INFORME DEL REGIDOR L'ACCIÓ DE GOVERN 2015 - 2019 DISTRICTE DE SANT MARTÍ barcelona.cat/santmarti pàg: 2 ÍNDEX Introducció 5 Execució del Pla d’Actuació de Districte (PAD 2016 – 2019) 12 Habitatge i lluita contra la gentrificació 25 Drets Socials 51 L’educació a Sant Martí 60 Plans de barri 72 Cultura i Memòria Històrica 83 Pla de Desenvolupament Econòmic 95 Seguretat i prevenció 99 Suport a entitats 112 Processos participatius 129 Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) 148 Tramitació d’autoritzacions a particulars 149 Conservació del patrimoni 152 L’espai públic; manteniment i inversions 156 Actuacions en equipaments 165 Mobilitat a la ciutat 170 Modificacions normatives 177 Estat d’inversions 2016 – 2019 181 Gestió del pressupost 185 barcelona.cat/santmarti pàg: 3 barcelona.cat/santmarti pàg: 4 Introducció En quatre anys no es fa ni es transforma una ciutat. I tampoc es transforma un districte ni una desena de barris que, com és el cas de Sant Martí, configuren per ells mateixos una ciutat viva, diversa, plural i complexa; la quarta més important de Catalunya en nombre d’habitants. No obstant això, l’acció de govern duta a terme entre 2015 i 2019 al Districte de Sant Martí sí que ha fet ciutat i ha posat les bases per transformar els seus barris des de la perspectiva de les persones. Sense autocomplaença, però amb honesta convicció i alhora esperit autocrític, assumint encerts i errors, i també la feina feta i projectes de governs anteriors; sempre amb la col·laboració i participació del veïnat, d’una àmplia xarxa associativa, d’un ric teixit econòmic, d’institucions diverses, de treballadores i treballadors públics i de tots els grups municipals, creiem sincerament, modestament, que en aquests quatre anys hem treballat per millorar les condicions de vida de la gent i per orientar una transformació dels barris de Sant Martí, en clau de reequilibri, equitat, redistribució i sostenibilitat que va molt més enllà del fet urbanístic i com no s’havia vist, en termes històrics, des de les èpoques dels primers ajuntaments democràtics. Aquest informe de regidoria no és únicament un recull de la feina feta durant aquests quatre anys. Representa, sobretot, un exercici de rendició de comptes i de transparència que, amb tanta concreció i profusió de dades i d’informació pública, mai abans s’havia presentat al Consell de Districte de Sant Martí. No ens traiem cap conill del barret, perquè en bona mesura aquest informe actualitza i resumeix tota la feina que, des de la segona meitat del 2015 i fins al març del 2019, el govern municipal ha anat presentant periòdicament als òrgans de representació i de participació del Districte. Volem posar en valor, abans que res, que no tant sols hem fet coses, sinó que les hem fet diferents. Perquè després de 40 anys de democràcia local, i en plena crisi de confiança en la democràcia global, entenem que la societat i la ciutadania tenen prou maduresa i han de ser lliures d’accedir a la informació i als instruments que els permetin participar i auto governar-se col·lectivament, amb responsabilitat, i alhora jutjar, amb sentit crític, qui els governa per delegació o elecció representativa. El Pla d’Actuació del Districte (PAD), elaborat mitjançant un ampli i innovador sistema de participació, no es va aprovar el 2016 però ha estat, en bona mesura, el full de ruta de l’acció de govern. Un nivell de compliment d’aquest PAD que ronda el 90% no ens fa ser autocomplaents, perquè coneixem les problemàtiques que hi ha als nostres barris i són molts els projectes que estan en marxa, que cal acabar o fins i tot engegar. Hem fet molt i ho hem fet diferent, però no hem pogut fer tot el que volíem. Perquè moltes inèrcies no es poden canviar d’un dia per un altre. I encara menys si el Govern governa i cerca consensos però ho fa en minoria. Reconeixem com a positiva barcelona.cat/santmarti pàg: 5 l’experiència d’un any de govern en coalició, però assumim que no sempre ni les aliances ni el context polític i social d’uns temps molt convulsos han permès anar tant enllà com desitjàvem. I admetem també que els tempos d’una gran institució pública, eficient i garantista i que necessàriament treballa en col·laboració, no sempre fàcil, amb d’altres administracions, no són temps tant ràpids com voldríem. Es feina de tothom no conformar-s’hi i lluitar per millorar-ho. En aquest informe es parla d’habitatge i d’estratègies contra la gentrificació; de drets socials i d’educació; de desenvolupament econòmic, de cultura i de memòria històrica i patrimoni; de seguretat i de prevenció; d’urbanisme i de mobilitat; d’equipaments i de suport a entitats; de processos participatius i de modificacions normatives; de salut, de pobresa i de lluita contra l’exclusió social; de polítiques de transversalitat i contra la violència masclista i alhora de dones, d’infància, de joves i de gent gran; d’inversions i d’obres i projectes en l’espai urbà, i de gestió cívica i de gestió pressupostària pública transparent, més racional i amb clàusules socials i ambientals. I tot plegat amb xifres que s’acosten als 225 milions d’euros invertits entre 2015 i 2019 per l’Ajuntament de Barcelona al conjunt dels barris de Sant Martí. És a dir, amb una mitjana d’inversió municipal per habitant del nostres barris que s’acosta als 1.000 € i que situa Sant Martí al podi dels districtes amb més nivell d’inversió de Barcelona. En clau estrictament local, el pressupost anual gestionat directament pel Districte en l’últim exercici tancat, el de l’any 2018, supera els 45 milions d’euros, i això significa més d’un 7% d’increment respecte els 42 milions del pressupost del 2015. I encara a destacar una altra dada, d’entre les moltes que conté aquest informe: hem incrementat el suport directe a entitats i activitats culturals, associatives, de participació ciutadana i de cohesió social i de barri, tant via subvencions per concurrència pública com a través de la cessió d’infraestructures, fins a una xifra total per quatre anys que voreja els 4 milions d’euros. No obstant, no són els números ni les estadístiques allò que millor resumeix l’acció de govern. Cal anar a les polítiques i als projectes concrets, sovint entrellaçats com les cireres. Té especial simbolisme l’ampliació de l’escola La Mar Bella amb un equipament que també ho serà de barri i que acompanya les dues noves escoles de primària i els dos nous instituts de secundària que s’han creat al Poblenou en els darrers quatre anys. Això ho hem impulsat allí on hi havia l’antiga església de Sant Bernat Calbó i l’any 2015, amb permís del govern anterior, s’anava a construir un convent de monges. El projecte es va aturar per repensar la seva idoneïtat i, de comú acord amb una reivindicació veïnal i mitjançant una negociació amb l’Arquebisbat de Barcelona, tot va acabar finalment amb la compra i l’enderroc del temple en benefici d’un projecte públic i d’un equipament educatiu i comunitari actualment en construcció. Una obra que ha barcelona.cat/santmarti pàg: 6 d’anar associada, així que acabi, a la reforma de la plaça de Sant Bernat segons els criteris d’un procés participatiu veïnal que ja s’ha realitzat. Una altra inversió patrimonial, en aquest cas al bell mig dels barris de Sant Martí i la Verneda i la Pau, ha estat la compra de l’antiga escola privada Pere Calafell, pel qual s’ha fet un projecte de nova escola bressol pública i d’espai familiar que començarà a construir-se el 2019 i que millora la ubicació inicialment prevista pel centre educatiu i allibera per a major ús cultural la nova Biblioteca Gabriel García Márquez, que ja està en obres al mateix barri i en el mateix doble eix dels carrers d’Andrade i de Concili de Trento, on hem remodelat la plaça de la Infància. A més a més, a l’edifici de Pere Calafell s’hi ha projectat també la nova escola municipal de música que al Districte li manca i que estava inicialment previst de fer a l’entorn de Glòries. Tot plegat, sumat a la potència que ha agafat en els darrers anys la programació de l’Auditori Sant Martí, al potencial que en el futur podrà ampliar el Centre Cívic de Sant Martí, i a l’empenta que el teixit associatiu i el propi Districte han donat a la cultura popular als barris de Sant Martí i la Verneda i la Pau configura un nou eix o pol d’activitat. No tindrà res a envejar als tradicionals focus d’atracció del Poblenou o el Clot i el Camp de l’Arpa, de la mateixa manera que comencen a coincidir ja en èxit, des de la diversitat i especificitat de cadascuna, les festes majors o de primavera de tots els barris del Districte. Al Clot, precisament, i en paral·lel a intervencions de microurbanisme com les dels carrers de Sant Joan de Malta, Xifré, Pistó, Bassols o la placeta de l’escola Antoni Balmanya, o el projecte de rehabilitació per a equipament de la masia de Can Miralletes, està en marxa la major obra d’inversió urbana de la ciutat des de fa anys. Són les obres de Glòries, amb el gran parc de la Canòpia i els túnels que s’estan construint sota la plaça i que soterraran el trànsit per la Gran Via fins a la rambla del Poblenou. Concretem, per fi, el Compromís per Glòries signat per l’Ajuntament i les entitats veïnals de Sant Martí i l’Eixample ja fa més d’una dècada. Fruit d’aquest compromís hem posat en marxa també els projectes d’habitatge públic i d’equipaments que han d’acabar de convertir el parc de Glòries i l’entorn del Museu del Disseny, dels Encants i del centre cultural La Farinera en aquella gran àrea de centralitat que un dia va imaginar Cerdà. Però l’aposta per una ciutat i un espai públic més habitable i sostenible no s’atura a Glòries, sinó que al Clot continua per una Meridiana reformada i pacificada que deixarà de ser una barrera entre barris per convertir-se en una nova artèria de passeig, d’activitat i de convivència. Queda clar que no hem deixat d’atendre la centralitat urbana de Glòries o la que ja tenen les platges i tot el front marítim des del Port Olímpic i fins a Diagonal Mar i el Fòrum. Són espais, tots ells, pels quals hem començat a repensar uns usos més sostenibles i de millor convivència amb el veïnat, i a projectar l’acabament del parc del barcelona.cat/santmarti pàg: 7 litoral i la connexió de la Diagonal i la Rambla Prim amb el mar després d’haver remodelat tota l’av. d’Icària. Ara bé, si una cosa hem fet precisament a Barcelona i al Districte de Sant Martí, en els darrers quatre anys, ha estat girar la nostra mirada cap a l’eix Besòs. Ho exemplifiquen els dos plans de barri posats en marxa al Besòs i el Maresme i a la Verneda i la Pau. La munió de projectes que han reforçat els plans de barri és molt àmplia: un nou festival de circ i altres activitats d’estiu al Besòs i el Maresme i a la Verneda i la Pau; marxes exploratòries amb visió de gènere que han fet néixer col·lectius com les Vernedes; impuls a la cultura popular, als esplais juvenils i a l’educació pública amb projectes com el Popularri, el Baobab i les millores als instituts Bernat Metge, Rambla Prim i Barri Besòs; suport al comerç, a l’activitat econòmica, a projectes cooperatius, socials i solidaris i a l’ocupació als polígons de la Verneda i a l’entorn del mercat del Besòs; suport a la rehabilitació de finques d’alta complexitat... Més enllà d’això, la mirada del Districte cap a l’eix Besòs es concreta amb petites però simbòliques actuacions com la nova plaça de Dolors Canals (l’últim solar que quedava per urbanitzar al barri del Besòs) o la remodelació del pati i la sala d’actes de l’escola La Pau (on per fi es pot jugar, cantar o fer teatre en condicions). Aquesta mirada es concreta també amb obres no tant petites com, per exemple, la remodelació integral de la parada de metro Besòs Mar (que TMB admetia que era la més degradada de la xarxa metropolitana) o la reforma i ampliació del casal de gent gran de la Verneda, a la que seguirà la del casal de barri del mateix entorn. Aquesta mirada cap a l’eix Besòs es concreta, finalment, també amb grans projectes estratègics i de ciutat. Ho és la remodelació de la Via Trajana que començarà aquest 2019 i que va associada al projecte de nou pont del carrer de Santander, per connectar aquest barri amb una metròpoli en transformació en aquest sector, tant a la banda de Prim i la futura estació de la Sagrera com en la seva vessant del Bon Pastor, Sant Adrià del Besòs i, més enllà del riu, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. És igualment estratègica la construcció de la nova seu del Districte i alhora equipament cívic i cultural pel Besòs i el Maresme al solar de l’antic cinema Pere IV: es tracta d’un projecte arquitectònic emblemàtic i innovador, fruit d’un concurs d’idees molt participat, i que serà el nou cor del barri i un dels pulmons d’activitat i serveis del Districte, just al bell mig del carrer d’Alfons el Magnànim, artèria que es comença a remodelar íntegrament com a bulevard el 2019. L’obra de govern aquí resumida inclou també apostes de llarg recorregut per l’habitatge públic i de lloguer assequible; pel benestar, la convivència i la seguretat, la igualtat de drets i d’oportunitats, la cultura i la cohesió social, així com per la sostenibilitat ambiental. Això inclou molta feina feta pel més d’un centenar de treballadors que depenen directament del Districte però també tota la tasca feta al territori per les diferents tinences d’alcaldia, àrees i comissionats, i molt especialment pels equips de Drets Socials, d’Ecologia Urbana, i també per Guàrdia Urbana, Bombers, barcelona.cat/santmarti pàg: 8 l’Institut de Cultura de Barcelona i tota la resta de serveis municipals. Posem-ne alguns exemples. L’Oficina de l’Habitatge de Sant Martí, que ha incorporat també serveis de lluita contra la pobresa energètica, ha fet una tasca ingent: ha treballat per evitar més de 400 expedients de desnonament en un districte que compta amb més de 2.200 habitatges de lloguer per sota del preu de mercat, uns 600 dels quals són de lloguer social. No ha estat menys ingent la tasca de l’Institut de Serveis Socials i dels equips de prevenció i convivència i d’emergència social que, entre altres moltes responsabilitats, treballen amb l’OPAI, Guàrdia Urbana i Bombers per atendre sobre el terreny la quarantena d’assentaments que hi ha al Districte, una realitat fluctuant i de pobresa punyent que ens interpel·la com a govern i com a societat. El desplegament que la Guàrdia Urbana ha fet del nou servei de policia de barri també és digne de ressaltar, així com la tasca pionera dels agents del nostre Districte en la regulació de fenòmens puixants de nova mobilitat com la que representen els patinets elèctrics i nous vehicles de mobilitat personal que han vingut a fer companyia a les bicicletes. Així mateix, hem retirat cotxes dels descampats del front marítim per deixar més espai de passeig i gaudi a la zona de platges i aquest 2019 implantem una nova àrea verda d’aparcament preferent per al veïnat al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, que disposa d’un nou casal al carrer de Bolívia. Accions de govern de ciutat desenvolupades amb especial incidència al Districte han estat el desplegament complet de la nova xarxa ortogonal de bus (que ha dotat Sant Martí de cinc noves línies verticals, tot mantenint autobusos reivindicats pel veïnat com el 192 i el 136); el nou servei de Bicing i l’ampliació dels carrils bici (17,5 kilòmetres nous construïts al Districte), així com el projecte de connexió del tramvia per la Diagonal. Apostes de ciutat d’impacte directe al Districte han estat igualment la reforma i posada en funcionament de l’ampliació de l’Hospital del Mar i del centre sanitari associat del Fòrum, així com la taula de salut mental i el projecte de nou centre d’emergències mèdiques i de segona acollida del futur Hospital Evangèlic, que competirà en el temps amb el futur nou Centre d’Assistència Primària del carrer de Bolívia, a tocar de Glòries. En clau de districte, però sense deslligar-se de l’acció de govern d’abast de ciutat, cal mencionar també l’aprovació de l’ordenació singular de la rambla del Poblenou, per tal de regular l’ocupació de les terrasses i garantir l’espai públic per al veïnat. I també la regulació sobre allotjaments turístics (PEUAT), que ha convertit la Vila Olímpica i àmplies àrees del Poblenou en zones de decreixement hoteler. No hem pogut evitar, però, que hotels o albergs que ja tenien permisos previs o que ajusten els seus projectes a la nova normativa acabin de completar una oferta turística que, certament, en alguns barris ha tocat sostre. barcelona.cat/santmarti pàg: 9 La mirada cap al Besòs que ha tingut el Districte s’ha notat també al Poblenou, on vam començar a remodelar el carrer de Pere IV en la seva part central i, immediatament després, també el tram que va dels carrers de Selva de Mar a la rambla de Prim. Justament allí on també s’han remodelat els passatges de Foret, Auger i Jubany, entre les cases baixes de Maresme. No obstant, la intervenció en l’eix de Pere IV és molt més ambiciosa que una ja de per si important reurbanització amb secció pacificada de l’antiga carretera de Mataró. Al voltant de l’eix Pere IV, s’ha invertit i s’han impulsat nous equipaments i noves activitats, associades sovint a la rehabilitació del patrimoni industrial, que van des del casal de Ca l’Isidret al BiciHub de Can Picó, passant pel nou centre d’innovació urbana de Ca l’Alier i la nova Sala Beckett, sense oblidar la reforma de les naus d’Oliva Artés com a seu del MUHBA, dins del Parc del Centre i a tocar de Can Ricart, on hem inaugurat el Casal de Joves i hem contribuït a la dinamització cultural i veïnal de la placeta. Menció a banda, en l’entorn de Pere IV, mereix la compra municipal de La Escocesa per tal d’evitar un projecte de lofts o habitatges de luxe. De resultes d’això, ara tenim la oportunitat de fer a La Escocesa habitatge públic, compatible amb usos culturals i d’equipament i també amb espais de creació, innovació, incubació de nova ocupació i economia cooperativa, social i solidària. Bona part d’això s’ha promogut experimentalment a La Pionera, es promou també des de Barcelona Activa i amb el nou centre Innoba obert a Can Jaumandreu, i ha de seguir estant en el nucli del nou Palo Alto, que hem treballat per treure a concurs públic i obrir al barri després de finalitzar la concessió privada atorgada fa 20 anys. No es pot deslligar l’estratègia engegada per a l’eix de Pere IV de la tasca de repensar el pla 22@, que el Districte ha liderat des de la responsabilitat pública i en cooperació amb el teixit social i veïnal, econòmic i universitari arrelat al territori. El pacte Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible, assolit a finals del 2018, després d’un llarg i ampli procés de debat i participació ciutadana (el primer que s’ha fet a la ciutat amb les noves normes de participació aprovades durant aquest mandat), és tota una fita i un referent. Com ho és la superilla del Poblenou, una aposta valenta i segurament arriscada que va néixer entre polèmica i alguns errors però que, més de dos anys després, ja està consolidada i és tant model urbà per desenvolupar i anar adaptant com, alhora, escenari de vida quotidiana i d’esdeveniments culturals que són referència de barri, de ciutat i també a escala internacional. Com referència simbòlica ha estat l’acció en matèria de memòria històrica al Districte: hem retirat totes les plaques franquistes que quedaven en edificis al carrer (més d’un centenar); hem dedicat l’espigó de la Mar Bella al metge i polític del PSUC Antoni Gutiérrez Díaz, amb un poema de Brossa, i també una plaça del Besòs a la pedagoga republicana Dolors Canals; hem senyalitzat espais i fet projectes de memòria obrera, industrial, agrícola, veïnal i popular, i hem fet un memorial al Camp de la Bota que dignifica el record dels barcelona.cat/santmarti pàg: 10 executats i executades pel franquisme i un feixisme que ens hem de conjurar perquè no torni mai més. Des de l’orgull i la satisfacció per la feina feta col·lectivament i des de la consciència i la humilitat que potser no tota s’ha fet com voldríem i que en queda molta per fer; i des del convenciment que hem fet ciutat i que hem posat les bases per a la transformació dels nostres barris amb les persones, els veïns i les veïnes, sempre al centre, presentem aquest informe que recull l’acció de govern del Districte de Sant Martí entre 2015 i 2019. Esperem i desitgem que tot aquest treball sigui d’utilitat, en benefici d’uns barris i d’una Barcelona més democràtica, sostenible, habitable, justa, feminista i feliç. Barcelona, 1 de març de 2019 Josep Maria Montaner i Martorell Regidor del Districte de Sant Martí barcelona.cat/santmarti pàg: 11 » Execució del Pla d'Actuació del Districte de Sant Martí (PAD 2016-2019) Grau d’execució PAM Grau d’execució PAD Sant Martí: Grau d’execució PAM segons el seu Grau d’execució PAD Sant Martí estat segons el seu estat barcelona.cat/santmarti pàg: 12 Grau d’execució per eixos PAM Grau d’execució per eixos PAD Sant Martí EIX Nombre de projectes % execució 1.- Bon Viure 95 92,45 2.- Economia plural 20 90,77 3.- Transició ecològica 53 80,24 4.- Bon govern 8 94,17 Total de projectes 176 Evolució d’execució del PAD Sant Martí durant el mandat barcelona.cat/santmarti pàg: 13 Relació de projectes del PAD de Sant Martí Eix 1. Bon Viure PROJECTE ACTUACIÓ % EXECUCIÓ Creació d'un Servei de Prevenció i 100 Pla d’acció comunitària a la Convivència al barri de la Verneda i la Pau Verneda, la Pau i Via Trajana Realitzar diagnosis de necessitats al barri de la Verneda i la Pau 100 Pla d’acció comunitària a la Reforç de l'Espai Via Trajana en la tasca de 100 Verneda, la Pau i Via Trajana creació de teixit associatiu a la Via Trajana Consolidació de la programació cultural i de lleure durant l'estiu (Estiu al Barri) 100 Projectes i Pla comunitari del Creació d'una colla de gegants al barri del 100 Besòs i el Maresme Besòs i el Maresme Obertura dels equipaments municipals del barri durant el mes d'agost 100 Fer un banc d'aparells d'ortopèdia de segona ma per a allargar la seva vida i ajudar a les persones amb problemes de mobilitat amb 50 Banc del temps per a gent pocs recursos econòmics gran i amb mobilitat reduïda Reactivació del Banc del Temps de la Verneda vinculat al projecte "Fem Salut, Fem 100 Barri" Impulsar una taula de treball Reforçar l'activitat de la Comissió al districte amb els col·lectius d'Accessibilitat i Promoció de les Persones 100 amb diversitat funcional amb Discapacitats Desenvolupament al Districte del projecte 100 Xarxes pel canvi, del Consorci d'Educació Reforçar la col·laboració entre els centres educatius del Implementació d'un projecte pilot d'accions districte per impulsar i formatives per a prevenir i actuar en casos promoure les bones pràctiques d'assetjament en l'àmbit escolar, als barris de 100 Clot, Camp de l'Arpa, Sant Martí de Provençals i escoles del carrer Perú Revisar els criteris d’adscripció Participar al debat del Consorci amb de les escoles de primària i plataformes i comunitats educatives sobre 100 secundària criteris d'adscripció Escola de música Elaboració d'un projecte d'instal·lació d'una escola de música al local de Pere Calafell 100 Implementar als barris del Besòs i la Verneda el projecte Baobab d'educació en el lleure i 100 campaments d'estiu Obertura de l'Espai Via Trajana amb un esplai Patis i equipaments oberts durant el mes d'agost 100 Obertura de patis d'escoles de la Franja Besòs als períodes de vacances escolars 100 Revisió dels calendaris dels equipaments d'infància per a garantir un major servei 100 barcelona.cat/santmarti pàg: 14 % PROJECTE ACTUACIÓ EXECUCIÓ Connectar el Campus UPC Diagonal - Besòs a la vida de la ciutadania i entitats del barri del 100 Espai de coordinació Besòs i el Maresme interuniversitari Connectar els campus de l'UPF de Ciutadella i Poblenou a la vida de la ciutadania i entitats 100 de l'entorn Serveis de menjador als Obertura del menjador de l'Escola Joaquim instituts del barri del Besòs i el Ruyra als alumnes de 1r i 2n d'ESO dels 100 Maresme instituts Rambla Prim i Barris Besòs Ampliar l’oferta de càpsules Realització escoles taller al Casal de Barri formatives en centres cívics i casals de barri Besòs i càpsules formatives de Mentoring 100 Programa "Èxit escolar als Ampliació i diversificació dels llocs d'estada a barris del Besòs i el Maresme, empreses dins el Programa de Diversificació 100 la Verneda i la Pau” Curricular Incrementar les subvencions a Realització de tasques de difusió per a les AMPA i les AFA l'increment de peticions de subvencions 100 Ampliar els serveis a les Convertir l'institut Rambla Prim en un centre professionalitzador, tant a l'etapa escolar com 100 escoles d’adults a la vida adulta Inici de les obres del futur institut Maria Espinalt 100 Obertura de l'institut 22@ ubicat 100 Reformes, ampliacions i nous provisionalment a Can Saladrigas equipaments educatius al Obertura de l'escola Auditori ubicat districte de Sant Martí provisionalment al carrer Almogàvers 100 Redacció de l'avantprojecte, pla especial de millora urbana i projecte del futur institut La 100 Llacuna - Sancho de Ávila Ampliar, reforçar i millorar la Dotar de recursos materials per la prestació 100 cobertura de tots els recursos i del servei del PIAD serveis que ofereix el PIAD del Garantir la continuïtat del servei del PIAD en districte períodes de vacances 100 Increment del nombre d'entitats amb Fomentar l’associacionisme de perspectiva de gènere amb les que treballem 100 les dones al districte de Sant per consolidar els seus plans d'actuació Martí Increment del suport a les noves entitats amb perspectiva de gènere 100 Utilitzar el llenguatge i la Elaboració i aplicació del futur manual de imatge gràfica no sexista criteris bàsics de comunicació inclusiva 100 Premi Jove de Còmic contra la Consolidar el Premi Jove de Còmic contra la 100 violència masclista violència vers les dones barcelona.cat/santmarti pàg: 15 % PROJECTE ACTUACIÓ EXECUCIÓ Implementació de campanya de prevenció de conductes masclistes a les festes majors del 100 Poblenou, el Clot i Sant Martí de Prov. Programes de prevenció de conductes masclistes als Realització de tallers de prevenció de conductes masclistes amb més de 400 100 centres educatius, els equipaments i l’espai públic alumnes d'educació secundària Realització programes de prevenció de conductes masclistes en equipaments i espai 100 públic Cessió de sòl al carrer Puigcerdà i carrer Lluís Borrassà per a construir pisos tutelats per a 100 Incrementar els apartaments gent gran tutelats per a gent gran Construcció de pisos tutelats per a gent gran 100 a Bolívia-Badajoz i Ca l'Isidret Consolidar els Casals de Joves del Poblenou i del Clot 100 Casals i espais per a joves al Poblenou, el Clot, la Verneda i Donar suport a noves accions per a joves al 100 el Besòs i el Maresme barri de la Verneda i la Pau Implantar els espais de dinamització de joves del Besòs i de la Verneda 90 Consolidar el projecte Dedeuauna 100 Intensificar la relació amb els potencials derivadors perquè incrementin les derivacions 100 al projecte Dedeuauna Programes per a la promoció i Organitzar el curs de formació ocupacional de monitors de lleure 100 la inserció social dels joves Organitzar edicions anuals del curs de formació ocupacional d'aprenents de 100 mecànics de bicicletes Posar en marxa una Casa d'Oficis dins el projecte "Barris digitals" 100 Donar suport a Serveis Socials en la Teleassistència, atenció implementació del projecte "Radars" als 100 domiciliària, projecte “Àpats barris on ho implanti en companyia” i projecte Implantació del servei "Àpats en companyia" “Radars” al CGG Ca l'Isidret i estudi possibilitat a CGG 100 Parc del Clot Creació d'un web per a cada casal de gent gran on difondre les seves activitats, que els 100 avis s'encarreguen de mantenir Formar la gent gran en eines Implantació d'un aula d'informàtica al nou 100 tecnològiques Casal Ca l'Isidret Increment dels tallers d'habilitats tecnològiques i informàtiques als casals de 100 gent gran barcelona.cat/santmarti pàg: 16 % PROJECTE ACTUACIÓ EXECUCIÓ Ampliar equipaments per a gent gran a la Verneda, Sant Reformar el Casal Gent Gran Verneda i Martí, el Clot i el Camp de millorar l'accessibilitat amb la instal·lació d'un 40 ascensor l’Arpa i al Poblenou i Maresme Construcció d'una promoció d'habitatges a la Incrementar el parc social plaça Dolors Piera 70 d’habitatges Construcció de pisos tutelats per a gent gran 100 a Bolívia - Badajoz i a Josep Pla, 180 Rehabilitar els edificis afectats Informar i acompanyar a comunitats de veïns per aluminosi del barri del sobre els ajuts a rehabilitació mitjançant el 100 Besòs Servei de Prevenció i Convivència Impulsar els programes de mediació existents Oficina d’Habitatge i acció per evitar nous desnonaments 100 contra els desnonaments per motius econòmics Increment de la plantilla de treballadors de 100 l'Oficina de l'Habitatge amb 1 tècnic més Cens d’habitatges buits i Creació d'un cens de pisos buits i ocupats a ocupats en precari Besòs, La Pau i Camp Arriassa 100 Pla d’actuació per a Creació d'una taula d'assentaments i establiment de prioritats per a eradicar els 100 l’eradicació dels assentaments assentaments Millorar el servei i els Trasllat de diverses especialitats des de equipaments sanitaris del l'Hosp. Esperança al Centre Fòrum (Parc de 100 districte de Sant Martí Salut Mar) Programa de derivació de persones en risc d'exclusió social des de Serveis Socials a 100 centres esportius del Districte Promoció d'hàbits saludables i practica Fomentar la salut i l’esport d'exercici físic i donar a conèixer recursos esportius a joves menors de 18 anys. 100 Programa "De marxa fent esport" Taller de recuperació funcional per a 100 persones afectades per malalties cròniques Implementar un pla d'acció de salut comunitària per a la reducció de desigualtats 100 socials en salut Pla integral de salut Posar en marxa una taula de salut mental de comunitària Sant Martí 100 Reforç del programa Salut als barris del 100 Besòs i el Maresme i de la Verneda i la Pau Fer seguiment i control de llistes d’espera i supervisar el Supervisió per part del Consell de Salut en funcionament i estat de comptes dels centres 100 funcionament dels centres sanitaris del districte sanitaris del Districte barcelona.cat/santmarti pàg: 17 % PROJECTE ACTUACIÓ EXECUCIÓ Implantació d'activitats extraescolars en llengües maternes a les escoles del Besòs 100 Potenciar xarxes solidàries de Mediació, amb l'Equip d'Escales, en els 100 suport als immigrants i pla conflictes a les comunitats de veïns del Besòs d’acció sobre els assentaments Realitzar auditoria del projecte ANNISA per revisar criteris d'avaluació i indicadors de 100 seguiment Col·laboració amb els tijenís del Besòs en la visita del seu xeic 100 Actes interculturals i Donar suport a l'acte de celebració del final 100 interreligiosos del Ramadà al Parc del Clot Promoció d'un acte obert al veïnat del Besòs pel coneixement dels centres de culte i un 100 sopar conjunt de trencament del Ramadà Difusió a la Festa Major del Besòs per trobar Besòs Band participants en la creació d'una banda a partir 100 de la coral existent Donar suport a les festes de Prioritzar la realització d'actuacions de cultura popular catalana a les festes majors dels barri i a la cultura popular al districte de Sant Martí barris de la Verneda i la Pau, el Besòs i el 100 Maresme i el Parc i la Llacuna del Poblenou Ampliar el Casal de Barri de la Projecte d'ampliació del Casal de Barri de la Verneda Verneda 100 Donar suport als projectes de Rebobinart, Murs Lliures i altres espais de creativitat dels 100 artistes urbans Sant Martí, art al carrer Sant Martí com a prova pilot per a l'elaboració d'un protocol per a normalitzar 100 l'art urbà a la ciutat Donar suport a l'Escocesa, Hangar, Sala Espais i fàbriques de creació Beckett, escola de Circ del Fòrum i Festival 100 Escena Poblenou Senyalització de la carretera de Pere IV dins Pla de senyalització, memòria del Consell de Cultura, Memòria Històrica i 65 històrica i patrimoni industrial Patrimoni Industrial de Sant Martí 2a fase del projecte de rehabilitació de la nau Oliva Artés 100 Signatura de l'acord amb AVV Sant Martí de Provençals per a la gestió provisional de Pere 100 Eix cultural Sant Martí Calafell Reforç de la programació cultural de l'Auditori 100 Sant Martí Donar suport a la creació d’un premi anual de teatre amateur Donar suport a la creació del premi anual de teatre amateur “Ferran Rovira” 100 “Ferran Rovira” barcelona.cat/santmarti pàg: 18 % PROJECTE ACTUACIÓ EXECUCIÓ Gestió comunitària de Gestió comunitària de l'equipament esportiu 30 l’equipament esportiu de la de la pista Pujades - Agricultura pista Pujades-Agricultura Encarregar el projecte Redacció de l'avantprojecte, pla especial de 100 d’ampliació i trasllat del CEM millora urbana i projecte del futur CEM La Can Felipa Llacuna - Sancho de Ávila Posar en marxa el Consell de Posar en marxa la Taula de Seguretat del 100 Seguretat del Districte Districte Observatori cívic del Besòs Realitzar anàlisis diversos per a diagnòstic 100 social, de població immigrada de segona generació, etc. Potenciar els agents cívics Increment dels informadors mediambientals a 100 la zona d'oci del Parc, a rbla. Poblenou i a la Zona Fòrum (a les festes de la Mercè) Incrementar els agents cívics a través de 100 plans ocupacionals Pla de prevenció del consum Coordinar els treballs del Servei d'Intervenció 100 de substàncies tòxiques Social, del Servei de Prevenció i Convivència i dels serveis de salut per establir plans de treball en consum intravenós a l'espai públic Increment de comandaments de policia de proximitat amb un equip d'1 caporal i 10 100 Ampliar la policia de proximitat policies de barri Increment de la dotació d'agents a tots els torns de servei 100 Realitzar una diagnosi de les dinàmiques al Garantir la convivència i l’ús voltant del parc Carles I, vinculades amb l'oci públic dels parcs del Port nocturn, amb participació de tots els 100 Olímpic i del Litoral operadors implicats, per reformular les estratègies que s'estan desenvolupant barcelona.cat/santmarti pàg: 19 Eix 2.- Economia plural PROJECTE ACTUACIÓ % EXECUCIÓ Elaboració d'un mapa de fires artesanals del Fires artesanals Districte 100 Crear una oficina de gestió municipal 22@ Creació d'un grup de coordinació de 22@ 100 Dinamitzar els mercats Suport al Mercat del Besòs per a millorar el municipals seu paper de dinamitzador comercial del barri 100 Elaborar un cens de locals comercials buits al barri del Besòs i el Maresme 100 Promoure el comerç de Organitzar edicions anuals del Concurs 100 proximitat d'Aparadors dins del Treball als Barris Organitzar edicions anuals del Triatapes de Sant Martí 100 Premi Sant Martí d’economia Crear el premi d'economia social i 100 social i cooperativa cooperativisme als Premis de Sant Martí Realització d'una procés participatiu per a la urbanització provisional del passatge Trullàs 100 Pere IV: eix d’economia social Suport a la Taula Eix Pere IV per a la i cooperativa dinamització d'activitats a la superilla i la 100 resta de l'eix Pere IV Trasllat de Biciclot a Can Picó 100 Pla “BUITS” de Sant Martí Elaboració d'un mapa d'horts urbans del Districte 100 Impulsar la cooperativa de ferralla Alencoop Ferralleria cooperativa amb difusió de les seves activitats als nostres 100 equipaments Creació al Districte d'un punt "Aquí t'escoltem" 100 Creació d'una sala d'estudi a Sant Martí de Provençals 100 Punts d’informació juvenil i Creació de l'Antena Jove de Sant Martí de laboral Provençals 100 Difusió dels punts d'informació jove i les antenes joves del Districte 100 Trasllat de l'Antena Jove del Casal de Barri Poblenou a Can Ricart 100 Plans ocupacionals per a gent Implantació del programa Mentoring+40 per a mentoria de persones aturades majors de 100 de més de 45 anys 40 anys barcelona.cat/santmarti pàg: 20 Eix 3.- Transició ecològica PROJECTE ACTUACIÓ % EXECUCIÓ Creació de taules de convivència veïnal amb operadors i veïnat per a diagnosticar, valorar 100 i establir noves estratègies en la intervenció Pacificar el triangle lúdic del integral a la zona lúdica del Poblenou Parc i la Llacuna del Poblenou, Establir estratègies que minimitzin les la Zona Fòrum i el litoral del molèsties vinculades a festes i concerts que 100 districte es facin al Fòrum Millorar la intervenció estratègica mitjançant les taules de convivència de la zona d'oci del 100 Parc i la Llacuna del Poblenou Incrementar el nombre de lavabos químics a tots els actes de festa major i altres que es 100 Crear més lavabos públics a la facin a l'espai públic via pública Vetllar perquè tots els lavabos químics adaptats que es subministrin per a 100 esdeveniments, siguin "cota zero" Incrementar la neteja al Increment de la qualitat del servei de neteja districte a través del nou contracte 90 Ampliació d'espais al Districte al projecte 100 "Música als Parcs" Realització d'activitats de festes tradicionals Dinamitzar els parcs públics als parcs del Districte 100 Realització d'activitats per a la gent gran amb els aparells de gimnàstica dels parcs 100 Millorar la gestió i el control de Incrementar els recursos destinats al control plagues al districte de plagues als espais de titularitat municipal 100 Fer propostes per a establir una zona d'usos compartits per franges horàries a cada barri 100 Àrees per a gossos al districte Implementar una nova àrea per a gossos al de Sant Martí Parc de Sant Martí a partir de propostes consensuades amb els usuaris amb gossos de 100 la zona i entitats animalistes Millorar i ampliar l’espai verd Enjardinament parc urbà al carrer Perelló 40 al districte de Sant Martí Revisar i substituir l’arbrat malalt de rambla Millorar l’arbrat del districte Aragó, entre Meridiana i Lope de Vega 100 Eliminar els glifosats als parcs públics Eliminar els glifosats als parcs públics 100 Suport a la implantació de nous horts urbans Impulsar els horts urbans gestionats per entitats i equipaments del 100 Districte barcelona.cat/santmarti pàg: 21 % PROJECTE ACTUACIÓ EXECUCIÓ Elaboració projecte per a la construcció d'un edifici d'equipaments i serveis a l'antic 100 Intervencions urbanístiques al Cinema Pere IV barri del Besòs i el Maresme Elaboració projecte per a la reurbanització del carrer Alfons el Magnànim 40 Reurbanització del carrer Xifré, entre Còrsega 100 Intervencions urbanístiques al i Rosselló Clot i el Camp de l’Arpa Reurbanització del Passatge Roura 100 Urbanització carrer Sant Joan de Malta 40 Urbanització del carrer Joncar 100 Intervencions urbanístiques al barri del Poblenou Urbanitzar el carrer Topete, entre Taulat i 100 Fernando Poo Intervencions urbanístiques a Millores a l'àmbit dels Jardins Carles I 100 la Vila Olímpica Reurbanització de l'Av. Icària 100 Intervencions urbanístiques a Reurbanització del ptge. Antoni Gassol 30 Sant Martí de Provençals Projecte d'urbanització de la pl. Victòria Kent 60 Aprovació del planejament 100 Construir el parc i els Construcció del parc de la "Canòpia" 90 equipaments del Compromís Redacció de la modificació del Pla General de Glòries Metropolità d'equipament de l'entorn de la 40 Farinera del Clot Redacció del projecte urbanístic 40 Acabar el passeig Marítim Retirada de vehicles de l'aparcament ubicat al costat de les platges de la Nova Mar Bella i 100 de Llevant Adquisició de Pere Calafell Compra del solar a Caixabank 100 Projecte integral de l’eix Pere Redacció d'un projecte per a la reforma del IV tram entre Josep Pla i rambla de Prim 100 Urbanitzar la plaça de Palerm i Urbanitzar la plaça de Palerm i el carrer de el carrer de Pere Moragues Pere Moragues 100 Adquisició de Sant Bernat Calbó Compra del solar a l'Arquebisbat 100 Realitzar un diagnòstic estructural de l’estanqueïtat de l'aparcament de la pl. 60 Porxos Reformar la pl. Infància 95 Reformar les places de Sant Projecte per a la reforma de la pl. Victòria Martí Kent 60 Obrir la via Trajana: pont de Obertura de la Via Trajana cap al carrer Santander i solar de la Coca- Cola Santander 20 barcelona.cat/santmarti pàg: 22 % PROJECTE ACTUACIÓ EXECUCIÓ Signatura amb la Generalitat de Catalunya de l'acord de delegació de competències en la 100 Millorar el Port Olímpic gestió del Port Olímpic Treballs per a la definició del nou Pla Director del Port Olímpic 100 Intervencions urbanístiques al Reordenació de l'espai públic a la superilla barri del Parc i la Llacuna del compresa pels carrers Llacuna, Tànger, 100 Poblenou Badajoz i Pallars Intervencions urbanístiques a Adequació de l'espai interior de la Casa de les Diagonal Mar i el Front Marítim Vàlvules 60 Connectar la rambla de Prim Elaboració projecte per connectar la rambla amb el mar de Prim amb el mar 40 Ampliar les zones Increment de les places de motos a calçada d’aparcament regulat al carrer Ramon Turró 100 Estudiar la mobilitat i els Implantació de nous camins escolars a camins escolars l'escola Provençals i escola Els Horts 100 Pla de mobilitat i espai públic Presentació al Consell Plenari del Pla d'Espai 100 Públic i Mobilitat del Districte Estació de metro Ciutadella - Projecte per la sortida adaptada de l'estació Vila Olímpica (L4) de metro (Generalitat de Catalunya) 0 Taula de mobilitat Creació d'una Taula de Mobilitat de Districte 100 Ajudes per a l’eficiència Increment de pressupost i de tipologia energètica d'ajudes, per ampliar les opcions de 100 subvenció Punts verds i educació Campanya de sensibilització ciutadana per a ambiental la millora de la neteja dels carrers i places del 100 Districte barcelona.cat/santmarti pàg: 23 Eix 4.- Bon govern PROJECTE ACTUACIÓ % EXECUCIÓ Nova Oficina d’Atenció Ampliació dels llocs d'atenció de l'OAC per a Ciutadana (OAC) una millor atenció al ciutadà 100 Pla de comunicació del Presentació d'un pla de comunicació del districte Districte 75 Donar impuls al Consell de Joventut 100 Pla d’òrgans de participació Donar suport a les diferents taules de joves 100 (Sant Martí, Poblenou i Besòs) Gestió cívica dels equipaments Implantació de la gestió cívica als 9 casals de municipals de proximitat barri del Districte 100 Projecte arranjament d’instal·lacions de 100 Programa d’ateneus, casals de l'Ateneu La Flor de Maig barri i associacions Rehabilitació de façana de l'Ateneu La Flor de Maig 100 Reforç del Departament de Recursos Interns Oficina tècnica de subvencions en les fases de presentació de sol·licituds i de 100 justificació barcelona.cat/santmarti pàg: 24 » Habitatge i lluita contra la gentrificació El Dret a disposar d’un habitatge digne, està reconegut a diferents instruments d’àmbit local, autonòmic, estatal i internacional. Aquest reconeixement suposa obligacions tant per als poders públics com per als privats. El Pla d’Habitatge te per objectiu garantir la funció social de l’habitatge i avançar en la construcció d’un servei públic d’habitatge a l’altura de les millors pràctiques d’altres ciutats europees. Un Pla que s’enfoca en els drets com a eix central i que tracta cada districte de manera específica atenent a les seves necessitats i mancances. Aquest assenyala 7 grans reptes i s’estructura en 4 eixos estratègics: Prevenció i atenció de l’emergència habitacional. Garantir el bon ús de l’habitatge. Ampliació de pisos assequibles. Rehabilitació del parc existent. Amb l’objectiu d’aglutinar esforços, racionalitzar els recursos i potenciar la seva capacitat, l’Ajuntament de Barcelona, va reorganitzar els serveis d'habitatge de que disposava dotant-se, des de gener de 2018, d’un nou ens per gestionar l’habitatge públic i l’habitatge privat de la Borsa de Lloguer, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Les funcions de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació son: Impulsar la construcció d’habitatge públic. Gestionar el parc d’habitatge disponible. Promoure polítiques d’habitatge sostenible com la rehabilitació d’habitatges i edificis. Avui, l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació gestiona més de 7.000 habitatges a la ciutat. També ha impulsat la compra de centenars de pisos per destinar-los a habitatge de lloguer públic i s’estan posant en marxa nous projectes d’innovació i rehabilitació. L’oficina de l’Habitatge a Sant Martí ofereix un punt de trobada per a la ciutadania en matèria d’habitatge. La conforma un equip de professionals amb l’objectiu d’informar, tramitar, acompanyar i oferir serveis d’assessorament i mediació Al llarg de l’any 2018 l’Oficina de l'Habitatge de Sant Martí ha atès a més de 38.000 ciutadans, el que dona una mitjana de 3.192 ciutadans atesos al mes. A aquestes atencions, caldria afegir, també, les ateses pel Punt d’Atenció Energètica al 2018, que han estat 2.407. La Xarxa d’Oficines d’Habitatge de Barcelona te, a disposició de tots els ciutadans i ciutadanes tots els Serveis relacionats amb l’habitatge: Assessoraments: Disposem d'un servei d'informació general en matèria d'habitatge i també d'assessorament legal, atès pels advocats del Servei d'Assessorament Legal, que ha crescut més d’un 55% des de 2015. Ofideute: El servei dona atenció a les consultes respecte a les dificultats relacionades amb el pagament dels préstecs hipotecaris i sobre les responsabilitats contractuals. L’Oficina d’Habitatge de Sant Martí atén, de mitjana anualment, una mica més del 20 % del total de ciutadans sol·licitants d’assessorament hipotecari. barcelona.cat/santmarti pàg: 25 Mediacions en el lloguer: En marxa des de l’octubre de 2012, té per finalitat atendre aquelles ciutadans amb dificultats pel pagament del lloguer, amb la intenció d’iniciar una negociació amb la propietat per a buscar la solució més adient. Des de 2015, les Mediacions, a Sant Martí, s’han incrementat en, gairebé, un 150 % Mesa d’Emergències Socials: Pels casos de vulnerabilitat i de pèrdua imminent de l’habitatge, la Mesa, és l’encarregada de valorar els expedients instruïts a les Oficines de l’Habitatge i d’adjudicar els habitatges del Fons de lloguer social disponibles en la data de la reunió de la Mesa. Borsa de Lloguer Social: La Borsa de Lloguer Social, és un servei per mediar entre ciutadans amb habitatges buits i ciutadans que no poden accedir al mercat lliure de lloguer i ha esdevingut un dels millors i més potents serveis per oferir garanties de lloguer i conservació a propietaris i solucions adaptades a les famílies amb recursos limitats. Ajuts al Pagament del Lloguer: Per ajudar que les famílies puguin romandre a la seva llar, s’ha anat posant en marxa diferents campanyes d’Ajuts al Pagament del Lloguer, cadascuna depenent una administració, per intentar cobrir el màxim de població i circumstàncies possibles. Al nostre Districte, aquestes han augmentat més d’un 10 % des de 2015. Ajuts a la Rehabilitació: Els reptes vinculats a l'habitabilitat i la eficiència energètica obliguen a repensar la política de rehabilitació. Cal considerar, per tant, en polítiques de rehabilitació, les façanes dels edificis i el seu l’envoltant, els interiors d’illa i els dels habitatges, que conformen l’escenari del carrer, així com el propi carrer en el sentit d’espai públic. Les subvencions, al nostre Districte, han augment per sobre del 12 %. Registre de Sol•licitants d'HPO de BCN. Les 38.722 unitats de convivència, Barcelona, inscrites al Registre de Sol•licitants d’HPO, a 30 d’abril de 2018, corresponen a un total de 76.604 persones, de les que 12.773 són de Sant Martí, és a dir, un 16,67% del total i representen un 5,41% de la població empadronada al Districte. La Unitat d’Exclusió Residencial (UCER). La Unitat, neix per donar resposta centralitzada a situacions anòmales de l’ús d’habitatge i impulsar les actuacions disciplinaries corresponents, així com els procediments sancionadors, tant per l’ús anòmal de l’habitatge, com per l’incompliment del deure de conservació o la violació dels drets dels llogaters, per exemple. Servei d’Intervenció i Mediació en situacions de pèrdua i/o ocupació d’habitatges (SIPHO) al districte de Sant Martí. Evitar els desnonaments i atendre les famílies afectades, és la funció amb que es va crear el Servei, que actua des de les Oficines de l’Habitatge i té l’objectiu d’intentar evitar que es faci efectiu el desnonament. Des de l’Oficina d’Habitatge de Sant Martí, s’han gestionat un total de 252 desnonaments, als que cal afegir altres 189 més, procedents d’anys anteriors, per tant, 441 expedients de desnonament. Unitat de Disciplina Residencial. Aquesta és la responsable d’impulsar les mesures de control sobre diferents situacions d’ús anòmal dels habitatges, intentant identificar i barcelona.cat/santmarti pàg: 26 esmenar les situacions d’incompliment de la funció social de la propietat, utilitzant els instruments normatius vigents. Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació (SPIMH). El Servei te per objectiu el control dels habitatges públics, propietat o gestionats, principalment del PMHB (actualment Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona), l’Agència d’Habitatge de Catalunya, Foment de la Ciutat i Regesa. Punts d’Assessorament Energètic (PAE). Aquest servei neix de la voluntat de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua, gas i electricitat a les persones i famílies en situació de risc d’exclusió residencial que viuen a la ciutat de Barcelona, tal com recull la Llei 24/2015. Transformacions Urbanístiques. L’Ajuntament de Barcelona manté el compromís d’impulsar un parc públic d’habitatges en què es mantingui la qualitat dels habitatges per sota del preu de mercat i assequible per a la ciutadania. Amb aquest objectiu, s’han iniciat o desenvolupat els següents planejaments: o Modificació del Pla General Metropolità Trinxant – Meridiana. o Modificació del Pla General Metropolità Prim o Modificació del Pla General Metropolità Àmbit dels carrers Guipúscoa, Ca n’Oliva i Binèfar (entorns COBEGA) Parc d’habitatges de lloguer protegit, social i assequible (2018) PROCEDÈNCIA TIPOLOGIA BARCELONA SANT MARTÍ % Parc Lloguer HPO Lloguer HPO i Dotacionals 7.916 1.477 18,66% TOTAL 7.916 1.477 18,66% Parc Lloguer HPO Lloguer Social 3.003 569 18,95% Compra i Tanteig EEFF Lloguer Social 53 6 11,32% Conveni usdefruit SAREB i BuildingCenter Lloguer Social 103 9 8,74% Conveni cessió EEFF Lloguer Social 17 1 5,88% Tanteig i cessió EEFF Generalitat Lloguer Social 31 3 9,68% Programa Habitatges Buits Lloguer Social 247 38 15,38% TOTAL 3.454 626 18,12% Borsa de Lloguer Lloguer assequible 794 140 17,63% TOTAL 794 140 17,63% ACUMULAT 12.164 2.243 18,44% Ampliació de la borsa d’Habitatge Social amb noves adquisicions. El districte compta amb 2.243 habitatges de lloguer per sota del preu del mercat (2.046 són habitatges amb protecció oficial). Un total de 626 són habitatges de lloguer social (lloguer en funció dels ingressos), provinents de diverses fonts: 569 del parc d’habitatges protegits, 6 de l’adquisició d’habitatges per part de l’Ajuntament, 10 de convenis de cessió d’usdefruit d’EEFF amb l’Ajuntament, 3 dels adquirits per la Generalitat i 38 del programa barcelona.cat/santmarti pàg: 27 de captació de pisos buits (Hàbitat3). Lloguer social. El preu de lloguer no pot superar el 30% dels ingressos de les unitats de convivència destinatàries, la diferència entre el lloguer a pagar i el preu de lloguer, és una subvenció. La situació a Sant Martí és la següent: o 569 habitatges adjudicats, procedents del parc d’HPO. o 19 habitatges adjudicats, procedents d’EEFF i/o grans tenidors. o 38 habitatges adjudicats, procedents del mercat privat, per cessió. Així mateix, al llarg del present mandat, s’han implementat un seguit de taules de coordinació de diferents Serveis Municipals, amb l’objectiu millorar i optimitzar els esforços d’aquests dedicats a habitatge. Taula d’Habitatge. Composada per Serveis Socials, SIPHO i l’Oficina d’Habitatge tenen per objectiu revisar els casos de famílies vulnerables que han de patir un desnonament, oferint-los solucions diverses. Taula de Disciplina. Constituïda al maig de 2018, està integrada per l’IMHAB, l’Oficina d’Habitatge de Sant Martí, els Serveis Jurídics i el Departament de Llicències del Districte. El seu àmbit d’actuació es centre en 4 àmbits: 1.- Inspecció i visita d’habitatges buits, programa de protecció oficial o altres habitatges del cens. 2.- Programa de Habitatges Buits: expedients de declaració d’utilització anòmala, expedients sancionadors i estat de les multes coercitives. 3.- Altres Sancionadors: per la no inscripció al registre d’habitatges buits o ocupats sense títol. 4.- Programa d’Ordres de Conservació i Sancionadors d’acord amb el Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Pla de Barris. Quan un determinat espai urbà es veu afectat per situacions adverses, motivades per desavantatges en àmbits clau com ara l’educació, l’economia o l’habitatge, apareix el risc d’exclusió de la seva població de les dinàmiques urbanes i socials. Per revertir aquestes desigualtats en el territori neix el Pla de Barris. Una iniciativa municipal que amb la col•laboració del veïnatge dur a terme accions àmbits com els drets socials, l’educació, l’activitat econòmica i l’ecologia urbana. En aquest darrer àmbit, les actuacions tenen per objectiu millorar els dèficits urbanístics, la baixa qualitat de l’habitatge i la manca d’equipaments. I és en aquest marc que actua el Programa de Rehabilitació del Pla de Barris. Les actuacions d’aquest programa al districte de Sant Martí es concentren als barris del Besòs i el Maresme i la Verneda i la Pau; que és on es va detectar la necessitat de rehabilitar una part del parc d’habitatges donat l’estat dels edificis i la situació sòcio- econòmica de la població, mitjançant el Programa de Finques d’Alta Complexitat (FAC). Donat el grau de desenvolupament del programa, els diferents moments pels quals passa un expedient es poden dividir en 3 fases, fins al moment. barcelona.cat/santmarti pàg: 28 1.- Fase prèvia. Es tracta en primer lloc d’una fase on s’avaluen els requeriments previs per conèixer si les finques compleixen allò establert pel programa per poder-s’hi adherir. 2.- Fase d’avaluació. És el moment on es contacte amb les comunitats per informar del programa i per signar un conveni d’assessorament on es fa una avaluació social i tècnica que en el cas de ser positiva, podrà donar pas a l’adhesió a la convocatòria. El conveni implica, de forma general, que l’equip de rehabilitació (arquitectes, treballadors socials, equip jurídic) han de realitzar els següents treballs: Realització d’un informe tècnic previ. Informe sòcio-jurídic de la CC.PP en termes de gestió. Informe de vulnerabilitat. Assessorament i acompanyament, tècnic, social, econòmic i jurídic. 3.- Fase d’obres. Es el moment en que les comunitats de propietaris poden inscriure’s al programa, signen el conveni d’obres que equival a la sol•licitud d’inscripció a la convocatòria. L’equip de rehabilitació acompanya a la Comunitat de Propietaris en tot el procés de rehabilitació: o Realització de l’ITE. o Redacció de projectes. o Sol•licitud llicencies. o Assessorament sobre la situació econòmica de la Comunitat de Propietaris. o Sol•licituds d’ajuts. o Acompanyament durant les obres. o Final d’obres i entrega de tota la documentació. Lluita contra la gentrificació. Al llarg de l’actual mandat, des de l’Oficina d’Habitatge de Sant Martí, en coordinació tant amb Serveis del Districte com amb Serveis centralitzats de l’Ajuntament de Barcelona, hem tingut en observació i seguiment un total de fins a 47 edificis adquirits recentment per grans tenidors. Per tal de poder localitzar aquestes situacions, a més de la denúncia presentada pels residents, des del Districte es comproven les llicències presentades per fer obres a habitatges plurifamiliars, i en cas de trobar indicis de rehabilitacions integrals, es revisa la situació de l’immoble en un treball coordinat entre la Oficina d’Habitatge i el Districte de Sant Martí. Aquestes accions ens permeten garantir els drets dels residents davant les operacions immobiliàries. Les accions dutes a terme sobre aquests, han estat bàsicament, adreçades a ser coneixedors dels diferents contractes de lloguer existents, donant assessorament legal als llogaters, en funció de les possibles ofertes fetes pel nou propietari, cuidant, especialment, dels contractes de renda antiga. Així mateix hem fet seguiment tant si la nova propietat volia iniciar obres de rehabilitació de la finca, com si pretenia modificar l’ús dels habitatges. En total, els 47 edificis, dels que 39 són de propietat vertical i 8 de propietat horitzontal, representen 621 habitatges amb més de 800 veïns empadronats en ells. barcelona.cat/santmarti pàg: 29 La distribució d’aquests edificis per barri, és la següent: TOTAL PER BARRI BARRI NÚM. El Camp de l'Arpa del Clot 9 El Clot 3 El Parc i la Llacuna del Poblenou 1 La Vila Olímpica del Poblenou 0 El Poblenou 32 Diagonal Mar i el Front Marítim 1 El Besòs i el Maresme 0 Provençals del Poblenou 1 Sant Martí de Provençals 0 La Verneda i la Pau 0 TOTAL 47 barcelona.cat/santmarti pàg: 30 pàg: 31 pàg: 32 pàg: 33 pàg: 34 pàg: 35 pàg: 36 pàg: 37 pàg: 38 pàg: 39 pàg: 40 pàg: 41 pàg: 42 pàg: 43 pàg: 44 pàg: 45 pàg: 46 pàg: 47 pàg: 48 pàg: 49 pàg: 50 » Drets socials Aquest balanç pretén ser una síntesi de les accions desenvolupades a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori de Sant Martí dins del marc de l’Àrea de Drets Socials i de l’Àrea de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència. Les desigualtats socials mostren com els recursos i les oportunitats que tenen les persones de participar plenament en la societat a nivell econòmic, laboral, polític, cultural, de salut, etc... disminueixen a mesura que la classe social o el nivell socioeconòmic empitjoren. El complex context socioeconòmic que ens deixa la crisi i la maduresa de les polítiques inclusives a la ciutat de Barcelona van plantejar el repte de l’elaboració d’una estratègia d’inclusió de les desigualtats en què els esforços de la societat civil organitzada de diferents formes i de l’Ajuntament s’orientin a punts i objectius compartits: lluitar contra l’exclusió i les desigualtats en tots els àmbits de la vida. Els àmbits en què operen els factors d’exclusió social són: situació econòmica i financera personal i familiar, treball, salut i autonomia personal, habitatge, formació i educació, relacions socials i familiars, participació, etc. Dins de l’acord ciutadà per una Barcelona Inclusiva s’han establert 5 línies estratègiques coincidents amb les dimensions de les desigualtats per incidir en el model social de Barcelona: - reducció de la desigualtat en la distribució de la renda i garantia dels drets socials, en especial l’accés a l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les necessitats bàsiques - increment de l’equitat educativa i les oportunitats formatives i culturals al llarg de la vida - enfortiment i articulació dels serveis i les xarxes relacionals i comunitàries de suport facilitadores de l’apoderament personal i col·lectiu - eliminació de l’estigmatització i la segregació social - disminució de les desigualtats socials territorials Al Districte de Sant Martí l’estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2018 treballa prioritàriament la vulnerabilitat, l’ocupació i l’educació. Els principals objectius són: - priorització dels barris amb rendes més baixes i nivells d’instrucció i ocupació més baixes per a treballar de manera integral - potenciació i creació de plans d’ocupació - execució d’una prova pilot a les escoles del Besòs i el Maresme en relació a la jornada intensiva A partir d’aquestes línies, s’han desenvolupat diferents projectes a diferents àmbits. 1.- INCLUSIÓ 1.1.- Àmbit de persones amb diversitat funcional El Districte de Sant Marti contempla com una de les seves línies d’actuació prioritàries la millora de l’accessibilitat i de la inclusió a la via pública, els equipaments i en el subministrament barcelona.cat/santmarti pàg: 51 d’infraestructures per tal de garantir la igualtat d’oportunitats a l’accés de les persones amb diversitat funcional als àmbits culturals, participatius i de promoció que desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona. Pren rellevància la Comissió d’Accessibilitat per a la detecció de necessitats i impuls de mesures a desenvolupar. Fruit d’aquest treball, que compta amb l’assessorament de l’IMD, s’han desenvolupat diferents accions en diferents àmbits. 1.1.1.- Espai públic Diagnosi de l’accessibilitat a la via pública als barris del Clot, el Camp de l’Arpa del Clot, Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau en col·laboració amb el departament d’Obres i Manteniment. Marxes exploratòries de gènere a la Verneda i la Pau i al Besòs i el Maresme realitzades per les dones del Districte per comprovar in situ els elements que poden millorar la percepció de seguretat i la seva utilitat en els espais públics (il·luminació, accessibilitat, mobiliari urbà) incorporant la mirada de persones amb diversitat funcional. Prospecció de la situació de les reserves d’aparcament per a persones amb diversitat funcional en equipaments i a l’espai públic. Servei de suport al bany a les platges. Instal·lació d’un gronxador inclusiu (de cadira adaptada i amb arnés) al parc infantil que hi ha a la zona de c. Salvador Espriu amb el c. Arquitecte Sert, al barri de la Vila Olímpica del Poblenou. 1.1.2.- Equipaments Estudi d’accessibilitat a equipaments públics per part de l’IMPD: OAC, Centres de Serveis Socials bàsics i especialitzats, equipaments esportius, biblioteques, universitats públiques, centres d’atenció primària, mercats municipals, centres cívics i l’Auditori Sant Martí. S’arriba al compromís de realitzar una sèrie d’actuacions als equipaments de nova construcció o en les obres de millora que s’hi puguin fer. o projectar un ample de portes de 90 cm. o lavabos que permetin el gir de cadires de rodes o desguàs flexible als rentamans o anell magnètic Destaquem l’adaptació realitzada al Casal de Barri La Palmera i la instal·lació d’anell magnètic a Ca l’Isidret i a la sala d’actes de la Seu del Districte. Respecte als serveis i activitats inclusives, s’estableixen els següents compromisos: o incorporació a la contractació de serveis l’augment d’hores destinades a la inclusió d’infants amb necessitats educatives especials als equipaments infantils municipals barcelona.cat/santmarti pàg: 52 o incorporació als darrers plecs de condicions per a la gestió de centres cívics de la programació sociocultural inclusiva: ja s’han realitzat tallers de ioga en cadira, de dansa integrada, de flamenc inclusiu, espectacles infantils accessibles, el Cicle d’Arts Escèniques i Salut Mental (a Can Felipa) i les III Jornades Inclusives de l’escola Sant Martí. 1.1.3.- Infraestructures S’han instal·lat lavabos químics adaptats cota zero i tarimes accessibles a totes les activitats i esdeveniments de la via pública de Sant Martí. 1.1.4.- Actuacions en l’accessibilitat a la comunicació S’ha portat a terme la implementació de mesures d’accessibilitat a la comunicació en aquells actes “a demanda” de les persones amb discapacitat auditiva o a iniciativa del Districte emprant la mesura sol·licitada: emissora FM, anell magnètic, plànols hàptics (en relleu, braille, etc.), interpretació a la llengua de signes, transcripció en pantalla (al Consell de Barri de Diagonal Mar, a les havaneres de la platja de Bogatell, als pregons de la Festa Major del Clot i de Sant Martí, i a l’espectacle infantil La Superbleda de l’Auditori Sant Martí). S’han instal·lat dos anells magnètics a la sala d’actes de la Seu del Districte que permeten la correcta audició per part de persones portadores d’audiòfons o implants coclears. S’ha dut a terme una prova pilot d’accessibilitat comunicativa al CAP Sant Martí per valorar un nou sistema per a les persones sordes que parlen en llengua de signes. Qualsevol persona amb sordesa que vagi a aquest centre tindrà a disposició la interpretació en llengua de signes a través de Skype sense necessitat de demanar-ho prèviament. 1.1.5.- Temps per a tu Per a famílies amb membres d’entre 4 i 18 anys amb diversitat funcional, i per a joves i adults amb paràlisi cerebral o discapacitats afins. Servei per al foment del lleure de qualitat de les persones amb diversitat funcional i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de les famílies cuidadores aprofitant l’oferta cultural de la ciutat. 1.2.- Àpats en companyia El projecte consisteix en facilitar un espai relacional i acollidor que permeti a les persones grans establir nous vincles d’amistat i de connexió amb la resta de persones usuàries del menjador mitjançant actuacions de dinamització i d’atenció en els espais de sobretaula d’acord amb la seva realitat i els seus interessos. Durant aquest mandat s’ha passat de 243 usuaris atesos i 36.724 àpats servits durant el 2015 a 282 usuaris i 51.064 àpats servits durant 2018. Actualment el nombre de places del servei que s’ofereixen als diferents casals de gent gran és el següent: barcelona.cat/santmarti pàg: 53 o Casal de gent gran Joan Maragall: 45 places o Casal de gent gran Taulat - Can Saladrigas: 50 places o Casal de gent gran Verneda Alta: 40 places o Casal de gent gran Joan Casanellas: 50 places o Casal Ca l’Isidret: 35 places 1.3.- Projecte Radars Projecte comunitari impulsat pels Centres de Serveis Socials als barris del Clot, el Camp de l’Arpa i el Poblenou per pal·liar els efectes de la solitud no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans. Existeix una xarxa formada pels veïns i les veïnes, els comerços, les farmàcies, persones voluntàries, les entitats i els equipaments dels barris, amb l’objectiu de transformar els barris en comunitats més segures, participatives i solidàries. 1.4.-Plans ocupacionals Una de les línies d’interès del Districte és la promoció de l’ocupació a partir de la col·laboració amb Barcelona Activa i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per donar feina a persones en situació d’atur. Any Contractes 2016 71 2017 60 2018 102 Al 2018 cal destacar dins dels plans ocupacionals el projecte BMincome amb l’objectiu de treballar la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat amb un grup de control de Serveis Socials per estudiar si aquesta inserció és o no positiva dins d’aquest col·lectiu. El nombre de persones contractades és de 49 persones, incloses en el quadre anterior. 1.5.- Menjador solidari Gregal L’escola Gregal és una cooperativa històrica del barri del Besòs i el Maresme, i constituïda l’any 1985, és una de les primeres cooperatives educatives creades a Catalunya. Des del 2012 l’activitat principal que ha dut a terme ha estat la del Menjador Solidari, que ha anat consolidant una xarxa de suport mutu veïnal amb un valor comunitari que esdevé un referent de compromís social de la ciutat. El projecte ha comptat amb el següent suport econòmic (2016 – 2019): o Subvencions: 6.900 € o Convenis amb Drets Socials i Pla de Barris: 231.000 € o Obres i lloguer social del local: 115.829 € barcelona.cat/santmarti pàg: 54 2.- ASSENTAMENTS Actualment és l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), creada a finals del 2012 per donar resposta a les necessitats de les persones que viuen als assentaments, qui treballa coordinadament amb el Districte i amb altres serveis que tenen competències en aquest àmbit. 2.1.- Situació a 2015 - 2016 A partir del 2014 el nombre d’assentaments al Districte de Sant Martí fluctua entre els 30 i el 40 de mitjana anual. El 2016 mostra una fluctuació de 27 assentaments al desembre de 2015 fins al 34 assentaments registrats a setembre de 2016, la procedència dels quals és la següent: 9 assentaments del Magrib, 8 d’Europa de l’Est (romanesos), 7 de galaics, 3 de nacionals, 2 de subsaharians, 2 de l’Europa comunitària, i la resta de diverses nacionalitats. Pel que fa a l’evolució del nombre de persones dels assentaments es registren 266 persones a desembre de 2015 i 261 persones a desembre de 2016. Al desembre del 2016 les xifres són de 36 assentaments a Sant Martí sobre un total de 62 a la ciutat (el 58,1%). Al 2016-2017 es va treballar el reallotjament de Bolívia 247 on hi havia un total de 10 famílies amb 30 menors i 20 adults. Van acceptar ser reallotjades 2 famílies amb 5 menors i 4 adults, amb un procés d’acompanyament d’aquestes famílies que encara continua. 2.2.- Situació a 2018 Al 2018 el perfil més important en assentaments són els galaico - portuguesos i famílies romaneses amb menors. L’evolució se situa en 49 assentaments amb 324 persones a desembre de 2018. Segons la procedència dels ocupants, aquests assentaments es distribueix en: 13 assentaments d’Europa de l’Est (romanesos), 9 del Magrib, 7 galaico – portuguesos, 6 de la resta d’Europa, 4 de l’estat espanyol, 2 de l’Àfrica subsahariana i 1 de romanesos i de l’Àfrica subsahariana. La resta d’assentaments són d’altres orígens. Durant el 2018 s’han dissolt 4 assentaments. Respecte a l’ocupació de locals, n’hi ha 18 ocupats per 89 persones amb la següent procedència: 9 locals d’Europa de l’Est (romanesos), 4 de l’estat espanyol, 1 de galaico – portuguès, 2 de la resta d’Europa i 2 d’altres procedències. barcelona.cat/santmarti pàg: 55 3.- ÀMBITS DE POBLACIÓ 3.1.- Infància i adolescència El Districte disposa de 6 equipaments infantils: 3 de les ludoteques i 3 dels Casals infantils, que tenen servei per adolescents de 12 a 16 anys. Equipaments amb servei per adolescents Barri Casal Infantil el Drac La Verneda i la Pau Casal Infantil Sant Martí Sant Martí de Prov. Casal Infantil El Vaixell El Besòs i el Maresme Ludoteca Ca l’Arnó Sant Martí de Prov. Ludoteca La Verneda La Verneda i la Pau Ludoteca Maria Gràcia Pont El Poblenou 3.2.- Joventut Actualment hi ha dos casals de joves en funcionament i un tercer en construcció al barri del Besòs i el Maresme. barcelona.cat/santmarti pàg: 56 3.2.1. Casals de Joves Casals de Joves Barri Casal de Joves de Can Ricart - Poblenou Provençals del Poblenou Casal de Joves del Clot i el Camp de l’Arpa El Clot 3.2.2.- Serveis municipals al Districte PIJ de Sant Martí (Punt InfoJove) El PIJ de Sant Martí, ubicat al Centre Cívic Besòs, al 2017 va ampliar el servei amb una antena més ubicada al Centre Cívic Sant Martí, i trasllada l’antena del Poblenou al Casal de Joves de Can Ricart – Poblenou. En total, el punt fixe i tres antenes distribuïdes pel Districte. Aquí t’escoltem Sant Martí A l’abril del 2017 s’obre un nou servei al Districte, Aquí t’escoltem, un servei gratuït de prevenció adreçat a adolescents i joves de 12 a 20 anys. S’ubica al Centre Cívic Can Felipa – Poblenou amb un servei d’atenció individual i confidencial que es dóna al propi equipament, però el seu servei de tallers i activitats grupals s’implementa en diferents espais i grups distribuïts per tot el Districte. PUNT JIP (Jove, Informa’t i Participa) de Sant Martí A 12 instituts del Districte s’ofereix el Punt JIP, un programa adreçat a joves adolescents d’entre 12 i 16 anys que els vol apropar tota la informació que pugui ser del seu interès (salut, mobilitat, formació, etc...), així com fomentar la participació i l’associacionisme juvenil. Aquests instituts són: Icària, Maria Espinalt, Salvador Espriu, Moisès Broggi, Bernat Metge, Juan Manuel Zafra, Joan d’Àustria, Infanta Isabel d’Aragó, Sagrat Cor – Besòs, Front Marítim, Barri Besòs i Quatre Cantons. Sales d’estudi per joves a Sant Martí. Al maig del 2017 s’obre al Districte una nova sala d’estudi puntual que s’ubica al Centre Cívic Sant Martí. Sales d’estudi Tipologia Barri Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz Permanent El Poblenou Biblioteca Xavier Benguerel Puntual La Vila Olímpica Biblioteca Sant Martí Puntual Sant Martí de Prov. Programa Dedeuauna Sant Martí. Durant el curs 2015-2016 es posa en marxa el programa Dedeuauna a Sant Martí, un servei adreçat a joves de 16 a 25 anys de tot el Districte que no estudien ni treballen. S’ubica al Centre Cívic Sant Martí amb els objectius d’informar i acompanyar la joventut en la recerca de recursos formatius i laborals, donar a conèixer i posar-los en contacte amb els serveis que els són dirigits, ja siguin del barri, del districte i de la ciutat. També es treballen les relacions i habilitats socials en l’entorn més proper i s’ajuda a aprendre a gestionar el seu temps. barcelona.cat/santmarti pàg: 57 Dades globals 2015/16 2016/17 2017/18 Atencions, informacions del programa 22 39 58 Joves en fase programa diari 18 36 21 Joves en fase de seguiment 0 55 8 Total de persones joves ateses 40 130 88 3.2.3.-Projectes adreçats a adolescents i joves Aquests són els projectes que s’han realitzat durant el període 2016-2019 dins de l’àmbit de la joventut al Districte. o Amplifica’t: concurs de bandes de música o Tallers de joves a la carta: oferta de tallers gratuïts per a joves a partir dels 12 anys en funció de la seva demanda o Sant Martí Jove: activitats del calendari festiu adreçades a adolescents i joves dels barris de Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau o Mou-te al Clot: activitats gratuïtes adreçades a adolescents i joves, sobretot durant 2 setmanes d’estiu o Teatre Social a Sant Martí: trobada de grups de teatre social del Districte, formats per adolescents i joves. o Teatre per a joves, A escena!: projecte de teatre per a joves que s’organitza des del Centre Cívic Parc Sandaru. 3.3.- Dona Considerat un àmbit prioritari on la transversalitat pren especial significat. Se’n poden destacar les següents accions: o Evitar l’ús de llenguatge sexista dins dels plecs de condicions. Igualment s’han afegit clàusules per afavorir la paritat en les empreses contractades o Per tal de sensibilitzar envers la violència masclista, dins del marc de les festes majors del Poblenou, de Sant Martí de Provençals i del Clot i el Camp de l’Arpa s’han establert “punts liles”, espais destinats a la sensibilització, la informació i la difusió, ubicats en el si de la festa major en horari nocturn (i especialment en caps de setmana), complementades amb accions formatives dutes a terme per les entitats organitzadores de grans esdeveniments a l’espai públic o Consolidar el bon funcionament del circuit contra la violència masclista o Durant el 2018 s’ha celebrat el 25è aniversari del Consell de les Dones del Districte de Sant Martí, que va ser el primer de la ciutat de Barcelona o Marxes exploratòries de gènere a la Verneda i la Pau i al Besòs i el Maresme realitzades per les dones del Districte per comprovar in situ els elements que poden millorar la percepció de seguretat i la seva utilitat en els espais públics (il·luminació, accessibilitat, mobiliari urbà...) o S’han realitzat diferents activitats entorn del 8 de març i del 25 de novembre, fomentant el treball en xarxa en una activitat conjunta entre diferents entitats o Realització de quatre edicions del Premi Jove de Còmic de Sant Martí, amb l’objectiu de sensibilitzar i prevenir vers la violència de gènere als instituts i equipaments o Impulsar la participació de la dona als diferents projectes i esdeveniments del Districte barcelona.cat/santmarti pàg: 58 3.4.- Gent gran A tots els casals està implantat el nou model de gestió “pla de millora” que ha significat un avenç en la prestació del servei de dinamització de tallers i activitats. Des d’aquest nou model s’incorpora els espais de bar com un espai més de dinamització. Destaquem les següents activitats: o Realització de l’escola de Salut de la gent gran al barri de la Verneda i la Pau i al barri del Poblenou. o Disseny i implantació dels webs dels casals de gent gran de Sant Martí. o Promoció de l’aula d’extensió universitària als barris del Besòs i el Maresme, la Verneda i la Pau, Sant Martí de Provençals i Provençals del Poblenou. Actualment s’estan realitzant les obres de reforma integral del Casal de Gent Gran Verneda Alta, cosa que ha provocat el trasllat de la gestió i activitats al Casal Infantil El Drac, Piramidon i el Casal Cívic La Pau. També cal destacar la transformació de Ca l’Isidret en un únic equipament amb atenció a gent gran i població en general. barcelona.cat/santmarti pàg: 59 » L'educació a Sant Martí El Districte de Sant Martí és el segon més poblat de la ciutat de Barcelona, que agrupa el 14,53% de la població amb un percentatge de població jove de 0-14 anys més elevat que la resta de la ciutat (concretament, el 15,56% del total de ciutat). Aquest fet ha causat que el Sant Martí disposi d’un elevat número de centres educatius, dels quals més de 60% són de titularitat pública. Concretament el districte de Sant Martí disposa de 118 equipaments educatius de diversa tipologia, des d’escoles bressol, centres de formació de persones adultes o centres d’educació especial. Cal destacar també que les característiques socioeconòmiques i demogràfiques són molt diverses depenent de cadascun dels deu barris. Així, els barris de la Verneda i la Pau i del Besòs i el Maresme tenen uns índex de renda familiar molt per sota de la mitjana de Barcelona, mentre que la Vila Olímpica del Poblenou i Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou tenen rendes molt superiors. Aquestes diferències es veuen reflectides també als centres educatius pel que fa a la composició del seu alumnat, cosa que implica una atenció i dotació de recursos i projectes diferenciada segons les necessitats de cada centre educatiu. Durant aquest mandat 2015-2019 s’han dut a terme diferents actuacions en l’àmbit de l’educació al Districte de Sant Martí, algunes de les quals venien reflectides al Programa d’Actuació del Districte (PAD) i d’altres es van plasmar a la Mesura de Govern “Impuls al projecte educatiu de ciutat per fer de Barcelona una capital de la innovació pedagògica”, del febrer de 2016, que ha posat el focus en tres eixos principals: la planificació educativa, els entorns i comunitats educatives, i la participació de l’alumnat i la resta de la comunitat. Entre les actuacions recollides al PAD que s’han dut a terme, cal destacar la revisió dels criteris d’adscripció de les escoles de primària i secundària a través d’un debat ciutadà conjunt amb les plataformes i les comunitats educatives del districte; l’increment de l’obertura d’equipaments educatius per a la ciutadania fora de l’horari lectiu incorporant l’obertura de patis durant el mes d’agost en alguns barris; el suport a la implementació dels projectes de la jornada compactada i les tardes educatives al Besòs; la promoció de l’associacionisme en les comunitats educatives i col·laboració en les seves activitats; i l’ impuls de diferents reformes, arranjaments i ampliacions d’equipaments educatius. A continuació es recullen les principals actuacions dutes a terme aquests quatre anys, així com també s’incorporen els nous projectes i centres educatius. Cal especificar que són moltes més les actuacions i projectes realitzats al llarg d’aquest període, però s’ha optat per presentar les més destacables. 1.- Eixos prioritaris En el marc de la Mesura de Govern “Sant Martí, Districte Educatiu” es van establir els següents eixos prioritaris per desenvolupar al llarg del mandat: barcelona.cat/santmarti pàg: 60 o suport a la planificació educativa (en aquells aspectes en els quals el Districte de Sant Martí és competent) o millora dels entorns escolars i ús comunitari dels espais públics o participació de l’alumnat i de la comunitat educativa 2.- Objectius Els objectius específics d’actuació en el present mandat han estat els següents: o promoure una educació pública de proximitat i de qualitat o treballar conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona per disposar d’una oferta de places públiques per a totes les famílies que ho sol·licitin (infantil, primària i secundària) amb una previsió i planificació adequada a les necessitats de creixement demogràfic a mitjà i llarg termini o incrementar l’oferta de places públiques d’escola bressol o promoure la participació d’infants i joves en la seva formació i com a ciutadania de ple dret o impulsar la participació de la comunitat educativa o organismes de participació: Consells Escolars de centre, Consell Escolar municipal del Districte de Sant Martí, i Consell Escolar municipal de Barcelona o reforçar i recolzar el paper de les AFA’s i les AMPA’s com a model de participació de les famílies en l’educació de nois i noies i la seva gestió o acompanyar als centres en la innovació pedagògica i la qualitat del seus projectes educatius o potenciació de les xarxes per al canvi de barri, districte i ciutat en relació amb el Centre de recursos Pedagògics (CRP) del Districte o potenciar l’ús comunitari dels patis escolars oberts al barri o millorar els entorns escolars i potenciar la xarxa de camins escolars o promoure la col·laboració entre entitats culturals i cíviques i els centres educatius. o potenciar activitats del lleure responsable, de reforç escolar, de música, d’esports... o continuar impulsant la sensibilització i la difusió de les polítiques d’igualtat i la perspectiva de gènere a tota la comunitat educativa o avançar cap a un projecte educatiu del Districte i del barri amb implicació comunitària 3.- Els centres educatius del Districte de Sant Martí Centres educatius del Districte segons titularitat Privat 24 Concertat 20 Públic 74 Total 118 barcelona.cat/santmarti pàg: 61 Tipologia de centres educatius Privat i concertat 44 Educació especial 1 Educació infantil i primària 4 Educació infantil, primària i secundària 11 Educació primària i secundària 1 Ensenyaments artístics i de música 3 Exclusius d'educació infantil 22 Exclusius d'educació secundària 1 Formació de persones adultes 1 Públic 74 Educació especial 1 Escoles 33 Escoles bressol i Llars infantils 19 Escoles Oficials d'Idiomes 1 Formació de persones adultes 5 Instituts 13 Instituts Formació Professional 2 Total 118 4.- Actuacions realitzades al Districte de Sant Martí 4.1.- Planificació educativa Per tal de garantir una educació pública de qualitat i proximitat, es treballa de forma coordinada i de la mà del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), format per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Una de les principals tasques que es desenvolupen és la planificació educativa, amb l’objectiu de garantir les necessitats d’escolarització dels infants de tota la ciutat i de totes les etapes educatives. En els darrers cursos, l’oferta educativa, així com també la demanda, han anat creixent al districte, cosa que es pot comprovar en la següent taula. S’hi mostra l’alumnat matriculat per districtes per al curs 2018-2019 en relació a l’any anterior. barcelona.cat/santmarti pàg: 62 4.2.- Nous centres educatius Per tal d’absorbir la demanda creixent de places d’educació en centres educatius públics del districte, centrat majoritàriament al barri del Poblenou, els darrers 3 cursos s’han construït i inaugurat diferents centres educatius, els quals es detallen a continuació: Centre Data Estat Ubicació definitiva educatiu nou Ubicació Barri obertura Escola La El Parc i la Setembre Ubicació Serà al c. Sancho de Ávila. C. Llacuna, 87 Llacuna provisional en Estarà enllestit en 4 o 5 Flor de Maig del Pobl. 2016 mòduls anys Institut El Parc i la Ubicació Trasllat al c. Antic de Maria C. Llacuna, 87 Llacuna Setembre provisional en València, previst per al Espinalt del Pobl. 2016 mòduls setembre de 2019. Escola C. Almogàvers, El Parc i la Llacuna Setembre Ubicació La ubicació definitiva serà al Auditori 131 2018 provisional en c. Badajoz. del Pobl. mòduls Ubicació La ubicació definitiva serà al Institut 22@ C. Joncar, 35 El Setembre provisional al “n solar dels mòduls actuals de (Can Saladrigas) Poblenou 2018 pis de l’edifici l’institut Maria Espinalt (c. Llacuna, 87) S’ha de construir La ubicació definitiva Provençals un nou institut al dependrà de si es realitza *Nou institut Pendent del Pendent barri per absorbir una nova construcció o es Poblenou la demanda transforma una escola ja creixent de places existent barcelona.cat/santmarti pàg: 63 4.3.- Grans reformes Cal destacar també que s’estan duent a terme diferents actuacions per a l’adequació i arranjament dels centres educatius amb l’objectiu d’augmentar-ne la capacitat, així com també per possibilitar-ne altres usos per al barri i la comunitat educativa. Aquestes grans reformes que s’han dut a terme són: Centre educatiu Barri Actuació Finançat per Ampliació de l’escola Setembre 2019 Escola La Mar Bella El Poblenou Equipament de Ajuntament de Barcelona proximitat Gener 2020 Institut 22@ El Poblenou Ampliació 2a planta Ajuntament de Barcelona Setembre 2019 Escola La Pau La Verneda i Reforma de la sala Pla de Barris la Pau d’actes El Besòs i el Reforma de la sala Institut Barri Besòs Maresme d’actes Pla de Barris Reforma del vestíbul i altres espais per tal Institut Rambla El Besòs i el d’acollir l’oferta Prim Maresme formativa de referència Pla de Barris Juny 2019 en estudis post obligatoris 5.- Impuls de projectes conjunts amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona 5.1.- Camins Escolars L’objectiu del programa “Camí Escolar, espai Amic” és facilitar la mobilitat autònoma, segura i sostenible dels nois i les noies escolars a partir dels 8 anys. És a dir, que els infants vagin a l’escola a peu i sense l’acompanyament d’un adult amb companys de diferents edats per un itinerari que reuneixi les condicions de seguretat necessàries. El Districte de Sant Martí compta amb Camins Escolars als centres educatius següents: Escola Fluvià Escola Provençals Escola L’Arenal de Llevant Escola La Farigola del Clot EBM El Xalet de la Paperera Escola La Rambleta del Clot Escola Les Acàcies Escola Dovella Escola La Mar Bella Escola Sant Martí EBM La Mar Xica Escola Els Horts Escola Vila Olímpica Centre d’Estudis Montseny Institut Icària Escola Grèvol Escola Bogatell Escola Voramar Escola Antoni Brusi Escola La Llacuna del Poblenou Escola Pere IV barcelona.cat/santmarti pàg: 64 El Camí9 del Poblenou El projecte Camí9 es va estrenar al Poblenou on cinc escoles han realitzat un mapa caminable en què han establert els punts d’interès de la zona amb les distàncies a peu per a promoure una mobilitat sostenible i incentivar-los en el coneixement del barri. El Camí9 es va desenvolupar per separat a totes les escoles, que després van celebrar una festa conjunta per posar en comú els resultats a través d’una guia pedagògica aportada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). El 18 de febrer es va realitzar la macro comissió en la qual es va iniciar una reflexió sobre el projecte per tal de transferir aquesta experiència de treball compartit entre escoles a d’altres barris de la ciutat. Estat actual del programa Durant el curs 2017-2018 es va inaugurar el camí escolar de l’escola Sant Martí i a principis del curs 2018-2019 el de l’escola Els Horts, els quals han organitzat una festa de celebració de forma conjunta amb tota la comunitat educativa. Durant el curs 2018-2019 no s’han incorporat noves escoles al programa “Camí escolar, espai amic” atès que es va valorar la necessitat de readaptació del programa seguint les conclusions de l’estudi d’avaluació. Un grup de treball format per tots els perfils dels agents tècnics que hi intervenen està elaborant una proposta de nou model, fruit de la reflexió conjunta realitzada que incorporarà millores als punts febles que s’hi hagin pogut detectar. 5.2.- Patis Oberts Els centres educatius que disposen d’aquest projecte són els següents: Pati escolar Barri Inici activitat Escola Miralletes El Camp de l'Arpa del Clot 14/2/2009 Institut Barri Besòs 25/1/2014 El Besòs i el Maresme Escola Eduard Marquina 22/11/2015 Escola La Farigola del Clot El Clot 13/1/2013 Escola Pere IV El Poblenou 16/5/2015 Escola Vila Olímpica El Poblenou 19/9/2009 Institut Bernat Metge 24/10/2009 La Verneda i la Pau Escola La Pau 24/10/2010 Escola Antoni Brusi 11/9/2010 La Vila Olímpica del Poblenou Escola Bogatell 10/10/2010 Escola Poblenou Provençals del Poblenou 20/12/2008 Escola Bac de Roda Sant Martí de Provençals 18/11/2012 barc elona.cat/santmarti pàg: 65 5.3.- Audiència Pública de Districte L’Audiència Pública als Nois i les Noies del Districte és un canal per a la participació a través de la qual els infants i adolescents de la ciutat entre 11 i 17 anys (escolaritzats a 6è de primària i a secundària, també d’educació especial) fan propostes a l’equip de govern de la ciutat i als regidors i les regidores de cada districte. D’aquesta manera la ciutat dóna veu a la ciutadania més jove i educa en la pràctica de la participació cívica. Les temàtiques que s’han treballat al llarg dels cursos del mandat són: Seguretat i ciutat (2015-2016), Barcelona, Ciutat refugi (2016- 2017), El Zoo que volem (2017-2018) i Barcelona, Ciutat de Pau (2018-2019). El curs 2018-2019 s’han incorporat al projecte els districtes que encara no hi participaven. 6.- Promoció de la inclusió social dels infants a la Franja Besòs 6.1.- Suport a l’activitat Corals als centres educatius al Besòs Any rere any des del Districte es col·labora en l’organització de la trobada de Corals de les escoles del Besòs i el Maresme en la qual es mostra el resultat del treball realitzat durant tot el curs escolar per l’alumnat dels centres educatius. El projecte té per objectiu la promoció del sentiment de pertinença dels infants al territori utilitzant la música i les activitats culturals. Mitjançant aquesta activitat s’ha pogut aprofundir en la cohesió dels infants així com també promoure la interculturalitat en el marc escolar. 6.2.- Banda BesòsBand A mitjans de l’any 2017 es va iniciar el projecte BesòsBand, un projecte musical al barri del Besòs i el Maresme amb l’objectiu de crear un espai de trobada i relació per al veïnat amb interessos musicals. El projecte ha estat obert a la participació de veïns i veïnes així com també a persones vinculades a entitats del territori que tinguessin uns mínims coneixements d’instruments de vent o percussió. El projecte compta amb la participació de l’Escola de Músics, que dinamitza el projecte i l’ha dotat de professionals formadors en cadascun dels instruments. La BesòsBand va actuar en el marc de la Festa Major 2018 del Besòs i el Maresme. 6.3.- Patis Oberts a la franja del Besòs Durant aquests darrers anys des del Districte de Sant Martí s’ha donat un suport especial al projecte dels Patis Oberts ubicats als barris de la Verneda i la Pau i del Besòs i el Maresme (concretament a l’escola La Pau i l’escola Eduard Marquina). Per tal de oferir un recurs educatiu al barri en moments d’especial necessitat, des del Districte s’ha dotat al projecte per tal de poder obrir aquests dos patis durant els períodes no lectius de nadal, setmana santa i el l’agost. 6.4.- Tardes Educatives Per tal de prevenir l’abandonament escolar i millorar els resultats acadèmics dels infants, les escoles del barri del Besòs i el Maresme, l’escola Eduard Marquina i l’escola Concepción Arenal barc elona.cat/santmarti pàg: 66 van iniciar el curs 2013-2014 la jornada compactada. Aquest projecte s’ha anat afinat i els darrers cursos l’alumnat ha compactat la seva jornada lectiva, que inclou també el menjador escolar. A partir de les 15 h, els infants poden participar a diferents activitats. Actualment el projecte centra l’oferta d’accions en la promoció esportiva entre l’alumnat amb la col·laboració de diferents entitats que organitzen les diferents activitats de tarda. 6.5.- Menjadors a la Secundària El curs 2015-2016 es va dur a terme una prova pilot als dos institut del barri del Besòs i el Maresme, l’institut Barri Besòs i l’institut Rambla Prim, per tal d’atendre les necessitats dels adolescents de l’entorn. Ambdós instituts tenien establerta una jornada compactada i no disposaven de menjador escolar, i amb l’objectiu de fomentar la participació de l’alumnat en les activitats extraescolars per a la millora de l’èxit educatiu, es va implementar el servei de menjador per a l’alumnat de 1r i 2n d’ESO al menjador de l’escola Joaquim Ruyra. Degut a l’èxit de la proposta, finalment fou assumida pel Consorci d’Educació de Barcelona, que ha donat continuïtat al projecte. 7.- Projectes impulsats pels Plans de Barri 7.1.- BAOBAB El projecte Baobab té per objectiu posar en valor els projectes d’educació en el lleure de base comunitària així com també fer aflorar nous grups liderats per joves en els territoris on no hi ha un teixit associatiu de lleure consolidat. Així, des de l’IMEB i el Pla de Barris es duen a terme activitats al llarg de l’any per tal de motivar la participació i formar a joves per tal de liderar i enfortir les entitats de lleure, els quals han comptat amb el suport del Consell de la Joventut de Barcelona. Cal destacar que en el marc del programa Baobab s’han organitzat diferents campaments urbans durant els mesos d’agost a l’escola Prim i a l’escola Els Horts, que han tingut per objectiu oferir una activitat de lleure de qualitat en un període en el qual s’organitzen menys activitats. Aquests campaments oferien dos torns de 40 places cadascun sense cost per a la quitxalla participant. Els campaments urbans a l’escola Prim es van iniciar l’agost del 2016 i a l’agost del 2017 es van iniciar a l’escola Els Horts. A partir de l’estiu de 2018 s’han incorporat a la campanya de Vacances d’Estiu de l’Ajuntament per tal de garantir-ne la seva continuïtat i facilitar-ne la gestió. En aquest marc s’han organitzat diferents campaments urbans durant els mesos d’agost a l’escola Prim i a l’escola Els Horts, que han tingut per objectiu oferir una activitat de lleure de qualitat en un període en el qual s’organitzen menys activitats. 2016 2017 2018 Escola Prim 40 40 77 Escola Els Horts 40 71 barc elona.cat/santmarti pàg: 67 7.2.- Escoles Enriquides S’ha dotat a les escoles i instituts de secundària dels barris de la Verneda i la Pau i del Besòs i el Maresme de professionals experts amb diferents perfils per tal de reforçar els equips educatius dels propis centres. Així, s’hi han incorporat educadors socials, tècnics d’integració social, especialistes en audició i llenguatge i especialistes en actitud i conductual, que han pogut complementar els projectes educatius dels centres i dur-hi a terme accions i projectes de relació amb la comunitat educativa i l’entorn. Aquest projecte tindrà continuïtat fins el curs 2019-2020. 7.3.- Caixa d’Eines S’han desenvolupat i donat suport a diferents projectes de caire comunitari en els quals la cultura popular i tradicional catalana i el circ han estat el fil conductor i de treball entre les escoles, les famílies i el barri. Aquest projecte és fruit del treball conjunt entre Pla de Barri, l’ICUB, l’IMEB i el Consorci d’Educació de Barcelona. Mitjançant aquest projecte s’ha treballat per vincular la comunitat escolar amb el teixit associatiu de l’entorn així com també per donar visibilitat als projectes que es duen a terme en el marc de les centres educatius. 7.4.- Projecte DEMOCampus-Prometeus Arrel de l’exitosa experiència amb el projecte a un altre districte, durant el curs 2018-2019 s’ha iniciat als barris de la Verneda i la Pau i del Besòs i el Maresme el projecte DEMOCampus, que vol promoure i consolidar les expectatives i aspiracions dels joves d’aquests barris per a l’accés a estudis superiors treballant per tal de pal·liar les possibles dificultats socioadministratives que es puguin trobar i treballant per la igualtat d’oportunitat de les persones joves. Mitjançant aquest projecte s’afavorirà la participació d’estudiants dels instituts Bernat Metge i Barri Besòs promovent la finalització dels estudis secundaris post obligatoris i facilitant la transició als estudis superiors universitaris. 7.5.- Promotors escolars per al poble gitano Amb l’objectiu d’impulsar la plena escolarització, contribuir a l’èxit escolar i potenciar la visibilització i valors de la cultura gitana, es va implementar la figura del promotor escolar als centres educatius amb una elevada taxa d’alumnat gitano. Aquestes persones promotores formen part de la comunitat gitana i han treballat focalitzant les seves accions en diferents col·lectius: l’alumnat, el professorat, les famílies i l’entorn. 8.- Suport al desenvolupament de projectes liderats pel Consorci d’Educació de Barcelona 8.1.- Projectes del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) Des del Districte de Sant Martí s’ha donat suport econòmic i disponibilitat d’espais en equipaments al Centre de Recursos Pedagògics del Districte. Concretament, s’ha donat suport als barc elona.cat/santmarti pàg: 68 actes que es duen a terme cada curs les diferents escoles i instituts. Concretament, a l’acte d’inici de curs, la Mostra Treballs de Recerca de Batxillerat, els Jocs Florals del Districte, i el Congrés de la Ciència. 8.2.- Prou Assetjament Els objectius d’aquest projecte impulsat conjuntament des del Districte i la inspecció educativa del CEB han estat la sensibilització de l’equip directiu, el professorat i famílies en la necessitat d’establir un marc d’actuació al centre sobre la gestió dels casos d'assetjament i la seva prevenció, així com dotar els equips de les eines necessàries per donar-hi resposta. Aquest projecte iniciat el 2016 es duu a terme cada curs escolar, i mitjançant activitat pràctiques i vivencials s’ha realitzat una reflexió teòrica i pràctica de la prevenció, la detecció i la intervenció enfront l’assetjament en el marc de la millora de la convivència. Els programes anuals tenen una durada de 30 hores i hi participen tres representants de cada centre educatiu. 8.3.- Servei d’Orientació Pla Jove (SOPJ) L’objectiu del SOPJ al Districte de Sant Martí és de dur a terme diferents accions per tal d’evitar l’abandonament escolar prematur mitjançant diferents activitats de suport a la tasca orientadora dels centres, el suport i acompanyament a l’alumnat que no acredita l’ESO, accions de suport a l’orientació acadèmica i professional a la xarxa de Centres de Formació d’Adults, i l’assessorament a joves que vulguin continuar la formació reglada i busquin itineraris formatius adequats al seu perfil en coordinació amb els centres de formació d’adults. Aquest programa es coordina amb tots els instituts i centres de formació de persones adultes de Sant Martí. 8.4.- Seguim! Durant el curs 2016-2017 es va iniciar el projecte Seguim! al Districte de Sant Martí, que s’ha consolidat durant els cursos següents. El programa vol contribuir en la lluita a favor de l’equitat i la manca d’oportunitats mitjançant la prevenció de l’abandonament escolar prematur. S’hi treballa amb grups de joves en sever risc d’abandonament escolar amb un abordatge multidisciplinari atenent tant els aspectes cognitius i acadèmics com els personals i treballant per a l’apoderament i la integració d’aquests joves, que en la seva majoria viuen situacions de vulnerabilitat social i són d’origen immigrant. S’ha dut a terme als centres següents: institut Poblenou, institut Joan d’Àustria, institut Salvador Seguí i l’institut Rambla Prim. 8.5.- MUS-E La Fundació Yahudi Menuhin duu a terme el projecte MUS-E, que té la finalitat de treballar a l’àmbit escolar des de les arts com a eina per afavorir la inclusió social, educativa i cultural de l’alumnat i les seves famílies, contribuint a la millora del seu rendiment a l’aula. Va iniciar-se el curs 2008-2009 amb el suport que el Pla Educatiu d’Entorn del Besòs va donar suport a l’escola Eduard Marquina, i el curs 2009-2010 es va implementar a l’escola Concepción Arenal i a l’escola barc elona.cat/santmarti pàg: 69 Prim. L’escola La Pau es va incorporar al curs 2016-2017. Aquest curs 2018-2019 s’hi ha sumat també l’institut Bernat Metge. 8.6.- Programa de Diversificació Curricular Aquest programa està adreçat a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO de diferents instituts del Districte i el seu objectiu és afavorir que l’alumnat pugui assolir els objectius i les competències clau de l’etapa mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum adaptada amb estades formatives en empreses. Es va iniciar el segon quadrimestre del curs 2014-2015, i cada any ha anat augmentant els instituts i les empreses participants. Actualment hi participa alumnat dels següents instituts: Barri Besòs, Infanta Isabel, Joan d'Àustria, Bernat Metge i Salvador Espriu. 8.7.- Comissió d’Absentisme En el marc del Pla d’absentisme del Consorci d’Educació de Barcelona es van crear cadascuna de les comissions d’absentisme escolar i abandonament prematur de districte. La Comissió d’Absentisme és un espai de coordinació i treball per al tractament de l’absentisme escolar a nivell de districte en la qual hi han participat representants dels centres educatius públics i concertats, membres del CEB, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, els Serveis Socials, la Dir. de Serv. a les Persones i el Territori, sota la presidència de l’inspector del Districte. La Comissió d’Absentisme de Sant Martí es va constituir el 5 de maig del 2009 i va iniciar el pla de treball el curs 2009-2010. El curs 2013-2014 va incorporar la prevenció de l’abandonament escolar prematur al seu pla de treball. Aquest curs 2018-2019 s’ha implementat un nou Pla Integral de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme escolar, cosa que ha suposat un canvi en el circuit d’absentisme així com també la posada en marxa d’una aplicació informàtica que facilita i monitoritza l’absentisme de forma més àgil. 9.- Participació de la comunitat educativa en el marc del Consell Escolar Municipal de Districte 9.1.- El nou Reglament Des de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Consell Escolar Municipal de Barcelona s’ha treballat en la renovació dels reglaments de Constitució i de Règim Intern, tant dels consells escolars municipals de districte com el de ciutat. Fruit del consens, es va aprovar i van ser publicats a la Gaseta Municipal el 3 de maig de 2018. Aquest reglaments incorporen algunes novetats i aporten més concreció a l’hora de designar les funcions dels consells, així com del seu funcionament intern. barc elona.cat/santmarti pàg: 70 9.2.- Comissió de treball sobre les zones d’adscripció En el marc del CEMD s’ha constituït una Comissió de Treball per tal de treballar la proposta feta pel CEB relativa a les zones d’adscripció per a la transició de la primària a la secundària. Des del juny de 2018 al gener de 2019 s’han dut a terme dues sessions grupals amb les AFA’s i direccions interessades i posteriorment s’han creat subcomissions per cada zona d’adscripció. Finalment cada zona d’adscripció va poder presentar les seves demandes als representants del Consorci d’Educació de Barcelona, que hi van donar resposta al gener de 2019 fent un retorn de les propostes acceptades i presentant la proposta de zones d’adscripció final. 9.3.- Eleccions al Consell Escolar Municipal de Districte Seguint el reglament del CEMD s’han dut a terme dos processos electorals, ja que aquest consell es renova per meitats cada dos anys. Es va dur a terme una renovació l’any 2017, i també s’ha completat la renovació del 2019. Com a novetat cal destacar que els diferents CEMD de la ciutat són els primers òrgans de participació que faran ús de la plataforma “decidim.barcelona” per tal de procedir a les votacions en suport electrònic. Mapa dels centres educatius del Districte barc elona.cat/santmarti pàg: 71 » Plans de barri Els Plans de barri neixen com a una iniciativa municipal de millora de les condicions de vida als barris de la ciutat. En el cas del Districte de Sant Martí, als barris de la Verneda i la Pau i del Besòs i el Maresme. Tenen com a objectiu principal reduir les desigualtats socials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tot el veïnat. Els Plans de barri estan concebuts com un instrument en la lluita contra l’increment de les desigualtats socials a la ciutat. A més volen abordar els efectes negatius que es deriven de la concentració dels nivells de renda més baixos en aquells barris que pateixen dèficits urbanístics més acusats i on la qualitat de l’habitatge és menor. I pretén fer-ho aplegant la capacitat, els recursos i la legitimitat de l’Ajuntament amb la iniciativa, la creativitat i l’eficàcia de l’acció veïnal. Amb aquest criteri, el Pla de barris de la Verneda i la Pau i del Pla de barris del Besòs i el Maresme han incidit en quatre àmbits d’actuació estratègica: drets socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana. Així els principals trets dels Plans de barri com a eina per aconseguir un abordatge integral i transversal de les mancances de cada territori, han estat els següents: o la dotació de recursos extraordinaris o la transversalitat de les actuacions que han implicat el treball entre diferents àrees de l’Ajuntament o l’apoderament veïnal, tant en la definició com en el seguiment i la gestió del programa o el reforç i el protagonisme de la xarxa associativa i d’entitats o la capitalització de l’experiència en els processos de transformació urbana a Barcelona i a Catalunya o el compromís d’avaluació i de rendició de comptes En la intervenció portada a terme destaquem els projectes motors que són aquells que per la seva dimensió i transversalitat han fet confluir tots els àmbits d’intervenció. Són projectes temàtics que vertebren i articulen totes les propostes i accions entorn a un eix conductor del propi barri. Els projectes motor de la Verneda i la Pau o La Verneda i la Pau, comunitat educadora: millorem l’institut Bernat Metge o Connectem i millorem Via Trajana o Repensem el polígon, motor d’activació econòmica i ocupacional Els projectes motor del Besòs i el Maresme o L’institut Rambla Prim: cap a una educació més professionalitzadora o Cooperativa Gregal: un nou espai per a la solidaritat, la formació i l’ocupació o El nou cinema Pere IV: un catalitzador dels projectes comunitaris del barri barc elona.cat/santmarti pàg: 72 1.- PROJECTES BARRIS D’OFICIS Àrea: Activitat econòmica Programa de formació i contractació de 105 persones en situació de vulnerabilitat social i laboral residents en els barris del Pla de Barris. El Programa combina formació professionalitzada i transversal amb contractació per part de les entitats adjudicatàries en projectes de barris que tenen per objectiu la capacitació professional de persones en situació d’atur o precarietat laboral, l’impuls dels sectors econòmics tractors a cadascun d’ells i la identificació d’activitats econòmiques innovadores i generadores d’ocupació sostenible. Les persones són contractades durant un període d’un any a jornada completa, percebent com a mínim el salari mínim de ciutat (13.000 € bruts / any) del qual entre un 30% i un 40% de la jornada es dedica a la formació. Les persones reben un acompanyament individualitzat durant tot el programa, i un cop passat aquest primer any de contractació, es porta a terme un Pla personal d’inserció amb l’objectiu d’aconseguir la inserció laboral més enllà de la durada del programa. Els sectors actuals són: atenció sociosanitària, cura de persones amb dependència, reparació i manteniment, neteja industrial i gestió de residus. En una primera fase ja hi ha 75 persones contractades. Se’n preveu una segona fase on es seleccionaran 30 persones més. - al Besòs i el Maresme s’hi han seleccionat 7 persones en aquesta primera fase, i hi ha una previsió de 3 més en una segona. - a la Verneda i la Pau s’hi han seleccionat 7 persones en aquesta primera fase, i hi ha una previsió de 3 més en una segona. Cost Districte Sant Martí: 638.856,86 € (de les dues fases del programa) Cost Ciutat: 3.194.284,33 € (de les dues fases del programa) Calendari: gener 2019 – gener 2020 Actors: Barcelona Activa, Districte de Sant Martí, Pla de Barris - Foment de Ciutat PROGRAMA FORMATIU I D’OCUPACIÓ EN DIFERENTS ÀMBITS PROFESSIONALS: INXERCIÓ LABORAL PER A PERSONES EN SITUACIÓ ADMINISTRATIVA IRREGULAR Àrea: Activitat econòmica Millorar l’ocupabilitat i acompanyament a l’obtenció de permisos de treball per persones en situació irregular i en risc d’irregularitat sobrevinguda. D’acord amb la mesura de govern per afavorir l’accés a la regularitat i prevenir la irregularitat sobrevinguda, i tenint també en compte la realitat dels barris de l’eix Besòs, tal i com es descriu en els seus plans de barris el projecte estaria destinat als veïns i les veïnes en situació irregular i en alt risc de situació irregular sobrevinguda. Es preveuen 10 places a per persones dels barris de l’Eix Besòs. Cost Districte Sant Martí: 114 938 € Cost de Ciutat: 402.288,77 € Calendari: febrer 2019 – febrer 2020 Actors: Drets Socials, Barcelona Activa, Districte de Sant Martí, Pla de Barris - Foment de Ciutat TASTET D’AUTOMOCIÓ A L’ESCOLA MONLAU Àrea: Activitat econòmica S’han realitzat dos tastets formatius de 80 hores en el món de l’automoció; un d’especialitzat en electromecànica i l’altre en carrosseria. El nombre total d’alumnes ha estat de 20 persones que provenien de la Verneda i la Pau, del Bon Pastor, de Baró de Viver i de la Trinitat Nova, barc elona.cat/santmarti pàg: 73 principalment. A destacar que vuit alumnes continuaran formant-se realitzant el certificat de professionalitat d’electromecànica de vehicles a la mateixa escola Monlau. Cost: 14.560 € Calendari: octubre - desembre 2018 Actors: Barcelona Activa, Pla de Barris - Foment de Ciutat NOUS PERFILS PROFESSIONALS (ESCOLES ENRIQUIDES) Àrea: Educació Es tracta d’una dotació extraordinària de professionals de l’àmbit psicosocial per reforçar els equips docents cap a equips educatius de referència als territoris. L’objectiu bàsic de la incorporació d’aquests professionals és assegurar l’atenció global dels infants i les seves famílies en els centres escolars públics dels barris amb Pla de Barris, facilitant el treball conjunt i la mirada comuna entre els professionals de l’àmbit educatiu, social i de salut. Aquesta dotació haurà de garantir la formació i suport a l’equip docent, de manera que es propiciïn noves cultures de treball conjuntes entre serveis socials, salut mental, salut, centres educatius, etc. A la finalització del Pla de Barris hauria de quedar un llegat de noves sinergies, relacions i treball, entre les xarxes d’atenció a aquests infants en aquests territoris. S’han destinat diferents perfils professionals possibles l’assignació dels quals s’ha adequat a la realitat i necessitats de cada centre educatiu: - Tècnics d’Integració Social (TIS) - Educadors Socials - Psicomotricista / psicòleg - Mestres d’audició i de llenguatge (MALL) - Psicòleg / Psicopedagog (CRETDIC) El Besòs i el Maresme La Verneda i la Pau Nombre de centres 5 5 Tècnic integració social 2 2 Psicomotricista (psicòleg) 2 2 Educador social 3 2 MALL 2 CREDTIC 1 Suport d’assessorament al centre 10 h/setmana 5 h/setmana Cost Districte Sant Martí: 2.085.159 € Calendari:3 cursos escolars (2017-2018, 2018-2019, 2019-2020) Actors: Consorci d’Educació de Barcelona, IMSS, IMEB, Districte de Sant Martí i Pla de Barris CAIXA D’EINES: ENSENYAMENTS ARTÍSTICS ALS CENTRES EDUCATIUS Àrea: Educació Aquest projecte vol fer servir les arts escèniques (música, teatre, circ, dansa, audiovisual...) com a eina socioeducativa i de desenvolupament d’infants i joves. El que es vol afavorir és, a partir de tallers artístics de diferents disciplines, el treball amb l’alumnat de competències socioculturals, afectives, relacionals, comunicatives i la transmissió de valors positius com la cooperació, la solidaritat, el compromís amb la comunitat i el seu entorn. Els projectes de circ es vehiculen a través de professionals que aporta la Central del Circ, una entitat de referència ubicada al districte de Sant Martí. Els projectes de cultura popular i d’imatgeria festiva s’han vehiculat a partir de barc elona.cat/santmarti pàg: 74 l’entitat Fragments, i els projectes d’audiovisual s’han vehiculat amb institucions de referència com el Taller de Músics, entre d’altres. Al curs 2017-2018 hi han participat: Cost de Districte Sant Martí:242. 359,73 Cost ciutat: 650.000 € Calendari: Set 2017 - juny 2018 / Set. 2018 - juny 2019 Actors: Pla de Barris-Foment de Ciutat, Districte Sant Martí, ICUB, IMEB, Consorci Educació Barcelona FINQUES ALTA COMPLEXITAT (FAC) Àrea: Drets Socials Impuls d’un programa de rehabilitació i millora de l’accessibilitat de les Finques d’Alta Vulnerabilitat i d’acompanyament integral en tot el procés. Per tal delimitar les finques que presentaven situacions de més vulnerabilitat, s’elabora un llistat prioritzat de finques. En el cas del Besòs i el Maresme, s’hi ha realitzat una diagnosi més específica de l’estat de les finques i s’aborda aspectes d’aluminosi. Imatge gràfica: Cost Ciutat: 12.400.000 € Cost Districte Sant Martí: 3.000.000 € barc elona.cat/santmarti pàg: 75 Calendari:2017-2020 Actors: PMHB, IMHU, Districte de Sant Martí, Direcció Serveis Socials i Pla de Barris PISTA ESPORTIVA FRANCESC ABAD – LA BESONENSE Àrea: Drets Socials Dinamització de l'espai, potenciació de nous usos de les pistes, nou projecte basat en el treball participatiu amb els altres tècnics del territori. Programa esportiu subvencionat i obert al veïnat dirigit principalment a les persones joves del barri del Besòs i el Maresme, i en especial els que puguin estar amb risc d’exclusió social. Es fomenta la pràctica esportiva i es dóna suport als joves que no disposen de mitjans per practicar esport. S’impulsa la pràctica esportiva en diversos esports com a mitjà per a l’adquisició dels hàbits saludables que l’esport proporciona, així com ajudar a combatre el sedentarisme i ocupar l’oci i el temps lliure d’una manera positiva. El treball de Districte i Pla de Barris ha permès donar una nova dimensió del Complex Esportiu Municipal Francesc Abad per facilitar l’accés de forma igualitària a tots els col·lectius, així com incrementar el volum de participació a les activitats. Oferir a tots els usuaris l’accés a aquesta instal·lació i dotar el programa d’una oferta esportiva, a més de treballar diversos temes com per exemple la cohesió social, la integració, la interculturalitat i l’esport femení. L’espai es gestiona de manera participativa amb altres agents del territori a través d’una taula de cogovernança. Cost Districte: 155.218,30 € Calendari: 2017- 2019 Actors: Taula cogovernança Pista Esportiva Francesc Abad, i Pla de Barris – Foment de Ciutat. ESTIU AL BARRI Àrea: Drets socials És una proposta que ofereix al barri del Besòs i el Maresme un conjunt d’activitats adreçades prioritàriament als infants i les famílies, tot i que també n’hi ha d’altres per diferents públics. El programa és possible gràcies a la col·laboració de les entitats i serveis que treballen durant tot l’any per la millor d’aquest barri. Les activitats incideixen en millorar la convivència, la promoció dels comportaments cívics i facilitar la relació veïnal utilitzant els diferents espais públics del barri. Cost Districte 278.580,91 € Calendari: 2017 a 2019 Actors: Agents vinculats a cultura, infància i educació Districte + Pla de Barris Projecte DEMO Campus – PROMETEUS Àrea: Educació El projecte busca augmentar i consolidar les expectatives i aspiracions d’accés als estudis superiors dels i les joves en dificultats intentant eixamplar la igualtat de condicions i d’oportunitats de tots aquells joves que, per diferents motius, ho tenen més complicat. El projecte posa a disposició recursos i mitjans (materials, socials i de personal) necessaris per tal que joves estudiants dels dos instituts (Bernat Metge i Barri Besòs) puguin finalitzar els estudis secundaris post obligatoris i per facilitar la seva trajectòria acadèmica amb els estudis superiors universitaris. Cost Districte: 32.266 € Cost de Ciutat: 48.399 € Calendari: Novembre 2018 - desembre 2019 Actors: Consorci d’Educació de Barcelona, IMEB, Districte de Sant Marti, AFEV i Pla de barris. barc elona.cat/santmarti pàg: 76 PROGRAMA DE CULTURA POPULAR POPULARRI Àrea: Drets Socials La cultura popular creix amb força al barri de la Verneda i la Pau a través d’un projecte que dona suport a totes les accions del veïnat i de centres educatius que volen promocionar i vincular la seva activitat en aquest àmbit. Per acompanyar aquest procés s’ha generat un nou grup de treball de cultura popular en què participen una vintena d’entitats, centres educatius, AFA’s i veïns i veïnes. En el marc d’aquest programa s’han dinamitzat projectes de creació d’imatgeria festiva a dos centres educatius de primària, on s’han creat dues cuques que han donat la possibilitat que noves famílies participessin d’un projecte educatiu dins de la seva escola. També s’ha creat un nou grup de bastoners en el marc dels tallers a l’institut Bernat Metge, en què participen 18 joves del centre. S’han impulsat dos grups nous de batukades dinamitzades per dues AFA’s. També s’ha dissenyat i donat vida a la nova bèstia de foc del barri per part d’una entitat i colla de diables del barri; l’espiadimonis. Totes les propostes s’aglutinen en una mostra presentació al barri que pren el format de festa de cultura popular amb una participació de més de 200 persones. Cost Districte: 36.582,39 € Calendari: Inici al 2017 i continuïtat fins al 2019 Actors: Grup de Treball Cultura Popular, ICUB, Districte de Sant Martí i Pla de barris - Foment de Ciutat ESTIU JOVE Àrea: Drets Socials El programa impulsa activitats i tallers durant l’estiu de diferents disciplines enfocades a promoure l’oci saludable, la pràctica de l’esport i potenciar les relacions entre els joves adolescents del barri. Les activitats es programen quan el calendari escolar ha finalitzat, a finals de juny i durant tot el mes de juliol, amb l’objectiu de crear un espai lúdic i dinamitzar les tardes d’estiu dels joves de la Verneda i la Pau. Es dirigeix a un públic d’adolescents i joves entre 12 i 20 anys. Enguany, en el marc de l’Estiu Jove, es va acompanyar l’organització de la primera assemblea Jove, en la qual van participar més d’una trentena de joves del barri. Cost Districte: 28.000 € Calendari: Estiu 2017, estiu 2018 i es preveu estiu 2019 Actors: Districte de Sant Martí, Pla de barris, entitats, serveis i equipament referents de joves al territori (APC's, SPC, punt JIP, ludoteca La verneda, Casal el Drac, Espai Municipal Via Trajana, baobab, Mijac i l’Institut Bernat Metge). 2.- INVERSIONS 2.1.- El Besòs i el Maresme Reurbanització i millores al carrer Alfons el Magnànim Àrea: Ecologia Urbana En aquesta intervenció s’aborda la re urbanització del carrer per d’augmentar l’espai destinat a persones vianants, millorar la qualitat dels paviments, resoldre l’accessibilitat, fer més eficient l’enllumenat, sanejar l’arbrat existent i plantar nou arbrat i nova jardineria i implementar la Mesura de Govern: “Estratègia cap a una política de joc a l’espai públic”. barc elona.cat/santmarti pàg: 77 Foto render/ Mapa: Calendari d’execució: inici obres fase 1: juliol 2019, que inclou els carrers Ferran Valentí, Xavier Nogués i una part del c. Alfons el Magnànim. En total una intervenció de 4.142 m2. Operador: BIMSA Licitació: Abril 2019 Cost del Projecte:1.500.000 € Creació d’un nou projecte educatiu integral i professionalitzador a l’institut Rambla Prim Àrea: Educació Inici obres: novembre 2018. La intervenció, que finalitzarà a l’estiu, inaugura el nou centre amb una renovada oferta formativa (com p. ex. Electromedicina). El centre, que canviarà el nom, incorporarà l’Escola d’adults i orientació Laboral de Barcelona Activa /SOC. La intervenció física de l’espai aconseguirà que a la planta baixa es generi un espai d’orientació per a l’alumnat del centre i professionals de la zona, on s’atendran consultes de manera individualitzada sobre sortides professionals. Donada aquesta vocació d 'obrir el centre al barri, al soterrani es crea una sala polivalent, millorant l’accés. Cost del projecte: 1.390.577€ Calendari d’execució: les obres han començat el mes d’octubre de 2018 i finalitzaran a l’estiu 2019 Operador: obra executada pel Consorci d’Educació de Barcelona. Dades de l'empresa adjudicatària: Obres i contractes PENTA, SA barc elona.cat/santmarti pàg: 78 Nou equipament provisional per a joves al carrer Maresme Àrea: Ecologia Urbana L’equipament constarà de dues sales 60+97 m2 + pati. Actualment està en fase executiu, pendent de licitar obres a febrer de 2019 amb un inici d’obres abril 2019. El projecte té, entre altres objectius, impulsar la participació de col·lectius joves del barri del Besòs i el Maresme i vincular la nova intervenció amb els equipaments de proximitat, com el Centre Cívic Besòs i el futur equipament del cinema de Pere IV. L’espai disposarà d’una àrea d’acollida, dues sales polivalents, un bany, un espai d’emmagatzematge i el subministrament Foto render/ Mapa: Calendari d’execució: previsió de licitació febrer 2019 Operador: Pla de Barris Cost del projecte: 290.000 € (aproximat) Enderroc de l’antic Cinema Pere IV; enderroc Àrea: Ecologia Urbana El nou edifici, que acollirà la seu del districte, tindrà espais polivalents per a les entitats del barri. Serà un equipament transparent de 4.477 m2 de superfície construïda. Entrega del projecte definitiu: gener 2019 Aprovació i licitació: en funció de l’expropiació Es disposa de l’aprovació tècnica del Districte així com de l’auditoria favorable. Es preveu que es pugui tancar el projecte durant el mes de gener. barc elona.cat/santmarti pàg: 79 2.2.- La Verneda i la Pau Reforma, millora i transformació del Casal de Gent Gran Verneda (c. Binèfar 16) Àrea: Ecologia Urbana L’actuació consisteix en la reforma interior del Casal de Gent Gran Verneda Alta. Es preveu redefinir la comunicació vertical de l’edifici substituint la rampa existent per un nou nucli que inclourà escala i ascensor i redistribuir els espais, fent-los més compatibles amb el programa funcional actual. La reforma inclou l’execució de nou les instal·lacions i sanejament i l’adaptació de l’escala d'emergència existent. Cost del projecte: 1.400.000 € Calendari d’execució: L’inici de les obres s’han efectuat aquest mes de gener 2019 Reurbanització entorns Camp d’Arriassa Àrea: Ecologia urbana L’actuació té com a objectiu la millora dels entorns del carrer Camp d’Arriassa amb una actuació de mínims de dignificació de l’espai públic de la zona. Es preveu la millora dels passatges d’Arriassa, Ca n’oliva, camí de la Verneda i Casa Llarga i el c. Camp d’Arriassa. L’actuació contempla l’ampliació puntual de voreres, renovació d’alguns paviments, columnes d’enllumenat noves, incorporació puntual d’hidrojardineres, i senyalització horitzontal de l’àmbit. Cost del projecte: 450.000 € Calendari d’execució: Aprovació i licitació febrer i previsió d’inici d’obres maig 2019 Reurbanització Via Trajana Àrea: Ecologia Urbana L’actuació té com a objectiu la reurbanització de l’àmbit per pacificar el carrer renovant els espais residuals actuals i incorporant-hi nous usos. S’incorpora una nova àrea d’esbarjo de gossos, uns horts urbans, i s’actualitzen les petanques. En una segona fase, s’inclou un bar-edicle, una pèrgola i s’incorporen jocs intergeneracionals. S’aprofita l’actuació per desplaçar el punt d’intersecció de la calçada amb el c. Santander per fer-lo accessible. *Estat actual: en tramitació tècnica. S’ha inclòs en el projecte executiu previsions de partides pressupostàries per a la descontaminació dels sòls i gestió dels residus. Aquest fet ha fet augmentar la inversió prevista per a la fase 1 Cost del projecte: 3.000.000 € (fase 1 i fase 2) Calendari d’execució: Aprovació i licitació febrer i previsió d’inici d’obres al maig 2019 (*calendari supeditat a les cates per detectar si el sòl està contaminat). Operador: BIMSA Nou circuit esportiu per a la pràctica esportiva a l’aire lliure ÀREA: Ecologia Urbana L’actuació té com a objectiu la implementació d’un circuit esportiu i d’oci al barri de la Verneda i la Pau. Es contempla la millora dels espais esportius existents, com són les pistes de Menorca o les pistes de la Via Trajana, alhora que preveu la incorporació de nou mobiliari esportiu per a públic intergeneracional que potenciarà les pràctiques saludables. Es preveu incloure calistènies, taules de ping-pong, pistes de patinatge, màquines de càrdio, pistes de voleï i bàdminton. El recorregut comptarà amb senyalització que marcarà el recorregut de 5 km al llarg dels diferents àmbits barc elona.cat/santmarti pàg: 80 d’intervenció. També es preveu l’ampliació de La Carpa, equipament municipal, del carrer Extremadura. Cost del projecte: Millores esportives: 450.000€ i La carpa:60.000€ Calendari d’execució: Aprovació definitiva i licitació febrer. Inici d’obres maig 2019 Operador: BIMSA Millora de l’institut Bernat Metge i la Sala de Teatre de l’escola La Pau Àrea: Educació Aquesta intervenció ha contemplat la millora de dos centres educatius del barri de la Verneda i la Pau. L’institut Bernat Metge ha pogut millorar les seves instal·lacions actualitzant intervencions d’infraestructura de centre. El gimnàs i els nous vestuaris en són un bon exemple. L’escola La Pau ha pogut millorar la seva sala d’actes en una sala de teatre en la qual es preveu no només la calendarització d’activitats pròpies del centre educatiu sinó que esdevindrà una sala amb una programació cultural pròpia i a on es podran dinamitzar activitats comunitàries en benefici dels veïns i veïnes de barri. Cost del projecte: 1.000.000 € Calendari d’execució: Institut Bernat Metge - obres finalitzades al 2018 i Sala Teatre La Pau - obres finalitzades gener 2019. Operador: Obra executada pel Consorci d’Educació de Barcelona barc elona.cat/santmarti pàg: 81 barc elona.cat/santmarti pàg: 82 » Cultura i Memòria Històrica L’Ajuntament de Barcelona vol afavorir la promoció de la cultura així com el seu ’accés apropant- la als diferents barris, oferint una programació oberta i diversa en les diferents disciplines artístiques. La promoció de la participació ciutadana dins la construcció cultural de la ciutat és una de les eines necessàries per garantir l’èxit de la representativitat cultural de Barcelona. Dins de les accions de promoció cultural es treballen accions i projectes vinculats a la recuperació de la memòria històrica dels diferents barris del Districte. 1.- EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT 1.1. CENTRES CÍVICS Són equipaments de proximitat orientats al desenvolupament social i cultural del territori, a la participació, en general, dels ciutadans i ciutadanes en les tasques de la comunitat, així com la promoció de la vida associativa. La xarxa de centres cívics dels Districtes de Barcelona constitueix un punt de referència dels programes municipals de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori, així com un canal d'accés a programes culturals i socioculturals i a iniciatives per a la vida associativa i de participació ciutadana. Un instrument bàsic per a la promoció social tant individual com col·lectiva de la ciutadania. Les línies d’actuació són: Desenvolupament social i cultural del territori, oferint una programació cultural de base, adequada a les necessitats del seu entorn i compensada amb les iniciatives del teixit associatiu i privat, en tant que: facilitar l’accés universal a la cultura, cercant l’ampliació de tota mena de pràctiques culturals, en termes de qualitat, diversitat i quantitat estimular el contacte amb els llenguatges artístics (visuals, plàstics, musicals, audiovisuals i escènics) i amb la ciència i la tecnologia, en termes d’iniciació i sensibilització participar activament en el cicle festiu del territori contribuir a la narrativa i l’imaginari relacionat amb el territori, incidint en la configuració de la identitat de ciutat esdevenir una antena al territori que afavoreix el coneixement cultural de la ciutat Suport a la creació, sent un espai de creació cultural de base, on els artistes emergents poden oferir una mostra de les seves creacions en totes les disciplines artístiques (música, arts plàstiques, fotografia, circ, dansa, noves tecnologies....) Difusió i promoció sòcio- cultural, esdevenint el punt d’accés a la cultura i el coneixement, en tant que: realitzar una oferta d’accions formatives diversificada i variada per als sectors de població promoure accions culturals dins el territori barc elona.cat/santmarti pàg: 83 Participació en les tasques de la comunitat, espai de trobada i diàleg entre veïnatge, entitats i col·lectius, i contribueix a la cohesió i la cooperació. accentuar la dimensió social de la cultura i el seu caràcter inclusiu Promoció de la vida associativa, punt de trobada i relació, per tant: posar l’accent en la seva dimensió relacional i de treball en xarxa amb la resta d’equipaments públics, associatius i privats del seu entorn i generen noves sinergies relacionals Des del 2013 l’Institut de Cultura de Barcelona conjuntament amb els Districtes de la ciutat recull les principals dades de l’activitat dels centres cívics, que permet disposar d’una sèrie històrica que dibuixa el perfil i l’evolució dels centres cívics durant aquests últims anys. A continuació es desenvolupen breument algunes d’aquestes línies pels cinc centres cívics del Districte. A.- DESENVOLUPAMENT SOCIAL I CULTURAL, I SUPORT A LA CREACIÓ CENTRE CÍVIC CAN FELIPA - POBLENOU Projectes rellevants en arts escèniques, representacions familiars, i arts visuals. Aquesta darrera línia, desenvolupada des de l’inici del funcionament del centre, es treballa a través d’una convocatòria anual i se’n realitzen activitats paral·leles. És una de les sales d’art contemporani de referència de la ciutat de Barcelona. CENTRE CÍVIC PARC SANDARU Música, a través de bucs d’assaig i el projecte musical de la Sala Sandaru. Arts escèniques, a través dels projectes Escènic, Kinètic, Sandaru va al teatre, FragMenTs, Petit Sandaru i Mostra’T. Arts visuals, amb els projectes d’audiovisuals, Fòrum cinema, i les exposicions a la sala d’exposicions. CENTRE CULTURAL LA FARINERA DEL CLOT Música, amb els projectes Caliu, Say it Loud i Muses. Arts escèniques, a través dels projectes Pàrquing Shakespeare, Muses, Endorfines, i el teatre per tots els públics. Les arts visuals es concreten en les exposicions triades per convocatòria i realitzades a la Sala Joan Alsina. CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ Música a través del projecte “La Gàbia Sònica”. Arts escèniques amb els projectes Procreació i Mercateatre. Arts visuals amb obres triades per convocatòria a la sala d’exposicions “La Tercera”, i el concurs de fotografia. CENTRE CÍVIC BESÒS La línia de música es realitza a través dels projectes Pinzellada flamenca, (In)Fusión Flamenca, Jam Sessions amb l’Assemblea de Joves. barc elona.cat/santmarti pàg: 84 Arts escèniques, també amb vinculació amb el flamenc, es concreta en representacions i tallers de dansa. La sala d’exposicions acull les iniciatives en arts visuals. Per tal de mostrar l’impacte de les actuacions al territori, així com la participació del públic als diferents centres cívics, afegim la següent taula amb els indicadors socioculturals més rellevants: Evolució de l’activitat cultural 2014 -2017 i assistents en espectacles de producció pròpia en els centres cívics de Sant Martí, Activitat pròpia 2014 2015 2016 2017 Centre Cívic i Auditori Sant Martí 31 104 109 145 Centre Cívic Parc Sandaru 111 125 128 105 Centre Cultural La Farinera del Clot 69 74 70 87 Centre Cívic Besòs 48 62 63 47 Centre Cívic Can Felipa – Poblenou 33 30 33 20 Mitjana Sant Martí 58 79 81 81 Mitjana Barcelona 63,1 62,3 70,7 69,5 Total Sant Martí 292 395 403 404 Total BCN 2.777 2.989 3.394 3.199 El gran salt en l’oferta d’espectacles culturals al districte es produeix el 2015 de la mà del Centre Cívic Sant Martí i coincidint amb la posada en marxa de l’Auditori de Sant Martí. Des d’aleshores, la programació cultural vinculada als centres cívics de Sant Martí es manté en uns nivell de varietat d’oferta força estables i alts. També cal destacar les mitjanes d’assistència a la programació del Centre Cultural La Farinera del Clot (132 espectadors). B.- DIFUSIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL I CULTURAL Una de les accions més importants dels centres cívics és l’oferta de cursos i tallers. A continuació, presentem les dades més rellevants: Total activitat de formació pròpia a centres cívics de Sant Martí. Evolució 2014 -2017. Activitat per centre cívic de Sant Martí segons tipus. Formació pròpia 2014-17 2014 2015 2016 2017 Centre Cívic Can Felipa - Poblenou 119 121 163 142 Centre Cívic i Auditori Sant Martí 91 112 102 124 Centre Cívic Besòs 137 123 124 123 Centre Cívic Parc Sandaru 95 132 105 112 Centre Cultural La Farinera del Clot 72 80 67 75 Mitjana Sant Martí 103 114 112 115 Mitjana Barcelona 215 204 215 218 Total Sant Martí 514 568 561 576 Total Barcelona 9.661 10.217 10.757 10.233 Tal i com es pot apreciar a la taula precedent, l’oferta de cursos es manté estable els darrers quatre anys, amb un lleuger increment el 2017. barc elona.cat/santmarti pàg: 85 Evolució de les inscripcions a les activitats de formació pròpia 2014-2017. Número d’inscripcions segons tipus d’activitat de formació als centres cívics de Sant Martí Formació pròpia 2014 2015 2016 2017 Centre Cívic i Auditori Sant Martí 1.119 1.265 1.469 1.634 Centre Cívic Can Felipa - Poblenou 1.196 1.251 1.760 1.476 Centre Cívic Parc Sandaru 1.343 1.515 1.390 1.358 Centre Cívic Besòs 993 790 854 961 Centre Cultural La Farinera del Clot 722 807 741 830 Mitjana Sant Martí 1.075 1.126 1.243 1.252 Mitjana Barcelona 2.636 2.511 2.688 2.774 Total Sant Martí 5.373 5.628 6.214 6.259 Total Barcelona 118.599 125.563 134.381 130.359 Cal ressaltar que una de les accions prioritàries desenvolupades a les darreres edicions de la programació general dels centres cívics ha estat l’accessibilitat des de diferents àmbits: Introduint mesures dirigides a la inclusió de persones amb diversitat funcional: tallers de ioga en cadira, de dansa integrada, de flamenc inclusiu, espectacles infantils accessibles, el Cicle d’Arts Escèniques i Salut Mental (a Can Felipa) i les III Jornades Inclusives de l’escola Sant Martí. S’apliquen descomptes en les activitats formatives per a les persones aturades. Taula 18: Número i import de les ajudes als aturats dels centres cívics de Sant Martí, 2017 2014 2015 2016 2017 Ajudes Import (€) Ajudes Import (€) Ajudes Import (€) Ajudes Import (€) Centre Cívic Can Felipa – Poblenou 25 633,6 22 487,9 34 858,3 42 1.013,6 Centre Cultural La Farinera del Clot 21 639,0 27 845,5 37 1.161,0 33 1.016,8 Centre Cívic Parc Sandaru 23 678,5 23 614,1 24 624,7 24 631,8 Centre Cívic Besòs 25 707,4 17 515,3 21 616,7 20 512,1 Centre Cívics i Auditori Sant Martí 22 706,2 23 649,4 17 533,7 17 491,4 Mitjana Sant Martí 23,2 672,9 22,4 622,5 26,6 758,9 27,2 733,2 Mitjana Barcelona 73 2.259,9 79 2.323,8 80 2.306,2 75 2.160,1 Total Sant Martí 116 3.364,7 112 3.112,3 133 3.794,4 136 3.665,8 Total Barcelona 3.352,0 103.954,1 3.874 113.867,1 3.938 113.003,5 3.690 105.842,9 A Sant Martí s’han facilitat menys ajudes a aturats del que ha passat en molts altres districtes de la ciutat, la qual cosa té relació amb la menor activitat i inscripcions en la programació de formació dels centres del Districte respecte al conjunt de la ciutat. De mitjana, cada centre n’ha proporcionat 27 per valor de 733 €, no molt diferent del que ha passat en els últims quatre anys. barc elona.cat/santmarti pàg: 86 1.2.- AUDITORI DE SANT MARTÍ L’Auditori de Sant Martí és un equipament cultural d’ús compartit amb els instituts Infanta Isabel d’Aragó i Joan d’Àustria, que té com a objectiu potenciar i dinamitzar l’activitat cultural del districte de Sant Martí i de la ciutat de Barcelona. Amb una capacitat per a 358 persones, l’equipament acull una programació estable de música, arts escèniques i cinema amb una especial sensibilitat pel públic jove i familiar. El 2015 s’hi van programar 107 produccions amb un total de 22.609 assistents; el 2016 se’n van programar 132 amb 28.345 assistents; i el 2017 s’hi van programar 165 produccions amb un total de 33.142 assistents. L’activitat es desenvolupa en: Programació: música (cicle “Tastets de música”, cicle “Desendollats”, concerts singulars, col·laboracions amb entitats, diumenges de clàssica); arts escèniques (circuit “BCN Districte Cultural”, Procreació, espectacles singulars, Festival Hop); cinema i documentals (el documental del mes, cicle “Pantalla Barcelona”, projeccions singulars); programació per a públic familiar (matins infantils). Col·laboració amb escoles i instituts Foment i suport a la creació: procreació, tallers de teatre (grup de teatre adolescent i grup de teatre comunitari) Suport a les activitats de les entitats del territori: calendari festiu, Festa Major. 1.3.- NOVES SALES D’ACTES Sala de l’institut Barri Besòs i de l’escola La Pau. Ambdues reformades amb el suport dels Plans de barris i amb la supervisió tècnica de l’ICUB. La sala de l’institut Barri Besòs es pretén que estigui vinculada amb el Centre Cívic Besòs, tal com ja es reflexa al nou plec de condicions tècniques. Part de la programació cultural del centre cívic es pot fer a la nova sala, d’aforament més gran, sobretot la programació familiar i juvenil. Tanmateix, a hores d’ara s’està iniciant el procés d’acoblament del funcionament de l’institut i del centre cívic. Fins avui, el primer té cedits l’espai a entitats socials i culturals, i ja en té compromesa l’ocupació. La sala d’actes de l’escola La Pau està en la mateixa situació. S‘està acabant la feina de reforma, i es vincularà a l’Auditori Sant Martí per què es programin activitats familiars, prioritzant caps de setmana. 1.4.- BIBLIOTEQUES Al Districte de Sant Martí les sis biblioteques desenvolupen una tasca rellevant en la seva acció de promoció de la lectura, des de les seves singularitats: barc elona.cat/santmarti pàg: 87 Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz en cultura popular Biblioteca El Clot - Josep Benet, en petites editorials Biblioteca El Camp de l’Arpa - Caterina Albert, en el treball manual Biblioteca Sant Martí, en còmic i educació vial Biblioteca Ramon d’Alòs - Moner, en el flamenc Biblioteca Xavier Benguerel, en cinema Aquesta darrera va patir els efectes de les pluges durant el 2018, obligant a fer reparacions urgents de millora a l’edifici i al mobiliari. A finals de 2018, amb la finalització dels treballs d’arqueologia es van iniciar les obres de la Biblioteca Gabriel García Márquez, al barri de Sant Martí de Provençals. El projecte més rellevant a l’any 2018 és el dels itineraris literaris: Les cooperatives obreres (Biblioteca El Clot – Josep Benet), la Setmana Tràgica (Biblioteca El Camp de l’Arpa – Caterina Albert), La lluita veïnal (Biblioteca Ramon d’Alòs - Moner), L’horta de la ciutat a la Verneda i Sant Martí de Provençals (Biblioteca Sant Martí) i el Cementiri del Poblenou (Biblioteca Xavier Benguerel). 1.5.- FÀBRIQUES DE CREACIÓ Les fàbriques de creació són equipaments dependents de l’ICUB. És un programa municipal basat en la transformació d'antics edificis industrials en desús per convertir-los en nous espais destinats a la cultura i l'expressió artística. Al Districte de Sant Martí hi ha 4 de les 11 fàbriques de la ciutat. Sala Beckett i La Central del Circ Durant aquest mandat han finalitzat les obres de rehabilitació de la fàbrica de creació Sala Beckett i s’ha endegat tot el potencial de la seva programació. La Sala Beckett, especialitzada en arts escèniques i la Central del Circ es caracteritzen per la seva vinculació en el territori i els seu equipaments, entre ells els centres cívics i les entitats de barri. La Sala Beckett col·labora amb el Centre Cívic Can Felipa – Poblenou i el Centre Cívic Parc Sandaru i amb diferents centres educatius del districte. Per la seva banda, la Central del Circ ha establert vincles amb Centre Cívic Besòs i les entitats del Besòs i el Maresme, realitzant durant dos estius consecutius el Festival del Circ del barri. La Escocesa i Hangar Fàbriques de creació especialitzades en arts visuals. Igualment és remarcable el seu arrelament al territori. Cal remarcar l’arrelament territorial. Col·laboren des de fa anys en la línia d’arts visuals de Can Felipa. Han col·laborat en la programació del Festival d’Arts Escèniques “Escena Poblenou”. I treballen conjuntament en projectes comunitaris com els impulsats per l’Eix Pere IV i el Casal de Joves de Can Ricart - Poblenou, com és la dinàmica de Can Ricart. barc elona.cat/santmarti pàg: 88 2.- PROJECTES ESPECÍFICS D’INICIATIVA PÚBLICA I PRIVADA El Districte de Sant Martí es caracteritza pel gran nombre d’entitats de caire cultural que dona singularitat a la seva identitat. A banda de donar suport a l’impuls a projectes d’iniciatives privades arrelades al territori, el districte acull diversos esdeveniments derivats per l’Institut de Cultural de Barcelona (ICUB), que tot plegat fa que sigui una plataforma cultural emergent que afavoreix el descobriment de propostes culturals en les diferents disciplines artístiques. A més a més, permet apropar la cultura als diferents barris, garantint el seu accés sense discriminació. A continuació, presentem un breu recull: Llum Barcelona Poblenou Activitat organitzada per l’ICUB els anys 2018 i 2019 que es realitza a la zona compresa entre l’av. Meridiana, l’av. Diagonal, el c. Llacuna, el c. Llull i el c. Zamora durant les festes de Santa Eulàlia, esdevenint en un gran laboratori d’experimentació a l’aire lliure a través de la llum com a mitjà creatiu i de la feina d’artistes, dissenyadors i arquitectes d’arreu del món que estan explorant les possibilitats que ofereixen, a l’espai urbà, noves tècniques com la il·luminació dinàmica, la projecció a gran escala i els entorns interactiu. Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou Es tracta d’un festival d’arts escèniques que l’any 2018 va celebrar la seva 17a edició amb la programació de 28 intervencions artístiques. Es realitza en espais significatius del barri, tant tancats com espai públic. Els darrers anys ha apostat decididament per la visibilització de les dones creadores, amb una programació amb propostes creades, pensades, interpretades i dirigides per dones amb títols com ‘Màtria’ de Carla Rovira, ‘Realitats Avançades’ de Simona Levi o ‘Zen x Zen’ de Joana Brabo, entre moltes d'altres. També presenta peces que giren al voltant del món de la dona, com La Bugada o Las Muchas, i d'altres de temàtica feminista com Ser Britney Spears o Videoplaylist, ambdós del col·lectiu Leer es Sexy o Unheimlich de la Companyia Pelipolaca i Les Desvestides. Esdevé una trobada entre professionals i noves creacions que s'escampa durant cinc dies per diferents espais i equipaments del Poblenou. Destaca per tenir una programació amb diferents llenguatges escènics, basada no només en les estrenes sinó en recuperar espectacles reveladors que s’han pogut veure molt poc per a posar-los a l’abast de tots els públics. Escena Poblenou aposta de nou pel seu projecte Embrions, en el qual acompanya el procés creatiu i dona visibilitat a projectes en estat de gestació. Al 2019 es podran veure quatre espectacles que s'han seleccionat entre més de 100 propostes. Open Day i Open Night Activitats realitzades per l’Assoc. Poblenou Urban District. El Poblenou Open Day ha celebrat 4 edicions d’aquesta jornada de portes obertes que convida a conèixer alguns dels espais i projectes més emblemàtics del districte de l’art i la creativitat de Barcelona: galeries d’art, centres de creació, estudis d’artistes, agències de publicitat, productores audiovisuals, showrooms, espais gastronòmics, botigues, cocteleries, hotels i restaurants ofereixen una programació amb una gran quantitat d’activitats gratuïtes i promocions especials, amb la barc elona.cat/santmarti pàg: 89 creativitat com a fil conductor i organitzades en exclusiva per aquesta ocasió especial. Per la seva banda, el Poblenou Open Night ja ha celebrat 5 edicions on la comunitat creativa del Poblenou obre les seves portes a gran varietat de propostes culturals. Festival Sant Martí de Circ Festival de circ de petit format al barri del Besòs i el Maresme que es va iniciar l’any 2017. Ja se n’han realitzat dues edicions; a la primera hi van assistir unes 2.500 persones, i a la segona 3.000 persones amb el suport del Pla de barris. L’any 2018 la mostra va mantenir el seu petit format amb un total de quatre espectacles, un espectacle itinerant i un cabaret. Es van ampliar els tallers de circ perquè els més petits puguin conèixer diferents disciplines de circ com els malabars o l’equilibrisme. Sant Martí de Circ acull una programació per a totes les edats, de les diferents línies artístiques del circ que es fa actualment. En la majoria dels casos es tracta d’artistes joves. El festival és una iniciativa de l’Assoc. de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), situada a La Central del Circ al Parc del Fòrum. L’APCC és l’encarregada de gestionar aquesta fàbrica de creació dedicada al circ. Resonare Cicle de música a l’església de Sant Martí de Provençals, organitzat pel Centre Cívic Sant Martí amb la col·laboració de VERN, Eix Comercial de Sant Martí, AV La Palmera Centro, AV Sant Martí de Provençals i ENFOC Musical. Les actuacions es trien a través d’una convocatòria. Es realitzen 4 concerts. Enguany se’n celebrarà la quarta edició. (In)Fusión Flamenca És un cicle estable per a tots els públics que des del 2003 és referent a la ciutat de Barcelona i del barri del Besòs i el Maresme, organitzat pel Centre Cívic Besòs. L’edició del 2018, la 16a, va iniciar-se amb l’exposició ‘(in)fusiona’t a foc lent’ que va ser un homenatge que de l’equip del Centre Cívic Besòs a totes les treballadores, veïnes i veïns, talleristes, alumnes, artistes, flamencs de corazón, gitanos i paios, que han intervingut durant aquests anys. La proposta es treballa al llarg de tot el curs mitjançant l’escola de flamenc que hi ha a l’equipament, i que pretén formar i crear sinèrgies comunitàries simultàniament. Serveix com a base per conèixer a través dels professors, talleristes, i alumnat, les inquietuds i tendències del flamenc any rere any. Música als parcs 2017: dues actuacions: al parc de Sant Martí i a la pl. Manuel Ainaud. A més, la cloenda del cicle al parc del Clot. 2018: a més dels dos emplaçaments de l’any anterior, es va afegir el parc de Diagonal Mar. La cloenda també al parc del Clot. El districte aporta els permisos i la infraestructura. Cal remarcar que un dels objectius prioritaris del projecte, i que coincideix amb l’interès del districte, és la d’oferir escenaris a escoles i aules de música del territori, així com d’altres agrupacions musicals. En aquesta línia, ha actuat l’escola de música del districte (MUSICANT). barc elona.cat/santmarti pàg: 90 Suport a escoles de música S’ha donat suport a diverses escoles i aules de música del districte: l’Aula de música de l’escola La Farigola, l’escola d’educació musical “Musicant”, l’Aula de música de l’Orfeó Martinenc, l’Aula de música del Centre Moral i Cultural del Poblenou, l’Aula de música i dansa Esclat. S’ha col·laborat en la recerca d’espais per a actuacions, en l’ajut per la cessions d’espais, suport pel lloguer de pianos, i difusió. S’han realitzat durant el mandat 3 actuacions nadalenques a l’Auditori Sant Martí, de totes les escoles. També es col·labora amb l’escola de música Àngels Casas per a les actuacions que es realitzen conjuntament amb la Biblioteca Xavier Benguerel. Amplifica’t És un projecte en xarxa de tots els centres cívics del districte de Sant Martí, juntament amb el suport de la direcció de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona. A l’edició de 2018 es va incorporar a l’organització l’Assemblea Joves del Besòs i el Casal de Joves de Can Ricart - Poblenou. I, com a col·laboradors que van acollir la gira del guanyador de l’Amplifica’t 2018, el Casal de Joves Palau Alòs (a Ciutat Vella), el Centre Cultural Albareda (a Sants Montjuïc) i a l’Espai Jove Boca Nord (a Horta-Guinardó). Tallers Oberts del Poblenou El Districte de Sant Martí atorga als TOP 5.000 € anuals. Els TOP és una de les activitats que es realitzen en el marc de la dinàmica de treball conjunt amb els espais de creació i exhibició d’art contemporani, en el projecte anomenat Poblenou Crea!. Certamen literari “Paraules a Icària” Al 2019 se celebra l’11a edició d’un certamen en què es premien les obres presentades a les dues categories, “Cistell” (narrativa i cròniques amb diferents eixos temàtics: narracions de ficció arrelades en un lloc, tradició i/o costums de les nostres terres, i esdeveniments de la pròpia vida: vivències, sentiments, records, petites i/o grans històries), i “Ritmes” (poesia). Totes les edicions s’han realitzat al nostre districte, que dona suport tant econòmic (els premis), com d’infraestructura, difusió i desenvolupament de l’acte de lliurament de premis. 3.- CULTURA POPULAR I FESTES MAJORS Centre d’Imatgeria Festiva del Poblenou (CIFPN) L’entitat Assoc. de la Imatgeria Festiva del Poblenou IFP9 és una entitat sense afany de lucre l’objecte de la qual és fer-se càrrec del funcionament i oferta d’activitats del Centre d’Imatgeria Festiva de Sant Martí (CIFSM), donar a conèixer al públic en general tots els aspectes relacionats amb la imatgeria festiva i elevar la valoració social de les figures de la imatgeria festiva com a patrimoni col·lectiu mitjançant un conveni de gestió cívica amb vigència de l’1 de gener de 2018 al 31 de desembre de 2019, que atorga la quantitat anual de 15.000 €. Les seves finalitats són: - Promoure i posar en valor de coordinació de la Colla del Drac del Poblenou i de la Colla dels Gegants del Poblenou amb la finalitat expressa d’assumir la gestió del Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou. - Donar a conèixer al públic en general tots els aspectes relacionats amb la imatgeria festiva com són: creació plàstica, música, coreografia, teatre popular, etc., i implicar-los amb la realitat barc elona.cat/santmarti pàg: 91 quotidiana del Poblenou i, per extensió, de la Ciutat de Barcelona. Pensant, molt especialment en les generacions més joves. - Dur a terme aquelles accions que contribueixin a elevar la valoració social de les figures d’imatgeria festiva com a patrimoni col·lectiu. El Centre d’Imatgeria Festiva, vol apropar la cultura tradicional a la ciutadania, i posar en valor el seu significat. Així mateix, pretén la promoció i difusió de la cultura popular dins els barris, participant activament en el calendari festiu del districte, especialment la Festa Major i la Festa de Maig del Poblenou. Colla de Castellers de Barcelona La Colla té un conveni, vigent durant tot el mandat, pel qual es dona suport econòmic per a tres diades castelleres: Festa Major del Clot, Festa Major del Poblenou, i una altra que va variant. S’atorguen 13.500 €. Són una colla castellera fundada l’any 1969, la primera creada fora de l’àmbit tradicional i la quarta més veterana de tot el món casteller. El 2019 celebra el seu 50è aniversari. Les seves actuacions superen els límits del districte, arribant a d’altres barris de la ciutat, sense oblidar els més desafavorits. Cases de la festa Equipaments de ciutat dins del programa del mateix nom de l’Institut de Cultura de Barcelona. Al Districte hi ha: el Centre d’Imatgeria Festiva del Poblenou, l’Orfeó Martinenc, els Castellers de Barcelona, i la Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz (especialitzada en cultura popular). El Districte hi intervé al CIFPN, i a les altres tres es dona suport a les activitats per la línia de subvenció, i d’atorgament de permisos d’activitat i dotació d’infraestructures. 4.- MEMÒRIA HISTÒRICA Amb la intenció de recuperar, preservar, difondre i dignificar la Memòria Històrica i el Patrimoni Industrial s’han desenvolupat les següents línies d’actuació: - difusió i promoció del coneixement i la visibilitat d’elements de memòria històrica - revisió i actualització de la simbologia de l’espai públic i el seu nomenclàtor - recopilació d’elements patrimonials 4.1. Senyalització del c. Pere IV Es tracta d’un conjunt de 16 plafons amb informació i imatges històriques que remeten al passat i a la memòria industrial i preindustrial, instal·lats de forma permanent en punts estratègics del carrer. El projecte, que executen conjuntament el Districte de Sant Martí i el Museu d’Història de Barcelona, respon a una iniciativa plantejada per l’entitat Taula Eix Pere IV. La iniciativa de marcar amb un itinerari històric i amb fites explicatives i visuals els llocs on s’erigia el patrimoni industrial de Sant Martí s’emmarca en el vessant cultural del nou impuls que es vol atorgar a l’Eix Pere IV, actualment en vies de remodelació integral. barc elona.cat/santmarti pàg: 92 La idea de la Taula Eix Pere IV l’ha desenvolupat i fet realitat el Museu d’Història de Barcelona, que després d’una àmplia recerca documental ha pogut recopilar dades, imatges panoràmiques (algunes d’inèdites) i fins i tot anècdotes sobre el passat fabril, però també de l’època preindustrial i, per tant, amb clares referències a les arrels agrícoles d’aquest entorn ple de noms encara que fan referència als seus orígens més antics: basses, llacunes, hortes, recs... En 16 punts de la vorera del costat mar de Pere IV s’ubiquen uns tòtems de més de dos metres d’alçada amb base triangular. Aquests tòtems inclouen referències a la localització física dels plafons en relació a l’entorn a través d’un plànol esquemàtic, que és la marca d’aquest itinerari, perquè s’anirà repetint en cadascun dels elements de senyalització. També inclou un text explicatiu i imatges del mateix indret però d’èpoques antigues que permeten interpretar el pas del temps en aquell espai concret. 4.2. Arxius històrics (el Clot, Sant Martí i el Poblenou) Totes tres entitats tenen funcionament autònom, i el Districte de Sant Martí recolza projectes específics via subvencions. - Arxiu Històric del Poblenou. Ubicat a Can Felipa, gestiona les visites a la Torre de les Aigües del Besòs. La seva seu futura serà a la casa de les Vàlvules, edifici annex a la torre. - Taller d’Història del Clot i el Camp de l’Arpa. Col·labora amb el districte i amb la xarxa de biblioteques en els itineraris literaris per als dos barris. - Centre d’Estudis Sant Martí. Realitzen tasques de recuperació de memòria oral i gràfica, i del passat agrícola, comercial i industrial del barri de Sant Martí de Provençals i del barri de la Verneda i la Pau. 4.3. Retirada de plaques franquistes Retirada de 150 plaques franquistes de les façanes dels edificis, prèvia comunicació per carta a les comunitats de propietaris de cadascuna de les finques. 4.4. Oliva Artés L’Ajuntament ha iniciat els treballs per ampliar l’espai expositiu d’aquesta seu del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i incorporar un nou espai polivalent, amb bar i serveis sota un porxo de nova creació. Les obres permetran reforçar el paper de l’antiga nau com a centre de coneixement i afavorir la seva integració en el parc del Centre del Poblenou. El projecte s’inscriu en la recuperació del patrimoni del Poblenou i en la incorporació de la contemporaneïtat al relat del MUHBA, museu urbà que té les seves sales distribuïdes per la ciutat. barc elona.cat/santmarti pàg: 93 4.5. Centre d’Innovació Urbanística Ca l’Alier L’antiga fàbrica ha esdevingut un centre d’innovació vinculat a les ciutats intel·ligents, gestionat per la Fundació Bit Hàbitat. 4.6. Espai MACOSA i la Torre de les Aigües Dignificació de l’espai, que ha de culminar amb la restauració, rehabilitació i museografia interior i exterior de la Torre de les Aigües del Besòs i la Casa de les Vàlvules. Realització d’una maqueta exterior basada en una fotografia aèria de 1965 que s’instal·larà a la plaça Ramon Calsina. 4.7. BiciHub Barcelona, a Can Picó Can Picó és la seu del projecte BiciHub, de promoció de la mobilitat sostenible a través del model cooperatiu. Impulsa la cooperativa de treball Biciclot, que neix el 1987 com a col·lectiu de ciclistes urbans, amb un model d’economia social centrat en les persones, amb vocació de servei i compromís social i mediambiental; el seu objectiu principal és la promoció de la mobilitat sostenible a través de la bicicleta com a mitjà de transport ecològic, econòmic i saludable. Aquest objectiu es du a terme a través del treball en xarxa amb el territori i les entitats socials. Rehabilitació de l’edifici per acollir entitats i projectes vinculades a l’economia social relacionats amb el mon de la bicicleta. 4.8. Can Tiana Rehabilitació d’una antiga nau industrial per tal de acollir possibles usos de les entitats dels barris de l’entorn. barc elona.cat/santmarti pàg: 94 » Pla de desenvolupament econòmic El Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE) és el full de ruta per a la dinamització i transformació socioeconòmica del districte de 2018 a 2022. Es constitueix el Grup Motor del PDE del Districte de Sant Martí al febrer de 2017, representat per l’equip de govern i tècnic del districte, Barcelona Activa (ocupació, innovació socioeconòmica, empresa i proximitat), la direcció de Comerç, el Comissionat d’Economia Social i Solidària i Pla de Barris. Es presenta com a mesura de govern en Consell de Districte del 7 de març de 2018, incloent accions des de la constitució del Grup Motor. L'impulsa el Districte de Sant Martí i la Direcció de Desenvolupament de Proximitat de Barcelona Activa, en coordinació amb totes les altres àrees de l'Ajuntament dedicades a la Promoció Econòmica. -articula i ordena accions que ja existien i impulsaven Barcelona Activa i d’altres àrees sense coordinar-se entre elles -incorpora propostes del teixit social, comunitari i econòmic de Sant Martí -idea i articula noves accions amb alt component innovador Indicadors globals A finals de 2018, de les 48 mesures que s’engloben en el Pla de Desenvolupament Econòmic, 44 estan en fase d’execució i les altres 4 es preveu executar al llarg de 2019. Resum d’accions més destacades Les accions més destacades des de març fins a desembre de 2018 han estat les següents (pendent de lliurament d’indicadors d’activitat i pressupostaris per part de les àrees corresponents): • Presentació al Consell de Districte del Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022. Consta de 9 línies estratègiques i 48 mesures que s’organitzen en cinc àmbits: ocupació de qualitat, desenvolupament i economia de proximitat, economia social i solidària, turisme sostenible i nou lideratge públic. En el marc del procés d’elaboració del Pla es van realitzar sis sessions consultives on van participar 65 persones com a representants de 42 actors de territori, que van tenir lloc en espais del teixit comunitari del districte. En aquestes sessions van tenir lloc 142 aportacions de les quals un 70% es van incloure al document (de les acceptades, la majoria corresponen a l’àmbit de l’ocupació de qualitat). • Celebració de les tres taules que constitueixen els espais de treball del Consell d’Economia Social i Comerç de Sant Martí. Es tracta de les taules d’ocupació (maig i novembre de 2017), de comerç (maig i novembre de 2017) i d’economia social i solidària (maig de 2017), que agrupen els agents territorials del teixit social, econòmic i comunitari en els respectius àmbits i que es convoquen de forma trimestral. Es treballa per tal que les taules esdevinguin espais d’intercanvi de coneixements així com de generació de sinergies i de coordinació d’accions, a més de ser els espais de governança de les mesures del Pla de Desenvolupament Econòmic del districte. • Apropament al territori de recursos ocupacionals. En el marc del programa Fem Salut, fem barri, al barri de la Verneda i la Pau el 18 i 25 d’abril van tenir lloc dues activitats per donar barc elona.cat/santmarti pàg: 95 a conèixer entre els i les participants al programa els recursos per a la recerca de feina, tant els generals de ciutat com els que estan en marxa al barri; i una visita a l’equipament de Porta22. Al barri de Sant Martí de Provençals, el 10 i el 19 de desembre van tenir lloc a l’escola de Persones Adultes de la Verneda – Sant Martí dues activitats: una per donar a conèixer entre les persones participants els recursos per a la recerca de feina, a través d’una sessió informativa; i una visita a l’equipament de Porta22 per tal de visualitzar els recursos presentats en la primera sessió. • Constitució del grup de treball en ocupació a la Verneda i la Pau. Arran de les diverses accions en aquest àmbit que es duen a terme i que s’endegaran al barri, des del Pla de Barris i de la mà de Barcelona Activa s’ha considerat necessari la constitució d’un espai que reuneixi les entitats i serveis amb el fi de potenciar la generació de circuits i canals d’informació i intercanvi. Aquest espai s’ha reunit en dues ocasions (16 d’octubre de 2018 i 23 de gener de 2019) al Piramidon. • Prova pilot per a la gestió d’ofertes de treball des del territori: oferta de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica per al Casal de Barri de la Vila Olímpica, en procés de gestió i compartida amb entitats de la Taula d’Ocupació. • Un any de funcionament del dispositiu d’inserció sociolaboral per persones joves amb problemàtiques de salut mental i/o patiment psicològic A prop Jove, al Centre Cívic Besòs. Fins a 69 joves acompanyats per crear itinerari professional. • Projecte “Genera! Eixamplar competències, obrir noves oportunitats”, de maig a novembre de 2018, liderat per Martinet Solidari en col·laboració amb Barcelona Activa. Un programa sociolaboral dirigit a persones en situació d'atur i amb necessitats educatives del barri del Besòs i el Maresme. Aquesta acció permet que perfils professionals amb baixa ocupabilitat i amb una situació econòmica desafavorida puguin treballar aspectes bàsics per poder iniciar un itinerari d'inserció laboral: idioma, competències bàsiques i de coneixement dels recursos de l'entorn. 25 persones han rebut formació i 40 han estat assessorades. • En el marc de la mesura d’acostament al territori de recursos i serveis de suport a l’emprenedoria i l’empresa de Barcelona Activa, els dies 26 de novembre, 10 i 17 de desembre han tingut lloc al Cibernàrium tres sessions de formació sobre Instagram per a persones associades a l’entitat Poblenou Urban District, associació d’empreses del Poblenou que té com a objectiu promoure aquesta zona com el nou Districte de l’Art i la Creativitat de Barcelona. En total, a les tres sessions programades han assistit 44 persones. • Primera edició al districte del programa d’assessorament comercial individualitzat Comerç a Punt: 12 hores d’assessorament en el propi establiment, amb 20 comerços participants. • Dins d’activitats de promoció del comerç de proximitat, aquest any destaquem la realització de 10 Mostres de comerç, a més d’altres activitats, com "El comerç surt al carrer", el Festival Inaudit, el Joc del misteri, PotiPoti Festival, la Passarel·la de la Moda i el "Tria -tapes". • Programació específica de dues càpsules formatives del programa Obert al Futur: "Activa el teu comerç! Exercita l'aparador i el visual merchandising" i "Redueix la despesa energètica del teu comerç" • Projecte de reforç competencial amb l’Assoc. de Comerciants del Parc i la Llacuna i l’Assoc. Vilactiva (de la Vila Olímpica) amb l’acompanyament d’un pla d’ocupació i la col·laboració de la Casa d’oficis –Barris Digitals ubicada al Districte de Sant Martí en el disseny d’una nova pàgina web de l’Assoc. Vilactiva. • Reorientació del pla de dinamització de comerç de proximitat al barri del Besòs i el Maresme, en fase diagnòstica a partir de la realització d’entrevistes en profunditat als comerços del territori. Articulació d’un programa específic d’activitats de dinamització comercial amb l’associació de comerciants Xavier Nogués (La Infusió Flamenca surt al carrer i Campanya barc elona.cat/santmarti pàg: 96 de Nadal). Disseny i distribució de la cinquena edició del Calendari Solidari del comerç del Besòs i el Maresme (1000 exemplars). • Pla de dinamització específic per les zones comercials afectades per obres de llarga durada (av. Meridiana, Independència / Mallorca), amb la participació de l’Eix Clot i l’Eix Encants. • Elaboració d’un mapa de l’associacionisme comercial del Districte i les seves àrees d’influència com a eina de promoció i difusió dels seus serveis • Suport a la implementació del REC- Moneda ciutadana als barris de la Verneda i la Pau (13 comerços adherits) i del Besòs i el Maresme (33 comerços adherits) per la promoció del comerç local de proximitat. • Treball amb el programa de Barcelona Shopping City UniquesShops i l’Eix Comercial del Poblenou per identificar comerços singulars que puguin formar part del programa. • Posada en valors dels establiments comercials del Districte amb el foment de la participació en els Premis Comerç Barcelona i Premis de Restauració. El comerç "Vida meva" associat a l'Eix Poblenou ha estat el guardonat al 2018 dins de la categoria de comerç sostenible. • Campanya de dinamització comercial de Nadal, que ha inclòs l’acte d’Encesa de Llums de ciutat, la subvenció per l’enllumenat dels trams afectats per obres de llarga durada (Poblenou), i trams inclosos als barris de Pla de Barris (la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme), realització de nou actes de comerç de ciutat i 35 activitats organitzades pels eixos i associacions en els seus territoris (33.765,35 € de pressupost). • Inici de la prova pilot d’un projecte adreçat a reduir l’escletxa digital: una iniciativa que pretén reorientar les antenes Cibernàrium, oferint un recurs de proximitat basat en una metodologia d’aprenentatge innovadora. Aquesta prova pilot s’ha realitzat al barri del Besòs i el Maresme, amb un grup format pel col·lectiu de dones cuidadores. La formació (per al coneixement i ús de les aplicacions als telèfons mòbils, 5 sessions i 7 participants) s’ha fet al setembre al Centre Cívic Besòs, a les aules cedides per l’escola d’Adults Montserrat Roig, amb l’objectiu d’extrapolar aquesta iniciativa a tota la ciutat a partir de l’octubre. • Presentació del programa de formació i suport tècnic Empreses Responsables, de Barcelona Activa, a la Comissió de Responsabilitat Social Corporativa de l’associació 22@network el 13 de setembre de 2018. • En el marc de la mesura de suport i dinamització a les empreses del polígon industrial de Sant Martí, les accions (compartides amb el districte de Sant Andreu) han inclòs 85 visites a empreses (de les quals 21 a la Verneda i la Pau), amb 65 derivacions a serveis per les empreses de Barcelona Activa (de les quals 13 a la Verneda i la Pau), i 20 empreses participants en programes a mida (màrqueting digital i eficiència energètica), de les quals 2 de la Verneda i la Pau. • En el marc de la mesura de suport als i les fabricants de la nova era digital/makers, han tingut lloc quatre sessions dels Matins Maker, les trobades de les comunitats de producció local de valor afegit, dels impulsors de projectes d’innovació social digital i de totes les persones interessades en la cultura maker de la ciutat de Barcelona. En la darrera trobada es van donar a conèixer projectes subvencionats al programa Impulsem el que Fas 2017, entre els què hi ha Àgora 4.0 - Pompeu Fabra & escola d’Adults de la Verneda, dedicada a la capacitació d’aturats en modelatge per a impressió 3D i en programació bàsica en Scratch&Python. • Seguiment dels projectes finançats a través de la 1a Convocatòria de subvencions de Barcelona Activa “Impulsem el que fas”: 17 projectes aprovats a Sant Martí i un pressupost total de gairebé 640.000 €. barc elona.cat/santmarti pàg: 97 • Difusió de la segona convocatòria de subvencions “Impulsem el que fas 2018”: Sessió informativa al Centre Cívic del Besòs. 66 projectes amb afectació a Sant Martí presentats; 14 projectes aprovats en resolució definitiva) i un pressupost total de més de 300.000 €. • S’han presentat els resultats de l’estudi per a la detecció d’activitat econòmica potencialment viable al barri del Besòs i el Maresme (i a 7 altres barris de la ciutat). • Punt itinerant d’assessorament especialitzat i personalitzat en economia social i solidària a la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme. 5 projectes han estat assessorats. • La Pionera. Des de maig a novembre s’ha anat celebrant cada cap de setmana. Darrerament se celebra de manera simultània amb esdeveniments temàtics en dates concretes. • En el marc de Pla de barris, en acció els següents projectes: • al Besòs i el Maresme, incorporació de coordinador tècnic a la cooperativa Gregal: treball de diagnosi, anàlisi de l’organigrama i inici de pla de treball amb l’entitat. • a la Verneda i la Pau, Recondueix el teu perfil professional (formació per a dones en carnets de transport), tastets d’oficis en sector de l’automoció i formació a la Monlau, cursos de creuerista i mariner/a de pont, projecte Futurjob (orientació i formació en el sector de l’hostaleria i la restauració). • en marxa: Aprenents a polígon servei itinerant d’orientació laboral (a la Verneda i la Pau) i Barris d’oficis (16 barris). • a punt d’iniciar-se: projecte per a persones en situació irregular i en risc d’irregularitat sobrevinguda. barc elona.cat/santmarti pàg: 98 » Seguretat i prevenció Seguint la línia marcada en el pla director de la Guàrdia Urbana, l’estratègia i el pla de treball de la Unitat Territorial de Sant Martí ha anat adaptant el seu funcionament durant els últims anys a les demandes de la ciutadania des de la perspectiva de la proximitat. Aquest model de treball, que s’ha potenciat amb la creació dels Equips de Policia de Barri (EPB), ha facilitat l’arrelament al territori i ha permès conèixer i anticipar conflictes, al mateix temps que ha optimitzat l’assignació de recursos policials en funció de la valoració específica de les diferents realitats. Aquesta nova perspectiva, és fruit de l’evolució del model de proximitat que es va iniciar l’any 1994 amb la implantació de la policia comunitària i del pla de proximitat de l’any 2007. La creació de la Policia de Barri ha suposat l’assignació del perfil d’agent referent de barri, dedicat a conèixer, analitzar i cercar solucions als temes que li pugui plantejar la realitat del seu barri. La tasca de diagnosi permanent i activació de recursos transversals facilita que la resta de recursos policials tingui una implantació coherent amb les necessitats de cada moment. La planificació operativa i la implementació de serveis policials específics per abordar problemàtiques concretes ha possibilitat fer realitat l’optimització de recursos i l’increment en l’efectivitat en les intervencions policials. La informació que es genera a través de la diagnosi constant arriba als serveis operatius específics, com a ara l’EPB, el Grup de Delinqüència Urbana (GDU), les patrulles ordinàries, les persones especialistes en Policia Administrativa, i la seguretat ciutadana i circulació (EATO). Aquests serveis donen una resposta àgil i molt dirigida que potencia la resolució de les problemàtiques sorgides, estalviant recursos i augmentant la satisfacció de la ciutadania. La superació, per tant, de la tradicional planificació genèrica i acció reactiva de la policia, així com l’assumpció del rol d’analista, ha permès fer-nos més visibles, interaccionar amb més freqüència amb la ciutadania i resoldre gran part de les problemàtiques de la nostra competència que els ciutadans ens han plantejat. 1.- Equip de policia de barri Durant l’últim trimestre de l’any 2017 es va iniciar la primera fase de la implantació dels equips de policia de barri (en endavant, EPB) a la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb els Districtes de Sant Andreu i Sant Martí. L’equip està configurat per una sergent, dos caporals i dotze agents. S’estableix un agent referent titular per barri, es preveu la figura de la substitució i dos dels efectius fan de suport administratiu per gestionar tota la informació que genera l’equip. Cada agent referent gestiona diverses vies d’entrada de demanda que requereix d’una valoració inicial, una proposta de servei que es deriva al referent que es correspongui, un seguiment posterior del servei que se’n derivi i un retorn al demandant si s’escau. barc elona.cat/santmarti pàg: 99 Gestió de la demanda Una de les funcions principals dels referents de barri que permet avaluar amb visió de conjunt les problemàtiques que preocupen als veïns, és l’assistència als diferents espais de participació i en especial als consells de barri. Aquesta presència en reunions on els veïns expressen inquietuds o necessitats, serveixen en molts casos per formar-se una idea general del casos que necessiten atenció i es complementen amb el contacte directe amb els veïns per a que els hi facilitin més informació. Aquest tractament personalitzat i de detall, permet planificar una resposta policial o d’activació d’altres operadors més efectiva. En un moment posterior es trasllada el resultat de les actuacions dutes a terme en el mateix espai de participació o directament a les persones que ho havien sol·licitat. El potencial de generació de xarxa de contactes que ha suposat la implantació de l’EPB ha tingut una influència molt important en l’assignació i distribució territorial de recursos policials, tal com es detallarà en punts posteriors del present informe. Aquesta estratègia d’obrir-se a la ciutadania i la voluntat de coordinació permanent amb altres serveis transversals també ha incrementat considerablement la demanda de col·laboració amb altres serveis públics, entitats i associacions, que ens obliguen a un treball permanent de millora que faci compatible un servei bàsic de seguretat suficient amb un servei de proximitat que tingui aquesta vocació de prevenció i anticipació de problemes que garanteixi la qualitat de vida de la ciutadania. barc elona.cat/santmarti pàg: 100 Evolució de contactes EPB amb diferents grups Evolució de queixes IRIS de 2017 a 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 101 Com es pot veure a les graelles la Guàrdia Urbana de Sant Martí, l’any 2017 representava un 32% del total de queixes o suggeriments gestionats per la GUB, sent la unitat que més en va gestionar. La tendència al 2018 ha reduït el pes en el percentatge total, reduint-se al 22% però mantenint-se com la unitat que més en gestiona. Una gran quantitat dels registres es corresponen amb la gestió de vehicles abandonats, fruit de ser un dels districtes amb més zones d’estacionament no regulat. 2.- Resposta a l’impuls de la bicicleta com a mitjà de transport El Programa d’Actuació Municipal 2016-2019, establia diverses estratègies per incrementar l’ús segur de la bicicleta a la ciutat amb la intenció d’anar cap a un model de mobilitat urbana més sostenible que integri la bicicleta com un mitjà més de transport urbà. Disposar d’una xarxa segura és fonamental per impulsar l’ús de la bicicleta entre la ciutadania, i una de les tasques prioritàries de la GUB ha de ser el manteniment de la disciplina viària amb l’objectiu de reduir el nombre d’accidents. Més enllà d’aquest plantejament, la velocitat de transformació de la societat ha fet que proliferin els vehicles de mobilitat personal, que a la espera d’una regulació estatal més exhaustiva, s’han regulat a nivell municipal. En alguns aspectes s’han assimilat a les bicicletes. Per donar resposta a aquestes noves realitats i sobretot a un increment de les persones usuàries de bicicletes, ginys i vehicles de mobilitat personal, a la Guàrdia Urbana de Sant Martí s’ha creat un grup específic de patrulles ciclistes. Aquest grup de treball fa possible un patrullatge de proximitat en múltiples escenaris, com ara, vies amb carrils bici, parcs, immediacions de centres escolars, zones de difícil accés per vehicles a motor, places i interiors d’illa. Aquesta versatilitat permet implementar un patrullatge planificat i de proximitat que coadjuva en l’increment de la seguretat viària i la visualització de la GUB en espais amb demandes concretes. Els recorreguts de les patrulles ciclistes s’elaboren en funció de la configuració de les vies, les dades d’accidentalitat i per l’anàlisi de la demanda que fa l’EPB que permeten establir prioritats operatives. En base a aquests factors es planifiquen itineraris operatius dirigits (IOD) que poden incloure punts de parada i d’activitat específica. També es va fer un pla de comunicació específic que va consistir en fer xerrades formatives i informatives sobre la normativa que regula les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal a tots els consells de barri del Districte. A més, es van fer xerrades a associacions de veïns, entitats i a les empreses que es dediquen a activitats relacionades amb la compravenda o lloguer d’aquest tipus de vehicles. Aquest treball de comunicació i informació pública, complementat amb l’estratègia de potenciar la correcció d’infraccions que estan dins del catàleg de sancions bescanviables per a un curs formatiu, ha servit per conscienciar a les persones usuàries de la via a la vegada i és un exemple clar de l’aposta pel model de policia de barri. Les xerrades les han portat a terme majoritàriament, els comandaments i agents especialitzats en la matèria (patrulles ciclistes) i passen a formar part important del Servei d’Educació per la Seguretat (antic servei d’educació viària de la GUB), que donen matèries de trànsit i seguretat a la majoria de les escoles del Districte. barc elona.cat/santmarti pàg: 102 Resultats des de l’inici del pla específic de treball (abril 2018) 3.- Notificacions informatives a locals que generen molèsties per soroll / elements de seguretat Les molèsties produïdes per sorolls / música (codi 4002) i les produïdes per persones en espais públics (codi 4101) han requerit des de fa anys una estratègia específica que minimitzi l’impacte negatiu en el benestar del veïnatge. Per minimitzar la incidència dels locals es monitoritzen les molèsties que produeixen i s’estableix un pla de treball específic realitzant notificacions informatives sobre les molèsties que ocasionen. Com a resultat d’aquesta estratègia, tenim les següents dades: barc elona.cat/santmarti pàg: 103 2016 2017 2018 2019 Locals notificats 59 57 28 0 Locals reincidents després de notifi 3 51 % 2 35 % 3 11 % 0 0 % Locals notificats amb actes d’inspec 33 23 8 0 Locals tractats en TPA 2 2 0 0 Com a conclusió del resultats, tenim una davallada exponencial (del -89% el 2018) dels locals reincidents i molt important en el nombre absolut de locals que han de ser notificats per acumulació de trucades de molèstia (només 28 al 2018, en comparació als 57 i 59 dels anys 2016 i 2017). Com a estratègia similar, implantada les setmanes prèvies a la festa de cap d’any del 31 de desembre de 2018, es va fer un pla de notificacions a locals de concurrència pública que havien programat festes multitudinàries per acomiadar l’any. Aquestes notificacions, que complementaven les inspeccions de locals conjuntes amb la regidoria, informaven als responsables dels locals de les principals mesures de seguretat que havien de conèixer i amb la corresponent infracció en què incorrerien si no garantien aquestes mesures. En total es va notificar a 20 locals. 4.- Sistema de priorització protecció escolar La protecció escolar per part de la GUB ha esdevingut un servei important al llarg del temps que ha incrementat la visualització policial prop dels centres docents, fent prevenció especialment pel que fa a la seguretat del trànsit. Aquesta premissa ha estat clau per implementar un servei de protecció escolar derivat de l’anàlisi exhaustiu de tots els centres docents del Districte quant a la seva perillositat pel que fa al trànsit. És per aquest motiu que s’ha realitzat, per part de l’especialista en circulació, una diagnosi que inclou factors estructurals, com ara camins escolars, vies principals o secundàries, quantitat i tipus barc elona.cat/santmarti pàg: 104 de trànsit, per elaborar un llistat de vigilàncies diàries en centres docents que prioritza els centres amb més risc –que es vigilen amb més freqüència- en detriment dels que ofereixen menys perill – que es vigilen amb menys freqüència. D’aquesta manera, des de la GUB de Sant Martí, es porta a terme una planificació prioritzada dels centres on es presta servei de protecció escolar basada en la perillositat intrínseca del centre, incrementant així l’optimització dels recursos disponibles. 5.- Prevenció i visibilitat als entorns d’oci nocturn Les molèsties produïdes per sorolls / música (codi 4002) i les produïdes per persones ens espais públics (4101), totes dues en el context dels entorn de locals d’oci nocturn, han requerit d’una estratègia específica que minimitzi l’impacte negatiu en el benestar del veïnatge. El seguiment dels locals que es fa a la taula de policia administrativa de districte des del punt de vista de la inspecció i el control de l’activitat, es complementa amb la monitorització setmanal dels entorns d’oci massius com són el Port Olímpic i l’entorn del Parc i la Llacuna del Poblenou. El control específic descriu la diferència de trucades rebudes pels codis esmentats en l’entorn dels locals durant la mateixa setmana de l’any anterior, així com el detall de l’actuació de les patrulles en cada incident. En funció de l’acumulació de trucades en una zona concreta, es planifica un punt de servei en una hora, lloc i temàtica concreta, que és executat pel servei especial assignat a aquell entorn. Aquesta planificació es fa arribar als comandaments del servei de la zona, que gestionen els recursos en funció d’aquestes prioritats, donant una resposta dirigida als llocs on hem rebut les queixes recentment. barc elona.cat/santmarti pàg: 105 L’estratègia es basa en la visibilitat de les patrulles a les zones on hi ha demandes recents i es prioritza la presència uniformada en aquests punts per sobre de generar activitat denunciadora relacionada en d’altres llocs. Es tracta d’ocupar els espais on hi ha un històric de demandes dels veïns per prevenir molèsties. Sense aquest treball de diagnosi i planificació d’itineraris operatius dirigits, el dispositiu podria estar més lliure i realitzar activitat en zones que no tenen tant d’impacte sobre el veïnatge. De tota la planificació que es fa, posterior es fa un control per verificar que els punts planificats s’han executat. Posteriorment, és treball de l’EPB donar retorn al veïnat i fer un seguiment específic de les problemàtiques o espais recurrents. 6.- Gestió i devolució de troballes per la Guàrdia Urbana La gestió de les troballes localitzades a Barcelona correspon a l’Ajuntament de Barcelona, tal i com estableix l’article 542-2.2 del Codi Civil de Catalunya. A aquests efectes es va crear l’Oficina de Troballes. Amb la intenció de complementar la finalitat d’aquesta oficina de troballes centralitzada, que és el destí final dels objectes dels quals es desconeix la titularitat, es va publicar a l’any 2015 una instrucció de Guàrdia Urbana per regular un circuit de troballes que garantís l’eficàcia i harmonització del procediment. El disseny dels procediments que es regulen a la instrucció responen a la necessitat de potenciar la localització i retorn dels objectes que hagin estat robats o sostrets o bé perduts per la ciutadania. A aquest efecte, es garanteix el registre informàtic i documental de l’estat i destinació dels objectes des del moment en què passen a ser custodiats per la GUB. Com a resultat d’aquest sistema de gestió de troballes, a la GUB de Sant Martí tenim les següents dades corresponents a l’any 2018: Els valors totals de troballes que es gestionen és elevat, i és molt rellevant la quantitat d’objectes retornats als seus propietaris, cosa que genera un impacte molt positiu en la seva valoració del servei i que minimitzen la victimització en els casos de haver patit un furt o robatori (renovació de documents d’identitat, títols de transport, objectes amb valor sentimental, etc.). Durant el 2018 s’han rebut 1098 troballes, de les quals s’han retornat 664 (el 60,47%). barc elona.cat/santmarti pàg: 106 Com a actuació rellevant en aquest àmbit podríem destacar entre altres la que va permetre retornar efectes per valor de 8.000 € a un grup de turistes de Rússia. 7.- Reforç permanent i planificació automàtica al barri del Besòs i el Maresme Com a resultat del contacte permanent de l’EPB amb les entitats, associacions de veïns i veïnes, comerciants i de l’anàlisi continuat dels indicadors, s’ha establert un pla de treball específic al barri del Besòs i el Maresme, que ha anat més enllà de les operacions estacionals o periòdiques que ja es feien. Aquest tractament específic es basa també pel factor de barri frontissa amb un altre municipi, que genera uns efectes que no es produeixen en barris no limítrofs. Per mantenir els nivells de qualitat de vida al barri es despleguen dos estratègies complementàries: a) Dispositiu visualització del Besòs i el Maresme A més a més de les patrulles que tenen una assignació estructural en el pla de sectors policials operatius (SPO), es planifiquen: -dispositius estàtics de control (DEC) tant en carrers principals com en carrer secundaris, coordinació permanent amb MMEE per repartir els espais de treball i/o fer dispositius conjunts -control específic de locals de concurrència pública, vigilància d’espais públics (VEP) amb equips de matí i tarda -dispositius específics de paisà del Grup de Delinqüència Urbana (GDU), que persegueixen entre altres els següents il·lícits: -consum de substàncies estupefaents, drogues i d’alcohol -delictes contra la salut pública (tràfic de drogues) -delictes contra el patrimoni, com robatoris amb violència i intimidació, furts per obtenir recursos per comprar les substàncies, robatoris amb força en domicilis o a interior de vehicles, sostracció de vehicles... -serveis de vigilància per “cogoteros”, que aprofiten la vulnerabilitat de les persones grans que retiren efectiu dels caixers o bancs els dies de cobrament de la pensió – principalment- per furtar o robar els diners b) Planificació automàtica vinculada a l’acumulació de xeringues recollides Com a efecte secundari de la proliferació del consum de drogues injectables i que el nombre de centres de venopunció no elimina totalment el perill de l’abandonament d’estris (xeringues) a la via pública, hi ha dos serveis que s’encarreguen de recollir les xeringues abandonades a la zona del barri del Besòs i el Maresme. Tant el servei de Neteja com l’equip de Reducció de Danys de l’Agència de Salut Pública de Barcelona recullen els estris i traspassen un informe mensual amb el lloc on els han recollit. Per aprofitar la informació que es recull en aquest informes i en la línia esmentada d’assignació de recursos policials en base a l’anàlisi que fa la policia de barri, es configura un sistema de planificació automàtica de punts de vigilància extra en funció de l’acumulació de xeringues recollides. Aquesta nova estratègia, que s’ha començat a executar a partir de la segona quinzena de gener de 2019 es basa amb: barc elona.cat/santmarti pàg: 107 -l’EPB es coordina amb el CAS FÒRUM, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB, amb el programa reducció de danys), serveis de neteja, la tècnica de prevenció del Districte, el Servei d’Inserció Social (SIS) i el Servei d’Intervenció en Espais Públics (SIEP) -en funció del nombre de xeringues recollides es planifiquen els serveis i finalment l’EBP fa seguiment de l’evolució mensual dels indicadors per coordinar altres serveis operatius amb el cap operatiu: controls d’alcoholèmia i drogues, inspecció de locals, operacions conjuntes amb MMEE, serveis de paisà per infraccions penals La planificació automàtica de serveis específics ha donat com a resultat una davallada important de xeringues abandonades en el mes de gener de 2019 (77 xeringues recollides) respecte al mes de desembre de 2018. Al mateix temps, en el mes de gener de 2018 es van recollir un total de 164 xeringues. Això suposa, que les 77 xeringues recollides a gener de 2019 suposen una reducció del 53% respecte el mateix període de l’any anterior. 8.- Intervencions especialitzades dels equips del Grup de Delinqüència Urbana (GDU) Els equips de GDU disposen d’una especialització operativa que possibilita que abordin problemàtiques delictives d’alt nivell que no poden ser tractades per altres cossos policials per motius diversos. En aquest cas, el comandament del GDU es coordina normalment amb la Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana a l’efecte de traslladar al jutjat les diligències i executar les ordres de l’autoritat judicial. Al llarg del mandat hi ha hagut multitud d’intervencions rellevants que han resolt problemàtiques diverses amb els ciutadans, a destacar: - Dispositiu de robatoris a la franja litoral: En aquest cas, les denúncies per robatoris amb força a vehicles, especialment de turistes, van arribar a xifres rellevants. Per aquest motiu, es va dissenyar un dispositiu coordinat amb la PG- ME de vigilància de paisà que va permetre la detenció i la investigació de més de 60 persones. - Investigació i detenció del piròman del Poblenou: A finals de l’any 2018, més de 40 contenidors i diversos vehicles cremats al llarg d’un mes van posar en marxa una meticulosa investigació consistent en anàlisi de dades, seguiment, visualització de càmeres i d’altres gestions, que van possibilitat la detenció del piròman del Poblenou. - Detenció d’autors multi-reincidents de delictes de robatori amb violència Una de les preocupacions que més inquietava el veïnat dels barris del Besòs i el Maresme i la Verneda i la Pau eren els robatoris amb violència a través de l’estrebada circulant amb motocicleta. Fruit de les investigacions es va dur a terme la detenció de dos dels autors de més fets delictius d’aquesta tipologia. 9.- Vigilància d’espais públics matí i tarda La vulneració a les normatives administratives vinculades a la seguretat ciutadana i especialment l’incivisme, a més de la comissió de delictes en diferents àmbits (contra la salut pública, barc elona.cat/santmarti pàg: 108 patrimonials, contra la integritat física, etc.), fa necessària la implementació d’un servei de vigilància d’espais públics en els dos torns. Cal destacar la prevenció en relació a les situacions de risc de menors d’edat, com ara, consum i tinença de drogues, absentisme escolar, tinença d’armes, etc. L’abordatge d’aquestes situacions passa, a més de la possible denúncia administrativa, per l’avís a pares o tutors, la possibilitat d’adscriure’s - en alguns supòsits - als programes psicoeducatius de l’Ajuntament de Barcelona, a més de la comunicació a Serveis Socials i/o a la Secretaria de Prevenció del Districte. La situació numèrica de les intervencions amb menors en comparativa entre 2018 i 2017 es tradueix en un augment del 44%, tal com mostra la següent gràfica: UT 10 gen feb mar abr mai juny jul ago set oct nov des Anua 2017 13 7 14 17 6 14 4 7 15 16 12 16 145 2018 18 18 16 8 11 12 15 18 34 20 22 17 209 % 38% 157% 14% -52% 83% -14% 275% 157% 126% 25% 83% 6% +44% EL SERVEI DE PREVENCIÓ I CONVIVÈNCIA AL DISTRICTE DE SANT MARTÍ L’àmbit d’actuació d’aquest servei és l’espai públic i comunitats de veïns per a la detecció, diagnòstic, mediació i realització d’informes a fi de fomentar la convivència, el civisme i la cohesió social. Actualment el servei de prevenció i convivència el composen 4 equips d’educadors i educadores (10 professionals) que depèn de la secretaria de prevenció ubicada en la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del districte Sant Martí. Tenen com a principals funcions: la intervenció per a la promoció de la convivència, el civisme i la participació la preservació de la cohesió social la intervenció socioeducativa en situació de conflictes de naturalesa social i d’origen multifactorial que es donin tant a l’espai públic com a les comunitats de veïns i veïnes Es treballa en l’àmbit personal, grupal i comunitari, entenent la prevenció com a un dels eixos bàsics de la seva activitat. L’abordatge en l’espai públic s’orienta a la millora de la convivència i la cohesió entre diferents col·lectius, entenent l’espai públic com un eix vertebrador de les relacions socials i, d’altra banda, en les comunitats s’incideix en ell reconeixement de pertànyer a la comunitat, la coresponsabilitat i l’exercici dels drets i deures. La metodologia emprada pels equips és basa en l’anàlisi del territori per mitjà de les prospeccions (observacions, intercanvis, coordinacions, treball en xarxa amb diferents agents / serveis / entitats) permetent realitzar un diagnòstic integral, el desenvolupament d’accions preventives i barc elona.cat/santmarti pàg: 109 comunitàries des de la perspectiva de la dinamització del territori, i la gestió dels conflictes proveint d’eines al veïnatge per facilitar la bona entesa i la gestió cívica en la resolució de problemes de convivència. Els servei de prevenció i convivència ha evolucionat des de 2012, amb 3 professionals, fins al dia d’avui, amb 10 professionals. Servei de Prevenció i Convivència de la Verneda i la Pau (SPC) o Guarnim el barri o Taller convivència gossos o Visita Xeic Tijani o Marxes Exploratòries o Programa de Rehabilitació de Finques d’Alta Complexitat Servei d’Educadors/es Cívics/ques a l’Espai Públic Sant Martí (SEC) o Taula de Convivència del Parc i la Llacuna del Poblenou o Projecte Sensacions o Projecte Escales del Clot i el Camp de l’Arpa del Clot o Taula Can Ricart Suport a les Comunitats Veïnals del Besòs i el Maresme (SSCV) o Projecte Pintura o Protocol Persones Nouvingudes o Programa de Rehabilitació de Finques d’Alta Complexitat barc elona.cat/santmarti pàg: 110 Servei d’Intervenció a l’Espai Públic al Besòs i el Maresme (SIEP) o Nits de Ramadà, Iftar comunitari o Torneig Antiracista, Flam Session, Dia del Poble Gitano, Sopars interculturals, Sopars de Germanor o Marxes Exploratòries TEMÀTIQUES DELS CASOS DE CONFLICTES GESTIONATS Problemàtica ferralleria 1 Salut mental 2 Oci nocturn 1 Llicències 1 Demandes estructurals territori 2 Manteniment espai públic 7 Sorolls 8 Problemàtica consum de tòxics 6 Problemes de salubritat 2 Persones sense sostre 3 Problemàtica ús inadequat espai públic 14 Problemàtica per joc de pilota 3 Conflicte grupal comunitari 4 Conflicte interpersonal 7 barc elona.cat/santmarti pàg: 111 » Suport a entitats Aquest balanç representa un recull estructurat del suport proporcionat des del Districte de Sant Martí a les entitats del territori durant el període comprés entre el 2015 i el 2018. Es categoritzarà en cinc àmbits principals. El suport en la cessió de material d’infraestructures que l’Ajuntament lloga a empreses especialitzades i tot seguit cedeix per a la realització d’actes cívics a la Via Pública. Per altra banda es recull i s’analitza l’evolució dels Convocatòries Generals de Subvencions per concurrència pública per a projectes de Districte i de ciutat dels darrers anys – fent únicament incís en els primers-, seguint les pautes d’anàlisi que en els darrers tres anys es fa al Districte de Sant Martí. El nombre d’entitats que existeixen actualment al Districte de Sant Martí són 746, distribuïdes en el territori de la següent manera: Barri Nombre Sant Martí de Provençals 125 El Clot 80 El Camp de l’Arpa del Clot 98 El Poblenou 150 El Parc i la Llacuna del Poblenou 53 La Vila Olímpica del Poblenou 29 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 39 Provençals del Poblenou 35 La Verneda i la Pau 87 El Besòs i el Maresme 50 TOTAL 746 1.- CESSIÓ D’INFRAESTRUCTURES Es tracta del material que l’Ajuntament lloga a empreses especialitzades i tot seguit cedeix a entitats per realitzar actes cívics a la via pública que comprenen escenografia (material de fusta, so, il·luminació, carpes, etc.), connexions elèctriques (generadors i armaris de connexions), sanitaris portàtils, ambulàncies i trofeus... per tal d'afavorir la vida associativa, la cultura, la participació ciutadana, la generació de processos de relació social i els d’identificació col·lectiva. Al llarg dels quatre anys l'evolució ha estat la següent: barc elona.cat/santmarti pàg: 112 Escenografia Connexions Ambulàncies WC Trofeus Total infr. 2015 147.435,76 € 183.510,80 € 7.610,40 € 17.309,42 € 8.876,10 € 364.742,48 € 2016 193.692,06 € 176.994,36 € 10.871,85 € 18.505,90 € 14.084,25 € 414.148,42 € 2017 197.642,83 € 151.830,65 € 13.067,50 € 26.045,59 € 14.689,53 € 403.276,10 € 2018 194.052,01 € 160.245,22 € 8.531,60 € 26.989,93 € 14.228,69 € 404.047,45 € Totals 732.822,66 € 672.581,03 € 40.081,35 € 88.850,84 € 51.878,57 € 1.586.214,45 € De forma gràfica: 400.000 € 350.000 € 300.000 € 250.000 € 200.000 € 150.000 € 100.000 € 50.000 € 0 € 2.015 2.016 2.017 2.018 El suport s’ha distribuït, al llarg d’aquests anys, entre un nombre similars d’entitats (178 beneficiàries al 2015m i 183 entitats al 2018). Tant pel que fa a l’import econòmic com al nombre d’entitats que han rebut suport en infraestructures quantificables econòmicament, s’observa un increment entre els anys 2015 i 2016 del 13,5 % en imports, que es modera lleugerament els següents anys per marcar una tendència a l’estabilització. barc elona.cat/santmarti pàg: 113 1.1.- Suport segons la tipologia de la infraestructura El suport en funció dels diferents tipus d’infraestructures que es proporcionen és el següent: Suport Infraestructura per tipologia 200.000 € 180.000 € 160.000 € 140.000 € 120.000 € 2015 100.000 € 2016 80.000 € 2017 60.000 € 2018 40.000 € 20.000 € 0 € Escenografia Connexions Ambulàncies WC Trofeus Mentre que totes les tipologies han experimentat un creixement, amb dates d’exercicis tancats, les connexions elèctriques han baixat degut a la inversió del Districte en la instal·lació i priorització de punts de connexions fixes (armaris) en substitució de generadors elèctrics de gasoil, més cars de contractació i més contaminants. Tipologia servei 2015-2018 Escenografia 24,26% Connexions -8,37% Ambulàncies 31,67% Sanitaris portàtils 28,33% Trofeus 46,12% Total infraestructures 8,72% barc elona.cat/santmarti pàg: 114 1.2.- Suport en les Festes Majors dels barris El suport a les Festes Majors del barris en cadascun d’ells representen el 43,8 % de tot el suport anual. Suport Festes Majors dels barris 100.000 90.000 80.000 70.000 2015 60.000 2016 50.000 2017 40.000 2018 30.000 20.000 10.000 0 El Besós i El El Parc i la La El Clot i La Vila Sant Martí Provençals Diagonal el Poblenou Llacuna Verneda i Camp de Olímpica de del Mar Maresme la Pau l'Arpa Provençals Poblenou BARRI/ANY 2015 2016 2017 2018 TOTAL % total El Besòs i el Maresme 16.917,42 € 11.598,59 € 25.420,49 € 27.575,64 € 81.512,14 € 11,76% El Poblenou 63.989,34 € 93.051,72 € 61.772,84 € 69.888,79 € 288.702,69 € 41,63% El Parc i la Llacuna 6.291,16 € 2.712,27 € 3.399,17 € 4.326,17 € 16.728,77 € 2,41% La Verneda i la Pau 13.104,94 € 6.712,45 € 13.919,11 € 19.577,03 € 53.313,53 € 7,69% El Clot i el Camp de l'Arpa 26.324,76 € 25.314,15 € 27.524,72 € 29.678,87 € 108.842,50 € 15,70% La Vila Olímpica 14.020,14 € 11.391,00 € 13.530,08 € 12.713,83 € 51.655,05 € 7,45% Sant Martí de Provençals 13.087,99 € 11.628,22 € 17.109,11 € 21.347,54 € 63.172,86 € 9,11% Provençals del Poblenou 2.461,72 € 2.258,88 € 2.460,71 € 4.688,50 € 11.869,81 € 1,71% Diagonal Mar 5.186,50 € 3.637,46 € 4.301,12 € 4.500,01 € 17.625,09 € 2,54% Total 161.383,97 € 168.304,74 € 169.437,35 € 194.296,38 € 693.422,44 € 100,00% Com es pot observar, els barris del Clot i el Camp de l’Arpa computen conjuntament atès que la Festa Major que s’hi celebra a inicis de novembre es considera la festa d’ambdós barris. La realitat de cada barri és diversa, i més si es tenen en compte les circumstàncies que envolten les associacions i entitats que organitzen les festes cada any. És per aquest motiu que podem observar certes diferències interanuals en una mateixa Festa Major del barri. barc elona.cat/santmarti pàg: 115 D’aquestes dades en podem concloure: el creixement sostingut en el suport de les festes majors dels barris del Besòs i el Maresme, la Verneda i la Pau, el Clot i el Camp de l’Arpa i Sant Martí de Provençals l’estabilitat en el suport més elevat que es dona és a la Festa Major del Poblenou (a excepció del cas particular del 2016 amb les connexions elèctriques) els casos puntuals i especials d’increments com és el cas de la Festa Major de Paraguai - Perú (Provençals del Poblenou) per la incorporació de la Taula Eix Pere IV a les activitats de la Festa Major amb noves propostes d’activitats festives la incidència de la climatologia en els diferents moments de l’any en què estan distribuïdes les diferents festes 2.- SUBVENCIONS PER CONCURRÈNCIA PÚBLICA En els darrers 4 anys s’han destinat un total de 2.471.692,68 € per a subvencions a projectes associatius, repartits de la següent manera: ÀMBITS - IMPORTS 2015 2016 2017 2018 Festes Majors i calendari festiu 177.445 € 180.370 € 205.270 € 213.410 € Associacions culturals 54.715 € 55.350 € 74.000 € 118.755 € Associacions veïnals i altres entitats de barri 99.588 € 102.095 € 151.390 € 100.328 € Associacions esportives 66.631 € 75.976 € 80.670 € 92.637 € Associacions per a la promoció del comerç 11.200 € 11.315 € 8.100 € 7.700 € Associacions de famílies (AFA) i educatives 34.147 € 26.900 € 36.315 € 29.050 € Associacions per a la inclusió 11.850 € 14.850 € 31.900 € 31.050 € Associacions de l'àmbit de les dones 9.950 € 10.400 € 15.280 € 13.000 € Associacions d'infància, adolescència i joventut 24.050 € 24.350 € 29.710 € 46.750 € Associacions de gent gran 64.090 € 52.060 € 49.545 € 29.500 € TOTAL 553.666 € 553.666 € 682.180 € 682.180 € ÀMBITS - NOMBRE DE PROJECTES 2015 2016 2017 2018 Festes Majors i calendari festiu 19 19 20 18 Associacions culturals 55 55 57 76 Associacions veïnals i altres entitats de barri 76 80 88 52 Associacions esportives 57 69 71 65 Associacions per a la promoció del comerç 9 8 6 5 Associacions de famílies (AFA) i educatives 46 32 41 33 Associacions per a la inclusió 24 30 38 31 Associacions de l'àmbit de les dones 21 14 18 12 Associacions d'infància, adolescència i joventut 29 33 28 30 Associacions de gent gran 10 9 9 10 TOTAL 346 349 376 332 barc elona.cat/santmarti pàg: 116 La classificació de les subvencions s’ha fet per àmbits d’actuació establint les deu categories observades en les taules més amunt esmentades donat que s’ha conclòs que és la distribució òptima per observar l’impacte sobre el territori i la seva evolució. La classificació de les subvencions per barris, que a priori podria ser indicativa, s’ha restringit únicament a una subclassificació dins la categoria de “Festes Majors i calendari festiu”, doncs en aquest cas sí que hi ha una correlació directa entre projecte de subvenció i barri on s’ha desenvolupat l’activitat subvencionada. A continuació, el detall de cadascuna d’aquestes categories. 2.1.- Festes majors i calendari festiu L’evolució en aquest àmbit ha estat clarament a l’alça, amb un increment del 20,27 % al llarg d’aquest quatre anys, d’acord amb en el gràfic següent: 250.000 € 200.000 € 150.000 € 100.000 € 50.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 En aquest cas podem observar el salt que apareix entre els anys 2016 i 2017 degut a l’aparició d’una nova subvenció per a la coordinació del calendari festiu del Poblenou, a favor de la Coordinadora d’Entitats del Poblenou per valor de 12.000 €, així com un increment de 6.500 € de la subvenció de festes populars culturals i solidàries del Clot i el Camp de l’Arpa, a favor de la Federació d’Entitats del Clot - Camp de l’Arpa. Entre els anys 2017 i 2018 s’incrementen les subvencions del barri de la Verneda i la Pau per valor de 8.500 € en favor de les entitats Assoc. Veïns Grupo La Paz, Assoc. de Veïns i Veïnes La Palmera Centro i Assoc de Veïns i Veïnes Verneda Baja - Via Trajana. barc elona.cat/santmarti pàg: 117 2.2. Associacions culturals En l’àmbit dels projectes culturals el Districte de Sant Martí ha augmentat considerablement l’import en subvencions. En concret, entre els anys 2016 i 2017 es va augmentar la dotació en un 33,70 %. Pel que fa al 2018 cal remarcar que l’increment és degut al fet que es reubiquen projectes que en anys anteriors es trobaven dins la categoria 'Altres entitats del barri'. 140.000 € 120.000 € 100.000 € 80.000 € 60.000 € 40.000 € 20.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 L’augment entre els any 2016 i 2017 va ser clarament un augment net en import, destacant noves subvencions de 10.000 € per al projecte “Espai Voles Sant Martí”, i de 3000 € per a “Activitats artístico culturals al Poblenou - tallers oberts. Addicionalment va haver-hi un increment en 4.000 € del “Festival de creació contemporània Escena Poblenou 2017”, passant dels 4.000 € dels 2016 als 8.000 € del 2017. 2.3.- Associacions veïnals i altres entitats de barri Les subvencions de l’àmbit han mantingut un comportament de relativa estabilitat. L’increment de l’any 2017 correspon a una assignació de projectes d’entitats culturals que van ser comptabilitzats en aquest apartat. 160.000 € 140.000 € 120.000 € 100.000 € 80.000 € 60.000 € 40.000 € 20.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 118 De l’any 2017 cal destacar, principalment, respecte a anys anteriors, les noves subvencions de 24.190 € de l'"Enfortiment del desenvolupament local-social i comunitari de l’eix Pere IV”, en favor de l’Assoc. de Veïns i Veïnes del Poblenou, 10.000 € del “Projecte de conciliació laboral-familiar- social per al Casal de Barri Bac de Roda” atorgat a l’Assoc. Cultural i Social Bac de Roda i l’increment de 5.000 € de les subvencions a l’entitat Biciclot SCCL. A l’any 2018 la primera d’aquestes subvencions deriva en una de 20.850 € anomenada “Dinamització i enfortiment local, social i econòmic de l’entorn de l’Eix Pere IV”, a favor de la ja constituïda Taula Eix Pere IV. La subvenció de l’Assoc. Cultural i Social Bac de Roda es redueix a 3.500 € en una de nova anomenada “Dinamització de espai escènic Bac de Roda”. Igualment, l’entitat Biciclot SCCL redueix lleugerament el seu suport global en subvencions. 2.4.- Associacions esportives En aquest àmbit, les subvencions han anat augmentant progressivament al llarg de les darreres quatre convocatòries fins a assolir un increment mig del 39 % en el període 2015-2018. 100.000 € 90.000 € 80.000 € 70.000 € 60.000 € 50.000 € 40.000 € 30.000 € 20.000 € 10.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 En aquest cas és destacable l’aportació que des del 2017 fa l’IBE al Districte per a projectes relacionats amb la promoció de la pràctica esportiva. barc elona.cat/santmarti pàg: 119 Aquesta transferència fou al 2017 de 27.000 € dels quals només 10.550 € van incrementar projectes d’aquesta categoria ja que d'altres estan ubicats dins dels àmbits de les dones (“Dones i 3000” del Foment Martinenc) o d’associacions per a la inclusió (“Equip de futbol social” de l’entitat Femarec SCCL), ja que tot i que tenen relació amb la pràctica de l’activitat esportiva, ho fan dintre d’aquells àmbits concrets. L’any 2018 la transferència de l’IBE ha estat de 37.900 € dels quals se n’han beneficiat 12 projectes. El més destacable és el projecte de “Programa d’activitat física per a la gent gran” per valor de 17.000 € que gestiona l’entitat “Assoc. Sant Martí Esports- ASME”. 2.5.- Associacions per a la promoció del comerç Aquest àmbit és petit en nombre i import de subvencions i dominat per l’estabilitat, on es prioritza la subvenció dels eixos comercials. 12.000 € 10.000 € 8.000 € 6.000 € 4.000 € 2.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 Únicament cal destacar una disminució progressiva, encara que molt petita, dels projectes presentats en aquesta categoria, tot i que en import no va més enllà dels 3.500 €. 2.6.- Associacions de famílies (AFA) i educatives Els projectes subvencionats provinents d’associacions de famílies o altres entitats educatives ha anat oscil·lant lleugerament al llarg dels darrers anys. 40.000 € 35.000 € 30.000 € 25.000 € 20.000 € 15.000 € 10.000 € 5.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 120 Tant al 2016 com al 2018 es van produir disminucions significatives del nombre de projectes presentats respecte al seu any anterior, cosa que explica l’oscil·lació observada pel que fa a imports. En aquest àmbit cal destacar que, progressivament, s’han anat prioritzant els projectes de les AFA's, tot cercant la coherència amb la que és la veritable competència que té el Districte en matèria d’educació. En aquest cas particular, donat que els projectes de les AFA's estan íntimament vinculats a un centre educatiu concret, és possible territorialitzar el suport proporcionat i, en aquest sentit, s’ha de remarcar que s’han prioritzat els projectes de les AFA’s de l’Eix Besòs, com ara l’AMPA La Palmera, que ha passat de 1.950 € en subvencions de l’any 2017 a 3.500 € l’any 2018, o l’APA de l’escola La Pau, que ha passat de 1.100 € del 2017 als 2.300 € del 2018. 2.7.- Associacions per a la inclusió de persones amb diversitat funcional El Districte de Sant Martí ha prioritzat molt clarament aquest àmbit de subvenció en el període que va del 2015 al 2018, amb un increment del 166,9 %. 40.000 € 30.000 € 20.000 € 10.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 S’ha de destacar que del 2017 al 2018 hi ha un aparent descens (de només 850 €), però cal fer notar que de 38 projectes subvencionats al 2017 es passa a 31 projectes al 2018, cosa per la qual la ràtio import / projecte s’ha fins i tot incrementat. 2.8.- Associacions de l’àmbit de les dones El Districte de Sant Martí ha incrementat progressivament també el suport en els projectes d’entitats de l’àmbit de les dones. Entre el 2015 i el 2018, el suport ha augmentat un 30,7 %, tal i com es pot veure a continuació. 20.000 € 15.000 € 10.000 € 5.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 121 L’increment més significatiu es va produir entre els anys 2016 i 2017, quan es van incrementar les subvencions a l’entitat Heura de Barcelona, passant de tenir un projecte subvencionat de 700 € a tres projectes per import total de 2.700 €. Igualment, es va concedir subvenció a un nou projecte de l’Assoc. de Veïns i Veïnes del Poblenou anomenat “Dones en xarxa”, amb un import de 2.000 €. L’any 2018 el suport econòmic de l’àmbit disminueix lleugerament perquè es presenten menys sol·licituds, passant dels 18 projectes del 2017 als 12 del 2018. 2.9.- Associacions d’infància, adolescència i joventut Les subvencions dels projectes encabits dins de l’àmbit de la infància, adolescència i joventut han tingut també un increment força notable al llarg d’aquests quatre anys, molt especialment a l’any 2018, quan respecte l’any anterior s’incrementen un 57,3 %. 50.000 € 45.000 € 40.000 € 35.000 € 30.000 € 25.000 € 20.000 € 15.000 € 10.000 € 5.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 L’increment destacable del 2018 es fa de manera gairebé proporcional entre tots els projectes subvencionats que tenen continuïtat, incrementant-ne tots ells la dotació econòmica. De forma destacable s’han de notar el projecte de “Reactivació dels Diables de la Verneda”, de 2.000 € en favor de la Colla de Diables La Verneda, o l’increment a 1.500 € dels projectes dels Minyons Escoltes Guies Sant Jordi i Escoltes Catalans, o els nous projectes de l’Assoc. Acció Brot i Assoc. Moviment Juvenil Besòs, també amb 1.500 € cadascun. 2.10.- Associacions de gent gran Les subvencions dins d’aquest àmbit, a diferència de la majoria dels altres àmbit han anat disminuint progressivament amb força, degut al canvi en el model de gestió que s’ha anat introduint paulatinament en els Casals de Gent Gran. Les disminucions entre els anys 2015 i 2017 es deuen al canvi progressiu de model de gestió dels Casals de Gent Gran d’una Junta que rebia subvenció a l’anomenat model de Pla de Millora, que cobreix la gestió del Casal a través d’un contracte de serveis. barc elona.cat/santmarti pàg: 122 L’any 2018, finalment, es licita un únic contracte de serveis que aglutina la gestió dels vuit casals de gent gran del Districte a partir del segon semestre del 2018 i, per tant, només se subvencionen els primers sis mesos de l’any dels casals que encara no havien passat al model de Pla de millora. 70.000 € 60.000 € 50.000 € 40.000 € 30.000 € 20.000 € 10.000 € 0 € 2015 2016 2017 2018 Aquest alliberament econòmic, important i progressiu, ha permès que els darrers anys s’hagin pogut augmentar considerablement les dotacions de subvencions dels àmbits de la infància, l'adolescència i la joventut, o de les dones, que s’han anat comentant en aquest informe. 3.- SUPORT EN SUBVENCIONS DIRECTES A l’any 2018, algunes subvencions com el projecte cultural de Torre de les Aigües del Besòs, les de Fòrum i Urban District o les dels bancs d’aliments, s’han atorgat a través de la convocatòria de subvencions per concurrència, de manera que les subvencions atorgades de forma directa tinguin caràcter excepcional. Aquestes subvencions són les següents: CONVENI ENTITAT 2015 2016 2017 2018 Activitats Complementàries educació Escola Sta. M. dels Apòstols 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € Activitats Complementàries educació CP Joaquim Ruyra 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € Activitats Complementàries educació Col·legi Miró 4.000,00 € 5.000,00 € 4.000,00 € Activitats Complementàries educació IES Barri Besos 5.000,00 € 5.000,00 € Activitats Complementàries educació IES Rambla prim 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € Activitats Complementàries educació CP Eduard Marquina 4.000,00 € 4.000,00 € 4.000,00 € Activitats Complementàries educació Colegio Sant Gabriel 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € Activitats Complementàries educació Escola La Pau 4.000,00 € 4.000,00 € 4.000,00 € Activitats Complementàries educació Col·legi Sagrat Cor Besos 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € Activitats Complementàries educació CP Concepció Arenal 4.000,00 € 4.000,00 € 4.000,00 € Activitats Complementàries educació CEIP General Prim 5.000,00 € 5.000,00 € Projecte Cultural Torre de les Aigues Arxiu Històric Poblenou 9.565,00 € 9.565,00 € 9.565,00 € Projecte Barcelona Fòrum District Barcelona Fòrum District 25.872,00 € Projecte Poble Nou Urban district Associació Poble Nou Urban district 25.000,00 € Casal dels Infants Casal dels Infants per a l'Acció Social 42.000,00 € Banc dels Aliments Centre Cultural de Formació 12.009,14 € Banc dels Aliments Asoc.Vecinos Paraguay-Peru 3.528,07 € Banc dels Aliments Parròquia Sant Francesc d'Assis 6.118,87 € Banc dels Aliments Coordinadora Acció Social Clot 8.343,92 € Projecte Menjador Social i Solidari Gregal Escola Gregal SCCL 51.000,00 € barc elona.cat/santmarti pàg: 123 4.- CONVENIS DE GESTIÓ CÍVICA D’EQUIPAMENTS MUNICIPALS La gestió cívica és un instrument de participació ciutadana, configurat en la Carta Municipal de Barcelona i a les Normes reguladores de la Participació Ciutadana. Segons disposa aquesta normativa, les entitats, les organitzacions i les associacions ciutadanes sense afany de lucre poden participar en nom de l’Ajuntament en la gestió de serveis o equipaments. La gestió cívica de competències municipals es pot utilitzar per a les activitats i els serveis susceptibles de gestió indirecta, té sempre un caràcter voluntari i no lucratiu, i s’adjudica mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses entitats o organitzacions amb característiques idèntiques o similars. A continuació figuren els equipaments municipals que en l’actual mandat han seguit aquest model de gestió: CONVENI AMB ADJUDICACIÓ DIRECTA ENTITAT 2015 2016 2017 2018 Gestió Cívica Centre Cultural La Farinera Federació entitats Clot i Camp Arpa 225.531,10 € 225.417,08 € 245.350,00 € 245.350,00 € Gestió Centre Imatgeria Festiva Assoc. Imatgeria Festiva del Poblenou 15.000,00 € 8.291,67 € 15.000,00 € 15.000,00 € Gestió Casal de Barri Antoni Miró Peris Federació entitats Clot i Camp Arpa 24.190,00 € 24.190,00 € 24.190,00 € 30.000,00 € Gestió Casal de Barri Poblenou Coordinadora Entitats del Poblenou 24.190,00 € 12.565,37 € 24.190,00 € 35.000,00 € Gestió Casal de Barri Ca l'Isidret Taula Eix Pere IV 35.000,00 € CONVENI AMB CONCURRÈNCIA ENTITAT 2015 2016 2017 2018 Gestió Casal de Barri Besòs Associació Enxarxa 24.190,00 € 35.000,00 € 35.000,00 € 35.000,00 € Gestió Casal de Barri la Palmera ACR La Palmera 24.190,00 € 24.190,00 € 24.190,00 € 30.000,00 € Gestió Casal de Barri Diagonal Mar AV Diagonal Mar 24.190,00 € 24.190,00 € 24.190,00 € 30.000,00 € Gestió Casal de Barri Vila Olímpica AV Vila Olímpica 24.190,00 € 24.190,00 € 24.190,00 € 30.000,00 € Gestió Casal de Barri Bac de Roda ACS Bac de Roda 24.190,00 € 24.190,00 € 24.190,00 € 35.000,00 € Gestió Casal Barri Verneda AV Verneda Alta 24.190,00 € 24.190,00 € 24.190,00 € 30.000,00 € Gestió Casal de Barri La Pau ACR La Pau 24.190,00 € 24.190,00 € 24.190,00 € 30.000,00 € Cal destacar que en aquest mandat s’ha incorporat un nou casal a la xarxa de casals de barri, concretament el de Ca l’Isidret, i que en els convenis de gestió vigents 2018-2019, els imports s’han revisat a l'alça. 5.- CESSIÓ D’ESPAIS I LOCALS L’Ajuntament cedeix espais i locals de propietat municipal o de lloguer a entitats del Districte amb la finalitat de destinar-los al desenvolupament de les activitats i tasques pròpies. Les despeses de manteniment ordinari, neteja i consums d’aigua, llum i telèfon van generalment a càrrec de l’entitat. Actualment el Districte disposa d’uns 8.200 m2 d’espais que ordenats alfabèticament per entitats beneficiàries, són els següents: barc elona.cat/santmarti pàg: 124 Beneficiari Emplaçament Superfície ACR Comissió de Festes Pallars Espronceda Espronceda, 114 126 Agrupament Escolta Rakxa Pallars, 272 212 Arxiu Històric del Poblenou Selva de Mar, 9 318 Assoc. Amics del Ferrocarril de Barcelona Roc Boronat, 11, bx. 332 Assoc. Art del Poblenou Rambla Poblenou, 49, botiga 2 132 Assoc. Cultural i Social Bac de Magatzem del parc del Centre del Roda Poblenou 30 Assoc. Esbart Sant Martí Guinardó, 25, 1r 252 Assoc. Mira'm Roc Boronat, 11, 1r 4a 55 En tràmit de regularització Sant Joan de Malta, 130 80 Assoc. Teatral Partiquí Sant Quintí, 14 50 Ateneu Colon Ramón Turró, 144, bx. 129 Ateneu La Farinera del Clot Muntanya, 16 621 Ateneu Popular La Flor de Maig Doctor Trueta, 195 484 AV Clot - Camp de l'Arpa Sibelius, 3 246 AV Gran Via - Perú - Espronceda Gran Via, 976, botigues 2 i 3 136 AV i Comerciants Camp de l'Arpa Guinardó, 25, bx. 332 AV La Palmera Maresme, 244, bx. 66 AV Paraguai – Perú Gran Via, 1154, bx. 97 AV Parc Llull, 1 115 AV Provençals Verneda Doctor Zamenhof, 19 126 AV Provençals Verneda Fluvià, 282 126 barc elona.cat/santmarti pàg: 125 AV Provençals Verneda Doctor Zamenhof, 25 126 AV Sant Martí Andrade, 176 bis 287 AV Sant Martí Paraguai, 11 158 Pere IV, 58 (Can Picó) / Pamplona, 71 / Biciclot SCCL Pujades, 57 534 C.D. Pujadas Pujades, 412 227 Casa de Ceuta Bernat Metge, 6 283 Centro Cultural Andaluz Comarca de la Estepa y Sierra del Sur Doctor Zamenhof, 17 119 Colla Diables La Verneda Doctor Zamenhof, 23 120 Cooperativa Escola Gregal Rambla de Prim, 22 138 Rambla de Prim, 24 i 24-26 (local porta Cooperativa Escola Gregal 7, local porta 3 bx.) 132 Fundació Trinijove Pujades, 97 488 Hermandad Rociera Santo Angel Rambla de Guipúscoa, 66 180 La Formiga Martinenca Mallorca, 580 763 SCV Clot Pl. Joan Casanellas, 1 163 Doctor Zamenhof, 21 (local 2) i Doctor Talleres Bell-Art Zamenhof, 23 (local 1) 240 Taula Eix Pere IV Emilia Coranty, 5 (Can Ricart) 124 Unió de Colles Sardanistes Sant Quintí, 14 50 Unió Excursionista Sant Marti de Provençals Rbla. Guipúscoa, 52, local 2 70 Caldria destacar algunes de les actuacions que s’han fet en aquest mandat en aquest terreny, entre les quals: Cooperativa Antiga del Camp de l’Arpa. A l’any 2011 la Comissió de Govern va acceptar la cessió gratuïta de la finca situada al c. Fontova, 12 donada per la Societat Antiga del Camp de l’Arpa SCCL, amb l’obligació de l’Ajuntament de realitzar-hi les reparacions necessàries per millorar barc elona.cat/santmarti pàg: 126 la seva accessibilitat, seguretat i aïllament acústic, i cedir-ne l’ús a la mateixa entitat per un termini de 15 anys. L’Ajuntament no va realitzar aquestes obres per l’alt cost que representaven. No obstant, a l’any 2018 l’entitat accepta transformar l’obligació de l’Ajuntament d’executar les obres de rehabilitació d'aquell local per la cessió d’ús dels espais ubicats a la finca municipal del c. Bolívia, 49 (Casal de Barri La Llacuna) per un període de 15 anys i 5 de pròrroga, concretament un dels despatxos amb caràcter exclusiu, i el dret d’ús preferent de l’auditori / sala d’actes en uns dies determinats. Ateneu La Flor de Maig. A l’abril de l’any 2015 es va cedir l’ús de local del carrer Dr. Trueta, 195 a l’Assoc. Ateneu Popular La Flor de Maig per un període de 6 anys, renovables per 6 anys més. Al febrer del 2016 es van detectar greus deficiències estructurals que van obligar a precintar l’edifici per perill d’esfondrament. Entre l’octubre del 2016 i el març del 2017 la comunitat de propietaris va promoure les obres de reforma estructural, cosa que va representar per a l’Ajuntament un cost global (projecte i obra) d’aproximadament 50.000 € d’acord amb el seu coeficient de propietat. Posteriorment es va encarregar a BIMSA les obres de rehabilitació de façanes exteriors i l’adequació interior per un import de 918.000 €. A l’abril del 2018 acaben les obres, i l’entitat pot disposar novament del local. Assoc. Taula Eix Pere IV. En aquest mandat s’ha posat a disposició d’aquesta entitat un nou local en planta baixa de 124 m2 de propietat municipal situat al c. Emilia Coranty, 5 dins del recinte de Can Ricart. Arxiu Històric del Poblenou. A l’any 2014 es va cedir l’ús de l’espai de la Casa de les Vàlvules per destinar-lo a seu social i per al desenvolupament de les activitats pròpies de l’entitat, a més de poder desenvolupar el projecte de difusió cultural de la Torre de les Aigües del Besòs per un termini de 15 anys (més 5 de pròrroga). A començament de l’any 2019 s’han iniciat les obres a la Casa de les Vàlvules, que juntament amb el mobiliari i la museografia suposarà una inversió de 645.000 €. Cooperativa Escola Gregal. Al gener de l’any 2013 es va posar en funcionament al barri del Besòs una activitat social i assistencial de primera necessitat mitjançant un menjador en un local del Patronat Municipal ubicat a la rambla de Prim, 22. L’esmentat menjador es caracteritza pel seu caràcter voluntari i cooperatiu sense afany de lucre, promogut per la pròpia ciutadania i amb un destacat ús per part de les persones del barri en situació de manca de recursos econòmics o sense orientació bàsica per dirigir-se als serveis socials assistencials. L’Ajuntament ha valorat l’oportunitat de recolzar aquesta iniciativa i ha promogut la seva transformació perquè les persones que els gestionin assoleixin un més alt nivell de capacitació i professionalitat i serveixen de focus de l’acció comunitària. Es desenvolupa en diverses. El Districte de Sant Martí ha aportat 51.000 € l’any 2018 a través d’un conveni una subvenció per tal de desenvolupar la primera fase del projecte de futur presentat per l'entitat. Des del Pla de barris esta prevista la rehabilitació i una millora de la seu actual de la cooperativa escola Gregal, vinculant-la al projecte de transformació abans esmentat. Biciclot. És una cooperativa de treball que neix el 1987 com a col·lectiu de ciclistes urbans amb un model d’economia social centrat en les persones amb vocació de servei i compromís social i mediambiental. El seu objectiu principal és la promoció de la mobilitat sostenible a través de la bicicleta com a mitjà de transport ecològic, econòmic i saludable, objectiu que es du a terme a través del treball en xarxa amb el territori i les entitats socials. Actualment s’ubiquen al complex de Can Picó, on tindrà la seu el Bicihub Barcelona, projecte de referència de la mobilitat sostenible a barc elona.cat/santmarti pàg: 127 través del model cooperatiu. Per part del Districte, al 2015 es van subvencionar dos projectes per un import total de 2.045 €; tres al 2016 per un import de 4.200 €; tres al 2017 per un import de 9.200 €; i tres al 2018 per un import de 5.600 €; tots plegats de concurrència pública. Per part de Barcelona Activa han rebut al 2017 fins a 600.000 € per a l’adequació de Can Picó, i una subvenció de concurrència pública per un import de 40.000 €. Trinijove. És una fundació privada nascuda el 1985 que treballa en l’àmbit de la formació i la inserció sociolaboral. Les seves línies bàsiques d’acció se centren en la intervenció des d’una visió global, combinant informació, formació, promoció de l’ocupació i temps lliure, i en una mirada de priorització territorial, però alhora oberta a totes les persones de la ciutat. En els darrers temps estan ampliant el seu objecte social, aprofundint en la promoció de l’economia social i actuant en el mercat com a empresa d’inserció. El 2018 han obert un centre gestor de residus tecnològics al 22@, que oferirà també formació en aquest àmbit a joves en risc d’exclusió social, i han rebut una subvenció de Barcelona Activa per un import de 15.796 €. barc elona.cat/santmarti pàg: 128 » Processos participatius En els últims anys, s'ha anat construint un acord ampli al voltant de la necessitat d'implementar processos de participació a la ciutat. En aquest sentit, el nou Reglament de Participació Ciutadana, aprovat el 6 d’octubre de 2017, per ampliar la participació dels veïns i les veïnes de la ciutat. Els barcelonins i barcelonines són les qui viuen i treballen al territori i, per tant, les qui millor coneixen els problemes i potencialitats dels barris de la ciutat. La participació ha d’esdevenir una eina per apropar i obrir les institucions a la ciutadania, i millorar la confiança mútua amb l'objectiu d'aprofundir en les bases democràtiques de la construcció de la ciutat. Les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes estableixen que tota l'actuació del Districte ha de fomentar la promoció de la participació ciutadana, en tant que dret fonamental i principi inspirador de l'actuació de l'administració municipal. El foment de la participació és una prioritat política del Districte perquè la implicació i participació ciutadana en l’elaboració de polítiques públiques és, indubtablement, una eina de millora de la democràcia per la qual l’Ajuntament de Barcelona aposta decididament, tal com recull la Carta Municipal. En aquest sentit, aquest informe dóna compte de la incorporació de la participació ciutadana, i específicament dels processos participatius en el període 2016-2019, en les diferents àmbits d’actuació municipals al Districte de Sant Martí. Aquestes actuacions impliquen a diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona i són de diferents tipologies i abast territorial. El contingut s’estructura en els següents apartats en funció de la tipologia de participació incorporada en les diverses actuacions al districte: 1. Processos de participació ciutadana Es presenta la relació d’actuacions previstes pel Programa d’Actuació Municipal 2016-2019, per la Mesura de Govern d’actuacions al Districte de Sant Martí 2016-2019, o bé per les mesures de govern, propostes d’acord i/o proposicions aprovades en Consell Plenari del Districte de Sant Martí, que incorporen explícitament el desenvolupament d’un procés participatiu per a la seva definició i execució. 2. Participació en actuacions d’urbanització i d’edificació Es presenta la relació d’actuacions identificades per serveis tècnics del districte que introdueixen la participació en espais i òrgans on s’informa del projecte inicial a la ciutadania i es recullen valoracions a efectes de modificació, però que pel seu abast es considera que no requereixen del desplegament d’un procés participatiu per a la definició de la seva execució. 1.- PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 1.1.- Pla d’Actuació Municipal al Districte de Sant Martí FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Propostes per al programa d'actuació municipal (PAM) i per al programa d'actuació de districte (PAD) de Sant Martí 2016 - 2019. Àmbit de participació: El districte de Sant Martí Durada: 01/10/2015 - 30/06/2016 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Direcció de Democràcia Activa barc elona.cat/santmarti pàg: 129 El Pla d'Actuació Municipal (PAM) s’elabora a l’inici de cada mandat i estableix les línies prioritàries, els objectius i les actuacions de l’acció del govern. És, per tant, el full de ruta municipal que orienta el model de ciutat. L’Ajuntament de Barcelona, partint d'una proposta inicial elaborada per l’equip de govern, obre un procés de participació ciutadana per construir, pensar i debatre entre tots les actuacions i prioritats que s’hi han inclòs. Fase 1. Elaboració de la proposta inicial L'Ajuntament elabora un primer document de propostes a partir de les línies estratègiques de l’actual govern, de les contribucions dels consells de barri i a través de diverses trobades amb entitats i organitzacions socials de la ciutat. Fase 2. Procés participatiu S'obre el procés de participació a la ciutadania de manera presencial i digital on es discutiren les propostes, s'elaboren de noves i es recullen els suports i comentaris. Fase 3. Estudi de propostes i retorn L'Ajuntament inicia un procés per agrupar les propostes similars i valorar incloure les propostes que tenen més suport de la ciutadania als documents del Pla Municipal i el Plans de Districte. D'aquest procés surt el document que inclourà les propostes de l'Ajuntament i les de la ciutadania, i que representa una versió enriquida i col·laborativa del Pla Municipal. Fase 4. Aprovació del Pla Municipal El pla definitiu es presenta al Plenari del Consell Municipal per sotmetre’s a votació. Un cop aprovat, el Pla Municipal es presenta públicament i s'avalua el debat ciutadà. Posteriorment, es du a terme un informe d'avaluació del procés i es constitueix un grup de seguiment de l'execució del Pla Municipal durant tot el mandat. El procés de participació per al Pla municipal és un mètode híbrid entre les cites presencials i els espais digitals. Aquest procés ha estat pensat perquè durant dos mesos es pogués participar mitjançant la plataforma “decidim.barcelona” per fer noves aportacions, donar suport i comentar iniciatives que semblin d’interès; i mitjançant cites presencials. En l’àmbit del districte de Sant Martí es mostra l’històric de dates, espais i nombre de participants en espais presencials: Data Activitats Participants Fase de debat 01/02/2016 “Consell de les Dones de Sant Martí” 15 11/02/2016 “Turisme i usos de l'espai públic” 56 16/02/2016 “Salut pública: qualitat de l'aire i al·lèrgies” 22 18/02/2016 “Diagnosi del districte de Sant Martí en el Pla d'Habitatge de Barcelona” 20 19/02/2016 “Consell Salut de Districte de Sant Martí” 16 22/02/2016 “Convivència i intercultural” (Consell de Barri del Besòs i el Maresme) 100 24/02/2016 “Pacificació de Meridiana (i entorns)” (Consell de Barri del Clot i el Camp de l'Arpa) - 25/02/2016 “Oci nocturn responsable” (Consell de Barri Parc i Vila Olímpica) 85 01/03/2016 “Superilles al districte de Sant Martí” 15 03/03/2016 “Gestió Cívica a Sant Martí” 13 barc elona.cat/santmarti pàg: 130 07/03/2016 “Pla buits i Horts urbans a Pere IV” (Consell de Barri Poblenou i Provençals) 45 09/03/2016 “Pla Sagrera des de Sant Martí” (Consell de Barri Sant Martí i la Verneda i la Pau) 36 10/03/2016 “Memòria històrica, identitat de barri” (Consell de Barri Diagonal Mar i Festa Major) 56 14/03/2016 “Les festes majors a Sant Martí” 20 15/03/2016 “Priorització de les propostes d’habitatge per al districte de Sant Martí” 15 17/03/2016 “Gossos i espai públic” 53 31/03/2016 “Ocupació i empresa en el sector turístic” 21 31/03/2016 “Esdeveniments esportius-culturals i espai públic” 13 01/04/2016 “Plans de desenvolupament econòmic de proximitat de districte” 19 04/04/2016 “Els espais i òrgans de la participació al districte” 25 05/04/2016 “Cultura popular i espais de creació” 13 06/04/2016 “Assentaments migrants” 20 07/04/2016 “Promoció autonomia de les persones amb diversitat funcional/discapacitat” 20 TOTAL 698 Des de Sant Martí, pel que fa a la participació online al decidim.barcelona es recull el següent: Activitats Total a Sant Martí Percentatge a Barcelona Propostes (realitzades/validades) 819 7,54% Suports a propostes 12.764 7,73% Comentaris a propostes 1.212 - 1.2.- Repensem el 22@. Repensar els reptes socials, econòmics i urbanístics FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Mesures estratègiques municipals en urbanisme, economia i polítiques socials Àmbit de participació: El conjunt dels barris del Poblenou i del Maresme Durada:07/10/2017 - 30/06/2018 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Direcció de Democràcia Activa Grup promotor/Comissió de seguiment: Comissió Ampliada 22@ (Districte de Sant Martí, Direcció Àrea Ecologia Urbana Mobilitat, Regidoria d'Empresa i Turisme i representants de diferents agents veïnals, institucionals i econòmics del territori: Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Taula Eix Pere IV, Associació d'Empreses 22@Network, Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, Poblenou Urban District, Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra, Fundació b_TEC Campus Diagonal Besòs, Consorci del Besòs, i Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona, després de 17 anys de l'aprovació de l'actual planejament del 22@, impulsa el procés participatiu “Repensem el 22@” amb l’objectiu de repensar col·lectivament entre la ciutadania i els agents socials i econòmics del territori una estratègia conjunta davant dels actuals reptes socials, econòmics i urbanístics del Poblenou i el 22@. El procés “Repensem el 22@” ha acumulat la participació de més de 1.000 persones en les diverses activitats presencials i digitals mitjançant la plataforma decidim.barcelona. Del procés barc elona.cat/santmarti pàg: 131 participatiu n’ha sorgit una “Diagnosi ciutadana” de 35 necessitats i un conjunt de 48 “Propostes ciutadanes” que aborden els àmbits de l’habitatge, comerç, equipaments, patrimoni, espai públic, mobilitat i l’economia en oficines i naus. Els resultats del procés s’han concretat en una proposta de desenvolupament tècnic i concreció dels resultats en instruments i programes municipals. A data de 19 de novembre de 2018 han quedat validats per tots els agents socials, veïnals i econòmics que formen part de la Comissió de seguiment amb la signatura del Pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible” . Objectius o Una diagnosi ciutadana dels actuals reptes i necessitats que té per davant el barri del Poblenou i el districte de Sant Martí en el seu conjunt en l'àmbit del 22@ a nivell social, econòmic i urbanístic. o Una proposta estratègica ciutadana conformada per propostes d'actuació, mesures i accions en els àmbits social i cultural, de l'economia i de l’urbanisme i la mobilitat. Concretament vinculades a: (1) mesures urbanístiques de modificació del Pla General Metropolità, principalment zones 22@ no transformades i/o no reparcel·lades; (2) mesures d’impuls de l’activitat econòmica que es consideri estratègica; i (3) mesures d’impuls de programes i serveis municipals a desenvolupar en els espais de titularitat pública. Fases El procés s'estructura en cinc fases de participació: una primera fase informativa, una segona de diagnosi ciutadana de necessitats i problemàtiques, una tercera de debat d'identificació i concreció de propostes, una quarta de retorn dels resultats finals, i finalment, una cinquena de seguiment de la viabilitat tècnica i aplicació dels resultats: FASES PROCÉS PARTICIPATIU I. INFORMACIÓ II. DEBAT: III. DEBAT: IV. RETORN DIAGNOSI PROPOSTES Octubre-Desembre Gener-Febrer Març-Maig Juny - Jornada inicial (7O) - Enquesta ciutadana - Sessions - Difusió pública - Taula rodones de (9G): d’identificació de dels resultats i debat: - Decidim.Barcelona propostes: del procés: - Balanç Urbanístic - Estands presencials - Col·lectius socials - Comunicació (31O) - Recorreguts (Joves, Gent gran, /xarxes - Balanç Social (7N) quotidians de Dones, Diversitat - Consell de - Balanç Econòmic reconeixement: funcional, Comerç, Districte/ Consells (30N) - Barri de la Plata (27G) Cultura, Empreses @, de barri - Consells de Barri: - Can Ricart-Diagonal Empreses ESS, Makers, - Parc i Llacuna (9O) (29G) escoles i instituts) - Provençals-Maresme - Bogatell i Trullàs (31G) - Obertes al veïnat (23O) - Pere IV i Maresme (2F) (19/20-A) - Poblenou centre (20N) - Decidim.Barcelona - Difusió informació i (suport propostes) balanç: - Jornada final de - Què és el 22@? priorització de - Estat d’execució del propostes (26M) 22@ barc elona.cat/santmarti pàg: 132 Fase I. Informació: dades de participació La fase "d'informació" té per objectiu donar a conèixer entre la ciutadania l'inici del procés de participació "Repensem el 22@" i oferir la informació necessària sobre el balanç de 17 anys de 22@ que permeti reflexionar i debatre conjuntament sobre un nou plantejament estratègic. Aquesta fase ha comptat amb: o Jornada inicial "Procés de participació ciutadana per a repensar el 22@". Aquesta jornada comptà amb una presentació del context i de la pertinència del procés participatiu; una taula rodona sobre els elements necessaris a tenir en compte en un procés de replantejament urbanístic; i una sessió de grups de treball mitjançant visualització sobre plànol de l'estat d’execució del 22@. o Taules rodones de debat. Es realitzen tres sessions de debat: una sobre balanç i perspectives urbanístiques, una sobre balanç i perspectives econòmiques; i una sobre balanç i perspectives socials. o Consells de barri. Durant el mes d'octubre es realitzen diferents Consells de Barri del districte de Sant Martí. En diversos d'ells es realitza una presentació del procés i del balanç de dades i s'aprofita per a desenvolupar una dinàmica de grups de debat de balanç territorial. La jornada va oferir diferents formes de recollir les primeres reflexions de les persones assistents: aportacions de les entitats que van participar a la taula, l’opció d’omplir els fulls de de reflexió individual, i el debat en tres grups de debat segons les dimensions: social, econòmica i urbanística. L’assistència a la jornada inicial va comptar amb la participació aproximada d’entre 55-60 persones (51 apuntades en un inici a les llistes de l’entrada: 15 dones, 28 homes i 2 altres). La jornada va comptar amb la participació com a ponència inicial de: AVV Poblenou, Taula Eix Pere IV, Arxiu Històric del Poblenou, 22@Network, Cooperativa Biciclot, Coordinadora juvenil La Xemeneia, Hangar, Col·lectiu Punt 6. Data Sessions informatives i pre-diagnosi Participants 07/10/2017 Jornada inicial “Repensem el 22@” 55-60 31/10/2017 Taula rodona: Balanç i prospectives urbanístiques 32 07/11/2017 Taula rodona: Balanç i prospectives socials 19 30/11/2017 Taula rodona: Balanç i prospectives econòmiques 20 09/10/2017 Consell de Barri del Parc i la Llacuna del Poblenou (assistència: 30-40) 17 23/10/2017 Consell de Barri de Provençals i el Besòs i el Maresme (assistència: 60-70) 25 20/11/2017 Consell de Barri del Poblenou (centre) (assistència: 70-80) 19/02/2018 Consell de Barri de la Vila Olímpica del Poblenou (assistència: 50-60) 21/03/2018 Consell de Barri Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou (assistència: 30-40) otal general Fase II. Debat diagnosi: dades de participació La fase de "diagnosi ciutadana" té per objectiu desenvolupar col·lectivament entre el veïnat del conjunt dels barris del Poblenou i del Besòs i el Maresme una anàlisi i identificació de les necessitats i problemàtiques socials, econòmiques i urbanístiques actuals del 22@. Aquesta fase ha comptat amb: o Enquesta de diagnosi de necessitats i problemàtiques. S’utilitza l’eina de realització d’enquesta del Decidim.Barcelona, oberta a la participació de tota la ciutadania. Per tal de recollir el màxim de respostes a nivell quantitatiu com qualitatiu es realitzarà una recollida presencial en equipaments del districte, vetllant per una participació diversa. barc elona.cat/santmarti pàg: 133 o Recorreguts quotidians de reconeixement. Es realitzen quatre recorreguts amb l'objectiu d'identificar tots els aspectes físics, socials i funcionals que influeixen a la vida quotidiana des de l'experiència de les persones veïnes. La participació total de l’enquesta de diagnosi del procés participatiu “Repensem el 22@” ha resultat en una mostra de 809 participants que s’han identificat sexualment en: 53’7% dones, 45’7% homes i 0’6% altres, una proporció equivalent a les del total de la població barcelonina i a la dels barris afectats pel pla 22@: Poblenou –centre-, Provençals del Poblenou, el Parc i Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou i el Besòs i el Maresme (Font: Padró Municipal d'Habitants a 30 de gener 2016. Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona). La distribució interna de la mostra sobre la procedència de les persones participants es distribuïda en: 80’1% veïnes, 12’24% treballadores i 7,66% ni viuen ni treballen. La distribució sexual de veïnes i participants que ni viuen ni treballen tenen una distribució similar a la de la població en general. La mostra de treballadores en canvi està més representada per homes, seguint la lògica de la distribució sexual del treball (remunerat):55% homes i 45% dones. Sexe Veïnat Treball Ni viu ni treb Total Percent Dones 365 45 33 434 53,7% Homes 287 54 29 370 45,7% Altres 5 0 0 5 0,6% Total Mostra 648 99 62 809 100% Percentatge 80,10% 12,24% 7,66% 100% - Comparació mostral Població Barris 114.408 Població Barcelona 1.610.427 barc elona.cat/santmarti pàg: 134 La composició de les persones de la mostra en relació a franges d’edat resulten equivalents pel que fa a la població dels barris del Poblenou i el Maresme i Besòs: 26% joves, 55% adultes i 19% grans. D’altra banda, la composició de la mostra en relació al barri on es viu mostra una sobre- representació de les persones que s’han identificat com a residents al Poblenou – centre-, i una infra-representació en relació al veïnat del Besòs i el Maresme. Cal tenir en consideració que el barri Besòs no es veu directament afectat pel pla 22@, mentre que el Poblenou –casc antic- s’ubica al mig. Edat Mostra Barris Barcelona De 15 a 35 anys 208 26% 25109 26% 369604 26% De 36 a 65 anys 450 55% 52446 54% 689695 49% Més de 65 anys 151 19% 19319 20% 348065 25% Barri on es viu Mostra Barris Poblenou -casc antic i 251 39% 28217 29% centre- Besòs i el Maresme 40 6% 19359 20% Poblenou - Provençals- 146 22% 17625 18% Poblenou - Bogatell i Parc- 84 13% 13042 14% Vila Olímpica del Poblenou 62 10% 7825 8% Diagonal Mar i Front 65 10% 10806 11% Marítim barc elona.cat/santmarti pàg: 135 A continuació es mostra l’històric de dates, espais i nombre de respostes de la recollida d’enquestes: Data Recollida d’enquestes Participants 31/01/2018 Plataforma Decidim.Barcelona 209 28/02/2018 Plataforma Decidim.Barcelona 119 27/01/2018 Recorregut de reconeixement 1. Barri de la Plata 23 29/01/2018 Recorregut de reconeixement 2. Can Ricart i Diagonal 11 31/01/2018 Recorregut de reconeixement 3. Bogatell i Trullàs 3 02/02/2018 Recorregut de reconeixement 4. Pere IV i Maresme 9 20/02/2018 Debat propositiu ECSS – Can Ricart 15 24/01/2018 Estand 1 Rambla del Poblenou - Ramon Turró 29 08/02/2018 Estand 2 Casal de Joves Can Ricart 26 13/02/2018 Estand 3 Diagonal - Rambla del Poblenou 28 14/02/2018 Estand 4 Diagonal - Roc Boronat (Centre Comercial Glòries) 30 16/02/2018 Estand 5 Plaça de les Glòries - Badajoz 15 17/02/2018 Estand 6 Radio Local Records (Pujades - Ciutat de Granada) 9 20/02/2018 Estand 7 Plaça de Can Ricart 18 21/02/2018 Estand 8 Casal de Barri Besòs 13 26/02/2018 Estand 9 Casal Ca l'Isidret 13 27/02/2018 Estand 10.1 Casal Gent Gran Quatre Cantons 8 27/02/2018 Estand 10.2 Casal Gent Gran Quatre Cantons 22 27/02/2018 Estand 11 Casal Gent Gran Taulat - Can Saladrigas 18 27/02/2018 Estand 12 Casal de Barri Bac de Roda 23 01/03/2018 Estand 13 Casal de Barri Poblenou 20 02/03/2018 Estand 14 Casal Ca l'Isidret 27 13/02/2018 Consell de Barri de Provençals del Poblenou 28 15/02/2018 Consell de Barri del Poblenou – centre- 13 19/02/2018 Consell de Barri de la Vila Olímpica del Poblenou 33 12/03/2018 Consell de Barri del Parc i la Llacuna del Poblenou 22 21/03/2018 Consell de Barri Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 25 Total general 809 La participació dels recorreguts de reconeixement ha resultat de més de 85 persones participants en total, de les quals: 56% homes i 44% dones. Data Recorreguts de reconeixement Participants 27/01/2018 Recorregut de reconeixement 1. Barri de la Plata 26 29/01/2018 Recorregut de reconeixement 2. Can Ricart i Diagonal 17 31/01/2018 Recorregut de reconeixement 3. Bogatell i Trullàs 14 02/02/2018 Recorregut de reconeixement 4. Pere IV i Maresme 28 Total general 85 Fase III. Debat propostes: dades de participació o Sessions de debat per col·lectius socials i de convocatòria oberta. Es realitzen 12 convocatòries dirigides específicament a col·lectius socials per a què participin de forma segregada: dones, adolescència, joventut, gent gran, persones amb diversitat funcional, comerciants, empreses 22@, projectes de l'economia solidària, culturals i makers. Es realitzen 2 barc elona.cat/santmarti pàg: 136 convocatòries obertes per tal de donar cobertura a l'àmbit territorial del conjunt dels barris del Poblenou i del Maresme. o Jornada final "Repensem el 22@". Aquesta jornada comptà amb una presentació dels resultats de la diagnosi i de les propostes ciutadanes; grups de debat sobre priorització i ubicació en les diferents zones 22@ tenint en compte el seu estat de desenvolupament. La participació total dels debats de diagnosi i realització de propostes ha resultat d’un total de 212 persones (105 homes i 107 dones). Finalment, després d’un procés de validació, esmena i addició de propostes a la plataforma decidim.barcelona, es garanteix la obertura a la participació a tota la ciutadania del districte de Sant Martí. L’última jornada es va desenvolupar al voltant de dos objectius principals: donar a conèixer els resultats de tot el procés i realitzar una última dinàmica de priorització de les propostes resultants d’aquest procés per acabar de validar i ampliar aquests resultats. L’assistència a la jornada final del procés del 22@ va oscil·lar al voltant de la 50 persones de les que van omplir el full d’inscripció un total de 32 (24 homes i 8 dones). Data Debats propositius Participants 20/02/2018 Debat 1. Entitats d’Economia social i solidària 20 27/02/2018 Debat 2. Institut Maria Espinalt (2n d’ESO) 15 02/03/2018 Debat 3. Entitat de Dones 8 09/03/2018 Debat 4. Casal de Gent Gran Taulat 9 09/03/2018 Debat 5. Entitats juvenils - Casal de joves Can Ricart 9 12/03/2018 Debat 6. Institut Besòs (3r d’ESO) 44 14/03/2018 Debat 7. Projectes Makers 13 15/03/2018 Debat 8. Entitats de Diversitat funcional 8 16/03/2018 Debat 9. Empreses associades a 22@Network 11 16/03/2018 Debat 10. Institut Icària (2n de Batxillerat) 14 19/03/2018 Debat 11. Casal de Gent Gran Ca l’Isidret 9 22/03/2018 Debat 12. Casal de Gent Gran Quatre Cantons (suspès) - 22/03/2018 Debat 13. Entitats culturals 15 No concretat Debat 14. Comerç associat a l’Eix Comercial del (suspès) Poblenou - 19/04/2018 Debat 15. Obert al veïnatge – Casal de Barri Poblenou 24 20/04/2018 Debat 16. Obert al veïnatge – Casal Ca l’Isidret 13 26/05/2018 Jornada final “Repensem el 22@” 45-50 Total general 262 Fase IV. Retorn La fase de "retorn " té per objectiu donar a conèixer a les persones i agents socials i econòmics del territori els resultats finals sorgits del procés de participació ciutadana "Repensem el 22@", així com donar compte de la traçabilitat entre les diverses fases del procés. Aquesta fase ha comptat amb: barc elona.cat/santmarti pàg: 137 o Comunicació pública. Presentar públicament mitjançant els canals de comunicació de l‘Ajuntament (districte i decidim.Barcelona) els resultats finals del procés de forma didàctica (infografia estàtica i audiovisual) i de forma tècnica (informe-memòria final). o Consells de barri/Consell de districte. Presentar públicament en els òrgans de govern/participació que es consideri oportú l’informe-memòria tècnica final. 1.3- Definició de la plaça Sant Bernat Calbó i dels usos de l’espai polivalent FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Disseny de la plaça i usos equipament municipal Àmbit de participació: El barri del Poblenou Durada:01/09/2017 - 30/03/2018 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Direcció de Democràcia Activa Grup promotor/Comissió de seguiment: Districte de Sant Martí, Plataforma Salvem La Repla, Comissió Pro-Equipaments del Poblenou, Coord. d’Entitats del Poblenou, Eix Comercial, Assoc. Veïns i Veïnes del Poblenou, escola Els Porxos (direcció i AMPA). L'objectiu d'aquest procés és el d'aconseguir una proposta consensuada de forma participativa entre les diferents parts interessades per a la millora de la plaça de Sant Bernat Calbó i el fragment de carrer Doctor Trueta entre la plaça i la Rambla del Poblenou, així com els usos i la gestió de l'espai polivalent resultant de l'ampliació de l'escola La Mar Bella. Fase d'informació i diagnosi veïnal Els objectius d'aquesta fase són identificar les problemàtiques i aspectes positius de l'espai i de l'entorn, així com les necessitats i desitjos. Buscar el màxim consens en el usos que haurà de servir la plaça. Buscar el màxim consens en com han de ser els elements de disseny i usos de l'espai polivalent. Per a això, aquesta fase comptarà amb: Sessions amb els infants de l’escola La Mar Bella; Sessió amb l’equip docent i l’AMPA de l’escola La Mar Bella; sessió amb entitats implicades sobre l’equipament polivalent(Salvem La Repla, Coordinadora d’Entitats, Comissió d’equipaments, AVV Poblenou); i la Primera jornada veïnal oberta a tota la ciutadania. Fase de debat propositiu A partir de l’avant-projecte de disseny de la plaça i la proposta d’acord de gestió i ús de l’espai polivalent desenvolupades per l’equip tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, es facilità un debat en una Segona jornada veïnal oberta, que permeti detectar tot aquells aspectes que agraden o no de cada un d'ells. Es faran arribar les conclusions a l'equip tècnic per a que les incorporin al projecte final. Fase de retorn i validació Es generà un document de síntesi del procés i del resultat del procés que des de l'Ajuntament de Barcelona es comunicà a les persones participants mitjançant els canals de comunicació del districte de Sant Martí i els òrgans de participació corresponents com el Consell de Barri del Poblenou. A continuació es mostra l’històric de dates, espais i nombre de participants del procés participatiu per a la “Definició de la plaça Sant Bernat Calbó i dels usos de l’espai polivalent”: barc elona.cat/santmarti pàg: 138 Data Activitats Participants Fase d'informació i diagnosi veïnal 18/10/2017 Sessió amb Direcció i AMPA de l’escola La Mar Bella 5 20/10/2017 Sessions amb infants de l’escola La Mar Bella 168 30/10/2017 Sessió amb entitats veïnals 9 16/11/2017 Sessió amb gent gran del Casal de Gent Gran Taulat 4 25/11/2017 Primera jornada veïnal oberta 30 Taller al carrer 80-100 Fase de debat propositiu 08/02/2018 Comissió de seguiment 9 17/03/2018 Segona jornada veïnal oberta 15 Fase de retorn i validació 31/05/2018 Consell de Barri del Poblenou (centre) 1.4.- Usos de l’equipament de barri del Palo Alto FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Usos equipament municipal Àmbit de participació: Els barris de Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou i del Poblenou (centre) Durada:01/12/2017 - 30/05/2018 esponsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Direcció de Democràcia Activa A data de 2018, des de l’Ajuntament es proposa una nova concessió sobre el conjunt industrial i la distribució d’usos prevista sobre el sostre edificat de 7.631 m2. Aquesta nova distribució contempla dedicar espais a Projectes comunitaris/Associatius culturals de Districte/barri. És en aquest sentit, que l'objectiu d'aquest procés és definir de forma participativa el programa d’usos veïnals i gestió del complex d’equipament públic de Palo Alto en els espais susceptibles d’adreçar-se al veïnat. Concretament definir: o Necessitats d’us de l’espai de Projectes comunitaris/associatius culturals de Districte/barri. o Criteris d’ús veïnal dels espais de Serveis auxiliars (cantina, sala d’actes, sala polivalent, hort urbà), del Viver de projectes de disseny i cultura i de la proposta de Casa-taller. o Gestió de l’espai de Projectes comunitaris/associatius culturals de Districte/barri. Fase d'informació i diagnosi veïnal Els objectius d'aquesta fase són identificar les problemàtiques i aspectes positius de l'espai i de l'entorn, així com les necessitats i desitjos. Per a això, aquesta fase comptarà amb: Sessió amb les entitats/empreses actuals del Palo Alto; Sessió amb les entitats veïnals i culturals (AVV Front Marítim, La Fàbrica del Marítim, Centre Imatgeria Festiva del Poblenou, Colla del Drac del Poblenou, Associació Artesans de Sant Martí, Associació de Comissions de Festes de Carrers del Poblenou, AVV Poblenou, Associació Escena Poblenou, Poblenou Urban District, P9 barc elona.cat/santmarti pàg: 139 Actiu, Assoc. Cultural Escola de Vida, Arxiu Històric del Poblenou); i la Primera jornada veïnal oberta a tota la ciutadania. Fase de debat propositiu A partir del recull de necessitats i propostes d’ús de l’espai polivalent, es facilità un debat en una Segona jornada veïnal oberta, que permeti detectar tot aquells aspectes que agraden o no de cada un d'ells i buscar el màxim consens en el usos que haurà de servir la plaça. Es faran arribar les conclusions a l'equip tècnic per a que les incorporin al projecte final. Fase de retorn i validació Es generà un document de síntesi del procés i del resultat del procés que des de l'Ajuntament de Barcelona es comunicà a les persones participants mitjançant els canals de comunicació del districte de Sant Martí i els òrgans de participació corresponents com el Consell de Barri de Diagonal Mar i el Front Marítim i del Poblenou (centre). A continuació es mostra l’històric de dates, espais i nombre de participants del procés participatiu per a la “Definició dels usos de l’equipament de barri del Palo Alto”: Data Activitats Participants Fase d'informació i diagnosi veïnal 18/12/2017 Sessió informativa amb entitats/empreses Palo Alto 13 20/01/2018 Sessions amb entitats veïnals i culturals – Comissió promotora procés 17 10/03/2018 Primera jornada veïnal oberta 43 Fase de debat propositiu 21/04/2018 Segona jornada veïnal oberta 23 Fase de retorn i validació 20/03/2018 Consell de Barri de Diagonal Mar i el Front Marítim 31/05/2018 Consell de Barri del Poblenou (centre) 1.5.- Reurbanització de l’àmbit entre Freser, Trinxant i Indústria FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Disseny de l’espai urbà Àmbit de participació: Els barris del Clot i el Camp de l’Arpa Durada:01/06/2017 - 30/02/2018 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Direcció de Democràcia Activa Grup promotor/Comissió de seguiment: Districte de Sant Martí, AVV Clot - Camp de l’Arpa, Fed. Entitats del Clot - Camp de l’Arpa, AVViC Camp de l’Arpa, direcció escola Antoni Balmanya. L'objectiu d'aquest procés és el d'aconseguir una proposta consensuada entre les diferents parts interessades per a la millora urbana de l’àmbit entre Freser, Trinxant i Indústria situada a l’entrada de l’escola Antoni Balmanya. Es tracta d’una actuació d’urbanització en la qual des de govern i serveis tècnics del Districte de Sant Martí s’ha considerat pertinent introduir-hi la participació ciutadana mitjançant un procés participatiu per tal de definir-hi el seu disseny i els seus usos. barc elona.cat/santmarti pàg: 140 Fase d’informació i diagnosi Els objectius d'aquesta fase són identificar les necessitats dels diversos agents que usen l’àmbit. Aquesta fase compta amb: o Taller participatiu de diagnosi de necessitats i propostes en infants de l’escola Antoni Balmanya. o Sessió d’informació i diagnosi de necessitats amb la direcció de l’escola Antoni Balmanya i entitats veïnals dels barris del Clot i el Camp de l’Arpa. Fase de retorn i validació A partir del disseny de l’avant-projecte desenvolupat per l’equip tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, es facilitarà un debat i validació que permeti detectar tot aquells aspectes que inclosos de la primera fase. Aquesta fase compta amb: o Sessió de debat i validació de la incorporació dels aspectes proposats en la primera fase amb la direcció de l’escola Antoni Balmanya i entitats veïnals dels barris del Clot i el Camp de l’Arpa. o Sessió d’informació i validació de necessitats i propostes en infants de l’escola Antoni Balmanya. 1.6.- Millora de la plaça dels Porxos FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Disseny de l’espai urbà Àmbit de participació: El barri de Sant Martí de Provençals Durada:01/01/2019 - 30/03/2019 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Direcció de Democràcia Activa Grup promotor/Comissió de seguiment: Districte de Sant Martí, Coordinadora Vern, AVV Sant Martí, Eix Comercial Sant Martí, Comunitat de pàrquing, escola Els Porxos (direcció i AFA). L’1 de desembre de 2016, el Consell de Districte de Sant Martí aprovà per unanimitat l’elaboració del projecte de remodelació de la plaça dels Porxos i de reparació del pàrquing municipal soterrani amb el compromís de desenvolupar-lo de forma participativa i en consens amb totes les parts implicades (associacionisme veïnal, veïnat de la plaça, usuaris/es del pàrquing, etc.). L'objectiu d'aquest projecte és el d'aconseguir de forma participativa entre les diferents parts interessades una proposta consensuada per a la millora urbana de la plaça dels Porxos del barri de Sant Martí de Provençals. Fase I. Informació S’utilitzaran els òrgans formals de participació de que disposa el districte de Sant Martí, així com l’estructura comunicativa per tal d’informar per diferents mitjans al veïnat del barri de Sant Martí de l’inici i convocatòries del procés participatiu. Fase II. Diagnosi veïnal i debat propositiu Els objectius d'aquesta fase són identificar les problemàtiques i aspectes positius de l'espai i de l'entorn, així com les necessitats i desitjos. Buscar el màxim consens en el usos que haurà de servir la plaça i en com han de ser els elements del seu disseny, partint de la premissa de promoure una plaça que contempli la diversitat d’usos en clau de gènere i edat. Es posarà en comú la diagnosi de la plaça feta amb les trobades i sessions anteriors. Es realitzarà una jornada oberta a la mateixa plaça, desenvolupant-se dinàmiques per determinar el disseny desitjable de la plaça a partir de les propostes desenvolupades per l’equip tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. Els barc elona.cat/santmarti pàg: 141 debats i anàlisis s’estructuraran per diferents temes (mobiliari, verd, jocs, elements estètics) facilitant-ne la detecció dels aspectes que agraden o no de cada un d'ells. Es faran arribar les conclusions a l'equip tècnic per a que les incorporin al projecte. Fase III. Retorn i validació Es generà un document de síntesi de les fases i dels resultats del procés que des de l'Ajuntament es comunicarà a les persones participants mitjançant els canals de comunicació del districte de Sant Martí i els òrgans de participació corresponents. A continuació es mostra l’històric de dates, espais i nombre de participants del procés participatiu per a la “millora de la plaça dels Porxos”: Data Activitats Participants Fase d'informació 16/10/2018 Consell de Barri de Sant Martí de Provençals - 15/01/2019 Grup promotor/Comissió de seguiment amb entitats veïnals 9 Fase de diagnosi i debat propositiu 29/01/2019 Sessió de treball amb entitats veïnals 6 06/02/2019 Assemblea oberta de debat amb veïnat de les escales i pàrquing * 12/02/2019 Sessió de treball amb alumnes escola Els Porxos * Sessió de treball amb AFA’s de les escoles * Entrevistes als comerços de la plaça * 16/03/2019 Jornada oberta a la plaça * Fase de retorn i validació 31/05/2018 Consell de Barri de Sant Martí de Provençals *Pendent de realitzar en el moment de redacció d’aquest informe. 1.7.- Millora de la Superilla del Poblenou FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Millora del disseny de l’espai urbà i la mobilitat de la Superilla del Poblenou Àmbit de participació: El barris del Poblenou (centre) i de la Llacuna del Poblenou Durada: 01-10-2016 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Ecologia Urbana Comissió de seguiment: Districte de Sant Martí, Ecologia Urbana Informe final: - Recull d’aportacions jornada oberta (setembre 2016) El setembre del 2016 es va implantar a Barcelona la primera “superilla” al districte de Sant Martí, en el perímetre format pels carrers de Badajoz, de Pallars, de la Llacuna i de Tànger del barri del Poblenou. Es van aplicar mesures bàsiques de mobilitat, amb actuacions temporals, reversibles i de ràpida execució que permeten visualitzar els nous usos que s’hi podien arribar a fer amb el nou planejament. L'objectiu d'aquest procés va ser aconseguir una proposta de millora urbana de la Superilla consensuada entre les diferents parts interessades. Arran de la seva implantació, es va impulsar barc elona.cat/santmarti pàg: 142 un procés de valoració i propostes obert al veïnat per treballar conjuntament els ajustos necessaris per millorar-ne el funcionament i reforçar-ne les potencialitats, mitjançant sessions obertes i la creació d’una Comissió de Treball amb els principals col·lectius i entitats amb trobades periòdiques. A continuació es mostra l’històric de dates, espais i nombre de participants del procés participatiu de millora del disseny urbà de la Superilla del Poblenou: Data Activitats Participants Fase d'informació i Debat veïnal 09/2016 Presentació i debat en Jornada oberta 240 10/2016 Presentació i debat en Consell de Barri 52 Fase de debat 10/2016 Comissió de Seguiment “Carrers i espai públic” - 11/2016 Comissió de Seguiment “Plaça Dolors Piera” - 01/2017 Comissió de Seguiment - 03/2017 Comissió de Seguiment “Plaça Dolors Piera” - 10/2017 Comissió de Seguiment - 01/2018 Comissió de Seguiment “Estat dels projectes” - 1.8.-Modificació PGM Prim ITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Modificació urbanística Àmbit de participació: Els barris de Sant Martí de Provençals i de la Verneda i la Pau Durada:01/05/2018 – 08/10/2018 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Ecologia Urbana L’àmbit de Prim forma part de la gran àrea de transformacions urbanes al nord-est de la ciutat de Barcelona. D’una banda el gran sistema de Sant Andreu – La Sagrera i d’altra l’entorn immediat industrial de Verneda Industrial i del Torrent d’Estadella. La Modificació del PGM de 2014, és conseqüència de la conjuntura econòmica a partir de la crisi iniciada el 2008, que va fer endegar una reflexió sobre la necessitat de reduir costos també en aquest planejament (reubicació i trasllat d’activitats fora del sector, Institut Salvador Seguí i subestació elèctrica). Mentre es tramitava la MPGM de 2014, la MPGM de 2010 fou anul·lada al desembre de 2014 per una sentència del TSJ de Catalunya. Per tant, com que la Modificació del PGM de 2014 no va arribar a ser aprovada definitivament ens trobem que el planejament vigent actualment és el de la Modificació del PGM aprovada definitivament el 1996, amb la incorporació dels ajustos de sistemes urbanístics del carrer Santander proposats per la Modificació del PGM de 2004.L’objecte del procés és promoure un debat ciutadà en relació ala modificació puntual del PGM de l'àmbit del sector Prim, barri de La Verneda, al districte de Sant Martí A continuació es mostra l’històric de dates i espais de participació del procés participatiu: barc elona.cat/santmarti pàg: 143 Data Activitats Participants Fase d'informació 16/05/2018 Comissió de seguiment Fase de diagnosi i debat propositiu 22/05/2018 Consell de Barri de la Verneda i la Pau (assistents) 70 24/05/2018 Consell de Barri de Sant Martí de Provençals (assistents) 50 01/06/2018 Punt participatiu al carrer: Plaça de la Verneda 25 02/06/2018 Punt participatiu al carrer: Mercat de Provençals 40 04/06/2018 Punt participatiu al carrer: Mercat de Provençals 30 05/06/2018 Punt participatiu al carrer: Parada de Metro Sant Martí 25 06/06/2018 Punt participatiu al carrer: CEM La Verneda 35 14/06/2018 Taller deliberatiu 8 Fase de retorn i validació 08/10/2018 Comissió de seguiment i retorn 1.9.- Reforma del carrer Alfons el Magnànim FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Disseny de l’espai urbà en el marc del Pla de Barris Àmbit de participació: Els barris del Besòs i el Maresme Durada:01/02/2017 - 30/04/2017 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Foment de Ciutat Grup promotor/Comissió de seguiment: Districte de Sant Martí, Gregal, Martinet Solidari, Associació Enxarxa, Associació de Comerciants Xavier Nogués, Botiguers del Besòs, AVV el Besòs, AVV el Maresme, Ass. Zona Fòrum, UPC, Assemblea Joves Besòs, Pla Comunitari L’ajuntament de Barcelona, en el marc del Pla de Barris del Besòs i el Maresme, volia impulsar la remodelació i millora del carrer Alfons el Magnànim. Per fer-ho, el departament del Pla de barris de Foment de Ciutat, la direcció de Comunicació i Participació de la Gerència d’Ecologia Urbana i el districte de Sant Martí van acordar promoure un procés de participació i implicació ciutadana per l’elaboració d’aquest projecte de remodelació. La voluntat municipal era recollir la visió ciutadana entorn els usos actuals i futurs del carrer, per tal de poder incorporar-ho en el projecte executiu de remodelació del carrer. El procés de participació, per tant, pretenia: o Recollir informació ciutadana que es pugui incorporar al projecte i visibilitzar el posicionament ciutadà respecte els grans temes que configuren el projecte. o Aprofitar el procés de participació per posar en valor espais i dinàmiques existents i entendre el procés com una oportunitat per generar sinèrgies i establir nous vincles amb l’espai en què es vol intervenir. A continuació es mostra l’històric de dates i espais de participació del procés participatiu: Data Activitats barc elona.cat/santmarti pàg: 144 Fase d'informació 15/02/2017 Grup promotor amb entitats veïnals Fase de diagnosi i debat propositiu 03/03/2017 Sessió de treball amb tècnics municipals de territori 13/03/2017 Sessió amb membres d'entitats i col·lectius 18/03/2017 Acció de dinamització a l'espai públic 21/03/2017 Sessió amb professionals del territori 03/2017 Entrevistes a les associacions de comerciants de l'entorn 03/2017 Activitat de dinamització al casal de la gent gran: Línia del temps Fase de retorn i validació 05/04/2017 Jornada ciutadana de retorn 1.10.- Remodelació de via Trajana i millora del carrer Binèfar FITXA TÈCNICA Àmbit temàtic: Disseny de l’espai urbà en el marc del Pla de Barris Àmbit de participació: Els barris de la Verneda i la Pau Durada:01/06/2017 - 30/09/2017 Responsable tècnic Ajuntament: Districte Sant Martí i Foment de Ciutat Grup promotor/Comissió de seguiment: Districte de Sant Martí, Plataforma Zona Nord-est, AVV Via Trajana, AVV La Palmera, AVV Verneda Alta, AVV La Pau, AFA La Palmera, AFA Bernat Metge, AFA els Horts, escola La Pau, Associació Sant Martí Esport, Eix Comercial Sant Martí, Centro Cultural i Ocupacional Sant Martí/Banc d'Aliments, Societat d'Estudis La Verneda Sant Martí, Entitat Rociero de la Pau, IES Salvador Seguí, - Diables de la Verneda i Guspires de Sant Martí, Fundació futur, Coordinadora Verneda, escola d'Adults Verneda. La remodelació de la Via Trajana, i la millora del carrer Binèfar van lligades al desenvolupament d'un pla d'habitatges, "COBEGA", i passa per una millora del carrer modificant la secció. El procés vol recollir propostes sobre els usos del carrer de Via Trajana i Binèfar. Aquesta intervenció té per objecte millorar l'entorn de Via Trajana i facilitar la connexió a peu dels veïns i veïnes a través del carrer Binèfar. La fase de diagnosi i debat propositiu va comptar amb les següents finalitats: o Sessió dinamitzada per recollir primeres impressions sobre els dos carrers amb els responsables tècnics dels equipaments i dels serveis de l'entorn. o Sessió dinamitzada amb les principals entitats de la zona o usuaris dels equipaments per recollir les primeres impressions dels dos carrers. o Sessió oberta a la via pública per tal de recollir l'opinió dels veïns i veïnes de Via Trajana. o Espai a la via pública per recollir la visió dels veïns del carrer Binèfar amb Rambla Prim. Finalment es van realitzar diverses sessions de retorn i contrast de l’avantprojecte: o Sessió de validació de la proposta amb els veïns i veïnes de Via Trajana. o Sessió de validació de la proposta amb els veïns del carrer Binèfar amb Rambla Prim. barc elona.cat/santmarti pàg: 145 A continuació es mostra l’històric de dates i espais de seguiment del procés participatiu: Data Activitats 17/05/2017 Grup promotor amb entitats veïnals 27/06/2017 Grup promotor amb entitats veïnals 05/09/2017 Grup promotor amb entitats veïnals 04/12/2017 Grup promotor amb entitats veïnals 19/06/2018 Grup promotor amb entitats veïnals 2.- Participació en actuacions d’urbanització i d’edificació Existeixen actuacions d’urbanització i d’edificació identificades per serveis tècnics del districte que per la seva magnitud es considera pertinent introduir la participació ciutadana mitjançant òrgans de participació (Consells de Barri) o comissions de seguiment i sessions informatives on es presenta a la ciutadania el projecte inicial i es recullen valoracions a efectes de modificació. 2.1.- Actuacions d’urbanització PRESENTACIÓ EN COM. PRESENTACIÓ EN SEGUIMENT I ACTUACIONS D’URBANITZACIÓ ESTAT ACTUAL CONSELL DE BARRI SESSIONS INFORMATIVES AMB VEÍNAT AFECTAT OBRES EN EXECUCIÓ Reurbanització de Pl. Palerm Obra en execució El Besòs i el Maresme X Soterrament línies aèries c. Maresme (Pere IV - Obra en execució Marroc) El Besòs i el Maresme X Reurbanització del c. Joncar Obra en execució El Poblenou X PROJECTES EN REDACCIÓ Jocs per la Superilla Aprovació administrativa X Reurbanització del passatge Roura Projecte en tràmits d’aprovació X Repavimentació i altres treballs a l’avinguda Icària Executiu tramitació tècnica La Vila Olímpica X Reurbanització de la plaça de la Infància Maqueta tramitació tècnica Sant Martí de Prov. X Reurbanització dels passatges Foret, Auger i Jubany Maqueta executiu tancament X Reurbanització de la plaça Victoria Kent Maqueta d’executiu en redacció Sant Martí de Prov. X Plaça Josep Maria Huertas Avantprojecte en redacció C. Sant Joan de Malta Avantprojecte redactat X Millores a l’àmbit dels jardins Carles I Executiu en redacció La Vila Olímpica X Reurbanització c. Bassols Avantprojecte en redacció X Reurbanització C. Batista Avantprojecte redactat X C. Freser – C. Indústria (entorns escola Antoni Avantprojecte en redacció El Clot i el Camp de Balmanya) l’Arpa X Parc del Clot i Concili de Trento Avantprojecte en redacció X C. Pistó Avantprojecte en redacció X Passatge Antoni Gassol Avantprojecte en redacció X Millora connectivitat Rambla Prim-Av. Diagonal i Estudis previs en redacció Fòrum El Besòs i el Maresme Reurbanització del c. Binèfar En tràmit contractació X Reurbanització de la vorera de Via Trajana En tràmit contractació X C. Enamorats (c. Rogent – c. Dos de Maig) Contractació estudis previs X Reurbanització c. Pallars(c. Marina – c. Joan Contractació d’Àustria) Reurbanització de l’interior d’illa del c. Pallars 287- Contractació barc elona.cat/santmarti pàg: 146 291 Millora connectivitat i accés. vianants Pont Santander Estudis previs en redacció La Verneda i la Pau X Reurbanització c. Alfons el Magnànim Concurs metodologia en licitació El Besòs i el Maresme X Àrea d’esbarjo de gossos al Parc de Sant Martí Executiu tramitació tècnica Sant Martí de Prov. X OBRES FINALITZADES Reordenació circulatòria de la superilla Poblenou --- El Parc i la Llacuna X Reordenació del c. Topete Obra finalitzada X Soterrament línies aèries c. Maresme (Cristóbal de Obra finalitzada Mourà - Pallars) X Reurbanització del c. Xifré Obra finalitzada X Elements compl. a la fase 1 Trinxant Meridiana i fase 2 Obra finalitzada X Pla de buits Dr. Trueta 200 Actuació finalitzada X 2.2.- Actuacions d’edificació PRESENTACIÓ EN COM. ACTUACIONS D’EDIFICACIÓ ESTAT ACTUAL PRESENTACIÓ EN SEGUIMENT I CONSELL DE BARRI SESSIONS INFORMATIVES AMB VEÍNAT AFECTAT OBRES EN EXECUCIÓ Mobiliari Ca l’Isidret Mobiliari adjudicat Provençals de Pobl. X Audiovisuals Ca l’Isidret Obra pendent inici Provençals de Pobl. X Rehabilitació de façanes Can Felipa Valoració ofertes El Poblenou PROJECTES EN REDACCIÓ Substitució gespa artificial al Camp de futbol Menorca En tràmits d’aprovació única X Rehabilitació de l’Ateneu Flor de Maig Projecte en tramitació tècnica X Projecte instal·lacions local de l’Ateneu Flor de maig Projecte aprovat X Equipament a la casa de les Vàlvules Revisió projecte executiu X Biblioteca García Marques i altres equipaments Executiu en tramitació tècnica Sant Martí de Prov. X Diagnosi estructural i constructiva d’una nau Can Informe redactat Ricart X Diagnosi estructural i constructiva escola Pere Informe redactat Calafell Sant Martí de Prov. X Estudis previs Pere Calafell Estudis previs redactats Sant Martí de Prov. X Diagnosi estructural nau carrer Cristóbal de Moura Diagnosi estructural redacció Reforma interior CGG Verneda Alta Plecs en redacció La Verneda i la Pau X Casal de Barri Verneda Previ a la contractació La Verneda i la Pau X Diagnosi estructural i constructiva antic cinema Pere Plecs preparats per a publicar El Besòs i el Maresme X IV Concurs idees noi CEM Can Felipa Reunions prèvies OBRES FINALITZADES Rehabilitació cornisa i façana de l’auditori Sant Martí Obra finalitzada X Mobiliari Can Ricart Obra finalitzada X barc elona.cat/santmarti pàg: 147 » Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) El nombre total d'atencions dutes a terme a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de Sant Martí (vegeu fila 1 de la taula adjunta) és el més elevat de les 10 OAC de Districte. Tenint en compte que la població dels barris de Sant Martí representa el 14,50% (aproximadament) del total de ciutat, els percentatges sobre el total d'atencions dutes a terme a la ciutat demostren que aquest volum s'ajusta a població a la qual dona servei. OAC SANT MARTÍ 2015 2016 2017 2018 Atencions totals 120.423 131.933 128.923 132.209 (12,92%) (13,81%) (13,99%) (14,42%) Oferta de cites 73.880 113.963 83.464 (12,33%) (13,64%) (10,42%) Demanda de cites 40.393 64.081 66.266 (12,52%) (12,39%) (11,75%) Dies d'espera obtenció cita 4 2 4 Assistència a la cita 75% 83% 80% Atencions amb cita 33.997 55.966 54.937 (13,66%) (13,47%) (12,64%) Temps d'espera 12'21 min. 6'10 min. 4'44 min. (+20%) (-15%) (-40%) Entre parèntesi, percentatges en relació al total de ciutat En el present mandat ha tingut lloc la implantació de la cita prèvia, un servei que al 2015 encara no s'oferia. Les dades de la taula adjunta (vegeu files 2 a 5) demostren que la ciutadania ha anat adquirint l'hàbit de desplaçar-s'hi acollint-se a aquest servei, cosa que, a més de reduir ostensiblement el volum de públic fent cua al vestíbul de la seu del districte, ha provocat una reducció del temps d'espera de gaire bé un 66% (de 12 minuts, a 4 minuts, segons es veu en la fila 6). Per altra banda, aquests temps d'espera demostren l'efectivitat del servei de cita prèvia molt en concret a Sant Martí, atès que, si bé a l'inici de la implantació superava en un 20% el temps mitjà d'atenció donat a la ciutat (que voltava els 10 minuts), en l'exercici 2018 les atencions dutes a terme a Sant Martí han tingut lloc 2 minuts per sota de la mitjana de la ciutat, un 40% més àgilment. barc elona.cat/santmarti pàg: 148 » Tramitació d’autoritzacions a particulars Una de les diverses funcions de l’Ajuntament es la autorització als particulars de diferents autoritzacions, be per realitzar-se a l’espai públic o per que una normativa sectorial estableix la obligatorietat d’actuació municipal. Aquestes autoritzacions s’autoritzen o deneguen en funció al compliment de la normativa vigent. Son actes reglats i l’Ajuntament no pot decidir si concedir o no, només pot comprovar la adequació a la normativa. Les diferents autoritzacions serien: 1.- AUTORITZACIONS PER A LA REALITZACIÓ OBRES A ESPAIS PRIVATS Aquestes autoritzacions estan classificades segons la magnitud de la obra, variant la tramitació de les mateixes, en funció d’aquesta magnitud. 1.1.- Llicències d’obres Corresponen a obres destinades a la construcció de nous edificis, actuacions globals sobre edificis existents, increment del nombre d’habitatges a edificis existents, o actuacions sobre edificis catalogats. La seva tramitació es com a llicència, i l’Ajuntament la ha d’atorgar expressament. 2015 2016 2017 2018 Sol·licitades 86 104 127 167 Concedides 74 80 104 107 Denegades 5 3 27 11 1.2.- Comunicats d’obres Corresponen a obres no subjectes a llicència, i que com a mínim modifiquin la distribució existent a l’edifici o a algun dels seus locals o habitatges. S’autoritzen en règim de comunicació, l’interessat presenta un projecte i pot iniciar les obres, i l’Ajuntament el pot deixar sense efecte en el cas que no es respecti la normativa vigent. 2015 2016 2017 2018 Presentats 881 1087 1184 1094 Admesos 870 1082 1178 1091 No admesos 11 5 6 3 1.3.- Assabentats d’obres Corresponen a obres interiors de locals o habitatges que no modifiquin la distribució existent a l’edifici o a algun dels seus locals o habitatges. S’autoritzen en règim de comunicació, l’interessat informa sense necessitat de aportar cap documentació. 2015 2016 2017 2018 Presentats 3538 4130 4162 3468 barc elona.cat/santmarti pàg: 149 2.- AUTORITZACIONS PER A LA REALITZACIÓ D’ACTIVITATS A LOCALS Aquestes autoritzacions estan classificades segons l’impacte ambiental de l’activitat, variant la tramitació de les mateixes, en funció d’aquesta magnitud. 1.1.- Llicències d’activitats Corresponen a activitats que representen un impacte ambiental alt sobre la ciutat, be per la pròpia activitat o per les seves dimensions. La seva tramitació es com a llicència, i l’Ajuntament la ha d’atorgar expressament. 2015 2016 2017 2018 Sol·licitades 46 32 53 50 Concedides 72 28 33 37 Denegades 40 63 79 95 1.2.- Comunicats d’activitats Corresponen a activitats amb impacte ambiental mig o baix sobre la ciutat. S’autoritzen en règim de comunicació, l’interessat presenta un projecte i pot iniciar l’activitat, i l’Ajuntament el pot deixar sense efecte en el cas que no es respecti la normativa vigent. 2015 2016 2017 2018 Presentats 539 684 528 506 Admesos 506 589 504 504 No admesos 33 95 24 22 3.- LLICÈNCIES DE GUAL Aquestes autoritzacions permeten el accés rodat de vehicles per la vorera, per tal d’accedir a un local que disposi d’autorització per la entrada o estacionament de vehicles. La seva tramitació es com a llicència, i l’Ajuntament la ha d’atorgar expressament. 2015 2016 2017 2018 Sol·licitades 1361 890 866 803 Concedides 1134 720 715 663 Denegades 134 130 150 143 barc elona.cat/santmarti pàg: 150 4.- LLICÈNCIES D’OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA Aquestes autoritzacions permeten la utilització puntual i privativa de l’espai públic. La seva tramitació es com a llicència, i l’Ajuntament la ha d’atorgar expressament. 2015 2016 2017 2018 Sol·licitades 3511 3715 3652 3689 Concedides 3185 3429 3353 3417 Denegades 326 286 299 272 barc elona.cat/santmarti pàg: 151 » Conservació del patrimoni Per anar un pas més enllà, es va encarregar un estudi sobre l’estat de conservació d’aquests bens catalogats. Un cop vàrem disposar d’aquesta informació, es va preparar un pla d’intervenció sobre aquells bens que necessitaven una actuació urgent, partint de les disponibilitats pressupostàries. El districte ha de tenir cura del seu Patrimoni, els bens catalogats al districte els tenim recollits dins del Catàleg de Patrimoni de la Ciutat. 1.- Situació dels bens catalogats al districte barc elona.cat/santmarti pàg: 152 barc elona.cat/santmarti pàg: 153 Les principals inversions durant aquest mandat han estat: La Escocesa Intervencions sobre la nau Johnston: Instal·lacions interiors, escala d’emergència i reforç estructural. COST OBRES: 146.431,68 € TERMINI OBRES: 17 mesos INICI OBRES JUNY 2016 FINAL OBRES NOVEMBRE 2017 Hangar - Recinte de Can Ricart Intervenció sobre les façanes, coberta, espai interior i escales exteriors d’emergència. COST OBRES: 1.717.090 € TERMINI OBRES: 29 mesos INICI OBRES NOVEMBRE 2016 FINAL OBRES JUNY 2019 Consolidació de la xemeneia i naus annexes de la fàbrica ‘Tallada i Lora’ Fàbrica Can Gaudier, antiga ‘Tallada i Lora’ construïda al 1903. Deconstrucció parcial de la fàbrica deixant part de tres pòrtics i la xemeneia COST OBRES: 289.668,66€ TERMINI OBRES: 5 mesos INICI OBRES JULIOL 2017 FINAL OBRES DESEMBRE 2017 Rehabilitació façanes de Can Felipa L’objecte de l’actuació és la rehabilitació de les façanes de l’edifici original de can Felipa, així com també el nucli exterior de comunicacions verticals. COST OBRES: 1.123.110 € TERMINI OBRES: 10 mesos INICI OBRES JULIOL 2017 FINAL OBRES MAIG 2018 Ateneu Flor de Maig S`ha intervingut sobre la façana i interior de l’equipament per poder complir amb les seves necessitats funcionals. COST OBRES: 930.740 € TERMINI OBRES: 11 mesos. INICI OBRES SETEMBRE 2017 FINAL OBRES FEBRER 2018 Restauració de la xemeneia de Can Ricart Restauració de la xemeneia de l’antic recinte fabril de Can Ricart. Donat la catalogació del recinte, l’actuació va ser aprovada per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat COST OBRES: 157.913€ TERMINI OBRES: 6 mesos INICI OBRES OCTUBRE 2018 FINAL OBRES JUNY 2019 Adequació nau Can Tiana L’objecte de l’actuació és l’adequació de l’espai interior, teulada i estructura de la nau de Can Tiana, la qual es farà servir temporalment com a espai d’emmagatzemament i treball de diverses entitats del districte. COST OBRES: 596.006,93€ TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES DESEMBRE 2018 FINAL OBRES MARÇ 2019 Equipament a la Casa de les Vàlvules L’objecte de l’actuació és l’adequació de l’espai interior de la casa de les vàlvules annexa a la torre de les aigües del Besòs per allotjar un equipament. COST OBRES: 596.006,93€ TERMINI OBRES: 5 mesos INICI OBRES GENER 2019 FINAL OBRES JUNY 2019 barc elona.cat/santmarti pàg: 154 Nau Oliva Artés Adequació de la nau per millorar la museística i les sortides d’evacuació COST OBRES: 1.901.915,64 € TERMINI OBRES: 9 mesos INICI OBRES JUNY 2019 FINAL OBRES MARÇ 2020 Actuació antigues cotxeres TMB (Roc Boronat, 99): Futura Casa de les Lletres Adequació de l’edifici com a equipament Cultural ACTUACIÓ EN FASE DE PROJECTE Can Picó Intervencions sobre la nau per part de BICICLOT per instal·lar un equipament pel foment de l’ús de la bicicleta. L’Ajuntament ha fet una concessió de l’espai, i des del Comissionat d’Economia Social i Solidari s’ha donat suport a la entitat. INICI OBRES SETEMBRE 2016 FINAL OBRES MARÇ 2018 Pujades, 97 Intervencions sobre la nau per part de TRINIJOVE per tal d’instal·lar un centre de recuperació de residus tecnològics. L’Ajuntament ha fet una concessió de l’espai. INICI OBRES MARÇ 2017 FINAL OBRES OCTUBRE 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 155 » L’espai públic; manteniment i inversions 1.- MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC Les brigades realitzen diàriament les reparacions de petit abast, facturades al preu fixat en la oferta econòmica presentada a la licitació, i presenten la certificació a final de mes de les tasques realitzades Les principals brigades que operen al territori són: Neteja: El seu objecte es el manteniment de les condicions de neteja de l’espai públic. COST AL MANDAT: 47.950.513,87 € Enllumenat: El seu objecte es el manteniment de la xarxa d’enllumenat de la ciutat. COST AL MANDAT: 6.290.966,34 € Espai públic: El seu objecte es el manteniment de l’espai públic, sense incloure les vies de circulació. COST AL MANDAT: 4.244.146,47 € Estructures vials: El seu objecte es mantenir de les estructures integrades a l’espai públic: ponts, baranes, bancs, etc. COST AL MANDAT: 1.349.941,83 € Senyalització viària: El seu objecte es el manteniment des senyals de l’espai públic, tant les horitzontals com les verticals. COST AL MANDAT: 1.440.023,00 € Fonts: El seu objecte es el manteniment de les fonts de la ciutat. COST AL MANDAT: 1.465.591,37 € Vies públiques: El seu objecte es el manteniment de les vies de circulació. COST AL MANDAT: 2.743.938,02 € 2.- INVERSIONS A L’ESPAI PÚBLIC A l’inici de cada mandat es decideix en el procés participatiu del PAD i el PAM quines seran les inversions, executar i projectar. Aquestes són executades per l’empresa municipal BIMSA i l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU). barc elona.cat/santmarti pàg: 156 Les inversions durant aquest període (2015 – 2019) han estat les següents: Actuacions al carrer Pere IV Reurbanització del carrer Pere IV en dos trams. L’objectiu principals de les actuacions ha estat convertir l’eix cívic en referència pels barris i la ciutat, realitzar els canvis necessaris en la mobilitat per pacificar el carrer, incorporar arbrat, bancs, regularitzar l’espai d’aparcament i afegir un carril bici. TRAM SELVA DE MAR – JOSEP PLA COST OBRES: 6.82M € TERMINI OBRES: 10 mesos TRAM JOSEP PLA – RAMBLA PRIM COST OBRES: 5.92M € TERMINI OBRES: 10 mesos TRAM BILBAO – ROC BORONAT COST OBRES: 7.10M € TERMINI OBRES: 14.2 mesos INICI OBRES MANDAT ANTERIOR FINAL OBRES ABRIL 2019 Elements complementaris del parc Trinxant- Meridiana Introducció d’elements de millora de la seguretat i utilització de la fase 1 del parc executada prèviament. També s’ha executat la Fase 2 de la reurbanització del parc. La finalització del parc resta pendent de les expropiacions encara en curs COST OBRES: 1.192.020 € TERMINI OBRES: 11 mesos INICI OBRES ABRIL 2016 FINAL OBRES MARÇ 2017 Reurbanització de l’àmbit Palerm: Plaça de Dolors Canals Urbanització de la plaça per convertir-la en un lloc d’estada per al veïnat, incorporant arbrat, mobiliari urbà, enllumenat i una zona de jocs infantils. També es contempla la connexió de la recollida pneumàtica de l’edifici del c. Cristóbal de Moura. COST OBRES: 545.317 € TERMINI OBRES: 9 mesos INICI OBRES SETEMBRE 2016 FINAL OBRES MAIG 2017 Reurbanització del carrer Topete Millora de l’accessibilitat d’aquest carrer mitjançant la renovació del paviment de vorera i de calçada formant una plataforma única, renovar l’enllumenat, soterrar les línies aèries de baixa tensió i nou clavegueram. COST OBRES: 216.215 € TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES OCTUBRE 2016 FINAL OBRES FEBRER 2017 Urbanització provisional placeta Verneda Urbanització provisional realitzada a fi de donar una comunicació entre el carrer Concili de Trento i el carrer de la Verneda, l’espai es configura com un lloc de pas i estada. COST OBRES: 95.917 € TERMINI OBRES: 2 mesos INICI OBRES NOVEMBRE 2016 FINAL OBRES DESEMBRE 2016 Ampliació de l’hort urbà del carrer Fluvià, 86 Ampliació de l’espai destinat a hort urbà, al solar del carrer Fluvià, destinat a l’Hort dels Pebrots. COST OBRES: 68.244 € TERMINI OBRES: 2 mesos INICI OBRES NOVEMBRE 2016 FINAL OBRES DESEMBRE 2016 Urbanització C. Bolívia (Fluvià – Selva de Mar) Dotació dels serveis recollits al Pla Especial de Infraestructures de 22@, dotant al carrer de serveis urbans i tecnològics necessaris. COST OBRES: 2.865.090 € TERMINI OBRES: 15 mesos INICI OBRES NOVEMBRE 2016 FINAL OBRES MARÇ 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 157 Soterrament de línies aèries al C. Maresme, (Pere IV – Marroc) Soterrament de les línies aèries que hi ha en aquest tram de carrer. No es modifica la configuració del carrer ni els elements urbans COST OBRES: 177.500 € TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES DESEMBRE 2016 FINAL OBRES MARÇ 2017 Reurbanització del carrer Xifré Millora de l’accessibilitat del carrer per continuar amb la secció del tram inferior de Xifré, executat prèviament. Es dota amb plataforma segregada, ampliant les voreres i posant arbrat, substitució d’enllumenat i mobiliari urbà. També es contempla el soterrament d’un creuament aeri COST OBRES: 566.418 € TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES DESEMBRE 2016 FINAL OBRES MARÇ 2017 Millores a l’àrea d’esbarjo de gossos del Clot de la Mel Ampliació de l’àrea d’esbarjo de gossos del Clot de la mel, substituint també la tanca perimetral per dotar-la de més alçada COST OBRES: 43.009 € TERMINI OBRES: 1 mesos INICI OBRES DESEMBRE 2016 FINAL OBRES GENER 2017 Urbanització del carrer Joncar Millora de l’accessibilitat amb secció de plataforma única. Es substitueix l’enllumenat de tot l'àmbit, es posa nou arbrat i mobiliari urbà. El projecte contempla la instal·lació de la recollida pneumàtica, incloent-hi tota la infraestructura. COST OBRES: 1.192.020 € TERMINI OBRES: 11 mesos INICI OBRES FEBRER 2017 FINAL OBRES GENER 2018 Urbanització C. Marroc (Treball – Agricultura) (Treball - Selva de Mar) Aquest projecte permet la obertura del carrer en els trams que encara restaven per enderrocar i obrir a la circulació de vianants i vehicles, dotació dels serveis recollits al Pla Especial de Infraestructures de 22@, dotant al carrer de serveis urbans i tecnològics necessaris pel desenvolupament del 22@. COST OBRES: 2.450.320 € TERMINI OBRES: 10 mesos INICI OBRES MARÇ 2017 FINAL OBRES GENER 2018 Urbanització C. Marroc (Agricultura - Josep Pla) L’objecte de l’actuació és la dotació dels serveis recollits al Pla Especial de Infraestructures de 22@, dotant al carrer de serveis urbans i tecnològics necessaris pel desenvolupament del 22@. Aquest projecte permet la obertura del carrer en el tram que encara restaven per enderrocar i obrir a la circulació de vianants i vehicles. COST OBRES: 1.883.096 € TERMINI OBRES: 7 mesos INICI OBRES FEBRER 2019 FINAL OBRES OCTUBRE 2019 Urbanització C. Marroc (Josep Pla - Puigcerdà) L’objecte de l’actuació és la dotació dels serveis recollits al Pla Especial de Infraestructures de 22@, dotant al carrer de serveis urbans i tecnològics necessaris pel desenvolupament del 22@. A més, aquest projecte permet la obertura del carrer en els trams que encara restaven per enderrocar i obrir a la circulació de vianants i vehicles. COST OBRES: 1.285.450 € TERMINI OBRES: 8 mesos INICI OBRES JULIOL 2017 FINAL OBRES MARÇ 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 158 Urbanització provisional al passatge Trullàs Urbanització provisional realitzada a fi de dotar d’un espai de trobada pels veïns. Inclou bancs, arbrat en jardineres, font i tancament. COST OBRES: 38.846 € TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES ABRIL 2017 FINAL OBRES AGOST 2017 Superilla Poblenou Les actuacions d’implantació de les Superilles a Barcelona consisteixen en la reurbanització dels àmbits escollits per tal d’adaptar-los a aquesta forma d’utilització de l’espai urbà, i en concret reduir l’espai destinat al cotxe i guanyar-lo per als vianants. COST OBRES: 1.031.203 € TERMINI OBRES: 22 mesos INICI OBRES JULIOL 2017 FINAL OBRES MAIG 2019 Reurbanització del passatge Roura L’actuació preveu la reurbanització del passatge, millorant l’accessibilitat i renovant els elements urbans. Es transforma el vial en plataforma única, es soterra el cablejat aeri, i treballs de clavegueram. El projecte preveu la col·locació de jardineres amb vegetació. COST OBRES: 255.577 € TERMINI OBRES: 6 mesos INICI OBRES SETEMBRE 2017 FINAL OBRES MARÇ 2018 Urbanització del Camí de Ca l’Isidret Actuació consistent en instal·lació de xarxa de clavegueram per aigües pluvials, dotació de mobiliari urbà i arbrat, per adequar els accessos a l’edifici del PMH i a l’equipament de la planta baixa. Resta pendent d’execució un terç de la seva secció fins l’arribada de les promocions de la banda Besòs del camí. COST OBRES: 140.381 € TERMINI OBRES: 5 mesos INICI OBRES NOVEMBRE 2017 FINAL OBRES MARÇ 2018 Repavimentació de la franja central de l’avinguda Icària L’objecte de l’actuació és la repavimentació de la franja central de l’Avinguda Icària. Es contempla substituir la peça de paviment de pedra actual amb problemes de exfoliació, per una nova peça de formigó prefabricat. Es renova l’enllumenat i el mobiliari urbà. COST OBRES: 2.187.390 € TERMINI OBRES: 6 mesos INICI OBRES NOVEMBRE 2017 FINAL OBRES MAIG 2018 Xarxa de DHC de DISTRICLIMA. Escomesa Ca l’Alier El projecte defineix la nova escomesa de la xarxa de DHC de DISTRICLIMA de Ca l’Alier, per tal d’abastir les promocions de l’àmbit amb potencia màxima de fred de 310kWf i calor de 26kWc. COST OBRES: 654.679 € TERMINI OBRES: 2 mesos INICI OBRES GENER 2018 FINAL OBRES FEBRER 2018 Urbanització de l’interior d’illa Dolors Piera /Isabel Vila L’interior d’illa el composen dues places. Es crea una zona verda segons els criteris de màxima naturalització i foment de la biodiversitat. Es tracta d’un jardí interior, amb diferents usos com ara horts urbans, jocs per a gent gran i pèrgoles. COST OBRES: 1.398.742,61 € TERMINI OBRES: 14 mesos INICI OBRES GENER 2018 FINAL OBRES MARÇ 2019 barc elona.cat/santmarti pàg: 159 Nova mirada a la plaça de les Glòries Les actuacions preveuen la urbanització de l’espai lliure de la plaça de les Glòries i la millora de la connectivitat dels diferents modes de transport (tramvia, autobusos i metro). Es configura com un nou parc urbà de nova centralitat, cedint la prioritat que fins aquells moments era del vehicle privat i recuperant-la pel ciutadà. Aquesta complexa obra té com actuació tècnicament principal la creació dels túnels viaris que desvien la circulació de la gran via, i com acció funcionalment més important la urbanització en superfície per la creació del parc de Canòpia. Les obres tindran una durada prevista fins a 2021 amb la urbanització global de la plaça i l’acabament del túnel des de Castillejos a rambla Poblenou. 1a FASE CANÒPIA I TÚNEL COST OBRES: 72M € TERMINI OBRES: Desembre 2019 Millores al parc de Sant Martí L’objecte de l’actuació és la creació d’una nova àrea de gossos per dotar al Districte d’espais de grans dimensions adequats per al lliure esbarjo dels animals, i que permeti regular l’ús que fan, compatibilitzant-ho amb la resta d’usuaris de l’espai públic. COST OBRES: 647.505 € TERMINI OBRES: 17 mesos INICI OBRES MARÇ 2018 FINAL OBRES SETEMBRE 2019 Reurbanització de la plaça de la Infància Fer accessible la plaça, incrementar el verd urbà, adequar el pas de bombers per l’interior de la plaça, millora els jocs per infants i adults i millorar la circulació de vianants per l’espai. COST OBRES: 1.397.473,4 € TERMINI OBRES: 9 mesos INICI OBRES ABRIL 2018 FINAL OBRES FEBRER 2019 Urbanització dels entorns de Ca l’Alier La urbanització consisteix en la construcció del primer tram del parc lineal de Cristóbal de Moura, un gran espai enjardinat que envolta l’equipament de can Alier per situar-se al centre d’una de les superilles del 22@. El jardí lineal representa un nou eix de la xarxa verda. COST OBRES: 1.126,000 € TERMINI OBRES: 9 mesos INICI OBRES ABRIL 2018 FINAL OBRES FEBRER 2019 Reurbanització dels passatges Foret, Auger i Jubany L’actuació contempla una pavimentació amb plataforma única, col·locació de columnes d’enllumenat a un sol costat del passatge i millorar la connexió pels vianants des dels passatges amb la Rambla Prim ja que actualment no compleix els criteris d’accessibilitat establerts a la normativa d’aplicació. COST OBRES: 1.821.643,43 € TERMINI OBRES: 9 mesos INICI OBRES JUNY 2018 FINAL OBRES MARÇ 2019 Actuacions a l’avinguda Meridiana Reurbanització de l’av. Meridiana des del c. Independència fins el c. Mallorca. Els objectius principals del projecte són: convertir l’av. en un eix cívic de referència per la ciutat, realitzar els canvis necessaris en la mobilitat per pacificar l’avinguda i reformar els elements urbans per fer l’avinguda més acollidora. TRAM INDEPENDÈNCIA – ARAGÓ COST OBRES: 5.21M € TERMINI OBRES: 8.5 mesos TRAM ARAGÓ – MALLORCA COST OBRES: 5.07M € TERMINI OBRES: 8.5 mesos INICI OBRES JUNY 2018 FINAL OBRES MARÇ 2019 barc elona.cat/santmarti pàg: 160 Reurbanització del carrer Sant Joan de Malta (tram Gran Via – carrer Verneda) Reurbanització del carrer per millorar les condicions d’accessibilitat i renovar els elements urbans. Es converteix la secció del carrer en una plataforma única, es renova el mobiliari urbà, plantació d’arbrat, adaptar l’enllumenat a Led, i fer treballs en el clavegueram. COST OBRES: 1.506.777 € TERMINI OBRES: 11 mesos INICI OBRES GENER 2019 FINAL OBRES NOVEMBRE 2019 Reurbanització de l’interior d’illa del C. Pallars Actuació sobre el tram pendent. Aquesta reurbanització permetrà obertura de l’espai de l’Antic camí de València al Carrer de Pallars. COST OBRES: 514.044 € TERMINI OBRES: 5 mesos INICI OBRES GENER 2019 FINAL OBRES JUNY 2019 Reurbanització del c. Pistó L’actuació preveu la millora de l’accessibilitat renovant els elements urbans. Es modifica la secció, per transformar-lo en plataforma única. Es preveu també el soterrament de cablejat aeri i la conversió d’enllumenat a Led. COST OBRES: 346.640 € TERMINI OBRES: 5 mesos INICI OBRES GENER 2019 FINAL OBRES MAIG 2019 Parc Campus Audiovisual 22@: Ca l’Aranyó El parc esta constituït per grans jardineres-bancs que contenen les plantacions, uns camins de totxo i unes àrees toves de sauló per unir les jardineres amb els camins. Una gran plaça al centre dona entitat i organitza l’espai verd. La idea del parc és aportar un bosc verd a la ciutat. COST OBRES: 2.380.000€ TERMINI OBRES: 8 mesos INICI OBRES GENER 2019 FINAL OBRES SETEMBRE 2019 Ventilació dipòsit de Taulat El dipòsit de Taulat va ser construït per reduir les inundacions a la Zona Fòrum i reduir els abocaments al medi natural minimitzant la contaminació del litoral. Després de 14 anys de funcionament, es millora la ventilació i el tractament de l’aire del dipòsit a fi d’evitar la presència d’olors. També s’incrementa el volum d’aire a tractar, passant dels 5.000 als 14.000 m3/h COST OBRES: 841.774,27 € TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES GENER 2019 FINAL OBRES MA1G 2019 Reurbanització del carrer Bassols Reurbanització del carrer, millorant l’accessibilitat i renovant els elements urbans, modificar la secció del carrer, el soterrament de cablejat aeri, plantació d’arbrat i treballs en clavegueram COST OBRES: 685.047 € TERMINI OBRES: 6 mesos INICI OBRES FEBRER 2019 FINAL OBRES SETEMBRE 2019 Reurbanització del passatge Antoni Gassol L’actuació preveu la millora de l’accessibilitat renovant els elements urbans, transformació en plataforma única i soterrament de cablejat aeri COST OBRES: 543.586 € TERMINI OBRES: 6 mesos INICI OBRES MARÇ 2019 FINAL OBRES OCTUBRE 2019 barc elona.cat/santmarti pàg: 161 Millora funcional del dic de recer al Port Olímpic Es planteja una millora funcional del dic per incrementar la protecció que el dic representa front als temporals, especialment els temporals de Llevant. Amb aquesta millora s’evitarà que les onades ultrapassin el moll de Xaloc, com succeïa actualment en els temporals forts de Llevant. COST OBRES: 10,6M € TERMINI OBRES: 18 mesos INICI OBRES 2N TRIMESTRE 2019 FINAL OBRES OCTUBRE 2020 Millora de la resposta a temporals al Port Fòrum L’objecte de l’actuació és la millora dels terrenys per la protecció dels emissaris submarins, el revestiment exterior del dic de recer, increment de la estabilitat dels dics i la reparació i prolongació dels contradics i paraments. Aquestes obres milloraran la protecció del port, evitant el deteriorament de les infraestructures existents actualment. COST OBRES: 18,3M € TERMINI OBRES: 21 mesos INICI OBRES 2N SEMESTRE 2019 FINAL OBRES MARÇ 2021 Actuació als entorns del carrer Camp Arriassa L’actuació preveu la reurbanització del carrer per tal de fer-lo accessible i millorar la qualitat urbana de l’espai. Es renovarà el mobiliari urbà, es soterraran línies aèries, es faran treballs en el clavegueram. COST OBRES: 430.000 € TERMINI OBRES: 8 mesos INICI OBRES ABRIL 2019 FINAL OBRES DESEMBRE 2019 Reurbanització de l’àmbit de l’escola Antoni Balmanya L’actuació preveu la millora dels entorns de l’escola Antoni Balmanya, especialment en l’encreuament dels carrers Trinxant, Freser i Indústria. Es reurbanitzarà l’espai entre aquests carrers per millorar l’accessibilitat davant la vorera de l’escola, al c. Freser. COST OBRES: 350.714 € TERMINI OBRES: 6 mesos INICI OBRES 2N TRIMESTRE 2019 FINAL OBRES NOVEMBRE 2019 Urbanització del carrer Almogàvers entre Roc Boronat i Badajoz El tram a urbanitzar forma part de la superilla del Poblenou. Enllaça amb l’eix pacificat que s’inicia a Pere IV. Es proposa plataforma única per circulació de veïns i serveis i dona continuïtat de tractament i usos al tram ja executat entre Llacuna i Roc Boronat, cedint el protagonisme de l’espai públic al ciutadà. COST OBRES: 2.844.100 € TERMINI OBRES: 14 mesos INICI OBRES 2N TRIMESTRE 2019 FINAL OBRES MAIG 2020 Reurbanització de la vorera de Via Trajana L’actuació preveu la reurbanització i reorganització de la vorera Llobregat de la Via Trajana entre els c. Binèfar i Santander. Enderroc de la tanca existent en la meitat muntanya de la vorera. Plantació d’arbrat, incorporació de parterres vegetals, mobiliari urbà, enllumenat, soterrament de línies aèries, clavegueram, zona d’horts urbans i petanques. COST OBRES: 3.000.000 € TERMINI OBRES: 9 mesos INICI OBRES 2N SEMESTRE 2019 FINAL OBRES ABRIL 2020 barc elona.cat/santmarti pàg: 162 Reurbanització del C. Alfons el Magnànim L’actuació consistirà en la reurbanització del carrer, per millorar l’accessibilitat, renovar mobiliari urbà, enllumenat i espai verd. L’actuació no preveu el canvi de secció del carrer sinó una renovació dels elements. COST OBRES 1A FASE: 3.000.000 € TERMINI OBRES: 8 mesos INICI OBRES 2N SEMESTRE 2019 FINAL OBRES MARÇ 2020 Reurbanització de la plaça Victoria Kent L’objecte de l’actuació és la millora de l’accessibilitat donant resposta als problemes de l’àmbit. Aquests problemes d’accessibilitat deriven de la topografia artificial que es genera a la plaça, així com del paviment. L’actuació inclou també l‘ampliació de l’àrea de jocs infantils i la renovació dels elements urbans. COST OBRES: 921.558 € TERMINI OBRES: 7 mesos ACTUACIÓ EN FASE DE PROJECTE Reurbanització del carrer Pallars L’actuació consisteix en la reurbanització del tram comprés entre Marina i Joan d’Àustria, amb ampliació de voreres, execució de nova caixa de paviment en calçada, renovació d’elements urbans, nou enllumenat amb tecnologia LED, la incorporació d’arbrat i soterrament de línies elèctriques aèries existents dins l’àmbit del projecte. COST OBRES: 588.085 € TERMINI OBRES: 6 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE Reurbanització de la plaça Josep Maria Huertas L’objecte de l’actuació consisteix en la reurbanització per millorar les condicions d’accessibilitat, enllumenat, vegetació, elements urbans i renovació de serveis ajustant el disseny de la plaça a les necessitats de l’espai públic i a la normativa vigent. Es preveu millorar l’accessibilitat i la connectivitat de la plaça amb l’equipament. COST OBRES: 785.971 € TERMINI OBRES: 6 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE Millores dels jardins de Carles I L’actuació consisteix fer millores i operacions de manteniment dels elements existents en el parc: S’actuarà en les zones verdes d’arbustiva per evitar racons on es pugui fer mal ús. S’incrementa la il·luminació. Es millorarà unes de les zones de joc infantil, i es realitza el tancament del parc. COST OBRES: 653.082 € TERMINI OBRES: 6 mesos ACTUACIÓ EN FASE DE PROJECTE Reurbanització i millora de la connectivitat al parc del Clot L’objecte de l’actuació és l’arranjament de l’àmbit per tal de millorar la connectivitat entre el Parc del Clot i el Carrer Concili de Trento, reurbanitzant els espais adjacents d’aquest eix, fent més amable l’espai públic. COST OBRES: 1.126,000 € TERMINI OBRES: 9 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE barc elona.cat/santmarti pàg: 163 Millora de la connectivitat entre Rambla Prim, Diagonal i el Fòrum L’objecte de l’actuació és millorar l’arribada de la Rambla Prim al mar, facilitant la continuïtat dels itineraris de vianants per la Rambla Prim direcció mar. COST OBRES: 2.500.000 € TERMINI OBRES: 12 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE Urbanització Almogàvers (Joan d’Àustria - Pamplona) i Zamora (Almogàvers - Pallars) L’objecte de l’actuació és la dotació dels serveis recollits al Pla Especial de Infraestructures de 22@, dotant al carrer de serveis urbans i tecnològics necessaris pel desenvolupament del 22@. Aquesta actuació inclou la infraestructura per la posada en marxa de la futura central de recollida pneumàtica del Poblenou. COST OBRES: 5.200.000 € TERMINI OBRES: 15 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE Urbanització C. Tànger (Pamplona - Avila), carrer Pamplona (Meridiana- Sancho de Ávila, c. Àlaba (Bolívia – Tànger) L’objecte de l’actuació és la dotació dels serveis recollits al Pla Especial de Infraestructures de 22@, dotant al carrer de serveis urbans i tecnològics necessaris pel desenvolupament del 22@. Aquest projecte permet eliminar la diferència de cotes al Carrer Pamplona. COST OBRES: 8.200.000 € TERMINI OBRES: 16 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE Ampliació Pont de Santander L’objecte de l’actuació és la ampliació de l’actual pont. Es dotarà al pont, a més dels carrils de circulació de vehicles, de pas per vianants, i carril bici en ambdós sentits. Es modificarà el pendent del pont per aconseguir que la cota respecti la accessibilitat. COST OBRES: 3.500.000 € TERMINI OBRES: 24 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE Reurbanització del carrer Binèfar, entre Pg. Verneda i Via Trajana L’actuació preveu la reurbanització del carrer per tal de fer-lo accessible i millorar la qualitat urbana de l’espai. Es renovarà el mobiliari urbà, es soterraran línies aèries, es faran treballs en el clavegueram, es plantaran arbres en el tram on no n’hi ha. COST OBRES: 1.486.967 € TERMINI OBRES: 7 mesos ACTUACIÓ EN FASE DE PROJECTE Urbanització del carrer Selva de Mar (Perú-Pere IV) L’objecte de l’actuació és la dotació dels serveis recollits al Pla Especial de Infraestructures de 22@, dotant al carrer de serveis urbans i tecnològics necessaris pel desenvolupament del 22@. COST OBRES: 2.500.000 € TERMINI OBRES: 12 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE barc elona.cat/santmarti pàg: 164 » Actuacions en equipaments Durant aquest mandat el Districte ha actual en els equipaments amb el manteniment dels edificis i instal·lacions i amb la inversió per renovacions, millores o nous projectes. El manteniment ha comportat els següents conceptes i imports: Manteniment ordinari: El seu objecte es el manteniment no especialitzat COST AL MANDAT: 4.656.870,37 € Detecció d’incendis i alarmes: El seu objecte es el manteniment dels mitjans de detecció d’alarmes i intrusions COST AL MANDAT: 283.198,61 € Ascensors: El seu objecte es el manteniment dels aparells elevadors que fan servir els edificis COST AL MANDAT: 161.550,51 € Extinció d’incendis: El seu objecte es mantenir els sistemes d’extinció d’incendis als edificis COST AL MANDAT: 30.624,54 € Les principals inversions en equipaments de manteniment han estat: Substitució de la bomba de calor de la Farinera Substitució de la bomba de calor de l’equipament, que per avaria a l’anterior no funcionava a tot l’equipament COST OBRES: 113.456 € TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES MAIG 2016 FINAL OBRES AGOST 2016 Mobiliari i audiovisuals al Casal de Joves de Can Ricart Dotació al Casal del mobiliari i els mitjans audiovisuals necessaris per al seu correcte funcionament. COST OBRES: 120.792€ TERMINI: 5 mesos INICI OBRES JULIOL 2016 FINAL OBRES NOVEMBRE 2016 Rehabilitació de la cornisa i façana de l’auditori de Sant Martí L’objecte de l’actuació és la rehabilitació de les façanes de l’edifici, així com de la cornisa, en mal estat de conservació COST OBRES: 66.035,82€ TERMINI OBRES: 2 mesos INICI OBRES SETEMBRE 2016 FINAL OBRES NOVEMBRE 2016 Rehabilitació de la cornisa i façana de l’auditori de Sant Martí L’objecte de l’actuació és la rehabilitació de les façanes de l’edifici, així com de la cornisa, en mal estat de conservació COST OBRES: 66.035,82€ TERMINI OBRES: 2 mesos INICI OBRES SETEMBRE 2016 FINAL OBRES NOVEMBRE 2016 Substitució de la gespa artificial del CEM Bogatell Substitució de la gespa, i anivellament de la solera de la pista de gespa artificial del CEM Bogatell COST OBRES: 59.999 € TERMINI OBRES: 2 mesos INICI OBRES NOVEMBRE 2016 FINAL OBRES DESEMBRE 2016 barc elona.cat/santmarti pàg: 165 Millores al CEM Mar Bella Actuacions: Substitució del paviment de la pista d’atletisme, instal·lació de gespa artificial al camp de rugbi, rehabilitació de la coberta i instal·lació de plaques solars COST OBRES: 1.737.131 € TERMINI OBRES: OBRES DISCONTINUES DURANT MANDAT INICI OBRES NOVEMBRE 2016 FINAL OBRES DESEMBRE 2018 Mobiliari i audiovisuals al Casal de Ca l’Isidret Dotació al Casal del mobiliari i els mitjans audiovisuals necessaris per al seu correcte funcionament. COST OBRES: 240.314€ TERMINI: 4 mesos INICI OBRES ABRIL 2017 FINAL OBRES JULIOL 2017 Climatització Centre Cívic Can Felipa Substitució del sistema de climatització del Centre Cívic Can Felipa, que havia arribat al final de la seva vida útil, i no funcionava correctament. COST OBRES: 115.158 € TERMINI OBRES: 8 mesos INICI OBRES MAIG 2017 FINAL OBRES DESEMBRE 2017 Incorporació d’una cuina a Ca l’Isidret Actuació per integrar una cuina apta per formació a l’equipament municipal. Es preveuen les obres necessàries així com l’equipament i mobiliari necessari a tal efecte. COST OBRES: 48.861,15€ TERMINI OBRES: 3 mesos INICI OBRES JUNY 2017 FINAL OBRES SETEMBRE 2016 Substitució de la gespa artificial al Camp de Futbol Menorca Substitució de la gespa i la solera del camp de futbol COST OBRES: 338.562,05€ TERMINI OBRES: 2 mesos INICI OBRES JULIOL 2017 FINAL OBRES SETEMBRE 2017 Millores al CEM Nova Icària Actuacions destinades a millorar la deshumectadora COST OBRES: 171.000€ TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES OCTUBRE 2017 FINAL OBRES DESEMBRE 2017 Coberta verda al Museu de Ciències Naturals Instal·lació d’una coberta verda al edifici del Fòrum, seu actual del Museu Blau. Aquesta coberta serà transitable en part, i contribueix al manteniment del medi ambient. COST OBRES: 2.327.409,44 € TERMINI OBRES: 12 mesos INICI OBRES ABRIL 2018 FINAL OBRES ABRIL 2019 Millores al CEM Verneda Actuacions sobre l’equipament, incloent la reforma dels vestidors, millores a les instal·lacions elèctriques i d’evacuació i la climatització de la sala de fitness COST OBRES: 356.384€ TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES ABRIL 2018 FINAL OBRES SETEMBRE 2018 Millores al CEM Vintró Actuacions destinades a millorar la funcionalitat dels vestidors i substitució de la deshumectadora. COST OBRES: 564.271€ TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES JUNY 2018 FINAL OBRES NOVEMBRE 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 166 Unificació d’accessos i millora de l’accessibilitat de Ca l’Isidret Obres per millorar l’accessibilitat, i unificar els accessos del casal de Ca l’Isidret COST OBRES: 116.339 € TERMINI OBRES: 4 mesos INICI OBRES DESEMBRE 2018 FINAL OBRES MARÇ 2019 Reforma Casal de Gent Gran Verneda Alta Reforma per tal de reorganitzar els espais i que els usos principals estiguin en planta baixa. Millora l’accessibilitat amb un ascensor que substitueix la rampa. COST OBRES: 1.070.021€ TERMINI OBRES: 7 mesos INICI OBRES GENER 2019 FINAL OBRES AGOST 2019 Construcció de la biblioteca Gabriel García Márquez Construcció d’un equipament que integrarà una biblioteca amb uns espais de suport, i un arxiu associatiu de barri. Aquesta actuació també inclou la excavació arqueològica del subsòl. COST OBRES: 9.933.359,77€ TERMINI OBRES: 22 mesos INICI OBRES FEBRER 2019 FINAL OBRES ABRIL 2021 Millores al Casal de Barri la Verneda Reforma interior i millora de l’espai exterior. L’actuació redefineix l’accessibilitat amb un ascensor, millora les cambres higièniques, millora instal·lacions i actua a la coberta. COST OBRES: 1.130.000 € TERMINI OBRES: 10 mesos ACTUACIO EN FASE DE PROJECTE Nou equipament a l’antic cinema Pere IV L’actuació consisteix en la construcció d’un nou equipament sobre el solar que actualment ocupa l’Antic Cinema Pere IV. El solar té una superfície de 714 m2 qualificats de equipament. Es preveu que sigui un edifici singular per a usos públics, socials i culturals. L’edifici allotjarà la nova seu administrativa del Districte, Oficina de Drets Socials, Oficina de l’Habitatge i espais per col·lectius i entitats. L’edifici es composarà de planta baixa més quatre plantes pis, amb un soterrani. COST OBRES: 9.374.468€ TERMINI OBRES: 20 mesos ACTUACIÓ EN FASE DE PROJECTE A banda d’aquestes actuacions sobre els edificis, s’han realitzat les següents diagnosis d’edificis actualment sense ús, per tal de poder conèixer les actuacions a realitzar prèvies a la posada en funcionament de l’edifici: - Nau del carrer Pallars, 217. Aquesta inclou també la retirada de fibrociment de l’edifici. - Masia de Can Miralletes. - Nau annexa al Casal de Joves de Can Ricart. - Nau del carrer Cristóbal de Moura – Puigcerdà. barc elona.cat/santmarti pàg: 167 pàg: 168 pàg: 169 » Mobilitat a la ciutat La ciutat ens ofereix diferents serveis per gaudir o per cobrir les nostres necessitats, per fer servir aquests serveis, o be per anar al treball, assistir a espectacles o gaudir d’un sopar, es necessari desplaçar-nos dins de la ciutat. Per tal de facilitar la mobilitat dels ciutadans, l’Ajuntament gestiona una xarxa de transport públic, i assegura la mobilitat per les vies públiques de la manera més eficient possible. Durant aquest mandat, els 3 grans eixos per garantir la mobilitat dels ciutadans han estat la finalització de la xarxa de bus ortogonal, l’increment de la dotació de carrils bici i el canvi de paradigma a la mobilitat de vianants i vehicles amb les superilles. Aquest 3 eixos estan integrats dins del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona, que busca aconseguir una mobilitat més sostenible i segura per la ciutat. Xarxa de bus ortogonal La xarxa de bus ortogonal es basa en la creació d’un entramat de línies d’altes prestacions que puguin assolir més del 50% del passatge del total de línies d’autobús. Aquestes 23 línies d’altes prestacions estan organitzades en 13 línies verticals, 7 horitzontals i 3 diagonals. Cobreixen els desplaçaments de gran abast dins de la ciutat, i son complementades per el bus de barri i altres línies convencionals, com serien les línies interurbanes i altres. Aquests objectius s’han aconseguit, i actualment el 54% del total del passatge de les 96 línies d’autobús de la ciutat es cobreix amb les 23 línies ortogonals. Xarxa final d’autobús a Sant Martí barc elona.cat/santmarti pàg: 170 La xarxa al districte barc elona.cat/santmarti pàg: 171 Nous carrils bus Carrer Independència entre Rosselló i Pare Claret Carrer Badajoz entre Av. Icària i Diagonal Carrer Tànger entre Meridiana i Àvila Pl. Glòries carril contra sentit entre Meridiana i Diagonal Carrer Pamplona entre Àvila i Salvador Espriu Gran Via direcció Besòs entre Cantabria i Prim *Abans d’acabar el mandat es preveu en els dos sentits de Meridiana entre Glòries i Aragó Noves línies d’autobús V23: Can Marcet – Nova Icària V25: Horta – Nova Icària V29: Roquetes – Diagonal Mar V31: Trinitat Vella – Mart Bella V33: Santa Coloma – Campus Besòs D50: Ciutat Meridiana – Paral·lel 136: Verneda – Pg. Marítim (línia de proximitat). barc elona.cat/santmarti pàg: 172 Xarxa de carrils bici La bicicleta, tal i com estableix el Pla de Mobilitat Urbana de la ciutat es un mitjà de transport saludable i sostenible, i l’Ajuntament ha fixat com un dels seus objectius donar suport a l’ús de la bicicleta. La circulació de la bici s’ha de realitzar preferentment pels carrils bici, o pels carrers amb us compartit amb els vehicles, donat el qual, es responsabilitat de l’Ajuntament la creació de una xarxa amb prou abast per garantir la circulació de les bicicletes i garantir la seva seguretat. Actualment hi ha més de 200 km de carrils bici, i en breu superarem els 300 km, amb el que aquest objectiu quedarà assolit. Xarxa de carrils bici de la ciutat barc elona.cat/santmarti pàg: 173 Carrils bici executats al districte aquest mandat barc elona.cat/santmarti pàg: 174 Superilles El passat setembre del 2016 es va implantar la primera superilla d’aquest mandat al districte de Sant Martí, en el perímetre format pels carrers de Badajoz, de Pallars, de la Llacuna i de Tànger, a cavall entre els barris del Poblenou i del Parc i la Llacuna del Poblenou. S'hi han aplicat mesures bàsiques de mobilitat, amb actuacions temporals, reversibles i de ràpida execució que permeten visualitzar els nous usos que s’hi poden arribar a fer. Arran de la seva implantació, s'ha impulsat un procés de valoració i propostes obert al veïnat per treballar conjuntament els ajustos necessaris per millorar-ne el funcionament i reforçar-ne les potencialitats, mitjançant sessions obertes (debats al carrer, jornada a la Universitat Pompeu Fabra, Consell de Barri...) i s’ha creat una Comissió de Treball amb els principals col·lectius i entitats, que duu a terme trobades periòdiques. Fruit d'haver escoltat les queixes i les propostes, i de la feina feta en el marc de la Comissió de Treball, en data 30 de gener de 2017 es va tancar prova pilot, s'implanta la mobilitat definitiva i comencen les actuacions a l'espai públic per adaptar el model al territori, als seus habitants i a les activitats que s'hi fan. Actuacions a l'espai públic En una primera fase, que s'allarga fins a la primavera del 2017, s'ha actuat amb pintura, mobiliari urbà i arbres en torreta per crear i remarcar les zones d’estada i convivència, dedicades especialment als infants i a la interacció ciutadana, en trams de carrer i en cruïlles alliberades de trànsit de vehicles de motor. Es col·loquen taules de pícnic, s'instal·la un recorregut literari i es reserva espai per a mercats eventuals. També es creen, progressivament i fruit del procés d’informació i debat amb veïns i entitats, zones de jocs i zones esportives. Posteriorment, a partir de la tardor del 2017, comença la segona fase de treballs, en què s'executa la urbanització estructurant del tram del carrer dels Almogàvers, entre els carrers de Roc Boronat i de la Llacuna, així com de les cruïlles d'accés a la superilla. També està prevista la progressiva urbanització estructurant d’altres carrers de la superilla. Les obres d'urbanització de les places de Dolors Piera i Isabel Vila programades per a finalitzar a la primavera de 2019 crea una zona verda de 8.273 m2 amb espais adaptables als usos que es defineixin en el procés d’informació i debat amb veïns i entitats. Cal destacar que en aquest espai es construeix un nou edifici del Patronat Municipal de l'Habitatge, d'11 plantes i 68 habitatges en dret de superfície d'entre 60 i 84 m2, les obres del qual van començar la primavera del 2017. A l'estiu del 2018 es duen a terme millores als accessos. barc elona.cat/santmarti pàg: 175 Dades de la superilla SUPERFÍCIE ...............................................16 ha POBLACIÓ ..................................................5.580 habitants ACTIVITATS ECONÒMIQUES .......................189 activitats VEHICLES CENSATS ....................................1.798 turismes ARBRES .....................................................459 arbres DENSITAT D’HABITATGES ..........................152 habitatges / ha DENSITAT DE POBLACIÓ ............................348 habitants / ha ESPAI D’ESTADA PER HABITANT .................5 m2 / habitant barc elona.cat/santmarti pàg: 176 » Modificacions normatives El funcionament de la ciutat requereix d’un ordenament jurídic per tal que tothom conegui els seus deures i drets, i donar un marc de convivència global. Aquest ordenament deriva de les normatives estatals i autonòmiques, i les corporacions locals, com l’Ajuntament de Barcelona, tenen un àmbit d’actuació on poden desenvolupar les normatives pròpies. L’Ajuntament compleix amb les seves obligacions envers la redacció de normatives, aprovant ordenances, plans d’usos i plans urbanístics per tal d’assegurar la existència del marc normatiu que permeti la convivència entre els diferents usos possibles a la ciutat 1.- NORMATIVA URBANÍSTICA La ciutat va modificant el seu territori, aquesta modificació es fa mitjançant grans transformacions urbanístiques i petits plans de desenvolupament. A banda, l’Ajuntament també incideix en com es fa aquesta transformació mitjançant ordenances sectorials sobre l’edificació. Durant aquest mandat s’han aprovat plans i ordenances que passem a enumerar: Grans transformacions urbanístiques: Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació de la plaça de les Glòries, entre els carrers de Castillejos, Bolívia, Badajoz-Independència i Consell de Cent, d’iniciativa municipal. Modificació del Pla General Metropolità en el sector de Prim Plans de desenvolupament: - Pla de Millora Urbana de la Illa delimitada pels c. Cristóbal de Moura, Josep Pla, Veneçuela i Puigcerdà i del front del c. Puigcerdà números 63 a 83. - Pla de Millora Urbana del Front consolidat d'habitatges situat al c. Ramon Turró, 153, 115 i 157, dins de l'àmbit de la MPGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou - Modificació del Pla de Millora Urbana per a l'ordenació dels sòls qualificats 13b de la Unitat d'Actuació 2, Sector Tradicional dels c. de Tortellà i Pellaires de la MPGM al Front Marítim del Poblenou. - Modificació del Pla general metropolità per a la incorporació al sistema d’habitatges dotacionals dels sòls situats als carrers Alts Forns, 84-86, Via Augusta 405-407, carretera de Sant Cugat 2X, Av. Mare de Déu de Montserrat 5-11, Av. Cardenal Vidal i Barraquer 37-43, Ciutat de Granada 95- 97, i Veneçuela 96-106. - Pla Especial Urbanístic per a la implantació de locals comercials inferiors a 2500 m2 de superfície de venda al centre comercial de Diagonal Mar - Pla de Millora Urbana per a la transformació de l’edifici industrial consolidat al carrer Tànger 62- 74 de Barcelona. - Pla de Millora Urbana del Subsector 4 del PMU Perú-Pere IV Illa delimitada entre els carrers Pere IV, Josep Pla, Marroc i Puigcerdà barc elona.cat/santmarti pàg: 177 - Pla de Millora Urbana per a la transformació de l’edifici industrial consolidat situat al carrer de Ciutat de Granada núm. 123, xamfrà amb el carrer de Tànger 96–districte d’activitats 22@ - Pla de Millora Urbana per a l’ajust dels paràmetres urbanístics de la unitat d’actuació núm. 7 delimitada pel PERI del sector Eix Llacuna - Pla de Millora Urbana per la transformació de l’edifici industrial consolidat situat al carrer Pallars 191 - Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l’equipament situat a la cantonada dels carrers de Concili de Trento i Treball - Pla Especial Urbanístic i de Millora urbana dels equipaments situats a l’illa delimitada pels carrers de Sancho de Ávila i de Llacuna - Pla de Millora Urbana per a la modificació de les condicions edificatòries de la parcel·la situada al carrer Sancho de Ávila 65 - Pla Especial Urbanístic i de Millora urbana per a l’ampliació de l’escola la Mar Bella, situada a la plaça Sant Bernat Calbó - Pla de Millora Urbana per a la transformació de l’edifici industrial consolidat situat al carrer Almogàvers, 177-179 i 177-179 interior - Pla Especial Integral de preservació i reutilització pera ús d’habitatge no convencional de l’edifici situat al carrer Sancho de Ávila, 41-45. Districte d’activitats 22@ - Modificació del Pla de Millora Urbana del Subsector 11 del PMU per a la reforma interior del sector Llull–Pujades (Ponent) - Pla de Millora urbana per a la transformació de l’edifici industrial consolidat situat al carrer Badajoz, 32 - Pla de Millora Urbana per a la transformació de l'edifici industrial consolidat situat al carrer Ciutat de Granada 68 - Pla de Millora Urbana per a la determinació dels paràmetres edificatoris del front consolidat del carrer Pujades, 150-152, cantonada carrer Roc Boronat - Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació de l’equipament situat al carrer Perú, 139, al districte de Sant Martí. - Pla de Millora Urbana per a la regulació i condicions edificatòries del front situat a la confluència del carrer Llull amb el carrer Llacuna (finques carrer Llull 147-159 i carrer Llacuna 39-47). - Pla de Millora Urbana per a determinació dels paràmetres edificatoris del front consolidat del c/ Doctor Trueta, cantonada c/ Ciutat de Granada. - Pla de Millora Urbana per a la transformació de l'edifici industrial consolidat situat al carrer Pere IV, núm. 98, districte d’actuació 22@ barc elona.cat/santmarti pàg: 178 - Pla de Millora Urbana de l'illa delimitada pels carrers Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV Pla Especial Integral per a la implantació d'ús hoteler i viver d'empreses al carrer Cristóbal de Moura 49 - Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers Cristóbal de Moura, Treball, Marroc i Selva de Mar, districte d’actuació 22@, - Pla de Millora Urbana per a la rehabilitació de l'edifici industrial situat al carrer Ramon Turró, 133, - Pla Especial Urbanístic Integral per a la regulació de l'equipament sanitari situat al carrer Ciutat de Granada 108-116,de Barcelona - Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana dels equipaments situats a l’illa delimitada pel carrer Sancho de Ávila i carrer de la Llacuna - Pla de Millora Urbana del subsector 2 del Pla de Millora Urbana per a la reforma interior del Sector Perú - Pere IV - Pla Especial Integral per la regulació de l’Equipament CAMPUS DE LES ARTS a Can Ricart. - Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'equipament situat al carrer Alfons el Magnànim 59- 59b. - Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'ampliació de l'escola Pere Calafell - Modificació puntual del PGM de la parcel·la del carrer de Llull 363 - Pla de Millora Urbana para la transformació de l’edifici industrial consolidat situat a Llull 145 bis - Pla de Millora Urbana per a la transformació de l'edifici industrial consolidat situat a la parcel·la del c. Sancho de Ávila, 66. - Pla de Millora Urbana per a la transformació de l’edifici industrial consolidat situat al c. Pere IV, 128 2.- NORMATIVA SOBRE ACTIVITATS La ciutat ha de compatibilitzar diferents usos, i l’Ajuntament ha de preservar la correcta realització d’aquests usos sense afectar a les persones i a la resta d’usos. A aquest fi, l’Ajuntament redacta normatives sobre aquests usos. Les principals normatives aprovades aquest mandat per regular els diferents usos han estat: - Pla especial urbanístic per a l’ordenació territorial dels clubs i associacions de consumidors de Cànnabis a la ciutat de Barcelona. - Pla especial urbanístic per a l'ordenació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d'allotjament temporal i habitatges d'ús turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT). barc elona.cat/santmarti pàg: 179 - Modificació puntual del Pla especial d’Establiments de Concurrència Pública i dels Comerços Alimentaris amb Degustació del Districte de Sant Martí - Ordenació Singular terrasses Rambla del Poblenou - Modificació de l’Ordenança de terrasses - Pla especial urbanístic per a l'ordenació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d'allotjament temporal i habitatges d'ús turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT) - Modificació del Pla Especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de records o souvenirs a la ciutat de Barcelona 3.- NORMATIVA DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI La ciutat ha de preservar el seu patrimoni arquitectònic, a tal efecte, existeixen plans de protecció del patrimoni. Durant l’actual mandat, s’ha desenvolupat la normativa per incrementar els bens protegits, en concret: - Pla Especial urbanístic de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana en l'àmbit de la ciutat de Barcelona, Establiments emblemàtics. - Modificació puntual de la Modificació del Pla general metropolità per a la Protecció del Patrimoni Històric artístic de Barcelona. barc elona.cat/santmarti pàg: 180 » Estat d’inversions 2016 – 2019 ESPAI PÚBLIC EQUIPAMENTS Inversions 24.394.760 Inversions 6.248.582 finalitzades finalitzades Inversions en curs 144.517.306 Inversions en curs 17.703.713 2019 2019 ESPAI PÚBLIC Inversions finalitzades Cost de Actuació l'actuació Urbanització provisional placeta Verneda 95.917 Ampliació de l’hort urbà del carrer Fluvià, 86X 68.244 Millores a l’àrea d’esbarjo de gossos del Clot de la Mel 43.000 Actuacions al carrer Pere IV (1a fase) 7.100.000 Urbanització provisional al Passatge Trullàs 38.846 Reurbanització del carrer Xifré 566.418 Reurbanització del carrer Topete 216.215 Elements complementaris a la Fase 1 del parc Trinxant-Meridiana i execució de la Fase 2 395.310 Soterrament de línies aèries al c. Maresme, entre Pere IV i Marroc 177.500 Urbanització del carrer Joncar 1.192.020 Reurbanització de l’àmbit Palerm - Pere Moragues - Cristóbal de Moura - Perpinyà 545.317 Urbanització i infraestructura del c. Marroc entre c. Treball i c. Agricultura; i 2.450.320 urbanització c. Marroc entre c. Treball i c. Selva de Mar Repavimentació de la franja central de l’Avinguda Icària 2.187.390 Urbanització i infraestructura del c. Marroc entre c. Josep Pla i c. Puigcerdà 1.285.450 Urbanització del carrer Bolívia entre c. Fluvià i c. Selva de Mar 2.865.090 Xarxa de DHC de DISTRICLIMA al c. Cristóbal de Moura entre c. Selva de Mar 654.679 i c. Fluvià Urbanització del subsector 1 del sector PMU Perú – Pere IV Camí de Ca l’Isidret 140.381 Reurbanització del passatge Roura 255.577 Consolidació xemeneia i naus annexes de la fàbrica “Tallada i Lora” (Bolívia 247-269) 289.668 Superilla del Poblenou (àrees de joc i millores a cruïlles) 1.031.203 Reurbanització de la plaça de la Infància 1.397.473 Urbanització de l’interior d’illa Dolors - Piera Isabel Vila 1.398.742 TOTAL 24.394.760 barc elona.cat/santmarti pàg: 181 ESPAI PÚBLIC Inversions en curs 2019 Actuació Previsió cost actuació Actuacions a l’entorn de la pl. de les Glòries 1a fase canòpia i túnels 72.000.000 Actuacions a l’avinguda Meridiana – Tram Independència - Aragó 5.200.000 Actuacions a l’avinguda Meridiana – Tram Aragó – Mallorca 5.070.000 Actuacions al carrer Pere IV (2a fase) (Selva de Mar - rbla. 12.740.000 Prim) Reurbanització dels passatges Foret, Auger i Jubany 1.821.643 Millores al Parc de Sant Martí amb Àrea d’esbarjo de gossos 647.505 Millores de ventilació al Dipòsit de Taulat 841.744 Reurbanització del passatge Antoni Gassol 543.586 Reurbanització del carrer Sant Joan de Malta 1.506.777 Reurbanització del carrer Bassols 685.047 Reurbanització de l’àmbit entre carrer Freser i carrer Indústria 350.714 Reurbanització del carrer Pistó 346.640 Reurbanització de l’interior d’illa al carrer Pallars, 287-291 514.044 Reurbanització de la vorera de Via Trajana 3.000.000 Transformació als entorns del carrer Camp Arriassa 430.000 Urbanització de l’entorn de Ca l’Alier: Cristóbal de Moura, Fluvià i Provençals 5.656.510 Urbanització zona verda de Ca l’Aranyó (Actualització Parc Campus Audiovisual 22@) 2.380.000 Urbanització i infraestructura del c. Marroc entre Agricultura i Josep Pla 1.883.096 Millora funcional del dic de recer al Port Olímpic 10.600.000 Millora de la resposta a temporals del Port Fòrum 18.300.000 TOTAL 144.517.306 barc elona.cat/santmarti pàg: 182 ESPAI PÚBLIC Inversions en redacció del projecte Actuació Reurbanització de la plaça Victoria Kent Millores dels jardins de Carles I Reurbanització de la plaça Josep Maria Huertas Reurbanització de l’àmbit i millora de la connectivitat entre parc del Clot i c. Concili de Trento (projecte) Reurbanització del carrer Pallars Reurbanització del carrer Alfons el Magnànim Millora de la connectivitat entre el final de Rambla Prim, l’Avinguda Diagonal i el Fòrum Reurbanització del carrer Binèfar, entre Pg. Verneda i Via Trajana Ampliació Pont de Santander Urbanització carrer Almogàvers entre Roc Boronat i Badajoz Urbanització carrer Almogàvers (entre Joan d’Àustria i Pamplona) i carrer Zamora (entre Almogàvers i Pallars) Urbanització carrer Tànger (Pamplona – Àvila); Pamplona (Meridiana – Sancho de Ávila) i Àlaba (Bolívia – Tànger) Urbanització carrer Selva de Mar (Perú – Pere IV) EQUIPAMENTS Inversions finalitzades Actuació Cost de l'actuació Substitució de la gespa artificial del CEM Bogatell 59.999 Substitució de la bomba de calor de la Farinera 113.456 Climatització Centre Cívic Can Felipa 115.158 Incorporació d’una cuina a Ca l’Isidret 48.861 Rehabilitació de façanes de l’Ateneu Flor de Maig 607.064 Projecte d’instal·lacions al local de l’Ateneu Flor de Maig 323.676 Rehabilitació de façanes de Can Felipa 1.123.110 Rehabilitació de la cornisa i façana de l’auditori de Sant Martí 66.035 Substitució de la gespa artificial al Camp de Futbol Menorca 338.562 La Escocesa Nau Johnson 146.431 CEM Nova Icària 171.000 CEM Verneda 356.384 CEM Vintró 564.271 CEM Marbella 1.737.131 Unificació i accessibilitat Ca l’Isidret 116.339 Mobiliari a Can Ricart 57.166 Mobiliari per al casal de gent gran i centre de barri a Ca l’Isidret 157.007 Audiovisuals per al casal de gent gran i centre de barri a Ca l’Isidret 83.307 Audiovisuals per al casal de Can Ricart 63.625 TOTAL 6.248.582 barc elona.cat/santmarti pàg: 183 EQUIPAMENTS Inversions en curs 2019 Cost de Actuació l’actuació Hangar Recinte de Can Ricart 1.717.090 Nau Oliva Artés 1.901.915 Coberta verda al Museu Blau 2.327.409 Restauració de la xemeneia de Can Ricart 157.913 Biblioteca García Márquez 9.933.359 Equipament a la Casa de les Vàlvules 596.006 Reforma al Casal de Gent Gran de la Verneda Alta 1.070.021 TOTAL 17.703.713 EQUIPAMENTS Inversions en projecte Actuació Casa de les Lletres. Antigues cotxeres (actuació del proper mandat) Nou equipament a l’antic Cinema Pere IV (actuació del proper mandat) Reforma al Casal de Barri de la Verneda (actuació del proper mandat) Fàbrica de creació La Escocesa. Millores (Nau Foseco) barc elona.cat/santmarti pàg: 184 » Gestió del pressupost (2016 – 2019) EVOLUCIÓ DEL PRESSUPOST I RACIONALITZACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ 1.- GESTIÓ I EVOLUCIÓ DEL PRESSUPOST El Pressupost executat del Districte de Sant Martí per a l’exercici 2015 suma 42.012.006,65 € i el pressupost executat per a l’exercici 2018 suma un total de 45.127.421,80 € la qual cosa suposa un increment de 7,42%. 50.000.000 45.000.000 40.000.000 35.000.000 30.000.000 Inversions 25.000.000 Transf. Corrents Béns i serveis 20.000.000 Personal 15.000.000 10.000.000 5.000.000 0 2015 2016 2017 2018 Si s’analitza l’evolució per capítols del pressupost de despesa, s’observa la següent evolució dels pressupostos executats durant el mandat: Despeses personal Despeses béns i serveis 6.000.000 24.000.000 23.000.000 5.500.000 22.000.000 5.000.000 21.000.000 4.500.000 20.000.000 4.000.000 19.000.000 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018 barc elona.cat/santmarti pàg: 185 Transferències corrents Inversions i transferències 20.000.000 capital 6.000.000 15.000.000 4.000.000 10.000.000 5.000.000 2.000.000 0 0 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018 Les despeses de personal augmenten en un 16 % entre els anys 2015 i 2018 pel pagament de la sentència del 1% en el 2016; l’aplicació del les millores en la retribució del nou conveni (2017- 2020) que entra en vigor a partir del 20 de juliol de 2018; i l’augment de dotació de la nova pauta de recursos humans que ha suposat la incorporació de 21 noves posicions de treball al districte. Les despeses de compra de béns i serveis augmenten un 6 % per l’augment dels contractes de serveis d’equipaments en detriment de les concessions de gestió de servei (Cap. IV); per l’augment d’efectius i/o hores de professionals als diferents contractes que impliquen una major qualitat dels serveis que es presten tant en activitats com en equipaments; per la posada en funcionament de nous equipaments com Ca l’Isidret o Casal de Barri La Llacuna; i per l’increment de la despesa de suport a entitats (lloguer de empostissats, cadires, equips de so...) per a actes a la via pública. Les transferències corrents augmenten un 50 %, bàsicament per l’increment de la transferència de Serveis Socials en un 45%, l’augment de la dotació econòmica de les gestions cíviques de casals de Barris i l’increment de la convocatòria de subvencions per concurrència (en 128.513,66 €). Finalment la despesa en inversió minora en un 85% perquè el gruix de la inversió ha passat a ser gestionada per l’empresa municipal BIMSA. 2.- RACIONALITZACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ La contractació pública ha estat una eina per impulsar polítiques en matèria social, mediambiental, de promoció de les PYMES i de defensa de la competència en aquest mandat. Aquesta nova visió ve sustentada per un nou marc normatiu de referència tant a nivell europeu, estatal i local que aposta per una contractació estratègica de lliure mercat incorporant clàusules socials i ambientals. Els objectius fixats durant aquest mandat a nivell de contractació pública han estat els que segueixen a continuació: 2.1.- Incidir a través de la contractació pública en el desenvolupament sostenible de la ciutat amb la incorporació de clàusules socials i ambientals barc elona.cat/santmarti pàg: 186 El Districte de Sant Martí ha licitat durant l’exercici 2018 38 contractes pel procediment obert, dels quals 30 incorporaven clàusules ambientals i socials. D'aquests 30 contractes: 10 incorporen clàusules socials (26,32% respecte el total de contractes oberts) i 20 clàusules socials i ambientals conjuntament (52,63% del total de contractes oberts). Aquests contractes representen un import d'adjudicació 3.494.701,93 € que suposen aproximadament un 70 % de tota la contractació de l’any. Les clàusules més emprades són: -En el cas d’obres/subministraments: la informació de la subcontractació en fase de la licitació, el pagament a 30 dies a les empreses subcontractades i el compliment de les instruccions en matèria mediambiental. -En el cas de serveis: temeritat en relació als compliment dels convenis laborals, el pla d’igualtat i la comunicació inclusiva. 2.2.- Apostar per una contractació estratègica dels serveis prestats pel Districte mitjançant l’agrupació i ordenació dels serveis Aquesta compactació en la prestació de serveis afavoreix l’homogeneïtzació de serveis a nivell de districte i la millora de la coordinació dels mateixos en funció de la seva temàtica o el seu àmbit d’actuació. A tall d’exemple, a l’any 2015 la contractació dels equipaments infantils suposava 6 contractes de prestació de servei i un servei inclòs dins una concessió. Actualment, hi ha un únic contracte de serveis amb 2 lots, un per totes les ludoteques i un altra per tots els casals infantils, sota la supervisió d’un únic responsable del contracte. Un altre exemple són els edificis que integren diferents serveis. És el cas dels centres cívics Parc Sandaru i del Besòs que s’han reordenat per deixar només en el contracte, la gestió pròpia de centre cívic, i la resta de serveis s’han integrat en els contractes que li són propis, ja sigui de gent gran o d’equipaments juvenils o infantils. En el cas dels equipaments juvenils, s’ha compactat actualment en un contracte únic tant els punts d’informació juvenil, com les antenes joves, i integrant també la dinamització territorial per tal de donar coherència i sumar esforços en aquest àmbit. A més durant aquest mandat, s’ha fet un esforç per racionalitzar la despesa pública de l’acció municipal sobretot en l’àmbit social, tant pel que fa a la naturalesa de la despesa (traspassant recursos de Cap. 2 –serveis- a Cap. 4 –subvencions-), com pel que fa a la contractació d’acord amb les respectives competències del Districte en relació a les dels Instituts i Consorcis de l’Ajuntament, a l’empara del nou marc normatiu. En aquest darrer cas, ens hem coordinat amb el Consorci de Biblioteques, d’Educació, l’IBE i l’IMEB per tal de seguir mantenint projectes d’interès pel Districte, però transferint els recursos necessaris perquè la contractació romangui en aquests instituts i consorcis per ser accions inherents a la seva competència. barc elona.cat/santmarti pàg: 187 2.3.- Impulsar la lliure concurrència i la transparència en els processos de contractació pública reduint el pes de la contractació menor (adjudicació directe) i afavorint contractacions més estables en el temps S’ha reduït el pes de la contractació menor afavorint els procediments oberts previstos a la normativa. Aquesta situació implica una major planificació, amb un definició prèvia per part de l’Administració dels serveis, subministraments i obres a contractar. En nombre de contractes, el percentatge o pes relatiu de la contractació menor (adjudicació directe) passa d’un 85% en el 2015 a un 75% en el 2018 i previsiblement a un 44% a final de mandat, i en quant a pes relatiu respecte l’import adjudicat es passa d’un 14%, a un 6% i previsiblement entre un 3-4%, respectivament. D’un total de 272 contractes menors (adjudicacions directes) amb un import de 3.329.901,52 € en l’exercici 2015, hem passat a un total de 177 contractes per import de 1.489.925,74 € en el 2018. Aquest canvi en el pes de la contractació oberta, ha permès reduir substancialment el nombre de contractes i facilitar-ne molt més la gestió i el control en l’execució. L’evolució del nombre de contractes en vigor en cada exercici pressupostari durant el mandat, és la que figura en el gràfic següent: 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 2015 2016 2017 2018 2019 La contractació per procediments oberts suposa un estalvi econòmic que s’ha vist materialitzat en els següents contractes: -Direcció de Serveis Generals: la contractació per procediment obert de les auditories ha suposat un estalvi en preus unitaris d’un 36 % i la del manteniment de fotocopiadores en un 12%. -Direcció de Serveis a les Persones i al Territori, la contractació per procediment obert de les cabines sanitàries ha suposat un estalvi en preus unitaris d’un 11 % i els serveis mèdics preventius vinculats a actes a la via pública un 33 %. barc elona.cat/santmarti pàg: 188 -Direcció de Llicències i Espai Públic (àmbit d’obres): els serveis de coordinació i seguretat i salut i la direcció d’obra ha suposat un estalvi d’un 11 %. 2.4.- Adaptar les gestions de servei públic al marc normatiu vigent, eliminant les concessions de servei sense risc operacional i millorant la gestió de les esportives. La directiva europea 2014/23/UE relativa a l’adjudicació de contractes de concessió i la seva transposició en la nova Llei 9/2017, de 8 de novembre de 2018 de Contractes del Sector Públic ha suposat un canvi en la gestió de servei públic d’alguns equipaments del Districte. Així, durant els anys 2017, 2018 i 2019 s’han substituït aquelles concessions pràcticament subvencionades d’equipaments i per tant, sense risc operacional, per contractes de servei. A 1 de gener de 2018 han passat a contractes de servei, la gestió d’equipaments infantils i l’auditori, a ú de juliol de 2018 la gestió dels equipaments de gent gran i finalment a ú de gener de 2019 la gestió del Centre Cívic Parc Sandaru i el Centre Cívic Besòs. Continuen com a concessions de servei públic, la gestió i explotació dels equipaments esportius perquè tenen risc operacional, però s’han introduït elements nous de millora en la gestió com la clarificació de les competències entre gestor i Ajuntament en quant a manteniment, noves fitxes d’indicadors i l’obligatorietat de presentació per part dels gestors de revisions limitades de comptes per fer un millor seguiment de les tarifes. barc elona.cat/santmarti pàg: 189 barc elona.cat/santmarti pàg: 190