E I X A M P L E
B A R C E L O N A www.bcn.cat
S U P L E M E N T  D E L  D I S T R I C T E  I  D E L S  B A R R I S  •  F e b r e r  2 0 0 8
E N T R E V I S TA Pàg. 8 L’Eixample projecta un nou 
CAP i Centre de Serveis Socials
SALUT ON JARDINS
El nou centre Situat al carrer Al costat hi ha 
sanitari ocuparà Comte Borrell entre un petit interior 
tres plantes Londres i París d’illa
Ever Blanchet Pàg. 3
Director teatral i fundador 
de Versus Teatre i del nou
Teatre Gaudí
“Una obra
teatral dolenta
és una agressió a
l'espectador”
E N T I TAT S Pàg. 4
Nivell Zero 
Ofereix un nou espai per
a l’art jove contemporani
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Teatre Tívoli 
Rep la placa de
“Guapos per sempre”
S E R V E I  P Ú B L I C Pàg. 6
www.edubcn.cat
El web del procés de Cinema, imatge i literatura Fotografies fetes per dones del
Raval sobre la seva vida quotidia-
preinscripció escolar na, un documental on es propo-
per al Dia de la Dona sen idees noves sobre la materni-
tat, un altre que dóna la paraula a
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 cinc dones marroquines, un con-
curs literari sobre noies que tren-
Cursa Atlètica quen esquemes, una exposició de-
de Sant Antoni dicada a les dones sindicalistes o
Aplega més de 2.500 atletes un espectacle de contes per a
adults que mira d’aclarir els mis-
teris femenins. Aquestes són al-
gunes de les propostes de la pro-
gramació especial que, amb motiu
de la celebració del Dia de la Dona
Treballadora (8 de març), faran
els centres cívics Sagrada Família,
Casa Elizalde, Cotxeres Borrell i
Casa Golferichs entre els mesos
de febrer i de març.
Imatge del documental “Shorok” sobre cinc dones marroquines. Pàg. 5
2 E I X A M P L E Febrer 2008
t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) 
Aragó, 328, pl. baixa
Telèfon d’informació 010 
(0,39 ¤ + IVA d’establiment de trucada, més 0,05
cèntims + IVA per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226 Dijous 14 de febrer Diumenge 17 de febrer
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00
Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. Aires eslaus Els jardins de la Terra
CENTRES CÍVICS I CULTURALS A les 20 h. Conservatori Municipal de Música (Bruc, 110) A les 12 h. Centre cívic Fort Pienc (Ribes, 14)
Obres de Xostakóvitx, Janacek i Scriabin.Ensemble Contes musicals. Recomanat per a infants a partir de
Casa Golferichs 93 323 77 90
Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Aperta: Mireia Quintana, violoncel, i Josep M. Almi- tres anys.
Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27
Ribes, 14. rón, piano.
Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Dilluns 18 de febrer
Viladomat, 2-8.
Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Dijous 21 de febrer Sac de rondalles
Provença, 480
Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 Lluís Coloma Trio A les 18 h. Bibl. Sant Antoni-Joan Oliver (Comte Borrell, 44)
València, 302. A les 20 h. C. cívic Sagrada Família (Provença, 480) Conte tradicional català.
Casal d’associacions juvenils 901 515 253
de Barcelona Sessió de blues.
Ausiàs March, 60.
Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Diumenge 24 de febrer 
Ali Bei, 120. Divendres 22 de febrer Quina gresca 
BIBLIOTEQUES Un passeig per l’òpera amb dos tenors A les 12 h. La Casa Elizalde (València, 302)
Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 A les 19 h. Centre cívic Fort Pienc (Ribes, 14) Dos pallassos ens faran passar una estona ben engres-
Provença, 480
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Recital líric. cadora amb els seus acudits, gags, balls i cançons.  Cia.
Ribes, 12. La Mascarada.
Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90
Rocafort, 236. Dilluns 25 de febrer 
Biblioteca pública Joan Miró 93 426 36 57
Vilamarí, 61. Una corda diferent 
Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 A les 20.30 h. La Casa Elizalde (València, 302)
Girona, 64.
Biblioteca pública Sant Antoni 93 329 72 16 16 Obres per a violoncel sol de Bach, Crumb i Sculthorpe 
Comte Borrell, 44-48 
Intèrpret: Frances Bartlett. 
SERVEIS SOCIALS Dijous 21 de febrer 
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Dijous 28 febrer Insert coin 
Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 Chaman A les 20.30 h. La Casa Elizalde (València, 302)
París, 64.
CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80 A les 20.30 h. C. civic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Cabaret hilarant amb un venedor de cremes antiarru-
Mallorca, 219, 2a Pop-rock. Dins el cicle Rutes musicals. gues, una heroïna de videojocs, una tanguera desarrela-
CSS Sagrada Família 93 256 28 28
Mallorca, 425. da i una becària xinesa explotada. Cia. Entropia Zero.
CSS Sant Antoni 93 256 23 50
Manso, 28. Dijous 6 de març
GENT GRAN La cançó americana Dijous 28 febrer 
A les 20 h. Conservatori Municipal de Música (Bruc, 110) Flamenkas
Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67
Roger de Flor, 162. Gershwin, Ginastera, Oliveira, Bernstein i gospel amb A les 20 h. C. cívic Sagrada Família (Provença, 480)
Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 R. Pierotti, mezzosoprano, i Charles Miles, piano. El sabor flamenc  des de la màgia i la força femenina
Enric Granados, 47.
Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65 del ball de Lucero Cárdenas i Mónica Prados acompa-
Rosselló, 78-80.
Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27 nyades del seu grup de flamenc. Cicle Fem en femení.
Ribes, 14.
Espai de gent gran Sant Antoni 93 451 6 7 36
Comte Borrell, 44-46
Espai Sagrada Família 93 450 89 17
Provença, 480
ALTRES SERVEIS Dimarts 26 de febrer
Infertilitat: medicines alternatives 
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 A les 18 h. Bibl. Sofia Barat (Girona, 64-68) Del 4 al 29 de febrer  
Mallorca, 425
Of. de l’habitatge Proeixample 902 077 307 Xerrada entorn del problema de la infertilitat. Tornar a casa 
València, 307, bxos. La Casa Elizalde (València, 302)
Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28
Aragó, 311. Del 19 al 29 de febrer Fotografies de Tim Dirven per a l’organització Morning
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45
Mallorca, 115-123, entl. 1a. Barcelona Visual Sound Tears, la qual somnia amb un món on els drets dels in-
SEGURETAT I SERVEIS URGENTS Diferents horaris i dies. Casa Golferichs (Gran Via, 491) i fants existeixen també per als fills dels presoners.
Casal d’Associacions Juvenils (Ausiàs March, 60)
U.T. Guàrdia Urbana Eixample
Nàpols, 42-62. Festival de producció audiovisual jove. Del 5 al 22 de febrer  
Comissaria Mossos d’Esquadra
Gran Via, 456. Mines/persones: conviure, 
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088 Dilluns 10 de març sobreviure i somriure
Telèfon únic d’emergències 112 Raval, Raval... Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491)
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091 A les 18 h. Bibl. Sofia Barat (Girona, 64-68) Al voltant de 80 països del món tenen en el seu territori
Bombers 080
Un film coral de ficció en clau de documental dirigit prop de noranta milions de mines antipersona, col·loca-
SALUT per Antoni Verdaguer. des arran d'algun conflicte bèl·lic.
CAP Ausiàs Marc 902 500 179
Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05
Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 E I X A M P L E www.bcn.cat/publicacions
Còrsega, 643. B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat
CAP Eixample 93 227 9800
Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria
Manso, 19. Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con-
CAP Sant Joan 93 232 97 67
Pg. Sant Joan, 20. tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S.
CAP València 902 500 179 Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Pagès. Coordinació general: José Miguel Esteban.
València, 377-379
Dispensari del carrer València 93 227 93 00 Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente
València, 184 Zambrano, Leonor Miró-Entrepueblos i Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel
Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.
Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
Febrer 2008 E I X A M P L E 3
Nou centre sociosanitari per a
la Nova Esquerra de l’Eixample
L’equipament, que englobarà 
un Centre d’Atenció Primària i
de Serveis Socials, estarà situat al
carrer Comte Borrell entre 
Londres i París 
tectònic, l’edificació segueix ciosanitari es construirà en
la pauta d ’altres equipa- el marc d’un conveni signat
ments de l’Eixample, amb fi- entre ProEixample i el Con-
nestres verticals i disposades sorci Sanitari de Barcelona.
de manera alterna en cada Amb aquest centre s’anirà
planta per expressar la mani-
festació d'un cert moviment. Es preveu que el
L’interior d’illa, d’uns 1.000
2 nou edifici entri en
m , és el resultat de l’espai
lliure de l’equipament i la funcionament en 
unió d’una zona cedida per el termini d’un 
l’hospital del Sagrat Cor, un
Solar on s’aixecarà el Centre d’Atenció Primària i de Serveis Socials. petit racó de tranquil·litat any i mig 
que es guarnirà amb bancs,
cadires i jardineres amb ve- completant el mapa sanitari
Núria Mahamud mera vegada en una mateix dues superiors seran zones getació. del districte, al qual aviat
Al barri de la Nova Es- equipament serveis sanitaris dedicades a administració, Les obres s’iniciaran el segon s’incorporarà els CAP de Ro-
querra de l ’Eixample, i socials. L’edifici constarà de reunions, biblioteca i un es- semestre de 2008 i tindran ger de Flor i el del pont de la
gairebé a la frontera amb les cinc plantes més soterrani, i pai polivalent. una duració aproximada d’un Marina, encara en fase de
Corts, hi és previst de fer un estarà revestit d’alumini ano- Des del punt de vista arqui- any i mig. L’equipament so- projecte. 
nou equipament sociosani- ditzat, un material anticorro-
tari i guanyar un petit espai siu de gran resistència.
interior d’illa d’ús ciutadà, al A la planta baixa , s ’hi A AT E N C I Ó  A  L E S  P E R S O N E S  A M B  D E P E N D È N C I A
qual s’accedirà a través d’un instal·larà el servei d’atenció
passatge. continuada del CAP i el Cen- El nou equipament permetrà millorar l’atenció a les persones amb més dificultats i així s'a-
Es tracta del futur Centre tre de Serveis Socials, el qual daptarà al marc legal que traça la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les
d’Atenció Primària (CAP) i de estarà situat a l’altell. La pri- Persones en Situació de Dependència i la Llei Catalana de Serveis Socials. Així, l’actual
Ser veis Socials del carrer mera, segona i tercera planta Centre de Serveis Socials (CSS) del carrer París es desdoblarà en aquest nou equipament
Comte Borrell, 305, entre acolliran el centre de medici- de Borrell i una nova seu a l’antiga escola Mallorca per poder atendre una quantitat de per-
Londres i París, un espai pio- na de família (consultes, in- sones més elevada.
ner perquè ajuntarà per pri- fermeria i sala d’espera) i les
Q u è  l i  s e m b l a  q u e  co m p a r t e i x i n  u n  m a t e i x  e s p a i  u n  Ce n t r e  d ’ At e n c i ó  Pr i m à r i a  i  u n  Ce n t r e  d e  S e r ve i s  S o c i a l s ?
Anna Samperiz Jordi Batlle Elisabet Vartuli Ismael Martínez Antoni Sònia Cabot
Mestressa de casa Aturat Professora Fotògraf de premsa Vilamitjana Publicista
Jubilat
Em sembla bé. En prin- Penso que és positiu, Yo no veo ningun pro- Me parece bien. Yo Doncs bé, penso que
cipi, no hi veig inconve- perquè cada centre blema, los dos ofrecen tengo la experiencia del Em sembla molt bé. serà més operatiu. Així
nient, No crec que hi dóna serveis diferents i diferentes cosas, pero CAP de Rosselló, donde Com més serveis tingui potser des d’un centre
hagi cap impacte dolent una cosa no treu l’altra. se localizan los conviven también dife- el barri millor. es podrà derivar coses a
de cara al barri, més Está bé que compartei- espacios. No creo que rentes centros y la Actualment s’ha d’anar l’altre amb més facilitat
aviat al contrari. xin espai. sea conflictivo. experiencia es buena. a Rosselló i Manso. Em
C IU TA DA N CSreo que est ará biOen. sePmbla bé que
tot junt. I estiguiNE N
4 E I X A M P L E Febrer 2008
ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel E N T I T A T S
L’origen de l’estació Nivell Zero ofereix un nou espai
del Nord per a l’art jove contemporani
La història de l’estació de Barcelona-Vilanova, més conegu-
da com estació del Nord, va néixer a causa de la necessitat
que tenia la societat concessionària del ferrocarril de Barce-
lona a Saragossa de bastir a la ciutat una estació terminal
per a la línia. Després d’una tria, el lloc escollit per aixecar
l’edifici va ser els Horts de Sant Pere, uns terrenys conside-
rats zona militar, els quals es trobaven a prop de la Ciuta-
della i del Fort Pienc. Aquesta condició de zona militar,
on no es podia edificar, va propiciar que els propietaris
dels terrenys trobessin en la seva venda a la companyia
ferroviària una sortida avantatjosa. El projecte de l’estació
va ser confiat el 1861 a P. Andrés i Puigdollers. Els murs
van ser construïts de pedra picada, mentre que les crugies i
la terrassa es van fer de maó. El resultat final fou un mag- Exposició a l’espai Nivell Zero.
nífic edifici ferroviari de gran proporcionalitat, el qual afor-
tunadament ha sobreviscut en el temps. Amb un excel·lent Nivell Zero és el nou espai de la Fundació un fons que sobrepassa les
frontal rematat en la part central en línia corba, on es va 1.200 obres contemporà-
encabir el rellotge i dues escultures que simbolitzaven el Suñol per donar a conèixer obres visuals i nies, fetes entre els anys
comerç i la indústria, l’estació estava disposada en dos edi- sonores contemporànies de creadors joves 1915 i 2006, de més de dos-
ficis paral·lels destinats l'un als passatgers i l’altre a les mer- cents artistes. Aquestes
caderies. En el cos central es trobava el vestíbul, la recepció Dolors Roset que hi ha amb altres tipus obres es van exposant en di-
d’equipatges i el despatx de bitllets. A la part intermèdia de xposicions de pintura i d’arts, com ara la música, la versos cicles, que canvien
la dreta, hi havia la sala d’espera de primera i la devolució Eescultura, mostres de narrativa i la poesia. A part cada sis mesos, on es mos-
d’equipatges, mentre que a la banda esquerra es trobaven vídeo, recitals de poesia, de programar exposicions tren les peces segons criteris
les sales d’espera de segona i tercera classe. Finalment, en concerts i altres tipus de ma- individuals, Nivell Zero tam- temàtics, cronològics o de
els extrems es trobaven les dependències específiques dels nifestacions artístiques con- bé actua com a plataforma relació entre elles. La majo-
serveis de l’estació, a més dels corresponents magatzems, temporànies d’autors joves per a la presentació de ria de les creacions estan re-
cotxeres i, per descomptat, les inevitables andanes. tenen un nou espai per mos- col·lectius d’artistes, publica- alitzades sobre paper i tela,
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer trar-se al públic. Des del mes cions i tallers. Finalment, però també hi ha escultures
donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28 d’octubre passat, Nivell Zero i algunes obres executades
ofereix activitats temporals Des de l’octubre, amb altres procediments.
de diverses disciplines dels l’Eixample compta De totes les èpoques, la dè-
camps de les arts visuals i cada de 1970 és la que està
sonores. amb un nou més representada en el fons
Els soterranis i la carbonera espai per a l’art de la col·lecció.
de l’edifici de la Fundació Su-
ñol –d’aquí li ve el nom de contemporani Més informació:
Nivell Zero–, s’han condicio- també s’ofereix la possibili- Nivell Zero
nat perquè creadors contem- tat  que centres de formació Fundació Suñol
poranis tinguin un entorn de l’àrea de Barcelona donin Rosselló, 240
per a la creació, difusió, pro- a conèixer els seus projectes. T. 93 496 10 32
ducció, teoria i diàleg. Les La Fundació Suñol és una www.fundaciosunol.org
activitats que s’hi realitzen entitat privada sense ànim De dilluns a dissabte
estan sobretot vinculades a de lucre que impulsa la difu- de 16 a 20 h 
L’estació de Barcelona-Vilanova o del Nord al comença- les arts visuals, però mos- sió i producció artística d’a- (Dijous, diumenges i
ment del segle XX. (Foto: Arxiu Jmc) tren també les connexions vantguarda. Compta amb festius tancat)
Febrer 2008 E I X A M P L E
B A R C E L O N A 5
Una vintena d’activitats f N O T Í C I E S
Èxit a l’activitat intergeneracional 
celebren el Dia de la Dona El passat 3 de gener, el rei Melcior i el seu patge van
rebre els nens i nenes de l’Esquerra de l’Eixample que
Els centres cívics van anar a portar-los les seves cartes. A l’Espai de
Gent Gran, situat al carrer Rosselló, 78-80, els seus
fan mostres, passen usuaris havien preparat una aula de maquetisme,
documentals, trencaclosques i retallables, així com a una aula d’au-
fan tallers, lectures, diovisual per veure pel·lícules infantils. En total hi
contes i un concurs van anar 100 infants, acompanyats dels seus avis i
àvies, que van rebre els seu regals.
literari 
Exposició fotogràfica de Sant Antoni
Com cada any, dins la Festa Major del barri de Sant
Felicia Esquinas Antoni, es convoca el Concurs Fotogràfic Popular.
Entre febrer i març, els Les fotografies finalistes seran exposades del 28 de
centres cívics de l ’Ei- febrer al 28 de març al centre cívic Golferichs. El ve-
xample,  en col · laboració redicte del jurat, així com l’acte d’entrega de premis,
amb entitats i institucions es farà el dia de la inauguració de l’exposició, el 28 de
dedicades a la dona, orga- febrer. Les fotografies d’aquesta dotzena edició ver-
nitzen una programació es- saran sobre la gent del barri, la seva activitat comer-
pecial arran de la celebració cial, la Festa Major i fotomuntatges sobre el mercat. 
del Dia de la Dona Treballa- Una de les pintures d’Isabel Gabarrón que mostrarà el centre cívic
dora (8 de març). Cotxeres Borrell. Música a ritme de divendres 
La del centre cívic Casa Gol- El centre cívic Fort Pienc engega, el mes de febrer, un
ferichs inclou la projecció L’entrad a és  gratuïta .  A l res de l’empresa Jaeger Ibè- cicle de música que té com a objectiu conèixer altres
del documental Shorock, de centre cívic Sagrada Família rica, i Mater-ia, on tres do- cultures i la seva història. Aquests concerts es realit-
Yolanda Olmos (5 de març), es podrà veure les exposi- nes proposen una altra idea zaran els divendres a les 19 hores. El dia 22 es farà
que dóna la paraula a cinc cions “Creuant mirades”, del de la maternitat. Hi haurà un recorregut per les millors cançons d'òpera nacio-
dones marroquines. El dia 6 col·lectiu Ruido, amb foto- un debat posterior amb les nal i internacional amb les veus de dos tenors, i el dia
hi haurà la lectura dramatit- grafies fetes per dones del directores dels films. El ma- 29, el grup de cambra Aulós oferirà un concert amb
zada de l’obra de Cèsar Mar- Raval (4-28 de març), i “Una teix centre cívic mostrarà peces d'autors com Mozart, Bizet i Berlioz.
tínez Les hores extres, i el 7, una exposició sobre dones
la conferència “Drets de les El centre Sagrada sindicalistes (4-20 de març). 
dones a decidir”, a càrrec de Família mostrarà El PIAD de l’Eixample pre-
la doctora Cristina Martí- sentarà al centre cívic Cot-
nez. L’entrada és lliure, però fotos fetes per xeres Borrell (T. 93 324 83
cal inscripció prèvia (T. 93 dones del Raval 50) l’espectacle gratuït de
323 77 90). contes Heroïnes quotidianes,
El centre cívic Sagrada Fa- literatura pròpia, dones es- a càrrec de la Companyia
mília convoca la 8a edició criptores” (25 de febrer-10 Delícies, que recull contes
dels  seu Premi de Relats de març). El 27 de febrer per a adults que miren d’a-
Curts “Fem en femení”, amb s’hi farà el taller “Adiós a la clarir algun dels misteris de
dues temàtiques: “Noies que superwoman”. la condició femenina (8 de
trenquen esquemes” i “Do- El 6 de març, a la Casa Eli- març). El centre també exhi- Docufòrum "El somni de l’Aigua"
nes en trànsit”. El termini zalde (T. 93 488 05 90), s'hi birà pintures d’Isabel Gaba- El 12 de març, a les 19 hores, el Centre Unesco de Ca-
de presentació dels origi- projectarà els documentals rrón (4-15 de març) i de Pi- talunya mostrarà un recorregut per tot el planeta a
nals és el 17 de febrer (In- Aguantando el tipo, dirigit lar  Peña (25 de  març-5 través del testimoni de nens i nenes, que mostren les
formació: T. 93 450 89 17). per Encarna Martínez, Nú- d’abril). inquietuds i solucions de les diferents cultures en re-
El 6 de març hi tindrà lloc el ria París, Karo Novet i Nat- L’Espai 210 (T. 93 265 36 lació a l’escassetat de l’aigua. El Docufòrum tindrà
lliurament de premis, du- halie Archer, que recull la 45) farà un videofòrum so- lloc a la sala d’actes del centre cultural Sagrada Famí-
rant el qual es representarà lluita contra la discrimina- bre els drets de les dones el lia, carrer Provença, 480.
l’espectacle Toda una vida. ció laboral de les treballado- 6 de març.
Rehabilitada la façana principal de l’estació del Nord 
Redacció centrades en l’arranjament trimoni Arquitectònic Muni-
Ha finalitzat la remodela- de la façana posterior, la que cipal de Barcelona, torni a
ció de la primera fase de separa el vestíbul de la resta lluir en tota la seva esplendor
l’estació del Nord. Les obres de l’estació i no pròpiament com ho va fer durant el segle
han consistit en l’arranja- la que dóna a l’exterior, va XIX. L’actual estació d’auto-
ment de la façana principal començar al final del mes de busos Barcelona Nord, nucli
de l’estació,  ubicada al carrer gener. En aquesta actuació es central d’arribada i sortida
Nàpols. En aquesta façana durà a terme la substitució d’autobusos de la ciutat, va
principal, s’hi ha substituït de la part situada sobre la ser originàriament una esta-
tota la part de vidre i l’estruc- coberta de l’actual poliespor- ció ferroviària. La seva cons-
tura metàl·lica que suporta la tiu. trucció va ser un projecte de
coberta i les portes d’accés a Amb la rehabilitació es vol l ’arquitecte Pere Andrés i
l’estació. que aquest singular edifici, Puigdollers, realitzat l’any
Façana rehabilitada de l’estació del Nord d’autobusos. La segona fase de les obres, incorporat al catàleg del Pa- 1861. 
6 E I X A M P L E Febrer 2008
S E R V E I  P Ú B L I C E Q U I P A M E N T S
www.edubcn.cat, el web del
procés de preinscripció escolar El teatre Tívoli rep la placa
de “Guapos per sempre”
L’Institut del
Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida
ha guardonat el
teatre Tívoli amb
la placa “Guapos
Redacció
Amb motiu de l’inici del procés de preinscripció i per sempre”
matrícula del curs escolar 2008-2009, el Consorci
d’Educació de Barcelona ha posat en marxa el nou Daniel Romaní
web informatiu www.edubcn.cat. L’objectiu del web l darrer dia de l’any 2007,
és donar suport als centres en les tasques que duen Een una festa que va tenir
a terme en el procés i facilitar a les famílies la in- també com a protagonista
formació necessària per participar-hi: des de la con- l’Home dels Nassos, l'Institut
sulta de les àrees territorials de proximitat o l’accés del Paisatge Urbà va lliurar la
al full de sol·licitud de preinscripció, fins als proce- placa “Guapos per sempre” al
diments que cal fer per obtenir una plaça escolar. A teatre Tívoli com a reconeixe-
mesura que vagi avançant el procés, la pàgina anirà ment per la conservació de la
actualitzant la seva informació. imatge i els signes d’identitat
La posada en marxa del web coincideix amb la cele- originals. La placa es troba al
bració, com cada any, de les jornades de portes paviment de la voravia, da-
obertes als centres escolars de tota la ciutat de Bar- vant l’entrada principal de
celona, amb l’objectiu que les famílies puguin l’històric teatre. Acte festiu amb motiu del lliurament de la placa.
conèixer de primera mà els centres abans de realit- El teatre Tívoli ja va ser inau-
zar la preinscripció. Els dies de portes obertes com- gurat en l’actual ubicació (c. gran valor i interès arqui- L’Institut del Paisatge Urbà
binen la visita lliure o guiada al centre amb una ses- Casp, 8, a tocar de la cèntrica tectònic. L’activitat de l’Insti- atorga la placa “Guapos per
sió informativa. Els centres informen sobre la plaça de Catalunya) l ’any tut Municipal del Paisatge sempre” als establiments
normativa vigent, que inclou els criteris d’admis- 1875. Ha acollit d’aleshores que tenen més de cinquanta
sió, el calendari i els procediments que se segueixen ençà milers d’actes i especta- El Tívoli va ser anys d’antiguitat i s'han es-
a la matriculació de l’alumnat. A més, expliquen la cles –sobretot de teatre i cine- forçat a mantenir el caràcter
seva oferta de places, el seu projecte educatiu, les ma– i durant uns quants anys inaugurat en l’actual original del seu aspecte ex-
activitats extraescolars i els serveis escolars que va ser la seu de l’Orfeó Català. ubicació del carrer terior, alhora que segueixen
ofereixen, entre d’altres. L’any 1986, l'Ajuntament de en el mateix emplaçament i
Paral·lelament a la celebració de la jornada de por- Barcelona va llançar la cam- Casp l’any 1875 treballen dins el mateix ram
tes obertes, l’Ajuntament edita la guia de centres i panya "Barcelona, posa't gua- comercial.  La placa és de
serveis educatius de la ciutat, la qual inclou l'oferta pa", que convidava els barce- Urbà i la Qualitat de Vida, fosa de ferro i bronze, dis-
d'ensenyament prevista per al curs 2008-2009 i que lonins a rehabilitar els seus que vetlla per la transforma- senyada per Enric Satué i
es distribueix gratuïtament per correu. En aquesta edificis. D’aleshores ençà ha ció i millora de la ciutat, ha inspirada en els escuts dels
guia es pot trobar, entre altres coses, tota l'oferta anat creixent l’interès per la generat tot un sector d'activi- gremis tradicionals de l’arte-
educativa dels centres públics i privats concertats/ renovació d'una bona part tat associat als conceptes de sania i el comerç. Des del
subvencionats, prevista per al curs. dels habitatges de la ciutat, "paisatge urbà" i "qualitat de 1994, l’Institut ha lliurat un
alguns dels quals tenen un vida". total de 125 plaques. 
E L  T A U L E L L Joan Anton Font
La botiga que satisfà les mans més laborioses 
Llanes, punt de creu, migpunt, brodats, més de vendre els materials, assessoren la clien-
patchwork…, a Oyambre es pot trobar tot el tela, principalment femenina; si convé dirigei-
que cal per tenir les mans ocupades i donar via xen els seus treballs i fan cursos de tot tipus de
lliure a la creativitat. Quan les germanes M. Je- labors. Com diuen la M. Jesús i l’Helena, es
sús i Helena Artés de Arcos van quedar-se la bo- nota un interès creixent per aquestes labors en-
tiga fa dotze anys, ja tenia més de mig segle tre el jovent, ja que als cursos assisteix gent de
d’antiguitat. Clientes que feien jerseis per als totes les edats. Costa una mica que s’engresquin
fills ara els fan per als besnéts. És una botiga els homes, però n’hi ha que ja han fet el pas.
molt coneguda al barri i que, curiosament, en el
transcurs de la seva història, ha ocupat tres de Oyambre
les cantonades de Pau Claris amb València. A C. Pau Claris, 145 / Tel. 93 215 43 48
Llanes, punt de creu, brodats... i molta més creativitat.
Febrer 2008 E I X A M P L E 7
P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A
TELEVISIÓ
La Cursa Atlètica de Sant Antoni Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres,  de 12.30 a 15.30 h
aplega més de 2.500 atletes Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h
Canal 39 UHF i Canal 26 TDT 
Èxit en la 30a edició RÀDIO
de la Cursa Atlètica barri
COM Ràdio – 91.0 FM
de Sant Antoni, que Travessera de les Corts, 139
aquest any acollia el XV Tel. 93 508 06 00
Campionat de Catalunya PUBLICACIONS
Absolut i de Veterans
Revista Esquerra de l’Eixample
Associació de Veïns i Veïnes
Pere S.Paredes Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79
El president de la Federació Cata- Revista Cor Eixample
lana d’Atletisme, Romà Cuyàs, ha Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43
estat sempre un defensor de les cur-
Revista Fort Pienc
ses populars, perquè “s'hi reuneixen Sortida de la cursa, celebrada el 13 de gener passat.
Nàpols, 146.  Tel. 93 231 11 46
totes les virtuts que té l’atletisme”.
La 15a edició del Campionat de Cata- molt bé o bé, tenen alguna raó més (30’28”); el femení va estar encapça- Revista Sagrada Família
Associació de Veïns Sagrada Família. 
lunya Absolut i Veterans de 10 quilò- solidària o cívica”, conclou el presi- lat per Meritxell Calduch (34’05”), València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64
metres en ruta, en el marc de la Cur- dent de la Federació Catalana. Mireia Sosa (36’28) i Encarna Grana-
sa Atlètica Barri de Sant Antoni, que Per Josep Maria Conesa, organitza- dos (37’38”). Sant Antoni 2000 L’Informatiu
Associació de Veïns de Sant Antoni
aquest any arriba a la trentena edició, dor i ànima de la Cursa Atlètica Barri
va ser el millor exemple per reafirmar de Sant Antoni, la present edició ha Roger Roca i Meritxell Av. Mistral, 30, pl. baixa.
aquestes declaracions. estat un èxit, encara que no ha pogut Calduch varen ser els INTERNET
“En aquestes curses populars”, diu aconseguir la xifra rècord de 3.000
Cuyàs, “et trobes, primer, aquells atle- inscrits, ja que s’hi ha apuntat poc campions en les seves Barcelona World Race
tes que vénen a competir a un nivell més de 2.500 persones,“encara que respectives categories
molt alt i que volen superar les seves hem vist molts participants que no
marques personals o els temps de les duien dorsal”. Roger Roca va afirmar, en acabar la
seves distàncies”. Però també hi co- El podi masculí va estar ocupat per cursa, que “Barcelona és una ciutat
rren grups d’atletes que tenen com a Roger Roca (29’59”), seguit de Mar- super-esportiva, amb moltes curses
objectiu “fer salut i esport, passar-ho cos Sanza (30’13”) i d’Otmane Btaimi populars que fan córrer, colze per col-
ze, atletes d’elit amb gent del carrer,
cosa que ens agrada a tots dos grups
de participants”.
Però, com a prova popular, tots els Nou embarcacions i divuit tripulants
van sortir el passat 11 de novembre de
participants varen ser els campions. Barcelona per iniciar la primera volta al
Les germanes Eva i Marta Alan van món de vela a dues mans i sense escales.
participar per primer cop a aquesta Per seguir l'aventura en directe, el web
cursa. La Marta viu a Sarrià-Sant de la Barcelona World Race posa a dispo-
Gervasi i l'Eva, des de fa poc, a Ei- sició de tothom la informació més actua-
xample: “és un esport que et manté litzada sobre el periple que estan vivint
totes i cadascuna de les embarcacions. 
en forma i hi ha molta més gent de www.barcelonaworldrace.com
la que penses que el practica. A les
curses populars, hi trobes sempre Barcelona Publicacions
coneguts”.
per MANEL
Totes les revistes municipals es poden
consultar al web de Publicacions de
l'Ajuntament de Barcelona. Així, estan
disponibles publicacions com ara
Barcelona Informació, Barcelona Metròpolis
o Barcelona Economia. En aquest espai,
també s'hi troben les novetats editorials
així com els mapes de tots els districtes
de la ciutat, entre altres serveis. 
www.bcn.cat/publicacions
8 E I X A M P L E Febrer 2008
E N T R E V I S T A Ever Blanchet, director teatral i fundador de Versus Teatre i del nou Teatre Gaudí
“Una obra teatral
dolenta és una agressió
a l'espectador”
Director teatral i dramaturg, des del seu Uruguai
natal va arribar a Barcelona al final dels 70; el 1982
fundà el Versus Teatre. Pregoner de la Festa Major
de Fort Pienc, el seu nou projecte és el Teatre
Gaudí Barcelona, al carrer Sant Antoni Maria Claret Les dictadures llatinoamericanes van empènyer Blanchet cap a Catalunya.
Quan comencen les seves inquie- o en Hermann Bonín. En les primeres Sí, perquè vaig començar a adaptar
Miquel tuds artístiques? converses que vaig tenir amb l'Her- textos no teatrals d'autors com Riba,
Pellicer Als deu anys vam muntar una com- mann, ja em va dir que havia de crear Espriu o Rodoreda. Ja en aquells mo-
panyia de titelles. Com que jo era tí- una companyia pròpia. A Granollers ments entenia que estem morts si
mid, escrivia les obres i feia els tite- vaig començar a donar classes, que pensem que hem de fer tot allò que
Aviat gaudirem del Teatre Gaudí lles. Molts dels meus companys de m'interessaven relativament, perquè sigui possible perquè l'escena sigui
Barcelona (TGB). Com ha plan- classe no volien anar a veure les nos- signifiquen un desgast i un compro- versemblant. 
tejat aquest nou espai? tres representacions i al dilluns se- mís enormes. La cultura alternativa és l'àmbit
Està a prop del centre cívic La Sedeta güent, als que no hi havien anat, els on se sent més còmode?
i volem que el TGB sigui un equipa- atonyinàvem. I diuen que ara hi ha Actualment, dins els circuits alterna-
ment per a un teatre més familiar. crisi al teatre? La gent quan jo era un “La docència teatral tius, t'hi trobes de tot, igual que a la
No serà una sala alternativa, sinó que nen ja no volia anar a veure teatre! té un desgast i un cultura dels teatres més oficials. Ara
més aviat estarem a la recerca del pú- Què fa acostar-lo cap a Catalunya? bé, la manca de rigor en el teatre té
blic que té problemes de cangur, però El 1973 hi va haver un cop d'estat a compromís enormes” conseqüències catastròfiques. Amb
que no té problemes de tresoreria. l'Uruguai. Nosaltres pensàvem que no una pel·lícula avorrida, t'adorms, però
Abans, però, va néixer el Versus duraria pas gaire, però va durar vuit l'endemà tornes al cinema. Una obra
Teatre. Quin paper té aquest te- anys. En aquestes circumstàncies, i Com percep la Catalunya cultural teatral dolenta, en canvi, és una
atre al carrer Castillejos? amb el compromís polític que tenia, dels vuitanta? agressió a l'espectador i provoca que
Després dels Jocs Olímpics buscà- vaig anar a parar a Porto Alegre. Al Em va sorprendre molt la realitat ca- no torni al teatre en molts anys. 
vem un espai i, segons un informe, Brasil, igual que a Buenos Aires o talana. De tot aquell interès que Com definiria el barri de Fort
estar al costat del Teatre Nacional Montevideo, hi havia una gran relació m'havien transmès els catalans que Pienc?
era estar en un indret que es conver- amb catalans exiliats que et feien sen- estaven a Llatinoamèrica em vaig ado- És un barri que té com dues cares.
tiria amb el temps en un pol cultural tir molt viva la cultura catalana. nar, en arribar a Catalunya, que no era Una cara amable, cèntrica i a prop del
de la ciutat. La veritat és que no ha Això és el que el va fer decidir ve- el mateix per als autors catalans clàs- mar, i al mateix temps una cara molt
estat així. És clar que costa arribar al nir? sics. Per dir alguna cosa, a Granollers complexa amb els encants, la venda
carrer Castillejos, però penso que re- Amb el Movimiento de Arte que vam vam estrenar un Prometeu ultramo- ambulant i la prostitució a la plaça de
alment l'encertem amb la nostra crear a Porto Alegre volíem tenir una dern amb text de Carles Riba i la gent les Glòries de la qual no parlen mai
programació, perquè l'any passat activitat més enllà del Brasil i, en arri- en va gaudir molt, però les adminis- els diaris. Ara bé, hi ha un munt d'e-
vam aconseguir atraure més de vint bar a Barcelona, vaig començar a tracions no tenien el mateix interès. quipaments que fan del barri un in-
mil espectadors. conèixer gent com en Feliu Formosa Tot i així, neix Versus Teatre... dret molt interessant.