CIUTAT VELLA
B A R C E L O N A www.bcn.es
S U P L E M E N T  D E L  D I S T R I C T E  I  D E L S  B A R R I S •  N o v e m b r e 2 0 0 4
E N T R E V I S TA Pàg. 8 Ciutat Vella té capacitat
per a 350 habitatges nous
PASSAT PREVISIONS FUTUR
Des de 1998 s’han El nou pla potencia Encara s’han de reha-
construït més de les cooperatives bilitar uns 20.000
Joan Bayen, 3.100 pisos protegits i entitats socials habitatges al districte
el Pinotxo
de la Boqueria Pàg. 3
“Sóc una persona
normal que es lleva
cada dia per
anar a la feina””
E N T I TAT S Pàg. 4
Barceloneta,
250 anys d’entitats
La tradició cívica del barri
C U LT U R A Pàg. 6
Torna el crit 
“Abajo las murallas!”
Exposició al Museu
d’Història
S E R V E I  P Ú B L I C Pàg. 6
Fer tràmits des de 
l’ordinador de casa L’avinguda de Cambó reduirà Aquest mes s’inicia la segona faseTràmits a www.bcn.es de les obres de remodelació de
l’espai públic del barri de Santa
carrils per guanyar bulevard Caterina, que afectarà l’avingudade Cambó, entre la plaça d’Antoni
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Maura i el mercat de Santa Cate-
L’atletisme popular rina. Les obres consisteixen bàsi-
guanya terreny cament a eliminar carrils de circu-
lació de vehicles, deixant-ne
VIII Cursa de la Barceloneta
només dos de doble direcció, per
crear un bulevard de 160 metres
de llargada per 20 d’amplada. A
més, l’avinguda es tancarà al tràn-
sit dels no residents en determi-
nats trams horaris, tindrà un en-
llumenat totalment renovat i un
nou sistema de recollida pneumà-
tica d’escombraries, a més d’una
llosa de granit que millorarà la
durabilitat del paviment.
Imatge virtual de com serà la nova avinguda Cambó. Pàg. 5
2 CIUTAT VELLA Novembre 2004
t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) 
Ramelleres, 17
Telèfon d’informació 010 
(preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 
3 minuts o fracció)
Dimecres 17 de novembre Dissabte 11 de desembre
CENTRES CÍVICS I CULTURALS Euskal Herria sona al Convent Espectacle d’animació
Centre Cívic de la Barceloneta 93 221 32 41 A les 21 h. C. Cívic Convent de Sant Agustí (Comerç, 36)
Conreria, 1-9 A les 17 h. Plaça de la Mercè.
Centre Cívic Convent 93 310 37 32 Festival de Música Basca. A càrrec de Jaume Barri i organitzat pel Centre Cívic
de Sant Agustí
Comerç, 36 Pati Llimona.
Centre Cívic Pati Llimona 93 268 47 00
Regomir, 3 36è Festival Internacional de Jazz
Centre Cívic Drassanes 93 441 22 80
Nou de la Rambla, 43 
Diumenge 14 de novembre
BIBLIOTEQUES Avishai Cohen Quartet +  Randy Weston
Biblioteca Popular 93 268 01 07 African Rhythms Trio
Francesca Bonnemaison
Sant Pere més Baix, 7 A les 20 h. L’Auditori (Lepant, 150) Fins al 24 de novembre
Biblioteca Popular 93 302 53 48
Sant Pau i Santa Creu Trencant el silenci
Hospital, 56 Dilluns 15 de novembre
Biblioteca Popular 93 225 35 74 Centre Cívic Pati Llimona (Regomir, 3)
Barceloneta La Fraternitat Charles Lloyd, Zakir Hussain i E. Harland Fotografies d’Anna Jiménez, en col·laboració amb la
Comte Santa Clara, 8-10 
Sala de Lectura Infantil A les 21.30 h. TNC (Plaça de les Arts, 1) Fundació Photografic Social Visioni FADA.
Àngel Baixeras
Salvador Aulet, 1
Dijous 18 de novembre Fins al 29 de novembre
SERVEIS SOCIALS
Bebo Valdés/Bebo de Cuba Exp-36. Edats. Maduresa
Centre Serveis Socials 93 221 79 45
Barceloneta A les 21.30 h. L’Auditori (Lepant, 150) Espai-Z. Centre Cívic Barceloneta (Conreria, 1-9)
Conreria, 1-9. Mostra col·lectiva de fotografies i pintura.
Centre Serveis Socials 93 310 39 00
Casc Antic Divendres 26 de novembre
Pl. de l’Acadèmia, 1.
Centre Serveis Socials Gòtic 93 319 01 64 Brad Mehldau Trio Fins al 30 de novembre
Correu Vell, 5. A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Remori murmuri
Centre Serveis Socials 93 443 17 54
Raval Sud Centre Cívic Pati Llimona (Regomir, 3)
Nou de la Rambla, 45.
Centre Serveis Socials 93 442 54 05 Festival d’Òpera de Butxaca Fotografies de Rosa López Melgar.
Raval Nord
Erasme Janer, 8.
Centre de Dia Materno- 93 441 58 42 Divendres 19 i dissabte 20 de novembre Del 15 de novembre al 4 de desembre
Infantil Casa de la Font
Om, 3. Don Giovanni Tardor
GENT GRAN A les 22 h.  Amfiteatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Centre Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43)
Medicina (Carme, 47) Exposició col·lectiva de pintures de Grupart 2000.
Casal de Gent Gran Mediterrània 93 221 79 45
Conreria, 1-9. Versió en titelles de l’obra de Mozart, representada pels
Casal de Gent Comerç 93 319 63 34
Comerç, 52. cantants de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Del 12 al 20 de desembre
Casal de Gent Gran Pati Llimona 93 319 01 64 1r Concurs de Fotografia del Raval
Correu Vell, 5.
Casal Josep Tarradellas 93 441 69 05 Divendres 26 i dissabte 27 de novembre Centre Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43)
Pl. Caramelles, 3 baixos.
Casal de Gent Gran Josep Trueta 93 329 86 02 Bruna de nit
Sant Pacià, 9. A les 21 h. CCCB (Montalegre, 5) Fins al 28 de novembre
ALTRES SERVEIS Estrena encarregada pel festival al poeta Joan Duran El món de Gao
Of. d’Habitatge i Rehabilitació 93 343 56 40 i el músic Xavier Pagès. Una òpera on la lluna és la Centre de Cultura Contemporània de Barcelona- CCCB
Pintor Fortuny, 17-19.
Foment Ciutat Vella 93 343 54 55 protagonista. (Montalegre, 5)
Pintor Fortuny, 17-19. Una exposició de petit format dedicada al món creatiu
Arxiu Municipal de Districte 93 443 22 65
Àngels, 1. de Gao Xingjian, premi Nobel de Literatura (2000). 
CRP Ciutat Vella 93 301 55 30
Unió, 28.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Ciutat Vella 93 344 13 00
La Rambla 43. Fins al 29 de novembre
Emergències 092 Tu casa no es mi casa
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22
Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17 Espai-A. Centre Cívic Barceloneta (Conreria, 1-9) 15, 16, 22 i 23 de novembre
SERVEIS URGENTS Vídeo acció de Cirkus Frak i Cabrochico. Novembre vaca
Telèfon únic d’emergències 112 A les 20.30 h. Centre Cívic Convent de Sant Agustí 
Urgències sanitàries 061 Dimarts 30 de novembre (Comerç, 36)
Mossos d’Esquadra 088
Cos Nacional de Policia 091 Arribada dels vins novells a la Ribera Mostra d’espectacles teatrals i lectures dramatitzades
Bombers 080 A les 19 h. Carrers Agullers, Canvis Vells i adjacents de l’Associació de Creadores Escèniques Projecte Vaca.
SALUT Organitzada pels comerciants de la Ribera i Vila Viniteca. Més informació: www.projectevaca.com
ABS Barceloneta 93 221 37 83
Passeig Marítim, 25.
ABS Casc Antic 93 310 14 21
Rec Comtal, 24.
ABS Gòtic 93 342 55 49
Ptge de la Pau, 1 
ABS Raval Nord 93 301 24 82 CIUTAT VELLA www.bcn.es/publicacions
Torres Amat, 8. B A R C E L O N A
ABS Raval Sud 93 329 44 95 bcnrevistes@mail.bcn.es
Av. Drassanes, 17-.21.
Hospital del Mar 93 248 30 00 Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat.
Pg. Marítim, 25-29. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció: Felicia
FARMÀCIES Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Silvia
Gaviña. Fotografia: Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Alvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach
www.farmaciesdeguardia.com Disseny: Subirà i  Associats Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro Producció: Joan Isern i Maribel Baños
Impressió: Rotographik Manipulació: General serveis Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de correus Administració: Ascensió Garcia Departament d’Imatge
i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
Novembre 2004 CIUTAT VELLA 3
El nou pla d’habitatge potencia
cooperatives i rehabilitació
El Pla Habitatge 2004-2007 de
Ciutat Vella potencia la participa-
ció de cooperatives i entitats
socials en la construcció i rehabi-
litació d’habitatges de qualitat i
assequibles
En segon lloc, és previst ende- es mantindran les campanyes
gar un pla de creació d’habitat- ja existents i es crearan nous
ge assequible promogut per ajuts per subvencionar aspec-
operadors públics, cooperati- tes que queden al marge de les
ves i agents socials. Si bé tradi- actuacions vigents, com ara
cionalment han estat el Patro- programes de manteniment i
Des de 1988 s’han creat a Ciutat Vella 3.100 habitatges de protecció. nat Municipal de l’Habitatge, rehabilitacions a través de
Regesa i l’Incasol els promo- convenis individualitzats. Grà-
tors públics, en aquests mo-
Pilar Fernández la millora del parc d’habitatge nístiques. Actualment es cal- ments el Patronat és l’organis- Es calcula que hi ha
L’objectiu d’aquest progra- públic i de la seva gestió. Des cula que hi ha potencial per me que més construeix a potencial perma és millorar i ampliar el que el 1988 es va iniciar el crear 31.804 m2 de sostre, és a Ciutat Vella. A partir d’ara es
nombre d’habitatges públics procés de transformació de dir, uns 350 pisos. Donat que vol potenciar la figura de les construir encara
del districte per fer-los més ac- Ciutat Vella s’han creat més de en aquests moments s’està cooperatives com una via de uns 350 pisos
cessibles a la població. Per això 3.100 habitatges públics, dels treballant amb microplans, es participació de la societat civil.
ja s’està treballant sobre qua- quals 2.418 eren en règim de pensa que en el futur hi haurà Estan en marxa promocions cies als ajuts aplicats, s’ha in-
tre línies bàsiques. lloguer i 700 han estat venuts molt pocs afectats per causes cooperativistes a la Barcelone- tervingut en el 59% del total
En primer lloc, el Pla planteja a afectats per operacions urba- urbanístiques. ta, a l’Illa del Raval i a la plaça d’habitatges del districte. En-
de Sant Agustí Vell, i s’hi desti- cara resten per rehabilitar uns
naran més parcel·les. Cal des- 20.000 habitatges. 
A E l s  c a n v i s  d e  C i u t a t  V e l l a  e n  u n  l l i b r e tacar també la possibilitat de Finalment, cal que ens referim
participació, en la creació i ges- a l’Oficina d’Habitatge de Ciu-
Ciutat Vella, el centre històric reviscolat és el títol d’un llibre que tió de pisos tutelats i dota- tat Vella, creada per donar als
explica la gran transformació viscuda al districte al llarg de la cionals, de les entitats del dis- ciutadans informació, assesso-
tricte que porten a terme rament i suport jurídic, tècnic
seva història i, sobretot, a partir de 1988. L’autor, Martí Abella, programes de reinserció social i econòmic. També s’ha obert
gran coneixedor del tema a causa de la seva tasca professional a i laboral. una bossa d’habitatge de llo-
Foment Ciutat Vella, explica el procés d’una manera didàctica, Una tercera línia d’actuació guer, adreçada especialment
serà el programa de rehabilita- als col·lectius que tenen difi-
però analítica i crítica alhora. ció, tant d’habitatges públics cultats per accedir a un con-
com privats. En aquest sentit, tracte d’arrendament.
C o m  e s  p o d r i a  c o n t r i b u i r  a  m i l l o r a r  l ’ a c c é s  a  l ’ h a b i t a t g e  a l s  b a r r i s  d e  C i u t a t  V e l l a ?
Ernest Compta Miquel Masachs Josefa Meléndrez Marc Vilaseca Abid Hussein Glòria Estapé
Arquitecte Metge Jubilada Informàtic Perruquer Traductora
S’ha de lluitar contra Jo, més que fer pisos Desde hace años la L’acció històrica de les Los precios cada vez Des de fa uns mesos sóc
els guetos i a favor de nous, augmentaria la rehabilitación de los cooperatives d’habitat- suben más porque fal- una nova veïna del
la integració social de bossa dels pisos en llo- edificios ha sido impa- ges ha estat molt impor- tan pisos, pero en cam- Raval. Crec que s’han
tothom, apostant per la guer per aconseguir que rable, aunque aún tant a Barcelona i ara bio hay muchos vacíos. de fomentar els lloguers
solidesa del teixit social els preus fossin més queda mucho por hacer. també ho és, a petita Creo que habría que econòmics per a joves i
dels barris. Cal conti- assequibles. La iniciati- En el barrio los pisos escala, a Ciutat Vella. poner en circulación les ajudes a la rehabili-
Cnuar amIb la reUhabilita- Tva dels haAbitatges Dson mAuy grandes,N son Cal més imaginació per más pisos en alquiler tació. I que la gent deció d’edificis i la renova- 10HJ em sembla força ideales para que los aportar solucions ació urbana en conjunt. interessant. jóvenes los compartan. aqSuest probl ema clOquPe ahora no se aprove- tota la vida hi puguiàssic. chan. INcontinEuar vivint.N
4 CIUTAT VELLA Novembre 2004
A B A N S  I  A R A J.M. Contel E N T I T A T S
Del convent dels Àngels La Barceloneta, 250 anys
a una zona cultural 
La plaça dels Àngels durant anys va ser un espai petit i de- d’associacions i entitats
sordenat a la confluència dels carrers dels Àngels, Monta-
legre, Elisabets i Ferlandina. L’indret va rebre aquest nom
en construir-se el convent religiós de l’Orde de Penitència
de Sant Domènec, anomenat de Nostra Senyora dels Àn-
gels, on hi havia l’ermita del Peu de la Creu. Inaugurat el
1562 i consagrada la seva església el 1566, a poc a poc es
va anar fent gran. Amb la reforma, la plaça va guanyar en
superfície i contingut cultural, en tenir a una banda el
Macba, Museu d’Art Contemporani de Barcelona –que va
menjar-se un tros del carrer de Ferlandina–, i a l’altra el
Foment de les Arts Decoratives, FAD, que aprofita una
part de l’antic convent. El centre de la plaça acull tota
mena d’esdeveniments ciutadans.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer
donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65
Durant tot l’any les entitats del barri han organitzat actes per celebrar el quart de mil·lenni.
Dolors Roset quan van tenir més im- l’oficial d’aquell moment,
L a història de la Barce- portància com a centres més progressista i laica.loneta està lligada a la d’esbar jo. Per als veïns, Durant aquests anys tam-
història dels moviments aquestes instal·lacions su- bé es va crear La Fraterni-
veïnals. Els primers veïns plien la manca de canalit- tat ,  la cooperativa amb
de la Barceloneta eren pes- zacions i aigua corrent a més renom de la història
cadors, peixaters, patrons les cases. Amb el turisme i econòmica de Catalunya:
de naus, estibadors i tre- la reurbanització del pas- va néixer només com a co-
balladors portuaris. No és seig Marítim, els banys operativa de consum, però
Abans La plaça, al començament dels anys 80. estrany que l’entitat més van desaparèixer i el que després es va ocupar de l’e-
antiga sigui la Confraria queda ara són modernes ducació i l’activitat cultural
de pescadors. A l’origen es instal·lacions, com el Club dels seus membres. Corals,
reunien en barraques de la Natació Barceloneta. Al caramelles, grups d’hava-
platja, fins que l’any 1755 començament del segle XX neres, sardanistes, gra-
es van traslladar a Sant van sorgir moltes altres llers, diables i altres enti-
Miquel del Port. Des de entitats esportives, com el tats completen l ’ofer ta
llavors, l ’església va ser Centre d’Esports Barcelo- cultural de la Barceloneta. 
centre d’acollida de l’activi- neta. Al final dels anys 60 va
tat associativa del barri. El segle XIX va ser prolífic néixer l ’Associació de
La proximitat al mar va en formacions per a la di- Veïns de la Barceloneta.
propiciar la creació dels fusió cultural i l’excursio- Les seves intervencions
banys. Tot i que ja n’hi ha- nisme. Ateneus, casinos, més importants han tin-
via al començament del se- centres excursionistes i gut a veure amb la promo-
Ara La nova plaça permet organitzar grans esdeveniments gle XIX, va ser durant la cercles van arribar a oferir ció d’habitatges socials,
lúdics i socials. segona meitat de segle una educació alternativa a equipaments i serveis.
Novembre 2004 CIUTAT VELLA 5
Comencen les obres de reforma f N O T Í C I E S
de l’avinguda de Cambó Plaça amb el nom de Joan “Capri” El Consell Municipal del Districte, en la seva sessió
d’octubre, va acceptar la proposta de donar el nom de
Entre la plaça plaça de Joan Camprubí, “Capri,” a l’espai resultant
de la renovació del mercat de Santa Caterina, delimi-
d’Antoni Maura i tat pels carrers de les Freixures, Giralt el Pellisser,
Santa Caterina hi Colomines i plaça de Santa Caterina. La proposta,
haurà un bulevard impulsada per l’associació A. Santa Caterina, ha
i es limitarà l’accés comptat amb el suport de moltes persones i entitats.
de vehicles dels no Es crea el Consell Sectorial de Comerç 
residents S’ha constituït el Consell Sectorial de Comerç de Ciu-
tat Vella, un instrument de desenvolupament i segui-
Pilar Fernández ment de programes de suport a la vida comercial. El
Les obres d’urbanització Consell està format per entitats i persones represen-s’inicien aquest mes de tatives del comerç del districte, així com per tècnics i
novembre i es prolongaran representants dels grups polítics. Amb l’aprovació
com a màxim fins a l’agost. El del seu reglament s’expliciten les funcions i els objec-
projecte preveu actuar en una tius del Consell, així com les bases del seu funciona-
superfície de 5.404 m2, la que Amb aquesta actuació es guanyarà espai per els vianants. ment.
va entre la plaça d’Antoni
Maura i el mercat de Santa Una placa recorda Vázquez Montalbán
Caterina. En aquesta zona, En aquestes obres s’utilitzarà delació de l’espai públic del El passat 18 d’octubre es va descobrir una placa en
s’augmentarà al màxim l’es- com a material d’acabat la llo- barri de Santa Caterina, que homenatge a Manuel Vázquez Montalbán a la seva
pai destinat exclusivament sa de granit, un element de s’ha iniciat un cop finalitzada casa natal del Raval, al carrer d’en Botella, 11. El Ra-
als vianants, de manera que gran qualitat que millorarà la construcció del nou mercat val forma part de la seva biografia i té una forta
la circulació de vehicles es re- notablement la durabilitat i dels equipaments dels vol- presència a la seva obra. Pepe Carvalho, l’emblemàtic
duirà a dos únics carrils, de del paviment, tal com ja s’ha tants, com ara la central de re- personatge, es mou per escenaris que l’autor coneixia
doble direcció, situats al cos- comprovat a l’avinguda de la collida pneumàtica d’escom- molt bé: els carrers i les places, els bars i els restau-
tat muntanya de l’avinguda. Catedral. La remodelació es braries, els 59 apartaments rants, el fascinant mercat de la Boqueria...
Actualment l’avinguda està completarà amb una renova- amb serveis per a gent gran i
configurada com una rambla ció total del sistema d’enllu- l’espai d’exhibició de les restes
central amb dos carrils de cir- arqueològiques de l’interior
culació per a cada sentit. S’hi instal·larà un del mercat. La primera fase es
Al costat mar, el projecte pro- va posar en marxa l’estiu pas-
posa un bulevard d’uns 160 sistema de recollida sat, quan es van urbanitzar els
metres de llargada i una am- pneumàtica entorns del mercat que inclou
plada màxima de 20 metres. els carrers de Giralt el Pellis-
A l’alçada de la plaça d’Antoni d’escombraries ser, Colomines, Flor de Lliri,
Maura, es construirà un nou Sant Jacint, Semoleres i Frei-
pas de vianants que connec- menat i de la xarxa de ser- xures i la plaça de Santa Cate-
tarà directament l’avinguda veis, de la qual destaca la rina. Ara ja s’ha obert el pro-
de Cambó amb l’avinguda de instal·lació del sistema de re- cés de participació veïnal per a Festa de tardor al parc de la Barceloneta
la Catedral. Es tracta, no obs- collida pneumàtica de residus les següents fases d’actuació El diumenge 14 de novembre se celebrarà la Festa Cí-
tant això, d’un pas provisio- sòlids que estarà connectat a programades, que preveuen la vica de Tardor a l’escenari del parc de la Barceloneta i
nal, ja que en el futur es la nova central situada al remodelació dels carrers d’Ál- el tema protagonista de la jornada serà el civisme i la
veurà la possibilitat de remo- subsòl del mercat de Santa varez de Castro, Gombau, Arc tinença responsable de gossos. S’han programat tot
delar la plaça d’Antoni Mau- Caterina. El pressupost pre- de Sant Cristòfol i Mestres un seguit d’activitats lúdiques i festives perquè tot-
ra. Amb la nova ordenació es vist per al conjunt d’actua- Casals i Martorell, així com la hom pugui celebrar la tardor, divertir-se i alhora
prohibirà, a més, l’accés dels cions és de 2.101.589 euros. prolongació de l’avinguda de conscienciar-se que els gossos formen part de la vida
vehicles dels no residents en Aquesta actuació suposa la se- Cambó entre els carrers de Gi- ciutadana.
determinats trams horaris. gona fase del procés de remo- ralt el Pellisser i Fonollar.
Ordenació experimental de les “estàtues” de la Rambla
E l Districte ha impulsat L’ordenació preveu diversos llarg de la Rambla i algunesl’ordenació de les activi- aspectes, com la definició de condicions, com el respecte a
tats dels artistes de carrer l’activitat d’estàtua humana: vianants i espectadors, el
que actuen com a estàtues persona que, imitant la mo- manteniment i la neteja de
humanes a la Rambla. L’ob- dalitat d’escultura figurativa, l’espai que ocupen o la no
jectiu és aconseguir que l’acti- realitza el seu treball d’artista utilització de mobiliari urbà
vitat, sense que perdi origina- “de barret” estàticament. És ni de música per desenvolu-
litat ni espontaneïtat, estigui imprescindible que presentin par la seva activitat artística.
més ordenada en benefici de maquillatge i vestuari de fa- L a Guàrdia Urbana serà
tots: els vianants, els artistes bricació pròpia, però la defi- l’encarregada de vetllar pel
mateix i la imatge de la ciutat nició no admet qui treballa compliment d’aquesta orde-
davant dels visitants que amb màscares. nació, perquè les Rambles no
s’emporten un viu record de A més, també es determina deixin de ser un passeig per
Les estàtues humanes no podran utilitzar el mobiliari urbà.
la Rambla de Barcelona. una distribució d’espais al a tothom.
6 CIUTAT VELLA Novembre 2004
S E R V E I  P Ú B L I C C U LT U R A
BCN tràmits, fer gestions El lema “Abajo las murallas!”
des de l’ordinador de casa torna 150 anys després
El Museu d’Història
de la Ciutat comme-
mora un segle i mig
de l’enderrocament
de les muralles amb
una exposició
Més de 60 tràmits amb l’Ajuntament es poden fer on-line. Pilar Fernández
mb el títol Abajo las
Redacció l’adminsitració municipal A mural las ! e l  Museu
Donar-se d’alta o fer cons- que li permetrà accedir d’Història oferirà una àm-
tar un canvi de domicili en sempre que ho necessiti, plia perspectiva de la ciutat
Encara es conserva el Portal de Santa Madrona, al Paral·lel.
el padró municipal, trami- de manera ràpida, a les se- de Barcelona, des d’una ex-
tar l’inici d’una activitat ves dades fiscals i d’empa- plicació a l’existència de les
econòmica a Barcelona, dronament. Tots aquests fortificacions fins als últims xiaven la ciutat, en el sentit sinó ben al contrari, suposa-
sol·licitar la targeta rosa són els serveis que ofereix enderrocs, centrant-se, això més físic de la paraula, però va el niu ideal per a la pro-
per a persones més grans l’Oficina d’Atenció al Ciu- sí, en els primers que es van també econòmicament. La pagació d’epidèmies, i més
de 60 anys, fer la preins- tadà per Internet, una de realitzar i en les causes que ciutat emmurallada es tro- concretament del còlera.
cripció i matriculació es- les parts més utilitzades el van fer possible. Donada bava en aquella època en un Abajo las murallas! va ser
colar, domiciliar els rebuts del portal municipal la gran transcendència que procés de desenvolupament també el  t ítol  del  treball
de tributs municipals amb www.bcn.es. va suposar per a la ciutat que la conduïa directament guanyador del concurs con-
el nostre banc, consultar Les dades personals ne- aquest primer enderroc, ini- cap a la industrialització, si vocat per l ’Ajuntament el
l’estat d’un expedient de cessàries per a la realitza- ciat a Canaletes, l’Ajunta- la manca d’espai no impedia 1840 per definir el benefici
llicència d’obres, demanar ció d’aquests tràmits es- ment de Barcelona ha vol- la construcció de noves fà- que podia obtenir la ciutat
la recollida gratuïta de tan protegides pels drets gut celebrar l’aniversari amb briques i nous habitatges si s’enderrocaven les fortifi-
mobles o trastos vells... previstos per la Llei Orgà- una mostra que romandrà per als qui havien de ser els cacions. L’autor va ser el
Més de 60 tràmits munici- nica de Protecció de Dades oberta al públic durant gai- seus obrers. A banda d’a- metge higienista i polític
pals es poden fer directa- vigent des de 1999. L’A- rebé un any, des del 25 de quest creixement econòmic Pere Felip Monlau, que pen-
ment des de l’ordinador juntament de Barcelona novembre fins al 16 d’octu- hi va haver també un nota- sava que Barcelona havia
de casa a través del web de va ser un dels primers bre de 2005. Està previst d’ocupar tot el pla entre el
l’Ajuntament de Barcelo- d’Espanya a oferir la pos- que hi hagi visites guiades La mostra Besòs i el Llobregat i havia
na, que ofereix, a més a siblitat de fer gestions des els diumenges a les 11.30 d’assegurar unes condicions
més, informació detallada de l’ordinador, aprofitant hores. La celebració es com- romandrà oberta de vida òptimes per a tot-
de més de 600 gestions així els avantatges que re- pletarà  amb un c ic le  de del 25 de novembre hom. Aquesta tesi va servir
possibles, tant municipals presenta Internet a l’hora conferències, que tindran de base al programa que l’A-
com no municipals. Si ho d’una comunicació més l loc  igualment  a l  Museu a l’octubre de 2005 juntament va defensar per
desitja, el veí de Barcelona àgil entre els ciutadans i d’Història de la Ciutat. construir la nova Barcelona
pot accedir a la seva prò- l’administració. Amb el crit “Abajo las mura- ble augment de població, fet un cop enderrocada la mu-
pia carpeta del ciutadà, llas!” els barcelonins de la que no solament comporta- ralla. No obstant això, va
una via de comunicació El web dels tràmits és pr imera meitat  del  seg le va una altíssima densitat, ser el govern de l’Estat qui
personalitzada entre ell i www.bcn.es/tramits XIX reivindicaven l’enderro- que no ajudava gens a mi- va imposar el seu projecte:
cament dels murs que asfi- llorar la qualitat de vida, el d’Ildefons Cerdà.
E L  T A U L E L L
Bodega La Palma, deixar-se envair per l’esperit  bohemi 
Joan Anton Font personalitat. Les grans bótes de vi que
A l barri de Sant Just trobem la bode- trobem tot just entrar a mà esquerraga La Palma, un local que no es pot han vist desfilar la vida del barri. Durant
dissociar de la figura de la seva propietà- els anys 50, la bodega va ser escenari de
ria, la Carme Castells, que amb el seu tertúlies, de representacions teatrals i de
caràcter cordial fa que els clients, molts reunions d’artistes, pintors i escriptors, i
dels quals són veïns del barri de tota la encara avui, asseguts a les seves taules,
vida, esdevinguin una gran família. I és tot prenent una copa, ens podem deixar
que la Carme és una digna successora de envair per l’esperit bohemi; l’esperit d’a-
la Maria, la seva mare, que va fundar el quells que fan dels companys de copes la
local l’any 1940 i li va conferir la seva seva segona família. 
La Carme Castells (esquerra) és la propietària del local.
Novembre 2004 CIUTAT VELLA 7
P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A
L’atletisme popular guanya TELEVISIÓ
BTV Informatiu Districte
terreny al barri de la Barceloneta Produït per Televisió Ciutat VellaCada dilluns a les 13.45 hores 
Canal 39 UHF
La VIII Cursa Popular de RÀDIO
la Barcelona, que tingué
lloc en l’última festa Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FM
Plaça del Padró s/n  
major del barri, va ser Tel. 93 442 97 01
un èxit de participació
COM Ràdio – 91.0 FM
amb prop de 1800 Freqüència Barcelona
participants BCN 
(de dilluns a divendres, de 13 a 14 h.)
L’espai d’informació local de Barcelona
Pere Paredes
Èxit de participació i de festa a la PUBLICACIONSVIII edició de la Cursa Popular
de la Barceloneta que es fa en el Nova Ciutat Vella
marc de les festes majors d’aquest Revista editada per la 
barri. El Club Natació Atlètic-Barce- Universitat Ramon Llull
loneta, la Federació Carrers Festa C/ Valldonzella, 23 
Major Barceloneta i el Districte de Tel. 93 253 32 07
Ciutat Vella han vist com quasi
La Veu de Ciutat Vella
1.800 persones prenien part en les La cursa infantil és un dels atractius de la festa major de la Barceloneta. Plaça Narcís Oller, 7-8 1er  
diverses proves atlètiques que van Tel. 93 416 16 91
tenir com a escenari diversos car-
rers de la Barceloneta. aquesta zona de Barcelona, i que sobte, hem d’organitzar una prova El Raval
Daniel Serrano, Coordinador del pots veure cada dia quan vénen a atlètica”. Amb prou feines poden Nou de la Rambla, 157 pral. 1ª 
Club Natació Atlètic-Barceloneta i passejar o entrenar al costat del creure que aquelles 300 persones Tel. 93 442 22 76
organitzador de la present edició, mar”. Serrano recorda la gran res- que van participar a la primera edi- INTERNET
creu que l’èxit de la cursa cal atri- ponsabilitat que van agafar quan es ció es convertirien en més de 1.300
buir-lo als veïns d’aquest barri “i a van fer càrrec de l’organització de la participants adults i més de 400
Postals digitals del Casc Antic
totes les persones que estimen cursa: “som un club de natació i, de nens i nenes al 2004.
Una nota destacada d’aquesta cursa
va ser precisament la participació
dels infants, que són el possible fu-
tur de l'atletisme. Enric López, de 10
anys, que va córrer 1.500 metres
alevins, ens diu: “m’agrada molt cór-
rer, i encara que em canso, corro
molt perquè m’agradaria ser olím- El portal cascantic.net, promogut per les
pic”. La visió particular de la cursa, entitats implicades en el Pla Integral del
l’expressen la Núria i la Júlia Vizcaí- Casc Antic, ofereix la possibilitat d’enviar
no, de 7 i 4 anys respectivament, les a qualsevol amic o amiga postals digitals
amb imatges del barri. Són fotografies i
quals acompanyaven el seu pare, imatges creades per artistes locals que
també corredor. Les Vizcaíno corren remarquen així la personalitat propia
en prebenjamins i benjamins, però d’aquesta part de Ciutat Vella. 
la seva mare adverteix  que “la Júlia www.cascantic.net/cat/postals/
correrà si vol, perquè podria ser que
El CN Atlètic Barceloneta i la Federació de Carrers organitzen la cursa.
a l’últim moment no volgués sortir”. Barcelona Informació on-line
C O S E S  D E  B A R R I p e r M A N E L
La revista Barcelona Informació i els
seus deu suplements de districte es
poden descarregar fàcilment a internet
en format PDF a través de la pàgina del
departament d’Imatge i Producció
Editorial de l’Ajuntament. Consultar les
revistes a través de la xarxa és un bon
sistema, per exemple, per llegir el
suplement d’un altre districte distint
del nostre.  
www.bcn.es/publicacions
Oi que no pot ser?
8 CIUTAT VELLA Novembre 2004
E N T R E V I S T A J o a n  B a y e n  P é r e z ,  e l  P i n o t x o  d e  l a  B o q u e r i a
“Sóc una persona
normal que es lleva
cada dia i va a la feina”
Si a la Boqueria hi ha un personatge imprescindi-
ble, aquest és el Pinotxo. No és de fusta ni li creix el
nas, però en canvi sí que té molta fusta i de la bona
germana i ara amb els meus nebots.
Josep Maria Tot un clan familiar?
Contel Sí, sempre l'ha portat la família.
Periodista Quines són les seves especiali- El Joan o Pinotxo, un amic per sempre, al seu servei.
tats?
Quan el criden pel seu nom, es Capipota, tripes, calamarcets amb fe- personatge més mediàtic? Ja hi ha clients?
gira? solets de Santa Pau, guatlles a la vina- No, un dia en Jordi Estadella em va Sí, molta gent que ha anat de festa,
A la Boqueria, no acostumo a fer-ho. greta, escudella i carn d’olla, etc. comentar que podia fer un llibre so- abans d’anar a dormir ve a menjar
Per què? Els menuts no havien anat de bre la meva vida. Un temps després, quelcom.
Tothom em coneix com el del bar Pi- baixa? una editorial em va fer una proposta i I quan plega de la Boqueria?
notxo i així em criden. Sí, però ara estan en ple apogeu, amb l’ajut dels meus nebots, que han Cap a les cinc de la tarda. 
Com arriba el nom al bar? abans només en fèiem un dia a la set- redactat les receptes de cuina, el vam Llavors se’n va cap a casa?
Fa molts anys, es va estrenar la pel·lí- mana i ara els cuinem tots els dies tirar endavant. No, aquest és el moment en què faig
cula “Pinotxo” de Walt Disney. Jo te- menys el dilluns. el que m’agrada: anar a córrer. Em va
nia un gos i com que el nom em va Hi té molts estrangers, al taulell? molt bé i em relaxa.
agradar, li vaig posar aquest nom. Com que moltes guies parlen del bar, “Servim molts plats, Com és això?
I...? hi ve gent de tot arreu. M'hi vaig aficionar fa molts anys i és
La gent de la Boqueria va començar a Aquesta feina lliga molt? cafès i begudes, perquè un exercici que em permet treure to-
dir: “sí, aquell jove del bar, el del Pi- Amb sinceritat, més que lligar, el que darrere de tot això hi ha tes les toxines del cos.
notxo”, al final el sobrenom es va fer fa és viciar-te i al final no pots estar- un gran equip” I corre curses?
popular. te’n. Fins no fa gaire encara participava a
Què és la Boqueria? Però és molta feina? la marató de Barcelona, a les mitges
Un punt important de trobada i molt De feina, n'hi ha molta. Servim molts maratons de les rodalies i a les curses
vital per a Barcelona. plats, molts cafès, moltes begudes, Com és el Pinotxo quan es lleva? populars de la ciutat.
Tant? etc., perquè darrere de tot això hi ha Una persona normal que es lleva del Doncs se’l veu molt jove.
Sí, ve molta gent, d’aquí i de fora. La un gran equip, unes persones que ho llit i se'n va cap a la feina. No, no en sóc tant. Aquest any faig
Rambla és un pas obligat per gairebé donen tot, perquè el client estigui Té lleganyes, al matí? setanta anys, l’aparença és una cosa,
tothom que visita Barcelona i, de re- content i jo els n'estic molt agraït. I tant, de vegades també em costa lle- però la processó va per dintre.
truc, el mercat se’n veu beneficiat. A Li fan moltes fotos, oi? var-me. Està satisfet?
més a més, penso, que és el mercat de No sé el que passa. Darrerament són Molt aviat? Sí, però de totes les coses bones i do-
més renom de tot Europa, sobretot moltes les persones que volen foto- Entre un i dos quarts de cinc. lentes que he fet.
després que el Ferran Adrià n'hagi grafiar-se amb mi. Si cobrés un euro Ja han posat els carrers? Quan es jubili, què trobarà a faltar?
parlat tant. per cada una, en podria viure, diu Home, sempre els he trobat! Sense cap dubte, el mercat de la Bo-
Quants anys fa que té el negoci? (mentre es dibuixa un somriure en els Què fa quan arriba al mercat? queria, al qual intentaré baixar so-
Seixanta. Primer va ser amb la meva seus llavis). Engego la cafetera, preparo algunes vint, i també tots els meus amics i
mare, uns anys després amb la meva Amb el seu llibre, s’ha tornat un coses i obro el bar a tres quarts de sis. amigues, però és llei de vida.