B A R R I S D E www.bcn.cat | G ener 2009 CIUTAT VELLA EL RAVAL · EL GÒTIC · LA BARCELONETA · SANT PERE, SANTA CATERINA I LA RIBERA E N T R E V I S TA Pàg. 8 Es vol recuperar el front portuari amb un gran passeig QUÈ CONNEXIONS ON El passeig de Mar Es facilitarà l’accés Es vol guanyar el Moll uniria els parcs de a peu al Paral·lel i a de la Fusta com a espai Montjuïc i la Ciutadella la Via Laietana central del districte Pàg. 3 Isabel Nadal Directora del CEIP Cervantes “Cal que la societat es responsabilitzi de la seva mainada” PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4 Aprovat un pressupost que augmentarà més del 6% la despesa E N T I TAT S Pàg. 6 Un espectacle sobre el Raval dels últims 15 anys al Liceu S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6 Eleccions als consells El Conservatori del Liceu ha estre- escolars dels centres El nou Conservatori del nat aquest curs una nova seu, si- públics i concertats tuada al carrer Nou de la Rambla,Liceu ja s’omple de música 82-88, al cor del Raval. Projectat per l’arquitecte Daniel Freixes, l’e- P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 difici té set plantes i una superfície total de 9.200 metres quadrats. Hi Caminada de Nadal ha 90 aules preparades acústica- Tanca el 2008 ment per a cada instrument, tant amb una gran participació de música clàssica com de música moderna i jazz, una biblioteca i un auditori amb 400 localitats. A l’edi- fici històric del Conservatori de la Rambla, s’hi imparteixen els estu- dis de l’Escola de Cant i l’Escola de Guitarra Flamenca. El Conservato- ri del Liceu és el més antic de Cata- lunya. Va ser fundat l’any 1837. Per les seves aules, hi han passat més de 98.000 alumnes. El nou conservatori té 90 aules preparades per als diferents instruments. Pàg. 5 S U P L E M E N T 2 CIUTAT VELLA Gener 2009 t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Ramelleres, 17. Telèfon d’informació 010 (0,45 ¤ IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Dilluns 19 de gener Dimecres 14 de gener Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. La maledicció dels recursos a l’Àfrica Contes per a l’amistat CENTRES CÍVICS I CULTURALS A les 10 h. Centre cívic Pati Llimona (Regomir, 3) A les 18 h. B. Barceloneta-La Fraternitat (Comte de Santa Centre cívic de la Barceloneta 93 221 32 41 Xerrada sobre el cas de la R.D. del Congo, a càrrec de Jo- Clara, 8-10) Conreria, 1-9. sep Maria Royo, analista de l’scola de Cultura de Pau, i Centre cívic Convent 93 310 37 32 Cicle de contes curts. de Sant Agustí Pere Ortega, del Centre de Treball i Documentació. Comerç, 36. Centre cívic Pati Llimona 93 268 47 00 Divendres 16 de gener Regomir, 3. Centre cívic Drassanes 93 441 22 80 Dijous 12 de febrer El niño que quería ser oso Nou de la Rambla, 43. Centre Erasme de Janer 93256 32 00 Madres A les 17.30 h. Centre cívic Pati Llimona (Regomir, 3) Erasme de Janer, 8 A les 20 h. Centre cívic Pati Llimona (Regomir, 3) Cinema familiar al Pati. Tots els infants han de venir BIBLIOTEQUES Cicle de cinema social. La vida de les dones de la Plaza acompanyats d’una persona adulta. Biblioteca popular 93 268 01 07 de Mayo, a l’Argentina. Francesca Bonnemaison Sant Pere Més Baix, 7. Dijous 22 i 29 de gener Biblioteca popular 93 302 53 48 Diumenge 15 de febrer Qui l’endevinarà? Sant Pau i Santa Creu Hospital, 56. Bicibarri per Ciutat Vella A les 18 h. B. Sant Pau-Santa Creu (Carme, 47) Biblioteca popular 93 225 35 74 Barceloneta-La Fraternitat A les 10.30 h. Sortida de la plaça Sant Miquel Cicle Enreda’t amb l’acció. Comte Santa Clara, 8-10. Sala de lectura infantil Trobrem el vincle personal de la jove Rodoreda amb la Àngel Baixeras defensa de la llengua catalana. Inscripcions al web del Salvador Aulet, 1. Dimarts 3 de febrer BACC (www.bacc.info). El gran libro de cómo dibujar cómics SERVEIS SOCIALS B. Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7) Centre serveis socials 93 221 79 45 Barceloneta Cicle Enreda’t amb l’acció. Conreria, 1-9. Centre serveis socials 93 310 39 00 Casc Antic Pl. de l’Acadèmia, 1. Centre serveis socials Gòtic 93 319 01 64 Correu Vell, 5. Centre serveis socials 93 443 17 54 Del 15 de gener al 8 de febrer Raval Sud Nou de la Rambla, 45. El projecte Alfa Centre serveis socials 93 442 54 05 A les 21 h (dg, a les 19.30 h). Teatre del Raval aval Nord Fins a l’1 de febrerR Erasme Janer, 8. (Sant Antoni Abat, 12) L’altra Rodoreda. Pintures i collages Centre de dia materno- 93 441 58 42 infantil Casa de la Font Un científic de tercera, el professor Kenskoff, i el seu Sala d’exposicions de La Pedrera (pg. de Gràcia, 92) Om, 3. ajudant Pomeriggio reben la visita d'una enigmàtica Un dels aspectes creatius menys coneguts de Mercè GENT GRAN jove que els demana ajuda per trobar la seva mare, per- Rodoreda (1908 – 1983) és la seva dedicació a les arts Casal de gent gran Mediterrània 93 221 79 45 duda a l'Àfrica. plàstiques en els anys 50, just abans de començar la re- Conreria, 1-9. Casal de gent Comerç 93 319 63 34 presa literària a partir de 1958. Comerç, 52. Casal de gent gran Pati Llimona 93 319 01 64 8, 15, 22 i 29 de gener Correu Vell, 5. Clàssics duo Casal Josep Tarradellas 93 441 69 05 Fins al 15 de febrer Pl. Caramelles, 3, baixos. A les 22 h. Almazen (Guifré, 9) Cartells. Col·lecció Gabinet Casal de gent gran Josep Trueta 93 329 86 02 Sant Pacià, 9. Jango Edwards i Cristi Garbo retornen junts a l’escena- de les Arts Gràfiques ALTRES SERVEIS ri amb les més esbojarrades i delirants històries. Disseny Hub Barcelona (Montcada, 12) Una selecció del disseny gràfic espanyol del segle XX. Of. d’habitatge i rehabilitació 93 343 56 40 Pintor Fortuny, 17-19. Foment Ciutat Vella 93 343 54 55 Pintor Fortuny, 17-19. Fins al 22 de febrer Arxiu municipal de Districte 93 443 22 65 Àngels, s/n. A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d’un imperi SEGURETAT 14, 21 i 27 de gener CCCB (Montalegre, 5) U.T. Guàrdia Urbana Ciutat Vella 93 344 13 00 La Rambla, 43. La Cafetera Roja Documents arqueològics, obres d'art, maquetes, imat- Comissaria Mossos d’Esquadra A les 21 h. Almazen (Guifré, 9) Nou de la Rambla, 76-80. ges d'arxiu i creació contemporània. Dotze espais vin- Emergències Guàrdia Urbana 092 La Cafetera Roja va néixer de la fusió entre músics de culats bé a una paraula o a un concepte xinès. Emergències Mossos d’Esquadra 088 França, d’Àustria i de Catalunya. SERVEIS URGENTS Fins a l’1 de març Telèfon únic d’emergències 112 Dijous 27 de novembre Els objectes vius de Picasso Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091 Els colors del clavicèmbal Museu Picasso (Montcada, 15) Bombers 080 A les 12 h. Museu de la Música (Padilla, 155) L'exposició presentarà una selecció molt acurada de 68 SALUT Un programa amb obres escrites per Bach, a càrrec d’E- obres realitzades per Picasso entre els anys 1907 i 1933. CAP Barceloneta 93 221 37 83 duard Martínez. Pg. Marítim, 25. CAP Casc Antic 93 310 14 21 Rec Comtal, 24. CAP Gòtic 93 343 61 40 Ptge. de la Pau, 1. CIUTAT VELLA www.bcn.cat/publicacions CAP Doctor Lluís Sayé 93 301 25 32 B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat Torres i Amat, 8. CAP Drassanes 93 329 44 95 Av. Drassanes, 17-21. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Dispensari Perecamps (24 h) 93 441 06 00 Av. Drassanes, 13-15. Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con- Hospital del Mar 93 248 30 00 tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Pg. Marítim, 25-29. Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutierrez, Jordi Miró i Jaume Cuscó. Coordinació general: José Miguel Esteban. FARMÀCIES Coordinació de fotografia: Joan Soto i Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Valentí Viñas. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. www.farmaciesdeguardia.com Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. Gener 2009 CIUTAT VELLA 3 Un passeig de Mar unirà el Morrot amb el Moll de la Fusta El Districte proposa per al futur la renovació de la façana marítima i la construcció d’un gran passeig que uneixi el parc de Montjuïc amb el de la Ciutadella i es converteixi en espai de trobada entre la ciutat i el port dels vianants a la ciutat des En el seu plantejament, el del port a través de diferents Distr icte preveu fer una vies, que, com a conseqüèn- reurbanització completa de cia, guanyarien protagonis- l’eix que va del Morrot al me. Amb aquesta considera- parc de la Ciutadella, cir- ció, es potenciaria l ’accés cumstància que obligarà a El front portuari des del Moll de Barcelona. dels vianants al Paral·lel, la modificar l’organització del rambla del Raval, Via Laieta- trànsit actual a la plaça de na i el Born i també a la Bar- les Drassanes, el portal de la Redacció norme trànsit de persones Ciutat Vella –des del World celoneta. A aquestes dues úl- Pau, el Pla de Palau, el Moll El futur passeig de Mar que suporta en l’actualitat. Trade Center fins al Moll de times zones, s’hi accediriahaurà d’exercir de nou Segons la visió que el Dis- la Fusta, des d’on continuarà des del Pla de Palau. Una conseqüència espai central per a les passe- tricte té d’aquest nou pas- fins a unir-se al parc de la El Districte de Ciutat Vella ja jades de veïns i turistes, i seig, no només serà l’espai Ciutadella–, sinó que s’haurà ha exposat aquest pla de fu- de l’operació seria tindrà també com a missió de connexió entre dos ex- de projectar amb la intenció tur a l’Autoritat Portuària de la recuperació del descarregar la Rambla de l’e- trems del front portuari de també de facilitar l’entrada Barcelona i a l’Àrea d’Urba- nisme de Barcelona, que par- Moll de la Fusta A ticiparan activament en la com a espai ciutadàA C T U A C I O N S PA R A L · L E L E S redacció del projecte al llarg d’aquest mandat a fi de po- de la Fusta, el passeig Colom Tot el projecte de renovació del front portuari engloba altres actuacions a les zones d’in- der proposar-lo i realitzar-lo i l’avinguda Marquès de l’Ar- fluència.Inclou,per exemple,la millora de la il·luminació i l’accés a l’antic barri de la Mercè, en el proper mandat. El pri- gentera. l’obertura al públic d’edificis històrics de la zona o la millora dels accessos a Montjuïc i la mer pas que caldrà donar ara Una conseqüència més del potenciació de l’ús del Poble Espanyol. Sense oblidar els plans de l’Autoritat Portuària per serà redissenyar la mobilitat desenvolupament de tota reconvertir les velles instal·lacions del moll de Pescadors, entre els quals hi ha el projecte de la zona afectada, tant ro- aquesta operació seria la re- de construir una nova llotja de pescadors i obrir-la a la ciutat amb finalitats pedagògiques dada com a peu. Els estudis cuperació del Moll de la Fus- i turístiques. tècnics es faran abans de ta com a espai central de re- l’any 2011. lació ciutadana del districte. Q u è l i s e m b l a e l p r o j e c t e d e l a R a m b l a d e M a r, q u e p o t e n c i a r à e l l i t o ra l d e C i u t a t Ve l l a co m a e s p a i c í v i c i d e p a s s e i g ? Ilda Soares Marimar Jauregi Marc Requejo Cristina Escudero Antonio Beneyto Albert Sentís Comerciant Oficial administrativa Comerciant Infermera Pintor-escultor Paleta Me parece bien porque Bien, porque podremos Em sembla molt bé. És Em sembla molt bé. Em sembla bé. És Em sembla bé, perquè será una mejora para pasear, que ahora no important que s'impul- Trobo que és molt important que s'afavo- és bo que s'inverteixi en todos, tanto para la podemos. si l'espai per a vianants important que la gent reixin els espais per la zona. Això donarà gente de Barcelona, Personalmente, a mí i l'espai cívic on conviu- pugui passejar i que es passejar i circular a feina a la gent del barri como para la gente del me vendrá muy bien re bicis i vianants. reguli bé el trànsit, peu. Penso que la gent ja sigui al ram de la barrio y también para porque me gusta mucho Estaria bé també que cosa que a Barcelona és hauria de deixar a casa construcció com al d'ho- Clos turiIstas. U Tandar. También ganará s’acceptés de fer-hi pas- molt necessària. més el cotxe. teleria.mucho enA cuanto al Dsar elA tramvia.tráfico. N S OPINE N 4 CIUTAT VELLA Gener 2009 ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel P L E D E L D I S T R I C T E El virrei Amat (III) La despesa social destaca en Manuel Amat fou nomenat virrei del Perú el 1761. Un càr- el pressupost aprovat pel Districte rec que, en aquells moments, era un dels més alts que es podia assolir en l’estructura administrativa espanyola. Amat, investit de virrei, va arribar oficialment a Lima el 15 d’octubre de 1761. Instal·lat en el país andí, la seva feina no fou tan fàcil com a Xile. Diferents problemes com les dis- sensions de l’aristocràcia criolla amb Espanya, la destitució de Bravo Rivero, oïdor de l’Audiència, promoguda per Amat i restituït per la corona, enterboliren el seu mandat. En el camp militar, el virrei va reorganitzar l’estructura mi- litar d’aquell territori, que era molt precària en el moment de la seva arribada. Per una banda, va augmentar progres- sivament els prop de 6.600 soldats existents fins a més de 100.000 el 1770 i, per l’altra, va reforçar l’armament. Els anys 1762, 1763 i 1766 va aturar, a les fronteres del Mato Un moment del Ple del dia 2 de desembre. Grosso i l’alt Paraguai, dos intents de penetració de l’exèrcit portuguès. I com a obres militars significatives que dugué a Durant el darrer Plenari de l’any del pecial urbanístic per con- terme, cal esmentar la nova fortificació del fort Real Felipe cretar les condicions d’e- del port d’El Callao, destruït el 1746 per un terratrèmol. Districte es va aprovar el pressupost del dificació del nou edifici Pel que fa a l’obra civil, va recuperar i embellir Lima, que no 2009, que fa èmfasi en la despesa social de l’Escola Massana, que s’havia refet encara del terratrèmol de 1746, on es destaca es va aprovar per unani- sobretot la urbanització del passeig de La Alameda. En l’as- P. F. nir en compte que el ma- mitat. Aquest pla afecta el pecte econòmic, va fomentar el comerç entre Perú i la l pressupost per a jor increment d’aquesta solar que hi ha entre els metròpoli, on exportà llana, cotó i cacau, a més d’explotar El’any 2009 de Ciutat partida, un 30%, està des- car rers Flor istes de la les mines de mercuri d’Huancavelica i Hualgoyoc i de plata Vella serà de 31.677.375 tinada als trebal ladors Rambla, Hospital i plaça de Potosí. Una de les darreres accions com a virrei fou pro- d’euros, la qual cosa vol dels serveis socials. de la Gardunya, i regula la moure la creació del virregnat del Riu de la Plata, per de- dir que tindrà un incre- El pressupost va ser apro- reducció del perímetre i la fensar millor les possessions espanyoles de la costa atlànti- ment del 6,54% de la des- vat amb el vots favorables possibilitat d’augmentar ca d’Amèrica del Sud. pesa. Un 4,17% d’aquest dels grups que formen l’e- l’alçada de la construcció augment correspon a les quip de gover n –P SC i Durant el Ple es va pre- Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer despeses en béns corrents sentar la mesura de go- donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65 i serveis, que inclou les El 30% de la vern sobre el Pla de Man- del servei d’atenció domi- teniment i Mil lora ciliària i que en nombres partida de 2008-2011, que estableix absoluts és de 20.187.370 personal està mesures de millores de la d’euros. Un 37% d’aquests neteja de l’espai públic i vint milions es destinarà destinada als d’urbanisme preventiu, a la nete ja v iàr ia , i un treballadors dels entre d’altres. També es 10%, a manteniment de va informar dels preus carrers, pavimentació i serveis socials públics per al 2009, que enllumenat. Cal destacar experimentaran un aug- que el 33% estaran dedi- ICV-EUiA . ERC s ’ hi va ment del 3%, llevat del cats al servei a les perso- abstenir, i CiU i PP van cas de les instal·lacions nes (atenció social, cultu- votar-hi en contra. esportives, que augmen- ra, esports i educació). Un altre punt de l’ordre taran un 4,9% per fer via- En el capítol 1 de perso- del dia que es va sotmetre bles les condicions de les El Palau de la Virreina de la Rambla, construït pel virrei nal es registra un incre- a votació el passat 2 de contractes de les conces- Amat. (Foto: JMC) ment del 15,48%. Cal te- desembre va ser el Pla es- sions. www.barcelonametropolis.cat La informació i el pensament urbà ja tenen el seu lloc a la xarxa. Et presentem el nou web i el nou blog de la revista Metròpolis. Benvingut al debat obert i plural. Revista d’informació i pensament urbans. Gener 2009 CIUTAT VELLA 5 El cor del Raval batega amb el f N O T Í C I E S nou Conservatori del Liceu Festa pel final de les obres d’Avinyó Comerciants i veïns del carrer Avinyó van celebrar amb una festa, el passat 22 de desembre, la finalitza- El Conservatori del Liceu ha estrenat aquest parades acústicament per a ció de les obres de remodelació del carrer. Durant la curs una nova seu, situada al carrer Nou de cada instrument, tant de mú- festa, que va tenir lloc a la plaça de la Verònica, es sica clàssica com de música van presentar a la ciutat dos nous capgrossos, els de la Rambla, 82-88, al cor del Raval. L’edifici té moderna i jazz. I a dalt de tot les senyoretes d’Avignon. Amb aquesta iniciativa, set plantes, en les quals hi ha 90 aules hi ha la biblioteca. L’edifici his- l’Associació de Comerciants vol recuperar part de la tòric del Conservatori de la història del carrer i alhora retre homenatge al quadre Daniel Romaní derna, òpera i música de cam- Rambla continua, però, tenint que Picasso va pintar l’any 1907. A l cor del barri del Raval, bra, i diversos espais que ben activitat: s’hi imparteixen elsentre la Rambla i el Pa- aviat es podran utilitzar si- estudis de l’Escola de Cant i ral·lel, al costat dels jardins de multàniament per a audi- l’Escola de Guitarra Flamenca. Sant Pau del Camp, s’hi apro- cions, assaigs i enregistra- “Un dels objectius del Conser- pen cada dia centenars de per- ments d’orquestra i de cor. La vatori és que l’activitat artísti- sones amb violins, violes, vio- planta baixa del Conservatori ca dels alumnes vagi més enllà loncels, flautes travesseres, és compartida amb una super- de la formació acadèmica”, clarinets, trompetes, tubes... fície comercial instal·lada a la afirma la directora del centre, Són els estudiants de música façana del carrer Nou de la Maria Serrat, “per això sem- del Conservatori del Liceu, el Rambla. A l’entrada principal, pre procurem que els estu- qual té una nova seu al carrer diants s’enfrontin al repte Nou de la Rambla, 82-88, des El Conservatori del d’interpretar la seva música del passat mes d’octubre. Liceu organitza uns davant el públic”. El Conser- El Pou de la Figuera, per als veïns L’edifici, projectat per l’arqui- vatori del Liceu organitza uns El procés participatiu del Pou de la Figuera, en què tecte Daniel Freixes, té set 200 concerts a l’any 200 concerts l’any, alguns dels han col·laborat els veïns de Ciutat Vella, ha finalitzat plantes i una superfície total quals en escenaris com el amb èxit. Els ciutadans han decidit que l’espai conti- de 9.200 metres quadrats. A situada al carrer Estel, a la Gran Teatre del Liceu, el Palau nuï essent un centre de barri i comunitari, flexible i la planta subterrània hi ha els cruïlla amb el carrer de les Tà- de la Música Catalana i l'Audi- poc burocratitzat, i que estigui obert a tots els veïns equipaments culturals d’àm- pies, hi ha el foyer amb la cafe- tori. També prepara una òpera perquè hi facin les activitats que vulguin. Les enti- bit professional: un auditori teria. Les plantes primera, se- cada any. tats han demanat, a més, poder cogestionar l’espai amb 400 localitats, que dispo- gona, tercera i quarta estan El Conservatori del Liceu és el amb l’Ajuntament. sa dels mitjans necessaris per dedicades a les activitats més antic de Catalunya. Va ser a l’organització no solament acadèmiques, les quals avui fundat l’any 1837. Des d’ales- XI Fira de Sant Eloi de concerts de música clàssi- dia tenen rang universitari. Hi hores han passat per les seves Un any més, la Fira de Sant Eloi Mostra d’Artesans ca, sinó també de música mo- ha un total de 90 aules pre- aules més de 98.000 alumnes. de la Ribera ha estat present al carrer Argenteria. Aquesta XI edició s’ha fet entre el 29 de novembre i el 22 de desembre i, a banda de l’oferta de productes artesans, ha programat activitats habituals com mú- sica en viu, tallers infantils o la xocolatada popular i el correfoc infantil amb què es va inaugurar. Les Medalles d’Honor de la Ciutat L’Esbart Català de Dansaires i Xavier Cordomí han estat els guardonats aquest any amb les Medalles d’Honor de la Ciutat a proposta del Districte de Ciutat Vella. L’Esbart ha obtingut aquest reconeixe- ment per la seva trajectòria centenària dedicada a la investigació i divulgació de la dansa i els costums tradicionals. A Cordomí se li ha reconegut la seva dedicació al món associatiu en l’àmbit de la cultura popular tradicional. Fundat l’any 1837, han passat per les aules del Conservatori més de 98.000 alumnes. Conclusions de la participació en el projecte de l’entorn del Palau de la Música Thais Gutierrez procés de participació de projecte, que es garanteixi La regidora del Districte l’entorn del Palau de la Mú- un ús social dels edificis ide Ciutat Vella, Itziar sica. En aquest informe, en que es defineixi un pla de González, ha demanat a l'à- el qual queda fora de debat mobilitat per a la zona que rea d' Urbanisme de l'Ajun- la construcció de l’hotel, el eviti l’augment del trànsit. tament de Barcelona que Districte proposa que s’ela- Finalment, es demana que cessi l’aprovació inicial en bori un Pla Especial Integral s’elabori una proposta de di- curs i reprengui els treballs que garanteixi que la trans- namització comercial per al per poder incloure les diver- formació de la zona es farà barri de Sant Pere. ses peticions dels veïns i en- mantenint els seus valors L’informe amb els resultats titats de la zona. patrimonials. A més, es de- dels debats ciutadans està La regidora va presentar, en mana que es garanteixin i penjat al web del Districte i el passat Consell Plenari del s’expliquin els criteris d’efi- es pot trobar a diferents El districte proposa que s’elabori un Pla Especial Integral. Districte, els resultats del ciència i sostenibilitat del equipaments del barri. 6 CIUTAT VELLA Gener 2009 S E R V E I P Ú B L I C E N T I T A T S Eleccions als consells Un espectacle sobre el Raval escolars dels centres públics i concertats dels últims 15 anys al Liceu Ensraval’em és En el procés electoral han participat representants del professorat, PAS, l’espectacle musical, famílies i l'Administració a 500 centres visual, social i docents de Barcelona històric que recull l’evolució del Raval Núria Mahamud durant els darrers Més de 500 escoles públiques i concertades de Barcelo- na han renovat aquest passat mes de desembre el seus 15 anys consells escolars de centre després d'un procés electo- ral en què han participat tots els sectors de la comuni- Dolors Roset tat educativa [professorat, personal administratiu l passat 8 de desembre es (PAS), alumnat, representants dels pares o tutors i de Eva interpretar al Liceu un l'Administració]. D'aquests consells que renoven el espectacle que combina la 50% de la seva composició cada dos anys, n'hauran de música, la fotografia i el ví- sortir els representants dels consells escolars de distric- deo amb una descripció de la Un moment de l’espectacle del dia 8 de desembre. te, que, enguany, permetran renovar parcialment el trajectòria històrica i social Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB). del Raval dels darrers 15 l’espectacle, a part del JPC i vitats -com ara corals, musico- El procés electoral per escollir els nous consells escolars anys. EM i JPC, dos perso- L’EM, també hi van participar teràpia i musicals- per a més de Districte ha començat aquest mes de gener i finalit- natges que porten per nom 50 músics procedents de les de 2.000 persones d’escoles zarà al març. Aquests consells són part important de les sigles de dues escoles de escoles de música i altres enti- públiques, casals i centres per l'organització territorial educativa de Barcelona, ja que música del barri -L’Escola de a gent gran. Les propostes de els deu presidents dels consells escolars municipals de Músics i l’Escola de Música Ensraval’em posa l’escola formen part del Pla Districte són membres del CEMB, l'òrgan que represen- Juan Pedro Carbonero-, ex- d’acollida per a la immigració i ta la comunitat educativa de la ciutat de Barcelona i que pliquen l’evolució social, cul- la música a l’abast del Pla educatiu de l’entorn. funciona com a entitat assessora en matèria educativa tural i arquitectònica del bar- de tothom i de També s’encarreguen de con- de la Generalitat de Catalunya, el Consorci d'Educació i ri durant l’última dècada i certs i activitats musicals gra- l'Ajuntament de Barcelona. mitja. manera gratuïta tuïtes. A més a més, té una Els consells escolars dels centres educatius, de la seva L’objectiu d’aquesta proposta banda, la Raval’s Band, amb banda, són l'òrgan de govern de cada centre docent i sociocultural és que la música tats del barri. Els organitza- 47 músics amateurs. s'encarreguen d'aprovar el projecte educatiu de centre, arribi a tothom sense fer di- dors, l’Escola de Músics, van els recursos, els pressupostos i el reglament de règim ferències econòmiques, so- comptar amb la col·laboració Més informació: intern, entre altres qüestions. La seva funció, per tant, cials, culturals o per la pro- d’Impulsem en l’atrezzo, l’as- Escola de Músics és molt important. Per aquest motiu, el CEMB ha dedi- cedència de les persones. sociació per a joves TEB en els C. Riera Alta, 10 i 43; cat el seu últim butlletí a explicar a la comunitat educa- L’escenari triat va ser el Liceu vídeos i Tot Raval en l’organit- i c. Carme, 47 tiva el reglament i les atribucions d'aquesta peça vital que, amb l’espectacle Ensra- zació, a part del suport de di- Telèfons: 93 301 07 17 en el funcionament dels centres docents. val’em, els organitzadors el verses entitats i institucions. (matí) i 93 441 00 31 van obrir al barri. Simbòlica- L’Escola de Músics és un cen- (tarda) Més informació: ment, ha representat la inau- tre que va néixer ara fa 15 Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB) guració d’aquest teatre per als anys. Va començar amb no- Escola de Música Passeig de Gràcia, 2, 2a planta. 08007 Barcelona veïns del Raval de manera to- més quatre famílies i ara ja en Juan Pedro Carbonero Telèfon: 93 342 97 50 talment gratuïta. La iniciativa són més de sis-centes. Fora de C. Carme, 15 va tenir molt bona acollida. En l’escola, també organitza acti- Telèfon: 93 301 07 18 E L T A U L E L L Joan Anton Font Quan l’artesania i la moda van de la mà L’Alba i la Clara fan un tàndem tan perfecte els fa encara més exclusius. L’Alba i la Clara hancom el que formen l’artesania i la moda en aconseguit marcar un estil propi, amb unes les seves creacions. Fa quatre anys que van crear constants, per bé que inclouen variacions en la marca Pinça de Roba per a la dona, i dos que funció de la inspiració basada en línies temàti- van obrir la botiga, que es troba al carrer Cirera ques diverses, com poden ser els anys 20, Gus- del barri del Born. A Pinça, hi trobem peces úni- tav Klimt, el Marroc, l’Índia, o com és el cas de ques, confeccionades amb teixits naturals, cò- l’actual temporada d’hivern, el Japó. També fan modes i d’estil actual, en què el color té un pa- complements com collarets, mocadors de seda, per molt important. Fan també estampació fermalls i gorres. amb pinzell sobre les peces de roba, procedi- Pinça ment que dóna un toc de distinció als models i C. Cirera, 5 / Telèfon: 648 251 484 L’Alba i la Clara, propietàries de Pinça. Gener 2009 CIUTAT VELLA 7 P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A La Caminada de Nadal tanca el TELEVISIÓ Barcelona Televisió 2008 amb una gran participació “Hola Barcelona”De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT RÀDIO Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FM Plaça del Padró, s/n Tel. 93 442 97 01 COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00 PUBLICACIONS Nova Ciutat Vella Revista editada per la Univ. Ramon Llull. C/ Valldonzella, 23 Tel. 93 253 32 07 La Veu de Ciutat Vella Participants de la Caminada passant per davant de Santa Maria del Mar. Plaça Narcís Oller, 7-8, 1r Tel. 93 416 16 91 El Raval Tradicionalment, la Caminada de Nadal, l'octubre de 1922, que ve del districte Nou de la Rambla, 157, pral. 1a a Ciutat Vella, tanca el cicle Barnatresc, la millor de Sants i que no semblava que aca- Tel. 93 442 22 76 bava d’arribar d’una caminada de promoció de la pràctica de senderisme urbà a la més de set quilòmetres de recorregut. ciutat de Barcelona INTERNET“Estic molt acostumat a caminar”, va explicar, “i prenc part en totes les ca- Pere S.Paredes rents cada any per engrescar la gent a minades que s’organitzen. El que sen- Disseny Hub Barcelona El passat 21 de desembre, amb apuntar-s’hi. Ara, això sí, sempre to molt és que des de fa dos anys nosortida i arribada a la plaça Pau hem pasat pel de la plaça de Sant faig les caminades que surten fora Vila de Ciutat Vella, quasi dos mil Jaume”. dels límits de la ciutat de Barcelona, participants van prendre part en la El que ofereixen les caminades són però sí que hi participo en la resta”. Caminada de Nadal, última camina- les tres “C”, és a dir: Caminar, com Aquest jove de 86 anys anima tot- da del 2008, organitzada per les en- una activitat física esportiva amb be- hom a prendre part en aquests cir- titats excursionistes que formen neficis per a la salut; Civisme, per res- cuits urbans de caminades, “perquè l’Associació d’Entitats Excursionis- pectar i compartir la ciutat, i, final- tes del Barcelonès (AEEB) i el suport ment, la Cultura, on intenten donar a Participants de més El Disseny Hub Barcelona és un nou de l’Institut Barcelona Esports de conèixer la ciutat en general i, més de 80 anys, i de 18 dies, centre de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. concretament, els monuments, l’ar- Barcelona dedicat a promoure el conei- “Al començament”, comenta Josep quitectura o la història de la ciutat, prenen part en l’última xement, la comprensió i el bon ús del Maria Jerez, un dels coordinadors aspectes que ensenyen a valorar. disseny. Al seu espai web, hi trobareucaminada del 2008 informació sobre les exposicions del d’aquesta caminada, “es feia perquè la Aquestes caminades no tenen edat, centre, els museus que componen gent visités la gran quantitat de nai- ni per a petits, ni per a grans, i aques- estan molt ben organitzades, hi fas Disseny Hub Barcelona i una agenda xements que hi havia exposats pels ta edició de la Caminada de Nadal molts amics i coneixes molts indrets d'activitats. ciutadans, sobretot a Ciutat Vella”. n’ha estat un exemple, ja que hi han de Barcelona que potser ni sabies que www.dhub-bcn.cat/ Actualment, aquest tipus de recorre- participat un bebè de 18 dies, això sí, existien. Jo sóc fill de Barcelona i a gut és impossible, “primer, perquè no penjat en la motxilla del seu pare, i vegades em sorprenen amb els seus Mobilitat i transport hi ha tants naixements exposats i diversos senderistes de més de 80 recorreguts, perquè m’ensenyen llocs oberts al públic; després, perquè és anys. Un d’aquestos ha estat Joan que no coneixia”. molt complicat oferir itineraris dife- Fusté Centelles, de 86 anys, nascut Joan Fusté, durant la setmana, fa un dur entrenament: “tres cops a la set- mana em reuneixo amb unes quantes dones, unes sis, i els faig de llebre! Elles em segueixen pels indrets per on jo les porto de Sants”. Com moure's amb transport públic per Joaquim Gavaldà, de Sant Martí, Barcelona? En aquest web, hi trobareu també és un dels participants més tota la informació sobre el transport veterans -actualment té 83 anys- i públic de la ciutat: la xarxa de metro i anima tothom a participar-hi, perquè autobús, el tren, el tramvia, els taxis, el Bicing... També podreu saber l'estat “enganxa molt. Enganxa l’esforç que del trànsit per si us moveu amb cotxe i has de fer per aixecar-te molt d’hora, llegir notícies relacionades amb les patir fred, caminar, etc.; però tot té la principals afectacions en la mobilitat seva recompensa, perquè quan aca- de la ciutat. bes aquestes caminades, en surts ale- www.bcn.cat/mobilitat gre, amb molts amics, amb noves im- pressions de Barcelona i amb salut”. 8 CIUTAT VELLA Gener 2009 E N T R E V I S T A Isabel Nadal, directora del CEIP Cervantes “Cal que la societat es responsabilitzi de la seva mainada” Isabel Nadal (Barcelona, 1955) va arribar a l’educa- ció per atzar “als temps preconstitucionals”. I s’hi va quedar. Des del 2000 coordina la Xarxa 0-18 de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera/Gòtic, que ha rebut el Premi Catalunya d’Educació 2008 Isabel Nadal a l’escola Cervantes. la població. tingui l’hauria d’inventar. El que pas- dagògic, que és més lent que el temps Felicia Exactament. És que som nou centres! sa és que, evidentment, això s’ha de polític. També necessitem generosi- Esquinas Això té una potència enorme. Som gestionar. tat. Que les polítiques no siguin par- 200 mestres, nou directores i 2.000 Què aporta als nens aquesta di- tidistes. Que l’educació no sigui una alumnes. I sumem tot el que hi ha a versitat? moneda de canvi, una arma política o Què és la Xarxa de Coordinació més a més: treballadors socials, fisio- Tenen l’experiència real que el món és econòmica. L’educació ha de ser un 0-18 Sant Pere, Santa Caterina i terapeutes, logopedes... Tots, en tre- ampli i divers, que hi ha moltes ma- gran pacte social, on la societat es res- La Ribera/Gòtic? ballar junts, tenim un valor afegit. neres d’entendre i viure la vida. Però ponsabilitzi de la seva mainada. I ne- Som un grup d’escoles públiques de la I els resultats? la diversitat que tenim en aquest bar- cessitem que ens escoltin, perquè zona (tres escoles bressol, quatre de Aquest any s’han notat. La major som els que estem a l’escola i sabem primària i dos instituts) amb una vin- part dels nostres alumnes van als ins- millor que ningú els problemes que culació administrativa, la qual cosa tituts vinculats un cop acabada la “Necessitem temps, tenim i segurament també veiem mi- vol dir que els nostres alumnes de primària. Abans marxaven fins i tot llor que ningú per on poden anar les primària van a aquests dos instituts fora del barri. També hem notat un temps pedagògic, solucions. I també necessitem suport. prioritàriament. I treballem conjunta- augment de la demanda de matrícu- que és més lent Què opina de la Llei d’educació? ment per avançar en la cohesió pe- les als nostres centres. I sobretot, i És una pena no tenir la Marta Mata dagògica, millorar la continuïtat, ens ho van dir al Consorci d’Educació, que el temps polític” amb nosaltres. Ens hauria ajudat compartir recursos i consolidar una en aquesta zona tothom va aconse- molt amb aquella mirada política que oferta educativa pública de qualitat. guir l’escola que va demanar entre la tenia, una barreja de pragmatisme i Estan unint esforços. primera i la segona opció. Això signi- ri no és només cultural, sinó social. A utopia. Amb una frase senzilla acon- A molts nivells, perquè treballem per fica que les famílies van optar per l’es- l’escola hi ha famílies amb estudis su- seguia dir alguna cosa solvent sense passar de la competència a la col·labo- cola pública del barri. periors i professions liberals i famílies perdre profunditat. Crec, i ho dic pen- ració entre les escoles, per proposar a Dirigeix una escola on el 50% de que han de viure amb ajuts socials. sant en ella, que és millor que hi hagi les famílies de la zona una oferta pú- l’alumnat és fill de famílies es- Tot això enriqueix les relacions. una llei d’educació que no n’hi hagi blica cohesionada. Volem que tots els trangeres. Això planteja necessi- Què necessiten les escoles? cap. Cap llei no és perfecta i aquesta pares d’aquest territori sàpiguen que tats específiques? Necessitem temps. En certa manera tampoc ho és, té els seus perills. Però aquí, triïn l’escola que triïn, trobaran Avui dia l’educació és complexa en som víctimes de les polítiques educa- és una aposta de futur i hi ha ele- una bona escola. qualsevol context, i els aprenentatges tives, que de vegades duren fins a les ments positius. Esperem generositat i O sigui, que s’adrecen com una que dóna la diversitat són tan potents properes eleccions. Jo demanaria que intel·ligència dels nostres legisladors comunitat educativa conjunta a i enriquidors que l’escola que no la el temps sigui realment un temps pe- perquè facin una llei que sigui útil.