6_GR_69_b.qxp:bcn 23/2/11 13:29 Página 1
B A L A N Ç 2 0 0 7 · 2 0 1 1
B A R R I S D E www.bcn.cat
G R À C I A
VALLCARCA I ELS PENITENTS · EL COLL · LA SALUT · VILA DE GRÀCIA · CAMP D'EN GRASSOT I GRÀCIA NOVA
BARRIS Pàg. 6 Més escoles bressol i carrers
amida de les persones
CULTURA VIANANTS EDUCACIÓ
Vallcarca i els Les persones Les escoles bressol
Penitents estrena guanyen espai es multipliquen
LUIS CLÚA biblioteca a places i carrers per tres
Pujar i baixar Pàg. 2 i 3
sense esforç
Noves escales mecàniques
fan la vida més fácil
MAPA Pàg. 4 i 5
Algunes de les
actuacions
principals del
període 2007-2011
PROXIMITAT Pàg. 6
Zones verdes
El districte guanya places
i espais verds
CONVIVÈNCIA Pàg. 7
Patrimoni recuperat
Antics edificis com
La Fontana, La Violeta
o la finca Sansalvador
tornen a la vida amb LUIS CLÚAEscola bressol Galatea, al barri de Vallcarca i els Penitents.
noves activitats
FUTUR Pàg. 8 Inversió municipal a Gràcia 2008-2011
Algunes propostes
de futur per a 153,98 milions € Serveis
Gràcia 104 urbans 24%XXXXX actuacions 9% Equipaments
29%
Sòl 33%
5 EspaiAltres % públic
S U P L E M E N T
6_GR_69_b.qxp:bcn 23/2/11 13:29 Página 2
2 GRÀCIA BALANÇ 2007 · 2011
DI STR ICT E CULTUR A
Quatre anys
treballant per Gràcia
GuillemEspriu
Regidor del Districte
El mes de setembre de 2007 donàvem el tret de
sortida al mandat amb un ampli procés participatiu
de la mà d’associacions, veïns i veïnes, polítics i
equip tècnic del districte de Gràcia, per elaborar el
Programa d’Actuació que ha regit l’actuació del go-
vern aquests darrers anys. Comissions, consells sec-
JULIO PARRALO
torials i consells de barri van derivar en unes jorna- Biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps.
des on es van aportar les millors idees per un full de
ruta estructurat en quatre eixos: Cohesió social, Es-
pai públic, Convivència i Promoció ciutadana i cul-
tural. Han estat quatre anys intensos, plens d’activi- Buscant el silenci entre llibres
tat i gestió, de tradició i novetat, de desitjos
complerts i frustrats, que deriven en un pla de futur Un de cada dos barcelonins té el carnet de tat, el full de ruta d’aquests
a cadascun dels barris perquè quedi constància del
Biblioteques; Gràcia és a punt d’inaugurar equipaments. Les actualment
que encara queda per fer. existents al districte, situades
Volem destacar que som afortunats perquè la crisi la dels Penitents, la tercera del districte al nord i al sud, s’han conver-
econòmica d’aquests darrers anys no ens ha impedit tit en dos referents culturals
continuar invertint en el nostre territori, ans al con- Una residència d ’estu- 2006, un any després de la per a molts veïns, els qualstrari, hem intentat que aquestes inversions redun- diants pot ser, parado- seva inauguració. La Jaume s’adrecen a l’una o a l’altra se-
dessin en l’ocupació i en la satisfacció de necessitats xalment, un mal lloc on con- Fuster va ser la segona biblio- gons l’agenda de cadascuna.
de tothom. Em sento satisfet de la feina feta i espe- centrar-se i clavar-hi els teca oberta al districte, des- Any rere any, les biblioteques
rançat amb les perspectives immediates de futur de colzes. Així que el Climent prés de la de la Vila de Gràcia. són el servei municipal més
Gràcia, però, sobretot, orgullós perquè aquest ha es- González, alumne de primer L’allau d’activitats que pro- ben valorat pels barcelonins;
tat un treball braç a braç amb els veïns i veïnes del d’Odontologia, busca cada gramen i la diversitat de ser- un de cada dos té el carnet
Coll, Vallcarca i els Penitents, la Salut, Camp d’en matí el silenci de la Biblioteca veis trenquen amb els esque- d’usuari. En tot cas, el Pla
Grassot i Gràcia Nova i la Vila de Gràcia. Jaume Fuster, a Lesseps-Vall- mes de la biblioteca clàssica. marca que cada veí hauria de
Tot i que és impossible resumir en aquest espai tota carca, per anar fent-se seus Des de tallers per despertar el tenir una biblioteca a una
la transformació que hem realitzat, vull destacar la els coneixements de les dife- gust per la paraula entre els distància màxima de 20 mi-
inversió en escoles bressol i en la construcció, refor- rents assignatures. És clar nadons fins a experiències nuts caminant des de casa. A
ma i modernització de les instal·lacions escolars; la que, a més dels llibres, l’a- amb el llibre electrònic, el Gràcia, aquest objectiu és a
construcció i l’ampliació dels centres de Serveis So- companya una altra raó de catàleg és immens i respon a punt de ser assolit amb la im-
cials, el desenvolupament de la Llei del barri del pes: la seva xicota, Inés Agus- l’objectiu d’apropar el conei- minent inauguració de la Bi-
Coll i l’empenta donada a la transformació de Vall- tí, que hi prepara les matèries xement a tothom d’una ma- blioteca M. Antonieta Cot a
carca. En un altre aspecte, cal esmentar el suport to- de segon de Medicina. “Ve- nera equilibrada descrit en el Vallcarca i els Penitents, la
tal a les colles de cultura popular amb la reforma de nim aquí perquè ella viu a Pla de biblioteques de la ciu- tercera del districte.
la Violeta, els espais de Festa Major i l’inici del nou prop. I ens agrada molt l’am-
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
equipament Albert Musons del carrer Alzina. La mi- bient que hi ha a la bibliote-
llora, renovació o el gran manteniment de 45.000 ca”, diu el Climent. La BibliotecaM. Antonieta Cot
m² de carrers a tot el districte i moltes més mesures El futur odontòleg destaca la Situada en un edifici de 1.225 m², en el
urbanístiques i socials que hem impulsat amb la bellesa de l’edifici, obra de Jo-
millor de les intencions. Amb objectius molt clars: sep Llinàs, que va guanyar un moment de la seva obertura, disposarà d’un
sumar diferències, treballar amb el màxim consens, premi FAD d’arquitectura el fons de més de 250.000 documents.
aprendre dels errors i, a la fi, continuar millorant el
projecte més important que ens uneix a tots i totes:
Gràcia.
GRÀCIA
BALANÇ
2007 · 2011 www.bcn.cat/publicacions
bcnrevistes@bcn.cat
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:
Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola,
Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:
Enric Casas. Directora adjunta: Rosa Pueyo. Director editorial: José Pérez Freijo.
Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Redactora en cap: Felicia Esquinas.
Redacció: Belén Ginart i Josep Maria Contel. Coordinació general: José Miguel Esteban.
Coordinació de fotografia: Joan Soto i Rufina Redondo. Fotografia: Antoni Lajusticia,
Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clúa, Julio Parralo, Ariadna Borràs,
Vicente Zambrano i Carolina Garcia. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpres-
sió: Agustín Viguera i Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel
Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: Societat Catalana
d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).
JULIO PARRALO
L’edifici de la biblioteca, obra de l’arquitecte Josep Llinàs, que va guanyar un premi FAD d’arquitectura.
6_GR_69_b.qxp:bcn 23/2/11 13:29 Página 3
BALANÇ 2007 · 2011 GRÀCIA 3
EDUC AC IÓ
405 noves places d’escola bressol Més escoles,millors escoles
La xarxa d’escoles públiques a
Una passejada pels carrers de Gràcia Gràcia també s’amplia i s’actua-
ve sempre acompanyada del feliç litza. El Camp d’en Grassot i Grà-
guirigall infantil. Els barris són plens de cia Nova tindrà un nou centre
nens i els nous centres responen a d’educació infantil i primària al
carrer Bailèn. Es dirà Univers i
l’exigència d’atendre les necessitats dels satisfarà una vella reclamació del
petits i els seus pares barri, que s’ha fet esperar dotze
anys, atesa la complexitat del
Marró. Cel. Beix. D’es- també des del carrer. Cap a procés d’adquisició dels terrenysquena a l’enorme vi- les tres, quan el parèntesi destinats a l’escola. Però les obres
driera en angle que mira als s’hagi acabat, el soroll in- ja han començat amb l’enderro-
carrers de Santa Rosa i Tri- confusible de la canalla ho cament de les finques i l’antiga
lla, tres ossos de peluix ge- tornarà a animar tot. gasolinera, i els primers alumnes
gants, un de cada color, des- L’EBM Sant Medir, inaugu- del nou centre l’esperen des dels
cansen del tragí infantil. A rada el curs 2007-2008, va mòduls provisionals instal·lats a
l’escola bressol municipal ser la primera escola bressol la plaça del Poble Romaní. A més
Sant Medir és l’hora de la oberta al districte en el d’aquesta nova incorporació,
migdiada i tot reposa en un marc del Pla d’escoles bres- LUIS CLÚA s’han remodelat i adaptat les es-
sol municipal, desplegat per Escola bressol El gat negre, al barri del Coll. coles Rius i Taulet (després de 20
El Pla d’escoles l’Ajuntament de Barcelona mesos d’obres amb una inversió
bressol municipal amb el suport de la Genera- barris. Les dues escoles d’escolarització dels més pe- de 2,65 milions d’euros), Josep
permetrà doblar el litat de Catalunya i la col·la- bressol que hi havia fins al tits, íntimament lligades a Maria de Sagarra (7 milions de
boració del Consorci d’Edu- 2006 (La Fontana i Gràcia) la necessitat dels pares per pressupost, dins d’un projecte
nombre de centres cació de Barcelona. En eren clarament insuficients conciliar la vida familiar integral que a més del centre
en un únic mandat conjunt, el pla permetrà que per atendre les necessitats amb la feina. d’infantil i primària inclou una
el districte guanyi 405 pla- escola bressol i un poliesportiu) i
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
parèntesi de calma. Per això ces, repartides en els cinc s’està treballant en la reconstruc-
no es veu cap nen baixant nous equipaments. Noves escoles bressol ció de l’escola Patronat Domè-
pel tobogan d’un dels patis Passejar pels carrers de Grà- Sant Medir nec, que tindrà unes noves ins-
exteriors, ni tampoc juga cia, molt més si es fa un Galatea tal·lacions més espaioses i més
ningú a les terrasses, ni hi tomb pels voltants d’algun El gat negre ben distribuïdes. També s’han
ha cap ciclista aficionat dels parcs infantils, permet Al carrer Neptú (curs 2011/12) fet importants obres de remode-
exercitant-se sobre el trici- adonar-se de la gran quanti- lació a l’escola Pare Poveda
cle de fusta d’una de les au- tat de famílies amb nens pe- Al carrer Jaén (curs 2011/12)
les de la planta baixa, visible tits que hi ha als diferents El Tramvia blau (compartit al 50% amb Sarrià)
“Arran de les obres, els
carrers s’omplen de vida” Els vianants, protagonistes al carrer
Elisabet Alabern, arquitecta
Carrers de plataforma única, voreres més amples, circulació de vehicles. Els cotxes han
cedit el protagonisme a les persones,
places renovades i nous arbres que pinten de verd el que han guanyat també voreres més
plànol de Gràcia milloren la qualitat de l’espai públic amples, nou mobiliari urbà i més ar-
bres als carrers. Els treballs de millora
És dissabte a migdia, en aquella poder caminar pel mig del carrer sen- de la qualitat de l’espai públic s’hanhora en què els més matiners ja se por dels cotxes. Diu que, arran de estès per tots els barris del districte,
dinen mentre d’altres encara pensen les obres per guanyar espai per als en forma de reformes integrals de
a anar a fer l’aperitiu. Amb l’alegria vianants, “de sobte el carrer es va om- carrers i places, amb la reparació d’e-
distesa característica dels caps de set- plir de vida, es va transformar en la lements que el pas del temps o l’ús
mana, els carrers de la Vila de Gràcia Rambla. I a més ja no hi ha bassals, la continuat havia fet malbé i amb la
són plens de gent. Hi ha parelles que qual cosa vol dir que el carrer està creació de camins escolars. Aquestes
passegen el gos, famílies que enlles- molt ben anivellat”, afegeix amb ulls rutes permeten als alumnes més jo-
teixen les últimes compres per om- d’entesa. A Gràcia, 33 carrers s’han ves fer el trajecte entre casa seva i el
plir el rebost i també gent que ve dotat de plataforma única, és a dir, centre d’una forma segura, tranquil·la
de treballar. Com l’Elisabet Ala- que s’han anivellat voreres i àrea de i agradable. I a més tenen una dimen-
bern, una arquitecta de 36 anys sió pedagògica, perquè reforcen l’au-
que va viure al carrer Astúries S’han millorat els entorns tonomia dels alumnes i potencien la
fins fa un parell d’anys i ara hi de sis centres educatius seva responsabilitat. Perquè així pu-
conserva el despatx. En la guin experimentar, des de ben petits,
doble condició d’exveïna i per garantir un camí que als carrers els protagonistes són
experta, l’Elisabet agraeix escolar segur i agradable les persones, i no els cotxes.
CAROLINA GARCIA
6_GR_69_b.qxp:bcn 23/2/11 13:29 Página 4
4 GRÀCIA BALANÇ 2007 · 2011
MAPA D ’ACTUAC ION S
Algunes de les actuacions principals del període 2007- 2011
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
1 Escola bressol Sant Medir 14 Millores als carrers de la Vila de Gràcia 23 Espais verds recuperats
2 Escola bressol Galatea 15 Camins escolars i millores · Dones del 36
3 Escola bressol El gat negre a l’entorn de les escoles · Plaça Laguna Lanao
4 Escola bressol Caspolino · Jujol · Jardins Esteve Terrades
5 Escola Univers · Turó del Cargol · Passatge Conradí
6 Remodelació de l’escola Rius i Taulet · Montseny i Farigola · Ramiro de Maeztu
7 Expropiació de la gasolinera c. Bailèn · Reina Violant i Vedruna · Bosc de Turull
8 Remodelació de l’escola Josep M. · Sant Josep (carrer Montseny) · Plaça Gal·la Placídia
de Sagarra
9 16
· Plaça del Nord
Biblioteca M. Antonieta Cot (Penitents)
Escola Patronat Domènech. 13
Nou edifici i obres 17 Escales mecàniques Jaume Cabrera 24 La Violeta, refrent de la cultura
23
10 Millores als carrers Camp d’en 18 Escales mecàniques a Mora la Nova popular
Grassot i Gràcia Nova 19 Escales mecàniques a Sant Josep 25 Espai Jove La Fontana
11 Millores als carrers del Coll de la Muntanya 26 Habitatge a l’antiga Cibeles
12 Millores als carrers de la Salut 20 Pla de barri el Coll 27 Habitatge al solar Santa Madrona
13 Millores als carrers de Vallcarca 21 Metro el Coll Línia 5 (Fundació La Caixa)
i els Penitents 22 Plaça Lesseps
6
Jardins Esteve Terrades.
22
15
25
23
1 15
Escola bressol El Gat Negre. Carrer Sarjalet. Plaça Dones del 36.
14
15
23
24
4 5
15
9
Escales mecàniques 26
Sant Josep de la Muntanya. Estació del metro El Coll/La Teixonera.
6_GR_69_b.qxp:bcn 23/2/11 13:29 Página 5
BALANÇ 2007 · 2011 GRÀCIA 5
E L T E ST IMON I
16
8 “A les biblioteques
2
es fan moltes activitats”
Quina és la seva percepció de les mi- bressol, tant pel que fa al disseny com a la
llores en l’espai públic? funcionalitat.
21 Que es camina més tranquil·lament, tot i Per què pensa que hi ha tant de con-
que has d’anar amb compte amb les motos trast?
13
i bicicletes. Penso que la gent va més relaxa- Per la imatge més moderna que presenta
20
18 da, però en les vies de comunicació de l’escola bressol, on s’ha cuidat molt l’aspecte
11 muntanya a mar, que són zones de 30, el visual i pràctic. L’escola infantil i de primà-
23 nivell de tranquil·litat es redueix considera- ria, en canvi, encara està a molta distància.
17 blement, perquè hi ha vehicles que no les Per aquesta raó les modificacions estructu-
15 15 respecten. Però fa una bona impressió quan rals de l’escola primària haurien d’anar en la3
veus que la gent que va cap als teatres o mateixa línia que la de les escoles bressol.
quan els nens surten de l’escola van més re- I de les biblioteques, què en pensa?
23
laxats i no tenen tanta pressa per passar de Arran del treball de recerca de la meva filla
la porta, veus més vailets amb patins o pa- gran, aquest darrer estiu, hem corregut per
tinets o jugant a pilota sense l’angoixa de totes les biblioteques de Gràcia i de la fron-
sentir-se envaïts pel cotxe. tera amb Horta-Guinardó. Jo les he trobat
Parlant d’infants, com veu l’actual precioses i pràctiques i amb un personal
xarxa d’escoles bressol? molt entusiasta en l’atenció als usuaris.
A mi el que em sap greu és no haver-ne po- Avui a les biblioteques s’ha perdut aquell
gut gaudir amb els meus fills. El disseny aspecte lúgubre que jo recordo de la meva
que s’està aplicant a les escoles bressol és infància. A més a més, a les biblioteques es
19 molt engrescador, primer pels materials fan moltes coses que no es coneixen prou,
15 que s’hi han fet servir, i segon per la gran com és el préstec de llibre i la lectura per a
12 entrada de llum natural que tenen i, a més aquelles persones del barri que tenen difi-
a més, els espais exteriors. Només hi ha cultat per sortir de casa. D’altra banda, les
una cosa en la qual cal mirar-s’hi més: les biblioteques són un lloc de trobada i cohe-
escoles de primària públiques, perquè hi ha sió social entre la gent del país i la proce-
una diferència molt gran amb les escoles dent d’altres països.
27
23
“El disseny que
14 s’està aplicant a
les escoles bressol és
molt engrescador”
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
5 7 10
MontseVilalta
Veïna de Gràcia i membre
de l’Associació d’amics
i amigues de la Sedeta
23 JOSEP MARIA CONTEL
6_GR_69_b.qxp:bcn 23/2/11 13:29 Página 6
6 GRÀCIA BALANÇ 2007 · 2011
BARR I S
Pujar i baixar sense fatiga El barri del Colles revitalitza
El barri del Coll, un dels més costeruts de la ciutat, té un índex força alt de
ls parcs de la Creueta i Güell mar-
persones amb dificultats per desplaçar-se. Això ha fet que s’hi instal·lessin dues Equen els límits naturals del barri
de les noves escales mecàniques de Gràcia, on ja n’hi ha sis del Coll. Situats enmig d’aquest parèn-
tesi verd, els seus carrers gaudeixen del
los. Així que valoren amb entusiasme privilegi de viure al marge del brogit
les noves escales mecàniques, reparti- propi del centre de la ciutat. Lluny que
des en dos trams i que permeten la distància geogràfica serveixi de coar-
arribar sense ofegar-se a la part de tada per l’abandó, el barri està immers
dalt del carrer, on espera el regal d’u- en un procés de millora integral dis-
nes impagables vistes de Barcelona. senyat a mida per cobrir les seves ne-
Mentre les escales d’obra romanen cessitats en un gran ventall d’àmbits.
desertes, el trànsit de pujada a través Des de la transformació urbanística i
de les mecàniques és constant. “L’ac- l’adequació dels habitatges privats, fins
cés fins a casa meva és un seguit de
pendents. Al barri li ha anat molt bé La inversió global per a
aquesta obra”, reconeix la Teresa Ra- la millora del barri és de
mon, que als seus 63 anys conserva 15.724.000 euros
bones cames per pujar i baixar, però
agraeix l’ajut per alleugerir els trajec- a l’atenció a les persones grans, pas-
CAROLINA GARCIA
Escales mecàniques a l’avinguda Sant Josep de la Muntanya. tes quan torna de treballar. sant pel foment de l’ocupació i les polí-
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • tiques mediambientals. Aquesta inter-
Ho recomanen tots els experts La instal·lació d’escales mecàniques venció a gran escala es produeix en elen sanitat: pujar escales fa sa- ofereix un baló d’oxigen a aquesta Escalesmecàniques marc de la Llei de barris, en un projec-
lut. Però quan les cames ja no respo- complicada situació. Per vèncer els a Gràcia te finançat al 50% per l’Ajuntament i la
nen, quan s’està cansat, quan qui ve desnivells entre els escarpats carrers • Jaume Cabrera (2010) Generalitat que requerirà una inversió
de comprar va carregat amb tantes del barri, se’n van col·locar unes al • Móra la Nova (2010) global de 15.724.000 euros.
bosses que sembla un xerpa o, sim- carrer de Jaume Cabrera, i unes al- Les línies d’actuació permeses per
• Sant Josep de la Muntanya
plement, quan l’accés a casa és una tres al carrer de Móra la Nova. Són aquesta partida pressupostària van
suma de carrers costeruts, conservar (2010)les primeres escales reversibles de la en moltes direccions. Les millores ur-
la salut pot dependre precisament ciutat: es poden utilitzar tant per • Beat Almató, entre Font del Coll banes i en accessibilitat en són una,
de no haver-les de pujar. El barri del pujar com per baixar. i Santuari (reformades el 2010) però també es treballa en l’atenció a
Coll és una de les zones amb més Els veïns del carrer del Santuari de • Gòlgota, entre l’avinguda les dones soles, l’aplicació de mesures
desnivells de la ciutat. I en canvi, hi Sant Josep de la Muntanya, al barri Vallcarca i el passeig de la Vall per ajudar a trobar feina a les perso-
viu un elevat nombre de persones de la Salut, també són experts en d’Hebron (reformades el 2010) nes dels col·lectius en risc més mar-
grans amb problemes de mobilitat. pendents i esbufecs a l’hora de salvar- • Baixada de la Glòria cat d’exclusió social.
Descansar, prendre el sol, passar l’estona
Amb el cap recolzat al respatller titular amb la senyora que l’acompa- na. S’acosta l’hora de dinar, però la sentíem els avions, ens amagàvemdel banc de fusta, una noia es nya. Cap dels tres fa cas dels cotxes majoria dels bancs estan ocupats per sota el taulell de marbre de la parada”.
deixa acaronar pel sol furtiu de l’hi- que els passen per davant, i que no els gent que conversa o simplement des- Aquest és un dels molts records que
vern. Al banc del costat, un senyor dificulten la visió íntegra de la plaça cansa. Són activitats molt esteses en l’Àngela guarda de la dura experiència
gran llegeix el diari i en comenta un Lesseps, on es troben passant l’esto- els nous espais verds i places oberts al de la Guerra Civil. Li agrada aquest
districte, que han servit per oxigenar espai verd guanyat al carrer de Santa
els barris i fomentar una nova relació Àgata, entre el torrent de l’Olla i el
entre els veïns. En el cas de la plaça carrer Badia. Li agrada el lloc i li agra-
Lesseps, d’ençà de la seva inauguració, da el nom que recorda el coratge i el
el trànsit s’ha reduït en més d’un patiment de tantes dones que, com
13%. La remodelació va suprimir el ella, van viure la guerra de ben a prop.
pas soterrat; ara és possible travessar
la plaça pel centre i el conjunt ha • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
permès transformar un espai emi-
nentment viari en un espai per a ús Noves zones verdes
ciutadà. Aquí arrenca un passeig verd
• Pl. Laguna Lanao al Coll, 1.334 m²
que arribarà fins a la ronda de Dalt.
Un altre dels espais guanyats com a • Jardins Esteve Terrades, 4.700 m²
zona d’esbarjo al districte es troba al • Passatge Conradí, 285 m²
barri de la Vila. És la nova plaça de les • Ramiro de Maetzu, 619 m²
Dones del 36, que l’Àngela, de 87 • Bosc de Turull, en marxa, 5.600²
LUIS CLÚA
La plaça Lesseps, el dia de la seva inauguració. anys i jubilada ja en fa molts de la fei- • Renovació plaça Gal·la Placídia
na al mercat, visita sovint. “Quan • Renovació plaça del Nord
6_GR_69_b.qxp:bcn 23/2/11 13:29 Página 7
BALANÇ 2007 · 2011 GRÀCIA 7
CONV IVÈNC I A
Nova vida al patrimoni arquitectònic Ahir sala de festes,
avui habitatge social
l’Anna Lloret hi torni a entrar, tant ella
com tots els qui coneixien l’edifici d’a- Fins al seu tancament, el juliol
bans hi trobaran coses ben familiars. La de 2005, la Sala Cibeles va ser
rehabilitació conserva intacta no només un espai de referència en l’oci
la façana, sinó també el casinet i el tea- nocturn dels barcelonins. És
tre, tot i que s’adequarà i s’hi instal·larà d’esperar que a partir de l’estiu,
un escenari fix. A més, es guanyaran en aquest indret de la Vila de
400m2 gràcies a la nova planta àtic. Gràcia s’hi visquin també mo-
Un altre exemple de recuperació d’edifi- ments molt feliços. L’antic solar
cis emblemàtics al districte és L’Espai de la Sala Cibeles acollirà la pri-
Jove La Fontana. L’antiga masia del mera dotació d’habitatge amb
baró de la Barre s’ha convertit en un serveis per a gent gran del dis-
equipament juvenil de referència a la tricte, amb 32 pisos adaptats.
ciutat. Allotja dues entitats que donen També hi anirà un centre que
LUIS CLÚA servei als joves: el Punt d’Informació descongestionarà el CAP de
El bar de La Violeta, abans de les obres de remodelació. Juvenil de Gràcia i el Centre de Recur- Pare Claret.
sos per a les Associacions Juvenils de Per altra banda, l’Obra Social
Situades a diferents alçades, diverses ret, una veïna que ara té 67 anys, con- Barcelona. Al barri del Coll la recupera- “La Caixa” construirà habitat-bigues de ferro pinten de carmí la fessa estar ansiosa per veure com lluirà da finca Sansalvador acull la seu del Ta- ges per a joves i per a gent gran
façana terrosa de l’edifici de La Violeta. La Violeta un cop rehabilitada. “De peti- ller d’Història de Gracia, que hi farà vi- als terrenys de l’antiga Escola
Formen part de l’estructura provisional ta, hi anava sempre que podia. Ballava sites guiades a partir de la propera Universitària d’Infermeria San-
que farà possible el prodigi de mante- amb l’esbart Gasol, que hi va ser molts primavera. ta Madrona, al barri de la Salut.
nir-ne intacte l’exterior mentre per dins anys. Els diumenges hi venia amb els • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
es reforma totalment. D’aquí a l’agost meus pares, a ballar i a fer el cafè. I aquí
de 2012, data prevista d’acabament de vaig conèixer el meumarit”. La Fontana
la reforma, s’haurà convertit en el cor La Violeta és un dels espais emblemà- L’any 2009, el de la seva creació,
de les Colles de Cultura Popular, i serà tics del patrimoni arquitectònic de Grà- La Fontana va acollir 1.500 activitats,
seu també d’altres entitats. L’Anna Llo- cia recuperat per a ús ciutadà. Quan amb un total de 60.000 participants.
O E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INEN
Pla de biblioteques Balanç de feina feta: El canvi imparable Més educació imenys Manca d’estratègia a
completat el canvi en positiu trànsit Gràcia
PSC. Guillem Espriu CiU. Francina Vila PPC. Alberto Fernández ICV-EUiA. Ricard Gomà ERC. RicardMartínez
Vam començar Arribem al final El mandat 2007- El balanç de l’ac- Ho vam dir el
aquest mandat d’unmandat ca- 2011 marcarà el ció de govern 2007: el model de
amb l’objectiu de racteritzat pel canvi imparable aquestmandat és ciutat havia de
vertebrar els bar- descontentament que Barcelona molt satisfactori, i canviar, la mane-
ris de nord a sud i de la ciutadania necessita després al districte de ra de conduir la
de sud a nord, a partir d’un eix amb l’alcalde i el seu govern. de 32 anys governant els ma- Gràcia ha significat, en un con- ciutat els darrers trenta anys no
cultural que potenciés la creati- Descontentament perquè s’han teixos. Els barris de Gràcia, text de crisi, un salt endavant era l’adequada per als nous rep-
vitat donant resposta a les in- distanciat de la societat, perquè com a principal força de Barce- importantíssim enmatèria d’e- tes. A Gràcia hem sumat la
quietuds culturals de la ciutada- no han sabut escoltar i perquè lona, han de ser els protago- ducació, espai públic, mobilitat, manca d’un noumodel de ciu-
nia. Així, podem dir que hem han pres mesures que no tenen nistes d’aquesta transforma- i ampliació de la xarxa de Ser- tat amb la disparitat de direc-
creat una xarxa d’equipaments res a veure amb les necessitats ció. Des del PP apostem per veis Socials. Permillorar l’educa- trius polítiques que apostin per
arreu del territori que té les bi- dels barcelonins. La màxima ex- més inversió als barris, deixant ció hem posat enmarxa les una estratègia determinada.
blioteques com a protagonista. pressió d’aquesta situació va ser enrere les polítiques d’apara- escoles bressol SantMedir, Ga- Confusió permanent entre au-
La Biblioteca Vila de Gràcia, al la consulta de la Diagonal. dor del bipartit municipal, més latea i El gat negre i aquest any toritat i autoritarisme, improvi-
bell mig del centre d’aquest bar- Davant d’aquests fets, amb en preocupat a invertir en publici- obren duesmés als carrers Jaén sació constant en el control de
ri, ha sabut integrar els seus ser- Xavier Trias al capdavant, hem tat institucional, o el fracàs de i Neptú. També s’han rehabilitat l’espai públic, propostes i solu-
veis a la quotidianitat de veïns, treballat en positiu, al costat de la consulta de la Diagonal. les escoles Reina Violant, Patro- cions quemai veuen la llum.
veïnes i entitats, i formar part la ciutadania i recollint les seves El bipartito municipal, lejos de nat Domènech, JosepMaria de Molta “gestió” i poc rigor en l’a-
activa de la vida social de la preocupacions. Amb els veïns atender a las necesidades de Sagarra, Pare Poveda i Rius i dopció de polítiques estratègi-
zona. Una altra aposta consoli- del Park Güell, de Gal·la Plací- nuestros distritos, ha agravado Taulet. Sense oblidar que hem ques concretes, fet que denota
dada, la Jaume Fuster, que s’ha dia, de la Sedeta, de Lesseps, de las carencias y déficits de los aconseguit el sòl per a l’escola la manca de lideratge des del
convertit en un referent de l’ac- Gomis, de Palou, dels Tres Tu- barrios. Es necesaria una deci- Univers i l’IES Vallcarca, i que districte de Gràcia durant
tual model de biblioteques de la rons, dels carrers i les places dida lucha contra el incivismo y hem inaugurat una nova biblio- aquests quatre anys. El govern
xarxa pública amb el nombre que pateixen l’incivisme... Ho la inseguridad conmásMossos teca, laMaria Antonieta Cot, a de PSC i ICV-EUiA a l’Ajunta-
d’usuaris i usuàriesmés elevat hem fet amb crítica, però plan- y Guardia Urbana en las calles, Penitents. El Pla demobilitat ha ment ha estat incapaç de posar
de tota la ciutat, 2.600 visites tejant alternatives possibles. más guarderías, mejorar la reduït en un 14% el trànsit de fil a l’agulla del complex sargit
diàries. I finalment, en el barri Després de quatre anys de mol- atención a la tercera edad, lu- vehicles, fet que hamillorat la de la ciutat. Lluny estan les so-
de Vallcarca i els Penitents, la Bi- ta feina, estem preparats per char contra la inmigración ile- qualitat del nostre espai públic, i lucions de consens imaginati-
bliotecaM. Antonieta Cot. Aviat assumir l’Alcaldia, per afrontar gal, unmayor apoyo al comer- s’ha augmentat l’accessibilitat al ves; per contra, ens han obse-
tindrem una nova biblioteca els reptes de futur i per esdeve- cio de barrio y emprendedores Coll amb noves escalesmecàni- quiat amb una bona dosi de
que completarà el nostre pla i nir el canvi en positiu que ne- para superar la crisis, más in- ques. En polítiques socials, hem política autoritària i sense
que, en aquest cas, serà catalit- cessiten Gràcia i Barcelona. versión en infraestructuras, obert dosmenjadors del servei rumb. Cal un canvi de visió i
Gzadora de la dinamització de la fvilav@bcn.cat transporte público y mejores Àpats en companyia als casals de polítiques, cal un noumodelvida social dR’un gran barUri. PS MservicioUs. NIde geCnt gran. IPAde ciutat.LS
6_GR_69_b.qxp:bcn 23/2/11 13:29 Página 8
8 GRÀCIA BALANÇ 2007 · 2011
ALGUNE S PROPOST E S DE FU TUR
Gràcia segueix L’ara ja és passat i el present comença a ser història.
La feina feta és important,però cal avançar, continuar
avançant en lamillora pensant commillorar la qualitat de vida de la ciutadania.
En aquesta pàgina, s’hi reflecteixen algunes de les
de la qualitat de vida propostes per al futur de Gràcia.
Equipaments Avinguda
deproximitat Vallcarca
Els carrers Jaen i Neptú, on Continuar impulsant el
són a punt d’obrir dues esco- projecte de transformació de
les bressol, es previst que hi l’avinguda Vallcarca. Aquesta
hagi altres equipaments de reforma urbanística represen-
proximitat. ta una renovació integral
d’aquest carrer, que inclou
mesures per millorar la quali-
tat dels habitatges, de la
mobilitat i per crear espais a
la mida dels vianants.
Apartaments Instal·lacions
per a gent gran educatives i
i joves esportives a
Construcció d’una escola Bailèn-Quevedo
bressol, apartaments per a
En projecte es troben les no-
gent gran i per a joves al
ves instal·lacions educatives
carrer Travessera de Dalt-
de Bailèn-Quevedo, on hi
Escorial, al solar on hi havia
haurà una escola bressol, un
l’antiga escola Santa
centre de primària, un espai
Madrona.
esportiu i un aparcament.
Nou aparcament Nou equipament
Projecte per construir un cultural Albert
aparcament municipal subte- Musons
rrani als jardins Menéndez y
Edifici de nova creació al
Pelayo.
carrer Alzina que acollirà la
seu de la Fundació Festa
Major de Gràcia i de la colla
de Castellers de la Vila de
Gràcia.