PROPOSTA ESTRATÈGICA PER AL PARK GÜELL 2017-2022 resum executiu Redacció: Imprès a Barcelona el novembre de 2017. Document de premsa PROPOSTA ESTRATÈGICA PER AL PARK GÜELL 2017-2022 resum executiu DIAGNOSI _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 9 PROPOSTA _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 31 LA COMPLEXITAT DE LA SINGULARITAT El Park Güell és un dels grans espais verds de la per on poden creuar-lo sense topar-se els grups de ciutat de Barcelona. Una ciutat densa i compacta visitants, etc., però bona part també ha deixat on precisament els parcs grans són més aviat de sentir-lo com un element cabdal de la vida escassos. La virtut del Park Güell és que es fon del barri. Ja no s’hi programen tantes activitats, amb la muntanya dels Tres Turons, que en un ja no s’hi fa el Dia de la Dansa als Parcs i s’hi han futur esdevindrà el segon gran parc de Barcelona, reduït els actes, tot i que és el parc que obre més després de Montjuïc. Els seus límits són difusos hores de la ciutat, des de les cinc del matí fins en algunes zones i la naturalitat de la muntanya a les onze de la nit. pelada s’imbrica amb el fet arquitectònic de Gaudí. Com podem retornar ús social al parc? Com podem El parc és un espai públic des de fa més de activar-lo? Com enfortim els lligams entre el parc 95 anys. Els ciutadans dels barris que l’envolten i la ciutadania? Com canviem la imatge que té de i de tota la ciutat tenen records de les vivències consum turístic? Com en millorem l’oferta cultural? que va oferir l’espai verd, on es podien fer moltes Com evitem la gentrificació del comerç als activitats. Anar en bicicleta, perdre’s per la barris? Com en millorem l’entorn? Com l’inserim zona forestal, jugar a pilota a la sala hipòstila, en la infraestructura verda de la ciutat? Com el assistir a un espectacle de dansa o a les jornades millorem per a l’ús ciutadà? Com compatibilitzem reivindicatives dels anys setanta. Moltes d’aquestes la presència massiva de visitants amb la vida activitats avui s’han esvaït fruit de la massificació quotidiana? Com podem compatibilitzar la del parc i també de la necessitat de preservar protecció patrimonial amb els usos comunitaris? un patrimoni arquitectònic únic. El Park Güell és una quimera difícil de definir; és un indret únic Aquestes són algunes de les qüestions que s’han i singular que, a banda de ser Patrimoni de la plantejat al llarg de les diverses sessions de treball Humanitat, és patrimoni dels ciutadans, i això el fa que s’han fet. No deixa de ser una mirada tècnica poc comparable amb altres espais. que cal que sigui compartida i ampliada amb la 4 ciutadania i els agents implicats. La massificació, el fet iconogràfic i un turisme que visita la ciutat de forma intensiva i, a voltes, Es vol dissenyar un nou escenari de futur que ens superficial, han comportat una alienació del parc ofereixi un parc que reequilibri les varies mirades respecte a l’entorn. i usos que defineix el propi Park Güell. Els veïns i veïnes saben com conviure amb això: quines zones del parc són més tranquil·les per passar, on poden trobar un indret silenciós, ELEMENT IDENTITARI Espai de memòries tant individual, com col·lectiva Park Güell com espai icònic d’apropiació col·lectiva Gestió entre ús públic Evolució de la societat de i una gran demanda com s’haurà de protegir turística un patrimoni singular. Canvi d’activitats Equilibri entre i canvis culturals massificació turística, ús veïnal del parc i conservació del patrimoni PATRIMONI DE natural EL PARK GÜELL i arquitectònic LA HUMANITAT COM A PARC Gran demanda turística. 3r parc més gran de la ciutat Obligacions en la conservació, Manca de verd en l’entorn estudi i difusió del patrimoni (Gràcia - 3,4 m2 verd urbà/hab del parc Barcelona - 6 m2/hab). El parc com un espai de connexió entre barris QUÉ ÉS EL PARK GUELL? ÉS UN PARC PÚBLIC ÉS UN AGENT PATRIMONI DE GENTRIFICADOR LA HUMANITAT ÉS UN TROÇ D’UN TURÓ ÉS EL CAMÍ A LA FEINA ÉS ALLÀ ON JUGAVA A ÉS UN EQUIPAMENT PILOTA ENVOLTAT DE CULTURAL AMB UN PARC COLUMNES GAUDINIANES ÉS EL VERD DE 5 VESTIGIS Çeci n’est pas un parc PROXIMITAT D’URBANITZACIÓ DE LUXE ...seulement... seulement ÉS EL SEGON PUNT TURÍSTIC DE LA CIUTAT ÉS EL CAMÍ A L’ESCOLA ÉS ESSÈNCIA GAUDÍ VALORS DEL PARK GÜELL PARC HISTÒRIC AMB FORÇA FORÇA ACTIVITAT QUOTIDIANA PATRIMONI DE LA HUMANITAT IMPORTÀNCIA EN LA AMB EL VEÏNAT UNESCO DES DE 1984 CONSTRUCCIÓ DE LA MEMÒRIA COLECTIVA 6 ÉS L’OBRA MÉS COMPLEXA DE UN DELS PARCS MÉS GRANS DE L’ESPAI VERD AMB MÉS SERVEIS GAUDÍ DE TITULARITAT PÚBLICA LA CIUTAT (19 ha) SOCIOAMBIENTALS DE LA CIUAT ELEMENT FONAMENTAL EN PEÇA CLAU DEL CORREDOR VERD UN PUNT D’ATRACCIÓ TURÍSTIC EL FUTUR PARC DELS TRES CIUTADELLA-COLLSEROLA TURONS PER QUÈ FER UNA ESTRATÈGIA PER AL PARK GÜELL? El Park Güell, juntament amb el Palau Güell, (de comerç de barri a comerç turístic) o les és un dels pocs espais d’Antoni Gaudí que diverses problemàtiques en el sistema de mobilitat, pertanyen a l’esfera pública. L’any 2022 tant dels barris com de la ciutat (línia de bus 24), es celebrarà els 100 anys del Park Güell com són també conseqüència de la visita de 9 milions parc públic. Pel seu caràcter de parc històric (xifra estimada) de visitants l’any, per tal com és un i Patrimoni de la Humanitat, l’Ajuntament de dels punts més visitats de la ciutat. Si considerem Barcelona té una responsabilitat doble sobre el fet que Barcelona és una de les cinc ciutats aquest espai que sintetitza diverses visions europees d’atracció turística amb un increment i percepcions de la història i la cultura catalanes. anual del turisme del 5%, la reflexió sobre la Aquesta responsabilitat és doble perquè, situació actual i futura del Park Güell es fa més si d’una banda ha de protegir, estudiar i divulgar que necessària. l’obra de Gaudí per a tota la humanitat, tal com Aquest pla compta amb 178 propostes agregades estableixen els requisits de la UNESCO, de l’altra en 4 reptes principals: ha de mantenir-lo com a parc urbà, un espai per a la comunitat i fins i tot un espai de memòries • Reduir l’impacte de la massificació al parc individuals i col·lectives. i entorns La massificació dels darrers anys del Park Güell és • Fomentar usos comunitaris al parc i entorns l’efecte d’un augment continuat de turistes fruit d’una comercialització icònica de la ciutat enfocada • Un parc amb un patrimoni viu al consum turístic de masses. Aquest impacte ha • Un parc amb un model de Governança nou generat, principalment, la pèrdua progressiva del caràcter simbòlic per als veïns i habitants de la ciutat. Altres aspectes, com la transformació dels paisatge construït dels barris limítrofs com la Salut 7 i Vallcarca i els Penitents a causa del canvi d’ús PATRIMONI DEGRADACIÓ 178 Propostes TURISME Nombre de visitants en punts d’interès de la ciutat, 2015 Font: BR a partir de dades de Turisme de Barcelona SOCIOAMBIENTAL LA GESTIÓ DELS LÍMITS 19 ha PEÇA CLAU DE LA INFRAESTRUCTURA VERDA DE LA CIUTAT 19 ha DELIMITACIÓ PARCS I JARDINS Inclou l’àrea vessant de la muntanya amb límits clars i difusos, i la zona monumental. 100% DEL PARC 8 12 ha ZONA MONUMENTAL Àrea del parc amb elements arquitectònics de Gaudí delimitada amb portes i tanques. Inclou gran part del perímetre UNESCO. 63% DEL PARC 9 MILIONS DE VISITANTS (estimació) 1,7 ha ZONA REGULADA Àrea delimitada amb elements mòbils i creada al 2013 per a la protecció del patrimoni arquitectònic i esta regulada amb un control d’accés per aforament limitat. 9% DEL PARC 14% DE LA ZONA MONUMENTAL 2.958.901 VISITANTS (2016) ZF ZM 9 ZR D I A G N O S I DIAGNOSI MASSIFICACIÓ A partir de l’octubre del 2013 es va introduir la l’objectiu de disminuir la pressió de l’àrea més regulació d’accés a una part del Park Güell, patrimonial. Tot i que la regulació ha assolit en conseqüència de la massificació observada al l’objectiu, el problema de la massificació persisteix, parc. Aquesta regulació va definir un aforament ja que, la regulació de l’accés ha provocat un màxim de 800 visitants/hora (inferior als desplaçament de la pressió a zones exteriors a la 1.140 visitants/hora que preveia l’estudi de la zona regulada. capacitat de càrrega com límit màxim), amb Nombre de visitants a la zona regulada del Park Güell Tipus de visitans Font: B:SM Font: Enquestes. B:SM, 2015 350.000 Veïns i escolarsGaudir Més 5% 1% 300.000 250.000 Grups 21% 200.000 150.000 100.000 50.000 0 r r l l t ne re ç i ar y e e e ebr aig un lio s r r r r Ge eb M A M J Ju Ag o mbe ctu b F t m b mb Se O ve se Entrades No De individuals 10 2014 2015 2016 73% Segons els estudis d’aforaments fets per B:SM, visitants l’any al Park Güell. A títol comparatiu s’observa una estacionalitat pronunciada entre s’estima que el Parc Natural de Collserola rep els mesos d’hivern i estiu. Entre uns 15.000 i 3,5 milions de visitants per any (Consorci del Parc 18.000 en temporada baixa i entre uns 30.000 Natural de la Serra de Collserola, 2016), en una i 35.000 en temporada alta. En base aquestes àrea de més de 8.000 ha, que suposa 2,5 vegades dades d’aforament s’estima que la zona menys de visitants del que rep anualment el Park monumental pot arribar a uns 9 milions de Güell, aproximadament 9 milions en 19 ha. Total d’aforaments (entrades/dia) Ocupació de la Zona Monumental i la Zona Regulada Font: B:SM, Estudis d’Aforaments, 2017 Font: B:SM, Estudis d’Aforaments, juliol – 2016 i Venda d’entrades, 2016 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 Temporada alta Temporada baixa ZONA MONUMENTAL 2016 Juliol 2016 Març 2015 Juliol 2015 Març ZONA REGULADA Venda d'entrades Venda d'entrades (26/07/2016) (15/03/2016) DIAGNOSI MASSIFICACIÓ FALTA DE DADES REALS PER AL MONITOREIG I CONEIXEMENT DE LA SITUACIÓ Pel que fa a les entrades, els estudis demostren secundàries (Can Tries, escales del Carmel un gran flux de visitants a les entrades principals i el coll del Portell). Això indica una segregació (Marianao, Carmel, Sant Josep de la Muntanya, espacial molt evident entre la part turística (zona baixada de la Glòria), en contrast amb les monumental) i la part veïnal (zona forestal). Entrades i sortides pels accesos de la zona monumental Font: Barcelona Regional a partir de BSM, Aforaments i Enquestes Park Güell - juliol 2016, 2016 Casa Trias Coll Portell Escales 11 Carmel Carretera Carmel Sant Josep de la Muntanya Baixada de Marianao la Glòria Entrades al parc- juliol 2016 Sortides al parc- juliol 2016 9361 Marianao 7801 Marianao 8312 Carmel 6632 Baixada de la Glòria 6218 Carmel 4597 Baixada de la Glòria DIAGNOSI MASSIFICACIÓ SATURACIÓ I PUNTS D’INSEGURETAT Saturació al passeig de les Palmeres, les Tres Creus i punts de més afluència. S’ha estimat que la zona monumental, absorbeix a prop de 6 milions de visitants que no accedeixen a la zona regulada per diferents motius: consideren el preu excessiu o exhauriment d’entrades, principalment. entrades-sortides al dia) Zona de Font: Barcelona Regional a partir de l’Estudi pícnics i de Diagnòsi de la Càrrega de Visitants al Park miradors Güell, 2016 Viaducte superior i mig Coll del Portell Passeig de les Palmeres Turó Tres Creus Viaducte i Baixada de la Zona inferior Glòria regulada 12 Pícnics i ALT jocs infantils BAIX Aglomeració entre visitants, tècnics de manteniment, venedors i artistes ambulants que dificulta la fluïdesa dels recorreguts i baixa la qualitat de la visita en el seu conjunt. Massificació al mirador de les Tres Creus DIAGNOSI MASSIFICACIÓ REFORÇ DE LA VIGILÀNCIA DEL PATRIMONI DESPRÈS DE LA ÚLTIMA HORA D’ACCÉS A partir de les 18.30 hores en temporada baixa i a partir de les 21.30 hores en temporada alta fins a les 23.00 hores, quan efectivament es MÀXIM D’HORES DEL tanca les portes, el parc està obert, però presenta PARC OBERT una vigilància molt reduïda per tota la zona monumental. Això significa que en un 35% de les hores de funcionament el parc disposa d’una HORES ANY vigilància mínima per controlar tot el patrimoni. REFORÇ DE LA VIGILÀNCIA DEL PATRIMONI EN 35% DE LES HORES D’OBERTURA L’escalinata a les 19 hores, novembre 2016 13 COMUNICACIÓ ENFOCADA AL TURISME Explotació de la imatge del parc com a producte de Pàgina web creada principalment per a la venda venda. Publicitat iconogràfica per a incentivar la d’entrades a la Zona Regulada, més enfocada a visita a la zona regulada del parc. donar informació de interès turístic. DIAGNOSI ÚS SOCIAL ACTIVITATS D’ÚS SOCIAL Durant als últims anys, el gran augment de Cal considerar que la zona regulada –el lloc més visitants al parc enfocat al turisme ha generat pla i extens, que representa el 9% del parc–, és on un desplaçament, i en alguns casos desaparició, s’han portat a terme les activitats amb més valor d’activitats d’us social dels veïns i habitants simbòlic de la memòria col·lectiva barcelonina. de la ciutat. Tot i que el 91% total del parc és d’accés lliure, Actualment, el parc obre 6.570 hores l’any, la massificació a la zona monumental desincentiva 66 hores de les quals estan dedicades a activitats qualsevol iniciativa de dur-hi a terme activitats per als veïns i ciutadans, és a dir l’1% del total col·lectives espontànies o organitzades, fet que d’hores. 60 hores es porten a terme a la zona genera un desplaçament de les activitats veïnals forestal i estan relacionades amb l’esport. cap a la zona forestal. Tan sol 6 hores l’any es tanca la zona regulada per una activitat cultural per a nens i infants dels barris limítrofs, en contraposició a les 4.316 hores Estimació d’hores per tipus d’activitat a la zona regulada dedicades a visites guiades i/o visites per lliure Font: Barcelona Regional a paritr de dades de B:SM al patrimoni arquitectònic. Sense especificar 29,1% Visitants 65,7% Comercials 3,7% Passeig veïns 0,3% Públic general 0,8% 14 Nens barri 0,2% Calendari annual per tipus d’activitat a la zona regulada Font: Barcelona Regional a paritr de dades de B:SM Gener Febrer Març Abril Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14 7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 29 28 29 30 31 25 26 27 28 29 30 Maig Juny Juliol Agost Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg 1 1 2 3 4 5 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 2 3 4 5 6 7 8 6 7 8 9 10 11 12 4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14 MÀXIM D’HORES DEL 9 10 11 12 13 14 15 13 14 15 16 17 18 19 11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21 16 17 18 19 20 21 22 20 21 22 23 24 25 26 18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 PARC ANUAL: 6.570 H 23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30 25 26 27 28 29 30 31 29 30 31 30 31 Setembre Octubre Novembre Desembre Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg 1 2 3 4 1 2 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 24 25 26 27 28 29 30 28 29 30 26 27 28 29 30 31 31 Activitats anuals per a nens i infants dels barris limítrofs a la Zona Monumental: 13,5h total. Zona Regulada tancada: 6 hores a l’any per aquesta activitat. Activitats anuals culturals per al públic en general a la Zona Regulada fora d’horari de tancament (21:30-23:00). 10,5 hores a l’any. MUHBA. Curses i trials anuals per als ciutadans i veïns: 8 hores a l’any. Tot el parc. Programa Fes Salut! El Carmel. Zona Forestal. 52 hores a l’any. Visites guiades i/o visita al patrimoni arquitectònic. Zona Regulada. MUHBA. 4.316,5 hores a l’any. Sessions fotogràfiques, filmacions i rodatges comercials: 246 hores. DIAGNOSI ÚS SOCIAL DESPLAÇAMENT DEL VEÏNAT Desplaçaments d’usos quotidians al parc a causa de la massificació turística Algunes de les activitats quotidianes que es realitzaven a la zona monumental s’han desplaçat cap a la zona forestal del parc o cap a altres zones dels barris veïns: la Salut, el Coll, Vallcarca i els Penitents, el Carmel i Can Baró. Activitats que es fan de forma quotidiana Font: Barcelona Regional VEÏNS Itineraris per anar a les escoles, feina, transport públic, centres esportius. Passeig lúdic, jocs infantils, passeig de gossos, taules de pic-nic, hort per a gent gran, pista de petanca, activitats esportives lliures. Programa Fes Salut! Passejades organitzades (Európolis i PDC La Salut. Una vagada a la setmana) ESCOLES Itineraris d’accés i sortida Horts Programes d’art, natura i llengües BSM / MUHBA 15 Visites guiades zona monumental i zona regulada MÚSICS I ARTISTES Espectacles i venda ambulant VENEDORS Venda ambulant Desplaçament d’activitats culturals simbòliques cap a altres llocs de la ciutat o als barris limítrofs, com les activitats de l’Aplec de la Sardana a la Plaça de la Natura, l’enterrament de la Sardina de l’escoles del barri, la festa de la Castanyada, d’un rellevant valor simbòlic. Activitats que culturals i esportives que es feien al parc Font: Entitats de Gràcia DIAGNOSI ÚS SOCIAL SENTIMENT DE PÈRDUA DEL PARC Sentiment de pèrdua per part dels veïns i habitants A gairebé 100 anys de ser parc públic d’accés de Barcelona d’un dels parcs més grans i històrics lliure, amb un ús intensiu del veïnat i les escoles de la ciutat. del voltant, fet que emfatitza que sigui un lloc amb un important pes simbòlic en la construcció de la memòria col·lectiva. COM S’HA FET SERVIR EL PARK GÜELL? PARC PRIVAT AMB PARC PÙBLIC D’ACCÉS LLIURE EL PARC COM UN REGULACIÓ ACTIVITATS D’INTERÈS PUNT D’INTERÈS DEL PARC SOCIAL DE PAGAMENT TURÍSTIC DE LA PER CIUTAT MASSIFICACIÓ GRANS MANIFESTACIONS CATALANISTES MANIFESTACIONS POLÍTIQUES CELEBRACIONS FOLKLÒRIQUES ESCOLA BALDIRI I REIXAC CONFERÈNCIA DALÍ AL PARK GÜELL VISITES D’AUTORITATS VISITES D’EXCURSIONISME NOUS USOS POPULARS: DECLARACIÓ DE MONUMENT HISTÒRI- PIC-NIC, LLOGUER DE CO-ARTÍSTIC DE INTERÈS NACIONAL PER VISITES DE PERIODISTES BICICLETES, PATI D’ESCOLA, L'ESTAT ESPANYOL JOCS AMB PILOTA, CASA GAUDÍ EL PARC A REVISTES CELEBRACIONS FAMILIARS, JORNADES LLIBERTÀRIES 1977 CELEBRACIONS ESPORTIVES SARDANES DIUMENGE 1900 1922 1984 1992 2013 2022 URBANITZACIÓ PRIVADA PARK GÜELL COMPRA DEL PARK GÜELL PER PART DE L’AJUNTAMENT PATRIMONI UNESCO JOCS OLÍMPICS ZONA REGULADA CENTENARI COM A PARC PÚBLIC Font: Barcelona Regional 16 Falta de representativitat de la xarxa social a la gestió del parc (top-bottom) El parc es part essencial de la dinàmica i salut social dels barris limítrofs, i de la ciutat. Xarxa associativa existent als barris limítrofs Font: Barcelona Regional DIAGNOSI ÚS SOCIAL PÈRDUA DE COMERÇ DE PROXIMITAT El comerç local és, a més d’un instrument per a la El procés de “turistificació” del Park Güell ha tingut prestació de serveis i generació d’ocupació, un impacte important sobre la dinàmica del comerç un element imprescindible per a la vida ciutadana, del barris de la Salut i Vallcarca i els Penitents, ja la qualificació de l’espai públic i la cohesió social. que molts dels comerços de barri es van convertir S’ha d’entendre, doncs, com a part important de en comerços dedicats al consum turístic. la salut social d’un barri i, per tant, un aspecte El monocultiu es localitza actualment sobretot sensible davant d’un possible monocultiu d’activitat al carrer Larrard, baixada de la Glòria, avinguda comercial (més del 30% del total dels comerços Vallcarca i travessera de Dalt. Aquests carrers són dedicats a una sola activitat) com a conseqüència part d’itineraris d’accés des de les sortides del de un procés de gentrificació. metro Lesseps i Vallacarca, respectivament, així com de les parades dels busos turístics: Barcelona City Tour i Bus Turístic Barcelona. Comerços orientats al consum turístic Font: Barcelona Regional, octubre 2016 Carrer de Larrard 21 Baixada de la Gloria: 14 Avinguda de Vallcarca 7 Travessera de Dalt 20 17 Comerços dedicats al consum turístic Font: Barcelona Regional, octubre 2016 DIAGNOSI MOBILITAT ACCÉS EN TRANSPORT PÚBLIC La ciutat de Barcelona disposa d’un sistema Segons les dades dels aforaments realitzats per de transport públic col·lectiu molt competitiu B:SM durant el juliol del 2016 al Park Güell, per accedir al Park Güell, ja sigui en termes de els accessos del carrer de Marianao (carrer d’Olot) capacitat i temps de viatge com des del punt i la Carretera del Carmel representen el 53% del de vista del preu del títol de transport públic. Així, total d’entrades al Park Güell en hora punta. el 58% del turistes que accedeixen al Park Güell ho fan en transport públic, un 10% dels quals ho fan a través del Bus Turístic. L’altre mode principal és l’autocar discrecional, amb una quota del 32%. Repartiment modal dels visitants, 2014 2 línies de metro: Font: B:SM 2 parades L3 (18.580 pax/h) 1 parada L5 (17.650 A peu, bici i altres pax/h) 6% 6 línies de bus urbà a 500m: H6 (1.590 pax/h) 24 (800 pax/h) 32 (720 pax/h) Autocar discrecional 92 (400 pax/h) 32% 116 (100 pax/h) 87 (250 pax/h) 2 línies de bus turístic: 18 Ruta blava (500 pax/h) Ruta Est (480 pax/h) Bus urbà i metro 2 parades de taxi : 48% 8 places al C/Larrard Bus turístic 3 places a la Ctra. 10% Carmel Taxi 4% Entrades/accés en Hora Punta Font: B:SM 4000 0 Olot (0) 100 Escales Carmel 100 Coll Portell 3500 425 Casa Trias 3000 600 Baixada Glòria 2500 St. Josep Muntanya 2000 925 Ctra. Carmel 1500 24% 1000 1150 Marianao 500 29% 0 PERSONES QUE ENTREN DIAGNOSI MOBILITAT SATURACIÓ DE CARRERS La confluència de persones a l’accés de Marianao, l’entrada i sortida d’alumnes fan que el carrer Olot, provinents dels busos turístics i l’alta demanda de i els carrers adjacents, tinguin una sensació de taxis, la sortida de de la porta principal, així com saturació. Carrer d’Olot Carrer de Marianao Pocs trams de carrer exclusius o amb prioritat per a vianants Carrer de Larrard Ctra del Carmel 19 Massificació, cues i tensió a les vores per sobrecàrrega del Bus Turístic Av de la Mare de Déu de Montserrat Av de la Mare de Déu de Montserrat DIAGNOSI MOBILITAT ALTS GRAUS D’OCUPACIÓ TURÍSTICA DELS AUTOBUSOS URBANS 24, 92 I 116 S’ha estudiat el comportament d’ambdues línies La línia 24 funciona amb un interval de pas que al llarg d’un matí i es comprova que l’ocupació del supera en molts casos a la de les pròpies línies bus en hora punta (HP), tant pel 24 com pel 92, de la Nova Xarxa de Bus, amb circulacions cada és d’un 10% al arribar a la parada 1220 (direcció 5-6 minuts i fins a 10 minut els dies festius. Muntanya-Mar) i d’un 85% a la parada 1216 Tot i així, els problemes de massificació del servei (direcció Mar-Muntanya). són freqüents per l’elevada presencia de grups de turistes. En el cas de la línia 92, els intervals de El bus urbà és molt utilitzat per arribar fins al Park pas són molt més elevats, penalitzant encara Güell i salvar el desnivell que presenta la ciutat en més el servei. aquesta zona arribant a baixar 48 pax/op. del 24 i 41 pax/op. del 92 en hora punta. D’altra banda, la parada del Park Güell és molt concorreguda pels turistes per baixar al centre de la ciutat (49 val/op al 24 i 45 val/op. al 92 en hora punta). 24 (Parada 1220) 24 (Parada 1216) 60 100 60 100 80 80 40 4060 60 40 20 4020 20 20 0 0 0 0 20 92 (Parada 1220) 92 (Parada 1216) 60 100 60 100 80 80 40 60 40 60 20 40 20 40 20 20 0 0 0 0 % Ocupació Pugen Baixen % Ocupació Pugen Baixen En HP la mitjana que En HP la mitjana que baixa del bus varia puja al bus varia entre: entre: 16 pax/bus en la L-24 35 pax/bus en la L-24 30 pax/bus en la L-92 52 pax/bus en la L-92 PERSONES PERSONES 8:34 8:34 9:05 8:54 9:30 9:14 9:34 9:56 10:02 10:26 10:35 10:59 11:02 11:33 11:27 12:02 11:47 12:27 12:11 12:53 12:29 13:23 12:58 13:46 13:25 14:13 13:58 14:24 % OCUPACIÓ % OCUPACIÓ PERSONES PERSONES 8:41 8:34 9:06 8:54 9:36 9:14 9:34 10:05 10:02 10:45 10:35 11:03 11:02 11:36 11:27 11:55 11:47 12:30 12:11 12:59 12:29 13:20 12:58 13:41 13:25 14:13 13:58 14:24 % OCUPACIÓ % OCUPACIÓ DIAGNOSI ACCÉS AL PARC ENTRADA A LA ZONA REGULADA Actualment el 91% de la superfície del Park Güell Gaudir Més: és d’accés lliure i gratuït dins de l’horari d’obertura (de les cinc del matí a les onze de la nit) cada El Park Güell va comptabilitzar, el 2016, un total de dia de l’any. 108.859 persones inscrites en el registre cultural “Gaudir Més Barcelona”. Aquest programa permet El 9% restant correspon a la zona regulada i té als seus usuaris treure una entrada gratuïta un accés diferenciat: diària per visitar l’Eix Monumental, entre d’altres avantatges. El registre Gaudir Més Barcelona és Veïns: accés gratuït amb la targeta de veïns totalment gratuït i està obert a tota la ciutadania. del parc. Per formar-ne part, només cal fer un tràmit presencial a qualsevol Oficina d’Atenció al Ciutadà Els nens i nenes escolaritzats als centres Baldiri de l’Ajuntament de Barcelona i, passats set dies, Reixac, Reina Elisenda, Cor de Maria, Jesuïtes ja se’n pot fer ús i aprofitar-ne els seus avantatges. de Gràcia, Petit Virolai, Turó del Cargol i Escola Durant l’any 2016 gairebé s’han efectuat Montseny tenen dret a sol·licitar fins a 10 targetes 8.500 accessos a l’Eix Monumental del Park Güell d’accés lliure a l’Eix Monumental. Per a les set de forma gratuïta per part dels ciutadans inscrits escoles involucrades, a finals de 2016, s’havien a aquest registre. lliurat un total de 9.135 carnets (2.922 escolars i 6.213 familiars i personal de les escoles). Una vegada s’està enregistrat al Gaudir Més, per a accedir a la zona regulada s’ha d’anar a una de les Els veïns empadronats als barris de la Salut, tres zones de taquilles i demanar el tiquet. Vallcarca-Penitents, El Coll, Can Baró i El Carmel també tenen dret a sol·licitar la targeta de lliure accés. El tràmit es pot realitzar a través del 010, 21 del web municipal o, de manera presencial, a les Oficines d’Atenció al Ciutadà dels districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó. A finals del 2016 s’havien lliurat un total de 40.934 carnets, corresponents al 53,62% de les persones que hi tenen dret per estar censades en aquests barris. Visitants: tiquet d’entrada de pagament o accés gratuït amb el programa ‘Gaudir Més’ Tíquet d’entrada*: Entrada General: 7,00€ anticipada (web) i 8,00€ a taquilla. Nens entre 7 i 12 anys, majors de 65 anys i acompanyants de discapacitats: 4,90€. Nens entre 0 i 6 anys, portadors de Targeta Rosa (empadronats a Barcelona) i discapacitats: Entrada gratuïta. Preus per grups: d’un 15 fins un 60% de descompte segons dies i franja horària. * A partir de gener de 2018 s’actualitzarà els preus de l’entrada normal i en taquilles en 50 cèntims. DIAGNOSI ACCÉS AL PARC DESCONEIXEMENT DE LES CONDICIONS D’ACCÉS AL PARC Confusió dels diferents límits del parc. Esquema d’accés al Park Güell Rumor de que tot el parc està tancat. Font: Barcelona Regional Falta de difusió de l’accés lliure al 91% del parc. Accés a la zona regulada (Passeig de les Palmeres) Font: Barcelona Regional 22 ACCÉS LLIURE 91% ACCÉS REGULAT 9% Falta de difusió del programa ‘Gaudir Més’ per l’accés gratuït a la zona regulada. Per a accedir a la zona regulada fent servir el Gaudir Més s’ha de recollir prèviament un tiquet a les taquilles, el que pot significar cues i/o temps d’espera extra. DIAGNOSI LÍMITS DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT DEL PARC Fins on es considera Park Güell? Què es considera El límit de planejament assignat al Park Güell per ‘Zona Monumental’? respon a la lògica de la infraestructura verda de la ciutat, que, en aquest cas, correspon amb el’MPGM La zona forestal pertany al Park Güell? Tres Turons de l’any 2010. Aquest límit és molt més ampli i inclou, a més de la zona monumental, Són qüestions simples però no menys importants totes les àrees forestals i verdes que l’envolten, quant a la contextualització del Park Güell. Des de de manera que es pot aconseguir una continuïtat fa temps el Park Güell té indefinits els seus límits, de la xarxa verda amb els espais verdes de l’actual principalment en el vessant nord-est a causa de concurs per al barri de Vallcarca del 2017. la ubicació al bell mig d’una muntanya amb una orografia accentuada. Els límits del parc són línies i espais molt diversos al llarg del parc i responen a les diferents realitats que hi ha. Per això es fa necessari adaptar-se al caràcter dels llocs identificats com a límits del parc. Font: Ajuntament de Barcelona 23 Els límits de la zona monumental Font: Barcelona Regional Mur Mur original Roca natural Tanca DIAGNOSI LÍMITS LÍMITS POC CLARS I BAIXA QUALITAT DE L’ESPAI PÚBLIC Límits poc clars i baixa qualitat de l’espai públic en Desequilibri entre els accessos de la zona determinades zones. monumental i de la zona forestal. Camins de connexió amb els barris amb poca Impacte visual al parc a causa de les edificacions il·luminació i/o poc accessibles. limítrofs de gran alçada. Canvis sobtats de caràcter dels carrers, seccions inadequades i baixa permeabilitat. 24 DIAGNOSI VERD INTEGRACIÓ AMB LA INFRAESTRUCTURA VERDA A més de ser un dels parcs històrics, el Park Güell atribueix un paper clau en el projecte del corredor és el segon de la ciutat si se’n considera la part Ciutadella-Collserola i en el parc dels Tres Turons, forestal (19,2 ha) i el sisè si se’n considera només la element estratègic de la futura infraestructura part monumental (11,2 ha). D’altra banda, la ubicació verda de la ciutat. entre el turó de la Rovira i el turó del Carmel li Estructura Verda Font: Barcelona Regional a partir dels documents “Pla del verd i de la Biodiversitat 2020”, i “Tres Turons. Esborrany actuacions 2016-2019”, 2016 Creueta del Coll Park Güell Turó de la Rovíra i Guinardó 25 Serveis Socioambientals del Park Güell Font: Barcelona Regional Vinculació Reflexió PSICOLÒGICS - ESPIRITUALS Inspiració PaisatgeHistòria amb i artística urbá la natura descans ESBARJO Picnic i Jocs Passeig a l’aire àpats lliure ESPORTIUS Còrrer Activitats Bici És el 1r parc amb més prestació esportives de serveis ambientals de la ciutat i amb el valor global més alt. Grans SOCIALS Trobada Ocupació Educació Trobada grupal i serveis esdeveni- i ambientals socials ments relació ORDENACIÓ URBANA OrdenacióEsponjament periurbana Prestació dels serveis socioambientals Millora Prestació alta Retenció Regulació Infiltració i qualitat FuncionalitatECOLÒGICS I DE REGULACIÓ carboni tèrmica permeabilitat de l’aire ecosistemes Prestació mitjana Valoratzació TURISME I ECONOMIA Visita Valorització de finques de activitats turística circumdants econòmiques Prestació baixa No prestació Beneficis Contribució SALUT per la Envellimentsalut salut fisica mental actiu DIAGNOSI VERD NECESSITAT D’UNA ALTA MANUTENCIÓ DEL VERD PER LA MASSIFICACIÓ Un 35% del territori del barri de La Salut no compte topogràfiques són un factor determinat. amb cap servei ambiental a menys de cinc minuts caminant. En el cas de Can Baró aquesta situació es La prestació socioambiental més baixa que presenta en un 25% i al barri del Carmel en un 15%, presenta el parc és el de jocs a l’aire lliure. aproximadament. En algunes zones les pendents Accesibilitat mitjana a 5 minuts a peu als serveis Font: Barcelona Regional 26 Les principals problemàtiques del verd es centren en la zona forestal del parc: • Estabilització dels camins per acció de l’erosió i escorrentia. • Necessitat d’ampliació de la xarxa de reg • Necessitat d’una alta manutenció de l’estructura verda i per l’elevat nombre de visitants DIAGNOSI CULTURA VALOR SIMBÒLIC DEL PARC El Park Güell és un element clau per la cultura i identitat barcelonina. No només com peça de referència en l’obra gaudiniana, o com espai públic des de 1922 o patrimoni de la humanitat des de 1984, però també com escenari de molts esdeveniments socials i culturals de la ciutat. La Plaça de la Natura (o Teatre Grec en la seva denominació original), per les seves característiques planes, ha sigut històricament el punt social de trobada col·lectiva, i per tant, un dels espais més simbòlics de la memòria popular. A partir de l’any 2013, es regula l’entrada del 1,7 ha (9%) de les 19 ha del parc i rep el nom d’“Eix Monumental” o “Zona Monumental”, 27 a la pàgina web del Park Güell. Accés a la zona regulada Font: Barcelona Regional Font: ©Dani Riera Il·lustracions Zona regulada Font: Barcelona Regional DIAGNOSI CULTURA DESCOMPENSACIÓ DEL VALOR PATRIMONIAL DEL PARC Descompensació del valor patrimonial de la resta d’elements monumentals respecte a la zona regulada. Punts d’interès aïllats sense discurs integral del parc: Casa Gaudí, Casa del Guarda, Teatre Grec... Zona forestal amb poca representació al discurs museogràfic: cultura verda. Font: Barcelona Regional ZONA FORESTAL AMB POCA REPRESENTACIÓ AL DISCURS MUSEOGRÀFIC PUNTS D’INTERÈS AÏLLATS SENSE UN DESCOMPENSACIÓ DE DISCURS VALOR PATRIMONIAL INTEGRAL DEL PARC DE LA RESTA DELS 28 ELEMENTS MONUMENTALS RESPECTE DE LA ZONA REGULADA Tríptic La Casa del Guarda Font: MUHBA. 2010 LA CASA, EL PARC, LA CIUTAT Antoni Gaudí, per encàrrec d’Eusebi Güell, va projectar una urbanització privada que ha esdevingut un dels millors espais públics de la ciutat. La Casa del Guarda, situada a l’accés del conjunt, és l’espai privat ideat i MUHBA dissenyat per Gaudí com a habitatge per al PARK GÜELL porter del Park Güell. L’exposició Güell, Gaudí i Barcelona. Expressió d’un ideal CASA DEL GUARDA urbà explica la Casa del Guarda, el Park CATALÀ Güell i la Barcelona del temps del moder- nisme a partir de tres eixos -la casa, el parc i la ciutat- que corresponen a les tres plantes de l’edifici. La Casa del Guarda és un dels pocs exemples d’habitatge Eusebi Güell va idear el Park Güell, un nou model A partir de l’exposició Universal de 1888, Barcelona modest construït per Gaudí. Va ser edificada entre 1901 i urbà, adreçat a les classes benestants, que reunís unes aspira a projectar-se a Europa com a metròpoli 1903 responent als principis d’utilitat i senzillesa interior, condicions ideals d’habitabilitat. El 1900 Gaudí i els seus moderna i com a capital d’una Catalunya renaixent, sense renunciar, però, a una gran riquesa visual i formal. col·laboradors van començar a treballar en el projecte com mostrava la nova arquitectura, motiu d’orgull Al llarg del temps, la casa ha tingut diferents usos i ha fins que, l’any 1914, s’abandonà la idea de continuar dels ciutadans i punt d’atracció d’un incipient turisme. estat sotmesa a diferents restauracions fins acollir l’actual la urbanització pel seu fracàs comercial. El parc va ser El modernisme convivia amb la presència d’una projecte museogràfic. D’altra banda, la visualització dels adquirit per l’Ajuntament de Barcelona i ha esdevingut un arquitectura de gust eclèctic, però ara, cent anys més altres habitatges de Gaudí fa comprensible el sistema dels millors espais públics de la ciutat. tard, s’ha convertit en un dels referents identificatius constructiu i ornamental de la Casa del Guarda. més importants de la ciutat, tant per als barcelonins com per als ciutadans d’altres indrets que la visiten. 3 Eusebi Güell, l’empresari, i Antoni Gaudí, l’arquitecte 4 El Park Güell. El fracàs d’un projecte residencial 2 Les cases de Gaudí 4-5 El Park Güell, mirador de la ciutat 7 Barcelona a l’època del modernisme 5 Els referents del Park Güell. Entre el realisme i la utopia 1 La Casa del Guarda 6 L’ús ciutadà del Park Güell Barcelona artística e industrial, 1917 www.museuhistoria.bcn.cat Patrocinen: Planta baixa Planta primera Planta segona Càtedra Gaudí LA CASA DEL GUARDA Anna Oswaldo Cruz, 2010 – MUHBA LA CASA EL PARC LA CIUTAT A ASA L PARC UTAT DIAGNOSI CULTURA PATRIMONI GAUDÍ COM UN PRODUCTE COMERCIAL El Park Güell és una de les poques obres d’Antoni Tot el que gira entorn de la figura de l’arquitecte és Gaudí de propietat pública, juntament amb el Palau potencialment comerciable. Al marge de l’explotació Güell i els pavellons de la finca Güell. La resta del de les cases, l’exposició de maquetes, mobles, patrimoni és de propietat privada. L’explotació escrits i fins i tot la seva imatge com a geni genera comercial, de la figura de Gaudí, que se n’ha fet una intensa activitat comercial. de manera ascendent durant els últims anys ha generat grans beneficis econòmics i ha enfortit Gaudí com una de les imatges icòniques de Barcelona. Patrimoni de Gaudí a Barcelona Font: Barcelona Regional CRIPTA COLÒNIA GÜELL 65.000 visitants THE GAUDI RESEARCH INSTITUT TORRE BELLESGUARD 8.735 visitants PARK GÜELL GAUDI EXPERIENCE 2.761.436 visitants ESGLÉSIA DE COL·LEGI DE LES SANT PACIÀ100.000 visitants aprox. TERESIANES PAVELLOS FINCA GÜELL CÀTEDRA GAUDÍ 17.806 visitants CASA VICENS UPC PORTA FINCA GÜELL GAUDÍ BARCELONA PROJECTS TEMPLE SAGRADA FAMILIA I CASA MILÀ ESCOLES 990.112 visitants 4.5 millions visitants CASA BATLLÓ 992.126 visitants CÀTEDRA ANTONI GAUDÍ UB CASA CALVET 29 GAUDÍ EXHIBITION CENTER 84.000 visitants aprox. PALAU GÜELL FANALS PLAÇA REIAL 261.167 visitants FANALS PLA DE PALAU OBRES GAUDÍ DE PROPIETAT PRIVADA OBRES GAUDÍ DE PROPIETAT PÚBLICA PATRIMONI UNESCO RELACIONAT AMB CÀTEDRA UB RELACIONAT AMB CÀTEDRA UPC CENTRES PRIVATS D’EXHIBICIÓ AUDIOVISUAL Accés al patrimoni Gaudí Font: Barcelona Regional PREUS PER A RESIDENTS A BARCELONA + Casa Vicens Park Güell Palau Güell Casa Milà Casa Calvet Fanals Pla de Palau i Pavellons Plaça Reial Güell Església de Casa Belleguard Casa Batlló Col·legi de les St. Pacià Teresianes SAGRADA CASA BATLLÓ FAMILIA CASA MILÀ 68m* GAUDÍ EXPERIENCE GAUDI EXHIBITION CENTER PALAU GÜELL PARK GÜELL Gaudí Sagrada 50m * 18m * Experience Familia *Millions d’euros annuals aproximadament (nombre de visitants per entrada general) PROPIETAT PRIVADA PROPIETAT PÚBLICA PROPIETAT ESGLÈSIA CATÓLICA Gaudí Exhibition OBRA GAUDÍ Center-Museu PATRIMONI UNESCO Diocesà PREUS PER A VISITANTS FORA DE BARCELONA + DIAGNOSI CULTURA DEMANDA D’ACTIVITATS CULTURALS Tot i que existeixen guies culturals, un programa de conferències a l’hivern un altre de concerts a l’estiu, programes educatius i la Nit dels Museus, que inclouen o es porten a terme al Park Güell, continua sent poca l’oferta cultural respecte al que el parc podria oferir per a diferents perfils del visitant, temps de recorreguts dins i fora del parc, temàtiques multidisciplinaris... Guía Urbana Parcs/BCN Guía Urbana Balconada/BCN Font: MUHBA. 2014 Font: MUHBA. 2015 30 La Nit dels Museus 2014 Font: B:SM i Ajuntament de Barcelona 31 P R O P O S TA PROPOSTA OBJECTIU I REPTES CAP AL RETORN SOCIAL DE PARC A LA CIUTAT El document té com a objectiu anar cap al retorn Per a tal objectiu, el document planteja quatre social del parc a la ciutat, a més a més de la reptes a assolir enfocats a trobar un nou equilibri preservació del patrimoni arquitectònic i natural entre l’ús turístic i l’ús veïnal, sense perdre el del Park Güell. Aquest document interpreta la caràcter singular del parc. totalitat del Park Güell, amb la zona monumental i la zona forestal. 21 PROPOSTES 25 30 PROPOSTES 1 PROPOSTES PROPOSTA REPTE 2 REPTE 1 ÚS SOCIAL FOMENTAR REDUIR USOS 32 L’IMPACTE DE ACCÉS AL PARC VERD LIMITS COMUNITARIS LA MASSIFICACIÓ AL PARC I AL PARC ENTORNS I ENTORNS MOBILITAT SOCIECONÒMICS MASSIFICACIÓ 16 PROPOSTES 15 PROPOSTES GOVERNANÇA CULTURA REPTE 4 UN PARC REPTE 3 46 AMB UN PARC PROPOSTES UN MODEL DE VERD AMB GOVERNANÇA UN PATRIMONI NOU VIU 23 PROPOSTES 1 PROPOSTA PROPOSTA ESTRATÈGIA GESTIONAR LA COMPLEXITAT Perquè el Park Güell pugui mantenir el caràcter ANALISI SITUACIÓ ACTUAL que ara té i equilibrar l’ús turístic amb l’ús veïnal, alhora que garanteix la conservació del patrimoni, cal que els gestors tinguin a l’abast + INFORMACIÓ/ DADES EN TEMPS REAL un conjunt d’informació fiable i objectiva perquè + ANTICIPACIÓ puguin mesurar el model que cal aplicar i evitar + FLEXIBILITAT l’agreujament de certes problemàtiques. + ORDRE Assumir que es tracta d’un parc que ha d’estar obert al públic és també assumir factors externs ACTUACIONS i aleatoris a la gestió que augmenten el grau de complexitat del sistema. La variabilitat de les dinàmiques requereix una gestió amb dades PRIORITATS en temps real, flexible, amb rapidesa d’actuació i seguiment de les mesures que es prenguin. SEGUIMENT 33 FÓRMULA Entenem que la complexitat del parc no ha associat, i en aquest en particular, per l’exposició de respondre a una solució única, si no a la suma a dinàmiques externes (nombre de turistes a d’accions d’avaluació continua que ens permeti Barcelona, noves rutes aèries, nombre de creuers, jugar amb les distintes variables i trobar possibles promoció de la destinació, inseguretat, etc.), encerts. A títol exemplificatiu s’il·lustren un encara és més difícil de preveure l’efectivitat conjunt de propostes organitzades per temàtiques de les mesures. En virtut d’aquesta incertesa, el i els resultats que se n’esperen obtenir. Com en seguiment dels resultats és una eina fonamental qualsevol model, hi ha un cert grau d’incertesa per a la implementació del model i la seva viabilitat. SEGUIMENT ENTRADES A LA TANCAR TURÓ MILLORA CANVIS MILLORA = + VENDA EN FUNCIÓ + TRES CREUS + ÀREES . . . WEB PÍCNIC + + DE L’HORARI A L’ESTIU JOCS PROPOSTA ESTRATÈGIA REINVERTIR ELS INGRESSOS Aquest document proposa un viratge de les inversions del parc, fins ara enfocats principalment en la conservació del patrimoni arquitectònic i monumental del parc, i reinvertir els ingressos de les accions enfocades a la conservació del patrimoni tant arquitectònic com verd i social del parc i del seu entorn. 34 REORIENTACIÓ DE LES INVERSIONS DEL PARC CAP A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, VERD I SOCIAL DEL PARC I DEL SEU ENTORN PROPOSTA REPTE 1 REDUIR L’IMPACTE DE LA MASSIFICACIÓ 1 REPTE 1 PROPOSTA REDUIR L’IMPACTE DE ACCÉS AL PARC LA MASSIFICACIÓ AL PARC I ENTORNS MOBILITAT MASSIFICACIÓ 35 46 PROPOSTES 15 PROPOSTES PROPOSTA MASSIFICACIÓ REGULACIÓ INTEL·LIGENT I REDISTRIBUCIÓ DE FLUXOS TURÍSTICS OBTENCIÓ DE DADES • Instal·lació de sensors a les entrades del Park Güell i a la Bateria Antiaèria per comptabilització dels visitants. 36 MONITOREIG EN TEMPS REALS PER A ACTUAR • Avisos al metro per evitar accedir al parc pel nombre excessiu de visitants. • Regulació de l’accés al Turó de les Tres Creus en moments d’alta ocupació per a garantir la seguretat del visitant. Punts d’avís en pantalles: • Estacions de metro • Autobusos • Entrades al parc PARC SATURAT PROPOSTA MASSIFICACIÓ REFORÇ DE LA VIGILÀNCIA Reforç de la vigilància en zones d’alta sensibilitat patrimonial o en zones d’ocurrència continuada d’actes incívics. REDUIR LA IMATGE DEL PARC 37 COM A PRODUCTE DE VENDA Es fa evident la necessitat de disminuir la sobre explotació de la imatge comercial del Park Güell com a icona de la ciutat de Barcelona al sector de promoció turística: creuers, aerolínies, hotels, entre altres, amb l’objectiu de desestimar la visita del turisme en massa al parc. • Aturar la imatge mediàtica del parc • Reducció o eliminació de publicitat, films PROU PUBLICITAT o documentals que puguin incentivar una visita • Augment de la taxa per les gravacions per a films o documentals • Campanyes de comunicació que evidenciïn la problemàtica de la massificació i la responsabilitat per conservar un espai simbòlic i singular com el Park Güell PROPOSTA MASSIFICACIÓ CANVIS EN LA COMUNICACIÓ DEL PARC La imatge d’un parc socialment més actiu pot canviar l’actual percepció de parc museístic que rep el visitant, cap un indret viu, compartit i respectable. Crear una nova pàgina web del parc, la qual comuniqui el seu valor social, mediambiental i arquitectònic, a més de la seva agenda d’activitats, fòrum, blog... 38 Park Güell VISITA CONEIX EL PARK GÜELL QUÈ FER AL PARC RECERCA BLOG AMICS DEL PARC BOTIGA Accés al parc i info Art Gaudí Propers esdeveniments Projectes Vountaris Sovenirs oficials Transport Modernisme català Agenda Observatori Turístic Participa-hi! Donacions Serveis Patrimoni UNESCO Esdeveniments culturals Publicaciones Escola de jardineria urbana Postals virtuals Beure i Menjar Patrimoni Social Familiar Articles Fonts Patrimoni Natural Joves Càtedra Gaudí Itineraris Els barris del parc Nens Biblioteca Virtual -- Escoles Arxiu Aigua -- Gent Gran Biodiversitat Jocs infantils i picnic Balconada Tres Turons Esportiu Vine a ballar! 25.04.2017 NOVETATS! CONCURS DE RECORDS QUÈ ÉS UN PATROMINI VIU? AVENTURA: RECERCA: RELAT I FOTOGRAFIA: Curs de campament bàsic per a joves Xerrada sobre Patrimoni Viu. UPC Participa al proper concurs de relat i fotografia SLOW FOOD EL COLL PATRIMONI SOCIAL: COMERÇ DE PROXIMITAT: LUDOTECA PARK GÜELL: Quin és el valor social del parc? Coneix les noves botigues del barri del Coll Nou horàri d’apertura a partir de setembre PROPOSTA MOBILITAT REORDENACIÓ DE L’ACCÉS I ENTRADA DE LA CARRETERA DEL CARMEL Reordenació de l’entrada del Carmel Font: Barcelona Regional Reordenació de les parades del bus urbà per contenir l’impacte sobre les línies 24 i 92. Millora del servei de l’autobús de barri 116. Entrada de la Carretera del Carmel Font: Barcelona Regional Remodelació i millora d’espai públic de l’accés de la Carretera del Carmel al Park Güell: paviment, mobiliari urbà, marquesines d’autobús, senyalització... 39 Estudi d’una llançadora d’accés al Park Güell de característiques encara per determinar. Es reubicaran les parades de bus turístic. PROPOSTA MOBILITAT REORDENACIÓ I MILLORES A L’ENTORN ENTRADES PEL CARRER OLOT • Estudi detallat de l’àmbit carrer Olot, carrer St. Josep de la Muntanya, carrer Marianao i Rambla Mercedes MILLORES EN TRANSPORT PÚBLIC • Millores d’accessibilitat i noves voreres i/o pas de vianants en 11 parades de bus • Millora de la senyalització a les andanes i instal·lacions de les estacions del metro Vallcarca i Lesseps i promoció als canals de comunicació enfocada a la visita del parc. MILLORES TRANSPORT PRIVAT 40 • Senyalització amb pintura de l’aparcament. Carrer del Portell • Senyalització amb pintura de l’aparcament. Avinguda del Coll del Portell • Senyalització amb pintura de l’aparcament. Carrer Joan Cortada • Senyalització amb pintura de l’aparcament. Carrer Ramiro de Maetzu • Senyalització amb pintura de l’aparcament. Carretera del Carmel • Implantació de semàfors. Total 4 • Canvis de sentits de circulació • Minimització dels estacionaments indeguts • Redisseny de l’aparcament a Torrent de Remei-Farigola • Nou aparcament per al camp de futbol del Carmel • Millora de la convergència de trànsit entre Mare de Déu de la Salut i Secretari Coloma • Disposició d’elements per disminuir la velocitat vehicles al carrer Mare de Déu del Coll PROPOSTA MOBILITAT MILLORES A L’ENTORN PER A LA MOBILITAT A PEU I EN BICICLETA MILLORES ALS CARRERS DELS BARRIS 4 NOVES CONNEXIONS PER A VIANANTS A L’ENTORN DEL PARC • 18 passos de vianants nous • Nova connexió Pare Alegre-Antequera • 12 passos de vianants adaptats 2 • Nova connexió Zona Pícnic Park • 2.000 m d’arranjaments de voreres Güell-Marianao • 2 nous carrers amb plataforma única • Nova connexió Passatge Turull-avinguda • 14 nous punts d’aparcaments per a bicicletes del Coll del Portell • 9 increments d’aparcaments per a bicicletes • Nova connexió Porta Forat del • + itineraris senyalitzats per a bicicletes Vent-mirador Virolai Noves connexions per al vianant Font: Barcelona Regional 41 PROPOSTA ACCÉS AL PARC ENFORTIR I OPTIMITZAR L’ÚS DEL PROGRAMA GAUDIR MÉS Campanya de comunicació “El Park Güell Simplificar el sistema d’accés a la zona regulada està obert” Instal·lar un sistema de lectors digitals als accessos “A través d’una campanya informativa del programa de la zona regulada per a agilitzar l’entrada dels Gaudir Més es donarà a conèixer, als ciutadans de visitants amb Gaudir Més. Barcelona, que el Park Güell és un espai obert, on el 91% de l’espai és de lliure accés i que el 9% restant, que pertany a l’espai regulat, és d’accés lliure als Ampliar els avantatges del programa Gaudir Més registrats en el Gaudir Més.” Enriquir els avantatges del registre de Gaudir Més amb més oferta cultural. 42 GAUDIR MÉS DRET DE PAS: a tots els accessos de la zona regulada sense treure tiquet (a excepció del carrer d’Olot) DESCOMPTES: d’entre un 10% i un 100% a diversos museus i equipaments de la ciutat com ara: el Born Centre Cultural, MUHBA, museu de Ciències Naturals (museu Blau i Jardí Botànic), museu de Cultures del Món, museu del Disseny, museu Etnològic, museu Frederic Marès, museu de la Música, Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, la Torre de Collserola, el Telefèric de Montjuïc, tiquet del Tibidabo, tiquet Tibizoo, tiquet del Zoo i altes al Zooclub. PREU: Gratuït PER A: Universal PROPOSTA REPTE 2 FOMENTAR USOS COMUNITARIS AL PARC I ENTORNS 21 PROPOSTES 30 PROPOSTES REPTE 2 ÚS SOCIAL FOMENTAR USOS VERD LÍMITS COMUNITARIS AL PARC I 43 ENTORNS 25 SOCIECONÒMICS PROPOSTES 16 PROPOSTES PROPOSTA ÚS SOCIAL IMPULSAR NOVES ACTIVITATS DE LLEURE I USOS PEL VEINATGE DEL PARC I ENTORNS • Crear una agenda amb les activitats • Consolidar i ampliar la línia de la política organitzades que es fan actualment al parc ciutadana que permet actualment obrir i generar-ne de noves. franges horàries per a usos ciutadans a la zona regulada. • Recuperar activitats històriques i simbòliques del parc. Exemple: l’Aplec de la Sardana • Millorar la comunicació entre el parc i la ciutadania a través del portal web: agenda d’activitats, fòrum, blog d’esdeveniments, etc. observació ratpenats + ACTIVITATS bar - cafeteria més esport cinema a la fresca mès ball 44 més concerts Jornada Llibertaria ludoteca més esport cinema a la fresca ÚS SOCIAL ACTUAL ÚS SOCIAL FUTUR ALTRES ALTRES 20 % 33 % ÚS SOCIAL 40% VISITANTS 65,7% VISITANTS ÚS SOCIAL 40% 1,3% PROPOSTA ÚS SOCIAL MILLORAR LA QUALITAT DELS ESPAIS DE LLEURE • Senyalització de camins més adients per • Millora de la qualitat dels itineraris veïnals a caminades per a la gent gran. que connecten els barris limítrofs (dins del parc i a l’entorn immediat). • Millora de l’àrea de gossos de la zona forestal. • Dotació del mirador del Virolai de més serveis • Àrea de jocs infantils al cul-de-sac del carrer (lavabos i cafeteria mòbil). Sant Cugat del Vallès. • Projecte de millora de l’accessibilitat interna al Park Güell: condicionament de camins per a persones amb mobilitat reduïda. 45 Imaginari de serveis al mirador Font: Barcelona Regional 6 ACCIONS I ESPAIS IDEALITZACIÓ I DEFINICIÓ D’USOS I ACTIVITATS CO-DISSENY ESPAI PROPOSTA ÚS SOCIAL CREACIÓ I CONSTRUCCIÓ D’ESPAIS I SERVEIS INFANTILS AL VOLTANT DEL PARC AMB DISSENY PARTICIPATIU • Creació de parcs i serveis infantils al voltant del parc. • Co-dissenyar. Participar fent: crear i construir un indret amb la xarxa socials dels barris limítrofs. IDEALITZACIÓ I DEFINICIÓ D’USOS I ACTIVITATS 46 Font: Barcelona Regional 3 PECES 6A PER A PARCS DISSENY DELS ELEMENTS I COL·LABORACIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ CO-DISSENY ESPAI I ACTIVITATS Carrer de Marianao. Font: Barcelona Regional PROPOSTA ÚS SOCIAL CREACIÓ DEL CENTRE DEL PARK GÜELL Espai multifuncional: Centre de informació i divulgació del parc, i centre de treball per als treballadors del parc. Avinguda del Coll del Portell. Font: Barcelona Regional 47 ASPECTES SOCIOECONÒMICS PROTECCIÓ DEL COMERÇ LOCAL I DE L’HABITATGE I GARANTIR LA SEGURETAT Les propostes socioeconòmiques incideixen Habitatge fonamentalment en la protecció del comerç local i dinamització econòmica, monitorització del • Incrementar les inspeccions contra els pisos mercat de l’habitatge per evitar processos de turístics il·legals als voltants del Park Güell gentrificació i un reforç de la seguretat de l’entorn • Seguiment de l’evolució del mercat immobiliari i del patrimoni. per detectar el més aviat possible processos de gentrificació Comerç local Seguretat • Crear un Pla de desenvolupament econòmic per al Districte de Gràcia • Motorització de la porta del Carmel • Pla d’autoprotecció • Millorar la regulació per facilitar l’acció • Reforçar el personal de seguretat després inspectora de l’horari de funcionament del parc PROPOSTA VERD MILLORA DE LA GESTIÓ DEL VERD • Pla Director d’infraestructures i Serveis • Enjardinament, augment del sotabosc i afavoriment d’espècies arbustives • Pla Director d’Equipaments • Augment de la biodiversitat al parc • Estabilització de camins • Desplaçament de l’abocador • Millores al sistema de reg i de segregació d’aigua • Pla de seguretat, d’emergències, vigilància i incendis Millores del verd Font: Barcelona Regional 48 Actuacions dins del parc (camins-parcel·les) Actuacions puntuals (serveis –edificis) Actuacions fora PROPOSTA LÍMITS MILLORA DE LA QUALITAT DELS LÍMITS PROJECTES D’URBANITZACIÓ I DE • Millora de la secció del carrer de Turull RE-URBANITZACIÓ DE CARRERS LIMÍTROFS: (tanques, murs i pàrquing) • Projecte executiu de la Rambla de Mercedes, • Projecte d’urbanització de la Font del Carbó entre St. Josep de la Muntanya i Av. del Coll • Projecte d’urbanització parcel·la Ramiro de de Portell Maeztu PROJECTES EN MARXA: • Reurbanització Carrer Alguer • Projecte executiu de Reurbanització del Carrer • Rehabilitació del mirador sobre Baixada Baixada de la Glòria de la Glòria • Projecte de reurbanització del carrer de Tirso • Millores de la font de Sant Salvador i les • Reurbanització del carrer d’Antequera. escales adjacents • Projecte de reurbanització del Carrer d’Olot • Millora del camí de la pressió, àrees de jocs • Projecte d’ascensor al carrer de Mossèn Batlle infantils i condicionaments de l’itinerari de Biodiversitat PROJECTES PER A CANVIS DE CARÀCTER, • Millora i condicionament de la font de la Sarva SECCIONS I OBERTURA DE CARRERS LIMÍTROFS: • Millora de l’avinguda del Coll del Portell a l’entrada al parc (secció del carrer amb pàrquing, murs i vistes cap a Collserola) 49 Qualitat dels límits: proposta Font: Barcelona Regional 4 5 1 3 5 1 2 Millores 1. Tractament límit i secció carrer 6 Pg Turull 9 2. Tractament límit i secció carrer Av_ Coll portell 3. Tractament límit i secció C/Riu de la Plata i Pau Ferran 7 4. Tractament camí d’accés des del C/Torrent del Remei (secció, 9 8 materials, vegetació) 5. Resoldre els canvis de materials dels camins 6. Escales camí Can Mora: erosió zona forestal 7. Plaça Carmel (serveis bar, zones estar) 8. Tractament mur límit parc- Cottolengo 9. Impacte visual edificis: tractament amb vegetació PROPOSTA LÍMITS MILLORA DE LA QUALITAT DELS LÍMITS ACCIONS PER A EMFATITZAR I MILLORAR • Instal·lació de baranes o agafadors als carrers ACCESSOS CAP A LA ZONA FORESTAL PER A ÚS amb pendents elevats a l’entorn del Park Güell VEÏNAL • Instal·lació de bancs i cadires als carrers de l’entorn del Park Güell • Porta del Coll ACCIONS PER A ENJARDINAMENTS I • Millora de la visibilitat de les portes del Carmel INTERVENCIONS POC INVASIVES I RESPECTUOSES (Riu de la Plata, Pau Ferran, Coll del Portell) AMB EL CARÀCTER DE LA ZONA FORESTAL • Arranjament escales Carrer Ceuta Projecte per a renovar l’enllumenament dels • Recuperació de l’enjardinament del carrer • carrers de l’entorn del Park Güell a LED. Sant Josep de Cottolengo, entre el carrer d’Antequera i el passatge Sagrada Família. • Connexió Carretera del Carmel amb accés a Park Güell • Tractament del camí d’accés des de Riu de la Plata i Ferran • Projecte de reurbanització de les escales del carrer d’Haití. 50 Recorreguts i accessos: proposta Font: Barcelona Regional 3 1 3 2 1 4 7 8 4 1. millora accés principal i senyalització 2. continuïtat recorregut 5 darrera escola 3. millora accessibilitat i visibilitat accessos secundaris 4. senyalització i connexions Tres Turons 5. canvi caràcter accés zona 6 forestal: nou accés 6. recorreguts mes directe entre els accessos 6 Olot i Carmel 7. recorreguts mes directe entre els accessos Forat del vent i Virolai 8. escala connexió Pg Turull-Av. Coll Portell PROPOSTA REPTE 3 UN PARC AMB UN PATRIMONI VIU 23 PROPOSTES CULTURA REPTE 3 51 UN PARC VERD AMB UN PATRIMONI VIU 1 PROPOSTA PROPOSTA CULTURA OPORTUNITAT DE REVERTIR A LA CIUTAT L’OBRA MÉS COMPLEXA DE GAUDÍ DE PROPIETAT MUNICIPAL CREACIÓ D’UN CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PARK GÜELL REIVINDICAR AL PARK GÜELL L’ÚS POSSIBLE LOCALITZACIÓ CIUTADÀ DEL TERME MUSEU: ÀGORA 2 PÚBLICA, LABORATORI URBÀ I ESPAI D’INNOVACIÓ CULTURAL El centre d’interpretació funcionaria com equipament cultural 52 i de serveis de referència per als barris i visitants OBJECTIUS FUNCIONALS USOS • Oficines administratives, sales de • Actuar de punt d’accés reunió i magatzem • Acollir les oficines de l’equip tècnic. • Sala d’exposició permanent • Oferir nous serveis i equipament al públic • Sala d’exposicions temporals local: l’auditori o les sales polivalents. • Tallers didàctics • Oferta de serveis per a la distribució • Atenció a grups dels visitants i descongestionar la zona monumental • Cafeteria • Optimització de visites guiades per • Restaurant a evitar aglomeracions en determinats punts • Auditori i a determinades hores. • Serveis • Coordinació de la resta d’espais visitables al parc: la Casa Museu Gaudí i els pavellons de l’entrada. • Conèixer dades i perfil del visitant per a optimitzar la gestió del parc • Augmentar el temps mig d’estada al parc PROPOSTA CULTURA PARK GÜELL, UN PARC CULTURAL La nova proposta cultural del Park Güell resideix en 3 fonaments principals: Cultura Popular i Familiar, Patrimoni Arquitectònic i Valor del Verd i Cultura a la Escala de Ciutat. PARC CULTURAL CULTURA POPULAR PATRIMONI CULTURA I FAMILIAR ARQUITECTÒNIC I ESCALA CIUTAT VALOR DEL VERD PROPOSTA D’ACTIVITATS: PROPOSTA D’ACTIVITATS: PROPOSTA D’ACTIVITATS: • ACTIVITATS FAMILIARS 53• ARQUITECTÒNIC • ESPECTACLES • TALLERS D’ARTESANIA • FLORA • FESTIVALS • PROJECTES COMUNITARIS • FAUNA • AGENDA DE LA CIUTAT • MEMÒRIA HISTÒRICA Discurs museogràfic de qualitat del parc com HISTÒRIA USOS ABANS, ARA, DESPRÉS un conjunt integrat i enfocat al coneixement: història (abans, ara, després), orografia, fauna, flora, hidrografia, paleontologia, usos, post-història, POST-HISTÒRIA urbanització, arquitectura, memòria col·lectiva, FAUNA art, etc. URBANITZACIÓ Discurs museogràfic pensat per a diferents perfils FLORA de visitants: OROGRAFÍA ARQUITECTURA • Bàsica: visita divulgativa, ràpida, còmoda i de qualitat HIDROGRAFIA MEMÒRIA • No especialitzada: visita amb un nivell més COLECTIVA elevat d’informació i didàctica PALEONTOLOGIA • Especialitzada: visita acadèmica i disciplinària PROPOSTA CULTURA MÉS OFERTA CULTURAL. FORMES VARIADES DE VIURE EL PARC PÚBLIC • Creació d’una oferta cultural àmplia i variada Famílies (nenes, famílies, gent gran, adults, dones...), NensJoves tant dins com fora del parc (relació del parc Gent Gran amb els barris limítrofes) TEMPORALITAT LLOC Zona regulada • Inclusió del parc a l’agenda cultural de Regular Zona MonumentalDies especials Zona Forestal Puntal però repetitiu a l’any l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB): Vores del parcRegular i replicar-lo Barris de l’entorn Dies de Dansa, MAC Mercè Arts al Carrer, OFERTA exposicions temporals, etc. CULTURAL DIFERENCIADA • Incorporació de les iniciatives culturals ACTIVITATS PREEXISTENCIES i artístiques existents als barris dins del Altres formes d’explicar el parc (patrimonial: natural, social, cultural) Park Güell: Centre Cívic del Coll, Associació Altres formes de viure el parc Incorporació d’iniciatives (escèniques) artístiques i culturals existents als barris de l’entorn Art contemporani de Musics del Park Güell, a la agenda (dansa, surrealisme) Cultura popular ESCALA d’activitats del parc Veïns Districte Ciutat 54 ZONA FORESTAL Noves activitats esportives i d’aprenentatge del patrimoni verd. ZONA MONUMENTAL Lectures contemporànies relacionades amb el patrimoni arquitectònic, entre altres. ZONA REGULADA Recuperació i noves activitats culturals relacionades amb el patrimoni social. BARRIS DE L’ENTORN Activitats culturals de la ciutat relacionades amb els barris de l’entorn. PROPOSTA CULTURA MÉS ITINERARIS Crear més recorreguts temàtics amb durada de • Recuperar la memòria històrica i oral del parc temps variable i temàtica diversa, tant dins com • Gaudianes: el Camí de l’Aigua, la Naturalesa a l’entorn del parc (incloent zona regualda) que Invertida, del Palau a la Cripta Güell, la Música ofereixin diferents camins i interpretacions del de Schönberg, etc Park Güell, i que puguin ser d’interés tant metropolità com de barri. • Artístics o literaris: El Park Güell i el surrealisme, el Park Güell a la fotografia, el Park Güell i la ciutat jardí... • Economies sostenibles: Slow El Coll, Bancs de Temps, Horts i més • Verds: fauna urbana, flora urbana Recorregut de l’Aigua parc i entorn Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’associació El Pou, Font: Barcelona Regional Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada 55 3 2 Park Güell 1 Palau Güell Recorregut dins del parc: gestió de l’aigua i sostenibilitat Font: Barcelona Regional a partir de la tesi doctoral Juan José Lahuerta “L’estratègia hídrica del Park Güell” de Claudio da Silva Font: Barcelona Regional PROPOSTA VERD CREACIÓ D’UN CENTRE DE VOLUNTARIAT DEL PARK GÜELL • Organisme de suport i representació social per al parc. • Programa de voluntariat per al manteniment i coneixement del parc, en col·laboració amb diverses entitats. 56 Avinguda del Coll del Portell. Font: Barcelona Regional PROGRAMA VOLUNTARIS PARC MANTENIMENT DEL VERD Activitats de Voluntariat Font: Barcelona Regional PROPOSTA REPTE 4 UN PARC AMB UN MODEL DE GOVERNANÇA NOU GOVERNANÇA REPTE 4 57 UN PARC AMB UN MODEL DE GOVERNANÇA NOU PROPOSTA GOVERNANÇA OPORTUNITAT DE CREAR UN NOU MODEL DE PARC A LA CIUTAT Un model de governança estableix una forma • Un parc amb un ens de gestió propi públic d’organització d’un determinat ens. Per un enfocat al retorn social correcte funcionament de l’entitat es considera imprescindible la inclusió de tots els grups implicats • Gestió adaptativa i participada (bottom-up) sobre l’objecte de l’organització, sigui d’una forma directe amb la presa de les decisions o d’una forma participada. En aquest document es presenta un model de gestió adaptativa fins a la concreció del model acordat. 58 PROPOSTA GOVERNANÇA DEFINICIONS DELS ÒRGANS DE L’ENS DE GESTIÓ Organigrama de l’ens de gestió Font: IMU i Ajuntament de Barcelona IMU 59 Consell del Park Güell Màxim òrgan consultor del Park Güell. El nomenarà la comissió Participació àmbit de govern de l’Ajuntament de científic i veïnal Barcelona. Sense personalitat jurídica pròpia. ECONÒMICA Proposa o suprimeix comissions. CULTURA FINANCERA Aprova la composició de les Comissions del Park Güell. PATRIMONI SERVEI BIODIVERSITAT Comissió Tècnica JURÍDIC Secretaria Tècnica I VERD executiva Exercirà la Secretaria del Vetllarà pel Consell del Park Güell i de funcionament diari, les Comissions. coordinant tota Dependència funcional del PATRIMONI l’operativa del PLANEJAMENT Consell del Park Güell. ARQUITECTÒNIC Park Güell. I DISSENY Comissió Científica Comissió d’Espai Veïnal PATRIMONI COMUNICACIÓ SOCIAL Investigació, estudi i És l’òrgan de participació del divulgació del Park Güell Consell del Park Güell. i l’obra de Gaudí. Es dedicarà principalment a Promoció d’activitats temes de mobilitat, cultura científic-culturals. comunitària i accessibilitat. Preservació del patrimoni Representants de les Associacions arquitectònic i natural. de Veïns, Consells de Barri, Creació i conservació Consells de Districte, Consells del fons documental. Sectorials, tècnics municipals o persones a títol individual. PROPOSTA GOVERNANÇA ACTUACIONS I REINVERSIÓ 21 ÚS SOCIAL 15 MASSIFICACIÓ 46 MOBILITAT 26 VERD 30 LÍMITS 1 ACCÈS AL PARC 178 ACTUACIONS 23 CULTURA 16 SOCIOECONÒMIC REINVERTIR ELS INGRESOS 60 24,9 MILIONS € EN 5 ANYS (2017-2022) 2015 2016 2018 2019 2020 2021 2022 TOTAL ............. 24.950.141 € PROPOSTA GOVERNANÇA ETAPES DE L’ESTRATÈGIA Aquest document contempla tres etapes de participació en diferents: 1a ETAPA 1a ETAPA 2016-Nov - 2017-Jun • En aquesta etapa participen tècnics, representats del territori, operadors i gestors TÈCNICS I OPERADORS del parc de forma conjunta per a l’anàlisi, diagnosi, elaboració i validació de propostes. DOCUMENT ESTRATÈGIC El resultat es un document estratègic amb un BATERIA DE PROPOSTES conjunt d’accions per al parc i el seu entorn. 2a ETAPA 2a ETAPA En aquesta etapa participen els agents 2017-Dec - 2018-Mar• socials del territori dels cinc barris limítrofs AGENTS SOCIALS DEL TERRITORI i entitats de ciutat per compartir, debatre i complementar la diagnosi i propostes fetes COMPARTIR, DEBATRE I COMPLEMENTAR LA DIAGNOSI I en el marc del document estratègic. També es PRIORITZAR PROPOSTES DEL prioritzaran les propostes a impulsar durant DOCUMENT ESTRATÈGIC els propers deu anys. 3a ETAPA 3a ETAPA 2018-Mar - 2018-Jun 61 • Aquesta etapa està enfocada a la participació dels agents de la xarxa associativa i social dels AGENTS SOCIALS DEL TERRITORI cinc barris limítrofs dels parc per a portar PROJECTES DE CO-DISSENY a terme projectes de co-disseny per a crear CREAR I CONSTRUIR UN INDRET i construir indrets de forma col·lectiva COL·LECTIVAMENT (placemaking). Plataforma Decidim Barcelona Font: Ajuntament de Barcelona MÉS PARK GÜELL cine a la fresca centre del parc parc Av. Coll del Portel 62 més ball centre amics del parc parc Marianao plataforma logistica centre d'interpretació del parc metro Plaça Sanlley L9 63 més serveis ludoteca nous accessos bar cafeteria