CIUTAT VELLA B A R C E L O N A www.bcn.es S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • N o v e m b r e 2 0 0 6 E N T R E V I S TA Pàg. 8 La reforma de la plaça de la Gardunya continua avançant ENCÀRREC NOUS EDIFICIS INTEGRACIÓ L’Estudi Carme Pinós Habitatges al cantó El projecte presentat guanya el concurs per muntanya, nova Escola ha sabut adaptar la redissenyar-la Massana al cantó mar plaça al seu entorn Pàg. 3 Isma Prados Cuiner mediàtic i pregoner de les Festes del Roser “Tota la nostra riquesa cultural mediterrània es manifesta als mercats” PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4 Consulta al Casc Antic sobre el nom del barri C O N V I V È N C I A Pàg. 6 Jornada de portes obertes als centres religiosos de Ciutat Vella S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6 Eficiència i estalvi energètic a la llar Ja estan en marxa les obres de de cara a l’hivern El Districte comença la millora millora d’una dotzena de car- d’una dotzena de carrers rers del Raval (Carretes, Vistale-gre, Sant Pacià, Santa Helena, P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 Lleialtat, Sant Rafael, Sant Mar- tí i Sant Bartomeu) i el Gòtic L’Ajuntament (Rosa, Carabassa, Serra i Cò- crea un nou Pla de dols). Tots passaran a ser car- l’Esport Escolar rers de prioritat invertida, sen- de la ciutat se voreres i amb preferència de pas per als vianants. També es reforçaran les xarxes de serveis, clavegueram i enllumenat pú- blic. Les previsions per a la fina- lització de les obres són de cinc mesos al Gòtic i d’uns nou me- sos al Raval. Abans de final d’any s’iniciaran també les obres als carrers del Notariat i de la Junta de Comerç. 12 carrers del Raval i el Gòtic cediran protagonisme als vianants. Pàg. 5 2 CIUTAT VELLA Novembre 2006 t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Ramelleres, 17. Telèfon d’informació 010 (preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Festival Raval(s) Dimarts 14 de novembre Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. Contes del Pallars CENTRES CÍVICS I CULTURALS Divendres 10 de novembre A les 18 h. Bib. Sant Pau-Santa Creu (Hospital, 56) Centre Cívic de la Barceloneta 93 221 32 41 Batucada Narracions per a nens a partir de 3 anys. Conreria, 1-9. Centre Cívic Convent 93 310 37 32 De 19.30 a 20.30 h. Sortida Rambla del Raval de Sant Agustí Comerç, 36. I després actuació dels diables La Quinta Forka. Dissabte 25 de novembre Centre Cívic Pati Llimona 93 268 47 00 Al matí taller de danses i mosaic per a les escoles. El gran libro de cómo dibujar cómics Regomir, 3. Centre Cívic Drassanes 93 441 22 80 A les 12 h. Bib. Barceloneta (Comte de Santa Clara, 8-10) Nou de la Rambla, 43. Dissabte 11 de novembre Cels Piñol ensenyarà als nens els trucs i tècniques per BIBLIOTEQUES Tallers i actuacions musicals dibuixar còmics. Biblioteca Popular 93 268 01 07 De 18 a 22 h. Rambla del Raval Francesca Bonnemaison Sant Pere més Baix, 7. Concert de tres grups de música. I als jardins Rubió i Dissabte 2 de desembre Biblioteca Popular 93 302 53 48 Sant Pau i Santa Creu Lluch, collage musical i esbarts. Què llegim? Hospital, 56. A les 12 h. Bib. Barceloneta (Comte de Santa Clara, 8-10) Biblioteca Popular 93 225 35 74 Barceloneta La Fraternitat Diumenge 12 de novembre Taller de lectura per a nens a partir de 3 anys. Comte Santa Clara, 8-10. Sala de Lectura Infantil Cercaviles itinerants Àngel Baixeras De 10.30 a 12 h. Arribada: Cera amb Riera Alta Salvador Aulet, 1. Els Bous i la Vaqueta sortiran del carrer de la Cera i els SERVEIS SOCIALS gegants Ramon i Lola de Guifré. Durant tot el dia hi Centre Serveis Socials 93 221 79 45 haurà també ludoteca, un concert amb l’orquestra La Barceloneta Conreria, 1-9. Paloma i actuacions musicals del Centro Boliviano. Fins al 3 de desembre Centre Serveis Socials 93 310 39 00 Casc Antic Manu Militari Pl. de l’Acadèmia, 1. Centre d’Art Santa Mònica ( La Rambla, 7) Centre Serveis Socials Gòtic 93 319 01 64 Correu Vell, 5. Tríptic escultòric sobre Espanya, on es qüestiona amb Centre Serveis Socials 93 443 17 54 Raval Sud ironia episodis del franquisme i la transició. Nou de la Rambla, 45. Centre Serveis Socials 93 442 54 05 Raval Nord Dijous 16 novembre Fins al 31 de desembre Erasme Janer, 8. Centre de Dia Materno- 93 441 58 42 Ratie plan Museu Martorell. 125 anys de ciències Infantil Casa de la Font Om, 3. A les 21 h. C. Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43) naturals (1878-2003) GENT GRAN Marcos està al capdavant del Planeta Terra però la seva Museu de Ciències Naturals (Parc de la Ciutadella) responsabilitat és excessiva. Cia. Teatre Experimental. El primer museu públic de Barcelona i bressol dels mu- Casal de Gent Gran Mediterrània 93 221 79 45 Conreria, 1-9. seus de Ciències Naturals i Arqueologia de la ciutat. Casal de Gent Comerç 93 319 63 34 Comerç, 52. Dimarts 21 i dijous 23 novembre Casal de Gent Gran Pati Llimona 93 319 01 64 Cadena invisible Fins al 31 de desembre Correu Vell, 5. Casal Josep Tarradellas 93 441 69 05 A les 21 h. Almazen (Guifré, 9) 14 d’abril de 1931. 75è aniversari de la Pl. Caramelles, 3, baixos. Casal de Gent Gran Josep Trueta 93 329 86 02 Dins el cicle Novembre Vaca. Mostra de dones creadores. proclamació de la República Sant Pacià, 9. Arxiu d’Història de la Ciutat (Santa Llúcia, 1) ALTRES SERVEIS Dijous 23 novembre Documents, fotografies i publicacions periòdiques ser- Of. d’Habitatge i Rehabilitació 93 343 56 40 Vida feréstega veixen per reconstruir com es va viure a Barcelona la Pintor Fortuny, 17-19. A les 21 h. C. Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43) proclamació de la República. Foment Ciutat Vella 93 343 54 55 Pintor Fortuny, 17-19. Una història repartida en capítols protagonitzats per ani- Arxiu Municipal de Districte 93 443 22 65 Àngels, s/n. mals, alguna planta i una bèstia extraterrestre. SEGURETAT Dimecres 29 i dijous 30 de novembre U.T. Guàrdia Urbana Ciutat Vella 93 344 13 00 La Rambla, 43. Anoche supe que existías Comissaria Mossos d’Esquadra A les 21 h. Almazen (Guifré, 9) Dijous 16 de novembreNou de la Rambla, 76-80. Emergències Guàrdia Urbana 092 Dins el cicle Novembre Vaca. Mostra de dones creadores. Aniversari de l’associació E’Waiso Ipola Emergències Mossos d’Esquadra 088 A les 18 h. C. Francesca Bonnemaison (St. Pere Més Baix, 7) SERVEIS URGENTS Dijous 30 novembre Inauguració exposició 15 anys d’E’Waiso (ICD); con- Telèfon únic d’emergències 112 Amores Dolores ferència sobre El moviment associatiu de les dones, Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091 A les 21 h. C. Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43) per Claudia Leal; a les 20 h xerrada de la Xarxa de Do- Bombers 080 Un divertit monòleg on “Dolores” ens deixa espiar detalls nes Immigrades, i a les 20.30 h, concert. ‘Aissa Pen’ SALUT de la seva vida i anhels. (cantant guineana). CAP Barceloneta 93 221 37 83 Passeig Marítim, 25. CAP Casc Antic 93 310 14 21 Rec Comtal, 24. CAP Gòtic 93 343 61 40 www.bcn.cat/publicacions Ptge. de la Pau, 1. CIUTAT VELLA CAP Doctor Lluís Sayé 93 301 25 32 B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat Torres i Amat, 8. CAP Drassanes 93 329 44 95 Av. Drassanes, 17-21. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Dispensari Perecamps (24 h) 93 441 06 00 Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau i José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Av. Drassanes, 13-15. . Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Hospital del Mar 93 248 30 00 Pg. Marítim, 25-29. Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Silvia Gaviña. Coordinació general: José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Mireia Baiges. FARMÀCIES Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Mateu Press, SA. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció www.farmaciesdeguardia.com Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. Novembre 2006 CIUTAT VELLA 3 La plaça de la Gardunya comença a concretar el seu futur aspecte Entre els 24 projectes proposats, ha guanyat el que va presentar l’Estudi Carme Pinós. Inclou la reurbanització de la plaça, nous habitatges i un edifici singular: el de la nova Escola Massana en la nova escola Massana, te guanyador en resumeix al- concebuda com un edifici guns detalls: “Creem a la part singular que reforça la conne- més propera als habitatges xió amb la veïna plaça del Ca- una zona poblada d’arbres i, nonge Colom i el carrer Hos- en contrapartida, aclarim l’es- pital. Tindrà un sostre pai davant l’escola. Una filera màxim de 10.000 m2, i la d’arbres més alts, ja fora del La plaça deixarà de ser un pàrquing a l’aire lliure. seva entrada principal estarà límit de l’aparcament, suavit- davant del futur espai públic za la visió de la façana lateral que enllaçarà amb el pati in- de l’antic hospital”, al cantó Redacció un nou equipament a la ban- llint la de l’estudi de l’arqui- terior de la Biblioteca de Ca- Besòs de la plaça. El concurs d’avantprojec- da mar –que serà ocupat per tecta Carme Pinós, estudi talunya. tes incloïa tres dels ele- l’Escola Massana– i la urba- que ha obtingut guardons Mentrestant, el nou edifici La relació amb ments més importants de la nització de tota la plaça. S’hi com el Premi Nacional d’Ar- d’habitatges que es projecta a l’entorn s’ha consi- futura plaça: un edifici d’ha- van presentar 24 propostes, quitectura 1995. Aquest la banda muntanya –a la can- bitatges al cantó muntanya, de les quals s’ha acabat esco- avantprojecte centra l’atenció tonada amb Floristes de la derat un dels punts Rambla– pretén mantenir un forts del projecte A C O O R D I N A C I Ó V E Ï N A L aspecte concordant amb la resta d’edificis de la plaça. El fet que aquests tres avant- Tindrà un sostre estimat de projectes –habitatges, equi- El projecte de l’Estudi Carme Pinós –que caldrà desenvolupar en els pròxims mesos– es 6.000 m2. pament i urbanització de la basa en un Pla Director aprovat el passat mes de febrer amb la col·laboració de veïns, enti- Pel que fa al tractament de la plaça– s’hagin adjudicat con- tats i professionals. La remodelació de la plaça no seria possible sense l’eliminació de l’a- superfície –4.200 m2– el Dis- juntament respon a la volun- parcament en superfície: el passat mes de maig es va adjudicar el projecte per construir- tricte de Ciutat Vella destaca tat que parteixin d’una con- ne un de nou al subsòl de la plaça, juntament amb una àrea d’activitats logístiques per al que “s’ha concebut de manera cepció global, ja que tots tres mercat de Sant Josep-La Boqueria. La reforma de la superfície i del subsòl avançaran de molt acurada i amb molta de- incideixen de manera fona- manera coordinada. licadesa en relació amb l’en- mental en la configuració for- torn”. La memòria del projec- mal de la futura plaça. Q u è e n p e n s a d e l a f u t u r a r e m o d e l a c i ó d e l a p l a ç a d e l a G a r d u n y a ? Antonio Marianela Nieves Gaciño Paola Villamisar Lander Larrañaga Gloria Feliu Casanoves Giordano Hoteleria Cambrera Fotògraf Gerent Carnisser Mestressa de casa Me gusta mucho el pro- Aunque el proceso de Si dejan una plaza Em sembla perfecte que És molt interessant, Sería genial, porque yecto, porque tengo un las obras nos afecte verde, me parece muy ho facin i com més perquè actualment està esto está lleno de hostal enfrente y esta- negativamente, va a bien, porque es lo que aviat millor. És positiu molt bruta i hi ha coches que molestan, y ría mucho más bonito. ser una remodelación necesita Barcelona y, que el regidor estigui molts inconvenients per no le vendría mal un Es una cosa muy buena muy bonita, quedará sobre todo, esta parte molt obert a la partici- a la gent que ve a com- poco de verde. para el barrio. una plaza genial. del barrio. pació. Caldria no tren- Cprar. ÉsI difícil sortir del car l’encant d’algunspàrquing amb tots els racons de la plaça.camions que hiU ha. TA DA N S OPINE N 4 CIUTAT VELLA Novembre 2006 ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel P L E D E L D I S T R I C T E L’Esbart Català de Dansaires El Districte consulta al Casc El 1907, sota la direcció d’Aureli Capmany i amb la col·la- boració de Rafael Tudó, es va crear dins de l’Associació de Lectura Catalana el primer grup de dansa popular i Antic sobre el nom del barri tradicional, amb el nom d’Esbart de Dansaires. El 1908, Rafael Tudó va deixar aquest grup i va fundar l’Esbart Català de Dansaires, formació que va dirigir fins al 1909, any en què va deixar el càrrec a favor d’Aureli Capmany. El 1910 es va crear un arxiu on reunir tota la informació sobre danses que hi havia dispersa per tot Catalunya i el 1926, per voluntat de Joan Amades, president llavors de l’entitat, va néixer la biblioteca de l’Esbart. Des de la seva creació, a poc a poc, l’Esbart va anar gene- rant una gran activitat artística i cultural, fins al punt de convertir-se, amb les seves actuacions, en un referent de prestigi, en L’organitzador dels actes més importants que se celebraven a la ciutat. Una situació que es va mantenir pràcticament fins al final de la Guerra Civil, quan les seves activitats van ser interrompudes pels esdeveniments del moment, com la publicació del primer llibre Balls Populars de Joan Amades. Acabada la guerra, el fons documental de l’entitat va ser esquarterat i guardat en cases particulars. El regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, i el president del Consell, Xavier Casas, durant el Ple. Tot i això, l’entitat va continuar amb les seves activitats, però amb el nom castellanitzat, i assajant al carrer Montca- En el darrer Ple del Districte es va aprovar dels noms proposats i el da, en el palau dels Marquesos de Llió, on avui hi ha el Mu- la proposta d’iniciar un procés consultiu del PP va assegurar que el seu Tèxtil d'Indumentària. El 1941, Aureli Capmany, direc- nom del Casc Antic podria tor de l’Esbart, va crear, amb la col·laboració d’altres socis, per canviar de nom el barri del Casc Antic sortir com a candidat en l’Arxiu de Dansa Tradicional Catalana, el qual, junt amb la “altres opcions”. biblioteca, és actualitzat constantment. L’Esbart, després P. F. entre els veïns del Casc An- El Consell Plenari també va de passar per diferents locals i entitats de Ciutat Vella, en Donat que el programa tic per decidir el nou nom. donar suport per unanimi-l’actualitat està l’espera d’estrenar el seu nou espai, en la fu- “La Barcelona dels bar- A la consulta, s'hi proposa- tat a la proposta d’instal·lar tura Casa dels Entremesos, al carrer de les Beates. ris”, proposa modificacions ven tres opcions: barri de a l’edifici de la Seca –situat Si té fotografies o documents del seu barri, els pot en la denominació i delimi- Palaus, barri Laietà i una al carrer de Flassaders, 40– donar a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65. tació dels barris de la ciu- altra opció oberta. Un cop la Casa de la Màgia. Aquest tat, la Comissió de Govern acabat el procés participa- edifici inicialment havia de Ciutat Vella va decidir L’edifici de la Seca d’acollir la Casa dels Entre- proposar un canvi de deno- mesos, la qual finalment minació del barri del Casc acollirà el Museu anirà al Palau Mercader Antic, però no dels seus lí- de la Màgia i un (carrer dels Mercaders, 42) mits, ja que és un nom que perquè s’adapta millor a les es presta a confusió amb la espai d’exhibició seves necessitats. El regidor totalitat del districte per a tiu, obert fins al principi de del Districte, Carles Martí, algunes persones. Com que novembre, la Comissió va explicar que el projecte la denominació proposada analitzarà quina opció té serà fruit d’un acord entre per la Ponència de No- més suport. el Districte i la Generalitat menclàtor –la de barri de Els dos grups de l’oposició de Catalunya. Així, l’edifici Sant Pere-Santa Caterina i van votar a favor del procés acollirà el Museu de la Mà- el Born– no va agradar, la participatiu, encara que el gia, un centre de formació Membres de l’Esbart Català de Dansaires l’any 1913. Comissió de Govern va portaveu de CiU va decla- d’aquesta art escènica i un (Foto: Arxiu Esbart Català de Dansaires). proposar fer una consulta rar que no li agradava cap espai d’exhibició. Novembre 2006 CIUTAT VELLA 5 Continuen les millores a diversos f N O T Í C I E S carrers del Gòtic i el Raval Ramblistes d’Honor 2006La Sala Foyer del Gran Teatre del Liceu va acollir el tradicional Sopar de Ramblistes, amb la presència de El Districte inicia l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Durant el sopar, es van lliurar els guardons de Ramblistes d’Honor a les obres de pavi- Manel Ripio, president de l’Associació de Comer- mentació i supressió ciants de la Boqueria, Musical Emporium i Grup Nú- de les voreres a vuit ñez i Navarro. També van ser homenatjats la Unitat carrers del Raval i Muntada de la Guàrdia Urbana i l’Ateneu Barcelonès en els seus 150 i 100 aniversari, respectivament. quatre del Gòtic. Totes les obres Homenatge a Antònia Vilàs estaran enllestides El passat 8 d’octubre, es va celebrar al Palau de la Música Catalana un concert en reconeixement a la la primavera presidenta de l’Associació Amics de les Havaneres, del 2007 Antònia Vilàs pel seu comiat de la presidència i per la seva trajectòria dins el món de l’havanera. Al con- cert, hi van participar diferents grups d’havaneres i David Sabaté reconeguts pianistes, barítons i sopranos. Totes les Acabades les obres de re- peces interpretades formaven part del repertorimodelació del carrer d’Antònia Vilàs. Montalegre, al costat de les dues noves facultats de Filo- Els carrers més estrets es beneficiaran de la supressió de voreres. Dues rodes per a una mobilitat sostenible sofia i d’Història de la UB i Bicinostrum intenta posar en pràctica l’ús responsa- unes de les més importants ble de la bicicleta com a mitjà de transport a fi de cre- que s’han fet darrerament al ja està en curs i és previst També es preveu la substitu- ar una comunitat que comparteixi bicicletes amb un barri, la remodelació de car- que s’acabi la primavera del ció en aquest carrer dels cost molt reduït i sense haver de comprar-ne una de rers del districte continua. 2007. Abans de finals d’any fanals de quatre cares tradi- nova. Les associacions Eco-unión i GENAB han de- Un dels principals focus d’a- s’iniciaran també les obres cionals de Ciutat Vella per fa- senvolupat el projecte. L’objectiu també pretèn tro- tenció del barri del Raval és dels carrers Notariat i Junta nals al·lògens col·locats a bar solucions a problemes quotidians que tenen a el conjunt de carrers conti- de Comerç. El primer passarà 6 metres d’alçada, més llu- veure amb el medi ambient i la societat. Més infor- gus format pels de Carretes, a ser també de prioritat in- minosos i de menys con- mació: www.bicinostrum.org Vistalegre, Sant Pacià, Santa sum energètic. També s’hi Helena, Lleialtat, Sant Rafa- Abans de finals instal·laran punts de recolli- Mercat medieval a Santa Caterina el, Sant Martí i Sant Barto- d’any començaran da pneumàtica de residus. A El passat mes d’octubre (dies 6 i 7) i per segon anymeu. Tots es reurbanitzaran banda de tot això, continuen, consecutiu, Santa Caterina es va vestir de festa per en un termini de nou mesos i les dels carrers i en estat avançat, les obres traslladar-se a l’època medieval. Més de cent parades es transformaran en carrers Notariat i Junta dels carrers Sant Rafael i d’en d’artesania es van instal·lar a la zona per evocar elde prioritat invertida, és a Robador. Pel que fa al barri passat d’un barri que forma part de la Barcelona més dir, amb preferència de pas de Comerç Gòtic, també estan en curs antiga. Les botigues dels carrers dels voltants també per a vianants, circulació res- les obres de renovació del pa- hi varen participar amb 70 parades. tringida –generalment no- vertida i en el segon es farà viment dels carrers Rosa, Ca- més per a veïns, comerciants una pavimentació mixta que rabassa, Serra i Còdols. En i serveis–, supressió de vore- mantindrà només la vorera aquest cas, s’hi suprimiran res i un sol nivell de pavi- alçada al costat Llobregat i també les voreres, molt es- mentació. Com en totes les s ’anivellarà la del costat tretes i poc funcionals, i s’a- obres d’aquestes característi- Besòs amb la calçada. S ’hi dequaran a un sol nivell se- ques, es reforçaran també les col·locarà també una zona de guint el model de carrer per a xarxes de serveis –aigua, gas, càrrega i descàrrega per a vianants aplicat a bona part electricitat, telèfon–, clave- comerciants i transportistes i dels carrers de la zona. El gueram i enllumenat públic. la resta de vehicles hi podran termini previst d’actuació és L’obra global dels vuit carrers circular, però no aparcar. de cinc mesos. Nou pla de mobilitat per tornar la preferència als vianants Redacció tranquil·litat als residents i impostos corresponents. Aquest mes ha començat també als qui vénen de visi- El Pla inclou l’alteració en ela aplicar-se als barris ta i a comprar. En una pri- sentit del trànsit en diver- de Sant Pere i Santa Cateri- mera fase s’han activat les sos carrers. La segona fase na el “Pla de mobilitat del pilones del carrer Princesa, del pla es començarà la se- Casc Antic”. Consisteix en avinguda Cambó i el carrer gona quinzena de gener. Hi la creació de zones de pre- Colomines. Estaran apuja- haurà nous canvis de sentit ferència per als vianants, des d ’11 a 15 i de 17 a i s’activaran les pilones dels a ix í com de la l imitac ió 20.30 h de dilluns a dissab- carrers Portal Nou i Sant d’accés als vehicles que no te, i de 9 a 21 h els diumen- Pere Més B aix . E ls res i - siguin propietat dels veïns. ges. Per poder abaixar-les, dents d’aquestes zones re- L’objectiu de la mesura és cal disposar d’una targeta bran la targeta d ’accés al restaurar l’equilibri entre la d’accés que s’ha enviat als mes de gener. Els vianants guanyen espai als vehicles. circulació de vehicles i els residents que estiguin al Més informació: vianants, per ofer ir més corrent del pagament dels www.bcn.cat/ciutatvella 6 CIUTAT VELLA Novembre 2006 C O N V I V È N C I A S E R V E I P Ú B L I C A l’hivern: eficiència i Jornada de portes obertes als estalvi energètic a la llar centres religiosos de Ciutat Vella Redacció Amb l’arribada de l’hivern, cal preparar la llar per tal d’a- conseguir el màxim confort amb criteris de sostenibilitat. L’estalvi energètic també repercutirà favorablement en la Temple Sikh del carrer Hospital. nostra economia. L’element clau és l’aïllament tèrmic, que redueix l’ús de calefacció a l’hivern i de refrigeració a l’es- Els dies 17 i 18 de novembre, els centres reli- de cordialitat i allunyat d’en- tiu. Es pot instal·lar doble finestra o doble vidre a les fi- giosos de Ciutat Vella obren les portes per- frontaments estèrils, puguin nestres; s’estalvia un 25% d’energia i, a més, protegeix oferir la seva hospitalitat i ex- contra la contaminació acústica. El 40% de les fuites de què tothom els pugui conèixer directament plicar, in situ, qui són, què calor es produeixen per finestres i vidres. També es reco- creuen i què fan. mana utilitzar persianes i cortines: la presència o absèn- Daniel Venteo El divendres dia 17, els cen- Aquesta jornada de portes cia del sol ajuda a estalviar, segons els casos, calefacció i er la seva extraordinària tres educatius estan convidats està coorganitzada pel Distric- refrigeració. Cal apagar la calefacció durant la nit i no en- Pdiversitat social i cultu- a conèixer de primera mà, te de Ciutat Vella i el Centre cendre-la al matí fins que la casa estigui ben ventilada i ral, Ciutat Vella és un dels mitjançant visites comenta- Interreligiós de Barcelona, un s’hagin tancat les finestres. districtes de Barcelona que des, els centres religiosos. El servei de la Regidoria de Dona Una temperatura interior de 19 a 20 graus dóna una bona disposa de més centres reli- dia següent, el dissabte 18, i Drets Civils gestionat pel sensació de confort, i es pot abaixar a 16-17 graus a la nit. giosos de diferents confes- Centre Unesco de Catalunya. A l’estiu, una temperatura de 25 graus és suficient per te- sions. A més dels històrics La iniciativa promou La iniciativa forma part del Pla nir un ambient de benestar. Per cada grau que s’augmenti temples de culte catòlic, a el coneixement entre per a l’acollida i la integració de o es disminueixi, es consumirà un 8% més d’energia. l’actualitat als seus barris les persones immigrades a Les calefaccions centralitzades de gas són les que perme- també hi ha, tot i que molt cultures i la superació Ciutat Vella, un conjunt de ten un funcionament més econòmic. Les vàlvules ter- més desconeguts per al con- de prejudicis mesures, sorgides d’un intens mostàtiques en cada radiador o els reguladors programa- junt de la ciutadania, altres procés de participació ciutada- dors per a la caldera incrementen l’estalvi i l’eficiència. No espais de culte, com ara l'e- tothom és convidat a penetrar na, destinades a garantir la co- es recomana la calefacció elèctrica a causa de la seva baixa vangèlic, el musulmà, el bu- en els llocs de culte de les dife- hesió social mitjançant la inte- eficiència energètica. S’han de tancar els radiadors que no dista, l'hinduista, el sikh i el rents comunitats religioses, gració real de les persones es necessitin i apagar la calefacció, si la casa està desocu- dels Testimonis de Jehovà. l’accés als quals habitualment immigrades en tots els àmbits. pada més d’un dia. Cal fer un bon manteniment del siste- Molt sovint, aquests centres, a està restringit als seus fidels. ma de calefacció al començament o al final de temporada. més de la seva activitat especí- L’objectiu d’aquesta jornada Més informació ficament religiosa, també fan de portes obertes, segons els La relació de centres parti- Més informació: un paper assenyalat en el pro- seus organitzadors, és oferir la cipants es pot consultar a www.barcelonaenergia.com cés d’acollida i integració de possibilitat que les comuni- www.bcn.cat/centre_inter- moltes persones immigrades. tats religioses, en un ambient religios E L T A U L E L L Joan Anton Font Un petit imperi musical a la Rambla de Canaletes Davant de la font de Canaletes hi ha Mu- més comuns, hi trobem instruments ètnicssical Emporium, una antiga botiga que de procedència molt diversa: sitars i sarangis ha rebut no fa gaire el guardó de Ramblista de l’Índia, llaüts de Turquia, djembés afri- d’Honor que atorga l’Associació d’Amics de la cans... Sorprèn la quantitat d’arxivadors amb Rambla. Va ser fundada el 1900 per en Josep partitures de tots els gèneres que omplen els Maria Llobet, avi de Lluís Castelló Llobet, estants. El vidre de la porta té un gravat del l’actual propietari. Al començament venien 1900 que mostra la imatge de la musa Terpsí- partitures i editaven obres d’Enric Granados, core. És una botiga que sedueix els amants de Pau Casals, càntics religiosos amb lletres de la música i també els més profans. Mossèn Cinto Verdaguer, entre d’altres. A Musical Emporium Musical Emporium, a part dels instruments La Rambla, 129. Tel. 93 317 63 38 Lluís Castelló és l’actual propietari. Novembre 2006 CIUTAT VELLA 7 P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A TELEVISIÓ L’Ajuntament crea un nou Pla Barcelona Televisió “Hola Barcelona” de l’Esport Escolar de la ciutat De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDT El Pla de l’Esport Escolar RÀDIO intenta donar les pautes Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FM i la garantia per a l’accés Plaça del Padró, s/n a la pràctica de l’esport i Tel. 93 442 97 01 l’activitat física de quali- COM Ràdio – 91.0 FM tat per als nens i nenes Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00 de Barcelona PUBLICACIONS Pere S. Paredes Nova Ciutat Vella El Pla de l’Esport Escolar és un Revista editada per la projecte que té per objectiu fo- Universitat Ramon Llull. mentar la pràctica esportiva com a C/ Valldonzella, 23 eina educativa i de salut entre els El Pla fomenta els vessants educatius i de salut que té la pràctica esportiva. Tel. 93 253 32 07 nens i nenes de 3 a 18 anys, fora de l’horari escolar. ris i opcions que garanteixin la pos- cobrim l’esport (6-12 anys) i Fem La Veu de Ciutat Vella Plaça Narcís Oller, 7-8, 1r El Pla de l’Esport Escolar de la ciu- sibilitat, a partir de certa edat, de esport (12-18 anys). Tel. 93 416 16 91 tat de Barcelona, i que districtes transicions cap a l’esport federat, Amb Mou-te, els nens potenciaran com Ciutat Vella posaran en marxa, cap a l’esport de lleure o compagi- el coneixement i el control del seu El Raval ha estat impulsat per l’Institut Bar- nar-los tots dos. propi cos; amb Descobrim l’esport, Nou de la Rambla, 157, pral. 1a celona Esports de l’Ajuntament de han de reconèixer l’esport com una Tel. 93 442 22 76 Barcelona. També hi haurà un nou fórmula per aprendre coses noves INTERNET En aquest pla s’ha treballat conjun- model de competició per fer salut i amistats. Finalment, tament amb diferents agents impli- Fem esport és la consolidació de la cats, com els centres educatius, as- escolar amb actituds pràctica d’activitat física i esportiva Nou web del Registre de bicicletes sociacions de mares i pares, positives i favorables com a àmbit saludable i d’ocupació associacions esportives i instal·la- de lleure. cions esportives. Al Pla es defineixen uns itineraris També hi ha un nou model de com- El nou model d’esport escolar vol esportius lligats a uns determinats petició escolar que té com a princi- que els nois i les noies tinguin una objectius i continguts agrupats en pal objectiu la creació d'hàbits i ac- formació esportiva des dels 3 fins tres grans etapes paral·leles a les tituds positives i favorables envers als 18 anys, amb diferents itinera- educatives: Mou-te (4-5 anys), Des- la pràctica esportiva. Sota aquestes premisses, es preveuen diferents ti- pus de competicions, com les esco- Aquesta pàgina web permet sol·licitar els lars i federades, les trobades lúdi- documents per enregistrar la bicicleta en ques no competitives, les trobades una base de dades de la ciutat. Amb aquest esportives i les trobades d’activitats registre, es pretén aconseguir un efecte dissuasiu del robatori i, si finalment es físiques no competitives. produeix el furt, que es posin en marxa els Totes les entitats que formen part mecanismes de detecció i identificació de del Pla de l’Esport Escolar acrediten les bicicletes robades i de devolució de les el compliment d’una sèrie de requi- bicicletes recuperades. sits orientats a garantir la qualitat de www.bcn.cat/registrebicicletes l’oferta presentada a la ciutadania. Nou portal que promou la innovació a Barcelona per MANEL Barcelona Activa posa en marxa una eina nova per donar a conèixer i difondre la innovació que es fa a la ciutat. El web conté les principals notícies i l’agenda de la innovació, i inclou exemples d’empreses innovadores, entrevistes a persones que innoven, projectes de l’Ajuntament i el Mapa de la Innovació a Barcelona. www.bcn.cat/innova 8 CIUTAT VELLA Novembre 2006 E N T R E V I S T A I sm a Prado s , cu iner mediàt ic i pre goner de les Festes de l Roser “Tota la nostra riquesa cultural mediterrània es manifesta als mercats” Treballa a bars i restaurants des dels 14 anys. És cuiner mediàtic des dels 29 i el passat mes d’octubre, quan en tenia 33, va ser pregoner de les Festes del Roser, la Festa Major de la Rambla Isma Prados, davant la seva nevera particular. Va començar a treballar als 14 es davant la càmara i jo em vaig pre- quan la gent mirava la tele jo era al Pilar anys i després va estudiar engi- sentar al càsting. A partir d’aquí vam restaurant. Fernández nyeria. Com va tornar als fogons? gravar una seqüència de 20 progra- Aconselli’m: quins són els ingre- Jo feia les dues coses a la vegada, el mes de “Cuina x solters”. dients bàsics perquè un sopar si- que passa és que en un moment de la I després ha continuat amb altres gui un gran èxit? Per al pregó de les Festes del Ro- vida has de concretar tot el potencial programes. Que no el compris fet, que el facis tu ser va escriure un poema, és una que tinguis en una sola disciplina, Allò va anar evolucionant. El format –si no, vés directament a un restau- altra faceta seva? perquè has de treure rendiments pro- va passar de ser de 6 minuts els caps rant– i que hi posis el teu temps i el Vaig fer un pregó segons la mètrica. fessionals, ja que hem de guanyar di- de setmana a ser de 12 minuts diaris i teu esforç. La gent sempre valorarà Penso que és bo recuperar el to, el dis- ners. Jo em vaig decidir per la mani- al migdia. Hem tingut també la fór- molt més que t’hagis esforçat a fer curs, la musicalitat i la mètrica dels festació de les inquietuds a la cuina o, mula de 15 minuts i després, amb “La una cosa pensant en aquesta o aques- pregons. més que a la cuina, jo diria, en un for- cuina de l’Isma”, hem passat als 20-25 tes persones, a les quals ofereixes la És conscient de la publicitat que mat més ampli, en el servei al client. minuts a les tardes. teva casa i la teva hospitalitat, que no ha donat als mercats? Ara pesa més la capacitat de cuinar i pas que facis un regal simbòlic que Els mercats són un espai de protecció potser la de comunicar. només té un preu econòmic. per al petit comerciant. Per damunt de Com va sorgir l’oportunitat de fer “Ni tenia consciència que A la casa d’un cuiner hi ha un gran la imatge bucòlica del que representa, “Cuina x solters”? rebost o s'hi compra cada dia? anar a comprar a un mercat i esmorzar Va ser una idea que va tenir molts volia ser famós ni cons- Totes dues coses. El rebost t’ajuda a els dissabtes, existeix un espai protegit responsables. Hi havia un primer for- ciència excessiva del que mantenir coses per al dia a dia i s’ha municipal on petits comerciants poden mat del Carles Janer, que era un for- d’anar renovant, però és important, portar a terme les seves vendes sense mat de cuina jove, directa, més curt i era la televisió” perquè la manera de conservar els ali- haver d’entrar a lluitar amb l’especula- més descarregat de la megalomania ments defineix les coccions. Si ho ció del sòl que hi ha normalment als que s’estava veient en els formats te- analitzes des d’un punt de vista més nuclis urbans i que fa que siguin no- levisius de cuines. D’altra banda hi En algun moment es va esperar pragmàtic, sempre respon a la neces- més las grans empreses les que puguin havia la Maria Lluïsa Ferrer, que tre- aquest èxit? sitat de guardar coses i utilitzar-les establir comerços fora d’aquests espais ballava a TV3 i va pensar en un pro- Quan em van proposar fer això, fran- fora de temporada. subvencionats. A més, tots els micro- grama que fos una guia nutricional cament jo ni tenia consciència que I a casa seva, qui cuina? climes diferents que hi ha a Catalunya, per al públic. Aquests dos esforços es volia ser famós, ni tenia una cons- Tots. Quan puc, jo, o si no la meva tota la nostra riquesa cultural medi- van ajuntar per buscar una persona ciència excessiva del que era la televi- dona. El meu fill no, perquè és petit, terrània, es manifesta als mercats. que pogués donar el to a aquestes ide- sió, perquè treballava 12 hores al dia i però ja s’hi va posant també.