1_CIUTAT_VELLA_.qxp:bcn 27/1/11 13:09 Página 1 B A R R I S D E www.bcn.cat | Febrer 2011 CIUTAT VELLA EL RAVAL · EL GÒTIC · LA BARCELONETA · SANT PERE, SANTA CATERINA I LA RIBERA ENTREVISTA Pàg. 8 Joaquín Costa es renova sense trair el seu esperit PACIFICACIÓ MILLORES PARTICIPACIÓ La pavimentació a S’ha instal·lat un nou Veïns i entitats un sol nivell dóna servei de recollida van intervenir en JOSEP MARIA CONTEL prioritat al vianant pneumàtica de residus el projecte d’obres Francesc Llorca Pàg. 3 President de l’associació de comerciants de la rambla del Raval “La rambla del Raval és l’oportunitat de fer un viatge sense sortir de la ciutat” EDUCACIÓ Pàg. 4 La inversió educativa, prioritat de l’Ajuntament EQUIPAMENTS Pàg. 6 Ampliació del Museu Picasso Nou espai dedicat a la recerca VICENTE ZAMBRANO El carrer Joaquín Costa, després de la remodelació. SERVEI PÚBLIC Pàg. 7 Casa d’acollida per a dones que pateixen Al Raval Sud s’invertiran El Pla de barris del Raval Sud, re-sultat de la col·laboració a parts violènciamasclista iguals entre l’Ajuntament i la Gene- 15 milions d’euros en 8 anys ralitat, permetrà la inversió de 15 POLIESPORTIU Pàg. 7 milions d’euros al barri en els pro- pers 8 anys. Mai abans en la histò- Tallers i activitats ria contemporània del Raval, la al litoral barceloní part baixa del carrer Hospital s’ha- Propostes de lleure via beneficiat d’una inversió públi- ca tan considerable. Les inversions i esport a l’Espai de Mar es destinaran tant a projectes de re- JULIO PARRALO modelació de l’espai públic com de dinamització social i econòmica de la seva trama urbana. Amb aquestes millores el Raval consoli- darà la transformació urbana més gran de la seva història. El Pla de Ba- rris és el tercer que es fa a Ciutat Ve- lla, després del de Sant Pere i Santa Caterina i el de la Barceloneta. JULIO PARRALO Presentació dels projectes del Pla de Barris del Raval Sud al MuseuMarítim. Pàg. 5 S U P L E M E N T 1_CIUTAT_VELLA_.qxp:bcn 27/1/11 13:09 Página 2 2 CIUTAT VELLA Febrer 2011 t I N FOÚT I L W L ’AGENDA ATENCIÓ CIUTADANA TEATRE Dimecres 2 de març Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) Contes Ramelleres, 17. Telèfon d’informació 010 Fins al 6 de març del Montsià (0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada,més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) La mort 18 h. Biblioteca Gòtic – Andreu Nin (c. La Rambla, 32). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 d’Ivan Ilitx Activitat a càrrec d’Àngels Querol dins del cicle Lletra Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. Biblioteca Nacional de Catalunya (c. Hospital, 56). petita. A partir de 4 anys. CENTRES CÍVICS I CULTURALS Espectacle teatral de la companyia La Perla 29 basat Centre cívic de la Barceloneta 93 256 33 20 en l’obra de Lev Tolstoi i dirigit per Oriol Broggi. Dimarts 8 de març Conreria, 1-9. Centre cívic Convent 93 310 37 32 Més informació sobre preus i descomptes Sota les sabates de Sant Agustí al telèfon 93 270 23 00. 15.30 h. Biblioteca Sant Pau-Santa Creu (c. Carme, 47). Comerç, 36. Centre cívic Pati Llimona 93 268 47 00 Activitat a càrrec d’Ada Cusido dins del cicle Lletra peti- Regomir, 3. Centre cívic Drassanes 93 441 22 80 ACTIVITATS ta. Proposta a partir dels contes de Toon Tellegen. Nou de la Rambla, 43. Centre Erasme de Janer 93256 32 00 A partir de 4 anys. Erasme de Janer, 8 Dijous 17 de febrer BIBLIOTEQUES Enlloc del cos Dimecres 9 de març Biblioteca 93 268 01 07 21.30 h. Centre cívic Barceloneta (c. Conreria, 1-9). Les paraules Francesca Bonnemaison Sant Pere Més Baix, 7. Espectacle de dansa dirigit per Esther Giménez, amb tussen i ballen Biblioteca 93 302 53 48 coreografia i interpretació de Mickael Marso Rivière. 15.45 h. Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat Sant Pau i Santa Creu Hospital, 56. Preu: 2,8€. (c. Comte de Santa Clara, 8-10). Biblioteca 93 225 35 74 Barceloneta-La Fraternitat Activitat a càrrec de Patricia McGil dins del cicle Lletra Comte Santa Clara, 8-10. Sala de lectura infantil Dissabte 19 de febrer petita. Inclosa al programa Sac de rondalles. Àngel Baixeras Salvador Aulet, 1. II Mostra de Cinema A partir de 4 anys. de Petit Format SERVEIS SOCIALS 11 h. Centre cívic Convent de Sant Agustí (c. Comerç, 36). Dissabte 12 de març Centre serveis socials 93 221 79 45 Taller de revelatge i mostra de cinema contemporani El circBarceloneta Balboa,11. en Super 8. Mural de cinema clàssic acompanyat de 12 h. Biblioteca Gòtic-AndreuNin (c. La Rambla, 32). Centre serveis socials 93 310 39 00 Casc Antic música en viu en homenatge al Super 8. Activitat a càrrec de Laia Torres i Carla Mora dins del ci- Pl.de l’Acadèmia,1. Centre serveis socials Gòtic 93 319 01 64 A les 20 h, actuació musical de Nikosia (indie folk). cle Lletra petita i el programa Aperitius musicals. Correu Vell, 5. Centre serveis socials 93 256 47 20 Més informació a www.cineamateur.org D’1 a 4 anys. Preu: 3,5 euros. Raval Carme,101-109. Centre de dia materno- 93 441 58 42 Dijous 10 de març EXPOSICIONSinfantil Casa de la Font Om,3. Las mujeres y Picasso GENT GRAN 20.30 h. Centre cívic Barceloneta (c. Conreria, 1-9). Fins al 25 de febrer Espectacle de dansa de Ballet Flamenco EnFemenino, Fragments de vidaCasal de gent gran Mediterrània 93 256 33 00 Conreria, 1-9. programat en el marc de les activitats del Dia de la Centre cívic Barceloneta (c. Conreria, 1-9). Casal de gent Comerç 93 319 63 34 Comerç, 52. Dona. Colòmbia: la quotidianitat com a utopia de resistència. Fo- Casal de gent gran Pati Llimona 93 319 01 64 Correu Vell, 5. tografies de Judith Belmonte Rivera i Luis Ortiz Vázquez. Casal Josep Tarradellas 93 441 69 05 Pl.Caramelles, 3, baixos. Divendres 4 de març Casal de gent gran Josep Trueta 93 329 86 02 Fins al 25 de febrer Sant Pacià, 9. Pep Duran + Jordi Puntí 19 h. Museu d’Art Contemporani de Barcelona Contradiccions ALTRES SERVEIS (pl. dels Àngels, 1). Centre cívic Pati Llimona (c. Regomir, 3). Of. d’habitatge i rehabilitació 93 343 56 40 L’escriptor Jordi Puntí conversarà amb l’artista Pep Du- Projecte fotogràfic que reflexiona sobre les addiccions.Pintor Fortuny, 17-19. Foment Ciutat Vella 93 343 54 55 ran sobre el seu projecte per a la capella del MACBA. A càrrec de Mònica Castells i Sílvia Camats. Pintor Fortuny, 17-19. Arxiu municipal de Districte 93 443 22 65 Àngels, s/n. INFANTILS Fins al 27 de febrer SEGURETAT El d_efecte barroc U.T. Guàrdia Urbana Ciutat Vella 93 344 13 00 Dimarts 22 de febrer Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona La Rambla, 43. Comissaria Mossos d’Esquadra Contes a la mà (c. Montalegre, 5). Nou de la Rambla, 76-80. Emergències Guàrdia Urbana 092 18 h. Biblioteca Sant Pau-Santa Creu (c. Carme, 47). Exposició, comissariada pels historiadors d’art Jorge Emergències Mossos d’Esquadra 088 Activitat a càrrec d’Anna Casals dins del cicle Lletra pe- Luís Marzo i Tere Badia, que mostra la relació entre el SERVEIS URGENTS tita. De 2 a 4 anys. mite hispà i la seva principal estratègia de supervivèn- cia: el barroc. Preu: 5 euros (amb descomptes). Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Dijous 24 de febrer Cos Nacional de Policia 091 Bombers 080 Contes del Montnegre màgic A partir del 3 de març SALUT 18 h. Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat Dones creadores (c. Comte de Santa Clara, 8-10). Centre cívic Barceloneta (c. Conreria, 1-9). CAP Barceloneta 93 221 37 83 Pg.Marítim,25. Activitat a càrrec d’Albert Estengre dins del cicle Lletra Exposició programada en el marc de les activitats del Dia CAP Casc Antic 93 310 14 21 Rec Comtal, 24. petita. A partir de 4 anys. de la Dona, a cura de Beatriz Concha i Laura Aubert. CAP Gòtic 93 343 61 40 Ptge.de la Pau,1. CAP Doctor Lluís Sayé 93 301 25 32 Torres i Amat, 8. CAP Drassanes 93 329 44 95 Av.Drassanes, 17-21. Dispensari Perecamps (24 h) 93 441 06 00 CIUTAT VELLA www.bcn.cat/publicacions Av.Drassanes, 13-15. B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat Hospital del Mar 93 248 30 00 Pg.Marítim,25-29. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius FARMÀCIES Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Directora adjunta: Rosa Pueyo. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Redactora en cap: Felicia Esquinas. Redacció: Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Belén Ginart, Pere S. Paredes, Daniel Romaní, Alexandra Rubio, Beatriu Sanchís, Daniel Venteo i Jaume Cuscó. www.farmaciesdeguardia.com Coordinació general: José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia: Joan Soto i Rufina Redondo. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clúa, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina Garcia. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera i Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ). Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Direcció d’Imatge i Serveis Editorials. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. 1_CIUTAT_VELLA_.qxp:bcn 27/1/11 13:09 Página 3 Febrer 2011 CIUTAT VELLA 3 Recta final de la transformació del carrer Joaquín Costa Cruïlla entre tradició, nova ciutadania i innovadores propostes comercials, el carrer millora infraestructures i dóna el protagonisme al vianant. Les obres són a punt d’acabar la nova ciutadania, una immi- el recorregut fa venir gana, es gració que l’ha omplert de pot fer parada en algun dels llengües diverses i ha incor- bars i restaurants, d’història porat nous accents a l’oferta recent o tradicionals. I fabular comercial. Recórrer Joaquín Costa d’un extrem a l’altre El carrer s’afegeix a ofereix l’oportunitat d’omplir la xarxa de recollida VICENTE ZAMBRANO El renovat carrer Joaquín Costa, a la cruïlla amb Peu de la Creu. el cistell de fruites exòtiques, carn halal, roba amb perfum pneumàtica de d’orient, herbes remeieres, residus del Raval Belén Ginart ambicioses obres de transfor- de nacionalitats i cultures, pastes tradicionals catalanes Una placa a la façana de la mació que n’han permès mi- sense oblidar la seva història. o vins autòctons. Però aquest com serà en un futur aquestGranja Gavà, al número llorar les infraestructures i in- La memòria i l’avenir pro- també és un bon lloc per als carrer que, sense abandonar 37 del carrer Joaquín Costa, corporar arbres i bústies de dueixen una curiosa simbiosi amants dels mobles retro, els les seves arrels, s’ha transfor- recorda que aquí va néixer recollida pneumàtica de resi- en aquest espai on els resi- gadgets japonesos més excèn- mat per mostrar la seva mi- l’escriptor Terenci Moix. En dus. I, sobretot, s’ha pavi- dents de sempre han fet lloc a trics i la roba de disseny. I si llor cara. concret, el 5 de gener de mentat a un sol nivell per 1942. Aleshores, les coses atorgar el protagonisme als eren diferents. Per començar, vianants. A UN CARRER AMB VE LOC I TAT L IM I TADA l’establiment era una lleteria i Aquestes obres, que arriben el carrer es deia Ponent. Però ara a la recta final, són la cul- La pavimentació a un sol nivell de les voreres i la calçada central és una de les novetats la metamorfosi d ’aquesta minació d’un procés de remo- més destacades de la remodelació del carrer Joaquín Costa.La zona central de circulació dinàmica artèria, que l’autor delació integral. Una transfor- tindrà una amplada de 3,60metres, i els cotxes,amb accés restringit,hi tenen limitada la esmentat va evocar a El peso mació física que ha anat velocitat a 30 km/h. A més de renovar el paviment, al subsòl s’hi han instal·lat les cano- de la paja, ha anat molt més acompanyada d’una altra més nades del servei de recollida pneumàtica de residus.També s’han renovat les xarxes d’e- enllà i s’ha mantingut al llarg intangible, que ha convertit el lectricitat i telèfon. del temps, fins a arribar a les carrer en una veritable cruïlla Què op i n a d e l a r e f o rma de l c a r r e r d e J o aqu í n Co s t a ? Sandra Patricia Blanca Alicia Raül Márquez Arnau Saiol Diego Ferro Carol Huguet Comerciant Neteja Gogó Empresari Sense feina Estudiant La respuesta es que Está muy bien, porque Doncs és molt millor. Trobo que és esplèndi- Molesta, porque las Molt bé, molt contenta, está bien, porque pro- adelanta la ciudad y da Abans la gent no podia da. En ser més ampli i obras empiezan a las està molt bé que es faci ducirá más fluidez en el una imagen más limpia caminar i ara sí. descobert, suposo que ocho de la mañana y per a vianants, tot i turismo, la calle estará y más aseada de la A part, dóna una imat- donarà més vida i més están tardando mucho. que encara hi circulen más limpia y habrá calle. Está más que ge més bona del Raval. seguretat. A la llarga Aunque cuando termi- cotxes. Però si hi posen menos tráfico. bien. És un dels millors serà com la rambla del nen seguro que la calle arbres i els contenidors, CIUTADcarrerAs del barri.N RSaval, que tambéOha vaPa quedar mIejor.Nquedarà més arreglat.canviat molt. EN 1_CIUTAT_VELLA_.qxp:bcn 27/1/11 13:09 Página 4 4 CIUTAT VELLA Febrer 2011 ÀLBUM HISTÒRIC J. M. Contel EDUC AC IÓ Dulcinea, la primera Ciutat Vella dóna prioritat xocolateria de Petritxol a la inversió en educació El carrer Petritxol, amb orígens que es remunten al segle XVI, és un carreró estret i no gaire llarg que uneix Porta- En els últims quatre ferrissa amb la plaça del Pi i que malgrat la seva estretor ha estat sempre molt actiu: galeries d’art i botigues espe- anys s’han invertit cialitzades, sobretot les granges i xocolateries, han atret i 33,5milions d’euros atrauen molts ciutadans. permillorar les Una d’aquestes granja–xocolateria, la primera, fou la Dul- cinea, que va nèixer a començament dels anys quaranta escoles del districte del segle XX, en plena postguerra marcada per les restric- cions de subministrament elèctric i de matèries primeres. Daniel Venteo Impulsada per Joan Mach Ferrer, que va transformar Ajuntament de Barce- l’antiga taverna coneguda com del Peret d’Alella, per la L’lona ha apostat deci- qual el seu pare, Joan Mach Artigues, havia pagat un didament per l’educació du- traspàs el 1932. El pare va morir tres anys després d’ad- rant aquest mandat. Els quirir la taverna i el negoci va recaure en la mare i el jove últims quatre anys ha dedi- Mach. La taverna oferia venda i consum de vi, que rebia cat 33,5 millios d’euros a cada setmana d’Esparreguera, d’on era natural la família. renovar els centres educa- Acabada la guerra, JoanMach va voler reorientar el nego- tius dels barris de Ciutat ci trobant finalment la fórmula de granja – xocolateria. Si Vella. bé els primers anys fou una mica difícil passar del vi a la El Raval és un dels barris PEPA ÀLVAREZ xocolata i la nata, a poc a poc va anar guanyant adeptes. on s'ha produït una inter- La nova ludoteca de la placeta del Pi. Avui poques persones recorden que en els anys quaranta, venció més intensa, amb cinquanta i seixanta, hi havia moltes persones que cele- actuacions de modernit- millora, el centre s'ha mo- més, totes destinades a braven els casaments, bateigs i comunions en un establi- zació a les escoles Caste- dernitzat i s'han recupe- les instal·lacions del nou ment d’aquests. Va tenir tant èxit, que va haver d’ampliar lla, Collaso i Gil, l'institut rat els seus valors patri- centre d'educació primà- l’establiment adquirint un entresòl. Amb el pas dels anys, Miquel Taradell i l'escola monials, donat que és un ria. També cal destacar la aquest negoci ha aportat una tradició més a aquest carrer. Rubén Darío. Als barris edifici protegit com a bé recent entrada en funcio- Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer de Sant Pere, Santa Cate- immoble d'interès local. nament del nou edifici de donació a l’ArxiuMunicipal del Districte, 93 443 22 65 rina i Ribera, entre les ac- Al Gòtic, s’hi treballa en la placeta del Pi , 2 , e l tuacions més destacades, la construcció de la nova qual, a més de la nova lu- cal esmentar el projecte doteca, acull els Serveis de rehabilitació i transfor- Acabend’entrar en Educatius de Ciutat Vella. mació total de l'antic pa- funcionament els A la Barceloneta, final- lau Alòs (c. Mònec, 2), fet ment, cal subratllar la mi- que permetrà el trasllat i Serveis Educatius l lora de les cobertes de ampliació de places de la deCiutatVella l'IES Joan Salvat-Papasseit. històrica escola bressol Així mateix, també cal re- munic ipal Puigmai l , a l i la ludoteca de cordar que es desenvolu- carrer del Comerç. Ben a la placeta del Pi pen diferents accions diri- prop, al passeig de Lluís gides a la reurbanització i Companys, l'escola Pere escola als números 9-13 millora de l'entorn urbà Vila i l'institut Pau Claris del carrer Nou de Sant dels diferents centres i es- experimenten la millora Francesc. La seva finalit- pais educatius del districte Joan Mach Ferrer –a la dreta– amb tres empleats de la més rellevant de la seva zació es preveu l 'any per millorar tant l'accessi- xocolateria a principi dels anys seixanta del segle passat. història. Amb la seva re- 2012. L 'edif ic i t indrà bilitat, com la mobilitat i la (Foto: Imatge cedida per Joan Mach Ferrer.) habilitació, ampliació i planta baixa i tres plantes seguretat, entre d'altres. E L TAULE L L Joan Anton Font Torradors de cafè des de 1956 Dins de la cambra que hi ha darrere del dels pots de vidre rodons. Que haguem deixattaulell de Cafès Salvador, hi podem veure enrere el Nadal no és cap problema per als la màquina amb què diàriament fan la torre- amants dels torrons, ja que aquí en trobaran facció de cafè. L’establiment, el va obrir l’any tot l’any. No hi manquen tampoc les galetes, 1956 el Salvador i ara hi trobem el seu fill Mi- els bombons, les xocolates, alguns productes quel amb la dona, la Margarita. Tenen espe- de xarcuteria i altres especialitats. En tot cas, cialitats aràbigues de Costa Rica, Kènia, la qualitat és la característica que els acom- Colòmbia i una mescla pròpia, el cafè Salva- panya, tant als articles com al servei. dor, feta amb varietats de Colòmbia, Brasil i Hondures. La qualitat del cafè atrau molta Cafès Salvador PEPA ÀLVAREZ gent del barri i de fora, però també la varietat C. de la Maquinista, 15 Hi trobem cafè i queviures de qualitat. de caramels, que ens tempten des de l’interior Telèfon: 93 319 59 51 1_CIUTAT_VELLA_.qxp:bcn 27/1/11 13:09 Página 5 Febrer 2011 CIUTAT VELLA 5 El Raval Sud rep 15 milions f NOT ÍC I E S d’euros de la Llei de barris Sessions d’acollida als nouvingutsEl 2011 continuen les sessions informatives d’acolli-da a les persones nouvingudes. Són un espai infor- Els propers anys, matiu sobre els serveis i els recursos que té la ciutat per facilitar la integració social a les persones immi- l’Ajuntament i la grades. Les trobades es fan els dijous, de 18.30 a Generalitat 20.30 h, a la seu del Districte (pl. Bonsuccés, 3). Les invertiran 15 properes seran els dies 17 i 24 de febrer. Més infor- mació: T. 608 746 150 / acollida1@bcn.cat milions d'euros en la transformació Llibre sobre la capella de Sant Llàtzer urbana i social L’Ajuntament ha editat La Capella de Sant Llàtzer. d’aquest barri Història d’una redescoberta, un llibre de l’historiador i periodista Daniel Venteo sobre la història d’aquesta petita capella situada a la plaça del Pedró del Raval. D.V. L’obra es publica arran de la recuperació per a l’ús La sala d'actes del Museu ciutadà de l’illa de Sant Llàtzer, situada entre la plaçaMarítim es va omplir de Pedró i els carrers Carme, Hospital i Sant Llàtzer, on gom a gom, el passat 20 de JULIO PARRALO hi ha edificis que són patrimoni històric. desembre, per conèixer de pri- Assumpta Escarp (a la dreta) va presentar el Pla el 20 de desembre. mera mà els projectes de dina- mització del Raval Sud que A més, també es treballarà la protecció del medi ambient i s'impulsaran en els propers fermament en la supressió la dinamització social i econò- vuit anys en el marc de la Llei de barreres arquitectòniques mica del barri. de barris. Amb 15 milions de l'entorn. Amb el del Raval Sud ja són d'euros aportats per l'Ajunta- Tant importants com els pro- tres els plans de barri que es- ment i la Generalitat a parts jectes de millora de l'espai pú- tan portant a terme Ciutat Ve- iguals, el Pla de barris del Raval blic són els d'ampliació i mo- lla en els últims sis anys. El pri- Sud consolidarà la transforma- mer s'ha dut a terme als barris ció urbanística del barri i la És el tercer Pla de de Sant Pere i Santa Caterina seva dinamització social i entre el 2004 i el 2009 i el se- barris, després dels PEPA ÀLVAREZeconòmica. gon es troba en curs des del Entre els projectes urbanístics de Sant Pere i Santa 2008 al de la Barceloneta. En el Activitats per a la setmana blanca escolar d'arranjament de l'espai públic futur es posarà en marxa una Barcelona ha preparat una oferta de 250 activitats cal esmentar, entre d'altres, la Caterina i el de Oficina Tècnica que, seguint el per a la setmana blanca escolar, que tindrà lloc del 7 reurbanització dels entorns de la Barceloneta model que ja ha funcionat a la a l’11 de març. Totes aquestes propostes es troben al Sant Pau del Camp, dels car- Barceloneta, ha d'esdevenir el Catàleg d’entitats, activitats i recursos per a famílies, rers Arc del Teatre, Guàrdia i dernització dels equipaments punt de referència del veïns i casals i grups, una guia que l’Ajuntament distribueix Est, la plaça Pedró i el carrer comunitaris, la rehabilitació veïnes i de les entitats del barri a les Oficines d’Atenció Ciutadana i als centres cívics. Lleialtat, i la conversió en zona dels elements comuns de les en tot allò relacionat amb el També n’ofereixen informació el telèfon 010 (0,46 de vianants del carrer Riereta. finques i del parc d’habitatges, projecte. euros per establiment de trucada, IVA inclòs + 0,06 euros per minut, IVA inclòs, tarifat per segons) i el A web www.bcn.cat/vacanceshivernTRANSFORMAC IÓ H I S TÒR I CA AL RAVAL El Pla d’Inclusió, al carrer Comerç El Raval ha estat un dels barris que ha experimentat una transformació més gran a les El Pla d’Inclusió del Casc Antic ha instal·lat les seves últimes dècades, canvi especialment notable a la zona entre el carrer Hospital i oficines a l’edifici del carrer Comerç, 42, que l’Ajunta- l'Eixample. Ara bona part de les grans inversions al barri se centren a la part baixa, amb ment acaba de rehabilitar. Almateix immoble s’ha un nou pas endavant en la millora de la qualitat de vida. Mai abans en la història cen- traslladat l’Escola d’Inclusió del Casc Antic, centre de tenària del Raval,el barri havia experimentat una transformació tan profunda com la vis- formació per a adults amb 500 alumnes. La planta bai- cuda en les últimes tres dècades. xa de l’edifici es destinarà a un altre serveimunicipal. Homenatge a les dones amb la plaça 8 de Març Daniel Romaní tament de Barcelona que hi ha xerrades, trobades sobre la di- Avui encara hi ha als carrers a la plaça de Carles Pi i Sunyer versitat... Són organitzats peri a les places de Barcelona es dirà plaça 8 de Març. La diverses entitats i associacions més noms d’homes que no pas propera inauguració d’aquesta de dones del districte amb el de dones, i això que elles també plaça forma part dels actes que propòsit de difondre la tasca de han estat protagonistes al llarg se celebraran aquest any a di- les dones treballadores i de- de la història. L’Ajuntament fa versos centres cívics i altres es- nunciar les situacions de desi- temps que treballa per corregir pais dels quatre barris de Ciu- gualtat i discriminació que pa- aquest desequilibri i d’un tat Vella –El Raval, El Gòtic, la teixen moltes dones. El 8 de temps ençà són molts els es- Barceloneta, i Sant Pere, Santa març va ser declarat Dia Inter- pais públics que reben noms de Caterina i la Ribera– amb mo- nacional de la Dona per les Na- dona o d’esdeveniments rela- tiu del Dia Internacional de la cions Unides el 1977. VALENTÍ VIÑAS Celebració del Dia de la Dona el 2010, sota la nevada del 8 de març. cionats amb les dones. L’espai Dona, el qual s’escau el 8 de Més informació: situat darrere l’edifici de l’Ajun- març, i inclouen espectacles, www.bcn.cat/ciutatvella 1_CIUTAT_VELLA_.qxp:bcn 27/1/11 13:09 Página 6 6 CIUTAT VELLA Febrer 2011 EQU IPAMENT S LLIBRES El Museu Picasso estrena un lars: la plaça Jaume Sabartés (personat-ge que va ser amic i secretari personal Esport des de Picasso i impulsor del museu). edifici destinat a la recerca del segle XIXEl Museu Picasso de Barcelona és undels principals museus del món del Un viatge fotogràfic a la vocació prestigiós pintor, dibuixant, gravador, esportiva de Barcelona i dels escultor i ceramista Pablo Ruiz Picasso barcelonins des del final del se- (1881-1973), que va conrear estils tan gle XIX, on no falta el record diversos com el realisme, el fauvisme, dels Jocs Olímpics de 1992. l’expressionisme, el cubisme i l’abstrac- Amb textos de Carles Santaca- ció. Actualment, el Museu Picasso pre- na, professor d’Història Con- para una gran exposició en coproducció temporània de la Universitat de amb el Van Gogh Museum d’Amster- Barcelona. dam, que presentarà l’evolució artística de Picasso des de la seva arribada a Pa- Barcelona Esport rís l’any 1900, on va descobrir una fèrtil Edita: Ajuntament de Barcelona comunitat artística internacional, fins PVP: 20 euros al 1907, en què va assumir el paper de líder de l’avantguarda a la capital france- sa. La mostra, titulada “Devorar París. RONALD STALLARD Picasso, 1900-1907”, es podrà visitar Sala de Las Meninas del Museu Picasso. del 29 de juny al 16 d’octubre, i reunirà obres de Picasso i d’altres artistes com Daniel Romaní La planta baixa compta amb espais ha- Bonnard, Cézanne, Gauguin, Rodin, S’acaba d’enllestir un nou edifici al bilitats per poder fer-hi activitats, men- Steinlen, Toulouse-Lautrec i Van Gogh.costat dels espais tradicionals del tre que la primera planta ha d’albergar Museu Picasso que en permetrà la des- un nou centre de documentació, l’arxiu Més informació: congestió. El nou edifici, de més de i la biblioteca del museu. A més, gràcies Museu Picasso 1.700 metres quadrats, projectat per a l’existència d’aquest nou edifici, a par- C.Montcada, 15-23 l’arquitecte Jordi Garcés, té tres nivells: tir d’ara hi ha un nou accés al Museu Pi- Tel. 93 256 30 00 soterrani, planta baixa i primera planta. casso, per on entraran els grups esco- www.bcn.cat/museupicasso O E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INEN Construint futur Parcs infantils:més Prohibim el nudisme Nous casals per Retirem el Pla a Ciutat Vella imés nets imés útils a Ciutat Vella a gent gran activa dels ascensors de la Barceloneta PSC. Assumpta Escarp CiU.MercèHoms PPC. Alberto Fernández ICV-EUiA. Ricard Gomà ERC. RicardMartínez Ciutat Vella mira CiU es suma a la La perseverança Barcelona dispo- Ha quedat clar sempre el seu reivindicació de del PP per recupe- sa d’una àmplia que el Pla dels as- passat. Passejant parcs infantils al rar la convivència xarxa de 75 ca- censors a la Bar- pels carrers del nostre districte. ciutadana i el ci- sals públics de celoneta era (és ?) nostre districte La mainada del visme a Ciutat gent gran, que un projecte urba- observem el patrimoni històric barri mereix llocs per jugar. Vella ha fet que Hereu i Trias arriben al conjunt de barris de nístic que no tenia sentit i més més important de la ciutat. No Però no n’hi ha prou a tenir-los rectifiquin i vulguin prohibir la ciutat. En aquest mandat, aviat afegia més problemes que és possible arranjar una plaça o per complir expedient. Els ara el nudisme al carrer quan hem invertit més de 20 milions no pas solucions. A l’inici d’a- un edifici sense trobar-hi una parcs han de ser pensats per a els darrers 5 anys hem demanat d’euros a remodelar-ne inte- quest mandat, des d’ERC vam petjada del passat. Això implica la quitxalla; amb elements ade- aquesta prohibició sense rebre gralment una desena, com el estar a favor d’aparcar el Pla i un doble esforç: inversor per quats i útils. Volem tobogans i cap suport. Però, si realment casal Josep Tarradellas del Ra- fer una revisió del PERI de la part de les administrcions, do- gronxadors. Està bé que els Hereu i Trias volen prohibir im- val i el del Pati Llimona al Gò- Barceloneta per tal de trobar al- nat que les obres sónmés cos- parcs vinguin acompanyats mediatament el nudisme tenen tic, i construir nous edificis per tres maneres de millorar, des de toses, i del veïnatge perquè s’a- d’un bon disseny i de nous jocs, l’oportunitat de sumar-se a nos- a 14 més, com el casal Trueta. l’urbanisme, la qualitat de vida llarguen en el temps. Val la però sempre i que no es conver- tra proposta presentada al Al costat de l’esforç inversor en del veïnat. També hem estat pena, però, quan redescobrim teixin en un perill per als in- 2007 que podria entrar en vi- els espais, que ha suposat tam- d’acord a unificar la resta de racons com les restes romanes fants. I els volem segurs, dotar- gor immediatament, ja que ha bé ampliar la xarxa en tres projectes aprovats, sota el pa- de la plaça Vila Madrid, al Gò- los de zones d’ombra i de jocs passat tots els tràmits. Des del equipaments nous, hem impul- raigua d’un text refós que els tic, o espais com la capella Sant infantils adequats a les dife- PP defensem endurir les san- sat un canvi de model per tal unifiqués, i evitar així les con- Llàtzer, al Raval. Però no no- rents edats, així com d’unman- cions a qui vagi nu o seminu de modernitzar els usos i el tradiccions i millorar-ne alguns més el patrimoni material, sinó teniment i neteja. I un a cada fora de les zones habilitades funcionament dels casals, in- aspectes ja obsolets. La inacció també l’humà. Conservar la lloc que toqui. Tots els pares i sense necessitat del requeri- corporant-hi la participació de de l’equip de govern, però, no fa memòria col·lectiva és essen- mares del districte han de po- ment previ de la Guàrdia Urba- les persones usuàries en la ges- creïble una voluntat de solució cial. Ho fem quan bategem amb der caminar 5minuts de l’esco- na que no té cap efecte. Ciutat tió, i aportant-hi prop de 50 dels problemes que té aquest el nom de Somorrostro un tros la o de casa i tenir un parc per Vella ha de centrar sus esfuer- professionals de la dinamitza- barri, alguns endèmics i d’altres de platja de la Barceloneta, re- poder fer barri i compartir amb zos en prioridades comomejo- ció social. Avui els casals, amb afegits pels plans urbanístics. coneixent les vivències de els seus fills el que és impres- rar la convivencia además de unes 98.000 persones usuàries Així, doncs, tal com van les co- molts barcelonins i barceloni- cindible per als infants: jugar. crear ocupación, la atención a al conjunt de la ciutat, oferei- ses a la Casa Gran, no ens agra- nes. I és que contruir futur a Des de CiU assumim el com- las personas, firmeza contra la xen serveis d’orientació, activi- daria veure parts substancials Ciutat Vella passa necessària- promís d’adequar els existents, delincuencia y una inmigración tats d’oci, tallers molt diversos, del Pla dels ascensors al text re- ment per conjugar tres temps de canviar algun emplaçament integrada que cumpla la ley. En i aules d’informàtica per fer fós. La manca de confiança ge- alhora. Treballar pel present, re- per fer-lo més avinent i de cre- definitiva, recuperar la mejor front al repte de superar la nerada fa que des d’ERC se’n- Gcuperant elRpassat i proUjectant Par-ne de noSus. MBarceloUna, la ciudadNde la que IfractCura digital qIue patePixen les proposi l’anul·lació.el futur. mhomsm@bcn.cat nos sentimos orgullosos. persones grans. ALS 1_CIUTAT_VELLA_.qxp:bcn 27/1/11 13:09 Página 7 Febrer 2011 CIUTAT VELLA 7 POL I E SPORT IU w MULT IMÈDI A TELEVISIÓ Esquí de fons a la sorra BTV“Connexió Barcelona” De dilluns a divendres, de 17 a 20 h i altres esports de platja “Info Barris”. Dilluns a les 13.05 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDTwww.btv.cat www.btvnoticies.cat La platja no és només per RÀDIO a l’estiu. L’Espai de Mar hi organitza esports i altres Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FMPlaça del Padró, s/n. Tel. 93 442 97 01 activitats físiques durant tot l’any, amb una COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139 orientació inclusiva i Tel. 93 508 06 00 d’educació ambiental PUBLICACIONS Pere S.Paredes Nova Ciutat Vella Des de l’estiu passat, l’Espai de Revista editada per la Univ. Ramon Llull.Mar ofereix serveis i activitats C/ Valldonzella, 23 Tel. 93 253 32 07 d’esport i lleure inclusiu a tots els Línia Ciutat Vella usuaris de les platges del litoral de la JULIO PARRALO Arcadi Viñas, 15, local 6 ciutat, tots ells sempre emmarcats Partit de voleibol organitzat per l’Espai de Mar el 22 de gener passat. Mollet del Vallès. Tel. 93 519 44 10 dins la política ambiental de l’Ajun- tament de Barcelona. Aquest curs l’esquí (lliscaments, equilibris, coor- les necessitats del col·lectiu de per- El Raval 2011, tant els usuaris individuals dinació...), però en un altre medi na- sones amb discapacitat. La idea de Nou de la Rambla, 157, pral. 1a com els dels centres escolars, ocu- tural, la sorra de la platja. Les activi- l’Espai de Mar és possibilitar la pràc- Tel. 93 442 22 76 pacionals, casals i altres grups, tro- tica del lleure i l’esport de manera INTERNET baran tallers i activitats del tipus: Totes les activitats accessible i inclusiva, incorporant l’e- jocs d’aigua i sorra, tallers sensorials estan adaptades a ducació i sensibilització ambiental i Barcelona Cultura i educatius, servei de rehabilitació i promocionant hàbits saludables per fisioteràpia, espai de lleure i activi- col·lectius de persones millorar la qualitat de vida, tot al tats esportives com l’esqui de fons i amb discapacitat voltant del litoral. el voleibol, tots ells realitzats en un espai diferent de l’habitual, la platja. tats tenen tarifes molt assequibles. Més informació: Un dels esports que s’ofereixen a la El programa d’activitats és anual i Espai deMar platja és l’esquí de fons a la sorra, està obert a tothom, adaptat a totes Porxos del passeigMarítim, 5 una activitat amb la qual es treballen les edats, nivells educatius (infantil, Telèfon: 93 221 49 89 les habilitats motrius que comporta primària, secundària i batxillerat) i a www.espaidemar.cat En el nou web de Barcelona Cultura tro- bareu informació sobre tots els actes cul- turals de la ciutat, amb notícies, vídeos S ERVE I PÚBL IC l’agenda i molt més. www.barcelonacultura.bcn.cat/ Casa d’acollida d’urgències proporcionar-li atenció educativa i Web de vacances d’hivernpsicològica mentre dura l’acolli- per a les dones maltractades ment d’urgència, de manera com-plementària amb l’atenció social i jurídica que proporciona l’Equip D.R. d’Atenció a les Dones (EAD). L’Ajuntament ha obert una casa L’acolliment d’urgència és un servei d’acollida d’urgències per a les do- per a la dona maltractada que ha nes que pateixen violència masclis- decidit abandonar d’immediat la ta i per als seus fills i filles. El cen- seva llar i hi ha risc que la persona En aquest espai trobareu tota la infor- tre té deu habitacions i pot acollir agressora la pugui localitzar i ame- mació sobre les activitats que ofereix fins a 27 persones. És per a una es- naçar o agredir a ella, als seus fills o l’Ajuntament durant les vacances d’hi- tada curta –no més de dues setma- a les persones del seu entorn dis- vern dels nens i les nenes. nes. Té per objectiu proporcionar posades a acollir-la. www.bcn.cat/vacanceshivern un espai de seguretat i suport a la dona, per tal que pugui reflexionar Més informació: sobre la seva situació i sobre les di- Telèfon d’urgències: ferents alternatives possibles, aju- 900 900 120 dar-la perquè pugui explicar-la als A partir de març: seus fills i filles, si en té, i assegurar Equip d'Atenció a les Dones la cobertura de les seves necessi- C. Garcilaso, 23-27 tats bàsiques d’allotjament, manu- Tel. 93 243 37 10 tenció i salut. Amés, té la funció de VICENTE ZAMBRANO www.bcn.cat/dones 1_CIUTAT_VELLA_.qxp:bcn 27/1/11 13:09 Página 8 8 CIUTAT VELLA Febrer 2011 ENTR EV I S TA Francesc Llorca, president de l’associació de comerciants de la rambla del Raval “La rambla del Raval és l’oportunitat de fer un viatge sense sortir de la ciutat” Ambmotiu del desè aniversari de la rambla de Raval, l’associació de comerciants ha organitzat diferents actes per apropar-la als barcelonins. Una d’aquestes iniciatives és una mostra JOSEP MARIA CONTEL gastronòmica a bars i restaurants Francesc Llorca en el seu restaurant. arrossada popular, van posar a l’abast Alguna altra activitat destacable? dins d’un ventall cultural molt ampli, Josep Maria dels visitants un tros de les seves Per primera vegada en la història de la en restauració, colors, olors i fins tot Contel arrels i del barri. rambla del Raval, aquestes passades fes- festes. Una d’aquestes va ser una mena Quins arrossos s’hi podien trobar? tes de Nadal hi vam posar llums. I en el Bollywood que van organitzar els pakis- Hi havia una vintena d’arrossos dife- festival Raval’s que va organitzar, el de- tanesos. Va ser molt interessant veu- Com afronten el 10è aniversari de rents que anaven des de l’arròs ba- sembre passat, la Fundació Tot Raval, re’ls ballar en aquest espectacle. Pel que la rambla del Raval? linès, fins a l’arròs en crosta; “cuina també es va fer servir la rambla com un fa al festival Raval’s, és una oportunitat Amb il·lusió i esperança. És una oca- per a la convivència”, com ho va des- dels escenaris principals. de gaudir de l’expressió dels diferents sió per celebrar un projecte urbanístic criure un diari de Barcelona. La inten- col·lectius que viuen al barri. i donar a conèixer la rambla de Raval i ció d’aquests actes és generar notícies El fet de ser-ne president...? el barri a la resta de la ciutat. Moltes positives al carrer. Un punt important “Estem esperançats amb M’ha donat la possibilitat de veure com vegades se’ns coneix per notícies ne- d’aquesta arrossada va ser la connexió és la celebració del ramadà i de partici- gatives, però el barri és quelcom més. del programa “España Directo”, que va l’obertura de la Filmoteca. par d’alguns iftar, la celebració del final El fet d’organitzar activitats per cele- dur la rambla del Raval més enllà de Serà un dels serveis del dejuni, que són altres formes d’apro- brar el 10è aniversari permet a gent Catalunya, i va permetre a molta gent culturalsmés dinàmics par-se a l’espiritualitat. que no ha estat mai aquí descobrir un descobrir per primera vegada aquesta Com han estat aquests deu anys nou espai en expansió, molt a prop de rambla. de la ciutat” per a la rambla de Raval? la nova seu de la Filmoteca, que I ara en què treballen? Els veïns estan satisfets de tenir bancs obrirà d’aquí a poc. En un circuit gastronòmic que va arren- per seure, de sortir al balcó i veure el Quan van començar les celebra- car el desembre i que arribarà fins a fi- Qui forma l’associació de comer- cel, de tenir, més que una rambla, una cions d’aquesta efemèride? nals de març, en el qual participen vint ciants? gran plaça. Ara estem esperançats amb Van començar durant les festes de la locals en les seves diferents especiali- L’associació aplega els comerciants de la l’obertura de la Filmoteca, a tocar de la Mercè, més concretament el dia de la tats. En el cas dels restaurants és un rambla del Raval i un parell del carrer rambla. Penso que serà un dels serveis patrona de Barcelona, amb la segona plat i en el cas dels bars una beguda Sant Rafel, amb la intenció d’integrar culturals més dinàmics de la ciutat i trobada d’arrossos del món. Una mos- commemorativa, a diferència dels en el futur tots els comerciants que hi això donarà color i barreja en tot tra gastronòmica en la qual tots els lo- arrossos, tots constituïts essencialment ha en el carrer. aquest sector. Igual com va passar amb cals de restauració de la rambla de Ra- per aquest gra. Per conèixer-ne els hora- Què ofereix la rambla de Raval? l’obertura de les oficines de la UGT, la val van cuinar un arròs especial, un fil ris, els plats i les begudes, hem publicat És l’oportunitat de fer un viatge exòtic qual ha estat molt positiva, perquè ha conductor de les diferents cultures que un petit desplegable amb tota aquesta sense sortir de la ciutat, per les dife- propiciat que arribi aquí molta gent habiten aquest barri. Amb aquesta informació... rents tipologies de gent que l’habiten, que abans no s’ho havia plantejat.