ACTA DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA 
 
 
Sessió de 19 de març de 2019 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de març de 2019, s’hi reuneix 
la COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías 
Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gala Pin Ferrando, 
Laura Pérez Castaño, Sònia Recasens Alsina, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, 
Francisco Sierra López, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras 
Vinzia, Eulàlia Reguant i Cura, i Juanjo Puigcorbé i Benaiges, assistits per l’assessora jurídica, 
Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents la Ima. Sra Gemma Sendra Planas, l’Im. Sr. Koldo Blanco Uzquiano i 
els Srs: Lluís Gómez Fernández, comissionat de Promoció Econòmica, Empresa i Innovació; 
Ricard Fernández Ontiveros, gerent de Drets Socials; Josep García Puga, gerent del Districte de 
Sant Martí; Àlvaro Porro González, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i 
Consum; Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia; Sergi Marí, gerent de 
Turisme, Comerç i Mercats, i Antonio Muñoz Juncosa, interventor general. 
 
Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados i Gerard Ardanuy i Mata. 
 
S’obre la sessió a les 16.38 h. 
 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
Acords de la Comissió de Govern de 14 de febrer de 2019: 
 
1.-  (18003547L01) EXCLOURE del contracte a l’empresa 3A Formación y Consultoría SL, amb 
NIF B65118374, per no arribar a obtenir la puntuació mínima requerida per considerar la 
proposta com a solució tècnica vàlida, d’acord amb el Plec de Clàusules Administratives. 
ADJUDICAR el contracte núm. 18003547L01 (Lot 1), que té per objecte Eina de gestió dels 
béns municipals, per un import màxim de 240.935,20 euros (IVA inclòs), i en funció dels preus 
unitaris oferts, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
l’expedient a DXD Applications & It Solutions SL amb NIF B83347138, i d’acord amb la seva 
proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i al pressupost que s’indiquen en aquest mateix 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 1 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
document amb un import de 240.935,20 euros (IVA inclòs), dels quals 199.120,00 euros 
corresponen al preu net i 41.815,20 euros a l’IVA. FIXAR en 12.129,60 euros l’import de la 
garantia definitiva i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del contractista 
d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. FORMALITZAR el contracte en el 
termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de 
l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies 
hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial 
de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament 
de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte José Ignacio Santillana. DONAR-
NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
2.-  (18003547L02) EXCLOURE del contracte a l’empresa DXC Technology Spain, SAU, amb 
NIF A59425546 i l’empresa Informàtica El Corte Inglés, SA, amb NIF A28855260, per no 
arribar a obtenir la puntuació mínima requerida per considerar la proposta com a solució tècnica 
vàlida, d’acord amb el Plec de Clàusules Administratives. ADJUDICAR el contracte núm. 
18003547L02 (Lot 2), que té per objecte Eina de tramitació electrònica d’expedients patrimoni, 
per un import màxim de 218.129,12 euros (IVA inclòs), i en funció dels preus unitaris oferts, de 
conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Consultia 
IT, SL amb NIF B82745076, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més 
avantatjosa. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i 
al pressupost que s’indiquen en aquest mateix document amb un import de 218.129,12 euros 
(IVA inclòs), dels quals 180.272,00 euros corresponen al preu net i 37.857,12 euros a l’IVA. 
FIXAR en 9.013,60 euros l’import de la garantia definitiva i RETENIR-LO del preu del 
contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de 
garantia. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte José Ignacio Santillana. DONAR-NE compte a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. 
 
3.-  (18003547L03) EXCLOURE del contracte a l’empresa Stratesys Technology Solutions, SL, 
amb NIF B81866014, i a l’empresa Entelgy Consulting, SA, amb NIF A83456202, per no 
arribar a obtenir la puntuació mínima requerida per considerar la proposta com a solució tècnica 
vàlida, d’acord amb el Plec de Clàusules Administratives. ADJUDICAR el contracte núm. 
18003547L03 (Lot 3), que té per objecte Servei d’oficina tècnica, per un import màxim de 
54.863,33 euros (IVA inclòs), i en funció dels preus unitaris oferts, de conformitat amb la 
proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Business Strengths 
Engineering, SL amb NIF B61585410, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada 
l’oferta més avantatjosa. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec 
a la partida i al pressupost que s’indiquen en aquest mateix document amb un import de 
54.863,33 euros (IVA inclòs), dels quals 45.341,60 euros corresponen al preu net i 9.521,73 
euros a l’IVA. FIXAR en 2.386,40 euros l’import de la garantia definitiva i RETENIR-LO del 
preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de 
constitució de garantia. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la 
formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació 
de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 2 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte José Ignacio Santillana. DONAR-NE compte a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 21 de febrer de 2019: 
 
4.-  (2018/578) ADJUDICAR el contracte núm. 18004319 que té per objecte la contractació de 
serveis per a la realització d’auditories de compliment dels exercicis 2018-2019 del 65% dels 
ens que depenen de l’Ajuntament de Barcelona i totalitat de consorcis, fundacions i 
associacions dependents, donant col·laboració i suport a la Intervenció General, per un import 
de 287.254,00 euros (IVA inclòs), de conformitat amb la proposta de valoració i classificació 
continguda en l’expedient, a Faura Casas Auditors, SL, amb NIF B58671710, i d’acord amb la 
seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva 
d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s. DISPOSAR a 
favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec de les partides i als pressupostos que 
s’indiquen en aquest mateix document, amb el següent desglossament: l’import de 143.627,00 
euros, dels quals 118.000,00 euros corresponen al preu net i 24.927,00 euros a l’IVA, amb 
càrrec a la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2018 per 
a l’exercici 2019, i l’import de 143.627,00 euros, dels quals 118.000,00 euros corresponen al 
preu net i 24.927,00 euros a l’IVA, amb càrrec al pressupost per a l’exercici 2020. FIXAR en 
11.870,00 euros l’import de la garantia definitiva. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el 
termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, 
comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d’Intervenció General. DESIGNAR 
com a responsable del contracte el Sr. Antonio Muñoz Juncosa. DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió d’Economia i Hisenda 
 
Acord de la Comissió de Govern de 28 de febrer de 2019: 
 
5.-  (3–032/2019) APROVAR l’expedient núm. 3-032/2019 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2018 per a l’exercici 2019, d’import 40.000,00 euros, per fer front a despeses per 
costes de retorns d’aval, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 19021991; i PUBLICAR 
aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 7 de març de 2019: 
 
6.- (2019/142) APROVAR l’acord marc entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut de Cultura de 
Barcelona i l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) per al Collide 
International 2019-2021, iniciativa en què l’eix conductor és una residència artística de caràcter 
anual que ofereix a un artista, seleccionat mitjançant convocatòria, l’oportunitat de realitzar una 
residència d’investigació de dos mesos al CERN i un tercer mes en un altre indret, i que implica 
dur a terme diversos projectes artístics i d’investigació que s’aprovaran en forma de convenis 
específics, i desenvolupar accions amb la voluntat d’obrir possibilitats de treball conjunt entre 
el CERN i la comunitat d’artistes i investigadors de Barcelona; FACULTAR el primer tinent 
d’alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura de l’acord marc; DONAR-NE compte a 
la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
7.-  (2019/143) APROVAR el Protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Linkedin 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 3 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Spain SL, la Generalitat de Catalunya, mitjançant els Departaments de Polítiques Digitals i 
Administració Pública i de Treball, Afers Socials i Famílies i Barcelona Mobile World Capital 
Foundation per establir un marc general d’actuació entre les parts en el desenvolupament 
d’activitats dins la Iniciativa «Barcelona Digital Talent», dirigides al foment del talent digital, la 
reducció de l’impacte de la bretxa digital, l’impacte dels coneixements en competències 
digitals, foment d’una societat competent digitalment, enfortiment del teixit empresarial en 
sectors d’alta especialització i disposar de dades obtingudes a través de plataformes intel·ligents 
com a element de presa de decisió contrastada que afavoreix el disseny de polítiques públiques 
orientades a afavorir el talent digital; FACULTAR el Comissionat de Promoció Econòmica, 
Empresa i Innovació, Lluís Gómez Fernández, per a la signatura del protocol de col·laboració; 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 14 de març de 2019: 
 
8.-  (2019/23) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i 
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals SA per la realització del Projecte Programa 
Televisiu Revolució 4.0., dirigit a visibilitzar l’ecosistema emprenedor de Barcelona, a través 
dels principals agents públics i privats, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció 
mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) 
i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la 
Normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, per un import 
de 50.000,00 euros que representa el 16,65% del projecte; DECLARAR la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en l’informe que consta a 
l’expedient; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de 50.000,00 euros amb càrrec a la 
partida corresponent del pressupost de l’any 2019; REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, 
en un termini no superior a tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat 
subvencionada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts; FACULTAR el Primer 
Tinent d’Alcaldia, Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura del conveni; DONAR-
NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
DESPATX D’OFICI SAP 
1.- (18004774) (2018/611) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 14 de 
febrer de 2019, que cancel·la i/o retorna a Danico Events 2020, SL. la garantia definitiva 
constituïda per respondre del compliment de serveis de lloguer, transport, muntatge i 
desmuntatge de 38 casetes per a la IV Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i 
Solidària, a la plaça de Catalunya de Barcelona, per un import de 1.425,03 euros. 
2.- (18003219) (2018/337) Del gerent municipal, de 27 de febrer de 2019, que adjudica a Espai 
d’Anàlisi Social SL, el contracte relatiu a la prestació d’un servei d’assistència i assessorament 
tècnic en l’àmbit de les Economies Comunitàries, per a l’exercici 2019, i per un import de 
30.666,24 euros. 
3.- (18001587-001) (2018/82) De la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, de 28 
de febrer de 2019, que prorroga el contracte relatiu a l’Ass. Tècnica per organització i captació 
patrocini, adjudicat a l’empresa A Portada Comunicació, SL, per a l’exercici 2019 i per un 
import de 113.163,98 euros. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 4 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
2.-  (M1519/11084) Que comparegui el responsable del Govern municipal que correspongui, per 
donar explicacions del procés de Marca Ciutat, els objectius del Pla d’activació de la reputació 
de Barcelona, i la governança de la Marca Barcelona. 
 
La Sra. REGUANT exposa que fa poc més d’un mes i mig es va presentar aquesta aliança de 
ciutat per a la identitat i el posicionament de Barcelona al món fruit d’un procés de debat que es 
va iniciar el 2017, on hi ha una gran fotografia amb diferents sectors de la ciutat i també un 
regidor d’aquí, però que entenen que és necessari i positiu que des del Govern municipal 
s’expliqui no tant quin ha estat el procés, sinó quina és la governança d’aquesta aliança i quins 
són els canvis substantius que s’han generat respecte a la Marca Barcelona històrica, perquè 
considera que en el fons es continua parlant de la Marca Barcelona fent servir el concepte de 
new branding, i que per tant s’aprofundeix en la lògica d’activitat oberta a la gentrificació del 
turisme que no respon a les veïnes. 
Volen que el Govern expliqui aquesta aliança i abordar-la no només pel que fa als objectius, 
que diu que són públics, sinó també pel que fa a la governança i quins són els propers passos 
que cal dur a terme. 
 
El Sr. GÓMEZ exposa que la Marca Barcelona ha evolucionat molt. Explica que ell fa un any 
que en va ser nomenat comissionat, i que aleshores hi havia missatges molt apocalíptics que 
afirmaven que la Marca Barcelona estava morta, que al Mobile World Congress marxava, que 
les empreses marxaven. 
Puntualitza que la Marca Barcelona no és un logotip, sinó que representa valors d’obertura, 
d’innovació, de relats, de models de ciutat. Explica que s’han fet estudis comparatius respecte al 
2011 i que una de les coses que ha millorat molt és que el 2011 Barcelona era coneguda pel 
futbol, la platja i poca cosa més i que ara la marca de Barcelona està agafant valors com la 
ciència, la innovació, l’obertura i el cosmopolitisme. Exposa que és una marca que va millorant 
en molts sentits i recorda que no és la marca de l’Ajuntament, sinó que és la marca de la ciutat, 
del que pensen veïns, veïnes, institucions i empreses. 
Tot seguit presenta dades que considera importants per entendre el procés de millora: s’han fet 
entrevistes a cinquanta-tres representants d’institucions públiques locals de totes les ciutats de 
l’àrea metropolitana i s’han fet estudis qualitatius amb periodistes, representants empresarials 
destacats i vint experts internacionals. S’han fet 1.838 entrevistes a públic internacional sobre 
l’opinió de la ciutat, 400 entrevistes en línia a barcelonins i barcelonines, no només a empreses i 
institucions, i també s’han dut a terme 24 tallers amb 139 representants d’àmbits com 
l’educació, el coneixement, la cultura i les indústries creatives, la salut, la biociència, 
l’economia social, el model urbà, l’emprenedoria, la dinamització, el comerç i turisme, el talent 
local i el talent internacional i l’opinió pública. També s’han fet deu tallers amb vuitanta 
ciutadans i ciutadanes que deien què pensaven sobre la Marca Barcelona, i tallers amb 
representants de municipis. 
Explica que de tot plegat en surt l’estratègia, que té tres fases. La primera ha estat preparar i 
alinear els objectius de la marca i els agents, el que s’anomena el Barcelona Brand Team, que és 
l’equip que encara de manera informal manega la marca i on hi ha el Barça, la Fira, l’aeroport i 
la majoria d’institucions representatives que, per la seva feina diària, mouen moltíssima gent i 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 5 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
tenen moltíssima visibilitat internacional. Explica que s’ha donat a conèixer aquest nou relat de 
la marca en el Disseny Hub, esdeveniment que va aixecar moltes expectatives i amb una 
participació molt alta de tots els actors de la ciutat. 
Exposa que una segona part important és la governança de futur, i que de moment s’ha fet un 
memoràndum d’entesa entre l’Ajuntament i tot un seguit d’institucions, a les quals ara s’està 
afegint la Universitat de Barcelona, per mantenir aquesta vigilància de la marca, ja que explica 
que es passen moments de crisi. Considera que es pot dir que actualment Barcelona està en un 
bon moment econòmic i de prestigi de reputació internacional, ja que se la reconeix molt i s’hi 
adjudiquen projectes. Diu que estan molt ben preparats, però que és conscient que es tornaran a 
passar crisis com les de fa un any, en què es qüestionava la ciutat. 
Manifesta que si bé és important que Barcelona sigui atractiva per a la gent de fora, és molt 
important l’autoestima dels ciutadans: saber que la ciutat està ben considerada i té una bona 
qualitat de vida, on poder-se desenvolupar com a persona i com a professional, és tan rellevant 
com per a les institucions, ja que no es tracta només d’atreure inversions i empreses. 
Diu que s’ha treballat pas a pas amb totes les institucions que han signat el primer manifest, i 
que es llancen campanyes quan hi ha esdeveniments importants a la ciutat. 
Explica que més endavant es decidirà un model de governança amb tots plegats, liderat per 
l’Ajuntament i amb totes aquestes institucions, i que s’han donat tres anys per continuar 
treballant i continuar vigilant, i sobretot per continuar fent estudis i obtenir dades, ja que 
considera que són importantíssimes per saber quina és la percepció tenen de nosaltres i quina 
percepció tenim de la nostra ciutat per poder reaccionar amb rapidesa i agilitat si algun dia es 
torna a passar alguna crisi, i, si és així, engegar campanyes en la part concreta que correspongui 
i fer les accions necessàries, ajustades als problemes o crisis que hi pugui haver. 
Subratlla que de moment el que es constata és que la reputació de Barcelona tant internacional 
com local continua sent la d’una ciutat amb un prestigi fantàstic i que cal vetllar per mantenir-
lo, i que per això precisament és important tot aquest relat de la marca, tota aquesta nova idea 
de la marca i tot aquest grup de treball. 
 
La Sra. REGUANT exposa que, tot i que el senyor Colom digui que la Marca Barcelona són 
valors, creu que la Marca Barcelona és especulació urbanística, tercerització del sector 
productiu i organització d’esdeveniments internacionals que el que fan és tematitzar i banalitzar 
les singularitats patrimonials plurals de la ciutat com a reclam turístic. Considera que la Marca 
Barcelona és reglament i control dels usos de l’espai públic i privatització dels serveis públics 
municipals. 
Manifesta que aquesta voluntat d’obrir-se als interessos econòmics i a més turisme acaba 
repercutint en les veïnes. Creu que, malgrat que el procés de disseny i definició de la Marca 
Barcelona sigui més participatiu que fa anys, el que s’ha acabat fent és assumir un model de 
governança liberal que acaba girant l’esquena a moltes de les necessitats de les veïnes, com 
sucumbir a les estratègies de branding de ciutat global amb la creació d’una aliança que reforça 
aquesta idea de Marca Barcelona, el Brand Team per Barcelona. Es pregunta si el que 
necessiten les veïnes i els barris és intensificar l’elitització i la gentrificació de la ciutat. 
Exposa que pel seu grup no deixa de ser una rendició als interessos dels lobbies econòmics i 
turístics, perquè vol dir més turistes, més capital i per tant més substitució en molts dels barris 
que porta a l’expulsió de veïnes i anar-les substituint de mica en mica per qui s’ho pot pagar i 
arribar a final de mes, que no és qui viu i vol continuar vivint a Barcelona. 
 
El Sr. BLASI lamenta que el primer tinent d’alcaldia, que és de qui depèn estructuralment la 
Marca Barcelona, no hi sigui en un moment important com el d’intentar defensar quina és la 
postura de l’Ajuntament de Barcelona i concretament del Govern municipal, i se’n lamenta 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 6 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
encara més perquè l’agenda del senyor Pisarello diu que és aquí. 
Tot seguit manifesta que no volen caure en el parany de la visió d’una ciutat catastròfica on la 
gent no vol viure. Recorda que durant el mandat de l’alcalde Trias van defensar la marca i van 
fer els passos per poder-la inscriure en el registre de l’oficina espanyola de patents i de 
marques, però que malauradament els requisits van canviar i no és possible. També diu que el 
Govern actual s’ha mantingut en la constant d’intentar posicionar Barcelona com una marca 
coneguda i reconeguda en l’àmbit internacional, que fins i tot permet que Catalunya com a país 
vagi del bracet de Barcelona. De la mateixa manera, apunta que tot i que sobretot té coses 
bones, també en té de dolentes, i que la feina dels polítics és corregir-les. 
Explica que el seu grup apostava perquè la marca la gestionés l’Ajuntament com es fa 
actualment, però també perquè hi hagi una col·laboració publicoprivada, que també és de 
referència en l’àmbit internacional, malgrat que considera que el Govern no s’ho ha cregut gaire 
per no dir gens. Finalment, també demanaven poder gaudir de les competències jurídiques. 
Diu que comparteixen els tres eixos que ha exposat el senyor Colom, però considera que els 
deuen haver aplicat amb alguns matisos perquè han exclòs els grups municipals de poder 
participar en la gestió i decidir una mica el futur de la marca. Insisteix que són molt crítics en 
aquest punt perquè es perd tant l’experiència que hi poden aportar els altres grups com també 
les perspectives negatives que ha apuntat la CUP. 
Apunta que queda camí i que queda recorregut, i que cal continuar treballant per preservar la 
marca i a més a més posicionar la ciutat de Barcelona, i que el fet que sigui pròspera sens dubte 
haurà de revertir socialment en els seus ciutadans. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Creu que la Marca Barcelona 
tenia una reputació molt saludable fins que alguns van arribar al Govern i que a més que han 
tingut com a socis durant tota la legislatura alguns partits com el que representa la senyora 
Reguant, que considera que ha fet un recital del seu model de turisme. 
Exposa que Barcelona és una ciutat oberta, diversa i plural on conviuen persones de moltíssims 
llocs del món i que molta gent vol venir a viure-hi. Demana a la senyora Reguant que condemni 
els atacs que la seva organització juvenil ha fet a les seus de Ciutadans i del Partit Popular, ja 
que considera que això sí que és un atac a la convivència i fa mal a la reputació de la ciutat 
perquè transcendeix. 
Pregunta a la senyora Reguant si el model turístic de la CUP és que una organització juvenil 
ataqui autobusos turístics espantant-ne els turistes, fent-los fora de l’autobús i posant-los en 
risc; que la seva organització juvenil faci pintades a les façanes del patrimoni cultural de la 
ciutat com l’església de Santa Maria del Mar, o ocupar les entrades dels hotels i ocasionar-hi 
danys, o consumir els productes que hi troben amb la intenció d’espantar els turistes. Vol que la 
senyora Reguant li expliqui si el seu model de turisme és organitzar actes reivindicatius i en 
moltes ocasions violents davant de centenars de congressistes del Mobile World Congress 
tenint en compte que és un esdeveniment internacional que aporta gairebé 400 milions d’euros 
en una setmana i que genera més de 13.000 llocs de treball. També li pregunta si considera 
normal que la seva organització juvenil ataqui sistemàticament empreses turístiques fins a fer-
les tancar i arruïnar-les. 
Diu que el que ocasiona gentrificació a la ciutat de Barcelona és la delinqüència, el narcotràfic i 
l’ocupació il·legal, que expulsa els veïns dels barris no només turístics, com el del Raval, sinó 
també al del Baró de Viver. Considera que el que falta a la ciutat és una bona gestió del turisme 
i no criminalitzar-lo, no expulsar-lo generant contínues alarmes que apareixen en tots els 
rànquings internacionals i que posen en risc la reputació de Barcelona. 
Troba sorprenent que la senyora Reguant parli de la reputació de Barcelona quan és el seu grup 
i la seva organització juvenil els que l’han perjudicada més i els que més han provocat que es 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 7 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
posi en risc un sector turístic que genera el 14 % del producte interior brut de la ciutat, amb la 
quantitat de llocs de treball i de generació econòmica que això produeix. 
Reitera que vol que la senyora Reguant condemni els atacs de les organitzacions juvenils a les 
seus de partits polítics simplement perquè pensen diferent, ja que això no és pluralitat, ni 
respecte ni convivència. 
 
La Sra. SENDRA comença felicitant el senyor Gómez. Troba molt valuós tot el periple que s’ha 
fet des del 2012 per recuperar el control sobre la Marca Barcelona, ja que creu que és 
imprescindible que la ciutat pugui tenir el control sobre la imatge que projecta a l’exterior, i 
posa l’exemple del Barcelona World a Vila-Seca com un projecte que no era de la ciutat i que 
intentava apropiar-se de la Marca Barcelona per poder ser una atracció internacional, quan 
potser no estava gens en concordança amb el que voldria la ciutat,. 
Es mostra d’acord amb el senyor Blasi i també creu que hauria estat interessant tenir un debat 
en el plenari o en alguna de les comissions, més enllà dels experts, sobre quins són els valors de 
la Marca Barcelona, perquè ha de respondre a tot el que és la ciutat, i la ciutat és molt àmplia, 
molt diversa i amb molts valors diferents que sovint lluiten entre ells i es contraposen, però 
creen una singularitat del que és Barcelona. 
D’altra banda, té la sensació que sovint es parla d’imatge i de marca pensant en la gent de fora i 
com ens veuen a fora, o què és el que uns quants experts voldrien que Barcelona fos. Planteja 
que d’alguna manera caldria incorporar-hi el que és Barcelona, ja que les marques poden caure 
en picat si no reflecteixen realment el caràcter que té la ciutat, els reptes, l’energia que la gent 
posa en un model determinat; apunta que aquest model és divers i complex, però creu que és 
molt important que a Barcelona no només hi hagi emprenedors, sinó també talent, i que estigui 
compromès amb el medi ambient, amb una Barcelona sostenible, justa, segura, que dona suport 
a les causes de les dones. Creu que són valors del moment contemporani actual i que donaria 
una característica i singularitat realment úniques a la ciutat. Expressa que la Marca Barcelona 
ha de ser prou plural i prou oberta perquè tots els valors diferents que es conjuguen en la 
ciutadania hi estiguin representats. 
 
La Sra. BALLARÍN creu que arran d’aquesta compareixença s’està debatent una mica el model 
que cadascú té de la marca i què significa Barcelona per a cadascú. Exposa que els models de la 
marca del PSC i de la CUP són bastant contraposats i diferenciats, però creu que tant la senyora 
Reguant com ella el que volen és saber exactament quin és el model de Barcelona en Comú. 
Pel PSC, Barcelona és un projecte col·lectiu, és la suma de les institucions, de la societat civil i 
d’uns valors compartits, i això genera una identitat que quan la mirem cap a dins és tot aquest 
conjunt que es projecta de cara enfora com una marca. Estan molt orgullosos que Barcelona 
estigui associada a valors com la pau, la diversitat i la tolerància, i considera que, com que 
aquests valors hi són, també són els que s’han de projectar cap a fora. 
Diu que en els estudis que ha destacat el comissionat es va fer un mapa per veure amb quins 
conceptes s’associava Barcelona, i que des del punt de vista internacional els més destacats eren 
Espanya i el Barça. Recorda que quan el PSC va estar al Govern va impulsar un equip de gestió 
de la marca perquè consideraven que calia gestionar com ens volem expressar el món, com 
volem que ens percebin i com es pot reorientar el nostre model de promoció econòmica i de 
promoció turística, entre d’altres, i que amb aquesta finalitat van crear un pressupost en l’àmbit 
de promoció de la ciutat de 600.000 euros per treballar el projecte de Marca Barcelona. 
Respecte a la CUP, creu que els atacs de turismofòbia que van fer a autocars turístics, els que 
han fet reiteradament en hotels de la ciutat per fer-ne caure els preus o el mateix procés 
independentista liderat per ells són efectivament el model que s’ha imposat, i que això també 
forma part del que és la Marca Barcelona. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 8 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Reitera que falta saber quin és el model de Barcelona en Comú. Manifesta que, com que 
s’entenia que la marca era un concepte mercantilista, en comptes de fer un projecte Barcelona 
en Comú ho van anomenar «Identitat i posicionament de Barcelona: un relat coral». Exposa que 
el relat coral és el que entenen com a col·laboració publicoprivada, i que el Govern municipal hi 
va voler donar aquest toc perquè la CUP no s’enfadés gaire i no presentés avui aquesta 
compareixença. 
Creu que el Govern ha de dir si efectivament aposten per fer una promoció de la ciutat de 
Barcelona seriosa amb col·laboració publicoprivada i gestionar de debò Marca com s’ha 
intentat, o si en realitat el que volen és que la marca es gestioni sola i es projecti al món el que 
alguns grups minoritaris o alguna part de la societat barcelonina està expressant. 
 
El Sr. MULLERAS diu que avui la CUP porta aquesta compareixença per parlar del model de 
ciutat i que també voldria començar igual que ha fet la regidora Mejías, demanant a la regidora 
de la CUP que condemni els atacs que han patit les seus del Partit Popular i de Ciutadans a 
Barcelona per part de l’organització Arran. Entén que, si el seu grup està realment preocupat 
per la convivència a la ciutat, és imprescindible que condemnin les accions. 
Es pregunta si algú encara dubta de les connexions entre la CUP i Barcelona en Comú quan 
parlen de la Marca Barcelona i del prestigi del nom de la ciutat. En aquest sentit, demana al 
senyor Colom que confirmi o que desautoritzi la senyora Pin quan va dir que el turisme a 
Barcelona és una plaga de llagostes, i a més troba important que la ciutadania n’estigui al 
corrent perquè la regidora Pin repetirà a les llistes electorals i per tant la senyora Colau deu 
confiar-hi molt. 
Respecte a la reputació internacional de Barcelona, considera que el comissionat pot venir aquí 
i pot fer molts esforços a explicar moltes coses, però que els informes diuen el que diuen, i 
informa que un de fa poques setmanes de la consultora Price deia clarament que en el tema 
d’inversions internacionals Barcelona havia caigut del lloc número 11 el lloc número 27. 
Puntualitza que hi ha alguns factors importants que hi tenen a veure, i un és el procés 
separatista, perquè també afecta les ciutats del Brexit, però lamenta que el Govern municipal no 
ajuda perquè això millori i encara menys si avalen i fomenten declaracions com les de la 
senyora Pin que ha esmentat. 
El Grup del Partit Popular està a favor de posicionar Barcelona amb prestigi al món, i considera 
que això ha d’anar íntimament lligat a entitats com l’ICEX, i lamenta que el Govern municipal 
no la tingui en compte. Manifesta que també hauria d’anar íntimament lligat a la marca 
Espanya, que és molt més coneguda que Barcelona. Demana que la Marca Barcelona sigui 
coneguda pel seu prestigi, per la seva bona qualitat de vida i la seva manera de ser, i no pels 
ocupes, el top manta, els narcopisos, l’incivisme o la inseguretat jurídica derivada de la 
inestabilitat del procés. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ diu que al llarg de la història la Marca Barcelona no ha tingut mai la 
voluntat de ser la primera de la classe, sinó tot el contrari: ha volgut ser una ciutat alternativa, 
innovadora, rebel, burgesa en contraposició al concepte de cortesana, i sempre revolucionària. 
Per tant, creu que la Marca Barcelona ha de donar una resposta singular, pròpia i global als 
problemes en què estem immersos, i remarca per donar-hi aquesta resposta primer s’han de 
patir. 
 
El Sr. GÓMEZ s’adreça a la senyora Reguant per explicar-li que va estar mirant com s’havia 
estat treballant la marca de l’Ajuntament de Sabadell, que és del seu mateix partit, i creu que 
segueixen les mateixes línies i fins i tot li va fer l’efecte d’haver-hi treballat coordinats. 
Afirma que des de Marca Barcelona tenen molt en compte els valors socials i de pluralitat. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 9 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Respon a la pregunta del PSC sobre el model de Barcelona en Comú recordant que el model de 
la ciutat no depèn només de l’Ajuntament, i que es construeix amb tothom. Avança que en el 
llibre que després repartirà entre els regidors hi surten les paraules que han anat sortint, com 
«valentia», «emprenedoria» i «inclusió». 
Insisteix que és un model molt complex i que és una idea molt complexa de la ciutat que estan 
treballant i que continuaran treballant com sempre la Marca Barcelona, ja que si no es fa des de 
l’Ajuntament la controlarà algú altre, que hi posarà els valors que no els interessen. 
 
La Sra. REGUANT diu que està molt bé que en el llibre hi hagi una sèrie de paraules que han 
sortit molt aquí tota l’estona, però que les paraules per si soles no volen dir res. 
Exposa que, tal com deia la senyora Ballarín, el model va més enllà que parlar d’emprenedoria. 
Pregunta per quin és el model d’aquesta Marca Barcelona, perquè ara mateix la sensació que té 
el seu grup és que no deixa de ser un model de governança liberal com s’ha fet sempre, i que no 
té la voluntat de construir una ciutat per a totes les necessitats de les veïnes ni posa les respostes 
de les veïnes al centre. 
També subratlla que tots han reconegut la major: quan parlen de Marca Barcelona tots parlen de 
turisme, i el seu grup vol negar aquesta associació. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Comença dient que hauria 
agraït que la senyora Reguant hagués condemnat els fets vandàlics d’aquest matí, però que ja 
veu que n’és còmplice, com ho és també d’aquesta criminalització del turisme i de la generació 
d’aquesta turismofòbia, què considera que és el que realment fa mal no només a la marca de la 
ciutat, sinó també a la convivència, i que el Grup de la CUP en són directament responsables. 
 
La Sra. CAPDEVILA vol insistir que una marca és el model de tothom i que per tant li sembla 
molt bé que hi hagi inclosos aquests valors, però que estaria bé que tothom en fos conscient i 
que s’hi poguessin fer aportacions. També creu que una marca ha de ser avaluable, i no només 
avaluable de cara a fora, sinó que aquests valors que representa la marca han de poder ser 
avaluats pel que fa a les polítiques internes; considera que és un instrument molt transversal de 
la política de Govern i s’han de poder crear indicadors per fer-ne un seguiment. 
També manifesta que la Marca Barcelona és un espai on tothom s’ha de trobar còmode i que cal 
sentir-se orgullós de caminar per aconseguir uns valors que s’han definit col·lectivament. 
 
La Sra. BALLARÍN vol destacar que una marca és el reflex d’una ciutat, que evidentment 
existeix i que cal gestionar-la. Considera que amagar-ne el nom i dir-ne «impuls del 
posicionament» i «relat» és avergonyir-se del que veritablement es construeix entre tots. Vol 
subratllar que no han tingut el valor de dir que estan parlant de marca. 
 
El Sr. GÓMEZ hi respon dient que creu que ha dit la paraula «marca» moltes vegades, i que sí 
que estan molt contents i orgullosos de la ciutat. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
1.-  (M1519/11111) Que comparegui el responsable del Govern municipal per a oferir informació 
sobre el grau de compliment de les mesures derivades, tant del conjunt de proposicions 
aprovades en aquesta Comissió durant el present mandat, com dels precs acceptats. 
 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 10 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
El Sr. COLOM exposa que l’obra del Govern en matèria econòmica és molt àmplia i que, 
després d’haver analitzat les diverses proposicions i precs de la comissió al llarg de tot el 
mandat, tot seguit se centrarà en els aspectes més reiterats. 
Sobre les concessions de l’impost de les estades en establiments turístics, manifesta que, fruit 
de la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona, l’impost es va reformar per tal d’eliminar-hi 
l’exempció dels creuers amb una estada inferior a dotze hores i se’n va incrementar la quantia 
pel que fa als habitatges d’ús turístic. 
També diu que des de l’Ajuntament es va proposar als diversos grups parlamentaris que es 
pogués incrementar com a mínim fins al 50 % el retorn cap als municipis de la recaptació de 
l’impost turístic, cosa que finalment es va aprovar al Parlament. Per altra banda, manifesta que 
s’ha treballat perquè aquesta recaptació tingui un major retorn cap a la ciutadania, de manera 
que permeti rehabilitar i condicionar millor els espais, i que aquests ingressos es redistribueixin 
per compensar els efectes que genera el turisme a la ciutat i també ajudin a gestionar-lo millor a 
partir de processos de desconcentració, i que un exemple recent n’és la rehabilitació de la 
capella de Sant Miquel al monestir de Pedralbes, que forma part d’aquesta política de finançar 
projectes de retorn als diversos districtes. Exposa que s’ha pogut treballar en un distintiu que 
doni més visibilitat a la idea que l’impost serveix per finançar elements que beneficien el 
conjunt de la ciutat, i que aquest procés es va fer en el marc del Consell de Turisme i Ciutat. 
En el marc de la gestió turística, subratlla que s’ha treballat per intentar que els turistes 
anomenats «excursionistes» també contribueixin al finançament de la ciutat, i en aquest sentit 
remarca l’aprovació fa pocs mesos de la zona de bus a la Font Màgica. En temes de regulació, 
també s’ha treballat la normativa de la circulació de vehicles amb mobilitat personal. 
Exposa que s’ha treballat i s’ha consolidat amb la diputació el programa «Barcelona és molt 
més» per desconcentrar el turisme, i que un altre dels elements rellevants està relacionat amb 
l’àmbit de la potenciació del turisme de compres, amb el canvi i la deriva del turisme de 
Barcelona pel que fa al Shopping City, per tal que sigui el conjunt de la ciutat el que se’n 
beneficïi. 
En l’àmbit del comerç, manifesta que s’han fet campanyes de forma més periòdica, com la de 
«El comerç de Barcelona sona bé»; les campanyes del darrer Nadal, gràcies a les quals als 
barris hi havia una rèplica de les grans activitats del centre de la ciutat; la consolidació de les 
llums de Nadal el dijous abans del Black Friday, o el treball que es va fer per reduir els dies 
festius oberts en zones d’afluència turística. També destaca el treball per incrementar 
l’associacionisme o el que també s’ha anat fent a través de les Unique Shops, dels llibres de 
divulgació o dels itineraris per fomentar el comerç emblemàtic. 
Pel que fa als mercats, destaca la inauguració del Mercat de Sant Antoni, que s’està treballant 
en la rehabilitació del mercat d’Horta i la prova pilot de projecte online en els mercats perquè 
entrin en el comerç electrònic, o les inversions previstes que es van plantejar en l’últim consell 
rector. 
Manifesta que en altres àmbits de l’economia el pla de lluita contra el frau fiscal ha estat un 
element característic del Govern, així com el treball perquè Barcelona incrementi els congressos 
i fires, i que el Mobile Congress i d’altres tinguin un assentament definitiu a la ciutat. També 
destaca l’impuls de la moneda ciutadana o els plans de desenvolupament econòmic dels 
districtes amb el paper que hi té el turisme. 
 
La Sra. BALLARÍN manifesta que el seu grup demanava més concreció i critica que el regidor 
hagi fet una enumeració a tall de resum de l’acció de govern. Considera que no es pot estar 
satisfet del nivell de compliment de les proposicions i precs que s’han aprovat en aquesta 
comissió. 
Tot seguit repassa proposicions aprovades el darrer any que no s’han complert: 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 11 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Del 13 de febrer del 2018, presentar en un termini de dos mesos el reglament del funcionament 
intern del Mercat de la Boqueria i instal·lar-hi una placa en record de la senyora Silvina 
Pereyra, antiga treballadora de la Boqueria, víctima de l’atemptat del 17 d’agost. 
Del 15 de maig del 2018, flexibilitzar del Pla especial d’establiments de concurrència pública i 
altres activitats de Gràcia per a la zona travessera de Dalt i consensuar un pla de dinamització 
comercial. Subratlla que, a més, la situació del comerç a travessera de Dalt és molt crítica. 
Del 19 de juny del 2018, compliment de la normativa de l’entorn de Glòries i els Encants, 
trobar una solució a la venda no autoritzada dels entorns i fer un pla d’acció social i comercial 
pactat amb tots els afectats. Exposa que la situació actual és una degradació superior i un 
augment de la venda il·legal, amb màfies que exploten les persones que en fan. 
Del 19 de juliol del 2018, cedir la totalitat de l’impost d’estades en establiments turístics i 
flexibilitzar les destinacions. Manifesta que es continua amb la mateixa quantia que estava 
abans de la cessió i els usos a què es destina. 
El 16 d’octubre del 2018, acord per consensuar amb tot el sector comercial i turístic la persona 
que ha de participar a la mesa contra l’intrusisme impulsada pel Ministeri d’Indústria, Comerç i 
Turisme. 
De l’11 de desembre del 2018, la taula de treball per a la campanya de Nadal. 
Del 12 de febrer de 2019, demanda d’una reunió extraordinària del Consell de Ciutat i Comerç i 
del de Ciutat i Turisme per les pèrdues econòmiques fruit de la inseguretat i fer un pla de 
prevenció. 
Pel que fa a la Comissió no permanent d’estudi de mesures econòmiques per dinamitzar 
econòmicament la ciutat, que havia demanat PSC i per la qual es demanaven deu milions 
d’euros, hi va haver centenars d’hores de compareixences, es van arribar a pactar 149 mesures i 
se’n va fer un prec respecte als recursos. 
Per tant, pregunta si estan satisfets d’aquest balanç. 
 
El Sr. BLASI comença dient que el Grup Socialista presenta aquesta sol·licitud de 
compareixença en totes les comissions i que ho troba molt interessant, i no perquè el Govern 
intenti fer un balanç del mandat, que recorda que en període ja electoral no està permès, sinó 
perquè creu que es posa en valor una altra cosa. 
Lamenta que hagi marxat la regidora Pin, que ostenta també la condició de regidora de 
Participació, ja que entén que hi està molt relacionada. Critica la coincidència de comissions i 
troba que la calendarització és lamentable. 
Suposa que, com el Grup Socialista, tots els altres grups també deuen haver recuperat les 
iniciatives presentades al llarg del mandat. Subratlla que el seu grup no només s’ha endut un 
desengany, sinó que ha aterrat a la crua realitat del que era ja un anunci del populisme. 
Manifesta que s’han aprovat moltes iniciatives del Grup Demòcrata, moltes fins i tot amb el vot 
favorable del Govern, però que l’execució i el compliment han estat molt baixos. Explica que 
en algunes altres el Govern s’hi ha abstingut i que per tant es podria entendre que no les han 
executades per aquest motiu i que fins i tot ho respecta, però recorda que algun motiu hi deu 
haver perquè els grups municipals de l’oposició arribin a un consens. 
Critica que qui doni la cara un cop més sigui el senyor Agustí Colom, que està més relacionat 
amb temes de comerç, quan el primer tinent d’alcalde, el senyor Pisarello, i la seva àrea 
probablement sumen gran part dels incompliments i no execucions de tot el que s’ha aprovat. 
Considera que el Govern ha continuat tenint mancances i ha obviat d’una forma notòria i 
notable de la resta de grups municipals. Lamenta aquesta situació perquè considera que el 
Govern no s’ha cregut la democràcia ni la manera d’establir i d’utilitzar les regles del joc. 
Manifesta que qui en surt més malparat són els grups municipals, que al capdavall estan al 
servei de la ciutadania i la ciutat de Barcelona. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 12 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
 
El Sr. SIERRA expressa que veure el senyor Colom sol i abandonat en aquesta comissió és 
gairebé tan trist com la gestió que han fet la senyora Colau i el primer tinent d’alcalde de 
l’economia de la ciutat. Critica que en l’àrea més important amb diferència de l’Ajuntament de 
Barcelona, la d’economia, surti el senyor Colom a parlar de quatre notes de turisme i de 
comerç, que són les àrees que gestiona, en les quals suposa que l’única cosa que en valoren i en 
comparteixen, que és la targeta Viba, ja la deuen donar per morta. 
En qualsevol cas, manifesta que el Govern ha estat incapaç d’aprovar cap pressupost durant tot 
el mandat i incapaç de consensuar unes ordenances fiscals i un pressupost, que és el més 
important que ha d’aprovar un ajuntament per saber on inverteix els diners, on es fan 
inversions, obres, on es fan infraestructures, on es gasten els diners. Lamenta que la 
conseqüència en sigui un tinent d’alcalde totalment absent, com la política econòmica de la 
senyora Colau. 
Diu que no li’n farà cap recompte, però que la majoria d’iniciatives que s’han aprovat en 
aquesta comissió van encaminades a dos models d’economia i dos models de ciutat diferents. 
Critica que el model del Govern és afavorir els seus amics i un determinat tipus d’economia, 
sempre la cooperativa, i vol subratllar que el seu grup no hi té res en contra. 
Lamenta que el Govern no hagi fet absolutament res per una cosa que es va aprovar a principis 
de mandat: reformar Barcelona Activa, fer-ne un agent actiu a l’hora de crear ocupació de 
qualitat a la nostra ciutat. Afirma que el Govern només ha afavorit els seus i ha anat en contra 
de l’autònom, de l’empresa i de l’emprenedoria d’aquesta ciutat, ha espantat les inversions i les 
empreses, que és el que s’ha fet des de Barcelona Activa. Subratlla que, mentre el seu grup ha 
volgut fomentar la promoció del comerç, el senyor Colom en aquest balanç només ha estat 
capaç de parlar de les llums de Nadal. 
Diu que el seu grup ha fomentat la baixada d’impostos a petits i mitjans autònoms i també a 
empreses mitjançant subvencions i l’extinció de determinades taxes, mentre que el Govern ha 
fet més aviat el contrari i es vanta d’haver apujat impostos i taxes. 
Es queixa que, tot i que els ho van proposar, el Govern no ha fet res per a la creació d’ocupació 
de qualitat ni la intermediació, una cosa bàsica que hauria de fer Barcelona Activa, o posar en 
contacte els desocupats amb les empreses que volen crear ocupació. Diu que fins i tot estan 
disposats de votar a favor d’una modificació pressupostària, però que el Govern no han fet res 
més que enfonsar la ciutat econòmicament. 
Afirma que el balanç és tan trist com inexistent perquè el Govern no ha fet res. 
També adreça una pregunta a la senyora Ballarín: què van fer durant l’any i mig que han estat 
governant amb la senyora Colau perquè s’aprovessin totes i cadascuna de les iniciatives i es 
portessin a terme les que va aprovar la resta de l’oposició? 
 
La Sra. CAPDEVILA critica que el senyor Colom s’hagi dedicat a explicar fets quan el que li 
preguntaven era el grau de compliment de les iniciatives que s’havien aprovat a la comissió. 
En primer lloc vol fer balanç de la feina del seu grup i creu que pot dir que s’han esforçat per 
traslladar al debat i la consideració qüestions importants en temes tan diversos com comerç, 
turisme, promoció econòmica i internacional, el dret de les persones treballadores, economia 
social i solidària, etcètera. S’han esforçat per plantejar temes útils per als barcelonins i les 
barcelonines, com la problemàtica de la subvenció a les viudes de més de seixanta-cinc anys i 
l’impacte que això té en la seva declaració de l’IRPF, o l’impacte també negatiu sobre les 
famílies nombroses per un mal disseny de les ordenances en l’aplicació de la revisió cadastral. 
Diu que s’han trobat un govern que votava a favor de les proposicions però que després no les 
ha executades o simplement el que feia era abstenir-s’hi. Manifesta que han vist molt sovint 
com el Govern s’abstenia en les proposicions d’Esquerra Republicana, i que això no els agrada 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 13 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
gens perquè entenen que tot i que el Govern valora positivament aquestes idees no tenen cap 
interès a tirar-les endavant. 
Tot seguit, posa alguns exemples de propostes que s’han aprovat d’Esquerra Republicana en 
aquesta mateixa comissió: 
Millora de la contractació i impuls del segell de qualitat a les petites empreses constructores per 
garantir la competitivitat en les licitacions públiques d’aquest tipus de teixit productiu arrelat al 
territori i vincular-la a una exigència de condicions de treball en aquestes empreses. Manifesta 
que aquesta proposició va ser una iniciativa del gremi de constructors i que quan mesos després 
en va plantejar una pregunta de seguiment el senyor Colom hi va respondre amb un to agre i 
convençut que ja ho havien tirat endavant. Subratlla que, segons els ha informat el gremi i com 
també es pot constatar, encara no s’hi ha fet res. 
Iniciativa per tal de poder valorar com la despesa de l’Ajuntament afecta l’economia de la ciutat 
mitjançant l’eina dels informes d’impacte econòmic i social de la despesa pública. Exposa que 
de moment no se’n sap res. 
Pel que fa al comerç, han presentat un munt d’iniciatives com donar suport al comerç afectat 
per obres de llarga durada o al comerç emblemàtic. Considera que el balanç ha estat molt pobre. 
En l’àmbit del turisme, han presentat idees concretes com la regulació del sector dels guies 
turístics, l’impuls d’un model de fiscalitat turística o els visualitzadors per detectar habitatges 
d’ús turístic il·legal. Creu que la implantació d’accions concretes més enllà del debat de model i 
sobre el pla tècnic de turisme també és ben pobre. 
En fiscalitat, iniciatives com la creació d’un grup de treball per aconseguir un pacte de ciutat 
per implantar nous valors cadastrals, així com moltes iniciatives en altres àmbits que han estat 
aprovades. 
La valoració que fan des del seu grup pel que fa al compliment de les proposicions que s’han 
aprovat concretament en aquesta comissió i també en d’altres és que no els podrien donar mai 
un aprovat. 
 
El senyor MULLERAS afirma que té la impressió que, amb la manera de fer del Govern i per 
tal com tracta aquestes comissions, volen convertir el consistori en un teatre. Considera que 
durant aquests quatre anys s’han comportat com alcaldes dictadors. 
Diu que van arribar amb moltes banderes al Govern, com la de l’habitatge i la participació, però 
lamenta haver vist com s’han aigualit. Explica que una altra bandera que portaven era la de 
dignificació de les institucions i de la política, però que el que ha fet el Govern és buidar de 
contingut les institucions i les comissions, perquè, malgrat que s’hagin aprovat les propostes de 
diferents grups polítics en aquesta comissió, no les han portat a la pràctica. Critica que hagin 
decidit que les majories que hi ha a l’Ajuntament, que representen les majories dels barcelonins, 
no eren suficients per tirar-ne endavant les propostes, de la mateixa manera que un govern d’11 
regidors de 41 era suficient per tirar endavant les seves i paralitzar les de l’oposició. 
Lamenta que el Govern hagi actuat amb prepotència a l’hora de governar quan presumien de 
diàleg i que hagin estat un dels grups polítics que han actuat amb menys diàleg de la història de 
l’Ajuntament, sense tenir en compte ni les aportacions dels grups ni les propostes aprovades per 
la majoria del consistori. Tot seguit, n’exposa alguns exemples: les reclamacions del deute 
financer a la Generalitat; rectificació de les polítiques de les campanyes de Nadal, que els ho 
han demanat tots els grups i no ho han fet; rescabalament de les despeses socials que no fa la 
Generalitat; presentació de pressupostos; promoció del turisme; avaluació de l’impacte 
econòmic del PEUAT i d’altres polítiques urbanístiques, com també inversions al zoo, rebaixa 
d’impostos, usos de l’Anella Olímpica, informes de les retallades i auditories. 
 
La Sra. REGUANT exposa que aquest matí ja s’ha vist en la Comissió de Drets Socials com el 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 14 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Govern malda per explicar el que no ha fet i com els grups posen sobre la taula totes les 
iniciatives que s’han aprovat i que el Govern no ha dut a terme. Manifesta que, més enllà de 
poder fiscalitzar o no el Govern i constatar que no s’ha fet tot el que s’aprova, el problema 
d’aquesta estructura administrativa és que els grups de l’oposició tenen poca capacitat 
d’incidència per implicar o vincular de manera directa i obligatòria el Govern municipal. 
Diu que s’hauria de debatre sobre la institució i la burocràcia que genera, ja que a l’hora de la 
veritat el treball que fa l’oposició per revertir certes coses queda en paper mullat. Proposa que, 
més que repassar el que s’ha fet o no s’ha fet, s’hauria de plantejar com es fa per tal que les 
iniciatives que s’aproven no depenguin de voluntats polítiques, sinó que tinguin realment una 
vinculació plena, perquè malgrat que s’hagi dit molt que aquest Govern estava en minoria s’ha 
vist com ha tirat endavant les seves iniciatives més que no pas les que li ha presentat l’oposició 
i que s’han aprovat amb una àmplia majoria. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ exposa que només farà posicionament de vot per no allargar la comissió. 
 
El Sr. COLOM recorda al senyor Mulleras que, si parla de democràcia participativa, durant deu 
anys a Espanya van sortir milions de persones al carrer en contra de les retallades i que el seu 
grup no va escoltar ningú, i que en aquest mateix sentit no vol entrar a parlar del procés perquè 
aleshores moltes actuacions no les faria. 
Critica al senyor Sierra que és molt fàcil dir que la ciutat és un desastre però que, com el senyor 
Mulleras, no hi hagi aportat ni una sola dada que ho constati, perquè la realitat de Barcelona és 
que avui hi ha més llocs de feina, més empreses i més start-ups que fa quatre anys. 
Lamenta que la senyora Capdevila hagi dit que no s’han fet campanyes de comerç quan se 
n’han fet durant tot l’any. També li critica que hagi dit que no han fet fiscalitat turística quan el 
Grup Municipal Socialista va votar a l’Ajuntament a favor de recaptar el 50 % de l’impost 
turístic mentre que al Parlament el PSC hi van votar en contra. Retreu al Grup Socialista que 
reclami a l’Ajuntament la totalitat de l’impost turístic per a la ciutat, però que no n’hagi 
presentat cap iniciativa al Parlament de Catalunya, que és on es vota. 
Retreu la poca coherència de la senyora Ballarín i li recorda que al començament del mandat es 
va aprovar una proposició per restituir el premi sobre les llums de Nadal de l’anterior mandat 
amb el seu vot favorable, i que va estar un any i mig en el Govern i no va ser capaç d’instaurar-
lo. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que podran parlar del que vulgui, però la veritat és que els 
incompliments han estat flagrants i constants, i que només se’n poden treure dues conclusions: 
o que no han volgut fer allò que democràticament s’ha aprovat aquí o que són incapaços de 
complir allò que s’ha aprovat, la qual cosa lamentaria perquè considera que el de Barcelona és 
un dels ajuntaments d’Espanya amb més bona organització. 
 
El Sr. BLASI diu que, malgrat que no les compleixin, sort de les iniciatives dels grups de 
l’oposició, perquè hi ha hagut molt pocs informes i mesures per part del Govern. Diu que el 
millor símil de l’acció del Govern és la del seu primer tinent d’alcalde, absent en aquesta 
comissió, que només ve quan els interessa. 
 
El Sr. COLOM diu que sí que hi aportarà dades: en mercats, la major inversió dels últims dotze 
anys; en comerç, la targeta Viba, que és el gran treball de digitalització i el gran canvi d’aquesta 
ciutat, i pel que fa als pisos turístics il·legals afirma que són la primera ciutat de tot el món 
capaç de guanyar-hi la batalla. 
 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 15 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Es dona per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
3.-  (DP-2018-27327) DESESTIMAR íntegrament les al·legacions formulades el 31 de gener de 
2019 pel Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per les raons 
exposades als informes de la Direcció de Serveis Jurídics del Districte de Ciutat Vella i de la 
Direcció de Patrimoni, que s’adjunten a la present als efectes de motivació. EXTINGIR la 
concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal de la finca situada al carrer de 
Montalegre núm. 4, atorgada per acord del Plenari del Consell Municipal de data 28 de juny de 
2013 a favor del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per a la 
instal·lació d’un nou equipament destinat a l’ampliació del Museu, en aplicació del que preveu 
la clàusula 9 apartat b) del plec regulador de la concessió, i RECUPERAR immediatament la 
possessió de la finca, d’acord amb el que preveu l’art. 71 i 147.1 del decret 336/86, de 17 
d’octubre, pel que s’aprova el reglament de patrimoni de les entitats locals i FACULTAR 
l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
 
La Sra. PIN considera que no cal repassar el tema perquè creu que tothom ja el coneix bé. 
Recorda que tothom sap la urgència de tenir nou emplaçament per a un CAP al Raval Nord i 
que en principi tothom ha manifestat que està d’acord en aquesta prioritat. 
Explica que ara mateix hi ha quatre vies obertes: el MACBA té un grup de treball per mirar de 
trobar alternatives a l’ampliació del museu; el CatSalut també estudia diferents emplaçaments, 
com el proposat per Esquerra Republicana i que ara mateix està concedit i en ús a la Universitat 
de Barcelona; també hi ha la possibilitat de construir l’espai annex a l’edifici Meier, i diu que 
d’altra banda s’acaba de fer públic un informe del CatSalut que continua dient que l’espai més 
idoni és el de la Misericòrdia. 
La regidora recorda que al Ple del febrer es va presentar una iniciativa ciutadana que es va 
aprovar i que demanava que es tramités la rescissió del conveni del MACBA amb la capella de 
la Misericòrdia. Explicita que el que avui porten a la Comissió d’Economia és a efectes de 
tràmit, amb la voluntat de tenir les quatre vies esmentades obertes. 
Reitera que tretze anys és massa temps, que s’ha parlat molt amb tothom i que s’han 
compromès a no portar-ho al plenari si no hi ha un acord, però que cal fer totes les passes 
possibles seguint també els requisits que marca el CatSalut. 
 
La senyora ROGNONI comença dient que el Raval Nord necessita un nou CAP i que tots els 
ciutadans de Barcelona es mereixen la millor assistència sanitària possible. Deixa clar que són 
totalment conscients de les mancances que té el CAP Raval Nord perquè han parlat amb els 
treballadors del centre i amb els veïns que s’hi visiten: les portes són petites, no hi passen ni les 
lliteres ni les cadires, hi ha humitats i goteres, i els passadissos són estrets, entre altres 
qüestions, i que per tot plegat és obvi que es necessita un nou centre d’atenció primària 
imperiosament. 
Manifesta que el CAP del Raval Nord ha de ser de primera qualitat i que ha de ser possible fer-
ho compatible amb una ampliació del MACBA tenint en compte la situació global. Es queixa 
que el Govern, en comptes de buscar-hi una solució, ha creat més problemes i ha enfrontat Salut 
i Cultura. En aquest sentit, recorda que la mateixa alcaldessa Ada Colau ha estat la presidenta 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 16 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
del Consell General del MACBA durant quatre anys, i també que la senyora Pin va votar a 
favor del pla estratègic del 2017 que incloïa l’ampliació del MACBA per la capella de la 
Misericòrdia. També recorda que entre les alternatives que ha plantejat l’Ajuntament hi ha el 
trasllat d’una escola bressol o d’un arxiu municipal. 
Explica que els departaments de Cultura i Salut estudien dos emplaçaments nous per al CAP i 
que aquest matí ha prosperat una iniciativa d’Esquerra Republicana en aquest sentit. Diu que és 
un procés viu, que està en marxa, i demana que avui no s’estronqui, ja que les negociacions i els 
estudis continuen. 
Manifesta que el president del seu grup, el Sr. Xavier Trias, ja va deixar clar en l’últim plenari 
que no votarien a favor de cap proposta que no estigui emmarcada dins d’un acord i d’un 
consens per solucionar l’ampliació del MACBA i la construcció d’un nou CAP. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Dona la benvinguda als 
membres de la plataforma que avui són a la comissió. Manifesta que fa un parell de setmanes 
que es va veure tant al plenari com en aquesta comissió la possibilitat d’extingir l’acord del 
conveni que hi havia sobre la cessió de la capella de la Misericòrdia. Creu que les 
circumstàncies han anat evolucionant i canviant però que en aquests moments no hi ha un acord 
bàsic que permeti dir que hi ha un espai adequat per a l’ampliació del CAP Raval Nord. A més, 
més enllà del que ja s’ha comentat troba que hi ha hagut un enfrontament claríssim entre Salut i 
Cultura que era innecessari i que a més a més pel seu grup té un rerefons electoralista. Subratlla 
que ara també s’hi ha afegit la possibilitat que aquest espai d’ampliació pugui anar en uns 
terrenys de la universitat. 
Considera que el que falta encara és treballar més la possibilitat d’arribar a un acord ja que 
tothom entén que la situació que viu al CAP del Raval Nord és lamentable, i que a més és fruit 
de les successives retallades en els pressupostos de la Generalitat, que ha ajornat les mesures de 
millora dels centres d’atenció primària fins al punt d’arribar a situacions tan delicades com la 
del Raval Nord. 
Creu que estan en situació d’arribar a una solució però que no es produirà immediatament, tot i 
que espera que es pugui produir com més aviat millor i que en tot cas serà a inicis de la propera 
legislatura. 
Anuncia que el seu grup hi votarà en contra perquè en aquest cas el que s’està intentant fer és 
tirar enrere una decisió que va prendre el mateix Ajuntament amb l’aprovació del pla estratègic, 
que a més a més va ser aprovat per l’actual alcaldessa en la seva condició de presidenta del 
Consell d’Administració del MACBA. Reitera que el seu grup considera que això encara s’ha 
de treballar i està convençuda que s’hi trobarà la millor solució possible i ben aviat. 
 
La Sra. SENDRA explica que aquest mateix matí han presentat a la comissió de Cultura dues 
propostes pel que fa a la capella de la Misericòrdia per poder ubicar el CAP del Raval Nord i 
que demanaven que l’Ajuntament les estudiés amb molta urgència. Una de les propostes és un 
sòl municipal situat dins del recinte de la universitat, en què saben que s’han de mirar bé temes 
de mobilitat i s’han de fer les gestions entre el rector i l’autoritat corresponent per saber si és 
realment una possibilitat. I l’altra és una proposta que l’Ajuntament havia proposat al MACBA, 
que és fer l’annex just al costat. 
Manifesta que es van estar mirant les volumetries i que la superfície és la mateixa, però que cal 
tenir en compte que per a les exposicions el MACBA necessita una altura de 5,80 metres, la 
qual cosa seria un impediment de cara als veïns del carrer Joaquim Costa. Per tot plegat s’ha 
demanat a l’Ajuntament que insti ràpidament a fer les gestions per veure si és una possibilitat o 
no i fer-ho amb molta urgència, perquè són molt conscients de la urgència del CAP Raval Nord. 
Demana que s’asseguin a la taula, que l’Ajuntament convoqui el president de la diputació i 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 17 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
també el rector per esbrinar si aquesta opció és viable i que a partir d’aquí es facin els tràmits 
d’urgència necessaris, també de caire urbanístic, i tot el que calgui fer per poder començar les 
obres. 
Anuncia que el seu grup es reservarà el vot. Demanem a l’Ajuntament i a tots els grups que han 
donat suport a la proposta d’aquest matí que pressioni perquè les gestions es facin ràpidament i 
que d’aquí a dues setmanes es pugui tenir una proposta clara sobre la taula. 
 
La Sra. BALLARÍN dona la benvinguda a les persones que avui els acompanyen a la comissió. 
Creu que ja s’ha parlat reiteradament d’aquest tema i vol recordar que el Raval Nord necessita 
tres coses. Subratlla que estan totalment d’acord en les dues que ja s’han demanat: en la 
necessitat d’un CAP urgent que doni solucions a la lamentable situació en què es troba l’actual, 
i en segon lloc la necessitat d’un espai on el MACBA pugui desenvolupar un creixement 
d’acord amb el seu pla estratègic, que va ser votat tant per l’alcaldessa com per la regidora del 
districte. En últim lloc, manifesta que el que cal és un govern i uns governants que siguin 
capaços de fer possibles aquestes dues aspiracions, que són absolutament legítimes i que 
considera absolutament realitzables. 
Lamenta que el Govern hagi estat incapaç de fer compatibles aquestes dues aspiracions i que 
hagi de ser l’oposició la que hagi de portar possibles solucions a un conflicte que al seu parer no 
s’hauria d’haver produït mai. 
Remarca que aquest matí s’ha aprovat una proposta presentada per Esquerra Republicana que 
demanava a l’Ajuntament analitzar la viabilitat de dos espais per ubicar-hi al CAP Raval Nord: 
l’espai annex al MACBA i un solar situat als jardins Victòria dels Àngels, que són dos espais 
que estan ben vistos per CatSalut en espera d’una cessió definitiva municipal. També s’ha 
aprovat fer-ho amb la màxima celeritat, perquè aquestes dues propostes puguin ser debatudes i 
consensuades i es pugui trobar una solució amb les parts afectades, que i l’objectiu és presentar 
una proposta abans que s’acabi aquest mandat perquè hi cal una solució urgentment. 
 
El Sr. MULLERAS saluda els membres de la plataforma. Exposa que es pot estar d’acord o no 
amb el Grup Popular, amb el que fan i el que diuen, però que en tot cas sempre intenten ser 
honestos i no enganyar mai. Recorda que en el darrer consell plenari ja van dir que el que 
s’aprovava en aquell moment no era una proposta amb força executiva amb repercussions reals 
sinó que era una declaració política, i no tenia força executiva perquè formalment no tenia 
aquesta força del plenari. Manifesta que el que realment té força és el que avui es presenta, que 
es va retirar en la passada Comissió d’Economia i demana que es torni a retirar perquè el seu 
grup entén que és important i necessari que hi hagi aquesta ampliació del CAP, però que també 
és important que hi hagi aquest consens necessari: consens polític i consens també social entre 
les administracions i entre els veïns, sobretot els del Raval, perquè sigui possible el CAP i 
l’ampliació del MACBA. Creu que ha estat una greu irresponsabilitat enfrontar Salut i Cultura i 
que ha estat un enfrontament artificial. 
Recorda que s’han aprovat dues proposicions: una el mes passat i una altra aquest mateix matí 
en el sentit de buscar solucions a aquest problema. El seu grup entén que si s’hi vol trobar una 
solució de consens ara mateix no es pot portar a votació perquè surti votat en contra, i per això 
reitera que demanen que es retiri aquest punt de l’ordre del dia. 
 
La Sra. REGUANT saluda les veïnes i les treballadores de la plataforma del CAP Raval Nord. 
Exposa que és un tema que fa temps que es posa sobre la taula de manera reiterada. Manifesta 
que és un CAP que viu en una situació d’emergència insostenible: un equipament sanitari 
saturat i envellit on s’han doblat metges, infermeres i consultes en el mateix espai. A més, en un 
barri que condensa una de les ràtios més elevades de desigualtat socioeconòmiques i que té cent 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 18 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
mil metres quadrats dedicats a equipaments culturals i trenta-quatre mil a equipaments de 
proximitat. 
Diu que ja fa cinc anys que es parla d’ampliació inexistent i que ja en fa tretze que es reclama 
un CAP digne, i que a més a més es pregunta quin accés a la salut s’està facilitant que sigui 
públic, universal i de qualitat, i quin accés facilita la cultura del MACBA. Diu que en la 
resposta que s’hi doni és on es fixen les nostres prioritats, ja que no és una qüestió de salut 
versus cultura, sinó de quin barri volem i quina qualitat volem donar a les seves veïnes. En 
aquest sentit, es pregunta quina és la diferència entre el MACBA i la UB, ja que els dos 
convenis estan en vigor. Diu que es podria discutir si el del MACBA ho està, en vigor, tenint en 
compte que han passat més de cinc anys des que es va firmar i l’ampliació no s’ha fet. Es 
lamenta que Esquerra Republicana s’entesti a posar la UB a sobre de la taula i que aquí potser 
hi ha també la fixació de les seves prioritats, que serien salvar el MACBA abans de posar-hi el 
CAP i donar una resposta a la urgència i l’emergència que les veïnes fa mesos i anys que 
reclamen. 
Repeteix que això és un debat entre les elits d’aquesta ciutat i les classes populars, que és un 
debat sobre quin model de ciutat hem definit, i que amb les seves respostes ho estan deixant 
molt clar. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ insisteix en la prioritat i la urgència del nou CAP Raval Nord, i recorda 
que té el suport de l’absoluta totalitat dels regidors del consistori, i que així també es constata 
amb les dues noves propostes presentades aquest matí per Esquerra Republicana i que han estat 
aprovades per majoria. Per tant, demana donar una solució als interessos legítims de les dues 
parts, que creu que estan malauradament en litigi. Al seu entendre, el cub del costat de l’edifici 
Meier seria una solució òptima, i que és un terreny de la diputació que s’hauria de negociar 
rapidíssimament per fer una permuta amb l’antic edifici de la plaça Terenci Moix que acollia el 
CAP del Raval. 
 
Manifesta que en tot cas hi ha un compromís explícit també de tots els grups i regidors d’aquest 
consistori que és que la resolució d’aquest conflicte no depassi el plenari del mes d’abril i que 
recorda que en últim cas tots ja van decidir quina seria la solució si no s’arribés a cap altra. 
 
La Sra. PIN insisteix en les quatre vies: annex a l’edifici Meier per ubicar-hi l’ampliació del 
MACBA o per ubicar-hi el CAP; la possibilitat de la UB; la possibilitat d’ubicar el CAP a la 
Misericòrdia, i recorda que el CatSalut diu que és el lloc més idoni, i finalment trobar altres 
alternatives a l’ampliació del MACBA. Diu que el Govern no tanca la porta a cap, i que per 
això també la sorprèn el posicionament d’Esquerra Republicana, ja que entén que va en contra 
del que diu el Departament de Salut, que és del seu propi partit. 
S’adreça a la regidora Ballarín per dir-li que creu que com a Govern ho han gestionat tan bé 
com han pogut, i que quan un gestiona es pot equivocar, de manera que retreu que quan el PSC 
va governar ja calia un nou CAP i no hi van trobar cap espai. 
 
La Sra. ROGNONI manifesta que, per coherència amb el que han votat aquest matí en la 
proposta d’Esquerra, hi votaran en contra. 
 
La Sra. BALLARÍN també anuncia que, per coherència amb la votació d’aquest matí, i perquè 
pensa que encara tenen temps per trobar un consens, hi votaran en contra. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que el vot del seu grup, en coherència amb les votacions dels 
darrers mesos, serà a favor perquè entenen que és la millor resposta s’hi pot donar ara mateix. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 19 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Manifesta que qui ha patit de manera més clara la crisi però qui ha patit també les polítiques 
que s’han dut a terme des de l’Ajuntament els darrers anys són les veïnes, i en aquest sentit els 
felicita la feina feta i les encoratja a no parar de treballar i lluitar malgrat que aquí no se les 
escolti. 
 
La Sra. PIN manifesta que està sorpresa perquè li sembla que tothom està molt a favor de la 
participació menys quan va en contra del lloc que cadascú creu que convé, i perquè es va 
aprovar justament al plenari la proposta contrària a la que ha presentat aquest matí Esquerra 
Republicana. 
Creu que hi ha un consens molt ampli entre el veïnat i cal treballar molt i de valent justament 
per posar aquest tema com una de les problemàtiques prioritàries de la ciutat pel que fa a la 
salut. 
Diu que evidentment estudiaran les quatre opcions, que és un compromís que tenen, però que el 
que no pot entendre és que es proposi treure un conveni d’un espai municipal a una universitat 
pública davant justament d’una fundació privada, perquè aquí el problema no és el MACBA, 
què és un museu públic i on segurament no es trobaria una veu unitària, sinó que qui està 
entestant-se que no hi hagi una altra opció alternativa a l’ampliació del MACBA és la seva 
fundació. 
Reitera que treballen amb les quatre opcions, però que si s’està d’acord en el fet que cal 
prioritzar el CAP el que cal tenir clar és que no és una qüestió política de partits, sinó de 
responsabilitat institucional, i recorda que la responsabilitat institucional fa tretze anys que 
s’arrossega. Diu que cal convertir la irresponsabilitat en responsabilitat, i recorda que ara 
mateix el CatSalut diu que l’opció més idònia és la Misericòrdia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i CUP, posicionament contrari del 
Grup Municipal Demòcrata, Cs, PSC, PP i del regidor Puigcorbé, i amb la reserva de vot 
d’ERC. 
 
4.-  (F-1901) AUTORITZAR el Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona 
(IMHAB) a concertar un préstec hipotecari amb BBVA per un import màxim de 6.900.000,00 
euros destinat a finançar les obres d’una promoció de 68 habitatges, a l’actuació Sancho de 
Àvila 2a. fase, en les condicions que consten a l’expedient. 
 
La PRESIDENTA anuncia que ara es tractaran conjuntament els punts 4, 6, 9, 10, 12, 13, 14 i 
15. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ diu que en primer lloc es referirà al punt 4. Aclareix que, si bé pot causar 
estranyesa que es tracti d’una autorització d’un préstec hipotecari amb banca privada, en aquest 
cas ha estat perquè és un dret de superfície i que no es tracta tant de facilitar el finançament de 
l’obra, ja que està pràcticament acabada i es podrà lliurar cap a finals d’any, sinó perquè els 
compradors d’aquest dret de superfície puguin subrogar si volen aquestes hipoteques sobre 
seixanta-vuit habitatges. 
Explica que, com és habitual, es van sol·licitar ofertes i que la millor ha estat la del BBVA: per 
l’1,75 % d’interès per al promotor i amb l’euríbor +1,15 per als compradors. Recorda que 
l’IMHAB té actualment un crèdit hipotecari contractat que dobla el que hi havia, de 200 a més 
de 450 milions d’euros, tot i que la disposició és del voltant dels 170 perquè la tresoreria de 
l’IMHAB permet no haver de disposar d’aquests crèdits. 
Exposa que tot seguit presentarà conjuntament tots els altres punts, que són cessions de sòl en 
dret de superfície per l’IMHAB o per l’operador metropolità, Habitatge Metròpolis Barcelona. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 20 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Explica que en total són tretze sòls, i que d’aquests vuit són per a l’IMHAB. Informa que en 
l’autorització ja es diu que, si s’aprova, l’IMHAB hi podrà fer promoció delegada, cooperatives, 
fundacions o habitatge amb el model que sigui, i tots amb dret de superfície: la propietat tornarà 
a l’Ajuntament després del període corresponent, que és de setanta-cinc anys més les 
pròrrogues que s’hi puguin fer. Recorda que, a diferència de l’àrea metropolitana, l’Ajuntament 
de Barcelona no cedeix la propietat plena sinó que és un dret de superfície. 
Detalla que els altres cinc sòls dels tretze passarien a Habitatge Metròpolis Barcelona dins dels 
acords d’una licitació que ara mateix es troba en fase de presentació de pliques amb les dades 
de solvència i els compromisos econòmics i d’altres tipus. Informa que és molt important 
confirmar la cessió d’aquests sòls abans de l’1 d’abril, que és el termini de presentació de 
pliques. 
Explica que en tots els casos la cessió és a noranta anys i per un preu què serà de cent euros per 
pis definitivament construït i més, i que hi ha una contraprestació menor que si es vengués o 
se’n cedís completament el domini però que és compatible amb la idea de viabilitat d’aquesta 
inversió. 
Detalla que, segons els planejaments, en aquests 13 sòls s’hi podran fer un total de 1.133 
habitatges, i tots amb alguna figura de protecció, que se sumen als 1.989 que els grups mateixos 
han decidit cedir anteriorment en aquest mandat i als 1.088 que es van cedir en anteriors 
mandats. I per complir els compromisos del Pla de l’Habitatge previstos queda una llista de sòls 
que sumen 904 habitatges més que encara no estan en les condicions plenes de cessió. 
També explica que algun cas, com el de la Clota, ja havia estat cedit, però com que s’han fet 
unes operacions jurídiques complementàries a la reparcel·lació ara cal fixar el sòl que 
definitivament surt de la reparcel·lació i novament tornar a fer aquest traspàs a l’IMHAB. 
 
La Sra. ROGNONI anuncia que faran una reserva de vot en el punt 4. Els crida l’atenció que 
l’oferta descartada sigui la de Triodos quan les regidores del Govern sempre diuen que cal 
prioritzar la banca ètica. Explica que volen mirar amb més deteniment quines condicions ha 
ofert el BBVA que no compleixi Triodos. 
Respecte al punt 6, pregunta si, justament en l’exemple de la Clota, en què afirma que hi havia 
consens veïnal, s’hi ha trigat un any per tota la qüestió que ha comentat el ponent de la 
reparcel·lació i per temes jurídics. En aquest cas, anuncien que hi votaran a favor. 
Anuncia que també votaran a favor del punt 9, ja que són habitatges que pengen del Pla 
d’habitatges i que el seu grup ja hi va votar a favor. 
També anuncia que faran una reserva de vot en el punt 10 i que votaran a favor dels punts 13, 
14 i 15. 
Respecte al punt 12 diu que no han sabut trobar que pengi del Pla d’habitatge, i que tot i que 
tenen la idea de votar-hi favorablement, els agradaria saber d’on prové. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que tots aquests punts són cessions a l’Institut Municipal de 
l’Habitatge però que són de projectes molt diferents i que per això tot seguit els repassarà cas 
per cas ja que en molts hi tenen dubtes, sobretot perquè són gairebé tots promocions en què 
pràcticament no es preveuen habitatges de lloguer assequible i la majoria dels projectes són en 
dret de superfície i, per tant, en propietat temporal. 
Diu que en el punt 4 es tracta de fer un préstec hipotecari que s’haurà de subrogar al comprador 
dels habitatges, ja que suposen que encara no estan adjudicats. Exposa que en el pla que els va 
passar l’Institut de l’Habitatge a l’octubre del 2018 aquesta promoció apareixia en construcció. 
Volen saber si ja estan adjudicats o quin procediment se seguirà per adjudicar-los, i quines 
seran les condicions del préstec a les persones adjudicades. 
En el punt 6, sobre la Clota, diu que només hi ha 16 habitatges de lloguer assequible i que els 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 21 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
altres 120 són en dret de superfície, una proporció de poc més del 10 % que considera escassa, i 
a més tenen dubtes sobre la transparència de l’adjudicació i sobre la gestió d’aquesta promoció. 
Amb relació al punt 9, la promoció de plaça de les Glòries - Gran Via, manifesta que els 
sorprèn que s’hagi trigat sis mesos a presentar-lo a la comissió, perquè ja es va votar al plenari 
del setembre del 2018. 
Anuncia que només votaran favorablement al punt 9, i en la resta de punts s’hi reservaran el 
vot. 
Explica que el punt 10 els genera molts dubtes perquè es tracta d’un edifici ja construït d’un sol 
habitatge i suposen que caldrà construir-hi un edifici nou. Voldrien saber quantes plantes i 
quants habitatges tindrà, i quin en serà el procediment de licitació de la cooperativa que els 
gestionarà. 
D’aquest punt número 10 i dels següents els preocupa que no constin en l’informe que va 
presentar l’IMHAB com a solars disponibles per a habitatges assequibles, i que no han tingut 
temps de valorar-ne els projectes perquè no tenien coneixement. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu que, per estalvi de temps, només anuncia que es reservaran el vot en 
tots els punts. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa, respecte al punt 4, que no tenen cap inconvenient que es contractin 
els préstecs amb un banc privat si això suposa millors condicions per a les persones que han 
d’adquirir el pis. 
En la resta de punts lamenten que avui faci 1.394 dies de les eleccions municipals del 2015 i 
que en faltin 67 per les del 2019, i que sigui ara que el Govern municipal fa un gran impuls per 
cedir solars a l’IMHAB per construir-hi pisos. Consideren que han passat dels pisos socials als 
pisos electorals, i que el balanç és molt trist, ja que havien promès 8.000 pisos i n’han fet entre 
700 i 800. Recorda que a l’Hospitalet de Llobregat, municipi de 250.000 habitants, aquest 
mandat ha lliurat 500 pisos i té 100 pisos socials en construcció. 
A més, aclareix que el que planteja el Govern és la cessió dels solars, que no vol dir iniciar cap 
obra. Es queixa que en aquest mandat ja s’hauria pogut començar a construir en 70 solars, 
perquè per exemple el de Can Batlló està aprovat des del 2017. 
Celebren que facin un pas més en la gestió urbanística del sòl destinat a habitatge de protecció 
oficial ja que hi ha previsions per a cooperatives. Recorda que en tot el mandat només s’ha fet 
un concurs per a cinc solars i moltes cooperatives en van quedar fora. 
Constaten que en alguns casos es redueix la possibilitat de la venda del dret de superfície i 
celebren que per fi el Govern es plantegi l’habitatge de lloguer, perquè aquest mandat el 57 % 
dels habitatges adjudicats han estat en règim de cessió d’usdefruit. 
També recorda que en aquest mandat només han lliurat tres promocions d’habitatge dotacional 
per a gent gran i per a joves, i tots els solars que consten en la modificació del pla general 
metropolità es va aprovar estan sense iniciar-se. 
Reitera que, tot i que ho veuen amb bons ulls, se’n reservaran el vot per al plenari. 
 
El Sr. MULLERAS afirma que avui es troben davant de la constatació d’un fracàs, perquè 
aquests punts haurien d’haver arribat a la comissió fa tres anys i s’hauria d’haver avançat molt 
més en la construcció d’habitatge assequible. 
D’altra banda, considera que és un acte de propaganda. Es queixa que una de les principals 
banderes amb què Barcelona en Comú es va presentar a les eleccions va ser l’habitatge, i que no 
s’hi hagin posat fins que falten dos mesos per a les eleccions. 
Destaca que molts dels punts inclouen el dret de superfície, que entenien que era una qüestió 
que s’havia deixat de banda. Creuen que hi havia un consens majoritari per prioritzar el lloguer 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 22 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
assequible i el lloguer social, i no el dret de propietat temporal. 
D’altra banda constata que en algun cas s’hi implica l’operador Metròpolis, en la constitució del 
qual no estaven d’acord, entre altres coses perquè desconeixen on n’aniran els dividends i 
perquè entenen que hi ha un greuge comparatiu molt important entre Barcelona i la resta de 
municipis de l’àrea metropolitana. Indica que és un altre cas d’empresa mixta, com la que 
gestiona els aparcaments que depenen de B:SM; recorda que si en el seu moment Barcelona en 
Comú va dir que es tractava d’una privatització dels aparcaments, aquests casos deuen ser una 
privatització de l’habitatge. 
 
La Sra. REGUANT diu que, per estalvi de temps, només anuncia que es reservaran el vot en 
tots els punts. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el vot favorable a tots els punts. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ explica que no està renyit cedir el dret de superfície i que els habitatges 
siguin en lloguer: dels 1.133 que presenten avui més de la meitat dels que van a Habitatge 
Metròpolis Barcelona seran en lloguer assequible per definició i que passa el mateix en la 
majoria dels altres pisos. 
Diu que no sap respondre ara mateix si Can Batlló estava en la versió inicial del Pla de 
l’habitatge però que en tot cas sí que hi és en les versions que treballen en els consells 
d’administració. 
També explica que el crèdit s’ha fet amb un banc mercantil perquè hi han ofert millors 
condicions. Exposa que el 97 % dels crèdits nous d’enguany han estat amb el Banc Europeu 
d’Inversions i el Banc del Consell d’Europa, tots dos públics, i un 3 %, un únic crèdit, amb 
Triodos, que n’havia guanyat la licitació. Indica que no tenen mecanismes dins de la legislació 
espanyola actual per contractar preferentment amb la banca ètica per bé que aquesta seria la 
seva voluntat. 
Respon a les acusacions de propaganda política aclarint que l’habitatge social es treballa d’un 
mandat a l’altre i cal picar molta pedra jurídica per poder licitar la pedra real, que és el que han 
fet des del primer minut tots els equips d’Urbanisme i Districtes, de Patrimoni, d’Habitatge i 
d’Economia. El resultat és que avui porten 1.100 dels 5.000 pisos que han treballat en aquest 
mandat, i que aquest Ajuntament haurà posat una mitjana de 30.000 euros d’ajut directe per fer 
això en absència d’altres ajuts públics. 
Diu que cal agrair a l’Ajuntament de Barcelona que hagi aprovat un pla i que cedeixi el sòl per 
fer possibles aquests 5.009 habitatges construïts en el pròxim mandat. 
 
La Sra. ROGNONI està d’acord en el que acaba de dir el senyor Fernández, però que també ha 
d’acceptar que anunciar 1.133 pisos a seixanta dies de les eleccions, pràcticament en període de 
protecció electoral, és políticament força paradigmàtic. 
Anuncia que votaran a favor del 12. 
 
El Sr. BLANCO aclareix que els solars dels punts 12, 13, 14 i 15 no estan inclosos entre els 72 
que es van anunciar a l’octubre que estaven disponibles per a habitatge públic. 
Vol aclarir que els solars que se cedeixen a la societat Metròpolis Barcelona que sí que es 
destinaran al lloguer assequible no són en aquesta votació perquè són els punts 21, 22 i 23. 
Continua tenint molts dubtes amb relació a les cessions que són directament per a l’Institut 
d’Habitatge i espera que durant aquests dies es puguin resoldre. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i regidor Puigcorbé, i amb la 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 23 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, PP i CUP. 
 
5.-  (CO2018-10/11) APROVAR les modificacions introduïdes al text de l’addenda, aprovada per 
acord de 26 d’octubre de 2018 del Plenari del Consell Municipal, al conveni de col·laboració 
entre l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de 
Barcelona i la Fundació Mobile World Capital Foundation, per a la creació del Consorci 
«Barcelona Mobile World Capital» signat el 14 de febrer de 2013, per tal de donar compliment 
a la disposició addicional setanta-vuitena de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos 
Generals de l’Estat per a l’any 2018, que amplia el suport a l’esdeveniment d’excepcional 
interès públic Barcelona Mobile World Capital des de l’1 de gener de 2018 al 31 de desembre 
de 2020; i APROVAR la modificació dels Estatuts del Consorci, per tal de donar compliment a 
la disposició addicional esmentada anteriorment i adaptar-los a les previsions de la Llei 
40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. 
 
El Sr. AYALA explica que es torna a portar l’addenda d’aquest conveni perquè han canviat 
molts dels decrets del Govern central que hi estan incorporats i el ministeri els ha fet arribar que 
se n’han d’actualitzar algunes dades i també alguns dels noms que s’hi citaven pel canvi de 
Govern. Manifesta que tenen el compromís que, un cop aprovada aquí, l’Estat la signarà aviat. 
 
La Sra. RECASENS anuncia que s’hi reservaran el vot per poder revisar les observacions del 
Ministeri d’Hisenda. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia que també s’hi 
reserven el vot. 
 
La Sra. SENDRA també anuncia que s’hi reserven el vot. 
 
La Sra. BALLARÍN es mostra encantada que calguin fer aquestes rectificacions perquè vol dir 
que hi ha hagut un canvi de Govern a Espanya. Demana que s’enviï ràpidament a Madrid. 
Hi anuncia el vot favorable. 
 
El Sr. MULLERAS hi anuncia la reserva de vot. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que hi votaran en contra. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que hi votarà a favor. 
 
El Sr. AYALA vol aclarir que en el seu moment l’Ajuntament ho va enviar a Madrid molt 
ràpidament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, PSC i regidor Puigcorbé, 
posicionament contrari de la CUP, i amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, 
Cs, ERC i PP. 
 
6.-  (E-07.6025.17) MODIFICAR l’acord del Plenari del Consell Municipal, de 22 de desembre de 
2017, en virtut de l’aprovació de l’Operació jurídica complementària del Projecte de 
reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del Projecte d’actuació urbanística del 
Pla de Millora Urbana de la Zona d’Actuació LCR – La Clota reordenació, d’adequació de les 
parcel·les resultants a la Modificació Puntual del Pla de millora urbana, i com a conseqüència, 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 24 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, la finca 
resultant UP1 de l’Operació jurídica complementaria, situada a l’avinguda de l’Estatut de 
Catalunya núm. 15-17, grafiada en el plànol annex, per a destinar-la a la construcció d’un 
edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer i de venda en dret de superfície, 
d’acord amb el que s’estableixen en els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, de 17 d’octubre de 1988; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un 
termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la 
cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat que 
està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament 
esmentat; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata i 
regidor Puigcorbé, i amb la reserva de vot de Cs, ERC, PSC, PP i CUP. 
 
7.-  (DP-2018-27159) CONSTITUIR respecte la finca de propietat municipal ubicada al carrer 
Ferran Junoy cantonada carrer Sao Paulo, un dret real de superfície a favor de la Generalitat de 
Catalunya, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i 
gestió del CEIP La Maquinista; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un 
termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat 
definitivament el present acord; FORMALITZAR el dret de superfície d’acord amb les 
condicions del document annex, que s’aprova; INSCRIURE’L en el Registre de la Propietat; i 
FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ explica que durant aquest mandat hi ha hagut una voluntat compartida de 
la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci d’Educació, i 
d’acord amb els districtes i amb la comunitat educativa, de millorar l’escola pública a tot 
Barcelona i especialment en aquells districtes on n’hi havia menys. Detalla que un dels temes 
pendents era resoldre definitivament la ubicació del CEIP La Maquinista, que ha tingut una 
història accidentada a causa de diversos conflictes urbanístics, que, com ja s’ha esmentat en el 
punt 21, fins i tot han obligat a fer dues escoles provisionals. 
Manifesta que hi ha una segona cessió en un d’aquests sòls, que finalment haurà d’anar a 
l’operador metropolità, però mentrestant, un cop resolts aquests conflictes, ja es pot cedir el sòl 
del carrer Ferran Junoy al Departament d’Educació, d’acord amb el consorci, perquè s’hi pugui 
construir l’escola definitiva. 
 
El Sr. BLASI es queixa que aquesta escola ja hauria de ser una realitat i que es porti ara aquest 
punt a l’ordre del dia després de quatre anys. 
Planteja tot un seguit de preguntes: qui és el titular del solar, per què l’Ajuntament n’assumiria 
danys i perjudicis davant de la Generalitat en el cas que sorgís algun problema, quin és el mapa 
de recursos judicials que actualment hi ha al planejament urbanístic i si hi ha sentències, i si hi 
ha alternatives per aprovar el planejament urbanístic, així com si no hi ha mecanismes més 
senzills que no pas una ocupació directa. També demana si s’ha informat la comunitat educativa 
de la possible convivència de l’escola en funcionament amb les obres al subsol. 
 
El Sr. BLANCO expressa que esperarà a la resposta a les preguntes que ha formulat el senyor 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 25 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Blasi per posicionar-se en el vot. 
Hi afegeix que, a diferència dels punts anteriors, que molts s’han presentat d’una manera 
precipitada, en aquest cas es va tard, perquè aquests estudiants estan en barracons provisionals 
des del 2008; manifesta que segurament es podria haver solucionat la situació molt abans si 
s’hagués arribat a un acord amb La Maquinista. Vol saber en quina situació quedaran aquests 
solars i quan es construirà l’escola. 
 
La Sra. SENDRA anuncia que hi votaran a favor. 
Consideren que és una bona notícia que es pugui cedir sòl per construir una escola, i que a més 
la Generalitat hi té una partida pressupostària de 5 milions d’euros. 
 
La Sra. BALLARÍN també anuncia que hi votaran a favor. 
Indica que fa massa anys que estan en una ubicació provisional i que saben que hi ha un litigi. 
Diu que tot el conflicte va començar quan ella era regidora d’Educació, i que és molt necessari 
es construeixi en la seva ubicació definitiva. Retreu al Govern que segurament la negociació no 
s’ha portat prou bé perquè l’empresa havia manifestat moltes vegades que la seva voluntat era 
posar a disposició de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Educació aquest espai per 
construir-hi l’escola. 
 
El Sr. MULLERAS coincideix amb els altres regidors que aquesta escola hauria d’haver estat 
una realitat fa molt de temps. Lamenta que el Govern municipal hagi bloquejat el projecte 
durant tot el mandat, perquè fa més de tres anys que es podria haver portat aquest expedient. 
Vol saber quina seguretat jurídica dona l’ocupació a precari per fer l’escola, i si no seria més 
ràpid o més segur fer l’aprovació definitiva del projecte que es va aprovar inicialment. 
També pregunta per què s’ha bloquejat el projecte durant els últims anys si el propietari del sòl 
havia afavorit que s’hi fes l’escola des del 2007. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que s’hi reservaran el vot. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que hi votarà a favor. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ remarca que, efectivament, ha estat un camí dur i que no és una bona 
notícia que hi hagi escoles com aquesta, o com la d’Entença, en què novament s’ha de fer un 
segon allotjament provisional. Expressa que ni la Generalitat de Catalunya ni l’Ajuntament de 
Barcelona estan contents, com tampoc les altres administracions que intervenen en aquests 
conflictes, i si a més a més hi ha conflictes amb privats, la cosa es dificulta més. 
Indica que si ara porten el punt aquí és perquè se’n té la disposició legal del sòl, i a més ja està 
comunicat al Consorci d’Educació, i òbviament un cop s’hagi aprovat hi haurà el temps 
d’al·legacions per si algun propietari privat o algú altre considera que s’ha lesionat algun dret 
de propietat. Remarca, doncs, que no es porta aquí res il·legal. 
Creu que l’escola definitiva serà una realitat d’aquí a dos. 
 
El Sr. BLASI es queixa que no li ha resolt cap dubte. Considera que l’única resposta que li ha 
donat és que està fent el mateix que la regidora Gemma Mumbrú quan fa vuit anys va posar a 
disposició del Departament d’Educació un solar del qual l’Ajuntament no era titular. 
 
El Sr. BLANCO anuncia que s’hi reserven el vot. Apunta que els sorprèn que es posi en valor el 
fet que l’Ajuntament i la Generalitat hagin construït uns barracons provisionals per a una escola 
quan són els responsables de construir l’escola definitiva. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 26 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, ERC, PSC i regidor Puigcorbé i 
amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, PP i CUP. 
 
8.-  (DP-2018-27285) CEDIR gratuïtament a la Generalitat de Catalunya la finca de propietat 
municipal situada a l’avinguda Diagonal núm. 686, en la qual es troben ubicats el Palau de 
Pedralbes i els seus jardins, grafiada en el plànol annex, per a destinar-la a seu representativa i 
centre de relació institucional, d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Decret 
336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni dels Ens Locals; 
SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi 
formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la 
cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de 
reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i FACULTAR 
l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord. 
 
El Sr. AYALA exposa que és l’última peça que falta per a la cessió a la Generalitat de 
Catalunya del palau de Pedralbes i els seus jardins, que deriva d’uns protocols del 2004 i el 
2009, en què la Generalitat es va comprometre a pagar una quantitat determinada amb relació a 
la construcció del DHUB i a canvi l’Ajuntament cedia aquesta propietat. 
Manifesta que s’ha trigat més del que seria desitjable perquè no es podia fer la cessió fins que 
no s’hagués pagat la totalitat dels 58,6 milions d’euros. Un cop fets els pagaments es va 
procedir a fer-hi els canvis: la desafectació de la finca, que es va aprovar al plenari, i que el que 
es porta ara és la cessió definitiva del palau. 
 
La Sra. ROGNONI hi expressa el vot favorable. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que no estan d’acord que se cedeixi aquest edifici a la Generalitat 
perquè no en té cap necessitat, ja que és una administració que ja disposa de molts edificis com 
a seus representatives. 
Tampoc estan d’acord que se cedeixi gratuïtament a una administració que es comporta 
reiteradament d’una manera insolvent amb l’Ajuntament de Barcelona, que des de 2011 hi ha 
anat incrementant el deute en 60 milions d’euros cada any, que ha deixat de complir les seves 
obligacions amb l’Ajuntament i que ha deixat d’invertir-hi en habitatge, en educació, en cultura, 
en serveis socials, i exposa que un dels exemples més sagnants ha estat el finançament nul de la 
Generalitat en llars d’infants. 
D’altra banda, indica que no tenen altre remei que reconèixer que aquesta cessió és fruit d’un 
acord entre dos dirigents socialistes, l’alcalde Clos i el president Maragall, que cal complir, però 
considera que és un acord lesiu per a Barcelona. 
Anuncia que s’hi abstindran perquè la Generalitat no compleix els seus compromisos amb la 
ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia que hi votaran a favor com ja ho van fer el setembre del 2018 
quan es va fer el tràmit de desestimar les al·legacions que hi havia presentat algun grup polític. 
Entenen que amb aquest tràmit es culmina l’acord entre la Generalitat i l’Ajuntament que ha 
permès la construcció del DHUB, un equipament cultural que s’ha guanyat per a la ciutat i que 
ha de ser un element molt important en la configuració de la plaça de les Glòries. Alhora, 
manifesta que també es garanteix l’ús públic dels jardins del palau de Pedralbes tal com fins 
ara. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 27 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
 
La Sra. BALLARÍN també manifesta que és la culminació d’un conveni del 2004, quan 
l’Ajuntament i la Generalitat anaven de bracet, i que va permetre guanyar un nou equipament 
cultural per a la ciutat de Barcelona, on es van traslladar dos museus que eren al palau de 
Pedralbes. 
Creu que, des del coneixement que tenen de la història que altres grups malauradament no 
poden exhibir, el que es fa avui és complir el que es va pactar i que l’únic vot possible és el 
favorable. 
 
El Sr. MULLERAS es queixa que és fàcil anar de bracet quan pràcticament es regala el palau 
de Pedralbes a la Generalitat, una administració que considera que, a més de ser morosa en 
molts aspectes, no ha complert el conveni, i que per aquest motiu l’Ajuntament podria no 
complir-ne la seva part. 
Tal com el Partit Popular ha denunciat moltes vegades, recorda que la Generalitat no ha pagat ni 
un euro del sobrecost de 9 milions d’euros del DHUB quan n’hauria d’haver pagat dues terceres 
parts. A més a més, es queixa que la Generalitat es va comprometre a fer-ne el pagament entre 
els anys 2009 i 2012, i no ho va fer fins al 2017. 
Anuncia que el vot del seu grup hi votarà en contra. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que s’hi reserven el vot. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que hi votarà a favor. 
 
El Sr. AYALA reitera que la cessió es deu a un conveni signat. Exposa que els informes jurídics 
assenyalen que el compromís era pagar una quantitat determinada que és veritat que s’ha pagat 
tard, i que per això la cessió es fa tard, però que un cop pagat l’import jurídicament no és 
possible que l’Ajuntament de Barcelona no compleixi la part que li pertoca del conveni sense 
conseqüències lesives. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, 
ERC, PSC i regidor Puigcorbé, amb l’abstenció de Cs, amb el posicionament contrari del PP 
i amb la reserva de vot de la CUP. 
 
9.-  (DP-2019-27369) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona la finca de propietat municipal situada a la Gran Via de les Corts Catalanes núm. 
832-838, grafiada en el plànol annex, per a destinar-la a la construcció d’un edifici d’habitatges 
amb protecció oficial en règim de lloguer i dret de superfície i d’acord amb allò que disposen 
els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de 17 d’octubre de 1988; 
SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi 
formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la 
cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de 
reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit; i FACULTAR 
l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs i 
regidor Puigcorbé, i amb la reserva de vot d’ERC, PSC, PP i CUP. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 28 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
 
10.-  (DP-2019-27371) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona la finca de propietat municipal de 435,26 metres quadrats resultant de la divisió de la 
major finca registral 14.397 del Registre de la Propietat núm. 14, que es correspon amb la finca 
situada al carrer Rossend Arús núm. 36-38, grafiada en el plànol annex, per tal de dur a terme 
una rehabilitació integral de la construcció existent i d’acord amb allò que disposen els articles 
49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de 17 d’octubre de 1988; SOTMETRE 
l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen 
reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent 
esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica 
en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit; AUTORITZAR a l’Institut Municipal de 
l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona a licitar i constituir un dret real de superfície, respecte 
l’esmentada finca, per un termini de setanta cinc anys, prorrogable per quinze més, a favor de 
cooperatives d’habitatge, per tal de dur a terme una rehabilitació integral de la construcció 
existent, transmetre el dret d’ús dels habitatges rehabilitats i desenvolupar un projecte de 
cohabitatge, reservant-se l’IMHAB la titularitat del local en planta baixa, la rehabilitació del 
qual abonarà a la cooperativa adjudicatària, així com a percebre, en el seu cas, l’import que es 
determini en concepte de contraprestació, formalitzant tots els documents públics i privats 
necessaris per a la seva instrumentalització, tot això amb subjecció als principis de la 
contractació pública; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i regidor Puigcorbé, i amb la 
reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, PP i CUP. 
 
11.-  (DP-2019-27396) APROVAR el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la 
Administración General del Estado (Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social), 
per a cedir inicialment de forma temporal i gratuïta la finca municipal de la rambla del Raval 
núm. 29-35, excepte la part destinada a aparcament de vehicles, per a la seva posterior venda, 
amb la finalitat de donar compliment a les previsions contingudes a la Llei 4/1986, de 8 de 
gener, de Cesión de Bienes del Patrimonio Sindical Acumulado, respecte a la cessió d’ús 
d’immobles de titularitat estatal a les organitzacions sindicals i empresarials i puguin 
desenvolupar les funcions que els reconeix l’ordenament jurídic, d’acord amb els termes 
derivats del referit Conveni; MODIFICAR l’acord de la Comissió de Govern de 20 de maig de 
2015, respecte al preu de la venda i condicions; SOTMETRE l’expedient a informació pública 
durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per 
aprovat definitivament el conveni; FACULTAR l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados com a 
primer tinent d’alcaldia per a la seva signatura. 
 
La PRESIDENTA, a petició d’alguns regidors, demana que consti en acta que el Govern no hi 
és. 
 
El Sr. AYALA explica que la finca es va acabar el 2008 i que l’any 2009 es va cedir a la UGT. 
Si bé ja en aquell moment hi havia el compromís verbal que l’Estat l’adquirís per complir les 
seves obligacions legals amb el patrimoni sindical, el compromís no es va explicitar mai ni 
tampoc es va concretar en cap obligació jurídica. 
Manifesta que es va arribar a un acord amb l’Estat perquè es fes l’operació aquest 2019. S’hi ha 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 29 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
trigat perquè la finca encara tenia una valoració antiga: l’actual és de gairebé 24 milions d’euros 
(10 milions més que l’anterior) i s’ha acceptat. Exposa que aquest 2019 el Govern central té els 
pressupostos prorrogats i que el 50 % de les inversions de l’Estat estan retingudes per una 
instrucció del Ministeri d’Hisenda i no hi ha aquesta disponibilitat. Es manté el conveni perquè 
l’Ajuntament de Barcelona compti amb un compromís ferm i jurídicament reclamable per tal 
que l’Estat, quan hi hagi pressupostos no prorrogats, es faci càrrec d’aquesta adquisició. 
 
La Sra. ROGNONI anuncia que s’hi reservaran el vot perquè volen mirar-se el conveni més a 
fons. 
 
El Sr. BLANCO apunta que si en el punt anterior destacaven que hi havia un incompliment per 
part de la Generalitat, en aquest cas es tracta del Ministeri de Treball: el Govern espanyol tenia 
tres anys de termini per comprar la finca i encara no hi ha garanties que pugui complir el 
compromís. 
Anuncia que s’hi reserven el vot. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia que s’hi reserven el vot. 
 
La Sra. BALLARÍN també anuncia que s’hi reserven el vot. 
 
El Sr. MULLERAS també anuncia que s’hi reserven el vot. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que hi votaran en contra. 
Manifesta que, per fer efectiva la compra, el ministeri va demanar una carència a cost zero que 
de fet suposa a les arques municipals 3 milions d’euros de manteniment, que se sumen als 8 
milions que ja s’hi han destinat pel mateix motiu. 
Pregunta com es justifica que un edifici públic de vuit mil metres quadrats al bell mig del Raval 
no es destini a habitatge. 
Exposa que els números no els surten: els 24 milions d’euros de compra que n’ha de pagar 
l’Estat encara no estan assegurats, i que si es mira el que fins ara hi ha destinat l’Ajuntament i el 
que hi haurà d’acabar destinant la suma és zero. Per tant, no entenen quin n’és el benefici o qui 
surt beneficiat d’aquesta operació. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ hi anuncia el vot a favor. 
 
El Sr. AYALA s’ofereix a tots els grups per aclarir qualsevol dubte que pugui sorgir abans del 
Plenari. 
Manifesta que fins ara l’Estat no hi tenia cap obligació i que ara per primera vegada sí que n’hi 
ha una, que se situa en el moment que hi hagi un pressupost no prorrogat. I amb relació al cost, 
explicita que amb aquest conveni és l’Estat qui s’ha de fer càrrec dels costos de manteniment. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i regidor Puigcorbé, amb el 
posicionament contrari de la CUP i amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, 
Cs, ERC, PSC i PP. 
 
12.-  (DP-2019-27414) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona la finca 1F07a amb front al carrer Mossén Amadeu Oller ubicada al Complex de Can 
Batlló, grafiada en el plànol annex, per a destinar-la a la construcció d’un edifici d’habitatges 
amb protecció oficial en règim de venda de dret de superfície i d’acord amb allò que disposen 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 30 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de 17 d’octubre de 1988; 
SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi 
formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la 
cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de 
reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit; i FACULTAR 
l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata i 
regidor Puigcorbé i amb la reserva de vot de Cs, ERC, PSC, PP i CUP. 
 
13.-  (DP-2019-27415) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona la finca de propietat municipal situada al carrer Badajoz núm. 11-15, que es 
correspon amb la Finca Resultant núm. 4 del Projecte de Reparcel·lació del Polígon d’Actuació 
del Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada dels carrers d’Àvila, del Doctor Trueta, de 
Badajoz i de l’avinguda Icària, grafiada en el plànol annex, per a licitar i constituir un dret de 
superfície a favor d’un tercer promotor per tal que promogui la construcció de l’edificació i 
transmeti el dret de superfície dels habitatges resultants a favor d’adquirents provinents del 
Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial i, d’acord amb allò que disposen els 
articles 49 i 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del 
Patrimoni dels Ens Locals; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de 
trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; 
FORMALITZAR la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida 
amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del referit Reglament; 
AUTORITZAR a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona a licitar i 
constituir un dret de superfície a favor d’un tercer promotor per un termini de 75 anys, 
prorrogable per 15 anys més, per tal que promogui la construcció de l’edificació i transmeti el 
dret de superfície dels habitatges resultants a favor d’adquirents provinents del Registre de 
Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial, així com a percebre, en el seu cas, l’import que 
es determini en concepte de contraprestació, formalitzant tots els documents públics i privats 
necessaris per a la seva instrumentalització, tot això amb subjecció als principis de la 
contractació pública; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata i 
regidor Puigcorbé, i amb la reserva de vot de Cs, ERC, PSC, PP i CUP. 
 
14.-  (DP-2019-27416) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona, les finques municipals identificades com a Finca Resultant núm. R4-e dels Projecte 
de reparcel·lació del PAU 2 de la MPGM de les Casernes de Sant Andreu i Sector III de la 
Modificació del PGM de Sant Andreu-Sagrera, i la Finca 1F07b del Polígon d’Actuació 1 del 
Sector 1 i Polígon d’Actuació 2 del Sector 2 de la MPGM en l’àmbit discontinu Batlló-Magòria 
(Unitat de Projecte 5b), amb front al carrer Constitució 43, grafiades en plànols annexes, per a 
destinar-les a la construcció d’edificis d’habitatges de protecció en règim de lloguer, en el marc 
de la promoció del model d’habitatge cooperatiu, mitjançant les corresponents licitacions dels 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 31 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
diferents projectes de cohabitatge, i segons el que s’estableix en els articles 49 i 50 del 
Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, de 17 d’octubre de 1988; SOTMETRE l’expedient a 
informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o 
al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment de 
l’afectació de la finca a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica 
en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar 
totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata i 
regidor Puigcorbé, i amb la reserva de vot de Cs, ERC, PSC, PP i CUP. 
 
15.-  (DP-2019-27419) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona, les finques de propietat municipal situades al passeig de Torras i Bages núm. 126-
128, i c. de la Constitució núm. 49, grafiades en els plànols annexos, per a destinar-les a la 
construcció d’edificis d’habitatges de protecció oficinal en règim de venda en dret de superfície, 
d’acord amb el que s’estableixen en els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, de 17 d’octubre de 1988; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un 
termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada 
les cessions; FORMALITZAR les cessions, fent esment de l’afectació de les finques a la dita 
finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del 
Reglament esmentat; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades 
a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 4 de l’ordre del dia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata i 
regidor Puigcorbé, i amb la reserva de vot de Cs, ERC, PSC, PP i CUP. 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
16.-  (DP-2018-27309) RESOLDRE, en els termes que resulten dels informes de la Regidoria de 
Participació i Districtes i de la Direcció de Patrimoni, que s’adjunten a efectes de motivació, les 
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública del Plec de clàusules reguladores de 
la concessió de l’ús privatiu respecte dels espais situats en el recinte de Can Batlló, grafiats en 
el plànol annex, amb la finalitat de destinar-los al Projecte de Can Batlló; APROVAR 
definitivament el Plec de clàusules reguladores; ADJUDICAR la concessió a l’Associació Espai 
Comunitari i Veïnal Autogestionat de Can Batlló (NIF G-66733684); FORMALITZAR la 
concessió; i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
La Sra. PIN diu que el millor que té aquesta ciutat són conquestes veïnals i creu que l’espai de 
Can Batlló n’és un altre exemple en la ciutat que volen. Considera que com a Govern i com a 
institució no hi són tant per respondre a les demandes veïnals sinó per eixamplar el marc 
d’acció dels moviments socials i de la ciutadania organitzada que construeix nous horitzons de 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 32 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
mons millors, més solidaris, més fraterns i basats en l’autoorganització. 
Manifesta que el que intentem aprovar avui és poder fer una concessió de llarga durada perquè 
els projectes que es treballen de valent com aquest ho necessiten, i que és una concessió inèdita 
en la mesura que l’Ajuntament sempre havia cedit patrimoni públic a empreses, que podien fer 
una inversió en pedra, i en canvi encara el que ara s’avalua és el retorn social a través d’un 
balanç comunitari. Exposa que aquest projecte ha d’obrir via per poder tenir molts Can Batlló a 
la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. ROGNONI anuncia que hi votaran a favor per coherència amb el seu govern del mandat 
anterior i amb tota la feinada feta, i també amb tota la feina que han fet els veïns en aquest sentit 
i el compromís i l’esforç per part d’ells per haver assolit aquest acord. Considera que representa 
una culminació i que cal remarcar que s’hi ha treballat molt, de manera que agraeix a la senyora 
Pin totes les reunions. Manifesta que ho han treballat i s’hi han fet esmenes i al·legacions, i que 
les seves esmenes potser no s’han acceptat exactament com les havien proposat però sí que se 
n’han incorporat conceptes i que han matisat força les coses. 
Dit això, exposa que no volen en absolut que aquest vot a favor representi una carta blanca a 
una nova forma de gestió ni que s’incorpori a l’Ajuntament de Barcelona sense un debat polític 
previ més enllà del que era la gestió cívica, de manera que el concepte de retorn social s’ha 
d’avaluar adequadament. Insisteix que és un cas concret, fet ad hoc per a aquest cas. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Diu que justament vol 
aprofundir en el que plantejava la senyora Rognoni sobre la fórmula de gestió, i que és el motiu 
pel qual el seu grup no hi donarà suport, ja que no consideren que aquest sigui un sistema de 
gestió d’espais adient. 
Manifesta que no se’ls ha acceptat cap de les al·legacions que hi han presentat, i que no només 
no estan d’acord amb el model de gestió de l’espai, sinó que tampoc els sembla bé la llarga 
durada de la cessió, que és de pràcticament cinquanta anys. Recorda que van proposar que es 
limités a deu anys amb pròrrogues de cinc. 
També manifesta que no s’han concretat els límits màxims dels consums de serveis bàsics, per 
la qual cosa creu que en aquest cas l’Ajuntament en perd el control. També diu que el seu grup 
va demanar que es fes un pla director i un pla econòmic i financer per saber quines serien les 
activitats que s’hi desenvoluparien i que tampoc se’ls ha acceptat, i considera que aquesta no és 
manera de gestionar espais municipals. 
Reitera que és per totes aquestes raons que el seu grup hi votarà en contra. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que Can Batlló és un espai llargament reivindicat per la gent del 
barri des dels anys setanta, i que finalment a partir de l’any 2011 els veïns i les associacions van 
poder començar el recinte i conquerir espais per tal de fer-los arribar a les veïnes i veïns de 
l’entorn. Des del seu grup troben positiva l’adjudicació d’aquest espai als veïns, que recorda 
que des de fa anys que hi desenvolupen tasques ingents. També aplaudeix que des de 
l’Ajuntament s’explorin noves vies de gestió cívica i comunitària de diferents espais de la 
ciutat. 
Tot i això, manifesta que no entén alguns aspectes de la concessió, i que ja ho han parlat en 
diverses ocasions amb la regidora Pin, a qui han expressat que consideren el termini de 
cinquanta anys està absolutament fora de lloc. Recorda que el seu grup va entrar una al·legació 
en què proposaven que fos de deu anys amb dues pròrrogues de cinc i que no se’ls va admetre 
ni s’hi va voler cedir gens per arribar a un acord. 
Exposa que tampoc acaben d’entendre que es concessionin a cinquanta anys dues naus que no 
es podran utilitzar com a mínim fins d’aquí a deu anys perquè cal reformar-les, tal com els va 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 33 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
respondre la regidora Pin a una al·legació. 
Anuncia que és per aquests motius que el seu grup s’abstindrà en la votació. 
 
La Sra. BALLARÍN dona la benvinguda a les veïnes i veïns que els acompanyen. Manifesta 
que votaran afirmativament a aquesta concessió, que s’emmarca en les fórmules innovadores 
que fa molts anys que s’han fet a Barcelona per gestionar espais i equipaments públics. Agraeix 
la feina de les entitats i associacions que han posat el seu treball comunitari al servei dels barris 
de Barcelona a través de concessions, gestions cíviques i convenis de col·laboració i que hi han 
aportat el seu valor social per davant del benefici econòmic. 
Diu que avui amb Can Batlló es fa una passa més i el que es fa és canviar formalment el que és 
el cànon econòmic pel balanç comunitari, una feina que ja fan totes les entitats que actuen allí. 
Estan convençuts que l’associació desenvoluparà l’espai comunitari i veïnal autogestionat de 
Can Batlló amb tota la solvència. 
Manifesta que les seves al·legacions han anat en la línia que la ciutat pot tenir un control i un 
seguiment més acurat del que passi a Can Batlló en cas que el projecte no continués funcionant 
com ho està fent ara. En aquest sentit, han demanat la valoració contínua del retorn social amb 
una auditoria dels primers trenta anys. Diu que també consideraven que el temps de concessió 
havia de ser més curt, però en tot cas sí que han aconseguit fer-ne una avaluació amb una 
auditoria externa quan hagin passat els primers trenta anys, amb la memòria d’activitats anuals i 
una comissió tècnica independent, entre d’altres. 
També van demanar més participació del Consell de Ciutat i consideren que aquesta fórmula 
nova no hi ha passat, tot i que és el màxim òrgan de la participació de la ciutat, que no només és 
actor sinó també motor de tots els projectes de gestió i cessió associativa, i per tant creuen que 
Can Batlló és com una prova pilot, però que si n’hi ha d’altres haurien de passar pel Consell de 
Ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix en primer lloc la feina de la regidora per trobar punts d’acord en 
aquest projecte de Can Batlló. 
Manifesta que el Grup Popular no estava d’acord en la manera com se’n va fer l’adjudicació i 
així ho van fer constar en les al·legacions, ja que creuen que hauria de ser per concurs. També 
entén que la concessió és massa llarga. 
Vol saber quin tipus de control hi haurà de les despeses de consums d’electricitat i d’aigua, i 
d’altres despeses d’inversió que no es concreten, i si hi haurà algun tipus de pla d’inversions o 
de pla financer on poguessin veure quin seria l’efecte de l’impacte d’aquestes despeses en 
aquesta concessió. 
Exposa que esperaran a la resposta de la regidora Pin per posicionar-se en el vot. 
 
La Sra. REGUANT celebra que es doti d’aquest conveni a un espai llargament lluitat però 
també treballat per les veïnes del barri de Sants, un espai que de fet és un espai autogestionat i, 
per tant, mostra de noves vies de treball, unes vies en les quals realment són les veïnes les 
protagonistes d’aquesta gestió i d’aquesta governança compartida. Creu que són vies en què cal 
treballar i que cal dotar amb molts més espais de la ciutat, perquè a més a més entenen que Can 
Batlló és un espai indispensable ara mateix per al barri, perquè de fet és allà on s’imbriquen 
molts dels projectes del barri i també de la ciutat. 
Anuncia que el seu grup hi votarà a favor, tal com va fer en l’aprovació inicial, i que espera que 
es puguin trobar altres espais perquè les veïnes els recuperin i que l’ajuntament segueixi les 
veïnes, és a dir, que sigui la institució qui vagi al darrere i hi doni la cobertura necessària. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que hi votarà a favor i a més d’una manera entusiasta, perquè 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 34 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
considera que és una concessió a un model d’autogestió i de governança cooperativa. Creu que 
necessita un llarg recorregut per reeixir i més quan la inversió que necessiten molts dels 
elements estructurals és molt quantiosa i absolutament inassumible amb concessions més 
restringides en el temps. 
 
La Sra. PIN agraeix la feina dels tècnics de Patrimoni de l’Ajuntament, que han permès que 
aquesta fórmula fos possible, i la col·laboració amb el districte de Sants. 
Contesta al senyor Mulleras que aquest control es farà a través de la comissió de seguiment amb 
participació de l’Ajuntament i de la gent de l’entitat de Can Batlló, i que era difícil definir el 
que demanava tant el Grup Popular com el de Ciutadans. 
Diu que han intentat veure com Can Batlló podria tirar endavant amb el màxim consens 
possible de manera constructiva i hi agraeix els vots favorables, com també reconeix la feina de 
tots els grups municipals en aquest sentit. 
Exposa que el model que fins ara es coneixia és el públic, i que creu que cada cop s’hi ha 
d’incorporar més el model comunitari perquè els veïns i les veïnes sovint van per davant de les 
institucions. Recorda que estem en un moment de desafecció política i que cal mirar molt la 
ciutadania i les seves pràctiques per aprendre com a institucions democràtiques, i això passa per 
noves fórmules de col·laboració pública-comunitària, però també per redefinir què és el que és 
públic i el que està gestionat per la ciutadania, que també pot ser allò que no només es mesura a 
través de la lògica mercantil com hem fet fins ara, sinó també a través del retorn social i 
d’aquest balanç comunitari que s’ha incorporat amb la cessió de Can Batlló. 
Diu que malauradament no hi ha gaires Can Batlló a la ciutat, però que ha de ser la forma que 
com a institució democràtica permeti anar de la mà de la innovació democràtica que fan els 
veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona en l’àmbit de projectes de base i també a l’hora de 
generar altres horitzons de projectes com els que s’estan desenvolupant a Can Batlló, que 
passen per una gestió més justa i democràtica dels recursos econòmics i dels recursos comuns. 
 
La Sra. CAPDEVILA emplaça els veïns a posar-se mans a l’obra i desitja que Can Batlló 
funcioni bé. 
 
La Sra. BALLARÍN desitja als veïns una molt bona gestió, que està convençuda que la faran, i 
demana que entenguin que l’abstenció del seu grup es deu als cinquanta anys de concessió. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que, malgrat les qüestions que han comentat abans, valoren 
positivament que hi hagi aquestes auditories i aquesta comissió de seguiment, i esperen que hi 
hagi una bona gestió d’aquest equipament. 
Anuncia que s’hi abstindran. 
 
La Sra. PIN creu que avui s’han de felicitar com a ciutat, i que sobretot cal felicitar la gent de 
Can Batlló, que va començar anunciant que, si no es feia aquesta cessió, ocuparia l’espai i que 
al final va aconseguir que el Govern el cedís. Vol agrair sobretot aquests projectes i l’assemblea 
de Can Batlló, a la qual s’ha anat incorporant molta més gent, i està convençuda que en sumarà 
encara més i que servirà de model per a molts altres projectes a la ciutat de Barcelona. Diu que 
la gent que ve de l’activisme de barris sempre ha dit que de grans voldrien ser com Sants. 
Agraeix la feina als grups municipals per les seves aportacions i desitja que aquesta iniciativa 
no sigui l’única, sinó només la primera. 
 
La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 35 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Capdevila expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el 
Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa el vot favorable de la CUP 
i el regidor Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
17.-  (E.10.6049.17) RESOLDRE, en els termes que resulten de l’informe de la Direcció de 
Patrimoni, que s’adjunta a efectes de motivació, les al·legacions presentades en el tràmit 
d’informació pública del Plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús privatiu de 
domini públic d’una part del conjunt industrial protegit situat al carrer de Pellaires núm. 30-38 
conegut per Palo Alto, amb la finalitat de consolidar el conjunt industrial de Palo Alto com a 
centre de producció artística i cultural, a l’entorn del disseny i la creació de la ciutat, a través de 
la implantació d’una residència d’empreses amb projectes «tractor» i la d’una incubadora 
d’empreses; APROVAR definitivament el Plec de clàusules reguladores; definitiva; 
CONVOCAR la concurrència pública per adjudicar la concessió; i FACULTAR l’Alcaldia per 
a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present 
acord. 
 
El Sr. GARCÍA, gerent del districte de Sant Martí, anuncia que en el nou plec de clàusules que 
ara els presenta s’han intentat incorporar el màxim d’al·legacions presentades pels grups 
municipals, una de presentada per la fundació privada Centre de Producció Artística i Cultural 
Palo Alto, i una altra al·legació que entenen que no forma part d’aquest procés concursal de 
l’entitat Buguenvíl·lia Somnis referida al Palo Market Fest. 
Diu que les modificacions que presenta el nou plec es poden resumir en vuit aspectes i el 
preàmbul, i que els detallarà tot seguit: 
En primer lloc, exposa que s’han introduït unes consideracions prèvies en el plec que, si bé no 
tenen estament jurídic, reconeixen el treball dels últims vint anys de les diferents empreses i 
tallers per crear el centre d’art i cultura de Palo Alto; fixen que l’etapa que ara s’inicia s’inclou 
en un projecte global en què hi haurà una col·laboració publicoprivada, s’incideix clarament en 
la dimensió pública del centre i s’esmenta l’aposta d’aquest nou període d’obrir-se sobretot al 
barri. 
Com a elements jurídics del plec, s’incorpora una modificació sobre l’economia de la 
concessió; el sistema tant del cànon com de l’aportació que fa el concessionari ja no és fix sinó 
que és variable d’acord amb un percentatge dels ingressos, en aquest cas el 15 % en concepte de 
cànon i un 20 % com a aportació al pressupost global del centre a Palo Alto. 
El termini d’estada de les empreses tractor també es modifica i ara serà equivalent a la durada 
de la concessió que és de quinze anys i cinc més de pròrroga. 
Es rebaixa el lloguer de les naus, i es fixa que en els primers vint-i-quatre mesos serà de 13,20 
euros per metre quadrat i que serà a partir del tercer any que es passarà als 14,78 euros el metre 
quadrat. 
Respecte a la incubadora d’empreses també es fixa la possibilitat que pugui establir convenis de 
col·laboració amb Barcelona Activa per millorar la seva situació tant econòmica com de 
percentatge d’ocupació. 
La cantina com a espai de trobada i de relació d’empreses i professionals s’incorpora a la part 
concessionada. 
I pel que fa a l’apartat de governança, es dota el Consell de Direcció de capacitat estratègica per 
a tot el conjunt, i d’arbitratge en el moment en què s’hagi de dirimir alguna situació a resoldre 
entre les parts de la concessió i la part pública. Alhora, també s’amplia la representació de la 
concessionària tant en aquest òrgan de govern com en la comissió tècnica de selecció i 
avaluació del projecte. 
El termini de presentació de les proposicions també s’amplia i es fixa que serà de seixanta dies 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 36 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
naturals. 
En últim lloc, s’estableix que la mesa de contractació serà auxiliada per professionals experts 
aliens a l’Ajuntament designats entre persones de reconegut prestigi. 
 
El Sr. BLASI lamenta que, com ha passat en el punt de Can Batlló, ni el regidor del districte, ni 
la regidora de Participació acompanyin el gerent. 
Demana que aquest punt es retiri de l’ordre del dia per poder guanyar un mes més perquè se’ls 
expliquin millor les coses i els puguin acabar de convèncer. Aclareix que no hi té cap retret 
tècnic, i a més creu que la contribució d’algun altre grup municipal ha estat positiva, però 
considera que políticament la gestió ha estat nefasta. 
Lamenta que el seu grup hi va presentar unes al·legacions i que si no arriba a ser que tenen 
accés a l’expedient no hi haurien tingut resposta ni sabrien en quin estat queden. 
Considera que amb aquest plec de clàusules es perd l’esperit de Palo Alto de què es va parlar en 
l’aprovació inicial i que si avui s’aproven se’n posarà en qüestió el futur i la viabilitat. 
Manifesta que fins i tot l’operador i les empreses que hi estan acollides ja han anunciat que 
tenen alternatives en ciutats més acollidores i que hi mostren més complicitat. Creu que la 
principal confusió ve de pensar que, pel fet de donar gestió, un recinte deixa de ser públic, i 
lamenta que amb aquesta premissa s’hi ha anat fent una sèrie d’equilibris i d’enginyeries que no 
s’ajusten a les necessitats de Palo Alto ni el preserven, com s’ha fet amb Can Batlló i Can 
Ricart. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Pregunta per què un espai com 
Palo Alto té un tractament diferent de Can Batlló, que té una concessió de cinquanta anys. 
Demana si la raó no deu ser que un sigui un centre autogestionat per entitats més afins al 
Govern i que Palo Alto el gestionen empresaris, emprenedors, gent vinculada al món artístic i 
de la innovació, i a més a més en un recinte que té un èxit consolidat en l’entorn del barri i del 
districte. 
Lamenta que no s’hagin recollit qüestions que demanaven les persones que el gestionen que no 
s’havien acabat de complir i que el seu grup va incorporar en les al·legacions. Es queixa que els 
gestors avisen que els percentatges que dona el Govern no són reals i que la gestió no és d’un 
45 %, sinó que els queda reduït a un 30 %, i que, si bé s’hi ha afegit la cantina, potser la 
gestionarà algú altre perquè s’ha de sotmetre a concurs. 
Reitera que no entén per què es limita l’activitat d’un espai que genera un dinamisme i una 
aportació cultural, emprenedora i innovadora en un entorn de barri en què s’ha invertit temps i 
diners a recuperar un espai que el Govern municipal tenia abandonat. 
Anuncia que hi votaran en contra perquè insisteix que troben que és un greuge comparatiu la 
diferència de condicions entre Can Batlló i aquest espai. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix en primer lloc l’informe del gerent. Comença exposant que 
l’antic recinte industrial de Palo Alto és sens dubte un espai de referència al barri del Poblenou 
amb un potencial enorme pel que fa al disseny i la creació, però també com un espai verd i un 
nucli dinamitzador per al barri. 
Indica que durant els darrers mesos s’ha viscut el procés de repensar la gestió dels usos que 
havia de tenir el recinte després de vint anys gestionat per la fundació. Recorda que el seu grup 
va defensar des del primer dia més presència pública a Palo Alto, i més en una zona amb una 
falta evident d’equipaments, de manera que no va gaire en la línia del que han defensat la 
incorporació d’algunes al·legacions que reforcen el paper dels agents privats, com la rebaixa en 
els cànons o adjudicacions d’espais com la cantina. 
Manifesta que, malgrat l’acord assolit amb el Govern municipal per ubicar algunes associacions 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 37 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
a La Escocesa, que van fer que el seu grup emetés un vot favorable a l’aprovació inicial, han 
vist com tampoc s’ha acabat concretant i adverteix que les entitats diuen que no hi ha hagut 
manera de contactar amb el districte. 
Anuncia que s’hi abstindran. 
 
La Sra. BALLARÍN recorda quan es va votar per primera vegada hi van votar en contra perquè 
entenien que no es corresponia al model de gestió ni al que havia de ser Palo Alto. Diu que han 
treballat de valent amb el Govern per intentar reorientar-ne la proposta de plica i creu que ho 
han aconseguit en els trets bàsics: el nou Palo Alto tindrà una concessió amb un nivell elevat de 
participació; l’Ajuntament de Barcelona es compromet a proposar nous projectes que siguin 
coherents amb l’esperit de l’espai; la participació econòmica de l’entitat concessionària serà 
proporcional als seus ingressos i a més podrà gestionar els espais que ara mateix no tenen una 
destinació definitiva mentre no s’hi acordi un ús coherent ni estable dins del conjunt de Palo 
Alto, i en últim lloc la durada dels contractes de lloguer podrà ser la mateixa que la durada de la 
concessió, la qual cosa evita que pugui esdevenir únicament un gestor immobiliari. 
Anuncia que hi votaran favorablement, però adverteix que vetllaran perquè la gestió de Palo 
Alto no tingui sorpreses i perquè esdevingui un contenidor de projectes amb la coherència que 
exigeix el plec que avui es presenta. També vetllaran perquè l’entitat concessionària pugui 
esdevenir la protagonista de les dinàmiques creatives que cerca la proposta i perquè els 
projectes que a poc a poc es decideixin instal·lar als espais que encara no estan concessionats 
reforcin el pes de les indústries i de l’economia creativa de la ciutat. 
Lamenta que no s’hagi gestionat des del principi amb més consens i amb més participació de 
tothom i que un cop més l’oposició hagi hagut de treure-hi les castanyes del foc per la manca de 
competència i de perícia del Govern. 
 
El Sr. MULLERAS demana que es retiri el punt perquè entenen que s’hi ha de guanyar temps i 
considera que no pot ser que s’aprovi avui per pressions electorals. Entén que s’hauria de trobar 
un acord amb els gestors actuals de Palo Alto i amb els veïns afectats. 
També demanen que es retiri perquè no s’han atès les al·legacions del seu grup. Considera que 
l’acord no respon a l’esperit de Palo Alto ni a la viabilitat econòmica que hauria de tenir aquest 
projecte. Recorda que el que es concessiona és un 30 % dels projectes tractors, i que l’altre 
15 % a què es refereix el Govern que també es concessiona és una incubadora deficitària, i per 
tant a efectes de viabilitat econòmica no suma sinó que resta. 
Demanen que es canviïn aquestes condicions i que també hi hagi una paritat en el consell rector, 
de manera que es tinguin en compte els interessos i la participació de qui gestioni l’equipament. 
Tampoc entenen la diferència de criteri entre Can Batlló i Palo Alto. 
 
La Sra. REGUANT recorda que en el seu moment ja van manifestar-hi certs dubtes i s’hi van 
abstenir. Diu que es pot entendre com una millora respecte als darrers vint anys, quan la gestió 
de Palo Alto ha estat absolutament privada, però es queixa que en cada procés negociador el 
Govern municipal ha reculat: primer, quan en aquesta comissió es va tombar i es va tornar a 
presentar després d’haver negociat políticament amb Esquerra Republicana, i ara perquè en el 
procés de les al·legacions se n’han acceptat del PSC. Manifesta que això cada cop desdibuixa 
una mica més el que inicialment era la renovació del projecte de Palo Alto, un projecte que 
també buscava recuperar un espai per a la gestió pública i les entitats dels barris. 
Es queixa que ara, a més del 45 % de gestió privada, també s’hi afegeix la gestió del bar. 
Tot i això, diu que les entitats del barri continuen defensant que això és millor que res, i per tant 
el que farà el seu grup és abstenir-s’hi. 
 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 38 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que també s’hi abstindrà. 
El Sr. BLASI insisteix a demanar que el Govern consideri retirar el punt. 
 
El Sr. GARCÍA hi respon que si l’argumentari per retirar el punt és guanyar-hi un mes de temps 
no té gaire sentit i expressa que la situació no canviarà perquè en les negociacions s’han posat 
totes les cartes damunt la taula. 
 
El Sr. BLASI es queixa que és el primer diàleg polític que hi ha sobre aquest punt, i que per 
això ha demanat de guanyar temps, i manifesta que, encara que el senyor García digui que fa 
molt de temps que es negocia, si no arriba a ser pel seu grup no s’hauria posat damunt de la 
taula ni un procés participatiu sobre Palo Alto. A més, recorda que el conveni està caducat des 
de l’abril del 2018. 
 
El Sr. GARCÍA expressa que no retiraran el punt. 
 
El Sr. BLASI manifesta que s’hi abstindran, però vol deixar clar que no és una abstenció pel 
Govern municipal. Reitera que els sembla vergonyós el que han fet. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa l’abstenció del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Reguant expressa l’abstenció de la CUP i el 
regidor Puigcorbé expressa la seva abstenció. S’APROVA. 
 
18.-  (DP-2018-27302) EXTINGIR la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal del local 
A situat al carrer de Nou de la Rambla núm. 68-72, adjudicada a la societat Standard Aliments 
Shop, SL, per acord de la Comissió d’Economia i Hisenda del Consell Municipal, de 19 de 
setembre de 2017, d’acord amb el que preveu la clàusula 13 apartat d) del plec regulador de la 
concessió; INICIAR el procediment d’embargament de la garantia definitiva de 989,42 euros 
constituïda davant de la Tresoreria municipal, el 18 d’octubre de 2017 amb núm. de dipòsit 
111194; RETORNAR al municipi, la possessió del local, d’acord amb el que preveu l’art. 71 i 
147.1 del decret 336/86, de 17 d’octubre, pel que s’aprova el reglament de patrimoni de les 
entitats locals; i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades 
a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
El Sr. AYALA exposa que aquesta comissió va atorgar el setembre del 2017, mitjançant un 
concurs públic, la concessió de l’ús privatiu de tres locals, i que el Districte de Ciutat Vella en 
sol·licita l’extinció en un dels locals per l’incompliment de les obligacions, ja que en aquest 
moment al local no s’hi està exercint cap activitat. 
Manifesta que el concessionari no ha presentat al·legacions en el procediment d’extinció i per 
tant ara se’n proposa l’extinció per poder treure la concessió a concurs més endavant. 
 
La Sra. ROGNONI lamenta que s’hi hagi trigat dos anys. 
 
El Sr. SIERRA troba sorprenent que hagi passat gairebé un any des que s’atorga la concessió 
fins que s’adonen que mai hi ha hagut activitat al local. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que es van adjudicar aquests locals per dinamitzar la zona 
comercialment i que s’ha trigat molt temps a adonar-se que al local no hi havia cap mena 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 39 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
d’activitat. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que s’ha de reconèixer que la gestió ha estat molt millorable, però que 
en aquests moments no poden fer altra cosa que votar-hi a favor. 
 
El Sr. MULLERAS també es mostra sorprès per la situació i en demana responsabilitats, perquè 
veuen que hi ha hagut inspeccions des del 3 de juliol del 2018. 
 
El Sr. AYALA aclareix que el culpable de la situació és la llei, que dicta que s’han de complir 
uns terminis. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP i el regidor Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
19.-  (DP-2019-27387) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic 
municipal del quiosc situat al carrer Bac de Roda núm.196 amb el núm. del codi d’activitat 20, 
formulada per la senyora Silvia Pola Barba i, en conseqüència, DECLARAR extingida 
l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi, la possessió del quiosc i les seves 
instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular 
de la concessió. 
 
La PRESIDENTA anuncia que ara es tractaran conjuntament els punts 19 i 20. 
 
El Sr. AYALA exposa que els dos punts suposen acceptar la renúncia dels titulars dels dos 
quioscos i es proposa acceptar l’extinció de la concessió, amb la qual cosa l’Ajuntament de 
Barcelona en recupera la possessió i les instal·lacions fixes associades. 
 
La Sra. ROGNONI lamenta que, després d’haver-ho dit tantes comissions, ni l’Institut 
Municipal de Persones amb Discapacitat hi hagi pogut fer res. 
 
El Sr. MULLERAS diu que demanaran què ha passat amb el pla del Govern municipal sobre els 
quioscos. 
Pregunta què passa amb el quiosc de la plaça de la Revolució: per què encara no s’ha desallotjat 
un quiosc que està il·legalment ocupat com a magatzem. 
 
El Sr. AYALA respon al senyor Mulleras que hi ha un pla de quioscos que els estudia tots, i que 
ara mateix només pot parlar dels dos quioscos presentats als punts. Li demana que faci una 
petició sobre el quiosc de la plaça de la Revolució per poder-se-la preparar. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP i el regidor Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 40 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
20.-  (DP-2019-27399) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic 
municipal del quiosc situat al carrer Paraguai núm.1 amb el núm. del codi d’activitat 255, 
formulada per la senyora Ana Rodés Arnaldo i, en conseqüència, DECLARAR extingida 
l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi, la possessió del quiosc i les seves 
instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular 
de la concessió. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 19 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP i el regidor Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
21.-  (DP-2019-27417) CONSTITUIR respecte la finca de propietat municipal FR.01 del Projecte de 
Reparcel·lació del PAU 1 del PMU del Sector I: Colorantes-Renfe subàmbit 2 amb front al 
carrer Fernando Pessoa (registral 24.411 del Registre de la Propietat núm. 2 de Barcelona), 
grafiada en el plànol annex, un dret real de superfície a favor de la societat Habitatge 
Metròpolis Barcelona SA, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter onerós, per a la 
construcció i gestió d’una promoció d’habitatges amb protecció oficial destinada a lloguer 
assequible; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si 
no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord; 
CONDICIONAR la constitució del dret de superfície a l’efectiva obtenció per la societat 
Habitatge Metròpolis Barcelona SA, de la homologació per la Generalitat de Catalunya de la 
seva condició de promotor social d’habitatges en els termes de l’article 51 de la Llei 18/2007, 
de 28 de desembre, del dret a l’habitatge FORMALITZAR el dret de superfície d’acord amb les 
condicions del document annex, que s’aprova; INSCRIURE’L en el Registre de la Propietat; i 
FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
El PRESIDENT en funcions anuncia que ara es tractaran conjuntament els punts 21, 22 i 23. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ explica que aquests tres punts són els que passen a Habitatge Metròpoli 
Barcelona, que són en dret de superfície però que els han de destinar íntegrament a lloguer 
assequible. 
 
El Sr. BLASI manifesta que hauria agraït una mica d’explicació, sobretot pel que fa als punts 
21 i 23, perquè creu que bàsicament el que s’hi fa és un canvi de cromos amb relació a la fase 
d’aplicació: el 23 s’avança a una primera fase i el 21 es passa a una segona fase. 
Exposa que el 21 està vinculat amb el punt 7, que se substanciarà posteriorment, i és relatiu a 
l’escola La Maquinista, que impedeix que es pugui executar el projecte. Creu que això denota 
que les maneres de fer que no són gaire polides, ja que aquesta peça té una doble titularitat: una 
de pública municipal i una altra que és d’un tercer privat. 
Anuncia que votaran favorablement als tres punts per no posar en dubte ni en un conflicte 
l’operador metropolità, però considera que s’ha fet d’una forma una mica enganyosa, i sobretot 
vinculant-ho amb el punt número 7, el solar definitiu per fer-hi una escola que avui en dia 
hauria de ser una realitat. 
 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 41 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
El Sr. BLANCO diu que és una cessió per a la nova societat mixta d’habitatge metropolità i són 
habitatges dedicats al lloguer assequible. 
Li agradaria saber si aquestes cessions es fan precisament per poder complir amb la quota que 
l’Ajuntament de Barcelona ha de tenir dins d’aquesta societat municipal en matèria d’inversió i 
d’actius. Anuncia que en cas afirmatiu votaran a favor dels tres punts. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que aquest punt correspon al traspàs dels solars que ja estaven 
previstos dins dels plecs de l’operador metropolità. Recorda que en el plenari es van abstenir en 
la votació de l’operador perquè no tenen clar quins criteris se segueixen a l’hora de triar un 
solar o un altre per portar-lo a l’operador, i sobre aquets tres punts manifesta que encara no 
tenen notícies de quina empresa ha estat triada com a soci privat. 
Anuncia que s’abstindran en els tres punts. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia que hi votaran a favor perquè es tracta de cessió per a lloguer 
assequible, i aclareix que aquests solars van a parar a l’operador públic que ja existeix, que serà 
el 50 % del que després ha de sumar amb el privat per constituir-se en la societat mixta. 
Manifesta que els preocupa que la Generalitat de Catalunya, a través del Decret llei 5/2019, 
hagi deixat sense referència els preus de lloguer assequible, perquè això dificultarà fer-ne els 
càlculs per als plecs d’on ha de sortir el soci privat. Demana a la Generalitat que fixi quins són 
aquests preus al més aviat possible i que es pugui tirar endavant la construcció d’aquest 
habitatge de lloguer protegit. 
 
El Sr. MULLERAS remet explícitament al que ja ha manifestat en el punt 4. 
Anuncia que s’abstindrà en aquests tres punts perquè no se’n pot reservar el vot. 
 
La Sra. REGUANT manifesta que en el fons es traspassa el sòl públic a mans privades i a la 
gestió privada, malgrat que l’ajuntament hi pugui tenir una certa participació, i recorda que el 
seu grup s’ha oposat sistemàticament a la creació de l’operador publicoprivat. 
Manifesta que convindria plantejar-se què s’entén per «lloguer assequible» i remarca que en 
algun punt es confonen els termes lloguer assequible i habitatge de protecció. 
Exposa que té la sensació que en la comissió d’avui s’està fent el que no s’ha fet en tota la 
legislatura. 
Malgrat tot anuncia que s’hi abstindran. Manifesta que el que cal és impugnar aquest model de 
dalt a baix, però que les veïnes tenen dret a tenir habitatge. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el vot favorable als tres punts. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ aclareix, respecte al que ha comentat el senyor Blasi, que efectivament un 
dels sòls que estava previst per a la primera fase passa a la segona, perquè durant uns quants 
anys ha d’estar ocupat per la segona escola provisional de La Maquinista fins que se’n 
construeixi l’escola definitiva. Exposa que gràcies a les compres que ha fet l’Ajuntament es 
disposa d’aquest sòl, que a més és al mateix districte, i que s’hi podran construir 112 habitatges, 
mentre que en l’anterior eren 106. També subscriu que en l’altre cas s’avança de segona fase a 
primera, i indica que els licitadors coneixeran la permuta. 
Explica a la senyora Capdevila que el soci privat se sabrà a partir de l’1 d’abril, que és el dia 
que acaba la presentació de pliques. 
Indica que el lloguer està determinat: ha de ser lloguer protegit i assequible, que és al voltant 
dels set o vuit euros per metre quadrat útil, cosa que també canvia segons els decrets d’habitatge 
de l’administració competent, en aquest cas la Generalitat de Catalunya. Està convençut que 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 42 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
ben aviat se’n podran concretar els preus definitius, tant per a Barcelona com per a tot 
Catalunya. 
Recorda que abans no ha respost a una pregunta sobre Can Batlló: és un sòl petit que seria en 
concurs de cohabitatge, per això és compatible amb una promoció petita. 
Acaba dient que la col·laboració publicoprivada és difícil però que la pública-pública ho és 
encara més. Així i tot, dona les gràcies als equips tècnics d’Intervenció, Secretaria, Patrimoni, 
Economia i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i també als corresponents de l’àrea 
metropolitana. Considera que el producte és molt bo i que el resultat serà molt finançament i 
molta producció, i en destaca sobretot que no serà una eina especulativa, ja que els guanys són 
limitats i a partir d’una determinada xifra tot s’ha de reinvertir en la promoció d’habitatge social 
de lloguer, cosa que pensa que és motiu d’orgull i que es veurà a partir del mandat següent. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa l’abstenció de la CUP i el 
regidor Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
22.-  (DP-2019-27418) CONSTITUIR respecte les finques de propietat municipal ubicades als 
carrers Cal Cisó núm. 44-48 (barri de la Marina del Prat Vermell del Districte de Sants-
Montjuïc), Ulldecona núm. 16-24 (barri de la Marina del Prat Vermell del Districte de Sants-
Montjuïc), i Gran de la Sagrera núm. 52-58 (barri de la Sagrera del Districte de Sant Andreu), 
grafiades en els plànols annexos, un dret real de superfície a favor de la societat Habitatge 
Metròpolis Barcelona SA, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter onerós, per a la 
construcció i gestió de promocions d’habitatges amb protecció oficial destinades a lloguer 
assequible; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si 
no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord; 
CONDICIONAR la constitució dels drets de superfície a l’efectiva obtenció per la societat 
Habitatge Metròpolis Barcelona SA, de la homologació per la Generalitat de Catalunya de la 
seva condició de promotor social d’habitatges en els termes de l’article 51 de la Llei 18/2007, 
de 28 de desembre, del dret a l’habitatge FORMALITZAR els drets de superfície d’acord amb 
les condicions del document annex, que s’aprova; INSCRIURE’LS en el Registre de la 
Propietat; i FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 21 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa l’abstenció de la CUP i el 
regidor Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
23.-  (DP-2019-27420) CONSTITUIR respecte de la finca de propietat municipal FR.05 del Projecte 
de Reparcel·lació del PAU 2 de la MPGM de Casernes de Sant Andreu amb front al passeig de 
Torras i Bages núm. 136-138 (registral 24.277 del Registre de la Propietat núm. 2 de Barcelona) 
grafiada en el plànol annex, un dret real de superfície a favor de la societat Habitatge 
Metròpolis Barcelona SA, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter onerós, per a la 
construcció i gestió d’una promoció d’habitatges amb protecció oficial destinada a lloguer 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 43 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
assequible; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si 
no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord; 
CONDICIONAR la constitució del dret de superfície a l’efectiva obtenció per la societat 
Habitatge Metròpolis Barcelona SA, de la homologació per la Generalitat de Catalunya de la 
seva condició de promotor social d’habitatges en els termes de l’article 51 de la Llei 18/2007, 
de 28 de desembre, del dret a l’habitatge FORMALITZAR el dret de superfície d’acord amb les 
condicions del document annex, que s’aprova; INSCRIURE’L en el Registre de la Propietat; i 
FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 21 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa l’abstenció de la CUP i el 
regidor Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
En aquest moment, marxen de la sessió la Sra Reguant i el Sr Puigcorbé. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
24.-  (M1519/11119) La Comissió d’Economia i Hisenda insta el Govern municipal a impulsar, de la 
mà de les entitats del món del comerç i de l’entitat sense afany de lucre i impulsor del projecte 
iLearnTap, una campanya de millora de l’accessibilitat externa i interna al comerç per a 
persones amb diversitat intel·lectual a través de pictogrames i que l’Ajuntament assumeixi el 
cost de la seva implementació. 
 
La Sra. ROGNONI diu que estan molt contents que les persones sobre les quals versa aquesta 
proposició siguin a la comissió per compartir aquest moment. 
Exposa que iLearnTap és una entitat sense afany de lucre que fa mesos que desenvolupa 
diverses proves pilot a l’Eix Comercial de Fabra Centre - Sagrera Activa i a l’Eix Comercial 
Cor d’Horta amb relació a l’accessibilitat als comerços: es tracta d’una prova pilot que ha 
demostrat molt bons resultats i que permet que determinades persones amb diversitat funcional 
de tipus intel·lectual puguin accedir als comerços. Manifesta que l’Ajuntament de Barcelona 
històricament ha estat plenament compromès amb el món del comerç des de l’IMPD. 
Explica que el projecte d’iLEarnTap millora la qualitat de vida i la integració d’aquests 
col·lectius, que en aquest cas són persones amb autisme però també alzheimer, síndrome de 
Down o alguns casos de paràlisi cerebral, i que pot beneficiar 80.026 persones i les seves 
famílies. Informa que el projecte consisteix en tot un seguit de pictogrames que ja es fan servir 
en les escoles d’educació especial, però que en els restaurants permeten, amb un sistema de 
velcros, que puguin triar de manera autònoma el que volen menjar o prendre, i que d’altra 
banda també n’hi ha que estableixen quin tipus de comerç és, de manera que una família podria 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 44 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
demanar al seu fill autista que vagi a la fleca a comprar pa de manera autònoma. 
Creu que aquest projecte no pot limitar-se a un barri o a un districte i que s’hauria de fer una 
aposta fortíssima a tota la ciutat perquè així aquestes 80.000 persones puguin gaudir de molts 
més espais. A més, exposa que un principi fonamental que es va deixar molt clar a l’Institut 
Municipal de les Persones amb Discapacitat és que la persona amb diversitat funcional és 
subjecte de drets i que cal treballar perquè puguin gaudir el màxim possible de l’autonomia 
personal. 
 
El Sr. SIERRA expressa que, com bé diu el grup proposant, aquestes persones també són 
subjectes de drets i que el seu grup sempre ha estat a favor d’una ciutat més inclusiva, més 
justa, i d’una societat de persones lliures i iguals. 
A més, considera que és de sentit comú que, si les proves pilot han funcionat, el pas següent 
sigui aplicar el projecte. 
Anuncia que hi votaran a favor. 
 
La Sra. CAPDEVILA troba que, com la regidora Rognoni ha expressat molt bé, la proposta que 
avui presenta el Partit Demòcrata és important per a una sèrie de persones que tenen dificultats. 
Entén que aquesta és una manera de solucionar-ho i que, si ja ha funcionat perquè se n’ha fet 
una prova pilot, vol dir que s’hauria d’implementar a la resta dels districtes de la ciutat. 
Hi anuncia el vot favorable. Recorda, però, que encara cal treballar molt el tema de 
l’accessibilitat als comerços de Barcelona i a tots els locals públics. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que estan molt orgullosos d’haver construït entre tots i totes una ciutat 
que és inclusiva, on tothom té paper i és amable, i expressa que a més a més estan molt 
orgullosos del paper que té el comerç de proximitat en la construcció d’aquesta ciutat inclusiva. 
Informa que tenen altres projectes que s’han anat estenent per la ciutat, però aquest en concret 
considera que és molt interessant i que s’emmarca dins del Barcelona + Sostenible. 
Creu que, ara que tots els partits polítics preparen programes electorals, cal recollir el que és 
positiu d’aquesta mesura, i treballar de cara al futur per estendre-la. 
Anuncia que hi donaran suport. 
 
El Sr. MULLERAS vol agrair a la regidora Rognoni que hagi portat i defensat aquesta proposta, 
i també dona les gràcies als assistents que els acompanyen, perquè considera que és una molt 
bona proposició, especialment en aquesta comissió en què es parla molt de números, de 
pressupostos i de temes que teòricament semblen molt allunyats de la gent, encara que hi 
tinguin moltes repercussions directes. 
Diu que aquesta proposició segurament també es podria haver portat a la Comissió de Drets 
Socials, però agraeix que s’hagi portat a la d’Economia, i no perquè sigui l’economia social que 
defensa el Govern municipal, sinó perquè és la socialització de l’economia que considera que 
defensen la majoria dels que són aquí. 
Tenint en compte que ja se n’han fet proves pilot i que s’ha d’afavorir la integració en el teixit 
comercial de la ciutat de la diversitat funcional i la discapacitat cognitiva, anuncia que el Grup 
Popular hi votarà a favor. 
 
El Sr. COLOM diu que el Govern està totalment d’acord en la proposició com a concepte: 
Barcelona és una ciutat que fa anys que treballa per ser inclusiva, també amb la discapacitat 
intel·lectual i amb la diversitat funcional. 
Manifesta, però, que és un projecte més dels que ja hi ha a la ciutat i que n’hi ha d’altres que 
també treballen la senyalística per millorar l’accessibilitat de les persones amb diversitat 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 45 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
funcional: Autismo Amigo, l’Associació Aprenem, Dincat, Lectura Fàcil, iLearnTap. Exposa 
que justament per aquesta diversitat de projectes el que caldria és que hi hagués una certa 
homogeneïtat i que això es treballés conjuntament amb l’IMDP. 
Diu que per aquest motiu el Govern va proposar una transaccional que reconegués aquestes 
iniciatives però mirant com es poden treballar conjuntament perquè mantinguin una coherència. 
D’altra banda, expressa que, si es parla de finançament, ja sigui en forma de subvencions o de 
contractació, no s’hauria de poder prejutjar qui serà l’empresa ni l’entitat que s’ho endugui, i 
per tant el Govern entén que en aquesta proposició calia que no s’hi estipulés una entitat 
concreta. 
Informa que la transacció s’ha rebutjat i apunta que després se’n veurà una amb Esquerra 
Republicana que va en aquesta línia. 
Anuncia que no poden donar suport formalment a aquesta proposició, però vol fer saber que 
treballen en aquesta direcció. Afirma que justament fa pocs dies que té reunions per millorar 
l’accessibilitat als comerços, i que, en el marc d’aquests projectes de millorar, òbviament 
iLearnTAp és una de les entitats que hi pot tenir un paper, conjuntament amb altres, si hi ha 
algun procés competitiu. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix el suport de tots els grups perquè entén que s’aprovarà, i també 
agraeix les paraules del senyor Mulleras, perquè entén que seria normal haver presentat aquesta 
proposta a la Comissió de Drets Socials, però que havien pensat amb el regidor Blasi que aquí 
seria precisament on volien fer més èmfasi. 
Diu al Govern que la transacció que els han presentat canviava molt la proposició, i que per 
això els havien fet unes contratransaccions, però que no saben per què no els les han admès, si 
el Grup Demòcrata no té cap problema a posar que es faci d’acord amb l’IMPD i altres entitats. 
 
El Sr. SIERRA diu que desitja escoltar l’explicació del senyor Colom sobre per què formalment 
el Govern no pot aprovar la proposició, que considera tan raonable i tan bona objectivament per 
a tantes persones. Espera que el motiu no sigui electoralista, pel fet que sigui una proposta del 
Partit Demòcrata. 
 
La Sra. CAPDEVILA no entén que el Govern no hi pugui donar suport, perquè la proposta 
parla de la millora de l’accessibilitat, que és el que el senyor Colom diu que fa com a regidor. 
 
La Sra. BALLARÍN expressa que li sembla evident que, si s’aprova aquesta proposició, el 
compliment s’haurà de fer dins de l’àmbit de la legalitat. Entén que el Govern diu que és 
necessari que surti a concurs, però recorda que és una entitat sense afany de lucre, i que li 
agradaria tenir la llista dels convenis que han fet aquest mandat amb entitats sense afany de 
lucre des de Barcelona Activa, entre altres llocs. 
Diu que el senyor Colom és lliure d’aplicar la Llei de contractació pública des de la part més 
formalista, però que hi ha àmbits per poder-ho explorar, com per exemple votar-hi a favor i que 
després, si el secretari li diu que no es pot dur a terme, no fer-ho. 
 
El Sr. MULLERAS demana al Govern que reconsideri la seva posició per votar la proposició 
que presenta un altre grup, perquè creu que Barcelona es mereix que aquesta proposició surti 
aprovada per unanimitat. Recorden que li acaben de fer una proposta de transacció, i demana 
que l’acceptin i que hi reconsideri la seva posició, que evidentment es faci tot dins la legalitat 
però que avui es voti per unanimitat. 
 
El Sr. COLOM llegeix quina era la seva transacció: «La Comissió d’Economia i Hisenda insta 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 46 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
el Govern municipal que, dins del treball que s’està realitzant per part de la Regidoria de 
Turisme, Comerç i Mercats amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, les entitats 
del món del comerç conegut projecte CASBA s’impulsi una campanya de millora de 
l’accessibilitat comunicativa dels continguts externs i interns del comerç per a persones amb 
discapacitat intel·lectual en la qual es consideri, entre altres, els treballs realitzats per la 
Federació Dincat, el mètode de l’entitat Lectura Fàcil i les propostes de les associacions que 
atenen les persones amb autisme i el treball realitzat per iLearnTap. Així mateix, el Govern 
municipal, mitjançant l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, treballarà en el marc 
del Pla d’accessibilitat l’elaboració d’un sistema estàndard de solucions tipus que permeti la 
millora de l’accessibilitat comunicativa i de continguts per a les persones amb discapacitat 
intel·lectual.» 
Entén que aquesta proposició recull l’esperit de l’original però que òbviament obre les portes a 
qualsevol entitat, permet que es faci un procés d’homogeneïtzació de criteris al conjunt de la 
ciutat, i per altra banda no diu que el Govern finançarà a la ciutat sense saber-ne cap pressupost. 
 
La Sra. ROGNONI fa evident que amb aquesta transacció del Govern no queda res de la seva 
proposició, i que cal tenir present que la proposició original té el suport de tots els altres grups, 
que considera que són seriosos a l’hora de mirar-se la documentació. 
Diu que ha captat l’esperit del que proposa el Govern i suggereix afegir en la proposició 
original «d’acord amb l’IMPD, i d’acord amb les entitats del sector», que és el mateix del que 
diu el Govern però amb dues frases i en el text original. 
 
El Sr. COLOM pregunta si hi retiren l’al·lusió al finançament, perquè en la proposició original 
s’hi diu: «que l’Ajuntament assumeixi el cost de la seva implementació». 
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC 
i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
25.-  (M1519/11097) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal compleixi 
l’acord polític de la majoria del consistori i elabori una pla per impedir la venda ambulant 
il·legal a la nostra ciutat. Així mateix, que procedeixi a la constitució d’una mesa amb les 
principals associacions de comerciants de la nostra ciutat per a la valoració de les pèrdues del 
sector del comerç derivades de la competència deslleial del top manta. 
 
El Sr. SIERRA exposa que la permissivitat i fins i tot el foment del top manta durant el mandat 
de la senyora Colau ha suposat un efecte crida: s’ha passat de dos-cents a més de mil, 
reconeguts fins i tot pel responsable d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, el senyor 
Pisarello. 
Apunta que la majoria de les propostes que el Grup de Ciutadans ha presentat sobre aquest tema 
eren per fer-se ressò d’algun eix comercial, d’algun grup de comerciants, d’algun dels gremis i 
representants de les associacions de comerciants de Barcelona, amb l’objectiu de posar fi a una 
cosa que no passa a cap ciutat d’Espanya en els termes que passa aquí: amb total impunitat i 
desvergonyiment, i amb instruccions a la Guàrdia Urbana de no actuar. Es queixa que la 
Guàrdia Urbana té un protocol d’actuació que no es compleix i de veure com juga al gat i la rata 
amb el top manta. Acusa l’alcaldessa de fer de Barcelona un aparador de totes les màfies que 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 47 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
operen amb aquests productes i que fan la competència al comerç de la ciutat. 
Diu que el senyor Colom ho sap perquè fins i tot els comerciants s’han aixecat de les reunions 
del Consell de Comerç i Ciutat perquè no s’ha parlat del top manta. Manifesta que pel Govern 
no existeix, que sempre hi donen subvencions i tractes de favor i que reclamen al gremi de la 
restauració la sobreocupació de l’espai públic mentre el top manta campa com vol a la ciutat. 
Proposa fer un pla de contingència i una mesa per avaluar i quantificar les pèrdues que suposa 
el fenomen per al comerç barceloní. 
Insisteix que es compleixin els acords majoritaris. Explica que fins i tot el Grup d’Esquerra 
Republicana, després de fer una mesa sobre el top manta presidida pel regidor Coronas, es va 
convèncer que el Govern hi estava a favor i que els ha muntat una cooperativa, que els ha 
subvencionat i els ha posat totes les eines, mentre que ha posat bastons a les rodes del comerç 
de la ciutat, i en concret al sector de la restauració. 
Entén la posició del Govern de voler donar una solució social a aquestes persones perquè també 
són víctimes de les màfies, però demana que s’hi faci alguna cosa, com per exemple multar els 
clients, perquè el problema s’ha fet més massa gros i és un espectacle dantesc. 
 
El Sr. BLASI diu que sap que es quedarà amb les ganes de veure per on sortiria ara el regidor 
de Comerç després d’haver vist el paper que ha fet en la proposició anterior perquè creu que hi 
respondrà el comissionat. Vol remarcar que el màxim responsable del tema des de la vessant 
política continua sense assistir a la comissió malgrat que la seva agenda no ha variat. 
Són conscients que s’havia acordat que el fenomen del top manta s’ha de portar a la Comissió 
de Presidència, però que en qualsevol cas els efectes sempre són els mateixos per la inacció del 
Govern municipal. 
Expressa el seu acord amb tot el que ha dit el senyor Sierra i vol remarcar que el top manta ja 
no és estacional, sinó que és permanent. 
Hi anuncia el vot favorable deixant clar que no tenen cap expectativa que per part del Govern 
municipal s’engegui cap iniciativa per treballar-ho de manera efectiva més enllà de carregar el 
mort a altres administracions. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu que el top manta és un fenomen que fa temps que té un gran impacte 
en la ciutat i que té uns efectes indiscutibles sobre l’espai públic, perquè el satura i en certa 
manera el privatitza, i sobre el comerç barceloní, ja que perjudica els petits botiguers. Manifesta 
que seria injust dir que aquest fenomen és nou d’aquest mandat o que només es produeix a la 
ciutat de Barcelona, però que és evident que el fenomen ha crescut els darrers anys. 
Recorda que a l’inici del mandat el Grup d’Esquerra Republicana ja va presentar una proposta 
per abordar la venda il·legal i que van liderar una taula, tot i ser oposició, on van parlar amb tots 
els agents implicats. Diu que és curiós que el Grup de Ciutadans ara vulgui donar lliçons i 
plantegi taules quan va ser el primer que se’n va aixecar i no va voler dialogar. 
Explica que aquella taula de comerç va donar lloc a un informe amb un seguit de propostes per 
abordar el fenomen: l’arrel del top manta és social i no hi ha una solució única ni màgica, de 
manera que la seguretat per si sola no podrà eradicar el fenomen sinó que simplement el 
traslladaria, i que per aquest motiu proposaven abordar el fenomen des de les polítiques 
d’immigració i acollida als Serveis Socials, l’ocupació, el comerç, etcètera. 
Manifesta que la inacció o la poca capacitat de la reacció del Govern va fer que el fenomen 
creixés i es multipliqués, i que certament ara és més difícil de resoldre que al principi del 
mandat, motiu pel qual volen fer arribar tot el suport al sector del petit comerç i dir-los que des 
d’Esquerra Republicana es comprometen fermament a treballar per trobar solucions al top 
manta i minimitzar els efectes que té sobre el sector. 
Ara bé, insisteix que lliçons, per part de Ciutadans, poques, perquè quan hi va haver possibilitat 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 48 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
d’asseure’s en una taula i parlar-ne seriosament no hi van voler ser. 
Anuncia que s’hi abstindran. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que és un tema de què s’ha parlat a bastament durant aquest mandat. 
Expressa que la posició del Grup Socialista és sobradament coneguda: consideren que darrere 
l’activitat hi ha competència deslleial, ocupació il·legal de l’espai públic, falsificació i 
degradació de la ciutat, i també els preocupa que qui mogui el fenomen siguin màfies 
organitzades, de manera que donar-hi carta de naturalesa significa cronificar les màfies i 
l’explotació de persones. 
Exposa que el seu grup exigeix el compliment de l’Ordenança de convivència i que s’apliquin 
sancions als clients. Acusa el Govern d’haver estat molt passiu en aquest punt i pregunta 
quantes multes han imposat als clients durant aquests anys. Subratlla que dins de la mateixa 
ordenança es reconeix que cal fer mesures de suport a les persones que exerceixen aquesta 
venda il·legal perquè surtin de la seva situació. 
Manifesta, però, que els preocupa moltíssim que s’hagi actuat de manera puntual quan hi ha 
veritables problemes de seguretat, com a l’estació de plaça de Catalunya. Lamenta que quan 
arriba el Mobile, és a dir, quan es vol donar servei a persones que venen de fora, aleshores sí 
que es coordinin totes les forces i cossos de seguretat implicats. 
Anuncia que hi votaran a favor, encara que hi troben a faltar la part social. 
 
El Sr. MULLERAS diu que el Govern d’Ada Colau quedarà associat amb el top manta, i que 
això ho diuen els comerciants, els mitjans de comunicació i la societat en general, i que això 
hauria de ser un problema per a un regidor de Comerç. 
Acusa que el Govern municipal que va arribar a l’Ajuntament fa quatre anys va suposar un 
estímul per al top manta i la venda il·legal a Barcelona, perquè segons la Plataforma de 
Comerciants s’ha multiplicat per cinc i s’ha passat de quatre-cents venedors il·legals a dos mil. 
Diu que hi ha exemples que clamen al cel, com el «mercat de la misèria» de les Glòries, 
considera vergonyós des del punt de vista social, comercial i de ciutat, o perquè al passeig Joan 
de Borbó es persegueixen les terrasses però permeten centenars de metres de top manta. Afirma 
que aquest fenomen està dominat per màfies i devalua la ciutat perquè genera economia 
submergida i actua contra la propietat intel·lectual amb productes falsificats, i perquè és una 
competència deslleial amb el comerç. 
Subratlla que el top manta és dolent a Barcelona i a qualsevol altra ciutat perquè precaritza la 
feina en no haver-hi ni contracte, satura l’espai públic i no paga impostos. Lamenta que en 
comptes de lluitar-hi el que ha fet el Govern municipal amb les seves polítiques és generar un 
efecte crida. 
Anuncia que hi votaran a favor. 
 
El Sr. PORRO manifesta que tenen un pla funcionant des de fa temps, i recorda que fa mesos 
ell mateix, amb el cap de gabinet de la Primera Tinència, el senyor Àlex Masllorens, va fer una 
ronda amb tots els grups municipals per explicar-lo. 
Informa que hi han fet un pas més i que han intentat transformar-lo en un pla de llarg 
recorregut, amb una mirada de llarg termini perquè tenen clar que és un problema estructural, 
que ve de lluny, i que no té una solució fàcil. Diu que el 28 de febrer es van reunir amb tots els 
cossos policials, amb la Generalitat de Catalunya, el Port de Barcelona, TMB, Renfe i la 
Delegació del Govern, i es va plantejar transformar el pla de la ciutat en un pla integral que 
impliqués tots aquests operadors i administracions públiques basant-se en quatre vectors de 
treball: gestió d’espai públic, intervenció en les cadenes de distribució, alternatives 
sociolaborals i flexibilització o agilització dels processos en la Llei d’estrangeria per 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 49 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
precisament poder derivar aquestes persones cap al mercat laboral. Apunta que ara tothom parli 
d’alternatives sociolaborals però que quan van arribar al Govern no n’hi havia cap antecedent a 
l’Ajuntament de Barcelona. 
Insisteix, doncs, que hi ha un pla i que està en funcionament i està explicat a tots els grups de 
l’oposició, i que a més es vol transformar en un pla integral amb totes les administracions. Diu 
que ara estan en espera de les propostes de canvi d’aquestes administracions per poder-lo 
aprovar per consens i poder passar a l’acció les vint-i-cinc mesures que conté. 
Respecte a la taula de comerciants, afirma que tenen una relació fluida i força constant amb el 
comerç en aquest sentit: pràcticament cada setmana parlen amb el portaveu de la plataforma 
anti-top manta i fan reunions presencials bastant sovint amb el Consell de Gremis i també amb 
l’alcaldessa exclusivament per aquest tema. 
 
El Sr. SIERRA s’adreça a la senyora Capdevila per dir-li que ni ells ni molts comerciants es van 
asseure en aquella taula perquè creuen que era una farsa, i que el pas següent d’aquella farsa va 
ser la permissivitat, el següent va ser fer-los una cooperativa i encara el següent va ser 
subvencionar-los. 
Proposa dos plans al senyor Porro: en primer lloc, suggereix que els expliqui als més de 
seixanta mil aturats que hi ha a la ciutat, sobretot als majors de quaranta-cinc anys, els plans que 
tenen d’integració i de noves oportunitats; en segon lloc, l’insta a anar qualsevol cap de setmana 
des de Colom fins a l’hotel Vela. 
 
El Sr. BLASI afirma que pateix quan el Govern municipal diu que té un pla. Reconeix que els 
en van fer les explicacions oportunes, però entén que si ara hi ha un pla és perquè fins aleshores 
no n’hi havia hagut, cosa que creu que denota que les polítiques municipals havien estat 
inexistents o en qualsevol cas poc fructíferes. 
Reiteren que donaran suport a la iniciativa amb la voluntat que també s’executin les diverses 
iniciatives que s’han presentat i, per tant, que es tinguin en compte els grups de l’oposició. 
 
La Sra. CAPDEVILA agrairia al senyor Sierra que retiri el que ha dit de «taula farsa» perquè ho 
considera molt gruixut. Diu que ells van muntar una taula per tractar aquest tema d’una manera 
seriosa, tot i que efectivament eren a l’oposició, i debatre entre tots els grups polítics, el sector i 
també els manters, perquè per arribar a acords s’ha de fer amb totes les parts implicades. 
 
El Sr. PORRO lamenta que ningú hagi valorat el canvi en la situació a la plaça de Catalunya i 
d’altra banda afirma que en cap moment s’ha donat cap consigna a la policia de no actuar. 
També exposa que avui mateix han preguntat al sector del comerç si tenien coneixement 
d’aquesta proposta que es vota i que els han respost que no. Apunta que el Grup de Ciutadans fa 
una proposta del que el sector necessita però sense parlar-hi. 
 
El Sr. Colom expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
26.-  (M1519/11103) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda, en el marc del Pla de Màrqueting 
Turístic que està elaborant el Consorci de Turisme de Barcelona, complementar l’estratègia de 
desconcentració i diversificació de l’oferta turística de la destinació Barcelona a través dels 9 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 50 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
itineraris turístics del Grand Tour Catalunya, amb l’objectiu d’afavorir la itinerància del turista 
que arriba a la nostra ciutat, i fent de Barcelona la porta d’entrada a la resta del país. 
 
La Sra. CAPDEVILA informa que hi ha hagut una petita transacció que s’ha passat a tots els 
grups: on hi diu «complementar» hi ha de dir «proposar que es consideri complementar». 
Exposa que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar fa uns quants mesos a Turisme de 
Barcelona l’elaboració d’un pla de màrqueting turístic per consolidar una promoció i gestió més 
integrades i alineades amb l’estratègia turística de la destinació Barcelona. Per tal de fer-ho 
possible el pla preveu que, en un moment de creixement exponencial del fenomen del turisme 
en l’àmbit mundial, Barcelona innovi per continuar sent un referent, ara amb aspectes com la 
sostenibilitat, la competitivitat o bé el retorn social i territorial que té el turisme a Barcelona. 
En aquest sentit, diu que més enllà de les polítiques d’ordenació turística, cal que també 
s’actualitzin les polítiques de promoció atès que si es vol una destinació més equilibrada caldrà 
treballar els mitjans amb els quals els turistes s’interessen pels productes turístics, i així 
fomentar la permeabilitat de la destinació i replantejar-ne els límits que tradicionalment 
s’imposaven com a destinació Barcelona. 
Indica que la col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació amb el programa 
«Barcelona és molt més» ha estat una bona experiència, que ha ajudat a obrir les portes de les 
comarques de Barcelona a molts turistes. No obstant això, com ja s’ha fet palès en moltes 
ocasions i iniciatives d’Esquerra Republicana, consideren que per fer un bon replantejament del 
model de màrqueting turístic actual cal no girar l’esquena a la resta del país i incorporar 
elements que vagin més enllà de l’oferta de la província de Barcelona: la Costa Brava, la Costa 
Daurada, les Terres de l’Ebre, Lleida-Pirineus són territoris amb infraestructura turística i amb 
una diversitat activa per complementar el que representa Barcelona com a destinació, amb uns 
elements físics que per altra banda han marcat el caràcter d’una història, cultura i gastronomia 
úniques. 
Afirma que la creació de la marca Grand Tour Catalunya per part de l’Agència Catalana de 
Turisme representa una oportunitat per oferir productes nous al turista que arriba a Barcelona 
obert a propostes que no representin només aquells productes turístics tradicionals que tal 
vegada ja han visitat i que necessiten complementar amb una nova oferta a impulsar 
conjuntament entre administracions. 
Actualment el 90 % del turisme de Catalunya es concentra en els primers deu o quinze 
quilòmetres de la costa, i és per aquest motiu que projectes per equilibrar aquesta pressió 
turística han de ser prioritaris també per a Barcelona. Explica que el projecte de Grand Tour 
Catalunya fracciona el país en nou etapes que han de permetre treballar en la idea d’un itinerari 
turístic per donar continuïtat territorial a nous atractius que eixamplin la destinació fins a 2.200 
quilòmetres de recorregut i, en definitiva, treballar aquest reequilibri del qual sempre es parla 
però que a la pràctica costa concretar en projectes. 
En conclusió, pensa que l’Ajuntament i la Generalitat, amb el Consorci de Turisme de 
Barcelona i l’Agència Catalana de Turisme, han d’anar forçosament de bracet, tal com es fa 
actualment amb la Diputació de Barcelona, i que sense haver de renunciar a cap dels projectes 
previstos s’han de complementar mútuament basant-se en una oferta estructurada i planificada 
entre administracions, tant pel que fa a la gestió de la destinació com també al màrqueting 
turístic i la promoció. 
 
La Sra. RECASENS informa que segons l’Agència Catalana del Turisme el 90 % dels turistes 
que visiten Barcelona no surten de la ciutat, dada que pot donar la idea de com en són 
d’importants les polítiques de desconcentració del turisme cap a la resta de Catalunya. 
Diu que el Departament d’Empresa de la Generalitat va presentar el gener passat el nou Pla de 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 51 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
màrqueting turístic de Catalunya 2018-2022, amb l’objectiu de desconcentrar el turisme de la 
ciutat per aconseguir un millor impacte del turisme al conjunt de Catalunya en termes 
econòmics, socials i ambientals. A més, entre altres mesures també es va presentar la creació de 
la marca Grand Tour Catalunya, un itinerari que recorrerà Catalunya per descobrir el territori en 
un període de cinc a deu dies amb serveis d’alta qualitat i amb atenció personalitzada. També 
recorda que la Diputació de Barcelona va engegar el programa «Barcelona és molt més» per 
impulsar i donar suport a les polítiques de turisme desenvolupades pels municipis i altres 
entitats supramunicipals de la província, crear nous productes turístics i potenciar el turisme 
especialitzat al voltant de la ciutat municipal. 
Diu que tot pla de màrqueting turístic que s’hagi de fer a la ciutat de Barcelona no té sentit si no 
es fa relligant-ho amb el seu entorn més immediat i amb tot el país, i és per això que anuncia 
que votaran a favor d’aquesta proposició, perquè volen que, juntament amb la Diputació i amb 
la Generalitat, sigui una feina intensa a l’hora d’elaborar aquest nou pla de màrqueting per a 
Barcelona. 
Explica que ha calgut esperar dos anys perquè es presentés un pla estratègic de turisme, que és 
d’on emana aquesta estratègia de màrqueting turístic per promocionar la destinació, ja que va 
ser a mitjans del 2017 quan el pla anterior anava del 2010 al 2015. Subratlla que ara ja sembla 
que es posen les piles amb la presentació d’aquesta identitat i posicionament de la Marca 
Barcelona, però continuen trobant que hi ha una manca de rumb en matèria de gestió turística i 
creuen que és urgent que es posin a treballar. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Apunta que la senyora 
Capdevila ja ha portat unes quantes iniciatives amb la intenció de diversificar els fluxos turístics 
i trobar altres espais d’interès turístic: fins ara havien estat espais de l’entorn de les comarques 
veïnes de Barcelona, i ara va més enllà i el que es busca és diversificar amb altres itineraris que 
són de gran interès turístic. 
Es queixa, però, que caldria demanar a la Generalitat perquè també hi posin de la seva part 
perquè, si bé l’Ajuntament de Barcelona ha fet un pla de màrqueting turístic per intentar 
promocionar la ciutat, al web dels itineraris del Grand Tour Catalunya es diu que Barcelona no 
hi està inclosa perquè és un univers en si mateixa. Demana una mica de suport i que la 
Generalitat en els seus instruments de promoció inclogui Barcelona, que és la principal 
destinació turística de Catalunya. 
Diu que en la mesura que hi hagi aquesta reciprocitat hi guanyarem tots, perquè la 
diversificació serà una realitat i tots ens en podrem aprofitar. 
Anuncia que donaran suport a la proposta, perquè saben que és necessari aquest esforç no 
només en el Pla de màrqueting turístic de Barcelona, sinó també amb aquesta implicació que 
exigeixen de la Generalitat perquè pugui ajudar a la promoció de la ciutat per un turisme de 
qualitat i de nivell. 
 
La Sra. BALLARÍN també vol començar constatant que és la tercera o quarta iniciativa que es 
porta del Pla de màrqueting turístic, que de fet sembla que el vagin disseccionant i portant a 
trossos petits per anar-lo votant aquí. 
Manifesta que hi votaran a favor, però retreu a Esquerra Republicana que utilitzin Barcelona 
com a capital de Catalunya per aconseguir fer moltes coses. Considera que amb tota naturalitat 
creuen que Barcelona és la capital de Catalunya, que és la porta d’entrada al país, i que la 
Marca Barcelona és una marca que està molt considerada al món i és molt més reconeguda que 
Catalunya, i que per tant és evident que ha de fer d’atracció per poder redistribuir el turisme per 
la resta del país. 
Vol deixar molt clar que també cal preocupar-se molt per com es reparteix el turisme dins de la 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 52 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
ciutat de Barcelona. Dins del model turístic del Grup Socialista sempre han apostat per un 
turisme de qualitat, que vol dir respectuós amb l’entorn, desestacionalitzat, i exposa que tant el 
Pla estratègic de turisme del 2010 com l’actual sempre havien intentat propugnar que els 
beneficis del turisme arribessin a tots i cadascun dels barris de la ciutat. De fet, diu que quan es 
parla del turisme, tant en positiu com en negatiu, tothom sap que està centralitzat en una part 
molt concreta de la ciutat, i creuen que una desconcentració per tota la ciutat podria aportar que 
el petit comerç i que determinats negocis de molts barris també funcionessin. 
Consideren que això significa apostar per una gestió més decidida i insisteix que els agradaria 
que no només es pensés a posar la capital al servei del país sinó també el país al servei de la 
capital. 
 
El Sr. MULLERAS valora aquesta proposició des del punt de vista que, precisament, posa en 
valor el turisme, ja que és una riquesa i volen que es reparteixi a la resta de Catalunya. Diu que 
els sembla bé però reclamen que cada administració faci la seva feina. 
Considera que la diputació ha fet una bona feina en la promoció del turisme de la província de 
Barcelona amb el «Barcelona és més» i que la Generalitat hauria de fer la seva feina en la 
promoció, i que, tal com ja s’ha dit, hi ha d’haver una reciprocitat, també pel que fa a Espanya. 
Pregunta al senyor Colom si creu que el turisme és una plaga de llagostes, com va dir una 
regidora del Govern municipal, perquè abans el regidor de Turisme no li ho ha contestat. 
 
El Sr. COLOM diu que un dels elements prioritaris de la política de gestió turística és la 
desconcentració. Afirma que el model de política turística de la ciutat és un model que fa el salt 
del que és merament la promoció de la gestió turística i que un dels instruments per millorar 
aquest impacte del turisme és desconcentrar-lo, tant a la ciutat com al conjunt del territori, i així 
ho estableix el Pla estratègic de turisme. 
Li agrada que s’utilitzi l’expressió que ell fa anar sovint que Barcelona és «porta d’entrada» 
com també la idea de la solidaritat de la ciutat amb els seus entorns, i que els elements de 
desconcentració tenen un component que beneficia la ciutat però també el territori, i per tant 
una de les línies de treball de tota la política del màrqueting i d’estratègies de comercialització 
de productes ha de ser aquesta. 
Troba, però, que una altra cosa és quan es parla de productes concrets, i per això mateix han fet 
la transacció esmentada: entenen que, si s’està immers en un procés deliberatiu de definició de 
l’estratègia de màrqueting a través de Turisme de Barcelona amb tots els actors del sector, és bo 
que es digui que en tot cas ho considerin però no que se’ls imposi. També vol assenyalar que en 
aquesta mena de productes al final també hi ha empreses i interessos, que d’altra banda 
considera totalment legítims. 
Manifesta que donaran suport al text amb la transacció entenent que aquest és un producte més 
dels que poden ajudar a desconcentrar. 
 
La Sra. CAPDEVILA creu que és bo per a tothom, perquè tots els grups volen que a Barcelona 
hi vingui un turisme de qualitat, i considera que també se li ha de fer una oferta ampliada i 
repartir-lo per altres paratges de Catalunya. 
S’adreça a la senyora Mejías per dir-li que evidentment pretén que la Generalitat s’hi involucri 
del tot i que està d’acord amb el que ha exposat. 
També expressa que està d’acord amb la senyora Ballarín: el turisme s’ha de distribuir per tota 
la ciutat, i que per això mateix no passa res si es fan hotels a Nou Barris, perquè segurament els 
comerciants i els establiments de restauració de Nou Barris n’estarien contents. 
 
La Sra. RECASENS vol adreçar un breu comentari al senyor Colom per dir-li que, més enllà 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 53 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
dels plans estratègics, que considera molt importants, no hi ha pitjor campanya de màrqueting 
que una regidora de Govern dient que els creueristes són una plaga de llagostes. Recorda que, 
com ha dit el senyor Mulleras, qui calla atorga, i considera que avui el senyor Colom té una 
oportunitat d’or per desmentir-ho. 
 
La Sra. BALLARÍN vol recordar que a Nou Barris hi ha un hotel. Considera que no passaria res 
si n’hi hagués uns quants més com tampoc uns quants apartaments turístics legals. 
 
El Sr. MULLERAS insisteix a preguntar al senyor Colom si creu que els creueristes són una 
plaga de llagostes i reitera que no responent-hi avala les afirmacions de la regidora Pin. 
 
El Sr. COLOM s’adreça a la senyora Recasens per dir-li que el pla estratègic 2010-2015 va 
estar massa anys en un calaix, i que de fet l’acord que va ser la base per al pla estratègic 
posterior es va fer l’abril del 2015. Afirma que Barcelona marca el rumb i que lidera la gestió 
turística com a model internacional, mirant-se d’igual a igual amb les ciutats més importants. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, la 
Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
«La Comissió d’Economia i Hisenda acorda, en el marc del Pla de Màrqueting Turístic que 
està elaborant el Consorci Turisme de Barcelona, proposar que es consideri complementar 
l’estratègia de desconcentració i diversificació de l’oferta turística de la destinació Barcelona 
a través dels 9 itineraris turístics del Grand Tour Catalunya, amb l’objectiu d’afavorir la 
itinerància del turista que arriba a la nostra ciutat, i fent de Barcelona la porta d’entrada a la 
resta del país.» 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
27.-  (M1519/11112) Que el Govern municipal informi en aquesta comissió de quins criteris es fan 
servir per ordenar aquests mercats no sedentaris i que expliqui per què no s’ha aprovat una 
normativa municipal que garanteixi un procés transparent i en condicions d’igualtat per a totes 
les persones interessades a desenvolupar aquesta activitat a la nostra ciutat. 
 
La Sra. BALLARÍN explica que la proposició va en la línia, en primer lloc, de demanar 
transparència i, en segon lloc, d’ordenar amb criteris objectius, transparents i equilibrats com es 
permeten dur a terme mercats no sedentaris o firetes a l’espai públic de la ciutat. 
Indica que aquest tema preocupa especialment el PSC per dos motius: d’una banda, perquè els 
ha arribat de diferents petits comerciants, de paradistes de mercats municipals, que a prop dels 
mercats s’instal·len mercats no sedentaris per vendre productes que consideren que actuen amb 
una competència deslleial que perjudica els seus negocis. Manifesta que aquests paradistes 
demanen quins són els criteris de l’Ajuntament per atorgar les autoritzacions, si és que n’hi ha, i 
quines taxes es paguen. 
Afegeix que això també els preocupa perquè s’incompleix la normativa de la Generalitat. 
Apunta que el Decret 162/2015, de venda no sedentària en mercats marxants, obliga els 
ajuntaments a aprovar amb ordenances municipals els criteris per donar aquestes autoritzacions. 
Assenyala que aquest decret té una disposició transitòria que estableix que, en el termini d’un 
any, cada ajuntament ha de fer una ordenança municipal de venda no sedentària, de manera que 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 54 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
si l’ajuntament no en té n’ha de fer una de nova i, si en tenia una, l’ha d’adaptar a aquest decret, 
i estableix uns determinats paràmetres, com assegurar un nivell mínim de seguretat jurídica, 
dotar d’un marc clar els operadors per veure quines són les seves expectatives econòmiques i 
que les noves autoritzacions no poden ser automàtiques, sinó que s’han de fer per concurs. 
Comenta que durant els disset mesos que van formar part del Govern de la ciutat es van ocupar 
d’aquest tema. Recorda que primer van fer una instrucció per adaptar i harmonitzar les 
autoritzacions que donaven els districtes; que també van fer un informe per veure quins mercats 
hi havia a la ciutat, amb el resultat de vuitanta-sis, atès que hi havia un desconeixement absolut 
del que passava, i que també van introduir, dins de l’Estratègia de reforç i projecció del comerç 
a Barcelona 2017-2019, l’elaboració de la proposta d’Ordenança de regulació de venda no 
sedentària i mercat de marxants, que segons el cronograma inclòs dins de la mesura s’havia de 
fer durant el 2017 i el 2018 i, per tant, està acabada actualment. Afegeix que hi havia un primer 
esborrany d’aquesta ordenança. 
Així doncs, vol saber com ha quedat tota aquesta ordenança i en virtut de quins criteris 
s’atorguen les autoritzacions als mercats no sedentaris que hi ha a Barcelona. 
 
El Sr. BLASI diu que el Grup Municipal Demòcrata també està interessat a disposar d’aquesta 
informació, i que precisament per això el novembre del 2018, en aquesta mateixa comissió, el 
seu grup va formular la pregunta següent: «Està el Govern municipal treballant en alguna 
normativa de nova regulació de fires, mostres i mercats ambulants? Amb qui? En quina línia? 
Amb quin calendari?» Recorda que la resposta va ser breu, tot i que sí que es va fer referència a 
la Llei 18/2017, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, i es va explicar que s’estava treballant 
una ordenança de venda no sedentària. Tanmateix, constata que s’acaba el mandat i que el que 
s’havia anunciat no es farà. 
Comenta que la Sra. Ballarín treu el seu pla de comerç i la feina que va fer el PSC mentre va ser 
al Govern, però li sap greu que la regidora socialista hagi dit que no hi havia res fet, perquè 
precisament en el mandat anterior es va fer una radiografia d’aquest tema perquè el Grup 
Municipal Demòcrata era conscient que s’havia de complir la normativa. Diu que li agradaria 
pensar que, com que la regidora Ballarín va entrar amb el mandat ja en marxa, els seus socis de 
Govern no li van amagar la informació, però li assegura que la feina estava feta pel director de 
Comerç en el seu moment, el senyor Jordi Bailach, i supervisada per ell mateix, que era el 
regidor. Insisteix, doncs, que sí que hi havia feina feta. Diu que, si li ho van amagar, li sap molt 
greu, a més del fet que hagués de començar de zero. Constata, però, que està clar que han passat 
quatre anys i que, malgrat un petit parèntesi, no s’ha fet absolutament res o, si s’ha fet, ha estat 
tan insuficient que no ha tingut prou consistència per poder passar a aprovació de la comissió i, 
posteriorment, del Plenari. 
 
El Sr. SIERRA indica que, amb anterioritat a la proposta que esmentava el regidor del 
PDeCAT, Ciutadans ja va fer una proposta en la Comissió d’Economia i Hisenda el juny del 
2018, en què demanaven que, d’acord amb les peticions formulades amb les organitzacions 
representatives del comerç i la restauració de Barcelona, s’adoptessin de forma urgent les 
mesures pertinents perquè s’aturessin les activitats de venda no sedentària no autoritzades i, per 
tant, irregulars i il·legals; que s’apliquessin i es fessin complir les ordenances, els reglaments, 
les lleis i la normativa aplicable en matèria d’ocupació de la via pública, de venda no 
sedentària, de seguretat, de civisme i de convivència, de comerç, de serveis i de fires. 
Paral·lelament a aquest aspecte, reconeix que no tota l’activitat comercial no sedentària és 
il·legal, ja que la majoria compleix la regulació i paga les taxes d’ocupació diària, els autònoms 
i les assegurances de responsabilitat civil. 
Pensa que cal una regulació clara que protegeixi els que estan disposats a complir les lleis i que 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 55 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
penalitzi els que no la compleixen, com ara el top manta. 
 
La Sra. CAPDEVILA reconeix que durant els últims anys han aparegut nombrosos mercats de 
pagès a la ciutat, tot i que pensa que segurament també es produeix en altres ciutats, sobretot a 
les que no disposen d’una considerable xarxa de mercats municipals com sí que té Barcelona. 
Considera que l’aparició d’aquests mercats és una iniciativa positiva però que en general s’ha 
produït de manera desordenada, sense una planificació de les ubicacions i fent que en alguns 
casos se situessin a l’entorn dels mateixos mercats, cosa que ha generat malestar entre els 
paradistes. 
Recorda que Esquerra Republicana de Catalunya va entrar al Districte de l’Eixample una 
iniciativa en aquest sentit, atès que es va muntar un mercat de pagès a la plaça del Fort Pienc, 
molt a prop de la porta de l’entrada del Mercat del Fort Pienc. 
Insisteix que la necessitat d’aquests mercats és relativa, perquè hi ha una xarxa importantíssima 
de mercats a Barcelona i en tot cas opina que l’Ajuntament ho ha de consensuar amb els 
mercats municipals, amb el comerç de proximitat i amb tothom afectat per aquests mercats. 
Diu que no li ha quedat clar si aquests mercats s’ajusten a les normatives municipals ni quins 
paràmetres s’han fet servir per permetre’n la instal·lació en diferents punts de la ciutat. Es 
pregunta, per exemple, si paguen les taxes corresponents d’ocupació de la via pública. 
Per tot això, creu que seria positiu que el Govern municipal ho expliqués i que és important que 
la ciutat es doti d’una normativa específica, si encara no la té, per regular aquests punts de 
venda. 
 
El Sr. MULLERAS constata que els mercats de venda no sedentària han proliferat per la ciutat 
durant els últims anys i sovint s’utilitzen com a eina de dinamització comercial quan hi ha algun 
tipus de fira o alguna festa de barri per tal de fomentar el comerç. Indica que la contradicció és 
que moltes vegades es fa servir per afavorir el comerç del barri, però que al final els acaben fent 
una competència deslleial perquè no compleixen les condicions de salubritat o de seguretat. 
Constata que el mateix comerç de barri, que és qui demana aquestes promocions, no les pot 
aprofitar, sinó que les aprofita un comerç que ve de fora, que sovint no és ni tan sols del barri ni 
de Barcelona, i que no compleix aquestes normatives. 
Per tant, entén que aquesta proposició que presenta el PSC és bona, perquè s’ha de posar una 
mica d’ordre per tal que totes aquestes problemàtiques no tornin a passar. 
 
El Sr. COLOM pensa que en aquest cas es barregen dues coses. Indica que, d’una banda, 
sembla que la proposició només vol parlar dels mercats de pagès, però constata que també s’ha 
parlat de venda no sedentària. 
Apunta que, de fet, els mercats de pagès estan regulats en una ordenança de l’Ajuntament 
d’Esplugues, feta amb un conveni del Parc Agrari del Baix Llobregat amb la participació de la 
Generalitat, i que per tant se suposa que la Generalitat hi dona cobertura: tracta els mercats de 
pagès no com a venda sedentària, sinó que els inclouen dins del règim que articula la Llei 
18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària i el Decret 24/2013, de 8 de gener, sobre 
acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris de la Generalitat de 
Catalunya. Diu que aquesta ordenança els exclou precisament de la Llei 18/2017, de comerç, 
serveis i de fires i, per tant, també del Decret 162/2015. 
D’altra banda, entén que el mercat de pagès és una realitat de potenciació de la proximitat entre 
els productors i els veïns, però troba obvi que la visió del regidor de Comerç i Mercats és que es 
veu com un element merament complementari. Destaca que la xarxa de quaranta-un mercats de 
Barcelona és una xarxa potent del comerç del producte fresc i de qualitat. Pensa que està clar 
que qualsevol mercat de pagès ha de trobar, doncs, el seu consens i actuar com a sinergia i no 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 56 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
com un element de conflictivitat. 
Manifesta que el preocupa que la senyora Ballarín faci preguntes sobre els mercats de pagès 
quan ella va estar governant un districte com l’Eixample, on devia saber si tant el Mercat de 
Germanetes com el del Fort Pienc feien cobrar o no taxa de la via pública. Creu, doncs, que són 
preguntes redundants perquè la regidora socialista sabia el que va fer i com es va gestionar. 
Indica que en el del Fort Pienc tothom és conscient que hi va haver algunes dificultats. Comenta 
que ell les va començar a abordar, però que la senyora Ballarín va tenir un any i mig per 
continuar-les abordant, i suposa que devia fer alguna cosa. 
També el sorprèn que la regidora del PSC demani certes coses. Constata que, del que ha dit la 
senyora Ballarín en la intervenció, saben que hi ha un decret d’alcaldia i que hi ha un informe 
sobre els mercats a la ciutat, però destaca que la regidora socialista, un any després, no havia fet 
una ordenança, que és el que marcava el decret de la Generalitat. 
 
La Sra. BALLARÍN no vol entrar en debats agres, però indica que ha rellegit la seva proposició 
i aclareix que ella en cap moment ha dit «mercat de pagès», sinó que ho ha esmentat algun altre 
membre dels grups de l’oposició. 
Manifesta que justament el decret del 2015 busca la seguretat jurídica, i es pregunta quina 
seguretat jurídica poden tenir els que operen a la ciutat de Barcelona quan s’han d’anar a mirar 
la normativa d’Esplugues. Per tant, li sembla que és tot una mica surrealista. 
En tot cas, recorda que en el darrer Plenari, de fa un mes, quan es va parlar de com 
s’organitzava l’espai públic amb les motos i les bicis de sharing i com podien accedir-hi les 
diferents empreses, es va aprovar que s’havia de fer per un concurs públic. Afirma que en 
aquest cas es tracta d’una utilització de l’espai públic que no es fa d’acord amb aquest sistema. 
Recorda que quan el PSC va ser al Govern ho van fer, però diu que si això no ha tirat endavant 
no se’n sent culpable. 
Aclareix al senyor Blasi que no sabia que existís aquest informe. Matisa que no diu que l’hi 
amaguessin o que no existeixi, però que no li consta. 
 
El Sr. MULLERAS vol que consti en acta que ha parlat de mercat de pagès perquè així figura 
en l’exposició de motius de la proposició del Partit Socialista. 
 
El Sr. COLOM constata que no hi havia ni un esbós d’ordenança. D’altra banda, indica que 
l’aplicació de la llei i del decret implica que cal veure quins són aquests mercats que tenen una 
periodicitat perquè tinguin una concessió. Manifesta que en aquest sentit està treballat, de 
manera que en molt pocs dies el Govern ho podrà presentar per poder treballar en aquesta 
proposta. 
 
La Sra. BALLARÍN vol que consti en acta que ha aportat un esborrany que tenien del projecte. 
 
El Sr. Colom expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
28.-  (M1519/11091) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: Instar el Govern municipal a 
formalitzar un conveni amb el Govern de la Generalitat per establir un calendari de retorn del 
deute ciutadà amb Barcelona, calculat en 350 milions d’euros en el període 2012-18. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 57 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
 
El Sr. MULLERAS explica que el Govern municipal va batejar el deute no financer que la 
Generalitat de Catalunya tenia amb Barcelona com a «deute ciutadà» i el va quantificar en 350 
milions d’euros per al període 2012-2018. Aclareix que es va haver de qualificar d’aquesta 
manera perquè, per evitar que se la considerés una administració morosa amb Barcelona, la 
Generalitat va començar a no registrar com a deute comptable alguns deutes que anava 
adquirint amb l’Ajuntament de Barcelona en el finançament de serveis. 
Detalla que es tracta de les aportacions econòmiques per prestar serveis bàsics, serveis socials, 
que la Generalitat de Catalunya va deixar d’aportar: a les escoles bressol, 42 milions d’euros; a 
instituts i altres escoles, 71 milions d’euros; polítiques actives d’ocupació, 78 milions d’euros; 
habitatge públic, 67 milions d’euros, o serveis sanitaris, 60 milions d’euros. 
Posa de manifest que durant aquests quatre anys s’han signat molts convenis entre la 
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, però cap perquè la Generalitat assumeixi 
el pagament del deute ciutadà ni per calendaritzar-lo. 
 
La Sra. RECASENS critica el fet que el terme «deute ciutadà» forma part del xou mediàtic de 
l’alcaldessa Colau, perquè li devia semblar que dient-ne «deute» la gent no ho entendria ni li 
cridaria l’atenció. Considera que tot aquest tema és una gran frivolitat, un menyspreu i una 
deslleialtat entre institucions. 
S’adreça al PP per dir-los que l’aplicació del 155, quan el Govern espanyol va dissoldre el 
Parlament, va provocar la paralització de les inversions i del pressupost de la Generalitat durant 
gran part del 2018. 
Recorda que durant el mandat de Xavier Trias hi va haver la Comissió del Deute, on van 
comparèixer diversos càrrecs des de diferents conselleries de la Generalitat per, precisament, 
buscar solucions per reduir el deute, i que així es va fer. Indica que en aquest mandat no s’ha 
optat per aquesta opció i el que sí que hi ha hagut són les reunions de la comissió mixta 
Ajuntament-Generalitat, que no es reunia des del juliol del 2016; l’última va ser el 25 de juliol 
del 2018 i hi van participar els equips polítics i tècnics de les dues administracions, i es va 
elaborar una llista de prioritats tant de la Generalitat com de l’Ajuntament que ha servit de punt 
de partida per activar o reforçar les reunions bilaterals per sectors i establir uns calendaris. 
D’altra banda, puntualitza que, perquè la Generalitat pugui complir les seves obligacions i 
donar resposta a les demandes del consistori barceloní, és fonamental que es puguin aprovar els 
pressupostos del 2019, i fa una crida de responsabilitat al Govern de l’alcaldessa Colau envers 
la Generalitat, ja que saben que des del Departament de la Vicepresidència i d’Economia s’ha 
explicat al Govern municipal que gairebé 200 milions d’euros d’inversió en equipaments de la 
ciutat de Barcelona quedarien bloquejats si no s’aproven els pressupostos. 
 
El Sr. SIERRA recorda que fa poc l’alcaldessa deia que la campanya li feia mandra. Manifesta 
que el tema que porta avui el Partit Popular fa molt més que mandra i que a més s’han de sentir 
com el Partit Demòcrata diu que és una frivolitat i que la culpa és del 155. 
Exposa que fa molts anys que són a Catalunya, on consideren que no hi ha un govern que 
s’ocupi ni de Catalunya ni en particular de Barcelona, i apunta que fa molts anys que Barcelona 
és presonera d’un procés. Demana aparcar això perquè s’hi barallin al Parlament o al Congrés 
dels Diputats, i aparcar també les diferències ja que són considerables i no es resoldrà res, per 
defensar entre tots els interessos de Barcelona. 
També demana que la Generalitat compleixi les seves obligacions i reitera que el que fa, per 
exemple, amb les escoles bressol és una indignitat que els barcelonins no es mereixen. Apunta 
que el sector independentista s’equivoca quan continua fent Barcelona presonera del procés, 
quan la vol fer capital del procés i quan la vol fer servir com a eina política. Demana procurar 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 58 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
gestionar la ciutat en el mandat següent, sigui del color que sigui, i posar-la per damunt d’altres 
interessos partidistes. Considera que Barcelona ha de ser una ciutat moderna, europea, on les 
institucions funcionin i estiguin al servei dels ciutadans, i on es posi remei a aquest mal govern 
que hi ha hagut de la senyora Colau. 
 
La Sra. CAPDEVILA denuncia que en aquesta proposició el Partit Popular i Barcelona en 
Comú es posen d’acord per justificar un concepte inventat com el de «deute ciutadà». 
Planteja que es pot parlar de com es reparteixen els ingressos i la despesa social entre els 
diferents nivells d’administració: afirma les competències de desenvolupament de l’estat del 
benestar, les que han de garantir la cohesió social, les gestiona essencialment la Generalitat i 
també l’ajuntament, i tot això amb un model de finançament de la Generalitat que genera un 
dèficit fiscal d’entre 10.000 i 16.500 milions d’euros segons els càlculs. 
Denuncia que mentre les competències de despesa social són de la Generalitat, l’Estat es reservi 
els recursos. Posa com a exemple el finançament a la dependència: segons la llei s’ha de 
finançar al 50 % entre l’Estat i la Generalitat però que a la pràctica l’Estat hi destina el 15 %, 
amb 172 milions, i la Generalitat el 85 %, amb 926 milions. Afirma que això provoca que 
l’Estat pugui tenir un pressupost de defensa de 8.550 milions en el projecte 2019, que va rebre 
el suport entusiasta de Barcelona en Comú, que triplica el pressupost sencer de l’Ajuntament de 
Barcelona i deixa de destinar-se a polítiques socials. 
Subratlla que, a l’hora de parlar d’incompliments, cal dir que l’Estat, entre el 2014 i el 2019, 
hauria hagut d’invertir 306 milions d’euros en Rodalies i només n’ha invertit 31. De fet, exposa 
que la mitjana d’execució dels pressupostos d’inversions de l’Estat a Catalunya es troba al 
voltant del 50 %. 
En últim lloc, afirma que, si s’haguessin aprovat els pressupostos de la Generalitat del 2019, la 
Generalitat ja tornaria a finançar el que li pertoca en escoles bressol, i lamenta que els 
pressupostos del president Pedro Sánchez, amb uns màxims històrics en despesa militar, es 
considerin d’esquerres, i els de la Generalitat, amb un 75 % de despesa social, de dretes. 
Manifesta que el seu grup serà el primer de defensar l’Ajuntament de Barcelona i exigeixen que 
tothom hi aporti el que li pertoca: a la Generalitat i també a l’Estat. Demana al Partit Popular, 
que ha governat a Espanya fins fa dos dies, i ara al Partit dels Socialistes menys demagògia i 
menys falsedat de dades i més feina i més coherència. 
Anuncia que votaran en contra de la proposta. 
 
La Sra. BALLARÍN entén que les relacions que l’Ajuntament de Barcelona ha establert amb la 
Generalitat han estat més properes a la submissió que no a defensar els drets dels barcelonins 
davant les obligacions que hi té la Generalitat. 
Manifesta que la llista d’incompliments de la Generalitat amb la ciutat de Barcelona és llarga i 
tot seguit en destaca els més greus. 
Residències de gent gran: l’any 2006 es va fer un conveni amb deu residències compromeses i 
només se n’han construït quatre; 8.200 persones estan en llistes d’espera per a residències 
públiques concertades, 6.000 de les quals no tenen cap mena d’ajuda en cap plaça, i el termini 
mitjà d’espera d’una plaça concertada és de més de dos anys i quatre per a una plaça pública. 
Escoles bressol: 41,8 milions d’euros de deute per part de la Generalitat. 
Infraestructures: hi ha un deute comptable de 21 milions d’euros a la línia 9, però també en 
altres de pendents com la línia 10 i la línia 4. 
Mossos: a la ciutat de Barcelona hi ha un problema greu de seguretat i fan falta molts més 
mossos d’esquadra que ajudin la Guàrdia Urbana a fer la seva tasca. 
Cultura: cal normalitzar les aportacions econòmiques als grans equipaments cogovernats 
d’acord amb els percentatges que s’han establert als estatuts. Actualment es pot considerar que 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 59 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
hi ha una minva pressupostària acumulada del 15 % de l’aportació prevista per als grans 
equipaments, a més d’una davallada espectacular de recursos per a la rehabilitació. 
Sanitat: evidentment les retallades s’han traduït en una manca de pediatres, i ara s’ha vist que 
l’Ajuntament ha de fer serveis d’odontologia. Exposa que avui s’ha tornat a parlar del CAP del 
Raval Nord, però recorda que en aquest mandat només s’han obert o renovat dos centres 
d’assistència primària que es van iniciar en mandats anteriors, mentre que en el darrer mandat 
de l’alcalde Hereu hi va haver vint-i-cinc inversions en aquest àmbit. 
Tot plegat els preocupa, però apunta que no ha estat fins que aquests darrers mesos el senyor 
Ernest Maragall s’ha posicionat com a cap de llista d’Esquerra Republicana que la senyora 
Colau no ha començat a criticar la Generalitat. 
Manifesta que la defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona no pot veure’s 
substituïda per una relació de subordinació i de complaença amb el projecte sobiranista i 
retallador de la Generalitat. 
 
El Sr. AYALA manifesta que a l’inici del mandat el Govern es va trobar amb un galimaties de 
què era deute i què no i a quant pujava, i ara el satisfà veure que s’ha aconseguit posar-hi ordre i 
que ha quedat molt clar, fins al punt que es fan servir els termes amb què van decidir anomenar 
els diferents deutes perquè calia separar-los: el «deute jurídic» i el «deute ciutadà». 
Especifica que el deute jurídic s’ha reduït pràcticament fins a fer-se una cosa rutinària i que és 
la mateixa quantitat de la gestió. Indica que en aquest moment és superior a 180 dies amb la 
Generalitat. Per tant, en aquest sentit es mostra satisfet que aquest deute ja no es discuteixi 
perquè ja s’ha superat. 
Respecte al «deute ciutadà», es mostra d’acord amb el senyor Mulleras i exposa que des del 
principi n’han fet diverses peticions a la Generalitat. Especifica que s’hi segueix un ordre i que 
s’ha aconseguit resoldre, com el jurídic, via conveni, també; l’última vegada que es va demanar 
va ser precisament a la comissió mixta. Exposa que es treballa per trobar un conveni, un acord, 
per tal de reduir el deute que queda. 
 
La Sra. RECASENS demana al senyor Sierra què hi té a veure el procés. Pregunta si la seva 
formació aspira a governar a l’Estat, i que ho diu perquè li sembla que va realment desenfocat. 
Demana al senyor Mulleras per què segueix el joc al Govern fent servir tot això del «deute 
ciutadà». 
 
El Sr. SIERRA recorda a la senyora Recasens que és ella la que ha parlat del 155 i de si l’Estat 
havia paralitzat els comptes. Acusa el Partit Demòcrata de tenir la Generalitat en bancarrota, el 
Parlament tancat amb l’oposició silenciada i fent el que els dona la gana menys lluitar pels 
interessos de tots els catalans i en particular des de l’ajuntament de tots els barcelonins. 
Reitera el que ha dit abans en un to conciliador: cal preocupar-se de Barcelona perquè considera 
que necessita una bona gestió i preocupar-se pels problemes dels barcelonins, no pel procés. 
 
La Sra. CAPDEVILA expressa al senyor Sierra que ho trobava a faltar, ja que ja anaven per la 
cinquena hora de la comissió i encara no havia parlat del procés ni que la Generalitat està 
tancada i no fan res ni treballen. Suposa que ara que ja ho ha dit es deu haver quedat més 
tranquil. 
 
El Sr. AYALA vol puntualitzar que sí que s’han fet avenços en el deute ciutadà: s’acumulava 
en 20 milions d’euros el 2016, 17 milions el 2017, 10 milions el 2018, i en principi falta el 
pressupost del 2019, però si s’aprovés el deute només seria de 8 milions. 
També celebra que la senyora Recasens comenti que la pròrroga pressupostària del 2019 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 60 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
impedeix a la Generalitat fer uns pagaments a l’ajuntament, com també la pròrroga 
pressupostària de l’Estat impedeix que la ciutat tingui tots els recursos amb què comptava, ja 
que li va semblar que en un debat recent es negava aquest fet. 
 
El Sr. MULLERAS vol agrair els vots favorables amb què s’aprovarà aquesta proposició i que 
farà que s’avanci en aquest retorn del deute de la Generalitat cap a l’Ajuntament de Barcelona a 
través d’aquest conveni. 
Manifesta que l’aplicació del 155 no va paralitzar la Generalitat ni les inversions, sinó el procés 
separatista, i afortunadament gràcies a això es van paralitzar moltes més coses com la manca 
d’inversions i activitat econòmica, o la inestabilitat política, jurídica i social de Catalunya. 
Vol posar de manifest que creu que els regidors de Barcelona, independentment de qui hi hagi a 
l’altre costat de la plaça Sant Jaume, han de defensar sempre els interessos de la ciutat, perquè 
al final el perjudicat de la manca de compromís i de la manca d’inversió de la Generalitat de 
Catalunya és el barceloní. 
També vol aclarir al senyor Ayala que si el deute no ha anat avançant és perquè la Generalitat 
va deixar de registrar-lo en determinats serveis, i per això després s’ha reconvertit en un deute 
ciutadà, perquè és aquell deute que comptablement la Generalitat no té registrat i per tant 
jurídicament no es pot reclamar. 
En tot cas, des del Partit Popular no renuncien a continuar demanant el deute jurídic que no 
estigui registrat o el deute històric financer, que el seu grup entén que també existeix, de la 
Generalitat de Catalunya amb Barcelona i que tampoc està registrat comptablement. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot contrari 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i 
el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
29.-  (M1519/11098) Que el Govern municipal faciliti un llistat detallat a tots els grups municipals 
de l’estat i composició del deute municipal, així com de l’execució detallada de les inversions 
de 2018. 
 
El Sr. SIERRA demana que, tenint en compte que el detall del deute es va fer fa pocs dies, es 
posi l’accent en les inversions del 2018. 
 
El Sr. AYALA fa primer un incís del tema anterior per dir que el deute no registrat està tot 
pagat. Aclareix que el deute ciutadà són les aportacions no compromeses jurídicament. 
Sobre el prec del Grup de Ciutadans, comenta que tot el detall i la composició de 
l’endeutament, el podran trobar en l’enllaç a la pàgina web que els passarà, on està tot publicat, 
amb els cinc dígits i amb el màxim nivell de detall, i que a més a més es pot ordenar amb els 
criteris que es vulguin. 
Pel que fa a l’execució pressupostària, manifesta aquest any realment ha estat extraordinària: els 
ingressos no financers han estat del 100,6 % de les previsions, i respecte a les despeses la 
mitjana és gairebé del 97 % d’execució, i exposa que és pràcticament el doble de ciutats com 
Sevilla. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 61 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Amb relació a la informació sobre la liquidació, indica que al web ja hi ha penjat tot l’informe 
de l’interventor i també en trobaran les dades obertes. 
 
El Sr. SIERRA es queixa que el senyor Ayala no ha respost a la seva pregunta concreta sobre el 
detall de les inversions. Agraeix que el prec s’hagi acceptat. 
 
El Sr. AYALA vol aclarir que li ha contestat la pregunta: ara no li pot dir ara la llista del 
centenar d’inversions que s’han fet però que li facilita un enllaç on trobarà tota la informació 
amb cinc dígits. Comenta que l’execució ha estat de 2.589 milions, i remarca que són 64 més 
que l’any anterior i 91 més que l’últim pressupost liquidat del govern anterior. Detalla que pel 
que fa als anys liquidats són 893 milions d’euros que el mandat anterior i que la despesa social, 
que és el que més ha crescut, és un 41 % més que el mandat anterior. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
30.-  (M1519/11099) Que el Govern municipal faciliti el resultat pressupostari de 2018 i la 
justificació del possible superàvit, així com el detall d’un finançament de 50.000.000,00 euros 
el passat desembre de 2018. Que aquesta informació sigui, a més lliurada per escrit a tots els 
Grups municipals. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Manifesta que troba molt 
curiós que cada vegada que fan un prec per sol·licitar informació en matèria econòmica o de 
qualsevol altra qüestió automàticament el Govern ho publiqui. 
Recorda que aquest prec el van presentar perquè el Govern facilités el resultat pressupostari del 
2018 i la justificació del possible superàvit que es podia donar, i que a més a més es justifiqués 
que hi havia hagut un tancament pressupostari amb un resultat d’11 milions d’euros, que és el 
que facilita la Intervenció en aquest cas, i en canvi el Govern publica un resultat final en què 
Barcelona tanca l’exercici pressupostari amb un balanç de 7,7 milions de superàvit. No entenen 
aquesta variació si no és perquè la Intervenció hi inclou uns 50 milions d’una disposició de 
crèdit que prové del Banc Europeu d’Inversions. 
Demana saber com han ajustat els comptes i quines inversions han deixat de fer o s’han 
reprogramat per obtenir aquest superàvit de gairebé 8 milions. 
 
El Sr. AYALA manifesta que el Govern s’ha limitat a aplicar la normativa pressupostària: el 
text refós de la Llei d’hisendes locals i la Normativa del sistema europeu de comptabilitat 
nacional i regional. Aclareix que els préstecs no es comptabilitzen com a despesa no financera, i 
per tant com que no és ni despesa ni ingrés no financer no tenen cap efecte sobre el superàvit. 
Exposa que estan ben comptabilitzat al capítol IX, mentre que el superàvit és dels capítols I al 
VII. Detalla que per molts préstecs que un faci no deixarà de fer superàvit o dèficit, tret que 
s’hagués utilitzat el préstec per fer inversions, ja que aleshores s’hauria generat dèficit i així ho 
hauria dit l’interventor, però que en aquest cas diu que el Govern ha fet un superàvit de 7 
milions. 
Explica que el superàvit es deu al fet d’haver tingut el 100,6 % dels ingressos esperats, que en 
el resultat pressupostari que comenta el Grup de Ciutadans són 33 milions. 
Aclareix que no està penjat al web perquè els ho demanin ara, sinó perquè cada any des del 
2016, i en format obert per primera vegada a la història de l’Ajuntament de Barcelona, es 
pengen totes aquestes dades. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 62 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
 
La Sra. MEJÍAS subratlla que el balanç els va arribar fa pocs dies, just després de presentar el 
prec. 
Reclama al senyor Ayala que li respongui quines inversions s’han deixat de fer per obtenir 
aquest superàvit de gairebé 8 milions d’euros, perquè afirma que hi ha coses que no acaben de 
quadrar: per una banda el Govern reprograma determinades inversions i per altra banda fa un 
tancament amb un superàvit de 7 milions quan tant ho havien criticat perquè no s’havia gastat 
bé o perquè no s’havia fet una previsió adequada als recursos que han arribat a l’ajuntament. 
 
El Sr. AYALA aclareix que es penja l’exercici al web quan es tanca. 
Sobre el superàvit, reitera que és perquè han tingut més ingressos i insisteix que no s’ha retallat: 
s’han gastat 64 milions més que l’any passat. Reconeix que estaven en contra de superàvits de 
200 i de 300 milions, i per això ara el Govern el fa de 7 milions, que fins i tot 
Standard & Poor’s els felicita per la bona gestió per aconseguir gastar fins a l’últim cèntim en 
pro de la ciutadania. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
31.-  (M1519/11113) Que el govern de la ciutat acabi amb la burocràcia excessiva que genera la 
gestió de la bonificació del preu públic de recollida de residus i en el termini d’un mes creï una 
taula amb el teixit associatiu del sector de la restauració, el comerç i els serveis per promoure-hi 
un acord. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que volien fer un prec al voltant de la bonificació del 10 % en el 
preu públic de recollida d’escombraries que tenen aquells comerços que formen part del 
Compromís ciutadà per la sostenibilitat i presenten un projecte dins del Pla d’acció de 
sostenibilitat pública. 
Indica que, en les reunions del seu grup amb comerciants i associacions de comerciants, quan 
els pregunten com van les relacions amb l’ajuntament i quin és el principal problema que hi 
tenen els assenyalen tota la burocràcia lligada a l’obtenció d’aquesta bonificació, que acaba sent 
de vint o trenta euros. Assenyala que l’altre problema és el Govern de la ciutat, perquè no hi ha 
hagut una interlocució per veure com solucionar-se aquesta burocràcia. 
Els sobta molt que no s’hagi volgut dialogar o intentar consensuar amb els comerciants. 
 
El Sr. COLOM recorda a la senyora Ballarín que va estar un any i mig al Govern i que no ho va 
solucionar. 
En primer lloc puntualitza que no parlaria de «burocràcia». D’altra banda subratlla que per 
obtenir un descompte o un tractament diferenciat en la taxa no es pot fer de manera arbitrària i 
que cal tenir algun element que ho sostingui. Admet que el pla de treball que s’hi ha de 
presentar comporta un esforç descompensat pel descompte que representa, i que per això ara el 
comissionat fa uns quants mesos que treballa per trobar-hi una solució. 
Manifesta que tal com està plantejat no li pot acceptar el prec, perquè analitza situacions d’una 
certa complexitat, però que el fet que no l’hi accepti no vol dir que no ho estiguin treballant. 
 
La Sra. BALLARÍN lamenta que no l’accepti. Apunta que el senyor Colom mateix ha dit que 
ho ha de fer el comissionat, de manera que quan ella va ser al Govern tampoc ho podia fer, i 
que en tot cas no sap si ho hauria pogut resoldre, però creu que ni llavors ni ara no ha tingut 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 63 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
manca de diàleg amb el sector. 
 
El Sr. COLOM diu a la senyora Ballarín que no pot acusar-lo de manca de diàleg. 
Manifesta que ja li agrada que li digui que aquest és el principal problema del sector comercial, 
sobretot quan en algunes anàlisis es parlen de situacions catastròfiques. 
 
Es dona per tractat. 
 
32.-  (M1519/11114) Que l’Ajuntament prorrogui, com a mínim fins a 31 de desembre de 2019, 
l’encàrrec realitzat a BSM per a la visualització d’habitatges d’ús turístic; i que en els 3 propers 
mesos es realitzi una anàlisi de la metodologia i experiència del servei de suport a la inspecció 
desenvolupat pels visualitzadors, per veure com podria utilitzar-se aquest servei per altres 
tasques de suport al control d’activitats il·legals i, si s’escau, com s’hauria de formalitzar la 
continuïtat del servei. 
 
La Sra. BALLARÍN reconeix que en els darrers anys els visualitzadors turístics han fet una 
molt bona feina i que han assolit resultats notables. Pregunta quina continuïtat que tindrà el 
servei, perquè s’havia dit que la previsió inicial era fins al maig del 2019 però que es va dir que 
potser se n’avançaria la finalització. Exposa que els treballadors també tenen molt poca 
informació. 
 
El Sr. MARÍ manifesta que pel Govern el servei dels visualitzadors és inqüestionable. Explica 
que forma part d’un sistema que inclou inspecció, que inclou diàleg amb les plataformes i que 
durant aquests anys ha donat uns resultats excel·lents, fins al punt que en aquest tema Barcelona 
és la punta de llança d’afrontar una nova realitat en l’àmbit turístic. 
Indica que els motius per a la seva continuïtat són innegables i aclareix que la voluntat és que la 
data límit del 30 en la contractació actual d’aquest servei a BSM sigui simplement una data 
tècnica. Exposa que el problema del prec és que fa una proposta concreta per a una altra data i 
que també parla d’un període d’avaluació de tres mesos, i pensa que aquesta és una qüestió que 
és millor que es tracti a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que té aquest punt en 
l’ordre del dia i on el Govern estarà representat per les persones que tenen la responsabilitat i la 
competència de gestionar aquest servei. 
 
La Sra. BALLARÍN entén que és un servei lligat a turisme perquè es va muntar dins d’aquest 
àmbit de turisme i perquè ha estat el seu regidor d’aquesta àrea qui ha explicat reiteradament la 
feina que feien. Manifesta que en un futur es podrien estudiar altres línies de treball o que se’ls 
pogués dotar d’altres competències, però insisteix que fins ara el consideren lligat a turisme. 
Exposa que una part són treballadors de BSM però que els preocupa que uns altres no tinguin 
garantida la continuïtat i que indica que estan immersos en una gran incertesa. 
El seu grup considera que no s’ha de desmuntar un servei que funciona. Diu que demà estaran 
atents a la Comissió d’Ecologia sobre la sostenibilitat d’aquest servei. 
 
El Sr. MARÍ explica que ha estat una qüestió transversal i que ha necessitat la intervenció de 
moltes àrees, però el fet és que la Direcció de Serveis d’Inspecció està a la quarta tinença pel 
que fa a gestió i, per tant, de plantejament d’aquestes qüestions. 
Insisteix que la continuïtat està garantida, i que la data que s’hi havia posat no representa la 
finalització d’un tipus de política, perquè afirma que és una peça d’un sistema que ha de 
continuar encara que sigui perquè ha demostrat la seva eficiència. Manifesta que la continuïtat 
laboral també està garantida. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 64 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
33.-  (M1519/11092) Que el Govern municipal ens informi de l’import i el concepte de les despeses 
pressupostades i liquidades en cadascun dels projectes d’inversió municipal en l’any 2018, 
desglossat per cadascun dels Districtes de la ciutat, i realitzats per l’Ajuntament de Barcelona i 
cadascun dels seus organismes autònoms, entitats públiques empresarials, empreses i consorcis 
municipals. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en aquesta 
Comissió. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix que se li hagi fet arribar una resposta per escrit, i només demanaria 
poder demanar explicacions o concrecions sobre aquesta resposta als tècnics. 
 
El Sr. AYALA comenta que el que han passat al senyor Mulleras és l’enllaç a la pàgina web. 
Explica que el detall de totes les inversions, que és el complement que demanava, no estarà 
penjat fins d’aquí a un mes. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
34.-  (M1519/11120) Què ha passat amb la fira La Pionera? Demanem que la resposta sigui lliurada 
per escrit. 
 
No es tracta. 
 
35.-  (M1519/11121) Quines són les causes que el Govern municipal atribueix a la pèrdua de 
l’equilibri que existia entre el turisme de l’oci i el de negocis a Barcelona? Quines són les 
mesures que el Govern municipal ha posat en marxa per revertir aquesta situació i promoure la 
captació de visitants amb interès per la cultura i la gastronomia de la ciutat, així com recuperar 
el turisme de negocis perdut en aquest mandat? 
 
La Sra. RECASENS explica que fa pocs dies el gremi d’hotels advertia que l’equilibri 50 % - 
50 % entre el turisme d’oci i el turisme de negocis s’havia trencat i alertava d’una pèrdua de 
qualitat del turisme, ja que altres ciutats com Madrid, París o Londres estaven justament atraient 
el turisme cultural en detriment de la ciutat de Barcelona. Apuntala l’alerta amb les dades que 
aporta el mateix gremi: mentre el 2013 el turisme de negocis suposava el 50 % de l’activitat 
turística, el 2017 i el 2018 se situava en el 30 %. 
Creu que són unes xifres preocupants per l’impacte i l’activitat que es genera al voltant del 
turisme en matèria de restauració i etcètera. 
 
El Sr. COLOM exposa que el 50 % de 100 és menor que el 30 % de 200, i que això és el que ha 
passat: en els últims quinze anys el turisme a la ciutat s’ha més que duplicat perquè el turisme 
d’oci ha anat virant del sol i platja cap al turisme urbà, i en aquest sentit Barcelona ha tingut un 
increment molt rellevant mentre ha mantingut i elevat el seu turisme de negocis. Hi afegeix que 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 65 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
el turisme de negocis i reunions era la porta que moltes vegades acaba significant un turisme 
d’oci posterior, perquè el congressista que venia a la ciutat tot sovint tornava a Barcelona amb 
la seva família. 
Exposa que Barcelona té anualment més de dues mil reunions amb més de 650.000 delegats, 
segons les dades de Turisme de Barcelona, del Convention Bureau; de fet, diu que l’any 2017 
l’índex és de 109, mentre que el 2010 era 100. Així doncs, vol fer veure que justament ha passat 
tot el contrari: els delegats en congressos s’han incrementat durant el 2017 i el 2018. 
Explica que aquest 2019 s’acolliran tres dels cinc congressos mèdics més rellevants del món i 
que per primer cop es farà un congrés de maquinària tèxtil, l’ITMA, amb més de cent mil 
delegats. Segons Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona, el 2018 es va 
batre el rècord de beneficis amb 153 salons, 1.000 activitats, 2,5 milions de visitants, un 25 % 
més que el 2015. 
Per tant, considera que el turisme de reunions està a un nivell molt alt, superior als últims anys. 
 
La Sra. RECASENS exposa que l’estadística es pot interpretar de moltes maneres, i que ella 
havia preguntat per l’equilibri que sempre hi ha hagut a Barcelona entre el turisme vacacional i 
d’oci i el de congressos, convencions i trobades de les empreses. 
D’altra banda, recorda que l’ITMA va ser una feina del Govern de Xavier Trias. 
Pregunta concretament al senyor Colom si la ràtio entre el turisme vacacional i el de negocis 
està situada en el 70-30. 
 
El Sr. COLOM hi respon que sí. Explica que si Barcelona creix en creuers, puja el turisme 
d’oci, i que si vol mantenir la ràtio ha de baixar el turisme d’oci, perquè és el que té el potencial 
de creixement en no estar vinculat a cap activitat. Subratlla que el nombre de congressos 
mundial està limitat, i que Barcelona n’aconsegueixi tres dels cinc més importants vol dir que 
incrementa, però que quan s’arribi als cinc voldrà dir que Barcelona els tindrà tots. 
Per tant, insisteix que avui hi ha més turisme de reunions que mai i apunta que en massificació 
turística la ciutat té un percentatge que s’ha alterat. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
36.-  (M1519/11104) Com valora el Govern municipal les dades de previsió d’instal·lació de noves 
oficines al 22@ i les conseqüències que té això en el preu del lloguer d’oficines, la configuració 
del barri del Poblenou i l’equilibri de l’activitat econòmica per tota la ciutat? 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que Barcelona és una ciutat d’èxit internacional entre altres 
qüestions per la inversió que rep de fora, i que una de les conseqüències d’això s’ha pogut veure 
els darrers dies a la premsa: es calcula que d’aquí a tres anys al 22@ hi haurà 335.000 metres 
quadrats d’oficines més. La manca de sòl disponible i la forta demanda que hi ha fa que els 
preus hagin pujat més d’un 20 % en tan sols mig any, de manera que s’han assolit màxims 
històrics. Exposa que també es calcula que més del 60 % de les noves operacions en oficines a 
l’àrea de Barcelona se centra en el districte del 22@. 
 
El senyor GÓMEZ constata l’èxit del creixement del 22@ i alhora la preocupació per 
l’increment d’aquests preus. Explica que precisament per això ja fa dos anys que es va 
començar a impulsar el del 22@ nord i que es va arribar a un pacte amb empreses i veïns per 
començar a desenvolupar tota una àrea que encara té moltíssimes possibilitats i sòl amb un 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 66 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
valor més competitiu. Es tracta de traspassar el valor del 22@ al 22@ nord, la mixtura 
d’empresa, veí, oci i preservant illes per a habitatges i usos més socials. 
Exposa que aquest pacte es troba en l’inici i que es continua treballant perquè el 22@ s’espongi 
i creï més oferta i més demanda per millorar els preus i la competitivitat de les oficines en 
aquesta àrea. Assenyala, però, que cal estar contents que hi hagi tanta demanda d’oficines al 
22@ i en general a Barcelona. 
 
La Sra. CAPDEVILA manifesta que també n’estan contents, però apunta que cal una estratègia 
real del Govern de la ciutat per crear la mixtura d’usos esmentada. Desitja que el pla que s’ha 
iniciat sigui un èxit per evitar que el 22@ sigui un barri fantasma només amb oficines, sense 
veïns, sense comerç de proximitat i sense nens que juguin als carrers. 
 
El senyor GÓMEZ puntualitza que el pla del 22@ és un pla d’èxit i cal aconseguir que continuï 
funcionant i estendre’l cap a la part del 22@ nord, que és el pacte que s’ha arribat amb veïns i 
empreses per créixer de manera sostinguda. 
 
Es dona per tractada. 
 
37.-  (M1519/11105) Quines mesures prendrà el Govern municipal per tal de garantir 
l’especialització del teixit comercial de la ciutat, garantint una atenció especialitzada i de 
qualitat als i les clients, especialment en el cas de basars que ha afegit plantes i flors naturals i 
artificials en el seu catàleg de venda? 
 
La Sra. CAPDEVILA manifesta que els preocupa que els últims anys ha proliferat molt la 
venda de plantes i flors als basars, i que en gairebé tots els casos les exposen a l’entrada. 
Exposa que això crea una competència deslleial als establiments especialitzats i és una 
preocupació que han copsat del gremi de floristes. 
 
El Sr. COLOM expressa que el Govern comparteix la preocupació. Diu que ben bé no es pot dir 
que sigui una competència deslleial perquè els basars estan regulats com a botigues de 
multiproducte en què no n’hi pot haver cap que domini sobre la resta, tot i que la manca de 
regulació específica fa que no estigui ben definit què poden vendre i què no. 
Afirma que l’ACCO es mostra molt liberal a l’hora de no posar inconvenients ni dificultats a 
l’activitat econòmica. El senyor Colom considera que caldria fer una reflexió més general: si es 
vol protegir aquestes activitats especialitzades s’ha de tenir alguna eina que hi ajudi. Apunta 
que s’han posat sobre la taula tant elements de fiscalitat com la possibilitat de promocionar i 
potenciar el comerç especialitzat, com també s’estan mirant quins en són els marges des del 
punt de vista jurídic en un marc que està poc regulat. 
 
La Sra. CAPDEVILA lamenta que hagi preguntat què fa l’Ajuntament de Barcelona i que un 
altre cop li hagi respost què fa la Generalitat. Afirma que l’epígraf 662.2 recull perfectament la 
venda al detall de tota mena d’articles en els basars i la venda de flors i plantes en petites 
proporcions, i que això contrasta amb el fet que hi hagi basars que fins i tot tenen lleixes a la 
vorera plenes de testos amb plantes. 
Vol que l’Ajuntament es comprometi com a mínim a fer inspeccions. 
 
El Sr. COLOM puntualitza que la petita proporció no és sobre l’entrada sinó sobre la totalitat 
del comerç. Exposa que quan s’han fet inspeccions de vegades s’han trobat amb la sorpresa que 
no es pot discriminar. 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 67 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
Creu que el que s’ha de fer és veure quins són els marcs legals i on es pot regular. Considera 
que s’hi està treballant i que estan en la mateixa línia. 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
38.-  (M1519/11093) Per què s’ha executat un import tan baix de la subvenció de l’IBI a favor de 
persones amb escassos recursos econòmics l’any 2018? 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que durant el mandat de l’alcaldessa Colau la subvenció de l’IBI 
en les persones amb escassos recursos econòmics ha tingut molts problemes de funcionament i 
s’ha liquidat amb imports molt petits. Apunta que l’any 2018 no es va gastar ni la meitat dels 
3,5 milions d’euros pressupostats. 
 
El Sr. AYALA discrepa de la valoració del senyor Mulleras i indica que el 2015 no 
s’executava, que el 2016 es va executar durant tot l’any; l’any 2017, 494.000 euros, i el 2018, 
1.400.000 euros. També manifesta que aquesta quantitat dobla les subvencions antigues de 
vídues i monoparentals. 
Afirma que estan satisfets de la subvenció, però que alhora estan prenent mesures perquè arribi 
a més gent. 
 
El Sr. MULLERAS diu que el senyor Ayala no pot dir que ara estem bé perquè estem millor 
que quan estàvem pitjor. Lamenta que no va ser fins que el Partit Popular va denunciar que es 
gastava més en publicitar la bonificació que en la mateixa bonificació que el Govern no s’hi va 
posar seriosament. 
Subratlla que fa pocs dies va sortir un informe que revelava que el 25 % de la població de 
Barcelona podia estar al llindar de la pobresa. Reitera que continua sense esgotar-se ni la meitat 
de l’import pressupostat, i recorda que aquesta va ser la mesura estrella del Govern en l’àmbit 
fiscal. Considera que és una mostra més del doble llenguatge del Govern: parlen molt d’ajudar 
la gent amb dificultats però després no utilitzen els recursos fiscals que tenen. 
 
El Sr. AYALA puntualitza que no és un recurs fiscal perquè les lleis fiscals del Partit Popular i 
del Partit dels Socialistes han impedit expressament que es puguin bonificar aquestes persones. 
L’Ajuntament de Barcelona, tot i aquesta prohibició, ho fa igualment però a través de la 
subvenció, que és incòmode per a tothom, i malgrat això s’ha multiplicat un 300 % les 
subvencions per l’IBI que hi havia fins aleshores. 
També apunta que la despesa social de l’Ajuntament ha crescut un 41 % i en aquest mandat 
s’han gastat més de 800 milions d’euros que en l’anterior. 
 
Es dona per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
39.-  (M1519/11122) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició 
aprovada a la Comissió d’Economia i Hisenda de 10 de juliol de 2018, amb el contingut 
següent: (M1519/9412) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal 
presenti a la Comissió d’Economia i Hisenda del mes de setembre un informe detallat de les 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 68 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55 
 
línies estratègiques i de les accions executades (amb les corresponents partides pressupostàries) 
en relació al sector del disseny i de la moda així com que doni trasllat als grups municipals de 
l’anunciat pla de moda de la ciutat de Barcelona. Que a tals efectes es concretin les sessions de 
treball corresponents per poder-ne fer el seguiment. 
 
El Sr. BLASI comença dient que el que havia intentat manifestar la senyora Recasens, i així en 
quedarà constància, és que s’ha hagut d’esperar perquè, si no, no hi hauria quòrum en aquesta 
comissió. Recorda que la comissió s’ha començat modificant-ne l’ordre dels punts per 
deferència a una regidora del Govern que s’havia programat un plenari el mateix dia, i en la 
qual el tinent d’alcalde no ha posat els peus en totes les hores que ha durat. Ho considera una 
manca de respecte, que s’agreuja amb el fet que quan es demana la paraula per una qüestió 
d’ordre qui ostenta la presidència no tingui la deferència de donar-la per poder-ho manifestar. 
Dit això, exposa que la seva pregunta de seguiment és saber si està previst presentar algun 
projecte o algun pla de moda abans que acabi el mandat, i en qualsevol cas insta el regidor que 
si vol fer una explicació més extensa la faci per escrit perquè no té gaire intenció de quedar-se 
més en aquesta comissió. 
 
El Sr. COLOM vol intervenir primer per la qüestió d’ordre. Diu que el senyor Blasi ha estat 
insistint durant tota la tarda que una regidora de Govern s’havia programat un plenari a la 
mateixa hora, però que fins on ell sap els plenaris de districte els proposa la presidència del 
districte corresponent, i que justament la presidenta del districte del plenari en qüestió és una 
regidora del Grup Municipal Demòcrata. 
 
El Sr. GÓMEZ explica que les línies principals del pla de moda ja es van compartir en aquesta 
mateixa comissió, i que encara no es pot presentar públicament perquè encara s’hi està 
treballant. 
 
El Sr. BLASI diu que per això mateix la pregunta és si abans que finalitzi el mandat tenen 
previst presentar el pla de moda. Indica que és molt conscient de tota la informació que van 
compartir i que li ho va agrair. Entén, però, que com que falta poc perquè s’acabi el mandat no 
es presentarà. 
Lamenta una vegada més l’oportunitat perduda a l’hora de presentar informes, mesures i donar 
resposta al que de forma constant els grups de l’oposició porten i demanen al Govern 
municipal. 
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 22.35 h. 
 
Ref: CCP 3/19 Economia i Hisenda 69 
v. 20/ 3/ 2019 17: 55