ciutat de Barcelona i que el districte d'habitants Superfície (ha) (hab/ha de Nou Barris, el barri ha reduït el nombre residencial) d’habitants i ha passat de 15.964 habitants Roquetes 15.523 64,17 846 el 2010 a 15.523 el 2015. Té una superfície de 64,17 hectàrees, que representen menys Districte de Nou Barris 165.404 804,10 700 del 8 % de la superfície total del districte. Barcelona 1.609.550 10.216,70 619 La densitat del barri és de 240 habitants _Quadre de població, superfície i densitat / Font: per hectàrea, molt superior a la taxa que Departament d’Estadística de l’Ajuntament de registra Barcelona (157 h./ha). A més, la Barcelona densitat neta de les Roquetes, que esta- bleix el nombre d’habitants per hectàrea residencial, és de 846 habitants per hectà- rea residencial, superior a la de Barcelona (619 habitants per hectàrea residencial) i a la del districte de Nou Barris (700 habi- tants per hectàrea residencial). El barri ha vist reduït el seu nombre d’habitants, passant de 15.964 habitants el 2010 a 15.523 el 2015 Pla de Barris · Les Roquetes | 61 Indicadors socioeconòmics (2015) _Taula d’indicadors socioeconòmics (2015) / Font: Departament d’Estadística de Indicadors socioeconòmics 2015 l’Ajuntament de Barcelona Roquetes Districte Nou Barris Barcelona Població (2015) 15.523 165.404 1.609.550 Superfície (ha) 64,17 804,1 10.216,7 Densitat neta (hab/ha residencial) (2015) 846,0 700,0 619,0 Població per sexe (2015) Dones 8.034 87.404 846.992 Homes 7.489 78.000 762.558 Població per edat (%) (2015) 0-15 15,8% 13,9% 13,4% 16-64 65,8% 62,3% 65,0% 65 i més 18,4% 23,8% 21,6% Població per lloc de naixement (%) (2015) Barcelona 46,1% 48,1% 52,0% Resta Catalunya 3,4% 4,9% 7,5% Resta Espanya 24,7% 25,3% 18,2% Estranger 25,7% 21,6% 22,3% Població per nacionalitat (%) (gener 2016) Espanyols 80,6% 85,2% 83,4% Estrangers 19,4% 14,8% 16,6% Hondures, Hondures, Itàlia, Principals nacionalitats estrangeres (gener 2016) Equador, Equador, Pakistan, Pakistan Pakistan Xina % Titulats superiors i CFGS (2015) 7,3% 12,4% 29,4% Taxa natalitat / 1000 hab (2014) 8,4 ‰ 8,3 8,4 Població de 65 anys i més que viu sola (%) (2015) 23,5% 24,9% 25,5% Índex de sobreenvelliment (2015) 47,5 54,9 53,3 Turismes (persones físiques) / 1000 hab (2015) 304,0 310,0 354,0 Motos (persones físiques) / 1000 hab (2015) 108,0 112,0 170,0 Nombre d’aturats registrats (desembre 2015) 1.201 12.274 89.398 IRFD (2015) 47,8 53,8 100,0 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 62 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Dades generals Índex de vulnerabilitat social Índex de vulnerabilitat social L’índex de vulnerabilitat social (IVS), calculat a partir de Roquetes Barcelona diferents indicadors d’exclusió social, és una dada impor- Població resident (2015) 15.523 1.609.550 tant que ens permet conèixer millor la situació social de la RFD en € (2014) 9.822 19.335 població de cada barri respecte del conjunt de Barcelona. L’IVS estableix un valor per a cada barri i permet obtenir IRFD (2014) 50,8 100,0 un rànquing de més alt a més baix. Segons les dades de Taxa de titulats superiors (%) (2015) 7,30% 29,38% 2015, la Trinitat Nova ocupa el primer lloc del rànquing (IVS: 10) i Pedralbes, el darrer (IVS: 2,07). Els indicadors Taxa d'instrucció insuficient (2015) 7,51% 4,35% que es tenen en compte per calcular l’IVS són la renda familiar disponible, la taxa de titulats superiors, la taxa Percentatge d'atur registrat 16-64 anys (novembre 2015) 12,1% 8,7% d’instrucció insuficient, l’atur registrat, l’esperança de vida, el nombre d’estrangers de països no desenvolupats, Esperança de vida (2009-2013) 81,36 83,80 la ràtio de població estrangera, la població de 65 anys i Nombre d'estrangers de països no 2.557 168.141 més que viu sola i la ràtio de dependència. desenvolupats Ràtio de població estrangera 16,47% 10,45% L’IVS de les Roquetes és de 8,45, quasi 2,5 punts per sobre Població de 65 anys o més que viu de la mitjana de la ciutat. En el rànquing dels barris de sola 672 88.723 Barcelona, les Roquetes ocupa la 12a posició d’un total de Ràtio de dependència 4,33% 5,51% 73 barris. IVS 8,45 6,07 _IVS / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 63 _Vista aèria del barri, amb el Parc Natural de la serra de Collserola al fons / Font: Ajunta- ment de Barcelona L’índex de vulnerabilitat social de les Roquetes és de 8,45, quasi 2,5 punts per sobre de la mitjana de la ciutat Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 64 6 | Àmbit territorial d’actuació específic 6.4 | Antecedents El barri de les Roquetes ha estat sovint que requerien una atenció especial amb la escenari de programes d’intervenció es- finalitat de millorar les condicions de vida pecífica. Molts d’aquests projectes són el del veïnat dels entorns urbans més fràgils. resultat d’antigues reivindicacions i mobi- La Llei de Barris (2004-2010) va deixar al litzacions veïnals. barri una inversió de 29.846.505,15  € i 29 projectes executats, com ara la urbanitza- Durant els anys 70, el barri es configurava ció de diversos carrers, la construcció dels a partir de la improvisació urbanística, ja jardins de Rodrigo Caro, la remodelació el que aleshores no existia l’actual Pla Ge- Centre Ton i Guida o la construcció dels neral Metropolità (1976), el planejament equipaments de la cobertura de la ronda urbanístic municipal general. El reclam de Dalt, entre d’altres. de la construcció d’habitatges dignes, la construcció del clavegueram, la urbanit- El 2007, Barcelona Activa va aplicar al zació de carrers i places o la construcció barri diverses mesures per incentivar d’espais públics han estat les principals l’ocupació i el desenvolupament local amb demandes veïnals des de la democratitza- el projecte “Treball als Barris”, un pro- ció dels ajuntaments. grama que també apareix amb la primera convocatòria de la Llei de Barris. Durant Durant els anys 90 i a principis del 2000, aquests anys, s’ha facilitat la creació de es van dur a terme diversos plans i pro- l’Associació de Comerciants de Roquetes, jectes de caire urbanístic. En primer lloc, que compta amb 74 comerços associats. el 1991 es va aprovar un Pla especial de Tot i haver finalitzat el període de la Llei reforma interior per solucionar els dèfi- de Barris, “Treball als Barris” s’ha man- cits urbanístics del barri mitjançant una tingut any rere any i actualment manté reforma urbana estructural. En segon viva la branca d’ocupació i la de desenvo- lloc, en el marc de la Llei 2/2004 (Llei de lupament econòmic local. Barris), les Roquetes es va dotar d’un fons financer per combatre les adversitats del A redós de la Llei de Barris, el 2007 va territori, que va atendre les àrees urbanes aparèixer el programa “Salut als Barris”, _Accés a la parada de metro de Roquetes al carrer de les Torres / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 65 impulsat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), per introduir components explícits d’acció diri- gits a reduir les desigualtats socials en salut als barris. Actualment, “Salut als Barris” es troba en fase de man- teniment i segueix participant en els diversos espais de treball comunitari existents. Des del punt de vista comunitari, el barri també evoluci- ona implementant diversos programes i projectes, com el Pla de Desenvolupament Comunitari (2003), que neix com una iniciativa del teixit associatiu amb l’objectiu de millorar les condicions socials i econòmiques del barri a través d’actuacions entre entitats del barri i tècnics de l’ajuntament. El Pla de Desenvolupament Comunitari està gestionat per la Plataforma d’Entitats de Roquetes, com- posta per les set entitats següents: l’Associació de Veïns i Veïnes de les Roquetes, l’Associació d’Antics Mestres i Alumnes de l’Escola Ton i Guida, l’Associació Mediambi- ental Grodema, l’Associació Juvenil Rocket Project, les xarxes d’intercanvi de coneixements de Nou Barris, el Co- mitè de Solidaritat amb Nicaragua i l’Associació Titellaire _Biblioteca de les Roquetes / Font: Ajuntament de Barcelona de Roquetes. És interessant remarcar la tasca que desenvolupen les entitats del barri en matèria associativa i cultural al llarg del cicle anual de festes tradicionals. Les accions que duen a terme fomenten la inclusió i la cohesió social del barri. Així mateix, han contribuït a consolidar un fort teixit as- sociatiu en l’àmbit de la reivindicació i l’acció comunitària. Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 66 6 | Àmbit territorial d’actuació específic 6.5 | Dades sociodemogràfiques De les 15.523 persones residents al barri de Distribució de la població per sexes (2015) les Roquetes, 8.034 són dones (51,76 %) i Nombre de Nombre 7.489 són homes (48,24 %). Aquesta distri- dones d'homes % dones % homes bució per sexes no dista gaire de la distri- Roquetes bució del districte de Nou Barris (52,84 % de 8.034 7.489 51,76% 48,24% dones i 47,16 % d’homes) i de la de Barcelona Districte de Nou Barris 87.404 78.000 52,84% 47,16% (52,62 % de dones i 47,38 % d’homes), tot i que en el cas de les Roquetes es tendeix més Barcelona 846.992 762.558 52,62% 47,38% a l’equilibri entre ambdós sexes. _Taula de distribució de la població per sexes / Font: Ajuntament de Barcelona La piràmide de població per grups d’edat de les Roquetes mostra que la franja d’edat 50.5 l0e.s lReso qRuoeqtueest e(s2 0 (1250)15) amb més població és la de 35 a 39 anys. 8. N8o. uN oBua rBraisrris(20(1250)15) Com es pot observar al gràfic, la piràmide >95>95 del barri de les Roquetes és regressiva, és a 90-904-94 85-859-89 dir, la base de la piràmide és bastant estreta, 80-804-84 s’eixampla a l’edat adulta (25-29 anys) i es 75-759-7970-704-74 redueix a l’edat avançada, tot i ser força àm- 65-659-6960-604-64 plia. És important remarcar que la piràmi- 55-559-5950-504-54 de d’edat i sexe del districte de Nou Barris 45-459-4940-404-44 és més regressiva, ja que les franges d’edat 35-359-3930-304-34 avançada són més amples que les de les Ro- 25-259-2920-204-24 quetes. Així doncs, es pot concloure que la 15-159-1910-104-14 població de les Roquetes està per sota de 5-95-9 0-40-4 la mitjana d’envelliment del districte i, per 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 % % 1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 tant, es tracta d’una població més jove. 48,2448%,2 4 % 7 . 4 879.4 8 9 H o mHeosm e s D o nDeosn e s 8 . 0 384.0 3 4 5 1 , 7561%,7 6% _Piràmide de població per grups d’edat / Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 67 El barri es caracteritza per tenir un índex Població per grups d'edat (2015) de sobreenvelliment (relació entre la po- % % % % % blació de 75 anys i més i la població de 65 0-14 15-24 25-39 40-64 65 anys i 0-14 15-24 25-39 40-64 65 anys i anys i més) de 47,5, inferior al del distric- anys anys anys anys més anys anys anys anys més te de Nou Barris (54,9) i al de Barcelona (53,3). Roquetes 2.310 1.631 3.585 5.138 2.859 14,88% 10,51% 23,09% 33,10% 18,42% Districte de 21.623 14.967 33.797 55.614 39.403 13,07% 9,05% 20,43% 33,62% 23,82% En relació amb la distribució de la pobla- Nou Barris ció per sexes, la diferència entre homes i Barcelona 202.685 141.363 367.781 549.474 348.247 12,59% 8,78% 22,85% 34,14% 21,64% dones és molt significativa en edats avan- çades, en les quals és més alt el nombre de _Taula de població per grups d’edat / Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona dones. Proporcionalment, hi ha més dones en edat avançada a Nou Barris que a les Roquetes, fet que també es dona en el cas de la població masculina, però d’una forma menys rellevant. La taxa de natalitat del barri de les Ro- quetes el 2014 era del 8,4 ‰, semblant a la El barri es caracteritza taxa de natalitat del districte (8,3 ‰) i de la ciutat (8,4 ‰). Aquesta taxa va augmen- per tenir un índex de tar l’any 2015 fins al 10,3 ‰. sobreenvelliment de 47,5, inferior al del districte de Nou Barris (54,9) i al de Barcelona (53,3) Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 68 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Dades sociodemogràfiques L’índex d’envelliment de la població del Població de 65 anys i més que viu sola per grups d'edat (2015) barri (relació entre la població de 65 anys i més i la població de 0 a 15 anys) era de 116,4 Dones Roquetes Districte de Nou Barris Barcelona el 2015. Aquesta xifra se situa molt per sota de les dades del districte de Nou Bar- 65-69 anys 79 1.034 10.428 ris (171,3) i de Barcelona (161,5). Aquestes 70-74 anys 74 1.197 11.109 dades reforcen el fet que, tot i que la pirà- 75-79 anys 88 1.460 11.917 mide de població del barri de les Roquetes és regressiva, hi ha una quantitat superior 80-84 anys 135 1.867 15.215 de població jove respecte del districte i de 85-89 anys 89 1.391 12.355 la ciutat. 90-94 anys 30 559 5.852 En relació amb l’aïllament de la gent 95 anys i més 10 90 1.434 gran, de les 2.859 persones de 65 anys i Total dones 505 7.598 68.310 més que viuen a les Roquetes, 672 viuen Districte de soles. D’aquestes, un 24 % tenen entre Homes Roquetes Nou Barris Barcelona 80 i 84 anys. Aquesta dada és remarca- 65-69 anys 37 428 4.960 ble, ja que cal considerar la vulnerabilitat d’aquest sector de la població. 70-74 anys 43 425 4.228 75-79 anys 30 433 3.425 80-84 anys 28 456 3.616 85-89 anys 19 305 2.623 90-94 anys 8 136 1.288 Hi ha una quantitat superior 95 anys i més 2 18 273 de població jove respecte del Total homes 167 2.201 20.413 districte i de la ciutat _Població de 65 anys i més que viu sola per grups d’edat / Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 69 Segons el padró del gener de 2016, a les Població estrangera (2016) Roquetes hi viuen 2.990 persones amb na- Nombre Nombre Nombre cionalitat estrangera, que representen el d'habitants d'habitants % d'habitants d'habitants % d'habitants 19,4 % de la població total del barri. Aques- total espanyols espanyols estrangers estrangers ta xifra se situa per sobre de la mitjana Roquetes 15.428 12.438 80,6% 2.990 19,4% del districte de Nou Barris (14,8 %) i de la ciutat (16,6 %). El percentatge de població Districte de Nou Barris 164.971 140.563 85,2% 24.408 14,8% estrangera de les Roquetes s’ha anat redu- Barcelona 1.610.427 1.342.637 83,4% 267.790 16,6% int des de 2012 (22 %), però ha augmentat lleugerament des de 2015 (19 %). _Població estrangera (2016) / Font: “La població estrangera a Barcelona, gener 2016”, Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Les principals nacionalitats estrangeres Distribució de la població estrangera segons nacionalitats per continents del barri són Hondures (24,3 % de la pobla- (2016) ció estrangera), Equador (9,3 %) i Pakistan 100% (8,8 %). Així doncs, el continent americà és 90% 16,59% 21,96% el que té més pes en el conjunt de la po- 25,20% Apàtrides /80% No consta blació estrangera de les Roquetes, amb un 70% Oceania total de 1.571 persones, que representen el 52,4 % del total de la població estrangera. 60% 52,54% 31,19% Àsia 50% 49,62% 40% 7,28% Amèrica 30% 13,01% Àfrica 20% 12,15% 36,09% 10% Europa17,86% 16,23% 0% Roquetes Districte de Nou Barris Barcelona _Distribució de la població estrangera segons nacionalitats per continents (2016) / Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic Bloc 2 > 7 | Anàlisi de les Roquetes 7.1 | Drets socials 7.1.1 | Salut En matèria de salut, el barri de les Roque- tar conjuntament les problemàtiques i (46,2 ‰) i de Barcelona (46,2 ‰). Aquesta tes disposa d’un CAP, el CAP Roquetes- prioritzar les necessitats d’actuació. diferència es dispara encara més si parlem Canteres, que atén la població del barri d’embarassos en adolescents, la taxa dels amb unes dinàmiques comunitàries molt Els principals problemes que es van quals és del 37,4 ‰, molt per sobre de la del elevades. En aquest equipament hi ha ha- detectar i prioritzar en la diagnosi de districte (18,4 ‰) i de la ciutat (8,6 ‰). bilitat el Programa d’Atenció a la Salut Se- l’ASPB són problemes ossis i muscu- xual i Reproductiva de Nou Barris i l’Equip lars, manca d’hàbits saludables i man- Pel que fa als naixements, segons les dades d’Atenció Primària Roquetes-Canteres. ca d’habilitats d’autocura. L’actuació és més recents disponibles, la taxa de natali- clara en cada problemàtica: per com- tat el 2015 era del 10,3 ‰, superior a la del El programa “Salut als Barris” de l’ASPB, batre els problemes ossis i musculars districte (8,7 ‰) i també a la de la ciutat (8,4 que té com a objectiu la introducció de la es duen a terme tallers per prevenir el ‰). Un 8,6 % dels nounats del barri tenen salut com un dels factors clau per millorar mal d’esquena; per combatre els mals pes baix en néixer, una xifra superior a la les condicions de vida i el benestar de les hàbits i la manca d’habilitats d’autocura del districte de Nou Barris (7,8 %) i a la de persones residents al territori, va efectuar s’organitzen tallers de cuina saludable, la ciutat (7,2 %). En canvi, els naixements el 2010 la diagnosi de la salut al barri de les quaderns informatius, caminades i ta- prematurs representen el 5,1 % del total de Roquetes. En el document es detecten les llers de sensibilització per a l’autocura. naixements, xifra inferior a la del districte diferents problemàtiques amb les quals es D’aquesta manera, les Roquetes disposa (7,6 %) i a la de la ciutat (6,4 %). troba el barri pel que fa als temes de salut. del diagnòstic dels problemes del barri i Les Roquetes també disposa del projecte del seu tractament, efectuats de manera L’esperança de vida en dones el 2013 era comunitari “A Roquetes fem salut”, que té conjunta amb els actors del barri. de 86 anys, mentre que la dels homes era de com a objectiu la promoció de la salut i la 81,4 anys. Totes dues xifres es troben lleu- prevenció, i actua en sintonia amb altres La taxa de fecunditat del barri és del gerament per sota de la mitjana del distric- agents del barri (serveis públics, entitats, 51,0 ‰, xifra que se situa per sobre de te (86,7 anys en dones i 83 anys en homes). Centre Ton i Guida i parròquia) per detec- la mitjana del districte de Nou Barris Pla de Barris · Les Roquetes | 71 L’índex de consum problemàtic de drogues al barri el 2015 es trobava en un 4 sobre 5 (5 correspon a un consum molt problemàtic). Aquest índex es repeteix al conjunt del distric- te de Nou Barris. Pel que fa a les malalties de declaració obli- gatòria, el barri té una taxa d’incidència del 96,50 per cada 100.000 habitants, a diferèn- cia de la de Barcelona, que és del 129,90. La tuberculosi té una taxa d’incidència de 18,80 per cada 100.000 habitants, inferior a la del districte (21,40) i a la de Barcelona (22,30). El VIH (virus de la immunodeficiència humana) té una incidència de l’11,30 per cada 100.000 habitants, exactament igual que la taxa del districte i inferior a la de la ciutat (21,80). La taxa de mortalitat al barri és del 7,4 ‰, inferior a la de Barcelona (9,6 ‰) i a la del dis- tricte de Nou Barris (10,2 ‰). Les principals _Vista aèria del barri / Font: Ajuntament de Barcelona causes de mortalitat del barri són els tumors cancerígens i, en segon terme, les malalties del sistema circulatori. Bloc 2 | Anàlisi 72 Bloc 2 | Anàlisi | Drets socials 7 | Anàlisi 7.1 | Drets socials 7.1.2 | Distribució d’atur Segons dades de desembre de 2015, el barri de les Ro- Atur registrat (desembre 2015) quetes registra un 11,9 % d’aturats. Aquesta taxa és lleu- gerament inferior a la del districte de Nou Barris (12 %) Nombre Repartiment per sexes d'aturats % d'aturats i superior al percentatge mitjà d’aturats de la ciutat de registrats Dones Homes Barcelona (8,6 %), amb una diferència significativa de tres punts percentuals. Tot i que hi ha hagut una millora Roquetes 1.201 11,9% 51,7% 48,3% pel que fa al percentatge d’aturats si s’observa longitudi- Districte de Nou Barris 12.274 12,0% 50,4% 49,6% nalment, la variació entre 2011 i 2015 tan sols ha suposat un descens d’un punt percentual: ha passat del 13,1 % Barcelona 89.398 8,6% 52,0% 48,0% d’aturats el 2011 a l’11,9 % el 2015. _Atur registrat (desembre de 2015) / Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, a les Ro- Barcelona quetes hi ha lleugerament més dones a l’atur que homes (51,7 % i 48,3 %, respectivament), cosa que respon a una problemàtica estructural de la nostra societat. En el cas Evolució de l'atur registrat entre la població de 16 a 64 anys (2011-2015) de les dones, la taxa es troba per sobre de la mitjana de Variació Nou Barris (50,4 %), però per sota de la mitjana de Bar- des. 2011 des. 2012 des. 2013 des. 2014 des. 2015 2011-2015 celona (52 %). En canvi, en el cas dels homes, la taxa es Roquetes 13,1% 13,6% 13,4% 12,9% 11,9% -1,2% troba per sota de la mitjana de Nou Barris (49,6 %), però per sobre de la de Barcelona (48 %). D. Nou Barris 13,2% 13,9% 13,9% 13,1% 12,0% -1,2% Barcelona 10,2% 10,5% 10,2% 9,5% 8,6% -1,6% Pel que fa a la distribució de l’atur per franges d’edat, el major pes de l’atur recau sobre la població de 45 anys i _Evolució de l’atur registrat (2011-2015) / Font: més (49,9 %), seguida de la població d’entre 30 i 44 anys Departament d’Estadística de l’Ajuntament de (34,6 %). En canvi, la franja amb més ocupació correspon Barcelona a les persones menors de 29 anys, perquè només hi ha un 15,5 % dels aturats. Per últim, cal considerar que el 42,2 % de les persones a l’atur estan en una situació d’atur de llarga durada, és a dir, fa més de 12 mesos que estan a l’atur. Pla de Barris · Les Roquetes | 73 7.1.3 | Habitatge El barri de les Roquetes neix el 1950 amb l’autoconstruc- ció d’habitatges. Aquest és l’inici del potencial d’acció co- munitària de què disposa el barri. Les Roquetes, doncs, va néixer per iniciativa dels obrers nouvinguts a la ciutat que es van assentar a la zona i es van començar a construir les seves pròpies cases. Segons dades de la Direcció General del Cadastre de 2015, al barri de les Roquetes hi ha comptabilitzades 5.831 llars per a un total de 15.428 persones. Així, l’ocupació mitjana d’aquestes llars és de 2,6 persones per habitatge. Aquesta ràtio és moderadament superior a la mitjana de l’ocupació de la ciutat de Barcelona (2,5). Pel que fa a l’any de construcció, el 73,8 % del parc d’ha- bitatges actual va ser construït entre el 1960 i el 1980, i el 18,4 % va ser construït abans de 1960. Per tant, només el 7,8 % dels habitatges del barri són posteriors a 1980. És important remarcar que el 57,8 % de les llars tenen una superfície que oscil·la entre els 31 i els 60 m², un percen- tatge molt alt comparat amb el del districte (43,3 %) i amb el de la ciutat (30,7%). El percentatge d’habitatges de més de 120 m² és insignificant (0,4 %), també per sota del del districte (0,6 %) i molt per sota del de la ciutat (8,4 %). _Habitatges a la part alta del barri / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 2 | Anàlisi 74 Bloc 2 | Anàlisi | Drets socials El febrer de 2017, l’Ajuntament de Barce- lona es va comprometre a construir 200 habitatges de protecció oficial entre la Barceloneta i Nou Barris. D’aquests, 23 es construiran al barri de les Roquetes i s’ubicaran en una finca situada al carrer del Pla dels Cirerers. Aquesta actuació es deu al fet que Nou Barris és el districte on hi ha més desnonaments de la ciutat, con- cretament un 25  % del total de desnona- ments de Barcelona. El barri de les Roquetes té un preu de compravenda del sòl de 1.184,10 € per me- tre quadrat construït. Aquest preu és for- ça més baix que el del districte (1.698,50 €/ m²) i molt més baix que el de la ciutat de Barcelona (2.970,60 €/m²). El mateix suc- ceeix amb el preu del lloguer: el preu de 463,7 € mensuals de les Roquetes es troba per sota del preu del lloguer mitjà del dis- tricte (518,8 € mensuals) i del de la ciutat (734,9 € mensuals). _Habitatges al carrer del Turó de les Roquetes / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 75 7.1.4 | Teixit associatiu Històricament, el barri de les Roquetes En l’àmbit cultural, el Centre Ton i Guida, si- sempre ha estat reconegut com un dels tuat al carrer de Romaní, és l’equipament de barris amb les dinàmiques associatives referència i el que encapçala les dinàmiques més intenses. De fet, el moviment lliberta- culturals del barri. A part de ser un espai di- ri havia tingut certa força des de 1960. La namitzador i constructor de les diverses acti- Plataforma d’Entitats de Roquetes ha anat vitats culturals, l’edifici també alberga el Ka- canalitzant aquest associacionisme en els sal de Joves de les Roquetes, que té un accés últims temps, reivindicant els dèficits ur- independent pel carrer de Vidal i Guasch. Es banístics i els drets socials del barri. tracta d’un centre de naturalesa pública, amb un model de gestió cívica, que és un espai de Actualment, el teixit associatiu del barri referència al barri. El Centre Ton i Guida al- de les Roquetes és molt dinàmic, a causa berga també la Xarxa d’Intercanvi de Conei- de les bones sinergies de gestió comuni- xements (XIC), des de la qual es dinamitzen tària. Totes les entitats que integren les diversos tallers realitzats pel mateix veïnat Roquetes tenen un grau d’implicació alt en del barri, per donar resposta a les mancances el barri, fet que es tradueix en la partici- i als interessos detectats. La XIC es desenvo- pació de tots els membres a la plataforma lupa principalment al Centre Ton i Guida que, d’entitats i dels veïns i veïnes de Roquetes. a dia d’avui, necessitaria més espai per donar Gran part de les entitats, juntament amb cabuda a l’elevat nombre de tallers i activitats els serveis socials, són les que s’encar- que programa. reguen de gestionar les diferents taules que formen el Pla de Desenvolupament En l’àmbit cultural, cal destacar també l’Asso- Comunitari. Així doncs, dins de la Taula ciació Titellaire de Roquetes, la qual ha assolit Socioeducativa, la Taula de Salut, la Taula un nivell de consolidació notori amb l’organit- de Convivència o la Taula d’Inserció So- zació de la Titellada, un festival de titelles for- ciolaboral, la veu de les diferents entitats ça singular que se celebra cada mes d’octubre té un pes important. En aquest sentit, la i que ha donat nom a la plaça dels Titellaires _Kasal de Joves de les Roquetes / coproducció es fa molt present en les línies del barri de les Roquetes. Font: Ajuntament de Barcelona d’actuació. Bloc 2 | Anàlisi 76 7 | Anàlisi 7.1 | Drets socials 7.1.5 | Acció comunitària Les Roquetes és considerat per molts No es pot entendre el barri de les Roque- l’experiència modèlica d’apoderament col- tes tal com és en aquests moments sense lectiu i un referent en acció comunitària. mencionar les reivindicacions i les mobi- Veïnat i serveis públics treballen i actuen litzacions populars, com l’autoconstrucció en xarxa per resoldre problemes o dèficits d’habitatges durant els anys 50, la cons- del barri. A més, gran part dels equipa- trucció del clavegueram el 1964 o la cober- ments públics són de gestió cívica, fet que tura de la ronda de Dalt, executada durant permet que l’acció comunitària esdevingui els anys 80. una dinàmica estesa en el territori. Malgrat la referència que ha suposat el Així doncs, la coproducció entre les diver- barri de les Roquetes com a model d’acció ses entitats i serveis públics provoca que comunitària i de gestió cívica, actualment el barri tingui identitat pròpia. Mitjançant un dels objectius de la Plataforma d’En- el Pla de Desenvolupament Comunitari, titats de Roquetes es basa en la inclusió i gestionat per la Plataforma d’Entitats de l’ampliació de persones no organitzades en Roquetes, es formalitza la dinàmica co- els diversos processos del barri, per inten- munitària i es marquen les diferents actu- tar implicar-hi el veïnat no associat. acions al barri, alhora que es generen les taules de treball, que són les generadores dels diversos projectes col·lectius. La coproducció entre les diverses entitats i serveis públics provoca que el barri tingui identitat pròpia Pla de Barris · Les Roquetes | 77 Grup Organització del Pla Comunitari Grup motorTaula Acció motor Costura Xarxa Reforç Franja formativa Àmbits de costura Grup motor d’inserció escolar jove Projecte Més sociolaboral Espais amb Menys Grup de Nou Grup motor Barris Grups motor i comissions motor Model Cuina d’educació Grup Comissió motorTaula Inserció ECSS Grup motor Socioedu- Xarxa de d’inserció Roquetes cativa Educació suport sociolaboaral sociolaboral conviu - i economia Roquetes- Grup educació mutu local Verdum motor Tastet d’Oficis Grup motor Estiu Espais Espai Grup Convivència transversals i públic i Salut Grup Grup motor motor Top participació entorn motor Salut de persones emocional afectades Roquetes Taula de per la crisi Prevenció i Mediació Comissió de Comunitària festa major Grup Grup motor Sopar de motor de Junta de la comunicació Barri carrers Taula Plataforma saludable Taula de Roquetes Grup motor d’Entitats salut Grup motor Roquetes conviu de Roquetes Jornades conviu - Comissió de Grup motor de salut convivència Comitè festes Espai salut integral tècnic Trobada de Grup motor barri Grup motor La Karpa i Caminaires Fem salut al Grup motor Comissió de circd’acollida cultura Secretariat Bloc 2 | Anàlisi 78 7 | Anàlisi 7.1 | Drets socials 7.1.6 | Serveis socials En l’àmbit de serveis socials, l’equipament veis i amb el barri en si. D’aquesta mane- de referència al territori és el Centre de ra, els mateixos equipaments públics són Serveis Socials Roquetes-Trinitat Nova- propers a la dinàmica del barri i aquest fet Canyelles, ubicat dins del barri de les Ro- afavoreix molt la relació entre els diferents quetes. L’equipament dona cobertura, a agents que hi actuen. part de les Roquetes, als barris de la Trini- tat Nova i de Canyelles. El Centre de Serveis Socials Roquetes- Trinitat Nova-Canyelles va atendre 5.370 El centre de serveis socials (CSS) forma persones el 2015. Quant a aspectes es- part d’un mapa d’equipaments públics que tadístics, cal mencionar també que el treballen en matèria de drets socials. Està temps mig d’espera per a la primera visita format pel propi centre, el CAP Roquetes- d’aquest centre és força elevat (29,66 dies), Canteres, el Casal de Gent Gran Les Ro- lleugerament més elevat que la mitjana del El temps mig d’espera per quetes, el Centre Ton i Guida, la Biblioteca districte de Nou Barris (27,91 dies) i força Les Roquetes, etc. És remarcable la vo- més elevat que la mitjana de la ciutat de la primera visita del CSS luntat que tenen aquests equipaments de Barcelona (21,07 dies). Roquetes-Trinitat Nova- treballar comunitàriament amb altres ser- Canyelles (29,66 dies) és lleugerament més elevat que la mitjana del districte (27,91 dies) i força més elevat que la de la ciutat de Barcelona (21,07 dies) Pla de Barris · Les Roquetes | 79 _Dades del Centre de Serveis Socials Roque- CSS Roquetes- tes–Trinitat Nova-Canyelles (2015) / Font: Trinitat Nova- DistricteNou Barris BarcelonaAjuntament de Barcelona Canyelles NOTA: UGA (unitat de gestió administrativa); Total nous usuaris 1.276 6.151 45.113 UPA (unitat de primera atenció); UPA-P (pri- Total usuaris reoberts 2.254 11.518 63.498 mera visita de la UPA); UPA-S (visites de segui- ment de la UPA); USTAC (unitat de seguiment, Total noves atencions (nous + reoberts) 3.530 17.669 108.611 tractament i atenció col·lectiva); CSS (centre de serveis socials) Mitjana usuaris amb atenció oberta a final de mes 3.614 3.590 3.889 Mitjana atenció per usuari atès acumulat 2,65 2,47 2,56 Total nombre d'atencions a la UGA sense cita prèvia 8.062 39.010 214.290 Demanda de primeres visites mensual a la UPA (UPA-P programades en el període) 1.519 8.497 52.003 Temps mig d'espera per una primera visita UPA (dies naturals) 29,66 27,91 21,07 % de visites NO realitzades del total de programades a la UPA (UPA-P i UPA-S) perquè la persona no s’ha presentat 27,75% 23,59% 19,63% (mitjana mensual) % de visites NO realitzades del total de programades a la UPA-P perquè la persona no s’ha presentat (mitjana 26,47% 25,40% 20,80% mensual) Total persones ateses amb, almenys, una activitat directa ind./fam./col. 5.370 26.392 174.714 Total activitats d’atenció directa ind./fam./col. realitzades al CSS (UPA+USTAC) 5.770 26.490 190.241 Bloc 2 | Anàlisi 80 7 | Anàlisi 7.1 | Drets socials 7.1.7 | Convivència En els darrers anys, a l’espai públic del “Roquetes conviu”, que té com a objectiu barri s’hi han percebut certs problemes de erradicar problemes de convivència veïnal convivència i d’ús irresponsable de l’espai i d’ús indegut de l’espai públic. El projec- comú, sobretot en èpoques estivals en pe- te consisteix a crear un dispositiu de set ríode nocturn. És per aquest motiu que el informadors cívics del poble gitano del 2016 es va engegar el Pla de Convivència mateix barri i una coordinadora. Aquests de Nou Barris, que incloïa 14 actuacions agents també s’encarreguen de dinamit- agrupades en tres línies estratègiques: zar determinades activitats a l’espai pú- xarxes de corresponsabilitat, drets i deu- blic, com en el parc del Pla de Fornells. res en l’espai públic, i tolerància i coope- Dins l’eix de xarxes de corresponsabilitat, ració. L’objectiu principal del pla era acon- a les Roquetes també està funcionant la seguir millores de convivència en l’espai taula de prevenció de barri, en la qual es públic del barri. posen en comú els conflictes relacionats amb la convivència detectats en el territo- Després de la realització d’aquest pla, el ri entre els diferents col·lectius o persones. barri de les Roquetes i el districte de Nou A la vegada, es busquen solucions treba- Barris impulsen un projecte anomenat llant en xarxa. El barri i el districte impulsen un projecte anomenat “Roquetes conviu”, que té com a objectiu erradicar problemes de convivència veïnal i d’incivisme Pla de Barris · Les Roquetes | 81 _Veïns gaudint de l’espai públic al carrer de la Mina de la Ciutat / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 2 | Anàlisi 82 7 | Anàlisi 7.2 | Educació 7.2.1 | Nivell formatiu En relació amb la formació acadèmica de la Nivell formatiu de la població major de 16 anys (2015) població major de 16 anys del barri de les Roquetes, el percentatge de persones que Sense estudis Estudis Batxillerat Estudis superior / universitaris / posseeix algun títol universitari o un ci- obligatoris CFGM CFGS cle formatiu de grau superior és del 7,3 %. Aquesta dada és rellevant, ja que es troba Roquetes 7,5% 67,8% 17,4% 7,3% molt per sota de la mitjana del districte de Districte de Nou Barris 7,3% 58,7% 21,5% 12,4% Nou Barris (12,4 %) i lluny de les dades de la Barcelona 4,4% 41,2% 25,0% 29,4% ciutat de Barcelona (29,4 %). En el cas de la població sense estudis, trobem que a les Ro- quetes n’hi ha un percentatge del 7,5 %, lleu- _Nivell formatiu de la població major de 16 anys (2015) / Font: gerament per sobre del del districte (7,3 %) i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona tres punts per sobre de la mitjana de la ciu- tat (4,4 %). No obstant això, si s’analitzen les dades de manera evolutiva, s’observa que el nivell formatiu ha experimentat una millora any rere any, és a dir, sempre ha tendit a mi- llorar els indicadors d’anys anteriors. Si s’analitzen les dades de manera evolutiva, s’observa que el barri ha experimentat una millora any rere any Pla de Barris · Les Roquetes | 83 Cal remarcar que el percentatge de pobla- ció sense estudis ha disminuït molt nota- blement els darrers anys, ja que el 2010 era del 21,8 % i el 2015, del 7,5 %. Aquesta disminució també s’ha produït en el con- junt del districte de Nou Barris, però ha estat més moderada. De la mateixa mane- ra, la població amb batxillerat superior, ci- cles formatius de grau mitjà, cicles forma- tius de grau superior (CFGS) i/o estudis universitaris ha augmentat més de quatre punts percentuals, passant del 20,1 % de 2010 al 24,7 % de 2015. _Institut Escola Turó de Roquetes / Font: Ajuntament de Barcelona El percentatge de població sense estudis ha disminuït molt notablement els darrers anys Bloc 2 | Anàlisi 84 7 | Anàlisi 7.2 | Educació 7.2.2 | Equipaments docents La xarxa de centres educatius del barri Les Roquetes va ser un barri que a prin- Equipaments docents de les Roquetes està formada per quatre cipis dels anys 60 va veure néixer l’Escola Escola Bressol Municipal El Torrent centres: l’Escola Bressol Municipal El Tor- Ton i Guida. Aquesta escola apareix amb un Escola Bressol Municipal Pla de Fornells rent (0-3 anys), l’Escola Bressol Municipal concepte innovador, català i progressista, a Pla de Fornells (0-3 anys), l’Institut Escola l’actual via Favència. No és fins a finals dels Institut Escola Turó de Roquetes Turó de Roquetes (3-16 anys) i l’Escola An- anys 60 que l’escola es trasllada al carrer de Institut Escola Antaviana taviana (3-12 anys). Tots els centres són de Romaní, on actualment es troba el centre _Llistat d’equipaments docents / naturalesa pública. El curs 2017-2018, s’ha sociocultural que porta el seu nom. L’any Font: Ajuntament de Barcelona ampliat l’Escola Antaviana, que ara s’ano- 1986 l’Escola Ton i Guida es trasllada on ac- mena Institut Escola Antaviana i ofereix, tualment hi ha l’Institut Escola Antaviana i a més del que s’hi cursava anteriorment, és quan es fusiona amb l’Escola Pública Pla l’ESO. de Fornells, que esdevé l’Escola Antaviana (actual Institut Escola Antaviana). Durant L’Institut Escola Turó de Roquetes ofe- els anys 80, doncs, la reconfiguració dels reix 18 grups de primària, amb 25 alumnes centres educatius de les Roquetes s’acaba per grup, i 8 grups de secundària, amb 30 traduint en l’existència de tres centres de alumnes per grup. A partir del setembre primària: l’Escola Antaviana, l’Escola Gau- de 2017, l’Institut Escola Antaviana ofereix dí i l’Escola Claret. Les dues darreres es van un total de 18 grups de primària, amb 25 fusionar l’any 2015 per formar un nou equi- alumnes per grup, i 2 grups de secundària, pament: l’Institut Escola Turó de Roquetes. amb 30 alumnes per grup. Cal remarcar que el procés de fusió va ser complex, però gràcies al treball de les as- És important remarcar que no hi ha cap sociacions de famílies d’alumnes (AFA) i de centre educatiu al barri que ofereixi batxi- l’acció comunitària, els resultats han com- llerat. En canvi, hi ha el Centre de les Arts plert les expectatives marcades. Pel que fa del Circ Rogelio Rivel, que imparteix ci- a l’Escola Antaviana, el setembre de 2017 cles formatius i ofereix tallers relacionats esdevé un institut escola i, amb aquest dar- amb el món del circ. Tot i la proximitat a rer canvi, el barri de les Roquetes esdevé les Roquetes, aquest centre es troba fora l’únic barri de Barcelona que compta amb dels límits administratius del barri, a la dos instituts escola. Trinitat Nova. Es tracta d’un centre privat i, segurament a causa d’aquesta condició, Vinculada a l’àmbit educatiu, el barri dispo- entre d’altres, el grau d’implicació del cen- sa de la Biblioteca Les Roquetes, inaugura- tre amb el barri és força baix. da l’any 2008. Pla de Barris · Les Roquetes | 85 _Plànol d’equipa- ments docents / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 86 7 | Anàlisi 7.2 | Educació 7.2.3 | Escletxa digital Segons les dades de l’informe “L’escletxa el nivell educatiu són baixos. Per tant, exis- digital a la ciutat de Barcelona”, elaborat teix una correlació directa entre el nivell per Mobile World Capital Barcelona el de renda i el d’estudis amb l’ús d’Internet. febrer de 2016, el 90 % dels barcelonins Com més baixos són el nivell de renda i el es connecta a Internet. Només un 4,2 % nivell d’estudis d’un barri, més baixa és la d’aquestes connexions respon al perfil freqüència de connexió a Internet. El cas d’usuari esporàdic, persones (homes o do- de les Roquetes exemplifica aquest fet, ja nes) de més de 55 anys, amb un nivell d’es- que és un barri amb un poder adquisitiu tudis baix i que treballen a la llar o estan i un nivell d’estudis que se situen per sota jubilades. A les Roquetes, en canvi, aquest de la mitjana de Barcelona. Aquests dos és el perfil majoritari d’usuaris que es con- factors expliquen, en gran part, per què a necten a la xarxa d’Internet. Per tant, pre- les Roquetes s’utilitza Internet amb menys dominen les connexions esporàdiques. freqüència. Així doncs, tot i que Barcelona demostra Els principals usos d’Internet al barri de uns índexs d’accés i d’ús d’Internet capda- les Roquetes són la consulta del correu vanters en l’àmbit europeu, la ciutat té la electrònic (74 %), l’ús de les xarxes socials necessitat de millorar l’adopció d’Internet, (70 %) i la lectura de notícies d’actualitat a sobretot en els barris on el nivell de renda i Internet (71 %). Com més baixos són el nivell de renda i el nivell d’estudis d’un barri, més baixa és la freqüència de connexió a Internet Pla de Barris · Les Roquetes | 87 _Espai d’Internet a la Bibli- oteca Les Roquetes / Font: Ajuntament de Barcelona Els principals usos d’Internet al barri són la consulta del correu electrònic, l’ús de les xarxes socials i la lectura de notícies d’actualitat Bloc 2 | Anàlisi 88 7 | Anàlisi 7.3| Activitat econòmica 7.3.1 | Renda familiar disponible L’estudi sobre l’índex de la renda famili- Evolució anual de l'índex de renda familiar disponible (2008-2015) ar disponible (IRFD) estableix com a re- ferència la mitjana de Barcelona, que és 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 100. Segons dades de 2015, el barri de les Roquetes 60,3 55,0 53,3 53,8 52,8 50,4 50,8 47,8 Roquetes se situa molt per sota, amb un Districte de Nou IRFD de 47,8. Les Roquetes es troba entre Barris 70,1 65,7 63,2 59,4 57,1 56,2 53,7 53,8 els barris amb els IRFD més baixos de la Barcelona 100 100 100 100 100 100 100 100 ciutat (només per davant de Ciutat Meri- diana, la Trinitat Nova, la Marina del Prat Evolució anual de l'IRFD Vermell, Vallbona, la Trinitat Vella i Torre 100,0 Baró). A més, aquesta taxa es troba lleuge- 90,0 rament per sota de la mitjana del districte de Nou Barris (53,8), que és el districte 80,0 amb l’IRFD més baix de la ciutat i on s’ubi- 70,0 quen vuit dels deu barris amb l’IRFD més 60,0 baix de la ciutat. 50,0 L’anàlisi evolutiva indica que aquest ín- 40,0 dex ha patit un decreixement constant 30,0 els darrers anys, tant al districte de Nou 20,0 Barris com al barri de les Roquetes. Con- cretament, a les Roquetes s’ha passat d’un 10,0 IRFD de 60,3 el 2008 al 47,8 el 2015; és a 0,0 dir, l’IRFD ha tingut un descens de gaire- 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 bé 13 punts. Durant el mateix període, al Roquetes Districte de Nou Barris Barcelona districte de Nou Barris hi ha hagut un des- cens de més de 16 punts, ja que ha passat d’un 70,1 el 2008 a un 53,8 el 2015. _Evolució anual de l’IRFD (2008-2015) / Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 89 _Vista aèria del barri, amb el carrer de la Mina de la Ciutat com a eix vertebrador / Font: Ajuntament de Barcelona Les Roquetes es troba entre els barris amb els IRFD més baixos de la ciutat Bloc 2 | Anàlisi 90 7 | Anàlisi 7.3 | Activitat econòmica 7.3.2 | Activitat comercial Com ja s’ha comentat en els apartats ante- Nou Barris. Dels 471 locals que té les Ro- riors, el carrer de la Mina de la Ciutat di- quetes, 335 estan actius i 136 estan tan- videix les Roquetes en dos àmbits: la zona cats. D’aquests darrers, 53 estan en procés nord de les Roquetes i la zona sud de les de traspàs, venda o lloguer, i 83 no tenen Roquetes. La zona nord de les Roquetes és l’estat identificat (podrien ser magatzems, una zona sense activitat comercial, que es garatges encoberts, etc.). Dels 335 locals caracteritza per la seva única essència re- actius, la tipologia més freqüent és la del sidencial. En canvi, la zona sud de les Ro- quotidià alimentari, l’equivalent a petits quetes és una zona amb activitat comerci- supermercats. al i lúdica. De fet, és en aquest àmbit més meridional on s’ubica el Mercat de Mont- Segons les dades de l’“Estudi de les acti- serrat, que va obrir les portes el 1960 i que vitats comercials de Barcelona”, elaborat havia estat un referent a la ciutat, ja que entre el darrer trimestre de 2013 i el pri- aglutinava gran part de l’activitat comer- mer de 2014, el barri de les Roquetes té un cial del barri i era considerat un element índex d’aprofitament del teixit comercial unificador. En aquests últims temps, però, (IATC) força baix. L’IATC mostra el nom- ha anat perdent rellevància i els operadors bre de locals ocupats respecte del total de del mercat, la junta de paradistes i l’asso- locals que admeten un ús comercial. A les ciació de comerciants, com a afectats de Roquetes és de 63,5, cosa que el situa com la davallada econòmica d’aquest equipa- el cinquè barri de la ciutat amb l’IATC ment, s’estan organitzant per trobar una més baix, a causa d’una aposta massa am- fórmula que permeti reactivar-ne l’activi- biciosa pels baixos comercials, una manca tat econòmica en un futur pròxim. d’atracció i petits problemes d’incomu- _Vista exterior del Mercat de Montserrat / nicació amb el transport públic. Aquesta Font: Ajuntament de Barcelona Un estudi recent de la Direcció de Comerç manca d’atracció s’exemplifica amb l’índex apunta que existeix un bon coeficient de d’atracció comercial (IAC), que en el cas comerços en relació amb la població del de les Roquetes és de l’11,9, el novè pitjor barri. Les Roquetes disposa de 2,51 co- dels barris de la ciutat. Per últim, l’índex merços per cada 1.000 habitants, xifra que de dotació comercial (IDC) del barri és de està molt per sobre del coeficient dels bar- l’1,86. Pel que fa a les tipologies comercials, ris veïns, com la Trinitat Nova o els barris a les Roquetes predominen els comerços de la Zona Nord, i que és semblant al dels quotidians alimentaris (33,3 %). barris del centre i del sud del districte de Pla de Barris · Les Roquetes | 91 _Plànol de nodes comercials / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 92 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.1 | Planejament urbanístic L’ordenació del territori es porta a terme mit- Planejament urbanístic jançant el planejament urbanístic general, Districte de que a Barcelona correspon al Pla General Roquetes Nou Barris Barcelona Metropolità (PGM) de 1976 i a les seves pos- m² 182.079 2.353.242 25.910.042 teriors modificacions, així com mitjançant el desenvolupament de planejament urbanístic Sòl residencial % respecte total àmbit 28,4% 29,3% 25,4% derivat. m²/hab 11,73 14,23 16,10 Al barri de les Roquetes, en primer lloc, cal m² 58.522 810.470 10.275.269 destacar el Pla especial de reforma interior Sòl d'equipaments % respecte 9,1% 10,1% 10,1% i millora dels accessos del barri de les Ro- total àmbit quetes (aprovat definitivament el 1991) i les m²/hab 3,77 4,90 6,38 seves modificacions posteriors (1993), que van m² 51.521 1.226.111 13.369.848 suposar una reforma estructural de tot el bar- ri i que han estat executats pràcticament en la Sòl de parcs urbans % respecte total àmbit 8,0% 15,2% 13,1% seva totalitat. m²/hab 3,32 7,41 8,31 En segon lloc, hi ha la Modificació del PGM Superfície total àmbit m² 641.719 8.041.439 102.160.182 als àmbits del barri de les Roquetes, de ter- renys limítrofs situats en els barris de la _Superfície en metres quadrats segons l’ús del sòl agregat (residencial, equipaments, parcs urbans i Trinitat Nova i de Canyelles i de les finques habitatge dotacional i de protecció) / Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona situades al carrer del Caçador, 18-24, i al carrer de l’Isard, 29-35 (aprovada definitiva- ment el 2004) i la seva modificació posterior (2010), que desenvolupen la transformació ur- banística per a la revitalització social i econò- mica del barri: introdueixen noves activitats i amplien l’oferta d’habitatges per a la gent del Pla de Barris · Les Roquetes | 93 barri i per a la nova població. L’objectiu és reforçar la identitat del barri al voltant de la zona d’Aiguablava, mitjançant una nova àrea d’ordenació que la potenciï com a centre de barri i ròtula d’unió amb els bar- ris veïns de la Trinitat Nova, Prosperitat i Verdum. El 2015 es va aprovar definitivament el Pla de millora urbana per a la regulació de la instal·lació d’ascensors exteriors als edificis d’habitatges dels barris de Verdum i les Roquetes, que estableix les condicions urbanístiques i arquitectòni- ques per a la implantació d’ascensors als edificis d’habitatges que no en tenen, cen- trant-se en la millora de l’accessibilitat als habitatges. Per últim, cal destacar tot allò relatiu al Parc Natural de la serra de Collserola i la normativa que l’afecta. Per tant, cal te- nir presents el Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo), el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la declaració de parc natural, així com les ordenances vigents. _Plànol de planejament vigent / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 94 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.2 | Densitat de població Tal com s’ha comentat anteriorment, el barri de les Roquetes té una densitat neta de 846 habitants per hectàrea residencial, xifra que es troba per sobre de la mitjana del districte de Nou Barris (700 habitants per hectàrea re- sidencial) i molt per sobre de la de Barcelona (619 habitants per hectàrea residencial). El plànol adjunt mostra la densitat de població per illa, que es reparteix de manera uniforme per tot el barri. La densitat més alta es con- centra al carrer de la Mina de la Ciutat. El barri de les Roquetes té _Vista aèria on s’observa l’alta densitat del barri / Font: Ajuntament de Barcelona una densitat de 846 hab/ha residencial, per sobre de la mitjana del districte (700 hab/ha residencial) Pla de Barris · Les Roquetes | 95 _Plànol de densitat de població per illa / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 96 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.3 | Equipaments L’equipament de referència del barri és el Centre Ton i Gui- da, molt freqüentat i amb un paper social important al barri. Es tracta d’un equipament que organitza moltes activitats culturals. També cal esmentar el Centre de Serveis Socials Roquetes–Trinitat Nova–Canyelles, que dona servei a aquests tres barris, i el CAP Roquetes-Canteres, que és l’equipament sanitari de l’àmbit. Un altre equipament present al barri és el Mercat de Mont- serrat, que antigament havia estat un referent a la ciutat, però que ara es troba en mal estat. S’està estudiant un pro- jecte de reforma. La cobertura de la ronda de Dalt va donar lloc a tres equipa- ments amb molt bona acollida: les pistes poliesportives mu- nicipals Antoni Gelabert, la Biblioteca Les Roquetes i l’Espai Via Favència, que conté l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, la Xarxa 9 Barris Acull (d’atenció a nouvinguts) i Nou Barris Televisió. L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris conté arxius del propi barri de les Roquetes, dels barris veïns i del districte en general. Cal destacar els altres equipaments culturals i cívics, que són el Centre Ton i Guida i el Kasal de Joves Roquetes (que com- parteixen edifici), el Casal de Gent Gran Les Roquetes i el Ca- sal Infantil Roquetes. Des del Kasal de Joves Roquetes hi ha la demanda de trasllat a un edifici propi, ja que hi ha una manca d’espai. D’altra banda, el Centre Obert Muntanyès, gestionat _Centre Ton i Guida / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 97 _Plànol d’equipaments / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 98 Bloc 2 | Anàlisi | Ecologia urbana per la Fundació Pare Manel, tot i no tenir la seu a les Roquetes, desenvolupa diversos pro- jectes al barri. Pel que fa als equipaments docents, tal com s’ha comentat anteriorment, el barri compta amb dues escoles bressol municipals (El Tor- rent i Pla de Fornells) i amb dos instituts es- cola (Turó de Roquetes i Antaviana). A les Roquetes hi ha, també, dos equipaments religiosos. Per últim, cal esmentar dos equipaments que, tot i que es troben fora dels límits del barri, habitualment reben usuaris de les Roquetes. Són l’Ateneu Popular 9 Barris, que es troba al barri de la Trinitat Nova, i el Centre Esportiu Municipal Artesania, al barri de Canyelles. Actualment, malgrat que existeix un pla d’equipaments del districte de Nou Barris, es preveu la redacció d’un nou pla d’equipa- _Espai Via Favència / Font: _CAP Roquetes-Canteres / Font: ments durant el mandat actual, per corregir Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona els dèficits d’equipaments i la seva distribució territorial. Llistat d'equipaments de l'àmbit Equipaments administratius i de proveïment 1 Mercat de Montserrat 2 Punt Verd de Barri - Les Roquetes Equipaments culturals i cívics 3 Centre Ton i Guida 4 Kasal de Joves Roquetes 5 Casal de Gent Gran Les Roquetes 6 Casal infantil de la Fundació Pare Manel 7 Casal Infantil Roquetes 8 Biblioteca Les Roquetes Espai Via Favència (Nou Barris TV, Arxiu Històric 9 de Roquetes-NouP Blaa drrei sB, aXrarirsx a· L 9e sB Rarorqisu eAtceusl l |) 99 Equipaments socials i d'atenció a les persones Centre de Serveis Socials Roquetes - Trinitat Nova - 10 Canyelles Equipaments sanitaris i assistencials 11 CAP Roquetes-Canteres Equipaments docents 12 Escola Bressol Municipal El Torrent 13 Escola Bressol Municipal Pla de Fornells 14 Institut Escola Turó de Roquetes 15 Institut Escola Antaviana Llistat d'equipaments de l'àmbit Equipaments esportius Equipaments administratius i de proveïment 16 Fundació Brafa - Camp de futbol 1 Mercat de Montserrat 17 Pistes Poliesportives Municipals Antoni Gelabert 2 Punt Verd de Barri - Les Roquetes Equipaments religiosos Equipaments culturals i cívics 18 Parròquia de Santa Maria Magdalena 3 Centre Ton i Guida 19 Saló del Regne Campreciós 4 Kasal de Joves Roquetes Equipaments de referència fora de l'àmbit 5 Casal de Gent Gran Les Roquetes Equipaments culturals i cívics 6 Casal infantil de la Fundació Pare Manel 20 Ateneu Popular 9 Barris 7 Casal Infantil Roquetes Equipaments esportius 8 Biblioteca Les Roquetes 21 Centre Esportiu Municipal Artesania Espai Via Favència (Nou Barris TV, Arxiu Històric 22 Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel 9 de Roquetes-Nou Barris, Xarxa 9 Barris Acull) _Llistat d’equipaments de l’àmbit / Equipaments socials i d'atenció a les persones Font: Ajuntament de Barcelona Centre de Serveis Socials Roquetes - Trinitat Nova - 10 Canyelles L’equipament de referència Equipaments sanitaris i assistencials del barri és el Centre Ton 11 CAP Roquetes-Canteres i Guida, molt freqüentat i Equipaments docents 12 Escola Bressol Municipal El Torrent amb un important paper 13 Escola Bressol Municipal Pla de Fornells social 14 Institut Escola Turó de Roquetes 15 Institut Escola Antaviana Equipaments esportius 16 Fundació Brafa - Camp de futbol 17 Pistes Poliesportives Municipals Antoni Gelabert Equipaments religiosos 18 Parròquia de Santa Maria Magdalena 19 Saló del Regne Campreciós Bloc 2 | Anàlisi Equipaments de referència fora de l'àmbit Equipaments culturals i cívics 20 Ateneu Popular 9 Barris Equipaments esportius 21 Centre Esportiu Municipal Artesania 22 Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel 100 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.4 | Espais lliures El barri de les Roquetes gaudeix de la _Comptabilització de zones verdes / Espais lliures proximitat al Parc Natural de la serra de Font: Urbaning Collserola (la franja nord-oest del bar- Roquetes ri queda inclosa dins dels seus límits) i Qualificats de zona verda ha 2,27 compta amb 20,24 hectàrees qualificades No consolidats com a sòl forestal, que representen apro- Qualificats de parc forestal ha 20,51 ximadament un 30 % de la superfície total del barri. A més, hi ha dos parcs situats als Qualificats de zona verda ha 3,19 dos extrems del barri: el parc del Pla de Consolidats Fornells, molt lligat a l’ateneu, que s’està No qualificats de zona verdaConsolidats ha 0,63 configurant com a pol d’equipaments cul- turals i d’unió entre les Roquetes i la Tri- _Jardins de Rodrigo Caro (parc de les nitat Nova, i els jardins de Rodrigo Caro, aromàtiques) / Font: Ajuntament de coneguts amb el nom de “parc de les aro- Barcelona màtiques”. Per contra, la densa trama urbana, els car- rers més aviat estrets i els forts pendents no han deixat gaire espai per a les zones verdes urbanes. Cal destacar la plaça de les Roquetes, coneguda com la “plaça del pàrquing”, que concentra gran part de l’activitat a l’espai públic, com ara la festa major del barri. Pla de Barris · Les Roquetes | 101 _Plànol d’espais lliures / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 102 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.5 | Jocs infantils i activitats a l’aire lliure Les Roquetes disposa de set àrees de joc _Jocs infantils a la plaça del Raïm / infantil, com es pot veure al plànol adjunt, Font: Ajuntament de Barcelona que s’adeqüen a les necessitats de la pobla- ció a la qual donen servei. Es troben distri- buïdes pels espais públics de tot el barri. _Jocs infantils a la plaça de les Dones de Nou Barris / Font: Ajuntament de Barcelona Les Roquetes disposa de set àrees de joc infantil, que s’adeqüen a les necessitats de la població a la qual donen servei Pla de Barris · Les Roquetes | 103 _Plànol de jocs infantils / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 104 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.6 | Solars buits Al barri de les Roquetes hi ha una presèn- _Solar buit al carrer de Llobera / cia important de solars buits. Es tracta de Font: Ajuntament de Barcelona terrenys en desús i sense construir que conviuen amb la trama urbana consolida- da. Sigui quina sigui la causa de la seva presència (les característiques físiques i urbanístiques del propi solar, la crisi eco- nòmica, etc.), aquests espais han caigut en una situació d’oblit i abandonament que, de vegades, és font de conflictes socials. Tots els solars existents són de titularitat privada i en molts casos no tenen ni man- teniment ni supervisió per part de les ad- ministracions públiques. Tots els solars existents són de titularitat privada i en molts casos no tenen un manteniment o una supervisió Pla de Barris · Les Roquetes | 105 _Plànol de solars buits / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 106 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.7 | Xarxa de bus i la seva influència El barri de les Roquetes està connectat amb diverses línies de bus que tenen pa- rades dins del barri o en el seu perímetre, i que el connecten amb la resta del distric- te i de la ciutat. Actualment, en ple pro- cés d’implementació de la nova xarxa de bus, hi circulen deu línies gestionades per Transports Metropolitans de Barcelona. D’aquestes, vuit són convencionals (11, 27, 32, 47, 50, 51, 60, 76), una forma part de la nova xarxa de bus (V27) i la darrera és el bus de barri 127. També hi circulen tres de les quatre línies de Bus Nou Barris (80, 81 i 82), que donen servei als barris de la Zona Nord i a les Roquetes. Com es pot observar al plànol adjunt, tota la zona urbanitzada del barri queda co- berta per l’àrea d’influència de la xarxa de bus, que inclou tot el territori situat a un màxim de 250 metres d’una parada de bus, distància que equival a poc més de tres mi- nuts caminant. _Parada de bus al carrer de la Mina de la Ciutat / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 107 _Plànol de la xarxa de bus i la seva influència / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 108 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.8 | Xarxa de tren, metro i tramvia, i la seva influència Pel que fa a la xarxa de metro, el barri té la parada de Roquetes de la L3, que el connecta amb el centre de la ciutat. Cal es- mentar, també, la parada de Trinitat Nova, al barri veí, per on circulen les línies L4 i L11, a part de la L3. En canvi, no hi circula cap línia de tren de Rodalies de RENFE ni dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Tampoc hi ha servei de tramvia. L’àrea d’influència de la xarxa de metro, de 400 metres de radi, cobreix tot el ter- ritori urbanitzat del barri. En canvi, la de la xarxa de tren, també de 400 metres de radi, no cobreix cap àrea de l’àmbit. _Parada de metro de Roquetes, al carrer de Vidal i Guasch / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 109 _Plànol de la xarxa de me- tro, tren i tramvia, i la seva influència / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 110 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.9 | Xarxa de bici Els forts pendents dels carrers del bar- ri de les Roquetes dificulten la mobilitat en bicicleta, cosa que limita l’ús d’aquest mitjà de transport per als desplaçaments quotidians. El barri no compta amb cap carril bici, tot i que la totalitat de la xarxa viària està formada per carrers 30, que permeten la circulació de bicicletes per la calçada. Cal destacar la proximitat de la Ronda Verda, una via pedalable que recorre la serra de Collserola, al nord-oest del barri. Les Roquetes no compta, tampoc, amb cap estació de Bicing, ni a l’interior del barri ni a l’entorn més immediat. _Els forts pendents del barri dificulten la mobilitat amb bici- cleta (carrer del Pla de Fornells i carrer de Rodrigo Caro) / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 111 _Plànol de la xarxa de bici / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 112 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.10 | Xarxa viària La xarxa viària de les Roquetes està mar- cada, principalment, pel pas de la ronda de Dalt i la via Favència per l’extrem sud del barri. Aquesta important via actua com a barrera i dificulta la connectivitat del barri amb els barris veïns, però alhora li dona una bona connectivitat rodada amb altres zones i amb l’exterior de la ciutat. A l’interior del barri, els vials, marcats per la trama urbana i els pendents pronunci- ats, són majoritàriament carrers 30. Tam- bé hi ha algun carrer de plataforma única. Com s’ha comentat en apartats anteriors, el carrer de la Mina de la Ciutat és la co- lumna vertebral del barri. _Vista aèria de la ronda de Dalt (a l’esquerra, el barri de Verdum; a la dreta, el de les Roquetes) / Font: Ajuntament de Barcelona La xarxa viària ve marcada pel pas de la ronda de Dalt i la via Flavència per l’extrem sud del barri Pla de Barris · Les Roquetes | 113 _Plànol de la xarxa viària / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 114 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.11 | Pendents del vial Com ja s’ha anat apuntant anteriorment, el barri de les Roquetes té alguns vials amb pendents força elevats, es- pecialment a la zona nord, entre el carrer de la Mina de la Ciutat i la serra de Collserola. El barri té un desnivell de més de 130 metres entre el punt més alt i el més baix. Al plànol adjunt es pot observar com, en alguns casos, els desnivells se salven amb escales i ascensors. Aquesta rea- litat dificulta la mobilitat en els desplaçaments quotidians, tant a peu com en bicicleta. Pendents del vial (metres lineals) Roquetes Vials amb pendent entre 0-8% (ml) 9.185 Vials amb pendent entre 8-12% (ml) 2.600 Vials amb pendent entre 12-16% (ml) 1.173 Vials amb pendent entre 16-20% (ml) 645 Vials amb pendent > 20% (ml) 193 _Comptabilització del pendent dels vials / Font: Urbaning _Exemples d’escales i ascensors a l’espai públic del barri per salvar els forts desnivells / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 115 _Plànol dels pendents del vial / Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 116 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.12 | Contaminació L’informe “La salut a Barcelona 2015” in- zè i el benzopirè. Aquest empitjorament cideix en l’impacte de la contaminació at- es deu, principalment, a l’increment de la mosfèrica en la salut. La qualitat de l’aire mobilitat urbana i de l’activitat econòmica. a la ciutat el 2015 va empitjorar respecte de l’any anterior, amb un increment crític Pel que fa a la contaminació acústica, l’in- d’alguns contaminants (un 11 % en el cas forme especifica que la ciutat de Barcelo- del NO , un 13 % per a les partícules PM i na té uns nivells apreciables de soroll cau- 2 10 un 16 % per a les partícules PM ). Les mit- sat per la convivència d’usos, l’ús intensiu 2,5 janes anuals de tots tres contaminants su- del carrer i, sobretot, el trànsit de vehicles peren els límits establerts per l’Organitza- durant el dia i l’oci nocturn durant la nit. ció Mundial de la Salut (OMS) i, en el cas del NO , se superen també els límits de la La ronda de Dalt, per la quantitat de vehi- 2 Unió Europea (UE), molt més permissius. cles al dia que hi circulen, és un important Els límits establerts per l’OMS se superen focus de contaminació atmosfèrica, acús- també en altres contaminants, com el ben- tica i lumínica. _La ronda de Dalt al seu pas pel barri de les Roquetes / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 117 _Balanç de la qualitat de l’aire de Barcelona (2013): Immissió mitjana anual de NO / Font: 2 Ajuntament de Barcelona _Balanç de la qualitat de l’aire de Barcelona (2013): Immissió mitjana anual de PM / Font: 10 La ronda de Dalt, per la Ajuntament de Barcelona quantitat de vehicles al dia que hi circulen, és un important focus de contaminació Bloc 2 | Anàlisi Bloc 2 > 8 | Diagnosi de les Roquetes La diagnosi és el vincle necessari entre escollit dotze indicadors representatius, de sòl urbà. S’exclou, per tant, la superfície l’anàlisi feta fins ara i la definició de les tres de cadascun dels àmbits d’actuació qualificada com a sòl forestal i la superfície estratègies que desplegarà el Pla de Bar- estratègica, que posen de manifest les de- qualificada com a sistema de parcs i jar- ris (objectius, projectes motor, propostes i sigualtats socioeconòmiques i el desequili- dins urbans que no està desenvolupada. accions), i que ocupen els apartats posteri- bri territorial existents entre els habitants ors d’aquest mateix document. S’estructu- de les Roquetes i la resta de la població Tant el percentatge de locals buits respec- ra, tal com s’ha fet fins ara, mitjançant els barcelonina. La comparativa s’ha fet pre- te del total de locals comercials com l’ín- quatre àmbits d’actuació, és a dir, drets so- nent com a valor de referència 100, que és dex de dotació comercial estan calculats cials, educació, activitat econòmica i eco- la mitjana de Barcelona per a cada indica- a partir de l’“Estudi de les activitats co- logia urbana. A diferència de l’anàlisi, en la dor, i comparant en termes relatius aquest mercials de Barcelona”, del maig de 2014, diagnosi s’aporta una visió més qualitativa valor amb el del barri i el del districte. El ja que no es disposa de dades més recents. que no pas quantitativa de la situació. resultat d’aquest creuament de dades es Per tant, cal contemplar la possibilitat que pot observar en el diagrama següent. aquest indicador no s’ajusti exactament a Prèviament a la presentació de la diagnosi, la realitat actual, a causa de les possibles es pot veure un diagrama sintètic que té Cal aclarir que el percentatge de super- variacions que s’hagin pogut produir dar- per objectiu comparar la situació del barri fície d’espai lliure inclou tots els espais rerament en l’activitat comercial, tant al en relació amb el districte i el conjunt de consolidats, sigui quina sigui la seva qua- barri com al districte i a la ciutat. la ciutat. Per fer aquest diagrama s’han lificació urbanística, dins de la superfície Pla de Barris · Les Roquetes | 119 Les Roquetes Factor de risc a les escoles i instituts amb ESO Districte de Nou Barris DRETS SOCIALS - Atur registrat (desembre 2015) Barcelona Preu mig del lloguer 200 Taxa d’instrucció insuficient - IVS: índex de vulnerabilitat social (2015) mensual - Preu mig del lloguer mensual acumulat d’habi- tatge (4t trimestre 2015) Persones amb EDUCACIÓ IVS estudis superiors - Factor de risc a les escoles i instituts amb 100 ESO (2016) - Taxa d’instrucció insuficient: percentatge de població sense estudis respecte del total de pobla- ció de 16 anys i més (2015) - Percentatge de persones amb estudis superi- Superfície ors respecte del total de població de 16 anys i més Atur 0 d’espai (2015)registrat lliure ACTIVITAT ECONÒMICA - IRFD: índex de renda familiar disponible (2015) - Percentatge de locals buits respecte del total de locals comercials (2014) - Índex de dotació comercial: nombre de locals Índex de Superfície amb ús comercial per cada 100 habitants (2014) dotació d’equipament comercial ECOLOGIA URBANA - Superfície d’espai lliure: percentatge de super- fície d’espai lliure consolidat respecte de la super- fície total de sòl urbà (2015) Percentatge de locals buits Densitat de població neta - Superfície d’equipament: percentatge de su- perfície qualificada com a sistema d’equipaments Índex de renda familiar disponible respecte del total de la superfície de sòl urbà (2015) - Densitat de població neta (2015) _Comparativa de les Roquetes, Nou Barris i Barcelona / Font: Urbaning, a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona Bloc 2 | Diagnosi 120 Bloc 2 | Diagnosi Drets socials El teixit associatiu és una de les grans anys. Es detecta la necessitat d’ampliar els tes és el Centre Ton i Guida, que té el po- fortaleses del barri i històricament ha tin- recursos humans per poder donar respos- tencial de treballar de manera transversal gut una gran capacitat de mobilització. ta a la gestió dels diversos projectes que i des de diverses especialitats. Actualment L’Associació de Veïns i Veïnes de les Ro- s’estan duent a terme i que tenen més de- s’ha generat una sobresaturació de l’acti- quetes neix ja durant els anys 70. Des de manda que oferta. vitat en el centre i es busca ampliar l’espai 2007, totes les entitats del barri s’agrupen disponible. en una associació, la Plataforma d’Entitats En l’àmbit cultural, recentment s’ha acti- de Roquetes, que és l’ens gestor habitual vat la Taula de Coordinació Cultural per En l’àmbit de la convivència, les problemà- dels diversos equipaments del barri i del donar resposta a la descoordinació entre tiques més latents són la percepció d’un Pla de Desenvolupament Comunitari. Ac- associacions i equipaments culturals. L’ob- ús inadequat de l’espai públic i els con- tualment suporta la contracta de 15 treba- jectiu d’aquest espai de treball és oferir flictes relacionats amb els usos a l’es- lladores i, atesa la dimensió dels diversos al barri una programació cultural estable pai públic. La interculturalitat existent equipaments o projectes que gestiona la que pugui fer arrelar en el territori una al barri evidencia una certa tensió en la plataforma, la càrrega de treball ha cres- identitat cultural significativa. El principal forma d’ocupar, utilitzar i percebre l’espai cut exponencialment durant els darrers equipament de caire cultural de les Roque- comú, principalment entre el poble gitano Pla de Barris · Les Roquetes | 121 i el paio, i durant les èpoques estivals o malalties òssies i musculars, problemes de tant, cal considerar aquesta estructura i nocturnes. Aquestes situacions es donen, salut causats per hàbits poc saludables i aquest conjunt d’agents implicats com una sobretot, al carrer de la Mina de la Ciutat. problemes derivats de la manca de cures potencialitat en la definició i l’execució del En alguns casos, aquestes diferències po- en la població major de 65 anys. Davant Pla de Barris. den acabar traduint-se en traces racistes o d’aquesta situació, el barri disposa d’un intolerants. En relació amb la coexistència conjunt d’equipaments i de serveis que El col·lectiu de gent gran és qui més de les diverses realitats culturals, el bar- treballen de forma col·laborativa i comu- pateix l’orografia del barri i és una de les ri, juntament amb el districte, ha impul- nitària, a través de les diverses taules i franges d’edat en la qual més s’evidencien sat projectes per millorar les relacions de accions compartides. És evident la con- les malalties o les lesions que deriven d’hà- proximitat. Això ha donat com a resultat tribució d’aquest model d’intervenció en bits poc saludables i de la falta de preven- la progressiva incorporació de diverses la prevenció i la millora de les condicions ció. El Casal de Gent Gran Les Roquetes persones del poble gitano a espais de tre- de vida del barri. El CAP, juntament amb és un equipament de referència i sovint se li ball comunitari; fins i tot s’ha arribat a la l’ASPB, són serveis amb una forta implica- demana que s’impliqui més en la dinàmica creació d’una taula específica per treballar ció en les formes de treball col·lectiu i, per d’acció comunitària que caracteritza el les relacions de proximitat entre les comu- barri. nitats gitana i paia. En el marc de la salut, s’han detectat pro- blemes relacionats amb la salut mental, el consum de tòxics, els hàbits sedentaris i la manca d’hàbits parentals en les famí- lies o la manca de voluntat d’establir-los. Algunes d’aquestes situacions deriven en Bloc 2 | Diagnosi 122 Bloc 2 | Diagnosi El parc d’habitatges de les Roquetes pre- ges solen ser persones grans; el més habi- Un dels temes que més preocupa els pro- senta una situació d’alta complexitat, que tual en persones joves o adultes és el règim fessionals que treballen al territori és es manifesta en major grau a la zona nord de lloguer. La vulnerabilitat de les perso- l’exclusió social severa, ja que es detecta del barri, per sobre del carrer de la Mina nes que viuen als habitatges i la manca de un nombre elevat de persones que viuen de la Ciutat. La principal causa d’atenció a recursos econòmics, entre d’altres, són soles, sense ingressos, sense feina i que l’usuari dels serveis socials està vinculada aspectes que afecten les comunitats de ve- parteixen d’una qualificació professional a ordres de desnonament, a dificultats per ïns i veïnes: n’hi ha poques de constituïdes baixa. Sovint, aquesta situació ocorre en pagar el lloguer o a situacions d’ocupació. o que tinguin la situació regularitzada, la persones que no compten amb una xarxa A diferència d’altres barris, a les Roquetes qual cosa dificulta, per exemple, l’accés a informal que els pugui oferir suport. hi ha ocupacions de finques senceres i, per les ajudes públiques per a la rehabilitació. tant, resulta complex regularitzar la situ- Aquesta situació, unida a diverses conduc- Pel que fa als joves de les Roquetes, s’arti- ació. En aquests casos, sovint és la xarxa tes incíviques i a la manca de correspon- culen bàsicament a través de les activitats informal del barri la que aporta solucions sabilitat en els elements comuns, fa que hi que es dinamitzen des de les pistes Antoni temporals i provisionals. Pel que fa al rè- hagi un nombre elevat d’edificis amb les Gelabert i les que organitza el Kasal de Jo- gim de tinença, els propietaris d’habitat- zones comunitàries deteriorades, amb ves, un equipament que participa de totes manca de manteniment o sense ascensor. les taules comunitàries relacionades amb Sovint, aquests escenaris plantegen pro- aquesta franja d’edat. Principalment, el jo- blemes de convivència entre el veïnat. vent que més freqüenta el Kasal pertany al poble gitano. Pla de Barris · Les Roquetes | 123 Educació L’àmbit de l’educació és d’un dels que des- ge...), i amb un alt nivell d’absentisme Un dels pilars que es vol potenciar a les es- cal abordar. En aquest marc, els principals perta més preocupació al barri. Les Ro- escolar entre l’alumnat, el qual s’agreuja coles del barri és l’educació entesa com objectius tenen a veure amb la implicació quetes té uns índexs de nivell educatiu en les famílies del poble gitano. L’abando- a aprenentatge i servei, com a model de les famílies en l’educació, la intercultu- molt baixos, alhora que no disposa de cap nament escolar és també un dels aspec- educatiu de base. En aquest sentit, l’Insti- ralitat i la diversitat, i la perspectiva de gè- centre que imparteixi batxillerat. tes que més preocupa, sobretot en joves tut Escola Antaviana fa tres anys que duu nere i els estereotips. d’entre 16 i 18 anys, que no segueixen els a terme el projecte Baula, que treballa la Els equipaments que conformen el mapa estudis i que tampoc no entren al mercat creació artística i l’expressió cultural de En l’àmbit de l’educació en el lleure, a les educatiu de primària i secundària de les laboral. Altres elements definitoris dels manera integrada al curs lectiu. La valo- Roquetes hi ha diversos equipaments i en- Roquetes presenten una sèrie de carac- centres educatius de les Roquetes són ració del projecte per part del professorat titats que hi dediquen esforços: el Casal In- terístiques comunes: són centres d’alta l’elevat nombre d’infants amb necessitats és molt satisfactòria, ja que fomenta el fantil Roquetes realitza activitats durant complexitat, molt condicionats pels de- educatives especials a les aules i el pes treball en equip, defuig els protagonismes tot l’any i un casal d’estiu durant el mes terminants socioeconòmics de l’entorn on significatiu de l’alumnat d’origen cultural individualistes, fomenta la cohesió grupal de juliol. D’altra banda, la Fundació Pare s’ubiquen (pobresa que afecta les condi- divers. En aquest sentit, l’aposta per una i explora les potencialitats dels alumnes Manel dinamitza una ludoteca que està en cions de vida saludables, problemàtiques educació inclusiva i intercultural és evi- que no són tangibles a les aules. El projec- funcionament durant tot l’any i organitza de salut mental, atur crònic, infrahabitat- dent en els centres. te es realitza a l’últim cicle de primària i es un casal d’estiu durant el mes d’agost des- voldria explorar l’ampliació a altres cicles, tinat als infants que es troben en una si- atesos els bons resultats que ha obtingut. tuació socioeconòmica més vulnerable. El Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòli- La Taula Socioeducativa del Pla Comuni- ca (MIJAC) s’impulsa des de la parròquia tari és una de les que reuneix més agents i organitza colònies a l’estiu i un esplai du- i segueix un tarannà molt transversal. S’hi rant tot l’any. Gran part de l’educació en el treballen totes les franges d’edat, amb la fi- lleure de les Roquetes està destinada a in- nalitat de mantenir una coherència des de fants amb elevats índexs de vulnerabilitat. l’etapa infantil fins a la professionalització. Hi manca una oferta que s’adreci a tots els Recentment, el grup motor que treballa el públics, per evitar els guetos que potenci- model d’educació del barri va realitzar una en la segregació dels col·lectius en situació sèrie d’entrevistes a famílies i centres per de desigualtat. detectar les principals línies de treball que Bloc 2 | Diagnosi 124 Bloc 2 | Diagnosi Activitat econòmica En parlar d’activitat econòmica i ocupació, amb un equip format per dues persones. nyament individualitzat per introduir els els principals aspectes que cal destacar a Aquest programa impulsa accions de di- joves d’entre 16 i 18 anys al mercat laboral. les Roquetes són l’elevada taxa d’atur, es- namització, formació i foment de l’ocupa- Els referents d’aquest programa detecten pecialment entre les persones que porten ció, i facilita que les persones que en són una escassetat de places, malgrat que el més d’un any en aquesta situació, i la bai- usuàries puguin participar en itineraris valoren molt satisfactòriament. Tot i així, xa qualificació acadèmica de la població, personalitzats d’acompanyament en la re- es tracta d’un programa que no admet fet que en dificulta l’ocupabilitat. Precisa- cerca de feina, així com en la convocatòria persones majors de 18 anys, a pesar de la ment, són les persones en situació d’atur de plans d’ocupació que lideren el Servei demanda existent. de llarga durada, els joves i les dones en d’Ocupació de Catalunya (SOC) i Barcelo- situació de vulnerabilitat les persones so- na Activa. Malgrat tot, aquest programa Els diversos projectes comunitaris que bre les quals la crisi econòmica ha tingut no pot donar servei a les persones sense sorgeixen de la Taula d’Inserció o de la un major impacte. El fet que les Roquetes documentació reglada, de manera que el Taula Més amb Menys han assolit un ni- optés a la Llei de Barris l’any 2004 va per- radi d’actuació queda limitat a un determi- vell de demanda elevat, han generat llistes metre habilitar el dispositiu “Treball als nat tipus de col·lectius. D’altra banda, els d’espera per accedir-hi i han fet aflorar la Barris”, que atén veïns i veïnes del barri professionals del territori detecten joves necessitat de fomentar la inserció després d’entre 16 i 21 anys que, un cop acabats els del període formatiu. Malgrat tot, el Pla estudis d’ESO, no tenen intenció de seguir Comunitari i les entitats que gestionen els estudiant. Des de la Plataforma d’Enti- projectes demanen més professionals i in- tats de Roquetes s’ha impulsat el projecte fraestructures adequades per fer front a “Tastet d’Oficis”, un projecte d’inserció un augment dels tallers especialitzats en laboral juvenil que realitza un acompa- cuina i costura, que són els més demanats. Pla de Barris · Les Roquetes | 125 A part, també es realitzen tallers relacio- no existeix un estudi específic pel que fa En el marc del programa “Treball als Bar- nats amb el projecte d’habilitats parentals, als hàbits de consum, es percep que una ris”, existeix la figura d’una professional amb les escoles bressol, amb el grup Fran- part important de les compres es realitza que vetlla per la dinamització econòmica ja Jove 9 Barris i amb un grup de dones al supermercat de gran superfície, proper i impulsa la promoció econòmica del ter- gitanes. El model d’economia social i soli- al Mercat de Montserrat. Anteriorment, ritori. D’altra banda, l’Associació de Co- dària és una proposta reiterada per donar aquest mercat havia estat un punt de re- merciants de Roquetes compta amb un sortida als grups formats en els tallers es- ferència a la ciutat, però avui es troba en dinamitzador comercial que li dona suport mentats, de la mateixa manera que es con- fase d’estudi per intentar revifar-ne l’acti- en la creació i difusió de projectes, ofereix sidera interessant l’opció d’establir conve- vitat. S’està valorant quin tipus d’interven- formacions específiques segons les neces- nis socials amb empreses que treballin en ció es podria dur a terme perquè pogués sitats i assumeix les tasques de coordina- aquests sectors. reprendre l’activitat i pogués tornar a cap- ció de la pròpia associació. tar usuaris que facin la compra d’aliments Pel que fa al teixit comercial, es concentra frescos al mercat del barri. en dos eixos: el carrer de la Mina de la Ciu- tat, que presenta una intensitat d’ús més notable perquè té un pendent moderat i s’hi situen un gran nombre de vetlladors, i el carrer de les Torres, que presenta pen- dents més inclinats i acull petit comerç. Més enllà d’aquests eixos, el teixit co- mercial no és gaire dinàmic. Tot i que Bloc 2 | Diagnosi 126 Bloc 2 | Diagnosi Ecologia urbana L’orografia (que presenta forts pendents), també va haver-hi una dotació important D’altra banda, el barri presenta un gran la situació perifèrica respecte de la ciutat, destinada a la rehabilitació d’elements co- potencial als límits amb el Parc Natu- la fractura urbana provocada per la ronda muns en edificis, a la instal·lació de teleco- ral de la serra de Collserola, ja que són de Dalt (avui ja coberta) i la proximitat al municacions als edificis o a la instal·lació àmbits de proximitat que fomenten el gau- Parc Natural de la serra de Collserola són, de plaques solars. di i l’ús de la natura. En aquest sentit, els a grans trets, els elements que defineixen punts d’accés presenten un estat deficient, el barri de les Roquetes en l’àmbit de l’eco- Tot i les importants obres de millora en amb trams d’escala enrunats o vials sen- logia urbana. ecologia urbana, les Roquetes segueix se voreres per als vianants. Grodema, una essent un barri amb una accessibilitat entitat mediambiental de les Roquetes, Durant les dues últimes dècades s’han complexa, que en alguns casos no com- està pensant una estratègia global d’inter- produït diverses intervencions urbanes pleix els codis d’accessibilitat universal. venció en l’àmbit de transició amb el parc que han estat positives per a la transfor- Aquest fet es manifesta en determinades natural, des de la qual es volen abordar as- mació i la millora de l’espai públic del bar- cruïlles entre vials, on s’evidencien situa- pectes mediambientals, funcionals i d’ac- ri. La Llei de Barris de 2004 va contribuir cions de difícil mobilitat i un cert risc de cessibilitat. a l’evolució de l’espai públic, amb la urba- relliscades. nització de diversos carrers, la remodela- ció i la reforma de diversos equipaments, i altres intervencions en l’àmbit públic. Pel que fa a la rehabilitació d’edificis privats, Pla de Barris · Les Roquetes | 127 Pel que fa a les zones verdes urbanes, cal- gaudeix de zones verdes i vegetatives dins anys un canvi d’ubicació per assentar-se dria remarcar la seva localització perifè- de la trama urbana central del barri. en un espai més aïllat de la zona residen- rica en relació amb el barri. Així com el cial del barri, atesa la difícil conciliació límit nord es fon amb al Parc Natural de la En relació amb els equipaments, les Ro- entre el descans del veïnat i l’oci juvenil. serra de Collserola, els límits est i oest es quetes més aviat pateix una saturació L’alta densitat del parc edificat del barri fa rematen mitjançant dues peces verdes: els espacial que no pas una manca de diver- difícil trobar espais lliures on poder ubicar jardins de Rodrigo Caro, i el parc del Pla sificació. El barri compta amb l’activitat el Kasal. Per aquest motiu es proposa des de Fornells i la plaça de Salvador Puig An- d’importants equipaments de tot tipus, de fa temps estudiar un possible trasllat tich. Aquest darrer espai alberga una zona però tot i la diversitat funcional d’aquests a l’amfiteatre que hi ha sobre de l’Ateneu infantil i de pícnic i un rocòdrom que apro- equipaments, es detecta una certa satura- Popular 9 Barris. És un entorn més aïllat, fita el mur cec de formigó del pàrquing ció dels espais a causa de les nombroses però caldria una modificació del planeja- municipal que s’aixeca en aquesta matei- activitats, formacions, tallers i altres mo- ment urbanístic vigent per dotar-lo d’una xa plaça. Tot i tractar-se d’un rocòdrom viments. L’èxit de les dinàmiques comuni- qualificació d’equipament. en molt bones condicions, els usuaris són tàries del barri ha acabat sobresaturant de caire professional més que usuaris del alguns d’aquests espais. A banda d’aquest Malgrat la manca de sòl lliure qualificat barri. Així doncs, el barri disposa d’un bon dèficit espacial dels equipaments, en ge- d’equipament, les Roquetes té identificats pulmó verd perimetral, malgrat que no neral, el Kasal de Joves reclama des de fa diversos solars sense edificar i sense previsió d’activar-los de manera immi- nent. Tots aquests solars són de titulari- tat privada i en reiterades ocasions s’ha temptejat els propietaris per pactar una cessió temporal amb un ús provisional. En aquests casos no s’ha pogut acordar cap tipus de conveni entre l’administració i el titular, probablement per no percebre be- neficis materials o econòmics a canvi de la cessió. Bloc 2 | Diagnosi Bloc 2 > 9 | Plans actius i acció de govern a les Roquetes El Pla de Barris és una iniciativa extra- ordinària de l’Ajuntament de Barcelona dotada de pressupost propi. Té com a objectiu complementar i accelerar l’acció ordinària que duen a terme al territori tant el districte de Nou Barris com les di- ferents àrees del consistori. Des de l’equip de govern del districte s’han aprovat, des de l’inici de la legislatura, diverses mesu- res de govern amb l’objectiu de marcar el rumb de les polítiques públiques amb impacte a Nou Barris. Alhora, el marc en què es desplegarà el Pla de Barris està de- finit per altres propostes a escala de ciutat que impulsen les diferents àrees i depar- taments de l’Ajuntament de Barcelona, i que tenen incidència al districte de Nou Barris. Finalment, cal destacar altres ac- tuacions específiques d’àmbit territorial de barri. Tot seguit es presenta un resum dels plans actius i de l’acció de govern a les Roquetes, agrupats segons els quatre àmbits temà- _Vista aèria de les Roquetes / Font: Ajuntament de Barcelona tics en què s’estructura aquest document. Pla de Barris · Les Roquetes | 129 Drets socials Cal destacar la Mesura de govern d’actu- respon a la urgència d’aplicar mesures per A escala de ciutat, però amb un impacte al acions al districte de Nou Barris (2016- combatre la desigualtat social en els bar- districte de Nou Barris i consegüentment 2019), que pertany al Pla d’Actuació del ris, amb la intenció de millorar les condici- al barri de les Roquetes, s’ha redactat el Districte (PAD). En matèria de drets soci- ons de la població. Aquest pla ha estat una Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona als, al barri de les Roquetes hi ha diferents demanda de la campanya “Nou Barris ca- (2016-2025), que té com a finalitat garan- projectes en marxa: la continuació del brejada” i ha estat elaborat des del govern tir la funció social de l’habitatge alhora model de gestió veïnal en els equipaments municipal del districte. que traça el camí cap a la construcció d’un públics, la creació de la taula de cultura, servei públic d’habitatge. Aquest pla, pro- el pla de foment de la convivència de Nou - La Mesura de govern “infància en risc mogut per la Gerència d’Habitatge i Drets Barris o el desplegament del Projecte Ra- a Nou Barris”, que pretén garantir l’aten- Socials, determina objectius i accions con- dars, per abordar la solitud de les perso- ció social i educativa a les famílies i els in- cretes per afrontar problemes endèmics, nes grans. El PAD inclou diferents plans fants en situació de risc. És important re- com les dificultats dels joves per accedir per donar resposta a les principals línies marcar que la mesura no actua des d’una als habitatges, la substitució d’habitatges de treball. Són els següents: perspectiva d’assistència, sinó des de la principals per pisos d’ús turístic o el crei- perspectiva dels drets dels infants. xent envelliment de la població. A diferèn- - El Pla d’impuls i promoció de la con- cia d’altres plans, en aquest s’ha volgut vivència a Nou Barris (2016-2019), que La Mesura de govern sobre la memòria posar la participació veïnal a primera línia respon a la voluntat de construir una Bar- històrica del districte es troba dins del i s’han organitzat trobades per conèixer celona que asseguri el bon viure. Té com a Programa per a la dignificació i la recu- de primera mà les problemàtiques detec- objectiu impulsar un espai públic de con- peració de la memòria històrica de Nou tades pels veïns i veïnes dels barris. vivència, accessible per a tots i totes, que Barris. Aquest programa té dues línies prioritzi la vida quotidiana dels veïns i ve- d’actuació: la primera consisteix en la re- L’ASPB actua en el barri a partir del pro- ïnes. El projecte que respon a la línia d’ac- tirada de qualsevol simbologia franquista jecte “Salut als Barris”, iniciat el 2008 tuació d’aquest pla és Roquetes conviu, el que persisteixi en el barri; la segona és la a les Roquetes. Els objectius del projecte qual es va iniciar el juny de 2016. realització d’un programa d’accions per són, per una banda, introduir la salut com promoure i difondre la memòria històrica un dels principals elements per a la millo- - El Pla d’acció per la cohesió i els drets del districte. ra de les condicions de vida i del benestar socials de Nou Barris (2016-2019), que de les persones del barri i, per una altra, Bloc 2 | Plans actius i acció de govern 130 Bloc 2 | Plans actius i acció de govern Educació reduir les desigualtats socials en salut de A principis de febrer de 2017 es va im- no lectiu per als infants i, a la vegada, es la població d’aquests barris respecte de la pulsar, a escala de ciutat, la Mesura de pretén millorar la xarxa de casals infantils salut de la població catalana en general. govern per a l’impuls del projecte edu- del districte. El projecte més potent que A les Roquetes, el projecte de “Salut als catiu de ciutat per fer de Barcelona una ha desenvolupat el PAD és la transfor- Barris” apareix el 2008 en la seva fase in- capital de la innovació pedagògica. Així mació de l’Escola Antaviana en l’Institut tensiva i s’articula a partir de la Taula de mateix, existeix el Pla estratègic d’educa- Escola Antaviana, amb les corresponents Salut del Pla Comunitari. Des de 2012, el ció, creat pel Consorci d’Educació de Bar- obres d’ampliació de l’edifici i l’augment de programa està en fase de manteniment i celona (CEB), que inclou el desplegament l’equip docent. això implica una menor inversió que en la del model d’Escoles Enriquides, el qual té fase d’implantació. Des de l’ASPB, es con- una incidència especial als barris on hi ha El Pla de Desenvolupament Comunita- sidera necessari fer un diagnòstic actua- Pla de Barris. ri de les Roquetes va néixer l’any 2004 i litzat i hi ha la previsió d’iniciar-lo durant n’han sortit diferents projectes de caire el curs 2017-2018. Des dels diversos espais En el marc del PAD, hi ha la voluntat de educatiu que es treballen des de la Taula de treball comunitari, a les Roquetes s’ha millorar la coordinació entre escoles i de Franja Jove i la Taula Socioeducati- impulsat el projecte “A Roquetes fem sa- serveis socials a través de les comissions va. Aquestes taules disposen de diferents lut”, que aborda dues línies d’actuació: fer socials de cada centre. Es pretén reforçar grups motor, com per exemple el grup mo- promoció del que s’entén per mantenir les activitats de lleure durant el període tor de reforç escolar. una bona salut i promoure la prevenció per evitar possibles problemes de salut en un futur. Pla de Barris · Les Roquetes | 131 Activitat econòmica Ecologia urbana El Pla de Desenvolupament Econòmic desenvolupament local o de proximitat i El PAD actua en el camp de l’ecologia urbana amb la in- (PDE) de Nou Barris és una eina que pre- com a eina d’inserció laboral. A més, pro- tenció de construir una Barcelona més sostenible per viu- tén impulsar el desenvolupament local de mou l’activitat econòmica amb el comerç re-hi millor, garantint el dret a la ciutat. En aquesta línia Nou Barris i generar una activitat econò- de proximitat i amb altres sectors que es és vital assegurar la màxima qualitat del medi ambient i mica equilibrada, sostenible, arrelada al puguin detectar al barri (turisme, foment de l’espai públic. Dins del PAD hi ha diferents projectes, territori i que satisfaci les necessitats del de l’ocupació, etc.). Des de “Treball als entre els quals destaquen el programa de recuperació veïnat. El PDE és un paraigües que aglu- Barris”, amb un treball coordinat amb la de solars per a horts urbans ecològics i altres usos tina un conjunt d’intervencions de tots els Taula d’Inserció Laboral del Pla Comu- comunitaris, el pla d’ampliació dels horts ecològics i actors de Nou Barris, siguin de l’adminis- nitari, s’han impulsat diferents accions comunitaris, el pla de millora i rehabilitació de l’espai tració o del teixit social. El principal objec- per promoure el comerç del barri. públic (d’acord amb les particularitats orogràfiques del tiu del PDE és fomentar l’ocupació de qua- barri) i l’elaboració d’un pla per a la millora de la neteja litat, tenint en compte els col·lectius més El Pla de Desenvolupament Comunitari i el manteniment de l’espai públic. Les dues actuacions vulnerables, així com potenciar el desen- disposa d’un espai de treball dedicat a as- principals del PAD de Nou Barris que afecten directament volupament de l’economia de proximitat i pectes de desenvolupament econòmic: la les Roquetes són la recent urbanització de la plaça de les els projectes d’economia social i solidària. Taula d’Inserció Sociolaboral i Econo- Dones de Nou Barris, inaugurada el mes de juny de 2017, Dels diversos projectes que es despleguen mia Local. Aquesta taula participa tam- que inclou una nova àrea de jocs infantils, i l’ampliació de dins del PDE, n’hi ha dos que tenen força bé en la Xarxa d’Inserció Sociolaboral l’Escola Antaviana, que des del curs 2017-2018 és un insti- rellevància: el pla d’acció contra l’atur, que de Nou Barris, a escala de districte, per tut escola, motiu pel qual s’ha hagut d’actualitzar l’edifici potencia l’ocupació prenent com a base un incentivar cert moviment en l’activitat existent, que ha d’acollir els infants d’educació infantil i model cooperatiu i solidari, i el pla de re- econòmica del barri. També construeix els joves de primària i secundària. forç i implantació d’empreses al districte, i lidera el projecte “Tastet d’Oficis”, des- que incideix en el model d’empreses d’eco- tinat a joves d’entre 16 i 21 anys. Per a la Per últim, cal destacar el Pla especial urbanístic de pro- nomia social i solidària. població adulta, s’ofereixen tallers de for- tecció i potenciació de la qualitat urbana, que s’ocupa mació específica (cuina i costura, princi- de la protecció dels espais emblemàtics del barri, a la ve- Des del SOC, i gràcies a la Llei de Barris palment), articulats en el projecte “Més gada que pretén enfortir la qualitat urbana del barri. (2004-2010), s’impulsa el projecte “Tre- amb Menys”, el qual neix de la Xarxa de ball als Barris”, que actua en el camp Suport Mutu del Pla Comunitari. del comerç i l’ocupació, com a agent de Bloc 2 | Plans actius i acció de govern Pla de Barris · Les Roquetes | 133 Bloc 3 Intervenció a les Roquetes Bloc 3> 10 11 Objectius Projectes específics motor Pla de Barris · Les Roquetes | 135 12 13 14 Propostes Pressupost Visió i accions desglossat global per conceptes Bloc 3 > 10 | Objectius específics de les Roquetes Convivència a l’espai públic i implicació de totes les comunitats En la diagnosi s’apunta quines mancances o debilitats té el territori, però també qui- d’origen cultural nes oportunitats o fortaleses. A partir de divers la diagnosi, el Pla de Barris proposa una Habitatge: sèrie d’objectius específics que són els que Afavoriment defineixen quins elements es volen abor- enfortiment de dar en el territori i fins on es vol arribar. les comunitats de l’ocupació Per tant, els objectius donen resposta a la laboral de diagnosi realitzada i indiquen quin és el fu- veïnals i impuls Dret a tur desitjat. de la rehabilitació persones joves i un futur S’agrupen d’acord amb l’estructura dels d’edificis adultes millor a les quatre àmbits temàtics en què s’estructu- ra el Pla (drets socials, educació, activitat Roquetes econòmica i ecologia urbana), els quals es- devenen el fil conductor o leitmotiv de les diferents propostes en què els objectius s’acabaran concretant. Tot seguit es mostren els objectius especí- Millora de la fics del Pla de Barris de les Roquetes. Reforç a les mobilitat, la escoles i a connectivitat i l’educació en el l’accessibilitat del lleure barri Pla de Barris · Les Roquetes | 137 A | Afavorir el dret a l’habitatge digne i millorar les conseqüències directes. Segons dades de equipaments i entitats. Per això, cal donar condicions d’habitabilitat del parc d’habitatges l’ASPB, el barri de les Roquetes presenta suport als equipaments i a les entitats cul- indicadors elevats en determinats aspec- turals perquè continuïn promovent la cul- Tenint en compte que el parc d’habitatges té problemes tes que cal millorar, com és el cas dels tras- tura, des d’una mirada oberta, transversal d’accessibilitat, que existeixen mancances en matèria torns mentals, el consum d’estupefaents o i de gènere, que també tingui en compte d’habitabilitat, que les zones comunes estan deteriorades l’aïllament de la gent gran. El Pla de Barris les limitacions d’espai existents, les quals i que hi ha diverses comunitats en situació de vulnerabi- ha de fomentar i reforçar els programes no permeten el creixement exponencial de litat, cal treballar per a la millora de l’habitatge amb una de prevenció i promoció de la salut, tenint les activitats que s’hi duen a terme. mirada transversal: fent que les estratègies de rehabili- en compte els ja existents, amb l’objectiu tació arribin als veïns i veïnes amb menys recursos, que d’augmentar la qualitat de vida dels veïns i E | Potenciar el moviment cultural i les abordin les complexitats de les comunitats en què s’ha veïnes de les Roquetes. entitats culturals del barri, posant en d’actuar i que contribueixin al seu enfortiment i a la millo- valor els esdeveniments i els projectes ra de la convivència i les relacions comunitàries. D | Enfortir la xarxa de coordinació que ja s’estan duent a terme al territori entre els equipaments i les entitats del B | Garantir la bona convivència a l’espai públic barri, afavorint els espais de relació in- La Titellada, el Centre Ton i Guida, l’Ate- tercultural i intergeneracional, la parti- neu Popular 9 Barris, els projectes artís- Cal reduir i treballar els conflictes a l’espai públic entre cipació de les persones i la socialització tics dels centres educatius, etc. són equi- els veïns i veïnes de diversos orígens culturals. També cal de l’educació paments, festivals o projectes que aposten fomentar l’educació en el civisme i millorar la neteja i el per mantenir viva la cultura al barri de manteniment de l’espai públic, els aspectes de seguretat, Les Roquetes ha estat històricament un les Roquetes. En un barri com aquest, és el soroll i el civisme en general. model de referència en acció comunitària fonamental amplificar i potenciar el ves- i treball col·lectiu entre els diversos ser- sant cultural i, sobretot, fer-ho des d’una C | Promoure la salut comunitària i els hàbits d’oci sa- veis i equipaments del barri. Cal un tre- perspectiva transversal, inclusiva i inte- ludable, especialment en el col·lectiu de la gent gran ball sòlid en aquesta xarxa per ampliar les gradora, mantenint l’escala de barri, però dinàmiques associatives i comunitàries, també ampliant-ne la repercussió a escala Les situacions socioeconòmiques són un dels determi- perquè acullin persones d’origen cultural de ciutat. nants clau en la salut de la població. Aspectes com l’atur divers i fomentin la seva participació. És de llarga durada i l’empobriment de la població hi tenen fonamental una bona coordinació entre Bloc 3 | Objectius específics Drets socials 138 Bloc 3 | Objectius específics F | Potenciar el lleure de base comunitària com a eina H | Impulsar l’ocupabilitat prioritzant generen un valor afegit i cal articular iti- de transformació a partir d’iniciatives artístiques, es- les actuacions adreçades als col·lectius neraris que combinin la formació amb la portives, associatives, culturals, etc. més vulnerables pràctica laboral. L’esport, la cultura, l’art, l’associacionisme, etc. són eines Amb una taxa d’atur tan elevada com la I | Afavorir la implementació de projec- amb un gran potencial de cohesió i de transformació so- que té el barri de les Roquetes, l’impuls tes d’activació econòmica, especialment cial. L’existència de centres educatius, entitats i equipa- de l’ocupabilitat dels veïns i veïnes ha en el marc de l’economia cooperativa, ments de referència en aquests àmbits a les Roquetes ha d’esdevenir un dels pilars de treball del social i solidària d’esdevenir un potencial de treball per promoure experi- Pla de Barris. Els projectes d’experienci- ències de lleure de caire comunitari que permetin confi- ació laboral i les accions d’assessorament i La promoció d’activitats econòmiques gurar una oferta adreçada a infants i joves que vagi més acompanyament en la recerca de feina han sostenibles i de qualitat esdevé una línia enllà de les hores lectives i que afavoreixi una educació de permetre incrementar les possibilitats de treball per combatre les desigualtats integral que possibiliti la millora i la transformació de la d’inserció dels veïns i veïnes al mercat la- socials de les Roquetes. Cal fer-ho, però, comunitat. boral. Aquesta intervenció ha de tenir pre- a través d’estratègies d’acompanyament, sents els sectors de la població que es tro- d’assessorament i de suport a les iniciati- G | Promoure la igualtat d’oportunitats en l’àmbit edu- ben especialment afectats per l’atur, així ves emergents del territori, incidint en els catiu com el col·lectiu de joves que no ha arribat projectes d’economia cooperativa, social i a obtenir els estudis d’ESO. solidària, i en les iniciatives d’autoocupa- El combat contra el fracàs escolar, la reducció de l’aban- ció. També cal aprofitar el potencial dels donament escolar i la qualitat de les transicions entre les Aquesta situació requereix una revisió i entorns naturals que envolten el barri diverses etapes de l’ensenyament obligatori per afavorir la una ampliació de l’oferta formativa i ca- (Parc Natural de la serra de Collserola, continuïtat en els estudis són alguns dels aspectes que cal pacitadora que s’ofereix a les Roquetes. Castell de Torre Baró, etc.). abordar en l’àmbit educatiu, amb la voluntat de reduir les Cal adequar-la als sectors i als àmbits que desigualtats i millorar la cohesió social. Educació Activitat econòmica Pla de Barris · Les Roquetes | 139 J | Fomentar la formació i els itineraris L | Millorar la mobilitat rodada i la mo- M | Avançar en la definició del mapa d’equipaments continuats per a joves més enllà de la bilitat del vianant, la connectivitat i formació reglada l’accessibilitat A les Roquetes existeix una xarxa d’equipaments àm- plia i diversa, però al llarg dels anys les característiques Molts joves de les Roquetes abandonen L’orografia de les Roquetes marca de ma- d’aquests equipaments o la ubicació actual han quedat ob- l’ESO sense obtenir el graduat en educació nera determinant els desplaçaments i les soletes. En el marc del Pla de Barris, i a partir del mapa secundària (GES) o finalitzen els estudis connexions del barri. Cal avançar, doncs, d’equipaments del territori, es proposa avançar en la pla- obligatoris amb dificultat. És important en la millora de la urbanització de l’espai nificació i la preparació del terreny (possibles canvis de treballar per oferir alternatives que pro- públic amb l’objectiu de promoure les planejament, redacció d’estudis o avantprojectes...) per a moguin el retorn o bé al sistema reglat o condicions que afavoreixin la mobilitat in- la futura execució de les propostes que, per la seva magni- bé a la formació ocupacional, perquè ca- terna dels veïns i veïnes, seguint les direc- tud i complexitat, requereixen més abast temporal. dascú pugui trobar el camí que més s’ade- trius del futur Pla de mobilitat del districte qüi a les seves potencialitats. de Nou Barris, el qual pretén contribuir a N | Reactivar nous espais per a usos veïnals i projectes la reducció dels índexs de contaminació de col·lectius K | Promoure el comerç de proximitat i la ciutat. l’activitat a les plantes baixes L’existència de diversos solars buits al barri de les Ro- De la mateixa manera, en tractar-se d’un quetes ofereix l’oportunitat de promoure-hi projectes col- L’elevat nombre de plantes baixes sense barri de muntanya a tocar del Parc Natu- lectius de forma temporal. El règim de titularitat privada ocupar i la situació dels comerços del barri ral de la serra de Collserola, cal fer un tre- d’aquests solars fa necessari engegar un procés de medi- fan que sigui necessari treballar per man- ball sòlid per millorar la seva connectivitat ació i negociació amb els propietaris per poder arribar a tenir el comerç existent i promoure noves amb la natura, creant una xarxa de recor- acords que en facilitin la cessió temporal. L’objectiu és po- activitats que dinamitzin el territori i en- reguts saludables i d’accessos a Collserola, der-hi dur a terme projectes que beneficiïn la comunitat, forteixin els eixos comercials actuals. degudament senyalitzats. promovent la participació dels veïns i veïnes, tant en la definició de l’ús dels solars com en l’elaboració dels pro- jectes. Bloc 3 | Objectius específics Ecologia urbana Bloc 3 > 11 | Projectes motor de les Roquetes Mina de la Els projectes motor són aquells que, per la Ciutat: millora de seva dimensió i transversalitat, són capa- la mobilitat i de ços de travessar i fer confluir tots els àm- bits d’intervenció del Pla de Barris: drets la convivència socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana. En aquest sentit, són pro- jectes temàtics que vertebren i articulen totes les propostes i accions entorn a un eix conductor del propi barri. A continu- ació es descriuen els projectes motor que articulen el Pla de Barris de les Roquetes. Rehabilitem els habitatges, reconstruïm comunitats Noves oportunitats formatives i laborals al barri Pla de Barris · Les Roquetes | 141 Mina de la Ciutat: millora de la mobilitat i de la convivència Hi ha tres elements que defineixen de manera ben evident La transformació en l’àmbit del medi urbà prevista en el l’espai públic de les Roquetes: una orografia que provoca marc del Pla de Barris de les Roquetes estableix tres eixos forts pendents i desnivells, la presència del Parc Natural d’actuació: de la serra de Collserola al límit nord del barri i nombro- sos solars buits a l’espera de ser edificats, que actualment - Millores en la mobilitat, l’accessibilitat i la configuració estan en situació de provisionalitat. Tots aquests elements de l’espai públic de les Roquetes: són condicionants físics que incideixen de manera directa en la vida de les persones (ja sigui en la mobilitat o en la · Reurbanització del carrer de la Mina de la Ciutat i de relació amb l’entorn que les envolta) i fan que l’adequació i la plaça de les Roquetes. la reordenació de l’espai públic siguin els reptes del terri- tori que cal abordar en el marc del Pla de Barris. · Reurbanització del carrer del Pla de Fornells (futura plaça Trobada). L’eix principal del barri de les Roquetes és el carrer de la Mina de la Ciutat. Es tracta d’una traça principal que · Reurbanització del carrer de Llopis i del carrer del està a cota, on conflueixen múltiples usos: una forta acti- Pla dels Cirerers. vitat comercial, una alta intensitat de trànsit rodat (públic i privat), relacions veïnals a peu de carrer, vetlladors... És · Reurbanització del carrer de Jaume Pinent. un eix que, per la seva condició d’espai socialitzador i per les seves característiques físiques actuals, demana una · Pacificació de l’espai públic entre els equipaments de intervenció que faciliti la convivència entre tots els usos i l’Espai Via Favència i la Biblioteca Les Roquetes. usuaris, de manera que esdevingui un escenari de joc i de · Recuperació de l’interior d’illa comprès entre els car- trobada, que millori les relacions entre les persones i que rers de Vidal i Guasch, de Llopis i del Pla de Fornells. també garanteixi una mobilitat sostenible. Per fer possible un canvi positiu i inclusiu, cal implicar els veïns i veïnes en - Estudiar projectes de futur per al barri i avançar en els l’adequació dels espais i promoure que es converteixin en estudis preliminars. entorns de relació i de reforç de la cohesió social. _Vista aèria del barri / Font: - Explorar la viabilitat de dinamització de solars buits. Ajuntament de Barcelona Bloc 3 | Projectes motor 142 Bloc 3 | Projectes motor Rehabilitem els habitatges, reconstruïm comunitats Les problemàtiques relacionades amb el dret a l’habitat- a la rehabilitació d’edificis, que pateixen problemes de ge són ben presents a les Roquetes. De fet, alguns dels conservació dels elements comuns, que tenen deficiències trets definitoris del territori són un nombre important d’accessibilitat i que presenten problemàtiques relaciona- de desnonaments, ocupacions d’habitatges vacants, un des amb la convivència. L’acompanyament de les comu- parc residencial amb mancances d’accessibilitat evidents nitats de veïns i veïnes durant els tràmits administratius (provocades tant per l’estructura dels edificis com per la que se’n deriven i el suport per a la millora de la convivèn- topografia pronunciada), deficiències en matèria d’eficièn- cia i les relacions de proximitat han de ser eines clau per cia energètica i l’existència de comunitats veïnals vulne- assolir els objectius d’aquest projecte motor. rables. Hi destaquen les accions proposades següents, entre al- Una part d’aquestes situacions s’està abordant en el marc tres: de l’acció ordinària de l’administració: d’una banda, a través de la feina que duu a terme el districte en matè- - Implementació d’un programa de rehabilitació adreçat a ria de gestió, mediació i intervenció en situacions de risc finques d’alta complexitat. de pèrdua d’habitatge, amb la creació de la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER) i el Servei d’Intermediació - Acompanyament i mediació en els processos de tramita- en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació (SIPHO); d’una altra ció d’ajuts per a les comunitats. banda, amb els programes i les línies d’actuació de l’Ofici- na de l’Habitatge. - Impuls d’un projecte d’aprofitament dels terrats comu- nitaris. En el marc del Pla de Barris cal treballar, però, en accions extraordinàries que reforcin i complementin les interven- - Suport a les comunitats veïnals per a la millora de la con- cions en les comunitats de veïns i veïnes amb major grau vivència. de vulnerabilitat, que no poden accedir a les ajudes per _Habitatges al barri de les Roquetes / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 143 Noves oportunitats formatives i laborals al barri Les problemàtiques relacionades amb l’ocupabilitat la- competències mínimes que exigeix el mercat actual, són boral es manifesten de forma accentuada al barri de les algunes de les eines clau per assolir els objectius d’aquest Roquetes. L’elevada taxa d’atur (especialment entre les projecte motor. persones que porten més d’un any en aquesta situació) i la baixa qualificació acadèmica de la població evidencien la Hi destaquen les accions proposades següents, entre al- necessitat de treballar per millorar l’índex d’ocupabilitat. tres: Precisament, són les persones en situació d’atur de llarga durada, els joves i les dones en situació de vulnerabilitat - Desenvolupament del programa “Barris d’Oficis”. els col·lectius sobre els quals la crisi econòmica ha tingut un impacte més gran. - Impuls de projectes de formació i d’ocupació per als jo- ves d’entre 16 i 20 anys. En el marc del Pla de Barris cal treballar en accions extra- ordinàries que reforcin i complementin les intervencions - Foment d’un projecte d’atenció prelaboral. que s’estan duent a terme al territori, posant un èmfasi especial en aquelles persones que presenten un major - Suport i acompanyament al projecte “Més amb Menys”. grau de vulnerabilitat a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral. L’acompanyament per obtenir formació i realit- - Impuls i promoció de l’emprenedoria col·lectiva. zar pràctiques laborals, així com el suport per obtenir les _Joves estudiant a la Biblioteca Les Roquetes / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 3 | Projectes motor Bloc 3 > 12 | Propostes i accions a les Roquetes Les propostes són les eines emprades per assolir els ob- Pàgina A Pla de Barris · El Raval Sud i el Gòtic Sud | 169 jectius. Es desplegaran de forma comunitària al llarg dels 2016-2020 Objectius Potenciació de projectes culturals i d’educació en el lleure i comunitària Dades generals de propers anys i, generalment, comportaran l’execució de educació 06 Pressupost vinculats800.000 € B · C · D · E · I · J la proposta més d’una acció en el territori. Aposta per l’educació no reglada promoguda pel teixit professional i associatiu del territori per potenciar des d’una mirada intercultural, de gènere i intergeneracional, la vessant comunitària Descripció de la de la cultura i el lleure i la implicació dels infants, joves, famílies, centres i entitats en l’apropiació de l’espai públic per desenvolupar aquestes activitats i aprofi tar recursos existents (patis, aules, proposta etc.). En aquest document es concreten algunes de les accions Accions a desplegar que caldrà executar per al desenvolupament de les pro- 6.1 | Suport al procés “Educació Comunitària” i desplegament d’accions per reforçar la relació de les famílies amb els centres educatius. postes corresponents. Tanmateix, cal entendre que el des- Programes de relació famílies-escoles: treball conjunt amb el procés de “Educació Comunitària” i desplegament, entre d’altres, d’accions específi ques per reforçar la relació de les famílies amb els plegament de les accions és un procés viu, inherent a la centres educatius i els sabers que es poden transmetre entre sí. Per exemple, promovent la diversi-tat lingüística: fomentant l'aprenentatge de les llengües minoritzades (activitats extraescolars per l’aprenentatge de les llengües familiars a les escoles i vinculant les AFA, incorporació de llibres d’al- implementació del propi Pla de Barris, de manera que es tres llengües a les biblioteques dels centres escolars i municipals...). Accions que cal 6.2 | Redisseny d’espais de relació famílies-escoles. desplegar poden redefinir i en poden aparèixer de noves al llarg del Redisseny d’espais de relació famílies-escoles: redisseny participat entre famílies, joves i centres educatius dels espais d’entrada als centres educatius com a “avant-sala de l’escola” per afavorir més temps, respecte de les previstes inicialment. i millor la interrelació centre-famílies. Plantejar amb els centres i les famílies camins escolars inno- vadors adaptats a les necessitats i especifi citats urbanes i socials dels barris. Per tant, les propostes i les accions, juntament amb els projectes motor que, atès el seu caràcter transversal, te- nen entitat pròpia, constitueixen les bases del marc ope- - Districte de Ciutat Vella - Comissionat d’Immigració, - Entitats - AFAs- ICUB Interculturalitat i Diversitat - Fundacions - Comunitat educativa - IBE - Equipaments culturals - Agrupacions culturals, religioses, - Ciutadania no associada Agents implicatsAgents municipals A qui no ens - Institut Infància - CEB ratiu del Pla, que no s’ha d’interpretar com un document implicats podem deixar esportives ... Bloc 3 | Propostes i accions tancat, sinó com un full de ruta per seguir. 170 Bloc 3 | Propostes i accions Tot seguit es mostren les propostes i les accions del Pla de Pàgina B Barris de les Roquetes. Potenciació de projectes culturals i d’educació en el lleure i comunitària 06 6.3 | Impulsar projectes amb el teixit professional i associatiu que treballin l’educació i la cultura. Cultura i cohesió social: impulsar projectes amb el teixit professional i associatiu del territori que treballin l’educació, la cultura i l’acompanyament des de la lògica comunitària amb especial mirada intercultural, intergeneracional i de gènere i una atenció especial a aquells de caire educatiu i d’acompa- nyament fora d’hores lectives i caps de setmana. Accions que cal des- plegar (continuació) Pla de Barris · Les Roquetes | 145 2016-2020 Objectius drets 01 Pressupost vinculats Rehabilitació, dignificació i millora del parc d’habitatgessocials 660.000 € A L’habitatge és un dels àmbits més debilitats de les Roquetes. Per això, cal treballar per abordar la complexitat de les problemàtiques relacionades amb l’habitatge: cal apropar al veïnat la feina d’assessorament i d’acompanyament que s’està duent a terme en els serveis existents, i cal im- pulsar iniciatives i propostes que ajudin a garantir aspectes clau per a la qualitat de vida, com la convivència, la bona conservació de l’habitatge, l’enfortiment de les relacions comunitàries, etc. Accions a desplegar 1.1 | Implementació d’un programa de rehabilitació adreçat a finques d’alta comple- xitat. El programa de rehabilitació d’edificis vulnerables en el marc del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona està orientat a actuar sobre les causes estructurals que propicien la persistència a no rehabilitar ni mantenir els edificis d’habitatges. Les principals claus del programa de rehabilitació tenen a veure amb la intervenció en sectors vulnerables (amb una atenció especial en els aspectes físics, socials i econòmics), la gestió específica de l’acompanyament de les comunitats i de l’elabo- ració de convenis, la intervenció dels agents implicats o la transversalitat amb altres programes existents. 1.2 | Acompanyament i mediació en els processos de tramitació d’ajuts per a les co- munitats. 1.3 | Foment de projectes d’aprofitament dels terrats comunitaris (eficiència ener- gètica i activitats comunitàries). Cal dur a terme accions de difusió i formació en eficiència energètica adreçades a les comunitats veïnals dels habitatges, per fer visibles els beneficis econòmics i mediambientals que suposen les intervencions als edificis i avançar cap a models energèticament més sostenibles i eficients. De la mateixa manera, la realització de projectes culturals als espais comuns de les finques contribuei- xen a millorar la convivència i a enfortir les relacions comunitàries. - Districte de Nou Barris - Àrea de Drets Socials - Entitats veïnals - Oficina de l’Habitatge - Àrea d’Ecologia Urbana - Taules comunitàries - BAGURSA - Agència d’Energia de Barcelona - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 146 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 147 2016-2020 Objectius drets 02 Pressupost vinculats Promoció de la bona convivència a l’espai públic i a les comunitats veïnalssocials 235.000 € A · B En relació amb la coexistència de diverses realitats culturals, el barri, juntament amb el districte, ha impulsat projectes per millorar les relacions de proximitat. Això ha donat com a resultat la progressiva incorporació del poble gitano en espais de treball comunitari i s’ha arribat a crear una taula específica per treballar les relacions de proximitat entre les comunitats paia i gitana. En aquest sentit, es considera fonamental seguir apostant per la bona convivència entre cultures i per això cal crear espais de debat i espais culturals que generin reflexió, coneixement i reconei- xement, i que alhora fomentin les relacions interculturals de proximitat i de bona convivència. Accions a desplegar 2.1 | Foment d’un pla per a la millora de la convivència. A les Roquetes coexisteix una gran diversitat cultural que genera un teixit social ric i complex, alhora que fa visibles les diverses formes d’entendre i viure l’espai públic. Després de la Jornada de Futur realitzada el 2015, es posa de manifest la necessitat d’obrir un debat per unificar criteris a l’hora d’engegar projectes que promoguin la bona convivència i el civisme a l’espai públic. Al territori ja s’han engegat projectes per donar resposta a aquesta qüestió: Top Roquetes, Roque- tes conviu, Jornada de civisme a l’espai públic, etc. Des del Pla de Barris es proposa treballar en un marc general de convivència que, després, permeti valorar i donar suport als projectes i a les iniciatives que sorgeixin d’un debat més ampli i obert. També es proposa valorar la necessitat de realitzar formacions als tècnics que treballen en l’àmbit de la convivència i les campanyes antiru- mors. Aquesta acció persegueix poder crear un full de ruta d’accions de forma consensuada amb els diversos agents i cultures del territori. - Districte de Nou Barris - Àrea d’Ecologia Urbana - Entitats veïnals - Àrea d’Interculturalitat - ASPB - Taules comunitàries - Àrea de Drets Socials - Equipaments de proximitat - Veïnat no associat Agents municipals - ICUB A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 148 Bloc 3 | Propostes i accions 02 Promoció de la bona convivència a l’espai públic i a les comunitats veïnals 2.2 | Suport a les comunitats veïnals per a la millora de la convivència. Les comunitats veïnals de les Roquetes estan formades per famílies que tenen diverses realitats culturals, costums i hàbits diferents o maneres de relacionar-se heterogènies. Atesa aquesta realitat, es considera convenient crear un equip de comunitats que pugui col·laborar a promoure la bona convivència entre els veïns i les veïnes de les escales, enfortint les relacions veïnals i realitzant tasques de mediació entre les diverses famílies, si cal. Pla de Barris · Les Roquetes | 149 2016-2020 Objectius drets 03 Pressupost vinculats Impuls de projectes per millorar la salut al llarg de la vida des del vessant comunitarisocials 166.000 € C L’any 2008, l’ASPB va posar en marxa l’estratègia de salut comunitària “Salut als Barris” a les Roquetes. “Salut als Barris” té per objectiu millorar la salut i la qualitat de vida de les persones que viuen en aquest territori. Planteja un abordatge de la salut amb una visió que va més enllà del tractament de les malalties i promociona intervencions intersectorials que faciliten les conductes saludables i/o milloren les condicions de vida i de treball. Actualment a les Roquetes existeix una Taula de Salut, articulada a partir del Pla comunitari, en la qual participen diferents agents que treballen en el territori. En aquest espai s’hi articulen les accions relacionades amb la salut. Actualment, el programa “Salut als Barris” a les Roquetes es troba en fase de manteniment, en la qual es pot seguir treballant en els projectes iniciats en la fase intensiva. Aquesta proposta neix amb la voluntat de donar suport a les actuacions que treballen en aquest àmbit així com a altres que es puguin proposar. Accions a desplegar 3.1 | Foment de projectes per a la petita infància i les habilitats de criança. En el marc de la Taula de Salut de les Roquetes es treballen diversos projectes per afavorir la implicació familiar en la criança, entre d’altres. El projecte “Néixer i Créixer” es crea amb la fina- litat de treballar amb profunditat la petita infància, especialment amb aquelles famílies que tenen un índex de vulnerabilitat emocional elevat. De la mateixa manera, s’ha detectat la necessitat de treballar intensament en les habilitats familiars per a la criança, així com també en la generació d’espais de cotreball i criança. La salut bucodental i les tasques de prevenció també són elements que caldrà posar sobre la taula per valorar els serveis existents i la necessitat de treballar-hi amb més èmfasi. El Pla de Barris aposta per donar resposta als projectes mencionats, tant en la defi- nició com en l’execució. - Districte de Nou Barris - CESMA 9B - Entitats veïnals i teixit comunitari - Projecte “Més amb Menys” - Àrea de Drets Socials - CESMIJ 9B - Taula de Salut - XIC - Departament de Salut - Equipaments de proximitat - Taula d’Inserció - ASPB Agents municipals A qui no ens - Espai de Petita Infància - Veïnat no associat implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 150 Bloc 3 | Propostes i accions 03 Impuls de projectes per millorar la salut al llarg de la vida des del vessant comunitari 3.2 | Suport als projectes de salut mental i emocional. La primera edició del Grup de persones afectades per la crisi que es va dur a terme a les Roquetes durant el 2017 ha tingut una valoració molt satisfac- tòria pel que fa a la salut emocional de les persones participants. En una avaluació posterior, s’ha determinat la necessitat de redefinir algunes parts del projecte. Des del Pla de Barris es donarà suport a aquesta fase de redefinició del projecte i a la seva execució. En el marc de la salut emocional, a les Roquetes existeix un grup de dones que estan treballant per superar en millors condicions el dolor produït per la fibromiàlgia i altres malalties cròniques relacionades. En l’àmbit de la ciutat, s’està fent una aposta en aquesta mateixa línia i el Pla de Barris s’hi suma per construir un projecte que ajudi a millorar la salut emocional i física de les persones afectades per les àlgies. 3.3 | Foment de l’esport com a hàbit saludable. Cal promoure l’oci saludable i l’esport en totes les franges d’edat. Actualment al barri de les Roquetes existeix un grup de caminaires i un grup de marxa nòrdica, els quals obtenen una resposta molt satisfactòria dels participants. Des del territori s’aposta per donar-hi suport i per ampliar altres projectes des de diversos vessants, com per exemple l’impuls del programa “Activa’t als parcs”, la dinamització del rocòdrom de la plaça de Salvador Puig i Antich o la creació d’una xarxa d’esports urbans i de circuits saludables que inclogui la senyalització dels equipaments saludables. Pla de Barris · Les Roquetes | 151 2016-2020 Objectius drets 04 Pressupost vinculats Desplegament de projectes per fomentar la participació i la qualitat de vida de la gent socials 120.000 € C · D gran Cal dissenyar i implementar accions que incideixin en la salut i en la qualitat de vida de la gent gran, així com fomentar la seva implicació i participació en les activitats que es duen a terme des dels equipaments del territori. En especial, cal posar èmfasi en les persones grans que viuen en situació d’aïllament. Accions a desplegar 4.1 | Impuls d’un programa per a la dinamització de la gent gran i la seva implicació al barri. Cal realitzar un programa ampli per contribuir a la implicació i l’acció de la gent gran, així com també a la relació intergeneracional, mitjançant l’execució de projectes artístics o altres tipus d’activitats que fomentin la convivència i el civisme corresponsable, treballant en la diversitat cul- tural i generacional. Aquest programa donarà resposta a les principals inquietuds de les persones grans, per millorar la seva qualitat de vida. 4.2 | Impuls d’un projecte d’assistència i acompanyament a la gent gran. Es proposa donar suport als projectes que lluiten contra l’exclusió i l’aïllament de la gent gran de les Roquetes. Es vol fomentar el suport entre diverses generacions i els intercanvis d’experiències o necessitats. - Districte de Nou Barris - IMEB - Entitats veïnals - Gerència de Drets - ICUB - Taules comunitàries Socials - Equipaments de proximitat - ASPB Agents municipals - IMSS A qui no ens - Veïnat no associat implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 152 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 153 2016-2020 Objectius drets 05 Pressupost vinculats Potenciació del moviment culturalsocials 180.000 € B · D · E Aquesta proposta pretén promoure la cultura en un sentit ampli, amb l’objectiu de generar apode- rament social i transformació, cosa que ha d’incidir positivament en l’autoestima i la construcció de la identitat col·lectiva i inclusiva de les Roquetes. El Centre Ton i Guida és un dels equipaments culturals de referència al barri i cal fer conèixer l’extensa programació que ofereix. Alhora, és un repte i una oportunitat promoure les fires i els espectacles que ja tenen una llarga trajectòria al barri i que tenen capacitat per fer un salt a escala de ciutat, com per exemple la Titellada, la Mostra de Titelles de les Roquetes. Accions a desplegar 5.1 | Promoció de càpsules de formació en gestió cultural. 5.2 | Realització d’activitats culturals familiars a l’espai públic. 5.3 | Potenciació de la Titellada i el festival Ròmbic de les Roquetes. 5.4 | Ampliació dels espais d’assaig i d’espectacles de teatre. A les Roquetes existeixen diversos grups de teatre amateur que es troben setmanalment per dur a terme diverses activitats teatrals. Tot i així, l’actual xarxa d’equipaments del barri no disposa de prou espais d’assaig. Amb aquesta acció es pretén adequar alguns espais existents perquè puguin esdevenir més polivalents i donar cobertura a les necessitats dels grups teatrals. Caldrà estudiar quins espais serien adaptables i valorar les possibilitats d’alguns dels equipaments del barri. 5.5 | Desenvolupament d’un pla d’optimització de recursos. Històricament, les diverses entitats del barri que treballen en la promoció de la cultura aposten per organitzar un banc de recursos materials, i per poder optimitzar-ne i amortitzar-ne l’ús entre totes les entitats. Cal, doncs, pensar en un pla que afavoreixi l’optimització d’aquests recursos. - Districte de Nou Barris - Entitats veïnals - ICUB - Taules comunitàries - CEB - Veïnat no associat Agents municipals - Equipaments de proximitat A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 154 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 155 2016-2020 Objectius drets 06 Pressupost vinculats Enfortiment de les associacions i promoció de la participació veïnalsocials 60.000 € B · D El barri de les Roquetes té un fort teixit comunitari. El conjunt d’accions i projectes que es rea- litzen és molt ampli i cal donar suport i enfortir aquesta xarxa existent. Alhora, cal fomentar la participació dels veïns i veïnes no associats en la vida comunitària del barri. Accions a desplegar 6.1 | Promoció de l’acompanyament i del suport a les entitats existents al barri. 6.2 | Foment de projectes de reconeixement dels sabers de les comunitats d’origen cultural divers i la seva participació en les dinàmiques comunitàries. Cal garantir que la programació cultural dels equipaments inclou les manifestacions culturals de tots els col·lectius de la ciutat i que dona cabuda a les diverses llengües, al fet religiós, als costums diferents, etc. Amb aquesta acció es persegueix, entre altres coses, incorporar a les programaci- ons culturals i comunitàries les expressions artístiques i culturals que tinguin present la població diversa. També es vol aconseguir la implicació dels diversos col·lectius culturals en l’organització de la Festa Major de les Roquetes. Aquesta acció es pretén dur a terme tant en l’àmbit comunitari com en l’àmbit educatiu, impulsant projectes per treballar les situacions de conflictivitat dins les aules, relacionades amb l’origen cultural divers de les persones. - Districte de Nou Barris - Entitats veïnals - Àrea de Drets Socials - Taules comunitàries - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 156 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 157 2016-2020 Objectius educació 07 Pressupost vinculats Suport als centres educatius per avançar cap al model d’Escoles Enriquides 940.000 € D · G Cal assegurar l’atenció global dels infants i les seves famílies als centres escolars públics dels barris, i facilitar el treball conjunt i la mirada comuna entre els professionals de l’àmbit educatiu, social i de salut. Accions a desplegar 7.1 | Reforç dels centres educatius en l’àmbit psicosocial. En el marc de l’educació reglada, cal donar suport a les accions proposades per l’Institut Muni- cipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i el CEB per avançar cap al model d’Escoles Enriquides, i dotar els centres de professionals de l’àmbit psicosocial de manera extraordinària. 7.2 | Foment de projectes educatius d’arts escèniques i d’acció social. Cal donar suport i acompanyament als actuals projectes artístics que s’estan impulsant des de les escoles del barri (per exemple, el projecte Baula) i també cal ampliar-ne l’oferta, en cas que es consideri necessari. 7.3 | Foment de projectes per afavorir l’èxit escolar. Cal fomentar els projectes de reforç escolar ja existents (Tronet, per exemple) i impulsar projec- tes de suport per als infants que no tenen accés al programa Èxit. 7.4 | Foment de projectes per garantir l’obtenció del GES, destinat a joves d’entre 13 i 16 anys. Atès l’elevat nombre de joves entre 13 i 16 anys amb dificultats per obtenir el GES, el Pla de Bar- ris obre l’oportunitat d’explorar projectes alternatius i innovadors que puguin donar resposta a aquesta situació i puguin millorar el futur d’aquests joves. - Districte de Nou Barris - Àrea de Drets Socials - AFA - CEB - Equipaments de proximitat - Taula Socioeducativa - IMEB - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 158 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 159 2016-2020 Objectius educació 08 Pressupost vinculats Promoció d’iniciatives de lleure educatiu i cultural, i implicació de les famílies 156.000 € B · D · F Alguns dels aspectes que cal treballar en el marc d’aquesta proposta són els següents: l’educació entesa com allò que es treballa tant dins com fora de l’horari escolar (al pati, a l’aula, als casals, a les activitats extraescolars, a l’espai públic...), el reforç dels vincles entre els projectes educatius que es desenvolupen dins de l’escola i els que ho fan en l’àmbit extraescolar, o la promoció del tei- xit comunitari que duu a terme iniciatives de lleure a les Roquetes. Així mateix, aquesta actuació ha de permetre treballar la implicació de les famílies en el procés educatiu i de lleure, la implicació dels equipaments del territori i el reforç del teixit associatiu format per les AFA de les escoles. Accions a desplegar 8.1 | Elaboració d’un estudi per valorar l’oferta i la demanda de les activitats ex- traescolars de lleure existents, i per fer les modificacions i propostes que siguin necessàries. Atesa la multiplicitat i diversitat d’entitats que impulsen activitats de lleure al barri de les Roque- tes i al seu entorn, des del mateix territori s’ha considerat oportú realitzar un estudi que pugui va- lorar l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’activitats al barri, per després valorar la necessitat de modificar i/o ampliar l’oferta existent. En aquest sentit, també es valorarà la necessitat d’impulsar el Projecte Baobab al barri, un projecte liderat per l’IMEB que promociona la creació d’esplais o caus en territoris on no n’hi ha. 8.2 | Vinculació dels programes educatius de les escoles amb els equipaments del barri o de la ciutat. Cal fer tàndems entre escoles i equipaments del barri, del districte o de la ciutat, i vincular els projectes escolars amb els projectes extraescolars. - Districte de Nou Barris - ICUB - Fundació Pare Manel - CEB - IMPU - AFA - IMEB - Taula Socioeducativa Agents municipals A qui no ens - Veïnat no associat implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 160 Bloc 3 | Propostes i accions 08 Promoció d’iniciatives de lleure educatiu i cultural, i implicació de les famílies 8.3 | Foment de camins i patis divertits: fem barri, fem escola. Des de la Taula Socioeducativa del territori, neix la idea de vincular de forma més potent el barri i les escoles. Aquest objectiu es tradueix en dues ac- cions concretes: la definició i execució de camins escolars divertits i el codisseny del pati de l’escola de primària de l’Institut Escola Turó de Roquetes. Aquest pati és avui un espai de pavimentació dura, sense ombres ni espais de joc definits. Per això es proposa dur a terme un replantejament d’aquest espai de joc escolar. Aquesta acció té per objectiu obrir un gran procés de participació per codissenyar el pati entre tota la comunitat educativa (equip docent, alumnat, monitoratge i famílies). Per tant, també col·laborarà en l’enfortiment de l’AFA de l’escola, que podria esdevenir el grup motor i coor- dinador del projecte. 8.4 | Foment d’un projecte d’alfabetització digital per a les famílies. Cal fomentar sessions d’alfabetització en noves tecnologies, basades en un intercanvi de coneixement intergeneracional. Pla de Barris · Les Roquetes | 161 2016-2020 Objectius activitat 09 Pressupost vinculats Enfortiment de projectes mitjançant formació, pràctiques laborals i inserció econòmica 620.000 € H · I · J laboral Tenint en compte el perfil de les persones en situació d’atur de les Roquetes, cal definir projectes de formació i pràctica laboral orientats cap a la capacitació tecnicoprofessional especialitzada. També cal enfortir les competències bàsiques i facilitar l’accés al món laboral. Accions a desplegar 9.1 | Desenvolupament del programa “Barris d’Oficis”. Atès l’elevat índex d’atur i el baix nivell d’estudis de la població de les Roquetes (i, en general, de tots els barris que formen part del Pla de Barris), cal desenvolupar un programa de formació i de pràctica laboral que ofereixi formació en àmbits vinculats a les potencialitats del territori i del seu entorn, i que alhora millori les possibilitats reals d’inserció de les persones aturades un cop acabat el programa. Un dels reptes d’aquesta acció és poder definir un programa a mida per combinar la formació i la pràctica laboral, tenint presents les necessitats de les persones aturades dels barris del Pla de Barris i les potencialitats del mercat laboral. 9.2 | Foment de projectes de formació i d’ocupació per a joves d’entre 16 i 20 anys. Aquesta proposta dona suport als projectes existents al territori que vetllen per oferir oportuni- tats formatives i professionals al col·lectiu més jove del barri. El projecte “Tastet d’oficis”, present al barri des de ja fa uns anys, ofereix formacions específiques per a joves que no desitgen continu- ar els estudis i alhora pretén aconseguir el benestar físic, mental i social dels joves participants. 9.3 | Foment de l'acompanyament sociolaboral als col·lectius més vulnerables. Al barri de les Roquetes existeix el programa “Treball als Barris” des de 2007, des del qual s’ofe- reix un important servei d’orientació, informació i formació per accedir a l’àmbit laboral. Tot i l’èxit d’aquest programa, encara existeixen diversos col·lectius que per diferents motius no hi poden accedir, especialment per no tenir el permís de residència i/o de treball. Amb aquesta acció es proposa acompanyar tant les persones en aquesta situació com les persones amb dificultats d’alfabetització o amb competències de llengua mínimes, per facilitar-los l’accés al mercat laboral. - Districte de Nou Barris - Plataforma d’Entitats de Roquetes - Taula d’Inserció laboral - Barcelona Activa - Consorci del Parc de Collserola - Taula Més amb Menys - IMSS - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 162 Bloc 3 | Propostes i accions 09 Enfortiment de projectes mitjançant formació, pràctiques laborals i inserció laboral 9.4 | Suport i acompanyament al projecte “Més amb Menys”. L’any 2011, en el marc del Pla Comunitari de les Roquetes, es van realitzar unes jornades per donar resposta a la situació de vulnerabilitat laboral de moltes famílies del barri. Des d’aquest espai de reflexió va néixer el projecte “Més amb Menys”, amb la finalitat de cercar estratègies d’intervenció comunitària que donessin resposta a situacions de vulnerabilitat. En aquest sentit, es van iniciar un seguit de formacions sobre costura i cuina, tant per col·laborar en una possible inserció al mercat laboral com per afavorir l’economia domèstica. Amb aquesta acció es pretén dur a terme una millora de la formació, articulant simultàniament la cohesió social i l’acció formativa. El projecte vol facilitar l’accés de dones en situació d’atur al mercat laboral, ja sigui a través de l’autoocupació o de la feina per a tercers. Pla de Barris · Les Roquetes | 163 2016-2020 Objectius activitat 10 Pressupost vinculats Foment de l’economia cooperativa, social i solidàriaeconòmica 180.000 € I L’objectiu d’aquesta proposta és donar suport a les iniciatives que es desenvolupin en el marc de l’economia cooperativa, social i solidària (ECSS), amb la voluntat de generar oportunitats d’ocu- pació en aquest àmbit i de generar activitat econòmica sostenible al territori. De la mateixa ma- nera, també es vol posar èmfasi en la sensibilització i el coneixement d’aquest tipus d’economia social i alternativa. Accions a desplegar 10.1 | Foment d’un projecte de sensibilització de l’ECSS, al barri i a l’escola. A partir dels resultats del programa pilot que està realitzant la Direcció d’Innovació Socioeconò- mica de Barcelona Activa, sobre el foment del cooperativisme en centres educatius, es realitzaran projectes amb l’objectiu de sensibilitzar i fomentar les economies alternatives tant en l’àmbit del barri com de l’escola. 10.2 | Acompanyament a l’impuls i la promoció de l’emprenedoria col·lectiva. Durant el 2017, s’ha dut a terme un estudi al barri de les Roquetes per detectar possibles projectes que es podrien impulsar des de l’emprenedoria col·lectiva, a partir dels projectes comunitaris que es desenvolupen al mateix territori. Amb aquesta acció es pretén donar continuïtat a les conclu- sions d’aquest estudi, per fer un acompanyament a l’emprenedoria col·lectiva i donar suport a les iniciatives que es desenvolupen en el marc de l’ECSS, amb la voluntat de generar oportunitats d’ocupació en aquest àmbit. També cal posar èmfasi en la difusió, la sensibilització i el coneixe- ment d’aquest tipus d’economia social i alternativa al barri de les Roquetes. - Districte de Nou Barris - Entitats veïnals i teixit comunitari - Barcelona Activa - Taula d’Inserció Laboral - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 164 Bloc 3 | Propostes i accions 10 Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 10.3 | Realització d’un pla d’optimització de recursos. El barri de les Roquetes disposa de recursos de diversa naturalesa (materials, humans, etc.), que cal ordenar i sistematitzar per poder optimitzar-ne l’eficiència. Per exemple, hi ha bastants joves formats en monitoratge de lleure i menjador, però no existeix un circuit d’inserció ni s’ofereixen pràcti- ques laborals d’aquest àmbit al barri. Amb aquesta acció es busca generar un banc de recursos per al barri que pugui ser d’utilitat per a la realització de tallers, projectes, esdeveniments festius, etc. Pla de Barris · Les Roquetes | 165 2016-2020 Objectius activitat 11 Pressupost vinculats Exploració de la viabilitat de dinamització de locals buitseconòmica 185.000 € K D’acord amb les conclusions de l’estudi d’oferta i demanda que s’està duent a terme en el marc del Pla de Desenvolupament Econòmic del districte de Nou Barris, cal explorar la viabilitat d’una estratègia de dinamització dels locals privats buits, mitjançant la intermediació entre propietaris privats. Accions a desplegar 11.1 | Activació d’un programa de dinamització de locals buits. Cal activar un programa de mediació i negociació amb els propietaris dels locals buits per valorar la possibilitat d’impulsar activitats econòmiques i comunitàries que donin resposta a les necessi- tats dels veïns i veïnes de les Roquetes i que dinamitzin el barri. En una última fase del projecte es podrien valorar els diversos usos que s’han proposat des del territori, com per exemple obrir una botiga de barri, entesa com un espai expositiu d’artesania. - Districte de Nou Barris - Entitats veïnals i teixit comunitari - Barcelona Activa - Veïnat no associat - Direcció de Comerç Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 166 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 167 2016-2020 Objectius activitat 12 Pressupost vinculats Promoció del comerç de proximitateconòmica 150.000 € K Des del Pla de Barris es volen activar propostes per millorar els comerços en termes d’eficiència energètica i per aconseguir més visibilització del comerç de proximitat, a través de campanyes de promoció i estratègies que augmentin la participació i la implicació del teixit comercial en les entitats comercials i comunitàries. Aquestes actuacions es desenvoluparan d’acord amb el que determina el Pla de Desenvolupament Econòmic del districte de Nou Barris. Accions a desplegar 12.1 | Millora de l’eficiència energètica dels comerços i d’altres aspectes que cal va- lorar. 12.2 | Difusió i mapeig del comerç existent. Cal difondre l’existència dels diversos comerços i serveis de proximitat del barri, mitjançant dife- rents eines i campanyes, per apropar-los als veïns i veïnes. - Districte de Nou Barris - IMPUQV - Entitats veïnals - Barcelona Activa - Agència d’Energia de Barcelona - Associació de comerciants - Direcció de Comerç - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 168 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 169 2016-2020 Objectius ecologia 13 Pressupost vinculats Millora de la mobilitat, l’accessibilitat i la configuració de l’espai públicurbana 5.725.000 € B · L · N El nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Barcelona aposta per reduir la contaminació de la ciutat ocasionada pels vehicles privats, per millorar la xarxa de transport públic i per configurar una mobilitat còmoda per al vianant. A més, el districte de Nou Barris està a punt de redactar el seu Pla de Mobilitat, que ha de donar resposta a les necessitats territorials duent a terme una sèrie de remodelacions concretes. En aquest sentit, el Pla de Barris dona suport a l’execució d’in- tervencions a quatre vials principals de les Roquetes i també es planteja adequar alguns espais que col·laborin a fer més amable i familiar l’espai públic disponible. Accions a desplegar 13.1 | Reurbanització del carrer de la Mina de la Ciutat i de la plaça de les Roquetes. 13.2 | Reurbanització del parc del Pla de Fornells (futura plaça Trobada). 13.1 13.3 | Reurbanització dels carrers de Llopis i del Pla dels Cirerers. 13.6 13.4 13.4 | Reurbanització del carrer de Jaume Pinent. 13.2 13.5 | Pacificació de l’espai públic entre els equipaments de l’Espai Via Favència i la 13.3 Biblioteca Les Roquetes. 13.5 13.6 | Recuperació de l’interior d’illa comprès entre els carrers de Vidal i Guasch, de Llopis i del Pla de Fornells. Amb l’objectiu d’optimitzar els buits urbans existents a la ciutat, aquesta acció vol donar resposta a una demanda històrica del territori i recuperar un interior d’illa, fins ara tancat i infrautilitzat, entre els carrers de Vidal i Guasch i de Llopis. Caldrà estudiar la titularitat de l’espai i la seva possible intervenció i cessió. En cas que es pugui intervenir, s’haurà de garantir la pau del veïnat que viu a l’entorn i, per tant, caldrà implicar totes les comunitats veïnals properes en la definició del nou ús que s’atorgui a aquest nou àmbit d’ús comú. - Districte de Nou Barris - Entitats veïnals - Veïnat no associat - BIMSA - Taules comunitàries - Equipaments de proximitat - Comunitats de veïns Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 170 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 171 2016-2020 Objectius ecologia 14 Pressupost vinculats Estudi de projectes de futur per al barri i avançament dels estudis preliminarsurbana 80.000 € L · M A les Roquetes hi ha diversos projectes urbans que es voldrien dur a terme, però els estudis pre- liminars estan pendents d’iniciar-se. En aquest sentit, cal estudiar el sòl qualificat com a equipa- ment disponible i la possibilitat d’augmentar-ne la dotació. També cal analitzar les possibilitats de trasllat de l’actual Kasal de Joves i altres necessitats del territori. El relleu, el pendent i la forma urbana condicionen les connexions entre els barris i els seus en- torns naturals. Cal avançar en la millora d’aquestes connexions i treballar en els espais frontissa que separen la trama urbana de la trama més rural, per permetre uns fluxos àgils i sense barreres. És a dir, cal promoure unes condicions que afavoreixin i fomentin la mobilitat del vianant cap als 14.3 entorns naturals més propers. Accions a desplegar 14.2 14.1 | Inici de l’estudi de viabilitat per redactar una futura modificació del PGM i per valorar les reserves de sòl d’equipament. El barri de les Roquetes disposa d’una xarxa d’equipaments que cobreix les diverses tipologies de serveis. Tot i així, alguns d’aquests equipaments han quedat justos en superfície o en programa funcional. Des d’aquest punt de vista es creu convenient repensar la xarxa d’equipaments munici- pals, explorant les reserves de sòl disponible o les possibles modificacions del planejament vigent que permetin augmentar-les en un futur. El focus principal cal posar-lo a la zona de l’amfiteatre, ja que és on es podria considerar una possible adquisició de sòl d’equipament. Aquesta acció pretén iniciar els estudis per valorar la viabilitat de dur a terme una modificació del PGM a la zona de l’amfiteatre, per poder-la tramitar en un proper mandat. 14.2 | Redacció d’una proposta per situar un passeig per a vianants a la carretera del mirador de Torre Baró. Actualment, la carretera que arriba fins al mirador de Torre Baró, des de les escales de Llobera, - Districte de Nou Barris - Àrea d’Ecologia Urbana - Entitats veïnals - BIMSA - Equipaments de proximitat - Castell de Torre Baró - Vocalia d’Urbanisme de l’AAVV Agents municipals A qui no ens - Veïnat no associat implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 172 Bloc 3 | Propostes i accions 14 Estudi de projectes de futur per al barri i avançament dels estudis preliminars no disposa de cap itinerari per a vianants i, per tant, és un circuit perillós. Amb aquesta acció es volen iniciar els treballs per a la redacció d’un avant- projecte que pugui estudiar l’emplaçament d’un passeig per a vianants a la carretera que puja fins al mirador de Torre Baró. 14.3 | Anàlisi i valoració de la dignificació de la zona de muntanya que limita amb el barri de les Roquetes. Tenint en compte que les entitats mediambientals del territori estan estudiant diverses actuacions a la zona més natural del barri, que limita amb el Parc Natural de la serra de Collserola, el Pla de Barris planteja estudiar-ne els objectius i les accions proposades per valorar-ne les possibilitats d’exe- cució. Pla de Barris · Les Roquetes | 173 2016-2020 Objectius ecologia 15 Pressupost vinculats Exploració de la viabilitat de dinamització de solars buitsurbana 180.000 € B · D · N Les Roquetes ha sol·licitat reiteradament l’alliberament dels solars buits existents al barri per do- nar-los usos socials, com l’agricultura urbana o els espais familiars. Des del territori s’han identifi- cat alguns dels solars amb potencial per ser reactivats. Aquesta reactivació comportaria millores en aspectes de manteniment i reduiria les plagues existents. Accions a desplegar 15.1 | Foment d’un projecte per a la reactivació de solars buits. Tenint en compte que des del territori ja es va fer una primera identificació dels solars buits existents a les Roquetes, amb aquesta acció es formarà un equip de treball per dur a terme la re- activació d’aquests espais, mediant amb els propietaris i oferint diverses opcions per a una cessió temporal viable. - Districte de Nou Barris - Àrea d’Ecologia Urbana - Entitats veïnals - Medi Ambient i Serveis - Equipaments de proximitat - Consorci del Parc de Collserola Urbans - Vocalia d’Urbanisme de l’AAVV Agents municipals A qui no ens - Veïnat no associat implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 174 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · Les Roquetes | 175 Resum i localització de totes les accions del Pla de Barris de les Roquetes 1.1 | Implementació d’un programa de rehabilitació adreçat a 8.4 | Foment d’un projecte d’alfabetització digital per a les plaça de les Roquetes finques d’alta complexitat famílies 13.2 | Reurbanització del carrer del Pla de Fornells (futura 1.2 | Acompanyament i mediació en els processos de tramita- 9.1 | Desenvolupament del programa “Barris d’Oficis” plaça Trobada) ció d’ajuts per a les comunitats 9.2 | Foment de projectes de formació i d’ocupació per a joves 13.3 | Reurbanització dels carrers de Llopis i del Pla dels 1.3 | Foment de projectes d’aprofitament dels terrats comuni- d’entre 16 i 20 anys Cirerers taris (eficiència energètica i activitats comunitàries) 9.3 | Foment de l’acompanyament sociolaboral als col·lectius 13.4 | Reurbanització del carrer de Jaume Pinent 2.1 | Foment d’un pla per a la millora de la convivència més vulnerables. 13.5 | Pacificació de l’espai públic entre els equipaments de 2.2 | Foment d’un projecte de reconeixement dels sabers de 9.4 | Suport i acompanyament al projecte “Més amb Menys” l’Espai Via Favència i la Biblioteca Les Roquetes les comunitats d’origen cultural divers i promoció de la seva 10.1 | Foment d’un projecte de sensibilització de l’ECSS, al 13.6 | Recuperació de l’interior d’illa comprès entre els car- participació en les dinàmiques comunitàries barri i a l’escola rers de Vidal i Guasch, de Llopis i del Pla de Fornells 2.3 | Suport a les comunitats veïnals per a la millora de la 10.2 | Acompanyament a l’impuls i la promoció de l’emprene- 14.1 | Inici de l’estudi de viabilitat per redactar una futura convivència doria col·lectiva modificació del PGM i per valorar les reserves de sòl d’equi- 3.1 | Foment de projectes per a la petita infància i les habilitats 10.3 | Realització d’un pla d’optimització de recursos pament de criança 11.1 | Activació d’un programa de dinamització de locals buits 14.2 | Redacció d’una proposta per situar un passeig per a 3.2 | Suport als projectes de salut mental i emocional 12.1 | Millora de l’eficiència energètica dels comerços i d’altres vianants a la carretera del mirador de Torre Baró 3.3 | Foment de l’esport com a hàbit saludable aspectes que cal valorar 14.3 | Anàlisi i valoració de la dignificació de la zona de mun- 4.1 | Impuls d’un programa per a la dinamització de la gent 12.2 | Difusió i mapeig del comerç existent tanya que limita amb el barri de les Roquetes gran i la seva implicació al barri 13.1 | Reurbanització del carrer de la Mina de la Ciutat i de la 15.1 | Foment d’un projecte per a la reactivació de solars buits 4.2 | Impuls d’un projecte d’assistència i acompanyament a la gent gran 5.1 | Promoció de càpsules de formació en gestió cultural 5.2 | Realització d’activitats culturals familiars a l’espai públic 5.3 | Potenciació de la Titellada i el festival Ròmbic de les Ro- quetes 14.3 5.4 | Ampliació dels espais d’assaig i d’espectacles de teatre 5.5 | Desenvolupament d’un pla d’optimització de recursos 6.1 | Promoció de l’acompanyament i suport a entitats exis- tents al barri 6.2 | Foment de projectes de reconeixement dels sabers de les 14.2 comunitats d’origen cultural divers 7.1 | Reforç dels centres educatius en l’àmbit psicosocial 7.2 | Foment de projectes educatius d’arts escèniques i d’acció 13.6 13.1 social 7.3 | Foment de projectes per afavorir l’èxit escolar 163.4 13.3 7.4 | Foment de projectes per garantir l’obtenció del GES, destinat a joves d’entre 13 i 16 anys 13.2 8.1 | Elaboració d’un estudi per valorar l’oferta i la demanda 13.5 de les activitats extraescolars de lleure existents, i per fer les modificacions i propostes que siguin necessàries 8.2 | Vinculació dels programes educatius de les escoles amb els equipaments del barri o de la ciutat 8.3 | Foment de camins i patis divertits: fem barri, fem escola _Plànol amb la ubicació de les primeres accions que cal desplegar. Les que no estan marcades al plànol afecten la totalitat de l’àmbit / Font: Urbaning Bloc 3 | Propostes i accions Bloc 3 > 13 | Pressupost desglossat per conceptes de les Roquetes El pressupost del Pla de Barris es divideix en dues grans - Planificació d’una possible futura inver- llida de residus, serveis d’adequació de partides: la despesa corrent i la inversió. sió. parcs i jardins). D’una banda, la despesa corrent correspon a les despe- D’una altra banda, la inversió correspon - Subvencions i ajuts a associacions, insti- ses relacionades amb els aspectes següents: a les despeses relacionades amb els aspec- tucions, fundacions i empreses amb o sen- tes següents: se ànim de lucre. - Organització d’esdeveniments concrets (festes populars, jornades, fires, debats, processos participatius, etc.). - Creació de noves infraestructures o repo- - Subvencions i ajuts a famílies i individus. sició d’infraestructures existents (urbanit- - Projectes o campanyes educatives (d’educació no formal zació, mobiliari urbà, enllumenat, parcs, - Concessió de beques, crèdits o altres ti- o informal, però no d’educació formal o reglada) i de sen- jardins, zones verdes, adequació de solars, pus d’assistència econòmica. sibilització. fonts, remodelació de voreres o asfaltat, senyalística vial, passos a nivell, etc.). El Pla de Barris de les Roquetes té un - Projectes de salut comunitària. pressupost assignat de 9.637.000 € per - Compra, construcció o reforma d’edificis. al període 2016-2020, que es divideix en - Processos d’apoderament de col·lectius determinats 2.772.000 € de despesa corrent (que re- (gent gran, joves, dones, immigrants). - Construcció o adequació d’equipaments presenta un 29  % del pressupost total) i (escoles, centres de salut, centres de dia, 6.865.000 € d’inversió (que representa un - Exposicions i intervencions urbanes artístiques o socials centres cívics, casals de barri, bibliote- 71 % del pressupost total). efímeres (no inventariables, com per exemple senyalística ques, etc.). no vial; decoració de mitjaneres, persianes, murs, zones Si es desglossa el pressupost segons l’àm- verdes; il·luminacions efímeres puntuals; camins escolars, - Adquisició o reposició d’elements de bit d’actuació, a l’àmbit de drets socials etc.). transport. s’hi destinen 1.421.000 € (un 14,7  % del pressupost total); a l’àmbit d’educació, - Dinamització de teixit associatiu, veïnal, educatiu i es- - Aplicacions informàtiques i propietat 1.096.000 € (un 11,4 % del pressupost total); portiu. intel·lectual. a l’àmbit d’activitat econòmica, 1.135.000 € (un 11,8 % del pressupost total), i a l’àmbit - Enquestes o estudis. - Serveis de competència o d’abast de ciu- d’ecologia urbana, 5.985.000 € (un 62,1  % tat o superior (xarxa de transport públic, del pressupost total). - Serveis que han de realitzar entitats sense ànim de lucre, formació reglada, serveis bàsics de salut, empreses, cooperatives o autònoms. guàrdia urbana, serveis de neteja i reco- Pla de Barris · Les Roquetes | 177 14,7 % Inversió D. corrent Total Drets socials 680.000 € 741.000 € 1.421.000 € Educació 50.000 € 1.046.000 € 1.096.000 € Activitat 260.000 € 875.000 € 1.135.000 € econòmica Ecologia urbana 5.875.000 € 110.000 € 5.985.000 € 100 % 6.865.000 € 2.772.000 € 9.637.000 € 11,4 % 11,8 % 62,1 % Bloc 3 | Pressupost desglossat per conceptes 178 Bloc 3 | Pressuport desglossat per conceptes Inversió Despesa corrent Total Drets socials 680.000 € 741.000 € 1.421.000 € 1 Rehabilitació, dignificació i millora del parc 1.1 | Implementació d’un programa de rehabilitació adreçat a finques d’alta complexitat 600.000 € 60.000 € 660.000 € d’habitatges 1.2 | Acompanyament i mediació en els processos de tramitació d’ajuts per a les comu- nitats 1.3 | Foment de projectes d’aprofitament dels terrats comunitaris (eficiència energètica i activitats comunitàries) 2 Promoció de la bona convivència a l’espai 2.1 | Foment d’un pla per a la millora de la convivència - € 235.000 € 235.000 € públic i a les comunitats veïnals 2.2 | Suport a les comunitats veïnals per a la millora de la convivència 3 Impuls de projectes per millorar la salut al 3.1 | Foment de projectes per a la petita infància i les habilitats de criança - € 166.000 € 166.000 € llarg de la vida des del vessant comunitari 3.2 | Suport als projectes de salut mental i emocional 3.3 | Foment de l’esport com a hàbit saludable 4 Desplegament de projectes per fomentar la 4.1 | Impuls d’un programa per a la dinamització de la gent gran i la seva implicació al - € 120.000 € 120.000 € participació i la qualitat de vida de la gent barri gran 4.2 | Impuls d’un projecte d’assistència i acompanyament a la gent gran 5 Potenciació del moviment cultural 5.1 | Promoció de càpsules de formació en gestió cultural 80.000 € 100.000 € 180.000 € 5.2 | Realització d’activitats culturals familiars a l’espai públic 5.3 | Potenciació de la Titellada i el festival Ròmbic de les Roquetes 5.4 | Ampliació dels espais d’assaig i d’espectacles de teatre 5.5 | Desenvolupament d’un pla d’optimització de recursos 6 Enfortiment de les associacions i promoció 6.1 | Promoció de l’acompanyament i del suport a les entitats existents al barri - € 60.000 € 60.000 € de la participació veïnal 6.2 | Foment de projectes de reconeixement dels sabers de les comunitats d’origen cul- tural divers i la seva participació en les dinàmiques comunitàries Educació 50.000 € 1.046.000 € 1.096.000 € 7 Suport als centres educatius per avançar 7.1 | Reforç dels centres educatius en l’àmbit psicosocial - € 940.000 € 940.000 € cap al model d’Escoles Enriquides 7.2 | Foment de projectes educatius d’arts escèniques i d’acció social 7.3 | Foment de projectes per afavorir l’èxit escolar 7.4 | Foment de projectes per garantir l’obtenció del GES, destinat a joves d’entre 13 i 16 anys 8 Promoció d’iniciatives de lleure educatiu i 8.1 | Elaboració d’un estudi per valorar l’oferta i la demanda de les activitats extraesco- 50.000 € 106.000 € 156.000 € cultural, i implicació de les famílies lars de lleure existents, i per fer les modificacions i propostes que siguin necessàries 8.2 | Vinculació dels programes educatius de les escoles amb els equipaments del barri o de la ciutat 8.3 | Foment de camins i patis divertits: fem barri, fem escola 8.4 | Foment d’un projecte d’alfabetització digital per a les famílies Pla de Barris · Les Roquetes | 179 Inversió Despesa corrent Total Activitat econòmica 260.000 € 875.000 € 1.135.000 € 9 Enfortiment de projectes mitjançant 9.1 | Desenvolupament del programa “Barris d’Oficis” - € 620.000 € 620.000 € formació, pràctiques laborals i inserció 9.2 | Foment de projectes de formació i d’ocupació per a joves d’entre 16 i 20 anys laboral 9.3 | Foment de l’acompanyament sociolaboral als col·lectius més vulnerables 9.4 | Suport i acompanyament al projecte “Més amb Menys” 10 Foment de l’economia cooperativa, social i 10.1 | Foment d’un projecte de sensibilització de l’ECSS, al barri i a l’escola - € 180.000 € 180.000 € solidària 10.2 | Acompanyament a l’impuls i la promoció de l’emprenedoria col·lectiva 10.3 | Realització d’un pla d’optimitzacio de recursos 11 Exploració de la viabilitat de dinamització 11.1 | Activació d’un programa de dinamització de locals buits 160.000 € 25.000 € 185.000 € de locals buits 12 Promoció del comerç de proximitat 12.1 | Millora de l’eficiència energètica dels comerços i d’altres aspectes que cal valorar 100.000 € 50.000 € 150.000 € 12.2 | Difusió i mapeig del comerç existent Ecologia urbana 5.875.000 € 110.000 € 5.985.000 € 13 Millora de la mobilitat, l’accessibilitat i la 13.1 | Reurbanització del carrer de la Mina de la Ciutat i de la plaça de les Roquetes 5.725.000 € - € 5.725.000 € configuració de l’espai públic 13.2 | Reurbanització del parc del Pla de Fornells (futura plaça Trobada) 13.3 | Reurbanització dels carrers de Llopis i del Pla dels Cirerers 13.4 | Reurbanització del carrer de Jaume Pinent 13.5 | Pacificació de l’espai públic entre els equipaments de l’Espai Via Favència i la Biblioteca Les Roquetes 13.6 | Recuperació de l’interior d’illa comprès entre els carrers de Vidal i Guasch, de Llopis i del Pla de Fornells 14 Estudi de projectes de futur per al barri i 14.1 | Inici de l’estudi de viabilitat per redactar una futura modificació del PGM i per - € 80.000 € 80.000 € avançament dels estudis preliminars valorar les reserves de sòl d’equipament 14.2 | Redacció d’una proposta per situar un passeig per a vianants a la carretera del mirador de Torre Baró 14.3 | Anàlisi i valoració de la dignificació de la zona de muntanya que limita amb el barri de les Roquetes 15 Exploració de la viabilitat de dinamització 15.1 | Foment d’un projecte per a la reactivació de solars buits 150.000 € 30.000 € 180.000 € de solars buits Total 6.865.000 € 2.772.000 € 9.637.000 € Bloc 3 | Pressupost desglossat per conceptes Bloc 3 > 14 | Visió global Diagnosi Objectius específics Drets socials · Teixit associatiu molt fort A | Afavorir el dret a l’habitatge digne i millorar les condicions d’habitabilitat · Problemes de convivència i incivisme a l’espai públic B | Garantir la bona convivència a l’espai públic · Problemes de salut mental, consum de tòxics o hàbits sedentaris, entre C | Promoure la salut comunitària i els hàbits d’oci saludable altres D | Enfortir la xarxa de coordinació entre els equipaments i les entitats del · Col·lectiu de gent gran afectat per problemes relacionats amb les cures · Parc d’habitatges en situació d’alta complexitat barri · Risc d’exclusió social sever E | Potenciar el moviment cultural i les entitats culturals del barri Educació · Baix nivell formatiu F | Potenciar el lleure de base comunitària com a eina de transformació · Centres educatius d’alta complexitat G | Promoure la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu Activitat econòmica · Elevada taxa d’atur H | Impulsar l’ocupabilitat prioritzant les actuacions adreçades als · Teixit comercial feble col·lectius més vulnerables I | Afavorir la implementació de projectes d’activació econòmica, especialment en el marc de l’ECSS J | Fomentar la formació i els itineraris continuats per a joves més enllà de la formació reglada K | Promoure el comerç de proximitat i l’activitat a les plantes baixes Ecologia urbana · Forts pendents i accessibilitat complexa L | Millorar la mobilitat rodada i la mobilitat del vianant, la connectivitat i · Pocs espais lliures dins la trama urbana l’accessibilitat · Entorn natural de gran potencial M | Avançar en la definició del mapa d’equipaments · Diversos solars sense edificar N | Reactivar nous espais per a usos veïnals i projectes col·lectius Pla de Barris · Les Roquetes | 181 Projectes motor Propostes Accions Pressupost 1.421.000 € 01 Rehabilitació, dignificació i millora del parc d’habitatges 1.1 | 1.2 | 1.3 02 Promoció de la bona convivència a l’espai públic i a les comunitats veïnals 2.1 | 2.2 03 Impuls de projectes per millorar la salut al llarg de la vida des del vessant comunitari 3.1 | 3.2 | 3.3 04 Desplegament de projectes per fomentar la participació i la qualitat de vida de la gent gran 4.1 | 4.2 05 Potenciació del moviment cultural 5.1 | 5.2 | 5.3 | 5.4 | 5.5 06 Enfortiment de les associacions i promoció de la participació veïnal 6.1 | 6.2 1.096.000 € 07 Suport als centres educatius per avançar cap al model d’Escoles Enriquides 7.1 | 7.2 | 7.3 | 7.4 08 Promoció d’iniciatives de lleure educatiu i cultural, i implicació de les famílies 8.1 | 8.2 | 8.3 | 8.4 1.135.000 € 09 Enfortiment de projectes mitjançant formació, pràctiques laborals i inserció laboral 9.1 | 9.2 | 9.3 | 9.4 10 Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 10.1 | 10.2 | 10.3 11 Exploració de la viabilitat de dinamització de locals buits 11.1 12 Promoció del comerç de proximitat 12.1 | 12.2 5.985.000 € 13 Millores de la mobilitat, l’accessibilitat i la configuració de l’espai públic 13.1 | 13.2 |13.3 | 13.4 | 13.5 | 13.6 14 Estudi de projectes de futur per al barri i avançament dels estudis preliminars 14.1 | 14.2 | 14.3 15 Exploració de la viabilitat de dinamització de solars buits 15.1 Bloc 3 | Visió global Mina de la Ciutat: millora de la mobilitat i de la convivència Rehabilitem els habitatges, reconstruïm comunitats Noves oportunitats formatives i laborals al barri Bloc 4 Marc de coproducció i governança. Desenvolupament Bloc 4> 15 16 Gestió i Participació i governança coproducció Pla de Barris · Les Roquetes | 185 17 18 Indicadors La comunicació d’avaluació del del Pla de Barris projecte Bloc 4 > 15 | Gestió i governança L’Ajuntament de Barcelona ha encarregat ra i coordina amb dedicació exclusiva cada a Foment de Ciutat la gestió i la coordina- pla. L’equip de Foment de Ciutat treballa ció del Pla de Barris. Foment de Ciutat és conjuntament amb tots els tècnics munici- una societat municipal, amb llarga expe- pals de totes les àrees de l’Ajuntament de riència en la gestió de projectes integrals, Barcelona i amb tots els tècnics dels dis- vinculats als territoris i que requereixen la trictes que han de tenir una vinculació en coordinació de múltiples agents, interns i les actuacions del Pla de Barris. externs. Per articular aquesta governança s’ha es- Foment de Ciutat no executa directament tablert un marc de coordinació. Cal posar totes les actuacions que inclou el Pla de de relleu que aquest marc té múltiples de- Barris, sinó que és la responsable d’aglu- rivacions en el dia a dia de la gestió dels tinar la governança municipal necessària plans. El marc de coordinació estableix per poder-les desenvolupar amb el major tres nivells: grau de transversalitat possible. - Òrgans de seguiment polític. A aquest efecte, s’ha creat un departament propi dins de la societat que té dedicació - Governança interna de l’Ajuntament. exclusiva al Pla de Barris de cada àmbit. A més, tots els serveis transversals de Fo- - Territori: veïns i veïnes, i entitats. ment de Ciutat (contractació, recursos, comunicació, etc.) estan a disposició del En paral·lel a aquest marc s’ha constituït Pla de Barris. Cal destacar que s’ha creat un Consell assessor per assistir en el dis- la figura del cap de projecte per a cadas- seny i l’aplicació del Pla de Barris. cun dels plans, que és la persona que lide- Pla de Barris · Les Roquetes | 187 Consell assessor La voluntat del Pla de Barris de ser una política transformadora ha provocat la creació d’un Consell assessor. La seva funció és aconsellar sobre el desenvolu- pament dels plans i contribuir a la difusió dels resultats, en especial de les actuaci- ons que puguin ser de major interès per a altres barris o àrees urbanes. El Consell assessor està presidit per Oriol Nel·lo i el componen els membres següents: Isma- el Blanco (polítiques públiques), Carme Borrell (salut pública, sanitat), Andreu Domingo (demografia, immigració), Oriol Estela (economia), Carles Llop (urbanis- me, àrea metropolitana), Francesc Muñoz (urbanisme, disseny d’estratègies urba- nes), Pere Serra (rehabilitació, habitatge), Marina Subirats (educació, estructura social), Mercè Tatjer (patrimoni, associa- cionisme veïnal) i Carme Trilla (habitatge, entitats del tercer sector). _Sessió de treball en el marc del Pla de Barris / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 4 | Gestió i governança 188 Bloc 4 | Gestió i governança Òrgans de seguiment polític o els operadors que hi estan vinculats, els ment. En aquest escenari, el Pla de Barris districtes, Foment de Ciutat i la gerència actua com a ròtula per articular aquests El lideratge del projecte és del govern municipal defineixen les prioritats com- nous processos i per garantir-ne el funci- municipal i de l’alcaldessa de Barcelona. partides respecte dels temes tractats. onament correcte. I això és així perquè un L’òrgan de seguiment polític és el Consell dels objectius del Pla de Barris, més enllà d’administració de Foment de Ciutat, en el A cada districte s’ha creat una Taula de de la transformació dels barris, és impul- qual estan representats tots els grups mu- Seguiment Tècnic, que és l’espai de segui- sar un canvi en el treball en l’àmbit muni- nicipals, de manera que s’hi reprodueix la ment i de presa de decisions estratègiques cipal, basat a compartir els objectius i ali- mateixa distribució que al ple municipal. en el qual hi ha tots els tècnics del districte near tots els agents implicats en la manera Dins de l’estructura tècnica, la responsabi- vinculats al Pla de Barris i les àrees que de resoldre’ls. litat recau en la gerència municipal, que és tenen un paper més important en el ter- qui efectua l’encàrrec a Foment de Ciutat. ritori. De les taules de seguiment tècnic, se’n desprenen les taules de treball tècnic Territori: veïns i veïnes, i entitats informal, que conformen múltiples espais Governança interna de l’Ajuntament de treball per anar definint i executant El Pla de Barris posa molt èmfasi en el fet cadascuna de les línies del Pla de Barris. que la transversalitat interna es traslladi al El Comitè municipal de pilotatge és l’òrgan En el dia a dia, hi ha un equip més execu- treball als barris i a vincular tots els nous de coordinació municipal en el qual estan tiu, la Taula Executiva, liderada pel cap de espais de treball municipal interns amb les representats tots els districtes i àrees. projecte del Pla de Barris corresponent i dinàmiques de participació i coproducció formada per les persones més vinculades que, al mateix temps, s’impulsen amb els Per a alguns temes d’especial rellevància a cada barri. veïns i veïnes. Aquí és on tenen un paper s’han creat taules específiques, també en important el Grup impulsor, com a espai l’àmbit municipal, com la Taula Sectorial Cal destacar el valor afegit que generen de seguiment, i les taules de treball, que d’Educació, la Taula Sectorial d’Habitatge aquesta transversalitat i aquest treball són els espais compartits amb els veïns i i la Taula Sectorial d’Activació Econòmica. compartit en l’àmbit municipal. També cal veïnes en els quals es coproduiran les ac- Aquestes taules són els espais de definició posar en valor la creació de nous proces- cions. estratègica en els quals l’àrea, els agents sos de coordinació que no existien prèvia- Pla de Barris · Les Roquetes | 189 Consell d’administració de Foment de Ciutat Espai de seguiment polític del Pla de Barris Consell d’administració de Foment de Ciutat Alcaldia - Gerència municipal Definició estratègica del Pla de Barris Alcaldia / Gerència Consell assessor Comitè de pilotatge Òrgan de seguiment gerencial en l’àmbit de tot Comitè de pilotatge l’Ajuntament Taules sectorials Espais de definició estratègica d’àmbit general Taula sectorial Interculturalitat del Pla de Barris. Espais de coordinació secto- Taula sectorial Taula sectorial d’activitat i convivència rial entre les gerències de districte, les àrees i la d’educació d’habitatge econòmica econòmica gerència municipal Taula de seguiment tècnic Espai de seguiment tècnic del Pla de Barris i Taula de seguiment tècnic de districte de presa de decisions estratègiques. Espai de coordinació entre el districte, Foment de Ciutat Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Ciutat Vella Horta - Guinardó Sants - Montjuïc i les àrees Treball tècnic informal Espais, grups i/o reunions de treball (districte, àrea o qui convingui) per a la definició o desple- gament de temes concrets Taula executiva permanent Grup executiu transversal que pilota el dia a dia del Pla de Barris. Espai de rendiment de comptes permanent Grup impulsor Grup de veïns i veïnes que tenen per objecte fer el seguiment i vetllar pel desenvolupament del Pla de Barris Taules de treball Espais de treball permanent que executen i donen _Esquema general de la governança del Pla de Barris contingut a les accions del Pla de Barris, formats per entitats i veïns i veïnes Bloc 4 | Gestió i governança Territori , veïns i veïnes, i entitats Governança interna de l’Ajuntament Òrgans de seguiment polític Bloc 4 > 16 | Participació i coproducció Una de les línies estratègiques del progra- ma del Pla de Barris és l’apoderament ve- ïnal com un dels elements que pot contri- buir a la millora del barri i a la reducció de les desigualtats. La implicació dels veïns i les veïnes, així com del teixit associatiu o dels agents i els serveis del barri, en la transformació de l’àmbit local és indis- pensable per a l’èxit del programa i ha de respondre a una nova lògica relacional que inclogui la participació i la coproducció. En aquest sentit, cal tenir en compte dos moments importants del procés: la defini- ció del procés i l’execució del Pla de Barris. _Sessió de treball en el marc del Pla de Barris / Font: Ajuntament de Barcelona Pla de Barris · Les Roquetes | 191 Presentació del Pla de Barris 22 de maig de 2017: Presentació del Pla de Barris al Consell de Barri 20 d’abril de 2017: Presentació a la Plataforma d’Entitats de Roquetes Participació en la definició del Pla de Barris de les Roquetes 10 de maig de 2017: Concreció de la metodologia per definir el Pla de Barris de les Roquetes. La participació del veïnat en la definició del Pla de Barris de cada territori, tot i partir d’una metodologia general, s’ha adap- Sessions de treball amb les taules comunitàries tat a cadascuna de les realitats dels barris sobre els quals actua. En el cas concret de les Roquetes, s’ha concretat la metodologia 1 i 6 de juny de 2017: Taula Roquetes Conviu. Seguiment de les propostes del Pla de per definir les propostes del Pla de Barris juntament amb la Pla- Barris taforma d’Entitats de Roquetes. En aquesta definició conjunta, s’ha optat per treballar les propostes del Pla de Barris de forma 6 de juny de 2017: Taula Més amb Menys específica i monogràfica a les diverses taules comunitàries exis- 12 de juny de 2017: Taula de Salut tents al territori. En aquest sentit, les entitats han fet un esforç per atenir-se al calendari de definició. 14 de juny de 2017: Taula de Civisme i Convivència La presentació pública del Pla de Barris es va dur a terme en el 15 de juny de 2017: Taula Socioeducativa marc del Consell de Barri, com a òrgan de participació obert al veïnat. En un segon moment, es va treballar amb les entitats per 22 de juny de 2017: Taula d’Inserció. Seguiment de les propostes del Pla de Barris validar la diagnosi i poder iniciar les propostes a través de les taules comunitàries i d’una sessió de treball oberta a tot el barri. Sessions participatives amb veïns i veïnes, i entitats Finalment, el retorn del taller i la presentació del Pla de Barris 11 de juliol de 2017: Preparació de la jornada de participació veïnal es realitzen en el marc del Consell de Barri i a través d’una jorna- da lúdica als barris, que s’ha dut a terme el 21 d’octubre de 2017, 12 de juliol de 2017: Sessió participativa oberta als veïns i veïnes fent-la coincidir amb la tradicional Festa de la Pinya. 19 de juliol de 2017: Seguiment de propostes amb l’Associació de Comerciants de Ro- Tot seguit es mostra el calendari detallat del procés de partici- quetes pació en la definició del Pla de Barris de les Roquetes. 18 d’octubre de 2017: Retorn de les propostes incloses al Pla de Barris 21 d’octubre de 2017 (Festa de la Pinya): Presentació lúdica del Pla de Barris Presentació de la Mesura de govern al Consell plenari Novembre de 2017 Presentació del Pla de Barris al Consell de Barri Novembre de 2017 Bloc 4 | Participació i coproducció 192 Bloc 4 | Participació i coproducció Participació en el desplegament del Pla de Barris La voluntat del Pla de Barris és implicar i involucrar els veïns i veïnes, tant els que estan associats a entitats com Participació en la definició els que no hi estan associats. Per això, s’han definit dife- rents espais en els quals el veïnat pot participar activa- - Presentació al Consell de Barri ment: - Trobada amb les entitats - El Grup impulsor, que té per objectiu vetllar pel desple- - Sessions de treball / Accions concretes gament del Pla de Barris i fer-ne el seguiment. Està for- - Tancament del document i presentació pública mat per veïns i veïnes, i per entitats del territori. - Les taules de treball, que són taules temàtiques que desenvolupen les propostes del Pla de Barris. Poden ser Participació en el desplegament creades expressament en el marc del Pla o bé poden ser espais ja existents al barri, als quals el Pla se suma. Les - Grup impulsor taules de treball volen ser l’espai de coproducció del Pla - Taules de treball: salut, convivència, jove de Barris. - Accions participades o coproduïdes - Les accions participades, que són les sessions o els pro- cessos específics i temporals que es realitzen amb la fi- nalitat d’incorporar la veu dels veïns i veïnes en diferents _Esquema general de la participació al Pla de Barris projectes del Pla de barris. Pla de Barris · Les Roquetes | 193 _Sessió de treball en el marc del Pla de Barris / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 4 | Participació i coproducció Bloc 4 > 17 | Indicadors d’avaluació del projecte Organització del procés d’avaluació i seguiment del Pla de Barris El desplegament del Pla de Barris es fa amb el compromís d’avaluar-ne els resultats i de capitalitzar-ne les experiències. Aquesta avaluació i se- guiment comptarà amb diverses línies i espais de treball: - Una avaluació externa del Pla de Barris. Ivàlua (Institut Català d’Avalu- ació de Polítiques Públiques) ha estat l’entitat encarregada de la definició del marc metodològic de l’avaluació, la qual ha posat un èmfasi especial en l’impacte de les actuacions que són més susceptibles de ser avaluades. - Un sistema d’indicadors del Pla de Barris per a la recollida i el segui- ment de les diferents accions, el qual ha posat un èmfasi especial en els in- dicadors que donen una mesura de l’assoliment dels objectius perseguits, a curt, a mig i a llarg termini. - Els òrgans interns de coordinació i de seguiment del Pla de Barris: Con- sell d’administració, Comitè de pilotatge, taules sectorials i taules de se- guiment amb els districtes. En aquesta línia, el Consell assessor pren un protagonisme especial en l’avaluació, perquè reuneix experts de diferents àmbits de treball. - Els òrgans de coordinació i de seguiment amb representació veïnal: el Grup impulsor i les taules de treball. Tot seguit s’exposa amb més detall en què consisteix el sistema d’indica- dors per a la recollida i el seguiment de les diferents accions. Pla de Barris · Les Roquetes | 195 Sistema d’indicadors per al seguiment del Pla de Barris Model global del Tipus Pla de Barris d’indicadors El sistema d’indicadors del Pla de Barris té per objectiu oferir un ins- trumental analític que pugui resultar d’utilitat per a la implementació, el seguiment i l’avaluació del Pla de Barris des del punt de vista de les propostes i les accions que conté. Els indicadors que s’han tingut en compte es classifiquen en tres tipus Objectius de millora - Resultats (outcomes finals) bàsics: - Indicadors d’input (recursos). Mesuren els recursos utilitzats per posar en marxa les accions previstes. Remeten, per tant, de forma prioritària, als recursos humans, materials i financers utilitzats per dur a terme el programa d’accions. - Realitzacions (outputs agregats) - Indicadors d’output (productes). Remeten al compliment i a les carac- Propostes - Recursos (inputs agregats) terístiques dels “productes” o “realitzacions” de les activitats o conjunts d’activitats contemplats en els diferents programes d’intervenció: nom- bre i característiques de la població atesa, cobertura de la població diana, nombre de sessions o d’hores que ha requerit l’actuació o les actuacions, inversió per unitats de població, etc. - Indicadors d’outcome (resultats). Fan referència a les variables de can- - Resultats (outcomes específics) vi o resultat de les accions, aquelles que més directament s’associen als Accions - Realitzacions (outputs) objectius de millora i transformació que persegueixen. Per exemple, en - Recursos (inputs) l’àmbit de la salut, es podria considerar de reduir les desigualtats socials en salut o, en l’àmbit educatiu, de reduir l’abandonament educatiu prema- tur. En darrer terme, aquests indicadors són els que mesuren l’èxit dels _Esquema general del sistema d’indicadors per al seguiment del Pla de Barris / programes i a partir dels quals se n’estima l’impacte. Font: Ivàlua Bloc 4 | Indicadors d’avaluació del projecte Bloc 4 > 18 | La comunicació del Pla de Barris El programa del Pla de Barris vol promou- re la implicació veïnal en el seu desplega- ment. La comunicació ha de ser l’eina que permeti arribar al territori. Per tant, cal abordar de manera adequada com es difon per maximitzar-ne la incidència i la impli- cació veïnal. Amb aquest propòsit s’han definit uns objectius de comunicació, una narrativa, un grafisme identificador i unes eines que permetin assolir l’impacte desitjat. Pla de Barris · Les Roquetes | 197 Objectius Cal plantejar una difusió global i general de ser, en última instància, posar en valor per al conjunt del Pla de Barris que abordi el barri. La comunicació del Pla de Barris i expliqui el programa com una política de busca generar un nou paradigma de rela- govern. A la vegada, cal plantejar una di- ció, capgirant els protagonistes en el relat fusió més local, específica i personalitzada comunicatiu. Així doncs, l’Ajuntament es per a cada barri concret on es desplega el converteix en l’ens que dona suport als Pla de Barris, que pugui assolir els objec- barris. tius següents: L’estratègia de comunicació ha establert - Transmetre de manera directa i clara les tres nivells d’actuació: actuacions i propostes del Pla de Barris. - Mitjans de comunicació, periodistes, blo- - Aconseguir la màxima participació i col- guers, institucions i altres públics influen- laboració de les entitats i dels veïns i ve- ciadors. ïnes de cada barri en la definició i en la coproducció de les actuacions concretes. - Consell de Barri i altres òrgans de parti- cipació veïnal: eines necessàries per tras- - Transmetre de manera transparent el lladar el Pla de Barris als veïns i veïnes que desplegament del Pla de Barris i els resul- ja estan mobilitzats, i a les associacions i tats o l’avaluació que se’n derivi. entitats dels barris. En aquest sentit, el Pla de Barris ha elabo- - Veïns i veïnes en general: accions per fer rat una estratègia de comunicació basada arribar al veïnat les intervencions del Pla en la coproducció com a eix vertebrador. dels Barris d’una forma significativa. L’objectiu principal de la comunicació ha _Punts informatius a la via pública. Carretó / Font: Ajuntament de Barcelona Bloc 4 | La comunicació del Pla de Barris 198 Bloc 4 | La comunicació del Pla de Barris Narrativa Grafisme La comunicació del Pla de Barris es ba- Pel que fa al grafisme del Pla de Barris, la QuÈ éS? El Pla dels Barris de Barcelona és un pla de xoc dissenyat per millorar la qualitat de vida de certs barris de Barcelona. A la Trinitat Vella, sarà en experiències per desenvolupar voluntat és poder identificar tots els plans inclou un conjunt d'accions en l'àmbit educatiu, social, econòmic i urbà. Té un pressupost extraordinari de 5,9 milions de € i una clara visió les accions comunicatives que pertoquin. de la ciutat i alhora poder arribar a la pre- transversal i transformadora. Aquestes accions-experiència es construi- cisió i l’especificitat de cadascun dels bar- ran a partir de quatre eixos, que es corres- ris. Per aquest motiu, el logotip del Pla de La implicació dels veïns i les veïnes, així com del teixit ponen amb les quatre fases que conformen Barris és el mateix per a tots els districtes associatiu, és indispensable per a l’èxit del programa. És per qualsevol procés de descoberta i aprenen- i inclou el nom del barri o dels barris en això que volem que els veïns i veïnes de la Trinitat Vella se sumin a les diferents fases de participació, coproducció i tatge: inspiració, exploració, construcció i qüestió. acció comunitària del Pla de Barris: comunicació. SeSsIoNs De La proposta en aquest sentit és utilitzar PrEseNtAciÓ aL TrObaDeS TrEbaLl SoBrE LeS TaNcAmeNt DeL CoNsElL De bArRi eSpEcÍfIqUeS AmB PrOpoStEs DoCuMeNt I 21 DE DESEMBRE DE 2016 LeS EnTiTaTs PrEseNtAciO CoNcReTeS PuBlIca L’estratègia de comunicació prendrà els aquest logotip (en les diferents variants i 23 DE GENER DE 2017 MARÇ DE 2017AjuNtAmeNt EnTiTaTsVeInS I VeIneS AjuNtAmeNt VeInS EnTiTaTs AjuNtAmeNt EnTiTaTs I VeIneS projectes motor de cada Pla de Barris com opcions) per a la comunicació de cada ac- EnTiTaTs VeInS AjuNtAmeNt I VeIneS a punt de partida per elaborar les accions tuació que es desplegui del Pla de Barris, al seu voltant. amb la voluntat de facilitar una lectura de conjunt que permeti identificar cada acció concreta com una part d’un projecte més ampli. El logotip, doncs, se suma a l’estra- tègia de posar el barri al centre de les ac- tuacions. ViNe A La pRiMeRa SeSsIó De tReBaLl PARTICIPA SOBRE LES PROPOSTES DEL PLA I COMPARTEIX LES TEVES IDEES SOBRE LA TRINITAT VELLA QuAn? Dilluns 23 de generde les 18:30 h a les 20:30 h On? Centre Cívic de Trinitat Vella Carrer de la Foradada, 36 Districte de Sant Andreu _Punts informatius a la via pública. Rètol / Font: Ajuntament de Barcelona I I Pla de Barris · Les Roquetes | 199 Eines Per aconseguir una difusió d’impacte territo- - Suports físics: rètols. Els suports tradici- rial, el Pla de Barris aprofitarà totes les eines onals de comunicació són fonamentals per de comunicació que té a l’abast. Hi destaquen arribar a tothom, inclòs el veïnat que no les següents: està acostumat a l’ús de les xarxes socials. Totes les accions del Pla de Barris que es - Web del Pla de Barris (www.pladebarris. considerin necessàries es difondran a tra- barcelona). És l’eina principal de comunica- vés de la cartelleria bàsica que es penja a ció de totes les accions del Pla de Barris i el les porteries i/o dels fulletons que es con- punt de referència per als veïns i les veïnes a siderin necessaris. La seu del districte, els l’hora de trobar informació sobre els seus bar- centres cívics, els casals de barri, els mer- ris. Mitjançant el web es garanteix la màxima cats i els equipaments municipals en gene- transparència en l’ús de recursos públics. A ral seran punts d’informació importants més, permet una actualització constant de la a l’hora de difondre les accions del Pla de informació i un seguiment de tot el programa, Barris a través d’aquest tipus de suport. amb tots els indicadors. - Altres formats. En funció de les neces- - Xarxes socials. L’estratègia de comunicació sitats comunicatives, es generaran eines també inclou les xarxes socials com a eina de específiques. En són un exemple les uni- difusió de les sessions de treball i de les jor- tats mòbils per informar sobre trobades _Relat visual del Pla de Barris / Font: Ajuntament de Barcelona nades participatives de cada barri. Segons el o accions que cal difondre, ja que, per la tipus d’activitat que calgui difondre, es treba- seva fàcil mobilitat, permeten l’accés a tot llarà amb les diverses xarxes amb què comp- el territori. Un altre exemple d’interès són ta l’Ajuntament, com ara Twitter i Facebook. les rutes exploratòries o temàtiques. Tam- L’etiqueta principal que farà servir l’Ajun- bé serà fonamental generar propostes que tament per fer el seguiment del programa a impliquin l’acció comunicativa veïnal, im- les xarxes socials serà #PladeBarrisBCN. plicant les entitats i el veïnat en la gene- D’aquesta manera es vol accedir a la gent jove ració del seu propi relat de barri, amb el i aconseguir uns nivells de participació més suport del Pla de Barris. alts dels que hi ha actualment en aquest col- lectiu. Bloc 4 | La comunicació del Pla de Barris EL PLA DE BARRIS DE LES ROQUETES NOVEMBRE 2017 EL PLA DE BARRIS DE LES ROQUETES NOVEMBRE 2017