ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 19 de març de 2019 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de març de 2019, s’hi reuneix 
la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, sota la presidència de la 
Ima. Sra. Gemma Sendra i Planas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz 
Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, Irma 
Rognoni i Viader, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Carmen Andrés Añón, Alberto 
Villagrasa Gil, Maria Rovira Torrens, Gerard Ardanuy i Mata i Juanjo Puigcorbé i Benaiges, 
assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del 
secretari general i que certifica. 
 
També assisteixen els Il·lms. Srs. Raimon Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltrán i Xavier 
Mulleras Vinzia, i la Il·lma. Sra. Montserrat Benedí i Altés. 
 
Igualment, hi són presents les Sres. i els Srs.: Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, 
comissionada d’Esports; Gemma Tarafa i Orpinell, comissionada de Salut i Diversitat 
Funcional; Miquel Àngel Essomba i Gelabert, comissionat d’Educació, Infància i Joventut; 
Joan Subirats i Humet, comissionat de Cultura, i Eduard Vicente Gómez, gerent del Districte 
d’Horta-Guinardó. 
 
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago. 
 
No hi és present l’Im. Sr. Koldo Blanco Uzquiano. 
 
S’obre la sessió a les 10.03 h. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
  
S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (20180509) Del primer Tinent d’Alcaldia, d’1 de març de 2019, que concerta l’arrendament a la 
Societat REGESA de l’immoble situat al passeig Torras i Bages, 135-137, locals 6 i 7, per als 
exercicis 2019-2024, i per un import de 102.370,00 euros. 
 
 Acord de la Comissió de Govern de 14 de febrer de 2019: 
 
2.-  (157/2016) PRORROGAR per un període comprès des de l’1 de març de 2019 fins al 30 de 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 1 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
novembre de 2020 el contracte 16004298-001 que té per objecte la direcció, promoció, 
dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i socioculturals del Centre 
Cívic Teixonera, adjudicat a l’empresa QSL Serveis Culturals SLU, amb NIF B60641925, per 
un import total de 491.086,37 euros (IVA 21% inclòs), d’acord amb els informes i 
documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat 
contracte per un import de 491.086,37 euros, IVA inclòs, amb càrrec a les partides i als 
pressupostos que s’indiquen que s’indica en aquest document, condicionat a l’existència de 
crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici posterior a l’actual. REQUERIR 
l’adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de Districte d’Horta-Guinardó per a la 
seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 21 de febrer de 2019: 
 
3.-  (12/2019) INICIAR l’expedient per a la contractació de l’organització i dinamització dels 
serveis de promoció cultural, sociocultural i de lleure que es presten al Centre Cívic Guinardó, 
ubicat a la ronda del Guinardó 113-141, amb núm. de contracte 19000186, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de 
licitació de 662.261,56 euros (IVA inclòs) i un valor estimat d’1.094.647,20 euros; APROVAR 
les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec 
de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos 
que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 
547.323,60 euros i import de l’IVA de 114.937,96 euros; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
4.-  (1/2018) ALLIBERAR la quantitat de 22.423,99 euros (IVA inclòs), en concepte de baixa en la 
licitació, del contracte 18002094-001 que té per objecte la gestió, la dinamització. i organització 
de les activitats de caire cultural, artístic, de lleure i sociocultural del Centre Cívic Carmel, el 
qual ha estat adjudicat a l’empresa QSL Serveis Culturals SLU, amb NIF B60641925, i 
retornar-lo a les partides i exercicis que s’indiquen en aquest document. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
5.-  (18010198) ADJUDICAR el contracte núm. 18005175, que té per objecte la gestió i 
dinamització del Centre Cívic Torre Llobeta, amb mesures de contractació pública sostenible, 
per un import de 588.748,05 euros amb el següent desglossament: pressupost net 486.568,64 
euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i l’import de l’IVA de 102.179,41 euros, de conformitat 
amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Esport 3 Serveis 
Alternatius, amb NIF B62068713, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta 
més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en 
el/s pressupost/os corresponent/s. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat 
amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document, amb el 
següent desglossament: l’import de 245.311,67 euros a càrrec del pressupost de l’any 2019, 
l’import de 294.374,03 euros a càrrec del pressupost per l’any 2020 i l’import de 49.062,35 
euros a càrrec del pressupost per l’any 2021. FIXAR en 24.328,43 euros l’import de la garantia 
definitiva. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 2 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte al director de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori, Sr. 
Lucas Martínez Chito. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura 
i Esports. 
 
6.-  (18010209) ADJUDICAR el contracte núm. 18005895, que té per objecte el Programa de gent 
gran del Districte de Nou Barris, amb mesures de contractació pública sostenible, per un import 
d’1.117.608,81 euros, exempt d’IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i 
classificació continguda en l’expedient a l’Asoc. Esport-3 amb NIF G08880577, i d’acord amb 
la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva 
d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s. DISPOSAR a 
favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que 
s’indiquen en aquest mateix document, amb el següent desglossament: l’import de 512.237,38 
euros a càrrec del pressupost de l’any 2019, l’import de 558.804,40 euros a càrrec del 
pressupost per l’any 2020 i l’import de 46.567,03 euros a càrrec del pressupost per l’any 2021. 
FIXAR en 55.880,44 euros l’import de la garantia definitiva. FORMALITZAR el contracte en 
el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de 
l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies 
hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial 
de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament 
de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte al director de la Direcció de 
Serveis a les Persones i al Territori, Sr. Lucas Martínez Chito. DONAR compte d’aquest acord 
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
7.-  (20192000) INICIAR l’expedient per a la contractació de Gestió dels serveis de promoció, 
dinamització i organització de les activitats dels centres cívics del Districte de Ciutat Vella, amb 
núm. de contracte 19000513, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment 
obert, amb un pressupost base de licitació de 2.715.401,06 euros (IVA inclòs) i un valor estimat 
de 4.513.452,90 euros, distribuït en els següents lots: - Lot núm. 01, Centre Cívic Barceloneta, 
per un import de 716.192,47 euros IVA inclòs; - Lot núm. 02, Centre Cívic Convent Sant 
Agustí, per un import de 625.152,74 euros IVA inclòs; - Lot núm. 03, Centre Cívic Drassanes, 
per un import de 747.020,42 euros IVA inclòs; - Lot núm. 04, Centre Cívic Pati Llimona, per 
un import de 627.035,43 euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, 
el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors 
del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document 
amb el següent desglossament: pressupost net 2.244.133,10 euros i import de l’IVA de 
471.267,96 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
posterior/s a l’actual. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 28 de febrer de 2019: 
 
8.-  (20192001) INICIAR l’expedient per a la contractació de Gestió dels serveis de promoció, 
dinamització i organització de les activitats dels casals de gent gran del Districte de Ciutat 
Vella, amb núm. de contracte 19000173, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 902.808,83 euros (IVA inclòs) i un 
valor estimat d’1.649.363,10 euros; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec 
de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 3 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document 
amb el següent desglossament: pressupost net 820.735,30 euros i import de l’IVA de 82.073,53 
euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a 
l’actual. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
9.-  (20190023) APROVAR el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Aigües de Barcelona, 
Empresa Metropolitana de gestió del cicle integral de l’aigua, SA, amb NIF A66098435, en 
l’àmbit de la pobresa energètica, amb una vigència d’un any des de la seva signatura. 
FACULTAR la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de 
Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que 
es derivin del mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
10.-  (19010003) INICIAR l’expedient per a la contractació del Servei de suport a les comunitats de 
veïns/veïnes i d’intervenció a l’espai públic al Districte de Nou Barris, 2019-2021, amb mesures 
de contractació pública sostenible, amb núm. de contracte 19000754, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 
824.359,27 euros (IVA inclòs), i un valor estimat de 749.417,52 euros. APROVAR les 
actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars, annexes i el 
plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte i CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida 227.19-232.61-06.08 
dels pressupostos 2019-2021, amb el següent desglossament: pressupost net 749.417,52 euros; 
tipus impositiu del 10% d’IVA, i import de l’IVA de 74.941,75 euros, sotmès a la condició 
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressuposts corresponents posteriors 
a l’actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
11.-  (18010198) ALLIBERAR la quantitat de 28.629,89 euros (IVA inclòs), en concepte de baixa en 
la licitació, del contracte 18005175 que té per objecte la Gestió i dinamització del Centre Cívic 
Torre Llobeta, 2019-2021, amb mesures de contractació pública sostenible, el qual ha estat 
adjudicat a l’empresa Esport3 Serveis Alternatius SL, amb NIF B62068713, i retornar-lo a les 
partides i exercicis que s’indiquen en aquest document, amb el següent desglossament: 
11.929,14 euros a càrrec de l’any 2019, l’import de 14.314,94 euros a càrrec de l’any 2020 i 
l’import de 2.385,81 euros a càrrec de l’any 2021. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
12.-  (18002097) ALLIBERAR la quantitat de 174.846,53 euros del contracte 18005895, que té per 
objecte el Programa de gent gran del Districte de Nou Barris, amb mesures de contractació 
pública sostenible, el qual ha estat adjudicat a l’empresa Asoc. Esport-3, amb NIF G08880577, 
i retornar-lo a les partides i exercicis que s’indiquen en aquest document, amb el següent 
desglossament: l’import de 117.495,94 euros correspon a l’IVA al 10% del total de la licitació i 
l’import de 57.350,59 euros, baixa per adjudicació, essent l’import 26.285,68 euros a càrrec de 
l’any 2019, l’import 28.675,30 euros a càrrec de l’any 2020 i l’import de 2.389,61 euros a 
càrrec de l’any 2021. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
13.-  (20184001) ANUL·LAR parcialment l’autorització i disposició de despesa acordada per la 
Comissió de Govern de 24 de gener de 2019 per un import de 2.150,54 euros amb càrrec a la 
partida 0610/48903/23222 com a conseqüència de retraure la part proporcional de la subvenció 
per la gestió cívica del Casal de Joves Poblenou corresponent al període 1 de gener a 25 de 
gener de 2019 d’acord amb la Base Quarta de les bases reguladores de l’adjudicació del casal 
de joves i la data de formalització del conveni de gestió cívica de l’esmentat casal, adjudicat a 
l’Assoc. Coord. Entit. Juvenils Poblenou, amb NIF G66861949. DONAR-NE compte a la 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 4 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 7 de març de 2019: 
 
14.-  (CO 2018-10/12-2) DEIXAR sense efecte la minuta del conveni que es va aprovar per acord de 
la Comissió de Govern de 18 d’octubre de 2018, relatiu a l’aprovació del Conveni de 
col·laboració entre el Ministerio de Hacienda, el Consejo Superior de Deportes, l’Ajuntament 
de Barcelona, el Real Club de Polo de Barcelona i la Fundació Real Club de Polo de Barcelona, 
per a la creació de la Comissió Interadministrativa de l’esdeveniment d’excepcional interès 
públic “Barcelona Equestrian Challenge (3ª edició), de conformitat amb l’informe de la 
Direcció de Serveis d’Empreses, Consorcis i Fundacions de 27 de febrer de 2019 que figura a 
l’expedient”; APROVAR la nova redacció del Conveni de col·laboració entre el Ministerio de 
Hacienda, el Consejo Superior de Deportes, l’Ajuntament de Barcelona, el Real Club de Polo 
de Barcelona i la Fundació Real Club de Polo de Barcelona, per a la creació de la Comissió 
Interadministrativa de l’esdeveniment d’excepcional interès públic “Barcelona Equestrian 
Challenge (3ª edició)” amb la incorporació dels canvis proposats per l’Administració de l’Estat. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
15.-  (CO 2019-03/05) APROVAR l’addenda per adaptar el Conveni de col·laboració entre el 
Ministerio de Hacienda y Función Pública, el Consejo Superior de Deportes, l’Ajuntament de 
Barcelona i la Fundació per la Navegació Oceànica de Barcelona, per la creació de la Comissió 
Interadministrativa de l’esdeveniment d’excepcional interès públic “4ª Edició de la Barcelona 
World Race”, a la disposició final quaranta-dosena de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de 
Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018, que amplia el programa de suport per el 
període 1 d’octubre de 2020 fins a l’1 d’octubre del 2023. DONAR-NE compte a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
16.-  (264/2018) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió, dinamització i coordinació 
del Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalban, Centre Cívic L’Elèctric i Casal de Barri Can 
Rectoret, amb núm. de contracte 18005015, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització 
del procediment obert, amb un pressupost base de licitació d’1.845.613,00 euros (IVA inclòs) i 
un valor estimat de 2.117.200,00 euros. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el 
plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del 
contracte. CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document 
amb el següent desglossament: pressupost net 1.525.300,00 euros i import de l’IVA de 
320.313,00 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
corresponents. DECLARAR la improcedència de la revisió de preus amb motiu d’acord amb la 
clàusula 18 del PCAP. DONAR compte d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 14 de març de 2019: 
 
17.-  (20145002) ACORDAR la continuïtat del contracte del servei relatiu a la concessió per a la 
gestió del Centre Cívic Barceloneta, contracte número 14C00011, adjudicat a Progess SL 
(Projec.Gestió Serveis Socials SL), NIF B59960526, per raó d’interès públic i per tal de garantir 
la continuïtat dels serveis del Centre Cívic Barceloneta, del Districte de Ciutat Vella, de l’1 
d’abril al 30 de juny del 2019; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import màxim 
de 97.118,96 euros, a càrrec del Pressupost de 2019, en concepte de subvenció màxima per 
mantenir l’equilibri econòmic, aplicació pressupostària D/0601/48998/33711, a favor de 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 5 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Progess SL (Projec. Gestió Serveis Socials SL), NIF B59960526; REQUERIR l’adjudicatari per 
tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, 
comparegui per formalitzar la continuïtat del contracte a les dependències del Districte de 
Ciutat Vella; DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
18.-  (20145003) ACORDAR la continuïtat del contracte del servei relatiu a la concessió per a la 
gestió de serveis públics de dinamització i promoció de la gent gran del Districte de Ciutat 
Vella i per a la gestió dels casals municipals de gent gran: Josep Trueta, Pati Llimona, Josep 
Tarradellas, Comerç i Mediterrània, contracte número 14C00007, adjudicat a Esport3 Serveis 
Alternatius SL, NIF B62068713, per raó d’interès públic i per tal de garantir la continuïtat dels 
serveis dels diferents casals de gent gran del Districte de Ciutat Vella, des de l’1 d’abril al 30 de 
juny del 2019; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import màxim de 138.908,96 
euros amb càrrec al Pressupost del 2019 en concepte de subvenció màxima per mantenir 
l’equilibri econòmic, aplicació pressupostària D/0601/48999/23232, a favor d’Esport3 Serveis 
Alternatius SL, NIF B62068713. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 
15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la 
continuïtat del contracte a les dependències del Districte de Ciutat Vella. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
19.-  (20155004) ACORDAR la continuïtat del contracte del servei relatiu a la concessió per a la 
gestió i explotació del Centre Cívic Drassanes, contracte número 14C00031, adjudicat a 
Progess SL (Projec. Gestió Serveis Socials, SL), NIF B59960526, per raó d’interès públic i per 
tal de garantir la continuïtat dels serveis del Centre Cívic Drassanes, del Districte de Ciutat 
Vella, de l’1 d’abril al 30 de juny del 2019; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un 
import màxim 108.964,38 euros en concepte de subvenció màxima per mantenir l’equilibri 
econòmic, aplicació pressupostària D/0601/48998/33711, a favor de Progess SL (Projec. Gestió 
Serveis Socials SL), NIF B59960526; REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini 
màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per 
formalitzar la continuïtat del contracte a les dependències del Districte de Ciutat Vella; 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
20.-  (20155005) ACORDAR la continuïtat del contracte del servei relatiu a la concessió per a la 
gestió i explotació del Centre Cívic Convent Sant Agustí, contracte número 14C00032, 
adjudicat a Trànsit Projectes SL, NIF B59489351, per raó d’interès públic i per tal de garantir la 
continuïtat dels serveis del Centre Cívic Convent Sant Agustí, del Districte de Ciutat Vella, des 
de l’1 d’abril i fins al 30 de juny del 2019; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un 
import màxim de 97.107,00 euros a càrrec al Pressupost del 2019 en concepte de subvenció 
màxima per mantenir l’equilibri econòmic, aplicació pressupostària D/0601/48998/33711, a 
favor de Trànsit Projectes SL, NIF B59489351; REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el 
termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per 
formalitzar la continuïtat del contracte a les dependències del Districte de Ciutat Vella; 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
21.-  (20155006) ACORDAR la continuïtat del contracte del servei relatiu a la concessió per a la 
gestió i explotació del Centre Cívic Pati Llimona, contracte número 14C00033, adjudicat a 
Trànsit Projectes SL, NIF B59489351, per raó d’interès públic i per tal de garantir la continuïtat 
dels serveis del Centre Cívic Pati Llimona del Districte de Ciutat Vella, des de l’1 d’abril i fins 
al 30 de juny de 2019; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import màxim de 
83.213,83 a càrrec al Pressupost del 2019 en concepte de subvenció màxima per mantenir 
l’equilibri econòmic, aplicació pressupostària D/0601/48998/33711, a favor de Trànsit Projectes 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 6 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
SL, NIF B59489351; REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies 
hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la continuïtat del 
contracte a les dependències del Districte de Ciutat Vella; DONAR-NE compte a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
22.-  (08/20180083) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i 
l’entitat Cívic Iniciatives Sociales y Empleo, Centro de Iniciativas del voluntariado ciudadano 
de Barcelona, amb NIF G59335166, per al desenvolupament del Projecte Nou Barris Conviu, 
que instrumenta l’atorgament d’una subvenció excepcional, mitjançant concessió directa, per un 
import de 320.000,00 euros, equivalent al 80% del cost total del projecte (400.000,00 euros) i 
una durada fins al 30 de setembre de 2020, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la 
Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general 
reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada pel Consell Plenari el 
17 de desembre de 2010. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 320.000,00 
euros, essent per l’any 2019 l’import de 190.000,00 euros (130.000,00 a càrrec de la partida 
489.03-232.61-06-08 i 60.000,00 euros a càrrec de la partida 489.03-153.61-06.08) i per l’any 
2020 l’import de 130.000,00 a càrrec de la partida 489.03-232.61-06.08, a favor de l’entitat 
Cívic Iniciatives Sociales y Empleo, Centro de Iniciativas del voluntariado ciudadano de 
Barcelona, amb NIF G59335166, per subvencionar l’execució del projecte esmentat. 
DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades a 
l’informe que consta a l’expedient. REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, en el termini 
màxim de 3 mesos a partir de la data de finalització del projecte subvencionat, presenti la 
justificació de la subvenció rebuda en els termes fitxats al conveni. FACULTAR per a la 
signatura de l’esmentat conveni la Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou 
Barris. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
23.-  (20192004) APROVAR el conveni a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona-Districte de 
Sants-Montjuïc i la Federació Taula d’Esport de la Marina, NIF G-67058065, del Districte de 
Sants-Montjuïc, per a la gestió cívica del poliesportiu la Marina, equipament de titularitat 
municipal, ubicat al carrer de l’Energia 21-35, del Districte de Sants-Montjuïc, d’acord amb el 
projecte de gestió presentat; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa en concepte de subvenció 
per un import de 82.906,53 euros durant la vigència del conveni amb càrrec als pressupostos i 
partides indicades en aquest mateix document, a favor de la Federació Taula d’Esport de la 
Marina, NIF G-67058065, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida 
número 48903-34211-0603 de l’exercici corresponent, per al desenvolupament del projecte de 
gestió cívica del poliesportiu la Marina; ATORGAR una subvenció, mitjançant concessió 
directa a la Federació Taula d’Esport de la Marina, NIF G-67058065, per un import de 
82.906,53 euros durant la vigència del conveni per al desenvolupament del projecte de gestió 
cívica del poliesportiu la Marina, d’acord amb els art. 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, 
de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de 
subvencions; DECLARAR, la no-inclusió en procediment de pública concurrència per les raons 
justificades a l’informe que consta a l’expedient; REQUERIR l’entitat gestora per tal que, en el 
termini de 5 dies hàbils, comparegui a les dependències municipals per la signatura del conveni 
de formalització de la gestió cívica; REQUERIR l’entitat gestora per tal que, en el termini 
màxim de 3 mesos de la data de finalització de l’activitat, presenti justificació amb un compte 
justificatiu que haurà d’incloure la memòria d’actuació i memòria justificativa del cost total del 
projecte; FACULTAR, per a la seva signatura a la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora del 
Districte de Sants-Montjuïc i DONAR-NE compte a la Comissió de de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 7 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
 
1.-  Projectes d’innovació social 2015-2019. 
 
La Sra. ORTIZ posa de manifest que un dels objectius i compromisos del Grup de BC, més 
enllà d’actuar davant l’emergència, era tenir una mirada llarga de com es podia innovar pel que 
fa a projectes socials i incorporar noves maneres de fer a l’Administració pública, i afirma que, 
a parer seu, Barcelona és un referent en aquest àmbit, com posa de manifest el reconeixement a 
través de premis internacionals i les xarxes europees en què participa la ciutat. 
Puntualitza que, si bé sovint s’associa la innovació únicament amb tecnologia i laboratoris, la 
innovació és la capacitat de donar resposta a reptes nous de maneres diferents i amb eficàcia, i 
comenta que no hi ha millor motiu per innovar que buscar el benestar de manera individual o 
col·lectiva, i aquest és l’objectiu amb què s’ha treballat tant pel que fa a serveis socials com a 
salut, habitatge i educació. D’altra banda, observa que els canvis constants que es produeixen 
en l’època actual (canvis demogràfics, en el mercat laboral, de relació amb la ciutadania, etc.), 
obliguen les administracions a incorporar la mirada de la innovació. 
Exposa que l’informe que s’ha facilitat als grups és un recull extens de 76 projectes 
d’innovació social que engloba l’Àrea de Drets Socials, 63 dels quals compleixen la condició 
d’innovador (donen resposta a un problema nou que no tenia solució i proposen un canvi 
disruptiu en la manera d’abordar la solució) i 13 dels quals tenen criteris innovadors per les 
maneres de fer i d’abordar la mateixa situació de maneres diferents, però no s’han valorat 
estrictament com a projectes d’innovació, i s’han agrupat en cinc grans tipologies (la gran 
extensió de l’Àrea de Drets Socials ha permès treballar transversalment i amb equips): 
habitatge i envelliment, salut i renda, envelliment i salut, renda i inclusió i ocupació i educació 
al llarg de la vida. 
Subratlla que en tots els casos es vol donar resposta a un problema social existent o millorar la 
resposta actual, sempre buscant la complicitat dels professionals implicats: sense la voluntat 
creativa dels treballadors municipals no hi hagués hagut innovació, i s’incorpora la 
intel·ligència col·lectiva a l’Administració. Dona les gràcies a totes les persones que han 
col·laborat en aquest sentit. 
A continuació, indica que la sigla R+D+I esdevé R+D+I+T, en què la darrera lletra correspon a 
transformació, ja que es pretén transformar les maneres de fer de l’Administració, cosa que 
implica tenir una visió, uns valors i uns objectius conjunts com a Administració sobre com es 
vol transformar aquesta, i amb la innovació es vol construir un model de ciutat i de governança, 
és a dir, s’ha pogut innovar també perquè s’han incorporat les veus de la ciutat, des de l’Acord 
ciutadà, de tot allò que les entitats i el teixit social de la ciutat estan fent. 
Destaca el projecte del B-Mincome (assenyala que Barcelona, Utrecht i Finlàndia són els tres 
únics governs que estan liderant per demostrar que les rendes garantides promouen canvis en 
profunditat per lluitar contra la pobresa) i el projecte de les superilles socials, una nova manera 
d’organitzar la ciutat amb base comunitària des de la proximitat en què es cuida d’una manera 
diferent, i observa que, si bé aquests dos projectes són d’abast diferent, tots dos requereixen 
processos de diàleg amb professionals, entitats, tècnics i la mateixa ciutadania. 
Tot seguit, remarca que la tecnologia ha estat una essència d’aquests processos d’innovació, per 
exemple, la intel·ligència artificial: totes les bases de dades que té l’Administració i les 
decisions que prenen els professionals s’incorporen per millorar les decisions futures a partir de 
la seva agrupació, i el simulador d’ajudes socials o la interoperabilitat de serveis socials i 
sanitaris també són punts forts en aquest sentit. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 8 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Per acabar, manifesta l’opinió que ara no és moment tant de fer balanç com de facilitar una 
informació que quedi en el coneixement col·lectiu, i explicita que l’informe recull el que s’ha 
fet durant el mandat pel que fa a innovació social, actuacions que volen ser útils per al futur. 
 
La Sra. FANDOS lamenta que, un cop més, els membres del Govern parlin com si tot hagués 
començat amb ells i com si abans ningú no hagués fet res, i indica que les persones que van 
començar el Projecte d’innovació social, al mandat anterior, van ser el Sr. Josep Villareal (una 
de les persones que signa l’informe i que va ser incorporada pel seu grup a l’equip anterior) i el 
Sr. Josep Maria Miró. 
Subratlla que el concepte del canvi i de la necessitat d’innovar socialment va sorgir el mandat 
anterior, així com molts dels projectes que recull l’informe, i observa que avui el Govern hauria 
de presentar un balanç i no unes fitxes, que serien adients a principis de mandat com a recull 
del que es vol fer, però que no serveixen per saber com estan funcionant els projectes, ja que no 
inclouen cap mena d’indicador. El seu grup no entén, doncs, que a finals de mandat es presenti 
aquest informe, com tampoc que aquest inclogui iniciatives que no es duran a terme fins al 
mandat que ve. Reconeix, però, que algunes de les iniciatives sí que són noves. 
Conclou que el document que s’ha facilitat no conté la informació necessària i no és més que 
propaganda electoral que no inclou dades del que s’ha fet perquè no es tenen o perquè no es 
volen donar a l’oposició. 
 
La Sra. BARCELÓ comenta que el seu grup pot compartir molts objectius del document i la 
importància de la innovació social per posar fi a les desigualtats que continuen existint a 
Barcelona, amb més d’un 20% de la població vivint sota el llindar de la pobresa, però no entén 
que a finals de mandat el Govern digui que no és moment de fer balanç i es limiti a presentar 
unes fitxes en lloc d’una avaluació rigorosa de cada programa que indiqui la data d’inici, la 
previsió, el calendari, la feina duta a terme i els resultats. Remarca que les dades presentades no 
permeten saber si els programes han funcionat o no, si la inversió social que s’ha fet ha estat 
efectiva o no, i demana rigor. 
A continuació, retreu al Govern que no hagi estat capaç ni d’aplicar el projecte «Vincles», que 
es va trobar preparat però que encara no ha arribat a tots els barris de Barcelona ni a tots els 
districtes; que el Banc del Moviment comencés el 2018 quan el seu grup en va presentar la 
proposta a la Comissió el juny de 2016; que la data d’inici de l’Escola de Segones Oportunitats 
sigui el setembre de 2019, i que els cursos d’educació econòmica per a col·lectius vulnerables 
no tinguin data. 
Conclou que el Govern ha presentat aquest informe amb presses per intentar demostrar que ha 
fet moltes coses en innovació social quan el document presentat no permet avaluar les accions 
dutes a terme. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la informació facilitada per la Sra. Ortiz, però coincideix que 
l’informe, que barreja coses que s’han fet amb proves pilot, coses que s’havien iniciat en altres 
mandats i coses pendents, no inclou cap indicador ni cap avaluació. 
El seu grup valora el concepte d’innovació social, però entén que mentre hi hagi persones que 
no poden trencar el cercle de vulnerabilitat, que no poden accedir a un habitatge digne, que no 
tenen feina o que la tenen precària, que no poden fer front al pagament de serveis bàsics o que 
no tenen suports per tenir una vida autònoma i independent (en definitiva, mentre a Barcelona 
hi hagi persones que no gaudeixen dels mateixos drets que d’altres), i sense que s’hagin 
presentat els indicadors i l’avaluació corresponents, no es pot saber quins resultats ha tingut la 
innovació de què es parla a l’informe. Reconeix que s’hi ha treballat i s’hi han fet millores, 
però insisteix que no se sap quins resultats han tingut les accions dutes a terme. 
A continuació i per acabar, fa algunes observacions sobre dades que conté l’informe: 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 9 
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
- Es parla de la desburocratització dels serveis socials, però la burocratització continua, com 
poden confirmar les treballadores socials, que continuen amb un excés de paperassa. 
- Hi ha 31.119 persones en seguiment de PIA, 8.188 persones pendents de rebre’l i 2.431 que 
han mort sense haver-lo rebut. 
- Es farà una enquesta a persones usuàries del Servei d’Atenció Domiciliària dins del programa 
«Enquestes», amb la qual, si és una enquesta de satisfacció i s’adreça a totes les persones 
usuàries del servei i a les seves famílies, el Govern s’emportarà moltes sorpreses, ja que hi ha 
molts problemes amb el servei, sobretot per les empreses que el gestionen. 
- Les treballadores del Servei de Teleassistència, que també formen part de la ciutadania de 
Barcelona, cobren uns sous precaris. 
- Cada any l’Ajuntament dedica milions d’euros a implementar polítiques socials, però dedica 
pocs esforços a comprovar què funciona i què no i per quins motius (el Grup de BC no té 
incorporada la cultura de l’avaluació). 
- Malgrat que l’habitatge continua sent un tema de primer ordre vinculat als drets, el benestar i 
la convivència, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema estructural, sobretot per als 
col·lectius més desfavorits, com ara les persones grans, el jovent i les persones migrades, i la 
gran majoria de dones en situació de vulnerabilitat. 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta l’opinió del seu grup que el document presentat no es pot 
considerar un informe, ja que no conté indicadors, de manera que és una guia dels projectes 
d’innovació social que el Govern ha continuat o iniciat i que va en la línia del que l’Ajuntament 
de Barcelona ha fet des del començament del període democràtic: treballar per la recerca, el 
desenvolupament, la investigació i, en aquest cas, també la transformació. En aquest sentit, 
valora positivament el document, i fa un reconeixement a tots els professionals i tècnics de 
l’Àrea de Drets Socials que han fet possible la continuïtat dels projectes, així com la innovació 
i el plantejament de nous projectes, i felicita per la tasca que han fet en aquest sentit tant el 
director de l’Àrea de Planificació, el Sr. Lluís Torrents, com el director d’Estratègia i 
Innovació, el Sr. Pep Villarreal, que hi han tingut un paper fonamental. 
Comenta que els projectes que consten a l’informe són projectes que funcionen i alguns van ser 
posats en marxa pel seu grup quan formava part del Govern, com ara el nou model de relació 
digital amb la gent gran (reordenació de «Vincles»); altres projectes adreçats a la gent gran, 
com «Soc blogger» o «En bici sense edat»; el Saló de l’Ocupació Juvenil, un projecte que al 
seu grup li va fer especial il·lusió i que posa a l’abast del jovent els recursos existents en 
matèria d’assessorament i d’orientació professional; la participació d’infants i adolescents als 
barris, la cocreació o el programa importantíssim de prevenció dels abusos sexuals infantils i 
l’atenció en el cas que es produeixin. 
Demana que es faciliti informació sobre el grau d’execució del gran llistat de programes que 
conté l’informe, tots molt potents, per exemple el B-Mincome, que, d’acord amb una notícia 
publicada aquests dies, només ha arribat al 30% de la població a la qual s’adreçava; sobre com 
s’ha reconduït la tarifació de les escoles bressol per al curs que ve (hi ha diverses proposicions 
aprovades en aquest sentit), i sobre quin és el cens de l’habitatge, una dada molt interessant per 
entendre la realitat de la ciutat. 
 
El Sr. VILLAGRASA coincideix que les fitxes que s’han facilitat no serveixen com a balanç, ja 
que no inclouen dades sobre el nombre de participants de cada projecte i el grau d’execució del 
pressupost assignat i del projecte mateix (demana que es faciliti aquesta informació), de manera 
que no es pot valorar el que s’ha fet, si bé sí que se sap que alguns projectes, com ara Housing 
First, «Soc blogger» i «Vincles» no han tingut els resultats esperats, mentre que d’altres sí que 
han funcionat. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 10
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
D’altra banda, observa que hi ha un nombre molt elevat de projectes amb data d’inici al gener 
de 2019 i que d’aquí a dos mesos hi ha eleccions. 
 
La Sra. ROVIRA agraeix l’informe, que permet tenir un mapa de la realitat dels projectes que 
s’estan fent en matèria de drets socials diferents del que s’havia fet fins ara, però posa de 
manifest que el seu grup no està d’acord amb la connivència publicoprivada que impera en la 
gestió dels projectes que s’han dut a terme en matèria de salut, educació, habitatge, renda o 
recerca i coneixement. Especifica que, si bé troba necessari que s’apliquin noves mirades per 
resoldre problemes concrets que tenen les veïnes, no troba bé que dins la gestió d’aquests 
projectes entrin empreses privades que, al cap i a la fi, es lucren de la gestió dels drets del 
conjunt de les veïnes. Subratlla que el que ha provocat la situació de desigualtat actual a 
Barcelona és en gran mesura l’entrada d’aquestes grans empreses en la gestió dels drets més 
bàsics, cosa que es veu, per exemple, si s’observa les treballadores del Servei d’Atenció 
Domiciliària o el parc d’habitatge: avui a la ciutat no hi ha ni un 2% de parc d’habitatge públic 
i el dret a l’habitatge és una de les grans mancances que tenen les veïnes, però, tot i així, en 
l’informe es posa com a projecte d’innovació social un operador publicoprivat de gestió 
d’habitatge públic a la ciutat. 
Subratlla que a l’hora de fer nous projectes cal fer les coses d’una manera diferent, posar les 
veïnes al centre i que siguin subjectes actius que opinin sobre la manera de fer-los, i tot això 
s’ha de fer des de serveis de titularitat pública, de gestió pública i de provisió pública en què les 
treballadores i les usuàries puguin decidir sobre com avancen aquests serveis. 
Per acabar, comenta que el fet de municipalitzar els serveis i que els projectes es desenvolupin 
amb persones de l’Administració, amb treballadores públiques amb tots els seus drets garantits, 
és un repte que el cap i a la fi pot suposar en si mateix innovació social, tenint en compte la 
deriva neoliberal de polítiques que hi ha hagut els darrers trenta anys a l’Ajuntament i que, 
malgrat els titulars, el Govern de BC també ha apuntalat durant aquesta legislatura.  
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix l’informe i observa que, si bé el recull de projectes que inclou és 
impossible d’analitzar en vint-i-quatre hores, hi ha la possibilitat d’obtenir més informació 
sobre cada punt mitjançant la persona responsable de cada projecte i el web corresponent, 
dades que consten a les fitxes. 
D’altra banda, lamenta que no hi hagi cap fitxa sobre problemes culturals quan la cultura també 
és un element bàsic dels drets socials. 
 
La Sra. ORTIZ explica que no hi ha projectes culturals perquè la cultura no forma part de 
l’Àrea de Drets Socials, que és qui ha presentat l’informe, en un acte de transparència i 
honestedat, i subratlla que sí que s’indiquen les dates d’inici i finalització de cada projecte i, en 
el cas dels projectes acabats, també s’inclou l’avaluació corresponent. 
D’altra banda, diu a la Sra. Benedí que podria parlar amb Ivàlua, agència de la Generalitat que 
ha estat l’encarregada d’avaluar molts dels projectes, i diu a la Sra. Andrés que amb el projecte 
B-Mincome s’ha arribat a totes les famílies a les quals s’havia d’arribar. Aclareix que la dada 
sobre el 30% és que malgrat estar parlant de famílies amb pobresa extrema, a menys 
del 30% se’ls havia acceptat la renda garantida. 
 
La Sra. FANDOS insisteix que el Grup de BC parla com si tot hagués començat amb ell quan 
la realitat i les mateixes fitxes demostren que no és així, i recorda que en el mandat anterior es 
va celebrar el congrés Social Innovation for Communities, que va coordinar el Sr. Villarreal i 
pretenia trobar solucions internacionals que poguessin ser importades a Barcelona, i moltes 
d’aquestes solucions són les que s’han presentat avui. 
D’altra banda, comenta que no entén que el Govern no faciliti les avaluacions si les té. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 11
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
La Sra. BARCELÓ demana a la Sra. Ortiz que si té les avaluacions, les faciliti a tots els grups 
perquè les puguin analitzar, ja que es pot estar d’acord amb un programa però quan hi ha una 
inversió de diners públics cal conèixer l’efectivitat d’aquests programes. 
 
Es dona per tractat. 
 
2.-  Educació inclusiva d’infants i joves amb necessitats educatives especials. 
 
Amb motiu del tractament d’aquest informe, a la sala hi ha presents entitats del sector de 
l’educació inclusiva d’infants i joves amb necessitats educatives especials i s’ha posat a la seva 
disposició un intèrpret de llengua de signes. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA dona les gràcies a tots els equips tècnics de l’Ajuntament que han fet un 
esforç ingent per poder arribar a tenir aquest informe, així com a les persones que hi han volgut 
col·laborar des d’entitats socials, entre les quals hi ha algunes presents a la sala (Isabel 
Macarulla, d’ECOM; Manel Eiximeno, de l’ONCE; Núria Daró, de l’ONCE; Magda Giralt, 
d’ACAPPS; Marc Tapia, de FESOCA, i Rosa Maria Alemany, de l’Ajuntament de Barcelona), i 
esmenta els tres objectius principals de l’informe: visibilitzar les necessitats educatives 
d’infants i joves que tenen algun tipus de diversitat des de les seves característiques personals, 
donar a conèixer els recursos educatius municipals sobre educació inclusiva per a aquests 
infants i joves i traçar línies d’acció educativa de l’acord que es va signar fa dos anys en una 
Declaració d’Incheon en què l’educació inclusiva es plantejava com un element essencial. 
Exposa que, amb l’objectiu de sistematitzar totes les accions educatives que es fan en l’àmbit 
de l’educació inclusiva i de coordinar les diferents actuacions municipals conjuntament amb les 
entitats d’iniciativa social, s’ha creat una taula de coordinació tècnica i una taula amb entitats 
de la ciutat que hi participen. De les actuacions que es duen a terme, en destaca una de les més 
pioneres, la relacionada amb l’atenció a les necessitats educatives específiques en l’àmbit de la 
petita infància 0-3, que contribueix a complementar l’acció que s’espera que la Generalitat 
comenci a impulsar en breu per desplegar el decret d’octubre de 2017 sobre educació inclusiva. 
El Govern municipal entén que les nombroses propostes fruit d’aquest estudi, del treball de la 
taula, poden suscitar un consens important en el conjunt de la comunitat educativa de 
Barcelona, i que cal continuar avançant amb més informes i recerques que proporcionin dades 
sobre la situació actual d’aquests infants i joves a la ciutat per disposar d’un sistema 
d’indicadors al respecte amb aplicacions informàtiques que facilitin aquesta feina. D’altra 
banda, es fa èmfasi en la necessitat de reforçar la formació especialitzada per a les persones que 
treballen en activitats complementàries als centres educatius o en educació en el lleure i, en 
general, en qualsevol àmbit relacionat amb la vida d’aquests col·lectius. 
Per acabar, observa que totes aquestes accions requereixen un increment de recursos que les 
faci factibles. 
 
La Sra. ROGNONI dona les gràcies al cos tècnic per la gran feina que fa, tant quantitativament 
com qualitativament, i a les entitats presents a la sala, que també fan molta feina i molt bona. 
A continuació, comenta que, si bé l’informe és bo com a recull del que s’ha fet i el que s’està 
fent en relació amb les persones amb diversitat funcional i necessitats educatives especials, no 
conté els indicadors que permetrien fer-ne una bona anàlisi i un debat adient. 
Posa de manifest que dins del programa «L’esport inclou» no s’han concedit 3.320 beques per 
un import de 350.000 euros a infants que les necessitaven, quan l’esport és un element molt 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 12
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
important, i subratlla que cal continuar fomentant els EIPI i els CDIAP, ja que la intervenció en 
la infància evita molts problemes. 
Pregunta si és correcte que l’escola bressol Aurora aparegui com a escola bressol inclusiva o bé 
és un error i, sobre l’educació inclusiva, puntualitza que, si bé el seu grup coincideix amb els 
informes de catedràtics, professors universitaris i centres que estableixen que aquesta és 
fonamental, considera que en alguns casos cal mantenir l’especificitat, tal com diuen les 
mateixes persones amb necessitats educatives especials. 
Subratlla que cal reforçar el treball que es fa en salut mental i que, per tant, el proper mandat, 
independentment de qui governi, caldria posar molt d’èmfasi en l’organització des dels EAP, 
que poden assumir molta part de la feina per després treballar conjuntament amb els CSMIJ. 
En darrer lloc, remarca la necessitat de treballar especialment l’àmbit joves i FP (per exemple, 
l’FP dual podria ser molt positiva en aquests casos), així com el dels trastorns alimentaris com 
l’anorèxia i la bulímia. 
 
La Sra. BARCELÓ saluda els membres d’associacions presents a la sala i els dona les gràcies 
per l’excel·lent feina que fan, feina que sovint hauria de fer l’Administració pública. 
Agraeix també la presentació de l’informe, i subratlla que l’Ajuntament hauria de ser un 
exemple d’inclusió real i efectiva de les persones amb necessitats educatives especials. En 
aquest sentit, recorda que recentment es va veure que en l’oferta pública per treballar a 
l’Ajuntament de Barcelona d’entrada no s’havia fet l’oferta per a persones amb discapacitat 
intel·lectual (el problema, però, es va solucionar). 
Tot seguit, remarca que per aconseguir una inclusió real i efectiva, cal avaluar les accions que 
s’estan duent a terme i millorar-les, cosa que l’informe no permet, ja que es limita a dir si els 
programes estan en curs, en fase d’implementació o finalitzats; pregunta per què s’ha trigat tant 
a posar en marxa el Banc del Moviment, i esmenta alguns dels elements que caldria millorar: 
- Hi ha vestuaris a Sant Andreu que no estan adaptats. 
- De les 813 àrees de joc que hi ha a Barcelona, només n’hi haurà 10 totalment adaptades, 22 
amb elements d’inclusió universals i 5 amb tots els elements d’inclusió (xifres molt baixes), de 
manera que no tots els nens poden anar a qualsevol parc infantil i fer-lo servir com la resta. 
Indica que, a parer seu, la veritable inclusió és que la gent pugui moure’s per la ciutat sense 
haver de manifestar contínuament que necessita alguna cosa per dur a terme accions rutinàries. 
- El servei municipal d’assistència personal, en fase d’implementació, és un servei que 
funciona, però les famílies i les persones usuàries han de superar moltes traves burocràtiques i 
administratives per poder arribar a fer-lo servir. 
Conclou que, si bé entén que tots els partits estan d’acord que cal treballar per una Barcelona 
inclusiva al marge d’ideologies particulars, caldria una avaluació de les mesures que s’estan 
implementant en aquest sentit per saber quines accions cal continuar i quines no i què cal 
millorar. 
 
La Sra. BENEDÍ dona la benvinguda a les persones presents a la sala i agraeix la presentació de 
l’informe, del qual el seu grup comparteix completament el fons i la necessitat de treballar com 
a prioritat de l’Ajuntament l’accés equitatiu a l’educació. En aquest sentit, posa en valor el Pla 
de xoc contra la segregació i per la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu, que començarà a 
implementar el proper curs el Consorci d’Educació de Barcelona, seguint les directrius del 
Pacte contra la segregació escolar del síndic de Greuges; el treball «Equivalència territorial en 
la planificació educativa a Barcelona», de Xavier Bonal i Adrián Zancajo, i l’informe sobre les 
oportunitats educatives de la infància i adolescència a Barcelona 2018-2019, de l’Institut 
d’Infància i Adolescència. Posa de manifest que el curs 2019-2020 es farà una preassignació de 
places de P3 i primer d’ESO a tot l’alumnat en situació de vulnerabilitat detectat a partir de la 
col·laboració amb els Serveis Socials i es potenciaran els avantatges que reporta el treball 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 13
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
conjunt dels Serveis Socials de l’Ajuntament i els treballadors i treballadores dels EAP, cosa 
que permetrà ampliar l’abast de detecció de l’alumnat vulnerable més enllà dels destinataris 
dels fons socials. En la mateixa línia, es treballa també per identificar els alumnes de primer 
d’ESO en situació de vulnerabilitat que estan cursant sisè de primària en centres públics i fer-ne 
un seguiment més acurat. 
Manifesta l’opinió del seu grup que aquestes mesures, a part de garantir una educació inclusiva, 
amb el desenvolupament de la llei de la qual parlava el comissionat, dels infants i dels joves 
amb necessitats educatives especials, milloraran la detecció d’aquest alumnat que es troba en 
situació de vulnerabilitat i facilitarà una distribució equilibrada dins la xarxa educativa de 
l’alumnat vulnerable. 
El seu grup valora el desplegament de polítiques i estratègies educatives per a infants i joves 
amb necessitats educatives especials de manera transversal, partint d’una concepció holística de 
l’educació i tenint en compte que els infants estan educant-se i formant-se vint-i-quatre hores al 
dia, 365 dies l’any, amb mesures compartides amb àmbits com Esports, l’Institut Municipal de 
Persones amb Discapacitat, Promoció i Atenció a la Infància, Adolescència i Joventut, Igualtat i 
No-discriminació, Salut, Participació Ciutadana, Cultura o Mobilitat. 
Per acabar, valora el caràcter propositiu de les actuacions a desenvolupar i convida tothom a 
continuar treballant per una educació pública inclusiva de qualitat. 
 
La Sra. ANDRÉS saluda les entitats i les persones presents a la sala i agraeix la presentació de 
l’informe, que el seu grup, però, entén que més que un informe és una guia, ja que no inclou 
indicadors de pressupost ni d’impacte en les persones, ni uns objectius clars pel que fa a 
terminis d’execució. 
Dit això, demana que s’ampliï la informació (objectius, terminis, accions) sobre les quinze 
propostes de futur, projectes nous i molt interessants, així com sobre les accions en curs, com 
ara la incorporació de l’atenció psicològica a les unitats d’escolarització compartida (UEC), el 
servei educatiu adreçat a l’alumnat amb sordesa o trastorn del llenguatge (caldria especificar, 
per exemple, en quantes escoles està i si tothom el té garantit) o el suport educatiu quan hi ha 
problemes de salut mental (quina mena de suport és, en quines escoles es troba...). 
Observa que sense aquesta informació, no es pot saber quina és la situació de l’educació 
inclusiva d’infants i joves amb necessitats educatives especials a la ciutat ni es pot treballar bé 
per agafar un compromís social i polític a partir de les conclusions que s’han treballat (molt ben 
treballades). 
 
El Sr. VILLAGRASA dona les gràcies a les persones i les entitats presents a la sala i agraeix 
també la presentació de l’informe. El seu grup, però, coincideix que manquen dades (impacte 
en les persones participants, pressupost d’execució, fases d’execució) per poder valorar els 
projectes que s’estan duent a terme, i troba a faltar també que s’especifiqui quines entitats 
col·laboren amb els projectes, molts dels quals no es podrien tirar endavant sense elles, sobretot 
els esportius (sovint la feina amb joves amb necessitats educatives especials es fa a través dels 
clubs esportius), de manera que cal reconèixer la seva feina. 
 
La Sra. ROVIRA agraeix la presentació de l’informe, que permet conèixer la realitat de 
projectes que s’estan desenvolupant a la ciutat des d’una perspectiva inclusiva posant al centre 
els infants i els joves que tenen necessitats educatives especials, i esmenta reptes importants, 
com ara el de transversalitzar aquesta perspectiva a totes les àrees de l’Ajuntament. Observa 
que no serveix de res, per exemple, que es faci un projecte molt clar sobre la manera de 
desenvolupar habitatge inclusiu si després la Regidoria d’Habitatge no té accés a aquesta 
informació i, per tant, no desenvolupa els pocs habitatges públics que pot desenvolupar des 
d’aquesta perspectiva, perquè no té en compte aquestes necessitats especials. Subratlla que 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 14
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
aquesta manca de transversalitat és habitual a l’Ajuntament: les àrees per separat fan molts 
bons estudis, i hi ha treballadores que fan molt bé la seva feina, però aquesta informació no se 
socialitza, no arriba al conjunt de treballadores i, sovint, tampoc no arriba a les diferents àrees 
polítiques de govern de l’Ajuntament. Per això, caldria que totes les persones que estan en 
àrees implicades tinguessin accés a aquest informe, el tinguessin present i desenvolupessin les 
seves accions de govern a partir d’aquestes necessitats, i caldria que això també es fes amb la 
perspectiva feminista, de determinants de la salut, de classe, etc. 
Posa èmfasi en la necessitat de posar al centre l’avaluació dels projectes que s’estan duent a 
terme i de formar les treballadores des d’aquesta perspectiva. Assenyala, però, que sovint les 
treballadores estan absolutament saturades i afegir-hi formacions en hores que no són de gestió 
o d’intervenció directa que fan amb infants o amb joves suposa una dificultat afegida perquè 
puguin tenir totes les eines. 
Conclou que l’informe és útil però calen més recursos públics, més treballadores, més formació 
a les treballadores, que es reparteixi el treball de manera que no hi hagi jornades inabastables 
per a moltes treballadores i, en definitiva, que es posin al centre les persones que hauran de 
desenvolupar aquests projectes a la ciutat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix l’informe, que és un recull de programes i objectius, un 
desplegament global de l’estratègia endegada pel Govern, però observa que és impossible 
analitzar-lo a fons en vint-i-quatre hores. D’altra banda, comenta que abans de l’apartat amb 
l’objectiu de cada programa convindria afegir-ne un que descrivís el problema que es vol 
solucionar, cosa que en facilitaria el seguiment. 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix totes les aportacions i diu a la Sra. Rognoni que en l’àmbit esportiu, 
pel que fa a aspectes d’educació inclusiva sí que es disposa de monitors especialitzats que 
poden atendre infants amb diversitat funcional; aclareix que l’escola bressol Aurora té plantejat 
un grup socioeducatiu per acollir infants amb necessitats educatives específiques, i afegeix que 
l’escola bressol Trencadís ha estat un dels elements emblemàtics d’aquest mandat amb relació a 
aquesta qüestió. 
A continuació, comenta que hi ha una avaluació prevista per part d’Ivàlua (s’espera que es faci 
aquest any) i posa de manifest que el Pla de joc preveu un treball important perquè qualsevol 
infant amb diversitat funcional pugui gaudir del joc d’una manera adient. 
En relació amb la intervenció de la Sra. Benedí, assenyala que el Pla de xoc social realment 
evidencia que sovint quan un infant té necessitats educatives especials i està en un entorn 
empobrit pot patir una doble discriminació, per això és tan important treballar amb aquesta 
lògica. 
Es compromet a ampliar la informació facilitada, concretament, a fer arribar a la Sra. Andrés 
l’informe del Consorci d’Educació sobre el treball en matèria inclusiva, i diu al Sr. Villagrasa 
que la informació sobre entitats es troba a la pàgina 59 de l’informe (llista de les entitats que hi 
participen). 
Per acabar, diu a la Sra. Rovira que comparteix totalment el que ha comentat sobre la necessitat 
de reforçar la transversalitat, la formació i els recursos públics, i diu al Sr. Puigcorbé que 
realment el problema que es tracta és la manera de fer millor educació inclusiva a Barcelona. 
 
El Sr. VILLAGRASA puntualitza que el que volia demanar era que en cada programa 
s’especifiqués quines entitats hi han participat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ diu al Sr. Essomba que creu que no ha interpretat bé el que volia dir. 
 
Es dona per tractat. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 15
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
3.-  (M1519/11115) Que comparegui el responsable del govern municipal per donar compte de les 
actuacions i gestions dutes a terme amb les persones en situació de vulnerabilitat que acudeixen, 
tant a vendre com a comprar, al conegut popularment com a "Mercat de la Misèria", a l’entorn 
de la plaça de Les Glòries Catalanes. 
 
La Sra. SENDRA recorda que aquest punt es tractarà conjuntament amb el punt 17 (prec 
presentat pel Grup Municipal de Cs). 
 
La Sra. ORTIZ comenta que entén que la compareixença es demana amb interès per la part 
relacionada amb la intervenció social i no amb l’espai públic o la seguretat, que no són 
responsabilitat d’aquesta comissió, encara que els equips de Drets Socials treballin colze a 
colze amb la Guàrdia Urbana i els serveis del Districte, però subratlla que ningú no pot pensar 
que una intervenció social farà que unes persones desapareguin d’una plaça de l’espai públic. 
Exposa que el Servei de Gestió de Conflictes ha fet diverses intervencions al mercat i ha 
determinat els perfils sociodemogràfics de les persones que hi van a intercanviar objectes: la 
majoria (més del 60%) estan ateses pels Serveis Socials de Barcelona o dels seus municipis 
d’origen; les persones que no resideixen a Barcelona (al voltant del 40%) són les que estan 
menys ateses pels serveis socials respectius; hi ha manca d’ingressos provocada en molts casos 
per atur de llarga durada, i la majoria d’aquestes persones declaren haver estat ateses als 
Serveis Socials. D’altra banda, posa de manifest que el fet que els serveis públics dirigits a la 
població en situació d’alta vulnerabilitat es concentrin a la ciutat de Barcelona fa que hi hagi un 
factor d’atracció, com també el fet que a Barcelona sigui més fàcil trobar ferralla. 
A continuació, explica que la funció dels equips d’intervenció en medi obert quan detecten 
problemàtiques socials a l’espai públic protagonitzades per persones empadronades a la ciutat 
és derivar-les i acompanyar-les als Serveis Socials per tal que estiguin millor ateses, però en 
cap cas no se’ls fan xantatges de dir-los, per exemple, que se’ls farà acompanyament social a 
canvi que no estiguin a l’espai públic. Considera que si realment es vol resoldre el problema 
d’aquestes persones, no s’hauria de condicionar una cosa amb l’altra: s’ha de poder debatre 
també sobre quin és el límit que té la ciutat de Barcelona i com s’ha d’endreçar l’espai públic, 
però vincular una cosa amb l’altra entén que és un error. 
Subratlla que tothom hauria de reflexionar sobre quina responsabilitat té cada administració 
perquè succeeixi el que succeeix al mercat de la misèria. En aquest sentit, indica que un estudi 
del 2018 deia que un 17,9% d’aquestes persones percebien el subsidi d’atur; un 10,8%, una 
prestació no contributiva; un 10,7%, de jubilació; un 10,7%, de renda mínima d’inserció; un 
9,6%, de renda garantida de ciutadania, i un 9,6%, de viudetat, dades que demostren que hi ha 
un problema greu, ja que hi ha moltes persones que no arriben a final de mes tot i tenir una 
prestació econòmica. 
Conclou que el problema principal és que hi ha persones que tenen prestacions o estan 
treballant i són pobres, i això es resol estructuralment, mitjançant reformes laborals i garantint 
rendes dignes.  
 
El Sr. BLASI explica que el seu grup va demanar la compareixença perquè, després de molts 
anys presentant iniciatives sobre la qüestió tant en l’àmbit de territori, dels districtes, com de 
Casa Gran, la situació ha empitjorat, cosa que els preocupa. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 16
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Comenta que, si bé entre setmana l’ocupació de l’espai al voltant de La Farinera és més reduït 
perquè a La Farinera hi ha activitat, quan arriba el cap de setmana s’ocupen tots els espais 
d’una manera exagerada, i l’Associació de Veïns del Clot ha demanat que s’hi actuï, com 
també s’ha demanat en reiterades ocasions en audiències públiques, plenaris de Districte, 
consells de barri, etc., i el mateix problema existeix al Mercat dels Encants. Afegeix que algú 
va dir que es buscaria un altre entorn, quan el problema no és la ubicació del mercat, i demana 
al Govern que actuï, cosa que se li demana des de fa molt de temps i no fa. Concreta que més 
enllà dels canvis que hi va haver en relació amb l’actuació sobre el top manta, es desconeix el 
lideratge del Govern, i subratlla que cal anar més enllà de fer un cens i detectar la tipologia i la 
problemàtica de les persones. Afegeix que ara, a la venda i la competència deslleial, se suma la 
venda de productes alimentaris, amb la qual cosa es posa en perill el consumidor, i el Govern 
continua sense fer res (si més no, no ha informat sobre les actuacions que duu a terme, des de 
quan i amb quantes persones de Serveis Socials). Remarca que cal prendre-s’ho seriosament, 
actuar de manera efectiva i evitar l’efecte crida, que pot fer que el problema s’estengui a altres 
llocs de la ciutat. 
En darrer lloc, critica que el Govern, quan no sap com justificar la seva inacció o la seva 
incapacitat, parli de la responsabilitat del conjunt de les administracions. 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Ortiz que no és la primera vegada que es tracta aquest tema a 
la Comissió perquè és un tema que preocupa però del qual el Govern s’ha ocupat poc, i li 
pregunta si continua pensant que el mercat de la misèria és un punt de trobada, de socialització 
i d’intercanvi, com va afirmar al juny de 2018. Observa que aquesta definició seria més pròpia, 
per exemple, d’un centre comercial com ara el de Glòries, no gaire lluny del mercat de la 
misèria, i que, en qualsevol cas, aquest és un punt de trobada de pobresa en què es 
comparteixen desigualtats i dolor i s’intercanvia patiment. 
A continuació, assenyala que el prec del seu grup corresponent al punt 17 demana més mesures 
socials i d’inserció, i demana que es facilitin les dades actualitzades, ja que les últimes es van 
facilitar al juny de 2018, però des d’aleshores la concurrència ha augmentat, i no només hi ha 
aquesta activitat al mercat de la misèria —és lamentable que a una ciutat de Barcelona hi hagi 
un espai conegut amb aquest nom, sobretot perquè al darrere hi ha persones amb un projecte de 
vida —, sinó també davant del Mercat dels Encants. 
Per acabar, demana a la Sra. Ortiz que en la segona intervenció informi —aquesta informació ja 
la va demanar al juny de 2018— sobre els plans socials que s’han fet, mesures concretes i 
accions d’inserció social, i quanta gent ha pogut trobar una manera de tenir una vida digna. 
 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que la situació a l’entorn de la plaça de les Glòries, el 
conegut com «el mercat de la misèria», és colpidora i, si bé fa anys que existeix, s’ha agreujat 
amb l’augment de les desigualtats, i Barcelona no està donant recursos i ajudant a conquerir 
drets a les persones que hi van, algunes de les quals tenen problemes de salut mental o d’altres 
tipus que també afecten els infants i les persones grans que comparteixen aquest espai. 
Comenta que, d’una banda, les conseqüències de la pobresa material, social, relacional, 
educativa i cultural tindran una afecció molt rellevant en les vides d’aquestes persones, però, 
d’altra banda —entén que aquestes coses s’han de formular en positiu—, una inversió adient de 
recursos econòmics i humans adreçada a aquestes persones és clau per a un futur més digne. 
Observa que algunes d’aquestes persones no tenen xarxa en comparació amb la resta de la 
ciutadania de Barcelona i necessiten un coixí per fer una transició social i comunitària. Indica 
que, en aquest sentit, les associacions de veïns del barri a finals de l’any passat ja van demanar 
participar en un grup de treball que abordés la problemàtica, una comissió en la qual poguessin 
participar també altres entitats com La Farinera del Clot i centres educatius, i assenyala que el 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 17
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
fet de fugir del problema està perjudicant el veïnat i el mateix Ajuntament, cosa que el seu grup 
lamenta profundament. 
Subratlla que, davant d’un fenomen que ha crescut, cal actuar d’una manera molt més activa i 
realista i, sobretot, garantir al màxim la convivència en aquest espai públic. El seu grup és 
conscient que s’hi està treballant (els Serveis Socials hi estan a sobre i els equips de carrer van 
fent periòdicament funcions d’observació i informes dels venedors i dels recursos municipals 
dels quals disposen), però es pregunta si la feina feta ha estat suficient, si no hauria calgut fer 
més intervenció social i comunitària, si s’han escoltat les propostes del veïnat i si s’ha fet la 
taula que aquest demanava. D’altra banda, demana al Govern que confirmi si és cert que aquest 
dissabte es desallotjarà el mercat de Glòries amb Guàrdia Urbana i mànegues d’aigua, actuació 
que el seu grup no trobaria encertada. 
Conclou que la situació s’ha d’abordar de manera integral, intensiva i amb tots els factors 
implicats, si realment s’aposta per l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. 
 
La Sra. ANDRÉS remarca que la informació facilitada en la compareixença d’avui no és 
diferent de la que s’ha facilitat en altres moments en què s’ha parlat sobre aquest fenomen, com 
ara al juny de 2018 i a finals de 2017, quan ja hi havia més de 200 venedors que venen en unes 
condicions que provoquen carrers obstruïts, deixen brutícia i, el que és pitjor, els objectes que 
venen són recuperats dels contenidors o procedents de furts o robatoris que es venen a un euro, 
i els venedors tenen una expectativa de recaptació d’entre 20 i 40 euros diaris. Afegeix que 
alguns ho fan perquè és el seu mitjà de subsistència i d’altres per complementar la seva 
economia familiar, perquè no arriben. 
Subratlla que mentre el Govern municipal continuï dient que és un espai de trobada i 
d’intercanvi no es podrà solucionar el problema, un problema en què hi ha persones que 
pateixen precarietat econòmica, laboral i en tots els sentits, ja que estan venent en unes 
condicions que no són acceptables enmig d’una ciutat que vol ser del segle XXI. 
Per això, el Govern municipal, que té recursos per fer-ho, ha d’abordar la situació. En aquest 
sentit, pregunta què fa el comissionat d’Economia Social, que no ha assistit mai a la Comissió, i 
per què no es fan projectes d’economia social, solidària i circular amb aquestes persones, si és 
que tot queda en el disseny per poder ensenyar després un paper ben bonic quan acabi el 
mandat. 
Conclou que la situació és inacceptable per a una ciutat com Barcelona i per a un ajuntament 
que té un govern amb recursos econòmics, infraestructura i, per primera vegada, un comissionat 
d’Economia Social i Solidària. 
 
El Sr. VILLAGRASA reconeix que la situació al mercat de la misèria no és fàcil de resoldre 
perquè és molt complexa, però entén que el bonisme que ha impregnat l’Ajuntament els darrers 
quatre anys no ajuda gens a millorar la situació d’aquestes persones, que ha empitjorat. 
Reconeix també que el Govern hi ha treballat, per exemple, fent el cens, però observa que, si bé 
aquest pot ser una eina de treball, segurament no és real, perquè hi ha moltes persones que 
entren i surten del mercat. D’altra banda, admet que moltes d’aquestes persones tenen alguna 
patologia i rebutgen l’ajut, però subratlla que els Serveis Socials de Barcelona sempre han estat 
molt potents i caldria intensificar-ne el treball en aquest espai, tant per les persones que hi són 
com pel mateix espai, actualment molt degradat. Afegeix que el que passa al mercat de la 
misèria afecta els entorns, i és sobretot d’això del que es queixen els veïns. 
Per això, demana al Govern que en els dos mesos de mandat que queden intenti intensificar el 
treball dels treballadors socials en aquest espai, ajudar tantes persones com sigui possible a 
inserir-se sociolaboralment de la millor manera possible i prendre mesures per evitar que la 
zona es degradi encara més. 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 18
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
La Sra. ROVIRA recorda, davant la indignació mostrada avui per alguns partits polítics, que el 
mercat de la misèria també existia quan hi havia el PSC o el Partit Demòcrata governant, i 
observa que el fet que sigui una realitat que fa anys que acompanya la ciutat demostra que és 
difícil d’abordar. Entén que tots els partits han intentat, d’una manera o d’una altra, abordar la 
situació que es dona concretament al mercat de la misèria però que podria ser una realitat del 
conjunt de la ciutat, atès que hi ha desigualtat social, exclusió social i no s’està trobant la 
manera de capgirar la situació. Afegeix que, si bé alguns informes del Govern volen mostrar 
que sí que està disminuint la desigualtat social, la lletra petita indica que el que està passant és 
que està canviant la població dels districtes. Remarca que no és que a Barcelona hagi 
augmentat la classe mitjana, sinó que s’ha substituït població: s’està expulsant les persones 
pobres, les veïnes de classe treballadora, perquè vingui gent amb rendes més altes a viure en 
una ciutat aparador que manté, malgrat que hi ha hagut bones intencions per part del Govern 
actual, els seus pilars fonamentals, que són el seu model turístic i la privatització de serveis, i 
una manera de governar la ciutat que no ha canviat en trenta anys. D’altra banda, subratlla que 
la Comissió sovint acaba parlant de les conseqüències d’aquest model econòmic i social que, 
malauradament, no decideix la Comissió de Drets Socials, sinó d’altres. 
Expressa l’opinió del seu grup que és inadmissible —l’Àrea de Drets Socials hi hauria de fer 
èmfasi— que hi hagi un consorci publicoprivat de turisme que estigui decidint què es fa amb 
els diners de promoció turística i que ho estiguin decidint els grans lobbies de la ciutat, que 
després s’embutxaquen els diners i aquests no es reverteixen en el conjunt de les veïnes. 
Subratlla que el model turístic de Barcelona dona lloc a precarietat laboral, ja que si 
s’enriqueixen alguns lobbies de la ciutat, alguns empresaris o el Sr. Gaspar és a costa 
d’explotar la ciutat a cost zero, a costa de les condicions del conjunt de treballadores i a costa 
de tenir uns barris que cada vegada responen més a una lògica no de donar drets ni serveis a les 
veïnes, sinó de posar en safata que les grans empreses puguin venir a explotar la ciutat i els 
barris capgirant-los urbanísticament i posant-los a disposició d’aquest mercat turístic. 
Conclou que és bàsic analitzar d’on surt la desigualtat, la realitat que actualment es troba als 
districtes més empobrits de Barcelona, no només al mercat de la misèria, i calen mesures 
estructurals, repartir el treball, repartir la riquesa, treballar per uns serveis públics que realment 
siguin de titularitat i de gestió públiques perquè les seves treballadores puguin fer feina 
comunitària i d’acompanyament, i, sobretot, cal que la ciutat no expulsi les seves veïnes. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ subscriu les paraules de la Sra. Rovira. 
 
El Sr. ARDANUY indica que comparteix algunes de les idees expressades per la Sra. Rovira i 
posa de manifest que coneix bé l’entorn perquè n’ha estat veí durant gairebé cinc anys i ha estat 
regidor del Districte de l’Eixample, que té una part important d’afectació, de manera que és 
conscient de la dificultat de solucionar el problema, un problema cronificat que en alguns 
aspectes ha anat creixent. 
A continuació, assenyala que segurament caldria una intervenció multidisciplinària, així com 
una intervenció important des del punt de vista de Serveis Socials que es mantingués en el 
temps. Ell, que sempre critica els plans de xoc per solucionar problemes estructurals, opina que 
caldria revisar algunes de les accions, intensificar-les i enfortir-les per intentar corregir un 
problema endèmic de l’entorn que realment està afectant la qualitat de vida dels veïns i veïnes 
que hi viuen. 
 
La Sra. ORTIZ demana honestedat als grups i pregunta si plantegen el tema del mercat de la 
misèria com un problema social, perquè els preocupa que hi hagi pobresa, o bé perquè els 
preocupa que aquestes persones estiguin a l’espai públic, ja que potser estan dient que es 
condicionin les ajudes o el suport social a aquestes persones al fet que marxin de l’espai públic, 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 19
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
i l’Ajuntament de Barcelona no intervé d’aquesta manera, sinó que assisteix les persones que 
estan allà. Observa, però, que la cartera dels Serveis Socials locals té uns límits: per exemple, 
que pugui donar ajuts d’emergència social, però, amb un 10,7% de persones jubilades, d’altres 
que reben una prestació no contributiva, d’altres en situació de viduïtat i, en definitiva, amb un 
problema estructural, els ajuts d’emergència i un pla d’ocupació no són suficients. 
Coincideix que cal treballar amb els veïns i que hi ha hagut intervencions de la Guàrdia Urbana 
i s’hi treballa, però observa que hi ha un 30% de persones que venen de fora de la ciutat —
pregunta per què la Sra. Marín no fa plans d’ocupació i economia social—, i comenta que 
s’està fent ús del mercat de la misèria per desgastar el Govern, quan és impossible que un ajut 
d’emergència local tregui les persones de la pobresa estructural, sobretot tenint en compte que 
Espanya és el país que després de fer transferències econòmiques treu menys gent de la pobresa 
(són menys efectives) i que la renda garantida pràcticament no s’està aplicant. 
Afegeix que si algú vol ridiculitzar que el mercat de la misèria és un espai de trobada, ho pot 
fer, però el Govern ha parlat amb les persones que hi són i ningú és allà com a modus vivendi, 
sinó que moltes d’aquestes persones admeten que és un ajut complementari a ingressos 
insuficients i diuen que és un espai de trobada —on, efectivament, s’hi comparteix patiment—, 
per això la problemàtica creix els caps de setmana. 
Assenyala que, per molt luxós que es faci el Mercat dels Encants, a l’entorn hi ha un altre 
mercat on sempre hi ha hagut aquest tipus d’intercanvis, i subratlla que el Govern hi continuarà 
treballant coordinadament, amb Seguretat, amb tots els treballadors que hi ha a l’espai públic, 
amb Neteja, etc., atès que és necessari posar límits. Remarca, però, que no es poden barrejar les 
coses, i repeteix que fent plans d’emergència social o plans d’ocupació no se soluciona el 
mercat de la misèria. 
 
El Sr. BLASI diu a la Sra. Ortiz que aquest mercat de luxe va ser projectat per un govern 
socialista i d’ICV-EUiA, i que el mercat de la misèria existia, però no en les condicions en què 
està ara, amb un efecte crida i una expansió notables. 
El seu grup entén que tothom comparteix la necessitat de garantir la dignitat de les persones, 
donar-hi solucions i identificar la problemàtica, però subratlla que la solució no pot ser la 
misèria. 
D’altra banda, manifesta preocupació per la pregunta formulada per la Sra. Benedí sobre l’avís 
d’intervenció aquest cap de setmana. 
Pel que fa al dubte de la Sra. Ortiz sobre si per als grups aquest tema és social o d’espai públic, 
cita el Sr. Catasús, de l’Associació de Veïns del Clot – Camp de l’Arpa, que va dir que aquest 
mercat ha anat ocupant cada vegada més espai, i més venedors, més espai públic. 
En qualsevol cas, el seu grup considera que l’Ajuntament pot fer més, malgrat la complexitat 
del fenomen, relacionat amb l’ocupació il·legal de l’espai públic, la neteja i, sobretot, la 
pobresa. Per això, demana a la Sra. Ortiz que el Govern intervingui, sobretot des del vessant 
que a ella li correspon (Serveis Socials), que per això s’ha portat a aquesta comissió. 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Ortiz que el problema és de pobresa, social i d’ocupació i que 
qui té el dubte de si és un problema social o no és ella, ja que no accepta un prec en què es 
demanen mesures d’atenció social i inserció social. Assegura que si la Sra. Ortiz no accepta 
aquest prec és perquè no vol treballar aquest fenomen des de l’àmbit social perquè considera 
que aquest mercat de la misèria és un punt de trobada, de socialització i d’intercanvi, i li 
demana una mica de seriositat. 
 
La Sra. ORTIZ diu que la té tota. 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 20
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
La Sra. BARCELÓ respon que la seva intervenció d’avui fa que ho dubti, ja que si realment hi 
va i parla amb les persones, s’adonarà que hi ha altres llocs molt millors i més dignes per fer un 
punt de trobada, de socialització i d’intercanvi. 
Pregunta si realment l’Ajuntament de Barcelona i els Serveis Socials l’únic que poden oferir a 
aquestes persones que estan en risc d’exclusió social és el punt de trobada del mercat de la 
misèria, i comenta que hi ha un problema si l’exemple d’inversió social a Barcelona són els 
programes socials que s’han fet al mercat de la misèria i si la Sra. Ortiz considera que el que 
dona l’Ajuntament de Barcelona a aquestes persones és un punt de trobada social. 
D’altra banda, afirma que és un problema d’ocupació de la via pública, però, sobretot, de 
persones que no poden desenvolupar una vida digna perquè les ajudes no són suficients. En 
aquest sentit, observa que la Sra. Ortiz, que ha dedicat la intervenció a criticar l’oposició, en 
cap moment no ha parlat de plans d’inserció social i de la seva efectivitat. 
 
La Sra. BENEDÍ observa que la complexitat ja existia en els mandats anteriors i que la situació 
actual demostra que hi ha coses que no s’han fet del tot bé, i torna a preguntar per què no s’ha 
treballat conjuntament amb el veïnat de la zona i si és cert que dissabte hi haurà mànegues i la 
Guàrdia Urbana, actuació que consideraria lamentable. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que no li ha quedat clar si és un espai d’intercanvi o és que aquestes 
persones tenen moltes necessitats socials, i subratlla que, independentment del que faci la Sra. 
Marín a l’Hospitalet de Llobregat, aquí la Sra. Ortiz ha de donar explicacions sobre el que fa 
amb el 60% de les persones del mercat de la misèria que resideixen a Barcelona. Pregunta què 
es fa amb elles, però observa que, en qualsevol cas, no s’ha resolt res perquè continuen estant 
allà. Afegeix que si, a més, venen d’altres municipis, cal treballar en el marc del Consorci de 
Serveis Socials, en què es planifiquen les intervencions socials, que ha d’aprovar el Govern de 
la Generalitat, per resoldre els problemes dins la seva complexitat. 
 
La Sra. ORTIZ subratlla que el Govern municipal continuarà fent intervenció social i treballant 
coordinament amb els cossos de seguretat sense condicionar una cosa a l’altra. D’altra banda, 
assenyala que totes les persones que estan a Serveis Socials tenen un pla individual 
d’intervenció social. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
4.-  (M1519/11106) Que comparegui el responsable del govern municipal per oferir informació 
sobre el grau de compliment de les mesures derivades tant del conjunt de proposicions 
aprovades en aquesta comissió durant el present mandat, com dels precs acceptats. 
 
La Sra. ANDRÉS explica que el seu grup sol·licita aquesta compareixença a totes les 
comissions d’aquest mes perquè ha arribat el final del mandat i vol saber l’estat d’execució o la 
voluntat política d’execució de les proposicions aprovades i dels precs acceptats al llarg del 
mandat. 
 
La Sra. ORTIZ assegura que el Govern està disposat a facilitar les explicacions oportunes i a 
rendir comptes, però entén que el format de la comissió no és el més adequat per fer-ho, ja que 
en vuit minuts és difícil fer una anàlisi extensiva del que s’ha fet durant quatre anys. 
Dit això, comenta que el Govern s’ha caracteritzat per fer una aposta social forta en totes les 
mesures i lluitar contra les desigualtats de manera transversal, des de l’àmbit del feminisme, la 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 21
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
cultura, els esports i, evidentment, des del conjunt de l’Àrea de Drets Socials, i el pressupost 
social ha augmentat globalment un 50%. 
Indica que a les 39 comissions que s’han celebrat al llarg del mandat s’han aprovat 175 
proposicions de les 207 que s’han presentat i s’han aprovat 199 precs, i engloba les iniciatives 
en grans temes: 
- Serveis Socials. S’ha reduït un 25% el temps d’espera malgrat que s’estan atenent més 
persones; s’han incrementat els professionals un 34%; s’ha fet més acció comunitària, s’ha 
intentat reduir burocràcia; hi ha hagut un consens unànime en l’estratègia d’inclusió social i 
reducció de les desigualtats, amb tots els grups municipals (se n’està fent seguiment en el marc 
de l’Acord ciutadà), i s’han duplicat els ajuts econòmics d’inclusió. 
- Exclusió residencial, pobresa energètica i habitatge. S’han portat a Plenari 43 solars; en 72 
solars de titularitat municipal hi ha projectes en marxa o en construcció, i 52 solars més estan 
en tràmit, amb una inversió de més de 500 milions d’euros en habitatge; es va ampliar el criteri 
perquè entressin més persones a la Mesa d’Emergència, cosa que, evidentment, ha fet que hi 
hagi més persones a la llista (tot i que la Mesa es gestiona des del Consorci d’Habitatge, més 
del 80% dels habitatges els aporta l’Ajuntament de Barcelona, que continua treballant en nous 
habitatges i per ampliar la borsa de lloguer); es va elaborar el cens d’habitatges buits; s’han 
aturat els talls de subministrament i l’aplicació de la Llei 24/2015; s’han incrementat un 30% 
les places per a persones sense llar, i s’ha ampliat el programa Housing First. 
- Pobresa infantil. S’han incrementat les beques menjador un 56% (durant tot el mandat el gruix 
de la inversió ha estat municipal); s’han ampliat les famílies vulnerables en l’entrada a les 
escoles bressol; s’ha fet un pla de xoc contra la segregació escolar, i s’han doblat els ajuts per a 
la campanya de vacances d’estiu. 
- Educació i infraestructures. En el Pla d’inversió municipal, hi ha hagut 112 milions d’inversió 
en centres educatius de la ciutat (la inversió de la Generalitat ha estat de 47 milions); s’han 
obert nou escoles, tres instituts-escola i sis nous instituts (al mandat anterior no es va obrir cap 
escola pública a Barcelona); s’han incrementat les hores de suport educatiu a bressol i es va 
municipalitzar el servei. 
- Persones grans, accessibilitat i autonomia personal. S’ha incrementat un 60% el pressupost en 
programes i serveis d’atenció a les persones grans, amb l’estratègia de canvi demogràfic i 
envelliment i els projectes «Radars» i «Respir»; ha crescut el model d’assistent personal i s’ha 
treballat en un model d’accessibilitat universal i autonomia personal; s’han fet 34 pisos per a 
projectes d’autonomia personal; s’ha impulsat el Pla de salut mental (el primer que se’n fa); ha 
crescut la salut comunitària en més d’un 100%, i s’ha arribat a un acord per al Pla 
d’equipaments sanitaris, dotat amb 180 milions d’euros, amb la Generalitat. 
- Joventut. Han augmentat els serveis i l’atenció a la joventut i s’han fet el Pla d’ocupació 
juvenil, el Saló d’Ocupació Juvenil, el Pla d’equipaments i el Pla jove. 
- Feminismes, LGTBI i violència de gènere. S’ha fet el centre de recursos LGTBI, que al 
principi del mandat va generar força debats a la Comissió, i l’Àrea de Feminismes ha impulsat 
tot un treball transversal per reduir les desigualtats entre homes i dones. 
- Cultura. S’ha invertit en el manteniment patrimonial d’una ciutat que té un patrimoni molt 
important i s’ha impulsat el reequilibri territorial en la cultura, des de la Mercè fins a festivals 
nous, i tot el que té a veure amb el treball amb els centres cívics, treballant amb el conjunt dels 
grups. 
- Esports. Les beques i ajudes a les famílies s’han multiplicat per quatre durant el mandat. 
Per acabar, repeteix que és complicat fer un balanç de tot el mandat en aquestes condicions, i 
observa que també és feina de l’oposició anar fent seguiment de les proposicions i dels precs i 
tenen mecanismes per fer-ho. Per això, el que ha intentat fer és un panorama general de molts 
temes que van donar lloc a debats (en alguns casos, acarnissats) al principi del mandat i que 
s’han anat resolent, s’han fet o estan en marxa. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 22
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix les dades facilitades per la Sra. Ortiz, però puntualitza que el seu 
grup volia conèixer el grau de compliment de cadascuna de les iniciatives aprovades. Per 
exemple, i entre moltes altres qüestions, no ha parlat de quants dels habitatges del cens 
d’habitatges buits continuen buits ni de quins mecanismes ha implementat el Govern perquè 
deixin d’estar-ho; no ha parlat sobre les grans retallades que hi ha hagut en la renda infantil 
(abans les famílies percebien 100 euros per cada fill i ara en perceben 100 pel primer, 75 pel 
segon i 50 pel tercer); no ha dit que de cada atenció domiciliària que es dona de baixa, hi ha 
una alta cada dos baixes i que hi ha hagut una davallada important en aquest servei; no ha parlat 
dels PIAD que continuen pendents, del dèficit de places residencials ni del servei que es presta 
en aquestes places, ni ha informat sobre el grau de compliment de la proposició del seu grup 
que es va aprovar en què es demanava que es comencés a treballar amb una inspecció, una certa 
vigilància, de la qualitat del servei en les places residencials; no ha parlat de la tarifació social 
dels centres esportius; sobre els tres instituts-escola nous, no ha explicat què passa amb el 
Cristòfol Colom ni amb el Bon Pastor; no ha parlat sobre l’informe referit a les ocupacions 
il·legals d’habitatges i l’estratègia global que caldria aplicar en aquesta qüestió, ni del pla de 
suport que s’havia d’elaborar per fomentar l’esport nàutic. 
 
La Sra. FANDOS diu a la Sra. Ortiz que algunes de les coses que ha tirat endavant el Grup de 
BC són coses que ja pensava fer i que ara presenta com si les hagués fet arran de les 
proposicions de la resta de grups, i observa que no ha dut a terme les iniciatives que s’han 
aprovat sense el seu suport. 
A continuació, afirma que algunes de les dades que ha facilitat la Sra. Ortiz no són certes, ja 
que, per exemple, ha dit que hi ha hagut una reducció del 25% de la llista d’espera dels centres 
de Serveis Socials quan la veritat és que si s’ha reduït és perquè primer, a principis de mandat, 
es va disparar. Quant al Housing First, observa que les places de què parla el document que ha 
facilitat avui el Govern són les que es van posar en marxa el mandat anterior, de manera que no 
es pot dir que les places hagin augmentat. Demana que no es facilitin dades falsejades i 
comenta que si totes són com aquestes dues, que coneix bé, no es pot creure el que diu. 
Posa de manifest que no s’ha fet el pla de xoc per a persones sense llar que va demanar el seu 
grup, com demostra el fet que hi hagi més persones sense llar al carrer i més persones en els 
assentaments, ni el pla de xoc per a la dependència. Insisteix que si s’ha reduït és perquè les 
xifres s’havien disparat d’una manera increïble, i subratlla que les dades s’han de comparar 
amb les que hi havia a principis de mandat, no després de tres anys sense fer res. 
Sobre la millora en aportacions a l’esport, esmenta l’enquesta que va fer la UFEC sobre el que 
pensaven els clubs esportius de la ciutat; la no rehabilitació (i manca d’informació) del Palau 
d’Esports, i el pla estratègic que s’havia de fer per al rugbi. D’altra banda, recorda que s’havia 
de crear una regidoria concreta de joventut i que no s’ha facilitat l’estudi sobre habitatge 
compartit per a gent gran que es va dir que es faria. 
Per acabar, remarca que quan algú fa una proposta, espera rebre’n resposta, però, en aquest 
mandat, moltes iniciatives han quedat sense rebre’n cap. 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Ortiz que ha oblidat comentar que el Grup de BC acaba el 
mandat fent mesures de contenció (retallades) en temes socials, i pregunta on és el responsable 
de Cultura i d’Esport (el regidor Asens). 
Tot seguit, subratlla que durant aquest mandat ha faltat diàleg i negociació per arribar a grans 
acords socials a la ciutat. En aquest sentit, entén que la Sra. Ortiz ha perdut una gran 
oportunitat, ja que, malgrat les discrepàncies entre els grups pel que fa a model de ciutat i 
ideologia, en grans temes socials s’haurien pogut posar d’acord. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 23
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Posa de manifest que els grups no van poder ni tan sols fer esmenes al Pla de lluita contra el 
sensellarisme i que, malgrat la quantitat de propostes aprovades en aquest àmbit, avui 1.000 
persones dormiran al carrer i n’hi ha més de 500 en assentaments irregulars (més de 200, 
menors). 
Respecte a la llista d’espera als Serveis Socials, recorda que el seu grup va fer una proposta, 
que es va aprovar amb una esmena del Govern, que deia que l’atenció havia de ser durant la 
primera setmana, però ara hi ha una llista d’espera de 20,4 dies (igual que al desembre del 
2014, i la resta d’anys ha augmentat). 
Diu al Sr. Montaner que no ha facilitat l’informe d’habitatges ocupats il·legalment que es va 
aprovar amb una esmena seva i observa que tampoc no s’ha donat cap explicació sobre el 
Centre Municipal per a Persones amb TEA que es va aprovar, ni s’ha donat compliment a la 
proposta, també aprovada amb una esmena del Govern, d’abaixar els preus de les escoles 
bressol (a Barcelona hi continua havent els preus més alts). 
Afegeix que tampoc no s’han ampliat els horaris dels casals de la gent gran i que, malgrat la 
modificació dels criteris de la Mesa d’Emergència Habitacional, hi ha 472 famílies que esperen 
un habitatge que està adjudicat però no reben perquè no hi ha habitatge. 
Per acabar, insisteix que la Sra. Ortiz ha perdut una oportunitat de dialogar més sobre qüestions 
importants per a la ciutat en matèria social i arribar a acords malgrat les discrepàncies. 
 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que el Govern, que sovint parla de la importància de la 
participació, en moltes ocasions ha actuat en solitari, sense buscar complicitats ni acords amb 
els grups municipals, fins i tot a l’hora de tirar endavant proposicions i precs que havien rebut 
el seu suport. 
Indica que el Govern només ha dut a terme aproximadament un 15% de les proposicions i els 
precs del seu grup a què va donar suport. Per exemple, al principi del mandat, atès el 
desconeixement que té la ciutadania sobre on són els centres de Serveis Socials de referència, a 
quines ajudes pot accedir i quina és la cartera de serveis, el seu grup va demanar que aquesta 
informació es fes arribar a tota la ciutadania, però ni ella ni la seva família han rebut res en 
aquest sentit en cap moment. 
A continuació, pregunta en quin estat es troba el pla de xoc específic contra l’infrahabitatge que 
permeti detectar i sancionar, si escau, els propietaris de l’immoble, o la iniciativa relacionada 
amb «Barcelona amiga de les persones amb TEA», que es va aprovar amb el suport de tots els 
grups i esmenes del Govern. 
Assenyala que de les iniciatives de caràcter cultural presentades pel seu grup i aprovades amb 
el suport del Govern, aquest només n’ha portat a terme un 20% i de manera parcial, mentre que 
el 80% està sense realitzar, i algunes de ben significatives, com ara la reorientació del model de 
gestió dels centres cívics, el desenvolupament d’un programa de mesures i ajudes als veïns i 
veïnes i comerciants afectats per canvis en el nomenclàtor barceloní, o la creació de rutes 
literàries vinculades a la generació de dones del 36. 
Afegeix que el Govern només ha donat compliment al 15% dels precs de caràcter cultural del 
seu grup que va acceptar, mentre que el 85% no s’ha desenvolupat. Per exemple, la celebració 
anual itinerant d’una fira que presenti les propostes culturals de les entitats dels diferents barris 
de la ciutat o la negociació perquè la foneria Parés s’inclogui com a espai patrimonial del 
Museu d’Història de la Ciutat. 
Pel que fa a les iniciatives d’esport, posa de manifest que les entitats esportives dels barris 
continuen sense haver rebut les mutualitats esportives a les quals el Govern es va comprometre 
el 2015 i no s’ha presentat el mapa d’instal·lacions esportives municipals (MIEM), que havia 
d’incloure els espais públics disponibles a la ciutat susceptibles per a la pràctica esportiva. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 24
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
En darrer lloc, pregunta quan pensava el Govern dur a terme totes les iniciatives pendents i 
subratlla que la seva actitud demostra el seu poc interès per fer viables les iniciatives de 
l’oposició, fins i tot en els casos en què ha reconegut que eren necessàries i hi ha donat suport. 
 
El Sr. VILLAGRASA critica que quan un grup demana seguiment d’una proposició, el Govern 
expliqui coses que no concorden amb el seu contingut. Agraeix, però, que tant la Sra. Ortiz com 
el Sr. Montaner assisteixin a les sessions i donin la cara, a diferència d’altres consellers que fan 
servir els comissionats com a escuts humans per amagar-se davant les crítiques de l’oposició, 
cosa que considera un insult. 
Critica també que el Govern només fomenti la participació, el diàleg i el consens amb els seus 
amics. En aquest sentit, posa de manifest que divendres uns 300 veïns van sortir al carrer a 
manifestar-se al Poble-sec per un barri segur i el Govern només va escoltar la plataforma 
d’entitats que va criticar durament aquests veïns, en lloc d’escoltar també els manifestants. 
Afirma que el Govern té una «llista d’entitats amigues» (segurament molts dels membres 
d’aquestes són els mateixos) i el diàleg només existeix dintre d’aquest fòrum, mentre que fora 
el diàleg és, igual que les proposicions que s’aproven, pur teatre. Entén que en els dos mesos 
que queden de mandat el Govern no recuperarà el diàleg real. 
 
La Sra. ROVIRA recorda que, independentment dels debats que es facin a les comissions i del 
que s’hi aprovi, no hi ha l’obligació de dur a terme les iniciatives aprovades, és a dir, no hi ha 
un vincle directe entre allò que s’aprova i allò que fa el Govern, cosa que posa de manifest que 
l’Ajuntament funciona independentment dels grups polítics, que l’alcaldessa i l’equip de 
govern tenen una gran capacitat de decisió sobre les polítiques públiques que es desenvolupen i 
que, en definitiva, les institucions no estan al servei de les veïnes, no són transparents i no hi ha 
radicalitat democràtica que s’hi pugui desenvolupar. Afegeix que el fet que els partits polítics, 
que han estat escollits d’una manera representativa, puguin fer propostes però el resultat 
d’aquestes no hagi de ser vinculant en les polítiques que fa el Govern és una mostra més del 
que representa una institució que no és neutra, sinó que representa uns interessos determinats, i 
una institució on, al capdavall, l’equip de govern pot decidir conjuntament amb tota l’estructura 
tècnica, absolutament gerencial, com es desenvolupen les polítiques de la ciutat. 
Comenta que, si bé entén la frustració dels partits polítics que realment confien que les 
propostes que es portin a les comissions es duran a terme, la realitat és que les institucions dins 
del model del sistema capitalista i patriarcal no es van crear perquè responguessin als interessos 
de les veïnes ni dels partits escollits, sinó que funcionen d’una manera totalment diferent, d’una 
manera alcaldista i absolutament jerarquitzada. 
Assenyala que tot això que ha comentat és una de les coses que el seu grup impugna de les 
institucions actuals i demostra la responsabilitat que té el Govern actual, ja que, malgrat estar 
en minoria —com ha repetit sovint—, tenia capacitat real per fer política pública, competències 
i mecanismes, i, si no ho ha fet, la responsabilitat és exclusivament seva. 
Conclou que l’oposició no és necessària per governar la ciutat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ comenta que la incidència d’aquestes comissions és bastant baixa i que el 
que es demanava en aquest cas al Govern no era una enumeració dels compliments, sinó el grau 
de permeabilitat, compromís i compliment respecte a les proposicions dels grups de l’oposició. 
Entén que la voluntat de la compareixença era evidenciar que el balanç és negatiu, i que es 
tracta d’una setena reprovació de la qual ell no vol participar, perquè li sembla legítim, però és 
una mena de mercat de Calaf i, per què no, de misèria. 
 
El Sr. ARDANUY comenta que seria interessant fer una anàlisi més profunda de les iniciatives, 
ja que la informació que s’ha facilitat és poc exhaustiva, i esmenta una iniciativa que va 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 25
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
presentar quan encara no era regidor no adscrit, que demanava al Govern que incrementés la 
inversió en la millora de centres educatius amb un mínim de 30 milions anuals. Observa que en 
tot el mandat s’hi han invertit 112 milions, un pressupost insuficient (en el mandat anterior s’hi 
van invertir 180 milions). 
D’altra banda, diu a la Sra. Ortiz, que ha afirmat que en el mandat anterior no es va fer cap 
escola, que se’n van fer sis i només se’n va deixar de fer una que quedava pendent i estava en 
barracons, La Maquinista, que encara no s’ha fet. Subratlla que la resta es van treure de 
barracons i es van posar en edificis definitius. 
 
La Sra. ORTIZ puntualitza que parlava d’obrir nous centres, no de construir-ne, i insisteix que 
no se’n va obrir cap de nou. 
Tot seguit, comenta que, a parer seu, algunes actituds degraden la Comissió, que ella s’ha pres 
molt seriosament i, per això, quan ha dit que no a una proposició és perquè realment creia que 
no era viable, mentre que quan l’han intentat pactar ha estat perquè consideraven que realment 
havien d’anar per aquest camí, amb un acte d’honestedat. 
Indica que, per exemple, en el cas del Housing First, des del primer moment es va dir que havia 
d’acabar el contracte i, un cop acabat, s’ha ampliat el Housing First, s’ha negociat amb 
Hàbitat3 i hi ha hagut un augment del 50%, tal com va aprovar la Comissió. 
Demana que no s’intentin barrejar coses només perquè vagin a favor del relat de cadascú i, en 
aquest sentit, observa que s’ha dit que no s’ha fet el Cristòfol Colom quan ahir al Consell de 
Barri del Bon Pastor els veïns van acabar aplaudint i al setembre comença el nou centre de 
formació professional Rubió i Tudurí. Subratlla que algunes intervencions són ridícules i 
alguns portaveus, per les ganes que tenen de desgastar, acaben dient coses que no són certes. 
Per acabar, diu que entén que la utilitat de la sessió d’avui, amb aquest to, realment és molt 
baixa. 
 
La Sra. FANDOS diu a la Sra. Ortiz que per veure la inutilitat d’aquestes comissions caldria 
començar parlant del que hi ha portat el Govern al llarg de tot el mandat. 
Sobre les places de Housing First, observa que una cosa és la roda de premsa que va fer el 
Govern i una altra el document que s’ha facilitat avui als grups. 
D’altra banda, posa de manifest que tots els grups coincideixen a assenyalar la manca de 
compliment del Govern municipal, i recorda les paraules d’un regidor d’aquest govern que va 
dir públicament «Això nosaltres no ho pensem complir». 
Subratlla que l’únic que ha fet el Grup de BC ha estat tirar endavant allò que ha volgut, que, si 
es té en compte tot el que han dit els diferents grups, es veu que no és molt. 
 
La Sra. BARCELÓ pregunta a la Sra. Ortiz si per a ella negociar una iniciativa amb un grup de 
l’oposició, votar-hi a favor i no complir-la és ser útil o mentir, o bé no fer cas a l’oposició, i 
comenta que al llarg de les sessions han estat molt presents el «sí, però no» i el «no, però sí». 
D’altra banda, subratlla que quan es fa balanç de mandat, cal fer autocrítica, cosa que la Sra. 
Ortiz demana a l’oposició, però, pel que sembla, no fa. 
 
La Sra. BENEDÍ diu que, de la mateixa manera que la Sra. Ortiz es pren seriosament tots els 
òrgans en què participa i que lidera —n’és perfectament conscient—, el seu grup també ho fa, i 
per això li sap més greu que no s’hagi donat compliment a totes les iniciatives del Grup 
Municipal d’ERC que s’han aprovat amb la complicitat del Govern i amb el seu vot favorable. 
 
Es dona per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 26
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
5.-  (EM 2019-01/01) RESOLDRE les al·legacions que s’han presentat a l’expedient de l’exercici 
de l’activitat econòmica municipal consistent en la prestació de serveis odontològics per mitjà 
de l’empresa pública municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA. APROVAR 
definitivament la memòria justificativa de la conveniència, l’oportunitat i l’interès públic de 
l’exercici de l’activitat econòmica. APROVAR definitivament la modificació de l’article 2 dels 
estatuts de la societat municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA. APROVAR l’exercici de 
l’activitat econòmica municipal consistent en la prestació de serveis odontològics per mitjà de 
l’empresa pública municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA. ENCOMANAR-LI la 
realització dels tràmits i procediments esmentats a la memòria i a l’expedient EM 2019-01/01 
amb l’objecte d’operar com a empresa de serveis odontològics a que fa referència el present 
acord. FACULTAR, indistintament, el/la Regidor/a competent per raó de la matèria i la 
Directora General de Serveis Municipals, SA per a que puguin efectuar tots els tràmits adients 
per a la plena efectivitat d’aquest acord. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada de Salut. 
 
La Sra. TARAFA assenyala que aquest és l’últim pas de l’aprovació del dentista municipal i 
posa de manifest que ara l’expedient ja inclou l’informe de l’ACCO que es va demanar en la 
votació inicial (l’informe és positiu) i una enquesta generada per GESOP que mostra un suport 
ciutadà molt ampli en relació amb la necessitat de fer un canvi en l’odontologia (la ciutadania 
dona suport a la iniciativa). 
D’altra banda, exposa que la setmana passada es van tancar les al·legacions; se’n van rebre del 
Sindicat de Metges (del corrent odontològic), de la PIMEC, la Patronal de Clíniques Dentals, el 
Col·legi de Protètics Dentals de Catalunya i el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs, i les 
al·legacions acceptades (el 65%) ja estan incloses a l’expedient. 
 
La Sra. ROGNONI explica que el seu grup creu en la necessitat d’ampliar els serveis públics 
que garanteixin la salut a les persones, en la salut bucodental de totes les persones, sobretot 
com a mecanismes de prevenció i d’actuació, així com en la necessitat d’atendre totes les 
persones vulnerables, cosa que, pel que fa a la salut bucodental, ja s’està fent des d’alguns 
camps i des de la cartera pròpia de Serveis Socials. Indica que el seu grup creu en aquesta 
ampliació dels serveis socials, però no creu en absolut a rebentar el sistema públic sanitari, un 
sistema sanitari que és exemplar al món, i subratlla que per atendre les persones només caldria 
ampliar la cartera de Serveis Socials —recorda que l’Ajuntament és part del Consorci— i fer 
un sistema de tarifació, bonificació o subvenció. 
Per això, vota en contra de la proposta. 
 
La Sra. BARCELÓ assenyala que, segons l’informe de l’Autoritat Catalana de la Competència, 
el servei s’hauria d’oferir des de BSM i, segons la llei, l’Ajuntament en cap cas prestarà serveis 
públics, sinó privats, en les mateixes condicions del mercat que la resta d’operadors, de manera 
que el que avui anuncia la Sra. Tarafa és una proposa falsa i electoralista, ja que es diu que 
s’ofereix un dentista municipal quan la voluntat és crear una empresa. Remarca que el que han 
de fer és garantir els preus que marca la llei, no saltar-se-la (pregunta si és això el que es farà). 
D’altra banda, pregunta si s’ha donat resposta al Col·legi d’Odontòlegs, que fins ahir no havia 
rebut cap explicació per part del Govern, i recorda que existeix un servei per a les persones que 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 27
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
per manca de recursos no poden anar al dentista. Comenta que potser el que s’hauria de fer és 
ampliar aquest servei, cosa que pot permetre la carta de Serveis Socials. 
Per acabar, explicita el vot contrari del seu grup a una proposta que considera falsa, 
electoralista i amb l’únic objectiu de tapar el fracàs en la gestió social. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa la reserva de vot del seu grup, que va rebre part de la informació 
relacionada amb la proposta només 48 hores abans de la sessió. 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta la convicció del seu grup que cal garantir la salut bucodental de 
tota la població i, per tant, que CatSalut ampliï la seva cartera de serveis odontològics i de salut 
bucodental. Entén que cal treballar i prendre decisions de tota mena perquè es faci aquesta 
ampliació i l’accés a aquesta salut sigui per a tothom, per això dona suport a aquest expedient, 
amb el benentès que ha de servir també per treballar intensament l’obertura d’aquesta cartera de 
serveis per part de CatSalut, per garantir l’accés a tothom. Subratlla que no es tracta només 
d’un servei d’atenció social, sinó que es vol arribar a tota la població. 
 
El Sr. MULLERAS observa que l’informe de l’ACCO inclòs a l’expedient diu que amb aquest 
servei municipal ni s’influirà en el preu, ni en la competència ni en el sector, i per això diu que 
es pot fer, perquè l’Ajuntament tindrà una quota de mercat del 0,77%, quatre dentistes per a tot 
Barcelona. Pregunta com es pretén abaixar els preus del dentista amb quatre dentistes per a tota 
la ciutat i una clínica de 980, i subratlla que és impossible. 
Remarca que l’únic que fa el Govern amb aquesta mesura és una demagògia electoralista sense 
límits, així com jugar amb el patiment de la gent, i explicita el vot contrari del seu grup. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el vot favorable del seu grup, que entén, però, que si bé la iniciativa 
és bona, no resol el conjunt de problemes de les veïnes i, per això, cal treballar perquè 
s’incorporin a la cartera de serveis de l’Institut Català de la Salut el conjunt de serveis 
odontològics, posant la salut bucodental també al centre de la salut. 
D’altra banda, observa que l’Ajuntament de Barcelona es pot permetre desenvolupar aquest 
servei, però n’hi ha molts del conjunt del país que no ho poden fer, tenint en compte les 
competències que tenen com a municipi i els seus pressupostos. Per això, per equitat i 
redistribució territorial, cal fer-ho no només des de l’Ajuntament de Barcelona, sinó dins del 
sistema català de la salut. 
 
El Sr. ARDANUY vota a favor de la proposta, que entén com una prova pilot que no té un 
impacte real en el mercat, però sí pot ser una experiència interessant des del mateix sector, no 
des d’una acció d’iniciativa pública al cent per cent, sinó que des del mateix àmbit és 
d’inspiració d’alguna manera pública i, per tant, és una prova que ha d’ajudar a avaluar si en el 
futur cal desenvolupar polítiques amb més intensitat en aquest àmbit, sempre que es respectin 
els drets laborals dels professionals que hi col·laborin i que el preu estigui en línia amb el que 
marqui el mercat o per sota. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ vota a favor de la proposta. 
 
La Sra. TARAFA subratlla que l’Ajuntament de Barcelona sempre ha dit que l’objectiu final és 
que el sistema nacional de salut absorbeixi tota la cartera de serveis del dentista, i des de 
l’Ajuntament hi ha l’obligació d’aprofitar totes les escletxes que planteja el sistema: en primer 
lloc, amb el dentista per a persones vulnerables; en segon lloc, amb una iniciativa econòmica 
com és un nou operador odontològic, i, en tercer lloc, treballant amb PIMEC, la Patronal de 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 28
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Clíniques Dentals i altres agents de la ciutat la tarifació social en els centres odontològics ja 
existents. 
Manifesta sorpresa per l’oposició a una mesura com aquesta, que posa de manifest la divisió 
entre dretes i esquerres, i remarca que l’Ajuntament té la responsabilitat de fer tot el que pugui 
per millorar els serveis odontològics a la ciutat, obrir aquest debat i treballar-lo contínuament i 
conjuntament amb tots els agents de la ciutat, que és el que ha fet i el que continuarà fent. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, PSC, CUP i dels regidors no adscrits 
Sr. Ardanuy i Sr. Puigcorbé, amb el posicionament contrari del Grup Municipal Demòcrata, 
Cs i PP i amb la reserva de vot d’ERC.  
 
6.-  (1172/18) APROVAR definitivament la modificació dels estatuts del Consorci Mar Parc Salut 
de Barcelona, en els termes que consten en el document annex; PUBLICAR-LA al Diari Oficial 
de la Generalitat de Catalunya i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 
 
 La Sra. ROGNONI expressa el vot favorable del seu grup. 
 
 La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup. 
 
 La Sra. BENEDÍ expressa la reserva de vot del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot favorable. 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. ORTIZ expressa el vot favorable del seu grup. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, PSC, Grup Municipal Demòcrata, Cs i 
dels regidors no adscrits Sr. Ardanuy i Sr. Puigcorbé, amb la reserva de vot d’ERC i CUP i 
amb l’abstenció del PP. 
 
7.-  (20190086) APROVAR l’expedient 20190086 de reconeixement de crèdit per un import de 
208.188,10 euros (189.261,91 euros d’import net i 18.926,19 euros en concepte d’IVA al tipus 
del 10%), atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de l’empresa Eurest Catalunya 
SL, amb NIF B80267420, despeses realitzades durant l’exercici 2018 i no reconegudes en 
l’exercici corresponent. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER l’obligació de la 
despesa per un import de 208.188,10 euros (189.261,91 euros d’import net i 18.926,19 euros en 
concepte d’IVA al tipus del 10%), amb càrrec a la partida 0100 22727 23151 del pressupost de 
l’IMSS de 2019, i a favor de l’empresa Eurest Catalunya SL, amb NIF B80267420. 
NOTIFICAR el present acord als interessats. 
 
 La Sra. FANDOS expressa la reserva de vot del seu grup. 
 
 La Sra. SENDRA expressa la reserva de vot del seu grup. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 29
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa la reserva de vot del seu grup. 
 
 La Sra. ROVIRA expressa la reserva de vot del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY i el Sr. PUIGCORBÉ expressen els seus vots favorables. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, PSC i dels regidors no adscrits Sr. 
Ardanuy i Sr. Puigcorbé i amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, 
PP i CUP.  
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
Districte d’Horta-Guinardó 
 
8.-  (02C/2008) DONAR compliment i executar, en els seus propis termes, la sentència núm. 
901/2014, dictada el dia 13 de novembre de 2014, per la Secció Cinquena de la Sala 
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recaiguda en el 
rotlle d’apel·lació núm. 8/2012 i ADJUDICAR a la Fundació Marcet el contracte de gestió de 
serveis públics en la modalitat de concessió per la gestió i explotació del camp municipal de 
futbol de la Vall d’Hebron i els camps municipals de futbol i rugbi de la Teixonera, contracte 
núm. 08C00009, expedient 02C/2008 per un període de 10 anys i un cànon anual de 2.000 
euros, vigència del qual s’iniciarà el 2 de juny de 2019; RETIRAR l’incident d’impossibilitat 
d’executar la sentència 901/2014 del TSJC de data 13 de novembre de 2014 presentada per 
l’Ajuntament de Barcelona; SUBJECTAR l’eficàcia del present acord al requisit 
d’homologació de l’acord de mediació presentat al jutjat contenciós administratiu 7 de 
Barcelona, en data 20 de febrer de 2019; NOTIFICAR la present resolució a la Fundació 
Marcet i DONAR-NE compte al Jutjat contenciós-administratiu núm. 7 de Barcelona. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al gerent d’Horta-Guinardó. 
 
El Sr. VICENTE exposa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Cinquena de 
la Sala Contenciosa Administrativa) ha demanat que s’impulsi un expedient de mediació 
judicial entre la Fundació Marcet i l’Ajuntament de Barcelona per intentar posar fi al litigi que 
hi ha des del 2008 pel que fa a la gestió de la instal·lació esportiva del camp municipal de futbol 
de la Vall d’Hebron i els camps municipals de futbol i rugbi de la Teixonera. Amb motiu 
d’aquesta petició de la judicatura i amb l’assessorament dels Serveis Jurídics centrals de 
l’Ajuntament, el 30 de gener es va fer una signatura de compareixença, que consta a 
l’expedient, que recull pràcticament les mateixes propostes d’intervenció, gestió i inversió que 
va fer la Fundació Marcet quan es va licitar la gestió el 2008 i, en algun cas, es milloren les 
condicions perquè s’incrementen les inversions. Assenyala que a la compareixença també es pot 
incidir com a millora que no estava prevista abans que la mateixa institució, la Fundació 
Marcet, faria inversions de manera immediata durant l’agost d’enguany per renovar la gespa i 
rehabilitar el camp de rugbi i un camp petit de futbol 7, juntament amb uns serveis i 
instal·lacions (vestuaris, bars i magatzems) que eren també una reivindicació per l’estat en què 
es trobaven. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 30
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
La Sra. FANDOS expressa el vot favorable del seu grup, que entén que el que es proposa és 
donar compliment a una sentència. Comenta, però, que de vegades, tenint en compte com 
funciona la justícia en altres casos, es pot pensar que no s’ha de fer tant cas del que diuen. 
D’altra banda, subratlla que aquesta sentència ha de ser l’oportunitat perquè la Fundació Marcet 
compleixi i, en cas contrari, caldrà prendre les mesures necessàries perquè es resolgui el 
contracte, i posa de manifest que aquesta fundació està agafant moltes instal·lacions de la ciutat 
i n’està fent una molt mala gestió. 
 
La Sra. BARCELÓ dona les gràcies al gerent d’Horta-Guinardó per les explicacions i expressa 
el vot favorable del seu grup, que respecta les decisions judicials. Subratlla, però, que l’estat 
actual de la ciutat esportiva de Vall d’Hebron – Teixonera deixa molt a desitjar (vestuaris 
impresentables, gespa que pot provocar lesions, etc.), motiu pel qual el seu grup va presentar 
una proposta a la darrera sessió de la Comissió de Drets Socials. Afegeix que encara que el 
servei sigui extern, l’Ajuntament n’ha de garantir el control i hi ha d’actuar. 
Conclou que és inadmissible que hi continuï havent unes instal·lacions en un estat tan 
lamentable i que pot perjudicar la pràctica esportiva dels menors. 
 
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del seu grup, que entén que l’expedient posa fi a 
una situació que s’allargava des del 2008, i comenta que el seu grup, si bé comparteix la 
necessitat d’invertir en aquest recinte esportiu (gespa, homologació del camp, vestuaris i 
millores tècniques), està preocupat pel control de la gestió del contracte. Entén que el termini 
s’allarga considerablement i que el cànon es redueix també notablement, motiu pel qual 
considera que cal una clàusula de control i d’avaluació que permeti prendre les mesures adients 
i actuar si no es compleix. 
Per acabar, remarca que l’Ajuntament sempre ha de donar suport a l’esport de base amb molta 
implicació i amb un control molt més elevat per garantir-ne l’excel·lència i la qualitat, ja que 
l’esport contribueix molt a la socialització i a evitar la discriminació social, sobretot entre els 
infants, i cal donar-hi la importància que es mereix. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup, que demana que es faci un seguiment 
molt acurat i molt estricte de la gestió d’aquest equipament esportiu per part de la Fundació 
Marcet (amb antecedents a la ciutat), així com que es facilitin eines a les entitats esportives de 
proximitat, que són les que van generar gairebé tots els camps de futbol que hi ha als barris, per 
tal que elles mateixes puguin accedir a la gestió d’aquests equipaments, que segurament van ser 
gestionats per elles a precari durant bastant temps. 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa el vot favorable del seu grup, que coincideix que les sentències 
s’han de complir, però també està d’acord que la situació dels camps municipals de Vall 
d’Hebron – Teixonera és lamentable i entén que el plec de clàusules també ha de determinar les 
condicions de rescissió de la concessió en cas d’incompliments en el manteniment. En aquest 
sentit, subratlla que els usuaris d’aquestes instal·lacions, que són menors, han de tenir unes 
condicions mínimes d’higiene i de l’estat dels camps per evitar lesions i altres perjudicis. 
 
La Sra. ROVIRA manifesta l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY vota a favor de la proposta i indica que l’Ajuntament ha de prendre bona 
nota de la manera de desenvolupar els plecs de condicions tècniques que assumeixen les 
empreses gestores d’instal·lacions esportives per protegir l’interès públic i, per tant, dels 
usuaris de les instal·lacions, i evitar que els operadors s’aprofitin, com ja han fet en diverses 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 31
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
ocasions (per exemple l’operador del qual s’està parlant ara), de les escletxes que generen els 
plecs. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot favorable. 
 
El Sr. VICENTE agraeix la confiança de tots els grups municipals i, com a responsable del 
seguiment tècnic de l’aplicació dels convenis, assegura que s’implementaran els mecanismes 
necessaris perquè se’n compleixin les obligacions. 
Tot seguit, informa que, de fet, la Fundació Marcet ja està encarregant els projectes perquè a 
l’agost puguin ser efectius tots aquests canvis i la propera temporada els camps ja comencin 
amb la nova instal·lació. Afegeix que fins i tot en algunes que no estan pactades ja s’estan 
orientant inversions noves per al 2020, i diu que espera que durant els propers dos anys tot això 
estigui executat. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Sendra 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC el Sr. 
Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP, el 
Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. 
S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
9.-  (M1519/11116) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al govern municipal a: 
Que amb motiu del 50è aniversari de la Colla castellera de Barcelona, el govern municipal 
autoritzi a l’entitat la realització d’un mural d’art urbà a la façana de la seu de la seva titularitat 
al carrer Bilbao, 212 commemoratiu de l’efemèride. Que el govern municipal faci les gestions 
oportunes per protegir i conservar tant aquest nou mural com l’obra de l’artista Gonzalo 
Borondo que porta per títol "fer llenya", pintat a la mitgera de la finca ubicada a la cantonada 
dels carrers de Pujades amb Lope de Vega, del Poblenou, i que s’emmarca en l’"Open Walls 
Conference 2015 Barcelona". 
 
 El Sr. BLASI posa de manifest que aquest cap de setmana han començat els actes 
commemoratius del 50è aniversari de la Colla Castellera de Barcelona amb un acte al recinte de 
la Damm amb les colles apadrinades i que, tal com es va explicar el 19 de febrer a la roda de 
premsa de presentació d’aquests actes de celebració i festius, n’hi ha un que consisteix a 
realitzar un mural a la seu de la colla (carrer Bilbao, 212, a tocar de l’Ajuntament del Districte 
de Sant Martí), que és de la seva propietat, però, pel que sembla, inicialment ha rebut un seguit 
de negatives. 
Recorda que el 2010 els castells van ser declarats patrimoni immaterial de la humanitat per la 
UNESCO i comenta que també a Sant Martí però al barri del Poblenou hi ha un mural 
commemoratiu, si bé als castellers no els agrada perquè és un castell fent llenya, però té una 
part sentimental i és obra d’un artista que, malgrat la seva joventut, ha anat obtenint un prestigi 
notable. Afegeix que aquest mural es va fer en el marc de l’Open Walls Conference del 2015 i 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 32
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
que el mandat passat es va intentar posar en valor els murs lliures i fer que el món del grafit fos 
endreçat i acollidor i no malmetés l’espai públic. 
Pels motius exposats, el seu grup presenta, amb especial il·lusió, aquesta proposició, que 
enuncia. 
 
La Sra. BARCELÓ felicita la Colla Castellera de Barcelona pel 50è aniversari i expressa el vot 
favorable del seu grup, que considera que els castellers són una gran tradició catalana de la qual 
se sent orgullós i que representa valors com la capacitat d’entrega, la il·lusió, l’esforç i el 
treball. 
A continuació, pregunta per què no s’ha protegit encara el mural del Sr. Gonzalo Borondo del 
carrer Lope de Vega, sobretot tenint en compte que al districte de Sant Martí regnen l’incivisme 
i la inseguretat, així com en quin punt es troba la negociació sobre el mural que es vol fer a la 
façana del carrer Bilbao de la colla castellera, quina és la predisposició del Govern, quan se’n 
va començar a parlar i per què no s’ha fet encara. 
 
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del seu grup, que entén que afavorir l’art al carrer 
millora els barris i, per tant, és una pràctica que caldria intensificar. Per exemple, considera que 
caldria fer un acord amb Paisatge Urbà i amb Urbanisme perquè totes les mitgeres abandonades 
esdevinguin una oportunitat perquè artistes plàstics presentin les seves obres. Comenta que 
ciutats com Brussel·les fan d’això gairebé una línia artística d’avantguarda. 
Tot seguit, felicita la Colla Castellera de Barcelona, una entitat de gran impacte social que fa 
una feina increïble per la cohesió cultural i social (ha treballat amb perseverança durant molts 
anys i actualment és un dels agents culturals que més està treballant la inclusió amb nova 
ciutadania). Observa, però, que si aquesta pràctica s’estén a Barcelona, Paisatge Urbà i Cultura 
haurien de treballar en l’elaboració d’un codi d’actuació per evitar que hi hagi elements 
ofensius a l’espai urbà i públic de la ciutat, cosa que, evidentment, en aquest cas no passarà. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup i posa de manifest que la Colla 
Castellera de Barcelona, que té continuïtat des que es va fundar i és la quarta més antiga, està 
molt arrelada al seu territori més proper, ha portat la camisa vermella per tot Catalunya i per 
moltes ciutats de la resta de l’Estat i de tot Europa, i ha de poder fer el mural que es planteja a 
la proposició i deixar aquesta empremta al barri. D’altra banda, comenta que el festival Open 
Walls, que promou aquest art mural i ja té cinc anys de trajectòria, fa venir els artistes més 
destacats d’aquest àmbit. 
 
El Sr. VILLAGRASA felicita la Colla Castellera de Barcelona pel 50è aniversari i expressa el 
vot favorable del seu grup, que entén que per a l’Ajuntament ha de ser relativament fàcil tant 
protegir i mantenir el mural de l’autor madrileny Gonzalo Borondo com permetre el mural 
commemoratiu al carrer Bilbao. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el vot favorable del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot favorable. 
 
La Sra. PÉREZ cedeix la paraula al comissionat de Cultura. 
 
El Sr. SUBIRATS anuncia el vot favorable del Govern i exposa que l’article 38.1 de la secció 
tercera de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, referint-
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 33
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
se a la protecció del paisatge urbà a les construccions, diu «No s’admetran actuacions 
individuals que distorsionin el cromatisme, la textura i les solucions constructives dels edificis 
o del conjunt en el qual s’ubiquin», i el punt 2, «En tot cas, només s’acceptaran solucions 
harmòniques i homogènies derivades d’un projecte d’intervenció global». 
A continuació, indica que va parlar amb el Sr. Ramon Gil, president de la colla des de fa temps, 
sobre la preparació dels actes de celebració del 50è aniversari —va assistir a l’acte que es va fer 
a la Damm amb les colles apadrinades—, i s’està preparant un llibre que parteix no només dels 
50 anys de la Colla Castellera de Barcelona, sinó dels 50 anys de castells a Barcelona. 
Explica que el problema era que hi havia confusió sobre si el mural havia d’anar en un lloc 
concret, ja que on es volia posar hi ha uns pisos tutelats i la façana d’uns pisos tutelats no és un 
lloc apropiat per posar un mural. Assenyala, però, que disposen d’un altre espai justament a 
sobre del forat on la colla fa tots els assajos i on no s’afectaria la façana i, per tant, és allà on 
aniria, de manera que cal trobar el mecanisme pel qual Paisatge Urbà, tenint en compte la 
normativa, accepti que vagi allà. 
Pel que fa al segon punt de la proposició, observa que el mural «Fer llenya» és art efímer, 
forma part d’una mitgera i, si aquesta mitgera es construeix a l’altra banda serà molt difícil de 
protegir el mural al lloc que està perquè, precisament les actuacions amb mitgeres el que tenen 
previst és que hi siguin mentrestant, és a dir, mentre no hi ha actuacions. Aclareix que el 
Govern està totalment a favor de mantenir el mural on és, però tenint en compte el caràcter 
efímer que té. 
 
El Sr. BLASI agraeix el suport unànime dels grups —que, avui, fent un símil amb el món 
casteller, han fet pinya—, posa èmfasi en la possibilitat que el mural commemoratiu que 
demana la colla castellera es pugui ubicar a la façana de la seva propietat, com ara descrivia el 
comissionat (recorda que conviu en un edifici d’habitatge públic, però no es tractava d’aquella 
façana, sinó de la que dona a la plaça de la seu), i celebra que, malgrat els condicionants que 
planteja l’Ordenança de paisatge urbà, hi hagi la possibilitat d’establir el diàleg amb qui ha de 
donar els permisos perquè això sigui una realitat. 
D’altra banda, demana al Govern que, malgrat les dificultats per mantenir el mural de Pujades – 
Lope de Vega, hi faci tot el possible, amb creativitat i imaginació. 
Per acabar, posa en relleu el paper importantíssim que ha tingut sempre la colla castellera i 
manifesta el desig que aviat la seva petició esdevingui una realitat. 
 
La Sra. SENDRA comenta que, segons té entès, la normativa de l’Institut del Paisatge Urbà fa 
més referència a la textura i a la part arquitectònica, i considera que, si l’acció creixés a la 
ciutat, Cultura hauria de definir un codi pel que fa a drets, llibertats i respecte. 
 
El Sr. SUBIRATS respon que aquest tema s’està treballant amb el conjunt d’entitats que 
treballen amb l’art efímer. 
 
La Sra. SENDRA ho celebra. 
 
La Sra. Pérez expressa el vot favorable de BC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Sendra 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la 
CUP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot 
favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 34
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
10.-  (M1519/11094) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el govern 
municipal a que doni una solució als 3.300 menors entre 6 i 17 anys que s’han quedat sense 
beca per a la pràctica esportiva fora de l’horari escolar, perquè puguin fer esport el més aviat 
possible. 
 
La Sra. BARCELÓ dona la benvinguda de nou a la Sra. Carranza (celebra que ja estigui 
recuperada del tot) i lamenta la no assistència, un cop més, del Sr. Asens, responsable d’Esport 
i de Cultura. 
Dit això, subratlla que l’esport és una eina clau que permet potenciar factors protectors com 
l’autoestima, la capacitat crítica, les habilitats socials, la tolerància a la frustració o l’acceptació 
de la diversitat, que fan menys vulnerables les persones davant conductes de risc com ara el 
consum de substàncies, els trastorns alimentaris, les conductes sexuals de risc o les addiccions a 
les noves tecnologies, i observa que amb qui més cal potenciar aquesta prevenció és amb els 
menors. D’altra banda, assenyala que l’esport és una eina clau per potenciar el benestar físic, 
psicològic i social de totes les persones, així com una gran eina de cohesió social en general i 
en el cas dels menors en particular. 
Posa de manifest que el seu grup va preguntar a l’IBE què havia passat perquè més de 3.000 
beques a menors per fer pràctica esportiva fora de l’horari escolar no s’haguessin pogut atorgar 
i en aquell moment no es va contestar exactament quantes beques hi havia, de manera que el 
seu grup va traslladar la pregunta a la comissió del gener i es va respondre que hi havia més de 
3.000 famílies que s’havien quedat sense rebre aquesta beca. Aleshores, el seu grup va demanar 
que es donés alguna solució a aquestes famílies i, per tant, es garantís la igualtat d’oportunitats 
(el Govern n’ha parlat molt al llarg de tota la legislatura), en aquest cas, fent que els menors de 
la ciutat poguessin accedir a fer pràctica esportiva independentment de la situació econòmica 
en què es trobés la seva família. Subratlla que amb el no atorgament d’aquestes 3.300 beques 
s’estava impedint la igualtat d’oportunitats. 
Per acabar, remarca que el seu grup, encara que celebri l’augment de les beques per fer esport 
durant el mes d’estiu, vol saber què ha passat amb les famílies a què fa referència la proposició, 
que enuncia. 
 
La Sra. FANDOS recorda que el 5 de desembre de 2018 el seu grup va entrar un prec en què 
demanava que s’informés sobre les sol·licituds que havien estat denegades per manca de 
pressupost i que aquest s’ampliés per poder cobrir totes les sol·licituds que complissin els 
requisits, i manifesta sorpresa pel fet que la solució adoptada no hagi estat la més fàcil, sobretot 
tenint en compte el superàvit de 7,7 milions: ampliar el pressupost i atorgar les 3.320 beques 
que no havien estat concedides per manca de pressupost. 
A continuació, observa que, si bé és cert que durant aquest mandat el pressupost d’aquestes 
beques ha augmentat, aquestes es van posar en marxa el 2014 amb un procediment que no 
existia (homologació de clubs, entitats, AMPA, etc.), cosa que va fer que el primer any només 
es poguessin homologar 149 entitats (moltes no coneixien encara la beca ni el procediment), 
però en la segona convocatòria es va passar de 149 entitats a 235, de manera que l’augment 
més gran es va produir aleshores. 
D’altra banda, comenta que el seu grup és conscient que l’IBE ha parlat amb els clubs sobre la 
manera de resoldre la situació, però insisteix que la solució més senzilla hauria estat fer una 
ampliació de pressupost. 
Per acabar, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del seu grup, que lamenta que Barcelona, una ciutat 
que s’identifica amb els valors de l’esport, hagi deixat una part de joves sense aquest ajut, de 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 35
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
manera que una activitat, l’esportiva, que hauria de ser cohesionadora i socialitzadora, ha 
esdevingut un element d’exclusió. 
Posa en relleu les maratons que se celebren a la ciutat, els clubs esportius que hi ha i el seu 
entramat esportiu, que mobilitza un gran nombre de voluntaris en moltes capes de la societat, 
moltes persones que de manera voluntària s’aboquen a fer aquestes activitats, mantenen amb 
precarietat clubs i instal·lacions i donen servei a multitud d’infants, tot demostrant un dels trets 
de la ciutat oberta, democràtica i social que caldria cuidar. 
A continuació, indica que, en molts casos, quan l’Ajuntament deixa de complir, molts nens no 
deixen de fer esport perquè els clubs o les entitats assumeixen el cost de l’activitat, cosa que 
encara hi posa més pressió i n’afebleix més la capacitat. 
El seu grup entén que l’Ajuntament, sobretot tenint en compte les finances que té, hauria 
d’haver ampliat la partida, tant pel projecte i per la importància que tenen l’activitat en el lleure 
i el fet d’evitar la discriminació de les persones en funció de si poden accedir o no a aquest 
lleure com per mostrar complicitat amb la xarxa de voluntaris de la ciutat. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup, que considera fonamental facilitar la 
pràctica esportiva als infants i adolescents de la ciutat i fa anys ja va dur a terme iniciatives en 
aquest sentit des del Govern amb la fundació del Consell de l’Esport Escolar iniciant aquestes 
activitats als districtes, als barris i als diferents equipaments esportius escolars amb un esforç 
pressupostari que es feia des del Districte. Comenta que posteriorment, amb el govern de la 
regidora Maite Fandos, es va estendre a tota la ciutat i es va treballar força en aquest sentit. Per 
això, entén que cal fer tots els esforços possibles perquè aquestes beques arribin a tothom, i 
pregunta al Govern per quin motiu 3.300 infants n’han quedat exclosos (el seu grup no 
entendria que no hi hagués pressupost per a aquesta activitat). 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa el vot favorable del seu grup, que considera que l’esport, que 
representa el treball en equip, l’esforç i bons hàbits de vida, és un complement fonamental de 
l’educació d’un menor i les administracions tenen l’obligació d’intentar que tots els menors hi 
puguin accedir. 
A continuació, observa que no és el mateix l’esport extraescolar dels col·legis que el dels clubs, 
ja que el primer sí que ha d’anar becat per l’Ajuntament, mentre que el segon el beca la 
Generalitat. Per això, pregunta a la comissionada —celebra que hagi tornat— si les beques a 
3.300 menors entre 6 i 17 anys que no s’han donat són d’esport extraescolar de col·legis o de 
clubs, és a dir, quina part correspon a l’Ajuntament i quina és responsabilitat del Govern de la 
Generalitat. 
 
La Sra. ROVIRA comenta que emetrà el vot del seu grup després de conèixer la posició del 
Govern. 
 
El Sr. ARDANUY vota a favor de la proposició. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. PÉREZ cedeix la paraula a la comissionada d’Esports. 
 
La Sra. CARRANZA diu que ella també està molt contenta de tornar a ser aquí ja recuperada i, 
tot seguit, fa èmfasi en el fet que per al Govern garantir l’accés a la pràctica fisicoesportiva a 
tots els nens i totes les nenes en edat escolar —coincideix que l’esport en l’etapa educativa és 
importantíssim, sobretot per al desenvolupament d’infants i joves— és una prioritat i una 
necessitat, motiu pel qual té diferents projectes i programes amb els quals s’intenta assolir 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 36
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
aquest objectiu, dels quals destaca dos grans grups, un de dedicat a l’esport, a l’activitat física i, 
sobretot, al suport a l’educació física dins de l’horari lectiu, i un altre per a fora de l’horari 
lectiu. Pel que fa al primer, concreta que s’estan dedicant gairebé 2.100.000 euros, amb una 
participació d’uns 80.000 nens i nenes, a aquest suport a l’educació física escolar, que és 
fonamental i que, aquesta sí, és universal i és la base educativa de tot el que després podran fer 
fora de l’horari lectiu en el temps de lleure. Afegeix que des dels CEM també s’està fent una 
aportació de més de 400.000 euros per ajudar escoles i centres educatius a dur a terme aquesta 
educació física, i aquest grup de programes n’inclou alguns de molt interessants (s’ofereix per 
explicar-los en un altre moment). Del segon grup de programes (fora de l’horari lectiu), en 
destaca un que dona suport a entitats amb el projecte d’entitats homologades, però també amb 
projectes més amplis a totes les associacions i entitats que fan oferta d’activitat física fora de 
l’horari lectiu. Assenyala que aquí des dels CEM s’estan dedicant més de 2 milions d’euros 
donant suport a descomptes i a aquestes entitats i associacions. D’altra banda, es dediquen 
gairebé 700.030 euros a l’organització dels jocs escolars. 
Esmenta també un programa del mandat anterior al qual s’ha donat suport i que s’ha potenciat 
(«Convivim esportivament»), que fa atenció als espais i els barris més vulnerables i s’ha 
potenciat amb 600.000 euros l’activitat esportiva on no n’hi havia, i el programa de 
subvencions amb dotació econòmica i de concurrència competitiva, que en aquesta 
convocatòria s’ha augmentat a 3 milions d’euros (s’ha quadruplicat respecte a l’inici del 
programa) i en què la mitjana de dotació econòmica per a les famílies més necessitades ha 
augmentat respecte al curs passat amb 1.410. 
En darrer lloc, subratlla que s’ha garantit que els 3.000 infants als quals no s’ha donat suport 
econòmic, que pertanyien a les famílies menys necessitades, puguin seguir fent activitat 
esportiva (no han deixat de fer-la), i expressa el vot favorable del Govern a la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix el suport del Govern i repeteix que si el seu grup ha presentat 
aquesta proposició ha estat perquè quan va anar a parlar amb l’IBE no en va rebre resposta i 
quan va preguntar a la Comissió sí que en va rebre resposta però no la solució. En aquest sentit, 
observa que quan hi ha un problema, a part de saber què ha passat, cal una solució. D’altra 
banda, pregunta a la Sra. Carranza per què no es van poder atorgar les beques i subratlla que 
l’Administració pública quan publica una oferta no pot permetre que hi hagi famílies que es 
quedin un temps sense saber què passarà, sobretot en el cas de beques que volen fomentar la 
pràctica esportiva en menors. 
Manifesta l’opinió que el Govern municipal ha viscut de renda del que es va trobar del govern 
anterior, ja que moltes vegades no ha estat capaç de mantenir instal·lacions esportives, quan 
amb una quantitat no gaire gran respecte al pressupost i tenint superàvit no hi havia d’haver cap 
dubte que es podien concedir i atorgar aquestes beques. Espera que no torni a passar. 
Per acabar, subratlla que les famílies a les administracions públiques han de trobar facilitats, 
sobretot quan es parla de menors, d’igualtat d’oportunitats i de benestar físic, psicològic i 
social: l’Administració pública ha de garantir la pràctica esportiva i que en cap moment hi hagi 
cap dubte per a les famílies amb menors. 
 
La Sra. FANDOS diu a la Sra. Carranza que, com ja ha explicat, l’augment era lògic perquè en 
acabar el mandat anterior es va deixar la nova convocatòria d’un programa nou i era previsible 
que hi hagués un augment. Observa, però, que en el mandat passat es va donar el 100% del que 
es va sol·licitar i fins i tot va sobrar pressupost, si bé les entitats encara no estaven 
homologades perquè era un programa nou i no es coneixia. 
A continuació, s’adreça al Sr. Villagrasa per dir-li que amb la seva intervenció demostra que no 
té ni idea de quines són les competències que té l’Ajuntament en referència als clubs, i li diu 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 37
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
també que explicaran als clubs i a les entitats de la ciutat que el Grup del PP pensa que no se’ls 
ha d’ajudar. 
 
La Sra. SENDRA comenta que les coses que són un èxit a Barcelona són fruit de la bona feina 
de governs anteriors i en alguns casos es remuntem als Jocs Olímpics, una aposta a la ciutat que 
ha estat un cas d’èxit, i subratlla que amb les coses que realment funcionen no es pot fer ni un 
pas enrere. 
 
La Sra. ANDRÉS torna a demanar que s’expliquin els motius pels quals 3.300 infants i 
adolescents s’han quedat sense beca (perquè no hi ha pressupost, perquè no complien els 
requisits, perquè no s’ha volgut ampliar el pressupost, etc.). 
 
El Sr. VILLAGRASA diu a la Sra. Fandos que no es posi nerviosa i que el PP està disposat a 
donar suport als clubs que calgui, però sabent que cadascú ha d’assumir les seves competències 
i les seves responsabilitats. En aquest sentit, indica que la majoria de les subvencions de 
l’esport federat a Catalunya depenen de la Generalitat, però una altra cosa és que aquesta no 
vulgui assumir les seves competències i la seva responsabilitat i potser degui beques a alguns 
clubs esportius, i assenyala que l’esport escolar a Barcelona sí que depèn de l’Ajuntament. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia que el seu grup s’hi absté perquè entén que no s’ha aclarit si aquests 
3.300 menors s’han quedat sense beca o no, i demana a la comissionada que faci un informe 
sobre la realitat de les diferents beques que s’estan atorgant per a pràctica esportiva fora de 
l’horari escolar. 
D’altra banda, constata que en totes les sessions el Govern diu coses diferents de les que havia 
dit anteriorment i diferents del que diu l’oposició, i demana que es faci un exercici de 
transparència per tal que els grups disposin de tota la informació en relació amb el que succeeix 
a l’Ajuntament. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix el suport dels grups i insisteix que les beques a què fa referència la 
proposició volen treballar una cosa de la qual el Govern parla molt, la igualtat d’oportunitats i 
la inclusió social, perquè no hi hagi cap menor a la ciutat que es quedi sense fer esport per la 
situació econòmica de la seva família. 
A continuació, diu a la Sra. Andrés que la resposta que va donar l’IBE a la sessió anterior va 
ser que les beques no s’havien donat per manca de pressupost. 
 
La Sra. CARRANZA insisteix que cap infant s’ha quedat sense fer esport: tots continuen fent 
esport. 
 
La Sra. Pérez expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Sendra 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP, el 
Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. 
S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
11.-  (M1519/11100) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Instar el govern 
municipal a iniciar les negociacions al més alt nivell amb els agents institucionals implicats en 
la ubicació del nou CAP del Raval Nord, valorant com a opcions la Capella de la Misericòrdia, 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 38
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
l’espai annex al MACBA i el solar que es troba als Jardins Victòria dels Àngels, amb l’objectiu 
d’oferir al Departament de Salut de la Generalitat l’espai més idoni per ubicar-hi el nou CAP, 
entre una d’aquestes tres opcions, i alhora resoldre urbanísticament tot l’entorn de la plaça dels 
Àngels. 2. Instar el govern municipal a crear un grup de seguiment de les negociacions i els 
acords amb tots els agents implicats i a presentar una proposta al Plenari del Consell Municipal 
del mes d’abril com a màxim. 3. Ajornar qualsevol decisió que afecti els usos futurs de la 
Capella de la Misericòrdia fins que hagi finalitzat aquest període de negociacions. 
 
La Sra. SENDRA posa de manifest que a finals de febrer a la Comissió de Cultura i després a la 
Comissió d’Economia es va presentar la rescissió del conveni del MACBA amb la capella de la 
Misericòrdia, i el seu grup va proposar que s’intentés arribar a un acord, amb la voluntat 
d’evitar la confrontació entre cultura i salut al barri del Raval i conscient que el Raval 
necessitava un nou espai per al CAP amb urgència i que era important no hipotecar el futur del 
MACBA i les seves possibilitats de creixement. Subratlla que ERC entén la urgència d’un cas i 
la importància de l’altre. 
Assenyala que els departaments de Cultura i de Salut han estat treballant conjuntament, 
analitzant possibilitats, es va fer un DAFO conjunt pel que fa a arquitectura, espai, volumetria, 
temps, aspecte econòmic, etc., i es va concloure que un dels espais que s’oferien per al 
MACBA, que és de la Diputació però és sol públic, era adient per al CAP. Explica que en el cas 
del MACBA hi havia l’inconvenient que per fer exposicions es necessiten sostres entre plantes 
de 5,80 metres, mentre que en el cas d’un CAP, l’alçada necessària es redueix a 3 metres, 
pràcticament la meitat. 
Comenta que es va trobar un possible espai, un espai públic de l’Ajuntament, a dins del recinte 
de la universitat. Aquesta ubicació faria necessari resoldre qüestions de mobilitat, però alhora 
és un espai que soluciona problemes perquè és un espai que no està acabat, amb una mitgera 
que està mig abandonada que crea problemes de seguretat i convivència dins del recinte. En 
aquest moment, l’única dificultat d’aquest espai és que hi ha un recinte arqueològic que és una 
aula d’estudi dels alumnes d’arqueologia. El seu grup, però, entén que es podria fer un conveni 
amb la Generalitat i amb l’Ajuntament perquè tots els recintes, tot el districte de Ciutat Vella, 
es convertís en aula de la UB, que ha fet una aposta per Ciutat Vella, l’espai arqueològic més 
important de la ciutat. 
Davant d’aquesta situació, el seu grup insta el Govern municipal a dialogar amb CatSalut i amb 
Cultura junts, sobretot tenint en compte aquestes dues possibilitats, per veure fins a quin punt 
aquests dos espais són viables i si es poden resoldre els inconvenients que hi ha, i l’insta a fer-
ho a la instància més elevada perquè és urgent trobar una solució, ja que no es pot tenir el 
MACBA en espera i, sobretot, no es pot no tenir una proposta per al CAP. 
Per acabar, manifesta l’opinió del seu grup que si ara s’obre una taula de diàleg amb les dues 
institucions que valori si hi ha una solució possible —entén que sí— i es fa un seguiment de 
l’evolució de les negociacions i els terminis que se’n derivaran, en un mes es pot tenir una 
proposta tancada sobre la taula que doni solució definitiva a ambdues qüestions. 
 
La Sra. HOMS agraeix al grup proposant que hagi acceptat les esmenes del seu grup i qualifica 
de molt lamentable que s’hagi enfrontat salut i cultura, quan és evident que s’ha de donar 
solució tant al CAP del Raval Nord, solució que ha de ser urgent, com a l’ampliació del 
MACBA, tot respectant els acords i els compromisos. 
A continuació, comenta que si bé els veïns són sobirans i ells decideixen com afrontar aquest 
tema, com han fet fins ara, el Grup Municipal Demòcrata està convençut que la solució 
consensuada i bona per a tothom és possible i, per tenir-la, no només cal la intervenció de la 
Conselleria de Salut i de la Conselleria de Cultura, que hi tenen un paper fonamental, sinó 
també del Govern de la ciutat, que també hi ha de tenir un paper molt important. Puntualitza, 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 39
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
però, que no es tracta de fer campanya ni populisme —el seu grup no s’hi sumarà— després de 
quatre anys sense haver fet la gestió necessària. D’altra banda, diu als companys d’ERC que no 
cal anotar-se els punts de qui ha proposat més coses, ja que tothom vol trobar la solució i és 
responsabilitat de tots. 
Subratlla que el seu grup creu en el bon fer i en el criteri dels veïns, que saben perfectament 
quina és la posició del seu grup, una posició encarnada en la consellera Maria José Chacón, 
veïna del Raval i solidària amb totes les reivindicacions del barri que fa una gran tasca i, com 
saben els veïns, defensa aferrissadament el CAP. 
Conclou que la solució consensuada i bona per a tots és possible, però cal que el Govern de la 
Sra. Colau i el Govern del Districte de Ciutat Vella de la Sra. Pin la permetin, i expressa el vot 
favorable del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la situació actual és 
fruit del fet que, un cop més, el Govern municipal ha partit d’una premissa falsa: va dir que la 
capella de la Misericòrdia era per al CAP del Raval quan sabia que estava destinada al 
MACBA, i va prometre als veïns, amb una campanya electoralista i populista, una cosa que no 
es podia fer. Consegüentment, hi ha hagut un desgavell continu i s’han produït episodis 
lamentables. 
Subratlla que si el Govern va prometre un lloc que no estava disponible va ser per enfrontar 
salut i cultura, un enfrontament que mai no s’ha de produir, i que els grups de l’oposició estan 
fent la feina que no ha fet el Govern. 
Remarca que la solució per al CAP Raval, que des del 2006 necessita unes instal·lacions dignes 
perquè els professionals puguin atendre en bones condicions els usuaris del servei, no és treure 
un espai d’ampliació al MACBA (la cultura també és important com a ascensor social per posar 
fi a les desigualtats), i pregunta al Govern municipal si farà cas d’aquesta proposició d’ERC, ja 
que en la darrera sessió de la Comissió es va aprovar una proposició del Grup del PSC en el 
mateix sentit, però després a la Comissió d’Economia es va retirar de l’ordre del dia el punt que 
deia que la capella de la Misericòrdia passés a estar lliure per al CAP del Raval. Pregunta al 
Govern què farà aquesta tarda a la Comissió d’Economia, ja que no pot ser que s’actuï d’una 
manera en una comissió i en un sentit diferent en una altra. 
 
La Sra. ANDRÉS posa èmfasi en la convicció del seu grup que el diàleg i el consens són 
fonamentals perquè les institucions arribin a un acord, i subratlla que, tal com ha proposat la 
Sra. Sendra, cal seure en una taula i buscar la manera de donar una solució tant al CAP (no es 
pot perdre més temps) com al MACBA (sense trencar les seves expectatives). 
El seu grup entén que el fet que ara s’hagin trobat diferents opcions d’espais demostra que la 
cerca d’espais en un primer moment no es va fer de manera rigorosa i exhaustiva. En aquest 
sentit, critica el Govern per haver presentat una valoració parcial i segurament partidista dels 
espais disponibles que no incloïa totes les opcions possibles, i explicita que cal fer aquesta 
cerca rigorosa i exhaustiva, sense alimentar més la confrontació entre el dret a la salut i el dret a 
la cultura. 
Assenyala que el Govern va estar d’acord amb el Pla estratègic del MACBA, però 
posteriorment va desfer aquestes expectatives i va generar tot un embolic que no ha fet més que 
endarrerir la solució del CAP i posar una mena de sospita sobre la cultura a Barcelona com si 
fos una cosa elitista, amb una visió que empobreix la cultura i empobreix la ciutat. 
Atesa la situació, considera que no es poden portar expedients a votació a la resta de 
comissions —el seu grup sempre ha demanat que no es presenti cap expedient fins que no hi 
hagi un acord entre institucions—, també perquè, si es fes, l’Ajuntament estaria assumint un 
paper que no li correspon, ja que no és ell qui té la competència per decidir. 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 40
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa l’abstenció del seu grup, que durant molts mesos ha demanat 
que es busquessin alternatives, però és conscient que l’abstenció d’ERC al darrer Plenari 
condiciona el futur de la capella del MACBA i que el que s’aprova aquí és un mandat polític 
mentre que el que s’aprova al Ple Municipal té valor jurídic i legal. Subratlla que amb aquella 
abstenció ERC va possibilitar que s’aprovés la iniciativa ciutadana i va fer el joc al Govern 
municipal. 
Coincideix que el Govern ha estat molt irresponsable per confrontar salut i cultura a pocs 
mesos de les eleccions, i observa que el que ha fet és agafar un tema que preocupa molts veïns 
del Raval (la necessària ampliació del CAP) i un boc expiatori que electoralment ja els anava 
bé (el MACBA). 
Comenta que en una reunió de treball ja va avisar que l’espai de la capella de la Misericòrdia 
era insuficient per a l’ampliació del CAP, de manera que en uns anys hauria calgut fer-ne una 
altra o buscar una altra alternativa, i, com s’ha dit, hi ha altres alternatives possibles. 
Per acabar, indica que el seu grup fa una abstenció perquè considera que cal buscar alternatives 
i que la proposta del Govern no és la millor, però pregunta què passa amb el que es va aprovar 
al Plenari i torna a dir a ERC que amb la seva abstenció el futur de la capella de la Misericòrdia 
queda totalment condicionat. 
 
La Sra. ROVIRA expressa l’opinió del seu grup que aquesta proposta és, una vegada més, una 
pilota endavant per solucionar una situació que ja fa mesos que està sobre la taula, però, alhora, 
per no enfrontar-se realment als interessos que s’amaguen darrere del MACBA i del que 
significa com a model de ciutat que es vol mantenir quan les usuàries, les treballadores i la 
comunitat de Ciutat Vella i del Raval concretament ja han dit en moltes ocasions què és el que 
volen. 
Puntualitza que no s’està confrontant cultura i salut, sinó dos models de ciutat, un districte que 
està sent gentrificat des de fa anys contra un districte que vol reivindicar els seus drets i al qual 
l’Ajuntament de Barcelona fins ara ha girat l’esquena, com també han fet altres institucions que 
actuen en aquest territori. 
Observa que a la Comissió d’Economia d’avui es vota l’extinció de la cessió del MACBA i, per 
tant, que el CAP pugui anar a la capella de la Misericòrdia, i qualifica de contradictori donar 
suport a l’extinció de la cessió del MACBA i, alhora, a aquesta proposició d’ERC, sobretot 
tenint en compte que la Universitat de Barcelona ja ha dit que no a aquesta proposta. 
Considera una vergonya que ERC, que inicialment s’havia mostrat favorable que es fes 
l’ampliació del MACBA a l’espai de la Misericòrdia, ara, per un canvi plenament electoralista i 
per fer una política de confrontació directa amb el Govern municipal, hagi canviat el seu 
posicionament d’aquesta manera. Ho considera una vergonya quan fa quatre anys que aquest 
grup diu que defensa l’accés al dret a la salut, que cal escoltar les veïnes i que cal fer que les 
reivindicacions que es duen a terme per la defensa de drets als districtes es plasmin en 
polítiques públiques concretes per part de l’Ajuntament. Entén que tot plegat és una 
contradicció que ERC no pot sostenir, i el seu grup és molt crític amb el paper que està tenint 
ERC en aquesta qüestió, perquè hi ha vides de veïnes en joc, sobretot en un barri amb les 
condicions socioeconòmiques que té el Raval. 
Subratlla que el CAP ja hauria de ser una realitat i manifesta el desig del seu grup que ERC 
actuï en conseqüència també aquesta tarda a la Comissió d’Economia. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ remarca que no hi ha ningú que estigui en contra del CAP del Raval i 
assegura que hi ha una solució possible i que, a parer seu, es pot arribar a un acord amb 
urgència. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 41
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Tot seguit, manifesta la seva opinió que l’opció més adient és la de l’espai al costat del 
MACBA, que és propietat de la Diputació, amb la qual cosa hi podria haver una permuta de la 
Diputació amb l’espai que quedaria lliure a la plaça Terenci Moix de l’antic CAP Raval. 
Dit això, vota a favor de la proposició, ja que entén que cal lluitar fins a l’últim moment per 
complir els dos mandats existents, i manifesta el desig que aquesta tarda a la Comissió 
d’Economia el grup proposant no faci reserva de vot sinó que es pronunciïn perquè, si no, 
estarien fent un joc que no s’entendria. 
 
El Sr. SUBIRATS explica que el Govern no pot votar a favor de la proposició perquè sempre 
ha dit que faria cas dels criteris tècnics que CatSalut manifestés en relació amb la ubicació del 
nou CAP, i avui ha rebut un informe de CatSalut que diu que, tot i no ser una opció fàcil, 
l’opció de la capella de la Misericòrdia és l’única que actualment es considera viable en un 
calendari raonable. Indica que, amb aquest informe, el Govern no pot acceptar el punt 3 de la 
proposició, que demana que s’ajorni qualsevol decisió que afecti els usos futurs de la capella. 
 
La Sra. SENDRA demana al Sr. Subirats que llegeixi l’informe sencer i puntualitza que aquest 
parla d’un edifici perquè sobre els altres ningú no s’ha assegut a negociar, però el seu grup 
considera que, amb voluntat, es podrien trobar altres solucions. Afegeix que avui només s’ha 
ofert un edifici al CatSalut, que ha mirat dos espais i ha dit que en un el CAP cabria però cal 
que el Govern l’ofereixi i estigui disposat a seure a negociar. Demana que es valori aquesta 
possibilitat abans de tancar aquesta porta. 
D’altra banda, diu a la Sra. Rovira que ERC va fer una reserva de vot precisament perquè vol 
que hi hagi aquest CAP amb urgència, i repeteix que hi ha coses urgents i coses importants, i 
caldria intentar resoldre totes dues coses. 
Per acabar, subratlla que si la solució per al CAP implica renunciar a l’ampliació del MACBA, 
tampoc no és una bona solució, i que val la pena intentar trobar una solució que satisfaci tant el 
CAP com el MACBA, cosa que entén que és possible. 
 
La Sra. HOMS demana que es faciliti l’informe que han esmentat el Sr. Subirats i la Sra. 
Sendra. 
 
La Sra. BARCELÓ també pregunta per l’informe, que el seu grup no ha rebut, a diferència del 
Grup d’ERC. 
 
La Sra. SENDRA aclareix que li ha arribat ara mateix. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que quan les coses comencen malament és molt difícil que acabin bé i 
insisteix que això és un desgavell i un despropòsit continu: s’ha partit d’una premissa falsa, ara 
ha arribat un informe però no a tots els grups, etc. Davant d’això, subratlla que el Govern, que 
ha tingut quatre anys per gestionar el problema i treballar perquè el CAP tingués unes 
condicions adequades, ha de parar aquest procés, seure i dialogar (cosa que no vol fer per 
populisme i electoralisme) per arribar a acords pel CAP Raval i perquè el MACBA pugui estar 
a la capella de la Misericòrdia. 
 
El Sr. SUBIRATS indica que l’informe, que a ell li ha arribat aquest matí, diu que, sense 
desestimar les altres dues ubicacions (la de Montalegre, de la Universitat, i la del cub, al costat 
de l’edifici Meier), en termes de temps —i ho subratllen— la capella de la Misericòrdia és 
l’única que actualment es considera viable en un calendari raonable (les altres dues requeririen 
almenys 12 mesos d’aprovació definitiva en cada cas). 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 42
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
La Sra. SENDRA li diu que això és el que diu el Govern. 
 
El Sr. SUBIRATS li respon que no, que això ho diu CatSalut, i afegeix que ell des del primer 
dia ha dit que farien cas dels criteris tècnics que CatSalut indiqués per al nou CAP. 
D’altra banda, subratlla que l’ampliació del MACBA s’ha tractat ja en cinc reunions (dues 
plenàries i tres de comissions tècniques), de manera que no es pot dir que el Govern no hi 
estigui treballant i no estigui negociant amb tots els grups, amb el MACBA, amb el CAP i amb 
CatSalut. 
Per acabar, explica que no es retirarà la moció de la Comissió d’Economia perquè si es retirés, 
la possibilitat que sigui a Montalegre, a la capella de la Misericòrdia, es perdria. Subratlla que 
perquè sigui possible s’ha de retirar, i hi haurà un Ple definitiu que acabarà decidint, i remarca 
que perquè sigui possible discutir-ho cal fer la reversió, i només si es fa la reversió totes tres 
opcions seran possibles. 
 
La Sra. ORTIZ expressa l’abstenció del Govern. 
 
La Sra. Ortiz expressa l’abstenció de BC, la Sra. Homs expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Sendra 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Villagrasa expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el 
Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Amb independència dels solars i 
locals que fins el moment han estat objecte de valoració per a la ubicació del nou CAP del 
Raval, instar el Govern municipal a iniciar les negociacions al més alt nivell amb els agents 
institucionals implicats en la ubicació del nou CAP del Raval Nord, valorant com a opcions 
l’espai annex al MACBA i el solar que es troba als Jardins Victòria dels Àngels, amb 
l’objectiu d’oferir al Departament de Salut de la Generalitat l’espai més idoni per ubicar-hi 
el nou CAP, entre una d’aquestes opcions, i alhora resoldre urbanísticament tot l’entorn de 
la Plaça dels Àngels. 2. Instar el govern municipals a crear un grup de seguiment de les 
negociacions i els acords amb tots els agents implicats i a presentar una proposta 
consensuada al Plenari del Consell Municipal amb la màxima celeritat i preferentment 
durant el proper mes d’abril. 3. Ajornar qualsevol decisió que afecti els usos futurs de la 
Capella de la Misericòrdia fins que hagi finalitzat aquest període de negociacions. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
12.-  (M1519/11107) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que l’Ajuntament per 
mitjà de l’Agència de Salut Pública de Barcelona elabori un informe sobre l’impacte que pot 
tenir per a la salut de les persones la presència d’amiant en les edificacions públiques i privades 
de la ciutat, així com sobre les mesures sanitàries a prendre en la manipulació d’aquest material, 
seguit les indicacions, obligacions i responsabilitats contemplades per les normes legals. 
 
La Sra. ANDRÉS enuncia la proposició i recorda que ja es va aprovar una declaració 
institucional, a iniciativa del seu grup i amb la signatura de tots, per tal que s’elaborés un cens 
de les edificacions públiques amb presència d’amiant i que s’establís un calendari d’actuació 
amb un pressupost assignat per retirar la presència d’aquest material contaminant, i 
posteriorment es va afegir a la declaració el tema del metro. 
Posa de manifest que en algunes comunitats de veïns i veïnes s’ha rebut una carta en què es 
parla de la presència d’amiant i del que pot suposar, cosa que encara ha generat més neguit en 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 43
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
aquestes comunitats, i comenta que el seu grup desconeix si la retirada i manipulació del 
material s’està fent amb totes les mesures preventives necessàries, però sap que als treballs que 
s’han fet al Guinardó, per exemple, aparentment no s’han respectat les mesures de seguretat ni 
per als treballadors ni per a les persones de l’entorn, i no saben què pot representar per a la seva 
salut la manipulació d’aquest material tòxic que ja ha produït malalties i que, fins i tot, sembla 
que ha produït una defunció. 
Subratlla que, davant d’això, és molt necessari saber quina és exactament la situació en termes 
de salut i prendre les mesures necessàries, així com aplicar allò que ja es va aprovar al juliol de 
2017. 
 
El Sr. BLASI diu que es remet a la intervenció que va fer al Plenari del febrer arran d’una 
proposició presentada pel Grup de la CUP, en la qual va fer referència a una proposició 
aprovada a la Comissió d’Ecologia Urbana i Mobilitat el 18 de juny del 2018 presentada pel 
Grup d’ERC, en què es va remetre a la declaració institucional del 21 de juliol de 2017. 
Tot seguit, expressa el suport del seu grup a la proposició i demana que s’intenti no caure en 
l’alarmisme, ja que, si bé és un tema molt important en el transport públic (a través de TMB 
s’han posat damunt la taula un conjunt de circumstàncies que malauradament no haurien 
d’haver arribat i, probablement, amb poc tacte per part de la persona responsable de la gestió) i 
cal actuar amb precaució i en benefici de la ciutadania i dels treballadors i les treballadores, si 
no hi ha una manipulació i un desgast del material, la convivència és possible. 
Afegeix que el que està generant alarmisme en aquest moment és la passivitat o manca d’acció 
del Govern a l’hora de facilitar la informació que, sens dubte, ajudaria a donar tranquil·litat als 
grups municipals que presenten iniciatives i, sobretot, al conjunt de la ciutadania. Per això, 
demana al Govern que exerceixi la seva responsabilitat i doni compliment a tot el que s’ha 
aprovat (recorda que una de les compareixences que hi ha hagut avui demanava el compliment 
de les iniciatives aprovades, la majoria de les quals van ser aprovades per unanimitat o amb un 
consens ampli). 
 
El Sr. ALONSO expressa la solidaritat del seu grup amb totes les persones afectades per les 
malalties relacionades amb l’amiant, tant els malalts com les seves famílies, perquè són 
malalties greus que mereixen tota la solidaritat i atenció, i remarca que cal tractar el tema amb 
rigor i seriositat, sense alarmismes però sense minimitzar-ne els riscos. 
D’altra banda, manifesta preocupació pel fet que s’estiguin incomplint els protocols de retirada 
d’amiant en els casos de demolicions o d’obres, cosa que considera inadmissible, i demana 
fermesa en aquest sentit tant al Govern de l’Ajuntament com a totes les altres administracions 
implicades. 
En darrer lloc, posa èmfasi en la necessitat d’analitzar els riscos futurs (la ciutat està plena 
d’instal·lacions o d’obres que contenen amiant) per tractar-los seriosament i minimitzar-ne 
l’impacte. 
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. BENEDÍ coincideix que no s’ha de generar alarmisme, però entén que parlar-ne en 
aquesta comissió o en un ple és necessari i que de vegades els grups municipals són el canal 
que té la ciutadania per portar a la institució les seves preocupacions. 
Posa de manifest que les autoritats fa temps que alerten dels efectes de l’amiant, encara present 
en molts edificis de la ciutat, sobre la salut de les persones, i que durant molts anys l’amiant es 
va comercialitzar a través de la marca Uralita, un material que, quan es trenca, deixa anar un 
polsim perjudicial per a la salut i, per tant, nociu, com ha alertat l’Organització Mundial de la 
Salut. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 44
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Explica que, en el cas de Barcelona, aquest problema es troba especialment en districtes amb 
una forta presència d’edificis i naus industrials que en molts casos tenen cobertes d’uralita, 
sobretot quan aquestes es troben en mal estat o s’han ensorrat, i exposa que recentment el 
Govern s’ha vist obligat a rectificar i encarregar un nou projecte per a la retirada de l’amiant al 
Mercat de l’Abaceria Central després de descobrir uns elements a la teulada que obliguen a 
revisar els procediments, un pas especialment delicat atès que la coberta de l’Abaceria cobreix 
3.900 m² i acumula més de 100 tones de fibrociment. 
D’altra banda, diu al Govern que quan es va reunir amb els veïns afectats, aquests van marxar 
de la reunió amb més dubtes que certeses, ja que davant les seves preguntes sobre la protecció 
dels veïns durant la retirada de la coberta se’ls va arribar a dir que n’hi hauria prou si tancaven 
les finestres de nou del matí a dues del migdia. 
Per acabar, comenta que caldria tranquil·litzar els veïns i les veïnes de la ciutat que pateixen 
aquesta problemàtica i, per això, el seu grup està d’acord que l’Agència de Salut Pública 
elabori l’informe que planteja la proposició, a la qual dona suport. 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa el vot favorable del seu grup, que entén que per conèixer 
l’impacte sobre la salut de l’amiant present en edificis públics i privats cal elaborar l’informe 
que demana la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA posa de manifest que el seu grup va presentar una proposició a la Comissió 
d’Ecologia i Urbanisme en relació amb la retirada de l’amiant per saber quina era la realitat i 
tenir un inventari, així com la creació d’una oficina tècnica especialitzada per a la localització 
d’amiant i els processos que s’havien de desenvolupar per retirar-lo, i l’Agència de Salut 
Pública ja va fer un informe en què s’explicaven les conseqüències de l’exposició a l’amiant i 
com aquestes conseqüències s’agreujaven o no en funció de factors com ara la durada de 
l’exposició i quan es produïa la primera exposició, de manera que ja se sap que té 
conseqüències i se n’estan començant a veure casos. 
Esmenta la declaració institucional que es va aprovar tant a l’Ajuntament de Barcelona com a 
moltes altres administracions, i comenta que els sindicats de treballadores del metro fa mesos 
que es mobilitzen i hi ha tot un territori mobilitzat per abordar la presència de l’amiant i les 
seves conseqüències. Per això, el seu grup entén que, més enllà de l’informe, que ratificarà allò 
que ja fa anys que s’està dient, calen accions concretes i que es desenvolupi la proposició que 
es va aprovar per reduir el risc que tenen les persones que estan exposades a l’amiant, així com 
que es faci un inventari de quina és la realitat de la ciutat i quina és la proposta de procediment 
integral del Govern (hi ha amiant a indrets en què actualment l’Ajuntament no està fent una 
intervenció directa). 
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada de Salut. 
 
La Sra. TARAFA entén que tothom coincideix que cal tractar el tema sense alarmisme, amb 
rigor i donant-hi la importància que mereix. 
Dit això, expressa el vot favorable del Govern i confirma que l’Agència de Salut Pública 
elaborarà l’informe per visibilitzar de manera clara i rigorosa els impactes que té l’amiant sobre 
la salut i per posar l’accent en les condicions en què se n’ha de fer la retirada per protegir la 
salut de qui el manipula i de qui hi ha al voltant. 
D’altra banda, informa que l’Institut de Paisatge Urbà ja està fent el cens d’on hi ha amiant a la 
ciutat i un pla de retirada, que estaran enllestits a inicis de tardor. 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 45
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
La Sra. ANDRÉS demana que, si és possible, més enllà del cens i del pla que s’estan elaborant, 
l’informe es posi a disposició de les comunitats que han rebut la notificació oficial, i aprofita 
per saludar les entitats i les persones representants dels col·lectius presents a la sala, que 
necessiten que no es generi més alarma de la necessària i que es comencin a treballar mesures 
concretes de prevenció. Afegeix que aquestes comunitats i col·lectius proposaven que es fes 
una feina conjunta, institucional, per tal que la informació es pogués intercanviar i compartir 
per part de tothom i es treballés amb un vessant comunitari, més que institucional, atès que en 
tot moment cal comptar amb les persones afectades. 
D’altra banda, comenta que convindria començar a incorporar mesuradors de qualitat de l’aire 
per detectar la presència de partícules per poder fer un treball exhaustiu per veure què hi ha més 
enllà del cens concret i del volum que pugui tenir aquest material, com es respira i com es 
tracta. 
 
La Sra. TARAFA explica que, un cop s’hagi treballat i gestionat l’informe, es valorarà quina és 
la millor manera de difondre’l, tenint en compte que l’Agència de Salut Pública és la màxima 
autoritat pel que fa a salut pública de Barcelona i és un referent en aquest sentit. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa 
expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
13.-  (M1519/11087) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el govern 
municipal a: 1. Lliurar als seus adjudicataris els 11 habitatges de lloguer socials de la finca 
municipal del carrer de Sant Ramon 1, del districte de Ciutat Vella, que va comprar 
l’Ajuntament de Barcelona l’any 2013 i que estan buits des de fa anys. 2. Informar del calendari 
de les obres de rehabilitació i dels processos d’adjudicació dels habitatges de les finques del 
carrer Lancaster, número 7, 9 i 11, que va adquirir l’Ajuntament de Barcelona l’any 2017. 
 
El Sr. VILLAGRASA explicita que la proposició fa referència a unes finques del barri del 
Raval. Concreta que, d’una banda, al número 1 del carrer Sant Ramon n’hi ha una que es va 
adquirir, amb bon criteri, en l’època de la Sra. Homs, i gràcies a aquesta adquisició es va poder 
salvar el bar Marsella i habilitar 11 habitatges de protecció oficial, però, si bé les obres van 
acabar al juliol de 2015, la finca fa dos anys que és buida; pel que sembla, els habitatges no 
s’han adjudicat, i al febrer de 2018 hi va haver un problema d’ocupació i narcopisos. D’altra 
banda, l’Ajuntament va adquirir les finques dels números 7, 9 i 11 del carrer Lancaster, on hi ha 
hagut problemes de convivència i, fins i tot, de delinqüència (els veïns comenten que també hi 
podria haver hagut ocupacions il·legals i narcopisos). 
Davant d’aquestes situacions, el seu grup presenta aquesta proposició, que vol que s’informi 
sobre el calendari d’adjudicació i aprovació del pressupost per acabar les obres de Lancaster i 
d’adjudicació de Sant Ramon, informació que donaria seguretat i certesa als veïns. 
 
La Sra. HOMS confirma que el seu grup va adquirir l’edifici del carrer Sant Ramon i això va 
permetre salvar l’històric bar Marsella, si bé l’objectiu era rehabilitar l’edifici i destinar-lo a 
habitatges de lloguer assequible, alguns per a famílies monoparentals. Assenyala que es van 
deixar les obres de rehabilitació d’aquesta finca en marxa i els plecs de clàusules enllestits per 
fer les adjudicacions tan bon punt acabessin les obres, però, com s’ha dit, fa més de dos anys 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 46
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
que van acabar les obres i l’edifici continua buit i sense la connexió a la xarxa elèctrica donada 
d’alta. Confirma també que al febrer de 2018 l’edifici va ser ocupat, tot i que, afortunadament, 
es va poder desallotjar ràpidament. 
Subratlla que el seu grup a Ciutat Vella ha exposat en reiterades ocasions la necessitat d’obrir 
aquests habitatges als veïns i les veïnes que ho necessiten, però el Govern de Colau, com de 
costum, centrifuga responsabilitats i es treu les culpes de sobre, i, consegüentment, després de 
tot un mandat encara no hi ha ni una sola família vivint al número 1 de Sant Ramon, fet que la 
regidora Pin sempre ha atribuït a la lentitud dels tràmits d’Endesa, però el seu grup entén que és 
una presa de pèl. Cita unes paraules de la Sra. Pin a l’Audiència Pública el febrer de 2018 en 
referència a aquesta finca: «No es que nos hayamos dado cuenta ahora de que tenemos un 
problema con los suministros. Hace más de un año que estamos persiguiendo a Endesa 
justamente para que haga la contratación de los suministros. Quedan también algunos 
pequeños arreglos de rehabilitación que hacer, pero la previsión sí que es que los pisos se 
puedan adjudicar antes del verano de este año y aquí de hecho el trabajo con Endesa ha sido 
muy intenso, aunque poco fructífero». Repeteix que en aquesta finca encara no viu ningú, 
malgrat que la Sra. Pin preveia fer les adjudicacions abans de l’estiu del 2018, i demana 
explicacions a la regidora i al Govern sobre aquesta incompetència i inoperància (no han estat 
capaços de fer una simple connexió amb Endesa i, amb això, han desaprofitat una promoció 
sencera d’habitatge de lloguer accessible al districte de Ciutat Vella). 
D’altra banda, el seu grup també està interessat que s’informi sobre els edificis de Lancaster, 
que estan en un estat lamentable pels usos que es fan d’alguns d’ells i espera que les actuacions 
no es retardin tant com en el cas de Sant Ramon. 
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ diu al Sr. Montaner que és sorprenent que a Barcelona, una ciutat que 
necessita molt habitatge, no es posi en marxa el que hi ha disponible, i que a Ciutat Vella hi 
hagi 60 famílies que necessiten un habitatge social i no es faci res amb els 11 habitatges del 
carrer Sant Ramon, que es van heretar del Govern anterior, i, a més, se’n culpi l’empresa 
elèctrica. Subratlla que el Govern de BC ha passat del «sí que es pot» a «la culpa és dels 
altres». 
D’altra banda, critica l’actuació del Govern en el cas de Lancaster, on els tres edificis havien de 
donar solució a un dels problemes de Ciutat Vella, però el que ha passat és que el Govern no ha 
fet res davant les denúncies dels veïns sobre conductes il·lícites i ha estat permissiu amb 
l’ocupació il·legal que hi va haver (al llarg del mandat ha mostrat complicitat amb aquestes 
ocupacions). 
Subratlla que al Govern, que en tota la legislatura no ha presentat gaires calendaris, li costa 
planificar i gestionar, sobretot pel que fa a habitatge, un problema important a la ciutat, i 
pregunta al Sr. Montaner si pot dir, com a responsable d’Habitatge de l’Ajuntament, quan 
s’entregaran els habitatges del carrer Sant Ramon i del carrer Lancaster. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa el vot favorable del seu grup, que durant tot el mandat ha seguit de 
prop tant el cas del carrer Sant Ramon com el del carrer Lancaster, i subratlla que la compra 
dels edificis de Lancaster va ser possible gràcies a la pressió veïnal, que es va traduir en una 
iniciativa que va entrar ERC en aquesta comissió i que va generar debats intensos en què el 
Govern va acusar el seu grup de fer politiqueig amb la vulnerabilitat dels veïns i les veïnes 
d’aquest carrer i de mentir-los. Observa, però, que la compra dels immobles va demostrar que 
es podia fer i que es podrien haver evitat totes les coses que va dir el Govern, i els pisos van 
esdevenir municipals, que era la finalitat de la proposició i de la lluita veïnal. 
Remarca que ara es demana que es rehabilitin els pisos del carrer Lancaster, atès que és 
inadmissible que continuïn en l’estat en què es trobaven quan es van adquirir, molt degradats, 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 47
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
en condicions d’insalubritat i amb problemes d’accessibilitat i de seguretat, qüestions que cal 
solucionar malgrat la lentitud dels tràmits, ja que fan que els veïns i les veïnes continuïn vivint 
en unes condicions bastant indignes. 
Pel que fa a l’edifici de Sant Ramon, lamenta que sis anys després de l’adquisició no hi visqui 
cap família, i posa de manifest que al maig de 2017 es va acabar de rehabilitar la finca que ha 
d’albergar 11 pisos de protecció oficial i Endesa ha manifestat que no s’havia fet el centre de 
transformació elèctric necessari. Afegeix que al passat Ple de Ciutat Vella el Govern va dir, 
com a resposta a una pregunta del seu grup, que en una setmana hi entrarien els llogaters, però 
ha passat més d’una setmana i els llogaters encara no hi són. 
Conclou que cal celeritat per solucionar aquest assumpte i que quan hi ha habitatges 
disponibles a la ciutat cal rehabilitar-los i fer-los dignes perquè la gent hi visqui, ja que tothom 
té dret a un habitatge digne. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup, convençut que cal garantir el dret a 
l’accés a l’habitatge, i subratlla que quan l’habitatge ja és públic, cal posar-lo a disposició, 
incorporar-lo al parc i donar solucions a les persones que ho necessiten (al Registre de 
Sol·licitants hi ha 35.000 unitats familiars esperant un habitatge de protecció i a la Taula 
d’Emergència Social hi ha unes 200 famílies també en espera). 
Remarca que fer aquestes rehabilitacions és imprescindible i, a més, hi ha pressupost suficient 
per fer-ho: no s’entén que amb un superàvit de 7,7 milions d’euros a l’exercici 2018 (han 
aparegut notícies amb aquesta dada, si bé no se n’ha fet una comunicació institucional) hi hagi 
qüestions pendents llevat que sigui per una complicació administrativa, que també s’hauria de 
veure quina és que pugui durar tants anys. El seu grup espera les explicacions del regidor al 
respecte. 
 
La Sra. ROVIRA indica que el seu grup emetrà el vot després d’escoltar la intervenció del 
Govern. 
 
El Sr. MONTANER expressa el vot favorable del Govern, que lamenta el retard que hi ha 
hagut a Sant Ramon (ja està solucionat). Sobre aquest edifici, que va comprar l’Ajuntament 
anterior el 2013, exposa que les obres van acabar el maig de 2017 i, un cop acabades, Endesa 
va dir que no donava l’escomesa d’electricitat perquè s’havia de fer una estació transformadora 
que mai no havia avisat que s’hagués de fer. Com que aquesta no es podia fer al mateix edifici, 
es va haver de buscar un edifici públic proper per poder-la fer i, un cop fet això, que va requerir 
uns mesos, Endesa va dir que no es responsabilitzava del cable de connexió entre l’estació 
transformadora i l’edifici de Sant Ramon. Un cop resolt això (uns mesos més), s’ha aconseguit 
l’etiqueta energètica i des de fa unes setmanes hi ha llum (el 27 i el 28 de febrer s’hi va anar 
amb els adjudicataris per ensenyar-los els habitatges perquè triessin i no s’hi podia anar perquè 
no hi havia llum). Afegeix que, després del boicot que ha fet Endesa de la utilització d’aquests 
edificis durant un any i mig amb tota una sèrie de qüestions tècniques, a finals d’aquest mes hi 
aniran a viure les famílies. 
Pel que fa als tres edificis de Lancaster, comenta que l’Ajuntament va fer un esforç per comprar 
un edifici en mal estat i amb molts problemes, i explica que s’han subrogat 36 dels contractes 
(la majoria); s’han iniciat accions judicials en quatre habitatges que no reuneixen els requisits 
per continuar el contracte i n’hi ha dos que estan buits i tapiats; s’ha licitat el concurs de 
projectes arquitectònics i l’equip guanyador està fent el projecte bàsic d’execució, i les obres 
(el procés és pràcticament igual de lent que el d’un edifici nou) començaran a principis del 
2020 i acabaran a finals del 2021. 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 48
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
El Sr. VILLAGRASA agraeix els vots favorables, manifesta el desig que es compleixin els 
terminis i demana que es faci arribar la informació als veïns del carrer Lancaster per donar-los 
un mínim de seguretat jurídica i vital. 
 
La Sra. ROVIRA expressa l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. Montaner expressa el vot favorable de BC, la Sra. Homs expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Villagrasa expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. 
S’APROVA. 
 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
14.-  (M1519/11085) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Mostrar el suport a 
l’equip d’educadores socials de l’Ajuntament de Barcelona, així com rebutjar qualsevol tipus de 
coacció contra aquestes treballadores per tal de condicionar la manera com exerceixen la seva 
feina en relació la intervenció amb les persones que treballen al carrer. Alhora, demanem la 
retirada de la denúncia interposada per part del Partit Popular contra dues educadores socials de 
l’Ajuntament. En cas de no ser retirada la denúncia l’Ajuntament seguirà posant a disposició 
d’aquestes treballadores els recursos jurídics necessaris per a la seva defensa. 
 
La Sra. ROVIRA recorda que el seu grup va voler presentar aquesta iniciativa com a declaració 
institucional al febrer però no va rebre els suports suficients per fer-ho, i explica el motiu de la 
proposta: el PP ha portat a Fiscalia dues educadores socials per una acció empresa durant el 
transcurs de la seva feina, suposadament per intentar evitar que venedors ambulants 
s’exposessin a la repressió que pateixen per part dels cossos de la Guàrdia Urbana, una 
repressió que continua sent una realitat a Barcelona i que ho ha estat també durant aquesta 
legislatura, ja que, si bé aquesta comissió ha fet èmfasi en la necessitat d’abordar la situació 
d’aquest col·lectiu de persones des d’una perspectiva de drets, la realitat és que l’Àrea de 
Seguretat ha actuat amb contundència vers aquest col·lectiu, fet que el seu grup ha denunciat en 
nombroses ocasions. 
Indica que el Grup de la CUP entén que la denúncia interposada pel PP és clarament un intent 
més de situar el col·lectiu de manters en el punt de mira, criminalitzar-lo i estigmatitzar-lo i, 
alhora, disciplinar el conjunt de treballadores que estaven fent la tasca que han de fer, que 
consisteix a acompanyar i intervenir amb les persones que estan sent més vulnerabilitzades per 
les administracions i per les realitats legals i institucionals actuals de l’Ajuntament i del 
territori. 
Subratlla que el seu grup dona suport a l’equip d’educadores socials de l’Ajuntament, que fan 
una tasca imprescindible, sovint en condicions laborals molt dolentes i sense prou recursos 
humans ni tècnics, i rebutja qualsevol tipus de coacció contra aquestes treballadores per 
condicionar la manera com estan exercint la seva feina. 
A continuació, qualifica de contradictòria l’actuació del Govern durant el mandat amb les 
persones que treballen a la manta: d’una banda ha volgut abordar la seva situació des d’una 
perspectiva integral i amb un plantejament psicosocial i comunitari, però, d’altra banda, ha fet 
intervencions en matèria de seguretat adreçades a reprimir les accions d’aquestes persones que 
intenten sobreviure als carrers de Barcelona. Afegeix que sovint la dreta s’ha posat d’aquesta 
banda més repressiva i de manca de garantia de drets d’aquestes persones. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 49
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
En darrer lloc, explicita que la proposició vol que l’Ajuntament mostri el seu suport a les 
polítiques que estan duent a terme les educadores socials i a les seves formes d’intervenció, que 
el PP retiri la denúncia que ha interposat i que l’Ajuntament continuï proporcionant 
assessorament jurídic a les treballadores fins que es resolgui la situació. 
 
La Sra. FANDOS expressa l’abstenció del seu grup, que està d’acord amb la part propositiva de 
la proposició (dona suport a l’equip d’educadores socials de l’Ajuntament i coincideix que el 
PP hauria de retirar la denúncia que ha interposat a Fiscalia), però no està d’acord ni amb la 
part expositiva ni amb el discurs que ha fet la Sra. Rovira, ja que no comparteix que el fet que 
actuï la Guàrdia Urbana sigui repressió. Entén que la Guàrdia Urbana simplement fa la seva 
feina i que cal posar fi a la venda il·legal. 
Repeteix que el seu grup no està d’acord que s’hagi portat a Fiscalia les educadores socials, i 
explica que per això el seu company Jordi Martí en una altra comissió va demanar que es fes un 
exercici de transparència i bon govern i s’obrís un expedient intern on s’investigués què havia 
passat. Comenta que potser coneixent el resultat d’aquest expedient (es va dir que s’havia fet un 
informe, però aquest no ha estat facilitat), avui el seu grup podria votar a favor de la proposició, 
però, com que no el coneix, s’hi absté, tot deixant clar que està d’acord a donar suport a les 
educadores socials i no està d’acord que s’hagin portat a Fiscalia. 
Per acabar, manifesta l’opinió del seu grup que cal fer una feina social amb les persones 
venedores i, alhora, la Guàrdia Urbana ha d’actuar al carrer, i subratlla que només cal passejar 
per alguns carrers de la ciutat per veure que no s’hi pot ni caminar. 
 
La Sra. BARCELÓ remarca que el Govern municipal no actua davant la venda ambulant 
irregular, el top manta, que cada cop hi ha més persones que es dediquen a aquesta venda i que 
sovint l’ocupació il·legal de la via pública comporta problemes de mobilitat per a les persones 
amb mobilitat reduïda. Assenyala que el seu grup ha demanat en nombroses ocasions 
diagnòstics sobre aquests temes i les mesures que s’han implementat per abordar-los, però el 
Govern no ha facilitat cap informe al respecte. 
Pel que fa al que la Sra. Rovira ha exposat que va passar, indica que el seu grup no ha culpat 
ningú sinó que ha demanat en diversos espais que s’obrís una investigació, però l’alcaldessa 
s’hi va negar, de manera que entén que si ara un grup ho ha posat en coneixement de Fiscalia 
cal esperar que aquesta respongui i, per això, vota en contra de la proposició. 
 
La Sra. BENEDÍ manifesta el suport del seu grup a l’equip d’educadores socials de 
l’Ajuntament, i comenta que, si bé és innegable que hi ha venda ambulant, cal preguntar-se 
quin paper ha tingut i té la Llei d’estrangeria en l’accés dels venedors ambulants al mercat 
laboral. Subratlla que esperar tres anys per regularitzar les persones migrades és una condemna 
per a elles i que no es pot fer desaparèixer aquestes persones ni fer veure que no existeixen, 
perquè són ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, per tant, haurien de tenir els mateixos drets i 
deures que qualsevol altra persona que hi visqui. 
Observa que actuar amb fermesa a l’hora de vetllar pels espais públics i les normes no significa 
que es pugui menystenir les persones que en resulten afectades. En aquest cas, cal escoltar 
també les venedores i no girar-los l’esquena quan demanen ajuda, sinó garantir-los els drets de 
ciutadania com a la resta de ciutadanes i ciutadans de Barcelona, intentant trobar una sortida als 
seus problemes a través de la reinserció o de la formació, com es fa amb tothom, i evitant 
conductes discriminatòries. 
Comenta que, mentre que el PP veu la migració des de la base repressiva —només cal veure la 
Llei de suport a la maternitat que va anunciar el president d’aquest partit la setmana passada per 
fer-se una idea de quin pensament tenen sobre les persones que arriben a aquest país per tenir 
una vida més digna i millor—, ERC la veu des d’una perspectiva social i de drets, i entén que 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 50
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
cal respectar les educadores socials, que ajuden i protegeixen les persones en situacions de 
vulnerabilitat o de risc, hi intervenen i fan de mediadores per acompanyar-les en la millora de 
la seva realitat. 
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ANDRÉS explica que el seu grup no està d’acord amb la part expositiva de la 
proposició, que diu que les actuacions policials de la Guàrdia Urbana són repressions, ja que 
aquest cos el que fa és fer la seva feina d’acord amb les ordenances municipals, que estableixen 
que quan a l’espai públic hi ha venda no autoritzada s’ha de procedir a retirar el material. 
Puntualitza, però, que tampoc no està d’acord que un grup municipal presenti denúncies contra 
treballadors i treballadores municipals cada vegada que tingui la sensació que no ho estan fent 
bé, ja que els grups disposen d’altres mecanismes per treballar, manifestar els seus desacords i 
demanar informació. En aquest sentit, aprofita per demanar l’informe sobre aquest expedient 
d’investigació —el Sr. Recasens va confirmar que s’havia obert— per veure què ha passat. 
Pels motius exposats, el seu grup s’absté en aquesta proposició. 
 
El Sr. VILLAGRASA nega que el seu grup hagi denunciat cap treballador municipal i subratlla 
que el Grup de la CUP, acostumat a acudir a la porta de Fiscalia per protestar, hi podria haver 
preguntat per l’escrit que va presentar el PP, que l’únic que demana és que s’aclareixin uns fets 
després que l’alcaldessa no ho fes quan se li va sol·licitar. 
Subratlla que qui ha posat dos treballadors socials en el punt de mira i els ha marcat ha estat la 
CUP, i després, sense preocupar-se pel contingut de l’escrit que el PP va portar a Fiscalia, ha 
presentat una proposta demagògica i populista contra aquest grup, cosa que lliga amb la seva 
manera de fer habitual —recorda que en dues ocasions aquest grup ha ocupat la seu del PP per 
coaccionar els seus membres. 
Per acabar, remarca que si hi ha un suposat delicte i l’alcaldessa no facilita les explicacions 
pertinents, és normal voler que s’aclareixi el que ha succeït; assegura que el PP dona suport tant 
als treballadors socials com a la Guàrdia Urbana i a tots els funcionaris de l’Ajuntament, i 
demana responsabilitat a la CUP a l’hora de presentar propostes. 
 
La Sra. ORTIZ posa de manifest, com van fer l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde, el suport 
del Govern municipal a les educadores municipals i a la Guàrdia Urbana, i subratlla que qui ha 
judicialitzat el tema (un debat polític, de fons, sobre maneres d’intervenir) ha estat el PP en 
portar-lo a Fiscalia. 
Lamenta profundament que el Grup Municipal Demòcrata i el PSC no votin a favor de la 
proposició, que és l’acordada i que no parla de repressió, sinó que vol mostrar suport a l’equip 
d’educadores. Considera que no donar-hi suport és no entendre a què està jugant la dreta 
exactament. 
Remarca que els equips d’educadors de carrer treballen colze a colze amb la Guàrdia Urbana i 
lamenta que no hi hagi consens sobre això i que es facin acusacions sense cap fonament i sense 
cap prova, que acaben perjudicant qui es troba en una situació de més vulnerabilitat, en aquest 
cas, les treballadores socials que fan la seva feina. 
Per acabar, pregunta als grups que no han votat a favor de la proposició —entén que amb la 
voluntat de desgastar el Govern— si l’han llegida, ja que, com ha dit, no parla (ni malparla) de 
la Guàrdia Urbana, sinó que vol donar suport a les educadores socials municipals. 
 
La Sra. ROVIRA posa de manifest que quan el seu grup volia presentar aquesta proposta com a 
declaració institucional, el Grup Municipal Demòcrata va dir que si se’n suprimia el paràgraf 
que parlava concretament de la Guàrdia Urbana a la part expositiva, hi donaria suport, i en la 
proposició que s’ha presentat avui a la Comissió s’ha suprimit aquesta part amb la voluntat de 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 51
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
generar més consens. Lamenta que aquest grup hagi canviat el sentit del seu vot malgrat l’acord 
assolit. 
Dit això, subratlla que qui ha judicialitzat la feina d’aquestes educadores socials ha estat el PP, 
que les va posar en el punt de mira quan va fer les declaracions públiques que va fer tant en 
roda de premsa com en els diferents plenaris. 
Tot seguit, remarca que hi està havent intervencions per part del cos de la Guàrdia Urbana i fins 
i tot de la unitat d’antiavalots per reprimir o atemorir les persones que venen a la manta, com es 
pot veure a vídeos que hi ha a internet. Explica que ella mateixa va presenciar una intervenció 
policial amb corredisses i fent que els manters haguessin de desaparèixer traient porres 
extensibles i amenaçant persones que estan intentant sobreviure a Barcelona. Pregunta si aquest 
és el model de Guàrdia Urbana que es vol i aclareix que la CUP no defensa que no hi hagi 
Guàrdia Urbana, sinó que aquesta no actuï d’aquesta manera, amb aquesta duresa contra els que 
no tenen res com a conseqüència d’unes lleis injustes que els partits que han governat a l’Estat 
espanyol no han canviat malgrat que després diguin aquí que defensen els drets d’aquestes 
persones. A aquests partits els diu que els hauria de fer vergonya aquesta hipocresia i aquestes 
contradiccions entre el que defensen de cara enfora i després de cara endins. 
 
La Sra. FANDOS diu a la Sra. Ortiz que, tal com ha explicat en la primera intervenció, el Grup 
Municipal Demòcrata està d’acord amb la part propositiva de la proposició, però no amb 
l’explicació que ha fet la Sra. Rovira sobre tot el tema de la Guàrdia Urbana, que continua 
apareixent en el text escrit. 
Tot seguit, repeteix que el seu grup no ha rebut l’informe que va demanar el Sr. Martí i per això 
s’hi ha abstingut. Explicita que no hi ha votat en contra i que l’abstenció en facilita l’aprovació. 
D’altra banda, assenyala que és el Govern qui no dona bé les ordres a la Guàrdia Urbana i és la 
Sra. Rovira qui la criminalitza i, en aquest cas, el seu grup no està d’acord ni amb una cosa ni 
amb l’altra. Insisteix, però, que el seu grup dona tot el suport a les educadores socials i no està 
d’acord que el tema es porti a Fiscalia. 
 
La Sra. BARCELÓ subratlla que el seu grup dona tot el suport a la Guàrdia Urbana i també als 
educadors, els treballadors socials i els psicòlegs que treballen als Serveis Socials de 
l’Ajuntament de Barcelona, que sovint fan la feina sense tenir els recursos suficients, però la 
realitat és que es van produir uns incidents i els grups van demanar una investigació que el 
Govern es va negar a fer —en vol saber el motiu—, i diu a la Sra.  
 
Rovira que la sortida social que s’ha de donar a les persones que es dediquen a la venda 
ambulant irregular i el top manta —cada vegada hi ha més persones en risc d’exclusió social i 
de vulnerabilitat que ocupen l’espai públic fent una activitat il·legal— no és permetre aquesta 
venda ambulant irregular i l’ocupació de l’espai públic. 
D’altra banda, critica que el Govern al matí es faci fotos amb el Gremi de Restauració i els 
comerciants i artesans per dir-los que els donaran suport i posaran fi a la venda ambulant 
irregular dels carrers i a la tarda sigui còmplice que aquesta venda ambulant irregular continuï 
existint als carrers de Barcelona. 
 
La Sra. BENEDÍ reitera el suport del seu grup a les educadores i lamenta que es reprodueixin 
determinats debats i que s’elevi el to amb una crispació que no és normal quan es parla de 
temes socials que afecten a tothom. Demana que es reflexioni sobre això. 
 
El Sr. VILLAGRASA subratlla que si el PP va acudir a Fiscalia va ser perquè la Sra. Colau no 
va donar explicacions i assegura que el seu grup dona suport als treballadors socials. Insisteix 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 52
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
que ha estat la CUP qui els ha posat en el punt de mira; diu que és precisament la CUP qui 
coacciona la Guàrdia Urbana, i esmenta el cas Garganté – Guàrdia Urbana. 
Per acabar, explicita el vot contrari del seu grup. 
 
La Sra. ORTIZ insisteix que qui ha denunciat no ha estat ni la Guàrdia Urbana ni cap 
treballador, sinó el PP, que judicialitza la política en allò que no pot guanyar per majoria, i 
repeteix que el que demana la proposició és donar suport a una treballadora municipal. No 
entén que s’argumenti el fet de no votar-hi a favor dient que no es comparteixen els arguments 
exposats per la regidora del grup proposant, ja que això significaria que quan es vota a favor 
d’una proposició del PP o de Cs és perquè es comparteix exactament la literalitat dels 
arguments que exposen. Considera, doncs, que el que han fet avui el PSC i el Grup Municipal 
Demòcrata és posar excuses per no votar a favor d’una proposta que entén que és molt clara en 
la part resolutiva. Comenta que li sap greu i que segurament a l’Institut Municipal de Serveis 
Socials també li’n sabrà. 
Dit això, explicita el vot favorable del Govern. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa l’abstenció del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Benedí expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Villagrasa 
expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA.  
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
15.-  (M1519/11117) Instar al govern municipal a: amb motiu del 30è aniversari de la Convenció 
sobre els Drets de l’Infant de 20 de novembre de 1989, instal·lar a la plaça de Sant Felip Neri, 
l’escultura "Nena i nina", de l’autora Carme Solé Vendrell, en record dels infants que van morir 
en el bombardeig de 30 de gener de 1938 i, també, en solidaritat amb tots els infants que, arreu 
del món, pateixen les conseqüències de les guerres. 
 
La Sra. ROGNONI exposa que l’oratori de Sant Felip Neri havia estat abandonat pels capellans 
felipons a l’inici de la guerra, temorosos de patir represàlies, i el recinte havia quedat des 
d’aleshores sota la tutela del Govern de la Generalitat i va passar a ser habilitat com a centre 
d’acollida d’infants procedents de zones ocupades per les tropes franquistes. Era un dels més 
d’un miler de refugis que es van construir a la ciutat per protegir-se els ciutadans dels atacs 
aeris, i també hi residien els infants que a Barcelona s’asseguraven de poder tenir almenys uns 
mínims garantits (com diu l’autora, «una llesca de pa amb llet condensada»), nens amb el pare 
al front, la mare sense recursos o els familiars desapareguts i que en molts casos patien 
malalties, malnutricions o altres carències, fins a la jornada fatídica del 30 de gener de 1938, 
que, amb el bombardeig, va acabar amb 216 morts (una trentena, infants) i 125 ferits. 
L’escultora Carme Solé Vendrell, sempre molt sensible als temes dels drets dels infants, 
inspirada per la Declaració universal, així com per la guerra de Síria i el que pateixen els 
infants, i a partir d’un poema de Bertolt Brecht, va crear l’escultura «Harmonia: nena i nina», 
que fa referència als drets dels infants i a com els infants pateixen la guerra (l’escultura és una 
nena que ha perdut una cama a causa d’un bombardeig i que va amb una nina que representa el 
seu refugi personal). Quan l’escultora va passar per Sant Felip Neri i va veure que a la font no 
hi havia l’escultura (una la van robar, l’altra està al Palau de la Generalitat, etc.), va pensar que 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 53
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
potser seria un bon lloc per situar-hi l’escultura, que permetria que tothom que hi passés fes una 
parada amb el soroll de l’aigua i de Sant Felip Neri per recordar la lluita que es necessita per 
aconseguir pau, no guerra i, sobretot, perquè els infants mai no surtin perjudicats en cap guerra. 
En aquest context, el seu grup presenta aquest prec, que enuncia. 
 
El Sr. SUBIRATS agraeix l’interès pels drets dels infants i pels bombardejos de Barcelona, i 
posa de manifest que el Govern l’any passat va posar el nom de «drets dels infants» a un carrer 
de Sant Andreu i al llarg del mandat ha dut a terme nombroses actuacions importants en relació 
amb els bombardejos. Informa, però, que a l’abril del 2015 el Consell d’Art Públic, en aquell 
moment sota la presidència de l’aleshores tinent d’alcalde de Cultura, el Sr. Ciurana, va 
rebutjar la col·locació d’aquesta escultura a la plaça, i la normativa del Consell d’Art Públic 
estableix que els projectes desestimats pels consells no es poden tornar a presentar a la seva 
consideració durant els cinc anys següents i que transcorregut aquest període, tampoc no es pot 
sotmetre a la consideració del Consell un projecte prèviament desestimat si no incorpora canvis 
substancials. Per això, el Govern no pot acceptar el prec. 
 
La Sra. ROGNONI respon que no en tenia constància i que el seu grup tornarà a fer la 
sol·licitud el 2020. 
 
Es dona per tractat. 
 
16.-  (M1519/11118) Instar el govern municipal que abans que acabi el present mandat, el govern 
municipal, determini quina serà la ubicació definitiva de l’escola Entença. 
 
La Sra. SENDRA indica que aquest punt es tractarà conjuntament amb el punt 22 (pregunta del 
Grup Municipal de Cs). 
 
La Sra. ROGNONI posa de manifest que l’escola Entença es va crear el curs 2016-2017 en uns 
mòduls prefabricats de caràcter provisional en espera d’una ubicació definitiva que aleshores es 
preveia que fos a la Model un cop regenerat l’espai. Afegeix que actualment l’escola es troba al 
costat d’una subestació elèctrica, cosa que pot generar problemes; que el Consorci d’Educació 
s’ha compromès a reubicar-la per al curs vinent a la zona verda que es troba entre avinguda 
Sarrià i carrer Borrell, Buenos Aires (el seu grup ho celebra), i que la comissionada de Salut va 
donar a entendre que hi havia un informe del mes de juliol en què s’analitzava la idoneïtat de 
tenir l’escola a prop d’una subestació elèctrica. Demana que es faciliti aquest informe. 
D’altra banda, comenta que, si bé la ubicació per al proper curs és una bona notícia, té 
l’inconvenient que només serveix fins a sisè de primària, però hi continua havent el problema 
de la solució definitiva per al centre i perquè aquest desenvolupi el seu projecte. Per això, el seu 
grup demana que abans que acabi el mandat el Govern municipal determini quina serà la 
ubicació definitiva de l’escola. 
 
La Sra. BARCELÓ exposa que després que el 28 de febrer representants de l’associació de 
famílies d’infants de l’escola Entença passessin tot el dia i tota la nit a l’Ajuntament de 
Barcelona per demanar una ubicació definitiva per a la seva escola, van rebre la resposta que ha 
esmentat la Sra. Rognoni, i el seu grup vol saber els motius pels quals el Govern va trigar tant a 
donar aquesta resposta (els representants de l’escola feia tres anys que demanaven una ubicació 
definitiva). 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix a la Sra. Rognoni i a la Sra. Barceló que donin al Govern 
l’oportunitat d’explicar el cas de l’escola Entença, una de les nou escoles de nova creació que 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 54
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
ha impulsat el Consorci d’Educació amb una forta implicació municipal en aquest mandat i que 
des del principi ha tingut una ubicació clarament provisional a l’espai de l’Escola Industrial, i 
durant tot el mandat s’ha treballat per tenir una ubicació definitiva a l’Esquerra de l’Eixample. 
Afegeix que darrerament, com saben l’escola i les famílies, s’ha treballat la hipòtesi d’un 
terreny de propietat a l’Hospital Clínic (Provença – Casanova). 
A continuació, assenyala que un informe que s’ha fet al febrer-març indica que no és 
recomanable, per un principi de precaució, que la ubicació provisional esdevingui definitiva, 
però les mesures que s’han fet sobre el possible impacte de radiacions de la subestació elèctrica 
indiquen que en l’actual construcció de l’equipament no hi ha cap mena de risc per a la salut ni 
dels infants ni del professorat, i per això s’ha fet un treball important amb les famílies per 
reduir la situació d’inquietud. 
Per acabar, comenta que tant al juliol de 2018 com al setembre i al desembre del mateix any i el 
28 de gener i el 7 de març d’enguany el Govern municipal ha manifestat a les famílies el seu 
compromís de tenir una ubicació definitiva per a l’escola abans d’acabar el mandat, de manera 
que accepta el prec. 
 
La Sra. ROGNONI demana que es faciliti l’informe de la subestació elèctrica i manifesta el 
desig de rebre notícies sobre la ubicació definitiva abans d’acabar el mandat. 
 
La Sra. BARCELÓ pregunta al Sr. Essomba per què el Govern ha trigat tres anys a donar una 
ubicació, que probablement s’ha donat gràcies a l’esforç de totes les famílies que van estar dos 
dies a l’Ajuntament de Barcelona, reivindicant el dret a l’educació i a tenir una ubicació 
definitiva i no tenir incertesa sinó tranquil·litat, i lamenta que no es faci cap autocrítica: no es 
diu res sobre aquestes famílies que es van quedar a dormir a l’Ajuntament, com si fos una cosa 
normal, i no se’ls demana disculpes. Subratlla que no pot tornar a passar que l’Ajuntament no 
respongui fins que les famílies no fan una acció com aquesta. 
D’altra banda, se suma a la sol·licitud de l’informe que diu que la subestació no genera cap 
problema per a la salut, que els grups han demanat en reiterades ocasions. 
Per acabar, remarca que respectar el món educatiu implica respectar les famílies i fer una mica 
més d’autocrítica, i manifesta el desig que la ubicació anunciada sigui una realitat i que no hi 
hagi noves ubicacions que no serveixin. 
 
El Sr. ESSOMBA diu a la Sra. Barceló que, com ha dit, les famílies estaven informades (se’ls 
va informar en les dates que ha esmentat i se’ls va donar una acta amb l’acord); li demana que 
no es deixi endur per titulars de premsa en lloc de fer cas dels informes del Govern, i li diu que 
li farà arribar l’acta del 28 de gener. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
17.-  (M1519/11095) Instem al govern municipal a la realització d’un pla de mesures d’atenció social 
i inserció social per ajudar a les persones en risc de vulnerabilitat social que venen productes en 
el conegut mercat de la misèria. 
 
(Punt tractat juntament amb el punt 3.) 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 55
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
18.-  (M1519/11101) Instar a que l’Ajuntament de Barcelona es posicioni i doni suport a la 
continuïtat de La Bonne. Centre de Cultura Francesca Bonnemaison i conseqüentment insti la 
Diputació de Barcelona a signar un conveni que garanteixi la seva continuïtat a l’Espai 
Francesca Bonnemaisson. 
 
La Sra. SENDRA enuncia el prec i posa de manifest que la casa de Francesca Bonnemaison 
sempre s’ha centrat en el suport a la dona, sobretot des que s’hi va instal·lar La Bonne (ha 
aglutinat més de 100 entitats al seu voltant). Concreta que ofereix suport, acompanyament i 
assessorament a col·lectius de dones que desenvolupen projectes de tot tipus i subratlla que fa 
una tasca important i és important que es faci allà. El seu grup no considera adient dispersar 
l’activitat de La Bonne i entén que cal que es constitueixi com un espai de referència i que 
l’Ajuntament tingui un paper en aquesta institució. 
Per acabar, comenta que a partir del conveni que el prec demana que se signi, caldria plantejar 
una col·laboració futura entre l’Ajuntament i La Bonne. 
 
El Sr. SUBIRATS manifesta l’acord total del Govern amb les paraules de la Sra. Sendra i 
assenyala que tant per a l’Institut de Cultura de Barcelona com per a l’Àrea de Feminismes i 
LGTBI, liderada per la regidora Laura Pérez, el projecte de La Bonne és del tot estratègic, i al 
llarg dels darrers anys s’hi ha donat suport amb diferents projectes culturals. Concreta que els 
darrers tres anys 90.000 euros han estat objecte de subvenció amb els diferents convenis que 
s’han fet amb La Bonne. Observa, però, que el prec s’adreça a l’Ajuntament perquè es faci 
arribar a la Diputació, i ell pot parlar amb el diputat de Cultura (Oriol Lladó) perquè ho tingui 
molt en compte, però el Govern municipal entén que ERC també pot adreçar-se directament a 
la Diputació —entén que ho farà— perquè forma part del seu equip de govern. 
Explica que el que farà el Govern municipal, que accepta el prec, és donar suport al que entén 
que és una demanda que es trasllada a la institució responsable de La Bonne i la Francesca 
Bonnemaison, un espai que des de 1941 gestiona la Diputació, i comenta que aquesta gestió es 
farà amb molt de gust. 
 
La Sra. SENDRA confirma que ERC ja n’ha parlat amb la Diputació i especifica que el 
responsable d’Igualtat està donant suport, treballant i mediant perquè el conveni es torni a 
signar. 
Tot seguit, posa de manifest que actualment el ressò social del feminisme fins i tot ha superat 
l’impuls polític, cosa que no passava fa deu anys, i subratlla que cal treballar perquè aquest 
espai continuï contribuint a l’erradicació de les discriminacions i el patiment de què són 
víctimes les dones i perquè el seu espai de debat sigui punta de llança perquè tots els col·lectius 
hi trobin un referent. 
Remarca que és especialment important donar-hi visibilitat en aquell espai i comenta que el seu 
grup ha rebut informació que deia que s’estava oferint que hi hagués activitats que es 
traslladessin a altres centres, com ara la Fabra i Coats. 
 
El Sr. SUBIRATS expressa la seva opinió que la Bonne és un espai molt important al costat de 
molts d’altres als quals el Govern també dona suport i que no es poden menystenir. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
19.-  (M1519/11108) Que s’atorgui la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr. Juli Pernas López. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 56
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
La Sra. ANDRÉS enuncia el prec i diu que parlar del Sr. Pernas, conegut per molts dels 
presents, és parlar d’una persona dedicada a l’esport i a la lluita contra la desigualtat social a 
partir de l’esport, un gran promotor de l’esport per a tothom a la ciutat, així com «el gran 
inventor de les idees esportives a la ciutat», com el va definir fa anys l’Oliver, el gran cronista 
de l’esport barceloní. Afegeix que és un gran valor esportiu des de la seva implicació per la 
promoció de l’esport construint un model esportiu teixit a partir del model associatiu de la 
ciutat, primer, i de l’Ajuntament, després, i així ho va poder treballar des dels seus inicis a 
l’Àrea de Joventut i Esports de l’Ajuntament a finals del 1981 amb més de 25 anys de 
trajectòria a diferents càrrecs directius i sempre amb la responsabilitat i coordinació de 
departaments esportius de la ciutat. Director actual del Museu Olímpic, s’encarrega de difondre 
el llegat olímpic de Barcelona, i té una llarga trajectòria vinculada a l’esport espanyol i al català 
com a president de la Federació Catalana de Beisbol des del 1986, president de la Federació 
Espanyola de Beisbol l’any 2000, secretari de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 
del 1988 al 1994, i membre del Comitè Olímpic des del 1988. També és president de la 
Comissió d’Esports i Medi Ambient i membre de l’Acadèmia Olímpica Espanyola. 
El seu grup considera que el Sr. Juli Pernas López té mèrits més que suficients per rebre la 
Medalla d’Or del Mèrit Esportiu. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada d’Esports. 
 
La Sra. CARRANZA qualifica de molt gratificant que es demani l’atorgament de la Medalla 
d’Or al Mèrit Esportiu a un company de fa molts anys (com s’ha dit, el Sr. Pernas treballa des 
del 1981 en la promoció de l’esport a la ciutat amb càrrecs directius, també fora de Barcelona), 
que, a més de tot el que ha comentat la Sra. Andrés, darrerament s’ha aficionat a escriure llibres 
al voltant de la història de Barcelona, de manera que també se li pot donar el títol oficial de 
cronista esportiu de la ciutat. 
Confirma que el Govern, que entén que hi ha prou motius per concedir la Medalla al Sr. Pernas, 
es compromet a gestionar-ne la tramitació amb el desig que s’aprovi a la darrera sessió del 
mandat del Ple —si no és possible, es deixarà tot preparat per al proper mandat. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que el seu grup ha volgut fer la sol·licitud d’aquesta manera, en 
primera instància, demanant la implicació del Govern municipal, però, evidentment, farà també 
la demanda a la resta de grups, que de ben segur hi estaran d’acord. 
 
Es dona per tractat. 
 
20.-  (M1519/11109) Que s’informi en aquesta Comissió sobre la situació que provoca la llei de 
contractació pública en els serveis gestionats per les AMPES/AFAS de les escoles públiques, i 
quines alternatives viables es donarà a les famílies, tot mantenint aquests serveis i el seu nivell 
de qualitat. 
 
La Sra. ANDRÉS exposa que algunes AMPA de la ciutat els han traslladat el neguit que senten 
des que es va aprovar la Llei de contractació, ja en vigor, que afecta les contractacions de 
serveis ordinaris i també serveis de menjador i activitats extraescolars que organitzen les 
AMPA, i parlen de l’existència d’un acord del Consorci d’Educació, de 21 de setembre del 
2017, d’aprovació d’una instrucció relativa a la regulació de la col·laboració durant l’horari 
lectiu que pot ser per a activitats de dinamització sociocultural, activitats fetes fora de les 
escoles, actuacions i activitats més festives, com ara viatges culturals i sortides educatives, en 
les quals sembla que les AMPA ja no poden fer allò que feien anteriorment. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 57
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
Davant d’aquests fets i després d’haver analitzat la informació disponible, el seu grup, que 
entén que les AMPA podrien continuar com fins ara si es fes algun conveni o alguna habilitació 
per part del Consorci, presenta aquest prec, que enuncia. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA explica que el Consorci d’Educació ha assegurat que en cap cas s’ha 
modificat la normativa de contractació pública en els serveis gestionats per les AMPA o les 
AFA, és a dir, que el procés de contractació continua sent com fins ara, de manera que no pot 
donar cap relació de modificacions en les vies d’actuació i, consegüentment, no pot acceptar el 
prec. 
Sobre l’aplicació de la instrucció de 2017, a la qual no es fa referència al prec que es va 
registrar, comenta que si hi ha casos específics, no té cap inconvenient a fer-ne el retorn. 
 
La Sra. ANDRÉS dona les gràcies per la resposta, així com per la possibilitat d’obtenir 
informació sobre el tema de la instrucció, del qual el seu grup va tenir coneixement quan 
treballava el prec després d’haver-lo registrat. 
Demana si el seguiment de prec corresponent al punt 25 es pot fer per escrit. 
 
La Sra. ORTIZ ho confirma. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
21.-  (M1519/11088) Que el Govern municipal prengui de manera urgent les mesures jurídiques i 
administratives necessàries per la immediata posada en funcionament del Centre Esportiu 
Municipal Turó de la Peira. 
 
El Sr. VILLAGRASA formula el prec i assenyala que les obres del CEM del Turó de la Peira, 
que van costar aproximadament 10 milions d’euros, haurien d’haver finalitzat al novembre, 
però el centre continua tancat. 
 
La Sra. CARRANZA observa que la contractació d’un servei comporta un acord amb la llei i 
uns processos i terminis administratius llargs i feixucs i que aquest contracte va ser el primer 
que es va haver de fer a partir de la nova Llei de contractació i el procés ha estat una mica més 
llarg del que es preveia. Tanmateix, l’expedient ja està aprovat i el contracte s’ha adjudicat a 
qui ha guanyat el concurs. Afegeix que entre el 13 i el 19 de maig, durant la Festa Major de 
Nou Barris, es farà una jornada de portes obertes de la instal·lació amb els nous adjudicataris, i 
es preveu que obri a finals de maig o, com a màxim, l’1 de juny. D’altra banda, indica que 
aquests darrers temps el que s’està fent un cop adjudicat és el testeig i la posada en 
funcionament de tots els protocols que existeixen en una instal·lació d’aquesta envergadura, de 
la qual el Govern està molt orgullós, que està situada al cor del Turó de la Peira i que serà de la 
màxima qualitat. 
 
El Sr. VILLAGRASA agraeix la resposta i manifesta el desig que realment l’1 de juny aquesta 
instal·lació estigui oberta. 
 
Es dona per tractat. 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 58
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
22.-  (M1519/11096) Quins van ser els motius en el retard de la resposta per part del govern 
municipal, als representants de l’escola Entença, que demanaven des de fa tres anys una 
ubicació definitiva per la seva escola? 
 
(Punt tractat juntament amb el punt 16.) 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
23.-  (M1519/11102) Quin és el pressupost previst per a l’any 2019 al Pla de Barris destinat a 
ampliar els programes educatius del Pla i estendre´ls a tots els barris prioritaris de la ciutat? 
 
La Sra. BENEDÍ comenta que el seu grup constantment ha defensat, tant en aquesta comissió 
com en altres fòrums de l’Ajuntament, la necessitat de desplegar programes educatius associats 
a l’educació en el lleure, ja que és conscient que la segregació educativa traspassa els límits de 
l’horari escolar formal i eixampla els seus efectes també a les activitats educatives extraescolars 
i de lleure, i està convençut que cal garantir l’equitat en tot allò que impliqui l’educació del 
jovent i dels infants, cercant que la igualtat d’oportunitats resti garantida en totes les etapes 
educatives sense discriminacions o restriccions de cap tipus. 
Valora que el Govern municipal hagi treballat en aquesta línia i destaca com a molt positius 
programes com el Baobab, el «Menja llibres», els programes de formació i inserció i els suports 
al manteniment de xarxes estables de col·laboració entre centres educatius (projecte +Educació, 
PCI, etc.), però manifesta preocupació per si no hi haurà prou recursos per transformar la 
voluntat en fets, com sembla que indiquen les dades d’execució i pressupost per a l’any corrent. 
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquesta pregunta, que formula. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA exposa que el pressupost destinat a educació dins del pressupost del Pla de 
barris és de 29.076.819 euros (aproximadament un 19% del total, que és d’uns 150 milions), 
dels quals 16.472.367 corresponen a inversió i 12.604.452 a despesa corrent, i el programa 
Baobab l’any 2018 va tenir un consolidat de nou campaments urbans, per als quals el Pla de 
barris va aportar 338.400 euros que es van veure compensats amb 180.000 euros de l’Institut 
Municipal d’Educació, mentre que aquest any es preveu desenvolupar els nou campaments amb 
171.000 euros del Pla de barris i una aportació complementària de 286.000 euros de l’Institut 
Municipal d’Educació. 
 
La Sra. BENEDÍ entén que enguany el pressupost del projecte Baobab ha baixat respecte a 
l’any passat. 
 
El Sr. ESSOMBA respon que el programa Baobab es porta conjuntament entre Foment de 
Ciutat i l’Institut Municipal d’Educació i que el que hi ha hagut és un transvasament 
pressupostari entre Foment de Ciutat, que finança el programa Baobab a través del Pla de 
barris, i l’Institut Municipal d’Educació per poder cobrir els nou campaments previstos. 
Per acabar, diu a la Sra. Benedí que ho farà. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 59
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
24.-  (M1519/11089) Per quins motius no s’ha iniciat encara la construcció de cap de les tres 
promocions d’Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP) previstes en tres solars de 
Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí que havien de ser una realitat durant aquest mandat, 
en quin estat i fase es troba cadascuna d’aquestes promocions, i quin és el calendari i la inversió 
prevista de cadascuna? Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en 
aquesta Comissió. 
 
El Sr. VILLAGRASA formula la pregunta. 
 
La Sra. ORTIZ agraeix la pregunta, que dona l’oportunitat d’aclarir algunes informacions que 
han anat sortint. 
Explica que el primer contracte feia referència al disseny, a com havien de ser aquests 
allotjaments, i es va dur a terme un treball comparatiu amb visites a diferents ciutats, com ara 
Amsterdam, per veure quin model tenien. 
Indica que era un mètode innovador a la ciutat de Barcelona i al conjunt de l’Estat i que 
inicialment a l’hora de fer la licitació, que es va adjudicar al setembre amb les empreses que 
s’havien presentat als tres lots, hi va haver algunes dificultats d’interpretació. Entre altres coses, 
la mateixa Intervenció Municipal i Serveis Jurídics ho van considerar despesa corrent, si bé 
més tard hi va haver un canvi de criteri i es va considerar inversió, i això va provocar un retard 
en l’inici de les obres. 
Assenyala que en el cas de Ciutat Vella finalment hi ha hagut un licitador al qual s’ha acabat 
adjudicant i en paral·lel s’ha anat construït: l’APROP té l’avantatge constructiu que, en ser 
producció industrial, es pot construir industrialment en qualsevol magatzem i després portar-lo 
a la ubicació definitiva, de manera que pot ser que no s’estigui veient el de Ciutat Vella però 
està adjudicat i en curs. 
Informa que en el cas de Glòries i de Sants hi ha hagut un endarreriment perquè l’empresa que 
va guanyar el concurs d’aquests dos lots, quan havia exhaurit el temps per presentar la 
documentació, es va fer enrere (verbalment demanava més preu) i el concurs va quedar desert. 
Comunica que s’ha obert un expedient, ja que l’empresa s’hi va presentar però després no va 
complir el seu compromís, i s’ha hagut de tornar a fer la tramitació. 
Per acabar, observa que, si bé el Govern lamenta el retard en uns allotjaments d’emergència, els 
APROP estaran enllestits a finals d’any. 
 
El Sr. VILLAGRASA agraeix les explicacions i demana si el seguiment corresponent al punt 
26 es pot fer per escrit. 
 
La Sra. ORTIZ ho confirma. 
 
Es dona per tractada. 
 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 60
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
25.-  (M1519/11110) Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició acceptada a la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports de 13 de novembre de 2018, amb el redactat següent: La 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el Govern municipal a portar un 
projecte pilot a 4 CEM de tarifa específica d’accés als Centres Esportius Municipals per a les 
persones amb diversitat funcional no posseïdors de targeta rosa, complementaria a la mesura 
que es començarà a aplicar a partir del mes de gener del 2019 per a persones amb diversitat 
funcional posseïdores de la targeta rosa. I constituir una comissió de seguiment de la 
implementació dels dos projectes de tarifa específica, per valorar els resultats d’aquestes, amb 
la participació de col·lectius de persones amb diversitat funcional i experts en la matèria. 
 
Es contestarà per escrit. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
26.-  (M1519/11090) Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició següent (M1519/10833), aprovada en la sessió de 15 de 
gener de 2019: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: instar al Govern 
Municipal a: 1. Elaborar una relació dels equipaments, i de les places destinades a l’acolliment 
dels menors no acompanyats de què disposa la ciutat de Barcelona, així com fer una anàlisi de 
les mancances i/o deficiències dels centres i les millores a aplicar, en coordinació amb la 
Generalitat de Catalunya. 2. Intensificar la feina d’atenció als menors incrementant la presència 
d’educadors/es i/o treballadors/es socials als centres. 3. En aquells casos que, l’Ajuntament de 
Barcelona i la Generalitat de Catalunya considerin necessaris, reforçar les mesures de seguretat 
dels centres que acullen a menors i de les zones on es detecta més presència d’aquests joves en 
situació de conflicte i, si s’escaigués, elaborant un pla específic. 
 
Es contestarà per escrit. 
 
 
VI) Mocions 
 
 
VII) Declaració Institucional 
 
Única.- La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- Manifestar el rebuig de la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports a la instrucció emesa per la Junta Electoral Central 
el passat 11 de març de 2018 i demanar que aquesta sigui revisada i reconsiderada. Segon.- 
Reiterar la satisfacció per la modificació per unanimitat el passat dia 21 de novembre, de la Llei 
Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, que suprimeix del seu article 
tercer les limitacions al dret de vot de les persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorn 
de salut mental quan així s’havia establert per sentència judicial, i restaura el dret de vot de 
totes aquelles persones que per motiu de discapacitat s’havien vist privades del mateix. Tercer.- 
Expressar el compromís amb les entitats del sector de la discapacitat per treballar amb l’Institut 
Municipal de Persones amb Discapacitat, els mecanismes i mitjans de suport necessaris per 
garantir el dret de vot i l’accessibilitat del procés electoral per a totes les persones. Quart.- 
Donar trasllat d’aquesta declaració institucional a l’Oficina del Cens Electoral, a la Junta 
Electoral Central, a la Generalitat de Catalunya i als partits polítics amb representació 
parlamentària. 
 
 La Sra. ROGNONI llegeix la declaració i indica que ha estat signada per tots els grups. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 61
v. 20/ 3/ 2019 9: 43 
 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la 
CUP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot 
favorable. S’APROVA. 
 
No havent-hi altres temes a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 15.06 h. 
Ref: CCP 3/19 Drets Socials, Cultura i Esports 62
v. 20/ 3/ 2019 9: 43