CIUTAT VELLA
B A R C E L O N A www.bcn.es
S U P L E M E N T  D E L  D I S T R I C T E  I  D E L S  B A R R I S  •  A b r i l   2 0 0 6
E N T R E V I S TA Pàg. 8 S’aprova per unanimitat el
projecte del Pou de la Figuera 
PLE BARRIS LÍMITS 
El projecte va ser La llei de barris ha Carrers Carders, Metges,
aprovat pels cinc permès guanyar-hi Jaume Giralt, Sant Pere
Grups municipals molts equipaments més Baix i Montanyans 
Carme Fusté Pàg. 3
Directora de l’escola bressol
municipal La Mar
“Hem d’aconseguir
que la diversitat sigui
assumida com un
fet normal”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
Es crea la marca
Barceloneta per
dinamitzar el barri
C U LT U R A Pàg. 6
Es preparen 
nombroses activitats
per Sant Jordi
S E R V E I  P Ú B L I C Pàg. 6
El control del 
mosquit tigre, una
tasca de tothom Més de 70 iniciatives per Durant aquest mes d’abril es posa-ran en marxa les primeres iniciati-
ves de l’anomenat Pla per a l’acollida
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 fomentar la cohesió social i integració de les persones immi-grades, un ambiciós programa que
Ral·li vol fomentar la cohesió social i la
Barcelona-Sitges participació dels col·lectius immi-
Esport, cultura i tradició es grants en la vida ciutadana i que
compta amb un pressupost extraor-
troben a Ciutat Vella
dinari per als propers tres anys. El
Pla s’ha elaborat amb la participació
de diferents agents socials i algunes
de les seves primeres accions són
l’augment de les beques de menja-
dor —que passen de 600.000 a
700.000 euros— o la creació d’una
oficina per assessorar les entitats
que treballen amb immigrants.
També es farà una escola d’adults al
carrer Sant Pere més Baix.
La festa Sopa de soupes, un dels actes del pla d’integració. Pàg. 5
2 CIUTAT VELLA Abril 2006
t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) 
Ramelleres, 17.
Telèfon d’informació 010 
(preu.: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Dimarts 18 d’abril Tots els dissabtes fins a juliol
Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
Lectures dramatitzades Tallers de cuina per a nens
CENTRES CÍVICS I CULTURALS A les 19 h. Bib. Francesca Bonnemaison (St Pere Més Baix, 7) A les 10 h i 12 h. Mercat de Sant Josep-La Boqueria 
Centre Cívic de la Barceloneta 93 221 32 41 Un recorregut que ens apropa als tres nuclis del Casc (la Rambla, 89)
Conreria, 1-9.
Centre Cívic Convent 93 310 37 32 Antic. Lectures d’obres de Harold Brodkey, Raymond Activitat per a nens i famílies. Més informació:
de Sant Agustí
Comerç, 36. Carver i Dorothy Parker, entre altres autors. www.cuinapernens.com.
Centre Cívic Pati Llimona 93 268 47 00
Regomir, 3.
Centre Cívic Drassanes 93 441 22 80 Dimecres 19 d’abril Dijous 20 d’abril
Nou de la Rambla, 43. Ha llegit Truman Capote Animalassos
BIBLIOTEQUES A les 19 h. Bib. Francesca Bonnemaison (St Pere Més Baix, 7) A les 18 h. Bib. Francesca Bonnemaison (St. Pere Més Baix, 7)
Biblioteca Popular 93 268 01 07 Tertúlia al voltant de l’escriptor amb el també autor Activitat que dóna a conèixer llibres infantils a partir
Francesca Bonnemaison Jordi Puntí, dins el cicle “Vine a fer un cafè amb...”
Sant Pere més Baix, 7. de ninots de peluix. Per a nens de 2 a 4 anys.
Biblioteca Popular 93 302 53 48
Sant Pau i Santa Creu Dijous 20 d’abril
Hospital, 56.
Biblioteca Popular 93 225 35 74 Projecció de cinema fantàstic Divendres 21 d’abril
Barceloneta La Fraternitat El Sant Jordi a la biblioteca
Comte Santa Clara, 8-10. A les 19 h. Convent de Sant Agustí (Comerç, 36)
Sala de Lectura Infantil A les 17.30 h. Bib. F. Bonnemaison (St. Pere Més Baix, 7)Cicle de cinema fantàstic i d’animació pel col·lectiu Jaç.
Àngel Baixeras Tallers i contes per a infants de totes les edats.
Salvador Aulet, 1.
Dissabte 29 d’abril
SERVEIS SOCIALS
Configuracions urbanes Dijous 27 d’abril
Centre Serveis Socials 93 221 79 45
Barceloneta Sortida del Convent de Sant Agustí (Comerç, 36) Contes de l’Alt Millars
Conreria, 1-9. Ruta escultòrica organitzada per l’entitat Púrpura Vi- A les 19 h. Bib. F. Bonnemaison (St. Pere Més Baix, 7)
Centre Serveis Socials 93 310 39 00
Casc Antic sual per gaudir dels millors artistes contemporanis. Narracions de contes a càrrec de Lola Barceló.
Pl. de l’Acadèmia, 1.
Centre Serveis Socials Gòtic 93 319 01 64
Correu Vell, 5. Dissabte 6 de maig
Centre Serveis Socials 93 443 17 54
Raval Sud De palau a palau
Nou de la Rambla, 45. De 10 a 14 h. Inscripcions a partir del 18 d’abril 
Centre Serveis Socials 93 442 54 05
Raval Nord al tel. 93 268 41 12. Places limitades.
Erasme Janer, 8.
Centre de Dia Materno- 93 441 58 42 Un recorregut que ens apropa als tres nuclis del Casc Fins al 23 d’abril
Infantil Casa de la Font Antic: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
Om, 3. Ramon Casas i el cartell
GENT GRAN Museu d’Història de Catalunya (pl. de Pau Vila, 3)
Exposició de 65 cartells de l’artista, entre els quals la
Casal de Gent Gran Mediterrània 93 221 79 45
Conreria, 1-9. col·lecció especialment dissenyada per a les marques
Casal de Gent Comerç 93 319 63 34 Anís del Mono i Codorniu.
Comerç, 52.
Casal de Gent Gran Pati Llimona 93 319 01 64
Correu Vell, 5.
Casal Josep Tarradellas 93 441 69 05 Dissabte 13 de maig Fins al 29 d’abril 
Pl. Caramelles, 3, baixos. El barri de Sant Pere
Casal de Gent Gran Josep Trueta 93 329 86 02 Un segle d’escola a Barcelona 
Sant Pacià, 9. De 10 a 14 h. Inscripcions a partir del 18 d’abril C. C. Convent de Sant Agustí (Comerç, 36)
ALTRES SERVEIS al tel. 93 268 41 12. Places limitades. Exposició itinerant pels districtes que permet conèixer
Itinerari per l’antic barri de la indústria tèxtil.
Of. d’Habitatge i Rehabilitació 93 343 56 40 el passat de l’acció educativa a Barcelona i l’herència
Pintor Fortuny, 17-19. dels Grups Escolars del Patronat fundats durant la Se-
Foment Ciutat Vella 93 343 54 55 Divendres 21 d’abril
Pintor Fortuny, 17-19. gona República.
Arxiu Municipal de Districte 93 443 22 65 Música coral del segle XX
Àngels, s/n. A les 20 h. Convent de Sant Agustí (Comerç, 36)
SEGURETAT Fins al 29 d’abril Amb el Cor Aura de l’Escola de Música del Palau. Urbe
U.T. Guàrdia Urbana Ciutat Vella 93 344 13 00
La Rambla, 43. Divendres 28 d’abril Centre Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43)
Comissaria Mossos d’Esquadra
Modular Exposició de pintura i fotografia a càrrec de José Gon-Nou de la Rambla, 76-80.
Emergències Guàrdia Urbana 092 A les 21 h. Convent de Sant Agustí (Comerç, 36) zález Veiga (Uruguai) i César A. Lemos (Colòmbia).Emergències Mossos d’Esquadra 088
Cicle d’art vinculat a l’electrònica.
SERVEIS URGENTS Fins al 7 de maig
Telèfon únic d’emergències 112 Divendres 5 de maig Ibèria, Hispània, Spania
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091 Compositors russos Museu d’Història de la Ciutat (pl. del Rei, s/n)
Bombers 080 A les 19 h. Convent de Sant Agustí (pl. de l’Acadèmia, s/n) Una mostra excel·lent que explica la transformació cul-
SALUT Joves intèrprets de l’Escola de Música del Palau. tural al llarg de mil anys des dels íbers fins a Bizanci.
CAP Barceloneta 93 221 37 83
Passeig Marítim, 25.
CAP Casc Antic 93 310 14 21
Rec Comtal, 24.
CAP Gòtic 93 343 61 40
Ptge. de la Pau, 1. CIUTAT VELLA www.bcn.es/publicacions
CAP Doctor Lluís Sayé 93 301 25 32 B A R C E L O N A bcnrevistes@mail.bcn.es
Torres i Amat, 8.
CAP Drassanes 93 329 44 95
Av. Drassanes, 17-21. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan
Dispensari Perecamps (24 h) 93 441 06 00 Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel
Av. Drassanes, 13-15. . Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S.
Hospital del Mar 93 248 30 00
Pg. Marítim, 25-29. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Silvia Gaviña. Coordinació general: José Miguel Esteban.
Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Arxiu Municipal del
FARMÀCIES Districte. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Joan Isern, Maribel Baños.
Impressió: Mateu Press, SA. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge
www.farmaciesdeguardia.com
i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
Abril 2006 CIUTAT VELLA 3
El projecte del Pou de la Figuera 
aconsegueix un ampli consens
El projecte d’urbanització de 
l’espai delimitat pels carrers
Carders, Montanyans, Metges,
Sant Pere més Baix i Jaume Giralt,
aprovat per unanimitat en el Ple
de Districte del dia 28 de febrer,
arriba després d’un procés parti-
cipatiu que va endegar-se a mit-
jan mes d’octubre de l’any 2005
El projecte aprovat inclou, en- Els cinc Grups
tre els carrers Carders i Pou de
la Figuera, una promoció d’- municipals van
habitatges per a joves –que ja votar a favor 
està en construcció–, un equi-
Plànol de la proposta aprovada. pament, amb un petit quiosc i del projecte
uns lavabos públics, i uns d’urbanització del
horts urbans. I entre els ca-
Joan Àngel Frigola va comptar amb diversos ta- tre altres coses, la expropiació rrers Pou de la Figuera i Sant Pou de la Figuera
El  procés participatiu llers i grups de treball partici- de l’edifici de la Peña Cultural Pere més Baix hi haurà unaobert a entitats, platafor- patiu. El fruit de tot aquest Barcelonesa, situat al carrer pista polivalent amb una tari-
mes d’entitats, grups i ciuta- procés és el projecte que els Sant Pere més Baix, 55, on ma, que separarà la pista i el
dans a títol individual, va cinc Grups municipals –PSC, s’hi faran un equipament per carrer Pou de la Figuera, una
partir de tres premisses prè- ERC, ICV, CiU i PP– van a joves, una escola bressol i zona de jocs infantils i un edi-
vies: el Pou de la Figuera, aprovar per unanimitat en el una escola d’adults i una zona fici d’una sola planta i d’un
nom com es coneix l’espai de- Ple del mes de febrer. de comerç just. També ha màxim de 400 metres qua-
limitat pels carrers Carders, El projecte d’urbanització del permès la compra de sòl per a drats, on hi haurà un equipa-
Montanyans, Metges, Sant Pou de la Figuera s’ha benefi- una residència assistida al ca- ment lligat al conjunt d’àrees i
Pere més Baix i Jaume Giralt, ciat en bona part de la inclu- rrer Arc de Sant Cristòfol. D’a- usos que es donin al conjunt
ha de ser un espai cívic per a sió dels barris de Sant Pere i questa manera s’ha aconse- de l’espai. Cal acabar de deci-
ús del barri, amb el màxim de Santa Caterina en la Llei de guit espai per a equipaments i dir també la ubicació d’un mi-
zona verda i  no hi haurà Barris de la Generalitat de Ca- s’ha alliberat bona part de la nipunt verd a la zona.En una
aparcament. A partir d’aquí talunya, la qual dota d’impor- zona central, que pot dedicar- segona fase es decidirà el nom
es va obrir un procés de par- tants ajuts els barris que s’hi se a zona verda i a espais d’ús definitiu que tindrà aquest
ticipació obert al barri i que inclouen. Això ha permès, en- ciutadà. nou espai d’ús ciutadà.
Q u è  l i  s e m b l a  e l  p r o j e c t e  d ’ u r b a n i t z a c i ó  d e l  P o u  d e  l a  F i g u e r a ?
Miquel Bonet Montse Agell Agustí Giner Elisa Gómez Francesc Montse Sanz
Actor Empleada d’entitat Jubilat Jubilada Hernández Jubilada
bancària Pensionista
Em sembla perfecte, Esta molt bé, perquè a Home, em sembla que Em sembla molt bé,
perquè és un barri on Em sembla perfecte. les barriada no hi ha li fa falta perquè com Em sembla bé, perque perque és un espai que
falta de tot. Tot el que Tenim manca d’escoles gaires coses d’aquestes més arreglin aquestes és un barri molt vell i tothom podrà fer ser-
sigui millorar està bé, i bressol i també ens de les quals grans, nens coses menys forats i tot el que sigui modifi- vir. Quedarà un espai
que la gent s’avingui i falta un punt verd. i tothom en general coses ruïnoses hi haurà. car i remodelar serà nou i lliure de gran uti-
que es comuniqui està L’escola d’adults abans se’n beneficiï. Si el pro- A la nit no m’atreveixo beneficiós. litat. És una cosa molt
Ctambé Imolt bé.U Tes feia a l’Aescola jecte arriba a bon fi, a passar per aquí per- maca que es faci aixòCervantes i així no estarà molt bé. què està tot molt mala- per aquí.caldrà compartir espaDis. A NmSent.  OPINE N
4 CIUTAT VELLA Abril 2006
ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel P L E  D E L  D I S T R I C T E
El cinema Edén El Districte vol crear la marca
El cinema Edén es trobava al carrer Nou de la Rambla, 12,
en un local en què entre els anys 1877 i 1878, hi va haver Barceloneta per dinamitzar-la
l’anomenat Café de la Alegría. Uns anys després, el 1887,
es va obrir en aquest indret l’Edén Concert, un dels locals els problemes que pateixen
més coneguts de la nit barcelonina, que va funcionar du- les persones grans del barri,
rant molt temps com a music-hall, per on passava gairebé a partir del qual s’han pre-
tota la burgesia masculina de l’època. El local va viure mo- vist unes actuacions que es
ments immillorables amb les actuacions de la Chelito i la desenvoluparan durant
Cachavera, entre d'altres. aquest any, entre les quals hi
Amb l’arribada del cinema, l’octubre de 1909, l’Edén Con- ha un programa de suport
cert va programar les primeres sessions cinematogràfi- per a les persones que es
ques, que combinava cada dia, tarda i nit amb espectacles queden sense el cònjuge i
de varietats a càrrec de reconeguts artistes. ajuts per a reparacions
Finalment, el 24 de desembre de 1935 l’Edén Concert es domèstiques a l’habitatge.
va convertir en el Cinema Edén, una nova sala amb 1.275 El Ple es va iniciar amb la
localitats. Per a la seva inauguració fou escollit un selecte lectura de l’informe del regi-
programa de curtmetratges, que es projectaven en sessió dor, Carles Martí, en què va
contínua entre les tres de la tarda i la una de la matinada destacar la referència a la
pel preu de setanta-cinc cèntims. Cinc dies després, aquest El mar i peix, símbols i motors del barri. festa "okupa" de Sant Pere
programa es va canviar pel llargmetratge El rey del jazz i s'a- Més Baix, 55, que va acabar
profità l’ocasió  per augmentar el preu de l’entrada. El Districte impulsa un pla integral amb un guàrdia urbà ferit de
Com a cinema de programa doble i amb oferta, bé que no per a la gent gran de la Barceloneta, gravetat. El portaveu de CiU,
sempre, de varietats, la sala va funcionar durant molt Oriol Pineda, va preguntar
temps. Després d’una pausa, durant la qual es va remode- barri en  el qual també es vol crear una per què no s’hi havia actuat
lar àmpliament el local i es va reduir l’aforament a 721 lo- imatge de marca abans, demanant, per exem-
calitats, les sessions de cinema es van reprendre l’1 de juliol ple, la cèdula d’habitabilitat
de 1973 de la mà de Cinesa. Però l’empenta que va agafar Pilar Fernández més de 430 pescadors en ac- per fer fora els "okupes",
en els primers moments es va anar alentint i fins i tot va El Ple del Districte cele- tiu i una flota de restaurants qüestió sobre la qual el regi-arribar a convertir-se en un cinema “S” per mirar de reacti- brat el passat dia 28 de vinculats al mar, no és es-
var-lo, recuperació que no es va produir i el cinema va tan- febrer va aprovar per unani- trany que el Districte tingui El Pla Integral és
car les portes el 28 d’abril de 1985.    mitat dos importants pro- el projecte Barceloneta: Es- resultat d’un tre-
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer jectes: els nous equipaments tratègia de marca, que busca
donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65. que es faran on hi havia les la dinamització del barri ball fet per detec-
piscines Folch i Torres i el mitjançant activitats econò- tar els problemes
projecte de reurbanització a miques relacionades amb el
l’espai comprès entre els car- mar i el peix. Tal com es va del barri
rers de Carders, Monta- informar en el darrer Ple,
nyans, Metges, Sant Pere entre les propostes per crear dor va recordar que només
Més Baix i Jaume Giralt, co- una zona comercial i de pas- es pot procedir a un desa-
negut com a Pou de la Fi- seig, hi ha les de construir llotjament amb ordre judi-
guera. També es va aprovar, una nova llotja de peix i cial o amb un informe dels
amb els vots a favor de PSC, obrir-la al públic i crear una bombers que digui que hi ha
ERC, ICV i CiU, i l’abstenció escola de restauració espe- perill per a la vida. El porta-
del PP, el Pla d’acollida i in- cialitzada en la cuina dels veu popular, Antonio Gila-
tegració per a les persones pescadors. bert, va donar el seu suport
immigrades. El barri de la Quant al Pla Integral per a la al Districte, encara que va
Barceloneta també va ser Gent Gran, és el resultat insistir que s’ha de pressio-
El cinema Edén poc abans de tancar les portes, l’any 1985. protagonista del Ple. Amb d’un treball fet per detectar nar i detenir els delinqüents.
Abril 2006 CIUTAT VELLA 5
Programa per a fomentar f N O T Í C I E S
la convivència a Ciutat Vella Jocs accessibles al parc de la Ciutadella Es tracta d’una àrea de jocs infantils amb una
particularitat: és accessible a tots els infants, enca-
Augmenten les ra que pateixin alguna disminució. Tobogan i font
accessibles amb cadires de rodes, jocs de braille, un
beques de gronxador de grandària superior a la normal...
menjador i s’obrirà aquesta àrea de jocs està al costat de la capella del
una oficina per parc, i és la primera de les deu que es faran per tota
assessorar les la ciutat. 
entitats que Fira per la Terra, del 22 al 23 d’abril
treballen amb A diferència d’anteriors edicions, la pròxima Fira per
immigrants la Terra no es podrà fer al parc de la Ciutadella, que
està en obres de remodelació. Es farà al davant del
parc, al passeig Lluís Companys. La fira inclou xerra-
Núria Mahamud des, tallers, espectacles... Enguany es dedicarà un re-
Ciutat Vella és el districte cord especial a les víctimes de l’accident de la centralamb un percentatge més nuclear de Txernòbil i als afectats per la nuclearitza-
alt de població estrangera, ció del planeta. 
unes 41.000 persones, apro-
ximadament el 38,5% dels re- Última fase de les obres de Can Ricart
sidents. Amb l’objectiu de co- Les obres de construcció del complex esportiu en els
hesionar tot aquest teixit La festa Sopa de soupes és una de les activitats que s’han fet. terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil Can Ricart (Sant
social –acollidors i acollits–, Pau, 83-85) continuen avançant. Hores d’ara, ja s’ha
l’Ajuntament ha engegat un cobert la piscina, que constituirà l’element central
programa d’integració amb serveis de salut, etc.; l’am- als barris del Casc Antic i d’aquest equipament. L’objectiu de l’obra és dotar el
cinc línies d’actuacions bàsi- pliació dels horaris dels cen- Barceloneta, s’obriran les ins- Raval d’un equipament modern i funcional que per-
ques adreçades també a tota tres cívics fins dissabte al tal·lacions esportives per a la meti posar la pràctica esportiva de lleure a disposició
la població: accions d’acollida; vespre i amb la possibilitat pràctica de nous esports com de tot el barri. 
de promoció econòmica, ha- d’utilitzar-los diumenge al el cricket –molt popular en-
bitatge i treball; participació, matí sota demanda; la crea- tre la població pakistanesa–, S’edita el llibre “Raval literari”
convivència i prevenció de ció d’una oficina d’informa- s’editarà un llibre per donar a L’obra és una idea original del cineasta Antoni Verda-
conflictes; salut pública i ser- conèixer el districte i la seva guer. Ell mateix s’ha encarregat de la selecció dels
veis socials;  i  educació i Durant aquest història i se celebrarà una jor- textos, on hi ha cites d’autors com Carlos Ruiz Zafon
lleure. any s’ampliaran nada de portes obertes als (L’ombra del vent) o el cronista barceloní Josep Ma-
L’anomenat Pla per a l’acolli- centres religiosos de Ciutat ria Huertas. Les fotografies que il·lustren el llibre
da i integració de les perso- els horaris dels Vella. són de Maria Llop. L’obra està editada per Ellago Edi-
nes immigrades ha estat fruit centres cívics Algunes d’aquestes accions ciones, amb el suport del Districte de Ciutat Vella. 
del consens entre administra- són d’iniciativa municipal,
cions, partits polítics, serveis ció adreçada a les associa- d’altres corresponen a enti-
socials i entitats i associa- cions que treballen amb tats. La Federació de Comer-
cions del barri, amb les quals immigrants i la seva versió ciants del Raval i el Casc An-
s’han mantingut reunions en pàgina web; l’augment de tic, per exemple, ha presentat
per fomentar la seva partici- les beques de menjador, es- un projecte per fomentar l’ad-
pació. colars i de llibres, amb una hesió dels comerciants es-
El programa es desenvolu- partida extraordinària de trangers a associacions de co-
parà en tres anys, però entre 100.000 euros i el control merciants. 
les primeres actuacions des- dels pisos sobreocupats i Durant 2006, el Ajuntament
taquen l ’elaboració d ’una dels infrahabitatges, entre invertirà 500.000 euros en
guia ABC del districte sobre altres. aquest programa, partida ja
els drets i deures, les normes També s ’incrementarà el previst en el pressupost ordi-
de convivència i civisme, els nombre d’educadors de carrer nari.
Els carrers Montalegre i Torres i Amat quedaran connectats
Redacció que es consolida com a gran Altres projectes que es por-
Ja han començat les obres eix cultural (MACBA, CCCB...) taran a terme a la zona són laper a connectar el carrer i universitari del Raval Nord. creació d’una Biblioteca i una
Montalegre amb el de Torres i Es preveu que tots dos carrers Mediateca de la Fundació
Amat. El que s’està fent és siguin connectats al principi Blanquerna davant de la
obrir un nou tram de carrer del curs vinent, quan entrin Facultat de Ciències de la Co-
que arrenca de la confluència en funcionament les noves fa- municació de la Universitat
de Montalegre amb Valldon- cultats de Geografia, Història Ramon Llull, al carrer Vall-
zella i puja en direcció a la i Filosofia de la Universitat de donzella, i la remodelació de
plaça de Castella. Barcelona (UB) al carrer Mon- la plaça de Castella i del carrer
L’objectiu d’aquesta interven- talegre, que també s’està re- Gravina.
ció és crear, des de la plaça modelant. Un cop reurbanit- Les obres al carrer Montale-
dels Àngels, una sortida fàcil zat, Montalegre només tindrà gre obligaran a tallar el carrer
cap a l’Eixample per tal de mi- un carril de trànsit en direcció al trànsit uns quants dies al fi-
Les obres ja han començat. llorar la mobilitat d’una zona a la ronda i un carril bici. nal de juliol.
6 CIUTAT VELLA Abril 2006
S E R V E I  P Ú B L I C C U LT U R A
Controlar el mosquit tigre, una tasca
que necessita la col·laboració de tothom Ciutat Vella prepara nombroses
activitats per Sant Jordi
El millor per fer front a aquest mosquit és la prevenció.
Redacció
Ara que milloren les temperatures i que la calor no queda
gaire lluny, és del tot escaient recordar un seguit de consells
per evitar la proliferació del mosquit tigre. Aquesta espècie,
provinent del sud-est d’Àsia, no transmet malalties ni pre-
senta cap risc per a la salut, però pot produir força molès-
ties a causa de la gran quantitat de picades que sol fer. Ciutat Vella, el cor de les celebracions de Sant Jordi.
Aquest mosquit, que fa de 2 a 10 mm en l’edat adulta, es
distingeix per les ratlles blanques del seu cos. La millor ma- Fomentar la lectura, l’escriptura i la participa- res dramatitzades d’autors
nera de combatre’l és evitar-ne la proliferació de larves, que ció ciutadana, eixos de la programació del com Harold Brodkey, Ray-
solen trobar-se a les aigües estancades. És convenient, mond Carver, Dorothy Parker
doncs, buidar els recipients exteriors o bé tapar-los amb districte i el Consorci de Biblioteques o Truman Capote, creador de
tela mosquitera espessa. També convé tapar amb sorra els la novel·la de no ficció amb A
forats de troncs i branques i evitar acumulacions d’aigua en David Sabaté lliure intercanvi de publica- Sang Freda i personatge d’ac-
zones de drenatge i canals de desguàs. Com cada any quan arriba cions. De la seva banda, el tualitat pel recent film guan-El mosquit va ser detectat per primera vegada el 2004 a Sant Jordi, Ciutat Vella Centre Cívic Convent de Sant yador d’un Oscar, Capote. El
Sant Cugat. Immediatament es va iniciar un programa de s’omple d’activitats culturals i Agustí lliurarà el dia 21 els dia 21 hi haurà també contes
vigilància coordinat per les diverses administracions impli- literàries que reclamen la par- premis del concurs literari de i tallers per als més petits, i la
cades, gràcies al qual l’any passat es van localitzar nous ticipació ciutadana. Els cen- la revista JAC i el 23 acollirà Biblioteca Barceloneta-Frater-
exemplars a tots els districtes de Barcelona excepte Ciutat tres cívics del districte en són un recital de poemes africans nitat acollirà una sessió de re-
Vella, l’Eixample i Sant Martí. Si, tot i les feines de preven- un exemple clar. El Centre Cí- comanacions de llibres infan-
ció, es detecta la presència d’un d’aquests mosquits, cal bui- vic Pati Llimona, en col·labo- Centres cívics tils. La  tradicional lectura del
dar els punts d’aigua acumulada, posar teles mosquiteres a ració amb el Taller d'Escriptu- pregó, dissabte 22 al Saló de
les entrades de la casa i trucar a l’Agència de Salut Pública ra de Barcelona Planetababel, i biblioteques es Cent de l’Ajuntament, anirà a
(93 324 93 60). També és aconsellable l’ús de roba de màni- presentarà el dia 20 El libro de bolquen amb càrrec enguany d’Antonio Ta-
ga i camal llarg de colors clars, i mitjons. Se sap que els in- las preguntas, obra realitzada bucchi, autor italià com-
secticides no són un mètode eficaç contra el mosquit adult, pels alumnes dels tallers lite- la diada promès amb la societat actual
però sí que es poden utilitzar repel·lents (excepte en infants raris i d'il·lustració del centre que va assolir la fama arreu
menors de 2 anys). En cas de picada, es recomana rentar i amb la participació de dis- acompanyats de música. Un d’Europa amb la novella Afir-
desinfectar la ferida. senyadors de diferents esco- any més se sumen a la cele- ma Pereira. No fa gaire ha pu-
les de Disseny. El Centre Cí- bració les biblioteques de Bar- blicat Autobiografías ajenas.
Més informació: vic Drassanes celebra la celona. El seu objectiu: acos-
www.gencat.net/salut tercera edició de la Festa Lli- tar els llibres i la lectura a Més informació a:
www.aspb.es bres per a tothom, que entre grans i petits. La Biblioteca F. www.bcn.es/biblioteques 
els dies 18 i 24 proposa el Bonnemaison acollirà lectu- trucant al 010
E L  T A U L E L L Joan Anton Font
Una llibreria que neix de la passió per la muntanya i els llibres
La llibreria Quera és tot un referent per als mapes excursionistes. La filla de Joan, laamants de la muntanya, l’excursionisme i Roser, va formar la tercera generació i ara hi
la natura. L’origen es remunta a l’any 1916, és el seu fill Raimon. A la llibreria, hi trobem
quan en Josep Quera va fundar al carrer Pe- tota mena de llibres de muntanya, excursio-
trixol la llibreria L’Escon, especialitzada en te- nisme, viatges, natura... des dels generals fins
atre. Uns anys després es comprà un terreny a als més especialitzats. No fa gaire, s'han incor-
la Floresta i s’aficionà a l’excursionisme i la porat a les noves tecnologies amb la venda de
muntanya. En Joan, el quart dels seus fills, va GPS i programes informàtics especialitzats. 
fer derivar la llibreria cap a la temàtica excur-
sionista i col·laborà en la fundació de l’Edito- Llibreria Quera
rial Alpina, capdavantera en la publicació de C/Petrixol, 2
En Raimon, quarta generació dels Quera al front de la llibreria.
Abril 2006 CIUTAT VELLA 7
P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A
El Ral·li Barcelona-Sitges recorre TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
els carrers del Districte “Hola Barcelona”De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h
Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
Uns 90 cotxes d’època RÀDIO
van prendre part a la 
48a edició de la principal Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FM
Plaça del Padró, s/n  
reunió anual del cotxe Tel. 93 442 97 01
clàssic del sud d’Europa:
COM Ràdio – 91.0 FM
el Ral·li Barcelona-Sitges Travessera de les Corts, 139
2006 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Pere S.Paredes
Durant tres dies, del 18 al 20 de Nova Ciutat Vellamarç, diversos carrers de Barce- Revista editada per la 
lona van veure com una imaginària i Universitat Ramon Llull
fantàstica màquina del temps feia C/ Valldonzella, 23 
marxa enrere. Els ciutadans van con- Tel. 93 253 32 07
templar com la plaça Sant Jaume es No hi va faltar un antic cotxe de bombers.
tornava a convertir en un magnífic La Veu de Ciutat Vella
Plaça Narcís Oller, 7-8, 1r  
lloc de reunió i punt de partida d’un ruta urbana que uneixen aquestes va iniciar el 1981 en comprar només Tel. 93 416 16 91
dels més famosos ral·lis de cotxes d’è- dues ciutats. el xassís del cotxe. Amb amics i fami-
poca d’Europa. Per Fermí Sulé, director del ral·li, la liars, ha anat donant-li forma fins a El Raval
S'hi van veure automòbils fabricats resposta “ha estat, com sempre, mag- tenir aquesta criatura: un impressio- Nou de la Rambla, 157, pral. 1a 
en el primer terç del segle XX. N'hi nífica. Som, en qualitat i en quanti- nant Citroën del 1904”. Tel. 93 442 22 76
havia alguns que, de tan petits com tat, el segon ral·li més famós d’Euro-
eren, gairebé se’n podia canviar algu- pa. Només superats pel Londres- Es va poder veure el INTERNET
na de les peces al costat del sofà de Brighton que es fa des de 1860”. primer cotxe a motor dels
casa. També hi havia inimaginables També per a M. Àngels Arola i el seu El joc de les places de Barcelona
Locomobile, Citroën, Buick, Hispano marit, Josep Broch, participar en el bombers de Barcelona
Suiza, Ford T. Tots van tornar a tro- ral·li és una diada fantàstica, sobretot
bar-se a Barcelona per omplir de co- per al Josep, “ja que cada any és la “Tenir un cotxe d’època és un verita-
lor i tradició els 42 quilòmetres de constatació de la feina ben feta que ble hobby —diu la M. Àngels. Aquest
cotxe és únic, ja que totes les peces
les ha muntat o fabricat el meu marit
i els seus amics. Per a nosaltres, i per
a tots els que participem en el ral·li, el
nostre cotxe no té preu. La d’hores
que hi hem treballat!”. Els barcelonins i les barcelonines aprofiten
Un dels vehicles més fotografiats va des de sempre les estones lliures per fer
ser el cotxe de bombers de l’Ajunta- un tomb per les places que hi ha als barris
de la ciutat. Àgora proposa aparellar cartes
ment de Barcelona que, segons Josep divertides que tenen dibuixos de les places
Martí Pijoan, sergent de bombers, de Barcelona. Un joc per demostrar els
“va ser el primer cotxe amb motor coneixements de geografia urbana.  
que es va utilitzar per apagar alguns www.bcn.es/agora
dels incendis de la Barcelona dels
anys vint”. Dedica un estel del cel de Barcelona
per MANEL
"Dedica una estrella" permet que qual-
sevol persona es recordi d'algú estimat i
li dediqui una estrella virtual o un estel
fugaç. Fer-ho és ben senzill. Cal escollir
un estel lliure que el web ja li facilita i
triar el tipus d'estrella i el so que escol-
tarà la persona quan visiti l'estel dedi-
cat. Per acabar, cal facilitar l'adreça
electrònica de la persona a qui es vol
dedicar l'estrella.
www.bcn.es/firmament
8 CIUTAT VELLA Abril 2006
E N T R E V I S T A Carme Fusté, directora de l’escola bressol municipal La Mar
“Hem d’aconseguir que
la diversitat sigui assumida
com un fet normal”
Fa més de vint anys que Carme Fusté treballa a les
escoles bressol municipals de Ciutat Vella. Amb la
recuperació de l’Ajuntament democràtic, va
començar a treballar a l’EBM Mont Taber, al Raval.
Des de fa quatre anys és la directora de l’EBM La
Mar, al barri de la Barceloneta Carme Fuster, a la Barceloneta.
de tot això, en l’actualitat les escoles trobar-se en aquest gran pulmó forços per tenir ben treballada i acolli-
bressol municipals són les més ben va- d’equipaments públics educatius da aquesta demanda. Aquí a La Mar,
Daniel 
Venteo lorades pels ciutadans, per davant de que és el front marítim de la per exemple, tenim famílies que fa
moltes de les privades. Barceloneta? molts anys que viuen a la Barceloneta
Creu que institucionalment s’ha Molts, sens dubte. És un entorn pri- i d’altres que en fa menys, i dins d’a-
comprès la importància educati- vilegiat, perquè la nostra escola bres- questes el perfil social és molt divers,
Vostè ha viscut en primera per- va de les escoles bressol? sol es troba envoltada de dos CEIP –el amb famílies de tots els continents.
sona la profunda transformació Sí, no hi ha dubte. Des de principi de Mediterrània i l’Alexandre Galí–, l’IES Hi ha també molts europeus que han
del mapa escolar de les escoles la dècada de 1980, l’Ajuntament ha Salvat-Papasseit i l’IESM Narcís Mon- vingut atrets per la privilegiada situa-
bressol municipals en els últims impulsat una xarxa pública d’escoles turiol. Aquesta concentració de cen- ció d’aquest barri davant del mar. La
25 anys. Què en destacaria? bressol pròpia, tot i que no en tenia tres educatius podria permetre en el barreja que es produeix en aquesta es-
Quan jo vaig començar a treballar com cap obligació, perquè la competència futur una continuïtat educativa dels cola, i en general a totes les públi-
a mestra l’any 1980, a Barcelona no- per fer-ho era de la Generalitat. Però alumnes que seria molt valuosa. ques, és molt enriquidora.
més hi havia nou escoles bressol muni- calia omplir aquest buit que tenia una Els infants d’avui són els ciuta-
cipals pròpies i trenta del Patronat demanda social al darrere. Hi va ha- dans de demà…
Municipal de Guarderies. Avui la xifra ver una època d’un cert estancament “La barreja que hi ha És exactament així. Crec que hem de
s’ha multiplicat fins a 53. No només en què no es construïen noves escoles ser capaços de mantenir aquesta ri-
s’ha produït un canvi quantitatiu, sinó bressol, però des de fa uns quants als centres públics quesa social en els diferents cicles
també qualitatiu. Avui les escoles bres- anys la situació s’ha capgirat. A partir és molt enriquidora” educatius perquè la diversitat sigui
sol públiques formen part de l’Institut de la signatura, l’any 2001, del conve- assumida com un fet normal.
Municipal d’Educació de Barcelona i ni entre l’Ajuntament i la Generalitat Per cert, com va arribar al món
són considerades la primera etapa del s’inicià un procés de construcció de Quina és la singularitat de les de l’educació?
cicle educatiu, tot i que no és obligatò- noves escoles bressol. escoles bressol municipals de Per vocació. De molt jove havia treba-
ria. Abans depenien de serveis socials i Per què és tan important el pri- Ciutat Vella? llat en una oficina, però amb 21 anys
tenien una consideració social dife- mer cicle d’Educació Infantil? La població que atenem a Ciutat Vella vaig veure que allò no era el que m’a-
rent. Era més arrelat un concepte de El període que va dels 0 als 3 anys és és molt diversa. Jo crec que a Barcelo- gradava i vaig fer els estudis de Pueri-
l’escola bressol com a “guarderia”. A molt important per al desenvolupa- na la integració de famílies nouvingu- cultura i Magisteri, que em van per-
partir dels anys setanta, però, es co- ment harmònic de totes les capacitats des va començar ja fa anys, precisa- metre dedicar-me a l’educació dels
mença a reivindicar el caràcter plena- dels infants. ment, en aquest districte. I per això més petits, una activitat que sempre
ment educatiu d’aquesta etapa. A més Quins beneficis aporta a La Mar s’han esmerçat molts recursos i es- havia estat la meva vocació.