CIUTAT VELLA B A R C E L O N A www.bcn.cat S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • N o v e m b r e 2 0 0 7 E N T R E V I S TA Pàg. 8 Més de 800 persones ja han aportat idees sobre Ciutat Vella REUNIONS PARTICIPANTS TERMINIS S’han celebrat Opinen sobre què Tothom pot fer ja 8 trobades caldria fer a Ciutat encara propostes als barris Vella en el futur durant el novembre Hermann Bonnín Pàg. 3 Director artístic del Brossa Espai Escènic “Si no fos per l’amistat que teníem amb Brossa, en cap moment ens hauríem proposat obrir un teatre” PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4 Es constitueix el nou Consell Plenari del Districte E N T I TAT S Pàg. 6 Taller Escola Barcelona Porta la compra a casa des del mercat S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6 Campanya de vacunació contra la grip Finalitza la remodelació El convent de Sant Agustí ha vis- cut una nova fase de remodela- ció, unes obres que inclouen tant Acaba el 30 de novembre del convent de Sant Agustí la restauració del pati gòtic, el claustre i els murs històrics que P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 l’envolten, com l'acabament del centre cívic. En aquest darrer es- L’IES Pau Claris pai, s’hi ha creat una sala poliva- ofereix les seves lent amb cafeteria, a la planta instal·lacions a baixa; i quatre sales per a tallers l’esport del barri que es poden convertir en un gran espai per a conferències, a la primera planta. Tot l’espai s’ha fet accessible des que s’hi entra pel carrer Comerç, es travessa pel pati pavimentat i se’n surt per la plaça de l’Acadèmia. La il·lumina- ció utilitzada potencia tant l’ús de l’espai com els elements arqui- tectònics i arqueològics. Vista de l’interior del centre cívic. Pàg. 5 2 CIUTAT VELLA Novembre 2007 t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Ramelleres, 17. Telèfon d’informació 010 (0,39 ¤ + IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon) Telèfon del Civisme 900 226 226 Dijous 8, 15 i 22 de novembre Dissabte 10 novembre Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. La sorprenent ciència de tot plegat Danses típiques basques CENTRES CÍVICS I CULTURALS A les 18 h. Bib. Sant Pau-Santa Creu (Hospital 56) A les 17 h. Convent de Sant Agustí (Comerç, 36) Un viatge llampec pel món de la ciència: des de la cosa Centre cívic de la Barceloneta 93 221 32 41 Espectacle tradicional a càrrec del grup Aiko. Conreria, 1-9. més petita a la més gran de l’univers. Dins els actes de Centre cívic Convent 93 310 37 32 de Sant Agustí la Setmana de la Ciència. Dijous 15 de novembre Comerç, 36. Centre cívic Pati Llimona 93 268 47 00 Y ahora nos preguntamos juntos Regomir, 3. Dimecres 14 de novembre Centre cívic Drassanes 93 441 22 80 A les 21.30 h. Centre cívic Barceloneta (Conreria, 1-9) Nou de la Rambla, 43. El monstre de xampú Espais presoners del temps, sense ponts, ni portes, ni Centre Erasme de Janer 93256 32 00 Erasme de Janer, 8 A les 12 h. Bib. Barceloneta-Fraternitat (Comte de Santa claus... Dansa contemporània. Creació i interpretació: BIBLIOTEQUES Clara, 8-10) Ariadna Estadella. Un horripilant monstre amb qui es troben la Laia i el Moisture rocket Biblioteca popular 93 268 01 07 Francesca Bonnemaison seu germà. A les 22.30 h. Centre cívic Barceloneta (Conreria, 1-9) Sant Pere més Baix, 7. Biblioteca popular 93 302 53 48 Dues ànimes extraviades fan un viatge interior juntes. Sant Pau i Santa Creu Hospital, 56. Dijous 22 de novembre Dansa contemporània. Coreògraf: Kenzo Kusuda. Biblioteca popular 93 225 35 74 Pica Plat Barceloneta La Fraternitat Comte Santa Clara, 8-10. A les 18 h. Bib. F. Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7) Dijous 15 i divendres 16 de novembre Sala de lectura infantil Àngel Baixeras Tast poètic per als més petits on els versos aniran sor- One Woman Show Salvador Aulet, 1. tint amb l’ajut d’una taula, plats i coberts. A les 22 h. Almazen (Guifré, 9) SERVEIS SOCIALS Una dona guillada sedueix, sense que ho sembli, amb el Centre serveis socials 93 221 79 45 seu salvatgisme i la seva tendresa. De Laura Herts. Barceloneta Conreria, 1-9. Centre serveis socials 93 310 39 00 Casc Antic Dissabte 17 de novembre Pl. de l’Acadèmia, 1. Abrázame mucho Centre serveis socials Gòtic 93 319 01 64 Correu Vell, 5. Del 22 de novembre al 4 de gener A les 22 h. Almazen (Guifré, 9) Centre serveis socials 93 443 17 54 Raval Sud Fotomic Amb Jango Edwards, Laura Herts i Lulu la Mer. Nou de la Rambla, 45. Centre cívic Barceloneta (Conreria, 1-9) Centre serveis socials 93 442 54 05 Raval Nord La unió entre dues existències: la fotogràfica i la gràfica. Erasme Janer, 8. Centre de dia materno- 93 441 58 42 Un nou mon imaginari a partir d’imatges de Londres. infantil Casa de la Font Om, 3. GENT GRAN Fins al 31 de desembre Els colors ocults de la natura Divendres 9 de novembre Casal de gent gran Mediterrània 93 221 79 45 Conreria, 1-9. Jardí Botànic (Doctor Font i Quer, 2) Euskal Herria sona al convent Casal de gent Comerç 93 319 63 34 Comerç, 52. Els colors de la natura que no són perceptibles per a la A les 21 h. Convent de Sant Agustí (Comerç, 36) Casal de gent gran Pati Llimona 93 319 01 64 vista humana es poden copsar en aquesta mostra. Amb el cantautor Joseba Irasoki. Correu Vell, 5. Casal Josep Tarradellas 93 441 69 05 A través de filtres ultraviolats podem observar el que Pl. Caramelles, 3, baixos. Casal de gent gran Josep Trueta 93 329 86 02 veu un insecte. Dimecres 21 de novembre Sant Pacià, 9. “Sutil” de Mara del Alar + La Banda ALTRES SERVEIS [cantautora cuántica] A les 21 h. Almazen (Guifré, 9) Of. d’habitatge i rehabilitació 93 343 56 40 Pintor Fortuny, 17-19. Un dessembussa-cors, un cercador de possibilitats i un Foment Ciutat Vella 93 343 54 55 Pintor Fortuny, 17-19. provocador de cants. Violencel, acordió, veu, guitarra i Arxiu municipal de Districte 93 443 22 65 Àngels, s/n. Del 19 al 25 de novembre grills. SEGURETAT Contes emergents Divendres 23 de novembre U.T. Guàrdia Urbana Ciutat Vella 93 344 13 00 Tot el dia. Pati Llimona (Regomir, 3) Big Mama La Rambla, 43. Noves maneres de contar contes per a adults, amb su- Comissaria Mossos d’Esquadra A les 20.30 h. Bib. F. Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7) Nou de la Rambla, 76-80. port audiovisual. Emergències Guàrdia Urbana 092 Un homenatge a les dames del blues. Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS Del 29 de novembre al 23 de desembre Diumenge 25 de novembre Fira de Santa Llúcia Telèfon únic d’emergències 112 Concert de Santa Cecília Urgències sanitàries 061 Avinguda de la Catedral A les 12 h. Plaça del Rei Cos Nacional de Policia 091 Bombers 080 Al voltant de 260 parades d’arbres de Nadal, guarni- Amb les seccions infantil i juvenil de l’Esbart Català de SALUT ments nadalencs i figures per al pessebre. Dansaires i la Coral Esquitx. CAP Barceloneta 93 221 37 83 Passeig Marítim, 25. CAP Casc Antic 93 310 14 21 Rec Comtal, 24. CAP Gòtic 93 343 61 40 CIUTAT VELLA www.bcn.cat/publicacions Ptge. de la Pau, 1. B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat CAP Doctor Lluís Sayé 93 301 25 32 Torres i Amat, 8. CAP Drassanes 93 329 44 95 Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Av. Drassanes, 17-21. Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con- Dispensari Perecamps (24 h) 93 441 06 00 Av. Drassanes, 13-15. tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Hospital del Mar 93 248 30 00 Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Silvia Gaviña. Coordinació general: José Miguel Esteban. Pg. Marítim, 25-29. Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente FARMÀCIES Zambrano i Daniel Diego. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió www.farmaciesdeguardia.com García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. Novembre 2007 CIUTAT VELLA 3 Veïns i entitats donen les primeres idees sobre el futur de Ciutat Vella Setembre, octubre i novembre són, aquest any, mesos d’intensa activi- tat participativa. Entitats, associa- cions i ciutadania en general fan propostes i aporten idees per al Programa d’Actuació del Districte a través de diversos canals Durant el mes de novembre amb veïns i veïnes de perfils se celebren noves reunions molt diferents. En el cas de temàtiques i es continuen re- Ciutat Vella, hi participen collint propostes a través dels quatre dones i quatre homes, diversos mitjans (es pot veure que en una conversa que Una de les reunions que s’han celebrat. el calendari a www.bcn.cat/ dura poc més d ’una hora ciutatvella). A més de tots aporten idees i fan propostes. aquests canals que l’Ajunta- Les seves aportacions aborden Redacció Durant aquest mes cés a l’habitatge, la recerca de ment i el Districte han posat aspectes com millorar la segu- E l mes de setembre va co- l’equilibri entre la vida quoti- a l’abast d’entitats, associa- retat, el civisme, la convivèn-mençar a Ciutat Vella un encara es poden diana dels veïns i l’ús de la ciu- cions i ciutadania per tal que cia, la necessitat de trobar for- important procés de participa- enviar propostes tat per part del turistes, la mi- tothom pugui dir-hi la seva, mes d’integrar la gent que ve ció amb l’objectiu que tothom llora dels equipaments per a la revista Barcelona Informació d’altres països, augmentar l’a- pogués fer propostes de cara a per al futur del joves i la necessitat de millorar ha organitzat diverses taules tenció a la gent gran i oferir l’elaboració dels programes districte la convivència. rodones, una per districte, ajudes als joves. d’actuació municipal i del Dis- tricte. Més de 800 persones tents quina era la seva opinió C O M PA R T I C I PA R - H I havien participat ja al final del sobre aquest procés. Durant el A mes d’octubre a través dels di- mes d’octubre s’han celebrat 4 Es poden fer aportacions durant tot el mes de novembre. ferents mitjans que Ajunta- noves reunions, des d’on han ment i Districte han posat a sortit idees i propostes per • Per Internet: www.bcn.cat/pam, www.bcn.cat/blogpam l’abast de la ciutadania. afegir al PAD. Aquestes reu- • Per telèfon: 900 226 226 (gratuït) En el cas de Ciutat Vella s’han nions s’han organitzat seguint • Per SMS: missatge al 7010+PAM+un text de 160 caràcters (el cost del missatge és de 0,15 ¤) celebrat fins a vuit reunions una metodologia de treball en • Per escrit: a través de les butlletes que es poden trobar a centres cívics, mercats, biblioteques, ofi- cines d’atenció al ciutadà i altres punts de tots els barris de la ciutat. Allà mateix hi ha una bústia als diferents barris. Ja al mes què tothom aportava idees. on es poden dipositar les butlletes un cop plenes. de setembre es va fer una pri- Qui volia les podia expressar • Personalment: assistint a les reunions informatives, consells de barri i audiències públiques que mera roda de 4 trobades per després en veu alta, i qui no, organitzen els districtes municipals. explicar els canals previstos les deixava per escrit. per recollir les propostes i es Les principals propostes giren Més informació: www.bcn.cat/pam demanava als mateixos assis- a l’entorn d’aspectes com l’ac- El Districte de Ciutat Vella està preparant el Programa d’Actuació pels propers quatre anys. Vostè què faria? A què donaria prioritat? Paolo Riva José Roque Josué David Rufina Díez Sònia Ruiz Evelin Pueyo Enginyer Magatzem d’explota- Riveros Jubilada Tècnica en Advocada ció i importació Enginyer de so polítiques socials Procuraría que hubiese Arreglaría muchas de La neteja de les faça- un poco de seguridad. La prioritat del barri és Pondría más oferta las fachadas de los edi- Més habitatge públic i nes, reformar i moder- Me gustaría ver más la seguretat, perquè cultural para los niños, ficios del barrio, pon- de qualitat. Aturar la nitzar el mobiliari policía andando por la penso que és un barri actividades y cursos dría más contenedores, massificació turística. urbà. Diversificació de calle. También necesi- insegur. Posaria patru- para ellos. Y revisaría porque hay muy pocos, Prioritat al petit co- comerços i usos, sobre- tamos equipamientos lles al carrer i després el tema de la seguridad. y controlaría el ruido merç. Més treball social. tot al carrer Trafalgar, i CculturaIles y miUrar el Tajudes a lAa gent gran.DA N deS los bares. Redistribució econòmi- potenciació dels serveistema de la basura. OcaP, participació política i socials.espais culturaIls. NE N 4 CIUTAT VELLA Novembre 2007 ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel P L E D E L D I S T R I C T E L’església de Santa Anna Carles Martí, president del nou Un dels racons més desconeguts de la ciutat és l’església de Santa Anna, a tocar la plaça Catalunya, declarada monu- Consell municipal del Districte ment nacional el 1881. Per accedir-hi, hi ha dos camins, el primer des de la mateixa plaça, entrant pel carrer de Rivade- neyra i tombant al final a l’esquerra, i el segon pel carrer de Santa Anna, 29, on, després de passar per sota els edificis, s’arriba a una petita plaça on es troba el temple. És una construcció que va començar el 1141 com a mones- tir dels canonges del Sant Sepulcre de Jerusalem, comunitat que es regia per la regla monàstica augustiniana. Acabada l’obra el 1146, fou ocupat, segons Víctor Balaguer, pels ca- nonges que vivien en el monestir de Sant Pau del Camp, els quals s’hi traslladaren davant del perill que corrien per les guerres que hi havia. Alguns dels moments més esplendorosos del monestir es van viure els segles XII i XIII, moments en què es va cons- truir l’església, mentre l’orde s’estenia per tot Catalunya com també per València i Mallorca. Un altre dels moments de plenitud va ser el segle XV en què es constriïren la sala capi- El president, Carles Martí, i la regidora, Itziar González, durant el primer Ple ordinari del mandat. tular i els claustres. Una vegada dissolt l’orde pel Papa, el monestir va passar a mans dels canonges seculars. El 1835, en plena desamortit- El mes de setembre es va constituir el del Districte Carles Martí i zació, es va convertir en parròquia i fou declarada Parròquia nou Consell plenari, que va elegir com a Jufresa (PSC), primer tinent Major de Barcelona el 1851. Davant de la gran afluència de d’alcalde de l’Ajuntament de fidels, el 1887 es va posar la primera pedra d’un nou tem- president Carles Martí, el qual va prendre Barcelona i regidor de Ciutat ple, construït al costat mateix i obert al culte el 1914. Cre- possessió del càrrec al Ple del 4 d’octubre Vella en el passat mandat mat tot el conjunt el juliol de 1936, la nova construcció fou municipal. Va ser proposat desmuntada i part dels seus materials va ser destinada a la P.F. ció, i els grups que no for- per al càrrec pel PSC amb el construcció de diferents refugis antiaeris. Finalment, el El Ple constituent va tenir men l’equip de Govern (CiU, suport dels consellers d’ICV-1940 Santa Anna va tornar a obrir les seves portes, mentre lloc el 18 de setembre PP i ERC) van parlar de fer EU, amb qui formen l’equip es restauraven el temple i els claustres. enmig d’un clima de frater- una oposició constructiva. de Govern. CiU, ERC i PP no Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer nitat, companyonia i desit- Dels disset consellers que van proposar cap candidat. donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65 jos de consens. És un Con- formen el Ple, set són del Tots els grups, però, van vo- sell municipal més ampli tar qui ja és nou president. que el vigent fins al mandat El nou Consell Carles Martí va prendre anterior (ha passat de tenir plenari és més possessió del càrrec en el quinze consellers a tenir-ne primer Ple ordinari del Dis- disset) i molt renovat (no- ampli,molt renovat tricte, que va tenir lloc el més sis consellers repetei- i molt més jove passat 4 d’octubre, en el xen en el càrrec). També és qual, entre altres punts de molt més jove, tal com va PSC; quatre de CiU; dos l’ordre del dia, es va presen- destacar la nova regidora del d’ICV-EU; dos d’ERC; i dos tar oficialment el procés Districte, la socialista Itziar del PP. Tots van jurar o pro- participatiu del Programa González, durant la seva in- metre el càrrec, alguns per d’Actuació del Districte tervenció inicial. imperatiu legal. (PAD) per als anys 2008- González va prometre no ti- Durant la sessió consti- 2011 i els mecanismes es- Imatge del claustre de l’església de Santa Anna, en les rar endavant “res que no si- tuent, el Ple va elegir com a tablerts de devolució de les primeres dècades del segle XX. (Foto: Arxiu JMC) gui consensuat” amb l’oposi- nou president del Consell aportacions dels ciutadans. Novembre 2007 CIUTAT VELLA 5 La reforma del convent de Sant f N O T Í C I E S Agustí amplia el centre cívic Tornen els cursos de cuina a la BoqueriaEl mercat de la Boqueria i la cuinera Eulàlia Fargas han fet, un any més, cursos de cuina per a infants durant El convent de Sant els mesos de setembre i octubre. A més de portar a la Agustí ha viscut una cuina receptes divertides, els nens han pogut tastar els aliments i endur-se a casa els plats que han elabo- nova reforma. S’ha rat, que han estat des de coques dolces i salades fins a centrat en el pati pastissos i trufes de xocolata, entre d’altres. gòtic, el qual ha recu- perat els seus ele- Santa Llúcia varia l’emplaçament Del 29 de novembre al 23 de desembre estarà oberta la ments més significa- popular Fira de Santa Llúcia. En aquesta ocasió cons- tius, i en l’acabament tarà de 260 parades dedicades a figures per als pesse- del centre cívic bres, arbres i altres articles de Nadal, a més dels arti- cles fets per artesans. Les obres de rehabilitació que s’estan fent a la façana de la catedral són la causa que Pilar Fernández Imatge del claustre que hi ha al pati del convent. les parades que tradicionalment s’instal·laven a les es- Les obres tenien un pressu- cales enguany es muntin a l’avinguda de la Catedral.post de 1.744 milions policromies daurades. En façana del carrer Comerç) fins d’euros i ha inclòs un projecte aquest espai, s’hi ha utilitzat al centre de serveis personals i Acabades les obres del Pou de la Figuera d’enllumenat artístic amb el il·luminació ocre per recordar casal infantil (a la façana del Les obres d’urbanització de l’espai del Pou de la Figue- qual s’ha volgut restituir els el color de la pedra i ressaltar- carrer Tantarantana). ra ja s’han acabat. El Pou de la Figuera és un espai pú- volums amb llums. És a dir, Pel que fa al centre cívic, a la blic de nova creació situat a l’espai que hi ha entre els que, a més de potenciar l’ús ac- La llum s’ha utilitzat planta baixa, s’hi ha creat una carrers de Sant Pere més Baix, Metges i Jaume Giralt. tual de l’espai i fer-ne ressaltar com una eina sala polivalent, amb una petita La seva situació el confirma com a nou recorregut els detalls arquitectònics, la cafeteria, on es faran les expo- transversal al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la llum s’ha utilitzat com una restauradora més sicions. La primera planta s’ha Ribera. Cal destacar que el projecte d’urbanització ha eina restauradora dels ele- lo, igual que s’ha fet servir habilitat amb quatre sales per comptat amb l’aprovació dels veïns. Durant la inter- ments arqueològics. llum de color blau per asse- a tallers, les quals es poden venció també s’ha construït un equipament. Serveixi com a exemple el nyalar un vell pou. convertir en un gran espai treball realitzat pel Servei El pati s’ha pavimentat amb únic, equipat amb tecnologia d ’Arqueologia del Museu pedra sorrenca (gres), fet que audiovisual i amb capacitat per d’Història de la Ciutat, que juntament amb la col·locació a unes 150 cadires. ha intervingut al convent d’una estructura amb rampa a També s’ha remodelat la plaça restaurant els murs històrics i l’entrada del centre cívic l’ha de l’Acadèmia. La porta d’en- el claustre que envolten el fet completament accessible. trada al centre des d’aquí s’ha pati. Un cop netejades les co- De fet, s’ha creat un eix comu- obert i també s’ha fet accessi- lumnes del claustre, s’hi va nicatiu totalment practicable ble per a persones amb mobili- descobrir que tenien restes de des del centre cívic (situat a la tat reduïda. A U N A C O N S T R U C C I Ó D E L S E G L E X V La Llei de la dependència a Ciutat Vella Un total de 369 persones van sol·licitar fins al 19 d’oc- El convent de Sant Agustí està constituït per les restes d’unes construccions religioses tubre els ajuts que preveu la nova Llei de suport a la que tenen el seu origen en els segle XV i estaven encapçalades per l’església de Sant dependència. La llei, que va entrar en vigor en el mes Agustí. Construccions, enderrocs i remodelacions s’han succeït al llarg dels segles, però de gener i va obrir el termini per demanar ajuts al fi- si ens centrem en les actuacions realitzades per adequar-lo a la seva funció actual, hi nal d’abril, preveu que aquest any només es posin en destaca la restauració del claustre gòtic i la col·locació del sistema de drenatge del pati marxa els ajuts de nivell 3, és a dir, els destinats a les que es va fer el 1996 i la construcció, a partir del 1998, del centre cívic a la planta baixa persones que són 100% dependents. Es calcula que al de l’edifici que dóna al carrer Comerç i del centre de serveis personals i el casal infantil districte de Ciutat Vella hi ha al voltant de 611 perso- que limiten amb la plaça de l’Acadèmia. nes amb màxima dependència. Comiat als estudiants que acudeixen al Fòrum de Monterrey Joan Anton Font ciutat mexicana. L’acte es va intercanviaran experiències i 32alumnes d’escoles del celebrar al saló de Cròniques opinions a partir dels projec-districte de Ciutat Ve- de l’Ajuntament i va servir tes que hauran treballat a l’es- lla i de Sant Martí faran d’am- també perquè els participants cola sobre els Objectius del baixadors de la ciutat de Barce- exposessin les seves il·lusions i Mil·lenni establerts per Na- lona durant deu dies en el expectatives. Els joves, d’entre cions Unides: eradicar la po- projecte “Camp de la Pau” en el 12 i 14 anys, són estudiants de bresa extrema i la fam, acon- marc del Fòrum de les Cultu- l’IES Miquel Tarradell de Ciu- seguir l’ensenyament primari res que se celebra enguany a tat Vella i de diferents escoles universal, promoure la igual- Monterrey. El passat 26 de se- del districte de Sant Martí que tat de gènere, reduir la mor- tembre, la regidora de d’Educa- participen en activitats de la talitat infantil, millorar la sa- ció, Montserrat Ballarín, va ludoteca Maria Gràcia Pont. lut materna, combatre la acomiadar els nois i noies que A Monterrey, els joves es tro- SIDA i altres malalties i ga- Els alumnes, a la recepció feta a l’Ajuntament. assistiran a aquesta quarta edi- baran amb nois i noies de 19 rantir la sostenibilitat i el ció del “Camp de la Pau” a la ciutats del món. Tots plegats medi ambient. 6 CIUTAT VELLA Novembre 2007 S E R V E I P Ú B L I C E N T I T A T S La campanya de vacunació El Taller Escola Barcelona porta contra la grip acaba el 30 de novembre la compra a casa des del mercat El servei “Porta a porta” del TEB es troba al mercat de la Barceloneta i ocupa tres persones d’aquesta cooperativa Núria Mahamud Felicia Esquinas El Departament de Salut ha engegat un altre cop la punt de fer quaranta campanya de vacunació antigripal adreçada especial- Aanys a la Barceloneta, el ment als grups de risc, als quals s’aplicaran de manera Tal ler Escola Barcelona gratuïta prop d’1.500.000 dosis de vacuna. Cal tenir en (TEB) ha posat en marxa un compte que la grip pot tenir conseqüències mortals servei de repartiment de la –unes 3.000 persones moren cada any a Espanya d’a- compra a domicili per als questa malaltia vírica– i que la millor manera de preve- clients del mercat del barri, Treballadors del “Porta a porta” del mercat de la Barceloneta. nir-la i evitar-ne les complicacions és vacunar-se. servei que ha permès ocupar La campanya de vacunació antigripal s’adreça especial- tres socis de la cooperativa. ment a les persones que tenen un alt risc de complica- “Porta a porta” es troba a les cialment de llapis. També Esteve Tarrades, a la Barce- cions si agafen el virus de la grip, com són les de més parades 11 i 12 del mercat i fan retractilat (envasat amb loneta, on van començar les de 60 anys, les que viuen en residències geriàtriques, costa tres euros. bosses de plàstic) per a re- activitats. centres de malalties cròniques i malalties mentals, les “Som uns ciutadans cone- vistes i editorials. Un dels L’èxit els va portar a consti- dones embarassades i les persones amb malalties pul- guts a la Barceloneta. Gene- seus clients és el Club Nata- tuir-se com a cooperativa el monars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’as- rem confiança i solidaritat. 1974. Avui és una cooperati- ma. En aquest grup d’alt risc, també hi són incloses les També som uns grans repar- També retractilen va de segon grau integrada persones que han estat hospitalitzades a causa de ma- tidors”, diu Francesc Martí- per cinc més: TEB Barcelo- lalties cròniques metabòliques –com la diabetis–, anè- nez de Fos, director-gerent i distribueixen la na, TEB Vallès, TEB Putget, mies, malalties neuromusculars greus o immunosu- del TEB, una cooperativa de- revista del Club TEB Habitatge i TEB Gestió. pressores –com els portadors del VIH–, i malalties dicada a la integració laboral Té 700 socis, per als quals renals o hepàtiques cròniques. Completen la llista els i social de persones amb dis- Natació Atlètic- ha generat 600 llocs de tre- infants i adolescents de 6 mesos a 18 anys tractats du- minució intel·lectual. Barceloneta ball. Fidel al seu origen, el rant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic, la famosa El TEB té a la Barceloneta, a TEB conserva la seva raó so- aspirina. la que va ser l’antiga escola ció Atlètic-Barceloneta. En cial al barr i mariner. “Hi D’altra banda, la vacuna també és destinada als profes- professional Esteve Tarra- retractilen la revista i la dis- vam tenir una acol l ida sionals sanitaris i altres treballadors que tenen contac- des, el centre ocupacional i tribueixen. fantàstica”, recorda Francesc te amb persones amb alt risc d’agafar la grip. de formació per a persones El TEB va néixer a principi Martínez. La campanya acabarà el 30 de novembre. amb disminució psíquica dels anys seixanta com una més gran de tot Barcelona, associació de pares de perso- Més informació: Més informació: amb 40 places. També té un nes amb disminució intel·lec- Taller Escola Barcelona www.gencat.net/salut Centre Especial de Treball tual. Era un grup de set pa- C. Grau i Torras, 25 Telèfon Sanitat Respon: 902 111 444 amb 18 places, dedicat a res. El 1968, l’Ajuntament els Telèfon: 93 93 221 55 12 manipulació i envasat, espe- va cedir l’edifici de l’escola www.teb.org E L T A U L E L L Joan Anton Font Botifarres artesanes per a tots els gustos Quan donem un cop d’ull al taulell de la farres artesanes de verdures, de soja, de sei-botifarreria de Santa Maria ens tan, de peix i moltes altres combinacions de sorprèn l’enorme varietat de sabors que es gustos. Cal destacar també les varietats de la poden encabir dins d’una botifarra. Toni Tra- dolça: la de xocolata i la de poma amb nous. vé i la seva dona, Helen Dufner, porten l’esta- Els clients quan hi entren ja pregunten què bliment que van fundar ara fa 45 anys els pa- tenen de nou. La seducció visual que experi- res del Toni, l’Antoni i la Maria. A més de mentem a la botiga acaba a casa amb una recuperar les botifarres més tradicionals, com gran festa per al paladar. la dolça i la girella, el Toni va apostar per la innovació i l’experimentació per oferir als La botifarreria de Santa Maria clients un producte diferent. Hi trobem boti- C. Santa Maria, 4 / Telèfon: 93 319 91 23 L’establiment es va fundar fa 45 anys. Novembre 2007 CIUTAT VELLA 7 P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A TELEVISIÓ L’IES Pau Claris ofereix les seves Barcelona Televisió “Hola Barcelona” instal·lacions a l’esport del barri De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDT RÀDIO L’Associació Esportiva Ciutat Vella és Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FM l’encarregada de vetllar Plaça del Padró, s/n Tel. 93 442 97 01 per la correcta utilització de les instal·lacions en COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139 l’horari extraescolar Tel. 93 508 06 00 PUBLICACIONS Pere S. Paredes U na porta oberta a l’esport és el Nova Ciutat Vellaque es vol aconseguir amb Revista editada per la Univ. Ramon Llull. aquesta iniciativa, en la qual partici- C/ Valldonzella, 23 Tel. 93 253 32 07 pa l’IES Pau Claris, i que consisteix a obrir les seves instal·lacions esporti- La Veu de Ciutat Vella Els veïns poden utilitzar les instal·lacions esportives escolars quan s’acaben les classes. ves a tothom que ho necessiti en Plaça Narcís Oller, 7-8, 1r horari extraescolar. Tel. 93 416 16 91 L’IES Pau Claris ofereix, orientat des ticar, especialment, el futbol i el vo- tunitats. Incidim molt en aspectes El Raval del Districte i assessorat per l’Asso- leibol. Per a Mercè Miralles, directo- que impliquin l’alumnat amb el cen- Nou de la Rambla, 157, pral. 1a ciació Esportiva Ciutat Vella, una ra de l’IES Pau Claris, “el nostre pro- tre i per això fomentem la realitza- Tel. 93 442 22 76 sortida tant a l’aprofitament de les ció de diverses activitats extraesco- instal·lacions pròpies, com una ofer- Les instal·lacions lars formatives, entre d’altres, l’ús INTERNET ta més àmplia al barri per fer es- esportives de l’institut dels espais esportius del centre per port. fomentar els hàbits saludables de la A les tardes, quan s’hagin acabat les estaran ocupades amb pràctica dels esports”. Web del PAM classes, obrirà les seves instal·lacions activitats extraescolars Alhora, des de l’Associació Esportiva esportives al seu alumnat, a les esco- Ciutat Vella s’intenta, amb aquesta les de primària adscrites a l’institut, jecte de centre pretén oferir a iniciativa, oferir més activitats es- a associacions, grups, particulars, l’alumnat les bases per assegurar els portives a totes les entitats del barri empreses, etc., perquè puguin prac- principis d’equitat i igualtat d’opor- perquè els infants gaudeixin i prac- tiquin l’esport. Aquesta nova tasca permetrà que la gent de Ciutat Vella pugui, mit- jançant el pagament d’una entrada, El web permet als ciutadans informar-se aprofitar les hores lliures de les ins- sobre el Programa d'Actuació Municipal tal·lacions. 2008-2011, i participar en el debat i el procés d'elaboració del document. Més informació: A més, els ciutadans poden presentar les seves aportacions per mitjà d'un qüestio- Associació Esportiva Ciutat Vella nari electrònic que es pot completar i C. La Rambla, 18 enviar des del mateix web del PAM. Telèfon: 93 302 28 77 www.bcn.cat/pam IES Pau Claris Pg. Lluís Companys, 18 Blog PAM Tel: 93 320 80 78 per MANEL Permet que tothom pugui aportar propos- tes concretes en cada àmbit d'actuació que l'Ajuntament de Barcelona portarà a terme durant els propers quatre anys. Es pot iniciar una conversa sobre els assump- tes següents: cohesió social, economia i ocupació, proximitat, medi ambient, capi- tal de Catalunya i bon govern. A més, per- met conversar sobre propostes concretes que l'Ajuntament durà a terme en els 10 districtes de la ciutat. www.bcn.cat/blogpam 8 CIUTAT VELLA Novembre 2007 E N T R E V I S T A Hermann Bonnín, director artístic del Brossa Espai Escènic “Si no fos per l’amistat que teníem amb Brossa, en cap moment ens hauríem proposat obrir un teatre” Hermann Bonnín està d’aniversari, perquè el Brossa Espai Escènic, que gestiona juntament amb Hausson, celebra els seus deu primers anys de funcionament Hermann Bonnín compagina la tasca a l’Espai Brossa amb la de director i actor. tes, les que són apropiades per a un es- níem amb Brossa, en cap moment ens blics, tenen l’obligació d’estrenar els au- Pilar pai petit i, a més a més, també fer coses hauríem proposat obrir un teatre com a tors que han configurat i han fet histò- Fernández que entenem que formen part del seu empresaris. ria a la nostra dramatúrgia nacional. món, dels seus gustos i de les seves Al vostre web hi ha unes paraules Aquests són dèficits del nostre país des prioritats. Podem dir que el Brossa s’ha de Brossa en què fa referència a del punt de vista de la cultura escènica. El 3 de desembre vinent, l’Espai Brossa caracteritzat per una certa trajectòria i una frase d’un amic, que deia que Què ens oferirà el Brossa a partir celebrarà amb una doble festa que fa deu línia molt identificada amb la relació “si les agències de viatges tingues- d’ara? anys que va obrir les portes. Des d’aquell que hem tingut amb ell. Això seria el sin la iniciativa del teatre català El Brossa és el que és, en el sentit d’es- dia, l’actor i director s’encarrega de la di- que ens diferenciaria de les altres sales. encara aniríem amb tartana”. pai, de sistema de producció, que preser- recció artística d’aquest petit teatre si- Què fa que un actor i director amb Continua igual la situació? va uns valors artesans, que és petit i que tuat al cor d’aquest barri ara denominat prestigi s’emboliqui en una aven- Jo crec que els últims anys la situació té una trajectòria a la qual volem ser fi- de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, tura empresarial amb orientació ha millorat i que avui el Brossa la mati- dels. Però tenim la voluntat d’intensifi- mentre que el seu soci, el mag –potser minoritària? saria una mica. En tot cas, sí que és ve- car activitats. Per exemple, volem que el també de les finances– en porta l’admi- El vam obrir per una profunda amistat, “Barribrossa”, una activitat que fem fora nistració. Bonnín compagina la seva tas- meva i del Hausson, amb Joan Brossa. de l’Espai Brossa, es consolidi com a tal. ca de petit empresari teatral amb la d’ho- Jo, particularment, havia muntat obres “Els teatres públics tenen Ja té cinc anys, però necessitem recur- me d’escena. Actualment està muntant seves alguns anys. Brossa, a part de ser l’obligació d’estrenar els sos. Ens cal consolidar el Barribrossa un Don Juan inèdit al teatre Español de un dels darrers representats de les com un festival de la ciutat dedicat a les Madrid, que s’estrenarà al febrer. Allí dis- avantguardes d’aquest país, ha estat autors que han configurat avantguardes històriques i el teatre posa d’uns mitjans amb els quals aquí no una personalitat sacsejadora en molts la nostra dramatúrgia” emergent. Estem plantejant una pers- pot ni somiar. De fet, només amb els ac- aspectes. Un dia, justament parlant pectiva de col·laboració internacional. tors i el personal que intervé en aquest amb ell i amb Hausson, vam considerar Creu que aquest espai seria possi- Don Juan podria omplir l’aforament del obrir un espai, encara que fos petit, per ritat que ell és la primera víctima que el ble en un altre lloc que no fos Ciu- Brossa, que té 60 butaques. donar joc a certes coses oblidades de la seu teatre sigui un gran desconegut per tat Vella? És el moment de fer balanç. nostra dramatúrgia nacional. En Brossa al gran públic. En aquests moments les Tot és possible, però nosaltres volem La trajectòria d’aquests deu anys del té moltes obres i està encara pràctica- seves grans obres, no les petites, estan ser aquí. Hi hem nascut. Aspiraríem, Brossa ha estat bastant conseqüent ment tot per explorar. Així com la seva per estrenar. Això vol dir, per tant, que sense sortir d’aquest barri, sense perdre amb els propòsits que ens vam plante- obra plàstica i la seva poesia són cone- no estem ni molt menys en una situa- la nostra identitat, a un espai una mica jar en el moment d’obrir l’espai, que gudes, el seu teatre ho és molt menys. ció normal. El teatre nacional, en el sen- més gran. Necessitem no expandir-nos, eren anar fent obres seves, de les peti- Si no hagués estat per l’amistat que te- tit més ampli, i sobretot els teatres pú- sinó consolidar una oferta.